Skip to main content

Full text of "Diccionari de la Llengua Catalana, ab la correspondencia castellana"

See other formats 


I   i 


m  \  (    N 


\  \  /:.  <  <  r> 


y  \  i 


-Y  -■   ¿M    I  ^ 


'"« -- -x  \"  u  u    ii   #ha 


írtVftí  y  ('0^-:;  í,  í«  i?,.,  cflKoh  s  íktitr  de  iiatímn  n 


Digitized  by  the  Internet  Archive 

in  2010  with  funding  from 

University  of  Toronto 


http://www.archive.org/details/diccionaridelall02barc 


Diccionari 

de  la 

Llengua  Catalana 

ab  la  correspondencia  castellana 


Nova  edició, 
enciclopédica  il-lustrada 


r>  5  4-5"  5 


Diccionari 


de  la 


Llengua  Catalana 

ab  la  correspondencia  castellana 


Nova  edició,  enciclopédica  A-lustrada 

Conté   a  mes  de  les  accepcions  deis  diccionaris  fins  ara  publicáis, 

hincrraftes  de  oersones  célebres,  noms  de  poblacions,  ñus  y  montanyes 
de  fes^egíons  ont  s'h"  parla  cátala,  en  qua.sevu.la  de  les  seues  variants. 


VOLÚM   SEGÓN 

AB9  MAPES  EN  COLORS,  35  LAMINES  EN  COLOR  Y  EN  NEQRE,  1,141  GRAVÁIS 
Y  4  MAPES  COMARCALS  INTERCALÁIS  AL  TEXT 


Barcelona 


Solvat  y  Comp.8,  S.  en  C,  edltors 

220-Carrer  de  Mallorca -220 


ES   PROPIETAT 


Establimenttipolitografich.de  Salvat  y.C,\  S.  en  C  ed'tors  —  Barcelona 


DlC.  CAT. 


Retrats  (Lletres  H,  I,  J  y  L) 


Rafel  Hernández  Mercadal 
(1779-1857)  pág.  13 


Caries  Ibáñez  (1825-1891) 
pág.  39 


Jaume  I,  el  Conqueridor 
(1208-1276)  pág.  88 


f  'rm  ^fBSH 

M 

^■H 

Joan  Jaumandreu 
pág.  88 


F.  Jover  y  Casanovas  (M.  en  1890)         Joseph  de  Letamendi  (1828-1897) 
Pág.  99  pág.  119 


Caries  Latorre  (1798-1872) 
pág    115 


Francesch  Lersundi  (1817-1874) 
pág.  118 


F.  López  Fabra  (M.  en  1901) 
pág.  128 


M 


H.  Lletra  del  abecedari  cátala  y  de  tots  els  abece- 
daris  de  les  lleagües  neu-llaünes,  encara  que,  segons 
els  gramáticas,  és  sois  un  signe  d'  aspirado  que  sei- 
veix  pera  donar  torga  al  so  de  la  lletra  a  quina  's  jun- 
ta. Els  antichs  la  consideraven  com  numeral  y  valía 
200  y  ab  una  ratlleta  demunt  200,000.  ||  f.  Quim.  S'  usa 
com  abreviatura  d'  hidrógen.  H. 

¡HA!  interj.  Explica  'ls  diferents  afectes  y  accions 
ab  que  s'  avisa,  anima  o  alaba.  ¡Ha!  ||  Tercera  per- 
sona del  verb  liaver.  Ha. 

¡HA,  HA!  interj.  Pera  manifestar  que  's  trova  a  algú 
fent  alguna  malesa.  ¡Ay!  ¡ayl  ¡ha,  ha! 

¡ha,  ha,  ha!  interj.  De  riure.  ¡Ha,  ha,  ha!  ¡hi,  hi,  hi! 

HAARCIALITA.  f.  Min.  Substancia  que  té  molta 
analogía  ab  la  mesotipa,  y  's  trova  en  forma  de  filets 
lluents  a  les  cavitats  de  la  fonolita  radiada.  Haar- 
cialita. 

HABANERA,  f.  Danga  de  compás  ¡ndolent,  propia 
de  1'  illa  de  Cuba  y  anomenada  també  ameiicana. 

HABANO,  A.  adj.  Cosa  de  I'  Habana.  Habano  y 
habanero,  dit  de  les  persones.  ||  m.  Cigarro  fet  ab 
tabacli  de  1'  Habana.  Habano. 

HÁBIL,  adj.  Intelligent,  capá?,  docte.  Hábil.  || 
Apte,  adequat,  a  propósit.  Hábil.  ||  Viu,  subtil,  fí. 
Hábil. 

HABILESA.  f.  HABILITAT. 

HABILIOR.  f.  Ter.  ESMA. 

HAB1LÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Habilísimo. 

HABILÍSS1MAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab  molía  habi- 
litat.  Habilísimamente. 

HABILITACIÓ.  f.  Acció  d'  habilitar.  Habilitación. 

HABIL1TADAMENT.  adv.  m.  Ab  habilitado.  Ha- 
bilitadamente. 

HABILITADOR,  A.  tu.  y  f.  Qni  habilita.  Habili- 
tador.  ||  m.  pl.  Els  divuit  diputats  nombráis  nou  per 
part  del  rei  y  nou  per  part  deis  bracos  que  a  les 
Corts  d'  Aragó  devíen  formar  la  comissió  examina- 
dora úi  les  circunstancies  legáis  deis  diputats  y  de 
si  estaven  en  regla  'ls  poders  que  portaven,  donant 
d'  aixó  '1  degut  dictamen.  Habilitadores,  comisión 
de  actas. 

HABILITAR,  v.  a.  Declarar  a  algú  apte  y  capác, 
pera  fer  alguna  cosa  o  desempenyar  algún  cárrech. 
Habilitar.  ||  Fer  hábil  o  capác.  a  algú.  Habilitar.  || 
Proveir  a  algú  de  lo  necessari.  Habilitar.  ||  LLEGí- 
TIMAR. 

HABILITARSE,  v.  r.  APROFITARSE. 

HABILITAT,  DA.  p.  p.  Habilitado.  ||  f.  Capacita^, 
talent,  aptitut.  Habilidad.  ||  Destresa,  art,  manya 
pera  fer  alguna  cosa.  Habilidad.  ||  Suficiencia.  Ha- 
bilidad. ||  El  primor  d'  una  obra.  Habilidad.  ||  Pint. 
Propietat  y  acert  en  la  semblanza  de  lo  que  's  pinta, 
perfecta  imitado.  Valentía.  ||  ni.  Mil.  Oficial  recau- 
dador deis  interessos  del  eos  que  1'  anomeiia.  Habi- 
litado. ||  L'  encarregat  de  pagar  determinades  agru- 
pacions  y  nombrat  per  elles  meteixes.  Habilitado. 
r>ic.  caí. — v.  ii,  — i. 


VALDRÉ 'S  DE  LES  SEUES  HABILITATS.  fr.  VALERSE  DE 
LES  SEUES  MANYES. 

HÁBILMENT.  adv.  ni.  Ab  tracj,  ab  habilitat. 
Hábilmente. 

HÁBIT.  m.  Vestit  peculiar  deis  ecclesiástichs,  y 
mes  comunament  deis  frares  o  de  les  monges.  Hábito 
||  Insignia  ab  quina  se  distingeixen  les  ordres  militars. 
Hábito.  ||  Costúni,  facilitat  adquirida  per  la  repetició 
de  molts  actes.  Hábito,  habituación.  ||  Túnica  de 
monja.  Monjil. 

HÁBIT  SOBRENATURAL.  El  que  s'  adquireix  pél  exer- 
c¡ci  de  les  virtuts  sobrenaturals;  també  's  diu  de  les 
virtuts  infuses,  fe,  esperanza  y  caritat,  per  rao  d'ésser 
una  qualitat  permanent  intrínseca  a  1'  ánima.  Hábito 
sobrenatural. 

HABiTS  DE  CHOR.  Aquells  ab  que  'ls  ecclesiástichs 
assisteixen  al  clior.  Hábitos  de  coro  ó  corales. 

HABITS  llarchs.  La  sotana  y  '1  manteu  que  usen 
els  ecclesiástichs.  Hábitos. 

L'  HÁBIT  NO  FA  'l  MONJO.  Ref.  Ensenya  que  1'  exte- 
rior no  sempre  és  una  senyal  certa  del  interior.  El 
hábito  no  hace  el  monje;  á  veces  debajo  una  mala  capa 
se  esconde  un  buen  bebedor. 

pendre  L'  HÁBIT.  fr.  Ferse  relligiós.  Tomar,  vestir 
el  hábito. 

penjar  ELS  hábits.  fr.  Deixar  la  carrera  ecclesiás- 
tica.  Ahorcar,  colgar  los  hábitos. 

HAB1TABILITAT.  f.  Indinado  a  coinplaure's  en 
una  residencia  fixa.  Habitabilidad. 

HABITABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  habitar.  Habita- 
ble, vividero. 

HABITACIÓ.  f.  Casa  o  paratge  ont  s'  habita.  Ha- 
bitación, habitáculo,  vivienda,  morada.  ||  La  part 
de  la  casa  propia  pera  habitarse.  Habitación.  ||  Lo 
temps  que  s'  habita  a  alguna  part.  Habitación,  resi- 
dencia. ||  Pera  varis  companys.  Contubernio.  ||  La 
qu'  es  molt  freda.  Nevera. 

HABITACIÓ  DE  LA  LLUNA.  Astrol.  Certes  parts  del 
sodíach,  en  que  'ls  astrólechs  imaginen  que  la  lluna 
adopta  algunes  qualitats  de  les  estrelles.  Habita- 
ción de  la  luna. 

HABITADOR,  A.  m.  y  f.  HABITANT. 

HABITAMENT.  m.  Ant.  HABITACIÓ,  ESTADA. 

HABITANT.  p.  a.  Qni  habita.  Habitante  ||  adj.  Veí 
d'  uní  casa  o  poblé.  Habitante,  habitador,  vecino, 
morador.  ||  Qui  viu  al  camp  y  no  disfruta  '1  dret  de 
ciutadá.  Pagano. 

HABITAR,  v.  a.  y  n.  Residir,  viuie  a  algún  lloch. 
Habitar,  morar,  vivir. 

HABITAT,  DA.  p.  p.  Habitado. 

HABITATGE.  m.  Ant.  HABITAT,  POBLAT. 

HABITAVITAT.  f.  Fren.  Propensió  fatal  al  quie- 
tisme.  Habitavidad. 

HABITAY.  m.  Ant.  HABITACIÓ. 

HAB1TET.  m.  diin.  Habitillo. 

HABITUACIÓ.  f.  HÁBIT,  3. 


HEB 


HEL 


HAVEDOR,  A.  adj.  Lo  que  s'  ha  de  posseir  o  re- 
bre.  Habedero. 

HAVENT.  gerun.  Habiendo.  ||  Ant.  Teniendo. 

HAVER.  v.  a.  ALCANCAR,  LOGRAR.  ||  Ant.  Posseir, 
tindre.  Haber.  ||  És  auxiliar  pera  conjugar  altres 
verbs  en  el  temps  d'  activa.  Haber.  ||  inipers.  Sobre- 
vindre  o  esdevindre.  Haber,  acaecer.  ||  Ésser  o  exis- 
tir. Haber.  ||  Cumplirse  '1  temps  d' alguna  cosa,  cóm: 
n'  havém  hagut.  Haber,  alcanzar,  ||  Ésser  castigat  o 
représ,  cóm:  haurás  cops.  Llevar. 

HAVER  A  CAMES.  fr.  Fam.  ACONSEGUIR. 

haver  DE  Cap  DE  DiTS.  fr.  Met.  Tindre  desitg  de 
castigar  a  algú  o  venjarse'n.  Coger  en  las  uñas  ó  en- 
tre las  uñas. 

ALLÁ  SE  LES  HAOI  O  SE  LES  HAOIN.  fr.  Allá  se  las 
haya;  allá  se  lo  haya;  allá  se  lo  avengan;  allá  se  las 
campaneen. 

D'  ONT  NO  'N  HI  HÁ  NO  'N  POT  RAJAR.  Ref.  Ab  que 
se  dona  a  entendre  que  no  's  pot  treure  molt  de  fruit 
d'  ont  no  hi  há  substancia.  De  orujo  exprimido  nunca 
mosto  corrido. 

D'  AixÓ  LES  HAVÉM.  Expr.  De  lo  que  hablamos,  pre- 
dicamos. 

NO  haverhi  PA  partit.  f.  Éser  alguns  moltamichs. 
Morder  en  un  confite. 

NO  Hi  HA  MES  QUE  VEURE  O  MIRAR.  Expr.  Pondera 
1'  aburrdor  o  perfecció  de  les  coses.  Es  para  alabar 
á  Dios. 

NO  N'  HI  HÁ  MES  DE  CUITES,  Y  TANT  N*  HI  HÁ  Y  BON 
PÉS.  Loe.  fam.  NO  HI  HÁ  MES  CERA  QUE  LA  QUE  CREMA. 

HAVER.  m.  Crédits  en  alguns  empleus.  Haber.  1| 
pl.  BENS. 

HAVERAT.  m.  POSSEIDOR,  HISENDAT. 

HAVERLES.  Loe.  TRACTAR.  ||  Queixarse  ab  algú, 
cóm:  ¿De  qué  les  heus?  Haberlas,  ó  habérselas  con 
alguno. 

HAVERSE.  v.  r.  Proa-ir,  portarse  bé  o  mal.  Por- 
tarse. 

haverse  DE  VEURE.  fr.  Denota  que  '1  fí  d'  alguna 
cosa  no  se  sap  de  cei  t  encara  que  's  pugui  preveure. 
Estar  por  ver;  no  me  digas  oliva  hasta  que  me  veas 
cogida;  desde  allí  ha  de  venir. 

HAV1RANCA.  f.  Ant.  BENAVENTURANCA. 

HAVIRAT,  DA.  adj.  BENAVENTURAT,  DITXÓS. 

HAY.  Bot.  FAIO. 

HAYDENITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  d'  alúmina; 
ratlla  '1  talch,  se  fon  a  la  flesca  y  1'  ácit  sulfúrica  el 
disol.  Haydenita. 

HAYESEN1TA.  f.  Min.  Varietat  de  borat  de  cals 
trovat  al  Perú.  Hayesenita. 

HAYR.  v.  a.  Ant.  ODIAR,  ABORRIR. 

HAYR  AMOR.  fr.  Ant.  El  amor  excita  la  ira. 

HAYTOSITA.  f.  Min.  Silicoborat  de  cals,  trovat  a 
una  mina  de  ferio  d'  Inglaterra.  Haytosita. 

HE.  Jo  he,  del  verb  haver. 

HÉ.  Exc.  Que  serveix  pera  cridar  1*  atenció  d'  algú. 

HEBDÓMADA,  f.  setmana.  ||  Doma,  1'  espai  de 
set  anys,  com  les  setanta  hebdómades  de  Daniel. 
Hebdómada. 

HEBDOMADARI,  A.  m.  y  f.  Qui  en  les  comunitats 
O  capítols  se  destina  pera  oficiar  cada  setmana.  Heb- 
domadario, semanero.  [|  Lo  que  té  lloch  una  vegada 
a  la  setmana,  com  publicado  hebdomadaria.  Hebdo- 
madario. 

HEBET1NA.  f.  Min.  Silicat  de  zench  de  color 
blanch  algunes  vegades,  encara  que  generalment  és 
groguench  o  pardo.  Hebetina. 

HEBRAICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  ais  hebreus. 
Hebraico,  heb  eo. 

HEBRAISAR.  v.  a.  Servirse  de  locucions  propies 
de  la  llengua  hebrea.  Hebraizar.  ||  Estudiar  1'  he- 
breu.  Hebraizar.  ||  Adoptar  els  dogmes  deis  hebreus. 
Hebraizar. 


HEBRAÍSME.  m.  La  professió  de  la  llei  antiga  o 
de  Moisés.  Hebraísmo.  ||  Idiotisme  de  la  llengua  he- 
brea. Hebraísmo. 

HEBRAÍSTA,  s.  La  persona  versada  en  la  llengua 
hebraica.  Hebraísta.  ||  Qui  estudia  o  conreua  la  llen- 
gua y  literatura  hebiaiques.  Hebraizante. 

HEBREU,  A.  adj.  HEBRAICH.  ||  m.  y  f.  Qui  professa 
la  llei  de  Moisés.  Hebreo.  ||  La  llengua  deis  hebreus. 
Hebreo.  ||  Lo  que  pertany  al  poblé  hebréu.  Hebreo. 

HEBRONITA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de  la  ciu- 
tat  d'  Hebrón,  de  la  Palestina.  Hebronita. 

HECATOMBA.  f.  Sacrifici  de  cent  victimes  d'  una 
meteixa  mena  entre  'ls  grechs  y  romans  que  's  feia 
en  cent  altars  per  cent  sacerdots  a  un  meteix  temps. 
Hecatombe.  ||  Met.  Desgracia  o  aconteixement  que 
causa  moltes  victimes.  Hecatombe. 

HECATONSTIL.  m.  Arquit.  Porxo  format  de  cent 
columnes.  Hecatonstilo. 

HECTÁREA,  f.  Mida  superficial  que  és  un  quadrat 
de  100  metres  de  costat,  o  siguin  10,000  metres  qua- 
drats,  y  equival  a  100  áreas.  Hectárea. 

HECTO.  m.  Paraula  grega  qu'  anteposada  a  noms 
de  pesos,  mesures,  etc.,  indica  una  quantitat  cent 
vegades  mes  gran  que  V  unitat  que  li  serveix  de  base. 
Hecto. 

HECTOEDRIA.  f.  Min.  Estat  d'  un  cristall  hectoé- 
drich.  Hectoedria. 

HECTOÉDRICH,  CA.  adj.  Min.  Calificado  d'  un 
prisma  exagonal  de  tall  transversal,  del  qual  van  cap 
a  cada  costat  sis  cares  que  no  teñen  una  inclinació 
igual  sino  de  dues  en  dues.  Hectoédrico. 

HECTOGRAM.  m.  Pés  de  cent  grams.  Hectogramo. 

HECTOLITRE.  m.  Mesura  de  cent  litres.  Hecto- 
litro. 

HECTÓMETRE.  m.  Mida  longitudinal  de  cent  me- 
tres. Hectómetro. 

HECTOMETRICH,  CA.  adj.  Que  pertany  al  hectó- 
metre.  Hectométrico. 

HÉCTOR,  n.  p.  d'  home. 

HEDEMBERGITA.  f.  Min.  Varietat  de  piroxen  de 
color  vert  fosch.  Hedembergita. 

HEDÍFAN.  m.  Min.  Varietat  d'  arseniat  de  plom, 
en  el  qual  certa  quantitat  de  cals  ne  substitueix  a 
un'  altra  d'  igual  de  plom.  Hedífano. 

HEDRA.  f.  Ant.  bot.  HEURA.  ||  Med.  Fractura  del 
crani.  Hedra.  ||  La  fractura  disposada  de  tal  manera 
que  deixa  senyal  o  rastre  del  instrument  que  V  ha 
produit.  Hedra. 

HEGELIÁ,  NA.  adj.  Partidari  de  les  doctrines  de 
Hegel. 

HEGELIANISME.  m.  Sistema  filosófich  d'  Hegel. 

HEGEMONÍA,  f .  Preeminencia  o  superioritat  que  a 
la  seua  época  de  grandesa  relativa,  s'  apropiaren  al- 
gunes ciutats  sobre  unes  altres,  com  Barcelona,  per 
exemple,  sobre  les  demés  del  antich  comtat  cátala. 
Hegemonía. 

HÉGIRA.  f.  Época  deis  maometans,  els  quals  co- 
mencen  a  comptar  els  anys  desde  '1  15  al  16  de  Juliol 
del  622  de  Jesucrist,  en  que  Maoma  se  'n  va  anar  de 
la  Meca  a  Medina,  si  bé  Amasi  diu  que  va  ésser  al 
any  630.  Hégira. 

HEIX.  Ter.  Arañes,  feix. 

HELCIDRIÓ.  m.  Med.  Llaga  superficial  de  la  cór- 
nia  transparent.  Helcidrión. 

HELCISTRE.  ni.  Instrument  en  forma  de  ganxo 
pera  extreure  '1  fetus  de  dins  de  la  matriu.  Helcistro. 

HELCOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  relatiu  a  les  llagues. 
Helcología. 

HELEBOR.  m.  Bot.  Planta  medicinal  molt  comuna 
a  Espanya.  Helebor. 

HELENA,  f.  Foch  fatue  qu'  en  díes  de  tempestat 


HEL 


HEL 


sol  apareixer  ais  país  deis  barcos  y  ais  campanars  o 
pedrés  molt  elevades.  Helena.  ||  Nom  propi  de  dona. 
Helena. 

HELENA.  Geog.  ant.  Nom  donat  per  1'  emperador 
roma  Constantí,  en  recort  de  la  seua  mare  a  la  po- 
blado construida  en  el  llocli  qif  are  ocupa  la  d'  Elna. 

HELÉNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  grechs.  He- 
lénico. 

HELENINA.  f.  Quim.  Oli  volátil  que  s'  obté  de  la 
arrel  de  1'  herba  del  ala.  Helenina. 

HELENISME.  m.  Idiotisme  de  la  Mengua  grega  o 
construcció  d'  ella  usada  en  un'  altra  llengua.  Hele- 
nismo. ||  Influencia  relligiosa,  científica,  literaria, 
artística  y  política  exercida  per  1'  antiga  cultura 
grega  en  la  civilisació  moderna.  Helenismo. 

HELENISTA,  m.  Qui  conreua  la  llengua  y  la  lite- 
ratura gregues.  Helenista.  ||  Qui  estudia  la  Grecia  de 
1'  antiguitat.  Helenista. 

HELENÍSTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ais  hele- 
nistes.  Heienístico. 

HELESPONT.  m.  Hidrol.  Estret  que  separa  la  Eu- 
ropa del  Asia  Menor.  Helesponto,  estrecho  de  Ga- 
lípoli,  brazo  de  San  Jorge. 

HELESPÓNTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  Heles- 
pont  o  estret  deis  Dardanels  o  Galípolis.  Helespón- 
tico,  helespontíaco,  helespontino.  ||  Cosa  del  He- 
lespont.  Helespóntico. 

HELÍACH.  ni.  Astron.  Se  diu  del  astre  que  surt  y 
se  pon  al  meteix  temps  que  '1  sol.  Helíaco. 

HELICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  hélix.  Hélice,  he- 
líceo.  |i  De  forma  espiral.  Hélico.  ||  adj.  Geom.  Es- 
piral. 

HELICÓ.  m.  Pamas. 

HELICOIDES.  f.  Geom.  Superficie  produida  per 
una  recta  horitsontal  que  s'  apoia  constantment  a 
una  hélix  y  sobre  1'  eix  vertical  del  cilindre  dret, 
ont  hi  és  tragada  la  corva.  Helicoides. 

HELICÓIDICH,  CA.  adj.  Paregut  a  una  hélix.  He- 
licoideo.  ||  f.  Med.  La  túnica  vaginal  del  cordó  esper- 
niátch.  Helicoldea. 

HELIODOR.  n.  p.  Heliodoro. 

HELIOCROMÍA,  f.  Procediment  pera  rtproduirels 
colors  naturals  ab  la  fotografía.  Heliocromía. 

HELIOGRAFÍA.  f.  Procediment  que  consisteix  en 
reproduír  y  fixar  les  imatges  per  medí  del  sol.  Helio- 
grafía. 

HELIOGRAVAT.  ni.  Bell.  Art.  Gravat  heliográficli, 
mitjantsant  quin  procediment,  s'  obtenen  facsímils, 
dibuixos,  proves  fotográfiques  y  transports  al  metall. 
En  alguns  casos,  aquest  mot  s'  usa  com  a  sinónim 
de  fotogravat.  Heliograbado. 

HELIOMAGNETÓMETRE.  m.  Instrument  que  ser- 
veix  pera  amidar  ab  exactitut  la  declinació  de  1' águ- 
ila magnética  y  determinar  per  la  presencia  del  sol 
una  hora  qualsevulla  del  día.  Heliomagnetómetro. 

HELIÓMETRE.  ni.  Instrument  pera  amidar  el  diá- 
metre  del  sol.  Heliómetro. 

HELIOSCOP.  m.  Ullera,  instrument  de  vidres  de 
colors  pera  observar  el  sol.  Helioscopio. 

HEL1ÓSTATA.  m.  Ins- 
trument ab  un  mi  rail 
cóncau  movible,  disposat 
de  modo  que'ls  raigs  del 
sol  reflectits  per  ell  va- 
gin  a  parar  a  un  meteix 
punt  sense  variació  per 
causa  del  moviment  de 
la  barra.  Helióstata. 

HELIOTIT.  m.  Zool. 
Insectes  lepidópters  noc- 
turns,  que  viuen  en  les  plantes  baixes,  destruint  les 
seues  flors.  Heliotide. 


Brot  de  he'iotropi  c  uropeu 


HELIOTROP.   m.   Instrument  que  serveix  pera  en- 
viar un  raig  de  sol  a  un  observador  colocat  a  Marga 
distancia.  Helíótropo.  ||  Instrument  paregut  a  la  má- 
quina   paralácti- 
ca, perqué  's  pot 
girar    fácilment 
cap   al    sol    pera 
observar  aquest 
astre.    Helíótro- 
po. II  Ant.  Certa 
mena   de  rellot- 
ge  de  sol.  Helio- 
tropo. 

HELIOTROPI. 
f.  Bot.  Plantes  bo 
rraginiesdetanys 
peluts  y  flors  pe 
tites  blavenques 
formant  espigues 
enroscades  y  molt 
flairoses.  ||  Ant. 
bol.  GIRASSOL.  || 
Min.  Pedra  pre- 
ciosa de  color 
vert  blavench  y  ab  clapes  vermel'oses.   He'ioíropio. 

HiiLiOTROPI  EUROPEU.  Bot.  Planta  que  floreix  al 
istiu,  de  tany  ramos  y  pelut  y  flo¡s  petites. 

HELIOTROPIA.  f.  Bot.  Particularitat  d'  algunes 
plantes  d'  estar  sempre  girades  de  cara  al  sol.  He- 
líotropia. 

HÉLIX.  f.  Conqui.  Caragol  en  forma  d'  espiral. 
Hélice.  ||  Mar.  Roda  impulsoria  de  paletes  espiráis 
moguda  pél  vapor,  que  obra  ficada  del  tot  dins  de 
1'  aigua.  Hélice.  ||  Med.  Replech  casi  semicercolar  que 
rodeja  'I  pabelló  de  la  orella  deis  éssers  racionáis. 
Hélice.  ||  ni.  Anat.  La  vora  del  pabelló  de  la  orella. 
Hélix. 

HELMiNTÍASIS.  f.  Med.  Malaltía  causada  péls 
cuchs.  Helmintíasis. 

HELMÍNT1CH,  CA.  adj.  Med  Vermífugo,  helmín- 
tico. ||  Que  té  figura  de  cuch.  Helmíntico.  I|  Remei 
que  mata  els  cuchs.  Helmíntico.  ||  m.  pl.  Ordre  de 
cuchs  que  compren  tots  els  paregi:ts  ais  cuchs  de 
térra.  Helmínticos. 

HELMINTIFORM.  adj.  Med.  Paregut  a  un  cuch 
intestinal.  Helmintado. 

HELMINTOGENESIS.  f.  Med,  Malaltía  causada 
pels  helmintes.  Helmintogenesis. 

HELMINTOG!,  A.  adj.  Parfgut  a  un  cuch.  Hel- 
míntico, helmintado,  helmintógeo,  helmintcideo. 

HELMINTÓLECH.  m.  Naturalista  que  's  dedica 
al  estudi  deis  cuchs.  Helmintologista,  helmintó- 
logo. 

HELMINTOLIT.  ni.  Cuch  fóssil.  Helmintolito. 

HELMINTOLOGÍA  f.  Part  de  la  zoología  que  trae- 
rá deis  cuchs.  Helmintología. 

HELMINTOLÓGICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  helmin- 
tología. Helmintológico. 

HELMINTOPIRA.  f.  Med.  Febre  produida  péls 
cuchs.  Helmintopira. 

HELMINTÓTICH,  CA.  adj.  Que  té  venes  cilíndri- 
ques  semblantes  ais  cuchs.  Helmintótico. 

HELMINTOYDES.  m.  pl.  Ictiol.  Ordre  de  peixos 
que  respiren  y  engendren  com  els  cuchs.  Helmin- 
toídes. 

HELMINTUS.  m.  Denominació  científica  del  cuch 
intestinal.  Helminto,  lombriz. 

HELOD1T.  adj.  Que  viu  al  fanch.  Helodito. 

HELOPiRA.  f.  Med.  Febre  ¡ntermitent  tercianaria. 
Helopira. 

HELOSIS.  f.  Med.  Malaltía  deis  ulls  que  consisteix 
en  una  mena  de  convulsió.  Helosis. 

HELPERICH.  Biog.  Abat   de  la  diócesis   de  Elna 


HEM 


HEM 


que  reclama  1'  ajuda  de  Caries  el  Calvo  contra  la  de- 
vastado deis  normants. 

HELVECI,  A.  adj.  y 

HELVÉTICH,  CA.  adj.  SUÍQ. 

HELVETISME.  m.  Idiotisme  de  la  llengua  suiQa. 
Helvetismo. 

HELVINA.  f.  Min.  Sulfosilicat  de  magnesi  unit  ab 
sulfat  de  glucina.  Helvina. 

HEMA.  f.  Partícula  grega  que  significa  sanch  y 
entra  en  la  composició  de  inolts  noms  científichs. 

HEMACATE.  f.  Min.  Ágata  ab  vetes  roges.  He- 
macate. 

HEMACELINOSIS.  f.  Med.  Malaltía  caracterisada 
per  una  porció  de  clapes  roges  que  surten  a  la  pell. 
Hemacelinosis. 

HEMACRIM,  MA.  adj.  Zool.  Que  té  la  sanch  fre- 
da.  Hemacrimo. 

HEMAFOB1A.  f.  Aversió  a  la  sanch.  Hemafobia. 

HEMAFÓBFCH,  CA.  adj.  Que  's  relaciona  ab  la 
hemafobia  o  hi  pertany.  Hemafóbico.  ||  s.  y  adj.  Que 
odia  la  sanch,  que  s'  horroritga  al  véurela.  Hemafobo. 

HEMAGIOTITIS.  f.  Med.  Inflamado  deis  vasos 
sanguínis.  Hemagiotitis. 

HEMAGOGI,  A.  adj.  Med.  Qu'  es  propi  pera  facili- 
tar la  menstruació.  Hemenagogo,  hemagogo. 

HEMALOPIA.  f.  Med.  Derrame  de  sanch  al  globus 
de  1'  ull.  Hemalopia.  ||  Turbació  de  la  vista.  Hema- 
lopia. 

HEMANDÉR.  m.  Aparato  vascular  sanguíni.  He- 
mandero. 

HEMASTOGOGI.  ni.  Qui  estudia  o  escriu  sobre 
Y  equilibri  y  forga  de  la  sanch.  Hemastagogo. 

HEMASTÁT1CA.  f.  Med.  Part  de  la  fisiología  que 
tracta  de  la  for^a  inherent  ais  vasos  sanguínis.  He- 
mastática. 

HEMATEMESIA.  f.  Med.  Vómit  de  sanch.  Hema- 
temesia,  hematemesis. 

HEMATEMÉTICH,  CA.  adj.  Med.  Que  pertany  a 
la  hematemesia.  Hematemético. 

HEMATERM,  A.  adj.  Que  té  la  sanch  calenta.  He- 
matermo. 

HEMAT1DROSIS.  f.  Med.  Mena  de  suor  de  sanch, 
exhalació  espontánia  de  sanch  per  la  pell  a  modo  de 
transpiració  cutánia.  Hematidrosis. 

HEMATINA.  f.  Substancia  animal  de  la  sanch,  a 
la  qual  s'  uneix  1'  oxígen.  Hematina.  ||  Materia  colo- 
rant  que  s'  extreu  del  campetxo,  la  qual  se  presenta 
en  petites  escates  d'  un  blanch  sembrat  de  roig,  de 
aspecte  metálich  y  de  gust  un  poch  astringent,  amarch 
y  acre.  Hematina.  ||  També  s'  ha  donat  aqueix  noni 
a  la  materia  vermella  de  la  sanch.  Hematina. 

HEMATISACIÓ.  f.  Med.  Aglomerado  de  sanch  a 
un  orgue  qualsevol.  Hematización. 

HEMATITA  f.  Min.  .Mineral  de  ferro  de  color  ver- 
mell.  Hematites,  hematita. 

HEMATITES,  f.  Min.  Peróxit  de  ferro  de  color  de 
sanch,  algunes  vegades  pardo,  que  s'  usa  pera  bru- 
nyir  metalls.  Hematites. 

HEMATITI.  m.  Mena  de  coliri  al  que  hi  entra 
1'  óxit  de  ferro.  Hematítino. 

HEMATOCÉFAL.  ni.  Med.  Monstre  que  presenta  '1 
íenómen  de  la  hematoceíalia.  Hematocéfalo. 

HEMATOCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  pro- 
vé  d'  un  derramament  de  sanch  al  cap.  Hematoce- 
íalia. 

HEMATOCEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Que  presenta 
els  carácters  de  la  hematocefalia.  Hematocefálico. 

HEMATOCELE.  f.  Tumor  format  per  un  derrama- 
ment de  sanch  al  teixit  celular  del  escroto  o  a  la 
túnica  vaginal.  Hematocele.  II  Vel.  Infartac  ó  deis 
testículs  per  efecte  d'  un  cop.  Hematocele. 


HEMATÓDICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  qu'  está  produit 
per  la  sanch  o  peí  desenrrotllo  deis  vasos  sanguinis. 
Hematódeo.  ||  Lo  que  participa  de  la  naturalesa  de 
la  sanch  o  té  'ls  seus  carácters.  Hematódeo. 

HEMATÓFACH,  GA.  adj.  Que  xucla  la  sanch.  He- 
matófago. 

HEMATOFLEBÉSTASIS.  f.  Med.  Cessació  repen- 
tina y  espontánia  de  la  hemorragia.  Hematoflebés- 
tasis. 

HEMATÓGRAF.  s.  y  adj.  Escriptor  d'  hematogra- 
fía  o  que  hi  es  versat.  Hematógrafo. 

HEMATOGRAFÍA.  f.  Descripció  de  la  sanch.  He- 
matografía. 

HEMATOGRÁFICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  hemato- 
grafía.  Hematográflco. 

HEMATÓLECH.  m.  La  persona  versada  en  hema- 
tología. Hematólogo. 

HEMATOLOGÍA,  f.  Tractat  sobre  la  sanch.  He- 
matología. 

HEMATOLÓGICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  hemato 
logia.  Hematológico. 

HEMATOMANÍA.  f.  Manía  de  receptar  sangríes. 
Hematomania. 

HEMATOMANIÁTICH,  CA.  s.  y  adj.  Qu'  está 
posseit  d'  hematomania.  Hematómano. 

HEMATONCIA.  f.  Med.  Tumor  produit  pél  desen- 
rollo deis  vasos  sanguínis.  Hematoncia. 

HEMATÓNFAL.  m.  Med.  Trencadura  umbilical 
complicada  ab  vessament  de  sanch.  Hematónfalo. 

HEMATONOSIS.  f.  Med.  Malaltía  causada  per  un 
vessament  de  sanch  ais  teixits  orgánichs.  Hemato- 
nosis. 

HEMATOPISIA.  f.  Med.  Presa  de  la  sanch  mens- 
trual al  úter.  Hematopisia. 

HEMATOPOSIA.  f.  Med.  Migranya  que  prové  de 
la  falta  de  sanch.  Hematoposia. 

HEMATOQUESSIA.  f.  Med.  Cólich  sanguinos.  He- 
matoquesia. 

HEMATOSPILIA.  f.  Med.  Clapa  roja  que  ix  a  les 
membranes  mucoses.  Hematospilia. 

HEMÁTOSINA.  f.  Med.  Principi  o  matera  ver- 
mella  de  la  sanch.  Hematosina. 

HEMATOSIS.  f.  Med.  Transformado  del  quilo  en 
sanch.  Hematosis.  ||  Conversió  de  la  sanch  negra  o 
venosa  en  smch  vermella  o  arterial.  Hematosis. 

HEMATÓXIL.  m.  Bot.  L'  arbre  del  campetxo.  H;- 
matóxilo. 

HEMATOXILINA.  f  Substancia  o  principi  que 
dona  color  a  la  fusta  del  campetxo.  Hematoxilina. 

HEMATOYDES.  adj.  Min.  Calificado  d' una  va- 
rietat  de  quartc.  de  co!or  de  sanch    Hematoídes. 

HEMATROSIS.  f.  Med.  Vessament  de  sanch  fora 
deis  vasos,  y  la  seua  acumulado  a  una  cavitat  del 
eos.  Hematrosis. 

HEMATURIA.  f.  Med.  Hemorragia  de  la  membrana 
mucosa  de  les  víes  urinaries.  Hematuria.  ||  Fenómen 
morbos  que  consisteix  en  orinar  sanch.  Hematuria. 

HEMATÚRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hematu- 
ria. Hematúrico. 

HEMERÁLOP.  a  'j.  Med.  Qui  té  hemeralopia.  He- 
merálope,  hemerálopo. 

HEMERALOPIA.  f.  Med.  Malaltía  que  consisteix 
en  no  veure'ls  obgectes  mes  que  quan  son  il-lumínats 
péls  raigs  del  sol.  Hemeralopia. 

HEMERALÓPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  heme- 
ralopia. Hemeralópico. 

HEMERÓLECH.  adj.  Práctich  o  entes  en  hemero- 
logía.  Hemerólogo.  ||  s.  Qui  's  dedica  a  fer  o  escriu- 
re  pronóstichs.  Hemerólogo.  ||  Tractat  sobre  la  com- 
posició y  concordancia  deis  pronóstichs.  Hemeró- 
logo. 


HEM 


HEM 


HEMEROLOGÍA.  f.  Art  de  compondré  pronóstichs. 
Hemerologia. 

HEMEROLÓG  CH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ala 
hemerologia.  Hemerológico. 

HEMERÓPATA.  s.  y  adj.  Med.  La  persona  ataca- 
da d'  hemeropatía.  Hemerópata. 

HEMEROPATÍA.  f.  Med.  Malaltía  que  sois  se  fa 
sentir  de  día.  Hemeropatía. 

HEMEROPÁTICH,  CA.  adj.  Referent  a  la  hemero- 
patía y  qui  'n  pateix.  Hemeropático. 

HEMI.  f.  Paraula  que  precedeix  en  combinado  a 
varíes  veus  pera  indicar  la  meitat  d'  una  cosa.  Hemi 

HEMIACEFALIA.  f.  Monstruositat  que  consisteix 
en  que  un  tumor  disforme  oct-pi  '1  lloch  de  la  meitat 
del  cap.  Hemíacefalia. 

HEMIACEFÁLICH,  CA.  adj.  Que  presenta  '1  ca- 
rácter de  la  hemíacefalia.  Hemlacefálico. 

HEMICICLE.  m.  Lloch  que  forma  anfiteatre  semi- 
cercolar.  Hemiciclo. 

HEMICILINDRE.  m.  La  meitat  d'  un  cilindre  tallat 
perpendicularment  a  les  bases.  Hemicilindro. 

HEMICILlNDRICH,  CA.  adj.  De  figura  plana  per 
un  costat  y  cilíncrica  p_'r  un  altre.  Hemicilíndri'o. 

HEMICRIS1,  A.  adj.  De  color  semblant  al  de  1'  or. 
Hemicrisio. 

HEMIDÁCTIL,  A.  adj.  Que  té  díts  petíts.  Heml- 
dáctilo. 

HEMIDIRRÓMBICH,  CA.  adj.  Min.  S'  aplica  ais 
cristalls  quines  cares  romboidals  han  desaparescut. 
Hemid  ir  rómbico. 

HEMIDOTÓ.  m.  Ant.  mus.  Dito  al  que  li  falta  la 
meitat  d'  un  to.  Hemidotono. 

HEMIEDRE  adj.  Min.  Se  díu  d'  un  cristall  que 
solament  presenta  la  meitat  de  llurs  cares.  He- 
miedro. 

HEMIENCÉFAL.  m.  Med.  Monstre  per  hemiencefa- 
lia.  Hemiencéfalo. 

HEMIENCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sisteix en  no  tindre  cara  ni  orgues  sensitius,  encara 
que  '1  cap  tingui  la  forma  normal.  Hemiencefalia. 

HEMIENCEFÁLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  he- 
miencefalia. Hemiencefaliano,  hemiencefálico. 

HEMIOPE.  s.  y  adj.  Med.  Qui  pateix  hemiopía  y  lo 
referent  a  aquesta  malaltía.  Hemiope. 

HEMIOPÍA.  f.  Med.  Malaltía  de  la  vista  que  con- 
sisteix en  veure  tan  sois  una  part  deis  obgectes.  He- 
miopia,  hemiopsia. 

HEM5PAGIA.  f.  Med.  Estat  del  hemípach.  Hemi- 
pagia. 

HEMÍPACH.  ni.  Med.  Monstre  produit  per  la  re- 
unió de  dos  individus  ab  un  llombrígol  comú  y  units 
fins  a  les  barres.  Hemípago. 

HEMIPLEGIA.  f.  Med.  Feridura  de  mitg  eos  de  cap 
a  peus,  és  dir,  de  tota  la  part  dreta  o  de  tota  la  part 
esquerra.  Hemiplegía,  hemiplexia. 

HEMIPRISMÁTICH,  CA.  adj.  Min.  Calificac  ó  deis 
cristales  prismátichs  que  sois  descubreixen  la  meitat 
de  llurs  cares.  Hemiprismático. 

HEMÍPTERS.  m.  pl.  Orde  d'  insectes  quines  ales 
superiors  son  la  meitat  membranoses  y  1'  altra  meitat 
coriácies,  com  les  de  les  cigales,  xinxes,  etc.  He- 
mípteros. 

HEMIRAQUIALGIA.  f.  Med.  Dolor  que  se  sent  a 
un  sol  costat  de  la  columna  vertebral.  Hemira- 
quialgia. 

HEMIRAQUIÁLGICH,  CA.  adj.  Relatiu  o  propi  de 
la  hemiraquialgia.  Hemiraquiálgico. 

HEMIS.  m.  Med.  La  sanch  y  Ms  demés  líquits  cir- 
culatoris  del  eos  huma.  Hemis. 

HEMISFERI.  m.  La  meitat  d'  una  esfera.  Hemis- 
ferio. 


HEMISFÉRICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  la  figura  de 
mitja  esfera.  Hemisférico. 

HEMISFEROIDAL.  adj.  Que  té  la  figura  d'  un  he- 
misferi.  Hemísferoydal. 

HEMÍSTICH,  CA.  m.  Meitat  d'  un  vers  heróich. 
Hemístico. 

HEMITEA.  f.  Med.  Febre  inflamatoria.  Hemitea. 


Hemípters:  i,  Cigala;  2,  Xinxa;  3,  Psila;  i,  Pugó; 
5,  Ranatra 

HEMITERIA.  f.  Deformitat  poch  pronunciada  en 
el  eos  huma.  Hemlteria. 

HEMITIS.  j.  Med.  Inflamado  de  la  sanch.  Hemitis. 

HEMITOM.  m.  Med.  Certa  mena  d'  envenat.  He- 
mítomo. 

HEMITRENA.  f.  Min.  Roca  anfibólíca  cauca.  He- 
mitremo,  hemitrena. 

HEMITRÍTEA.  f.  Med.  Malaltía  que  presenta  al- 
ternativament  els  carácters  de  la  terciana  y  de  la 
quartana.  Hemitrítea. 

HEMITROPIA.  f.  Min.  Cristallisació  que  produeix 
cristalls  hemítrops.  Hemitropia. 

HEMÍTROP,  A.  adj.  Min.  S'  aplica  ais  cristalls 
formats  de  dues  meitats  iguals,  pero  colocades  en 
sentit  contrari.  Hemítropo. 

HEMOCERNIS.  f.  Med.  Erupció  de  sanch  a  la  gola, 
acompanyada  de  singlot.  Hemocernis. 

HEMODIA.  f.  Entorpiment  de  les  dents,  causat  per 
la  sanch.  Hemodia. 

HEMODINAMÓMETRE.  m.  Med.  Instrument  qui- 
rúrgich  que  serveix  pera  amidar  la  forga  contráctil 
de  les  cavitats  del  cor.  Hemodinamómetro. 

HEMOFILIA,  f.  Afició  a  la  sanch.  Curíosítat  pél  crim. 

HEMOFTALMÍA.  f.  Med.  Vessament  de  sanch  a 
les  cambres  del  ull.  Hemoftalmía. 

HEMOFTÁLMICH,  CA.  adj.  Relatiu  o  pertanyent 
a  la  hemoltalnra.  Hemoftálmico. 

HEMOGLOBINA,  f.  Producte  per  deseniotllar  els 
globus  de  sanch  en  1'  economía  humana. 

HEMÓMETRE.  m.  Med.  Instrument  pera  amidar  la 
sanch.  Hetnómetro. 

HEMOPLANIA.  f.  Med.  Vessament  de  sanch  per 
una  vía  insólita.  Hemoplania. 

HEMOPROCTIA.  f.  Med.  Vessament  de  sanch  pél 
cés.  Hemoproctia. 

HEMÓPTER.  A.  adj.  Que  té  les  ales  de  color  de 
sanch.  Hemóptero. 

HEMOPTÍSICH,  CA.  adj.  Med.  Que  té  hemoptisis; 
pertanyent  a  aquest  síntoma.  Hemoptisico. 

HEMOPTISIS,  f.  Med.  Hemorragia  per  la  boca, 
procedent  de  les  freixures.  Hemoptisis. 

HEMORRAGIA,  f.  Med.  Fluix  de  sancl-,  particular- 
ment  pél  naq.  Hemorragia. 


8 


HEP 


HEP 


HEMORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a 
la  hemorragia.  Heraorrágico. 

HEMORRAQUIS.  m.  Med.  Vessament  de  sanch  al 
canal  vertebral.  Hemorraquis. 

HEMORREA.  f.  Med.  Hemorragia  per  debilitat. 
Hemorrea. 

HEMORREICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  he- 
morrea. Hemorreico. 

HEMORRINIA.  f.  Med.  Perdua  de  sanch  pél  nac. 
Hemorrinia.  ||  Els  medicaments  que  obren  sobre  les 
venes  hemorroidals  fent'hi  afluir  la  sanch.  Hemo- 
rrinia. 

HEMORRÓSCOP.  m.  La  persona  versada  en  la 
hemorroscopia.  Hemorróscopo. 

HEMORROSCOPIA.  f.  Med.  Examen  de  la  sanch 
treta  de  les  venes.  Hemorroscopia. 

HEMORROSCÓPICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a 
la  hemorroscopia. 

HEMORROYDAL.  adj.  Med  Pertanyent  a  les  mo- 
reius.  Hemorroidal.  ||  Calificació  deis  vasos  sangui- 
nis  del  cés.  Hemorroidal. 

HEMORROYDES.  f.  pl.  Med.  Nom  científich  de  les 
morenes.  Hemorroides. 

HEMOSPASSIA.  f.  Med.  Medi  terapéutich  que  con- 
sisteix  en  fer  el  vuit  en  superficies  grans  per  medi  de 
apareils  particulars,  al  obgecte  d'atréure  en  pochs 
instants  una  massa  de  sanch  y  de  fluits  mes  o  menys 
considerables  a  una  part  sana,  y  aliviar  aixís  les 
parts  afectades  d'  alguna  congestió  morbosa.  He- 
mospasia. 

HEMOSPÁSSICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  he- 
mospassia.  Hemospásico. 

HEMOSTASIA.  f.  Med.  Estancament  general  de 
sanch,  ocasionada  per  la  plétora.  Hemostasia.  II 
Operació  quirúrgica  que 's  fa  ab  el  fí  d' aturar  una 
hemorragia.  Hemostasia. 

HEMOSTÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Epítst  deis  reméis 
que  aturen  les  hemorragies.  Hemostático. 

HEMOTÓRAX.  m.  Med.  Vessament  de  sanch  al 
pit.  Hemotórax. 

HEMÓVOR,  A.  adj.  Que  beu  sanch  o  se 'n  no- 
dreix.  Hemóvoro. 

HEMURESIA.  f.  Med.  Evaquació  de  sanch  per  la 
uretra.  Hemuresía. 

HEMURÉSICH,  CA.  aJj.  Med.  Propi  de  la  hemu- 
resía. Hemurésico. 

HENRICH.  m.  n.  p.  ENRICH. 

HENRICH  (Joan).  Biog.  Esculptor  cátala.  A  fináis 
del  sigle  xvm  travallava  a  Barcelona.  Havía  estudiat 
a  Roma.  Era  bon  mestre,  empró  artista  mediocre. 
Afectat  al  estudi  de  l'anatomía,  que  exercitava  so- 
bre 'ls  cadavres  del  Colegi  de  Cirurgía,  les  seues  es- 
culptures  se'n  ressenten  y  son  forca  dures.  Va  morir 
ais  cincuanta  dos  anys.  L'any  1782  era  membre  ho- 
norari  de  1'  Academia  de  Sant  Ferrán.  Son  obra 
seua,  a  Barcelona:  el  sepulcre  del  marqués  de  la 
Alina  a  Sant  Miquel  de  la  Barceloneta;  el  del  mar- 
qués de  Meca  en  la  iglesia  de  les  Mínimes,  y  tres  re- 
lieus  en  el  fossar  del  Hospital  de  Santa  Creu. 

HEPATALGIA.  f.  Med.  Dolor  al  fetge.  Hepatalgia. 
||  Cólich  hepátich.  Hepatalgia. 

HEPATÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hepatalgia.  Hepatáigico. 

HEPATENFRAXIA.  f.  Med.  Obstrucció  del  fetge. 
Hepatenfraxia. 

HEPATENFRÁXfCH,  CA.  adj.  Med.  Referent  a  la 
hepatenfraxia.  Hepatenfráxico. 

HEPATICACIÓ.  f.  Med.  Enduriment  d' algún  teixit 
que's  torna  una  massa  análoga  al  fetge.  Hepatiza- 
ción. 

HEPATICAR.  v.  a.  Med.  Causar  hepatisació.  Hc- 
patizar. 


HEPÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Cosa  del  fetge  o  lo  que 
serveix  pera  curarlo.  Hepático. 

HEPATIRREA.  f.  Med.  Fluixde  la  bilis,  procedent 
del  fetge.  Hepatirrea. 

HEPATiRREYCH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hepatirrea.  Hepatirreico. 

HEPATÍSICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  pateix  hepatisis. 
Hepatísico.  ||  Propi  de  la  hepatisis.  Hepatísico. 

HEPATISIS.  f.  Med.  Inflamado  del  fetge.  Hepa- 
tisis. 

HEPATITA.  f.  Min.  Nom  que  's  donava  antiga- 
ínent  a  una  varietat  de  serpentina  de  color  del  fetge. 
Hepatita. 

HEPATOCELE.  f.  Med.  Trencadura  del  fetge.  He- 
patocele. 

HEPATOCiSTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  al 
fetge  y  a  la  bufa  deis  orins.  Hepatocístico.  ||  pl. 
Anat.  Nom  de  certs  vasos  que  condueixen  directa- 
ment  la  bilis  desde  '1  fetge  a  la  buíeta  del  fel.  Hepa- 
tocísticos. 

HEPATOFRÁCTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a 
la  hepatoíraxia.  Hepatofráctico. 

HEPATOFRAXIA.  f.  Med.  Alteració  patológica  del 
fetge,  infartació  o  obstrucció  d'  aquesta  entranya. 
Hepatoíraxia. 

HEPATÓGRAF.  s.  y  adj.  Med.  Périt  en  hepatogra- 
fía;  qui  n'escriu  alguna  cosa.  Hepatógrafo. 

HEPATOGRAFÍA.  f.  Descripció  del  fetge.  Hepa- 
tografia.  ||  Med.  Tractat  de  les  ma'altíes  del  fetge. 
Hepatografía. 

HEPATOHEMIA.  f.  Med.  Congestió  del  fete,e.  He- 
patohemia. 

HEPATÓLECH.  m.  Versat  en  hepatología.  Hepa- 
tólogo. 

HEPATOLOGÍA.  f.  Med.  Med.  Tractat  sobre  '1  fet- 
ge. Hepatologia. 

HEPATÓNFAL.  m.  Med.  Trencadura  al  fetge  a 
través  del  mélich.  Hepatónfalo. 

HEPATÓTOM.  m.  Instrument  empleat  pera  fer  la 
dissecció  del  fetge.  Hepatótomo. 

HEPATOTOMÍA.  f.  Med.  Dissecció  o  anatomía 
del  fetge.  Hepatotomía. 

HEPATOTÓM1CH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hepatotomía.  Hepatotómico. 

HEPATOTOMISTA.  ni.  Qui's  dedica  a  la  dissec- 
ció o  anatomía  del  fetge.  Hepatotomista. 

HEPITÉMESIS.  f.  Med.  Hemorragia  de  la  boca. 
Hepitémesis. 

HEPTA.  Veu  grega  que  vol  dir  set,  la  qual  en'.ra 
en  la  composició  de  moltes  paraules. 

HEPTACORDE.  adj.  Mus.  Mena  de  lira  ab  set  cor- 
des.  Heptacorde. 

HEPTACORDI.  m.  Mus.  La  séptima  especie  com- 
presa en  el  diapassó  o  octava.  Heptacordo. 

HEPTAEDRE.  m.  Geom.  Sólit  limitat  per  set  ca- 
res. Heptaedro. 

HEPTAÉDRICH,  CA.  adj.  Que  té  la  forma  d'  hep- 
taedre.  Heptaédrico. 

HEPTAGONAL,  adj.  De  set  ánguls.  Heptagonal. 

HEPTÁGONE,  A.  Geom.  adj.  y  m.  Figura  de  set 
costats  y  set  ánguls.  Heptágono. 

HEPTÁMETRE.  m.  Vers  que  consta  de  set  peus. 
Heptámetro. 

HEPTANGULAR   adj    Heptagonal. 

HEPTAPÉTAL,  A.  adj.  Bol.  Que  té  set  petáis. 
Heptapétalo. 

HEPTASÉPAL.  adj.  Se  diu  del  cálcer  format  per 
set  sepáis  o  peces.  Heptasépalo. 

HEPTASÍLAB,  A  adj.  De  set  silabes.  Heptasí- 
labo. 


HER 


HLIÍ 


HEPTATEUCH.  m.  Conjunt  deis  set  primers  1I¡- 
bres  del  Antich  Testament.  Heptateuco. 

HER.  Ter.  arares.  Ferro. 

her  BLANCH.  Ter.  arañes.  LLAUNA. 

HERACLI,  A.  adj.  Natural  o  pertanyent  a  Hera- 
clia,  ciutat  del  Asia  Menor,  capital  de  la  Tracia. 
Heracleo. 

HERACLI.  n.  p.  Heraclio. 

HERALDÍA,  f.  Blas.  El  cárrech  o  ofici  d'heralt. 
Heraldía.  ||  Provincia  quin  norn  portava  un  heralt. 
Heraldía. 

HERÁLDICA,  f.  La  ciencia  del  blasó.  Heráldica. 

HERÁLDICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  heráldica. 
Heráldico. 

HERALT.  m.  Rei  d'  armes.  Heraldo. 

HERAULT.  ni.  Regió  de  la  Catalunya  francesa  que 
are  forma  part  del  departament  del  Herault. 

HERBA.  f.  Bot.  Noni  genérich  de  les  plantes  peti- 
tes  que  moren  cada  any.  Hierba.  |]  El  conjunt  de  di- 
ferentes herbcs  que  hi  lia  al  canip.  Hierba.  II  pl.  La 
deis  prats,  etc  ,  pera  pasturar  el  bestiar.  Hierbas, 
pastos. 

HERBA  AFERRADIQA.  ROJA. 
HERBA  ANGÉLICA.  ANGÉLICA. 
HERBA  APEGALOSA. GRANCA. 
herba  Barbera.  Hierba  de  Santa  Bárbara. 
HERBA  BAYERA.  TARONGINA. 
HERBA  BLANCA.  CAPS  BLANCHS. 
HERBA  BORMERA.  Planta  de  la  familia  de  les  ranun- 
culácies,  que  té  les  fulles  molt  tallades  excepte  les 
del    capdemunt  que   son  sencilles  y  molt  estretes; 
aquesta  herba  és  molt  cáustica  y  dona  un  such  molt 
irritan t.  Ranúnculo,  apio  de  ranas,  flámula. 

HERBA  BOSERA.  POTA  DE 
LLEÓ. 

HERBA  CABRUNA.  Planta 
de  la  fam.  de  les  llegumi- 
noses  molt  comuna  a  Ca- 
talunya. Calén. 

HERBA  CANA.  APAGA- 
LLUMS. 

HERBA  CAIXALERA.  Plan- 
ta narcótica  y  verinosa  de 
la  familia  de  les  solaná- 
cies;  té  uns  cinquanta  cen- 
timetres  d' aleada;  les  fu- 
lles ampies,  retallades, 
blanquinoses  y  apegaloses; 
les  flors  surten  al  capde- 
munt de  les  branques  y  son 
grogues  per  dalt  y  mora- 
des  per  baix,  y'l  fruit  és 
una  capseta  plana  de  gra- 
nes petites  y  groguenques. 
Beleño,  beleño  negro,  benji,  adamanta. 

herba  Cansera.  Planta  medicinal  de  la  familia  de 
les  compostes;  té  les  branques  peludes,  lo  meteix  que 
la  llevor  y  les  fulles  y  fa  floretes  grogues.  Oreja  de 
ratón,  pelosilla,  vellosilla. 
HERBA  CAPITAL.  ÁRNICA. 

herba  carnera.  Tipus  de  la  fam.  de  les  acantácies; 
planta  indígena  y  perenne  de  fulles  ampies,  llargues 
y  retallades,  quina  forma  s'ha  reproduit  en  pedra 
com  ornament  del  art  gótich  o  ogival.  Acanto,  branca 
ursina,  alas  de  ángel,  nazarenos. 

HERBA  CAVALLERA.  QÜA  DE  CAVALL. 
herba  COL.  Planta  de  la  familia  de  les  compostes, 
mena  de    carxofera    conreuada    y   renadiua  ,   quines 
flors  serveixen  pera  fer  pendre  la  llet  y   fer  mató. 
Alcachofera,  hierba  cuajera  ó  de  cuajo. 
HERBA  COLERA.  HERBA  COL. 

herba  cuquera    Planta  medicinal  de  la  familia  de 

les  compostes,  de  carnes  altes  de  50  a  80  centimetres, 

rodones,  ratllades  y  molsudes;  fulles  llargues,  grans, 

retallades,  serrades,  de  color  vert  groguench;  flors  en 

dic.  cat.  —  v.  n.  — 2. 


Herba  cana 


corimbus  terminal;  cálcer  conuí,  hemisférich,  d'  tn 
groen  vetdós;  escates  llanceolades,  agudes;  corola 
composta,  de  groch  daurat  y  convexa;  olor  molt  forta 
y  gust  aromátich  molt  amarch  y  un  poch  canforat. 
Té  propietats  tóniques,  estimulantes,  emenagoguesy 
sobre  tot  antihelmíntiques.  Hierba  lombriguera,  ta- 
maceto,  abrótano  macho. 

herba  cuquera  de  Mallorca.  Coralina  de  Córce- 
ga, musgo  de  mar. 

HERBA  DAURADA.  DAURADELLA. 

HERBA  D'  ATACAR  LA  SANCH.  HERBA  XINXERA. 

HERBA  D'AURENETES.  CELIDONIA. 

HERBA  DE  BALLESTER.  MARXIBULS. 

herba  de  BOJOS.  Anagálide  acuática,  bernia. 

HERBA  DE  CENT  NUSOS.  ESCANYAVELLES.  ||  ESTIRA- 
VELLES. 

HERBA  DE  COP.  FLOR  DE  SANT  JOAN. 

HERBA  DE  FER  VINDRE  LES  REGLES.  ALTIMIRA. 

HERBA  DE  FONT.  FALSÍA. 

HERBA  DE  GALLINA.  APEGALOSOS. 

HERBA  DE  JARDÍ.  Césped. 

HERBA  DE  MATAR  MOSQUITS.  OLIVARDA. 

HEKBA  DE  MATAR  POLLS.  MATAPOLL. 

HERBA  DE  NOÉ.  CENT  EN  GRANA. 

herba  DE  ROCA.  Mena  de  liquen  verrugos  que  fa 
com  una  crosta  blanquinosa  demunt  de  les  roques. 
Cuchilla  de  tierra. 

HERBA  DE  SANT  ANTONI.  HERBA  DE  LA  FERIDURA. 

HERBA  DE  SANT  CRISTÓfol.  Planta  de  la  familia  de 
les  ranunculácies,  quin'aigua  serveix  pera  matar  els 
parásits.  Hierba  de  San  Cristóbal. 

HERBA  DE  SANT  DOMINGO.  CAMEDRIS. 

HERBA  DE  SANT  FELIP.  PASTELL. 

herba  DE  SANT  joan.  Planta  de  la  familia  de  les 
hipericínies,  d' uns  trenta  cinch  centimetres  d' alea- 
da, fulles  oblongues,  nervudes  y  cobertes  de  butllo- 
fetes  plenes  d' un  líquit  transparent  y  floretes  gro- 
gues o  de  color  de  rosa  formant  ratnets  al  capdemunt 
de  les  branques.  Hipericón,  hierba  de  San  Juan. 

HERBA  DE  SANT  PELEGRÍ.  MALRUBÍ. 

HERBA  DE  SANT  PERE.  MORELLA  ROQUERA. 

HERBA  DE  SANT  PONS.  HERBA  CUQUERA. 

herba  DE  SANT  robert.  Planta  de  la  familia  de  les 
geraniácies,  de  carnes  ntioses,  peludes  y  rogenques, 
les  fulles  ixen  de  1' arrel  y  deis  nusos  de  les  carnes  y 
son  també  peludes  y  rogenques,  fan  pudó  de  pixats  y 
teñen  un  gust  salat.  Geranio  roberciano,  hierba  de 
San  Roberto  ó  roberiana. 

herba  de  Sant  SEGIMÓN.  Saxífraga. 

herba  de  santa  margarida.  Centaura  menor. 

herba  DE  santa  MARÍA.  Didalera. 

herba  DE  single.  Corona  de  rey. 

HERBA  DE  TALPES.  Ter.  HERBA  TAUPERA. 

HERBA  DE  tall.  marfull.  Corona  de  rey. 

HERBA  DEL  ALA.  ALA. 

HERBA  DEL  CARGOL.  MORELLA  ROQUERA. 

HERBA  DEL  CUCH.   Ter.  HERBA  XINXERA. 

HERBA  DEL  ESPARVER.  HERBA  CANSERA.       . 

HERBA  DEL  FICHS.  OLIVERETA. 

HERBA  DEL  FRARE.  FRARE. 

herba  del  mal  gra.  Planta  de  la  fam.  de  les  ra- 
nunculácies,  aixis  nomenada  perqué,  segons  diuen 
aplicada  ais  grans  de  mal  carácter  dona  molt  bons 
resultáis. 

HERBA  DEL  MAL  DE  PEDRA.  CENT  EN  GRANA. 

HERBA  DEL  MAR.  ALGA. 

HERBA  DEL  MESCH.  AGULLOTS. 

HERBA  DEL  MORO.  AGULLOTS. 

herba  DEL  POBR'HOME.  Planta  de  la  familia  de  les 
rosácies  quines  arrels  son  astringentes  y  diurétiques. 
Filipéndula,  saxífraga  roja. 

HERBA  DEL  traidor.  Planta  de  la  familia  de  les 
llabiades  que  s'  usa  contra  les  hemorragies  y  1' es- 
corbut.  Brumela  oficinal. 

herba  DE  la  cervesa.  Lúpulo,  hombrecillo. 

HERBA  DE  LA  CREU.  RAIMS  DE  GUINEU. 

HERBA  DE  LA  D1SSIPELA.  GATSERANS  O   GALCERANS. 


10 


HER 


HER 


HERBA  DE  LA  DISSÍPULA.  HERBA  DE  LA  DISSIPELA. 

HERBA  DE  LA  EPIDEMIA.  HERBA  DELS  GATS. 

herba  DE  LA  FERIDURA.  Planta  de  la  familia  de  les 
llabiades;  la  infusió  de  les  seues  flors  és  sudorífica, 
atemperant  y  emenagoga.  Estáquida  recta,  hierba  de 
la  perlesía. 

HERBA  DE  LA  FLUXIÓ.  Herba  de  la  fam.  de  les  crucí- 
feres,  de  fulles  molt  ampies  y  alternes,  retallades  al 
entorn,  y  floretes  blanques  en  figura  de  eren.  Se  conrea 
prop  deis  masos  pera  remei,  sobre  tot  co:itra  les  fe- 
bres  y  la  rabia.  Lepidio,  mastuerzo  silvestre  mayor. 

herba  DE  LA  FREIXURA.  Planta  de  la  fam.  de  les 
borraginacies,  quines  tulles,  cobertes  de  taques  blan- 
ques, s'  usaven  en  infusió  contra  'ls  cadarns.  Pulmo- 
naria, rosetas. 

HERBA  DE  LA  GRAVA:  HERBA  DEL  MAL  DE  PEDRA. 

HERBA  DE  LA  MALA  QÚA:  HERBA  FELERA. 

HERBA  DE  LA  MARE  DE  DEU:  HERBA  CAIXALERA. 

herba  DE  la  MARFUGA.  Planta  de  la  fam.  de  les 
aristoloquiácies,  quines  arrels  son  febrífugues.  Aris- 
toloquia  común. 

herba  DE  LA  TOS.  Herba  de  la  fam.  de  les  poliga- 
lácies;  és  molt  petita,  té  les  fulles  alternes,  les  flors 
blaves  o  morades,  en  forma  d'  espiga,  y  1'  arrel  pri- 
ma, dura  y  amarganta.  Polígala  amarga.  \\  Planta  de 
la  fam.  de  les  ramondiacies.  orella  D'ÓS.  Hierba  toserá. 

HERBA  DE  LA  PRIMPCESA:    MARÍA-LLUISA. 
HERBA  DE  LA  VÍBORA:  LLENG'JA  BOVINA. 
herba  DE  les  llagues.  Planta  de  la  fam.  de  les 
ranunculácies  que  s'  usa  contra  la  sarna,  el  cranch  y 
jes  llagues  malignes.  Hierba  de  los  pordioseros. 

herba  de  les  morenes.  Herba  de  la  fam.  de  les  ra- 
nunculacies,  ab  les  flors  en  figura  de  cor  y  anguloses 
y  una  tija  ab  una  sola  flor  groga.  Celidonia  menor. 
herba  de  les  nou  camises.  mil  fulles. 
HERB*  DE  LES  PUSSES.  Herba  pussera. 
herba  DE  les  Set  SANGRÍES.  Herba  medicinal  de 
la  fam.  de  les   borraginacies,  que  té  les  carnes  radi- 
cáis, llenyoses  y  perennes,  junt  ab  les  se.¡es  fulles; 
les  carnes  que  floreixen  son  Uargues  d'  un  sis  centi- 
nietres  y  un  poch  peludes;  les  fulles  lineáis,  Uargues 
y  quasi  filiformes,  exteses  y  rasposes;  les  flors  apila- 
des,  termináis,  ab  el  cálcer  la  meitat  mes  curt  que  la 
corola;   inodora  y  de  gust    herbad.  És    diurética  y 
molt  mes  temperant  que  la  sanguinaria.   Pulmonaria 
sufruticosa.  hierba  de  las  siete  sangrías 

HERBA    DELS    CANTORS:    RAVE   BOSCÁ  O  DE  CAVALL. 
HERBA    DELS   C.NCH   NIRVIS:   PLANTATGE    DE    FULLA 
ESTRETA. 

herba  DELS  GATS.  Planta  de  la  fam.  de  les  llabia- 
des, que  té  un  gust  molt  amarch  y  fá  olor  a  canfre. 
Maro  ó  maro  oficinal. 

HERBA  DZLS  HUMORS  FRETS:  PILIPODI. 
HERBA  DELS  HUMORS  PICANTS:  DOLQAMARE. 
HERBA  DELS  IGNOSCENTS:   FUM  DE  TERRA. 
herba  DELS  LEPROSOS.  Planta  de  la  fam.  de  les 
veroniacies;  de   carnes  de   1'  algaria  d'  uns  25  a  30 
centimetres,  sensilles,    dretes,    nusoses,   quadrangu- 
lars,  un  poch  peludes,   ab  fu'les  oposades,  pesciola- 
des,  en  figura  de  cor,  molt  perllon- 
gades    y   quasi   arrodonides   de  la 
punta,   arrugades,  un  poch  raspo- 
ses, dentades  y  de  color  vert  mes 
fosch  per  sobre  que  per  sota;  flors 
formant  espigues,  de  olor  débil,  de 
gust  un  poch  amarch,  fret  y  cálit  al 
ensemps;  1' arrel,  composta  de  mol- 
tes  fibres  Uargues  y  aderides  a  un 
centre  comú.   És  emenagoga,  y  la 
pols    de  les   fulles   fa   estornudar. 
TÉ  BORT.  Verónica  oficinal  ó  macho, 
té  de  Europa. 

HERBA    DONCELLA:    VIOLA    DE 
BRUIXA. 
HERBA  ESPITLLERA:  CANT  ESTRELLAT. 
HERBA  ESTANYERA:  TRENCANUA. 
HERBA  FELERA:  HERBA  FLATERA. 


Herba  doncella 


HERBA  fetgera.  Planta  de  la  fam.  de  les  ranuncu- 
lácies, que  s'  usa  contra  algunes  afección;  del  fetge. 
Hepática,  hierba  de  la  Trinidad. 

HERBA  FLÁMULA.  HERBA  DE  LES  LLAGUES. 

HERBA  flatera.  Planta  de  la  fam.  de  les  lla- 
biades; de  carnes  petites,  peludes,  rastreres,  rodeja- 
des  de  fulles  partides  en  tres  parts,  liniars,  sense- 
ríssimes,  de  vert  que  tira  a  groch,  un  poch  pelu  Jes, 
d'  olor  y  gust  de  pi  o  de  reina,  y  tal  vegada  gust  de 
romaní;  flors  formant  rai'm,  petites  y  grogues.  És 
aperitiva  y  vulneraria.  Pinillo  oloroso,  camepitio,  ca- 
mepiteos  y  a'amántica  és  el  nóm  comú  de  1'  arrel.  || 
L'  almescat  se  considera  cóm  varietat  de  1'  anterior 
y  té  les  meteixes  propietats;  sois  se  diferencia  en 
que  té  les  flors  vermelles  y  mes  grans;  les  carnes  inés 
primes;  les  fulles  quasi  de  tres  puntes  y  blanquino- 
ses;  olor  u:és  forta  y  gust  amarch.  Pinillo  almizclado, 
iva,  ó  iva  almizcleña,  ayuga. 

HERBA  FORADADA:  herba  de  santjoan. 

HERBA  FURRERA:  PIMPINELLA. 

HERBA  GARRAFONERA:  caps  BLANCHS. 

HERBA  GATERA:  NEPTA. 

HERBA  GELADA:  HERBA  PLATA. 

HERBA  GROGA:  CENTAURA  GROGA. 

HERBA  LLETERA:  LLETERA,  LLETRESA. 

HERBA  MELSERA:  HERBA  FLATERA.  Planta  de  la 
fam.  de  les  falgueres;  té  les  fuiles  ampies  y  Uargues 
y  sense  retallar  péls  costats.  Escolopenda,  lengua  de 
ciervo,  cerval  ó  cervina,  hierba  del  músico,  culambrillo 
real  de  los  Pirineos. 

herba  MORA.  Planta  verinosa  de  la  fam.  de  leí 
solanacies,  qu  nes  fulles  fan  certa  pudor  narcótica  y 
s'  usen  e:i  medicina.  Solano  negro  ú  oficinal,  hierba 
mora,  tomate  del  diablo 

HERBA  MOSQUITERA:  OLIVARDA 

H£R3A  NEGRA.  Planta  de  la  fam.  de  les  globu- 
lariacies,  que  s'  usa  cóm  depurativa  y  refrescanta. 
Globularia  menor  ó  nana. 

HERBA  PEDR£RA:  CENT  EN  GRANA. 

herba  plata.  Planta  petita,  de  branques  arra- 
padas a  térra  y  plenes  de  floretes  blanques  que  sem- 
blen fetes  de  seda.  Escarchada,  plateada,  hierba  de  la 
plata. 

HERBA  prima.  Planta  de  la  fam.  de  les  cariofi- 
lacies,  de  fulles  rodones  y  fistonejades  per  les  vores, 
de  tija  roja  y  peluda  y  de  flors  blanques,  que  abans 
s'  usava  contra  '1  mal  de  pedra.  Saxífraga.  ||  herba 
NEGRA.  I|  Planta  de  la  fam.  de  les  rubiacies,  que  se 
usa  molt  en  tisana  y  cataplasmes  cóm  diurética  y 
contra  la  esquinancia.  Aspérula,  hierba  de  la  esqui- 
nando. 

herba  pudenta.  Planta  de  la  fam.  de  les  que- 
nopodiacies;  fa  molta  fortor  de  pixats  y  és  anties- 
pasmódica  y  antihistérica.  Vulvaria,  sardinera,  mea- 
perros,  armuelle  hediondo. 

HERBA  puntera.  Crespinell  picant,  planta  pe- 
renne de  la  fam.  de  les  crassulacies,  que  's  fá  a  les 
parets  y  teulades  velles;  té  les  fulles  oblongues  y 
quasi  perfectament  rodones,  llanceolades,  crasses, 
grosses,  niolsudes,  tendres,  plenes  de  such,  sempre 
verdes,  rogenques  del  capdemunt;  del  mitg  ix  una 
cama  dreta,  d'  uns  25  centimetres  d'  alta,  revestida 
de  fulles  semblantes  a  les  de  la  base,  pero  mes  es- 
tretes  y  punxagudes,  y  les  flors  al  cap  de  dalt  ab  la 
llevor  molt  petita;  sense  olor,  y  de  sabor  herbad 
un  poch  acre.  És  molt  fresca,  astringent,  cosmética, 
bona  pera  les  inflamacions,  cremadures  y  talls.  Hier- 
ba puntera,  siempreviva  mayor,  yusbarba,  uvas  de 
gato.  H  CONSOLVA. 

herba  pussera.  Planta  de  la  fam.  de  les  plan- 
taginacies,  que  fá  unes  espigues  ab  una  grana  molt 
petita,  ab  la  que  's  fá  la  bandolina.  Zaragatona, 
llantén  de  perro,  lurtadeagua,  bazara,  pulguera  ó  poli- 
caria. 

HERBA  sabonera.  Planta  de  la  fam.  de  les  ca- 
riofilacies,  de  tiges  tobes  y  nuoses,  fulles  Margues  y 
estretes  y  floretes  blanques  o  de   color  de  rosa   ciar; 


HER 


HER 


II 


el  such  y  1'  arrel  d'  aquesta  planta  serveixen  de  sabó 
pera  rentar  la  roba.  Jaboneta,  jabón  de  la  Mancha. 

HERBA  SALADA.  Planta  de  la  fa:n.  de  les  queno- 
podiacies,  qnins  brots  tendres  son  mengívols;  és  an- 
tiescorbútica y  molt  bona  pera  curar  la  infllamació 
de  les  genives.  Alacranera,  pollo,  polluelo  ó  salicor- 
nia. 

HERBA  SANA.  Ant    MENTA. 

HERBA  SANGUINARIA:  SANGUINARIA. 

herba  taupera.  Figuera  infernal  borda,  planta 
de  la  fam.  de  les  solanacies,  de  60  centimetres  a 
poch  mes  d'  un  metre  d'  aleada,  ramosa,  de  tulles 
ampies,  períeccionades,  alternes,  ováis,  sinuoses,  an- 
guloses,  d'  un  vert  fosen,  d'  olor  molt  desagradable, 
de  gust  amaren  y  fastigós;  flors  blanques  o  de  co- 
lor de  viola,  comunament  axilars;  té'l  fruit  dins  de 
una  capsa  espinosa  del  tamany  d'  una  non  ab  quatre 
ventalles,  ab  les  llevors  un  poch  mes  petites  que  les 
llentíes,  negrenques,  arrugacies  y  comprimides.  Té 
propietats  narcótiques.  Estramonio,  higuera  loca, 
trompetilla. 

herba  TORA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  r.inun- 
Cllácies.  ||  ESCANYA  LLOPS. 

herba  turmera.  Planta  de  la  fam.  de  les  cis- 
tacies,  que  abans  s'  usava  contra  1'  aufech  y  la  tisis. 
Flor  del  sol,  hierba  turmera  ó  perdiguera. 

HERBA  VELLOSA.  Herba  setublanta  y  de  la  rneteixa 
familia  que  1'  herba  de  la  feridura.   Estágnida  anual. 

herba  vermella.  Planta  de  la  fam.  de  les  estela- 
riacies.  Arenaria  roja. 

herba  vomitoria,  baladre,  elebor  blanch. 

herba  verruguera.  Planta  de  la  fam.  de  les 
borraginies,  quin  such,  segons  la  gent,  fa  cáure  les 
verrugues.   Heliotropio,  hierba  verruguesa,  verrucaria. 

HERBA  XINXERA:  BODRIS. 

CRÉIXER  CÓM  LA  MALA  HERBA.  fr.  Fam.  Se  diu  deis 
nois  que  creixen  molt  y  s'  apliquen  poch.  Crecer  como 
la  mala  hierba. 

en  herba.  ni.  adv.  Se  diu  del  blat  y  altres  llevors 
qu'  encara  son  verdes  y  tendres.  En  hierba. 

mala  herba  mai  MOR.  fr.  Se  diu  quan  se  'n  van 
o  moren  les  persones  bones  y  queden  les  dolentes. 
Cosa  ó  hierba  mala  nunca  muere;  hierba  mala  no  la 
empece  la  helada;  vaso  malo  nunca  cae  de  la  mano 

SEGAR  L'  herba  SOTA  'LS  peus.  fr.  Denota  la  vivesa 
d'  algú  respecte  d'  un  altre.  Segar  la  hierba  debajo  de 
sus  pies;  cortar  el  revesino. 

sentir  CRéixer  L'  herba.  fr.  Ésser  molt  llest.  Cor- 
tar un  hilo  en  el  aire. 

ésser  mes  conegut  que  la  mala  herba.  fr.  Ésser 
molt  conegut  de  tothom. 

VAL  TOTES  LES  HEI>BETES  DE  LA  NIT  DE  SANT  JOAN. 
fr.  Se  diu  d'  alió  que  costa  molt.  Es  poner  una  pica 
en  Flan  des. 

HERBABA,  m.  Certa  roba  de  llana  ordinaria. 
Herbaza. 

HERBACAR.  m.  Lloch  de  molta  herba.   Herbazal. 

HERBACI,  A.  adj.  De  la  naturalesa  o  qualitats  de 
1'  herba.  Herbáceo. 

HERBADA,  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  cario- 
filacies,  de  carnes  un  poch  aspres,  fulles  liniars,  mol- 
sudes  y  mes  llargues  que  'ls  entrenusos  y  flors  for- 
tnant  grupets.  Albada,  jabonera  de  la  Mancha.  || 
Beguda  de  molt  mal  gust.   Brebaje. 

HERBÁM.  m.  El  conjunt  d'  herbes  que  h¡  há  a  una 
térra.  Herbaje. 

HERBAR,  v.  a.  Operació  d'  adobar  ab  herbes  les 
pells;  és  propi  deis  blanquers.  Herbar. 

HERBARI.  m.  Colecció  mes  o  menys  nombrosa  de 
plantes  diverses,  dessecades  al  temps  de  llur  fructi- 
ficado ab  molt  de  cuidado,  pera  que  's  conservin 
llurs  formes  y  caiácters,  posades  entre  papers  y  arre- 
glades  per  un  sistema  de  modo  que  's  puguin  consul- 
tar quan  convingui.  Herbario. 

HERBASCH.  ni.  Certa   mena  de  raí'm.  Herbasco. 


HERBATGE.  m.  Herba  deis  prats  y  deveses.  Her- 
baje, pasto.  ||  Dret  d'  herbes  que  's  cobra  del  bestiar 
foraster.  Herbaje.  ||  Confecció  de  such  d'  herbes  o 
les  meteíxes  herbes  que  hi  entren.  Herbaje.  ||  Tela 
aspra  d'  herbes,  setublanta  al  xamellot.  Herbaje.  || 
Tribut  que  a  la  corona  d'  Aragó  's  pagava  ais  reis  al 
principi  de  llur  regnat,  per  rao  y  a  proporció  del  bes- 
tiar que  cada  hu  posseía.  Herbaje. 

FER  HERBATGE.  Ant.  FARRATJAR. 

HERBATGER,  A.  ni.  y  f.  Ant.  FARRATJADOR. 

HERBEJAR.  v.  a.  Ter.  XARCOLAR.  ||  pasturar. 

HERBEQUITA.  f.  Min.  Mineral  pardo  trovat  en 
unes  mines  de  ferro  de  Bohemia.  Herbequita. 

HERBERA.  f.  La  dona  que  culi  o  ven  herbes.  Her- 
bera. 

HERBEROLA.  f.  CERVEROLA. 

HERBES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló, 
bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Morella;  és  a  la  vora 
d'  un  barranch,  al  peu  de  la  serra  de  la  Mola  y  té 
696  hab. 

HERBESET.  Geog.  Aldea  del  tenue  munpal.  de 
Morella,  prov.  de  Castelló. 

HERBETA.  f.  dim.  Hierbecllla. 

JA  'T  CONECH,  HERBETA,  QUE  'T  DIUS  MORADUIX. 
Expr.  met.  fam.  Denota  que  's  penetra  1'  intenció  de 
algú.  Ya  te  veo,  besugo,  que  tienes  el  ojo  claro;  ya  te 
conozco  por  la  pinta. 

HERBEY.  m.  HERBÁM. 

HERBÍCOLA.  adj.  Que  viu  entre  l'  herba  Herbí- 
cola. 

HERBICULTOR.  s.  y  adj.  Que  conreua  i'  herba. 
Herbícola,  herbicultor. 

HERBÍFER,  A.  adj.  Que  produeix  herba.  Herbí- 
fero. 

HERBIFICACIÓ.  f.  Deseniotllo  o  creixement  de 
les  herbes.  Herbificaclón. 

HERBIFORME.  adj.  Semblant  a  1' herba  Herbi- 
forme. 

HERBÍVOR,  A.  adj.  S'  aplica  ais  animáis  que  se 
alimenten  únicainent  de  vegetáis.  Herviboro. 

HERBOLARI,  A.  m.  y  f.  Qui,  sense  principis  cien- 
tífichs,  recull  herbes  y  plantes  medicináis  pera  vén- 
dreles.  Herbolario. 

HERBOR1SAC1Ó.  f.  Acte  y  efecte  d'  herborisar. 
Herborización. 

HERBORISADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  herborisa.  Her- 
borizados 

HERBORISAR.  v.  a.  Bot.  L'  acte  de  buscar  y  cu- 
11  i r  herbes  péls  camps.  Herborizar. 

HERBORISAT,  DA.  adj.  Que  té  herborisacions. 
Herborizado. 

HERBORISTERÍA,  f.  Comers  d'  herbes.  Herboris- 
tería. ||  El  llóch  ont  se  venen  herbes  medicináis. 
Herboristería. 

HERBÓS,  A.  adj.  Pié  d'  herba.  Herboso. 

HERCINITA.  f.  Min.  Aluminat  de  ferro  negre  y 
bastant  dur,  que,  cóm  1'  esmeril,  pot  servir  pera  pu- 
liment.  Hercinita. 

HERCULÁ.  n.  p.  Herculano. 

HÉRCULES,  m.  Asiron.  Constelado  del  hemisferi 
boreal.  Hércules.  |i  Fig.  Home  robust  y  de  molta  for- 
?a.  Hércules. 

HERCULI,  A.  adj.   Cosa  d'  Hércules.  Hercúleo. 

HERDERITA.  f.  Min.  Substancia  mineral  composta 
de  fosfat  d'  alúmina  y  de  fosfat  y  fluat  de  cals.  Her- 
derita. 

HEREDIA  (Geronim).  Biog.  Poeta  del  sigle  xvn, 
natural  de  Tortosa.  Escrigué  varíes  obres  en  castellá, 
especialment  de  carácter  relligiós. 

HEREDITARI,  A.  ni.  y  f.  Pertanyent  a  la  herencia 
y  lo  que  correspón  per  ella.    Hereditario.  ||  Met.  Lo 


12 


HER 


HER 


que  passa  de  pares  a  filis  y  's  continúa  en  els  des- 
cendents,  cóm:  malalties,  inclinacions,  etc.  Heredi- 
tario. 

HEREDITARIAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  here- 
ditari.  Hereditariamente. 

HERENCIA,  f.  Successió  ais  bens  y  drets  del  di- 
f unt.  Herencia.  |!  Els  bens  y  drets  heretats.  Heren- 
cia. 

ACCEPTAR  LA  HERENCIA  A  BENEFICI  D'  INVENTARI. 
Loe.  Admétrela  judicialment  per  niedi  d'  inventari, 
pera  no  quedar  obligat  a  pagar  mes  de  lo  que  val  la 
herencia.  Aceptar,  recibir,  tomar  la  herencia  con  ó  á 
beneficio  de  inventario. 

adir  la  HERENCIA,  fr.  For.  Acceptarla.  Adir  la  he- 
rencia. 

HERES  (Les).  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Al- 
puente,  prov.  de  Valencia. 

HERESIARCA.  m.  Autor,  cap  principal  d'  una  he- 
retgía.  Heresiarca. 

HERESIÓGRAF.  s.  y  adj.  Autor  de  les  obres  sobre 
les  heretgíes  y  heretges.  Heresiógrafo. 

HERESIOGRAFÍA.  f.  Historia  de  les  heretgíes  y 
deis  heretges.  Heresiografía. 

HERESIÓLECH.  m.  Escriptor  d'  alguna  colecció 
d'  heretgíes.  Heresiólogo.  ||  Versat  en  el  coneixe- 
ment  de  les  heretgíes.  Heresiólogo. 

HERESÍOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  les  heretgíes. 
Heresiología. 

HERETADETA.  f.  dim.  Heretat  petita.  Heredad 
pequeña, 

HERETAMENT.  m.  Ant.  HERENCIA.  ||  Institució  de 
hereu.  Heredamiento.  ||  Donació  qu'  en  capítols  ma- 
trimoniáis se  fa  per  rao  del  tractat  de  matrimoni  y 
ab  la  mira  d'  establirl'  ordre  de  successió  a  la  fami- 
lia. Son  de  tres  menes:  purs,  condicionáis  y  prelatius. 
segons  si  no  's  tracta  d'  altre  matrimoni  posterior  ni 
de  cap  condició;  si  s'  estableixen  condic  ons,  o  si  's 
diu  qu'  en  cas  de  segon  matrimoni  serán  hereus  o 
preferits  els  filis  del  primer.  Heredamiento. 

HERETAR.  v.  a.  Succeir  al  universal  dret  d' algún 
difunt.  Heredar.  ||  Donar  algú  en  propietat  heretats, 
bens  o  possessions.  Heredar.  ||  Met.  Contreure  'ls 
filis  les  inclinacions  o  propietats  deis  pares.  Heredar. 

heretar  A  hu  del  vent.  Loe.  ant.  Donarli  una  he- 
rencia imaginaria.  Heredar  ilusoriamente. 

HERETAT,  DA.  p.  p.  Heredado.  ||  f.  Porció  de 
térra  conreuada.  Heredad,  predio  y  fundo.  ||  HISEN- 
DA.  ||  HERENCIA. 

heretats  DOTALS.  Les  possessions  que  's  donen 
per  dot  a  la  dona.  Heredades  dótales. 

HERETATGE.  f.  Herencia,  heretat. 

HERETER,  A.  adj.  Ant.  hereu. 

HERETGE.  adj.  El  cristiá  que  s'  aparta  deis  prin- 
cipis  de  la  relligió  católica.  Hereje. 

heretqe  FORMAL.  Qui  sap  que  va  contra  la  fe.  He- 
reje formal. 

heretge  material.  Qui  desconeix  que  la  heretgía 
que  sosté  és  contra  la  decisió  de  la  Iglesia.  Hereje 
material. 

HERETGÍA.  f.  Dogma  contrari  ais  principis  de  la 
relligió  católica.  Herejía.  ||  Met.  Sentencia  errónia 
contra  'ls  principis  d'  alguna  ciencia  o  art.  Herejía. 
||  Páranla  molt  injuriosa.  Herejía. 

HERETICAL,  adj.  y 

HERETICAMENT.  adv.  m.  Mitjancant  heretgía. 

HERÉTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  heretgía. 
Herético,  heretical. 

HERETICITAT.  f.  El  grau  major  o  menor  d'  heret- 
gía d'  una  proposició.  Hereticidad. 

HERETIFICACIÓ.  f.  Cerimonia  que  usen  els  he- 
retges pera  admetre  a  un  individu  a  llur  secta.  Here- 
tificación. 


HERETIQUEJAR.  v.  n.  Defensar  ab  pertinacia  al- 
guna heretgía.  Hereticar. 

HERETISAR.  v.  n.  Sustentar  una  heretgía.  Here- 
tizar. 

HERETJÁC,  (¿A.  adj.  aum.  y 

HERETJOT,  A.  adj.  aum.  Herejote,  herejazo. 

HEREU,  VA.  adj.  Aquell  a  qui  pertany  una  heren- 
cia. Heredero.  ||  En  la  familia  catalana  el  fili  que 
neix  primer.  Si  és  una  noia  pert  el  dret  al  heretatge 
quan  neix  un  noi. 

hereu  DE  CONFIANQA  O  FiDUCiARi.  Qui  deu  distri- 
buir la  herencia  segons  la  voluntat  del  testador,  pero 
sense  qu'  aquesta  condició  consti  al  testament.  He- 
redero fid.icomisario,  heredero  confidenciario  ó  fidu- 
ciario. 

HEREU  DE  la  CASA  CREMADA.  fr.  Met.  iron.  Se  diu 
d'  aquell  que  no  té  res. 

hereu  FORQÓS.  El  que  no  pot  ésser  excluit  de  la 
herencia  sense  causa  Ilegítima.  Heredero  forzoso. 

hereu  lliure.  Qui  ho  és  sense  cárrech.  Heredero 
libre. 

hereu  universal.  Heredero  universal  ó  en  todo. 

FER  hereu.  fr.  No  nenar  algú  per  hereu  en  el  testa- 
ment. Instituir,  nombrar  heredero. 

HEREU.  m.  Bot.  BOIX  GRÉVOL. 

HERÍBERT.  n.  p.  Heriberto. 

HERIL  o  ERILL  (Arnau).  Biog.  Noble  cátala  del 
sigle  XIV.  Primer  governador  del  regne  de  Mallorca 
al  apoderárse'n  el  rei  En  Pere  IV  de  Aragó,  un  cop 
destronat  el  malhaurat  Jaume  III.  L'  Arna;i  d'  Heril 
va  formar  1'  any  1344  el  eos  de  liéis  titolat:  Consue- 
tudines  et  Stitus  Majoricarum,  existents  en  P  Arxiu 
general  de  Palma. 

HERILL.  m.  Senyor  principal.  ||  adj.  Lo  pertocant 
al  senyor  feudal. 

HERILL  CASTELL.  Geog.  Poblet  de  Palta  Conca 
de  Tremp. 

HERISÉ.  Ter.  arañes.  FERIDURA 

HERMADON.  f.  Astron.  Grupus  d'  estrelles  situat 
aprop  del  signe  Aquari.  Hermadono. 

HERMAFRODISME.  m.  Reunió  deis  sexes  en  un 
sol  individuo.  Hermafrodismo. 

HERMAFRODITA.  adj.  Animal  o  planta  que  re- 
uneix  els  dos  sexes.  Hermafrodita,  hermafrodito, 
andrógino. 

HERMEDONA.  f.  Astron.  Grupu  d'  estrelles  situat 
aprop  de  la  constelació  de  la  Balena.  Hermedona. 

HERMENÉUTICA,  f.  Art  d'  interpretar  textes  pera 
fixar  llur  verdader  sentit  y  especialment  el  d'  inter- 
pretar els  textes  sagrats.  Hermenéutica. 

HERMENÉUTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  hermenéutica.  Hermenéutico. 

HERMENTER.  n.  p.  Emeterio. 

HERMÉTICAMENT.  adv.  m.  Junt  ab  el  verb  tan- 
car significa  tapar  un  pot  ab  la  meteixa  materia  de 
qu'  ell  és  fet  ablanintla  al  foch.  Se  diu  també  de  tot 
lo  qu'  és  ben  tapat.  Herméticamente. 

HERMINI,  A.  n.  p.  m.  y  f.  Herminio,  a. 

HERMOGLIF.  m.  Gravador  d'  inscripcions  sobre 
pedra.  Hermoglifo. 

HERMONA.  f.  Zool.  Anélits  afrodites  que  se  troven 
al  Mediterrani. 

HERMÓS,  A.  adj.  Vistos,  bonich,  graciós,  agrada- 
ble, de  bona  forma.  Forniós.  Hermoso.  ||  Epítet  de 
carinyo  ab  que  s'  afalaga  a  les  criatures.  Hermoso, 
mono. 

NI  TAN  HERMOSA  QU'  ENCANTI  NI  TAN  LLETJA  QUE 
ESPANTI.  Reí.  Denota  qu'  alguna  dona  no  és  ni  molt 
guapa  ni  molt  lletja,  y  també  's  sol  dir  d'  altres  co- 
ses que  no  son  excel-lents,  ni  despreciables.  Ni  tan 
hermosa  que  encante,  ni  tan  fea  que  espante. 

HERMOSAMENT.  adv.  m.  Hermosamente. 


HER 


HER 


13 


HERMOSEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  hermoseja  o  cosa 
que  hermose^i.  Hermosear. 

HERMOSEJAR.  v.  a.  Adornar,  embellir,  posar  bo- 
nich.  Hermosear. 

HERMOSEJAT,  DA.  p.  p.  Hermoseado. 

HERMOSET,  A.  adj.  dim.  Hermosito,  Jilo. 

HERMOSÍSSIM,  A   adj.  sup.  Hermosísimo. 

HERMOSURA,  f.  Boniquesa,  bellesa,  bona  propor- 
ció  de  parts.  Hermosura.  ||  La  persona  hermosa. 
Hermosura.  ||  Dit  del  estil.  Elegancia.  ||  Lo  agrada- 
ble d'  alguna  cosa  que  recrea  per  la  seua  amenitat  o 
altra  causa.  Hermosura.  ||  Rcf  Adorno,  ornato. 

HERNÁNDEZ  (Joseph).  Biog.  Frare  francisca 
maonés,  del  sigle  XVII.  Orador  eloqüentíssim,  filosoph 
notable  y  gran  teólech.  Va  tindre  els  cárrechs  mes 
distingits  de  la  provincia.  L'  any  1682,  en  el  capítol 
de  Toledo  va  deíensar  ab  lluiment  la  doctrina  de 
Scolus.  El  Gran  Consell  Balear  va  designarlo  en  1688 
postulador  de  la  causa  pera  canonisar  al  beat  Rai- 
mon  Lull,  per  lo  qual  va  passar  mes  de  dos  anys  a 
Roma,  sens  éxit.  Retornat  a  Mallorca,  moría  1'  any 
1714,  ais  setanta  cinch  d'  etat.  Com  a  escriptor,  és 
autor  de  bons  travalls  Iulians  y  d'  altres  temes,  al- 
guns  estampats  y  altres  manuscrits,  per  los  quals  va 
obtindre  títol  y  honors  de  pare  de  provincia. 

—  (TOMÁS).  Biog  Pintor  que  va  néixer  a  Valencia 
al  sigle  xvi,  y  va  ferse  remarcar  pél  seus  preciosos 
freschs  pintats  per  ell  a  la  capellade  la  Concepció  al 
colegí  del  Patriarca  de  la  seua  ciutat  nadiua. 

—  DE  MOREJON  (SEBASTIÁ).  Biog.  Capcllá  menor- 
quí,  nat  al  derrer  ters  del  sigle  XVIII.  Servía  en  1'  exér- 
cit  espanyol.  Va  trovarse  en  el  s  i  tí  de  Sarago;a  del 
any  1808,  del  qual  va  publícame  un  quadern  titolat: 
¡dea  histórica  de  los  principales  sucesos  ocurridos  en 
Zaragoza  durante  el  último  sitio  (Mallorca,  iuip.  Real, 
1809).  També  és  autor  del  Elogio  fúnebre  de  la  sere- 
nísima Sra.  Doña  María  Antonia  de  Borbon  infanta 
de  Ñapóles  y  princesa  de  Asturias  (Maó,  1806). 

—  SANAHUJA  (bonaventura).  Biog.  Arqueólecli  re- 
marcable. Nat  y  mort  a  Tarragona  (1810  a  1891). 
Desde  jovenet  y  durant  tota  sa  llarga  vida  va  de- 
dicarse ais  estudis  arqueológicas  y  históríchs  d'aque- 
11a  ciutat  y  a  la  prosperitat  de  son  Museu,  fins  a  do- 
narli  la  importancia  qu'  are  té.  En  una  vintena  de 
obres  escrites  va  reconstruir  la  historia  de  la  Tarra- 
gona primitiva  fins  al  temps  de  la  casa  comtal  cata- 
lana. L'  any  1851  era  designat  director  del  Museu 
Arqueológich  tarragoní,  conservant  el  cárrech  fins  a 
sa  mort.  L'  any  1853  entrava  a  ésser  inspector  d'  an- 
tiguetats  de  Catalunya  y  Valencia.  La  Reial  Acade- 
mia d'  Arqueología  de  Madrit  va  ferio  membre  d'  ella 
per  sos  niérits,  revent  també  la  creu  d'  Isabel  la  Ca- 
tólica y  mols  títols  de  corporacions  sávies  forasteres. 
Tots  els  seus  llívres  y  travalls  de  revista  son  erudi- 
tíssims,  clars  y  correctes.  L'  aqüeducte  roma  (poní 
de  les  Ferreres)  va  ésser  restaurat  baix  la  seua  direc- 
ció  (1854),  aixís  com  alguns  travalls  fets  a  Santas 
Creus  y  a  Poblet,  tant  de  restaurado  com  pera  con- 
servado. Títols  deis  principáis  travalls  publicats, 
origináis  d'  ell:  Reseña  del  puerto  de  Tarragona  y  vi- 
cisitudes que  ha  sufrido,  desde  su  origen  en  tos  tiempos 
prehistóricos  hasta  nuestros  días  (1859);  Muros  cicló- 
peos de  Tarragona;  Extinción  de  la  orden  de  los  Tem- 
plarios en  la  Corona  de  Aragón;  causas  que  motivaron 
su  extinción  en  el  año  1321  ( 1864) ;  Disertación  histó- 
rica sobre  los  primeros  fundadores  de  Tarragona  en 
la  época  prehistórica  (1871);  Puerta  ciclópea  de  la  Por- 
tella  (1872);  Tarragona  en  poder  de  los  árabes,  etc., 
(1882);  Estudios  sobre  el  origen,  épocas  y  vicisitudes  de 
las  monedas  autónomas  de  Cose,  de  carácter  ibérico, 
etc.,  (1884);  Opúsculos  históricos  y  arqueológicos  de 
Tarragona  (1884);  historia  del  Real  monasterio  de 
Santa  Creus  (1886);  Roger  de  Lauria  (1890);  El  Preto- 
rio de  Augusto  en  Tarragona  (1894).  Deíxá  inédita 
una  obra  de  carácter  historien  arqueológich  local  ti- 
tolada   Tarragona  cristiana,  la  qual  se    publica    en 


part,  en  la  que  h¡  havía  reunit  tots  els  seus  conai- 
xements  y  forca  intelectual. 

—  Y  BASiLi  (andreu).  Biog.  Famós  botánich  y  apo- 
tecari  balear  Nat  a  Maó  1'  any  1744;  mort  allá  nie- 
teíx  1' any  1817.  Guanyá  el  títol  académích  1'  any 
1782;  dos  anys  mes  tart  era  membre  del  Colegí  de 
M  drit  y  poch  després  lio  era  del  Jardí  botánich  de 
la  cort.  L'  any  1789  rebía  el  títol  d'  examinador  de 
farmacia  de  Maó.  Va  escríure  un  bon  travall  titolat: 
Discurso  sobre  los  espíritus  ácidos  minerales  dulcifica- 
dos, y  la  Flora  menorquina, 

—  Y  CONQUET.  Biog.  Esculptor  que  va  néixer  a  Va- 
lencia en  1837  y  va  morir  a  1' any  1868.  Entre  les 
seues  obres  mol t  celebrades  hi  figuren  algunes  bones 
estatúes  relligíoses  y  profanes.  Va  ésser  professor 
de  la  escola  de  Sevilla  y  va  pertanyer  a  1'  Academia 
de  Santa  Isabel. 

—  Y  GUASCO  (ANDREU).  Biog.  Metge  maonés,  fill 
del  metge  balear  Hernández  Mercadal  y  net  del  apo- 
tecarí  y  botánich  notable  del  meteix  nom.  Nat  1'  any 
1817.  Era  bon  guardador  de  les  riques  coleccions 
cíentífiques  de  son  aví.  Conreuava  la  poesía  castella- 
na y  el  periodisnie.  És  autor  de  memories  professío- 
nals,  tractant  de  les  ferídes  d'  arma  de  foch,  de  la 
influencia  deles  passíons  en  la  economía  animal;  d'  un 
estudi  h  stórich  de  les  epidemies  de  cólera  hagudes 
a  la  ciutat  de  Maó  (1S54,  en  el  Siglo  Médico,  Madrit); 
del  conreu  de  les  mores  y  deis  cuchs  de  seda  a  Me- 
norca; aixís  com  també  va  portar  al  teatre  de  Maó 
obres  de  genres  distínts  ben  aplaudides.  Posseía  molts 
títols. 

—  Y  mercadal  (rafel).  Biog.  Metge  maonés  de 
gran  renom.  Nat  1'  any  1779  y  mort  a  Maó  en  1857. 
Home  de  talent  sólit  y  de  molta  activitat.  Era  fill  de 
n'  Andreu  Hernández  y  Basili,  autor  de  la  Flora  Me- 
norquina. L'  any  1802  va  anar  a  fer  els  estudis  a  To- 
lón, després  a  Marsella  y  d'  allá  a  Montpeller;  quina 
famosa  Escola  de  Medicina  al  publicar  la  nota  deis 
estudiants  mes  distingits  durant  trenta  anys,  posava 
a  N'  Hernández  en  quint  Iloch.  Va  distingirse  moltís- 
sim  com  epidemiólecli.  És  notable  la  llista  deis  seus 
travalls  escrits,  premiats  alguns  per  academies  foras- 
teres. Va  escriure  tractant  del  instint  deis  vegetáis 
(1805);  deis  cuchs  en  el  eos  huma  (1806);  del  aire  y 
la  respiració  (1806);  de  la  fabricado  del  nitre  (1810); 
la  vacuna  y  1'  escarlatina  (1815';  hidropesía  (1820); 
de  botánica;  de  meteorología  aplicada,  deis  contagis 
y  de  la  desinfecció. 

HERNIA,  f.  TRENCADURA. 

HERNIARIA.  f.  Bot.  Plantes  apetales  superovacia- 
des,  ab  tanys  ramosos.  És  medicinal,  usantla  com 
diurética  els  pastors  y  la  gent  del  camp  deis  Pirineus 
Orientáis.  Hemiaria. 

HERNIÓS,  A.  adj.  TRENCAT. 

HERNISTA.  m.  Qirurgiá  que  cura  les  trencadures. 
Hernista. 

HEROARD  (Joan).  Biog.  Anatómich  provencal, 
nascut  en  1551  y  mort  en  1627  al  siti  de  La  Rochelle. 
Va  ésser  metge  del  reí  di  Franca  En  Caries  IX  y  de  Na 
María  de  Médicis,  que  va  nomenarlo  metge  del  delfí, 
que  havía  de  néixer.  Era  autor  d'  algunes  obres  de  la 
seua  facultat. 

HERODES.  Nom  de  varis  reis  egipcis. 

ANAR  D'  HERODES  A  pilat.  fr.  Anar  de  I'  un  lloch  a 
1'  altre  inutilnient. 

HÉROE,  adj.  Home  que  's  fa  ilustre  per  les  senes 
fa^anyes  o  virtuts,  feutse  inmortal.  Héroe.  ||  Princi- 
pal personatge  d'  un  poema  o  fábula.  Héroe.  ||  Qui 
realisa  alguna  acció  heroica.  Héroe. 

HEROICAMENT.  adv.  m.  Ab  heroicítat.  Heroica- 
mente. 

HERÓICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  héroe  y  ais  seus 
fets.  Heroico.  ||  S'  aplica  al  poema  que  descriu  les 
accions  deis  héroes,  y  per  analogía  ais  que  descriuen 
alguna  empresa  extraordinaria.  Heroico,  épico.  ||  Se 


14 


HET 


HET 


aplica  al  vers  niés  convenient  péls  poemes  heroi'chs 
en  cada  llengua;  en  llatí  son  els  exámeties,  y  en  cas- 
tellá  y  cátala  Ms  d'  onse  silabes.  Heroico.  ||  Dit  del 
estil.  Sublime. 

A  LA  HEROICA,  m.  adv.  Al  us  del  temps  heróicli. 
A  la  heroica. 

HEROIC1TAT.  f.  Carácter  y  qualitat  de  loheróich. 
Heroicidad. 

HEROÍNA,  f.  Dona  il-lustre,  de  gran  virtut  y  va- 
lor. Heroína. 

HEROÍSME.   m.  Les  qualitats  y  accions  que  cons- 
títueixen  un  héroe.  Heroísme.  ||  Valentía  inaudita. 
HEROYCH,  CA.  adj.  heroich. 
HERPES,  m.  pl.  BRIÁNS. 

HERPÉTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  ais  brians  y 
també  aquell  que  'n  pateix.  Herpético. 

HERRAGUDO.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Viver, 
prov.  de  Castelló. 

HERRERA  (Francesch).  Biog.  Artista  mallorquí 
del  sigle  xvili,  fill  del  esculptor  Gregori  y  net  d'altre 
esculptor  y  arquitecte  foraster  molt  savi  nomenat 
Francesch,  1'  autor  del  frontis  de  1'  iglesia  de  Sant 
Francesch  (fináis  del  xvn).  El  net  era  deixeble  del 
pare  y  del  avi.  Practicava  la  esculptura  y  la  pintura, 
lluint  per  les  seues  qualitats  d'  artista.  Va  tindre 
bous  deixebles,  entre  ells  1'  esculptor  balear  En  Mi- 
quel  Tomás.  L'  Herrera  petit  és  autor  de  les  pintures 
al  oli  que  adornen  les  capelles  de  Sant  Miquel  y  de 
1'  Assunipta  en  la  parroquia  de  Mur.  Pinta  bastant. 
Va  morir  jove. 

HERREROS  (Francesch  Manel  de  los).  Biog.  Ma- 
temátich  y  poeta.  Nat  a  Maó.  Cursada  la  carrera  a 
Barcelona,  va  fer  llarchs  viatges,  retornant  a  Menor- 
ca envers  1'  any  1835,  en  que  establía  1'  Academia 
menorquina  de  Belles  Lletres.  Sa  ploma  fácil  colabo- 
rava  en  prosa  y  vers  en  el  Eco  Menorquin,  El  Balear 
y  en  el  Diario  de  Palma.  L'any  1846  se  li  represen- 
tava  a  Mallorca  la  comedia  El  doble  enlace.  Era  di- 
rector y  catedrátich  de  niatemátiques  y  topografía 
de'  Institut  Balear.  Va  escriure  tractant  de  la  malu- 
ra de  les  vinyes  (1853);  deis  detectes  de  la  matrícula 
de  mar  del  any  1802,  (1856);  deis  medís  de  fer  pro- 
gressar  la  inteligencia  humana  y  de  un  sislema  de 
educado  particular  y  pública.  És  autor  del  estudi: 
El  siglo  de  oro  de  la  literatura  española,  etc.,  travall 
extens  y  d'empresa. 

—  (MANELA  DE  LOS).  Biog.  Llorejada  poetissa  ma- 
llorquína, de  les  derreríes  del  sigle  xix,  autora  d'ex- 
quisides  composícions,  que  va  figurar  en  el  primer 
número  dedicat  a  les  escriptores  catalanes,  per  La 
Llumanera  de  New-York  en  1879. 

HERS.  Hidrog.  Ru  de  la  Catalunya  Francesa,  que 
passa  per  la  vora  de  Belesta. 
HERT.  adj.  Yerto. 

HESPERI,  A.  adj.  Natural  d' una  o  altra  Hesperia 
(Espanya  y  Italia).  Hesperio.  ||  Lo  que  pertany  a 
qualsevulla  de  les  dues  hesperies.  Hesperio. 

HÉSPERO,  m.  Astron.  El 
planeta  Venus  quan  se  veu 
al  occident  després  de  post 
el  sol.  Héspero. 

HESPEROFANI  m.Zool. 
Insectes  coleopters  subpen- 
tamers  longicornis,  quines 
larves  viuen  a  les  fustes  se- 
ques que  no  sien  reínoses. 
Hesperófano. 

HESTÉRICH.  ni.  HISTÉ- 
RICH. 

H  ES  TES.    Ter.  arañes. 
FESTES. 
HETERADFLF.    m.  Med.  Monstre  per  heteradel- 
fia.  Heteradelfo. 


Hesperolani 


HETERADELFIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sísteix  en  la  implantado  d'un  individu  a  la  part  de 
devant  d'un  altre.  Heteradelfia. 

HETERALIA.  f.  Med.  Estat  deis  monstres  hetera- 
lians.  Heteralia. 

HETERALIA,  NA.  s.  y  adj.  Med.  Monstre  quin  pa- 
rásit  presenta  varies  anomalíes.  Heteraliano. 

HETERÁLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  heteralia 
o  que  presenta  Ms  seus  carácters.  Heterálico. 

HETERO.  m.  Mot  grech  que  significa  desigualtat, 
apropiantlo  a  moltes  veus  cíentífiques. 

HETERÓCLIT,  A.  adj.  Que  s' aparta  de  les  regles 
de  la  gramática;  irregular,  extrany.  Heteróclito. 

HETEROCRIMA.  f.  Med.  Secreció  anormal.  Hete- 
rocrinia. 

HETEROCROM,  A.  adj.  De  colors  variats.  Hetero- 
cromo. 

HETERODÁCTIL,  A.  adj.  De  dits  diferents  els  uns 
deis  altres.  Heterodáctilo. 

HETERODERM.  adj.  Que  té  la  pell  clapada  de 
diferents  colors.  Heterodermo. 

HETFRODIM.  m.  Med.  Monstre  per  heterodimia. 
Heterodimo. 

HETERODIMIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix  en  tindre '1  cap  implanlat  demunt  del  epigastii 
d'un  altre  individu.  Heterodimia. 

HETERODÍMICH,  CA.  ad¡.  Med.  Pertanyent  a  la 
heterodimia  o  al  heterodim.  Heterodímico. 

HETERODONT.  adj.  Que  té  les  dents  desiguals. 
Heterodonte. 

HETERODOXE.  adj.  Teol.  Contrari  a  la  relligió 
católica.  Heterodoxo. 

HETERODOXIA,  f.  Conjunt  de  doctrines  contra- 
ríes al  dogma  católich.  Heterodoxia.  ||  Oposició  o 
parer  contrari.  Heterodoxia. 

HETEROFONÍA.  f.  Med.  Alterado  de  la  veu.  He- 
terofonía. 

HETEROGEN1TAT.  f.  La  qualitat  d' heterogeni. 
Heterogeneidad. 

HETEROGÉNESIS.  f.  Med.  Anomalía  produida  per 
la  situado,  color  y  nombre  deis  orgues,  o  per  la  si- 
tuado y  nombre  deis  fetus,  producte  d'una  meteixa 
gestació  o  prenyat.  Heterogénesis. 

HETEROGENI,  A.  adj.  Compost  de  parts  de  dife- 
renta  naturalesa.  Heterogéneo. 

HETEROGENIA.  f.  Bot.  Produce  ó  d' un  ésser  vi- 
vent  per  altres  éssers  d' especie  diferenta  de  la  seua. 
Heterogenia. 

HETEROGINI,  NA.  adj.  Calificació  deis  animáis 
quina  especie 's  compon  de  máseles,  femelles  y  neu- 
tres.  Heterógino. 

HETERÓGON,  NA.  adj.  D'ánguls  diferents.  Hete- 
rógono. 

HETERÓNOM,  A.  adj.  De  mida  diferenta.  Heteró- 
nomo.  ||  Min.  Se  diu  de  certs  cristalls  fets,  quina  se- 
nyal  indica  liéis  de  decreixement  ignorades  fins  ara. 
Heterónomo. 

HETERÓPACH.  m.  Monstre  doble,  quins  dos  indi- 
vidus  se  diferencien  entre  sí  y  están  units  per  la 
base  del  pit  al  melích.  Heterópago. 

HETEROPAGIA.  f.  Med.  Monstruositat  del  hete- 
rópach.  Heteropagia. 

HETEROPÁGICH,  CA.  adj.  Que  presenta  'ls  carác- 
ters del  heterópach,  o's  refereix  a  la  heteropagia. 
Heteropágico. 

HETEROPLASSIA.  f.  Med.  Producció  de  substan- 
cies que  al  estat  normal  no  s'hauríen  manifestat. 
Heteroplasia. 

HETERÓPOR,  A.  adj.  Min.  Que  té  Ms  porus  dife- 
rents en  nombre,  forma  o  magnitut.  Heteróporo. 


HEX 


hí; 


15 


HETEROPSIT,  DA.  adj.  Min.  Calificació  deis  me- 
talls  que  's  presenten  al  estat  de  térra  o  d' álcali. 
Heterópsido. 

HETEROREXIA.  f.  Med.  Depravado  del  apetit. 
Heterorexia. 

HETERORITME.  adj.  Med.  Calificació  del  pols  de- 
sigual o  anómal  ab  la  etat  del  malalt.  Heteroritmo. 
HETEROSCIA,  NA.  adj.  Calificació  deis  habitants 
de  les  sones  temperades  perqué  Tombra  que  proyec- 
ten al  mitgdía's  dirigeix  a  diíerent  pol.  Heteroscio, 
heterosciano. 

HETEROSCIS.  m.  pl.  Els  habitants  de  les  sones 
temperades,  que  a  mitgdía  fan  ombra  del  costat  de 
llur  pol.  Heteroscís. 

HETEROS1TA.  f.  Min.  Substancia  d'  un  color  gris 
blavench,  que  vé  a  ésser  una  mena  de  fosíat  de  ferro. 
Heterosita. 

HETERÓSTROFE,  A.  adj.  Que  volta  en  sentitcon- 
trari  al  natural.  Heteróstrofo. 

HETEROTAXIA.  f.  Med.   Anomalía  complexa,  que 
s'  oposa   al  exercici   d'  alguna   funció.  Heterotaxia. 
HETEROTÁXICH,  CA.  adj.  Med.   Propi  de  la  he- 
terotaxia. Heterotáxico. 

HETEROTÉTICH,  CA.  adj.  Excel-lent,  egregi.  He- 
terotético.  ||  En  la  filosofía  de  Kant  la  metafísica 
heterotética  és  la  ciencia  de  les  coses  absolutes  y '1 
seu  obgecte  és  la  saviduría  divina  y  la  suprema  in- 
teligencia. Heterotético. 

HETERÓTIP.  m.  Med.  Monstre  per  heterotipia. 
Heterótipo.  ||  Min.  Un  deis  noms  del  anfíbol.  Hete- 
rótipo. 

HETEROTIPIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sisteix  en  la  fusió  de  dos  individus  en  un  sol.  Hete- 
rotipia. 

HETEROTÍPICH,  CA.  adj.  Que  presenta  'ls  carác- 
ters  de  la  heterotipia.  Heterotípico. 

HÉTICH,  CA.  ra.  y  f.  Med.  Qui  pateix  febre  lenta 
Hético. 

HETIGUESA.  f.  Med.  Febre  lenta  que  consúm  les 
forces  y  el  eos.  Etica,  hética.  ||  L'  estat  de  la  malaltía 
del  que  pateix  la  febre  hética.  Hetiquez. 

HETXURA.   f.  La  acció  y  efecte  de 
v  fer.  Hechura,  forma. 

\jj  ¡HEU!.  inter.  Ter.  ¡EP!  ¡EYl  ES  A  DIR. 

V>  HEULANDITA.    f.    Miner.    Varietat 

d'  estilbita  que  conté   cals.  Heulan- 
dita. 
HEURA.  f.  Boí.  Vegis  EURA. 
HEURE.  v.  a.  HAVER. 
HÉURELES.  fr.  Havérseles,  parlant 
ab  altri. 

HEUS.  Veus  aquí. 
HEXACORDI.  m.  El  conjunt  de  sis 
cordes.  Hexacordo. 

HEXAEDRE.  m.  Geom.  Cos  limitat 

per  sis  superficies  planes.  Hexaedro. 

HEXAÉDRICH,  CA.  adj.  Lo  qu' és 

pertanyent  o  relatiu  al  hexaedre.   He- 

xaédrico. 

HEXAFÁRMACH.   ra.  Emplastre 
Brotd'heura     que's    componía    de    sis    ingredients. 
Hexafármaco. 
HEXAGON.  m.  Geom.  Figura  plana  terminada  per 
sis  costáis.  Hexágono. 

HEXAGONAL,  adj.  Se  diu  de  la  figura  de  sis  án- 
guls.  Hexágono,  sexángulo,  sexagonal. 

HEXÁGRAMA.  m.  Conjunt  de  sis  lletres.  Hexá- 
grama. 

HEXAHÍDRICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  deis 
compostos  que  contenen  sis  parts  d'  hidrógen  y  d'  un 
altre  qualsevol  componeut.  Hexahídrico. 


HEXÁMETRE.  m.  Vers  llatí  de  sis  peus,  el  quint 
dáctil,  el  sisé  espondeu  y'ls  altres  dáctiis  y  espon- 
deus.  Hexámetro. 

HEXÁSTIL.  m.  Arquit.  Porxo  de  sis  columnes.  He- 
xástilo. 

¡HEY!.  ¡nterj.  Usada  pera  cridar  a  algú.  ¡Hela!  ¡di- 
go! ¡hola!  ¡oyes! 

HI.  adv.  Aquí,  allí.  ||  ¡Ay! 

HI.  Partícula  gramatical  determinativa  del  lloch  o 
del  subgecte. 

HÍADES.  f.  pl.  Grupo  de  set  estrelles  que  hi  há  al 
cap  de  la  constelado  nomenada  Tauro.  Hiadas  o 
hiades. 

HIALEÓ.  m.  Med.  Humor  vítreu  y  gelatinós  que 
raja  deis  ulls  o  de  les  orelles.  Hialeón. 

HIALÍ,  NA.  adj.  Miner.  Transparent  cóm  el  cris- 
tall.  Hialino. 

HIALITA.  f.  Miner.  Varietat  de  quartc  que's  trova 
a  la  superficie  d' alguns  productes  volcánichs.  Hia- 
lita. 

HIALITIS.  f.  Med.  Inflamació  de  la  membrana  hia- 
loides.  Hialitis. 

HIALODES.  adj.  De  color  del  cristali.  Hialodes. 

H1ALÓGRAF.  m.  Instrument  que  reprodueix  a  una 
escala  mes  petita  que  la  natural  els  obgectes  que  's 
volen  copiar  o  dibuixar.  Hialógrafo. 

HIALOGRAFÍA,  f.  Art  de  pintar  o  dibuixar,  valent- 
se  del  hialógraf.  Hialografía. 

HIALOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hialo- 
grafía. Hialográfico. 

HIALOIDES.  f.  Med.  La  membrana  vitrea  deis 
ulls.  Hialoides.  ||  Miner.  Pedra  preciosa  transparent, 
coneguda  únicament  deis  anticlis.  Hialoides.  ||  Troc 
rodó  de  cristali  dur  que's  trova  a  les  liberes  del  Ma- 
ranyó.  Hialoides. 

HIALOIDÍ,  A.  adj.  Que  sembla  vidre.  Hialoideo, 
hialoides. 

H1ALOIDIÁ,  NA.  adj.  Pertanyent  o  paregut  a  la 
membrana  hialoides.  Hialoidiano. 

H1ALOMICTA.  f.  Miner.  Roca  composta  de  quartc, 
y  de  mica.  Hialomicta. 

HIALÓPTER.  m.  Instrument  pera  fer  que  una  sus- 
pira eléctrica  atravessi  una  planxa  de  ciistall.  Hia- 
lóptero. 

HIALOSIDERITA.  f.  Min.  Substancia  d'  origen 
volcánich  composta  de  sílice,  de  magnesia  y  d'  algu- 
nes  parts  d'  alúmina,  de  potassa  y  de  manganes. 
Hialosiderita. 

HIALURGIA,  f.  Art  de  fabricar  vidre  o  cristali. 
Hialurgia. 

HIALÚRGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hialurgia. 
Hialúrgico. 

HIBOMETRAT,  DA.  adj.  Med.  Se  diu  de  la  defor- 
mitat  a  que  s'  ha  aplicat  1'  hibómetre.  Hibometrado. 

H1BÓMETRE.  ni.  Med.  Instrument  pera  amidar  els 
pro^ressos  de  la  curació  mecánica  de  la  raquitis. 
Hibómetro. 

HIBOirtETRIA.  f.  Med.  Tractat  sobre '1  modo  de 
emplear  1'  hibómetre  y  la  operació  qu'  ab  ell  se  fa. 
Hibometría. 

H1BOMÉTRICH,  CA.  adj.  Referent  a  la  hibometría. 
Hibométrico. 

HIBRIDACIÓ.  f.  Reunió  de  dues  especies  diverses, 
de  la  que  'n  resulten  les  plantes  o  animáis  híbrits. 
Hibridación. 

HiBRIDISME.  m.  Qualitat  de  lo  híbrit.  Hibridis- 
mo.  ||  Defecte  en  la  composició  de  les  paraules  per 
péndreles  de  dilerents  idiomes.  Hibridismo. 

HIBRIDAR.  v.  a.  Produir  barrejant  dues  especies. 

HÍBRIT,  DA.  adj.  Epítet  deis  animáis  o  plantes 
produits  per  generadors  de  diversa   mena.  Híbrido. 


16 


HID 


HID 


Hidátich 


||  Calificació  de  les  páranles  compostes  d'  altres  de 
diferentes  llengües.  Híbrido. 

HIC.  adv.  11.  Ant.  AQUÍ.  ||  Ant.  DE  AQUÍ 
HICAR.  Ter.  arañes.  FICAR. 

HIDALGO  (Joan).  Biog.  Autor  barceloní  que  pu- 
blica un  diccionari  castellá-gennánicli.y  algunes  poe- 
síes  traduides  del  alemany  en  el  sigle  XVII. 

HIDARIDA.  f.  Med.  Materia  lí- 
cuida  pareguda  a  1'  aigua.  Hida- 
rida. 

HIDARTRE.  ni.  Med.  Hidropesía 
de  les  articulacions.  Hidarto,  hi- 
dartros,  hidartropia,  hidartrosis. 
HIDÁTICH,  CA.  adj.  Format  de 
hidátides.  Hidático.  ||  Insectes  co- 
leopters  deis  dicidits,  aquátichs  y 
de  color  groen  y  negre. 

HIDÁTIDE.  f.  Med.  Bufeta  petí- 
ta  plena  d' aigua  que  's  fá  a  algu- 
nes parts  del  eos.  Hidátide.  ||  pl. 
Tumors  enquistats  que  contenen  un  such  transpa- 
rent.  Hidátides. 

H1DATÍDICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  hidá- 
tides. Hidatídico. 

HIDAT1DOCELE.  m.  Med.  Tumor  format  per  la 
reunió  de  molts  hidátides.  Hidatidocele. 

HIDATIDÓS,  A.  adj.  Med.  Pié  d' hidátides.  Hida- 
tidoso. 

H1DATÍFORME.  adj.  Med.  De  figura  semblant  a  la 
hidátide.  Hidatiforme.  ||  Calificació  de  tot  lo  que  té 
forma  de  butllofeta  o  bombolla.  Hidatitorme. 

HIDATÍGEN.  adj.  Med.  Calificació  de  les  malal- 
tíes  produides  per  la  tenia  o  solitari.  Hidatígeno. 

HIDATIGENOSIS.  f.  Med.  Desenrotllo  deis  ous  de 
la  tenia  dins  deis  orgues  del  eos  ont  h¡  entra  1'  aire 
exterior.  Hidatigenosis. 

HIDATIS.  m.  Med  Tumor  gras  que  sol  formarse  a 
la  pálpebra  superior.  Hidatis. 

HIDATISME.  m.  Med.  Soroll  que  fa  la  fluctuado 
deis  humors  contingtits  dir.s  d' algún  abscés  exterior, 
etc.  Hidatismo. 

HIDÁTODI.  ni.  Med.  L' humor  aquós  contingut  a 
la  úvea  y  la  córnia  del  ull.  Hidátodo. 

HIDATOIDI,  A.  s.  y  adj.  Med.  Se  diu  de  la  orina 
descolorida  y  de  les  persones  que  pateixen  d' ana- 
sarca. Hidatoideo.  ||  adj.  AIGUALIT. 

HIDATÓSCOP.  ni.  Versat  en  la  hidatoscopia.  H¡- 
datóscopo. 

HIDATOSCOPIA.  f.  Art  d'  endevinar  o  pronosticar 
els  temporals  per  cortes  senyals  que 's  veuen  al  mar, 
al  aire  o  ais  núvols.  Hidatoscopia. 

HIDATOSCÓPICH,  CA.  adj  Relatiu  a  la  hidatos- 
copia. Hidatoscópico. 

HIDRA,  f.  Erpet.  Serp  d'aigua  que 's  cría  al  mar 
Pacífich.  Hidra.  ||  Poét.  La  serp  de  set  caps  que 
mata  Hércules.  Es  símbol  deis  plets,  y  en  sentit  mo- 
ral se  pren  per  les  sedicions  populars  y  coses  sem- 
blantes. Hidra.  ||  Constelació  boreal.  Hidra. 

HIDRA  femella.  f.  Astron.  Constelació  del  hemis- 
feri  austral.  Hidra  hembra. 

HIDRA  hidráulica.  Mee  Máquina  que  posada  a  un 
pon  o  manantial  petit  dona  un  dolí  gros  d'aigua. 
Hidra  hidráulica. 

hidra  mascle.  Astron.  Constelació  mes  cap  al 
Mitgdía  que  la  hidra  femella.  Hidra  macho. 

HIDRÁCIT.  m.  Quim.  Ácit  que  resulta  de  la  com- 
binado d'  un  eos  ab  1'  hidrógen.  Hidrácido. 
HIDRACOFOLL.  m.  Aiguardent. 
HIDRAGOGI,  A.  adj.  Med.  Epitet  deis  reméis  que 
se  creien  capacos  de  fer  desaparéixer  la  serositat 
escampada  pels  teixits  orgánichs  o  per  les  cavítats 
del  eos.  Hidragogo. 


HIDRANOSIS.  f.  Med.  Infiltrado  de  serositat. 
Hidranosis. 

HIDRARGIR.  m.  Min.  Nóm  antich  del  argentviu. 
Hidrargiro 

HIDRARGIRIA.  f.  Med.  Malaltía  de  la  pell,  cau- 
sada pél  us  del  argentviu.  Hidrargiria. 

HIDRARGÍRICH,  CA.  adj.  Semblant  al  argentviu 
o  que  'n  conté.  Hidrargírido. 

HIDRARGIROCIANAT.  m.  Quim.  Combinado  del 
ácit  hidrargirociánich  ab  una  base  salificable.  Hi- 
drargiroclanato. 

HIDRARGIROCIÁNICH.  adj.  Quim.  Calificado  del 
ácit  produit  per  la  combinado  del  cianur  de  mer- 
curi  o  argentviu  ab  1'  hidrógen  o  ab  un  hidrácit.  Hi- 
drargirociánico. 

HIDRARGIROSIS.  f.  Med.  Frega  mercurial.  H¡- 
drargirosis. 

HIDRARGIRURO.  m.  Amalgama  d'  argentviu  ab 
un  altre  metall.  Hidrargiruro,  hidrarguro. 

HIDRARSENIAT.   m.   Quim.  Arseniat  aquós.  Hi-  . 
drarseniato. 

HIDRARTRITIS.  f.  Med.  Hidropesía  de  les  articu- 
lacions. Hidrartritis. 

HIDRAT.  m.  Quim.  Cos  compost  d'  aigua  y  d'  un 
óxit  metálich.  Hidrato. 

HIDRATABLE.  adj.  Quim.  Que  's  pot  combinar  ab 
1'  aigua.  Hidratable. 

H1DRATACIÓ.  f.  Quim.  Conversió  d'  un  cos  en 
hidrat.  Hidratación. 

HIDRATAR,  v.  a.  Quim.  Combinar  un  cos  ab  1' ai- 
gua. Hidratar. 

HIDRATAT,  DA.  adj.  Inflar,  pié  d'  aigua.  Hidra- 
tado. 

HIDRÁTICH,  CA.  adj.  Combinado  que  conté  ai- 
gua. Hidráteo.  ||  Pertanyent  al  hidrat.  Hidráteo. 

HIDRÁULICA,  f.  Ciencia  que  tracta  del  modo  de 
conduir  y  fer  pujar  les  aigües.  Hidráulica. 

HIDRÁULICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  principis 
hidráulichs.  Hidráulicamente. 

HIDRÁUL1CH.  m.  Professor  d' hidráulica.  Hidráu- 
lico. ||  adj.  Pertanyent  a  la  hidráulica.   Hidráulico. 

HIDREMIA.  f.  Med.  Extraordinaria  abundor  de 
serositat  a  la  sanch.  Hidremia. 

HIDRENTEROCELE.  m.  Med.  Trencadura  intesti- 
nal, quin  sach  és  pié  de  serositat.  Hidrenterocele. 

HIDRENTERONFALIA.  f.  Med.  Trencadura  meti- 
cal ab  vessament  de  serositat  dins  del  seu  sach.  Hi- 
drenteronfalia. 

H1DREÓ.  m.  Med.  Humor  aquós  que  surt  deis  ulls 
y  de  les  orelles.  Hidreon. 

HIDREOLA.  f.  Mee.  Máquina  pera  fer  pujar  1'  ai- 
gua mes  alta  que  '1  seu  nivell  ordinari.  Hidreola. 

HIDREPIPLOCELE.  f.  Med.  Trencadura  del  epipló 
complicada  ab  I'  hidrocele.  Hidrepiplocele. 

HIDREPIPLOFALIA.  f.  Med.  Trencadura  melical 
complicada  ab  1'  epipló.  Hidrepiplofalia. 

HÍDRICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  deis  compos- 
tos  d'  un  cos  simple  y  un  halógen  o  hidrógen.  Hí- 
drico. 

HIDRICHPOTÁSICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  conté 
hidrógen  y  potassi.  Hidricopotásico. 

HIDRICHSÓDICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  conté  hi- 
drógen y  sodi.  Hidricosódico. 

HIDRICONÍTRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epitet  del 
compost  d'  ácit  sulfúrich,  aigua  y  ácit  nítrích.  Hidrí- 
conítríco. 

H1DR1FORME.  adj.  Semblant  a  la  hidra.  Hidri- 
forme. 

HIDRIODAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  h¡- 
driódich  ab  una  base.  Hidriodato. 


HID 


HID 


17 


hidriodat  DE  POTASSA.  ni.  Sal  que  's  treu  de  les 
algues  marines,  de  les  esponges  y  algunes  aigües  ni¡- 
nerals.  Hidriodato  de  potasa,  yoduro  de  potasio. 

HIDRIÓD1CH.  adj.  ni.  Quim.  Calificado  del  ácit 
produit  pél  iodo  y  1'  hidrógen.  Hidriódico. 

HIDRIOD1T.  ni.  Quim.  Combinació  del  ácit  hidrio- 
dós  ab  una  sal.  Hidriodito. 

HIDRIODÓS,  A.  adj.  Quim.  Calificado  d'  un  deis 
dos  ácits  produits  per  la  combinació  del  iodo  ab  el 
hidrógen.  Hidriodoso. 

HIDRIODUR  ni.  Quim.  Combinació  del  iodo  y 
del  hidrógen  ab  un  altre  eos  simple.  Hidrioduro. 

HIDROA.  f.  Med.  Erupció,  petites  panses  o  pústu- 
tules  a  la  pell.  Hidroa 

HIDROALUMINÓS,  A.  adj.  Quim.  Que  conté  aigua 
y  alúmina.  Hidroaluminoso. 

HIDROARGENTCIÁNICH.  adj.  Quim.  Ácit  produit 
per  la  combinació  del  cianur  d'  argent  ab  V  hidró- 
gen. Hidroargentociánico. 

HIDROARGILÓS,  A.  adj.  Q.ie  conté  argila  disolta 
ab  1'  aigua.  Hidroarcilloso. 

HIDROAUROCIÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Ácit  pro- 
duit per  la  combinació  del  hidrógen  y  'I  cianur  de 
or.  Hidroaurociánico. 

H1DROBEL.  m.  Med.  Inflamado  de  la  pell  del  es- 
crot   Hidrobelo. 

HIDROBENSÁMIDA.  f.  Substancia  cristallina  que 
pervé  de  la  influencia  del  amoníach  sobre  I'  oli  de 
ametlles  amargues.  Hidrobenzámida. 

H1DROBICARBUR.  m.  Quim.  Compost  d'  hidró- 
gen, carbur  y  un  altre   eos  simple.  Hidrobicarburo. 

HIDROBISSULFAT.  m.  Qmm.  Hidrossulfat  que 
conté  sofre  en  doble  quantitat  que  1'  hidrógen.  H¡- 
drobisulfato. 

HIDROBLEFARON.  m.  Med.  Hidropesía  de  les 
pálpebres.  Hidroflefarón. 

HIDROBORACITA.  f.  Min.  Mineral  que's  trova  al 
Caucas.  Hidroboracita. 

H1DROBÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Compost  d'  hi- 
drógen y  de  borus.  Hidrobórico. 

HIDROBROMAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit 
hidrobrómich  ab  una  base.  Hidrobromato. 

HIDROBRÓMICH,  CA.  adj.  Quim  Calificado  de 
un  ácit  que  resulta  de  la  combinació  del  bromus  ab 
1'  hidrógen.  Hidrobrómico. 

HIDROCAMPA.  f.  Zool.  Insectes  lepidópters  noc- 
turns  que  viuen  y  se  transformen  a  1'  aigua.  La  pa- 
pellona  no  s'  allunya  mai  del  lloch  en  que  ha  nascut, 
y  sois  vola  a  la  nit,  restant  de  día  amagada  entre  les 
plantes. 

HIDROCARBONAT,  DA.  adj.  Quim.  Compost  de 
aigua  y  de  carboni.  Hidrocarbonado.  ||  m.  Carbonat 
que  té  aigua  en  la  seua  composició  química.  Hidro- 
carbonato. 

HIDROCARBÓNICH,  CA.  s.  y  adj.  Quim.  Epítet 
d'  un  gas  que  's  desprén  del  hidrocianat  de  potassa. 
Hidrocarbónico. 

HIDROCARBUR.  m.  Quim.  Combinació  d'  hi- 
drógen, carboni  y  un  altre  eos  simple.  Hidrocar- 
buro. 

HIDROCÉFAL,  A.  adj.  Med.  Qui  pateix  d'  hidroce- 
falia. Hidrocéfalo. 

HIDROCEFALIA,  f.  Med.  Hidropesía  del  cap.  Hi- 
drocefalia. 

HIDROCEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hidrocefalia.  Hidrocefálico. 

HIDROCEFALITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  cervell. 
Hidrocefalitis. 

HIDROCELE.  m.  Med.  Tumor  produit  per  la  sero- 
sitat  infiltrada  dins  del  teixit  celular  del  escrot.  Hi- 
drocele. 

ríe.  cat.-v.  ii.  —3. 


HIDROCÉLICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  pateix  del  hi- 
drocele.  Hidrocéli:o. 

HIDROCIANAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit 
hidrociánicli  ab  una  base.  Hidroclanato. 

HIDROCIÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  deis  ácits 
que  resulten  de  la  combinació  del  hidrógen  ab  el  cia- 
nógen.  Hidrociánico. 

HIDROCIANOFERRÓS,  A.  adj.  Quim.  Un  deis 
ácits  produits  per  la  combinació  del  hidrógen  ab  el 
cianuférrich.  Hidroclanoferroso. 

HIDROC1RSOCELE.  m.  Med.  Tumor  forniat  per  la 
distenció  varicosa  de  les  venes  del  cordó  testicular. 
Hidrocirsocele. 

HIDROCISTIS.  f .  Med.  Cutis  aquós.  Hidroclstis. 

HIDROCLORAT.  ni.  Quim.  Combinació  del  ácit 
hidroclórich  ab  una  base.  Hidroclorato. 

hidkoclorat  DE  morfina.  Compost  de  dues  sais 
molt  solubles   y  amargues.  Hidroclorato  de  morfina. 

hidroclorat  D'  OR.  Mena  de  sal,  producte  del  art, 
sólida,  cristallisada  en  forma  d'  agulles,  de  gust 
agre,  un  poch  amarga,  metálica,  soluble  a  1'  aigua, 
al  alcofoll  y  al'  éter.  Hidroclorato  ó  clorato  de  oro. 

HIDROCLÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  del  ácit 
clórich  combinat  ab  hidrógen.  Hidroclórico. 

HIDROCLOROCIÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Califica- 
do d'  un  ácit  compost  de  cloro,  hidrógen  y  cianó- 
gen.  Hidroclorociánico. 

HIDROCLORONÍTRICH,  CA.  adj.  Quim.  Ácit  pro- 
duit per  la  combinació  deis  ácits  hidroclórich  y  ní- 
trich.  Hidrocloronítrico. 

HIDRODERMIS.  f.  Med.  Hidropesía  de  la  pell.  H¡- 
drodermis. 

HIDRODINÁMICA,  f.  Ciencia  del  moviment  deis 
fluits  y  de  llur  pressió  y  equilibri.  Hidrodinámica. 

HIDRODINÁMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  propi 
de  la  hidrodinámica.  Hidrodinámico. 

H1DROELÉCTRICH,  CA.  adj.  Epítet  deis  fenómens 
eléctriclis  que  necessita  1'  aigua  pera  produirse.  Hi 
droeléctrlco. 

HIDROEMIA.  f.  Med.  Excés  de  serositat  a  la  sanch. 
Hldroemia. 

HIDROÉMICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  hidroe- 
mia.  Hidroémico. 

HIDROENCEFALOCELE.  m  Med.  Hidropesía  deis 
ventriculs  del  cervell.  Hidroencefalocele. 

HIDRÓFAN,  A.  adj.  Que  brilla  dins  de  1'  aigua. 
Hidrófano. 

HIDRÓFANA.  f.  Min.  Varietat  d'  opal,  que,  ficada 
a  1'  aigua,  adquireix  un  hermós  tornasolat.  Hidró- 
fana. 

HIDROFÉRRICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  del 
ácit  format  del  hidrógen  y  del  ferro.  Hidroférrico. 

HIDRÓFIL,  A.  adj.  Aficionat  a  1'  aigua.  Hidrófilo. 

COTO  HIDRÓFIL.  El  que  s'  emplea  pera  les  cures 
antiséptiques  pera  privar  la  part  cuberta  de  V  hu- 
mitat  y  de  1'  infecció. 

HIDROFISOCELE.  m.  Med.  Trencadura  del  escrot 
quan  conté  gasos.  Hidrofisocele. 

HIDROFISOMETRA.  f.  Med.  Malaltía  déla  matriu 
que  pervé  d'  haver'hi  acumulat  gasos  y  serositats. 
Hidrofisómetra. 

HIDROFISOMÉTRICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la 
hidrofiiometría.  Hidrofísométrico. 

HIDROFITITA.  f.  Min.  Cals  muriática.  Hidrofi- 
tita. 

HIDROFITÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  descriu  les  plan- 
tes aquátiques  o  'n  tracta  per  escrit.  Hidrofitógrafo. 

H1DROFITOGRAFÍA.  f.  Bot.  Descripció  de  les 
plantes  aquátiques.  Hidrofitografía. 

HIDROFITOGRÁFICH,  CA.  adj.  Bot.  Relatiu  o 
pertanyent  a  la  hidrofitografía.  Hidrofitográfico. 


18 


HID 


HID 


HIDROFITOLECH.  s.  y  adj.  Naturalista  especial- 
ment  dedicat  a  1'  estudi  de  les  plantes  que  viuen  dins 
de  V  aigua.  Hidrofltólogo. 

HIDROFITOLOGÍA.  f.  Bot.  Coneixement  deis  ca- 
rácters,  formado  y  condicions  de  les  plantes  aquáti- 
ques.  Hidrofitología. 

HIDROFLOGOSIS.  f.  Med.  Inflamado  seguida  de 
vessament  de  sanch.  Hidroflogoxis. 

HIDROFLUAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  hl- 
drofluórich  ab  una  base.  Hidrofluato. 

HIDROFLUOBÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Ácit  com- 
post  d'  hidrógen,  flúor  y  boro.  Hidrofluobórico. 

HIDROFLUÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  del  ácit 
produit  per  la  combinació  del  hidrógen  ab  el  flúor. 
Hidrofluórico. 

HIDROFLUOSILÍCICH,  CA.  adj.  Quim.  Hidrógen, 
flúor  y  sílice  combináis.  Hidrofluosilicico. 

HIDROFLUOTITÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Combi- 
nació del  hidrógen  ab  el  flúor  y  '1  titani.  Hldrofluo- 
tltánico. 

HIDRÓFOB.  m.  Qui  pateix  hidrofobia.  Hidrófobo- 

HIDROFOBIA,  f.  Horror  a  1'  aigua  que  solen  tin- 
dre  'ls  animáis  rabiosos.  Hidrofobia. 

HIDRÓFOSFAT.  m.  Quim.  Fosfat  combinat  ab 
P  aigua.  Hidrofosfato. 

HIDROFOSFUR.  m.  Quim.  Combinació  d'  hidrógen 
fosfurat  y  una  base.  Hidrofosfuro. 

HIDROFTALMI.  m.  Med.  Inflor  edematosa  de  la 
conjuntiva,  que  se  observa  en  els  que  pateixen  de 
hidropesía.  Hidroftaimio. 

HIDROFTALMÍA.  f.  Med.  Hidropesía  deis  ulls. 
Hidroftalmía. 

HIDROFTÁLMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hidroftalmía.  Hldroftálmico. 

HIDRÓGEN.  m.  Quim.  Substancia  simple  y  un 
deis  principáis  constitutius  de  1'  aigua  y  de  1'  aire  at- 
mosíérich.  Hidrógeno. 

HIDROGENACIÓ.  f.  Quim.  Acció  y  efecte  d' hi- 
drogenar o  hidrogenarse.  Hidrogenación. 

HIDROGENAR,  v.  a.  Quim.  Barrejar  ab  hidrógen. 
Hidrogenar.  ||  v.  r.  Combinarse  ab  1'  hidrógen.  Hi- 
drogenarse. 

HIDROGENAT,  DA.  adj.  Quim.  Saturat  d'  hidró- 
gen. Hidrogenado. 

HIDROGÉNESIS.  f.  Med.  Malaltía  ocasionada  per 
la  falta  o  excés  d'  hidrógen  ais  humors.  Hldrogé- 
nesis. 

HIDROGENIA.  f.  Part  de  la  cosmogonía  que  trac- 
ta  de  la  formació  de  les  grans  masses  d'  aigua.  Hi- 
drogenia. 

HIDROGÉNIT,  DA.  adj.  Quim.  Que  conté  hidró- 
gen. Hidrogénido.  ||  Se  diu  deis  cossos  gaseosos, 
quina  combustió  produeix  hidrógen.  Hidrogénido. 

HIDROGEOLOGÍA.  f.  Historia  de  les  aigües  que 
hi  há  a  la  superficie  de  la  térra.  Hidrogeología. 

HIDROGEOLÓGICH,  CA.  adj.  Que  pertany  a  la 
hidrogeología.  Hidrogeológico. 

HIDROGEOLOGISTA.  s.  y  adj.  Périt  en  hidrogeo- 
logía. Hidrogeólogo,  hidrogeologista. 

HIDRÓGER,  A.  adj.  Que  conté  aigua  o  serositat. 
Hidrógero. 

HIDRÓGICH,  CA.  adj.  Compost  de  térra  y  aigua. 
Hidrógico. 

HIDROGLOSSIS.  f.  Med.  Tumor  aiguós  que  's  fá  a 
la  llengua.  Hidroglosis. 

HIDROGNOMONÍA.  f.  Art  imaginaria  pera  descu- 
brir les  aigües  que  hi  há  sota  térra.  Hidrognomonía. 

HIDROGNOMÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
hidrognomonía.  Hidrognomónico. 

HIDROGNOMONISTA.  m.  La  persona  que  estudia 
o  posseeix  la  hidrognomonía.  Hidrognomonista. 


HIDROGNOSIA.  f.  Historia  o  coneixement  de  les 
aigües.  Hidrognosia. 

HIDROGOGIA.  f.  Art  de  nivellar  les  aigües.  H¡- 
drogogía. 

HIDRÓGRAF.  m.  Périt  en  la  hidrografía.  Hidró- 
grafo. 

HIDROGRAFÍA,  f.  Descripció  de  les  aigües.  Hi- 
drografía. 

HIDROGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hidro- 
grafía   Hidrográfico. 

HIDROHIGRÓMETRE.  m.  Instrument  pera  conéi- 
xer  1'  humitat  de  1'  atmósfera.  Hidrohigrómetro. 

HIDROL.  m.  Farm.  Medicament  aiguós.  Hidrol. 

HIDROLAT.  m.  Farm.  Nóm  farmacéutich  de  1'  ai- 
gua destilada.  Hidrolato.  ||  adj.  Medicament  format 
per  la  disolució  de  qualsevulla  substancia  medicinal 
ab  aigua.  Hidrolado. 

HIDROLATURA.  f.  Farm.  La  infusió  o  decocció  de 
una  substancia  medicinal.  Hidrolatura. 

HIDRÓLECH.  m.  Qui  's  dedica  a  la  hidrología  o 
qui  la  sap.  Hidrólogo. 

H1DROLI.  m.  Farm.  Medicament  que  resulta  de 
haver  disolt  algunes  substancies  ab  aigua.  Hidróleo. 

HIDRÓLICH,  CA.  adj.  Med.  y  farm.  Que  té  1'  aigua 
per  base.  Hidrólico. 

HIDRÓLIT,  A.  adj.  Min.  Soluble  a  1'  aigua.  Hi- 
drólito. 

HIDROLITA.  f.  Min.  Substancia  mineral  d'  un  co- 
lor blanch,  que  conté  molta  aigua.  Hidroüta. 

HIDROLOCIA.  f.  Farm.  Decocció  o  infusió  usada 
cóm  medicament  extern.  Hidrolocia. 

HIDROLOGÍA,  f.  Ciencia  que  tracta  de  1'  aigua, 
de  les  seues  diverses  especies,  qualitats,  etc.  Hidro- 
logía. 

HIDROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hidrolo- 
gía. Hidrológico. 

HIDROMANCIA.  f.  Art  supersticiós  d'  endevinar 
per  medi  de  1' aigua.  Hidromancia. 

HIDROMANTICH,  CA.  adj.  Qui  professa  la  hidro- 
mancia. Hidromántlco. 

HIDROMECÁNICH,  CA.  adj.  Epítet  de  les  maqui- 
nes mogudes  per  1'  aigua.  Hidromecánico. 

HIDROMEDIASTINA.  f.  Med.  Mena  d'  hidropesía 
del  mediastí.  Hidromediastina. 

HIDROMEL,  m.  Aigua  barrejada  ab  mel.  Agua- 
miel. 

HIDROMÉLICH,  CA.  adj.  Farm.  Epítet  deis  medi- 
caments  que  teñen  per  base  1'  hidromel.  Hldroméleo. 

HIDROMELÓ.  m.  Medicament  d'  hidromel  y  such 
de  codony.  Hidrómelon,  hidroméleon. 

HIDROMENING1TIS.  f.  Med.  Inflamado  de  les  me- 
ninges ab  hidropesía.  Hidromeningltis. 

H1DROMETEOR.  m.  Meteor  produit  per  1'  aigua. 
Hidrometeoro. 

HIDRÓMETRA,  m.  Qui  's  dedica  a  la  hidrometría. 
Hidrómetra. 

HIDRÓMETRE.  m.  Instrument  pera  pesar  els  lí- 
quits.  Hidrómetro. 

HIDROMETRÍA,  f.  Part  de  la  física  que  tracta  de 
la  medido  deis  flluits.  Hidrometría.  ||  Med.  Hidro- 
pesía de  la  matriu.  Hidrometría. 

HIDROMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  1'  hidró- 
metre  o  a  la  hidrometría.  Hidrométrico. 

HIDRONEUMÁTICH,  CA.  adj.  Epítet  d'  un  aparell 
destinat  a  recullir  gasos  insolubles  a  l'aigua.  Hldro- 
neumático. 

HIDRONEUMATOCELE.  m.  Med.  Trencadura  que 
conté  serositat  y  gas.  Hidroneumatocele. 

HIDRONEUMONIA.  f.  Med.  Hidropesía  de  la  frei- 
xura.  Hidroneumonía. 


HID 


HID 


[9 


HIDRONEUMÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  h¡- 
droneumonía.  Hidroneumónico.  ||  s.  y  adj.  Qui  'n 
patcix.  Hidroneumónico. 

HIDRONEUMOPERICARDIA.  f.  Med.  Acumulació 
de  serositat  y  gas  al  pericardi.  Hidroneumoperi- 
cardia. 

HIDRONEUMOSARCA.  f.  Med.  Bony  pié  d' aigua, 
de  gas  y  d'  una  substancia  pareguda  a  la  carn.  Hi- 
droneumosarca. 

HIDRONEUMOTÓRAX  m.  Med.  Vessament  de 
sanch  y  de  gas  al  pit.  Hidroneumotórax. 

HIDRÓNFAL.  s.  y  adj.  Med.  Qui  pateix  hidronfalia. 
Hidrónfalo.  [|  Relatiu  o  propi  de  la  hidronfalia.  Hl- 
drónfalo. 

HIDRONFALIA.  f.  Med.  Tumor  pié  de  serositat 
que  's  fa  al  melich.  Hidronfalia. 

HIDRONOSIA.  f.  Med.  Febre  acompanyada  de 
suor.  Hldronosia. 

HIDRONOSIS.  f.  Med.  Exhalació  serosa  conside- 
rada coni  causa  de  malalties  orgániques.  Hidronosis. 

HIDROOL.  m.  Quim.  Nom  de  V  aigua  qu'  entra 
com  a  base  de  certes  coniposicions  químiques.  HI- 
drool. 

HIDROÓLAT.  m.  Aigua  destilada.  Hidroolato. 

HIDROOLEU.  m.  Farm.  Solució  aqüosa  d'  una 
substancia  medicinal.  Hidroóleo. 

HIDROOLIT.  ni.  Aigua  medicamentosa  en  que  hi 
há  disoltes  varíes  substancies  medicináis.  Hidroólito. 

HIDROÓLÍTICH,  CA.  adj.  Que  té  propietats  d'  h¡- 
droólit.  Hidroolítico. 

HIDROÓLUR.  m.  Quim.  Aigua  mineral  Hidro- 
oluro. 

HIDROPALADOCIÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Cali- 
ficado d'  un  ácit  que  resulta  de  la  combinado  del 
hidrógen  ab  el  cianur  de  paladi.  Hidropaladociá- 
nico. 

HIDRÓPATA.  s.  y  adj.  Med.  Partidari  de  la  hi- 
dropatía. Hídrópata. 

HIDROPATÍA,  f.  Med.  Sistema  médich  que 's  dife- 
rencia deis  demés  per  emplear  principal  o  exdusiva- 
ment  1'  aigua  comuna,  ireda  pél  regular,  pera  curar 
les  malalties.  Hidropatía. 

HIDROPÁTICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  hidro- 
pátich.  Hidropáticamente. 

HIDROPÁTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  o  relatiu 
a  la  hidropatía.  Hidropático. 

HIDROPEDICIS.  f.  Med.  Suor  excessiu.  Hldrope- 
dicis. 

H1DROPERICARD1TIS.  f.  Med.  Hidropesía  del  pe- 
ricardi. Hidropericardias,  hidropericarditis. 

HIDROPERIONI.  m.  Med.  El  líquit  que  dilata  '1 
sach  de  la  membrana  caduca.  Hidroperionio. 

HIDROPERITONIA.  f.  Med.  Hidropesía  del  perito- 
neu.  Hidroperitonia. 

HIDROPER1TONITIS.  f.  Med.  H  dropesía  inflama- 
toria del  peritoneu.  Hidroperitonitis. 

HIDROPERSULFAT.  ni.  Quim.  Hidrosulfat  en 
quin  la  proporció  del  sofre  es  cinch  vegades  mes  gran 
que  la  del  hidrógen.  Hidropersulfato. 

HIDROPESÍA,  f.  Med.  Malaltía  causada  per  1' aglo- 
merado d'  humors  serosos  a  alguna  part  del  eos. 
Hidropesía.  ||  La  del  cap.  Hidrocéfal.  ||  Set  violenta. 
||  Met.  Ansia  d'  alguna  cosa.  Hidrepesía. 

HIDROPESÍA  general.  La  que  s'  escampa  per  tot  el 
eos.  Anasarca. 

HIDRÓPICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  pateix  hidropesía. 
Hidrópico.  ||  Lo  que  pertany  a  la  hidropesía.  Hidró- 
pico. 

HIDROPIRÉTICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  de  la  hi- 
dropiretis.  Hidropirético.  |i  Caliíicació  de  les  malal- 
ties acouipanyades  de  febre  y  de  suor.  Hidropirético. 


HIDROPIRETIS.  f.  Med.  Febre  maligna  acompa- 
nyada de  disolució  d'  humors.  Hidropiretis. 

HIDROPLANIA.  f.  Med.  Metástasis  de  1'  acció 
suatoria  de  la  pell  o  de  qualsevulla  altra  part  del 
eos.  Hidroplania. 

HIDROPLÁNICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hidroplania.  Hidroplánico. 

HIDROPLATINOCIÁNICH,  CA.  adj  Quim.  Se  diu 
d'  un  ácit  en  quin  el  cianur  de  platini  fá  de  radical 
d'  un  hidrácit.  Hidroplatinociánico. 

H1DROPLEURIA.  f.  Med.  Hidropesía  del  pit.  Hi- 
dropleura,  hidropleuria. 

HIDROPLEURIT1S.  f.  Med.  Hidropesía  de  la  pleura 
ab  inflamació.  Hidropleuritís. 

HIDROPOTA.  s.  y  adj.  Que  beu  sempre  aigua  o 
que  se  'n  nudreix.  Hidrópota. 

HIDROPTALMÍA.  f.  Med.  Hidropesía  ais  ulls.  Hi- 
droptalmía. 

HIDROQUELÓMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar 
la  velocitat  deis  líquits.  Hidroquelómetro. 

HIDROQUÍMICA.  í.  Quim.  Part  de  la  química  que 
tracta  de  1'  aigua.  Hidroquímica. 

HIDROQUÍMICH,  CA.  s.  Quim.  Qui  entén  la  hi- 
droquímica o  se  n' ocupa.  Hidroquímico.  ||  adj.  Propi 
de  la  hidroquímica.  Hidroquímico. 

HIDRORAQUITIS.  i. Med.  Hidropesía  de  la  colum- 
na vertebral.  Hidroraquis,  hidroraquitis. 

HIDRORODÓN.  m.  Composició  d'  aigua  y  olí  de 
roses.  Hidrorodino,  hidrorodón. 

H1DRORQUITIS.  f.  Med.  Inflamado  d' un  iestícul 
ab  derramament  de  serositat.  Hidrorquitis. 

HIDRÓSCOP.  s.  Qui  professa  la  hidroscopia.  Hl- 
dróscopo.  ||  Rellotge  d'  aigua.  Hidróscopo. 

HIDROSCOPIA.  f.  Hidatoscopia.  ||  Art  d'  endevi- 
nar  per  medi  de  1'  aigua. 

HIDROSPIROYLICH.  adj.  Quim.  Calificatiu  del 
Oli  volátil  d'  ulmaria.  Hidrospiróilico. 

HIDRÓSQUEONIA.  f.  Med.  Hidropesía  de  la  túnica 
vaginal  del  testícul.  Hidrosqueonia. 

HIDROSSACARÍ,  NA.  adj.  Compost  d'  aigua  y 
sucre.  Hidrosacarino,  hidrosacaroide,  hidrosácaro. 

HIDROSSANA.  f.  Min.  Varietat  d'  opal  blanch. 
Hidrosana. 

HIDROSSARCA.  f.  Med.  Tumor  format  per  serosi- 
tat y  excrecencies  carnoses.  Hidrosarca. 

HIDROSSARCOCELE.  m.  Med.  Complicado  del 
sarcocele  ab  1'  hidrocele  de  la  túnica  vaginal.  Hidro- 
sarcocele. 

HIDROSSAT.  m.  Farm.  Aigua  de  roses  barrejada 
ab  hidromel.  Hidrosato. 

HIDROSSELENIAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit 
hidrosselénich  ab  una  base.  Hidroseleniato. 

HIDROSSELÉNICH,  CA.  adj.  Quim.  Caliíicació  de 
un  ácit  produit  pél  hidrógen  combinat  ab  el  seleni. 
Hidroselénico. 

HIDROSSÍDER.  m.  Quim.  Fosfur  de  ferro.  Hidro- 
sídero,  hidrosiderón. 

HIDROSSILICAT.  m.  Min.  Silicat  que  conté  aigua 
al  estat  de  cristallisació    Hidrosilicato. 

HIDROSSOAT,  DA.  adj.  Calificatiu  deis  animáis 
que  necessiten  aigua  a  totes  les  etats  y  estats.  Hí- 
drozoado. 

HIDROSSULFAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit 
hidrossulfúrich  ab  una  base.  Hidrosulfato. 

HIDROSSULFUR.  m.  Quim.  Combinado  del  hidró- 
gen sulfurat  ab  un  altre  eos.  Hidrosulfuro. 

HIDROSSULFURAR.  v.  a.  Quim.  Produir  hidrógen 
sulfurat  sobre  qualsevol  obgecte.  Hidrosulfurar. 

HIDROSSULFURAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  s'  ha 
transforma!  en  hidrossulfur.  Hidrosulfurado,  hidro- 
sulfúreo. 


20 


HIE 


HIG 


HIDROSSULFÚRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  del 
ácit  compost  de  sofre  y  d'  hidrógen.  Hidrosulfúrico. 

HIDROSTÁTICA.  f.  Part  de  la  física  que  tracta 
del  equilibri  deis  líquits.  Hidrostática. 

H1DROSTÁTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
hidrostática.  Hidrostático. 

HIDROTALÁSTICA.  f.  Mar.  Art  de  navegar  per 
sota  1'  aigua.  Hidrotalástica. 

HIDROTALCITA.  f.  Min.  Mineral  blanch  y  fullós 
com  el  talen,  que  's  trova  a  Noruega,  unit  a  la  estea- 
tita. Hidrotalcita. 

HIDROTAQUÍMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar 
la  velocitat  de  1'  aigua.  Hidrotaquímetro. 

HIDROTECNIA,  f.  Part  de  la  mecánica  que  tracta 
de  la  direcció  de  1'  aigua.  Hidrotecnia. 

HIDROTELURAT.  m.  Qulm.  Combinado  del  ácit 
hidrotelúrich  ab  una  base.  Hidrotelurado. 

HIDROTELÚRICH,  CA.  adj.  Qulm.  Calificatiu  del 
ácit  compost  del  hidrógen  abel  telur.  Hidrotelúrico. 

HIDROTELUROCIÁN1CH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu 
de  la  combinació  del  hidrógen  ab  el  cianur  de  telur. 
Hidrotelurociánico. 

HIDROTERAPIA,  f.  Med.  Tractament  ü'  algunes 
malaltíes  per  medi  de  1'  aigua.  Hidroterapia. 

HIDROTERÁPICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hidroterapia.  Hidroterápico. 

HIDRÓTICH,  CA.  adj.  Med.  SUDORífich. 

HIDROTIONAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  h¡- 
diotiónich  ab  una  base.  Hidrotionato. 

H1DROTIÓNICH.  adj.  Quim.  HIDROSSULFÚRICH. 

HIDROTIONIT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  h¡- 
drotionós  ab  una  base.  Hidrotionito. 

HIDROTIONÓS.  adj.  m.  Quim.  Calificatiu  d'  un 
ácit  produit  per  la  combinació  del  hidiógen  ab  el 
sofre.  Hidrotionoso. 

HIDROTITA.  f.  Med.  Hidropesía  del  sentit  auricu- 
lar. Hidrotita. 

HIDROTITIS.  f.  Med.  Acumulació  d'  humors  o  re- 
tenció  de  materies  mucoses  a  la  cavitat  del  tímpan 
y  a  les  celdetes  mastoidies,  quan  el  condticte  gutu- 
ral, obstruit  per  una  causa  qualsevulla,  no  dona  pas 
ais  mochs.  Hidrotitis. 

HIDROTÓRAX.  m.  Med.  HIDRONEUMONÍA. 

HIDROTRISSULFAT.  m.  Quim.  Trisulfat  que  con- 
té aigua  al  estat  de  combinació.  Hidrotrisulfato. 

HIDROTRISSULFUR.  m.  Quim.  Compost  d'  una 
part  d'  hidrógen  ab  tres  de  sofre.  Hidrotrlsulfuro. 

HIDROXANTAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit 
hidroxántich  ab  una  base.  Hidroxantato. 

HIDROXÁNTICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  d'  un 
ácit  produit  peí  xantógen  y  1'  hidrógen.  Hidroxán- 
tico. 

HIDROX1DI,  A.  adj.  Quim.  Reduit  a  óxit.  Hidro- 
xídeo. 

HIDRÓXIT.  m.  Quim.  Combinació  de  1'  aigua  ab 
un  óxit.  Hidróxido. 

HIDRUR.  m.  Quim.  Combinació  del  hidrógen  y  un 
altre  eos  que  no  sigui  gaseós  ni  ácit,  exceptuant 
1'  oxígen.  Hidruro. 

HIDRURAT,  DA.  adj.  Quim.  Reduit  al  estat  d'  h¡- 
drur   Hidrurado. 

HIENA,  f.  Zool.  Animal  fer  y  crudel,  semblant  al 
llop,  pero  ab  les  potes  mes  curtes,  el  peí  mes  aspre 
y  la  pell  pintada  de  diferents  colors.  Hiena.  ||  Met. 
La  persona  de  mals  sentiments. 

HIENÍ,  NA.  adj.  Propi  deis  instints  de  la  hiena. 
Hienino. 

HIENS.  Ter.  Arañes.  FEMS. 

HIERACIÓ.  m.  Farm.  Coliri  propi  pera  aclarir  la 
vista.  Hieración. 


HIERADEMASSA.  Orog.  Collet  de  la  serra  de 
Bellmunt  a  miljorn  de  Vidrá,  prov.  de  Barcelona;  té 
uns  950  met.  d'  altitut. 

HIERAPICRA.  f.  Farm.  Electuari  purgant.  Gira- 
pliega. 

HIERÁTICA.  f.  Med.  ant.  Nom  d'  un  cataplasma 
emolient  que  s'  aplicava  pera  calmar  el  mal  de  cor  o 
dolor  del  ventrell,  del  fetge,  etc.  Hierática. 

HIERÁTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  les  coses  sa- 
grades  o  ais  sacerdots.  Híerático. 

HIEROGENIA.  f.  Ciencia  que  tracta  del  origen  de 
les  relligions.  Hierogenla. 

HIEROGLÍFICH.  m.  GEROQÜFICH. 

HIEROGRAF.  m.  Persona  versada  en  la  hierogra- 
fía.  Hierógrafo.  ||  m.  Encarregat  de  guardar  les  coses 
sagrades.  Hierógrafo. 

HIEROGRAFÍA.  f.  Descripció  de  les  diferentes  re- 
lligions. Hierografía. 

HIEROGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hiero- 
grafía.  Hierográflco. 

HIEROGRAMA.  m.  Carácter  de  la  escriptura  hie- 
roglífica.  Hierograma. 

HIEROLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  les  coses  sagrades. 
Hierología. 

HIEKOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hierolo- 
gía. Hierológico. 

HIERÓN.  m.  Aiq.  ant.  Circumvalació  y  dependen- 
cies  exteriors  deis  temples.  Hierón. 

HIEROPIRA.  f.  Med  Mena  d'  erissipela,  foch  de 
Sant  Antón:.  Hieropira. 

HIEROSCOPIT.  f.  Art  d'endevinar  per  medi  deis 
saciificis. 

HIESTRA.  Ter.  Arañes,  finestra. 

H1ETÓMETRA.  s.  y  adj.  La  persona  práctica  en 
el  cálcul  de  1'  aigua  caiguda  en  un  lloch  determinat 
y  en  el  maneig  del  hietómetre.  Hietómetra. 

HIETÓMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar  la 
quantitat  d'  aigua  que  quan  plou  cau  a  un  paratge 
donat  y  en  cert  temps  determinat.  Histómetro. 

HIETOMETRÍA.  f.  Art  d'  usar  del  hietómetre. 
Hietometría. 

HIETOMETRICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  hietometría.  Hietométricamente. 

HIETOMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hieto- 
metría. Hietométrico. 

HIEU,  HIU.  Ter.  Arañes.  FIL. 

HIGIÁSTíCA.  f.  Med.  Conjunt  de  les  parts  de  la 
medicina  que  teñen  una  relació  immediata  ab  la  con- 
servado de  la  salut  y  '1  seu  restabliment.  Higiástica. 

HIGIENE,  f.  Med.  Part  de  la  medicina  que  tracta 
deis  medís  de  conservar  la  salut.  Higiene. 

HIGIÉNICAMENT.  adv.  m.  Conforme  ab  les  regles 
que  prescriu  la  higiene.  Higiénicamente. 

HIGIÉNICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  higiene.  Higié- 
nico. 

HIGIENISTA,  m.  Versat  en  la  higiene.  Higienista. 

HIGIOCERANIA.  f.  Vas  de  materia  que  no  és  per- 
judicial a  la  salut.  Higiocerania. 

HIGIOCERÁNICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  higiocera- 
nia. Higioceránico. 

HIGIN!,  A.  n.  p.  Higinio. 

HIGIONOM.  m.  Versat  en  la  higionomía.  Higió- 
nomo. 

HIGIONOMÍA.  f.  Tractat  qu'  ensenya  1*  us  de  les 
regles  de  la  higiene.  Higionomía. 

HIGIONÓMICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  higionomía.  Higlonómicamente. 

HIGIONOMICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  higionomía. 
Higionómico. 

HIGMORO.  ra.  Med.  Dilatado  que  presenta  la  tú- 


HILL 


HIM 


21 


nica  albugíuia  prop  de  la  vora  de  dalt  del  testícul. 
Higmoro. 

HIGRENTÉREON.  m.  Med.  Materia  subcutánia 
formada  per  1'  absorció  de  la  pell.  Higrentéreon. 

HIGROBAROSCOPIA.  f.  Part  de  la  física  que 
tracta  del  pés  específica  deis  líquits.  Higrobaros- 
copla. 

HIOROBAROSCÓPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
higrobaroscopia.  Higrobaroscópico. 

HIGROBLEFÁRICH,  CA.  adj.  Med.  Epítet  deis 
conductes  excretoris  de  la  glánola  llagrimal.  Higro- 
ble'árico. 

HIGROCOLIRI.  m.  Farm.  Coliri  líquit.  Higroco- 
lirio. 

HIGROGAROSCOPIA.  f.  Tractat  del  pés  específich 
deis  líquits.  Hlgrogaroscopia. 

HIGRÓLECH.  ni.  Qui  está  versat  en  la  higrologia. 
Hlgrólogo. 

HIGROLOGÍA.  f.  Tractat  respecte  de  1'  aígua  y 
deis  demés  líquits.  Higrologia.  ||  Med.  Tractat  deis 
fluits  del  eos.  Higrologia. 

HIGROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  higrolo- 
gia. Higrológico. 

HIGROMA.  ni.  Quist  aiguós,  de  la  grossor  d'un  ou, 
a  i  Hat  y  pié  de  linfa.  Higroma. 

HIGRÓMETRE.  m.  Instrument  pera  anudar  els 
graus  d'  humitat  y  sequetat  del  aire.  Hlgrómetro. 

HIGROMETRÍA,  f.  Ciencia  pera  conéixer  la  quan- 
titat  d'  aigua  que  hi  há  al  aire  atmosíérich.  Higro- 
metría. 

HIGROMÉTRICAMENT.  adv.  m.  De  una  manera 
higromé trica.  Higrométricamente. 

HIGROMETRICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  higrome- 
tría. Higrométrlco. 

HIGROMETRICITAT.  f.  Qualítat  de  lo  higromé- 
trich.  Higrometricidad. 

HIGRÓSCOP.  m.  Instrument  pera  apreciar  la  exis- 
tencia del  vapor  d'  aigua  que  hi  há  al  aire  o  a  un 
gas.  Higróscopo. 

HIGROSCÓPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  liigrós- 
cop  y  a  la  higroscopia  o  higrologia.  Higroscópico. 

HIGROSCOPICITAT.  f.  Propietat 
que  teñen  els  cossos  de  xuclar  o 
despedir  humitat.  Higroscopicidad. 
HIGROT.  m.  Zoot.  Insectes  co- 
leopters  dificits  que  viuen  ais  es- 
tanys.  Higroto. 

HIGROTOLOGÍA.  f.  Higrologia. 
HIGROTOLÓGICH,  CA.  adj.  Med. 
Pertanyent  a  la  higrotologia  o  higro- 
logia. Higrotológico. 

HIGUERAS.    Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Castelló,  bisb.  de  Segorb, 
part.  jud.  de  Viver;  és   al  N.   de  Serra  Espina  y  té 
373  habitants. 

HIGUER.  Ter.  Arañes.  HIvern. 
HIGUERUELAS.  Ceog.   Poblé  de  la  prov.  de  Va- 
lencia, bifb.  de  Segorb,  part.  jud.  de  Xelva;  és  entre 
montanyes,  a  la  vora  d'  un  barranch  y  té  484  hab. 

HILACTOR.  m.  Astron.   Nom  d' una   constelació. 
Hilactor. 
HILARI.  m.  Nom  propi  d' home.  Hilario. 
HILARI  SACALM  (Sant).  Geog.  Vila  de  la  prov. 
de  Girona,  part.  jud.  de  Santa  Colonia  de  Farnés;  té 
2,506  hab.  y  és  remarcable  per  les  seues  aigiles  me- 
dicináis. 
HILOGENIA.  f.  Origen  de  la  materia.  Hilogenla. 
HILÓN.  m.  Med.  Trencadura  del  iris  del  ull.  Hilón. 
HILL.  Ter.  Arañes.  FILL. 
HILLOL.  Ter.  Arañes,  fillol. 


Higrot 


Himexópters:  1,  vespa;  2,  abella 


himeno- 


HILLAR.  m.  Cada  un  deis  costats  del  prim  del  ven- 
tre,  aixís  en  les  persones  com  en  els  animáis.  Hijar. 

HIMANTOSSIS.  f.  Med.  Malaltía  de  la  gola.  Hi- 
mantosis. 

HIMAS.  m.  Med.  Prolongado  y  aprimament  de  la 
epiglotis.  Himas. 

HIMEN.  ni.  Anat.  Replech  membranós  que  sol  ha- 
ver  hi  a  la  entrada  de  la  vagina  de  les  verges.  Fil. 
Himen.  ||  Bot.  Capoll  o  pelleta  que  rodeja 'I  botó  de 
la  flor.  Himen. 

HIMENEU.  ni.  Mot  grech  que  equival  a  casament, 
boda.  Himeneo.  ||  GENERAC1Ó. 

HIMENÓGRAF.  m.  Qui  's  dedica  a  la  himenografía. 
Himenógrafo. 

HIMENOGRAFÍA.  f.  Anat.  Part  de  la  anatomía 
que  tracta  de  les  membranes.  Himenografía. 

HIMENOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hi- 
menografía. Himenográfico. 

HIMENÓLECH.  m.  Versat  en  himenología.  Hime- 
nologlsta,  himenólogo. 

HIMENOLOGÍA.  f.  Anat.  Tractat  de  les  membra- 
nes del  eos  animal. 
Himenología. 

HIMENOLÓGICH, 
CA.  adj.  Anat.  Pro- 
pi de  la  himenolo- 
gía. Himenológico. 

HIMENÓPTER. 
adj.  Entom.  Se  diu 
deis  insectes  que 
teñen  ales  membra- 
noses.  Himenóp- 
tero. 

HIMENOPTERÓLECH.  Qui  s  dedica  a 
pterología.  Himenopterólogo. 

HIMENOPTEROLOGÍA.  f.  Entom.  Part  de  la  zoo- 
logía que  tracta  deis  insectes  himenópters.  Hime- 
nopterologia. 

H1MENOPTEROLÓGICH,  CA.  adj.  Entom.  Lo  per- 
tanyent o  relatiu  a  la  himenopterologia.  Himenop- 
terológico. 

HIMENCPTEROLOGISTA.  ni.  La  persona  que  s 
dedica  a  la  himenopterologia.  Himenopterólogo, 
himenopterologista. 

HIMENOTOM.  Cir.  Instrument  pera  la  dissecció 
de  les  membranes.  Himenótomo.  ||  Instrument  pera 
foradar  1' himen.  Himenótomo. 

HIMENOTOMÍA.  f.  Anat.  Part  de  1' anatomía  que 
tracta  de  la  dissecció  de  les  membranes.  Himenoto- 
mía.  ||  Cir.  Operació  que  té  per  obgecte  foradar  1' hi- 
men. Himenotomía. 

HIMENOTÓMICH,  CA.  ni.  Cir.  Qui  fa  la  himeno- 
tomía. Himenotómico.  ||  adj.  Propi  de  la  himenoto- 
mía. Himenotómico. 

HIMNARI.  m.  Colecció  d'  himnes.  Himnario. 

HIMNE.  m.  Cant  en  alabanza  de  Deu,  deis  sants  y 
de  la  patria.  També  's  diu  d'  una  composició  poética 
qu'  alaba  y  pondera  a  un  héroe,  a  un  gran  personat- 
ge,  o  bé  ais  fets  maravellosos.  Himno. 

HÍMNICH,  CA.  adj.  Propi  del  himne.  Himnico. 

HIMNÓGRAF.  ni.  La  persona  versada  en  la  poesía 
hímnica.  Himnógrafo. 

HIMNOGRAFÍA.  f.  Génre  de  poesía  que  té  per 
obgecte  'ls  himnes.  Himnografía.  ||  Colecció  d'  him- 
nes. Himnario,  himnografía. 

HIMNOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  himne  y 
a  la  himnografía    Himnográfico. 

HIMNÓLECH.  m.  Qui  s'  ocupa  de  himnología. 
Himnólogo. 

HIMNOLOGÍA.  f.  Tractat  de  la  poesía  hímnica. 
Himnología.  ||  Recitació  y  cant  deis  himnes.  Himno- 
logía. 


22 


HIP 


HIP 


HIÑA.  f.  Deu,  vena  d'  aigua.  Hingla.  ||  f.  AN- 
GONAL. 

HINC.  adv.  11.  Ant.  AQUÍ. 

HINXA.  f.  Punxa  petita. 

HINXAR.  v.  a.  Met.  Burxar,  induir,  instigar  a  fer 
quelcom. 

HIOIDES.  m.  Anat.  Nom  d'  un  os  del  coll,  sem- 
blant  a  una  U.  Hioides. 

HIOVERTEBROTOMÍA.  f.  Vet.  Operació  que  té 
per  obgecte  obrir  els  tolans  de  les  besties.  Hiover- 
tebrotomía. 

HIP.  m.  Sanglot.  Hipo. 

HIPANTIMONIÓS,  A.  adj.  Quim.  Epítet  del  pri- 
mer grau  d' oxidado  produit  per  1' antimoni.  Hipan- 
timonioso. 

HIPANTIMÓNIT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit 
hipantimoniós  ab  una  base.  Hipantimónito. 

HIPÁNTROP.  s.  Med.  Atacat  d' hipantropía.  Hl- 
pántropo. 

HIPANTROPÍA.  f.  Med.  Manía  per  la  qual  el  pa- 
cient  se  creu  convertit  en  cavall.  Hipaniropía. 

HIPANTRÓPICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hipantropía.  Hipantrópico. 

HIPARSENIÓS,  a.  adj.  Quim  S' aplica  al  segón 
deis  sulfurs  que  's  desprenen  del  arsénich.  Hiparse- 
nioso. 

HIPARTIMÓS.  adj.  Quim.  Epítet  del  segon  deis 
sulfurs  del  arsénich.  Hipartimoso. 

HIPELIQUIOLOQUÍA.  f.  Part  de  la  veterinaria 
qu'  ensenya  a  conéixer  la  etat  del  cavall,  examinant- 
1¡  les  dents.  Hipeliquioloquía. 

HIPENTERA.  f.  Anat.  Víes  génito-urinaries,  part 
interior  del  sistema  mucos.  Hipentera. 

HIPER.  Veu  grega  que  vol  dir  aument  o  superpo- 
sició,  y  entra  en  la  formado  de  moltes  paraules  cien- 
tífiques. 

HIPERAURICH,  CA.  adj.  Quim.  Combinado  en 
que  hi  entra  mes  or  qu'altra  cosa.  Hiperáurico. 

HIPERBÁTICH,  CA.  adj.  Min.  Que  té  un  carácter 
dominant  entre 'ls  minerals.  Hiperbático. 

HIPÉRBATON,  m.  Gram.  Figura  que  consisteix  en 
la  transposició  de  paraules.  Hipérbaton. 

HIPERBIDASME.  m.  Ret.  Figura  per  la  que  's  cam- 
bia un  accent,  posantlo  a  una  lletra  que  no  M  neces- 
sita.  Hiperbidasmo. 

HIPÉRBOLA,  f  Mat.  Figura  corbilínea  que  resulta 
de  la  secció  feta  per  un  plá  que  talla  dos  conus  iguals 
oposats  pél  vértix.  La  figura  que  resulta  de  la  secció 
de  cada  conus  se  diu  hipérbola,  y  les  dues  juntes,  hi- 
pérboles coniugades  u  oposades.  Hipérbola. 

HIPÉRBOLE,  f.  Ret.  Figura  qu'  exagera  una  cosa 
aumentantla  o  disminuintla  ab  excés.  Hipérbole. 

HIPERBÓLICAMENT.  adv.  m.  Ret.  Ab  hipérbole. 
Hiperbólicamente. 

HIPERBOLICH,  CA.  adj.  Mat.  y  Ret.  Lo  perta- 
nyent a  la  hipérbola  y  a  la  hipérbole.  Hiperbólico. 
||  Calificatiu  del  tó  mes  elevat  que  tenia  la  música 
gre^a.  Hiperbólico,  hiperbóleo. 

HIPERBOLIFORME.  adj.  Mat.  Epítet  de  la  corba 
de  forma  semblant  a  la  hipérbola.  Hiperboliforme. 

HIPERBOLISAR.  v.  n.  Ret.  Usar  d' hipérboles. 
Hiperbolizar. 

HIPERBOLISME.  m.  Ret.  V  us  continuat  de  la 
hipérbole.  Hiperbolísmo. 

HIPERBOLOIT.  m.  Geom.  Sólit  format  per  la  re- 
volució  de  la  meitat  d'  una  hipérbola  alentorn  del  eix 
mes  liaren.  Hiperboloide. 

H1PERBORI,  A.  adj.  Exposat  al  vent  de  tra- 
montana, que  corre  per  les  parts  septentrionals;  se 
aplica  ais  pobles  y  montanyes  que  hi  há  en  aquelles 
parts.  Hiperbóreo. 


HIPERCARDIOTROFÍA.  f.  Med.  Aument  de  volúm 
del  cor.  Hipercardiotrofía. 

HIPERCARDIOTRÓFICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que 
és  propi  o  té  relació  ab  la  hipercar.liotrofía.  Hiper- 
cardiotrófico. 

HIPERCATARCIA.  f.  Med.  Purgació  excessiva. 
Hipercatarcia. 

HIPERCINESIA  f.  Met.  Irritabilitat  nerviosa  en 
alt  grau.  Hipercinesia. 

HIPERCLORAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit 
hiperclórich  ab  una  base.  Hiperclorato. 

HIPERCLÓRICH.  ndj.  Quim.  Calificatiu  deis  oxá- 
cits  de  clorus.  Hiperclórico. 

HIPERCRINIA.  f.  Med.  Aument  de  secrecions.  Hi- 
percrinia. 

HIPERCRISIS.  f.  Med.  Crisis  mes  forta  que  les 
que  s'  observen  ordinariament.  Hipercrisis. 

HIPERCRÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  hi- 
percrisis. Hipercrítico.  ||  Censor  rígit,  exagerat.  Hi- 
percritico. 

HIPERCROMA.  f.  Med.  Bultet  carnós  que  ix  al 
gran  ángul  deis  ulls  prop  de  la  carúncula.  Hiper- 
croma. 

HIPERCUSSIA.  f.  Med.  Sensació  auditiva  qu'  au- 
menta Ms  sons.  Hipercusia. 

HIPERDULÍA.  f.  El  cult  que  's  dona  a  María  San- 
tíssima.  Hiperdulía. 

HIPERDÚLICH,  CA.  adj.  Propi  de  o  relatiu  al  cult 
de  la  Verge  María.  Hiperdúlico. 

HIPEREFRIDOSSIS.  f.  Med.  Suor  excessiu.  Hipe- 
refridosis. 

HIPEREMESSIA.  f.  Med.  Vómit  excessiu.  Hipere- 
mesia,  hiperemesis. 

HIPERENCÉFAL.  m.  Med.  Monstre  que  té  '1  cer- 
vell  en  gran  part  o  tot  fora  del  cap  Hiperencéfalo. 

HIPERENCEFALIA.  f.  Med.  Deformitat  que  con- 
sisteix en  tindre '1  cervell  fora  del  cap.  Hiperence- 
falia. 

HIPERENTERITIS.  f.  Med.  Inflamado  excessiva 
deis  budells.  Hiperenterítis. 

HIPERENTEROTROFIA.  f.  Med.  Aument  de  vo- 
lúm deis  budells.  Hiperenterotrofia. 

HIPEREPÍDOSIS.  f.  Med.  Creixement  extraordina- 
r¡  d'  una  part  del  eos.  Hiperepídosis. 

HIPERESSIA.  f.  Med.  Funció  que  desempenya  un 
conjunt  d'  orgues  a  un  orgue  sol  del   eos.  Hiperesia. 

HIPERESTENIA.  f.  Med.  Excés  de  contractilitat 
Hiperestenla. 

HIPERESTESSIA.  f.  Med.  Sensibilitat  excessiva. 
Hiperestesia. 

HIPEREXÓSMOSIS.  f.  Med.  Exósmossis  excessiva. 
Hiperexósmosis. 

HIPERFLOGOSSIS.  f.  Med.  Inflamació  que  's  trova 
al  seu  mes  alt  grau  de  for?a.  Hiperflogosis. 

HIPERGASTRONERVIA.  f.  Med.  Excés  d'  acció 
nerviosa  al  ventrell.  Hipergastronervia. 

HIPERGÉNESSIS.  f.  Med.  Monstruositat  per  excés 
de  forqa  generatriu.  Hipergénesis. 

HIPERGEUSTIA.  f.  Med.  Sensibilitat  excessiva  del 
paladar.  Hipergeustia. 

HIPERHEMIA.  f.  Med.  Superabundancia  de  sanch. 
Hiperhemia. 

HIPERHEMITIS.  f.  Med.  Inflamado  aguda  de  la 
sanch.  Hiperhemitis. 

HIPERIDROS1S.  f.  Med.  Suor  excessiva.  Hiperi- 
drosis. 

HIPERIODAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  hi- 
periódicli  ab  una  base.  Hiperiodato. 

HIPERIÓDICH.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  deis  oxá- 
cits  de  iodo.  Hiperiódico. 


HIP 


HIP 


23 


HIPERMANGANAT.  m.  Quim.  Combinado  del 
ácit  hipermangánich  ab  una  base.  Hipermanganato. 

HIPERMANGÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificatiu 
d'un  deis  ácits  de  manganesa.  Hípermangánico. 

HIPERMETRÍA.  f.  Figura  poética  que  's  comet 
quan  se  divideix  una  dicció,  acavant  un  vers  en  la 
primera  part  y  comengant  l'  altre  per  la  segona.  Hi- 
permetría. 

HIPERMOLÍBDICH,  CA.  adj.  Quim.  S' aplica  a  un 
deis  sulfurs  que  produeix  el  molíbden,  y  a  certes  sais 
que  teñen  per  base '1  meteix  ácit.  Hipermolíbdido. 

hipermolíbdich  potássich.  Combinació  d'una  sal 
hipermolíbdica  ab  un' altra  de  potassa.  Hipermolib- 
dico  potásico. 

HIPERÓSTOSSIS.  f.  Med.  Excrecencia  d'  un  os. 
Hiperóstosis. 

HIPERÓXIT,  DA.  adj.  Qu'  és  punxagut  en  gran 
manera.  Hiperóxido.  ||  m.  Quim.  Oxit  que  té  un  ex- 
cés  d'  oxígen.  Hiperóxido. 

HIPERQUEMATOSS1S.  f.  Med.  Tumor  cuniforme. 
Hlperquematosis. 

HIPERSARCOSSIS.  f.  Med.  Desenrrotllo  excessiu 
del  teixit  celular  a  alguna  part  del  eos  y  especial- 
nient  a  les  parts  ulcerades.  Hipersarcosis. 

HIPERSPLENALGIA.  f.  Med.  Neuralgia  violenta 
de  la  melsa.  Hipersplenalgia. 

HIPERSPLENOTROFIA.  f.  Med.  Aument  conside- 
rable de  volúm  de  la  melsa.  Hipersplenotrofia. 

HIPERSTANYÓS,  A.  adj.  Min.  Epitet  deis  sulfurs 
que  produeixen  estany.  Hiperestañoso. 

HIPERSTEN.  m.  Miner.  Substancia  en  la  que  la 
pirámide  superior  deis  cristalls  acava  ab  dues  cares 
molt  estretes.  Hipersteno. 

HIPERSTENA.  f.  Miner.  Varietat  de  piróxen  que's 
presenta  en  mases  fulloses  d'un  color  pardo  o  bron- 
cejat.  Hiperstena. 

HIPERSTEN ITA.  f.  Miner.  Roca  composta  de  hi- 
perstena y  de  sausurita.  Hiperstenita. 

HIPERSÚLFIT.  m.  Quim.  Combinació  en  que  hi  en- 
tra sofre  ab  excés.  Hipersúlfido. 

HIPERSULFOCIÁNIT.  m.  Quim.  Combinació  de 
sofre  y  de  cianógen,  en  la  que  aquest  fá  algunes  ve- 
gades  1'  eíecte  d'  ácit.  Hipersulfociánido. 

HIPERSULFOCIANÓGEN.  m.  Quim.  Combinació 
de  cianógen  y  de  sofre  en  qu'  aquest  derrer  hi  entra 
ab  excés.  Hipersulfocianógeno. 

HIPERSULFOCIANUR.  m.  Quim.  Combinació  del 
hipersulfocianógen  ab  cossos  simples.  Hipersulfo- 
cianuro. 

HIPERSULFOMOLÍBDAT.  m.  Quim.  Combinació 
del  hipersúlh't  de  molibdeu  ab  una  base  de  sofre.  Hi- 
persulfomolíbdato. 

HIPERSULFUR.  m.  Quim.  Sulfur  ab  excés  de  so- 
fre. Hipersulfuro. 

HIPERTIRÓN.  m.  Arq.  Mena  de  replá  o  frís  que's 
posa  demunt  del  cimaci  de  les  portes  dóriques.  Hí- 
pertirón. 

HIPERTONÍA,  f.  Med.  Aument  de  propietats  vi- 
táis. Hipertonía. 

HIPERTÓNICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  produeix 
una  tonicitat  excessiva.  Hipertónico.  ||  Referent  a  la 
hipertonía.  Hipertónico. 

HIPERTON1FICACIÓ.  f.  Med.  Excessiu  tó  vital. 
Hipertonificación. 

HIPERTROFIA,  f.  Med.  Aument  excessiu  del  teixit 
deis  orgues  del  eos.  Hipertrofia. 

HIPERTROFIARSE,  v.  r.  Med.  Desenrrotllarse  per 
hipertrofia.  Hipertrofiarse. 

HIPERTROF1AT,  DA.  adj.  Med.  Se  diu  deis  orgues 
que  han  sofert  o  experimenten  hipertrofia.  Hipertro- 
fiada. 


HIPERTROFICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hipertrofia.  Hipertrófico. 

HIPERVENOSITAT.  f.  Med.  Predominado  del  sis- 
tema venós  al  organisme.  HIpervenosidad. 

HIPERZOODINAMIA.  f.  Med.  Aument  excessiu  de 
activitat  animal.  Hiperzoodinamia. 

HIPETRO.  adj.  Arq.  Calificado  antiga  deis  tem- 
ples qu' eren  al  descobert.  Hipetro.  ||  m.  Temple  ro- 
dejat  per  un  ordre  de  columnes  exterior  e  interior- 
ment,  y  '1  mitg  descobert  Hipetro. 

HIPETROMAQUIA.  f.  Combat  a  camp  ras.  Hipe- 
tromaquia. 

HIPIÁTRICA.  f.  Vei.  Art  de  conéixer  les  malaltíes 
deis  cavalls.  Hipiátrica  veterinaria. 

HIPIÁTRICH,  CA.  adj.  Vet.  Pertanyent  a  la  hipiá- 
trica. Hipiátrico. 

HIPIATRE.  m.  Vet.  La  persona  instruida  en  la  hi- 
piátrica  Hipiatro. 

HÍPICH,  CA.  adj.  Propi  deis  cavalls.  Hipiano,  hí- 
pico. 

HIP  NAL  I  A.  f.  Med.  Dormida  magnética.  Hip- 
nalia. 

HIPNALISME.  m.  Med.  L' adormiment  causat  pél 
magnetisme.  Hipnalismo. 

HIPNALISTA.  s.  Med.  La  persona  adormida  per 
medi  del  magnetisme.  Hipnalista,  sonámbulo. 

HIPNALÍSTICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  del  hipnalis- 
me.  Hipnalístico. 

HIPNEPTE.  s.  La  persona  qu'endevina  mentres  se 
trova  a  1'  estat  d'  hipnalisme.  Hipnepte. 

HIPNIATRE.  s.  Med.  Qui  prescriu  reméis  durant  el 
seu  adormiment  magnétich.  Hipniatro. 

H1PNIONIRIA.  f.  Med.  Hipnalisme  acompanyat  de 
somnis.  Hipnioniria. 

H1PNOBLEPSIA.  f.  Med.  Sonambulisme  vident  de 
les  persones  magnetisades.  Hipnoblepsia. 

H1PNOFOBIA.  f.  Med.  Mena  de  somni  pesat.  Hip- 
nofobia. 

HIPNÓFONI,  A.  s.  Qui  parla  o  canta  adormit. 
Hipnófono. 

HIPNÓGRAF.  m.  Med.  Qui  escriu  sobre  '1  dormir. 
Hipnógrafo.  ||  Qui  escriu  dormint.  Hipnógrafo. 

H'PNOGRAFÍA.  f.  Med.  Tractat  sobre  '1  dormir. 
Hipnografía. 

H1PNÓLECH.  m.  Med.  Qui  s'  ocupa  de  la  hipnolo- 
gia.  Hipnólogo. 

HIPNOLOGÍA.  f.  Tractat  de  la  son  y  del  desvet- 
llament.  Hipnología. 

HIPNOLÓGICA.  f.  Med.  Part  de  la  higiene  que 
fixa  P  hora  y  la  duració  de  la  son.  Hipnológlca. 

HIPNOLÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
hipnología  y  a  la  hipnológica.  Hipnológico. 

H1PNÓLOQUO.  s.  y  adj.  Med.  Qui  enraona  men- 
tres dorm.  Hipnolócuo. 

HIPNÓTICH,  CA.  adj.  Med.  Estat  particular  en 
que  's  teñen  totes  les  facultats  y  V  organisme  cóm 
endormit.  Hipnótico.  ||  Lo  que  pertany  al  hipnotisme; 
lo  que  fá  son.  Hipnótico. 

HIPNOTISADOR,  A.  s.  Qui  hipnotisa. 

HIPNOTISAR.  v.  a.  Fer  dormir  a  una  persona  o 
bestia  per  medi  de  la  sugestió  mental  o  per  altre 
medi.  Hipnotizar. 

HIPNOTISME.  m.  Facultát  que  teñen  certes  per- 
sones y  certs  animáis  de  dormirse  quan  volen  mirant 
flxament  alguna  cosa  Uuenta  posada  prop  de  llurs 
ulls.  Hipnotismo.  ||  Dormida  especial  provinenta  de 
aquesta  facultát.  Hipnotismo. 

HIPNOTISTA.  ni.  HIPNOTISADOR. 

HIPOACOAT.  m.  Quim.  Producte  de  la  combina- 
ció del  ácit  hipoa^ótich  ab  una  base.  Hipoazoato. 


24 


HIP 


HIP 


HIPOACÓTiCH.  adj.  y  m.  Quim.  Se  diu  d'  un  deis 
oxácits  d'  ágoe.  Hipoazótico. 

HIPOCALICIA.  f.  Bot.  Estat  de  les  plantes  que  te- 
ñen el  cálcer  sota  1'  ovari.  Hipocalicia. 

HIPOCAMP.  m.  Ictiol.  Cavall  marí.  Hipocampo. 
II  Med.  Protuberancia  deis  ventrículs  del  cervell. 
Hipocampo. 

HIPOCARP.  m.  Bot.  Part  de  la  planta  ont  des- 
cansa '1  fruit.  Hipocarpo. 

HIPOCATARSIA.  f.  Med.  Purgació  suau,  insufi- 
cient.  Hipocatarsta. 

HIPOCATÁRSICH,  CA.  adj.  Med.  Epítet  deis  pur- 
gants  suaus.  Hipocatársico. 

HIPOCISTOTOM.  ni.  Cir.  Instrument  pera  operar 
la  hipocistotomía.  Hipocistótomo. 

HIPOCISTOTOMÍA.  f.  Med.  Talla  perineal.  Hipo- 
cistotomía. 

H1POCLÓRICH.  m.  Nóm  científich  y  racional  del 
ácit  oxiclórich.  Hipoclórico 

HIPOCÓFOSSIS.  f  Med.  Duresa  de  1'  oído.  Hipo- 
cófisis,  hipocofosia. 

HIPOCONDRI.  m.  Anat.  Qualsevulla  de  les  dues 
parts  laterals  de  la  regió  epigástrica  situada  sota  les 
costelles  íalses.  Hipocondrio. 

HIPOCONDRÍA,  f.  Med.  Malaltía  crónica  que  's 
manifesta  per  una  susceptibilitat  excessiva,  mals  de 
ventre  y  alteració  de  la  digestió,  sense  que  per  aixó 
se  sembli  estar  malalt.  Hipocondría.  ||  TRISTESA. 

HIPOCONDRIAL.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a  la 
hipocondría.  Hipocondrial. 

HIPOCÓNDRICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  pateix  d'  hi- 
pocondría. Hipocondríaco.  ||  Pertanyent  a  la  hipo- 
candría  o  ais  hipocóndrichs.  Hipocóndrico.  ||  maniá- 
TiCH.  ||  ni.  pl.  Anat.  Les  parts  del  costats  de  sota  les 
costelles  sobre  '1  fetge  y  la  melsa.  Hipocondrios. 

HIPOCORIASS1S.  f.  Vel.  Fluxió  d'  ulls  propia  de 
les  besties  de  cárrega.  Hipocoriasis. 

HIPOCRANI.  ni.  Med.  Bony  que  surt  entre  '1  crani 
y  la  duramáter.  Hlpocráneo. 

HIPOCRÁS.  ni.  Beguda  de  vi,  canyella,  sucre  y 
altres  varis  ingredients.  Hipocrás.  II  Hipócrates,  cé- 
lebre metge  grech.  Hipocrás. 

HIPOCRESSÍA.  f.  Virtut  fingida,  dissimulo  y  ficció 
de  les  bones  costuins  y  bones  obres.  Hipocresía. 

HIPÓCRITA,  tu.  y  f.  Qui  fingeix  ésser  bo  essent 
dolent.  Hipócrita. 

HIPÓCRITA?.  CA.  adj.  aum.  Hipocritón. 

HIPÓCRITAMENT.  adv.  m.  Ab  hipocressía.  Hipó- 
critamente. 

HIPOCRITET,  A.  adj.  dim.  Hipocritillo. 

HIPODESME.  ni.  Med.  Mena  d'  envenat  de  mitg 
eos,  niolt  usat  péls  antichs.  Hipodesis,  hipodesmo. 

HIPÓDROM.  m.  y  f.  Lloch  destinat  a  les  curses 
de  cavalls.  Hipódromo. 

HIPOEMA.  f.  Med.  Efusió  de  sanch  a  1'  ull.  Hi- 
poema. 

H1PÓFACH  s.  y  adj.  Qui  s' alimenta  de  carn  de  ca- 
vall. Hipófago. 

HIPOFAGIA.  f.  Manía  o  costúm  de  menjar  carn  de 
cavall.  Hipofagia. 

H1POFASSIA.  f.  Med.  Un  deis  nóms  de  la  catarata 
de  1'  ull.  Hipofasia.  ||  Porció  de  substancia  cerebral 
que  circunscriu  1'  infundíbul:  algunes  vegades  se 
dona  aquest  nóm  a  la  glándula  pituitaria.  Hipo- 
fasia 

HIPÓFISSIS.  f.  Med.  Porció  de  substancia  cervi- 
cal que  rodeja  1'  intundíbul.  Hipófisis. 

HIPOFLEGMASÍA.  f.  Med.  Inflamado  lleugera. 
Hipoflegmasía. 

HIPÓFORA.  f.  Med.  Llaga  fonda  y  fistolosa.  Hipó- 
íora. 


HIPOFOSFAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  h¡- 
pofosfórich  ab  una  base.  Hipofosfato. 

HIPOFOSFIT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la 
combinado  del  ácit  hipofosforós  ab  una  base.  Hipo- 
fosfito. 

HIPOFOSFORICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un 
ácit  intermedi  entre  'i  fosfórich  y  'i  fósforos.  Hip3- 
fosfórlco. 

HIPOFOSFORÓS,  A.  adj.  Quim.  Epítet  del  primer 
grau  d'  acidificado  del  fósfor.  Hipofosforoso. 

HIPOFTALM  adj.  Med.  Que  té  vermella  la  part  d: 
baix  deis  ulls.  Hipoftalmo. 

HIPOFTALMÍA.  f.  Med.  Inflamado  de  la  part  in- 
ferior de  P  ull.  Hipoftalmía. 

HIPOFTÁLMICH,  CA.  Med.  Concernent  a  la  hi- 
poftalmía. Hipoftálmico. 

HIPÓGALA.  f.  Med.  Vessament  de  llet  a  les  cam- 
bres  de  1'  ull.  Hipógala. 

HIPOGASTRE.  m.  Med.  y 

HIPOGASTRI.  m.  Med.  Part  del  ventre  compresa  a 
la  regió  umbilical,  les  ¡Hades  y  '1  baix  ventre.  Hipo- 
gastrio, hipogastro. 

HIPOGÁSTRICH,  CA.  adj.  Anat.  Lo  que  pertany  al 
baix  ventre.  Hipogástrico. 

HIPOGASTROCELE.  m.  Med.  Trencadura  que  's 
presenta  a  P  hipogastre.   Hipogastrocele. 

HIPOGASTROREXIA.  f.  Med.  Esquine,  del  hipo- 
gastri.  Hipogastrorexla. 

HIFOGENI,  A.  adj.  Min.  Calificado  de  les  roques 
íormades  sota  de  les  altres,  y  quina  forma  y  estruc- 
tura no  s'  han  dcsenrotllat  a  la  superficie.  S'  aplica  a 
1'  ull  de  serp  o  granet.  Hipogeno. 

HIPOGEU.  m.  Arquit.  Capella  o  edifici  soterrani. 
Hipogeo. 

HIPOGINIA.  f.  Bot.  Nóm  donat  a  la  inserció  deis 
estams  o  de  la  corola  sota  de  P  ovari  o  sobre  '1  re- 
ceptacle  del  pistil.  Hipoginia. 

HIPOGÍNICH,  CA.  adj.  Bot.  Calificado  que  's  dona 
a  la  inserció  deis  estams  sota  del  ovari.  Hipogínico. 

HIPOGLÓS,  A.  adj.  Med.  y  anat.  Epítet  deis  nírvis 
que  hi  há  a  la  Mengua,  a  la  qual  donen  el  sentit  del 
gust.  Hipogloso. 

HIPOGLÓSSIDA.  f.  Med.  Inflamado  y  ulceració  de 
la  part  de  sota  de  la  llengua.  Hipoglósida. 

HIPOGLOSSIS.  f.  Med.  Part  de  sota  de  la  llengua. 
Hipoglosis. 

HIPOGLOTIA.  f.  Med.  Tumor  que  's  fá  sota  de  la 
llengua.  Hipoglotia. 

HIPOGNAT.  m.  Med.  Qui  té  la  monstruositat  de 
la  hipognatía.  Hipognato. 

HIPOGNATÍA.  f.  Med.  Implantado  d'  un  cap  ru- 
dimentari  demunt  la  extremitat  de  la  barra  inferior. 
Hipognatía. 

HIPOGNÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Semblant  a  la  hi- 
pognatía. Hipognático. 

HIPÓGRIF.  ni.  Monstre  fabulós  ab  ales,  mitg  eos 
de  grif  y  mitg  de  cavall.  Hipógrifo. 

HIPOHÉMICA.  f.  Med.  Inflamado  crónica  de  la 
sanch.  Hipohémica. 

HIPOLINFA.  f.  Med.  Disminució  de  la  linfa.  Hipo- 
linfa. 

HIPÓLIT.  m.  Nóm  propi  d'  home.  Hipólito. 

HIPÓLITA,  f.  Vel.  Pedra  groga  que  's  trova  al  fel 
y  ais  budells  del  cavall.  Hipólita  ||  f.  Nóm  propi  de 
dona.  Hipólita. 

HIPOMANES.  rn.  Vet.  Humor  que  surt  de  les  parts 
de  1'  euga  quan  va  moguda.  Hipomanes. 

HIPOMANÍA.  f.  Passió  gran  péls  cavalls.  Hipo- 
manía.  ||  Vet.  Frenesí  o  rabia  deis  meteixos.  Hipo- 
manía. 


HIP 


HIP 


25 


HIPOMANIÁTICH,  CA.  adj.  Se  diu  de  la  persona 
qu'  és  frenética  péls  cavalls.  Hipomaníaco,  hipó- 
mano. 

HIPÓMETRE.  m.  Vet.  Instrument  que  serveix  pera 
ainidar  1'  alearía  del  cavall.  Hipómetre. 

HIPOMOCLI.  m.  El  punt  d'  apoi  en  que  s'  afirma 
la  palanca  pera  alear  pesos.  Hipomoclio,  hipomo- 
clión. 

H1PONITRIT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  hi- 
ponitrós  ab  una  base.  Hiponitrito. 

H1PON1TRÓS,  A.  adj.  Quim.  Calificado  d'  un  ácit 
intermedi  entre  M  nítrich  y  '1  nitros.  Hiponitroso. 

HIPOPATÓLECH,  CA.  ni.  Vet.  Qui  entén  la  hipo- 
patología.  Hipopatólogo. 

HIPOPATOLOGÍA.  f.  Vet.  Patología  del  cavall. 
Hipopatología. 

HIPOPATOLÓGICH,  CA.  adj.  Vet.  Pertanyent  a  la 
hipopatología.  Hipopatológico. 

H1POPEDI.  m.  Med.  Emplastre  que  s'  aplica  a  la 
planta  del  peu.  Hipopedio. 

HIPOPETALIA.  f.  Bot.  Estat  d'  una  planta  que  té 
la  corola  insertada  sota  del  ovari.  Hipopetalia. 

H1POP1Ó.  m.  Med.  Bonyet  que  surt  a  la  córnia  o 
a  les  cambres  de  1'  ull.  Hipopión. 

HIPOPÓTAM.  m.  Zoo!.  Animal,  paquiderm  de 
gran  corpulencia  que  viu  ais  grans  rius  y  renilla 
cóm  un  cavall.  Hipopótamo. 

HIPOQUIM.  ni.  Med.  Vessament  d'  un  humor  es- 
pés  al  globus  de  1'  ull.  Hipóquimo. 

H1PORITA.  f.  Min.  Pedra  argilosa  que  té  la  forma 
d'  una  qüa  de  cavall.  Hiporita. 

HIPOSARGA.  m.  Med.  Tumor  fixo  que  ocupa  una 
part  del  abdomen.  Hiposarca,  hiposarcidio. 

HIPOSFAGMA.  m.  Med.  Vessament  de  sanch  a  la 
conjunctiva.  Hiposfagma. 

HIPOSFENAL.  adj.  Med.  Epítet  deis  ossos  que  son 
sota  1'  esfenoides.  Hiposfenal. 

H1PÓSOM.  ni.  Med.  Membrana  d'  algunes  cavitats 
del  eos.  Hipósomo. 

HIPOSPADIES.  m.  Med.  Forat  de  la  vía  urinaria 
sota  la  glándula.  Hipospadias. 

HIPOSPATISME.  m.  Cir.  anl.  Operado  que  's 
practicava  peía  evitar  la  fluxió  deis  ulls,  y  consistía 
en  tallar  la  pell  del  front,  descobrint  el  pericrani. 
Hipospatismo. 

HIPOSQUEOTOMÍA.  f.  Cir  Operado  del  sarco- 
cele.  Hiposqueotomía. 

HIPOSQUEOTÓMICH,  CA.  adj.  Cir.  Propi  de  la 
hiposqueotomía.  Hiposqueotómico. 

HIPOSSOM.  m.  Med.  Nóm  donat  a  les  membranes 
que  separen  dues  cavitats.  Hipozomo. 

HIPOSSOICH,  CA.  adj.  Min.  Epítet  donat  ais  te- 
rrenos inferiors  ont  s'  ni  troven  restes  de  cossos  or- 
gániclis.  Hipezoico. 

HIPOSSULFANTIMÓNIT.  m.  Quim.  Sal  produída 
per  la  combinado  del  sulfit  hipantimoniós  ab  una 
sulfobase.  Hiposulfantimónito. 

HIPOSSULFARSENIT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta 
de  la  combinació  del  sulfit  hipoarseniós  ab  una  base. 
Hiposulfarsenito. 

HIPOSSULFAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  hi- 
posulfúrich  ab  una  base.  Hiposulfato. 

HIPOSSULFIT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  h¡- 
posulfurós  ab  una  base.  Hiposulfito. 

HIPOSSULFÚRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un 
ácit  que  té  un  poch  menys  d'  oxigen  que  '1  sulfúrich. 
Hiposulfúrico. 

HIPOSSULFURCS,  A.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  ácit 
de  sofre  en  que  1'  oxigen  ni  entra  en  la  mes  petita 
proporció.  Hiposulfuroso. 

DIC.   CAT.  —  V.  II.  — é. 


HIPOSTÁFILA.  f.  Med.  Allargament  o  caiguda  del 
gargamelló.  Hipostáfila. 

HIPÓSTASIS.  f.  Med.  Sediment  que  a  voltes  fá  la 
orina.  Hipóstasis,  hipostema.  ||  f.  Teol.  Supósit  o 
persona.  S'  usa  parlant  de  les  tres  persones  de  la 
Santíssima  Trinitat.  Hipóstasis. 

HIPOSTÁTICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  hipos- 
tátich.  Hipostáticamente. 

HIPOSTÁTICH,  CA.  adj.  Teol.  Personal,  lo  perta- 
nyent a  la  hipóstasis.  S'  aplica  a  la  unió  del  Verb  ab 
la  naturalesa  humana.  Hipostático. 

HIPOSTENIA.  f.  Med.  Disminució  de  torces.  H¡- 
postenia. 

HIPOSTEOGRAFÍA.  f.  Vet.  Osteología  del  cavall. 
Hiposteologia,  hiposteografía. 

HIPOSTEÓLECH.  m.  Quim.  Qui  's  dedica  a  la  hi- 
posteologia o  hiposteografía.  Hiposteologista,  hi- 
posteógrafo. 

HIPOSTIBIÓS.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  sulfit  de 
antimoni.  Hipostibioso. 

HIPOSTIBIT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácithipos- 
tibiós  ab  una  base.  Hipostibito. 

HIPOSTILB1TA.  f.  Min.  Varietat  d'  estilbita  que's 
trova  en  glóbuls  poch  Uuents.  Hipostilbita. 

HIPOSTROF.  m.  Med.  Cambi  de  posició  d' un  ma- 
lalt  al  Hit.  Hipostrofo.  ||  Recaiguda  d'  una  malaltía. 
Hipostrofo. 

HIPOTECA,  f.  Finca  que  queda  empenyada  pera 
respondre  del  pago  d    algún  ciédit.  Hipoteca. 

HIPOTECA  ESPECIAL.  For.  La  que  s'  estableix  sobre 
alguna  o  algunes  coses  determinades  y  no  sobre  tots 
els  bens.  Hipoteca  especial. 

HIPOTECA  general.  For.  La  que  's  fá  sobre  tots  els 
bens  del  deu:or  ab  els  fruits  y  tot.  Hipoteca  general. 

hipoteca  pretoria.  For.  La  que  per  contumacia 
del  reu  que  no  vol  comparéixer  dona'l  jutge  al  acree- 
dor entregantli  'ls  bens  pera  que  's  reintegri  del  seu 
crédit.  Hipoteca  pretoria. 

hipoteca  principal.  For.  La  que  respon  en  primer 
lloch  a  la  seguretat  d'  un  contráete.  Hipoteca  prin- 
cipal. 

hipoteca  privilegiada.  For.  La  que  no  segueix 
1'  ordre  d'antiguitat  o  de  fetxes  quan  hi  há  concurs  de 
acreedors  hipotecaris,  sino  que  dona  dret  al  acreedor 
pera  ésser  preferit  ais  demés,  encara  que  siguin  mes 
antichs  qu'  ell.  Hipoteca  privilegiada. 

hipoteca  propiament  judicial.  For.  La  que  's  fá 
per  medí  de  la  vía  executiva  regular,  en  virtut  de 
instrument  que  porta  aparellada  1'  execució.  Hipo- 
teca propiamente  judicial. 

HIPOTECA  simple.  For.  La  que  no  dona  al  acree- 
dor pera  reintegro  del  seu  crédit  altra  preferencia 
que  la  de  la  seua  fetxa.  Hipoteca  simple. 

HIPOTECA  SUBSIDIARIA.  For.  La  que  s'  estableix 
pera  '1  cas  en  que  no  n'  hi  hagi  prou  ab  la  principal. 
Hipoteca  subsidiaria. 

HIPOTECABLE.  adj.  Lo  que  pot  ésser  hipotecat. 
Hipotecable. 

HIPOTECADAMENT.  adv.  m.  Ab  hipoteca.  Hi- 
potecariamente. 

HIPOTECAR,  v.  a.  Empenyar,  donar  en  prenda. 
Hipotecar. 

HIPOTECARI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  hipoteca. 
Hipotecario.  ||  s.  y  adj.  El  notari  o  1'  encarregat  de 
guardar  els  llibres  d'  hipoteques  y  de  fer'hi  les 
apuntacions  corresponents.  Hipotecario. 

H1POTECARIAMENT.  adv.  m.  Intervenint'hi  hi- 
poteca. Hipotecariamente. 

HIPOTECAT,  DA.  p.  p.  Hipotecado. 

HIPOTENAR.  m.  Anat.  Eminencia  que  hi  há  al  pal- 
men de  la  m á  y  que  correspón  al  quint  os  del  meta- 
carp.  Hipotenar.  ||  Tota  eminencia  del  palmell  ue  la 
m á  o  del  de  la  planta  del  peu.  Hipotenar. 


26 


HIR 


HIS 


HIPOTENUSA,  f.  Geom.  El  costat  mes  llarch  d'un 
triángul  rectángul,  o  la  ratlla  oposada  al  ángul  recte. 
Hipotenusa. 

HIPÓTESSIS.  f.  Suposíció  d'  una  cosa  possible  o 
impossible  pera  tréure  'n  alguna  conseqüencia.  Hipó- 
tesi, hipótesis.  |]  Ret.  Qüestió  particular  o  definida 
sobre  persones  o  accions  particulars.  Hipótesis. 

HIPÓTESSIS  FUNICULAR.  Sistema  físich  pera  graduar- 
se '1  barómetre,  qu'  en  compte  del  pes  de  1'  atmós- 
fera suposa  la  existencia  d' una  corda  sumament  pri- 
ma y  sensible,  quina  majoro  menordilatacióprodueix 
la  elevació  o  descens  del  mercuri  dins  deis  tubus  o 
cañó.  Hipótesis  funicular. 

HIPOTÉTICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  hipoté- 
tich.  Hipotéticamente. 

HIPOTÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  hipótessis 
o  que  s'  hi  funda.  Hipotético. 

HIPOTIPOSA.  f.  y 

HIPOTIPOSIS.  f.  Ret.  Figura  que  descriu  les  co- 
ses ab  tanta  exactitut  y  partictilaritat  y  ab  uns  colors 
tan  vius,  que  sembla  tindrerles  devant.  Hipotiposls, 
demostración. 

HIPOTOMÍA.  f.  Vet.  Anatomía  del  cavall.  Hipo- 
tomía. 

HIPOTOMISTA.  m.  Vet.  Qui  's  dedica  a  la  hipoto- 
mía.  Hipotomista,  hipótomo. 

H1POTRAQUELIÓ.  m.  Anat.  Part  inferior  del  coll. 
Hipotraquelión. 

HIPOVANADAT.  m.  Quím.  Sal  produída  per  la 
combinado  del  ácit  hipovanádich  ab  una  base.  Hipo- 
vanadato. 

HIPOVANÁDICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  d'  un 
deis  ácits  produits  per  la  combinació  del  vanadi  ab 
1*  oxígen.  Hipovanádico. 

HIPOXIDAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  's  trova  poch 
oxidat.  Hipoxidado. 

HIPSI.  m.  Guió  o  ratlleta  horitsontal  que  uneix 
dues  paraules. 

HIPSILOGLOS.  m.  Med.  Muscle  que  pertany  a 
la  llengna  y  al  os  hioides.  Hipsilogloso. 

HIPSÓGRAF.  m.  Persona  entesa  en  la  hipsografía. 
Hipsógrafo. 

HIPSOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  llochs  elevats. 
Hipsografía. 

HIPSÓMERIA.  f.  Supresió  o  eliminació  de  varis 
divisors  en  una  eqtiació.  Hipsomeria. 

HIPSÓMETRA.  s.  Qui  entén  Phipsometria.  Hipsó- 
metra. 

HIPSÓMETRE.  m.  Fis.  Instrument  pera  amidar  la 
diferencia  d'  aleada  entre  dos  punts,  per  comparació 
de  llurs  respectives  temperatures  ab  la  de  1'  aigua 
bullenta.  Hipsómetro. 

HIPSOMETRÍ  A.  f .  Art  d'  amidar  1*  altura  absoluta 
d'  un  punt  qualsevol  del  globus.  Hipsometría. 

HIPSOMETRICAMENT.  adv.  m.  Segons  la  hipso- 
metría. Hlpsométricamente. 

HIPURAT.  m.  Quim.  Combinació  d'  ácit  hipúrich 
ab  una  base.  Hipurato. 

HIPÚRICH.  adj.  m.  Quim.  Calificació  d'  un  ácit  que 
hi  há  ais  pixats  deis  animáis  herbívors  en  general. 
Hipúrico. 

HIPURITA.  f.  Min.  Mena  de  pedra  ab  la  figura  de 
una  qüa  de  cavall.  Hipurita. 

HIRCÁ,  NA.  adj.  Cosa  d' Hircania.  Hircano.  ||  s. 
Epítet  del  mar  Caspi.  Hircano. 

HIRCAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  hírcich  ab 
una  base.  Hircato. 

HIRCH.  ni.  Zool.  Mena  de  cabra  selvatge.  Hirco. 

HIRCÍ,  NA.  adj.  Zool.  Qu'  és  análech  o  pertany  al 
boch.  Hircinlo.  [|  Bot.  Se  diu  de  certes  plantes  que  fan 
una  fetor  semblanta  a  la  del  boch.  Hircinio. 


HÍRCICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  deis  ácits  produits 
per  la  savonificació  de  la  hircina.  Hírcico. 

HIRCINA.  f.  Quim.  Substancia  que  s'  extreu  del 
greix  del  boch  o  cabro.  Hircina. 

HIRCÍPEDI,  A.  adj.  Zool.  Que  té  'ls  peus  de  ca- 
bra. Hircípedo.  ||  Sobrenom  deis  sátirs  perqué  teníen 
els  peus  o  potes  de  cabra.  Hircípedo. 

HIRCIPELE,  A.  adj.  Zool.  De  peí  semblant  al  del 
boch.  Hircipelo. 

HIRCISME.  m.  Fetor  que  fan  les  aixelles  de  certs 
homes.  Sobaquina,  hircistno. 

HIRMA.  f.  Nóm  de  dona. 

HIRUDINACIÓ.  f.  Med.  Aplicació  de  sangoneres. 

HISENDA.  f.  Les  heretats  y  terres  que  algú  pos- 
seeix.  Hacienda.  ||  Els  bens  y  riqueses.  Hacienda.  || 
Ministeri  de  Hisenda.  Hacienda. 

ferse  hisenda.  fr.  Comprarla.  Hacendarse. 

QUI  TÉ  HISENDA  Y  NO  LA  VEU,  SE  FA  POBRE  Y  NO 
S'  HO  CREU.  Re}.  Ab  que  s'  indica  'ls  considerables 
perjudicis  ab  que  comunament  está  subgecte  qui 
abandona  enterament  les  seues  coses  al  cuidado  d'  un 
altre.  Hacienda,  tu  dueño  te  vea;  quien  tenga  hacienda 
que  la  atienda,  y  sino,  que  la  venda. 

H1SENDARSE.  v.  r.  Adc.uirir  bens.  Hacendarse. 

HISENDAT,  DA.  adj.  Qui  té  molta  hisenda.  Hacen- 
dado, heredado.  ||  m.  Rich.  Rico,  pudiente,  hereda- 
do. ||  Pagés  que  travalla  hisenda  propia.  Cosechero. 

HISENDETA.  f.  dim.  Hacendeja. 

HISGINA.  f.  Principi  de  la  cotxinilla  qu'  és  lo  que 
1¡  dona  '1  color.  HIsgina.   |)  Tint 
de  color  de  grana.  Hisgina. 

HISINGERITA.  f.  Min.  Mena 
de  silicat  de  ferro  hidratat.  Hi- 
singerita. 

HISNIGIRITA.  f.  Min.  Mena  de 
n  trat  aluminós  que's  trova  a  la 
Escandinavia. 

H1SOP.  m.  Bot.  Planta  de  la 
fam.  de  les  llabiades,  d'  uns  40 
centímetres  d'alta,  de  moltes  bran- 
ques, de  fulles  llargues,  estretes 
y  Uises,  semblantes  a  les  de  la 
sajulida,  les  flors  en  forma  d'  es- 
piga d'  un  blau  hermós.  Hisopo. 
||  Pal  rodó  de  metall  gaire  bé 
sempre  ab  una  bola  foradada  al 
cap,  pera  espargir  P  aigua  benei- 
ta  en  certes  funcions  d'  Iglesia.  || 
SALPASSER.  II  Nóm  propi  del  millor  fabulista  grech. 

HISOPET.  m.  Bot.  SAJULIDA  DE  MONTANYA. 

HISOPIFOLIAT,  DA.  adj.  De  flors  semblantes  a  les 
del  hisop.  Hisopifoliado. 

HISOPINA.  Quim.  Álcali  que  alguns  químichs  su- 
posen  que  hi  há  al  hisop.  Hisopina. 

HISÓP1T.  m.  Vi  preparat  ab  hisops  cóm  a  remei. 

HISPA,  NA.  s.  y  adj.  Hispano. 

HISPALENSE,  s.  y  adj.  Sevilla;  natural  o  propi  de 
Sevilla.  Hispalense. 

HISPAN  (Rahnón).  Biog.  Bisbe  cátala  del  siglexil 
que  va  morir  en  1215.  Va  ésser  un  deis  homes  mes 
remarcables  del  seu  temps,  per  sa  sabiduría  y  vir- 
tuts.  Va  Uiurar  al  rei  conqueridor  de  la  tutela  de 
Simó  de  Montfort.  Va  ésser  el  segon  bisbe  d'  Alba- 
rracín,  després  de  lliurada  deis  infidels  aquella  ciutat. 

HISPANI,  A.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  d'  Espanya. 
Hispano. 

HISPANIA.  f.  Nom  llatí  d'  Espanya.  Hispania. 

HISPÁNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  o  propi  d'  Es- 
panya. Hispánico. 

hispani-americá.  Que  té  relació  ab  els  paissos 
d'  América  ont  se  parla  '1  castellá  per  haver  sigut 
colonies  d'  Espanya.  Hispano-americano. 


Brot  d' hisop 


HIS 


HIV 


27 


Hister 


hispani-romA.  Que  pertany  a  la  dominado  deis 
romans.  Hispano-romano. 

HISPANISAR.  v.  a.  Acréixer  1'  influencia  d'  Es- 
panya  en  les  altres  terres. 

HISPANISME.  m.  Carácter  deis 
pobles  hispans,  en  la  llengua,  eos- 
tutus,  etc. 

HISTER.  m.  Zool.  Insectes  co- 
leópters  clavicornis,  negres  y  bri- 
llants  que  vegeten  en  els  cadavres 
y  ais  llochs  putreíactes.  Hister. 
HISTERA.  f.  MATR1U. 
HISTERALGIA.  f.  Med.  Dolor  o 
mal  a  la  matriu.  Histeralgia. 
HISTERANDRIA.   f.   Bot.   Mena 
de  plantes  que  teñen  mes  de  deu  estams  inserts  a  un 
ovari  inferior    Histerandria. 

HISTERÁNDRICH,  CA.  adj.  Bot.  Pertanyent  a  la 
histerandria.  Histerándrico. 

HISTÉRICH.  m.  Med.  Mal  de  mare.  Histérico,  mal 
de  madre.  [|  adj.  Qui  pateix  d'  histerisme. 

HISTERISME.  m.  Med.  Nom  científich  de  la  malal- 
tía  que  vulgarment  se  diu  mal  de  mare.  Histerismo, 
histérico. 

HISTER1TIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  matriu.  His- 
teritis. 

HISTEROBUBONOCELI.  f.  Med.  Trencadura  de 
la  matriu  que  surt  per  1'  anell  inguinal.  Histerobu- 
bonocele. 

HISTEROCELE.  f.  M  d.  Trencadura  causada  pél 
pas  de  la  matriu  at  avessant  el  peritoneu.  Histero- 
cele. 

HISTEROCÍSTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
matriu  o  a  la  bufeta.  Histerocistico. 

HISTEROCISTOCELE.  f.  Med.  Trencadura  de  la 
matriu  y  de  la  bufeta  alhora.  Histerocistocele. 

HISTEROFISSA.  f.  Med.  Dilatado  de  la  matriu 
péls  gasos.  Hlsterofisa. 

HISTERÓGRAF.  m.  Med.  Qui  's  dedica  a  la  histe- 
rografía.  Histerógrafo. 

HISTEROGRAFÍA.  f.  Med.  Descripció  de  les  ma- 
laltíes  de  la  matriu.  Histerografía. 

HISTEROLITA.  f.  Min.  Pedra  o  petrificado  que 
s'  assembla  a  les  parts  genitals  de  la  dona.  Hlstero- 
Hta. 

HISTEROLOGÍA,  f.  Reí.  Figura  que  consisteix  en 
el  trastorn  deis  pensaments,  com  efecte  de  1' agitado 
del  esperit.  Histerología. 

HISTEROLOXIA.  f.  Med.  Obliqüitat  de  la  matriu. 
HIsteroloxia. 

HISTERÓMANA.  f.  Med.  La  dona  atacada  de  his 
teromanía.  Histerómana. 

HISTEROMANÍA.  f.  Med.  Furor  uterí.  Histeroma- 
nia. 

HISTEROPTOSIS.  f.  Med.  Trastorn  de  la  matriu. 
Histeroptosls. 

HISTERORREA.  f.  Med.  Vessament  de  la  matriu. 
Histerorrea. 

HISTERÓSCOP.  m.  Med.  Instrument  ab  quin  auxi- 
li  's  pot  veure  '1  coll  de  la  matriu.  Hísteróscopo. 

HISTEROSTOMÁTOM.  m.  Cir.  Instrument  pera 
tallar  el  coll  de  la  matriu,  quan  la  duricia  esquirrosa 
priva  '1  part.  Histerostomátomo 

HISTEROSTOMATOMÍA.  f.  Cir.  Tall  que  's  fá  al 
coll  de  la  bufeta.  Histerostomatomía. 

HISTEROTOM.  m.  Cir.  Instrument  pera  obrir  la 
matriu.  Histerótomo. 

HISTEROTOMÍA.  f.  Med.  Anatomía  de  la  matriu. 
Histeroíomía.  ||  Cir.  La  operació  cessárea.  Histero- 
tomía. 

HISTEROTOMOTOCIA.  f.  Med.  Art  de  facilitar  el 


part  per  medi  de  la  incisn  de  la  matriu.  Histeroto- 
motocia. 

HISTÓGEN,  A.  adj.  Epítet  de  la  substancia  animal 
generativa  deis  teixits  orgánichs.  Hlstógeno. 

HISTOGENIA.  f  Formació  deis  teixits  orgánichs. 
Histogenla.  ||  Coneixement  de  la  formació  deis  me- 
teixos  teixits.  Histogenla. 

HISTÓGRAF.  m.  Qui  's  dedica  a  la  histografía 
Hlstógrafo. 

HISTOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  teixits  orgánichs 
Histografía. 

HISTOLOGÍA,  f.  Historia  deis  teixits  orgánichs. 
Histología. 

HISTOLOGISTA.  m.  Qui  's  dedica  a  la  histología. 
HIstologista. 

H1STONOM.  m.  Qui  *s  dedica  a  la  histonomía. 
Histónomo. 

HISTONOMÍA.  f.  Tractat  sobre  les  liéis  a  que 
están  subgectes  la  formació  y  disposlció  deis  teixits 
orgánichs.  Histonomía. 

HISTORIA  f.  Narrado,  exposició  de  fets  passats. 
Historia.  ||  Contes,  fábula.  Historia.  ||  Piní.  La  ta- 
picería o  quadro  que  representa  algún  fet  historien. 
Historia.  ||  pl.  RAONS,  CONTES. 

HISTORIA  NATURAL.  Ciencia  que  s'  ocupa  en  rego- 
néixer,  distingir,  classificar  y  descriure  'ls  éssers  na- 
turals.  Historia  natural. 

historia  universal.  La  que  compren  tots  els  temps 
y  pobles  del  mon.  Historia  universal. 

DEiXARSE  D'  HISTORIES,  fr.  Anar  directament  a  lo 
substancial.  Dejarse  de  historias,  de  rodeos  ó  cuentos. 
II  Deixarse  de  raons.  Acabados  sean  cuentos;  vaya  el 
diablo  por  ruin. 

FICarse  en  histories,  fr.  Ficarse  en  coses  ardues 
que  no  s'  entenen  ni  poden  desembolicarse.  Metersd 
en  historias. 

NO  ESTAR  PER  histories,  fr.  No  estar  per  brochs  o 
raons.  No  estar  para  enredos  ó  chismes. 

HISTORIACA.f.  Aum.  Historlón. 

HISTORIADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  his- 
toriada. Historiadamente. 

HISTORIADOR,  A.  m.  y  f.  Escríptor  d' histories. 
Historiador,  historiógrafo. 

HISTORIAL,  adj.  HISTÓRICH. 

HISTORIALMENT.  adv.  ni.  HISTÓRICAMENT. 

HISTORIAIRE.  m.  HISTORIADOR. 

HISTORIAR,  v.  a.  Narrar  els  fets  passats,  escriu- 
re  historia. 

HISTORIAT,  DA.  adj.  Adornar  ab  escenes  histó- 
riques.  ||  Ter.  Llenguatge  o  representació  exagerades. 

HISTÓRICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  histórich. 
Históricamente,  historialmente. 

HISTÓRICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  historia. 
Histórico,  historial. 

HISTORIETA,  f.  dim.  Historieta. 

HISTORIÓGRAF.  m.  Historiador. 

HISTORIOGRAFÍA,  f.  Art  d'  escriure  la  historia. 
Historiografía. 

HISTORIÓLECH.  m.  Qui  escriu  o  sap  historiología. 
Historiólogo.  ||  En  sentit  de  burla,  un  mal  historia- 
dor. Historiólogo 

HISTORIOLOGÍA.  f.  Ciencia  que  tracta  de  la  filo- 
sofía de  la  historia.  Historiología. 

HISTRIÓ,  NA.  s.  y  adj.  Comediant,  cómich,  pa- 
llado, volantí,  saltimbanquis.  Histrión. 

HIVERN.  m.  La  estado  mes  freda  del  any,  que  's 
comenta  a  22  de  Desembre  y  acava  a  21  de  Marg. 
Invierno. 

NI  HIVERN  SENSE  CAPA,  NI  ESTIU  SENSE  CARABAtJA. 
Ref.  Denota  que  totes  les  coses  teñen  llur  temps. 
Ni  en  invierno  sin  capa,  ni  en  verano  sin  calabaza. 


28 


HOL 


HOM 


HIVERNACLE.  m.  invernacle. 

HIVERNADA.  f.  La  temporada  d'  hivern.  Inver- 
nada. 

HIVERNADER.  ni.  Lloch  cómodo  pera  passar 
1'  hivern.  Invernáculo,  invernadero.  ||  Lloch  pera 
criar  'hi,  en  regions  fredes  o  temperades,  plantes  tro- 
picals  o  que  sois  vi.ien  ab  una  temperatura  molt  alta. 
Invernáculo,  invernadero. 

HIVERNAL.  adj.  Propi  del  hivern,  pertanyent  al 
hivern.  Invernal. 

HIVERNAR.  v.  a.  Passar  1'  hivern.  Invernar. 

HIVERNENCH.  CA.  adj.  Pertanyent  al  hivern.  In- 
vernizo. |1  Mena  de  fruita  que  madura  a  1'  hivern.  || 
Propi  del  hivern.  Invernizo. 

HIX.  Geog.  Caseriu  de  la  Cerdanya  francesa  agre- 
gat  al  ajuntament  de  Bourg  Madame.  En  la  seua  igle- 
sia, del  sigle  XI,  s'  hi  conserva  una  antigua  pica 
d'  aigua  beneita  y  una  Magestat  molt  notable.  La 
població  havía  sigut  capital  de  la  Cerdanya  en  els 
temps  mitgevals,  fentse  célebre  péls  seus  mercats.  El 
rei  Alfons  I  va  sejornar  a  Hix  desde  1172  a  1196,  en 
els  mesos  d'  estiu. 

HO.  pron.  Cóm:  ho  diré.  Lo.  II  ¡Oh!  ||  Indica  '1  sub- 
gecte  del  qual  se  fa  referencia. 

HOBISNE.  m.  Sistema  filosófich  de  Tomás  Hobbes, 
moralista  inglés. 

HOC.  adv.  Ant.  Si.  ||  pron.  AQÓ.  ||  ENCARA. 

HOC  CERT  ÉS.  m.  adv.  p.  u.  Certament,  en  veritat. 
Si  por  cierto,  cierto. 

HOC  LOCO.  Loe  .  llatina.  En  aquest  lloch;  s'  adopta 
a  la  conversa  en  son  sentit  recte. 

HOC  OPUS  HIC  LABOR  EST.  Expr.  llatina.  Vetisaqui 
la  dificultat,  aquesta  és  la  obra.  Equival  a  Prou  fácil 
és  fer  propósits  d'  esmena,  mes  no  ho  és  l'  executarlos. 

HODÓMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar  1'  espai 
recorregut.  Hodómetro. 

HODOMETRÍA.  f.  Art  d'  amidar  les  distancies  re- 
corregudes.  Hodometría. 

HOENTS.  m.  pl.  Ant.  OYENTS. 

HOFMANISTA.  ni.  Partidari  de  les  doctrines  he- 
rétiques  d'  Hoffman. 

¡HOLA!  interj.  Que  denota  novetat  y  extranyesa. 
¡Hola!  ||  adv.  De  cridar.  ¡Hola! 

HOLANDA,  f.  batista.  ||  Aiguardent  sense  anís. 

HOLANDÉS,  A.  adj.  Cosa  d'  Holanda.  Holandés. 
II  m.  Idioma  d'  Holanda.  Holandés.  ||  m.  Cert  tamany 
de  paper  quelcóm  mes  curt  que  '1  marca  major,  molt 
usat  en  la  tipografía.  Certa  enqua^ernació. 

A  LA  holandesa,  m.  adv.  Al  us  d'  Holanda;  s'  apli- 
ca mes  particularment  a  certa  mena  de  cobertes  de 
llibre.  A  la  holandesa. 

HOLCIMOS.  m.  Med.  El  fetge  atacat  d'  un  tumor. 
Holcimos. 

HOLICISME.  m.  Locució  comuna  a  totes  les  llen- 
gües  que  procede  xen  d'  una  meteixa  mare. 

HOLO.  Veu  grega  que  significa  tot  y  s'  anteposa  a 
varíes  paraules. 

HOLOCAUST.  m.  Sacrifici  en  que  's  consumía  al 
foch  tota  la  víctima.  Holocausto.  ||  La  víctima  que 
s'  ofería  en  sacrifici.  Holocausto.  ||  Met.  SACRIFICI. 

HOLOCAUSTE.  m.  HOLOCAUST. 

HOLOEDRÍA.  f.  Min.  Cristall  holoédrich.  Ho- 
loedria. 

HOLOÉDRICH,  CA.  adj.  Que  té  complertes  totes 
les  seues  cares.  Holcédrico. 

HOLOFÁNER,  A.  adj.  Entom.  Epítet  de  les  meta- 
morfosis complertes  de!s  insectes.  Holofánero. 

HOLOFLÍCTIT.  m.  Med.  Mena  de  pústula.  Holo- 
flíctido. 

HOLOFRÍA.  f.  Zool.  Infusoris  poligastrichs  que  se 
troven  ais  bassals  d'  aigües  a  poca  fondaria. 


HOLOGÁSTR1CH,  CA.  adj.  Que  té  1'  abdomen  am- 
pie. Hologástrico,  hologastro. 

HOLÓGRAF,  A.  adj  For.  Se  diu  del  paper  o  dis- 
posició,  especialment  testamentaria,  escrita  y  firma- 
da de  iná  del  qui  la  fa  u  otorga.  Hológrafo. 

HOLÓMETRE.  m.  Instrument  pera  pendre  1'  altura 
angular  d'  un  punt  sobre  V  horitsó.  Holómetro. 

HOLOMETRÍA.  f.  Art  d'  emplear  1'  holómetre. 
Holometría. 

HOLOMÉTRICAMENT.  adv.  m.  Segons  la  holo- 
metría. Holométricamente. 

HOLOMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  holo- 
metría. Holométrico. 

HOLOPÉTAL,  A.  adj.  Bot.  Que  té  'ls  seus  petáis 
sencers.  Holopétalo. 

HOLÓPOR,  RA.  adj.  Fís.  Qu'  és  tot  ell  poros.  Ho- 
lóparo,  poroso. 

HOLÓPTER,  A.  adj.  Que  té  les  ales  complertes. 
Holóptero. 

HOLOTÓNICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  de  les  malal- 
tíes  qu'  ataquen  tot  el  eos;  lo  que  les  hi  pertany. 
Holotónico. 

HOLOTURI.  m.  Zool.  Mena  de  crinoide,  dita  ortiga 
de  mar,  que  al  tocarla  produeíx  un  dolor  molt  viu. 
Holoturio. 

HOLOTURIA,  f.  Zool.  Genre  de  radiaris  pareguts 
a  unes  masses  informes,  ab  la  pell  plena  de  forats. 
Holoturia. 

HOLOTÚRIT,  DA.  adj.  Pertanyent  o  paregut  al 
holoturi.  Holotúrido. 

HOM.  ni.  HOME.  ||  UN  HOM.  ||  JO. 

JOVE  HOM  de  RIBERA.  Mogo  de  platja.  Mozo  de  pla- 
ya ó  de  mar. 

PITJOR  ÉS  HOM  DESLLENGUAT  QUE  CAVALL  DESEN- 
FRENAT.  Re}.  Manifesta  qu'  és  preferible  alguna  des- 
ditxa  al  descrédit  o  afront,  perqué  aquest  es  irrepa- 
rable, y  aquella  pot  tindre  remei.  Quien  la  fama  ha 
perdida,  muerto  anda  en  la  vida;  sanan  cuchilladas, 
más  no  malas  palabras:  más  hiere  mala  palabra,  que 
espada  afilada. 

QUAN  UN  HOM  SE  PENSA  ESTAR  BÉ,  'LS  POLLS  LI  PI- 
QUEN. Ref.  Denota  la  inconstanga  y  volubílitat  de 
les  coses  terrenes.  En  este  mundo  cansado,  ni  bien 
cumplido  ni  bien  acabado.  ||  Se  sol  dir  quan  algú  ha 
millorat  la  condició  del  seu  estat  y  li  dura  poch. 
A  días  claros  obscuros  nublados. 

HOMALOCÉFAL,  A.  adj.  Que  té  '1  cap  aplanat. 
Homalocéfalo. 

HOMALÓFIL,  A.  adj.  Bot.  Que  té  les  fulles  planes. 
Homalófilo. 

HOMATGE.  m.  Ant.  HOMENATOE.  ||  SUMISSIÓ. 

HOME.  m.  Animal  racional.  Hombre.  II  El  varó. 
Hombre,  varón.  ||  Qui  ha  arrivat  a  la  etat  viril,  que 
regularment  és  deis  25  ais  45  o  50  anys.  Hombre.  || 
MARIT.  ||  Qui  té  'ls  requisits  convenients  pera  alguna 
cosa.  Hombre.  ||  Jtint  ab  alguns  substantius,  per  medi 
de  la  preposició  de',  qui  poseeix  les  qualitats  o  coses 
significades  per  ells,  cóm:  home  de  valor,  d'  honor,  etc. 
Hombre.  ||  SÚBDIT,  vassall. 

HOME  abonat.  De  crédit.  Hombre  de  crédito. 

HOME  A  HOME.  m.  adv.  CAP  A  CAP. 

HOME  APASSIONAT  NO  VOL  ÉSSER  CONSOLAT.  Ref. 
Denota  que  qui  está  posseit  d'  una  veément  ahicció 
no  admet  consol.  Hombre  apasionado  no  quiere  ser 
consolado. 

HOME  BRUT:  PLEBEU. 

HOME  casat,  BURRO  espatllat.  Ref.  fam.  Denota 
que  1'  home  quan  se  casa  s'  abat  molt,  perdent  la  1 1  í — 
vertat  de  solter  y  adquirint  noves  obligacions.  Casa- 
do y  mal  di.i  todo  en  un  día. 

HOME  COBART,  NO  TROVA  DONA  BONICA.  Ref.  De- 
nota que  moltes  vegades  no  's  logra  lo  que  's  vol  per 
no  atrevirse  a  demanar'ho.  Al  hombre  osado,  la  fortu- 


HOM 


HOM 


29 


na  le  da  mano;  quien  no  se  aventura,  no  anda  ni  á  ca- 
ballo ni  á  muía. 

HOME  COMANAT  AB  SES  PROPIES  MANS.  Loe.  ant. 
Vassall  qu'  ha  prestat  ¡urament  en  rao  del  feut  que 
té  de  son  senyor,  que  's  feia  ab  bes  u  óscul  a  les 
mans.  Hombre  juramentado. 

HOME  D'  ARMES.  Qui  anava  a  la  guerra  ab  coraga, 
morrió,  llanga  y  demás  armes  de  ferro,  aixís  pera  ell 
com  r él  seu  cavall.  Hombre  de  armas. 

HOME  DE  BARQUES:  MARINER. 

HOME  DE  BAIX  ESTAMENT  O  DE  BAIXA  MÁ.  Hombre 
de  baja  esfera. 

HOME  DE  BARRABAS.  Dolent,  pervers.  Hombre  de 
Barrabás,  del  diablo. 

HOME  DE  BÉ.  Home  honrat,  que  cumpleix  puntual- 
ment  les  seues  obligacions.  Hombre  de  bien  ó  de  hecho. 

HOME  DE  BÉ  A  TOTES  PASSADES  O  DE  TOTS  QUATRE 
QUARTOS.  Home  de  bé  a  mes  no  poder.  Hombre  de 
bien  ó  d  macha  martillo. 

HOME  DE  BIQOT1S.  Qui  té  enteresa  o  severitat. 
Hombre  de  bigotes. 

HOME  DE  CENTURIES  O  D*  UN  SIGLE.  Qui  SObreSSUrt 
entre  'ls  del  seu  teinps.  Hombre  de  un  siglo. 

HOME  DE  CONSELL:  CONSELLER. 

HOME  DE  CORATGE.  Valent,  ánimos,  géneros  y  mag- 
nánim.  Hombre  de  corazón  ó  de  gran  corazón. 

HOME  DE  DAGA,  TOT  SE  CONCAGA.  Ref.  Denota  que 
la  por  fa  portar  armes  a  alguns,  no  essent  aquesta  la 
seua  professió.  Cargado  de  hierro,  cargado  de  miedo. 

HOME  DE  DEU.  Beneit.  Hombre  de  Dios,  santo  varón. 

HOME  DE  D1NERS.  Rich.  Hombre  adinerado. 

HOME  DE  DISTINCIÓ.  Qui  ve  de  bona  familia.  Hom- 
bre de  distinción  ó  distinguido. 

HOME  DE  DUES  CARES  O  DE  MALA  FE.  Met.  Fals, 
traidor.  Hombre  de  dos  caras  ó  de  intención. 

HOME  D'  ETAT,  vell.  Hombre  de  dias  ó  entrado  en 
años;  hombre  mayor. 

HOME  D'  ESGLEAS:  Ant.  ECCLESIÁSTICH. 

HOME  D'  estat.  Personatge  u  home  de  cort.  Hom- 
bre de  corte  ó  de  Estado.  ||  Polítich,  cortesa.  Hombre 
de  Estado. 

HOME  D'  EXPERIENCIA.  Práctich  y  versat  en  les  co- 
ses. Hombre  de  experiencia. 

HOME  DE  fet.  Qui  ha  proceit  constantment  ab  hon- 
radesa  y  exactitut.  Hombre  de  hecho. 

HOME  DE  FONDO  O  DE  TALENT.  Qui  te  gran  capaci- 
tat.  Hombre  de  fondo. 

HOME  DE  FORMA.  Judiciós,  entenimentat,  puntual, 
exacte.  Hombre  deforma  ó  de  peso. 

home  DE  FORTUNA.  Qui  de  curts  principis  arriva  a 
grans  empleus  o  riqueses.  Hombre  de  fortuna. 

HOME  DE  GRAN  LECTURA.  Literato 

HOME  DE  GUST.  Home  de  bona  elecció.  Hombre  de 
gusto.  ||  Qui  's  tracta  bé.  Hombre  de  gusto.  ||  Irón.  De 
mal  gust.  Hombre  de  mal  gusto. 

home  D'  HUMOR.  Home  alegre  y  de  bulla.  Hombre 
de  humor. 

HOME  DE  LA  VIDA  AIRADA.  El  de  vida  llicensiosa, 
y  '1  que  's  precia  de  valent.  Hombre  de  la  vida  airada. 

home  DEL  CAMP.  Qui  's  dedica  al  art  del  pagés. 
Hombre  del  campo. 

HOME  DE  LLETRES:  LLETRAT. 

home  de  MÁ  MORTA.  Ant.  Vassall  del  feudalisme, 
que  no  tenía  successió.  Hombre  de  mano  muerta. 
HOME  DE  MALA  VIDA.  HOME  DE  LA  VIDA  AIRADA. 
HOME  DE  MANS,  DE  MUNYECA,  DE  BRAÓ,  etc.  Qui  és 
robust,  fort  y  valent.  Hombre  de  puños. 

HOME  DE  MOLTS  OFICIS,  POBRE  SEGUR.  Ref.  Literal. 
Quien  muchos  oficios  tiene,  de  hambre  se  muere. 
HOME  DE  NEGOCIS.  Negociant.  Hombre  de  negocios. 
home  de  palla.  Qui  val  pera  poch.  Hombre  de 
paja.  ||  Met.  Qui  en  nom  d'  un  altre  emprén  algún  ne- 
goci  o  arrendament.  Capa  rola,  cabeza  o  testa  de 
hierro. 

HOME  DE  PARATGE.  Ant.  VEÍ.  ||  Ant.  Tots  aquells 
de  bons  solars  qu'  ajudaven  ais  sobirans  en  llurs 
conquistes.  Hombre  de  paraje. 


HOME  DE  PASSATGE:  PASSATGER. 
HOME  DE  PÉS.  El  sensat  o  judiciós.  Hombre  de  peso. 
home  DE  PlT.  Valerós,  constant,  de  gran  serenitat. 
Hombre  de  pecho.  ||  Fort  y  atrevit.  Hombre  de  pelo  en 
pecho. 

HOME  DE  POCH  MES  O  MENYS  O  DE  POCH  SE  ME  *N 
DONA.  Home  sense  importancia.  Hombre  de  poco  más 
ó  menos. 

home  de  PRO.  L'  home  de  bé,  savi  o  útil  al  públich. 
Hombre  de  pro  ó  de  provecho. 

HOME  DE  PROFIT.  HOME  DE  PRO. 

HOME  DE  SEGONA  intenciÓ.  El  malicies  y  astut. 
Hombre  de  intención. 

HOME  DE  SUPOSICIÓ.  Home  de  distinció,  de  carác- 
ter. Hombre  de  cuenta. 

HOME  DESDIT  NO  VAL  UN  ARD1T.  Ref.  Ab  que's  nota 
al  qui  no  cumpleix  la  seua  paraula  o  se  'n  retracta. 
Hombre  sin  palabra,  no  vale  nada. 

HOME  D'  UPA.  El  de  molta  suposició  o  de  molta 
nutoritat.  Hombre  de  copete.  ||  Qui  és  molt  estimat  o 
aplaudit  per  les  seues  prendes  naturals  y  obra  ab 
cordura,  o  té  gran  empleu.  Hombre  de  tamaño. 

HOME  DE  veres  O  verídich.  Home  naturalment 
serio  y  enemich  de  bromes.  Hombre  de  veras. 

home  de  vila.  Veí  d'  estament  pía  d'  alguna  vila 
o  lloch,  a  distinció  del  noble.  Villano. 

HOME  ENAMORAT  MAI  CASA  AB  SOBRAT.  Ref.  Denota 
que  'ls  enamorats  regularment  son  dissipadors,  y  no 
procuren  estalviar.  Hombre  enamorado,  nunca  casa 
por  sobrado. 

HOME  ESCANYAT.  Avaro,  mesquí.  Hombre  menudo, 
ruin. 

HOME  espiritual.  El  dedicat  a  la  virtut  y  contem- 
plado. Hombre  espiritual. 

HOME  EXPER1MENTAT.  HOME  D'  EXPERIENCIA. 

HOME  FET.  Qui  ha  arrivat  a  la  etat  adulta.  Hombre 
hecho.  II  Met.  Instruit  o  versat  en  alguna  facultat. 
Hombre  hecho. 

home  FRANCH.  lngenu,  de  veritat.  Hombre  liso,  ó 
llano,  francote. 

HOME  MES  VARIABLE  QUE  'L  VENT  O  QUE  'L  CAMA- 
lleó.  Molt  inconstant.  Más  mudable  que  el  camaleón 
ó  que  una  veleta. 

home  PERA  POCH.  De  poch  esperit.  Hombre  para 
poco. 

HOME  PERA  TOT.  Qui  té  aptitut  o  suficiencia  pera 
desempenyar  qualsevulla  cosa.  Hombre  de  armas 
tomar. 

HOME  PLÉ.  Met.  Molt  savi.  Hombre  lleno. 

HOME  POBRE,  PLÉ  DE  TRACES  O  CARREGAT  DE  MA- 
NYES. Ref.  Ensenya  que  la  pobresa  es  comunament 
enginyosa,  y  posa  en  práctica  tots  els  medis  possi- 
bles  pera  '1  seu  alivi.  Hombre  pobre  todo  es  trazas:  la 
necesidad  hace  maestro. 

HOME  PREVINGUT  VAL  PER  DOS.  Ref.  Ensenya  quant 
serveix  la  prevenció  pera  conseguir  fácilment  lo  que 
se  desitja.  Hombre  prevenido  ó  apercibido  vale  por  dos. 
||  Ensenya  que  qui  's  prevé  a  temps  porta  vensuda 
la  meitat  del  perill.  Hombre  apercibido,  medio  com- 
batido. 

HOME  PROPI.  Ant.  Vassall  poseit  en  propietat,  o  la 
persona  donada  en  senyoriu  juntament  ab  la  térra, 
en  virtut  de  lo  qual  pagava  certs  tribuís  al  senyor. 
Collazo. 

HOME  ROIG  NO  'T  FACÍ  GOIG;  Y  HOME  ROIG  Y  GOS 
PELUT  PRIMER  MORT  QUE  CONEGUT.  Ref.  Denota  que 
tant  els  homes  de  aquest  peí  com  els  dits  animáis  so- 
len  ésser  dolents  de  mena.  La  persona  sanguínea  y  el 
perro  lanudo,  primero  muerto  que  lo  vea  ninguno;  de 
este  pelo  ni  galo  ni  perro. 

HOME  VALENT  Y  BOTA  DE  BON  VI  AVIAT  S'  ACAVEN. 
Ref.  ACAVARSE. 

HOME  XAPAT.  De  molt  judici.  Hombre  de  peso  ó  de 
chapa. 

AL  HOME  BAJÁ  DONEULI  'L  DIT  Y  SE  'N  PENDRA  LA 
MÁ.  Ref.  Aconsella  que  no  's  tingui  molta  familiari- 
tat  ab  els  malcriats,  pera  que  no  's  prenguin   mes 


30 


HOM 


HOM 


confianza  de  la  que  'ls  h¡  correspón.  Al  villano  dale 
el  pie  y  tomará  la  mano. 

AL  HOME  GELÓS,  D' UN  MAL  FERNHI  DOS.  Ref.  Deno- 
ta qu'  un  gelós  ab  les  seues  impertinencies  dona  mo- 
tiu  a  que  la  dona  li  siguí  infidel.  Al  hombre  celoso  el 
cuerno  en  el  ojo. 

AL  HOME  MAJOR,  DONARLI  HONOR.  Ref.  Denota  '1 
respecte  que  devém  tindre  ais  majors  en  etat.  Al 
hombre  mayor,  darle  honor. 

al  home  tot  L'  hi  está  BÉ.  Loe.  fam.  Denota  que 
els  honies  poden  obrar  ab  mes  llivertat  que  les  do- 
nes, y  no  els  hi  és  tan  vist.  El  hombre  haga  ciento,  la 
mujer  no  la  toque  el  viento. 

AL  HOME  VELL  MUDEULI  L'  AIRE  Y  DEIXARÁ  LA  PELL. 
Ref.  Adverteix  quan  perillos  és  mudar  de  clima  quan 
s'  és  vell.  Al  viejo  múdale  el  aire,  y  darte  ha  el  pelle- 
jo; al  buen  viejo  múdale  el  pesebre,  y  dejará  el  pellejo. 

BON  HOME.  Met.  Sencill.  Buen  hombre,  buen  Juan, 
Juan  de  buen  alma. 

DEL  HOME  QUE  DE  TU  FÍA,  FÍA  TU  QU'  ÉS  CORTESÍA. 
Ref.  Adverteix  que  devém  fer  confianza  de  qui  'n  fa 
de  nosaltres.  El  hombre  que  de  ti  fía,  fiate  que  es 
cortesía. 

DELS  HOMES  ÉS  ERRAR,  DE  BESTIES  PERSEVERAR  EN 
L'  ERRO.  Ref.  Denota  que  'ls  homes  han  d'  ésser  dó- 
cils  a  la  correcció.  De  hombres  es  errar,  de  bestias 
perseverar  en  el  error. 

DELS  HOMES  HA  FET  AUSENCIA,  SEGONS  DIUEN,  LA 
PRUDENCIA.  Ref.  Denota  quant  extesa  está  la  impru- 
dencia, o  que  1'  obrar  ab  imprudencia  és  molt  comú. 
Todos  somos  locos,  los  unos  y  los  otros;  si  la  locura 
fuese  dolores,  en  cada  casa  habría  voces. 

D'  UN  HOME  BEN  CUIDAT  N'  HI  HÁ  PER  MOLTS  ANYS. 
Loe.  fam.  Denota  quant  condueix  el  cuidarse  y  trac- 
tarse  bé  pera  allargar  la  vida.  Como  te  curas,  duras; 
ó  el  viejo  que  se  cura,  cien  años  dura. 

ENTRE  HOME  Y  DONA  'L  DIABLE  HI  BALLA  AL  MITG. 
Ref.  NI  DONA  PROP  DE  VARONS,  etc. 

ÉS  HOME,  O  ÉS  TOT  UN  HOME.  Loe.  Denota  qu'  algú 
és  savi,  gran  en  la  seua  classe.  Es  hombre. 

ÉS  GRAN  HOME  DEMUNT  D'  UN  BANCH.  Loe.  fam. 
HOME  DE  PALLA. 

ÉS  L'  HOME  MES  BO  QUE  HI  HÁ  SOTA  LA  CAPA  DEL 
CEL,  O  ÉS  EL  MILLOR  HOME  DEL  MON  O  QUE  TREPITJA 
LA  TERRA.  Loe.  Manífesta  la  molta  bontat  d'  algú.  Es 
lo  mejor  que  sustenta  la  tierra,  ó  que  calienta  el  sol. 

ÉS  UN  BON  HOME,  PERO  D'  AQUÍ  NO  PASSA.  Loe. 
Manífesta  qu'  algú  és  bó,  pero  que  té  poca  habilítat 
o  alean?.  Buen  hombre,  pero  mal  sastre. 

ÉSSER  UN  HOME  COM  CAL.  fr.  COMPLERT,  RESPEC- 
TABLE. 

ÉSSER  HOME  DE  GRAN  AFFER.  fr.  AFFER. 

ÉSSER  HOME  DE  COMPTE.  fr.  COMP7E. 

ÉSSER  home  DE  PARAULA.  fr.  Complirla.  Ser  hombre 
de  su  palabra. 

ÉSSER  home  pera  qualsevulla  COSA.  fr.  Pera  de- 
notar qu'  algú  és  capá?  de  qualsevol  atentat.  Ser 
hombre  para  cualquier  cosa. 

FER  L'  HOME.  fr.  Volguer  'ho  semblar;  se  diu  deis 
nois  quan  volen  fer  coses  propies  deis  homes.  Hom- 
brear; hacer  del  hombre.  ||  Met.  Voler  igualarse  ab  al- 
tres  en  saver  o  en  altres  qualitats.  Hombrear;  hom- 
brearse. 

FER  MES  QUE  D'  HOME.  fr.  Fer  algú  mes  de  lo  que 
d'  ell  s'  esperava.  Hacer  más  que  de  hombre. 

FERSE  home.  Se  diu  del  Fill  de  Deu  quan  s'  encar- 
na. Hacerse  hombre;  humanarse,  humanizarse.  ||  Tam- 
bé 's  diu  del  noi  que  creíx  y  's  va  acostant  a  la  pu- 
bertat.  Hacerse  hombre. 

GRAN  HOME,  MOLT  HOME,  TOT  UN  HOME.  El  de 
grans  prendes  y  qualitats.    Hombrón,  grande  hombre. 

GUARDA  'T  D'  HOME  MAL  BARBAT  Y  DE  VENT  ACA- 
NALAT.  Ref.  Denota  que  abdues  coses  son  perilloses 
o  de  mala  condició.  Guárdate  de  hombre  mal  barbado 
y  de  viento  acanalado. 

JA  És  HOME.  Loe.  Denota  qu'  algú  passa  de  1'  etat 
de  noi.  Es  ya  hombre. 


L'  HOME  BESA  MANS  QUE  VOLDRÍA  VEURE  CREMA- 
DES.  S'  aplica  a  qui  obsequia  y  serveix  a  un  altre  per 
necessitat  o  per  forr;a.  Manos  besa  el  hombre  que  qui- 
siera ver  quemadas  ó  cortadas. 

V  HOME  DE  BÉ  A  TOT  ARREU  ÉS  BEN  ARRIVAT.  Ref. 
Significa  que  1'  home  de  bé,  encare  qu'  estigui  en 
país  extranger  y  lluny  de  la  seua  patria,  trova  amíc  s 
y  lo  que  necessita.  Al  buen  varón,  tierras  ajenas  su 
patria  le  son. 

L'  HOME  DEL  MAL  QUE  HA  POR,  D'  AQUELL  MORT. 
Ref.  Significa  '1  gran  cuidado  ab  que  s'  lia  d'  escullir 
lo  que  's  vol  fer  a  fí  y  efecte  de  no  caure  en  el  me- 
teix  mal  que  's  vol  evitar.  El  hombre  del  mal  que  teme, 
de  ése  muere;  huyendo  del  perejil  le  nació  en  la  frente. 

L'  HOME  DE  Sí  CONFIAT,  PREST  ÉS  PERDUT  Y  ACA- 
VAT.  Ref.  Denota  que  qui  viu  massa  confiat  de  si 
meteix,  per  no  consultar  ab  qui  sab  mes  qu'  ell,  co- 
met  erros  que  li  causen  grans  perjudicis.  No  hay  quien 
yerre,  sino  quien  su  parecer  quiere. 

L'  home  fá  tot  lo  QUE  vol.  Loe.  Denota  que  quan 
algú  té  ganes  de  fer  una  cosa,  pot  íerla,  per  mes  di- 
fícil que  sigui,  encare  que  ab  mes  o  menys  perfecció. 
No  falte  voluntad,  que  no  faltará  lugar. 

L'  HOME  HA  DE  TINDRE  DEU  ANYS  MES  QUE  LA  DONA. 
Loe.  Aconsella  que  convé  que  1'  home  tingui  algún 
temps  mes  que  la  dona  ab  qui  's  casa.  La  mujer  quin- 
ceta  y  el  hombre  de  treinta;  á  la  moza  con  el  moco  y  al 
mozo  con  el  bozo. 

L'  HOME  PER  L'  ENTENIMENT  SE  DISTINGEIX  DEL  JU- 
MENT.  Ref.  Ab  que  's  reprén  ais  homes  que  no  obren 
conforme  a  la  rao.  El  entendimiento  distingue  al  hom- 
bre del  jumento. 

V  HOME  PER  LA  PARAULA  Y  'L  BOU  PER  LA  BANYA. 
Ref  Denota  que  'ls  homes  queden  lli?ats  pera  cum- 
plir la  paraula,  com  el  bou  junyit  per  les  banyes 
pera  llaurar,  etc.  Al  hombre  por  la  pal ~bra  y  al  buey 
por  el  asta. 

V  HOME  PROPOSA  Y  DEU  DlSPOSA.  Ref.  Ensenya 
que  '1  logro  de  les  nostres  determinacions  dependeix 
precisament  de  Deu.  El  hombre  propone  y  Dios  dis- 
pone. 

L'  HOME  QUAN  VOL  Y  LA  DONA  QUAN  POT.  Loe.  CASA 
TON  FILL,  etc. 

L'  HOME  QU'  ESTÁ  ENFANGAT  BUSCA  LI  FASSIN  COS- 
TAT.  Ref.  Denota  que  qui  está  compromés  en  una 
cosa,  voldría  fer  'hi  entrar  ais  altres.  El  que  está  en 
el  lodo,  querría  meter  a  otro. 

L'  HOME  QU'  ESTÁ  OCIOS,  NO  VIU  AB  GAIRE  REPÓS. 
Ref.  Manífesta  que  qui  no  té  qué  fer,  ell  meteix  se  'n 
busca  en  propi  dany  o  no  viu  tranquil,  perqué  no  té 
lo  necessari.  El  hombre  ocioso,  no  tiene  reposo;  el 
hombre  perezoso,  siempre  es  menesteroso. 

L'  HOME  QUE  FÁ  'L  VALENT  ÉS  L'  ÚLTIM  AL  SOME- 
TENT.  Ref.  Reprén  ais  que  prometen  fer  molt  quan  no 
hi  há  perill  y  en  arrivant  la  ocasió  s'  acobardeixen  y 
no  fant  res.  Antes  de  la  hora,  gran  denuedo;  venidos  al 
punto,  mucho  miedo. 

L'  HOME  QUE  NO  SAP  SUMAR,  MAI  SABRÁ  MULTIPLI- 
CAR. Ref.  Denota  que  totes  les  coses  volen  ordre  y 
métode,  comen?ant  pél  principi.  El  que  no  sabe  sumar, 
no  sabrá  multiplicar;  principio  quieren  las  cosas. 

L'  HOME  QUE  NO  TÉ  QUÉFER,  PRENGUI  VAIXELL  O 
muller.  Ref.  y  altres:  SI  ESTAR  MAL  VOLS  A  TON 
PLER,  VES  PER  MAR  O  PREN  MULLER.  Ref.  Denota  que 
el  qui  está  ocios,  en  qualsevulla  d'  aqüestes  dues  co- 
ses tindrá  molt  en  que  ocuparse.  Quien  no  tuviese  que 
hacer,  arme  navio  ó  tome  mujer. 

L'  HOME  QUE  MENJA  FEL,  NO  POT  VOMITAR  MEL. 
Ref.  BOCA  AMARGA,  etc. 

L'  HOME  QUE  VOL  MENTIR,  GRAN  MEMORIA  HA  DE 
TEÑIR.  Ref.  Que  denota  ésser  molt  fácil  descubrir  al 
mentider,  perqué  no  pot  recordar  totes  les  mentides 
que  inventa,  contradientse  molt  sovint.  El  mentir 
pide  memoria;  más  presto  se  coge  al  mentiroso  que  al 
cojo. 

V  HOME  SIGUÍ  DE  RABASSA  MENTRES  LA  VIDA  'T 
FACA.  Ref.  Denota  que  a  les  dones  pera  casarse  mes 


HOM 


HOM 


31 


les  mou  1'  interés  que  la  qualitat  del  home.  Dadme 
marido  rico,  siquiera  sea  borrico. 

L'  HOME  VAL  tant  COM  TÉ.  Loe.  prov.  Pera  signifi- 
car que  's  fá  mes  o  menys  cas  d'  una  persona  segons 
qu'  és  mes  o  menys  rica.  Tanto  vates  como  has,  ó  tan- 
to tienes,  tanto  vales. 

V  HOME  VOL  LA  TRAICIÓ,  PERO  NO  'L  TRAIDOR.  Ref. 
Ensenya  qu'  encara  qu'  agradi  la  traició,  perqué  és 
útil  al  que  la  solicita,  s'  aborreix  al  traidor,  perqué 
ningú  pot  fiarse  'n.  La  traición  place,  mas  no  el  que 
la  hace. 

MAI  SERÁS  HOME  PRUDENT,  CONTRAPUNTANT  A  LA 
GENT.  Ref.  Denota  que  '1  qui  posa  embolichs  o  con- 
fusions  entre  les  persones  és  abominable.  Será  un  so- 
lemne imprudente,  quien  desavenga  á  la  gente. 

MES  VAL  MATAR  UN  HOME  QUE  POSAR  UN  MAL  COS- 
TUM.  Ref.  Dona  a  entendre  quant  mal  és  posar  un  mal 
costum  perjudicial.  No  ordenes  regla,  que  ponga  mal 
Juero  en  la  tierra. 

MIL  HOMES  Met.  Home  molt  petit.  Arrancapinos, 
gigante  en  tierra  de  enanos. 

MITG  HOME.  Monstre  la  meitat  home.  Semihombre, 
medio  hombre.  ||  HOMENET. 

NI  home  tiple  NI  DONA  baixÓ.  Ref.  Qu'  argüeix 
per  la  irregularitat  de  les  coses  els  mals  efectes 
d'  elles.  Ni  hombre  tiple,  ni  mujer  bajón,  ó  ni  hombre 
que  hable  como  mujer,  ni  mujer  que  hable  como  monja. 

CAP  HOME  POT  SAPIGUER,  SINO  DEU,  LO  QU'  HA 
D'  ÉSSER.  Ref.  Manifesta  que  sois  Deu  sap  lo  qu'  ha 
d'  esdevindre.  Ninguno  puede  saber,  sino  Dios,  lo  que 
ha  de  ser 

NO  hi  HÁ  home  SENSE  HOME.  Ref.  Denota  qu'  és 
molt  difícil  fer  fortuna  sense  cap  protector.  No  hay 
hombre  sin  hombre;  aquellos  son  ricos  que  tienen  mu- 
chos amigos. 

NO  'S  CONEIX  L'  HOME  PERDUT  FINS  A  TANT  QU'  ÉS 
ABATUT.  Ref.  Denota  que  quan  tenim  el  bé,  no  pro- 
curem  conservarlo,  pensant  que  mai  ens  ha  de  man- 
car, y  voldríem  remeiar'ho  quan  ja  no  hi  som  a  temps. 
Nadie  se  cree  perdido,  hasta  que  se  ve  abatido;  el  bien 
no  es  conocido,  hasta  que  es  perdido. 

NO  ETS  O  NO  SERÁS  home.  Loe.  fam.  Ab  que  's 
tracta  de  cobart  a  algú  si  no  fá  lo  qu'  ell  diu  o  se  li 
proposa.  No  eres  ó  no  serás  hombre. 

no  tindre  home.  fr.  No  tindre  protector.  No  tener 
hombre,  no  tener  brazo. 

POBRE  home.  Subgecte  de  poca  habilitat  o  esperit, 
pero  de  bon  natural.  Pobrete.  ||  Miserable,  escás  y 
apoca t.  Hombre  menudo. 

portarse  COM  un  home  fr.  Obrar  savia  y  corat- 
josament.  Obrar  como  hombre  ó  como  muy  hombre. 

QUAL  L'  home  tal  la  ORACió.  Loe.  Denota  que  cada 
hú  parla  segons  alió  de  que  's  trova  afecta  t  o  confor- 
me al  seu  coneixement  y  crianza.  Cada  uno  habla 
como  quien  es. 

QUAN  UN  HOME'S  VOL  CASAR,  VIA  FÓS  HA  DE  CRIDAR. 
Ref.  Cuando  te  quieras  casar,  á  rebato  has  de  tocar. 

HOME  (Tuch  del).  Orog.  En  la  frontera  de  la  Valí 
d'  Aran  ab  Franga  (2,660  met).  ||  —(TURÓ  DEL).  Pich 
mes  enlairat  del  Montseny,  a  1,699  met.  d'  altura  al 
O.  d'  Arbucies 

HOME  RULE.   Mots  inglesos,  molt  usats,  qu'  equi- 
valen a  partidaris  de  govern  autonomista,  com  home 
rule,  vol  dir  també  govern  autó- 
nom  de  que  gosen  algunes  colo- 
nies    ingleses,   y  és    1' aspiració 
deis  irlandesos. 
HOMEBÓ.  n.  p.  Homobono. 
HOMELLS.  Gzog.  Nóm  antich 
del   poblé  d'  Omells  de  Nogaya, 
prov.  de  Lleida. 

HOME  MORT  ( Font  del).  Hi- 
drog.  Al  cami  de  Queralps,  el  Pas 
deis  Lladres,  a  la  Valí  de  Ribes, 
a  i'  altitut  de  1800  met.,  entre  un  gros  claper  de  ro- 
ques, al  entreforch  ab  el  c!ot  del   Borrut. 


Segell  d'  Homells 


HOMENÁQ.  ni.  aum.  Hombrón,  hombracho,  hom- 
brachón,  hombronazo. 

HOMENARRO.  adj.  sup.  Vulg.  Home  gran,  molt 
gros.  Hombrazo. 

HOMENATGE.  ni.  Jurament  solemne  de  fidelitat 
que  feien  els  vassalls  al  senyor  de  qui  posseíen  al- 
gún feut.  Homenaje.  ||  Met.  Respecte,  veneració,  su- 
missió.  Homenaje. 

HOMENATGE  Personal.  Aquell  en  que  '1  qui 'I  pres- 
tava  s'  obligava  a  servir  personalment  al  seu  senyor. 
Homenaje  personal. 

PAGAR  homenatge.  fr.  Servir  algú  personalment  al 
seu  senyor.  Rendir  homenaje. 

HOMENET.  m.  dim.   Hombrecillo,  hombrezuelo. 

HOMENET  DE  COURE,  VESTIT  DE  PERGAMÍ.  Loe. 
HOME  DE  PALLA. 

HOMENIL.  adj.  Ant.  Varonil,  viril. 

HOMENÍVOL.  adj.  Ant.  Varonil. 

HOMENOT.  adj.  desp.  MAL  HOME. 

HOMEÓPATA.,  m.  Med.  El  metge  que  cura  per  la 
homeopatía.  Homeópata.  ||  Partidari  de  la  homeopa- 
tía. Homeópata. 

HOMEOPATÍA,  f.  Med.  Sistema  de  curar  ab  les 
meteixes  substancies  que  produeixen  al  eos  huma  fe- 
nómens  análechs  ais  de  les  malaltíes  que  's  volen  cu- 
rar. Homeopatía. 

HOMEOPÁTICAMENT.  adv.  m.  Med.  Segons  el 
sistema  homeopátich.  Homeopáticamente. 

HOMEOPÁTICH,  CA.  adj  Med.  Pertanyent  a  o 
propi  de  la  homeopatía.  Homeopático.  ||  Fig.  Petit, 
diminuí.  Homeopático. 

HOMEOPATINAR.  v.  a.  Curar  per  la  homeopatía. 

HOMEOPLASTIA.  f.  Med.  Formado  de  teixits  ac- 
cidentáis, análechs  ais  del  estat  normal.  Horneo- 
plastia. 

HOMEOPLÁSTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
homeoplastia.  Homeoplástico. 

HOMEOSIS.  f.  Ret.  Figura  que 's  comet  quan  s'as- 
simila  una  cosa  a  un'  aitra.  Homeosis. 

HOMEÓTELEUTA.  f.  Ret.  Figura  que  consisteix 
en  acabar  d'  una  meteixa  manera  tots  els  membres 
d'  un  període.  Homeoteleuta. 

HOMÉRICH,  CA.  adj.  Propi  d'  Homer,  análech  o 
molt  semblant  al  seu  estil,  escrits  o  personatges. 
Homérico.  ||  Gran,  épich. 

HOMES  MORTS  (Collada  deis).  Orog.  Montanya 
que  hi  há  entre  '1  torrent  del  Vilardell  y  la  riera  de 
Feytús,  a  tramontana  de  Llanas,  prov.  de  Girona;  té 
1,375  met.  d'  altitut. 

HOMEY.  m.  Ant.  HOMICIDI. 

HOMEYER.  v.  a.  MATAR.  ||  m.  Ant.  y 

HOMEYERS.  adj.  HOMICIDA. 

HOMICIDA,  m.  La  persona  que  mata  a  un'  altra. 
Homicida. 

HOMICIDI.  m.  Mort  injusta  y  violenta  d' algún 
home.  Homicidio,  asesinato. 

HOMICIDIARI.  m.  Ant.  Homicida. 

HOMILÉCTICA.  f.  Coneixement  deis  autors  sa- 
gráis. Homiléctica. 

HOMILÍA,  f.  Plática  que  té  per  objecte  explicar 
algún  assumpte  relligiós.  Homilía. 

HOMILIARI.  m.  Colecció  d'  homilies.   Homiliario. 

HOMIOSIS.  f.  Med.  Cocció  del  such  nodritiu.  Ho- 
miosiS.  ||  DIGESTIÓ. 

HOMO.  m.  Home  a  Mallorca  y  en  algúns  punts  del 
Llenguadoch.  ||  Veu  grega  que  significa  igual  y  com- 
pon algunes  paraules. 

HOMOCENTRE.  m.  Centre  comú  de  dos  o  mes  cer- 
cles.  Homocentro. 

HOMOCÉNTRICAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
homocéntrica.  Homocéntricamente. 


32 


HOM 


HON 


HOMOCÉNTRICH,  CA.  adj.  Epítet  deis  cercles 
que  teñen  un  centre  comú.  Homocéntrico. 

HOMOEDRE.  adj.  Min.  Calificació  d'  un  cristall 
complert  que  té  totes  les  seues  cares.  Homoedro. 

HOMÓFACH,  GA.  m.  Qui  menja  carn  crua.  Homo- 
fago. 

HOMOFAGIA.  f.  Med.  Us  de  viandes  crues.  Horao- 
fagia. 

HOMOFOCAL.  adj.  Lo  que  té  un  meteix  focus. 
Homofocal. 

HOMÓFON,  A.  adj.  Lo  que  té  '1  meteix  so.  Homó- 
fono. 

HOMOFONÍA.  í.  Acció  de  cantar  ab  un  tó  unifor- 
me. Homofonia. 

HOMOGAMIA.  f.  Bot.  Creixenqa  simultania  deis 
orgues  d'  abdós  sex  s  d'  una  planta.  Homogamia. 

HOMOGÁMICH,  CA.  adj.  Bot.  Que  té  les  flors  uni- 
sexuals.  Homógamo. 

HOMOGENIAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  lio- 
mogénia.  Homogéneamente. 

HOMOGENEITAT.  f.  FU.  La  qualitat  d'  homogé- 
n¡.  Homogeneidad. 

HOMOGENI,  A.  adj.  FU.  S'  aplica  ais  cossos  de 
una  meteixa  naturaleza  y  propietats.  Homogéneo. 
||  Arit.  Se  diu  de  les  quantitats  d'  una  meteixa  mena 
o  deis  nombres  irracionals  que  teñen  un  meteix  signe 
radical.  Homogéneo. 

HOMOGENIA.  f.  Origen  d'  un  ésser  produit  per  un 
o  dos  de  la  meteixa  especie.  Homogenia. 

HOMÓGRAF, 
A.  adj.  Epítet 
de  les  paraules 
idéntiques  en  la 
forma,  y  diver- 
ses en  el  sentit. 
Homógrafo 

HOMOL.  m. 

Zool.    Crustacis 

decapodis   bra- 

quirs,  quin  tipus 

se  trova  al  Me- 

diterrani,    no 

atantsantse  mai 

a  la   costa.  Té  la  semblanga  d'  una  pedra  coberta 

de  productes  marins,  cobrint  tot   son  eos  de  tubér- 

culs.  Homolo. 

HÓMÓLECH,  GA.  adj.  Geom.  S'  aplica  ais  costats 
corresponents  de  figures  semblantes.  Homólogo.  || 
Lóg.  EQUÍVOCH. 

HOMOLOGAC1Ó.  f.  Consentiment  tácit  de  les  parts 
a  la  sentencia  arbitral.  Homologación. 

HOMOLOGEITAT.  f.  Qualitat  de  lo  homólech.  Ho- 
mologeidad. 

HOMOMÓLECH,  GA.  adj.  Que  té  igual  nom  que 
un  altre  obgecte.  Homomólogo. 

HOMÓPTER,  RA.  adj.  Entom.  Denominació  deis 
insectes  d'  ales  análogues.  Homóptero. 

HOMOMORF,  A.  adj.  Que  té  la  meteixa  forma. 
Homomorfo. 

HOMÓNIM.  adj.  Que  té  un  meteix  nom.  Homó- 
nimo. 

HOMONIMIA.  f.  Qualitat  de  lo  qu'  és  homónim. 
Homonimia. 

HOMÓNOM,  A.  adj.  Que  té  igual  mida  y  mesura. 
Homónomo. 

HOMOSFEROÉDR1CH,  CA.  adj.  Min.  L'  octaedre 
regular.  Homosferoédrico. 

HOMS  (Joan  Antoni).  Biog.  Notable  esculptor 
mallorquí.  Autor  del  famós  St.  Crist  de  ¡vori,  trava- 
llat  en  1694  pera '1  convent  deis  dominichs  de  Palma. 
La  itnatge  de  St.  Joseph  portant  a  Jesús  per  la  niá, 
existent  a  la  iglesia  de  St.  Miquel,  de  Palma,  obra 


Homol 


d'  ell,  és  considerada  com  la  mellor  figura  del  sant 
que  existeix  a  la  illa;  aixis  com  el  sen  autor  és  tingut 
pél  mellor  esculptor  mallorquí  del  sigle  xvil.  Va  mo- 
rir a  Palma  en  1748. 

—  Y  BALLE  (GASPAR).  Biog.  Esculptor  mallorquí 
del  sigle  Xin,  fill  del  artista  famós  Joan  Antoni.  Tra- 
vallá  els  grans  relleus  de  les  claus  deis  archs  de  la 
iglesia  de  Sta.  María  del  cami,  a  Mallorca.  Va  morir 
a  Palma  en  1750. 

—  Y  PICORNELL  (GASPAR).  Biog.  Esculptor  mallor- 
quí. Deixeble  de  son  pare  Gaspar.  Travallá  a  Ibiga 
alguns  retaules  pera  la  catedral,  els  ornaments  de 
1'  orga,  y  la  capella  de  St.  Tomás  en  el  convent  deis 
dominichs.  De  retorn  a  Palma  va  ésser  catiti  deis  se- 
rraíns;  mes  varen  rescatarlo.  És  autor  del  St.  Miquel 
que  corona  el  campanar  de  sa  parroquia  de  Palma 
(1704).  També  és  d'  ell  la  capella  del  Cor  de  Jesús  a 
les  caputxines  de  Palma.  — Els  seus  dos  filis  Jaume  y 
Pau,  derrers  artistes  de  la  familia,  varen  morir  joves 
abans  del  1835. 

HOMOYÓPTOTE.  m.  Ret.  Figura  que  consisteix 
en  acavar  tots  els  membres  d'  un  període  pél  meteix 
cas.  Homoyóptote. 

HOMOYOTELENTON.  m.  Ret.  Figura  consistent 
en  la  consonancia  de  les  terminacions  de  cada  un 
deis  membres  d'  un  periode.  Homoyotelenton. 

HOMOYOTOMÍA.  f.  Med.  Escarificació  del  pala- 
dar y  de  les  amigdales.  Homoyotomía. 

HOMOYOTÓMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o 
relatiu  a  la  homoyotomía.  Homoyotómico. 

HON.  adv.  ONT. 

HONDÓN.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Monóvar, 
prov.  d'  Alacant.  ||  — DE  LAS  NIEVES.  Poblé  de  la 
prov.  d'  Alacant,  bisb.  d'  Oriola,  part.  jud.  de  No- 
velda;  és  a  la  vora  de  la  riera  de  Tolomó  y  té  3,670 
han.  ||  —DE  LOS  FRAILES  (el).  Caseriu  del  terme  de 
Hondón  de  les  Nieves,  prov.  d'  Alacant. 

HONÉSSIM.  n.  p.  Onésimo. 

HONEST,  A.  adj.  Decoros,  decent.  Honesto.  ¡| 
Cast,  virtuós,  modest.  Honesto.  ||  Parlant  del  preu, 
just,  raonable.  Honesto,  justo,  razonable.  ||  n.  p. 
Honesto. 

HONESTAMENT.  adv.  m.  Ab  decoro,  ab  decencia. 
Honestamente. 

HONESTAT.  f.  y 

HONESTETAT.  f.  Compostura,  modestia,  decoro. 
Honestidad.  ||  Puresa  contraria  al  vici  de  la  luxuria. 
Honestidad,  castidad. 

HONOR,  m.  Respecte  que  's  deu  a  algú.  Honor.  || 
Estimació,  fama,  Honor.  ||  Honestetat  y  recato  de  les 
dones.  Honor.  ||  Aplauso,  obsequi,  celebritat  d'  al- 
guna cosa.  Honor.  [|  Valor  deis  homes.  Honor.  ||  Ant. 
PREDI,  FINCA,  PROPIETAT.  ||  pl.  Dignitats,  cárreclis  o 
empleus.  Honores.  ||  Títol  y  facultat  de  poderse  algú 
anomenar  com  si  tingues  un  empleu  que  no  té.  Ho- 
nores. 

A  TOTA  VOSTRA  HONOR  E  COMPLACENCIA  BÉ  APA- 
RELLAT.  fr.  Ant.  De  usted  atento  seguro  servidor. 

FER  HONOR,  fr.  Il-lustrar,  fer  memorable,  com:  Vir- 
gili  fa  honor  al  sigle  d'  August.  Hacer,  dar  honor. 

PORTAR  HONOR,  fr.  Honrar,  respectar.  Honrar. 

HONORABLE,  adj  Digne,  mereixedor  d'  honra  y 
respecte.  Honorable.  ||  Ant.  Tractament  que  's  do- 
nava  ais  mercaders.  Honorable. 

HONORABLEMENT.  adv.  m.  Ab  honor  y  Ilustre. 
Honorablemente,  honoríficamente,  honradamente. 

HONORAR.  v.  a.  HONRAR. 

HONORARI,  A.  adj.  Lo  que  dona  honor.  Honora- 
rio. ||  m.  Sou  d'  honor,  paga,  salari.  Honorario.  || 
Qui  té  lionors  d'  un  empleu  o  dignitat  sense  exer- 
cirlo.  Honorario. 

HONORAT.  m.  Nom  propi  d'  home.  Honorato.  || 
p.  p.  de  HONORAR. 


HOP 


HOR 


33 


HONORAT  DE  SANTA  MARÍA.  Biog.  Ecclesiás- 
ticli  de  1'  ordre  carmelitana,  que  va  néixer  a  Limoges 
(Mitgdía  de  Franca)  en  1651  y  va  morir  en  1729.  Va 
fruir  de  prestigi  a  Tolosa,  y  fou  enviat  cóm  a  mis- 
sioner  a  les  escales  llevantines.  Va  escriure  algunes 
obres  teológiques,  y  a  son  retorn  a  Franca  va  ésser 
provincial  y  visitador  general  de  la  seua  ordre. 
HONORI.  ni.  n.  personal.  Honorio. 
HONORIFICACIÓ.  f.  Ant.  V  acció  y  efecte  d'  ho- 
norificar.  Honorificación. 

HONORÍFICAMENT.  adv.  m.  Honradament,  ab  ho- 
nor, ab  distinció.  Honoríficamente. 
HONORIF1CAR.  v.  a.  HONRAR. 
HONORÍFICH,  CA.  adj.   Lo  que  dona  honor.  Ho- 
norífico. 

HONRA,  f.  Llustre,  esplendor,  dignitat.  Honra.  || 
Castetat.  ||  Bona  opinió,  fama.  Honra,  honor.  || 
Alerce  o  gracia  que  's  fá  o  reb.  Honra.  ||  Pundonor. 
Honra  ||  utilitat,  SERVEi.  ||  pl.  Funerals.  Honras, 
exequias. 

HONRA  Y  PROF1T,  NO  CABEN  DINS  D'  UN  BOLSICH. 
Ref.  Denota  que  'Is  empleus  d'  honor  y  distinció  no 
solen  ésser  de  inolt  de  son.  Honra  y  provecho  no  ca- 
ben en  un  saco. 

FER  honres,  fr.  Fer  demostracions  d'  apreci.  Ha- 
cer honras.  ||  Fer  els  funerals  pera  'ls  difunts.  Hacer 
honras. 

ESDEVÉ  LA  HONRA  A  QUI  NO  LA  MEREIX.  Ref.  Que 
adverteix  que  les  mes  de  les  vegades  logren  les  for- 
tunes y  bens  d'  aquest  nion  els  que  menys  ho  merei- 
xen.  Al  más  ruin  puerco  la  mejor  bellota. 

MES  VAL  HONRA  QUE  diners.  Ref.  Denota  que  la 
bontat  y  bona  opinió  son  preferibles  a  les  riqueses. 
Mi  hacienda  me  llevarás,  mi  fama  me  dejarás. 

MES  VAL  MORIR  AB  HONRA,  QUE  VIURE  AB  DESHON- 
RA. Denota  quan  dolent  és  perdre  la  bona  opinió  u 
honra.  Quien  la  fama  ha  perdida,  muerto  anda  en  la 
vida;  más  vale  morir  con  honra,  que  deshonrado  vivir. 
QUI  CARA  VEU,  Cara  HONRA.  Ref.  Cara  á  cara  ver- 
güenza se  cata. 

HONRADAMENT.  adv.  m.  Honestament.  Honra- 
damente. 

HONRADESA.  f.  Bona  conducta,  rectitut,  bontat. 
Honradez. 

HONRADÍSS1M,  A.  adj.  sup.  Honradísimo. 
HONRAR,  v.  a.  Respectar,  reverenciar,  adorar. 
Honrar.  ||  Afavorir,  manifestar  agrado  envers  els  in- 
feriors  Honrar.  ||  Autorisar,  condecorar,  donar  cré- 
dit  y  estimado.  Honrar.  ||  Exaltar  ab  alabances. 
Honrar. 

HONRARSE.  V.  r.  SERVIRSE,  APROFITARSE. 
HONRAT,  DA.  p.  p.  Honrado.  ||  adj.   Qui  mira  per 
la  seua  honra  y  reputado.  Honrado   ||  fincat,  ACAU- 
DALAT. 

HONRÓS,  A.  adj.  Lo  que  fá  honor.  Honroso,  ho- 
norífico. ||  Honest,  noble.  Honroso. 

HONROSAMENT.  adv.  m.  HONRADAMENT. 
HONROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Honrosísimo. 
HONRETA.  f.  dim.  Punt  d'  honor,  tocudería. 
HONT.  adv.  11.  ont.  ||  Ter.  arañes,  font. 
HONTA.  f.  Ant.  AFRONT,  VERGONYA,  DESASTRE. 
anar  A  HONTA.  fr.  Ant.  Anar  avergonyit.  Ir  aver- 
gonzado. 

HONTAR.  V.  n.  Ant.  DESHONRAR,  AVEROONYIR. 
HONTAT.  p.  pas.  Avergonyit.  Avergonzado. 
HONTÉS,  A.  adj.  Ant.  Deshonrós. 
HOPA.  f.  Mena  de  sotana  usada  antiguament,  y 
adoptada  ara  cóm  a  símbol  de  infamado. 

HOPALANDA,  f.  Túnica  de  vestir  que  s'  usava  en 
les  derreríes  del  període  mitgeval  y  ais  comencos  del 
sigle  XVI,  y  que  va  ésser  el  distintiu  d'  alguns  cá- 
rrechs  oficiáis.  Venía  a  ésser  a  mena  de  gramalla,  y 

DIC.   CAT.-V.    II.  — 5. 


era  de  distint  color  segons  la  dignitat  del  trajo.  || 
Fam.  Qualsevulla  vestimenta  qu'  envolta  M  eos,  bé 
sía  prou  ampie  o  massa  folgada. 

HOPLITA.  f.  Min.  Pedra  piritosa  molt  bonica.  Ho- 
plita.  ||  Pedra  coberta  d'  una  capa  metálica.  Ho- 
plita. 

HOPLÍTIDES.  f.  pl.  Arq.  Les  estatúes  de  dones 
armades  que  's  posen  a  alguns  frontis  d'  edificis.  Hi- 
plítidas. 

HORA.  f.  Cada  una  de  les  24  parts  del  día  natural 
o  del  espai  de  temps  en  que  '1  sol  passa  dues  vega- 
des  pél  meridiá  d'  un  punt.  Hora.  ||  El  temps  deter- 
minat  y  a  propósit  pera  alguna  cosa.  Hora.  ||  L'  es- 
pai de  12  a  1  en  que  1'  Iglesia  celebra  '1  misteri  de  la 
Ascenció.  Hora.  ||  L'  espai  de  camí  que  's  passa  en 
una  hora.  Hora.  ||  Instant,  cóm:  a  l'  hora  d'  espirar. 
Hora  ||  pl.  Llibre  del  ofici  de  la  Mare  de  Den.  Ho- 
ras. ||  La  prima,  tercia,  sexta  y  nona  en  1'  ofici  diví. 
Horas. 

HORA  BAIXA.  Loe.  Hora  avanzada,  adelantada. 

HORA  daurada.  V  afortunada.  Hora  dorada,  feliz. 

HORA  DE  bona  paraula.  fr.  Ant.  Al  toque  de  ora- 
ciones. 

hora  DE  completes.  Hora  de  completas. 

hora  del  seny  del  avemaría.  fr.  Al  toque  del  Ave- 
maria. 

HORA  DELS  primers  POLLS.  fr.  Ant.  A  la  matinada. 
Al  primer  canto  del  gallo;  al  apuntar  el  alba,  la  alba. 

HORA  nona.  Loe.  ant.  Les  tres  de  la  tarde,  hora  en 
que  dinaven  els  reis  d'  Aragó.  Las  tres. 

HORES  CAnÓniques.  Les  diferentes  parts  en  que 
está  dividit  1'  ofici  diví.  Horas  canónicas. 

HORES  MAJORS.  Les  matines,  laudes  y  vespres  del 
meteix  ofici.  Horas  mayores. 

HORES  MENORS.  La  prima,  tercia,  sexta,  nona  y 
completes.  Horas  menores. 

A  bon  HORA.  m.  adv.  Fam.  met.  Dejorn.  A  buen  hora. 

A  BON  O  A  TAL  HORA  TJ IXI  'L  SOL  Y  A  BON  HORA  T 
llevis.  Expr.  Se  reprén  al  que  arriva  tart  o  cambia 
les  hores  quan  parla.  A  tal  hora  te  amanezca. 

A  HORA  DE  despertada,  fr.  Al  despertar. 

A  LA  bona  HORA.  fr.  Buenamente,  en  buena  hora. 

A  la  HORA.  Loe.  Al  temps  que  s'  ha  senyalat.  A 
tiempo 

A  LA  HORA  DEL  SENY  DEL  LLADRE.  Loe.  A  la  hora 
en  que  's  tocava  la  campana  d'  avís  pera  que  tothóm 
se  recullís  y  's  tanques  a  casa.  A  la  queda  ó  á  hora 
de  la  queda  ó  de  queda. 

AL  HORA.  m.  adv.  Juntament,  a  un  meteix  temps,  de 
un  plegat.  A  un  tiempo,  juntamente. 

ABANS  D'  HORA.  m.  adv.  Intempestívanient,  abans 
de  la  ocasió  oportuna.  Antes  con  antes. 

ANS  D'  HORA.  Ter.  Moya.  Aviat. 

aleshores.  m.  adv.  En  aquell  temps,  en  aquella 
ocasió.  Entonces. 

ALESHORES  D'  ARA  O  A  AQÜESTES  HORES  O  EN 
aquesta  HORA.  m.  adv.  En  aquesta  hora.  A  la  hora 
de  la  hora. 

ARA  ÉS  HORA,  QUE  'L  PASTOR  DORM.  Ref.  QUAN  LA 
MARE  NO  Hl  ÉS,  etc: 

ARP.ivar  la  HORA.  fr.  Estar  pera  morir  o  haver 
mort.  Llegar  la  hora  ó  la  postrer  hora. 

A  TAL  HORA.  m.  adv.  Tart.  A  tal  hora. 

A  TOT  HORA  o  A  TOTES  HORES.  m.  adv.  Continua- 
nient.  A  todas  horas,  á  cada  hora. 

CONTAR  LES  HORES.  fr.  Esperar  ab  ansia  V  instant 
en  que  s'  ha  de  fer  o  ha  d'  esdevindre  alguna  cosa. 
Contar  las  horas,  no  ver  la  hora. 

D'  HORA.  Loe.  Ab  temps,  aviat,  desseguida.  Tem- 
prano; á  buena  hora. 

DESDE  aleshores.  m.  adv.  Desde  aquell  temps. 
Desde  entonces. 

DEU  HORES.  El  inenjar  que  solen  fer  els  travalla- 
dors  entre  1'  esmorsar  y'l  diñar.  Bocadillo. 

GUANYAR  HORES.  fr.  Arrivar  els  correus  abans  de 
lo  regular.  Ganar  horas. 


34 


HOR 


HOR 


EN  BONA  HORA.  Está  bé,  aixís  sigui.  Enhorabuena. 
FORA   D'  HORA   O   A    HORA    INTEMPESTIVA.  Deshora. 
Fuera  de  hora. 

la  derrera  HORA.  m.  adv.  La  hora  de  la  mort.  La 
última  hora. 

MATAR  HORES.  fr.  Met.  Ocuparse  en  alguna  cosa 
pera  fer  mes  curt  el  temps.  Engañar  el  tiempo. 

NO  DORM  TOTES  LES  HORES  QUE  TÉ  SON.  Loe.  De- 
nota qu'  algú  té  cuidados  de  molta  considerado.  No 
duerme  cuando  quiere. 

NO  SAVER  LA  HORA.  fr.  Estar  molt  próxim  a  succeir 
alguna  cosa.  Esperar  por  momentos. 
PASSAT  D'  HORA.  Ter.  Moya.  Tart. 
QUARANTA  HORES.  Les  demandes  publiques  que  's 
fan  exposant  al  Santíssim  per  quaranta  hores  en  tres 
díes.  Cuarenta  horas. 

siguí  la  ENHORABONA.  Loe.  Ab  que  "s  concedeix  o's 
dona  per  suposada  alguna  cosa.  Sea  en  buena  hora. 

TANTES  HORES  TANTS  REMÉIS.  Rcf.  Aconsella  espe- 
rar de  Deu  el  remei  pera  niolts  mals,  puig  no  's  des- 
cuida d'  enviarlo  aviat  quan  convé.  De  hora  á  hora 
Dios  mejora  ó  Dios  mejora  las  horas;  24  horas  tiene 
el  dia  y  Dios  las  puede  mejorar;  después  de  la  tempes- 
tad, sale  el  sol  y  viene  la  serenidad. 
TOTA  HORA.  m.  adv.  Sempre.  En  todo  tiempo. 
VINDRE  LA  HORA.  fr.  Cumplirse  '1  plac,o  senyalat  o 
el  temps  determinat  y  a  propósit  pera  alguna  cosa. 
Llegar  ó  llegarse  la  hora. 
HORACI.  m.  Nóm  propi  d'  home    Horacio. 
HORAC1Á,  NA.  adj.  Relatiu  a  Horaci.  Oda. 
HORADADA.   Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Oriola, 
prov.  d'  Alacant. 

HORARI,  A.  adj.  Pertanyent  a  V  hora.  Horario.  || 
ni.  L'  águila  deis  rellotges  que  senyala  les  hores.  Ho- 
rario. 

HORDI.  ni.(V.  ORDI). 
HORFE.  f.  ORFE. 

HORFEIS.  m.  Min.  Roca  composta  de  feldespat  y 
ull  de  serp.  Horfeis. 

HORFELS.  m.  Min.  Roca  de  feldespat,  segons  al- 
guns;  segons  altres  una  pedra  foguera.  Horfeis. 
HORICÓ.  m.  HORITSÓ. 
HORISÓ.  m.  HORITZÓ. 

HORITSONTAL.  adj.  Pertanyent  al  horitsó.  Hori- 
zontal. ||  Paralelo  al  horitsó.  Horizontal. 
CERCLE  HORITSONTAL.  Círculo  horizontal. 
HORITSONTALITAT.   f.   Qualitat  o  estat   de   lo 
qu'  és  horitsontal.  Horizontalidad. 

HORITSONTALMENT.  adv.  m. 
D'  un  moJo  horitsontal.  Horizon- 
talmente. 

HORITSÓ.  m.  Cercle  máxim  que 
divideix  la  part  visible  del  cel  de 
la  que  no  ho  és,  y  té  per  pols  el 
cénit  y  '1  nadir.  Horizonte.  ||  Cer- 
cle aparent  que  limita  la  nostra 
vista,  y  divideix  la  térra  y  'ls  cels 
en  dues  parts  desiguals,  de  les 
quals  la  que  :s  veu  es  la  mes  pe- 
tita.  Horizonte  sensible  ó  apa- 
rente. ||  La  part  del  cel  que  li- 
mita la  vista  al  nostre  alentorn. 
Horizonte. 

HORLA.  f.  Náut.  Les  fustes  que 
per  fora  del  costat  de  la  ñau  atra- 
vessen  de  popa  a  proa  pera  re- 
forc.  de  les  posts.  Cinta. 
HORLA.  f.  ORLA. 
HORMEIG.  n.  a.  Eina,  ferra- 
menta,  enginy. 

HORMINI.  m.  Bot.  TÁRRECH.  || 

Els   antichs  grechs    atribulen  a 

aquesta  planta  la  virtut  d'  inspirar  un  amor  violent. 

Pertany  a  les  gamopétees  superovariades,  familia 


Brot  d'  hormini 


de  les  llabiades  corresponenta  a  la  mena  salvia  ver- 
benaca.  És  molt  extesa  la  seua  producció  a  les  illes 
Balears.  Horminio. 

HORNABLENDA.  f.  Min.  Un  deis  noms  del  anfíbol. 
Hornablenda. 

HORNSTEÍ.  m.  Min.  Varietat  de  feldespat.  Horns 
teín,  hornsteíno. 

HORÓGRAF.  s.  Qui  's  dedica  a  la  horografía.  Ho 
rógrafo 

HOROGRAFÍA.  f.  Art  de  fer  rellotges  de  sol.  Ho- 
rografía. 

HOROGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  horo- 
grafia.  Horográfico. 

HOROLOGIÓGRAF.  m.  Intelligent  en  horologio- 
grafía.  Horologiógrafo. 

HOROLOGIOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  rellotges. 
Horologiografía. 

HORÓMETRE.  m.  Qualsevol  instrutnent  que  ser- 
veixi  pera  amidar  el  temps.  Horómetro. 

HOROMETRÍA.  f.  Art  d'  amidar  el  temps.  Horo- 
metría. 

HOROMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  horóme- 
tre  y  a  la  horometría.  Horométrico. 

HORÓPTER.  m.  Opt.  Ratlla  recta  tirada  pél  punt 
ont  concorren  els  dos  eixs  óptichs.  Horópter. 

HORÓSCOP.  m.  Pronóstich  sobre  V  esdevindre  de 
algú  per  la  inspecció  del  estat  del  cel  al  moment  en 
que  neix.  Horóscopo. 

HORRA,  adj.  Xorch,  estéril. 

HORRENDAMENT.  adv.  m.  HORROROSAME.NT. 

HORRENT,  DA.  adj.  Lo  que  per  la  seua  grandesa 
causa  espant  u  horror  al  véure'ho  u  oir'ho.  Horren- 
do, horrífico.  ||  Extraordinari,  prodigios.  Horrendo. 

HORRI.  m.  adv.  A  DOJO.  ||  Ter.  ant.  GRANER. 

en  HORRI.  Loe.  adv.  PER  AQUÍ  EN  ALLÁ.  ||  Sense  cui- 
dado. 

HORRIBLE,  adj.  Espantos,  horrible,  fort,  horro- 
rós.  Horrible.  ||  Lleig,  torpe.  Horrible.  ||  Horrores  de 
aspecte.  Horrible. 

H3RRIBLEMENT.  adv.  m.  Espantosament.  Horri- 
blemente. 

HORRÍFICH,  CA.  adj.  HORRENT. 

HORRIPILACIÓ.  f.  Extremiment  d'  horror.  Horri- 
pilación. 

HORRIPILAR,  v.  a.  Esgarrifar,  fer  horror.  Horri- 
pilar. 

HORRISSONANT.  adj.  Que  té  un  so  horrorós.  Ho- 
rrísono, horrisonante 

HÓRRIT,  DA.  adj.  Horrendo. 

HORROR,  m.  Aversió,  aborriment.  Horror.  ||  Por 
molt  gran,  espant.  Horror.  ||  Abundor,  munió,  cóm: 
horror  de  gent.  Horror. 

HORRORISADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
horrorisada,  sentint  horror.  Horrorizadamente. 

HORRORISAR.  v.  a.  Causar  horror.  També  s'  usa 
cóm  recíproch.  Horrorizar. 

HORRORISME.  v.  r.  Agafar  horror. 

HORRORITSAR.  v.  a.  Horrorizar. 

HORRORITSAT,  DA.  Pié  d'  horror.  Horrorizado. 

HORRORÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  horror.  Horro- 
roso. ||  L'etgíssim.  Horroroso. 

HORROROSAMENT.  adv.  Ab  horror.  Horrorosa- 
mente. 

HORT.  m.  Tro?  de  térra  en  que  s'  hi  planten  ver- 
dures,  Uegums  y  arbres  fruiters.  Huerto.  II  Lo  de  dins 
de  casa.  Hortal. 

HORT  Y  vinyer  DE  BARCELONA.  El  terri  ori  d'  aques- 
ta ciutat  en  que  s'  hi  compreníen.  les  finques  de  les 
parroquies  de  la  meteixa,  y  de  Sant  Martí  de  Pro- 
veníais,  Sant  Vicens  de  Sarria   y   Santa   Ataría  de 


HOR 


HOS 


35 


Segell  d'  Horta 
(Barcelona) 


Sans,  sufraganta  de  la  de  Santa  María  deis  Rcis  o  del 
Pí.  Huerto  y  viñedo  de  Barcelona. 

DESPRÉS  DE  MORT,  NI  VINYA  NI  HORT.  Ref.  Después 
de  muerto,  ni  viña  ni  huerto. 

MIRAR  AL  HORT  Y  A  LA  VINYA.  fr.  MIRAR  GUERXO.  || 
MIRAR  AL  PLAT  Y  A  LES  TALLADES. 

¿QUÉ  vens  del  HORT?  fr.  Pre- 
gunta que  's  fa  a  qui  no  está 
enterat  d' algún  succés  d' actua- 
litat  que  crida  niolt  1'  atenció 
de  tothom. 

VINDRE  DEL  HORT.  No  Sapiguer 

res  de  lo  que  passa. 

HORTA.  f.  Gran  extensió  de 
térra  de  regariiu  en  la  que  hi  ha 
niolts  horts. 
Huertas. 

HORTA. 
Geog.  Poblé 
del  plá  de 
Barcelona, 
que  avui  forma  una  de  les  grans 
barriades  de  la  capital,  a  quin 
centre  hi  és  unida  per  medi  de 
un    tranvía   eléctrich.   ||   Vlla    de 

la  prov.  de       Segell  d'  Horta 

Tarragona,  (Tarragona) 

b  i s b a t  de 

Tortosa,  part.  jud.  de  Gande- 

sa,  és   entre  montanyes,   a  la 

vora   del  riu  Algas,  y  té  2,582 

habi/ants. 

HORTAL.  m.  Hort  voltat  de 
parets. 

HORTALEJO.  Geog.  Caseriu 
del  terme  de  Jérica,  prov.  de 
Castelló. 

HORTA LIQA.  f.  Verdura 
deis  horts.  Hortaliza. 

HORTENSIA,  f.  Bot.  Plan- 
ta umbelífera  que  's  conreua  ais  jardins  pera  ador- 
no. Hortensia.  ||  Nom  propi  de  dona.  Hortensia. 

HORTES  (Cap 
de  les).  Hidrog. 
Cap  de  la  prov.  de 
Alacant,  a  llevant 
de  la  capital. 

HO  RTET.  m. 
dim.  Huertecillo. 
II  Lo  que  's  fa  al 
peu  de  les  monta- 
nyes ab  la  térra 
que  deixen  les  ai- 
gües.  Hocino. 

HO  RTÍCOLA. 
adj.  Pertanyent  a 
la  horticultura. 
Hortícola. 

HORTICULTOR. 
m.  Que  's  dedica  a 
la  horticultura. 
Horticultor. 

HORTICULTU- 
RA,  f.    Part  de  la 
agricultura  que  tracta  del  conreu  deis  horts.  Hor- 
ticultura. 

HORTIGÜELA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d' Alpuen- 
te,  prov.  de  Valencia. 

HORTOLÁ.  m.  Qui  cuida  deis  horts.  Hortelano.  || 
Ornit.  Aucell  pardo  pél  llom,  ab  clapes  negres,  el 
ventre  rogench,  y  '1  cap  negre.  Hortelano. 

EL  GOS  DEL  HORTOLÁ  QUE  NO  LLADRA  NI  DEIXA  LLA- 
drar.  Ref.  El  perro  del  hortelano  que  no  come  las  ber- 
zas ni  las  deja  comer. 


Segell  d'Horta  y 
Fant  Genis  d' Agudells 


Brot  d' hortensia 


Segell  de 

Sant  Llore  nc  deis 

Hortons 


HORTOLÁ  (Cosme  Damiá).  Biog.  Relligiós, 
orientalista  y  escriptor.  Nat  a  Perpinyá  1'  any 
1493;  mort  a  Vilabertran  en  1568. 
Era  molt  fort  en  coneixements  del 
llatí,  del  grech,  del  hebreu  y  del 
siriach.  Posseía  la  Ilógica,  les  ma- 
temátiques,  metafísica,  física  y  éti- 
ca. També  va  cursar  per  afició,  la 
medicina,  üesprés  de  estudiar  á 
Girona,  Alcalá  y  París,  va  anar  a 
doctorarse  de  teología  y  dret  ca- 
nónich  a  Bolonia.  Va  ésser  niolts 
anys  director  de  la  universitat  de 
Barcelona,  per  ell  millorada.  Ha- 
vía  estat  rector  de  Sellent  desde 
1'  any  1556  al  1561  y  abat  de  Vi- 
labertran  desde  '1  1564  fins  al  mo- 
rir. Obligat  per  Felip  II,  1'  any  1550,  assistía  al  Con- 
c  li  de  Trento,  ont  Huí  son  talent.  És  autor  de  I'  obra 
Exposición  del  libro  de  los  Cánticos  (Barna.  1580  o  83) 
que  1'  ha  fet  inmortal. 

HORTONS  (Sant  Lloren?  deis).   Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  dist.  jud.  de  Sant  Fe 
liu  del  Llobregat;  té  902  habitants. 

HORTS  (Els).  Geog.  Poblet  del  díst.  munpal.  de 
Serdinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  Poblet 
del  terme  d'  Albanyá,  prov.  de  Girona.  ||  —  SANT  VI- 
CENTS  DELS.  Poblé  de  la  prov.  y  bisbat  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Sant  Feliu  de  Llobregat,  a  la  vora  del 
riu  d'  aquest  nom:  té  3,800  hab. 

HOSANA.  f.  Rell.  Himne  que  's  canta  a  la  festa 
deis  Rams.  Hosana.  ||  Alegría,  plaer,  goig.  Hosana. 

HOSCA,  f.  Mossa  o  trencat  que  's  fa  ais  instru- 
ments  de  tal).  Mella. 

HOSCAR.  v.  a.  Fer  hosques.  Mellar. 

HOSCAT,  DA.  adj.  Mellado. 

HOSPEDATGE.  m.  Posada,  aculliment.  Hospeda- 
je, hospitalidad,  hospicio,  hospedamiento. 

HOSPICI.  m.  Casa  ont  recullen  y  mantenen  ais  po- 
bres. Hospicio.  ||  Ant.  HOSPEDERÍA,  HOSPEDATGE. 

HOSPICIÁ,  NA.  m.  y  f.  Pobre  que  viu  al  hospící. 
Hospiciano. 

HOSPITAL,  m.  Casa  piadosa  y  caritativa  ont  ad- 
meten els  malalts  pobres  pera  curarlos,  etc.  Hospi- 
tal. ||  Al/7.  Lloch  ont  recullen  els  ferits.  Hospital.  || 
El  deis  ótfens.  Hospital  de  huérfanos.  ||  El  de  nia- 
sells  o  de  Sant  Llátzer.  Hospital  de  leprosos.  ||  El 
deis  pelegrins.  Hospital  de  peregrinos. 

HOSPITAL  DE  SANTA  CREU  TAL  HI  VA  QUI  NO  S'  HO 
CREU.  Ref.  NO  DIGUIS  D'  AQUESTA  AlüuA  NO  BEURÉ,  etc. 

AL  HOSPITAL  PER  DESFILES  O  A  BUSCAR  DESFILES. 
Loe.  Contra  Ms  que  demanen  a  un  altre  lo  que  a 
aquest  li  falta.  Al  hospital  por  hilas  o  mantas;  tú  que 
no  puedes,  llévame  á  cuestas. 

MOLTS  SE'N  VAN  AL  HOSPITAL  PER  NO  VEURE 'L  SEU 
CABAL.  Ref.  Indica  els  perjudicis  a  que  está  subgecte 
qui  descuida  els  seus  interessos  deixantlos  al  cuida- 
do d'  altres.  Hacienda,  tu  dueño  te  vea. 

SEMBLAR  O  ÉSSER  UN  HOSPITAL,  fr.  Se  diu  de  la 
casa  ont  hi  ha  niolts  malalts.  Estar  hecho  un  hospital. 

HOSPITAL.  Geog.  Caseriu  del 
terme  de  Viella,  prov.  de  Lleida. 

HOSPITALARI,  A.  adj.  S' apli- 
ca a  qui  sol  donar  aculliment  gra- 
tuit,  y  en  especial  a  les  relligions 
que  teñen  per  institut  la  hospi- 
talitat,  cóm:  la  de  Sant  Joan  de 
Deu,  de  Sant  Llátzer,  etc.  Hospi- 
talario, hospitalero. 

HOSPITALER,  A.  m.  y  f.   Qui 
cuida  del  hospital.  Hospitalero,  SegelldelHospitalet 
hospitalario. 

HOSPITALET.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Barcelona,  part.  jud.  de  Sant  Feliu  de  Llobregat;  és 


36 


HOS 


HOS 


Segell 
d'  Hostafranchs 


a  la  vora  d'  aquest  riu,  té  molta  industria,  estació 
de  F.-C.  y  4,851  hab.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona, ab  355  hab.  |]  Població  emplazada  a  1,460  me- 
tres,  en  el  camí  de  Aix-les-Thermes  a  Andorra.  ||  Vei- 
nat  del  terme  de  Bagá. 

HOSPITALETS  (Pía  deis).  Orog.  Pía  a  uns  1,900 

metres  d'  altitut,  a  la  vora  del  Ter  y  prop  del  neixe- 

ment  d'aquest  riu,  al  NO.  de  Setcases,  prov.  de  Girona. 

HÜSPITALITAT.  f.  Virtut  que  s'  exercita  ab  els 

pobres  y  pelegrins  recuüintlos  y  donantlos  nienjar. 

Hospitalidad. 

HOST.  m.  Ant.  Exércit  en  cam- 
panya;  part  d'  aquest  meteix  exér- 
cit. Hueste. 

HOSTAFRANCHS.  Geog.  Case- 

riu   del  terme  d'  Aranyó,  prov.  de 

Lleida.  ||  Antigua  barriada  forana 

de  Barcelona  que  forma  part  de 

aquesta  ciutat,  a  la  qu' está  unida 

per  tres  tranvíes. 

HOSTAL,  m.  Casa  ont  donen 

aculliment  y  menjar  pagant,  aixís  com  també  a  les 

cavalcadures  que  porten  els  que  hi  paren.  Mesón, 

posada,  hostería,  hostal.  II  CASA,  PAlau. 

DORMIR  AL  HOSTAL  DE  LA  ESTRELLA,  fr.  Met.  DOR- 
MIR AL  RAS. 

AL  HOSTAL  Y  AL  BODEGÓ  PAGA  A  DISCRECIÓ.  Ref. 
Que  denota  que  en  aquestos  paratges  s'  ha  de  pagar 
lo  que  vol  1'  hostaler  o  bodegoner.  En  venta  ó  bodegón 
paga  á  discreción. 

AL  HOSTAL  DEL  ARRUPIT  BEN  PAOAT  Y  MAL  SERVIT. 
Ref.  QUI  MES  HI  FA,  MES  HI  PERT. 

HAVER  MENJAT  EN  SET  HOSTALS  Y  BEGUT  EN  DEU 
tabernes.  Loe.  prov.  fam.  Ab  que  's  pondera  que 
algú  té  molt  coneixement  del  mon  y  obra  ab  tota 
sagacitat  y  bellaquería.  Saber  de  toda  costura  ó  haber 
corrido  las  siete  partidas. 

semblar  un  HOSTAL,  fr.  Estar  la  casa  desarreglada 
o  haver'hi  massa  concurrencia.  Estar  la  casa  como  un 
mesón. 

HOSTAL.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Biosca,  pro- 
vincia de  Lleida.  || — NOU  DE  llerca.  Caseriu  del 
dist.  iminpal.  de  Argelaguer,  prov.  de  Girona.  ||  —del 
mestre.  Llóch  agregat  a  Catí,  prov.  de  Castelló  de  la 
Plana.  ||  —NOU.  Llóch  agregat  a  Morella,  prov.  de 
Castelló  de  la  Plana. 

HOSTALATGE.  m.  Preu  que  's  paga  pél  temps 
que  s'  ha  estat  al  hostal.  Hostalaje. 

HOSTALER,  A.  ni.  y  f.  Qui  té  hostal.  Mesonero, 
posadero,  hostalero  y  ventero,  si  es  en  algún  camí 
O  despoblat. 

HOSTALERA  HERMOSA  MAL  PERA  LA  BOSSA.  Ref.  Sig- 
nifica que  's  repara  poch  a  fer  g  sto  en  els  hostals  qui- 
na mestressa  es  maca.  Huéspeda  hermosa,  mal  ¡abolsa. 
HOSTALERÍA.  f.  Ant.  Paratge  de  molts  hostals. 
Mesonaje.  ||  Ant.  HOSTAL. 

HOSTALET.  m.  dim.  Mesoncillo. 
HOSTALET  (L').  Geog.  Llóch  agregat  a  Santa  Eu- 
laria  de  Ronsana,  prov.  de  Barcelona. 

HOSTALETS.    Geog.   Lloch  del  terme  de   Puzo', 
prov.  de  Valencia.  ||  Caseriu  del  terme  de  Sant  An- 
tolí,  prov.  de  Lleida.  ||  Caseriu  del 
terme  de  Tost ,  prov.  de   Lleida. 
||  —DEL  TERME  DE  BALENYÁ.  Ca- 
seriu del  terme  de  Balenyá,  prov. 
de  Barcelona.  ||  —  (ELS).  Caseriu 
del  terme  de  Sant  Esteve  de  Bas, 
prov.   de   Girona.  ||  Caseriu  agre- 
gat a    Sant    Martí  Sarroca,  pro- 
vincia   de   Barcelona.   ||   —(ELS). 
Segell  d'Hostalrich  Caseriu  agregat  a  Llers,  prov.  de 
Girona. 
HOSTALRICH  (Raimon  d').  Biog.  Abat  perpetual 
de  Poblet  desde  1'  any    1221  fins  al  1224,  en  que  va 


passar  a  regir  la  mitra  del  bisbat  d'  Elna,  morint'hi 
a  1'  any  1227. 

HOSTALRICH.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.  jud.  de  Santa  Colonia  de  Farnés;  és  a  la 


Vista  d'  Hostalrich 

vora  del  riu  Tordera,  té  estació  de  F.-C.  y  1259  hab. 

HOSTATGE.  m.  Ant.  PENYORA. 

HOSTATJAR.  v.  a.  Donar  hostatge.  ||  ACULLIR. 

HOSTE.  m.  Qui  s'  hostatja  o  és  hostatjat  a  casa  de 
un  altre  per  algún  temps.  Huésped. 

HOSTE  DE  MOLTS  DÍES  CANSA.  LOC.  L'  HOSTE  ÉS 
CÓM  EL  PE1X  MENUT,  etc. 

HOSTES  V1NGUEREN  QUE  DE  CASA  'NS  TRAGUEREN,  U 
HOSTES  VINDRÁN  QUE  DE  CASA  'NS  TREURÁN.  Ref. 
Reprén  al  qui  vol  manar  a  la  casa  d  un  altre.  De 
fuera  vendrá  quien  de  casa  nos  echará;  vinieron  puer- 
cos del  monte  y  echáronnos  de  la  corte. 

COMPTAR  SENSE  L'  HOSTE.  fr.  Procedir  o  fer  cál- 
culs  sobre  alguna  cosa,  sense  mirar  o  atendré  a  les 
circunstancies  de  que  aquella  depén.  Hacer  las  cuen- 
tas sin  la  huéspeda. 

ÉSSER  hoste  A  CASA.  fr.  Met.  Esser'hi  poch.  Ser 
huésped  en  casa. 

L'  HOSTE  ÉS  CÓM  EL  PEIX  MENUT,  QUE  AL  CAP  DE 
TRES  DÍES  put.  Ref.  Denota  lo  molt  que  cansen  y 
fastiguejen  els  hostes  quan  fá  massa  temps  que  se  Ms 
té.  El  huésped  y  el  pez,  días  tres,  mal  huele  si  más  es; 
el  huésped  y  el  pez  á  tres  días  huele. 

HOSTEJAR.  v.  a.  Ant.  hostilisar. 

HOSTELL.  m.  Ant.  HOSTAL. 

HOSTELLER,  A.  m.  y  f.  HOSTALER. 

HOSTELLERÍA.  f.  HOSTAL. 

HOSTER.  m.  HOSTALER. 

HOSTESA.  f.  Ant.  Dona  qu'  está  allotjada  per  al- 
gún temps  a  la  casa  d'  un  altre.  Huéspeda. 

HOSTIA,  f.  Víctima,  lo  que  s'  ofereix  en  sacrifici. 
Hostia.  ||  Forma  de  pá  sense  llevat,  pera  '1  sacrifici 
de  la  missa.  Hostia.  ||  El  eos  de  Crist  Senyor  nostre 
en  el  sacrifici  de  la  creu  Hostia.  II  En  el  sacrifici  in- 
cruent  del  altai  el  eos  de  Crist  Senyor  nostre,  que 
está  per  un  modo  inefable  baix  les  especies  de  pa  y 
de  vi.  Hostia.  ||  La  usada  al  cloure  cartes.  Oblea. 

HOSTIARI.  m.  Capseta  ont  s'  hi  guarden  les  hos- 
ties  sense  consagrar.  Hostiario. 

HOSTICI.  m.  El  tribut  que  pagava  '1  vassall  al  se- 
nyor en  temps  da  guerra. 

HOSTICH.  m.  El  punt  de  les  fortificacions  exposa- 
des  al  vent. 

HOSTIER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  hosties.  Hostiero.  ¡| 
pl.  El  motilo  ab  que  fan  les  hosties.  Hostiero. 

HOSTIGAR,  v.  a.   Perseguir,  molestar.  Hostigar. 


HUJ 


HUM 


37 


HOSTIGAT,  DA.  p.  p.  Hostigado. 

HOSTIL,  adj.  Enemich,  contrari.  Hostil.  ||  Lo  que 
pertany  ais  enemiclis.  Hostil. 

HOSTILIZAR,  v.  n.  Fer  nial  ais  enemichs.  Hosti- 
lizar. ||  S'  usa  també  cóni  recíprocli.  Hostilizar. 

HOSTILICAT,  DA.  p.  p.  Hostilizado. 

HOSTILITAT.  f.  Dany  que  a  la  guerra  's  fa  ais  ene- 
michs y  a  llurs  terres  o  efectes.  Hostilidad.  ||  Mil. 
Comengar  la  guerra  atacant  a  1'  enemich.  Hostilidad. 

HOSTILMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  hostil. 
Hostilmente. 

HOSTOL.  m.  Ant.  ESTIL. 

HOSTOLES  (Valí  d').  Orog.  Valí  de  la  prov.  de 
Girona,  per  la  que  corre  la  riera  de  Pallerols. 

HOU.  n.  p.  Eovaldo. 

HOY.  ni.  Ant.  HORROR,  ABORRIMENT,  AVERSIÓ,  ODI. 
|]  FÁSTICH,  ASCO. 

FER  HOYS.  fr.  FER  FÁSTICHS,   FASTIGUEJAR. 

HU,  U  o  UN,  UNA.  adj.  Sol  de  la  seua  especie. 
Un,  uno,  único.  ||  La  persona  que  's  cita  indetermi- 
nadament.  Uno.  |¡  m.  unitat. 

de  L'  hu.  fr.  Ter.  Moya.  Expressa  la  superioritat  de 
algu  a  persona  o  cosa;  equival  a  de  primera. 

TOT  És  hu.  Expr.  irbn.  S'  usa  pera  denotar  qu'una 
cosa  és  totalment  diversa  y  fora  del  cas  que's  parla. 
Todo  es  uno;  lo  mismo  es  lo  uno  que  lo  otro. 

HUBERT.  m.  Nóm  propi  d'  lióme.  Huberto. 

HUBERT  DE  L'  ESPINE.  Biog.  Viatger  explora- 
dor asiátich  del  sigle  XVI,  que  va  néixer  a  Avinyó. 
L'  any  1542  va  embarcarse  pera  1'  illa  de  Candía, 
caient  presoner  deis  turchs,  venentlo  a  un  comer- 
ciant  de  Tartaria,  que  '1  va  revendré  a  un  deis  dig- 
nataris  del  gran  Kan.  Recobrada  la  llivertat,  va  retor- 
nar a   Franca,  publicant  la  relació  deis  seus  viatges. 

HUCH.  m.  Nóm  propi  d'  home.  Hugo. 

HUCH.  Biog.  Nóm  y  a  voltes  cognóm  de  la  familia 
deis  comtes  d'  Empuries,  entre  'ls  sigles  X  al  xin. 
Essent  comtes  independents  encunyaren  moneda, 
quins  exemplars  abunden  poch.  Varen  sostindre  gue- 
rres  ab  els  comtes  del  Rosselló,  ab  els  de  Barcelona 
y  ab  el  vescomte  de  Rocabertí.  Han  historiat  aqueixa 
familia  1'  autor  cátala  Tabemer  en  sa  Historia  de  los 
condes  de  Empurias  y  '1  francés  Jaubert  de  Passa:  No- 
tice  hislorique  sur  la  ville  et  le  comté  d'  Empurias  («Me- 
moires  des  antiquaires  de  France»,  tom.  V.)  ||  Nóm 
de  molts  guerrers  célebres  catalans  de  la  Etat  Mitja. 

HUECH.  Ter.  arañes.  FOCH. 

HUELLA.  Ter.  arañes.  FULLA. 

HUERTA  (Gaspar).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  a 
Segorb  envers  1660  y  mort  en  1747.  Deixeble  predi- 
leite  de  Jesualda  Sanchís.  Artista  mediocre,  mes, 
travallador  actiu  y  perseverant,  va  reunir  un  bon  ca- 
pital, repartit  entre  'ls  pobres  en  son  amor  per  la 
caritat.  A  Segorb,  a  Caudiel  y  en  el  museu  de  Valen- 
cia existeixen  distints  quadros  pintáis  per  ell. 

HUGA.  f.  Mena  de  caputxa. 

HUGONAU.  m.  HUGONOT. 

HUGONOT.  m.  Mot  pera  designar  ais  sectaris  de 
Calvini.  Hugonote,  calvinista.  ||  irrelliGiós,  IMPÍO. 

HUGUET  ( Jaume).  Biog.  Pintor  barceloií  poch  co- 

negut  de  mitjans  del  sigle  xv.  És  autor  del  retaule  de 

la  verge  a  Sant  Pere  de  Vilamajor  (1416)  y  del  de 

St.  Martí  de  Montnegre,  al  bisbat  de  Barcelona  (1 479). 

HUÍ.  Ant.  AVUI. 

HUIRÉ  (Sant  Pere  de).  Geog.  Lloch  del  dist.  mu- 
nicipal de  Sant  Lloren;  de  Campdevánol,  prov.  de 
Girona. 

HUIT.  m.  VUlT. 

HUIX.  m.  HOY. 

¡HUIX!  Interjecció  de  menyspreu. 

HUJA.  f.  Fatiga,  molestia. 

HUJAR.  V.  a.  FASTIGUEJAR. 


HUJAT.  p.  p.  CANSAT,  FASTIGUEJAT. 

HUJÓS,  A.  adj.  MOLESTOS. 

HULÁ.  m.  Nóm  d'  una  familia  asiática  introduida 
a  Europa. 

HULE.  m.  ENCERAT,  4. 

HUM.  m.  Ter.  arañes.  FUM. 

HUMA,  NA.  adj.  Cosa  d'  home.  Humano.  II  Met. 
Tractable,  compassiu,  cortés.  Humano. 

MES  QUE  HUMA.  Superior  a  lo  huma.  Sobrehumano. 

HUMANAL,  adj.  HUMA. 

HUMANAMENT.  adv.  m.  Segons  la  condició  y  na- 
turalesa  humana.  Humanamente.  ||  Afabletuent,  be- 
nignament.  Humanamente.  I|  Usat  ab  negació,  signi- 
fica segons  les  torces  humanes,  cóm:  humanament  no 
se  pot  fer.  Humanamente  imposible. 

HUMANAR,  v.  a.  Fer  huma.  Humanar. 

HUMANARSE,  v  r.  Ferse  home.  Se  diu  sois  del 
Fill  de  Deu.  Humanarse,  humanizarse,  encarnarse. 

HUMANAT,  DA.  p.  p.  Humanado. 

HUMANISTA,  m.  Qui  professa  les  lletres  humanes. 
Humanista.  ||Versat  en  lletres  humanes.  Humanista. 

HUMANITARI,    A.  adj.   FILANTRÓPICH.  ||  HUMA,  2. 

HUMAN1TARISME.  ni.  Sistema  o  doctrina  huma- 
nitaria. Humanitarismo. 

HUMANITAT.  f.  La  condició  deis  homes,  la  natu- 
ralesa  humana.  Humanidad,  filantropía.  ||  Afabili- 
tat,  benignitat.  Humanidad.  ||  Fam.  Corpulencia  del 
home.  Humanidad.  ||  pl.  Lletres  humanes:  gramática, 
retórica,  historia  y  poesía.  Letras  humanas,  huma- 
nidades, bellas  letras,  buenas  letras.  ||  El  conjunt 
deis  éssers  racionáis  que  poblen  la  térra. 

HUMAT.  ni.  Quím.  Combinado  del  ácit  húmich  ab 
una  base.  Humato. 

HUMBOLDTILITA.  f.  Min.  Silicat  d'  alúmina  y  de 
cal;.  Humboldtilita. 

HUMBOLDTITA.  f.  Min.  Silicoborat  de  calg. 
Humboldtita. 

HUMECTAR,  v.  a.  p.  u.  y 

HUMEDEIXER.  v.  a.  humitejar. 

HUMEDAR.  v.  a.  Ant.  humitejar. 

HÚMEDA.  Ter.  arañes,  dintell. 

HUMEJAR.  Ter.  arañes.  AFEMAR. 

HÚMER.  m.  Anat.  Os  parió,  irregular,  cilíndrói- 
dich,  que  forma  1'  ormeig  del  brac,  extenentse  desde 
el  muscle  fins  al  colze.  Húmero.  ||  Entra  en  la  com- 
binado de  varies  paraules  anatómiques. 

HUMERAL,  adj.  Anat.  Pertanyent  al  os  húmer. 
Humeral.  ||  Muscle  que  mou  el  brac.  cap  dalt.  Hu- 
meral. 

HUMERAU.  Ter.  arañes.  GOLFA. 

HUMICH,  CA.  adj.  Se  diu  d'  un  ácit  que  's  creu 
que  h¡  ha  ais  íems.  Húmico. 

HUMIL.  adj.  Modest,  sense  superbia.  Humilde.  || 
Vil,  despreciable.  Humilde.  ||  Innoble.  Humilde. 

AB  TOTS  HAS  D'  ÉSSER  HUMIL,  NO  TANT  QUE  'T  TIN- 
GUEN PER  vil.  Re}.  Denota  que  la  sumissió  y  humili- 
tat  no  han  de  degenerar  en  baixesa.  Quien  mucho  se 
baja,  el  culo  enseña. 

HUMILIACIÓ.  f.  Abatiment.  Humillación. 

HUMILIANT.  p.  a.  Lo  que  humilía.  Humillador, 
humillante. 

HUMILIAR.  v.  a.  Reprimir,  subgectar.  Humiliar, 
abatir. 

HUMILIARSE.  v.  r.  Fer  actes  d' humilitat.  Humi- 
llarse. ||  Subgectarse  a  un  altre.  Humillarse. 

HUMILIAT,  DA.  p.  p.  Humillado. 

HUMILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Humildísimo. 

HUMILITAT.  f.  Virtut  que  'ns  fa  obrar  conforme 
a  la  nostra  poquetat.  Humildad.  ||  Baixesa  de  neixe- 
ment.  Humildad.  ||  Sumissió,  rendiment.  Humildad. 


38 


HUM 


HYSS 


HUMILLADOR,  m.  Lloch  de  devoció  ab  alguna 
creu  o  imatge  a  la  sortida  deis  pobles.  Humilladero. 

HUMILMENT.  adv.  ni.  Modestament,  ab  sumissió, 
en  actitut  de  prech.  Humildemente. 

HUMIT,  DA.  adj.  Molí,  que  té  humitat.  Húmedo. 

HUMITA.  f.  Min.  Substancia  diáfana,  negrosa  y 
resplandent.  Humita. 

HUMITAT.  f.  La  condició  de  lo  humit  o  un  poch 
mullat.  ||  Lo  que  conté  aigua.  ||  mollena. 

HUMITEIG.  m.  Acció  y  efecte  d'  humitejar. 

HUMITEJAR.  v.  a.  Humidejar  alguna  cosa  arrui- 
xantla  o  posantla  entre  coses  mullades.  Humedecer. 

HUMITEJAT,  DA.  p,  p.  Humedecido. 

HUMOR,  m.  Substancia  líquida  del  eos  animal.  Hu- 
mor.H  HUMITAT.  ||  Geni,  complexió  natural.  Humor.  || 
Met.  Disposició  pera  fer  alguna  cosa.  Humor.  ||  pl.  La 
sanen,  bilis,  etc.,  que  mantenen  la  vida.  Humores. 

HUMOR  ÁQÜEU.  adj.  Opt.  Humor  deis  ulls,  que  sem- 
bla aigua.  Humor  ácueo. 

HUMOR  CRISTALLÍ.  Opt.  L'  humor  espés  que  forma 
el  globo  deis  ulls  y  en  el  qual  s'  hi  refracten  els  raigs 
de  la  llum:  la  seua  configurado  varía  la  vista  en 
llarga  o  curta,  clara  o  fosca.  Humor  cristalino. 

humor  salat.  Med.  Malaltía  de  la  pell,  enrojintla 
y  fent  picor.  Empeine.  ||  Ter.  HERPES 

humor  vítreu.  Opt.  L'  humor  transparent  deis 
ulls.  Humor  vitreo.  ||  Such  viscos  que  ix  de  les  plan- 
tes y  animáis.  Aguaza. 

HUMORS  FRETS.  Med.  Malaltía  escrofulosa  que  's 
manifesta  al  coll  de  la  persona.  Humores  ó  tumores 
fríos,  traperanos,  lamparones,  sinfadenitis  de  niños. 

AGAFAR  O  TROVAR  DE  BON  HUMOR,  fr.  Trovar  a 
algú  en  disposició  de  concedir  lo  que  se  li  demana. 
Hallar  de  buen  humor  ó  de  buen  gesto. 

CARREGARSE  D'  HUMORS.  fr.  Acudir  un  humor  espés 
a  les  juntures  de  les  carnes  de  les  cavalcadures,  pri- 
vant  el  moviment  d'aquelles  parts.  Aporrillarse. 

ESTAR  DE  MAL  HUMOR,  O  NO  ESTAR  D'  HUMOR,  fr. 
Met.  No  estar  alegre,  estar  anguniós.  Estar  climaté- 
rico, de  mal  humor,  ó  de  mal  gesto. 

GASTAR  BON  HUMOR,  fr.  Estar  molt  alegre,  content. 
Gastar  buen  humor. 

remoure  humors.  fr.  Alterarlos.  Remover  humores. 

HUMORADA,  f.  Cas  o  ditxo  graciós.   Humorada. 

HUMORAL,  adj.  Med.  Pertanyent  ais  humors.  Hu- 
moral. 

HUMORAT,  DA.   adj.  Qui  té  humors.  Humorado. 

ESTAR  MALHUMORAT.  fr.  ESTAR  DE  MAL  HUMOR. 

HUMORISME.  m.  Med.  Atribuir  les  malaltíes  a  mo- 
dificacions  deis  humors.  Humorismo.  ||  Gracia,  sáti- 
ra fina  en  el  parlar  o  escriure. 

HUMORISTA,  m.  Med.  Qui  professa  I'  humorisme. 
Humorista. 

HUMORÍSTICH,  CA.  s.  y  adj.  L'  individu  que  té'l 
geni  alegre,  y  també  les  gracies  y  humorades  que 
promouen  a  riure.  Humorístico. 

HUMORÓS,  A.  adj.  Med.  Que  té  molt  d'  humor. 
Humoroso. 

MAL  HUMORÓS  O  MAL  HUMORAT:  MALHUMORÓS  O 
MALHUMORAT. 

HUMOROSITAT.  f.  Med.  Abundor  d'  humors.  Hu- 
morosidad. 

HUMUS,  m.  La  capa  o  crosta  superficial  de  la 
térra.  Humus. 


HUN.  m.  adj.  L*  individu  o  lo  relatiu  a  un  poblé 
sármata,  que  feu  conquistes  a  Europa.  Huno. 

HÚNGAR,  RA.  adj.  El  natural  de  o  pertanyent  al 
regne  u'  Hungría.  Húngaro. 

¡HUPA!  interj.  S' usa  pera  animar  o  animarse  mu- 
tuament  a  alear,  remoure,  enderrocar,  etc.,  un  ob- 
gecte  pesant.  ¡Hupa!  ¡hape!  ||  Veu  ab  que  'ls  nens 
demanen  que  se  'ls  pose  ais  bracos,  etc.  ¡Hupa! 

HURA.  f.  adj.  Carbuncle,  mal  grá  que  surt  al  cap 
y  que  sol  ésser  perillos.  Hura. 

HURACÁ.  m.  Mot  castellanisat.  Vent  impetuós,  de 
forca  extraordinaria,  que  en  cátala  s'  anomena  tra- 
montana, y  té  altres  denominacions  també.  Huracán. 

HURAULITA.  f.  Min.  Mena  de  pedra  molt  sem- 
blanta  al  piróxen.  Huraulita. 

HURCA.  Ter.  arañes.  FORCA. 

HURÍ.  f.  Hermosures  celestials  que  Ms  mnssulmans 
creuen  ésser  al  paráis  pera  recompensar  la  fé  y  su- 
missió deis  creients.  Hurí.  ||Dona  hermosíssima.  Hurí. 

HUROLITA.  f.  Min.  Fosfat  de  magnesia  grogúench 
rojos,  traslúcit  y  vidrios.  Hurolita. 

HURONITA.  f.  Min.  Mineral  grogós  verdench,  que 
se  composa  de  sílice,  alúmina,  óxit  de  ferro,  cals  y 
magnesia.  Huronita. 

HURQUETA  (Port  de  la).  En  la  ratlla  fronterica 
de  1'  Ariége  ab  la  Valí  d'  Aran  (2,550  met.) 

HURTES  (Á  les),  m.  adv.  Á  LES  palpentes. 

HÚSAR,  m.  Soldat  de  cavallería  lleugera.  Húsar. 

HUXER.  m.  Criat  de  palau  que  guarda  la  porta. 
Ujier. 

HUY.  adv.  Ant.  AVUI. 

DE  HUY  AVANT.  m.  adv.  Ant.  D'  AVUI  EN  AVANT. 

HUYT.  m.  numeral.  Ant.  VU1T. 

HUYTANTA.  m.  num.  Ant.  VUITANTA. 

HUYTAVA.  f.  Ant.  OCTAVA. 

HUYTUBRI.  m.  Ant.  OCTUBRE. 

HYMENEAT,  DA.  adj.  Ant.  CASAT. 

HYSERN  Y  MOLLERAS  (Joaquim).  Biog.  Metge 
notable.  Nat  a  Banyoles  1'  any  1804,  mort  a  Madrit 
en  1883.  Fill  del  metge  Joan,  de  Banyoles.  Acavada 
la  carrera  va  guanyar  la  cátedra  d'  anatomía  de  Ma- 
drit, en  quina  escola  després  va  ensenyar  fisiología, 
per  primera  volta  a  Espanya,  fent  les  llissons  practi- 
ques ab  viviseccions.  L'any  1848  publicava  son  Uibre 
La  filosofía  médica  reinante,  ab  la  qual  va  proclamar 
la  doctrina  homeopática  en  la  R.  Academia  de  Ma- 
drit. Convertit  a  la  homeopatía,  va  ésserne  un  após- 
tol desde  Madrit,  fundant  primer  1'  Academia  y  fu- 
sionantla  després  ab  la  actual  Societat  Hahnema- 
niana,  de  la  que  n'  era  president  vitalici.  Les  dues 
obres  senes:  La  doctrina  homeopática,  sus  dogmas 
fundamentales,  su  extensión  y  su  propagación  en  todas 
las  partes  del  mundo  (1860);  y  La  certidumbre  de  la 
homeopatía  en  sus  fundamentos  empírico-racionales 
(1861),  poden  considerarse  obres  de  consulta.  Va  re- 
batre  tot  lo  dit  per  en  Dumas  contra  la  homeopatía. 
Era  metge  del  infant  D.  Francesch  y  honorari  de 
Isabel  II,  aixís  com  conceller  d'  Instrucció  Pública 
y  mes  tart  inspector  general,  havent  sigut  sa  tasca 
profitosa. 

HYSSOP  (Joseph).  Biog.  Poeta  hebreu,  nat  a  Per- 
pinyá,  qui  vivía  a  les  derreríes  del  sigle  xv.  Escri- 
gué  el  poema  Vas  d' argent,  traduit  al  1  latí  per  Reuch- 
lin,  calificant  al  autor  de  poeta  dolcíssim. 


9  9   $ 


I 


I.  Aquesta  Uetra  's  produeix  disposantse  1'  aparato 
vocal  en  la  forma  següent:  se  separa  lleugerament  la 
barra  de  baix  de  la  de  dalt,  s'  adereix  la  part  initja 
lateral  de  la  llengua  ais  inaxilars  superiors  formant 
un  pía  inclinat  d'  ascens  y  descens,  el  vel  del  pala- 
dar s'  aixeca  un  poch  y  'ls  Uavis  se  posen  de  manera 
que  formin  una  obertura  que  siguí  quasi  com  la  mei- 
tat  de  la  que  's  fa  al  produirse  la  o.  En  tal  posicló, 
al  donar  sortida  al  aire  sonor,  se  produeix  la  /,  des- 
prés  de  pegar  aquell  al  paladar.  És  numeral  y  val 
per  1,  encara  qu'  atitigament  valía  per  100.  I.  ||  f.  És 
abreviatura  del  iodo.  I.  ||  Com  inicial  es  abreviatura 
d'  il-lustrc.  I.  ||  Com  signe  d'  ordre  indica  '1  lloch 
nové.  I.  ||  Pe<;a  de  metall  pera  imprimir  o  estampar 
la  lletra  del  meteix  nom.  I.  ||  Punxó  de  cer  trempat 
que  serveix  pera  marcar  la  propia  lletra  demunt  de 
metalls,  fusta,  etc.  I.  ||  Xapa  de  llauna,  arám,  ferro, 
etc.,  ont  hi  ha  retallada  la  lletra  del  meteix  nom.  I. 

IACCA.  Geog.  Ant.  Ciutat  de  la  Espanya  tarrago- 
nina,  qu'  era  capital  deis  iacetans,  al  lloch  ont  are 
s'  alca  la  població  de  Jaca. 

IACCETANIA.  Geog.  Ant.  Regió  de  1'  Espanya  ta- 
rragonina,  que  s'  extenía  desde  '1  peu  deis  Pirineus 
fins  els  confins  de  Lleida  y  Aitona. 

IACCETANIS.  Geog.  Ant.  Poblé  antich  de  1'  Es- 
panya tarragonina,  que  tenía  a  lacea  per  capital,  y 
se  trovava  entre  'ls  Pirineus  al  N.,  l'Ebre  al  S.,  els 
vascons  al  O.  y  els  ceretans  al  E. 

IACOTINGA.  f.  Min.  Roca  aurífera  del  Brasil, 
quartcosa,  compacta,  rogenca  y  d'estructura  fullosa. 
Iacotinga. 

IAGUT,  DA.  Ter.  adj.  AJAGUT. 

IAMOTECNIA.  f.  Farm.  L'  art  de  preparar  els  me- 
dicaments.  Iamotecnia. 

IATROFÍSICH,  CA.  adj.  Med.  La  física  baix  el 
punt  de  vista  médich.  Iatrofísíco. 

IATROLOGÍA.  adj.  Med.  Nom  de  la  medicina. 
Iatrología. 

IATROMATEMÁTICA.  f.  Med.  Sistema  en  que  's 
fa  aplicació  de  les  matemátiques  pera  explicar  els 
fenómens  de  la  vida  del  home  sá  y  del  malalt.  Iatro- 
matemática. 

IATROQUIMIA.  f.  Med.  U  art  de  curar  per  medi 
de  reméis  químichs.  Iatroquimia. 

IBÁÑEZ  (Bonaventura).  Biog.  Missioner  valencia, 
del  sigle  xvil.  Nat  a  Puzol,  mort  a  Kuantung  (Xina), 
1'  any  1670.  Havía  pres  1'  hábit  deis  franciscans  des- 
calcos 1'  any  1643  a  Valencia,  desde  ont  va  anar  a 
les  Filipines,  estudiant  Mengües  a  Manila.  Després  va 
entrar  a  la  Xina  (1649),  havent  tornat  a  Espanya  y 
anat  a  Roma  en  busca  d'  elements  pera  ajudar  a  les 
missions.  Va  fundar  moltes  iglesies  al  retornar  a  la 
Xina,  afrontant  greus  perills.  Resten  tres  obres  es- 
crites  d'  ell  relatives  a  missions. 

—  GARCÍA  (JOAQUIM).  Biog.  Arquitecte  valencia,  de 
la  segona  meitat  del  sigle  xvni.  Va  morir  a  Xalapa 
(América)  1'  any  1784.  Havía  cursat  a  Roma,  ab  llui- 
ment,  la  carrera  d'  arquitectura.  Per  encárrech  del 


savi  Francesch  Pérez  Bayer  va  projectar  y  construir 
una  petita  iglesia  dedicada  a  Sant  Tomás  de  Villa- 
nueva,  que  's  judicá  com  una  de  les  millors  que  hi 
han  en  la  Plana  de  Castelló.  Va  embarcarse  cap  a 
1'  América,  essent  desgraciat. 

—  Y  ibáñez  DE  IBERO  (Carles).  Biog.  Geodesta  no- 
tabilissim.  Nat  a  Barcelona  1' any  1825;  mort  a  Nica 
en  1891.  Va  comentar  la  carrera  militar  1'  any  1838, 
entrant  a  1'  Academia  d'  enginyers,  havent  arrivat  a 
general.  L'  any  1847  formava  la  divisoria  de  Tuy  a 
Oporto  y  feia  'I  plan  de  la  ciutat  de  Valencia  del 
Miño.  Quatre  anys  després  rebía  la  comissió  d'  estu- 
diar les  tropes  pontoneres  d'  Europa  pera  organisar- 
les  aquí.  L*  any  1853  entrava  en  la  comissió  del  mapa 
general  d'  Espanya  y  s'  encarregava  de  midar  la  base 
central  de  la  triangulado  geodésica  del  pais,  vora 
de  Toledo,  fentse  construir  a  París  un  aparell  exprés 
de  invenció  sena.  L'  any  1880  hi  amidava  una  basa 
geodésica  de  Suica,  a  instancies  del  govern  federal. 
Va  iniciar  y  porta  a  terme,  la  unió  geodéuca  d'  Eu- 
ropa y  1' África;  la  principal  operació  feta  d'  aquesta 
mena  (1878);  havent  midat  una  extensió  quin  quadrat 
és  de  2.248,580  hectaries,  ab  maravellosa  justesa,  po- 
sáis d'  acort  els  cientifichs  militars  francesos,  que 
operaven  desde  1'  África,  ab  els  espanyols  situats 
dalt  d'  un  pich  de  Sierra  Nevada.  El  general  Ibáñez 
va  organisar  1'  Instituí  Geográfich  y  Estadístich,  ocu- 
pant  molts  anys  sa  direcció.  Va  presidir  tots  els 
congresos  de  geografía  internacionals  durant  mes  de 
deu  anys.  Per  sos  mérits  extraordinaris  va  rebre  un 
títol  de  marqués.  Els  travalls  científicos,  que  casi 
tots  ells  son  de  geodesia,  publicats  per  Ibáñez  desde'l 
1853  al  1876,  no  baixen  de  vintitres  y  constitueixen 
el  conjunt  mes  important  de  la  seua  especialitat  en 
la  bibliografía  espanyola. 

—  (manel).  Biog.  Célebre  capitost  carlí  durant  la 
guerra  del  set  anys.  Era  conegut  pél  Llarch  de  Co- 
pons,  y  se  li  reconeixía  un  talent  militar  extraordina- 
ri  y  una  gran  valentía.  El  día  1  de  Marc,  de  1837  de- 
rrota ais  voluntaris  de  Reus  en 
els  camps  del  Morell  y  Vilallonga, 
fentne  una  gran  matanca. 

IBAR.  m.  Estany,  llach.  Lago. 

IBARS  DE  NOGUERA.  Geog. 
Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  arxip. 
d'  Áger,  part.  jud.  de  Balaguer; 
és  a  la  vora  del  riu  Noguera  Riba- 
goryana  y  té  483  hab.  ||  —  D'  UR- 
GELL.  Poblé  de  la  prov.  de  Llei- 
da, bisb.  de  Urgell,  part.  jud.  de 
Balaguer,  és  a  mitjorn  de  la 
serra  d'  Almenara,  a  la  vora  del  estany  del  meteix 
nom,  y  té  9«0  hab. 

IBER,  A.  adj.   1BÉRICH.  ||  Individu  de  la  raga  ibera. 

IBERI.  adj.  IBERICH. 

IBERIA,  f.  Geog.  Nom  que  's  dona  a  Espanya 
y  Portugal.  Iberia. 

IBERICH,  CA.  adj.  Espanyol  peninsular.  Ibérico. 


Segell  d'  Ibars 
d'  Urgell 


40 


ICA 


ICT 


IBÉRIDE.  m.  Bot.  Planta  crucifera  herbada  de  fu- 
lles  senceres  y  flors  arraimades.  Ibéride. 

IBERITA.  f.  Min.  Un  deis 
noms  de  la  seolita.  Iberita. 

IBERUS.  adj.  IBÉRICH.  |l 
Poet.  y  hist.  El  riu  Ebre.  || 
MU.  Fill  de  Tubal  y  nevot  de 
Jafet,  personificado  de  la  Ibe- 
ria. ||  Geog.  y  hist.  Antichs  po- 
bles  del  occident  d'  Europa, 
que  se  suposen  els  primers 
habitants  de  la  penilla  espa- 
nyola,  raga  establerta  a  les 
costes  del  Atlántich  y  del  Me- 
diterrani,  qu'  alguns  autors 
V.  anomenen  silura,  basca,  herc- 
io     ber  o  medilerrania. 

IBI.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
y  bisbat  de  Valencia,  partit 
jud.  de  Xixona,  és  entre  les 
serres  del  Carrascal  y  del  Cor- 
bó,  a  la  vora  del  barranch  de 
Casarrera  y  té  3,805  habitants. 

Ciutat 


Brot  d'  iberide 


IBICA.  Geog. 
cap  del  part.  jud.  del  seu 
nbrn,  prov.  de  les  Ba- 
lears,  bisb.  de  Mallorca, 
és  a  la  costa  llevantina 
de  F  illa  del  seu  nom  y 
té  6,404  hab.  ||  Illa  deis 
grupus  de  les  Balears, 
situada  al  SO.  de  la  de 
Mallorca,  té  un  total  de 
23,617  hab.  ||  Partit  judi- 
cial de  les  illes  Balears, 
format  deis  ajuntaments 
de  Formentera,  Ibica, 
Sant  Antoni  Abat,  Sant 
Joan  Baptista,  Sant  Jo- 
seph  y  Santa  Eularia;  su- 
mant  entre  tots  25,493 
habitants. 

IBICENCH,  CA.  adj. 
Lo  pertanyent  y  '1  na- 
tural de  Ibiga,  ciutat  de 


Iberus 


Moneda  ibérica  de  Lleida 


es  illes  Balears.  Ibizenco. 
IBIDEM.  adv. 
11.  Paraula  lia- 
tina  pera  expre- 
ssar  que  la  cosa 
de  que  's  parla 
se  trova  en  lo 
meteix  lloch  que 
la  que  s'  ha  es- 
mentat  abans. 
Ibidem. 

IBIS.  m.  Ornil. 
Aucell   de  pas  y  doméstich,   ab   les  ales  blanques 
y    1  eos  negre.  Es  nadiu  d'  Egipte,  ont  lo  venera- 
ven  perqué  destruía  'ls  molts  insectes  que  deixaven 
les  aigües  del  Nil  en  llurs  crescu- 
des.  Ibis. 

IBOR.  m.  Barranch,  riu  petit. 
IBORRA.  m.  Lloch  d'  aigua. 
IBORRA.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
de  Lleida,  bjsb.  de  Solsona,  part. 
jud.  de  Cervera,  és  a  la  vora  del 
riu  Llobiegós,  quasi  a  la  partió  de 
la  prov.  de  Barcelona,  y  té  264  ha- 
bitants. 

ICARIA,  f.  Nom  que  dona  Esteve 
Cabet  al  país  ont  volía  establir  el  seu  sistema  social 
comunista.  Icaria. 

ICARIANS.  m.  pl.  Els  habitans  d'  Icaria;  partidaris 
del  sistema  de  Cabet.  Icarianos. 


Segell  d'  Iborra 


ICART  (Lluis  Pons  de).  Biog.  (Vegis  PON'S  DE 
ICART,  LLUIS). 

ICESPAR.  ni.  Min.  Silicat  d'  alúmina,  transparent, 
de  Ilustre  vidrench  y  fractura  imperfectament  fullosa. 
Icespar. 

1CNEUMOGENOSIS.  f.  Med.  Malaltía  produida 
per  la  incubació  deis  ous  del  icneumón  depositáis 
ais  teixits  vegetáis  o  animáis.  Icneumogenosis. 

ICNIÓGRAF.  m.  Autor  quines  obres  consisteixen 
sois  en  figures.  Icniógrafo. 

ICNÓGRAF.  s.  y  adj.  Arq  Qui  exerceix  la  icno- 
grafía. Icnógrafo. 

ICNOGRAFÍA,  f.  Arq.  Descripció  o  tragat  de  la 
planta  d'  un  edifici.  Icnografía. 

ICNOGRÁFICH,  CA.  adj.  Arq.  Pertanyent  a  la  ic- 
nografía. Icnográfico. 

ICNOLOGÍA.  f.  Pint.  y  escult.  Representació  de 
les  coses  moráis,  cbm:virtu/s,vicis,  etc.,  baix  la  figu- 
ra de  coses  sensibles.  Icnología.  [1  Interpretado  de 
¡matges  o  monuments  y  emblemes  antichs.  Icno- 
logía. 

ICNOSSOARI.  m.  Zool.  Ésser  que  sois  té  rudi- 
ments  d'  animalitat.  Icnozoario. 

ICÓN.  m.  Ant.  imatge. 

ICÓNICH,  CA.  adj.  Conforme  a  un  model.  Icónlco. 

ICONISME.  m.  Representació  figurada  o  simbólica 
del  pensament.  Iconismo. 

ICONOCLASME.  m.  Doctrina  deis  iconoclastes. 
Iconoclasmo. 

ICONOCLASTA,  m.  Heretge  que  nega  '1  cult  a  les 
imatges.  Iconoclasta,  iconómaco.  ||  Destruidor  o 
mutilador  d'  imatges.  Iconoclasta. 

ICONÓFIL,  A.  adj.  Apassionat  per  les  imatges  y 
pintures.  Iconófilo. 

ICONÓGRAF.  m.  Versat  en  la  iconografía.  Iconó- 
grafo. 

ICONOGRAFÍA,  f.  Descripció  de  les  imatges.  Ico- 
nografía. 

ICONOGRÁFICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  pre- 
ceptes  iconográfichs.  Iconográficamente. 

ICONOLATRÍA,  f.  Adorado  de  les  imatges.  Ico- 
nolatría. 

ICONÓLECH,  GA.  s.  Qui  está  versat  en  la  icono- 
logía. Iconólogo. 

ICONOLOGÍA,  f.  Pint.  y  esc.  Representació  de  les 
virtuts,  vicis,  o  altres  coses  moráis  o  naturals  ab 
la  figura  o  apariencia  de  persones.  Iconología. 

ICONOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  la  ¡enología 
y  'ls  seus  progectes.  Iconológicamente. 

ICONOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  ico- 
nología. Iconológico. 

ICONOMANÍA,  f.  Manía  per  les  imatges.  Icono- 
manía. 

ICONOSTROF.  m.  Instrument  óptich  que  té  la  pro- 
pietat  de  fer  veure  'ls  obgectes  invertits  y  del  qual  se 
serveixen  els  gravadors  pera  copiar  el  modelo.  Ico- 
nostrofo. 

1COR.  m.  Cir.  Sanch  barrejada  ab  pus  que  surt  de 
les  llagues  y  ferides.  Icor. 

ICORÓS.  adj.  Lo  que  pertany  al  icor.  Icoroso. 

ICORVIDI.  adj.  Med.  Semblant  al  pus  de  les  lla- 
gues. Icorvídeo. 

ICOSAEDRE.  m.  Geom.  El  derrer  deis  cossos  re- 
gulars  de  la  geometría,  que  té  vint  cares  triangulars 
y  iguals.  Icosadreo. 

ICOSÍGON,  A.  adj.  Que  té  vint  ánguls.  Icosí- 
gono. 

ICOSITETRAEDRE.  ai.  Min.  Cristall  de  vintiqua- 
tre  cares.  Icositetraedro. 

ICTERICIA,  f.  Med.  QROGOR,  FEL  SOBREIXIT. 


DlC.  CAT. 


Iconografía 


1  y  2.  Baixos  relleus  romans  de  1'  iglesia  de  Sant  Feliu,  de  Girona  (sigle  i).  — Bust  ibérich  descobert  a  Elx  (s.  V  a.  J.C.). 
—  Estatua  grega  d'  Esculapi,  descoberta  a  Empuries  (s.  III  a.  J.C.)-—  Cap  grech  (Diana  ó  Venus)  trovat  á  Em- 
puñes (s.  IV  a.  J.C.)-—  Fragment  de  columna  vissigótica  de  1'  iglesia  del  Vernet  (s.  vin).—  Capitell  vissigot  de 
Sant  Pau  del  Camp,  a  Barcelona  (s.  vil).  —  Estatua  de  Sant  Pere,  del  monestir  de  Ripoll  (s.  XI).  —  Fragments 
d'  arquitectura  romana  del  Museu  Arqueológicli  de  Tarragona  (s.  III).  — ídem  románica  de  la  portalada  de  Ripoll. 


DIC.  CAT 


Retaule  representant  les  Bodes  de  Cana,  en  la  Catedral  de  Barcelona  (s.  XV).—  Mosaich  roma  d'  Empuries,  representan!  el  sac 
mau  (1445).—  Alabastro  grech  trovat  a  Empuries  (s.  Vi  a.  J.C ).—  Mare  de  Deu  ab  son  Fill  (retaule  del  Museu  de  Vich,  s.  XV). 
sentant  al  Salvador,  de  1'  iglesia  de  Tavérnoles.  —  Pintura  mural  de  1'  iglesia  de  Santa  María  d'  Aneu,  d'  Esterri  (Pallars),  s. 
Balears  (s.  VIH).  —  Tapie  de  Sant  Jordi  de  la  Diputació  (Museu  del  Parch,  s.  xvi).—  Mosaich  roma  trovat  a  Sagunto.—  Portad 
—  Naixement,  pintura  al  fresch  de  1' iglesia  de  Sant  Martí  de  Fenollar  (Rosselló).—  Antipendi  de  l'iglesia  de  Mussoll  (Cerdan 


Iconografía 


d  Ifigenia  (s.  I).—  Vas  grech  de  perfums,  trovat  a  Empuries  (s.  v  a.  J.C.).—  Retaule  de  la  Verge  deis  Concellers,  de  Lluis  Dal- 
denació  de  Sant  Vicents,  a  V  iglesia  de  Sarria  (s.  xv).  —  Sant  Vicents  Ferrer  y  'ls  Donants  (s.  XV).  -  Cibori  del  sigle  xm,  repre- 
Tapíc.  antich  de  la  Catedral  de  Girona  (s.  XI).—  Retrat  eqüestre  de  Ramón  Berenguer  (s.  xv).—  Mosaich  trovat  a  Santa  María, 
Codix  deis  Privilegis,  de  Palma  de  Mallorca  (1334).—  Antipendi  de  1'  iglesia  de  Tavérnoles,  representant  a  nou  prelats  (s.  xm). 
epresentant  1' Epifanía  (s.  xii).— Retaule  valencia  que  representa  la  vida  de  Frá  Bonifaci,  germá  de  Sant  Vicents  Ferrer. 


Iconografía 


Baixos-relleus  del  frontis  de  derrera  '1  chor  de  la  Catedral  de  Barcelona,  del  sigle  XVI  (vida  y  martin  de  Sta.  Eulana). 

—  Sant  Crist  d'  Organyá  (s.  XIII).-  Estatua  jaent  en  fusta,  de  Sant  Aleix,  d' Agustí  Pujol  (s.  XVII),  a  Santa  Mana 
del  Mar  (Barcelona).  —  Sant  Crist  de  Lepant  (Catedral  de  Barcelona,  s.  XVI).  -  Retaule  en  fusta  de  la  Catedral 
de  Palma,  de  Jaume  Blanquer  (s.  xvi).  -  Mare  de  Deu  románica  (Sant  Martí  Sarroca).  -  Relleu  en  marbre  ala- 
bastrí,  fondo  vermell  y  or,  del  sigle  xvi  (iglesia  de  Sant  Joan,  Valencia).— Estatua  eqüestre  de  Sant  Julia  (s.  xyill). 

—  Imatge  de  plata  de  Sant  Jordi  (capella  de  la  Audiencia,  Barcelona).  -  Imatge  d*  ángel,  en  roure,  istil  plate- 
resch  (s.  XVII).  —  Sant  Miquel,  estatua  policromada  en  térra  cuita,  de  Pere  Millán  (s.  XV). 


IDE 


1DI 


4; 


ICTINI.  m.  Nóm  del  barco  que  navega  per  dins 
de  F  aigua  cóm  els  peixos,  ab  les  condicions  necessa- 
ries  pera  que  'ls  tripulants  puguin  respirar  aire  at- 
mosférich  produit  artificialment.  Ictíneo. 

ICTIODE.  adj.  Semblant  a  un  peix.  Ictiode. 

ICTIODOSULITA.  f.  Geol.  Nóm  d'  unes  grans  es- 
pines ióssils  que  solen  trovarse  en  terrenos  gredosos. 
Ictiodosulita. 

ICTIÓFACH,  CA.  ni.  Qui  viu  de  menjar  peixos.  Ic- 
tiófago. 

ICTIOFAGIA.  f.  Costúm  d'  alimentarse  de  peixos. 
Ictiofagia. 

ICTIÓFIL,  A.  adj.  Aficionat  ais  peixos.   Ictiófllo. 

ICTIOFTALM.  m.  Min.  Varietat  d'  apofita,  de 
Ilustre  maraperlí,  molt  semblant  a  un  ull  de  peix. 
Ictioftalmo. 

ICTIÓGRAF.  s  Versat  en  la  ictiografía.  Ictió- 
grafo. 

ICTIOGRAFÍA,  f.  Zool.  Descripció  deis  peixos. 
Ictiografía. 

ICTIOL,  m.  Un  preparat  farmacéutich. 

ICTIÓLECH.  m.  Práctich  en  la  ictiología.  Ictió- 
logo. 

ICTIOLOGÍA,  f.  Zool.  Part  de  la  zoología  que 
tracta  deis  peixos.  Ictiología. 

ICTIOSSAUR.  m.  Erpét.  Genre  de  reptils  escato- 
sos.  Ictiosauro. 

ICTIOSSIS.  f.  Med.  Malaltía  de  la  pell,  en  que 
aquesta  's  cubreix  d'  una  mena  d'  escates.  Ictiosis. 

IDEA.  f.  Noció,  concepte,  percepció.  Idea.  ||  Imat- 
ge,  especie,  representació  que  d'  un  obgecte  qualse- 
vol  's  forma  al  magí.  Idea.  ||  Plan  y  disposició  que  's 
concebeix  al  magi  pera  formar  una  obra.  Idea.  ||  In- 
tenció,  ánim  de  fer  alguna  cosa.  Idea.  |]  Ingeni,  dis- 
posició pera  inventar  alguna  cosa.  Idea.  ||  EXEMPLAR, 
MODEL.  ||  El  fil  o  continuació  del  discurs  o  oració. 
Idea,  hilo.  ||  Manía,  imaginació  extravagant.  Idea. 

IDEA  ABSTRACTA.  FU.  Idea  simple,  aislada,  que 
dona  origen  a  la  consideració  d'  un  modo,  d'  una 
qualitat,  d'  una  circunstancia  ab  absoluta  indepen- 
dencia de  la  substancia  en  que  's  trova  o  de  que 
forma  part.  Idea  abstracta. 

idees  PLATÓNIQUES.  Exemplars  perpetuos  o  immu- 
tables que  hi  há  al  enteniment  diví  de  totes  les  coses 
criades.  Ideas  platónicas  ó  de  Platón.  ||  Met.  Subtile- 
ses  sense  fonament.  Ideas  platónicas. 

IDEAL,  adj.  Pertanyent  a  la  idea.  ||  La  aspiració 
enlairada  del  lióme.  Ideal. 

IDE  ALISAR  v.  a.  Común  i  car  ideal  i  tata  un  assump- 
te,  discórrer  conforme  a  la  ideología.  Idealizar. 

IDEALISME.  m.  Sistema  deis  filosophs  que  diuen 
que  veuen  a  Deu  en  totes  les  coses.  ||  Tot  sistema  ba- 
sat  en  1'  ideal.  Idealismo. 

IDEALISTA,  adj.  Qui  professa  la  doctrina  del 
idealisme.  Idealista.  ||  Qui  té  costúm  de  representar- 
se les  coses  d'  una  manera  ideal.  Idealista. 

IDEALITAT.  f.  Sentiment  de  lo  bell,  de  lo  poé- 
tich,  de  lo  eloqüent;  propensió  a  hermosejar  y  per- 
feccionar una  cosa.  Idealidad.  ||  Facultat  que  per- 
tany  ais  efectes  superiors  o  moráis.  Idealidad.  ||  El 
orgue  o  punt  que  correspon  a  la  situació  d'  aquesta 
facultat,  frenológicament  considerada;  ocupa  les 
parts  laterals  y  un  poch  elevades  del  coronal.  Idea- 
lidad. 

IDEALMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ideal.  Ideal- 
mente. 

IDEALOGISTA.  m.  Escriptor  d'  idees  o  molt  afi- 
cionat a  elles.  Idealogista. 

IDEAR,  v.  a.  Ferse  la  idea  d'  alguna  cosa.  Idear 

||  Met.  IMAGINAR. 
IDEAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Ideado. 
ÍDEM.  Paraula  llatina  que  significa  lo  meteix,  y  se 
dic.  cat.— v.  11.  —  G. 


acostuma  a  usar  pera  repetir  les  cites  d'  un  meteix 
autor,  y  ais  comptes  y  llistes  pera  marcar  diferentes 
partides  d'  una  meteixa  mena.  ídem.  ||  ídem  per 
ídem.  II  Loe.  llat.  Que  significa  que  lo  meteix  és  1'  un 
que  1'  altre.  ||  ídem  per  ídem.  ||  Ello  por  ello. 

IDÉNTICAMENT.  adv.  m.  D'  un  meteix  modo, 
substancia  o  essencia.  Idénticamente. 

IDÉNTICH,  CA.  adj.  Lo  que  substancial  o  essen- 
cialment  és  lo  meteix  que  un'  altra  cosa.  Idéntico. 

IDENTIFICAR,  v.  a.  Fer  que  dues  coses  distintes 
semblin  una  meteixa.  Identificar.  ||  For.  Regonéixer 
si  una  persona  és  la  meteixa  que  's  suposa  o  se  busca. 
Identifica.  ||  FU,  Se  diu  d'  aquelles  coses  que  la  rao 
aprén  cóm  diferentes,  encara  qu'  en  realitat  siguin 
una  meteixa.  Identificarse. 

IDENTIFICAT,  DA.  p.  p.  Identificado. 

IDENTITAT.  f.  Qualitat  de  lo  idéntich.  Identidad. 

IDEOGENIA.  f.  Tractat  sobre  1'  origen  de  les 
idees.  Ideogenia. 

IDEOGÉNICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  o  és  rela- 
ti  11  a  la  ideogenia.  Ideogénico. 

IDEOGRAFÍA,  f.  Manifestació  de  les  ¡dees  per 
inedis  gráfichs.  Ideografía. 

IDEOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
ideografía.  Ideográfico. 

IDEÓLECH.  m.  Qui  professa  la  ideología.  Ideó- 
logo. 

IDEOLOGÍA,  f.  Ciencia  que  tracta  de  les  idees. 
Ideología. 

IDEOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  les  idees. 
Ideológico. 

IDEYA.  f.  Ter.  vulg.  IDEA. 

IDILI.  m.  Poét.  Narració  curta  y  sensilla  que  sol 
tindre  per  obgecte  assumptes  pastorils.  Idilio. 

IDÍLICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  al  idili.  Idílico. 

IDIÓLATRA,  s.  Qui  sois  s'  adora  a  sí  meteix.  Idió- 
latra. 

IDIOLATRÍA.  f.  Adoració  de  sf  meteix.  Idiolatría. 

IDIOLECTRICH,  CA.  adj.  Que  s'electrisa  per  med 
del  frech.  Idioléctrico. 

IDIOMA,  m.  Se  pren  per  lo  meteix  que  llengua  o 
llenguatge;  pero  en  rigor,  y  al  seu  origen,  significa  '1 
dialecte  y  llengua  d'  una  provincia  particular  deriva- 
da y  un  poch  diferent  de  la  llengua  general  de  la  na- 
ció. Idioma.  ||  Modo  particular  de  parlar  que  té  algú. 
Idioma.  ||  Per  extensió  's  diu  del  cant  y  de  la  veu 
deis  animáis.  Idioma.  ||  Teol.  Lo  qu'  és  propi  d'  una 
naturaleza.  Idioma. 

IDIOMÁTICH,  CA.  adj.  propi  y  peculiar  d'  una 
llengua  determinada.  Idiomático. 

IDIOMETÁLICH,  CA.  adj.  Epítet  deis  fenómens 
eléctrichs  produits  pél  contacte  de  diferents  metalls. 
Idiometálico. 

IDIOMOGRAFÍA.  f.  Estudi  que  té  per  obgecte  la 
classifícació  deis  idiomes.  Idiomografía. 

IDIOMOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
idiomografía.  Idiomográfico. 

IDIOPATÍA.  f.  Med.  Malaltía  primitiva  quina  cau- 
sa resideix  a  la  part  afectada  per  ella.  Idiopatía. 

IDIOPÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
idiopatía.  Idipático. 

IDIOSSINCRASSIA.  f.  Fis.  med.  Temperament  pro- 
pi d'  un  eos,  ab  qu'  apeteix  o  té  aversió  a  alguna 
cosa  que  fá  en  ell  diversa  impressió  de  la  que  comu- 
nament  exerceix  en  els  demés.  Idiosincracia. 

IDIOSSINCRÁSSICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  fá  re- 
ferencia a  la  idiossincrassia.  Idiosincracia. 

IDIOSTENIA.  f.  Med.  Malaltía  per  excitado.  Idios- 
tenia. 

IDIOSTÉNICH,  CA.  adj.  Med.  Concernent  a  la 
idiostenia.  Idiosténico. 


42 


IGL 


IGL 


IDIOTA,  m.  Qui  és  molt  ignorant,  rústich  y  negat 
de  talent.  Idiota. 

IDIOTISME.  m.  Ignorancia,  rusticitat,  manca  de  lie- 
tres.  Idiotismo.  ||  Gram.  Inflexió  d'  una  part  de  la 
oració  que  té  alguna  irregularitat,  o  s'  aparta  de  la 
regla  general  d'  una  nació  y  s'  usa  sois  a  alguna 
provincia.  Idiotisme.  ||  Gram.  La  locució  en  que  una 
¡lengua  s'  aparta  de  les  seues  propies  regles  y  segueix 
un  modo  particular  que  al  peu  de  la  Metra  ofereix  un 
sentit  disbaratat.  Idiotismo. 

IDIÓTROF,  A.  adj.  Med.  Qui  's  manté  d'  animáis 
de  la  seua  meteixa  especie.  Idiótrofo. 

IDIOTROFIA.  f.  Med.  Constitució  peculiar  de  cada 
individu.  Idiotrofia. 

IDOCRASSA.  f.   Min.  Mineral,  comunament  vert, 
format  de  varis  silicats.  Idocrase. 
ÍDOL.  m.  y 

ÍDOLA.  f.  Ant.  Estatua  d'  alguna  falsa  divinitat. 
ídolo.  ||  Met.  L'  obgecte  excessivament  amat  o  vene- 
rat.  ídolo. 

IDÓLATRA,  m.  Qui  adora  ais  idols.  Idólatra.  || 
Met.  Qui  ama  desordenadament  y  excessivament  al- 
guna persona  o  cosa.  Idólatra. 

IDOLATRADAMENT.  adv.  m.  Ab  idolatría.  Ido- 
latradamente. 

IDOLATRAR,  v.  a.  Adorar  ais  fdols.  Idolatrar.  || 
Estimar  excessivament  a  algú  o  a  quelcom.  Idola- 
trar. 

IDOLATRAT,  DA.  p.  p.  Idolatrado. 
IDOLATRÍA,  f.  L'  adoració  o  cult  ais  ídols  o  deus 
falsos.  Idolatría.  ||  Met.  Amor  excessiu  y  desordenat 
a  alguna  persona  o  cosa.  Idolatría. 

IDOLÁTRICH.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  idolatría. 
Idolátrico. 

IDOLET.  m.  dim.  y 

IDOLETA.  f.  Ant.  Idolejo,  ídolillo,  idolico,  Ido- 
lito. 

IDÓNI,  A.  adj.  Apte,  propi,  convehient,  a  propó- 
sít  pera  una  cosa  determinada.  Idóneo. 

IDÓNIAMENT.  adv.  m.  Ab  idoneitat.  Idónea- 
mente. 

IDONITAT.  f.  Aptitut  pera  alguna  cosa,  disposi- 
ció  pera  organisarla  degudament.  Idoneidad. 

I  DOTE  A.  f.  Zool.  Crustacis 
isópots,  idoteits  que  abunden  a 
gaire  bé  tots  els  mars. 

IDRIALINA.  f.  Min.  Mena  de 
carbur  d'  hidrógen.  Idrialina. 

IDZETA.  f.  Gram.  Nom  cátala 
de  la  lletra  Z.  Zeda. 
IEU.  pron.  Ant.  JO. 
ÍFACH.  Hidrog.  Montanya  que 
forma  una  punta  molt  aguda  dins 
del  mar  a  la  costa  de  la  prov.  de 
Alacant,  part.  jud.  de  Callosa 
d'  Ensarriá. 

IGACURAT.  m.  Quim.  Combi- 
nado del  ácit  igac,úrich   ab  una 
base.  Igazurato. 
IGACÚRICH,  CA.  adj.  Nom  d'  un  ácit  que  's  tro- 
va a  alguns  vegetáis.  Igazúrico. 

IGLESARI.  m.  Les  terres  pertanyentes  a  les  fabri- 
ques de  les  iglesies  o  en  que  '1  rector  hi  tenía  'ls  del- 
mes  privatius.  Iglesario. 

IGLESIA,  f.  La  congregado  deis  fidels  cristians. 
Iglesia,  i!  Conjunt  de  tots  els  capítols,  persones 
ecclesiástiques,  y  govern  ecclessiastich  d'  alguns 
regnes,  o  subgectes  a  un  patriarcat.  Iglesia.  ||  El  go- 
vern ecclesiástich  general  del  sumus  pontífix,  concilis 
y  prelats.  Iglesia.  !l  El  temple.  Iglesia.  ||  Territori  o 
lloch  de  la  jurisdicció  d'  un  prelat,  y  '1  conjunt  deis 


súbdits.  Iglesia.  ||  L'  estat  ecclesiástich.  Iglesia.  || 
Immunitat  que  logra  '1  delinqüent  que  's  refugia  en 
lloch  sagrat.  Iglesia.  ||  La  jurisdicció  y  domíni  que  'ls 
eccleslástichs  o  iglesies  teñen  sobre  coses  temporals. 
Iglesia.  |J  Capítols  de  les  cátedras  o  colegiates.  Igle- 


Idotea 


Iglesia:  A,  Iglesia  de  Sant  Miquel  a  Tarrassa  en  torma 
de  creu  grega.  (Eslil  bicantí  sigle  ix);  B,  Id.  de  Sant 
Joan  de  Lleida.  Estil  bicantí  (sigle  xn). 

sia.  ||  Cada  una  de  les  juntes  particulars  deis  heret- 
ges.  Iglesia.  ||  L'  edifici  que  després  de  la  consagra- 
do y  benedicció  se  destina  a  les  cerimonies  del  cult. 
Iglesia,  templo.  ||  Arquit.  y  hist.  AI  eixir  de  les  ca- 
tacumbes  les  practiques  del  cristianisme  pera  reali- 
sarles  públicament,  foren  bastides  les  iglesies  pri- 
mitives,  desenrotllantse  a  Bicanci,  ont  s'  havía 
establert  Constantf,  o  apropiant  les  basiliques  a 
lloch  de  veneració  deis  cristians,  perqué  no  havíen 


Iglesia:  A,  Iglesia  de  Sant  Pere  de  Tarrassa.  Estil  romá- 
nicb.  primitiu  (sigle  ix);  B,  Id.  de  Santa  María  de  Tarra- 
ssa, en  forma  de  creu  llatina  (comencos  del  sigle  xu). 

sigut  consagrades  a  les  divinitats  del  paganisme.  Al 
hemicicle  ont  el  tribunal  se  constituía,  se  1'  anomená 
per  la  seua  forma  absis;  el  lloch  que  ocupaven  els 
empleats  de  la  justicia  se  va  dedicar  ais  cantors 
anomenantlo  chor.  L'  altar  va  posarse  enfront  del 


IGL 


IGL 


43 


absis  y  ais  seus  costats  un  púlplt  pera  1*  epístola  y 
altre  pera  I'  evangeli.    Va  construirse  un  porxo  o 


Planol  de  la  colegiata  de  Santa  Agna  de  Barcelona,  en 
torma  de  creu  llatina.  (Sigle  xn,  claustres  del  sigle  Xiv). 

atri  exterior,  que  fou  anomenat  nárthex  a  les  igle- 
sies  bisantines,  afegint'hi  després  una  ñau  atraves- 
sada,   que    vingué   a    formar   el  creuer,   cambiantse 


tes  cerimonies  encara  se  segueix  y  que  pot  obser- 
varse en  molts  indrets  de  la  nostra  térra  en  totes  les 
solemnitats  ecclesiástiques.  A  les  verges  eren  reser- 
vades,  en  les  iglesies  antigües,  les  galeríes  superiors 
o  triforis.  El  génesis  de  la  iglesia  en  forma  de  creu 
llatina  aixís  va  esdevenir,  cóm  s'havía  formada  la  de 


Planol  de  la  iglesia  de  Sant  Pere  de  Galligans  (Girona) 
en  forma  de  basílica.  Estil  llatí-bicantí  (sigle  xn) 

la  creu  grega  a  Biganci,  y  de  1'  unió  d'  abdós  estils 
va  sorgir  el  llati-bi(antt,  anomenat  románich  a  la 
nostra  térra.  Deis  temps  deis  vissigots,  ab  ornamen- 
tado romana,  tal  cóm  a  Orient  s'emplassaven,  arran- 
quen aquí  les  primeres  iglesies,  y  desde  '1  sigle  X 
s'  insinúa  1'  istil  románich,  construintse  1'  iglesia  ab 
subgecció  a  la  forma  de  basílica,  endregant  1'  ábsis 
envers  1'  Orient  y  la  porta  envers  Mitjorn,  formant 


Planol  de  la  Abadía  de  Sant  Martí  del  Canigó,  en  forma 
de  basílica.  Estil  llatí-bicantí  (sigle  xi) 


Planol  de  la  iglesia  abacial  d'  Elna  (Rosselló)  en  forma 
de  basílica.  Estil  llatí-bicantí  (  sigle  xn) 


aixís  en  iglesia  la  basílica.  Els  homes  se  posaven  a      sempre  a  1'  enfront  la  placa  que  hi  donava  entrada 
la  dreta  y  a  1'  esquerra  les  dones,  costúm  que  a  cer-      Mes  tart  les  fatxades  se  bastiren  devant  de  la  ñau,  y 


44 


IGL 


IGN 


ja  desde  el  sigle  xm  (vegis  article  gÓtich)  se  va 
transformar  1*  aspecte  deis  edificis  destináis  a  les 


Iglesia,  antiga  colegiata  de  Sant  Sadumi  de  Tolosa. 
Estil  románich    sigle  XI  al  xm) 

¡glesies,  modih'cat  després  pél  renaixement  y  pél  de- 
caiment  deis  gustos  esquisits  que  fins  el  sigle  xvi 
varen  predominar. 

IGLESIA  CATEDRAL:  CATE- 
DRAL. 

IGLESIA  D'  ESTATUT.  Aque- 
lla en  que  ha  de  fer  proba 
de  puresa  de  sanch  qui  hi 
ha  d'  ésser  admés.'  Iglesia 
de  estatuto. 

iglesia  major.  La  prin- 
cipal del  poblé.  Iglesia  ma- 
yor. 

IGLESIA  MILITANT.  Con- 
gregado deis  fidels  cató- 
lichs  d'  aquest  mon.  Iglesia 
militante. 

IGLESIA  PARROQUIAL:  PA- 
RROQUIA, 1. 

iglesia  PURGANT.  Les  ani- 
mes del  purgatori.  Iglesia 
purgante. 

IGLESIA  ORIENTAL.  La  que 
segueix  el  ritual  grech. 
Iglesia  oriental. 

IGLESIA     TRIUNFANT.     Els 
benaventurats.  Iglesia  triun- 
fante. 
Iglesia  de  Santa  María  de        a  LA  IGLESIA   PERA  ORAR, 
Pedralbes  (Barcelona),    a    LA    PLACA  PERA    TRAC- 
Estil  gótich  (  sigle  xrv)    TAR.  Ref.   Denota    la    mol- 
ía reverencia  ab  que  's  deu 
estar  a  la  iglesia.  Á  la  iglesia  para  orar  y  á  la  plaza 
a  contratar. 


Iglesia  de  Santa  María  del  Mar 
de  Barcelona.  Estil  gótich  ( si- 
gle XIV) 


A  TALL  D'  IGLESIA  CATEDRAL,  QUALS  FOREN  ELS 
PARES  ELS  FILLS  SERÁN.  Ref.  Denota  lo  que  influeixen 
els  exemples,  y  prin- 
cipalment  els  deis 
pares  pera  'Is  filis. 
Á  uso  de  iglesia  ca- 
tedral, cuales  fueron 
los  padres  los  hijos 
serán;  el  hijo  de  la 
gata  ratones  mata. 

ATRAPAR  SENSE 
IGLESIA.  Mel.  Atra- 
par descuidat.  Coger 
desprevenido  ó  de  ma 
nos  á  boca. 

RECONCILIARSE  AB 

LA  iglesia,  fr.  Tor- 
nar al  seu  gremi, 
abjurant  1'  error  y 
la  heretgia.  Recon- 
ciliarse con  la  Igle- 
sia. 

IGLESIA  (La). 
Geog.  Veinat  de  Pa- 
lol  de  Revardit,  pro- 
vincia de  Girona.  | 
—  DE  LES  CINGLADES 

(LA).  Orog.  Cova 
del  terme  de  Fuma- 
nya,  en  el  Bergadá. 

IGLESIASITA.  f. 
Min  Carbonat  de 
plom  junt  ab  quel- 
com  de  carbonat  de 
sene;  és  blanch  y  's  presenta  en  cristalls  petits.  Igle- 
siasita. 

IGLESIAQA.  f.  aum.  Iglesia  gran.  Iglesia  grande. 

IGLESIES  (Les).  Geog.  Poblet  del  terme  de  Sarro- 
ca  de  Bellera,  provincia  de 
Lleida. 

IGLESIETA.  f.  dim.  CA- 
PELLA. 

IGNASI.  n.  p.  Ignacio. 

IGNÉS.  n.  p.  AGNÉS. 

IGNESCENCIA,  f.  Estat 
de  lo  ignescent.  Ignescen- 
cia. 

IGNESCENT.  adj.  Lo  que 
s'  encén.  Ignescente. 

ÍGNI,  A.  Lo  qu'  és  de 
foch  o  'n  té  alguna  de  les 
qualitats.  ígneo. 

IGNICIÓ.  f.  Acció  y  efec- 
te  d'  estar  un  eos  enees  si 
és  combustible,  o  enrogit 
per  un  gran  calor  si  és  in- 
cremable.  Ignición. 

IGNÍFER,  A.  adj.  Poét. 
Que  conté  foch  o  'n  treu. 
Ignífero. 

IGNISCENCIA.   f.  Estat    Iglesia  de  Santa  María  del 
d'  un    eos   quina   tempera-      Pi  de  Barcelona.  Estil 
tura  és  elevada  al  roig.  Ig-       gótich  (sigle  xv) 
niscencia. 

IGNIT.  adj.  Ardent,  de  foch  o  de  color  de  foch. 

IGNÍVOM,  A.  adj.  Poét.  Que  lienta  o  vomita  foch. 
Ignívomo. 

IGNÓBIL.  adj.  Ant.  IGNOBLE. 

IGNOBILITAT.  f.  La  humilitat  y  baixesa  de  que 
procedeix  alguna  cosa,  especialment  parlant  de  lli- 
natges.  Oscuridad  de  nacimiento  ó  de  linaje. 

IGNOBLE.  adj.  De  baix  neixement;  qui  no  té  no- 
blesa.  Innoble. 


IGU 


ILE 


45 


IGNOBLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ignoble. 
Innoblemente. 

IGNOCENCIA.  f.  Y  'ls  seus  derivats.  Inocencia. 

IGNOGRAFÍA,  f.  IGNOGRAFÍA. 

IGNOMINIA,  f.  Afront,  deshonra  pública.  Ignomi- 
nia. 

IGNOMINIÓS,  A.  adj.  Lo  qu'  és  causa  d'  ignomi- 
nia. Ignominioso,  afrentoso. 

IGNOMINIOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
ignominiosa.  Ignominiosamente. 

IGNORANCA.  f.  y 

IGNORANCIA,  f.  Manca  de  ciencia,  de  lletres  o  de 
coneixements  particulars  o  generáis.  Ignorancia.  || 
Manca  d' experiencia,  de  cultura.  Ignorancia.  ||  Inad- 
vertencia, descuit.  Ignorancia. 

IGNORANCIA  AFECTADA.  La  que  's  fingeix.  Ignoran- 
cia afectada. 

IGNORANCIA  CRASSA  o  DOLOSA.  La  que  no  té  dis- 
culpa. Ignorancia  crasa. 

IGNORANCIA  DE  dret.  For.  La  de  qui  ignora  '1  dret. 
Ignorancia  de  derecho. 

IGNORANCIA  de  FET.  La  que  toca  a  1*  acció,  cóm  la 
de  qui  no  sap  si  ha  pagat  el  deute.  Ignorancia  de 
hecho. 

IGNORANCIA  INVENCIBLE.  La  que  no  's  pot  vencer 
ab  totes  les  dilligencies  possibles.  Ignorancia  inven- 
cible. 

IGNORANCIA  SUPINA.  La  que  prové  de  no  volguer 
apendre  lo  que  's  pot  y  's  deu  sapiguer.  Ignorancia 
supina. 

LA  IGNORANCIA  ÉS  MOLT  ATREVIDA.  Loe.  Denota 
que  'ls  ignorants  solen  ésser  els  mes  atrevits,  y  'ls 
que  's  pensen  ésser  mes  savis.  La  ignorancia  es  muy 
atrevida  ó  confiada. 

NO  pecar  per  ignorancia,  fr.  Fer  alguna  cosa  co- 
neixent  qu'  és  mal  ieta.  Pretextar  ignorancia;  alegar, 
pretender  ignorancia. 

IGNORANT.  p.  a.  Qui  ignora.  Ignorante.  ||  Home 
sense  lletres  ni  coneixements.  Ignorante,  idiota.  I] 
Qui  no  está  informat  d'  alguna  cosa.  Ignorante. 

ÉSSER  IGNORANT.  fr.  IGNORAR. 

IGNORANTÁS,  CA.  m.  y  f.  aum.  Ignorantón. 

IGNORANTISME.  m.  Estat  d'  ignorancia.  Igno- 
rantismo. ||  Calificado  deis  períodes  histórichs  o 
sistemes  de  govern  propicis  a  la  general  ignorancia. 
Ignorantismo. 

IGNORANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ignorantísimo, 
ignorantón. 

IGNORANTMENT.  adv.  m.  Ab  ignorancia.  Igno- 
rantemente. ||  Inadvertidament.  Ignorantemente.  ¡| 
Ab  necetat.  Ignorantemente. 

IGNORAR,  v.  a.  No  sapiguer,  no  entendre,  no  co- 
néixer  alguna  cosa.  Ignorar. 

IGNORAT,  DA.  p.  p.  Ignorado.  ||  DESCONEGUT. 

IGREA.  f.  Ani.  IGLESIA. 

IGUAL,  adj.  Lo  qu'  és  de  la  meteixa  naturaleza, 
quantitat  y  qualitat  qu'  un'  altra  cosa.  Igual.  II  Pía, 
sense  costes  ni  fondaries.  Igual.  ||  Semblant.  Igual. 
||  Invariable,  constant.  Igual.  ||  De  les  meteixes  pro- 
porcions.  Igual. 

igual  per  igual,  m.  adv.  Denota  la  igualtat  de 
dues  coses.  Ras  con  ras;  ras  en  ras. 

AL  igual,  m.  adv.  Ab  igualtat.  Al  igual. 

D'  IGUAL  A  igual,  m.  adv.  Igualment.  Con  igualdad. 

FER  ANAR  PER  un  igual,  fr.  Igualar  algunes  coses 
entre  les  quals  devía  haver'hi  proporció  de  desigual- 
tat.  Llevar  por  un  rasero. 

ELS  DlTS  DE  LA  MÁ  NO  SON  IGUALS.  fr.  Pera  indicar 
principalment  la  desigualtat  de  les  intelligencies.  Los 
dedos  de  la  mano  no  son  iguales. 

no  tindre  igual,  fr.  Ésser  superior  a  tot.  No  tener 
igual. 

per  igual,  m.  adv.  igual  per  igual. 

PER  UN  IGUAL,  m.  adv.  PER  UN  SEGUIT. 


Segelld'Igualada 


POSAR  IGUAL,  fr.  IGUALAR,  APLANAR. 
POSARSE  IGUAL,  fr.   Pagar  els  seus  deutes.  Redon- 
dearse. 

SENSE  igual,  ni.  adv.  Sense  comparado.  Sin  igual, 
sin  par. 

ésser  IGUAL  O  TINDRE  PER  igual.  Tindre  en  el  me- 
teix  concepte;  apreciar  igualment  a  un  subgecte  que 
a  un  altre.  Igualar. 

IGUALA,  f.  Conducta  per  un  servei  niédich. 
IGUALACIÓ.  f.  IGUALADURA. 

IGUALADA.  Geog.  Partit  judicial  de  la  prov.  de 
Barcelona  format  deis  34  següents  ajuntaments:  Ar- 
gensola,  Bellprat,  Bruch,  Cabrera,  Calaf,  Calonge, 
Capellades,  Carme,  Castellfullit  de  Riubregós,  Cas- 
tellón, Collbató,  Copons,  Igualada,  Jorba,  Llacuna 
(La),  Masquefa,  Montmaneu,  Odena,  Orpi,  Piera,  Pie- 
rola,  Pobla  de  Claramunt  (La),  Prats  del  Reí,  Pujalt, 
Rubio,  Salavinera,  Sant  Mateu  Sasgayoles,  Santa 
Margarida  de  Mombui,  Santa  Ma- 
ría de  Miralles,  Torre  de  Clara- 
munt, Tous,  Vallbona,  Veciana  y 
Vilanova  del  Cami,  reunint  entre 
tots  37,510  hab.  ||  Vila  de  la  prov. 
de  Barcelona,  bisb.  de  Vich,  cap 
del  part.  jud.  del  seu  nom;  está 
unida  a  Martorell  per  medi  d'  un 
ferrocarril,  té  molta  industria  y 
10,476  hab.  És  a  la  vora  del  riu 
Anoya.  ||  —  (COMARCA  DE).  Encon- 
trada de  1'  actual  prov.  de  Barce- 
lona situada  entre  la  Segarra,  '1 
Plá  de  Bages,  el  Valles,  el  Plá  del  Llobregat,  el 
Penadés  y  la  Conca  de  Barbará. 

IGUALADÍ,  NA.  m.  y  f.  El  natural  y  lo  que  sía 
propi  d'  Igualada  y  de  la  seua  comarca. 

IGUALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  iguala.  Igualador.  || 
Garbell  de  pell  fina,  que  s'  usa  a  les  fabriques  de 
pólvora,  per  refinar  el  grá  d*  aquesta  per  tercera  ve- 
gada. Igualador. 

IGUALADURA.  f.  L'acte  y  efecte  d' igualar.  Igua- 
lación, iguala,  igualamiento,  emparejadura,  em- 
parejamiento. 

1GUALAMENT.  m.  Ant.  IGUALADURA. 
IGUALAR,  v.  a.  Fer  o  posar  una  cosa  igual  a 
un'  altra.  Igualar.  ||  Aplanar,  posar  a  nivel).  Igualar. 
||  v.  n.  No  preferirse  ais  altres.  Igualar.  ||  Ésser  igual 
una  persona  o  cosa  qu'  un'  altra.  Igualar.  ||  ARRASAR, 
1.  ||  Retallar  els  llibres  pera  que  la  enquadernació 
fassi  mes  goig.  Recortar,  igualar. 

IGUALARSE,  v.  r.  Posarse  al  igual  d'  un  altre. 
Igualarse. 

IGUALAT,  DA.  p.  p.  Igualado.  ||  adj.  PLÁ,  UNIT. 
Llano. 
IGUALAYAR.  v.  a  Ant.  ARRASAR,  3. 
IGUALMENT.  adv.  m.  Ab  igualtat.  Igualmente.  || 
Sense    distinció.    Igualmente.  ||  Del    meteix    modo. 
Igualmente.  ||  També.  También.  ||  planament. 

IGUALTAT.  f.  Conformitat  d' una  cosa  ab  un' al- 
tra en  naturaleza  o  qualitats.  Igualdad.  ||  Correspon- 
dencia, proporció,  semblanza.  Igualdad.  ||  Fermesa 
d'ánim,  constanca  Igualdad,  firmeza  de  ánimo,  se- 
renidad. 

IGUERRI.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Llesp, 
prov.  de  Lleida. 

ILACIÓ.  f.  Conseqüencia,  deducció  d'  alguns  prin- 
cipis  assentats.  Ilación. 

ILATIU,  VA.  adj.  Lo  que  s'  infereix  o  's  dedueix 
d'  alguna  cosa.  Ilativo. 

ILDEFONS,  A.  tí.  p.  Ildefonso. 
ILEADELFIA.  f.  Med.  Deformitat  produida  per  la 
duplicació  d'  un  ésser.  Ideadelfia. 

ILEADÉLFICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  qu'  és  propi  de 
la  ileadelfia.  Ueadélfico. 


46 


ILLA 


ILLU 


ILEGAL,  adj.  Lo  qu'  és  contra  la  llei.  Ilegal. 

ILEGALITAT.  f.  Manca  contra  la  llei.  Ilegalidad. 

ILEGALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  ilegal.  Ilegal- 
mente. 

ILEOGRAFÍA.  f.  Anat.  Descripció  deis  budells. 
Ileografía. 

ILERCAONS.  Geog.  ant.  Habitants  de  abdues  vo- 
res  del  Ebre,  desde '1  mar  fins  a  la  desembocadura 
del  Segre,  en  temps  deis  rotnans,  y  quina  ciutat  mes 
notable  era  Dertosa,  avui  Tortosa. 

ILERCAVONS.  Geog.  ant.  ILERCAONS. 

ILERDA.  Geog.  ant.  Nom  de  la  ciutat  de  Lleida  en 
temps  deis  romans. 

ILERGETS.  Geog.  ant.  Habitants  del  país  com- 
pres  entre '1   Segre  y '1   Cinca  y  quina   capital  era 

Ilerda  (Lleida)  en 
temps  deis  romans. 
ILÉS,  A.  adj.  Sen- 
se cap  dany.  Ileso, 
sin  lesión. 

ILEU.  Anat.  Bu- 
dell  tercer.  íleon. 

IL!A.    f.    Zool. 
Crust.icis  decapots 
braquiurs,   que  te- 
ñen dues   especies 
Ilia  originaries  del  Me- 

diterrani.  Ilia. 

ILICINA.  f.  Med.  Substancia  groga  obscura  molt 
amarganta,  considerada  cóm  un  poderos  remei  con- 
tra les  quartanes.  Ilicina. 

ILÍCIT,  A.  adj.  Proibit.  Ilícito. 

ILÍCITAMENT.  adv.  m.  Contra  rao  y  dret.  Ilíci- 
tamente. 

ILIMITADAMENT.  adv.  m.  Sense  limitado.  Ili- 
mitadamente. 

ILIMITAR.  v.  a.  No  marcar  límits  a  una  cosa.  III- 
mitar. 

ILIMITAT,  DA.  adj.  Sense  límits.  Ilimitado. 

ILIRI,  A.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  d'  Iliria,  regió 
d'  Austria.  Hirió. 

ILITERAT.  adj.  Profá  en  literatura. 

ILMENI.  m.  Min.  Nou  metall  descobert  a  la  iltroil- 
merita  d'  aprop  del  llach  limen.  Ilmenio. 

ILMENITA.  f.  Min.  Varietat  del  titanat  de  ferro, 
procedent  del  llach  limen.  Hmenita. 

ILÓGICAMENT.  adv.  m.  Sense  lógica.  Ilógica- 
mente. 

ILÓGICH,  CA.  adj.  Que  és  mancat  de  lógica  y  va 
contra  les  seues  regles  y  doctrines.  Ilógico. 

ILOTA,  m.  Esclau  deis  lacedemonis,  originan  de 
la  ciutat  d'  Helos.  Ilota.  II  Fig.  Aquell  que 's  trova  o 
se  considera  despullat  deis  drets  de  ciutadá.  Ilota. 

ILOTISME.  m.  Condició  d'  ilota.  Ilotismo. 

ILÚS,  A.  adj.  Ignorant,  poch  expert.  Encegat, 
oíuscat.  Iluso. 

ILUSIÓ.  f.  Falsa  imaginacíó,  apreé'nsió.  Ilusión.  || 
Aparicio  enganyosa.  Ilusión. 

ILUSIONAR,  v.  a.  Produir  Musió.  Ilusionar,  fas- 
cinar. 

ILUSIONARI,  A.  adj.  Que's  fá  ilusions.  Ilusio- 
nario. 

ILUSIONAT,  DA.  p.  p.  Ilusionado. 

ILUSIU,  VA.  adj.  Fals,  enganyós,  aparent.  Ilusivo, 
ilusorio. 

ILUSORI,  A.  adj.  Ilusiu.  ||  Nul,  de  cap  valor. 
Ilusorio. 

ILLA.  f.  Terra  complertament  voltada  d'  aigua. 
Isla. 

ILLA  (Marian).   Biog.   Pintor    valencia   del    sigle 


xvni  y  XIX.  Membre  de  mérit  de  1' Academia  de  Sant 
Caries  desde  l'any  1777.  Va  ésser  tinent  director  de 
pintura,  sense  exercici,  en  les  escoles  de  Llotja  sos- 
tingudes  per  la  Junta  de  Comer?  de  Barcelona.  Guar- 
da dos  quadros  origináis  seus  y  una  copia  el  Musseu 
de  Sant  Caries,  aixís  cóm  una  Puríssima  V  Academia 
de  Sant  Ferrán. 

—  (SALVADOR).  Biog.  Esculptor  y  relligiós  cátala. 
Nat  a  Polinyá;  mort  en  son  monestir  1*  any  1730.  Va 
pendre  1' hábit  cartoixá  a  Scala  Dei  (Priorat),  1' any 
1684.  Va  travallar  figures  y  obres  de  talla,  en  fusta 
y  en  pedra,  pera  la  iglesia  d' aquell  monastir. 

ILLA.  Geog.  Vila  del  cantó  de  Vinca,  bisb.  de  Per- 
pinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la  vora 
del  riu  Tet,  té  estació  de  ferro-carril  y  3,245  hab. 

ILLA  PLANA.  Hidrog.  Illeta  de  la  costa  de  la 
prov.  y  terme  munpal.  d'  Alacant. 

ILLADA.  f.  Qualsevulla  de  les  dues  cavitats  que  hi 
lian  entre  les  costelles  falses  y  M  baixventre.  Ijada, 
ijar.  ||  El  dolor  o  mal  que  's  pateix  en  aquella  part. 
Miserere,  ijada.  ||  moixama.  ||  De  tunyina.  Ijada  de 
atún.  ||  pl.  Dit  deis  costats  del  cavall  y  demés  ani- 
máis semblants.  Ijares. 

ILLAS  Y  VIDAL  (Joan).  Biog.  Escriptor  remarca- 
ble y  advocat,  de  la  escola  jurídica  catalana.  Nat  a 
Barcelona  I'  any  1819;  mort  en  1876.  Tenía  gran  vo- 
cació  pera '1  conreu  de  la  historia  y  havía  comencat 
a  escriuren  una  de  universal;  mes,  ses  grans  condi- 
cions  de  polemista,  posades  al  servei  del  proteccio- 
nisme  económich  y  de  la  prempsa  diaria,  varen  pén- 
dreli  el  temps  necessari.  L'any  1851  la  Junta  de 
Fabriques  de  Catalunya  1'  enviava  a  estudiar  la  Ex- 
posició  internacional  de  Londres,  quin  fruit  va  ésser 
un  llibre  ben  conciengut  y  profitós.  L'  any  1862  ocu- 
pava  ab  lluiment  la  presidencia  deis  Jochs  Floráis  de 
Barcelona.  Mereixía  molta  estimació  cóm  advocat. 
Entre  sos  escrits  de  literatura  hi  han  noveles  y  obres 
dramátiques.  És  important  lo  molt  que  va  escriure 
de  qüestions  económiques  y  forrea  ho  és  també  lo  de 
gramática  castellana  escrit  per  el  1.  Citarem,  d' entre 
ses  obres:  Memoria  sobre  la  posibilidad  de  una  raza 
humana  única,  (1846),  y  la  Conquista  de  España  por 
los  árabes,  (1850).  No  queda,  d' aquell  talent,  lo  que 
podía  esperársen. 

ILLEGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  llegir.  Ile- 
gible. 

1LLEGITIM,  A.  adj.  Contrari  a  la  llei.  Ilegítimo. 
II  Fill  procreat  fora  de  matrimoni  y  de  pares  que  no 
podíen  casarse.  Ilegítimo. 

ILLEGÍTIMAMENT.  adv.  m.  Sense  llegitimitat. 
Ilegítimamente. 

ILLEGITIMITAT.  f.  Falta  d'  alguna  circunstancia 
pera  ésser  alguna  cosa  Ilegítima.  Ilegitimidad. 

IL-LERDENCH,  CA.  adj.  Lo  qu' és  propi  o  natural 
de  Lleida.  Leridano. 

IL-LERDET,  A.  m.  y  f.  Natural  de  Lleida.  Leri- 
dano. 

ILLES  (Les).  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Ceret;  és  a  la 
vora  de  la  riera  del  seu  nom  y  té  237  hab. 

ILLETA.  f.  Ant.  Illa  petita.  Islita. 

ILLIBAT,  DA.  adj.  lies,  sencer.  Ileso. 

ILLIBERIS.  Geog.  ant.  Nom  que  's  donava  a  l'épo- 
ca  romana  a  la  poblado  emplacada  en  el  lloch  que 
are  ocupa  Elna  a  la  Catalunya  francesa. 

ILLIBERITÁ,  NA.  adj.  Natural  y  pertanyent  a  la 
antiga  Illiberia.  Iliberitano. 

ILLICI.  Geog.  ant.  Nom  de  la  vila  d' Elx  en  temps 
deis  romans. 

ILLUMENAR.  v.  a.  illuminar. 

ILLUMINACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d' illuminar.  Ilu- 
minación ||  Adorno,  disposicíó  de  nioites  llums  or- 
denades.  Iluminación.    ||   Pint.  Mena  de  pintura   al 


IMA 


IMB 


17 


temple  que  generalment  se  fa  en  pergamí  o  paper 
llis.  Iluminación. 

ILLUMINADÍSS1M,  A.  adj.  Iluminadísimo. 
ILLUMINADOR,  A.  m.   y  f.  Qui   ¡Ilumina.  Ilumi- 
nador. ||   Pint.  Qui  adorna  ab  colors  els  llibres  o  es- 
tampes. Iluminador. 

ILLUMINAMENT.  m.  ILLUMINACIÓ. 
ILUMINAR,  v   a.  Comunicar,  donar  llum  o  clare- 
tat.  Iluminar,  alumbrar.  ||  Adornar  ab  moltes  llums 
les  iglesies,  carrers,  etc.  Iluminar.   ||   Pint.  Adornar 
ab  colors.  Iluminar.  ||   En  lo  moral  ensenyar,  treure 
els  duptes  y  dificultáis.  Iluminar.   ||    Teol.   Inspirar 
Deu  interiorment   a  la  criatura.   Iluminar,  ilustrar. 
||  Met.  Il-lustrar  1'  enteniment  ab  1'  estudi.  Iluminar. 
||  Donar  vista  ais  cegos.  Dar  vista. 
ILLUMINAT,  DA.  p.  p.  Iluminado. 
ILLUMINATS.  m.  pl.   Sectaris  del  sigle  XVI,  que 
sosteníen  la  possibilitat  d'  arrivar  al  estat  perfet  de 
santetat  solament  ab  la  oració.  Iluminados. 

ILLUMINISME.  m.  Doctrina  deis  illuminats.  Ilu- 
minismo. 

ILLUMINISTA.  m.  Defensor  del  illuminisme.  Ilu- 
minista. 

IL-LUSTRACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  il-lustrar.  Ilus- 
tración. 

IL-LUSTRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  il-lustra.  Ilus- 
trador. 

IL-LUSTRAR.  v.  a.  Explicar,  aclarir.  Ilustrar.  || 
Adornar  un  llibre  ab  dibuixos,  gravats,  etc.  Ilustrar. 
||  Eunoblir,  fer  il-lustre  a  alguna  persona  o  cosa. 
Ilustrar.  ||  Teol.  Inspirar  Deu  a  les  criatures  ab  llum 
sobrenatural.  Ilustrar,  iluminar.  ||  Hermosejar  un 
discurs.  Exornar  el  discurso. 
IL-LUSTRAT,  DA.  p.  p.  Ilustrado. 
IL-LUSTRE.  adj.  Noble,  excel-lent,  famós.  Ilus- 
tre, esclarecido,  ínclito.  ||  Insigne,  célebre.  Ilustre. 
Títol  de  dignitat.  Ilustre. 

IL-LUSTREMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  ¡1-lustre. 
Ilustremente. 

IL-LUSTRÍSSIM,  A.  ad.  sup.  Ilustrísimo.  ||  Trac- 
tament  del  bisbe  y  altres  dignitats.  Ilustrísimo.  || 
Títol  que  al  sigle  XV  se  donava  ais  infants.  Ilustrí- 
simo. 

IL-LUSTRÍSSIMA.  f.  Calificatiu  del  títol  de  se- 
nyoría  que 's  dona  a  certes  persones  constituídes  en 
destins  o  favorescudes  ab  condecoracions.  Ilustrí- 
sima. 

IMA.  f.  Ocre  vermell  y  ferruginós  que  serveix  per 
la  pintura. 

IMADA,  f.  Ndut.  Cada  una  de  les  dues  esplanades 
que 's  fan  a  la  grada  a  un  y  altre  costat  de  la  quilla, 
y  per  les  quals  rellisquen  les  anguiles  quan  la  ñau  se 
bota  a  1'  aigua.  Aimada,  imada. 
IMAGE.  f.  Ant.  IMATGE. 

IMAGINABLE,  adj.  Lo  que 's  pot  imaginar.  Ima- 
ginable. 

IMAGINACIÓ.  f.  Idea,  imatge,  representació.  Ima- 
ginación. 1|  Falsa  apreensió;  judici  de  cosa  sense  fo- 
nament.  Imaginación.  ||  OPinió.  ||  La  facultat  que  re- 
presenta a  1'  ánima  les  imatges.  Imaginación.  ||  La 
cosa  imaginada.  Imaginación. 

DIVAGAR  LA  IMAGINACIÓ.  fr.  Distraure's.  Divagar 
la  imaginación. 

NO  PASSAR  PER  LA  IMAGINACIÓ.  fr.  NO  PASSAR  PÉL 
PENSAMENT. 

IMAGINACIONISTA.  m.  Med.  Qui  creu  en  la  in- 
fluencia qu'exerceix  la  imaginado  en  el  fetus.  Ima- 
ginacionista. 

IMAGINADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  imagina  molt.  Ima- 
ginabundo. 

IMAGINA1RE.  m.  Ant.  Esculptor  o  pintor  d'  imat- 
ges.  Imaginario. 


IMAGINAMENT.  m.  Ant.  IMAGINACIÓ. 

IMAGINAR,  v.  a.  Formar  especies  o  imatges  al 
magí.  Imaginar.  ||  Creure,  pensar,  idear  ab  fonament. 
Imaginar.  ||  Idear  sense  fonament.  Imaginar,  inven- 
tar. ¡I  Esculpir,  fer  imatges  de  bulto.  Esculpir. 

NO  'S  POT  imaginar  NI  PENSAR,  fr.  No  se  puede 
imaginar. 

IMAGINARI,  A.  adj.  Lo  que 's  pot  imaginar.  Ima- 
ginario, imaginable.  ||  Fantástich,  lo  que  no  exis- 
teix  mes  que  al  magí  d'  algú.  Imaginario. 

IMAGINARIA,  f.  Mil.  Guardia  anomenada  pera 
suplir  la  que  guarda  '1  quartel  si  per  cas  aquesta 
tingues  d'  anarse'n.  Imaginaria. 

IMAGINARIAMENT.  adv.  m.  D' una  manera  ima- 
ginaria, sense  realitat.  Imaginariamente. 

IMAGINAT,  DA.  p.  p.  Imaginado. 

IMAGINATIU,  VA.  adj.  Qui  continuament  está 
pensant  o  forjantse  cabories.  Imaginativo.  ||  Qui  té 
viva  1'  apreensió.  Imaginativo. 

IMAGINATIVA,  f.  Facultat  o  potencia  d'  imagi- 
nar. Imaginativa. 

IMAG1NER.  m.  Pintor  o  esculptor  d'  imatges. 

IMAGINERÍA,  f.  Ant.  Brodat,  pintura  o  esculptura 
d'  imatges.  Ofici  d'  esculptor. 

IMÁN.  m.  Pedra  mineral,  regularment  de  color 
de  cendra  fosch,  que  té  la  propietat  de  dirigirse  na- 
turalment  envers  el  Nort,  y  d'  atraure  M  ferro.  Tam- 
bé n'  hi  ha  d'  artificial  que  produeix  els  meteixos 
efectes.  Imán,  piedra  imán,  calamita.  ||  Met.  Atrac- 
tiu.  Imán,  atractivo. 

IMANAR,  v.  a.  y 

IMANTAR.  v.  a.  Donar  artificialment  a  un  trog  de 
ferro  o  de  cer  les  propietats  del  imán.  Imantar. 

IMATGE.  f.  Figura,  representació,  idea  que 's  for- 
ma al  magí.  Imagen.  ||  Retrato,  pintura.  Imagen. 

ÉSSER  UNA  imatge.  fr.  Fam.  Se  diu  generalment 
de  la  dona  o  criatura  qu' és  molt  bonica.  Ser  un  se- 
rafín ó  una  imagen. 

IMBARATABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  baratar. 
Inconmutable. 

IMBÉCIL,  m.  IMBECILL. 

IMBECILL,  A.  adj.  Imbecillo. 

IMBECILLAMENT.  adv.  m.  Débilment.  Con  debi- 
lidad y  flaqueza. 

IMBECILLITAT.  f.  Flaquesa,  debilítat.  Imbeci- 
lidad. 

IMBERT  (Pere).  Biog.  Trobador  del  sigle  XIII  de 
qui  no  se  'n  coneixen  altres  fets  que  1'  haver  deixat 
escrita  una  caneó  amorosa. 

IMBORNAL,  m.  Ndut.  Forat  per  ont  surt  1'  aigua 
de  la  coberta  de  la  ñau.  Imbornal,  embornal.  ||  Al- 
tre forat  que  's  fa  per  la  part  inferior  de  les  perxes, 
y  contra  la  quilla,  pera  que  les  aigües  d'  entrecoder- 
nes  corrin  cap  a  la  caixa  de  bombes.  Imbornal, 
groera,  regola, 
desaguadero.¡|  El 
que  's  fa  al  bordó 
de  les  aceres  pera 
que  1'  aigua  vagi 
a  les  clavegueres. 
Imbornal. 

IMBRICACIÓ.f. 
Arq.  Superposició 
de  fulls  fent  dente- 
llons  com  escates. 
Imbricación. 

IMBRICAT.DA. 
adj.  Zool.  S' aplica 

a  la  petxina  quin  exterior  fa  a  manera  d'  ones.  Im- 
bricado. ||  Bot.  Se  diu  de  les  tulles  y  llevors  qu' es- 
tán sobreposades  les  unes  a  les  altres  cóm  les  esca- 
tes. Imbricado. 


L_ 


Imbricació 


48 


IMM 


IMM 


IMBUIR,  v.  a.  Infundir,  persuadir,  ensenyar,  doc- 
trinar. Imbuir.  ||  Persuadir,  guanyar  1' ánim.  Imbuir. 
||  Omplir  1'  esperit  deis  costums  y  de  les  opinions 
de  gent  vulgar.  Imbuir. 

IMBUÍT,  DA.  p.  p.  Imbuido. 
IMITABLE,  adj.  Lo  que 's  pot  imitar.  Imitable. 
IMITACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  imitar.  Imitación. 
A  imitaciÓ.  m.  adv.  A  semblanza   o  al  igual  d'una 
altra  cosa.  A  imitación. 

IMITADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  imitat.  Imi- 
tadamente. 

IMITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  imita.  Imitador. 
IMITAR,  v.  a.   Fer  alguna   cosa  a  semblanza  de 
un' altra.  Imitar.  ||  Copiar,  seguir  1'  exemple.  Imitar. 
||  Retratar,  representar.  Imitar. 
IMITAT,  DA.  p.  p.  Imitado.  ||  CONTRAFET. 
IMMACULABLE.  adj.    Lo  que  no  's  pot  tacar.  In- 
maculable. 

IMMACULADA.  f.  Se  diu  per  antonomasia  de  Ma- 
ría Santíssima,  Senyora  nostra  en  la  seua  Concepció. 
Inmaculada. 

IMMACULADAMENT.  adv.  m.  Sense  mácula  ni 
pecat.  Inmaculadamente. 

IMMACULAT,  DA.  adj.  Net,  pur,  sense  mácula. 
Inmaculado. 

IMMANEJABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  manejar. 
Inmanejable. 

1MMANENT.  adj.  FU.  S'  aplica  a  1'  acció  quin  ter- 
nie  no  surt  de  la  causa  que  '1  produeix,  com  1*  acte 
del  enteniment.  Inmanente.  ||  INTRANSITIU. 

IMMANENTMENT.  adv.  m.  D' un  modo  immanent. 
Inmanentemente. 

IMMARCESSIBLE.  adj.  Incorruptible,  lo  que  no  's 
mustiga  ni  's  corromp.  Inmarcesible 

IMMATERIAL.  adj.  Lo  que  no  és  iet  de  materia, 
Inmaterial. 

IMMATERIALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  immaterial. 
Inmaterialidad. 

IMMATRICULAR.  v.  a.  MATRICULAR. 
IMMEDIACIÓ.  f.   Proximitat,   contiguitat.   Inme- 
diación. 

IMMEDIADAMENT.  adv.  m.  INMEDIATAMENT. 
IMMEDIAT,  A.  adj.  Proper. 

anar  A  les  iMMEDiATES.fr.  Apretar  a  algú,  ab  lo 
que  se  '1  deixa  sense  respósta.  Darle  á  uno  por  las 
inmediatas.  ||  Ésser  prop  de  conseguir  alguna  cosa. 
Ir  á  los  alcances. 

arrivar  A  les  immediates.  fr.  Arrivar  a  lo  mes 
apurat  de  la  disputa.  Llegar  á  las  inmediatas. 

IMMEDIATAMENT.  adv.  m.  Ab  immediació.  In- 
mediatamente. II  Desseguida,  al  instant.  Inmediata- 
mente. 

IMMEMORABLE.  adj.  IMMEMORIAL. 
IMMEMORABLEMENT.  adv.  m.   D'  un  modo  im- 
memorial.  Inmemorablemente,  inmemorial. 

IMMEMORIAL.  adj.  Antich,   de  quin  principi  no 
n'  hi  há  memoria.   Inmemorial.  ||  Usat  com  a  subs- 
tantiu,  1'  estil  o  possessió  immemorial.  Inmemorial. 
IMMEMORIALMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  imme- 
morial. Inmemorialmente,  inmemorablemente. 

IMMENS,  A.  adj.  Infinit,  sense  mesura  ni  limit, 
epítet  de  Deu  y  deis  seus  atribuís.  Inmenso.  ||  Enor- 
me, gran,  difícil  d'  amidarse  o  comptarse.  Inmenso. 
||  De  gran  extensió.  Inmenso. 

IMMENSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  immens. 
Desmesuradamente,  inmensamente. 

IMMENSITAT.  f.  Multitut,  nombre,  extensió  gran. 
Inmensidad.  ||  Infinitat,  atribuí  sois  de  Deu  infinit. 
Inmensidad. 

IMMENSURABILITAT.  f.  Qualitat  délo  immensu- 
rable. Inmensurabilidad. 


IMMENSURABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  amidar. 
Inmensurable. 

IMMENSURABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  im- 
mensurable. Inmensurablemente. 

IMMERESCUDAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  im- 
merescut.  Inmerecidamente. 

IMMERESCUT,  DA.  adj.  Que  no  's  mereix.  Inme- 
recido. 

IMMERGENT.  adj.  Que  immergeix  o  s'  immergeix. 
Inmergente. 

IMMERGIR".  v.  a.  Ficar  algún  eos  dins  d'  un  líquit 
fins  a  deixarlo  cobert,  o  dins  d'  un  fluit,  d'  un'  om- 
bra,  etc.  Inmergir.  ||  v.  r.  Ficarse  dins  d'  algún  líquit. 
Inmergirse,  sumergirse. 

IMMERSIÓ.  f.  Acte  o  efecte  de  ficar  a  1'  aigua  o 
de  ficars'hi.  Inmersión.  ||  Antigament  se  deia  a  1' ac- 
ció de  ficar  a  1'  aigua  al  que  's  batejava.  Inmersión. 
IMMERSIÓ  D'  UN  ASTRE.  Astron.  Entrada  d'  un  astre 
a  P  ombra  d'  un  altre,  donant  origen  a  un  eclipse. 
Inmersión  de  un  astro. 

IMMIGRACIÓ.  f.  Establiment  d'  extrangers  a  un 
pais;  és  lo  contrari  d'  emigrar.  Inmigración. 

IMMIGRAR.  v.  n.  Anar  a  establirse  a  un  país.  In- 
migrar. 

IMMILLORABLE.  adj.  Que  no  's  pot  millorar  o 
millorarse.  Inmejorable. 

IMMILLORAT,  DA.  adj.  Que  no  ha  rebut  millora 
Inmejorado. 

IMMINENCIA.  f.  Estat  o  condició  de  lo  imminent. 
Inminencia. 

IMMINENT.  adj.  Prompte  a  succeir.  Inminente.  II 
Lo  qu'  amenaca.  Inminente. 

IMMINENTMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  immi- 
nent. Inminentemente. 

IMMISCUIRSE.  v.  r.  Ant.  BARREJARSE,  FICARSE. 
IMMOBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  moure.  Inmoble, 
inmóvil,  inmueble,  inmoto,  inmovible.  ||  Met.  Cons- 
tant,  invariable  en  les  resolucions.  Inmoble. 

IMMODERACIÓ.  f.  Excés,  desmasía.  Inmodera- 
ción. ||  Desvergonyiment  en  el  parlar.  Inmodera- 
ción. 

IMMODERADAMENT.  adv.  m.  Sense  moderació. 
Inmoderadamente.  ||  Ab  excés  y  profusió.  Inmode- 
radamente. 

IMMODERAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  té  moderació. 
Inmoderado.  ||  EXCESSIU. 

IMMODEST,  A.  adj.  Qui  no  té  modestia.  Inmo- 
desto. 

IMMODESTAMENT.  adv.  m.  Sense  modestia.  In- 
modestamente. 

IMMODESTIA.  f.  Manca  de  modestia  y  recate.  In- 
modestia. 

IMMOLACIÓ.  f.  Sacrifici  sangnant  d'una  víctima. 
Inmolación. 
IMMOLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  immola.  Inmolador. 
IMMOLAR.  v.  a.  Sacrificar  una  víctima  degollant- 
la.  Inmolar.  ||  Met.  SACRIFICAR. 
IMMOLAT,  DA.  p.  p.  Inmolado. 
IMMONDAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  immon- 
da. Inmundamente. 

IMMONDICIA.  f.  Bruticia,  escombraries.  Inmun- 
dicia. ||  BALEIG,  ESPORGARIES    ||  TARTRÁ,  GREIXÚM. 
IMMONDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Inmundísimo. 
IMMÓNT,  DA.  adj.  Brut,  porch.  Inmundo.  ||  1MPUR. 
IMMORAL.  adj.  Mancat   de   moralitat;  contrari  a 
les  bones  costums.  Inmoral. 

IMMORALISACIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  d'  immora- 
lisar.  Inmoralización. 

IMMORALITAT.  f.  Manca  de  moralitat.  Inmora- 
lidad. 


IMP 


IMP 


49 


IMMORTAL.  adj.  Lo  que  no  pot  morir.  Inmortal. 
||  Met.  S'  aplica  a  les  coses  sense  vida  qu'  han  de 
durar  rnolt  temps.  Inmortal. 

IMMORTALISAR.  v.  a.  Perpetuar,  fer  durar  eter- 
nament  o  molt  de  temps  la  memoria  d'  un  fet,  d'  una 
persona  o  cosa.  Inmortalizar,  eternizar. 

IMMORTALISAT,  DA.  p.  p.  Inmortalizado. 

IMMORTALITAT.  f.  La  qtialitat  d'  immortal.  In- 
mortalidad. ||  ETERNITAT.  ||  Duració  molt  llarga  de 
alguna  cosa.  Inmortalidad,  perpetuidad. 

IMMORTALMENT.  adv.  m  Pera  sempre.  Inmor- 
talmente,  perpetuamente.  ||  D*  un  modo  immortal. 
Inmortalmente. 

IMMOVIBLE.  adj.  y 

IMMÓVIL.  adj.  IMMOBLE. 

IMMOVILISAR.  v.  a.  Deixar  Immóvil.  Inmovi- 
lizar. 

IMMOVILISAT,  DA.  adj.  No  movilisat.  Inmovili- 
zado. 

IMMOVILITAT.  f.  Incapacitat,  impotencia  de 
moure's.  Inmovilidad,  inmobilidad. 

IMMÓVILMENT.  adv.  m.  Sense  moviment.  Sin 
movimiento,  establemente. 

IMMUNE.  adj.  For.  Franch,  exempt,  privilegiat. 
Inmune. 

IMMUNITAT.  f.  Exempció,  franquesa,  privilegi. 
Inmunidad.  ||  iNDULT.  ||  Privilegi  que  teníen  antiga- 
ment  algunes  iglesies  pera  que  no  se  'n  puguessin 
treure  'ls  reus,  ni  ésser  castigáis  ab  pena  corporal 
en  certs  casos.  Inmunidad. 

IMMUSTIGABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  mustigarse. 
Inmarchitable,  inmarcesible. 

IMMUTABILITAT,  DA.  f.  Fermeca,  constancia. 
Inmutabilidad.  ||  Perpetuitat,  estabilitat.  Inmutabi- 
lidad. 

IMMUTABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  mudar.  Inmu- 
table, inmudable. 

IMMUTABLEMENT.  adv.  m.  Constantment.  In- 
mutablemente. 

IMMUTACIÓ.  f.  Acte  o  efecte  d'  ¡minutar  o  d'  im- 
mutarse.  Inmutación. 

IMMUTAR.  v.  a.  Alterar,  variar.  Inmutar.  ||  Cau- 
sar alteració  al  eos,  al  rostre  o  al  áni ni.  Inmutar. 
També  s'  usa  cóm  recíproch.  Inmutarse. 

IMMUTAT,  DA.  adj.  Inmutado. 

INMUTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  immuta  o  té  virtut 
d'  immutar.  Inmutativo. 

LWMUTILAT,  DA.  adj.  Que  no  está  mutilat.  In- 
mutilado. 

IMÓSCAP.  m.  Arq.  Diámetre  inferior  d'  una  co- 
lumna. Imóscapo. 

IMPACCIÓ.  f.  Med.  Fractura  d'  un  os  en  diverses 
peces  que  fan  bulto.  Impación. 

IMPACIENCIA,  f.  Intolerancia,  manca  de  pacien- 
cia. Impaciencia.  ||  Prompte  d'  indignació,  de  ira. 
Impaciencia.  ||  Gran  desitg,  manca  d'espera.  Impa- 
ciencia. 

IMPACIENT,  A.  adj.  Qui  no  té  espera.  Impacien- 
te. ||  Incomodat.  Impaciente. 

IMPACIENTAR,  v.  a.  Enfadar  molt.  Impacientar. 

IMPACIENTARSE,  v.  r.  Tindre  impaciencia.  Im- 
pacientarse. 

IMPACIENTAT,  DA.  p.  p.  Impacientado. 

IMPACIENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Impacientíslmo. 

IMPACIENTMENT.  adv.  m.  Ab  impaciencia.  Im- 
pacientemente. II  Ab  gran  desitg.  Impacientemente. 

IMPACTE.  m.  Punt  estátich,  ont  la  forca  de  pro- 
gecció  obra  sobre  la  péndola.  Impacto. 

IMPAGABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  pagar.  Inso- 
luble. 

DIC.    CAT.  — V.  II.  — 7. 


IMPAIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  pair.  Indiges- 
tible. 

IMPALPABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  impalpable. 
Impalpabilidad. 

IMPALPABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  palpar.  Im- 
palpable. 

IMPAR,  adj.  Lo  que  no  té  igual.  Impar.  ||  Arit.  Nú- 
mero no  divisible  per  dos.  Impar. 

IMPARCIAL.  adj.  Qui  no  pren  partit,  qui  no  's  de- 
canta o  no  's  decideix  per  una  opinió  ni  per  un'  altra 
sens  haver  pesat  bé  'ls  motius,  que  jutja  sense  passió. 
Imparcial. 

IMPARCIALITAT.  f.  Desinterés;  manca  de  preven- 
ció  entre  dos  partits  o  dues  coses.  Imparcialidad. 

IMPARCIALMENT.  adv.  m.  Ab  imparcialitat.  Im- 
parcialmente. 

IMPARTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  impartible. 
Impartibilidad. 

IMPARTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  partir.  Im- 
partible. 

IMPASSIBILITAT.  f.  Incapacitat  de  patir.  Impa- 
sibilidad. 

IMPASSIBLE.  adj.  Incapác  de  patir.  Impasible. 

IMPASS1BLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  im- 
passible.  Impasiblemente. 

IMPÁVIDAMENT.  adv.  m.  Sense  por  ni  paor.  Im- 
pávidameute. 

IMPAVIDESA.  f.  Intrepidesa,  resolució.  Impa- 
videz. 

IMPÁVIT,  DA.  adj.  Intrépit,  resolt.  Impávido. 

IMPECABILITAT.  f.  Imposibilitat  de  pecar.  Impe- 
cabilidad. 

IMPECABLE,  adj.  Incapág  de  pecar.  Impecable. 

IMPEDIMENT.  m.  Incomoditat.  Impedimento.  || 
OCUPACió.  ||  Obstacle,  destorb.  Impedimento,  obs- 
táculo. ||  Teol.  QualsevuHa  circunstancia  que  fa  nul 
el  matrimoni.  Impedimento.  ||  Detenció  o  arrest  de 
la  ñau,  abáns  o  després  d'  haver  carregat  o  desca- 
rregat.  Impedimento,  fuerza  mayor. 

impediment  diriment.  Teol.  Lo  que  impideix  cele- 
brar el  matrimoni,  y  desfá  '1  celebrat.  Impedimento 
dirimente. 

IMPEDIMENT  impedient.  Lo  que  sois  impedeix  la 
celebració  del  matrimoni.  Impedimento  impediente. 

POSAR  impediment  A  LA  CURIA,  fr.  Manifestar  al 
rector  o  al  jutge  1'  impediment  que  té  algú  pera  ce- 
lebrar el  matrimoni  que  vol  contreure.  Embargarlos 
sellos,  poner  impedimento  á  alguno. 

IMPEDIR,  v.  a.  Destorbar  que 's  faci  alguna  cosa. 
Impedir. 

IMPEDIT,  DA.  p.  p.  Impedido.  ||  adj.  Qui  no  pot 
valdre's  deis  seus  membres  pera  caminar.  Impedido, 
baldado. 

IMPEDITIU,  VA.  adj.  Lo  que  pot  impedir.  Impe- 
ditivo. 

IMPELENT.  adj.  Que  impeleix.  Impelente. 

IMPELIR,  v.  a.  Empenyer,  donar  impuls.  Impeler, 
impulsar,  empujar.  ||  Met.  Incitar,  estimular.  Impe- 
ler, impulsar. 

IMPELIT,  DA.  p.  p.  Impelido. 

IMPELLIR.  v.  a.  y  'ls  seus  deriváis.  Impelir. 

IMPENETRABIL1TAT.  f.  Propietat  deis  cossos 
qu'  impedeix  que  1'  un  pugui  ocupar  el  meteix  lloch 
que  ocupa  un  altre.  Impenetrabilidad. 

IMPENETRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  penetrar. 
Impenetrable.  ||  Lloch  inaccesible.  Impenetrable,  j 
Mel.  Lo  que  no  's  pot  entendre.  Impenetrable. 

IMPENETRABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  im- 
penetrable. Impenetrablemente. 

IMPENITENCIA.  f.  Obstinado  en  el  pecat.  Impe- 
nitencia. 


50 


IMP 


1MP 


IMPENITENCIA  fin'AL.  La  que  dura  fins  a  la  mort. 
Impenitencia  final. 

IMPENITENT.  adj.  Obstinat  en  el  pecat.  Impeni- 
tente. 

IMPENSADAMENT.  adv.  m.  D'  improvís.  Impen- 
sadamente. |]  Inadvertidament,  per  descuit.  Impen- 
sadamente. 

IMPENSAT,  DA.  adj.  Lo  qu'  esdevé  d'  improvís. 
Impensado.  ||  Inadvertit,  descuidat.  Impensado. 

IMPEKANT.  p.  a.  Qui  impera,  mana  o  domina.  Im- 
perante. 

IMPERAR,  v.  a.  Governar  1'  emperador.  Imperar. 
||  Manar,  ordenar.  Imperar. 

1MPERAT,  DA.  p.  p.  Imperado. 

IMPERATIU,  VA.  adj.  Qui  impera  o  mana.  Im- 
perativo, dominante,  altanero.  ||  Gram.  Un  deis 
quatre  modos  del  verb,  aixís  dit  perqué  serveix  pera 
manar.  Imperativo. 

IMPERATIVA,  f.  Tó  y  acció  de  manament.  Impe- 
rativa. 

IMPERATIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  impera- 
tiu.  Imperativamente. 

IMPERATORI,  A.  adj.  IMPERIAL. 

IMPERCEPTIBILITAT.  f.  La  qualitat  de  lo  im- 
perceptible. Imperceptibilidad. 

IMPERCEPTIBLE,  adj.  Lo 
que  no  's  pot  percibir.  Pres 
en  sentit  moral  •equival  a  in- 

(j>^_  .._£)     compreénsible.     Impercepti- 

ble. 

IMPERCEPTIBLEMENT. 
adv.  m.  D'un  modo  impercep- 
tible. Imperceptiblemente. 
IMPERDIBLE,  adj.  Lo  que 
Imperdible  n0  pot  perdre's.  Imperdible. 

||  Águila  que  porten  les  do 
nes;  té  un  ganxet  ont  s'hi  passa  la  punta  y  no  pot 
cáurer.  Imperdible. 

IMPERDONABLE,  adj.  Lo 
que  no  té  perdó.  Imperdona- 
ble. 

IMPERFECCIÓ.  f.  Defecte, 
falta.  Imperfección.  ||  En  la  mo- 
ral és  una  falta  lleugera  que  ni 
arriva  a  pecat  venial.  Imper- 
fección. 

IMPERFECTAMENT.  adv.  m. 
IMPERFETA  MENT. 

IMPERFECTE.  adj.  y 

IMPERFET,   A.   adj.    Lo   que 
no  és  acavat.   Imperfecto.  ||  Lo  que  té  alguna   im- 
perfecció.  Imperfecto. 

IMPERFETAMENT.  adv.  m.  Ab  imperfecció.  Im- 
perfectamente. 

IMPERI.  m.  Dominació,  mando.  Imperio.  ||  La  ac- 
ció de  manar  ab  autoritat.  Imperio.  ||  Els  Estats  sub- 
gectes  al  emperador.  Imperio.  ||  La  dignitat  del  em- 
perador. Imperio.  ||  El  temps  que  dura  '1  mando  d'un 
emperador.  Imperio.  ||  Temps  durant  el  qual  gover- 
naren  emperadors  en  algún  país.  Imperio.  ||  Met.  El 
poder  y  domini  que  té  la  voluntat  sobre  'ls  seus  ac- 
tes  y  efectes,  cóm  també  les  passions  o  la  virtut  so- 
bre 1'  home.  Imperio.  ||  Ant.  Empíreo. 

IMPERI  oriental.  El  de  Constantinopla  ab  relació 
al  de  Roma  que  's  deia  Occidental.  Imperio  Oriental. 

MER  IMPERI.  La  potestat  que  teñen  el  sobirá  y  'ls 
magistrats  pera  posar  penes  ab  coneixement  de  cau- 
ses. Mero  imperio. 

MITG  imperi.  La  facultat  que  competeix  ais  jutges 
pera  decidir  les  causes  civils  y  fer  cumplir  llurs  sen- 
tencies. Mixto  imperio. 

IMPERIAL  adj.  Pertanyent  al  emperador  y  al  ¡m- 


Imperdible  de  bronso 
(Mus.  de  Tarragona  i 


peri.  Imperial,  imperatorio.   ||  m.  La  coberta  deis 
cotxes  dilligencies.  Imperial. 

IMPERIAL  (Illot).  Hidrog.  Illot  de  la  costa  S.  E. 
de  1"  illa  de  Cabrera,  del  grupus  de  les  Balears. 

IMPERIALISME.  m.  Partit  deis  imperialistes.  Im- 
perialismo. 

IMPERIALISTA,  m.  Partidari  del  govern  imperial. 
Imperialista. 

IMPERIALMENT.  adv.  m.  Ab  imperi.  Imperial- 
mente. 

IMPERICIA,  f.  Manca  de  práctica  o  de  coneixí- 
ments  pera  fer  alguna  cosa.  Impericia. 

IMPERIOS,  A.  adj.  Soberá,  orgullos.  Dominante, 
imperioso 

IMPERIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  imperi.  Imperio- 
samente. 

IMPERIT,  A.  adj.  Poch  práctich,  ignorant.  Impe- 
rito. 

IMPERMEABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  impermea- 
ble. Impermeabilidad. 

IMPERMEABLE,  adj.  Impenetrable  al  aigua.  Im- 
permeable. ||  s.  Roba  exterior,  ab  mánegues  o  sense, 
que  's  porta  demunt  del  vestit  quan  plou.  Imper- 
meable. 

IMPERMUTABLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  permutar 
o  cambiar.  Impermutable. 

IMPERSONAL,  adj.  Gram.  Dit  del  verb  que  sois 
s*  usa  en  les  terceres  persones  del  singular.  Imper- 
sonal. ||  S'  aplica  a  la  mena  de  parlar  en  que  s'  usa 
del  article  lo  en  Iloch  deis  tractaments  comuns.  tu, 
vos,  etc.  Impersonal. 

EN  IMPERSONAL,  m.  adv.  IMPERSONALMENT,  2. 

PER  IMPERSONAL,  m.  adv.  IMPERSONALMENT. 

IMPERSONALITAT.  f.  Qualitat  essencial  de  lo 
impersonal.  Impersonalidad. 

IMPERSONALMENT.  adv.  m.  Ab  tractament  im- 
personal, forma  de  tractar  a  un  subgecte,  usant  del 
article  lo  y  la  tercera  perso.ia  del  verb.  Impersonal- 
mente.  ||  S'  usa  pera  dir  que  '1  verb  está  en  una  ora- 
do sense  persona.  Impersonalmente. 

IMPERSUADIBLE.  adj.  y 

1MPERSUASSIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  persua- 
dir. Impersuasible. 

IMPERTÉRRIT,  A.  adj.  Qui  mai  té  por  de  res.  Im- 
pertérrito. 

IMPERTÉRRITAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  im- 
pertérrit.  Impertérritamente. 

IMPERTINENCIA,  f.  Dit  o  fet  fora  de  lloch.  Im- 
pertinencia. ||  Extravagancia,  ridiculesa,  paraula,  o 
acció  insolent.  Impertinencia.  ||  Molestia.  Imperti- 
nencia. 

IMPERTINENT,  A.  adj.  Importú,  enfados.  Imper- 
tinente. ||  Lo  que  no  vé  al  cas.  Impertinente.  ||  Ca- 
begut,  porfiat.  Porfiado,  terco. 

IMPERTINENTMENT.  adv.  m.  Ab  impertinencia. 
Impertinentemente. 

IMPERTURBABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  imper- 
turbable. Imperturbabilidad. 

IMPERTURBABLE,  adj.  Inalterable.  Impertur- 
bable. 

IMPÉT1CH.  m.  Med.  Denominado  de  la  sarna  ca- 
nina o  d'  una  mena  de  briá.  Impétigo. 

IMPETÍGENES.  f.  pl.  Med.  Ordre  de  malaltíes  al 
que  pertanyen  la  sífilis,  la  lepra  y  altres  semblantes. 
Impetigenes. 

IMPETIGINÓS,  A.  adj.  Med.  Lo  qu'  és  propi  deles 
impetigenes.  Impetiginoso. 

IMPETRACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  impetrar.  Impe- 
tración. 

IMPETRADOR,  A.  m.  y  f.  e 

IMPETRANT.  p.  a.  Qui  impetra.  Impetrador,  im- 
petrante. 


IMP 


IMP 


51 


IMPETRAR,  v.  a.  Obtindre  alguna  cosa  que  s' ha- 
vía  demanat  ab  niolts  prechs.  Impetrar.  II  Demanar 
alguna  cosa  ab  for^a  prechs  y- insistencia.  Impetrar. 
IMPETRAT,  DA.  p.  p.  Impetrado. 
ÍMPETU,  m.  Moviment  acelerat  y  violent;  la  me- 
teixa  for^a  y  violencia  del  moviment.  ímpetu,  impe- 
tuosidad. ||  Fervor,  vigor  del  ánim.  ímpetu.  II  Agita- 
do, violencia  de  les  passions.  ímpetu. 

IMPETUÓS,  A.  adj.  Violent,  furiós.  Impetuoso.  || 
Met.  ARREBATAT,  PREC1PITAT. 

IMPETUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ímpetu.  Impetuo- 
samente. 

IMPETUOSÍSSIM,   A.    adj.    sup.    Molt    impetuós. 
Impetuosísimo. 

IMPETUOSÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Ab  molt  d'  ím- 
petu. Impetuosísimamente. 
IMPETUOSITAT.  f.  y 
IMPETUT.  f.  Ant.  ÍMPETU. 

IMPÍAMENT.  adv.  m.  Irrelligiosament.  Impíamen- 
te.  ||   CRUELMENT. 

IMPIETAT.  f.  Irrelligió,  manca  de  respecte  a  Deu, 
a  la  patria,  ais  pares  y  superiors.  Impiedad. 

IMPÍU,  A.  adj.  Irrelligiós.  Impío.  ||  Violador  de 
coses  sagrades.  Impío. 

IMPLACABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  implacable. 
Implacabilidad. 

IMPLACABLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  aplacar.  Im- 
placable, Inexorable. 

IMPLACABLEMENT.  adv.  m.  Ab  odi  implacable. 
Implacablemente. 
1MPLICACIÓ.  f.  y 

IMPLICANCIA,  f.  Contradicció,  oposició  de  ter- 
mes entre  sí.  Implicación.  II  EMBOLICH. 

IMPL1CAC1Ó  DE  nirvis.  Comunicado  o  enliacament 
que  formen  cóm  un  enibolich.  Plexo. 

IMPLICANT.  p.  a.  Lo  qu'  implica.  Implicante. 
IMPLICAR,  v.  a.  Embolicar,  barrejar  una  cosa  ab 
un'altra.  Implicar.   ||   v.  n.  Oposarse,  contradirse  un 
terme,  frase,  etc.  Implicar.  ||   Usat  ab  negado,  des- 
torbar,  impedir.  Implicar. 

IMPLICAT,  DA.  p.  p.  Implicado. 
IMPLÍCIT,  A.  adj.  Lo  que  s'  entén  que  va   inclós 
dins  d' un'altra  cosa  sense  expressarho.  Implícito. 

IMPLÍCITAMENT.    adv.  m.  D' un  modo   implícit. 
Implícitamente. 
IMPLORACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d' implorar.  IM- 

PLORACIÓ. 

IMPLORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  implora.  Implora- 
dor,  suplicante. 

IMPLORAMENT.  m.  La  acció  d'  implorar.  Implo- 
ración. 

IMPLORAR,  v.  a.  Demanar  favors  ab  gemechs, 
supliques  y  llágrimes.  Implorar. 

IMPLORAT,  DA.  p.  p.  Implorado. 

IMPOLÍTICA,  f.  Descortesía.  Impolítica. 

IMPOLÍTICAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  impo- 
lítica. Impolíticamente. 

IMPOLÍTICH,  CA.  adj.  Qui  és  mancat  de  política. 
Impolítico. 

IMPOLLUT,  A.  adj.  Sense  mácula.  Inmaculado, 
impoluto. 

IMPONDERABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  imponde- 
rable. Imponderabilidad. 

IMPONDERABLE,  adj.  Lo  que  no  té  ponderació. 
Imponderable. 

IMPONDERACIÓ.  f.  Falta  de  ponderació.  Impon- 
deración. 

IMPOPULAR,  adj.  Que  no  és  popular  o  agradable 
al  poblé.  Impopular.  ||  Qu'  és  contrari  ais  interessos, 
costums  o  preocupacions  del  poblé.  Impopular. 


IMPOPULARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  impopular. 
Impopularísimo. 

IMPOPULARITAT.  f.  Desafecte,  mal  concepte 
qu'  una  persona  o  cosa  mereix  al  públich.  Impopu- 
laridad. ||  Disfavor  del  poblé,  desprestigi  públich, 
animadversió  o  menyspreu  del  comú  de  la  gent.  Im- 
popularidad. 

IMPORT.  m.  Preu,  cost.  Importe. 

IMPORTABLE,  adj.  Insoportable. 

IMPORTACIÓ.  f.  Entrada  de  mercaderíes  extran- 
geres.  Importación. 

IMPORTANCIA,  f.  Conveniencia,  utilitat  gran. 
Importancia.il  Representació  d' alguna  persona  per 
les  seues  quaütats.  Importancia. 

IMPORTANT.  p.  a.  Grave,  lo  qu'  és  d*  importan- 
cia. Importante. 

IMPORTANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Importantísimo 

IMPORTANTMENT.  adv.  m.  Ant.  Ab  importancia 
y  utilitat.  Importantemente. 

IMPORTAR,  v.  n.  Convindre,  ésser  convenient,  fa- 
vorable, útil,  ventatjós.  Importar.  ||  Pertányer,  tocar, 
tindre  que  veure  en  alguna  cosa.  Importar.  ||  v.  a. 
Valer  o  arrivar  a  tal  quantitat  les  coses  comprades. 
Importar,  sumar,  valer.  ||  Consistir,  anar  a  risch, 
cóm:  aixb  vos  importa  la  vida.  Consistir,  estribar. 

IMPORTAT,  DA.  p.  p.  Importado. 

IMPORTÚ,  NA.  adj.  Intempestiu,  lo  que  no  és 
oportú.  Importuno. 

IMPORTUNACIO.  f.  Instancia  molesta.  Importu- 
nación, importunitat. 

IMPORTUNADAMENT.  adv.  m.  y 

IMPORTUNAMENT.  adv  m.  Ab  importunado. 
Importunamente,  importunadamente.  ||  intempes- 

TIVAMENT. 

IMPORTUNAR,  v.  a.  Molestar,  enfadar.  Impor- 
tunar. 

IMPORTUNAT,  DA.  p.  p.  Importunado. 

IMPORTUNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Importunísimo. 

IMPORTUNITAT.  f.  IMPORTUNACIO. 

IMPOSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  imposa.  Imponedor. 

IMPOSAR.  v.  a.  Carregar,  posar  alguna  cosa  de- 
munt  d' un'altra.  Imponer.  ||  Carregar  alguna  obli- 
gado o  gravamen.  Imponer.  II  Instruir  a  algú  en  al- 
guna materia.  Imponer.  ||  IMPUTAR,  CALUMNIAR.  || 
Entre  estampers  arreglar  les  planes  a  la  prempsa  de 
modo  que  plegant  el  full  vagi  seguida  llur  numera- 
do. Imponer.  ||  Posar  nom.  Imponer  nombre.  ||  v.  r. 
Ferse  cárrech,  enterarse  bé.  Instruirse,  informarse, 
imponerse. 

IMPOSAT,  DA.  p.  p.  Impuesto. 
IMPOSICIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  imposar.  Imposi- 
ción. ||   Cárrega,  tribut,  gravamen.  Imposición,  im- 


* 

c 

8 

I 

9 I  I El 

7  I  I  2  I 

I 


Imposició  en  quart 

puesto.  |i  Entre  estampers  la  pe?a  de  fusta  o  metall 
que  posen  a  la  forma  pera  que  surtin  els  marges  y 


52 


IMP 


IMP 


blandís  o  distancies  entre  plana  y  plana.  Imposi- 
ción, y  ais  llibres  en  foli  comunament  guarniciones. 
||  Colocado  de   les  planes  pera  fer  que  vinguin  be 


I  z      ¡a  I         I  =1     i 

I  L_J    i I 


Imposició  en  octau 

les  unes  ab  les  altres.  Imposición.  ||  La  acció  de  po- 
sar nom.  Imposición.  ||  Impostura,  calumnia. 

IMPOSICIÓ  DE  MANS.  Cerimonia  que  consisteix  en 
posar  els  bisbes  les  mans  demunt  d'  aquells  que  se 
ordenan.  Imposición  de  manos. 

IMPOSICIÓ  DE  SILENCI  PERPETUU.  For.  Proibició  al 
actor  pera  tornar  a  reproduir  1'  acció  y  instar  sobre 
ella.  Imposición  de  perpetuo  si'cncio. 

IMPÓSIT.  m.  Ter.  IMPOST,  TR1BUT. 

IMPOSSIBILITAR.  v.  a.  Fer  que  alguna  cosa  sigui 
impossible.  Imposibilitar. 

IMPOSSIBILITAT,  DA.  p.  p.  Imposibilitado.  || 
í.  FU.  Repugnancia  o  impotencia  de  fer  alguna  cosa 
dins  del  ordre  natural.  Imposibilidad.  ||  NECESSITAT, 
POBRESA.  ||  adj.  IMPEDIT. 

ímpossibilitat  física.  Absoluta  repugnancia  pera 
existir  o  verificarse  alguna  cosa  dins  del  ordre  natu- 
ral. Imposibilidad  física. 

IMPOSSIBILITAT  METAFÍSICA.  La  qu'  enclóu  contra- 
dicho, cóm:  ésser  y  no  ésser  al  ensemps.  Imposibili- 
dad metafísica. 

IMPOSSIBILITAT  MORAL.  La  inverossimilitut  d' ésser 
o  succeir  alguna  cosa.  Imposibilidad  moral. 

IMPOSSIBLE.  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  o  no  pot 
succeir.  Imposible.  ||  Met.  Sumament  difícil  y  ar- 
du.  Imposible.   ||   ni.  FU.  Ésser  fingit.  Imposible. 

IMPOSSIBLE  DE  TOTA  IMPOSSIBILITAT.  Expr.  fam. 
Denota  la  suma  Ímpossibilitat  d'  alguna  cosa.  Impo- 
sible de  toda  imposibilidad. 
DEMANAR  IMPOSSIBLES. 
fr.  Fam.  S'  usa  pera  expli- 
car qu'  en  vá  s'  esperaría 
d'  algú  lo  que  naturalment 
no  pot  esperarse  de  la  seua 
educado,  del  seu  carácter 
o  de  la  seua  conducta.  Pe- 
dir peras  al  olmo. 

IMPOSTA,  f.  Arq.  Cordó 
depedraque's  fa  demunt 
deis  estreps  d' un' obra  al 
punt  ont  comenta  1'  aren; 
filada  de  pedra  que  ser- 
veix  de  coronament  a  una 
obra.  Imposta. 

IMPOSTOR,  A.  m.  y  f- 
Trapasser,  qui  imputa  al- 
gún delicte  a  un  altre.  Im- 
postor. 

IMPOSTURA,  f.  Engany,  ficció  ab  apariencia  de 
veritat.  Impostura.  ||  Calumnia.  Impostura. 

IMPOTENCIA,  f.  Falta  de  poder,  d' activitat.  Im- 
potencia. ||  Incapacitat  pera  engendrar.  Impotencia. 
impotencia  ABSOLUTA.  La  que   dependeix  de  la 


Imposta 


falta  d'  orgues  genitals,  o  de  la  existencia  d'  aques- 
tos meteixos  orgues  viciosament  conformáis  o  alte- 
ráis per  les  malaltíes.  Impotencia  absoluta. 

impotencia  CONSTITUCIONAL.  La  que  dependeix 
d'  un  temperament  apátich  o  molt  fret  o  és  resultat 
de  la  debilitat  general  que  pateíx  tota  la  economía: 
no  pot  curarse  y  produeíx  la  esterilitat.  Impotencia 
constitucional. 

impotencia  DIRECTA.  La  que  resulta  de  la  fredor 
del  temperament  o  de  la  inercia  particular  deis  or- 
gues genitals.  Impotencia  directa. 

impotencia  indirecta  La  qu'  existeix  malgrat  el 
vigor  del  temperament  y  de  la  bona  conformado  de 
les  parts  genitals,  dimanant  d'  haverse  concentrat 
les  forses  vitáis  en  qualsevol  altre  punt.  Impotencia 
indirecta. 

IMPOTENCIA  LOCAL.  La  que  presenten  els  individuus 
que  dotats  de  prou  vigor  experimenten  una  debilitat 
y  una  inercia  notables  ais  orgues  de  la  generado. 
Impotencia  local. 

IMPOTENCIA  PASSATGERA.  La  dependent  d'una  cau- 
sa física  que  sois  hagi  debilitat  momentániament  els 
orgues  generadors,  o  d'  una  afecció  moral  qu'  hagi 
inipedit  1'  activitat  d1  aquets  meteixos  orgues.  Impo- 
tencia pasajera. 

IMPOTENCIA  PERMANENT.  La  produida  per  una  cau- 
sa que  obra  sense  parar  sobre  'ls  orgues  genitals. 
Impotencia  permanente. 

impotencia  relativa.  La  que  dependeix  d'  una 
falta  de  proporció  entre  les  parts  que  deuen  con- 
córrer  al  acte  generador.  Impotencia  relativa. 

IMPOTENT,  A.  adj.  Qui  no  té  potencia.  Impoten- 
te. ||  Incapác.  d'  engendrar.  Impotente.  ||  Incapác,  de 
moderar  les  seues  passions.  Furibundo,  desenfre- 
nado. 

IMPRACTICABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  practi- 
car. Impracticable. 

IMPRECACIÓ.  f.  Maledicció.  Imprecación,  exe- 
cración. 

IMPRECADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  impreca.  Impre- 
cador. 

IMPRECAR,  v.  a.  Maleir.  Imprecar. 

IMPRECAUCIÓ.  f.  Manca  de  precaució.  Impre- 
caución. 

IMPREGNABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  impregnar. 
Impregnable. 

IMPREGNACIÓ.  f.  FU.  Acció  o  efecte  d'  impreg- 
nar o  d'  impregnarse.  Impregnación. 

IMPREGNAR,  v.  a.  Introduir  una  substancia  péls 
porus  d'  un'  altra.  Impregnar. 

IMPREGNARSE,  v.  r.  Quím.  fís.  Omplirse'ls  porus 
d'  un  eos  de  la  substancia  d'  un  altre  y  adquirir  les 
propietats  d'  aquest  derrer.  Impregnarse. 

IMPREGNAT,  DA.  p.  p.  Impregnado. 

IMPREMEDITACIÓ.  f.  Manca  de  prevísió.  Impre- 
meditación. 

IMPREMEDITADAMENT.  adv.  m.  Sense  preme- 
ditado. Impremeditadamente. 

IMPREMEDITAT,  DA.  p.  p.  Impremeditado. 

IMPREMPTA.  f.  L'  art  d'  imprimir  llibres  y  '1 
paper  en  qualsevol  altra  forma.  Imprenta.  ||  L' obra- 
dor o  lloch  ont  s'  imprimeixen  llibres.  Imprenta. 

donar  A  LA  imprempta.  fr.  Fer  imprimir.  Dar  d  la 
estampa,  á  la  prensa 

IMPREMPTAR.  v.  a.  ESTAMPAR,  IMPRIMIR. 

IMPRÉS,  A.  p.  p.  Impreso.  ||  m.  Cosa  impresa, 
pero  de  poca  extensió.  Impreso. 

IMPRESCINDIBLE,  adj.  Cosa  de  que  no  's  pot 
prescindir.  Imprescindible. 

IMPRESCINDIBLEMENT.  adv.  m.  D' un  modo  im- 
prescindible. Imprescindiblemente. 

IMPRESCRIPTIBILITAT.  f.  For.  Qualitat  de  lo 
imprescriptible.  Imprescriptlbilidad 


IMP 


IMP 


53 


IMPRESCRIPTIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  ni  deu 
prescriure  's.  Imprescriptible. 

IMPRESCRIT,  A.  adj.  Que  no  ha  prescrit.  Impres- 
crito. 

IMPRESIÓ.  f.  Sobtament,  emoció. 

IMPRESS1Ó.  f.  Acte  y  efecte  d'  imprimir.  Impre- 
sión. II  Qualsevulla  obra  impresa.  Impresión.  ||  La 
forma  de  Metra  ab  que  s'  estampa  una  obra.  Impre- 
sión. ||  Marca,  senyal  que  deixa  una  cosa  demunt 
d'  un'  altra,  com  els  segells,  les  petjades,  etc.  Im- 
presión. ||  La  alterado  que  causa  a  un  eos  un  altre 
eos  difereut,  cóm:  el  fret,  per  exemple.  Impresión.  || 
El  moviment  que  fan  al  ánirn  les  coses  espirituals  o 
moráis.  Impresión. 

IMPRESSIÓ  curta.  La  obra  de  que  se  n'  imprimei- 
xen  pochs  exemplars.  Remiendo. 

FER  impressió.  fr.  Med.  Fixarse  a  la  imaginado  un 
fet  o  una  cosa.  Hacer  impresión. 

PRIMERA  IMPRESSIÓ.  MeL  Aquell  concepte  o  noticia 
ab  que  un  se  satisfá  immediatament  sense  aturarse  a 
reflexionar.  Primera  impresión. 

IMPRESSIONABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  impres- 
sionable.  Impresionabilidad. 

IMPRESSIONABLE.  adj.  Susceptible  de  rebre  im- 
pressions.  Impresionable. 

IMPRESSIONAR.  v.  a.  Persuadir,  fer  concebre  al- 
guna especie  ab  torca  y  vivesa.  Impresionar. 

IMPRESSIONAT,  DA.  p.  p.  Impresionado. 

IMPRESSOR.  m.  Qui  imprimeix  llibres  o  regenta 
una  imprempta.  Impresor. 

IMPREV1SIÓ.  f.  Manca  de  previsió.   Imprevisión. 

IMPREVIST,  A.  adj.  Repentí,  lo  que  no  s'  ha  pre- 
vist.  Imprevisto.  ||  Impensat,  no  meditat.  Imprevis- 
to. ||  pl.  En  llenguatge  administratiu,  gastos  ab  que 
no  s'  hi  havía  comptat.  Imprevistos. 

IMPRIMIR,  v.  a.  Deixar  senyalada  y  marcada  la 
figura  d'  una  cosa  demunt  d'  un'  altra.  Imprimir.  || 
Met.  Fixar  al  magí  alguna  noció  o  afecte.  Imprimir. 
||  Estampar  llibres.  Imprimir.  ||  Ferlos  estampar 
V  autor.  Publicar,  imprimir,  dar  á  la  estampa,  á 
la  prensa. 

IMPROBABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  improbable. 
Improbabilidad. 

IMPROBABLE,  adj.  Lo  que  no  és  probable.  Im- 
probable. 

IMPROBABLEMENT.  adv.  tn.  Ab  improbabilitat. 
Improbablemente. 

IMPROBE,  A.  adj.  Dolent,  malvat.  ímprobo.  ||  Met. 
Dit  del  travall  excessiu,  llarch,  seguit.  ímprobo. 

IMPROCEDENCIA,  f.  Manca  de  fonament  o  de 
dret.  Improcedencia. 

IMPROCEDENT.  adj.  Lo  que  no  és  procedent  o 
conforme  a  dret.  Improcedente. 

IMPRODUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  no  produeix.  Im- 
productivo. 

IMPRODUCTIVAMENT.  adv.  m.  Sense  produir 
res.  Improductivamente. 

IMPROPERAR,  v.  a.  Afrontar,  injuriar.  Impro- 
perar. 

IMPROPERI.  m.  Afront,  injuria  d'  obra  o  de  pa- 
raula.  Improperio.  ||  m.  La  imatge  o  imatges  que  re- 
presenten algún  succés  de  la  passió  de  Crist,  y  's 
porten  a  la  professó  per  la  Setmana  Santa.  Paso. 

IMPROPI,  A.  adj.  Mancat  de  propietat.  Impropio. 
II  Age,  extrany.  Impropio. 

IMPROPIAMENTE  adv.  m.  Ab  impropietat.  Impro- 
piamente. 

IMPROPIETAT.  f.  Manca  de  propietat,  o  lo  que 
no  és  apropiat  a  lo  que  's  tracta.  Impropiedad. 

IMPROPRI,  A.  adj.  Ant.  IMPROPI. 

IMPRORROGABLE,  adj.  Lo  que  no  *s  pot  prorro 
gar.  Improrrogable. 


IMPROVÍS.  m.  Lo  que  no  és  previst. 

AB  un  IMPROVÍS.  m.  adv.  Ab  un  instant.  Al  proviso, 
al  instante. 

IMPRUDENCIA,  f.  Manca  de  prudencia.  Impru- 
dencia. ||  Desvergonyiment,  indiscreció,  descaro.  Im- 
prudencia. 

IMPRUDENT,  A.  adj.  Qui  no  té  prudencia.  Im- 
prudente. 

IMPRUDENTMENT.  adv.  m.  Ab  imprudencia.  Im- 
prudentemente. 

IMPÚBER,  A.  adj.  Qui  encara  no  ha  arrivat  a  la 
etat  de  la  pubertat.  Mozo,  impúbero. 

IMPROVISACIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  d'  improvisar. 
Composició  poética  o  musical,  etc.,  feta  de  moment. 
Improvisación. 

IMPROVISADAMENTE  adv.  m.  Ab  improvisado. 
Improvisadamente. 

IMPROVISADOR,  A.  adj.  Qui  improvisa.  Impro- 
visador. 

IMPROVISAMENTE  adv.  m.  De  repent,  sobtada- 
ment.  Improvisadamente,  de  improviso,  á  la  im- 
prevista. 

IMPROVISAR,  v.  a.  Fer  alguna  cosa  sense  prepa- 
rado. Improvisar.  ||  Fer  repentinament  un  discurs, 
compondré  una  poesía  o  un  troc  de  música.  Impro- 
visar. 

IMPROVISARSE,  v.  r.  Ésser  improvisat.  Improvi- 
sarse. 

IMPROVÍSATE  DA.  p.  p.  Improvisado. 

IMPUDENCIA,  f.  Desvergonyiment.  Impudencia. 

IMPUDENT.  adj.  Qui  no  té  pudor,  insolent,  des- 
vergonyit.  Impudente. 

IMPÚDICAMENTE  adv.  tn.  D'  una  manera  impúdi- 
ca. Impúdicamente. 

IMPÚDICH,  CA.  adj.  DESHONEST,  IMPUR. 

IMPUDICIA,  f.  DESHONESTETAT,  IMPURESA. 

IMPUGNABLE,  adj.  Lo  que  pot  impugnarse.  Im- 
pugnable. 

IMPUGNACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  impugnar.  Im- 
pugnación. 

IMPUGNADAMENT.  adv.  m.  Ab  impugnado. 
Impugnadamente. 

IMPUGNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  impugna.  Impug- 
nador. 

IMPUGNAR,  v.  a.  Contradir,  rebatre  les  raons 
contraríes.  Impugnar. 

IMPÚGNATE  DA.  p.  p.  Impugnado. 

IMPUGNATIU,  VA.  adj.  Lo  que  impugna  o  té  vir- 
tut  d'  impugnar.  Impugnativo. 

IMPULS.  m.  Impressió  extrínseca  que  causa  '1  mo- 
viment d'  algún  eos.  Impulso.  ||  Met.  L'  efecte  que 
causen  els  moviments  del  ánirn  envers  qualsevulla 
materia.  Impulso.  ||  Investigado,  estímul,  exortació 
que  inclina  a  fer  alguna  cosa.  Impulso. 

IMPULSADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  impulsa.  Impul- 
sador. 

IMPULSAR,  v.  a.  Impelir,  donar  inipuls.  Impul- 
sar. 

IMPULSAT,  DA.  p.  p.  Impulsado. 

IMPULSIÓ.  f.  IMPULS. 

IMPULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  impulsa  o  pot  impul- 
sar. Impulsivo. 

IMPULSIVAMENTE  adv.  m.  D'  una  manera  impul- 
siva. Impulsivamente. 

IMPULSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  impulsa.  Im- 
pulsor. 

IMPUNE,  adj.  Sense  cástich,  lliure  d'  ell.  Impune. 

IMPUNEMENT.  adv.  m.  Sense  cástich.  Impune- 
mente. 

IMPÚNIT,  A.  adj.  Ant.  IMPUNE. 


54 


INA 


INC 


IMPUNITAT.  f.  Llívertat  d'  obrar  sense  por  d'  ésser 
castigat.  Impunidad,  salvedad. 

IMPUR,  A.  adj.  DESHONEST  ||  ASQUERÓS.  ||  Lo  que 
conté  partícules  extranyes  a  un  eos.  Impuro,  bruto. 

IMPURAMENT.  adv.  m.  DESHOnestament. 

IMPURESA.  f.  deshonestetat.  |]  Barreja  de  pai- 
tícules  extranyes  o  grosseres  cue  pugui  haverhi  a  al- 
gún eos.  Impureza. 

1MPURIFICACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  impurificar. 
Impurificación. 

IMPURITAT.  f.  Impuresa  deis  metalls.  Impureza. 

IMPUTABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  imputable. 
Imputabilidad. 

IMPUTABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  imputar.  Impu- 
table. 

IMPUTACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  imputar.  Imputa- 
ción. 

IMPUTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  imputa.   Imputador. 

IMPUTAR,  v.  a.  Atribuir  a  algú  algún  acte  o  de- 
licie, comunament  ab  falsetat.  Imputar,  achacar, 
acumular,  prohijar. 

IMPUTAT,  DA.  p.  p.  Imputado. 

IN.  Partícula  que  s'  anteposa  a  alguns  noms  y 
verbs  com  a  negació,  majorment  en  converses  parti- 
cular. In. 

INABISSAT,  DA.  adj.  Ant.  ABISMAT,  HUMILIAT. 

INABROGABLE,  adj.  Que  no  's  pot  abrogar.  Ina- 
brogable. 

INACABABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  acavar.  Ina- 
cabable, interminable. 

INACCEPTABLE.  adj.  Lo  que  no  és  acceptable. 
Inaceptable. 

INACCESSIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  ¡naccessi- 
ble.  Inaccesibilidad. 

INACCESSIBLE.  adj.  Lo  que  no  és  accessible.  || 
Lloch  ont  no  s'  ni  pot  arrivar  o  acostar.  Inaccesible. 
II  Met.  Dit  de  la  persona  de  geni  aspre.  Inaccesible. 

INACCESSIBLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ¡n- 
accessible.  Inaccesiblemente. 

INACCIÓ.  f.  Ociositat,  manca  d'  acció.  Inacció.  || 
Aíer.  Fluixetat,  indolencia.  Inacción. 

INACTIU,  VA.  adj.  Sense  acció,  ocios.  Inactivo. 

INADAPTABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  adaptar. 
Inadaptable. 

INADEQUABLE.  a  j.  Lo  que  no  's  pot  adequar  a 
un'  altra  cosa.  Inadecuable. 

INADEQUAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  és  adequat.  Ina- 
decuado. 

INADMISIBLE,  adj.  y 

INADMISSIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  admetre. 
Inadmisible. 

INADVERTENCIA,  f.  Manca  d'  advertencia.  Inad- 
vertencia. 

INADVERTIDAMENT.  adv.  m.  Ab  inadvertencia. 
Inadvertidamente. 

INADVERTIT,  DA.  adj.  Lo  que  no  ha  estat  adver- 
tit.  Inadvertido.  ||  Qui  no  adverteix  o  repara  en  lo 
que  deuria.  Inadvertido. 

INAGENABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  enagenar. 
Inagenable,  inalienable. 

INAGOTABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  acavar.  Ina- 
gotable, inexhausto. 

INAGOTAT,  DA.  p.  p.  Inagotado. 

INAGUANTABLE,  adj.  Que  no  's  pot  aguantar. 
Inaguantable. 

INALIENABLE,  adj.  INAGENABLE. 
INALTERABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inalterable. 
Inalterabidad. 

INALTERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  alterar. 
Inalterable. 


INAMISSIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  perdre.  Ina- 
misible. 

INAMOVIBLE,  adj.  Lo  que  r.o  pot  móure  's  o  re- 
móure  's.  Inamovible. 

INAMOVILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inamovible. 
Inamovilidad. 

INANICIÓ.  f.  Med.  Gran  debilitat  causada  per  la 
manca  d'  aliment.  Inanición. 

INANIM.  adj.  Lo  que  no  té  ánim.  Inanimado,  iná- 
nime. ||  DESMAIAT. 

INANIMAT,  DA.  adj.  Sense  ánima.  No  animat. 

INAPAGABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  apagar.  Ina- 
pagable. 

INAPEABLE,  adj.  Met.  Incomprensible.  Inapeable. 

INAPELABLE,  adj.  For.  S'  aplica  a  la  sentencia 
de  que  no  's  pot  apelar.  Inapelable. 

INAPETENCIA,  f.  Desmenjament,  desgana.  Inape- 
tencia. 

INAPETENT,  A.  adj.  Desmenjat,  desganat.  Ina- 
petente. 

INAPLACABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  aplacar. 
Inaplacable.  ||  implacable. 

INAPLICACIÓ.  f.  Dropería,  manca  d'  aplicació. 
Inaplicación,  desaplicación. 

INAPLICAT,  DA.  adj.  Dropo,  que  no  s'  aplica. 
Inaplicado,  desaplicado,  holgazán. 

INAPRECIABLE,  adj.   Inestimable.   Inapreciable. 

INAPTE.  adj.  1NEPTE. 

INARMÓNICH,  CA.  adj.  Lo  que  no  té  armonía. 
Inarmónico. 

INARTICULAT,  DA.  adj.  No  articulat,  dit  ab  poca 
expressió.  Inarticulado. 

IN  ARTICULO  MORTIS.  Expr.  llat.for.  Pera  sig- 
nificar que  's  tracta  d'  un  acte  fet  estant  a  punt  de 
morir.  En  el  artículo  de  la  muerte. 

INASSEQUIBLE.  adj.  Lo  que  no  és  assequible. 
Inasequible. 

INASSIMILABLE.  adj.  Que  no  pot  assimilarse. 
Inasimilable. 

INATACABLE,  adj.  Inespugnable,  lo  que  no  's  pot 
atacar.  Inatacable. 

INATENCIÓ.  f.  Distracció,  manca  d'  atenció.  Ina- 
tención. 

INAUD1T,  A.  adj.  Nou,  extrany,  lo  que  mai  s'  havía 
sentit  a  dir.  Inaudito. 

INAUDITAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  inaud- 
ta.  Inauditamente. 

INAUGURACIÓ.  f.  Acte  d'  inaugurar  alguna  cosa. 
Inauguración  ||  Exaltació  d'  un  soberá  al  soli.  Inau- 
guración. ||  Cerimonia  o  solemnitat  que  's  fá  per  la 
alegría  de  comentar  alguna  cosa,  cóm  la  formado 
d'  una  societat,  la  estrena  d'  un  lloch  o  servei  pú- 
blich,  etc.  Inauguración. 

INAUGURAL,  adj.  S'  aplica  al  discurs  que  's  pro- 
nuncia pera  la  obertura  deis  estudis.  Inaugural.  ||  Lo 
qu'  és  referent  a  la  inauguració.  Inaugural. 

INAUGURAR,  v.  a.  Donar  solemnement  principi  a 
alguna  obra,  y  també  obrir  algún  establiment  al  pú- 
blich.  Inaugurar. 

INAURICULAT,  DA.  adj.  Que  no  té  orelles  o  aurí- 
cules.  Inauriculado. 

INAVERIGUABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  averiguar- 
Inaveriguable. 

INCA.  m.  Rei,  príncep  o  persona  de  procedencia 
reial  entre  'Is  antichs  habitants  del  Perú.  Inca. 

INCA.  Geog.  Partit  judicial  de  les  Balears,  format 
deis  18  ajuntaments  següents:  Alaró,  Alcudia,  Be- 
nissalem,  Búger,  Campanet,  Costitx  Escorca,  Inca, 
Lloseta,  Llubí,  María,  Muro,  Pollerca,  Puebla  (La), 
Sancelles,  Santa  Margarida,  Selva  y  Sinéu,  reuninc 
entre  tots  ells  69,670  hab.    ||   Vila  de  I'  illa  y  bisb.  de 


INC 


INC 


55 


Mallorca,  cap  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  al  peu 
del  inont  Selva,  té  estado  de  F.-C.  y  7,649  hab. 

INCALCULABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  calcular. 
Incalculable. 

INCALCULABLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
que  no  's  pot  calcular.  Incalculablemente. 

INCALIFICABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  calificar. 
Incalificable. 

INCANDESCENCIA,  f.  Acte  o  efecte  d'  estar  al- 
guna cosa  incandescent.  Incandescencia. 

INCANDESCENT.  adj.  S'  anomena  d*  aquest  modo 
el  metall  que  blanqueja  per  I1  acció  del  foch.  Incan- 
descente. 

INCANSABLE,  adj.  Qui  mai  se  cansa    Incansable. 
INCANSABLEMENT.   adv.  m.  D'  un  modo  incan- 
sable. Incansablemente. 

INCANTABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  cantar.  In- 
cantable. 

INCAPÁC,  ?A.  adj.  Insuficient,  qui  no  és  apte 
pera  alguna  cosa.  Incapacidad.  ||  Inepte,  faltat  de 
talent.  Incapaz. 

INCAPACITAR,  v.  a.  INHABILITAR. 
INCAPACITAT.  f.  Manca  de  capacitat  pera  algu- 
na cosa.    Incapacidad.    ||    Insuficiencia,    ignorancia. 
Incapacidad.  ||  Impossibilitat.  Incapacidad.   ||   p.  p. 
Incapacitado. 

INCARCERAT.  adj.  Ant.  PRES. 
INCARNAR.  v.  a.  etc.  Encarnar. 
INCASABLE,  adj.  Qui  no  pot  casarse  o  té  repug- 
nancia al  matrimoni.  Incasable. 

INCAUTACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  incautarse.  In- 
cautación. 

INCAUTAMENT.  adv.  m.  Imprudentment,  sense 
cautela.  Incautamente. 

INCAUTARSE,  v.  r.  Rebre  alguna  quantitat,  alha- 
ja, etc.,  fentse'n  responsable  en  cas  de  que  se  'ls  h¡ 
reclami  ab  just  títol.  Incautarse.   ||    For.  Quedarse 
alguna  quantitat  de  diner  o  d'  altra  cosa  per  vía  de 
fianza  fins  a  1'  acavament  d'  un  plet.  Incautarse. 
INCAUTAT,  DA.  p.  p.  Incautado. 
INCAUTE,  A.  adj.  Qui  no  té  cautela.  Incauto. 
INCENDI.  m.  CREMA.   ||  Met.  S'  aplica  ais  efectes 
qu'  acaloren  y  encenen  1'  ánini,  cóm:  /'  amor,  la  ira, 
etc.  Incendio. 

incendi  DE  SANCHS.  La  rarefacció  d'aquest  humor, 
causada  per  una  cajor  excessiva.  Hervor  de  sangre. 
INCENDIAR,  v.  a.  Calar  foch.  In- 
cendiar. 

INCENDIARI,  A.  adj.  Qui  cala  foch 
a  algún  lloch.  Incendiario. 

INCÉNS.   m.    Substancia    reí'nosa, 
groga  y  transparent  que  al  cremarse 
fa  una  flaira  forta  y  agradable.  In- 
cienso. ||  Fig  ADU- 
LACIÓ. 

INCENSAR,  v. 
a.  Cremar  incens 
devant  d'algú  o  al- 
gún lloch.  Incen- 
sar. ||  Met.  Adular. 
INCENSARI. 
ni.  y 

INCENSER.  m. 

Copa  o   braseret 

penjat  ab  unes  ca- 

denetes,  ont  a  les 

iglesies  s'  hi  crema 
incéns  o  altres  substancies  aromá- 
tiques.  Incensario. 

INCENSURABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  censurar. 
Incensurable. 


Incensor  del  si- 
gle  xii.  CMuseu 
de  Vich). 


Incenser 


INCENT.U.  ni.  Estimul,  impuls.  Incentivo. 

INCERT,  A.  adj  y  ni.  Lo  que  no  és  cert.  Incierto. 
II  Inconstant.  Incierto.  ||  Irresolt.  Incierto.  ||  ni.  En 
materia  de  cambi  sediu  del  preu  ignorat  y  un  núme- 
ro indeterminat,  que  denoten  el  preu  que  varía,  y 
qu'  és  el  valor  momentani  del  preu  cert;  aixó  és  de 
una  moneda  imaginaria,  o  d'  un'  altra  efectiva  cóm: 
Barcelona  prenent  ¡letra  sobre  París  donava  sempre 
5  litares  12  sous  per  15  fs.  40  es.,  mes  o  menys,  terme 
incert  o  variable.  Incierto. 

deixar  lo  CERT  PER  LO  INCERT.  fr.  Dejar  lo  cierto 
por  lo  dudoso 

ESTAR  INCERT.  fr.  Estar  duptós.  Estar  incierto,  du- 
doso. 

INCERTAMENT.  adv.  m.  Ab  incertitut.  Incierta- 
mente. 

INCERTENITAT.  f.  y 

INCERTITUT.  f.  Manca  de  certesa.  Incertidum- 
bre.  |]  Irresolucíó,  perplexitat.  Incertidumbre. 

INCESSABLE.  adj.  Lo  que  no  acava  mai.  Incesa- 
ble, incesante. 

INCESSABLEMENT.  adv.  m.  Sense  acavarse.  In- 
cesablemente, incesantemente. 

1NCESSANT.  adj.  INCESSABLE. 

INCESSANTMENT.  adv.  m.  INCESSABLEMENT. 

INCEST.  m.  Cópula  entre  parents  dins  deis  graus 
proibits  pera  contreure  matrimoni.  Incesto. 

COMETRE  INCEST.  fr.  Cometer  incesto. 

INCESTAR,  n.  Ant.  Cometre  incest.  Incestar. 

INCESTUÓS,  A.  adj.  Relatiu  al  incest  y  a  qui  '1 
comet.  Incestuoso. 

INCESTUOSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inces- 
tuós.  Incestuosamente. 

INCIDENCIA,  f.  Lo  que  sobrevé  en  el  discurs  de 
un  assumpte.  Incidente.  ||  For.  Lo  accessori  d'  un 
plet  o  causa.  Incidente 

INCIDENTAL,  adj.  Accessori,  propi  de  la  inciden- 
cia. Incidental. 

INCIDENTALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inciden- 
tal. Incidentalmente. 

INCIDENTMENT.  adv.  m.  Per  incidencia.  Inci- 
dentemente, por  incidencia. 

INCIDIR,  v.  n.  Incórrer,  caure  en  alguna  falta, 
pena,  etc.  Incidir. 

INCIDIT,  DA.  p.  p.  Incurrido. 

ÉSSER  INCIDIT.  fr.  Haver  incorregut.  Haber  incu- 
rrido. 

INCINERACIÓ.  f.  Quím.  Reducció  d'  una  cosa  a 
cendra.  Incineración.  ||  Crema  deis  cadavres.  Inci- 
neración. 

INCINERAR,  v.  a.  Quím.  Reduir  una  cosa  a  cen- 
dra. Incinerar. 

INCIPIENT.  adj.  Que  comenca.  Incipiente. 

INCIRCUNCÍS,  A.  adj.  Qui  no  es  circunsisat,  qui 
conserva    1  prepuci.  Incircunciso. 

INCIRCUNSCRIT,  A.  adj.  Lo  que  no  está  compres 
dins  límits.  Incircunscrito. 

INCÍS.  m.  Coma,  la  mes  petita  part  del  període. 
Inciso. 

INCÍS.  m.  y 

INCISIÓ.  f.  Tall,  obertura.  Incisión. 

INCISIU,  VA.  adj.  Lo  qu'  és  apte  pera  tallar.  In- 
cisivo. 

INCISORI.  adj.  Lo  que  talla  o  pot  tallar.  Comun- 
ment  s'  aplica  parlant  deis  instruments  de  cirurgía. 
Incisorio. 

INCISURA.  f.  Talladura  d'  un  os.  Inclsura. 

INCITACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  incitar.  Incita- 
ción. 

INCITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  incita.  Incitador. 


56 


INC 


INC 


INCITAMENT.  ni.  La  acció  y  efecte  d'  incitar. 
Incitación,  incitamento,  incitamiento.  ||  Estimul, 
motiu,  lo  que  incita.  Incitamiento. 

INCITAR,  v.  a.  Excitar,  instigar,  induir,  instar. 
Incitar.  |l  Impelir,  moure  ab  violencia.  Incitar.  || 
Irritar,  inflamar.  Incitar. 

INCITAT,  DA.  p.  p.  Incitado. 

INCITATIU,  VA.  adj.  y  m.  Lo  que  incita  o  té  vír- 
tut  d'  incitar.  Incitativo. 

INCITATIVA,  f.  For.  Ofici  que  s'  expedeix  a  un 
jutge  inferior  pera  que  administri  a  tots  recta  justi- 
cia. Incitativa. 

INCIVIL,  adj.  Rústich,  impolítich.  Incivil. 

INCIVILISAT,  DA.  adj.  Qui  no  és  civilisat,  Inci- 
vilizado. 

INCLASSIFICABLE.  adj.  Que  no  pot  ésser  classi- 
íicat.  Inclasificable. 

INCLEMENCIA,  f.  Severitat,  inhumanitat.  Incle- 
mencia. ||  Met.  Rigor  del  tenips.  Inclemencia,  in- 
temperie. 

A  LA  INCLEMENCIA,  m.  adv.  Al  descobert.  A  la  in- 
clemencia. 

INCLEMENT.  adj.  Inhuma,  sever.  Inclemente. 

INCLINACIÓ-  f.  Acte  y  efecte  d'  inclinarse  o  de- 
cantarse. Inclinación.  ||  PENDENT,  4.  ||  Moviment, 
instint.  Inclinación.  ||  Met.  Propensió,  voluntat,  de- 
sitg,  afició,  amor.  Inclinación.  ||  Acatament,  demos- 
trado de  respecte.  Inclinación.  ||  COSTÚM. 

INCLINADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Inclinadísimo. 

INCLINANCA.  f.  Inclinació,  natural  d'  una  perso- 
na. Inclinación,  naturaleza. 

INCLINAR,  v.  a.  Decantar.  Inclinar.  ||  Apartar 
cap  a  un  costat.  Inclinar,  declinar.  ||  Met.  Moure, 
persuadir.  Inclinar. 

INCLINARSE,  v.  a.  Doblegarse,  torcerse.  Incli- 
narse, doblarse.  ||  Abaixarse  per  respecte  devant  de 
algú.  Inclinarse.  |)  Met.  Manifestarse  alguna  perso- 
na o  cosa  a  favor  d  un'altra.  Inclinarse.  ||  Moure 's 
per  alguna  rao  a  seguir  alguna  opinió,  etc.  Incli- 
narse. 

INCLINAT,  DA.  p.  p.  Inclinado. 

ben  O  mal  INCLINAT.  Loe.  D'  inclinacions  bones  o 
dolentes.  Bien  ó  mal  inclinado. 

INCLINATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  d' inclinar. 
Inclinativo. 

ÍNCLIT,  A.  adj.  Famós,  il-lustre,  célebre.  Ínclito. 

INCLUSIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  d'  incloure.  Inclu- 
sión. 

INCLUSIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  o  pot  incloure. 
Inclusivo. 

INCLUSIVAMENT.  adv.  m.  y 

INCLUSIVE.  Veu  purament  llatina.  D'  un  modo 
inclusiu.  Inclusivamente,  inclusive. 

INCOBRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  o  és  molt  di- 
fícil de  cobrar.  Incobrable. 

INCOACIÓ.  f.  For.  Acció  y  efecte  d'  incoar.  In- 
coación. 

INCOAR,  v.  a.  For.  Comencar.  Incoar. 

INCOERENCIA.  f.  Inconnexió,  despropósit.  In- 
coherencia. ¡|  Desconformitat,  manca  de  convenien- 
cia o  relació  entre  dues  coses.  Incoherencia. 

INCOERENT.  adj.  Lo  que  no  té  connexió,  incone- 
xe.  Incoherente. 

INCOESIÓ.  f.  Manca  de  coesió.  Incohesión. 

INCOGITAT,  DA.  adj.  Ant.  IMPENSAT. 

INCÓGNIT,  A.  adj.  Desconegut.  Incógnito. 

D'  INCÓGNIT.  m.  adv.  D'  un  modo  amagat  y  dissi- 
mulat.  De  incógnito. 

INCÓGNITA,  f.  Matem.  La  quantitat  que  's  busca 
al   resoldre  un   problema  matemátich.  Incógnita.    || 


Per  ampliado,  la  part  secreta  o  misteriosa  d'  un  ne- 
goci.  Incógnita. 

ÍNCOLA  m.  Ant.  Habitant  d'  algún  poblé  o  lloch. 
Habitante,  morador. 

INCOLAT.  m    Ant.  DOMICILI. 

INCOMBUSTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  incon- 
bustible.  Incombustibilidad. 

INCOMBUSTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  cremar. 
Incombustible. 

INCOMMENSURABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  in- 
commensurable.  Inconmensurabilidad. 

INCOMMENSURABLE.  adj.  IMMENSURABLE ,  IM- 
MÉNS.  ||  Alg.  Lo  que  no  's  pot  midar  ab  tota  igualtat 
o  ab  una  mida  comuna.  Inconmensurable,  irra- 
cional. 

INCOMMUTABLE.  adj.  IMMUTABLE.  ||  Lo  que  no's 
pot  commutar.  Inconmutable. 

INCOMODADAMENT.  adv.  m.  y. 

INCÓMODAMENT.  adv.  m.  Ab  incomoditat.  In- 
cómodamente. 

INCOMODAR,  v.  a.  Causar  molestia.  Incomodar. 

INCOMODAT,  DA.  p.  p:  Incomodado. 

INCOMODITAT.  f.  Embarác,  nosa,  mala  obra. 
Incomodidad,  incomodo.  ||  Penuria,  escassesa,  man- 
ca de  diners.  Incomodidad,  trabajos.  ||  Mal,  dany. 
Incomodidad.  ||   ENFADO. 

INCOMODO,  m.  INCOMODITAT. 

INCÓMOT,  DA.  adj.  Enfados,  molest.  Incómodo. 

INCOMPARABLE,  adj.  Lo  que  no  té  igual.  In- 
comparable, incomparado. 

1NCOMPARABLEMENT.  adv.  m.  Sense  compara- 
do. Incomparablemente. 

INCOMPAREIXENCA.  f.  Deixar  de  compareixe 
devant  del  jutge,  del  tribunal.  Incomparecencia. 

INCOMPATIBILITAT.  f.  Repugnancia  d'  una  cosa 
pera  unirse  ab  un'  altra.  Incompatibilidad. 

INCOMPATIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  avindre's 
ab  un'  altra  cosa.  Incompatible. 

INCOMPATIBLEMENT.  adv.  m.  Ab  incompatibi- 
litat.  Insociablemente,  incompatiblemente. 

INCOMPETENCIA,  f.  For.  Manca  de  competencia. 
Incompetencia. 

INCOMPETENT,  A.  adj.  Lo  que  no  és  competent. 
Incompetente.  ||  Lo  que  no  's  fa  ab  oportunitat.  In- 
competente. 

JUTGE  INCOMPETENT.  Aquel!  que  no  té  competen» 
cía  pera  determináis  assumptes.  Juez  incompetente. 

INCOMPETENTMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inde- 
gut.  Incompetentemente,  ti  Sense  jurisdicció.  In- 
competentemente. 

INCOMPLERT.  adj.  y 

INCOMPLET,  A.  adj.  Imperfet,  que  no  está  aca- 
vat.  Incompleto. 

INCOMPLETAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  in- 
completa. Incompletamente. 

INCOMPONIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  compon- 
dré. Incomponible,  incomposible. 

INCOMPORTABLE,  adj.  Ant.  INSOPORTABLE. 

INCOMPREENSIBILITAT.  f.  Suma  dificultat  en 
compendre  o  ésser  compres.  Incomprensibilidad. 

INCOMPREENSIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  com- 
pendre. Incomprehensible. 

INCOMPRIMIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  compri- 
mir. Incomprimible. 

INCOMUNICABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  comuni- 
car. Incomunicable. 

INCOMUNICACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  d'  incomuni- 
car. Incomunicación. 

INCOMUNICAR,  v.  a.  Privar  de  comunicado  a 
algú.  Incomunicar. 


INC 


INC 


57 


INCOMUNICARSE,  v.  r.  Aillarse,  privarse  del 
tráete  de  la  gent.  Incomunicarse. 

1NCOMUNICAT,  DA.  adj.  Aquell  que  no  té  comu- 
nicado. Incomunicado.  ||  Que  no  té  comunicado. 
Incomunicado.  ||  Él  pres  tancat  a  una  celda  ont  no 
ven  ni  parla  a  ningú.  Incomunicado. 

INCONCEBIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  concebre  o 
compendre's.  Inconcebible. 

INCONCILIABLE,  adj.  Que  no  's  pot  conciliar. 
Inconciliable. 

INCONCÚS,  A.  adj.  Cert,  induptable.  Inconcuso. 

INCONCUSAMENT.  adv.  m.  Segurament,  sense 
oposició  ni  disputa.  Inconcusamente. 

INCONDICIONAL,  adj.  Sense  condició,  restricció 
ni  requisit.  Incondicional. 

INCONDICIONALMENT.  adv.  m.  D' un  modo  in- 
condicional. Incondicionalmente. 

INCONDUENT.  adj.  Lo  que  no  és  apte  o  no  és 
propi  pera  algún  fí.  Inconducente. 

INCONEXAMENT.  adv.  m.  Sense  conexió.  Inco- 
nexamente. 

1NCONEXE,  A.  adj.  Lo  que  no  té  conexió  ab 
un'  altra  cosa.  Inconexió.  ||  FU.  Independent.  Inco- 
nexo. ||  Pint.  Se  diu  de  la  obra,  quines  parts  dissonen 
entre  sí  per  rao  de  la  composició  o  del  colorit.  Des- 
acordado, desacorde. 

INCONEXIÓ.  f.  Mena  de  conexió  o  unió  d'  una 
cosa  ab  un  altra.  Inconexión.  ||  FU.  Independencia 
d'  una  cosa  respecte  d'  un'  altra.  Inconexión. 

INCONFÉS,  SA.  adj  For.  Reu  que  nega  '1  delicte. 
Inconfeso. 

INCONGRUE,  A.  adj.  Impropi,  inconvenient.  In- 
congruo. 

INCONGRUENCIA.  í.  Desproporció,  manca  de  pro- 
pietat,  d'  unifonnitat.  Incongruencia. 

1NCONGRUENT.  adj.  Impropi,  inconvenient.  In- 
congruente. 

INCONGRUENTMENT.  adv.  m.  Ab  incongruencia. 
Incongruamente,  incongruentemente. 

INCONGRUITAT.  f.  INCONGRUENCIA. 

INCONJUGABLE,  adj.  Que  no  pot  conjugarse.  In- 
conjugable. 

INCONQUISTABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  o  és  di- 
fícil de  conquistar.  Inconquistable.  ||  Met.  S'  aplica 
al  que  no  s  deixa  vencer  ab  prechs,  ni  per  interés. 
Inconquistable. 

INCONSCIENT.  adj.  Qui  no  sab  o  ignora  perqué 
fa  una  cosa.  Inconsciente.  ||  Qui  no  té  conciencia  o 
no  's  dona  rao  de  lo  qu'  está  lent.  Inconsciente. 

INCONSCIENTMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  incons- 
cient.  Inconscientemente. 

INCONSEQÜENCIA.  f.  Manca  de  conseqüencia  en 
lo  que  's  diu  o  's  fa.  Inconsecuencia. 

INCONSEQÜENT.  adj.  Inconstant,  faltat  de  con- 
seqüencia. Inconsecuente,  inconsiguiente. 

1NCONSEQÜENTMENT.  adv.  m.  D' un  modo  in- 
conseqüent.  Inconsecuentemente. 

INCONSIDERABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  consi- 
derar. Inconsiderable. 

INCONSIDERACIÓ.  f.  Indiscreció,  imprudencia. 
Inconsideración. 

INCONSIDERADAMENT.  adv.  m.  Sense  reflexió, 
incautament.  Inconsideradamente.  ||  indiscreta- 
ment. 

INCONSIDERAT,  DA.  adj.  Temerari,  indiscret, 
imprudent,  inadvertit  Inconsiderado,  desconside- 
rado. 

INCONSISTENCIA,  f.  Manca  de  consistencia.  In- 
consistencia. 

INCONSISTENT.  adj.  Mudable,  capritxós.  Incon- 
sistente. ||  Poch  ferm,   poch  sólit.  Inconsistente.  || 
dic.  cat.  —  v.  II.  — 8. 


Incompatible,  implicatori.  Inconsistente.  II  De  poca 
durada.  Inconsistente. 

INCONSOLABLE,  adj.  Qui  no  admet  consol.  In- 
consolable. 

INCONSOLABLEMENT.  adv.  m.  Sense  consol.  In- 
consolablemente. 

INCONSTANCIA,  f.  Lleugeresa  d'  enteniment;  fa- 
cilitat  en  mudar  d'  opinió.  Inconstancia.  ||  Met.  Va- 
r  etat  o  poca  estabilitat  de  les  coses.  Inconstancia. 
||  Mudanza  de  fortuna.  Instabilidad,  revés,  vaivén. 

INCONSTANT.  adj.  Variable.  Inconstante.  ||  Lleu- 
ger,  fácil  en  mudar  d'  opinió.  Inconstante,  veleta. 

INCONSTANTMENT.  adv.  m.  Lleugerament,  ab 
inconstancia.  Inconstantemente. 

INCONSTITUCIONAL,  adj.  Lo  que  és  oposat  a  lo 
prescrit  en  la  Constitució  del  Estat.  Inconstitucional. 

INCONST1TUCIONALMENT.  adv.  m.  D'  una  ma- 
nera inconstitucional.  Inconstitucionalmente. 

INCONSTITUIBLE.  adj.  Lo  que  no  pot  constituir- 
se. Inconstituible. 

INCONSTRUIBLE.  adj.  Gram.  Lo  que  no  's  pot 
construir.  Inconstruible. 

INCONSÚTIL,  adj.  Lo  que  no  té  costura.  Incon- 
sútil. 

INCONTESTABLE,  adj.  Cert,  evident.  Incontes- 
table. 

1NCONTESTABLEMENT.  adv.  m.  Que  no  té  dup- 
te,  que  no  dona  lloch  a  controversia.  Incontestable- 
mente. 

INCONTINENCIA,  f.  Vida  desarreglada,  luxuria. 
Incontinencia.  ||  Lleugeresa  o  poch  pés  d'  alguna 
cosa.  Liviandad. 

INCONTINENT,  A.  adj.  Voluptuós,  qui  no  modera 
les  seues  passions.  Incontinente.  ||  m.  Qui  no  sab 
contindres  en  alguna  cosa.  Incontinente.  ||  adv.  t. 
ENCONTINENT. 

INCONTINENTI,  adv.  t.  Exp.  llat.  Tot  seguit,  al 
instaut.  Incontinenti,  incontinente. 

INCONTINENTMENT.  adv.  m.  Ab  incontinencia. 
Incontinentemente.  ||  adv.  t.  incontinenti. 

INCONTRASTABLE,  adj.  Inconquistable.  |1  Lo 
que  no  's  pot  impugnar  ab  raons  solides.  Incontras- 
table. 

INCONTRASTABLEMENT.  adv.  m.  Ab  fermeca, 
d'  un  modo  incontrastable.  Inconstrastablemente. 

INCONTROVERTIBLE,  adj.  Lo  que  no  admet  dup- 
te  ni  disputa.  Incontrovertible. 

INCONVENCIBLE,  adj.  Qui  no  's  pot  convencer. 
Inconvencible. 

INCONVENIENCIA,  f.  Incomoditat.  Inconvenien- 
cia, desconveniencia,  incomodidad. 

INCONVENIENT.  adj.  Incongruent.  Incongruente, 
inconvenienle.  ||  m.  Obstacle.  Inconveniente.  || 
Dany,  perjudici.  Inconveniente.  ||  Incomoditat.  In- 
conveniente. 

INCONVERTIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  mudar  de 
forma.  Inconvertible.  ||  impenitent. 

INCORDI.  m.  Med.  Bubó,  muía,  tumor  a  la  ¡liada 
que  resulta  del  mal  gálicli.  Bubón,  incordio.  ||  Met. 
Fam.  molest 

INCORDIOS,  A.  adj.  Fam.  Lo  qu*  és  pesat  o  fasti- 
gós.  Incordioso. 

INCORPORABLE.  adj.  Que  's  pot  incorporar.  In- 
corporable. 

INCORPORACIÓ.  f.  Agregado,  barreja.  Incorpo- 
ración, incorporo. 

INCORPORADOR,  A.  adj.  A  les  mines  és  el  pati 
o  un  altre  lloch  ont  s'  incorpora  1'  argentviu  ab  el 
metall.  Incorporadero. 

INCORPORAR,  v.  a.  Barrejar,  unir  una  cosa  ab 
un'  altra  pera  que  formin  un  sol  eos.  Incorporar.  ,'; 


58 


INC 


IND 


Agregar  a  algú  a  alguna  corporació  o  colegí.  Incor- 
porar. 

INCORPORARSE,  v.  r.  Unirse  unes  persones  ab 
altres  pera  formar  una  corporació.  Incorporarse. 

IRCORPORAT,  DA.  p.  p.  Incorporado. 

INCORPOREITAT.  f.  Manca  de  eos,  qualitat  de  lo 
que  no  'n  té.  Incorporeidad. 

INCORPORI,  A.  adj.  Lo  que  no  té  eos.  Incorpóreo. 

INCÓRRE.  v.  n.  Caure  en  falta.  Incurrir.  ||  Junt 
ab  els  noms  d'  odi,  culpa,  indignado,  etc.,  merei- 
xerlio.  Incurrir.  II  ENCÓRRER. 

INCORRECCIÓ.  f.  Manca  de  correcció.  Incorrec- 
ción. 

INCORRECTAMENT.  adv.  m.  Sense  correcció. 
Incorrectamente. 

INCORRECTE,  A.  adj.  No  corretgit.  Incorrecto. 

INCORREGIBLE,  adj.  Incapác  de  correcció  o  es- 
mena.  Incorregible. 

INCORREGUT,  DA.  adj.  Ant.  INCDRS. 

INCORRETGIBLE.  adj.  Incorregible. 

INCORRIMENT.  m.  Ant.  INCURSIÓ.  ||  INCURRIMENT. 

INCORROMPUT,  DA.  adj.  Ant.  INCORRUPTE. 

INCORRUPCIÓ.  f.  Qualitat  o  estat  de  lo  que  no  's 
corromp  o  pudreix.  Incorrupción.  ||  Met.  Puresa  de 
vida  y  sanitat  de  costums.  Incorrupción. 

INCORRUPTAMENT.  adv.  m.  Sense  corrupció. 
Incorruptamente. 

INCORRUPTE,  A.  adj.  Incorruptible.  ||  Met.  No 
corromput,  ni  pervertit.  Incorrupto.  ||  S'  aplica  a  la 
dona  que  no  ha  perdut  la  puresa  virginal.  Incorrupta. 

INCORRUPTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  qu'  és 
incorruptible,  lncorruptibilidad. 

INCORRUPTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  corrom- 
pre.  Incorruptible.  ||  Met.  De  suma  integritat,  que  no 
pot  ésser  pervertit.  Incorruptible. 

INCREAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  ha  estat  creat.  In- 
creado. 

INCREDIBILITAT.  f.  Repugnancia,  dificultat  de 
ésser  cregut.  Incredibilidad. 

INCRÉDUL,  A.  adj.  Qui  no  creu  o  té  dificultat  en 
creure.  Incrédulo. 

INCREDULITAT.  f.  Repugnancia  en  creure.  Incre- 
dulidad. ||  Mancat  de  fe  o  créenla  católica.  Incre- 
dulidad. 

INCREÍBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  o  no  's  deu  o  és 
molt  difícil  de  creure.  Increíble. 

INCREIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  increíble. 
Increíblemente. 

INCREMENT.  m.  Aument.  Incremento.  ||  Gram. 
Aument  de  silabes  sobre  les  del  nominatiu,  y  sobre 
la  segona  persona  del  verb.  Incremento. 

INCREPACIÓ.  f.  Repregnsió.  Increpación. 

INCREPADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  increpa.  Increpador. 

INCREPAR,  v.  a.  Rependre,  renyar.  Increpar. 

INCRIMINAR,  v.  a.  Acriminar  ab  forca  o  insisten- 
cia. Incriminar.  ||  Exagerar  o  abultar  un  delicte, 
culpa  o  defecte  presentantlo  coni  un  crim.  Incri- 
minar. 

INCRUENT.  adj.  Sense  derramament  de  sanch.  In- 
cruento. 

INCRUSTACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  incrustar.  Se 
diu  també  encrustació.  Incrustación.  ||  La  meteixa 
cosa  incrustada.  Incrustación.  ||  fig.  Lo  que  tapa  o 
coonesta.  Incrustación.  ||  Crosta  salina  que  sol  for- 
marse al  entorn  d'  algunes  substancies  minerals.  In- 
crustación. ||  Depósit  calig  que  's  forma  de  vegades 
ais  teixits  orgánichs.  Incrustación. 

INCRUSTANT.  adj.  Epítet  de  les  aigües  saturades 
de  sais  cálices,  que  depositen  capes  sobre  'ls  cossos 
que  teñen  dins.  Incrustante. 


INCRUSTAR,  v.  a.  Encrustar.  Embutir.  ||  Cobrir. 
Chapear.  ||  Aderir  fortament  una  cosa  a  un'  altra. 
Incrustar.  ||  Exercir  certes  aigües  1'  acció  que  les  hi 
és  propia  sobre  Ms  cossos  sumergits  dins  d'  elles,  cu- 
brintlos  d'  una  capa  calíca.  Incrustar. 

INCRUSTAT,  DA.  adj.  Epítet  de  les  llevors  aderi- 
des  al  pericarp.  Incrustado. 

INCUBACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  incubar.  Incuba- 
ción. 

INCUBADORA,  f.  Mot  castellanigat.  Gallina  o  au 
que  cova  els  ous.  ||  Caixa  o  aparell  pera  covar  els 
ous  artificíalnient,  sostenintlos  en  una  temperatura 
constant.  Incubadora.  ||  COVADORA. 

INCUBAR,  v.  a.  Castellanigat.  V  acte  de  covar. 
Incubar. 

ÍNCUBO,  adj.  S'  aplica  al  dimoni  que  pren  forma 
d'  home  y  té  tráete  ilícit  ab  les  dones,  segons  el  vul- 
go. Incubo. 

INCULCACIÓ.  f.  Obra  d'  inculcar.  Inculcación. 

INCULCAR,  v.  a.  Repetir  una  meteixa  cosa  moltes 
vegades.  Inculcar. 

INCULCAT,  DA.  p.  p.  Inculcado. 

INCULPABILITAT.  f.  Manca  de  culpabilitat.  In- 
culpabilidac. 

INCULPABLE,  adj.  Ignocent.  Inocente,  incul- 
pado. 

INCULPABLEMENT.  adv.  m.  Ignocentment,  sense 
culpa.  Inculpablemente,  inculpadamente. 

INCULPACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  d'  inculpar.  In- 
culpación. 

INCULPAR,  v.  a.  Culpar,  acusar  a  algú  d'  una 
cosa.  Inculpar. 

INCULPAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  culpa.  Inculpado. 

INCULT,  A.  adj.  Erm,  no  cultivat.  Inculto.  ¡|  Met. 
Grosser,  mal  endregat,  deixat.  Inculto.  ||  S'  aplica 
al  estil  grosser.  Inculto. 

INCULTAMENT.  adv.  m.  D' una  manera  inculta. 
Incultamente. 

INCUMBENCIA,  f.  Conjunt  d'  obligacions  o  atri- 
bucions  anexes  a  un  carreen  o  professió  y  també  cada 
una  d'  elles  de  per  sí.  Incumbencia. 

INCUMBIR,  v.  n.  Tocar,  pertányer,  estar  encarre- 
gat  d'  alguna  cosa.  Incumbir. 

INCUNABLE,  adj.  Impr.  Les  edicíons  fetes  desde 
el  comenc  de  la  imprempta  fins  a  principis  del  s¡- 
gle  xvi.  Incunable. 

INCURABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  curar.  Incura- 
ble. 

INCURIA.  V.  n.  NEGLIGENCIA. 

INCURS,  A.  p.  p.  Incurso. 

INCURSIÓ.  f.  Mil.  Correría.  Incursión,  correría. 

INDAGACIÓ.  f.  Acte  o  efecte  d'  indagar.  Indaga- 
ción. 

INDAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  indaga.  Indagador. 

INDAGAR,  v.  a.  Averiguar,  esbrinar.  Huronear, 
indagar. 

INDAGAT,  DA.  p.  p.  Indagado. 

INDAGATORI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  indagació. 
Indagatorio. 

INDECENCIA,  f.  Manca  de  decencia.  Indecencia. 
||  Vilesa.  Indecencia,  vllesa,  villanía.  ||  LLUFA,  1, 
PET,  9. 

INDECENT.  adj.  Indecoros.  Indecente,  indecoroso. 

INDECENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Indecentísimo. 

INDECENTMENT.  adv.  m.  Ab  indecencia.  Inde- 
centemente. 

INDECIDIT,  DA.  adj.  y 

INDECÍS,  A.  adj.  No  decidit  o  resolt.  Indeciso.  || 
Perplexe,  duptós,  indeterminat.  Indeciso. 


IND 


IND 


59 


INDECISAMENT.  adv.  m.  Ab  manca  de  decisió. 
Indecisamente. 

INDECISIÓ.  f.  liresolució.  Indecisión. 

INDECLINABLE,  adj.  Gram.  Lo  que  no  's  pot  de- 
clinar. Indeclinable.  ||  üram.  S'  aplica  al  nom  que 
no  té  mes  que  un  cas.  Indeclinable.  ||  For.  S'  aplica 
a  la  jurisdicció  que  no's  pot  renunciar.  Indeclinable. 

INDECÓLIT.  m.  Min.  Nom  científich  de  la  turmali- 
na blava.  Indecólito. 

INDECOROS,  A.  adj.  Indecent,  vil,  indigne.  Inde- 
coroso. 

1NDECOROSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  in- 
decorosa. Indecorosamente. 

INDEFECTIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  mancar.  Inde- 
fectible, indeficiente. 

INDEFECTIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inde- 
fectible. Indefectiblemente. 

1NDEFÉNS,  A.  adj.  Lo  que  no  té  defensa.  Inde- 
fenso. 

INDEFENSABLE,  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  defen- 
sat.  Indefensable. 

INDEFENSAT,  DA.  adj.  y 

INDEFÉS,  A.  adj.  indeféns. 

INDEFINIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  definir.  Inde- 
finible. 

INDEFINIDAIWENT.  adv.  m.  D'  una  manera  inde- 
finida. Indefinidamente. 

INDEFINIT,  DA.  adj.  Indeterminat,  indecís.  Inde- 
finido. ||  Lóg.  Universal,  indeterminat;  se  diu  deis 
termes  o  proposicions  que  no  singularisen  el  subgec- 
te.  Indefinido.  ||  Gram.  Se  diu  deis  noms,  pronoms, 
etc.,  que  teñen  un  sentit  vago.  Indefinido.  ||  Mat.  Lo 
que  no  té  terme  setiyalat  o  conegut.  Indefinido. 

INDEGUDAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  indegu- 
da.  Indebidamente. 

INDEGUT,  DA.  adj.  Lo  que  no  's  deu.  Indebido. 
||  Ilícit,  no  perinés.  Indebido. 

INDEIXIFRABLE.  adj  Que  no  pot  deixifrarse.  In- 
descifrable. 

INDELEBLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  esborrar.  Inde- 
leble. 

INDELEBLEMENTE  adv.  m  D'  un  modo  indeleble. 
Indeleblemente. 

INDELEGABLE,  adj.  Lo  que  no  pot  delegarse.  In- 
delegable. 

INDELIBERAC1Ó.  f.  Manca  de  reflexió.  Indelibe- 
ración. 

INDELIBERADAMENTE,  adv.  m.  Sense  delibera- 
do. Indeliberadamente. 

INDELIBERAT,  DA.  adj.  Sense  deliberado.  Inde- 
liberado. 

INDEMNE,  adj.  Exempt,  lliure,  sense  dany.  In- 
demne. 

INDEMNISABLE.  adj.  Lo  que  deu  indemnisarse. 
Indemnizable. 

INDEMNISACIÓ.  f.  Resarciment  del  dany  causat. 
També  's  dona  aquest  nom  a  un  acte  pél  qual  els 
verdaders  propietaris  de  les  manufactures  prometen 
indemnisar  a  qui  representa  al  empressari.  Indemni- 
zación, indemnidad. 

INDEMNISAR.  v.  a.  Reparar  el  dany  causat.  In- 
demnizar. ||  r.  Deslliurarse  d'  un  carreen,  d'  una  res- 
ponsabilitat,  etc.  Indemnizarse. 

INDEMNISAT,  DA.  p.  p.  Indemnizado. 

INDEMNITAT.  f.  Exetnpció  de  dany.  Indemnidad. 

INDEMOSTRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  demos- 
trar. Indemostrable. 

INDEPENDENCIA,  f.  Manca  de  dependencia.  In- 
dependencia. ||  Llivertat,  y  molt  especialment  la  de 
una  nació,  quan  no  és  tributaria  ni  dependeix  d'  una 


altra.  Independencia.  ||  Fermesa  de  carácter.  Inde- 
pendencia. 

INDEPENDENT.  adj.  Lliure;  sense  subgecció  ni 
dependencia.  Independiente,  independente. 

INDEPENDENTMENT.  adv.  m.  Ab  independencia. 
Independientemente.  ||  adv.  m.  Fora  d'  aixó.  Aparte 
de  esto. 

INDESCOMPONIBLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  des- 
compondré. Indescomponible. 

INDESCRIPTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  descriure. 
Indescriptible. 

INDESTRUCTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  destruir. 
Indestructible. 

INDETERMINABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  deter- 
minar. Indeterminable.  ||  Qui  no  s'  acava  de  deter- 
minar o  resoldre.  Indeterminable. 

INDETERMINACIÓ.  f.  Irresolució.  Indetermina- 
ción. 

INDETERMINADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
indeterminada.  Indeterminadamente,  irresoluta- 
mente. 

INDETERMINAT,  DA.  adj.  Irresolut,  indecís,  qui 
no  sap  quin  partit  pendre.  Indeterminado.  ||  No  asso- 
lat  o  assenyalat.   Indeterminado.  ||  Lóg.  indefinit. 

ÍNDEX,  m.  Ant.  ÍNDICE. 

ÍNDEX,  m.  Llista,  taula  deis  capítols  d'  un  llibre. 
índice.  II  El  segon  dit  de  la  má,  comen^ant  pél  pól- 
ser.  índice.  II  Entre  comerciants  y  tenedors  de  Ilibres, 
el  llibre  compost  de  vint  y  quatre  fulls,  que  's  porta 
per  ordre  alfabétich,  de  que  's  serveixen  pera  trovar 
fácilment  al  llibre  major  o  altre  'ls  comptes  o  rela- 
cions  d' interés.  índice.  ||  Catálech  o  llista  de  Ilibres, 
documents,  manuscrits,  etc.  índice.  ||  Derrera  plana 
d*  un  llibre  en  el  qual  están  consignats  per  ordre  els 
capítols  y  les  materies  que  conté.  índice. 

INDI,  A.  ni.  y  f.  Natural  de  la  India.  Indio.  ||  Pasta 
y  planta  de  que  's  fá  '1  color  blau.  Añil,  glasto. 

COLOR  D'  indi.  El  blau.  Añil,  indico. 

INDIA,  f.  Gran  país  del  Asia  Oriental.  India.  ||  Met. 
Abundor  de  riqueses  o  de  coses  precioses.  India. 

TROVAR  LES  indies.  fr.  Met.  Ab  que  s'  explica  que 
algú  ha  trovat  niedis  ocults  de  fer  capdal  o  d'  ésser 
rich.  Encontrar  ó  hallar  la  piedra  filosofal. 

VALER  una  india,  fr.  Ésser  una  cosa  de  molta  esti- 
mado y  preu.  Valer  un  ojo  de  la  cara;  valer  un  Potosí. 

INDIA,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a  les 
Indies.  Indiano,  indio,  índico. 

INDIANA,  f.  Tela  de  coto  de  varíes  dimensions  y 
ampiarles,  pintada  de  diversos  colors,  y  dita  aixis 
perqué  en  altre  temps  la  portaven  de  les  Indies.  In- 
diana, percal.  ||  Un  deis  Estats  units  de  1'  América 
Septentrional.  Indiana.  ||  pl.  pintats. 

INDIANER,  A.  s.  Qui  fá  indianés.  Indianero. 

INDÍBIL.  Biog.  Capdill  famós  de  1'  antigor,  en  ie- 
rres catalanes.  Príncep  deis  ilergetes  tingut  per  ger- 
má  d'  en  Mandoni,  aliat  d'  ell  en  la  segona  guerra 
púnica,  y,  al  dir  d'  alguns  savis,  fill  de  Xátiva.  Se  'n 
teñen  noticies  confoses  que  abracen  desde  1'  any  201 
al  218  en  que  va  morir  al  camp  de  batalla.  Primera- 
ment  comandava  ais  celtibers  que  ajudaven  al  car- 
taginés Hannon  contra  'ls  romans.  Aquest  general  y 
ell  varen  caure  presoners  de  Cneu  Scipió.  Recobrada 
la  llivertat,  va  guerrejar  de  nou  contra  'ls  romans, 
que  1'  obligaren  a  desarse.  Empró  I'  any  212  posava 
set  mil  cincli-cents  homes  al  servei  del  cartaginés 
Asdrúbal,  quina  conducta  ab  els  del  país,  tota  dife- 
renta  de  la  d*  en  Corneli  Scipió,  va  acavarli  les  sim- 
patíes  deis  celtibers,  que  aleshores  s'  acoblaren  ab 
els  romans  en  contra  del  cartaginés,  fins  obtinguda 
la  victoria  de  Becula.  Varen  alearse  novament  contra 
el  poder  roma,  derrotantlos  aquest  altra  vegada,  des- 
prés  d  un  combat  crudel,  de  dos  díes,  en  la  planura 
de  Cullera.  Mandoni  va  obtindre  del  meteix  Scipió, 


60 


IND 


IND 


el  perdó  per  ell  y  son  company  Indíbil.  Mes,  quan 
aquell  tornava  a  Roma,  tornaven  a  sublevarse 'ls  cel- 
tibers  ab  un  exércit  de  trenta  mil  homes  de  peu  y 
quatre  mil  de  cavall;  foren  venguts,  finalment  per  les 
forces,  reunides,  deLentul  y  d' Acidin¡;després  de  molt 
bregar  y  d'  haver  caigut  mort  1'  Indíbil. — Llegint  al 
historiaire  roma  Titus  Livius,  s'  entreveu  que  aitals 
sublevacions  tendíen  a  cercar  la  independencia  de  la 
patria,  volguent  sustreure  a  la  Celtiberia  del  doble 
jou  deis  cartaginesos  y  deis  romans. 

INDICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  indicar.  Indicación. 
II  Med.  El  conjunt  de  síntomes  que  serveixen  al  metge 
pera  formar  judici  sobre  la  intensitat  del  mal.  Indi- 
cación. 

INDICADOR,  A.  s.  Qui  indica.  Indicador.  ||  adj  • 
Propi  del  índex.  Indicador  ||  Que  indica.  Indicador. 
||  ni.  Pe?a  movible  del  telégraf,  que  representa  'ls 
signes.  Indicador.  ||  índice.  Indicador. 

INDICAR,  v.  a.  Tocar,  mostrar  breument.  Indicar. 
||  Demostrar,  senyalar.  Indicar.  ||  Explicar.  Indicar 
INDICÁRMINA.  f.  Min.  Substancia  purpúria,  que 
s'  extreu  del  indi  pur.  Indigocármina. 
INDICAT,  DA.  p.  p.  Indicado. 
INDICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  indica  o  serveix  pera 
indicar.   Indicativo,   indicatorio.  ||  m.   Gram.  Modo 
deis  verbs  que  indica  senzillament  1'  acció.  Indica- 
tivo. 

INDICCIÓ.  f.  Convocació  per  junta  sinodal.  Indic- 
ción. ||  Cron.  Període  que  s  forma  comptant  de  15  en 
15  anys,  de  quin  cálcul  s'  usa  a  les  butlles  pontifi- 
cies.  Indicción. 

ÍNDICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  les  Indies 
Orientáis.  índico. 

INDICI.  m.  Senyal,  anunci,  pronóstich,  nota  que 
indica  lo  ocult.  Indicio.  ||  Sospita.  Indicio,  h  Proba. 
Indicio.  ||  Avís  y  noticia.  Indicio. 

INDICIS  VEEMENTS.  For.  Aquells  que  mouen  de  tal 

modo  a  creure  a  algú  reu  d'  un   delicte,  qu'  ells  sois 

equivalen  a  una  proba  semiplena.  Indicios  vehementes. 

INDIC5ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  indicia.  Indiciador. 

INDICIAR,  v.  a.  For.  Descubrir  algún  reu  per  ¡n- 

dicis.  Indiciar. 

INDICOLITA.  f.  Min.  Varietat  de  turmalina  de 
color  blau  indi.  Indicolita. 

INDIES.  f.  pl.  Fig.  Riqueses,  preciositats,  cóm  tam- 
bé 's  diu  del  Potossí  y  del  Perú.  Indias.  ||  Antiga- 
ment  s'  enteníen  també  per  Indias  les  Amériques. 
INDÍFER,  A.  adj.  Que  produeix  indi.  Indigófero. 
INDIFERENCIA,  f.  Disposició  del  ánim  que  no  'ns 
inclina  mes  a  una  part  que  a  un'altra.  Indiferencia. 
II  Fredor,  manca  d'  activitat  o  afecte.  Frialdad,  in- 
diferencia. 

INDIFERENCIA  DE  CONTRADICCIÓ.  Teol.  La  que  hi  há 
pera  fer  o  deixar  de  fer  alguna  cosa.  Indiferencia  de 
contradicción. 

INDIFERENCIA  DE  CONTRARIETAT.  leol.  La  que  hi 
há  pera  fer  una  cosa  o  la  contraria,  cóm:  callar  o 
parlar.  Indiferencia  de  contrariedad. 

indiferencia  DE  DIVERSITAT.  Teol.  La  que  hi  há 
pera  fer  una  cosa  o  un'altra,  que  ni  és  contradicto- 
ria ni  contraria,  cóm:  jugar  o  passejar.  Indiferencia 
de  diversidad. 

INDIFERENT,  A.  adj.  Comú,  neutral,  que  no  se 
inclina  mes  a  una  cosa  que  a  un'altra.  Indiferente. 
||  Lo  que  no  importa  que  sigui  d'  un  modo  o  d'  un 
altre.  Indiferente.  ||  Poch  interessant.  Indiferente. 
II  Lo  que  pot  pendre's  en  bon  o  mal  sentit.  Indife- 
rente. II  Teol.  Lo  que  no  és  bo  ni  dolent.  Indife- 
rente. 

INDIFERENTMENT.  adv.  m.  Indistintament,  sen- 
se  diferencia.  Indiferentemente. 

1NDIFERENTISME.  m.  Estat  del  ánim  que  fa  mi- 
rar ab  indiferencia  tot  quant  succeeix,  sense  que  'ns 


faci  adoptar  ni  combatre  un  partit  o  un  altre,  una 
doctrina  o  idea  determinada.  Indiferentismo. 

INDÍGENA,  adj.  Natural  del  país  o  lloch  de  que  's 
tracta.  Indígena. 

INDIGENCIA  f.  Pobresa,  miseria  o  manca  de  me- 
dís pera  alimentarse,  vestirse,  etc.  Indigencia. 

INDIGENT.  adj.  Miserable,  qui  está  mancat  de 
medis  pera  viure.  Indigente. 

INDIGERIBLE,  adj.  Que  no  pot  digerirse.  Indige- 
rible. 

INDIGEST,  A.  adj.  Difícil  de  digerir.  Indigesto.  || 
Met.  Confús,  desordenat.  Indigesto. 

INDIGESTAR,  v.  a.  Impedir  la  digestió.  Indiges- 
tar. ||  v.  r.  No  ferse  be  la  digestió.  Indigestarse.  || 
Fig.  Saver  algú  ab  disgust  una  nova  o  un  aconteixe- 
ment  y  veure's  precisat  a  dissimular'ho.  Indigestar. 

INDIGESTIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  digerir  o  és  de 
molt  difícil  digestió.  Indigestible. 

INDIGESTIÓ.  f.  Manca  de  digestió.  Indigestión.  || 
¡Vlalaltía  del  ventre  causada  per  dificultat  de  diges- 
tió. Indigestión. 

INDIGETES.  Geog.  ant.  Habitants  de  la  costa  N.E. 
de  Catalunya,  entre  'ls  Pirineus  y  la  desembocadura 
del  Fluviá,  en  temps  deis  romans. 

INDIGNACIÓ.  f.  Enuig,  ira,  enfado  que  causa  una 
injusticia,  una  acció  ruí,  o  una  cosa  odiosa.  Indig- 
nación. ||  Ret.  Figura  ab  que  1'  orador  manifesta  in- 
dignado contra  qui  la  mereix.  Indignación. 

INDIGNADAMENT.  adv.  m.  Ab  indignado.  Eno- 
jadamente, con  indignación. 

INDIGNADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Indignadísimo. 

INDIGNAMENT.  adv.  m.  Sense  mérit.  Indigna- 
mente. ||  INIQUAMENT. 

INDIGNAR,  v.  a.  Enfadar,  irritar  Indignar.  ||  Tam- 
bé s'  usa  cóm  recíproch.  Indignarse. 

INDIGNAT,  DA.  p.  p.  Indignado. 

INDIGNE,  A  adj.  Qui  no  és  digne.  Indigno.  ||  Pro 
ceiment,  acció  indecorosa,  vil,  despreciable.  Indigno. 

INDIGNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Indignísimo. 

INDIGNÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Indignísima- 
mente. 

INDIGNITAT.  f.  Manca  de  mérit  y  disposició  pera 
alguna  cosa.  Indignidad.  ||  Acció  impropia  de  les 
circunstancies  d'  un  subgecte  o  lo  qu'  és  inferior  a 
la  qualitat  o  mérit  de  la  persona  ab  qui  's  tracta. 
Indignidad. 

INDIGOTAT.  ni.  Quim.  Combinado  del  ácít  indi- 
gótich  ab  una  base.  Indigotato. 

INDIGOTICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificatiu  d'un  ácit 
produit  per  1'  acció  del  ácit  nítrich  sobre  1'  indi.  In- 
digótico. 

INDIGOTINA.  Quim.  i.  Substancia  que  s'  extréu 
del  indi.  Indigotina. 

INDIO,  A.  adj.  Castellanicat.  INDI  A. 

INDIOT.  m.  Ter.  GALL  DINDI. 

INDIOTAYRA.  f.  y 

INDIOTERA.  f.  Qui  guarda  gallsdindls.  Pavera. 

INDIRECTA,  f.  Paraula  o  frase  ab  la  que  's  dona 
a  entendre  lo  que  no  's  vol  dir  clarament.  Indirecta. 

INDIRECTAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  indirecte. 
Indirectamente.  H  Ab  dissímulo.  Indirectamente, 

INDIRECTE,  A.  adj.  Lo  que  s'  encamina  indirec- 
tament  al  fí.  Indirecto.  II  Fort.  Indirecto.  II  Lóg.  Se 
aplica  a  certs  modos  d'  argüir  que  no  conclouen  tan 
clarament  cóm  el  directe.  Indirecto. 

INDISCIPLINA,  f.  Manca  de  subordinado.  Indis- 
ciplina. 

INDISCIPLINABLE,  adj.  Incapác.  de  disciplina. 
Indisciplinable. 

iNDISCIPLINAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  disciplina  o 
instrucció.  Indisciplinado. 


IND 


IND 


61 


INDISCRECIÓ.  f.  Imprudencia,  inconsiderado,  ton- 
tería. Indiscreción. 

INDISCRET,  A.  adj.  Inconsiderat,  imprudent.  In- 
discreto. 

INDISCRETAMENT.  adv.  m.  Ser.se  discreció  ni 
prudencia.  Indiscretamente.  ||  Temerarianient.  In- 
discretamente. 

INDISCULPABLE,  adj.  Lo  que  no  té  disculpa.  In- 
disculpable. 

INDISCUTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  o  no 's  deu 
discutir  a  causa  de  la  seua  evidencia.  Indiscutible. 

INDISPENSABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  dispen- 
sar. Indispensable.  [|  Lo  qu'  és  necessari  o  molt  re- 
gular que  succeéixi.  Indispensable. 

INDISPENSABLEMENTE,  adv.  m.  Precisament. 
Indispensablemente. 

INDISPOSABLE.  adj.  Alió  que  no  's  pot  disposar. 
Indisponible. 

INDISPOSAR.  v.  a.  Privar  de  la  dispos  ció  conve- 
nient.  Indisponer.  ||  Introduir  discordia  o  desunió. 
Malquistar,  indisponer. 

INDISPOSARSE.  v.  r.  Enfadarse,  irritarse.  Indis- 
ponerse. ||  Trovarse  de  prompte  malament  de  salut. 
Indisponerse. 

INDISPOSAT,  DA.  p.  p.  Indispuesto. 

INDISPOSICIÓ.  f.  Manca  de  disposició.  Indispo- 
sición. ||  Alteració  de  la  salut.  Indisposición. 

INDISPOST,  A.  adj.  Mancat  de  salut.  Enfermizo, 
Indispuesto. 

INDISPUTABLE,  adj.  Ciar,  evident.  Indisputable. 

INDISPUTABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  in- 
disputable. Indisputablemente. 

INDISSOLUBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  indisolu- 
ble. Indisolubilidad,  insolubilidad. 

INDISSOLUBLE.  adj.  Lo  que  no 's  pot  disoldre  o 
desunir.  Indisoluble,  insoluble. 

INDISSOLUBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  indis- 
soluble.  Indisolublemente. 

INDISTINT,  A.  adj.  Lo  que  no  's  distingeix;  molt 
semblant.  Indistinto.  |¡  Confós,  barrejat.  Indistinto. 

INDISTINTAMENT.  adv.  m.  Sense  distinció.  In- 
distintamente. 

INDISTINGIBLE.  adj.  Lo  que  no  pot  distingirse. 
Indistinguible. 

INDIVIDIT,  DA.  adj.  indívíS. 

INDIVIDU.  m.  Particular  de  cada  especie.  Indivi- 
duo. ||  La  propia  persona,  cóm:  cuidar  l'  individua. 
Individuo.  II  Log.  Vago.  ||  Lo  indeterminat  o  incert. 
Individuo,  vago. 

INDIVIDUACIÓ.  f.  Abstracció  del  individu.  Indi- 
viduación, individualidad.  ||  FU.  Acció  o  qualitat 
que  individualisa.  Individuación. 

INDIVIDUAL,  adj.  Propi  o  peculiar  de  cada  indi- 
vidu. Individual. 

INDIV1DUALISAR.  v.  a.  Individuar. 

INDIVIDUALISME.  m.  Egoísma  y  aislament.  Indi- 
vidualismo. ||  Sistema  fundat  en  la  observació  del 
individuu,  prescindint  de  la  comunitat  o  de  la  espe- 
cie. Individualismo. 

INDIVIDUALISTA,  m.  Partidari  del  individualis- 
ine.  Individualista. 

INDIVIDUALITAT.  f.  INDIVIDUACIÓ.  ||  f.  Facultat 
intel-lectual  que  percibeix  aquella  qualitat  deis  ob- 
gectes  que  'ls  separa  uns  d'  altres  donant  a  cada  hú 
d'  ells  una  existencia  particular,  única,  aislada  e  in- 
dividual. Individualidad.  ||  L'  orgue  o  punt  que  co- 
rrespón  a  aquesta  facultat,  frenológicament  conside- 
rad ocupa  la  part  superior  del  nac  al  os  coronat. 
Individualidad. 

INDIV1DUALMENT.  adv.  m.  y 

INDIV1DUAMENT.  adv.  m.  Un  per  un,  particular 


o  aisladament;  lo  que  's  refereix  a  una  sola   persona. 
Individualmente. 

INDIVIDUAR,  v.  a.  Especificar.  Individuar,  indi- 
vidualizar. 

INDIVIDUITAT.  f.  Ant.  INDIVIDUACIÓ. 

INDIVÍS,  A.  adj.  No  dividit.  Indiviso,  proindi- 
viso. 

INDIVISAMENT.  adv.  m.  Sense  divisió.  Indivisa- 
mente. 

INDIVISIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  qu'  és  indivi- 
sible. Indivisibilidad. 

INDIVISIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  dividir.  Indi- 
visible, individuo. 

INDIVISIBLEMENT.  adv.  m.  Sense  divisió.  Indi- 
visiblemente. 

INDÓCIL,  adj.  Togut,  enterch,  indisciplinable. 
Indócil. 

INDOCILITAT.  f.  Duresa  de  geni,  tocinería.  In- 
docilidad, indocibilidad. 

INDÓCILMENT.  adv.  m.  D*  un  modo  indócil.  In- 
dócilmente. 

INDOCTAMENT.  adv.  m.  Ignorantment.  Indocta- 
mente, ignorantemente. 

INDOCTE,  A.  adj.  Ignorant,  idiota,  poch  instruit. 
Indocto. 

INDOCTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Indoctísimo. 

INDOCUMENTAT,  DA.  adj.  Se  d¡u  d'  aquell  que 
no  té  o  no  porta  documents  que  acreditin  la  seua 
personalitat.  Indocumentado. 

INDOEUROPÉU,  A.  adj.  Se  diu  de  cada  una  de 
les  races  y  llengües  procedentes  de  la  India  exte- 
ses per  Europa.  Indoeuropeo. 

ÍNDOLE,  f.  Geni,  inclinado,  natural.  índole. 

INDOLENCIA,  f.  Insensibilitat  moral.  Indolencia. 
||  Apatía,  peresa,  abandono.  Indolencia. 

INDOLENT.  adj.  Insensible  ais  obgectes  que  mouen 
al  altres.  Indolente.  ||  Apátich,  peresós. 

INDOLENTMENT.  adv.  m.  Ab  indolencia.  Indo- 
lentemente. 

INDOMABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  domar  o  sub- 
gectar.  Indomable,  indomesticable.  ||  Met.  Dit  deis 
afectes  o  passions  que  no's  poden  dominar  fácilment. 
Indomable. 

INDOMAT,  DA.  adj.  INDÓMIT. 

INDOMESTICABLE,  adj.  INDOMABLE. 

INDOMESTICAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  és  domesti- 
cat.  Indomesticado. 

INDÓMIT,  A.  adj.  Intractable,  indomable,  fér;  se 
diu  deis  cavalls  sense  domar.  Indómito.  ||  Disolut, 
desenfrenat.  Indómito.  ||  Met  L'  home  desenfrenat 
que  no  's  vol  subgectar  ni  esmenar.  Indómito. 

INDÓMITAMENT.  adv.  m.  D' una  manera  indó- 
mita. Indómitamente. 

INDOSTÁ,  NA.  s.  y  adj.  El  natural  del  Indostá  y 
lo  que  li  pertany.  Indostano. 

INDOSTÁNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  Indostá  o 
ais  seus  habitants.  Indostánico. 

INDOTACIÓ.  f.  For.  Manca  de  dotado.  Indota- 
ción. 

INDOTAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  dot.  Indotado. 

INDUBITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  duptar.  In- 
dubitable. 

INDUBITABLEMENT.  adv.  m.  Certament,  sense 
poguerse  duptar.  Indubitablemente. 

INDUBITADAMENT.  adv.  m.  Certament,  segura- 
ment,  sense  dupte.  Indubitadamente. 

INDUBITAT,  DA.  adj.  Evident,  constant,  segur, 
cert.  Indubitado. 

INDUCCIÓ.  f.  Persuassió.  Inducción,  inducimien 
to.  ||  Ret.  Argument  en  que,  per  la  enumerado  deis 


62 


IND 


INE 


particulars,  s'  infereix  la  proposició  que  s'ha  de  pro- 
bar. Inducción.  ||  Fis.  Acció  qu'  experimenta  un  eos 
neutre  per  la  influencia  d'  un  altre  d'electrisat  posat 
a  certa  distancia,  éssent  atret  aquell  per  aquest,  cóm: 
el  ferro  per  l'  imán.  Inducción.  ||  Acció  d'  extendre 
la  materia  d'  un  emplastie  demunt  d'  un  drap  o  d'una 
rodona  de  cuiro.  Inducción. 

INDÚCTIL,  adj.  Lo  que  no  té  ductilitat.  In- 
dúctil. 

INDUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  indueix  o  té  virtut 
pera  induir.  Inductivo. 

INDUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  indueix.  Induidor. 

INDUIDAMENT.  adv.  m.  Per  inducció.  Inducida- 
mente. 

INDUIMENT.  m.  INDUCCIÓ,  1. 

INDUIR.  v.  a.  Persuadir,  incitar,  moure  a  algú 
pera  ferli  dir  alguna  cosa.  Induir. 

INDUIT,  DA   p.  p.  Inducido. 

INDULGENCIA,  f.  Complacencia,  sobrada  benig- 
nitat  o  dissimulació.  Indulgencia.  ||  Facilitáten  per- 
donar culpes  o  concedir  gracies.  Indulgencia.  || 
Perdó  que  dona  la  Iglesia  de  les  penes  merescudes 
péls  pecats  comesos.  Indulgencia. 

indulgencia  PARCIAL.  La  que  sois  perdona  part  de 
la  pena.  Indulgencia  parcial. 

indulgencia  plenaria.  La  que  perdona  tota  la 
pena.  Indulgencia  plenaria. 

INDULGENT.  adj.  Benigne,  condescendent,  fácil 
en  perdonar  y  dissimular.  Indulgente. 

INDULGENTMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  indulgent. 
Indulgentemente. 

INDULT.  m.  Gracia  especial  per  la  que  's  perdona 
a  algú  en  particular  o  a  molts  en  general  tota  o  part 
de  la  pena  a  que  han  sigut  condemnats.  Indulto.  || 
Perdó,  exempció  graciosa  de  la  llei  o  altra  qualse- 
vulla  obligació.  Indulto. 

INDULTAR,  v.  a.  Perdonar,  donar  indult.  Indul- 
tar. ||  Eximir  d'  alguna  llei  o  obligació.  Indultar. 

INDULTARI.  m.  Qui  per  gracia  pontificia  podía 
concedir  beneficis  ecclesiástichs.  Indultado. 

INDULT AT,  DA.  p.  p.  Indultado. 

INDUMENT.  m.  Bot.  La  epidermis  deis  vegetáis. 
Indumento.  ||  m.  VESTIDURA. 

INDUMENTARIA,  f.  Estudi  del  trajo.  Indumen- 
taria. 

INDUPTABLE.  adj.  Lo  que  no  admet  cap  dupte. 
Indudable,  indubitable. 

INDUPTABLEMENT.  adv.  m.  Sense  cap  dupte. 
Indudablemente,  indubitablemente. 

INDURABLE.  adj.  Que  no  pot  durar.  Indurable. 

INDUSTRIA  f.  Enginy,  manya,  destresa,  habili- 
tat.  Industria.  ||  El  conjunt  de  oficis  y  fabricacions 
d'  una  nació. 

D'  industria,  m.  adv.  A  dretes,  de  propósit.  Indus- 
triosamente, de  industria. 

DE  LA  meua  propia  INDUSTRIA,  m.  adv.  Con  mi 
propia  industria. 

INDUSTRIAL,  adj.  Pertanyent  a  la  industria.  In- 
dustrial. ||  La  persona  dedicada  a  la  industria. 

INDUSTRIAL1SME.  m.  Preponderancia  de  la  in- 
dustria. Industrialismo. 

INDUSTRIALMENT.  adv.  m.  Ab  industria.  Indus- 
trialmente. 

INDUSTRIAR,  v.  a.  Ensenyar,  instruir.  Industriar. 

INDUSTRIARSE,  v.  a.  enginvarse. 

INDUSTRIÓS,  A.  adj.  Hábil,  destre.  Industrioso. 
||  Enginyós,  astut.  Industrioso. 

INDUSTRIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  industria.  In- 
dustriosamente. ||  PRIMOROSAMENT. 

INDUVIA.  f.  Bot.  La  part  accesoria  d'  una  flor  que 
cobreix  el  fruit.  Induvia. 


INDUVIAL.  adj.  Bot.  Que  cobreix  el  fruit.  Indu- 
vial. 

INDUVIAT,  DA.  adj.  Bot.  Cobert  d'  una  induvia. 
Induviado. 

INEDIA,  f.  Med  Manca  d'  aliment.  Inedia.  ||  Debi- 
litat  produida  per  la  fam    Inedia. 

INÉDIT,  A.  adj.  Escrit  no  publicat.  Inédito. 

INEFABILITAT.  f.  Dificultat  d'  explicar  ab  pro- 
pietat  una  cosa.  Inefabilidad. 

INEFABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  explicar  ab  pa- 
raules.  Inefable. 

INEFABLEMENT.  adv.  m.  Sense  poguerse  expli- 
car. Inefablemente. 

INEFICACIA,  f.  Manca  de  virtut  y  activitat.  Ine- 
ficacia. ||  Teol.  Ineficacia. 

INEFICÁC.  adj.  Débil,  mancat  de  virtut  y  activi- 
tat. Ineficaz.  ||  Inútil,  insignificant.  Ineficaz. 

INEFICACMENT.  adv.  m.  Sens  eficacia.  Ineficaz- 
mente. 

INELUDIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  eludir.  Ineludible. 

INELUDIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  ineludi- 
ble. Ineludiblemente. 

INENARRABLE,  adj.  Inexplicable,  inefable. 

INEPCIA,  f.  INEPTITUT. 

INEPTAMENT.  adv.  m.  Sense  aptitut  ni  propor- 
ció.  Ineptamente. 

INEPTE,  A.  adj.  Inútil,  inhábil.  Inepto.  ||  Ximple, 
tonto.  Inepto. 

INEPTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ineptísimo. 

INEPTITUT.  f.  Manca  d' aptitut  o  habilitar.  Inep- 
titut,  inepcia. 

INEQUÍVOCH,  CA.  adj.  Que  no  admet  dupte  o 
equivocado.  Inequívoco 

INERCIA,  f.  Peresa,  dropería,  inacció.  Inercia.  || 
Fis.  Persistencia  de  moviment  o  quietut  que  té  un 
eos  fins  que  una  causa  mes  enérgica  la  contrarresta. 
Inercia. 

INERM.  adj.  Desarmat.  Inerme. 

INERT,  A.  adj.  DessUiiós,  mandra,  dropo.  Inerte. 
||  Fis.  y  med.  quiet,  paralisat. 

1NERUDIT,  A.  adj.  INDOCTE. 

INESBORRABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  esborrar, 
lo  que  resta  sempre.  Imborrable,  imperecedero. 

INESCRUTABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  averiguar. 
Inescrutable,  inescudriñable,  impenetrable. 

INESPERADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inespe- 
rat.  Inesperadamente. 

INESPERAT,  DA.  adj.  Lo  qu'  esdevé  sense  que  se 
esperes.  Inesperado. 

INESTIMABLE,  adj.  De  cap  estimado  ni  valor. 
Inestimable.  ||  Lo  qu'  excedeix  a  tota  estimació  o  que 
no  's  pot  estimar  tant  com  se  mereix.  Inestimable. 

INEVITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  evitar.  Inevi- 
table. 

INEVITABLEMENT.  adv.  m.  Sense  poguerse  evi- 
tar. Inevitablemente,  inexcusablemente. 

INEXACTE,  A.  adj.  Sense  exactitut.  Inexacto. 

INEXACTITUT.  f.  Manca  d'  exactitut.  Inexacti- 
tud. ||  Imperfecció.  Inexactitud. 

INEXCUSABLE  adj.  Lo  que  no  's  pot  excusar  o 
no  admet  disculpa.  Inexcusable.  ||  Forros,  necessari, 
inevitable.  Inexcusable. 

INEXCUSABLEMENT.  adv.  m.  Sense  excusa.  Inex- 
cusablemente. 

INEXORABLE,  adj.  Qui  no  's  deixa  vencer  ab 
prechs  ni  cedeix  a  les  supliques  que  se  li  fan.  Ine- 
xorable. 

1NEXORABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inexo- 
rable. Inexorablemente. 


INF 


INF 


63 


INEXPERIENCIA,  f.  Manca  d'  experiencia.  Inex- 
periencia. 

INEXPERIMENTAT,  DA.  adj.  y 

INEXPERT,  A.  adj.  Qui  noté  experiencia  Inex- 
perto. 

INEXPERTAMENT.  adv.  m.  Sense  experiencia. 
Inexpertamente 

INEXPIABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  expiar.  Inex- 
piable. 

INEXPLICABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  explicar. 
Inexplicable. 

INEXPLICABLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
inexplicable.  Inexplicablemente. 

INEXPLICAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  ha  estat  expli- 
cat.  Inexplicado. 

INEXPLORABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  explo- 
rat.  Inexplorable. 

INEXPLORADAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  inex- 
plorat.  Inexploradamente. 

INEXPLORAT.  adj.  Sense  haver  estat  explorat. 
Inexplorado. 

INEXPLOSSIBLE.  adj.  Que  no  pot  fer  explossió. 
Inexplosible. 

INEXPUGNABLE,  adj.  Insuperable,  invencible, 
inconquistable.  Inexpugnable.  ||  Met.  Fertn,  constant, 
impersuadible.  Inexpugnable,  inconquistable. 

INEXT1NG1BLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  extingir. 
Inextinguible.  ||  Lo  qu'  és  d'  una  perpetua  o  llarga 
duració.  Inextinguible. 

INEXTIRPABLE,  adj.  D'  impossible  extirpació. 
Inextirpable. 

INEXTRICABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  entendre 
ni  posar  en  ciar.  Inextricable,  indescifrable. 

INFAEL.  adj.  Ant.  INFIEL. 

INFALSIFICABLE.  adj.  Que  no  pot  ésser  falsificat. 
Infalsificabie. 

INFALLIBILISTA.  s.  Partidari  de  la  infaliibilitat 
del  Papa.  Infalibilista. 

INFALLIBILITAT.  f.  Impossibilitat  d'  errar.  Infa 
lib  lidad.  ||  S'  aplica  al  Papa  referintse  sois  a  mate- 
ries  de  fe.  Infalibilidad. 

INFALLIBLE.  adj.  Qui  no  pot  enganyar  ni  enga- 
nyarse,  y  sois  és  Deu.  Infalible.  ||  Indefectible,  lo 
que  no  pot  mancar.  Infalible,  indefectible. 

INFALLIBLEMENT.  adv.  m.  Ab  infaliibilitat.  In- 
faliblemente. 

INFAMACIÓ.  f.  Acte  o  efecte  d'  infamar.  Infama- 
ción. 

INFAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  infama.  Infamador. 

INFAMANT.  adj.  Lo  que  causa  infamia.  Infamante. 

INFAMAR,  v.  a.  Llevar  la  fama.  Disfamar,  infa- 
mar. 

INFAMAT,  DA.  p.  p.  Infamado. 

INFAMATORI,  A.  adj.  Lo  que  infama  o  desacre- 
dita. Infamatorio,  infamativo,  disfamatorio. 

INFAME,  adj.  De  mala  fama  o  reputado,  desacre- 
ditat.  infame.  ||  Despreciable,  vil,  ignominiós.  Infa- 
me. ||  Lo  que  infama.  Infame. 

INFAMEMENT.  adv.  m.  Ab  infamia.  Infamemen- 
te. ||  Vilment.  Infamemente,  vilmente. 

INFAMIA,  f.  Deshonra,  ignominia,  oprobi.  Infa- 
mia. ||  Maldat,  vilesa.  Infamia.  ||  Paraula  afrontosa. 
Infamia. 

PURGAR  LA  infamia,  fr.  For.  Que  's  deia  del  reu 
cómplice  d'  un  delicie,  qu'  havent  declarat  contra  '1 
seu  company,  no  era  tingut  per  testimoni  idoni, 
per  estar  infamat  del  delicte,  y  posantlo  al  torment, 
ratificant  allí  la  seua  declarado,  's  deia  que  purgava 
la  infamia  y  restava  sólida  la  declarado.  Purgar  la 
infamia. 


INFANCIA,  f.  Etat  de  la  persona  fins  al  set  anys. 
Infancia.  ||  Met.  El  primer  estat  o  principi  de  qualse- 
vulla  cosa.  Infancia. 

INFANCÓ.  m.  El  noble  o  fidalch  exempt  de  tot  ser- 
vei.  Infanzón. 

INFANZONÍA,  f.  Qualitat  del  infancó.  Infanzonía. 

INFANT.  m.  Noi  qu'  encara  no  sap  parlar.  Infante. 
II  Qualsevol  deis  filis  del  rei,  a  excepció  del  primo- 
génit.  Infante.  ||  fill.  ||  Mil.  Soldat  de  peu.  Infante. 

INFANTS  Y  ORATS  D1UEN  LES  VERITATS.  Ref.  Adver- 
teix  que  la  vetitat  se  trova  freqüentment  en  les  per- 
sones que  no  son  susceptibles  de  reflexió,  d'  artifici 
ni  dissimulo.  Los  niños  y  los  locos  dicen  ¡as  verdades. 

L'  INFANT  Y  LA  PASTA  AL  JULIOL  SE  GLAQA.  Ref. 
Denota  '1  cuidado  que  's  deu  tindre  ab  dites  coses  y 
altres  naturalment  delicades.  La  masa  y  el  niño  en 
verano  han  frío. 

L'  INFANT  Y  'L  PEIX  AL  AIGUA  CRE1X.  Ref  Se  diu  de 
les  criatures  de  bolquers,  per  lo  molt  que  'ls  renten, 
o  perqué  quasi  sempre  van  mullades  de  pixats.  Los 
peces  y  los  niños  en  las  aguas  son  crecidos. 

¿QUÉ  FAN  ELS  INFANTS?  LO  QUE  VEUEN  FER  ALS 
GRANS.  Ref.  V  EXEMPLE  DELS  MAJORS  FA  BONS  O 
MALS  ALS  MENORS. 

QUI  INFANTS  TÉ  MASSA,  MAI  MOR  GRASSA.  Ref.  Que 
se  pren  en  sentit  literal.  Quien  tiene  hijos  al  lado  no 
muere  ahitado. 

INFANT  (Gaspar).  Biog.  Pintor  valencia,  molt  po- 
pular en  1'  ultim  tere,  del  sigle  XVII.  Tenía  escasses 
facultats  d'  artista.  El  concell  municipal  de  Valen- 
cia va  premiarlo  per  la  seua  traga. 

INFANTA,  f.  Noia  fins  ais  set  anys.  Infanta.  || 
Filia  del  rei  o  casada  ab  un  fill  d'  ell.  Infanta. 

INFANTAMENT.  in.  Ant.  PART. 

INFANTAR.  v.  a.  Ant.  Concebir.  ||  Ant.  Parir. 

INFANTAT.  m.  Terres  o  rendes  que  s'  apliquen  a 
un  infant  pera  aliments.  Infantado. 

INFANTATGE.  s.  Territori  destinat  a  la  manuten- 
ció  d'  un  infant  reial.  Infantado. 

INFANTEA.  f.  Ant.  INFANTESA,  INFANCIA. 

INFANTERÍA,  f.  Mil.  Soldats  de  peu.  Peonaje, 
infantería. 

infantería  DE  línia.  Mil.  La  que  formada  en  d¡- 
visions,  batallons  o  d'  altre  modo  combat  sempre 
unida,  y  constitueix  en  temps  de  guerra  el  principal 
eos  de  la  batalla.  Infantería  de  linea. 

INFANTERÍA  LLEUGERA.  Mil.  La  que  fora  de  les  lí- 
nies  fá '1  servei  de  les  avangades,  descubertes,  etc., 
combat  en  partides  soltes,  y  en  les  accions  s'  ocupa 
principalment  en  distreure  al  enemich,  apurarlo  péls 
flanchs,  cansarlo  y  perseguirlo  en  les  seues  retirades, 
observar  els  seus  moviments  y  cobrir  els  del  seu 
exércit.  Infantería  ligera. 

INFANTESA,  f.  Ant.  Infancia. 

INFANTESSA.  f.  Ant.  Infanta. 

INFANTICIDA,  m.  y  f.  Matador  de  criatures.  In- 
fanticida. 

INFANTICIDI.  m.  Mort  violenta  d'  una  criatura. 
Infanticidio. 

INFANTIL,  adj.  Lo  qu'  és  propi  deis  infants  o  de 
la  infancia.  Infantil. 

INFANTILLO.  m.  Ter.  ibicench.  Escolanet.  Mona- 
guillo. 

INFANTÍVOL.  adj.  Infantil. 

INFANTÓ.  m.  dim.  Infantito. 

INFART.  Med.  Inflor  o  obstrucció  d'  una  part  o 
membre  del  eos.  Infarto. 

INFARTACIÓ.  f.  Med.  Acció  y  efecte  d'  infartar  o 
infartarse.  Infartación. 

INFATIGABLE,  adj.  Incansable.  Infatigable. 

INFATIGABLEMENT.  adv.  m.  Incansablement. 
Infatigablemente. 


64 


INF 


INF 


INFATUACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  infatuarse.  Infa- 
tuación 

INFATUADAMENT.  adv.  m.  Ab  fatuitat.  Infatua- 
damente. 

INFATUAR,  v.  a.  Inflar  per  medi  d'  alabances. 

INFATUARSE,  v.  r.  Esvanirse  molt.  Enorgullirse. 

INFATUAT,  DA.  p.  p.  Infatuado. 

INFAUST,  A.  adj.  Funest,  desgraciat.  Infausto. 

INFAUSTAMENT.  adv.  ni.  D'una  manera  infausta. 
Infaustamente,  azarosamente. 

INFAUSTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Infaustísimo. 

INFECCIÓ.  f.  Corrupció,  contagi.  Infección.  |l  PU- 
TREFACCIÓ. 

INFECCIONAR,  v.  a.  Inficionar. 

INFECCIONAT,  DA.  p.  p.  INFlCIONAT. 

INFECTANT.  adj.  Lo  que  infecta.  Infectante. 

INFECTAR,  v.  a.  INFICIONAR. 

INFECTE,  A.  adj.  INFlCIONAT. 

INFECONDAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  infe- 
cunda, inútil,  estéril,  sense  resultat.  Infecunda- 
mente. 

INFECONDITAT.  f.  Esterilitat.  Infecundidad. 

INFECONT,  DA.  adj.  Estéril.  Infecundo. 

INFEL.  m.  Ant.  Infiel. 

INFELÍC.  adj.Desditxat.  Infeliz.  ||  Apocat.  Infeliz. 
||   MEQQUÍ. 

INFELICITAT.  f.  Dissort,  desgracia.  Infelicidad.  || 
Infortuni  quina  causa  s'  ignora.  Infelicidad. 

INFELICÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Infelicísimo. 

INFELIQMENT.  adv.  m.  Ab  infelicitat.  Infeliz- 
mente. 

INFERAXILAR.  adj.  Anat.  Situat  sota  1'  aixella. 
Inferaxilar.  ||  Bot.  Situat  sota  1'  axila.  Inferaxilar. 

INFERIOR,  adj.  Lo  qu'  és  en  lloch  mes  baix  res- 
pecte d'un'altra  cosa.  Inferior.  ||  Lo  qu'ésmenys 
qu'un  altre  o  qu'un'altra  cosa  en  quantitat  o  quali- 
tat.  Inferior.  ||  Súbdit,  subgecte  a  un  altre.  Inferior. 

INFERIORITAT.  f.  Quaütat  de  lo  qu' és  inferior. 
In.erioridad.  ||  Situació  d'  una  cosa  sota  d'un'  altra. 
Inferioridad. 

INFERIORMENT.  adv.  m.  D'un  modo  inferior. 
Interiormente. 

INFERIR,  v.  a.  Deduir,  treure  conseqüencies  d'  un 
fet  o  d'  una  cosa.  Inferir. 

INFERN.  m.  Lloch  de  penes  eternes  pera  cástich 
deis  condemnats.  Infierno.  II  Les  penes  deis  condem- 
nats.  Infierno,  penas  eternas.  ||  Met.  Discordia,  al- 
borot,  y'l  lloch  ont  n' hi  há.  Infierno.  ||  Travall  in- 
soportable. Reventadero,  infierno  ||  En  algunes  or- 
dres  relligioses  que  mengen  de  peix  el  refetor  ont  hi 
menjen  carn.  Infierno.  ||  Subterrani  ont  cauen  les 
morques  y  1'  aigua  bullenta  ab  que  procuren  fer  na- 
dar 1'  oli,  si  acás  no  podía  per  causa  del  fret.  Infier- 
no, chivo,  y  lobo.  ||  Lloch  molt  llunyá.  Infierno.  || 
Butxaca  interior  del  gech.  Bolsillo  interior. 

anar  al  lNFERN.fr.  Condemnarse  eternament.  Con- 
denarse, ir  al  infierno. 

DE  MAL  AORAITS  L' INFERN  N'  ÉS  PLÉ.  Ref.  Ab  que 'S 

denota  que  la  ingratitut  és  el  mes  aborrible  y'l  mes 
comú  de  tots  els  vicis.  De  desagradecidos  está  el  in- 
fierno lleno. 

boca  D'  INFERN.  fr.  Met.  Pera  significar  el  paratge 
d'  ont  ix  molt  foch  o  calor.  Boca  de  infierno.  ||  La 
boca  de  qui  diu  molts  renechs.  Boca  de  infierno. 

INFERN  (Pich  de  1').  Orog.  Pich  del  Pirineu  giro- 
ní,  a  la  meteixa  ra tila  de  Franca,  a  tramontana  de 
la  Valí  de  Ribes  y  a  2,870  metres  d'  altitut  ||  Geog. 
Barrancada  de  la  prov.  d'  Alacant,  part.  jud.  de  Pe- 
go, formada  per  les  aigües  que  brollen  de  les  monta- 
nyes  d'  Alcalá,  Evo  y  Lahuar.  Atravessa  precipicis  y 
abims  espantosos,   y  després   de   passar  per  1'  es- 


tret  d'  Isber,  se  barreja  al  riu  Botata,  desembocant  al 
Mediterrani  prop  de  Denia.  II  —  (CLOT  DE  L').  Fonda- 
lada  de  la  valí  superior  del  Llobregat.  ||  —  (CLOTS 
DE  L).  Dessota  '1  cims  de  Vilamós  a  la  Valí  d'  Aran. 
||  Ampia  coma  de  dessota  '1  port  de  la  Picada  a  la 
Valí  d'  Aran.  ||  —  (COVA  DE  L').  Foradada  oberta  per 
1'  acció  de  les  ones  junt  al  cap  de  Creus. 

INFERNAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  infern.  Infer- 
nal. |j  Met.  Molt  dolent  o  perjudicial.  Infernal. 

INFERNALMENT.  adv.  m.  Extremadament,  desa- 
foradament.  Infernalmente,  indemoniadamente. 

INFERNET.  m.  Joch  de  nois  que's  fa  fent  corre  un 
palet  ab  el  peu  coix  per  unes  ratlles  en  forma  de  la- 
berint,  pagant  quan  el  peu  o  palet  toca  aqüestes 
ratlles.  També  's  diu  a  cert  joch  de  caries.  Quiqui- 
licoja,  infernáculo,  cozcojilla,  cozcojita,  forná- 
cula. 

INFEST.  adj.  Infestat. 

INFESTACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  infestar.  Infes- 
tación 

INFESTAR,  v.  a.  Infectar,  infeccionar.  Infestar.  || 
Fer  estragos  en  país  enemich.  Asolar,  infestar. 

INFESTARSE,  v.  r.  Contagiarse  de  quelcom  dolent. 

INFESTAT,  DA.  p.  p.  Infestado. 

INFIBULACIÓ.  f.  Cir.  Juntar  ab  certa  mena  d'ane- 
lletes  la  ferida  que  no's  pot  cusir.  Infibulación. 

INFIBULAR.  v.  a.  Cir.  Feria  infibulació.  Infibular. 

INFICCIONAR.  v.  a.  Corrompre,  viciar,  contagiar. 
Inficionar,  infestar,  infectar.  ||  Met.  Pervertir  ab 
males  doctrines.  Inficionar,  infectar,  pervertir,  ma- 
lear. 

INFICCIONAT,  DA.  p.  p.  Inficionado. 

INFIDEL,  adj.  Deslleal.  Infiel.  ||  Gentil,  paga,  idó- 
latra. Infiel.  ||  Dit  d'  una  copia  que  no  és  conforme 
ab  1'  original.  Infiel.  ||  Dit  de  la  Ueugeresa  y  incons- 
tancia de  la  fortuna.  Infiel.  ||  Dit  d'  una  mala  memo- 
ria. Infiel. 

INFIDELMENT.  adv.  m.  Ab  infidelitat.  Desleal- 
mente, infielmente,  traidoramente. 

INFIDELITAT.  f.  Desllealtat,  manca  de  fidelitat. 
Infidelidad,  infidencia.  ||  Manca  de  fe  católica.  Infi- 
delidad. 

INFIDENCA.  f.  Infidencia. 

INFIDENCIA,  f.  INFIDELITAT. 

INFIDENT.  adj.  y 

INFIEL,  adj.  Castellanicat.  INFIDEL. 

INFIELMENT.  adv.  m.  Ant.  INFIDELMENT. 

INFILEMA.  m.  Cir.  Foradet  que  deixa  al  crani 
1'  instrument  de  cirurgía  ab  que  se  1'  ha  punxat.  Infi- 
lema. 

INFILTRACIÓ.  f.  Med.  La  acció  y  efecte  d'  infil- 
trar o  d' infiltrarse.  Infiltración. 

INFILTRAR,  v.  a.  y 

INFILTRARSE,  v.  r.  Passar,  atravessar  un  liquit 
pels  porus  d' algún  eos.  Filtrar,  infiltrarse. 

INFILTRAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  les  parts  en  que 
hi  ha  hagut  infiltració.  Infiltrado.  ||  Lo  que  s'  ha  fet 
infiltrar  dins  d'un  altre  eos.  Infiltrado. 

ÍNFIM,  A.  adj.  Fondo,  lo  mes  baix.  ínfimo.  ||  Lo 
derrer,  lo  qu'  és  molt  inferior  a  les  demés  coses, 
ínfimo.  ||  Lo  mes  vil  y  despreciable.  ínfimo. 

INFINIDAMENT.  adv.  m.  Ant.  infinitament. 

INFINIT,  A  o  DA.  adj.  Lo  que  no  té  fí.  Infinito.  || 
Gran,  excessiu,  molt  nombrós.  Infinito.  ||  adv.  m.  in- 
finitament. 

AL  INFINIT.  m.  adv.  INFINITAMENT. 

PROCEIR  EN  INFINIT.  fr.  PROCEIR. 

INFINITAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  infinit.  Infi- 
nitamente, infinito. 

INFINITAT.  f.  Qualitat  de  1' infinit.  Infinidad.  || 
MULTITUT. 


INF 


INF 


65 


INFINITÉSSIMA.  f.  Part  que 's  considera  infinita- 
ment  petita,  cóm  un  granet  de  sorra  respecte  d'  una 
montanya  y  la  inontanya  respecte  de  tota  la  térra, 
pél  que  's  regula  a  cero.  Infinitésima. 

INFINITESSIMAL.  adj.  Pertanyent  a  la  infinités- 
sima  cóm:  cálcul  o  sistema  infinitessimal.  Infinite- 
simal. 

INFINITÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Infinitísimo. 

1NFINITIU.  m.  Gram.  El  modo  del  verb  que  no  de- 
nota persona,  número  ni  temps  determinat  y  expres- 
sa  per  tant  1'  acció  en  abstráete  o  en  el  seu  carácter 
mes  general.  Infinitivo. 

INFIRMITAT.  f.  Ant.  MALALTÍA. 

INFLABOUS.  s.  m.  Planta  de  la  fam.  de  les  com- 
postes, varietat  de  barba  de  cabra.  Salsifí  mayor. 

INFLACIÓ.  f.  SOPERBIA,  VANITAT. 

INFLADURA.  f.  Ant.  INFLOR. 

INFLAMABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inflamable. 
Inflamabilidad. 

INFLAMABLE,  adj.  Fácil  d'inflamarse.  Inflamable. 

INFLAMACIÓ.  f.  Med.  Calor  preternatural,  cóm 
tumor  o  ¡nflor  al  eos  del  animal.  Inflamación.  ||  Ant. 
incendi.  ||  Met.  Enardiment,  acaloiament  de  les  pas- 
sions.  Inflamación.  ||  Acte  y  efecte  d'  encendre  o  de 
encendres  una  cosa  fent  flamarada.  Inflamación. 

INFLAMADOR,  A.  adj.  Que  inflama.    Inflamador. 

INFLAMANT.  adj.  Que  inflama.  Inflamante. 

INFLAMAR,  v.  a.  Ant.  Calar  foch.  Incendiar.  || 
Met.  Enardir,  acalorar  les  passions  y  afectes  del 
ánim.  Inflamar. 

INFLAMARSE,  v.  r.  Encendres.  Inflamarse.  || 
Met.  Enardirse,  posarse  vermella  alguna  part  del  eos. 
Inflamarse.  II  Enfervorizarse.  Inflamarse.  ||  Posarse 
alguna  cosa  de  color  de  flama.  Inflamarse. 

INFLAMAT,  DA.  p.  p.  Inflamado. 

INFLAMATORI,  A.  adj.  Lo  que  causa  inflamado' 
Inflamatorio. 

INFLAMENT.  m.  INFLOR. 

INFLANT.  p.  a.  INFLATIU. 

INFLAR,  v.  a.  Omplir  de  vent  alguna  cosa.  Inflar. 

||   Met.  Desvanéixer,  ensuperbir,  omplir   el    cap  de 

vent.  Hinchar,  inflar;  poner  hueco.    ||    v.  n.  Omplir 

la  boca  de  vent  abultant  les  galtes.  Hinchar,  inflar 

los  carrillos. 

INFLARSE,  v.  r.  Med.  Inflamarse  alguna  part  del 
eos.  Hincharse,  inflamarse.  ||  Embotirse  '1  eos  a 
causa  d'  algún  humor,  cóm  el  deis  hidrópichs.  Hin- 
charse. ||  Met.  Ensuperbirse.  Hincharse,  inflamarse. 
||  Alterarse  la  mar,  etc.  Alborotarse.  ||  Met.  Enfa- 
darse. Embotijarse. 

inflarse  CÓM  un  BOT.  fr.  Abotagarse,  embotijarse. 

INFLAT,  DA.  p.  p.  Omplert  de  vent.  Inflado.  || 
Met.  Ensoperbit,  desvanescut.  Hinchado.  ||  Enfadat, 
colérich.  Embotijado,  encolerizado.  ||  adj.  Dit  del 
estil,  del  vers,  etc.,  retumbant,  campanut,  pompos. 
Hinchado. 

INFLEXIBILITAT.  f.  Impossibilitat  o  gran  dificul- 
tat  de  doblegarse.  Infiexibilidad.  ||  Met.  Constancia, 
fermesa  d'  ánim.  Infiexibilidad. 

inflexibilitat  DE  NIRV1S.  Envaramiento,  infiexibi- 
lidad de  nervios. 

INFLEXIBLE,  adj.  Lo  que  no 's  pot  doblegar.  In- 
flexible. ||  Met.  Ferm,  constant,  inexorable.  Inflexi- 
ble. ||  També  's  diu  en  bona  part,  cóm  tractantse  de 
bondat,  justicia,  etc.  íntegro,  inflexible. 

INFLEXIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inflexi- 
ble. Inflexiblemente.  ||  Met.  Ab  obstinado.  Inflexi- 
blemente. 

INFLEXIÓ.  f.  La  acció  de  doblegar  alguna  cosa. 
Inflexión. 

INFLICCIÓ.  f.  Cástich  corporal.  Inflicción. 

CIC.   CAT.-V.    II.  — 9. 


1NFLICTE.  adj.  Ant.  S'  aplica  al  cástich  que  s'  im- 
posa  a  algú.  Inflicto,  impuesto. 

1NFLICTIU,  VA.  adj.  Lo  que  infligeix,  propi  de  la 
inílixió.  Inflictivo. 

INFLIGENT.  adj.  Ant.  Que  infligeix.  lnfligente. 

INFLIGIR,  v.  a.  Ant.  Condemnar  a  algú  a  penes 
corporals.  Infligir. 

INFLOR.  f.  Acte  o  efecte  d'  inflar  o  d'  inflarse. 
Hinchazón,  inflazón. 

INFLORESCENCIA,  f.  El  modo  ab  qu'  están  dispo- 
sades  les  flors  a  les  plantes.  Inflorescencia. 

INFLUENCIA,  f.  Poder  que  una  persona  o  cosa 
exerceix  sobre  un'  altra.  Influencia,  influjo.  ||  Vali- 
ment,  autoritat,  persuassió  en  la  criarla,  costums, 
empenyos,  negocis,  etc.  Influencia.  ||  Comunicado 
d'  alguna  qualitat.  Influencia,  influjo.  ||  La  gracia  o 
inspirado  ab  que  Deu  ¡Ilumina  les  animes.  Inspira- 
ción, influencia. 

INFLUENT.  p.  p.  C  influir.  Influente  o  influyente. 

INFLUIR,  v.  a.  Causar  alguns  efectes  uns  cossos 
sobre  d'  altres,  especialment  els  celestes  entre  ells 
meteixos.  Influir.  ||  Met.  Intervindre,  persuadir  o  ésser 
causa  d'  alguna  cosa.  Influir.  ||  Inspirar,  comunicar 
Deu  algún  efecte  o  dó  de  la  gracia.  Influir.  ||  Interes- 
sarse  pera  '1  logro  d'  algún  obgecte,  pera  afavorir  a 
algú  o  pera  que  's  despatxi  favorablement  algún 
assumpte.  Influir. 

INFLUXE.  m.  L'  acte  y  efecte  d'  influir.  Influjo, 
influencia.  ||  Intervenció  qu'  algú  té  en  un  negoci. 
Influjo,  influencia.  ||  Valiment  qu'  algú  té  ab  un  al- 
tre.  Influjo,  influencia.  ||  Met.  La  gracia  y  inspiració 
que  Deu  infundeix  a  les  animes.  Influjo,  influencia. 
||  Impressió  que  'ls  cossos  celestes  se  causen  mutua- 
ment  els  uns  ais  altres.  Influencia,  influjo. 

INFOLI.  m.  Fr.  llat.  Llibre  imprés  en  gran  format 
o  mida  de  foli. 

INFOLIAT,  DA.  adj.  Bot.  Que  té  fulles.  Infoliado. 

INFORCIAT.  m.  For.  La  segona  part  del  Digest  o 
Pandectes  de  Justiniá.  Inforciado. 

INFORMACIÓ.  m.  Acte  y  efecte  d'  informar  o  in- 
formarse. Información.  ||  For.  Les  dilligencies  judi- 
cials  pera  cerciorarse  d'  algún  fet.  Información, 
informe.  ||  La  prova  que  resulta  del  examen  de  testi- 
monis,  documents,  papéis,  etc.  Información.  II  FU. 
Introducció  de  la  forma  en  la  materia.  Información. 
||  pl.  Proves  de  noblesa  o  qualitats  d'  algú.  Infor- 
maciones. 

INFORMADAMENT.  adv.  m.  Ab  informado.  In- 
formadamente. 

INFORMADOR,  m.  Qui  informa.  Informador.  II 
ENFORMADOR. 

INFORMAL,  adj.  Qui  no  té  formalitat.  Informal. 
||  Qui  no  cumpleix  la  paraula.  Informal. 

INFORMALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  informal.  Infor- 
malidad. 

1NFORMALMENT.  adv.  m.  Ab  informalitat.  Infor- 
malmente. 

INFORMANT.  m.  Qui  té  la  comissió  d'  informar. 
Informante. 

INFORMAR,  v.  a.  Donar  informes  o  noticies  d'  al- 
guna cosa.  Informar.  ||  També  s'  usa  com  recíprocli, 
Informar.  ||  FU.  Donar  forma  a  la  materia.  Informar- 
se. ||  Dir  un  advocat  en  judici  lo  qué  creu  mes  con- 
venient  a  favor  del  seu  client.  Informar. 

INFORMAT,  DA.  p.  p.  Informado. 

INFORMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  informa  o  serveix 
pera  donar  noticia  d'  alguna  cosa.  Informativo.  II 
FU.  Lo  que  dona  forma  o  ésser  a  alguna  cosa.  Infor- 
mativo. 

INFORME,  m.  Noticia,  instrucció.  Informe,  infor- 
mación. ||  adj.  For.  Relacióque  fá  I'  advocat  al  jutge 
pera  que  pugui  sentenciar  ab  justicia.   Informe,   in- 


66 


INF 


ING 


formación  ||  adj.  Bast,  sense  forma  ni  figura.  Infor- 
me. ||  Imperfet,  nial  fet,  sense  acavar.  Informe.  ||  pl. 
Ant.  astron.  S'  aplicava  ais  astres  escampats  per  va- 
ríes parts  que  no  formaven  constelació.  Informes. 

INFORTIFICABLE.  adj.  Lo  que  no's  pot  fortificar. 
Infortificable. 

INFORTUNADAMENT.  adv.  m.  DESGRACIADA- 
MENT. 

INFORTUNAT,  DA.  adj.  Ant.  DESGRACIAT,  DES- 
VENTURAT. 

INFORTUNI.  111.  Desventura,  malhauranr¿a.  Infor- 
tunio. 

INFOS,  A.  adj.  Lo  que  's  porta  en  sí.  Infuso.  ||  1N- 
FUNDIT. 

INFRACCIÓ.  f.  Acte  o  efecte  d'  infringir.  Infrac- 
ción. 

INFRACTOR,  m.  Qui  comet  una  infracció.  Infrac- 
tor. 

INFRAGANTI.  adv.  Ter.  llal.  En  1'  acte  de  come- 
tre  '1  fet. 

INFRAOCTAU,  VA.  adj.  Se  diu  de  qualsevol  deis 
dies  de  la  infraoctava.  Infraoctavo. 

INFRAOCTAVA.  f.  Els  sis  díes  entre  '1  primer  y  '1 
darrer  de  la  octava  d'  una  festivitat.  Infraoctava. 

INFRASCRIT,  A.  adj.  Lo  que  s'  anomena  o  firma 
al  peu  d'  un  escrit.  Infrascrito,  infrascripto. 

INFREQÜENTABLE.  adj.  Que  no  pot  freqüentarse. 
Infrecuentable. 

INFREQÜENTAT,  DA.  adj.  Que  no  és  freqüentat. 
Infrecuentado. 

INFRICCIÓ.  f.  Ant.  INFRACCIÓ. 
INFRINGIDAMENT.  adv.  m.  Ab  infracció.  Infrin- 
gidamente. 

INFRINGIR,  v.  a.  Aiancar  a  una  1  leí,  a  un  precepte, 
etc.  Quebrantar,  infringir.  ||  Ant.  ROMPRE. 

ÍNFULES.  f.  pl.   Met.   Funis,  pressumpció  ab  que 
algú  aparenta  major  graduació  de  la  que  té.  ínfulas. 
INFUNDADAMENT.  adv.  ni.  Sense  fonament.  In- 
fundadamente. 

INFUNDAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  té  fonament.  In- 
fundado. ||  For.  Mal  fundat.  Mal  fundado,  infun- 
dado. 

INFUNDÍ,  ni.  Mot  castellanisat.  Noticia  falsa,  men- 
tida. Infundio. 

INFUNDIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  fondre.  Infun- 
dible. 

INFUNDIR,  v.  a.  Comunicar  interiorment,  inspirar. 
Infundir.  ||  Causar  algún  efecte,  moure  alguna  passió. 
Infundir.  ||  Ant.  Fi car  algún  licor  di ns  d' algún  vas.  In- 
fundir. ||  Introduir  una   cosa   dins  d'  un'  altra,   cóm: 
/'  ánima  al  eos.  Infundir. 
INFUNDIT,  DA.  p.  p.  INFÚS. 
INFÚS,  A  p.  p.  irr.  y  adj.  Infundido,  infuso. 
INFUSIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  fondre.  Infusible. 
1NFUSIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  infundir.  Infusió.  || 
La  permanencia  d'  un  simple  o  medicament  dins  d'  un 
licor,  y  '1  meteix  licor  dins  del  qual  hi  han  estat  per 
algún  temps  els  simples.  Infusión.  ||  Parlant  del  bap- 
tisme,  1'  acció  de  tirar  1'  aigua  demunt  la   criatura. 
Infusión.  ||  Met.  Dó  de  qualitats  naturals  o  sobrena- 
tural, infusión,  don. 

POSAR  EN  INFUSIÓ.  ir.  Tindre  cert  temps  algún  sim- 
ple o  medicament  dins  d'  un  licor.  Infundir,  poner  ó 
echar  en  infusión . 

INFUSORI.  m.  Med.  Eina  d'or,  plata,  platina,  etc., 
en  figura  d'  embut,  quin  broch,  qu'  és  molt  liaren  y 
córb,  s'  aplica  a  les  venes  pera  infundir'hi  substan- 
cies medicináis.  Infusorio.  ||  pl.  Zool.  Atiimalets  de 
molt  diverses  menes,  entre  'ls  que  s'  hi  comprenen 
els  que  's  deseurotllen  dins  de  les  infusions  animáis 
o  vegetáis  y  sois  poden  veures  per  medí  del  micros- 


copi,   y  per  aixó  s'  anomenen  microscópichs.   Infuso- 
rio, animalículos  microscópicos. 

INGARANTIBLE.  adj.  Que  no  pot  ésser  garantit. 
Ingarantible. 

INGENERABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  engen- 
drat.  Ingenerable. 

INGENI.  m.  Enteniment,  facultat  de  discórrer.  In- 
genio. ||  Talent  natural  d' algú,  subtileca,  manya,  in- 
dustria. Ingenio.  ||  Habilitat,  capacitat.  Ingenio.  || 
Subgecte  d'ingeni  o  inginyós.  Ingenio.  ||  Qualsevulla 
máquina  de  guerra.  Ingenio.  ||  Molí  ont  s'  exprém 
el  such  de  la  canya  dol?a,  pera  tréuren  el  sucre. 
Ingenio.  ||  Poét.  Numen  poétich.  Musa,  estro,  numen 
poético. 

AGOTAR  l'  INGENI.  fr.  Discórrer  sobre  alguna  ma- 
teria fins  a  no  poguer  mes.  Agotar,  apurar  el  ingenio. 

INGENIAR,  v.  a.  ENGINYAR. 

INGENIARSE,  v.  r.  ENGINYARSE. 

INGENIER.  m.  ENGINYER. 

INGENIERÍA,  f.  Ant.  Art  de  manejar  els  enginys  o 
maquines  de  guerra  y  de  fortificar  una  pla^a.  Inge- 
niería. ||  Art  y  ciencia  del  enginyer.  Ingeniería. 

INGENIOS,  A.  Adj.  ENGINYÓS.  ||  Se  diu  d'  alguna 
cosa  de  pensament,  etc.,  fet  per  home  de  molt  d'  ¡n- 
geni.  Ingenioso. 

INGENIOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  engi- 
nyosa.  Ingeniosamente. 

INGENIOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  enginyós.  Inge- 
niosidad. 

INGÉNIT,  A.  adj.  No  engendrat.  Ingénito.  ||  Con- 
natural y  cóm  si  fos  nat  ab  el  subgecte.  Ingénito, 
innato,  ínsito. 

INGÉNUAMENT.  adv.  m.  Francament,  sencilla- 
ment.  Ingenuamente. 

INGENUITAT.  f.  Sínceritat,  bona  fe.  Ingenuidad. 

INGENU,  A.  adj.  Franch,  de  bona  fé.  Ingenuo. 

INGERENCIA,  f.  Acte  y  efecte  d'  ingerirse.  Inge- 
rencia. 

INGERIRSE,  v.  r.  Ficarse  en  negocis  d'  altre.  Me- 
terse, ingerirse. 

INGESTIÓ  f.  Med.  Absorció  d'  un  aliment  o  d'  un 
medicament  per  la  vía  digestiva.  Ingestión. 

INGLÉS,  A.  adj.  Natural  de  o  lo  pertanyent  al  reg- 
ué d'  Inglaterra.  Inglés. 

INGLÉS  (Joseph).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  1' any 
1718  y  mort  en  1789.  Deixeble  d'  en  Richarte.  Molt 
tracut  en  la  pintura  al  tremp.  Menibre  del' Academia 
de  St  Caries.  Va  pintar  al  olí  alguns  retrats  y  al- 
gunes  composicions  hístóriques.  L'  Academia  de  Be- 
lles  Arts  de  Madrit,  el  Museu  de  Valencia  y  algunes 
iglesies  y  convenís  del  antich  reialme  guarden  bones 
obres  d'  aquest  artista. 

—  (vicents).  Biog.  Pintor  valencia,  mort  1'  any 
1821.  Artista  inolt  discutit  y  contrariat  péls  savis 
oficiáis  d'  aleshores.  Entre  altres  contratemps,  va 
ésserli  esborrat  per  ordre  de  1'  Academia,  previ  in- 
formado, un  Sant  Cristbfol gegantí,  pintat  al  tremp,  en 
una  paret  de  la  placeta  de  la  Robella.  A  Madrit  guar- 
den d'  aquest  artista  Un  fet  de  la  vida  de  facob  y  un 
retrat  del  académich  valencia  Cristófol  Valero.  Era 
académich  de  mérit  de  la  de  St.  Caries. 

INGOVERNABLE.  adj.  Indócil.  Ingobernable. 

INGRA  (Mala).  Intergecció  de  sentiment  o  disgust, 
y  també  's  sol  dir:  ¡Mala  ingra  de  bet!  ¡Mal  haya  el 
alma  del  diablo! 

INGRAT,  A.  adj.  Desagrait.  Desagradecido,  in- 
grato. ||  Met.  Aspre,  desagradable.  Ingrato.  ||  In- 
útil, infructuós,  cóm:  travall  ingrat,  térra  ingrata. 
Ingrato. 

INGRATAMENT.  adv.  m.  Ab  ingratitut.  Ingrata- 
mente. 

INGRATÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ingratísimo. 


INI 


INJ 


67 


INGRATITUT.  f.  Desagraiment,  despreci  deis  be- 
neficis  rebuts.  Ingratitud. 

INGREDIENT.  m.  Lo  qu'  entra  a  la  composició  de 
un'altra  cosa.  Ingrediente. 

INGRES,  m.  ENTRADA,  PRINCIP!,  COMENQAMENT.  || 
El  cabal  qu'  entra  al  poder  d'  algú,  y  's  carrega  en 
conipte.  Ingreso. 

INGRESSAR.  v  n.  Entrar  una  persona  o  cosa  ont 
hi  há  varis  individus  de  la  meteixa  especie,  o  al  lloch 
destinat  pera  la  seua  custodia.  Ingresar,  entrar.  || 
Entrar  en  caixa  o  en  poder  d'  algú  una  quantitat 
que  's  carrega  en  compte.  Ingresar,  entrar. 
INGRESSAT,  DA.  p.  p.  Ingresado. 

INGUINARI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  illada.  In- 
guinario. 

INGURGITAR,  v.  a.  Med.  Omplir  artificialment  de 
líquit  alguna  entranya.  Ingurgitar.  ||  v.  r.  Inflarse 
d'  humors  alguna  entranya.  Ingurgitarse. 

INHÁBIL,  adj.  Inepte,  inútil.  Inhábil.  ||  Mancat 
d'  habilitat,  de  talent  y  d'  instrucció.  Inhábil. 

INHABILITACIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  d*  inhabilitar. 
Inhabilitación.  ||  f.  Document  en  que's  declara  a  al- 
guna persona  incapác.  pera  exercir  algún  carreen. 
Inhabilitación. 

INHABILITADAMENT.  adv.  m.  Sense  habilitado. 
Inhabilitadamente. 

INHABILITADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  inhabilita.  In- 
habilitados 

INHABILITAR,  v.  a.  Declarar  inhábil  a  algú.  In- 
habilitar. 

INHABILITAT.  f.  Ineptitut,  manca  d'  habilitat. 
Inhabilidad.  ||  Obstacle,  impediment  pera  la  obten- 
ció  d'  algún  cárrecii.  Inhab.lidad.  ||  p.  p.  Inhabili- 
tado. 

INHABITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  habitar.  In- 
habitable. 

INHABITACIÓ.  f.  Manca  d'  habitació.  Inhabita- 
ción. 

INHABITAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  s'  habita.  Des- 
habitado, inhabitado. 

INHALACIÓ.  f.  Med.  V  acció  y  efecte  d'  inhalar. 
Inhalación.  ||  Acció  de  penetrarse  les  plantes  del  aire 
y  del  fluits  entre  'ls  quals  viuen.  Inhalación. 

INHALANT.  adj.  Qu'  aspira  o  absorbeix.  Inha- 
lante. 

INHALAR,  v.  a.  Med.  Aspirar  ab  fí.  terapéutich 
certs  gasos  o  líquits  pulverisats.  Inhalar. 

INHERENCIA,  f.  FU.  La  unió  de  coses  insepara- 
bles per  llur  naturaleza,  pero  separables  mentalment, 
com  l'accident  de  la  substancia.  Inherencia. 

INHERENT.  adj.  FU.  Unit,  que  sois  se  pot  separar 
mentalment,  com  1'  accident  de  la  substancia.  Inhe- 
rente. 

INHERENTMENT.  adv.  m.  Ab  inherencia.  Inhe- 
rentemente. 

1NHIBICIÓ.  f.  For.  Acte  o  efecte  d'  inhibir  o  d'  in- 
hibirse. Inhibición. 

INHIBIR,  v.  a.  For.  Impedir  que  un  jutge  prosse- 
gueixi  el  coneixent  d'  una  causa.  Inhibir.  ||  També 
s'  usa  com  recíproch.  Inhibirse. 

IN1HBIT,  DA.  p.  p.  Inhibido. 

INHIBITORI,  A.  adj.  For.  Se  diu  del  despaig  o  de- 
cret  ab  que  s'  inhibeix.  Inhibitorio. 

INHUMA,  NA.  adj.  Cruel,  desnaturalisat,  mancat 
d'  humanitat.  Inhumano. 

INHUMANAMENT.  adv.  m.  Sense  humanitat.  In- 
humanamente. 

INHUMANITAT.  f.  Crueltat,  inclemencia,  barba- 
ritat.  Inhumanidad. 

INICAMENT.  adv.  m.  INJUSTAMENT. 

INICH,  CA.  adj.  Malvat,  injust.  Inicuo. 


INICIACIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  d'  iniciar  o  iniciarse. 
Iniciación. 

INICIADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  inicia.  Iniciador. 
INICIAL,  adj.    Lo  que  pertany  al  principi.    Inicial. 
||  Se  diu  de   la  primera  lletra  d'  un  mot,  cláusula, 
vers,  etc    Inicial 

INICIAR,  v.  a.  Admetre  a  algú  a  participar  d'  al- 
guna cerimonia  o  cosa  secreta,  enterarlo  d'  ella.  Ini- 
ciar. ||  Donar  les  primeres  ordres  ais  que  segueixen  la 
carrera  ecclesiástica.  Iniciar,  ordenar.  ||  For.  Co- 
mentar. Iniciar. 

INICIARSE,  v.  r.  Rebre  les  ordres  menors.  Iniciar- 
se  ||  Deixar  entreveure  algú  les   tendencies    que   té 
desde  un  principi.  Iniciarse. 
INICIAT,  DA.  p.  p.  Iniciado. 

INICIATIU,  VA.  adj.  Lo  que  dona  principi  o  co- 
menqament  a  alguna  cosa.  Iniciativo. 

INICIATIVA,  f.  Dret  de  proposar  liéis  o  un'  altra 
cosa.  Iniciativa.  ||  Primer  impuls  pera  portar  a  ter- 
me  un  propósit  ab  1'  auxili  d'  altres  persones.  Ini- 
ciativa. 

INIMAGINABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  imaginar. 
Inimaginable. 

INIMITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  imitar.  Ini- 
mitable. 

INIMITABLEMENT.  adv  m.  D'  un  modo  inimita- 
ble. Inimitablemente. 

ININFLAMABLE,  adj.  Que  no  es  inflamable.  Inin- 
flamable. 

ININTELLIGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  entendre. 
Ininteligible. 

ININTELLIGIBLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
inintelligible.  Ininteligiblemente. 

ININTERROMPUT,  DA.  adj.  No  interromput,  se- 
guit.  Ininterrupto. 

INIODIMI,  A.  adj.  Med.  Que  presenta  '1  fenómen 
de  la  iniodimia.  Iniodimio. 

INIODIMIA.  f.   Med.  Monstruositat  que  consisteix 
en  la  unió  de  dos  individus  peí  occipuci.  Iniodimia. 
INIOPE.  m.  Med.  Monstre  ab  un  ull  im^erfet  al  oc- 
cipuci. Iniope. 

INIOPIA.  f.  Med.  Presencia  anormal  d'  un  ull  im- 
perfet  al  occipuci.  Iniopia. 

INIOPIÁ,  NA.  adj.  Met.  Que  té  relació  ab  la  inio- 
pia. Iniopiano. 

INIQUÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Iniquísimo. 
INIQUITAT.  f.  Maldat  excessiva,  grossa  injusticia. 
Iniquidad. 

INIRRITABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inirritable. 
Inirritabilidad. 

INIRRITABLE.  adj.  Incapac.  d'  irritarse.  Inirri- 
table 

INJECC1Ó.  f.  Introducció  d'  un  líquit  per  medi  de 
una  xeringa  a  una  cavitat  natural  o  preternatural 
del  eos.  Inyección.  ||  Acte  y  efecte  d'  omplir  per  me- 
dís mecánichs  els  porus  de  la  fusta,  pedra,  etc.,  de 
qualsevulla  substancia.  Inyección. 

INJECTAR.  v.  a.  Ant.  Introduir  dins  del  eos,  o  en- 
tre pell  y  carn,  per  medi  d'  una  xeringueta  de  broch 
molt  fí,  una  substancia  líquida.  Inyectar.  ||  Omplir 
per  medis  mecánichs  els  porus  d'  un  eos  qualsevol 
d'  una  substancia  diferenta  de  la  seua.  Inyectar. 

INJECTAT,  DA.  adj.  Med.  Lo  qu'  está  molt  colo- 
rejat  de  roig,  per  1'  afluix  y  acumulació  considerable 
de  sanch  ais  vasos  capilars  venosos.  Inyectado. 
INJUNCCIÓ.  f.  MANAMENT. 
INJUNCT.  A.  adj.  MANAT,  REQUERIT,  EXIGIT. 
INJUNGIR.  v.  a.  Ant.  MANAR. 
INJURIA,  f.  Agravi,  afront,  improperi.   Injuria.  11 
Injusticia,  paraula  o  fet  contra  rao.  Injuria 


68 


INN 


INO 


INJURIADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  injuria.  Injuriador, 
injuriante. 

INJURIANT.  adj.  Qu¡  injuria.  Injuriante. 

INJURIAR,  v.  a.  Agraviar,  ofendre  d  obra  o  de 
páranla.  Injuriar. 

INJURIARSE,  v.  r.  Agraviarse,  ferse  agravis  els 
uns  ais  altres.  Injuriarse. 

INJURIAT,  DA.  p.  p.  Injuriado. 

INJURIÓS,  A.  adj.  Lo  que  injuria.  Injurioso. 

INJURIOSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  injuriós. 
Injuriosamente. 

INJUST,  A.  adj.  Contrari  a  la  rao  o  justicia.  In- 
justo. 

INJUSTAMENT.  adv.  m.  Ab  injusticia,  sense  rao. 
Injustamente. 

INJUSTICIA,  f.  Acció  contraria  a  la  justicia.  In- 
justicia. 

INJUSTICIA  NOTORIA.  For.  La  que  resulta  del  me- 
teix  procés  sense  que  hi  hagi  necess  tat  d'altres  pro- 
ves.  Injusticia  notoria. 

INJUSTIFICABLE,  adj.  Impossible  o  molt  difícil 
de  justificarse.  Injustificable. 

INJUSTIFICACIÓ.  f.  Falta  de  justificado.  Injusti- 
ficación. 

INJUSTIFICADAMENT.  adv.  m.  Sense  justifica- 
do. Injustificadamente. 

INJUSTIFICAT,  DA.  adj.  No  justificar.  Injusti- 
ficado. 

INJUSTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Injustísimo. 

INMUNE.  (V.  IMMUNE). 

INMUNITAT.  (V.  IMMUNITAT). 

INNAT,  A.  adj.  Lo  que  neix  ab  V  individu;  lo  que 
és  propi  del  seu  natural.  Innato. 

INNAVEGABLE,  adj.  Se  diu  deis  paratges  del  mar 
ont  no  s'  hi  pot  navegar  absolutament,  o  sense  perill 
evident.  Inn  ivegable. 

INNECESSARI,  A.  adj.  Que  no  és  necessari.  Inne- 
cesario. 

INNECESSARIAMENT.  adv.  ni.  Sense  necessitat. 
Innecesariamente. 

INNEGABLE,  adj.  Evident,  que  no  pot  negarse. 
Innegable. 

INNERVACIÓ.  f.  Med.  Conjunt  deis  fenómens  nir- 
viosos  del  organisme  huma.  Inervación. 

INNERVAT,  DA.  adj.  Que  no  té  nirvositats.  Iner- 
vado. 

INNOBLE,  adj.  IGNOBLE. 

INNOCENCI.  n.  p.  Inocencio. 

INNOCENCIA,  f.  Sensilleca,  candor.  Inocencia.  || 
Estat  de  la  persona  que  no  coneix  el  mal.  Inocencia. 
||  Pureca  d'  ánini,  exempció  de  tota  culpa.  Inocencia. 

INNOCENCIA  BAPTISMAL.  Gracia  comunicada  ab  el 
baptisme  y  la  seua  conservació.  Inocencia  bautismal. 

INNOCENT.  adj  Exempt  de  culpa.  Inocente.  || 
Beneit,  ximple,  fácil  d'  ésser  enganyat.  Inocente.  || 
Sensill,  sense  malicia.  Inocente.  II  Noi  que  no  ha 
arrivat  a  la  etat  de  la  discreció.  Inocente. 

INNOCENTADA.  f.  Acció  o  paraula  sensilla.  Ino- 
centada. ||  Engany  ridícol  en  que  cau  algú  per  man- 
ca de  malicia.  Inocentada. 

INNOCENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  innocent. 
Inocentísimo. 

INNOCENTMENT.  adv.  m.  Sense  culpa.  Inocen- 
temente. ||  Sense  malicia.  Inocentemente. 

INNOMBRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  numerar  o 
eomptar.  Innumerable. 

INNOMBRABLEMENT.  adv.  mod.  Sense  hombre. 
Innumerablemente. 

1NNOMINAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  té  nóm.  Inno- 
minado. ||  Med.   Epítet  que  donen  els  anatómichs  a 


varíes  pnrts  del  eos.  ||  m.  Cert  os  de  la  pelvis.  Inno- 
minado. 

INNOVACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  innovar.  Innova- 
ción. II  For.  La  mudanza  del  estat  que  tenía  la  cosa 
llitigosa  abans  del  plet.  Innovación. 

INNOVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  innova.  Innovador. 

INNOVAR,  v.  a.  Introduir  novetats,  fer  avinentes 
noves.  Innovar.  ||  Reformar,  alterar  alguna  cosa  de 
les  liéis.  Innovar.  ||  For.  Actuar  en  la  causa  pendent 
la  inhibició  o  apelado.  Innovar. 

INNOVAT,  DA.  p.  p.  Innovado. 

INOBEDIENCIA,  f.  Manca  d'  obediencia.  Inobe- 
diencia. 

INOBEDIENT,  A.  adj.  Qui  no  obeeix.  Inobediente. 

INOBLIDABLE.  adj.  Que  no  s  pot  oblidar.  In- 
olvidable. 

INOBSERVABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  observarse. 
Inobservable. 

INOBSERVANCIA,  f.  y 

INOBSERVANQA.  f.  Ant.  Manca  d'  observanga  de 
les  liéis,  regles  u  ordenances.  Inobservancia. 

INOBSERVANT.  adj.  Qui  no  observa.  Inobser- 
vante. ||  DESOBEDIENT. 

INOCUITAT.  f.  Qualitat  de  lo  que  no  és  nociu. 
Inocuidad. 

INOCULACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  d'  inocular.  In- 
oculación. 

INOCULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inocula.  Inocula- 
dos 

INOCULAR,  v.  a.  Med.  Introduir  un  humor  qualse- 
vol  al  organisme  animal  per  medí  d'  un  tallet  o  de 
una  punxada.  Inocular. 

INOCULAT,  DA.  p.  p.  Inoculado. 

INODOR,  A.  adj.  Lo  que  no  fa  olor.  Inodoro. 

INÓDUL.  m.  Med.  Teixit  fibrós  que  's  forma  al 
tancarse  les  llagues.  Inódulo. 

INODULAR.  adj.  Med.  Relatiu  al  inódul.  Inodular. 

INOFENSIBLE.  adj.  Que  no  pot  rebre  ofensa.  In- 
ofendible. 

INOFENSIU,  VA.  adj.  Incapác.  d'  ofendre.  Inofen- 
sivo. 

INOFENSIVAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ino- 
fensiva. Inofensivamente. 

INOFICIÓS,  A.  adj.  Qui  no  és  oficios.  Inoficioso 
||  For.  Intempestiu,  contra  les  liéis.  Inoficioso. 

INOLITA.  f.  Min.  Cals  carbonatada  d'  estructura 
fibrosa.  Inolita. 

INOPE,  adj.  Pobre,  indigent.  Inope. 

INOPIA,  f.  Ant.  INDIGENCIA,  POBRESA. 

INOPINADAMENT.  adv.  m.  Impensadamente.  In- 
opinadamente. 

INOPINAT,  DA.  adj.  Improvís,  impensat,  repenlí. 
Inopinado. 

INOPORTÚ,  NA.  adj.  Lo  que  no  és  oportú.  In- 
oportuno, intempestivo. 

INOPORTUNAMENT.  adv.  m.  For.  D'un  modo  in- 
oportú.  Inoportunamente. 

INOPORTUNITAT.  f.  Manca  d'  oportunitat.  In- 
oportunidad. 

INORGÁNICH,  CA.  adj  Nóm  que  's  dona  a  tots 
els  cossos  que  no  teñen  vida  propia  y  son  fets  de 
molécules  similars  unides  entre  sí,  cóm  les  parts  in- 
tegrants  d'  una  pedra.  d'  un  metal!,  etc.  Inorgánico. 

INOSCULACIÓ.  f.  Med.  Comunicado  que  hi  há  en- 
tre dos  vasos  sanguíneus  procedents  de  distintes 
ramificacions.  Inosculación. 

INOXIDABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inoxidable. 
Inoxidabilidad. 

INOXIDABLE,  adj.  Que  no  pot  oxidarse.  Inoxi- 
dable. 


INS 


INS 


C9 


INQUARTACIÚ.  f.  Separado  del  or  y  de  la  plata 
al  disoldre  's  dins  del  ácit  nítrich.  Incuartación. 

INQUARTAR.  v.  a.  Afegir  plata  al  or  pera  cope- 
liarlo.  Incuartar. 

INQÜESTIONABLE.  adj.  Lo  que  no  és  qüestiona- 
ble.  Incuestionable. 

INQUIET,  A  adj.  Qui  no  está  quiet.  Inquieto.il 
Desassossegat,  turbat  per  alguna  passió  d'  ánim.  In- 
quieto. ||  Alborota  íor,  entremaliat,  perturbador  de  la 
pan.  Inquieto,  inquietador.  ||  S'  aplica  a  les  coses 
inanimades,  cóm:  nit  inquieta.  Inquieto.  ||  Cavall  que 
no  s'  ave  ab  els  altres.  Inquieto. 

INQUIETADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inquieta.  Inquie- 
tador. 

INQUIETAMENT.  ni.  Ant.  INQUIETUT. 

INQUIETANT.  ni.  y  p.  Qui  inquieta  O  dona  qui- 
mera. Inquietante. 

INQUIETAR,  v.  a.  Molestar,  perturbar  el  sossego. 
Inquietar.  ||  Disputar  la  possessió.  Inquietar.  ||  Con- 
nioure,  alterar.  Inquietar.  ||  Entrenialiejar.  Inquietar. 

INQUIETAT,  DA.  p.  p.  Inquietado. 

INQUIETUT.  f.  Desassossech,  manca  de  repós.  In- 
quietud. ||  Pena,  cuidado,  fadiga  del  ánim.  Inquie 
tud.  ||  ALBOROT,  CONMOCIÓ. 

INQUIRIR,  v.  a.  Averiguar,  esbrinar,  informarse. 
Inquirir. 

INQUISICIÓ.  f.  Acte  o  efecte  d'  averiguar.  Inqui- 
sición. ||  Tribunal  ecclesiástich  qu'  entenía  de  les 
causes  contra  la  fé.  Inquisición.  ||  La  casa  del  tribu- 
nal de  la  Iuquisició.  Inquisición.  ||  Presó  destinada 
ais  reus  que  depeníen  d'  aquest  tribunal.  Inquisi- 
ción. 

INQUISIDOR,  m.  Ministre,  jutge  de  la  Inquisició. 
Inquisidor.  ||  Cada  un  deis  jutges  que  s'  elegíen  a 
Aragó  de  dos  en  dos  anys  pera  c  stigar  els  delicies 
deis  individus  de  la  Xancilleria.  Inquisidor. 

INQUISIDOR  APOSTÓLICH.  L'  anomeiiat  per  1'  inqui- 
sidor general  pera  entendre  en  els  negocis  perta- 
nyents  a  la  Inquisició.  Inquisidor  apostólico. 

inquisidor  D'  ESTAT.  Cada  un  deis  tres  elegits  a 
Venecia  del  Consell  deis  deu  pera  castigar  els  delic- 
ies d'  Estat.  Inquisidor  de  Estado. 

inquisidor  general.  President  del  tribunal  de  la 
Inquisició.  Inquisidor  general. 

INQUISIDOR  ordinari.  El  bisbe  o  qui  en  nóm  seu 
assistía  a  la  sentencia  definitiva  en  les  causes  contra 
la  fé.  Inquisidor  ordinario. 

INQUISITIU,  VA.  adj.  BATXILLER,  CURIOS. 

INQUISITORIAL,  adj.  Propi  de  la  Inquisició.  In- 
quisitorial. ||  For.  Se  diu  deis  procediments  judicials 
o  goverrfátius  en  que  no  s'  escolta  cóm  és  degut  ais 
acusats  o  en  que  's  fa  us  de  formes  misterioses  o  ¡le- 
gáis. Inquisitorial 

INQUISITORIAL  DA.  adj.  Condemnat  per  la  In- 
quisició. Inquisitoriado. 

INRAÓ.  f.  Ant.  Acció  feta  contra  justicia  y  rao. 
Sinrazón. 

INRI.  m.  Nóm  resultant  de  les  iniciáis  del  rétol 
llatí  de  la  Santa  Creu:  Iesus  Nazarenum  Rex  Indaeo- 
rum. 

POSAR  L'  INRI  A  ALGÚ.  fr.  Ter.  Injuriarlo,  titilarlo  de 
inepte. 

INSÁ,  NA.  adj.  Ant.  Boig,  orat.  Insano. 

INSACIABILITAT.  f.  Qualitat  insaciable.  Insacia- 
bilidad  ||  Ansia,  desig  veément  de  qualsevulla  cosa. 
Insaciabilidad,  anhelo  ardiente. 

INSACIABLE,  adj.  Incapác,  de  saciarse.  Insacia- 
ble. ||  També  's  diu  en  sentit  moral,  cóm:  insaciable 
d'  alabances,  etc.  Insaciable. 

INSACIABLEMENT.  adv.  m.  Ab  insaciabilitat. 
Insaciablemente. 

INSACULACIÓ.  f.  L'  acció  d'  insacular.  Insacula- 
ción. 


INSACULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  insacula.  Insacu- 
lados 

INSACULAR,  v.  a.  For.  Posar  dins  d'  una  bossa  o 
d'  un  saquet  els  noms  deis   que  s'  han  de  sortejar 
pera  'ls  empleus  o  oficis  públichs.  Insacular. 
INSACULAT,  DA.  p.  p.  Insaculado. 
INSALIFICABLE.  adj.   Lo  que  no  és  salificable. 
Insalificable. 

INSALIVACIÓ.  f.  Med.  Barreja  deis  aliments  ab 
la  saliva.  Insalivación. 

INSALIVAR,  v.  a.  Med.  L' acte  de  barrejar  els  ali- 
ments ab  la  saliva.  Insalivar. 
INSALIVAT,  DA.  p.p.  De  insalivar.  Insalivado. 

INSALUBRITAT.  f.  Qualitat  de  lo  insalubre.  In 
salubridad. 

INSANABLE,  adj.  Ant.  incurable. 

INSATURABLE.  adj.  Que  no  pot  saturarse.  Insa 
turable. 

INSCIENTMENT.  adv.  m.  Sense  adornárse'n.  In- 
advertidamente. 

INSCRIPCIÓ.  f.  Rétol,  títol,  lletrer.  Inscripción. 
||  Epigrama,  epitafi,  monument  públich  de  les  esta- 
túes, sepultures,  etc.  Inscripción.  ||  Geom.  L'  acció 
d'  inscriure  algún  polígon  dins  d'  un  cercle.  Inscrip- 
ción. ||  Aptintació,  allistament. 

INSCRIPT1BLE.  adj.  Que  's  pot  inscriure.  Ins- 
criptible. 

1NSCRIT,  A.  p.  p.  Inscrito.  ||  adj.  S'  aplica  al  án- 
gul  quin  vértix  toca  a  la  circumferencia.  Inscrito. 

INSCRIURE.  v.  a.  Escriure,  gravar,  posar  inscrip- 
cions  en  lapides,  etc.  Inscribir.  ||  Geom.  Formar  una 
figura  dins  d'  un'  altra,  de  modo  que  'ls  ánguls  de  la 
de  dins  toquin  ais  costats  de  la  de  fora.  Inscribir. 
||  Apuntar,  allistar,  etc.  Inscribir. 

INSCULPIR.  v.  a.  Ant.  ESCULPIR. 

INSECABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  secar.  Inse- 
cable. 

INSECCIÓ.  f.  Incisió  o  tal!.  Insección. 

INSECRESTABLE.  adj.  Que  no  pot  ésser  secres- 
tat.  Insecuestrable. 

INSECTE.  m.  Zool.  Petit  animal  aixís  nomenat  per 
les  incisions  y  entretalls  de  que  's  compon  en  lloch 
de  membres,  quines  parts  separades  encara  teñen 
moviment.  Insecto.  ||  pl.  Classe  d'  aquests  animáis, 
qu'  és  mes  nombrosa  ella  sola  que  totes  les  demés 
del  re<;ne  animal  plegades.  Insectes. 

INSECTE  ASQUERÓS.  Aquell  que  fa  fástich,  cóm: 
/'  escarabat,  etc.  Sabandija. 

INSECTICIDA,  adj.  Que  destrueix  els  insectes.  In- 
secticida. 

INSECTÍVOR,  A.  adj.  Que  s'  alimenta  d'  insectes. 
Insectívoro. 

INSEGUR,  A.  adj.   Lo  que  no  és  segur.  Inseguro. 

INSEGURAMENT.  adv.  m.  Ab  inseguretat.  Inse- 
guramente. 

INSEGURETAT.  f.  y 

INSEGURITAT.  f.  Manca  de  seguretat.  Insegu- 
ridad. 

INSENSADA.  f.  Ant.  Bojería.  Dementación,  de- 
mencia, locura. 

INSENSADAMENT.  adv.  m.  Ant.  TONTAMENT,  NE- 
CIAMENT. 

INSENSAT,  DA.  adj.  Tonto,  beneit,  qui  no  té 
seny.  Fatuo,  insensato. 

INSENSATESA.  f.  Tontería,  necetat,  manca  de 
seny.  Insensatez,  demencia,  estupidez. 

INSENSIBILITAT.  f.  Manca  o  impediment  de  la 
facultat  sensitiva.  Insensibilidad.  ||  Met.  Duresa  de 
cor.  Insensibilidad.  ||  insensatesa. 

INSENSIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  sentir.  Insensi- 


70 


INS 


INS 


ble,  imperceptible.  ||  Manca  de  facultat  sensitiva. 
Insensible.  II  Met.  Cruel,  inhuma,  que  no  té  compas- 
sió.  Insensible. 

INSENSIBLEMENT.  adv.  m  Poch  a  poch.  Insensi- 
blemente. I1  Ab  insensibilitat.  Insensiblemente. 

INSENSITIU,  VA.  adj.  Piivat  de  la  facultat  de 
sentir.  Insensitivo. 

INSEPARABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inseparable. 
Inseparabilidad. 

INSEPARABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  separar. 
Inseparable.  ||  Fig.  Se  din  de  les  persones  qu'  están 
unides  per  vineles  d'amor  o  d'amistat.  Inseparable. 
||  En  aquest  concepte  's  diu:  els  inseparables. 

INSEPARABLEMENT.  adv.  m.  Sense  separació. 
Inseparablemente. 

INSEPARADAMENT.   adv.    m.   Sense   separació. 
Inseparadamente. 
INSEPARAT,  DA.  adj.  No  separat.  Inseparado. 
INSEPULT.  adj.  Cos  mort  que   no  ha  sigut  sepul- 
tat.  Insepulto. 

INSERCIÓ.  f.  Introducció  d'  una  cosa  dins  d'  una 
altra.  Inserción.  ||  La  publicado  d'  un  article,  díspo- 
sició,  noticia,  etc.,  a  les  planes  d'  un  periódich.  In- 
serción. ||  Med.  La  ingecció  d'  una  substancia  líquida 
ais  vasos  o  altres  parts  del  cos  huma.  Inserción. 
INSERIR,  v.  a.  Ant.  insertar. 
INSERT,  A.  adj.  Introduit,  enclavat  dins  d'  una 
altra    cosa.   Inserto.  ||  Pubücat  simultaniament   ab 
altres  coses  per  medi  de  la  imprempta.  Inserto. 
INSERTAR,  v.  a.  Encloure,  introduir.  Insertar. 
INSERTAT,  DA.  p.  p.  Insertado,  inserto. 
INSERVIBLE,  adj.  Que  no  serveix  o  no  's  trova  en 
estat  de  servir.  Inservible. 
INSIDIA,  f.  Ant.  TRAICIÓ. 
INSIDIADOR,  A.  m.  y  f.  INSIDIÓS. 
INSIDIAR,  v.  a.  Armar  traició.  Insidiar. 
INSIDIÓS,    A.   adj.   Qui   arma   llagos  o  traicions. 
Insidioso,  insidiador.  ||  Lo  que  's  fa   insidiosament. 
Insidioso. 

INSIDIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  traició  o  engany. 
Insidiosamente. 

INSIGNE,  adj.  Notable,  célebre,  famós.  Insigne.  || 
Singular.  Insigne. 

INSIGNEMENT.  adv.  m.  Notablement,  senyalada- 
nient.  Insignemente. 

INSIGNIA,  f.  Senyal,  distintiu,  divisa  honrosa.  In- 
signia. ,|  Pendo,  medalla  que  serveix  de  distintiu  a 
alguna  comunitat,  germandat, contraría,  etc.  Insignia. 
II  Irón.  Infamia.  Nota,  insignia.  ||  pl.  ARMES,  BLASÓ. 

INSIGNIFICANCIA,  f.  Futilitat,  manca  de  valoro 
importancia  d'  una  cosa,  nimietat,  petitesa.  Insigni- 
ficancia. 

INSIGNIFICANCA.  f.  Insignificancia. 
INS1GNIFICANT.  adj.  Lo  que  no  significa  res  o 
que  pot  molt  poch.  Insignificante. 

INSIGNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Insignísimo. 
INSINUACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  d'  insinuar  o  insi- 
nuarse. Insinuación.  ||  For.  L'  acte  d'  apuntar  al  re- 
gistre algún  acte  o  la  presentació  d'  un  instrument 
públich  al  jutge  competent  pera  que  interposi  la 
sena  autoritat  y  decret  judicial.  Insinuación.  ||  Se- 
nyal o  indici.  Insinuación. 

INSINUACIÓ  DE  REÍ  TÉ  FORQA  DE  LLEI,  O  INSINUA- 
CIONS  SOBIRANES  TEÑEN  FORQA  DE  A1ANDATS.  Ref. 
Denota  que  les  supliques  o  insimiacions  deis  pode- 
rosos son  manaments  encuberts  o  disfrecats.  Ruego 
de  grande  fuerza  es  que  te  hace. 

INSINUANT.  adj.  Qui  té  '1  talent  d'  insinuar  y  de 
insinuarse.  Insinuante.  II  Significatiu,  expressiu.  In- 
sinuante. ||  Penetrant,  irresistible,  parlant  de  llen- 
guatge,  ademans,  etc.  Insinuante 


INSINUANTMENT.  adv.  m.  Ab  insinuado.  Insi- 
nuantemente. 

INSINUAR,  v.  a.  Indicar,  apuntar  lleugerament 
alguna  especie.  Insinuar.  ||  Significar  alguna  cosa  ab 
destresa  y  sagacitat.  Insinuar.  ||  For.  Fer  la  mani- 
festado d'  algún  instrument  devant  del  jutge  compe- 
tent pera  que  hi  interposi  la  seua  autoritat.  Insinuar. 
INSINUARSE,  v.  r.  Introduirse  suaument  al  ánim 
deis  oients.  Insinuarse. 

INSiNUAT,  DA.  p.  p.  Insinuado. 
INSÍPIDAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  insípida. 
Insípidamente. 
INSIPiDESA.  f.  La  qualitat  d'  insípit.  Insipidez. 
INSIPIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.   Molt  insípit.   Insipi- 
dísimo. 

INSIPIENCIA,  f.  Manca  de  saviduría,  ignorancia. 
Insipiencia.  ||  Manca  d'  instrucció,  de  judici.  Insi- 
piencia. 

INS1PIENT.  adj.  Mancat  de  saviduria,  de  judici, 
d'  instrucció,  ignorant.  Insipiente. 

INSIPIENTMENT.  adv.  m.  Ab  insipiencia.  Insi- 
pientemente. 

INSÍPIT,  DA.  adj.  Dessaborit.  Insípido.  ||  Met. 
Fret,  qui  no  té  esperit,  gracia,  ni  vivesa.  Insípido. 

INSISTENCIA,  f.  Continuado  y  porfía  en  demanar 
o  volguer  alguna  cosa.  Insistencia. 

INSSTIDAMENT.  adv.  m.  Ab  insistencia.  Insisti- 
damente. 

INSISTIDOR,  A.  adj.  Qui  insisteix.  Insistidor. 
INSISTIR,   v.  n.  Porfiar,  instar,  perseverar.  Por- 
fiar, insistir. 

INSOCIABILITAT.  f.  Manca  de  sociabilitat.  Inso- 
ciabilidad. 

INSOCIABLE,  adj.  Intractable,  enemich  de  la  so- 
cietat.  Insociable.  ||  Lo  que  no  's  pot  unir.  Insocia- 
ble. 

INSOCIABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  insocia- 
ble. Insociablemente. 

INSOCIAL,  adj.  No  social,  antissocial.  Insocial. 
INSOLA,  f.  Ant.  Illa. 

INSOLACIÓ.  f.  Mal  de  cap  causat  pél  sol.  Insola- 
ción. I  Farm.  Preparació  de  fruites,  etc.,  assecades 
al  sol.  Insolación. 

INSOLAR,  v.  a.  Assoleiar,  posar  al  sol.  Insolar. 
INSOLENCIA,  f.  Atreviment,  insult.  Insolencia. 
INSOLENT,  A.  adj.  Atrevit,  descarat.  Insolente. 
INSOLENTAR,  v.  a.  Fer  insolent  y  atrevit  a  algú. 
Insolentar.  ||  També  s'  usa  cóm  recíproch.^nsolen- 
tarse. 

INSOLENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  insolent.  In- 
solentísimo. 

INSOLENTMENT.  adv.  m.  Ab  insolencia.  Inso- 
lentamente. 

INSOLES.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Pe- 
dra,  prov.  de  Lleida. 

INSÓLIT,  A.  adj.  No  acostumat.  Que  no  té  rao 
d'  ésser,  fals.  Insólito. 

INSÓLITAMENT.  adv.  D'  una  manera  insólita. 
Insólitamente. 

INSOLVENCIA,  f.  Impotencia  de  pagar.  Insol- 
vencia. 

INSOLVENCA.  f.  Insolvencia. 
INSOLVENT.  adj.  For.   Qui  no  pot  pagar.  Insol- 
vente 

INSOMNE,  adj.  Que  no  dorm.  Insomne. 
INSOMNE  m.  Somni  morbos.  Malaltía  causada  per 
la  manca  de  dormir  o  altra  causa  morbosa.  Insomnio. 
INSOMNIOS,  A.  adj.  Pertocant  al  ¡nsomni. 
INSONDEJABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  sondejar. 


INS 


INS 


71 


Insondable.  ||  Met.  Impenetrable,  que  no  's  pot  sapi- 
guer  a  fondo.  Insondable. 

INSOPORTABLE,  adj.  Insufrible.  Insoportable. 

INSOPORTABLEMENT.  adv.  m.  ü'  un  modo  in- 
soportable. Insoportablemente. 

INSORPRENDIBLE.  adj.  Que  no  pot  ésser  sor- 
piés.  Insorprendible. 

INSORPRENIBLE.  adj.  Insorprendible. 
INSOSTENIBLE,  adj.  Que   no  pot  sostindre's.  In- 
sostenible. ||  Fig.  Que  no  hi  ha   rao  plausible  pera 
deíensar  una  qüestió  o  cosa.  Insostenible. 

INSPECCIÓ.  f.  Examen,  regoneixement.  Inspec- 
ción. II  Cárrech  o  cuidado  d'  alguna  cosa.  Inspección. 
||  La  oficina  del  inspector.   Inspección. 

INSPECCIONAR,  v.  a.  Regonéixer,  examinar,  ob- 
servar. Inspeccionar. 

INSPECCIONAT,  DA.  p.  p.  Inspeccionado. 

INSPECTOR,  m.  Oficial  militar  que  cuida  de  la 
conservado  y  disciplina  de  les  tropes.  Avui  se  dona 
el  nom  de  directors  generáis  a  tots  o  a  la  major  part 
d'  aquests  inspectors.  Inspector.  ||  Qui  regoneix  o 
examina.  Inspector.  ||  Empleat  públich  o  particular 
que  té  al  seu  cárrech  la  inspecció  y  vigilancia  del 
ram  a  que  pertany  y  del  qual  prén  títol  especial  el 
cárrech  que  desempenya.  Aixís  se  din:  inspector  de 
policía,  de  correus,  d'  aduanes,  de  ferrocarrils,  etc. 
Inspector. 

INSPIRACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  inspirar.  Inspira- 
ción. ||  Moviment  sobrenatural  que  Deu  comunica  a 
les  criatures.  Inspiración. 

INSPIRADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inspirat. 
Inspiradamente. 

INSPIRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inspira.  Inspirador, 
inspirante. 

INSPIRAR,  v.  a.  Aconsellar,  insinuar,  estimular, 
sugerir.  Inspirar.  ||  Illuniinar,  moure  Deu  interior- 
ment  a  algú.  Inspirar.  ||  Animar,  infundir  valor.  Ins- 
pirar. 

INSPIRAT,  DA.  p.  p.  Inspirado. 

INSTABILITAT.  f.  Manca  d'  estabilitat.  Instabi- 
lidad. 

INSTABLE,  adj.  Lo  que  no  és  estable.  Instable, 
inestable. 

INSTABLEMENT.  adv.  m.  Sense  estabilitat,  in- 
constantment.  Instablemente. 

INSTALACIO.  f.  For.  Acte  y  efecte  d'  instalar. 
Instalación. 

INSTALAR,  v.  a.  For.  Donar  possessió  d'  un  cá- 
rrech, empleu  o  benifet.  Instalar.  ||  Edificar,  guarnir, 
montar  alguna  cosa  en  un  lloch  determinat. 

INSTANCIA,  f.  Porfía.  ||  Súplica,  solicitut.  Ins- 
tancia. ||  Obsecció,  impugnado  a  la  respostad'  un 
argument.  Instancia.  ||  For.  Tota  mena  d  oposició, 
plet  o  disputa   Instancia. 

absoldre  DE  la  instancia,  fr.  For.  Absoldre  al 
reu  de  1'  acusació  o  demanda  quan  no  hi  há  mérits 
pera  declararlo  lliure  ni  pera  condemnarlo.  Absolver 
de  la  instancia. 

A  instancia,  m.  adv.  A  petició.  A  instancia,  á  pe- 
dimento. 

fer  INSTANCIA,  fr.  Instar  de  nou.  Hacer  instancia. 

SEGUIR  LA  INSTANCIA,  fr.  Seguir  judici  formal  so- 
bre una  cosa  peí  terme  y  ab  les  solemnitats  establer- 
tes  per  les  liéis.  Causar  instancia. 

INSTANT.  p.  a.  Qui  insta.  Instante.  ||  m.  Moment, 
la  part  mes  petita  del  temps.  Instante. 

AL  instant.  m.  adv.  Luego,  sense  dilació.  Al  ins- 
tante, instantáneamente. 

aprofitar  ELS  instants.  fr.  Utilisar  tot  el  temps, 
no  deixar  perdre  un  moment.  Aprovechar  los  instantes. 

CADA  INSTANT.  Loe.  Freqüentment.  Cada  instante. 

EN  UN  instant.  Breument,  ab  molta  promptitut. 
En  un  instante,  en  dos  paletadas. 


LO  QUE  NO  SUCCEEIX  EN  UN  ANY  SUCCEEIX  EN 
UN  instant.  Ref.  Lo  que  no  acaece  en  un  arlo  acaece 
en  un  rato. 

NO  DEIXAR  PASSAR  UN  INSTANT.  fr.  NO  DEIXAR  PA- 
RAR A  ALGÚ. 

per  instants.  ni.  adv.  Continuament,  sens  inter- 
missió.  Por  instantes. 

per  un  instant.  Loe.  Per  niolt  poch  temps.  Por  un 
instante. 

INSTANTÁNIAMENT.  adv.  m.  En  un  instant,  de 
prompte.  Instantáneamente.    II   AL  instant. 

INSTANTANITAT.  f.  Qualitat  de  lo  instantani. 
Instantaneidad. 

INSTANTANI,  A.  adj.  Lo  que  sois  dura  un  ins- 
tant. Instantáneo. 

INSTANTMENT.  adv.  m.  Ab  instancia.  Ardien- 
temente, instantemente. 

INSTAR,  v.  a.  Fer  instancia,  insistir.  Instar.  ||  Im- 
pugnar la  solució  d'  un  argument.  Instar.  ||  Apretar, 
donar  pressa  pera  la  execució  d'  alguna  cosa.  Ins- 
tar. 

INSTAT,  DA.  p.  p.  Instado. 

INSTAURACIÓ.  f  Acte  y  efecte  d'  instaurar. 
Instauración. 

INSTAURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  instaura.  Instau- 
rados 

INSTAURAR,  v.  a.  Renovar,  restablir  o  restaurar. 
Instaurar. 

INSTAURAT,  DA.  p.  p.  Instaurado. 

INSTIGACIÓ.  f.  Consell,  exortació,  persuassió 
eficág.  Sugestión,  instigación. 

INSTIGADAMENT.  adv.  m.  Ab  instigació.  Insti- 
gadamente. 

INSTIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  instiga.  Instigador. 

INSTIGAR,  v.  a.  Incitar,  estimular  o  induir  algú 
pera  que  fací  o  digui  alguíia  cosa.  Instigar. 

INSTIGAT,  DA.  p.  p.  Instigado. 

INSTILACIÓ.  f.  Ant.  Acte  y  efecte  d'  instilar.  Ins- 
tilación. 

INSTILAR,  v.  a.  Vessar  gota  a  gota  algún  líquit. 
Instilar. 

INSTINCT.  m.  y 

INSTINT.  m.  Inclinado,  sagacitat  ab  que  la  natu- 
raleza ha  dotat  ais  animáis  pera  governarse.  Instin- 
to. ||  Pressentiment  o  modo  secreta  que  impulsa  al 
home  a  obrar  en  cert  sentit.  Instinto. 

INSTINTIU,  VA.  adj.  Propi  del  instint.  Instintivo, 
instintivamente. 

INSTINTIVAMENT.  adv.  m.  Per  instint.  Instin- 
tivamente. 

INSTITUCIÓ.  f.  Ordinació,  establiment,  fundado. 
Institución.  ||  pl.  Colecció  deis  principis  o  regles  de 
una  art  o  ciencia.  Instituciones. 

INSTITUCIÓ  canónica.  La  colació  d'  algún  benefid. 
Institución  canónica. 

INSTITUCIÓ  corporal.  La  possessió  d'  un  benefid 
o  feut.  Investidura,  institución  corporal. 

INSTITUCIÓ  D'  HF.REU.  Nombrament  d'  hereu.  Insti- 
tución de  heredero. 

INSTITUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  institueix.  Insti- 
tuidor. 

INSTITUIR,  v.  a.  Fundar,  erigir.  Instituir.  ||  Co- 
mentar, establir  de  nou.  Instituir. 

INSTITUIT,  DA.  p.  p.  Instituido. 

INSTITUT.  m.  Establiment  o  regla  que  prescriu 
certa  forma  y  modo  de  víure.  Instituto. 

institut  DE  SEGONA  ensenyanca.  Establiment  en 
que  's  segueixen  els  estudis  preparatoris  pera  les 
carreres  literaries.  Instituto  de  segunda  enseñanza. 

INSTITUTOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  institueix.  Insti- 
tutor. 


72 


INS 


INS 


INSTITUYENT.  adj.  Que  institueix.  Instituyente. 

INSTRUCCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'instruir.  Instruc- 
ción. |]  Ensenyanca,  doctrina.  Instrucción  ||  Adver- 
tencia que  's  dona  a  algú  pera  governarse.  Instruc- 
ción. 

instruccio  pública.  La  que  's  dona  ais  establi- 
ments  sostinguts  per  1'  Estat  comprenent  la  prime- 
ra y  segona  ensenyan^a,  les  facultáis,  professions  y 
carreres  especiáis.  Instrucción  pública. 

INSTRUCTIU,  VA  adj.  Lo  que  instrueix  o  serveix 
pera  instruir.  Instructivo. 

INSTRUCTIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  instruc- 
tiu.  Instructivamente. 

INSTRUCTOR,  m.  y 

INSTRUIDOR.  m.  Ant.  Qui  instrueix.  Instructor. 

INSTRUIR,  v.  a.  Educar,  ensenyar,  formar.  Ins- 
truir. ||  Informar,  donar  instruccions  sobre  algún  ne- 
goci.  També  s'  usa  cóm  recíproch.  Instruir.  ||  Uonar 
una  ¡dea  o  noticia  d'  alguna  cosa.  Instruir.  ||  For. 
Formalizar  un  procés  o  expedient  conforme  a  les  re- 
gles del  dret  y  practiques  establertes.  Instruir. 

INSTRUÍT,  DA.  p.  p.  Instruido.  |[  adj.  Imbuit  de 
alguna  doctrina.  Instruido. 

INSTRUMENT.  m.  Qualsevulla  de  les  eines,  ma- 
quines, etc.,  que  serveixen  pera  travallar.  Instru- 
mento. ||  Paper  o  escriptura  que  fa  fé.  Instrumento. 
||  Miis.  .Máquina  que  produeix  so  armonios.  Instru- 
mento. I|  Meí.  Medi  o  subgecte  que  serveix  pera 
executar  o  concebir  alguna  cosa.  Instrumento,  il 
Geom.  y  astron.  Els  arreus  que  s'  usen  pera  les  ope- 
racions  y  observacions,  cóm  son:  compás,  regle, 
quart  de  ccrcol,  etc.  Instrumento. 

INSTRUMENTS  DE  CORDA.  Eis  que  's  fan  sonar  per 
medi  de  cordes  trempades  que  's  toquen  ab  els  dits. 
Instrumentos  de  cuerda. 

INSTRUMENTS  DE  vent.  Els  ¡nstrumenfs  musichs 
que's  toquen  per  medi  del  aire  que  s'hi  fica  bufanthi. 
Instrumentos  de  viento. 

INSTRUMENTACIÓ.  f.  Mus.  Art  de  disposar  les 
parts  de  1'  armonía  pera  tots  els  instruments  d'  una 
orquesta.  Instrumentación.  ||  Conjunt  d'  instruments 
musicals.  Instrumentación. 

INSTRUMENTAL,  adj.  Pertanyent  a  un  ¡nstrument. 
Instrumental.  ||  For.  Pertanyent  ais  documents,  ins- 
truments o  escriptures  publiques.  Instrumental. 

INSTRUMENTALMENT.  adv.  m.  Cóm  instrument 
Instru  mentalmente. 

INSTRUMENTAR,  v.  a.  Mus.  Distribuir,  escriure 
y  íer  les  partitures  pera  'ls  diversos  instruments  que 
entren  a  la  composició  d'una  orquesta.  Instrumentar. 

INSTRUMENTISTA,  m.  Musich  d'  instrument. 
Instrumentista.  ||  El  fabricant  d'  instruments  mu- 
sichs. Instrumentista. 

INSUBORDINABLE.  adj.  Que  no  pot  subordinarse. 
Insubordinable. 

INSUBORDINACIÓ.  f.  Manca  de  subordinado. 
Insubordinación.  ||  Acció  y  efecte  d'  insubordinarse. 
Insubordinación. 

INSUBORDINADAMENT.  adv.  m.  Sense  subordi- 
nado. Insubordinadamente. 

INSUBORDINADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  insubordina. 
Insubordinador. 

INSUBORDINAR,  v.  a.  Excitara  la  insubordina- 
do. Insubordinar.  ||  r.  Sublevarse,  rebelarse  contra 
els  superiors  o  contra  Uurs  ordres.  Insubordinarse. 

INSUBORDINAT,  DA.  adj.  Qui  's  gira  contra  'ls 
superiors.  Insubordinado.  ||  Els  qui  per  hábit  o  ca- 
rácter no  fan  cap  cas  deis  preceptes  de  1'  autoritat 
o  deis  seus  superiors.  Insubordinado. 

INSUBSISTENCIA.  f.  Manca  de  subsistencia,  in- 
constancia. Insubsistencia. 

INSUBSISTENT.  adj.  Inconstant,  poch  segur.  In- 
subsistente. 


INSUBSTANCIAL,  adj.  De  poca  o  cap  substancia. 
Insustancial. 

INSUBSTANCIALITAT.  f.  Quaiitat  de  lo  insubs- 
tancial. Insustancialidad  ||  Insignificancia,  frivoli- 
tat,  friolera,  futesa,  superficialitat.  Insustancialidad. 

INSUBSTANCIALMENT.  adv.  m.  Sense  substan- 
cia. Insustancialmente.  ||  D'  una  manera  insubstan- 
cial. Insustancialmente. 

INSUFICIENCIA,  f.  Incapacitat,  ineptitut.  Insufi- 
ciencia. 

INSLFICIENT.  adj.  Incapáq.  Insuficiente.  ||  Lo 
que  no  és  prou  pera  fer  alguna  cosa,  insuficient. 

INSUFICIENTMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  insufi- 
cient. Insuficientemente. 

INSUFLACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  insuflar.  Insu- 
flación. 

INSUFLADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  insufla.  Insuflador. 

INSUFLAR,  v.  a.  Introduir  aire  en  els  pulmons  bu- 
fant.  Insuflar. 

INSUFRIBLE,  adj.  Lo  que  no  s  pot  sofrir.  Insu- 
irible. 

INSUFRIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  insofri- 
ble.  Insufriblemente. 

ÍNSULA,  f.  Ant.  ILLA. 

INSULAR,  adj.  ISLENY. 

INSULS,  A.  adj.  Desaborit,  lo  que  no  té  cap  gust. 
||  Met.  Fret,  sense  gracia  ni  vivesa.  Insulso. 

INSULSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  insuls,  poca 
solta.  Insulsamente. 

INSULSETAT.  f.  Quaiitat  de  lo  insuls.  Insulsez, 
insipidez,  desabor. 

INSULT.  m.  y 

INSULTA,  f.  Ant.  Ofensa,  injuria  d'  obra  o  parau- 
la  feta  en  públich.  Insulto.   ||  Med.  ACClDENT. 

INSULTADOR,  A.  s  y  adj.  Que  insulta.  Insulta- 
dor. 

INSULTANT.  adj.  Que  insulta.  Insultante. 

INSULTAR,  v.  a.  Ofendre,  provocar,  fer  burla  de 
algú.  Insultar. 

INSULTAT,  DA.  p.  p.  Insultado. 

INSUMABLE,  adj.  Que  no  pot  sumarse.  Insuma- 
ble. ¡|  INCALCULABLE.  ||  INNUMERABLE. 

INSUMERGIBILITAT.  f.  Propietat  de  no  enton- 
garse que  teñen  certs  cossos,  en  virtut  de  llur  pés 
específich,  qu'és  menys  que  M  de  1'  aigua.  Insumer- 
gibilidad. 

INSUMERGIBLE,  adj.  Que  no  pot  sumergirse.  In- 
sumergible. [|  Se  diu  deis  cosscs  qu'  en  igualtat  de 
volúm  son  menys  pesants  que  V  aigua,  y  per  aixó 
suren.  Insumergible. 

INSUMÍS,  SA.  adj.  Qui  no  és  sumís.  Insumiso. 

INSUMISSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  insu- 
missa.  Insumisamente. 

INSUMISSIÓ.  f.   Manca  de  sumissió.  Insumisión. 

INSUPERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  superar. 
Insuperable. 

INSUPERABLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  in- 
superable. Insuperablemente. 

INSUPERAT,  DA.  adj.  Nosuperat.  Insuperado. 

INSURGENT.  adj.  Facciós,  sublevat.  Insurgente. 

INSURGIR,  v.  n.  Aixecarse,  moure's,  sublevarse. 
Insurgir. 

INSURRECCIÓ.  f.  Sublevado,  rebelió.  Levanta- 
miento, insurrección. 

INSURRECCIONAL,  adj.  Propi  de  la  insurreccíó. 
Insurreccional. 

INSURRECCIONALMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
insurreccional.  Insurreccionalmente. 

INSURRECCIONAR,    v.   a.  Excitar  al   poblé  o   a 


1NT 


INT 


73 


algú  pera  que  falti  a  les  autoritats  o  ais  seus  debers. 
Insurreccionar. 

INSURRECTE,  A.  adj.  y  s.  Qui's  rebela.  Insurrecto. 

1NSUSCEPTIBLE.  adj.  Lo  que  no  és  susceptible. 
Insusceptible. 

INSUSCEPTIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  in- 
susceptible. Insusceptiblemente. 

INTACTE,  A.  adj.  Sencer,  no  tocat,  pur.  Intacto. 
||  Alió  de  que  no  s'  ha  tractat  o  parlat.  Intacto. 

INTANGIBILITAT.  f.  Qualitat  o  estat  de  lo  in- 
tangible. Intangibilidad. 

INTANGIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  tocar,  impalpa- 
ble. Intangible. 

INTEGÉRR1M,  A.  adj.  sup.  Molt  sencer.  Integé- 
rrimo. 

INTEGRABLE,  adj.  Que  's  pot  integrar.  Integra- 
ble. 

INTEGRACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  integrar.  Inte- 
gración. 

INTEGRADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  integra,  que  com- 
pleta.  Integrador. 

INTEGRAL,  adj.  FU.  INTEGRANT. 

INTEGRALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  integre. 
Integralmente. 

ÍNTEGRAMENT.  adv.  m.  Enterament.  íntegra- 
mente, Integralmente. 

INTEGRANT.  adj.  FU.  Dit  de  les  parts  que  com- 
poseu  un  tot,  a  diferencia  de  les  que  s'  anomenen 
essencials,  sense  les  quals  no  pot  subsistir  una  cosa. 
Integral,  integrante. 

INTEGRAR,  v.  a.  Reunir  en  un  tot  les  seues  parts 
integrants.  Integrar.  ||  Geom.  Juntar  els  tots  que  di- 
ferencia en  parts  infinitament  petites  el  cálcul  dife- 
rencial. Integrar. 

ÍNTEGRE,  A.  adj.  Sencer,  complert,  perfet.  Inte- 
gro. ||  Mct.  Recte,  just,  exacte,  desinteressat.  íntegro. 

1NTEGRITAT.  f.  Perfecció  d' una  cosa,  que  no  li 
manca  res.  Entereza,  integridad.  ||  Mct.  Desinterés. 
Integridad.  ||  Castedat,  puresa  de  les  verges.  Virgi- 
nidad, integridad. 

INTELECTE.  m.  Conjunt  de  facultats  intelectuals 
entre  Ms  frenólechs.  Se  divideixen  en  dues  classes: 
inferior  o  perceptiu  y  superior  o  reflexiu.  El  primer 
compren  les  facultats  d'  individualitat,  configurado 
o  forma,  taniany  o  extensió,  pés  o  resistencia,  colo- 
rit,  localitat,  cálcul  numérich,  ordre,  eventualitat  y 
tenips  o  duració;  el  segon  la  comparado  y  la  causa- 
litat  o  lógica.  Intelecto. 

intelecte  actiu.  Facultat  intelectual  que  s'  apro- 
pia les  especies  y  descomposa  les  idees.  Intelecto  ac- 
tivo. 

intelecte  PASSIU.  Facultat  intelectual  que  reb  les 
especies  transmeses  péls  obgectes  exteriors.  Intelecto 
pasivo. 

INTELECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  d'  enten- 
dre.  Intelectivo. 

INTELECT1VAMENT.  adv.  m.  Relativament  a  la 
intelligencia.  Intelectivamente. 

INTELECTUAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  enteniment. 
Intelectual.  |)  incorporal,  espiritual. 

INTELECTUALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  intelectual. 
Intelectualidad 

INTELECTUALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inte- 
lectual. Intelectualmente. 

INTELLIGENCIA.  f.  Capacitat,  habilitat,  coneíxe- 
ment.  Inteligencia.  |)  Coneixement,  práctica  d'  un 
art.  Inteligencia.  ||  Facultat  intelectual.  Inteligen- 
cia. ||  El  sentit  d'  una  expressió,  frase  o  sentencia. 
Inteligencia.  ||  Correspondencia,  comers,  conveni, 
tráete  secret.  Inteligencia.  ||  Substancia  purament 
espiritual,  cóm:  els  ángels.  Inteligencia.  II  Concordia, 
unió,  acert.  Inteligencia. 

DIC.   CAT.—  V.    II.— 10. 


AB  LA  INTELLIGENCIA.  m.  adv.  Ab  la  condició.  En 
la  inteligencia,  en  el  concepto,  en  la  suposición. 

MALA  INTELLIGENCA:  DESUNIÓ,  DISCORDIA,  DISSEN- 
SIÓ. 

REMETRE  LA  BONA  INTELLIGENCIA.  fr.  AJUNTAR  ALS 
ENEMISTATS. 

INTELLIGENT,  A.  adj.  Docte,  savi,  hábil.  Inteli- 
gente. ||  Qui  está  dotat  de  facultat  intelectiva.  Inte- 
ligente. 

INTELLIGIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  o  és  fácil  d'  en- 
tendre.  Inteligible.  ||  Lo  que  's  percebeix  ab  els  sen- 
tits  exteriors.  Inteligible.  ||  FU.  Lo  que  sois  existeix 
al  enteniment.  Inteligible. 

INTELLIGIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  intelli- 
gible.  Inteligiblemente. 

INTEMPERADAMENT.  adv.  m.  Sense  templanza. 
Destempladamente. 

INTEMPERANCIA,  f.  Destemplanza,  incontinen- 
cia, manca  de  moderado.  Intemperancia.  ||  f.  Us  im- 
moderat  deis  aliments  y  begudes  que  causa  molt 
comunament  indigestió,  cardialgía,  flatulencia,  roda- 
ments  de  cap,  migranya  y  devegades  apoplexía.  In- 
temperancia. 

INTEMPERANCA.  f.  Intemperancia. 

INTEMPERANT.  adj.  Que  no  té  templanca.  Intem- 
perante. 

INTEMPERAT,  DA.  adj.  Destemplat.  Intempe- 
rante, intemperado. 

INTEMPERIE,  f.  Mala  disposició,  destemplanza 
del  temps  o  deis  humors  del  eos  huma.  Intemperie. 
I|  AL  RAS. 

INTEMPESTIU,  VA.  adj.  Fora  de  temps,  inoportú. 
Intempestivo. 

INTEMPESTIVAMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  in- 
tempestiu.  Intempestivamente. 

INTENCIÓ.  f.  Pensament,  propósit,  ánim,  designi. 
Intención. 

INTENCIÓ  actual.  Intención  actual. 

intenció  habitual.  Intención  habitual. 

INTENCIÓ  virtual.  Intención  virtual. 

ANAR  AB  SEGONA  INTENCIÓ  O  PORTAR  SEGONES  IN- 
TENCIONS.  fr.  Fer  alguna  cosa  ab  algún  fí  ocult.  Lle- 
var segunda  intención. 

CONÉIXER  LA  intenció.  fr.  Conéixer  la  malicia  que 
algú  porta.  Entender  la  musa. 

primera  intenció.  f.  Lóg.  Primera  intención.  II 
Expr.  fam.  Ab  que  's  dona  a  entendre  M  modo  de 
procedir  ciar  y  sense  solapería.  Primera  intención. 

SEGONA  intenció.  f.  Lóg.  La  qu'  extrén  1'  enteni- 
ment, cóm:  genre,  especie,  diferencia,  etc.  Segunda  in- 
tención. II  Met.  Designi  amagat  de  fer  mal.  Segunda  in- 
tención. ||  Esgrim.  Certa  treta  o  modo  que  's  posa  en 
execució.  Segunda  intención. 

INTENCIONADAMENT.  adv.  m.  Ab  intenció.  in- 
tencionadamente. 

INTENCIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  intenció. 
Intencional. 

INTENCIONAT,  DA.  adj.  Que  junt  ab  els  adverbis 
ben  o  mal,  etc.,  s'  aplica  al  subgecte  de  bones  o  ma- 
les intencions.  Intencionado. 

INTENDENCIA,  f.  Direcció,  cuidado,  govern  d'  al- 
guna cosa.  Intendencia.  ||  Empleu  u  ofici  del  inten- 
dent.  Intendencia.  ||  Districte  de  la  seua  jurisdicció. 
Intendencia.  |l  El  despaig  del  intendent.  Intendencia. 

INTENDENT.  m.  Director  d'  Hisenda  d'  una  pro- 
vincia. També  's  sol  donar  aquest  títol  a  alguns  em- 
pleáis superiors  de  fabriques  o  d'altres  empreses  que 
van  a  compte  del  Erari.  Intendente. 

intendent  d' exércit.  Qui  cuida  de  la  distribució 
deis  fondos  del  exércit  a  la  capitanía  general  que  li 
correspón.  Intendente  de  ejército. 

INTENDENTA,  f.  La  muller  del  intendent.  Inten- 
denta. 


74 


1NT 


INT 


INTÉNS,  A.  adj.  Fis.  Aumentat.  Intenso,  intensi- 
vo. ||  Fig.  Molt  veément  y  violent.  Intenso. 

INTENSAMENT.  adv.  m.  Ab  intensitat.  Intensa- 
mente. 

INTENSIÓ.  f.  Fis    y 

INTENSITAT.  f.  Fis.  Alt  grau  d'  utia  qualitat  físi- 
ca.   Intensión,    intensidad.  ||  Met.   Activitat,   ardor, 
eficacia.  Intensión,  intensidad. 
1NTENSIU,  VA.  adj.  INTÉNS. 

COnreu  intensiu.  Cert  modo  de  conreuar  la  térra 
pera  que  aquesta  produeixi  molta  mes  cullita  que 
péls  sistemes  ordinaris.  Cultivo  intensivo 

INTENT.  ni.  Intenció,  propósit,  tentativa,  designi. 
Intento. 

ROMPRE  'LS  intents.  fr.  Met.  Impedir  qu'  algú  rea- 

lisi  la  seua  intenció  o  designi.  Cortar  el  revesino. 

INTENTABLE.adj.  Que  pot  intentarse.  Intentable. 

INTENTAR,   v.  a.  Enipendre,  probar.  Intentar.  || 

Pretendre,  procurar.  Intentar.  ||  For.  Proposar,  de- 

duir  en  judici.  Intentar. 

INTENTAT,  DA.  p.  p.  Intentado. 

INTENTONA,  f.  Intent  boig  o  temerari.  Intentona. 

INTERCADENCIA.  f.  Desigualtat  defectuosa  de  la 

conducta  o  estil.  Intercadencia.  ||  Med.  Desigualtat 

del    pols.    Intercadencia.  ||  Met.    Inconstancia    deis 

afectes.  Intercadencia. 

INTERCADENT.  adj.  Mudable,  ¡nconstant,  des- 
igual; se  diu  del  pols  y  deis  afectes  del  ánim.  Inter- 
cadente. 

INTERCADENTMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  inter- 
cadent.  Intercadentemente. 

INTERCALACIÓ.  f.  Interposició,  colocació  d'  una 
cosa  entremitg  d'  altres.  Intercalación.  ||  Els  tres  o 
quatre  punts  que  's  posen  a  una  cita  interrompent  el 
text,  en  senyal  de  lo  que  manca,  que  se  suposa  o 
s'  omiteix  expressament.  Intercalación. 

INTERCALADAMENT.  adv.  m.  Ab  intercalado. 
Intercalad  amenté. 

INTERCALAR,  v.  a.  Interposar,  colocar  unes  coses 
entremitg  d'  altres.  Intercalar.  ||  adj.  Lo  que  s'  ha 
intercalat.  Intercalar.  ||  S'  aplica  a  la  composició  en 
que  's  repeteix  varíes  vegades  un  vers  o  part  d'  ell; 
y  també  al  meteix  vers.  Intercalar.  ||  BIGEST. 

INTERCALAT,  DA.  adj.  Afegit,  interposat.  Inter- 
calado. 

INTERCEDIR.  v.  n.  Interposarse,  mediar,  pregar 
pera  que  's  perdoni  a  algú  o  se  li  concedeixi  lo  que 
vol.  Interceder. 

INTERCEPCIÓ.  f.  Interrupció  del  curs  directe 
d'  una  cosa. Intercepción. 

INTERCEPTADAMENT.  adv.  m.  Ab  interceptado. 
Interceptadamente. 

INTERCEPTAR,  v.  a.  Impedir,  destorbar  el  curs 
d'  alguna  cosa.  Interceptar. 

INTERCEPTAT,  DA.  p.  p.  Interceptado. 
INTERCERVICAL.  adj.  Anat.  Situat  entre  les  ver- 
tebres del  coll.  Intercervical. 

INTERCESSIÓ.  f.  Mediado,  predi  a  favor  d'  un 
tercer.  Intercesión. 

INTERCESSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  intercedeix.  Me- 
diador, intercesor,  abogado,  medianero. 

INTERCOLUMNI.  m.  Arqu.it.  Espai  entre  dues  co- 
lumnes.  Intercolumnio. 

INTERDICCIÓ.  f.  Proibició.  Interdicción.  ||  f. 
For.  L'  estat  de  la  persona  qu'  ha  sigut  declarada 
incapác.  deis  actes  de  la  vida  civil,  a  la  que  se  li 
nombra  un  curador  com  ais  menors.  Interdicción. 

INTERDICTE,  m.  For.  V  acció  possessoria,  aixó 

és,  la  que  'ns  competeix    pera   demanar  en  judici  su- 

mari  la  possessió  d'  alguna  cosa  o  dret.  Interdicto. 

INTERDICTE  D'  ADQUIRIR.  L'  acció  que  té  per  obgecte 


adquirir  de  prompte  la  possessió  a  que  s'  alega  un 
dret  evident,  com  succéeix  quan  els  filis  o  els  parents 
mes  próxims  d'  un  difunt  que  teñen  dret  d'  heretarlo 
per  testa aient  o  ab  intestat,  demanen  al  jutge  que  '  s 
posi  en  possessió  pacífica  deis  béns  hereditaris.  In- 
terdicto de  adquirir. 

interdicte  D'  OBRA  NOVA.  L'  acció  del  que  té  dret 
pera  fer  sospendre  qualsevulla  obra  nova.  Interdicto 
de  obra  nueva. 

interdicte  d' obra  vua.  L' acció  del  qu' está 
ab  dret  pera  fer  adobar  o  tirar  a  térra  una  obra  vella. 
Interdicto  de  obra  vieja. 

interdicte  de  recobrar.  V  acció  que  correspón 
a  un  pera  reclamar  la  possessió  d'  una  cosa  moble  o 
immoble,  de  que  ha  estat  despullat  per  un  altre  o 
pél  jutge,  sense  ésser  citat  ni  escoltat.  Interdicto  de 
recobrar  ó  de  despojo. 

interdicte  de  retindre.  V  acció  que  té  per  ob- 
gecte retindre  o  conservar  la  possessió  en  que  ja  un 
está  y  de  la  que  un  altre  preté  despullarlo.  Interdicto 
de  retener. 

INTERÉS,  m.  Profit,  ganancia,  utilitat.  Interés.  II 
El  preu  o  estimado  d'  alguna  cosa.  Interés.  ||  Poét.  La 
part  qu'  algú  's  pren  péls  afectes  d'  un  poema.  Interés. 

interés  DOTAL.  For.  Lo  que  's  deu  a  la  dona  per 
haverli  entretingut  el  dot.  Interesario  dotal. 

interés  mercantil.  L'  establert  a  un  5  per  cent  al 
any.  Interés  mercantil. 

L'  INTERÉS  A  UNA  PART  Y  V  AMISTAT  A  UN'  ALTRA. 
Loe.  Denota  que  cada  hú  deu  disputar  deis  seus  inte- 
ressos  o  del  seu  dret  sense  renyir.  Pleitear  y  comrr 
juntos. 

QUI  'S  CASA  PER  INTERÉS  MOCO  DE  LA  SEUA  MU- 
LLER  ÉS.  Re].  Explica  la  soperbia  que  comuniquen  els 
havers,  principalment  tractantse  de  dones.  En  casa 
de  mujer  rica,  ella  manda  y  ella  grita;  en  casa  del 
mezquino,  más  manda  la  mujer  que  el  marido. 

T1NDRE  INTERÉS,  fr.  INTERESSARSE. 

INTERESSADAMENT.  adv.  m.  Ab  interés.  Intere- 
sadamente. 

INTERESSADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Interesadísimo. 

INTERESSANT.  adj.  Prontos,  útil.  Interesante. 

INTERESSANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  interes- 
sant.  Interesantísimo. 

INTERESSAR  v.  a.  Fer  qu'  algú  prengui  part  en 
els  negocis  d'  altres.  Interesar.  ||  Poét.  Moure  un 
poema  'ls  afectes  de  1'  ánim.  Interesar.  ||  Tindre  part 
en  algún  negoci  o  comers.  Interesar.  ||  Convindre, 
ésser  útil.  Interesar. 

INTERESSARSE.  v.  r.  Pendre  interés  per  alguna 
L.osa.  Interesarse. 

INTERESSAT,  DA.  p.  p.  Interesado.  ||  adj.  Avar, 
1  n i  's  deixa  dominar  per  1'  interés.  Interesado. 

INTERESSER.  v.  n.  Ant.  ENTREVENIR. 

INTERFECTOR.  m.  Ant.  matador. 

INTERFERENCIA,  f.  Fenómen  que  la  llum  presen- 
ta en  la  seua  inflexió  al  capdevall  de  certs  cossos. 
'nterferencia. 

INTERFERENT.  adj.  Lo  relatiu  a  la  ¡nterferencia. 
Interferente. 

INTERFOLIAR,  v.  a.  Art.  y  o/.  Enquadernar  un  1 1  i — 
bre  o  quadern,  ficant  fulls  en  blandí  entremitg  deis 
manuscrits  o  impresos.  Interfoliar. 

INTERFRONTAL.  adj.  Med.  Situat  entre  les  dues 
peces  ossoses  del  front.  Interfrontal. 

INTERÍ,  NA.  adj.  Lo  qu'  és  passatger  o  accidental. 
Interino. 

ÍNTERIM  o  ÍNTERIN,  adv.  m.  y 

INTERINAMENT.  adv.  ni.  Entretant.  Mientras, 
ínterin,  entretanto,  interinamente 

INTERINITAT.  f.  Temps  en  que  s  excerceíx  un 
carreen  en  lloch  d'  un  altre  que  '1  té  en  propietat. 
Interinidad,  ínterin 


1NT 


INT 


75 


INTERIOR,  adj.  Lo  qu' és  de  la  banda  de  dins.  In- 
terior. ||  111.  Ánini,  pensatnent.  Interior.  ||  Met.  Lo  que 
sois  se  sent  a  1'  ánima.  Interior. 

INTERIORITAT.  f.  Condició  o  qualitat  délo  inte- 
rior. Interioridad.  ||  pl.  L'  ánim,  la  pensa  y  lo  que  en 
ells  hi  passa.  Interioridades.  ||  Secrets  o  successos 
privats  de  les  families.  Interioridades. 

INTERIORMENT.  adv.  m.  En  lo  interior.  En  lo 
interior,  interiormente. 

INTERJECCIÓ.  í.  Gram.  Part  indeclinable  de  la 
oració  qu'  explica  'ls  diferents  afectes  del  ánim.  In- 
terjección. 

INTERJECTIU,  VA.  adj.  Qu'  enclou  interjecció. 
Interjectivo.  I|  Propi  de  la  interjecció.  Interjectivo. 

INTERJECTIVAMENT.  adv.  m.  Per  interjecció 
Interjectivamente. 

INTERLÍNIA.  i.  Entre  estampers,  regleta  de  metall 
mes  o  nienys  prima  que  's  posa  entre  ratlla  y  ratlla, 
pera  que  la  impressió  sigui  mes  clara.  Interlinea. 

INTERLINIACIÓ.  f.  Entreratlla.  Interlineación. 
||  Acció  de  interliniar. 

INTERLINIADAMENT.  adv.  m.  Entre  ratlles.  In- 
terlineadamente. 

INTERLINÍAL.  adj.  Entre  ratlla  y  ratlla.  Interli- 
neal. ||  S'  aplica  especialment  a  la  obra  que  té  les 
ratlles  origináis  alternades  ab  les  de  la  traducció. 
Interlineal. 

INTERLINIAR.  v.  a.  Escriure  entre  ratlla  y  ratlla. 
Entrerrenglonar,  interlnear.  ||  Entre  estampers, 
posar  les  interlinies  entre  ratlla  y  ratlla.  Interli- 
near. 

INTERLINIAT,  DA.  p.  p.  Interlineado. 

INTERLOBULAR.  adj.  Anat.  Teixit  del  pulmó.  In- 
terlobular. 

INTERLOCUCIÓ.  f.  For.  Judici,  sentencia  prepara- 
toria anterior  a  la  definitiva.  In'erlocución.  ||  Inte- 
rrupció  d'  una  plática  per  interposició  d'  un'  altra. 
Interlocución.  i|  Diálech,  plática  alternada  entre 
dues  o  mes  persones.  Interlocución. 

INTERLOCUTOR,  A.  m.  y  f.  Cada  una  de  les  per- 
sones que  parlen  en  un  diálech.  Interlocutor.  ||  Qui 
parla  a  algú  o  porta  la  paraula  en  nóm  d'  un  altre. 
Interlocutor. 

INTERLOCUTORI,  A.  adj.  For.  Se  diu  del  aute  o 
sentencia  que  's  pronuncia  abans  de  la  definitiva. 
Interlocutorio. 

INTERLOCUTORIAMENT.  adv.  m.  For.  D'  un 
mo  o  interlocutor!'.  Interlocutoriamente. 

INTERLUNI  m.  Astron.  El  temps  en  que  no  's  veu 
la  Uuna  quan  está  en  conjuucció  ab  el  sol.  Inter- 
lunio. 

INTERMARGINAL.  adj.  Situat  a  la  part  interior 
deis  marges.  Intermarginal. 

INTERMAXILAR.  adj.  Situat  entre  'ls  ossos  maxi- 
lars.  Intermaxilar. 

INTERMí  DI.  m.  Entretemps,  espai  de  temps  que 
passa  entie  dues  coses  o  estacions.  Intermedio,  in- 
tervalo y  entretiempo.  Comunament  s'  aplica  a  la 
primavera  y  tardor.  |¡  Poét.  La  diversió  o  descans 
que  s'  interposa  entre  acte  y  acte  de  les  comedies, 
tragedies,  etc.  Intermedio.  ||  adj.  Lo  qu'  és  al  mitg 
d'  altres  coses.  Intermedio. 

INTERMEDIAR,  v.  n.  Estar  una  cosa  entre  mitg 
d'  altres.  Intermediar.  ||  Intervindre  en  alguna  dife- 
rencia per  arreglarla. 

INTERMEDIARI,  A.  adj.  Qui  media  entre  dues  o 
mes  persones  pera  tractar  d'  algún  assumpte.  Inter- 
mediario. 

INTERMEDIARIAMENT.  adv.  m.  Intermediant. 
Inte  medianamente. 

INTERMINABLE,  adj.  Lo  que  no  té  terme.  Inter- 
minable. 


INTERMINAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  s'  acava.  In- 
terminado,  interminable. 

INTERMISS1Ó.  f.  Interrupció,  cessassió  momenta- 
nia.  Intermisión,  interpolación. 

INTERMITENCIA,  f.  Med.  Intermissió  d'  un  sín- 
toma o  febre  que  para  y  torna    Intermitencia. 

INTERMITENCA.  f.  Intermitencia. 

INTERMITENT.  adj.  Med.  Cosa  que  s'  interromp  y 
després  torna.  Intermitente.  ||  Dit  de  la  febre  que 
dona  algún  repós.  Intermitente. 

INTERMITENTMENT.  adv.  m.  Ab  intermitencia. 
Intermitentemente. 

INTERMUSCULAR.  adj.  Anat.  Qu'  está  entre  ls 
muscles.  Intermuscular 

INTERN,  A.  adj.  Interior,  amagat.  Interno. 

INTERNACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  internar  o  d'  in- 
ternarse. Internación. 

INTERNACIONAL,  adj.  Concernent  a  dues  o  mes 
nacions  al  ensemps.  Internacional. 

INTERNAR,  v.  a.  Penetrar,  ficar  dintre    Internar. 

INTERNARSE,  v.  r.  Entrar  molt  endins.  Internar- 
se. ||  Met.  Insinuarse  en  els  secrets  d'  altres.  Inter- 
narse, introducirse.  ||  Profundisar  alguna  materia. 
Internarse. 

INTERNAT,  DA.  p.  p.  Internado.  II  Pensió  de 
deixebles  interns  en  alguna  escola  o  institut. 

INTERNUNCI.  m.  Interlocutor,  intérprete.  Inter- 
nuncio. ||  Ministre  del  Papa  que  fa  les  vegades  de 
nunci.  Internuncio. 

INTERNUNCIATURA.  f.  Cárrech  d'  internunci  y 
el  lloch  de  la  seua  residencia  y  oficina.  Internun- 
ciatura. 

INTEROCULAR.  adj.  Situat  entre  'ls  ulls.  ínter- 
ocular. 

INTEROSSI,  A.  adj.  Med.  Qu'  és  entre  'ls  ossos. 
Interóseo. 

INTERPAPILAR.  adj.  Med.  Situat  entre  les  papi- 
les.  Interpapilar. 

INTERPARIETAL.  adj.  Med.  Epítet  d*  un  os  si- 
tuat entre  'ls  parietals.  Interparietal. 

INTERPELACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  d'  interpelar. 
Interpelación.  ||  For.  Requeriment,  citació  judicial. 
Interpelación.  ||  Demanda  que  un  diputat  fa  al  Go- 
vern  respecte  algún  fet  d*  interés  públich  o  polítich. 

INTERPELADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  interpela.  Inter- 
pelante, interpelador. 

INTERPELAR,  v.  a.  For.  Citar,  requerir.  Inferpe- 
lar.  ||  Instar  sobre  1  cumpliment  d'  algún  manament. 
Interpelar.  |l  Preguntar  a  les  Corts  un  diputat  a  un 
mii  istre  '1  per  qué  de  tal  o  qual  mida  o  succés.  In- 
terpelar. 

INTERPELAT,  DA.  p.  p.  Interpelado. 

INTERPOLACIÓ.  f.  Colocació  d'  unes  coses  en- 
tremitg  d'  altres.  Interpolación,  interposición 

INTERPOLAR,  v.  a.  Barrejar,  colocar  unes  coses 
entremitg  d'  altres.  Interpolar,  interponer.  ||  Entre 
antiquaris,  afegir,  barrejar  notes,  addicions  y  coses 
noves  ais  escrits  antichs.  Interpolar. 

INTERPOLAT,  DA.  p.p.  Interpolado. 

INTERPOSAR.  v.  a.  INTERPOLAR.  ||  Met.  Empe- 
nyar,  interessar,  posar  per  intercessor  o  mitjancer. 
Interponer.  ||  Dir  algú  el  seu  parer.  Dar  su  dic- 
tamen. 

INTERPOSARSE.  v.  r.  Posarse  entre  dues  coses 
contraríes.  Mediar.  Interponerse. 

INTERPOSAT,  DA.  p.  p.  Interpuesto,  interya- 
cente. 

INTERPOSICIÓ.  f.  Introdúcelo  d'  una  cosa  entre- 
mitg d'  altres.  Interposición.  ||  Met.  Intervenció  en 
algún  negoci.  Interposición.  ||  Intérval,  espai  d'  un 
temps  a  un  altre.  Interposición,  ||  oposició. 


76 


INT 


INT 


INTERPOSITIU,  VA.  adj.  Bot.  Interposat,  refe- 
rintse  a  certes  parts  deis  vegetáis.  Interpositivo. 

INTÉRPRET.  m.  y  f.  Qu¡  interpreta.  Intérprete, 
interpretador,  faraute,  expositor,  interpretante. 
||  Lo  que  fa  conéixer  els  efectes  del  ánim.  Intér- 
prete. II  Qui  explica  lo  qu'  en  Mengua  extranya  diuen 
altres,  o  siguí  qui  serveix  d' intennediari  entre  dos 
que  parlen  Mengües  distintes  al  obgecte  de  que  se 
entenguin.  Intérprete. 

INTERPRETABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  interpretar. 
Interpretable. 

INTERPRETACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d' interpretar. 
Interpretación. 
INTERPRETADOR,  m.  INTÉRPRET. 
INTERPRETAR,  v  a.  Explicar  el  sentit  d'  algún 
autor.   Interpretar.  |l  Traduir  d'  una   lle.igua  a  una 
altra.  Interpretar.  ||  Atribuir  una  acció  a  algún  fí  bo 
o  dolent.  Interpretar.  II  Entendre   una  cosa  en  dife- 
rent  sentil  del  que  's  diu.  Interpretar. 
INTÉRPRET AT,  DA    p.  p.  Interpretado. 
INTERREGNE.    m.    El    temps   qu'  está    un    regnc 
sense  rei.  Interregno.  ||  El  temps  qu'  está  qualsevol 
cosa  sense  qui  la  regeix. 

INTERROGACIÓ.  f.  Pregunta.  Interrogación.  || 
Orlog.  Interrogant  (¿?),  nota  qu'  expressa  la  pregun- 
ta al  escrit.  Interrogación,  interrogante.  ||  Ret.  Fi- 
gura ab  que  1'  orador  pregunta,  no  per  rao  de  dupte, 
sino  pera  declarar  ab  mes  veemencia,  algún  afecte  o 
passió,  o  per  apretar  al  contrari.  Inte  rogación. 

INTERROGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  interroga.  Inte- 
rrogado^ interrogante. 

INTERROGANT.  m.  INTERROGACIÓ,  2.  ||  p.  a.  IN- 
TERROGADOR. 

INTERROGAR,  v.  a.  PREGUNTAR. 
INTERROGAT,  DA.  p.  p.  Interrogado. 
INTERROGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany   a  la 
pregunta.  Interrogativo,  interrogatorio. 

INTERROGATIVAMENT.  adv.  m.  A  modo  de 
pregunta.  Interrogativamente. 

INTERROGATORI,    A.    adj.    INTERROGATIU.  ||  m. 

For.    Serie  de  preguntes.  Interrogatorio  ||  Examen 

del  reu  o  testimonis  per  preguntes.  Interrogatorio. 

INTERROMPRE.  v.  a.  Destorbar.  Interrumpir.  || 

Sospendre,  no  prosseguir.  Interrumpir. 

INTERROMPUDAMENT.  adv.  m.  Ab  interrupció. 
Interrumpidamente,  por  intrévalos. 

INTERRUPCIÓ.  f.  Descans,  pausa,  discontinuado. 
Interrupción.  ||  Acte  y  efecte  d'  interrompre  o  destor- 
bar. Interrupción.  ||  Ret.  reticencia. 

SENSE  INTERRUPCIÓ.  ni    adv.  CONTINUAMENT. 
INTERRUPTOR,  m.  y  adj.  Qui  o  loque  interromp. 
INTERSECARSE,   v.   r.    Geom.   Tallarse,   creuarse 
dues  ratlles  o  dues  superficies.  Intersecarse. 

INTERSECCIÓ.  f.  Geom  Encreuanient  de  dues  rat- 
lles. Intersección. 

INTERSTICI.  m.  Espai  que  queda  entre  dos  eos- 
sos.  Intersticio. 

INTÉRVAL.  m.  Distancia  d'  un  Moch  a  un  altre  o 
d'  un  temps  a  un  altre.  Intervalo.  ||  Espai  de  temps 
en  que  Ms  bojos  están  en  son  ciar  judici.  Claro,  lú- 
cido intervalo.  ||  Mus.  La  distancia  que  va  d'  una 
veu  a  un'  altra.  Intervalo. 
INTERVENCIÓ.  f.  y 

INTERVINENCIA.  f.  Ant.  L' acció  d'  intervindre. 
Intervención.  ||  For.  L'  assistencia  del  nomenat  pél 
jutge  o  superior  pera  conéixer  d'  algún  negoci.  In- 
tervención. ||  Com.  L'  acció  d'  o'erirse  a  1'  accepta- 
ció  o  pago  d'  una  Metra  de  cambi  quan  no  1'  accepta 
o  no  la  paga  aquell  contra  qui  está  Miurada.  Inter- 
vención. ||  Intervindre  una  nació  extrangera  en  el  go- 
vern  d'  un'  altra. 

INTERVINENQA.  f.  Intervenció. 


INTERVENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  entrevé  Inter- 
ventor. II  Qui  cuida  de  fer  respectar  la  legalitat  en 
els  co'egis  electorals. 

INTERVINDRE.  v.  n.  ENTREVINDRE. 

INTESTAT,  DA.  adj.  For.  Qui  mort  sense  fer  tes- 
tament.  Intestado,  ab  intestato. 

INTESTÍ,  NA.  adj.  INTERIOR,  INTERN.  ||  Met.  Do- 
méstich,  civil,  com:  guerra  intestina.  Intestino.  ||  m. 
Budell  que  fa  moltes  giravoltes  y  serveix  pera  rebre  el 
aliment  quan  ix  del  ventrell  y  pera  expelir  els  excre- 
ments.  Comunament  s'  usa  en  plural.  Intestino.  ||  pl. 
Els  budells  del  animal.  Intestinos. 

INTESTÍ  REGINETA.  Ant.  BUDELL  CEGÓ. 

INTESTIA.  f.  Ant.  Dret  que  competía  al  senyor 
pera  percibir  la  tercera  y  a  vegades  la  segona  part 
del  feut  en  les  herencies  deis  vassalls  rústichs  y  en- 
fiteutes,  morts  intestats.  Intestia. 

INTESTINAL,  adj.  Pertanyent  ais  budells.  Intes- 
tinal. 

ÍNTIM,  A.  adj.  Interior,  intern.  intimo.  ||  Amich  de 
tota  confianca.  íntimo. 

ÍNTIM.  f.  y 

INTIMAC1Ó.  f-  L*  acte  y  efecte  d'  intimar.  Intima, 
intimación. 

INTIMA  DE  GUERRA.  L' acció  de  demanar  satisfacció 
ais  enemichs  deis  agravis  rebuts.  Intima  de  guerra.  || 
El  dret  de  fer  presoner  a  un  home  o  qualsevulla  altra 
cosa  del  enemich,  per  causa  del  dany  o  injuria  re- 
butía. Intimación. 

ÍNTIM  AMENT.  adv.  ni.  Ab  intimitat,  d'  una  ma- 
lera íntima.  íntimamente. 

INTIMAR,  v.  a.  Notificar,  ordenar,  fer  sapiguer. 
ntimar. 

INTIMAT,  DA.  p.  p   Intimado. 

INTIMATORI,  A.  adj.  For.  Despaig  ab  que  s'  in- 
:¡ina  algún  decret  u  ordre.  Intimatorio. 

INTIMIDAR,  v.  a.  Fer  por.  Intimidar,  poner 
.niedo. 

INTIMIDAT,  DA    p.  p.  Intimidado. 

INTIMITAT.  f.  Amistat  niolt  íntima.  Intimidad. 

INTITULAR,  v.  a.  y 

INTITULAR,  v.  a.  Posar  rétols  o  inscripcions. 
Rotular,  intitular.  ||  Posar  títol.  Titular. 

INTITULAT,  DA.  p.  p.  Intitulado. 

INTOLERABLE,  adj.  Insufrible,  insoportable.  In- 
tolerable. 

INTOLERABLEMENTE,  adv.  m.  D'  un  modo  into- 
lerable. Intolerablemente. 

INTOLERANCA.  f.  y 

INTOLERANCIA,  f.  Impaciencia,  manca  de  sofri- 
ment.  Intolerancia.  ||  Teol.  Manca  de  tolerancia  en 
¡nateries  relligioses,  polítiques,  etc.  Intolerancia. 

INTOLERANT.  adj.  Qui  no  té  tolerancia.  Intole- 
rante. 

INTORSIÓ.  f.  Bot.  Torsió  natural  de  les  plantes 
rinxoladores.  Intorsión.  ||  Med.  Flexió  d'  una  part 
que  prén  distinta  direcció  de  la  natural.  Se  nota  en 
els  raquítichs  y  nois  estrafets.  Intorsión. 

INTOX1CACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  d'  intoxicar  o 
d'  intoxicarse.  Intoxicación. 

INTOXICAR,  v.  a.  ENVERENAR. 

INTOXICAT,  DA.  p.  p.  Intoxicado. 

INTRACTABLE.  adj.  Brusch,  insociable,  de  mal 
geni.  Intratable. 

INTRADÓS,  m.  Arq.  La  cara  cóncava  d'  una  cór- 
ba  o  d'  un  arch.  Intradós. 

INTRADUIBLE.  adj.  Lo  que  no 's  pot  traduir.  In- 
traducibie 

INTRAMURS.  Expr.  Hat.  Lo  qu'  és  dins  d'  una 
població.  Intramuros. 


INT 


INV 


77 


INTRANQUIL.  m.  y 

INTRANQUILITAT.  f.  Manca  de  tranquilitat.  In- 
tranquilo. 

INTRANSFERIBLE,  adj.  No  transferible,  que  no 
pot  passar  de  1' un  a  1'  altre.  Intransferible. 

INTRANSIGENT.  adj.  Qu¡  no  transigeix  o  no  és 
fácil  de  ferio  transigir.  Intransigente. 

INTRANSITABLE,  adj.  Aspre,  fragós,  lloch  per 
ont  no  's  pot  transitar.  Intransitable. 

INTRANS1TIU.  VA.  adj.  Gram.  Se  diu  del  verb 
quina  acció  no  passa  a  un'altra  cosa.  Intransitivo, 
neutro. 

INTRANSITIVAMENT.  adv.  m.  Intransitiva- 
mente. 

INTRANSMUTABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  in- 
transmutable. In  transmutabilidad. 

INTRANSMUTABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  trans- 
mutar. Intransmutable. 

INTRENCABLE.  adj.  Que  no  's  pot  trencar.  In- 
quebrantable. 

1NTREPIDAMENT.  adv.  m.  Ab  intrepidesa.  In- 
trépidamente. 

INTREPIDESA.  f.  y 

INTREPIDITAT.  f.  Valentía,  atreviment.  Intre- 
pidez. 

INTRÉPIT,  DA.  adj.  Ánimos,  valerós.  Intrépido. 
||  Arruixat,  temerari.  Intrépido,  arrojado. 

INTREVINDRE.  v.  n.  ENTREVINDRE. 

INTRICAR.  v.  n.  Ant.  Intrincar. 

INTRIGA,  f.  Maquinado,  embolich.  Intriga. 

INTRIGANT.  adj.  Que  intriga.  Intrigante. 

INTRIGANTMENT.  adv.  m.  Ab  intriga.  Intrigan- 
tjmente. 

INTRIGAR,  v.  a.  Embrollar,  maquinar.  Tramar, 
enredar  y  intrigar. 

INTRINCABLE.  adj.  Lo  que's  pot  intrincar.  In- 
trincable. 

INTRINCAR,  v.  a.  Embolicar  molt  confosament 
una  cosa.  Intrincar.  ||  Met.  Confondre'ls  pensaments 
o  conceptes.  Intrincar. 

INTRINCAT,  DA.  adj.  Enrevessat,  difícil  d' enten- 
dre.  Intrincado. 

INTR1NCH,  CA.  adj.  Ant.  INTRÍNSECH. 

INTRÍNSECAMENT.  adv.  m.  Interiorment.  Intrín- 
secamente. (1  FU.  Essencialment.  Intrínsecamente. 

INTRÍNSECH    CA.  adj.  Interior,  íntiin.  Intrínseco, 

intimo.  ||  FU.  SUBSTANCIA  ESSENCIAL.  ||  For.  JUDICIAL. 

||  El  valor  o  pes  de  la  moneda.  Intrínseco.  ||  Ret. 
S'  aplica  ais  llochs  que  teñen  les  proves  en  sí  me- 
teixos.  Intrínsecos. 

ÉSSER  MOLT  INTRÍNSECH.  fr.  Tindre  molta  entrada 
y  franquesa  a  alguna  casa.  Ser  muy  de  adentro. 

INTROBABLE.  adj.  Fam.  Lo  que  no  's  pot  trobar. 
Inhallable. 

INTRODUCCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'introduir  o  in- 
troiuirse.  Introducción.  ||  Principis,  rudiments  de 
qu.ilsevol  art  o  ciencia.  Introducción.  ||  Exordi, 
principi,  preparació.  Introducción.  ||  Met.  Intimitar, 
entrada  ab  algú.  Introducción. 

INTRODUCTOR,  m.  Qtti    introdueix    Introductor. 

INTRODUCTOR  D'  EMBAIXADORS.  La  persona  desti- 
nada a  algunes  corts  pera  acompanyar  ais  embaixa- 
dors  y  ministres  extrangers  quan  fan  la  seua  entra- 
da pública  o  van  al  palau  deis  caps  del  Estat.  Intro- 
ductor de  embajadores. 

INTRODUIR.  v.  a.  Ficar.  Introducir.  ¡|  Infundir 
insensiblement  al  ániín.  Introducir.  ||  Admetre,  usar. 
Introducir.  ||  Fer  parlar  a  algú  en  un  diálech,  escrit 
o  cosa  semblant.  Introducir.  ||  Facilitar,  proporcio- 
nar, cóm:  la  gracia,  V  amistat.  S'  usa  també  cóm  re- 
cíproch.  Introducir. 


INTRODUIRSE.  v.  r.  Ficarse  a  alguna  dependen- 
cia, negoci,  etc.  Introducirse.  ||  Procurarse  '1  tráete 
o  amistat  d'  a'gú.  Introducirse.  ||  FU.  Comunicarse 
la  forma  a  la  materia.  Recibirse,  introducirse.  || 
Ret.  INSINUARSE. 

INTRODLTT,  DA.  p.  p.  Introducido. 

INTRÚS,  A.  adj.  Usurpador.  Intruso.  ||  Qu¡  's  fica 
ont  no  'I  demanen.  Intruso. 

INTRUSIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  intrusar  o  intru- 
sarse. Intrusión.  ||  Espai  de  temps  que  1'  intrús  ocu- 
pa la  dignitat  ussurpada.  Intrusión.  ||  USSURPACIÓ. 

INTUICIÓ.  f.  Teol.  Facultat  de  veure  a  Deu  y  go- 
sar  de  la  seua  presencia.  Visió  beatífica.  Intuición, 
visión  beatífica.  ||  Coneixement  ciar  y  sencill  de  les 
veritats  que  1*  enteniment  adquireix  sense  haver 
raonat  sobre  elles.  Intuición.  II  Coneixement  dar 
que  cada  hu  té  de  lo  que  passa  al  seu  interior.  In- 
tuición. ||  Munió  de  coneixements  sobrenaturals  que 
diu   que   teñen   alguns  éssers  priv  legiats.  Intuición. 

per  INTUICIÓ.  Loe.  adv.  Sens  esfor?,  sense  travall 
intelectual,  ¡ntuitivament.  Por  intuición. 

INTUITIU,  VA.  adj.  Pertanyent  a  la  intuido.  In- 
tuitivo. 

INTUITIVAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  intui- 
tiva. Intuitivamente. 

INUNDACIÓ.  f.  Avinguda  d'  aigües  que  fan  eixir 
de  mare  'ls  rius.  Inundación.  ||  Met.  Munió  excessiva 
d'  alguna  cosa.  Inundación. 

INUNDAMENT.  m.  Inundado. 

INUNDAR,  v.  r.  Extendre  's,  escamparse  les  aigües 
péls  camps.  Inundar.  ||  Eixir  els  rius  de  mare.  Inun- 
dar. ||  Met.  Omplir  un  país  de  gent  extrangera  o  de 
altres  coses.  Inundar. 

INUNDAT,  DA.  p.  p.  Inundado. 

INUSITADAMENT.  adv.  m.  D*  un  modo  inusitat. 
Inusitadamente 

INUSITAT,  DA.  adj.  I.regular,  no  usat.  Inusitado. 

INÚTIL,  adj.  De  cap  valor,  que  no  apronta.  Inútil. 

INUTILISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  inutilisar.  Inu- 
tilización. 

INUTILISAR.  v.  a.  Fer  qu'  una  cosa  signi  inservi- 
ble. Inutilizar.  ||  Reprimir,  tallar  els  intents  d'  algú. 
Inutilizar. 

INUTILISAT,  DA.  p.  p.  Inutilizado. 

INUTILITAT.  f.  Propietat  de  lo  qu'  és  inútil. 
Inutilidad. 

INÚTILMENT.  adv.  m.  Sense utilitat.  Inútilmente. 

INVADIR,  v.  a.  Assaltar,  acometre.  Invadir.  || 
Usurpar. 

INVADIT,  DA.  p.  p.  Invadido. 

INVAGINACIÓ.  f.  Med.  Introdúcelo  preternatural 
d*  una  part  de  budell  dins  del  que  '1  precedeix  o  se- 
gueix.  Invaginación. 

INVAGINARSE.  v.  r.  Med.  Ficarse  un  budell  dins 
del  que  té  tocant.  Invaginarse. 

INVALIDACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  invalidar.  In- 
validación. 

INVÁLIDAMENT.  adv.  m.  Sense  valor  ni  efecte. 
Inválidamente. 

INVALIDAR,  v.  a.  Anular.  Invalidar. 

INVALIDESA.  f.  Manca  de  validesa.  Invalidez. 

INVALIDITAT.  f.  Aniquilament,  abrogació,  nuli- 
tat.  Invalidación. 

INVÁLIT,  DA.  adj.  Nul.  Inválido.  ||  Dit  del  soldat 
estropellat,  malalt,  vell  que  no  pot  servir.  Inválido. 

donar  els  inválits.  fr.  Met.  fam.  jubilar. 

INVARIABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  invariable. 
Invariabilidad. 

INVARIABLE,  adj.  Lo  que  no 's  pot  variar.  Inva- 
riable. 


78 


INV 


INV 


INVARIABLEMENT.  adv.  m.  Sense  variado,  d'un 
modo  invariable.  Invariablemente. 

INVASIÓ.  f.  Embestida,  acometement.  Invasión.  || 
La  acció  d' apoderarse  a  la  forga  d' alguna  nació, 
provincia,  etc.  Invasión. 

INVASOR,  ni.  Qui  invadeix.  Invasor. 

INVECTIVA,  f.  Discurs,  declamado  veément  o  pi- 
cant  contra  d' alguna  persona  o  cosa.  Invectiva. 

INVENCIBLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  vencer.  Inven- 
cible. II  INVICTE. 

INVENCIÓ.  f.  L' acte  y  efecte  d' inventar.  Inven- 
ción. ||  Engany,  patranya.  Invención.  I|  Medí,  traga. 
nvención.  ¡I  Trovalla.  Hallazgo,  invención.  ||  La 
cosa  inventada.  Invención.  Ret.  La  primera  part 
qu'ensenya  a  discórrer  y  trovar  les  raóns  pera  formar 
un  discurs.  Invención.  ||  pl.  Ficció  d1  obsequi,  dolor 
o  altra  cosa.  Gatatumba. 

INVENCUT,  DA.  adj.  Ant.  INVICTE. 

INVENT.  m.  INVENCIÓ. 

INVENTAR,  v.  a.  Discórrer,  imaginar,  trovar,  fer 
una  cosa  nova,  mai  vista.  Inventar.  ||  Fingir,  discó- 
rrer sense  fonament.  Inventar. 

INVENTARI.  m.  Dista  de  béns  o  d'  altres  coses. 
Inventario. 

INVENTARIAR,  v.  a.  Pendre  inventan.  Inventa- 
riar. 

INVENTARIAT,  DA.  p.  p.  Inventariado. 

INVENTAT,  DA.  p.  p.  Inventado. 

INVENTIU,  VA.  adj.  Ant.  enginyÓS. 

INVENTIVA,  f.  Facilitat  pera  inventar.  Inven- 
tiva. 

INVENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inventa.  Inventor.  || 
Embustero,  trapasser.  Inventor,  patrañero. 

INVERNACLE.  m.  Lloch  cobert  y  abrigat  artifi- 
cialment  pera  lliurar  del  fret  les  plantes  deücades. 
Invernadero,  invernáculo.  i|  Bot.  Nom  que  's  dona 
a  totes  les  parts  de  les  plantes  qi  'enclouen  el  rebrot 
y  '1  resguarden  del  fret.  Invernáculo. 

INVEROSSÍMIL.  adj.  Lo  que  no  té  apariencia  de 
veritat.  Inverisímil,  inverosímil. 

INVEROSSIMILITUT.  f.  Manca  d'  apariencia  de 
veritat.  Inverosimilitud. 

INVEROSSÍMILMENT.  adv.  m.  Ab  ¡nverossimili- 
tut.  Inverosímilmente. 

INVERS,  A.  p.  p.  invertit.  ||  adj.  V  estat  Pctual  o 
bé  la  llei  de  les  variacions  observadas  a  una  cosa, 
que  s' aumenta  o  dismirueix  al  ensemps  qu'  un' altra 
de  la  qual  dependeix  o  ab  quina  's  compara  en  la  seua 
situació.  Inverso. 

INVERSAMENT.  adv.  m.  Ab  inversió,  a  la  inver- 
sa, al  revés.  Inversamente 

INVERSAT,  DA.  adj.  Blas.  Epítet  heráldich  de  les 
figures  posades  inversament  al  escut.  Inversado. 

INVERSIÓ.  f.  Alteració,  pertorbació  del  ordre  de 
les  coses.  Inversión. 

INVERTEBRAT,  DA.  adj.  Hist.  nat.  Que  no  té 
vertebres.  Invertebrado.  ||  Exemplar  d'  aquets  ani- 
máis. Invertebrado. 

INVERTIBLE.  adj.  Que  no  's  pot  o  's  deu  invertir. 
fnvertible. 

INVERTIR,  v.  a.  Alterar,  trastornar,  cambiar  l'or- 
dre  de  les  coses.  Invertir.  ||  Aplicar,  emplear,  gastar 
el  diner.  Invertir. 

INVERTIT,  DA.  p.  p.  Invertido,  inverso. 

INVESTIDURA,  f.  Acció  y  efecte  d' investir.  En- 
vestidura,  investidura. 

INVESTIGABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  investigar.  In- 
vestigable. 

INVEST1GACIÓ.  f.  Averiguació,  examen.  Investi- 
gación. 

INVESTIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qu    irvestiga.  Inves- 


tigador. I)  Empleat  del  fisch  per  investigar  els  tri- 
buís. 

INVESTIGAR,  v.  a.  Inquirir,  examinar,  averiguar. 
Investigar. 

IVESTIGARSE.  v.  r.  Vulg.  Vestirse  ab  molta  roba. 

INVESTIGAT,  DA.  p.  p.  Investigado. 

INVESTIR,  v.  a.  Conferir  un  soberá  un  feut,  dígni- 
tat,  etc.,  ab  regoneixement  de  vassallatge.  Enves- 
tir, investir.  ||  Conferir  una  dignitat  o  cárrech  im- 
portant.  Investir. 

INVETERARSE,  v.  r.  Envellirse.  Inveterarse.  II 
Durar  molt  de  temps  alguna  cosa.  Inveterarse. 

INVETERAT,  DA.  p.  p.  Inveterado. 

INVICTAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  invicte.  In- 
victamente. 

INVICTE,  A.  adj.  No  venqut.  Invicto.  ||  Inven- 
cible. 

INV1CTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Invictísimo. 

INVIOLABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  qu' és  invio- 
lable. Inviolabilidad. 

INVIOLABLE,  adj.  Lo  que  no's  pot  o  no's  deu 
violar  o  profanar.  Inviolable. 

INVIOLABLEMENT.  adv.  m.  Ab  inviolabilitat.  In- 
violablemente. 

INVIOLAT,  DA.  adj.  Sencer,  ilés,  no  profanat.  In- 
violado. 

INVISIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  invisible.  Invi- 
sibilidad. 

INVISIBLE,  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  vist.  Invisi- 
ble. 

INVISIBI  EMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  invisible. 
Invisiblemente. 

INVITACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  invitar.  Invita- 
ción. 

INVITADOR,  A.  s.  Qui  invita.  Invitador. 

INVITAR,  v.  a.  CONVIDAR,  ENVIDAR. 

INVITATORI.  m.  L'  antífona  del  principi  de  les 
matines.  Invitatorio. 

INVOCACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  d'  invocar.  Invoca- 
ción. ||  Poét.  La  part  del  poema  en  que  s'  invoca  al- 
guna divinitat  o  's  fá  algún  predi.  Invocación.  || 
Títol  d' algún  temple,  capella,  altar,  etc  ,  prés  d'una 
imatge  a  qui  's  dedica.  Advocación. 

INVOCADOR,  A.  s.  Qui  invoca.  Invocador. 

INVOCAR,  v.  a.  Imp'orar,  demanar  auxili  o  socors. 
Invocar. 

INVOCAT,  DA.  p.  p.  Invocado. 

INVOCATOKI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera  invo- 
car. Invocatorio. 

INVOLUCRABLE.  adj.  Susceptible  d' ésser  invo- 
lucrat.  Involucrable. 

INVOLUCRACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  involucrar. 
Involucración. 

INVOLUCRADOR,  A.  s.  Qui  involucra.  Involu- 
crados 

INVOLUCRAR,  v.  a.  Barrejar  ¡ndegudament  uns 
obgectes  o  assumptes  ab  altres.  Involucrar. 

INVOLUCRE,  m.  Bot.  Conjunt  de  brácties  dispo- 
sades  d'  un  modo  extrany.  Involucro. 

INVOLUNTARI,  A.  adj.  Fotcat.  Involuntario. 

INVOLLNTARIAMENT.  adj.  m.  Sense  voluntat  ni 
consentiment.  Involuntariamente. 

INVOLUTAT,  DA.  adj.  Bot.  De  vores  enrotllades, 
parlant  de  certes  fulles  vegetáis.  Involutado. 

INVOLUTIFOLIAT,  DA.  adj.  Bot.  Que  té  les  fulles 
enrotllades  desde  la  punta  fins  a  la  base.  Involuti- 
foliado. 

INVOLUTIU,  VA.  adj.  Bot.  De  flors  emotllades. 
Invclutivo. 


IRA 


1R0 


79 


INVULNERABILITAT.'f.  Qualitat  de  lo  invulnera- 
ble. Invulnerabilidad. 

INVULNERABLE,  adj.  Lo  que  no  pot  ferirse.  Invul 
nerable.  ||  Met.  Que  no  té  cap  falta  o  detecte  peí 
que  se'l  pugui  rependre.  Invulnerable,  irreprensible. 

INVULNERABLEMENT.  adv.  m.  Ab  invulnerabili- 
tat.  Invulnerablemente. 

INXA.  f.  Ant.  empelt.  ||  Llengüeta  deis  instru- 
ments  de  vent.  Estrangula.  ||  Punxa  petita. 

1NYOLA.  Náut.  Ter  Blanes.  Cordill  que  serveix 
pera  marcar  les  fustes  qu'  han  de  tallarse.  ||  Art.  y  of 


Inyola 

Els  pintors  pera  marcar  les  ratlles  usen  d'un  cordill 
aixís  anomenat.  (Vegis  nyinyola). 

INYOLA.  Hidrog.  Riuet  de  la  Valí  d'  Aran,  prov. 
de  Lleida.  Neix  ais  ports  d'  Orqueta  y  d'  Orla;  passa 
per  Bagergue,  Salardú  y  Unya  y  desaigua  al  Garona. 
IÑIGO  (Baltasar).  Biog.  Matemátich  valencia  no- 
table. Nat  a  Valencia  1'  any  1650;  mort  a  la  meteixa 
en  1746.  Era  capellá  y  beneficiat  de  la  catedral 
d'  aquella  ciutat.  L'  any  1687  va  establir  una  acade- 
mia de  matemátiques  a  casa  seua,  concorreguent  'ni 
el  famós  Tosca  y  en  Corachan.  Va  estar  un  any  fent 
experiments  del  tir  de  ballesta  y  de  bala,  estudiant 
el  movinient  de  la  tragectoria.  Arrivá  a  ésser  un  deis 
mellors  matemátichs.  Era  molt  enginyós  en  travallar 
tota  mena  de  metalls,  inventant  maquines  y  aparells 
que  li  conveníen,  aventatjant  a  tothom  en  dominar  el 
tremp  del  nietall.  Va  esmenar  la  obra  Mundo  Mate- 
mático, del  P.  Millet  de  Chales.  A  I'  aritmética  hi  va 
íer  observacions  origináis,  no  atinades  per  ningú. 

IPECACUANA,  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  ru- 
biácies  de  la  que  n'  hi  há  tres  menes;  negra,  que  té 
les  tulles  semblantes  a  les  de  la  morella  roquera,  ab 
aína  nerviositat  al  mitg,  molsudes,  toves  y  cobertes 

d'  un  borrical  ras- 
pes; les  flors  en  ra- 
mellets  de  deu,  dot- 
se  o.quinse  puntes 
de  cinch  fulletes 
blanques  y  cinch  fils 
del  meteix  color; 
les  tavelles  d'  un 
roigobscur  y  plenes 
d'  una  niolsa  blan- 
ca; llevors  purés, 
groguenques  y  de 
figura  de  llentia;  la 
arrel  morena,  tor- 
tuosa de  diversos 
modos  y  ab  anells 
petits,  prominents, 
desiguals  y  arru- 
gats;  gust  agre 
amarch.  És  antidi- 
sentérica, pectoral,  tónica,  etc.  La  blanca  y  la 
grisa  teñen  les  fulles  rodones  y  dentades,  y  llurs 
efectes  son  molt  menys  violents  que  Ms  de  la  prece- 
dent.  Ipecacuana,  bejuquillo.  ||  L'  arrel  ae  la  planta 
del  meteix  ñora.  Ipscacuana. 
IR.  v.  Ant.  ANAR. 

IRA.  f.  Cólera,  rabia,  furor.  Ira.  Desitg  de  venjan- 
qa  encara  que  aquesta  sigui  injusta    Ira. 

LA  IRA  TREU  AL  home  de  judici.  Expr.  Ensenya  que 
la  ira  ofusca  del  tot  la  rao.  La  ira  es  locura  el  tiempo 
que  dura. 


Ipecacuana 


IRACUNDIA,  f.  Propensió  a  la  ira.  Iracundia. 

IRACONT,  DA.  adj.  Propens  a  la  ira.  Iracundo   || 
Poét.  Alterat,  impetuós.  Se  diu  deis  elements.  Ira- 
cundo. 

IRADAMENT.  adv.  m.  Ab  ira.  Airadamente. 

IRAR.  V.  a.  ENCOLERISAR. 

IRARSE.  v.  r.  Ant.  IRRITARSE. 

IRAT,  DA.  adj.  Enfadat,  indignat.  Airado. 

IRENA.  f.  Nom  de  dona.  Irene. 

IRGO.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Llesp, 
prov.  de  Lleida. 

IRIDACI,  A.  adj.  Semblant  al  iris.  Irídeo. 

IRIDACIÓ.  f.  m.  Propietat  de  certs  minerals  de 
semblar  que  tinguin  els  colors  del  arch  de  Sant  Mar- 
tí. Iridación. 

IRIDECTOMÍA.  f.  Med.  Escisió  d'unapartdel  iris 
Iridectomía. 

IRIDECTÓMICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a  la 
iridectomía.  Iridectómico. 

IRIDESCENT.  adj.  Que  reflexa  els  colors  del  arch 
de  Sant  Martí.  Iridescente. 

IRIDI.  m.  Quím.  Cos  simple,  que  pertany  a  la  quar- 
ta  secció  de  metalls.  Iridio. 

IRÍDICH,  CA.  adj.   Quím.  Epítet  d'  un  óxit  d'  iridi 
y  de  les  sais  que   forma. 
Irídlco. 

IRIDITIS,  f.  Med.  Infla- 
mado del  iris.  Iriditis. 

IRÍNEU.  n.  p.  Iríneo. 

IRIS.  m.  ARCH  DE  SANT 
MARTÍ.  ||  Met.  Pacificador. 
Iris,  pacificador.  ||  Anal. 
Cercle  de  varis  colors  a 
quin  centre  hi  há  la  nina 
del  ull.  Iris.  ||  Bot.  Plan- 
tes iridies,  herbacies,  mol- 
tes  d'  elles  aquátiques  ab 
flors  grosses,  solitaries  o 
bé  formant  espigues,  ano- 
menades  lliri. 

IRISACIÓ.  f.  Aspecte 
que  presenten  varis  cossos 
matisats  de  variats  co- 
lors. Irisación. 

IRISAR,  v.  a.  Donar  raigs  de  llum  ab  tots  els  co- 
lors del  iris  o  del  arch  de  Sant  Martí.  Irisar. 

IRISAT,  DA.  adj.  Que  presenta  'ls  colors  del  iris  o 
del  arch  de  Sant  Martí.  Irisado. 

IRISDOMINA.  f.  Min.  Iridi  natiu.  Irisdomina. 

IRITA.  f.  Min.  Mineral  que  's  presenta  en  escates 
negres;  está  compost  d'  óxits  d'  iridi,  d'  osmi,  de  fe- 
rro y  de  cromo.  Irita. 

IRITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  la  membrana  del  iris. 
Iritis. 

IRIZA.  Geog.  Un  deis  tercons  en  que  estaven  agru- 
pats  els  municipis  de  la  Valí  d'  Aran  antiguament. 

IRLA  (Coves  de  I').  Orog.  En  el  terme  de  Salomó, 
prop  del  riu  Gaya. 

IRLANDA,  f.  Cert  teixit  de  lla- 
na y  coto.  Irlanda.  ||  Teixit  fí  de 
llí   Irlanda. 

IRLANDÉS,  A.  adj.  Natural  de 
y  lo  que  pertany  a  Irlanda,  illa 
que  forma  part  del  regne  de  la 
Gran  Bretanya.  Irlandés. 

IRLES  (Les).    Geog.  Poblé  de 
la  prov.    y    dióc.    de    Tarragona,   Seee11  de  Les  Irles 
part    jud.  de  Falset;  és  a  la   ca- 
rretera de  Tarragona  a  Alcolea  del  Pinar  y  té  86 
habitanls. 

IRONÍA,  f.  Ret.  Tropo  ab  que  's  diu  lo  contrari  de 


Flor  d'iris 


'§# 


80 


1RR 


IRR 


lo  que  se  sent,  y  's  coneix  ab  el  tó  de  la  veu  y  la  in- 
dignitat  del  subgecte  a  qui  s'  aplica.  Ironía. 

IRÓNICAMENT.  adv.  m.  Ab  Ironía.  Irónicamente. 

IRÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  ironía  y  lo  que 
la  conté.  Irónico. 

IROS.  adj.  Ant.  IRACONT. 

IROSAMENT.  adv.  m.  Ant.  IRADAment. 

IRRACIONAL,  adj.  Animal  qu' está  mancat  de  rao. 
Irracional  ||  Oposat  a  la  rao  o  qu'  és  fora  d'  ella. 
Irracional.  ||  Arit.  y  geom.  Lo  que  no  pot  explicarse 
ab  un  número  cert,  ni  té  mida  coneguda.  Irracional. 

IRRACIONALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  irracional. 
Irracionalidad. 

IRRACIONALMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  irracio- 
nal. Irracionalmente. 

IRRADIACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  irradiar.  Irra- 
diación. !l  Atmósfera  lluminosa  que  rodeja  'ls  astres. 
Irradiación.  |]  Med.  Trascendencia  a  1'  exterior  de 
les  afecdons  internes  del  eos  huma.  Irradiación. 

IRRADIADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  irradía.  Irradia- 
dos 

IRRADIAR,  v.  a.  Escampar  raigs  de  llum  sobre  al- 
tres  obgectes.  Irradiar.  ||  Resplandir,  despedir  raigs 
lluminosos  desde  '1  centre  cap  a  la  circuniferencia. 
Irradiar. 

IRREAL1SABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  realisarse. 
Irrealizable. 

IRREBATIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  negar,  lo  que 
pot  convéncens  sense  deixar  lloch  a  dupte.  Irreba- 
tible. 

IRREBATIBLEMENT.  adv.  m.  D' un  modo  irreba- 
tible, convincent,  ab  solidesa  de  proves  o  arguments. 
Irrebatiblemente. 

IRRECONCILIABLE,  adj.  Qui  no  admet  reconcilia- 
do. Irreconciliable. 

1RRECONCILIABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo 
irreconciliable.  Irreconciliablemente. 

IRRECUPERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  recupe- 
rar. Irrecuperable. 

IRRECUSABLE,  adj.  Inevitable,  que  no  's  pot  re- 
cusar. Irrecusable,  inevitable. 

IRRECUSABLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  irre- 
cusable. Irrecusablemente. 

IRREDARGÜIBLE,  adj.  Que  no  's  pot  redargüir. 
Irredargüible. 

IRREDIMIBLE,  adj.  Lo  que  no 's  pot  redimir.  Irre- 
dimible. 

1RREDUIBLE.  adj.  Incorregible,  indomable.  Irre- 
ducible. 

IRREEMBORSABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pot  reem- 
borsar.  Irreembolsable. 

IRREFLEXIÓ.  f.  Manca  de  reflexió.  Irreflexión. 

IRREFLEXIU,  VA.  adj.  Qui  no  reflexiona.  Irre- 
flexivo. 

IRREFLEXIVAMENT.  adv.  m.  Ab  irreflexió.  Irre- 
flexivamente. 

IRREFORMABLE,  adj.  Lo  que  no  admet  reforma. 
Irreformable. 

IRREFRAGABLE,  adj.  Indubitable,  que  no  admet 
refutado.  Irrefragable. 

IRREFRAGABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  irre- 
fragable. Irrefragablemente. 

IRREFUSABLE.  adj.  Que  no  pot  refusarse.  Irretau- 
sable. 

IRREFUTABLE,  adj.  Que  no  pot  refutarse.  Irrefu- 
table. 

IRREGENERABLE.  adj.  Que  no  pot  regenerarse. 
Irregenerable. 

IRREGULAR,  adj.  Fora  de  regla  o  contrari  a  ella. 
Irregular.  ||  Extraordinari,  poch  comú.  Irregular.  ¡| 


Qui  ha  incorregut  en  alguna  irregularitat  canónica. 
Irregular. 

IRREGULARITAT.  f.  Qualitat  de  lo  irregular.  Irre- 
gularidad. ||  Impediment  canónich  que  no  permet  re- 
bre  ni  fer  us  de  les  ordres  ecclesiástiques.  Irregula- 
ridad. ||  Inobservancia,  despreci  de  les  liéis.  Irregu- 
laridad. ||  Gram.  anomalía. 

IRREGULARMENT.  adv.  m.  Fora  de  regla,  sense 
o  contra  1'  ordre.  Irregularmente. 

IRRELLIGIÓ.  f.  Impietat,  despreci  de  la  relligió. 
Irreligión,  irreligiosidad. 

IRRELLIGIÓS,  A.  adj.  Impíu,  qui  no  té  relligió. 
Irreligioso. 

IRRELLIGIOSAMENT.  adv.  m.  Impíament,  sense 
relligió    Irreligiosamente,  impíamente. 

IRRELLIGIOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  irrelligiós. 
Irreligiosidad. 

IRREMEIABLE.  adj.  Lo  que  no  té  remei.  Irreme- 
diable. 

IRREMEIABLEMENT.  adv.  m.  Sense  remei.  Irre- 
mediablemente. 

IRREMISSIBLE.  adj.  Imperdonable.   Irremisible. 

IRREMISSIBLEMENT.  adv.  m.  Sense  remei  o  per- 
dó.  Irremisiblemente. 

IRREPARABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  arreglar. 
Irreparable. 

IRREPARABLEMENT.  adv.  m.  Sense  cap  medi  ni 
arbitre  pera  reparar  algún  dany.  Irreparablemente. 

IRREPREÉNSIBLE.  adj.  Qui  no  mereix  ésser  re- 
prés.  Irreprensible. 

IRREPREÉNSIBLEMENT.  adv.  m.  Sense  culpa, 
sense  repreensió.  Irreprensiblemente. 

IRRESISTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  resistir. 
Irresistible. 

IRRESISTIBLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
irresistible.  Irresistiblemente. 

IRRESOLT,  A.  adj.  Ant.  IRRESOLUT. 

IRRESOLUBLE,  adj.  Indeterminable.  Irresoluble. 

IRRESOLUCIÓ.  f.  Indeterminado,  incertitut  del 
enteniment.  Irresolución. 

IRRESOLUT,  A.  adj.  Indeterminat.  Irresoluto, 
irresuelto,  irresoluble. 

IRRESPECTUÓS.  A.  adj.  Qui  manca  al  respecte, 
impolítich.  Irrespetuoso. 

IRRESPECTUOSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo 
irrespectuós.  Irrespetuosamente. 

IRRESPIRABLE,  adj.  Med.  Lo  que  no  és  propi  o 
no  serveix  pera  la  respirado.  Irrespirable. 

IRRESPONSABIL1TAT.  f.  Manca  de  responsabi- 
litat.  Irresponsabilidad. 

IRRESPONSABLE,  adj.  Qui  no  pot  o  no  deu  ésser 
responsable.  Irresponsable.  ||  Foll,  beneit. 

IRRESPONSABLEMENT.  adv.  m.  Sense  respon- 
sabilitat.  Irresponsablemente. 

IRRETRACTABLE.  adj.  Lo  que  no  pot  ésser  re- 
tractat.  Irretractable. 

IRREVERENCIA,  f.  Manca  de  reverencia  o  res- 
pecte. Irreverencia. 

IRREVERENT.  adj.  Qui  manca  a  la  reverencia  o 
respecte.  Irreverente. 

IRREVERENTMENT.  adv.  m.  Sense  venerado, 
sense  respecte  o  reverencia.  Irreverentemente. 

IRREVOCABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  irrevocable. 
Irrevocabilidad. 

IRREVOCABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pot  revocar. 
Irrevocable. 

IRREVOCABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  irrevo- 
cable. Irrevocablemente. 

IRRISIÓ.  f.  Burla,  despreci.  Irrisión. 


ISA 


ISE 


81 


IRRISORJ,  A.  adj.  Ridícol,  lo  que  fa  rlure.  Irri- 
sorio. 

IRRISORIAMENT.  adv.  m.  Ab  irrisió.  Irrisoria- 
mente. 

ÍRRIT,  A.  adj.  For.  Nul,  abolit,  invalidat.  írrito, 
nulo. 

IRRITABILITAT.  f.  Propensió  a  irritarse.  Irrita- 
bilidad. 

IRRITABLE,  adj.  For.  Lo  que's  pot  anular.  Irrita- 
ble. II  Qui  fácilment  s'  irrita.  Irritable. 

IRRITAClO.  f.  Acte  y  efecte  d'  irritar  o  irritarse. 
Irritación,  irritamiento.  ||  For.  invalidació.  ||  Med. 
Conmoció  o  agitació  violenta  deis  humors  del  eos. 
Irritación.  ||  IRA. 

IRRITADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Irritadísimo. 
IRRITAMENT.  m.  1RR1TACIÓ. 

IRRITANT.  p.  a.  Qui  irrita  o  lo  que  irrita.  Irri- 
tante, Irritador. 

IRR1TANTS.  pl.  Med.  Les  substancies  que  irriten 
la  economía  animal.  Irritantes. 

IRRITAR,  v.  a.  Exasperar.  Irritar.  ||  For.  ANULAR. 
||  Excitar  vivament  la  ira.  Irritar,  encrudecer,  en- 
conar, volar. 

IRRITARSE,  v.  r.  Irarse,  enfadarse.  Irritarse. 
IRRITAT,  DA.  p.  p.  Irritado. 
IRRUIR.  V.  a.  Ant.  EMBESTIR,  ACOMETRE. 
ISABARRE    Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Sor- 
pe,  prov.  de  Lleida. 

ISABEL,  f.  Nóm  propi  de  dona.  Isabel. 
ISABEL  (Santa).  Biog.  Reina  de  Portugal.  Neta 
d'  En  Jaume  I  y  filia  del  rei  En  Pere  III  y  de  Na  Cons- 
tanza de  Sicilia.  Era  nadiua  de  Vilarreial.  Va  ca- 
sarse ab  don  Denís,  rei  de  Portugal,  havent  mort  el 
día  4  de  Juliol  de  1'  any  1331,  éssent  un  model  de 
paciencia  y  resignació.  Va  canonisarla  el  sant  Pare 
Urbá  VIH. 

ISABELETA.  dim.  Isabelita. 

ISABELÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  a  Isabel.  Se  diu  de 
les  monedes  que  porten  el  bust  d'  Isabel  II.  Isabe- 
lino.  ||  Epítet  deis  defensors  d'  Isabel  II  contra  1  pre- 
tendent  Caries  de  Borbó.  Isabelinos. 

ISABELLE.  Ant.  adj.  Color  de  palla.  Melado,  pa- 
jado, pajizo. 

ISÁBENA.  Hidrog.  Riu  del  antich  comptat  de  R¡- 
bagorqa,  prov.  d'  Osea.  Neix  sota  '1  puig  Galliner 
(Pirineus),  passa  per  Lespaules,  Espés.Alins,  Torre 
la  Ribera,  Ballabriga,  Calvera,  Beranuy,  La  Puebla, 
Roda,  Güel,  Laguarres  y  Capella,  y  desaigua  a  la 
vora  del  Essera,  devant  per 
devant  de  la  vila  de  Graus. 
ISAROTA.  Geog.  Caseriu 
del  terme  de  Lladurs,  prov. 
de  Lleida. 

ISARDÍVOL,  A.  adj.  Lo 
que  pertany  al  isart  o  s'  hi 
sembla.  Montes. 

ISART.  m.  Zoo!.  Cabra 
selvatge.  Cabra  montes,  sa- 
rrio, gamo. 

ISASTER.  ni.  Zool.  Equi- 
nodermis    irregulars,   de   la 
fam.  deis  espatangits,  de  for- 
ma ovalada.  Se  trova  fóssil 
ais  cretacis  inedi  y  superior. 
ISÁTICH,   CA.  adj.  Qulm.   Calificado  d'  un  ácit 
format  per  I'  acció  de  la  potassa  cáustica  sobre  la 
¡satina.  Isático. 

ISATIDA.  f.  Quím.  Substancia  polsos?,  groga,  que 
s'obté  per  disolució  de  la  isatina  calenta  ab  el  sulfo- 
dratat  d'  amoníach.  Isátida. 

ISATÍDICH,  CA.  adj.  Quim.  Semblant  a  la  isátida. 
Isatídeo. 

DIC.  CAT.  —  V.    II.  — 11. 


Isart 


dementa  Isaura 


ISATINA.   f.   Quim.   Materia  cristallina,  de  color 
roig  groguench,  que  s'  obté  tractant  1'  indi  ab  una 
barreja  de  parts  iguals  d'  ácit  sulfúrich  y  de  bicro- 
mat  de  potassa  disolt  en  20  o  30 
parts   d'  aigua;  se  diferencia   de 
1'   indi    en    dos   equivalents    mes 
d'  oxígen.  Isatina. 

ISATOIDIS.  adj.  Med.  Epítet 
de  la  bilis  blavenca  que  's  res- 
titueix  en  algunes  malaltíes.  Isa- 
toldes. 

ISAURA  (Clemenca).  Biog. 
Dona  célebre,  nadiua  de  Tolosa, 
que  va  restablir  el  Col-legi  de 
la  Gaia  ciencia,  que  havíen  fun- 
dat  set  tolosenchs,  y  al  sigle  XV 
va  llegar  rendes  pera  'ls  Jochs 
floráis,  que  aixís  s'  anomenaven 
per  donarse  a  n'ells  cóm  a  premi 
flors  d'  or  y  d'  argent. 

—  (FRANCESCH  DE  P.)  Biog.  Re- 
marcable industrial  de  moltes 
iniciatives  y  ben  fonamentada 
reputació  en  obres  artístiques  de 
bronse  y  d'  altres  metalls.  Va 
ésser  jurat  d' algunes  exposicions 

y  va  pertányer  a  entitats  significades.  Va  morir  a 
Barcelona  en  1885. 

ISCARIOT.  adj.  y  s.  Nadiu  de  1'  antiga  Palestina, 
al  lloch  de  Iscarioth.  ||  Fig.  y  fam.  Traidor,  per  alu- 
sió  a  Judes  Iscarioth.  ||  Descarat,  desvergonyit.  Isca- 
riote. 

ISCARIOTH.  Geog  hist.  Lloch  de  1'  antiga  Pales- 
tina, a  la  tribu  d'  Efraim,  a  la  banda  del  Est  de 
Samaría. 

ISCARIOTISME.  m.  Secta  religiosa  deis  iscario- 
tistes.  Iscariotismo. 

ISCARIOTISTES.  m.  pl.  Sectaris  que  tenien  cóm  a 
patrons  de  la  seua  doctrina,  ais  personatges  bíblichs 
mes  odiosos,  cóm:  Cai,  Judes  Iscarioth,  etc.  Iscario- 
tistas. 

ISCLE,  n.  p.  Acisclo. 

ISCNOCIA.  f.  Med.  Primaria  de  eos.  Iscnocia. 

ISCNOFONÍA.  f.  Med.  Debilítat  de  la  veu.  Iscno- 
fonia. 

ISCOBLENIA.  f.  Med.  Supressió  d'  un  fluix  mucos. 
Iscoblenla. 

ISCOCOFONÍA.  f.  Vici  de  la  veu  que  consisteix  en 
la  dificultat  de  pronunciar  certes  Iletres.  Iscoco- 
fonía. 

ISCOCOILIA.  f.  Med.  Retenció  de  les  materies  al- 
bines. Iscocollla. 

ISCOGALACTIA.  f.  Med.  Manca  de  llet  ais  pits. 
Iscogalactia. 

ISCOLOQUIA.  f.  Med.  Supressió  deis  loquis.  Isco- 
loquia. 

ISCOMENIA.  f.  Med.  Supressió  deis  menstrues. 
Iscomenia. 

ISCOPIOSIS.  f.  Med.  Supressió  d'  una  excreció 
habitual.  Iscopiosls. 

ISCRIPTE.  adj.  Ant.  ESCRIT. 

ISCURÉTICH,  CA.  adj.  Med.  Calificado  deis  me- 
dicaments  que  s'  empleen  contra  la  iscuria.  Iscuré- 
tlco. 

ISCURIA.  f.  Med.  Retenció  d'  orina.  Iscuria. 

ISERN  (Francesch).  Biog.  Metge  cirurgiá,  nadiu 
de  Vilanova  y  Geltrú  (1814-1878).  Va  escriure  algu- 
nes obres,  y  era  metge  de  naus  al  port  de  Barcelona. 

—  (JOAN).  Biog.  Remarcable  actor  cátala  que  va 
formar  part  de  la  companyía  del  teatre  de  Romea 
quan  la  dirigía  En  Fontova.  La  seua  especialitat  era 
el  genre  dramátich,  y  li  esqueien  els  papers,  que 
va  assimilarse  en  obres  tan  aplaudides  cóm:  Batalla 


82 


ISI 


ISO 


de  reines,  Sota  térra,  El  pubill,  etc.   Va  morir  jove 
encara  a  Barcelona  V  any  1891. 

—  Y  BATLLÓ  (JOAN).  Biog.  Botánich  excelent.  Nat 
a  Set-Cases  (Girona)  1' any  1321;  mort  a  Madrit  en 
1866.  Colector  del  Museu  de  Ciencies  Naturals  de 
Madrit  (1851)  y  bibliotecari  del  Jardi  Botánich.  Va 
formar  en  la  comissió  científica  que  per  ordre  del  Go- 
vern  va  anar  a  1'  América  pera  recullir  exemplars  de 
botánica  y  d"  historia  natural  pera  nodrir  els  museus 
de  la  península,  havent  eix  t  d'  Espanya  1'  any  1862. 
Un  sol  travall  escrit  se  li  coneix  relatiu  a  plantes, 
publicat  1'  any  1863  en  El  Pabellón  Médico  (1863). 

—  Y  COLOMER  (jau.me).  B  og.  Ceguet  de  neixensa, 
mataroní  famós.  Nat  1'  any  1798;  mort  a  Mataré  en 
1880.  Era  dsstre  en  la  música  y  en  arts  manuals. 
Exercía  d'  organer  a  la  parroquia  de  Santa  María 
desde  T  any  1849  y  donava  llicons  de  cant  y  d'  ins- 
truments.  Posseía  coneíxements  literaris,  y  dominava 
els  oficis  de  cisteller,  torner  y  ebanista.  Es  inventor 
d'  ínstruments  pera  escriure  'ls  cegos,  per  lo  qual  va 
premiarlo  una  important  assoclació  de  Londres 
(1827).  Havent  regalat  a  Ferian  VII  y  a  la  reina  Ama- 
lia (1828)  un  barquet  fet  de  caoba  y  d'  ivori,  obra 
d'  ell  primorosíssima,  el  rei  va  regraciarlo  ab  la  peu- 
sió  de  cent  cinquanta  duros  any.ils.  L'  art  musical 
era  '1  seu  fort,  en  particular  per  lo  referent  al  violí, 
que  dominava,  y  al  piano.  La  seua  fama  era  tal,  que 
durant  molts  anys  la  majoría  d'  artistes  y  gent  nota- 
ble que  arrivava  a  Barcelona  anaven  a  Mataró  a  vi- 
sitar al  ceguet  extraordinari  per  son  talent,  enginy  y 
válua  artística.  L'  any  1837  va  publicar  un  llibre 
sen,  titolat:  Descripciones  de  algunos  instrumentos 
para  enseñar  d  los  ciegos  las  primeras  letras  y  la  es- 
critura en  notas  musicales. 

—  Y  gener  (j'AÜMB).  Biog.  Metge  militar  y  escrip- 
tor  professional,  que  va  seguir  les  guerres  de  la  In- 
dependencia (1808-1814)  y  la  primera  civil  (1821  al 
1823).  Va  morir  ais  72  any,  en  1863. 

—  Y  VINYAS  (CARLES).  Biog.  Talent  musical  extra- 
ordinari, fi:l  d'  En  Jatime  Isern,  nat  cegó,  lo  meteix 
que  son  pare,  1' any  1843,  morint  en  1862,  ais  dinou 
anys.  Per  lo  qual  y  no  haverse  mogut  del  costat  del 
seu  pare,  pot  dirse  que  no  té  biografía.  Mes,  no  se 
sap  d'  altre  cátala  que  mai  hagués  manifestat  apti- 
tuts  naturals  pera  la  música  en  grau  tant  eminent 
cóm  En  Caries  Isern.  Ja  anant  de  bolqueis  mostrava 
una  sensibilitat  esquisida  en  les  sonoritats  y  disso- 
nancies.  Abans  de  saver  silabejar  p  iraules,  ja  barbo- 
tejava  pensaments  musicals  origináis  uns  y  copiats 
altres.  Ais  dos  anys  tocava  al  piano  motius  d'  ópera 
ab  una  ma  so'.a.  Tenía  tres  anys  y  mitg  que  coneixía 
molt  bé  1'  armonía.  La  seua  orella  distingia  els  tons, 
per  complicats  que  fossin,  ab  claretat  y  seguretat 
admirables.  Va  saver  tocar  vint  instruments.  Ajudava 
a  son  pare  en  el  cárrech  d'  organer.  Era  portentosa 
la  manera  cóm  pare  y  fill  se  compenetraven  musical- 
ment,  improvisant  tots  dos  plegats,  tocant  alhora 
1'  un  el  piano  y  1'  altre  el  violí.  En  Terenci  Thos  ha 
publicat  el  travall  mes  complert  relatiu  ais  dos  fa- 
mosos mataronins. 

—  Y  arnau  (ANTONi).  Biog.  Poeta  contemporani, 
que  va  neixer  a  Alcover  y  va  morir  malhauradament 
al  castell  de  Borriach  prop  de  Mataró  al  any  1906. 
Ab  tot  y  tindre  molt  elemental  cultura  literaria,  era 
fácil  y  inspirat  poeta,  com  ho  mostra  el  seu  llibre 
Espiéis  d'  ánima  jove,  que  cuidaren  de  publicar  al- 
guns  amichs  d'  ell. 

ISGONCAT,  DA.  adj.  Aixís  s'  anomena  V  habita- 
ció,  quines  parets,  no  formen  totes  elles  ángul  recte. 
Isgonzado. 

ISGONCI.  m.  Geom.  Lo  que  manca  o  té  de  mes  un 
ángul  pera  ésser  recte.  Isgonce. 

ISIDOR.  n.  p.  Isidoro. 

ISIDRE.  m.  Nom  propi  d'  home.  Isidro. 

ISIL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  de 


Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora  del  Noguera 
Pallaresa  y  té  574  hab. 

ISLA.  f.  ILLA.  ||  Met.  Edifici  o  conjunt  de  cases  vol- 
tat  de  carrers  per  totes  parts.  Manzana,  isla. 

ISLAM,  m.  La  relligió  de  Maoma.  Islam. 

ISLAM'SME.  m.  Conjunt  de  dogmes  o  preceptes 
moráis  que  constitueixen  la  relligió  de  Maoma.  Isla- 
mismo. 

ISLANDÉS,  s.  y  adj.  Natural  y  propi  d'  Islandia, 
illa  septentrional  d'  Europa.  Islandés. 

ISLANDICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  Islandia.  Is- 
lándico. 

ISLAR.  v.  a.  AISLAR. 

ISLAT,  DA.  p.  p.  AISLAT. 

ISLENCH,  CA.  adj.  y 

ISLENY,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a  la 
illa.  Isleño. 

ISLETA.  f.  dim.  ILLETA. 

ISLOT.  m.  ILLOT. 

ISMAELITES.  adj.  Pobles  que  descendeixen  de 
Ismael,  fill  d'  Abraám  y  d'  Agar.  Ismaelitas,  aga- 
renos. 

ISO.  Veu  d'  origen  grech,  qu'  expressa  idea  de 
igualtat,  entrant  com  a  prefixe  a  la  composició  de 
moltes  paraules  técniques.  ||  m.  Zool.  Insectes  hemíp- 
ters  de  la  mena  deis  fulgorins,  que  's  trova  a  gaire 
bé  totes  les  regions  europees.  Iso. 

ISOBAFIA.  fr.  Fis.  Estat  d'  un  eos,  que  sois  reflexa 
un  sol  color.  Isobafia. 

ISOBAROMÉTRICH,  CA.  adj.  Fls.  Lo  que  presen- 
ta les  meteixes  altures  barométriques.  Isobaromé- 
trico. 

LÍNIES  ISOBAROMÉTRIQUES.  Fis.  Traces  imaginaries 
de  la  superficie  del  globus,  que  passen  péls  llochs, 
en  quins  és  la  meteixa  1'  elevació  barométrica. 

ISÓBOL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Girona,  bisb. 
d'  Urgell,  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  a  la  vora  del 
Segre;  té  agregats  els  pobles  d' All  y  Olopte  y  reu- 
neixen  entre  'ls  tres  361  hab. 

ISOBRIAT,  DA.  adj.  Bot.  Que  creix  per  igual,  d'  un 
y  del  altre  costat.  Isobriado. 

ISOCARDIA.  f.  Zool.  Molusques  lamelibranquis, 
familia  deis  ciprinits,  ab  crosta  globulosa  y  cap 
punxagut.  Se  troven  ais  mars  calents  y  tebis,  y  fós- 
sils  també  ais  terrenys  secundaris  y  terciaris. 

ISOCARP,  PA.  adj.  Bot.  Nom  de  les  plantes  en 
quines  les  divisions  deis  fruits  y  deis  periantis  son 
en  igual  nombre.  Isocarpo. 

ISOCÉNTRICH,  CA.  adj.  Fis.  Nom  de  les  ulleres 
en  quines  poden  atangarse  a  voluntat,  per  medi  de 
cert  mecanisme  abdós  crestalls.  Isocéntrico. 

ISOCÉTICH.  adj.  Quim.  Aíxís  s'  anomena  al  ácít 
produit  a  la  saponificació  del  oli  de  euforbi.  Isocé- 
tico. 

ISOCLINI,  A.  adj.  Que  té  la  meteixa  inclinació 
que  un'altra  cosa.  Isoclino. 

ISOCRE.  adj.  De  color  uniforme.  Isocre. 

ISOCROMÁTICH,  CA.  adj.  De  color  uniforme.  Iso- 
cromático. 

ISOCROMÍA.  f.  Imatge  transparent,  vernigada,  ab 
verníc.  grassent,  aplicanthi  al  seu  dors  ab  capes  do- 
bles color  al  oli  pera  imitarla  pintura.  Isocromía. 

ISÓCRON.  adj.  S'  aplica  ais  moviments  que  's  fan 
en  igual  temps.  Isócrono. 

ISOCRONISME.  m.  Condició  del  isócron.  Isocro- 
nismo. 

ISODIMORFISME.  m.  Quim.  Cas  especial  de  d¡- 
morfisme,  en  quin  una  meteixa  substancia  crestallisa, 
baix  dues  formes.  Isodimorfismo. 

ISODINÁMICH,  CA.  adj.  Fis.  De  igual  for?a.  Iso- 
dinámico. 


ISO 


ITE 


83 


unía  isodinámica.  Fis.  Linia  que  rassa  péls  punts 
de  la  térra,  ont  és  la  meteixa  la  forca  magnética. 

ISOEDRICH,  CA.  adj.  Min.  De  cares  iguals.  Isoé- 
drlco. 

ISÓFIL.  adj.  Bot.  Que  té  tulles  ¡guals.  Isófllo. 
ISÓFON,  A.  adj.  De  ven  igual.  Isófono. 
ISÓGON.     dj.  Geom.  Se  diu  de  les  figures  que  te- 
ñen ánguls  iguals.  Isógono. 

ISOGRAFÍA.  f.  Reproducció  exacta  de  manuscrits 
y  menes  d' escriptura.  Isografia. 

ISOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  isografia. 
Isográfico. 

ISOLAMENT.  ni.  Soletat. 

ISOLAR.  v.  a.  Deixar  sola  una  persona  o  cosa. 
Aislar. 

ISOLAT,  DA.  adj.  Aislado. 

ISOLÉP1T.  m.  Bot.  Genre  de  plantes  de  les  escir- 
pies,  herbácies,  que  's  troven  abuudoses  en  els  dife- 
rents  hemisferis.  Isolépido. 

ISOLUS1NA.  f.  Quim.  Substancia  particular  des- 
coberta  a  1'  arrel  d' una  mena  de  polígala.  Isoluslna. 
ISÓMER.  Quim.  Aixís  s'  anomenen  els  cossos,  que 
conservant  la  meteixa  composició,  ofereixen  diferen- 
cies en  la  seua  naturaleza  y  els  seus  carácters.  Isó- 
mero. 

ISOMERÍA,  f.  Alg.  Operació  que  serveix  pera  de- 
duir  nna  equació  de  les  fraccions  que  se  troven  ais 
seus  termes.  Isomería. 

ISOMÉRICH,  CA.  adj.  Epítet  deis  cossos  de  pro- 
pietats  distintes,  encara  que  siguin  de  igual  compo- 
sició. Isomérico. 

ISOMERISME.  m.  Qualitat  o  estat  deis  cossos 
que  son  isomérichs  o  isómers.  Isomerismo. 

ISOMETRÍA.  f.  Alg.  Modo  de  separar  una  iguala- 
ció  deis  trencats,  reduintlos  a  una  denominació  y 
multiplicant  cada  membre  de  la  equació  peí  deno- 
minador comú.  Isometría. 

ISOMORF,  A.  adj.  Qu'  afecta  la    meteixa   forma 
cristallina    en   les   seues    combinacions   respecte   a 
idéntiques  proporcions  atomísti- 
ques.  Isomorfo. 

ISOMORFIA.  f.  Estat  délo  iso- 
morf.  Isomorfia. 

ISONA.  Gcog.  Vila  de  la  prov. 
de  Lleida,  bisb.  de  Urgell,  part. 
jud.  de  Trenip;  és  a  la  vora  de 
la  riera  de  Gavet  y  té  1,376 
habitants. 

ISÓNOM.  adj.  Fis.  Se  diu  deis 
cossos  formats  seguint  una  me- 
teixa llei.  ||  Miner.  Aixís  s'  ano- 
menen   els    crestalls,    que    teñen 
iguals  la  minvada  de  les  vores  y  deis  ánguls. 

ISONOMÍA.  f.  Fis.  Formació  deis  cossos  seguint 
una  meteixa  llei.  Isonomía.  ||  Min.  Conformitat  en  la 
manera  de  crestallicarse,  ||  Pol.  Igualtat  o  be  unifor- 
mitat  de  drets  civils.  Isonomía. 

ISOPARAMÉTRICH,  CA.  adj.  Geom.  Se  diu  de 
dues  o  de  moltes  faces  d'  un  meteix  sistema  d'  eixs, 
quan  son  de  igual  volúm  els  seus  parametres,  dife- 
rentciantse  tan  sois  en  la  seua  direcció. 

ISOPERÍMETRE.  adj.  Figures  quins  contorns  te- 
ñen igual  llargada.  Isoperímetro. 

ISOPÉTAL,  LA.  adj.  Bot.  Que  té  iguals  els  petáis. 
Isopétalo. 

ISOPIR.  m.  Min.  Silicat  d'  alúmina,  ferro  y  cals 
de  color  de  cendra  fosen,  matisat  de  roig  pardusch. 
Isopíro. 

ISÓSCELES,  adj.  Geom.  Triángul  que  té  dos  cos- 
táis iguals.  Isósceles,  equícruro. 
ISOTERM.  adj.  y 


Segell  d'  Isona 


ISOTERMAL,  adj   D'igual  temperatura.  Isotermo. 

ISOTERMÍA,  adj.  Igualtat  de  temperatura.  Isoter- 
mía. 

ISQUEM,  A.  adj.  Med.  Que  té  la  virtut  d'  aturar 
la  circulació  de  la  sanen.  Isquemo. 

ISQUEMIA,  f.  Med.  Retenció  o  suspensió  d'un  fluix 
habitual  de  sanch.  Isquemia. 

ISQUIADELF,  A.  adj.  Med.  Monstre  per  isquiadel- 
fia.  Isquladelfo. 

ISQUIADELFIA.  f.  Med.  Monstruositat  de  dos  fe- 
tus  units.  Isquíadelfia. 

ISQUIADÉLFICH,  CA.  adj.  Med.  Que  presenta  'ls 
carácters  de  la  isquíadelfia.  Isquiadélfico. 

ISQUIAGRIA.  f.  Med.  Afecció  poagrosa  a  la  cade- 
ra. Isquiagria. 

ISQUIAL.  adj.  Med.  Referent  al  isquió.  Isquial. 

ISQUIÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Referent  al  isquió. 
Isquiático. 

ISQUIDROSIS.  f.  Med.  Supiessió  del  suor.  Isqui- 
drosis. 

ISQUIOCELE.  m.  Med.  Trencadura  isquiática.  Is- 
quiocele. 

ISQUIÓ.  m.  Med.  Part  inferior  de  les  tres  peces 
que  composen  1' os  innominat  deis  nois.  Isquión. 

ISQUIÓPACH.  ai.  Med.  Monstre  compost  dedos  in- 
dividus  units  per  la  regió  hipogástrica.  Isquiópago. 

ISQUIOPAGIA.  f.  Med.  Unió  de  dos  cossos  peí  hi- 
pogastri.  Ispuiopagia. 

ISRAELITA,  adj.  Natural  de  o  pertanyent  a  Israel. 
Israelita. 

|ISSA!  Náut.  expr.  Pera  issar.  ¡Iza!  ||  Met.  expr. 
Pera  donar  pressa.  Vamos,  pronto. 

ISSABARRE.  Geog.  Poblé  del  antich  Pallars,  prov. 
de  Lleida,  part.  jud.  de  Sort;  té  200  hab. 

ISSAR.  v.  a.  Náut.  Atrissar,  pujar  amunt  algún 
pes.  Izar. 

ISSAR  ELS  GOSSOS    fr.  ABORDAR. 

ISTME.  m.  Llengua  de  térra  entre  dos  mars,  que 
uneix  una  península  al  continent.  Istmo. 

ÍSTMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  istme.  ístmico. 

1STMITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  vel  del  paladar. 
Istmitis. 

ITACÓNICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificatiu  d'  un  ácit 
produit  per  la  descomposició  del  ácit  cítrich  a  una 
alta  temperatura.  Itacóníco. 

ITALIA,  NA.  adj.  Natural  d'  Italia.  Italiano.  || 
Lo  pertanyent  a  aquesta  nació  d'  Europa.  Italiano. 

1TALIANISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  italianisar. 
Italianización. 

ITALIANISAR.  v.  a.  Donar  cert  aire  o  aparenca 
d'  italiá.  Italianizar.  ||  Fer  adoptar  les  maneres  ita- 
lianes.  Italianizar.  ||  v.  r.  Adoptar  1'  accent  italiá. 
Italianizarse. 

ITALIANISME.  m.  Locució  propia  del  idioma  ita- 
liá. Italianismo. 

ITÁLICH,  CA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Itálica,  fundada  per  Escipió  ont  hi  há  avui  Santipon- 
ce.  Itálico. 

ÍTALO-GÓTICH,  CA.  adj.  Calificació  de  la  escrip- 
tura itálica  modificada  péls  goths.  ítalo-gótico. 

ÍTEM.  Veu  presa  del  llatí  pera  distingir  els  capí- 
tols  o  apartáis  d'un  escrit.  ítem,  más,  también, 
asimismo. 

ITERABLE.  adj.  Lo  qu'  és  capas  de  repetirse. 
Iterable. 

ITERACIÓ.  t.  Acte  y  efecte  de  repetir.  Iteración. 

ITERAR,  v.  a.  Ant.  Reiterar,  repetir.  Iterar. 

1TERAT,  DA.  p.  p.  Iterado. 

ITERBITA.  f.  Min.  Nom  d'  un  silicat  d'  itria.  Iter- 
bita. 


84 


IVA 


IZQ 


ITINERARI.  adj.  Pertanyent  ais  camíns.  Itinera- 
rio. ||  m.  Descripció  d'  un  vratge,  y  també  'I  lloch 
deis  pobles  y  camíns  per  ont  s'  ha  de  viatjar.  Itine- 
rario. 

ITIRICIA.  f.  Med.  fel  sobreixit. 

ITRIA.  f.  Quím.  Óxit  d'  itri.  Itria. 

ITRÍFER,  A.  adj.  Min.  Se  diu  de  les  substancies 
minerals  que  contenen  accidentalment  alguna  quan- 
titat  d'  itria.  Itrífero. 

ITROCERITA.  f.  Min.  Varietat  de  fluorur  d'  itri. 
Itrocerita. 

ITROCOLUMBITA.  f.  Min.  Tantalat  d'  itria.  Itro- 
columbita. 

ITROILMENITA.  f.  Min.  Substancia  frágil,  en 
quina  composicíó  hi  entren  l'ácit  ilménich  y  '1  titá- 
nich,  1' itria, 'ls  óxits  de  ceri,  Iantán,  ferro,  urá  y 
manganas,  la  cals  y  una  petita  quantitat  d'  aigua. 
Itroilmenita. 

1TROTANTALITA.  f.  Min.  ITROCOLUMBITA. 

ITTNERITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  y  álcali  de 
alúmina.  Ittnerita. 

IUR.  m.  Ant.  Dret.  poder.  Temps  del  verb  jurar. 

IURADA.  f.  Ant.  Jurament,  fermesa,  promesa. 

IVA  MOSCADA.  Bot.  ALMESCAT.  ||  IVETA. 


IVERN.  m.  Ant.  HIVERN. 

MITG  DEL  ivern.  fr.  Ant.  El  temps  de  mes  cruesa 
del  any. 

IVERNAL.  adj.  Ant.  Cosa  del  hivern,  lloch  ont  al 
hivern  permaneixen  els  remats. 

IVERNAR.  v.  s.  Ant.  Sejornar  al  hivern  a  un  lloch 
determinat. 

IVORI.  m.  Marfil. 

IXART  (Joseph).  Biog.  ( Vegis 
yxart,  Joseph). 

IXODI.  m.  Zool.  Aracnit  del  or- 
dre  deis  ácarits,  compost  de  moltes 
nienes  parasites  deis  animáis  do- 
méstichs.  Ixodo. 

IXORA.  f.  Bot.  Plantes  dicotiledo- 
nies  de  la  familia  de  les  rojacies,  ab  flors  compler- 
tes,  monopétales  y  regulars.  Ixora. 

IZCHACQ  (Ben  Rubén).  Biog.  Pintor  jueu  famós, 
natural  de  Barcelona.  Vivía  al  sigle  XI  y  escrigué  no- 
tables obres  en  hebreu,  les  quals  foren  publicades  a 
Venecia  al  sigle  XVI!. 

IZQUIERDO  Y  CAPDEVILA  (Fra  Joan).  Biog.  R2- 
lligiós,  fainos  predicador  y  escriptor  apologétich,  na- 
tural de  Camprodón.  Va  morir  ais  comentos  del 
sigle  XIX. 


Ixodi 


*    * 


ar 


J.  Aquesta  lletra  's  produeix  tenint  la  boca  un 
poch  oberta,  separats  els  llavis,  molt  aderida  la 
Mengua  ais  maxilars  superiors  a  la  part  lateral  y 
mitja  y  '1  vel  del  paladar  alcat.  En  tal  disposició  al 
sortir  1'  aire  sonor  resulta  la  y  a  causa  d' una  mena 
de  frech  que  porta  ressonancia  al  despendre's  la 
llengua. 

J.  f.  El  signe  tipográfich  ab  que  's  representa.  J.  || 
La  meteixa  en  metall  pera  gravarla.}.  ||  Planxeta 
de  llauna,  llautó,  cartró,  etc.,  pera  estampar  aqueixa 
lletra.  J.  ||  En  les  inscripcions  se  confón  a  voltes  ab 
la  I.  ||  Abreviatura  de  Jesús  en  J.  C,  Jesucrist,  y 
J.  M.  J.,  Jesús,  María,  Joseph.  ||  Abreviatura  de  Joan, 
en  J.  B.,  Joan  Batista. 

JA.  adv.  t.  Pera  denotar  temps  passat.  Ya.  || 
Temps  present,  fent  relació  al  passat,  cóm:  ¡a  fio  en- 
tench.  Ya.  ||  Denota  temps  futur,  cóm:  ja'n  parla- 
ren!. Ya.  ||  Luego,  immediatanient,  cóm:  ia  vinch.  Ya. 
||  Conjuncció  que  s'usa  repetida  en  dues  o  mes  ora- 
cions  o  membres,  cóm:  ya  és  a"  una  opinió,ja  a"  una 
altra.  Ya.  II  interj.  Pera  denotar  que 'ns  recordem 
d'  alguna  cosa.  Ya.  ||  interj.  De  despreci  ab  que  do- 
ném  a  entendre  que  no  fem  cas  o  no  creyem  lo  que 
ens  diuhen.  Ya.  ||  S'usa  pera  concedir  o  apoiar  lo 
que 'ns  diuen,  cóm:  ja  's  veu.  Ya,  es  claro.  ||  Indica 
recordarse  d' alguna  cosa.  Ya,  sí.  ||  interj.  De  des- 
preci. Ya.  ||  Pera  concedir  o  apoiar.  Ya.  ||  Partícula 
supositiva.  Ya,  sea  así. 

JA  AVUI  SE  SON  ACAVATS  MOS  CONTENTS.  fr.  Fá 
alusió  a  les  impressions  solertes  per  causa  d'  una 
forta  pena  o  contrarietat.  Se  acotaron  mis  satisfac- 
ciones, mi  bien,  mi  gozo,  etc. 

JA  desde  minyó.  Expr.  Referintse  a  condició,  geni 
o  aptituts  distintives  d'  algún  subgecte.  Desde  jo- 
ven, desde  niño. 

JA  estona  ha.  Expr.  Se  refereix  a  un  fet  esdevin- 
gut.  Hace  rato. 

JA  he  acavat  el  NEGOCi.  Expr.  Denota  haver  arri- 
vat  al  fí  o  conclusió  d'  alguna  cosa.  He  terminado 
el  asunto. 

¡JA,  JA!  interj.  Que  té  diíerents  usos,  pero  sempre 
indicant  que  no  's  creu  o  's  posa  en  dupfe  lo  que  un 
altre  diu;  no  obstant  de  que  cada  significació  podría 
tindre  varis  sinónims,  en  castellá  's  tradueix  gene- 
ralment:  ¡Ya,  ya! 

¡JA,  ja,  ja!  interj.  Ab  que  's  representa  la  rialla. 
¡Ja,  ja,  ja! 

JA  V  HA  DEIXAT  LA  FEBRE.  Expr.  Referintse  en  son 
recte  sentit  a  la  millora  d'  un  malalt,  o  al  haverse  so- 
segat  alguna  persona  o  cosa.  Le  pasó  la  calentura; 
cedió  la  fiebre. 

JA  quant.  Expr.  Pera  refermar  en  sentit  afírmatíu. 
Cuando. 

JA  QUE.  Expr.  En  suposició.  Ya  que,  puesto  que, 
supuesto  que. 

JA  QUE  NO  SÍA  AIXÓ,  AL  MANCO  SERA  ALLÓ.  Expr. 
En  son  sentit  recte,  pera  definir  un  fet,  una  cosa  etc. 
Si  no  fuera  uno,  será  otro. 

JA  VULL  ACAVAR  PERA  NO  ÉSSER  MES  LLARCH.  Expr. 


Pera  denotar  que  vol  acavarse  una  relació,  un  dis- 
curs,  un  escrít.  Voy  á  terminar. 

JABALAMBRE  (Serra  de).  Orog.  Serra  que  hi  lia 
entre  la  prov.  de  Valencia  y  la  de  Terol. 

JABALÍ,  m.  Mot  castellanisat.  (V.  PORCH  SEN- 
GLAR). 

JABARDEJAR.  v.  a.  Fer  les  abelles  la  segona 
cría. 

JABART.  m.  La  segona  cría  que  fan  les  abelles. 

JACARILLA.  Geog.  Vileta  de  la  prov.  d'  Alacant, 
part.  jud.  y  bisb.  de  Oriola;  és  a  la  vora  del  riu  Se- 
gura y  té  624  hab. 

JACAS  (Armengol).  Biog.  Relligiós  distingit.  Nat 
a  Barcelona;  rnort  a  Manila  (Filipines)  1'  any  1897. 
Primer  prefecte  del  actual  colegí  de  la  Companyía 
de  Jesús  a  Barcelona;  fundador  del  Apostolat  de  la 
Oració  a  Catalunya;  predicador  eloqüent;  missioner 
zelós  y  actiu. 

—  (LLEONART).  Biog.  Escriptor  y  metge,  probable- 
ment  fill  d'  Empuries,  qui  a  mitjans  del  sígle  xvi  pu- 
blicava  bastantes  obres  de  medicina.  Va  traduir  al 
llatí  dos  llibres  de  Galeni  (De  prcecognitione,  1540,  y 
De  purgatione,  1542).  D'  obres  seues  origináis,  també 
Matines,  va  publícame  a  Venecia  (1533),  a  Basilea 
(1563  y  1564),  a  Pisa  (1615),  ademes  d'  altres  estam- 
pades  en  els  anys  1537  y  1552. 

JACCÍ.  m.  Ant.  JACINTO.  ||  Pedra  preciosa.  Ja- 
cinto. 

JACETANS.  m.  pl.  s.  y  adj.  Habitants  d'  Espanya 
deis  encontorns  de  Jaca,  segons  la  geografía  antiga. 
Jacetanos. 

JACH.  f.  Ter.   A  Ibiga,  a  Urgell  y  a  altres  indrets 
de  la  prov.  de  Lleida    se   diu    aixís    del 
gech.  Chaqueta. 

JACINA.  f    Barbacana  de  les  teulades. 

JACINT.  m.  Ant.  JACINTO. 

JACINTINA,  f.  Min.  Pedra  fina  pare- 
guda  al  jacinto.  Jacintina. 

JACINTINI,  A.  adj.  Análech  al  jacinto. 
Jacintíneo.  ||  Propi  del  meteix.  Jacin- 
tino. 

JACINTO,  m.  Min.  Nóm  de  tres  me- 
nes  de  pedrés  fines:  una  de  color  de  ta- 
ronja,  altra  de  girassol  y  altra  de  pon- 
cém.  Jacinto.  ||  Bot.  Planta  de  cabega, 
que  fa  les  flors  purpuries,  blaves  o  blan- 
ques.  Jacinto.  ||  JUNQUILLO.  ||  ni.  Nóm  pro- 
pi d'  home.  Jacinto.  Jacinto 

JACME.  m.  Ant.  JAUME. 

JACO.  Ant.  GIPÓ.  ||  Jubón.  ||  Ter.  vulg.  Cops,  un 
fart  de  llenya.  Golpear  con  fuerza. 

JACOB,  n.  p.  JAUME. 

JACOB  (Ben  Machir  ben  Tibbon).  Biog.  Astró- 
lech  y  filosoph  jueu  que  va  néixer  a  Montpeller  a 
les  mitjaníes  del  sigle  xm.  Va  estudiar  a  Lund,  habi- 
tant  a  Si  villa  y  a  Córdova.   Va  traduir  al  hebreu  al- 


86 


JAF 


JAN 


gimes  obres   del   alarb,  tractant  d'  astronomía  y  de 
matemátiques. 

JACOBÍ,  NA.  adj.  Nom  ab  que  's  designa  ais  par- 
tidaiis  de  Robespierre  tractant  de  la  revolució  fran- 
cesa, y  també  ais  republicans  unitaris. 
JACOLÍ.  m.  Vi  agros. 

JACOMART  (o  bé  Jaume  el  valencia).  Biog.  Pin- 
tor reial  valencia,  de  mitjans  del  sigle  XV.  Sembla 
haver  estat  el  primer  artista  que  va  pintar  al  oli  a 
Valencia.  Alfons  V,  volguent  que  no  mes  pintes  per 
ell,  va  obligarlo  a  passar  a  Nápols  (1442),  ont,  per 
ordre  del  rei,  va  retocar  tres  testes  del  quadro  La 
adorado  deis  Reis,  obra  d'  un  artista  alemany,  a  fí 
de  retratar'hi  a  Alfons  V  y  a  dos  cavallers  de  la  cort 
reial.  Son  ben  escasses  les  i  oficies  que  's  teñen  de 
aquest  artista  notable.  Un  quadio  d'  ell  guardat  en 
el  Museu  de  Venecia  y  altre  que  hi  ha  en  el  de  Berlín 
están  firmats:  Jaume  valencia. 

JÁCOME  (Mestre).  Biog.  Savi  navegant  mallorquí. 
Vivía  entre  les  derren'es  del  sigle  xiv  y  principis 
riel  XV.  Era  tan  entes  en  fer  cartes  de  navegar  y 
aparells  de  la  ciencia  náutica,  que  1'  infant  Enrich  de 

Portugal  se  1'  en- 
dugué  a  practicar 
l'ensenyanga  en  la 
Academia  de  Sa- 
gres, envers  1'  any 
1415. 

JACONÁS.f.  Tei- 

xitfídecotó,blanch 

o  estampat,  que  a 

mitjansdelsiglexix 

s'  usava  molt  pera 

trajos  y  roba  d'  us. 

JACQUET.   m. 

Joch    de    daus   que 

se  juga  en  dues  tau- 

les,  formant  caixa, 

essent  els  tantos 

les  Htxes  de  les  dames  que  van  ab  el  joch  de  jac- 

quet.  Jacquet. 

JACTANCIA,  f.  Vanitat,  vanagloria.  Jactancia.  1| 
Alabanza  propia,  presumpció.  Jactancia. 

JACTANCIÓS,  A.  adj.  Arrorant,  orgullos,  pre- 
sumptuós.  Jactancioso,  fanfarrón. 

JACTARSE,  v.  r.  Vanagloriarse.  Jactarse. 
JACULATORI,   A.  adj.    Breu  y   fervorós.  Jacula- 
torio. 

JACULATORIA,  f.  Oració  breu  y  fervorosa.  Jacu- 
latoria. 

JADE.  m.  Miner.  Mena  de  feldespat;  pedra  dura, 
verda  o  blanquinosa  ab  visos  morats;  és  un  compost 
de  sílex,  cals,  potassa,  sosa  y  óxit  de  ferro.  Jade. 
JAD1LLAR.  ler.  Arañes.  Afemar  ab  el  bestiar. 
JAENT.  m.   La  inclinado  que  preñen   les  persones 
o  animáis  al  jaure  o  bé  les  coses  immaterials.  Hábito. 
AGAFAR  O  pendre  'L  jaent.  fr.  Aplanarse,  posarse 
en  regla.  Amoldarse. 

JAFER  (Guillem).  Biog.  Home  de  liéis,  valencia, 
molt  famós,  que  vivía  en  el  sig'e  XIV  y  principis 
del  XV.  Jurat  de  Valencia  durant  els  anys  1388  y 
1395.  La  ciutat  va  delegarlo  pera  representarla  en 
les  Corts  de  Monteó  de  1'  any  1388.  Era  senyor  del 
llogaret  d'  Alfara,  que  's  va  vendré  a  Bonifaci  Fe- 
rrer,  germá  de  Sant  Yicents,  per  trenta  cinch  mil 
sous.  En  Jafer  va  escriure,  en  colaboració  d'  Arnau 
Joan,  Uetrat  de  renóm,  la  obra:  Lectura  solemnis  su- 
per  Foros  Regni  Valentía;,  Jacobi  el  Alphonsi  Regum, 
etcétera. 

JAFRA.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  d'  Olivella, 
piov.   de  Barcelona. 

JAFRE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y  part.  jud. 
de  Girona;  és  a  la  vora  del  riu  Ter  y  té  493  liab. 


Joch  de  Jacquet 


JAFUDA  (R.)  Biog.  Esciiptor  jueu,  famós,  natural 
de  Barcelona.  És  autor  d'  una  traducció  catalana, 
feta  per  ordre  del  rei  En  Jaume  d'  Aragó,  sobre  má- 
ximes y  sentencies  deis  grans  filosophs,  extretes  deis 
llibres  serraíns.  Era  fill  del  savi  Levi  Barzili.  Son 
nó ni  se  trova  ortografiat  també  Jehudah. 

JAGUAR,  m.  Zoo!.  Fera  carnívora  del  genre  gat. 
Jaguar. 

JAIENT.  m.  Ter.  Blanes.  Pega  pera  apoiar  les  tau- 
les  superíors  a  les  naus. 

JALANCE.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  d'  Ayora;  és  a  la  vora  del  riu  Júcar 
y  té  2,114  hab. 

JALÓN.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Denia;  és  a  la  vora  del  riu 
Gorgoso  O  Jalón  y  té  2,974  hab.  ||  —  (RIU).  Hidrog. 
Riu  de  la  prov.  d'  Alacant.  V.  GORGOSO. 

JAMANCI,  A.  adj.  Famolench,  descamisat.  Hom- 
brón,  descamisado.  ||  Bullanguer.  Bullanguero.  I1 
Nom  que  s'  apropiara  ais  revolucionaris  centralistes 
de  V  any  1843. 

JAMANCIA.  Hist.  Revolta  comentada  a  Barcelona 
el  2  de  Septembre  de  !  843,  péls  partidaris  de  la  Junta 
Central.  Les  tropes  del  govern  posaren  s  i  tí  a  Barce- 
lona, realisantse  proeses  de  valor  péls  sitiats,  entre 
quines  cal  recoidar  les  defenses  del  baluart  del  Mitg- 
día  y  1'  atach  de  la  Ciutadela.  El  19  de  Novembre  va 
rendiise  la  plaga  al  general  Sanz,  que  va  entrar  a 
Barcelona  ab  1'  exércit  el  día  20  del  meteix  mes. 

JAMAY.  adv.  t.  MAY. 

JAMBA,  f.  Vulg.  Cama,  dientse  especialment  quan 
se  tracta  d'  una  caminada  llarga.  ||  Dona  aixerida.  |i 
Bromejar. 

JÁMBICH.  m.  Peu  de  vers  llatí.  Yámbico. 

JAMÉ.  Bot.  Varietat  de  llessamí  conreuat. 

JAMES    adv.  t.  MAY. 

JAMESON1TA.  f.  Min.  Sulfat  d'  antimoni  y  de 
plom.  Jamesonita. 

JAMMAR  (Joan  Pau).  Biog.  Home  de  liéis.  Natu- 
ral de  Barcelona;  vivía  en  la  primera  meitat  del  si- 
gle xvn.  Va  exercir  setse  anys  la  cátedra  de  dret  a 
Barcelona.  Era  aixís  meteix  assessor  de  la  ciutat, 
conciliari  regi  y  jutge  assessor  general  de  Catalunya. 
Mes,  va  perdre  tots  aquestos  cárrechs  en  la  guerra 
del  any  1640,  per  haverse  fet  partidari  de  la  causa 
castellana.  El  rei  Felip  IV,  va  retornarli  els  oficis 
aquells  en  1'  any  1652.  Existeixen  fetes  d'  ell  y  es- 
tampades,  tres  obres  llatines  de  jurisprudencia  cata- 
lana. 

JAN.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Joan.  Juan. 

ÉSSER  UN  bon  JAN.  ft.  Ésser  pacífich,  ésser  de  bona 
pasta.  Ser  un  buen  Juan  ó  un  Juan  de  buena  alma. 

JANA  (La).  Geog.  Vila  de  la  prov  de  Castelló, 
bisb.  de  Tortosa,  part  jud.  de  Sant  Mateu;  és  a  la 
vora  del  riu  de  Benicarló  y  té  2,326  hab. 

JANER.  m.  El  primer  mes  del  any.  Enero. 

ALJANER  CADA  OVELLA  AB  SON  CORDER,  SI  NO  A  LA 
TRIPA,  al  BRAGUER.  Ref.  En  Enero  cada  oveja  con  su 
cordero. 

A1GUA  AL  JANER,  TOT  V  ANY  VA  BÉ.  Ref.  Agua  de 
Enero  todo  el  año  tiene  tempero. 

AIGUA  DE  JANER,  OMPLE  BOTES  Y  GRANER.  Ref.  Agua 
de  Enero,  cada  gota  vale  un  dinero. 

JANER  MULLAT,  BÓ  PÉL  CAMP,  MAL  PÉL  REMAT.  Ref. 
S'  enién  en  sentit  directe.  Enero  mojado,  bueno  para 
el  trigo,  malo  para  el  ganado. 

EL  MES  DE  JANER  ÉS  COM  EL  BON  CAVALLER.  Ref. 
Vol  dir  que  no  fá  variacions,  que  tal  com  comenca 
acava.  Enero  es  como  buen  caballero. 

MENTRES  EL  JANER  PASSA,  DE1XA  LA  CACA  Ref.  En 
Enero,  ni  galgo  lebrero  ni  balcón  perdiguero 

NO  HI  HA  BON  JANER  QUE  NO  DEIXI  LES  BOTES  PLE- 
NES  PÉL  FEBRER.  Ref.  AIGUA  AL  JANER,  etc. 


JAN 


JAR 


8¡7 


PLUJA  PÉL  JANER,  BLAT  A  LA  SITJA  Y  VÍ  AL  CELLER. 
Re).  A1GUA  DE  JANER,  etc. 

TRONS  PÉL  JANER,  DESEMBRAQA  'L  GRANER.  Ref. 
Pera  ficar  'hi  la  nova  cullita,  que  será  bona.  Si  true- 
na en  Enero,  apontona  el  granero;  si  en  Enero  oyes 
tronar,  ensancha  el  granero  y  agranda  el  pajar. 

JANER  (Francesch).  Biog.  Artista  cátala.  Mestre 
íuster  veí  de  Barcelona  en  el  primer  ters  del  si- 
gle XV.  Eli  y  un  altre  mestre  fuster,  de  nom  Lloren? 
Rexach,  varen  obrar  les  magnifiques  cadires  del  chor, 
al  mitg  de  la  iglesia  de  Sta.  María  del  Mar,  a  Barce- 
lona, en  1'  any  1424. 

—  (florenci).  Biog.  Escriptor  molt  erudit.  Nat  a 
Barcelona  1'  any  1831;  mort  en  1877.  Va  fer  la  carrera 
de  liéis;  era  oficial  del  Consell  Reial,  del  Ministeri 
de  la  Governació  y  pertanyja  al  Cos  d'  Arxivers,  B¡- 
bliotecaris  y  Antiquaris.  És  autor  de  molts  estudis 
histórichs  y  de  monografíes,  sobressurtint  per  sa  im- 
portancia les  dues  obres:  Condición  social  de  los  mo- 
riscos en  España,  causas  de  sa  expulsión  y  consecuen- 
cias que  ésta  produjo  en  el  orden  económico  y  político 
(Madrid,  1857);  Examen  de  los  sucesos  y  circunstan- 
cias que  motivaron  el  Compromiso  de  Caspe  y  juicio 
crítico,  etc.,  etc.  (Madrid,  1855).  Ademes  va  dirigir  la 
gran  Biblioteca  de  Autores  españoles  d'  en  Rivade- 
neyra. 

—  (jaume).  Biog.  Escriptor  luliá  y  relligiós,  de 
fináis  del  sigle  XV  y  principis  del  XVI.  Era  monjo  de 
Santes  Creus.  Va  ensenyar  1'  art  luliá  en  les  Univer- 
sitats  de  Lleida,  Barcelona  y  Valencia,  aixís  com 
també  a  Sivilla,  per  privilegi  del  rei  Ferrán  el  Caió- 
lich.  L'  any  1506  va  fef  estampar  1'  Ars  Metaphisica- 
le.  És  autor  de  la  importantíssima  obra  llatina:  Trac- 
tatus  de  ordine  natura;,  etc.,  etc.  (Valencia,  1506). 

—  (N).  Biog.  Esculptor  mallorquí  del  sigle  XVI.  De 
jovenet  se  1'  endugué  a  Valencia  el  P.  Antist,  execu- 
tant  allá,  en  1586,  el  St.  Crist  de  la  capella  del  Pri- 
vilegi, en  els  predicadors  d'  aquella  ciutat.  En  1584 
havía  travallat  altre  St.  Crist,  en  tamany  natural, 
que's  guarda  a  Mallorca  y  está  firmat  del  artista. 

—  Y  BERTRÁN  (feliu).  Biog.  Metge  y  excelent  es- 
cr'ptor  cátala.  Nat  a  Vilafranca  del  Penadés  1'  any 
1781;  mort  en  1865.  Catedrátich  de  la  Universitat  de 
Cervera  (1807);  després  en  la  de  Barcelona,  fins  1'  any 
1847,  que,  tenint  ja  fama,  va  ésser  'no  en  la  de 
Madrit;  havent  format  part  del  Consell  d'  Instrucció 
pública  desde  '1  1848.  Va  exercir  la  ense:;yan<¿a  du- 
rant  cinquanta  cinch  anys.  Va  escriure  una  xeixante- 
na  de  travalls ,  haventne  publicáis  uns  quaranta, 
essent  memorables.  Elogio  histórico  del  doctor  Fran- 
cisco Bahy;  Idea  de  una  bibliografía  crítico-médica 
(1841);  De  los  viajes  médicos  (1844);  Vindicación  de  la 
filosofía  española  en  el  siglo  XVI  y  un  complement  de 
la  meteixa  tractant  de  la  familia  deis  Salvadors; 
Tratado  elemental  completo  de  moral  médtca  (1847); 
Memoria  sobre  el  eclecticismo  filosófico  y  literario 
(1846);  Tra'ado  general  y  particular  de  las  calenturas 
(1861);  Unidad  nativa  del  género  humano  (1864);  etc. 

JANERU.  Vulg.  Nom  que  a  molts  pobles  de  la  costa 
de  llevant,  s'  apropia  a  la  capital  del  Brasil  y  a  les 
procedencies  d'  aquell  estat  americá. 

JANET.  n.  p.  Diminutiu  de  Jan.  Juanito. 

JANÍ  A,  f.  Min.  Mena  de  coralina.  Janía. 

JANICEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  del  janiceps. 
Janicefalia. 

JANICEPS.  m.  Med.  Monstre  que  té  dos  caps  ab 
dues  cares  oposades.  Janiceps. 

JANOÉ  (Bartomeu).  Biog.  Heretge  y  escriptor  ma- 
llorquí del  sigle  XIV.  Envers  1'  any  1360  donava  a 
coneixer  sos  escrits,  De  advenía  Antichristi,  en  els 
quals  seguía  les  petjades  d'  Arnau  de  Vilanova,  en- 
senyant  que  1'  Anticrist  y  sos  deixebles  apareixeríen 
el  día  de  Pasqua  granada  del  any  1360;  acavantse 
desde  aleshores  el  sacrifici  de  la  missa  y  tot  altra 
cerimonia  ecclesiástíca;  que  *ls  fidels  pervertits  per 
1'   Anficrist  mai   mes    se    convertiríen,   portant   una 


marca  en  la  má  o  en  el  front,  qu'  ell  los  hi  estampa- 
ría. Els  escrits  d'  en  Janoé  varen  ésser  reprovats  a 
Barcelona  per  1'  inquisidor  Eymerich;  haventsen  re- 
tractat  son  autor. 

JANOT.  n.  p.  Diminutiu  despectiu  de  Jan.  Juan- 
lio.  II  Apocat,  mitj  tonto.  Juandamas. 

JANSENISME.  m.  Doctrina  o  secta  de  Janseni,  que 
consisteix  en  interpretar  les  opinions  de  Sant  Agustí, 
establint  la  predestinado.  Jansenismo. 

JANSENISTA,  m.  Qui  segueix  la  doctrina  de  Jan- 
seni, bisbe  d'  Ipre.  Jansenista. 

JANSENÍSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  jansenis- 
tes  o  al  jansenisme.  Jansenístico. 

JANTAT.  m.  Quím.  Sal  produida  per  la  combina- 
do del  ácit  jántich  ab  una  base.  Jantato. 

JÁNTICH.  adj.  Quím.  Denominado  d'  un  ácit  que 
té  la  propietat  de  fer  precipitar  moltes  sais  en  groen. 
Jántico. 

JANTINA.  f.  Materia  que  hi  ha  a  la  gransa  y  és  la 
que  1¡  dona  '1  color  vermell.  Jantina. 

JANTITA.  f.  Min.  Mineral  de  color  groch  un  poch 
verdós,  que  's  composa  de  sílice,  alúmina,  sal,  mag- 
nesia y  óxit  de  ferro.  Jantita. 

JANTOCÓN.  m.  Min.  Sulfur  de  plata  y  arsénich 
que  cristallisa  en  lamines  exagonals  molt  primes  y 
en  cristalls  petits.  Jantocón. 

JANTOFILLITA.  f.  Min.  Varietat  de  seibertita. 
Jantofillita. 

JANTOPICRINA.  f.  Quím.  Substancia  cristallisa- 
ble  que  s'  obté  de  la  escorca  d'  una  planta  del  genre 
xantóxil.  Jantopicrina. 

JAPERUT.  m.  Ter.  ibicench.  Geperut.  Jorobado. 

JAPONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  al 
japó,  imperi  de  l'Asia.  Japonés,  japonense,  japón. 

JAPÓNICH,  CA.  adj.  Calificado  d'  un  cos  ácit  pol- 
sós,  negre,  que  's  disol  ab  aigua  bullenta  y  's  depo- 
sita pél  refredament  del  líquit.  Japónico. 

JAQUE,  interj.  Al  jocH  d' escachs,  és  la  veu  ab  que 
s'  avisa  al  rei  qu'  está  ferit,  pera  que  mudi  de  lloch 
y  's  lliuri  del  mate.  Jaque;  jaque  y  mate. 

JAQUEJADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  jaqueja  o  lo  que 
jaqueja.  Jaqueador. 

JAQUEJAR.  v.  a.  Donar  jaque  jugant  ais  escachs. 
Jaquear. 

JAQUIR.  v.  a.  Ant.  deixar,  llencar.  ||  penetrar. 

JAQUIT,  DA.  p.  p.  DEIXAT,  DESAMPARAT. 
JAQUOTOT  (Joaquím).  Biog.  Metge  y  poeta  fes- 
tiu  mallorquí.  Nat  a  Palma.  Ha  estat,  en  la  illa,  un 
deis  metges  mes  acreditats.  Havent  enviudat  y  tenint 
filis,  va  ferse  capellá.  Finíen  sos  díes  pél  Febrer  del 
any  1813.  Ademes  de  les  seues  poesíes  festives,  és 
autor  d'  alguns  estudis  de  medicina,  entre  els  quals 
hi  ha  una  Breve  instrucción  del  modo  y  medios  de  so- 
correr á  los  muertos  aparentes  que  se  llaman  asphiti- 
cos  (Palma,  1779)  feta  en  colaborado  deis  doctors 
Llabrés  y  Evinent,  escrita  en  mallorquí  y  en  castellá. 
Va  reproduirse  a  Murcia. 

JARACO.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Gandía;  és  prop  del  mar,  té  es- 
tado de  F.-C.  y  1,456  hab. 

JARAFUEL.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Ayora;  és  a  la  vora  de  la  riera 
de  la  Laguna  y  té  2,174  hab. 

JARDi.  m.  Hort  de  recreu.  Verjel,  jardín.  ||  Lloch 
comú  o  necessaria  de  les  embarcacions.  Jardín.  || 
Met.  Cosa  deliciosa  y  hermosa  a  la  vista.  Jardín.  || 
Cosa  de  diferents  colors.  Jardín. 

JARDINATGE.  m.  Art  de  conreuar  els  jardins. 
Jardinería. 

JARDINER,  A.  m.  Qui  cuida  algún  jardí.  Jardi- 
nero. 


88 


JAU 


JAU 


Jas  de  pastor  ais  Pirineus 


JARDINERA,  f.  Carruatge  de  quatre  rodes  y  qua- 
tre  assentos,  lleuger,  descobert,  y  quina  caixaésfeta 
de  jonchs.  Jardinera. 

JARDINERÍA,  f.  JARDINATGE. 
JARDINET.  m.  dim.  Jardinito,  illo. 
JARRA,  f.  Gerra. 
JARRET.  m.  Pomell  de  flors. 

JAS.  m.  Llit  o  altra  cosa  demunt  de  la  que  s'  hi 
dorm.  Yacija.  ||  Fullaraca  que  's  recull  al  bosch  pera 

que  hi  geguin  els 
animáis  y  's  con- 
verteixi  en  fems. 
Cama.  ||  Paratge 
ont  sol  en  jaure 
els  animáis.  Ca- 
ma. I!  Senyal  que 
deixa  sobre  la  té- 
rra loque  hi  há  es- 
tat  algún  temps. 
Jacilla.  ||  PENCA. 
||  Expr.  fam.  ter. 
Ab  la  que  's  diu 
a  algú  que  pren- 
gui  lo  que  se  li 
dona.  Toma.  ||  Ter.  Moya.  JAS  DEL  GARRÍ.  Lloch  ont 
reposen  els  porchs. 

jas  DE  pastor.  Barraca  ont  se  queden  els  pastors 
y  els  excursionistes  ais  Pirineus. 

FER  EL  JAS.   fr.  Met.  Disposar  les  coses  industrio- 
sament   pera    conseguir   algún    fí.    Mullir,   hacer   la 
cama. 

PREPARAR  EL  JAS.  fr.   Met.  y   fam. 
FER  EL  JAS. 
JASER.  v.  a.  JEURE. 
JASIONA.    Bot.   Plantes  campanu- 
lacies. 

JASPACAT.  ni.  Min.  Pedra  precio- 
sa composta  de  jaspi  vert  y  d'  ágata. 
Jaspacato. 

JASPE,  m.  Pedra  preciosa  de  dife- 
rents  colors,  que  admet  un  puliment 
y  Ilustre  hermosíssim.  Jaspe. 
JASPEAR.  v.  a.  y 
JASPEJAR.    v.    a.    Pintar   imitant 
els  colors  del  jaspe.  Jaspear. 

JASPEJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Jas- 
peado. 
JASPI.  m.  Jaspe. 
JASSER.  Bot.  V.  PALMERA. 

JÁSSERA.  f.  Arq.  La  viga  travessera  que  n'aguan- 
ta  d'altres  de  mes  petites.  Jácera,  solera. 
JASSUT.  adj.  Pres. 
JÁTIVA.  Geog.  Vegis  XATIVA. 
JATROFAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  jatró- 
iich  ab  una  base.  Jatrofato. 

JATROFI.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  deles  eufor- 
biacies.  Jatrofo. 

JATRÓFICH,  CA.  adj.  Calificatiu  d' un  ácittretde 
la  llevor  del  jatrofi.  Jatrófico. 
JATSESÍA.  conj.  Ant.  y 

JATSÍA.    conj.   Ant.  Encara   que,  no  obstant.   No 
obstante,  aunque,  como  sea,  caso  que. 
JATSÍA  QUE.  Expr.  Posat  que.  Ya  sea  que. 
JAUD.   Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Elda,  prov.  de 
Alacant. 
JAUFRE.  m.  Nom  propi  d'  home.  Jofre. 
JAUMANDREU  (Eudalt)   Biog.  Sacerdot  cátala  de 
la  primera  meitat  del  sigle  XIX.   Autor  del    primer 
tractat  d'  economía  política  original  fet  a  Espanya. 
Curso  elemental  de  economía  política  con  aplicación  á 
la  legislación  económica  de  España,  dos  vol.  4t.  Bar- 
celona 1836  y  Rudimentos  de  economía  política,  Bar- 


Jasiona 


celona  1836).  A  Barcelona  va  ésser  mestre  d'aquesta 
assignatura  en  les  escoles  de  la  Junta  de  Comers, 
guanyant  fama  y  treient  bons  deixebles.  En  la  me- 
teixa  institució  va  encarregarse  de  les  classes  de 
Constitució  (1820),  donchs  sentía  entussiasme  per  la 
política  Iliberal.  Queden  molts  escrits  d'ell  interes- 
sants  al  país,  al  dret  y  a  la  historia. 

—  (JOAN).  Biog.  Il-llustrat  y  entussiasta  defensor 
del  travall  nacional,  que  va  ésser  una  de  les  figures 
remarcables  de  la  Junta  de  fabriques  de  Catalunya  a 
les  niitjaníes  del  sigle  XIX  y  fundador  del  Instituí  in- 
dustrial, a  quina  corporació  va  prestar  servéis  relle- 
vants.  Eli  va  organisar  1'  exposició  de  Barcelona  en 
1850,  prestant  sempre  les  seues  energíes  a  tots  els 
propósits  que  a  1'  esclat  de  la  producció  catalana  se 
referissen.  Va  ocupar  cárrechs  importants,  desempe- 
nyantlos  ab  marcat  desinterés,  sempre  mogut  del 
lloable  y  patriótich  desitx  d'  afavorir  el  desvetlla- 
ment  de  la  propia  industria. 

JAUME.  ni.  Nom  propi  d'home.  Santiago,  Jaime. 

JAUME  I  D'ARAGÓ  (el  Conqueridor).  Biog.  Fill 
de  Pere  I  de  Catalunya  y  de  la  reina  María.  Nat  a 
Montpeller  1'  any  1208;  mort  a  Valencia  en  1276. 
Orfe  de  pare  ais  cinch  anys,  recios  dos  anys  y  mitg 
al  castell    de  Moneó,  resistint  un  siti,  víctima  d'  in- 


Segell  reial  gran,  usat  per  En  Jaume  1  er  d'Aragó  després 
de  la  conquista  de  Mallorca  y  de  Valencia. 

Cara:  (D'un  document  del  arxiu  municipal  de  Barcelona 
1267;. 

Revers:  (Segons  documents  del  monastir  de  Poblet,  ser- 
váis al  arxiu  nacional  historien  de  Madrit). 

trigues  deis  nobles  y  d'  envejes  deis  parents,  va  co- 
mentar a  regir  1' any  1216,  tenint  de  manifestar  en 
sa  infantesa  la  intelligencia  y  el  braó  que  caracteri- 
saren  sa  llarga  y  atrafegada  vida.  Casat  r  any  1221 
ab  Leonor  de  Castella,  en  1229  co  quistava  el  regne 
de  Mallorca  ab  un  estol  de  divuit  mil  homes;  1'  any 
1238  reconquistava  Valencia,  dominant  en  tot  son 
regne.  Y  pera  teñir  F  enemich  lluny  de  fronteres,  en 
1266  conquistava  el  regne  de  Murcia,  entreaantlo  a 
Castella  pera  que  '1  conserves.  Al  any  següent  se 
embarcava  ab  vint  mil  homes  pera  conquistar  la 
Terra  Santa;  empró  una  tempestat  desfeta,  de  llarga 
durada,  li  priva  de  seguir  navegant.  Va  intervindre 
en  la  guerra  sostinguda  pél  reí  de  Franca  y  el 
comte  de  Foix.  Ajudant  al  reí  de  Fec,  va  apoderarse 
de  la  plaga  de  Ceuta,  cremant  les  naus  que  hi  havía 
en  el  port.  Va  guanyar  trenta  batalles  campáis  y  fun- 
da dues  mil  iglesies.  En  el  Concili  de  Lyó  (1274)  va 
tindre  una  entrada  solemne,  havent  setial  al  costat 
dret  del  papa  Gregori.  En  Jaume  I  és  el  mes  gran  rei 
del  mon;  en  ell  se  resumeixen  els  ideáis  del  sigle 
xm.  La  seua  política  traspúa  en  aquestos  mots:  Deu 
estima  ais  reís  qu' estimen  ais  seus  pables.  Legisla- 
dor tracut  y  gran,  va  fer  obra  d' alta  trascendencia, 
d'  una  part  afavorint  la  riquesa  del  país  fonientant 
el  comers  y  navegació,  y  d'  altra  part  donant  lliver- 
tats  a  viles  y  pobles,  sustrayentlos  de  les  urpes  del 
poder  feudal,  quines  ales  va  saber  tallar.  És  en  Jau- 
me I  qui  va  fundar  la  memorable  institució  anome- 
nada  Consell  de  Cent,  que  regía  a  Barcelona  (1257) 
que  bastaría   a    fer  la   gloria  d'un   regnat.  En  son 


JAU 


JAU 


89 


temps  va  pendre  eos  el  Llibre  del  Consolat  de  Mar, 
que  diirant  tnolts  sigles  ha  servit  de  patró  pera  fer 
les  liéis  marítimes  del  mon  civilisat.  Y  aleshores 
també,  ab  1'  esperit  democrática  d'  aquell  rei,  apa- 
reixíen  les  institucions  gremials.  Va  fer  moltíssim  en 
pro  de  la  cultura  catalana.  En  els  Furs  de  Valencia, 
en  son  Llibre  de  la  Saviesa  y  en  el  Comentari  o  Cró- 
nica de  sa  propia  vida  dignificava  a  la  llengua  na- 
diua  que  alesliores  va  deixar  la  tutela  del  provengal 
en  la  poesía,  y  ademes  va  alternar  ab  certa  preferen- 
cia, ab  la  llatina  en  la  documentado  oficial.  Va 
montar  estudis  qu'  escampaven  el  saver  per  sos  do- 
minis  y  en  aquets  hi  floriren  savis  cóm  Aman  de  Vi- 
lanova  y  Ramón  Llull.  Arrodoneix  la  gran  figura  del 
rei  En  Jaume,  la  fundado  de  la  ordre  de  Nostra 
Senyora  de  la  Mercé  (1228),  deguda  a  n'ell,  a  Sant 
Ramón  de  Penyafort  y  a  Sant  Pere  Nolasch,  pera 
redimir  catius;  donchs  aleshores  y  durant  algunes 
centuries  les  costes  eran  presa  deis  corsaris  y  la  na- 
vegado sempre  corría  peí il  1  d'  esserne  víctima,  en- 
duientsen  a  Morería  cristians  presoners.  La  hermosa 
figura  d' aquell  reí,  segons  En  Desclot.  que  la  des- 
cr i ii,  corresponía  del  tot  a  un  ideal  llegendari.  La 
mort  va  sorpéndrel  a  Valencia,  quan  pensava  reti- 
rarse al  monastir  de  Poblet.  Avui  jau  son  eos  en  la 
séu  de  Tarragona. 

—  il  D'  ARAGÓ  (el  Just).  Biog.  Fill  d'En  Pere  III  de 
Aragó  y  net  del  gran  rei  En  Jaume  I.  Nat  enversl'any 
1260;  mort  en  1327.  Per  testament  de  son  pare  va 
ésser  rei  de  Sicilia  (1286  al  1291).  Empró  havent 
mort  son  germá  Alfons  II  sense  deixar  hereu,  la  co- 
rona d' Aragó  va  passar  a  En  Jaume  de  Sicilia,  cue- 

dant  en  aquell  regne  sa  mare 
Na  Consianga  y  son  germá  Fre- 
derich,  proclamat  rei  péls  si- 
cilians,  en  1295.  Un  any  des- 
prés  el  rei  d'  Aragó  aliat  ab 
Alonso  de  La  Cerda  destrona- 
va  a  Ferrán  IV  de  Castella,  y 
afegía  el  regne  de  Murcia  a  sos 
dominis.  En  1298,  de  acort  ab 
el  Sant  Pare  anava  a  destronar 
a  son  germá  Frederich  de  Sici- 
lia, abandonant  la  empresa  al 
saver  que  '1  Pontifix  afavoría 
els  drets  de  Ferrán  IV  de  Cas- 
tella, ab  qui  1'  any  1306  feia 
concordia  En  Jaume,  partintse 
el  regne  de  Murcia.  En  1323, 
valguentse  de  son  fill  Alfons, 
s'  apoderava  de  Córcega  y  Sar- 
Jaume  II  d' Aragó.  denya ,  sometenties  en  1326, 
(Copia  d'  un  rétol  després  de  lltiitar  encarnícada- 
gencalógichdelmo-  ment.  Apart  de  les  guerres,  En 
nastir  de  Poblet,  Jaume  11  va  revisar,  ab  esperit 
servat  al  Museuar-  práctich  y  justicier,  les  liéis 
queológich  de  Ta-  del  país,  posantles  d'  acort  ab 
rragona).  les   necessitats   del    temps.   Va 

protegir  al  comers,  fent  trac- 
tats  ab  princeps  de  1'  África  y  de  1'  Asia.  Va  encorat- 
jar  les  ciencies  y  les  lletres.  L'  any  1300  portava 
a  terme  la  fundació  de  la  Universitat  de  Lleida,  tot 
seguit  tan  famosa.  Va  tindre  quatre  mullers:  Isabel 
de  Castella,  Blanca  de  Nápols,  María  de  Xipre  y 
finalment  Na  Elisenda  de  Moneada.  Unicament  ha- 
gué  filis  de  la  segona,  que  foren:  Jaume,  Alfons, 
Joan,  Pere,  Ramón,  Berenguer,  María,  Constanga, 
Isabel,  Blanca  y  Violant. 

—  II  (rei  de  Mallorca).  Biog.  Fill  segon  d'  En  Jau- 
me I  y  de  la  reina  Violant  d'  Hungría.  Nat  a  Montpe- 
11er  1'  any  1243;  mort  a  Palma  en  1311.  Fundador  de 
la  vila  de  Felanitx.  Heretá  de  son  pare  el  regne  de 
Mallorca,  ab  ses  illes,  els  comtats  del  Rosselló  y  la 
Cerdanya  y  el  senyoríu  de  Montpeller  (27  Juliol 
1276).  Casat  ab  Esclaramunda  de  Foix.  Mort  son 
pare,  1' ambició  de  son  germá  Pere  II  de  Catalunya 
va  obligar  al    de   Mallorca  a  reconeixers  feudatari 

£>1C.  CAT.  —  V.  II.  — 12. 


deis  reis  d' Aragó  per  cll  y  sos  successors.  Devant 
del  perill  de  la  invasió  francesa  En  Pere  tement  la 
amistat  de  son  germá  ab  el  rei  de  Franga,  demanava 
ajuda  a  En  Jaume.  Y  cóm  aquest  no  's  decidía,  aquell 
va  eixir  de  Lleida  arrivant  sobtadament  a  Perpinyá, 
ont  En  Jaume  de  Mallorca  estava  malalt.  Va  fer  pre- 
soners a  la  reina,  ais  infants  y  ais  principáis  perso- 
natges,  apoderantse  del  tresor  y  obligant  al  rei  de 
Mallorca  a  entregarli  totes  les  forces  y  castells  del 
Rosselló  pera  qu'En  Pere  II  pogués  defensarse  del 
francés.  A  la  nit  el  rei  Jaume  fugía  sol  per  un  cainí 
soterrani,  havent  ajudat  després  al  rei  Felip  III  de 
Franca  en  la  guerra  contra  son  germá;  acavada  la 
qual  el  rei  d'  Aragó  va  decidir  apoderarse  deis  estats 
d'  En  Jaume  II.  Havent  mort  En  Pere  II  en  aqueixa 
ocasió  (1285),  son  fill  n'  Alfons  s'  apodera  de  Palma, 
proclamantse  rei  de  Mallorca.  En  Jaume  va  conser- 
var la  Cerdanya,  el  Rosseló  y  demés  comarques  ve- 
ines.  Després  d'alguns  fets  d' armes,  y  un  cop  mort 
n'Alfons  (1291),  al  asséures  En  Jaume  el  Just  en  el 
sitial  deis  reis  d'  Aragó,  aquest  va  retornar  les  Ba- 
lears  al  altre  Jaume  (1298)  accedint  ais  preclis  del 
Sant  Pare  Bonifaci  VIII,  deixantli  acavar  sos  díes 
tranquil  y  passant  la  corona  mallorquína  a  son  fill 
Sanxe.  L'any  1299  va  reformar  y  corretgir  les  liéis 
del  reialme. 

—  III  (rei  de  Mallorca).  Biog.  Nat  a  Catania  (Sici- 
lia) 1' any  1315;  mort  en  1349.  Fill  del  infant  Ferrán 
de  Mallorca  y  Na  Isabel  d'  Adriá,  princesa  del  Pe- 
loponés;  net  de  Jaume  II.  Orfe  de  mare  ais  trenta 
díes  de  nascut.  Hereu  de  la  corona  de  son  oncle 
Sanxe  de  Mallorca  en  1324,  y  per  teñir  sois  nou  anys 
va  regir  1'  Estat  En  Felip  de  Mallorca,  tresorer  de  la 
catedral  de  Tours.  Varen  casarlo  ab  la  filia  del  in- 
fant Alfons  d'  Aragó,  Na  Constanga,  després  d'entra- 
da  1'  ambició  de  la  cort  aragonesa  pera  posseir 
aquell  regne.  En  Joan  II  d'Aragó  va  tindre  prudencia, 
empró  En  Pere  IV  ab  ses  preteusions,  exigencies  y 
vassallatges  va  saver  tindre  rao  en  la  forma  o  p'ro- 
cediment,  pera  justificar  la  rebeldía  del  rei  de  Ma- 
llorca, acordaut  la  confiscació  de  tots  els  seus  Es- 
tats (1343)  a  favor  de  la  corona  d'Aragó.  La  forca 
de  les  armes  va  ésser  contraria  a  En  Jaume,  que  mo- 
ría en  la  batalla  campal  de  Llucmajor  (25  Octubre 
1349),  mentres  eren  presos  el  princep  y  les  primeres 
dames  de  la  familia  y  s'  acabava  aquella  dinastía, 
passant  el  reialme  de  Mallorca  a  engrandir  1'  Estat 
catalá-aragonés. 

—  IV.  Biog.  Rei  de  Nápols  y  titolat  rei  de  Mallor- 
ca. Nat  a  Perpinyá  1'  any  1336;  mort  a  Soria  en 
1375.  Era  fill  d'  En  Jaume  III,  havent  lluitat  junt  ab 
son  pare  a  Lluchmajor,  caient  presoner,  ferit  de  la 
cara  (1349);  portat  al  castell  de  Xátiva  y  després  al 
castell  Nou  de  Barcelona,  fins  que  pogué  escaparse 
1'  any  1362,  reíugiantse  a  Nápols,  ab  quins  reis  es- 
tava emparentat.  Enviudada  la  reina  Joana  I  va  ca- 
sarse ab  ella,  y  no  congeniant  després,  vingué  a  fer 
la  guerra  a  En  Pere  IV,  protegit  péls  reis  de  Castella 
y  de  Franca,  anant  al  Rosselló  y  entrant  a  Catalunya 
per  Puigcerdá,  arrivant  fins  al  peu  de  Barcelona, 
pro  vegentse  obligat  a  retirarse  envers  Aragó  y  Cas- 
tella, niorint  a  Soria,  enmatzinat,  segons  conta  el  rei 
En  Pere  IV. 

—  D'  ARAGÓ.  Biog.  Infant  reía!.  Fill  d'  Alfons  III  de 
Catalunya  y  de  la  reina  Teresa  d'  Entenga.  Comte  de 
Urgel!  y  vescomte  d'  Ager,  casat  en  1331  ab  Na  Cici- 
lia,  filia  deis  comtes  de  Comenge.  Personatge  fanics 
durant  el  regnat  del  rei  En  Pere  del  Panyalet,  son 
germá.  Va  ésser  governador  general  del  regne  ab  ho- 
nors  d'  hereu  de  la  corona  durant  algún  temps,  y  era 
per  tal  benvolgut  del  poblé,  quan  el  rei  va  fer  entrar 
a  sa  filia  Constanga  en  la  successió  de  la  corona,  vio- 
lant les  liéis  catalanes.  De  malgrat,  En  Pere  hagué 
de  restituir  a  son  germá  la  procura  general  del  reg- 
ne, a  instancies  de  1'  unió  feta  péls  nobles  d'  Aragó; 
mes,  celebrant  Corts  a  Barcelona,  en  les  que  hi  assis- 
tía  En  Jaume  investít  de  son  cárrech,   va   morir  en 


90 


JAU 


JEP 


pochs  díes,  víctima,  segons  sembla,  d'  emmatzina- 
ment. 

—  D'  aragó.  Biog.  Bisbe,  natural  de  Valencia.  Era 
tercer  net  del  rei  En  Jaunie  el  Conqueridor.  Va  ocu- 
par la  mitra  de  Valencia  desde  1'  any  1369  fins  al 
1396,  en  que  va  morir. 

—  D'  URGELL.  Biog.  Derrer  comte  d'  Urgell,  a  qui 
1'  Historia  anomena:  el  Malaventurat.  Llochtinent  ge- 
neral de  Catalunya  fins  a  la  nio:t  de  'I  derrer  rei  cá- 
tala En  Martí  (31  Maig  1410).  Besnet,  de  part  de 
pare,  d'  Alfons  III  d'  Aragó,  casat  a  Valencia  en  1407 
ab  la  infanta  Isabel,  filia  d'  En  Pere  III  y  Na  Sibila 
de  Fortiá.  Anava  a  proclamarse  rei,  quan  els  dotse 
representants  del  Govern  provisional  de  Catalunya  li 
manaren  llicenciar  sa  gent  de  guerra,  invitantlo  a 
renunciar  la  llochtinencia  pera  que  estés  en  igualtat 
de  condicions  que  'Is  altres  pretendents  a  la  corona, 
aleshores  sense  hereu  reconegut.  Va  reunirse  el  fa- 
mós  parlament  de  Casp,  oint  ais  altres  pretendents, 
qu'  eren:  Alfons  duch  de  Gandía,  comte  de  Ribagorga 
y  Denia,  descendent  de  la  casa  d'  Aragó,  net  d'  En 
Jaume  II  per  part  de  pare;  En  Ferrán  d'  Antequera, 
net  d'  En  Pere  II  de  Catalunya,  fill  segon  de  Na  Leo- 
nor de  Castella,  germana  d'  En  Martí  /'  Huma;  En 
Lluis  duch  de  Calabria,  net  d'  En  Joan  I  per  part  de 
mare;  En  Joan  compte  de  Prades  y  En  Fadrich  comte 
de  Luna.  S'  acordá  donar  la  corona  a  Ferrán  (28 
Juny  1412),  malgrat  el  sentiment  del  país  favorable  a 
En  Jaunie  d'  Urgell,  y  aquest,  enutjat,  va  agafar  les 
armes,  jurant  morir  o  guanyar  la  corona.  Entaulada 
la  guerra  contra  '1  d'  Antequera  y  sitiat  el  d'  Urgell 
a  Balaguer,  després  de  ferina  resistencia  ell  pogué 
sortir,  anantsen  a  Lleida,  ont  va  ésser  prés  en  1414 
y  portat  al  castell  de  Xátiva,  havent  finat  temps 
després,  de  mort  violenta  segons  alguns  cronistes,  a 
mans  deis  infants  germans  d'  Alfons  IV  (1  Juny 
1433),  especie  avui  combatuda.  Empró  és  cert  que 
passá  el  comte  d'  Urgell  vint  anys  de  presó  y  de  so- 
friment  al  castell  referit;  extingintse  ab  ell  la  casa 
famosíssima  deis  comtes  d'  Urgell,  quins  bens  s'  ha- 
víen  repartit  feia  anys  entre  'ls  castellans  que  rode- 
javen  a  En  Ferrán  d'  Antequera. 

—  Y  GARAU  (MATEU)  Biog.  Bisbe  de  Menorca,  na- 
tural de  Lluchmajor.  Va  cursar  a  Palma,  en  el  colegí 
deis  jesuites.  Era  secretari  del  bisbe  de  Mallorca 
Antoni  Pérez  de  Hirias,  quan  va  obtindre  la  borla  de 
doctor  en  teología  en  la  universitat  central.  Tenía 
una  canongía  d'  ofici,  guanyada  per  oposició,  en  la 
catedral  de  Palma,  quan  va  ésser  consagrat  bisbe 
P  any  1858.  Era  bon  escriptor,  per  lo  que  ses  pastu- 
ráis teníen  forga  estima. 

—  Y  SANXO  (JAUA1E).  Biog.  Metge  y  escriptor  pro- 
fessional;  nat  a  Palma  1'  any  1795;  mort  a  la  vila  de 
Santa  María  de  Mallorca  1'  any  1858.  Va  estudiar  a 
Palma;  rebía  la  borla  de  doctor  en  1816  y  '1  diploma 
de  llicenclat  en  cirurgía  1'  any  1832.  Era  home  de 
molta  válua.  Va  escriure  cinch  obres  de  medicina, 
tractant  de  les  angines  deis  nens,  de  la  epidemia  de 
verola  deis  anys  1846  y  47,  de  la  d'  angines  de  1'  any 
1836  a  Santa  María,  aixís  cóm  de  temes  homeopá- 
tichs. 

—  (domenGe).  Biog.  Frare  predicador  del  convent 
de  Colliure,  provincial  de  la  sena  ordre  y  inquisidor 
de  Mallorca.  Autor  del  sigle  XIV,  que  escrigué  la  his- 
toria de  la  seua  ordre  y  altres  obres  relligioses. 

JAUMET.  n.  p.  Dim.  de  Jaume.  Jaimito,  Santla- 
guillo. 

JAUMETS.  m.  pl.  Bot.  GOJATS. 

JAUMÓ.  n.  p.  Dim.  de  Jaume.  JAUMET. 

JAURE.  v.  (V.  JEURE). 

jaure  sobre  altra  cosa.  fr.  Despreocuparse  o 
estar  afectat  ab  assumpte  diferent  del  que  's  tracta. 

JAURE  DE  COSTAT.  fr.  Posarse  a  dormir  demunt  de 
un  costat  del  eos,  en  posició  mitg  ajegut. 

JAUSENT.  adj.  Ant.  GOJÓS. 

JAUSIMENT.  m.  Ant.  GOIG,  GAUD1MENT. 


JAUSIR.  v.  a.  Ant.  GAUDIR. 

JÁVEA.    Geog.    Vila   de  la  provincia    d'  Alacant, 
part.   jud.    de    Denia,   dióc.    de    Valencia;    és   a    la 


*gmiM 


Iglesia  de  Jávea 

vora  del  mar  y  del  riu  Gorgós  o  Jalón  y  té  6,744 
habitants. 

JA  Y.  m.  y  adj.  JAYS. 

JAYA.  f.  Dona  vella.  Vieja,  abuela. 

JAYLA  (Baudili).  Biog.  Ecclesíastich  del  sigle  xvn 
que  escrigué  una  obreta  catalana  titulada,  Instrucció 
del  cami  de  la  salut. 

JAYO.  m.  Home  vell.  Viejo,  abuelo,  anciano. 

¡JE,  JE,  JE!  interj.  Ab  que  's  denota  la  rialla.  ¡Je, 
je,  je! 

JEAN  (Saint,  Pía  de  Cors).  Geog.  Poblado  del 
depart.  deis  Pirineus  orientáis,  al  antich  Rosselló,  a 
la  vora  del  riu  Tech.  A  la  guerra  del  1764,  els  espa- 
nyols  sorprengueren  allí  de  nit  a  les  tropes  france- 
ses, que  varen  tindre  de  recular,  entrant  en  desordre 
a  Perpinyá. 

JECH.  m.  Roba  d'  home;  té  coll,  gires  y  mánegues 
y  baixa  sois  fins  a  la  cintura  o  una  mica  mes  avall. 
Chaqueta. 

JEDAHIAH  HAPENNINI,  aixó  és,  Margarit,  ano- 
menat  en  cátala  En  Bonet  Abraham  y  Margarit. 
Biog.  Nasqué  a  Barcelona  a  mitjans  del  sigle  xm. 
Péls  seus  escrits  meresqué  deis  cristians  el  sobre- 
nóm  de  Cicero  hebreu.  Entre  ses  obres  de  diverses 
materies,  n'  hl  ha  una  que  tracta  del  joch  d'  escachs. 
Va  esmenar  la  llei  del  any  1304,  feta  a  Barcelona, 
que  privava  ais  jueus  1'  estudi  de  la  filosofía  fins  a 
certa  etat.  Sos  escrits,  en  prosa  y  en  vers,  tracten 
materies  ben  distintes. 

JEHOVÁ.  m.  Un  deis  noms  de  Deu.  Jehová. 

JENÓGRAF.  m.  Qui  's  dedica  a  la  jenografía.Je- 
nógrafo. 

JENOGRAFÍA.  f.  Coneixement,  estudi  de  les  Men- 
gües extrangeres.  Jenografía. 

JENOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  jeno- 
grafía. Jenográfico. 

JENOMANÍA.  f.  Passió  pera  tot  lo  que  sía  extran- 
ger. 

JENOLITA.  f.  Min.  Silicat  d'  alúmina  de  color  de 
cendra  o  groch  cendrós,  de  fractura  desigual  y  tan 
fort  cóm  la  pedra  foguera.  Jenolita. 

JEP.  n.  p.  Nóm  vulgar  de  Joseph.  Pepe. 

JEPET.  n.  p.  Dim.  de  Jep.  Pepito. 

JEPÚS  (Elíes).  Biog.  Impressor,  caixista  de  la  casa 
Brusi  desde  1819,  regent  d' aquella  imprempta  y  edi- 
tor del  Diario  de  Barcelona  durant  molts  anys.  Va 
morir  en  Octubre  de  1875. 


JERR 


JU 


91 


Jaume  Jepús  y 
Roviralta 


—  Y  roviralta  (jaume).  Bio^.  Illustrat  ¡mpressor, 
que  va  néixer  a  Barcelona  el  día  6  t'e  Maig  de  1831, 
havent'lii  mort  a  17  d'  Octubre  de  1898.  El  travall  y 
la  cultura  foren  definits  propósits  pera  ell,  y  'ls  avan- 
sos  positius  de  1'  art  tipográ- 
fichs  a  la  riostra  ciutat,  mol ts 
foren  deguts  a  la  seua  aplica- 
do y  a  les  seues  iniciatives. 
L'  any  1855  va  establir  la  seua 
impiempta,  ont  s'  han  estani- 
pat  obres  remarcables,  merei- 
xent  valiosos  preinis  en  les  ex- 
posicions  aragonesa  de  1868,  de 
arts  decoratives  de  1880  y  a 
1*  Universal  de  Barcelona  de 
1888. 
JEGUIR.  v.  n.  Ter.  JEURE. 
JEGUIT.  p.  p.  AJEGUT. 
JERANTEM.  m.  Bot.  Mena 
de  plantes  compostes  de  la  fa- 
milia de  les  carduacies,  anyals, 
rectes  y  ramoses.  Jerantemo. 

JERARQUÍA,  f.  Ordre  de  classes  superiors  les 
unes  a  les  altres,  conjunt  d'  esgraons  de  1'  escala  so- 
cial, de  graus  subordinats  els  uns  ais  altres.  Jerar- 
quía. ||  Classe,  brag,  má,  categoría.  Jerarquía. 

JERÁRQUICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  jerarquía. 
Jerárquico. 

JERASSIA.  f.  Med.  Malaltía  deis  cabells  que 'ls 
posa  sechs,  llanuts  y  polsosos.  No  regoneix  mes  cau- 
sa que  la  manca  de  nutricio  de  la  bulba  deis  cabells 
a  conseqüencia  de  la  sequetat  del  cutis  pelos.  Je- 
rasia. 

JEREMIADA,  f.  Met.  Lamentado  ploricosa,  per 
referencia  a  les  lamentacions  de  Jeremíes.  Jere- 
miada. 

JEREMÍES.  m.  Ploraire,  ploramiques;  calificatiu 
que  per  alusió  al  profeta  Jeremíes  se  dona  al  qui 
sempre  somica,  plorica  o  's  queixa.  Jeremías. 

JERÉC.  m.  Nóm  d'  un  vi  que  's  culi  a  aquella  en- 
contrada andaluza.  Jerez. 

JERE£Á,  NA.  adj.  El  natural  y  pertanyent  a  la 
ciutat  de  Jerég.  Jerezano. 

JERESA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Gandía;  té  estació  de  F.-C.  y 
1,114  hab. 

JERGA,  f.  Teixit  groller,  panyo  groixut  de  llana  de 
pél  o  de  cánem,  encara  que  modernamént  s'  és  api i- 
cat  aquest  nóm  a  cert  teixit  de  llana  de  bona  qua- 
litat.  ||  Llenguatge  bast,  propi  de  gitanos  y  gent  de 
baixa  má. 

JÉRICA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Castelló.  bisb. 
de  Segorb,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  la  vora  del  riu 
Palancia  y  té  3,236  hab.  Es  estació  de  F.-C.  de  Te- 
rol  a  Sagunt. 
JERINGUILLA,  f.  Bot.  XIRINGUILLA. ' 
JEROFTALMÍA.  f.  Med.  Oftalmía  que  consisteix 
en  una  forta  coissor,  picor  y  vermellor  deis  ulls  pero 
sense  inflor  ni  llagrimeig.  Jeroftalmía. 

JEROFTÁLMICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  je- 
roftalmía. Jeroftálmico. 

JEROGLÍF1CH.  m.  Símbol  o  figura  que  té  algún 
sentit  misterios.  Jeroglífico.  ||  Combinado  en  que 
per  medi  de  figures  s'  expressa  un  concepte  epigra- 
máticli  o  sentenciós.  Jeroglífico.  ||  adj.  Pertanyent 
al  meteix.  Jeroglífico. 

JERONI.  m.  Nom  propi  d'  home.  Jerónimo. 

JERONIMIÁ,  NA.  adj.  Pertanyent  a  la  ordre  de 
Sant  Jeroni.  Jercnimiano. 

JERONIMITA.  m.  Membre  de  1'  ordre  de  Sant Je- 
íoni.  Jeronimita. 

JERRA.  f.  Ter.  ibicench.  Canti.  Cántaro. 


JERUSALÉM.  f.  Ciutat  de  Palestina,  capital  de 
Judea,  fundada  per  Melquidesech.  Jerusalém. 

JERUSALÉM,  JERUSALÉM,  COM  MES  ANÉM  MANCO 
VALÉM.  Ref.  Ab  que  's  manifesta  la  successiva  dete- 
riorado o  empitjorament  d'  alguna  cosa.  Martin, 
Martin,  cada  día  más  ruin;  el  asnillo  de  Carracena 
que  mientras  más  andaba  más  ruin  era;  el  asnillo  de 
San  Sadurnin,  cada  día  más  ruin. 

JESSEMÍ.  m.  LLESSEMÍ. 

JESUCRIST.  m.  El  Fill  de  Deu  fet  home.  Jesu- 
cristo. 

JESUÍTA,  m.  Individuu  de  la  Companyia  de  Jesús, 
fundada  per  Sant  Ignasi  de  Loyola.  Jesuíta.  |l  Met. 
Hipócrita.  Solapado,  taimado. 

JESUÍTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  jesuítes  y  a 
llur  ordre.  Jesuítico. 

JESUITISME.  m.  Doctrina  deis  jesuítes.  Jesuitis- 
mo. ||  Fig.  fam.  Conducta  manyosa,  so'apada,  dissi- 
mulada,  hipócrita.  Jesuitismo. 

JESUITISSES.  f.  pl.  MONGES  DE  LA  ENSENYANgA. 

JESÚS,  m.  Nom  venerable  y  dolcíssim  del  nostre 
Redemptor.  Jesús,  Salvador.  ||  interj.  D'  admirado 
y  espant.  ¡Jesús!  ||  L'abecedari,  per  haverhi  una  creu 
o  Jesús  pintat  al  conmengament.  Christus. 

en  UN  DiR  JESÚS.  Expr.  En  un  mornent.  En  un  decir 
Jesús. 

ESTAR  AL  JESÚS,  fr.  ESTAR  AL  ABECÉ. 

ferne  *L  BON  JESÚS,  fr.  Fer  d'  algú  tot  lo  que  's 
vol,  ferio  anar  y  vindre  inútilment  respecte  algún  fí. 
Traer  á  alguno  como  palillo  de  suplicaciones  ó  como 
palillo  de  un  barquillero;  llevar  á  alguno  al  pilón. 

NO  SAPIGUER  EL  JESÚS,  fr.  NO  SAPIGUER  L'  ABECÉ. 

JESÚS  (Ramón).  Biog.  Frare  Irinitari  descalc.  del 
convent  de  Vich,  que  va  pub  icar  alguns  travalls  rel- 
ligiosos  en  1820  y  1821. 

JESÚS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Abella  de  la 
Conca,  prov.  de  Lleida.  ||  Importantíssim  arrabal  de 
Tortosa,  situat  a  la  vora  del  Ébre. 

JEURE.  v.  n.  Estar  ajegut.  Yacer,  estar  echado.  || 
Fer  Hit  per  malalt.  Hacer  cama.  ||  Met.  Estar  para- 
da, en  vaga,  sense  curs  alguna  cosa.  Dormir,  estar 
paralizado,  parado,  en  calma.  ||  Estar  algún  pés  al 
fondo  del  mar.  Estar  en  el  fondo  del  mar. 

CALARSE  a  JEURE.  fr.  Echarse  á  dormir. 

COBRA  fama  Y  CÁLAT  A  JEURE.  fr.  Cobra  buena 
fama  y  échate  á  dormir. 

JEURE'S.  v.  r.  AJEURE'S. 

JEYA.  f.  Sois  s'  usa  en  la  frase  tindre  bona  ó  mala 
jeya,  y  significa  tindre  un  bon  o  mal  dormir,  o  estar 
quiet  o  inquiet  al  Hit.  Ser  de  buena  ó  mala  yacija. 

JHS.  f.  Abreviatura  de  Jesús. 

JIJONA.  Geog.  Partit  judicial  de  la  prov.  d'  Ala- 
cant,  format  deis  vuit  següents  ajuntaments:  Aguas, 
Busot,  Castalia,  Ibi,  Jijona,  Onil,  Tibi  y  Torreman- 


Vis'.a  de  Jijona 

ganes,  reunint  entre  tots  24,244  hab.  ||  Vila.  de  la 
prov.  d'  Alacant,  dióc.  de  Valencia  y  cap  del  part. 
jud.  del  seu  nom;  és  a  la  vora  del  riuet  de  la  Torre 
y  té  7,084  hab.  ||  X1XONA. 


92 


JOA 


JOA 


JILITA.  f.  Min.  Silicat  de  ferro  de  textura  sem- 
blanta  a  la  de  fusta.  Jilita. 

JILÓGLIF.  ni.  Qui  grava  carácters  a  la  fusta.  Jiló- 
glifo. 

JILOGLIFIA.  f.  Art  d¿  gravar  carácters  a  la  fusta. 
Jiloglifia. 

JILOGLÍFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  jilo- 
glifia. Jiloglífico. 

jILOGRAFÍA.  f.  Art  d'  imprimir  ab  carácters  de 
fusta  o  ab  planxes  de  lo  ineteix  o.it  hi  lia  gravades 
lletres  o  páranles.  Jilografía. 

JILOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  jilo- 
grafía.  Jilográfico. 

JILOIDI,  A.  adj.  Lo  que  se  sembla  a  la  fusta. 
Jiloideo. 

JILOLITA.  f.  Min.  Fusta  petrificada.  Jilolita.  ||  Ve- 
getal fóssil  en  que  la  carbonisació  ha  sigut  substi- 
tuida per  una  substancia  pétrea.  Jilolita. 

JILOLOGÍA.  f.  Tractat  relatiu  a  les  fustes.  Jilo- 
logia 

JILÓM1CE.  adj.  Bot.  Que  creix  a  la  fusta.  Jilómice. 

JILÓPAL.  adj.  Nom  que  's  dona  a  les  fustes  petri- 
fica des  de  la  na  tura  lesa  de  la  sílice  resinita.  Jilópalo. 

JIMÉNEZ  (Francesch).  Biog.  Escriptor  yecclesiás- 
tich  que  va  néixer  a  Girona  y  va  morir  1'  any  1409. 
Era  pare  francisca  y  fou  bisbe  d'  Elna,  y  mes  tart 
patriarca  de  Jerusalém.  Va  escriure  nombróles  obres, 
en  cátala  la  niajor  part,  entre  altres:  El  cristiá,  regi- 
ment  de  princeps;  Llibre  deis  ángels;  Llibre  de  N.  S. 
Jesucrist  y  Llibre  o  creu  de  les  dones.  En  Ilatí  va  es- 
criure una  obra  titolada  Pastorals. 

—  ILLESCAS  (BERNABEU  .  Biog.  Pintor  del  sigle  XVII. 
nadiu  de  Lucena,  que  va  estudiar  a  Italia  y  va  deixar 
algunos  pintures  for$a  remarcables. 

JIMENO.  Biog.  (Vegis  ximeno). 

—  (RAFEL).  Biog.  Pintor  valencia,  nascut  en  1759 
y  mort  a  Méxich  ais  comeneoí  del  sigle  XIX.  Va  dei- 
xar quadros  molt  el  logiats. 

—  Y  BARTUAL  (AGUSTÍ  .  Biog.  Pintor  que  va  néixer 
a  Valencia  en  1798,  morint  en  1853.  Va  ferse  un  re- 
nóm  per  les  senes  pintures,  y  ion  académich  de  mérit 
de  la  de  Sant  Caries  y  de  la  Reial  de  Sant  Ferrán. 

—  Y  CARRííRA(JOSEPH  ANTONI).  Biog.  Pintor  nascut 
a  Valencia  en  1757  y  mort  ais  comencos  del  sigle  XIX. 
Va  produir  molt  bous  quadros. 

JIPIJAPA  f.  Palla  fina,  flexible  y  de  Marga  durada, 
de  la  que  'n  fan  barrets  y  cigarreres  al  Perú,  Xile  y 
Bolivia.  Jipijapa. 

JO.  pron.  La  primera  persona  del  singular.  Yo. 

O  JO  PODRÉ  POCH,  O  HE  DE  SURTIR  AB  LA  MEUA. 

Loe.  prov.  Denota  la  resolució  d'  algú  de  lograr  el  seu 
intent.  O  me  darás  la  yegua  ó  te  mataré  el  potro. 

PRIMER  JO,  DESPRÉS  JO,  Y  SEMPRE  JO.  Ref.  Que  re- 
prén  ais  ambiciosos  que  tot  lio  voldríen  pera  ells. 
Tres  cosas  demando  á  Dios  si  Dios  m?  las  diese,  el 
telar,  la  tela  y  la  que  tefe. 

JOA.  f.  Mar.  Creixenient  deis  Uigats  de  conipte  a 
les  chites  altes  de  la  ñau.  Joa. 

JOAN.  m.  Nom  propi  d'  home.  Juan. 

FER  EL  JOAN  DE  TARRAGONA,  fr.  FER  L'  ORNI. 

JOAN  (Antoni).  Biog.  Artista  industrial  valencia 
del  sigle  XV;  distingit  en  obres  d'  esculptura  de  talla. 
L'  any  1493  va  fer  1'  altar  de  la  capella  al  Palau  de 
la  Generalitat  al  regne  de  Valencia.  Tres  anys  des- 
prés  travallava  primorosament  vaiies  portes  pera  la 
meteixa  casa  de  la  Diputado. 

—  (ANTONI).  Biog.  Frare  observant  y  poeta  distin- 
git mallorquí.  Nat  en  la  vila  d'  Andraitx  envers  l'any 
1571;  mort  a  Palma,  tenint  mes  de  80  anys,  en  1652. 
Era  un  deis  mes  famosos  oradors  de  son  temps.  De 
ses  qualitats  de  poeta  n' és  bona  mostra  un  poema 
en  llaor  de  la  Concepció,  escrit  en  varietat  de  metre, 
que  va  estamparse  a  Valencia  1'  any  1597. 


—  (JAUME).  Biog.  Cosmograf  del  sigle  XVI.  Inven- 
tor d'  aparells  pera  observar  les  variacions  de  la  brúi- 
xola.  El  reí  va  comissionarlo  pera  fer'íii  experimenfs. 
L'  any  1584  arrivava  a  Nova  Espanya  (Méxich)  y  al 
any  següent  escrivía  desde  Acapulco,  relatant  les 
Observacions  geográfiques  y  astronomiques  fetes  en 
América  (illa  Margarita)  durant  set  mesos  y  mitg; 
havent  notat  les  variacions  de  1'  águila,  relatat  com 
estava  el  port  de  V  Havana  y  experimentat  1'  eclipse 
de  lluna  a  Méxich,  al  17  Novembre  de  1534. 

—  (pere).  Biog.  Esculptor  del  sigle  xv.  Va  comen- 
car  el  retaule  major  de  la  catedral  de  Tarragona  a 
4  de  Mars  del  1426;  morint  abans  d'  acavarlo,  des- 
prés  del  any  1436,  en  que  deixá  de  travallar'hi,  havent 
seguit  1'  obra  son  company  Guillem  de  la  Mota.  És 
un  deis  millors  travalls  de  son  temps,  tot  enriquit  ab 
relleus  d'  alabastre,  representant  les  vides  de  Jesu- 
crist y  de  Sta.  Tecla;  també  hi  han  moltes  estatúes. 

—  DE  PADRINES  (MIQUEL).  Biog.  Notari  mallorquí, 
home  molt  erudit.  Nat  a  Felanitx  1"  any  1754;  mort 
en  la  meteixa  vila  en  1837.  Era  doctor  en  filosofía; 
afectat  a  la  numismática,  la  historia,  la  música,  la 
botánica  y  la  geología;  bon  coneixedor  del  llatí, 
del  grech  y  del  hebreu.  Tenía  correspondencia  ab 
els  savis  Capmany,  Villaroya,  Jovellauos  y  Clemen- 
cin.  Gran  investigador  de  la  historia  local,  pot  dirse 
qu'  és  1'  historiaire  de  Felanitx  per  lo  que  va  eserfu- 
re'n.  Set  obres  tractant  de  historia,  de  ciencies  natu- 
rals,  de  genealogía  y  de  medicina,  que  deuen  restar 
inédites,  donen  fe  de  la  seua  activitat.  Va  ajudar  a 
en  Jovellanos  en  sos  estudis  de  Mallorca. 

—  MAClP  (VICENTS).  Biog.  Pintor  valencia,  del  si- 
gle xv-xvi;  mort  a  Valencia  1'  any  1550.  Oncle  pro- 
bable del  famós  Joan  de  Joanes.  Devía  ésser  'I  deixe- 
ble  d'  en  Rafel  d'  Urbino  a  qui  's  refereixen  les  bio- 
grafíes del  gran  artista  valencia  Joanes.  L'  oncle  deu 
ésser  1'  autor  del  retaule  major  de  la  catedral  de 
Segorb,  fet  per  encárrech  del  bisbe  Gilabert  Martí, 
en  1530.  També  deu  ésser  ell  1'  autor  de  la  taula  de 
La  Coronado  de  la  Verge  (Museu  del  Prado,  n.°  718) 
y  d'  una  pintura  del  entenament  de  Jesucrist,  firma- 
da Joanis  Hispanus,  existenta  en  Italia.  Les  obres 
seues,  aixís  com  les  de  son  fill  y  niarmessor  Joan  Ma- 
cip,  venen  atribuintse  al  famós  Joan  de  Joanes. 

—  MACIP  (VICENTS).  Biog.  Artista  valencia,  fill  del 
famós  Joanes,  mol  inferior  ais  parents  seus  artistes. 
Aquet  feia  les  contractes  de  son  pare,  a  qui  també 
ajudava  a  pintar,  lo  meteix  que  les  seues  germanes 
Margarida  y  Dorotea.  Per  encárrech  oficial,  1'  any 
1593  regoneixía  y  dava  per  bones  les  pintures  muráis 
de  la  Sala  de  Corts,  a  Valencia.  Pera  la  meteixa  casa 
va  daurar  quince  peces  del  enteixinat  en  1'  any  1575. 

—  D'  ARAGÓ.  Biog.  Patriarca  d'Alexandría.  Nat  en- 
vers 1300;  mort  en  1334.  Fill  primer  del  rei  Ja um e  II 
y  de  na  Blanca  de  Nápols.  Va  renunciar  son  dret  a 
la  corona,  (1319),  havent  passat  la  infantesa  y  rebu- 
tía la  educació  en  la  cartoixa  de  Scala  Dei,  quina 
nova  iglesia  va  consagrar  1'  any  1332,  ordenant  bas- 
tir un  segón  claustre.  Pertanyía  a  P  ordre  de  Sant 
Joan.  Ais  nou  anys  (1310)  era  tonsurat,  ab  dispensa 
d'  etat,  y  el  sant  pare  va  nomenarlo  capellá  seu. 
Abat  de  Monte  Aragón  en  1316.  L'any  1319  (ais  di- 
vuit  anys)  era  arquebisbe  de  Toledo;  mostrant  son 
talent  després  de  la  solemnial  consagració  feta  z 
Lleida,  en  les  qüestions  de  jurisdicció  eídevingudes 
al  travessar  altres  bisbats.  Ocupant  la  mitra  de  To- 
ledo va  celebrar  cinch  concilis  notables  entre  'ls 
anys  1323  -  1326.  És  conceptuat  com  el  millor  predi- 
cador de  son  temps.  Sapigué  allunyarse  de  les  intri- 
gues polítiques  de  la  cort  castellana.  Empró  el  mis- 
ten qu' embolcalla  sa  renuncia  d'  aquell  arquebisbat 
dona  lloeh  a  créurele'n  víctima.  L'  any  1327  visitava 
al  sant  pare  en  Avinvó;  aleshores  era  fet  Patriarca 
d'Alexandría  y  en  1328  ocupava,  fins  al  morir,  el 
arquebisbat  de  Tarragona.  Va  ésser  present  a  les 
principáis  cerimonies  relligioses  ont  hi  havia  la  cort: 
la  inaugurado  del  reial  monestir  de  Pedralbes  (1327) 


JOA 


JOA 


93 


fundat  per  sa  madrastra  Elisenda  de  Moneada;  la 
coronació  de  son  gertná  teta  a  Saragoga,  (1327);  la 
consagració  de  la  catedral  de  Tarragona  (1331),  etc. 
El  sant  pare  va  confiarli  el  procés  del  prior  de  Sant 
Joan,  Arnau  d'  Alós,  malversador  de  les  rendes  de 
1' ordre,  elegint  en  son  Uoch  a  n' Arnau  d'Oms.  Va 
conjurar  la  gran  miseria  del  camp  de  Tarragona 
1'  any  1334,  repartint  ais  pobres  fabuloses  quantitats 
de  blat  valencia.  Va  publicar  constitucions  notables. 
A  Castella  havía  ordenat  ensenyar  la  doctrina  en  la 
Mengua  del  poblé.  Trova  la  mort,  sospitosament,  a 
Pobo,  vora  Saragoga,  anant  a  posar  la  pau  entre  sos 
parents  de  la  cort  castellana  y  'I  rei  d'  Aragó. 

—  DE  CENTELLES  (ANTONI).  Biog.  Home  de  liéis  y 
de  govern.  Nat  a  Valencia  1'  any  1616;  mort  a  Ma- 
drit  en  1681.  Deixeble  primeranient  y  niestre  després, 
en  la  universitat  de  Salamanca.  Jutge  de  l'Audiencia 
valenciana  y  mes  tart  regent.  Assessor  ordina  i  de 
Montesa  y  visitador  de  la  Governació  d'Oriola.  Va 
ocupar  cárrechs  principalíssims  a  Italia,  fins  a  ésser 
gran  canceller  del  Estat  de  Milá,  fiscal  ab  vot  de 
Canceller  en  el  Suprem  de  Italia  y  conservador  de 
les  escriptures  del  reial  patrimoni.  Ha  estat  el  pri- 
mer marqués  de  Centelles,  (1666).  És  autor  d'algunes 
obres  castellanes,  afectant  al  dret  y  a  la  historia  de 
son  temps. 

—  DE  JOANES  (MAROARIDA  y  DOROTEA).  Biog.  Artis- 

tes  valencianes,  filies  del  famosíssim  pintor  Joanes,  a 
qui  ajudaven  en  el  travalls  de  pintura,  molt  en  par- 
ticular en  la  gran  empresa  del  altar  major  de  Bocai- 
rent  acavat  per  elles.  A  la  mort  del  seu  pare  y  pera 
honrar  sa  memoria,  varen  pintar  el  retaule  de  la  ca- 
pella  de  les  Animes,  en  la  parroquia  de  Santa  Creu, 
ont  degué  ésser  soterrat  Joan  de  Joanes  abans  de 
portar  son  eos  a  Valencia,  cosa  disposada  en  el  tes- 
tament.  A  Bocairent  varen  morir  les  dues  artistes; 
1' any  1609  la  Dorotea,  doncella,  y  1' any  1613  la 
Margarida. 

—  DE  joanes  ymacip  (vicents).  Biog.  Pintor  valen- 
cia, famosíssim,  al  qual  son  atribuides,  també  les 
obres  pintades  segurament  per  son  oncle  y  son  cosí, 
ab  menor  talent.  Nat  l'any  1523;  mort  a  Bocairent 
1' any  1579  al  finir  les  quince  taules  notabilíssimes 
del  altar  major  d'  aquella  parroquia.  Els  principáis 
críticlis  de  Europa  han  dit  qu'  és  1'  artista  mes  cabal 
deis  que  han  seguit  les  petjades  del  portentos  Rafel 
d'  Urbino,  millorantlo  en  el  sentit  relligiós  y  en  la 
dolcesa  del  seu  ideialisme  tan  ben  agermanat  ab  la 
natura litat.  És  el  gran  niestre  de  la  escola  valencia- 
na y  un  deis  millors  representants  de  la  pintura  re- 
lligiosa  d' Espanya,  influí t,  potser,  de  la  traca  savia 
del  Vinci.  Els  Musetis  teñen  a  honra  la  possessió  de 
ses  obres,  totes  notables,  que's  troven  a  Valencia, 
en  la  catedral,  en  la  parroquia  de  Sant  Nicolau,  en 
la  de  Sant  Andreu,  en  els  Jesuites,  al  Carme,  a  Sant 
Esteve;  a  Sant  Bartomeu,  al  Temple,  a  Santa  Creu, 
a  Sant  Domingo  y  al  Museu  Provincial;  a  Madrit, 
en  el  Museu  del  Prado,  en  la  Academia  de  Belles- 
Arts;  a  Castelló,  a  Segorb,  a  Fuente  la  Higuera  y  a 
Bocairent,  aixís  cóm  també  en  els  Museus  de  Lon- 
dres, de  París  y  de  Viena.  Una  Cena  y  un  Salvador, 
a  Sant  Nicolau  de  Valencia,  son  tingudes  per  obres 
mestres  d'ell.  Era  bon  pintor  retratista.  Son  seus  els 
dibuixos  de  tapigos  de  la  vida  de  la  Verge  fets  a 
Flandes  pera '1  capítol  catedral  de  Valencia. 

—  DE  LIMOGES.  Biog.  Teólech  del  sigle  XIII,  que  va 
ésser  autor  de  nombroses  obres. 

—  DE  mata  (SANT).  Biog.  Prebere  que  va  néixer  a 
Provenga  en  1160,  y  va  morir  en  1213.  Va  obtindre  a 
París  el  doctorat  en  teología,  y  va  pendre  ordres  sa- 
grades  essent ja  doctor.  Ab  En  Feliu  de  Valois  fou 
fundador  de  1' orde  de  la  Sanctíssiina  Trinitat  que 
íenía  per  obgecte  la  redempció  de  captius,  vestint 
els  relligiosos  l'hábit  blanch  ab  creu  roja.  Complint 
el  propósit  que  va  fonamentarla,  aquella  ordre  con- 
semblanta  a  la  mercedaria,  va  redimir  molts  captius, 
edificant  molts  monastirs.   El   Papa  Ignocent  III  va 


Joan  I  d'  Aragó. 
(Copia  d'  un  cü 
dix  coetani) 


confirmar  la  fundació  que  fon  protegida  pél  rei  Fe- 
lip  August  de  Franga.  Obert  expedient  de  canonisa- 
ció,  Joan  de  Mata  fou  canonigat  en  1679  per  el  pon- 
tifix  Ignocent  XI. 

—  DE  MONTPELLER.  Biog.  Mateniátich  que  va  viure 
al  sigle  XIII,  y  va  ferse  remarcar  péls  estudis  fets  en 
astronomía. 

—  I  (el  Cacador).  Biog.  Rei  de  Catalunya  y  d'  Ara- 
gó. Nat  a  Perpinyá  l'any  1350;  mort  prop  del  castell 
d'  Urriols  en  1395.  Després  d'apaibagar  el  país,  pas- 
sades  moltes  alternatives  d'  estar 

malament  ab  son  pare  en  Pere  III 
el  del  Punyalet  influit  de  la  maras- 
tra  Sibilia,  mort  aquell  va  entrar 
a  regnar  en  1387,  trovantse  nía- 
lalt  a  Girona.  Va  estimar  les  cien- 
cies,  les  arts  y  la  poesía.  A  n'  ell 
se  deu  1'  establiment  deis  Jochs 
Floráis  en  Catalunya.  Va  dedi- 
carse a  1'  alquimia  y  escrigué  tro- 
bes.  Home  piados,  va  enlairar 
oficialment  la  devoció  a  la  Verge 
Imiuaculada.  Justicier,  va  castigar 
ab  rigor  la  matanga  de  jueus  feta 
pél  poblé.  Rei  lionest,  espill  de 
fidelitat  conjugal.  Va  mereixer 
també  el  dictat  d'  Aimador  de  la 
gentilesa.  Caient  de  cavall,  cagant 
una  lloba,  trova  la  mort.  Son  eos 
fou  dut  a  Barcelona  y  després  en- 
terrat  a  Poblet. 

—  II  D'  ARAGÓ.  Biog.  Rei  de  ni- 
gaga  forastera,  fill  de  Joan   I,  fou 

de  primer  rei  do  Navarra  per  son  casament  ab  Blan- 
ca, filia  de  Caries  III  el  Noble,  y  a  la  mort  de  son 
germá  Alfons  a  1'  any  1458,  va  ocupar  el  soli  d'  Ara- 
gó, sostenint  una  llarga  lluita  ab  Enrich  IV  de  Cas- 
tella y  ab  el  seu  propi  fill  Caries  de  Viana,  que  'ls 
catalans  compadíen  y  apoiaven  en  ses  dissorts.  Per* 
apaigabar  les  revoltes  de  Catalunya,  en  Joan  II 
figura  histórica  gens  favorescuda,  va  empenyar  els 
comptats  de  Rosselló  y  de  Cerdanya  a.  Franga.  Va 
morir  en  1479,  assegurant  la 
successió  del  reialme  al  seu  fill 
preferí  Ferrán  II,  que  la  historia 
anomena  el  Católich. 

—  Y  ESCRIVÁ  (HONORAT).  Biog. 
Savi  valencia,  bisbe  de  Osma. 
Nat  en  la  capital  1'  any  1507; 
mort  en  son  bisbat  l'any  1566. 
Dexeble  d'en  Lluis  Vives,  a  Lo- 
vaina,  y  company  d'en  Diego 
Qracian.  Després  de  estudiar  a 
Flandes  y  recorregudes  les  ciu- 
tats  mes  cuites,  sentava  plaga 
en  la  milicia,  al  servei  del  em- 
perador Caries  V,  del  qual  arri- 
vá  a  ésser  conceller  y,  en  1554, 

mestre  del  infelíg  príncep  Caries,  el  fill  d'en  Fe- 
lip  II.  Era  savi  y  erudit  en  lletres,  idiomes,  mate- 
niátiques,  historia  y  poesía.  Va  exercir  influencia  en 
la  ensenyanga  superior  d'  Espanya.  Ab  bon  peu  va 
entrar  al  saceidoci  després,  liavent  la  mitra  de  Os- 
ma, que  regí  desde  1'  any  1564  fins  al  terme  de  la 
seua  vida.  Va  assistir  al  concili  de  Toledo,  (1565). 
En  1566  el  príncep  Caries  obtenía  del  sant  pare  el 
consentiment  de  tenir,  ead'any,  sis  mesos  a  son  cos- 
tat  al  bisbe  Joan,  qui  moría  poch  després,  sense  fer 
us  de  tal  Ilicencia.  És  autor  d'  alguns  escrits,  llatins 
y  castellans,  aixis  cóm  del  vocabulari  de  les  obres 
d'Ausies  M  rch,  compost  pera  facilítame  la  lectura 
al  príncep  Caries. 

—  Y  santacilia  (jordi).  Biog.  Maríner  valencia, 
un  deis  mes  savis  y  entesos  del  seu  temps.  Nat  a 
Novelda  i'  any  1713;  mort  a  Madrit  en  1773  essent 
quefe  de  la  esquadra  e5panyola.  Havía  entrat  a  la 
guardia  marina  V  any   1729.  Oran   cone  xedor  de  la 


■ 


Joan  II  d'  Aragó 


94 


JOA 


JOC 


mecánica,  de  quina  materia  va  escriuren  els  millors 
llibres  haguts  fins  aleshores;  és  home  famós  en  la 
historia  de  la  ciencia  espanyola.  Va  fer  la  campanya 
de  Oran,  sortint  l'any  1734  cap  a  1' América  junt  ab 
n'Antoni  de  Ulloa,  pera  assistir  en  representado  de 
Espanya  a  la  medició  del  gran  mitg  del  Equador  y 
la  rectificació  de  la  figura  de  la  Terra,  que  oficial- 
ment  va  fer  una  comissió  de  savis  francesos,  havent 
passat  mes  de  onse  anys  a  Ultramar.  L'any  1748  era 
enviat  a  Inglaterra  pera  estudiar  la  construcció  na- 
val y  lo  demés  que  fos  necessari  pera  restaurar  la 
marina  espanyola,  quin  resultat  va  ésser  progectar 
y  dirigir  els  arsenals  del  Ferrol  y  de  Cartagena,  ha- 
vent preparat  1'  explendor  de  la  esquadra  del  regnat 
de  Caries  III.  Va  fundar  1'  Observatori  Astronómich 
de  Cádig,  el  millor  de  son  temps,  y  a  casa  seua,  en 
aquella  ciutat,  una  academia  científica,  ensajant  la 
de  ciencies  que's  volía  fer  a  Madrit.  En  1767  anava 
d'embaixador  extraordinarí  al  Marroch.  L'any  1770 
entrava  de  director  en  el  Reial  Seminan  de  Nobles, 
fent  nou  plan  d'  estudis  y  millorant  moltíssim  la  ins- 
titució  Entre  les  obres  importants  escrites  d'  ell, 
deuhen  remarcarse:  Compendio  de  la  navegación  (Cá- 
dis,  1757);  Examen  marítimo,  tractat  de  mecánica 
aplicada,  (Madrit,  1771);  Noticias  secretas  de  Améri- 
ca, (Londres,  1826);  Relación  histórica  del  viaje  á  la 
América  meridional...  para  medir  algunos  grados  de 
meridiano  terrestre  y  venir  por  ellos  en  conocimiento 
de  la  verdadera  figura  y  magnitut  de  la  Tierra,  con 
otras  varias  observaciones  astronómicas  y  físicas, 
(Madrid,  1748,  quatre  vol.  en  4t.),  etc.,  etc. 

JOAN  DE  FABREGUES  (Sant).  Geog.  Districte 
munpal.  de  la  prov.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vich; 
té  550  hab. 

—  DE  LES  ABADESSES  (SANT).  Vegis  ABADESSES 
(SANT  JOAN  DE). 

—  DEL  herm  (SANT),  Orog.  Port  pirenench  y  hermi- 
ta  empla^at  al  camí  de  la  Seu  d'  Urgell  a  Rialp,  per 
quin  sois  pot  passars'hi  al  estiu  per  causa  de  la  mol- 
ía neu,  que  al  hivern  el  fa  inaccessible. 

JOAN  DE  PALAMÓS  (Sant).  Geog.  Lloch  ab  ajun- 
tament  de  la  prov.  de  Qirona,  part.  jud.  de  La  Bis 
bal;  té  980  hab.  y  s'  anomena  també  Santa  Eularia  de 
la  Bisbal. 

JOAN  LES  FONTS  (Sant).  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Girona,  a  5  km.  d'  Olot,  ab  152  hab.  El  riu 


SsfíiM; 


Vista  de  Sant  Joan  les  Fonts 

Fluviá  1'  atravessa  y  nodreix  les  industries  establer- 
tes  en  son  terme. 

JOANET.  n.  p.  dim.  de  Joan.  Juanito. 

JOANETA.  f.  Med.  Certa  mena  de  tónich.  Joaneta. 

JOANOT  MARTORELL  (Pere).  Biog.  Vegis  MAR- 
torell,  (Pere  foan). 

JOARIZTI  Y  LASARTE  (Adolf).  Biog.  Polítich  y 
escriptor.  Nat  a  Barcelona  l'any  1835  y  mort  en  la 
nieteixa  en    1871.  Era  redactor  de  la  Corona  de  Ara- 


gón. Sentint  vocació  per  la  política  avansada,  a  Ma- 
drit conreuá  el  periodisme  prooagant  la  democracia 
en  La  Discusión,  (diari  del  1856  al  1866).  V  endemá 
de  sospés  el  diari  (22  de  Juny)  va  bátrers  a  les  barri- 
cades.  Ell  va  ésser  qui  funda  el  diari  La  Igualdad, 
(Madrit,  1868  al  70),  havent  estat  un  deis  seus  direc- 
tors.  Allá  meteix  va  iniciar  les  associacions  de  Jo- 
ventuts  Repubücanes  y  el  famós  Club  de  Antón  Mar- 
tin, un  deis  mes  revolucionaris.  Va  fer  gran  campanya 
periodística  y  oral  contra  el  servei  militar  obligatori, 
al  retornar  a  Catalunya.  En  1869  va  ésser  diputat 
per  Manresa.  Pél  Setembre  va  capitanejar  la  suble- 
vado republicana  de  la  rodalía  de  Barcelona,  quin 
mal  éxt  va  ferio  emigrar.  Amparat  en  1'  amnistía 
del  1870  retornava  mes  decidit  que  mai,  a  pesar  de 
la  tisis  que  '1  consumía.  Eixí  diputat  per  Tarrassa  y 
Sant  Feliu.  És  autor  de  la  obra:  Viaje  dramático  al 
rededor  del  mundo,  (dos  vol.  4.°  Barcelona  1864). 

—  Y  LASARTE  (JULIA).  Biog.  Escriptora  gironina,  del 
sigle  xix.  Autora  de  composicions  en  vers.  Va  tra- 
duir  del  francés  al  castellá  la  novela  María,  (Qiro- 
na, 1875). 

JOAQUIM,  A.  n.  p.  Joaquín. 

JOCA.  f.  Joch  que  s'  executa  plantant  un  os,  o  un 
troc  de  rajóla  o  pedra,  y  demunt  o  derrera  una  mo- 
neda, generalment  de  coure,  de  cada  jugador,  els 
quals  tiren  ab  un  palet  desde  certa  distancia  pera 
ferio  caure,  y  guanya  el  qui  posa  el  seu  mes  aprop 
deis  diners.  Tángano,  tango.  ||  La  pedra  que  's  plan- 
ta pera  fer  dit  joch.  Meta. 

ÉSSER  DE  la  JOCA.  fr.  Ésser  de  la  companyía  y 
pandilla  d'  altres.  Ser  de  la  pega. 

JOCA.  f.  Acció  de  jocarse.  ||  Ca?a  d'  aucells  que  se 
executa  les  nits  de  fret  y  vent  sorprenentlos  dormits 
per  les  branques  deis  arbres  y  matantlos  a  cops  de 
pala. 

JOCARSE.  v.  r.  AJOCARSE. 

JOCA.  f.  Barraca  o  pallera  per  jaure.  Anar  a  la 
joga.  fr.  Anar  a  dormir. 

JOCARELL  (Joseph).  Biog.  Natural  de  Finestret; 
publica  en  cátala  en  1688,  a  Perpinyá  Reglas  y  do- 
cuments  particulars  per  la  vida  eremítica. 

JOCH.  m.  Exercici  de  recreu  o  entreteniment  ho- 
nest.  Juego.  ||  Cada  passada  que  fan  els  jugadors. 
Juego.  ||  El  valor  de  les  caries,  cóm:  tindre  bon  o  mal 
joch  Juego  |1  Nombre  de  coses  que  teñen  relació  en- 
tre sí,  cóm:  un  joch  de  llibres.  Juego.  ||  La  disposició 
o  moviment  de  les  parts  d'  alguna  máquina  pera  fer 
alguna  operado.  Juego.  ||  El  lloch  ont  se  juga.  Juego. 
||  Qualsevulla  acció  o  paraula  d'  entreteniment  o  di- 
versió.  Juego.  ||  simetría.  ||  pl.  Ant.  Festes  publi- 
ques. Juegos. 

JOCH  de  bases.  Aquell  en  que  's  recullen  les  car- 
tes.  Carteado. 

JOCH  DE  CANA  Y  BÓLIT:  BÓLIT. 

JOCH  DE  CANYES  LLADRIOLADES.  Ant.  Joch  de  ca- 
nyes,  exercici  de  cavallers.  fuego  de  cañas. 

JOCH  DE  CARTES.  Les  quaranta  vuit,  dotse  de  cada 
coll.   Baraja 

JOCH  DE  devant.  Parlant  de  carruatges  de  quatre 
lodes,  és  el  conjunt  de  les  rodes  devanteres,  llanqa  o 
vares,  etc.  fuego  delantero. 

JOCH  DE  derrera.  Referintse  a  carruatges  de  qua- 
tre rodes,  és  el  conjunt  de  les  dues  de  derrera,  fu- 
sell,  etc.  fuego  trasero. 

JOCH  D'  envit.  Aquell  en  que,  a  mes  deis  tantos 
ordinaris,  s'  aventura  certa  quantitat  ab  algún  llans 
o  sort.  fuego  de  envite. 

JOCH  de  mans.  Les  accions  y  moviments  deis  que 
s'  enjogacen.  fuego  de  manos.  ||  La  subtilesa  ab  que 
en  sos  entreteninients  se  burla  la  vista  deis  especta- 
dors.  fuego  de  manos,  ó  de  pasa  pasa. 

JOCH  DE  mans,  JOCH  DE  villans.  Ref.  Denota  que'l 
manotejar  y  tocar  ab  les  mans  ais  altres  és  impropi 
de  la  gent  ben  criada.  Juego  de  manos,  juego  de  villa- 
nos; burlas  de  manos,  burlas  de  villanos. 


JOC 


JOG 


95 


JOCH  DE  MARRANXES:   OSSET. 

joch  DE  nois.  Diversió  pueril.  Juego  de  niños. 

JOCH  DE  PASSA  PASSA:  JOCH  DE  MANS,  2. 

JOCH  DE  penyoreS.  Mena  de  joch  que  's  fa  de  va- 
ríes maneres,  y  en  el  qual  cada  jugador  deixa  a  cada 
errada  alguna  penyora  pera  obligarlo  després  a  so- 
frir  algún  cástich  que  serveixi  de  diversió  ais  deinés. 
Juego  de  prendas. 

JOCH  de  pilota,  Joch  entre  dues  o  mes  persones, 
que  consisteix  en  tirar  d'  unes  a  altres,  o  a  alguna 
paret,  una  pilota  ab  la  niá  o  pala.  Juego  de  pelota.  || 
La  casa  o  seti  destinat  pera  jugar'hi.  Juego  de  pe- 
lota 

JOCH  DE  SORT.  El  que  dependeix  únicament  de  la 
sort,  y  no  de  la  habüitat  del  jugador.  Juego  de  suerte. 

al  badoch,  mudauli  el  JOCH.  ReJ.  Dona  a  enten- 
dre  que  ais  que  volen  semblar  molt  instruits  perqué 
parlen  molt  de  lo  que  saben  de  memoria,  se  'ls  h¡ 
desctibreix  la  ignorancia  mudant  d'  assumpte.  Al 
bobo  múdale  el  juego. 

A0UANTARELj0CH.fr.  Perseverar'hi.  Hacer  juego. 

CASA  DE  joch.  Casa  de  juego,  juego  público. 

diners  fan  avui  AL  MON  EL  JoCh.  Ref.  Denota  que 
els  diners  son  el  millor  medi  pera  alcanzar  qualse- 
vulla  cosa.  Asno  con  oro  alcánzalo  todo. 

DIR  O  DONAR  EL  JOCH.  fr.  Viudre  favorable.  Acu- 
dir, decir,  dar,  entrar  el  juego,  el  naipe,  los  dados  á 
alguno. 

ESTAR  PER  JOCHS  O  VOLGUER  JOCHS.  fr.  Estar  ale- 
gre o  de  gresca.  Tener  gana  de  juego,  de  retozo,  de 
rasco. 

ferjoch.  fr.  Seguir  jugant  aquell  que  guanya  per 
complaure  al  que  pert.  Hacer  juego.  ||  Concordar,  fer 
simetría  dues  o  mes  coses  entre  sf.  Hacer  juego, 
jugar. 

fer  JOCHS.  fr.  Fer  riure  a  algú  tocantlo  lleugera- 
ment.  Retozar. 

FER  MALS  JOCHS  A  ALGÚ.  fr.  MALTRACTAR. 

FERSE  jochs.  fr.  Ferse  bulla  ab  algú  burlántsen*hi. 
Chancearse,  chulearse. 

Güanyar  EL  JOCH.  fr.  Ganar  el  juego. 

guanyar  el  JOCH  D'  ESCACHS.  Dar  jaque  y  mate. 

MANTINDRE  'L  JOCH    fr.  AGUANTAR  EL  JOCH. 

NO  estar  per  jochs  fr.  Estar  de  mal  humor.  No 
estar  para  fiestas;  no  estar  la  Magdalena  para  tafeta- 
nes; no  estar  gracia  en  casa. 

NO  FA  POCH  QU1  CALLA  Y  VA  AL  SEU  JOCH.  Ref.jam. 
Se  diu  de  qui  va  al  seu  negoci  ab  dissimul.  Parece 
Q'ie  cae  y  se  agarra. 

ésser  o  semblar  joch.  Loe.  ant.  Ser  ó  parecer  cosa 
de  jueoo. 

TINDRE  O  PENDRE  A  JOCH.  fr.  PENDRE  PER  BULLA. 

tindre  MALS  JOCHS.  fr.  Tiudre  males  burles.  Te- 
ner malas  cosquillas  ó  malas  pulgas. 

va  al  JOCH.  Expr.  Ab  que  s'  envida  tot  el  joch. 
Juego  fuera. 

VINDRE  JOCH  O  BON  JOCH  A  ALGÚ.    fr.    DIR  EL  JOCH. 

veure  'ljoch  mal  parat.  fr.  Conéixer  el  mal  es- 
tat  d'  algún  negoci.  Ver  el  juego  malparado. 

JÓCH,  CA  adj.  Abaixat,  inclinat.  Gajo,  gacho, 
agachado.  ||  m.  L'  acte  d  ajocarse  les  gallines  y  de- 
nles aucells.  Echadura. 

anar  a  jóch.  fr.  ajocarse.  ||  Fam.  Anar  a  dormir. 
Recogerse,  irse  á  acostar. 

ANAR  A  JÓCH  A  POSTA  DE  SOL  CÓM  LES  GALLINES. 
fr.  Anárse'n  al  Hit  molt  aviat.  Acostarse  con  las  ga- 
llinas. 

JOCH.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Vinca,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  orientáis;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Valmanya  y  té  281  hab. 

JOCHS  FLORALS.  Certámens  poétichs  establerts  a 
Tolosa  en  1334  pera  otorgar  prernis  a  les  composi- 
cions  de  mérit  mes  rellevant.  Decaiguts  bon  xich  a 
les  derreríes  del  sigle  xiv,  foren  renov.tts  en  1485,  ab 
els  recursos  que  va  llegarlos,  per  testament,  la  dama 
tolosonca  Clemenqa  Isaura,  admiradora  fervent   de 


la  poesía.  Ab  el  cabal  deixat  per  ella,  les  quantioses 
rendes  promogueren  esplendorosa  vida  ais  esmentats 
concursos.  De  manera  consemblant,  a  les  derreríes 
del  sigle  xiv  el  re¡  Joan  I,  1'  aimador  de  la  gentilesa, 
va  instaurar  a  Barcelona  els  Jochs  floráis  en  1393, 
institució  que  fou  proteg;da  péls  monarques  que  'I 
succeiren,  entre  altres  per  En  Martí  /'  Humó,  que  va 
concedirlos'hi  una  pensió  de  cinquanta  florins  d'  or 
pera  costejar  les  joies  qu'  havíen  d'  otorgarse  ais 
poetes  vencedors.  Ab  el  trasbals  y  les  dissorts  de  les 
lluites  promogudes  a  mitjans  del  sigle  XV,  s'  esvai- 


Jochs  Floráis  a  1'  etat  miljana 

ren  els  Jochs  floráis  de  Barcelona,  que  fins  després 
de  comentada  la  renaixensa  de  nostra  parla,  en  1859, 
no  foren  restauráis,  y  segueixen  celebrantse  anyal- 
ment  d'  allavors  encá.  L'  institució  oficial  ha  pronio- 
gut  altres  festes  análogues  de  cultura,  no  ja  sois  en 
les  antigües  comarques  de  Catalunya,  sino  que  a  les 
demés  regions  espanyoles  se  son  esteses,  arrivant 
fins  a  organisarles  en  térra  germánica  el  malagua- 
nyat  escriptor  En  Joan  de  Fastenrath. 

JOCOS,  A.  adj.  Xistós,  graciós.  Jocoso. 

JOCOSAMENT.  adv.  m.  Ab  jocositat.  Jocosa- 
mente. 

JOCOSITAT.  f.  Xanga,  xiste,  donaire.  Jocosidad.  || 
Alegría,  bon  humor.  Jocosidad. 

JOCOSSERIÓS,  A.  adj.  Barrejat  de  jocos  y  serio. 
Jocoserio. 

JOCUNDITAT.  f.  ALEGRÍA,  PLER. 

JODRIOLA.  f.  Ictiol.  JUDR10LA. 

JOEL.  m.  y 

JOELL.  m.  JOIELL 

JOET  (Coll  de).  Orog.  Entre  '1  veinat  de  Les  Gui- 
xeres  de  Coforp  y  '1  santuari  deis  Tossals  (1,345  m.). 

JOFRE.  m.  Nóm  propi  d'  home.  Gofredo,  Godo- 
fredo,  Vifredo. 

JOFRE  EL  PILOS.  Biog.  (V.  GU1FRE). 

JOFRÉ  (Joan  Gilabert).  Biog.  (V.  GILABERT  JOFRÉ, 
JOAN). 

JOFREU  (Pere  Antón).  Biog.  Autor  de  un  Discurso 
en  favor  de  la  muy  insigne  ciudad  de  Barcelona,  pu- 
blicat  en  1634. 

JOGANER.  adj.  Amích  de  jochs.  Juguetón. 

JOGARONS.  ni.  pl.  Ter.  JOGUINES. 

JOGLAR.  m.  JUGLAR. 

JOGLARESCH,  A.  adj.  Ant.  BUFONESCH. 

JOGLARÍA.  f.  Ant.  JUGLARÍA. 

JOG'JILLÓS,  A.  adj.  ENJOGAQAT. 

JOGUINA.  f.  Monada,  joch  de  nois.  Juguete.  ||  pl. 
Cosetes  pera  entreteniment  de  nois.  Trebejos,  ju- 
guetes, miquiñaque.  ||  Xanga,  burla.  Juguete. 

JOGUINEJAR.  v.  a.  Entretindre's  jugant.  Jugue- 
tear. 


96 


JON 


JOR 


JOGUINER.  m.  y 

JOGUINÓS.  adj.  Aquell  que  juga  ab  freqüencia. 
Juguetón. 

JOGUINOSAMENT.  adv.  m.  Juguetonamente. 

JO  A  DA.  f.  Ant.  MOJADA,  JORNAL  DE  TERRA. 

JOER.  m.  Ant.  parcer. 

JOI.  m.  Ant.  GOIG. 

JOLIBANDA.  f.  Bot.  BOTXA. 

JOLIS  (Joseph).  Biog.  Relligiós  que  en  1789  publi- 
ca un  Ensayo  sobre  la  historia  natural  de  Iaco. 

—  (Antón).  Biog.  Gramátich  del  sigle  xvi,  natural 
de  Torelló.  Publica  varíes  obres  ben  estimades  al 
seu  temps. 

JONAH  (R).  Biog.  Célebre  autor  jueu  gironí.  Pu- 
blica varies  obres  molt  notables. 

JOLIU,  VA.  adj.  ALEGRE,  FESTIU. 

J0L1VARDA.  f.  Botja. 

JONAMA  Y  BELLSOLÁ  (Jaume).  Biog.  Escriptor 
nadiu  de  La  Bisbal,  que  va  escriure  una  obra  ano- 
menada:  Sinónimos  castellanos.  Va  viure  a  les  derre- 
ríes  del  sigle  xvni,  y  era  gerniá  d'  una  de  les  heroi- 
ques  defensores  de  Girona  quan  el  seti  de  1809,  Na 
Llucia  Jonama. 

JONÁS  (Rabí).  Biog.  Jueu  de  Girona,  molt  célebre 
en  temps  de  Jaume  I  per  ses  obres  moráis. 

JONCACIES.  adj.  Bot.  Semblant  o  pertanyent  al 
jonch.  Plantes  monocotilidonies  caracterisades  per 
les  flors  en  panolla  formades  per  un  calcer  de  sis 


Joxcacies:  a,  flor  badada;  b,  pericarp  cobert  ab  el  perigoni; 
c,  pericarp  descobert;  d,  pericarp  badat 

divisions  cscamoses  y  un  ovari  lliure,  que's  conver- 
teix  en  un  pericarp  format  per  una,  dues  o  be  trescé- 
lules,  que  serven  les  llevors. 

JONCADA.  f.  Vet.  Medicament  de  mantega  de 
vaca,  del  blanch  deis  jonchs  y  altres  ingredients 
pera  curar  el  brotn  de  les  cavalcadures.  Juncada. 

JONCAR.  ni.  Paratge  ont  s'  lii  críen 
molts  jonchs.  Juncal,  juncar,  junquera. 
JONCET.  Geog.  Caseriu  de  Serdinyá, 
al  Conflent,  desde  la  riera  del  Tet,  y  per 
camí  de  ferro  se  porta  a  Joncet  el  mineral 
de  la  montanya  d'  Escaro. 

JONCH.  m.  Bot.  Planta  que  's  cría 
en  paratges  molt  humits,  treu  molts 
lluclis,  rodons  y  flexibles,  flonjos  per  din- 
tre,  rematant  ab  punxa,  y  les  flors  que 
neixen  tres  o  quatre  po!sades  mes  avall 
son  de  sis  fulles  en  forma  d'  estrelles. 
Junco. 

JONCH  DE  BOGA  O  ESPADANYA.  Bo- 
hordo. 

JONCH  D'  indies.  Cada  renou  d'  un 
arbre  espinos  de  1'  India  oriental  que  ser- 
veix  pera  femé  baslons  o  mángales.  Jun- 
co de  Indias  ó  indiano,  junquillo. 

JONCH  MARI.  El  de  lluchs  plens  y  flors 

grogues.  Junco  marino. 

JÓNICH,  CA.  adj.   Pertanyent  a  la  Jonia  y  ais  seus 

habitants.  Jónico,  jonio.  ||  m.    S'  aplica  a  un   deis 

cínch  ordres  d'  arquitectura,  en  el   qual  la  columna 

té  divuit  móduls,  un  la  base,  y  '1  capitell  adornat  ab 


Jonch 


quatre  grans  volutes,  y  té  dotse  parts  de  les  divuit 
en  que  's  divideix  el  módul.  Jónico.  ||  Dit  deis  edífi- 
cis  en  que  s'  hi  ha  seguit  dit  ordre.  Jónico. 

JUNQUERA,  f.  Bot.  Planta  deis  jonchs  Junquera, 
junco. 

JONQU1LLO.  m.  Bot.  Flor  olorosa,  blanca  o  groga, 
que  neix  d'  una  planta  semblanta  a  la  del  narcís. 
Junquillo. 

JONQUINÉS  (Pich  de).  Orog.  Pich  a  1,718  met. 
d'  altitut,  a  la  vora  del  riu  Tet,  a  la  partió  de  la 
Cerdanya  ab  el  Conflent,  depart.  deis  Pirineus  orien- 
táis. 

JONSA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fani.  de  les  ciperacies, 
que  's  cría  ais  aiguamolls,  quin  tronclt  és  una  ca- 
nyeta  triangular  ab  fulles  llargues  y  primes  y  flors 
formant  espiga.  Juncia.  ||  També  s' anomena  axis 
una  planta  de  la  fam.  de  les  liliácies. 

JOQUER.  m.  Bastó  atravessat  que'  s  posa  ais  ga- 
lliners  pera  que  les  gallines  s'  hi  ajoquin,  o  bé  la 
canyeta  atravessada  que  's  posa  a  les  gabies  pera 
que  s'  hi  posin  els  aucells.  Gallinero. 

ANAR  A  JOQUER.  fr.  ANAR  A  JOCH. 

JOQU1NER.  m.  Ter.  Joquer,  galliner,  lloch  ont 
s'  ajoquen  les  gallines.  Gallinero. 

NET  COM  UNA  BARRA  DE  JOQUINER.  fr.  Irón  Se  dilt 
d'  aquell  qu'  es  molt  brtit. 

JORBA  (Dionís  Geróni  de).  Biog.  Escriptor  bar- 
celoní  del  sigle  XVI.  Va  escriure  en  cátala  l'  obra 
traduida  al  castellá  per  Miquel  Roseta:  Descripción 
de  las  excelencias  de  la  muy  insigne  ciudad  de  Barce- 
lona (segona  edició,  1581),  obra  ja  raríssima  molt  a 
propósit  pera  formarse  idea  de  lo  qu'  era  la  capital 
catalana  a  les  derreríes  de  la  esmentada  centuria. 
Existeix  traduida  al  llatí.  Porta  una  descripció  del 
Montserrat.  És  també,  autor  de  dues  obres  Uatines, 
una  de  retórica  (Barna.  1582);  una  de  filosofía  (Ve- 
necia,  1588).  Havía  cursat  a  Barcelona  y  a  Valencia 
ab  els  millors  mestres,  havent  estat  ell  catedrátich 
en  la  universitat  de  Barcelona. 

—  (PERE).  Biog.  Mestre  organer,  monjo  de  la  Esco- 
lanía  del  Montserrat.  Va  morir  1'  any  1647  a  Madrit, 
essent  molt  jove.  Era  deixeble  del 
P.   Márquez.   Tenía   fama    a'  exce- 
lent  organer. 

JORBA.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Barcelona,  bisb.  de  Vich, 
part.  jud.  d'  Igualada;  és  a  la  vora 
del  riu  Anoia  y  té  803  hab.  ||  — 
(AVENCH  DE  CAN).  Orog.  Té  una 
fondaria  de  21  m.  y 's  trova  en  la 
montanya  de  Montserrat.  ||  —(CA- 
SA VELLA  DE  CAN).  Orog.  Cova  de 
la  montanya  de  Montserrat. 

JORDÁ.  m.  Astron.  Constelado  septentrional  en- 
tre la  del  Lleó  y  la  Ossa  major,  ab  31  estrelles,  de 
segona  fins  a  sexta  magnitut.  Jordán. 

JORDÁ  y  SOLER  (Antoni  Lluis)  Biog.  Bisbe  de 
Vich,  nat  a  Girona  1'  any  1822,  mort  a  Castelltersol 
en  1872.  Ordenat  1'  any  1844.  Va  cursar  jurispruden- 
cia a  Barcelona,  llicenciantse  en  1853.  Havent  gua- 
nyat  una  prebenda  en  la  catedral  de  Lleida,  hi  va 
estar  dotse  anys,  fins  que  '1  1865  varen  presentarlo 
pera  '1  bisbat  de  Vich,  que  va  tindre  d'  acceptar  per 
no  havérseli  admés  la  renuncia,  entrant  en  aquella 
séu  en  Maíg  de  1866,  ocupantla  fins  a  1'  hora  postre- 
ra. L'  any  1869  va  ésser  en  lo  Concili  Vaticá,  argüint 
a  favor  de  la  infalibilitat.  Era  un  predicador  notable 
y  escriptor  excelent,  empró  modest  y  retret. 

JORDÁN  (Francesch).  Biog.  Gravador  valencia, 
nat  a  Mur  (Alacant)  1'  any  1778.  Deixeble  de  1'  Es- 
cola de  Belles  Arts  de  Valencia  y  protegit  del  pintor 
Vicents  López.  Académich  de  mérit  de  la  de  Sant 
Caries  en  1834.  És  autor  d'  estampes  ben  notables. 
Tocat  de  misticisme,  va  retirarse  al  monastir  de 
Porta  Cceli,  ont  hi  va  morir  en  1832. 


Segell  de  Jorba 


JOR 


JOS 


97 


—  (RAIMONT).  Biog.  Membre  de  la  renomenada  fa- 
milia tortosina  del  propi  cognom.  Nevot  del  capiscol 
Gaspar  Jordán,  mort  en  1597,  essent  canonge.  Era 
fill  de  Tortosa  y  durant  niolts  anys  vicari  general  de 
aquell  bisbat.  Va  morir  a  Tortosa  en  1616.  Va  insti- 
tuir moltes  obres  píes  pera  casar  pobres,  orfens  y 
vergonyants.  Va  fundar  també  la  professó  de  Sant 
Raimont  de  Penyafort,  que  's  feia  a  Tortosa  cada 
any  per  la  seua  diada.  Havía  regalat  la  figura  del 
sant,  de  eos  sencer,  feta  en  plata,  junt  ab  el  taverna- 
cle  pera  la  professó. 

JORDANA  (Antón).  Biog.  Escriptor  relligiós  del 
sigle  XVI  que  escrigué  varies  obres  en  llatí. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Autor  de  un  llibre  pietós  titolat 
Cuentas  de  la  Gloria. 

JORDI.  n.  p.  Jorge. 

JORDI  (Mossén).  Biog.  Poeta  que  florí  a  mitjans 
del  sigle  XIII.  No  se  sap  si  va  néixer  a  Valencia  o 
a  Catalunya.  Fou  criat  del  rei  Jaiune  el  Conqueri- 
dor. En  el  Canconer,  de  París,  hi  han  belles  poesíes 
ont  apareix  el  nom  de  Mossén  Jordi  tot  sol,  en  altres 
se  llegeix  Mossén  Jordi  del  Rei  y  és  dubtós  si  corres- 
ponen  a  una  sola  o  a  dues  personalitats.  El  gran  Pe- 
trarca, niolts  anys  mes  tari,  adoptava,  —  enamorar- 
eis versos  d'  aquest  poeta.  L'  any  1416,  hi  havía  un 
cambrer  del  rei  Alfons,  que  's  deia  Jordi  de  St.  Jordi, 
a  qui  sembla  haverse  confós  ab  el  poeta  del  sigle  xm. 

JORDI  (Sant).  Hist.  A  les  derreríes  del  sigle  XI,  el 
niartre  Sant  Jordi,  fou  jurat  per  patró  deis  reis  ara- 
gonesos,  després  del  combat  tingut  ais  camps  d'  Al- 
eara? pél  rei  En  Pere  I  ab  els  alarbs  d'  Osea,  que  va 
atribuir  la  victoria  a  la  presencia  d'  un  cavaller  que 
va  presentarse  sobtadament  apoiant  les  hosts  cris- 


Sant  Jordi  a  1'  antiga  portada  del  palau  de  Ja 
Diputació  de  Barcelona 

tianes.  La  devoció  que  al  Sant  de  Capadocia,  tingue- 
ren  després  els  reis  En  Jaume  I  y  En  Pere  II,  va  arre- 
larse  a  Catalunya,  fins  a  declarar  a  Sant  Jordi,  patró 
de  la  nostra  térra,  y  figurar  la  creu  vermeila  en  l'es- 
cut  de  la  Diputació  catalana,  y  en  el  de  Barcelona,  y 
altres  poblacions  deis  antichs  comtats.  L'  estudi  ico- 
nográfich  de  Sant  Jordi  ais  monumeuts  mitgevals  de 
Catalunya  referma  el  concepte  del  seu  patronatge. 

ORDRE  militar  DE  SANT  JORDI.  Hist.  Reconegut  a 
les  mercés  obtingudes  a  1'  invocació  del  Sant  de  Ca- 
padocia, En  Pere  II  d'  Aragó,  va  fundar  en  Septembre 
de  1201,  1'  ordre  de  Sant  Jordi,  donantli  com  a  lloch 
pera  congregarse  el  castell  d'  Alfama,  en  un  deis 
cinis  del  coll  de  Balaguer,  prop  de  Tortosa.  Era  la 
insignia  distintiva  de  Y  ordre,  la  creu  roja,  usada  are 
réls  cavallers  de  Montesa,  y  la  regla  la  deis  agustins. 
Va  reunirse  aquella  ordre  militar  ab  la  de  Montesa, 
disposant  que  s'  anomenés  de  la  Alare  de  Deu  de 
Montesa  y  de  Sant  Jordi  d'  Alfama. 

JORDI  DESVALLS  (Sant).  Geog.  Lloch  de  la  prov. 
y  part.  jud.  de  Qirona;  té  800  hab. 

me.  cat.—  v.  II.  —  13. 


JORDÓ.  Ter.  Arañes.  O.ERS. 

JORGOLA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Domeny, 
prov.  de  Valencia. 

JORN.  m.  Día. 

JORN  SER.  Loe.  ant.  ÉSSER  DE  DÍA. 

A  JORN  CERT.  Loe.  ant.  A  día  fixo,  senyalat,  deter- 
minad A  plazo  fijo. 

DE  JORN.  ni.  adv.  Aviat,  d'  hora.  Temprano. 

JORNADA,  f.  Camí  que  regularment  se  pot  fer  en 
un  día.  Jornada.  ||  Met.  El  camí  o  viatge  que  's  fa  o 
s'  ha  de  fer.  Jornada.  II  Expedició  militar.  Jornada. 
||  El  travall  que  un  operari  fa  durante!  día. Jornada. 
¡|  Qualsevol  acte  o  part  major  de  la  comedia  espa- 
nyola.  Jornada,  acto.  ||  Entre  estampers,  lo  que  re- 
gularment pot  tirar  la  prempsa  en  un  día.  Jornada. 
||  JORNAL.  ||  TEMPS,  DÍA. 

assignar  jornada,  fr.  Senyalar  el  día.  Señalar 
el  dia. 

NI  OÍR  MISSA  NI  DONAR  CIVADA  DESTORBEN  LLARGA 
jornada.  Ref.  Se  pren  en  el  seu  sentit  literal.  Por 
oir  misa  y  dar  cebada  nunca  se  perdió  jornada. 

JORNAL,  ni.  Soldada,  lo  que  guanya  un  travalla- 
dor  en  un  día.  Jornal.  ||  La  feina  que  fa  un  travalla- 
ilor  en  un  día.  Jornal.  ||  Mojada,  1'  espai  de  térra  que 
se  pot  llaurar  en  un  dia.  Yugada  y  jovada,  juvada. 

JORNAL  DE  TERRA:  MOJADA. 

JORNAL  DE  V1LA.  Ter.  JOVA,  2. 

A  JORNAL,  m.  adv.  A  paga  diaria  y  no  a  preu  fet. 
A  jornal. 

ANAR  A  TORNA  JORNALS.  fr.  Ajudarse  mutuament 
els  jornalers.  Pagar  la  peonada. 

A  TORNA  jornal,  m.  adv.  Mutua  y  recíprocament. 
A  tornapeón. 

BON  JORNAL  HA  FET  O  OUANYAT.  Loe.  BON  NAP 
N'HAVÉM  ARRANCAT. 

EL  JORNAL  DEL  MENESTRAL,  ENTRA  PER  LA  PORTA 
Y  SURT  PÉL  FUMERAL.  Ref.  Denota  que  travallant  nin- 
gú  's  fa  rich  y  que  sois  se  pot  passar.  La  ganancia 
del  carretero  entra  por  la  puerta  y  sale  por  el  humero. 

JORNALER.  m.  Mercenari,  qui  travalla  per  un  jor- 
nal. Jornalero.  ||  adj.  Quotidiá.  Cotidiano,  diario.  || 
Ant.  INCONSTANT.  ||  Ant.  Incert,  vari,  cóm:  les  armes 
son  iornaleres;  aixó  és:  el  comba!  es  incert.  Incierto, 
indeciso. 

JORNALMENT.  adv.  m.  Ant.  DIARIAMENT. 

JORQUERA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  és 
a  la  vora  del  riu  «Júcar,  prop  d'  Alcalá  de  Júcar;  té 
3,000  hab. 

JOSA  (Isabel  de).  Biog.  Dama  barcelonina  del  si- 
gle XVI,  célebre  per  sa  pietat  y  escriptora  mística. 
Fou  mare  de  Bernat  de  Josa,  bisbe  de  Vich.  Caresmar 
diu   que    captava   pels  carrers   de 
Barcelona    ab    una   cenalleta   y  lo 
que   arreplegava  ho  distribuía  ais 
pobres.    Per   ses   humiliacions   els 
nobles  de  sa  familia  la  persegulren 
y   tingué  d'  emigrar  a  Italia.  Fou 
també  gran  predicadora  y  morí  en 
olor  de  santetat. 

JOSA.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Lleida,  bisb.  de  Urgell, 
part.  jud.  de  Solsona;  és  al  peu 
mitjorní  de  la  serra  de  Cadí,  a 
ponent  del  coll  de  Tanca-la-porta,  y 
té  206  hab.  ||  —(COLL  DE).  Orog.  En  la  serra  de  Cadí, 
demunt  de  Gosol. 

JOSEPETS.  m.  pl.  Sacerdots  missíoners  o  frares 
de  Sant  Joseph.  Josefitas. 

JOSEPH,  PA.  n.  p.  José,  fa. 

JOSEPH.  Biog.  Ab  aquest  nom  se  coneixen  diversos 
escriptors  israelites,  entre  altres  el  barceloní  del  si- 
gle Xlil  Joseph  Benchüa,  president  de  ['Academia  deis 
jueus  en  dita  ciutat,  insigne  talmudista,  gramátich  y 
poeta. 


Segell  de  Santa 
María   de   Josa 


98 


JOV 


JOV 


—  (JOAN).  Biog.  Relligiós  de  la  Mercé,  natural  de 
Reus.  Vivía  durant  el  primer  tere,  del  sigle  XV.  Dedi- 
car, a  la  redempció  de  cautius;  V  any  1430,  retornava 
d'  una  expedició  a  Tunic.  havent  lliurat  a  124  infe- 
lices, quan  el  vaixe'.l  en  que  venía  va  ésser  apressat 
péls  corsaris  que  '1  varen  lugar  al  pal  major,  ma- 
tando a  sagetades. 

—  (ORIOL).  Biog.  (Vegis  ORIOL). 

JOSEPH  (Sant).  Geog.  Poblé  de  les  illes  Balears, 
part.  j nd.  d'  Ibica,  que  compren  vintiquatre  caserius, 
edificis  y  casáis  aillats,  reunint  entre  tots  4,000  hab. 

JOTA.  f.  Nom  de  la  lletra  J.  Jota.  ||  Futil-la.  Ápice, 
pizca,  jota.  ||  Ball  usat  en  algunes  parts  d'  Espanya 
y  la  música  ab  que  's  baila.  Jota. 

JOU.  m.  Instrument  de  fusta  pera  junyir  els  ani- 
máis a  V  arada  y  carro.  Yugo.  ¡I  El  vel  que  's  posa 
ais  que  contreuen  matrimoni.   Yugo,  velo.  ||  Met.  El 


Jou:  1,  jou-.  2,  coixí:  3,  escurretges;  4,  xangué:  5,  espigó; 
6,  clavi\;  7,  traiga 


meteix  matrimoni.  Yugo.  ||  Llei,  subjecció,  tiranía, 
esclavitut.  Yugo.  ||  Cárrega  o  gravamen.  Yugo.  ||  Ant. 
JOCH.  ||  Náut.  Yugo. 

PER  AMOR  DEL  BOU  LLEPA  'L  LLOP  EL  JOU.  Ref.  Que 
ensenya  lo  molt  qu'  atreu  '1  profit  o  esperanza  d'  al- 
guna conveniencia.  Al  llamado  ó  reclamo  del  que  le 
piensa  viene  el  buey  á  la  melena. 

SACUDIR  el  JOU.  fr.  Met.  Deslliurfcrse  d'  alguna  pe- 
sada subjecció.  Sacudir  el  yugo. 

SUBJECTARSE  AL  JOU.  fr.  Met.  Subjectarse  al  domini 
d'  un  altre.  Sujetarse  al  yugo. 

JOU.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  de 
Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora  del  Noguera 
Pallaresa  y  té  327  hab.  ||  —  (COLL  de).  Orog.  Coll  a 
1,633  met.  d'  alt.  a  la  partió  d'  aigües  del  Fresser  ab 
el  Ter,  entre  Ribes  y  Ogassa,  prov.  de  Girona.  ||  Co- 
llet  a  uns  580  met.  d'  alt.,  a  la  vora  de  la  riera  de 
les  Escales,  entre  Oix  y  Sadernes,  prov.  de  Girona.  I 
Coll  de  la  serra  de  Cadí,  a  2.090  met.  d'  alt.,  entre  '1 
Padró  deis  Quatre  Batlles  y  '1  Muixaró,  entre  les 
provs.  de  Girona  y  Barcelona.  ||  Coll  de  les  monta- 
nyes  del  Canigó,  a  1,128  met.  d'  alt.,  antiga  encon- 
trada del  Conflent,  al  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 
||  Coll  situat  prop  de  Massanés  (Bergadá).  ||  En  la 
a  esta  que  uneix  el  Pedraforca  ab  el  macis  d'  En 
Cija  (1,700  ni.) 

JOUENT.  Ter.  Arañes.  JOVENT. 

JOVA.  f.  Minyona.  Joven.  ||  Travall  a  que  deuen 
acudir  tots  els  veins  quan  és  d'  utilitat  comuna.  Ha- 
cendera. ||  f.  Ant.  Obligado  de  llaurar  ab  un  pa- 
rell  de  bous  o  mules  per  espai  d'  un  día.  ||  JOVA.  Ter. 
NORA. 

JOVAL.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Clariana,  pro- 
vincia de  Lleida. 

JOVAMENT.  adv.  m.  Ant.  JOVENILMENT. 


Joaquina  Jovallar 
y  Soler 


JOVE.  m.  y  f.  Qui  és  a  la  joventut  y  també  qui  té 
menys  anys  respecte  d'  un  altre.  Joven.  ||  De  pochs 
anys.  Nuevo,  joven,  reciente.  ||  m.  Ant.  Pagés  que 
no  posseeix  borda  ni  manso.  Joven. 

QUI  DE  JOVE  NO  TRAVALLA  QUAN  ES  VELL  DORM  A 
LA  palla.  Ref.  Denota  qu'  en  la  joventut  s'  ha  de 
travallar  pera  poguer  tindre  algún  reconet  pera  la 
vellesa.  El  joven  que  no  trabaja,  cuando  es  viejo  duer- 
me en  paja. 

fer  tornar  JOVE.  fr.  Donar  o  comunicar  certa  ro- 
bustesa  y  gallardía  propies  de  la  joventut.  Remozar. 

TORNARSE  jove.  fr.  Adquirir  altra  vegada  la  forta- 
lesa  y  vigor  que  's  tenía  a  la  joventut.  Rejuvenecer, 
remozar 

JOVELLAR  Y  SOLER  (Joaqulm).  Biog.  Capitá 
general  del  exércit  y  president  de  ministres  en  1875 
Nat  a  Palma  de  Mallorca  1'  any  1819;  mort  a  Madrit 
en  1892.  Acabava  la  carrera 
1' any  1836,  rebent  el  grau  de 
subtinent  y  quatre  anys  des- 
prés  anava  a  Cuba, essent  ca- 
pitá. Entrava  a  servir  en  el  Mi- 
nisterí  de  la  Guerra  en  1854  y 
era  secretan  de  campanya  al 
Marroch  (1859-60)  guanyant 
allá  els  galons  de  coronel. 
L'  any  1864  era  subsecretari 
del  Ministeri.  Marescal  de 
Campen  1866  V  any  1868  va 
sublevarse  contra  Isabel  II.  Ti- 
nent  general  V  any  1872,  reg- 
nant  Amadeu  I.  Emigrat  a 
Franca  en  temps  de  la  Repú- 
blica (1873).  Al  tornar  1'  enviaren  de  Capitá  ge- 
neral a  Cuba,  retornant  a  la  península  pera  ajudar  a 
la  sublevado  de  Sagunt,  (1874).  Va  ésser  Ministre, 
senador  y  altra  vegada  capitá  general  a  Cuba. 

JOVENALLA,  f.  Joventut,  agregat  de  jovens.  Ju- 
ventud. 

JOVENCEL,  A.  adj.  Jovenil. 

JOVENESA.  f.  JOVENTUT. 

JOVENET,  A.  adj.  dim.  Jovencillo. 

JOVENIL.  adj.  Pertanyent  a  la  joventut.  Juvenil. 

JOVENILMENT.  adv.  m.  A  manera  de  jovens.  Ju- 
venilmente. 

JOVENÍVOL,  A.  adj.  Jovenil. 

JOVENIVOLMENT.  adv.  m.  JOVENILMENT. 

JOVENCÁ,  NA.  adj.  y 

JOVENCEL,  A.  adj.  Ant.  jovenil,  JOVE. 

JOVENT.  m.  Munió  de  jovens.  Juventud. 

JOVENTUT.  f.  Etat  qu'  alguns  senyalen  deis  vin- 
titrés  ais  trenta  tres  anys,  altres  flus  ais  trenta 
cinch,  y  altres  fins  a  la  edat  viril.  Juventud.  ||  JO- 
VENT. 

JOVER  (Francesch).  Biog.  Doctor  en  teología  y 
excelent  catedrátich  valencia  del  sigle  XVI.  Nat  a 
Castelló  de  la  Plana,  ont  va  morir  1' any  1561.  Va 
estudiar  en  la  universitat  de  París  y  exercir  lá  cáte- 
dra en  la  famosa  de  Lovaina,  guanyant  molt  de  re- 
nom.  És  autor  de  dues  obres  celebrades  en  aquell 
temps:  Sanctiones  Eccleslásticaí,  tam  Synodica,  quam 
Pontificia;,  ect.,  (París,  1555),  y  Divi  Thoma;  Aqui- 
natis...  Predicatorii  instituti,  in  S.  Propheta;  Job  li- 
brum  longe  difficillium.  Historia,  dilucidaque  explica- 
tio,  (París,  1557). 

—  (NARCÍS  CAMIL).  Biog.  Escríptor  y  periodista, 
nadiu  d'Alacant  (1821-1881).  Va  ésser  redactor  de 
publicacions  tan  importants  cóm  ho  foren  1'  Heraldo, 
(1845),  La  Discusión  (1857)  y  altres,  y  publica  dos 
volums  de  poesíes,  ademes  d'  altres  travalls  literaris. 

—  (PASQUAL).  Biog.  Relligiós  francisca  descale, 
valencia.  Nat  en  la  vila  de  Cullera  durant  el  primer 
ters  del  sigle  xvni;  mort  a  Valencia  1' any  1781.  Savi 
en  ciencies  físiques  y  en  Mengües;  era,  ademes,  bon 


JUA 


JUB 


99 


poeta  festiu  manejant  el  valencia,  el  castellá  y  llatí. 
Havía  compost  una  obra  d' óptica,  quina  branca  del 
saver  era  la  seua  especialitat,  titolada:  Método  claro 
y  fácil  para  graduar  los  vidrios,  etc.  Era  tracut  en 
travallar  telescopis,  rnicroscopis  y  ulleres. 

—  ycasanoves(FRANCesch).  Biog.  Remarcable  pin- 
tor valencia  contemporani,  que  va  distingirse  en  la 
composició  de  quadros  d'historia.  Va  neixer  a  mitjans 
del  sigle  xix  y  de  ben  jove,  va  obtindre  concepte  de  bon 
artista.  Fou  premiat  en  varíes  exposicions  y  és  autor 
d'  algunes  pintures  que  ornen  la  iglesia  de  Sant 
Francesch  el  Gran  a  Madrit.  Atrafegat  en  acavar  un 
quadro  representant  la  Jura  de  la  reina  regent  a  les 
Corts,  va  morir  a  Madrit  el  19  de  Febrer  de  1890. 

JOVIAL,  adj.  Festiu,  alegre,  plaenter,  divertit. 
Jovial. 

JOVIALITAT.  f.  Alegría.  Jovialidad. 

JOVIALMENT.  adv.  m.  Ab  jovialitat.  Jovial- 
mente. 

JOVINCELL    m.  JOVENET. 

JOY.  m.  Ant.  Johí. 

JOY  Y  CALVÓ  (Joseph).  Biog.  Frare  mallorquí 
del  sigle  XVII;  natural  de  Palma.  Mort  a  Madrit 
l'any  1694.  Va  pendre  l'hábit  deis  agustins,  en  la 
ciutat  nadiua  1'  any  1675.  Home  de  talent  y  bona 
memoria;  afectat  a  les  llengües  orientáis,  dominava 
la  grega,  l'aráb  ga,  la  siriaca  y  la  caldea.  Essent 
catedratich  de  grech  en  la  universitat  d'  Alcalá, 
l'any  1690,  va  ésser  elegit  torcimany  de  Caries  II, 
interpretant  llengües  a  satisfacció  delrei.  Estava 
enamorat  del  art  musical,  era  fondament  coneixedor 
de  la  historia  y  tingut  per  molt  bon  poeta,  en  aquell 
temps. 

JOYA.  f.  Prenda,  ornament  precios,  especia!ment 
pera  les  dones.  Joya.  ||  Sortija,  premi  de  la  victoria 
ais  jochs  publichs.  Joya,  brabío.  ||  Met.  Qualsevulla 
cosa  herniosa  y  molt  apreciable.  Joya.  ||  Ant.  GOIO, 
ALEGRÍA.  II  pl.  Les  alhajes  y  vestits  que's  donen  a 
les  dones  quan  se  casen.  Arras,  joyas.  ||  Les  que 
dona'l  marit  a  la  muller  en  senyal  de  matrimoni. 
Arras. 

ANAR  en  JOYA.  Loe.  ant.  Cundir  la  alegría,  alegrar- 
se, regocijarse  todos. 

Guanyar  la  JOYA.  fr.  Eixir  vencedor  d' algún  joch 
públich.  Conseguir,  obtener,  alcanzar  el  premio. 

LO  QUI  AB  JOYES  GASTA  'L  DOT,  DE  LA  SEUA  MU- 
LLER ÉS  JANOT.  Ref.  Denota  que  no  's  deu  emplear 
el  diner  en  coses  que  sois  serveixen  de  faust  y  vani- 
tat.  Anillo  en  el  dedo,  honra  sin  provecho. 

JOYEL,  m.  y 

JOYELL.  m.  Ant.  JOYETA. 

JOYELLER.  m.  Ant.  JOYER. 

JOYELLERÍA.  f.  Ant.  JOYERÍA. 

JOYER.  m.  Qui  ven  joyes.  Joyero.  ||  Obgecte  des- 
tinat  pera  guardar  o  posar  les  joyes.  Joyero. 

JOYERA,  f.  La  que  té  botiga  de  joyería.  Jo- 
yera. 

JOYERÍA,  f.  La  botiga  ont  s' hi  venen  joyes.  Jo- 
yería. 

JOYETA.  f.  dim.  Joyel,  joyuela. 

JOYOS,  A.  adj.  Alegre,  festiu.  Gozoso. 

JOYOSAMENT.  adv.  m.  Alegrement,  ab  gran 
plaer.  Gozosamente. 

JUANDONETA.  m.  Fam.  Marit  que  contempla  ab 
excés  la  seua  muller.  Gurrumino 

JUANET.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Arbu- 
cies,  prov.  de  Girona. 

JUANETE,  m.  Náut.  Cada  una  de  les  veles  que 
van  sobre  la  gavia  y'l  velatxo.  Juanete. 

JUANETER.  adj.  Aíar.  Calificatiu  que  's  dona  al 
noi  que  comenta  a  ésser  mariner.  Juanetero. 

JUANETES.  Geog.  Poblé   de   la  prov.    y  bisb.  de 


Girona,  part.  jud.  d'  Olot;  és  a  la  vora  del  riu  Fluviá 
y  té  596  hab. 

JUANICH  Y  MARCH  (Francesch).  Biog.  Metge 
distingit  y  bon  escriptor  científich.  Nat  a  Grano- 
llers  1'  any  1798;  mort  a  Barcelona  en  1868.  Va 
distingirse  per  la  seua  abnegado  en  les  epidemies 
barcelonines  deis  anys  1821,  1834  y  1854.  Era  ca- 
tedratich de  medicina  y  va  ocupar  la  presidencia 
de  1'  Academia  de  Medicina  de  Barcelona.  D'  en- 
tre les  seues  obres  la  mes  important  és:  Tratado 
elemental  de  materia  médica  (Xtcma.  (Un  vol.  8.°  506 
pág.  Barcelona  1836). 
JUAS.  adv.  Ant.  promptament. 
JUATA.  Ter.  Arañes.  JOU. 

JUBA.  f.  Ant.  JUPA. 

JUBANY  (Llorenc).  Biog.  Gravador  d'  encunys, 
germá  del  pintor  F.  Jubany.  Era '1  gravador  de  la 
ceca  establerta  per  la  Junta  Central  a  Reus,  a  Tarra- 
gona y  a  Palma  durant la  guerra  de  la  independen- 
cia (1808-1814).  Després  va  formar  part  de  la  ceca 
nacional,  que  durant  una  bona  part  del  sigle  XIX  hi 
havía  establerta  a  Barcelona,  essent  ell  1'  autor  de 
distintes  medalles  conmemoradores  d'actes  y  acon- 
teixements  encunyades  en  la  ciutat  comtal.  Va  morir 
1'  any  1852. 

—  Y  Carreres  (FRANCISCO).  Biog.  Pintor  cátala. 
Nat  a  Barcelona  l'any  1787;  mort  en  la  meteixa  en 
1852.  Va  estudiar  a  Llotge.  A  1'  assalt  de  Tarragona 
perels  francesos,  1'  any  1811,  va  ésser  prés  y  depor- 
tat  a  Fraila.  Per  aixó  va  establirse  a  Lió  durant 
molts  anys.  Havent  guanyat  les  oposicions  pera  una 
cátedra  de  Llotge,  a  Barcelona,  va  morirse  abans  de 
pendren  possessió.  Era  home  molt  savi  en  arts  y 
tragut  cóm  a  pintor  de  flors  y  de  composicions  his- 
tóriques-alegóriques.  En  el  Museu  barceloní  y  en 
mol  tes  cases  particulars  guarden  flors  pintades  de 
aquest  artista. 

JUBAR.  v.  a.  Ant.  AJUSTAR,  ARRIMAR. 

JUBAT,  DA.  p.  p.  Ant.  De  jubar.  Ajustado,  arri- 
mado. 

JUBÍ  (Joan).  Biog.  Bisbe  y  notable  poeta  llatí  del 
sigle  xvi;  natural  de  Mallorca  o  de  Catalunya.  Va 
morir  a  Barcelona  l'any  1572.  Era  bisbe  de  Constan- 
tina  in  par  libas.  L'  any  1545  va  ésser  un  deis  consa- 
grants  del  de  Barcelona  en  Joan  de  Cardona  y  des- 
prés  auxiliar  del  bisbe  Jaume  Cassador.  La  iglesia 
de  Sant  Pere  de  Reus  és  consagrada  d'  ell,  (1543). 
Va  assistir  al  concili  de  Trente,  en  sustitució  del 
bisbe  de  Barcelona  en  Joan  de  Margarit,  (1551),  ha- 
vent merescut  bona  estima  son  talent.  Per  comissió 
del  concili,  va  felicitar  a  Felip  II  al  arrivar  a  Trente, 
escrivinl  una  elegant  composició  en  vers.  Al  retor- 
nar sembla  qu' era  bisbe  auxiliar  de  Vich.  La  seua 
abundosa  producció  literaria  és  tota  llatina,  havent 
escrit  en  vers  molts  deis  temes  relligiosos  escullits 
per  ell.  Son  alabades  la  facilitat  de  la  seua  versifi- 
cado, la  sublimitat  deis  pensaments  y  son  llenguat- 
ge  corréete  y  pur. 

JUBILABLE.  adj.  Que  pot  jubilarse.  Jubilable. 

JUBILACIÓ.  f.  Exempció  de  fatigues  o  cárrechs  de 
empleus  ab  retenció  deis  honors  y  utilitafs.  Jubilar. 
||  Met.  Deixar  per  inútil  alguna  cosa.  Jubilar. 

JUBILAR,  v.  a.  Rellevar  del  cárrech  d'  algún  em- 
pleu,  retenint  els  honors  y  utilitats  del  meteix.  Ju- 
bilar. 

JUBILARSE,  v.  r.  Conseguir  la  jubilado.  Jubi- 
larse. 

JUBILAT,  DA.  p.  p.  Jubilado. 

JUBILÉU.  m.  Soiemnitat  o  cerimonia  ecclesiástica 
pera  guanyar  la  indulgencia  plenaria  que '1  papa con- 
cedeix  extraordinariament,  y  la  meteixa  indulgencia. 
Jubileo. 

jubiléu  universal.  El  que 's  celebra  a  Roma  cada 
vint   y  cinch  anys,  y  se  sol    concedir   per  bullía   a 


100 


JUD 


JUÉ 


iglesies  senyalades  pera  tots  els  pobles  de  la  cris- 
tianitat.  Año  santo,  jubileo  universal. 

OUANYAR  EL  jubiléu.  fr.  Fer  les  dilligencies  ne- 
cessaries  pera  guanyarlo.  Ganar  el  jubileo. 

JUCA.  f.  Bol.  Planta  de  la  familia  de  les  liliácies; 
fá  les  flors  blanques  acampanades.  Juca. 

JUCAK.  Hidrog.  Riu  que  neix  ais  confins  de  Cas- 
telló  y  Aragó  y  després  de  recorre  506  klm.  desem- 


El  riu  .lucar 

boca  al  Mediterrani  fertilisant  les  hortes  valencia- 
nes,  de  Carcajent,  Alcira,  Sueca  y  Cullera,  prop  de 
quin  cap  ix  al  mar. 

RIBERES  DEL.  Geog.  Fértil  territori  de  45  klm.  de 
N.  a  S.  desde  Catanoja  fins  a  Xátiva  y  prop  de  36 
de  E.  al  O.  entre'l  mar  y  la  valí  de  Cárcer. 

JUDAIAR.  v.  a.  JUDAISAR. 

JUDAICAMENT.  adj.  m.  Al  estil  deis  juéus.  Judai- 
camente. 

JUDAICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  ais  juéus.  Ju- 
daico, judío. 

JUDAISAR.  v.  n.  Seguir  les  costums  o  la  relligió 
deis  juéus.  Judaizar. 

JUDAÍSME.  m.  Relligió  deis  juéus.  Judaismo. 

JUDARÍA.  f.  Barri  destinat  ais  juéus.  Judería. 

JUDEA.  f.  Min.  Betúm  o  mena  d'asfalt  que  's  tro- 
va a  les  aigües  del  mar  Mort.  Judea.  ||  País  de  1'  Asia 
antiga.  Judea. 

JUDERÍA.  f.Judaria. 

JUDES.  m.  L' apóstol  que  va  vendré  ajesucrist. 
Judas.  ||  Met.  Traidor,  alevós,  fals.  Judas. 

JUDICAR.  v.  a.  Pensar,  creure,  opinar.  Juzgar.  || 
Fer  judici,  discernir.  Juzgar.  ||  Jutjar,  fer  ofici  de 
jutge.  Juzgar. 

JUDICAT,  DA.  p.  p.  Judicado. 

ESTAR  A  JUDICAT.  fr.  For.  Quedar  obligat  a  oir  y 
consentir  la  sentencia  que  s'ha  de  donar.  Estar  á 
juzgado  y  sentenciado. 

SENTENCIA  PASSADA  EN  JUDICAT,  O  EN  COSA  JUDI- 
CADA,  O  en  autoritat  DE  COSA  JUDICADA.  For.  Sen- 
tencia pasada  en  cosa  juzgada. 

JUDICAT1U,  VA.  adj.  Ant.  Lo  qu'és  propi  pera 
jutjar.  Judicativo. 

JUDICATORIA.  f.  L'  acte  de  jutgar.  Judicación, 
judicatura. 

JUDICATURA,  f.  Ofici  de  jutge.  Judicatura.  ||  La 
jurisdicció  del  jutgi.  Judicatura.  ||  Por.  L' exercici 
de  jutjar  o  judicar.  Judicatura. 

JUDICI.  ni.  Rao,  facultat  de  V  ánima  pera  judicar. 
Juicio.  ||  Sana  rao,  com  oposada  a  la  bogería  o  deliri. 
Juicio.  ||  Dictamen,  parer.  Juicio.  |i  Tribunal  ont  se 
judica.  Juicio.  ||  COnjectura.  (|  Llbg.  Acte  del  enteni- 
ment,  que  combina  dues  idees.  Juicio.  ||  Seny,  cor- 
dura, prudencia.  Juicio.  \\For.  Examen  d'  una  causa 
pera  donar  la  sentencia.  Juicio.  ||  Ant.  plet.  ||  Astr. 
El  pronóstich  que  fan  els  astrólechs  deis  successos 
del  any.  Juicio.  ||  Ant.  for.  SENTENCiA. 

judici  CONTENCIÓS.  For.  Lo  que  's  segueix  devant 


del  jutge  sobre  drets  o  coses  que  pledegen  entre  sí  va- 
ríes parts  contraríes.  Juicio  contencioso. 

JUDICI  COntradictori.  For.  Aquell  en  que  's  dona 
la  sentencia  després  d'  escoltades  les  parts  contra- 
ríes. Juicio  contradictorio. 

JUDICI  D'  Arbitres.  Lo  que  donen  els  arbitres.  Jui- 
cio arbitral. 

JUDICI  extraordinari.  For.  Aquell  en  que  's  pro- 
ceeix  ú'  ofici  del  jutge  sense  acció  ni  acusació  verda- 
dera y  que  si  n'  ni  há,  falten  les  regles  establertes  de 
dret  en  els  judiéis  comuns.  Juicio  extraordinario. 

JUDICI  FINAL  O  UNIVERSAL.  El  que  hi  haurá  a  la  fí 
del  mon,  en  que  Deu  lia  de  premiar  o  castigar  les 
obres  de  cada  hu.  Juicio  final  ó  universal 

judici  ORAL.  Lo  que  's  fa  o  celebra  en  públich.  Jui- 
cio oral. 

judici  particular.  El  que  Deu  fa  de  1'  ánima  quan 
se  separa  del  eos.  Juicio  particular. 

JUDICI  temerari.  El  que  's  fa  sense  fonament.  Jui- 
cio temerario. 

A  judici.  Loe.  Al  conéixer,  parer  o  dictamen  d'  algú. 
A  juicio,  al  parecer,  al  dictamen. 

COMPARéixer  en  judici.  fr.  Comparéixer  algú  de- 
vant del  jutge  a  proposar  les  seues  accíons  y  drets. 
Comparecer  en  juicio. 

DEMANAR  EN  judici.  fr.  For.  Deduirdevant  del  jutge 
1'  acció  o  dret  que  's  té,  o  les  excepcions  qu'  ex- 
clouen  1'  acció  contraria.  Pedir  en  juicio. 

ÉSSER,  SEMBLAR  UN  JUDICI  O  UN  JUDICI  FINAL.  Loe. 
Denota  la  contusió  de  crits  o  soroll  que  hi  há  en  algún 
lloch.  Ser,  parecer  un  juicio. 

ESTAR  A  JUDICI  Y  PAGAR  EL  JUDICAT.  fr.  ESTAR  A 
JUDICAT. 

ESTAR  EN  EL  SEU  JUDICI  O  EN  TOT  EL  SEU  JUDICI.  fr. 
Estar  en  el  seu  ciar  coneixement.  Estar  en  su  juicio. 

FER  PERDRE  EL  JUDICI,  O  TREURE  DE  JUDICI.  fr. 
Trastornarlo,  fer  tornar  boig.  Volver  á  uno  el  juicio. 

iiaver  perdut  el  JUDICI.  fr.  Haverse  tornat  boig. 
Estar  fuera  de  juicio.  ||  Met.  Se  diu  del  que  obra  o 
parla  desatínadament.  Estar  fuera  de  juicio. 

Perdre'l  jud;CI.  fr.  Tornarse  boig.  Volvérsele  el  jui- 
cio d  alguno.  ||  S'  usa  pera  ponderar  la  extranyesa 
que  causa  alguna  cosa.  Perder  el  juicio. 

PER  JUSTOS  judicis  de  deu.  Expr.  Per  decrets 
ocults  de  la  Divina  justicia.  Por  justos  juicios  de  Dios. 

POCH  A  POCH  ANIRÁ  POSANT,  O  LI  FARÁN  POSAR  JU- 
DICI. Loe.  Denota  que  'ls  travalls  y  contratemps  des- 
enganyen  y  fan  posar  judici.  Potros  cayendo  y  mozos 
perdiendo,  van  asesando. 

POSAR  judici.  fr.  Comentar  a  tindre  enteniment. 
Asentar  el  juicio,  ajuiciar,  asesar. 

sense  judici.  Expr.  Sense  discerniment.  Sin  juicio. 

SUSPENDRE  'L  judici.  fr.  Abstindre's  de  donar  opi- 
nió  sobre  alguna  cosa.  Suspender  el  juicio. 

JUDICIAL,  adj.  Pertanyent  al  judici,  jutge  o  justi- 
cia. Judicial.  ||  Reí.  S'  aplica  al  genre  del  discurs  en 
que  's  defensa  o  acusa  a  algún  reu.  Judicial. 

JUDICÍALMENT.  adv.  m.  Per  niedi  del  coneixe- 
ment judicial.  Judicialmente,  judicato.  ||  En  forma 
judicial.  Judicialmente,  en  juicio. 

JUDICIARI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  judiciaria.  Ju- 
diciario.  ||  Qui  la  professa.  Judiciario. 

JUDICIARIA.  f.  Astrología  superticiosa,  vana  y 
ilícita.  Judiciaria. 

JUDICIÓS,  A.  adj.  Sensat,  prudent.  Juicioso.  ||  Lo 
qu'  está  fet  ab  judici.  Juicioso. 

JUDICIOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  judici.  Juiciosa- 
mente. 

JUDRIOLA.  f.  Ictiol,  ter.  DONSELLA. 

JUÉU,  VA.  m.  y  f.  Natural  de  Judea.  Judío.  ||  Cír- 
cuncidat,  qui  observa  la  llei  de  Moisés.  Judío.  ||  adj. 
Met.  CRUEL,  inhuma.  ||  Calificatiu  de  una  mena  de 
fásol. 

JUÉU.  Hidrog.  Riuet  que  neix  a  la  Valí  d'  Aran, 
prov.  de  Lleida,  passa  péls  termes  de  Benós,  Begós 


JUG 


JUL 


101 


y  Bordes  y  desaigua  al  Garona.  ||  —  (GÜELLS  DEL).  Bu- 
llidors  ont  s' origina  el  riu  Jueu  (1,425  m.) 

JUÉUET.  rn.  dim.  Judihuelo. 

JUGADA,  f.  L' acte  y  efecte  de  jugar.  Jugada.  || 
Met.  Acció  inesperada  y  perversa  en  contra  d'  algú. 
Jugada. 

mala  JUGADA.  Maüfeta.  Jugarreta. 

JUGADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  juga.  Jugador.  ||  Qtii  sab 
jugar  bé.  Jugador.  ||  Qui  té  vici  de  jugar.  Jugador. 

jugador  de  mans.  Qui  fa  joch  de  mans.  Jugador 
de  manos. 

JUGADOR  DEL  PAPA.  Met.  Qui  juga  malament,  qui 
no  sap  jugar.  Chamarillón. 

LA  CARRERA  DEL  JUGADOR,  FA  CAP  A  LA  PRESÓ.  Ab 
lo  qual  se  avisen  les  niales  conseqüencies  que  porta 
el  joch.  La  senda  del  jugador  va  derecha  á  la  cárcel. 

JUGALLÓS,  A.  adj.  Ant.  Ajogagat  Juguetón.  || 
ENJOGAgAT. 

JUGAR,  v.  a.  Divertirse,  entretindres  ab  algún 
joch.  Jugar.  ||  Posar  la  carta  a  la  taula.  Jugar.  ||  Ferse 
jochs  uns  ab  altres.  Jugar.  ||  Entrenialiejar,  inquie- 
tar. Jugar,  retozar.  ||  Manejar  ab  destreja  les  armes. 
Jugar.  ||  Posarse  en  inovimeiit  alguna  máquina.  Jugar. 
||  anar,  apostar.  ||  Travallar  ab  destresa  y  facili- 
tat.  Jugar. 

jugar  agulla.  fr.  Ant.  fer  mitja,  cusir. 

JUGAR  BÉ.  fr.  Ésser  bon  jugador.  Jugar  bien. 

jugar  net.  fr.  Jugar  sense  trampes.  Jugar  limpio. 

jugarla,  fr.  Enganyar,  deixar  burlat  a  algú.  Pe- 
garla, jugarla. 

FER  JUGAR,  fr.  Donar  moviment  a  alguna  cosa  per 
medi  de  frontiles,  niolles  y  altres  ressorts.  Jugar. 

QUI  JUGA  NO  DORM.  Ref.  Avisa  que  quan  lii  ha  pe- 
rill  és  menester  estar  sempre  alerta.  Quien  tiene  ene- 
migos no  duerma;  el  que  juega  no  duerma. 

QUI  'S  POSA  A  JUGAR  S'  EXPOSA  A  PERDRE  O  A  GUA- 
NYAR.  Rej.  Ab  que  's  redargüeix  a!  qui  's  queixa  per 
haverli  eixit  alguna  cosa  al  contrari  de  lo  qu'  ell  es- 
perava.  Quien  se  pone  á  jugar  se  expone  á  perder  ó  á 
ganar.. 

JUGARSE,  v.  r.  Perdre  al  joch,  cóm:  Ar.  s'  ha  jugat 
iot  lo  que  tenia.  Jugar.  ||  anar,  apostar.  ||  v.  r.  Met. 

AVENTURAR. 

JUGARSE'HO  A  CAP  O  CREU.  fr.  Met.  Ab  que  s'  ex- 
pressa  el  poch  apreci  que  's  fá  d'  alguna  cosa  y  1 
poch  o  gens  sentiment  que  's  tindría  de  pérdrela. 
Echar  á  pares  y  nones. 

JUGARSE  'L  SOL  ABANS  DE  NÉIXER.  fr.  Nat.  Ab  que  's 
significa  que  un  se  juga  lo  que  té  y  lo  que  pot  adqui- 
rir. Jugar  el  sol  antes  que  nazca. 

jugarse  LA  MISSA.  fr.  Fam.  No  anarhi,  essent  de 
precepte.  Perder  la  misa. 

jugarse  l  TOT  PER  TOT.  Fer  un  esforc.  desesperat. 
Tentar  la  fortuna. 

JUGARSE  LA  vida.  Aburrirse,  exposarse  en  gran  ma- 
nera. Jugarse  la  vida. 

JUGAT,  DA.  p.  p.  Jugado. 

JUGE.  f.  JUTGE. 

JUGLA  Y  FONT  (Antoni).  Biog.  Jurisconsnlt  y 
escriptor  molt  remarcable  del  sigle  XVIII.  Va  ésser 
advocat  de  la  audiencia  de  Barcelona  y  deis  reíais 
concells  y  va  pertanyer  a  1'  Academia  de  Bones  Lie- 
tres  de  Barcelona.  Va  seguir  el  diccionari  catalá- 
castellá-llatí,  que  havía  comencat  Amat,  va  escriure 
algunes  monografíes  científiques  y  era  autor  d'  un 
poema  heroich  dedicat  al  rei  Caries  IV. 

JUGLAR,  ni.  MUS1CH.  ||  Ant.  MESTRE  DE  DANCES.  || 
Truá.  Truhán,  juglar,  bufón.  ||  adj.  Qui  acompanya  '1 
ball  ab  la  flauta,  etc.  Juglar.  ||  alegre,  festíu. 

juglar  DE  cornamusa.  Ant.  Qui  toca  la  cornamu- 
sa o  gaita.  Gaitero. 

JUGLARESSA.  f.  Ant.  La  dona  que  canta  y  baila 
bé.  Juglaresa. 

JUGLARÍA,  f.  Ant.  Acció  o  modo  propi  deis  ju- 
glars.  Juglería.   ||   La  vida  del  juglar. 


JUGLÁS.  111.  JUGLAR. 

JUGLEROY.  m.  Ter.  ibicench.  Joguina.  Juguete. 

JUGUESCA.  f.  POSTA. 

ker  UNA  JUGUESCA.  fr.  Jugarse  alguna  quantitat 
sobre  si  és  o  no  és  alguna  cosa.  Hacer  una  apuesta, 
apostar. 

JUGRET.  m.  JOGUINA. 

JUÍ.  m.  Ant.  y  ter.  JUDICI. 

juí  DE  PROHOMS.  Junta  de  vintiquatre  prohoms  del 
Gran  Consell  de  Cent  pera  les  causes  crimináis  que 
eren  del  coneixement  de  la  ciutat  de  Barcelona.  Con- 
sejo de  prohombres. 

DONAR  juí.  fr.  Ant.  Fer  sentencia.  Fallar. 

PER  JUÍ.  ni.  adv.  Ant.  JUDICIALMENT. 

JUICH.  adj.  Ant.  JUDAICH. 

JUICI.  ni.  JUDICI. 

JUICIAL.  adj.  judicial. 

JUICIOS,  A.  adj.  judiciÓS. 

JUIC.  m.  JUTGE. 

JUIQA.  f.  JUTGESSA. 

JÚJOLS.  Geog.  Poblet  del  cantó  d'  Oleta,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Riell  y  té  152  lub. 

JULEP.  m.  Farm.  Aixarop.  Julepe,  jarope,  la- 
medor. 

JULI.  n.  p.  Julio. 

JULl.  ui.  Joch  de  criatures  que  consisteix  en  aga- 
íar  una  corda  péls  dos  caps  entre  dues  d'  aquelles  y 
feria  girar  de  manera  que  passi  per  demunt  del  cap 
y  per  sota  deis  peus  de  la  que  salta  al  mitg  d'  ella. 
Comba.  ||  Ter.  TACÓ,  fart  de  COPS. 

JULIA,  f.  Nom  propi  de  dona.  Julia.  ||  Sobrenom  de 
la  ciutat  de  Barcelona.  Julia. 

JULIA  LIBIEA  Geog.  ant.  Nom  de  Llivia,  p  ov.  de 
Girona,  en  temps  deis  romans. 

JULIA,  NA.  n.  p.  Julián. 

JULIA  (Benet).  Biog.  Compositor  y  monjo  del 
Montserrat.  Nat  a  Torroella  de  Montgrí,  mort  al 
indicat  monastir,  1'  any  1787.  Ais  setze  anys  entrava 
en  aquella  Escolanía,  prenent  1'  hábit  en  1745.  Dei- 
xeble  de  fra  Benet  Esteve,  arrivá  a  ésser  mestre  or- 
ganer  fainos,  ocupant  la  direcció  d'  aquell  colegí.  La 
calitat  y  la  expressió  de  les  senes  composicions  rel- 
ligioses  han  estat  molt  celebrades.  Entre  lo  millor 
d'  ell  son  senyalades:  1'  Invitatori;  el  Nocturn;  dues 
Misses  de  réquiem;  Vespres  de  difunts  per  quatre  veus; 
essent  superiors  els  Responsoris  de  la  Setmana  Santa. 

—  (JOSEPH  ).  Biog.  Ecclesiástich,  doctor  y  catedrá- 
tich  de  teología  dogmática  al  seminan  de  Barcelona 
durant  els  cursos  de  1880  a  1887,  en  quin  any  fou 
nomenat  rector  de  la  parroquia  deis  Angels.  Era  ora 
dor  eloqüent,  y  home  de  ilustrado  gens  comuna,  y 
va  pendre  part  en  discussions  dogmátiques  en  varies 
corporacions.  Va  morir  en  1891. 

—  (MIQUEL).  Biog.  Escriptor  y  jesuíta  mallorquí. 
Nat  en  la  vila  de  Sineu  1'  any  1557,  mort  a  Valencia 
en  1621.  Va  entrar  en  la  Companyía  ais  vintidós  anys. 
Rector  del  Colegi  de  Montesion,  a  Palma  (1615).  És 
autor  de  la  relació  de  la  mort  del  venerable  Alonso 
Rodríguez,  publicada  1'  any  1617.  També  és  seu  el 
Resumen  de  los  milagros  obrados  en  Gandía  por  inter- 
cesión del  B.  Ignacio  de  Loyola  (1601);  aixís  cóm  una 
llarga  y  excelenta  epístola  llatina  al  devant  de  la 
obra  del  P.  Joan  Valero,  carloixá  y  gran  jurisconsult 
valencia,  condemnada  per  la  Inquisició. 

—  (XAVIER).  Biog.  Jesuíta  y  escriptor,  nat  a  mit- 
jans  del  sigle  XVHI  a  Camprodon.  Cursada  a  Cervera 
la  filosofía  y  la  teología,  va  ésser  famós  a  Italia  per 
sos  estudis  filosófichs  y  cíentífichs.  L'  any  1787  va 
escriure  un  curs  de  filosofía,  del  qual  1'  Academia  de 
Ciencies  de  Barcelona  va  dóname  un  excelent  parer. 

JULIA  DE  LORIA  (Sant).  Geog.  Parroquia  de  la 
Valí  d'  Andorra.  ||  —  (DE  RAMIS).   Lloch   ab  ajunta- 


102 


JULL 


JUN 


Brot  de  juliaDa 


ment,  part.  jud.  de  Girona,  situat  a  la  vora  del  Ter: 
té  350  hab. 

JULIACHS  (Pau).    Biog.  Compositor  musical  cá- 
tala del  sigle  XIX.  Era  director  de  la  societat  coral 
de  Vilaíranca  del  Penadés  en  els  millors  temps  d'  En 
Clavé.  En  el  gran  festival  del  1864 
(Barcelona)  va  meréixer  ésser  pre- 
miat.   Es    autor  d'  una   pastorel-la 
titolada:  El  somris  d'  un  ángel. 
JULIANA,  f.  Bot.  MATAFRARES. 
JULIEN  (Joan).   Biog.   Un  deis 
convencionals  francesos  que  varen 
votar  la  mort  de   Lluis  XIV.    Era 
nadiu  de  Tolosa,  y  va  ésser  elegit 
secietari  de  1'  Assamblea  francesa. 
Desterrat  cóm  a  regicida  a  la  se- 
gona   restaurado,  va  refugiarse  a 
Suiga,  ont  va  morir. 

JULIESA.  f.  Ant.  ALEGRÍA,  JOVIA- 
L1TAT. 

JULIOL.   m.   El  séptim  mes  del 
any.  Julio. 

AL   JULIOL    LA    FORCA    AL   COLL. 
Ref.  Pera  batre    ls  grans.  PERA   L 

JULIOL  LES  MULES  AL  REDOL. 

AL  JULIOL  NI  DONA  NI  COL,  O  PÉL 
JULIOL   NI   DONA   NI    CARAGOL.    Ref. 
Se  pren  en  sentit  recte.  Ni  mujer  ni  caracol  cuando 
en  Julio  abrasa  el  sol. 

NO  HI  HA  JULIOL  QUE  NO  HI  HAGI  VEROL.    Ref.    Reíe- 
rintse  al  color  que  comencen  a  pendre  Ms  raíms.  Por 
San  Jaime  y  Santa  Ana  pintan  las  uvas;  por  la  Virgen 
de  Agosto  ya  están  maduras. 
JULIOLA.  f.  Ictiol.  CABOT. 
JULIU,  VA,  adj.  Ant.  ALEGRE,  FESTIU. 
JULIVERT.  ni.  Bot.  Herba  perenne  de  la  fam.  de 
les  umbelíferes,  d'  arrel  llarga,  recte  y  blanca,  de  la 
qual  neixen,  sostingudes  de  punxons  llarchs,  les  tu- 
lles dividides  en  tres  branques  dentades  y  d'  un  vert 
obscur;   del   mitg  de  les 
fulles  neixen  les  carnes, 
que  son  de  30  a  40  cen- 
timetres  d'  aleada,  y  al 
cim  les  flors   petites   y 
grog u es  en  forma  de 
parassol;  llevor  petita, 
ovalada,  xata  per  un 
costat  y  estriada.  Fa 
molta  olor,  s'  usa  pera 
els  platillos  y  és  medi- 
cinal. Perejil. 

JULIVERT    BORT.    Apio 
de  perro. 

JULIVERT  DE  CALÁPAT: 
JULIVERTAQA. 

ÉS  ELJULIVERTDETOTS 

ELS  GUISATS.  Loe.  Se  diu 

d'  aquells  que  's  troven  a  totes  les   funcions,  enc.ira 

que  siguin  particulars.  No  hay  boda  sin  doña  toda;  no 

hay  procesión  sin  tarasca. 

JULIVERTADA.  f.  Salsa  de  juüvert.  Salsa  de  pe- 
rejil. 

JULIVERTACA.  f.  Bot.  Planta  verinosa  de  la 
fam.  de  les  umbelíferes;  se  sembla  molt  al  juüvert  y 
és  verinosa.  Cicuta  mayor. 

JULL.  m.  Bot.  Mena  de  margall  que  's  cría  entre 
els  blats,  de  60  a  90  centimetres  d'  alt,  ab  una  espiga 
blanca  y  prima,  ab  sis  o  mes  grans  alternativament 
deis  dos  costats  de  la  cima,  mes  petits  que  Ms  del 
blat  y  que,  barrejats  ab  aquests,  ían  la  farina  dolen- 
ta,  y  emborratxa.  Joyo,  borrachuela,  cominillo,  zi- 
zaña. 

JULLÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  part  de  jull.  Partici- 
pante de  joyo. 


Brot  de  juüvert 


JUMENT.  m.  ASE,  1,  2. 

JUNCÁ  (Benet).  Biog.  Capellá  y  mestre  d'  orga 
cátala.  Era  organer  de  la  iglesia  de  Santa  María  del 
Mar,  a  Barcelona.  Mestre  intelligent,  que  va  fer 
bons  deixebles.  Autor  de  composicions  de  música 
relligiosa.  Va  morir  a  Barcelona  1'  any  1821. 

—  (francesch).  Biog.  Musich  y  sacerdot.  Nat  a 
Sabadell  V  any  1742;  mort  a  Girona  en  1833.  Deixe- 
ble  del  P.  Julia,  en  la  escolanía  de  Montserrat.  Era 
segon  mestre  a  Santa  María  del  Mar  (Barcelona), 
quan  va  anar  a  Girona  de  mestre  de  capella  dmant 
dotse  anys,  fins  al  1780,  que  va  passar  a  la  catedral 
de  Toledo;  obtenint  després  una  canongía  a  Girona 
en  1792.  Les  seues  composicions  son  poch  conegudes 
y  revelen  un  mestre  que  professava  les  mes  purés 
doctrines  artístiques. 

JUNCÁ  (Coll  del).  Orog.  Codada  de  demunt  la  valí 
de  Ogassa  (1,260  ni.) 

JUNCADELLA.  Geog.  Quadra  del  tenue  de  Man- 
rtsa,  prov.  de  Barcelona.  II  Una  mena  d' herba. 

JUNCAR,  m.  JONCAR. 

JUNCARIA.  Geog.  ant.  Nóm  de  Junquera,  prov.  de 
Girona,  en  temps  deis  romans. 

JUNCH.  m.  JONCH. 

JUNCET.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Serdi- 
nyá,  depart.  deis  Pirineus  orientáis. 

JUNCCIÓ.  f.  y 

JUNCIÓ.  f.  UNIÓ. 

JUNCOS,  A.  adj.  Juncoso. 

JUNCOSA  (Joseph).  Biog.  Pintor  cátala,  cosí  del 
altre  famós.  Nat  a  Cornudella  en  pié  sigle  xvii;  mort 
a  Tarragona  a  principís  del  xvin.  Era  doctor  en  teo- 
logía y  bon  predicador,  acredltat  en  la  trona  de  la 
catedral  de  Tarragona.  La  pintura  va  ésser  la  seua 
principal  atracció,  havent  estat  deis  artistes  catalans 
mes  travalladors.  La  cartoixa  de  Scala  Dei  y  'ls 
principáis  temples  de  Tarragona  varen  véures  ornats 
ab  pintures  d'  ell,  unes  al  fresch  y  altres  a  1'  olí.  És 
autor  de  les  pintures  de  la  volta  de  la  sala  capitular 
de  Barcelona.  També  va  ajudar  a  son  cosí  Joaquim 
en  la  pintura  de  la  volta  de  la  Misericordia  de  Reus 
(1680).  En  la  catedral  de  Tarragona  existeixen  bas- 
tants  quadros  d'  ell  y  algún  retrat. 

—  Y  DOMADEL  (JOAQUIM).  Biog.  Artista  cátala  de 
renóm.  Nat  a  Cornudella  1'  any  1631;  mort  a  Roma 
en  1708.  Fill  del  pintor 
Joan  Juncosa,  al  qual  so- 
brepuja moltíssim.  L'  any 
1660  va  retirarse  a  la  car- 
toixa de  Scala  Dei,  profe- 
ssant  cóm  a  llech.  Allá  va 
pintarhi  molts  quadros. 
Havent  passat  a  la  casa 
de  Montalegre,  hi  va  pin- 
tar dues  grans  composi- 
cions: el  neixement  y  co- 
ronado de  la  Ver  ge  y 
trenta  sis  quadros  que  hi 
havía  al  demunt  de  la 
cornisa  de  1'  iglesia.  Son 
superior  va  enviarlo  a  Ro- 
ma a  minorarse.  L'  any 
1680  va  pintar,  en  colaborado,  la  volta  de  la  Miseri- 
cordia de  Reus.  Un  día,  molestat  pél  jou  de  1'  ordre, 
que  no  li  deixava  '1  temps  suficient  pera  sos  espiáis 
d'  artista,  va  abandonar  el  convent,  deixant  1'  hábit 
y  fugint  a  Roma.  El  Sant  Pare  '1  va  absóldre,  fent 
que  no  se  '1  molestes  per  part  de  1'  ordre  cartoixana, 
exigintli  empró  que  residís  en  una  ermita  tora  de  la 
capital,  ont  va  morir  de  vellesa,  estimat  deis  mestres 
de  1'  art.  Les  obres  principáis  d'  En  Juncosa  estaven 
distribuides  entre  les  cartoixes  de  Scala  Dei,  de 
Montalegre  y  la  de  Mallorca,  y  algunes  cases  parti- 
culars de  Tarragona  y  Barcelona.  És  un  deis  millors 
pintors  catalans:  corréete  al  dibuix,  simpátich  de  color 


Fr.  Joaquim  Juncosa 
y  Domadel 


JUN 


JUR 


103 


Segell  de  Juneia 


y  entes  en  les  composicions.   Moltes  pintures  seues 
varen  pérdres  en  la  crema  deis  convenís  (1835). 

—  Y  MESTRE  (joseph).  Biog.  Pagés  y  poeta,  nat  a 
Vilanova  y  Geltrú  1'  any  1775;  mort  en  la  meteixa  en 

1841.  Sense  cursar  estudis,  per  vo- 
cació  propia,  conrená  ses  quali- 
tats  naturals  de  poeta.  La  seua 
facilitat  y  sensillesa  en  versificar 
encisen.  Encara  resten  inédites 
les  seues  composicio  is.  Se  'n  co- 
neixen  vintivuit  en  Mengua  cata- 
lana y  bastantes  en  castellá. 

JUNCOSA.    Geog.    Poblé   de    la 

prov.,   bisb.  y  part.  jud.  de  Lleida; 

Segell  de  Juncosa   ¿s  a  tramontana  de  la  serra  de  La 

Llena  y  té  1,215  hab. 

JUNCOSA  (LA).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Mont- 

mell,  prov.  de  Tarragona. 

JUNCT.  m.  JUNT. 
JUNCTA.   f.    aument.   ||   f.    Ant. 
JUSTA. 

JUNEDA.  Geog.  Vila  de  la  pro- 
vincia, bisb.  y  part.  jud.  de  Llei- 
da; és  estació  del  F.-C.  de  Tarra- 
gona a  Lleida  y  té  2,785  hab. 

JONIOR.   Veu  1  latina   usada  en 
els  sports  per  indicar  aprenent  en 
l'art. 
JUNUS.  m.  Asíron.  Un  deis  petits  planetes  nova- 
ment  descuberts.  Juno. 
JUNOY.  Ter.  ibicench.  Genoll.  Rodilla. 
JUNOY  (Joan).    Biog.  Relligiós  escolapi.   Nat   a 
Mataró  1'  any  1767;   mort  en  1848.  Provincial  de  Ca- 
talunya; autor  de  tractats  molt  erudits  relatius  a 
cerimonies  y  ritual  ecclesiástich.  És  autor  d'  un  ri- 
tual pera   la  seua  ordre  y  d'  un  compendi  de  rubri- 
ques, estimats  per  la  seua  exactitut  y  regularitat 
Va   publicar   un    curios   Lexicón   de   la   especialitat 
seua  (Mataró,  imp.  Abadal,  1847). 

—  (TOMÁS).  Biog.  Derrer  prior  del  convent  de  pre- 
dicadors  de  Puigcerdá  y  escriptor.  Nat  en  la  vila  de 
Alp  (Cerdanya)  1'  any  1778;  mort  en  1860.  L'  any 
1835  emigra  a  Frangí,  essent  pro-vicari  d'  Anyós 
(Andorra).  És  autor  d'  una  Relació  sobre  la  Valí  de 
Andorra  (Toulouse,  1838);  Compendi  de  l'  historia  de 
Espanya,  en  vers  cátala,  ab  el  pseudónini  «Lo  pari- 
patétich  solitari»  (Toulouse,  1839);  historia  de  los 
Ceretanos  (manuscrita,  publicades  dues  de  les  cinch 
parts  que  la  formen  a  Barcelona  en  1857);  Examen  ó 
discusión  sobre  la  utilidad  del  punto  militar  que  es  la 
Cerdaña.  Va  escriure  poesíes  polítiques  y  alguns  ar- 

ticles  del  Diccionario  Geográfico 
Universal,  fet  a  Barcelona  entre 
1831-1834. 

JUNQUERA,  f.  Mota  de  jonchs. 
Juncal. 

JUNQUERA  (La).  Geog.  Vila  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud. 
de  Figueres;  és  prop  de  la  frontera 
de  Franca  y  té  1,614  hab. 

JUNT.   m.  juntura.  ||  p.  p.  Ant. 

ARRIVAT,  AJUSTAT.  ||  adj.    Unit,    im- 

mediat.  Junto.  ||  adv.  JUNTAMENT. 

II  Prep.  ant.  Prop.  Cerca,  junto.  ||  pl.  Plegats,  que 

viuen  a  un  meteix  edifici.  Juntos.  ||  junta.  ||  Reunits. 

Unidos,  á  una. 

ésser  junt.  Loe.  ant.  ndut.  apostar. 

JUNTA,    f.    Congrés,    concurrencia    de   persones. 

Junta.  ||  Ant.  addició,  aument.  ||  Torneig,  combat  a 

cavall.  Justa.  ||  ARRIVADA.  ||  Cada  una    de   les    dues 

superficies  laterals  de  la  pedra  que  s'  ha  de  posar  al 

costat  d'  un'  altra.  Junta.  ||  Consulta   entre  dues    o 

mes  persones  pera  resoldre  un  cas  important.  Junta. 

II  Aument,    afegidura.    Añadidura,   aumento.  ||  Ter. 


Segell  de 
La  Junquera 


Blanes.  Manera  de  juntar  dues  peces  de  la  quilla  a 
les  naus.  ||  Conjunt  de  persones  elegides  pera  dirigir 
o  governar  una  societat. 

junta  de  cap.  Arquit.  La  d'  una  volta  que  va  des- 
de '1  trasdós  fins  al  intradós.  Junta  de  cabeza. 

JUNTA  D'  intradós.  Arquit.  La  que  segueix  la  di- 
recció  de  la  volta  desde  un  cap  a  1'  altre.  Junta  de 
intradós. 

JUNTA  DE  LLISA.  Arquit.  La  que  segueix  la  di- 
recció  de  la  longitut  d'  una  volta  y  está  entre  '1 
plá  d'  una  dovella  y  sobre  '1  plá  de  1'  altra.  Junta 
de  lecho. 

JUNTA  PLANA:  JUNTA  LLISA. 

A  JUNTA,  m.  Ant.  JUNTAMENT,  UNIDAMENT. 

JUNTADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  junta.  Juntador. 

JUNTAMAR.  m.  PORT,  ESCALA. 

JUNTAMENT.  m.  Ant.  AJUSTAMENT,  AJUST.  ||  JUN- 
TURA. ||  adv.  ni.  Unidament.  Juntamente.  ||  En  com- 
panyía.  Juntamente. 

JUNTAR,  v.  a.  AJUNTAR. 

DEU  ELS  CRÍA  Y  ELLS  SE  JUNTEN,  fr.  Met.  Dios  los 
cria  y  ellos  se  ¡untan. 

JUNTARSE,  v.  r.  Concórrer  varíes  persones  a  un 
meteix  paratge.  Juntarse.  ||  Tindre  acte  carnal.  Jun- 
tarse. ||  AJUNTARSE. 

JUNTAT,  DA.  p.  p.  Juntado,  junto. 

JUNTURA,  f.  Unió,  la  part  per  ont  s'  uneixen  dues 
o  mes  coses.  Juntura,  junta.  ||  Art.  y  of.  Manera  de 
juntar  dues  peces  de  fusta  o  de  ferro,  engalsantles 
una  ab  altre.  ||  Arquit.  Enquadrament  de  fustería  fi- 
xat  al  vuit  de  una  porta  o  finestra,  format  per  un 
dintell  y  dues  jambes  o  pilons,  que  si  son  resaltats 
s'  anomenen  puntáis. 

JUNY.  m.  El  sisé  mes  de  1'  any.  Junio. 

JUNY  PLUJÓS,  ORANER  POLSÓS.  Ref.  Indica  que  les 
plujes  de  Juny  son  perjudicials  péls  sembrats  que  son 
ja  a  punt  de  poguerse  segar.  Agua  por  San  Juan,  qui- 
ta vino  y  no  da  pan. 

AL  O  PÉL  JUNY  LA  FALC  AL  PUNY.  Ref.  Denota  que  al 
mes  de  Juny  se  deu  preparar  pera  segar.  Cuando  can- 
te ¡a  abubilla,  deja  el  buey  y  toma  la  gavilla. 

JUNSAYÁ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  la 
parroquia  de  Besalú.  prov.  de  Girona. 

JUNYENT.  Geog.  Poblet  del  terme  de  Castellás, 
prov.  de  Lleida.  ||  —  (TORRENT  DE).  Hidrog.  En  la 
valí  de  1'  Arija  prop  de  la  Pobla  de  Lillet. 

JUNYER  o  JUNYIER.  v.  a.  Ant.  AFEGIR,  AJUNTAR. 
||  v.  n.  JUSTAR. 

JUNYIDURA.  f.  y 

JUNYIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  junylr.  Enyuga- 
miento,  uncidura. 

JUNYIR.  v.  a.  Posar  el  jou  ais  animáis.  Uncir.  || 
Ant.  JUNTAR.  ||  Posar  a  la  rao;  subgectar.  Sujetar, 
reducir. 

JUNY1T,  DA.  p.  passat  del  verb  junyir.  Uncido. 

JUPA.  f.  Part  del  vestit,  que  va  desde'l  coll  a  la 
cintura,  ab  quatre  faldons,  y  ab  mánegues  o  sense. 
Chupa. 

JUPETA.  f.  dim.  Chupeta,  chupilla,  chuplta. 

JUPETÍ.  m.  Ter.  armilla. 

JÚPITER,  m.  Deu  principal  del  paganisme.  ||  Nom 
d' un  planeta.  Júpiter. 

JURA.  f.  JURAMENT.  ||  L' acte  solemne  de  jurar 
obediencia  a  un  príncep,  a  una  llei,  etc.  Jura. 

JURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  jura.  Jurador.  ||  Qui  té 
el  vici  de  jurar.  Jurador. 

JURAMENT.  m.  La  acció  de  jurar.  Juramento, 
jura. 

JURAMENT  ASSERTORl.  Aquell  qu' afirma.  Juramento 
asertorio. 

JURAMENT  COMMINATORI.  El  qu'  amenaga.  Juramen- 
to conminatorio. 


104 


JUR 


JUS 


JURAMENT  DE  Calumnia  For.  El  que  fan  les  parts 
al  principi  del  plet  de  no  proceir  ab  malicia.  Jura- 
mento de  calumnia 

jurament  DECiSiu.  El  qu'  exigeix  una  part  a  l'altra, 
obligantse  a  passar  per  lo  qu'  aquesta  jur¡.  Juramento 
decisorio. 

JURAMENT  EXECRATORI  O  AB  EXECRACIÓ.  Maledic- 
Ció  que  's  tira  algú  a  si  meteix,  pera  persuadir  que 
és  veritat  lo  que  jura.  Juramento  execratorio,  ó  con 
execración. 

JURAMENT  FALS.  El  que  s  fa  ab  mentida.  Juramen- 
to falso. 

JURAMENT  judicial.  El  que  pren  el  jutge  d' ofici  a 
pediment  de  la  part.  Juramento  judicial. 

JURAMENT  PROMISSORI.  Aquell  en  que 's  promet  al- 
guna cosa.  Juramento  promisorio. 

JURAMENT  supletori.  For.  El  que  se  demana  a  la 
part  a  manca  de  prova.  Juramento  supletorio. 

JURAMENTS  D'  ENAMORAT  NO 'LS  CREU  CAP  HOME 
sensat.  Denota  que  la  passió  del  amor  fa  mentir 
mol t.  Juras  de  quien  ama  mujer  no  se  han  de  creer. 

AB  JURAMENT.  m.  adv.  Con  juramento. 

AL  JURAMENT  IMPRUDENT,  NO  HI  ESTEM.  Re}.  De- 
nota que  no  's  deu  fer  el  mal,  encara  que  s'  lias  i  ju- 
rat  ferio.  Jura  mala  en  piedra  caiga;  la  mano  cuerda 
no  hace  todo  lo  que  dice  la  lengua. 

PENDRE  DE  JURAMENT.  fr.  Juramentar. 

JURAMENTAR,  v.  n.  Fer  jurar.  Juramentar,  to- 
mar juramento. 

JURAMENTARSE,  v.  r.  Jurar.  ||  Convindres  algu- 
r.es  parts  pera  lograr  un  fí  comú  difícil. 

JURAMENTAT,  DA.  p.  p.  Juramentado. 

JURAR,  v.  a.  Afirmar  o  negar  posant  a  Deu  per 
testimoni  de  la  veritat.  Jurar,  juramentarse,  pres- 
tar juramento.  ||  Tindre'l  vici  de  jurar.  Jurar.  || 
Aclamar  al  príncep.  Jurar.  ||  Al  pendre  possessió  de 
alguna  plaga  o  empleu.  Jurar  plaza  ó  empleo. 

JURÁSICH,  CA.  adj.  Geol.  S'  aplica  a  un  periode 
de  la  Era  secundaria.  Jurásico. 

JURAT,  DA.  p.  p.  Jurado.  ||  m.  En  algunes  parts 
dignitat  equivalent  a  regidor.  Jurado,  regidor.  || 
Tribunal  d' origen  inglés  introduit  a  Espanya.  Está 
encarregat  de  declarar  y  determinar  el  fet,  quedant 
al  cuidado  deis  magistrats  la  designació  de  la  pena 
que  per  les  liéis  correspón  al  meteix.  També  s'  ano- 
mena  aixís  cada  un  deis  individus  que  formen  part 
de  dit  tribunal.  Jurado. 

JURAT  EN  CAP.  A  la  Corona  d'Aragó  era '1  primer 
deis  jurats  que  s'  elegía  deis  ciutadans  mes  il-lustres 
que  ja  havíen  estat  insaculáis  en  altres  bosses  de 
jurats,  y  que  teníen  quarant'anys  complerts.  Primer 
jurado. 

JURCAR.  v.  n.  Ant.  TRIGAR,  detindre'S. 

JURCH  Y  RIVAS  (Joseph).  Biog.  Musich  y  compo- 
sitor cátala.  Nat  a  Barcelona  l'any  1800;  inort  a  la 
meteixa  l'any  1891.  Havía  estudiat  flautí,  clarinet  y 
fagot.  Ais  dinou  anys  formava  part  d'una  cobla  y 
componía  balls  sense  saber  d'  armonía,  estudiantla 
després  ab  el  mestre  Arbós.  L'  any  1835  era  musich 
major  de  la  milicia  y  al  establirse  el  Liceu  va  ésser 
primer  clarinet  solista,  alternant  ab  els  millors  ex- 
trangers.  Director  de  banda  del  meteix  teatre.  En 
1'  any  1852  va  passar  a  ésser  musich  major  del  regi- 
ment  de  Navarra,  durant  quatre  anys,  retornant  al 
Liceu,  fins  al  1870,  retirantse  per  vell  y  mancat  de 
salut.  Va  deixar  compostes  mes  de  dues  rail  obres. 

JUREDICCIÓ.  f.  JURISDICCIÓ. 

JURELL.  m.  Ictiol.  Peix  de  mar  ab  una  rengla  de 
punxes  o  espines  a  cada  costat.  Jurel. 

JURI.  m.  JURAMENT. 

JURÍDICAMENT.  adv.  m.  En  forma  de  judici  o 
dret.  Jurídicamente.  ||  Ab  arreglo  a  lo  disposat  per 
les  liéis.  Jurídicamente.  ||  En  termes  propis  y  rigo- 
rosos de  dret.  Jurídicamente. 


JURIDICH,  CA.  adj.  Lo  qu'és  conforme  a  les  liéis. 
Jurídico.  ¡|  Lo  que  pertany  al  exercici  de  la  justicia. 
Jurídico. 

JURINITA.  f.  Min.  Oxit  de  titani.  Jurinita. 

JURIPIGA.  f.  Ter.  ORTIGA. 

JURISCONSULT.  m.  Doctor  en  liéis.  Jurisconsul- 
to, jurista,  jurisprudente,  jurisperito. 

JURISDICCIÓ.  f.  Facultat,  poder,  autoritat  d' ad- 
ministrar justicia.  Jurisdicción.  ||  Senyoriu,  imperi, 
domini.  Jurisdicción.  ||  Terme  d'  un  poblé  o  provin- 
cia. Jurisdicción. 

JURISDICCIÓ  acumulativa.  La  que  dona  a  dos  jut- 
ges  facultat  de  conéixer  deis  meteixos  negocis  a  qui 
primer  ni  és.  Jurisdicción  acumulativa. 

JURISDICCIÓ  delegada.  La  qu'  algú  exerceix  ab  co- 
missió  d'  un  altre.  Jurisdicción  delegada. 

JURISDICCIÓ  FORCOSA.  For.  La  del  superior  o  jutge 
respecte  ais  setis  súbdits.  Jurisdicción  forzosa. 

JURISDICCIÓ  ORDINARIA.  La  que  per  dret  té  '1  supe- 
rior sobre  'ls  súbdits.  Jurisdicción  ordinaria. 

JURISDICCIÓ  privativa.  La  que  té  un  jutge  pera 
conéixer  d'  un  negoci,  privant  ais  altres  jutges  de 
conéixer  de  lo  meteix.  Jurisdicción  privativa. 

JURISDICCIÓ  PRORROGADA  O  VOLUNTARIA.  La  que 
algú  exerceix  sobre  aquells  que  se  li  subgecten  vo- 
luntariament.  Jurisdicción  voluntaria. 

DECLINAR  JURISDICCIÓ.  fr.  For.  Alegar,  no  corres- 
pondre  la  demanda  al  jutge  devant  de  qui  s'haposat. 
Declinar  jurisdicción. 

PRORROGAR  la  JURISDICCIÓ.  fr.  For.  Subgectarse  al 
jutge  incompetent.  Prorrogar  la  jurisdicción. 

REASUMIR  O  ASSUMIRSE  LA  JURISDICCIÓ.  fr.  For.  Re- 
caure  o  reunirse  en  una  sola  persona  o  en  poques  la 
jurisdicció  que  pertanyía  a  moltes.  Refundir  ó  refun- 
dirse la  jurisdicción. 

JURISDICCIONAL,  adj.  Pertanyent  a  la  jurisdic- 
ció. Jurisdiccional. 

JURISPERIT.  m.  JURISCONSULT. 

JURISPRUDENCIA.!.  Ciencia  del  dret,  liéis.  Ju- 
risprudencia. 

JURISPRUDENT.  m.  JURISCONSULT. 

JURISTA,  m.  JURISCONSULT.   ||    LLEGISTA. 

JURIU.  m.  Dret  perpetual.  Juro. 

JURRO,  A.  adj.  Bestia  riberench  y  sa  llana  de  in- 
ferior calitat.  Clurro. 

JUS.  Prep.  ant.  SOTA,  devall,  baix. 

EN  JUS.  m.  adv.  Ant.  Cap  aval).  Hacia  abajo. 

JUSÁ,  NA.  adj.  De  la  banda  de  baix.  Inferior. 

JUSBARBA.  f.  Ant.  BRUCH. 

JUSCLE.  m.  Ictiol.  ANXOVA. 

JUSEU.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea,  part. 
jud.  de  Benabarre,  bisb.  de  Lleida;  és  a  tramontana 
de  la  serra  de  la  Carrodilla  y  té  377  hab. 

JUSQUIAM    m.  Bot.  HERBA  CAIXALERA. 

JUSSA    adj.  y 

JUSSÁ,  NA.  adj.  INFERIOR.  ||  ÍNFIM. 

PARTIDA  JUSSANA.  Loe.  ant.  Parte  inferior  ó  de 
abajo. 

JUSSIÓ.  f.  Ant.  MANAMENT. 

JUST.  adv.  m.  Axis  és.  Sí,  es  asi,  cabal. 

JUST,  A.  adj.  Conforme  a  justicia  y  rao.  Justo.  || 
Convenient,  digne,  degut.  Justo.  ||  Qui  viu  segons  la 
llei  de  Deu.  Justo.  ||  Qui  está  en  gracia  de  Deu.  Jus- 
to. ||  Apretat,  estret.  Justo.  ||  Arreglat  a  la  mida. 
Justo.  ||  adv.  m.  Ab  la  deguda  proporció,  sens  manca 
ni  excés.  Al  justo.  II  m.  Nom  propi  d' home.  Justo. 

JUST  O  NO  JUST.  ni.  adv.  Ab  rao  o  sense.  En  justos 
ó  en  verenjustos;  con  razón  ó  sin  razón. 

JUST  Y  CABAL:  TOT  JUST. 

FER  VINDRE  |UST.  fr.  AJUSTAR. 

EL  JUST  HO  PAGA  PÉL  PECADOR,  O  PAGAR  JUSTOS 
PER  PECADORS.  fr.  Explica  qu' alguns  soKn  sofrír  la 


JUS 


JUS 


105 


pena  de  la  culpa  qu'altres  cometen.  Pagan  justos 
por  pecadores;  arde  verde  por  seco;  uno  come  la  fruta 
aceda  y  otro  tiene  la  dentera. 

POSARSE  AL  JUST.  fr.  POSARSE  A  LA  RAO. 

TOT  JUST.  ni.  adv.  En  el  temps  peremptori.  Apura- 
damente. ||  Denota  haver'hi  poch  temps  qu' ha  suc- 
ceit  alguna  cosa.  Ahora,  ahora;  ahora  mismo.  ||  Pre- 
cisament.  Cabalmente,  justamente.  ||  Denota  que  no 
sobra  ni  manca.  A  plana  renglón. 

TOT  JUST  DE  DEU.  mod.  adv.  TOT  JUST,  CASI  BE. 

QUAN  DE  MAL  JUST  VÉ   L'  ANYELL,   MAL  PROFIT  FARÁ 

la  pell.  Ref.  Lo  bien  ganado  se  lo  lleva  el  diablo,  y 
lo  malo  d  ello  y  á  su  amo;  de  malo  vino  el  conejo,  con 
el  diablo  irá  el  pellejo. 

JUST  (Sant).  Biog.  Germá  de  Sant  Justiniá.  Valen- 
cia cóm  ell  y  relligiós  del  meteix  convent  de  Xátiva. 
Bisbe  d'  Urgell.  Escriptor  ecclesiástich.  Va  morir 
1'  any  640. 

—  O  JUSTE  (JACOB).  Biog.  Heretge  valencia,  de  mlt- 
jans  del  sigle  xiv.  Era,  en  aquell  regne,  el  capitost 
deis  begards,  q*ue  veneraven  els  seus  correligionaris 
que  havíen  estat  victimes  de  la  Inquisició.  El  bisbe 
de  Valencia,  Fuch  de  Fenollet,  y  Nicolau  Rossell, 
qu¡  després  era  cardenal,  reprobaren  les  doctrines 
d'en  Just.  Aquest,  va  desdírsen,  empró  va  ésser  pies 
y  recios,  morint  en  tal  estat.  Era  envers  1344  que 
influíen  ses  prediques  entre  'ls  valencians. 

JUSTA,  f.  Lluita  a  cavall  ab  llanga.  Justa.  ||  Met. 
Joch  a  cavall.  Justa.  ||  Met.  Certamen  literari.  Justa. 

JUSTA,  adv.  m.  JUST. 

JUSTACÓS.  m.  Justillo. 

JUSTADOR,  ni.  Qui  justa.  Justador. 

JUSTALLA.  f.  Reunió  de  gent,  multitut,  munló. 
Golpe  de  gente,  tropel,  multitud,  muchedumbre, 
gentío. 

JUSTAMENT.  adv.  in.  Ab  justicia  y  rao.  Justa- 
mente. ||  Cabalment,  ni  mes  ni  menys.  Justamente, 
cabalmente.  II  Serveix  també  pera  expressar  la  iden- 
fitat  del  lloch  o  temps  en  que  succéeix  alguna  cosa. 
Justamente. 

JUSTAR,  v.  n.  Lluitar  en  les  justes.  Justar.  ||  Ant. 
cullir,  abastar.  ||  Ant.  Administrar  justicia.  || 
Ant.  justar,  ajuntar.  ||  Ant.  acudir,  reunirse. 

JUSTAT.  adj.  Ant.  JUNT,  3,  5,  8. 

JUSTET.  Ter.  Arañes.  ERMILLA. 

JUSTÍ.  n.  p.  Justino. 

JUSTICIA,  f.  Virtut  que  consisteix  en  donar  a  cada 
hu  lo  que  li  períoca.  Justicia.  ||  Atribut.de  Deu  pél 
qual  arregla  totes  les  coses  en  número,  pés  y  mesu- 
ra. Justicia.  II  La  divina  disposició  ab  que  Deu  cas- 
tiga les  culpes.  Justicia.  ||  Virtut  cardinal  ab  que  'ns 
conformen!  a  la  voluntat  y  justicia  de  Deu.  Justicia. 
||  El  conjunt  de  totes  les  virtuts  que  fan  al  home 
just.  Justicia.  ||  Rao,  dret.  Justicia.  ||  Lo  qti'és  just 
y  raonable.  Justicia.  ||  Cástich  públich.  Justicia.  || 
El  tribunal  o  ministre  qu' exerceix  la  justicia.  Justi- 
cia. ||  jurisdicció. 

justicia  commutativa.  Se  dlu  de  la  qu' arregla 
la  igualtat  o  proporció  que  deu  haver'hi  entre  les 
coses.  Justicia  conmutativa. 

JUSTICIA  inferior  o  ÍNFIMA.  La  que  sois  pot  pen- 
dre. Justicia  inferior. 

justicia  mitjana.  La  que  sois  pot  castigar  ab  pe- 
nes pecuniarles  y  presó.  Justicia  mediana. 

justicia  ordinaria.  La  que  té  dret  de  conéixer  en 
primera  instancia,  de  lo  que  passa  al  seu  districte. 
Justicia  ordinaria. 

justicia  original.  La  gracia  y  estat  d'  innocencia 
en  que  Deu  va  criar  ais  nostres  primers  pares.  Justi- 
cia original. 

justicia  suprema.  La  que  pot  castigar  ab  pena  de 
niort.  Justicia  suprema. 

ADMlNiSTRARjuSTlClA.fr.  Se  dlu  deis  jutges  que 
judiquen  sobre  ella  o  fan  que  s'  executi  lo  qu'  és 
just.  Administrar,  hacer  justicia. 

tiIC.   CAT.-V.    II.  — 14. 


ANAR  PER  justicia,  fr.  Acudir  al  jutge.  Ir  por  jus- 
ticia, hacer  justicia. 

de  justicia,  m.  adv.  Degudatnent.  De  justicia. 

demanar  en  justicia,  fr.  Reconvindre,  citar  en 
justicia.  Pedir  en  justicia. 

DEMANAR  JUSTICIA,  fr.  ANAR  PER  JUSTICIA. 

FER  JUSTICIA,  fr.  ADMINISTRAR  JUSTICIA.  ||  AJUSTI- 
CIAR. 

Oír  en  justicia,  fr.  Admetre  '1  ¡utge  y  seguir  la 
demanda  segons  els  termes  del  dret.  O  ir  en  justicia, 

RETRE  JUSTICIA,  fr.  ADMINISTRAR  JUSTICIA. 

TOTHOM  VOL  LA  JUSTICIA   PERO    NO  PER  CASA  SEUA. 

Ref.  Ensenya  que  tothoni  desitja  que  's  castiguin  els 
delictes  deis  altres,  pero  no  'ls  seus.  Justicia,  pero  no 
para  mi  casa. 

VIOLAR  LA  JUSTICIA.  Violar  la  justicia. 

JUSTICIAR.  V.  a.  AJUSTICIAR,  SENTENCIAR. 

JUSTICIER,  A.  adj.  Sever,  rigoros.Justiciero.il 
Ant.  m.  BOTXÍ 

JUSTICIERAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  justa, 
ab  arreglo  a  justicia.  Justicieramente. 

JUSTIFICABLE,  adj.  Que  's  pot  o  deu  justificar. 
Justificable. 

JUSTIF1CACIÓ.  f.  Disculpa,  descárrech.  Justifica- 
ción. ||  Conformitat  ab  lo  just.  Justificación.  I|  Santi- 
ficado del  home  per  la  gracia  Justificación.  ||  Proba 
convincent  d'  alguna  cosa.  Justificación.  ||  COMPA- 
RACió.  ||  Impr.  Mida  justa  del  llarch  qu'  han  de  tin- 
dre  les  ratlles  d'  un  motilo  d'  estampar.  Justificación . 

JUSTIFICADAMENT.  adv.  m.  Ab  justificado  Jus- 
tificadamente. ||  Ab  exactitut,  sense  discrepar.  Jus- 
tificadamente. 

JUSTIFICADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  justifica.  Justi- 
ficador. ||  L'  operari  que  justifica  les  matrius  a  la 
fundido.  Justificador.  ||  Eina  deis  fundidors  de  lletra 
pera  arreglar  les  matrius.  Justificador. 

JUSTIFICANT.  p.  a.  Qui  justifica  o  lo  que  justi- 
fica. Justificante,  justificador. 

JUSTIFICAR,  v.  a.  Donar  Deu  la  gracia;  fer  just 
al  home.  Justificar.  ||  Rectificar,  fer  bona  alguna  ope- 
rado. Justificar.  ||  Probar  judicialment.  Justificar.  || 
Ajustar,  fer  vindre  JUST.  |i  Entre  estampers  igualar 
les  ratlles  d'  una  plana.  Justificar.  ||  Probar  la  inno- 
cencia d'  algú.  Justificar. 

JUSTIFICARSE,  v   r.  Disculparse.  Justificarse. 

JUSTIFICAT,  DA.  p.  p.  Justificado. 

JUSTIFICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera  jus- 
tificar. Justificativo. 

JUSTIFICATIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  justi- 
ficatiu.  Justificativamente. 

JUSTILLO,  m.  Ant.  y  Ter.  Pega  de  roba  de  vestir 
del  eos  de  1'  home.  Chaleco. 

JUSTINIÁ.  n.  p.  Justinlano. 

JUSTINIÁ  (Sant).  Biog.  Relligiós  valencia  de  l'or- 
dre  de  Sant  Agustí,  fill  del  convent  servitá  fundat  en 
el  camp  de  Xátiva.  Va  ésser  bisbe  de  Valencia.  Fa- 
inos escriptor  ecclesiástich.  Vivía  en  temps  del  rei 
Teuda.  Tres  germans  seus  eren  també  relligiosos  del 
meteix  convent.  Regía  la  mitra  valenciana  desde  prop 
del  any  531  fins  després  del  546. 

JUSTIPREAR.  v.  a.  Justipreciar. 

JUSTIPRECIABLE.  adj.  Que  pot  justipreciarse. 
Justlpreclable. 

JUSTIPRECIACIÓ.  f.  Accló  y  efecte  de  Justipre- 
ciar. Justipreciación. 

JUSTIPRECIADAMENT.  adv.  m.  Ab  just  preu. 
Justipreciadamente. 

JUSTIPRECIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  justiprecia. 
Justipreciador. 

JUSTIPRECIAR,  v.  a.  Apreciar  en  lo  just  alguna 
cosa.  Justipreciar. 

JUSTIPRECIAT,  DA.  p.  p.  Justipreciado. 


106 


JUT 


JUY 


JUSTIPREU.  Oí.  Justiprecio. 

JUSTIPREUAR.  v.  a.  y  sos  derivats.  Justipreciar. 

JUSTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  just.  Justísimo. 

JUSTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una  manera 
justíssima.  Justísimamente. 

JUSTPREU.  m.  Tassació  del  just  preu  d'  alguna 
cosa.  Justiprecio.  ||  La  estimado  feta  péls  périts, 
judicial  o  extrajudicialment.  Justiprecio. 

JUTGE.  ni.  Qui  té  autoritatperajudicar.Juez.il 
Expert,  anomenat  pera  resoldre  algún  dupte.  Juez.  || 
A  les  universitats,  qui  entén  en  les  causes  deis  que 
teñen  fur  d'  universitat.  Juez  del  estudio.  ||  A  les 
justes  publiques  y  certámens  literaris,  qui  está  se- 
nyalat  pera  cuidar  de  que  s'  observin  les  liéis  impo- 
sades  en  ells  y  de  distribuir  els  premis.  Juez. 

JUTGE  A  QUO.  El  de  qui  s'  apela  pera  devant  de! 
superior.  Juez  á  quo. 

JUTGE  AD  QUEM.  Aquell  devant  del  qual  s'  interpo- 
sa  1'  apelació  d'  un  altre  inferior.  Juez  ad  quem. 

JUTGE  Arbitre.  El  nomenat  o  acceptat  per  les  parts 
pera  ajustar  llurs  diferencies.  Juez  arbitro. 

JUTGE  COMISSIONAT  O  COMISSARI.  For.  Aquell  que 
exerceix  jurisdicció  ordinaria  per  comissió  d'  un  altre 
que  la  té  segons  lo  prescrit  en  ella.  Juez  comisionado, 
delegado. 

JUTGE  COMPETENT.  Qui  té  jurisdicció  pera  conéixer 
del  negoci  de  que  's  tracta.  Juez  competente. 

JUTGE  CONSERVADOR.  L'  ecclesiástich  que  defensa 
de  violencies  a  la  Iglesia  y  ais  seus  ministres.  Juez 
conservador. 

JUTGE  D'  APELS  O  D'  APELACIONS.  Jutge  superior 
devant  de  qui  s'  apelava  de  les  sentencies  deis  infe- 
rí o  rs.  Juez  de  alzada,  de  apelaciones. 

JUTGE  DE  COMPETENCIES.  Qualsevol  deis  dos  mi- 
nistres del  Consell  de  Castella  o  d'  altre  que  anome- 
nava  '1  rei  cada  any,  pera  decidir  els  punts  de  juris- 
dicció entre  algún  consell  y  '1  meteix  de  Castella,  ab 
els  quals  concorrien  altres  dos  ministres  del  consell 
que  formava  la  competencia,  y  Ms  fiscals  deis  dos. 
Juez  de  competencias. 

jutge  D'  ENQUESTA.  Ministre  togat  d'  Aragó  que 
feia  inquisició  contra  Ms  ministres  de  justicia  delin- 
qüents  y  contra  Ms  notaris  y  esciivans,  y  Ms  castiga- 
va  procedint  d'  ofici  y  no  a  instancia  de  part.  Juez 
de  encuesta. 

JUTGE  DE  GREUGES  O  GRAVAMENTS.  Qui  tenía  al  seil 
cárrech,  sempre  que  M  rei  celebrava  corts,  de  conéi- 
xer y  jutjar  sobre  Ms  dissentiments  que  's  posaven 
péls  qu'  entraven  en  dites  corts,  pretenent  que  M  rei 
o  Ms  seus  oficiáis  havien  procedit  en  algún  cas  con- 


tra les  liéis  y  llivertats,  y  decidir  si  la  persona  era 
gravada;  la  seua  sentencia  devía  ésser  acatada  y 
executada  pél  rei  fins  contra  ell  meteix  y  esmenats 
els  agravis.  Juez  de  agravios,  reparador  de  agravios  ó 
contrafueros. 

jutge  DE  LO  CRIMINAL.  Qui  tracta  les  causes  cri- 
mináis. Juez  de  lo  criminal  ó  del  crimen. 

JUTGE  DE  PAU.  Magistrat  encarregat  de  conéixer 
y  jutjar  sumariament  determinats  assumptes.  Juez 
de  paz. 

JUTGE  DE  PRIMERA  INSTANCIA.  L'  ordinari  d'  un 
partit  o  districte.  Juez  de  primera  instancia. 

JUTGE  DE  TAULA.  Ant.  Oficial  ordinari  ab  poder  y 
jurisdicció  de  conéixer  de  les  culpes  y  faltes  deis 
oficiáis  temporals.  Juez  de  tabla. 

JUTGE  INCOMPETENT.  Qui  no  té  jurisdicció  en  el 
negoci  de  que  's  tracta.  Juez  incompetente. 

JUTGE  PEDANI.  El  deis  pobles  que  té  limi  tada  la  seua 
jurisdicció  y  la  exercita  estant  dret.  Juez  pedáneo. 

JUTGE  PESQUISSADOR.  El  que  's  destina  o  envía 
pera  fer  jurídicament  la  pesquissa  d'  algún  delicte  o 
reu.  Juez  pesquisador. 

JUTGE  SUPRÉM:  DEU. 

CONVINDRE  DEVANT  DEL  JUTGE.  fr.  Citar  a  algú, 
ferio  comparéixer  a  judici.  Hacer  comparecer  ante  el 
juez. 

JUTGESSA.  f.  La  dona  del  jutge.  La  mujer  del 
,'uez. 

JUTGLAR  (Geroni).  Biog.  Natural  de  Solsona. 
Teólech  del  sigle  XVI,  autor  de  la  primera  Doctrina 
en  cátala. 

JUTJAMENT.  m.  judicatoria.  ||  Ant.  for.  sen- 
tencia. 

FER  JUTJAMENT.   fr.  JUDICAR. 

JUTJAR.  v.  a.  JUDICAR. 

JUTJAT.  m.  La  dignitat  y  cárrech  de  lutge.  L'  edi- 
íici  y  oficines  ont  está  establert. 

JUTJAT,  DA.  p.  p.  De  jutgar.  Resolt  en  justicia. 

JUVENAL.  adj.  Propi  de  jovens. 

JUVENTA.  f.  Dívesa  de  la  joventut. 

JUXTAPOSICIÓ.  f.  FU.  El  modo  d'  aumentarse  y 
créixer  les  coses  que  no  son  viventes,  en  contraposi- 
ció  de  les  que  ho  son.  Yuxtaposición. 

JUY.  m.  Bot.  JULL.  ||  m.  Ter.  ibicench.  Soroll.  Ruido. 

JUY  A.  f.  Ant.  JUEVA. 

JUYÁ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y  part.  jud. 
de  Gírona;  és  prop  de  la  estació  de  Bordíls  y  té  438  hab. 

JUYLÓS,  A.  adj.JULLÓS. 


*p    *p    $ 


K 


K.  Aquesta  Uetra  és  presa  deis  grechs,  y  sois  té 
us  en  algunes  veus  extrangeres;  puig  en  lloch  d'  ella 
usem  de  la  c  quan  fereix  a  la  a,  o,  u  y  de  la  q  ab  la  u 
líquida  quan  fereix  a  la  e,  i.  Els  llatins  V  usaven  tan 
sois  en  algunes  diccions  procedentes  del  grech,  y 
se  'n  servien  pera  algunes  abreviatures  cóm:  ¡calen- 
das, Kartago,  etc.  Aixís  metiix  se  veu  dita  substitu- 
ció  en  moltes  de  llurs  medalles  y  diplomes,  com  tam- 
bé en  les  monedes  de  molts  reis  d'  Inglaterra  anome- 
nats  Caries;  és  el  carácter  de  la  moneda  fabricada 
a  Burdeus.  Els  antichs  romans  la  marcaven  ab  un 
ferro  bullent  al  front  deis  calumniadors.  En  altre 
teinps  era  numeral  y  valía  250,  y  ab  una  ratlleta  so- 
bre, 250,000. 

KA.  f.  Pega  de  metall  pera  imprimir  la  lletra  del 
meteix  nom.  Ka.  ||  Punxó  de  cer  trempat  que  s*  usa 
pera  marcarla  o  gravarla.  Ka.  [|  Planxa  prima  de 
llauna,  llautó,  ferro,  cartró,  etc.,  en  que  la  meteixa 
lletra  hi  está  oberta.  Ka. 

KABILA.  f.  Cada  una  de  les  tribus  de  Berbería 
que  habiten  la  regió  del  Atles  y  altres  territoris 
africans.  Kabila. 

KADAR.  ni.  Secta  maometana  que  nega  la  predes- 
tinado. Kadar. 

KADÍ.  m.  CADi. 

KADISH.  f.  Certa  oració  deis  juéus.  Kadish. 

KAGNA.  f.  Mena  de  pasta  que  fan  els  italians 
ab  la  ni  i  1 1  or  flor  de  fariña.  Kagna. 

KAID.  m.  Mena  de  jutge  o  governador  en  1'  an- 
tich  regne  d'  Argel.  Kaid. 

KANAT.  m.  Dignitat  y  territori.  Kanat. 

KANTIÁ,  NA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al  kantis- 
me.  Kantiana. 

KANTISME.  m.  Sistema  filosóficli  degut  a  Kant. 
Kantismo. 

KANUN.  m.  Convit  fúnebre  que  'ls  russos  celebren 
anyalment  en  les  tombes  de  sos  parents.  Kanun. 

KAOLÍ.  m.  La  térra  de  que's  fabrica  la  porcella- 
na.  Kaolín,  kaolino. 

KAOVANA.  f.  Zool.  Mena  de  tortuga  gran.  Kao- 
vana. 

KAPIJI-BAJI.  m.  Oficial  que  custodia  les  portes 
del  palau  del  sultán.  Kapigi-bajl. 

KAPOT.  m.  Bot.  Arbre  gegantí  que  produeix  una 
substancia  com  coto.  Kapot. 

KAPPA.  f.  Nom  de  la  lletra  desena  al  alfabet 
grech.  Kappa. 

KARABÉ.  m.  Ambre  groch.  Karabé. 

KARAÍTA.  adj.  Pertanyent  a  la  secta  judaica  que 
professa  escrupulosa  adessió  al  text  lliteral  de  la 
Escriptura  despreciant  les  tradicions.  Karaíta. 

KARANE.  ni.  Mena  de  carruatge  tirat  per  mat- 
xos  que  usaven  els  grechs.  Karane. 

KARKI-MESRACH.  m.  Mena  de  Nanga  de  que  's 
serveixen  els  turchs.  Karki-mesrac. 


KARMESSAS.  f.  pl.  Certes  fires  que  's  celebraven 
periódicament  a  Flandes.  Karmesas. 

KARMONSALI.  m.  Mar.  Mena  de  ñau  molt  mal 
formada  que  usen  els  egipcis.  Karmonsali. 

KASTÁN.  m.  El  turban  turch.  Kastán. 

KATXEF.  m.  Tinent  del  rei  entre  'ls  alarbs.  Kat- 
chef. 

KEPIS,  m.  Mena  de  morrionet  sense  armadura  que 
comentaren  a  usar  les  tropes  franceses  a  1' África  y 
després  va  ésser  adoptat  per  varis  pafsos  d'  Euro- 
pa. Kepis. 

KEPLER.  m.  Denominado  donada  per  algún  as- 
trónom  a  la  quarta  taca  de  la  lluna.  Kepler. 

KEPLERIÁ,  NA.  m.  PartidarI  de  les  doctrines  de 
Kepler.  Kepleriano. 

KERAMI.  ni.  Ant.  Mesura  de  capacitat,  usada  en- 
tre Ms  grechs,  que  valía  dues  ánfores.  Keramio. 

KERAMOALITA.  f.  Min.  Sulfat  hidratat  d'  alúmi- 
na. Keramohalita. 

KERASINA.  f.  Min.  Cloro-carbonat  de  plom,  de 
color  blanch  groguench,  gris  groguench  o  gris  ata- 
ronjat  ab  un  punt  de  verdós.  Kerasina. 

KERATI.  m.  Ant.  Pés  usat  entre 'ls  grechs,  que  va- 
lía la  tercera  part  d'  un  óbol.  Keratio. 

KERATITA.  f.  Min.  Quartc  groller  de  textura  com- 
pacta. Keratita. 

KERATITIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  córnia.  Ke- 
ratltis. 

KERATOFILITA.  f.  Min.  Varietat  d'  anfíbol.  Ke- 
ratofiHta. 

KERATOGLOSSIS.  f.  Inflamado  de  la  llengua. 
Keratoglosis. 

KERATONIXIS.  f.  Med.  Perforado  de  la  comía. 
Keratonixis. 

KERMES,  ni.  Entom.  Insecte  del  genre  de  cotxini- 
11a;  s'  emplea  en  medicina.  Kermes. 

kermes  NATIU.  Oxisulfur  d'  antimoni,  de  color  ver- 
mell  fosch.  Kermes  nativo. 

KERMESSE,  f.  KARMESSAS. 

KERMETISAT,  DA.  adj.  Que  conté  kermes  mine- 
ral. Kermetizado. 

KERRA.  m.  Un  deis  tres  signes  de  que  's  serveixen 
els  alarbs  pera  formar  els  sóns.  Kerra. 

KHAN,  CA.  m.  y  f.  Títol  de  dignitat  entre  'ls  tar- 
tres.  Khan. 

KIBISTÍTOM.  m.  Med.  Instrument  destinat  a  la 
obertura  de  la  cápsula  del  crestallí.  Kibistítomo. 

KIEF.  m.  Vigéssima  quinta  lletra  del  alfabet  turch. 
Kief. 

KIEL.  m.  Bot.  Cert  arbre  de  les  Ules  Moluques.  Klel. 

KILO.  m.  Paraula  d'  origen  grech,  que  representa 
mil  y 's  junta,  anteposada,  ab  les  diferentes  unitats 
del  sistema  métrich,  cóm  el  metre,  litre,  etc.;  aixís 
la  paraula  kilómetre  representa  mil  metres.  Kilo. 


108 


KIR 


KUG 


KILOGRAM.  m.  Pés  de  mil  grams  en  el  sistema 
métrich.  Kilogramo. 

K1LOGRÁMETRE.  m.  Mee.  Unitat  de  travali  me- 
cánich  o  esforc.  prou  pera  alsar  un  kilogram  de  pés  a 
un  metre  d'  algada  en  un  segon  de  tenips.  Kilográ- 
metro. 

KILOLITRE.  m.  Mesura  de  capacitat  equivalent  a 
mil  litres.  Kilolitro. 

KILÓMETRE.  m.  Mida  longitudinal  de  mil  metres. 
Kilómetro. 

KILLINITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  d'  alúmina  ab 
quelcóm  de  potassa.  Killinita. 

K1LLOT.  m.  Mesura  de  capacitat  usada  a  Tur- 
quía. Killot. 

KiNESIA.  f.  Facultat  que  té  1' ánima  d' imprimir 
moviment  ais  membres.  Kinesia. 

KINESIMETRÍA.  f.  Mida  del  moviment.  Klnesi- 
metría. 

K1NESIMÉTRICH,  CA.  adj.  Que  amida  o  serveix 
pera  amidar  el  moviment.  Kinoslmétrico. 

KÍNNOR.  m.  Mena  d'  harpa  que  usavea  els  he- 
breus.  Kinnor. 

KIOSCH.  m.  Veu  turca  que  significa  un  pabelló 
obert  per  tots  costats  a  modo  d'  una  miranda  o  mi- 
rador. Kiosco. 

KIOSQUIFORM.  adj.  Que  té  la  forma  de  kiosch. 
Kiosquiforme. 

KIÓTOM.  m.  Cir.  Instrument  que  serveix  pera  ta- 
llar les  brides  del  recte  y  de  la  bufeta  y  practicar 
altres  seccions.  Kiótomo. 

KIRIE,  ni.  Nom  ab  que  's  designa  certa  part  de  la 
míssa,  en  que  's  resen  oracions  que  comensen  per 
aquesta  paraula,  y  les  meteixes  oracions.  Kirie,  ki- 
rie. II  La  música  composta  pera  cantar  aqüestes  ora- 
cions. Kirie,  kirie. 

KIRIELEISÓN,  m.  Paraules  hebrees  que  signifi- 
quen: Senyor,  íingueu  pietat  de  mí.  Kirieleisón,  ky- 
rleleison. 


KIRRONOSSIS  f.  Med.  Colorament  groch  d'  una 
part  del  eos.  Kirronosis. 

KIST.  m.  Med.  Membrana  en  forma  de  bossa  que 
conté  alguna  materia  particular.  Kiste. 

KLAPROTINA.  f.  Min.  Varietat  de  fosfat  d'  alú- 
mina. Klaprotina,  klaprotita. 

KLAUSTALITA.  f.  Min.  Seleniur  de  plom  y  co- 
balt.  Klaustalita. 

KLEISTAGNAT,  DA.  adj.  Se  diu  del  animal  que  té 
la  boca  quasi  closa.  Kleistagnato. 

KLOPEMANÍA.  f.  Med.  Inclinado  al  roboproduida 
per  enagenació  mental.  Klopemanía. 

KODFA.  m.  El  mestre  del  sultán.  Kodfa. 

KODJA.  m.  Secretan  d'  Estat  a  Turquía  y  ais 
Estats  berberischs.  Kodja 

KOLO.  m.  Nom  del  camp  ont  se  reunía  tota  la  no- 
ble9a  de  Polonia  pera  elegir  rei.  Kolo. 

KONIDÓMETRE.  m.  Instrument  destinat  a  amidar 
la  densitat  o  espessor  del  sucre.  Konidómetro. 

KOPEK,  m.  Numis.  Moneda  rusa  que  té  molt  poch 
valor.  Kopek. 

KRAMERAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la  combi- 
nació  del  ácit  cramérich  ab  una  base  salificable. 
Kramerato. 

KRAMÉRICH,  CA.  adj.  Quim.  Denominado  d'  un 
ácit  crestalli,  de  gust  astringent,  que  *s  trova  a  la 
arrel  de  la  ratania.  Kramérico. 

KRAUSISME.  m.  Sistema  filosófich  de  Krause. 
Krauslsmo. 

KRAUSISTA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al  krau- 
sisnie.  Krausista. 

KRÉUTZER.  m.  Numis.  Moneda  d' Alemanya  equi- 
valenta  a  la  sexagéssima  part  d'  un  florí.  Kréutzer. 

KUFOLITA.  f.  Min.  Varietat  de  silicat  hidratat  de 
alúmina,  que  's  trova  en  crestalls  molt  petits.  Kufo- 
llta. 

KUGUS.  m.  Mena  de  sacerdot  del  Japó.  Kugo. 


M*       V       ^ 


lí 


L.  Aquesta  Metra  's  produeix  tenint  la  boca  lie u- 
gerameiit  oberta,  els  llavis  un  pocli  separats,  la  Men- 
gua replegada  la  punta  cap  enrera  y  adherida  al  pala- 
dar, a  1'  arrel  deis  incisius  superiors,  y  '1  vel  del 
paladar  al?at.  Donant  sortida  a  1'  aire  sonor  se  des- 
prén  la  llengua  y  ressalta  'I  so  /.  Algunes  vegades  va 
sola  y  altres  doblada,  doblantla  solament  quan  se 
pronuncien  les  dues,  cóm:  llana,  bailar,  etc.,  y  po- 
santne  sois  una  quan  no  se  !n  pronuncia  mes  qu'  una, 
cóm:  facilitat,  familia,  etc.  En  les  medalles  romanes 
significava  Lucio.  Cóm  Metra  numeral  tenía  el  valor 
de  30  entre  Ms  grechs  y  de  50  entre  Is  llatins  y  nos- 
altres;  ab  una  ratlleta  demunt  equivalía  a  30.000.  La 
L,  inicial  de  lacedemonis,  era '1  distintiu  que  portava 
aquest  poblé  ais  seus  estandarts. 
L'.  art.  La,  lo. 
'L.  art.  El,  lo. 

LA.  adv.  11.  Ant.  ALLÁ.  ||  Mus.  Sexta  veu  de  la  es- 
cala. La.  ||  Article  femení  que  s'  anteposa  ais  noms 
apelatius.  La  ||  Pron.  Acusatiu  del  singular  del  pro- 
nóm  personal  ella. 

¡LA,  LA,  LAl  Can^oneta  ab  que  's  fa  dormir  a  les 
criatures.  ¡La,  la,  la!  Arrullo. 

LADONCHS.  adv.  t.  Ant.  ALESHORES. 
LA  AMETLLA.  Oeog.  AMETLLA  (LA).  Prov.  de  Bar- 
celona. ||  —AMETLLA  (la).  Prov.  de  Tarragona 

LA  AMPOLLA.  Geog.  AMPOLLA  (LA).  Prov.  de  Ta- 
rragona. 

LA  AVELLANEDA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de 
Palau  Qacosta,  prov.  de  Girona. 

LA   BAELLS     Geog.   BAELLS 
(LA).  Prov.  de  Barcelona. 

LABAILA  Y  GONZÁLEZ 
(Jascinto).  Biog.  Poeta,  nat  a 
Valencia  1'  any  1833.  Va  con- 
reuar  la  lírica  y  la  dramática 
en  la  Mengua  natural  ,  gua- 
nyant  bona  fama.  Son  drama 
Almogávers,  en  tres  actes,  és 
el  mes  notable  d'  ell.  Y  d'  en- 
tre ses  poesíes,  és  rnolt  ala- 
bada per  sa  galana  forma  y 
delicadesa  de  pensament,  la 
que  's  titola  Tú.  Llibres  seus: 
Flors  del  Turia,  poesíes  valen- 
cianes  (Barcelona,  1868);  Flors 
del  meu  hort,  id.,  id.  (Valencia,  1882),  y  en  castellá: 
La  espuela,  novela  (Madrid,  1873);  La  resucitada  (Va- 
lencia, 1891). 

LA  BAJOL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Gi- 
rona y  part.  jud.  de  Figueres;  está  situat  dalt  d'  una 
coma  y  té  224  hab. 

LÁBAR.  m.  Bandera  militar  guarnida  ricament, 
que  portaven  a  la  guerra  Ms  emperadors  ab  alguna 
empresa  d'  ells,  y  desde  Constantí  ab  la  xifra  o  nóm 
de  Crist.  Lábaro,  y  cántabra  o  cántabro,  perhaver- 
la  usada  primer  els  biscaíns,  de  qui  la  va  pendre  Au- 


Jascinto  Labaila  y 
González 


gust,  adoptantla  pera  'ls  exércfts  romans.  ||  La  xifra 
del  nóm  de  Crist,  composta  de  X.  J.  y  P.  (Rho),  gre- 
gues  que  hi  liavfa  a  la  dita  bandera.  Lábaro. 

LA  BARRACA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Finestres,  prov.  de  Girona. 

LA  BASTIDA.  Hist.  Ruines  d' un  deis  castells  mes 
anomenats  del  Conflent,  emplagades  a  prop  del 
riu  Tet. 

LABAT  (Fra  Arnau)  Biog.  Autor  cátala  del  s¡- 
gle  XV.  Escrigué:  Del  escut  del  Ostal  de  Foix  y  de 
Bearn. 

LA  BEGUDA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Riude- 
llots  de  la  Creu,  prov.  de  Girona. 

LABERÍNTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  semblant  a 
a  un  laberint.  Laberíntico. 

LABERÍNTICAMENT.  adv.  m.  A  modo  de  laberint. 
Laberínticamente. 

LABERINTIFORM.  adj.  Lo  que  té  forma  de  labe- 
rint. Laberintiforme. 

LABERINT.  m.  Lloch  de  diferents  carrers  dispo- 
sats  de  manera  qu'  és  difícil  sortirne  sense  una  guia. 
Laberinto.  ||  Hist.  Aixís  s'  anomena  una  de  les  fin- 
ques mes  xamoses  deis  voltants  de  Barcelona,  a  I'  an- 
tich  terme  d'  Horta,  pertanyent  al  marqués  d'  Alfa- 
rrás,  construida  a  les  derreríes  del  sigle  XVIII.  ||  Met. 
Cosa  confosa  y  embolicada.  Laberinto.  |¡  Poét.  Com- 
posició  en  que  Ms  versos  o  diccions  hi  están  posats 
de  manera  que  per  qualsevulla  part  que  's  llegeixin 
tinguin  sentit  y  cadencia.  Laberinto.  II  Anat.  La  se- 
gona  cavitat  de  la  orella,  dita  aixís  per  les  moites 
voltes  y  revoltes  que  té;  consta  de  tres  parts:  vestí- 
bul  o  entrada,  cañáis  semicercolars,  y  la  tercera  ca- 
ragol.  Laberinto. 

LABERNIA  Y  ESTELLER  (Pere).  Biog.  Mestre  y 
escríptor  valencia.  Nat  a  Traiguera  1'  any  1802;  mort 
a  Barcelona  en  1860.  Va  estudiar  a  Tortosa,  esta- 
blintse  a  Barcelona  ais  23  anys.  De  ses  obres  didác- 
tiques,  la  mes  popular  sada  és  el  Diccionari  catalú- 
castellá,  quines  edicions  (Barcelona  1839,  1864  65, 
1888)  han  vingut  essent  fins  ara  el  principal  llibre  de 
consulta  pera  la  llengua  catalana.  Altres  obres  d'  ell: 
Diccionario  de  la  lengua  castellana  con  la  correspon- 
dencia catalana  y  latina  (Barcelona,  1844  y  1866-67); 
Gramática  latina  (Barcelona,  1852);  Diccionario  ma- 
nual de  la  lengua  castellana  con  la  correspondencia 
latina  (Barcelona,  1850  y  edicions  diverses).  Va  dei- 
xar  inédites  altres  obres  pél  meteix  istil. 

LABIAL,  adj.  Propi  del  llavi.  Sol  dirse  de  les  He- 
tres  que  's  pronuncien  ab  els  llavis. 

LABIAT.  adj.  Que  té  llavis.  Se  díu  en  historia  na- 
tural. 

LABI.  m.  llabi 

LÁBIL,  adj.  Ant.  Lo  que  fácilment  can  o  s'  acava. 
Caedizo,  caduco,  perecedero. 

LA  BISBAL.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  de  Gi- 
rona, format  de  35  ajuntaments,  que  son:  Bagur,  Ca- 


110 


LAC 


LAC 


Segell  de  Sant 
Andreu  de  La  Bola 


longe,  Casavells,  Castell  d'  Empurdá,  Castell  d'  Aro, 
Corsa,  Cruilles,  Foixá,  Fontanilles,  Fonteta,  Gualta, 
La  Bisbal,  La  Pera,  La  Tallada,  Monells,  Montrás, 
Palafrugeli,  Palamós,  Palau-Sator,  País,  Parlaba, 
Peratallada,  Regencós,  Rupia,  Sant  Feliu  de  Quíxols, 
Sant  Joan  de  Palamós,  Sant  Sadurnf,  Santa  Cristina 
d'  Aro,  Serra,  Torrent,  Torroella  de  Montgrí,  Ullá, 
Ullestret,  Vall-llóbrega  y  Vulpellach,  reunint  entre 
tots  51,953  hab. 

LA  BISBAL.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb  de  Gi- 
rona,  cap  del  part.  jud.  del  seu  nóm  y  una  de  les  mes 
¡mportants  del  Baix  Empurdá;  té  agregat  el  poblé  de 
Sant  Pol  y  compta  ab  4,691  hab. 

LA  BOLA.  Geog.  BOLA  (LA). 
Prov.  de  Barcelona.  ||  —  (RIERA 
DE).  Hidrog.  Neix  a  la  collada  de 
Barcons,  terme  de  Falgás,  prov. 
de  Girona;  passa  pél  terme  de 
Sant  Andreu  de  la  Bola  y  desai- 
gua  al  Gts,  a  uns  dos  kilometres 
mes  amunt  de  Sant  Pere  de  To- 
relló,  prov.  de  Barcelona. 

LA  BOLLA.  Geog.  Caseriu  del 
terme  de  Flassá,  provincia  de  Gi- 
rona. 

LABOR,  m.  Ant.  Tpavall. 
LABOR    IPSE    VOLUPTAS.     Expr. 
llat.  El  travall  porta  plaer  en  sí  nieteix. 

LABOR  omnia  VINCIT.  Expr.  llat.  Ref.  Tot  ho  gua- 
nya  el  travall. 

LABOR  prima  VIRTUS.  Expr.  llat.  És  el  travall  la 
primera  virtut. 

LABORABLE,    adj.    Que  's    pot  travallar.  Se  diu 
generalment  deis  díes  feiners.  Laborable. 
LABORAR,  v.  n.  Ant.  TRAVALLAR. 
LABORAR  IN  EXTREMIS.  fr.  Ant.  AGONIZAR. 
LABORATORI.  m.  Oficina  ont  s'  hi  fan  les  opera- 
cions  químiques.   Laboratorio. 

LA  BORDETA.  Geog.  BORDETA  (LA).  Prov.  de 
Lleida.  ||  Barri  de  1'  antiga  vila  de  Sans,  entre  aques- 
ta y  F  Hospitalet. 

LABORERA,  adj.  Ant.  Se  deia  de  la  dona  destra 
en  els  travalls  tnanuals.  Laboreras. 

LABORÍOS,  A.  adj.  Aplícat  al  travall.  Laborioso. 
||  Penós,  de  molt  travall.  Laborioso,  trabajoso. 

LABORIOSAMENTE  adv.  m.  Ab  travall,  penalitat 
o  dificultat.  Trabajosamente,  con  incomodidad, 
con  trabajo,  con  fatiga. 

LABORIOSITAT.  f.  Aplicado,  continuació  en  el 
travall.  Laboriosidad. 

LABRADORITA,  f.  Min.  Varietat  del  feldespat 
que  's  trova  a  les  costes  del  Labrador.  Labradorita. 

LABRO.  Zool. 
Peixos  acan- 
tópters  de  carn 
blanca  y  sana. 
Abunden  al  Me- 
diterrani. 

LABRUGUE- 
RA.  Geog.   Ca- 
seriu  del    ter- 
me de  Gallinés, 
dist.  munpal.   de  Vilademuls,  prov.  de  Girona.  ||  Ca- 
seriu del  terme  de  Sant  Andreu  de  Rabos,  dist.  mu- 
nicipal de  Sant  Andreu  del  Terri,  prov.  de  Girona. 

LACA.  f.  Such  reinos.  Color  vermell  de  la  cotxini- 
11a.  Tinta  de  imprempta  vermella.  Carmín. 

LACABA  Y  VILA  (Ignasi).  Biog.  Metge;  nat  a 
Barcelona  F  any  1775;  mort  a  Roma  en  1814.  Cate- 
drátich  y  director  d'  anatomía  del  colegí  de  Madrit. 
Havía  sigut  pensionat  al  extranger.  Metge  deis  reís 
Caries  IV  y  María  Lluisa  (1795).  L'  any  1798  ja  va- 
cunava  la  verola.  Va  publicar,  en  colaborado  d'  En 


Labro 


Jaume  Bonells,  el  notable  Curso  completo  de  anato- 
mía, cinch  volums  en  quart  (Madrit,  1796-1800).  Va 
morir  a  Roma  estant  al  servei  del  reí  d'  Espanya. 

LA  CANONJA.  Geog.  CANONJA  (la):  Prov.  de  Ta- 
rragona. 

LACAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  lácich  ab 
una  base.  Lacato. 

LACAVALLERÍA  Y  DULACH  (Joan).  Biog.  Advo- 
cat  y  filólech  cátala  del  sigle  xvii.  Natural  de  Bar- 
celona. Autor  del  segon  diccionari  cátala  estampat  a 
Cotalunya  titolat:  Gazophilacium  catalano-latinum 
(un  vol.  fol.,  Barcelona,  inip.  Lacavallería,  1696),  en 
quin  travall  hi  va  esmersar  vint  anys.  També  és  au- 
tor del  llibre  Bibliotheca  Musarum,  etc.  (dos  vol.  en 
octau,  Barcelona  1681). 
LACAY.  m.  y 

LACAYO,  m.  ALACAYO. 

LACEDEMONI,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  a 
Lacedemonía  o  Esparta,  ciutat  de  Grecia.  Lacemón, 
lacedemón,  lacedemonio,  espartano. 

LACEDEMÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  Lacede- 
monía y  ais  lacedemonis.  Lacedemónico. 

LA  CENIA.  Geog.  CENIA  (LA).  Prov.  de  Tarra- 
gona. 

LACETÁ,  NA.  adj.  Natural  y  habitant  de  la  La- 
cetania,  antiga  encontrada  del  centre  de  Catalunya. 
Lacetano. 

LACETANIA.  Geog.  y  Hist.  ant.  Antigua  comarca 
de  F  Espanya  tarragonina,  que  s'  extenía  desde  Man- 
resa  fins  a  Bagá,  y  desde  aquest  punt  envers  el  riu 
Noguera  cap  a  Isona  seguint  Segre  avall  cap  a  Pons, 
Agramunt  y  Santa  Coloma,  vorejant  el  Llobregat 
fins  a  Martorell.  A  la  Lacetania  va  acullirse  després 
de  la  batalla  de  Munda  el  capdill  roma  Sextus  Pom- 
pei.  Venguts  per  Cató  els  lacetans,  abans  d'  ésser 
presoners  d'aquell  cartaginés,  molts  d'  ells  se  dona- 
ren la  mort. 

LACI,  A.  adj.  Lo  referent  al  Laci,  antiga  regió  ro- 
mana d'  Italia  ont  se  comenta  a  parlar   llatí.  Laclo. 

LACI,  A.  adj.  LAQ. 

LACH.  m.  Ant.  LLARCH. 

LÁCICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d' un  ácit  particu- 
lar que  s'extreu  de  la  goma  Haca  en  barres.  Lácico. 

LACINA.  f.  Materia  re'ínosa  pura  que  forma  la 
base  de  varíes  gomes  llaques  del  comen;.  Lacina. 

LACINIA,  f.  Afegidura,  ribet.  Lacinia.  ||  Fig.  Pro- 
posició  afegida  a  la  part  principal,  quin  sentit  que- 
daría incomplert  si  's  tregües  aquella.  Lacinia. 

LACINIAT,  DA.  adj.  Bot.  Epítet  que  's  dona  a  les 
fulles  retallados  de  les  plantes.  Laciniado. 

LACINIFORM.  adj.  En  forma  de  franja.  Lacini- 
forme. 

LACÍNULA,  f.  Bot.  Punta  dreta  deis  petáis  de  les 
umbelíferes.  Lacínula. 

LA  CLUA  Geog.  Poblet  del 
terme  de  Aguilar,  provincia  de 
Lleida. 

LACOMA  (Francesch).  Biog. 
Pintor,  nat  a  Barcelona  1'  any 
1784  y  mort  en  1849.  Va  estudiar 
a  Llotja.  Ais  dinou  anys  era 
pensionat,  primer  a  Madrit  y 
després  a  Italia  per  la  Junta  de 
Comer?.  Acavada  la  pensió  va 
establirse  a  París,  logrant  mol- 
ta  estima.  Bona  part  de  les  seues 
obres  fetes  a  Espanya  se  tro- 
va: entre  '1  Museu  de  Barcelona  y  el  monastir  del 
Escorial,  abundanthi  els  retrats.  A  Barcelona  exis- 
teix  el  seu,  pintat  d'ell  meteíx. 

LACÓN.  Zool.  Insectes  coleópters  semicornis  deis 
llaterits.  Lacón. 


Francesch  Lacoma 


LAC 


LAF 


111 


Lacón 


LACONI,  A.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  la  Laco- 
nia,  antich  país  de  1'  Arcadia.  Laconlo. 

LACÓNICAMENT.  adv.  m.  Compendiosament, 
concisament,  breument.  Lacónicamente. 

LACÓNICH,  CA.  adj.  Breu,  com- 
pendios, concís;  s'  aplica  al  estll. 
Lacónico. 

LACONISAR.  v.  n.  Parlar  ab  la- 
conistne.  Laconizar. 

LACONISME.  ni.  Concisió  del  es- 
til  en  que  ab  poques  paraules  se 
diuen  moltes  coses.  Laconismo. 

LA  COSTA.  Geog.  Poblé  agregat 
al  ajunt.  de  Fogás,  prov.  de  Bar- 
celona. 

LACOT.  Geog.  SANT  MIQUEL  SA- 
COT,  prov.  de  Qirona. 

LACRAR,  v.  a.  Tancar  o  sellar  ab  lacre  una  car- 
ta, plech  o  altra  cosa.  Lacrar. 

LACRE,  ni.  Pasta  feta  de  goma  Haca  y  altres  com- 
bustibles reduida  a  barretes  cilíndriques,  que  ab  el 
focli  s' estova  y  serveix  pera  cloure  cartes  y  posar 
segells.  Lacre. 

LA  CREUETA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Pa- 
lol  d'  Onyar,  prov.  de  Qirona. 

LACRIMATORI.  m.  Vas  per  recullir  les  llágrimes. 

LACTANCIA,  f.  L'acció  de  mamar  y'l  temps  que's 
mama.  Lactancia,  lactación, 

LACTANT.  s.  y  adj.  El  noi  que   mama.  Lactante. 

LACTAT.  m.  Quim.  Combinado  d' una  base  ab 
l'áclt  láctich.  Lactato. 

LACTEIFORM.  adj.  Que  té  1*  apariencia  de  la 
llet.  Lacteiforme. 

LACTEOLINA.  f.  Llet  assecada  lentament  al  foch. 
Lacteolina. 

LACTESCENCIA.  f.  Qualitat  d'  un  Hqult  semblant 
a  la  llet.  Lactescencia. 

LACTESCENT.  adj.  Bol.  Que  té  such  lletós.  Lac- 
tescente. 

LACTI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  llet  o  lo  que 
s'hi  sembla.  Lácteo.  ||  Vía  láctea:  carretera  de  Sant 
Jaume,  constelació  sideral. 

LÁCTICH,  CA.  adj.  Quím.  Epítet  d'  un  ácit  que 
existeix  ais  fluits  animáis.  Láctico. 

LACTICINA.  i.  Quím.  Substancia  que  s' extreu  del 
xerigoty's  composa  d'oxígen,  hidrógen  y  carbono; 
és  emolient  y  analéptica  y 's  coneix  també  per  su- 
cre de  llet.  Lacticina. 

LACTICINI.  m.  La  llet  o  menjar  que'n  conté.  Lac- 
ticinio. 

LACTICINÓS,  A.  adj.  Bot.  Se  diu  de  les  plantes 
que  teñen  un  such  semblant  a  la  llet.  Lacticinoso. 

LACTIFACH,  GA.  adj.  Que  s' alimenta  de  llet. 

LACTÍFER,  A.  Que  té  llet.  Lactífero. 

LACTÍFICH,  CA.  adj.  Que  produeix  llet  en  abun- 
dor.  Lactífico. 

LACTIFORM.  adj.  En  forma  de  llet. 

LACTÍGEN,  A.  adj.  Que  aumenta  la  secreció  de 
la  llet.  Lactígeno. 

LACTIGINÓS,  A.  adj.  LACTICINÓS. 

LACTINA,  f.  Substancia  que  hi  há  a  la  llet.  Lac- 
tina. 

LACTINI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  llet  o  s'hi 
sembla.  Lactíneo. 

LACTÓMETRE.  m.  Instrument  que  serveix  pera 
provar  si  la  llet  és  bona  o  dolenta.  Lactómetro. 

LACTORREA.  f.  Med.  Fluix  excessiu  de  llet  en  la 
dona  que  cría.  Lactorrea. 

LACTORIA.  f.  Bot.  Herba  lletosa  que  fa  vomitar. 

LACTUARI.  m.  y 


Lluis  Lacy 


LACTUCARI.  m.  Farm.  Such  obtingut  per  medi  de 
incisions  fetes  ais  tronchs  de  la  lletuga  d'  enciáin  es- 
pigada, la  qual  és  secada  al  sol  y  s'  usa  cóm  medica- 
ment  calmant.  Lactucario. 

LACTUCI,  A.  adj.  Semblant  a  una  lletuga.  Lac- 
túceo. 

LACTÚCICH,  CA.  adj.  Qulm.  Epítet  d'  un  ácit  que 
se  trova  a  la  lletuga.  Lactúcico. 

LACUNARI,  A.  adj.  Min.  Epítet  del  conjunt  de 
crestalls  en  forma  de  tubus  reunits  en  grupus  ab  ín- 
ter vals.  Lacunario.  ||  Arq.  Cada  compartiment  que  's 
fá  ais  intercolumnis  deis  arxitraus.  Lacunario. 

LACUSTRE,  adj.  Pertanyent  ais  llachs.  Lacustre. 

LACY  (Lluis).  Biog.  General  d'  origen  irlandés, 
que  va  figurar  molt  a  1' historia  catalana  ais  comen- 
eos  del  sigle  xix.  Va  distin- 
girse  durant  la  lluita  de  1' in- 
dependencia, manant  en  1811 
l'exércit  de  Catalunya,  havent- 
se  proposat  recobrar  Tarrago- 
na. Acavada  la  lluita  y  quan 
el  moviment  contrari  a  la  cons- 
titució  de  1812,  va  declararse 
partidari  de  la  llivertat,  y  ha- 
ventsesublevat  fou  prés  en  1817 
prop  de  Caldetes  y  conduit  a 
Mallorca,  resta  al  castell  de 
Bellver,  essent  fusellat  en  1819. 
Per  dues  vegades  s'ha  propo- 
sat aixecarli  un  monument  fu- 
uerari  a  Barcelona  ont  foren 
portades  ab  solemnitat  les  seues  despulles  mortals 
1'  any  1820,  mes  no  8'  ha  rendit  aquest  tribut  al 
valerós  capdill. 

LA£,  A.  adj.  Decaigut,  mancat  d'  energíes. 

LAQAT,  DA.  adj.  Cansat,  rendit. 

LÁDANO,  m.  Llicor  gras  de  la  estepa  que  se  des- 
patxa  en  forma  de  goma  a  les  apotecaríes.  Ládano. 

LADERNOSA.  Biog.  Arquitecte  del  sigle  XIV. 
L'any  1333  travallava  en  la  catedral  de  Vich.  Per 
aquell  temps  existía  a  Catalunya  fra  Benet  Laderno- 
sa,  que  tal  vegada  sía  1'  artista,  fill  de  pares  foras- 
ters,  empró  ell  natural  de  Barcelona. 

LADÍ.  ni.  Idioma  semblant  al  cátala  qne's  parla  al 
cantó  deis  Grisons,  a  la  Sui$a. 

LADÍ,  NA.  adj.  LLADÍ. 

LADISLAU.  n.  p.  Ladislao. 

LADRE,  adj.  Ant.  LLADRE. 

LAERS  (Fra  Joan).  Biog.  Autor  relligiós  del  si- 
gle Xlll.  Escrigué  la  Vida  de  Santa  María  de  Cervelló 
y  la  de  Sant  Pere  Nolasch. 

LA  ESCALA.  Geog  ESCALA  (LA),  prop  de  Girona. 

LA  ESCLUSA.  Geog.  Poblet  del  cantó  de  Ceret, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  al  peu  del  Pirineu,  a  tramontana  del  castell  de 
Bellegarda,  y  té  101  hab. 

LA  ESCLUSA  BAIXA.  Geog.  Poblet  a  tramontana 
del  anterior,  no  gaíre  lluny  de  la  vora  dreta  del  riu 
Tech. 

LA  ESPARRA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Riudarenes,  prov.  de  Girona. 

LA  ESTELA.  Geog.  Poblé  agregat  al  ajunt.  de  Ca- 
banelles,  prov.  de  Girona. 

LA  ESTRADA.  Geog.  Aldea  del  dist.  munpal.  de 
Agullana,  prov.  de  Girona. 

LA  FARGA.  Geog.  Caseriu  pertanyent  al  poblé  de 
Sant  Salvador,  al  Vallespir,  a  una  y  altra  banda  del 
rlu  Tech,  dessota  de  la  carretera  de  La  Preste. 

LA  FEBRÓ.  Geog.  FEBRÓ  (LA),  prov.  de  Tarra- 
gona. 

LA  FIGUERA.  Geog.  FlGUERA  (LA),  prov.de  Tarra- 
gona. 


112 


LALL 


LAM 


LA  FLECA.  Geog.  Caseriu  del  terme  munpal.  de 
Bordils,  prov.  de  Girona. 

LA  FORMIOA.  Geog.  Veinat  de  Miánegues,  de 
l'ajunt.  de  Porqueres,  prov.  de  Girona. 

LA  GALERA.  Oeog.  galera  (la),  prov.  de  Tarra- 
gona. 

LA  GARRIGA.  Geog.  GARRIGA  (LA),  prov.  de  Bar- 
celona. 

LA  GARRIGA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Vilano- 
va  de  la  Muga,  prov.  de  Girona. 

LA  GODA.  Geog.  Poblet  agregat  al  de  Clarlana, 
prov.  de  Barcelona. 

LAGOFTALMÍA.  f.  Med.  Disposició  viciosa  de  la 
pálpebra  superior,  quan  no  pot  tapar  l'ull.  Lagof- 
talmía. 

LAGOFTÁLMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  lagof- 
talniía.  Lagoftálmico. 

LAGOST.  s.  y  ni.  Entom.  Cuquet  que  rosega  '1 
blat  y  altres  grans.  Gorgojo. 

LAGOST,  A.  m.  y  f.  LLANGOST. 

LA  GRANADA.  Geog.  ORANADA  (LA),  prov.  de  Bar- 
celona. 

LA  GRANYANA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Fran- 
ciach,  prov.  de  Girona. 

LAGUARDIA.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Serdinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  II  GUARDIA 
(LA),  del  part.  jud.  de  la  Seu  d'  Urgell,  prov.  de 
Lleida.  ||  Orog.  Montanya  de  la  prov.  de  Barcelona, 
situada  a  la  partió  d'aigües  del  riu  Anoia  y  la  riera 
de  Canyelles. 

LA GU ARRES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora 
del  Isábena  y  té  460  hab.  ||  —  (SERRA  DE).  Orog. 
Serra  del  part.  jud.  de  Benabarre,  prov.  d'  Osea;  se 
extén  de  llevant  a  ponent,  a  la  esquerra  del  riu  Isá- 
bena. 

LAGUART.  Geog.  VALL  DE  LAGÜART,  prov.  d'  Ala- 
cant. 

LAGUÍ.  m.  Ant.  DILACIÓ,  DEMORA. 

LA  GUILLA  (Coll  de).  Orog.  Collada  del  Valles- 
pir  a  1,300  met.  d'altitut  entre  les  valls  del  Goldures 
y  Vall-llobera,  un  deis  afluents  directes  del  riu  Tech. 

LAGU1R.  v.  a.  Ant.  ALLARGAR. 

LAGUNARROTA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Sarinyena;  és  a  la  vora 
del  F.-C.  de  Barcelona  a  Saragoca  y  té  479  habi- 
tants. 

LAHONT.  adv.  Ant.  En  quin  Uocii.  En  la  cual,  en 
donde. 

LAHOR.  m.  Ant.  ALABANQA,  APROVACIÓ. 

LAICAL,  m    y 

LAICH,  CA.  adj.  Lo  que  no  té  carácter  relHgiós. 
Laico.  ||  LLECH. 

LAICISME.  m.  Sistema  laich.  Organisació  de  la 
enseyanca  sense  la  intervenció  relligiosa. 

LAISSAR.  v.  a.  Ant.  DEIXAR. 

LA  JANA.  Geog.  JANA  (LA),  prov.  de  Castelló. 

LA  JUNQUERA.  Geog.  JUNQUERA  (LA),  prov.  de 
Girona. 

LALETANS.  m.  pl.  Nom  deis  habitants  que  hi  ha- 
vía  entre  Girona  y  Tarragona  y  també  tots  els  cata- 
lans  en  tetnps  deis  romans.  Laletanos,  catalanes. 

LALTRER.  adv.  y 

LALTRIER.  adv.  t.  Ant.  Aban?  d' ahir.  El  otro 
día,  anteayer. 

LALUENGA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea,  part. 
jud.  de  Barbastre,  bisb.  de  Lleida,  és  a  un  plá  entre 
el  riu  Alcanadre  y  la  riera  de  Clamor  y  té  794  hab. 

LA  LLACUNA.  Geog.  LLACUNA  (LA),  prov.  de  Bar- 
celona. 


L  amelaría 


LA  LLAGONA.  Orog.  Pich  del  mitgdía  de  Franca, 
a  una  alt.  de  1688  metres,  desde  quin  s'  endrega  el 
camí  de  la  valí  del  Tet. 

LA  LLOSA.  Geog.  LLOSA  (LA),  prov.  de  Castelló. 

LAMARCA  Y  MORATA  (Lluis).  Biog.  Escriptor  y 
erudit  valencia.  Nat  a  Torrent  1'  any  1793;  mort  a 
Valencia  en  1850.  Polítich  Iliberal,  ocupat  en  les  ofi- 
cines  del  Ajuntament  de  Valencia.  Emigrat  a  Londres 
1'  any  1823,  ont  travallava  en  la  llibrería  d'  en  Salva. 
Oficial  primer  de  la  Diputació  valenciana  durant  la 
guerra  deis  set  anys  y  després  membre  del  Concell 
Provincial.  Havía  estat  periodista  y  censor  de  tea- 
tres,  caracterisantse  per  la  seua  intemperancia  y  ri- 
gor. Va  traduir  al  castellá  totes  les  obres  forasteres 
publicades  per  les  llibreries  valencianes  d' en  Malléu 
y  Berard  y  per  la  casa  Cabrerizo,  entre  altres.  Son 
origináis  d'  ell:  Valencia  antigua  y  moderna;  Teatro 
de  Valencia;  Diccionario  valenciano-castellano;  Sobre 
el  arte  dramático;  y  moltes  mes,  interessants. 

LAMASSADERA.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
de  Tormillo,  prov.  d'  Osea. 

LA  MATA.  Geog.  MATA  (LA), 
prov.  de  Castelló. 

LAMBROT.  m.  Ant.  LLAVI. 

LAMELARIA.  f.  Zool.  Molusques 
gasterópets  ab  menes  carniceres 
que  viuen  demunt  les  colonies  de 
ascidies  y  celeuteris. 

LA   MENERA.    Geog.    Poblé  del 
Vallespirta  820  metres  d'  alt.,  que 
forma  '1  municipi  mes  meridional  de 
Franca,  sitúa t  en  la  confluencia  de  la  rivera  de  Mal- 
rem,  la  de  Carol  y  la  de  Coll  de  Les  Falguere9.  Per- 
tany  al  districte  de  Ceret,  cantó  de  Prats  de  Molió  y 
té  510  habitants. 

LAMENT.  m.  LAMENTACIÓ. 

LAMENTABLE,  adj.  Deplorable,  digne  d'  ésser 
lamentat.  Lamentable,  lamentoso,  deplorable.  || 
LLASTIMÓS,  TRIST. 

LAMENTABLEMENT.  adv.  m.  Ab  laments,  llasti- 
mosament.  Lamentablemente. 

LAMENTACIÓ.  f.  Gemech,  lament,  crit  de  dolor. 
Lamentación,  lamento.  ||  Cada  una  de  les  parts  del 
cant  lúgubre  de  Jeremíes.  Lamentación,  treno. 

LAMENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  's  lamenta.  Lamen- 
tador. 

LAMENTAR,  v 
mentar. 

LAMENTARSE 
mentar. 

LAMENTOS,  A.  adj.  QUEIXÓS. 

LAMIA,  f.  Zool.  Mena  de  ca  o  llop  marf  capas 
de  devorar  a  un  home.  Lamia,  tiburón,  perro  ma- 
rino. 

LA  MIAÑA.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal.  de  la 
parroquia  de  Besalú,  prov.  de  Girona. 

LÁMINA,  f.  Fulla  o  planxa  de  metal!,  llarga,  pla- 
na y  prima,  y  per  semblanca  's  diu  d'  altres  coses, 
cóm:  estampa,  pintura,  etc.  Lámina.  ||  La  que  a  les 
brides  cau  sobre  '1  front  de  les  cavalcadures.  Plancha. 

LAMINADOR,  A.  adj.  y  s.  Que  lamina.  Lamina- 
dor. ||  m.  Eina  pera  reduir  a  lamines  les  substancies 
malejables.  Laminador. 

LAMINAR,  v.  a.  Cubrir  ab  lamines  o  xapes.  Lami- 
nar. ||  Reduir  a  lamines.  Laminar.  ||  adj.  Epítet  de  la 
fractura  que  presenten  els  cossos  formats  de  lamine- 
tes.  Laminar.  ||  Format  de  lamines.  Laminar. 

LAMINAT,  DA.  adj.  Guarnit  de  lamines  o  xapes 
d'  algún  metall.  Laminado. 

LAMINAIRE.  Com.  y 

LAMINER,  A.  adj.  y  s.  Qui  fa  lamines. 

LAMINETA.  f.  dim.  Lámina  petita.  Laminica. 


Plorar,  sospirar  ab  dolor.  La- 
.  Queixarse.  Lamentarse,  la- 


DlC.  CAT. 


Lampista 


1.  Llum  de  soldar.  2.  Filera.  3.  Martell.  4.  Mordaces.  5.  Alicates  planes  y  de  punta.  6.  Compás  de  puntes.  7. 
Compás  de  gruixos.  8.  Soldador.  9.  Filera.  10.  Peu  de  rei.  11.  Torn.  12.  Llimes.  13.  Clau  inglesa.  14. 
Barrinador.  15.  Banch  de  caragol. 


LAN 


LAP 


113 


Lampírits  :  a,  másele; 
b,  le  mella 


LA  MORERA.  Geog.  MORERA  (LA),  prov.  de  Ta- 
rragona. 

LA  MOTA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Palol  de 
Rebardit,  prov.  de  Qirona. 

LAMPEGIA.  f.  Dama  llegendaria,  filia  del  duch  de 

Aquitania,  que  's  marida  ab  el  capdill  moro  Abú- 

Nezá  y  la  feu  captiva  Ab- 

derramán,  matant  al  seu 

marit. 

LAMPIRIT,  DA.  m. 
Zoo!.  Insectes  coleóplers 
nomenats  vulgarment  cu- 
ques de  llum. 

LAMPISTA,  m.  Qui  fa 
o  ven  llanties.  Lampista. 
||  Aquell  que  té  al  seu 
cuidado  les  llanties  o  lam- 
pares. Lampista. 

LAMPISTERÍA,  f.  Lo 
pertanyent  a  la  fabrica- 
do de  les  llanties  o  deis 
obgectes  que  serveixen 
pera  la  ¡Iluminado.  Lam- 
pistería. ||  Ais  ferroca- 
rril el  lloch  ont  s'  h¡  guarden  y  adoben  llanties. 
Lampistería. 

LA  MUGA.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Girona,  neix 
a  la  partió  d'  Espanya  ab  Franca,  prop  de  Sant  Lio- 
rene,  de  Cerdans;  passa  per  Albanyá,  Sant  Llorenc.  de 
la  Muga,  Buadella,  Les  Escaules,  Pont  de  Molins, 
Cabanes,  Vilanova  de  la  Muga  y  Castelló  d'  Empu- 
ñes y  desaigua  al  golf  de  Roses. 

LA  MUSARA.  Geog.  MUSARA  (la),  prov.  de  Ta- 
rragona. 

LANA.  Ter.  arañes.  PLANA. 

LANARQUITA.  f.  Min.   Substancia  composta   de 
quaranta  set  parts  de  carbonat  de  plom  y  cinquanta 
tres  de  sulfat  del  meteix.  Lanarquita. 
LANC.  Ter.  arañes.  LLANA. 

LANDA.  f.  Extensió  de  térra  inculta  o  poch  a  pro- 
pósit  pél  conreu. 

LANDO,  m.  Carruatge  quina  coberta  's  plega  la 
meitat  endevant  y  1'  altra  meitat  endarrera.  Lando. 
LANDRE.  Ter.  arañes.  Ferros  de  la  llar. 
LANGOST,  A.  LLANGOST. 

LANÓS  (Estany  de),  hidrog.  Estany  de  la  Cerda- 

nya  francesa,  al  NE.  de  Porté.  ||  —  (pich  de).  Orog. 

Puig   del    Pirineu,    a   2,442  met. 

d'  alt.,  a  tramontana  de  la  Cer- 

danya  francesa. 

LA  NOU.  Geog.  NOU  (LA),  pro- 
vincia de  Barcelona.  ||  NOU  (LA), 
prov.  de  Tarragona. 

LA  NOUVELLE.   Geog.  Ciutat 

moderna  al  mitgdía  de  Franca,  ab 

2,412    hab.,    emplagada    en    les 

costes  del  Mediterrá,  prop  de  la 

desembocadura   del    riu   Robine, 

passant  per  son   terme   1'  estany    de   Bages   y   de 

Sigean  ab  un  canal  de  dos  kilometres  y  mitg  de  re- 

corregut. 

LANOUX  (Llach  de).  Hidrog.  Estany  de  la  Cata- 
lunya francesa,  antich  comtat  de  Foix,  que  's  trova 
a  2,154  met.  d'  alt.,  ocupant  84  hectáries,  o  sía  tres 
kilometres  de  Margada,  de  5  a  600  met.  d'  ampiada  y 
53'70  met.  de  fondaria. 

LANSAC.    Geog.    Poblet  del  cantó  de  Latour  de 
Franca,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  del  Pirineus  Orien- 
táis; és  un  poch  apartat  del  riu  Agly  y  té  97  hab. 
LANSADÍC,  CA.  adj.  Ant.  LLENQADiC. 
LANSAT,  DA.  adj.  Mar.  llencat.  Se  diu  de  la  em- 
barcado que  té  molt  llencanient.  Lanzado. 
LANSEJAR.  v.  a.  Ant.  LLANCEJAR. 

CIC.  CAT.— V.   II. —  15. 


Segell  de  La  Nou 


LANSOL.  m.  Ant.  llenqol. 

LAOCRAC1A.  f.  Influencia  de  la  plebe.  Laocracla. 
LA  OLIVA.   Geog.   Caseriu  del  dist.  munpal.    de 
Alfar,  prov.  de  Girona. 
LAP.  m.  Cóp,  caiguda. 

LAPA.  f.  Ant.  Tel,  capa,  crosta  que  's  fa  ais  lí- 
quits.  Nata,  lapa. 

LA  PALMA.  Geog.  palma  (la),  prov.  de  Tarragona. 

||  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Cervelló,  prov.  de  Bar- 
celona. ||  Veinat  d'  Espinavessa,  prov.  de  Girona.  ||  — 
(RIERA  DE).  Hidrog.  Neix  a  la  serra  d'  Ordal,  passa 
per  Corbera  y  La  Palma  y  desaigua  a  la  vora  de  la 
riera  de  Cervelló  o  Vallirana,  prov.  de  Barcelona. 

LAPAROCELE.  m.  Med.  Trencadura  lumbar,  que  *s 
forma  devegades  al  muscle  sacrolumbar  y  al  llarch 
dorsal.  Laparocele. 

LAPÁTICHS,  QUES.  s.  y  adj.  pl.  Med.  Nom  que'ls 
antichs  donaven  ais  medicaments  purgants.  ¿.apá- 
ticos. 

LAPATO.  ni.  Bot.  Planta  medicinal  de  la  fam.  de 
les  poligonácies,  de  fulles  rigades,  cama  nuosa,  arrels 
grosses  y  flors  en  forma  d'  anells.  Lapato,  oxilapa- 
to,  romaza  medicinal. 

LA  PERA.  Geog.  PERA  (LA),  prov.  de  Girona. 
LAPERDIGUERA.    Geog.    Poblé    de    la  prov.  de 

Osea,  bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Barbastre;  és  a 

un  pía,  entre  el  riu  Alcanadrey  la 

riera  de  Clamor  y  té  369  hab. 

LÁPIDA,  f.  Pedra  plana  que  con- 
té alguna  inscripció.  Lápida.  II  La 

que  's  posa  a  les  sepultures  pera 

commemorar   ais   qu'   están   ente- 

rrats  en  elles,  determinant  els  seus 

mereixements  y  les  dates  de  la  seua 

mort.    A   Catalunya,   deis   antichs 

monuments  se 'n  serven  lapides  ben 

notables,  quin  estudi  ha  vlngut  a 

aportar  indicis  pera  esbrlnar  punts 

duptosos  de    la   historia.  Ais    mu- 

seus    de    Tarragona,  de   Vich,  de 

Girona  y  de  Barcelona  son   prou 

nombrosos  aquests  exemplars  de  la 

epigrafía,   que   permeten   formarse 

cabal  d'  antecedents  importants  ab 

les  diverses  époques  de  la  cultura 

catalana  relacionáis,  y  en  les  ca- 
tearais y  les  iglesies  se'n  serven  encara  ab  bells  ca- 

rácters  deis  tenips  nütjevals  d'  aqüestes  inscripcions, 

de    quines    vé 

a    deduirse    la 

constitució  de- 
mocrática de 

la  nostra  térra, 

car,  si  en  aque- 

lles  lloses   fu- 

neraries   s'    hi 

gravaven  les 

armes  nobilia- 

ries  de  les  fa- 

mllies  mes  en- 

I  a  ira  des,  hi 
figuraven  es- 
culpides,  a  vol- 
tes,  les  sensi- 

II  es  eines  del 
travall  deis 
menestrals. 

Sovint  en  elles  també,  hi  campejaven  els  escuts  de 
institucions  municlpals,  costat  per  costat  deis  de  les 
confraríes  deis  arts  y  ofiels.  Lápida,  laude. 

LAPIDAR,  v.  a.  Apedregar,  aparedar. 

LAPIDARI.  m.  LLAPIDARI. 

LAPIDARIA,  f.  Art  que  té  per  objecte  tallar  y  pu- 
lir les  pedrés  precioses.  Lapidaria. 


Lápida  celta  tro- 
vada al  Arch  de 
Sant  Ramón  del 
Cali  (Barcelona) 


Lápida  del  carner  de  la  contraria  del 
senyor  rei,  a  la  catedral  de  Barce- 
lona. 


114 


LAR 


LAS 


LAP1DI,  A.  adj.  De  pedra. 

LAPIDIFICARSE,  v.  n.  y  'ls  seus  deriváis.  Petri- 
ficarse. 

LAPIDÓS,  A.  adj.  Pedros.  Petri. 

LA  PINVA.  Geog.  PINYA  (LA),  prov.  de  Girona. 

LAPISLÁZULI,  m.  Min.  Pedra  preciosa  de  color 
blau  ab  diferents  matisos.  Lapislázuli.  ||  El  color 
donat  ab  el  mineral  d'  aquest  nom.  Lapizlázuli. 

LAPLASSA  Y  CASAS  (Fra  Benet).  Biog.  Escrip- 
tor  relligiós  del  sigle  xvm,  fill  de  Sallent.  Escrigué 
en  lia  ti  y  en  cátala  la  Vida  de  Santa  Margarida. 

LAPO,  NA.  adj.  LAPONÉS. 

LA  POBLA.  Geog.  Ules  Balears.  ||  —  (SERRA  DE). 
Orog.  Serra  que  s'  extén  entre  les  vores  deis  rius 
Matarranya  y  Ebre,  al  NO.  de  la  prov.  de  Tarragona, 
y  dalt  de  la  q  e  h¡  ha  La  Pobla  de  Masaluca.  ||  —DE 
CLARAMUNT.  Geog.  Provincia  de  Barcelona.  ||  —  DE 
fantova.  Provincia  d'  Osea.  ||  —de  lillet.  Provin- 
cia de  Barcelona.  ||  —  DE  mafumet.  Provincia  de 
Tarragona.  || —DE  MASALUCA.  Provincia  de  Tarra- 
gona. ||  —  DE  MONTORNÉS.  Provincia  de  Tarragona. 
||  —  DE  RODA.  Provincia  d'  Osea.  ||  —  DEL  MONT.  Al- 
dea del  terme  del  Capella,  prov.  d'  Osea. 

LAPONÉS,  A.  s.  y  adj.  Natural  de  la  Laponia. 
Lapón.  ||  Lo  que  pertany  a  aquest  país  d*  Europa  y 
1'  idioma  que  parlen  els  seus  habitants.  Lapón. 

LAPRADELLE.  Geog.  Poblé  del  Mitjorn  de  Fran- 
ca, en  quin  terme  se  conserven  les  ruines  del  castell 
de  Puilaurens,  al  pich  d'  una  montanya,  a  la  elevació 
de  693  metres. 

LA  PRESTE.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Prats  de 
Molió,  depart.  deis  Pirineus  orientáis.  ||  —  (banys 
DE).  Establiment  d'  aigües  sulfuroses,  situat  entre 
les  serralades  de  la  valí  de  la  Cadena  y  del  Tech  al 
Vallespir.  Está  a  1,130  metres  d' altitut,  essent  les 
seues  fonts  les  de  Masells,  Bassa  Calenta,  Fargassa 
y  la  Gran  font  d'  Apolon,  que  brolla  a  44°  de  tempe- 
ratura, essent  la  de  mes  significada  aplicado.  La 
temporada  oficial  és  de  1  de  Juny  a  1  d'  Octubre. 
Les  virtuts  d'  aquelles  aigües  eren  ja  conegudes  en  el 
sigle  XIV,  anomenantse  llavors  els  «Banys  d'  Aya- 
des».  ||  Agr.  En  els  encontorns  de  La  Preste  fou  ont 
va  conreuarse  per  primera  vegada  la  patata,  en 
1733,  iniciant  la  plantado  de 
aquell  tubércul  una  companyia 
alemanya  que  tenía  en  explota- 
do unes  mines  de  coure  allí  em- 
plagades. 
LAPSE.  m.  Espai  de  temps. 
LA  QUART.  Geog.  QUART  (LA). 
Prov.  de  Barcelona. 

LA  RAL.  Geog.  Aldea  del   ter- 
me de  Sant  Pau  de  Seguries,  pro- 
vincia de  Girona. 
SegelldeLa  Quart         LA  RÁPITA.  Geog.  Poblé  del 
dist.  munpal.  de  Santa  Margue- 
rida  del  Penadés,  prov.  de  Barcelona. 

LARCH.  m.  Ant.  LLARGARIA.  ||  adj    LLARCH. 

LO  PUS  LARCH.  Expr.  ant.  Lo  mes  llarch,  a  tot  allar- 
gar.  A  todo  alargar,  a  todo  tirar. 

LARDACI,  A.  adj.  Med.  Se  diu  deis  teixits  orgá- 
nichs  qu'  han  experimentat  una  degenerado  eran- 
cosa  y  se  semblen  a  la  conna  de  la  cansalada.  Lar- 
dáceo. 

LARDITA.  f.  Min.  Silicat  d'  alúmina.  Lardita. 

LAREU.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Sente- 
rada,  prov.  de  Lleida. 

LARGESA.  f.  Ant.  LLARGUESA. 

LARI.  n.  p.  Nóm  vulgar  d'  Hilari.  Hilario. 

LARINGE,  f.  Gargamella,  gorja,  canal  de  la  respi- 
rado, orgue  de  peces  movibles  qu'  estableix  comuni- 
cado entre  la  gola  y  la  traquia.  Laringe. 


LARÍNGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  laringe.  La- 
ríngeo. 

LARINGITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  la  laringe.  La- 
ringitis. 

LARINGOGRAFÍA.  f.  Med.  Descripció  de  la  larin- 
ge. Laringografia. 

LARINGOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  la- 
ringografia. Laringográfico. 

LARINGÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  sap  la  laringografia. 
Laringógrafo. 

LARINGOLOGÍA,  f.  Tractat  sobre  la  laringe.  La- 
ringología. 

LARINGOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  la- 
ringología. Laringológico. 

LARINGORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  de  la  la- 
ringe. Laringorragia. 

LARINGORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a 
la  laringorragia.  Laringorrágico. 

LARINGOSCOP.  m.  Med.  Instrument  que  serveix 
pera  la  laringoscopia.  Laringoscopio. 

LARINGOSCOPIA.  f.  Med.  Explorado  de  la  larin- 
ge y  de  les  seues  parts  properes.  Laringoscopia. 

LARINGOTOMÍA.  f.  Cir.  Incisió  de  la  laringe. 
Laringotomía.  ||  Operado  quirúrgica,  anomenada 
també  traqueotomia.  Laringotomía. 

LARINGOTÓMICH,  CA.  adj.  Cir.  Pertanyent  a  la 
laringotomía.  Laringotómico. 

LA  ROCA.  Geog.  ROCA  (LA).  Prov.  de  Barcelona.  || 
Lloch  del  terme  de  Vilallonga,  prov.  de  Girona. 

LAROQUE.  Geog.  Poblé  del  cantó  d'  Argeles,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  orientáis;  és  a  la 
vora  d'  una  riera,  a  tramontana  del  Puig  Neulós 
(Pirineu),  y  té  1,254  hab. 

LA  ROUREDA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Do- 
meny,  dist.  munpal.  de  Sant  Gregori,  prov.  de  Gi- 
rona. 

LÁRRAGA  (Apolinari).  Biog.  Pintor  nascut  a  Va- 
lencia en  1728.  Va  dedicarse  al  genre  relligiós,  dei- 
xant  varíes  obres  en  els  convents  de  la  seua  ciutat 
nadiua. 

—  (josepa-maría).  Biog.  Artista  valenciana  de 
principis  del  sigle  XVIII,  filia  y  deixeble  del  artista 
Apolinari,  distingit  en  la  pintura  al  fresch.  Era  es- 
guerrada  de  les  mans,  empró,  dominant  el  detecte  ab 
1'  estudi,  va  conseguir  pintar  ab  talent  y  traca,  de- 
dicantse  a  la  miniatura.  Els  convents  de  Sant  Domin- 
go y  de  Sant  Joan  de  la  Ribera,  de  Valencia,  guarden 
bons  relicaris  pintats  d'  ella. 

LARTIJUELA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Aran- 
yuel,  prov.  de  Castelló. 

LA  RUJA.  Orog.  Pich  del  Pirineu,  a  la  prov.  de 
Lleida;  té  2,905  met.  d'  altitut. 

LARVA,  f.  Cuquets  quan  acaven  d'  eixir  de  1'  ou. 
Cresa,  larva.  ||  Sombra,  fantasma.  Larva. 

LAS,  SA.  adj.  LAC. 

LASSALA  (Manel).  Biog.  Saví  jesuíta,  nat  a  Va- 
lencia 1'  any  1738  y  mort  en  la  meteixa  en  1806.  És 
autor  de  moltes  obres  en  prosa  y  en  vers,  en  les  Men- 
gües llatina,  italiana  y  castellana.  Coneixía  bé  al- 
tres  idiomes.  Era  forga  erudit. 

LA  SALA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Foixá, 
prov.  de  Girona. 

LASARET.  m.  LLATZARET. 

LASARTE  (Manel  de).  Biog.  Escriptor  y  polítich 
cátala.  Mort  a  Gracia  (Barcelona)  ja  entrat  en  anys 
al  1901.  La  seua  activitat  va  ésser  dedicada  princi- 
palment  al  periodisme  en  els  diaris  El  Telégrafo  y 
son  continuador  El  Diluvio.  Junt  ab  En  Frederich  So- 
ler va  compondré  el  drama  cátala  La  creu  de  la  Ma- 
sía y  algún  altre.  En  el  «Centre  Cátala»  de  Barce- 
lona, que  inicia  el  desvetllament  de  la  política 
catalana,  En  Lasarte  va  figurarMii  en  lloch  bastant 


LAT 


LAU 


115 


preferent,  llegint  hi  travalls  que  mostren  la  solidesa 
del  talent  de  1'  home.  És  autor  de  distintes  noveles 
castellanes  publicades  cóm  a  folletí.  D'  ell  és  també 
un  quadern  titolat:  El  Mansueto  ó  las  cuevas  de  Mont- 
serrat. 

LASCADURA,  f.  Acció  y  efecte  de  lascar  o  amo- 
llar. Lascadura 

LASCAR,  v.  a.  Náut.  Arriar,  afluixar  poch  a  poch. 
Lascar. 

LAS  CASAS  (Bernat).  Biog.  Afrancesat  barceloní, 
que  va  pertányer  a  la  policía  organisada  péls  inva- 
sors  durant  la  guerra  de  la  independencia,  fentse  re- 
marcar per  la  crudel  persecució  deis  seus  paisans. 
Fou  un  deis  que  varen  intervindre  en  la  presó  deis 
martres  de  Barcelona  el  3  de  Juny  de  1809.  El  seu  fi II 
Francesch  va  pertányer  també  a  la  policía  francesa, 
havent  arrivat  a  ésser  subprefecte  de  Figueres  baix 
la  dominado  imperial. 

LASCIU,  VA.  adj.  Pertanyent  al  vici  de  la  lascivia. 
Lascivo. 

LASCIVAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  lasciva. 
Lascivamente. 

LASCIVIA,  f.  Incontinencia,  disolució-  Lascivia. 

LASCIVIÓS,  A.  adj.  LASCIU. 

LASCIVIOSAMENT.  adv.  m.  LASCIVAMENT. 

LASCIVITAT.  f.  La  condició  del  lasciu.  ||  CUPiDl- 
TAT. 

LASCUARRE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora 
d'  un  barranch  y  té  581  hab. 

LA  SECUITA.  Geog.  SECUITA  (LA).  Prov.  de  Ta- 
rragona. 

LA  SELVA.  Geog.  SELVA  (la).  Prov.  de  Tarragona. 

LA  SELVA  CONSTANTINA.  Geog.  Selva  del 
Camp  o  sensillament  La  Selva,  prov.  de  Tarragona. 

LA  SELLERA.  Geog.  SELLERA  (la).  Prov.  de  Gi- 
rona. 

LA  SERNA.  (V.  GÓMEZ  DE  LA  SERNA  (PERE). 

LA  SERRA.  Geog.  Caseriu  escampat  del  terme  de 
Alcover,  prov  de  Tarragona. 

LASIONITA.  f.  Min.  Varietat  de  vavelita.  Lasio- 
nita. 

LASSERPICI.  m.  Bol.  Herba  medicinal  de  la  fam. 
de  les  umbeliferes;  té  1' arrel  grossa,  groixuda,  cen- 
drosa  per  defora  y  blanca  per  dins  y  plena  de  such 
olorós,  que  treu  una  cama  plena  de  solchs  y  misos, 
esponjosa;  té  les  fulles  en  forma  d'ales  y  del  revés 
están  guarnides  de  pels  aspres;  les  flors  son  de  figu- 
ra de  rosa  formant  parassol,  y  les  llevors  grans,  de 
dues  en  dues,  cada  una  ab  quatre  ales.  És  d'uiética, 
estimulanta  y  estomática.  Laserpicio,  genciana 
blanca,  turbit  falso. 

LASTRE,  m.  LLASTRE. 

LAT,  A.  adj.  De  molta  extensió. 

A  lats.  m   adv.  Ant.  Al  costat.  Al  lado,  al  costado. 

DONAR  LATS  A  LA  ÑAU.  fr.  Ant.  Girar  la  embarca- 
do de  costat  pera  regonéixerla  y  netejarla  o  adobar- 
la. Dar  á  la  banda. 

LA  TALLADA.  Geog.  TALLADA  (LA),  prov.  de  Gi- 
rona. 

LA  TAULERA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Santa 
Cristina  d'  Aro,  prov.  de  Girona. 

LATENT.  adj.  Ocult,  que  no  's  manifesta  al  exte- 
rior. Latente. 

LATERAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  costat.  Lateral. 
||  Lo  qu'és  al  costat  d'un'altra  cosa.  Lateral.  ||  Lo 
que  no  vé  per  línia  recta.  Lateral. 

LATERALMENT.  adv.  m.  D' un  costat,  de  costat. 
Lateralmente. 

LATERANENSE.  adj.  Pertanyent  al  temple  de 
Sant  Joan  de  Letrán.  Lateranense. 


LÁTICA.  f.  Med.  Epítet  d' una  febre  remitent  y 
quotidiana.  Lática. 

LATITUDINAL,  adj.  Lo  que  s'  extén  a  lo  ampie. 
Latitudinal. 

LATITUT.  f.  Ampiaría.  Latitud.  ||  Tota  la  exten- 
sió d' ampie  y  liaren  d' un  terreno  o  espai.  Latitud. 
||  Astron.  La  distancia  desde  un  lloch  a  la  equinoc- 
cial contada  péls  graus  del  seu  meridiá.  Latitud.  I 
La  distancia  desde  la  eclíptica  a  qualsevol  punt  con- 
siderada en  la  esfera  envers  algún  deis  pols.  Lati- 
tud. 

LA  TOUR  DE  FRANCE  Geog.  Poblado  del  dis- 
tricte  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
té  1,400  hab.  y  está  a  la  vora  del  riu  Agly. 

LATORRE  (Caries).  Biog.  Artista  dramátich  ta- 
mos. Nat  a  Girona  l'any  1798;  mort  a  Madrit  en  1872. 
(Autors  hi  há  que'l  fan  natural  de  Toro  y  li  senya- 
len  les  dates  1799-1851).  Va  lograr  una  fama  cóm  la 
del  immortal  Máiquez,  havent  representat  en  els  mi- 
Uors  teatres  d'Espanya  desde  l'any  1823.  En  1832 
entrava  al  Conservatori  de  Madrit,  essent  mestre  de 
declamado.  L'  any  1838  va  anar  a  París,  represen- 
tant  en  francés  V  Hamlet  y  Don  Sebastián  de  Portu- 
gal ab  molt  d'éxit.  La  seua  figura,  tan  apte  pera  1 
teatre,  complementava  molt  bé  el  seu  talent  y  la 
seua  ven. 

LATORRE.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Castellás, 
prov.  de  Lleida. 

LA  TORRE  BAIX-ELNA.  Geog.  Poblé  del  cantó 
y  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  entre  Elna  y  M  mar  y  té  378  hab. 

LATRÍA,  f.  Teol.  Cult  y  adorado 
degut  sois  a  Deu.  Latría. 

LATRIDI.  f.  Zool.  insectes  coleóp- 
ters  clavicornis,  que  viuen  a  les  subs- 
tancies en  descomposició,  marcadament 
ais  llochs  foscos  y  humits.  Latridia. 

LATROV1TA.  f.  Min.  Hidrossilicat 
álcali  d'  alúmina  y  de  cals,  de  color 
roig  fosch.  Latrovita. 

LAUADA.  ler.  arañes.  PEDRA  PLANA. 

LAUADÓS  (Barranch   de).  Hidrog. 
Afluent  del  de  Esteix,  que  a  la  vegada  forma  '1  riuet 
de  Bausen,  a  la  Valí  d'  Aran. 

LAUDABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  laudable.  Lau- 
dabilidad,  ||  lloable. 

LAUDABLE,  adj.  Digne  d' alabanca.  Laudable. 

LAUDABLEMENT.  adv.  m.  D'un  modo  laudable 
Laudablemente. 

LAUDAN,  m.  Farm.  Extracte  del  opi.  Láudano. 

LAUDAR,  v.  a.  alabar. 

LAUDATORI,  A.  adj.  Lo  qu' alaba  o  conté  ala- 
banza. Laudatorio. 

LAUDATORIA,  f.  An/.PANEGÍRICH. 

LAUDATORIAMENT.  adv.  m.  Ab  alabanga.  Lau- 
datoriamente. 

LAUDE,  ni.  For.  Sentencia  deis  arbitres  o  arbitra- 
dors,  consentida  tácitainert  per  les  parts,  mitjancant 
el  silenci  de  deu  díes   Laudo. 

LAUDEMI.  m.  LLUÍSME. 

LAUDES,  m.  Segona  part  del  ofici  diví  que  's  díu 
després  de  matines;  antiguament  acabaven  1'  ofici  de 
la  nit:  aixís  diu  Cassiá  que  'ls  anacoretes  cantaven 
de  nit  els  salms  de  laudes.  Laudes. 

TOCAR  A  LAUDES,  fr.  Met.  fam.  ALABAR  Y  ALA- 
BARSE. 

LAUDOR.  f.  Ant.  LI.AHOR. 

LAUET.  Ter   arañes.  ALLAU. 

LAUGERAMENT.  adv.  m.  FÁCILMENT.  ||  LLEUGERA- 
MENT. 

LAUMONITA.   f.    Min.    Substancia    blanca    que  's 


Latridi 


116 


LAU 


LAY 


Laura  de  Noves 


crestallisa  en  prismes  oblíqües  o  romboidals.  Lau- 
monita. 

LAURA,  f.  Nom  propi  de  dona.  Laura. 
LAURA  DE  NOVES.  Biog.  Dama  provenga!,  que  va 
néixer  a  Noves,  prop  d' Avinyó  (1308-1348),  fentse 
remarcar  per  sa  bellesa,  im- 
mortalisada  péls  versos  del  Pe- 
trarca. Va  enmaridarse  al  any 
1325  ab  Fuch  de  Bada,  y  va 
morir  de  la  pesta  negra. 

LAUR AGUÁIS   (El).    Geog. 
hist.  Comtat  antich  del  Llen- 
guadoch,  entre  1'  Albigés  y  el 
Alt  Llenguadoch.   La  seua  ca- 
pitalitat  en  els  primers  temps 
s'empla?ava  a  Laurac,  passant 
mes  tart  a  Castelnaudary,  d¡- 
vidintse  en  Alt  y  Baix.  Va  per- 
tanyer  ais  comtes  de  Barcelo- 
na y  després  ais  reis  d'  Ara- 
gó,  apoderantse  'n  mes  ende- 
vant  els  comtes  de  Beziers,  que  '1  traspassaren  en 
1258  a  Sant  Lluis  rei  de  Franca. 
LAURAR.    Ter.   arañes,   llau- 
RAR. 

LAURENCIA,  f.  Bot.  Algues  de 
les  floridies  que  's  troven  al  mar 
Mediterrani.  Laurencia. 

LAUREOLA,  f.  Corona  de  11o- 
rer,  premi  de  les  accions  herói- 
ques  o  que  portaven  els  sacerdots 
gentils.  Laureola.  ||  La  corona  o 
insignia  del  cap  de  les  imatges 
deis  sants.  Diadema,  laureola, 
aureola.  ||  Teol.  El  gallardo  par- 
ticular qu'  a  la  benaventuranga 
correspón  a  cada  estat,  cóm:  la 
deis  martres,  de  les  verges,  etc. 
Aureola,  laureola. 

LAURE.  m.  Fig.  Victoria,  gloria,  triomf.  Lauro.  || 
Premi.  Lauro. 

LAUROCERASSI.  m. 
Bot.  Arbre  del  genre 
Uorer,  ab  tronch  ramos 
d'  uns  tres  a  quatre 
met.  d'  alt,  fulles  Mar- 
gues y  coriacies  d'  un 
vert  fosen,  y  flors  blan- 
ques.  Lauroceraso. 

LAURONA.  Geog. 
ant.  Ciutat  de  la  Es- 
panya  tarragonina,  que 
Sertori  va  destruir,  en- 
tregantla  a  les  flames 
al  sigle  i  abans  de  J.  C. 
LAUS.  f.  Ant.  ALA- 
BANSA.  ||  Ant.  ALELUYA. 
LAUS  PALESA.  Ant. 
ACLAMACIÓ. 

LAUS   TOLE  A.    Expr. 
ant.  Os  la  quitéis. 
LAUSANGIER.  m.  Ant.  LLISSONOER,  ADULADOR. 
LAUSAR.  v.  a.  Ant.  ALABAR. 
LAUSENGA.  f.  Ant.  LLISSONJA. 
LAUSENGADOR,  A.  m.  f.  y  Ant.  LLISSONGER. 
LAUSENGARIA.  f.  Ant.  llissonja. 
LAUSENGIER,  A.  m.  f.  Ant.  LLISSONOER. 
LAUSONENSE.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  Lliria. 
Lausonense. 

LAUSOR   f.  Ant.  LLAHOR. 
LAÚI".  m.  LLAÚT. 

LAUXIÓ  (Estany  de).  Hidrog.  En  la  conca  supe- 
rior del  riu  Torán,  a  la  Valí  d'  Aran    1  775  met.). 


Laurencia 


Laurocerassi 


Brot  delavanda 


LAVA.  f.  El  bany  ab  que  a  les  mines  se  netegen  els 
metalls.  Lava.  ||  f.  La  materia  candenta  y  liquidifica- 
da  que  Heneen  els  volcans,  que  després  se  petrifica  y 
qu'  alguns  utilisen  pera  la  construcció  y  altres  pera 
obgectes  d'  adorno.  Lava. 

LAVABO,  m.  Part  de  la  missa  en  que  M  sacerdot 
se  renta  'ls  caps  deis  dits.  Lavabo,  lavatorio.  II  La 
tauleta  en  que  hi  há  escri- 
tes  aquelles  paraules,  etc. 
Lavabo.  ||  La  pega  de  tela 
ab  que  s'aixuga'ls  dits.  Cor- 
nijal, lavabo.  ||  Mena  de 
taula  ont  hi  há  lo  necessari 
pera  rentarse  y  arreglarse. 
Lavabo. 

LAVALL.  Geog.  Veinat  del 
te  míe  de  Sureda,  departa- 
ment  deis  Pirineus  Orien- 
táis. 

LA  VALL  DE  SANTA 
CREU.  Geog.  Aldea  del  ter- 
me  del  Port  de  la  Selva, 
prov.  de  Girona. 

LAVANDA.  f.  Bot.  Plan- 
tes llabiades,  abundoses  a 
la  regió  catalana,  essent  el 
espigol  la  mes  coneguda.  La- 
vanda. 

LA  VANSA.   Geog.  VANSA  (LA),  prov.  de  Lleida. 

LAVATERA.  f.Bor.  Plan- 
tes mal  vacies,  herbes,  ar- 
bustes  o  arbres  propis  de 
Europa.  Lavatera. 

LAVATIVA,  f.  AJUDA. 

LAVATORI.  m.  La  ceri- 
monia  de  rentar  els  peus 
ais  pobres  o  altres  perso- 
nes que  's  fá  '1  Dijous  Sant. 
Lavatorio.  ||  netejament, 

RENTADA. 

LAVELLANET.  Geog.  Ciu- 
tat de  3,691  hab.  en  1' an- 
tich comtat  de  Foix ,  em- 
plagat  demunt  del  curs  del 
riu  Tonyre. 

LAVERN  (Sant  Pere). 
Geog.  Lloch  de  la  prov.  de 
Barcelona,  dist.  jud.  de 
Vilafranca  del  Penadés;  té 
600  hab. 

LAVID.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Barce- 
lona, part.  jud.  de  Vilafranca  del  Penadés;  és  a  la 
vora  del  riu  Anoia  y  té  725  hab. 

LAVORS.  adv.  t.  Ant.  LLAVORS. 

LAXAMENT.  m.  RELAXACIÓ. 

laxament  DE  ventre.  Debilitat,  flaquesa.  Floje- 
dad, laxación,  laxamiento,  laxitud  de  vientre. 

LAXANT.  p.  a.  LAXATIU. 

LAXAR,  v.  a  Afluixar,  ablanir.  Laxar.  ||  Dit  del 
ventre.  Laxar. 

LAXATIU,  VA.  adj.  Lo  que  laxa  o  té  virtut  de 
laxar.  Laxante,  laxativo. 

LAXI,  A.  adj.  Fluix,  sense  retenció.  Laxo.  II  Teol. 
Se  diu  del  moralista  de  mánega  ampia,  y  del  seu  sis- 
tema. Laxo,  ancho. 

LAXITAT.  f.  y 

LAXITUT.  f.  Condició  de  lo  laxi.  ||  FLUIXESA. 

LAY.  adv.  t.  Ant.  LLAVORS.  ||  m.  Composició  poli- 
metra  en  la  que 'I  trobador  se  queixa  llastimosament 
de  la  pérdua  d'  algún  obgecte  estimat.  Lay,  ende- 
cha. ||  adv.  ALLÍ.  ||  Síncopa  de  lo  hi.  Se  lo. 

DEixiR  de  LAY.  Expr.  ant.  De  salir  de  allí. 

LAYA.  f.  Nom  propi  familiar  de  dona.  Eulalia.  || 
CASTA. 


Brot  de  lavatera 


LEG 


LEN 


117 


LAYCAL.  adj.  Pertanyent  ais  llechs.  Laical. 

LAYCAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  laycal.  Laica- 
mente. 

LAYCH.  m.  LLECH.  ||  adj.  LAYCAL. 

LAYCISME.  m.  Sistema  que  concedía  ais  llechs  el 
dret  de  governar  la  Iglesia.  Laicismo. 

LAYCISTA.  m.  Partidari  del  laycisme.  Laicista. 

LA  YESA.  Geog.  YESA  (LA).,  prov.  de  Valencia. 

LAYETA.  n.  p.  Diminutiu  de  Laya.  Eulalita. 

LEANDRE.  n.  p.  Leandro. 

LE  BARCARÉS.  Geog.  Poblé  de  la  Catalunya  fran- 
cesa, emplacat  al  S  E.  del  estany  de  Leucata,  a  la 
platja  del  Mediterrani,  ab  un  port  y  banys  de  mar, 
molt  coneguts. 

LEBRADA,  f.  Ant.  LLEBRADA. 

LEBRELL  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  llevanti- 
na  de  1'  illa  d'  Ibica,  Balears. 

LEBRÍ,  NA.  adj.  Ant.  zool.  Pertanyent  a  la  Hebra. 
Lebruno. 

LEBRÓS,  A.  adj.  Ant.  LEPRÓS. 

LECAR.  Ter.  arañes.  LLEPAR. 

LECCIONARI.  m.  Llibre  de  chor  que  conté  les  llis- 
sons  de  matines.  Leccionario. 

LECH,  GA.  adj.  Ant.  LLECH. 

LECTIU,  VA.  adj.  S"  aplica  al  día  destinat  pera  la 
ensenyanca.  Lectivo. 

LECTOR,  m.  Qui  llegeix.  Lector.  ||  Parlant  de  co- 
munitats  relligioses,  professor  de  filosofía  o  d'  un'  al- 
tra  facultat.  Lector.  ||  Clergue  que  per  1'  ordre  que 
havía  rebut  ensenyava  ais  catecúmens  y  neófits  els 
rudiments  de  la  relligió  católica.  Lector. 

LECTORAL.  adj.  Canonicat  que  té  '1  cárrech  d' ex- 
plicar la  "Sagrada  Escriptura.  Lectoral. 

LECTORAL.  m.  La  segona  de  les  ordres  menors 
qu'  autorisa  pera  ensenyar  ais  catecúmens  y  neófits 
els  rudiments  de  la  relligió  católica.  Lectorado. 

LECTORÍA,  f.  Cárrech  de  lector.  Lectoría. 

LECTOUYRE.  Hidrog.  Nom  ab  quin  és  conegut  el 
riu  Touyre  al  Mitjorn  de  Franca. 

LECTUARI.  m.  ELECTUARI. 

LECTURA,  f.  Llissó   y  I"  acció  y  efecte  de  llegir. 
Lectura,  lección,  leyenda.  ||  El  grau  de  lector.  Lec- 
toría,   lectura.  ||  Imp.    Cicero.  ||  A    les    uníversitats 
tractat  o  materia  que  un  catedrátich  o  mestre  expli- 
ca a  sos  deixebles.   Lectura. 
||  Acte  d'  ensenyar   pública- 
ment  y  explicar  extraordina- 
riament.  Lectura. 

LEDA.  Zool.  Molusques 
acéfals  del  ordre  deis  orto- 
conquis  que  's  troven  en  es- 
tat  fóssil  al  silari  y  a  tots  els 
mars. 

LEDESMA  (Miquel  Gero- 
nl).  Biog.  Metge  que  va  viu- 
re   ais  cómenos  del  sigle  XVI.  Havía  nasctit  a  Va- 
lencia, dedicantse  a  n'  aquella  ciutat  a  1'  ensenyanca 
del  grech  y  de  la  medicina. 

LEELITA.  f.  Min.  Mineral  de  Suecia,  dur  com  la 
pedra  foguera  y  d'  un  color  roig  uniforme.  Leelita. 

LEER.  m.  Ant.  LLOCH,  TEMPS,  OCASIÓ. 

DONAR  leer.  Loe.  ant.  Dar  lugar. 

LEGACIÓ.  f.  Empleu  de  legat.  Legacía,  legación. 
||  DIPUTACIÓ,  EMBAIXADA. 

LEGAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  llei.  Legal,  legí- 
timo. ||  PUNTUAL,  EXACTE,  FIDEL. 

LEGALISACIÓ.  f.  Autorisació,  certificació  de  la 
Ilegitimado  d'  algún  instrument.  Legalización. 

LEGALISAR.  v.  a.  Certificar  de  la  llegi timitat  de 
un  instrument.  Legalizar. 


Leda 


LEGALISAT,  DA.  p.  p.  Legalizado. 

LEGALITAT.  f.  Conformitat  ab  la  llei.  Legalidad. 
||  PUNTUAL1TAT,  EXACTITUT. 

LEGALMENT.  adv.  m.  Conforme  a  la  llei.  Legal- 
mente 

LEGANYA.  f.  LLEQANYA. 

LEGER.  v.  a.  Ant.  LLEGIR.  ||  adj.  Ant.  LLEUGER.  || 
LLEURE. 

LEGESA.  f.  Ant.  LLETGESA. 

LEGIÓ.  f.  Se  pren  indiferentment  per  un  gran  nú- 
mero de  persones  o  esperits.  Al  Evangelí  s'  ni  llegeix 
d'  un  dimoni  que  's  deia  legió  péls  molts  companys 
que  tenia.  Legión.  ||  llegió. 

LEGIONARI.  f.  LLEGIONARI. 

LEGISLACIÓ.  f.  y  'Is  seus  derivats.  llegislació. 

LEGÍTIM,  A  adj.  LLEGÍTIM. 

LEGOSTA.  f.  Ant.  LLAGOSTA. 

LEGRA,  f.  Cir.  Instrument  ab  dos  talls  torts  de  la 
punta  pera  descubrir  y  rascar  el  crani.  Legra.  ||  Mar. 
Mena  de  barrina  pera  foradar  les  bombes.  Legra. 

LEGRADURA.  f.  Cir.  Acte  y  efecte  de  legrar.  Le- 
gración legradura. 

LEGRAR,  v.  a.  Cir.  Registrar,  netejar  el  crani  ab 
la  legra.  Legrar. 

LEGUDAMENT.  adv  m.  LEGALMENT,  DEGUDA- 
MENT. 

LEGUIÓS,  A.  adj.  Ant.  DESSIDIÓS. 

LEGUT,  DA.  adj.  Ant.  LÍCIT. 

LEHER.  m.  Ant.  LLOCH. 

LEÍ.  Ter.  arañes.  LLET. 

LEÍA.  adj.  Ant.  LLETJA. 

LEIG.  adj.  Ant.  1LÍCIT.  ||  lleig. 

LEIGAR.  v.  a.  Ant.  DEIXAR. 

LEITG    Ter.  arañes,  lleig. 

LEITUCA.  Ter.  arañes.  LLETUGA. 

LEITUNC.  Ter.  arañes.  LLAUTÓ. 

LEL,  A.  adj.  Ximple,  fatuu.  Lelo. 

TORNARSE  lel.  fr.  Tornarse  ximple.  Embobecerse. 

LEL.  Geog.  Nóm  de  dues  caseríes  del  terme  de  Pi- 
noso, prov.  d'  Alacant. 

LEMA.  m.  Argument,  títol,  epígraf,  tema  que  pro- 
cedeix  ais  epigrames,  odes,  emblemes,  etc.  Lema.  || 
Geom.  Proposició  pera  probar  o  facilitar  la  intelli- 
gencia  d'  altres.  Lema. 

LEMANITA,  f.  Min.  Jade  que  's  trova  a  les  vores 
del  llach  de  Ginebra.  Lemanita. 

LEMBRARSE.  v.  a.  Ant.  RECORDARSE. 

LEMENÓS,  A.  adj.  Ant.  llemenÓS. 

LEMNISCATA.  f.  Córba  que  té  la  figura  d'  un  8. 
Lemniscata. 

LENA.  f.  Ant.  ALÉ,  RESPIRACIÓ. 

LENCÍNIT.  ni.  Min.  Mineral  d'  un  coure  mate  que 
s'  enganxa  a  la  llengua  cóm  1'  argila.  Lencínito. 

LENEGANT.  adj.  Ant.  RELLISQUENT.  ||  p.  a.  Resba- 
lando. 

LENEGAR.  v.  n.  Ant.  RELLISCAR. 

LENITAT.  f.  BLANURA,  SUAVITAT. 

LENITIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  suavisar  o 
ablanir.  Lenitivo,  lenificativo.  ||  m.  Medicament 
pera  mitigar  el  dolor.  Lenitivo.  ||  Met.  Medi  pera  mi- 
tigar 1'  ánim  o  aliviar  la  pena.  Lenitivo. 

LEÑÓ,  NA.  m.  y  f.  ARCABOT. 

LENOCINI.  ARCABOTERÍA. 

LENS    rn.  LLENQ. 

LENTAMENT.  adv  m.  Despai,  poch  a  poch.  Len- 
tamente. 

LENTE    m.  Ópt.  Vidre  rodó  de  multiplicar.  Lente. 

||  ULLERA,    1,  3.  ||  COMPTA-FILS. 


118 


LEP 


LES 


Leocia 


LENTE  CRESTALLÍ.  Cos  lenticular  transparent  situat 
entre  1'  humor  aquós  y  '1  vítri  a  la  unió  deis  dos 
tersos  posteriors  de  cada  ull  ab  el  ters  anterior. 
Lente  cristalino. 

LENTIBULARIA.  f.  Bot.  Certa  planta  aquática. 
Lentibularia. 

LENTICULAR,  adj.  Semblant  o  pertanyent  a  la 

llentia.  Lenticular.  ||  Se  diu  també  deis  vidres  cón- 

caus  o  convexes  per  tots  dos  costats.   Lenticular. 

LENTIFORM.  adj.  Semblant  a   un  lente  o  a  una 

llentia.  Lentiforme. 

LENTISCORROS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Tué- 
jar,  prov.  de  Valencia. 

LENTISCH.  m.  Ant.  mata. 

LENTITUT.  f.  Pausa,  trigansa,  catxassa,  fleuma. 
Lentitud. 

LENY.  m.  Ant.  Embarcado  de  gran  port,  sense 
rems,  y  propia  pera  viatges  Ilarchs;  n'  h¡  havía  de 
banda  (els  d'  una  cuberta),  menors, 
grossos  y  sensills;  aquests  derrers 
teníen  rems.  Leño.  ||  Poét.  Qualse- 
vulla  ñau.  Leño. 

MALS  LENYS.  Ant.  PIRATAS. 
LENYÁM.    m.    Ant.   Conjunt  de 
fustes.   Maderada,   madera,   ma- 
deraje, maderamen. 

LEOCIA.    f.    Bot.  Qenre  de  bo- 
lets  dinomicets,  que   generalment 
vegeten  a  la  tardor.  Leocia. 
LEOPOLT.  n.  p.  Leopoldo. 
LEPIDOLITA.    f.    Miner.    Subs- 
tancia  composta   de    una   infinitat 
de  fullets  que  brillen  cóm  la  plata 
sobre   fondo  de   color   morat  ciar,  passant  insensi- 
blement  al  color  blanch  verdós  o  al  blanch  mare- 
perlí.  Lepidolita. 

LEPIDOMELANA.  f. 
Min.  Silicat  d'  alúmina 
y  ferro.  Lepidomelana. 
LEPIDÓPTER,  A.  s. 
y  adj.  Entom.  Que  té 
les  ales  cobertes  d'  una 
mena  de  pols  o  esca- 
mes, com  les  papello- 
nes.  Lepidóptero. 

LEPIDÓPTER  Ó- 
LECH.  m.  Naturalista 
dedicat  a  la  lepidop- 
terología.  Lepidopteró- 
logo. 

LEPIDOPTEROLO- 
GÍA.  f.  Tractat  sobre 
els  lepidópters.  Lepi- 
dopterología 

LEPIDOPTEROLO- 
GICH,  CA.  adj.    Perta- 
nyent   a    la    lepidopte- 
rología.  Lepidopteroló- 
gico. 
LEPIDOSSARCOM.  m.  Med.   Tumor  carnós  y  co- 
bert  d'  escates  que  sol  ferse  dins  de  la  boca.  Lepido- 
sárcomo. 

LEPIDOSSOM,  A.  adj.  Zool.  Que  té  '1  cos  cobert 
d'  escates.  Lepidósomo. 

LEPIDROQUITA.  f.  ilfrn.  Mineral  compost  de  fe- 
rro oxidat,  d'  óxit  de  manganés,  de  sílice  y  d'  ai- 
gua.  Lepidroquita. 

LEPIRÓFIT.  adj.  Bot.  Calificatiu  deis  fruits  có- 
nichs  formats  d' escates  coniferes.  Lepirófito. 

LEPISMA,  ni.  Bot.  Conjunt  d'  escates  membrano- 
ses  que  radiquen  a  la  base  de  certes  fruites  y  lle- 
gums  y  de  tot  lo  c  ue  's  pela,  cóm:  peladura  de  pera. 


Lepidópters:  Cambis  succe- 
sius  de  la  vanesa:  a,  larva; 
b,  ninfa;  c,  papellona. 


de  formatge,  etc.  Lepisma.  ||  Entom.  Genre  d'  insec- 
tes  ápters  cobert  d'  escates  molt  petites.  Lepisma. 

LEPORÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  a  la  Hebra.  Lepo- 
rino. 

LEPRA,  f.  Mena  de  ronya  ab  crostes  que  va  con- 
sumint  les  carns  ab  frisansa.  Lepra. 

lepra  blanca.  Crostes,  taca  blanca  que  ix  a  la 
pell.  Lepra  blanca,  albazazo. 

LEPRARIA.  f.  Bot.  Genre  de  líquens  semblants  a 
les  pústules  de  la  lepra.  Lepraria. 

LEPRAR1AT,  DA.  adj.  Análech  a  la  lepraria.  Le- 
prarlado. 

LEPRÓS,  A.  adj.  Masell,  qui  pateix  lepra.  Le- 
proso. 

LEPROSITAT.  f.  Abundor  de  lepra.  Leprosidad. 

LEPTISME.  m.  Med.  Extenuado  general  del  cos. 
Leptismo. 

LEPTOQUIMIA.  f.  Med.  Estat  deis  humors  quan 
están  privats  deis  principis  constituients.  Lepto- 
quimia. 

LEPTOQUÍMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  re- 
latiu  a  la  leptoquimia.  Leptoquimico. 

LER1-LERI.  fr.  A  punt  de  succeir  alguna  cosa.  A 
punto,  casi  casi,  en  tanganillas,  al  caer. 

LERSUNDI  (Francesch).  Biog.  Famós  general  y 
polítich  valencia.  Nat  1'  any  1817;  mort  a  Biscaya 
P  any  1874.  Governador  de  Madrit  en  1851  y  un  any 
després  general  y  ministre  de  la  Guerra  baix  la  pre- 
sidencia d'  En  Bravo  Murillo.  Capitá  general  de 
Castella  la  Nova,  ministre  de  la  Guerra  per  segona 
vegada,  després  ministre  d'  Estat,  de  Marina  y  derre- 
rament  president  del  Consell.   L*  any  18b6  governa 


s 


Vista  general  de  Les 

dor  y  capitá  general  de  V  illa  de  Cuba,  tornant'hi  a 
fináis  del  1867  fins  al  4  de  Janer  de  1869.  En  1872,  a 
les  Bascongades,  conspirava  en  favor  de  la  restaura- 
do borbónica,  morint  dos  anys  mes 
tart. 

LERT,    DA.    adj.   Pesat,  grosser, 
llort. 

LES,  A.   adj.  Ant.   Danyat,  ferit. 
Leso.  ||  Ofés,  agraviat.  Leso. 

LES.  Geog.  Vileta  de  la  prov.  de 
Lleida,  bisb.  de  Urgell,  part.  jud. 
de  Viella;  és  a  la  vora  del  Garona 
y  té  761  hab.  Els  banys  d'  aigües 
sulfuroses  temíais  d'  aquell  terme  son  molt  ano- 
menades. 

LES  ANGLADES.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Vi- 
lert,  prov.  de  Girona. 

LES  ANSIES.  Geog.  Poblé  de  cases  escampades 
del  dist.  munpal.  de  Sant  Feliu  de  Pallarols,  prov.  de 
Girona. 

LES  BARRAQUES,  Geog.  Veinat  de  Gallinés,  dist. 
munpal.  de  Vilademuls,  prov.  de  Girona. 


Segell  de  L?s 


LET 


LEU 


119 


LESBI,  A.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  Lesbos,  avui 
Mitilene.  Lesbio. 

LES  BORDES.  Geog.  Prov.  de  Lleida. 

LES  CABANYES.  Geog.  Prov.  de  Barcelona. 

LES  CORTS.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Empuñes, 
dist.  munpal.  de  La  Escala,  prov.  de  Girona. 

LESCRINY.  m.  Ant.  ARMARI. 

LES  ESCAULES.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Bnadella,  prov.  de  Girona. 

LES  FALGUERES  (Coll  de).  Orog.  Collada  del 
Vallespir,  a  1,189  met.  d'  altitut. 

LES  FEIXES.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal.  de 
Orpí,  prov.  de  Barcelona. 

LESIAR.  v.  a.  Milmetre  algún  membre.  Lisiar.  || 
Ofendre,  perjudicar,  violar.  Lesionar. 

LESIAT,  DA.  p.  p.  Lisiado. 

LES  ILLES.  Geog.  Poblet  del  depart.  deis  Pirineus 
orientáis,  cantó  de  Ceret,  bisb.  de  Perpinyá;  és  sota 
del  coll  de  Lli  (Pirineu)  y  té  191  hab. 

LESIÓ.  f.  Dany  que  resulta  d'  algún  cop  o  ferida. 
Lesión.  ||  Met.  Ofensa,  perjudici.  Lesión.  ||  For.  El 
dany  que  malíciosnment  se  causa  al  fer  alguna  venda 
per  no  feria  a  just  preu.  Lesión. 

LESIÓ  ENORME.  Perjudici  per  engany  en  mes  o 
menys  de  la  meitat  del  just  preu.  Lesión  enorme. 

LESIÓ  ENORMÍSSiMA.  Perjudici  per  engany  en  mes 
o  menys  de  la  meitat  del  just  preu.  Lesión  enormis- 
sima. 

LESIU,  VA.  adj.  Que  causa  lesió.  Lesivo. 

LESIVAMENT.  adv.  m.  Ab  lesió.  Lesivamente. 

LES  LLOSES.  Geog  Prov.  de  Girona.  ||  —(RIERA 
DE).  Hidrog.  Neix  a  la  collada  del  Forn,  terme  de 
Santa  María  de  les  Lloses;  passa  per  aquest  terme  y 
els  de  Sant  Esteve  de  Vallespirans  y  Parroquia  de 
Ripoll,  y  desaigua  a  la  vora  del  Ter,  junt  a  1'  her- 
mita  del  Reniei  de  Baix,  prov.  de  Girona. 

LES  MALLORQUINES.  Geog.  Nóm  de  tres  case- 
rius  deis  termes  de  Riudarenes,  Sils  y  Vallcanera, 
tots  tres  a  la  prov.  de  Girona. 

LES  MEDES.  Geog.  Illetes  del  terme  d'  Estartit, 
dist.  munpal.  de  Torroella  de  Montgrí,  prov.  de  Gi- 
rona. 

LESNA,  f.  ALEÑA. 

LESNORDEST  m.  Vent  entre  1»  Est  y  '1  Nordest. 
Lesnordeste. 

LES  OLIVES.  Geog.  Nóm  de  dos  caserius  deis  ter- 
mes de  Garrigoles  y  Sant  Esteve  de  Guialves,  abdós 
de  la  prov.  de  Girona. 

LES  PILES.  Geog.  Prov.  de  Tarragona. 

LES  PLANES.  Geog.  Prov.  de  Girona. 

LES  POBLES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Aiguamurcia,  prov.  de  Tarragona. 

LES  PRESES.  Geog.  Prov.  de  Girona. 

LESQUERDE.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Sant  Pau, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  a  la  vora  de  la  riera  de  Maury  y  té  182  hab. 

LES  SERRES.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Sant  Martí  de  Llémena,  prov.  de  Girona.  ||  Veinat  del 
terme  munpal.  de  Cassá  de  la  Selva,  prov.  de  Gi- 
rona. 

LESSUEST.  m.  Vent  entre  1'  est  y  '1  suest.  Le- 
sueste. 

LEST,  A.  adj.  Ant.  LLEST.  ||  LLESTAT.  ||  ESCULLIT.  |] 
eleqit.  ||  Aquél  es. 

LEST.  m.  LLEVANT,  SOLIXENT. 
LESTAR.  v.  a.  Ndut.  Posar  llastre  a  les  embar- 
eacions.  Lastrar.  ||  enllestir. 
LESTRE.  m.  Ter.  JOCA. 
LETAL,  adj.  MORTAL. 
LETALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  letal.  Letalidad. 


LETALMENT.  adv.  tri.  Mortalment.  Letalmente. 

LETAMENDI  (Agustí).  Riog.  Escriptor  y  polítich, 
nat  a  Barcelona  1'  any  1793.  Va  ferse  soldat  durant  la 
gueira  de  la  Independencia  (1808-1814).  L'  any  1818 
rebia  '1  títol  de  consol  interí  de  Franca  a  Barcelona. 
Fundador  del  periódich  Minerva  Española.  Va  tindre 
d'  emigrar  a  Franca  per  ésser  partidari  de  la  llivertat 
(1823).  Va  residir  ais  Estats  Units,  dedicat  a  V  ense- 
nyanga  d'  idiomes,  fundant  alguns  colegís.  L'any  1832 
era  secretari  de  la  legació  d'  aquella  república  a  la 
cort  de  Bélgica.  És  autor  de  distints  llibres  de  li- 
teratura y  d'  un  manual  deis  cónsols  d'  Espanya, 
d'  un  Tratado  de  jurisprudencia  diplomática  consu- 
lar, etc.  (Madrid,  1843);  Spanish  Grammar  (Char- 
leston,  1826). 

—  DE  manjarrés  (joseph).  Biog.  Metge,  cirurgiá 
íamós  y  escriptor  molt  distingit.  Nat  a  Barcelona 
1*  any  1828,  mort  a  Madrit  en  1897.  Catedrátich  de 
anatomía  en  1857.  Va  ocupar  per  oposició  distints 
cárrechs  en  la  facultat  de  medicina  de  Barcelona,  en 
la  que  hi  ha  deixat  rastre  hermosíssim  de  son  pas. 
Va  anar  a  Madrit  tenint  un  gran  renom,  com  a  metge, 
escriptor  y  pintor,  quines  dues  derreres  especialitats 
conreuava  per  gust.  Era  degá  del  colegí  de  Sant  Car- 
ies, catedrátich  de  patología  general,  académich  de 
la  de  medicina,  del  Consell  de  Sanitat,  conceller  de 
Instrucció  Pública,  president  honorarí  del  Cercle  Cá- 
tala de  Madrit,  senador  del  regne,  etc.  Home  de  gran 
vigor  físicli  y  de  molta  capacitat,  falaguer  y  atractiu; 
havía  tingut  éxits  sorollosos  en  totes  les  branques 
estudiades  per  ell.  Era  molt  observador  y  original  en 
sos  punts  de  vista,  travallador  amorós  y  fácil.  Opi- 
nava  que  1'  home  estudios  no  den  tancarse  díns  de 
una  especialitat,  sino  que  les  facultats  s'han  de  con- 
sagrar a  estudis  ben  distints,  alternativament,  pera 
no  viciar  el  judici.  Seguint  tal  opinió,  va  cursar  la 
pintura  ab  en  Ramón  Martí  y  Alsina,  aplicant  des- 
prés  sa  traga  d'  artista  en  interessants  estudis  d'  ana- 
tomía, guardats  en  la  Facultat  de  Barcelona,  expo- 
sats  a  París  (1867)  ab  aplaudiment  deis  savis.  Ena- 
morat  de  tot  lo  nou  y  original  va  ésser  propagador 
de  les  doctrines  musicals  wagnerianes.  Desde  1'  any 
1885  va  donarse  a  conéixer  com  a  compositor  musi- 
cal, havent  escrit  un  bon  aplech  d'  obres,  entre  les 
quals  és  celebrada  el  Dies  ira,  estrenat  en  el  monas- 
tir  del  Escorial  1'  any  1887,  en  1'  aniversari  288  d'  en 
Felip  II.  És  autor  de  molts  estudis  y  discursos  de 
materies  ben  varíades,  publicáis  en  gran  part,  entre 
ells  la  exposició  d'  una  manera  seua  de  fer  1'  aneste- 
sia parcial.  La  obra  mes  important  d'  en  Letamendi, 
en  medicina,  és  son  Curso  de  Patología  general. 

LETARCH.  m.  Son  moltforta,  de  carácter  morbos. 
Letargo. 

LETARGÍA,  f.  Ensopiment  molt  gran.  Letargo. 

LETÁRGICAMENT.  adv.  m.  Ab  ensopiment.  Le- 
tárgicamente. 

LETÁRGICH,  CA.  adj.  Que  causa  ensopiment,  per- 
tanyent al  ensopiment.  Letárgico. 

LETÉU,  A.  adj.  Poét.  Pertanyent  al  riu  Lete  o  Le- 
tué,  quina  aigua  feia  perdre  la  memoria  de  les  coses 
passades.  Leteo. 

LETICIA,  f.  Ant.  ALEGRÍA. 

LETIFER,  A.  adj.  MORTAL,  LETAL. 

LETRA,  f.  Ant.  LLETRA.  ||  CARTA. 

LETRES  DEPRECARIES.  Cartas  suplicatorias. 

LETXUGUÍ,  NA.  m.  y  f.  La  persona  extremada- 
ment  afectada  en  vestir  a  la  moda.  Lechuguino. 

LEU.  adj.  Ant.  LEVE.  ||  LLEUGER.  ||  AVIAT,  PROMPTE. 
||  m.  Ant.  FREIXURA. 

CANYA  DELS  LEUS.  Expr.  CAÑÓ  DE  LA  FREIXURA. 

TART  O  LEU.  Expr.  ant.  Tarde  ó  temprano. 

LEUCACAT.  f.  Min.  Calcedonia  blanca.  Leuca- 
cate. 

LEUCATA.  Geog.  Població  del  mitjorn  de  Franga, 


120 


LEU 


LEX 


Leucantem 


Leucofassia 


que  serva  recorts  histórichs  de  les  lluites  sostingudes 
ab  els  espanyols  durant  els  sigles  XVI  y  xvn.  |l  Hidrog. 
Estany  que  hi  ha  prop  de  dita  poblado;  se  1'  anome- 
na  també  Estany  de  Salses. 

LEUCANTEM.  f.  Bot.  Nom  ge- 
nérich  de  la  margaridoia  deis 
prats.  Leucautemo. 

LEUCETIOPIA.  f.  Med.  Estat 
anormal  de  la  pell  quan  se  posa 
blanca.  Leucetiopia 

LEUCINA.  f.  Quim.  Substan- 
cia blanca  que  s'  obté  tractant 
la  fibrina  pél  ácit  sulfúrich.  Leu- 
cina. 

LEUCOCRÍS.  m.  Min.  Pedra 
preciosa  deis  antichs,  de  color 
blandí  daurat  o  blanch  gro- 
guench.  Leucocriso. 

LEUCOFANA.  f.  Min.  Silicat 
de  cals  y  de  gludna  de  color 
vert  brut.  Leucofana. 

LEUCO- 
FASSIA. f. 
Zool.  Sub- 
genre  d'in- 
sectes  lepidópters  deriváis 
deis  pirépits  molt  conegut  a 
tot  P  antich  continent.  Son 
papellones  d'  ales  Uargues  ab 
taques  negres  a  les  puntes  de 
les  meteixes. 

LEUCOFLEGMASSÍA.  f.  Med.  Anasarca  o  hidro- 
pesía subcutania.  Leucoflegmasía,  enfisema. 

LEUCOFLEGMÁSS1CH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent 
o  relatiu  a  la  leucoflegmassía.  Leucoflegmásico. 

LEUCÓGRAF,  A.  adj.  Calificado  d'  una  mena  de 
cart  en  quines  fulles  s'  hi  ven  una  deliniació  sem- 
blant  a  rasgues  de  caligrafía.  Leucógrafo.  ||  s.  y  adj. 
Med.  Qui  es  entes  en  leucografía.  Leucógrafo. 

LEUCOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  albins.  Lenco- 
grafía. 

LEUCOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  leucografía.  Leucográflco. 

LEUCOGRAM,  A.  adj.  Qui  té  M  eos  llistat  de 
blanch.  Leucogramo. 

LEUCÓLITS.  m.  pl.  Mena  de  minerals  que  formen 
disolucions  blanques  ab  els  ácits  y  no  produeixen 
gasos  permanents.  Leucólitos. 

LEUCOMA,  m.  Med.  Taque- 
ta  blanca  que  ix  a  la  cornia 
del  ull.  Leucoma. 

LEUCOMORIA.  f.  Mena  de 
bogería  o  manía  pacífica.  Leu- 
comoria. 

LEUCOMA,  f.  Zool.  Sub- 
genre  d'  insectes  lepidópters 
nocturns,  prou  coneguts  a  les 
regions  occidentals  d'  Europa. 
Leuconea. 

LEUCOPATÍA.  f.  Estat  de 
un  animal  que  per  víci  de  conformado  té  la  pell 
blanca.  Leucopatía. 

LEUCOPÁTICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  leucopatía. 
Leucopático. 

LEUCOPIRIA.  f.  Med.  Mena  de  febre  hética.  Leu- 
copiria. 

LEUCORREA,  f.  Med.  Fluix  blanch  que  pateixen 
les  dones,  consistent  en  una  secreció  mucosa.  Leu- 
correa. 

LEUCORREICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
leucorrea.  Leucorralco,  leucorrelco. 

LEUCOSSIS.  f.  Med.  Nóm  genérich  de  les  malaltíes 
qu'  ataquen  els  vasos  linfátichs.  Leucosls. 


Leuconea 


LEUCOSTICTE.  m.  Min.  Nom  donat  péls  antichs 
al  pdrfit  roig.  Leucosticto. 

LEUCOSTINA.  f  Min.  Roca  volcánica  protosilicosa 
de  feldespat.  Leucostina. 

LEUDA,  f.  LLEUDA. 

LEUDER.  m.  LLEUDATARI. 

LEUGA.  i.  Ant.  LLEOUA. 

LEUGERÍA.  f.  Ant   lleugeresa. 

LEUMENT.  adv.  m.  Ant.  LLEUMENT. 

LEUTÓ.  m.  Ant.  LLAUTÓ. 

LEUTRITA.  f.  Min.  Marga  caliga  y  sorrenca  de 
color  blanch  brut  o  groguench,  que  té  la  propietat 
de  despedir  a  les  fosques,  no  mes  que  fregantla  un 
poch,  una  llum  fosfórica  molt  viva.  Leutrita. 

LEVA.  f.  Ant.  LLEVA. 

LEVAMENT.  m.  Ant.  PROIB1CIÓ. 

LEVANT.  m.  Ant   llevant. 

LEVANTAMENT.  m.  Sublevado,  rebelió,  sedició. 
Levantamiento,  sublevación. 

LEVAR,  v.  a.  Ant.  llevar.  ||  v.  r.  aixecarse.  || 
amotinarse,  sublevarse.  ||  Dit  de  la  ñau.  Algar  les 
ancores,  sortir  del  port.  Zarpar,  levarse. 

LEVAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  SUBLEVAT. 

LEVE.  adj.  Lleu,  lleuger,  de  poch  pes.  Leve,  li- 
gero. ||  Poch  important.  Leve.  ||  venial. 

LEVETAT.  f.  Qualitat  de  leve.  Levedad. 

LEVEIG.  m.  LLEVEIG. 

LEVEMENT.  adv.  m.  LLEUMENT.  ||  Lleugerament. 
Levemente.  ||  venialmente. 

LEV1  (Barzlli).  Biog.  Jurispérit  y  astrónom  juéu 
famós.  Fill  de  Barcelona,  ont  vivía  en  el  sigle  xi.  És 
autor  deis  llibres:  Hitthim  o  Sepher  Hitthim,  (dos 
temps  o  be  Llibre  deis  temps),  tractant  de  les  tempo- 
rades  del  any  y  deis  signes  y  planetes;  d'  una  Colec- 
ctó  de  les  liéis  deis  juéus,  publicades  per  Hottinger 
P  any  1655,  ab  el  títul  de  Chinug  (catecisme),  perqué 
porta  tots  els  preceptes  afirmatius  y  negatius  de  la 
llei  mosaica,  explicats  per  Levi,  y  ab  els  comentaris 
de  Maimónides,  Abarbanel,  Nachman  y  altres  famo- 
sos juéus. 

—  (BEN  GERSON).  Biog.  Rabí  cátala  famós,  del  si- 
gle XIV.  Escriptor  sadollat  d'  erudició  filosófica  y 
enamorat  de  les  subtileses  de  metafísica.  Han  arrivat 
ais  nostres  temps  uns  comentaris  a  la  Biblia  y  un 
llibre  titolat  Bellum.  Domini,  deis  escrits  d'  ell.  Va 
morir  a  Perpinyá  P  any  1370. 

LEVIGACIÓ.  f.  Operació  que  consisteix  en  deixatar 
alguna  substancia  en  aigua,  deixantla  reposar  pera 
recullirla  per  decantació,  reduida  a  pols  impalpable. 
Levigaclón. 

LEVIGAR.  v.  a.  Sometre  alguna  substancia  a  la 
levigació.  Levigar. 

LEVÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Levísimo. 

LEVITA,  m.  Diaca.  Diácono,  levita.  ||  Mena  de 
casaca  ab  faldons  mes  ampies  que  venen  fins  al  de- 
vant.  Levita. 

LEVÍTICH.  m.  Llibre  canónich  del  Vell  Testament 
escrit  per  Moisés  sobre  les  cerimonies  de  la  relligió 
deis  juéus.  Levítlco. 

LEXAR.  v.  a.  DE1XAR. 

LEXAT.  m.  Ant.  DEIXAT. 

LEXÍA.  f.  Ant.  LLEIXIU. 

LÉXICH,  CA.  adj.  El  conjunt  de  veus  o  paraules 
que  constitueixen  una  llengua  o  idioma.  II  Relatiu  a 
un  diccionari  o  a  les  paraules  alfabeticament  consi- 
derades.  Léxico.  ||  Diccionari  de  la  llengua.  Léxico. 

LEXICÓGRAF,  A.  s.  Entes  en  la  lexicografía.  Le- 
xicógrafo. 

LEXICOGRAFÍA,  f.  Part  de  la  filosofía  que  tracta 
de  les  regles  observades  en  la  composició  deis  dic- 


LIB 


LIE 


121 


cionaris.  Lexicografía.  ||  Part  de  la  gramática  que 
tracta  deis  elements  que  concorren  a  la  formado  de 
les  paraules.  Lexicografía. 

LEXICOGRÁFICAMENT.  adv.  m.  A  estii  de  lexi- 
cógraf.  Lexicográficamente. 

LEXICOGRÁF1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  lexi- 
cografía. Lexicográfico. 

LEXICÓLECH.  s.  Qui  's  dedica  a  la  lexicología. 
Lexicólogo. 

LEXICOLOGÍA,  f.  Ciencia  que  tracta  del  coneixe- 
ment  fonamental  de  les  paraules.  Lexicología. 

LEXICOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  lexicología.  Lexicológicamente 

LEXICOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  lexico- 
logía. Lexicológico. 

LEXICOMANÍA.  f.  Manía  per  la  lexicología.  Lexi- 
comania. 

LEXÍGRAF.  s.  Versat  en  la  lexigrafía.  Lexígrafo. 

LEXIGRAFÍA.  f.  Art  d'  escriure  les  veus  conve- 
nientment.  Lexigrafía. 

LEXIGRÁFICAMENT.  adv.  Segons  els  preceptes 
de  la  lexigrafía.  Lexigráficamente. 

LEXIGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  lexigra- 
fía. Lexigráfico. 

LEXIPÍRIT,  DA.  adj.  Med.  Que  suspén  la  febre. 
Lexipírito. 

LEY.  f.  ESTAT,  CLASSE,  CONDICIÓ,  SORT. 

LEYS.  pron.  f.  Ant.  Ella  es. 

LI.  ni.  Ant.  LLI.  ||  Cas  oblích  del  pronom  ell.  Le. 

LIAT  (Estanys  de).  Hidrog.  Regió  lacustia  situa- 
da a  un  extrem  deis  Rasos  de  Liat.  ||  —(RASOS  DE'. 
Orog.  Gran  coma  situada  a  la  part  alta  deis  macius 
centráis  de  1'  Aran. 

LIBEL.  m.  y 

LIBELÁTICH,  CA.  adj.  S'  aplica  ais  cristians  que 
pera  deslliurarse  de  les  persecucions,  treien  certificats 
d'  haver  obeit  els  decrets  deis  emperadors.  Libela 
tico. 

LIBELISTA,  m.  satírich.  ||  Qui  escriu  libelos. 

LIBELO,  m.  La  certificado  que  presentaven  els  li- 
belátichs.  Libelo  ||  For.  Petició,  pediment,  memo- 
rial. Libelo.  ||  Quadein  escrit  ab  llenguatge  violent. 

libelo  DE  repudi.  La  escriptura  de  divorci  que  di- 
rimía '1  matrimoni,  y  que  la  llei  de  gracia  no  admet. 
Libelo  de  repudio. 

LIBELL.  m.  Escrit  en  que  's  denigra  o  s'  infama  a 
algú.  Libelo. 

LÍBER,  m.  Bot.  Capa  d'  escorca  deis  vegetáis,  que 
és  la  mes  imniediata  al  albench.  Líber. 

LIBERACIÓ.  f.  Ant.  LLIBERTAT. 

LIBERAMENT.  adv.  ni.  Ant.  LLIUREMENT. 

LIBERAT.  Biog.  (Vegis  LL1BERAT). 

LIBERAT.  Biog.  Abat  de  1'  ordre  de  Sant  Benet, 
natural  de  Girona.  Vivía  al  sigle  VII  y  escrigué  una 
^Historia  d'  Espanya»  desde  la  creado  del  mon  fins 
a  1'  any  612  de  Crist. 

LIBERT,  A.  adj.  LLIVERT. 

LIBERTADOR,  ni.  LL1VERTADOR. 

LIBERTÍ  (Climent).  Biog.  Escriptor  del  sigle  XVII. 
Escrigué:  Historia  de  los  movimientos  y  separación  de 
Cataluña  en  tiempo  de  Innocencia  X,  obra  de  quina  se 
n'  han  fetes  moltes  edicions. 

LÍBICH,  CA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a  la 
Libia,  país  de  1'  África.  Líbico,  libio. 

LIBID1NÓS,  A.  adj.  LUXURIÓS. 

LIBIDINOSIS.  f.  Propensió  a  la  luxuria.  Libidi- 
nosis. 

LIBORI.  m.  Nom  propi  d'  lióme.  Liborio. 

LIBRANQA   f.  LLIURANSA. 

DIC.   CAT.  — V.   U.  — 16. 


Brot  dí  lici 


LICÁNTROP.  8.  y  adj.  Med.  Qui  pateix  licantropía. 
Licántropo. 

LICANTROPÍA.  f.  Med.  Imaginado  vegment  de  me- 
lancolía que  causa  enagenació  de  sen- 
tits.  Licantropía. 

LICANTRÓPICH,  CA.  Med.  adj.  Re- 
latiu  o  pertanyent  a  la  licantropía. 
Licant  óplco. 

LICÉU.  m.  Aula,  lloch  d'ensenyan- 
oa  pública,  teatre.  Gimnasio,  liceo. 

LICI.  m.  Bot.  Plantes  solana cies, 
fruitescentes  o  arborescentes,  que  ve- 
geten a  les  regions  del  Mediterrani. 
Licio. 

LICINI.  Familia  romana-barceloni- 
na  o  tarragonina,  un  de  quins  indi- 
vidtius,  Lluci  Licini  Sura,  és  el  mes 
anomenat,  per  liaver  sigut  tres  vega- 
des  consol.  D'  ell  queden  diferentes 
memories  epigráfiques  escampares  per 
Catalunya.  Va  fer  bastir  el  precios 
Arch  de  Bará,  prop  de  Tarragona,  se- 
gons deia  la  inscripció  esborrada  per  un  general  tan 
presumit  com  ignorant  que  feu  posar  'lii  son  nom 
(are  esborrat),  ab  I'  escusa  de  restaurar  aquell  an- 
tich  monument. 

LICINI  FLORUS.  Biog.  Poeta  y  orador  remarca- 
ble. Natural  de  Girona.  Vivía  en  els  primers  anys  de 
Jesucrist,  y  era  membre  de  la  famosa  familia  catala- 
na-romana de  son  cognom. 

—  PUBLI.  Biog.  Hístoriaíre  cátala,  natural  de  Bar- 
celona. Fill  de  Lluci  Licini.  Era  edil  y  sacerdot,  pre- 
fecte  de  la  coórt  novena.  Autor  d'  una  obra  d'  histo- 
ria escrita  ab  gravetat  y  concisió.  Vivía  en  temps 
deis  emperadors  Nerva  y  Traja. 

LÍCIT,  A.  adj.  Perinés,  concedit.  Lícito.  I|  Just.  Lí- 
cito. ||  Lo  qu'  és  de  la  llei  o  qualitat  manada.  Lícito. 

LICITACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  licitar.  Licitación 

LICITADOR,  A.  tn.  y  f.  For.  Qui  puja  '1  preu  d'  al- 
tres  quan  se  tracta  d'  una  venda  o  lloguer.  Licitador. 

LÍCITAMENT.  adv.  m.  D"  un  modo  lícit.  Lícita- 
mente. 

LICITAR,  v.  a.  Disputar  la  compra  d'  una  cosa, 
pujant  sobre  '1  preu  ofert  per  altres.  Licitar. 

LÍCNIDE.  m.  Mln.  Pedra  que  té  una  brillantor  mol 
viva    y    rogenca.    Lic- 
nide. 

LICNIT.  m.  Min.  ant. 
Nom  donat  al  marbre 
de  Paros  entre  Ms 
grechs,  perqué  reflexa- 
va  la  llum  de  les  llan- 
ties.  Licnito. 

LICOPI.  m.fiof.  Plan- 
tes llabiades  ab  tanys 
tetrangonals  y  flors 
blanquinoses.  Les  tu- 
lles son  vulnerarles  y 
astringents,  empleant- 
les  pera  tenyir  de  ne- 
gre.  Licopo. 

LICOPODI.  m.  Bot. 
Peu  de  llop. 

LICOR,  m.  Cos  fluit 
quines  partícules  ragen 

o  corren  fácilment.  Licor.  ||  Beguda  esperitosa  des- 
tilada per  alambí.  Licor. 

LICORISTA,  s.  Qui  ven  o  fabrica  licors.  Licorista. 

LICORÓS,  A.  adj.  Esperitós,  aromátich;  se  diu  del 
vi.  Licoroso. 

LIEN.  adj.  Ant.  LLEU. 

LIENTERIA.  f.  Med.  Malaltía  que  consisteix  en  fer 
el  menjar  sense  haverlo  digerit.  Liénteria. 


Brot  de  licopi 


122 


LILL 


LIN 


LIENTÉRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  lienteria. 
Lientérico. 

LIERN  Y  CERACH  (Rafel  María).  Biog.  Poeta  po- 
pular y  autor  dramátich.  Nat  a  Valencia  1'  any  1832; 
mort  a  Madrit  en  1897.  Autor  d'  aixerides  joguines 
en  Mengua  valenciana,  colaborant  a  la  creació  del 
teatre  valencia  ab  en  Bernat  y  Baldovi  y  en  Lladró  y 
Mallí.  Varen  brollar  de  la  seua  ploma:  De  fematcr  á 
lacayo;  Les  eleccions  rf'  un  poblel;  Amors  enlre  flors  y 
freses;  En  les  festes  d'  un  carrer;  Aiguarse  lafesla;  La 
mona  de  Pasqua;  La  flor  del  canil  del  Grau;  Una  bro- 
ma de  sabó;  La  toma  de  Tetuan;  Una  paella,  etc.  En 
castellá  feu  moltes  obres  dramátiques,  desde  1'  any 
1853,  entre  elles  la  famosíssima  comedia  de  mágica 
La  Almoneda  del  Diablo  (1862);  y  altres  no  tan  ben 
ensopegades. 

LÍES.  m.  Geol.   Sistema  de  roques  cálices,   argilo- 
ses  y  quartQOses  pertanyent  al  terreno  jurásich,  que  's 
presenta   ab    freqüencia    a   la 
superficie  del  globus.  Lías. 

LIGAMS  DE  SANT  PERE. 
Expr.  La  festivitat  de  Sant 
Pere  ad  vincula.  Las  cadenas 
de  San  Pedro. 

LIGE.  m.  Ant.  SÚBDIT. 
LIGEA.  f.  Bol.  Plantes  gra- 
mínies  falarídies,  de  flors  en 
espigues  solitaries,  originaries 
deis  paissos  costaners  del  Me- 
diterrani.  Llgea. 

LÍGEU.  ni.  Zool.  Insectes 
hemfpters,  de  color  brillant, 
que's  troven  a  lea  plantes  cru- 
cíferes.  Lígeo. 

LIGNIT,  A.  m.  Substancia 
negrenca  o  parda,  opaca,  que 
s'  encén  y  crema  ab  mes  o 
menys  facilitar.  La  gaieta  és 
una  de  les  seues  varietats. 
Lignito. 

LIGNUM  CRUCIS.  ni.  Reliquia  de  la  creu  de  Jesu- 
crist.  Lignum  crucis. 

LIGUR.  adj.  Individuu  que  habitava  la  Liguria.  l| 
Lo  propi  d'  aquell  país. 

LIGURIA,  f.  Hist.  Antiga  regió  que  s'  extenía  per 
la  vora  del  Mediterrani  desde  1'  alta  Italia  fins  al 
Rosselló,  comprenent  tota  la  Provenga. 

LIGURITA.  f.  Min.  Substancia  composta  d'  ácit  ti- 
tánich,  sílice  y  sal,  trovada  a  la  Liguria.  Ligurita. 
LILA.  f.  Roba  de  llana  que  's  fabricava  a  Li- 
la, ciutat  de  Flandes. 
Lila.  ||  Bot.  Mata  que  's 
conrcua  ais  jardins  per 
la  hermosura  de  les 
seues  flors.  Les  capsu- 
les verdes  s'  usa  ven  pe- 
ra curar  les  quartanes. 
Lila,  avellano  de  la 
India.  II  —  DE  persia. 
Bot.  Varietat  de  1'  an- 
terior. ||  m.  Nom  propi 
masculí  sincopat.  Leo- 
nila. 

LILA.    Bot.    VALERIA- 
NA ROJA. 

LILACI,  A.  adj.  Bot. 
Semblant  a  la  lila.  Li- 
láceo. 
LILAINA.  f.  Veu  pera  cantar  sense  pronunciar  pa- 
raules.  Ninina,  lilaina.  ||  Fam.  Tontería,   treta.  Li- 
laila. II  Joguina  de  nois.  Dije. 

LILLA.  Geog.  Lloch  ab   ajuntament  a  la  prov.  de 
Tarragona,  part.  jud.  de  Montblanch;  té  500  hab. 
LILLA  (Coll  dé).   Geog.  Poblet  situat  en  dit  punt. 


Ligea 


Brot  de  lila 


Segell  de  Lilla 


II  Orog.  Punt  culminant  de  la  carretera  de  Valls  a 
Montblanch,  prov.  de  Tarragona. 

LIL1PUT.  m.  Pais  fabulós  quins  habitants  no  te- 
ñen mes  d'  un  pañi  d'  aleada. 

L1LLIPUTENCH.  adj.  Fig.  Qui  és  molt  petit  o 
desnarit.  Liliputiense. 

LIM.  m.  Ant.  fanch,  FOSCA. 

LIMANQUIA.  f.  Med.  Fam  ex- 
cessiva   Limanquia. 

LIMENY,  A.  adj.  Natural  de 
y  lo  pertanyent  a  Lima,  ciutat 
principal  del  Perú.  Limeño. 

LIMFA.  f.  Linfa. 

LIMFÁTICH,  CA.  adj.  LINFÁ- 
TICH. 

LÍMIT.  m.  Terme  de  les  heretats,  regnes,  etc.  Li- 
mite, confín,  línea,  lindero.  ||  Met.  El  punt  o  estat 
de  les  coses  del  qual  no  's  pot  eixir  sense  mancar  a 
la  rao.  Límite. 

POSAR  LÍM1TS.  fr.  LIMITAR. 

LIMITACIÓ.  f.  Obra  de  limitar  alguna  cosa.  Limi- 
tación. ||  Coartació.  Limitación. 

SENSE  LIMITACIÓ.  m.  adv.  For.  Complert,  cabal, 
pié.  Llenero. 

LIM1TADAMENT.  adv.  m.  Ab  limitado.  Limita- 
damente. 

LIMITAR,  v.  a.  Posar  límits  o  termes  a  algún  te- 
rreno. Limitar,  alindar.  |l  Escassejar,  donar  ab  limi- 
tado. Limitar,  coartar.  ||  Met.  Cenyir,  abreviar, 
coartar.  També  s'  usa  com  recíproch.  Limitar,  res- 
tringir, ceñir.  ||  modificar. 

LIMITAT,  DA.  p.  p.  Limitado. 

LIMITATIU,  VA.  adj.  Que  limita.  Limitativo.  |l 
Que  no  deixa  plena  llivertat.  Limitativo. 

LIMÍTROF.  adj.  Confinant,  fronterí?.  Limítrofe. 

LIMNITA.  f.  Min.  Mineral  ab  vetes  semblantes  a 
les  sinuositats  d'  un  mapa.  Llmnita. 

LIMOCTONÍA.  f.  Med.  Excessiva  privació  d'  ali- 
ments  que  causa  la  mort.  Limoctonía. 

LIMONITA,  f.  Min.  Cert  mineral  de  ferro.  Limo- 
nita. 

LIMOSÍ.  m.  LLEMOSi. 

LIMOS  (Joan).  Biog.  Autor  de  comedies,  del  qual 
parla  En  Serra  y  Postius  en  sa  Historia  de  la  litera- 
tura catalana. 

LIMOUX.  Geog.  Ciutat  de  la  Catalunya  francesa, 
en  el  curs  del  riu  Aude,  essent  cap  de  Cantó.  Té 
7,084  hab.  Envers  al  Nort,  a  un  kilometre,  s'  hi  trova 
el  santuari  de  Notre  Dame  de  Marsella,  célebre  per 
les  tradicions,  y  ont  s'  hi  endrega  un  deis  aplechs  mes 
notables  del  Mitjorn  de  Franca. 

LIMPIAR,  v.  a.  Y  'ls  seus  deriváis.  NETEJAR. 

LIMS.  m.  pl.  Ant.  LLIMS. 

LINARES  (Francisco).  Biog.  Frare  llech  y  arqui- 
tecte  distingit.  Nat  a  Gandía  1'  any  1632;  mort  de 
desgracia,  en  son  convent  de  Albacete,  en  1686.  És 
autor  de  la  obra  del  monastir  de  franciscans,  en  qui- 
na iglesia  está  enterrat. 

—  (GENÍS).  Biog.  Artista  valencia,  del  sigle  XVI. 
Autor  del  riquíssim  enteixinat  del  «studi  major»,  are 
sala  de  togues  del  antich  palau  de  la  Diputado  del 
regne  de  Valencia,  obra  digna  d' un  esculptor  de  pri- 
mer ordre,  travallada  en  1'  any  1534.  En  els  docu- 
ments  se  '1  designa  com  a  «mestre  fuster»  sencilla- 
ment.  No 's  teñen  altres  noticies  d' aqueix  artista 
notable. 

—  (JOAN).  Biog.  Autor  d'  un  «Cangoner»  en  cátala 
y  castellá,  quin  manuscrit  se  crema  1'  any  35  al  con- 
vent de  Santa  Caterina,  de  Barcelona. 

—  (PERE).  Biog.  Fuster  vitalici  de  la  Generalitat 
del  regne  de  Valencia  desde  1'  any  1543.  Fill  del  mes- 
tre Genis,  deixeble  d'  ell  y  son  ajudant.  Autor  del 


LIN 


LIN 


123 


enteixinat  de  la  que  és  avui  sala  d'  advocats  en  la 
Audiencia  (antiga  Diputado)  y  de  bona  part  de  la 
coberta  de  la  famosa  Sala  de  Corts.  Obra  d'  ell  son 
també  les  tribunes  de  la  propia  Sala.  Son  fill  Fran- 
cesch  Vicents  continua  1'  art  de  son  pare  y  de  son 
avi,  ocupant  el  carreen  de  «fuster  entallador  de  la 
ciutat»  desde  1'  any  1558. 

LINARITA.  f.  Min.  Nom  donat  a  un  sulfur  de  plom 
cuprífer,  procedent  de  les  mines  de  Linares.  Lina- 
rita. 

LINCE  o  LINX.  m.  Zool.  Mena  de  llop  de  vista  molt 
perspicaz,  pell  roja,  clapada  de  varis  colors.  Lince, 
lobo  cerval.  ¡|  Met.  Sagác,  vivíssim.  Lince. 

LINCICH,  CA.  adj.  Semblant  o  pertanyent  al  lince. 
Linceo. 

LINCOLNITA.  f.  Min.  Varietat  d'  estilbita.  Lincol- 
nita. 

LINCOT.  Ter.  arañes.  LLENCOL 
LINDSEÍTA.  f.  Min.  Mineral  poch  conegut  encara, 
análech  al  ferro  oxidat.  Lindssíta. 

LÍNEA,  f.  Longitut  sense  cap  altra  dimensió.  Lí- 
nea. ||  Llinatge,  ra$a,  successió  del  parentiu.  Línea. 
II  límit,  1.  ||  Una  de  les  dotse  parts  en  que  's  divi- 
deix  la  polsada.  Linea.  ||  Met.  Classe,  especie.  Línea. 
||  Parlant  d'  un  escrit  o  imprés.  Renglón,  línea.  || 
Ratlla.  Raya,  línea.  ||  Cordó,  trinxera  pera  destorbar 
la  entrada  a  algún  llocli.  Línea. 

línea  aritmética.  Cada  una  de  les  senyalades  a 
la  pantómetra.  Línea  aritmética. 

LÍNEA  CORBA  O  corbada.  La  que  no  está  en  direc- 
ció  recta.  Linea  curva. 

línea  CORDOMÉTRiCA.  Geom.  Una  de  les  de  la  pan- 
tómetra en  la  qu'  están  senyalades  les  cordes  d'  un 
cercle  de  radi  igual  a  ella.  Linea  cordométrica  ó  de 
las  cuerdas. 

LÍNEA  CRÓNICA  O  HIPERBÓLICA  O  PARABÓLICA.  La 
que  rodeja  qualsevulla  secció  cónica.  Linea  cónica. 

Línea  D'  INCIDENCIA.  La  que  cau  d'  un  radi  o  eos 
sobre  altre.  Linea  de  incidencia. 

LÍNEA  DIAGONAL.  La  que  va  desde  un  ángul  d'  una 
figura  rectilínea  al  ángul  oposat  passant  pél  centre. 
Linea  diagonal. 

línea  EQUINOCCIAL.  L'  equador.  Línea  equinoccial. 
||  També  se  la  coneix  ab  el  nom  general  de  la  línea. 
LÍNEA  ESPIRAL.  La  que  fá  caragol.  Linea  espiral. 
LÍNEA  HORITSONTAL.  La  qu'  és  paralela  al  horitsó. 
Linea  horizontal. 

LÍNEA  MERIDIANA  O  meridional.  La  recta  tirada 
desde  nort  a  sur  al  pía  del  meridiá,  y  d'  un  altre  pía 
qualsevol  horitsontal,  vertical  o  inclinat.  Meridiana, 
línea  meridiana. 

línea  inclinada.  La  que  no  és  vertical  ni  horit- 
sontal. Línea  inclinada. 

línea  oblíQUA.  La  que  comparada  ab  un'  altra  s'  in- 
clina mes  a  un  costat.  Linea  oblicua. 

LÍNEA  PARALELA.  La  que  dista  d'  un'  altra  igual- 
inent  en  tots  sos  punts,  estant  situades  abdúes  a  la 
meteixa  superficie.  Linea  paralela. 

línea  perpendicular.  La  que,  comparada  ab  una 
altra,  puja  o  cau  a  plom  sobre  un  punt  o  siguí  sense 
inclinarse  mes  a  1'  un  costat  que  al  altre.  Línea  per- 
pendicular . 

línea  RECTA.  La  successió  de  pares  a  filis  o  de  filis 
a  pares.  Linea  recta.  ||  La  que  té  tots  els  punts  se- 
guint  una  meteixa  direcció.  Línea  recta. 

LÍNEA  SECANT.  La  que  divideix  una  superficie  o  pía 
que  talla  algún  eos    Secante. 

línea  tangent.  Geom.  La  que  toca  la  circumferen- 
cia  d'  un  cercle  per  la  part  convexa  precisament  en 
un  sol  punt  y  sense  dividirla.  Línea  tangente. 

línea  transversal.  La  successió  lateral  o  de  cos- 
tat. Línea  transversal. 

Línea  VERTICAL.  La  que  cau  perpendicularment  al 
nosire  vértix  o  cap,  50  és,  la  que  va  de  zenit  a  nadir 
o  la  determinada  per  un  fil  d'  un  de  quins  extrems 
penja  un  eos  pesant.  Linea  vertical. 


línea  VISUAL,  ópt.  La  línea  o  raig  que  s'  imagina 
desde  la  vista  al  obgecte.  Linea  visual 

línies  obsidionals  u  OFENSIVES.  Les  de  circum- 
valació  y  contravalació  que  per  la  seua  seguretat 
forma  1'  extreit  que  sitia  una  plaga.  Lineas  obsidio- 
nales. 

TIRAR  línies.  fr.  Pendre  la  mida.  Tirar  líneas.  || 
Met.  Discórrer  els  medís  pera  lograr  alguna  cosa. 
Echar  ó  tirar  lineas. 

TIRAR  per  línea  CORBA.  fr.  Art.  Tirar  a  un  obgec- 
te pera  tocarlo,  mes  ab  el  moviment  que  porta  al 
carne  la  bala  o  bomba,  qu'  ab  el  violent  ab  que  ix 
del  cañó  o  morter.  Tirar  per  línea  curva. 

TIRAR  PER  LÍNEA  RECTA  O  DE  PUNT  EN  BLANCH.  fr. 
Art.  Tirar  a  un  obgecte  qu'  és  a  tret  de  cañó,  mes 
que  insensiblement  baixl  la  bala  y  perdí  la  línea 
recta.  Tirar  por  línea  recta  ó  de  punto  en  blanco. 

LINEAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  línea  o  és  fet  ab 
línies.  Liueal. 

LINEAMENT.  m.  Delineado,  descripció,  dibulx. 
Lincamiento. 

LINEAR,  v.  a.  Tirar  línies.  Linear.  ¡|  adj.  Bot.  Se 
diu  de  les  fulles  Ilargues  y  estretes  tant  d'  un  cap 
com  del  altre.  Linear. 

LINFA,  f.  Humor  aigualit  del  eos.  Linfa. 

LINFANGITIS.  f.  Med.  Inflamado  deis  gangils  lin- 
fátíchs.  Linfangitis. 

L1NFASSI,  A.  adj.  Semblant  al  crestall.  Linfasio 

LINFÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
linfa.  Linfático.  ||  Temperament  greixós  o  aiguós  de 
la  persona. 

LINFEURISMA.  f.  Med.  Dilatació  deis  vasos  linfá- 
tichs.  Linfeurismo. 

LINFOQUICIA.  f.  Med.  Diarrea  serosa.  Linfoqui- 
cia. 

LINFOSSIS.  f.  Med.  Acció  interna  de  la  que  *n  re- 
sulta la  linfa.  Llnfosls. 

LINFOTOMÍA.  f.  Med.  Dissecció  deis  vasos  linfá- 
tichs.  Linfotomia. 

LINFOTXESSIA.  f.  Med.  Diarrea  serosa.  Llnfo- 
chezia. 

LINGODES.  adj.  Med.  Epitet  d'  una  febre  intermi- 
tent,  quín  sintonía  principal  és  el  singlot.   Llngodes 

L1NGOT.  ni.  Náut.  Mena  de  rajóla  de  ferro  colat, 
ab  un  forat  a  un  deis  seus  caps  pera  manejarla,  y  ser- 
veíx  pera  formar  la  estiva  d'  un  barco.  Lingote,  ga- 
lápago. ||  ni.  Barra  de  qualsevol  metall  principal- 
ment  d'  or  o  plata.  Lingote. 

LINGÜÍSTICA,  f.  LLINGÜÍSTICA. 

LINGÜICULTURA.  f.  Estudi  especial  del  idiomes. 
Lingüicultura 

LINGÜIFORME.  adj.  Que  té  forma  de  llengua.  Lin- 
güiforme. 

LINIA.  f.  LÍNEA. 

LINIENSTEIN.  m.  Min.  Mena  de  jaspi  ónix  que 
presenta  ratlles  negres  paraleles  demunt  d'  un  fondo 
blavós.  Linienstein. 

LINIMENT.  m.  Farm.  Composició  mes  espessa  que 
1'  oli  y  menys  que  1'  ungüent,  la  qual  s'  aplica  exte- 
riorment  ab  diversos  fins   medici- 
náis. Linimento. 

LIN  YA.  f.  LLINYA.  ||  LEINEA. 

LINYÁ.  Geog.  Caseriu  del  ter- 
me  de  Naves,  prov.  de  Lleida. 

LINYOL.  Art.  y  of.  Fil  empegat 
ab  quin  els  «jabaters,  basters,  si- 
llers,  etc.,  cusen  el  cuiro  y  la  sola. 

LINYOLA.  V.   LLINYOLA. 

LINYOLA.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de  Balaguer;  és 
a  mitjorn  de  la  serra  d'  Almenara  y  té  1,449  liab. 


Segell  de  Linyola 


124 


LIQ 


LIR 


LIONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a  Lió, 
ciutat  de  Franca.  Lionés. 

L1PAROCELE.  m.  Med.  Tumor  gras  que  's  forma 
sobre  1'  escrot.  Liparocele. 

LIPAROLAT,  DA.  adj.  Farm.  Se  diu  de  les  prepa- 
racions  farmacéutiques  que  resulten  de  la  unió  d'  un 
greix  qualsevol.  Liparolado. 

LIPAROSQUIRRE.  m.  Med.  Tumor  dur  que  sol 
formar  el  greix  a  algunes  parts  del  eos.  Liparoscirro. 

LIPARÓTICH,  CA.  adj.  Farm.  Calificado  deis  com- 
postos  llardosos  artificiáis.  Liparótico. 

LIPIRIA,  f.  Med.  Mena  de  febre  remitent.  Lipiria. 

LIPITUT.  f.  Med.  Estat  lleganyós  de  les  pálpebres. 
Lipitud,  lipitudo. 

LIPOMERIA.  f.  Med.  Manca  d'  una  o  mes  parts  del 
eos.  Lipomeria. 

LIPOSIQUIA.  f.  Med.  Suspensió  repentina  del  mo- 
viment  y  de  la  respirado.  Llposiquia. 

LIPOTIMIA,  f.  Med.  Primer  grau  del  síncop.  Li- 
potimia. 

LIPULITA.  f.  Min.  Mena  de  sílice.  Lipulita. 

LIQUAR.  v.  a.  Reduir  a  líquit,  fondre,  liquidar.  Li- 
cuar. 

LIQUATORI.  m.  Térrica  en  que  's  liqúa.  Licua- 
torio. 

LIQÜEFACCIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  liquidar.  Li- 
cuefacción. 

LIQUEN,  m.  Bot.  Vegetal  molt  amant  de  la  humi- 
tat.  Liquen.  ||  Liquen  de  les  roques,  que  té  un  hermós 
color  blau  que  tira  a  violeta.  Liquen.  ||  Med.  Inflama- 
do cutánia  caracterisada  perla  erupció  de  tumorets. 
Liquen. 

liquen  islándich.  m.  Bot.  Planta  medicinal,  folia- 
da, seca,  dividida  en  tires  branquilloses  de  roig  obs- 
cur  a  la  seua  base,  y  rogench  b'anquinós  a  la  part 
superior;  gust  amaren,  mucilaginós;  la  fructificado 
en  escudéis  de  color  purpuri,  situada  oblíquament  a 
la  vora  de  la  fulla.  Liquen  islándico. 

liquen  DE  mar.  Bot.  Musgo  perlado. 

LIQUENAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  liqué- 
nich  ab  una  bise.  Liquenato. 

LIQUENI,  A.  adj.  Semblant  al  liquen.  Liquéneo. 

LIQUÉNICH,  CA.  adj.  Qulm.  Epítet  d*  un  ácit  que 
teñen  alguns  liquens.  Liquénico. 

L1QUENIFORM.  adj.  Que  té  forma  de  liquen.  L¡- 
queniforme. 

LIQUENINA.  f.  Qulm.  Principi  que  s'  extreu  del 
liquen.  Liquenina. 

LIQUENÓGRAF.  m.  Qui  's  dedica  a  la  liquenogra- 
fía.  Liquenógrafo. 

LIQUENOGRAFÍ A.  f.  Part  de  la  botánica  que  trac- 
ta  deis  liquens.  Liquenografía. 

LIQUENOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  li- 
quenografía. Liquenográfico. 

LIQUENÓLECH.  m.  Qui  escriu  sobre  'ls  liquens. 
LIquenólogo. 

LIQUENOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  'ls  liquens.  Li- 
quenologia. 

LIQUENOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  Hque- 
nología.  Liquenológico. 

L1QUENÓS,  A.  adj.  Semblant  al  liquen.  Liquenoso. 
||  Que  conté  liquen.  Liquenoso. 

LIQUENOIT.  adj.  Semblant  o  análech  al  liquen. 
Liquenoide. 

LiQÜESCENCIA.  f.  Tendencia  d' un  eos  a  fondre 's 
o  liquarse.  Licuescencia. 

LIQÜESCENT.  adj.  adj.  Qu'  és  capá?  de  fondre  *s  o 
liquarse.  Licuescente. 

LIQUIDABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  liquidar.  Licua- 
ble, liquidable,  licuescente,  licuefactible. 


LIQUIDACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reduir  o  de  re- 
duirse  a  líquit.  Liquidación  j  Diso'ució.  Liquida- 
ción. ||  Aclariment  de  comptes.  Liquidación  de  cuen- 
tas. 

LIQUIDADOR,  m.  AVALUADOR. 

LÍQUIDAMENT.  adv.  ni.  Clara  y  manifestament. 
Líquidamente. 

LIQUIDAR,  v.  a.  Derretir,  fondre.  Liquidar.  ||  Met. 
Aclarir,  desenredar.  Liquidar.  ||  Per  re  les  lletres 
vocals  llur  so  o  pronunciado,  com  la  u  en  guerra. 
Liquidarse.  ||  Se  diu  de  la  /  y  la  r  quan  se  fan  liqui- 
des. Liquidarse. 

LIQUIDAT,  DA.  p.  p.  Liquidado. 

LIQUIDESA.  f.  Qualitat  délo  líquit.  Liquidez. 

L1QUIDIFICABLE.  adj.  Susceptible  de  liquidificar. 
Liquidificable. 

LIQUIDIFICADOR,  A.  s.  Qui  liquidifica.  Liquidi- 
ficador. 

LIQUIDIFICACIÓ.  f.  Ant.  Liquidado,  fundido. 

LIQUIFICAR.  v.  a.  Liquidar,  derretir. 

LÍQUIT,  DA.  adj.  Fluit,  corrent.  Liquido.  ||  Met. 
Ciar,  manifest.  Líquido.  ||  S'  aplica  a  la  lletra  que 
pert  un  poch  del  seu  so  al  pronunciarla  y  'n  forma  un 
de  sol  ab  1'  anterior.  Líquida.  ||  Met.  S'  aplica  a  la 
diferencia  que  resulta  de  la  comparado  del  cárrecli 
ab  la  data.  Líquido.  ||  S'  aplica  a  aquells  fluits  que 
mullen  y  s'  apeguen  ais  cossos  que  s'  hi  fiquen  com 
1'  aigua,  la  llet,  etc.,  a  diferencia  deis  merament  fluits 
que  no  s*  apeguen  com  V  aire  y  'ls  metalls  derritits. 
Líquido. 

LIR.  m.  Ant.  LLIR. 

LIRA.  f.  Llaút,  instrument  musich  de  cordes.  Lira. 
||  Constelado  septentrional  composta  de  catorse  es- 
trelles. Lira.  ||  Composició  métrica  que  consta  coran- 
nament  d'  estrofes  de  cinch  versos  cada  una,  tres  de 
set  silabes  y  dues  d'  onse,  aixó  és,  el  primer,  tere  y 
quart  de  set,  el  segón  y  quint  d'  onse.  Lira. 

LIRIA.  Geog.  Partit  judicial  de  la  prov.  de  Valen- 
cia; está  format  de  15  ajuntaments,  que  son:  Alcu- 
blas,  Benaguacil,  Benissanó,  Bésera,  Bugarra,  Casi- 
nos,   Gestalgar,    Liria,    Marines,    Olocau,    Pedralba, 


Liria:  Palau  deis  duchs  de  Liria 

Pobla  de  Vallbona,  Ribarroja,  Vilamarchante  y  Vilar 
del  Arquebisbe,  reunint  entre  tots  ells  45,835  hab.  || 
Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  cap  del  part. 
jud.  del  seu  nom;  és  en  térra  Irencada,  a  la  vora  del 
Turia;  té  estado  de  F.-C.  y  8,839  hab. 

LIRIA,  NA.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  Liria.  1.1- 
riano. 

LÍRICAMENT.  adv.  m.  Ab  lirisme,  d'  un  modo  H- 
rich.  Líricamente. 

LÍRICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  lira  o  poe- 
sía, y  a  la  composició  propia  pera  ésser  cantada. 
Lírico. 


LIT 


LIT 


125 


LIRISME.  m.  La  cadencia  o  armonía  que  teñen  al- 
gunes  composicions;  algunes  vegades  és  un  vici  que 
repugna  al  ónrel.  Lirismo.  |l  Se  diu  també  de  les  com- 
posicions dramátiques  en  que  hi  predomina  '.1  senti- 
ment  mes  que  '1  joch  de  1'  acc.ó.  Lirismo. 

LIS.  f.  L'  argentviu  que  apareix  a  les  mines,  en 
particules  gaire  bé  invisibles.  Lis.  ||  Antiga  máquina 
de  guerra,  mena  d'  estacada.  Lis. 

LISIMAQUIA.  f.  Bot.  Planta  medicinal  de  la  fam. 
de  les  primulacies,  que  neix  en  llochs  humits;  té  va- 
ríes branques  dretes,  aborrigolades  y  ab  misos;  la 
flor,  qu'  és  groga,  surt  al  cim  de  les  branques.  Lisi- 
maquia   ||  SILICARIA. 

LISITELES.  f.  Met.  ant.  Agent  terapeutich  molt 
eficag. 

LISODECTE.  adj.  Med.  Epítet  que  s'  apropia  ais 
animáis  mossegats  per  un  altre  que  sígui  rabiós.  Li- 
sodecto. 

LISSA.  f.  Fort.  Espai  del  peu  de  la  muralla,  pera 
Impedir  que  les  pedrés  caiguin  ais  fossus.  Derma, 
lisera. 

LISSIPINIÓ.  m.  Medicament  que  s'  usava  abans 
pera  curar  les  contusions.  Lisiponión. 

LISSIS.  f.  Med.  Crissis  favorable  en  una  malaltía. 
Lisis. 

LIT.  m.  LLIT.  ||  Ter.  arañes.  ÁNEC. 

LITÁGOCH.  m.  Med.  Medicament  propi  pera  curar 
el  mal  de  pedia,  y  '1  facultatiu  que  's  dedica  a  estu- 
diar y  curar  aquesta  malaltía.  Litágogo. 

LITAGOGIA.  f.  Med.  Propíetat  deis  reméis  que  cu- 
ren el  nial  de  pedra.  LItagogia. 

LITAGÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  o  pertanyent 
a  la  litagógia.  Litagógico. 

LITARGE.  m.  LITARG1RI. 

LITARGIRI.  m.  Lo  que 's  trau  del  or.  Litargirio 
de  oro.  ||  Quim.  Óxit  de  p!om  en  forma  d'  escates 
molt  petites,  semividrioses,  de  color  blanch,  rogen- 
ques  y  un  poch  llustroses;  és  conegut  comunament 
ab  el  nom  de  litargiri  de  plata  o  d'  or,  segons  se  sem- 
bli  mes  o  menys  al  color  d' aquestos  metalls.  Almár- 
taga, litarge,  litargirio. 

LITERA.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Via- 
camp  y  Litera,  prov.  d'  Osea. 

LITERAL,  adj.  Conforme  a  la  lletra  del  text.  Li- 
teral. 

LITERALMENT.  adv.  m.  Al  peu  de  la  lletra;  se- 
gons el  sentit  Uiteral.  Literalmente.   . 

LITERARI,  A.  adj.  Pertanyent  a  les  Uetres,  estu- 
dis  y  ciencies.  Literario. 

LITERARIAMENT.  adv.  m.  Baix  1'  aspecte  litera- 
ri.  Literariamente. 

LITERAT,  TA.  adj.  Instruit  en  varíes  branques  de 
la  literatura.  Literato. 

LITERATURA,  f.  Instrucció,  doctrina,  coneixement 
de  les  lletres.  Literatura. 

LITEROMANÍA.  Manía  d'  escriure  o  de  semblar 
literat.  Literomanía. 

LITEROMANIÁTICH,  CA.  adj.  Qui  está  afectat 
de  la  literomanía.  Literomaniático. 

LITGE.  m.  Ant.  SÚBDIT,  vassall. 

LITI.  m.  Min.  Metal)  que  serveix  de  base  a  la  liti- 
na.  Litio. 

LITIASIS,  f.  Med.  Formado  de  la  pedra  a  les  víes 
urinaries.  Litiasis. 

LITIAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  lítich  ab 
una  base.  Litiato. 

LÍTICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  ácit  proce- 
dent  del  liti.  Lítico. 

LITIGABLE.  adj.  Que  pot  litigarse.  Litigable. 

LITIGACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  litigar  y  litigarse. 
Litigación. 


Litobi 


LITIGADAMENT.  adv.  m.  Per  medi  de  litigi.  Liti- 
gadamente. 

LITIGADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  litiga.  Litigador. 

LITIGANT.  p.  a.  pledejant. 

LITIGAR,  v.  a.  pledejar. 

LITIGI.  m.  plet. 

LITIGIOS,  A.  adj.  Lo  que  dona  lloch  a  litigi.  Liti- 
gioso. ||  Aficionat  a  litigar.  Pleiteista. 

LITINA.  f.  Quim.  Mena  d'  álcali  que  's  trova  al 
regne  mineral.  Litina. 

LITISCONTESTACIÓ.  f.  For.  Resposta  que  's 
dona  a  la  demanda  judicial  en  regla.  Litiscontes- 
tación. 

LITISEXPENSES.  f.  pl.  For.  Les  costes  causades 
pél  seguiment  d'  un  plet.  Litisexpensas. 

LITISPENDENCIA.  f.  For.  Estat  d'  un  plet  no  aca- 
vat.  Litispendencia. 

LITJANZA.  f.  Ant.  VASALLATGE,  HOMENATGE. 

LITO.  Veu  grega 
que  significa  pe- 
dra y  entra  en  la 
composició  de  pa- 
raules  técniques. 
Lito. 

LITOBI.  m.  Zoo/. 
Insectes  miriápots 
de  la  fam.  deis  es- 
colopéndits,  que 
comunament  se 
troven  dessota  de  les  pedrés  y  deis  tronchs  ais  llochs 
humits.  Litoblo. 

LITOCÁLEM.  m.  Min.  Canya  fóssíl.  Litocálamo. 

LITOCARP.  m.  Denominació  genérica  deis  punís 
lóssíls  petrificats.  Litocarpo. 

LITOCLASTE.  m.  Cir.  Instrument  que  s'  usa  pera 
la  operac  ó  de  la  litoclastia  o  litotricia.  Lltoclasto. 

L1TOCLASTIA.  f.  Cir.  Operació  que  consisteix  en 
trencar  a  bogins  les  pedrés  deis  que  pateixen  de  mal 
de  pedra.  Litoclastia. 

LITOCLÁSTICH,  CA.  adj.  Cir.  Pertanyent  a  la  li- 
toclastia. Litoclástico. 

LITOCROMÍA,  f.  Procediment  litográfich  ab  que 
s'  imprimeix  demunt  de  tela,  paper,  etc.,  un  dibuix 
negre  ab  fondo  de  varis  colors.  Litocromía. 

LITOCRÓMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  litocro- 
mía. Litocrómico. 

LITOCROMISTA.  s.  Artista  dedicat  a  les  impres- 
sions  litocrómiques.  Litocromista. 

LITODIALISSIS.  f.  Med.  Tractament  que  té  per 
obgecte  disoldre  les  pedrés  de  la  orina.  Litodialisis 
||  Cir.  Operació  que  's  practica  pera  deslliurar  la  bu- 
feta  deis  cossos  extranys  que  pugui  haver'hi.  Lito- 
diálisis. 

LITODRÁSSICH,  CA.  adj.  Propi  pera  agafar  les 
pedrés  que  's  fan  a  la  bufeta.  Litodrásico. 

LITÓFACH,  A.  adj.  Que  menja  o  s'  empassa  pe- 
drés. Litófago. 

LITOFANIA.  f.  Transparencia  de  la  pedra.  Lito- 
fania. 

L1TÓFIL,  A.  adj.  Que  s'  adereix  a  les  pedrés.  Li- 
tófilo.  II  s.  y  adj.  Aficionat  a  les  pedrés.  Litófilo. 

LITÓFIT.  m.  Producció  marina  que  te  la  duresa 
de  les  pedrés  y  forma  de  plantes.  Litófito. 

LITOGENESSIA.  f.  Min.  Part  de  la  mineralogía 
que  tracta  de  la  formació  de  les  pedrés.  Litoge- 
n es ¡a. 

LITOGLIF.  m.  Gravador  de  pedrés.  Litóglifo. 

LITOGLÍFICA.  f.  Art  de  gravar  les  pedrés.  Lito- 
glíflca. 

LITOGLÍFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  gravat  en 
pedra.  LItoglifico. 


126 


LIT 


LOA 


LITOGLIFITA.  f.  Min.  Nóm  d'  una  pedra  que  sem- 
bla gravada  per  niedi  de  1"  art,  éssent  sois  un  pro- 
ducte  natural.  Litoglífita. 

LITÓGRAF.  m.  Qui  té  per  ofici  gravar  o  dibuixar 
a  la  pedra.  Litógrafo. 

LITOGRAFÍA,  f.  Procediment  que  consisteix  en 
dibuixar  ab  llapic,  gras  a  les  pedrés  cálices  de  grá 
molt  fí,  nomenades  pedrés  litográfiques,  y  en  estam- 
parlos després  per  medi  de  la  tinta  d'  imprempta  en 
paper,  cartolina,  etc.  Litografía. 

LITOGRAFIAR,  v.  a.  Dibuixar  a  la  pedra.  Lito- 
grafiar. ||   ||  Per  extensió,  estampar  ab  pedra. 

LITOGRÁFÍCAMENT.  adv.  m.  Per  medi  déla  li- 
tografía. Litográficamente. 

LITOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  lito- 
grafía. Litográfico. 

LITOIDI.  adj.  Que  té  1'  apariencia  d'  una  pedra. 
Litoide. 

LITOIDIS.  adj.  Med.  Nóm  que  alguns  donen  a  1' os 
o  apófissis  petrosa  del  temporal,  per  la  seua  gran 
duresa.  Litoides. 

LITOLABI.  m.  Cir.  Molls  pera  agafar  la  pedra  de 
la  bufeta,  a  fí  d'  esmicolarla.  Litolabo. 

LITÓLECH,  GA.  s.  Qui  s'  ocupa  de  fitología.  Litó- 
logo. 

LITOLOGÍA.  f.  Coneixement  de  les  diverses  menes 
de  pedrés.  Litología. 

L1TOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Per  medí  de  la  lito- 
logía. Litológicamente. 

LITOLOGICH,  CA,  adj.  Pertanyent  a  la  litología. 
Litológico. 

LITOMORFITA.  f.  Min.  Nóm  de  varíes  pedrés 
que  presenten  dibuixos  naturals  que  semblen  cóm  li- 
tografiats.  Litomorfita. 

LITOPLATOMÍA.  f.  Med.  Dilatado  de  la  uretra. 
Litoplatomia. 

LITOPLATÓMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
litoplatomia.  Litoplatómico. 

LITOPRIÓ.  m.  Cir.  Instrument  pro- 
posat  pera  la  operació  de  la  litotri- 
cia,  pero  que  mai  s'  ha  aplicat.  Lito- 
prión. 

LITORAL,  s.  y  adj.  Qu'  és  prop 
del  mar.  Litoral. 

L1TORÍ.  m.  Cir.  Instrument  pro- 
posat  pera  Mimar  les  pedrés  que  's 
fan  a  la  bufeta.  Litorino. 

LITORINA.  f.  Zool.  Molusquesgas- 
terópits  marins,  gaire  bé  tots  co- 
mestibles, que  viuen  quasi  sempre  a 
les  platges.  Yitorina. 

LITOSCOPI  m.  Cir.  Instrument  ab  que  's  coneix 
quan  hi  ha  pedrés  a  la  bufeta.  Litóscopo. 

LITOSCOPIA.  f.  Med.  Exploració  feta  ab  el  litos- 
copi.  Litoscopia. 

LITOSCÓPICAMENT.  adv.  m.  Per  medi  del  litos- 
copi.  Litoscópicamente. 

LITOSCÓPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  litosco- 
pia. Litoscópico. 

LITOSTÁTICA.  f.  Art  de  pesar  y  amidar  les  pe- 
drés precioses.  Litostática. 

LITOTIPOGRAFÍA.  f.  Art  de  reproduir  a  la  pe- 
dra una  planxa  impresa  en  carácters  ordinaris.  Lito- 
tipografía. 

LITOTIPOGRÁFICAMENT  adv.  m.  Segons  les 
regles  de  la  litotipografía.  Litotipográficamente. 

LITOTIPOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  li- 
totipografía. Litotipográfico. 

LITOTOM.  m  Cir.  Nóm  deis  instruments  que  ser- 
veixen  pera  fer  la  operació  de  la  litotomía.  Litó- 
tomo. 


Litorina 


LITOTOMÍA.  f.  Cir.  Operació  que  consisteix  en  ex- 
treure  la  pedra  de  la  bufeta  per  medi  d'  una  incisió. 
Litotomía. 

LITOTÓMICH,  CA.  adj.  Cir.  Lo  pertanyent  a  la  li- 
totomía. Litotómico. 

LITOTOMISTA.  m.  El  cirurgiá  molt  práctich  en 
operacions  litotómiques.  Litotomista. 

LITOTRESSIA.  f.  Cir.  Acció  de  foradar  les  pedrés 
de  la  bufeta  per  medi  del  taladre.  Litotresia. 

LITOTRIBI.  m.  Cir  Instrument  propi  pera  fer  pols 
les  pedrés  de  la  bufeta.  Litotribio. 

LITOTRICIA.  f.  Cir.  Operació  que  consisteix  en 
ficar  a  la  bufeta  un  instrument  propi  pera  pulveri- 
sar'hi  les  pedrés  que  s'  hi  fan.  Litotricia. 

LITOTROCIABLE.  adj.  Cir.  Que  pot  ésser  litotri- 
ciat.  Litotrociable. 

LITOTRICIAR.  v.  a.  Cir.  Practicar  la  litotricia. 
Litotriciar. 

LITOTRÍFICH,  CA.  adj.  Med.  Que  té  la  propietat 
de  disoldre  les  pedrés  de  la  bufeta.  Litotríñco. 

LITOTRÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  li- 
totricia. Litotrítico. 

LITOTRITOR.  m.  Cir.  Instrument  que  serveix  pera 
foradar  o  aixafar  les  pedrés  que  's  fan  a  la  bufeta. 
Litotritor. 

LITÓXIL.  m.  Min.  Mena  de  fusta  petrificada.  Li- 
tóxllo. 

LITRA.  f.  Bot.  SALICARIA. 

LITRACI,  A.  adj.  Pertanyent  o  semblant  a  la  sa- 
licaria. Litráceo. 

LITRÁMETRE.  m.  Instrument  que  serveix  pera 
apreciar  el  pés  específich  deis  líquits.  Litrámetro. 

L1TRE.  m.  Mesura  de  capacitat  propia  del  sistema 
métrich  decimal.  És  el  decímetre  cúbich,  y  la  quanti- 
tat  d'  aigua  que  hi  cap  pesa  un  kilógram.  Litro. 

LITRÓMETRE.  m.  Instrument  propi  pera  apreciar 
la  pesadesa  especifica  deis  cossos.  Litrómetro. 

LITURGIA,  f.  Forma,  ritual  y  modo  de  celebrar  els 
ohcis  divins.  Liturgia. 

LITÚRGICAMENT.  adv.  m.  Segons  practiques  1¡- 
túrgiques.  Litúrgicamente. 

LITÚRGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  litur- 
gia. Litúrgico. 

LITURGISTA.  s.  Qui  coneix  bé  la  liturgia.  Litur- 
gista. 

LIU.  Ter.  comar.  SE  LO. 

LIURAR.  v.  a.  LL1MAR. 

LIVIÁ.  adj.  Voluptuós,  inconstant.  Liviano. 

LIVIANTAT.  f.  Liviandad. 

LÍVIDAMENT.  adv.  Ab  lividesa. 

LIVIDESA.  f.  Lividez. 

LÍVIT,  DA.  adj.  Amoratat,  de  color  trencat. 

LO.  Article  del  genre  neutre  quan  se  junta  ab  els 
nóms  adjectius  substantiváis.  Lo.  ||  Cas  oblich  del 
pronóm  ell.  Lo. 

LOA.    f.   LLOA. 

LOACES  (Ferrán  de).  Biog.  Bisbe  y  escriptor  va- 
lencia. Nat  a  Oriola  1'  any  1497;  mort  a  Valencia  en 
1568.  Va  estudiar  dret  a  Bolonia,  Pavía  y  París,  gra- 
duantse  en  1519.  Comen£ava  a  exercir  d'  advocat 
a  Espanya  1'  any  1522.  Advocat  fiscal  d'  Inquisició  a 
Valencia  y  després  a  Barcelona.  Bisbe  d'  Elna  (1542); 
bisbe  de  Lleida  (1543-1552);  bisbe  de  Tortosa  (1552- 
1560)  y  després  arqu.bisbe  de  Tarragona  (1560- 
1567),  ont  celebra  concill  (1564).  Patriarca  d'  Antio- 
quía  (1566),  y  finalment  arquebisbe  de  Valencia,  ont 
va  morir  després  de  vuit  mesos.  Va  fundar  a  Oriola 
un  sumptuós  colegí  pera  relligiosos  de  1'  ordre  deis 
predicadors.  És  autor  de  quatre  obres  Matines  molt 
interessantes  en  son  temps,  alguna  d'  elles  no  publi- 
cada. 


LOC 


LOG 


127 


LOACIÓ.  f.  Ant.  ALABANQA. 

LOANCA.  f.  Acció  y  efecte  d'  alabar.   Loa,  loa- 
miento. 
LOAR.  v.  a.  Ant.  alabar.  ||  LLOAR. 
LOBET.  ni.  Ant.  LLOBARRET. 

LOBOÍTA.  f.  Min.  Varietat  d'  ¡docrassa.  Loboíta. 
LÓBUL.  ni.  Porció  rodona,  que  sobreix  d'  algún 
orgue  animal.  Lóbulo.  ||  Cada  una  de  les  parts  del 
pulnió,  del  fetge  y  d'  altres  orgues.  Lóbulo.  ||  ALA.  || 
Arquit.  Compartiinent  fonnat  per  archs  de  cercle,  o 
dentellat,  que  va  usarse  niolt  ais  estils  arábiclis,  no 
tant  al  románich,  y  va  adaptarse  generalment  al  art 
gótich.  Lóbulo. 

LOBULAT,  DA.  adj.  Provist  de  lóbuls.  Lobu- 
lado. 

LÓBULS.  m.  pl.  Cossos  d'  alguna  grandaria  que 
surten  els  primers  del  germen.  Lóbulos. 
LOC.  Ter.  arañes  BOiG. 
LOCAL,  adj.  Pertanyeut  al  lloch.  Local. 
LOCALISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  localisar.  Lo- 
calización. 

LOCALISAR.  v.  a.  Adaptar  una  cosa  a  un  lloch 
determinat.  Localizar. 

LOCALISAT,  DA.  p.  p.  Localizado. 
LOCALITAT.  f.  Lloch  fixo  que  ocupen  les  persones 
o  coses.  Localidad.  ||  POBLACIÓ. 

LOCALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  local.  Local- 
mente. 

LOCH.  m.  Ant.  LLOCH. 

LOCIÓ.  f.  Rentada,  acció  y  efecte  de  rentar.  Lo- 
ción. 

LOCOMOCIÓ.  f.  Trasladó  d'  un  punt  a  un  altre. 
Locomoción. 

LOCOMOTIU,  VA,  adj.  Pertanyent  a  la  locomoció. 
Locomotivo.  ||  Que  mou  o  té  virtut  de  moure.  Loco- 
motivo. 

LOCOMOTIVITAT.  f.  Facultat  de  moure's.  Loco- 
motividad. 

LOCOMOTOR,  A.  adj.  Aparell  o  instrument,  y  en 
particular  máquina  de  vapor,  de  gas,  etc.,  que  pot 

per  sí  meteixtras- 
ladarse  d'un  punt 
a  un  altre  y  arro- 
ssegar  altres  ob- 
gectes  ab  ella  o 
derrera  d'  ella. 
Locomotor. 

LOCOMOTO- 
RA, f.  Coma  abre- 
viado de  máqui- 
na locomotora,  al- 
xís  s'  anomena  al 
aparell  ferroviari 
que  enclou  el  me- 
canisme  y  '1  mo- 
tor pera  fer  avan- 
?ar  el  tren.  És  una 
máquina  de  va- 
por a  alta  pre- 
ssió,  sense  con- 
densació,  ab  cal- 
dera tubular  que 
transmet  el  vapor 
a  dos  cilindres 
horitsontals  o  bé 
inclináis,  pro- 
veits  d'  un  pistó, 
que  comunica  el 
moviment  a  un  ar- 
bre  ab  manetes.  N'  h¡  han  de  variats  sistemes,  y  les 
formes  han  cambiat  desde  la  seua  aplicado  ais  co- 
mentos del  sigle  xix. 


IB 

m:*ffik' 

JL 

1 » 

f^P^fiB^SÍ1 

V.fjni— 

Mffisii 

¡•~MM4Kíb& 

fS//^ 

'Wl> 

m 

Sra,<-.y 

'i  y 

3¿jj£s¡jS 

:í;  . 

ÉoP 

tv.-'-HL 

,''  ■*■ 

w> 

'''^"-'•-Z  ¡ 

^^L_   _..Jg™ 

«ti&ui^íSig^-    , 

éér^ 

V     -:- 

-   - — — 

i ^-':.. 

Primera  locomotora  que  va  corre  per 
la  vía  de  Barcelona  a  Mataré,  inau- 
gurada a  28  d'  Octubre  de  1848. 


LOCOMOVIBLE,  adj.  Que  pot  mudarse  de  lloch. 
Locomovible. 

LOCOMÓVIL,  adj.  Epítet  deis  aparells  locomotors 
y  de  les  grues  y  maquines  que  no  están  fixades,  sino 
que  poden  trasladarse  al  punt  ont  convingui  utilisar- 
les.  Locomóvil. 

LOCOMOVILITAT.  f.  Fistol.  La  facultat  que  teñen 
els  animáis  de  moure's  voluntariament,  ja  sigui  tot 
el  eos,  ja  algunes  de  les  seues  parts,  ab  1'  obgecte  de 
efectuar  els  diversos  actes  exteriors  pera  1'  exercici 
de  la  vida.  Locomovilidad. 

LOCTINENT.  m.  Ant.  LLOCTINENT. 

LOCUCIO.  f.  Estil,  modo  de  parlar.  Locución.  || 
Expressió,  frase.  Locución.  ||  Petit  parlament  o 
ordre. 

LOCULACIÓ.  f.  Bot.  Estat  d'  un  fruit  dividit  en 
moltes  capsetes  de  llevor.  Loculación. 

LOCULAR.  adj.  Bot.  Se  diu  de  lo  qu'  está  dividit 
en  moltes  capsetes,  cóm  el  fruit  que  'n  té  moltes  de 
llevor.  Locular. 

LOCULAT,  DA.  adj.  Bot.  Lo  qu'  está  dividit  inte- 
riorment  en  moltes  celdetes.  Loculado. 

LOCUPLETAR.  v.  a.  Ant.  Enriquir.  Enriquecer. 

LOCUTORI.  m.  Parlador  de  monges.  Locutorio. 

LODALITA.  f.  Min.  Certa  mena  de  feldespat.  Lo- 
dalita. 

LOF.  f.  Mar.  El  punt  ont  coincideixen  la  quadra  y 
1'  amura  de  1'  embarcado.  Lof. 

LOGARITME.  m.  Ar/7.  Número  d'  una  progressió 
aritmética  corresponent  a  un  altre  d'  una  progressió 
geométrica.  Logaritmo. 

LOGARÍTMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  logarit- 
mes.  Logarítmico. 

LOGARITMOTECNIA.  f.  Ciencia  que  té  per  ob- 
gecte '1  coneixement  deis  principis  que  deuen  obser- 
varse pera  'ls  cálculs  logaritmichs.  Logaritmo- 
tecnia. 

LOGARITMOTÉCNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
loga  ritmo  tecnia.  Logaritmotécnico. 

LOGIA,  f.  Estada,  casa,  local.  ||  Reunió  de  fracma- 
ssons  y  '1  lloch  ont  s'  ajunten.  Logia. 

LÓGICA,  f.  Art  de  discórrer.  Lógica,  dialéctica.  || 
LLÓGICA. 

LÓGICA  NATURAL.  La  disposició  natural  pera  dis- 
córrer. Lógica  natural. 

LÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles  de  la 
lógica.  Logicalmente,  lógicamente. 

LÓGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  lógica.  Ló- 
gico, logical.  ||  m.  Qui  professa  la  lógica.  Lógico. 

LOGOFANÍA.  f.  La  encarnació  del  Verb.  Logo- 
fanía. 

LOGÓGRAF.  m.  TAQUÍGRAF.  ||  Intelligent  en  logo- 
grafía. Logógrafo. 

LOGOGRAFÍA,  f.  TAQUIGRAFÍA.  ||  Part  de  la  orto- 
grafía que  prescriu  les  regles  convenients  pera  re- 
presentar la  relació  de  les  paraules  ab  el  conjunt  de 
cada  proposició.  Logografía. 

LOGOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  logo- 
grafía   Logográfico. 

LOGOGRIF.  m.  Enigma  que  consisteix  en  pendre 
en  distints  significats  les  diverses  parts  d'  una  pa- 
raula  o  en  fer  combinacions  de  mots,  valentse  de  nú- 
meros equivalents  a  silabes.  Logogrifo. 

LOGOGRÍFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  logogrifs. 
Logogrífico. 

LOGRAR,  v.  a.  Conseguir,  obtindre.  Lograr.  || 
Gosar,  disfrutar.  Lograr.  ||  Aprofitarse,  cóm:  lograr 
la  ocasió.  Lograr.  II  Beneficiar  en  un  negoci.  Lucrar. 
[|  Arrivar  alguna  cosa  a  la   seua  perfecció.  Lograr. 

LOGRAT,  DA.  p.  p.  Logrado. 

LOGRAYR.  v.  a.  Ant.  Agrairlo.  Agradecerlo. 


128 


LON 


LOP 


LOGRE,  ni.  ganancia.  ||  Consecució,  possessió  de 
lo  que  's  desitja.  Logro,  lucro.  ||  USURA. 

LOGREJAR.  v.  n.  Donar  a  ganancia  alguna  cosa. 
Logrear. 

LOGRER.  m.  USURER. 

LOGRERÍA,  f.  Ofici  o  especulació  del  logrer.  Lo- 
grería. 

LOGUER.  m.  Ant.  LLOCH.  ||  LLOGUER. 

LOIMOGRAFÍA.  f.  Med.  Descripció  de  les  nialal- 
lies  contagioses.  Lolmografía. 

L0IM0G3ÁFICH,  CA  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
loimografía.  Loimográfico. 

LOIMÓLECH,  GA.  m.  Med.  Autor  o  autora  d'  una 
loimología   Loimólogo. 

LOIMOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  sobre  les  malaltíes 
contagioses.  Loimología. 

LOIMOLÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
loimología.  Loimológico. 

LOIMÓPIRA.  f.  Med.  Febre  pestilencial.  Loimó- 
pira. 

LOÍSME.  m.  Ant.  lluíSME. 

LOLÍGEN,  A.  adj.  Ictiol.  Que  engendra  calamarsos. 
Lolígeno. 

LOLIGINÓS,  A.  adj.  Ictiol.  Que  té  la  naturaleza 
del  calamars.  Loliginoso. 

LOLOIT,  DA.  adj.  Ictiol.  Semblant  al  calamars. 
Loloideo. 

LOMBAGIA,  f.  Med.  Debilitat  deis  ronyons.  Lom- 
bagia 

LOMBÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  lom- 
bagia. Lombágico. 

LOMBAY.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Alpatró, 
prov.  d'  Alacant. 

LONA.  f.  Mena  de  tela.  Lona. 

LONCH,  GA.  adj.  Ant.  LLONCH.  ||  —  (ESTANY). 
Hidrog.  En  la  partió  d'  aigües  del  riu  Barrados  y  del 
Margalina,  a  la  Valí  d'  Aran  (2,047  met.). 

LONDRINO.  m.  Ter.  CASCABELLITO.  ,|  ARANYÓ. 

LONGA.  f.  Mus.  Nota  blanca  figurada  per  un  qua- 
dro  y  una  cueta  y  val  la  meitat  d'  una  máxima  o 
quatre  compassos.  Longa. 

LONGA  (María  Laurencia).  Biog.  Dama  catalana 
del  sigle  XVI,  que  residint  a  Italia  y  havent  enviudat 
d'  un  cavaller  napolitá,  va  fundar  a  Nápols  l'any  1538 
el  primer  establiment  de  relligioses  caputxines  de  la 
ordre  de  Satita  Clara  que  hi  hagué  en  aquell  país. 

LONGAMENT.  adv.  f.  Ant.  Per  liaren  temps.  Por 
largo  tiempo. 

tant  LONGAMENT.  Expr.  ant.  Per  tant  temps.  Por 
tanto  tiempo. 

LONGANIM,  A.  adj.  Magnánim,  constant.  Longá- 
nimo. 

LONGANIMITAT.  f.  Constancia,  resignado  en  les 
adversitats.  Longanimidad. 

LONGIMETRÍA.  f.  Part  de  la  geometría,  art  de 
amidar  les  linies.  Longimetría. 

LONGITUDINAL,  adj.  Pertanyent  a  la  longitut. 
Longitudinal. 

LONGITUDINALMENT.  adv.  m.  A  lo  liaren.  Lon- 
gitudinalmente. 

LONGITUT.  f.  Llargaria.  Longitud.  ||  Geog.  La 
distancia  d'un  lloch  respecte  al  meridiá,  comptada  per 
graus  al  Equador  de  ponent  a  llevant.  Longitud.  || 
Astron.  La  distancia  entre  dues  estrelles  presa  sobre 
la  elíptica  de  ponent  a  llevant.  Longitud. 

LONGUEA.  f.  Ant.  y 

LONGUESA.  f.  Ant.  LLARGARIA,  DISTANCIA. 

LONGUITES.  m.  Astron.  Cometa  que  té  figura  de 
llanca.  Longuites. 


Joaquim  M."  López 


LONS.  Expr.  ant.  Nos  lo. 

LONTANAR.  v.  a.  Ant.  ALLUNYAR 

LÓPEZ  (Joan).  Biog.  Valencia  molt  distingit,  del 
sigle  XV.  Bisbe  de  Perusa,  arquebisbe  de  Cápua  y 
cardenal  de  Santa  María,  fet  per  Alexandre  VI  1'  any 
1496.  Va  morir  a  Roma  y  está  sepultat  en  el  Vaticá. 

—  (JOAN).  Biog.  Frainenor  y  filólech.  Natural  de 
Sant  Hipólit  de  Voltregá  (1730);  mort  a  Vích  1'  any 
1797.  És  autor  d'  una  Gramática  arábiga,  manuscri- 
ta, ab  la  equivalencia  castellana,  escrita  1'  any  1764 
en  la  ciutat  de  Damasch,  capital  de  Siria,  ont  ense- 
nyava  llengua  arábiga,  havent  tingut  per  deixeble  al 
P.  Cañes  autor  del  diccionari 
arábicli-castellá  publicat  l'any 
1787.  Va  deixar,  inédita,  una 
Relació  del  vialge  a  la  Terra  San- 
ta, guardada  en  sa  casa  pairal. 

—  (JOAQUÍM  MARÍA).  Biog. 
Fainos  polítich  alacantí.  Nat  a 
Villena  l'any  1802.  Cursada  la 
carrera  de  liéis  a  Oriola  va  pa- 
ssar  a  Madrit  a  fer  la  prácti- 
ca ab  el  famós  lletrat  Cambro- 
nero.  Mort  en  Ferrán  VII  eixí 
diputat  per  Alacant,  guanyant- 
se  aviat  un  renom  com  a  orador 
parlamentan.  Per  sos  mereixe- 

ments  arrivá  a  ministre  de  la  Governació,  baix  la 
presidencia  d'  en  Calatrava.  Va  ésser  diputat  en  dis- 
tintes ocasions.  Va  ocupar  també  el  cárrech  de  fis- 
cal del  Tribunal  Suprem.  Els  seus  discursos  d'  opo- 
sició  eren  aplaudits  d'  extrem  a  extrem  d'  Espanya. 

—  CLAROS  (Pere).  Biog.  Advocat  y  escriptor.  Nat 
a  Barcelona  1'  any  1818,  mort  a  MaJrit  en  1870. 
Oficial  del  Ministeri  de  Gracia  y  Justicia.  Catedrátich 
de  la  Escola  de  Notaris  de  Madrit.  Diputat  a  Corts. 
Autor  d'  obres  professionals,  entre  elles:  Digesto  ro- 
mano hispano,  en  castellá,  fet  ab  colaboració  d'  en 
Fábregas  (dos  vol.  Madrit,  1844).  Diccionario  teórica- 
práctico  de  Enjuiciamiento  civil  (Madrit,  1856).  L'any 
1841  van  premi  irli  una  memoria  relativa  a  la  pena 
de  mort,  escrita  junt  ab  En  J.  Escario. 

—  ENGUÍDANOS  (JOSEPH).  Biog.  Artista  pintor  y 
gravador,  nat  a  Valencia  1'  any  1760;  mort  a  Madrit 
en  1812.  Pintor  del  rei,  en  1'  Escorial,  «Casino  del 
Príncipe,»  existeixen  bons  travalls  seus  (bodegons)  y 
una  Sacra  Familia  en  1'  Academia  de  Sant  Ferrán.  És 
autor  de  les  estampes  de  la  tirada  del  Don  Quijote, 
feta  a  Madrit  1'  any  1797.  La  sena  proJucció  gravada 
és  molt  crescuda  y  per  contra  és  escasa  la  de  pintu- 
ra. És  autor  d'  un  quadern  pera  apendre  de  dibuixar, 
y  de  varíes  figures  d'  anatomía. 

—  ENGUÍDANOS  (TOMÁS).  Biog.  Gravador  famós,  de 
talladora.  Nat  a  Valencia  l'any  1773  y  mort  en 
1814.  Va  estudiar  a  Madrit  y  en  1802  rebía  '1  titol  de 
membre  de  mérit  de  1'  Academia  de  S  int  Ferrán,  a  la 
qual  imita  la  de  Sant  Caries  de  Valencia  dos  anys 
mes  tart.  La  seua  prodticció  es  abundantíssima.  Al 
casarse,  a  Madrit  (1804),  el  rei  Caries  IV  va  distin- 
girlo  ab  el  titol  de  gravador  de  cambra,  cóm  a  pre- 
sent  de  boda.  Queden  bons  retrats  gravats  d'  ell 
(Ventura,  Caro,  Ferrán  VII  a  cavall,  Godoy,  Florida- 
blanca,  Wellíngton,  Pitt,  Palomino,  Colon,  Sant  Vi- 
cents,  La  Carrera,  etc.),  vistes  de  ciutats  espanyoles 
y  53  estampes  pera  l'obra  científica  d' en  Cabanílles. 

—  FABRA  (FRANCESCH).  Biog.  Militar  molt  entes  en 
geografía.  President  del  Ateneu  Barceloní  en  1875. 
Nat  a  Barcelona,  y  mort  en  la  meteixa  1'  any  1901. 
Per  mérits  de  guerra  va  obtindre  el  grau  de  coronel. 
La  seua  intelligencia  geográfica,  aplicada  al  ram  de 
correus,  va  produir  travalls  excelents,  desde  1'  any 
1853  al  1868.  D'  aquest  any  fins  al  1875  va  ésser 
1'  ánima  de  les  Exposicions  hagudes  a  Barcelona. 
Alfons  XII  va  designarlo  pera  delegat  regi  en  la  Ex- 
posició  Universal  de  Filadelfia,  cumplint  ab  molt  de 
Iluiment  y  retornant  al  Tresor  Nacional  vuitanta  mil 


DlC.  CAT. 


Litografía 


1 .  Espátula  pera  la  tinta.  2  y  3.  Paletes.  4.  Cetrill.  5.  Tampó.  6  Roleu.  7.  Águila  pera  picar  els  transports.  8.  Pót 
pera  1'  aiguarrás.  9.  Compás.  10.  Taula  -  tinter.  11.  Prempsa.  12.  Máquina  pera  engomar  y  barnlcar. 
13.  Máquina  pera  broncejar.  14.  Máquina  litográfica. 


Dic.  Cat. 


Litografía  (Dibuixant  y  gravador) 


1  Taula.  2.  Regle.  3.  Escaire.  4.  Rascador.  5.  Burins  6.  Compás.  7.  Compás  pera  gravar.  8.  Altre  rascador.  9. 
Pedra  d'afinar.  10.  Compás  pera  cercles  petits.  11.  Córbes.  12  Plomes  litográfiques.  13.  Pincell  pera  espolsar. 
14.  Tira-linies.  15.  Aparell  de  quadrografia.  16.  Pamógraf  de  columna.  17.  Lupa.  18.  Maquineta  pera  gravar 
ceicles  sense  assenyalar  el  punt  céntiich.  19.  Máquina  universal  de  gravar.  20.  Rodeta  pera  rallles  a  punts. 


LOQ 


LOS 


129 


pessetes  estalviades  en  aquell  comes.  Entre  'ls  anys 
1871-73  va  reprcníuir  les  1248  planes  de  la  primera 
edició  del  Don  Quijote,  (dos  volums,  1605-1615),  tre- 
tes  fotográficament  y  gravades  al  zench.quan  encare 
no  s'  havíen  implantat  a  Espanya  les  modernes  arts 
de  rep  oducció  y  era  tan  rara  la  edició  aquella  que 
no  mes  s'  en  coneixíen  dos  exemplars  sencers.  Em- 
presa arriscada,  aleshores,  que  reeixí  molt  bé,  y  cons- 
tituelx  la  millor  glotia  del  home.  Un  álbum  gráfich 
ab  mostres  de  les  distintes  edicions  ilustrades  del 
Don  Quijote  conegudes  (1879),  un  interessant  aplech 
de  1633  notes  d'  en  Hartzenbusch  (1874)  y  un  Bole- 
tín, varen  arrodonir  aquella  empresa.  El  eos  de  co- 
rreus  d'  Espanya  va  fruir  de  moltes  y  bones  iniciati- 
ves  d'  aquell  temperament  emprenedor,  actiu  y  entes. 
Havía  fundat  a  Madrit  (1866)  la  Revista  de  Correos. 

—  PIQUER  (Bernat).  Biog.  Pintor,  fill  del  famós 
Vice'nts  López.  Nat  a  Valencia  I*  any  1801.  Va  ésser 
especialista  en  retrats  al  pastel,  citantse  entre  'ls 
notables:  la  primpeesa  d'  Asturies,  vestida  d'  anda- 
lusa,  a  mida  natural,  el  d'  una  dida  reial,  y  un  d' Isa- 
bel II  que  guarda  1'  Ajuntament  de  Valencia.  El  Mu- 
seu  del  Prado  y  el  de  Valencia  guarden  bons  retrats 
fets  d'  el). 

—  PIQUER  (LLUIS).  Biog.  Pintor  d'  historia.  Fill  del 
famós  Vicents  López.  Nat  a  Valencia  l'  any  1802; 
mort  a  Madrit  en  1860.  Ais  vintitrés  anys  era  acadé- 
mich  de  mérit  de  la  de  Sant  Ferrán,  per  son  quadro: 
Sant  Pere  y  el  paralitich.  Pensión at  a  Roma  en  1830, 
per  quatre  anys,  passantne  després  catorce  a  París. 
Retornat  a  Espanya,  va  ocupar  una  cátedra  de  dibuix 
de  figura  a  1'  Academia  de  Madrit.  Son  obra  seua  la 
pintura  de  les  voltes  16  y  20  del  palau  reial.  Va  res- 
taurar la  volta  de  Sant  Joan  del  Mercat,  a  Valencia, 
travall  famós  d'  en  Palomino.  A  Madrit,  Aranjuez  y 
Valencia  existeixen  les  millors  obres  d'  aquest  ar- 
tista. 

—  SOLER  (RAMÓN).  Biog.  Escriptor,  advocat  y  pe- 
riodista avansat,  fill  de  Manresa;  mort  a  Madrit  l'any 
1836.  Va  ésser  un  deis  apóstols  del  romanticisme  cá- 
tala. Era  periodista  de  renom.  L'  any  1815  ja  s'  havía 
manifestat  entre  Ms  intelectuals.  Redactava  en  El 
Constitucional  (1820  al  1823)  y  en  El  Europeo  (1823) 
que  havía  fundat  junt  ab  amichs  seus  distingits.  Va 
tindre  d'  emigrar  a  Valencia.  L'  any  1832  era  a  Ma- 
drit, prenent  part  en  la  Revista  Española.  Entre  1833 
y  1835  dirigía  a  Barcelona  el  famós  diari  El  Vapor, 
model  en  son  temps  L'  any  1836,  retornant  de  Fran- 
ca, anava  a  Madrit  y  escrivía  en  El  Español.  Va  pu- 
blicar en  castellá  noveles  tallados  ab  el  patró  de 
Walter  Scott,  poesíes  y  moltíssims  articles  de  perió- 
dicli.  Va  ésser  perseguit  per  lliveral. 

—  Y  PORTAÑA  (VICENTS).  Biog.  Pintor  notable;  cap 
de  la  escola  valenciana  moderna.  Nat  en  la  capital 
del  Turia  1'  any  1772  y  mort  en  1850.  Ais  disset  anys 
guanyava  el  primer  premi  de  pintura  en  1' Academia 
valenciana.  En  Maella  va  repulirlo.  Era  pintor  del 
rei  Caries  IV.  Poch  després  del  1814,  al  retorn  d' En 
Ferrán  VII,  aquest  rei  1'  obligava  a  residir  a  Madrit, 
en  calitat  de  primer  pintor  de  palau  ab  el  cárrech  de 
teñir  per  deixeble  a  la  reina  Isabel  de  Bragan^a  y, 
morta  aquesta,  a  la  seua  successora  la  reina  Amalia; 
havent  merescut  tota  mena  de  distincions.  Es  abun- 
dantíssima  y  de  molta  calitat  la  seua  producció,  dis- 
tingintse  principalment  els  retrats  al  oli.  Pintava  al 
fiescli  y  al  tremp.  Son  d'  ell  les  voltes  de  la  sala- 
despaig  y  la  de  vestirse  el  rei  a  Palau. 

LOQÜELA.  f.  Parla,  llenguatge.  Locuela.  ||  Parau- 
la,  ressó  del  metall.  Locuela,  elocuencia. 

LOQUIAL.  adj.  Med.  Pertanyent  ais  loquis.  Lo- 
quial. 

LOQUIORRAGIA.  f.  Med.  Evaquació  excessiva 
deis  loquis.  Loqulorragia. 

LOQUIORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o 
relatiu  a  la  loquiorrea;  propia  d'  ella.  Loqulorrá- 
gico. 

DIC.    CAT. — V.  II.  — 17. 


LOQUIORREA.  f.  Med.  Evaquació  deis  loquis.  Lo- 
quiorrea. 

LOQUIORREICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  re- 
latiu a  la  loquiorrea;  propi  d*  aquesta  evaquació. 
Loquiorrelco. 

LOQUIS.  rn.  pl.  Med.  Evaquació  sagnanta  que  fan 
per  la  bulva  les  dones  que  acaven  de  parir.  Loquios. 
LOR.  adj.  Ant.  Color  fosen  que  tira  a  negre.  Amu- 
latado, loro. 

LORARI.  m.  Entre 'ls  romans,  capatac,  deis  esclaus 
que  tenía  la  missió  de  flagellar  ais  de  la  seua  classe 
social.  Lorario. 

LORCHA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Álacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Concentaina;  és  a  la  vora 
del  riu  Serpis  o  Alcoy  y  té  1,475  hab. 

LORDOSSIS.  f.  Med.  Encorvadura  deis  ossos,  es- 
pecialment  de  la  columna  vertebral.  Lordosis. 

LORENZALE  (Claudi).  Biog.  Pintor  cátala.  Nat  a 
Barcelona  1'  any  1814;  mort  en  la  meteixa  en  1889. 
Va  estudiar  primeratnent  a  Llotge  y  després  a  Roma 
(1836).  Ehamorat  de  1' art  fret  y  romántich  del  ale- 
many  Owerbeck,  quina  influencia  portava  al  retornar 
victoriós  a  Barcelona  (1844),  ont  va  ésser  un  deis 
millors  artistes  entre  Ms  anys  1847  y  1860.  L'  Escola 
de  Belles  Arts  va  teñirlo  per  director  desde  1'  any 
1858  al  1885.  Existeixen  bastants  quadros  pintats  de 
ell,  cóni:  Les  esposalles  d'  En  Berenguer  IV  ab  Petro- 
nella  d'  Aragó;  El  prlncep  de  Viana  y  sa  marastra  a 
Vilafranca  del  Penadés  ab  la  Diputado  catalana;  bas- 
tantes composicions  relligioses  y  alguns  retrats,  cóm 
el  del  rei  Alfons  XII  pera  1'  Universitat  barcelonina 
y  '1  d'  En  Güell  y  Ferrer  pera  la  Galería  de  catalans 
¡Ilustres. 

LORIC  (Montanya  de).  Orog.  Junt  a  la  vila  de 
Bossot,  en  la  Valí  d'  Aran. 

LORICA.  f.  Bot.  Película  llisa  que  cubreix  la  su- 
peificie  exterior  deis  grans.  Lorica.  ||  Planxa  petita 
de  metall  de  les  armadures.  Armadura. 

LORICARI.  m.  Ictiol.  Peix  que  fa  remarcarse  per 
les  lamines  ososes  que  cobreixen  el  seu  cap  y  el  seu 
eos.  Loricario. 

LORICAT,  DA.  adj.  Bot.  Epítet  deis  grans,  cuberts 
per  una  película.  Loricado. 

LORIGUILLA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Valen- 
cia, bisb.  de  Segorb,  part.  jud.  de  Chelva;  és  a  la 
vora  del  Turia  y  té  823  hab. 

LORIOT.  ni.  Ornit.  oriol.  ||  Aucell  nocturn,  de 
color  groch,  que  habita  en  les  vores  del  mar  y  deis 
rius.  Gálgulo.  ||  Altres  en  castellá  1'  anomenen:  Gra- 
jo, arendajo;  altres  gayo,  y  altres  caradrio,  lúrlda, 
íctero. 

LORIS  (Joan  Dimas).  Biog.  Bisbe,  natural  de 
Barcelona.  Home  savi,  prudent  y  piados.  Arxiprest  de 
Santa  María  de  Mataró  (1568);  abat  de  Sant  Feliu  de 
Girona;  bisbe  d'  Urgell;  canceller  de  Catalunya;  pre- 
sident  del  Suprem  Concell  d'  Aragó;  bisbe  de  Barce- 
lona desde  1'  any  1576  fins  a  sa  mort  (1598).  En  son 
temps  va  erigirse  el  Seminan  tridentí  de  Barcelona, 
fundantse  molts  convents.  Va  promoure  la  devoció  a 
Sant  Paciá  y  ademes  la  canonisació  deis  sants  Ola- 
guer  y  Ramón  de  Penyafort.  L'  any  de  la  seua  mort 
s'  estampava  a  Barcelona  el  llibre:  Un  manual  de 
manaments  y  advertencies  d'  ell  pera  'ls  sacerdots, 
confessors,  rectors  y  curats,  etc. 

LORQUI,  NA.  s.  y  adj.  Qui  és  nadiu  o  lo  qu'  és 
propi  de  Lorca.  Lorquino. 

LOS  BAELLS.  Geog.  (ELS  baells).  Caseriu  del 
terme  de  Campellas,  prov.  de  Girona. 

LOSCH,  CA.  adj.  Ant.  Llusch. 

LOSERON  (Ribera  de).  Hidrog.  AHuent  de  1'  alta 
ribera  de  Valarties,  a  la  Valí  d'  Aran. 

LOS  HORTS.  Geog.  (ELS  horts).  Poblet  del  dist. 
munpal.  d'  Albanyá,  prov,  de  Girona. 


130 


LUB 


LÚE 


LOS  HOSTALETS.  Geog.  (els  HOSTALETS).  Case- 
riu  del  tenue  de  Bas,  prov.  de  Girona.  ||  Casería  del 
terme  de  Llers,  prov.  de  Girona. 

LOS  MASOS.  Geog.  (els  MASOS).  Poblé  del  cantó 
de  Prades,  blsb.  de  Perpiuyá,  depart.  deis  Pirineus 
orientáis;  és  a  la  vora  del  ferrocarril  de  Perpinyá  a 
Prades  y  té  345  hab. 

LOS  VALPS.  Geog.  (ELS  VALPS).  Caseriu  del  ter- 
me de  La  Pinya,  prov.  de  Girona. 

LOSA  (Estany  de  la).  Hidrog.  En  la  regió  lacustre 
de  Colomés.  ||  —ler.  arañes,  llicorella. 

LOSA  DEL  OBISPO.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Chelva;  és  al  peu  d*  un 
turó  y  té  784  hab. 

LOSILLA  D'  ARAS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal. 
de  Aras  d'  Alpuente,  prov.  de  Valencia. 

LOT.  m.  Lo  que  treu  cada  hu  a  la  lotería  o  altres 
jochs  en  els  que  's  sortegen  quantitats  o  coses  des- 
iguals.  Lote. 

LOTER.  m.  Administrador  de  lotería.  Lotero. 

LOTERA,  f.  La  dona  del  loter  y  la  que  té  1'  admi- 
nistrado d'  una  lotería.  Lotera. 

LOTERÍA,  f.  Rifa  que  's  fa  ab  mercaderíes,  bit- 
llets,  diners  y  altres  coses  ab  autoritat  pública.  Lo- 
tería. ||  Joch  casóla  ab  cartrons  de  cinch  números  a 
cada  ratlla,  que  s'  apunten  o  senyalen  ab  llobins,  et- 
cétera, segons  els  corresponents  de  les  boles  que  un 
jugador  treu  d'  una  bossa.  Lotería.  H  La  casa  ont  se 
despatxen  els  bitllets  pera  la  lotería.  Lotería. 

lotería  antiOA.  Joch  públich  que  feia  el  govern 
ab  noranta  números,  deis  quals  se  'n  extreien  cinch, 
quines  combinacions  se  premiaven.  Lotería  primitiva. 

lotería  moderna.  Joch  públich  que  fa  '1  govern, 
premiant,  no  la  combinado  de  números,  sino  els  rae- 
teixos  números  extrets  d'  una  porció  determinada 
qu'  entra  en  sort.  Lotería  moderna.  ||  S'  ha  fet  també 
per  lo  que  se  'n  diu  irradiado,  aixó  és,  referint  a  un 
sol  número  totes  les  sorts.  Lotería  de  irradiación. 

LOTJA.  f.  Ant.  Llotge. 

LOTJE.  f.  Ant.  Llotge. 

LOTXA.  f.  Ictiol.  Mena  de  peix  petit,  de  eos  liaren, 
cap  xich  y  aleles  retirades  cap  al  ventre.  Locha. 

LOXARTROSSIS.  f.  Med.  Dislocado  deis  ossos  del 
craní  y  deis  muscles  aderents.  Loxartrosls. 

LOXASTRE.  m.  Med.  Desviado  viciosa  d'  una  o 
mes  articulacions  o  d'  un  membre.  Loxastro. 

LOXODROMIA.  f.  Mar.  Linia  que  descriu  un  bar- 
co dins  de  la  mar.  Loxodromia. 

LOXOSCOM.  m.  Aparell  pera  demostrar  els  movi- 
ments  de  la  térra.  Loxoscomo. 

LOZANO  (Pere).  Biog.  Gravador  valencia  del  si- 
gle  XVlil,  natural  d'  Ontenient.  L'  any  1774  va  gra- 
var una  colecció  de  178  estampes  del  Antich  Testa- 
ment,  y  qtiatre  anys  mes  tart  publicava  una  segona 
colecció  de  78  estampes  del  Nou  Testament,  quins 
travalls  son  de  bastanta  estima. 

LÚA.  f.  Mar.  El  revés  de  les  veles  per  ont  van  cas- 
sades  a  vent  llarch.  Lúa. 

LUADA.  f.  Acció  y  efecte  de  tirar  per  la  lúa.  Lua- 
da,  luazo. 

LUAR.  v.  a.  Mar.  Anar  a  la  lúa.  Luar. 

LUBETS.  m.  pl.  Bot   CERVERA. 

LUBIA.  Ter.  arañes.  CARRETA  SENSE  RODES. 

LÚBRICAMENT.  adv.  m.  Ab  lubricitat.  Lúbrica- 
mente. 

LUBRICAR,  v.  a.  Fer  lúbrica  una  cosa.  Lubricar. 

LÚBRICH,  CA.  adj.  Rellíscós,  fí,  humit,  olios.  || 
Propens  a  la  luxuria.  Impúdico,  lúbrico. 

LUBRICITAT.  f.  Qualitat  de  lo  lúbrich.  Impudi 
cia,  lubricidad. 

LUBRIFICATIU,  VA.  adj.  Que  té  la  virtut  de  po- 
sar luscos  o  rellisquent.  Lubrificativo. 


LUCA.  Ter.  arañes,  lloca. 

LUCANDU.  adj.  Ter.  ibicench.  Embojat.  Alocado. 

LUCAS  (Fra).  Biog.  Relligiós  cátala,  bisbe  auxi- 
nense  (a  1'  Etiopía»,  qu'  escrigué:  Exposició  de  tots 
los  ¡libres  de  Séneca  feyta  per  fr are  Loucas,  dedicat  a 
Climent  VI. 

LUCENA.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  de  Castelló 
format  péls  23  següents  ajuntaments:  Adzaneta,  Al- 
cora,  Argelita,  Ayódar,  Castillo  de  Vilamaleja,  Cor- 
tes d'  Arenosso,  Costur,  Cholos,  Espadilla,  Fauzara, 
Figueroles,  Fuente  d'  Ayódar,  Lucena  del  Cid,  Lu- 
diente, Ribesalbes,  Sueres,  Toga,  Torrechiva,  Use- 
res,  Vallat,  Vilahermosa,  Vistabella  y  Zucaina,  que 
reuneixen  entre  tots  33,976  hab.  ||  —DEL  CID.  Vila  de 
la  prov.  de  Castelló,  bisb.  de  Tortosa,  cap  del  part. 
jud.  del  seu  nóm;  és  a  la  vora  d'  una  riera  y  té  4,097 
habitants. 

LUCERNARI.  m.  Respons  que  al  reso  ambrossiá 
se  fa  després  de  les  vespres.  Lucernario. 

LUCHENTE.  Geog.  Vileta  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  d'  Albaida;  és  a  la  vora  del  riu 
Benisa  y  té  1,590  hab. 

LUCIDÓNICH,  CA.  adj.  Epítet  que  s'  apropia  a  la 
pintura  que  produeix  efectes  transparents  y  ais  qua- 
dres  pintats  d'  aquesta  mena.  Lucidónico. 

LUCINI  Y  BIDERMAN  (Eusebi).  Biog.  Artista 
de  escenografía.  Nat  a  Barcelona  I'  any  1814;  mort 
a  Madrit  en  1881.  Deixeble  de  son  pare,  perfec- 
cionat  a  Italia  (1835-37).  Ais  vint  anys  era  pin- 
tor y  maquinista  del  Principal  de  Valencia.  La 
fama  va  portarlo  a  decorar  distints  teatres  de  Ma- 
drit y  d'  altres  ciutats.  L'  any  1850  pintava  de- 
coracions  pera  '1  teatre  Reial.  Va  obtindre  un  gran 
éxit  ab  el  decorat  del  ball  d'  espectacle  La  Fon- 
tanella.  Era  un  deis  millors  especialistes  d'  Espa- 
nya  en  son  temps. 

LUCINOCTI,  A.  adj.  Bot.  Epítet  que  's  dona  a  les 
plantes  quines  flors  s'  obren  de  nit  y  's  tanquen  de 
día.  Lucinocto. 

LÚCIT,  DA.  adj.  Lluminós,  ciar.  ||  CLARIV1DENT. 

LUCRAR,  v.  a.  Ant.   GUANYAR.  ||  LOGRAR. 

LUCRATIU,  VA.  adj.  Gananciós.  Ganancioso,  lu- 
crativo. 

LUCRATIVAMENT.  adv.  m.  Gananciosament,  ab 
utilitat.  Fructuosamente,  lucrativamente. 

LUCRE,  m.  Guany,  ganancia,  profit.  Lucro. 

LUCRE  CESSANT.  For.  La  ganancia  que  's  calcula 
que  podría  produir  el  diner  durant  el  temps  que  ha 
estat  deixat  en  guany.  Lucro  cesante. 

LUCRECI,  A.  m.  y  f.  Nóm  propi  d'  home  y  de  dona. 
Lucrecio,  Lucrecia. 

LUCTATORI,  A.  adj.  Que  té  relació  ab  la  lluita. 
Luctatorio. 

LUCTUÓS,  A.  adj.  Trist,  nefast.  Luctuoso. 

LUCTUOSAMEMT.  adv.  Trístament,  desgracia- 
dament.  Luctuosamente. 

LUCULITA.  f.  Min.  Varietat  de  metall  negre.  Lu- 
culita. 

LUDA.  f.  Pell  adobada,  molt  suau  y  baladina  que 
serveix  pera  guants,  etc.  Baldés. 

LUDER.  Ter.  arañes,  llargandaix. 

LUDIBRI.  m.  Escarní,  mofa.  Ludibrio. 

LUDIENT.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló, 
bisb.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Lucena;  és  a  la  vora 
d'  una  riera  y  té  1,152  hab. 

LUDIÓ,  m.  Mena  de  farsant  a  la  comedia  romana. 
Ludión.  ||  Figureta  d'  esmalt  que  ficada  a  una  ampo- 
lla plena  d'  aigua,  puja  fins  a  la  boca  o  baixa  a  fons, 
segons  la  pressió  que  ab  el  tap  s'  exerceix.  Ludión. 

LUDOVICH.  n.  p.  LLUIS. 

LUEIRE.  Ter.  arañes.  NUTRIA. 

LUELLA.  f.  Ant.  LLOSA. 


LULL 


LUM 


131 


LUERNA.  f.  Ant.  y 

LUERNERA.  f.  Ant.  LLUERNA.  ||  CLARABOIA. 

LUGAR  NUEVO  DE  FONOLLET.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Xátiva;  és 
a  la  vora  de  la  riera  de  Barcheta  y  té  457  hab.  ||  — 
DE  SANT  geroni.  Foble  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valen- 
cia, part.  jud.  de  Gandía;  és  a  la  carretera  de  Gandía 
a  Albaida  y  té  542  hab.  ||  —DE  la  CORONA.  Poblé  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Torrente; 
és  a  tramontana  de  1'  Albufera  y  té  250  hab. 

LÚGUBRE,  adj.  Trist,  fúnebre,  lamentable.  Lú- 
gubre. 

LÚGUBREMENT.  adv.  m.  Infelic,  desgraciada- 
ment,  d'  un  modo  funest.  Funestamente,  tristemen- 
te, melancólicamente. 

LUGUBRITAT.  f.  Qualitat  de  lo  lúgubre.  Lugu- 
bridad. 

LUÍ.  pron.  Ant.  ELL. 

LULISME.  m.  Sistema  de  Ramón  Lull,  considerat 
per  alguns  cóm  una  barreja  de  retórica  y  de  cabala. 
Lulismo. 

LULISTA.  s.  y  adj.  Partidari  del  lulisme.  Lulista. 

LULL  (Bartomeu).  Biog.  MallorquI  distingit.  Fun- 
dador del  Colegí  de  Nostra  Senyora  de  la  Sapiencia, 
a  Palma,  remarcable  en  la  nostra  cultura  patria. 
L'  any  1629  va  millorar  la  casa  d'  educació  de  les 
nenes  órfanes,  ademes  d'  altres  obres  píes.  Per  ordre 
del  Sant  pare  Urbá  VIII  (1629)  va  escriure  les  Cons- 
titutiones  in  Baleari  Majoricce  collegio  observandce, 
aprovades  1'  any  1635.  Aquest  Lull  era  fill  del  notari 
Ramón  y  cosí  d'  En  Lull  y  Cases.  Era  natural  de  Ma- 
nacor;  doctor  teólech  y  canonge  penitenciari  de  la 
catedral  de  Palma.  Va  morir  1'  any  1639. 

—  (PERE).  Biog.  Arquitecte  del  sígle  XIV.  És  autor 
del  campanar  de  la  capella  reial  de  Barcelona,  o  igle- 
sia de  Santa  Agatha  (avui  Museu  Arqueológich  de  la 
provincia),  fet  en  colaboració  d'  en  Guillem  de  Gallifa. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Savi  poligraf  famosíssim.  Nat  a 
Palma  de  Mallorca  1'  any  1235;  mort  a  Bugía  (Áfri- 
ca), martiritzat  en  1315.  Fill  del  cavaller  cátala  del 
meteix  nom  y  d'  Agna  Herill.  Era  patge  del  reí  en 
Jaume  I  y  després  gran  senescal  y  majordom  del  in- 
fant  d'  Aragó.  Va  deixar  la  cort  reial,  abandonant 
les  passions  sensuals  de  la  seua  joventut,  anantsen  a 
estudiar  a  París,  ais  quaranta  anys,  y  tornant  a  la 
illa  s'  establí  en  la  ermita  de  Randa  ab  consentiment 
de  sa  muller  y  filis,  sol,  dedicat  al  estudi  y  a  la  pe- 
nitencia. Sembla  que  aleshores,  en  la  soletat,  va  ima- 
ginar y  compondré  son  famós  Art  general  pera  apen- 
dre  totes  les  ciencies,  font  y  origen  de  la  filoso'ía 
luliana.  Pera  1'  aprobació  d'  aqueix  llibre  va  visitar 
al  sant  pare  Climent  V  a  Roma,  qui  '1  va  enviar  a 
París,  pera  que  'ls  savis  de  la  Sorbona  examinessin 
la  obra,  fent  allá  relació  ab  Scoto,  y  vegent  acepta- 
da 1'  Art  general.  L:  activitat  d'  en  Lull  es  prodigiosa 
desde  aqueix  moment  en  avant.  Recorría  la  Europa, 
ensenyant,  propagant  y  escrivint  llibres  per  tot  arreu. 
Viatjava  per  la  Terra  Santa,  per  1'  Egipte,  Etiopia  y 
pél  Marroch,  ab  fins  trascendentals  y  principalment 
la  gran  creuada  contra  'ls  maometans.  Lo  meteix  es- 
crivia  en  cátala  qu'  en  lia  tí  y  en  llengua  serraina, 
sempre  ab  fecunditat  increíble.  Éssent  ja  molt  velí 
va  anar  desde  Mallorca  a  predicar  a  Tuníc  y  a  Bugía, 
ont  fou  agafat,  carregat  de  cadenes  y  tancat  en  pre- 
só, eixint  pera  morir  apedregat,  havent  recullit  el 
seu  eos,  alenant  encare,  uns  navegants  genovesos 
que  '1  portaren  a  Mallorca.  Era  '1  talent  mes  gran  y 
poderos  del  sigle  XIII;  aixís  com  1'  activitat  mes  ex- 
traordinaria y  mes  perseverant;  alentada  per  1'  amor 
a  la  difusió  del  saver  y  del  be,  empró  dominat  per  la 
fal-lera  de  la  conquesta  de  la  Terra  Santa  y  de  con- 
vertir el  mon  al  cristianisme  ab  la  predicació  y  ab  la 
torca  armada  en  últim  extrem.  Aconseguí  la  fundació 
de  colegís  de  Uengües  orientáis  pera  fer  missioners 
aptes,  a  Mallorca  primenment  (1275),  a  Roma  des- 


prés, y  a  Franca,  logrant  mes  tart  que  '1  sant  pare 
Nicolau  IV  n'  establís  d'  altres.  La  seua  producció 
escrita  és  immeiisa  y  encare  no  ben  catalogada  ni 
tota  coneguda.  Passa  de  cent  vint  títols.  Hi  ha  prosa 
y  vers;  literatura,  ciencies,  reí  ligio,  filosofía,  viatges, 
etc.  Lo  meteix  tractava  de  la  química,  del  dret  y  de 
les  matemátiques  que  de  estética  y  de  teología;  ab 
criteri  y  formes  ben  propies,  mes  influenciat  de  Mai- 
monides,  d'  Algazel,  de  Mohidin  y  altres  semites; 
essent  antiaverroista,  contrari  de  1'  alquimia  y  de  la 
astrologia  judiciaries,  preocupacions  científiques  ge- 
neralisades  en  aquell  temps.  Propendía  a  fer  una 
teodicea  racional,  empró  tendint  sempre  a  la  popula- 
risació  del  saver,  y  per  aixó  escrivia  en  llengua  na- 
tural y  feia  compendis  y  tractats  aclaratoris  de  les 
seues  produccions  mes  abstractes.  Les  seues  doctri- 
nes han  sigut  torga  discutides,  mes  han  tingut  uni- 
versitat  propia  a  Mallorca  y  han  estat  ensenyades 
oficialment  a  Roma,  a  París,  y  autorisades  pera  les 
universitats  d'  Espanya.  Els  savis  alemanys  1'  han 
tingut  molt  en  compte.  Entre  'ls  enemichs  del  lulis- 
me el  principal  ha  estat  1'  inquisidor  cátala  Eymerich 
(sigle  xiv),  qui  fins  va  fingir  una  butlla  papal  privant 
les  obres  d'  en  Lull.  D'  entre  'ls  sens  fí  de  tractats 
y  composicions  lulianes,  citarem  no  mes:  1'  Art  gene- 
ral o  major,  base  de  son  sistema;  Libre  de  Contempla- 
do, obra  mestra  del  autor;  Félix  de  les  marauellas  del 
mon,  joyell  Iiterari;  Libre  del  gentil  e  los  tres  savis 
(escrit  entre  'ls  anys  1272  y  1275);  De  primera  e  se- 
gona  intenció  (1283);  Blanquerna  (entre  1283  y  1285) 
de  qual  eos  formen  part  peces  tan  alabades  com 
U  Amich  e  V  Amat  y  altres.  En  vers  son  dignes  de 
memoria  especial:  Desconort,  Cent  noms  de  Deu,  Pro- 
uerbis,  Concili,  Pecal  d'  Adam,  etc. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Notari,  fill  de  Manacor  en  1' últim 
tere  del  sigle  XV.  Quart  net  del  mes  gran  talent  de 
Europa  en  el  sigle  XIII.  Va  ésser  el  primer  de  la  fami- 
lia que  s'  establí  a  Palma.  Pare  del  doctor  Lull  y 
Cases.  En  1'  any  1501  era  conceller  del  regne  de  Ma- 
llorca per  1'  estament  deis  mercaders.  Conreuava  la 
poesía  en  sa  llengua  natural  y  va  ésser  «escrivá»  del 
certamen  poétich  del  any  1502  fet  a  honor  del  insigne 
Ramón  Lull. 

—  (ROMEU).  Biog.  Poeta  cátala.  Conceller  en  cap 
de  Barcelona.  És  un  deis  autors  que  figuren  en  el 
Jardinet  d'  Orats  (fol.  37)  essent  d'  ell  la  composició: 
«Cobles  de  Romeu  Lull  scusantse  de  un  maldit  quere 
inculpat  contra  una  dama».  Va  morir  en  1'  any  1484. 

—  Y  CASES  (antoni).  Biog.  Savi  mallorquí  del  si- 
gle xvi,  eminent  jurisconsult,  eruditíssim  en  tota 
mena  de  coneixements  y  fort  en  les  Uengües  llatina, 
hebraica,  siriaca  y  caldaica.  Va  néíxer  a  Mallorca 
envers  1510  morint  a  Besancon  1'  any  1582.  Seté  net 
del  famosíssim  Ramón  Lull.  Va  entrar  a  la  carrera 
ecclesiástica,  obtenint  un  benefici  en  la  catedral  de 
Palma  1'  any  1533.  Recorrent  la  Europa  va  deturarse 
a  Borgonya  pera  ésser  preceptor  deis  filis  de  la  casa 
Baume.  Un  d'  ells,  arrivat  a  arquebisbe  de  Besangon, 
volguentlo  pera  conceller,  va  ferio  vicari  general. 
Per  aixó  se  creu  que  en  Lull  y  Cases  és  1'  autor  del 
Sinot  del  1571  estampat  a  Lyó  quatre  anys  després. 
És  autor  de  distintes  obres  llatines  de  filosofía,  lite- 
ratura, música,  etc.,  quina  base  no  és  ben  original, 
mes  son  sadollades  de  les  altes  qualitats  d'  aquell 
talent;  estampades  la  majoría  a  Basilea  y  a  Lyó  a 
mitjans  del  sigle  XVI. 

LULL.  Bot.  JULL  o  JUY. 

LUMAQUELA.  f.  Min.  Nom  de  diferents  carbonats 
de  cals  compostos  de  petxines,  pólips  y  altres  restes 
de  marischs  barrejats  confosament  y  formant  taques 
de  diferentes  figures  y  colors.  Lumaquela. 

LUMBAR,  adj.  Ant.  Lo  pertanyent  al  llom  y  a  les 
caderes.  Lumbar. 

LUMERA.  f.  Ant.  y 

LUMIERA.  f.  Ant.  Cos  llumínós,  brillant.  Lumbre- 
ra. ||  claraboia,  lluerna.  ||  Met.  La  persona  qu'  ab 


132 


LUQ 


LUZ 


la  seua  virtut  y  doctrina  il-lumina  a  un'  altra.  Lum- 
brera. 

LUNAMENT.  m.  Arit.  LLUNACIÓ. 
LUNTANEZA.  f.  Ant.  LLUNYARIA. 
LÚNULA,  f.   Geom.  Figura  composta  de  dos  archs 
de  cercle  que  's  divideixen  dirigint  la  concavitat  vers 
la  meteixa  banda  y  formant  una  mitja  lluna.  Lúnula. 
LUNY,  A.  adj.  LLUNY. 
LUNYÁ,  NA.  adj.  LLUNYÁ. 

LUNYADÁ,  NA.  adj.  Ant.  LLUNY,  DISTANT.  ||  Ant. 
EXTRANQER,  FORASTER. 

LUNYAR.  v.  a.  Ant.  ALLU- 
NYAR. 

LUPA.  f.  Zool.  Crustacis 
decópots  macruris  que  's 
troven  al  Mediterrani. 

LUPERCÍ.  n.  p.  Luper- 
cio. 

LUPIA  Y  BAGES  (Huch 
de).  Biog.  Relligiós  cáta- 
la. Bisbe  de  Valencia,  ele- 
git  per  el  sant  pare  arago- 
nés Benet  XIII  ais  vintivuit  de  Novembre  del  any  1398. 
Va  morir  eh  la  ciutat  del  Túria  Y  any  1427.  En  1408 
va  formar  algunes  constitucions,  havent  celebrat  Sí- 
node  episcopal  1"  any  1422.  (Vegis  Llupiá). 

LUPÍFER.  m.  Qui  a  les  testes  de  la  iglesia  roma- 
na, era  portador  del  gonfaró.  Lupífero. 
LÚPILA.  f.  Bot.  AGRELLETES. 
LUPULÍ.  m.  LLUPULÍ. 
LUPULINA.  f.  LLUPULINA. 

LUPUS,  m.  Med.  Nom  antich  de  tota  llaga  corros- 
siva.  Lupus. 

LUQUERÍA.  f.  Ter.  ibicench.  Casa  de  bojos.  Mani- 
comio. 


Lupa 


LUR.  pron.  LLUR. 

LUREA.  f.  Ant.  y 

LUREGA.  f.  Ant.  LLIBREA. 

LURÍU.  m.  Ter.  ibicench.  Diversió  y  danga.  Jaleo. 

LURT.  Ter.  arañes.  BRUT. 

LUSITÁ,  NA.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  Lusita- 
nia,  avui  Portugal.  Portugés,  lusitano. 

LUSTRE,  m.  L'  espai  de  cinch  anys.  Lustro. 

LUSTROS,  A.  adj.  LLUSTRÓS. 

LUTEOLINA.  f.  Quim.  Materia  que  s'  extreu  de  la 
gualda.  Luteolina. 

LUTERANISME.  m.  La  secta  de  Luter.  Lutera- 
nismo.  II  La  comunltat  o  eos  deis  sectaris  de  Luter. 
Luteranismo. 

LUTGARDA.  f.  Nom  propi  de  dona.  Ludgarda. 

LUTTA.  f.  Ant.  y  'ls  seus  deriváis.  LLUITA. 

LUXACIÓ.    f.  Cir.   Dislocació  d    un  os.  Luxación. 

LUX.  f.  LLUM,  CLAROR. 

LUXE.  m.  Excés,  vanitat,  superfluitat.  Lujo.  || 
Profusió,  prodigalitat.  Lujo. 

LUXÓS,  A.  adj.  Vá,  pródich,  qui  gasta  luxe.  Lu- 
joso. 

LUXOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  luxosa. 

LUXOSITAT.  f.  LUXO 

LUXURIA.  f.  Disolució,  abandono  a  les  passions, 
especialment  de  la  carn   Lujuria,  lascivia. 

LUXURIÓS,  A  adj.  Lasciu,  donat  a  la  luxuria. 
Lujurioso,  impúdico,  salaz,  libidinoso,  inconti- 
nente. 

LUXURIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  luxuria.  Impúdi- 
camente, lujuriosamente. 

LUZÁS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea,  bisb.  de 
Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora  del  riu 
Cuart  y  té  221  hab. 


9   $ 


Dic.  cat.  Retrats  (Lletres  LL  y  A\) 


•  V^ 

Wg     s- 

■^ 

/         ^ 

^r     ^"^ 

fl 

Francesch  X.  Lluch  (1818-1889) 
pág.  166 


Ramón  Llull  (1235-1315) 
pág.  131 


March  Mir  y  Capellá  (M.  en  1905) 
pág.  259 


Marian  Maspons  y  Labros 
(1840-1885)  pág.  220 


Francesch  Lluis  Morera  (1826-1886) 
pág.  293 


Mascaró  y  Capella  (M.  en  1904) 
pág.  218 


Ramón  Martí  d'  Eixalá  (N.  1808) 
pág.  214 


María  J.  Massanés  (1811-1887) 
pág.  221 


Ramón  Martí  y  Alsina  (1835-1894). 
pág.  214 


DiC.  Cat. 


Retrats  (Lletra  /A) 


Manel  Monfort 
pág   277 


Ausíes  March  (1414-1460) 
pág.  203 


G.  Ramón  de  Moneada  (sigle  xi) 
pág.  276 


J.  Oriol  Mestres  (1814-1895) 
pág  245 


M.  Milá  y  Fontanals  (1818-1884) 
pág.  252 


P.  Mata  y  Fontanet  (1811-1877) 
pág.  223 


Narcís  Monturiol  (1819-1885) 
pág.  289 


Joan  Mané  y  Flaquer  (1823-1901) 
pág.  199 


Gabriel  Maura  (1842-1907) 
pág.  227 


Mi 


LL.  Aquesta  lletra  's  produeix  tenint  la  boca  lleu- 
gerament  oberta  y  'ls  llabis  també;  la  Mengua  adheri- 
da per  la  punta  ais  maxilars  inferiors  y  per  la  part 
lateral  y  mitja  ais  maxilars  superiors  y  M  vel  del  pa- 
ladar algat.  Al  donar  sortida  al  aire  sonor  se  desprén 
la  llengua  y  resulta  el  so  articulat  //.  LL.  ||  Doble  en 
la  figura  y  sencilla  en  el  valor,  no  's  divideix  al  fí 
de  la  ratlla.  LL.  ||  La  pega  de  metall  o  fusta  pera  im- 
primir aquesta  lletra.  LL.  ||  El  conjunt  de  veus  d'  un 
diccionari  que  comencen  per  //.  LL.  ||  Punxó  de  cer 
pera  gravar  aquesta  lletra.  LL.  II  Trocet  de  cartró  o 
de  full  de  metall  ont  hi  há  retallada  aquesta  lle- 
tra. LL. 
LLA.  adv.  11.  allá,  allí. 

LLABI.  ni.  La  part  de  la  boca  que  tapa  les  dents. 
Labio.  ||  VORA,  1,  6.  ||  LLAVI. 

llabi  FES.  El  llavi  partit  o  dividit,  y  qui  li  té.  La- 
bio hendido,  partido. 

LLABI  GROS:  MORRUT,  1. 

LLEPARSE  'LS  LLABIS.   fr.  LLEPARSE'  N  ELS   BIGOTIS. 
NO  desplegar  ELS  LLABIS.  Cerrar,  sellar,  no  despe- 
gar, no  descoser  los  labios. 

LLABIA.  f.  Fam.  Parla,  facundia.  Labia. 

LL  ABIAL. 
adj.  Pertanyent 
ais  llabis.  La- 
bial. ||  Que  's 
pronuncia  ab 
els  lia  vis.  La- 
bial. 

LLABI AT, 
DA.    adj.    Bot. 
Se  diu  de  la  flor 
oberta  en  figu- 
Llabiades:  a,  flor  de  mirambsll ;  b,  flor     ra    de  llabis, 
d'  ortiga  (secció  de  la  flor);  c,  flor  de    quedant  c  1  os  a 
manta.  per  la  base.  La- 

biado. 
LLABIEJAR.  v.  a.  Mover  con  frecuencia  los  la- 
bios. 

LLABÍMETRE.  m.  Cir.   Instrument  a  tall  de  com- 
pás   de  proporció,   adaptat  ais  mánechs  del  fórceps. 
Labímetro. 

LLABOR.  ni.  LABOR. 
LLABORAR.  v.  n.  Mar.  Passar 
un  cap  per  la  rotllana  d'  una  co- 
rrióla. Laborear. 

LLABORRE.  Geog.  Poblé  del 
dist.  munp.  de  Unarre,  prov.  de 
Lleida. 

LLABRÉS  (Antoni).  Biog.  Ar- 
tista escu¡ptor  mallorquf,  natu- 
ral de  la  vila  de  Sanselles;  mort  molt  vel!,  1'  any 
1826,  al  hospital  de  Palma.  Era  deixeble  d'  en  P.  Q. 
Obrador.  Travallá  bona  quantitat  d'  imatges,  d'  en- 
tre les  que  son  dignes  de  notar:  la  Santíssima  Tri- 
nitat,   de   la  parroquia  d'  Arta;    la  Verge    del    Ro- 


Segell  de  Llaborre 


ser,  a  la  parroquia  de  Felanitx;  St.  Pere  apóstol, 
pera  1'  altar  major  de  la  iglesia  de  Buja;  el  retaule 
de  St.  Honorat,  de  la  hermita  de  Randa;  St.  Jordi,  a 
Manacor;  y  St.  Pere,  la  Verge  del  Roser  y  la  Puríssi- 
ma,  de  Sanselles. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Metge  y  escriptor  mallorquí, 
natural  de  Palma.  Mort  1'  any  1790.  Va  exercir  la 
medicina  primerament  a  Méxich  y  després  a  Madrit, 
ocupant  cárrechs  importants  de  la  facultat  desde 
1'  any  1749.  Metge  del  hospital  militar  de  Ceuta  en 
1751.  Essent  metge  de  cambra  del  comte  de  Fuen- 
Clara,  capitá  general  de  Méxich,  va  tornar  a  1'  Amé- 
rica, retornant  a  Madrit  ab  aquell  funcionari.  L'  any 
1789  s'  instalava  novament  a  Palma,  essent  prest  vis- 
president  de  la  Academia  de  Medicina.  —  El  mes  co- 
negut  des  seus  escrits  professionals  és  la  Breve  ins- 
trucción del  modo  y  medios  de  socorrer  a  los  muertos 
aparentes  que  se  llaman  asphiticos. 

LLABRÉS  DE  BAIX.  Geog.  Veinat  del  terme  muni- 
cipal de  Cassá  de  la  Selva,  prov.  de  Girona.  II  —  DE 
DALT.  Veinat  del  terme  munpal.  de  Cassá  de  la  Selva, 
prov.  de  Girona. 

LLAC-  m.  La  baga  o  floch  que  's  fá  a  una  cinta, 
veta,  corda,  etc.  Lazo.  ||  Linyol  pera  agafar  aucells, 
llanera.  Oncejera,  lazo.  ||  La  corda  de  fil  de  llautó 
ab  una  baga  escorredora  que  serveix  pera  cagar  cu- 
nills,  assegurantla  a  térra  ab  una  estaqueta.  Lazo  II 
Met.  Engany,  trampa.  Trampa,  lazo,  zancadilla.  || 
Met.  Unió,  vincle.  Lazo.  ||  adj.  Avaro.  Cuitado,  mez- 
quino. 

LLAC  DE  DARDELL  o  llanca.  La  corretja  ab  que  se 
assegurava'l  dardell  pera  llensarlo  contra  l'enemich. 
Amiento. 

LLAC  ESCORREDOR  Aquell  que 's  fa  a  un  cap  de 
corda  y  s'  hi  fa  passar  1'  altre  cap  que  hi  corre  fácil- 
ment,  poguentse  estrényer  tan  cóm  se  vulgui.  Lazo 
corredizo  ó  escorredizo. 

parar  LLACOS.  ir.  Posar  les  trampes  pera  agafar 
aucells.  Armar  lazos.  ||  Met.  Valdres  de  trampes  o 
medís  pera  enganyar.  Armar  lazo,  trampa,  zancadilla. 

PARAR  UN  LLAC.  fr.  Met.  Usar  d'  alguna  treta  o  ar- 
tifici  pera  enganyar  a  algú.  Armar  el  lazo. 

LLACA.  f.  Nom  genérich  que  propiament  és  una 
mena  de  reina  dura,  vermella,  clara,  transparenta, 
brévola,  que  vé  de  Malabar,  Bengala  y  Perú;  els  in- 
dis la  fan  d'  uns  mosquits  qu'  agafen  ab  vergelles,  y 
també  's  treu  d'  un  humor  vermell  que  deixen  a  les 
branques  de  diversos  arbres  unes  formigues  de  color 
de  foch:  també  se'n  fá  d' artificial.  Laca.  ||  Color  roig 
artificial  compost  de  cotxinilla,  brasil  y  altres  ingre- 
dients,  lo  qual  serveix  pera  tinta  d'  imprenta,  litogra- 
fía, etc.  Laca.  ||  Betúm  compost  de  seu,  o  d'  oli,  esto- 
pa, cals,  polvos  de  vídre  y  altres  ingredients  pera 
calafatejar  les  naus,  unir  les  peces  de  les  canonades, 
etc.  Zulaque. 

LLAGADA,  f.  Ter.  LLAQ,  1. 

LLACAMENT.  m.  Ant.  Cansanci,  fatiga,  defalli- 
meut.  Lasitud. 


134 


LLAC 


LLAD 


LLACAR.  v.  a.  Lligar  ab  lia?.  Enlazar. 

LLACAYO.  m.  (Vegis  LACAYO). 

LLACAYO  Y  PINTEÑO.  Biog.  Metge  y  taquígraf 
cátala  nat  envers  1800;  mort  a  Barcelona  en  1842. 
Havent  guanyat  el  títol  a  Cervera,  va  anar  a  Edim- 
burg  estudiant  'ni  ciencies  onse  anys  mes.  A  Madrit 
exercía  la  taquigrafía  a  les  Corts,  d'  ont  també  n'  era 
diputat  per  Barcelona  1'  any  que  va  morir.  Havía  si- 
guí metge  del  hospital  de  Barcelona.  Tenía  passió 
pera  propagar  la  utilitat  de  la  taquigrafía  y  en  espe- 
cial com  branca  auxiliar  de  la  medicina.  Va  publicar 
algunes  metnories  o  estudis,  un  d'  ells  relatiu  a  la 
epidemia  barcelonina  del  1821. 

LLACCINA.  f.  Quim.  Substancia  particular  que 
s'  extreu  de  la  Haca.  Laccina. 

LLACER  (Vicents).  Biog.  Esculptor  valencia,  dei- 
xeble  d'  en  Andreu.  Académich  de  mérit  de  la  de  Sant 
Caries  1'  any  1803.  Va  ésser  tine  ít  director  de  la  pro- 
pia Academia  l'any  1822,  en  mérits  de  la  restauració 
feta  a  la  parroquial  de  Penáguila.  Son  obres  d'  ell  el 
Jesús  de  Nazaret,  de  la  germandat  valenciana  de  la 
Sma.  Creu;  V  Assumpció  y  les  imatges  de  Sí.  Abdón  y 
St.  Senén,  de  Penáguila;  un  St.  Joaquim  a  la  parro- 
quial de  Alcahalí;  un  St.  Felip,  deis  agustins  de  Xá- 
tiva;  y  a  1'  Academia  de  Belles  Arts  de  Madrit  s'  ni 
guarda  un  baix  relleu  d'en  Llacer  figurant  al  reí  Don 
Ramir  el  Monjo. 

—  Y  VALDERMONT  (FRANCESCH).  Biog.  Pintor  nat 
a  Valencia  1'  any  1781;  mort  a  la  meteixa  en  1857. 
Era  deixeble  de  Camarón  y  López.  L'  any  1803  per 
dues  obres  seues  rebía  el  títol  d'  académich  de  la  de 
Sant  Caries.  Va  rebre  una  pensió  del  Consolat  del 
Comers  d'  Alacant.  Fou  director  deis  estudis  de 
pintura  a  Valencia ;  havent  estat  després  director 
general  de  la  propia  Academia,  en  qual  cárrech  va 
morir.  Son  obra  seua,  entre  altres:  el  camaril  de  la 
Verge  deis  Desamparáis;  la  capella  del  palau  arque- 
bisbal;  tres  planxes  de  coure,  ab  pintures  reliigioses, 
pera  1'  altar  portátil  de)  reí  Ferrán  VII. 

—  Y  VIANA  (bernat).  Biog.  Esculptor  valencia  del 
sigle  XIX,  fíll  y  deixeble  del  artista  Vicents.  Va  ésser 
tres  anys  pensionat  per  1'  Academia  de  St.  Caries, 
guanyant  en  1729  el  títol  d'  académich  per  un  baix 
relleu  de  la  Cacera  del  avcstrús.  V  any  1836  era  aju- 
dant  de  1'  aula  d'  esculptura.  La  mes  coneguda  de 
les  seues  imatges  és  La  oració  al  hort,  agrupament 
de  mida  natural,  fet  ab  niolt  de  sentiment. 

LLACERAR.  v.  a.  llatzerar. 
LLACH.  m.  Cavitat  fonda  y  d'  alguna  extensió  sem- 
pre  plena  d'aigua.  Lago. || Les  herbes  d'aigua  que's  fan 
al  fons  y  a  les  vores  deis  dipósits  d'  aigua.  ||  LLOT. 

LLACH  Y  SOLIVA  (Joan).  Biog.  Escriptor  gironí. 
Nat  1'  any  1816;  mort  en  1860.  Llice  ciaten  medicina 
y  cirurgía.  Catedrátich  notable.  Autor  d'  alguns  1 1  i — 
bres  de  relligió  y  moral.  Redactor  deis  periódichs 
barcelonins  La  madre  de  familia  y  Eco  de  la  frenolo- 
gía. Colabora  en  La  Antorcha,  d'  en  Cubí.  La  seua 
producció  literaria  está  publicada 
principalment  dintre'l  deseni  del  1840. 
Ademes  de  varíes  traduccions,  és  au- 
tor de  Nociones  de  química  (Girona, 
1847). 

LLACÓS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al 
llach.  Pantanoso,  lagunoso,  ü  LLO- 
TÓS,  fangos.  ||  Se  diu  d'  un  lloch  pie 
de  fanch  corromput.  Encharcado. 

LLACOVA  (Serra  de  la).  Orog.  Se- 
rra  de  la  prov.  de  Castelló,  entre  'ls 
partits  judicials  de  Morella  y  Sant 
Mateu. 

LLACRAR.  v.  a.  LACRAR. 
LLACRIMATORI.  Arqueol.   Vas  de 
térra  o  de  vidre,  trovat  a  les  antigás  sepulturas,  y 
que  se  suposava  destinat  a  contindre  les  llágrimes 
deis  parents  del  mort.  Lacrimatorio. 


Llacsó 


illacu; 


Llacrimatori 


LLACSÓ.  m.  Bol.  Herba  de  la  fam.  de  les  compos- 
tes; és  medicinal,  té  la  cama  vuida  y  cantellnda,  les 
fulles  liargues  y  niolt  retallades  y  les  flors  grogues. 
Se  menja  cru  y  amanit 
com   l'  enciam     Cerra- 
ja, camarroja,   lechu- 
guilla 

LLACSÓ  D'  ASE.  PIXA- 
LL1T.  DIENTE  DE  LEÓN. 

LLACSÓ  DE  CADERNE- 
RA.  Cerraja  tierna. 

LLACSÓ     DE    PARET. 
LLACSÓ   DE   CADtRNERA. 
LLACSÓ  MENUT.   LLAC- 
SÓ DE  PARET. 

LLACTÍ,  A.  adj.  LÁC- 
TEO. 

LLACUNA.  f.  Ant. 
LLACH,  ESTANY. 

LLACUNA  (La).  Geog. 
Vila  de  la  prov.  y  bisb. 
de  Barcelona,  part.  jud. 
d'  Igualada;  és  a  la  vora 
d'  una  riera  y  té  1,421 
hab.  ||  —  (RIERA  DE  LA). 

Hidrog.  Riera  de  la  prov.  de  Barcelona;  neix  a  tra- 
montana de  les  costes  de  Montagut;  passa  per  La 
Llacuna,    Mediona,  Sant   Quintí, 
Sant  Pere  de  Riudevitlles,  Terra- 
rfttr^\.       ssola  y  La  Vid,  y  desaigua  a  la 
i34Bfl\\      vora  del  Anoia,  entre  Monistrol   y 
j*j     ~^    J     Sant  L'orenc. 

LLACUNETA  (La).  Geog.  Aldea 
del  terme  d'  Arbós,  prov.  de  Ta- 
rragona. 

LLADERN.  m.  Bot.  BERN,  ALA- 
DERN 

LLADÍ,  NA.  adj.  Sagas,  viu,  as- 
tut.  Ladino. 

LLADÓ.  m.  Fruit  del  lladoner.  Almeza. 

LLADÓ  (Joaquim).  Biog.  Mestre  compositor  mu- 
sical, cátala.  Conreuá  el  piano.  Era  aixís  meteix  es- 
criptor professional.  Colaborava  en  les  revistes  El 
Teatro  (1859)  y  La  Luz  (1862).  L'  any  1860  va  publi- 
car a  Barcelona:  Método  analítico  para  el  estudio  del 
solfeo,  obra  molt  personal.  Existeixen  altres  obres 
del  autor.  Va  morir  a  Sarria  (Girona)  1'  any  1878. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Esculptor  mallorquí,  del  si- 
gle xix,  natural  de  Palma.  Deixeble  d'  en  Adriá 
Ferrán. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Frare  francisca  mallorquí,  natu- 
ral de  Palma.  Predicador  general  de  la  ordre  tercera 
y  visitador  guardia  deis  convents  de  Sant  Jaume  de 
Alayor  y  de  Jesús  de  Sóiler.  Autor  de  bons  escrits  de 
historia  relligiosa,  de  poesíes  mallorquines  y  artista 
pintor.  Va  morir  a  Palma  en  1818,  contant  vuitanta 
dos  anys  d'  etat. 

LLADÓ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  Figueres;  és  a  la  vora  del  riu  Manol  y  té 
1,000  hab. 

LLADONER.  m.  Bot.  Arbre  de  la  fam.  de  les  celtiá- 
cees;  té  uns  quinse  metres  d'algaria,  la  fusta  blanca, 
forta  y  corretjosa  que  serveix  pera  fer  forques,  y  '1 
fruit  petit,  rodó  y  niolt  dol?  Almez,  lodoño.  ||  — 
(COVES  DEL).  Orog.  En  el  tenue  d'  Ordal;  son  üe  poca 
importancia. 

LLADORRE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora  del 
Noguera  de  Cardús  y  té  718  hab. 

LLADÓS  Y  RIUS  (Magí).  Biog.  Enginyer  indus- 
trial cátala,  que  exercía  a  Barcelona.  Era  un  deis 
mes  antichs  d'  Espanya  en  la  especialitat.  Havía  es- 
tat regidor  y  exercit  altres  cárrechs  públichs.  Va 
fundar  y  dirigir  durant  niolts  any  El  Porvenir  de  la 


LLAD 


LLAG 


135 


Industria,  revista  professional.  Finíen  sos  díes  a 
Barcelona  a  les  derreríes  de  V  any  1886. 

LLADRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  Uadra.  Ladrador. 

LLADRAGUET.  m.  dim.  LLADREGUET. 

LLADRAMENT.  m.  LLADRIT. 

LLADRAR.  v.  n.  Fer  lladrits  o  lladruchs  el  gos. 
Ladrar.  ||  Met.  amenazar. 

QUAN  ELS  GOSSOS  LLADREN  ALGUNA  COSA  SENTEN. 
Ref.  Cuando  la  sartén  chilla,  algo  hay  en  la  villa;  cuan- 
do el  río  suena,  agua  lleva. 

COM  mes  POR  TÉ  'L  CÁ,  MES  LLADRA.  Ref.  Más  la- 
dra el  perro  cuando  ladra  de  miedo. 

LLADRAIRE.  m.  LLADRADOR. 

LLADRE.  ni.  Qui  roba.  Ladrón.  ||  Met.  La  part  del 
ble  que,  caientse  o  decantantse  al  costat  de  les  at- 
xes,  etc.,  les  derriteix  Ladrón.  ||  Entre  estampers,  la 
part  que  queda  sense  imprimir  perqué  s'  hi  interposa 
un  paper  o  un'  altra  cosa.  Ladró  i 

LLADRE  DE  BESTIAR.  m.  Qui  roba  besties.  Abigeo. 

lladre  de  Camí  RAL.  Qui  surt  a  robar  ais  viatjants 
a  les  carreteres.  Salteador. 

AVÍNDRES  CÓM  ELS  LLADRES  A  LA  FIRA.  Loe.  LLOPS 
AB  LLOPS  NO  'S  MOSSEGUEN  O  MA1  SE  MOSSEGUEN. 

DE  LLADRE  A  LLADRÓ  NO  HI  HA  UN  A  GRAN  DISTANCIÓ. 
Ref.  Denota  que  dos  tractant  lo  meteix  son  igual- 
ment  destres  y  astuts.  Entre  bobos  anda  el  juego. 

DE    LLADRE    A    LLADRÓ    QUARANTA  DÍES    DE    PERDÓ. 

Ref.  Denota  que  no  'ns  deu  causar  coudol  que  robin 
ais  lladres  o  que  a  algú  1'  escarmentin  fentli  lo  me- 
teix que  volía  fer  ais  altres.  Quien  hurta  al  ladrón 
cien  días  gana  de  perdón,  ó  ha  cien  años  de  perdón. 

DELS  LLADRES  DE  CASA  FA  DE  MOLT  MAL  GUARDAR. 
Ref.  Denota  quán  perjudicial  és  tindre  gent  dolenta 
a  casa,  perqué  fan  la  seua  sense  ésser  reparáis.  No 
hay  peor  mal  que  el  enemigo  de  casa  para  dañar. 

ENTRE  LLADRES  LA  CAPA  AL  COLL.  Ref.  Ab  que  se 
avisa  a  algú  que  se  previngui  pél  dany  que  1' amena- 
za. Abre  el  ojo  que  asan  carne;  abre  el  ojo. 

ENTRE  LLADRES  NO  S  PERT  RES.  Loe.  fam.  S'  Usa 
quan  una  cosa  que  's  creia  perduda  's  trova  a  algún 
lloch  retirat  quan  ja  ni  menys  s'  hi  pensava.  Lo  que 
no  hurtan  los  ladrones  se  encuentra  por  los  rincones. 

LA  OCASIÓ  FA  'L  LLADRE.  Ref.  La  ocasión  hace  al 
ladrón;  el  arca  abierta  el  justo  peca. 

¡EL  lladre!  interj.  Ter.  ¡Haya  picaro! ¡el  picaro! 

PER  UN  LLADRE  PERDEN  CENT  EN  UN  HOSTAL.  Ref. 
Denota  que  molts  paguen  el  mal  que  ha  fet  un  de 
sol.  Por  un  ladrón  pierden  ciento  en  un  mesón. 

LLADRE  (Cova  del).  Orog.  En  el  terme  de  la  Febró. 

LLADRECÁ.  m.  Bot.  CARABA^A. 

LLADREGADA.  f.  Conjunt  de  lladres.  Gavilla  de 
ladrones. 

LLADREGOT.  ni.  dim.  Qui  roba  ab  subtilesa.  La- 
dronzuelo, gato,  ratero,  ladroncillo,  cortabolsas. 

LLADREGUET.  m.  LLADRET. 

LLADRES  (Puig  deis).  Orog.  Puig  de  la  prov.  de 
Girona;  és  prop  del  neixement  del  Ter. 

LLADRET.  m.  dim.  Ladroncillo. 

LLADRIOLA.  f.  Guardiola.  ||  Met.  El  diner  que  se 
estalvía.  Bolsa. 

LLADRIT.  m.  La  veu  del  gos.  Ladrido,  ladra. 

LLADRÓ.  m.  Cañó  corb  pera  traure  'I  líquit  d'  al- 
gún vas  per  medí  d'  una  forta  aspirado.  Sifón.  ||  Ant. 
LLADREGUET.  ||  Forat  que  's  fa  al  costat  de  les  pre- 
ses o  en  les  acequies  per  derivar  una  par}  d'  aigua. 

LLADRÓ  Y  MALLÍ  (Ramón).  Biog.  Autor  dramá- 
tich  valencia.  Nat  a  Valencia  1'  any  1825.  Teixidor 
de  seda  molt  estudios.  Apuntador  de  teatre  y  poeta 
espontani.  Va  comentar  escrivint  drames  castellans 
en  1849  ab  éxit.  Seguint  les  petjades  d'  En  Bernat  y 
Baldoví,  fundador  del  teatre  valencia,  va  escriure 
peces  cómiques  en  llengua  nadiua,  vegent  represen- 
tar ab  molta  d'  acceptació:  Rafela  la  filanera;  El  se- 
reno á'  Alfafar;  Sentó  el  de  Meliana;  El  reliquari  de 


plata  (en  tres  actes);  Els  francesos  en  Valencia  (id); 
La  filia  del  bombero  (en  dos);  El  tltot  de  Nadal  (en 
un);  La  boba  y  el  embobat;  Una  nit  en  la  fira;  Les 
dances  de  la  Traca;  El  hort  deis  enamoráis;  La  de- 
maná  d'  una  novia.  Dintre  '1  deceni  del  1870  va  com- 
pondré un  poema  en  llengua  valenciana  titolat:  Llu- 
crecia  profanada.  A  1'  any  1879  tenía  inédites  una 
dotsena  d'  obres  teatrals,  havent'hi  estampades  una 
part  de  les  seues  produccions. 

LLADRÓ  (Cap  del).  Hidiog.  Cap  de  la  banda  de 
tramontana   de  la  costa  de  Girona. 

LLADRONERA.  f.  Arq.  Cos  que  surt  demunt  de  la 
porta  deis  castells  y  d'  algunes  cases  pera,  desde 
allí,  deixar'hi  caure  pedrés  a  plom  en  el  cas  d'  ésser 
atacades.  Ladronera.  ||  Part  de  derrera  deis  cotxes. 
Zaga.  ||  Cau  de  lladres.  Guarida  de  ladrones. 

LLADRONER1A.  f.  Condició  del  lladre. 

LLADRONET.  m.  dim.  LLADREGUET. 

LLADRONICI.  ni.  Robatori.  Latrocinio. 

LLADRONICIA.  f.  Acció  de  robar. 

LLADRÓS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Es- 
taon,  prov.  de  Lleida. 

LLADRUCH    m.  Ter.  LLADRIT. 

LLADURS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
y  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  vora  del  Cardoner  y 
té  635  hab. 

LLAFARDAR.  v.  a.  Llisar  les  parets  ab  el  morter. 

LLAFISCÓS,  A.  adj.  Ter.  LLAPigÓS. 

LLAFRANCH.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Palafru- 
gell,  prov.  de  Girona. 

LLAGA,  f.  Ferida,  úlcera.  LLaga.  ||  Met.  Mal,  ma- 
laltía  de  1'  ánima.  LLAGA.  ||  La  nafra  que  fa  '1  bast, 
sella,  etc.,  a  la  cavalcadura.  Matadura. 

LLAGA  PODRIDA.  La  que  cría  cuchs.   Gusanera. 

ESTAR  LA  LLAGA  FRESCA,  fr.  ENCARA  LA  SANCH  NE 
RAJA. 

RENOVAR  O  REFRESCAR  LA  LLAGA,  fr.  Met.  Recordar 
alguna  cosa  dolorosa.  Renovar  o  refrescar  la  llaga. 

LLAGANY.  m.  Faixa  de  núvols  que  apareix  al  cim 
de  les  montanyes.  Ceja,  cejo. 

LLAGANYA.  f.  Humor  deis  ulls  que  's  prén  ais  11a- 
grimals  y  a  les  pestanyes.  Lagaña,  légaña,  pitarra. 

HI  HA  ULLS  QUE  S'  ENAMOREN  DE  LLEGANYES.  Ref. 
Ojos  hay  que  de  légañas  se  enamoran. 

LLAGANYÓS,  A.  adj.  Qui  té  llaganyes.  Legañoso. 

LLAGAR,  v.  a.  Fer  llagues.  LLagar.  ||  Nafrar  la 
sella  o  bast  a  la  cavalcadura.  Matar. 

LLAGARDAIX.  m.  Lagarto. 

LLAGART.  m.  Llagardaix. 

LLAGARTERA.  f.  Cau  de  Uagarts. 

LLAGASTA.  f.  Entom.  Insecte  de  sis  potes  y  sense 
ales  que  s'  agafa  fortament  a  la  pell  deis  animáis. 
Garrapata,  caparra. 

AGARRARSE  GOM  UNA  LLAGASTA.  fr.  Arrimarse  a  al- 
gú ab  pesadesa  molestantlo.  Pegarse  como  ladilla. 

LLAGAS- 
TES,  f.  pl. 
Bot.  FLORA- 
VIA,  1. 

LLAGAT, 
DA.  p.  p.  Lla- 
gado. 

LLAGONA 
(La).  Geog. 
Poblé  del  de- 
part.  deis  Pi- 
rineus  orien- 
táis, bisb.  de 

Perpinyá,  cantó  de  Montlluís;  és  a  la  vora  del  riu 
Tet  y  té  376  habitants. 

LLAGOST,  A.  f.  Entom.  Insecte  molt  perjudicial 
ais  sembrats,  que  vola  y  salta  apoiantse  ab  les  po- 


f 


J 


Llagosta 


136 


LLAG 


LLAH 


tes  de  derrera.  Langosta.  ||  Ictiol.  Peix  en  forma  de 
cranch  de  50  a  60  centinietres  de  llargaria,  el  eos 
ovalat  y  la  qüa  molt  llarga  y  ampia,  la  part  ante- 

riordelaclos- 
ca  guarnida 
depúesydues 
antenes  molt 
Margues  a  la 
part  anterior 
del  cap.  Se  té 
per  menjar 
sá  y  delicat. 
Langosta.  || 
Dit  del  que 
ell  meteix  se 
convida.  Pe- 
gote. 

LLAGOS- 
TADA.f.Con- 
junt  de  Ma- 
gostes. Re- 
unión de  lan- 
gostas. 

LLAGOS- 
TER,   A.    s. 
Qui  pesca  Ma- 
gostes.  Lía- 
la pesca  de  la 


Llagosta  de  mar 


fa 


Segell 
de  L!agostera 


gostero.    ||   El   barco  en    que 
Magosta.  Llagostero. 

LL  AGOSTERA  Y  SAL  A  (Francesch).  Biog.  Metge, 
escriptor  y  folklorista.  Nat  a  Barcelona  1  any  1831; 
mort  en  la  meteixa  en  1885.  Autor  d'  estudis  médichs, 
biografíes  y  en  particular  d'  una  colecció  folklórica 
titolada  Aforística  catalana  (Barcelona,  1883),  com- 
posta ab  molta  solta.  Havía  guanyat  premis  en  cer- 
támens  catalans  (a  Figueres,  Gracia,  Sans,  Reus),  y 
ocupat  cárrechs  principáis  en  la 
Academia  de  Medicina  y  Cirurgía 
de  Barcelona. 

LLAGOSTERA.  Geog.  Vila  de 
la  provincia,  bisb.  y  part.  jud.  de 
Girona;  és  estació  del  F.-C.  de  la 
capital  a  Sant  Feliu  de  Guíxols  y 
té  4,148  hab. 

LLAGOSTÍ.  m.  dim.  Entom.  De 
Magosta,  insecte.  Lagostilla,  sal- 
tamatas,  saltón,  saltapericos, 
langostino,  saltamontes.  II  Prov. 
And.:  Langostilla  ||  Ictiol.  Crustaci  mes  petit  que 
la  Magosta.  Langostín,  langostino,  lagostín,  lagos- 
tino,  camarón,  gámbaro.  |]  Entom.  Mena  de  Magosta 
grossa,  verda  y  que  no  causa  dany.  Langostón. 

LLAGR1MA.  f.  La  gota  d'  humor  que  flueix  de  l'ull. 
Lágrima.  ||  Met.  Petita  porció  de  qualsevol  líquit. 
Lágrima.  ||  La  gota  d'  humor  que  destilen  les  parres 
y  altres  arbres  y  plantes.  Lágrima. 

LLÁORIMA  D'  HOLANDA.  Porció  de  cristal!  glassat  a 
P  aigua  ab  cap  rodó  que  trencant  la  punta  's  desfá 
en  pols.  Lágrima  de  Holanda,  de  Balavia. 

llágrimes  DE  COCODRILL.  Les  fingides.  Lágrimas 
de  cocodrilo  ó  fingidas;  en  cojera  de  perro  y  lágrimas 
de  mujer,  no  hay  que  creer. 

caure  les  llágrimes.  fr.  Saltar  deis  ulls  del  qui 
plora.  Saltarle,  saltársele  las  lágrimas. 

caure  les  llágrimes  cara  avall.  fr.  Correr  las 
lágrimas. 

contindre  LES  llAgrimes.  fr.  Abstíndre's  de  plo- 
rar. Contener  las  lágrimas. 

derramar  llAgrimes.  ir.  Plorar  de  modo  que  les 
llágrimes  caiguin  cara  avall.  Derramar,  echar  lá- 
grimas. 

desferse  O  fondre's  en  llágrimes.  fr.  Plorar  co- 
piosa y  amargament.  Deshacerse  en  lágrimas. 

LO  QUE  NO  'S  PAGA  EN  LLÁGRIMES,  SE  PAGA  EN  SOS- 
PIRS  Expr.  fam.  LO  QUE  .NO  'S  PAGA  AB  DINERS,  SE 
PAGA  AB  D1NADES. 


PLORAR  LLAGRIMES  DE  SANCH.  fr.  Met.  Sentir  moit  al- 
guna cosa.  Llorar  lágrimas  de  sangre,  ó  á  lágrima  viva. 

LLAGRIMAfA.  f.  aum.  Lagrimón. 

LLAGRIMAL.  m.  L'  ángul  de  P  ull  envers  del  naq. 
Lagrimal.  ||  adj.  Lo  que  pertany  a  les  llágrimes.  La- 
crimal. ||  Os  molt  prini,  aixafat  y  de  figura  irregular, 
que  ocupa  1'  ángul  gran  o  nagal  de  1'  ull.  Angular. 

LLAGRIMATORI,  A.  adj.  Vegis  LLACRimatori. 

LLAGRIMEJANT.  p.  a.  Derramant  llágrimes.  Ver- 
tiendo lágrimas. 

LLAGRIMEJAR.  v.  n.  Derramar  llágrimes.  Lagrimar 

LLÁGRIMES  D'  ASE.  Bot.  ESPUNYIDELLA. 

LLAGRIMETA.  f.  dim.  de  Mágrima.  Lagrimilla, 
lagrimita. 

LLAGR1MÓS,  A.  adj.  Abundant  en  llágrimes.  La- 
grimoso, bañado  en  lágrimas.  ||  Lamentable,  que  fa 
plorar.   Lagrimoso,  lagrimable.  |i  S'  aplica  ais  ar- 
bres o  plantes  que   destilen  llágri- 
mes.   Lagrimoso.   ||  S'  aplica   ais 
ulls  tendres  y  humits  per  vici   de 
la  naturaleza  o  per  estar  próxims 
a  plorar  o  per  haver  plorat.  Lagri- 
moso. 

LLAGRIMOSAMENT.  adv.  m.  Ab 
llágrimes.  Lamentablemente,  llo- 
rosamente, con  lágrimas. 

LLAGUETA   f.  dim.  Llaguica. 

LLAGUNA.  f.  LLACH,  ESTANY. 

LLAGUNES  (Les).  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal. 
de  Soriguera,  prov.  de  Lleida. 

LLAGUT.  m.  ler.  LLAHUT. 

LLAHOR.  f.  Ant.  ALABANCA. 

LLAHUT.  m.  Ant.  Embarcado  de  vela  llatina  sense 
coberta  ni  corredors.  Ter.  Blanes.  Barca  de   pese?. 


Segell  de 
Les  Llagunes 


Fi0.  2' 


Llahct:  Fig.  1.a  — o,  filareis;  b,  prober;  e,  arborant;  d,  ca- 
nal: e,  poper:  /,  sanó:  g,  barretes  del  sanó;  h,  tálem:  i, 
curradors:/,  metge;  te,  panola. 

ríe  2.a—  a,  cuyunets   (adornos);  6,  bu  güera:  c,  maca- 

•  rrons.  d,  falques. 

Laúd,  barca   ||  Embarcado  de  riu,  ab  coberta;  n'  h¡ 
ha  de  mes  de  dues  centes  cárregues.  Laúd,  barca.  II 


Llahut:  a.  estimanera  o  costella:  1,  medie  o  reforca; 
b,  arborant;  l,  empunyadura;  2,  clau:  c.  cameta;  d,  vigota. 

Mes  que  pera  transport,  el  llahut  s'  utilisa  pera  la 
pesca,  empleantse  també  a  la  navegació  de  cabotat- 
ge.  ||  Instrument  musich  de  cordes  que  's  toca  punte- 


LLAM 


LLAM 


137 


jant;  la  part  inferior  es  cóncava,  composta  de  moltes 
fustetes  com  costelles    Laúd,  cítara. 
LLAMA,  f.  Roba  de  seda  y  or  o  plata  en  la  que 


Lláhut  de  quatre  cordes 
sencilles  (=igle  xv) 


Llahut 

dits  metalls  no  passen  al  revés.  Restaño,  lama.  II 

Zoo!.  Quadrúpet  del  genre  del  camell,  ab  els  dits  se- 
parats  y  la  esquena  llisa, 
del  tamany  del  cerf  y  de 
peí  aspre  y  castany.  Lla- 
ma. 

en  LLAMA.  Loe.  adv. 
Mar.  Una  de  les  dues  ma- 
neres  de  pendre  ricos  ais 
falutxes.  En  llama. 

LLAMBERT.  n.  p.  Lam- 
berto. 

LLAMBÍAS  (Antonl). 
Biog.  Home  de  liéis,  mate- 
mátich  notable  y  entes  en 
química.  Nat  a  Maó  1'  any 
1793;  mort  en  la  meteixa 
ciutat  en  1854.  La  seua 
fama  de  advocat  va  passar 

a  Franca  y  ais  Estats  Units  ab  motiu  d'  haver  lliu- 

rat  de  la  pena  de  mort  a  uns  mariners  nort-ameri- 

cans  que  varen  assessi- 

nar   a    un    oficial    de  la 

marina    francesa;   quina 

defensa  va  ésser  tradui- 

da  al  francés  y  al  inglés 

en    els   paíssos   respec- 

tius.  Se  distinga  igual- 

ment  en  el  conrreu  de  les 

ciencies,   havent   inven- 

tat  alguns  instruments  y 

ajudat   al    avens    de    la 

electricitat  entre 'ls  anys 

1835  y  1840,  ab  la  seua 

Mcmoire  sur  V  aimanta- 

tion  par  V  éléctricité  ordi- 

naire,  avec  deux  conduc- 

teurs  á  branches,  enviada 

al  Institut  de  Frailía,  qui 

va  aceptar  1'  existencia 

de  dues  corrents.  Es  el 

fundador  de  la  primera  fábrica  de  cinient  roma  ha- 

guda  en  Espanya,  establerta  en  el  poblé  de  Ferre- 

rías;  publicantne  una  Memoria  en  Maó  1' any  1838. 

També  va  modificarla  «pila»  inventantne  una  de  dos 

líquits  ab  dos   diafragmes  (1852),  manuable  com  les 

altres  de  un  sol  y  seuse  diafragmas;  qual  aparell  va 

presentar  a  I'  Academia  de  Ciencies  de  Madrit,  ab 

éxit.  És  autor  d'  una   defensa  deis  drets  de  Maó  a 

teñir  bisbei 

LLAMBILLES.   Geog.   Poblé  de  la  prov.,  bisb.   y 

DIC.  CAÍ.  —  V.   II.— 18. 


Llahut  de  quatre  cordes 
dobles  (sigle  xv) 


part.  jud.  de  Girona;  és  a  la  carretera  de  la  capital 
a  Sant  Feliu  de  Guixols  y  té  443  hab. 

LLAMBORDA.  f.  Llosa  quadrilonga  pera  lligar  els 
empedrats.  Adoquín,  slllarejo,  losa  de  expresión. 
||  Filada  de  distancia  en  distancia  que  hi  ha  ais  rechs 
pera  que  serveixi  de  senyal  ais  que  'ls  han  d'  escu- 
rar. Venora. 

llamborda  DE  REGUERO.  La  qu'  está  alternada  ab 
les  demés  del  paviment  y  un  poch  inclinada  travessa 
pél  mitg  del  carrer.  Sillar. 

LLAMBRECH.  m.  Fam.  MIRADA. 

LLAMBREGADA.  f.  Mirada  viva  y  rápida,  fogosa, 
encesa,  intencionada.  Mirada. 

LLAMBREGAR.  v.  a.  Mirar  ab  atenció  y  curiosl- 
tat  fins  ont  airiva  la  vista.  Deshollinar. 

LLAMBROCHS.  m.  pl.  Fam.  LLABRÍ. 

LLAMBRUSCA.  f.  Bot.  Parra  borda.  Labrusca, 
parriza,  parrón. 

LLAMENTADORA.  f.  PLORACOSSOS. 

LLAMENTAR.  v.  a.  LAMENTAR. 

LLAMINER,  A.  adj.  LLÉPOL. 

LLAMINERA.  f.  L'  abella  solta  que  s'  avanca  a 
les  demés  al  olor  de  la  pastura  que  li  agrada.  Lami- 
nera. 

LLAMP.  m.  Exhalado  crassa,  nitrosa  y  sulfúrica 
que  s'  encén  al  encontré  y  agitació  deis  núvols,  y 
que  desprenentse  ab  violencia  fa  un  gran  soroll  y 
causa  a  la  térra  efectes  extraordinaris.  Rayo.  ||  Met. 
Qualsevulla  cosa  que  té  gran  forga  o  eficacia  en  la 
seua  acció.  Rayo.  11  Qui  és  molt  viu  y  prompte  de 
ingeni,  y  s'  extén  a  qui  en  altres  accions  té  prompti- 
tut  y  lleugeresa.  Rayo.  ||  La  persona  que  camina 
sempre  ab  molta  pressa  y  dilligencia.  Tragaleguas. 

CAURE,  FERIR  O  TOCAR  EL  LLAMP  A  ALGÚN  PARAT- 
GE.  fr.  Exercir  el  llamp  la  seua  violencia  contra  al- 
gún obgecte  terrestre.  Dar  el  rayo  en  algún  paraje. 

GENT  DEL  CAMP,  GENT  DEL  LLAMP.  Se  diu  deis  ha- 
bitants  del  Camp  de  Tarragona  per  son  carácter 
quelcom  indómit. 

llencar  el  LLAMP.  fr.  Despedirlo  'ls  núvols.  Arro- 
jar, vibrar  el  rayo. 

I  mal  LLAMP  te  MATI 1  Imprecació.  ¡Mal  año!  ¡mal 
rayo  te  parta ! 

LLAMP  (Camp  del).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  SO. 
de  1'  illa  de  Mallorca,  Balears. 

LLAMPANT.  adj.  Lluent,  resplandent,  rich,  pulit, 
brillan t .  Brillante,  flamante. 

LLAMPANYA.  f.  FIL  D'  EMPALOMAR. 

LLAMPAR.  v.  n.  Ter.  LLAMPEGAR.  ||  Ter.  Camp  de 
Tarragona.  Menjarse  'ls  primers  grans  madurs  deis 
ra'íms,  un  ací  altre  allá. 

LLAMPARÓ.  m.  Cordill  qu'  empleen  els  nois  pera 
fer  bailar  la  baldufa.  Cordel,  cordelejo,  cordón. 

LLAMPARSE.  v.  r.  Lesiarse.  Malearse. 

LLAMPAT,  DA.  p.  p.  Maleado. 

LLAMPAYES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Saus,  prov.  de  Girona. 

LLAMPECA.  f.  LLAMPERA. 

LLAMPECH.  m.  Meteor  igni  que  precedeix  al  tro. 
Relámpago.  ||  Met.  LLAMP. 

LLAMPEGADERA.  f.  Seguit  de  llamps.  Relam- 
pagueo. 

LLAMPEGAR.  v.  a.  Fer  llampechs.  Relampaguear. 

LLAMPEGUEIG.  m.  Un  seguit  llampegar.  Relam- 
pagueo. 

LLAMPERA.  f.  CORDILL. 

LLAMPÍ.  adj.  Lampiño. 

LLAMPICH.  in.  Ter.  LLAMPECH. 

LLAMPILLAS  Y  CERDA  (Francesch  X.).  Biog. 
Escriptor  y  jesuíta  de  renoni.  Nat  a  Mataró  1'  any  1731; 
mort  a  Sexti   (Genova)  1'  any  1810.  Catedrátich  de 


133 


LLAN 


LLAN 


Llamprea 


retórica  y  filosofía  a  Barcelona.  Va  distingirse  per 
ses  poesíes  a  l'  arrivada  de  Caries  III.  Emigrat  a  Ita- 
lia a  la  expulsió  deis  jesuites  (1767)  va  re-idir  a  Fe- 
rrara y  a  Genova,  exercint  també  la  ensenyanqi.  Va 
escriure  molt  be  en  italiá  igualment  com  abans  en  la 
Mengua  castellana.  La  seua  obra  capital  és:  Saggio 
storico  apologético  dclla  letteratura  spagnóla  contra  le 
pregiudicate  opinioni  di  alcuni  moderne  scretori  i'a- 
liani;  (sis  vol.  8.°  Geneva,  1778-1781);  obra  excelen- 
ta,  enipió  apassionada,   que  's  va  tiaduir  al  castellá 

(1789)  aixe- 
cant  in  o  1 1  a 
polsaguera,  a 
causa  de  les 
impugnacions 
d'enTirabos- 
chi  y  en  Bet- 
tinelli  contra 
qui  anava  en 
Llampillas. 

LLAMPIR. 
v.n.Ter.  LLAM- 
PEGAR. 
LLAMPREA. 
f.  Ictiol.  Peix 
d'  un  metre  a 
un  metre  vint 
cent,  de  liaren  y  dos  forats  al  cap  pera  despedir  l'ai- 
gua  que  s'empassa  quan  respira  per  set  forats  que  té 
en  fila  al  principi  del  llom:  n'  h¡  ha  de  mar  y  de  riu. 
Lamprea. 

LLAMPRERETA.  f.  dim.  Lamprehuela,  lam- 
preílla. 

LLAMPREGA.  Ictiol.  LLAMPREA. 
LLAMPRERÓ.  m.  Ictiol.   Peix  pet  t  de  riu,  que  té 
la  boca  acavada  en  punta  y  un  respirador  al  cap. 
Lamprehuela. 

LLAMPRESAR.  v.  a.  Guisar  alguna  vianda,  fre- 
glntla  primer  y  coentla  després  en  vi  o  aigua  ab  su- 
cre o  niel  y  especies.  Lamprear. 
LLAMPUA.  f.  y 

LLAMPUGA.  f.  Ictiol.  Peix  d'  un  metre  a  un  metre 
vint  de  1  la  i  ch:  dins  de  1'  aigua  sembla  daurat,  y  fora 
d'  ella  té  '1  llom  vert  ab  clapes  de  color  de  taronja 
y  '1  ventre  platejat,  una  aleta  del  llom  desde  '1  mitg 
del  cap  fins  a  la  qua  es  groga  ab  una  ratlla  blava  a 
la  base;  la  de  la  qua  es  verda  y  les  altres  completa- 
ment  grogue;.  Lampuga,  antía.  ||  LLAMPREA. 

LLAMPUGAR.  v.  a.  Despedir  un  eos  espumes  o 
petits  raig  de  claror.  Sol  dirse  de  la  vista  al  rebre 
algún  dany. 

LLAMPURNEJAR.  v.  a.  LLAMPUGAR. 
jLLAMPUS!  interj.  De  sorpresa  o  admirado.  jFue- 
go,  chispas! 

LLANA,  f.  El  peí  o  vello  de  les  ovelles  y  moltons. 
Lana.  ||  El  peí  semblant  al  de  la  ovella,  com:  el  del 
gos  d'  aigu.i.  Lana.  ||  Planxa  de  ferro  ab  un'  ansa  de 
que  usen  els  mestres  de  cases  pera  extendre  '1  guix 
y  allisar  la  paret.  Plana,  llana.  ||  El  borrisol  que  's 
fa  sota  de  les  caixes,  telers,  etc.  Tamo.  ||  El  teixit  de 
llana  y  '1  vestit  que  d'  ell  se  fa.  Lana.  ||  Met.  igno- 
rancia, tontería. 

llana  bruta.  La  sense  rentar.  Lana  sacia  ó  en 
puerco. 

llana  crua.  La  qu'  está  neta  pero  no  filada.  Lana 
cruda,  en  cerro. 

LLANA  DE  PORCELL:  TONEDÍS. 

LLANA  neta.  Met.   Lo  que  's  dona  o  cobra  sense 

travall,  carreen,  pensió,  etc.  Limpio  de  polvo  y  paja. 

llana  SUARDA.  La  que  's  fa  anapada  a   a.  pell. 

ANAR  PER  LLANA  Y  TORNAR  ESQUILAT.    Ref.    Denota 

haver  perdut  ont  se  pensava   guanyar.  Ir  por  lana  y 

volver  trasquilado. 

cardar  la  llana,  fr.  Donarli  la  derrera  carda. 
Emprimar. 


CARDAR  LA  LLANA  A  ALGÚ.  fr.  Met.  DONAR  UNA  CAR- 
DA. ||  Guanyarli  alguna  quantitat  considerable  al 
joch.  Cardarle  la  lana. 

cardar  LES  llanes  O  PANYOS.  fr.  Frisarlos  o  treu- 
re'ls  el  peí  suaument  ab  el  cardot.   Cardar,  cardizar. 

LA  LLANA  NEGRA  NO  ADMET  TINT.  Expr.  fam.  Ab 
que  s'  explica  lo  difícil  qu'  es  corretgir  o  millorar  el 
mal  geni  o  natural,  o  excusar  o  dissimular  les  ac- 
cions  lletges  o  dolentes.  Sobre  negro  no  hay  tintura. 

ELS  UNS  SE  N  PORTEN  LA  FAMA  Y  'LS 
ALTRES    CARDEN    LA    LLANA.    Ref.   Ab    que  ^?k 

se    denota   que    moltes   vegades   se    cul-        §¿Í&Í 
pa  al  innocent  y  s'  excusa  a  qui   té  culpa.        fe¿ 
Unos  tienen  la  fama  y  otros  cardan  la  lana. 
||  S'  indica    també    qu'  alguns    logren    la 
utilitat  del  travall  deis  altres.  Uno  levan- 
ta la  caza  y  otro  la  mata. 

BARREJAR  LA  LLANA  BONA  AB  LA  DO- 
LENTA,  fr.  Conchabar. 

TINDRE  MOLTA  LLANA  AL  CLATELL.  fr. 
Met.  Ésser  molt  tonto.  Tener  mucha  carne 
en  las  cejas. 

TREU.<E  LA  LLANA  O  LES  ARRUGUES  DEL 
Clatell.  fr.  Met.  Instruir,  fer  perdre  la 
rudesa.  Desasnar,  aguzar,  despabilar. 

LLANADA.  Ter.  Blanes.  Serveix  pera  Llanada 
posar  quitrá  a  les  barques. 

LLANARS.  Geog.  Vila  de  la  valí  de  Marlés,  prov. 
de  Barcelona,  partit  judicial  de 
Berga. 

LLANAS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud. 
de  Puigcerdá;  és  a  la  vora  del  Ter 
y  té  793  hab. 

LLANCA,  f.  Arma  ofensiva  com- 
posta d'  un  pal  ab  una  punxa  de 
cer  al  cap,   regularment   a    modo 
Se gell  de  Llanas     de  ganiveta.   Lanza.  ||  Parlant  de 
cotxes,  galeres,  dilligencies,  etc., 
la   barra    que   va    entre  mitg   de   les    cavalcadures 
pera  governarles. 
Tronco,  lanza.  ¡| 
Servei   en  diner 
que  pagava  al  rei 
la  noblega  d'  Es- 
panya.  Lanzas. 

CALARLA  LLAN- 
CA, fr.  Met.  Ca- 
lar, enristrar  la 
lanza,  pica,  etc. 

CORRER  LA  LLANCA,  fr.  Ant.  Justar.  Justar,  correr 
lanzas. 

LLANCA  (Tuc  de  la).  Orog.  Montanya  propera  a 
Salardú  (2,650  m.). 

LLANCADA.  f.  Cop  de  llanca.  Lanzada. 

LLANCADORA.  Vegis  LLENCADORA. 

LLANCASSA.  f.  Llanca  grossa  ab  una  punxa  al 
capdevall.  Lanzón. 

LLANCEJADOR.  s.  Qui  fereix  ab  llanca.  Lancea- 
dor,  alanceador. 

LLANCEJAR.  y.  n.  Ant. 
CORRER  LA  LLANCA.  |¡LLAN- 
CEJAR.  ||  Ferir  ab  llanca. 
Alancear. 

LLANCEOLAT,  DA. 
adj.  Que  té  la  figura  de 
un  ferro  de  llanca.  Lan- 
ceolado. 

LLANCER.  m.  Soldat 
que's  serveix  de  la  llan;a 
pera  combatre.  Lancero. 
||  Fabricant  de  llances. 

LLANCER  A.  f.  L'  armer  o  la  perxa  ont  s'  hi  posen 
les  llances.  També  's  diu:  perxa  de  llances.  Lancera. 


Llanca  de  dilligencia:  A,  casquillu; 
B,  secaders;  C,  llanca 


Branquilló  de  fulles 
llanceolades 


LLAN 


LLAN 


139 


LLANCETA.  f.  Cir.  Instrument  incisiu  d'  acer  mol t 
fí  que  s'  usa  pera  sangnar.  Lanceta,  sangradera.  || 
di m .  Lanzucla,  lancilla. 

LLANCETADA.  f.  Acció  de  fer  una  incisió  ab  la 
llanceta.  Lancetada.  ||La  incisió  meteixa.  Lancetada. 

LLANDA,  f.  Llauna,  cércol  de  roda  de  carro. 

LLANDEROL.  ni.  PARPALLOLA. 

LLANER,  A.  adj.  Que  porta  llana.  Lo  referent  a 
la  llana. 

LLANERA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  LleUa,  bisb. 
y  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  vora  del  riuet  del 
seu  nom  y  té  387  liab.  ||  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Xátiva,  és  a  la  vora  del  riu 
Montesa  y  té  88J  liab.  ||  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de 
Lleida.  Neix  al  tenue  de  Llovera,  part.  jud.  de  Sol- 
sona,  passa  per  Llanera,  Vallíoro>a  y  Fontanet  y 
desaigua  al  riu  Llobregós,  prop  de  Tora. 

LLANERAS  (Antoni).  Biog.  Capellá  y  polítich  ma- 
llorquí.  Nat  a  Palma;  mort  a  la  meteixa  1'  any  1835. 
Deixeble  del  dominich  Miguel  Más,  molt  disting.it  ja, 
quan  estudiava.  L'  any  1798  entrava  de  rector  a  Sant 
Nicolau  de  Palma.  Era  ti  de  tráete,  molt  erudit  y  ze- 
lós  de  complir  sos  devers.  Tenía  fama  de  bon  predi- 
cador. L' any  181 0  va  ésser  diputat  per  Mallorca  a 
les  Coris  de  1'  illa  de  St.  Ferrán  y  de  Cádic,  ont  va 
sostindre  la  inniun  tat  ecclesiástica,  declarautse  ferm 
parti.'ari  de  la  Inquisició  y  eneniich  acérrim  de  la  Ui- 
vertat  d'  imprempta.  Peí  tot  lo  qual  va  obtindre  éxits 
populars  al  retornar  a  Palma  (1813)  y  al  caure  la 
Constitució  (1814).  Per  sos  niérits  políticlis  va  heure 
una  canongía  (1815).  Va  escriure  bastant  de  política. 

LLANERÍA.  f.  El  travall  de  la  llana  en  les  seues 
diverses  operacons  y  'ls  genres  que  d'  ella  's  fan. 
Lanaje.  ||  El  lloch  ont  s'  hi  ven  o  s'  h¡  guarda  llana. 
Lanería. 

LLANES  (Pau  de).  Biog.  Marinen  Natural  de  Maó; 
mort  l'any  1851.  Va  comengar  entrant  de  suarda  ma- 
rina a  la  armada  inglesa  (1809),  aliada  d'Espanya  en 
contra  del  invasor  francés,  fent  campanyes  ab  el  ta- 
mos almirall  Collingvood,  essent  ferit  dues  vegades. 
L'  any  1819  rebía  '1  grau  d'  alférez  de  fragata  a  Es- 
panya.  L'  any  1823  va  distingirse  a  Puerto-Cabello, 
fent  aixecar  el  bloqtieig  de  la  esquadreta  colombia- 
na, apoderantse  de  dues  corbetes.  Lluí  també  a  la 
llacuna  de  Maracaibo  poch  després,  lo  meteix  que  al 
canal  vell  de  la  Martinica  (1824).  Retornat  a  la  pe- 
nínsula, 1'  any  1825  manava  'ls  guardacostes  de  Ca- 
talunya, perseguint  el  frau  ab  zel  digne  d'  imitació. 
En  1832  nianava  '1  bergantí  de  guerra  «Jacinta»,  vi- 
gilant  les  costes  catalanes,  balears  y  valencianes,  a 
fí  de  privar  el  desembarch  d'  armes  y  elements  de 
guerra  qu'  esperaven  els  carlins.  Després  d'  alguns 
cambis,  va  manar  una  divisió  naval  envers  la  repú- 
blica de  Santo  Domingo  pera  exigir  satisfaccions 
(1846)  y  posar  la  nostra  marina  mercant  a  cobert 
deis  vaixells  dominicans  y  haitians,  havent  pujat  a 
brigader  per  aqueix  servei.  Tenía  guanyades  bastan- 
tes condecoracions,  per  sos  niérits. 

LLANGARDAIX.  m.  Zoo!.  Animal  de  color  blandí 
per  sota,  y  bigarrat  de  vert,  groch  y  blau  per  sobre; 
té  '1  cap  ovalat  y  sense  orelles,  ab  quatre  potes,  qüa 
punxaguda  y  pell  aspra.  Lagarto.  ||  Ictiol.  Peix  de 
mar  se  nblant  al  llangardaix  de  térra  pero  sense  po- 
tes. Lagarto. 

LLANGON1SSA.  f.  Budell  pie  de  carn  sense  coure 
y  fet  assecar  a  una  temperatura  molt  baixa.  Longa- 
niza. 

LLANGONISSA  DE  vich.  Salchichón. 

LLANGOST,  A.  f.  LLAGOST,  A. 

LLANGUIT,  DA.  adj    Flach,  groch.  Lánguido. 

LLANGUIDAMENT.  adv.  m.  Lánguidamente. 

LLANGUIMENT.  ni.  aflaquiment. 

LLANGU1DEIXER.  v.  n.  Languidecer. 

LLANILLA.  f.  Roba  fina  de  liana    Lanilla. 


Segell  de  Llansá 


LLANOS,  A.  adj.  llanut. 

LLANOSITAT.  f.  Borrissol  que  teñen  les  tulles  de 
algunes  plantes.  Lanosidad.  ||  Qualitat  de  lo  llanos. 
Lanosidad. 

LLANS.  m.  Ant.  Cas,  succés  repentí  o  extraordi- 
nari.    Lance.  ||  Ant.    sagkta.  ||  AnU  LLENCAMENT.  || 

ÍMPETU,  EMBESTIDA,  ESCÜMESA. 

LLANSA  (Conrat  de).  Biog.  Mariner  cátala  de  re- 
nom  y  diplomátich  de  qualitat.  Vivía  entre  la  segona 
meitat  del  sigle  XIII  y  el  primer  ters  del  XIV.  Era  ca- 
sat  ab  una  germana  del  fainos  almirall  Roger  de  Llú- 
ria.  Va  ben  servir  al  Estat  catalá-aragoués.  El  rei 
Pere  II  el  Gran  confiava  tant  en  ell  que,  ademes  de 
haverlo  enviat  d'  embaixador  a  Portugal,  vaendúrsel 
a  1'  atrevida  empresa  d'  anar  a  Burdcus  a  desafiar  al 
duch  d'  Anjou.  N'  Alfons  II  el  Lliberal  va  enviarlo  de 
embaixador  a  Inglaterra.  Era  ben  considerat  pél  rei 
Jaume  II  el  Just.  Tenía  guanyada  bona  fama  per  la 
sort  de  ses  empreses  per  mar,  vencedor  deis  pírates 
alaibs  en  distintes  ocasíons.  L'  any  1277  comandava 
1'  estol  de  naus  enviades  contra  de  Túnis,  quina  ciu- 
tat  va  rendir,  guanyant  també  la  batalla  de  Alabiba. 
L'  any  1315,  en  combinació  ab  en  Ramón  Muntaner, 
militar  y  cronista,  se  'n  va  anar  ab  vint  galeres  a 
combatre  'ls  serraíns  de  1'  illa  de  Querques,  derro- 
tant  les  forces  capitanejades  per 
Alef,  molt  majors  que  les  cati- 
lanes;  tornantsen  victoriós  a  Sici- 
lia, portant  els  presoners  a  mils. 

LLANSA  DE  CRISTO.  Bot.  Me- 
na de  falguera.  Lengua  de  ser- 
piente. 

LLANSÁ.   Geog.  Víla  de  la  pro- 
vincia  y  bisbat  de  Girona,  partit 
jud.   de  Figueres;    és    a    la    costa 
N  E.  de  la  provincia,   té  estació  de   F.-C.  y    1,882 
habitan  ts. 

LLANSADA  (Puig).  Grog.  Puig  de  la  serra  de 
Cadí,  entre  les  provincies  de  Girona  y  Barcelona;  té 
2,408  metres  d'  altitut. 

LLANSÓ  (Jaume).  Biog.  Naturalista  y  metge.  Nat 
a  Girona  1'  any  1806;  mort  en  1862.  Metge  militar 
del  exércit  durant  la  guerra  deis  set  anys.  Metge  a 
Figueres  y  després  catedrátich  de  botánica  aplicada 
y  mestre  de  la  Escola  industrial  de  Barcelona.  Direc- 
tor del  periódich  El  Cultivador  (Barcelona,  1848-51). 
Va  anar  al  Congrés  de  agricultura,  tingut  a  Madrit, 
delegat  per  la  Junta  de  Comers.  Autor  de  bous  escrits 
de  divulgació  de  coneixements  de  1'  agricultura  y  de 
teorisació,  tractant  deis  banchs  agrícols,  del  crédit 
deis  vins  nostres  a  1' América,  etc.,  publicáis  entre  'ls 
anys  1842  y  1856. 

LLANSOL.  m.  LLENCOL. 

LLANSOL   DE   ROMANÍ  (Francesch).   Biog.   Es- 

criptor  valencia  del  sigle  xvi.  Molt  entes  en  mate- 
mátiques  y  en  arqueología,  dedicat  principalment  a 
les  ciencies.  És  autor  de  la  obra  titolada  De  los  ríos 
de  España,  pera  la  qual  gaire  bé  va  consumir  tot  el 
seu  patrimoni.  Colectdneos  de  las  piedras  de  España, 
llibre  d'  epigrafía,  és  altra  producció  d'  ell,  aixís  com 
Descripción  de  África  y  en  particular  de  la  navegación 
de  Hannón  cartaginés,  y  Compendio  del  origen  y  gue- 
rra de  los  turcos.  —  Era  amich  del  gran  historiaíre  Zu- 
rita y  d'  en  Lloreng  Palmireno,  qui  '1  consultava  so- 
vint. 

LLANTERNA.  f.  Mena  de  fanal.  Linterna.  ||  Torra 
alta  a  quin  cim  hi  posen  llums  pera  guiar  ais  nave- 
gants.  Faro,  linterna. 

llanterna  mágica.  Máquina  d'  óptica  que  per 
medi  de  vidres  representa  diferents  obgectes.  Linter- 
na mágica. 

LLANTERNER.  m.  Qui  fa  llanternes.  Linternero. 

LLANTERNÓ.  m.  Arquit.  La  mitja  taronja  que  té 
'inestres.    Cúpula,    linterna.  ||  Lo  de  demunt  de  la 


140 


LLAN 


LLAR 


niitja  taronja.  Cupulino,  lanterna,  linterna.  Si 's 
parla  de  maquines  és  una  roda  ab  varis  íusos  en  que 
bi  entren  les  dents  d'  un'  altra.  Linterna  y  piñón  en 


Llantia:  a,  de  tanch;  b,  de  bronse  (trovades  a  les  roñes 
del  temple  de  Minerva  de  Tarragona,  y  conservales 
al  Museu  Arqueológich  de  dita  ciutat 

els  rellotges.  ||  La  que  hi  há  a  la  prempsa  deis  estam- 
pera y  altres  maquines  semblantes.  Linterna. 

LLANTIA.  f.  Llum  de  fanch  o  de 
metal  l,  que  a  1'  antigor  s'  usava 
pera  il-luminar  ab  b!é  y  oli.  Lám- 
para. ||  Guarnido  de  plata,  llautó,  et- 
cétera, en  forma  de  bacina  ab  capi- 
tell,  del  que  penja  per  medi  de  ca- 
denes;  al  mitg  s'  hi  coloca  un  vas 
de  vidre  ab  oli  y  un  ble;  s*  usa  a 
les  iglesies  y  també  a  algunes  cases 
pera  tindre  llum  a  la  escala.  Lámpa- 
ra. ||  Taca  d'  oli.  Lámpara. 

LLANTIA.  Ter.  Blanes.  En  sentit 
figurat.  Porro. 

posa  olí  A  LA  llantia.  Ter.  Bla- 
nes. Posa  vi  al  porro. 

LLANTIASSA.  f.  Fanal  ab  llantia 
gran.  Lampión. 

LLANT1ER,  A.  m.  y  f.  Qui  cuida  les 
llanties.  Lamparero,  lamparista. 
LLANTIERÍA.  f.  Botiga  ont  hi  ve- 
Llantia  nen  llanties,  quinquers,  etc.  Lampa- 

d'  iglesia         rería. 

LLANTIETA.  f.  dim.  y 
LLANTIÓ.  f.  dim.  Lamparilla.  ||  Ter.  El  vas  de  vi- 
dre que  's  posa  dins  de  la  llantia.  Vaso. 
LLANTRICA.  f.  Ant  bot.  MATA. 
LLANUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  llana.  Lanudo.  ||  Met. 
Tonto.  Zoquete,  zote.  H  fanAtich. 

LLANXA.    f.    Náut.   Embarcació   petita    de   rems. 
Lancha. 

LLANXADA.  f.  La   cárrega   que  porta   la   llanxa 
cada  vegada.  Lanchada. 

LLANXASSA.   f.  Llanxa  gran  que  pél  regular  se 


Llanxa 

maneja  ab  un  rem  pera  carregar  els  barcos.  Lanchón. 

LLANXER.  m.  Patró  d'  una  llanxa.  Lanchero. 

LLANXETA.  f.  Llanxa  petita,  qu'  ais  arsenals  por- 
ta una  bomba  pera  mullar  y  refrescar  els  barcos  des- 


armáis. Lanchilla.  ||  dim.  De  llanxa.  Lancheta,  gón- 
dola. 

LLAPA.  f.  El  tel  que  fan  els  líquits  a  la  superficie. 
Lapa,  telilla. 

LLAPASSA.  f.  Art.  y  of.  Fusta  pera  fer  de  contra- 
fort  a  un  altra. 

LLAPASSA  BORDA,  f.  Bot.  Planta  medicinal  de 
la  fam.  de  les  ambrosiácies.  Bardana  menor. 


Llakxa:  1,  canya  del  timó;  2,  curvatins;  3,  escalam; 
i,  escalamera 

LLAPASSER  BORT.  m.  Bol.  LLAPASSA  BORDA. 

LLAPI£.  m.  Pedra  negra  que  serveix  pera  dibuixar. 
Lápiz. 

LLAPIC  VERMELL.  Fig.  Parlant  d'  imprempta  és  el 
del  fiscal,  perqué  era  d'  aquest  color  el  llapic  que  usa- 


Llakxa:  i,  aranya  (per  posar  tivant  el  vent);  2,  vent 
(corda  que  aguanta  el  butiol  al  barco);  3,  grill  (aparell 
pera  fer  corre  la  barca);  i,  sot  (per  apoiar  el  grill);  5, 
pal  (ab  que  s*  apoia  el  barco  a  térra). 

va  freqüentment  pera  ratllar  lo  que  no  volfa  que  fós 
publicat.  Lápiz  rojo. 

LLAPIQAR.  v.  a.  Ratllar  ab  Hapí?.  ||  m.  Pedrera 
de  llap  q. 

LLAPICERA.  m.  LLAPIDERA. 

LLAPigLAfULI.  m.  LapizlazuH. 

LLAPIQÓS,  A.  adj.  Apégalos.  Pegajoso,  vizcoso, 
pegadizo. 

LLAPIDARI.  m.  y 

LLAPIDAIRE.  m.  Qui  tra- 
valla  pedrés  precioses  o  hi 
tracta.  Lapidario. 

LLAPIDERA.  f.  Instrument 
ab  llapic.  pera  dibuixar.  Lapi- 
cero. ||  Pedrera  de  llapic.  La- 
pizar. 

LLAPITERA.  Ter.  Blanes. 
Llapic. 

LLAR.  m.  LLART. 

LLAR.  m.  Lloch  ont  s'  hi 
fá  '1  foch.  Hogar.  ||  Ter.  Moya. 
Lloch  ont  se  fá  foch  en  una 
casa  de  montanya.  La  xeme- 
neia  té  forma  d'  apoia  llum, 
enfront  hi  há  1'  aseó.  També 
s'  apropia  el  nom  de  llar  a 
1'  habitado  ocupada  per  una 

familia.  Antiguament  se  'n  deia  foch,  segons  és  de 
veure  en  les  corts  de  Cervern  de  1359. 


—~r 


Llar  de  foch:  A,  ferro; 
B,  clamástechs 


LLAR 


LLAT 


141 


LLAR.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Canove- 
lles,  depart.  deis  Pirineus  orientáis. 

LLARAS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Peramea, 
prov.  de  Lleida. 

LLARCH,  GA.  adj.  Perllongat.  Largo.  ||  Dilatat,  de 
molta  duració.  Largo.  ||  Lo  qu'  excedeix  a  la  mida 
que  deu  tindre.  Largo.  II  Crescut.  Largo,  crecido.  || 
Espai  de  molta  extensió.  Largo.  II  S'  aplica  a  la  sí- 
laba de  pronunciado  mes  pausada.  Largo.  ||  Met.  Lli- 
veial,  géneros.  Largo,  liberal,  dadivoso.  ||  Abun- 
dant.  Largo.  ||  m.  llargaria,  longitut. 

AL  LLARCH.  m.  adv.  Seguint  la  llargaria  d'  alguna 
cosa.  A  lo  lanío,  á  la  larga. 

CAURE  LLARCH,  DE  LLARCH  O  TOT  LLARCH.  fr.  Caure 

tot  estira t.  Caer  de  largo,  á  largo. 

DE  llarch.  m.  adv.  Ab  vestit  que  arriva  ais  peus. 
De  largo. 

DE  LLARCH  A  llarch.   m.  adv.  D'  un  cap  a  1'  altre, 
de  cap  a  cap.  De  largo  á  largo,  á  lo  largo;  ó  de  ba- 
rreno á  barreno  en  les  bigues. 
ÉS  molt  LLARCH   Ter.  Moya.  Llest. 

ÉSSER  LLARCH,  ÉSSER  COSA  LLARGA.  Loe.  Ésser  pro- 
lixe  algún  assumpte.  Ser  cuento  largo. 

LES  llargues.  Vulgarment  les  dotse,  parlant  d'ho- 
res.  Las  doce. 

mes  llarch  QUE  LA  quaresma.  fr.  Fam.  Más  largo 
que  la  esperanza  de  un  pobre. 

MES  LLARCH  QUE  UN  DÍA  SENSE  PA.  fr.  Fam.  MES 
LLARCH  QUE  LA  QUARESMA. 

PASSAR  de  llarch.  fr.  Pasar  de  largo. 
per  llarch.  m.  adv.  Llargament.   A  la  larga,  á  lo 
largo. 

posar  de  llarch.  fr.  Se  diu  quan  a  les  noies  se  les 
vesteix  ja  com  a  dones.  Vestir  de  largo. 

LLARDECANS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Lleida;  és  a  les  Garrigues,  entre  les  ser- 
res  de  Campells  y  de  La  Llena,  y  té  1,369  hab. 

LLARDER.  adj.  S'  aplica  al  dijous  gras.  Lardero> 

LLARDO,  m.  La  miqueta  de  carn  que  queda  del 
sagí  fós.  Chicharrón.  ||  Els  tallets  de  carnsalada  pera 
enllardar.  Mecha.  ||  Entre  estampers,  la  nota  que  's 
posa  al  marge  de  1'  original  o  de  les  probes.  Lardón. 
||  La  taca  d'  oli,  greix,  etc.  Pringón  ||  Met.  Home 
brut,  pié  de  taques.   Pringón. 

LLARDOS,  A.  adj.  Brut  de  llar.  Grasiento,  lardo- 
so, pringoso,  mugriento. 

LLARGA  (Illa)  Hidrog.  Illot  de  la  costa  mitjorni- 
na  de  Pilla  de  Mallorca,  al  N.O.  del  port  cíe  Campos. 

LLARGAMENT.  adv.  m.  Abundantment.  Larga- 
mente. |l   LLIBERALMENT. 

LLARGAR.  v.  a.  Marxar,  eixir,  Henear. 

llargar  LA  mitjana.  Ter.  Blanes.  El  primer  que  's 
fá  és  tirar  de  la  escota  pera  que  prengui  vent  y  po- 
sarse proa  al  vent  o  sigui  en  fatxa. 

LLARGARIA.  f.  Longitut,  extensió  d'  un  cap  al 
altre.  Largueza,  largura,  largo,  largor.  ||  LLIVERA- 
L1TAT. 

LLARGARUT,  DA.  a  ;j.  LLARCH. 

LLARGAS,  A.  adj.  auin.  Largón. 

LLARGUES.  f.  pl.  Dilaciones. 

LLARGUESA.  f.  Lliberalitat.  Largueza. 

LLARGUET,  A.  adj.  dim.  Larguico,  illo,  ito. 

LLARGUÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Larguísimo. 

LLARGURA.  f.  Llargaria. 

LLARÓ  Y  VIDAL  (Joaquim).  Biog.  Intelectual 
cátala,  niort  ais  vintivuit  anys,  en  1824,  a  Barcelona. 
Era  una  inteligencia  clara  y  viva.  Havía  cursat  la 
carrera  ecclesiástica.  Va  explicar  filosofía  quatre 
anys  en  la  universitat  de  Cervera.  La  poesía  y  la 
música  li  eran  familiars,  empró  ha  quedat  inédita 
casi  tota  la  seua  producció.  Dominava  els  coneixe- 
ments  de  les  ciencies  físiques  y  la  astronómica.  Au- 
tor de:  Sobre  los  colores  de  los  cuerpos,  memoria  lle- 


gida  en  1' Academia  de  Bones  Lletres  (1816);  Elogio 
de].  A.  Desvalls  y  de  Ardena  (Barcelona,  1816);  Con- 
formidad del  sistema  copernicano  con  la  Sagrada  Es- 
criptura  (Barcelona  1821);  Sistemas  de  pesos,  mone- 
das y  medidas  usadas  por  los  hebreos  y  griegos.  Su 
comparación  con  las  de  los  griegos  y  romanos,  su  re- 
lación con  el  sistema  métrico  decimal,  etc.  (1823); 
Flora  sagrada  ó  sea  tratado  de  las  plantas  de  que  ha- 
cen mención  las  Escrituras,  etc.  (1823);  Tablas  de 
pesas,  monedas  y  medidas  de  Castilla,  Cataluña  y  de 
los  romanos,  griegos  y  hebreos  comparados  entre  si  y 
con  las  pesas-  y  medidas  de  la  naturaleza,  travall  in- 
complert,  que  volía  acavar  la  Academia  de  Bones 
Lletres. 

LLARS.  m.  p.   Les  divinitats  domestiques.  Lares. 

LLART.  m,  Sagí  fós.  Lardo,  unto,  manteca,  man- 
teca de  tocino  ó  de  cerdo.  ||  carnsalada. 

LLARVENT.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Enviny,  prov.  de  Lleida. 

LLAS  o  LÁC.  adj.  Cansat,  fatigat.  Cansado,  ren- 
dido. 

LLASCIU,  VA.  adj.  Ant.  LASCIU. 

LLASCIVIA.  f.  Ant.  LASCIVIA. 

LLASCIVIÓS,  A.  adj.  Ant.  LASCIU. 

LLASCIVIOSAMENT.  adv.  m.  Ant.  LASCIVIOSA- 
MENT. 

LLASSARSE.  y.  r.  Ant  CANSARSE. 

LLASSAT,  DA.  p.  p.  CANSAT,  FATIGAT. 

LLASSERA.  f.  LLA?,  2. 

LLÁSTIMA.  f.  Compassió,  piefat.  Lástima.  ||  Ob- 
gecte  que  mou  a  compassió,  Lástima.  ||  Miseria,  tra- 
vall, pena.  Lástima. 

¡llástima!  ¡QUINA  LLÁSTIMA!  Expr.  De  compassió. 
¡Lástima! ¡qué  lástima! 

CONTAR  LLÁSTIMES.  fr.  Referir,  exagerar  mals  O 
desgracies.  Llorar  lástimas. 

DE  llástima.  m.  adv.  De  compassió.  De  lástima. 

ÉS  LLÁSTIMA  O  És  UNA  LLÁSTIMA.  Loe.  Expressa  M 
sentiment  de  que  no  tingui  algú  lo  que  mereix.  Lás- 
tima és;  la  mayor  lástima  es. 

FER,  CAUSAR  O  DONAR  LLÁSTIMA.  fr.  Fer  compassió. 
Dar  lástima,  lastimar.  ||  Explica  '1  sentiment  que  cau- 
sa '1  que  's  malogri  alguna  cosa.  Dar  lástima. 

POSAR  fet  UNA  llástima.  fr.  Embrutar  a  algú. 
Poner  á  uno  hecho  una  desdicha. 

POSARSE  fet  UNA  llástima.  Loe.  Embrutarse  a  sí 
meteix.  Ponerse  hecho  una  desdicha,  y  coger  una  liebre. 

QUI  NO  VOL  VEURE  LLÁSTIMES  QUE  NO  VAGI  A  LA 
GUERRA.  Ref.  Quien  no  quiera  ver  lástimas  que  no 
vaya  á  la  guerra. 

tindre  llástima.  fr.  Doldre's  del  mal  d'  algú. 
Compadecerse,  lastimarse. 

VINDRE  AB  LLÁSTIMES.  fr.  CONTAR  LLÁSTIMES. 

LLASTIMAR.  v.  n.  Fer  mal,  causar  dany.  Fer  llás- 
tima o  compassió.  Lastimar. 

LLASTIMER,  A.  adj.  Dolorós,  trist. 

LLAST1MÓS,  A.  adj.  Digne  de  llástima.  Lasti- 
moso. 

LLASTIMOSAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  llasti- 
mós\  Lastimosamente. 

LLASTORRE.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Espluga 
de  Serra,  prov.  de  Lleida. 

LLASTRAR.  v.  a.  Posar  llastre  al  barco.  Lastrar. 

LLASTRE.  m.  Arena  pedregosa  que  's  posa  al  fons 
de  la  ñau  peía  donarli  fermesa  contra'ls  vents.  Las- 
tre, estiva,  zahorra. 

CARREGAR  DE  LLASTRE,  FER  LLASTRE.  fr.  Posar 
llastre  al  barco.  Lastrar. 

LLASTBES  DE  L'  ESTANY.  Orog.  Espadats  ro- 
cossos  que  rodegen  1'  estany  d'  Escunyau  a  la  Valí 
d'  Aran. 

LLAT,  A.  adj.  Llarch,  llonch.  j|  m.  Costat. 


142 


LLAU 


LLAU 


LLATA.  f.  Pe?a  de  fusta  estreta  que  's  posa  atra- 
vessada  ais  cabirons  de  la  teulada.  Lata.  ||  Llenca 
d'espart  en  forma  de  trena  pera  fer  estora,  cabacos, 
espardenyes,  etc.  Pleita.  ||  Trena  de  cánem  ab  que's 
fan  les  soles  de  les  espardenyes.  Pleita. 

LLATÍ.  ni.  La  llengua  llatina.  Latín,  latinidad.  || 
La  ven  llatina  que's  barreja  ab  el  romane  Latín.  || 
adj.  Qu¡  és  del  Laci  o  hi  pertany  aixíscóm  també  ais 
llatíns  o  a  llur  llengua.  Latino.  ||  Qui  sab  la  llengua 
llatina;  s'  usa  cóm  substantiu.  Latino.  ||  Qui  estudia 
la  gramática  llatina.  Latino.  ||  S'  aplica  a  la  iglesia 
d'Occident  y  a  lo  que  li  pertany.  Latino.  ||  S'aplica 
a  la  embarcació  de  vela  triangular  y  a  la  meteixa 
vela.  Latino.  adj.  Suáu.  Se  diu  de  les  estisores,  de 
les  claus  y  altres  coses  que's  mouen  sobre  un  punt 
d'apoio.  Suave. 

LLATFMÓ.  Bot.  GITAM,  CORONA  DE  REÍ. 
LLATINADA.  f.    Indirecta,  proposició  usada  pera 
fer  o  dir  cosa  distinta  de  lo  que  manifesta  a  primera 
vista.  Indirecta,  vareta,  pedrada.   ||  La  cláusula  de 
llatí  dolent  y  macafrónicli.  Latinajo. 

LLATINISAR.  v.  a.  Introduir  el  llatí  en  la  forma 
o  '1  fons.  Latinizar. 

LLAT1NISME.  m.  Modo  peculiar  de  la  llengua 
llatina.  Latinismo. 

LLATINISTA.  s.  y  adj.  Qui  sap  o  professa  '1  llatí. 
Latinista. 

LLATINITAT.  f.  LLATÍ,  1. 
LLATISSÓ.  m.  Bol.  Ter.  LLACSÓ. 
LLATITUT.  m.  LATITUT. 
LLATZARÓS,  A.  adj   Ant.  masell. 
LLÁTZER.  m.  Nom  propi  d'home.  Lnzaro. 
¡POBRE  llátzer!  Expr.  met.  Pobre,  miserable.  Lá- 
zaro. 

posar  CÓM  UN  LLÁTZER.  fr.  Met.  Fer  mal,  llagar 
a  algú  o  tractarlo  mal  de  paraula  o  d'obra.  Poner  de 
oro  y  azul  ó  ponerle  hecho  un  Ecce-homo. 
LLATZERÍA.  f.  Ant.  MISERIA,  POBRESA. 
LLAUDER  (Manel).  Biog.  Marqués  de  la  Valí  de 
Ribes.  Nat  a  Mataró  1'  any  1789;  mort  en  1851.  Ti- 
neiit  general  del  exércit.  Va  Huirse  en  la  yuerra  de 
la  Independencia.  Ministre  de  la  Guerra  l'any  1834  35. 
Coman  íava  la  placa  militar  de  Barcelona  l'any  1835, 
en  ocasió  de  la  crema  deis  convenís.  Ademes  de  ca- 
pitá  general  de  Catalunya  va  ésser  virei  de  Navarra, 
mostrant  molt  de  se:iy.  Inspector  general  de  Infan- 
tería, quina  arma  va  reorganisar  ab  traija  extraor- 
dinaria. Va  ésser  molt  perse¿uit.  Era  senador  del 
regne  desde  1'  any  1845.  Cóm  escriptor  militar  té 
publie  ides  Reglas  y  advertencias  para  la  instrucción 
del  recluta,  (Madrit,  1829);  Prontuario  manual  de  in- 
fantería (Madrit,  1841);  Memorias  documentadas  (Ma- 
drit, 1844);  excelent  llibre  autobiográfich,  interessant 
i  la  historia  d' Espanya  del  sigle  xix.  Va  morirá 
Madrit,  ja  vellet. 

—  Y  DE  DALMASES  (LLUIS  MARÍA).  Biog.  Polítich  y 
escriptor  cátala,  dedicat  principalment  al  periodis- 
me.  Estava  afiliat  al  partit  carlí,  del  qual  era  un  deis 
mes  caiacterisats  representants  a  Catalunya.  Va  di- 
rigir els  periódiclis  El  Criterio  Católico,  La  Convic- 
ción, diari  barceloní  orgue  del  carlisme,  substiruit 
mes  tart  per  El  Correo  Catalán  actual,  que  també  va 
fundar  y  dirigir  en  Llauder.  La  Hormiga  de  Oro, 
jl-lustració,  era  igualment  fundada  y  dirigida  pe,  ell. 
L'any  1869  havía  publicat  el  quadern  polítich  El 
desenlace  de  la  revolución  española;  apuntes  y  consi- 
deraciones; a'xís  meteix  cóm  la  traducció  llitire  del 
francés:  Llamamiento  á  la  juventud  de  señoras  cris- 
tianas. Va  morir  a  Barcelona  l'any  1904. 

LLAUNA.  f.  Planxa  de  ferro  prima  de  color  de 
argent.  Hojalata,  hoja  de  lata  ó  de  Flandes.  II  La 
de  les  rodos  deis  cotxes,  carretes,  etc.  Llanta.  |l  Cer- 
cle  «eacer  de  ferro  que  volta  la  roda  del  carruatge. 
Calce,  calzo.  ||   Eina  de  cuina  a  modo  de  petita  grei- 


xonera  de  llauna  que  serveix  pera  rostir  algunes 
viandes.  Grasera  de  hoja  de  lata.  ||  Met.  Explicació 
llarga  y  inoportuna.  Lata. 

LLAUNER.  m.  Qui  fa  coses  de  llauna.  Hojalatero. 
LLAL'NERÍA.   f.  Art  de   fabricar   llauna.  Hojala- 
tería. ||  El  paratge  ont  se  f  brica.  Hojalatería.  ||  Art 
de  fer  obgectes  de   llauna  y  '1   paratge  oat  se  fan  o 
venen.  Hojalatería. 

LLAURADA.   f.  L' acte  y  efecte   de  llaurar.  Ara- 
dura, reja.  ||   Obligació  que  teníen  els  feudataris  de 
llaurar  la  térra  del  seuyor  feudal.  Arada.   ||    Goret.  . 
Barbecho. 

DONAR  LA  DERRERA  LLAURADA.  f.  Girar  el  goret  o 
donar  la  derrera  remenada  a  la  térra.  Cohechar. 

LLAURADÓ  Y  FÁBREGAS  (Andreu)  Biog.  En- 
ginyer  y  escriptor  atalá.  Professor  de  construcció  y 
mecánica  aplicada  en  la  Escola  del  Cos.  Va  morir  a 
Barcelona  1'  any  1899.  Havíi  sigut  electe  académich 
de  la  de  Ciencies  Naturais  y  Arts  en  1'  any  1875.  Era 
memore  de  les  principáis  corporacions  científi  iues 
del  mon.  És  autor  del  Tratado  de  aguas  y  riegos,  la 
millor  obra  espanyola  d'  aquesta  especialitat.  (Se- 
gona  edició,  ampliada,  Madrit,  1884,  dos  volums  en 
quart).  Se  n'  han  traduit  capítols  y  fet  extensos  re- 
sums  en  francés,  portugués,  italiá,  inglés,  alemany, 
boemiá  y  en  rus,  per  els  millors  hidrólechs  foras- 
ters.  El  govern  de  Russia  va  manar  reproduir  el  ca- 
pítol d'  iutroducció  en  totes  les  revistes  agricoles 
del  seu  iniperi. 

LLAURADOR.  m.  Qui  Maura.  Labrador,  arador. 
||  Pagés,  qui  conreua  la  térra.  Labrador.  ||  Eina  de 
llauna  o  llautó  en  forma  de  canal  ab  que  preñen  els 
grans  deis  saclis  o  cenalles  pera  posarlos  a  la  balan- 
ce els  que  venen  a  la  menuda.  Librador. 
LLAURAMENT.  m.  LLAURADA. 
LLAURANCA.  f.  Ant.  El  conreu  de  la  tena.  La- 
branza. 

LLAURAR.  v.  a.  Rompre,  girar  la  térra  ab  l'erada. 
Arar,  labrar.  ||Mer.  ant.  Laborar,  travallar.  Manejar. 
LLAURA  AB  OELADA  SI  VOLS  BONA  ANYADA.  Ref. 
Pera  significar  lo  bo  qu'  és  que  la  térra  sofreixi  bo- 
nes  gelades  pera  que  siguí  mes  fructífera.  Si  deseas 
cosecha  abundante  ara  cuando  la  tierra  esté  cubierta 
de  hielo. 

¿ONT  ANIRÁS   BOU   QUE   NO  LLAURIS?  Ref.  ¿A  dó  irá 
el  buey  que  no  are? 
LLAURAT,  DA.  p.  p.  Arado. 
LLAURE.  m.  L'orer.  Lauro. 
LLAUREJAR.  v.  a.  Llorejar. 
LLAUREOLA.  f.  Laureola. 

LLAURÍ.  Geog.   Poblé  de  la  prov.   y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jad.  d'  Alcira;  és  a  la  vora  del  Júcar  y 
té  977  hab. 
LLAURIÁ.  n.  p.  Laureano. 

LLAURÓ.  f.  llaurada.  ||  El  lloch  o  térra  llaura  la. 
Arada. 
camp  DE  LLAURÓ.  Campo  de  labranza.  ||  CAMP. 
LLAURÓ  DE  PA.  Tierra  de  labor  ó  de  pan  llevar. 
SEOONA  LLAURÓ.  L'  acció  y  electe  de  tornar  a  llau- 
rar la  térra  que  ja  ho  era.  Binazón. 

LLAURÓ.  Geog.  Poblé  del  Vallespir,  dist.  de  Per- 
pinyá,  cantó  de  Thuir,  a  424  met.  d'  alt.:  té  330  hab. 
Serva  una  iglesia  románica. 

LLAUSANGER.  m.  Adulador.  Lisonjero,  adu- 
lador. 

LLAUSÁS  Y  MATA  (Joseph).  Biog.  Filólech  cá- 
tala. Nat  a  Barcelona  l'any  1817;  mort  en  la  meteixa 
en  1885.  Mestre  de  francés  en  les  Escoles  Pies  y  des- 
prés  en  V  Iastitut  de  Barcelona,  ont  també  va  ense- 
nyar'hi  1' italiá,  havent  estat  director  de  la  meteixa 
institució.  Al  esclatar  el  romanticisme  va  ésserne 
partidari  fervorós,  ac  >blat  ab  els  Piferrer,  Semis, 
Illas  y  Vidal,  etc.  Coneixía  fondament  y  ab  solidesa 


LLAV 


LLEB 


143 


extremada  les  llengües  castellana,  italiana  y  france- 
sa, inclós  son  procos  historien.  Va  publicar  alguns 
estudis  d'  ensenyanca  del  francés  y  dislintes  traduc- 
Cions  del  francés  y  del  italiá,  entre  elles  el  drama 
d'  en  Dumas  Angela  (Barna.  1837);  Mis  prisiones,  d'en 
Silvi  Pellico;  Tres  poesías  de  Manzoni  poco  conoci- 
das, ab  jndici  histórich-critich  (Bama.  1869)  y  El  cinco 
de  Mayo,  famosa  oda  d'en  Manzoni,  traduída  en  el 
metre  original,  seguit  de  notes  aclaratories  (Barce- 
lona, 1869),  tra  ucció  compresa  entre  les  vintisset 
de  distintes  llengües  de  la  edició  estampada  a  Foli- 
gno,  colecciunades  per  Meschia. 
LLAÚT.  m.  Mar.  LLAHÚT. 

LLAUTÓ.  m.  Metall  artificial  groch  que  resulta  de 
la  barreja  del  coure  y   I  cenen.  Latón,  azófar. 
LLAUTONER.  m.  Latonero. 
LLAUTONERÍA.  f.  Latonería. 
LLAVA.  f.  Lava. 

LLAVADOR.  ni.    ler.   Selva  del   camp.  Rentador, 
safreig. 

LLAVADORA.  f.  Ter.  BUGADERA. 
LLAVADURA.  f.  Lavadura. 

LLAVANERA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Crespiá, 
prov.  de   Girona.  |¡  Caseriu   del   terme  de  Pardines, 
prov.  de  Girona. 

LLAVANERES  (Sant  Andreu 
de).   Geog.  Poblé  de  la  prov.  de 
Barcelona,   part.  jud.  de   Mata- 
ré;   té    1,400   hab.  ||  —  (SANT  VI- 
CENTS  DE).  Poblé  de  la  meteixa 
provincia  y  partit  ab  850  habi- 
tants. 
LLAVA R.  v.  a.  Ter.  rentar. 
LLAVELL.    m.    Ter.   Ma?a    de 
neu  que  's  desprén  de   una  con- 
Segell  de  Llavaneres    gesta  y  cau  rocjolant   montanya 
avall,   fentse   cada   volta  mes 
grossa,  esmicolant  tot  lo  que  trova  al  pas.  Alud. 

LLAVERÍA.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Tivissa,  pro- 
vincia de  Tarragona. 

LLAVIÁ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Fonta- 
nilles,  prov.  de  Girona. 

LLAVINERA.   Geog.   Caseriu    del   terme   de   Sant 
Pere  de  Salavinera,  prov.  de  Bareelona. 
LLAVONSES.  adv.  de  t.  LLAVORES. 
LLAVOR.  f.  Gra  que  fan  les  plantes.  Simiente,  se- 
milla. ||  Blat  y  ordi    que  's  tira  a   la  térra  pera  sem- 
brar. Semillas.  ||  Met.  Qualsevulla  cosa  qu'  és  causa 
u  origen  d'  un  altra.  Semilla,  simiente.  ||  pl.  Tota 
grana  que  no  és  blat  ni  O'  di.  Semilla.  ||  LLEVOR. 
llavor  DE  bálsam.  Carpobálsamo. 
LLAVOR  DE  CEBA:  CEBOLLÍ,  1. 

llavor  DE  col.  El  gra  que  fan  les  cois  després  de 
florides.  Colina. 

llavor  D'  espinach.  Mil.  Instrument  de  ferro  de 
tres  o  quatre  puntes.  Abrojo. 

LLAVOR  DE  MALVA  COMUNA.  Abilla. 

LLAVOR  DE  MELÓ,  PERES,  POMES,  etc.  Pepita. 

llavor  DE  naps.  El  gra  que  produeix  la  planta 
d'  aquest  nom.  Nabina. 

llavor  de  pussa.  Grana  de  la  saragatona,  planta 
mucilaginosa  quin  decuit  s'  usa  pera  donar  ajudes. 
Semilla  de  zaragatona. 

LLAVOR  DE  rave.  El  gra  que  fa  la  planta  d'  aquest 
nom.  Rabaniza. 

NO  Hi  quedará  per  llavor.  fr.  Denota  qu'  algú  ha 
de  morir.  No  quedará  para  simiente  de  rábanos. 

treure  la  llavor  del  coto.  fr.  Treure  la  pelussa 
pe  la  grana.  Alijar. 

LLAVORADOR,  A.  adj.  Ant.  EXPLORADOR. 

LLAVORAR.  v.  a.  Ant.  Travaliar  alguna  peca  de 
metall.  Labrar.  ||  Ant.  llaurar. 

LLAVORES.  adv.  t.  LLÁVORS. 


LLAVORETA.  f.  dim.  Granula. 

LLAVORS.  adv.  t.  Aleshores.  Entonces. 

LLAVORSÍ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  al  aiguabarreig 
del  Noguera  de  Cardos  ab  el  Noguera  Pallarcsa  y 
té  716  hab. 

LLAXÓ.  m.  Bol.  (Vegis  LLACSÓ). 

LLAY.  adv    Ant.  ALLÁ. 

LLAYA.  f   Laya. 

LLAYCH.  adj.  Llech.  LAYCH. 

LLAYÉS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  la  pa- 
rroquia de  Ripoll,  prov.  de  Girona. 

LLEAL.  adj.  Fidel.  Leal,  fiel. 

NO  VIU  MES  EL  LLEAL  DE  LO  QUE  VOL  EL  TRAIDOR. 
Ref.  Qu'  avisa  que  l'  home  francli  y  de  bona  fe  está 
exposat  a  caure 
ais  llacos  que  li 
para  i'  alevós.  No 
vive  más  el  leal  que 
cuanto  quiere  el 
traidor. 

LLEALMENT. 
adv.  m.  Ab  lleal- 
tat.  Lealmente. 

LLEALTAT.  f. 
Fidelitat,  honrade- 
sa.  Lealtad.  ||  El 
amor  y  gra  ti  tu  t 
deis  animáis  en- 
vers  1'  home.  Fi- 
delidad, lealtad. 

LLEBA.  f.  Ba- 
rra de  ferro  pera 
tancar  les  finestres 
y  portes  de  dues 
peces.  Falleba.  || 
—  DE  PEU.  La  lle- 
ba  de  la  banda  in- 
ferior apoiada  al 
trespol. 

LLEBEIG.  m.  Vent  del  Mediterrani  és  de  térra  y 
bufa  d"  entre  mitjorn  y  ponent.  Ábrego,  leveche, 
sudoeste,  abrigo,  áfrico. 

LLEBETJADA.  Cop  de  vent  de  llebeig.  Ráfaga 
de  sudoeste. 

LLEBRA.  f.  Zool.  Quadrúpet  niolt  conegut;  se  di- 
ferencia del  ctinill  en  ésser  doble  mes  gros,  en  tindre 
el  llom  de  color 
vermell  obscur, 
y  negra  la  pun- 
ta de  les  orelles 
que  son  mes 
grosses  que  les 
d'aquell.  Cami- 
na a  salts,  per- 
qué té  les  po- 
tes de  derrera 
molt  mes  ¡lar- 
gues que  les  de 
devant;  no  viu 

en  societat  ni  dins  de  caus,  és  molt  lleugera  y  corre 
donant  voltes  fins  que  's  pert  de  vista.  Liebre. 

D'  ONT  MENYS  SE  PENSA  SALTA  LA  LLEBRA.  Ref.  De- 
nota '1  succés  repentí  de  les  coses  que  menys  s'  es- 
peren. Donde  menos  se  piensa  salla  la  liebre. 

DORMIR  COM  LES  llebres.  fr.  Dormir  ab  precaució 
y  cuidado  pera  no  deixarse  sorpendre  ni  enganyar. 
Dormir  con  los  ojos  abiertos. 

LA  LLEBRA  ÉS  DE  QUI  L'  ALQA,  'L  CONILL  DE  QUI 
L'  ALCANCA.  Ref.  Ensenya  que  si  un  ca?ador  mata  la 
Hebra  que  un  altre  ha  fet  alear  la  deu  donar  al  qui 
1' ha  feta  alear,  pero  no  Ms  cunills.  La  liebre  es  de 
quien  la  levanta,  y  el  conejo  de  quien  lo  mata. 

A  SO  DE   TABALS   NO   S'  AOAFEN   LLÜBRES.    Ref.  De- 


Llebes 


■  -L-.t^¿¿;-:, '- 


%k 


<g&r^ 


'¡VV 


Llebra 


144 


LLEG 


LLEG 


nota  que  pera  conseguir  algún  íí  no  s'  han  de  pendre 
medis  contraris  a  ell.  Quien  pájaros  ha  de  tomar,  no 
ha  de  ojear;  más  vale  el  ruego  del  amigo,  que  el  hierro 
del  enemigo.. 

■moure  LA  llebra.  fr.  Met.  Moure  alguna  especie, 
o  donar  motin  a  alguna  disputa,  pendencia,  etc.  Le- 
vantar ó  alborotar  la  caza. 

seguir  la  llebra.  fr.  Met.  fam.  Continuar  averi- 
guant  alguna  cosa  péls  indicis.  Seguir  la  liebre  ó  la 
pista. 

TANT  GRATA  LA  LLEBRA  QUE  VE  QUE  MAL  JAU. 
Re/.  Denota  que  'ls  homens  massa  curiosos  en  apu- 
rar les  coses,  solen  tróvame  algunes  que  Ms  hi 
fan  pena.  Muchas  veces  el  que  escarba,  lo  que  no 
querría  halla. 

LLEBRADA.  f.  Ant.  Salsa,  guisat  propi  pera  la 
llebra.  Junglada,  lebrada. 

LLEBRASSA.  f.  aum.  Zool.  Lebrón. 
LLEBRELL.  n.  y 

LLEBRER.  m.  Zool.  Gos  pera  ca?ar  liebres.  Lebrel. 
II  ;idj.  S'  aplica  ais  gossos  propis  pera  ca?ar  liebres. 
Lebrero. 

LLEBRERA.  f.  Zool.  La  femella  del  llebrer.  Le- 
brela. 

LLEBRETA.  f.  dim.  Zool.  Liebrastón,  liebrático. 
[  Met.  La  llebra  jove  o  de  poch  tenips.  Lebrato,  le- 
bratillo. 

LLEBRÓ.  Geog.  Veinat  del  dist.  munpal.  de  Vila- 
llor.ga,  prov.  de  Girona. 
LLEBROSÍA.  i.  Ant.  LEPRA. 

LLECH.  m.  Relligiós  que  no  té  opció  a  les  ordres 
sagrades.  Lego.  ||  adj.  Fig.  Faltat  de  lletres  o  estudis. 
Lego.  ||  adj.  Qui  no  té  ordres  clericals.  Lego. 

LLÉCOL.  ni.  Mena  d'  herba  verda  que  fa  com  una 
pasta  y  's  forma  a  la  superficie  de  les  aigües  mortes. 
Ajomate,  verdín. 

LLECORELLA.  f.  Pedra  que  's  trova  en  capes  mes 
o  nienys  primes,  com  la  pitarra.  Esquisto  arcillo- 
so, pizarra. 

LLEDANÍES.  f.  pl.  LLETANÍES. 
LLEDESME,  A.  adj.  Ant.  llegítim. 
LLEDÓ.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Terol.  bisb.  de 
To.tosa,  part.  jud.  d'  Alcanyír;;  és  a  la  vora  del  riu 
Aigác.  y  té  580  hab.  ||  — (BARRANCH  DE).  Hidrog.  Neix 
ais  ports  de  Beceit,  passa  péls  Masos  de  Barberans 
y  desaigua  al  Ebre. 

LLEDONS.  Bot.  Fruit  del  lladoner.  Litones. 
LLEFRE,  A.  adj.  Brut,  porch,  pie  de  greig.  Gra- 
sicnto, peringoso. 

LLEFRÍC,  A.  m.  S'  usa  sois  ab  els  verbs  semblar  y 
ésser  en  les  locucions:  semblar  un  llefric,  ésser  mes 
brut  qu'  un  llefric,  pera  indicar  qu'  algú  és  molt  porch 
o  va  molt  brut.  Ser  ó  parecer  un  lechón. 

LLEGA,  f.  Monja  professa  que  serveix  a  les  demés; 
la  que  no  és  de  chor.  Lega.  ||  Ant.  llegua. 
LLEGACÍA.  f.  Ant.  EMBAIXADA. 
LLEGANY.  ni.  LLAGANY. 

LLEGAR,  v.  a.  For.  Deixar  algún  llegat  en  testa- 
nient.  Legar. 

LLEGARDO.  m.  y 

LLEGARROT.  m.  Nom  que  's  dona  per  despreci 
ais  donats  de  Íes  ordres  relligioses.  Hermanuco. 

LLEGAT.  For.  Deixa  que  's  fa  en  testament.  Man- 
da, legado.  ||  Cardenal  enviat  extraordinariament 
peí  Papa  prop  d'  algún  piincep  cristiá.  Legado. 

LLEGAT  A  látere.  Els  cardenals  que  M  papa  envía 
com  llegats  a  les  corts  extrangeres,  els  quals  se  diuen 
aixís  per  ésser  els  consellers  ordinaris  del  papa.  Le- 
gado á  látere. 

caducar  el  llegat.  f.  For.  No  tindre  efecte  per 
falta  de  la  persona  en  qui  devía  recaure.  Caducar  el 
lesado. 


LLEGATARI,  A.  s.  y  adj.  La  persona  a  qui  's  deixa 
algún  llegat  en  testament.  Legatario. 

LLEGENDA.  f.  Lo  que  's  llegeix.  Leyenda.  ||  Acte 
y  efecte  de  llegir.  Lectura.  ||  Historia,  crónica,  rela- 
ció.  Leyenda.  ||  Inscripció  que  's  posa  al  contorn  de 
les  monedes  y  medalles.  Leyenda.  ¡!  Novela  en  prosa 
o  en  vers  de  successos  histórichs  o  fabulosos.  Le- 
yenda. 

LLEGIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  llegir.  Legible. 

LLEG1DOR,  A.  m.  y  f.  Qui  llegeix.  Lector.  ||  adj. 
LLEGIBLE. 

LLEGIDORA.  f.  Ta?a  pera  treure  1'  oli  de  la  pica. 
Taceta. 

LLEGIÓ.  f.  Ant.  LEGIÓ. 

LLEGIR.  v.  a.  Entendre,  pronunciar  lo  escrit  Leer. 
||  Ensenyar,  explicar  públicanient.  Leer.  ||  Dir  en  pú- 
blich  1'  opositor  la  llissó  o  discurs  qu'  lia  coinpost. 
Leer. 

EL  LLEGIR  LI  FA  PERDRE  L'  ESCRIURE.  fr.  Se  diu 
d'  aquell  que  ocupantse  de  moltes  coses  sempre  se  'n 
descuida  algunes.  ||  QUI  MOLT  ABARCA  POCH  ES- 
TRENY. 

POGUER  LLEGIR  cátedra,  fr.  Met.  Estar  molt  ins- 
truit  en  alguna  materia    Poder  leer  cátedra. 

LLEGISLACIÓ.  f.  El  eos  o  códich  de  les  liéis.  Le- 
gislación. ||  La  ciencia  de  les  liéis.  Legislación. 

LLEGISLADOR.  m.  Qui  fá,  estableix  o  promulga 
liéis.  Legislador. 

LLEG1SLAR.  v.  a.  Establir,  donar  liéis.  Legislar. 

LLEGISLATIU,  VA.  adj.  S'  arlica  al  dret  o  potes- 
tat  de  fer  liéis.  Legislativo.  ||  S'  aplica  al  códich  de 
liéis.  Legislativo.  ||  S'  aplica  al  Senat  y  al  Congiés 
de  diputáis  de  les  nacions,  ont  hi  ha  establert  el  sis- 
tema constitucional. 

LLEGISLATURA.  f.  Cos  Legislatiu  en  txercici  y  '1 
temps  de  la  seua  duració.  Legislatura. 

LLEGISTA.  m.  Professor  de  liéis.  Legista,  jurista. 
i|  Estudiant  de  liéis   Legista. 

LLEGISTA  ignORANT.  El  que's  té  per  llegista  y  sois 
sap  les  liéis  de  memoria.  Leguleyo. 

LLEGIT,  DA.  p.  p.  Leído.  |¡  llegista. 

LLEGÍTIM,  A.  adj.  Conforme  a  la  llei.  Legítimo, 
legal.  ||  Cert,  vertader.  Legítimo.  ||  Se  diu  del  fill 
procreat  de  matiimoni  llegítim.  Legítimo. 

LLEGÍTIMA.  f.  Aquella  porció  que  per  dret  com- 
peteix  en  la  herencia  deis  ascendents  o  descendents 
ais  filis  y  descendents  per  dret  natural  y  ais  pares 
per  dret  positiu.  Y  encare  que  per  dret  comú  és  di- 
ferent  segons  la  diversitat  y  nombre  d'  aquells  a  qui 
correspón,  per  privilegi  especial  de  Catalunya  la  Ile- 
gítima, aixís  deis  descendents  com  deis  ascendents, 
sempre  és  la  quarta  part  de  la  herencia,  deduits  els 
deutes  y  gastos  del  funeral,  la  que's  divideix  per 
parts  iguals  entre  tots  els  filis,  encare  que  siguin  mes 
de  quatre,  y  está  en  opció  del  hereu  pagarla  ab  di- 
ners,  y  estimant  el  seu  valor,  o  ab  propietat  immo- 
ble;  y  quan  sobre  la  propietat  que  's  consignará,  hi 
hagués  discordia,  sigui  a  arbitri  del  jutge.  Mes  en 
quant  a  la  quantitat,  s'  aten  al  temps  de  la  mort,  y 
en  quant  al  valor,  al  temps  de!  pago.  Mes  de  la  Ilegí- 
tima no  payada  y  encare  del  seu  suplement,  se  deuen 
deduir  els  fruits  desde  'I  día  de  la  mort  del  pare.  Le- 
gítima. 

LLEGITIMACIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  de  Ilegitimar. 
Legitimación. 

LLEGÍTIMAMENT.  adv.  m.  Conforme  a  les  liéis. 
Legítimamente. 

LLEGITIMAR.  v.  a.  Fer  llegítim  lo  que  no  ho  és. 
Legitimar.  ||  Justificar  algunes  coses  conforme  a  les 
liéis.  Legitimar.  ||  Adopt  ir,  fer  llegítim  al  fill  que  no 
ho  és.  Legitimar. 

LLEGiTIMAT,  DA.  p   p   Legitimado. 
LLEGIT1MISTA.  m.  y  f.  Adiete  a  la  llegitimitat. 


DlC.   CAT 


Llauner 


1.  Estisores.  2.  Maga.  3.  Compás  de  puntes.  4.  Alicates.  5.  Soldador.  6.  Llima.  7.  Martell  de  embutir  y  de  pega 
8.  Llum  de  soldar.  9.  Ungleta.  10.  Bigornia.  11.  Bigomiot  (encluses  de  llauner).  12.  Qüa  de  peix.  13. 
Banch  de  caragol. 


Dic.  Cat 


Llaurador 


1.   Pala  usual.  2.  Pala-fanga.  3.  Fanga.  4.  Aixada.  5  Cavaguet.  6.  Aixadella.  7.  Rascle.  8.  Pich.  9.  Cullera. 
10.  Rascle  inclinat.  11.  Rascle  articulut.  12.  Corro.    3.  Aixada  mecánica.  14.  Rascle  de  papellona. 


LLEI 


LLEI 


145 


Lleci'minoses  :  a, 
flor  de  pésol;  6, 
aploch  de  pistils; 
c,  tabella  que 
tanca  el  fruit. 


Legitimista.  ||  Partidari  de  les  dinastíes  Iiistóriques. 
LLEGITIMITAT.    f.  Qualitat   de  llegítím.    Legiti- 
midad. 

LLEGUA.  f.  Mida  deis  camins  diferenta  entre  les 
nacions;  la  espanyola  és  de  vint  mil  peus  o  siguin 
uns  5,500  metres.  Legua. 

D'  UNA  li.eoua  lluny.  Loe.  A  gran  distancia.  A  le- 
gua, á  la  legua,  á  leguas,  de  cien  leguas,  de  muchas 
leguas,  de  media  legua.  \\  Expressa  c,u'  alguna  cosa 
s'  adverteix  desde  luego  fácilment.  A  legua. 

PER  TOT  HI  HÁ  CENT  LLEGUES  DE  MAL  CAMÍ.  Loe 
Qu'  ensenya  qu'  en  qualsevulla  cosa  que  s'  intenti 
fer  s'  lii  troven  dificultáis.  Por  doquiera  hay  su  legua 
de  mal  comino;  tener  alguna  cosa  su  legua  ó  pedazo  de 
mal  camino. 

LLEGÚM.  m.  Nom  genérich  de  la  grana  qu'  es  en 
tabella.  Legumbre. 

LLEGÚM  cuitós.  Loe.  fam.  Qui  tot  lio  vol  fer  de- 
pressa  y  no  té  paciencia,  impaciente. 

llegúmS  Sechs.  pl.  El  gra  de 
tabella  una  volta  ja  assecat  y  a 
punt  c!e  guardar.  Menestras. 

LLEGÜMINA.  f.  Quim.  Mate- 
ria que  s'  extráu  de  les  Ilegums. 
Legúmina. 

LLEGUMINÓS,  A.  adj.  Que 
produeix  fruit  tancat  dins  de  ta- 
belles. Leguminoso. 
LLEI.  n.  p.  LL1CERI. 
LLEI.  f.  Edicte,  diploma,  prag- 
mática, patent.  Ley.  ||  Dret  que 
se  té  a  alguna  cosa.  Ley.  II  Es- 
tatuí que  mana  o  proibelx  algu- 
na cosa  arreglada  al  dret  y  a  la 
rao  natural.  Ley.  ||  Regla,  ordre. 
Ley.  ||  Fidelitat,  amor.  Ley.  ||  La 
qualitat,  pés  o  mesura  deis  gen- 
res.  Ley.  ||  Estatuí,  condició  de 
algún  acte  particular  o  junta.  Ley.  ||  Qualitat  degu- 
da  parlant  de  metalls  y  moneda  després  de  la  ba- 
rreja  permesa.  Ley  ||  Ter.  Sort,  mena,  classe,  espe- 
cie. Casta,  raza.  ||  pl.  El  eos  del  dret  civil.  Leyes.  || 
El  manament  de  qualsevol  superior.  Ley.  ||  Relació  o 
afecte  peisonal. 

llei  civil.  La  que  imposa '1  príncep  en  ordre  al  go- 
vern  públich.  Ley  civil. 

LLEI  de  deu.  Lo  que  'ns  mana  Deu  per  les  Santes 
Escriptures  o  la  tradició  apostólica.  Ley  de  Dios. 

LLEI  DE  GRACIA,  EVANGÉLICA  O  NOVA. -La  que  Jesu- 
crist  va  establir  y  'ns  va  deixar  al  Evangeli.  Ley  de 
gracia,  evangélica,  nueva  ó  cristiana. 

llei  DE  la  trampa.  Embustería,  engany.  Ley  de  la 
trampa. 

LLEI  DEL  EMBUT.  L'  arbitrarietat  ab  que  una  me- 
teixa  rao  s'  aplica  a  cassos  contraris  segons  convé. 
La  ley  del  embudo. 

llei  ECCLESIÁSTICA.  La  que  imposa '1  Papa  o  algún 
jutge  seu.  Ley  eclesiástica. 

llei  ESCRITA.  Els  preceptes  que  va  escriure  Deu  ab 
el  seu  dit  a  les  taules  que  va  donar  a  Moisés  a  la 
montanya  de  Sinaí.  Ley  escrita. 

LLEI  humana.  La  que  s'  imposen  els  homes.  Ley 
humana. 

llei  NATURAL  o  eterna.  El  dictamen  de  la  rao 
que  prescriu  lo  que  s'  ha  de  fer  o  admetre.  Ley  natu- 
ral ó  eterna. 

llei  vella  o  de  moisés.  Els  preceptes  y  ceremo- 
nies  que  Deu  va  donar  per  medi  de  Moisés  ais  juéus. 
Ley  vieja  ó  de  Moisés. 

A  DRETA  llei.  m.  adv.  Ab  perfecció,  segons  regles 
del  art.  A  toda  ley.  |¡  Arreglat  a  lo  que  correspón  se- 
gons justicia.  En  justicia. 

A  llei  DE...  m.  adv.  A  us  y  costum  de.  A  fuer,  ú 
fuero  de.  \\  Loe.  Que  seguida  d'  alguns  noms,  cóm:  ca- 
valler,  cristid,  home  de  bé  y  alguns  altres,  serveix  pera 
assegurar  la  veritat  de  lo  que  's  diu.  A  ley  de... 

me.  CAT.—  v.   II. —  19. 


BAIXAR  DE  llei  Se  diu  del  or  quan  se  1¡  dona  menys 
quilals,  y  de  la  plata  quan  val  menys  de  lo  que  !i  co- 
rrespón segons  llei.  Bajar  de  ley. 

CARREGAR  LA  LLEI  O  TOTA  LA  LLEI  A  ALGÚ.  Met. 
Tractar  ab  tot  rigor.  Echar  la  ley  ó  toda  la  ley  á  al- 
guno. 

DONAR  o  FER  LA  llei.  fr.  Met.  Dominar,  obligar  a 
algú  a  que  faci  lo  que  un  vol.  Dar  la  ley.  ||  Servir  de 
model.  Dar  la  ley. 

DONAR  O  FER  LLEIS.  fr.  LLEGISLAR. 

FALTAR  A  LA  llei.  fr.  Obrar  contra  lo  previngut  en 
ella,  o  deixant  de  fer  lo  que  prevé.  Venir  contra  algu- 
na ley. 

faltat  DE  llei.  fr.  Dit  de  la  moneda  que  no  fa  '1 
pés  degut.  Feble. 

fetÁ  LA  llei,  FETA  la  trampa,  fr.  Fam  Ab  que  's 
dona  a  entendre  que  la  malicia  humana  fácilment  tro- 
va medis  y  excuses  pera  eludir  un  manament  tan  bon 
punt  s'  ha  imposat.  Hecha  la  ley,  hecha  la  trampa;  ó 
tras  la  ley  va  la  trampa. 

TINDRE  MES  LLEIS  QUE  UN  BREVIARI.  fr.  Fam.  Se 
diu  d'  aquells  que  pera  tot  troven  medis  de  disputar 
y  sempre  volen  tindre  rao,  mai  les  acaven,  y  a  tot 
troven  resposta  y  contradicció.  Tener  más  leyes  que 
un  doctor. 

VAN  LES  LLEIS  CONFORME  VOLEN  ELS  REÍS.  Ref.  De- 
nota que  'ls  poderosos  fácilment  les  trenquen,  inter- 
pretantes y  acomodantles  a  llur  gust.  Allá  van  leyes 
donde  quieren  reyes,  ó  do  quieren  reyes  allá  van  leyes. 

LLEIDA.    Geog.  Ciutat  capital  de  la  prov.  del  seu 
nom;   és   a   la   vora   del   Segre,  té  estació  de  F.-C.  y 
21,352  hab.  ||  Partit  judicial  de  la 
prov.  d'  aquest  nom,   format  deis 
66  següents  ajuntaments:  Alamús, 
Albagés,  Albatárrech,  Albi,  Alca- 
nó,  Alcarrag.  Alcoletge,  Alfés,  Al- 
macenes, Almatret,  Arbeca,  Arte- 
sa de  Lleida,  Aspa,  Aitona,   Belia- 
nes,  Bell-lloch,  Benavent  de  Llei- 
da, Bobera,  Borges,  Castelldasens, 
Castellnou  de  Seana,  Cerviá,   Co- 
gull,  Corbins,  Espluga  Calva,  Flo- 
resta,  Fondavella,   Fulleda,  Gol- 
més,  Granadella,  Granja  d'  Escar- 
pe, Granyena    de    les    Garrigues,  Juncosa,    Juneda, 
Lleida,    L'ardecans,    Masalcoreig,   Mayáis,    Miral- 
camp,    Mollerussa,   Montoliu    de    Lleida,   Omellons, 
Palau  d'  Anglesola,  Pobla   de  Cérvoles,  Pobla   de 
la  Granadella,  Puig  Gros,   Ptiigvert  de  Lleida,  Ro- 
sselló,    Sarroca,   Seros,    Cida- 
munt,  Solerás,   Soses,  Suda- 
nell,   Sunyé,    Tarrés,   Torms, 
Torrebesses,  Torrefarrera,  To- 
rregrossa,  Torres  de  Segre,  To- 
rresserona  ,  Vilosell,    Vilanova 
d'Alpicat,  Vilanova  de  la  Barca 
y   Vinaixa,    reunint   entre    tots 
92,583  hab.  ||  Una  de  les  quatre 
provincies  catalanes.   Está  for- 
mada de  vuit  partits  judicials, 
que   son:    Balaguer,    Cervera, 
Lleidí,  Seu  d' Urgell,  Solsona, 
Sort,  Tremp   y   Viella,   reunint 
entre  tots  283,909  hab    Aques- 
ta   provincia  confronta:  a  tra- 
montana ab  el  departament  deis 
Pirineus  Centráis  y  Andorra;  a 
llevant  ab  les  de  Girona  y  Bar- 
celona; a  mitjorn  ab   la  de  Tarragona,  y  a  ponent 
ab  les  de  Saragoca  y  Osea. 

LLEIDETÁ,  NA.  adj.  Natural  o  propi  de  Lleida  o 
de  la  seua  provincia.  Leridense. 

LLEIG,  TJA.  adj.  Disforme,  desagradable  a  la  vista. 
Feo.  ||  Desproporcionat,  mancat  de  simetría.  Feo.  || 
Horrores,  mal  format.  Feo.  ||  Met.  Deshonest,  indecent. 
Feo. torpe. 


Segell  de  Lleida 


Escut  de  Lleida 


146 


LLEN 


LLEN 


LLEIX,  A.  m.  y  f.  Represa  natural  que  formen  els 
cingles.  Relieve.  ||  RELLEIG. 

LLEIXA.  f.  ler.  ESCUdeller. 

LLEIXAR.  v.  a.  Ant.  DEIXAR. 

LLEIX1U.  ni.  Aigua  cuita  ab  cendra  o  altra  cosa 
terrea.  Lejía.  ||  Preparado  de  sosa  o  altra  substan- 
cia forta  o  corrosiva  que  s' emplea  pera  les  bogades. 

LLEIXIVER.  m.  CUBELL. 

LLÉMANA.  Geog.  SANT  MARTÍ  DE  LLÉMANA,  prov. 
de  Girona. 

LLEMANOSA.  f.  Bot.  BOTJA. 

LLEMBRUSCH,  CA.  adj.  Ter.  Se  din  de  la  criatura 
de  geni  aspre  y  repelos.  Quisquilloso,  repeloso,  ás- 
pero, de  mal  genio,  desabrido. 

LLÉMENA.  f.  L'  ou  o  llevor  de  que  's  críen  els 
polis.  Liendre. 

TREURE  LES  LLÉMENES.  fr.  ESLLEMENAR. 

LLEMENCH,  CA.  adj.  Qui  és  massa  delicat  y  de 
tot  fa  ascos.  Esquilimoso. 

LLEMENER.  m.  Llocli  ont  hi  há  llénienes.  Lendre- 
ro. ||  pinta  llemenera.  Lendrera. 

LLEMENETA.  f.  dim.  Líendreclja. 

LLEMENÓS,  A.  adj.  Pie  de  llénienes.  Lendroso. 

LLEMÍ  (Devot  de  Sant).  Loe.  fam.  LLÉPOL. 

LLEMINADURA.  f.  LLEPOLERÍA. 

LLEMINEJAR.  v.  n.  LLEPOLEJAR. 

LLEMINER,  A.  adj.  LLÉPOL.  ||  LLEMENCH. 

LLEM1NERÍA.  f.  LLEPOLERÍA. 

LLEMOSI.  ni.  Provincia  de  Franga.  Lemosín.  ||  La 
lleiigua  llemosina.  Lemosín  ||  adj.  El  natural  de  y  lo 
pertanyent  a  dita  provincia   Lemosín. 

LLEMUTJA.  f.  Terra  sabonosa  ab  la  que  'ls  boters 
allisen  les  dogues.  Greda. 

LLENA  (Serra  de  la).  Orog.  Serra  que  s'  extén  de 
llevant  a  ponent,  entre  les  provincies  de  Tarragona 
y  Lleida,  fent  partió  entre 'I  Priorat  y  Les  Garrigues. 

LLENC.  ni.  Tela  de  llí  o  cánem.  Lienzo.  ||  Cortina 
de  la  muralla,  qu'  és  el  trog  entre  baluart  y  bahiart. 
Cortina,  lienzo.  ||  El  frontic  d' algún  edifici  y  qual- 
sevulla  paret  que  vagi  desde  un  cantó  al  altre. 
Lienzo. 

LLENC  blanquejat.  Lienzo  curado. 

LLENQ   CRU.  El  que  no  és  blanquejat.  Lienzo  crudo. 

LLENCA.  f.  Tro?  llarch  y  estret  de  paper,  drap, 
etc.  Tira,  lista.  ||  llistó. 

llenca  DE  CARNSALADA.  Tallada  prima  del  gras 
del  porch.  Mecha. 

LLENCA  DE  CUIRO  DELS  CAIXONS.  La  que  's  sol  cla- 
var ais  cantons  de  cada  caixó  pera  que  no  's  descla- 
vin.  Precinta. 

LLLENCA  DE  DRAP.  Tro?  de  drap  estret  y  llarch  que 
s'  esquinga  del  restant.  Gira. 

LLENCA  DE  pernil.  Tallada  de  pemil  de  porch. 
Magra. 

llenca  DE  TELA.  Trog  repuntat  que  's  posa  per 
collet  a  les  camises.  Tirilla. 

LLENCA  DE  TERRA:  LLENGUA  DE  TERRA. 

LLENCADÍC,  A.  s.  y  adj.  Se  diu  de  1'  arma  que  's 
tira  contra  1'  enemich.  Arrojadizo. 

LLENCADORA.  f.  Eina  de  boix  en  forma  de  bar- 
queta,  en  niitg  de  la  qual  s'hi  fica  '1  cañó  de  la  tra- 
ma pera  donar  1'  ampie  a  la  pega.  Lanzadera. 

LLENCAMENT.  m.  La  acció  de  llengar.  Lanza- 
miento. 

LLENCAR.  v.  a.  Tirar  alguna  cosa.  Lanzar.  ||  Di- 
fundir, cóm:  Henear  fragancia,  resplandor.  Despedir, 
difundir.  ||  Fer  eixir  a  algú  d' alguna  part.  Lanzar. 
Vessar,  cóm:  el  vi  al  posarlo  dins  d'  un  vas.  Derra- 
mar, verter.  ||  Despedir  alguna  cosa  algunes  parts 
de  que  's  compon,  cóm:  el  foch  espumes.  Arrojar, 
despedir.  ||  Tirar  lo  inútil  o  dolent.  Echar  al  mar, 


arrojar.  ||  Malmetre,  cóm:  Henear  la  hisenda.  Derra- 
mar, desperdiciar.  ||  Met.  Apartar  de  sí  les  coses  no 
materials,  cóm:  la  tris'.esa,  etc.  Despedir.  ||  Extendre 
1'  erada  pera  batre.  Emparvar,  aparvar,  hacer  par- 
va. ||  For.  Despullar  de  la  possessió.  Lanzar.  ||  Ex 
posar  ak'una  quantitat.  Aventurar,  arriesgar,  fl 
Entre  estampers  posar  a  la  prempsa  les  planes  del 
motilo  de  tal  modo  que 's  puguin  llegir  per  ordre. 
Imponer.  ||  Desterrar. 

llenqar  A  perdre.  fr.  Fer  malbé  alguna  cosa. 
Echar  á  perder.  \\  Perjudicar  a  algú,  ocasionarli  gran 
dany  espiritual  o  temporal.  Perder. 

LLENgAR  de  sí.  fr.  Treure's  del  devant.  Echar  de 
si,  quitarse  de  delante. 

LO  .QUE  UNS  LLENCEN  ALTRES  HO  ARREPLEGUEN  O 
APROF1TEN.  Ref.  Ensenya  que  lo  que  per  uns  és  inú- 
til per  altres  és  útil.  Lo  que  uno  desecha  otro  lo  ruega. 

LLENCARSE.  v.  r.  Acometre  impetuosament.  Aba- 
lanzarse. ||  Tirarse,  deixarse  anar  d' alguna  part. 
Arrojarse,  echarse. 

LLENQAT,  DA.  p.  p.  Lanzado. 

LLENCER.  m.  Ant.  Qui  ven  teles.  Lencero. 

LLENCERÍA.  f.  Ant.  Botiga  o  magatésm  de  teles. 
Lencería. 

LLENCOL.  ni.  Pega  de  tela,  o  de  coto  prou  gran 
pera  tapar  tot  el  Hit  y  és  la  que  toca  directament  al 
eos.  Sábana. 

AGAFÁRSELl  A  ALGÚ 'L  LLENQOL  ALESANQUES.fr. 
Fam.  Tindre  peresa  de  llevarse.  Pegársele  á  alguno 
las  sábanas. 

COBRiR  AB  LLENCOLS.  fr.  Posarlos  demunt  d'  algu- 
na cosa  o  embolicarla  ab  ells  pera  taparla.  Ensa- 
banar. 

pendre 'ls  llencols.  fr.  Fam.  Deixar  sense  ells 
al  qui  'ls  tenía.  Desensabanar. 

LLENCOLET.  m.  dim.  Sabanilla. 

LLENCOLETS.  m.  dim.  Ant.  BOLQUERS. 

LLENEGALLS, 

LLENEGÁNS  y 

LLENEGUES.  Bot.  Variats  noms  que  's  donen  a 
una  mena  de  bolet  del  genre  Hygrophorus. 

LLENEGAYS  BLANCHS.  Bot.  Varietat  del  ante- 
rior. 

LLENES  (Cova  de  les).  Orog.  En  el  terme  de  Eri- 
nyá,  prov.  de  Lleida. 

LLENGA.  f.  LLENGUA. 

LLENGARDAIX.  m.  Ant.  LLANGARDAIX. 

LLENGOTEJAR.  v.  n.  Murmurar. 

LLENGOTES  (Fer).  fr.  Burlarse  d'  algú  fentli  pos- 
tures ab  la  llengua.  Sacar  la  lengua. 

LLENGOTER,  A.  adj.  Xerraire,  desllenguat,  mal- 
parlat.  Lenguaraz. 

LLENGUA.  f.  Principal  orgue  del  gust  en  tots  els 
animáis  y  de  la  paraula  en  1'  home.  Lengua.  ||  El 
conjunt  de  veus  ab  que 
s'  explica  cada  nació.  Len- 
gua. 

LLENGUA  DE  BOU.  Bot. 
Planta  de  la  fam.  de  les 
borrayínies,  de  fulles  mit- 
janament  Margues,  aspres 
al  tacte,  de  color  vert  obs- 
cur,  relluentes,  inodores  y 
de  sabor  fat;  les  flors  peti- 
tes,  de  color  blau  o  roig,  a 
vegades  blanques;  cada 
una  és  un  embut  en  forma 
de    pabelló,   grogues,    que  Llengua  de  bou 

circueixen  la  niajor  part 

de  la  cama  per  la  extremitat  superior.  Lengua  bo- 
bina ó  de  buey,  buglosa.  ||  BUGLOSA.  ||  Certa  mena  de 
bolet.  Honj,o. 

LLENGUA  BOVINA  BORDA.  Bot.  HERBA  DE  LA  VÍBORA. 


LLEN 


LLEN 


147 


LLENOUA  DE  CA.  Bot.  MANEULA.  ||  LLEPASSERAL. 

LLENGUA  DE  CAVALL.  Bot.  Herba  detalles  semblan- 
tes a  la  llengua  del  cavall.  Brusco  mayor,  laurel  de 
Alejandría. 

llengua  DE  cavall  travat.  fr.  Met.  Qu¡  parla 
palpi§ot.  Lengua  de  estropajo,  de  bolo. 

LLENGUA  DE  CERF  y 

LLENGUA  CERVINA:  HERBA  MELSERA, 

LLENGUA  D'ESCORPÍ.  Mala  llengua,  murmuradora. 
Lengua  de  escorpión,  de  alacrán,  de  sierpe,  de  víbora. 

LLENGUA  D'  ESCORSÓ: SERPENTINA. 

llengua  de  foch.  Cada  una  de  les  flames  en  figu- 
ra de  llengua  que  van  d.'vallar  sobre  'ls  deixebles  de 
Jesucrist  el  día  de  Pentecostés.  Lengua  de  fuego.  || 
LLENGUA  D'  ESCORPÍ. 

llengua  de  Gós.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  una  es- 
pecie de  bolet  del  genre  Clavaria. 

llengua  DE  L'  AiGUA.  La  part  de  la  térra  que  toca 
a  P  aigua.  Lengua  del  agua,  ribera. 

LLENGUA  DE  PASSARELL    Bot.   POLIOL  MONTA. 

llengua  de  serp.  Fort.  Obra  exterior  devant  oels 
ánguls  ixents  del  camí  descobert.  Lengua  de  sierpe. 
||  Bot.  LLANCA  DE  CRISTO. 

llengua  de  terra.  Llenca  de  térra  qu' entra  dins 
del  mar.  Lengua  de  tierra,  promontorio,  cabo. 

LLENGUA  DE  VACA.  Bot.  ESCABIOSA,  VIUDA  CAM- 
PESTRE. 

LLENGUA  MARE.  Aquella  de  la  qual  se  deriven  dife- 
rents  cíalectes.  Lengua  matriz. 

LLENGUA  materna.  La  propia  de  la  terra  ont  se 
neix.  Lengua  materna. 

hengua  MORTA.  La  que  ja  no's  parla  cóm  a  pro- 
pia y  natural  d' una  nació.  Lens.ua  muerta. 

LLENGUA  SANTA.  La  llengua  hebrea.  Lengua  santa. 

llengua  VIVA.  La  que  's  parla  en  alguna  nació  o 
provincia.  Lengua  viva. 

llengua  vulgar.  La  que 's  parla  a  cada  país  o 
nació.  Lengua  vulgar. 

ilengües  BRONSFJADES.  Poét.  Campanes.  Lenguas 
bronceadas. 

A  la  llenGUA  DE  l' aigua.  A  la  vora  de  1' aigua. 
A  la  lengua  del  agua. 

cercar  LA  llengua.  fr.  Incitar  a  disputes,  provo- 
car baralles  o  raóns.  Buscar  la  lengua. 

escalfarse  la  llengua.  fr.  Met.  fam.  Parlar  llar- 
gament.  Calentársele  á  uno  la  boca  ó  la  lengua. 

fer  callar  les  MALES  llengües.  fr.  Desmentir 
algú  ab  bones  obres  ais  murmuradors.  Dar  un  tapa- 
boca. 

FERSE  llengües.  fr.  Alabar  molt  alguna  cosa.  Ha- 
cerse lenguas. 

FÍCA  'T  LA  llengua  AL  CUL.  Loe.  fam.  Pera  avisar 
ais  nois  que  no  diguin  ni  preguntin  lo  que  no  convé. 
Cortapicos  y  callares. 

FLUIX  DE  llengua.  Qui  enraona  massa  o  díu  tot  lo 
que  sap.  Flujo  de  palabras. 

HAVER  LLENGUA.  Loe.  atlt.  TEÑIR  NOTICIA. 

haver  llengua  DE  LA  posta.  Loe.  ant  Tener  noti- 
cias luego,  luego;  por  la  posta,  á  toda  prisa. 

LA  LLENGUA  MUDA  MAI  FOU  ABATUDA.  Ref.  EN  BOCA 
TANCADA,  etc. 

LLARCH  de  llengua.  Met  Desvergonyit  en  el  par- 
lar. Largo  de  lengua. 

lligar  la  llengua.  fr.  Impedir  que  's  digui  alguna 
cosa.  Atar  la  lengua. 

mala  llengua.  AUirmurador  que  desacredita  sen- 
se  fonament.  Deshonrabuenos. 

males  llengües.  Lo  comú  deis  murmuradors.  Ma- 
las lenguas.  ||  Lo  comú  de  la  gent;  y  en  aquest  sentit 
s'usa  de  la  frase:  Aixó  HO  DIUEN  MALES  llengües. 
Malas  lenguas. 

molta  llengua  Y  POCHS  FETS.  Ref.  Denota  que 
mes  fácil  és  amenagar  qu'  executar,  o  que  no  totes 
les  amenaces  s'  efectúen.  Más  son  los  amenazados 
que  los  acuchillados:  los  amenazados  comen  pan.  || 
Reprén  ais  que  prometen  fer  molta  cosa,  quan  no  hi 
lia  perill  ni  és  ocasió,  y  arrivant  al  cas  s'  acobardei- 


xen  y  no  fan  res.  Antes  de  la  hora  gran  denuedo,  ve- 
nidos al  punto  mucho  miedo.  |i  Denota  que  'ls  que  son 
cobarts  conten  valentíes  y  aparenten  valor.  El  mal 
del  milano,  las  alas  quebradas  y  el  pico  sano. 

MOSSEGARSE  LA  LLENGUA.  fr.  Contíndres  de  parlar 
fentse  violencia  pera  callar  lo  que  's  té  ganes  de  dir. 
Morderse  la  lengua. 

NO  tindre  pels  A  LA  llengua  fr.  Met.  Dir  sense 
reparo  lo  que  se  sent.  No  tener  pelos,  ó  pelilla,  ó  pe- 
pita en  la  lengua;  no  morderse  los  labios. 

no  tindre  mes  que  llengua.  fr.  Ab  que's  denota 
qu' algú  fá  M  valent  sois  de  páranla,  o  diu  uue  fará 
lo  qu'és  incapác  de  fer.  Ser  todo  jarabe  de  pico. 

PASSAR  A  HU  PER  LLENGUA.  Loe.  ant.  AAal  parlar  de 
algú.  PASSAR  PER  LLENGÜES. 

PASSAR  PER  LLENGÜES.  fr.  Met.  Murmurar.  Poner 
lengua  á  alguno;  traerle  en  boca  ó  en  lenguas. 

PENDKE  LLENGUA.  fr.  Met.  ant.  PENDRE  LLENGÜES. 

PENDRE  LLENGÜES.  fr.  Pendre  veus,  informarse  de 
alguna  cosa.  Tomar  lengua,  voz  ó  señas. 

PERDRE  A  algú  LA  llengua.  fr.  Succeirli  algún 
dany  per  parlar.  Perderle  el  pico. 

QUAN  PARLO  LA  LLENGUA  MANEJO.  Ref.  Ab  que  se 
expressa  aquell  que  savent  ésser  cert  lo  que  diu,  li 
volen  refutar  o  desmentir.  Cuando  los  mudos  hablan 
licencia  tienen  de  Dios. 

QUI  llengua  TÉ,  A  ROMA  VA.  Ref.  Denota  que  1 
qui  dupta  o  ignora,  deu  preguntar  pera  1'  acert.  Quien 
lengua  há,  á  Roma  va. 

Setze  llengües.  Gran  enraonador.  Cien  lenguas. 

TINDRE  ALGUNA  COSA  AL  CAP  DE  LA  LLENGUA.  fr. 
Volerse  recordar  d'  alguna  cosa  que  se  sap  molt  bé 
y  no  acudirse  de  moment.  Tener  algo  en  el  pico  de  la 
lengua.  ||  Sapiguer  bé,  dir  prompte  alguna  cosa.  Te- 
ner algo  en  el  pico  de  la  lengua. 

TINDRE  LA  LLENGUA  LLARGA.  fr.  Dir  lo  que  's  deu- 
rfa  callar.  Ser  largo  de  lengua. 

TINDRE  LA  LLENGUA  MASSA  LLARGA.  fr.  Met.  Ésser 
atrevit,  desvergonyit  en  el  parlar.  Ser  suelto  de  len- 
gua. 

TINDRE  LLENGUA.  fr.  Met.  Se  diu  de  qui  tenint  cul- 
pa o  motiu  de  callar,  encara  crida  y  vol  tindre  rao. 
Gallear. 

TINDRE  MOLTA  LLENGUA.  fr.  Ésser  molt  parlador. 
Tener  mucha  lengua. 

LLENGUADA.  f.  Acció  y  efecte  de  pendre  cada 
volta  alguna  cosa  ab  la  llengua  o  de  llepar  ab  ella. 
Lengüetada.  ||  llepada. 

LLENGUADO.  m.  Ictiol.   Peix  de  30  a  40  centime- 
tres  de   llarch,  molt  aplanat,  que   té  '1  llom   a   un 
costat,  de  color 
part  y  '1  ventre 
al  oposat,  de  co-  ^<    . 

lor  blandí;  dos        •«^•sáS5¡li     '&■    |fe 
ulls  a  un  costat      fe  !7állt  3  J 

del   cap  y   dues       '-—' '  ^*S- 
Uargues   aletes  '.  "-'^.í''  ' 

que    corren   la 

una  de  la  qüa  al  Llemuado 

principi  del  cap, 

y  l'alira  fins  al  meteix  llavi.  La  seua  carn  és  molt 
estimada.  Lenguado.  ||  Lo  de  superior  qualitat  per 
que  té  la  carn  mes  molla,  sucosa  y  tendrá,  és  un  poch 
mes  petit,  y  de  millor  gust.  Acedia. 

LLENGUADOCH.  ni.  Antigua  provincia  de  Franca. 
Languedoc. 

LLENGUATGE.  m.  Idioma.  ||  L'  estil  y  modo  de 
parlar  de  cada  hu.  Lenguaje,  estilo.  ||  En  lo  moral 
les  senyals  mudes  que  donen  a  entendre  alguna  cosa, 
cóm:  el  llenguatge  deis  ulls  és  molt  expressiu.  Len- 
guaje. 

LLENGÜETA.  f.  dim.  Lengüecilla,  lengüeta.  || 
GARGAMELLÓ.  ||  El  fí  o  piu  de  la  balanga.  Lengüeta, 
lengua,  fiel.  ||  Eina  de  cer  de  que  usen  els  llibreters 
pera  retallar  el  paper.  Lengüeta.  ||  Mus.  Planxeta  de 
nietall,  etc.,  movible  que  solen  tindre 'ls  instruments 


148 


LLEN 


LLEP 


de  vent.  Lengüeta,  pipa.  ||  Mena  de  barrina  que  Ms 
cadiraires  y  fusters  acomoden  al  maneen  del  filabar- 
quí  pera  fer  el  forat  a  llur  gust.  Lengüeta.  ||  Ferret 
qu'en  l'ham,  áncora,  etc.,  impedeix  la  eixida  d'  ont 
s'  introdueix.  Lengüeta.  ||  Arquit.  Motllura  en  figura 
de  Mengua.  Lengüeta. 

LENGÜETERÍA.  f.  Conjunt  deis  registres  de  Torga 
que  teñen  llengüeta.  Lengüetería. 

LLENGUT,  DA.  adj.  Qui  parla  molt.  Hablador, 
charlatán,  lenguaz,  lenguaraz.  ||  DESLLENGUAT.  || 
m.  Ornit.  FORMIGUER. 

LLENQUETA.  f.  dim.  de  Llenca. 

LLENSA.  f.  Cordill  pera  pujar  recta  una  paret. 
Tendel. 

LLENTÍA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fani.  de  les  llegu- 

niinoses  que  fá  un  llegúm  de  color  part,  petit,  xato, 

rodó   y   convexe   per  les   dues  cares. 

Lenteja.  ||  El  fruit  d' aquesta  planta. 

Lenteja.  II  PIQA. 

LLENTÍA   D'  AIQUA.  Bot.    PA   DE   GRA- 
NOTES.  ||  LLENT1ETA. 

LLENTÍCULA.  f.  Llentía  diminuta. 
Lentícula. 

LLENTICULAR.    adj.    Semblant    a 
una  llentía.  Lenticular. 

LLENTIETA.    Bol.    LLENTÍA   D' AI- 
Llentía  d'aigua  GUA. 

LLENTIJA.  f.  Ter.  y 

LLENTILLA.  f.  Bot.  LLENTÍA. 

LLENTILLÓS,  A.  adj.  y 

LLENTIÓS,  A.  adj.  Qui  está  clapat  de  pigues.  Pe- 
coso. 

LLENTIQÜELA.  f.  Planxeta  rodona  d'  or,  plata  o 
altre  metall  que 's  posa  per  adornar  els  mocadors  del 
coll  y  altres  peces  de  roba.  Lentejuela. 

LLENTISCH.  m.  Ant.  y 

LLENTISCLE.  m.  Bot.  ter.  Mata. 

LLENY.  m.  Ant.  EMBARCACió. 

LLENYA.  f.  Fusta  pera  cremar.  Leña.  ||  Expr.  fam. 
Que  usen  els  nois  pera  instar  a  algú  pera  que  pegui 
a  un  altre.  Palo. 

AFEGIR  llenya  AL  FOCH.  fr.  Met.  Fomentar  les  dis- 
cordies.  Echar,  poner  leña  al  fuego:  añadir  fuego  al 
fuego. 

DE  TOTA  LLENYA  FA  feix.  Ref.  Se  diu  de  qui  tot 
ho  arreplega,  per  poch  que  valgni.  Salga  pez  ó  salga 
rana,  á  la  capacha. 

donar  llenya.  fr.  Met.  fam.  P¿gar.  Cargar  de 
leña. 

ESTellar  o  asclar  llenya.  fr.  Partir  els  tions, 
ferne  es  te  lies.  Partir  leña. 

donar  un  fart  de  llenya.  fr.  Fam.  Dar  una 
tunda  de  palos. 

TIRAR  LLENYA  AL  FOCH.  fr.  Met.  AFEGIR  LLENYA  AL 
FOCH. 

LLENYADER.  m.  y 

LLENYADOR,  A.  m.  LLENYATER. 

LLENYÁM.  ni.  Conjunt  de  fustes.  Maderaje,  ma- 
deramen, maderada. 

LLENYATAIRE.  m.  Leñador. 

LLENYATER.  ni.  Qui  arreplega  llenya  o  'n  fa.  Le- 
ñador. 

LLENYÉ.  m.  Ter.  FART  DE  llenya,  TACÓ. 

LLENYER.  m.  y 

LLENYERA.  f.  Lloch  ont  s'  hi  posa  la  llenya.  Le- 
ñero, leñera.  ||  Munt  de  llenya. 

LLENYOS,  A.  adj.  S'  aplica  a  la  part  deis  arbres 
que  s'anomena  fusta.  Leñoso. 

LLENYOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  llenyós.  Leño- 
sidad   ||  Duresa  de  llenya.  Leñosidad. 


LLEO.  m.  Nom  propi  d'home.  León.  |j  Zool.  Fera 
nadiva  del  África,  de  color  entre  groch  y  roig,  de 
cosa  d' un  nietre  d'algaria  y  un  y  mitg  a  dos  de 
liaren;  té '1  cap  gros,  les  dents  y  ungles  molt  fortes, 
la  qua  llarga  coberta  de  peí  curt  y  acavada  per  un 
floch  de  cerdes;  el  másele 's  distingeix  per  una  llarga 
metxa  que  li  cobreix  el  clatell  y '1  coll;  és  el  mes  fort 
deis  quadrúpets  deis  quals  s'  alimenta,  y  no  aconiet 
ais  homes  sino  a  manca  d' animáis;  és  géneros,  rego- 
neix  els  beneficis  y's  doma  fácilment.  León.  ||  Astro!. 
Signe  boreal  el  quint  del  Zodíach.  León.  ||  Met.  Per- 
sona iracunda,  fera.  León. 

BRAMAR  EL  LLEÓ.  fr.  Rugir. 

posarse  fet  un  lleó.  fr.  Resistir  ab  molt  empe- 
nyo  y  enfado,  irritarse  molt.  Ponerse  como  un  león. 

LLEÓ  (Fra  Pan).  Biog.  Frare  de  la  Mercé  que  al 
sigle  XVI  escrigué  en  cátala  una  Vida  de  Sant  Ramón 
Nonat. 

LLEONA.  f.  Femella  del  lleó.  Leona. 

fer  VEURE  la  lleona.  fr.  Se  pondera  la  resisten- 
cia en  creure  lo  qu'  és  molt  difícil  o  impossible.  Cla- 
vársela á  uno  en  la  frente. 

LLEONART.  ni.  Nom  propi  d'home.  Leonardo. 

LLEONART  (Fra  Joseph).  Biog.  Frare  del  si- 
gle  xvii,  natural  de  Barcelona,  que  escrigué  uns  co- 
mentaris  ais  Psalms  y  altres  varíes  obres  en  llatí. 

LLEONAT,  DA.  adj.   Del  color  del  lleó.  Leonado 

LLEONCI.  n.  p.  Leoncio. 

LLEONER.  m.  Qui  cuida  deis  lleons.  Leonero. 

LLEONERA.  f.  Gavia  de  lleons.  Leonera,  lago  de 
leones. 

LLEONÉS,  A.  adj.  Natural  de  Lleó.  Leonés.  II  Lo 
que  pertany  a  aquesta  regió  d'  Espanya.  Leonés. 

LLEONET.  m.  dim.  Leoncillo,  ico,  ito. 

LLEONÍ,  NA.  adj.  Propi  o  pertanyent  al  lleó.  Leo- 
nino. ||  S' aplica  a  les  companyíes  y  contractes  en 
que  totes  les  ganancies  son  pera  un  soci  y  totes  les 
pérdues  pera  un  altre,  o  pera  un  soci  part  de  la  ga- 
nancia y  cap  de  la  perdua,  o  bé  al  revés.  Leonino. 

LLEONTIASSIS.  f.  Med.  Mena  de  lepra  que  dona 
a  la  fesomía  un  aspecte  feróg.  Leontíasis. 

LLEOPARDAT,  DA.  adj.  Blas.  Se  diu  del  lleó  pas- 
sant  o  representat  en  actitut  de  caminar,  ab  les  ore- 
lles  y'ls  ulls  descoberts.  Leopardado. 

LLEOPARDÍ,  NA.  adj.  Zool.  Relatiu  o  semblant  al 
lleopart.  Leopardino. 

LLEOPART.  m.  Zool.  Quadrúpet  d' África  y  Asía, 
rogencli,  ab  clapes  negres  y  rodones;  té '1  cap  sem- 
blant d'un  gat,  dents  y  ungles  molt  fortes;  és  molt 
fer  y  sanguinari.  Leopardo. 

LLEOVIGILT.  n.  p.  Leovigildo. 

LLEPACRESTES.  m.  Qui  adula  servilment  a  un 
altre  per  lo  que  espera  treure'n.  Lamedor. 

LLEPACA.  f.  Bot.  Lampazo.  ||  Arts.  La  fusta  en 
forma  de  qüa  de  peix  que  uneix  dues  peces. 

LLEPADA.  f.  Fregada  ab  la  Mengua.  Lengüetada, 
lengüerada.  ||  Acte  de  llepar.  Lamedura,  lamere- 
tada.  ||  Acció  de  passar  una  cosa  per  sobre  d'  un'  al- 
tra,  y  mes  propiament  un  pinqell  sucat  de  cals  o  al- 
guna pintura. 

LLEPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  llepa.  Lamedor. 

LLEPADÜM.  m.  y 

LLEPADURA.  f.  Such  cóm  aixarop.  Lamedor, 
eclegma.  ||  Met.  atractiu,  afalach. 

LLEPAFILS.  adj.  ESCRÚPULOS. 

LLEPALLOSA.  f.  Ornit.  Aticell  gros  cóm  la  calan- 
dria, de  color  fosch  ab  varíes  clapes  per  tot  el  eos. 
Té  les  potes  curtes  y'ls  dits  cóm  els  del  lloro.  És 
molt  gras  y  vola  poch;  posat  a  la  má  torc.  el  coll. 
Torcecuello. 

LLEPAMENT.  m.  Ant.  LLEPADA,  1.  ||  Ant.  met.  LLE- 
PADURA, 2. 


LLES 


LLET 


149 


LLEPAPEDRES.  m.  Ictiol.  LLAMPREA. 

LLEPAPLATS.  ni.  Glotó,  lletniner.  Lameplatos. 

LLEPAR.  v.  a.  Passar  lleugerament  la  Mengua  per 
alguna  cosa.  Lamer.  ||  Met.  Atreure,  afalagar.  Popar. 
||  Fregar  lleugerament  una  cosa  ab  les  altres.  Rozar. 

ALGUNS  SE  N' ENTREN  LLEPANT  Y  SE  N'IXEN  MOSSE- 
G\NT.  Ref.  Ab  que  's  manifesta  que  'ls  qu¡  van  ave- 
riguant  lo  que  no  'ls  convé,  acostumen  descobrir  lo 
que  no  voldríen.  Escarbó  el  gallo,  y  descubrió  el  cu- 
chillo que  le  mató. 

llepant,  llepant  PUJA  'L  LLIBANT.  Ref.  Con  calma 
se  obtiene  lo  que  se  desea. 

lleparse'n  els  bigotis.  Fam.  Ab  que  s'  expressa 
el  gust  particular  ab  que  's  menja  alguna  cosa.  Chu- 
parse los  dedos,  relam  rse. 

QUI  LLEPA  MES  QUE  NO  SOL,  O  T'  HA  DE  MENESTER 
O  TRAIRTE  VOL.  Ref.  Denota  la  precaució  que  devem 
tindre  ab  els  adu  adors.  Quien  te  hace  fiestas  que  no 
suele  hacer,  ó  te  quiere  encañar  ó  te  ha  menester. 

LLEPASSERA.  f  Bot.  Planta  medicinal  de  la  fam. 
de  les  borragínies,  de  cania  peluda  y  poch  branqui- 
llosa,  tulles  elástiques  les  de  baix  y  punxagudes  les 
de  dalt,  y  flors  a  poins.  Cinoglosa,  lengua  de  perro, 
viniebla. 

LLEPAT,  DA.  p.  p.  Lamido. 

LLEPISSÓS,  A.  adj.  llapissós,  VISCOS. 

LLEPISSOS1TAT.  f.  VISCOSITAT 

LLEPÓ.  m.  Ant.  llach,  llot.  ||  Adulador. 

LLÉPOL.  adj.  Lleminer.  Glotón,  goloso.  ||  Met. 
DESHONEST. 

LLEPOLEJAR.  v.  a.  Gormandejar,  buscar  llepole- 
ríes.  Golosinear,  golosinar,  golosmear,  golus- 
mear, golosear. 

LLEPOLERÍA.  f.  y 

LLEPOLÍA.  f.  Menjar  delicat.  Golosina.  ||  Apetit, 
costúni,  propensió  a  menjars  delicats.  Golosina,  go- 
losía. 

LLEPOLOSAMENT.  adv.  m.  Ab  llaminería.  Golo- 
samente. 

LLERA,  f.  Ter.  Coster  pie  de  pedrés  trencades,  ge- 
neralment  cantelludes,  per  ont  no  s' hi  pot  caminar 
sense  ferne  moure  moltes.  Ladera  cubierta  de  frag- 
mentos de  rocas. 

LLERCA.    Hidrog.   Riuet   de  la  prov.    de    Girona. 
Está  format  per  diverses   rieres  que  baixen  del  Piri- 
neu  y  desaigua  al  Fluviá  prop  de  Tortellá.  ||  —  (HOS- 
TAL NOU  DE).  Geog.  Casenu  del  terme  d' Argelaguer, 
prov.  de  Girona. 

LLERET.  Geog.  Poblé  del  dis- 
tricte  inunpal.  de  Lladorre,  prov. 
de  Lleida. 

LLERINS  (Fra  Joseph).  Biog. 
Monjo  de  Scala-Dei  que  escrigué 
varíes  obres  al  sigle  XVIII. 

LLERONA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 

Segell  de  Llers        jud.  de   Granollers;   és   a    la   vora 
del   riu  Congost,    té  estació   de 
ferrocarril  y  1,998  habitants. 

LLERS.  Geog.  Vila   de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona 
part.    jud.    de    Figueres;   és   a   la 
vora  de  La  Muga  y  té  1,327  hab. 

LLES.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Lleida,  bisb.  y  part. 
jud.  de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a  la 
vora  del  riuet  Llosa  y  té  607  hab. 

LLESCA.  f.  Tallada  de  cap  a 
cap  del  pa.  Rebanada.  ||  TALLADA. 

FER  LA  LLESCA.  fr.  Fam.  FER 
LA  GUITSA. 

LLESCAR.  v.  a.  Fer  llesques.  Cortar  pan,  cortar 
rebanadas  de  pan. 

QUI  NO  'L    SAP    LLESCAR,    NO  'L    SAP  GUANYAR.  Ref. 


Sejell  de  Lies 


S'  entén  en  el  seu  sentit  literal.  Qaien  no  sabe  cortar 
pan,  no  lo  sabe  ganar. 

LLESCAT,  DA.  p.  p.  Rebanado. 

LLESIÓ.  f.  Lesión. 

LLESIU,  A.  adj.  Lesivo. 

LLESQUETA.  f.  dim.  Rebanadilla,  rebanadica, 
rebanadita. 

LLESP.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Lleida, 
part.  jud.  de  Tremp;  és  a  la  vora  del  Noguera  de  Tor 
y  té  425  hab. 

LLESSAMÍ.  m.  Bot.  Mata  de  la  fam.  de  les  jasmí- 
nies,  quines  branques  s  enfilen  y  fan  unes  floretes 
blanques  molt  flairoses;  se  conreua  ais  jardins.  Jaz- 
mín. 

llessamí  groch.  El  que  fa  les  flors  grogues.  faz- 
minoro,  jazmín  amarillo. 

llessamí  de  llop.  Planta  de  la  fam.  de  les  santa- 
lácies.  Guardalobo,  retama  blanca. 

LLESSAMÍ  REAL.  Planta  de  la  fam.  de  les  jasmínies. 
fazmin  oloroso  ó  de  España. 

LLEST,  A.  adj.  Actiu,  diligent,  escarrabiHat,  estor- 
dit,  expedit.  Listo.  ||  Acabat,  conclós.  Despachado, 
acabado,  concluido.  ||  S'  aplica  a  la  fusta  recta. 
Dócil.  ||  Éxpedit  en  la  execució  de  les  coses.  Expe- 
dito, despachado  liberal   ||  adj.  Lle^it. 

ANAR  LLEST.  fr.  Anar  diligent.  Andar  listo. 

LLEST  COM  UNA  mustela.  fr.  Fam.  Se  diu  d'  un 
que  sigui  mol  lies t.  Más  listo  que  Cardona. 

LLESTA.  f.  Ant.  TRÍA,  LLISTA. 

LLESTAMENT.  adv.  m.  Ab  llestesa.  Listamente, 
prontamente,  velozmente.  ||  Estordidament,  ab  vi- 
vesa.  Ágilmente,  determinadamente,  libremente. 

LLESTAR.  v.  a   Ant.  TRIAR. 

LLESTAT,  DA.  v.  a.  Ant.  TRIA!. 

LLESTESA.  f.  Estordiment,  vivesa.  Actividad,  ga- 
llardía. ||  Promptitut,  velocitat,  lleugeresa.  Preste- 
za, prontitud,  velocidad,  prisa. 

LLESTITUT.  f.  Ant  LLESTESA. 

LLESUY.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
d'  Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  al  N.O.  d'  aquesta 
vila,  entre  '1  Noguera  Pallaresa  y  '1  Flamisell,  y  té 
537  hab. 

LLET.  f.  Licor  blandí  molt  substanciós  que  pre- 
para la  naturalega  ais  pits  de  les  mares  pera  aliment 
deis  filis.  Leche.  |l  Licor  d'  algunes  plantes  o  llevors 
semblant  a  la  llet.  Leche.  ||  El  such  blanch  que  's 
treu  d'  algunes  llavors  picantes,  cóm  de  les  ametlles, 
llavors  de  meló,  de  carabaga,  etc.  Leche.  ||  Nom  que 
ab  la  preposició  de  y  alguns  noms  de  (emelles  d' ani- 
máis vivípars,  significa  que  les  tais  femelles  se  teñen 
per'  aprofitar  la  seua  llet.  De  leche.  ||  Met.  La  pri- 
mera ensenyanga  que  's  dona  a  algú.  Leche.  ||  Met. 
Sort.  Leche. 

LLET  AGRÁ.  Alcoel. 

llet  D'  ametlles.  Such  blanch  que  's  fa  ab  elles. 
Leche  de  almendras. 

LLET  D'  AUCELL.   Bot.  LLET  DE  PARDAL. 

LLET  DE  GALLINA.  Bot.  LLET  DE  PARDAL. 

LLET  DE  PARDAL  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  li- 
liácies  que  's  cría  entre  'ls  sembrats  y  fa  les  flors 
com  una  mena  de  lliris,  blanques  per  dins  y  verdes 
per  fora.   Leche  de  gallina  ó  de  páiaro.  Mata  candiles. 

LLET  DELS  VELLS.  Fam.  Vi.  Leche  de  los  viejos. 

LLET  DE  POLLA:  AMETLLAT. 

llet  DE  terra.  Terra  molt  suáu,  blanca  y  absor- 
bent,  que  constitueix  la  base  de  la  sal  de  figuera,  y 
és  un  purgant  actiu.  Leche  de  tierra;  magnesia. 

LLET  PRIMERA:  CALOSTRA. 

llet  virginal.  Licor  blanch  pera  hermosejar  la 
cara.  Leche  virginal. 

de  llet.  Dit  del  animal  que  mama.  Lechal,  animal 
de  leche. 

LA  LLET  IX  DELS  MOSSOS,  NO  DELS  OSSOS.  Ref.  De- 
nota que  pera  que   les   done;    que   críen    tinguin   llet 


150 


LLET 


LLET 


han  de  menjar  be.  La  leche  sale  del  mueso,  no  del 
hueso. 

LA  1  LET  NO  SURT  DELS  OSSOS  SINO  DELS  MOSSOS. 
Ref.  Variant  del  anterior. 

mamarho  AB  la  LLET.  fr.  Met.  Apendre  alguna  cosa 
desde  criatura.  Mamarlo  en  la  leche. 

NO  MORIR  DE  llet  D'  amktlles.  fr.  Fam.  Morir 
violehtament:  y  aixís  se  din  ab  tó  d'  amenaza  o  de 
pronóstich.  No  morir  en  cama. 

TINDRE  LA  LLET  ALS  LLAV1S  O  ALS  MORROS.  Loe. 
fam.  Tindre  poca  experiencia.  Estar  con  la  leche  en 
los  labios. 

LLETADA.  f.  Els  menuts  d'alguns  animáis.  Leche- 
cillas  ||  Molta  llet.  Preparado  d'  aigua  y  cals. 
LLETAL.  adj.  Mortal. 

LLETANÍA.  f.  Supliques  que's  fan  a  Deu  invocant 
a  María  Santíssima  y  ais  sants  per  ordre  de  llurs 
nonis.  Letanía.  ||  Met.  fam.  Tirallonga,  Dista  de  mol- 
tes  coses.  Letanía,  retahila.  ||  pl.  Professons  que  's 
fan  abans  de  1'  Ascencíó  en  que  's  canta  la  Uetanía 
deis  snnts.  Letanías  mayores. 

LLETANÍA  de  LA  mare  DE  deu.  Deprecació  que  se 
li  fá  péls  seus  elogis  y  tributs.  Letanía  lauretana  ó  de 
la  Virgen. 

LLETATRESA.  f.  Bot.  LLETERA. 
LLETER,  A.  adj.   Se  diu  deis  animáis  que  mamen. 
Lechal,  lechar,   lechazo.  II  Anai.   S'  aplica  ais  con- 
ductes  per  ont  passa  la  llet  fins  a  arrivar  al  mugró. 
Lactífero.  ||  Vas  de  posar  llet. 

LLETERA.  f.  La  dona  que  ven  llet.  Lechera.  ||  f. 
Bot.  Herba  de  la  fam.  de  les  euforbiácies  que  té  M 
sucli  semblant  a  la  llet.  Lechetrezna,  hierba  de  la 
leche,  tártago.  ||  Se  diu  de  la  mare  que  té  molta  llet. 
Lechar,  lechera. 

lletera  D'  estany.  Bot.  Planta  branquinosa  y 
mena  d'  euforbia  que  's  cría  ais  aiguamolls.  Ésula. 

LLETEROLA.  f.  Especie  de  pallaringa  o  membrana 
blanca  que  venen  els  carnicers;  és  el  teixit  deis  mus- 
cles  del  pit  o  entranyes  deis  animáis.   Músculos  del 

Cuello.  ||  Bot.  LLETERA. 

LLETEROLES.  LLETEROLES  BLANQUES,  LLETERO- 
LES  BORDES.  Noms  que  's  donen  a  la  comarca  de  la 
Selva  a  v.iries  menes  de  bolets  del  genre  Lactarius. 
LLETGESA.  f.  Desoroporció,  deformitat,  manca  de 
arreglo  y  simetría.  Fealdad,  feeza.||DESHONESTEDAT. 
LLETGET,  A.  adj.  dim.  Algo  feo. 
LLETGET  Y  CAYLÁ  (Tomás).  Biog.  Metge,  natu- 
ralista, y  escriptor  científich.  Nat  a  Reus  1*  any  1825; 
mort  a  Archena  en  18S9.  L'  any  1850  era  metge  deis 
banys  de  Tiermas,  de  Carrahacea,  Tamblosa,  Alhama, 
després  ho  era  de  Caldes  de  Montbui,  mes  tart  de 
Fitero  y  darrerament  d'  Archena.  Vivint  a  Reus  va 
presidir  el  Centre  de  Lectura.  Estava  domiciliat  a 
Barcelona  desde  molts  anys,  fonnant  part  de  les  Aca- 
demies  de  Med  ciña  y  Cirurgía  y  de  la  de  Ciencies 
Mediques.  Va  ocupar  la  presidencia  del  Ateneu  LHure 
de  Catalunya.  Va  distin?iise  en  el  primer  Congrés 
Catalanista  (Barna.  1880).  És  autor  de  dos  estudis 
d'  aigües  temíais:  de  Tiermas  (Madrid,  1857)  y  de 
Fitero  (Barna.  1870);  de  La  luz  y  el  calórico  en  sus  re- 
laciones con  el  organismo  y  la  vida  (Barna.  1877), 
Tres  problemas  cosmológicos  (Barna.  1880);  La  teoría 
de  Adhemar  y  los  periodos  glaciales  del  globo  (Barna. 
1879).  Va  colaborar  en  revistes  castellanes  y  catala- 
nes. Havía  reunit  un  bon  museu  d'  historia  natural. 

LLETGET.  G  og.  Forma  un  sol  poblé  ab  el  de  Llo- 
ren^,  prov.  de  Tarragona. 

LLETGÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  lleig.  Feísimo 
LLET1CIA.  n.  p.  Leticia. 
LLETIFICAR.  v.  n.  Fer,  convertir  en  llet. 
LLETJA.  adj.  Femení  de  lleig.  Fea. 
LLETJAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  lletja.  Fea- 
mente. 


LLETÓ.  m.  Mena  de  lleterola  del  peix  corví. 
LLETÓ,  NA.  adj.  Matxo  o  ínula  que  mama  o  que 
fa  poch  temps  qu'  está  desmamat.  Lechal,  lechar, 
lechazo.  ||  Aquella  part  c!els  peixos  máseles  en  que 
hi  ha  una  substancia  semblanta  a  la  llet.  Lecheci- 
llas. ||  Les  glándules  que  teñen  al  coll  els  caps  de 
bestia:.  Lechecicas,  lechecillas. 

LLETÓ.  Geog  Caseriu  del  terme  de  Serch,  prov. 
de  Lleida. 

LLETÓS,  A.  adj.  S'  aplica  a  les  plantes  y  fruits 
que  teñen  un  such  blanch  que  sembla  llet.  Le- 
choso. 

LLETOVARIS.  m.  pl.  ELECTUARI.  ||  ni.  MEDICINES. 
LLETRA.  f.  Nota  o  carácter  que  junt  ab  altres 
forma  vocables.  Letra.  ||  El  so  de  cada  un  deis  caiác- 
ters  del  alfabet.  Letra.  ||  La  forma  particular  d' es- 
criure  de  cada  hu,  de  cada  nació  y  estudi.  Letra, 
manos.  11  El  sentit  gramatical  d*  una  frase,  sentencia 
o  discurs.  Letra.  ||  Mus.  Coniposició  en  vers  que  's 
fa  pera  cantar.  Letra.  ||  Les  expressions  ajustades  a 
les  notes  pera  cantarse.  Letra.  ||  Barreta  feta  d'  una 
barreja  de  plom  y  antimoni  ab  una  Uetra  a  la  punta 
pera  estampar.  Letra.  ||  La  veu  o  paraula  qu'  explica 
el  eos  d'  una  empresa.  Letra,  lema.  ||  Ant.  CARTA.  || 
Llibranga  que  's  reiuet  a  pagar  d'  una  part  a  altra. 
Letra  ó  letra  de  cambio.  ||  CARTELL.  ||  pl.  Ciencies  y 
erudició.  Letras.  ||  Ordre,  despaig  o  provisió.  Letras. 
LLETRA  bastarda  O  CURSIVA.  La  d'  estampa  sem- 
blant a  la  de  má,  qu' és  inclinada.  Letra  bastarda, 
bastardilla,  cursiva,  aldina. 

LLETRA  canina.  La  r  per  la  forga  ab  que  's  pronu¡> 
c'a.  Letra  canina. 

LLETRA  COMPACTA  O  ESPESSA.  La  qu'és  molt  apre- 
tada y  té  'I  pal  curt  perqué  cápiga  molta  materia  en 
poch  espai.  Letra  compacta,  metida. 

LLETRA  CONSONANT.  La  que  no  pot  pronunciarse 
sense  1'  auxili  d'  una  vocal.  Letra  consonante. 

LLETRA  DE  DOS  PUNTS.  Entre  estampéis  les  majús- 
cules  que  son  doble  mes  grosses  del  carácter  a  que 
corresponen.  Titular. 
lletra  D'  estimació.  Letra  de  estimación. 
LLETRA  DE  MÁ.  La  que  's  fa  ab  la  ploma.  Letra  de 
mano. 

LLETRA  DE  MOTLLO,  D'  IMPREMPTA  O  D'  ESTAMPA. 
La  impresa.  Letra  de  molde. 

LLETRA  DOMINICAL.  Referintse  al  cómput  ecclesiás- 
tich  una  de  les  set  primeres  del  abecedari  ab  que  se 
senyalen  els  set  díes  de  la  setmana;  y  cada  any  és  la 
que  correspón  al  primer  día  d'  ell.  Letra  dominical. 

LLETRA  florejada  O  FLORIDA.  La  majúscula  ab 
adornos.  Letra  florida. 

LLETRA  GROSSA.  La  que  té  '1  pal  groixut.  Letra  de 
palo  gordo. 

LLETRA  LÍQUIDA.  Gram.  La  que  de  vegades  pert  el 
so.  Letra  liquida. 

LLETRA  lligada.  La  qu'  está  unida  per  medi  deis 
perfils.  Letra  tirada. 

lletra  majúscula.  La  capital  grossa  que  serveix 
pera  escriure  'ls  noms  propis  y  pera  comentar  capí- 
tol, cláusula,  etc.  Letra  mayúscula. 

lletra  menuda.  Met.  Sagacitat,  astucia.  Letra  me- 
nuda, sabiondez. 

lletra  minúscula.  La  petita  y  regular  eh  contra- 
pos ció  de  la  majúscula.  Letra  minúscula. 

lletra  monitoria.  Carta  en  que  s'  avisa  alguna 
cosa.  Letra  monitoria. 

lletra  muda.  La  consonant  que  no  necessita  vo- 
cal abans  pera  pronunciarse.  Letra  muda.  ||  En  fran- 
cés s'  aplica  a  les  lletres  aspirades  o  quin  so  quasi 
bé  no  's  percebeix.  Muda. 

lletra  numeral.  Les  que  servíen  ais  romans  en 
lloch  de  xifres.  Letra  numeral. 

lletra  oberta.  El  crédit  o  favor  d'  algú  sense  li- 
mitado de  quantitat.  Le.ra  abierta. 

lletra  pelada.  La  igual  y  neta  sense  rasos.  Le- 
tra pelada. 


LLET 


LLEV 


151 


LLETRA  PER  LLETRA.  m.  adv.  Paraula  per  paraula. 
Letra  por  letra. 

lletra  vocal.  Cada  una  d'  acuelles  que  formen 
silaba  per  si  soles.  Letra  vocal. 

lletres  CiTATORiES.  Despaig  ab  que  se  cita  a  algú. 
Carta  de  emplazamiento. 

LLETRES  DIVINES  O  SAGRADES.  La  Sagrada  Escrip- 
tura.  Letras  divinas. 

LLETRES  HUMANES.  Ter.  HUMAN1TATS. 
LLETRES  PATENTS.   Les  que  's  despatxen  ab  el  se- 
gell  principal  del  soberá.  Letras  patentes. 
LLETRES  reials.  Letras  reales. 
lletres  REM1SSORIES.  For.  El  despaig  que  s'  envía 
d'  un  jutge  a  un  altre.  Letras  remisorias. 

ACCeptar  LLETRES  DE  CAMBi.  fr.  Com.  Regonéixer 
llur  llegitimitat  y  carregar  ab  la  obligació  de  pagar- 
les. Aceptar  letras  de  cambio. 

A  LA  LLETRA.  m.  adv.  AL  PEU  DE  LA  LLETRA. 
A  lletra  vista,  ni.  adv.  Luego  que  's  presenta  la 
lletra  de  cambi.  Á  letra  vista. 

AL  PEU  DE  LA  lletra.  m.  adv.  Al  pie  de  la  letra. 
ASE  CARREGAT  DE  lletres.  fr.  S'  aplica  a  aquell 
qu'  és  niolt  docte  en  la  seua  facultat  y  inútil  pera  lo 
demés.  Macho  cargado  de  letras. 

ensenyar  de  lletra.  fr.  Ensenyar  de  llegir.  Ense- 
ñar las  primeras  letras,  la  primera  educación. 

NO  HI  HÁ  COSA  QUE  XERRI  MES  QUE  SON  LES  LLE- 
TRES. Ter.  de  Moya.  Referintse  a  que  una  vegada  im- 
presa una  cosa  secreta,  ha  d'  ésser  coneguda  de  tot- 
hon  que  la  llegeix. 

PÉL  CUL  entra  la  LLETRA.  fr.  Fam.  La  letra  con 
sangre  entra. 

primeres  lletres.  La  ensenyan^a  de  llegir  y  es- 
Ciiure.  Primera  educación;  primeras  letras. 

protestar  lletres.  fr.  Requerir  a  presencia  de 
notari  al  qui  no  vol  pagar  lletres  de  cambi,  a  fí  de 
recobrar  llur  import  y  els  danys  que  's  causen  del  qui 
les  ha  donades.  Protestar  letras. 

sapiguer  de  lletra.  fr.  Sapiguer  de  llegir.  Saber 
leer. 

sap;Guer  molta  lletra.  fr.  Ésser  molt  instruit. 
Ser  muy  leído. 

senyalar  les  lletres.  fr.  Anarles  tocant  ab  un 
bastonet  o  cosa  semblanta  pera  distingir  les  unes  de 
les  altres,  com  solen  fer  'lio  'ls  mestres  pera  comen- 
tarles a  ensenyar  a  les  criatures.  Señalar  las  letras. 
TINDRE  LLETRA  O  MOLTA  LLETRA  MENUDA,  fr.  Ésser 
molt  sagác,  o  advertit.  Saber,  tener  mucha  letra;  saber 

mucho  latín. 

TLNDRE  LES  LLE- 
TRES GROSSES  O 
MOLT  GROSSES.  fr. 
Alet.  Esser  molt 
ignoran t.  Tener 
las  letras  gordas. 

LLETRADA.  f. 
Molta  lletra.  La 
dona  del  lletrat. 

LLETRAGA. 
Bot.  Planta  que  té 
unasubstancialle- 
tosa,  d'  aplicado 
en  medicina.  Hier- 
ba del  pordio- 
sero. 

LLETRASSA.f. 
auni.  Letrón. 
LLETRAT.   m.    docte.    Letrado.  ||  ADVOCAT,  LLE- 
CI3TA. 

LLETREJAR.  v.  a.  Ant.  CONFEGIR. 
LLETRERA.  f.  Bot.  LLETERA. 
.LLETRER.  m.  Rétol.  Letrero. 
LLETRETA.  f.  dim.  Letrilla. 
LLETRUT.  m.  Fam.  lletrat.  ||  adj.  Qui  presum  de 
savi  y  parla  molt  sense  fonament.  Letrado- 


Brot  de  lletraga 


> 


L'etuga 
tribut   de  la 


LLETUGA.    f.    Bot.    Mota   d'  enciám.   Lechuga.  || 
Planta  herbácia  que  's  conreua  ais  liorts.   Té  '1  tany 
ramos,  fulles  nervoses,  senceres  o 
retallades.  Lechuga.  /"^i£ 

LLETUGUETA.    f.    dim.    Lechu-        ' 
guilla. 

LLETUGUETA  MARINA.  Bot.  Plan- 
ta de  la  fam.  de  les  convolvulácies, 
gen  re  calystegia. 

LLEU.  v.  imp.  Ant.  ter.  VAGAR. 
||  adv.  Leve,  tenue. 

LLEUDA,  f.  Tribut  molt  antich  a 
Catalunya  y  mes  especialment  el 
que  's  pagava  per  les  mercaderíes. 
Lezda. 

LLEUDA  REIAL  O  MlTJANA.  Dret 
que  percibíen  diferents  particulars, 
aixís  a  la  entrada  com  a  la  sortida 
de  certes  mercaderíes.  Lezda  real 
ó  mediana. 

LLEUDAR,    v.   n.    Fermentar   la 
pasta   ab  el   llevat.  ||  v.  a.   Recullir  el 
lleuda. 

LLEUDATARI.  m.  y 

LLEUDER.  m.  Cobrador  de  lleuda.  Lezdero. 

LLEUGA.  f.  LLEGUA. 

LLEUGER,  A.  adj.  De  poch  pés.  Ligero.  ||  Ágil, 
prompte,  velóc.  Ligero.  ||  De  poca  importancia.  Li- 
gero. ||  Met.  Inconstant,  variable.  Ligero. 

A  LA  LLEUGERA.  m.  adv.  Sense  aparato,  ab  menys 
cotuoditat  y  companyía  de  la  que  correspón.  Á  la  li- 
gera. 

CREURE  DE  LLEUGER.  fr.  Creure  fácilment.  Creer  de 
ligero. 

LLEUGER  COM  UNA  DAINA.  fr.  Fam.  Ligero  como  el 
viento. 

LLEUGER  COM  UNA  PALLA,  fr.  Fam.  Ligero  como  el 
aire. 

LLEUGERAMENT.  adv.  m.  Acceleradament.  Lige- 
ramente. II  Su.iument,  sense  veemencia.  Ligeramen- 
te. ||  Per  demunt,  supeificialment.  Ligeramente,  por 
encima,  de  paso.  II  Sense  reflexió,  temerariament. 
Ligeramente. 

LLEUGERESA.  f.  Qualitat  de  lleuger.  Ligereza.  || 
Prestesa,  agüitat.  Ligereza.  II  Met.  Inconstancia.  Li- 
gereza. ||  Manca  de  reflexió.  Ligereza. 

LLEUGERESA  DE  MANS.  Habilitat  pera  fer  ab  expe- 
dició  y  primor  alguna  cosa  rara.  Sutileza  de  manos. 
||  L'  habilitat  del  Uadregot.  Sutileza  de  manos. 

LLEUGERET,  A.  adj.  dim.  Ligerlllo. 

LLEUGERÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  lleuger.  Ligerí- 
simo. 

LLEUMENT.  adv.  D'  una  manera  lleu.  Levemen- 
te. ||  Ant.  LLEUGERAMENT. 

LLEURA  (Tindre).  Ter.  y 

LLEURER.  v.  n.  Tener  tiempo,  tener  vagar,  oca- 
sión, etc. 

A  LES  DEU,  VESTEN  AL  LLIT  SI  'T  LLEU;  TANT  SI  'T 
LLEU  COM  SI  NO  'T  LLEU,  VESTEN  AL  LLIT  A  LES  DEU. 
Ref.  Aconsella  anarse  'n  al  Hit  dejorn.  Á  las  diez,  en 
la  cama  estés;  y  si  puede  ser  antes,  mejor  que  después. 

LLEUS.  m.  pl.  Ant.  FREIXURA   ||  adj.  Ant.  lleuger. 

LLEUS  (Els).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Benissa, 
prov.  d'  Alacant. 

LLEUVA  DE  NEU.  f.  Gran  quantitat  de  neu  que 
d'  una  pega  's  desprén  de  les  montanyes  ab  violencia 
y  estrépit.  Alud. 

LLEVA,  f.  lleba.  ||  falleba.  ||  Falleba.  ||  Recluta 
de  gent  pera  formar  exércits  ab  motiu  d'  una  guerra. 
Leva.  II  Acció  de  llevar. 

fer  lleves,  fr.  Convocar  gent  pera  la  guerra.  Ha- 
cer levas,  levantar  tropas. 

LLEVACAPDELL.  m.  ENCETALL. 


152 


LLEV 


LLI 


LLEVADA  (Fer).  fr.  PUJAR,  MUNTAR. 
LLEVADÍQ,  A.  adj.   Dit  del  pont  que  s'  alga  o  de 
cosa  que   s  pot  llevar.   Levadizo.  ||  Lo  que  s'  alga  y 
s'  abaixa  ab  la  iná.  Levadizo. 

castell  llevadíQ.  Aparell  de  guerra  consistent  en 
un  castell  de  fusta,  cobert  de  cuiro  y  tan  alt  com  les 
nuiíalles,  a  les  qu'  estava  destinar  a  acostarse  y  com- 
batre,  assaltantles  per  niedi  á'  un  pont,  quan  era 
arrivada  1' hora,  péls  soldats  que '1  guarníen.  Castillo 
portátil. 

LLEVADITS.  m.  pl.  Ter.  entom.  Libélula. 
LLEVADOR,   m.   Llista  pera  '1   repartiment   y  co- 
branza de  les  aleábales.  Alcabalatorio. 
LLEVADORA,  f.  y 

LLEVANERA.  f.  Ant.  Dona  que  per  ofici  assisteix 
ais  parts.  Comadre,  comadrona,  matrona,  partera. 
LLEVAGATS.   m.   Bol.   Plnnta   de  la    fam.   de  les 
compostes  que's  cría  ais  camps.  Hierba  del  podador. 
LLEVAMAL.  m.  y 
LLEVAMANS.  m.  Bol.  LLEVAGATS. 
LLEVANERAS.  Geog.  V.  SANT  ANDREU  y  SANT  VI- 
CENTS  DE  llavaneras,  prov.  de  Ba;celona. 

LLEVÁNS.  ni.  pl.  Peqa  en  forma  d'  arch  ab  dos 
ganxos  ais  extrems  que  s'  enganxa  ais  clamástechs 
pera  sostindre  1'  olla  o  caldera. 

LLEVANT.  m.  La  part  del  horitsó  per  ont  surt  el 
sol.  Levante,  euro,  solano,  volturno.  II  Ter.  náut. 
Vent  d'  Est.  Al  hivern  és  vent  de  tempestat. 
LLEVANT  DE  TAULA:  POSTRES. 
LLEVANT  (Cap  de).  Hidrog.  Cap  de  1'  ¡lleta  del 
Aire,  al  S.E.  de  1'  illa  de  Menorca,  Balears.  II  Cap  de 
Sant  Feliu  de  Guíxols,  prov.  de  Girona. 

LLEVANTADA.  f.  Cop  de  vent  fort  de  llevant. 
Viento  fuerte  de  levante. 

LLEVANTE,  NA.  adj.  El  natural  y  pertanyent  a 
llevant.  Levantino.  ||  Concupiscent.  Revoltós.  Le- 
vantino, levantisco. 

LLLVANTÍJOL.  ni.  Mar.  Nom  que  's  dona  al  Me- 
diterrani  a  un  ventet  del  sudest.  Levantino. 

LLEVANTINA.  f.  Mena  de  teixit  de  seda  proce- 
dent  de  llevant.  Levantina. 

LLEVANTISCH,  A.  Revoltós.  Levantisco. 
LLEVAPESARS.  adj    Quitapesares. 
LLEVAR,  v.  a.  Ussurpar,  desposseir.  Quitar.  ||  Ta- 
llar algún  membre  del  eos.  Cortar,  quitar,  amputar, 
mutilar.  ||  PERJUDICAR.  ||  Privar,    impedir,   destorbar, 
cóm:  llevar  la  gana,  'l  dormir,  etc.   Quitar.  ||  Proibir, 
vedar.   Quitar.  ||  Pendre    una   cosa   d'  entre   altres    0 
del   lloch  ont  era.   Quitar.  ||  Desvanéixer.   Quitar.  || 
Desempenyar,  cóm:  llevar  un  cens,  un  tribu!.   Redi- 
mir, quitar.  ||  Lliurar,  cóm: /o  us  llevaré  totes  les  sos- 
pües.  Quitar.  ||  Derogar,  abrogar  alguna  llei,  senten- 
cia,  tribut.  Quitar.  ||  Suprimir  algún  empleu  u  ofici. 
Quitar.  ||  Assistir  la  llevadora  ais  parts.    Partear.  II 
Prodnir   fruit.   Dar,  rendir  fruto.  ||  Dit  del  pá,  estu- 
farse o  posarse  en  bon  estat  per  medí  de  la  fermen- 
tació.  Venirse.  ||  Ajudar  a   algú  a  eixir  del  Hit  ves- 
tintlo  y  arreglantlo,   com  se  fá  ab  les  criatures.  Le- 
vantar. ||  Ant.   ALgAR.  ||  Ant.   rentar.  ||  Ter.  TREURE. 
||  Náut.  Treure  la  xarxa  de  1'  aigua.   Sacar  la  red.  || 
aliviar.  |i  calumniar. 

LLEVAR  AiGUA.  fr.  Ant.  náut.  Hacer  aguada. 
llevar  Ancores.  Pujar  ancores  pera  partir  la  ñau. 
Levar  anclas. 

LLEVAR  del  mitg.  fr.  Matar.  Quitar  del  medio. 
LLEVAR  EL  DORMIR,   LA    SON  DE  LS  ULLS,   LA  SON.   fr. 
Met.  Estar  ansiós.  Quitar  el  sueño. 

LLEVAR  REM  ADÉS.  fr.  Náut.  ant.  Meter  remo  de  in- 
tento. 

Aixó  NO  lleva.  Expr.  Aixó  no  impedeix.  Eso  no 
quita,  eso  no  impide  que... 

FER  llevar,  fr.  Fer  aixecar  del  Hit.  Hacer  levantar 
d;  la  cama. 


LLEVAR  VOLTA  A  LES  PALOMERES.  Loe.  náut.  ant. 
Romper  los  juncos  á  las  velas,  desaferrar. 

LLEVARSE,  v.  r.  Eixir  del  Hit.  Levantarse.  ||  Met. 
Recobrar,  convaléixer  d'  alguna  malaltía.  Levantar- 
se. II  Ant.  aixecarse.  ||  Apartarse.  Quitarse,  apar- 
tarse. I|  Fermentar  la  pasta.  Venirse. 

LLEVARSE  DEMATÍ.  fr.  Eixir  del  Hit  a  la  matinada. 
Madrugar,  malinear.  ||  Met.  Apressurarse,  anticiparse 
en  fer  alguna  cosa.  Madrugar. 

llevarse  MES  Dematí.  fr.  Met.  Anticiparse  tais 
que  un  altre.  Madrugar  más. 

LLEVASSI.  m.  Ter.  AIGUAT,  devassall. 
LLEVAT,  DA.  p.  p.  Quitado,  levantado.  ||  m. 
Creixent,  porció  de  pasta  agrá  que  fá  fermentar  la 
pasterada.  Levadura,  fermento.  ||  La  porció  que  's 
reserva  pera  barrejarla  ab  la  pasterada  següent.  Re- 
centadura. ||  La  porció  de  pasta  vella  que  's  barreja 
ab  la  nova  pera  fer  pá.  Fermento. 

LLEVAT  D'  aixó.  A  mes  d'  aixó.  Á  más  de  eso. 
POSAR  LLEVAT.  fr.  Barrejarlo  ab  la  pasta.  Reven- 
tar. ||  Met.  Disposar  o  preparar  alguna  cosa  pera  al- 
gún fí.  Perdigar. 

TORNARSE  AGRE  'L  LLEVAT.  fr.  Corrompre  's  fins  al 
punt  de  fer  fils.  Ah  larse  la  levadura. 

SENYERA  llevada.  Loe.  ant.  Bandera  flotante,  des- 
plegada, alzada  ó  enarbolada. 

LLEVE1G.  m.  GARBÍ.  Vent  nordest.  Marinada. 
LLEVE1G  (Cap).  Hidrog.  Cap  del  N.O.  de  1'  illa  de 
Cabrera,  Balears. 

LLEVETJADA.   f.    Cop    de   vent   fort   de   lleveig. 
Viento  fuerte  del  Nordeste. 
LLEVOR.  f.  LLAVOR. 

LLEVORAR.  v.  a.  Traure  llevor  les  plantes. 
LEXAR.  v.  a.  Ant.  Deixar. 
LLEY.  f.  Ant.  Llei. 
LLEYAL.  Ant.  Lleal. 
LLEYALMENT.  adv.  m.  Ab  lleyaltat. 
LLEYALTAT.  f.  Fidelitat. 

LLEVORAR,  TRAVALLAR  A  LA  CORBATURA. 
v.  a.  Mar.  Se  diu 
de  la  feina  de  les 
peces  quan  se  se- 
gueix  la  corbatura 
determinada  péls 
punts  senyalats  a 
la  brusca.  Labrar 
á  la  brusca. 

LLI.  m.  Bot.  Plan- 
ta de  la  fam.  de  les 
llinácies  que  's  cría 
en  llochs  humits,  té 
la  cama  prima,  ro- 
dona, tova  y  fins 
prop  d'  un  metre  de 
alta;  les  fulles  al 
capd em un t,  unes 
floretes  blaves  molt 
vistoses,  y  serveix 
pera  fer  roba,  etc. 
Lino.  ||  El  fil  de  di- 
ta planta.  Lino.  || 
La  roba  de  dit  fil. 
Lino. 

LLI  BLANCH,  LLI 
BOSCÁ.  Bot.  Espe- 
cies diferentes  de 
la  meteixa  planta 
que  creixen  espon- 
tániament. 

AMARAR  EL  LLI. 
fr.  Posarlo  dins  de 

aigua  per  alguns  díes  pera  que's  cogui.  Enriar,  cocer. 
EL  LLI  BEN  FILAT  DONA  DRAP  DOBLAT.   Ref.   literal. 
El  lino  aparado  da  lienzo  doblado. 


Lli  comú 


LLIB 


LLIC 


153 


LLIBANT.  m.  Corda  grossa  d'  espart.  Guindaleza, 
maroma. 

LLIBANTÓ.  m.  Llibant  prim.  Guindalera. 

LLÍBER.  Geog.  Poblé  de  la  prov,  d'  Alacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Denia;  és  a  la  vora  del  riu 
Xalón  y  té  993  hab. 

LLIBERADA.  n.  p.  Liberada. 

LLIBORI.  n.  p.  Liborio. 

LLIBRACIÓ.  f.  Moviment  coin  d' oscilació  que  un 
eos,  lleugerament  perturbar  en  el  sen  equilibri,  efec- 
túa fins  a  recobrarlo  poch  a  poch.  Libración.  II  Asir. 
Moviment  aparent  de  la  Uuna,  coin  d'  oscilació  o  ba- 
lanceig.  Libración. 

LLIBRANCA.  f.  Lletra,  or  Iré  pera  que  's  pagui  la 
qtiantitat  que  s'  expressa.  Libramiento,  libranza   || 

LLIURANCA. 

DONAR  LL1BRANCES.  fr.  Entregar  les  ordres  de  pa- 
gar. Dar  libranzas,  pagar. 

LLIBRAR.  V.  a.  LLIURAR,  DESLLIURAR.  ||  DONAR  LLI- 
BRANCES.  ||  r.  DESLLIURARSE 
LLIBRÁC.  m.  aum.  Librazo. 

LLIBRE.  ni.  Volúm,  porciJ  de  pleclis  de  paper  en- 
quadernats.  Libro.  ||  Cada  una  de  les  parts  princi- 
páis en  que  solen  dividirse  les  obres  escrites.  Libro. 
||  Obra  escrita.  Libro. 

llibre  D'  actes  o  vides  DE  SANTS.  Aquell  en  que 
antiguament  les  catedrals  y  monastirs  teníen  reco- 
pílades  les  vides  o  fets  de  sants.  Legendario. 

LLIBRE  DE  CAVALLERÍES.  El  que  conté  fets  ridícols 
de  cavallers  aventuréis.  Libro  de  caballerías. 

LLIBRE  DE  CAIXA  o  DE  COMPTES.  El  que  teñen  els 
mercaders  y  honies  de  ne^ocis  pera  assentar  lo  que 
fíen,  cobren  y  paguen.  Libro  de  caja. 

LLIBRE  DE  CHOR.  Llibre  gran  regularment  ab  fulls 
de  perganií  y  ab  nota  pera  cantar  al  chor.  Libro  de 
coro. 

LLIBRE  DE  DEVOCIONS:  DEVOCIONAR1. 
llibre  DE  la  VIDA.  Met.  El  decret  de   la  predesti- 
nado. Libro  de  la  vida. 

llibre  DE  LLIQONS.   El  llibre  de  chor  que  conté 
les  lligons  de  matines.  Leccionario. 
LLIBRE  DE  MÁ:  MANUAL. 

LLIBRE  DE  MEMORIA.  Aquell  en  que  s  nota  lo  que 
cmvé  tindre  present.  Libro  de  memoria,  mamotreto, 
memorial. 

llibre  DE  música.  El  que  té  escrites  les  solfes  pera 
tocar  y  cantar.  Libro  de  música. 
LLIBRE  DE  NOBLESA:  NOBILIARI. 
llibre  D' Óbits.  Aqueil  que  teñen  les  parroquies 
pera  notar  les  persones  que  moren.  Libro  mortuorio, 
de  fallecimiento. 

LLIBRE  D'  OR.  El  registre  o  llibre  ont  estaven  ins- 
crits  els  nobles  de  Venecia.  Libro  de  oro. 

LLIBRE  DE  QUARANTA  vuit  fulls.  Fam.  El  joch  de 
cartes.  Libro  de  las  cuarenta  y  ocho  hojas,  baraja. 

LLIBRE  de  LES  alcabales.  m.  Llibre  que  tracta  de 
les  alcabales.  Alcabalatono. 

LLIBRE  DE  REPARTIMENT.  Els  registres  que  mana- 
ren formar  alguns  conquistadors  ont  constes  la  dis- 
tribució  feta  a  llurs  conmilitants  de  les  propietats 
deis  venguts.  Libro  de  repartimiento. 

LLIBRE  dels  terqos.  Aquell  en  que  '1  notari  deis 
tercos  inscrivía  '1  noiu  de  la  peisona  obligada,  la 
qui  aleshores  passava  a  esserho  principalnicnt  del 
fisch,  per  lo  qual  fins  havent  fet  cessió  de  bens  po- 
día ésser  apremiada  ab  presó.  Continuada  al  llibre 
tota  escriptura  ab  cláusula  guarentigia  era  quan 
passava  a  denominarse  escriptura  de  Ters.  Libro  de 
los  tercios. 

llibre  en  DOTSÉ.  Aquell  en  que  cada  full  és  una 
dotsena  part  del  full  de  paper.  Libro  en  dozavo. 

LLIBRE  EN  FOLI.  Aquell  en  que  cada  full  és  mítg 
full  de  paper.  Libro  én  folio. 

LLIBRE  en  OCTAU.  Aquell  en  que  cada  full  és  la 
octava  part  del  full  de  paper.  Libro  en  octavo. 
cíe.  cat.—  v.  II.  — 20. 


llibre  EN  QUART.  Aquell  en  que  cada  full  és  la 
quarta  part  del  full  de  paper.  Libro  en  cuarto. 

LLIBRE  MHSTRE.  Aquell  en  que  s'apunten  les  coses 
mes  nota. >les  d' una  comuuitat.  Libro  maestro,  libro 
de  becerro 

LLIBRE  TANCAT  NO  FA  lletrat.  Ref  Denota  que- 
de res  s¿rveixen  els  llibres  sino  s'  estudien  Libro  ce- 
rrado no  saca  letrado. 

LLIBRE  VERT.  Aquell  en  que's  noten  les  particula- 
ritats  d'una  comunitat,  ciutat,  etc.  Libro  verde  y  tam- 
bé ayuntamiento,  parlant  de  les  ciutats,  etc.  ||  La 
persona  aficionada  a  averiguar  les  noticies  que's  no- 
ten al  tal  llibre.  Libro  verde. 

CAPQAR  els  llibres.  fr.  Entre  llibreters  és  posar- 
los capgades.  Cabecear. 

FICARSE  EN  LLIBRES  DE  CAVALLERÍA.  fr.  Met.  Ficar- 
se  algú  en  lo  que  no  I'  importa  o  allá  ont  no  1¡  dema- 
nen.  Meterse  en  libros  de  caballerías. 

parlar  COM  un  llibre.  Loe.  Parlar  molt  seguit  y 
bé.  Hablar  como  un  libro. 
LLIBRE.  m.  LLIURE. 

LLIBREA.  f.  Uniforme  de  cotxers,  criats  o  lacais. 
Librea.  ||  llureya. 

treure  O  POSAR  LLIBREA.  fr.  Férlosla  posar  a   la 
casa  en  que  no  la  gastaven.  Echar  librea. 
LLIBRELL.  m.  Ant.  GIBRELL. 
LL1BRER.  m.  Qui  ven  llibres.  ||  LLiBRETER. 
LLIBRERÍA.  f.  Biblioteca.   ||  L'  armari  o  prestat- 
ges  en  que 'ls  particulars  coloquen   llurs  llibres,  y  *1 
quarto  ont  els  teñen.  Estantes,  librería.  ||  Botiga  de 
llibres.  Librería.  ||   El  conjunt  de  llibres  i  ue  teñen 
pera  llur   us   les  persones  particulars  o  les  corpora- 
cions.  Biblioteca,  librería. 

LLIBRET.  ni.  dim.  Librillo,  librito,  líbrete,  li- 
brejo.  ||  Porció  de  cerilla  en  forma  de  llibre.  Libri- 
llo. ||  Porció  de  fulls  de  paper  de  fumar  en  forma 
de  llibre. 

LLIBRETA.  f.  El  conjunt  d' alguns  fulls  de  paper 
plegats  y  cusits  en  forma  de  llibre.  Libreta,  cuader- 
no, cuadernillo. 

LLIBRETER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  o  enquaderna  lli- 
bres o  llibretes.  Librero. 

LLIBRETERIA.  f.  Carrer  dels  llibreters.  Llbrere- 
ría    ||  LLIBRERÍA,  3. 

LLIBRETET.  m.  dim.  Libretillo. 
LLIBROT.  m.   Llibre    despreciable.    Libróte,    li- 
braco. 

LLICENCIA.  f.  Facultat,  permís.  Licencia,  permi- 
so, facultad,  venia.  II  Llivertat  immoderada.  Licen- 
cia. ||  Despaig,  despedida  que  's  dona  ais  soldats 
que  han  coinplert  el  servei.  Licencia. 

LLICENCIA  ABSOLUTA  La  que's  dona  ais  soldats  en 
testimoni  d' haver  complert  el  temps  del  servei,  y 
també  la  que  's  dona  al  oficial  que  s'  exclou  del 
exércit  per  una  fellonía  o  cosí  indigna  qu' ha  coinés, 
com  també  al  que  demana  '1  retiro  per  la  massa  etat 
o  altres  motius.  Licencia  absoluta. 

LLICENCIA  poética.  La  llivertat  que  's  preñen  els 
poetes  pera  usar  frases,  figures  o  veus  no  admeses  en 
la  prosa.  Licencia  poética. 

LLICENCIA  temporal.  El  permís  que  's  dona  ais  mi- 
litars  pera  poderse'n  anar  per  cert  temps  a  llurs  ca- 
ses o  ont  tinguen  gust  d'  anar.  Licencia  temporal. 

LLICENCIAMENT.  ni.  LLICENCIATURA.  ||  Acció  y 
efecte  de  Uicenciar.  Licénciamiento. 

LL1CENCIAR.  v.  a.  Donar  llícencia.  Licenciar.  || 
Graduar  o  conferir  el  grau  de  llicenciat  a  les  univer- 
sitats.  Licenciar. 

llicenciar  ALS  SOLDATS.  fr.  Donarlos  la  llicencia 
absoluta  o  temporal.  Licenciar  los  soldados,  las  tro- 
pas. 

LLICENCIAT.  m.  Qui   ha  prés  la  líicenciatura  en 

alguna  universitat.  Licenciado.  ||  p.  p.  Licenciado. 

LLICENCIATURA.  f.  El  grau  que   a    les  universi- 


154 


LLIG 


LL1M 


tats  se  confereix  al  llicenciat  en  alguna  facultat  pera 
que  la  pugui  exercir  o  ensenyar.  Licenciatura. 

LLICENCIÓS,  A.  adj.  Lliure,  immoderat,  atrev  t, 
disolut.  Licencioso. 

LLICENCIOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  massa  llivertat. 
Licenciosamente. 

LLICERI.  n.  p.  Licerio. 

LLICH.  Ind.  del  verb  llegir.  Llegeixo.  Lligo. 

LLICENCA.  f.  Llicencia. 

LLÍCIT,  A.  adj.  LiCiT. 

LLÍCITAMENT.  adv.  m.  LÍCITAMENT. 

LLICOR.  m.  Licor. 

LLICORELLA.  f.  LLECORELLA. 

LLICSÓ.  m.  Bot.  ter.  LLACSÓ. 

LLIENS  (Coll  de).  Oros*.  Coll  del  Pirineu  gironí, 
al  N.E.  de  Setcases;  té  1,810  niet.  d'altitut. 

LLIGA.  f.  Confederado,  alianga  ofensiva  y  defen- 
siva. Liga.  II  Porció  de  rnetall  que's  barreja  ab  1'  or, 
o  1*  argent.  Liga.  ||  LLIOACAMA. 

FER  LUGA.  fr.  Confederarse,  unirse  pera  algún  fí. 
Ligarse,  confederarse,  coligarse. 

FER  LLIGA  APART.  fr.  Formar  o  seguir  un  altre  par- 
tit,  anar  separats  deis  altres.  Hacer  corro  aparte. 

FER  LLIGA  de  metalls.  fr.  Mesclarlos  pera  ferne 
un  de  diferent.  Alear. 

LLIGABOSCH.  m.  Bot.  mareselva. 

LL1GALLO.  m.  Ter.  CAMÍ  RAMADER. 

LLIGACAMA.  f.  Cinta  pera  assegurar  les  mitges  a 
les  carnes.  Liga,  cenojil,  senojil,  henojil. 

LL1GADA.  f.  Voltes  que  dona  la  corda,  veta,  etc., 
ab  son  respectu  ñus.  Ligadura.  ||  Parlant  d'  armes 
de  íoch.  abraqadora.  ||  Baga,  anell  de  1' erada,  cer- 
colet  de  ferro  qu'  assegura  '1  camatimó  y  la  cameta 
de  l'  erada.  Belorta.  ||  Arquit.  Cada  una  de  les  pe- 
drés que  's  deixen  a  la  paret  pera  unirles  ab  altres. 
Diente  y  endeja,  adraja,  agraja  si  cauen  perpendi- 
cular, cóm  les  de  les  voltes.  ||  Entre  estampers  les 
lletres  unides,  cóm:  ce,  fi,  fl,  etc.  Ligadas,  liga- 
turas. 

FER  O  DEIXAR  lligades  fr.  Arquit.  Deixar  de  tant 
en  tant  a  la  paret  algunes  pedrés  sortides  pera  ajun- 
tarles  ab  un'altra  obra.  Adentellar. 

LL1GADOR.  m.  Tocador. 

LL1GADURA.  f.  Acte  y  efecte  de  lligar.  Ligación, 
ligadura,  atadura,  ligamiento.  ||  envenadura,  ven- 
DATGE.  II  Mus.  L'  artifici  ab  que  's  Higa  la  dissonan- 
cia ab  la  consonancia.  Ligadura.  ||  La  envenadura 
que  fan  ais  malalts  pera  ferlos  tornar  en  sí  deis  ac- 
cidents.  Garrote.  |l  Unió,  con  x:ó  d'  una  cosa  ab  una 
altra.  Ligadura,  ligamiento.  ||  Anat.  Corda  nervosa, 
dura,  forta,  flexible,  que  serveix  pera  lligar  les  parts 
o  membres  del  eos  del  animal.  Ligamento. 

LLIGALL.  m.  Conjunt  de  coses  lligades.  Legajo.  || 
El  conjunt  de  peces  de  roba  apuntat  ab  un  fü  pera 
entregarlo  a  la  bugadera.  Cosido,  atado.  ||  El  feixet 
de  paper.  Legajo. 

LLIGÁM.  m.  Qualsevulla  cosa  que  serveix  pera 
lligar.  Atadero,  ligadura. 

LLIGÁM  de  LES  ABARQUES.  Llenca  de  cuiro  que  's 
fica  pels  ullets  de  les  abarques  pera  assegurarles  bé. 
Zarria. 

LLIGÁM  dels  SOCHS.  El  cordillet  de  cánem  ab  que's 
lliguen.   Calzadera. 

LLIGAMF.N.  m.  For.  El  vincle  del  matrimoni  con- 
tret  llegitiinament,  pél  que  s' anula,  encara   que  no 
estigui  consumat,  un  altre  de  posterior  qu'hagi  arri- 
bat  a  la  consumado.  Ligimen.  ||  El  malefici  ab  que 
per  medi  de  la  mágica  's  creía   que   quedava   Migada 
la  facultat  de  la  generació.  Ligamen. 
LLIGAMENT.  m.  Ant.  y 
LLIGAMENTÓS,  A.  adj.  Sarmentoso. 
LLIGANCA.  f.  Ant.  LLIGADURA. 


LLIGAR.  v.  a.  Juntar,  unir,  enllacar  una  cosa  ab 
un'altra.  Atar,  ligar.  ||  Met.  Impedir  el  moviment, 
subgectar.  Ligar,  atar.  ||  Unir,  juntar  les  parts  d'  un 
discurs.  Atar.  ||  Pendre  1  pit  les  criatuies.  Tomar 
el  pecho.  ||  DIR,  5.  ||  Ant.  Adornar  la  dona.  Pender. 
||  Adornar  el  cap  de  la  dona.  Tocar.  ||  Subgectar 
els  fardos,  cárregues,  etc.,  ab  cordes.  Liar.  ||  En- 
cortar. 

LLIGA  L'  ASE  ONT  L'  AMO  VOL.  Ref.  Haz  lo  que  el 
amo  te  manda  y  siéntate  con  él  á  la  mesa. 

LLIGAR  o  NO  LLlGAR  AB  ALGÚ.  fr.  Met.  Avindres  o 
no  ab  til.  Hacer  ó  no  hacer  buenas  migas. 

NI  LLIGA  NI  DESLLIGA.  Ref.  Se  diu  del  que  no  parla 
ab  concert  o  no  sap  donar  rao  de  lo  qu'  está  al  sen 
carreen.  Ni  ala  ni  desata. 

QUi  BÉ  LLIGA  BÉ  deslliga.  Ref.  Denota  que  qui 
emprén  ab  coneixement  un  negoci  arduu  sabrá  eixír- 
ne  ab  facilitat.  Quien  bien  ata  bien  desala. 

LLIGARSE.  v.  r.  Met.  Obligarse.  Ligarse.  ||  Tur- 
barse. ||  FER  LLIGA. 

LLIGASSA.  f  Ant.  Adorno,  compostura  del  cabell 
de  la  dona.  Tocado,  prendido. 

LLIGAT,  DA.  p.  p.  Atado,  ligado.  ||  Mus.  La  unió 
de  dos  punts  sostenint  el  valor  d  ells  y  anomenant 
sois  el  primer.  Ligado   ||  Met.  Oblígat.  Sujeto,  liga- 
do, atado.  ||  adj.  Travat.  Atado.  ||  Apassionat,  ena- 
morat.  Cautivo,  enredado. 
LLIGÓ.  f.  Ant.  AIXADA. 
LLIGONET.  m.  dim.  Ant.  AIXADETA. 
LLIGORDÁ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.de  Béu- 
da,  prov.  de  Girona. 
LLILLIACI,  A.  adj.  Bot.  Semblant  al  lliri.  Liliáceo. 
LLILIACIU,  A.  adj.   Bot.   S'  aplica    a  les   heibes 
vasculars  buiboses  y  tuberculoses,  y  á  mates  y  ar- 
bres  de  fulles  en   forma  de  veína  y  llevors  ab  albu- 
men carnós,  cóm:  la  ceba,  V  all,  V  espárrech,  etc.  Li- 
liáceo. ||  f.  pl.  Familia  d'  aqüestes  plantes.  Liliáceas. 
LLILIAL.  adj.  Que  té  flors  de  lliri  o  se  li  sembla. 
Lilial. 

LLILIFORM.  adj.  En  forma  de  flor  de  lliri.  Lili- 
forme. 

LLIMA.  f.  Eina  de  cer,  aspre  y  ferm,  pera  tallar  y 
allisar  els  metalls.  Lima.  ||  La  rodona  y  aspra  de  que 
se  serveixen  els  manyans  y  altres  oficis  pera  rebai- 
xar  lo  mes  groller.  Limalón,  canto  redondo.  ||  La 
suáu  o  fina  pera  pulir.  Bastarda.  ||  Met.  Correcció. 
Lima.  ||  Ter.  llimona. 

llima  bastarda.  La  de  dents  mitjanes. 
LLIMA  carleta.  La  que,  per  lo  prima  pot  ficarse  y 
travallar  en  llochs  estrets. 

llima  carreu.  La  qu'  és  quadrada. 
llima  corbada.  La  qu'  és  tant  ampie  de  dalt  com 
de  baix. 

llima  de  DOSTALLS.  La  que  talla  per  abdues  vores. 
llima  de  TALL  de   GANIVET.  La   que  té  forma  de 
ganivet. 

llima  FINA.  La  de  dentat  fí. 
LLIMA  GRANADA.  La  de  dents  grosses. 
llima  muja  canya.  La  que  té  una  cara  plana  y 
altra  arrodonida. 

llima  QÜA  de  RATA.  La  qu' és  cónica  pero  molt 
prima. 
llima  rodona.  La  de  figura  cónica. 
llima  SORDA.  La  qu'  está  coberta  de  plom  y  fa 
poch  o  gens  de  soroll  quan  llima.  Lima  sorda  ó  dulce, 
platalima.  \\  Met.  El  temps  y  tot  lo  que  impercepti- 
blement  consúm  alguna  cosa.  Lima  sorda.  ||  La  per- 
sona que  fa  mal  a  un'altra  sense  estrépit  y  molt  dis- 
simuladament.  Pólvora  sorda. 

LLIMA  TRIANGLE  O  DE  TRES  CAIRES.  La  que  forma 
tres  cares. 

LLIMACH.  m.  Entom.  Mena  de  caragol  sense 
closca.  Babosa,  babaza.  II  LLOT. 

LLIMACÓS,  A.  adj.  Semblant  al  Ilimach. 


LLIM 


LLIN 


155 


LLIMADA.  Ictiol.  Nom  que  's  clona  a  les  Balears  al 
peix  Martell.  Cornuda,  pez  martillo. 

LLIMADURA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  Mimar.  Lima- 
dura, ü  pl.  Les  pa i tícules  que  cauen  de  lo  que's 
llima.  Limaduras,  limalla. 

LLIMALLA.  f.  El  grá  de  nietall  que  resulta  de 
1'  acció  de  la  llima. 

LLIMAMENT.  m.  Ant.  LLIMADURA. 
LLIMAR.  v.  a.  Travallar  ab  la  llima.  Limar.  ||  Met. 
Pulir  o  retocar  alguna  obra.  Limar. 
LLIMARIES.  f.  pl.  LLUMINARIAS. 
LL1MAT,  DA.  p.  p.  Limado.  ||   adj.  Lo  qti'és  molt 
polit  y  molt  ben  acavat.  Limado,  pulido. 

LLIMERA.  f.    Náut.  Obertura   sobre  '1   codast  pél 
pas   del   cap  del   timó  y  joch  de  la  canya  que  té  en- 
castada. Limera,  fogonadura,  lemera. 
L<  IMERAL.  m.  y 

LLIAIERAR.  m.  Camp  plantat  de  llimones. 
LLIMETA.  f.  dim.  Lima  pequeña. 
LLIMIANA.   Geog.  Vileta    de   la    prov.  de  Lleida, 
bisb.  d'Urgell,  part.  jud.  de  Tremp;  és  a  la  vora  del 
Noguera  Pallaresa,  aigües  amunt  del  Pas  deis  Terra- 
dets,  y  té  497  hab. 
LLÍMIT.  m.  LiMlT. 
LLIMITAR.  v.  a.  LIMITAR. 
LLIMÍTROF.  adj.  Ant.  Limítrofe. 
LLIMÓ.    ni.  p.   u.  llimona.  ||  Esperit  de  Uimona. 
Espíritu  de  limón.  ||  LLIMONADA. 

LLIMONA.  f.  Fruit  del  ilimoner.  Limón,  limo.  |l 
Bot.  Bleda  borda,  quines  fulles  teñen  la  virtut  de 
consolidar  y  secar  les  parts,  y  la  llevor  picada,  cui- 
ta en  vi  y  begu  'a  deté  '1  fluix  de  sanch.  Limonío, 
limonía.  ||  Els  botánichs  ho  diuen  a  una  planta,  qui- 
nes fulles,  Mises  y  suaus,  ixen  de  les  arrels;  les  flors 
están  escampades  pels  brots,  quasi  sempre  inc'ina- 
des  cap  a  térra,  cada  una  ab  cinch  fulles  a  modo  de 
clavell;  son  de  color  blau,  grocli  o  blanquinós.  Les 
fulles  y  arrels  d'  aquesta  p'anta  son  astringentes. 
Limonio.  ||  TARONOINA. 

LLIMONA  DOLCA.  Llimona  mes  petita  y  rodona  que 
les  demés  y  de  gust  dolq.  Lima. 

LLIMONA  (Joan).  Biog.  Fabriont  igualadí.  Va 
pendre  part  molt  principal  en  la  famosa  batalla  del 
Bruch  (1808)  ont  que  ¡aren  vencuts  els  soldats  fran- 
cesos  de  Napoleó  I.  És  conslderat  com  un  deis  capi- 
tans  d' aquella  batalla,  per  haver  portat  el  plan  del 
moviment  del  Bruch,  qui- 
na realisació  va  ésser 
obra  d'  Antoni  Francli, 
qu :  tenía  moltes  quali- 
tats  pera  la  guerra. 

LLIMONADA.  f.  Be- 
guda  de  such  de  llimo- 
na ab  aigua  y  sucre.  Li- 
monada. 

LLIMONER.  m.  y 
LLIMONERA.   f.   Bot. 
Arbre  semblant  al  taron- 
ger  de  quina  fami  ia   és; 
fa  '1  fruit  en  forma  oval, 
d'  un  groch  baix  quan  és 
madur,  y  té  un  such  agre. 
Limón,  limonero,  lime- 
ro, lima. 
llimoner  DOLC.  Aquell  que  fá  les  llimones  dolces. 
Limero,  lima 

LLIMONERAR.  ni  Lloch  plantat  de  ULmoners.  Li- 
monar. 

LLIMONETA.  f.  dim    Limoncillo. 
LLIMP1ABOTES.   m.    Qui   té  per  ofici  netejar   y 
Ilustrar  les  sabates  o  botes.  Limpiabotas. 

LLIMS.  ni.  pl.  Lloch  ont  eren  les  animes  deis  sants 


Llimoner-  o,  fruit  (llimona) 


pares  esperant  la  redempció.  Limbo.  II  Lloch  ont  van 
les  animes  deis  infants  que  moren  sense  ésser  b.ite- 
jats.  Limbo.  ||  Ter.  El  lloch  molt  fosch. 

LLINAR.  m.  Camp  de  1.11.  Linar. 

LLINARIA.  f.  Bot.  Herba  medicinal  de  fulles  sem- 
blantes a  les  del  lli,  y  de  flors  grogu¡  s  fonnant  espi- 
ga ab  un  esparó  a  la  part  posterior.  Linaria. 

LLINÁS  (Antoni).  Biog.  Missioner  mallorquí  del 
hábit  de  Sant  Francesch.  Nascut  a  Arta  1'  any  1635; 
niort  a  Madrit  el  1 6  »3  en  opinió  de  sant.  Ais  disset 
anys  prenía  1'  hábit  a  Palma.  Mes  tart  s'  ordenava  de 
sacerdot.  Va  anar  a  les  In  lies  a  convertir  infidels, 
fundan t  'h  el  Co  egi  de  Propaganda  Fide.  És  aixís  me- 
teix  fundador  deis  colegís  de  missioners  d'  Escornal- 
bou,  a  Catalunya;  de  Caiamotx  i,  a  l'Aragó;  de  1' Es- 
perit Sant,  a  Valencia;  de  Zelgln,  a  Murcia;  y  de  la 
Oliva  a  Madrit.  És  autor  del  llibre  Regla  del  misio- 
nero y  d'  altres  escrits. 

—  (F.íANCESCH).  Biog.  Famós  mestre  compositor  de 
música,  que  vivía  a  Barcelona  a  les  dereríes  del  si- 
gle  xvii.  Era  gran  amich  del  mestre  de  la  capella 
del  Palau  en  Joseph  Duran. 

—  (Rafel).  Biog.  Bisbe  mallorquí  del  sigle  XVI. 
Carmelita  del  convent  de  Palma.  Mestre  de  teología, 
prior,  definidor  de  la  provincia  de  Catalunya.  En  1537 
bisbe  de  Crisopoli  (Macedonia).  Va  governar  la  igle- 
sia mallorqu  na  per  comissió  del  bisbe  J.  Bta.  Cam- 
pegio.  £1  seu  saver,  erudició  y  eloqüencia  Iluiren  a 
la  trona  y  en  la  cátedra.  De  les  senes  obres  escrites 
en  llatí  potser  no  'n  resta  cap.  Va  morir  a  la  ciutat 
de  Palma  1'  any  1558 

—  (rafel).  Biog.  Célebre  redactor  del  Diario  de 
Barcelona  a  últims  del  sigle  XVIH.  Firmava  els  seus 
escrits  ab  el  pseudónim  de  Catalán  zeloso.  Sos  arti- 
cles  teníen  gran  ressonancia. 

LLINÁS.  Geog.  Poblet  del  dist. 
munpal.  de  Castellar  del  Riu,  pro- 
vincia de  Barcelona.  ||  Vila  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Qranollers;  és  a  la  vora 
del  riu  Mogent,  té  estació  de  F.-C. 
y  1,239  hab. 

LLINATGE.  ni.  Raga,  genera- 
do, familia,  prossapia.  Linaje.  || 
genealogía. 

LLINATGE  huma.  El  conjunt  de  tots  els  homes.  Li- 
naje humano. 

DE  BON  LLINATGE  VE  'L  NOSTRE  ASE  QU'  AB  LES 
DENTS  SE  GRATA  'L  CUL.  Ref.  Ab  que  's  ridiculisa  ais 
que  's  donen  niolta  importancia  y  ab  les  obres  nios- 
tren  grolleria  y  mala  educació.  Aunque  se  vista  de 
seda  la  mona,  mona  se  queda. 

FER  LLINATGE  APART.  fr.  FER  LLIGA  APART. 

LLINDA.  ni.  y 

LLINDANY.  m.  Confí,  frontera. 

LLINDAR.  ni.  La  fusta  travessera  o  pedra  que  des- 
cansa sobre  Ms  muntants  pera  formar  la  portalada. 
Lintel,  dintel  y  puente,  cerco  ca- 
becero. ||  Marxapeu,  pedríg  de  la 
porta.  Umbral.  ||  v.  n.  Afrontar, 
confinar.  Lindar. 

LLINDERA.  f.  BIAIX 

LLINDRÁS.  Geog.  Lloch  del  ter- 
me  de  Sant  Pere  d'  Arquells,  prov. 
deLleida. 

LLINET.  m.  Ter.  LLINOSA.  ||  LLI. 

LLINGÜÍSTA.  m.  El  versat  e 
llingüística.  Lingüista. 

LLINGÜÍSTICA.  f.  Estudi  comparatiu  y  filosóficli 
de  les  Mengües:  ciencia  del  Menguatge.  Lingüistica. 

LLINGÜiSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  llingüística.  Lingüístico. 

LLINOSA.  f.  Llevor  de  Mí.  Linaza,  linueso,  gár- 
gola. 


MNAS 


ríe  Lünái 


SegolIdeLIindrás 


150 


LLIR 


LLIS 


LLINYA.  f.  LLINYOLA.  ||  LLINYOL. 
LLINYOL.  m.  Peí  de  cuch  pera  pescar.  Sedal.  || 
Fil  cru  empegat  ab  que  cusen  els  cabaters  les  soles 
de  les  ^abates.  Cabo.  ||  Lia?  pera  cagar  aucells.  On- 
cejera. ||  Capdell  de  fil  que  usen  els  pagesos  pera 
solear  dret,  els  serradors  pera  serrar,  etc. 

LLINYOLA.   (Nyinyola,  solen  dir  erradament).    f. 
Cordill  niiillat  ab   color  (generalment  ab  inangre)  el 
qual  aplicanilo  ben    tivant,    nixecantlo  després  ab  el 
clit   y   trayeutne   aquest   sens   deixar  de  tivar,  traca 
latlles  Margues  en  superficies  de  fusta,  de  paret,  etc. 
LLIORS.    Geog.  Veinat  del  dist.  munpal.  d'  Arbu- 
cies,  prov.  de  Girona. 
LLIQUIDAR.  v.  a    Ant.  y 
LLIQUIFICAR.  v.  a.  Ant.  LIQUIDAR. 
LLÍQUIT,  DA.  adj.  Ant.  LÍQUIT. 
LLIR.  m.  Lliri. 
LL1RGA.  f.  Bot.  ter.  LLIRI. 

LLIRI.  m.  Bot.  Planta  de  cabeca;  n'hí  lia  de  dife- 
rentes menes.  Lirio. 

lliri  blanch.  Planta  perenne  de  quina  arrel,  qu'és 
una  cabera,  surten  varíes  fulles  Harenes,  estretes  y 
lluentes;  la  cama  és  alta  y  al  capdemunt  hi  surten 
les  flors,  que  son  grosses,  blanques  y  molt  oloroses. 
Se  conreua  per  adorno  deis  jardins,  y  vulgannent  se 
coneix  per  LLIRI  DE  SANT  ANTONI.  Azucena,  lirio  blanco. 
LLIRI  BLAU.  Planta  medicinal  que  té  les  arféis  su- 
perfici  ils,  les  fulles  Margues  cosa  de  dos  palms,  am- 
pies de  dos  dits,  nervoses  y  acavades  en  punta  d'  es- 
pasa. Té  la  cama  dreta  y  rodona  ab  cinch  o  sis  nusos, 
que  cada  un  trau  una  fulla  mes  petita,  entre  la  qual 
ixen  les  branques  que  al  capdemunt  teñen  les  flors 
de  sis  fulles  molt  grosses  y  hermoses  de  color  mes  o 
menys  biau  o  matisades  de  diferents  colors.  Lirio 
cárdeno  ó  azul. 

lliri  BORT  o  pudent.  Planta  d'  un  peu  d'  alearía, 
ab  les  falles  que  naixen  apilotades  desde  I'  arrel, 
primes,  Margues  y  punxa_;udes,  del  mitg  de  les  quals 
suri  la  cama  que  sosté  flors  sem- 
blantes a  les  del  lliri  blau,  pero 
d'  un  blau  que  tira  a  fosch,  y  a 
la  nit  fan  una  gran  fetor.  Lirio 
hediondo  ó  fétido. 

LLIRI  D'  ASE.  ALL  DE  BRUIXA. 
lliri  D'  aigua.  Planta  que  's 
cría  a  1'  aigua.  Les  fulles  neixen 
apilotades  desde  1'  arrel,  teñen 
les  carnes  molt  molsudes  y  son 
mollíssim  grosses.  D'entiemitg 
de  les  fulles  neix  un  altra  cam  t 
a  quin  capdeniunt  hi  brota  una 
flor  grossa  y  blanca  en  forma  de 
pape  riña.  Hijo  de  rio,  flor  del  em- 
budo, aro  de  Etiopia. 

LLIRI  DEL  BLAT.  ESPASES. 
liiri  DE  BOSCH.    Bot.    Planta 
del  gen  re  Phatangium. 

lliri  DE  Florencia.  Planta  de 
la  fam.  de  les  iridies,  quina  arrel 
és  coin  la  de  la  canya  y  que  fa 
les  flors  blanques.  Lirio  de  Florencia. 

lliri  DE  ürans  de  rosari.  Planta  que  fa  floretes 
vermelles  quines  llavors  son  negres  y  rodones  y  ser- 
veixe:i  p:ra  fer  rosaris.  Cañacoro,  caña  de  cuentas, 
hierba  del  rosario. 

LLIRI  DE  MORO.  Bot.  LLIRI  MATISAT. 
LLIRI  DE  plata,  fr.  Met.  fam.  S'  usa  pera  ponderar 
una  cosa  molt  neta.  Taza  de  piala. 
LLIRI  DE  SANT  ANTONI.  LLIRI  BLANCH. 
LIIRI  DE  SANT  BRUNO.  Bot.  LLIRI  DE  BOSCH. 
lliri   DE    SANT   francesch.  ||  Bot.   Lirio   Francis- 
cano. 

LLIRI  DE  SANT  JOAN.  ESPASES. 

LLIRI  DE  la  mare  DE  DEU.  Bot.  Planta  de  la  fam. 
de  les   esmiliácies    que 's  cría   ais  Pirineus    y   quina 


Ll  ri  d'  aigua 


Lliri  deis  sembrats 


arrel  és  amarga  y  purganta.  Lirio  de  los  valles,  lágri- 
mas de  Salomón. 

LLIRI  dels  sembrats.  Planta  quina  arrel  és  una 
cabega;  té  les  fulles  estretes  y 
cilíndriques;  el  tronch  emprou- 
feines  té  20  centimetres  de 
March,  y  fá  una  munió  de  flore- 
tes de  color  blau  fosch.  Baya. 

LLIRI  DE  MAR  O  DE  PLATJA. 
Bot.  Planta  perenne  de  uns  60 
centimetres  d'  alta,  ab  fulles 
Margues  y  estretes,  flors  blan- 
ques de  tres  fulletes  que  nei- 
xen de  una  cabeca.  Nardo  ó 
azucena  marítima,  narciso  de 
mar. 

LLIRI  GROCH.  Bot.  Planta 
semblanta  al  lliri  blau,  pe;ó 
que  fa  la  flor  groga.  Lirio  ama- 
rillo, falso  acoro,  lirio  espada- 
ñal.  ||  CONTELL  GROCH. 

LLIRI  JONCH.  Bot.  ESPASES, 
GLADIOLO. 

LLIRI  MAR}.  Bot.  LLIRI  DE  MAR. 

lliri  MATISAT.  Planta  del 
genre  Moraa. 

LLIRI  MORAT.  Bot.  Planta  de  cabeca  que  creix  sense 
conteu  a  algunes  parts  d'  Espanya  y  's  conreua  pera 
adorno  ais  jardins.  Les  seues  fulles  teñen  la  figura 
d'  un  ferro  de  llangí,  y  están  colocades  en  cércol  tot 
voltant  de  la  cama,  qu'  és  alta  de  90  a  120  centime- 
tres, y  acaven  ab  una  porció  de  flors  caigudes,  de 
color  morat,  ab  taques  negrenques.  Martagón,  azuce- 
na silvestre. 

LLIRI  PUDENT.  LLIRI  BORT. 

LLIRI  ROIG  O  VERMtLL.  El  que  té  les  flors  d'  un  ver- 
mell  viu.  Azucena  de  Guernesey;  lirio  colorado. 

LLIRI  SORT.  LLIRI  MORAT. 

LLIRI  TIGRE.  LLIRI  BLAU. 

1. LIRIA,  f.  Liria,  víla  valenciana. 

LLIRIA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  compostes, 
genre  Andryala,  comú  a  tot  Catalunya. 

LLIRIDENDRE.  m.  Bol.  Nóm  de  les  plantes  del 
genre  tulíper.  Liriodendro. 

LLIRIDENDR1NA.  f.  Quím.  Principi  balsámich  que 
s'  extréu  de  la  escoria  de  les  arrels  del  lliridendre. 
Liriodendrina. 

LLIRÓ.  m.  Lirón. 

LLIRT.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  AnseraM,  prov. 
de  Lleida. 

LLIS.  ni.  Lliri. 

LLIS,  A.  adj. 
Liso.  ||  Ter.  Art. 
de  má. 

llis  Y  RAS.  m.  adv.  Clara  y  manifesiament,  sense 
embuts  ni  solapes.  Rasamente. 

LLISASSÓS,  A.  adj.  Rabiós. 

LLISAMENT.  adv.  m.  Rodonament,  ab  resolució. 
Redondamente,  lisamente.  ||  Acció  de  Misar. 

LLISAR.  v.  a.  Allisar. 

LLISCADA.  f.  Acte  y  efecte  de  lliscar.  Resbalón, 
resbaladura,  resbalamiento. 

DONAR  UNA  LLISCADA.  ir.  LLISCAR. 

LLISCADÍC,  A.  adj.  RELLISCÓS. 

LLISCADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  Miseá.  Resbalar,  res- 
baladero. ||  adj.  Qualsevol  que  s'  esmunyeix  fácil- 
ment.  Resbaladizo.  ||  El  Moch  ont  se  liisca.  Resba- 
ladizo, resbaladero. 

LLISCAR.  v.  n.  Escórrerse  'ls  peus  per  no  trepit- 
jar  segur.  Resbalar,  deslizar,  irse  los  pies.  ||  Es- 
munyirse.  Resbalarse,  escurrirse,  deslizarse. 

LLISCAT,  DA.  adj.  Caps  de  guix,  morter  o  ciment 
que  's  dona  ais  envans  y  a  les  parets  pera  anisar- 
les. Enlucido. 


Plá,  brunyit.  Liso.  ||  Sense  grops. 
y  of.  Conjunt  de  bagues  del  teler 


LLIS 


LLIT 


157 


Segell  fie  Llissá 
de  Munt 


LLISCALL.  ni.  Replá  que  forma  '1  Hit  d'  un  torrent 
entre  mitg  de  dos  saltants  d'  aigua. 

LLISCÓS,  A.  adj.  Que  llisca.  ||  LLISCADOR. 
LLISOR.  f.  Finesa,  qualitat  de  llis. 
LLISQUFNT,  A.  adj.  LLISCÓS,  RELLISCÓS. 
LLISQUETA.  f.  Ornit.  BUSQUeta  rossinyolenca. 
LLISQUÍVOL,    A.    adj.   Fácil    de    Uiscar.    Resba- 
ladizo. 
LLISÓ.  y 

LLISÓL.   Ictiol.  Noms  que  a  les  Balears  se  dona  a 
vaiies  menes  de  rajades. 

LlISSA.  f.  Ict  ol.  Peix  de  mar  en  forma  de  llenga- 
dora,  aplanat  péls  costats,  cobert  d'  escates  grans, 
el  cap  petit,  boca  gran,  llom  groguench,  lo  demés 
b!anch,  les  aleles  petites,  cen.hoses  y  ratllades  de 
blau.  Arriva  a  tindre  60  centimetres  de  llarch  y  a  la 
primavera  entra  a  devorar  ais  rius. 
Sábalo,  alosa,  trisa. 

LLISSA.  f.  Vora,  partió.  Vorera 
d'  un  camp,  bosch,  etc. 

llissa  cabuda.  Llissa  calva 
blanca,  llissa  calva  negra,  llissa 
de  cap  giquell,  llissa  galliroig,  lli- 
ssa fartona,  llissa  llobarrera,  llissa 
morruda.  Noms  que  's  donen  a  dife- 
rentes menes  de  mugilits. 

A  LA  LLISSA.   fr.  Ter.   Prop,  a  la 
vora.  Cerca,  inmediato. 
LLISSÁ  DE  MUNT.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb. 
de  Barcelona,  part.  jud.  de  Gra- 
noüers;  és  a  la  vora  del  riu   Te- 
nes y  té  977  hab. 

LLISSÁ  DE  VALL.  Geog.  Po- 
blé de  la  piov.  y  bisb.  de  Bar- 
celona, part.  jud.  de  Granollers; 
és  a  la  vora 
del  riu  Tenes 
y  té  407  habi- 
tants. 

LLISSAR.  v. 
n.  Ter.  RELLIS- 
CAR. 

LLÍSSARA. 
f.  Ictiol.  Peix  de  mar.  LLISSA.  ||  Lisa. 
LLISSARÓ.    m.   Peca  del  teler 
de    vellut   a    la   que   s'  hi   posen 
llissos  de  les  aviadures.  Lizarol. 
LLISIAR.  v.  a.  Ferir,  fer  mal. 
LLISIAT,  DA.  adj.  Ferit,  malmés. 
LLISSÓ.   f.   Lo  qu'  explica  '1  mestre  a  estudi.  Lec- 
ción. ||  Lo   que   cada    vegada    senyala  '1   mestre   ais 
seus   deixebies.   Lección.  ||  El    troc  d'  Escriptura   o 
Sauts  Pares  al   fí   de   cada  nocturn  de  matines.  Lec- 
ción. ||  Discurs  del  opositor  al   fer  els  seus  exercicis. 
Lección  ó  lección  de  puntos.  ||  Amonestado,  exem- 
ple  que  'ns  serveix  pera  condumios  en  algún  negoci. 
Lección.      El    conjunt    de   coneixements    teórichs    o 
prácticlis  que  dona  ais   seus  deixebies  el   mestre  de 
a'guna  ciencia,  art,  ofici  o     abilitat.  Lección.  ||  LEC- 
TURA. 

donar  llissó.  fr.  Assenyalarla  ais  deixebies.  Echar 
lección.  ||  Se  diu  del  deixeble  quan  el  mestre  1'  ins- 
trueix  Dar  ó  tomar  lección.  ||  Se  diu  del  mestre  cada 
vegada  que  instrueix  al  deixeble.  Dar  lección.  ||  Se 
diu  del  nois  quan  diuen  de  cor  lo  que  '1  mestre  'ls 
havía  assenyalat  pera  que  ho  estudiessin  al  peu  de  la 
lletra,  comprovantla  ab  eí  llibre  obert  pera  c;iie  corres- 
pongui  ab  el  text.  Recitar  la  lección,  tomar  la  lección. 
PENDRE  LLISSÓ.  fr.  Executar  ab  el  mestre  alguna 
liabilitat  o  art  que  s'  está  aprenent  pera  anarse'n 
imposant.  Tomar  lección.  ||  Entre  estudiants  és  escol- 
tar al  deixeble  que  la  diu,  y  examinar,  retularment 
ab  el  llibre  al  devant,  si  la  sap  o  no  de  cor.  Tomar 
¡a  lección. 


Seg^ll  de  Llissá  de 
Munt  y  Palauda- 
ries. 


Segell  de  Llissá 
de  Valí 


POGUER  DONAR  LLISSÓ.  fr.  POGUER  LLEGIR  CÁTEDRA. 

LLISSONAR1.  m.  El  llibre  de  cor  que  conté  les 
llissons  de  les  matines.  Leccionario. 

LLISSONGEAR.  v.  a.  Adular,  afalagar,  atreure. 
Lisonjear.  ||  Met.  Deleitar,  agradar  ais  sentits.  Li- 
sonjear. 

LI.ISSONGF  R,  A.  m.  y  f.  Adulador.  Lisonjero, 
adulador,  lisonjeador.  ||  Met  Lo  qu'  agrada  y  dona 
gust,  cóm:  le  música,  la  ven,  etc.  Lisonjero. 

LLISSONGERAMENT.  adv.  m.  Agradablement,  ab 
(lisonja.  Lisonjeramente. 

LLISSONJA.  f.  Adulació,  afalach  afectat.  Lisonja 

LLISSOS.  m.  pl.  Cada  un  deis  fils  ab  que  'ls  teixi- 
dors  divicleiven  la  seda  o  estám  pera  passar  la  llen- 
adora. Lizos. 

PASSAR  LLISSOS.  fr.  Guarnir  el  teler  ab  ells  pera 
que  's  pugui  teixir  la  mostra.  Entizar. 

LL'STA.  f.  Llenca.  Lista.  ||  Via  que  hi  ha  a  algunes 
teles.  Lista,  vareta,  gaya.  I|  El  paper  que  conté  '!s 
noms  de  varies  persones  o  coses  y  1'  acte  d'  auonic- 
narles:  s'  usa  mes  conunament  a  la  milicia.  Lista.  ¡| 
La  rie  reus  que  's  sol  donar  al  jutge  en  els  tribunals 
pera  apuntar  el  decret  a  fí  de  no  confondre  les  cau- 
ses. Decretero,  nómina.  ||  Ratlla  de  diferent  color 
que  's  trova  a  algunes  materies,  cóm  minerals,  fus- 
tes, etc.,  y  demostren  diferenta  qualitat.  Veta. 

FER  LLISTES  ALS  TEIXITS.  fr.  Teixir  roba  ab  llistes 
de  diferent  color.  Varetear. 

passar  LLiSTA.  fr.  Cridar  pél  seu  nom  a  les  perso- 
nes que  '1  teñen  escrit  a  la  llista.  Pasar  lista. 

POSAR  EN  LLISTA.  fr.  ALLISTAR. 

LLIST,  A.  adi.  Llest. 

LLISTAMENT.  m    Ant.  ALLISTAMENT. 

LLISTAR.  v.  a.  Ant.  allistar.  |l  Ant  triar.  ||  Ador- 
nar alguna  cosa  ab  lis  tes  de  diLrent  color.  Gayar. 

LLISTAT,  DA.  adj.  Viat.  Listeado,  listado,  raya- 
do, largueado,  vetado,  veteado.  ||  Arq.  Lo  que  té 
faixes  o  llistes.  Fajeado. 

LLISTELL.  m.  Arquit.  FiLET. 

LLISTÓ.  m.  Llenca  de  fusta  primeta  y  llarga. 
Listón.  ||  Náut.  La  llenca  de  fusta  que  guarneix  ex- 
teriorment  el  costat  de  la  embarcado  per  la  banda 
superior  y  per  la  flor  de  l'aigua.  Galón.  ||  pl.  El  con- 
junt de  moltes  llenques  de  fusta.  Listonería.  ||  Art.  y 
of.  Al  teler  de  má  les  llenques  que  serveixen  de  tra- 
vesses. 

LLISTÓ  DE  VIDRIERA.  Cada  una  de  les  llenques  de 
fusta  que  subgecten  els  vidres.  Mangueta. 

LLISTÓ.  m.  Bot.  ter.  fanal  o  fanás. 

LLISTONER.  ni.  Qui  fá  llistons.  Listonero. 

LLISURA.  f.  Igualtat  d'  una  superficie.  Lisura.  || 
Met.  Veritat,  ingenuitat,  sensilleca.  Lisura,  candor. 

LLIT.  ni.  Moble  que  serveix  pera  dormir.  Cama, 
lecho.  ||  La  tela  que  cubreix  el  fetus.  Pares,  secundi- 
na,  placenta,  parias.  ||  Les  pots  y  banchs  sobre  que 
s'  extenen  els  matalassos.  Cama.  ||  El  cortinatge  y 
demés  ab  que  s'  adorna  '1  Hit.  Cama.  ||  Met.  Parlant 
de  carros  el  pía  ont  s'  hi  posa  la  cáirega.  Lecho, 
cama.  ||  Met.  Entre  picapedrers  és  la  supeificie  o  pía 
d'  una  pedra  demunt  de  la  qual  se  n'  hi  ha  d'  assen- 
tar  un'  altra.  Lecho.  ||  La  canal  per  ont  corren  les 
aigües  deis  rius.  Lecho. 

llit  DE  mariner.  Troc  de  drap  cru  que  's  sol  pen- 
jar  per  les  quatre  puntes  y  serveix  a  les  embarca- 
cions  pera  dormir'  hi.  Coi,  coy. 

LLIT  DE  MONJA.  L'  estret,  destinat  a  una  sola  per- 
sona. 

llit  de  MORTS.  Mena  de  bayart  de  fusta  ab  que  's 
porten  els  morts  al  cementiri.  Andas,  féretro,  huerco. 

LLIT  DE  PEDRERA.  La  base  natural  deis  banchs  o 
capes  de  roca.  Lecho  de  cantera. 

llit  DE  pobre.  El  mal  compost  y  ab  mala  o  poca 
roba,  com  solen  usar  els  pagesos.  Camastro. 


158 


LLIT 


LLIV 


LLIT  NUPCIAL.  El  que  serveix  ais  nuvis.  Tálamo. 

A  LA  TAULA  Y  AL  LLIT,  AL  PRIMER  CRIT.    Ref.    S'  en- 

tén  en  el  seu  sentit  recte.  A  la  mesa  y  á  la  cama,  ú  la 
primera  llamada. 

A  LA  TAULA  Y  AL  LLIT,  LA  DRETA  ÉS  DEL  MAR1T. 
Ref.  Vol  dir  que  la  dona  deu  donar  la  dieta  al  inarit 
lo  meteix  a  taula  que  al  Hit.  Asi  en  la  cama  como  en 
la  me^a  dale  á  tu  marido  la  derecha. 

ALQARSE  DEL  LLIT.  fr.  LLEVARSE. 

anarse  'n  O  FICarse  al  llit.  Anársen  'hi  pera  des- 
cansar o  dormir.  Acostarse,  recostarse.  ||  Caure  nia- 
lalt.  Ponerse  en  cama. 

ARMAR  EL  LLIT.  fr.  Pararlo.  Armar  la  cama. 

ASSENTARSE  AL  LLIT.  f  .  Posars'  lii  asseutat  qui  hi 
estava  ajegut.  Incorporarse  en  la  cama. 

FER  EL  LLIT.  fr.  Arreglarlo  sempre  que  s'  hi  vol  dor- 
mir. Hacer  la  cama.  ||  Treure  les  parieres  la  niassa 
que  teñen  al  ventre,  anomenada  llit.  Echar  las  parias. 

F.:r  LLIT.  fr.  Estar  malalt.  Guardar  cama. 

LA  CAMA  AL  LLIT  Y  'L  BRAC  al  P,T.  Ref.  Se  refereix 
al  modo  com  s'  lia  de  tractar  el  ma  que  's  té  al  brac 
o  a  la  cama.  La  pierna  en  el  lecho  y  la  mano  en  el 
pecho. 

NO  SE  'N  VA  AL  LLIT  SENSE  SOPAR.  Loe.  Denota  que 
algú  no  té  la  necessitat  que  demostra.  No  está  des- 
calzo. 

PLEGAR  el  llit.  fr.  Doblar  els  lleicols  y  mátalas - 
sos  despees  d'  algarse.  Levantar,  doblar  la  cama. 

QUI   VA    AL    ILUTART,    NO  'S    LLEVA    D'  HORA.    Ref. 

Quien  tarde  se  acuesta,  madrugar  no  puede. 

SALTAR  DEL  LLIT.  fr.  Llevarse  luego  de  despert. 
Saltar  de  la  cama. 

SI  VOLS  ESTAR  BEN  SERVIT,  FESTE  TÚ  METEIX  EL 
LLIT.  Ref.  Denota  que  ningú  fá  les  coses  tan  be  com 
el  meteix  interessat,  o  qu' aquell  que  no  hi  té  interés 
les  fá  de  qualsevol  modo,  surtin  bé  o  malament.  Si 
quieres  ser  bien  servido,  sírvete  tú  mismo. 

TÓRNATE  'N    AL    L!  IT    QU'  AIXÓ    ÉS    LA    LLUNA.    LOC. 

Que  's  diu  del  qui  pensa  lograr  a'gun  i  cosa  sense  ex- 
posarse o  sense  'ls  medis  proporc  onats,  y  també 
d'  aquell  que  va  molt  equivocat  en  algún  assumpte. 
Picar  de  vara  larga. 

LLITARGE.  m.  LITARGE. 

LLITERA..  f.  Mena  de  cadira  de  bracos  posada 
per  lo  recular  entre  dues  cavalcadures  pera  anar  ab 
tota  comoditat.  Litera.  ||  Lütet  que  's  poeta  ab  ba- 
rres com  una  cadira  de  bracos  coberta  d'  ence  at 
pera  conduir  decentment  els  malalts  al  hospital.  Ca- 
milla. 

LL1TERAS  (Antoni).  Biog.  Mestre  de  música,  ma- 
llorquí;  mort  a  Madrit  a  mitjans  del  sigle  xvm.  En 
opinió  del  erudit  pare  Feijoo,  que  li  diu  «suavíssim», 
era  un  compositor  de  primer  ordre,  «potser  1'  únich 
que  liavía  savut  agermanar  tota  la  magestat  y  dol- 
gura  de  la  música  vella  ab  el  bullid  de  la  moderna». 
Sembla  que  les  obres  seues  varen  estamparse  a  Ma- 
drit. 

LLITERATURA.  f.  LITERATURA. 

LLITET.  ni.  dim.  Cainita. 

LLITIGI.  f.  LITIGI. 

LLITIGAR.  v.  a.  LITIGAR. 

LLITJÁ.  f.  Bot.  JIJOL. 

LLITORAL.  f.  LITORAL. 

LLITOTXA.  f.  Coixí  que  ocupa  tota  1'  ampiaría 
del  llit.  Larguero,  cabezal.  ||  A  vegades  també  's 
pren  com  llit  arreglat  o  fet  de  qualsevulla  manera  y 
situat  ais  estables.  Lecho. 

LLITRÁ  (Pere).  Biog.  Notari  mallorquí,  escriptor 
molt  docte  y  polítich  del  sigle  XV.  Era  síndich  de  la 
ciutat  de  Palma,  que  va  enviarlo  a  la  cort  deis  reis 
católichs  a  negociar  assumptes  de  1  *  illa.  Peraqueixa 
circ. instancia  va  assistir  a  la  conquista  de  la  ciutat 
de  Málaga,  durant  qum  temps  escrivia  inteeessantes 
caites  ais  jurats  de  Palma,  reproduíJes  per  en  Pí  y 
Maegall  al  volum  corresponent  al  regne  de  Geanada 


(pagines  225,  327  y  334),  de  la  obra  Recuerdos  y  Be- 
llezas de  España.—  Va  ésser  enterrat  a  Palma,  al 
convent  de  St.  Domingo. 

LLITRÁ  (Riera  de).  Hidrog.  Riera  de  la  prov.  de 
Tarragona  que  passa  per  Abós  y  desaigua  al  riu 
Foix. 

LLITSÓ.  ni.  Bot.  ter.  LLACSÓ. 

LLIURA.  f.  Pés  de  dotse  unces  a  Catalunya  y  a  al- 
gunes  altres  parts.  Libra.  ||  Numis.  Moneda  imagina- 
ria que  a  Catalunya  valía  20  sous;  a  Valencia  14 
sous,  3  diners  y  3  seténs;  a  Araiió  1 1  sous,  6  diners  y 
6  seténs;  a  Castella  10  vintidosos,  25  maravedissos  y 
5  seténs,  etc.  Libra.  ||  Contrapés,  pedra  molt  g¡ossa 
que  's  posa  al  cap  del  caracol  de  les  peempses  del 
molí  del  oli.  Libra,  pilón.  ||  Ter.  Mesura  pera  líquits. 
Maquila. 

li.iura  carnicera.  La  de  trenta  sis  unces.  Libra 
carnicera. 

LLIURA  ESTERLINA.  Numis.  Moneda  d'  Inglaterra 
que  val  unes  25  pessetes.  Libra  esterlina 

LLIURA  PRIMA.  La  de  dotse  unses.  Libreta. 

FER  PORTAR  LA  LLIURA  A  ALGÚ.  fr.  Fam.  Burlarse 'n, 
enganyarlo,  maltractarlo  o  pérdreli  '1  respecte.  Jugar 
con  alguno  al  santo  mocarro. 

PORTAR  LA  LLIURA.  fr.  É  ser  V  obgecte  de  conver- 
sado o  burla.  Hacer  el  gasto. 

vendré  A  lliures.  fr.  Vendré  pesant  a  la  menuda 
o  a  pesades  d   un  número  de  lliures.  Librear. 

LLIURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  lliura.  Librador. 

LLIURAMENT.  m.  L' acció  de  lliurar.  Adjudica 
clon.  ||  La  que  's  fa  ais  encants.  Adjudicación. 

LLIURANf  A.  f.  Ordre  de  pago  que  's  dona,  ordi- 
nariament  per  carta,  contra  aquell  que  té  fondos  o 
valoes  del  que  la  expedeix.  Libranza.  ||  deslliura- 
MENT. 

LLIURAR.  v.  a.  Donar  una  cosa  al  que  n'  ofereix 
inés  ais  encants.  Librar.  ||  Ant.  ENTREGAR.  ||  deslliu- 
RAR.  ||  ACOMETRE. 

LLIURAT.  n.  p.  Librado. 

LLIURE.  adj.  Qui  té  facultat  pera  obrar  o  no  obrar; 
no  obligat.  Libre.  ||  Qui  no  és  nat  esclau.  Libre  || 
Qiii  's  governa  pee  sí  met  ix  o  sense  dependencia 
d'  altre.  Libre.  ||  Qui  no  está  p  és.  Libre.  ||  Insubor- 
dinat,  llicenciós.  Libre.  ||  Solt.  Libre.  ||  Poch  modest, 
atrevit,  desvergonyit.  Libre.  ||  Salvo,  sense  perill. 
Libre.  ||  S'  aplica  al  veis  que  no  's  subgecta  a  con- 
sonancia ni  assonancia.  Libre.  ||  Desembaragat,  no 
impedit.  Libre,  franco.  ||  Innocent.  Libre.  ||  Exenipt, 
dispensat,  privilegiat.  Libre  ||  Solter.  Libre.  ||  Qui 
diu  o  fa  lo  que  li  apar,  sense  reparar  ea  inconve- 
nients,  com:  un  autor  és  molt  lliure  en  els  seus  escrits. 
Libre. 

lliure  alved:;iu:  alvedriu. 

LLIUREA.  f.  Ant.  LL1BREA. 

LLIUREMENT.  m.  adv.  Francament.  Libremente. 
||  Ab  llivertat.  Libremente.  f|  Sense  consírenyiment. 
Libremente.  (|  Atrevidament.  Libremente.  ||  Ab  des- 
embarág.  Libremente. 

LLIUREYA.  f    Ant.  LLIBREA. 

LLIVANT.  in.  Náut.  Corda  groixuda  peea  1'  aparell. 

LL1VELL.  m.  Ant..  NIVELL. 

LLIVELLAR.  v.  a.  Ant.  anivellaR. 

LLIVERAL.  adj.  Géneros  ,franch.  Liberal.  ||  S'apli- 
ca  a  les  aets  propies  del  ingeni  pera  distingirles  de 
les  mecániques.  Liberal.  ||  Qui  professa  doctrines  fa- 
vorables a  la  llivertat  po'íiica  deis  Estats.  Liberal 

LLIVERAL  COM  UN  CERCAPOUS.  Expr.  ir'on.  Ab  que 's 
moteja  al  miserable  o  megquí.  Largo  como  un  pelo  de 
huevo  ó  de  rata. 

LL1VERALISAR.  v.  a.  Fer  lliveral  a  algú.  Libera- 
lizar. ||  Iatroduir  a  les  liéis  alguna  innovado  favora- 
ble al  execici  de  la  llivertat.  LiberaLzar. 

LLIVERALISME.   m.    Amor  a  la  llivertat.   Libera- 


LLIV 


LLOB 


159 


lismo.  ||  Partit  o  común  ó  política  que  's  distíngeix 
ab  aquest  ñora.  Liberalismo. 

LLIVERALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  lliveral.  Libe- 
ralísimo. 

LLIVERALÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'una  ma- 
nera lliveralíssima.  Liberalísimamente. 

LLIVERALITAT.  f.  Llarguesa,  generositat.  Libe- 
ralidad. ||  Met.  Virtut  moral  que  consisteix  endL- 
tribuir  algú  generosament  els  seus  bens  sense  esperar 
cap  mena  de  recompensa.  Liberalidad,  largueza. 

LL1VERALMENT.  adv.  m.  Ab  generositat.  Libe- 
ralmente,  generosamente. 

LL1VERT.  m.  Esclau  a  qui  s'  ha  donat  llivertat. 
Liberto,  horro.  ||  p.  p.  Libertado.  ||  adj.  p.  u.  LLIURE. 

LLIVERTA.  f.  La  dona  que  pa  sa  d'  esclava  a 
lliure.  Liberta. 

LL1VERTADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  Uiverta.  Liberta- 
dor, librador. 

LLIVERTAR.  v.  a.  Posar  en  llivertat.  Libertar.  || 
Met.  Eximir  d'  algún  deute,  obligació,  etc.  Libertar. 

LLIVERTAT,  DA.  p.  p.  Libertado,  librado.  [|  f. 
Lliure  alveliiu.  Libertad,  libre  albedrío.  ||  L'  estat 
del  que  no  está  subgecte  a  un  altre.  Libertad.  ||  Pre- 
rrogativa, privilegi.  Libertad.  ||  Manca  de  subgecció, 
Licencia  exorbitant.  Libertad.  ||  Facultat  de  dir  o  fer 
lo  que  no  s'  oposi  a  les  liéis.  Libertad.  ||  Familiari- 
tat,  franquesa  en  el  tráete.  Libertad.  ||  Facultat,  po- 
der, permís  pera  fer  alguna  cosa.  Libertad.  ||  LLIVER- 
TiNATGE.  ||  L'  estat  de  les  persones  que  no  s'  han 
subgectat  a  un'  altra;  aixls  se  din  d'  algú  que  no  's 
casa  per  no  perdre  la  llivertat.  Libertad.  ||  La  desen- 
frenada contravenció  a  les  l:eis  y  bons  costums.  Li- 
bertad. |i  Llicencia  exorbitant  qu'  algú  's  pren  par- 
lant  u  obrant  ab  desvergonyinient.  Libertad.  ||  La 
independencia  de  les  etiquetes.  Libertad.  ||  Esforc,  y 
ánim  pera  parlar  sens  empenyo.  Revolución,  sol- 
tura. II  Llicencia  o  permís  pera  fer  alguna  cosa.  Li- 
cencia. ||  Soltura,  desaogament.  ||   Anchura. 

llivertat  DE  conciencia.  Permís  de  professar 
qualsevulla  relligió.  Libertad  de  conciencia. 

llivertat  de  CULTS.  Ab  que  's  significa  '1  dret 
que  's  té  de  practicar  públicanient  els  actes  de  la  re- 
lligió que  cada  nú  professa.  Libertad  de  cultos. 

llivertat  D'  imprempta.  La  facultat  d'  imprimir 
lo  que  's  vulgui  sense  previa  censura  ni  subgecció  a 
les  Ueis.  Libertad  de  imprenta 

A  les  seues  llivertats.  m.  adv.  Sense  subgecció, 
ab  tota  conToditat.  A  sus  anchas  ó  á  sus  anchuras. 

DEIXAR  A  LES  SEUES   LLIVERTATS.    fr.    Que  s'  aplica 

!  al  minyó  mal  criat  que  se  li  ha  deixat  fer  tot  lo  que 
li  ha  passat  pél  cap.  Consentido. 

dir  quatre  llivertats.  fr.  Met.  Insultar  ab  parau- 
les.  Decir  muchas  libertades. 

DONAR  llivertat  al  ESCLAU.  fr.  Ferio  amo  de  sí 
meteix  renunciant  al  domini  que  's  tenía  demunt  d'ell. 
Manumitir,  aforra'-,  ahorrar. 

LA  llivertat  És  vida.  Loe.  Denota  quan  aprecia- 
ble  és  la  llivertat.  El  buey  suelto  bien  se  lame;  la  li- 
bertad no  tiene  precio. 

pendre  la  llivertat.  fr.  Fer  independentment  al- 
guna cosa  sense  demanar  la  llicencia  que  per  obliga- 
ció o  cortesía  's  necessita.  Tomarse  la  licencia. 

LLIVERTÍ,  NA.  adj.  Qui  té  llivertinatge.  Liberti- 
no. ||  Qui  és  molt  donat  a  les  coses  del  mon.  Profano, 
roto.  ||  Qui  obra  llicenciosament,  ab  escándol.  Desga- 
rrado. ||  m.  El  fill  del  llivert   Libertino. 

LLIVERTICIDA.  adj.  Destructor  de  la  llivertat. 
Liberticida. 

LLIVERTENAMENT.  adv.  m.  Ab  llivertinatge.  Li- 
bertinamente. 

LLIVERTINATGE.  m.  Modo  de  viure  llicenciós. 
Libertinaje.  ||  Manca  de  relligió.  Libertinaje. 

LLIVERTINEJAR.  v.  n.  Entregarse  al  llivertinatge. 
Libertinear. 


LLIVIA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Girona,  bisb.  de 
Urgell,  part.  jud.   de  Puigcerdá;  és  ficada  dins  de 


BSuí^,  _  ¿  íi 


Vista  de  LI 


LASCIU,   IN- 


Segell  de  L'ivia 


Sese'l  de  Lloá 


Franca,  y  está  unida  al  cap  de  partit  per  medí  d'una 
carretera  neutral.  Té  996  hab. 

LLIVIÁ,   NA.   adj.   VÁ,   inconstant 
CONTINENT. 

LLIVIANAMENT.  adv.  m.  Ant. 
LLEUGERAMENT. 

LLIVIANDAT.  f.  LASCIVIA,  IN- 
CONTINENCIA. ||  Ant.  met.  INCONS- 
TANCIA. 

LLÓ.  adv.  m.  Alió,  lloch. 

LLÓ.  Geog.  Poblé  del  departa- 
uient  deis  Pirineus  Orientáis,  bis- 
bat  de  Perpinyá,  cantó  de  Sa  Ia- 
gossa ;  és  a  la  vora  del  riu  Segre  y  té  385  habitants. 

LLOA.  f.  LOA. 

LLOÁ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tairagona,  bisb. 
de  Tortosa,  part.  jud.  de  Falcet;  és  a  la  vora  del 
riu  Ciurana  y  té  558  hab. 

LLOABLE.  adj.  Digne  de  lloan- 
9a.  Loable. 

LLOABLEMENT.  adv.  m.  D'un 
modo  lloable.  Loablemente. 

LLOACIÓ.  f.  APROBACIÓ. 

LLOADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  lloa. 
Loador,  alabador. 

LLOANCA.  f.  Roca  plana  pél 
seu  natural.  Losa. 

LLOANQA.  f.  Acció  de  lloar.  Alabanza.  Alabanza. 

LLOAR.  v.  a.  Alabar.  Loar.  ||  aprobar. 

LLOAT,  DA.  p.  p   Loado. 

LLOBA.  f.  Zoo!.  La  femella  del  llop.  Loba.  ||  Ba- 
landrán!, sotana  ab  valona  y  oberta  del  devant.  Loba. 

LLOBA  CARDA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
compostes,  genre  Cirsium. 

LLOBADA.  f.  Crestall  o  llom  de  térra  que  deixen 
els  travalladors  quan  no  adressen  el  sólch.  Cuchillo. 

LLOBARRET.  m.  dim.  Lobezno,  lobato. 

LLOBARRO.  ni.  Ictiol.  Peix  d'  uns  noranta  centi- 
metres  de  llarch,  blau  pél  llom  y  blandí,  ab  taques 
negres  pél  ventre.   Lobarro,  lubarro,  sollo,  lobina. 

LLOBATERA.  Orog.  Montanya  situada  a  lievant 
d'  Artíes  a  la  Valí  d'  Aran. 

LLOBERA.  f.  Espessura  ont 
s'hi  recullen  els  llops.  Lobera. 
||  Cau  de  llops. 

LLOBERA.  Geog.  Lloch  de  la 
prov.  de  Lleida,  part.  jud.  de 
Solsona;  té  200  hab.  ||  —  (MORRO 
DE).  Hidrog.  Morro  de  la  costa  de 
tramontana  de  1'  illa  de  Mallorca, 
prop  de  Mortitx. 

LLOBERES   (Coll    de   les).    Orog. 
aigües    de  les    rieres   de   Borredá 
1    Areny,  en  el  Bergadá. 


Segell  de  Llobera 

Partió   de  les 
y  de  Castell  de 


1G0 


LLOB 


LLOC 


LLOBET,  A.  ni.  y  f.  dim.  LLOPET. 

LLOBET  o  LUPETUS.  Biog.  Natural  de  Barcelona. 
Vivía  ai  sigle  XI  y  sostingué  polémiques.ab  Gerbeit, 
després  papa  ab  el  nom  de  Silvestre  II.  Era  tingut 
per  un  deis  liomes  mes  savis  de  son  temps. 

—  (BERNAT).  Escriptor  natural  de  Castelló  d'  Em- 
puñes. Escrigué  una  Genealogía  deis  Duchs  de  Car- 
dona. Vivía  al  sigle  xvn. 

—  (joan).  Biog.  Mestre  lulüá,  del  sigle  xv,  na- 
tural de  Barcelona.  Es  el  primer  qu'exercí  de  mes- 
tre en  la  Universitat  lulliana  fundada  péls  jurats  de 
Palma  de  Mallorca  Va  conservarse  sempre  solter  y 
era  home  de  costums  niolt  purés.  Es  autor  d'un  1 1  i  — 
bre  de  Lójica,  d'  altre  de  Metafísica  y  altie  De  Jure 
et  Regimine.  Era  molt  estimat  en  son  temps.  Morí  a 
Mallorca  en  1460  y  en  sa  sepultura  ni  gravaren 
aquest  epitafi:  Terra  Joannis  tenet  hic  lapís  ossa  Lu- 
beti, —  Arte  mira  Lulü  nodosa  anigmata  solvit:  —  Hac 
eadem  monstrante  polo  Chrislumque  Deumque.— Alque 
docens  liberam  concepta  crimine  matrem  .. 

—  (SILVÍ).  Biog.  Senyor  feudal  empurdanés,  del 
sigle  XI.  Fundador  del  monastir  de  Santa  María  de 
Cerviá  en  1'  any  1,053,  dotantlo  espléndidament  en 
1055,  junt  ab  sa  muller  Adalais.  En  Sunyer  Llobet, 
que  devía  ésser  pared' en  Sil  vi.  va  traspassarli  el 
senyoriu  abans  del  any  1031.  Moría  en  son  castell 
de  Cerviá  en  Abril  del  any  1059,  havent  fet  testa- 
nient,  firmat  per  ell  meteix,  posant  sos  dominis  baix 
la  proteccó  de!  comte  de  Barcelona  En  R.unon  Be- 
renguer  I  el  Vell;  essent  l'hereu  son  net  En  Jofret 
Bastó,  senyor  del  castell  de  Pubol,  un  deis  vint  y 
un  personatges  que  1'  any  1067  varen  aprovar  la 
magna  compilació  deis  Usatges  de  Barcelona. 

—  Y    VALL-LLOSERA   (JOSEPH    ANTONI).  BÍOg.  Cien- 

tífich  y  escriplor.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1799;  mort 
a  Alacant  en  1861.  Va  ésser  un  deis  homes  mes  tra- 
valladors  d' entre  Ms  intelectuals  catalans  del  sigle 
xix.  Afiliat  a  la  política  Iliberal,  hagué  d' emigrar  a 
Franca  1'  any  1824,  retornant  en  1832,  duent  aleña- 
da científica  nova  que 'i  va  distingir  entre  sos  pai- 
sans.  L' any  1835  obría  un  curs  de  mineralogía  y 
geología  en  1' Academia  de  Ciencies,  comengant  des- 
de alesliores  una  vida  d'  activitat  sois  interrompuda 
per  la  mort.  Va  ésser  el  principal  organisaror  del 
Musen  Arqueólo"  ch  barceloní,  aixís  com  de  la  Biblio- 
teca provincia!  de  Barcelona,  salvant  de  la  destruc- 
ció  importantíssims  materials  de  la  antiga  cintura 
catalana,  y  teniut  catalogats  uns  vinticincli  mil  lli- 
bres,  deis  cent  trenta  quatre  mil  reunits  de  les  biblio- 
teques  deis  convents  enrunats  1' any  1835.  Va  reco- 
rrer una  gran  part  d'Espanya  estudiant  les  mines  y 
deus  d'  aigua,  especialitat  en  la  que  's  distingí  i,  ha- 
vent estat  propagador  deis  pous  artesians.  La  seua 
producció  escrita  no  baixa  de  cent  títols,  afectant  a 
ciencies  naturals,  a  la  historia  y  a  la  arqueología 
principalment,  la  majoría  de  quins  travalls  se  trova 
arxivada  en  les  Academies  barcelonines  de  Ciencies 
y  de  Bones  Lletres.  De  la  primera  va  esserne  elegit 
cinch  vegades  president. 

LLOBÍ.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  llegumi- 
noses  que  fa  les  flors  grans  dividí  'es  en  set  parts  y 
cobertes  de  borrisol;  el  fruit  és  semblant  a  la  guixa, 
pero  molt  amaren.  Altramuz.  ||  La  llegúm  que  fá 
aquesta  planta.  Altramuz.  ||  adj.  Pertanyent  al  llop. 
Lobuno,  lupino. 

LLOBINA.  f.  Ictiol.  Mena  de  peix  semblant  a  la 
persega,  ab  dues  espines  en  la  coberta  de  cada  ga- 
nya.  Lobina. 

LLOBINADA.  f.  Conjunt  de  llobins.  Altramuces. 

LLOBINER.  m.  Qui  ven  llobins.  Altramucero. 

LLÓBRECH,  GA.  adj.  Fosen,  feréstech.    Lóbrego. 

LLÓBREG  A  (Cova).  Orog.  A  la  montanya  de  Cardó. 

LLOBREGAT.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Barce- 
lona; neix  al  N.  de  la  provincia,  prop  de  Castellar 
den  Huch;  passa  per  la  Pobla  de  Lillet,  Sant  Julia  de 


Sardanyola,  La  Nou,  Serchs,  La  Baells,  Portella, 
Gironella,  Pjigreig,  Balsareny,  Sallent,  Navarcles, 
Sant  Fruitós  de  Bages,  Castellgalí,  Sant  Vicens  de 
Castellet,  Castellvell,  Monistrol  de  Montserrat,  Es- 


El  riu  L'obregat  a  la  vora  de  Sant  Boy 

parraguera,  Martorell,  Sant  Andreu  de  la  Barc  i, 
Papiol,  Pallejá,  Molins  de  Rei,  Sant  Vicents  deis 
Horts,  Sant  Feiiu,  Sant  Boi,  Cornelia  y  1  Prat  y  de- 
saigua  al  mar  a  mitjorn  de  Barcelona.  ||  Riuet  de  la 
prov.  de  Girona  que  baixa  del  Pirineu  y  desaigua  a 
la  Muga  sota  de  Peralada. 

LLOBREGAT  (Pía  del).  Geog.  Encontrada  de  la 
prov.  de  Barcelona  compresa  enre'l  mar,  el  Valles, 
la  encontrada  d' Igualada, '1  Penadés  y  la  Co;ta  de 
Ponent.  (Vegis  el  mapa  comarcal,  vol.  I,  pág.  201). 

LLOBREGÓS.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Lleida. 
Neix  a  la  partió  d'aquesta  provincia  ab  la  de  Barce- 
lona, a  la  serra  de  Castelltall.it;  forma  la  partió  en- 
tre 'ls  partits  de  Solsona  y  Cervera  y  passa  per  Mol- 
sosa,  Anfesta,  Tora,  Taltaull,  Selvanera,  Cabanabo.ia 
y  Pons,  ont  desaigua  al  Segre,  vora  esquerra. 

LLOCA.  f.  Gallina  que  cov.i.  Clueca,  llueca.  || 
Met.  Qui  amaga '1  fart.  Capa  de  ladrones  ||  S'aplica 
a  la  fruita  passada  de  massa  madura.  Papandujo, 
modorra,  papanduja 

LLOCA  DE  LLADRES:  CAMADA,  COVA. 

POSAR  UNA  LLOCA.  fr.  Posar  ous  a  una  gallina  pera 
que'ls  covi.  Echar  una  gallina. 

TINDRE  BONA  MA  PERA  POSAR  LLOQUES.  fr.  Eixirli 
a  algú  bé  tot  lo  que  fa.  Nacer  ó  caer  de  pies. 

tornarse  LLOCA  LA  gallina,  fr.  Ponerse  clueca, 
allocarse,  enclocar,  encloquecer.  ||  Se  diu  que  la  fruita 
se  torna  lloca  quan  se  posa  tova  y  muda  de  color 
com  si  anés  a  podrirse.  Modorrarse. 

LLOCADA.  f.  Els  polis  que  treu  d'  una  vegada  la 
lloca.  Pollada,  pollazón.  ||  El  conjunt  d' ous  que 
cova  a  un  temps  la  gallina.  Pollazón. 

LLOCAL.  m.  LOCAL. 

LLOCH.  m.  Puesto,  seti,  paratge.  Lugar.  ||  Pobla- 
do. Lugar.  ||  Met.  Temps,  oportunitat,  ocasió.  Lugar. 
II  Causa,  motiu,  com:  ell  dona  lloch  a  la  execució. 
Lugar.  ||  Empleu.  Lugar.  ||  El  seti  qu'  algú  ocu- 
pa. Lugar.  ||  Text  o  autoritat  d' algún  escriptor. 
Lugar.  ||  El  districte  o  espai  de  térra  que  correspón 
a  una  població.  Término.  ||  La  part  de  terreno  que 
ocupa  un  eos.  Sitio,  puesto.  ||  Punt  determinat  y  a 
propósit  pera  alguna  cosa.  Sitio. 

lloch  COMÚ.  La  bassa  pera  exonerar  el  ventre. 
Lugar  común,  letrina,  privada,  necesaria,  secreta, 
igriega  ||  La  frase  molt  gastada  o  repetida.  Lugar 
común. 

LLOCH  DE  Cequies.  Lugar  acequiado. 

LLOCH  del  seoell.  Nota  que  's  posa  al  fi  d'  alguns 
despaigs.  Lugar  del  sello. 

¡LLOCH!  ¡LLOCH!  Veu  de  que  s'  usa   per  avisar  en 


LLOD 


LLOG 


161 


Hochs  de  concurrencia  pera  que  la  gent  s' aparti  y 
deixi  pas  franch.  ¡Plaza,  plaza! ¡lugar,  lugar! ¡paso! 

LLOCH  DE  MOI.TS  MOLINS  D'  AIGUA.  Accñal. 

lloch  perillos  pera  ofegars  i.  Ahogadero. 

LLOCHS  comuns.  Ret.  Fonts  deis  arguments.  Luga- 
res comunes. 

AL  LLOCH  DE  LA  GUINEU,  QLM  SE 'N  ALQA  JA  NO  HI 
SEU.  Re}.  Explica  que  qui  deixa  un  punt  o  enipleu, 
quan  torna  '1  sol  trovar  ocupat  per  un  altre;  o  que 
no  té  dret  a  demanar  lo  qne  una  vegada  ha  deixat. 
Quien  fué  á  Sevilla  perdió  su  silla. 

cedir  el  lloch.  ir.  Pernietre  a  un  altre  que  ocupi 
el  lloch  que  ocupavem  y  del  que  'ns  separém  pera 
deixarli.  Dar  el  lugar. 

confortar  el  lloch.  Loe.  ant.  Reforzar  el  punto. 

donar  lloch.  fr.  Anarse'n  d' algún  punt.  Dar  lu- 
gar, marcharse  ||  DONAR  PEU. 

EIXIR  DE  LLOCH.  fr.  DISLOCARSE. 

en  LLOCH.  ni.  adv.  En  compte.  En  vez,  en  lugar.  || 
Expressa  que  s  fa  lo  contrari  de  lo  que  deuría  ferse. 
En  vez  de,  en  lugar  de,  en  igual.  ||  Loe.  En  cap  part. 
En  ningún  lu°ar. 

EN  PRIMER  LLOCH.  m.  adv.  PRIMERAMENT. 

EN  SEQÓN  LLOCH.  m.  adv.  SEGONAMENT. 

FER  eixir  DE  LLOCH.  fr.  Fer  apartar  la  gent  que 
está  apilotada,  pera  que  passi  algú  per  entremitg. 
hacer  calle. 

FER  lloch.  fr.  Desembarassar  algún  punt.  Ha- 
cer lugar.  ||  Desembarassar  algún  espai  pera  ferhi  ca- 
bré alguna  cosa.  Hacer  lugar.  ||  DONAR  lloch.  || 
Apartar  la  gent  pera  fer  pas.  Hacer  calle,  hacer  plaza. 
||  Met    Morir.  Doblar  la  servilleta. 

ferse  lloch  o  ferse  fer  LLOCH.  fr.  Met.  Ferse 
apreciar  o  respectar  entre  altres.  Hacerse  lugar. 

«JO  EN  SON  LLOCH...»  Loe.  Jo  fós  d'ell,  jo  ho  hagués 
de  fer.  Si  yo  estuviera  ó  me  hallara  en  su  pellejo...  ó 
en  su  lugar... 

mudar  de  LLOCH.  fr.  Variar  els  medis  pera  la  con- 
secució  d'  alguna  cosa.  Mudar  de  hi.o  ó  de  hogar. 

NO  DONAR  LLOCH.  No  permetre.  No  dar  lugar. 

NO    HI    HÁ    LLOCH,  NO    TÉ    LLOCH.   Loe.  for.  Denota 

que  no  's  pot  fer  lo  que's  deinana.  No  hay  lugar. 

NO  TROVARSE  EN  LLOCH.  fr.  Ponderativa  que  s'  usa 
pera  significar  que  alguna  cosa  no 's  trova  per  mes 
que  s'  hagi  cercat,  Ni  muerto  ni  vivo. 

poseuvos  al  meu  LLOCH.  Expr.  Denota  que  algú 
faría  'I  meteix  qu' un  altre  posat  en  igual  cas.  Ponte 
en  mi  lugar. 

TREURE'S  DEL  SEU  LLOCH.  fr.  DESLLORIGARSE. 

TROVARSE  EN  DOS  LLOCHS.  fr.  Ésser  a  un  meteix 
temps  en  ilos  paratges  diíerents.  Bilocarse. 

LLOCH-ALOU.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal. 
de  Capsech,  prov.  de  Qirona. 

LLOCHA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Sant  Joan, 
prov.  d'  Alacant. 

LLOCOT  (Semblar  un).  Expr.  fam.  Se  diu  deis 
qu'  están  engorronits  a  la  vora  del  foch  o  a  casa  seua. 
Parecer  que  ampolla  huevos. 

LLOCTINENCIA.  f.  Cárrech  del  lloctinent.  Lega- 
cía, lugartenencia. 

LLOCTINENT.  m.  Ant.  Subdelegat,  substitut,  qui 
desempenya  '1  cárrech  d'  altre;  qui  fá  les  vegades  de 
un  altre.  Lugarteniente. 

lloctinent  DE  batlle.  Substituí  de  batlle.  Lu- 
garteniente de  alcalde. 

LLOCUCIÓ.  f.  LOCUCIÓ. 

LLODRÁ  (Antoni).  Biog.  Cirurgiá  y  poeta  mallor- 
qtií,  natural  de  Palma,  ont  va  morir  1'  any  1812.  Era 
capellá.  Un  deis  poetes  mes  fácils  de  la  illa  daurada, 
autor  de  moltes  poesíes  líriques,  excelent  en  les  sa- 
tíriques.  Va  compondré  goigs  y  lletretes  relligioses. 
És  traductor  en  llengua  castellana  deis  llibres  I,  II  y 
VI,  del  poema  llati  de  Lucreci  titulat:  De  rerum  na- 
tura, ab  comentaris  origináis.  També  va  traduir  al 
castellá  el  Stabat  mater  Doloroso.  Existeixen  manus- 

dic.  cat.  —  v.  ir.  — 21. 


crites   moltes   peces    literaries   d'  aquest    llatinista 
distingit. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Frare  y  artista  balear,  pro- 
bablement  maonés.  Va  dedicarse  al  gravat  desde 
mitjans  del  sigle  xvill.  Les  obres  d'  ell  que  poden 
senyalarse,  son;  una  estampa  gran,  al  buri,  de  la  Pu- 
ríssima  tenint  a  Scoto  ais  seus  peus,  feta  a  Menorca 
1'  any  1796;  altre  de  Sant  Francesch  beneiut  a  son 
company  Fra  Lleó  (1775);  altre  de  Sant  Bonaventura, 
orlada,  (1776);  totes  les  quals  se  caracterisen  plena- 
ment  dintre  '1  gust  plateresch. 

LLODRÁ  (Puig  de).  Orog.  Puig  de  la  banda  lle- 
van tina  de  I' illa  de  Mallorca. 

LLODRIGA.  f.  Zool.  Mena  de  bufó  d'  aigua. 

LLODRIGADA.  f.  Conjunt  de  cunillets  filis  d'  un 
meteix  part.  Gazapada.  ||  Met.  Conjunt  de  brétols  o 
gent  de  mala  vida.  Gazapina. 

LLODRIGÓ.  m.  Cunillet.  Gazapo,  gazapillo. 

LLODRIGUERA.  f.  Cau  de  cunills.  Gazapera.  II 
Met.  Lloch  ont  s'  hi  reuneixen  Madres  y  gent  de  mala 
vida.  Gazapera. 

LLOFRIU.  Geog.  LLUFRIU. 

LLOGADIC,  A.  adj.  Fácil  de  Hogar. 

LLOGADOR,  A.  m.  y  f.  LLOGATER. 

LLOGAR.  m.  Ant.  LLOCH,  POBLACIÓ.  ||  v.  a.  Deixar 
alguna  cosa  per  certa  quantitat  y  per  un  temps  con- 
vingut.  Alquilar.  ||  Pendre  a  lloguer.  Alquilar.  || 
v.  r.  Ajustarse  a  travallar  per  cert  preu.  Alquilarse. 

LLOGARSE  A  JORNAL,  r.  Comprometre's  a  travallar 
tots  els  díes  cobrant  un  tant  diari.  Ajomalarse. 

QUI  'S  LLOGA  'LS  SEUS  PLAERS  SE  VEN.  Ref.  Quien 
sirve  no  es  libre. 

QUI  'S  LLOGA  'L  CUL  NO  SEU  QUAN  VOL.  Ref.  Va- 
riant  del  anterior. 

LLOGARET.  m.  dim.  Petit  lloch,  poblet  de  poques 
cases.  Lujarejo. 

LLOGARI.  n.  p.  Leodegario. 

LLOGARISME.  m.  Logaritmo. 

LLOGARÍSMICH.  adj.  Logarítmico. 

LLOGARRÁC.  m.  aum.  Lugarón,  lugarote,  luga- 
razo. 

LLOGARRENCH,  CA.  adj.  Natural  d' algún  poblé 
petit  o  pertanyent  a  ell.  Lugareño. 

LLOGARRET.  ni.  dim.  y 

LLOGARRÓ.  ni.  dim.  Lugarcillo,  ico,  ito,  luga- 
rete,  lugarejo. 

LLOGARROT.  m.  Lloch  despreciable.  Aldeorrio, 
aldeorro,  villorrio.  ||  LLOGARRÁC. 

LLOGAT,  DA.  p.  p.  Alquilado.  ||  m.  Fam.  Qui  's 
lloga.  Alquilón.  ||  adj.  La  cosa  llogada.  Alquilado. 

LLOGATER,  A.  m.  y  f.  Qui  dona  o  concedeix  a 
lloguer.  Alguilador.  ||  Qui  pren  a  lloguer.  Alquila- 
dor o  inquilino,  si  ho  és  d'  una  casa  o  d'  un  pis.  || 
ESTADANT. 

despedir  al  LLOGATER.  fr,  Avisarlo  de  que  no  's 
vol  continuar  1'  arrendament.  Desahuciar  al  inquilino 

LLOGAYA    n.  p.  Leocadia. 

LLOGIA.  f.  Casa,  lloch  de  reunió.  ||  LOGIA. 

LLÓGICA.  f.  LÓGICA 

LLÓGICH.  CA.  adj    LÓGICH. 

LLÓGICAMENT.  adv.  Lógicamente. 

LLOGRE.  ni.  Ant.  Usura. 

LLOGRER,  A.  adj.  Logrero. 

LLOGUER.  m.  L'  acció  y  1*  efecte  de  Hogar  alguna 
cosa.  Alquiler  ||  El  preu  de  les  coses  llogades.  Al- 
quiler. ||  El  salari  del  travallador.  Alquiler.  ||  arren- 
dament. 

lloguer  D'  ALGÚN  GRAneR.  El  preu  que  's  paga 
pera  usar  d'ell.  Camaraje. 

lloguer  de  CASA  o  de  pis.  El  que's  paga  pera  ha- 
bitar algún  edifici,  pis  o  posada.  Piso. 


162 


LLOM 


LLON 


LLOGUER  DE  magatzem.  Dret  que 'a  paga  pera  con- 
servar genres  clins  d'  un  magatzem.  Almacenaje. 

LO  QU' ES  DE  LLOGUER.  fr.  Qualsevulla  persona  o 
cosa  que's  lloga.  Alquilón. 

LLOÍSME.  m.  LLUÍSME. 

LLOM.  m.  La  tercera  part  de  la  espinada  del  ani- 
mal a  la  que  lii  há  cinch  vertebres  mes  grosses  que 
les  altres.  Lomo.  ||  Parlant  de  llibres  la  esquena  o 
part  ont  s'  hi  posa '1  rétol.  Lomo.  ||  Crestall  entre 


Llombarda  del  sigle  xiv,  montada  en  el  seu  afust 

solch  y  solch.  Lomo.  ||  ESQUENA.  ||  La  regió  deis  ro- 
nyons.  Lomo. 

LLOM  DE  PORCH  LLOMILLO. 

LLOMBARDA.  f.  Pe?a  d' artillería  de  diferents 
calibres,  ab  la  qual  se  tiraven  pedrés  d'  un  pes  ex- 
traordinari.  Lombarda 

LLOMBARDEJAR.  v.  a.  Disparar  la  llombarda. 
Lombardear. 

LLOMBARDER.  m.  Soldat  encarregat  de  disparar 
ab  la  llombarda.  Lombardero.  ||  PICAPEDRER. 

LLOMBART,  DA.  adj.  Pertanyent  a  Llombardía, 
regió  d'  Italia,  la  capital  de  la  qual  era  Bresia  o 
Brescia.  Lombárdico,  lombardo,  longobardo.  ||  adj. 
Ant.  PICAPEDRER. 

LLOMBART  (Constanti).  (Carmelo  Navarro  Llom- 
bart).  Biog.  Esciipto.  valenciauisla  erudit  y  bon 
poeta.  Nat  a  Valencia  en  1S48;  mort  en  la  meteixa 
en  1893.  Va  ésser  enquadernador  y  cursa  el  magiste- 
ri,  no  acavant  la  carrera  per  sa  po- 
bresa.  Inteligent  y  estudios  de  me- 
na, conreuava  les  belles  lletres,  y 
al  esclat  de  la  revolució  del  any 
1868  va  compondré  una  tanda  de 
Cants  republicans  que's  popularisá- 
ren  tot  seguit.  Després  va  resultar 
un  deis  homes  de  iniciativa  mes  pro- 
fitosa  al  desvetllament  intelectual  y 
particulaiista  valencia,  seguint  ell 
afectat  al  partit  federal.  Va  ésser 
fundador  de  la  societat  valencia- 
nista  Lo  Ra  -Penat;  deis  Jochs  Flo- 
ráis de  Valencia;  del  centre  excur- 
sionista L'  Oronella  y  de  1'  associació 
humanitaria  La  Creu  Blanca.  Co- 
mengava  la  tasca  ab  son  Calendari  Llemosi;  publica- 
va  1'  any  1872  el  Niu  a"  Abel  es,  antología  d'epigrames 
valencians,  quina  segona  edició  feia  en  1876.  En  1879 
apareixía  son  excelent  llibre  de  notes  biográfiques 
Los  filis  de  la  morta-viva  y  1'  any  1887  publicava  la 
guía  de  forasters:  Valencia  antigua  y  moderna,  molt 
ben  feta.  La  copa  d'  argent,  llegenda  del  sigle  XVI 
(1887)  y  algunes  produccions  dramátiques  castella- 
nes,  son  obra  seua  aixís  com  bona  quantitat  de  poe- 
síes  y  articles  escampáis  en  revistes  y  periódichs. 
Va  deixar  inacavades  les  millors  obres  seues:  His- 
toria de  la  literatura  llemosina;  Diccionari  valenciá- 
castellá;  Gramática  llemosina-valenciana  y  la  traduc- 
ció  del  Canigó. 

LLOMBARTS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Santany, 
iila  de  Mallorca. 


Constan!!  Llom- 
bart 


LLOMBAY.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Carlet;  és  a  la  vora  del  riu  Al- 
gemesí  y  té  2,034  hab. 

LLOMBRICH.  m.  Ter.  CUCH. 

LLOMBR1CITA.  f.  Min.  Petrificació  semblanta  a 
un  cuch.  Lumbricita. 

LLOMBRICOIDES.  m.  Cuch  rodó,  de  15  a  20  cen- 
timetres  de  llarch  que's  desarrolla  ais  budells  y  algu- 
nes vegades  en  les  vísceres  vuides.  Lumbricoides. 

LLOMBRIGAL.  adj.  Med.  Relatiu  ais  cuchs,  propi 
d'  ells,  o  que  té  alguna  de  llurs  qualitats.  Lumbrical. 

LLOMBRÍGOL.  m.  MELICH. 

LLOMBLÍGOL  DE  VENUS.  Bot.  BARRETETS. 

LLOMELL.  ni.  LLOMILLO. 

LLOMERA.  f.  La  corretja  que  passa  pél  Moni  de  la 
cavallería. 

LLOMET.  m.  dim.  Lomito. 

LLOMETA.  f.  ALTURÓ 

LLOMILLO.  m.  Carn  magra  de  la  part  deis  ronyons 
del  porcli  que  's  sol  guardar  salada  pera  menjarla 
passat  cert  temps.  Lomo. 

LLOMÓS,  A.  adj.  Que  té  molt  Uotn.  Esquenat.  Lo- 
moso. 

LLOMPARD  (Francesch).  Biog.  Relligiós,  docte, 
molt  entes  en  llengües  orientáis.  Nat  a  Porreros 
(Mallorca)  envers  mitjant  sigle  XVI.  Oeixeble  del  fa- 
tuos Llorenc,  Malferit.  Doctorat  a  Tarragona.  Sa- 
cerdot.  Rector  de  Puigpunyent  y  de  Porreres  mes 
tart,  fins  al  1625.  Era  mestre  de  llengua  hebraica 
1'  any  1616.  L'  any  1635  va  ésser  un  deis  exiinina- 
dors  del  sínode  mallorquí  tingut  pél  bisbe  de  San- 
tander. L'  any  1617  va  escriure  un  extens  tractat  De 
re  grammatica  hebreorum,  etc.,  que  's  guarda  manus- 
crit.  Era  autor  de  sermons  savis  y  eloqüents. 

—  (miquel).  Biog.  Poeta  espontani,  mallorquí,  del 
sigle  XIX.  Era  fill  de  Llucmajor.  Li  deien  el  Coix  del 
Bau,  per  cuidarse  del  bestiar  del  predi  de  la  Bau.  No 
havía  cursat  mai  estudis  de  cap  mena,  ni  coneixía 
1'  abecedari,  y  ab  tot,  versificava  en  llengua  mallor- 
quína ab  facilitat  admirable  y  sublimitat  de  pensa- 
ment  no  pas  usual.  La  majoría  de  ses  composicions 
teñen  carácter  trist,  empró  algunes  ne  té  de  satíri- 
ques.  Entre  ses  produccions  hi  lian  dos  poemes:  un 
del  gat  y  1'  altre  de  la  miseria.  Va  morir  1'  any  1840  en 
la  Bau,  ont  travallava.  Existeixen  copies  de  les  com- 
posicions refeiidas. 

LLONCH,  GA.  adj.  Ant    LLARCH.  ||  LLUNY. 

LLONCH  (Estany).  Hidrog.  A  la  regió  de  Colonias, 
entre  la  Ribagorga  y  la  Valí  d'  Aran. 

LLONDRO.  adj.  PERESÓS,  PESAT,  TONTO. 

LLONGA.  f.  Nota  musical  que  val  la  meitat  d' una 
máxima  o  quatre  semibreus.  Longa.  Panet  llargarut 
generalment  de  pasta  ensucrada. 

LLONGAMENT.  adv.  m.  Ant.  LLARGAMENT. 

LLONGÁNIM.  m.  Magnánini,  géneros.  Longánimo. 

LLONGÁNIMAMENT.  adv.  m.  Ab  llonganimitat. 
Longánimamente. 

LLONGANIMITAT.  f.  Gandesa  d'  ánima.  Sereni- 
tat.  Magnanimitat.  Longanimidad. 

LLONGANICA.  f.  Ter.  LLANGONIQA. 

LLONGARIA.  f.  LLARGARIA. 

LLONGAT,  DA.  adj.  Blas.  Se  diu  de  1'  esmalt  de 
la  corretja  de  1'  au  de  presa  que  hi  ha  en  alguns  es- 
cuts,  y  d' aquesta  meteixa  au  quan  té  corretges.  Lon- 
gado. 

LLONGITUT.  f.  LONGITUT. 

LLONGUES.  f.  pl.  Ter.  RIENDES. 

LLONGUET.  m.  Panet  llargarut,  estret  y  de  bona 
pasta.  Mollete,  panecillo. 

LLONJA.  f.  Ant.  LLOTJA. 

LLONSA.  f.  Tallada  prima  de  carn.  Lonja,  loncha. 


LLOR 


LLOR 


163 


A  la  carnicería  s'  anomena  aixís  cada  una  de  les  cos- 
telles  curtes  que  per  devant  no  's  junten.  Costilla 
falsa,  pero  quan  es  cuita  's  diu  chuleta. 

LLOP.  rn.  Zool.  Quadrúpet  vorác.  semblant  al  gos 
de  presa.  Lobo.  11  Noni  propi  d'  home.  Lupo.  Ii  Ictiol. 
Peix  d'  uns  15  cenlimetres  de  llarch,  cilíndrich,  quasi 
d'  igual  diámetro  en  tota  la  seua  longitut;  el  llom 
tira  a  fosch,  els  costats  son  grochs  ab  quatre  series 
de  clapes  pardes  y  '1  nieteix  les  aletes;  el  cap  petit: 
és  niolt  comú  al  Ebre  y  altres  rius.  Lobo.  ||  Met.  Molt 
nienjador.  Gomia,  tragón.  ||  Una  de  les  constelacions. 
Lobo. 

LLOP  CERVER   Lobo  cerval. 

LLOP  MARI:  FOCA. 

LLOPS  AB  LLOPS  NO  'S  MOSSEGUEN  O  MAI  SE  MOS- 
SEGUEN.  Ref.  CANS  AB  CANS  NO  'S  MOSSEGUEN. 

A  LLOP  DORMENT   NO   LI    ENTRA    RES  EN  DENT.   Ref. 

Denota  que  no  és  la  fortuna  pera  'ls  descuidats.  A  ra- 
poso durmiente  no  le  amanece  la  gallina  en  el  vientre. 

ANARSE'N    A    LES    MANS    DEL    Ll.OP.    fr.    Met.    Ser   el 

ánsar  de  cantipalo  que  salió  al  lobo  en  el  camino. 

FOSCH  COM  UNA  GOLA  DE  LLOP.  fr.  Obscuro  como 
boca  de  lobo. 

HAVER  CAIGUT  A  LES  URPES  DEL  LLOP.  Ref.  Estar  en 
papo  de  buitre. 

LO  QUE  PLAU  AL  LLOP,  PLAU  A  LA  LLOBA.  Ref.  De- 
nota la'  facilitat  ab  que  s'  avenen  els  que  teñen  uns 
nieteixos  cost;inis.  Lo  que  la  loba  hace,  al  lobo  le  pla- 
ce; el  lobo  y  la  vulpeja  ambos  son  de  una  conseja. 

menjar  COM  un  llop.  fr.  Met.  Menjar  excessiva- 
ment,  devorar.  Comer  como  un  descosido  ó  como  un 
sabañón. 

OVELLA    DE    MOLTS   ELS  LLOPS  SE   LA  MENGEN.    Ref. 

Oveja  de  muchos,  lobos  se  la  comen;  asno  de  muchos 
lobos  le  comen. 

POSAR  LA  CARN  A  LA  BOCA  DEL  LLOP.  fr.  Met.  En- 
comendar las  ovejas  al  lobo. 

QUI  DEL  LLOP  PARLA  PROP  LI  IX  O  QUl  DEL  LLOP 
HEU    ESMENT,    APROP    SE  'L    SENT.     Ref.    S'  lisa    failli- 

liarment  pera  dir  qu'  ha  arrivat  aquell  de  qui  's  parla. 
En  mentando  al  ruin  de  Roma  luego  asoma. 

SEMPRE  VA  'L  LLOP  AL  DE  LES  CALCES  ESQUINQA- 
DES.  Ref.  Dona  a  entendre  que  'ls  nials  y  travalls 
venen  regularment  ais  mes  débils.  No  salen  fieras 
sino  á  ruines  piernas;  agua  y  viento  sobre  la  casa 
de  i  viejo. 

LLOPATERA  (Cova).  Orog.  Se  trova  al  terme  de 
Vilabella. 

ILOPETS.  m.  pl.  Bot.  MAMA-CUNILLETS. 
LLOPICIA.  f.  Mena  de  tinya  que  fa  caure'l  cabell. 
Alopecia. 

LLOPIS  Y  SÁNCHEZ  (Isaías).  Biog.  Artista  ala- 
cantí,  nat  a  Dolors  1'  any  1812;  mort  envers  1882. 
Comenqá  essent  pintor  al  olí,  havent  produit  bastan- 
tes obres  notables,  quan  va  aficionarse  al  gravat, 
cnamorantse  de  les  estampes  del  famós  Morghen,  que 
arrivá  a  imitar  perlectament.  Les  millors  estampes 
d'  en  Llopis  son  les  figures:  del  compte  de  San  Luis, 
Rafel  Navascués,  Bravo  Muiillo  y  Narvaez.  L'  any 
1869  va  portar  a  la  Exposició  de  Satagoca  son  propi 
retrat  gravat,  els  d'  en  Velázquez  y  d'  en  Rafel  de 
Urbino,  aixís  com  també  dues  copies  de  les  Sagradas 
Familias  d'  en  Rafel,  estiniades 
com  maravelles  del  buri. 

LLOPS  (Puig  deis).  Orog.  Mon- 
tanya  espadada  que  s'  alqa  junt 
al  Puigsacalm. 

LLOQUETA.  f.  Bot.  HERBA  NE- 
GRA. 

LLOR.  m.  Ter.  LLORER. 
LLOR.    Geog.    Poblé   del  dist. 
municipal  de  Torrefeta,  prov.  de 
Lleida.  ||  —  (sant  juliá  del),  prov.  de  Girona. 

LLORA,  f.  y  adj.  Se  diu  de  la  dona  de  color  molt 
morena,  casi  negra. 


Segell  de  Llor 


LLORA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Sant 
Martí  de  Llémana,  prov.  de  Girona. 

LLORACH  (Esequiel).  Biog.  Inspirat  poeta  1  leí- 
da t  á  que  va  distingirse  per  les  senes  atitllades  com- 
posicions  castellanes,  ais  anys  de  1870  a  1876.  Va  pu- 
blicar una  preciosa  colecció  de  poesíes  títolades: 
Vibraciones  del  sentimiento,  y  havía  obtingut  premis 
en  alyuns  certámens  literaris 

LLORACH  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Montblanch;  és  a  la  vora  del 
riu  Corp  y  té  340  hab. 

LLORD  (Joseph).  Rector  de  Fondarella  a  fins  del 
sigle  XVII.  Escrigué  en  cátala  Foment  de  la  Pietat  y 
altres  obretes  relligioses. 

LLORAGA.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  la  comarca  de 
Tortosa  a  una  planta  de  la  fam.  de  les  rosácies,  geme 
Poten  tilla. 

LLORANQUES  (Les).  Orog.  Cavitats  naturals  en 
el  terme  de  Castellar  del  Riu. 

LLORDÁ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Isona, 
prov.  de  Lleida. 

LLOREDA.  f.  Plantada  de  llorers. 
LLOREDA    (Francesch).    Biog.   Metge  cátala   fa- 
mós del  sigle   XVI;  natural  de  Valls.   Era  jurat  de  la 
vila.  Va    ajudar  a   la    erecció    de  la  parroquial   de 
Valls. 

LLOREDAR.  m.  Lloch  plantat  de  llorers.  Lau- 
redal. 

LLORENC,  A.  n.  p.  Lorenzo. 

—  (SANT).  Biog.  Natural  de  Valencia,  segons  opi- 
nió  molt  estesa.  Va  ésser  ardiaca  del  Sant  Pare 
Sixte  II.  Va  ésser  martiritzat  a  Roma,  ont  se  guarda- 
ven  les  senes  cendres  en  la  iglesia  dedicada  a  la  sena 
devoció. 

LLORENC.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vendrell;  és  a  la 
vora  cel  riu  Foix  y  té  883  hab.  |¡  Poblé  del  dist. 
munpal    de  Rocafort  de  Vallbona,  prov.  de  Lleida: 

LLORENS  (Ciistófol).  Biog.  Notari  y  artista  va- 
lencia. Moit  a  Bocairent  1'  any  1645.  Un  deis  millors 
deixebles  de  Joan  de  Joanes,  que  va  autorisar  son 
testament  com  a  notari.  Son  obres  seues  (1597)  els 
retaules  de  Sant  Sebastiá  y  1'  altar  de  la  Madalena, 
en  la  parroquia  de  S  nt  Miquel  deis  Reis  de  Valen- 
cia. Destie  1'  any  1592  fins  a  sa  mort  va  pintar  re- 
taules pera  les  iglesies  ÓV  Elda,  Castalia,  Caudet, 
Alacuás,  Cuatretonda,  Vinaróg,  La  Jana,  Alfafar,  Bo- 
cairent, Agres  y  altres  llochs.  En  el  Museu  de  Va- 
lencia hi  han  obres  d'  ell  (núms.  176,  167,  145),  d'  ex- 
celent  dibuix  y  bon  color. 

—  (FRA  JAUME  DE  S.).  Biog.  Mercenari  que  en  1522 
va  pendre  1'  liábir,  després  d'  haver  pelegrinat  per 
tot  Europa  visitant  santtiaris.  El  Dietari  de  la  ciutat 
de  Barcelona  diu  que  deixá  escrites  varíes  obres. 

—  (PAU).  Natural  de  Tarragona.  Sigue  professor 
de  lletres  humanes  a  la  ciutat  de  Barcelona  y  escri- 
gué varies  obres. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Esculptor  valencia,  fill  del  ar- 
quitecte  Tomás  Llorens.  Deixeble  d'  En  Muñoz  en  el 
dibuix  y  de  Mosséi  Pere  Bas  en  el  modelat.  Va  mo- 
rir a  Valencia  1'  any  1772,  contantne  59  d'  etat.  És 
molt  considerable  la  Mista  de  les  seues  esculptures 
que  decoren  els  edifíc  s  y  obres  publiques  del  regne 
de  Valencia.  Citarem  d'  entre  elles:  Sant  Pere  Pas- 
qual,  en  la  barana  del  riu,  envers  1'  a<;ut;  1'  aposto- 
lat  del  cornisament  de  la  iglesia  deis  Escolapis;  un 
deis  quatre  nens  del  misten  de  Jesús  del  gremi  deis 
fusters;  totes  les  esculptures  del  altar  major  de  la 
parroquial  de  Clieste;  la  esculptura  de  pedra  del 
frontis  de  la  parroquial  d'  Alcoy  y  moltíssimes  mes. 

—  DEL  CLAVELL  (JOSEPH).  Biog.  Escrivá  del  ajun- 
tament  de  Castelló  de  la  Plana,  en  quina  ciutat  va 
néixer  y  ont  també  hi  va  morir  1'  any  1734.  Era  home 
tan  curios  y  erudit,  que  durant  els  24  anys  d'  ocupar 
aquell  cárrech  va  anotar,  il-lustrantlos,  la  majoría  de 


164 


LLOR 


LLOR 


documents  y  llibres  del  arxiu  municipal;  havení 
format  ademes  una  recopilado  deis  privilegis  y  al- 
tres  coses  interessants  a  la  població,  titolada:  Varia- 
rum  de  Clavel!.  L'  any  1725  va  escriure  un  llibre  ti- 
tolat:  Memoria  de  la  villa  de  Castellón  de  la  Plana  y 
de  algunos  de  sus  hijos  ilustres  en  letras,  quin  manus- 
crit  s'  ha  esgarriat. 

—  SALA  (ROCH).  Biog.  Poeta  autodidácticli  Nascut 
a  Alac.mt  en  1806  y  mort  allá  meteix  1' any  1848. 
Malalt  durant  la  major  part  de  la  sena  vida,  trovava 
distracció  y  consol  en  la  literatura,  haventse  carac- 
terisat  escrivint  faules  castelianes  y  col-loquis  en 
valencia,  sempre  frescals  y  sadollats  de  bon  liumor. 
El  millor  deis  seus  col-loquis  és  un,  sense  títol,  con- 
tant  una  renyina  de  gats. 

—  Y  BARBA  (francesch  x).  Biog.  Filosoph  espiri- 
tualista cátala.  Nat  a  Vil.ifranca  del  Penadés  1'  any 
1820;  mort  a  Barcelona  en  1872.  Advocat  (1844)  y 
catedrátich  (1847),  lióme  de  facultáis  molt  equilibra- 
des.  Distingit  y  celebrat  per  la  solidesa  y  extensió 
de  sos  coneixements.  Enamorat  de  V  escola  escocesa- 
catalana  y  de  la  tomística;  ferm  en  la  puresa  de  la 
doctrina,  empró  respectuós  ab  tots  els  homes  de  sa- 
ver.  A  1'  universitat  de  Barcelona  va  ensenyar  geo- 
grafía ab  domini  y  tra^a  exemplar,  haventse  caracte- 
risat  molt  mes  en  la  cátedra  de  psicología,  ideología 
y  Ilógica,  de  la  que  'n  va  ésser  un  excelent  mestre, 
quin  recort  ha  perdurat  ab  tot  y  restar  ben  poca  cosa 
escrita  que  mostri  son  talent  (lleval  de  la  traducció 
De  anima  et  vita,  d'  En  Ll.  Vives),  donchs  no  mes 
queden:  el  discurs  inaugural  de!  curs  universitari 
barceloní  de  I'  any  1854  y  una  Memoria  di  la  filosofía 
del  malogrado  D.  R.  Martí  de  Eixald,  llegida  1'  any 
1859  en  V  Academia  de  Bones  Lletres.  Era  un  ena- 
morat de  la  puresa  de  la 
Mengua  catalana,  y  en  tal 
concepte  va  ésser  mante- 
nedor deis  Jochs  Floráis  el 
any  1871. 

LLORENCET.  n.  p.  y 
LLORENCÓ.  n.  p.  Dim.  de 
Llorenq.  Lorencillo. 

LLORER.  ni.  Bot.  Arbre 
de  la  fam.  de  les  laurinies, 
de  fulles  sempre  verdes,  am- 
pies, llargues,  punxagudes, 
verinoses  y  aromátiques,  y 
fa"  '1  fruit  com  una  oliva  pe- 
tita.  Laurel.  ||  Met.  Gloria, 
honor,  heroisme.  Laurel. 

LLORER     D'    ALEXANDRÍA. 

Bot.  Planta  de  la  lani.  de  les  esmiliacies,  de  fulles 
semblantes  a  les  del  galserá,  pero  mes  grans,  mes 
tendres  y  blanquinoses:  el  fruit,  que  's  cría  en  mitg 
de  la  cara  de  cada  fulla,  és  roig  y  del  tamany  d'  un 
cigró.  Laurel  alejandrino  ó  de  Alejandría. 

LLORER  BORT.  Bot.  MARFULL. 
LLORER  PETIT.  Bot.   LLORERET. 

LLORER  reial.  Bot.  Arbre  petit  de  la  fam.  de  les 
rosacies,  de  fruit  molsut  com  la  cirera.  Laurocerazo, 
laurel  real. 

de  LLORER.  m.  adv.  Lo  que  pertany  a  ell.  Laurino, 
láureo. 

LLOREJAR.  v.  a.  Coronar  de  llorer.  Premiar,  re- 
compensar. 

LLOREJAT,  DA.  adj.  PREMIAT,  RECOMPENSAT. 

LLORERET.  m.  Bot.  Planta  medicinal  de  la  fam. 
de  les  timeleacies,  de  fulles  estretes,  Uustroses  y  ve- 
rinoses, y  flors  formant  raim.  Laureola  ó  laureola 
macho 

LLORET  (Geroni).  Biog.  Musich,  escriptor  y  mon- 
jo  cátala  del  sigle  XVI.  Nat  a  Cervera.  Escola  del 
monastir  de  Montserrat,  ont  va  pendre  1*  hábit  1'  any 
1525.  Musich  excelent;  gran  teólech  y  coneixedor  de 
les  llengiies  giega  y  hebraica.  Autor  del  llibre  Silva 
de  alegorías.   Va  ésser  elegit  set  vegades  abat  del 


Brot  de  llorer 


monastir  de  Sant  Feliu  de  Guíxols,  havent  mojt  a 
l'any  1571. 

—  (JOAN).  Biog.  Arquitecte  valencia  del  sigle  XVI 
Era  V  arquitecte  oficial  de  la  ciutat  del  Turia  desde 
1'  any  1590.  Se  'n  tenen  poques  noticies,  empró  cons- 
ta que  's  feia  molt  cabal  de  la  sena  opinió  com  ar- 
tista y  facultatiu.  Per  encárrech  deis  jurats  de  Con- 
centaina  va  ésser  el  receptor,  junt  ab  En  Joan  Pavía, 
de  la  obra  de  1'  iglesia  de  Sant  Salvador,  feta  péls 
germans  Terol,  aprovada  1'  any  1591. 

LLORET  DE  MAR.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb 
de  Girona,  part.  jud.  de  Santa  Coloma  de  Farnés;  és 


Vista  de  Lloret  de  Mar 

a  la  costa  SE.  de  la  prov.,  a  la  vora  d'  una  riera,  y  té 
3,311  hab.  ||  — SALVATGE.   Caseriu   del   d  st.  munpal. 
d'  Amer,  prov.  de  Girona.  ||  —  (BARRANCH  DE).  Hidrog. 
Baixa  deis  Ports  de  Beceit  y  des- 
aigua  al   Ebre,  mes   avall   de   Les 
Roquetes. 

LLORETENCH,  CA.  adj.  Lo  per- 
tany ent  a  la  vila  de  Lloret  de 
Mar. 

LLORETO.  Geog.  Poblet  del  dis- 
tricte  munpal.  de  Sineu,  illa  de 
Mallorca. 

LLORIA.  Geog.  (Vegis  SANT  JU- 
LIA DE  LLORIA). 

LLORIA  (Manel).  Biog.  Artista; 
nat  a   Valencia    I'  any    1786.    Era 
excel-lent  mestre   de  viola   y   violí    a    Madrit,    a   la 
reial  capella. 

LLORICA.  f.   LLORIGA. 

LLORÍFER,  A.  adj.  Que  té  llorer.  Laurífero. 

LLORIGA.  f  Cota  de  malla.  Loriga,  n  Armadura 
de  cavall  pera  us  de  la  guerra.  Loriga. 

LLOR1GADA.  f.  Nombre  d'  animáis  que  neixen  de 
un  part.  Carnada,  ventregada,  cachilada.  ||  L'  abun- 
dor  de  coses  que  venen  totes  plegades.  Ventregada. 
||  Cércol  de  ferro  al  interior  del  botó  de  la  roda  deis 
carruatges.  Loriga. 

LLORIGUER,  A.  adj.  Que  pertany  a  la  lloriga.  Lo- 
riguero. 

LLORIGUERA.   f.   Cau   de  conills.  Madriguera. 

LLORÍNA. 
f.  Substancia 
crestallisable 
que  s'  extreu 
del  fruit  del  llo- 
rer. Laurina. 

LLORINI,  A. 
adj.  Perta- 
nyent  al  llorer. 
Laurínico. 

LLORITO  (Coves  del).  Orog.  Son  prop  de  Tarra 
gona  y  tenen  escassa  importancia. 


Llorínies:  a,  flor  másele;  b,  flor  lemella; 
c,  fruit 


oic.  cat. 


Llotges 


Llotja  de  Perpinyá.  —  Llotja  de  Palma  de  Mallorca.  —  Interior  de  la  meteixa.  —  Interior  de  la  de  Barcelona. 
Interior  de  la  de  Valencia.  —  Llotja  de  Barcelona.  —  Llotja  de  Valencia. 


LLOS 


LLOV 


165 


LLORO,  ni.  Ornit.  Papagall.  Papagayo,  loro. 
lloro  del  paraguay.  Ornit.  Mena  de  papagall 
vert,  clapat  de  grocli,  ab  el  devant  del  cap  vermell  y 
els  cosiats  cendrosos  y  en  part  blaus.  En  les  ales, 
que  també  son  verdes,  té  algimes  plomes  blaves  cla- 
pades  de  vermell.  Paraguay. 

LLORONA.  Geo<r.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Bas- 
sagoda,  prov.  de  Girona. 

LLORRAT,  DA.  adj.  Blas.  Epítet  heráldich  de  les 
ales  deis  peixos  quan  son  de  distint  esmalt.  Lo- 
rrado. 

LLORT,  DA.  adj.  Ter.  LLEITG,   MALCARAT.  ||  ESCA- 
BRÓS.  ||  B2UT,  DESCU1DAT  ||  PESAT. 
LLORT.  m.  Bol.  CEN1LL. 

LLORT.  s.  m.  Mena  d'  alga  formada  de  filaments 
verdosos  que's  cn'a  en  les  aigüe^  mortes  y  ais  rius  o 
viaranys  de  poca  corrent.  Ajomate,  ova  de  río, 
verdín. 

LLORT  Y  MONTGUIÓ  (Benet).  Biog.  Abat  del 
monastir  de  Santes  Creus  desde  1'  any  1770  al  1774. 
Musich  tragut,  probablement  natural  de  Valls,  pera 
quina  parroquia  va  projectar  1'  orga. 

LLORT.  Geog.  Quadra  del  terme  de  Sant  Boi  del 
Llobregat,  prov.  de  Barcelona. 

LLOS.  ni.  El  tall  deis  instruments  de  cer.  Boca- 
corte,  filo.  ||  La  porció  de  ferro  o  cer  que  s'  aíegeix 
a  les  relies  de  I'  arada,  etc.,  qu'  están  gastades.  Cal- 
ce, calzo. 

LLOSA,  f.  Pedra  plana  quadrílonga.  Losa,  lastra. 
||  Trampa  pera  agaíar  aucells  y  també  rates.  Losa, 
losilla,  loseta,  lancha,  esplinque.  ||  Hidrog.  ter. 
Bajío. 

LLOSA.  Geoz.  Caseriu  del  terme  de  Lies,  prov.  de 
Lleida.  ||  Hidrog.  Riuet  cíe  la  prov.  de  Lleida.  Neix  a 
les  montanyes  d'  Andorra,  passa  per  Lies  y  Coborriu 
y  desaigua  al  Segre,  prop  de  Martinet.  ||  —(LA).  Geog. 
Poblé  de  la  prov.  de  Castelló,  bisb.  de  Tortosa,  part. 
jud.  de  Nuiles;  és  a  la  carretera  de  Valencia  .i  Tarra- 
gona, y  té  244  hab.  ||  —  DE  CAMACHO.  Poblet  del 
dist.  munpal.  de  Benidoleig,  prov.  d'  Alacant.  ||  —  DE 
ranes.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part. 
jud.  de  Xátiva;  és  a  la  vora  d'  una  riera  y  del  riu 
Montesa,  y  té  2,271  hab.  ||  —  (PUlG  DE  LA).  Orog. 
Puig  del  Pirineu  gironí;  és  a  tramontana  de  Setcases 
y  té  2,424  met.  d'  altitut. 

LLOSANA.  f.  Llosa  gran.  Generalment  s' aplica  a 
la  del  baleó.  Losa. 

LLOSANGE.  m.  Para'.elógram  qtiins  quatre  costats 
son  iguals  pero  no  formen  entre  sí  ánguls  rectes. 
Losange. 

LLOSANJAT,  DA.  adj.  Blas.  Se  din  del  escut  y  de 
les  peces  cobertes  de  llosanges.  Losanjado,  losan- 
jeado.  ||  Rombe  colocat  de  modo  que  1'  ángul  faci  de 
peu  y  '1  contrari  de  cap.  Losanjado. 

LLOSANQUES  (Cova  de  les).  Orog.  És  situada 
prop  de  Berga  y  té  poca  importancia. 

LLOSAR.  v.  a.  ENLLOSAR. 
LLOSARDA.    f.   Llosa   Marga  y 
estreta,  llamborda.  Losa. 

LLOSAT,  DA.  p.  p.  ENLLOSAT. 
LLOSCH,  CA.  adj.  Llusch.  Bizco. 
LLOSELLA.    f.   dim.    De   llosa. 

LLOSETA. 

LLOSERA.  f.  Pedrera  de  lloses. 
Cantera  de  losas. 

LLOSES  (Les).  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Girona,  bisb.  de  Vich, 
part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  a  la  serra  de  Matamala 
y  té  992  habitants.  ||  —  ( plá  de  les).  Orog. 
Extens  planell  que  separa  les  aigües  del  Ter  de  les 
del  Marlés,  tributari  del  Llobregat.  ||  —  (RIERA  DE 
LES).  Hidrog.  Riera  que  baixa  del  Plá  de  les  Lloses  y 


\^%,' 


de  Les  Lloses 


desaigua  a  la  vora  dreta  del  Ter,  prop  de  la  ermita 
de  Sant  Quintí,  sota  Ripoil. 

LLOSETA.  f.  dim.  Loseta,  losilla. 
LLOSETA.  Geog.  Vila   de  1' illa  y  bisb.  de  Mallor- 
ca, part.  jud,   d'  Inca;   és   a 
la  vora  d'  una    riera,    té  es- 
tació  de  F.-C.  y  1,929  hab.         /jM 

LLOSSA.  f.  Cullera  gran  | 
de  fust  i.  Cucharón  de  palo. 
||  Ter.  Banyoles  Cullera  g.an 
de  fusta  que  serveix  pera 
treme  sopes  de  les  olles 
grans,  o  pera  remenar  el 
arroc,  de  les  cassoles.  ||  Ac- 
ció  y  efecte  de  llossar. 

LLOSS  ADA.  f.  Lo  que 
cap  d' una  vegada  a  la  llo- 
ssa.  Cucharada.  ||  Reíegi- 
ment  que  's  dona  d'  una  cosa. 
Plus. 

LLOSSAL.    m.   Ant.   Obli- 
gado üe  donar  al  senyor  una 
porció   de  blat  pera  aten- 
dré a  la  compra  y  adob  deis  Liossa 
útils  o  eines  pera   travaüar 

les  seues  terres.  Prestación  feudal.  ||  Ant.  Boca. 
LLOSSAR.  v.  a.  Fer  non  tall,  mitiansant  la  forja, 
a  certes  eines,  cóm  cávechs,  picots,  escarpres,  etc.; 
també 's  diu  d' adobar  les  galtes  deis  caragols  de 
banch  a  la  boca  per  ont  estrenyen.  Echar  bocas, 
aguzar. 

LLOT.  m.  Fanch.  Lodo,  lama.  ||  El  que  deixen  les 
aigües  deis  rius.  Légamo.  ||  El  que's  fa  al  fons  deis 
estanys,  safreigs,  etc.  Tarquín,  verdín.  ||  Met.  Bru- 
ticia  que's  fá  ais  llavis  y  a  la  llengua.  Sarro. 
LLOT  CAPILAR,  m.  Bol.  LLOT  DE  RIU. 
LLOT  CORROMPUT.  Aquell  qu'  és  ton  y  pudent. 
Cieno. 

LLOT  DE  RIU.  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les  ai- 
gües. Ova  de  rio,  ajomate. 

LLOT  VERT.  Bot.  Mena  d'alga  que's  cría  dins  de 
1'  aigua  y  's  compon  d'  un  •  filets  prims  sense  nusos  y 
d'un  vert  fort  y  lluent.  Ajomate. 

LLOT  DE  RIBERA  (Miquel).  Biog.  Frare  y  escrip- 
tor  cátala.  Nat  a  Clairá  (Rosselló;  1'  any  1555;  mort 
a  Lleida  en  1607.  Catedrátich  de  teo  ogía  a  Perpi- 
nyá.  Va  ésser  enviat  a  Roma  pera  promoure  la  cano- 
nisació  de  Sant  Raimónt  de  Penyaiort,  haventla  con- 
seguida. És  autor  de  distintes  obres,  escrites  en 
cátala  unes  y  en  1  la  tí  altres,  totes  pertinents  a  la 
relligió,  entre  elles  la  biografía  de  Sant  Raimónt  de 
Penyafort  y  la  de  Sor  María  Raggi.  Va  morir  essent 
prior  de  son  convent  de  la  ordre  deis  predicadors. 

LLOTGE.  f.  Lloch  ont  acostumen  a  juntarse  'ls 
mercaders  pera  tractar  de  llurs  negocs.  Lonja,  bol- 
sa. ||  Arquit.  Mena  de  porxo,  un  pocii  alqat  sobre  'I 
nivell  de  la  vía  pública,  que  hi  havía  al  devant  de 
alguns  edificis  sumptuosos.  Atrio,  lonja.  ||  Lloch  ont 
se  fa  la  contractació  de  valors  públuhs,  tais  cóm 
paper  del  Estat,  accions  u  obligacións  de  ferro- 
carrils,  etc.  Bolsa. 

LLOTGETA.  f.  glorieta.  ||  dim.  de  llotge.  Lon- 
jeta. 

LLOTÓS,  A.  adj.  Fangos.  Limoso. 
LLOTOSITAT.    f.   La   qualitat   de  Hotos.  Limosi- 
dad. 

LLOURER.  v.  n.  Ant.  LLÉURE.  ||  VOLGUER. 
A  SON  LLOURER.  Ant.  A   su  albedrio,  á  su  antojo,  á 
su  capricho. 

LLOVERA  Y  BOFILL  (Joseph).  Bíoq.  Artista  y 
doctor  en  farmacia.  Nat  a  Reus  1'  any  1846;  mort  en 
son  taller,  a  Reus,  en  1896.  Va  comengar  dibuixant 
caricatures  en  els  setinanaris  republicans  de  Madrit 
y  Barcelona.  L'  any   1867   va   ilustrar    1'    almanacli 


166 


LLUC 


LLUC 


4j¿f} 


Josoph  Llovera  y 
Bofill 


L'  Ase.  Enaniorat  d'  En  Goya  y  d'  En  Fortuny,  éstu- 
diava  1'  aquarela,  sense  nieslre,  arrivant  a  tindre  per- 
sonalitat  ben  caracterisada  y  un  renom  per  tota  Es- 
panya  y  al  defora.  Pintava  tipus  de  noies  barceloni- 
nes,  figures  andaluses  y  cos- 
tunis  del  sigle  XVIII  ab  elegan- 
cia, sino  ab  conecció.  Ademes 
de  la  caricatura  y  de  1' aquarela 
va  travallar  1'  aigua'ort.  A  París 
havía  exposat.ab  for$n  éxit, 
pocli  temps  abans  de  morir 
molts  dibuixos  y  quadros,  en- 
tre ells  la  mes  ¡mportant  de  les 
senes  obres:  Esperant  la  profe- 
ssó.  Havía  colaborat  a  la  Ilus- 
tración Española  y  Americana 
y  a  la  Catalana.  A  Madrit,  es- 
tudiant  farmacia,  comengá  fent 
caricatures  pera  '1  Gil  Blas,  junt 
ab  l'Ortego  y  en  Perea.  A  Bar- 
celona, en  la  Campana  de  Gracia,  havía  substituit 
temporalment  a  En  Tomás  Padró.  És  abundantíssi- 
ma  la  producció  d'  En  Llovera.  Couiposicions  seues 
d'  empresa,  ademes  de  la  mencionada,  ho  son:  Ün 
bateig  y  Baile  de  candil. 

LLOVERA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Ali- 
nyá,  prov.  de  Lleid  ..  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  y  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  mitjorn  y  a  poca 
distancia  de  aquesta  ciutat  y  té  313  hab. 

LLOVtROLA;  Geog.  Caseriu  del  terine  de  Biosca, 
prov.  de  Lleida. 
LLUBÍ   m.  llobí. 

LLUBÍ.  Geog.  Vila  de  1'  illa   y   bisb.  de   Mallorca, 

part.  jud.  d' Inca;  és  a  la  vora  d'una  riera,  té  estació 

de  F.-C.  y  2,656  hab. 

LLÚBRICH,  CA.  adj.  Lúbrido. 

LLUCANÉS.     Geog.    Encontrada    de    la    prov.    de 

Barcelona,  entre  '1  Bergadá,  el  Ripollés,  la  Plana  de 


^      SFelf 


Mapa  comarcal  de  Llucanés 

Vich  y  M  Plá  de  Bages,  y  quina  poblado  mes  im- 
portant  és  Prats  de  Llucanés.  ||  —  (RIERA  DEL). 
Hidrog    Riera  que   neix  prop   d'  Alpens,  passa  per 


Llussá  y  Prats  de  Llucanés,  y  desaigua  a  la  vora  del 
riu  Gavarrera,  entre  Olost  y  Oristá,  prov.  de  Barce- 
lona. 

LLUCAR.  v.  a.  Fam.  G:iipar,  veure  dissimulada- 
ment  o  ab  cuidado.  Atisbar,  columbrar,  ojear, 
amusgar. 

LLUCARET.  y 

LLUCARETA.  Ornit.  Aucell  molt  semblant  y  de  la 
meteixa  mena  del  Llucr.  Venturón. 

LLUCAT.  p.  p.  Atisbado. 

LLUCER.  m.  Estel  molt  brillant.  Lucero. 

LLUCERNA.  f.  LLUERNA. 

LLUCERNARI.  m.  Oració  que  se  canta  a  les  ves- 
pres  del  reso  ambrossiá.  ||  Les  vespres  d'  aquest  reso. 
Lucernario. 

LLUCH.  ni.  Nom  propi  d'  home.  Lucas.  ||  tino, 
ACERT.  ||  Met.  INGENI,  VIVESA.  ||  Cada  un  deis  grifols 
que  treuen  els  arbres  o  les  plantes.  Retoño. 

LLUCH  D'  olivera.  El  brot  tendré  que  neix  de  1' oli- 
vera. Vastago. 

TINDRE  LLUCH.  fr.  Met.  Donar  mostres  o  indicis. 
Tener  traza,  dar  muestra. 

PER  SANT  LLUCH  MATARÁS  EL  PORCH  Y  LA  VEREMA 
al  CUP.  Ref.  fam.  Denota  que  per  aquest  temps  se 
pot  ja  matar  el  porch  y  que  's  deu  haver  veremat. 
Por  San  Lucas  mata  tus  puercos  y  tapa  tus  cubas. 

LLUCH  Y  GARRIGA  (Joaquim).  Bióg.  Cardenal. 
Nat  a  Manresa  1'  any  1816;  mort  a  tímbrele  (Sí villa) 
en  1882.  L'  any  1830  prenia  1'  hábit  deis  carmelitans 
descalzos;  entrava  a  Franqa 
1' any  1836  y  mes  tart  anava 
a  Roma.  L'any  1847  venía  a 
Barcelona  essent  capellá,  y  en 
1858  passava  a  ésser  bisbe  de 
Canaries.  Deu  anys  després 
ho  era  de  Salamanca  y  en  1874 
de  Barcelona,  quin  bisbat  va 
ocupar  tres  o  quatre  anys.  De 
aquí  anava  a  Si  villa  d'  arque- 
bisbe  (1877),  y  Pius  nové  el 
feia  cardenal  (1882).  Entre  sos 
fruits  d'  escriptor,  a  Italia,  h¡ 
figura  la  traducció  de  part  del 
Criterio  d'  en  Balines.  En  cas- 
tellá,  va  publicar  son  quadern 
La  Internacional  (1872)  y  en 
1875  La  usura.  A  n'ell  és  de- 

guda  la  publicado  autografiada  del  manuscrit  origi- 
nal de  Santa  Teresa,  Las  Moradas.  Va  fundar  a  S  - 
villa  instituís  piadosos  y  útils. 

—  Y  RAFECAS  (FRANCISCO  X.).  Biog.  Mestre  exce- 
lent  de  la  teoría  y  práctica  del  art  de  teixir.  Nat  a 
Vilanova  y  Geltrú  envers  1818;  mort  a  Sant  Gervasi 
(Barcelona)  l'any  1889.  Va  cursar  desde  1'  any  1830, 
en  les  Escoles  de  la  Junta  de  Comers,  a  Llotge,  y  a 
París  en  la  Central  d  Arts  y  Oficis,  havent  estat  dei- 
xeble  del  famós  químich  Chevreul.  Del  1847  al  1851 
va  ésser  mestre  substituí  de  laensenyan^a  deis  tei- 
xits  a  Llotge.  Desde  1'  any  1849  fins  al  morir  va  ésst  r 
caledráfich  de  la  seua  especialitaí,  en  mitg  deis  cam- 
bis  haguts  a  Barcelona  en  la  ensenyanca  d' arís  y 
oficis.  En  sos  quarant' anys  de  magisíeri  amorosa- 
menl  exercil  ab  gran  infelligencia,  va  influir  en  la 
perfecció  de  la  industria  aixís  de  Catalunya  com 
del  restant  d' Espanya.  Els  models  que's  guarden  a 
Barcelona,  eixits  de  l'aula  d' en  Lluch,  fan  honor  al 
nieslre  y  ais  deixebles,  justificant  les  condecoracions 
ab  que  va  ésser  distingit.  De  la  seua  vocació  per 
1'  expandiment  del  saver  er.s  resten  llibres  tan  pro- 
fitosos  com  son:  Tratado  teórico-práctico  de  la  fabri- 
cación de  tejidos,  en  colaborado  d' en  Naicís  Miía- 
lles  (Barría.  1852),  primera  obra  espanyola  d'  aquesta 
materia;  igualment  com  son:  Arte  de  armonizar  los 
colores,  etc.,  (Barña.  1858);  Breves  apuntes,  de  1'  art 
del   teixir  (1872);   altre    Tratado  teórico-práctico   de 


Joaquim  Lluch  y 
Garriga 


LLUE 


LLUI 


167 


tejidos,  en  colaboració  d' en  Pere  Vacarises  (Barce- 
lona, 1889),  etc.  Va  resoldre  dificultáis  ais  procedi- 
nients,  essent  autor  deis  retrats  deis  reís  Amadeu  I 
y  Alíons  XII,  que  figuraren  a  les  exposicions  de  1871 
y  1877,  y  quins  dibuixos  se  conserven  al  Col-legi 
del  art  major  de  la  seda  de  Barcelona. 

LLUCH.  Geog.  escorca,  illa  de  Mallorca. 

LLUCHMAJOR.  Geo°.  Víla  de  1'  illa  y  bisb.  de  Ma- 
llorca, part.  jud.  de  Palma;  és  a  la  carretera  de  Pal- 
ma a  Santany  y  té  8,890  h  b. 

LLUCI.  n.  p.  Lucio. 

LLUCIA.  f.  No  ni  propi  de  dona.  Lucía. 

COM  Sl'M  DiGUESSiS  I.LUCIA.  fr.  7Vr  Indica '1  des- 
propósit  qu'algú  coneix  o  creu  que  h¡  há  en  alguna 
proposició  que  se  li  fa  o  en  lo  que  se  li  din  no  vol- 
guentho  creure.  Como  ahora  llueven  aibardas,  cuando 
vengan  los  nazarenos. 

LLUC1Á,  NA.  ni.  y  f.  Nóm  propi  d'  honie  y  també 
de  dona.  Luciano,  Luciana. 

LLUCIÁ.  Biog.  Sant,  patró  de  la  ciutat  de  Vich, 
juutament  ab  son  company  de  martiri  Sant  Marciá. 
És  tingut  per  natural  d' aquella  població,  y  en  la 
meteixa  cremat  peí  ésser  cristiá,  durant  la  persecu- 
ció  del  emperador  Deci,  baix  el  poder  del  pretor 
Sabí.  La  festa  del  sant  és  celebrada  el  día  26  de 
Octubre. 

LLLCIAR.  v.  a.  LLOSSAR. 

lluciar  les  dents.  fr,  Met.  Prepararse  pera  men- 
jar.  Aguzar  los  dientes. 

LLUCIDÓNICH,  CA.  adj.  Pint.  S*  apropia  al  siste- 
ma de  pintura  ab  efectes  transparents.   Lucidónico. 

LLUCIFER.  m.  Príncep  deis  dimonis.  Lucifer.  || 
Met.  Superb,  m  iligue.  Lucifer. 

estar  fet  un  llucifer.  fr.  Fam.  Estar  molt  enfu- 
tisniat.  Estar  hecho  un  demonio. 

LLUCIFERi,  NA.  adj.  Pertanyent  a  Llucifer.  Lu- 
ciferino. 

LLUCIFERIÁ,  NA.  adj.  Reí.  Qui  seguía  la  doctrina 
del  Iluciferiani.sme.  Luciferiano. 

LLUCIFERISTA.  adj.  LLUCIFERIÁ. 

LLUCIFERISTES.  ni.  pl.  Sectaris  del  sigle  IV,  dei- 
xebles  del  bisbe  Llucifer  de  Cagliari,  que  sostenien 
que  F  ánima  deis  pares  se  trasmetia  ais  filis.  Luci- 
feristas. 

LLUCÍFIL,  A.  adj.  Qui,  o  be,  lo  que  cerca  la  llum. 
Lucifilo. 

LLUCIFRÉ.  n.  LLUCIFER. 

LLUCÍFUCH,  GA.  adj.  Poét.  Lo  que  refusa  la  llum; 
cóm:  aucell  llucifuch.  Lucífugo. 

LLUCIFUCHS.  m.  pl.  Zool.  Insectes  coleopters, 
que  íormen  la  mena  d'  aquells  que  fugen  y  s'  ama- 
guen de  la  llum.  Lucífugos. 

LLUCILI,  LIA.  adj.  Bot.  Semblant  a  la  llucilia.  H 
f.  pl.  Mena  de  plantes  inulies,  quin  tipus  és  el  genre 
llucilia.  Lucíleo. 

LLUCILIA.  f.  Zool.  Mena  d'  insectes  dipters  bracó- 
cers  múscits  abundosos  a  Europa.  Lucilia. 

LLUCÍMETRE.  m.  Ant.  Fis.  FOTOMETRE. 

LLUCRE.  m.  LUCRE. 

LLUDIBRI.  m.  LUDiBRl. 

LLUDR1A.  f.  Zool.  Quadrúpet  anfibi  d'  uns  vuítan- 
ta  centimetres  de  llarch,  part  obscur,  de  cap  gros, 
ulls  petits,  qua  llarga  y  'ls  dits  reunits  ab  una  mem- 
brana. Neda  ab  mes  facilitat  que  camina:  s'  alimenta 
de  peixos  y  viu  a  la  vora  deis  rius  y  altres  dípósits 
d'aigua  dolca.  Nutra,  nutria.  ||  Met.  Se  diu  de  la 
dona  viva,  aguda  y  prompta.  Pizpereta,  sátira. 

LLUENT,  A.  p.  a.  Lo  que  llü.  Luciente,  reluciente. 

FER  tornar  lluent.  fr.  Netejar,  donar  Ilustre  a 
alguna  cosa.  Lucir,  enlucir. 

LLUENTMENT.  adv.  de  mod.  Ab  brillantor,  ab 
1  ustre.  Lucientemente. 


LLUENTOR.  f.  Brill,  resplandor  de  les  coses  bru- 
nyides  o  envernigades.  Brillantez,  lustre,  brillo. 

LLUER.  m.  Ornit.  Aucell  de  passada  que  baixa  de 
les  serres  al  Octubre;  és  mes  petit  que  un  canari, 
d' un  vert  hermós  y  la  corona  del  cap  negra:  engaviat 
lo  que's  logra  fácilment  per  és¿er  pacífich  y  manso, 
enproufeims  deixa '1  cant,  qn' és  molt  agradable,  y 
imita  '1  deis  altres.  Lujano. 

LLUERNA.  f.  Claraboya.  Lumbrera.  ||  Entom.  In- 
secte  que  de  nit  fá  una  llum  molt  clara.  Luciérnaga, 
lucerna,  nocticula.  ||  Ictiol.  Peix  de  mar,  de  cap 
gros,  eos  rodó,  cónich,  de  color  de  viola,  fosch  pél 
llom,  blanquillos  pél  ventre  y  les  aletes  del  llom  do- 
blegades.  rafet.  ||  Lucerna. 

LLUERNERA.  f.  Ictiol.  LLUERNA. 

LLUERT.  m.  Ter.  llanGARDAIX. 

LLUERT  (Cova  del).  Orog.  Se  trova  en  el  ter- 
me  de  Ridaura  y  se  1'  anomena  també  COVA  DEL 
DRACH. 

LLUERTEJAR.  v.  a.  Mirar  de  qua  d'ull,  a  llam- 
bregades.  Atisbar. 

LLUERTER,  A.  adj.  S'  aplica  a  les  cavalcadures. 
PORUCH. 

LLUFA.  f.  Ventositat  expelida  sense  soroll.  Follón, 
zullón,  ventosidad.  ||  Qüa,  drapot  o  cosa  semblant;i 
que  's  posa  ab  una  águila  ais  vestits  deis  homes  o 
dones  pera  burlarse  d'  el  ls.  Maza,  rabo,  virote.  || 
pl.  CATXURROS.  ||  f.  Fam.  PUTA. 

FER  LLUFES.  fr.  LLUFAR. 

LLUFAR.  v.  n.  y 

LLUFARSE.  v.  r.  Llencar  alguna  ventositat  sense 
fer  cap  soroll.  Follarse,  zullarse,  ventosear. 

LLUFRAR.  v.  a.  Fam.  LLUCAR. 

LLUFRIU.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Pala- 
frugell,  prov.  de  Girona. 

LLUGENT.  m.  Víla  valenciana.  Ludiente. 

LLUICIÓ.  LLUISME. 

LLUICOR.  f.  Acció  y  efecte  de  Huir  una  cosa,  de 
Henchir  llum  reflectada. 

LLU1DAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  Huida:  ab 
lluidesa,  brillantor  o  explendorosament.  Lucida- 
mente. 

LLUIDESA.  f.  Condició  de  lluit,  brillantor,  clarc- 
tat  y  esplendor.  ||  Fig.  Claretat  o  brillantesa  d'  un 
escrit  o  d'  un  discu  s.  ||  Agudega  d'  ingeni.  ||  Med. 
Interval  que  teñen  els  malalts,  ab  especialitat  el.-, 
folls,  de  recobrar  la  calma  y  la  rao.  Lucidez. 

LLU1DET.  adj.  dim.  de  LLUIT.  Lucidillo. 

LLUIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  lluit.    Lucidísimo. 

LLUIDISSIMAMENT.  adv.  m.  superl.  D'  un  modo 
molt  lluit.  Lucidísimamente. 

LLUIDOR,  A.  adj.  Lo  que  posseix  condició  propia 
de  Huir.  Lucidor. 

LLUIMENT.  m.  L'  acte  de  Huir.  Lucimiento,  res- 
plandecimiento. ||Generositat,  ostentació,  gust  en  fer 
bé  les  coses.  Bizarría,  esplendidez,  ostentació:i. 

LLU1R.  v.  n.  Brillar.  ||  Met.  Sobreixir,  distingirse 
entre  'ls  demés  del  seu  brag.  Lucir.  ||  Manifestar 
riquesa  o  antorítat.  Lucir.  ||  v.  r.  Quedar  bé  en  algún 
assuinpte.  Lucir,  lucirse.  II  Reduir,  extingirel  capital 
d'  un  cens  o  préstam;  amortisar.  Amortizar.  ||  ARRE- 
BOSSAR,  parlant  d'  envans  o  parets. 

LLUIR  ALGUNA  COSA  AL  ULL.  Ref.  ant.  FER  MAL 
D'  ULLS. 

LLUIR  UN  CENS  O  Censal,  fr.  Desempenyarlo.  Qui- 
tar un  censo. 

LLU1RSE.  v.  r.  Distingirse  per  propi  merit  entre 
molts. 

LLUIS,  A.  n.  p    Luis. 

LLUIS  BERTRÁN  (Sant).  Bio<?.  Nata  Valencia  per 
cap  d' any  del   1526;  mort  a  la  meteixa  ais  nou  d' oc- 


168 


LLUM 


LLUN 


tubre  del  1581.  Ais  divuit  anys  va  pendre  P  liábit  en 
el  convent  de  St.  Domingo,  del  que  'n  sortía  pera 
anar  de  prior  al  convent  d'  Albaida.  D'  allá  va  pas- 
sar  a  les  Indios  a  predicar  P  Evangeli,  retornant  a 
Valencia  pera  finir  sos  díes.  —  Va  beatificarlo  Paulus  V 
ais  18  de  Juliol  del  1608  y  Clinient  X  va  canonisarlo 
ais  18  d'  Abril  del  1671.  Ara  's  guarda  son  eos  a  la 
capella  de  la  Comunió  de  Sant  Es'.eve,  enfront  de  la 
casa  ont  va  néixer.  Abans  estava  guardat  al  convent 
de  St.  Domingo,  colocat  en  arca  d'  argent. 

LLUISET,  A.  n.  p.  dim.  Luisito. 

LLUÍSME.  m.  For.  Dret  que  's  paga  al  senyor  del 
domini  directe,  quan  s'  enajenen  les  possessions  que 
d'  ell  se  teñen  a  cens.  Laudemio. 

LLU1T,  DA.  p.  p.  Lucido  |¡  adj.  Espléndit,  magní- 
fich,  graciós.  Lucido. 

LLULL.  Biog.  (Vegis  LULL). 

LLUM.  m.  Resplandor,  claror,  lo  que  ¡Ilumina  'ls 
obgectes.  Luz.  II  Candela,  llumatiera  y  qualsevulla 
altre  lliim  artificial  y  mes  comunament  el  de  ganxo. 
Luz.  ||  Met.  Esplendor.  Luz.  ||  Met.  Guía  pera  enten- 
dre  o  trovar  alguna  cosa.  Luz  |i  Coneixement.  Luz.  || 
Met.  Avís,  inspiració.  Luz.  ||  Pint.  El  punt  desde  ont 
s'  ¡Iluminen  tots  els  obgectes  pintats  Luz.  ||  pl. 
Arquit.  Finestres,  claraboyes  y  tots  els  forats  per  ont 
entra  claror  a  un  ed  fici.  Luces. 

LLUM  DE  GRESOL.  LLUM  DE  GANXO. 

LLUM  DE  ganxo.  El  que  té  dos  gresolets,  P  un  dins 
del  altre  y  un  ganxo  pera  penjarlo;  al  de  dalt  s'  hi 
posa  '1  ble  y  1'  oli  y  '1  de  baix  serveix  pera  recullir 
1'  oli  que  degota  del  ble.  Candil.  ||  S'anomena  també 
llum  de  cuina  y  se'n  conserven  de  molt  típichs. 

LLUM  D'  OLI.  Qresol.  Candil. 

llum  DE  rao.  El  coneixement  que  tením  de  les  co- 
ses pél  riiscurs  natural  que  'ns  distingeix  deis  irra- 
cionals.  Luz  de  la  razón. 

llum  de  soldar.  Art.  y  of.  La  que  serveix  pera  fer 
les  soldadures. 

llum  petita.  Qualsevol  vasogresol  petit  que  s'  hi 
posa  oli  o  ble  pera  que  faci  llum.  Candileja. 

LLUM  PRIMERA.  El  resplandor  que  's  reb  immedia- 
lament  del  eos  lluminós.  Luz  primera. 

LLUM  SEGONA.  El  resplan  'or  que  resulta  de  la  illu- 
minació  de  la  llum  p;imera.  Luz  secundaria  ó  refleja. 

LLUM  O  OBERTURA  DEL  MÁSTIL  DE  GAVIA,  DE  JUA- 
net,  del  arbre,  etc.  m.  Mar.  Tota  obertura  feta  a  la 
coberta.  co  a,  etc.,  pera  '1  pas  d'  un  arbre  o  mástil. 
Boca  de  lobo. 

alegrar  les  LLUMS.  fr.  Avivarles  ab  P  alegrador 
de  Punís.  Alegrar  las  luces. 

ALLÍ  ESTÁ  QUI  HO  VA  VEURE  O  QUI  FEIA  LLUM.  Ref. 
Explica  q  le  les  coses  dolentes  se  procuren  fer  ocul- 
tament,  pera  que  no  's  puguin  descobrír.  El  cuarto 
falso  de  nr-che  pasa. 

DE  POCHS  LLUMS.  Met.  De  poch  ingeni  o  talent.  De 
cortos  alcances. 

donar  a  llum.  fr.  Met.  Donar  a  la  estampa.  Sacar, 
dar  d  luz.  |l  PARIR. 

DONAR  LLUM.  fr.  Comunicarla  ais  edificis.  Dar,  co- 
municar luz;  alumbrar.  ||  Met.  Il-lustrar  Penteniment. 
Dar  luz,  ilustrar,  alumbrar.  ||  Met.  Donar  bon  exem- 
ple.  Dar  luz,  dar  buen  ejemplo,  edificar. 

eixir  A  llum.  fr.  Ésser  produida  alguna  cosa.  Salir 
á  luz. 

ÉSSER  EL  LLUM  DELS  ULLS  D'  ALGÚ.  fr.  Met.  S'  apli- 
ca al  subgecte  mes  estimat.  Ser  la  niña  ó  la  lumbre 
de  sus  ojos;  ser  el  ojo  derecho  de  alguno;  querer  á  al- 
guno como  d  ¡as  niñas  de  sus  ojos. 

FER  LLUM.  fr.  Acompanyar  a  algú  portant  un  llum 
pera  que  hi  vegi.  Alumbrar. 

PASSAR  LA  LLUM.  fr.  Penetrar  la  llum  per  algún  eos 
transparent.  Transparentarse. 

PER  COMPTE  DE  DONAR  LLUM  DONA  FUM.  ReJ.  Re- 
prén  al  que  en  lloch  de  donar  bon  exemple  '1  dona 
do!ent.  Sacar  humo  de  la  luz. 

SENSE  llum  NiNGÚ  Hi  veu.  Ref.  met.  Denota  lo  molt 


X 


^«R* 

§ 


Llum  an  eres 


Llumanera 


que  pot  1'  interés.  Quieres  que  te  siga  el  can,  dale  pan. 

TREURE  A  LLUM.  fr.  DONAR  A  LLUM. 

LLUMANER.  m.  Ter.  LLUM  DE  GANXO. 
LLUMANERA.  f.  Mena  de  candeler  de  llautó  ab 
un  o  mes  brochs  ont  s'  hi  posen  blens,  un  dipósit  al 
mitg  pera  l'oli,  un  peu  y  un'  ansa  dalt  de  tot.  Velón. 

||  Un  deis  utensilis  mes 

clásskhs  de  la  llar  ca-  ^ 

talana    durant    els    si- 

gles  XVI,  XVii  y  xvín, 

era  la  1 1  um  añera  de 

llautó,  que  les  mestre- 

sses  teníen  bon  comp- 

te  de  tindre  sempre 

lluenta,    perqué    gaire 

bé  demostrava  P  ordre 

y  netedat  del  casal. 

N'  hi    havíen    de   sen- 

cilles,    ab    dos   o   tres 

brochs,  que  servíen  pe- 
ra  colocar  deniunt    la 

taula,    y   de    mes   gro- 

sses  y  adornades,  que 

acostumaven  a  ésser 

penjades   per  medí   de 

un  filferro,  o  de  cade- 
neta  ab  un    ganxo   en 

quin  s'  apoiava  el  brac.  que  acavava 

P  aparell.  Tenía  unes  pantalles  gi- 
ratories,  pera  posar  devant  deis  brochs,  y  minvar 
1'  esclat  de  la  llum.  En  els  temps  de  la  lluita  de 
successió,  aqüestes  pantalles,  de  llautó  sempre,  por- 
taven  les  águiles  alades  de  la  casa  d'  Austria,  usa- 
des  péls  partidaris  del  archiduch  Caries  111.  En  nos- 
tres  museus,  se  serven  coleccións  d'  aquell  típich 
aparell. 

LLUMANERADA.  f.  L'  oli  que  cap  d'  una  vegada 
a  la  llumanera.  Candilada.  ||  Cop  de  llumanera.  Can- 
dilazo. 

LLUMBRIGOL.  Ant.  LLOMBRIGOL. 
LLUMENA.  f.  Ter.  Claror,  al  Alguer. 
LLUMENAR.  v.  a.  ENLLUMENAR. 
LLUMENER.    m.   Ant.  Aparell   doméstich  pera  fer 
llum,  per  medi  de  la  combustió  d'  un  ble,  enxopit  d'oli. 

LLUMENER  D'  UN  BLE.  Gresol. 

llumener  DE  mes  D'  UN  ble.  Llumanera. 

LLUMENERA.  f.  LLUMANERA. 

LLUMENETA.  f.  LLUERNA,  2. 

LLUMENETES.  f.  pl.  Les  guspires  petites  que  res- 
ten quan  s'  apaga  un  paper.  Monjas.  ||  PAMPALLU- 
GUES. 

LLUMENETES  DE  SANT  telm.  Les  qu'  apareixen  al 
cim  deis  arbres  de  les  embarcacions  quan  hi  há  tem- 
pestats,  y  també  ais  cementiris  y  llochs  pantanosos. 
Castor  y  Pólux;  fuego  de  San  Telmo;  helena. 

FER  LLUMENETES.  fr.  FER  PAMPALLUGUES. 

LLUMINAR.  m.  Home  gran  en  virtut  y  ciencia. 
Lumbrera.  ||  Astre  molt  brillant. 

LLUMINARIA.  f.  Disposició  de  molts  llums  posats 
ab  cert  ordre.  Iluminación.  ||  El  llum  que  crema  nit 
y  día  devant  el  Santíssim  Sagrament.  Luminaria.  || 
pl.  Les  llums  que  's  posen  ais  balcons,  torres,  etc., 
en  celebritat  d'  alguna  festa  pública.  Luminarias. 

mitja  lluminaria.  Loe.  fam.  Curt  de  vista,  qui  hi 
veu  poeh.  Cegarrita,  cegato. 

LLUMINÓS,  A.  adj.  Ciar,  brillant,  lluent.  Lumi- 
noso. 

LLUM1NOSA  (Cova).  Orog.  En  la  montanya  de 
Cardó. 

LLUMINOSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  lluminós. 
Luminosamente. 

LLUMMAJOR.  Geog.  Vegis  LLUCHMAJOR. 

LLUNA.  f.  El  satélit  de  la  térra  a  la  que  illumina 
durant  la  nit.  Luna.  ||  L'efecte  que  causa  la  lluna  ais 


Llucanés  y  Aoyanés 


Moya:  La  Pla?a.  -  Vista  de  la  vila  y  la  dilligencia  a  la  carretera.  —  Vores  del  riu.  —  Capella  del  cementiri 
y  creu  de  terme.  —  Santa  Coloma  de  Sasserra.  —  Collsuspina. 


Dic    Cat. 


Llucanés  y  /^oyanés 


Sant  Feliu  Sasserra:  Vista  general.  —  Santa  María  d'Oló:  Un  carrer.  —  Un  racó  antich.  —  Santa  María 
del  Estany:  Claustres  del  Convent.  —  Pati  y  casa  antiga.  —  Carretera  y  creu  de  terme. 


LLUN 


LLU.Q 


169 


boigs.  Luna.  ||  El  vidre  del  niirall.  Luna.  ||  Cada  una 
de  les  gotes  d'  oli  o  greix  que  neden  deniunt'l  caldo  o 
un  altre  liquit  qualsuvol.  0.¡o  ||  Ter.  Pati  que  hi  há 
al  mitg  de  les  cases.  Luna.  ||  Quiñi.  Lo  meteix  que 
argent  y  pera  oblíndrela  la  fan  passar  per  moltes  y 
varfades  operacions.  Luna. 

lluna  criíixent  La  lluna  desde  la  seua  conjunc- 
ció  fins  que  fá  '1  pié.  Luna  creciente. 

LLUNA  MiMVANT  O  MENGUANT.  La  lluna  desde  que 
fá'i  pié  fins  a  la  seua  conjuucció.  Luna  menguante. 

LLUNA  NOVA.  La  lluna  al  temps  de  la  seua  conjunc- 
ció  ab  el  sol.  Luna  nueva;  novilunio. 

lluna  plena.  Se  diu  quan  se  veu  ¡Iluminada  tota 
la  part  que  mira  a  la  térra.  Luna  llena,  luna  en  lleno, 
plenilunio. 

LLUNA  VELLA.  Quan  niinva.  Luna  menguante. 
DE1XAR  A  LA  LLUNA  DE  VALENCIA,  fr.  Fam.  Burlar  a 
algú  en  les  esperances  que  tenía.  Dejar  á  la  luna  de 
Valencia. 

ESTAR  DE  bona  o  mala  LLUNA.  fr.  Estar  amable  o 
reganyós  algú. 

ESTAR  LA  LLUNA  AL  PLÉ  O  AL  SEU  PLÉ.  fr.  Met.  Ab 
que  se  significa  qu'  algú  obra  com  un  boig  y  també 
que  un  boig  está  en  el  seu  mes  gran  furor.  Estar  la 
luna  sobre  el  horno. 

MITJA  LLUNA.  Trinxadora  en  forma  de  initja  lluna, 
y  també  s'  aplica  a  altres  coses  de  la  meteixa  figura. 
Media  luna.  ||  Fort.  Fortificado,  quines  cares  no'  s 
cobreixen.  Media  luna. 

PATIR  DELLUNES.fr.  Ésser  maniátich.  Tener  manías. 
QUEDARSE  A  LA  LLUNA  DE  VALENCIA,  fr.   Met.   FlUS- 
tráseli  a  algú  les  esperances.  Quedarse  al  son  de  bue- 
nas noches;  quedarse  ú  la  luna  de  Valencia. 

semblar  tallat  DE  mala  lluna.  Expr.  met.  De- 
nota '1  mal  éxit  d'  alguna  cosa  o  1'  obgecte  contrari 
a  lo  que  's  pretenia,  per  causa  de  nous  obstacles. 
Estar  hecho  en  pecado. 

tallat  de  bona  o  mala  lluna.  Loe.  S'  aplica  a  la 
fusta  que  's  conserva  bé  o  malanent  segons  el  temps 
en  que  's  talla.  Cortado  de  buena  ó  de  mala  luna.  \\ 
Met.  Tindre  bon  o  mal  geni. 

TINDRE  LLUNES.  f.  Fam.  Sentir  alguna  pertorbació 
en  els  girants  de  la  lluna.  Tener  lunas. 

VEURE  LA  LLUNA  DINS  D'  UN  COVE.  FER  VEURE  LA 
LLEONA. 

LLUNACIÓ.  f.  El  curs  que  fá  la  lluna  en  un  mes. 
Lunación. 

LLUNAR.  m.  Taca  natural  que  's  té  a  alguna  part 
del  eos.   Lunar.  ||  adj.   Pertanyent  a  la  lluna.  Lunar. 
LLUNARI.    m.    Pronóstich,   ca- 
lendan. Lunario. 

LLL'NARIA.  f.  Min.  Pedra  pre- 
ciosa de  color  de  cendra  que  té 
la  fisura  de  la  lluna  nova.  Lu- 
naria. 

LLUNARIA.  Bot.  Mena  de  fal- 
guera  qua  sois  creix  en  els  llochs 
enlairats. 

LLUNÁTICH,  CA.  adj.  Qui  mu- 
da sovint  de  temperament,  qui  té 
llunes.  Lunático. 

LLUNETA.  f.  Arquit.  Vuit  que 
se  fá  a  la  volta  pera  obrir  una 
finestra.  Luneta,  luneto.  ||  Ais 
teaties  son  els  setis  immediats  al 
escenari.  Luneta. 

LLUNETES.  f.  pl.  Blas.  Quatre 
mitres   llunes    notades    al    escut, 
unides  per  Uurs   puntes,  que  for- 
men com  una  rosa.  Luneles. 
LLUNISOLAR.  adj.   Lo  que  's  compon  de  la  revo- 
lució  del  sol  y  de  la  lluna.  Lunisolar. 

LLUN1STA.  m.  Qui  creu  en  la  influencia  de  la  llu- 
na. Lunista. 

LLUNY.  adj.  Apartat,  distant.  Lejano,  remoto.  [| 
me.  ca->.— v.  ii.  — 22. 


Brot  de  llunaria 


adv.  t.  11.  A  llarga  distancia.  Lejos  ||  m,  La  vista  que 
té  alguna  persona  o  cosa  mirada  d'  alguna  distancia; 
y  aixís  se  din:  aquesta  cara  té  bon  lluny  o  té  mal 
lluny.  Lejos.  ||  pl,  Pint.  El  punt  de  vista  que  té  una 
pintura  mirada  desde  certa  distancia.  Lejos  II  Lo 
qu'  está  pintat  en  disminució.  Lejos. 

BON  lluny.  Pint.  Buen  lejos. 

DE  LLUNY.  A  distancia.  De  lejos,  desde  lejos. 

DE  LLUNYES  TERRES  LLARGUES  MENTIDES.  Ref.  De- 
nota que  's  solen  dir  moltes  mentides  parlant  de  ter- 
res  que  son  molt  lluny,  per  ésser  diiícil  1'  averigua- 
ció.  Á  luengas  vías,  luengas  mentiras;  quien  de  luengas 
tierras  viene,  miente  como  quiere. 

ESTAR  MOLT  LLUNY.  fr.  Met.  Ab  lo  qual  s'  expressa 
qu'  alguna  cosa  no  és  veritat.  Estar  muy  lejos,  distar 
mucho. 

POCH  A  POCH  ANIRÉM  LLUNY.  Ref.  Poco  á  poco  se  va 
lejos. 

LLUNYADÁ.  adv.  11.  Lejano. 

LLUNYAMENT.  m.  Ant.  Extensió,  distancia.  Alon- 
gamiento. 

LLUNYANÍA.  f.  Lo  qu'  és  lluny  de  qui  ho  mira. 
Lontananza. 

LLUNYAR.  v.  a.  Ant.  ALLUNYAR. 

LLUNYARIA.  f.  Distancia.  Lejanía. 

LLUNYARSE.  v.  r.  ALLUNYARSE. 

LLUNYAT,  DA.  p.  p.  ALLUNYAT. 

LLUNYEJARSE.  v.  r    Ant.  ALLUNYARSE. 

LLUNYER.  adv.  11.  LLUNYADÁ.  |  aoj.  S'  aplica  a  lo 
que  de  lluny  fá  mes  goig  que  de  prop. 

LLUPIA.  f.  Med.  Tumor  dur  y  glandulós.  Lupia, 
lobanillo.  ||  La  del  cap.  Talparia,  topinaria. 

LLUPIÁ  Y  BAGES  (Fuch  de).  Biog.  Bisbe  cátala. 
Desé  bisbe  de  Valencia,  1*  any  1338,  elegit  pél  fainos 
sant  pare  aragonés  Benet  XIII  (Luna).  Va  regir  aque- 
lla mitra  fins  a  1'  hora  de  la  seua  mort,  o:orre- 
guda  a  la  capital  del  Túria  1' any  1427.  En  1408 
va  formar  varíes  constitucions;  liavent  celebrat  sí- 
nodus  P  any  1422. 

—  (MARÍA  DE).  Biog.  Poetisa  gironina  del  sigle  XVII. 
Pertanyía  a  la  noble  familia  del  seu  cognóm.  Va 
guanyar  premi  al  certamen  literari  celebrat  a  Gi- 
rona  1'  any  1622,  ab  motiu  de  la  canonisació  de 
Sant  Ignasi. 

LLUPIÁ  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Thuir;  és  a  la 
vora  d'  una  riera  y  té  253  hab. 

LLUPINA.  f.  Materia  amarganta,  d'aspecte  gomós, 
que  's  treu  de  la  fariña  de  les  llavors  deis  llobins. 
Lupina. 

LLUPIOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  sobre  les  llupies. 
Lupiologia. 

LLUPIOLÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  re- 
1  a  ti  ii  a  la  llupiología.  Lupiológico. 

LLÚPOL.  m.  Bot.  HERBA  DE  LA  CERVESA,  ASPÁR- 
GULS. 

LLUPULÍ.  m.  Producte  de  la  secreció  deis  llúpols. 
Lupulino. 

LLUPULINA.  f.  Pols  groga,  daurada,  reinosa,  aro- 
mática y  amarganta  que  's  trova  a  la  base  de  la  su- 
perficie externa  de  les  brácties  ont  están  formades 
les  pinyes  del  llúpol.  Lupulina. 

LLUQUET  m.  Troc  de  caramuixa  o  d'  altra  cosa 
ensofrat  pera  encendre  llum;  avui  ja  apenes  s'  usa. 
Era  ensofrat  deis  dos  caps  y  alguns  el  feien  servir 
pera  curar  berrugues.  Avui,  ab  1'  abundor  y  baratura 
deis  mistos  o  cerilles,  en  prou  feines  n'  hi  há.  Pajue- 
la, sulfonete,  luquete.  ||  Trocet  d'  escoria  de  llí- 
mona  o  de  taronja  que  's  tira  al  vi  pera  donarli 
gust.  Luquete. 

LLUQUET  de  bridó.  Cordill  tot  ensofrat  que  també 
serveix  pera  encendre  llum.  Pajuela,  sulfonete,  lu- 
quete. 


170 


LLUS 


LLUY 


LLUQUETA.  Bot.  HERBA  NEGRA. 

LLUQUETERA.  f.  Eina  que  h¡  havfa  abans  a  les 
cuines  pera  posar'hi  'Is  lluquets.  Pajuelera. 

LLUR.  Ter.  pron.  Possessiu  igual  al  genitiu  d'  ells 
o  d'  elles.  Su,  de  ellos 

LLUR,  A.  Ter.  Dolent.  Malo. 

LLURAMENT.  Ter.  Malament. 

LLUREIA.  f.  Ant.  LLIBREA. 

LLURIA  (Vegis  ROGER  DE). 

LLURIA  (Bauma  de).  En  el  terme  de  Galdés;  és 
poca  importancia.  ||  —  (COLLET  DE).  Orog.  Entre  la 
valí  Pregona  y  la  de  Lluria,  en  el  terme  de  Giscla- 
reny.  ||  —  (estret  de).  Orog.  Ferésteja  gorja  que  hi 
há  en  la  valí  del  meteix  nom. 

LLURIGADA    f.  LLORIGADA,  1  y  2. 

LLURIGÓ.  m.  dim.  LLODRIGÓ. 

LLURIGUERA.  f.   LLODRIGUERA. 

LLURS.  Ter.  pron.  Possessiu  plural.  Sus,  de  ellos. 

LLUS   o 
LLUQ.   m. 

Ictiol.  Peix 
d'  uns  50  a 
60  centime- 
tres  de  Mar- 
gada, de  co- 
lor negre 
cendrós  y  '1 

vcntre  blanch,  carn  blanca,  molt  saludable  y  sabro- 
sa.  Merluza.  ||  Met.  fam.  Tonto. 

LLUS  BARRUT.  Peix  de  mar  d'  uns  30  centimetres 
de  llarcli:  té  '1  cap  xato,  tres  aletes  al  llom,  una  bar- 
reta a  la  barra  de  baix  y  '1  eos  tiansparent.  Faneca. 

VAL  MES  ÉSSER  CAP  DE  LLUS  QUE  QÜA  D'  AVESTRÚC. 
Ref.  VAL  MES  ÉSSER  CAP  DE  ARENGADA  QUE  QÜA  DE 
BARAT  O  DE  PAGELL. 

LLUSCH,  CA.  adj.  Quí  mira  malament  o  no  hi  veu 
gaire.  Cegajoso,  cegatoso,  cegarrita. 

LLUSCOSITAT.  f.  Med.  Malaltía  greu  o  defecte  a 
la  vista.  Ceguera,  oftalmía. 

LLUSSA,  NA.  adj.  Ant.  Enjogassat.  Retozón. 
LLUSSÁ  (Isidro).  Biog.  Celebérrim  timbaler  del 
Bruch,  nascut  a  Sampedor.  En  la  casa  ont  nasqué  hi 
fou  colocada  una  lápida  conimemoradora  el  26  de  Ju- 
liol  de  1891.  Gracies  a  n'  ell,  uns  trescents  catalans 
venceren  aquatre  mil  francesos  el  6  dejuny  de  1808. 


L!us 


Segell  de  Llussá 


LLUSSA.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Senterada, 
prov.  de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Barcelona, 
bisb.  de  Solsona,  part.  jud.  de  Berga;  és  a  la  vora 
de  la  riera  de  Lluganés,  y  té  605  hab. 

LLUSSAS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  la 
Baronía  de  la  Vansa,  prov.  de  Lleida. 

LLUSTRACIÓ.  f.  Ant.  Purificado  per  medi  deis 
sacrificis.  Lustración. 

LLUSTRADOR,  A.  adj.  ENLLUS- 
TRADOR. 

LLUSTRAL.  adj.  Pertanyent  a 
la  Ilustrado.  Lustral. 

LLUSTRAMENT.  adv.  ENLLUS- 
TRAMENT. 

LLUSTRAR.  v.  a.  enllus- 
TRAR. 

LLUSTRE.  m.  Brill  de  les  co- 
ses brunyides.  Lustre   ||  Met.  Gloria,  esplendor,  no- 
blesa.  Lustre.  ||  El   brill   y  llisura   que  resta  a  les 
peces  de  roba  per  haverles  prempsades  o  enmido- 
nades  al  plnnxarles.  Prensado. 

DONAR  LLUSTRE.  fr.  ENLLUSTRAR. 

ENTRE  DOS  lluStres.  m.  adv.  Al  ferse  ciar  o  al 
ferse  fosen.  Entre  dos  luces. 

PERDRE  'L  LLUSTRE.  fr.  Se  diu  de  les  robes  quan 
deixen  d'  ésser  11  tientes    Chafarse. 

ÉSSER  LLUSTRE.  fr.  Ter.  Ésser  quasi  bé  fosch  y 
y  també  comengarshi  a  veure. 

LLUSTREJAR.  v.  n.  Comencar  a  véures'hi  o  a 
ferse  fosch.  Clarear  ú  obscurecer. 

LLUSTRENCH.  adj.  Mitg  ciar,  mitg  fosch,  parlant 
del  día.  Entre  dos  luces. 

LLUSTRINA.  f.  Mena  de  roba  de  teixit  ciar  y  ab 
Ilustre.  Lustrina. 

LLUSTRÓS,  A.  adj.   Lo  que  té  Ilustre.  Lustroso. 

LLUSTROSAMENT.  adv.  m.  Ab  lluiment.  Lustro- 
samente. 

LLUYR.  v.  a.  Ant.  Redimir  un  cens. 

LLUYSME.  m.  Ant.  Dret  de  compra  y  venda  de- 
gut  al  senyor  directe  d'  una  finca.  Lluisme. 

LLUYTA.  f.  Ant.  Baralla,  desafío.  Lucha. 

LLUYTADOR,  A.  m.  y  f .  Ant.  Qui  lluita.  Luchador. 

LLUYTAR.  v.  n.  Ant.  Barallar,  desafiarse.  Luchar, 
pelear.  ||  Ant.  combatre,  bregar. 


*    $ 


M 


M.  Aquesta  Metra  's  produeix  tenint  la  boca  tan- 
cada,  els  11.. vis  aderits  suaument,  la  llengua  en  po- 
sició  natural,  el  vel  del  paladar  niolt  algat  y  resso- 
nant  un  poch  al  tubo  nagal.  Sortint  1'  aire  sonor  la 
despendre  els  llavis  y  's  produeix  dita  lletra.  M.  || 
Com  lletra  numeral  val  mil,  y  antigtiament,  pasant'hi 
una  ratlla  sobre,  valía  un  mil  ¡ó.  ||  És  abreviatura  de 
magestat,  y  de  meslre,  títol  de  relligiosos.  II  Ms.  Equi- 
val a  manuscrit.  Ms. 

M.  f.  En  gramática  sol  emplearse  per  masculí.  M. 
II  Abreviatura  de  mitgdia  en  geografía,  y  a  voltes  de 
mont  o  montanya.  M.  ||  Afee?.  Abreviatura  de  misce, 
barregis,  o  de  manipulas,  nianat  o  manoll.  M.  II  M.  C. 
al  comers,  el  meu  compte  o  7  meu  carreen.  ||  En  ins- 
cripcions  y  obres  Matines,  representa  noms  de  re- 
gions,  ciutats,  persones,  dignitats,  etc.,  com:  Malea, 
Marcos,  Magno,  etc.  M.  ||  Abreviatura  múxim  o  mera- 
vellós  en  D.  O.  M.,  y  de  mageslat  en  S.  M.  y  V.  M. 
||  Pega  de  nietall  o  de  fusta  pera  imprimir  aquesta 
lletra.  M.  ||  El  conjunt  de  veus  que  en  un  diccionari 
comencen  per  la  meteixa  lletra.  M.  ||  Punxó  de  cer 
ab  aquesta  lletra  pera  gravarla  en  qualsevulla  mate- 
ria dura.  M.  ||  Plauxa  de  cartró,  llauna,  etc.,  que  té 
entallada  la  meteixa  lletra  sobre  la  seua  superficie 
a  fí  de  poguerla  marcar  sobre  qualsevulla  cosa  pas- 
sant'hi  un  pincell  ab  color  per  demunt. 

MA.  f.  pron.  possessiu  equivalent  a  meua.  Mi. 

MÁ.  f.  Part  del  brag  desde  la  munyeca  fins  al  cap 
deis  dits.  Mano.  ||  El  costat  o  part  dreta  o  esquerra 
respecte  de  la  situado  d'  un'  altra  cosa.  Mano,  lado. 
||  Entre  rellotgers,  pega  de  ferro  que  serveix  pera 
detindre  proporcionadament  al  temps  la  roda  de  ren- 
contre,  de  modo  que  sense  ella  s'  acavaría  la  corda 
de  trenta  hores,  v.  gr.,  en  un  ininut.  Paletilla,  pa- 
leta. ||  Capa  de  color  o  verníg  que  's  dona  a  alguna 
cosa.  Mano.  ||  El  plech  de  vinticinch  fulls  de  paper, 
qu'  és  la  vintena  part  d'  una  raima.  Mano.  ||  Mus. 
ESCALA.  ||  Cada  vegada  que  's  perfecciona  o  corret- 
geix  una  obra.  Mano.  II  Poder,  facultat,  arbitre,  dis- 
posíció.  Mano.  II  Mel.  Industria,  habilitat.  Mano.  || 
Medi  o  empenyo.  Mano.  ||  Favor,  valiment,  protecció. 
Mano.  ||  Cada  donada  o  passada  de  cartes.  Mano.  || 
El  primer  en  ordre  deis  que  juguen.  Mano.  ||  La 
persona  que  s'  encarrega  d'  alguna  cosa.  Mano.  II 
trompa  D'  elefant.  ||  Sort,  classe,  com:  geni  de 
baixa  má.  Ralea,  raza.  ||  Má  figurada  ais  llibres 
pera  senyalar  alguna  cosa  notable.  Manecilla.  ||  Es- 
til,  modo.  Mano.  ||  Contracció  de  me  fia  Me,  ha.  || 
Amo  poseidor,  com:  aquesta  heretat  ha  mudat  de  má. 
Dueño,  amo,  mano  ||  pl.  Travall  personal,  habilitat, 
primor  d'  una  obra.  Manos.  II  Travall  que's  paga  per 
la  obra  que  s'  ha  fet.  Manos,  hechuras. 

MÁ  A  MÁ.  Loe.  CAP  A  CAP. 

MÁ  costera.  La  má  de  paper  que  's  posa  a  cada 
costat  de  la  raima,  y  sol  ésser  de  fulls  tarats.  Mano 
cosiera. 

MÁ  DE  JUDES.  Mel.  APAGALLUMS. 

MÁ  DE  MORTER.  La  maga  pera  picar  sal,  etc. 
Mano,  mano  de  almirez  ó  mortero,  majadero,  maza. 


MÁ  DE  SANTA  MARÍA.  Bot.  AGRIPALMA. 

MÁ  foradada.  Me!.  Se  diu  del  qui  dissipa  'ls  bens 
sense  reflexió.  Manirroto,  prodigo. 

MÁ  forta.  La  gent  armada  pera  fer  executar  lo  que 
el  jutge  mana.  Mano  fuerte, 

MÁ  MESTRA  O  EXERCITADA.  Se  diu  del  qui  és  hábil 
y  exercitat  en  alguna  cosa.  Mano  ducha,  diestra,  há- 
bil, maestra. 

MÁ  MORTA:  MANS  MORTES.  ||  Ant.  SERVITUT. 

MÁ  PER  MÁ.  m.  adv.  Pera  explicar  que  dos  van  aga- 
fats  per  la  má.  Asidos  de  las  manos. 

MÁ  sobre  má.  Denota  que  algú  está  sense  fer  res. 
Mano  sobre  mano,  con  los  brazos  cruzados,  con  las 
manos  sobre  el  seno. 

MÁ  TERCERA,  p.  U.  SEGRESTADOR. 

MANS  A  LA  OBRA.  Expr.  Pera  animar  o  incitar  a 
algú  a  fer  alguna  cosa.  Manos  á  la  obra. 

MANS  GANXUDES:  LLARCH  D'  UNGLES. 

MANS  MORTES.  Cada  una  de  les  persones  o  corpo- 
racions  en  que  s'  hi  perpetúa  el  domini  de  les  finques, 
perqué  no  poden  enagenarles;  tais  com  les  comuni- 
tats  relligíoses,  per  exemple.  Manos  muertas. 

mans  SALVES,  m.  adv  Met.  Sense  cap  perill,  sense 
el  mes  mínim  risch,  ab  tota  seguretat.  A  mansalva,  ó 
á  salva  mano,  á  manos  lavadas. 

AB  LA  MÁ  ESQUERRA,  m.  adv.  Al  revés  de  com  de- 
vía  ferse.   A  zurdas. 

AB  LES  DUES  MANS,  O  AB  TOTES  MANS.  Expr.  fam. 
S'  aplica  al  qui  en  un  negoci  d'  interés  de  dos,  pro- 
cura treure  profit  de  tots  dos.  Con  ambas  manos,  á 
dos  manos.  ||  Me'..  A  MANS  besades. 

AB  LES  MANS  AL  CAP.  Loe.  Ab  dany,  pérdua  o  des- 
aire en  algún  negoci  o  pretensió.  Con  las  manos  en 
la  cabeza,  Infelizmente. 

AB  LES  MANS  PLEGADES:  MA  SOBRE  MÁ. 

AB  LES  mans  vuides.  m.  adv.  Met.  Ab  els  verbs 
ANARSE'n,  TORNARSe'n  y  altres  semblants  significa 
no  haver  lograt  lo  que's  pretenía.  Con  las  manos  va- 
cias. 

AB  MANS  COBDICIOSES.  m.  adv.  Ab  prestesa  Ansio- 
samente, con  mano  avara. 

AGAFAR  PER  LA  MÁ.  fr.  Ab  que  s'  expressa  1'  acció 
d'  agafar  ab  la  ma  la  d'  un  altre  a  fí  de  dirigirlo  o 
aguantarlo,  com  se  sol  fer  ab  les  criatures  Tomar 
por  la  mano. 

A  LA  MÁ  DE  DEU.  Expr.  Que  denota  la  determina- 
do ab  que  s'  emprén  alguna  cosa.  A  la  mano  de 
Dios. 

A  L'  HOME  BAJÁ  SI  LI  DONEU  COM  EL  DIT  SEN  PRÉN 
COM  LA  MÁ.  Ref.  Al  villano  dale  el  pie  y  tomará  la 
mano. 

alqar  LA  má.  fr.  Met.  Amenagar  ab  la  ma  alta.  Al- 
zar ó  levantar  la  mano.  \\  Met.  ALCAR  el  dit.  ||  Deíxar 
lo  comengat.  Alzar  ó  levantar  la  mano. 

alcar  LES  MANS  AL  CEL.  fr.  Pregar  a  Deu.  Levan- 
tar las  manos  al  cielo. 

ALLARGAR  LA  MÁ.  fr.  Posarla  extesa  o  plana.  Alar- 
gar, tender  la  mano.  ||  Met.  Ésser  caritatiu.  Alargar  la 
mano. 


172 


MA 


MÁ 


A  MÁ.  ni.  adv.  A  ptuit.  A  la  mano.  ||  pl.  Aprop.  A 
mano,  á  la  mano.  ||  pl.  A  fuerza  de  brazos. 

A  mans  besades.  m.  adv.  Ab  niolt  de  gust.  De  mil 
amores,  á  dos  manos. 

a  mans  juntes.  Ab  humilitat.  Se  diu  ab  el  verbs 
PREGAR,  demanar  y  altres  semblants.  Con  el  mayor 
ancarecimiento. 

A  mans  PLENES.  m.  adm.  Abnndantment.  A  manos 
llenas. 

ANAR  A  LA  MÁ.  fr.  Met.  Impedir  que  algú  faci  al- 
guna cosa.  Ir  á  la  mano. 

anarse'n  a  les  mans  del  llop.  fr.  Met.  S'  aplica 
ais  que  imprudentnient  s'  exposen  a  algún  perill.  El 
ánsar  de  Cantípalo  que  salió  al  lobo  al  camino. 

anar  a  la  MÁ.  fr.  Met.  Contíndres,  moderarse.  Irse 
á  la  mano. 

anar  de  MÁ  EN  MÁ.  fr,  Passar  una  cosa  deis  uns 
ais  altres.  Andar  de  mano  en  mano. 

ANARSE  'N  AB  LES  MANS  AL   CAP.    fr.    Met.    Eixir  es- 

carnientat  ab  desaire.  Irse  con  /a?  manos  en  la  cabeza. 

ANARSE'N  D'  ENTRE  LES  MANS.  fr.  Desaparéixer  lo 
que  's  tenía.  Irse  de  entre  las  manas. 

anarse'n  déla  ma.  fr.  Caure  d'  ella.  Caerse,  des- 
lizarse de  la  mano. 

anársen'hi  la  má.  fr.  Excedirse  en  la  quantitat  de 
alguna  cosa  que  's  dona  o  que  's  barreja  ab  un'  altra, 
y  aixís  quan  ia  vianda  és  salada  diem:  A  LA  CUINERA 
SE  n'  hi  ha  anat  LA  MÁ.  írsele  á  uno  la  mano. 

arrivar  A  LES  mans.  fr.  Met.  Barallarse  a  cops. 
Venir,  llegar  á  las  manos. 

CARREGAR  o  apretar  la  MÁ.  fr.  Rependre  ab  mol- 
ta  severitat.  Cargar,  apretar  la  mano.  ||  Insistir  ab 
empenyo.  Cargar  la  mano.  ||  Posar  massa  especies  a 
algún  guisat.  Cargar  la  mano.  ||  Excedir  en  els  preus 
o  drets  deguts,  o  defraudar  algunes  quantitats  o  por- 
clons.  Hincar,  meter  la  uña. 

caure  en  BONES  mans  fr.  Anar  a  parar  una  cosa 
en  poder  d'  un  home  de  bé.  Caer  en  buenas  manos. 

CAURE  EN  MANS  DE  LA  JUSTICIA,  O  DELS  I  NEMICHS. 
fr.  Ésser  prés  per  la  justicia  o  péls  eneuiichs.  Caer  en 
manos  ó  poder  de  la  justicia  ó  de  los  enemigos. 

CLOURE  O  apretar  la  MÁ.  fr.  Ésser  megqui.  Cerrar 
la  mano. 

Correr  per  MÁ  D'  ALGÚ.  fr.  Estar  algú  encarreg;.t 
d'  alguna  cosa.  Correr  por  mano  ó  de  cuenta  de  al- 
guno. 

CURT  de  MANS.  Poch  expedit  pera  travallar.  Corto 
de  manos. 

DONAR  A  LA  MÁ.  f.  Servir  ab  puntuaütat  els  mate- 
riáis,  pera  que  'ls  travalladors  puguin  travallar  con- 
tinuament  sense   moure  's  del   lloch.  Dar  á  la  mano. 

donar  de  MÁ.  fr.  Met  Despreciar,  abandonar.  Dar 
de  mano. 

de  Gran  o  BAIXA  MÁ.  D'  alt  o  baix  neixement.  De 
alta  ó  baja  clase,  suerte,  condición,  estado,  esfera. 

deixar  anar  o  caure  de  la  ma.  fr.  Afluixar  la  ma 
desprenentla  d'  alió  que  's  tenía  agafat.  Sallar. 

DEIXAR  O  POSAR  A  LA  MÁ  O  A  LES  MANS  D'  ALGÚ 
algún  negoci  o  interés,  fr.  Confiarlo  al  cuidado. 
Poner,  dejar  alguna  cosa  en  manos  de  alguno;  entre- 
garse en  brazos  de  otro. 

deixat  de  LA  MÁ  DE  deu.  Loe.  Olvidat  de  les  obli- 
gacions  de  cristiá;  no  fer  res  que  surti  bé.  Dejado  de 
la  mano  de  Dics. 

DE  L'  UNA  MÁ  A  L'  ALTRA.  m.  adv.  Explica  la  ga- 
nancia feta  en  breu  temps  per  haverse  venut  iriím¿- 
diatament  lo  que  s'  havía  comprat.  De  una  mano  á 
otra. 

de  llarga  MÁ.  m.  adv.  De  molt  temps  passat.  Mu- 
cho tiempo  lid. 

DE  MÁ.  m.  adv.  Dit  quan  se  reb  una  cosa  immedia- 
tament  de  mans  d'  un  altre.  De  mano.  ||  S'  aplica  a  lo 
qu'está  fet  per  art.  Á  mano. 

DE  MÁ  armada,  m.  adv.  Ab  tot  empenyo  y  resolu- 
ció.  De  mano  armada. 

de  MÁ  EN  MÁ.  m.  adv.  Deis  uns  ais  altres.  De  ma- 
no en  mano.  ||  Per  tradició.  De  mano  en  mano. 


de  má  o  mans.  Expr.  De  part  de  qui  'ns  vé  alguna 
cosa.  De  manos. 

DE  mans.  Loe.  Del  poder.  De  manos. 

DE  MANS  Y  DE  PEUS.  ni.  adv.  DE  FORT  Y  DE  FERM. 

Dü  MÁ  Y  de  PLOMA.  Loe.  Se  diu  del  escrit  fet  de 
propia  má.  De  la  mano  y  pluma. 

demanar  la  MÁ  D'  una  noia.  Demanarla  en  casa- 
ment.  Pedirla  mano. 

de  primera  má.  ni.  adv.  De  primera  compra  o  ven- 
da. De  primera  mano. 

descarregar  la  má  sobre  D'ALGÚ.  fr.  Pegarli. 
Descargar  la  mano. 

descloure  o  desplegar  les  mans.  fr.  Estirar  els 
dits  que's  teníen  plegats.  Abrir  las  manos. 

de  segona  MÁ.  m.  adv.  De  revenedor.  De  segunda 
mano. 

DESFERSE  O  ESCAPARSE  ENTRE  MANS.  fr.  Ab  la 
qual  se  pondera  la  facilitat  ab  qu'  alguna  cosa  s' es- 
patlla  o  malmet.  Deshacerse  alguna  cosa  entre  las 
manos. 

DEU  EL  TINGUI  DE  LA  SEUA  MÁ,  DE  LA  SEUA  SANTÍS- 
SiMA  MÁ.  fr.  Dios  le  tenga  de  su  mano. 

DONAR  en  MÁ.  fr.  Entregar  en  propies  mans.  En- 
tregar, poner  en  propias  manos. 

DONAR  LA  MÁ.  fr.  Preferir  a  un  altre  pera  que 
faci  o  di«ui  alguna  cosa.  Dar  la  primada,  dar  ma- 
no. ||  Ajudar,  amparar.  Darla  mano;  poner  á  alguno 
en  zancos.  ||  agafar  per  la  má   ||  casarse. 

donar  les  mans.  fr.  consentir.  ||  Rendirse,  con- 
fessarse  vengut.  Dejarse  vencer,  ceder  la  palma. 

donar  la  DHRRERA  MÁ.  fr.  Met.  Perfeccionar  una 
obra.  Dar  la  última  mano,  pincelada  ó  retoque. 

DONAR  má  y  PARAULA.  fr.  Explica  la  major  forga 
d' una  promesa.  Dar  pal  .bra  y  mano.  ||  Donar  páran- 
la de  casament.  Dar  palabra  y  mano. 

DONARSE  ÍES  MANS.  fr.  Encaixar.  Darse  las  manos. 
||  Anar  alguns  agafats  per  eües.  Trabarse,  asirse  de 
las  manos.  \\  Met.  Que  s' aplica  a  les  parts  d'  un  tot 
que  guarden  armonía  y  ordre.  Darse  las  manos.  || 
Tindre  algú  les  meteixes  qualitats  o  sort  qu'  un  al- 
tre. Comunanient  se  pren  en  mala  part.  Darse  las  ma- 
nos. 

DONAR  UN  SOTA  MÁ.  fr.  Fam.  Sobornar  ab  diners. 
Untar  las  manos  ó  el  carro. 

EN  BONES  MANS  ESTÁ 'L  PANDERO.  Expr.  Denota 
que  alguna  cosa  está  encarregada  a  algú  qu' és  ca- 
pág  de  desempenyarla  o  bé  ironicament  vol  dir  que 
está  en  males  mans.  Es/d  el  pandero  en  manos  que 
le  sabrán  bien  tocar. 

ESCAPAR  DE  LA  MÁ.  f.  Caure  d'ella  impeusadament 
algún  i  cosa.  Irse  de  la  mano. 

ESCAPAR  LA  MÁ.  fr.  ANÁRSENHI  LA  MÁ. 

ESTAR  A  LES  mans.  fr.  Combatre's,  lluitar.  Venir  á 
las  manos. 

ESTAR  en  BONES  MANS.  fr.  Estar  alguna  cosa  eu- 
carregada  a  persona  capág  y  de  confianga.  Caer  en 
buenas  manos. 

ESTARSE  AB  LES  MANS  A  LA  BUTXACA,  O  PLEGA- 
DES,  O  L'UNA  SOBRE  L'  altra.  fr.  Estar  sense  fer  res. 
Estar  mano  sobre  mano,  ó  con  las  manos  cruzadas  ó 
con  las  manos  en  el  seno. 

ESTAR  TOT  A  LA  MÁ.  fr.  Estar  tot  a  punt.  Estar  á 
la  mano. 

ÉSSER  DE  BAIXA  MÁ.  fr.  Met.  Haver  nat  entre  la 
classe  inferior  de  la  societat.  Ser  de  bajo  suelo,  ha- 
ber nacido  en  las  malvas. 

ÉSSER  DE  MÁ  DE  mestre.  fr.  Met.  Ab  que  s'expres- 
sa  la  perfecció  ab  qu'  está  acavada  alguna  cosa. 
Ser  de  buena  mano. 

FER  ANAR  LES  MANS.  fr.  Fer  moviment  de  mans 
pera  acompanyar  les  paraules.  Manotear.  ||  Traval  ar 
depressa.  Menear  las  manos,  los  pulgares,  las  mu- 
ñecas. 

fet  AB  LA  MÁ.  fr.  Fet  a  posta,  de  propósit.  Hecho 
á  la  mano. 

FICAR  la  MÁ  al  canti.  fr.  Treure  la  bolleta  o  bola 
pera  la  sort.  Meter  la  mano  en  el  cántaro. 


MA 


MA 


173 


GUANYAR  PER  MÁ.  fr.  Met  Anticiparse  a  un  altre 
en  fer  o  lograr  alguna  cosa.  Ganar  por  la  mano. 

HAVER  CAIGUT  A  LES  MANS  DEL  LLOP.  fr.  Ab  cue 
s'exprcssa  qu'  alguna  cosa  ha  vingut  a  poder  de  qui 
no  la  deixará  atiar,  y  será  difícil  recobrarla.  Estar  en 
papo  de  buitre. 

INJECIR  LES  MANS.  fr.  POSAR  LES  MANS   SOBRE. 

JUGAR  DE  MANS.  fr.  Met  y  fam.  Enjogagarse  do- 
nantse  cops  ab  les  mans  o  aparen tantho.  S'  entén  es- 
pecialment  entre  liotn.s  y  dones.  Jugar  de  manos. 

LA  MÁ  AL  PIT  Y  LA  CAMA  AL  LLIT.  Ref.  EL  BRAC  AL 
P1T  Y  LA  CAMA  AL  LLIT. 

L'UNA  MÁ  RENTA  L'  ALTRA  Y  LES  DUES  LA  CARA. 
Ref.  Denota  que  den  ésser  mutiiu'l  socors.  La  una 
mano  lava  la  otra  y  las  dos  la  cara. 

LES  MANS  A  LA  FILOSA  Y  'LS  ULLS  A  LA  PORTA.   Ref. 

Reprén  ais  qui  fan  una  cosa  y  atenen  a  un  aitra. 
Quien  mucho  mira  poco  hila. 

LLARCH  DE  MANS.  Qui  ab  poch  tenips  fa  molta  fei- 
na.  Largo  de  manos.  ||  Met.  Peguicer,  qui  ofén  ab  les 
mans.  Largo  de  manos.  ||  LLARCH  D'  UNGLES. 

LLENQAR  MÁ  D'  ALGUNA  COSA.  fr.  Valerse'n,  servir- 
se'n.  Echar  mano. 

LLIGAR  DE  MANS.  fr.  Estrényer  les  tuans  a  algú  ab 
una  lligadura.  Maniatar.  ||  Impedir  a  algú  que  faci 
alguna  cosa.  Atar  las  manos. 

LLIGARSE  LES  MANS.  fr.  Privarse  la  llivertat  un  me- 
teix  per  alguna  promesa  o  vot.  Atarse  las  manos. 

LLISCAR  DE  LES  MANS.  fr.  ANARSE'N  DE  LA  MÁ. 

MIRAR  LES  MANS  A  ALGÚ.  fr.  Observar  cuidadosa- 
nient  la  conducta  d'algú  en  els  negocis  que  maneja. 
Mirar  las  ó  á  las  manos,  no  perderlo  de  vista. 

MUDAR  DE  MÁ.  fr.  Met.  Mudar  de  lloch.  Mudar  de 
lugar.  ||  Passar  un  negoci  d'  una  persona  a  un'altra. 
Mudar  de  mino.  ||  Passar  una  propietat  a  un  altre 
amo.  Mudar  de  mano. 

NO  DEIXAR  DE  LA  MÁ.  fr.  Tíndre'hi  sempre  alguna 
cosa.  No  soltar  de  la  mano:  no  caérsele  á  alguno  al- 
guna cosa  de  entre  las  manos. 

NO  DEIXAR  MÁ,  Y  NO  DEIXARHO  DE  LA  MÁ,  Y  NO 
DEIXARNE  MÁ.  fr.  Continuar  alguna  coa  ab  empenyo 
y  sense  interrupció.  No  dejarlo  de  la  mano. 

NO   PERDRE    MES    QUE   LES    MANS.  Expr.  JOCOSa  que 

s'  usa  quan  se  trenca  alguna  cosa,  quina  materia  és 
de  poquíssim  o  de  cap  valor,  y  no 's  pot  adobar,  pera 
significar  que  's  va  perdre  quant  lii  havía  que  perdre. 
No  perder  más  que  las  hechuras. 

NO   SAPIGUER    ALGÚ    ONT  TÉ  LA  MÁ  DRETA.   fr.   Met. 

Ésser  molt  ignoran t.  No  saber  cuál  es  su  mano  dere- 
cha, ó  cuantas  son  cinco. 

NO  TINDRE  PROU  MANS.  fr.  Indica  qu'algú  no  tin- 
drá  valor  de  fer  lo  que  diu.  No  ser  hombre  para  algu- 
na cosa.  ||  Apressarse  massa  en  la  execució  de  algu- 
na cosa.  No  darse  manos  á  una  cosa. 

PARAR  LA  MÁ.  fr.  AUargarla  demanant  alguna  cosa. 
Alargar  la  mano.  \\  Met  Admetre  presents.  Abrir  las 
manos. 

PARLAR  PER  LES  MANS.  fr.  Figurar  ab  elles  les  lie- 
tres  del  abecedari  pera  entendí  e's.  Hablar  por  las 
manos. 

PASSAR  LA  MÁ  PER  LA  CARA.  fr.  Aventatjar,  exce- 
dir  a  algú  en  alguna  cosa.  Echar  el  pie  adelante  á 
alguno;  mojar  la  oreja;  poner  la  ceniza  en  la  frente. 

PASSAR  LA  MÁ  per  LA  ESQUENA,  fr.  Acariciar  ab 
dita  acció.  Pasar  ó  traer  la  mano  por  el  cerro. 

PEGAR  AB  LA  MÁ  PLANA.  Pegar  de  manera  que  ober- 
ta  la  ma  toque  '1  palmell  al  obgecte  ont  se  pega.  Dar 
con  la  mano  de  plano. 

pendre  la  MÁ.  ir.  Posarse  al  millor  lloch.  Tomar 
la  mano,  s<nlarse  d  la  diestra. 

PERDRE  MÁ.  Perdre  la  ocasió.  Perder  la  ocasión. 

PER  la  MÁ.  m.  adv.  Fácilment.  Por  la  mano,  fácil- 
mente. 

PER  MÁ.  m.  adv.  Per  medi,  per  interposició.  Por 
mano,  por  medio. 

per  sota  MÁ.  m.  adv.  Amagada  y  secretament.  Bajo 
mano. 


PER  TERCERA  MÁ  fr.  Met.  Per  medi  d'  un'  altra  per- 
sona. Por  segunda  ó  tercera  mano. 

PICAR  DE  MANS.  fr.  Donar  cops  ab  1'  una  ma  contra 
el  palmell  de  1' altra  ab  soroll,  com  sol  ferse  en  se- 
nyal  d'  aplauso.  Palmear ,  palmotear,  batir  las  palmas. 

PLEGAR  LES  MANS.  fr.  Juntarles  en  posició  de  pre- 
gar o  demanar.  Ponerlas  manos,  juntarlas.  ||  Juntar 
els  palmells  doble^ant  mutuanient  els  dits  d' una  má 
per  entre  mitg  deis  de  1'  altra    Ensortijar  ¡as  manos. 

PORTAR  LA  MÁ  BLANA.  fr.  Tractar  ab  suavitat  y  nio- 
deració    Llevar  la  mano  blanda. 

PORTAR  A  LES  MANS  O  A  LES  GARRES    DEL  LLOP.  fr. 

Met.  Posar  a  algú  en  perill  evident  de  perdre  la  vi- 
da. Llivar  al  matadero. 

portar  entre  mans.  fr.  Met.  Entendre  en  alguna 
cosa.  Traer  entre  manos. 

PORTAR  PER  la  MÁ.  fr.  Acompanyar  a  algú  aga- 
fantlo  de  la  má.  Llevar  de  la  mano. 

POSAR  la  MÁ  SOBRE  ALGÚ.  fr.  Met.  Péndre'l.  Echar 
mano  á  uno  ||  Met.  Castigarlo.  Poner  la  mano  ó  las 
manos  en  alguno. 

POSAR  MÁ.  fr.  Met.  Empendre  alguna  obra.  Poner 
mano  ó  manos  en  alguna  cosa. 

POSAR  MÁ  A  ALGUNA  COSA.  fr.  Agafarla.  Echar  ma- 
no ó  la  mano. 

POSAR  O  POSARHI  LA  MÁ.  fr.  Met.  Corretgir  algún 
desordre  la  persona  autorisada  pera  fetho.  Poner  la 
mano.  ||  Met.  Ajusfar  ais  desavinguts.  Mediar,  meter- 
la mano. 

POSARNE  LES  MANS  AL  FOCH.  fr.  Assegurar  la  veri- 
tat  y  certesa  d'  alguna  cosa.  Poner  las  manos  en  el 
fuego. 

POSARSE  A  LES  MANS  D' ALGÚ.  fr.  Met.  Entregarse 
a  la  disposició  d'  altres.  Ponerse,  dejarse  en  las  ma- 
nos de  alguno 

POSARSE  LA  MÁ  O  LES  MANS  AL  PIT.  fr.  Met.  Exami- 
narse a  sí  meteix,  reflexionar.  Meter  la  mano  en  el 
pecho  ó  en  el  seno.  ||  Examinar  algú  lo  que  passa  al  seu 
interior  pera  judicar  deis  altres  justament.  Meter  la 
mano  en  su  pecho. 

primera  MÁ  Principi  d'  alguna  cosa.  Primera 
mano.  ||  CIUTADÁ  MAJOR. 

rentarse'n  les  MANS.  fr.  Met.  Justificarse,  ferse 
extrany  d' algún  negoci  en  que  hi  há  inconvenient. 
Lavarse  las  manos. 

SAPIGUER  ALGÚ  ONT  TÉ  LA  MÁ  DRETA.  fr.  Met  Sa- 
piguer  la  seua  obligado.  No  ser  cojo  ni  manco;  no 
mondar  nsiperos. 

SEGÓN  de  MÁ  O  SEGONA  MÁ.  El  jugador  que  segueix 
després  del  que  te  má.  Trasmano. 

SENYARSE  DE  BONA  MÁ.  fr.  Ab  que 's  dona  a  enten- 
dre qu'algú  s' ha  deslliurat  miraculosament  d' algún 
perill  o  lia  conseguit  lo  que  no  podía  esperar.  Enco- 
mendarse á  buen  santo. 

Si  VÉ  a  LA  MÁ.  Expr.  Si's  presenta  ocasió.  Si  a  la 
mano  viene. 

TINDRE  A  LA  MÁ.  fr.  Met  Poguer  disposar  d'alguna 
cosa.  Tener  en  la  mano. 

tindre  bona  MÁ.  fr.  Met.  Teñir  acert  o  fortuna. 
Tener  buena  mano. 

tindre  bones  mans.  fr.  Met.  Ésser  hábil  en  al- 
gún travall.  Tener  buenas  manos. 

tindre  de  la  seua  má  A  ALGÚ.  fr.  Tindre  '1  de  la 
seua  part,  esserli  propici  o  afavorirlo.  Tener  de  su 
mano. 

tindre  entre  mans.  fr.  Met.  Cuidar  d'  alguna  cosa. 
Traer  entre  manos. 

TINDRE  LA  MÁ  TRENCADA.  fr.  Met  Denota  la  des- 
tresa  que  té  algú  pera  fer  alguna  cosa.  Tener  la  ma- 
no suelta. 

TINDRE  LES  MANS  A  LA  FARINERA.  fr.  Met.  TINDRE 
LA  PAELLA   PÉL  MANECH. 

TINDRE    LES    MANS    FORADADES.  fr.  Met.  Ésser  pró- 

dich  o  malgastador.  Ser  un  manirroto. 

TINDRE  MÁ.  fr.  Ésser  el  primer  a  qui  toca  jugar. 
Ser,  tener  mano;  estar  á  la  mano.  ||  Met.  Tindre  poder 
en  alguna  dependencia.  Tener  mano. 


174 


MAC 


MAC 


TIRAR  LA  PEDRA  Y  AMAGAR  LA  MÁ.  Ref.  Tirar  la 
piedra  y  esconder  la  mano 

TRENCAR  LA  MÁ.  fr.  Mel.  Exercitarse,  adquirir  des- 
tresa  en  la  execució  d'  alguna  cosa.  Sollar  la  mano. 

TREURE  D'  ENTRE  MANS.  fr.  Péndreli  a  algú  lo  que 
tenía  mes  assegurat.  Sacar  de  entre  las  manos. 

UNTAR  LES  MANS  A  ALQÚ.  fr.  DONAR  UN  SOTA  MÁ. 

UNTARSE  LES  MANS.  fr.  Robar  dissimuladament  O 
deixarse  sobornar.  Ensuciarse  las  manos. 

VAL  MES  UN  AUCELL  A  LA  MÁ  QUE  UNA  ALIGA  EN 
L'  AIRE;  MES  VAL  UN  AUCELL  A  LA  MÁ  QUE  DOS  QUE'N 
VEG1S  VOLAR.  Ref.  Pera  significar  que  val  inés  lo  se- 
gur que  lo  insegur.  Más  vale  pájaro  en  mano  que  bui- 
tre volando. 

vindre  AB  LES  MANS  NETES.  fr.  Met.  Pretendre  '1 
premi  sense  nieréixerlo.  Venir  ó  venirse  con  sus  manos 
lavadas. 

vindre  A  LES  MANS.  fr.  Lograrse  alguna  cosa  sense 
travall  y  per  ont  menys  se  pensava.  Venir  ó  venirse  á 
las  manos. 

vindre  A  LES  MANS  D'  ALGÚ  ALGUNA  COSA,  f r.  Lo- 
grarse la  possessió.  Llegar  á  las  manos  de  alguno  al- 
guna cosa. 

MABRA.  f.  Ictiol.  Peig  de  mar,  mena  de  pagell. 

MABRE.  f.  Planxa  de  ferro  quadrangular  d'  uns 
35  centimetres  d' ampiaría,  usada  a  les  fabriques  de 
crestalls  pera  allisar  la  materia  abáns  de  formar  el 
vas,  ampolla,  etc.  Mabre. 

MAQ.  m.  Art.  y  of.  La  pega  sencera  de  ferro,  cer- 
col  o  filferro  tal  cóm  se  serveix  en  el  magatsem. 

MACA.  f.  El  senyal  que  li  queda  a  alguna  fruita 
per  algún  cop  o  cosa  semblanta.  Maca.  ||  Defecte 
mes  o  menys  ocult  d'  una  cosa  o  persona.  Defecto, 
mácula,  tara,  maca. 

MACA.  f.  E  na,  regularment  de  fusta,  feta  a  modo 
de  martell  pera  picar.  Mazo,  maza.  La  porra  del 
niacer.  Maza.  ||  MARTINET,  1. 

PICAR  AB  maqa.  fr.  Donar  cops  ab  ella  contra  al- 
gún tió,  etc.  Macear. 

SI  ETS  ESTACA  SOFRIRÁS,  SI  ETS  MAQA  FERIRÁS. 
ref.  Vol  dir  que  'ls  de  sota  sempre  son  el  sach  deis 
cops.  y  que  'ls  de  dalt  son  els  que  peguen.  Cuando 
yunque  sufre,  cuando  mazo  tunde. 

MACABEU.  m.  Mena  de  rai'm  blandí.  Macabeo. 

MACACO,  A.  s.  y  adj.  Zool.  Génre  de  mones  que 
compren  especies  intermediaries,  entre  les  qunls  s'hi 
compten  les  deis  cenicéfals.  Macaco. 

MAQADA.  f.  Cop  de  maca.  Mazada. 

MACADURA.  f.  Contusió.  Contusión,  magulladu- 
ra, magullamiento,  machucadura.  ||  Taca  que  's  fá 
a  la  fruita  per  algún  cop  o 
caiguda.  Maca.  [|  Per  ex- 
tensió  qualsevulla  taca  o 
cop.  Maca.  ||  Met.  Solapa, 
bellaquería,  astucia.  Maca. 
MACAÓN,  m.  Zool.  In- 
sectes  lepidopters,  d'  hermo- 
sos colors,  que  apareixen 
ais  primers  teinps  de  la  pri- 
mavera. Macaón. 

MACAR,  v.  a.  Comprimir 
violentinent  el   eos   fentli 
contusió,  mes  no   ferida.  Machucar,  magullar,  con- 
tundir. ¡I  Met.  Molestar,  cansar  ab  impertinencies. 
Moler. 

MACARSE,  v.  r.  Parlant  de  la  fruita  és  tornarse 
tova,  comentar  a  pudrirse.  Pasarse. 

MACAR1.  m.  Nom  propi  d'  home  Macario. 
MACARI  (Cova   del).  Orog.  En  la   montanya   de 

Montserrat;  té  poca  importancia. 

MACARRO,  m.  Mena  de  fideu  mes  gros  que  '1  re- 
gular y  buií  de  dins.  Macarrón. 

MACARRÓNICH,  CA    adj.  S'  aplica    al  llenguatge 


ridícol  y  xabacá,  principalment  al  llatí  usat  péls  au- 
tors  mitgevals.  Macarrónico. 

MACAiVRONÓS,  A.  adj.  S' aplica  a  la  llana  bruta 
abans  de  rentarse.  Lana  en  puerco,  sucia. 

MACARRONS.  Ter.  Blanes.  Peces  enganxades  pera 


Macaón 


Macarrons 

fer  mes  gran  1' orla  de  la  barca,  y  defensarla   de  les 
ones  grosses. 

MACARRULLA.  f.  BALLARUGA. 

MACASSAR.  m.  Nom  de  cert  oli  moltu  sat  al  toca- 
dor. Macasar.  ||  Quadrats  fetsde  filoixa,  ganxet,  etc., 
que  's  posen  ais  respallers  deis  sillons,  sofá,  etc. 
Macasar. 

MACASTRE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Chiva;  és  a  la  vora  de  la  riera 
d'  Algemesí  y  té  940  hab. 

MACAT,  DA.  p.  p.  Macado. 

MACEDONI,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Macedonia,  provincia  de  Turquía.  Macedonio,  ma- 
cedónico. 

MACEDON1CH,  CA.  adj.  MACEDONI. 

MACEIG.  m.  Acció  de  macerar  o  picar  ab  la  maga 
o  mago.  Maceo. 

MACEJAR.  v.  n.  Picar  alguna  cosa  ab  la  maga. 
Maceo. 

MACER.  m.  Qui  en  les  processons  porta  la  maga, 
símbol  de  la  reialesa,  del  municipi  o  de  la  iglesia. 
Macero.  ||  porrer. 

MACERACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  d'  ablanir  o  mol- 
dre.  Maceración.  ||  Debilitat  del  eos  per  la  peniten- 
cia. Maceración. 

MACERADAMENT.  adv.  m.  Per  medi  de  la  mace- 
rado. Maceradamente. 

MACERANT.  adj.  Med.  y  farm.  Epítet  del  líquit 
ab  que  's  macera  una  substancia,  aixís  com  el  prin- 
cipi  que  s'  hi  barreja  pera  fer  conseguir  millor  la  ma- 
cerado. Macerante. 

MACERAR,  v.  a.  Ablanir,  entendrir.  Macerar.  || 
.Mortificar  el  eos  ab  penitencies.  Macerar.  ||  Quim. 
Preparar  les  plantes  pera  que  ab  facilitat  treguin  el 
such.  Macerar. 

MACERAT,  DA.  p.  p.  Macerado. 

MACETA,  m.  Martell  de  dos  plans,  que  usen  els 
picapedrers  y  mestres  de  cases.  ||  dim.  Masilla,  ita. 

MACH  Y  ESCRIU  (Joseph).  Biog.  Escriptor  jesuí- 
ta, nat  a  Barcelona  en  1810,  mort  a  Saragoga  en 
18S5.  Va  entrar  a  la  Companyía  ais  quinse  anys.  Des- 
prés  del  1835  va  ésser  a  Bélgica,  tornant  en  1849 
Era  bon  predicador.  Empró  la  seua  fama  és  deguda 
ais  llibres  de  devoció,  quines  edicions  venen  repe- 
tintse  fa  molts  anys,  y  son:  Áncora  de  salvación  (mes 
de  50  edicions);  Imitación  de  Cristo,  de  Kempis,  revi- 
sada per  ell  (6  edic);  Mineral  r;quisimo  de  gracias 
(10  edic);  Ramillete  Espiritual  (607  edic);  Tesoro  del 
sacerdote  (10  o  11  edic);  Tesoro  del  Catequista  (4  edi- 
cions); Visita  al  Santísimo  Sacramento,  trad.  de  la  de 
St.  Alfons  M  a  Ligori  (6  edic);  Norma  de  la  vida  cris- 
tiana (5  edic);  y  Prácticas  religiosas  (13  o  14  edi- 
cions). 

MACHEQUERA  (La).  Orog.  Montanya  que  hi  há  a 
ponent  de  Gandía,  prov.  de  Valencia. 

MACHINA,  f.  Y  'ls  seus  derívats.  Máquina. 

MACIÁ.  n.  p.  Maties.  Matías. 

MACIÁ    AMBFRT  (Fratuesch)    (Bach   de   Roda). 


MAg 


MAD 


175 


Feliu  Maciá  y 
Bonaplata 


Biog.  Defensor  de  Catalunya,  partidari  del  arxiduch 
Caries  d'  Austria,  guerriller  durant  la  guerra  de  Suc- 
cessió.  Natural  del  terme  de  St.  Pere  de  Roda,  prop 
de  Manlleu;  hereu  del  pagés  Nofre  Maciá,  qui  en 
1672,  al  casarse  ab  Mariagna  Noguer,  pubilla  d'  en 
Jaume  Bach,  va  passar  a  viure  a  can  Bacli  de  Roda. 
L'  any  1711  era  coronel  d'  infantería  del  arxiducii  y 
son  fill  gran,  altere?  de  cavalleiía.  Fet  presoner  per 
les  tropes  de  Felip  V,  va  morir  penjat  a  la  forca  a  la 
ciutat  de  Vich,  comptant  uns  seixanta  anys  d'  etat. 
És  héroe  de  la  tradició  popular. 

—  Y  BONAPLATA  (FELIU).  Biog.  Enginyer  y  patrici 
entusiasta  nascut  a  Barcelona,  y  deixeble  de  la  Es- 
cola d'  enginyers  d'  aquesta  ciu- 
tat. Era  colaborador  de  la  re- 
vista El  Conceller  y  en  1862  la 
Diputado  de  Barcelona  va  co- 
missionarlo  pera  estudiar  la  Ex- 
posició  de  Londres,  escrivint  la 
memoria  Las  arles  químicas  en 
la  exposición  universal  de  Lon- 
dres de  1862.  Va  ésser  arcalde 
de  Barcelona,  diputat  a  Corts 
per  Vich  y  Puigcerdá,  conse- 
gnint  del  Estat  una  subvenció  de 
2.500,000  pessetes  pera  camins 
y  carreteres  de  La  Cerdanya. 
A  Ripoll  porta  '1  seu  nom  un 
deis  carrers  de  la  poblado.  Fon 
gerent  de  la  Companyía  del  fe- 
rrocarril de  Barcelona  a  St.  Joan  de  les  Abadesses. 
Va  morir  a  Barcelona  al  mes  d'  octubre  de  1892. 
MACÍES.  n.  p.  Matías. 

MAC1GNE.  m.  Min.  Pedra  granellosa  y  composta 
de  quarc.  sorrench,  mica,  argila  y  ferro  ocrós.  Ma- 
c;gno 

MACILENC1A.  f.  Aspecte  de  lo  macilent.  Macilen- 
cia. 

MACILENT,  A.  adj.  Extenuat,  débil,  magre.  Maci- 
lento, pilongo,  maganto. 

MAClLENT  (Coll  del).  En  la  serra  de  la  Clusa, 
prop  de  Castell  de  l'Areny. 

MACILLA.  f.  Pasta  composta  de  blanquet,  olí   de 
llinosa  y  aigua  pera  posar  a  les  juntures  deis  vidres. 
MACIP.  ni.  BASTAIX.  ||  CAMÁLICH.  ||  SOTLER. 
MAC1P  DE  RIVERA:  BASTAIX. 

MACIS,  A.  adj.  Sólit.  Macizo.  ||  Que  no  té  barreja 
de  cap  altra  materia,  tractant  de  sólits.  Macizo.  ||  Fig. 
B;n  fundato  de  fonaments  sólits.  Firme,  sólido,  ma- 
cizo. ||  Nucli  de  montanyes  desde '1  qual  parteixen 
varíes  ramificncions.  ||  Paret  o  un' altra  cosa  sólida 
sense  vuits  o  cavitats.  Macizo.  ||  pl.  Peces  de  fusta 
ab  que  's  reomplen  els  clars  d' entre  codernes  deis 
barcos.  Macizos. 

MACISSAR.  v.  a.  Posar  sólit  o  macis.  Solidar, 
macizar. 

MACISSAT,  DA   p.  p.  Macizado. 

MACIU.  m.  Orog.  Grupo  de  montanyes  que  's  deri- 
ven d'  un  punt  comú  a  totes  elles.   Macizo,  sistema. 

MACLA,  f.  Min.  Mena  de  cristallisació  en  forma 
de  creu,  que  tenen  a  vegades  alguns  minerals.  Macla. 

MACLÍFER,  A.  adj.  Min.  Que  té  alguna  macla. 
Maclifero. 

MACLIFORME.  adj.  En  figura  de  macla.  Macli- 
forme. 

MACLOSINIA.  f.  Med.  Furor  uterí.  Maclosinia. 

MACO,  A.  adj.  Vulg.  La  persona  guapa,  airosa, 
bcn  vestida.  Guapo.  ||  bonich. 

MACÓ.  m.  Ma?a  pera  picar  guix.  Guitarra.  ||  Bol. 
PA  ue  CA. 

MACÓLA,  f.  Tet.  Entre  pescadors,  maceta  de  fus- 
ta   Mazo. 

MAQOT.   ni.  Eina  de  fusta  que  forma  lo  que  's  diu 


Macra 


vulgarment  un  quadrat  y  acava  en  un  niánech  del 
meteix  tro?;  serveix  principalinent  ais  esculptors  de 
fusta    per   picar   demunt    la    testa 
del  maneen  de  les  cines. 

MACRA.  f.  Bot.  Plantes  aquáli- 
ques  dicotiledonies  onagracies,  no- 
menades  vulgarment  castanya  d'  ai- 
gua. Vegeten  a  1'  aigua  dolqa. 

MACRO.  Paraula  qu' entra  a  la 
composició  de  moltes  altres  pera 
denotar  aument  de  tamany.  Macro. 

MACROBI.  n.  p.  Macrobio. 

MACROBIÓTICA,  f.  Med.  Art  d'  allargar  la  vida 
per  medi  de  regles  higiéniques.  Macrobiótica. 

MACROCEFALIA,  f.  Med.  Anomalía  que  consisteix 
en  tindre  '1  cap  molt  voluminós  en  comparació  de  les 
altres  parts  del  eos.  Macrocefalia. 

MACROCÉFALS.  adj.  Hist.  nat.  Nom  d'  una  tribu 
de  cetácis  que  tenen  el  cap  molt  gros,  y  enclou  els 
majors  animáis  que  's  coneixen.  Macrocéfalos. 

MACROCOSME.  m.  Nom  donat  al  univers  per  al- 
guns filosops.  Macrocosmo. 

MACROCOSMO!  OGÍA.  f.  Ciencia  que  tracta  de 
tot  1'  univers.  Macrocosmologia. 

MACRODACTILIA.  f.  Med.  Vici  de  conformado, 
que  consisteix  en  tindre  'ls  dits  molt  llarchs.  Macro- 
dactilia. 

MACROMELIA.  f.  Med.  Desenrotllo  excessiu  d'  un 
membre.  Macromelia. 

MACROPODIA.  f.  Med.  Vici  orgánich  que  consis- 
teix en  tindre    ls  peus  molt  llarchs.  Macropodia. 

MACROQUERIA.  f.  Med.  Anomalía  orgánica  que 
consisteix  en  1'  excessiu  desenrotllo  de  les  mans.  Mí> 
croqueria. 

MACROSCELIA.  f.  Med.  Excessiu  desenrotllo  de 
les  carnes.  Macroscelia. 

MACROSOMACIA.  f.  Med.  Excessiu  tamany  del 
eos.  Macrosomacia. 

MACROTELÓSTICH,  CA.  adj.  Min.  Calificatiu  del 
crestall  prismátich,  terminat  ab  pirámides  Uargues. 
Macrotelóstico. 

MACUBA,  m.  Tabacli  excel-lent,  que  pren  el  nom 
del  país  ont  se  cría  a  la  Martinica.  Macuba 

MÁCULA,  f.  TACA,  CLAPA.  ||  En  lo  moral  ignomi- 
nia, com:  mácula  de  pecat.  Mancha,  mácula.  ||  Les 
parts  fosques  que  s'  observen  al  sol  y  a  la  lluna. 
Mácula  del  sol  ó  de  la  luna. 

MACULACIÓ.  f.  V  acció  y  efecte  de  macular.  Ma- 
culación. 

MACULADOR,  A.  s.  y  ajd.  Impr.  Que  macula  o  fá 
macular.  Maculador. 

MACULAR,  v.  a.  Tacar.  Manchar.  ||  Ant.  Pintar, 
fer  clapes.  Manchar. 

MACULAT,  DA.  p.  p.  Manchado.  ||  adj.  Lo  que 
té  clapes.  Manchado.  ||  Inficionat  peí  pecat.  Ma- 
culado. 

MACULATURA,  f.  Entre  estampers  és  un  full  de 
paper  que  posen  éntrela  imatge  o  lámina  y  '1  panyo 
que  serveix  pera  imprimirla.  Maculatura.  ||  pl.  Pa- 
pers  ab  que  se  'n  tapen  d'  altres  pera  que  no  s'  em 
brutin,  sobre  'ls  quals  se  han  fet  impresions  dolentes. 
Maculaturas. 

MACURCA,  f.  Ball  nacional  polach,  molt  genera- 
lisat  a  Espanya.  Mazurca. 

MADALENA.  f.  MAGDALENA. 

MADALENETA.  n.  p.  Diminutiu  de  Madalena. 
Magdalenita. 

MADAMA,  f.  Dama,  senyora.  Madama. 

MADAMETA.  f.  dím.  La  dona  jove  que  s'  adorna 
molt  y  presúm  de  dama.  Madamisela,  madamita. 

MADAMISELA,  f.  Señorita. 


17G 


MAD 


MAD 


MADAPOLÁN,  m  Roba  de  coto  de  d  versos  co- 
lors  que  's  fabrica  al  In  lostá.  Madapolán.  |l  Altra 
roba  de  coto,  blanca,  ordinaria  y  molt  carregada  de 
empesa.  Percal. 

MADARA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Monóvar, 
prov.  d'  Alacant. 

MADAROSSIS.  í.  Med.  Caiguda  del  peí  y  en  parti- 
cular del  de  les  cellos   Madarosis. 

MADEIXA.  f.  E!  fil,  llana,  etc.,  tret  del  aspi  o  torn. 
Madeja.  ||  Cabell  que  cau  a  metxes  o  flochs.  Gue 
deja. 

MADEIXA  RETORTA  DE  SEDA.  La  que  ja  está  en  dis- 
posició  de  servir  pera  cusir.  Capillejo. 

MADEIXA  SENSE  CAP  NI  CENTENER.  La  qu'  está  inolt 
embullada  y  no  és  fácil  de  devanar.  Madeja  sin  cuen- 
da.  Met.  Se  diu  de  qualsevulla  cosa  molt  enredada 
y  complicada.  Madeja  sin  cuenda. 

MADEIXETA.  f.  dim.  Madejuela,  madejeta,  ma- 
dejilla 

MADÍ  (Sant).  Vegis  MEDÍ  y  EMiTERl. 
MAD1C.  m.  Náut.  COSTElla. 

MADICOS.  ni.   pl.   Náut.  Les   costelles    groixudes 
de  la  barca. 
MADÓ.  f.  Sincopat  y 

MADONA.  f.  Ant.  Tractament  de  respecte  que  's 
donava  a  les  dones.  Está  molt  en  us  a  Mallorca  Se- 
ñora.  ||   Mare  de  Deu.  Verge  Maria. 

MADRAMANY  (Marian).  Biog.  Inquisidor  de  Ma- 
llorca y  escriptor,  nat  a  Valencia  en  el  siglo  xviii  y 
niort  a  Palma  en  1'  any  1822.  — És  autor  de  distints 
llibres  y  d*  alguns  sermons  impresos.  Una  de  les  obres 
seues  mes  origináis  y  propies  del  temps  en  que  vivía 
1'  autor,  és  la  Analogía  entre  la  república  constitucio- 
nal y  la  república  de  las  abejas.  (Mallorca,  imp.  Sa- 
vall,  1820,  un  folletet  en  ocíau). 

MADRASTRA,  f.  Dona  casada  ab  qui  té  filis  d'  un 
altre  matrimoni.  Madrastra. 

MADRASTRES.  f.  pl.  Bot.  menta  de  bou. 
MADRAZO  (Francesch  de  P).  Biog.  Taquígraf 
notable  y  escriptor,  nat  a  Barcelona  en  1817  y  mort 
a  Madrit  en  18G8.  Desde  1835  va  practicar  la  taqui- 
grafía en  1'  Estament  de  Procuradors  pera  dos  diaris 
de  Madrit,  y  després  va  ésser  agre«at  a  la  redacció 
de  la  Gaceta  de  Madrid,  fins  al  1837,  quan  fou  elegit 
taquígraf  del  Diario  del  Senado,  y  després,  per  opo- 
sició,  en  1846,  del  Congrés.  En  1853  va  guanyar 
per  oposició  la  cátedra  de  taquigrafía;  reformant  la 
ensenyanr^a  y  estimulant  1'  afició  a  tal  estudi.  Va 
ésser  perio.iista  y  queden  estam- 
páis una  dotsena  de  llibres  d'ell, 
de  historia  política,  de  taquigra- 
fía, administració  y  viatges  ;  un 
d'  ells  és  Impresiones  de  un  viaje  a 
Barcelona  (Madrid,  1858),  no  pas 
mancar,  d'  interés. 

MADREMANYA.  Geog  Poblé 
de  la  prov..  bisb.  y  part.  jud.  de 
Girona;  és  a  la  vora  de  la  carre- 
tera de  Girona  a  La  Bisbal  y  té 
883  h>b. 

MADRÉPORA.  f.  Zool.  Políper 
de  forma  ramosa,  estrellada,  aca- 
nalada, etc.  Segons  alguns  n'hi  há  fins  a  set  menes 
regulars  conegades:  és  una  pedra  per  1'  estil  del  co- 
ra! blanch.  A.guns  diuen  claveils  a  les  madrépores: 
madrépora  és  lo  meteix  que  de  mil  poros,  y  se  li  dona 
aquest  noni  péls  mol ts  que  'n  té.  Madrépora. 

MADREPÓRICH,  CA.  adj.  Que  conté  madrépores 
o  participa  de  la  seua  naturaleza    Madrepórico. 

MADREPORÍFER,  A.  adj.  Que  conté  madrépores. 
Madreporífero. 

MADREPOR1FORM.  adj.  Que  té  la  forma  de  ma- 
drépora. Midreporiforme. 


Segell  de 
Madremanya 


MADREPORITA.  f.  Geol.  Madrépora  fóssil.  Ma- 
dreporita.  ||  Min.  Varietat  de  carbonat  de  cals, 
Madreporita. 

MADRES.  Orog.  Montanyes  del  Conflent,  d'  ont 
brollen  les  íonts  de  les  riveres  d'  Evol  y  de  Cabrils. 
||  Pich  de  2,471  nietres  d'  altitut  al  Mitgdía  de  Franca. 

MADREU.  m.  Hidrog.  Riuet  d' Andorra.  Neix  al  es- 
tany  d'  Angolastés  y  desaigua  al  Valira,  prop  de  Les 
EscaUles. 

MADRIGAL,  ni.  Composició  poética  pastoril,  ten- 
dré y  generalment  curta  y  sencilla.  Madrigal. 

MADRILENY,  A.  adj.  El  natural  de  y  lo  perta- 
nyent  a  Madrit,  vila  y  cort  d'  Espanya.  Madrileño. 

MADRILLA.  f.  Ictiol.  BOGA. 

MADRINA,  f.  llevadora.  ||  La  corretja  o  corda 
que  junta  dues  niules  o  cavalls  pera  que  caminin  al 
meteix  pas.  Madrina. 

PJSAR  A  la  madrina,  fr.  Juntar  dos  animáis  ab 
dita  corretja.  Amadrinar 

MADRONA,  f.  Ant,  LLEVADORA.  ||  Nom  propi  de 
dona.  Madrona.  ||  Bot.  salvia  romana. 

MADRONA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Lusas, 
prov.  d'  Osea.  ||  Caseriu  del  terme  de  Validan,  prov. 
de  Barcelona.  ||  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Lleida; 
neix  al  terme  de  Ciará,  passa  péls  de  Madrona  y  Cas- 
tellnou  deBasella  y  desaigua  al  Segre,  prop  d'aquest 
darrer  poblé.  ||  —(LA).  Caseriu  del  terme  de  Puigreig, 
prov.  de  Barcelona. 

MADROÑAL,  adj.  Referent  a  la  madrona.  Matro- 
nal. 

MADRONETA.  n.  p.  Dim.  de  Madrona.  Matron- 
cita. 

MADUIXA.  f.  Fruit  de  la  maduixera.  Fresa. 

MADUIXA  peruana.  Fruita  semblanta  a  la  maduixa, 
pero  mes  grossa, 
mes  agre  y  menys 
fina.  Fresón. 

MADUIXAR. 
ni.  MADUIXERAR. 
MADUIXERA. 
f.  Bot.  Planta  que 
escampa  les  ca- 
rnes al  arrán  de 
térra,  de  fruit  pe- 
tit,  sa,  suau  y  ver- 
mell  quan  és  ma- 
dur.  Fresal. 

MADUIXE- 
RAR. m.  Llochde 
maduixeres.  Fre- 
sal. 

MADUR,  A. 
adj.  Assaonat. 
Maduro.  |¡  Met. 
D'etat  avancada. 
Maduro.  II  P.u- 
dent,  judiciós. 
Maduro. 

AL  QUI  MENJA 
EL  MADUR  FERLI 
ROSEGAR    EL   DUR.    Ref. 

CAURE  DE  MADUR.   fr. 
etat.  Caerse  de  maduro. 

SI  SON  VERDES,  SI  SON  MADURES,  fr.  Se  diu  de 
aquells  que  s'  entretenen  en  qüestions  tontes  y  em- 
palagoses.  Si  están  fritas,  si  no  están  fritas. 

MADURADOR,  m.  Lloch  pera  madurar  les  fruites. 
Maduradero. 

MADURAMENT.  ni.  Acte  y  efecte  de  madurar  y 
madurarse.  Maduración.  ||  adv.  m.  Ab  maduresa.  Ma- 
duramente. 

MADURAR,  v.  n.  Assaonarse  'ls  fruíts.  Madurar. 
||  Coure's   1'   humor  deis  tumors   y  mals  semblants. 


Maduixera,  maduixes 

QUI    MENJA    LA    CARN,    etc. 
Ésser   decrépit  per  la  molk 


MAG 


MAG 


177 


Madurar  |¡  Posar   seny    y    judici.    Madurar.  ||  Met. 
Anar  disposant  els  medís  pera  algún  fi.  Madurar. 

AB  TEMPS  Y  PALLA  MADUREN  LES  NESPRES    Ref.  Pera 

indicar  que  tot  vol  el  seu  temps.  A  su  tiempo  madu- 
ran las  brevas. 

COMENCAR  A  MADURAR,  fr.  Pendre  les  fruites  un 
poch  de  color  ab  seuyal  de  que  aviat  estarán  en  sao. 
Pintar. 

MADURARSE,  v.  r.  Met.  Facilitarse  ab  medis  con- 
duents  el  logro  d'  alguna  cosa.  Madurar. 

MADURAT,  DA.  p.  p.  Madurado. 

MADURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  madura.  Madura- 
tivo, lenitivo. 

MADÚRELA,  f.  V  estat  de  perfecció  y  sao  deis 
fruits.  Madurez.  ||  Gravetat,  judici,  prudencia.  Ma- 
durez. 

AB  MADURECA.  m.  adv.  MADURAMENT,  2. 

MAELLA  (Marián  Salvador).  Biog.  Pintor  fainos, 
nat  a  Valencia  en  1739,  mort  a  Madrit  en  1819.  Son 
pare,  En  Marián  Maella,  era  pintor  molt  mitj'á.  El  fill 
va  ésser  notable  en  el  dibuix  y  la  pintura  al  tremp. 
Va  estudiar  a  Madrit.  A  1'  Academia  de  Sant  Ferrán 
va  guanynr  premis.  Envers  1760  anava  a  Roma,  tor- 
nant  en  1765,  essent  rebut  académicli  de  mérit.  Va 
protegido  En  Mengs,  travaliant  ab  ell.  En  1774  era 
pintor  del  rei.  A  Madrit  y  'n  els  sitis  reials  hi  han 
moltes  obres  d'  ell,  aixís  coni  a  Valencia,  Segovia  y 
Toledo.  De  quadros  a  1'  oli  seus  ne  posseeixen  els 
nuiseus  de  Saragoga,  de  Valencia  y  altres  mes. 

MAESTÓS,  A.  adj.  Mus.  Páranla  italiana  que  sig- 
nifica   magestuós,   la  qual,   afegida   a   un'   altra  que 
marca  M  moviment,  li  dona  un  gran  de   Ientitut  mes 
marcat;  indica  una  execució  ;més 
forta  y  sedosa.  Maestoso. 

MAESTRÍES.  f.  pl.  Ant.  MA- 
LES MANYES,  PICARDÍES. 

MAFET.  Geog.  Poblé  del  dist. 
munpal.  d'  Agramunt,  provincia 
de  Lleida. 

MAFIR.  v.  a.  y  n.  Mustigar. 
Mustiar. 

MAFIT,  DA.  adj.  Mustiado. 
MAFTA  (Serra  de  la).   Orog. 
Serra  deis  encontorns  de  Tivissa,  prov.  de  Tarrago- 
na, quin  punt  culminant  és  a  505  metres  d'  altitut. 

MAGALL.  ni.  CÁVECH.  || 
Eina  de  pagés,  que  per  1' una 
part  té  aixada  y  per  1'  altra 
escarpell.  Legón.  ||  adj.  Ant. 
Rústich.  Rústico,  agreste, 
paleto,  patán,  zafio. 

MAGALLA.  f.  Aixada  es- 
treta.  Pico,  marra. 

MAGALLADA.  f.  Necetat, 
bestiesa.    Tontería,   tosque- 
dad, machada,  rusticidad.  || 
Cop  de  magall.  Legonazo. 
MAGALLAMENT    adv.  m. 

Ant.  RÚST1CAMENT. 

MAGALLARIA.  f.  MAGA- 
LLADA,  1. 

MAGALLET.  m.  dim.  Ma- 
gall petit.  Legoncillo. 

M  AGALLÓ,    m.   Aixade- 
ta   pera  eixarcolar  o   birbar. 
Magall  Escardillo,   almocafre,    sa- 

cho. 
MAGANYA.  f.  LLEQANYA.  ||  Ornit.  Aucell  molt  petit, 
ab  divcrsitat  de  colors,  per  devant  cendrós,  per  sobre 
tira  a  grocii;  té'ls  costats  blanquinosos,  y  les  cuixes 
y  les  vores  del  coll  roges.  Saligaria. 

MAGAROLA  (Benet).  Biog.  Nat  a  Barcelona  en 
1768;   mort  a   Canovelles  en   1823.   Secretari   de  la 

L1C.  CAT.  —  V.  II.  — 23. 


Sesell  de  Mafet 


Magalló 


Reial  Academia  de  Bones  Lletres  de  Barcelona,  fill  de 
Miquel  de  Magarola,  oidor  de  la  Reial  Audiencia  y 
deixeble  del  Dr.  Dorca. 
Autor  d'  un  Ilibre-diari  de 
la  invasió  francesa  a  Bar- 
celona (1808-1814;,  quin 
material  va  entregar  al  P. 
Rainiont  Ferrer  pera  incor- 
porarlo en  el  notable  11  í— 
bre  Barcelona  cautiva,  a 
condició  de  no  mentar  la 
sena  provinenga,  car  En 
Magarola  era  modestíssini. 
Havent  perdut  els  llibres 
y  escrits  propis  durant 
aquella  guerra,  poch  és  lo 
d'  ell  que  ha  pervingut  ais 
nostres  temps. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Mon- 
jo  y  musich  del  sigle  xvil. 

Natural  de  Barcelona;  deixeble  de  la  escolanía  de 
Montserrat,  en  quin  monastir  va  pendre  1'  háblt  en 
1628.  Abat  del  monastir  de  Camprodón  y  diputat  de  la 
Generalitat  de  Catalunya  durant  un  trieni.  Era  doc- 
tíssim  en  la  música  y  les  lletres.  Va  morir  l'any  1676. 

—  (RAMÓN  M.  DE).  Biog.  Rector  del  Seminari  de 
Barcelona,  natural  de  Vilafranca  del  Penadés,  qui  va 
morir  a  1'  any  1899,  essent  rector  de  Sant  Pau  del 
Camp,  de  Barcelona.  Molt  entes  en  delicies  eccle- 
siástiques  y  lióme  de  molta  iniciativa,  al  qui  és  de- 
guda  en  gran  part  la  restauració  del  temple  y  claus- 
tre de  Sant  Pau  y  la  construcció  de  la  casa  de  les 
Adoratrius. 

—  DE  clariana  (miquel  JOAN).  Biog.  Oidor  y  pre- 
sident  de  sala  de  la  Reial  Audiencia.  Nat  a  Barce- 
lona. A  1'  últim  ters  del  sigle  xvill  Huía  en  les  Aca- 
detnies  de  Bones  Lletres  y  de  Jurisprudencia  teórica 
y  práctica.  Autor  de  travalls  sobre  jurisprudencia,  en 
castellá  y  llatí. 

—  Y  sentmanat  (PERE).  Biog.  Noble  barceloní  del 
sigle  XVIII,  bisbe  de  Lleida  (1636-1644).  Va  ésser 
prior  de  la  colegiata  de  Santa  Agna  y  després  bisbe 
d'  Elna,  desde  ont  va  passar  a  Vich  (1627-1636).  És 
autor  del  Epitome  de  ¡'  imatge  de  la  Ñerge  María  de 
la  Victoria  del  lloch  de  Tuyr;  Míragles  de  la  B  en  aven- 
turada Concepció  de  la  Verge  María  per  los  anys  de 
1616;  Constiiutiones  Synodales  Vicenses,  typis  editae 
an  1628. 

MAGARRUFES.  f.  pl.  Afalachs.  Carantoñas,  ca- 
rocas, garatusas,  arrumacos,  zorroclocos.  ||  De- 
mostrado de  carinyo  feta  ab  astucia  pera  enganyar 
a  algú.  Marrullería,  gitanada.  |¡  Festa  o  g<st  que 
se  fa  a  alguna  criatura  pera  feria  riure.  Coquito. 

FER  MÁOARRUFES.  fr.  Fer  gestes  y  testes  en  demos- 
trado de  carinyo.  Hacer  carantoñas,  lagotear,  tocar, 
retozar. 

MAGARSA.  Bol.  ter.  Nom  que's  dona  a  la  comarca 
de  Tortosa  a  la  CAMAMILLA. 

MAGATSÉM.  m.  Edifici  ont  s'  hi  guarden  genres 
al  engrós.  Almacén.  ||  La  botiga  ont  s'  hi  venen  gen- 
res  al  engrós.  Lonja. 

magatsém  DE  LLANA.  El  dipósit  ont  s'  hi  guarda  la 
llana.  Lanero. 

magatsém  DE  SAL.  El  dipósit  ont  la  guarden.  Al- 
folí. 

MAGATSEMAR.  v.  a.  Posar  en  magatsém.  Alma- 
cenar. 

MAGATSEMAT,  DA.  p.  p.  Almacenado. 

MAGATSEMAGRE.  m.  y 

MAGATSEMER.  ni.  Qui  cuida  del  magatsém. 

MAGAY.  m.  Art.  y  o/.  MAGALL.  ||  Eina  de  pagesía. 
||  Ornit.  falsiOT. 

MAGDALENA,  m.  Nom  propi  de  dona.  Magda- 
lena. ||  f.  Pasta  feta  de  sucre,  such  de  llimona,  fa- 
riña, ous  y  altres  varis  ingredients.  Magdalena. 


173 


MAG 


MAG 


Magda 


ÉSSER  O  SEMBLAR  UNA  MAGDALENA,  fr.  Met.  Plorar 
niolt.  Ser  una  Magdalena. 

PER  SANTA  MAGDALENA  L'  AVELLANA  ÉS  PLENA. 
Aforisme  qu;  's  prén  al  peu  de  la  lletra.  Por  Santa 
Magdalena  la  avellana  está  sazonada. 

MAGDALENA  (Serra  de  la).  Orog.   Serra  que  va 

de  tramontana  a  mitjorn   y  fa  partió  d'  aigües  entre 

les  conques  del  Ter  y  del  Fluviá,  prov.  de  Girona.   || 

—  (COVES  de).  Orog.  En  el  terme 

de  Avinyonet  del  Empurdá. 

MAGDALÍ.  m.  Zool.  Insectes 
coleópters  curculionits,  petits,  ne- 
gres,    blavenchs    y   verdosos,    que 
roseguen  els  arbres  fruiters. 
MAGDALLEÓ.  m.  Magdaleón. 
MAGENCA.  f.  Ter.  XANQUET. 
MAGENCAMENT.    ni.    AIXORBI- 
DURA. 

MAGENCAR.    v.    a.   AIXORBIR.  || 
Entre   hortolans,  eixarcolar   les 
plantes  la  primera  vedada  o  pro- 
piament  al   mes   de  Miig.  Desor- 
tijar, y  la  segona  vegada  aparar.  ||  ESaiagencAR. 

MAGENCH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  mes  de  Maig. 
De  Mayo. 

MAGESTAT.  f.  Titol,  tractament  que  's  dona  a 
Deu,  ais  reis  y  ais  emperadors.  Majestad.  ||  Gran- 
desa,  ostentació,  magni- 
ficencia. Majestad. ||  Gra- 
vetat,  serietat,  circuns- 
pecció.  Majestad.  || 
Elevació  d'  istil.  Majes- 
tad. ||  Icón.  Durant  els 
sigles  VIH  al  xill,  se  do- 
nava  el  nom  de  Mages- 
tat,  ais  crucifixes,  vestits 
ao  túnica,  venerats  en 
moltes  iglesies  de  1'  an- 
tiga  Catalunya,  marcada- 
ment  al  Rosselló,  de  qui- 
nes imatges  se  'n  conser- 
ven algunes  encare  ais 
santuaris  y  ais  museus. 
Les  mes  primitives  perta- 
nyen  al  es  til  bisantí,  lo 
que  ía  creure  que  foren 
aportades  de  llunyanes 
terres;  reflexant  en  les 
succesives  transforma- 
cions  solertes  en  sa  es- 
culptura,  els  traces  de 
1' art  románich  y  a  les  derreríes,  1'  influencia  del 
gótich. 

MAGESTAT  divina.  Majestad  divina. 
CRIM  DE  LESA  MAGESTAT   divina.  La  impietat  y  la 
blasfemia,  que  son  delicies  que  acometen,  en  quan 
1'  home  pot,  a  Deu   immediatament,  o  en  sí  meteix. 
Crimen  de  lesa  majestad  divina. 

MAGESTUÓS,  A.  adj.  Magnífich,  sumptuós.  Ma- 
jestuoso, majestoso.  ||  Serio,  grave,  respectable. 
Majestuoso,  majestoso. 

MAGESTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  magestat.  Ma- 
jestuosamente. ||  Ab  gravetat  y  grandesa.  Majes- 
tuosamente. ||  Ab  magnificencia  y  ostentació.  Pom- 
posamente. 

MAGESTUOSITAT.  f.  Qualitat  de  magestuós.  Ma- 
jestuosidad. 

MAGÍ.  m.  Fam.  SENY,  CALETRE,  IMAGINACIÓ.  || 
Nom  propi  d'  home.  Magín. 

MAGÍ  (Sant).  Biog.  Mártre  de  Brufaganya.  Natu- 
ral de  Santa  Coloma  de  Queralt.  Ermita  cristiá,  reti- 
rat  a  una  cóva  de  les  montanyes  de  Brufaganya  jun- 
tament  ab  altres  dos  germans.  Sofri  martiri  en  temps 
de  Maximí,  entre  'ls  anys  235-238.  De  la    cóva  fou 


Magestat  d'  Estimariu 


San!  Magí 


manat  presentarse  a  1'  autoritat  de  Tarragona,  qui 
F  empresoná,  havent  guarida  la  fiUa  del  magistrat, 
qui  era  espiritada;  lliberat  miraculosament,  va  tornar 
a  la  cóva,  d'ont  anaren  a  cer- 
carlo els  soldáis.  La  veu  popu- 
lar diu  que  porlantlo  prés  se- 
gona vegada,  li  demanaren  fes 
sortir  una  font  pera  calmar  la 
set  deis  seus  perseguidors, 
obrantse  el  miracle,  brollant 
sota  el  gaiato  del  sant  Tactual 
font  de  Sant  Magí.  Calmada 
la  set,  dormiren  els  soldats, 
tornant  ell  a  la  cóva,  ont  hi 
ha  una  iglesia  ara,  sofrint  allí 
el  martiri. 

MAGIA,  f.  y 

MÁGICA,  f.  Ciencia,  art  ab  que  's  fau  coses  ad- 
mirables. Magia,  mágica. 

Mágica  artificial.  La  que  per  industria  fa  coses 
que  semblen  superiors  a  la  naturaleza  humana.  Ma- 
gia artificial. 

mágica  blanca  O  NATURAL.  La  que  per  aplicado 
de  causes  naturals  obra  efectes  que  semblen  sobre- 
natural. Magia  blanca  ó  natural. 

MÁGICA  negra.  Art  supersticiós  que  s'  exerceix  ab 
invocació  del  dimoni,  segons  el  vulgue,  pera  obrar  co- 
ses admirables.  Mágica  negra. 

MÁGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  mágica.  Má- 
gico. II  m.  Qui  professa  la  mágica.  Mágico,  mago. 

MAGISTERI.  m.  Ofici  de  mestre.  Magisterio.  II 
Títol  o  grau  de  mestre  que  's  confereix  en  alguna 
facultat.  Magisterio.  (|  Mestría,  dignitat  o  grau  de 
mestre  en  les  relligions.  Maestría.  ||  Gravetat  afec- 
tada, presumpció.  Magisterio.  ||  El  conjunt  de  mes- 
tres  y  llur  professió.  Magisterio. 

MAGISTERIAL,  adj.  Pertanyent  al  magisteri. 
Magisterial. 

MAGISTRAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  mestre.  Ma- 
gistral. ||  Canonicat  d'  oflci,  qnin  cárrech  és  predi- 
car, y  també  's  diu  del  que  '1  posseix.  Magistral.  || 
f.  Beguda  antivenérica  que  té  per  principal  ingre- 
dient  la  sargaparrella.  Magistral.  ||  Calificado  de  la 
fórmula  que  1'  apotecari  prepara  extemporaniament. 
Magistral.  ||  Fig.  Gran,  de  primer  ordre     Magistral. 

MAGISTRALMENT.  adv.  m.  Ab  tó  de  mestre.  Ma- 
gistralmente,  con  maestría. 

MAGISTRAT.  ni.  Persona  que  té  cárrech  públich 
en  lo  civil.  Magistrado.  ||  Qualsevol  consell  o  tribu- 
nal. Magistrado.  ||  Dignitat  de  magistrat  o  empleu 
de  jutge.  Magistrado. 

MAGISTRATURA,  f.  Cárrech,  empleu  públich  en 
lo  civil.  Magistratura.  ||  Carrera  de  magistrat.  Ma- 
gistratura. ||  El  conjunt  de  magistrat.  Magistra- 
tura. 

MAGNA,  m.  p.  u.  MANNÁ. 

MAGNANIM,  A.  adj.  De  gran  ánim  y  cor.  Magná- 
nimo. 

MAGNÁNIMAMENT.  adv.  m.  Ab  magnanimitat. 
Magnánimamente. 

MAGNANIMITAT.  f.  Grandesa  d'  ánim.  Magnani- 
midad. 

MAGNAT.  m.  Perso  ía  principal  entre  altres.  Mag- 
nate. 

MAGNE,  A.  adj.  Gran  Magno.  II  Calificatiu  que  's 
dona  ais  emperadors  Alexandre  y  Caries. 

MAGNESI.  m.  Min.  Metall  semblant  a  la  plata  que 
descompon  1'  aigua  a  la  temperatura  ordinaria  pera 
formar  la  magnesia.  Magnesio. 

MAGNESIA,  f    LLET  DE  TERRA. 

MAGNESIA  calcinada.  Substancia  que  ben  calci- 
nada és  perfectament  blanca,  molt  lleugera,  soluble 
sense  efervescencia  en  els  ácits,  suau  al   tacte,  in- 


MAG 


MAG 


179 


odor(a,  insípida,  insoluble  a  V  aigua;  atreu  1'  ácit 
carbónico  de  1'  aire,  etc.  A  la  naturalesa  no  's  trova 
sino  al  estat  de  combinado  ab  els  ácits  o  ab  alguns 
óxits  metálichs.  Magnesia  calcinada,  inglesa,  descar- 
bonatada, óxido  de  magnesia. 

MAGNESIA,  NA.  adj.  Quim.  Que  conté  magnesia. 
Magnesiano. 

MAGNESIAT,  DA.  adj.  Que  té  magnesia  en  com- 
binado. Magnesiado. 

MAGNÉSICH,  CA.  adj.  Que  té  la  magnesia  per 
base.  Magnésico.  [|  Propi  de  la  magnesia.  Magné- 
sico. 

MAGNESITA,  f.  Min.  Substancia  composta  de  sí- 
lex o  de  magnesia  y  aigua.  Magnesita. 

MAGNÉSITS.  m.  pl.  Min.  Mena  de  minerals  que 
compren  el  magnesi  y  'ls  seus  compostos.  Magné- 
sidos. 

MAGNÉTICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  magné- 
tico. Magnéticamente. 

MAGNETIQACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  magnetisar. 
Magnetización. 

MAGNETIZADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  magnética. 
Magnetizador. 

MAGNETIZAR,  v.  a.  Comunicar  la  virtut  magné- 
tica. Magnetizar,  imanar,  imantar.  ||  Posar  a  una 
persona  en  estat  de  sonambulisme  magnétich.  Mag- 
netizar. ||  Fig.  Exerc:r  sobre  1'  ánim  d*  algú  una  in- 
fluencia inexplicable  per  aquell  meteix  que  la  pateix. 
Magnetizar.  ||  Imantar.  Magnetizar. 

MAGNÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  imán.  Mag- 
nético. ||  Lo  que  té  virtut  d'  atreure.  Magnético. 

MAGNETISME.  m.  Virtut  atractiva  del  imán. 
Magnetismo.  ||  Conjunt  de  fenómens  produits  per 
certa  mena  de  corrents  eléctriques.  Magnetismo. 

MAGNETISME  ANIMAL.  Un  principi  especial  consí- 
derat  com  1'  origen  de  les  accions  orgániques,  que 
existeixen  princinalment  en  el  sistema  nirviós,  y 
que  's  transmet  d'  un  eos  víu  a  un  altre  pél  contacte 
o  per  la  simple  aproximado.  Magnetismo  animal. 

MAGNETISME  TERRESTRE,  m.  Ácció  qu'  exerceix  la 
térra  sobre  1'  águila  magnética.  Magnetismo  terres- 
tre. 

MAGNETOFENIA.  f.  Part  de  la  magnetologia  que 
tracta  deis  fenómens  magí  étichs.  Magnetofenia. 

MAGNETOGENIA.  f.  Part  de  la  magnetologia  que 
tracta  de  la  reproducció  deis  efectes  magnétichs. 
Magnetogenia. 

MAGNETÓLECH.  s.  La  persona  versada  en  mag- 
netologia. Magnetólogo. 

MAGNETOLOGIA.  f.  Tractat  sobre  1' imán  y '1 
niagnetisme.  Magnetologia. 

MAGNETOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la  mag- 
netologia. Magnetológico. 

MAGNETÓMETRE.  m.  Aparell  que  serveix  pera 
manifestar  la  forca  atractiva  del  imán.  Magneto- 
metro. 

MAGNETOTECNIA.  f.  Ciencia  que  té  per  obgecte 
conéixer  les  operacions  usades  pera  determinar  1'  es- 
tat magnetófen.  Magnetotecnia 

MAGNETOTÉCNICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a 
la  magnetotegnia.  Magnetotécnico. 

MAGNETOIDES.  f.  Divisió  de  la  magnetologia, 
que  compren  els  fets  que  teñen  gran  analogía  ab  els 
fenómens  magnétichs.  Magnetoides. 

MAGNÍFICAMENT.  adv.  m.  Stimptuosament.  Mag- 
níficamente. ||  Ab  grandesa.  Grandiosamente,  mag- 
níficamente. ||  Espléndídament.  Magníficamente, 
opíparamente.  ||  Ab  tot  1' adorno  o  compostura  pos- 
sible.  Se  diu  de  les  dones.  Con  todos  sus  alfileres; 
de  veinticinco  alfileres.  ||  lliberalment. 

MAGNIFICANT.  m.  Fis.  Vidre  de  multiplicar  o  de 
aument.  Magnificante. 


MAGNIFICAR.  V.  a.  ENSALCAR,  ALABAR,  LLOAR. 

MAGNÍFICAT,  DA.  p.  p.  ENSALQAT,  ALABAT. 

MAGNÍFICAT,  m.  Cántich  a  María  Santissima, 
dit  així  per  comencar  per  aquesta  paraula.  Magní- 
ficat. 

TOCAR  O  RESPONDRE  A  MAGNÍFICAT,  fr.  PIXAR  FORA 
DEL  TEST. 

MAGNIFICENCIA,  f.  Sumptuositat,  pompa,  esplen- 
didesa.  Magnificencia. 

MAGNIFiCENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Magnificentí- 
simo. 

MAGNÍFICH,  CA.  adj.  Espléndit,  rich,  sumptuós, 
pompos,  il-lustre.  Magnífico.  ||  Títol  d'  honor  de  les 
persones  il-lustres.  Magnífico.  ||  Lliberal,  géneros. 
Magnífico. 

MAGNILOQÜENCIA.  f.  Sublimitat  d'estil.  Magni- 
locuencia,  grandilocuencia. 

MAGN1LOQÜENT,  A.  adj.  D' estil  sublim.  Gran- 
dilocuente, magnilocuente,  grandílocuo. 

MAGNITUT.  f.  Quantitat  commensurable.  Magni- 
tud. ||  Grandaria  o  corpulencia  d' alguna  cosa.  Mag- 
nitud. I'  Grandesa  o  excel-lencia  d'  alguna  cosa. 
Magnitud.  ||  Dimensió  d'  una  estrella.  Magnitud.  || 
Dimensió  deis  eclipses.  Magnitud. 

MAGNITUT    COMMENSURABLE.     Alg.    La     que  's    pOt 

amidar  ab  tota  igualtat  ab 
una  mida  comuna.  Magnitud 
conmensurable. 

MAGNITUT  INCOMMENSURA- 
ble  O  irracional.  La  que 
no  's  pot  amidar  ab  tota 
igualtat  o  ab  una  mida  co- 
muna. Magnitud  inconmen- 
surable ó  irracional. 

MAGNOLIA,  f.  Bot.  Ar- 
bre  d'  a>'orno,  de  figura  ele- 
ganta,  de  fulles  grans  y  llus- 
troses  y  de  flors  blanques 
molt  boniques  y  flairoses. 
Magnolia.  |¡  La  flor  del  me- 
teix arbre.  Magnolia. 

MAGO.  m.  magich,  2  ||  Entre 'ls  orientáis  savi, 
doctor,  filosoph.  Mago  ||  pl.  Per  antonomasia, 'ls  tres 
reis  que  van  anar  a  adorar  a  Jesús  recent  nat.  Ma- 
gos. 

MAGOLADURA.  f.  y 

MAGOLAMENT.  m.  MAGULAMENT. 

MAGOLAR.  v.  a.  MAGULAR. 

MAGONIS  PORTUS.  Geog.  Nom  de  Maó,  illa  de 
Menorca,  en  temps  deis 
romans. 

MAGRAMENT.  adv.  m. 
Flacament.  Flacamente, 
lánguidamente.  ||  Ab  es- 
cassesa,  ab  poch  agasat- 
ge.  Fríamente,  pobre- 
mente. 

MAGRANA.f.Bor.Fruit 
de  pell  grossa  y  corret- 
josa  ab  una  mena  de  co- 
rona ,  y  plena  de  grans 
sucosos,  encesos  y  agre- 
dolcos.  Granada.  ||  La  del 
gra  blandí,  té  1' adjectiu 
blanquinós;  la  del  gra  car- 
mes, caixeta;  la  del  gra 
quadrat,  cafarina;  la  del 
gra  llarch,  dent  de  gos. 

TEL  QUE  SEPARA  'LS  GRILLS  DE  LA  MAGRANA.  Alga- 
ra, telilla,  membrana. 

MAGRANER.  m.  Bot.  Arbre  d' uns  set  a  vuit  rae- 
tres  d'  alcaria;  té  la  soca  tortuosa,  les  fulles  llarga- 
rudes,  d'un  vert  llustrós,  les  flors  com  unes  rosetes 


Flor  de  magnolia 


Magrana 


180 


MAI 


MAJ 


de  color  de  grana,  sense  olor  y  ab  les  fulletes  plega- 
des.  Granado. 

magraner  BORT.  El  que  no  és  empeltat  y  no  iá  les 
ma^ranes  bones.  Granado  silvestre. 

MAGRE,  A.  adj.  F.ach,  sech.  Flaco,  magro,  ma- 
ganto, macilento,  enjuto,  amojamado.  ||  La  carn 
sense  greix.  Magra,  momia  ||  Fret,  sense  gracia, 
cóm:  discurs  magre.  Frío.  ||  Pobre,  cóui:  diñar  magre. 
Pobre  ||  S' aplica  a  la  térra  crua  y  dossubst.inciada. 
Árido,  seco. 

MAGRE  COM  UN  GAIG.  Loe.  Dit  del  subgecte  molt 
magre.  Seco  como  un  naipe;  parece  que  le  han  chupa- 
do, ó  le  chupan  ó  le  hayan  chupado  las  brujas. 

ANAR  MAGRE.  fr.  Met.  No  eixir  conforme  alguna 
cosa,  tindre  molt  poch  menjar.  Ir  mal. 

ASE  MAGRE  PLÉ  DE  mosques.  Ref.  El  perro  flaco 
todo  es  pulgas. 

ballarla  magre  Estar  mancat  de  recursos  Estar 
á  la  cuarta  pregunta 

FER  tornar  magre.  fr.  Fer  perdre  '1  greix  a  algú. 
Enmagrecer. 

MAGRE  DE  PORCH.  PERNIL.  Jamón. 
tornarse  magre.  fr.  Extenuarse  perdent  les  carns  o 
la  humitat  del  eos.  Secarse,  enmagrecerse,  enjugarse. 
MAGRELL,  A.  adj.  dim.  Magrillo. 
MAGRENTÍ,  NA.  adj.  Un  poch  magre.  Magrico, 
magrillo,  magrito. 

MAGRESA    f.  Qualitat  de   lo   magre.   Magrura, 
flaqueza,  flacura. 
MAGRESIR.  v.  a.  Ant.  y 
MAGRIR.  v.  a.  emmagrir. 

MAGRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Moltflach    Flaquísimo. 
MAGRISTÓ.  dim.  Flaquillo.  ||  ESCARDALENCH. 
MAGRISTONET.  m.  dim.  Magristó. 
MAGRO.  Hidrog.   Riu   que  pervé    de  la  prov.    de 
Conca  y  pren  successivament  els  noms  de  riu  de  Re- 
quena, riera  de  la   Vega,  riu   Magro  y   riera  d'  Alge- 
inesí;  desaigua   al  Júcar,  a  la  prov.  de  Valencia. 
MAGROR.  f.  MAGRESA. 
MAGRURA,  f.  MAGROR. 

MAGULLAMENT.  m.  Cansanci ,  molestia.  Moli- 
miento, molienda.  ||  Contusió  Magulladura,  magu- 
llamiento, contusión. 

MAGULLAR,  v.  a.  Comprimir  violentament  un  eos 
causantli  contusió  y  no  ferida.  Magullar,  acardena- 
lar, machucar   ||  Met.  Fatigar,  molestar.  Moler,  que- 
brantar, reventar,  apurar,  abrumar,  marear,  ma- 
chacar, gibar,  geringar,  brear,  aburrir,  pudrir. 
MAGULLAT,  DA.  p.  p.  Magullado,  molido. 
MAHOMAD-BEN-ALIMAD-BEN-AMER-ABALVI. 
Biog.  Escriptor  alarb,  natural  de  Tortosa,  mort  l'any 
559  de  la  Hegira  (any  981).  Autor   del   llibre  Marga- 
rida  que  conté  vides   d'  homes  iiustres,  y  ho  és  tam- 
bé d'  un  tractat  de  medicina  ab   el  títol:  De  sermonis 
arabici  usu,  propietate  et  comparationibus 
MAL  Ter.  arañes.  MAIG. 

MAIG  m.  Tercer  mes  del  any  entre 'ls  romans  y 
quint  entre  nosaltres.  Mayo.  ||  Bot.  Arbre  adornat  de 
cintes,  íiuites,  pollastres  y  altres  coses,  que  son  pre- 
mi  del  qui  ho  pot  haver.  Cucaña,  mayo.  ||  El  blat 
sembrat  en  testos  o  gerros  cobert  ab  una  mena  de 
glorieta  que  's  posa  per  adorno  al  monument  Pabe- 
llón, mayo,  primavera.  ||  Met.  Primavera,  cosa  va- 
ria y  de  diferents  colors   Primavera. 

AL  MAIG  CADA  DÍA  UN  RA1G.  Ref.  Vol  dir  que  convé 
que  plogui  en  dit  mes,  o  que  sol  ploure  gaire  bé  cada 
día.  Mayo,  chorro  y  caño. 

AL  MAIG  EL  BON  PAGÉS,  DE  LLAURAR  DEU  ESTAR 
LLEST.  Ref.  Are  quien  aró,  que  ya  Mayo  entró,  o  en 
Mayo  el  aro  guardado. 

ferse  UN  MAIG,  UN  BON  MAIG.  fr.  Met.  Satisferse  bé 
d'  alguna  cosa,  cóm:  ferse  un  maig  de  llegir.  Darse  una 
panzada,  un  hartazgo. 


MAIG  HORTOLÁ,  PALLA  Y  POCH  GRA.  Ref.  Mayo  llu- 
vioso, campo  pobre  y  huerto  hermoso. 

NO  ÉS  BON  MAIG  QUE  'L  RUCH  NO  TREMOLI  DE  FRET 
A  L'  ESTABLE.  Ref.  Mayo  frío,  cría  trigo,  ó  en  Mayo 
frío,  ensancha  tu  silo. 

NO  HI  POT  HAVER  DOS  MAIGS  EN  UN  ANY.  Ref.  Deno- 
ta que  la  jov_-ntut  y  la  hermosura  passen  y  no  tor- 
nen. No  hay  rosa  que  no  se  marchite  y  sienta  su  ocaso: 
no  hay  dos  abriles  en  un  año. 

PLUJA  DE  MAIG,  CULLITA  SEGURA.  Ref.  Lodos  en 
Mayo,  espigas  en  Agosto. 

QUI  BON  MAIG  HA  DE  TINDRE,  PRIMERENCH  COMENQA. 
Ref  Adverteix  que  qui  no  té  judici  quan  és  jove,  ab 
dificultat  ne  tindrá  després  pera  avensar  els  seus  in- 
teressos  o  conveniencies.  Quien  á  los  treinta  no  ase- 
sa, no  comprará  dehesa.  ||  DE  XIQUET  SE  CRÍA  L'  ARBRE 
DRET.  ||  AL  ENFORNAR  SE  FAN  ELS  PANS  GEPERUTS. 

MAIGMÓ.  Orog.  Pu i g  q;ie  s' alca  a  1,296  inetres 
d'  altitut  entre  'ls  partits  judicials  de  Jijona,  Monó- 
var,  Novelda   y  Alacant,  prov.  d'  aquest  ñora. 

MAINADA.  f.  Familia.  Els  filis  petits  d'  un  matri- 
moni.  Pequeñuelos.  ||  Companyía,  agrupado  a  Va- 
lencia. Manada. 

MAINADER,  A.  m.  y  f.  Criat  o  criada  encarregat 
de  la  mainada.  Niñera. 

MAINATGE.  Ter.  arañes.  NOI. 
MAIRASTRA.  Bot.  MADRASTRA. 
MA1RASTRA.  Ter.  arañes.  MADASTRA. 
MAIRIA.  Ter.  arañes.  PADRINA. 
MAISÓ.  f.  Casa.  Llar.  Domicilio.  Mesón. 
MAISONER,  A.  m.  y  f.  Hostaler.  Mesonero. 
MAISONAVE  Y  CAYATAR  (Eleuteri).  Biog.  Ho- 
me polítich  que  va  néixer  a  Alacant  en    1841,  morint 
a  Madrit  en   1891.    Va   ésser  tres 
vegades  arcalde  de  la  seua  ciutat, 
que  va    representar   a    les    Corts. 
Periodista  desae  la  seua  joventut, 
era  propietari   del   diari   El   Globo 
de   Madrit.    Partidari   de  la  polí- 
tica d'  En  Castelar,   en  temps  de 
la  república  va  ésser  ab  el  govern 
que  aquell  presidía  ministre  de  la 
Governació. 

MAIXELLA.  f.  G.ALTA. 
MAIXELLA    Y    BUSCAROS. 
Geog.   Veinat  del   terme   de    Seri- 
nyá,  prov  de  Girona. 

MAJÓ.  ni.  Ter.  ibic.  Avi.  Abuelo. 
MAJÓLICA.   s.   f.    Nom    genérich  de  la   térrica  vi- 
driada o  pisa  ab  visos  metálichs  que 's  fabricava  an- 
tiguament  a  Mallorca    Mayólica. 

MAJOR.  m.  Superior,  principal,  cap.  Mnyor.  ||  Pri- 
mer oficial  d'  una  oíicina.  Mayor.  ||  Qui  té  la  etat 
senyalada  per  les  liéis  pera  eixir  de  tutela.  Mayor. 
||  ANCIÁ.  ||  PRIMOGENIT  ||  Llóg.  La  primera  proposició 
d'  un  silogisme.  Mayor  ¡  adj.  com.  Mes  gran,  lo 
qu'  excedeix  a  un'altra  cosa.  Mayor.  ||  Náut.  La  vela 
principal  d'  una  embarcado  que  va  al  arbre  mestre. 
Mayor.  ||  Lo  qu'  aventatja  a  un'altra  cosa  en  quanti- 
tat  o  qualitat  Mayor  ||  L'  oficial  que  ais  cossos  de 
exércit  estava  encarregat  del  detall.  Mayor.  ||  m.  pl. 
Antepassats,  avis.  Mayores,  antepasados  abuelos, 
padres,  ascendientes.  ||  Ais  estudis  de  gramática, 
la  classe  en  que  s'  estudia  la  poesía  y  s'  ni  exerciten 
els  autors.  Mayores. 

MAJOR  DE  BRIGADA.  Oficial  d'  Estat  Major  de  cada 
eos.  Mayor  de  brigada;  sargento  mayor  de  brigada. 

MAJOR  DE  PLAgA.  Oficial  d'ella,  encarregat  del  de- 
tall y  vigilancia  de  la  exactitut  del  servei,  y  de 
transmetre  les  ordres  del  governador,  y  la  mana  des- 
prés del  governador  y  tinent  de  rei.  Mayor,  sargento 
mayor  de  plaza. 

.major  de  régimen  r.  Tinent  coronel  encarregat  del 
exercici  e  interessos  del  retriment  y  de   donar  les  se- 


Eleuteri  Maisona- 
ve  y  Cayatar 


MAL 


MAL 


181 


ves  ordres  junt   ab   les  que  reb  del  coronel.  Mayor, 
sargento  mayor. 

MAJOR  General.  Oficial  general  del  exércit  que 
reb  les  ordres  del  general  en  cap  y  les  comunica  al 
exércit.  Mayor  general,  jefe  de  Estado  Mayor 

ALCARSE  A  majors  ir.  Ensupe. birse,  faltar  al  res- 
pecte degut  ais  majors.  Levantarse  á  mayores;  engo- 
londrinarse; subirse  á  las  barbas. 

CAUSES  majors.  Referintse  al  dret  canónich,  son 
les  reseí  vades  al  papa,  de  les  qu'  ell  soljudica.  Cau- 
sas mayores. 

ÉS  COSA  MAJOR.  Loe.  Ab  que  s'exagera  alguna  cosa 
Es  cosa  por  mayor    ||  Denota  ésser  imponderable  al- 
guna cosa.  Es  mucho  cuento. 

feries  majors.  Les  de  la  Setmana  Santa.  Ferias 
mayores. 

PER  MAJOR.  m  adv  En  gran  quantitat,  al  engrós. 
Por  mayor,  en  grueso,  por  junio.  II  Sumaria,  compen- 
diosament,  sense  especificar  circunstancies  Por  ma- 
yor ||  A  til!,  sense  pés  ni  mesura.  A  ojo,  á  bulto,  á 
ojo  de  cubero. 

MAJOR  (Estany).  Hidrog.  En  la  comarcada  de  Co- 
lomés,  a  la  Valí  d'  Aran.  ||  —  (MONTi.  Orog.  Monta- 
nya  que  h¡  há  a  la  partió  de  les  prov.  de  Castelló 
y  Valencia,  al  N.O  de  Sagunt.  ||  —  (RIERA).  Hidrog. 
Riera  de  la  prov.  de  Barcelona  Neix  a  les  Guüleí íes, 
prop  de  Brull,  passa  per  Sant  Sadurní  d' Osormort  y 
Vilanova  de  San  y  desaigua  a  la  vora  dreta  del  Ter 
aigiies  avall  de  Sau. 

MAJORA.  f.  La  senyora  del  major;  ama  d'una  casa. 

MAJORAL.  ni.  Capatác  o  qui  fá  de  cap  entréis 
pastors,  secadors  y  altres  mogoj  de  trava  1  Mayo- 
ral, manijero.  ||  Qui  governa  un  tir  de  mules  y  té  a 
!es  seues  ordres  al  sagal.  Mayoral.  II  Subgecte  auto- 
risat  en  algunes  funcions  d'  iglesia.  Mayoral  ||  PRO- 
hom.  ||  Qui  mata  bous,  anyells  y  altre  bestiar.  Ma- 
tarife. 

MAJORAL  D'UNA  LLAURADA.   Qui    Cuida  d'una   llau- 

rada.  Cachicán,  caporal 

MAJORAL  MAMPOSTOR.  L'  administrador  deis  hospi- 
tals  de  Sant  Llátzer.  Mayoral  mampostor. 

MAJORALIA.  f.  Carreen  de  majoral.  Mayoralía. 

MAJORDOM.  m.  Administrador  que  cuida  del  go- 
vern  económich  d'  una  casa  o  hisenda.  Mayordomo 
II  El  cap  principal  del  palau.  Mayordomo  ||  Oficial 
que  nomenen  les  confraríes  o  germandats  pera  la  sa- 
tisfacció  deis  gastos  y  '1  cuidado  y  govern  de  les 
funcions.  Mayordomo.  ||  Ter.  Obrer.  Mayordomo.  || 
A  les  manufactures,  qui  cuida  y  vigila  sobre 'ls  tra- 
valladors.  Sobrestante,  veedor. 

MAJORDOM  D' ESTAT.  A  la  casa  reial  era  la  peisona 
que  cuidava  del  servei  del  estat  deis  cavallers  Ma- 
yordomo de  estado. 

MAJORDOM  de  PKOPIS.  Qui  cuida  deis  cabals  y  pro- 
pis  d'  algún  poblé.  Mayordomo  de  propios. 

MAJORDOMA.  f.  MAJORDONA. 

MAJORDOMÍA.  f.  Cárrech  o  empleu  de  niajordoin. 
íflayordomía. 

MAJORDONA.  f.  Dona  del  majordom.  Mayordona. 
II  Criada  major  a  la  casa  deis  fadrins  y  ecclesiás- 
lichs.  Ama,  casera. 

MAjORÍA.  f.  Excel-lencia,  qualitat  de  major. 
Mayoría,  superioridad,  mayoridad.  ||  Major  etat. 
Mayoría.  ||  Els  nobles.  Mayoría,  nobleza.  ||  Plurali- 
tat  de  vots.  Pluralidad,  mayoría. 

MAJORITAT.  f.  Mayoridad. 

MAJORMENT.  adv.  ni.  Principalment.  Mayor- 
mente. 

MAJORRA.  f.  La  dona  o  femella  estéril.  Machorra. 

MAJÚSCULA.  f.  La  lletra  gran  que  serveix  pera 
comentar  capítols,  noms  propis  y  coses  notables. 
Letra  mayúscula,  capital,  de  dos  puntos,  versal. 

MAL,  A.  adj.  Lo  oue  no  té  la  bondat  y  perfecció 
que  li  correspón.    Malo  v  mal,  nntepo?at  al  substan- 


tiu  masculí.  ||  Lo  qu'  és  dolent  pera  la  salut.  Malo.  || 
Lo  que  s'  oposa  a  la  rao  y  a  la  llei.  Malo.  ||  Pervers, 
de  mala  vida  y  costums.  Malo,  perverso,  malvado 
II  Inquiet,  entremaliat.  Travieso,  malo,  inquieto, 
enredador,  mal  bicho,  diablo,  lorbellitio,  bulle- 
bulle. ||  Dificultós,  com:  vers  mal  d'  entendre.  Difícil, 
malo,  dificultoso,  revesado.  ||  m.  Dany,  desgracia, 
travall,  ofensa.  Mal.  ||  Sensició  aflictiva  d'  alguna 
part  del  eos,  com:  mal  de  cap,  etc.  Dolor,  mal.  || 
interj.  Pera  reprovar  alguna  cosa.  Malo.  ||  adv.  ni. 
Malament.  Mal,  malamente.  ||  Ab  imperfecció.  Mal. 
||  m.  pl.  Indisposicions  habituáis  en  la  salut.  Acha- 
ques, ajes.  i|  La  ruina  y  destrucció  que  causa  una 
guerra.  Desolaciones,  males.  ||  Chnsals. 

MAL  ANY.  m.  Desgracia,  infortuni.  Mal  año.  ||  Interj. 
Imprecatoria.  ¡Mal  año! 

MAL  CADUCH:  MAL  DE  SANT  PAU. 

MAL  CALT.  FEBRE. 

MAL  CAP.  Expr.  Dit  del  home  vicios.  Mala  cabeza. 
||  Alhorotat,  que  obra  sense  judici.  Mala  cabeza,  ca- 
lavera. 

MAL  CUIT.  Mitg  cuit.  Sancochado. 

MAL  DE  BARRETES.  Med.  Contracció  espasmódica 
de  nirvis  que  causa  la  immovilitat  de  la  barra  de 
baix.  Trismo. 

MAL  DE  CAIXALS.  La  sensació  dolorosa  que  sentim 
al  encaix  deis  caixals  y  que  sol  extendres  per  la  baria 
quan  algún  deis  caixals  pateix  alguna  malaltía.  Do'or 
de  muelas. 

MAL  DE  CAP.  Med.  Lo  que'l  molesta.  Quebradero  de 
cabeza.  \\  Met.  Pesar,  pena.  Desazón,  disgusto,  pesa- 
dumbre. ||  Met.  L'  obgecte  del  cuidado  aniorós.  Qu  - 
bradero  de  cabeza. 

MAL  DE  CAURE.  Ant.  MAL  DE  SANT  PAU. 

MAL  DE  COLL.  Inflor  de  la  gola.    Garrotillo,  angina. 

MAL  DE  COR.  Med.  Dolor  a  la  boca  del  ventrell.  Do- 
lor de  estómago.  ||  Deíalliment,  desmai.  Ahilo,  desfa- 
llecimiento, desconsuelo.  ||  CUIDADOS. 

MAL  DE  COSTAT.  Med.  Malaltía  veement  que  causa 
¡olor  a  algún  costat  ab  moita  febre.  Dolor  de  costado. 

MAL  D'  ESPALME:  PASMO. 

MAL  D'  ILLADA.  Med.  Malaltía  en  que  per  misarse  'I 
budell  saxoner  se  treu  per  la  boca  1'  excrement.  Mi- 
serere, cólico  volvo. 

MAL  DE  MARE:  HISTÉRICH. 

MAL  DE  MASELL  O  DE  SANT  LLÁTZER.  Med.  Lepra  de 
color  negrench,  causada  per  humors  nielancólichs  y 
fleumátichs.  Elefancía. 

MAL  DE  MOLTS,  CONHORT  DE  POCHS.  Ref.  Ab  que  's  ' 

denota  que  M  mal  general  no  alivia  '1  de  cada  hu, 
neró  serveix  de  consol.  Mal  de  muchos,  consuelo  de 
tontos;  mal  ajeno  no  pone  consuelo. 

MAL  D'  OUiNA.  Med.  El  mal  que  pateixen  els  que  no 
ooden  orinar  ner  retenció  o  supressió  de  1'  orina.  Re 
tención,  supresión  de  orina. 

MAL  DE  PEDRA.  Med.  El  mal  que  's  pateix  per  la 
íormació  d'  una  pedra  a  la  bufeta.  Mal  de  piedra. 

MAL  DE  RABIA.  Med.  Malaltía  contagios  que  priva 
del  sentit,  causa  furor  y  fá  aborrir  1'  aigua.  Rabia, 
mal  de  rabia. 

MAL  DE  RONYONS.  Med.  Inflamado  d'  un  deis  dos 
ronyons,  que  causa  dolor  agut.  Nefritis,  dolor  de  rí- 
ñones. 

MAL  DE  SANT  PAU.  Med.  Mal  caduch  que  cau  com 
una  gota  sobre '1  cor.  Gota  coral,  epilepsia,  mal  cadu- 
co, gota  caduca,  alferecía. 

MAL  DE  SEMEN:  Med.  GÁLICH. 

MAL  DEL  SEU  GRAT.  m.  adv.  A  PESAR  SEU. 

MAL  DE  TRIPES:  TORQÓ. 

MAL  D'  ULLS.  Loe.  me!.  Gana  o  desitg  d'  alguna 
cosa  que  's  veu  o  s'  ha  vist.  Deseos. 

mal  de  ventre.  Med.  Dolor  de  tripas,  de  vientre. 

MAL  DONAT.  Superstició  popular  que  fa  creure  en 
1' existencia  de  bruixes  que  donen  certs  mals  histé- 
richs.  Maleficio. 

MAL  ENCOMANADÍQ.  El  que  s' encoiiiana.  Mal  pega- 
dizo, contagioso. 


1S2 


MAL 


MAL 


mal  enformatjat.  Mal  ganos.  Mal  guisado. 

MAL  ENGIPONAT. 

MAL  enteRCH.  Med.  Lo  qu'está  molt  apoderat  d'una 
persona.  Mal  arraigado. 

mal  ÉS  ACAVARíE  'L  BÉ  Loe.  Denota  quán  sensible 
és  i'  acavarse  '1  bé.  Ma   es  el  acabarse  el  bien. 

MAL  GALICH:  Med.  GALICH. 

¡mal  HAJA!  MAL  ANY.  ||  Ningú.  Ninguno,  maldito. 

MAL  LLE1G.  Med.  Cranch.  Cáncer,  zaratán. 

MAL    M'  ANIRÁ  O  MAL   M'  HAURÍA  ANAT.    fr.    Explica 

la  confianza  qu'  algú  té  en  la  seua  industria  o  vali- 
ment  pera  crnseguir  alguna  cosa.  Mal  me  han  de  an- 
dar las  manos. 

MAL  MENJADOR,  Y  MAL  MENJADOR  ALS  P1TS: 
CRANCH,  2. 

MAL  O  bé.  Expr.  Que  significa  de  bona  o  de  mala 
gana.  Mal  que  bien. 

MAL  per  mal,  o  mal  QUE  mal.  m.  adv.  Ab  que  'ns 
expressein  quan  d'  entre  dos  mals  trieni  el  menys  do- 
lent.  Mal  por  mal. 

MAL  QUE  US  PESI.  Expr.  A  pesar  vostre.  Mal  con 
grado:  á  mal  de  vuestro  grado;  mal  que  os  pese. 

MAL    SOBRE    MAL    Y    PEDRA    PER    CAPCAL.    Ref.    Que 

s'  emplea  pera  significar  que  'ls  mals  li  venen  tots 
plegats  a  algú,  y  també  que  vindrá  ocasió  en  que  's 
pagarán  junts  tots  els  mals  o  danys  que  s'  hagin  fet. 
Un  mal  sobre  otro  mal;  todo  junto  como  al  perro  los 
palos. 

mal  USAR  NO  POT  DURAR.  Ref.  Denota  que  qui  viu 
desordenadament  té  per  lo  comú  un  fí  desgraci.it. 
Quien  mal  anda  mal  acaba. 

MALA  A.  Loe.  ant.  CONTRA. 

mala  A  SOS  OBS.  Loe.  ant.  Contra  la  seua  volun- 
ta t.  Á  pesar  suyo. 

mala  CUCA.  Expr.  Se  diu  del  home  pervers  y  de 
mal  geni.  Avieso,  malo,  mala  casta. 

MALA  GRACIA.  Expr.   OFENSA. 

mala  pera  tu.  Expr.  D'  amenaza.  No  te  irás  ala- 
bando. 

AB  EL  seu  mal  vol  CO.NÉIXER  EL  DELS  ALTRES.  Re}. 
Expressa  quán  propensos  som  a  sospitar  deis  altres 
el  mal  que  nosaitres  fem.  El  malo  siempre  piensa  en- 
gaño; piensa  el  ladrón  que  todos  son  de  su  condición. 

ACERTEUME  'L  MAL.    Expr.    A    BODES  ME  CONVIDEU. 

AL  MAL  DE  CAP  EL  MENJAR  EL  BAT.  Ref.  Denota  que 
moltes  vegades  el  menjar  fá  passar  el  mal  de  cap. 
A  la  cabeza  el  comer  la  endereza. 

A  MAL.  adv.  De  mala  gana.  A  mal  grado. 

A  MALES,  m.  adv.  ENEMIGAMENT. 

A  mal  BORRÁC.  m.  adv.  Precipitadament,  sense  or- 
dre  ni  concert.  Por  el  albarillo;  á  trompa  y  talega;  á 
la  diabla. 

A  MAL  Y  A  BÉ  TOTHOM  HI  AFEGEIX.  Ref.  ter.  Ab 
que  's  nota  la  exagerado.  Á  bien  y  á  mal  quintal  sobre 
quintal. 

AL  mal  de  VENTRE  'l  CAGAR  EL  trempa  Ref.  De- 
nota que  quan  fá  mal  el  ventre  convé  evaquar  o  ex- 
pelir  els  fíats.  Cuando  le  dolieren  las  tripas,  hazlo 
saber  al  culo. 

AL  MAL  QUE  NO  HI  HÁ  RESISTENCIA,  EL  MILLOR  RE- 
MEI  ÉS  LA  PACIENCIA.  Ref.  Aconsella  qu'  en  els  tra- 
valls  o  infortunis  que  no  "s  poden  evitar  se  procunn 
medís  decents  que  Ms  facin  tolerables.  Á  mal  dar  to- 
mar tabaco;  buen  corazón  quebranta  malaventura;  pa- 
ciencia y  barajar. 

anar  de  mal  A  PITJOR.  fr.  Fam  Pitjorar,  po- 
sarse mes  y  mes  mal.  Ir  de  rocín  á  ruin,  y  de  mal 
en  peor. 

anar  mal  fr.  Trovarse  en  mal  estat  algún  negoci. 
Ir  mal. 

AQL'EIX  MAL  PERA  QLT  'M  VOL  MAL.  Loe.  Denota 
que  's  voldría  fer  sofrir  algún  mal  a  qui  'ns  ne  vol. 
¡Mal  haya  quien  mal  me  desea! 

A  QUI  NO  'T  POT  ALIVIAR,  NO  VULGUIS  ELS  TEUS 
MALS  COMUNICAR.  Ref.  Ensenya  que  no  devem  comu- 
nicar els  nostres  mals  a  qui  no  ha  de  plányerlos  ni 
remeiarlos.    Llorar  á  boca  cerrada,  y  no  dar  cuenta  á 


quien  no  se  le  da  nada;  dices  tu  pena  á  quien  no  le  pena, 
quejaste  á  madre  ajena. 

¡BELL  mal  SE  'N  fá!  Expr.  Denota  que  no  és  ex- 
trany  qu'  algú  logri  alguna  cosa  tenint  tots  els  medis 
y  recursos  pera  obtíndrela.  ¡Linda  gracia! 

BÉ  vinguis  mal  Si  VÉNS  SOL.  Ref.  Denota  qu'  és 
mes  fácil  de  sufrir  un  mal  que  molts  a  1*  hora.  Bien 
vengas  mal  si  vienes  solo. 

CASA  "T,  PERE,  QUE  'L  MAL  ANY  T'  ESPERA.  Ref.  Mo- 
linillo, casado  te  veas,  que  así  rabeas. 

D'  aquest  mal  ENS  HAGUESSIN  de  plányer.  Loe. 
Denota  '1  desit »  de  que  'ns  succteixi  alió  de  que  's 
parla.  ¡Ojalá! 

DE  MALA  NATURA,  fr.  DE  MALA  CATADURA. 

del  mal  LO  MENYS.  m.  adv.  Qu'  aconsella  que  de 
dos  mals  s'  esculleixi  '1  menys  dolent.  Del  mal  el 
menos. 

de  qualsevol  mal.  m.  adv.  Sense  cuidado  ni  re- 
flexió,  ¡nconsideradament.  A  la  diabla;  á  la  de  Dios  es 
Cristo. 

EN  GRAN  mal  deu  ajuda.  Ref.  Que  serveix  pera  ani- 
mar la  esperanza  de  qui  sofreix  alguna  desgracia. 
Dios  es  grande. 

EN  LA  TERRA  QUE  NO  ÉS  BONA,  MOLT  MES  MAL  HI 
HÁ  del  QUE  sona.  Ref.  Más  mal  hay  en  la  aldehmla 
del  que  se  suena. 

FAS  MAL,  ESPERA  ALTRE  TANT.  Ref.  TAL  FARÁS, 
TAL  TROVARÁS. 

FER  algún  MAL  O  Malifeta.  fr.  Fer  alguna  traves- 
sura,  incórrer  en  algún  descuit  o  cometre  alguna 
mala  acció.  Hacer  algún  malhecho  ó  recado. 

FER  MAL.  fr.  Obrar  perversament.  Hacer  mal.  ||  Pa- 
tir  dolor  en  alguna  part  del  eos.  Doler.  ||  Danyar  o 
ésser  nociva  alguna  cosa.  Hacer  mal.  ||  Ferir,  maltrac- 
tar,  com  la  pedra.  Lastimar,  maltratar. 

FER  mal  ALS  ulls  O  A  LA  vista  fr.  Explica  '1  mal 
o  dany  que  causa  a  la  vista  la  llum  molt  activa.  Que- 
brar los  ojos. 

FER  MAL  DE  COR  O  FERNE  MAL  EL  COR.  fr.  Estar  ab 
cuidado  y  recel.  Estar  en  espinas. 

FER  MAL  D'  ULLS.  fr.  Ab  que  s'  explica  '1  desitg 
d'  alyuna  cosa  que  no  's  pot  lograr.  Los  ojos  se  aba- 
lanzan, los  pies  danzan,  las  manos  no  alcanzan. 

FER  MAL  O  MALAMENT.  fr.  Executar  malament  al- 
guna cosa.  Hacer  mal. 

FER  MES  MAL  QUE  UNA  PEDREGADA  O  QUE  LA  PE- 
DRA. fr.  Ocasionar  algú  molts  danys  y  perjudicis.  Ha- 
cer más  mal  que  la  ¡angosta. 

FERSE  MAL.  fr.  Rebre  algún  dany,  contusió  o  ferida 
en  alguna  part  del  eos  sense  rebrel  d'  un'  altra  per- 
sona. Hacerse  daño,  lastimarse. 

EL  MAL  DE  LES  RATES  EL  FAN  LES  UNES  Y  'L  PAGUEN 
LES  ALTRES.  Ref.  PAGAR  JUSTOS  PER  PECADORS. 

EL  .MAL  DELS  ALTRES  FÁ  DE  BON  PASSAR.  Ref.  De- 
nota 1  poch  cuidado  ab  que  's  solen  mirar  els  nego- 
cis  d'  altres.  Cuidado  ó  mal  ajeno  de  pelo  cuelga;  poco 
os  duelen,  don  Jimeno,  estocadas  en  cuerpo  ajeno. 

EL  mal  ÉS...  Loe.  Expressa  lo  que  hi  há  de  mal, 
difícil  o  impertinent  en  algún  assumpte.  Lo  malo 
es... 

EL  .MAL  VÉ  A  QUINTARS  O  ARROBES  Y  SE  'N  VA  A 
UNCES.  Ref.  Denota  que  fáctlment  se  pren  ma!,  pero 
costa  molt  de  remeiarse.  El  mal  entra  á  brazadas  y 
sale  á  pulgaradas;  los  males  entran  por  arrobas  y  sa- 
len por  adarmes. 

EL  POCH  MAL  ESPANTA  Y  'L  MOLT  AMANSA.  Ref. 
Denota  qu'  al  principi  d'  algún  mal  patím  molt  per 
apreénsió  y  quan  s'  agrava  quedem  abatuts  y  sense 
torces;  y  també  que  'ls  contratemps,  quin  son  1 1  en— 
gers,  no  ían  mes  que  causar  alguna  perturbado,  pero 
quan  son  grans  ensenyen  y  corretgeixen.  Poco  daño 
espanta  y  mucho  amansa. 

10  QU'  ÉS  MAL  GUANYAT,  EL  DIABLE  S'  HO  EMPOR- 
TA.  Ref.  Que  'ls  bens  mal  adquirits  no  fan  profit. 
A'go  ajeno  no  hace  heredero. 

MOLTS  DELS  MALS  SON  RESULTATS  DELS  ABUSOS 
perpetrats.    Ref.   Denota   que    moltes  vegades    els 


MAL 


MAL 


183 


mais  presents  provenen  de  desordres  passats.  De 
aquellos  polvos  vienen  estos  lodos. 

NO  DIGUIS  MAL  DE  LA  TEUA  MARE,  QU'  ÉS  AFRON- 
TAR AL  TEU  PARE.  Ref.  Denota  que  qui  diu  nial  deis 
seus,  se  desacredita  a  sí  nieteix.  No  digas  nial  de  tu 
madre,  que  es  afren'ar  á  tu  padre. 

NO  FÁ  MAL  SINO  AL  PÁ  QUE  MENJA.  Loe.  fam.  Deno- 
ta qu'  algú  és  pacífich,  ben  intencionat.  No  hace  mal 
á  un  gato. 

NO  Hl  HÁ  MAL  QUE  DURI  CENT  ANYS  NI  COS  QUE  'L 
PUGUI  RESISTIR.  Ref.  Pera  denotar  Hs  vicissituts  y 
consolarnos  a  les  adversitats.  No  hay  bien  que  dure, 
ni  mal  que  no  acabe;  súfrase  quien  penas  tiene,  que 
tiempo  tras  tiempo  viene. 

NO  HI  HÁ  MAL  QUE  PER  BÉ  NO  VINGUI.  Ref.  Qu'  avi- 
sa que  no  devem  acusar  a  la  Providencia  perqué  hi 
há  mals,  puig  tots  s'  encaminen  a  un  bé.  Al  nieteix 
temps  serveix  de  consol  en  cas  de  desgracia,  perqué 
acompanya  ab  la  esperanza  del  bé.  No  hay  mal  que 
por  bien  no  venga;  lo  que  Dios  da  llevarse  ha;  quebrc- 
rne  el  pie,  quizá  por  bien. 

NO  Hl  pendra  mal  NINGÚ.  Expr.fam.  Denota  que 
no  pendra  peu  alguna  pendencia.  No  llegará  la  sangre 
al  rio. 

NO  LI  DONA  CAP  MAL  D2  CAP.  fr.  No  1'  immuta,  no 
1¡  fá  res.  No  le  da  frió  ni  calentura. 

NO  'T  FARÁ  MAL.  Loe  Pera  denotar  qu'  algú  no  lo- 
grará lo  que  deiuana  o  desitja  No  te  verás  en  ese  espejo. 

parar  en  mal.  fr.  Tindre  un  resultat  fatal.  Parar 
en  mal. 

PARLAR  MAL  D'  ALGÚ.  fr.  Murmurar  d'  ell  o  calum- 
niarlo. Hablar  mal  de  alguno. 

PENDRE  MAL.  fr.  Ferse  nial.  Recibir  algún  daño. 

PER  AQUEix  MAL.  Expr.  ¡Tant  de  bó!  ¡Ojalá! 

POCH  MAL  Y  BEN  PLANYUT.  fr.  Se  diu  d'  aquells 
qu'  al  mes  petit  motiu  manifesten  grans  inconioditats. 
Poco  mal  y  bien  quejado. 

posar  mal.  fr.  Fomentar  discordies  entre  alguns. 
Poner,  meter  en  mal. 

POSAR  mal  A  ALGÚ.  fr.  Maltractarlo.  Malparar, 
maltratar  á  uno. 

POSARSE  MAL  AB  ALGÚ.  fr.  Perdre  la  estimado  o 
amistat  que  lii  havía  ab  ell.  Malquistarse. 

QUAN  VOLDRÁS  DIR  MAL  D'  ALGÚ,  MIRA  PRIMER  QUI 
ETS  TU.  Ref.  ANS  NO  'T  BURL1S,  etc. 

QUI  CAMINA  MAL  CAMÍ,  NO  FÁ  BON  PAS  A  LA  FÍ. 
Ref.  Quien  mal  anda  mal  acaba. 

QUI  CANT  A'LS  SEUS  MALS  ESPANTA.  Ref.  Ensenya 
que  per  aliviar  els  mals  o  afliccions  convé  buscar  al- 
guna distracció.  Quien  canta  sus  males  espanta. 

QUI  DIU  MAL  EN  LA  TEUA  AUSENCIA,  TEMOR  TÉ  DE 
LA  TEUA  PRESENCIA.  Ref.  AL  REÍ  DE  DETRÁS  LI  FAN 
BANYES. 

QUI  MAL  CERCA,  PREST  EL  TROVA,  Y  QUI  MAL  CERCA 
Y  MAL  TROVA,  DEU  Ll  ENDREQA.  Ref.  Ensenya  que 
;era  no  sofrir  mals,  és  menester  no  cercar  els  perills. 
justo  es  el  mal  que  viene,  si  le  busca  el  que  le  tiene. 

QUI  MAL  FÁ,  MAL  PENSA.    Ref.    AB    EL  SEU  MAL,  etc. 

QUI  MAL  FÁ,  MAL  TROVARÁ.  Ref.  Denota  que  regu- 
larmeiit  se  sol  experimentar  el  nieteix  nial  que  s'  ha 
fet  a  un  altre.  Haces  mal,  espera  otro  tal;  quien  abro- 
jos siembra,  espinas  coge;  quien  á  hierro  mala,  á 
hierro  muere. 

QUI  MAL  TÉ  Y  MAL  SE  DONA,  SON  DOS  MALS.  Ref 
Ab  que  's  significa  que  devem  sofrir  pacientment  els 
mals.  La  adversidad,  requiere  entereza. 

QUI  té  MAL,  el  treu  A  venal.  Ref.  Dona  a  enten- 
dre  que  la  bona  o  mala  disposició  de  la  salut  se  ma- 
nifesta  a  la  cara.  El  bien  ó  el  mal  en  la  cara  sal. 

QUI  TÉ  MALS  DE  CAP  QUE  SE  'LS  PASSI.  Loe.  QUI  TÉ 
CUCHS  QUE  PELI  FULLA. 

ésser  mal  vell.  fr.  Tindre  de  niolt  temps  el  de- 
tecte de  que  's  parla.  Tenerlo  de  viejo. 

SI  'T  FÁ  MAL  EL  CAP,  UNTAT  EL  CUL  AB  OLÍ.  Ref.  Ab 
que  's  denota  la  desproporció  d'  alguns  niedis  pera 
conseguir  el  fí  que  's  desitja.  Á  Marina  le  duele  el  to- 
billo v  snnanle  el  colodrilo. 


TINDRE  LA  MALA.  fr.  Estar  de  mal  humor.  Estar  de 
mala;  no  estar  la  Magdalena  para  tafetanes. 

tindre  MAL  DE  COR.  fr.  Defallirse  per  debilitat  o 
flaquesa  de  ventrell.  Ahilarse. 

tindre  mal  DE  MARE.  fr.  Que  a  mes  del  sentit  rec- 
te  significa  tindre  les  criatures  massa  afició  a  les 
mares.  Tener  mal  de  madre. 

vindre  O  ANAR  MALA.  Loe.  ant.  En  mala  hora.  En 
mal  hora. 

MAL  (Puig).  Orog.  Puig  del  Pirineu,  al  nort  de  la 
Valí  de  Ribes;  té  2,935  metres  d'  altitut. 

MAL  LLADRE  (Gorja  del).  Orog.  ESPÁRRECHS  (Cin 
gle  deh). 

MALABAR,  m.  Bot.  Planta  de  jardí  de  la  fam.  de 
les  compostes;  n'  hi  há  de  flors  de  variats  colors. 
Crisantemo.  ||  Natural  de  la  costa  d'  Asia  d'  aquest 
noiii.  Malabar. 

MALABARICH,  CA.  adj.De  malabar  Joch  de  tirar 
boles  en  1'  aire  y  tomarles  ab  destresa. 

MALABATRE.  m.  Bot.  Mena  de  llorer  ab  les  tulles 
punxagudes  y  lluentes.  Malabatro. 

MALABRACH.  Geog.  Veinat  de  Candiés  de  Feno- 
lledes,  depart  deis  Pirineus  Orientáis. 

MALABÚA.  f.  Ant.  MALGRÁ. 

MALACARA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Estarás, 
prov.  de  Lleida.  ||  Orog.  Montanya  que  hi  há  entre 
Chiva  y  Requena,  prov.  de  Valencia. 

MALACÓ.  m.  Min.  Nom  donat  a  un  silicat  de  cir- 
cona  que  conté  aigua,  y,  per  consegüent,  no  és  tan 
dur  com  la  circona  ordinaria.  Malacón. 

MALACOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre 'ls  molusques. 
Malacología. 

MALACOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
malacología.  Malacológico. 

MALACOSSARCOSSIS.  f.  Med.  Mena  de  relaxació 
del  sistema  muscular.  Malacosarcosis. 

MALACOSTEOSSIS.  f.  Med.  Reblaniment  deis 
ossos.  Malacosteosis. 

MALACOSTUMAR.  v.  a.  p.  n.  MALAVESAR. 

MALACOSTUMAT.  part.  p.  y  adj.  p.  n.  MALAVE- 
sat. 

MALADAGRE  (Punta).  Hidrog.  CAP  DE  TOSSA, 
prov.  de  Girona. 

MALADETTA.  f.  Orog.  (Vegis  MALAÍDES,  monta- 
nyes). 

MALAFETA.  f.  MALDAT. 

MALAFORTUNAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  sort.  Des- 
afortunado. 

MÁLAGA,  m.  Nom  d'  un  vi  molt  bó  procedent  de 
vinyes  properes  a  la  ciutat  del  nieteix  nom.  Málaga. 

MALAGANA,  f.  Molestia  o  inquietut  interior,  mala 
disposició  en  la  salut.  Desazón,  desabrimiento,  dis- 
plicencia. ||  Ter.  BASCA. 

MALAGARRIGA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Pi- 
nos, prov.  de  Lleida. 

MALAGRADÓS,  A.  adj.  Qui  és  aspre  de  geni,  poch 
carinyós.  Desabrido,  áspero,  arisco,  huraño. 

MALAGRADOSAMENT.  adv.  D*  una  manera  mal- 
agradosa,  ab  mala  gana.  Ásperamente. 

MALAGUANYADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
mala  guau  y  ada.  Desgraciadamente. 

MALAGUANYAT,  DA.  adj    Malhadado. 

MALAGUANYAT  PERA  NOSALTRES,  NOSTRE  QUE  FÓS. 
Loe.  fam.  Pera  denotar  qu' alguna  cosa  és  molt  digna 
d'  apreci.  Maldita  seas,  ave,  la  pluma,  que  no  la  carne. 

MALAGUENY,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  perta- 
nyent  a  Málaga,  ciutat  y  port  de  mar  d'  Andalusú. 
Malagueño. 

MALAHUIRAT,  DA.  adj.  Ant.  MALAVENTURAT. 

MALALT,  A.  adj.  Mancat  de  salut.  Enfermo, 
malo,  doliente. 


184 


MAL 


MAL 


CarreGARSE  'L  MALALT.  fr.  Aumentárseli  la  febre  o 
entrarn  'hi  de  nov;i.  Recargar  la  calentura. 

caure  malalt.  fr.  Ésser  ataca  t  d' alguna  malaltía. 
Enfermar,  caer  enfermo,  en  cama,  adolecer,  torcer  la 
cabeza. 

combregar  al  malalt.  fr.  Donarli  '1  viátich.  Via- 
ticar, sacramentar. 

ENSOPIRSE  'L  MALALT.  fr.  Adormecerse. 

ESPATLLARSE  'L  MALALT.  fr.  Agravárseli  la  malal- 
tía.  Empeorar,  ponerse  peor. 

ESTAR  al  BAIX  EL  MALALT.  fr.  Estar  inolt  mal.  Ago- 
nizar, estar  en  la  agonía. 

FER  EL  MALALT.  fr.  Fingir  malaltía  pera  escaparse 
d' algún  perili,  conflicte  o  compromís.  Hacer  la  encor- 
vada, encolarse. 

POT    ALLARGAR    EL     MALALT,     PERO    AL     ÚLTIM    LA 

FARÁ.  Expr.  S'  aplica  al  malalt  que,  després  d'  haver 
provat  varis  reméis,  se  mor.  Nadar,  nadar  y  ala  ori- 
lla ahogar. 

SI  'N  VOLS  SE  DIU  ALS  MALALTS.  Loe.  fam.  Denota 
que  si  alga  ofereix  alguna  cosa  lio  fá  per  cumpliment. 
Á  los  muertos  se  dice  si  quieren. 

tornar  A  PURGAR  el  malalt.  fr.  Donarli  segona 
purga.  Repurgar  al  enfermo. 

MALALTFJAR.  v.  n.  ENMALALTIR. 

MALALTET,  A.  adj.  dim.  Enfermito. 

MALALTÍA.  f.  Dolencia,  ¡ndisposició  deis  humors 
del  eos.  Enfermedad,  mal.  dolencia,  morbo.  ||  Met. 
Qualsevol  vici  o  inania.  Enfermedad. 

malaltía  habitual.  El  mal  que  ja  s'  ha  fet  quasi 
contintiu.  Alifafe. 

malaltía  llarga,  parenta  de  LA  MORT.  Ref.  De- 
nota que  comunament  les  nnlaltíes  Margues  acaven 
matant  al  malalt.  Dolencia  larga  y  muerte  encima;  en- 
fermedad larga,  muerte  al  cabo. 

CONTREURE  ALGUNA  MALALTÍA.   fr.   CAURE  MALALT. 

EMBESTIR  LA  MALALTÍA.  fr.  Agravarse  depressa. 
Acometer  la  enfermedad. 

EMPENYARSE  la  malaltía.  fr.  Posarse  de  perili. 
Empeñarse  la  enfermedad. 

EN  MALALTÍA  Y  PRESÓ  CONEIXERAS  EL  TEU  COMPA- 
NYÓ.  Ref.  Denota  qn'  en  els  travalls  se  coneixeu  els 
verdaders  amichs.  En  el  peligro  se  conoce  el  amigo; 
yo  me  morí  y  vi  quién  me  lloró. 

MALALTÍA  Y  PRESÓ  NO  ADOBEN    A    CAP   BRIBÓ.    Ref. 

Dona  a  entendre  que  'ls  qui  per  llur  naturalesa  son 
travessos  y  dolents,  ab  dificultat  els  redueix  a  la  rao 
el  temps  y  la  disciplina.  Duro  de  cocer  y  peor  de 
comer 

MALALTÍC,  A.  adj.  y 

MALALTICÓ,  NA.  adj.  Qui  gasta  poca  salut.  En- 
fermizo, valetudinario,  canijo,  enclenque.  II  Lo 
malsá,  que  ocasiona  malaltíes.  Enfermizo,  morboso, 
malsano. 

MALALTIR.  V.  ll.   EMMALALTIRSE. 

MALALTS  (Collada  deis).  Orog.  Collada  a  uns 
1,300  metres  d'  altitut,  a  llevant  de  Camprodón, 
prov.  de  Girona. 

MALAMENT.  adv.  m.  Malvada,  maliciosament. 
Malamente,  mal.  ||  AI  revés  de  lo  qu'  és  degut. 
Malamente,  torcidamente.  ||  Maliciosament.  Mala- 
mente. 

CORRER  MALAMENT  AB  ALGÚ.  fr.  POSARSE  MAL  AB 
ALGÚ. 

PER  MALAMENT  QUE  VAGI.  Loe.  Per  mal  que  suc- 
ceeixi.  Por  mal  que  suceda,  turbio  correr. 

MALANDANZA,  f.  Mal  comportament,  malaven- 
tura. Malandanza. 

¡MAL  ANY!  m.  DESGRACIA,  INFORTUNI.  ||  interj. 
Imprecatoria.  ¡Mal  año! 

MALANYEU.  Geog.  Quadra  del  ternie  de  Sant 
Martí  de  la  Nou,  prov.  de  Barcelona. 

MALAQUITA,  f.  Miner.  Carbonat  de  coure  de  co- 
lor vert  mes  o  nienys  ciar  que  fá  unes  aigües  molt 
bouiques;  s'  usa  en  joyería.  Malaquita. 


MALAQUITA  BLAVA.  Meteixa  composició  que  1'  an- 
terior sois  qu'  és  de  color  blau.  Azurita. 

MALARMAT.  Ictiol.  Nom  de  un  peix  de  20  a  30 
centimetres  de  llargada,  de  pell  acorassada  y  ab 
dues  punxes  romes  al  morro,  de  ont  li  prové  '1  nom. 
Malarmado. 

MALASANCH  (Pere  de)  (Venerable).  Biog.  Relli- 
giós  de  la  ordre  de  la  Mercé,  natural  de  Lleida,  nat 
al  comentar  el  sigle  XV.  Va  morir,  ais  quaranta  anys, 
el  25  de  Marc.  del  1454,  a  mans  deis  turchs,  qui  '1 
martiritsaren  a  trets  de  sageta,  essent  després  llenqat 
al  mar  son  cadavre.  L'  havíen  fet  presoner  al  apres- 
sar  el  vaixell  que  '1  portava  al  África  pera  rescatar 
catius. 

MALASC1A.  f.  Med.  Depravado  del  gust  ab  desitg 
mes  o  nienys  veement  de  menjar  substancies  extra- 
nyes  y  diferentes  de  les  alimenticies.  Malascia. 

MALASTRUCH,  GA.  adj.  Ant.  Infelíc,  malaventu- 
rat.  Desastrado,  desventurado. 

MALASTRUGANQA.  f.  Infelicitat,  desventura, 
desditxa.  Infortunio,  desdicha,  infelicidad. 
MALASTRUGANCIA.  f.  malastrugAnca. 
MALASTRUGUESA.  f.  Mal  estat  de  vigor,  robus- 
tesa,  salut  o  de  cosa  semblanfa.  Abatimiento,  mal 
estado,  postración.  ||  malastrugancia.  ||  Maligni- 
tat,  mal,  malaltía,  sofriment,  manca,  carencia,  etc. 
Mal,  padecimiento,  carestía. 

MALAT.  ni.  Quim.  Nom  genérich  de  les  sais  neu- 
tres  fonnades  per  la  combinado  del  ácit  málich  ab 
les  bases  salificables.  Malato. 

MALAT  DE  FERRO.  Extr  cte  de  poines  ferrurat, 
que  's  prepara  per  digestió  de  certa  quantitat  de  lli- 
madures  de  ferro  porfirisades  y  such  de  pomes  agres. 
Malato  de  hierro. 

MALATS  (Segimon).  Biog.  Manescal  y  autor  dis- 
tingit,  qui  devía  néixer  al  últim  ters  del  sigle  XVIII,  a 
Vich.  — Va  inventar  el  famós  bálsem  que  porta  '1  sen 
cognom  y  va  ésser  plantejat  en  1793.  Fou  director 
de  la  R.  Escola  de  Veterinaria  de  Aíadrit;  manescal 
de  les  reials  cavallerices,  y  arcalde  examinador  del 
tribunal  reial  del  Proto  albeiterat.— És  autor  del 
Curso  ó  elementos  de  veterinaria  (en  10  volums,  Ma- 
drit,  1801.  — Mieras  observaciones  físicas,  concernien- 
tes á  la  economía  rural,  conservación  y  aumento  del 
ganado  caballar,  con  varios  puntos  importantes  á  la 
salud  pública.  Ses  obres  so  i  traduccions  o  bé  arre- 
glos de  les  del  francés  Bourgelat  —Encare  vivía  en 
1821. 

MALAVEJAR.  m.  a.  Procurar  tindre  cura,  haver 
compte.  Procurar. 

MALAVENTURA,  f.  Desgracia,  infortuni.  Desven- 
tura, malaventura. 

MALAVENTURANZA,  f.  Mala  sort. 
MALAVENTURAT,   DA.  adj.   Desgraciat,  desven- 
turat.  Malaventurado. 

MALAVESAR.  v.  a.  Fer  contreure  nials  hábits  o 
costums  a  algú.  Malacostumbrar. 

MALAVESAT,  DA.  adj.  Qui  té  mals  hábits  o  cos- 
tums. Malacostumbrado. 

MALAVINGUT,  DA.  adj.  Desavingut.  Malaveni- 
do, desavenido. 
MALAVIRA.  f.  Malaventura. 
MALAVIRANCA   f.  Malaventura. 
MALAVIRAT,  DA.  adj.  MALAVENTURAT. 

MALAVOLENQA.   f.  MALEVOLENCIA. 

MALBARATADAMtNT.  adv.  m.  Ab  desperdici. 
Desperdiciadamente. 

MALBARATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  malmet  els  bens 
o  'I  diner.  Malbaratador,  derrochador,  disipador, 
pródigo,  desparramador,  desperdiciador,  desper- 
diciado. 

MALBARATAMENT.  m.  Destrucció  de  la  hisenda 


MAL 


MAL 


185 


o  d'  alguna  altra  cosa  sense  profit.   Desperdicio,  di- 
lapidación. 

MALBARATAR,  v.  a.  Malmetre  'ls  bens  o  'ls  di- 
ners.  Malbaratar,  disipar,  derrochar,  desparra- 
mar, abrasar,  desperdiciar,  dilapidar,  agotar,  de- 
rretir, destrozar,  ajar,  aniquilar,  descomponer, 
quemar,  echar  á  mal,  tirar  á  la  calle,  echar  por  la 
ventana. 

MALBARATAT,  DA.  p.p.  Desperdiciado,  derro- 
chado. 

MALBÉ  (Fer).  f.  malbaratar. 

ferse  malbé.  fr.  Llencar  a  perdre  la  propia  salut 
o  hisenda.  Aniquilarse. 

MALBECH.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  plumba- 
ginics,  comuna  en  la  part  central  de  Catalunya. 

MALCAHENT,  A.  adj.  Ant.  PERIUDICAT. 

MALCARAT,  DA.  adj.  Qu¡  té  la  cara  molt  lletja, 
extranya  o  desfigurada.  Rostro  feo,  carantamaula, 
malcarado. 

MALCASAR,  v.  a.  Casar  a  disgust;  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Malcasar,  malcasarse. 

MALCASAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Malcasado. 

MALCAVALLERS.  Geog.  Quadra  del  terme  de  So- 
lanelles,  prov.  de  Barcelona. 

MALCOMPOST,  A.  adj.  MALENDREQAT. 

MALCONTENT,  A.  adj.  Disgustar,  difícil  de  con- 
tentar. Malcontento,  descontento,  querelloso,  que- 
jicoso, escolimoso,  vidrioso,  mal  contentadizo.  || 
Inquiet,  perturbador  de  la  tranquilitat  pública.  Mal- 
contento. 

MALCORADA.  f.  Cosa  mal  feta.  Contra  ley. 

MALCORAR.  v.  a.  Descorazonar. 

MALCORAT,  DA    adj.  Descorazonado. 

MALCORATOES.  ni.  p!.  Bol.  P  anta  anyal  de  la 
fam.  de  les  euforbiacies,  d'  uns  30  centimetres  d'  al- 
earía, cantelluda,  nuosa,  llisa,  d'  un  vert  que  tira  a 
groch;  del  encontré  de  les  fulles,  que  son  ovaiades  y 
dentades,  neixen  unes  flors  molt  petites,  essent  a 
unes  plantes  totes  masculines  y  a  les  altres  totes  fe- 
meuines;  s'  emplea  com  un  deis  vegetáis  mes  emo- 
lients.  Mercurial,  malcoraje,  ortiga  muerta. 

MALCREIENT.  s.  y  adj.   Desobedient,  qui  no  creu 
al  seas  superiors.  Malcreyente.  ||  Epítet  que  'ls  cri 5- 
tians   vells    donaven   ais    morisclis    y   jueus   de   qui- 
na  senceretat  duptaven.  Malcre- 
yente. 

MALCREMAT.  ni.  Ter.  Brasa 
fumosa.  Tizo. 

MALCRIAT,  DA.  adj.  Mancat 
de  enanca  o  educado.  Malcriado, 
descortés,  grosero. 

MALDÁ.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Lleida,  dióc.  de  Tarra- 
gona, part.  jud.  de  Ceivera;  és  a 
la  vora  del  riti  Corp  y  té  894  hab. 

MALDAR.  v.  a,  Ter.  renyar,  rependre.  ||  Trava- 
llar  en  vá.  Porfiar. 

MALDAT.  f.  Crim,  delicie.  Maldad.  ||  La  qualitat 
o  vici  que  constitueix  una  cosa  dolenta.  Maldad, 
malicia.  |1  vilesa.  ||  p.  p.  Ter.  rEnyat. 

ÉS  DOBLADA  LA  MALDAT  QUE  'S  FA  EN  SENYAL  DE 
AMISTAT.  Ref.  Reprén  ais  llisongers  y  enganyosos 
que,  donant  a  entendre  que  afavoreixen  a  algú,  li 
fan  notable  perjudici,  descobrint  per  altra  banda  les 
senes  faltes.  Reniego  del  amigo  que  cubre  con  las  alas 
y  muerde  con  el  pico;  halagar  con  la  cola  y  morder  con 
la  boca. 

MALDENTAT,  DA.  adj.  Qui  té  les  dents  clares  y 
desig'uals.  Helgado. 

MALDICCIÓ.  f.  Ant.  MALEDICCIÓ. 
MALDIENT.  adj.   Ant.  Maldiciente.  ||  m.  y  f.  Qui 
murmura  y  diu  mal  deis  altres.  Maldecidor. 
EIC.  cat.— v.  II.—  24. 


Segell  de  Maldá 


MALDIR.  v.  a.  maleír. 

MALDOCH.  ni.  Ter.  ibiecnch.  En  veja.  Envidia. 

MALDR1GAR.  v.  a.  Ant.  MAGULAR. 

MALEA,  f.  Ant.   MALICIA    ||  MALESA. 

MALEABILISAR.  v.  a.  Fer  maleable  algún  metall 
o  alguna  altra  cosa.  Maleabilizar. 

MALEABILITAT.  f.  Propietat  que  teñen  certs  me- 
talls  d'  extendre's  a  cops  de  martell  sense  trencarse 
ni  perdre  llur  consistencia  o  tenacitat,  y  conservar 
després  la  forma  qiu  la  percussió  'ls  ha  fet  pendre. 
Maleabilidad. 

MALEABLE,  adj.  Se  diu  del  metall  que  gosa  de 
maleabilitat,  com  succeix  ab  1'  or,  1'  argent,  el  fe- 
rro, etc.  Maleable. 

MALECÓ.  m.  Terraplé.  Malecón. 

MALEDICCIÓ.  f.  Imprecado,  execració.  Maldi- 
ción. 

MALEDICENCIA,  f.    Murmurado.    Maledicencia. 

MALÉFICAMENT.  adv.  m.  Ab  malefici.  Maléfica- 
mente. 

MALEFICENCIA,  f.  Malifeta.  Maleficencia. 

MALÉF1CH,  CA.  adj.  Danyós.  Maléfico.  ||  m.  BRUI- 
XOT. 

MALEFICI.  m.  Bruixería  pera  fer  mal  y  '1  nieteix 
mal.  Maleficio.  ||  Ant.  MALDAT. 

MALEFICIAR  v.  a.  Embruixar.  Maleficiar.  ||  Cau- 
sar dany.  Maleficiar. 

MALEIDES  (Montanyes).  Orog.  Serra  que  forma '1 
límit  SO.  de  la  Valí  d'  Aran,  prov.  de  Lleida,  fent 
partió  entre  les  aigües  del  Noguera  Ribagorgana  y 
del  Éssera  ab  les  del  riu  Garona.  El  punt  culminant 
d'  aquesta  serra  és  el  pich  d'  Aneto,  que  té  3,482  met. 
d'altitut. 

MALEIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  maleeix.  Maldiciente, 
maldecidor. 

MALEIMENT.  m.  Ant.  MALEDICCIÓ. 

MALEIR.  v.  a.  Tirar  malediccions.  Maldecir.  || 
Entregar  a  la  ira  deis  deus.  Maldecir. 

MALEÍT,  DA.  p.  p.  Maldecido,  maldito.  ||  adj. 
Pervers,  de  males  inclinacions  y  costums.  Maldito. 
||  Condemnat  y  castigat  per  la  divina  justicia.  Mal- 
dito. ||  Execrable,   detestable.    Maldito,   maldecido. 

'  ||  NINCÚ,  MALVIATGE. 

COM  SI  L'  HAGUESSIN  MALEÍT  O  SEMBLA  QUE  L'  HAN 
MALEÍT.  Loe.  Denota  que  a  algú  tot  li  surt  malament. 
Parece  que  le  ha  caído  la  maldición. 

MALEJAR.  v.  a.  Fer  dany,  perdre  alguna  cosa. 
Malear.  ||  Fig.  Pervertir  un  a  un  altre  ab  la  seua 
mala  companyía  y  costums.  Malear. 

MALEMPLEAR.  v.  r.  Emplear  els  cabals  en  usos 
diferents  d'  aquells  a  que  están  destináis.  Malver- 
sar. 

MALENA.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Magdalena.  Mag- 
dalena. 

MALENDRÉQ.  m.  Manca  d' arreglo  y  netetat.  Des- 
aliño, desatavío,  desaseo.  ||  El  quarto  destinat  pera 
desar  els  mobles  que  no  serveixen.  Trastera. 

MALENDRECAR.  v.  a.  Destruir,  descompondré  o 
trastornar  1'  arreglo  y  netetat  d'  alguna  habitado. 
Desasear,  desaliñar. 

MALENDRECAT,  DA.  adj.  Malfardat,  malcom- 
post.  Desaliñado,  desaseado,  desgalichado,  des- 
garbado, montón,  fargallón. 

MALENDRÍ.  m.  Ant.  Lladre  de  camí  ral.  Malan- 
drín, salteador  de  caminos.  ||  Pervers,  maligne.  Be- 
llaco,, malandrín. 

MALENETA.  n.  p.  Dim.  de  Melena.    Magdalenita. 

MALENGUANYAT,  DA.  adi.  MALAGUANYAT. 

MALENTENDRE.  v.  a.  Entendre  equivocadament 
lo  que "s  diu.  Trasoír,  entreoír.  II  Equivocar,  errar 
els  conceptes  y  idees.  Trasoñar. 


186 


MAL 


MAL 


Maleta 


MALENTÉS,  A.  adj.  S'  aplica  a  la  cosa  no  consi- 
derada o  conceptuada  conforme  és.  Mal  entendido. 
||  Qui  inaliciosament  interpreta  les  coses  qu'  ha  en- 
tes bé.  Taimado,  malicioso,  zorro,  mal  entende- 
dor. I|  p.  p.  Trasoído,  entreoído. 

MALESA.  f.  Boscli,  espessedat  de  broca  y  mates. 
Maleza,  rebollar,  matorral.  ||  maldat. 

LLEVAR  UNA  MALESA.  fr.   Atlt.  ALLEVAR. 

PLÉ  DE  MALESES.  adj.  Se  diu  deis  terrenos  0  monta- 
nyes  poblades  de  mates  espesses.  Fragosos. 

MAL-ESPÁRRECH.  Bot.  FRARE. 

MALESTAR,  m.  Indisposició  general,  vaga  y  inde- 
finible malestar  del  eos.  Malestar.  ||  DiSGUST,  ABOR- 

RIMENT. 

MALESTATGER,  A.  adj.  Inquiet,  entremaliat. 
Avieso,  zarandillo,  argadillo. 

MALESTRUCH,  CA.  adj.  MALASTRUCH. 
MALET.  m.  Dim.  de  mal.  Un  poquito  de  mal. 
MALET.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Viu  de  Lleva- 
ta,  prov.  de  Lleida. 

MALETA,  f.  Bossa  o  petit  bagul  regnlarment  de 
cuiro  pera  portar  roba  quan  se  va  de  camí.  Maleta. 
||  La  bossa  tancada  ab 
clau  ont  els  correus  hi 
porten  les  cartes.  Algunes 
vegades  també  's  prén  pél 
correu  meteix.  Balija. 

maleta  petita.  Laque 
no  és  tan  llarga  coni  la 
regular.  Maíetica,  muleti- 
lla, maletín. 

fer  LA  maleta,  fr.  Pre- 
parar lo    necessari    pera 
víatjar.  Hacer  la  maleta. 
SAQUEJAR  LA  MALETA,  fr.  Péndreli  a  algú  lo  que  hi 
porta.  Desbalijar. 

MALETAQA.  f.  aum.  Maletón,  balijón. 
MALETER.  m.  Qui  fa  maletes.  Maletero. 
MALETÓ.  m.  aum.  MALETACA. 
MALEURADAMENT.  adv.  m.  DESGRACIADAMENT. 
MALEURAT,    DA.    adj.    Desgraciat,    infortunat. 
Malogrado. 

MALEURÓS,  A.  adj.  MALEURAT. 
MALÉVOL   adj.  Qui  té  mala   voluntat.  Malévolo. 
MALÉVOLAMENT.  adv.  D'  una  manera  malévola. 
MALEVOLENCIA,  f.  y 

MALEVOLENCIA,  f.  Odi,  mala  voluntat.  Malavo- 
lencia. 

MALEVOLENT.  adj.  MALÉVOL. 
MALF ACTOR,  A.  m.  Malvai  Malhechor, malvado. 
MALFARDAT.  adj.  MALENDRECAT. 
MALFAT.  m.  DESGRACIA. 
MALFAITOR.  adj.  Ant.  MALFACTOR. 
MALFEINER,  A.  adj.  Dropo,  gandul. 
MALFENER.  m.  Fam.  ter.  MALFEINER. 
MALFER.  v.  a.  Fer  malament.  Malhacer. 
MALFERIR.  v.  a.  Ferir  greument.  Malherir. 
MALFER1T,   DA.    adj.    Qui   ha    rebut    una    ferida 
greu.  Malherido. 

MALFERIT  (Mateu).  Biog.  Diplomátich  y  escrip- 
tor  mallorqui  del  sigle  XV;  natural  d'  Inca;  mort  pro- 
bablement  a  Kápols  envers  1'  any  1460.  Era  fill  del 
cavaller  Jaume,  camarer  d'  Alfons  V  d'  Aragó.  Va 
cursar  liéis  passant  després  al  servei  d'  aquell  rei. 
Embaixador  a  Milá  pera  tractar  la  guerra  del  Pelo- 
ponés.  Després  va  intervindre  felisment  entre  'ls  flo- 
rentins  y  '1  capdill  veneciá  Jacob  Picenino.  També 
va  ésser  embaixador  a  Sena.  Un  cop  guanyada  pél 
rei  Alfons  V  la  ciutat  de  Nápols,  I'  any  1442,  rebía 
1'  honrós  cárrech  de  regent.  Era  un  enamorat  de  la 
doctrina  d'  En  Lull,  haventne  escrit  uns  Comentaris. 
De  temporibus  és  altra  producció  esciita  d'  ell. 


—  (PERE).  Biog.  Escriptor  cátala  deis  sigles  XV  al 
XVI,  qui  va  escriure  contra  '1  llibre  Confesionario,  de 
fra  Baitomeu  de  les  Casas,  famós  bisbe  de  Chiapa. 
És  autor  de  Apologelicum  juris  responsum  projustitia 
Rcgum  Catholicorum  in  occupaüone  Indiarum,  y  ho 
dedica  a  Miximiliá  d'  Austria,  text  que  figura  en  la 
colecció  de  concilis  ínter  Consilia,  publicada  per  Ja- 
cob Mandel. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Polítich  del  sigle  xvi;  nat  a 
Inca,  fill  d'  En  Mateu,  governaclor  de  Nápols.  Era  mi- 
nistre del  Suprem  Concell  d'  Ara°ó.  Va  intervindre 
en  les  operacions  del  gran  capitá  Gonaql  de  Córdo- 
ba en  les  guerres  d'  Italia.  Va  tractar  moltíssim  ab 
el  comte  de  Nemours,  general  de  les  tropes  franceses, 
y  va  obtindre  el  repartiment  del  regne  de  Nápols. 
La  vinguda  del  duch  de  Calabria  ell  va  negociarla. 
Presidí  el  Concell  tingut  a  Nápols  pera  arreglar  els 
rams  de  Gracia  y  de  Justicia.  Es  qui  va  acompanyar 
a  nadarna  de  Foix  al  venir  a  casarse  ab  el  rei  Ferrán 
d'  Aragó,  liavent  rebut  1'  any  1508  per  tal  servei  un 
privilegi  ben  honrós.  Va  ésser  canceller  d'  Aragó.  H.i- 
vent  retornat  a   Mallorca,  moría  a  Inca  1'  any  1508. 

MALFET,  A.  adj.  MALGANÓS.  ||  La  persona  mal 
formada.  Mal  hecho.  ||  INDISPOST.  ||  Lo  que 's  fa  con- 
tra 11  ei  y  rao.  Mal  hecho. 

MALFEYTA.  f.  Ant.  MALIFETA. 

MALFtYTOR,  A.  m.  Ant.  MALFACTOR. 

MALFIARSE.  v.  a.  No  fiarse,  desconfiar.  Descon- 
fiar. 

MALFORAT  (Barranch  de).  Hidrog.  Afluent  del 
Carol,  en  la  alta  valí  del  Segre. 

MALFULL.  m.  Ter.  Entom.  ESTISORETA. 

MALGANÓS,   A.   adj.   Malhumorat.    Desazonado 
displicente,  desabrido,  malhumorado  y  mal  gui- 
sado. 

ESTAR  MALGANÓS.  fr.  No  estar  de  gresca,  de  filis. 
No  estar  de  gracia  ó  para  gracias. 

MALGASTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  emplea  malament 
els  cabals  gastantlos  en  coses  perjudicials  o  poch 
profitoses.  Malgastador,  malbaratador,  despende- 
dor, gastador,  pródigo,  derrochador,  manirroto. 

MALGASTAR,  v.  a.  Dissipar,  consumir  els  bens  o 
la  hisenda.  Malgastar,  malbaratar,  malrotar,  mal- 
versar, disipar,  derrochar,  prodigar,  perder. 

MALGASTAT,  DA.  p.  p.  Malgastado. 

MALGENI.  m.  Qui  és  aspre  y  dur  de  condició.  Mal 
genio,  vinagroso. 

MALGIRBAR.  v.  a.  Fer  alguna  cosa  depressa  y 
malament.  Frangollar. 

MALGIRBAT,  DA.  adj.  MALENDREQAT. 

MALGRÁ.  m.  Tumor  punxagut  ab  inflamació  y  do- 
lor. Carbunclo. 

MALGRACIÓS,  A.  adj.  Ant.  De  geni  aspre.  Arisco. 

MALGRACIOSAMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  mal- 
graciós.  Ásperamente. 

MALGRAT  (De),  ni.  adv.  A  la 
torga,  de  mala  gana.  Mal  de  su 
grado. 

MALGRAT.  Geog.  Lloch  del 
terme  de  Prenyanosa,  prov.  de 
Lleida.  ||  Caseriu  del  terme  de 
Noves,  prov.  de  Lleida  ||  Vila  de 
la  provincia  de  Barcelona,  bisb. 
de  Girona,  part.  jud.  d'  Arenys 
de  Mar;  és  a  la  costa,  té  estació  de  F.-C.  y  3,770  hab. 

MALGRAT  (Illetes  de).  Hidrog.  filetes  de  la  costa 
S.O.  de  P  illa  de  Mallorca. 

MALGUANY.  m.  Ant  Manifestado  d'  un  pesar  o 
disgust;  s' usa  com  adv.  Enhoramala. 

MALHADADAMENT.  adv.   Malhadadamente. 

MALHADAT,  DA.  adj.  Malhadado. 

MALHUMORAT,  DA.  adj.  Malganós.  Malhumora- 
do, desamorado,  displicente,  desazonado. 


Segell  de  Malgrat 


MAL 


MAL 


187 


MALHUMOROS.  adj.  Se  din  de  qu¡  no  gasta  ale- 
gría. Melancólico.  ||  Trist,  irritat,  furiós,  rabiós. 
Arisco,  frenético,  furioso  irritada. 

MALICIA,  f.  Qualitat  moral  que  constitueix  una 
cosa  dolenta.  Malicia.  ||  Obstinado,  perversitat  del 
que  peca  exprcssament  pera  fer  mal.  Malicia.  ||  Se- 
gona  intenció,  cautela  o  subtilesa  pera  eng  tnyar.  Ma- 
licia. ||  Perversitat,  malignitat.  Malicia.  |J  Recel, 
sosiuta.  Malicia.  |l  Interpretació  nial  intencionada. 
Malicia.  ||  La  qualitat  que  fá  una  cosa  perjudicial  o 
danyosa,  com:  la  lla^a  porta  malicia.  Malicia  ||  Tra- 
vessura  deis  nois  y  eoneixement  que  teñen  del  mal. 
Malicia,  picardía.  ||  Quiniera,  tirria.  Ojeriza,  ene- 
miga. ||  Inclinado  al  mal. 

AB  MALICIA,  m.  adv.  MAL1C10SAMENT. 

PENDRE  MALICIA,  fr.  Airarse,  enfadarse.  Encoleri- 
zarse, embotijarse,  montar  en  cólera,  tomar  cólera. 

SENSE  MALICIA,  m.  adv.  De  bona  fe,  ab  tota  sen- 
cillesa.  Sencillamente,  ingenuamente,  d  la  buena  de 
Dios,  inocentemente,  sin  malicia,  sin  doblez.  |1  Sense 
advertidlo.  Impensadamente,  inadvertidamente,  sin 
malicia.  ||  Teol.  materialment.  ||   Irón.  MAL1CIOSA- 

MüNT. 

MALICIADA,  f.  Excés  de  malicia.  Ira,  furor. 

PENDRE  UNA  MALICIADA,  fr.  Enfadarse  de  mala  ma- 
nera. Montarse  en  cólera:  enfurecerse,  exasperarse, 
irritarse,  bramar;  subirse  d  las  bovedillas,  echar  espu- 
marajos, pelarse  la  barbas,  revestirse  el  diablo. 

MALICIAR,  v.  a.  Presumir,  sospitar.  Maliciar, 
recelar,  barruntar,  remuscar  ||  Interpretar  ab  ma- 
licia. Tomar  alguna  cosa  por  donde  quema 

MALICIÓS,  A.  adj.  .Maligne,  malintencionat,  pro- 
pens  a  obrar  mal.  Malicioso.  ||  Astut.  Malicioso,  do- 
ble, escatimoso.  ||  Tot  lo  que  suposa  malicia.  Mali- 
cioso. ||  Qui  és  inclinat  a  sospitar  y  desconfiar.  Sus- 
picaz. 

MALICIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  engany  y  malicia. 
Maliciosamente,  de  mala  fe.  ||  Ab  astucia  o  solapa. 
Maliciosamente.  II  Depravadament.  Maliciosa- 
mente. 

MALICIOSET,  A.  adj.  dim.  Maliclosillo,  maliclo- 
sito,  maliciosico. 

MALICÓ.  m.  dim.  De  mal.  Achaquillo,  achaqui- 
to,  malecillo. 

MALIFET.  m.  Ant.  y 

MALIFETA.  f.  MALDAT. 

FER  ALGUNA  MALiFETA.   fr.  FER  ALGÚN  MAL. 

MALIGNAMENT.  adv.  m.  Ab  malignitat.  Malig- 
namente. 

MALIGNANT.  adj.  Danyós,  vicios.  Malignante. 

MALIGNE,  A.  adj.  Malintencionat,  pervers.  Ma- 
ligno. ||  Perjudicial,  nociu.  Maligno.  ||  Se  diu  de 
les  malalties  greus,  que  malgrat  d'ésser  benignes 
en  la  apariencia,  acaven  a  voltes  ab  el  pacient. 
Maligno. 

MALIGNITAT.  f.  Enveja,  malevolencia.  Maligni- 
dad. ||  Inclinació  a  pensar  y  fer  mal.  Malignidad.  II 
Qualitat  que  fa  danyoses  les  coses.  Malignidad. 

MALINDREQ.  m.  Dessassossego,  molestar.  Donar 
malindreg.  ||  fr.  Atormentar,  importunar,  fer  soroll 
molestos. 

MALINTENCIONAT,  DA.  adj.  Qui  té  males  inten- 
cions.  Malintencionado,  solapado,  marrajo. 

MALÍSSIM.  adj.sup.  Molt  mal.  Malísimo. 

M  XLÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'una  manera 
malíssiin  i-  Malísimamente. 

MALÍVOL.  adj.  Malévol 

MALMAJOR.  m.  DIABLE,  MAL  ESPERIT. 

MALMANAT,  DA.  adj.  Qui  no  fá  res  de  lo  que  li 
manen.  Malmandado,  desmandado. 

MALMENAR.  v.  a.  Ant.  MALTRACTAR. 

MALMENAT,   DA.  adj.  MALTRACTAT,  MALPARAT. 


MALMENJAR.  v.  n.  Menjar  poch  y  malament. 
Malcomer. 

MALMENJAT,  DA.  adj.  Poch  alimentat.  Malco- 
mido. 

MALMÉS,  A.  p.  p.  Malbaratado,  malparado,  gas- 
tado, dañado. 

MALMETACIÓ.  f.  Dissipació,  desperdici.  Malba- 
rato, desperdicio. 

MALMETEDOR,  A.  ni.  y  f.  Derrochador. 

MALMETRE.  v.  a.  MALBARATAR.  ||  Espatllar,  arrui- 
nar, desllustrar,  Henear  a  perdre.  Maltratar,  echar 
á  perder.  ||  Maltractar,  danyar  a  algú.  Lastimar.  |¡ 
Pegar  molt  a  algú.  Malparar.  ||  Met.  Corrompre,  per- 
vertir. Malear.  ||  v.  r.  Lleudarse  a  perdre  '1  licors, 
conserves  y  viandes,  etc.  Pasarse,  malearse,  da- 
ñarse, gastarse,  echarse  á  perder.  ||  Llastimarse  '1 
eos  per  algún  cop.  Lisiarse,  lastimarse. 

MALMIRAR.  v.  a.  ULLPENDRE. 

M ALMIRAT,  DA.  adj.  Ant  DESATENT,  imprudent. 

MALMIRRÓS,  A.  adj.  ler.  TRIST,  MALHUMORAT. 

MALNIU.  Hidrog.  Estany  del  tenue  de  Maranges, 
prov.  de  Girona. 

MALO  (Riu).  Hidrog.  Afluent  del  Garona  en  la  valí 
d'Arán;  que  s'origina  en  la  regió  lacustre  de  Baciíés 

MALOGRADAMENT.  adv.  m.  Malogradamente.  v 

MALOGRAR,  v.  n.  Frustrar,  no  lograr.  Malograr. 

MALOGRARSE,  v.  r.  Frustrarse. 

MALOGRAT,  DA.  adj.  No  lograt,  fustrat.  Malo- 
grado. 

MALONDA  Y  PONS  (Miquel).  Biog.  Doctor  en 
drets  y  polítich  mallorquí.  Nat  a  Benisalem  en  1'  úl- 
tim  ters  del  sigle  XVII.  Mort  en  la  meteixa  vila  l'any 
1736.  Doctorat  de  filosofía  y  teología  en  1697,  y  de 
abdós  drets  1'  any  1701,  havent  guanyat  en  oposi- 
cions  una  cátedra  de  la  Universitat  lulliana.  Batlle 
general  del  regne  de  Mallorca,  consultor  del  Sant 
Ofici,  assessor  de  la  curia  eclesiástica.  Era  partidari 
ú'  En  Felip  V.,  per  lo  qual  va  ésser  desterrat  1'  any 
1713,  retirantse  a  Cáller,  fins  que  va  poguer  embar- 
carse en  1' estol  de  naus  que  reduiren  Mallorca  a  la 
obediencia  borbónica.  Va  ésser  ministre  president  de 
la  reial  Junta  de  Govem  de  la  illa  (1715)  y  oidor  de 
la  reial  Audiencia  (1716).  Era  home  que  no's  doble- 
gava  a  recomanacions  ni  a  exigencies  fora  Uei,  cosa 
que  li  va  ocasionar  molts  sufriments.  Conreuava  les 
lletres. 

MALORDENAT,  DA.  adj.  DESORDENAT. 

MALPACIENT,  A.  adj.  Ant.  MALSOFERT. 

MALPARAR.  v.  a.  Malmetre  a  cops,  maltractar. 
Malparar. 

MALPARAT,  DA.  adj.  Malposat,  malmés.  Mal- 
parado. 

MALPARIDA,  f.  La  dona  que  fa  poch  qu'  ha  mal- 
parít.  Malparida. 

MALPARIR,  v.  a.  Parir  abáns  de  temps.  Malpa- 
rir, abortar. 

MALPARLAR.  v.  a.  Parlar  mal  d'  algú  o  d'  alguna 
cosa. 

MALPARLAT,  DA.  adj.  Desvergonyit  en  el  parlar. 
Malhablado. 

MALPART.  ni.  Gastament,  part  abáns  del  temps. 
Malparto,  aborto. 

MALPARTIT.  Geog.  Lloch  del  tenue  de  Torre- 
farrera,  prov.  de  Lleida. 

MALPÁS,  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Llei- 
da, part  jud.  de  Trenip;  és  a  la  vora  del  Noguera  R¡- 
bagorgana  y  té  378  hab.  ||  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de 
Lleida.  Neix  mes  amunt  del  poblé  del  seu  nom,  passa 
pél  terme  del  meteix  y  péls  de  Adons,  Gotarta  y  Ven- 
tola, y  desaigua  al  Noguera  Ribagorcana  prop  del  ex- 
convent  de  Labaíx.  ||  —  (BARRANCH  DEL).  Hidrog.  A 
la  Valí  d'  Aran  prop  de  Salardú. 


lí 


MAL 


MAL 


MALPENDRE.  v.  a.  Pendre  les  coses  en  mala  part 
o  en  mal  sentit.  Tomará  mal. 

MALPENSAR.  v.  a.  Pensar  mol  d'  algú  o  d'  algu- 
na cosa. 

MALPENSAT,  DA.  adj.  MALICIÓS. 

MALPLACENT,  A.  adj.  MALGRACIÓS. 

MALPLACENTMENT.  adv.  m.  MALGRACIOSA- 
MENT. 

MALPOSAT,  DA.  adj.  Dit  del  qu'  ha  rebut  alguna 
injuria  o  dany.  Malparado. 

MALPRÉS,  A.  p.  p.  Tomado  á  mal. 

MALQUIST,  A.  adv.  Malvolgut.  Malquisto,  mal- 
visto. 

MALQUISTAR,  v.  a.  Posar  malament  a  una  perso- 
na abun'altra.  Malquistar. 

MALQUISTARSE,  v.  r.  Posarse  malament  ab  algú. 
Malquistarse. 

MALQUISTAT,  DA.  p.  p.  Malquistado. 

MALREM  (Coll  de).  Coll  de  la  ratlla  de  Franga, 
a  tramontana  de  Baget,  prov.  de  Girona;  és  a  1,527 
metres  d'  altitut. 

MALRUBÍNS.  m.  pl.  Bot.  Herba  de  la  fam.  de  les 
Uabiades;  se  cría  en  paratges  sechs;  és  d' utis  60  cen- 
timetres  d' alearía,  ab  les  carnes  quadrades  y  cober- 
|es  de  borra  blanca;  tulles  rodones,  asores  y  d'  un 
vert  ciar  y  les  flors  petites  y  blanques.  Marrubio.  || 
MARRÉUS. 

MALSÁ,  NA.  adj.  Nociu,  perjudicial  a  la  salut. 
Malsano.  ||  mai.altíQ. 

MALSATISFET,  A.  adj    MALCONTENT. 

MALSENDRECOS  m.  plur.  Trastes  vells,  obgec- 
tes  inservibles.  Desechos. 

MALSÍ.  m.  Espía. 

MALSINAR.  v.  a.  Espiar. 

MALSOFERT,  A.  adj.  Se  díu  d'  aquell  que  té  poca 
paciencia  pera  aguantar  res.  Malsufrido. 

MALSONANT.  adj.  Lo  que  sona  mal.  Malsonante. 
||  Lo  qu'  és  fora  de  rao.  Malsonante. 

MALSONAR,  v.  n.  Sonar  mal.  Malsonar.  ||  No 
semblar  bé  les  paraules  irreverentes  u  obscenes. 
Malsonar. 

MALTES  (Pere  Tomás).  Biog.  Escriptor  relligiós, 
mallorquí.  Nata  Palma  .'  any  1650;  uiort  en  la  rae- 
teixa  en  1732.  Era  carmelita;  prior  del  convent  de  sa 
ciutat  natal  (1696).  Mestre  de  teología  en  l'universi- 
tat  mallorquína,  havent  estat  el  primer  d'  ensenyar 
la  doctrina  de  Roger  Bacon.  Va  ésser  molt  dilligent 
en  escriure  de  materies  afectant  a  1'  historia  relli- 
giosa  de  I'  illa,  en  particular  biografíes,  en  castellá  o 
llati.  Han  quedat  inédits  sos  erudits  estudís,  non  deis 
quals  va  deixar  beu  acavats,  y  moltíssims  de  filoso- 
fía, dret,  teología,  predicació,  etc.,  y  una  extensa 
historia  de  son  convent  de  Palma  sense  acavar. 

MALTES,  A.  adj.  Cosa  de  Malta,  illa  del  Mediter- 
rani,  entre  Sicilia  y  África.  Maltes. 

MALTHUSSIÁ,  NA.  adj.  Qui,  com  Malthus,  creu 
qu'  és  menester  posar  obstacles  al  aument  de  pobla- 
do, perqué  aquesta  creix  en  progressió  geométrica, 
mentres  els  medis  de  subsistencia  segueixen  sois  una 
progressió  aritmética.  Malthusiano,  malthusino. 
MALTRACTAMENT.  m.  MALTRACTE. 
MALTRACTAR.  v.  a.  Castigar,  insultar,  injuriar. 
Maltratar,  ultrajar,  injuriar,  ajar.  ||  Malmetre,  es- 
patllar,  fer  malbé.  Maltratar.  ||  Prorrompre  en  dicte- 
ris.  Soltar  la  bramona. 

MALTRACTARSE.  v:  r.  MALMETRE'S,   FERSE  MAL. 

||  Dirse  mutuatnent  páranles  ofensives.  Apitonarse. 
MALTRACTAT,  DA.  p.  p.  Maltratado. 
M  \LTRACTE.  m.  L'  acció  y  efecte  de  maltractar. 
Maltratamiento,  maltrato. 

MALTRER.  v.  a.  Ant.  MALMETRE. 


Malva 


MALTRET.    m.    Ant.  MENOSCABAMENT.  ||  TRAVALL, 
miseria.  ||  adj.  Maltrecho. 

MALUQUER  Y  ALTES  (Salvador).  Biog.  Polítich 
que  va  figurar  molt  a  Barcelona  en  la  segona  meitat 
del  sígle  XIX.  Va  peitányer  a  les  corporacions  mes 
significades,  fents'hi  remarcar  per  la  seua  cultura,  y 
va  ésser  alcalde  y  presídent  de  la  Dlputació  provin- 
cial. Va  morir  ais  comen- 
tos de  1888. 

MALURA,  f.  Tota  mena 
de  malaltíes  de  les  plan- 
tes, tant  si  son  produídes 
péls  insectes  com  per  les 
criptógames  o  qualsevti- 
11a  altra  cosa.  Enferme- 
dad. ||  Ter.  LLAGA. 

FER  UNA  MALURA:  FER 
UNA  MALESA. 

MALVA,  f.  Bot.  Herba 
molt  comuna,  tipo  de   la 

familia  de  les  malvacies,  quines  fulles  son  molt  bones 
pera  ablanir  els  tuniors  o 
inflamacions.  Malva. 
MALVA  BORDA:  MALVÍ. 
MALVA  D'  OLOR.  Mena 
de  fulla  petita  y  suau  al 
tacte,  d'una  olor  molt  agra- 
dósa.  Malva  de  olor.  ||  MAL- 
VA POMA. 

MALVA  MAJOR.  Malva  sil- 
vestre. Malva  mayor¡  ofici- 
nal ó  silvestre. 

MALVA   VERA.   Malva   de 
fulles    entre    angulades    y 
sinuoses,  de  vert  ciar,  ino- 
dor   y    de   gust    mucilagi- 
nós;  les  flors  d'hermós  co- 
lor  de    rosa   purpúria,   c!e 
figura  de  campana,  a  ve- 
gades  sensilles,  a  vegades 
dobles,  y  gosen  de  propie- 
tat  iguals  a  les  fulles,  que 
son    dolcificants,  emolients,   pectorals,  etc.    Malva 
real  ó   rósea  ó  alcea   ró- 
sea. ||  MALVA  ROSA. 

ANAR  A  FER  MALVES,  fr. 
MORIRSE. 

fer  malves,  fr  Ésser 
enterra  t.  Hacer  bodoques. 

ÉSSER  UNA  MALVA.  ÍI.  y 

TINDRE  UN  GENI  COM 
UNA  MALVA,  fr.  Se  diu 
de  aquella  persona  que 
és  molt  bona.  Ser  una 
malva. 

MALVACI,  A.  adj.  Bot. 
Semblant  a  la  malva.  Mal- 
váceo. 

MALVADAMENT.  adv. 
mente. 

MALVAR,  m.  Llocli  plantat  de  malves.  Malvar. 

MALVASÍA.  f.  Casta  de  ceps  que  'ls  catalans  van 
portar  de  1'  illa  de  Xío  al  tornar  de  la  guerra  de  les 
Creuades.  Malvasía.  ||  El  vi  que  's  fa  deis  rai'ms  de 
dita  mena  de  cep.  Malvasía. 

MALVAT,  DA.  adj.  Pervers,  dolent.  Malvado. 

MALVAVISCH.  m.  Ant.  MALVÍ. 

MALVENDA,  f.  Acció  de  malvendre.  MALBARATA- 
MENT. 

MALVENDRE.  v.  a.  Vendré  per  poch  preu.  Mal- 
vender. 

MALVENTURAT,  DA.   adj.   Ant.  MALAVENTURA!". 

MALVER.  v.  n.  Ant.  Fer  malbé,  malmetre,  espat- 
llar.  Malear.  ||  pervertir. 


Malva  poma 


,fí".. 


(i  fW'.' 


^ 


■3^ 


ni. 


Malva  rosa 
Ab  maldat.   Malvada- 


MALL 


MALL 


II 


Mal  vi 


MALVERSACIO.  f.  Mala  ¡nversió  de  cabals.  Mal- 
versación. 

MALVERSADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  mal- 
versat.  Malversadamente. 

MALVERSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  malversa.  Mal- 
versador 

MALVERSAR,  v.  a.  Emplear  mal  el  diner.  Malver- 
sar. 

MALVERSAT,  DA.  p.  p.  Malversado. 
MALVESCH.  ni.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  plum- 
baginacies;  fa  les  carnes   ccm   de  dos   peus  d'  altes, 
acanalades,   les   tulles   puntejades,    les  flors  en  poní, 
purpuries  y  dividides  en  sis  parts 
y  la   llevor  llargaruda.   Velera, 
dentelaria,  hierba  del  cáncer. 
MALVESÍA.  f.  MALVASÍA. 
MALVESTAT.    f.    Ant.   MAL- 
DAT. 

MALVf.  ni.  Bol.  Planta  que 
fa  una  cama  de  60  a  70  centi- 
metres  d'  alta,  tulles  rodones  y 
peludcs  y  flors  molt  semblantes 
a  les  de  la  malva.  La  seua  arrel 
és  molt  medicinal.  Malvavisco. 

¡MALVIATGE!  m.  o  adv.  Nin- 
gú,  res  o  gens,  com:  ¡malviatge  7 
benefici  que  'ns  ha  qucdat !  Mal- 
dito, mal  haya.  ||  Mena  d*  imprecado.  Mal  haya,  mal 
aflo,  maldito,  perezca.  ||  Tant  de  bó.  ¡Ojalá!  ||  interj. 
Afirmativa,  com:  ¡malviatge  si  diu  veritat!  ¡Por  Dios! 
¡por  vida!  ¡vive  Dios!  ¡mal  año!  ¡voto  á  tal!  || 
interj.  D'  amenaga.  Jurársela  á  alguno,  déjalo, 
¡voto  á  los  ajenos  de  Dios!  ¡voto  á  quien,  para  és- 
tas  no  te  irás  alabando! 

¡MALVIATGE    L'  ÁNIMA  O  'L   TESTAMFNT  DE  JUDES  O 

LES  BANYES  DE  P1LAT!  Loe.  Usada  únicament  pera 
manifestai  el  disgust  o  sentunent  que  'ns  causa  al- 
guna cosa.  ¡Pese  ó  pese  á  tal!  ¡mal  haya  el  alma  del 
diablo!  y  ab  molta  moderado:  ¡pecador  de  mí! ¡válga- 
me Dios! 

¡MALVIATGE  COM  N'  HA  QUEDAT  UN!  Expr.  Pera  de- 
notar el  desitg  d'  extermini  deis  nostres  contraris  o 
d'  al  tres  coses  que  no  'ns  acomoden.  ¡Mal  hayan  los 
que  han  quedado!  ¡asi  no  hubiese  quedado  ninguno! 
siento,  lástima  que  haya  quedado  ninguno. 

¡malviatge  si  Ho  entench!  Loe.  Pera  denotar  que 
nos'  entén  alguna  cosa.  ¡Lleve  el  demonio  lo  que  yo 
entiendo  en  este  lío! 

¡malviatge  si  'l  treu!  Loe.  Dit  aljoch,  denota 
que  's  perdrá.  Ya  se  lo  llevará  el  diablo;  yo  chino  si  lo 
saca;  á  pagar  de  mi  dinero. 

MALV1SCÓS,  A.  m.  Ant.  MALVÍ. 

MALVIST,  A.  adj.  Aquell  a  qui  's  mira  ab  preven- 
ció  a  causa  de  la  sena  conducta.  Mal  visto. 

MALVIURE.  v.  n.  Viure  malament,  en  mitg  del 
desordre.  Malvivir.  ||  m.  L'  acció  de  viure  sense  or- 
dre  ni  fré.  Mala  vida. 

MALVOLENCIA.  f.  y 

MALVOLENCA.  f.  Ant.  MALEVOLENCIA. 

MALVOLENT,  A.  adj.  MALÉVOL. 

MALVOLER.  v.  a.  Voler  mal.   Malquerer. 

FERSE  MALVOLER.  fr.  Ferse  aborrir.  Malquistarse. 

MALVOLGUT,  DA.  adj.  Aborrit.  Malquisto. 

MALVÓS,  A.  adj.  De  la  natura  de  la  malva. 

MALL.  m.  Joch  que  's  juga  ab  botges  impelintles 
ab  unes  maces.  Mallo.  ||  L'  instrument  o  m.iqa  pera 
jugarlo.  Mallo.  ||  Martell  gros  pera  forjar  el  ferro. 
Macho,  mazo.  [|  Martell  gros  y  pesant  que  serveix 
ais  picapedrers  y  mestres  de  cases  pera  trencar  pe- 
dra  y  en  les  obres  d'  enderrocament.  Almádana, 
marra.  ||    Pedra,  a  la  Valí  d'  Aran. 

MALL  DE  CAP  Y  PENA.  Eina  de  picapedrers  ab  dues 
f tilles,  una  d'  aixa  y  alira  de  destral.  Alcotana. 


Malla 


UNA  AL  MALL  Y  UN'  ALTRA  A  L'  ENCLUSA.  fr.  Me!.  V 
fam.  Ab  la  qual  se  nota  ais  que  parlen  molt  y  quasi 
sempre  fora  del  cas.  Dar  una  en  el  clavo  y  cien  en  la 
herradura. 

MALL.  Ter.  arañes.  PICH  DE  pedra. 

MALLA,  f.  Cada  un  deis  forats  que  ni  ha  entre  ñus 
y  ñus  ais  filats  y  coses  semblantes.  Malla,  ojo.  || 
Cada  una  de 
les  anelles  de 
una  cadena. 
Eslabón.  ||  Nu- 
mis.  M  o  n  e  d  a 
catalana  que 
valía  mitg  di- 
ner. Medio  di- 
nero.  ||  COTA 

DE  MALLA. ||AlS 

jochs  de   nois, 

val  la  meitat  de  cada  unitat  que  juguen,  y  aixís  els 
que  juguen  a  bales,  si  's  juguen  una  bala  cada  dues 
vegades  de  guauyar,  diuen  malla  a  lo  que  guanyen 
una  vegada.  Medio.  ||  Fer  passades  al  teler  de  nía. 

FER  malles.  Fer  teixit  de  malla.  Mellar,  hacer 
malla. 

fer  LES  malles.  fr.  Adobar  les  malles  espatllades 
d'  un  teixit.  Remallar. 

MALLA  (Felip  de).  Biog.  Orador  relligiós  notabi- 
líssim,  diploináticli  y  escriptor.  Un  deis  que  mes  va 
travallar  y  distingirse  en  el  famós  Concili  de  Cons- 
tanza. Va  comentar  vida  pública  en  1410,  a  la  mort 
del  rei  Martí,  essent  qui  primer  va  preparar  la  co- 
rona a  Ferrán  d'  Antequera,  car  formava  entre  'ls 
vintiquatre  representants  de  Catalunya  en  el  Parla- 
ment  de  Tortosa,  y  després  va  ésser  al  d'  Alcanyíc, 
pera  votar  ais  nou  compromissaris  del  Parlament  de 
Casp.  En  1415  anava  d'  embaixada  a  Inglaterra  a 
fi  de  procurar  la  pan  universal  de  1'  Iglesia,  evitar  la 
guerra  entre  Inglaterra  y  Franca,  aixís  com  tractar 
del  casament  de  la  pubilla  del  rei  Ferrán  ab  En- 
ríen V.  El  meteix  any,  junt  ab  el  maiqués  de  Villena, 
anaren  comissionats  al  emperador  Segimon  d'  Ale- 
manya,  tractant  d  acavar  el  poder  de  Benet  XIII.  En 
1416  era  rector  del  Pí,  a  Barcelona.  Alfons  V,  .-n 
1416.  1'  enviava  a  Castella  pera  activar  lo  del  Con- 
cili de  Constanza,  al  quin  va  assistir'hi,  fenthi  gran 
paper,  y  al  ésser  elegit  Papa  Martí  V,  En  Malla  li 
endregá  el  discurs  de  salutació,  dírigint  també  la  pa- 
raula  al  Concili  en  nom  del  rei  d'  Aragó.  Havent  re- 
budes  altes  dístincions  del  Sant  Pare,  del  qui  era 
cambrer,  va  disgustaise  ab  el  rei,  qui  mes  tart  el 
proposava  pera  cardenal.  En  1422  tornava  a  Nápols 
d'  embaixada  al  rei  en  nom  de  la  Generalítat  de  Ca- 
talunya, de  quina  va  ésser  president  entre  1425  y  28, 
portant  tot  el  pés  de  1'  administrado  pública.  Com  a 
orador  sagrat  va  fer  el  sermó  de  les  pregaries  péls 
terratrémols  de  Barcelona  en  1427,  aixís  com  feia  el 
de  les  honres  de  la  reina  Na  Violant  el  día  de  7  Ju- 
liol  de  1431  a  la  catedral  de  Barcelona,  que  una  in- 
disposició  no  li  va  permétre  acavar,  finint  dos  díes 
mes  tart  aquell  orador  de  fama  europea,  al  qui  no 
mes  li  era  superior  sant  Vicents  Ferrer.  És  autor  del 
llibre  Memorial  del  peccador  remut,  quina  primera 
part  existeix  impresa  a  Girona  en  1483  y  en  altra 
edició  del  sigle  XV  que  no  porta  data. 

MALLA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Barcelona, 
bisb.  y  part.  jud.  de  Vich;  és  a  la  vora  del  riu  Geni 
y  té  388  hab.  [|  —(RIERA  DE).  Hidrog.  Riera  de  la 
prov  de  Barcelona;  neix  a  les  serres  de  Queralt  y 
Aguiló,  recull  les  aigües  deis  vessants  compresos  en- 
tre 'I  castell  de  Queralt  y  La  Goda,  passa  per  Fiol  y 
Tous  y  desaigua  al  Anoia,  entre  Jorba  y  Igualada.  || 
—  (RIERA  DE).  Hidrog.  Petita  riera  que  neix  entre  les 
serres  del  Tibidabo  y  Vallvidrera,  atravessa  la  ciu- 
tat  de  Barcelona  canalísada  y  desaigua  a  la  platja 
del  Poblé  Nou. 

MALLADA.  f.  Cop  de  malí. 


190 


MALL 


MAM 


MALLADA  DE  PASTÓRS.  f.  Pleta,  paratge  ont 
se  recullen  els  pastors  y  M  bestiar.  Majada,  redil, 
apero. 

MALLADAR.  f.  MAJADAL. 

MALLADOR.  m.  Art.  y  of.  El  travallador  que  pica 
ab  el  malí  el  ferro  a  1'  enclusa. 

MALLADURA.  f.  Acció  de  mallar. 

MALLARENGA.  f.  adj.  XARRAIRE,  BALADRERA. 

mallarenga  xiCA.  f.  Ornit.  Aucell  d'  Espanya;  té 
la  esquena  de  color  de  plom,  el  ventre  cendrós,  les 
ales  y  la  qüa  negres;  el  cantsemblnnt  al  piu  del  mar- 
tell  del  ferrer:  anuncia  pluja.  Herreruelo. 

MALLET.  ni.  Mar.  Una  de  les  peces  petites  o  ta- 
rugos de  forma  cónica  o  cilindrica  que  s'  embutei- 
xen  a  igual  profonditat  en  les  dnes  cares  d'  apega- 
dura.  Dado.  ||  dim.  Malí  petit. 

MALLOGRE.  m.  MALOGRE. 

MALLOL,  A.  m.  y  f.  Vinya  novella.  Majuelo.  || 
Serment  pera  plantar.  Estaca,  renuevo,  majuela. 

MALLOL  (Berenguer).  Biog.  Mariner  famós  del 
sigle  XIII.  Cintadá  barceloní.  En  temps  del  rei  Pere 
el  Gran  y  d'  En  Roger  de  Lluria,  va  pendre  part  en 
ínoltissims  fets  d'  armes.  Empró,  encara  no  s'  és  feta 
la  biografía  d'  ell.  L'  any  1282  era  visalmirall  del 
estol  sortit  de  Port-Fangós  ab  el  rei,  anant  a  Berbe- 
ría y  després  a  Sicilia,  ont  En  Pere  el  Gran,  va  ésser 
proclamat  rei.  En  1285  ja  era  almirall,  guardant 
Barcelona  y  les  costes,  de  les  naus  franceses  que  ni 
rondaven.  Pél  Jtiliol  del  propi  any  va  batres,  ab  onse 
galeres,  cont  a  vintiquatre  naus  franceses  manades 
per  Guillem  de  Lodéve,  devant  de  Sant  Feliu  de  Guí- 
xols,  alcat^ant  la  mes  famosa  victoria  d'  aquell 
temps,  compartida  ab  En  Ramón  Marquet,  apoderant- 
se  de  set  galeres  franceses  y  del  almirall. 

—  (BERNAT).  Biog.  Alonjo  del  monastir  de  Santes 
Creus,  al  sigle  XV;  historiaire.  Home  molt  estudios, 
autor  d'  una  Historia  de  Catalunya,  no  estampada,  y 
d'  un  Compendi  de  les  coses  del  monastir  de  Sanies 
Creus.  Va  morir  1'  any  1428. 

—  (LLORENQ).  Biog.  Poeta  de  mitján  sigle  XIV,  qui 
seguía  1'  escola  prov:nr¿al  y  alternava  ab  els  Roca- 
bertí,  Jaume  March  y  el  rei  En  Pere,  el  Ceremonias. 

MALLOL.  Geog.  Vila  del  dist.  munpal.  de  Sant 
Privat  de  Bas,  prov.  de  Girona. 

MALLOLÚ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Fa- 
rrera,  prov.  de  Lleida. 

MALLORCA  (Bernardi  de).  Biog.  Escriptor  relli- 
giós,  mallorquí,  del  sigle  xvili.  Era  frare  caputxí,  na- 
tural de  Palma;  lector  de  filosofía  y  de  teo'ogía  de  la 
nieteixa  ciutat;  home  docte  y  eloqüent.  Bon  lulliá. 
Va  escriure  en  castellá  y  en  llatí  algunes  obres  relli- 
gioses.  És  autor  d'  una  comedia  en  vers  titolada:  El 
ángel  del  Oriente.  Va  compondré  ab  molt  d'  enginy 
distintes  poesíes  forga  agradoses  y  molt  estimades, 
quines  copies  s'  han  niultiplicat  entre  'ls  curiosos. 

—  GAYETÁ  DE  (ANTONI  DEYÁ  Y  TORTELLA).  BíOg. 
Frare  caputxí  y  escriptor  notable.  Nat  a  Palma  de 
Malloical'any  1707;  mort  allá  meteix  en  1767.  Ha 
estat  un  deis  homes  mes  erudits  de  la  illa.  Teólech 
sapient,  canonista  emiuent,  historiaire  crítich,  empró 
massa  ciédul.  Va  passar  tota  la  vida  escrivint  y  re- 
gistrant  arxius.  Els  intelectuals  mallorquins  que  '1 
tractaven  creien  qu'  era  '1  primer  talent  de  son 
temps.  L'  any  1727,  acavada  la  filosofía,  anava  a 
Valencia  a  estudiar  teología,  esdevenint  prest  una 
celebritat  en  1'  assignatura,  retornant  a  Mallorca  en 
1731,  Huint  son  talent  desde  la  trona.  Tornava  a  Va- 
lencia I'  any  1740;  a  Alacant  guanyava  fama  de  gran 
filosoph  y  després  retornava  a  la  illa  pera  dedicarse 
al  estudi  y  comprovació  deis  historiaires  balears, 
¡1-lustrant  la  crónica  d'  En  Benimelis  fins  a  1'  any 
1760,  que  1'  enviaren  a  Terol,  ont  va  passar'hi  nou 
mesos,  aprontáis  en  1'  estudi  crítich  del  abat  Tri- 
teni.  A  Mallorca  va  ésser  dues  vegades  guardia  del 
convent,   ademes   d'   ocupar  la    cátedra  de  filosofía. 


Deis  seus  escrits  una  part  son  perduts,  altres  resten 
inédits.  D'  estamiats  hi  han:  Loseta  ilustrada  (un 
volúm  en  quart  de  92-500  págs.;  Palma,  1746),  obra 
molt  retreta  en  els  estudis  d'  historia  mallorquína; 
Resumpta  histórica,  corographica  y  coronologica  de  la 
isla  y  real  fuerza  de  Ibiza  (un  vol.  fol.,  Palma,  1751). 
Entre  sos  manuscrits  hi  han  obres  dignes  d'  estam- 
parse. Ademes  de  Lithología  de  las  meda'las  consula- 
res, imperatorias  y  provinciales  halladas  en  Mallorca 
y  de  les  il-lustracions  y  apéndix  a  la  «Historia  de 
Mallorca,  d'  En  Benimelis,  va  deixar  escrita  Anti- 
glorias de  Mallorca,  contra  lo  obra  «Glorias  de  Ma- 
llorca», d'  En  Serra  y  Ferragut  (1775),  que,  segons 
En  Bover,  «es  una  de  las  mejores  diatribas  qua  han 
salido  de  mano  de  fraile». 

—  (MANEL  MARÍA  DE.    (M.  SUNYER   Y  SASTRE).  Biog. 

Predicador  notable.  Nat  a  Palma  de  Mallorca  1'  any 
1761;  mort  en  la  meteixa  ciutat  en  1793.  Discorría 
subtilment,  tenía  gran  memoria  y  una  veu  sonora. 
Mai  se  cansava  de  predicar.  Els  seus  sermons  poden 
compararse  ab  els  deis  millors  predicadors  de  Franca 
y  d'  Espanya.  Havía  estudiat  en  la  montanya  de 
Randa  y  prés  1' hábit  caputxí  a  Palma  1'  any  1777. 
Era  mestre  consumat  en  la  retórica,  la  filosofía  y  la 
teología  y  home  de  carácter  festiu.  L'  any  1791  obría 
un  curs  d'  aquelles  materies,  que  la  mort  no  va  dei- 
xarli  acavar.  Queden  escrits  d'  ell  distints  sermons, 
oracioners  y  poesíes. 

—  (mercader  de).  Biog.  Pseudónim  d'  un  poeta 
mallorquí  deis  primitius.  Hi  ha  mostra  de  les  seues 
conv.iosicions  en  el  celebrat  Canponer  cátala  del  si- 
gle XIV,  que 's  guarda  a  París.  Era  membre  de  1' Aca- 
demia del  Gay  Saver  de  Barcelona  y  havía  prés  part 
en  els  primitius  Jochs  Floráis  barcelonins.  És  carac- 
terisat  per  la  tendresa  de  sentiments   que  manifesta. 

—  (RODERICH  DE).  Biog.  Fanátich  mallorquí  del  si- 
gle XIV,  compres  entre  'is  escriptors  d'  aquella  illa, 
quines  obres  son  avui  desconegudes. 

—  (SANXA  DE).  Biog.  Filia  del  rei  Jaume  II  y  de  Na 
Esclaramonda  de  Foix;  germana  de  fra  Jaume  de  Ma 
Horca,  casada  ab  En  Robert,  rei  de  Sicilia  y  de Jeru- 
salem,  emparentada  ab  Santa  Isabel,  reina  d'  Hun- 
gría, y  ab  Sant  Lluis,  rei  de  Franga  Fundadora  del 
convent  de  Santa  Clara,  de  Nápols.  Després  d'  haver 
comprat  ab  el  seu  marit,  al  soldá  d'  Egipte,  les  te 
rres  santes  de  Jerusalem,  va  fundar'hi  el  convent  de 
observants  del  Sant  Sepulcre  y  la  iglesia  de  Montsió, 
ben  dotada.  La  mort  del  rei  (1343)  va  impedirli  se- 
guir comprant  y  fundant  a  la  Terra  Santa  Va  pendre 
1'  hábit  de  clarissa  en  el  seu  monastir  de  Nápols,  mo- 
rint'hi  santament  1'  any  1346. 

MALLORCA  Geog.  És  la  mes  gran  de  les  ¡lies  Ba- 
lears y  té  per  capital  Palma;  compren  tres  partits  ju- 
dicials  ab  49  ajuntaments  y  251,920  hab. 

MALLORQUÍ,  NA.  adj.  Cosa  de  Mallorca,  illa  es- 
panyola  del  Mediterrani.  Mallorquín. 

MALLORQUINISME.  Met.  Modisme  usat  a  Mallor- 
ca. ||  Esperit  y  efecte  d'  ensalcar  lo  de  Mallorca. 

MAMA.  f.  Nom  que  les  criatures  donen  a  la  seua 
mare.  Mama   ||  mamella. 

MAMA-CUNILLET.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de 
les  escrofulariacies;  és  de  cunes  dretes,  fulles  oblon- 
go-llanceolades  y  Uses  y  flors  a  poms  al  capdemunt 
de  les  branques;  les  flors  imiten  una  boqueta  de  cu- 
nilf.  Hierba  becerra,  boca  de  dragón,  conejitos. 

MAMADA,  f.  La  temporada  que  mamen  les  cria- 
tures.  Mamada.  ||  Cada  vegada  que  mamen.  Ma- 
mada. 

MAMADOR,  A.  tu.  y  f.  La  criatura  que  mama  molt 
o  mes  temps  de  lo  regular.  Mamón.  ||  Qui  mama  ab 
molta  afició.  Mamoso. 

MAMADORA,  f.  Eina  pera  descarregar  els  pits  de 
les  dones.  Mamadera. 

MAMALOGÍA.  í  Part  de  la  zoología  que  tracta 
deis  mamífers.  Mamalogía. 


MAM 


MAN 


191 


MAMALÓGICH,  CA.  adj.  Que  pertany  a  la  mama- 
Ogia.  Mamalógico. 

MAMALOGiSTA.  s.  y  adj.  Qu¡  professa  la  mama- 
logia.  Mamalogista. 

MAMANTÓ,  NA.  s.  L*  animal  que  mama. 

MAMAR,  v.  a.  Xuclar  la  llet  del  pit.  Mamar.  || 
morrejar.  |]  Gosar,  cóm:  se  mama  una  bona  renda. 
Disfrutar,  tener,  comer. 

MAMAR  Y  PLORAR,  fr.  Rcprén  ais  que  's  queixen 
del  beneficis  rebuts  perqué  no  son  majors.  Mamar  y 
gruñir. 

mamárs'ho.  fr.  Met.  Creure  ab  sobrada  facilitat. 
Tragárselo,  creerse  de  ligero. 

mamárseles  dolces.  fr.  Anarli  a  algú  molt  bé  les 
coses.  Beber  fresco. 

MAMÁRSELES  FRESQUES.  MAMÁRSELES  DOLCES. 

MAMÁRSELI  A  ALGÚ  LO  QUE  TÉ.  fr.  Met.  Sostreureho 
ab  art  y  manya.  Chuparle,  pelarle,  desplumarle,  la- 
mer la  poza. 

mamarse  'L  DIT.  fr.  Irón.  Dit  del  que  fá  '1  desen- 
tés.  Mamarse  el  dedo 

mamar'ho  ab  la  llet.  fr.  Apendre  algú  una  cosa 
desde  criatura    Mamarlo  en  la  leche. 

máma't  aqueixa.  Expr.  Que  s'  usa  quan  a  algú  se 
li  pega  algún  cop  o  se  li  fa  alguna  acció  que  la  senti, 
pera  donar  a  entendre  que  la  mereixía  o  que  's  fa  ab 
acert.  Tómate  esa;  sórbete  ese  huevo. 

donar  MAMAR,  fr.  Colocar  el  mugró  del  pit  a  la 
boca  de  la  criatura  pera  que  xucli  la  llet.  Amaman- 
tar, dar  de  mamar;  dar  el  pecho;  y  atetar,  dar  la  teta, 
s'  aplica  comunament  ais  irracionals. 

NO  MAMARSE  'L  DIT;  NO  MAMARSE  'L  DIT  PER  CRIA- 
TURA, fr.  Met.  No  mamarse  el  dedo. 

MAMARI,  A.  adj.  Pertanyent  o  propi  de  les  raa- 
melles.  Mamario. 

MAMARRATXADA.  f.  Acció  desconcertada.  Ma- 
marrachada. 

MAMARRATXO.  m.  Figura  ridícola.  Mamarracho. 

MAMELLA.  f.  Part  del  eos  del  animal  ont  h¡  acut 
la  llet;  de  la  de  la  dona  se  'n  diu  pit.  Teta,  mama  y 
pecho,  en  les  dones,  y  mamilla,  diuen  els  anatómichs 
a  la  part  principal  sense  comptar  el  mugró,  y  tetilla 
a  la  del  home. 

CRIATURA  DE  MAMELLA.  Niño  de  pecho. 

DONAR  LA  MAMELLA.  fr.  DONAR   MAMAR. 

DONEULI  LA  MAMELLA  O  PREN  LA  MAMELLA.  fr.  Met. 
Ab  que  's  reprén  al  que  mostra  massa  gelosía  envers 
la  seua  mare,  o  fa  coses  de  nois.  Mamar  una  teta. 

MAMELLA  DE  MONJA.  Rot.  Planta  de  la  fam.  de 
les  cácties  que  fa  molts  brots  a  modo  de  mamelles. 
Mamilaria. 

MAMELLADA.  f.  MAMADA,  2. 

MAMELLACA.  f.  aum.  Tetaza. 

MAMELLETA.  f.  dim.  Tetilla. 

MAMELLIFORM.  adj.  Que  té  forma  de  mamella. 
Mamiforme. 

MAMELLUT,  DA.  adj.  La  persona  que  té  grans 
mamelles.  Tetudo,  tetón. 

MAMELLUTS.  Bot.  Nom  vulgar  d'  una  planta  del 
genre  Salicornia. 

MAMET.  m.  Nom  propi  d'  home.  Mámete. 

MAMÍFERS.  m.  pl.  Zool.  Mena  d'  animáis  verte- 
bráis y  de  sanch  calenta,  que  pareixen  els  filis  vius, 
y  teñen  mamelles  pera  alimentarlos.  Mamíferos. 

MAMILA,  f.  Zool.  Part  principal  de  la  mamella  o 
pit  de  la  femella  sense  contar'hi  '1  mugró.  Mamila. 
||  Pit  del  home.  Mamila. 

MAMILIÁ.  n.  p.  Mamiliano. 

MAMILOGÍA.  f.  Part  de  la  zoología  que  té  per 
obgecte  1'  estudi  deis  mamifers.  Mamilogía. 

MAMMUT.  m.  Zool.  Mena  d'  elefant  fóssil,  molt 
mes  gran  que  'Is  existents  avui  día.  Mammut. 

MAMÓ,  NA.  adj.  Qui  mama  molt  o  mama  gran. 


MAMOLA,  f.  Certa  manera  de  posar  la  má  sota  la 
barba  d'  un  altre,  com  pera  acariciarlo  o  burlarse 
d'  ell.  Se  sol  fer  comunament  ais  nois.  Mamola. 

MAMPARA,  f.  Porta,  regularment  de  tela,  sobre- 
posada  a  un'  altra  de  principal.  Mampara,  ante- 
puerta. 

MAMPARAR.  v.  a.  Amparar,  emmanllevar. 

MAMPENDRE.  v.  a.  Empendre,  pendre  a  cárrech 
algún  negoci. 

MAMPESADA.  f.  FOLLET,  PESADILLA. 

MAMPOSTERÍA.  f.  Qualsevulla  obra  feta  d'  arga- 
massa  y  algún  altre  material,  com  pedrés,  maó,  etc. 
Mampostería. 

MAMPOSTERÍA  COREJADA.  Aquella  quin  parament 
és  de  pedra  ordinaria  picada  a  punta  d'  escoda. 

MAMPOSTERÍA  CONCERTADA.  La  que  té  '1  parament 
forma t  de  filades  regulars  de  pedra.  Mampostería 
concertada. 

MAMPOSTERÍA  DE  MAÓ.  La  feta  de  maó.  Mamposte- 
ría de  ladrillo. 

MAMPOSTERÍA  ORDINARIA.  La  teta  de  pedra  grollera 
sense  travallar.  Manipostería  ordinaria. 

MANACA.  f.  Aumentatiu  de  má.  Manaza. 

MANACOR.  Geog.  Partit  judicial  de  1'  illa  de  Ma- 
llorca, format  d'  aquets  13  ajuntaments:  Arta,  Cam- 
pos, Capdepera,  Felanitx,  Manacor,  Montuíri,  Petra, 
Porreres,  Sant  Joan,  Sant  Llorenc,  Santony,  Son  Cer- 
vera  y  Vilafranca,  que  reuneixen  entre  tots  64,638 
hab.  ||  Vila  de  1'  illa  y  bisb.  de  Mallorca,  cap  del 
part.  jud.  del  seu  nom;  és  dalt  d'  un  turonet  a  la  part 
llevantina  de  1'  illa,  té  estació  de  F.-C.  y  12,548  hab. 
||  Hidrog.  Cala  de  la  costa  llevantina  de  V  illa  de 
Mallorca. 

MANACORT.  m.  Instrument,  mena  de  clavicimbol 
petit,  ab  quaranta  nou  o  cinquanta  tecles  y  setanta 
cordes  colocades  en  cinch  pontets,  y  desde  la  pri- 
mera fins  a  la  derrera  va  baixant  a  proporció.  Mani- 
cordio. 

MANADA,  f.  Cop  o  senya  de  má.  Taca  que  's  fa 
ab  la  má.  Lo  que  's  pot  agafar  ab  la  má. 

MANADET.  m.  dim.  Manojillo,  manojuelo,  ha- 
cecillo. 

MANADOR.  adj.  Qui  mana  mes  de  lo  que  li  pertany, 
extremant  la  seua  autoritat  y  mostrant  el  seu  mal 
génit.  Mandón.  ||  imperios.  ||  m.  La  persona  que  sen- 
se cap  ofici  determinat  está  a  punt  de  fer  lo  que  se 
li  mana  y  especialment  portar  recados.  Mandadero. 

MANAGA.  f.  Certa  peca  del  filat  del  art  de  pare- 
Ua.  Mamaga. 

MANAGUETA.  f.  Mar.  Cornamusa.  ||  Troc  de  fus- 
ta o  de  ferro  format  com  el  cap  d'  una  eroga  que  's 
clava   a  la   coberta  y  murades 
pera  donar  voltes  ais  caps  y  lu- 
gar 1'  escota.  Cornamusa. 

MANAGUETES.  f.  Mar.  Pi- 
lans  de  pedra  o  de  ferro  de  for- 
ma corbada  a  mena  de  crossa, 
claváis  al  llindar  deis  molls  pera 
amarrar'hi  les  cadenes  de  les 
embarcacions  anclades  a  la  seua 
vora. 

MANALGIA.  f  Med.  Entor- 
piment  general  del  eos  y  del  es- 
perit.  Manalgia. 

MANAMENT.  m.  Ordre,  precepte,  encárrech,  co- 
missió.  Mandamiento,  mandato,  orden,  precepto, 
mandado.  ||  Intimado.  Mandamiento.  ||  Cada  un  deis 
preceptes  del  decálech  y  de  la  Iglesia.  Mandamien- 
to. ||  For.  Despaig  del  jutge.  Mandamiento,  manda- 
to. II  EDICTE.  ||  pl.  Fam.  Els  cinch  dits,  com:  li  ha  apli- 
cat  els  cinch  manaments.  Mandamientos. 

MANANCIAL.  m.  Neixement  de  les  aigües.  Manan- 
tial, fontanar,  fontanal.  ||  DEU  D'  AIGUA.  ||  Met.  Ori- 
gen, principi  d'  alguna  cosa.  Manantial.  ||  adj.  S'apli- 


Managuetes 


192 


MAN 


MAN 


ca   a  1'  aigua  que    brolla   riaturalment.    Manantial, 
manadero,  manante. 

MANANCIAL  D'  AIGUA  CALENTA.  Les  fonts  minerals 
ont  1'  aigua  raja  naturalment  calenta.  Burga,  termas. 

manancial  DE  riu.  El  cabal  d'  aigua  que  dona 
origen  a  un  riu.  Venaje. 

MANAR,  v.  a.  Ordenar,  decretar,  donar  ordres. 
Mandar.  ||  Regir,  governar.  Mandar.  ||  v.  r.  Correr, 
sortir,  rajar,  brollar  un  líquit.  Manar.  ||  ACOMPANYAR. 
!!  Disposar  el  testament.  Mandar,  legar,  testar.  || 
Disposar  d' alguna  cosa  com  a  senyor  d'ella,  exercir 
sobre  d'  alguna  cosa  la  autoritat  d'  amo.  Señorear. 

MANAT,  DA.  p.  p.  Mandado.  ||  Fluit.  Manado.  || 
adj.  OBED1KNT.  ||  ni.  MANOLL. 

MANAT  DE  cabells.  La  cabellera  o  un  floch  d'ella. 
Mata,  mechón. 

manat  de  cerdes.  Porció  d'  elles  lligades  per  al- 
gún us.  Cerdamen. 

manat  DE  palla.  Porció  de  palla  pera  fer  llum 
com  si  fos  un  atxa.  Hacha. 

MANATÍ,  ni.  Ictiol.  Cetaci  rd'  uns  quinse  peus  de 
llarch,  ab  la  qua  aovada,  oblonga  y  'ls  membres  an- 
teriors  guarnits  d'  ungies  de  les  que  's  serveix  pera 
nadar  y  arrossegarse  per  la  ribera  y  portar  al  seu 
ful.  Manatí,  lamantin. 

MANÁT'DES.  m.  pl.  Familia  de  cetacis,  quin  ti- 
pus  es  lo  manatí.  Manátides. 

MANCAMENT.  m.  FALTA. 

MANCAR,  v.  n.  FALTAR. 

estar  el  vent  DE  MANCADA,  fr.  Náut.  Minvar  el 
vent.  Echarse  el  viento. 

MANCH.  adv.  Al  manen,  al  menys.  A  lo  menos.  || 
MANCO. 

MANCINITA.  f.  Min.  Silicat  de  cench.  Mancinita. 

MANCOMÚ.  adv.  De  comú  acort,  a  una. 

MANCO,  A.  adj.  Qui  és  faltat  d'  alguna  má  o  brac 
o  no  pot  ferne  us.  Manco,  zopo.  ||  adv.  MENYS.  || 
faltat. 

FER  EL  MANCO,  fr.  Aparentar  o  fer  veure  algú  que 
és  manco.  Manquear. 

FER  manco  A  ALGÚ.  fr.  Ferirlo  de  manera  que  se  li 
privi  i'  us  de  la  má.  S'  usa  també  com  a  recíproch. 
Mancar. 

FERSE  MANCO,  fr.  Mostrar  que  no  's  té  expedit  l'us 
de  les  inans.  Manquear. 

NO  RES  MANCO,  m.  adv.  NO  RES  MENYS. 

MANCELLA.   f.  Taca,  en  sentit   moral.   Mancilla. 

MANCELLAR.  v.  a.  Mancillar. 

MANCELLAT,  DA.  adj.  Mancillado. 

MANCOMUNACIÓ.  f.  Unió.  Mancomunidad,  aso- 
ciación. 

MANCOMUNADAMENT  adv.  m.  En  unió  o  con- 
veni  de  dues  o  mes  persones  o  corporacions.  Manco- 
ínunadamente.  de  mancomún. 

MANCOMUNAR,  v.  a.  Unir  dues  o  mes  persones 
llurs  torces  o  cabals,  aplegarse  dues  o  mes  represen- 
tacions  corporatives,  especialment  municipis,  pera 
1'  admir.istrac  ó  fins  a  cert  punt  autónoma  deis  inte- 
ressos  locáis.  Mancomunar.  ||  v.  r.  Associarse,  unir- 
se dues  o  mes  persones  pera  algún  fí,  un  o  mes  mu- 
nicipis pera  la  representació  y  adm  nistració  deis 
interessos  deis  meteixos.  Mancomunarse,  asociarse, 
se,  aliarse;  ir  acordes,  unánimes;  hacerse,  ir  de 
manga. 

MANCOMUNAT.  DA.  p.  p.  Mancomunado.  ||  adj. 
Unit,  associat,  ajuntat. 

MANCOMUNITAT.  f.  Accó  y  efecte  de  mancomu- 
nar y  'mancomunarse,  assodantse  per  conveni  pera 
1'  administrado  y  defensa  deis  seus  interessos  res- 
pectáis y  'ls  generáis  d'  aquella  confederació  admi- 
nistrativa. ||  Unió,  comunitat,  associació. 

M  ANCOR.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Selva, 
illa  de  Mallorca. 


Mandoble  d' 
Eu  Jaume  í." 


MANDARINA,  f.  Taronja  petita,  aplanada,  de  pell 
molt  prima  y  que  's  desprén  molt  facilinent  del  fruit; 
prové  de  la  Xina  y  s'ha  aclimatat  a  Valencia  y  a  Ca- 
talunya. Naranja  de  la  China. 

MANDAT.  m.   manam  NT,  ordre. 
||  Cerimonia  ecclesiástica  que  consis- 
teix  en  rentar  els  peus  a  dotse  per- 
sones el  día  de   Dijous  Sant,   a    imi- 
tado   de  Jesucrist.    Mandato.   ||    Lo 
sermó  qus  's  predica  per  dit  motiu. 
Mandato. 
MANDES,  f.  pl.  Legados. 
MANDOBLE,    f     Espasa    llarga   y 
ampia  de  dos  talls,  que  per  mor  de 
les  seues  d  mensions 
havía    de    sostín   re   's 
ab  abdues  mans.  Man- 
doble. 

MANDÓ,  NA.  adj. 
Qui  ostenta  massa  au- 
toritat. Mandón 

MANDOLINA,  f. 
Mena  de  guitarra  peti- 
ta ab  quatre  cordes. 
Mandolina. 

MANDONGUILLA. 
f.  Vianda  en  forma  de 
pilota   petita   que   sol 
ferse  de  peix  o  de  carn   trinxada,  ab 
especies   y   ous.   Albóndiga,  almón- 
diga, almondiguilla. 

MANDONI.  Biog.  Mártre  de  1'  in- 
dependencia del  país.  Capdill  indí- 
gena, qui  en  temps  deis  romans,  du- 
rant  la  dominado  cartaginesa,  va  su- 
blevarse contra  els  extrangers,  lo  pro- 
pi  que  Indíbil,  havent  reunit  un  exér- 
cit  de  30,000  homens  y  4,000  cavalls. 
Era  capitá  deis  ausetans,  durant  la 
estada  de  Publi  Corneli  Scipió  el 
África.  Lluitant  contra  'ls  generáis 
romans  va  per d re  13,000  homes 
morts  y  8,000  presoners,  essent  ven- 
Qiit  per  Lentul  y  Acidini.  Els  salvats 
de  la  derrota,  plens  de  ira,  varen  en- 
tregarlo al  enemicli  y  aquest  va  condemnar'.o  a  mo- 
rir crucificat,  204  anys  abans  de  Jesucrist.  Empró  el 
poder  roma  va  pagar  cara  tal  venjan^a,  car  tota 
Catalunya,  fins  al  Ebre,  va  revoltarse  a  les  ñores. 

MANDORA.  f.  Mus.  Instrument  anfich  semblant  al 
llahut,  de  forma  mes  bombeiada  y  Haiga,  y  de  so 
mes  grave  que  '1  de  la  mandolina.  Mandora. 
MANDORINA.  f.  Dim.  de  mandora.  Mandolina. 
MANDRA.  adj.  Peresós.  Follón,  harón,  haragán 
holgazán,  poltrón,  guillote,  pelafustán,  zanguan- 
go. ||  f.  PERESA. 

FER  el  MANDRA.  fr.  Passar  la  vida  sense  travallar 
per  peresa  y  oci.  Haraganear,  holgazanear,  zanganear, 
perecear. 

MANDRÁGOLA.  f.  Bot.  Herba  medicinal  de  la  fam. 
de  les  solanácies,  quin  fruit  és  oblonch  y  de  color  de 
taionja  quan  es  madur  y  d'  olor  pudenta  com  les  fu- 
lles.  Mondrág  ra,  berengenilla,  uva  de  moro. 
MANDRAMENT.  adv.  m.  Ant.  PERESOSAMENT 
MANDRARÍA.  f.  PERESA. 
MANDRE.  f.  MANDRA. 
MANDRERÍA.  f.  PERESA. 

MANDREN.  m.  Guant  de  ferro,  armadura  antiga 
de  la  má.  Guante,  guantelete,  manopla. 

MANDRÍ.  m  Art.  y  of.  Másele  de  cer  llis  ab  un  o 
mes  caires,  lo  qual  fixat  en  una  maneta  s'  introdueix 
en  un  forat  per  aixamplarlo  rodant. 

MANDRI  (Antoni).  Biog.  Frare  del  ordre  de  Sant 


Mandoble  á' 
En    Ferran   II 


MAN 


MAN 


193 


Agustí,  nat  a  Calella  a  les  derreríes  del  sigle  xvi. 
Retóricli  tragut,  filosoph,  mateniátich,  jtirisconsult, 
teólech  y  metge,  autor  de  moltes  obres  no  estampa- 
des.  Va  ésser  mostré  de  teología  a  Tarragona,  éssent 
molt  estimat  del  bisbe  D.  Joan  de  Moneada  y  del 
savi  arquebisbe  Antoni  Agustín.  Moría  a  Tarragona 
peí  febrer  de  1638. 

MANDRIA,  m.  Home  apocat,  gandul. 

MANDRIGUESA.  Poquetat  d'  ánim,  gandulería. 

MANDRINAR.  v.  a.  Art.  y  of.  Aixamplar  forats 
introduinthi  un  mandri  donauthi  voltes. 

MANDRÓ.  m.  FONA. 

MANDRONER.  m.  y 

MANDRONÉS.  m.  Tirador  de  fona.  Hondero,  fun- 
díbulario. 

MANDRÓS,  A.  PERESÓS.  ,|  Qui  té  mandra. 

MANDROSAMENT.  adv.  m.  PERESOSAMENT. 

MANDU.  m.  Irnperi,  cárrech  d'  alguna  cosa.  Man- 
do, gobierno  y  timón.  II  Poder,  autoritat,  superiori- 
tat.  Mando.  ||  Govern,  régimen  d'  alguna  cosa,  com: 
d'  un  exércit,  d'  una  plaga.  Mando,  comando. 

MANDU  MILITAR.  La  autoritat  deis  oficiáis  superiors 
del  exércit.  Bastón,  mando. 

MANDUCA,  f.  Vulg.  MENJAR. 

MÁNECH.  ni.  La  part  o  cap  d'  un  instrument  per 
ont  s'  agafa  pera  ferne  us.  Mango,  cabo.  ||  El  de  les 
destrals,  aixades  y  semblants.  Astil,  mango.  ||  El  de 
la  ferramenta  deis  artistes,  com:  del  enformador. 
Maceta,  empuñadura,  puño.  ||  esteva.  ||  El  trog  deis 
ganivets  que  sosté  la  fulla,  y  's  composa  de  dues  mei- 
tats  jtintades  de  dalt  a  baix.  Cacha.  ||  El  bastó  ont 
está  clavat  el  ferro  de  la  Manga.  Asta. 

ARA  li  fan  el  mánech.  fr.  Ter.  Ab  que  's  respón  a 
qui  demana  alguna  cosa  que  no  se  li  vol  donar.  A  la 
otra  puerta. 

mánech  D'  escombra.  El  bastó  o  canya  d'  uns  sis 
pams  de  llarch,  que  al  capdevall  té  clavada  1'  escom- 
bra. Palo  de  escoba. 

MES  PUJA  'L  MÁNECH  QUE  LA  PAELLA.  Ref.  MES  PUJA 
EL  FARCIMENT  QUE  'L  GALL. 

MANEFLA.  ni.  Qui  per  totse  fica.  Entrometido. 

MÁNEGA.  f.  La  banda  del  vestit  que  cobreix  el 
brag.  Manga.  II  Pega  deis  balandrams  que  penja  des- 
de 'ls  muscles.  Manga.  ||  Meteor,  porció  d'  aigua  que, 
atreta  péls  vapors  de  1'  atmósfera,  s'  alga  del  mar  en 
forma  de  conus.  Manga,  bomba,  sifón,  vórtice  aé- 
reo. ||  Petita  partida  de  tropa.  Manga.  ||  Mena  de 
paperina  de  roba  pera  colar  líquits.  Manga,  capillo. 
||  Bufeta  ab  un  canonet  a  la  boca  pera  donar  servi- 
ciáis. Mangueta.  ||  Armadura  antiga.  Manga.  ||  Náut. 
Eina  de  roba  enquitranada  en  forma  de  mánega  pera 
treure  1'  aigua  de  les  embarcacions.  Manguera.  ||  El 
trog  del  fusell  del  carruatge  ont  hi  entra  y  volta  la 
roda.  Manga.  ||  Irón.  Acte  solapat,  picardía. 

Mánega  D'  aigua.  Trompa  marina  y  de  térra. 
Tromba. 

mánega  DE  coéts.  La  roda  plana  de  coéts  que  tot 
rodant  els  va  despedint.  Girándula.  r 

Ésser  de  la  mánega  ample.  fr.  Ésser  poch  escrú- 
pulos. Se  diu  comunament  deis  coníessors  fácils  en 
absoldre.  Tener  manga  ancha,  tener  buenas  ó  grandes 
absolvederas. 

MANEGADOR.  m.  Qui  té  ofici  de  fer  y  posar  els 
agafadors  a  les  eines  del  camp,  com  aixades  y  altres. 
Cabero. 

MANEGAR.  v.  a.  EMMANEGAR. 

MANEGARLA.  fr.  DONARLA,  PEGARLA. 

MANEGASSA.  f.  aum.  Mangote. 

MANEGAT,  DA.  adj.  EMMANEGAT.  ||  Arreglar  les 
coses  per  compte  propi. 

MANEGUÍ.  m.  Ter.  MANGOT,  MANGUITO. 

MANEIG.  m.  L'  us  de  les  mans,  tocament.  Manejo. 
II  Govern,  direcció.  Manejo.  ||  Moviment  descompas- 

DIC.    CAT. — V.  II.— 25. 


sat  de  les  mans  pera  tnajor  expressió  de  les  paraules 
y  afectes.  Manoteo,  manoteado,  desgaire.  ||  Ret. 
ACCIÓ.  ||  Moviment  d'  admiració  en  cosa  que  no  s'  ho 
val.  Pasmarota,  pasmarotada. 

MANEJABLE,  adj.  Fácil  de  manejar.  Manejable. 
||  Lo  que  's  pot  portar  ab  facilitat.  Manejable. 

MANEJAMi  NT.  m.  Ant.  L'  acció  de  palpar  o  to- 
car. Manoseo.  ||  maneig. 

MANEJAR,  v.  a.  Passar  alguna  cosa  per  les  mans. 
Manejar,  manosear.  [|  Met.  Governar,  dirigir.  Mane- 
jar. ||  Fer  les  dilligencies  pera  alguna  pretensió.  Ma- 
nejar, agenciar,  correr  con,  entender  en.  ||  v.  r. 
Adquirir  forga  y  agilitat  els  impedits.  Manejarse, 
mandarse.  ||  Disculparse  d'  algún  cárrecli  per  la  seua 
molta  activitat  y  destresa.  Manejarse,  entenderse, 
conducirse  bien.  ||  Obrar  ab  tr;ga  y  manya.  Ama- 
ñarse. ||  Posarse  en  moviment  una  multitut  de  gent 
o  d'  animáis.   Hormiguear,  gusanear. 

QUI  olí  maneja  'ls  dits  se  'n  unta.  Ref.  met.  Quien 
anda  entre  la  miel  algo  se  le  pega. 

MANEJAT,  DA.  p.  p.  Manejado. 

MANEL.  ni.  Nom  propi  d'  lióme.  Manuel. 

MANELA.  f.  Nom  propi  de  dona.  Manuela. 

MANELET.  dim.  de  Manel.  Manolito. 

MANEN.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Les 
Angles,  depait.  deis  Pirineus  orientáis. 

MANENT  (Nicolau).  Biog.  Musich  y  compositor 
que  va  néixer  a  Maó  en  1827,  morint  a  Barcelona  a 
1'  any  1887.  Fins  a  1851  va  ésser  professor  de  1'  or- 
questa del  Liceu  de  Barcelona,  passant  després  a 
mestre  de  capella  de  la  parroquia  de  Sant  Jaume.  Era 
autor  de  moltes  obres  musicals  lelligioses  y  va  con- 
reuar  també  ab  éxit  la  música  profana,  deixant  es- 
crites  moltes  sargueles  castellanes  y  catalanes,  que 
encara  son  representades  ab  éxit,  sobressortint  les 
anomenades  La  festa  del  barri,  El  pou  de  la  veritat  y 
De  la  térra  al  sol.  Va  escriure  també  dances  y  peces 
de  coticert. 

MANER,  A.  adj.  Ter.  MANSO. 

MANERA,  f.  Modo  o  forma.  Manera.  ||  Geni,  com: 
¿qué  li  dirás  á  un  home  d'  aquesta  manera?  Manera, 
genio,  carácter.  ||  Destresa,  hábil  i  tat,  com:  té  manera 
pera  viure  sense  travallar.  Maña.  ||  Pint.  Modo,  carác- 
ter que  '1  pintor  o  esculptor  dona  a  les  seues  obres. 
Manera.  ||  Ret.  L'  estil  que  domina  en  cada  autor. 
Manera.  ||  Els  modals  y  port  d'  alguna  persona.  Se 
sol  usar  en  plural.  Manera.  ||  El  modo  de  parlar  o 
portarse  en  el  tráete  de  la  gent.  Término. 

A  MANERA  o  A  LA  manera.  Loe.  A  estilo,  según  la 
moda. 

D'  altra  manera,  m.  adv.  Diversament.  De  otra 
manera. 

D'  ALTRA  MANERA  ME  O  LI  LLUIRÍA  EL  PEL.  Expr. 
Explica  qu'  en  altres  circunstancies  tin dría  millor 
sort  o  fortuna.  Otro  gallo  me  ó  le  cantara. 

D'  AQUESTA  manera,  m.  adv.  D'  aquest  modo.  De 
esta  manera. 

DE  CAP  MANERA.,  adv.  De  negació  absoluta.  De 
ninguna  manera,  de  ningún  modo,  nequáquam. 

DE  MALA  manera,  m.  adv.  Malament.  De  mala  ma- 
nera. 

DE  MANERA,  ni.  adv.  Que  adverteix  que  lo  que  's 
diu  després  d'  ell,  és  la  manera  d'  ésser  o  ferse  la 
cosa  de  que  's  parla.  De  manera,  de  modo,  de  suerte, 
por  manera,  de  forma. 

DE  MANERA  QUE.  m.  adv.  De  modo  que.  De  manera 
que. 

DE  QUALSEVULLA  MANERA,  m.  adv.  Indiferen tment, 
sense  distinció.  De  cualquier  modo,  promiscuamente. 

DE  TOTES  MANERES.  m.  adv.  Baix  qualsevol  as- 
pecte  que  's  mira  alguna  cosa.  A  todas  luces. 

EN  GRAN  MANERA,  m.  adv,  Sumament.  En  gran  ma- 
nera. 

MAL  Y  DE  mala  manera,  m.  adv.  Molt  malament. 
Malo  y  de  mala  manera. 


194 


MAN 


MAN 


NO  ÉS  PER  LO  QUE  VAL,  SINO  PER  LA  MANERA.  Ref. 
Ab  que  's  denota  que  algú  segueix  ab  empenyo  algún 
plet  o  negoci,  no  tant  per  1'  utilitat  que  li  pot  pro- 
duir  com  per  punt.  No  es  por  el  huevo,  sino  por  el 
fuero. 

POSAR  DE  MALA  MANERA,  fr.  MALPARAR. 

SI  T'  HO  TINCH  DE  TORNAR  A  D1R  T'  HO  DIRÉ  D'  ALTRA 
manera.  Loe.  fam.  Ab  que  's  sol  respondre  al  qui 
no  's  dona  per  entes  o  no  fa  cas  de  lo  que  se  li  diu. 
¿Lo  he  de  decir  cantando  ó  rezando? 

MANES  (Cova  de).  Orog.  En  el  tenue  de  Sant  Mi- 
quel  de  Culera. 

MANESCAL.  m.  Qui  té  per  ofici  curar  les  besties. 
Albéitar,  veterinario. 

MANESCAL  (Nofre).  Biog.  Escriptor  relligiós,  na- 
tural de  Barcelona,  que  visque  a  fináis  del  sigle  XVI 

0  principis  del  xvu  Rector  de  Sant  Andreu  de  la 
Selva  en  1601-2.  Va  dedicar  al  arquebisbe  Teres  el 

1  libre  Condones  ocio  de  Sanctissima?  Eucharistia?  Sa- 
cramento, etc.  (Barcelona,  Grae.ls  y  Dotil,  inip.  1602), 
essent  doctor  en  filosofía  y  professor  de  teología  en 
1'  universitat  de  Barcelona.  Ademes  d'  algunes  obres 
llatines  y  castellanes  relligioses,  va  escriure  Alfa- 
beto de  las  cosas  de  Cataluña.  Empró,  el  llibre  d'  ell 
mes  nomenat  de  tots  és  el  Sermó  de  faume  segon,  rei 
d'  Aragó  y  comte  de  Barcelona,  y  historia  de  la  pérdua 
cT  Espanya,  grandeses  de  Catalunya,  comtes  de  Bar- 
celona y  reis  d'  Aragó,  predicat  a  la  Séu  de  Barcelona 
en  1507  y  estampat  a  1"  any  1602  (Barcelona,  Corme- 
llas.  Altre  llibre  d*  ell,  relligiós,  Miscellanea  de  tres 
tratados  (Barcelona,  1611),  dedicat  al  bisbe  Joan  de 
Cardona.  Va  traduirse  al  italiá  (Venecia,  1616).  Com 
histoiiaire  sol  pecar  de  la  massa  credulitat  de  son 
temps. 

MANESCALÍA.  f.  Art  de  curar  les  besties.  Albei- 
tería,  veterinaria. 

MANETA,  f.  Se  diu  a  diverses  coses  que  s'  agafen 
ab  la  ma  pera  donar  moviment  a  una  eina  o  máquina, 
com  a  la  que  hi  ha  a  les  garlopes  prop  de  la  fulla. 
La  que,  en  forma  análoga,  té  a  un  cap  el  xerrach, 
sol  dirse  mánech.  La  maneta  de  mandrinar  o  de  ros- 
car és  d'  una  forma  semblant  a  la  filera  de  ma  y  ab 
uns  traus  al  mitg  pera  agafar  els  máseles.  ||  Cilindre 
de  pedra  pera  moldre  '1  cacau.  Mano.  ||  Altre  cilindre 
mes  prim  pera  refinar  la  pasta  del  xocolat.  Refina- 
dera.  ||  Barreta  de  ferro  ab  un  botó  a  cada  cap  pera 
apretar  o  afluixa.r  els  caragols  deis  manyans.  Desvol- 
vedor. ||  Barra  que  surt  del  alt  del  rodet  o  mola  del 
molí  del  oli,  del  arbre  de  la  fleca,  etc.,  ont  s'  hi  en- 
ganxa  1'  ormeig  de  la  cavalcadura  pera  tirar  y  mol- 
dre. Mayal.  ||  L' águila  deis  rellotges  que  senyala  les 
hores.  Mano,  manecilla,  saeta,  saetilla.  \\Met.  fam. 
Carda,  rociada,  felpa.  ||  Dim.  de  ma.  Manecilla, 
manecica,  manecita.  ||  Ter.  GERMAneta.  ||  Precepte, 
manament,  com:  te  posaré  una  maneta. 

DONAR  O  passar  una  maneta,  fr.  Met.  Donar  una 
forta  reprensió.  Dar  una  mano,  una  buena  mano,  un 
mandoble,  jabón,  una  felpa,  peluca,  calada. 

fer  manetes  A  LA  padrina.  Loe.  fam.  Pendre  a 
besamans.  Tomar  de  mil  amores. 

MANEULA.  f.  Bot.  Planta  medicinal  de  la  fam.  de 
les  borraginies,  que  fa  flors  vermelles  y  morades  a 
ponis  a  manera  de  raims.  Cinoglosa,  viniebla,  len- 
gua de  perro. 

MÁNGALA,  f.  Bastó  ab  capcadura  d'  or,  plata,  et- 
cétera, qu'  és  insignia  d'  autoritat.  Vara.  ||  La  que 
porten  els  metges  o  particulars  pera  sortir  de  visita 
o  a  passeig.  Bastón. 

MANGANELLA.  f.  Conducte  soterrani  d'  aigua. 
Atargea. 

MANGANAT.  m.  Qulm.  Combinado  del  ácit  man- 
ginicli  ab  una  base.  Manganato. 

MANGANÉS.  m.  y 

MANGANESA.  f.  Metall  trencadic  que  's  trova 
combinat  ab  1*  oxigen.  Manganesa. 


Mangani 


MANGANESIAT,  DA.  adj.  Que  conté  manganesa. 
Manganesiano. 

MANGANÉS1CH,  CA.  adj.  Epitet  d'  un  ácit  obtin- 
gut  del   quart   grau   d'  oxidació  de  la   manganesa. 
Mangánico. 

MANGANETA,  f.  MANGANESA. 
MANGANI.   m.  Ant.  mil.  Enginy  de 
guerra  que  a  la  etat  mitjana 
s'  empleava   pera   Henear  pe- 
drés de  molt  nés   y 
volutn.  Mangano. 
M  ANGÁNICH, 
CA.   adj.   Per- 
tanyent  a  la 
manganesa. 
Mangánico. 

MANGANI- 
LLA, f.  Ter.  Fi- 
lat  en  forma 
de  paperina 
que  's  posa  ais 
nius  deis  par- 
dais  pera  aga- 
far els  vells.  Capillo,  alabandina  ||  Treta,  engany, 
ardit  de  guerra,  subtilesa  de  mans.  Manganilla. 

MANGANITS.  m.  Secció  de  niinerals  que  compren 
la  manganesa  y  'ls  seus  compostos.  Mangánidos. 

MÁNGANOS,  A.  adj.  Epitet  d'  un  óxit  de  manga- 
nesa. Manganoso. 
MANGERIA.  f.  Ant.  DESPESA. 
MANGONEIG.  fr.  Fam.   Acció  y  efecte  de  mango- 
nejar.  Mangoneo. 

MANGONEJAR.  v.  n.  Fam.  Ficarse  en  coses  que 
no  li  pertoquen,  manifestant  autoritat  y  influencia  en 
el  seu  maneig.  Mangonear. 

MANGONER,  A.  adj.  Qui  mangoneja  o  és  aficior.at 
a  mangonejar.  Mangonero. 
MANGOSTA,  f.  QUADRÚPET. 

MANGOT.  m.  Mena  de  guant  sense  dits  que  co- 
breix  desde  la  munyeca  fins  al  cotse.  Mitón 

MANGOTXO.  m.    Ter.  La  mánega   descuidada  y 
que  can  demunt  de  la  má.  Mangajarro. 
MANGRA.  f.  ALMANGRA. 
PINTAR  DE  MANGRA.  fr.  ALMANGRAR. 
MANGRANA.  f.  Vulg.  MAGRANA. 
MANGRANA  (La),  f.  Reí.  Costum  y  solemnitat  re- 
lligiosa  que  anyalment  se  renovella  a  Elx,  en  les  fes- 
tes    dedicades   a 

1*  Assumpció    de  *  .,  ,  . 

la  Verge,  que  ser- 
ven nomenada.  A 
la  tarde  del  día 
14  d' Agost,  quan 
se  representa  el 
moment  en  quin 
la  Verge  plora  la 
mort  del  seu  fill, 
apar  que  s'  obri 
el  cel  y  cau  al 
mitg  del  temple 
un  globus  blau 
franjat  d'  or  que 
s'  a  n  o  ni  en  a  la 
mangrana.  Al  arrivar  prop  de  térra,  esclata  aquell, 
apareixent  un  ángel,  que  anuncia  a  la  Madona  que 
al  tercer  día  morirá  y  montará  al  cel,  pera  ésser  co- 
ronada a  la  gloria. 

MANGRANER.  fr.  .IAORANER. 
MANGUAL.  m.  Ant.  Instrument  compost  d' un  má- 
nech de  mitja  cana  de  llarch  ab  una  anell  a  una  pun- 
ta, de  la  que  penjaven  tres  cadenetes  ab  unes  boles 
de  ferro  ais  caps,  y  ab  lo  que  's  feria  jugantlo  com 
un  fuet.  Mangual. 


La  Mangrana  d'  Elx:  a,  closa; 
b,  ober:a 


MAN 


MAN 


195 


MANGUIT.  ni.  Mánega  de  pell,  oberta  péls  dos 
caps  pera  abrigar  les  nians.  Manguito.  ||  Mitja  má- 
nega pctita  que  solen  usar  les  dones.  Manguito.  || 
Ro:'anxa  d'  espart  que  tapa  M  botó  de  les  rodes  deis 
carros.  Bocín,  bocil.  ||  Cércol  de  ferro  ab  que  s'  abra- 
ca y  assegura  '1  botó  de  la  roda  del  carro.  Cincho, 
guardacantones. 

MANGU1TER.  m.  Fabricant  de  manguits  y  altres 
coses  ds  pell.  Manguitero  ||  Qui  adoba  les  pells 
fines    Manguitero. 

MANÍA,  f.  Extravagancia,  tenia,  capritxo.  Manía. 
II  Desitg,  afecte  desordenat  d'  alguna  cosa  Manía. 
||  Bogería  que  's  fixa  en  un  sol  obgecte.  Manía. 

MANÍ  ACAL.  adj.  Med.  Epítet  d'  una  mena  de  de- 
liri  f nriós.  Maniacal. 

MAN1ÁTICH,  CA.  adj.  Boig,  qui  té  maníes.  Ma- 
niático, maniaco,  caprichoso,  testarudo. 

MANICOMI.  m.  BOGERÍA,  6. 

MANICOR.  m.  MANACORT. 

MANIFACEJAR.  v  a.  Manejar  arbitrariament  al- 
guna cosa.  Escudillar,  manejar,  tijeretear,  mani- 
pular, mangonear,  mantontear.  ||  Ficarse,  barrenar- 
se sense  necessitat  en  els  negocis.  Cucharetear,  me- 
ter su  cucharada. 

MANIFACER,  A.  m.  y  f.  Qui  's  fica  ont  no  M  de- 
maiien  y  vol  mangoiiejarlio  tot.  Mequetrefe,  entro- 
metido, zarandillo,  manipulante,  argadillo,  y  ma- 
nifacero. 

MANIFACERÍA.  f.  Acte  y  efecte  de  manifacejar. 
Oficiosidad,  quijotería,  entremetimiento. 

MAN1FEST,  A.  p.  p.  ir.  MANIFESTAT.  ||  adj.  Patent, 
descobeit  a  tot  el  nion.  Manifiesto.  ||  Ciar,  evident, 
conegut,  declarat,  notori.  Manifiesto.  ||  m.  Escrit  ab 
que  's  justifica  públicament  alguna  cosa.  Manifiesto. 

POSAR  DE  MAN1FEST.  fr.  Presentar  alguna  cosa  al 
públich.  Poner  de  manifiesto,  exponer  al  público,  ma- 
nifestar. 

MANIFESTACÍÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  manifestar. 
Manifestación. 

MANIFESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  manifesta,  de- 
clara o  fa  veure.  Manifestador. 

MANIFESTAMENT.  adv.  ni.  Clara,  patent,  ev¡- 
dentment.  Manifiestamente. 

MANIFESTAR,  v.  a.  Declarar,  fer  veure,  descobrir. 
Manifestar.  ||  Presentar,  produir,  fer  paréixer.  Mani- 
festar. ||  Indicar.  Manifestar.  ||  For.  Deduir,  exposar 
I'  actor  el  seu  dret  en  judici.  Demandar.  ||  ACUSAR. 

M A NIFESTAT,  DA.  p.  p.  Manifiesto,  manifestado. 

MANIFORME.  adj.  Que  té  la  forma  d'  una  má. 
Maniforme. 

MÁNIGA.  f.  MÁNEGA. 

MANIGÓ  (Serra  de).  Orog.  Serra  quin  punt  cul- 
minant  té  2,514  met.  d'  altitut,  situada  a  la  vora  de 
la  Valfarrera,  a  llevant  de  Tirvia,   prov.  de  Lleida. 

MANIGOT.  m.  MANGOT.  ||  MANGOTXO,  ||  Mánega 
massa  llarga  y  ampia.  Mangote. 

MANÍGRAF.  m.  Autor  qu'  escriu  sobre  la  enage- 
nació  mental.  Manígrafo. 

MAN1GRAFÍA.  f.  Tractat  sobre  la  enagenació 
menta!.  Manigrafía, 

MANIGUETA,  f.  Náut.  Tot  troc  o  cap  de  fusta  es- 
cairat  y  un  poch  corb  que  serveix  pera  assegurar  les 
escotes,  caps,  etc.  Manigueta. 

MANIL  m.  El  drap  ab  el  qual  tapen  la  pasta  els 
forners.  Mantel. 

MANILUVI.  m.  Med.  El  bany  de  mans.  Maniluvio. 

MANILLA,  f.  Adorno  de  pedrés  preciosas  que  por- 
ten les  dones  a  les  inunyeques.  Manilla,  brazalete. 
||  Anell  de  ferro  que  's  posa  a  les  munyeques  deis 
presos.  Manilla,  esposa.  ||  Joch  de  cartes  que  comu- 
nament  se  juga  entre  quatre,  repartint  tot  el  joch. 
Cada  donada  hi  ha  un  coll  de  trumfo,  qu'  és  el  de  la 
última.  Els  nous,  que  també  's  diuen  manilla,  son  els 


majors  de  cada  coll.  Malilla.  ||  Al  truch  d'  espaseta 
el  set  d'  espases  y  '1  d'  oros.  Mata  ||  En  alguns  jochs 
de  cartes,  la  segona  superior.  Malilla,  mala. 

MANILLA,  f.  Tuerca. 

manilla  BARROTADA.  La  en  que  cada  hu  juga  per 
sí  y  comunament  se  juga  entre  tres.  Malilla  alboro- 
tada. 

manilla  DE  RECTOR  Y  VICARI.  La  que  's  juga  entre 
dos,  posades  les  cartes  en  piles  de  quatre  en  quatre 
y  sempre  descoberta  la  de  demunt  de  cada  pila.  Ma- 
lilla de  dos. 

manilla  de  tumbaga.  Adorno  de  metall  llis  í.b 
pedrés,  etc.,  que  solen  portar  les  dones  a  les  munye- 
ques. Tumbagón,  brazalete  de  tumbaga. 

MANIOBRA,  f.  Obra  de  mans.  Maniobra.  ||  Met. 
Industria  y  modo  de  manejar  un  negoci.  Maniobra. 
II  Náut.  Art  de  manejar  les  embarcacions.  Maniobra. 
El  modo  d'  operar  a  bordo  '1  travall  deis  maríners. 
Maniobra,  maniobras  ||  El  conjunt  de  tots  els  caps 
y  aparells  d'  una  embarcado,  '1  de  qualsevol  pal  o 
verga  d'  ella,  y  '1  deis  qu'  actúen  en  una  operació. 
Maniobra.  ||  Qualsevulla  de  les  evolucions  qu'  exe- 
cuta  una  esquadra  o  divisió.  Maniobra.  ||  Mil.  Evo- 
lució  de  la  tropa.  Maniobra.  ||  Náut.  La  operació  ab 
que  's  dona  a  les  naus  les  posicions  y  moviments  de 
que  son  capaces  per  medi  del  timó,  etc.;  aixís,  la 
capa,  la  virada,  arbolar  una  ñau,  etc.,  son  maniobres. 
Maniobras.  ||  APARELLS. 

maniobra  alta.  Náut.  La  que  necessita  I'  acció 
de  la  gent  a  dalt  deis  país.  Maniobra  alta,  maniobras 
por  alto. 

maniobra  baixa  Náut.  La  que  's  pot  executar 
desde  la  coberta  o  sense  que  Ms  mariners  pugin  ais 
país.  Maniobra  baja. 

maniobra  corrent.  Náut.  Els  caps  qu'  están  en 
joch  pél  maneig  de  tot  1'  aparell.  Cabos  de  labor  ó 
maniobra  corriente. 

maniobra  de  ferm.  Náut.  Tota  la  que  serveix  pera 
la  subgecció  deis  país,  com  son  estáis,  obenclis,  etc. 
furcia  muerta  ó  de  firme. 

MANIOBRA  volant.  Els  caps  qu'  están  en  joch  pera 
manejar  1  aparell  y  pera  qualsevulla  maniobra.  Ca- 
bos corrientes  ó  de  labor. 

AVANCAR  les  MANIOBRES,  fr.  Náut.  Previndres  ma- 
niobrant  ab  1'  anticipado  necessaria,  quan  s'  és  prop 
de  térra,  baix,  etc.,  y  quan  se  navega  en  companyia 
d'  altres  naus,  pera  evitar  les  averies  que  podría 
causar  una  obra  precipitada.  Adelantar  las  maniobras. 

MANIOBRAR,  v.  a.  Travallar  ab  les  mans.  Ma- 
niobrar. ||  Náut.  Fer  alguna  maniobra.  Maniobrar.  || 
Donar  a  la  ñau  tots  els  moviments  y  direccions  de 
qu'  és  capaba  segons  convé  y  requereixen  les  circuns- 
tancies. Maniobrar.  ||  Mil.  Fer  evolucions  militars  la 
tropa.  Maniobrar. 

MANIOBRAR  INDEPENDENTMENT.   fr.  Obrar  separa- 
dament  algún  barco  sense  subgecció  a  les  maniobres 
generáis  de  la  esquadra  o  di- 
visió a  que  pertany.  Maniobrar 
independiente   ó   con    indepen- 
dencia. 

MANIOBRAT,  DA.  p.  p. 
Maniobrado. 

MANIOBRER.  m.  Qui  sap 
exercir  la  maniobra  de  les  em- 
barcacions.  Maniobrar. 

MANIÓS,  A.  adj.  S'  aplica 
a  qui  acostuma  a  tindre  o  ma- 
nifesta maníes.  Maniático. 

MANIOT.  m.  y 

MANIOTA,  f.  La  corda  ab 
la  qual  Miguen  els  peus  a  les 
besties  perqué  no  fugin. 

MANIPLE.  m.  Adorno  sagrat  que  porta  '1  sacerdot 
al  brac  esquerra  demunt  de  V  alba  quan  diu  missa. 
Manípulo. 


Maniples 


196 


MAN 


MAN 


MANIPUL.  m.  Maniple. 

MANIPULACIÓ.  f.  Modo  d'  obrar.  Manipulación, 
operación.  ||  Met.  Maneig  deis  negocis.  Manipu- 
lación. 

MANIPULADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  manipua.  Ma- 
nipulador. 

MANIPULANT.  ni.  MANIFACER. 
MANIPULAR,  v.  a.  manifacejar.  li  Manejar  algún 
negoci.  Manipular. 

MAN1QUEISME   ni.  Heretgía  de  Manes. 
MAN1QUEU.  111.  Heretge    que  segueix  la  doctrina 
del  heresiarca  Manes.  Maniqueo,  maniqueísta. 

MANIQUÍ,  ni.  Pint.  Figura  artificial  immoble  pera 
acomodarla  del  modo  que  vol  el  pintor  y  estudiar  els 
ropatges  y  les  postares.  Maniquí.  ||  Figura  mecánica 
d'  home  o  dona.  Maniquí.  ||  Epítet  aplicat  ais  homes 
y  a  les  dones,  que  se  preocupen  del  vestit  y  del  ador- 
no del  seu  eos. 

MANISSES.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Torrent;  és  a  la  vora  del  riu 
Turia,  té  estació  de  F.-C.  y  3,572  liab. 

M  ANJ  ARRES  Y  DE  BOFARULL  (Joseph  de).  Biog. 
Advocat  y  corréete  escriptor  que  va  néixer  a  Barce- 
lona en  1816,  morint'hi  al  any  1880.  Retreyentse  de 
la  proíessió  de  la  seua  carrera,  va  comencar  ais  vin- 
ticinch  anys  els  seus  estudis 
artístichs  a  la  Llotja,  y  al  1856, 
va  ésser  uomenat  professor  de 
Teoría,  estética  y  historia  de 
les  Belles  Arts  a  1'  escola  de 
Barcelona,  substituint  a  En 
Pau  Milá  y  Foutanals.  Va  ésser 
director  d'  aquella  escola  y  un 
deis  homes  que  mes  travalhi- 
ren  pél  renaixeinent  artístlch 
de  Catalunya.  Autor  d' una  mu- 
nió  de  obres  ben  notables,  va 
desempenyar  al  ensemps  la  di- 
recció  artística  del  Teatre  del 
Liceu.  Entre  les  seues  publi- 
cacions  cal  esmentar  la  Revista 
ilustrada  El  Arte  (1859),  las  Glo- 
rias de  la  pintura,  (1860,  16  volums),  el  Museo  de  pin- 
tura y  escultura;  la  Historia  de  la  Arquitectura,  pin- 
tura y  escultura,  etc. 

MANLEVAR.  v.  a.  Ant.  EMMANLLEVAR. 
MANLEUTA,  m.  Ant.  EMPRÉSTIT. 
MANLLEU.  ni.  L'  acció  d*  emmanllevar.  Presta- 
ción. ||  La   meteixa   cosa  emmaullevada.   Préstamo, 
empréstito. 

DEIXAR  O  DONAR  A  MANLLÉU.  fr.  Fiar,  donar  alguna 
cosa  per  cert  temps  ab  obligació  de  tornarla.  Prestar. 

DEMANAR  A  MANLLEU.  fr.  EMMANLLEVAR. 

PENDRE  A  MANLLÉU.  fr.  Tomar  prestado. 

MANLLEU  (Ramón  de).  Biog.  Militar,  del  sigle  XIII, 
natuial  de  la  vila  de  Maullen,  germá  d'  Arnau,  ca- 
nonge,  prior  y  abat  del  monastir 
de  Sant  Joan  de  les  Abadesses. 
Va  acompanyar  al  rei  Pere'/  Ca- 
tolich  en  ses  campanyes.  En  la 
gloriosa  batalla  de  les  Naus  de 
Tolosa,  va  portarse  com  un 
brau,  a  les  ordes  d'  En  Dalmau 
de  Creixell  (1212).  Va  morir  el 
any  1214. 

MANLLEU.    Geog.    Vila  de  la 
prov.  de  Barcelona,  bisb.  y  part. 
jud.   de  Vich;   és  a  la  vora    del 
Ter,  té  moltes  fabriques  de  filats 
y  teixits,  estació  de  F.-C.  y  5,812  habitaiits. 

MANLLEUTA.  f.  Ant.  FIANZA. 

MANLLEUTAR.  v.  a.  Ant.  AFIANCAR. 

MANLLEVADÍC.  A.  adj.  Lo  que  no  és  natural  o 
piopi  sino  postíg,   sobreposat  o  afegit.   Postizo.  || 


Joseph  de  Man  jarres 
y  de  Boíarull 


Segell  de  Manlleu 


emmanllevat.  ||  Lo  que 's   pot   em manllevar.    Pres- 
tadizo. 

MANLLEVAR.  v.  a.  EMMANLLEVAR. 

MANNA.  f.  S  ibstancia  gomosa,  de  sucre,  d'  una 
mena  de  freixa  de  Sicilia  y  Calabria;  s'  usa  com  me- 
dicina purgant.  Maná.  ||  m.  Bolets  minúsculs  en  for- 
ma de  boletes  que  creixen  a  alguns  deserts  d'  Asia 
y  África;  son  mengívols  y  's  fan  malbé  si  'ls  h¡  toca 
el  sol.  Maná.  ||  Confitéis  molt  menuts.  Grajea.  ||  Se 
aplica  figuradament  ais  aliments  de  V  ánima.  Maná. 

baixar  LO  manná.  fr.  Rebre  algún  socors  inespe- 
rat,    sobre  tot  si  és  abundant.  Venir  el  cuervo. 

MANO,  A.  ni.  Ter.  GERMÁ.  ||  ASTUT,  DROGA,  2. 

MANOBRE,  m.  El  jornaler  qu'  ajuda  ais  mestres 
de  cases  en  tot  alió  que  no  necessita  art,  cóm:  portar 
rajóles,  morter,  etc.  Peón  de  albañil. 

MANOBRER.  m.  Manobre,  travallador,  jornaler. 

MANOL.  Hidros;.  Riu  de  la  prov.  de  Girona.  Neix 
prop  de  Llerona,  passa  per  Liado.  Tarabaus,  Avinyo- 
net,  Santa  Llogaya  d'  Algama,  Alfar  y  Palol  Salva- 
doria  y  desaigua  a  la  Muga,  devant  meteix  de  VUa- 
nova. 

MANOLL.  m.  MANAT.  ||  L'  agregat  d'arrels  de  certs 
jonchs  que  usen  els  teixidors  de  Ilí  pera  a  1 1  i s a r  els 
fils  del  urdit  y  treure'n  les  desigualtats.  Empesador. 

FER  MANOLLS.  fr.  Repartir  herba,  llí  o  altra  cosa 
semblant,  en  porcions  que  's  puguin  agafar  ab  la  nía. 
Amanojar,  hacer  manojos. 

MANÓMETRE.  m.  Mena  de  barómetre  de  la  má- 
quina neumática  pera  indicar  el  grau  de  rarefacció 
del  aire  que  h¡  ha  sota  la  campana.  Manómetro.  || 
Aparell  que  s'  usa  a  les  maquines  de  vapor  pera  va- 
luar la  forca  d'  aquest.  Manómetro. 

MANOMETRÍA.  f.  Art  d'  usar  el  manómetre.  Ma- 
nometría. 

MONOMÉTRICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la  mano- 
metría.  Manométrico. 

MANOPALA.  f.  p.  u.  y 

MANOPLA,  f.  La  pega  d'  armadura  ab  que  's  co- 
bría  la  má.  Manopla,  guantelete  ||  Mena  de  fuet  que 
usen  els  cotxers.  Manopla. 

MANOS,  A.  adj.  Lo  qu'  es  fácil  de  manejar.  Ma- 
nuable, manejable,  manual. 

MANOSCOP1.  m.  Instrument  propi  pera  apreciar 
les  variacions  de  la  densitat  del  aire.  Manóscopo. 

MANOSET,  A.  adj.  dim.  MANEJABLE. 

MANOSSEJAR.  v.  a.  Tocar  molt  repetidament  al- 
guna cosa  ab  la  má  o  grapejarla.  Manosear,  sobar, 
resobar. 

MANOTADA,  f.  Cop  donat  ab  la  má.  Manotada, 
manotazo,  manotón,  guantada. 

MANOTEIG    f.  Acció  de  manotejar. 

MANOTEJAR.  v.  a.  Fer  senyes  ab  la  má.  Mano- 
tear. 

MANQUEJAR.  v.  n.  Ésser  quelcom  manco. 

MANOU  (Cova  del).  Orog.  Se  trova  en  el  terme 
de  Vespella. 

MANQUERA,  f.  La  falta,  inutili- 
tat  o  defecte  de  la  má  o  del  brac. 
Manquedad,  manquera. 

MANQUETAT.  f.  Defecte  de 
manco. 

MANQUET,  A.  adj.  dim.  MANCO. 

MAN  RES  A.  Geog.  Ciutat  de  la 
prov.  de  Barcelona,  bisb.  de  Vich  y 
cap  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  a 
la  vora  del  riu  Cardoner,  té  una 
bona  iglesia  gotiga,  la  famosa  cova 
de  Sant  Ignasi  de  Loyola,  un  pont 
roma,  moltes  fabriques,  estació  de  F.-C.  y  23,416  ha- 
bitants.  Es  1'  Atangia  de  la  Espanya  primitiva,  la 
Minorisa  deis  romans    y  la  capital  del  Plá  de  Bages. 


Segell 
de  Manresa 


MAN 


MAN 


197 


Segell  de 
la  Manresana 


j|  Partit  judicial  de  la  prov.  de  Barcelona  format  deis 
31  següents  ajuntaments:  Aguilar  de  Segarra,  Artes, 
Avinyó,  Balsareny,  Calders,  Callús,  Castelladrai, 
Castellfullit  del  Boix,  Castellgalí,  Castellnou  de  Ba- 
ges,  Castellvell,  Estany,  Fonollosa,  Gaya,  Granera, 
Guardiola,  Manresa,  Monistrol,  Moya,  Mura,  Navar- 
cles,  Rajadell,  Rocafort,  Sallent,  Sainpedor,  Sant  Fe- 
liu  Sasserra,  Sant  Fruitós  de  Bages,  Sant  Martí  de 
Torruella,  Sant  Maten  de  Bases,  Santa  Cecilia  de 
Alontserrat,  Santa  Alaría  d'  Oló,  Sant  Vicents  de  Cas- 
tellét,  Suria  y  Talamanca,  re- 
llnint  entre  tots  64,375  hab. 

MANRESÁ,  NA.  adj.  Lo  que 
pertany  a  Manresa  y  qui  n'  es 
fill.  Manresano. 

MANRESANA.  Geog.  Lloch  del 
tenue   de   Prats  del  Rei,  prov.  de 
Barcelona.   ||   Poblé    de   la   prov. 
de  Lleida,  bisb.  de  Solsona,  part. 
jud.   de   Cervera;    és    en    terreno 
trencat,  a  la  vora  d'  una  riera  y 
té  485  hab. 
MANS.  Plural  de  má.  ||  MANSO. 
MANSAMENT.   adv.    m.    Ab   mansuetut.    Mansa- 
mente. 

MANSAN1LLA.  f.  Certa  mena  de  rai'in  andalús  y  '1 
vi  que  se  'n  fa.  ||  Manzanilla.  ||  MANGANILLA. 

MANSAS,  SA.  adj.  S'  aplica  a  les  besties  que  son 
excessivament  manses.  Mansísimo, 
MANSER.  m.  Qui  governa  'ls  mansos.  Mansero. 
MANSESA.  f.  Qualitat  de  manso. 
MANSETAT.  f.  MANSESA. 
MANSET,  A.  adj.  Mansito. 

MANSIÓ.  f.  Detenció  o  parada  feta  a  algún  lloch. 
Mansión,  estado.  ||  domicili. 

fer  mansió.  fr.  Aturarse  a  algún  paratge.  Hacer 
mansión. 

MANSIONARI,  A.  adj.  S'  aplica  al  ecclesiástich 
que  vivía  dins  del  claustre.  Mansionario. 

MANSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  manso.  Mansísi- 
mo, mansuetísimo.  ||  Parlant  d'irracionals.  Mansas. 
MANSO,  A.  adj.  Suau,  tractable,  apacible,  benig- 
ne.  Manso.  ||  Animal  domesticat.  Manso,  duendo.  || 
Met.  Sossegat.  Manso.  ||  Qui  no  ofén  a  nlngú.  Manso. 
||  ni.  ESQUELLER  ||  Dit  deis  animáis  que  no  son  braus. 
Manso.  II  Els  bens  de  la  primera  fundado  d'  una 
iglesia.  Manso. 

mansos  MORTS.  Els  arrunats  o  enderrocats.  Man- 
sos muertos. 

POSAR  A  ALGÚ  M4NSO  COM  UN  ANYELL.  fr.  Fam.  Se 
diu  del  qu'  essent  molt  obstinat,  se  1'  ha  reduit  a  la 
rao  o  a  lo  qu'  altres  li  han  persuadit.  Poner  más 
blando  que  una  breva. 

MANSO  Y  SOLA  (Joseph).  Biog.  General,  comte 
del  Llobregat,  que  va  néixer  a  Borredá  I'  any  1785  mo- 
rint  a  Madrit  en  1863.  Moliner 
deis  frares  de  Ripoll,  y  patriota 
ferm,  ben  jove  va  comengar  a 
fer  armes  contra  els  invassors 
francesos,  formant  una  partida, 
de  quina  va  ésser  capdill  vale- 
res, obtenint  prestigi  y  guanyant 
aviat  graus  en  la  carrera  mili- 
tar, essent  comandant  en  1809. 
Va  organisar  el  batalló  de  caca- 
dors  de  Catalunya,  no  deixant  ni 
un  día  de  mo  estar  ais  enemichs 
desde  Moneada  a  Molins  de  Rei, 
ont  tenía  son  quaitel.  Les  vore- 
res  del  Llobregat,  serven  esment 
de  les  seues  proeses.  Al  retorn  de 
Ferrán  VII,  en  1814,  les  tropes  d'  En  Manso  formaren 
desde  Sant  Andreu  fins  al  Besos  enconiiantlo  aquell 
rei  malagrait,  que  va  comblarlo  d'  honors,  retraientlo 


. 


Joseph  Manso  y 

Sola 


co  n  un  deis  militars  mes  intel-ligents  y  braus  de  son 
temps,  essent  respectat  quan  les  purificacions  poli t i- 
qnes  de  1826.  Mort  el  rei,  va  defensar  la  causa  cons- 
titucional, essent  nomenat  capiíá  general  de  Galicia. 
Abans  (1816)  havía  acavat  el  bandidatge  nascut  a 
Catalunya  al  acavar  la  guerra  de  1'  Independencia, 
infliiint  ademes  en  la  obertura  del  canal  del  Llobre- 
gat. Igualment  va  sossegar  la  comarca  de  Malaga, 
pertorbada  péls  bandolers.  El  seu  gran  carácter,  no- 
bilíssini  y  franch,  va  manifestarse  quant  la  entrada 
deis  «cent  mil  filis  de  St.  Lluis».  Va  ésser  comandant 
general  de  les  Vascongades;  1'  any  1830  governador 
de  Cádic,  y  en  1834  era  capitá  general  de  Castella  la 
Vella,  ascendint  a  tinent  general  y  havent  la  gran 
creu  d'  Isabel  la  Católica.  En  1835,  després  d'  assessi- 
nat  el  general  Bassa,  venía  de  capitá  general  a  Cata- 
lunya. Entre  'ls  fets  memorables  d'  ell  és  una  gloria 
la  manera  com  1'  any  1822  va  salvar  la  vila  de  Mora 
d'  Ebre,  vencent  ais  facciosos  del  castell  sense  usar 
d'  armes  ni  de  traidoría. 

MANSOY,  A.  s.  y  adj.  MANSET. 

MANSUET.  Biog.  Patriota,  que  durant  1'  invasió 
francesa  (1808-1814)  va  acullirse  a  una  de  les  coves 
de  Montserrat,  molestant  desd'  ella  ais  exércits  na- 
poleónichs.  Va  ésser  una  figura  llegendaria  per  ses 
proeses. 

MANSUET,  A.  adj.  MANSO. 

MANSUETUT.  f.  Dolgura,  benignitat,  suavitat  de 
tráete  y  costums.  Mansedumbre,  afabilidad,  agra- 
do, benignidad,  suavidad. 

MANT.  ni  Ant.  Grande,  procer,  magnate.  ||  adj 
Ant.  GRAN.  ||  Ant.  pl.  MOLT.  ||  Manto. 

MANTA,  f.  Teixit  de  llana  groixut,  y  generalment 
de  variats  colors,  que  's  posa  a  les  cavalcadures  y 
també  la  que  en  algunes  encontrades  serveix  d'abrich 
ais  pagesos  en  lloch  de  capa.  Manta.  ||  Defensa  for- 
mada de  taulons  o  bigues,  pera  cobrirse  'ls  soldats 
que  van  a  escalar  o  enderrocar  una  muralla.  Manta, 
manteleta  ||  El  drap  ab  que  's  tapa  la  sella  del  ca- 
vall.  Telliz.  ||  Cobertura  de  les  anques  deis  cavalls. 
Gualdrapa,  mantilla.  ||  Acció  de  mantejar.  Mantea- 
miento. 

A  MANTA,  m.  adv.  A  dolí,  ab  molta  abundor.  A  man- 
ta, á  manta  de  Dios. 

DONAR  LA  MANTA,  fr.  Tirar  al  aire  a  algú  posat  de- 
munt  d'  una  manta  sostinguda  per  quatre,  un  en  ca- 
da punta.  Dar  una  manta,  mantear. 

TAPAR  O  COBRIR  AB  LA  MANTA.  Loe.  Enmantar. 

TIRAR  DE  LA  MANTA,  fr.  Descobrir  alguna  cosa 
amagada.  Tirar  de  la  maita. 

MANTA.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  rinobatits,  de 
un  metre  de  llargada.  ||  GUITARRA.  ||  RAYÓN. 

MANTAIRE.  m.  MANTER. 

MANTECA,  f.  La  substancia  crassa  de  la  llet. 
Manteca.  ||  La  substancia  crassa  y  oliosa  d'  alguns 
fruits,  com  del  cacau,  etc.  Manteca.  ||  Fam.  MENTIDA. 

MANTEGA  D'  AQAR.  Ungüent  fet  de  llart  ab  aigua 
destilada  de  flor  de  taronger.  Manteca  de  azahar. 

MANTEGA  D'  ANTIMONI.  Quím.  Sal  sólida,  espessa, 
untosa,  blanca  y  que  a  1'  aire  's  torna  groga  semi- 
transparenta,  deliqüescenta,  inodora.  Es  un  cáustich 
molt  enérgich.  Manteca  ó  cloruro  de  antimonio,  mu- 
riato sobreoxigenado  de  antimonio. 

COM  una  mantega.  Expr.  Denota  qu'  algún  menjar 
está  ben  assaonat,  tendré,  saborós.  Como  una  leche. 

MANTÁFULA.  f.  Vulg.  Enginy  dissimulat. 

MANTEGADA.  f.  Panallet  amassat  ab  mantega. 
Mantecado,  almojábana. 

MANTEGAIRE.  m.  Qui  ven  mantega  Manteque- 
ro. ||  Aquell  que  ven  roba,  mitges,  gorres  d'  estám, 
etc.,  aixís  anomenat  perqué  abans  veníen  al  ensemps 
mantega  de  montanya,  d'  ont  procedíen  també  les 
mantés,  barretines,  y  altres  deis  genres  a  quin  co- 
mers  se  consagraven.  Tendero. 


198 


MAN 


MAN 


MANTEGÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  molta  mantega  y 
lo  que  li  sembla.  Mantecoso,  y  en  anat.  adiposo.  I| 
S'  aplica  a  aquella  part  de  la  llet  de  que  's  fan  la 
mantega  y  '1  format«e.  Caseoso. 

MANTEGUERA.  f.  Olla  en  que  's  fá  la  mantega. 
Mantequera.  I!  La  plata  o  vas  ab  que  's  serveix  a  la 
taula  la  mantega.  Mantequera. 

MANTEGUILLA.  f.  Pastilla  de  mantega  de  vaca 
ab  sucre.  Mantequilla. 

MANTFJAMENT.  m.  MANTA,  5. 

MANTEJAR.  v.  a.  DONAR  LA  MANTA. 

MANTEL   m.  Ant.  mantell. 

MANTELETA,  f.  Vestidura  deis  bisbes  pera  sobre'l 
roouet.  Mantelete.  ||  f.  Abrich  en  forma  d'  esclavina 
que  porten  les  dones.  Manteleta.  ||  Blas.  Vestidura 
heráldica  mes  estreta  y  curta  que  '1  mantell  ducal. 
Mantelete. 

MANTELL.  m.  MANTO. 

MANTELL  DE  LA  MARE  DE  DEU.  Bot.  BARRETERA. 

MANTELLINA,  f.  Roba  de  bayeta,  seda,  puntes, 
etc.,  ab  que  les  dones  se  cobreixen  el  cap  y  les  es- 
pa tiles.  Mantilla,  mantellina. 

AGAFAR  UNA  MANTELLINA,  fr.  Fam.  Emborratxarse. 
Pillar  una  curda. 

passejar  la  mantellina,  fr.  Gastar  el  temps  en 
visites  ¡nútils.  Andar  de  cotarro  en  cotarro. 

PORTAR  una  mantellina,  fr.  Fam.  Estar  molt  bo- 
rralxo.  Estar  hecho  un  pellejo. 

taparse  O  emboqarse  AB  LA  mantellina,  fr.  Re- 
volverse en  la  mantilla. 

MANTELLINETA.  f.  dim.  Mantilleja. 

MANTENEDOR,  m.  mantenidor. 

MANTENENCIA.  f.  Manutenció,  manteniment. 

MANTENENT  (De  o  en),  m.  adv.  Ant.  Ab  tota  la 
forca  de  les  mans.  A  manteniente.  ||  LUEGO. 

MANTENENTS.  m.  pl.  Blas.  Se  diu  en  heráldica 
de  dos  lleons  o  altres  animáis  que  sostenen  alguna 
cosa.  Mantenientes. 

MANTENIDOR.  m.  El  principal  en  els  torneigs 
y  altres  joclis  públichs,  certámens,  etc.  Mantene- 
nedor. 

MANTENIMENT.  m.  Sustent,  menjar,  aliment. 
Mantenimiento,  alimento,  sustento.  ||  Provisió  de 
queviures.  Víveres,  mantenimiento,  provisión. 

MANTENIR.  v.  a.  MANTINDRE. 

MANTENIRSE.  v.  r   MANTÍNDRES. 

MANTER.  m.  Qui  fabrica  mantés  o 'n  ven.  Mantero. 

MANTET.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  d'  Oleta;  és  a  la 
vora  de  la  riera  del  seu  nom  y  té  157  hab.  ||  —  (COLL 
DE).  Orog.  Coll  que  hi  há  a  uns  10  minuts  al  N.E.  de 
Mantet  (Couflent);  té  1,765  metres  d'  altitut.  ||  —  POR- 
TELLA  DE).  Coll  del  Pirineu  gironi,  al  capdemunt  de 
¡a  coma  de  Morens,  al  N.O.  de  Setcases,  y  té  2,478 
metres  d'  altitut. 

MANTEU.  m.  Capa  llarga  sense  valona  que  porten 
els  ecclesiástichs  demunt  de  la  sotana.  Manteo.  |l 
Ant.  Vestidura  de  bayeta  o  panyo  que  les  dones  usa- 
ven  de  la  cintura  en  aval!,  solapada  per  devant. 
Manteo. 

DEIXAR  EL  MANTEU  O  'LS  MANTEUS.  fr.  PENJAR  ELS 
HÁBITS  A  LA  F1GUERA. 

MANTEUISTA.  m.  Qui  assisteix  ais  estudis  pú- 
blichs ab  hábits  clericals.  Manteista.  ||  s.  Que  porta 
manten.  Manteista. 

MANTI.  m.  Ant.  EMPUNYADURA.  ||  El  de  Perada. 
ESTEVA. 

MANTINDRE.  v.  a.  Sustentar,  donarmanteniment. 
Alimentar,  mantener.  ||  Continuar,  prosseguir  lo  co- 
mensal. Mantener.  ||  Conservar,  donar  permanencia. 
Mantener.  [|  Sostindre,  impedir  que  's  torci  o  caigui 
alguna  cosa.  Sostener,  mantener.  ||  Defensar  una 
opinió  un  sistema,  etc.  Defender,  mantener,  sus- 


tentar. ||  Amparar  a  algú  en  la  possessió  de  quelcom. 
Mantener,  amparar.  ||  Ésser  el  principal  d'una  justa 
o  torneig.  Mantener.  ||  retindre 

MANTÍNDRFS.  v.  r.  Perseverar  en  algún  lloch 
sense  mudarse.  Mantenerse.  ||  Perseverar  sense  no- 
vetat  o  mudanga  en  algún  estat  o  empleu.  Mante- 
nerse. ||   ||  Guanyarse  la  vida. 

MANTINENT  (De  o  en),  m.  adv.  DE  O  EN  MANTE- 
NENT; LEGO. 

MANTINGUT,  DA.  p.  p.  Mantenido. 

MANTISA,  f.  Part  del  logaritme,  expressada  ab 
decinials.  Mantisa 

MANTO,  m.  Vel  a  modo  de  mantellina  que  porten 
les  dones.  Manto.  ||  La  capa  que  usen  en  algunes  na- 
cions,  y  la  que  porten  els  relligiosos  demunt  de  la 
túnica.  Manto.  ||  El  que  usen  els  emperadors,  reis  y 
piínceps  soberans.  Manto  ||  El  que  porten  en  el  capí- 
tol els  cavallers  de  les  ordres  militars.  Manto  capi- 
tular. ||  El  que  porten  les  dones  en  senyal  de  dol. 
Manto  de  humo.  ||  La  roba  talar  que  s'  usa  en  alguns 
colegís  demunt  de  la  qual  se  porta  comunament  la 
beca.  Manto.  ||  Vestidura  talar  propia  y  privativa 
deis  cavallers,  per  la  qual  se  distingíen  deis  que  no  ho 
eren  y  devíen  portarla  sempre.  Manto  caballeroso. 

MANTO  A  LA  MORESCA.  Mena  de  manto  que  s'  usava 
a  Espanya  a  imitado  de  la  capa  deis  alarbs.  Capellar. 

manto  DUCAL.  La  verdadera  cotí  d'  armes  de  ca- 
valler.  Manto  ducal. 

FER  O  PORTAR  MANTO  O  ARGUENS  ELS  AUCELLS.  fr. 
Met.  Estar  arrupits  y  estarrufats  per  estar  malalts  o 
tristos.  Enmantarse  ó  estar  enmantados  los  pájaros. 

MANTO,  m.  dim.  Mantón. 

MANTORNADA,  f.  La  segona  llaurada  que  's  dona 
a  la  térra  que  ja  s'  ha  llaurat  o  fet  goret.  Binazón. 

MANTORNAR,  v.  a.  Llaurar  la  térra  segona  vega- 
da. Binar,  arrejacar,  aricar.  ¡|  Cusir  per  segona  ve- 
gada una  gira  de  roba. 

MANTOS,  A.  adj.  Se  diu  de  la  gallina  quan  se  tor- 
na Iloca.  MANTUT.  ||  Met.  ARRUPIT,  ACLAPARAT.TRIST. 

MANTUA,  NA.  ad¡.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Mantua,  cintat  de  Llombardía,  sobre  '1  riu  Minci,  y 
patria  de  Virgili.  Entre  'ls  poetes  regularment  1'  usen 
pera  nomenar  a  Virgili.  Mantuano. 

MANTUT,  DA.  adj.  El  poli  o  aucell  que  fá  manto. 
Mantudo. 

MANUAL,  adj.  Lo  que  cap  a  la  má  y  's  pot  mane- 
jar í.cilment.  Manual.  ||  Fácil  de  fer.  Manual,  ca- 
sero. ||  Lo  que  's  fá  ab  les  mans.  Manual.  ||  Lo  que  's 
pot  portar  fácilment  d'  una  part  a  I'  altra.   Manual. 

MANUAL,  m.  Llibre  en  que  's  compren  lo  mes 
substancial  d'  alguna  materia.  Manual  ||  Llibre  que 
conté '1  ritual  de  1'  administrado  de  Sagraments.  Ma- 
nual. ||  Llibre  en  que  'ls  homes  de  negocis  posen  les 
partides  de  carreen  o  data  pera  passarles  després  al 
llibie  major.  Manual.  ||  ENQUIRIDIÓN. 

MANUBRI.  m.  Pega  que  teñen  algunes  maquines, 
per  lo  comú  en  forma  de  colse,  a  quin  maneen  s'  hi 
aplica  la  potencia  pera  produirun  moviment  cercolar. 
Manubrio.  ||  Certa  clau  que  s'  adapta  al  pern  o  eix 
d'  una  roda  y  la  fá  girar  pél 
esforc  de  la  palanca  cer- 
colar que  se  li  imprimeix 
ab  la  má.  Manubrio. 

MANUEL,  n.  p.  d'  home, 
castellanisat.  Manel. 

MANUEL.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Xátiva; 
és  a  la  vora  del  riu  Mon- 
tesa,  té  estació  de  F.-C.  y 
2,084  hab. 

MANUELA,   n.  p.  de  dona,  casfellanisat.  Manela. 

MANUELLA.  f.  Samaler,  palanca.  Palanca,  man- 
gual.  ||  La  barra  del  timó  de  la  nau.  Cana,  manuella. 


Manuella 


MAN 


MAN 


199 


MANUFACTURA,  f.  Mans,  artifici  d'  una  obra. 
Manufactura.  ||  El  salari  o  preu  d' ella.  Manufactura. 
MANUFACTURER,  A.  s.  y  adj.  Qui  travalla  en  al- 
guna manufactura.  Manufacturero.  ||  Qui  la  dirigeix. 
Manufacturero.  ||  adj.  Pertanyent  a  la  manufactura 
Manufacturero.  ||  Fet  per  manufactura.  Manufactu- 
rero. 

MANUMÍS,  SA.  adj.  MANUMIT1T. 
MANUMISSIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  manumitir.  Ma- 
numisión. 

MANUMISSOR.  m.  Qui  dona  llivertat  a  un  esclau. 
Manumisor. 

MANUMITENT.  s.  y  adj.  Qui  manumiteix.  Manu- 
misor, manumitente. 

MANUMITIR,  v.  a.  Donar  llivertat  al  esclau.  Ma- 
numitir. 
MANUMITIT,  DA.p.  p  Manumiso,  manumitido. 
MANUSCRIT,  A.  adj.  Escrit  de  má.  M  muscrito. 
||  m.  El  pergamí,  paper,  etc.,  escrit  de  má.  Manus- 
crito. ||  Llibre  d'  instrucció  primaria  imitant  la  Me- 
tra manuscrita. 

MANUTENCIÓ.  f.  y 

MANUTENENCIA.  f.  For.  ant.  Acte  y  efecte  de 
mantindre  y  mantindres.  Manutención.  ||  Aliment. 
Manutención,  alimento. 
||  For.  Conservació,  am- 
par,  protecció.  Manuten- 
ción. 

MANXA.  f.  Instrument 
de  pell  qu'  arreplega  '1 
vent  pera  despedirlo  ab 
niés  furia.  Fuelle,  y  bar- 
quín, barquinera 'ls  deis 
ferréis.  ||  La  coberta  deis 
/^^i^J¡¿T^^^^^\}  cotxes  y  birlotxos  que  's 
(f  ^^^^?3i!pg  '  P,eSa  en  íorma  de  raan- 
xa.  Fuelle. 

MANXADOR,  A.  m.  y 
f.  Qui    manxa   a    1'   orga. 
Entonador. 
MANXAIRE.  m.   Aquell  que  manx  i  al  fornal.   So- 
plador. ||  m.  y  f.  Mel.  Qui  fomenta  discorJies  portant 
noves  del  un  al  altre  o  punxant  pera  que  's  barallin. 
Atizador  de  discordias. 

MANXAR.  v.  a.  Fer  vent  ab  la 
manxa.  Afollar,  soplar,  follar.  || 
Arreplegar  y  fer  el  veit  ab  les 
nianxes  de  Torga.  Entonar.  ||  Met. 
Fomentar  discordies.  Echar,  po- 
ner leña  o  aceite  al  fue?o,  aña- 
dir fuego  al  fuego,  atizar,  revol- 
ver el  hato. 

MANXECH,  GA.  adj.  Cosa  de 
la  Manxa,  regió  del  centre  d'  Es- 
panya.  Manchego. 

MANXES   DE  MOLINET.  f.  pl. 

Ter.  luanes.   Aparell  que  a  la  ñau 

serveix  pera  llevar  les  ancles. 

MANXIULA.  f     Pegat  de  cantárides   o   altra  cosa 

qu'  alca   butllofes.    Vejigatorio,    cantárida.  ||  Bot. 

Brionia. 

MANXOL.  m.  MANCO.  ||  MAQNE. 
MANY,  A.  adj.  Ant.  GRAN. 

MANYA,  f.  Industria,  habilitat,  destreca,  traga. 
Maña.  ||  Artifici,  sagacitat.  Arbitrio,  maña,  astucia, 
artería,  solercia.  ||  Costum,  ressabi.  Maña 

donarse  manya  fr.  Enginyarse.  Darse  maña,  inge- 
niarse, bandearse. 

VÁLDRES  ALGÚ  DE  LES  SEUES  MANYES  fr.  Váldres 
de  tota  la  seua  industria  y  habiütat  pera  conseguir 
alguna  cosa.  Hacer  sus  habilidades. 

MANYA,  ni.  Qui  fá  panys,  y  claus  y  al  tres  coses 
de  ferro  pulit.  Cerrajero. 


Manxa  :  1,  manxa  comuna 
2,  manxa  fie  fornal 


Manxes  de  Molinot 


FER  DE  MANYA.  Loe.  Travallar  en  dit  ofici.  Cerra- 
jear. 

MANYACH,  CA.  adj.  Manso,  moix,  falaguer.  Mego. 
||  ASTUT,  SAGÁQ. 

MANYAGADURA.  f.  y 

MANYAGÓS,  A.  adj.  Qui  fá  iiianyagueries.  Ama- 
ble, placentero,  acariciador. 

MANYAGUERÍA.  f.  Afalach  Mimo.  ||  Artifici  cari- 
nyós  pera  enganyar.  Raposería,  zorrería. 

MANYANERÍA.  f.  Ofici  de  manya.  Cerrajería. 

MANYANET.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  del 
Batlliu  de  Sas,  prov.  de  Lleida. 

MANYANYECH,  CA.  adj.  Desmanyotat,  inhábil. 

MANYAR.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Monóvar, 
prov.  d'  Alacant. 

MANYcFLA.  adj.  manefla. 

MANYER,  A.  adj.  INTELLIGENT. 

MANYETA.  f.  dim.  La  manya  ab  astucia  y  bella- 
quería. Mañuela.  II  Fam.  Persona  astuta  y  cautelosa. 
M  iñuelas. 

MANYO,  A.  adj.  MANYACH. 

fer  el  manyo  fr.  Fingir,  afectar  liumilitat  o  mode- 
rado. Hacer  la  gata  ó  la  gata  ensogada  ó  la  gata 
muerta,  hacer  la  encorvada.  ||  Fer  el  desentés.  Hacer  el 
pando,  el  memo. 

MANYOCH.  m.  Porció  de  fils,  cabells,  etc.,  sepa- 
rada de  les  altres.  Mechón,  cadejo. 

MANYÓS,  A.  adj.  Enginyós,  industriós.  Mañoso, 
mañero.  ||  Artificios,  fet  ab  art  y  manya.  Mañoso.  || 
enganyóS.  ||  Sagác,  astut.  Mañero.  ||  Qui  té  manya 
pera  lograr  les  coses  ab  poch  travall  o  a  costa  deis 
altres.  Cucañero.  ||  Qui  usa  d'  artifici  o  cautela.  Ar- 
tificioso. 

MANYOSAMENT.  adv.  m.  Ab  manya.  Mañosa- 
mente. 

MAÑANET  Y  VIVES  (Joseph).  Biog.  Ecclesiás- 
tic  i,  que  va  néixer  a  Tremp  I"  any  1833,  morint  en 
1901.  Va  pendre  les  ordres  a  Lleida  y  a  la  Seu  d'Ur- 
gell,  desempenyant  cárrechs  d'  importancia  a  la  de- 
rrera  d'  aquelles  díócessis.  En 
1864,  va  fundar  la  Congrega- 
ció  de  filis  de  la  Sagrada  Fa- 
milia, de  quina  institució  va 
ésser  el  prinfer  Superior  gene- 
ral, essent  aprovada  canóni- 
cament  poch  temps  abans  de 
la  seua  mort.  Era  fundador  al 
ensemps  de  la  Congregado  de 
relligioses  que  ab  el  títol  de 
Filies  de  la  Santa  Casa  de  Na- 
ssareth  se  dediquen  a  la  edu- 
cado y  a  P  ensenyanga  de 
noies.  Laboríos  en  extrem,  ha- 
vía  publicat,  ademes  de  la  re- 
vista La  Sagrada  Familia,  per 

ell  dirigida,  obres  de  propaganda  molt  ben  escrites, 
ente  quines,  s'  han  d'  esmentar  La  escuela  de  Naza- 
reth,  La  Europa  judía  y  Máximas  cristianas. 

MANÉ  Y  FLAQUER  (Joan)  Biog.  Escriptor  y  pe- 
riodista notable.  Nat  a  Torradembarra  en  1823  y 
mort  a  Barcelona  en  1901.  En  1843  va  trasladarse  a 
Barcelona,  estudiant  a  les  aules  de  la  famosa  Junta 
de  Comers,  a  Llotja.  En  1850,  catedrátich  de  llatí  y 
castellá  al  Institut.  D.sde  1844  va  exercir  el  perio- 
disme,  entrant  a  formar  part  de  la  iedacc¡ó  del  Diario 
de  Barcelona  en  1847,  del  quin  va  ésser  director  y  figu- 
ra de  gran  relien,  fins  al  morir.  Els  articles  politichs 
y  socials  firmats  per  ell,  durant  molts  anys  eren  com 
V  evangeli  de  la  gent  conservadora  barcelonina  y  so- 
vint  eren  esperáis  ab  interés,  car  exercien  influencia 
per  son  criteri.  D'  entre  'ls  seus  llibres  publicat;  per 
ell,  esmentarem  no  mes:  Cartas  provinciales  (1875);  La 
Paz  y  los  Fueros  (1876);  El  Oasis.  Viaje  al  país  dz  los 


Joseph  Mañanet  y 

Vives 


200 


MAQ 


MAQ 


fueros  (Prov.  Vascongadas  y  Navarra)  (1878-80);  El 
Regionalismo  (1887). 

MAÓ.  ni.  Roba  de  vions  que  's  fabrica  a  les  Ba- 
lears.  Manon,  mahonés.  ||  Obra  d'  argila  cuita,  de 
forma  paralelográmica,  mes  O  nieays  groixuda,  que 
serveix  pera  fer  parets,  envans,  etc.  Adobe,  ladrillo, 
doble. 

MAÓ  DE  SORRA.  Conglomerat  de  sorra  y  cals  premp- 
sat  y  després  endurit  per  medi  del  vapor  d'  aigua  a 
una  pressió  molt  alta.  Ladrillo  de  arena. 

MAÓ.  Geog.  Ciutat  de  V  illa  y  bisb.  de  Menorca, 
Balears,  y  cap  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  a  la 
costa  llcvantina  de  1'  illa,  el  seu  port  és  considerat 
com  el  milior  del  Mediterrani,  y  té  17,975  hab.  II  Par- 
tit  judicial  de  les  Balears  que  compren  tota  1'  illa  de 
Menorca  y  está  format  deis  sis  ajuntaments  de  Ala- 
yor,  Ciutadella,  Ferreríes,  Alaó,  Mercadal  y  Vilacar- 
les,  reunint  entre  tots  38,373  hab. 

MAOMETA,  NA.  adj.  Qui  professa  la  secta  de 
Maoma.  Mahometano.  ||  Lo  pertanyent  a  Maoma  y 
a  les  seues  doctrines.  Mahometano. 

MAONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  a  Maó. 
Mahonés 

MAÓNS.  m.  pl.  ALANQUÍNS. 

MAPA.  m.  Dibuix  en  que  's  representa  la  situació 
de  diferents  setis,  llochs  o  terrenos.  Mapa,  carta.  || 
Fig.  La  térra,  '1  inon.  Mapa.  ||  f.  Met.  Lo  mes  estimat 
en  la  seua  mena.  Mapa,  nata. 

MAPAMUNDI,  m.  Mapa  en  que  's  representa  tota 
la  térra  dividida  en  dos  hemisferis.  Mapamundi. 

MAPAR.  v.  a.  Vulg.  Fer  el  plánol  d'  una  encontra- 
da o  sensillament  d'  una  térra.  Levantar  el  plano. 
II  Dibuixar,  copiar,  retratar. 

MAQUENCIA.  f.  BONIQUESA. 

MAQUESA.  f,  Guapesa,  qualitat  de  maco. 

MAQUIAVÉLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ales  máxi- 
mes de  Nicolau  Maquiavelo.  Maquiavélico. 

MAQUIAVELISME.  m.  Sistema  de  Maquiavelo,  to- 
cant  a  la  política  y  art  de  regnar,  que  destrueix  la 
rao,  infama  1'  enteniment,  és  contrari  al  meteix  inte- 
rés en  que  idolatra,  y  destrueix  les  meteixes  regles 
que  dona.  Maquiavelismo. 

MAQUILA,  f.  Tcr.  Mesura  d'  oli  y  altres  líquits; 
octava  part  d'  un  cadap,  igual  a  una  lliura.  Libra. 

MAQUILAR,  v.  a.  Cobrar  el  moliner  la  porció  de 
fariña  que  li  correspóu  per  drets  de  moldre. 

MAQUILER.  m.  El  subgecte  encarregat  de  cobrar 
el  drets  de  moldre. 

MAQUILES,  f.  pl.  La  porció  de  fariña  que  's  paga 
per  drets  de  moldre. 

MÁQUINA,  f.  Instrument,  iugeni,  invenció,  per 
medi  de  la  qual  se  fa  alguna  cosa.  Máquina.  ||  Agre- 
gat  de  parts  que  composen  un  tot.  Máquina.  ||  Met. 
Multitut,  abundor  d'  alguna  cosa.  Máquina,  multi- 
tud, cúmulo,  infinidad,  sinnúmero,  diluvio  y  aman- 
ta. ||  Traga,  progecte.  Máquina.  ||  Edifici  gran  y 
sumptuós.  Máquina,  pieza,  octava  maravilla.  ||  Ar- 
tifici  pera  representar  algún  fet.  Máquina.  ||  Poét. 
Acció  o  manera  d'  accionar  en  que  'ls  poetes  intro- 
dueixen  algún  poder  sobrehumá  pera  desfer  els  enre- 
des d'  especial  dificultat.  Máquina.  ||  Mil.  Cada  un 
deis  artificis  usats  en  les  operacions  de  guerra,  espe- 
cialment  en  1*  artillería.  Máquina. 

máquina  composta,  f.  La  que  necessita  de  varis 
elements.  Máquina  compuesta. 

máquina  de  carro.  Pega  de  fusta  pera  contindre 
que  la  roda  del  carro  surti  del  fusell:  s'  anomena 
máquina  entera  quan  pot  fermar  les  dues  rodes,  y 
mitja  máquina  quan  sois  ne  ferma  una. 

máquina  DE  Cinia.  Aparell  que  per  1'  engranatge 
d'  algunes  rodes,  impulsades  per  forga  animal,  dona 
moviment  ascendent  ais  catúfols  que  pugen  1'  aigua 
d'  un  pon. 


MÁQUINA  D'  espadellar.  Aparell  compost  de  dos 
cilindres  ab  ranures  oposades,  y  que  serveix  pera 
esmicolar  la  riscla  o  canya  del  llinet  ó  del  cánem 
sense  fer  malbé  la  fibra.  Máquina  de  espadillar. 


Máquina  de  cinia:  A,  arbre;  B,  pont  de  l'animal;  C,  tiranls 
del  pont;  D,  cadireta;  E,  pinyó;  F,  tambor;  G,  catu- 
fals;  H,  pou. 

máquina  DE  FORADAR.  Les  que  serveixen  pera  fer 
íorats  a  les  planxes  de  ferro,  de  cartró  y  d'  altres 
materies. 

máquina  DE  moviment.  La  que  té  en  si  meteixa  '1 
principi  de  moviment,  Autómata,  autómato. 

MÁQUINA  ELÉCTRICA.  Aquella  per  medi  de  la  qual 
se  desenrotlla  ¡a  electricitat.  Máquina  eléctrica. 

MÁQUINA  FUNICULAR.  Reunió  o  sistema  de  cordes 
per  quin  medi  dues  o  mes  corrióles  sostenen  un  o 
mes  pesos.  Máquina  funicular. 

máquina  hidráulica.  La  que  serveix  pera  conduir 
o  elevar  les  aigües.  Máquina  hidráulica. 

MÁQUINA  INFERNAL.  Mecanisme  disposat  de  mane 
ra  que,  en  viriut  de  les  materies  explossives,   infla- 
mables y  progectils  que  conté,  produeixi  grans  desas- 
tres al  explotar.  Máquina  infernal. 

Máquina  NEUAtÁTiCA.  La  que  serveix  pera  extreure 
1'  aire.  Máquina  neumática. 

MÁQUINA  simple.  La  que  consta  no  mes  que  d'  un 
element,  com  la  palanca,  la  corrióla,  etc.  Máquina 
simple. 

PER  máquina,  m.  adv.  Sense  reflexió,  alborotada- 
ment.  Por  máquina;  á  topa  tolondro;  á  tontas  y  á 
locas. 

MAQUINACIÓ.  f.  Traga,  manya,  progecte,  arti- 
fici,  regularment  pera  mal  tí.  Maquinación. 

MAQUINACIONS.  f.  pl.  El  conjunt  de  travalls  re- 
provats  y  secrets  pera  preparar  o  conseguir  la  ruina 
o  perjudici  d'  algú.  Maquinaciones,  intrigas. 

MAQUINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  maquina.  Maqui- 
nador,  maquinante.  ||  Inventor,  autor.  Maquinador. 

MAQUINAIRE.  m.  Ant.  Maquinista. 

MAQUINAL,  adj.  Mecánich,  pertanyent  á  la  má- 
quina. Maquinal. 

MAQU1NALMENT.  adv.  A  manera  de  máquina. 
Maquinalmente.  ||  INCONCIENTMENT. 

MAQUINAMENT.  m.  MAQUINACIÓ. 

MAQUINAR,  v.  a.  Tragar,  disposar,  inventar  en- 
ginyosament.  Maquinar.  ||  Inventar,  discórrer  ab  in- 
tenció  coses  noves.  Maquinar.  ||  Procurar  enganyar 
o  arruinar  a  algú.  Tramar,  maquinar,  urdir,  pro- 
yectar. 

MAQUINARIA,  f.  Art  de  fabricar  maquines.  Ma- 
quinaria. ||  Conjunt  de  maquines.  Maquinaria. 

MAQU1NER.  111.  MAQUINISTA. 

MAQUINETA.  f.  dim.  Maquinita. 

MAQUINISTA,  m.  Enginyer,  inventor  de  maqui- 
nes. Maquinista.  ||  m.  y  f.  Qui  les  dirigeix  o  governa, 
y  també  qui  travalla  ab  máquina.  Maquinista. 


MAR 


MAR 


201 


MAR.  anib.  Gran  massa  d'  aigua  que  cobreix  prop 
de  les  tres  quartes  parts  de  la  superficie  del  nostre 
globus.  Pera  facilitar  la  iutelligeucia  de  les  descrip- 
cions  geográfica  y  hidrográfica  's  considera  divi- 
dit  en  algunes  fraccions  que  reben  el  nom  de  les 
parts  del  globus  ocupats  per  elles,  com  Atlántich, 
Mediterrani,  Pacifich,  etc.,  y  en  general  prén  el  de  la 
costa,  pais  o  regué  quines  vores  banya.  Mar.  ||  Abun- 
dor  d'  algunes  coses  fluides  o  liquides,  com:  un  mar 
de  ¡lagrimes.  Mar.  ||  El  meteix  uioviment  del  mar  y 
també  'I  conjunt  de  les  seues  onades.  Mar,  mareja- 
da, oleaje,  olaje.  ||  Met.  Cosa  molt  gran. 

MAR  adriátich.  El  golf  de  Venecia.  Mar  Adriático 
ó  golfo  de  Venecia. 

MAR  alborotat.  Se  diu  quan  fa  grans  onades  ab 
la  torga  del  vent  o  de  la  tempestat.  Mar  alto,  altera- 
do, tempestuoso,  embravecido,  enfurecido,  hinchado. 

MAR  ATLÁNTICH  U  OCCIDENTAL.  El  qu'  está  entre 
les  costes  occidentals  d'  Europa  y  África  y  'ls  cér- 
cols  polars.  Mar  Atlántico,  Austral. 

mar  báltich.  Part  del  Occeá  Septentrional.  Mar 
Báltico. 

MAR  vermell.  El  golf  d'  Arabia.  Mar  Rojo,  golfo 
Arábigo  ó  de  la  Meca. 

mar  blanch.  Golf  del  Occeá  Atlántich.  Mar  Blanco, 
de  Laponia. 

MAR  BONANCA  O  EN  CALMA,  O  DE  DONES,  O  BONA 
MAR.  Expr.  Ab  que  's  denota  la  tranquilitat  mes  o 
inenys  absoluta  o  perfecte  del  mar  per  efecte  de  la 
calma.  Mar  bonanza,  en  calma,  en  lecne  ó  de  leche, 
navegable,  tranquilo. 

mar  britániCH.  Part  del  Occeá  Occidental.  Mar 
británico. 

MAR  carpaCí.  Part  del  Mediterrani.  Mar  carpacio, 
de  escarpante. 

mar  caspi.  Gran  estany  entre  la  Georgia,  la  Per- 
sia,  la  Gran  Tartaria  y  la  Moscovia.  Mar  Caspio  ó  de 
Sala. 

mar  d'  alemanya.  Part  del  Occeá  Septentrional. 
Mar  del  Norte. 

MAR  d'  AgÁN.  Part  del  Occeá  etiópich.  Mar  de 
Azán. 

mar  D'  AIGUA.  Expr.  Ab  que  's  pondera  una  gran 
quantitat  d'  aigua  que  'I  vent  fa  entrar  impetuosa- 
nunt  a  alguna  part.  Rio  ó  mar  de  agua. 

MAR  DE  batalla.  Náut.  El  paratge  ont  combaten  o 
han  combatut  dues  esquadres.  Mar  de  batalla. 

mar  de  bronse.  Gran  vas  del  temple  de  Salomó. 
Mar  de  bronce. 

mar  de  candía  o  Di;  creta.  Part  del  Mediterrani. 
Mar  de  Candía  ó  de  Creta. 

mar  DE  cantabria.  Part  del  Occeá  Occidental. 
Mar  Cantábrico. 

mar  d' ESCOCIA.  L' Occeá  Calidónich.  Mar  de  Es- 
cocia. 

mar  de  FONS  O  de  LLEVA.  L'agitació  de  les  aigües 
en  alta  mar  que  fan  una  gran  maror  y  venen  a  rom- 
pre's  contra  la  costa.  Mar  de  fondo  ó  de  leva. 

MAR  DE  guinea.  Par"t  del  Occeá  Occidental.  Mar  de 
Guinea. 

mar  de  les  indies.  Part  del  Occeá  Oriental.  Océa- 
no índico. 

mar  deliura.  Ant.  alta  mar. 

mar  DE  mandria  O  mirtos.  Part  del  Arxipélach. 
Mar  de  Mandria,  de  Mirtos. 

mar  DE  POPA.  Se  diu  quant  vé  '1  vent  de  popa. 
Mar  de  popa. 

MAR  DE  SICILIA.  Part  del  Mediterrani.  Mar  de  Si- 
cilia. 

MAR  DE  SIRIA.  Part  del  Mediterrani.  Mar  de  Siria. 

MAR  DE  tiberIades.  Gran  estany  de  Judá.  Mar  de 
Tiberiades,  lago  de  Genezareth,  ó  mar  de  Galilea. 

MAR  DE  toscana.  Part  del  Mediterrani.  Mar  Ti- 
rreno. 

MAR  DE  XIPRE.  Part  del  Mediterrani.  Mar  de  Chi- 
pre. 

MAR  egeu  O  arxipélach.  Part  del  Mediterrani,  en- 
DIC.   CAT.  —  V.  II.  —  26. 


tre  Assia,  Macedonia  y  Grecia.  Mar  Egeo  ó  Archipié- 
lago. 

mar  ESPESSA.  fr.  Calificatiu  del  mar  cjuan  les  ona- 
des son  molt  seguides.  Mar  de  fondo. 

MAR  glacial.  Part  del  Occeá  Septentrional.  Mar 
glacial. 

MAR  GRAN:  OCCEÁ.  ||  Met.  GOLF. 

MARJÓNICH.  Part  del  Mediterrani.  Mar fonlo. 

mar  major.  Ant,  Mar  Negro. 

MAR  DE  Mármara.  El  qu'  está  entre  Europa  y 
Assia.  Mar  de  Mármara. 

MAR  mediterrani.  El  compres  entre  '1  Sur  d'  Eu- 
ropa y  M  Nort  d'  África  y  se  subdivideix  en  altres. 
Mar  Mediterráneo. 

mar  mort.  L'  estany  Asfaltite  de  Palestina.  Mar 
Muerto. 

MAR  NEGRE.  Ponto.  Mar  Negro  ó  mayor. 

MAR  OCCEÁ.  La  major  extensió  d'  aigua.  Océano. 

MAR  pacifich  O  DEL  SUR.  Mar  boreal.  Mar  Pacífico 
ó  del  Sur. 

alta  MAR.  La  part  del  mar  lluny  de  la  térra.  Alta 
mar,  mir  alta. 

Anar  PER  LA  MAR  o  CORRE  'lS  MARS.  Loe.  Navegar 
comunament  sense  rumbo  fixo,  com  fan  els  corsaris. 
Correr  el  mar. 

ANAR  EN  SANCH  LA  MAR  PER  CAUSA  DEL  FORT  VENT 
O  temporal,  etc.  fr.  Ant.  Estar  muy  alborotado  el 
mar. 

COP  DE  MAR.  Golpe  de  mar. 

COM  MES  mar  MÉ5  VELA.  Ref.  Ab  que  'ns  anima  a 
vencer  les  dificultáis.  Cuanto  más  mar  más  vela;  á 
más  moros  más  ganancia. 

DE  SA  mar.  Loe.  ant.  D'  aquesta  part  del  mar.  Ci- 
ramar,  de  esta  parte  del  mar. 

DE  LA  MAR  EL  BON  PEIXÓ  Y  DE  LA  TERRA  EL  MOL- 
IÓ. Ref.  Denota  les  bones  qualitats  de  les  dites  co- 
ses. De  la  mar  el  mero  y  de  la  tierra  el  carnero. 

DELLÁ  MAR.  Loe.  ant.  ULTRAMAR. 

EN  BONA  MAR  TOTHOM  ÉS  BON  MARINER.  Re).  De- 
nota que  la  execució  d'  una  cosa  no  té  inérit  quan  és 
fácil  de  fer  o  les  circunstancies  1'  afavoieixen.  Viento 
en  popa  y  mar  bjnanza,  navegaba  Sancho  Panza;  vien- 
to en  popa  es  medio  puerto. 

ESTAR  FET  UNA  mar  D'  aigua.  fr.  Estar  molt  suat. 
Estar  hecho  una  agua,  ó  un  pollo,  ó  una  sopa  de  agua. 

ESTAR  EL  MAR  COM  UNA  BASSA  D'  OLÍ.  fr.  Estar 
molt  sossegat.  Estar  la  mar  en  leche,  en  calma,  en  bo- 
nanza, pacífico,  tranquilo. 

ESTAR  EL  MAR  MOLT  ALBOROTAT.  fr.  Se  diu  quan 
está  molt  furiós  per  causa  de  les  gran  onades  ab  la 
forga  del  vent  o  de  la  tempestat.  Estar  el  mar  por 
las  nubes,  alto. 

feríe  A  la  MAR.  fr.  Apartarse  de  la  costa  ficantse 
mes  endins.  Largarse,  hacerse,  echarse,  meterse  á  la 
mar. 

la  MAR  COM  MES  té,  mes  brama.  Ref.  Denota 
quan  insaciable  és  la  cobdicia,  donchs  com  mes  se 
té,  mes  se  desitia,  comptant  sobre  lo  que  's  té.  Quien 
más  lime,  más  quiere. 

navegar  ab  la  mar.  fr.  Seguir  ab  la  emb  ireació 
la  direcció  que  porta  la  mar.  Navegar  con  la  mar. 

passar  LA  mar.  Anar  a  algún  lloch  dellá  del  mar. 
Pasar  la  mar  ó  el  charco 

pendre  la  mar.  Loe.  náut.  ant.  Quedar  vencido  en 
combate  naval. 

Plena  mar.  L'  estat  de  la  maror  en  la  seua  major 
altura  al  acavar  la  creixent.  Pleamar,  plena  mar, 
aguas  llenas,  cabeza  de  agua. 

pujar  la  MAR.  fr.  Trovarse  en  el  seu  moviment  de 
pujada  o  creixent  del  fluix.  Subir,  crecer  la  marea  ó 
la  mar. 

riba  MAR.  Loe.  ant.  A  la  vora  del  mar.  ||  VORA  mar. 

ROMPRE  la  mar.  fr.  Desferse  les  onades  ab  escuma 
contra  les  roques.  Quebrar  el  mar  ó  las  olas. 

TIRAR  AIGUA  AL  MAR.  fr.  Met.  Donar  a  qui  té  mes 
que  nosaltres  y  no  ho  necessita.  Llevar  leña  al  monte, 
tirar  agua  en  el  mar. 


202 


MAR 


MAR 


VORA  MAR.  Loe.  Orillas  del  mar,  á  la  orilla  del 
mar. 

MAR  (Estany  de).  Hidrog.  En  la  conca  superior  de 
Valarties,  dessota  '1  picli  de  Montarlo,  a  la  valí  de 
Aran. 

MARABOTÍ.  ni.  Numis.  Moneda  antiga  qu'  equi- 
valía al  maravedís.  Marabotín. 

MARABÚ,  ni.  Ornit.  Aucell  del  genre  cigonya,  dit 
també  argala,  que  té  a  les  ales  plomes  molt  estima- 
des.  Marabú.  ||  L'  ;  domo  de  plomes  que  solen  por- 
tar algunes  dones.  Marabú. 

MARAGAT,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
la  Maragatería,  comarca  del  regne  de  Lleó,  al  Sur  de 
Astorga.  Maragato. 

MARAGATERÍA.  f.  La  comarca  ont  resideixen  e!s 
maragats  y  '1  conjunt  d'  aquestos.  Maragatería. 

MARANGES  (Joseph  María).  Biog.  Jurispérit  y 
catedrátich,  nat  a  la  vila  de  La  Escala,  mort  a  Ma- 
drit  el  1872,  ais  trenta  anys  d'  etat.  Va  estudiar  a 
Barcelona,  tenint  per  mestres  ais  doctors  Llorenc, 
Reynals,  Martí  Eixalá  y  Peimanyer.  Era  naturalment 
inclinat  a  la  filosofía  del  Dret  y  al  Dret  roma.  En 
1870  va  guanyar  una  cátedra.  És  auíor  de  Estudios 
jurídicas,  Recursos  de  fuirza,  Historia  del  Derecho 
penal.  Era  talent  que  prometía  molt. 

MARANGES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Girona, 
bisb.  d'  Urgell.  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  prop  de  la 
partió  i!e  la  prov.  de  Lleida,  a  la  vora  de  la  riera  de 
Valltova  y  té  332  hab.  ||  —Orog.  Puig  del  Pirineu,  a 
la  partió  Nort  de  les  provs.  de  Giiona  y  Lleida;  té 
2,939  met.  d'  altitut.  ||  — (TOSSAL  DE).  CAMPCANDÓS 
(PICH  DE) 

MARANYA.  f.  Enredo,  embrolla.  Maraña,  estra- 
tagema, trampa,  maula,  engaño  ||  Agudesa.  Mara- 
ña, travesura,  tramoya.  ||  L'  abundor  de  bross;i, 
mates  y  punxes.  Maraña. 

MARANYtR,  A.  adj.  y 

MARANYÓS,  A.  adj.  Busca-raons,  amich  de  ma- 
ranyes. 

MARASME.  m.  Extrem,  últim  grau  de  magresapeí 
efecte  d'  una  malaltía  llarga.  Marasmo,  f]  Fig.  Sus- 
pensió,  paralisació,  immovilitat,  aixís  en  lo  moral 
com  en  lo  físicli.  Marasmo. 

MARASSA.  aum.  de  mare.  Madraza. 

MARASTRA.  f.  Ter.  madrastra. 

MARATA.  Geog.  Poblet  del  terme  de  les  Franque- 
ses,  dist.  munpal.  de  Llerona,  prov.  de  Barcelona. 

MARAVEDÍS,  m.  Numis.  Moneda  antiga  espanyo- 
la  que  unes  vegades  s'  ha  entes  per  moneda  efectiva 
y  altres  per  una  quantitat  de  diner.  Ha  tingut  dife- 
rents  valors,  segons  la  esti- 
mado del  march  de  plata  y 
la  qualitat  del  metall;  perqué 
n'  hi  ha  hagut  d'  or,  d'  argent 
y  d'arám.  Ultimament  34  ma- 
ravedissos  equivalíen  a  un 
ral  de  vello.  Maravedí,  ma- 
ravediz. 

FINS  L'  ÚLTIM  MARAVEDÍS. 
Loe.  Denota  que  s'  obliga  a 
algú  a  pagar  tot  lo  que  den. 
Hasta  el  último  cuadrante. 

MARAVELLA.  f.  Prodígi, 
succés  extraordinari  que  cau- 
sa admiració.  Maravilla.  || 
Met.  Bondat  notable,  cosa  es- 
pecial y  també  la  persona  o 
cosa  que  la  té,  com:  aquest 
noi  és  una  maravella.  Prodi- 
gio, maravilla,  encanto,  por- 
tento. ||  Bot.  Herba  medicinal 
que  renova  les  flors  cada  mes.  Maravilla,  flores  de 
muerto.  ||  Herba   enrinxadora  que  produeix  flors  bla- 


Maravella 


ves,  viades  de  roig  y  de  figura  de  campaneta.  Mara- 
villa. 

A  LES  MIL  maravelles.  m.  adv.  Primorosament. 
A  las  mil  maravillas;  exquisitamente. 

PER  maravella.  m.  adv.  Per  una  gran  casualitat, 
rara  vegada.  Por  maravilla;  rarísima  vez. 

MARAVELLARSE.  v.  r.  Admirarse.  Maravillarse, 
asombrarse,  encantarse,  estremecerse,  pasmarse, 
impresionarse. 

NO  ÉS  de  maravellar.  Loe.  No  és  extrany.  No  es 
extraño;  no  hay  que  maravillarse. 

MARAVELLAT,  DA.  p.  p.  Maravillado.  ||  adj.  ES- 
PANTAT,   ATÓNIT. 

MARAVELLÓS,  A.  adj.  Admirable.  Maravilloso, 
prodigioso,  asombroso,  pasmoso. 

MARAVELLOSAMENT.  adm.  m.  De  manera  ad- 
mirable. Maravillosamente,  portentosamente,  pro- 
digiosamente. 

MARBRAT,  DA.  adj.  JASPEJAT. 

MARBRE.  m.  Pedra  de  cals  d'  un  grá  molt  fí,  que 
admet  pulinient;  n'  hi  ha  de  moltíssimes  menes  y  co- 
lors.  Mármol. 

MARBRENCH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  de  marbre  o  té 
les  qualitats  d'  aquest.  Marmóreo,  marmoroso, 
marmoleño. 

MARBRERA.  f.  Pedrera  de  marbre.  Cantera  de 
mármol.  ||  Qualitat  de  marbre. 

MARBRES  (Joan)  Biog.  Frare  francisca,  mestre 
en  arts  a  Tolosa  y  canonge  de  la  Séu  de  Tortosa,  de 
renom  el  Canónich,  per  la  seua  saviesa  en  cánons. 
Deixeble  del  famós  Scoto.  Té  fama  de  gran  teólech, 
filosoph  y  canonista.  És  autor  de  diverses  obres  Ma- 
tines tractant  de  les  especialitats  per  ell  dominades. 
Uua  de  titolada  Qucestioncs  Inocto  libros  Physicorum 
va  ésser  estampada  a  Padua  1'  any  1475. 

MARBRISTA.  m.  MARMOLISTA. 

MARBRÓS,  A.  adj.  De  la  natura  del  marbre. 

MARCA,  f.  Nota  o  senyal.  Marca.  ||  L'  eina  ab  que 
se  marca.  Marca.  ||  Provincia,  departament,  com. 
Marca  d' Ancona,  Marca  Corpónica,  Marca  hispánica, 
(Catalunya  en  temps  de  la  Reconquesta.)  Marca.  || 
La  mida  certa  que  ha  de  tindre  qualsevulla  cosa. 
Marca.  ||  CiCATRiu.  ||  El  senyal  que  's  feia  ab  un  ferro 
bullent  a  la  esquena  deis  malfactors.  Marca.  ||  Sen- 
yal que  's  fa  al  bestiar.  Pegunta.  ||  SEGELL.  ||  El  sen- 
yal qu'  una  cosa  deixa  deniunt  d'  altra  apretantla. 
impresión. 

DE  MARCA  O  DE  MARCA  MAJOR.  m.  adv.  Excessiu 
entre  'ls  de  la  seua  mena.  De  mas  de  marca  ó  de  mar- 
ca mayor. 

mudar  LA  MARCA,  fr.  Posar  a  una  cosa  una  senyal 
nova  en  lloch  de  la  que  tenía,  a  fí  de  feria  descone- 
guda.  Traseñalar. 

POSAR  LA  MARCA,  fr.  MARCAR. 

MARCA  (Francesch).  Biog.  RelÜgiós  francisca, 
lector,  definidor  y  comissari  provincial.  Natural  de 
Olor,  qui  vivía  en  el  sigle  xvin.  Éssent  cronista  de  la 
seua  ordre  va  escriure  la  Crónica  seráfica  de  la  Santa 
Provincia  de  Cataluña,  segunda  parte  desde  1400  has- 
ta 1759,  Uibre  in  fol.  estampat  en  la  imp.  deis  Pares 
carmelitans  descalgos  a  Barcelona  1'  any  1764 

MARCACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  marcar.  Marca- 
ción. ||  Senyalament  deis  arbres  qu'  han  d'  ésser  ta- 
llats  a  un  bosch.  Marcación. 

MARCADAMENT.  adv.  m.  Senyaladament,  distin- 
tament.  Marcadamente. 

MARCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  marca.  Marcador.  || 
Mida  del  llarch,  ampie  y  gruix  qu'  han  de  tindre  les 
fustes  pera  ésser  de  llei.  Marco. 

MARCAR,  v.  v.  Imprimir,  posar  la  marca.  Marcar 
y  marchamar  si  és  ais  fardells  del  comers.  ||  Adver- 
tir alguna  cosa  notable  en  algú.  Marcar,  notar.  II 
Posar  senyal  o  marca  a  alguna  cosa  a  fí  de  que  's 


MAR 


MAR 


203 


distingeixi  de  les  altres.  Marcar.  ||  ASSENYALAR.  || 
NOTAR.  ||  Exercir  el  contrast  de  les  alhages  d'  or  y 
plata.  Contrastar.  ||  Fer  una  senyal  ab  un  ferro  bu- 
llent  ais  deünqüents,  esclaus,  etc.  Herrar,  ferre- 
tear. ||  FITAR. 

MARCASITA,  f.  Min.  Mineral  groch,  ab  cares  bri- 
llantes; és  un  sulfur  de  ferro.  Marcasita. 

MARCAT,  DA.  p.  p.  Marcado. 

MARCATOSA.  f.  Un  deis  tergons  en  qu'  estava 
dividida  la  Valí  d'  Aran  antiganient.  Comprenía  els 
pobles  de  Vilach,  Mont,  Montcorbau,  Betlán,  Aubert, 
Vila  y  Arrós. 

MARCÉ  (Cristofol).  Biog.  Savi  ecclesiástich,  nat 
a  Barcelona  1'  any  1787  y  mort  en  1857.  En  1808  ja 
era  catedrátich  de  retórica  y  poética  en  el  Seminan. 
L'  any  1812  va  pendre  ordres  sagrades.  La  seua  hu- 
militat  no  va  pas  privarli  d'  exercir  molta  influencia 
ab  el  seu  talent.  Tenía  facilitat  pera  versificar  en 
lia  tí  y  castellá.  Era  bon  predicador.  Poch  va  deixar 
escrit,  empró  és  digni  de  mentarse  que  1'  any  1816 
va  llegir  en  la  R.  Academia  de  Bones  Lletres  de  Bar- 
celona un  estudi  de  la  eloqüencia  sagrada  desde  mít- 
jans  del  sigle  XVI  fins  al  seu  temps. 

MARCEL.  m.  Nom  propi  d'  home.  Marcelo. 

MARCELA,  f.  Nom  propi  de  dona.  Marcela 

MARCELÍ.  n.  p.  Marcelino. 

MARCELINA,  f.  Plat  d'  argent,  pisa,  etc.,  ab  una 
rodanxeta  de  la  meteixa  materia  que  '1  plat  pera 
ficar'hi  la  xicra;  servía  pera  pendre  xacolata  estant 
sentat  en  visita  y  ab  el  plat  a  la  ma.  Marcerina.  || 
n.  p.  de  dona.  Marcelina. 

MARCÉVOL.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  d' Ar- 
bussols,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

MARCH.  m.  Nom  propi  d'  home.  Marcos.  ||  Pés  de 
mitja  lliura  castellana  o  vuit  unces.  Marco.  ||  El  bas- 
timent  de  les  portes,  finestres,  etc.  Marco.  ||  El  deis 
quadros,  miralls,  etc.  Guarnició.  ||  Numis.  Moneda 
de  dit  nom.  El  de  la  plata  pura  en  1157  valía  44  sous 
barcelonins.  L'  any  1285  va  ésser  declarada  la  llei  de 
la  moneda  de  Baicelona  a  72  diners  de  plata  fina 
cada  march  de  bona  plata.  Marco. 

MARCH  (Antoni).  Biog.  Rector  del  Seminan  de  la 
Seu  d'  Urgell;  fill  d'  Oliana.  Home  de  gran  saver  y 
mol t  virtuós  qui  va  regentar  cátedra  en  el  Seminari 
durant  moltíssims  anys   Va  morir  V  any  1819. 

—  (ARNAU).  Biog.  Poeta  del  sigle  XIV.  Té  composi- 
cions  en  el  Cangoner  de  la  Biblioteca  Nacional  de 
París. 

—  (ausíes).  Biog.  Príncep  famós  deis  poetes  cata- 
lans.  Nat  a  Valencia  envers  1414  y  mort  1'  any  1460, 
essent  sepultat  en  la  capella  de  Sant  Vicents  del  con- 
vent  de  Sant  Domingo  en  sa  ciutat  nadiua.  Va  casar- 
se ab  Na  Joana  Escoma,  dama  valenciana,  sense  ha- 
verne  filis.  Era  senyor  de  Beniarjó,  Pardines  (avui 
despoblat)  y  d'  altres  llochs.  En  qualitat  de  tal  va 
concórrer  a  les  Corts  de  Valencia  1'  any  1446.  Va 
anar  a  conquistar  Nápols  ab  el  rei  N'  Alfons  V.  Es 
ben  savuda  la  seua  amistat  áb  el  príncep  Caries  de 
Viana,  y  és  dita  que  en  obsequi  d'  ell  y  de  la  hermo- 
sa valenciana  Na  Teresa  Bou  va  compondré  alguns 
de  Ilurs  cants  mes  celebrats.  D'  ell  n'  han  fet  grans 
elogis  els  escriptors  y  crítichs  eminents.  Santillana 
1¡  diu:  «gran  trovador  y  varón  de  esclarecido  ingenio». 
El  P.  Andrés,  criador  de  la  historia  de  la  literatura, 
diu  que  és  el  nostre  Petrarca,  son  imitador  y  que  so- 
vint  está  a  igual  altura.  El  doctor  Tonas  y  Bages, 
bisbe  de  Vich,  diu  que  és  el  poeta  de  la  humana  po- 
tencia apetitiva;  que  compren  tota  la  filosofía  cris- 
tiana sobre  la  potencia  apetitiva  humana.  «Estupen- 
da manifestado  del  esperit  cátala  en  la  nostra  lite- 
ratura clássica».  «És  1*  escolasticisme  poétich  en 
llengua  vulgar».  «Que  si  similitut  se  hi  trova  entre 
Ausíes  y  Petrarca  és  enterament  forana  y  no  d'  es- 
perit». «Se  pot  considerar  la  seua  poesía  com  el  cant 
tipien  y  comprensiu  deis  sentiments  pregons,  rectes 


y  forts  de  la  nostra  gent,  quant  estava  en  el  zenit  de 
sa  carrera».  Segons  el  maonés  Guardia  «Ausíes  March 
és  1'  únich  clássich  de  la  poesía  catalana  y  1'  únich 
que  val  la  pena  d'  ésser  estudiat».  En  Pompen  Gener 
diu  que  fou  el  capdevanter  de  la  escola  del  seu  temps, 
y  que  resucitant  la  tendencia  mística,  inspirantse  en 
la  naturalesa  directament,  expressant  ses  passions 
tal  com  les  sentía,  va  compondré  infinitat  de  poesíes 
d  un  foch,  d'  una  imaginado  y  d'  un  reialisme  que 
envejaiíen  avui  els  millors  poetes  del  nostre  temps. 
En  Milá  y  Font  mals  y  en  Menéndez  y  Pelayo  trac- 
ten  d'  Ausíes  ab  gran  admirado.  El  literat  cátala  de 
Franca  N'  Amadeu  Pagés  té  feta  la  comprovació  crí- 
tica de  tots  els  textes  del  extraordinari  poeta,  que 
será  la  lligó  definitiva,  axis  com  1'  estudi  biográfich 
mes  complert,  obres  abdues  de  moltíssims  anys  d'es- 
tudi.  De  les  poesíes  d'  Ausíes  March  existeixen,  ade- 
mes de  bastants  manuscrits,  les  edicions  següents: 
Traducció  castellana,  per  Baltasar  de  Romaní,  impr. 
Valencia,  1539;  Les  Obres,  impr.  per  Caries  Amorós, 
1543,  Barna.  primera  edició  en  llengua  original;  Les 
Obres,  segona  edició,  per  C.  Amorós,  1545,  Barna.; 
Las  Obras,  impr.  Valladolit,  en  1555;  Les  Obres,  impr. 
per  Claudi  Bornat,  Barna.,  1560;  Las  Obras,  impr.  a 
Saragoca,  per  la  Vda.  de  Nagera,  1562;  Las  Obras, 
impr.  a  Madrit,  per  F.  Sánchez,  1579;  Traducció  lia- 
tina,  Opera  Omnia,  feta  per  Vicents  Mariner,  impr. 
Tournay,  1633;  Obras,  publicades  per  F.  Pelay  Briz, 
impr.  Barna.,  1864;  Obras,  (reimpresió  de  l'anterior), 
per  Fayos,  Barna.,  1884;  Les  Obres,  ed.ció  Bulbena, 
Barna.,  1888.  Y  la  darrera  de  quina  havem  noticia 
s*  és  feta  a  Barcelona,  en  1909,  per  mossén  Jaume 
Barrera. 

—  (ESTEVE).  Biog.  Pintor,  nat  a  Valencia  a  les  de- 
rreríes  del  sigle  XVI  y  mort  a  la  meteixa  ciutat  1'  any 
1660.  Era  deixeble  de  Orrente  y  son  istil  pertany  a 
1'  escola  veneciana.  Va  distingirse  en  la  pintura  de 
batalles  molt  mes  que  en  les  obres  relligioses.  Ne- 
cessitava  el  soroll  de  la  pólvora,  el  so  de  tabals  y 
trompetes  pera  dispos  irse  a  pintar.  Hi  han  obres  d'ell 
a  Valencia,  y  a  Madrit  en  el  Museu  del  Prado  y  a  la 
R.  Academia  de  Sant  Ferrán. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Cronista  que  va  néixer  a 
Valencia  en  1556.  Va  ésser  jurat  y  diputat  y  deixá 
escrita  una  crónica  del  regne  de  Valencia. 

—  (JAUME).  Biog.  Poeta,  preceptista  literari  y  ca- 
valler  del  sigle  XIV.  Senyor  del  castell  d'  Aramprunyá, 
prop  de  Barcelona,  al  quin  arma  cavaller  el  reí  En 
Pere  el  Cerimoniós  V  any  1360.  En  1375  va  restaurar 
e!  seu  castell,  segons  ho  perpetua  una  galana  ins- 
cripció  esculpida  en  la  roca  viva.  L'  any  1397  era  di- 
putat per  Lleida  en  la  diputado  general  de  Catalu- 
nya, residint  a  Barcelona.  És  1'  autor  de  la  Questio 
■mtre  lo  vescomte  de  Rochaberti  e  mossen  Jaume  March 
sobre  lo  departiment  del  esiiu  e  del  ivern  y  la  sentencia 
dada  sobre  la  dita  quesíio  e  departiment  per  lo  senyor 
rey  en  P  (ere),  escrita  seguint  la  tradició  literaria 
provenga!,  aixís  com  en  les  Cobles  de  Fortuna,  obra 
del  meteix.  Ademes  va  relatar  la  solemnitat  en  que 
fou  armat  cavaller.  El  rei  en  Joan  I  va  autorisarlo 
pera  que  juntament  ab  en  Lluis  d' Avergó,  poeta,  fon- 
dessin  una  academia  de  la  gaya  ciencia,  havent  esta- 
blert  aleshores,  en  1333,  a  Barcelona  el  consistori 
deis  Jochs  Floráis  ab  la  protecció  del  rei.  És  I'  autor 
de  la  poética  mes  antiga  d'  Espanya,  llevades  les 
obres  didáctiques  trobadoresques,  y  té  per  títol:  Li- 
bre de  les  concordances  apellat  Diccionari  ordenat  per 
En  Jacme  March,  a  instancia  del  molt  alt  e  poderos 
Senyor  en  Pere...  rey  d'  Aragó,  e  fou  feyt  en  V  any 
MCCCLXXI.  El  codix  d'  aquest  text  figura  en  la  Bi- 
blioteca Colombina  (Si villa)  per  haverlo  adquirit  el 
Hll  del  gran  descobridor  de  les  Amériques.  Se  creu 
que  En  Jaume  March  va  morir  en  1'  any  1396. 

—  (MIQUEL).  Biog.  Pintor,  fill  del  Esteve,  nat  a  Va- 
lencia en  1633  y  mort  en  1670.  Deixeble  de  son  pare, 
completat  a  Roma  en  la  escola  de  Caries  Marati. 
Gairebé  igualava  a  son  pare  en  la  pintura  de  bata- 


204 


MAR 


MAR 


lies,  essentU  superior  en  les  obres  relligioses,  d'  his- 
toria, paisatge,  flors,  fruites,  bodegons,  etc.  A  Va- 
lencia hi  han  obres  notables  d'  el!,  y  a  Carcagent  en 
la  parroquial. 

—  (Pere).  Biog.  Poeta  del  sigle  xiv  al  qui  'ls  va- 
lencians  donen  com  a  paisa  seu  y  com  a  pare  del 
gran  Ausies.  Té  obres  en  el  Cangoner  de  la  Bibliote- 
ca Nacional  de  París.  És  autor  deis  Proverbis  de  gran 
moralitat.  Alterna,  com  a  poeta,  ab  Jaume  March,  el 
senyor  d'  Arampiuuyá,  y  son  llenguatge  com  el  de 
aqueix,  está  iufluit  del  convencionalisme  provengal. 
El  noni  y  co  nom  de  Pere  March  varen  portarlo  di- 
versos personatges:  un  conceller  del  rei  Jaume  II,  un 
tresorer  del  meteix  rei,  un  tresorer  d'  Alfons  V  y 
d'  altres. 

—  (PERE  AUSÍES).  Biog.  Poeta  que  visque  entre 'ls 
sigles  XVI  y  xvii,  conegut  per  Ausies  March,  el  de 
Cervera,  de  ont  se  sap  que  fou  al  menys  veí.  Va  ésser 
governador  per  En  Antoni  Folcli  de  Cardona  de  les 
baroníes  de  Bellpuig,  com  també  oidor  de  comptes 
de  Catalunya.  Alguns  1'  han  confós  ab  el  gran  poeta 
valencia,  del  quin  sembla  n'  era  descendent.  En  les 
festes  de  Barcelona,  1'  any  1601,  per  la  canonisació 
de  Sant  Raimont  de  Penyafort,  va  lluir'hi  com  a  poeta. 

—  Y  LABORES  (joseph).  Biog.  Escriptor  y  po'ítich 
del  sigle  XIX,  qui  fou  governador  civil  de  distintes 
provincies  y  quefe  superior  d'  administració.  És  au- 
tor d'  una  Historia  de  la  revolución  de  Francia  desde 
1787  hasta  1815,  (Barna.,  impr.  J.  Verdaguer,  1834-38); 
y  de  la  Historia  de  la  marina  real  española  desde  el 
descubrimiento  de  las  Américas  hasta  el  combate  de 
Trafalgar.  (Madrit,  impr.  Ducazcal,  1854)  dos  vol. 
q na  1 1 .  Va  morir  en  1865. 

MARCH  (Redol  de  son).  Geog.  Caseriu  del  dist. 
munpal.  de  Pollen^a,  illa  de  Mallorca.  ||  —DE  L'  ES- 
CORN.  Hidrog.  Engoijat  per  ont  s'  estimba  '1  barrancli 
del  Guerri,  una  de  les  branques  del  riu  Toráu. 

MAKCHUQUERA.  Geog.  Valí  de  la  prov.  de  Va- 
lencia, a  uns  5  kilometres  del  poblé  de  Botova,  part. 
jud.  de  Gandía.  Té  moltes  pedreres  de  marbre. 

MARCIÁ.  n.  p.  Marciano. 

MARCIÁ  (Sant).  Biog.  Mártre  cátala,  natural  de 
Vich.  Companyó  de  Sant  Lluciá,  també  martiritsat. 
Vivía  en  temps  del  emperador  Deci.  Convertits  al 
cristianisme,  varen  ésser  cremats  en  la  propia  ciutat 
de  Vich,  ais  26  d'  Octubre  cnvers  1'  any  doscents 
cinquanta  cinch.  Les  reliquies  foren  trovades  per 
mossén  Rimon  F^rrer  en  la  iglesia  de  Sant  Sadurní 
P  any  1050,  en  temps  de  Ramón  Berenguer  I  comte 
de  Barcelona. 

—  O  be  MARTÍ  (SANT).  Biog.  Bisbe  de  Barcelona 
qui  substituí  a  Sant  Paciá.  Escriptor,  del  qui  diu 
Sant  Geroni  va  compondré  llibres  contra  1'  heretge 
Vigilanci  y  els  seus  erros.  Devía  morir  poch  abans 
del  any  394,  car  en  aqueix  temps  ja  hi  havía  altre 
bisbe  a  Barcelona. 

MARCIAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  guerra  y  a 
Mart.  Marcial.  ||  Farm,  y  quim.  Se  diu  de  les  subs- 
tancies y  medicaments  en  que  hi  entra  M  ferro.  Mar- 
cial 

MARCIALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  marcial.  Mar- 
cialidad. ||  Franquesa  propia  deis  militars.  Fran- 
queza. 

MARCIALMENT.  adv.  D*  una  manera  marcial. 

MARCILLO  (Guerau).  Bio?.  Escriptor,  doctor  en 
teología  y  mestre  de  retórica  a  1'  Unive  sitat  de  Bar- 
celona en  el  si  j  e  xvii;  natural  d'  Olot.  Va  escriure, 
en  cátala,  sobre  'ls  quatre  llibres  d'  Institucions  de 
gramática  de  n'  Antoni  de  Nebrixa,  ab  moltes  aclara- 
cions  y  notes,  afegint  'hi  una  prosodia,  lo  qual  va 
estamparse  a  Barcelona  en  1640,  reimprimintse  1'  any 
1700 

—  (maneD.  Biog.  Jesuíta  y  escriptor  del  sigle  xvii, 
natural  de  Olot;  catedrátich  al  colegí  de  la  Compa- 
nyia   a  Barcelona.    Es  conegudíssima   la  seua  obra, 


gairebé  de  carácter  oficial,  titoladn:  Crisi  de  Catalu- 
ña, hecha  por  las  naciones  extrangeras  (Barcelona, 
imp.  Matevat,  1686,  en  quart),  feta  per  insinuado 
del  Conceil  de  Cent  da  Barcelona  y  ais  concellers 
dedicada.  Va  imprimirse  mes  d'  una  tirada  d'  aqueix 
llibre  sadollat  d'  erudició. 

MARCIMENT.  m.  MUSTIGAMENT. 

MARCIR.  v.  a.  Mustigar. 

MARCIRSE.  v.  a.  Mustigarse. 

MARCIT,  DA.  adj.  MÚSTICH. 

MARCOBAU.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Foradada,  prov.  de  Lleida. 

MARCORIS.  m.  Bol.  lliri  MORAT. 

MARDÁ    m.  Ter.  BOCH. 

MARDANSOL.  Hidrog.  Ríu  del  Bergadá,  format 
per  les  rieres  de  Vilada  y  Borredá,  que  s'  uneix  al 
Llobregat  a  Pont  de  Míralles. 

MARDANYA  (Coll  de).  Orog.  A  la  comarca  de 
Camprodñn. 

MARDÁS.  Hidrog.  Riu  que  fertilisa  part  del  Ripo- 
llés.  És  afluent  del  Fresser  y  té  ses  fonts  mes  enlai- 
rades  al  cim  del  Plá  de  Pujáis,  del  Montgrony  y  del 
Gombreny. 

MARDUIX.  Bol.  (V.  MORADUIX). 

MARDUJÍ.  m.  Bol.  Planta  de  la  fam.  de  les  resedá- 
cíes  que  's  conreua  ais  jardins  o  en  torretes  per  la 
seua  bona  olor.  Reseda. 

MARE.  f.  La  femella  qu'  ha  parít.  Madre.  ¡|  Títol 
Je  reverencia  entre  les  relligioses.  Madre.  |i  La  dona 
qu'  ais  hospitals  y  altres  cases  de  reculliment  té  tot 
el  govern  o  part  d'  ell.  Madre.  ||  La  dona  qu'  ampara 
y  procura  la  prosperitat  deis  racionáis  y  per  exten- 
sió  totes  les  coses  del  genre  femení  de  que  s'  expe- 
rimenten beneficis,  com:  Catalunya  és  mare  de  la  in- 
dustria. Madre.  II  Causa  principal  y  origen  d'  alguna 
cosa  y  '1  millor  medí  pera  la  seua  intelligencia  o  '1 
logro  d'  alguna  cosa,  com:  la  experiencia  és  mare  del 
descngany.  Madre.  ||  L'  espai  que  ocupa  '1  curs  regu- 
lar d'  un  riu.  Madre,  lecho,  álveo.  ||  La  part  en  que  's 
concebeix  y  alimenta  '1  fetus.  Madre,  matriz,  útero. 
||  Parlant  de  cequies,  etc.,  la  major  d'  ont  ixen  les 
altres.  Madre.  ||  L'  abella  mestra  qu'  a  cada  buch  és 
una  y  basta  pera  mes  de  mil  máseles.  Abeja  maesa 
o  maestra.  ||  L'  abella  qu'  ab  el  brunsit  denota  que 
vo!  eixir  del  buch  per  eixambrar  a  un'altra  part.  En- 
jambradera. ||  pl.  El  solatge  del  vi,  vinagre  y  alguns 
altres  líquits.  Madre,  poso,  vinagre,  hez,  asiento, 
suelo,  fondillón. 

MARE  DE  CARAGOL.    Ter.  ibicench.  Llimach.  Babosa. 

MARE  DE  deu  DE  LA  o.  Festa  de  la  espectació  de 
Nostra  Senyora,  que  's  celebra  a  Espanya  '1  día  18 
de  Desembre.  Nuestra  Señora  de  la  O  ó  de  la  especta- 
ción. 

MARE  de  les  dides.  La  que  té  per  ofici  cercar 
dides.  Acomodadora  de  amas. 

MARE  ESTURDIDA  CRÍA  LA  FILLA  TULLIDA.  Ref.  En- 
senya  que  no  deuen  ésser  les  mares  tan  travalladores 
que  no  deixin  fer  res  a  llurs  filies.  Madre  ardida  hace 
la  hija  tullida. 

MARE,  'LPERE  'M  TOCA;  TOCA  'M,  PERE,  ARA  QUE  LA 
MARE  NO  HO  VEU.  Ref.  Ab  que  's  reprén  ais  nois  que 
renyint  ab  altres  sense  voler  cedir,  se  queixen.  Píca- 
me, Pedro,  que  picarte  quiero. 

MARE  PIATOSA,  CRÍA  LA  FILLA  MELINDROSA.  Ref. 
Denota  que  la  excessiva  pietat  y  condescendencia 
deis  superiors  sol  ésser  molt  perjudicial  ais  súbdits, 
perqué  és  causa  que  's  tornin  ociosos,  etc.  Madre 
piadosa,  cria  hija  merdosa  o  medrosa,  ó  madre  pía, 
daño  cría. 

CONTAR  'HO  A  LA  mare.  Loe.  fam.  Denota  que  no  's 
creu  lo  qu'  algú  diu.   Contárselo  á  la  madre,  d  la  tía. 

eixir  DE  MARE  'ls  Rius.  fr.  Sortír  les  aigües  del  seu 
lloch  regular.  Salir  de  madre. 

EIXIRSE  de  mare.  fr.  Met.  Excedir  de  1'  acostumat. 


DlC.  CAT. 


/Aanyá 


1  Martell  de  niá.  2.  Malí.  3.  Escaire  de  manech.  4  y  5.  Plana.  7  y  10.  Encanyador.  8  y  9.  Tallants  en  calent  y  en 
fret.  11.  Oubia.  12  y  13.  Punxons.  14  a  21.  Estanalles.  6,  22  a  24,  26  y  28.  Tast  y  contratast.  2o.  Bigornia.  27. 
Tallantor.  29.  Mossa  o  caballet  de  forja.  30.  Ventilador.  31.  Peu  de  guia.  32.  Enclusa.  33.  Claveres. 


MAR 


MAR 


205 


Salir  de  madre,  de  juicio.  ||  Enfadarse  mol  t  fins  a  par- 
lar u  obiar  fora  de  rao.  Perder  los  estribos,  salir  de 
sus  casillas. 

ENCARE  M  VOLDRÍAU  FER  CREURE  QUE  LA  MARE  DE 
DEU  SE    DIU   JOANA.   Loe.  fam.    FER  VFURE  LA  LLEONA. 

FER  EIXIR  DE  MARE.  fr.  Meí.  Causar  gran  inquietut. 
Sacar  de  madre  ó  de  sus  casillas,  exasperar,  amos- 
tazar. 

GRAN  MARE  O  MARE  COMUNA:  TERRA. 

LA  EXPhRIENCIA  ES  MARE  DE  LA  C1FNCIA.  Ref.  Que'S 

pren  al  peu  de  la  lletra.  La  experiencia  es  madre  de  la 
ciencia. 

LA  MARE  PASTA.  Loe.  Ab  que  's  nota  al  qui  diu  un 
despropósit  o  fá  una  pregunta  importuna.  Si  pregun- 
táis por  berzas,  mi  padre  tiene  un  garbanzal. 

NO  ÉS  AQUEIXA  LA  MARE  D'  LS  ous.  fr.  S'  usa  quan 
algú  fá  alguna  cosa  aparentant  diversa  causa  de  la 
que  reialment  el  mou.  No  es  esa  la  madre  del  cordero 
ó  esa  es  la  madre  del  cordero. 

Pía  mare.  Anat.  Membrana  subtil  qu'  inclou  tot  el 
cervell.  Pía  máler,  pía  madre. 

QUAN  LA  MARE  NO  HI  ÉS  JO  SALTO  Y  BALLO.  Ref. 
Denota  la  falta  que  fá'l  cap  d'una  casa  ocomunitat, 
per  la  lliveitat  que  's  preñen  els  dependents  d'  ella. 
Holgad  gallinas,  que  el  gallo  eslá  en  vendimias;  cuan- 
do en  casa  no  está  el  galo,  se  extiende  el  ralo. 

QUI  NO  VOL  CREURE  A  LA  BONA  MARE,  HA  DE  CREURE 
A  LA  PBLL  DE  CABRA.  Ref.  Denoa  que  'ls  que  no  fan 
cas  de  les  advertencies  deis  que  'ls  estimen,  experi- 
menten mals  resultats.  Quien  no  cree  en  buena  madre, 
creerá  en  mala  madrastra. 

SEMBLARSE  ALGÚ  A  LA  SEUA  MARE.  fr.  Tindre  la 
fesomía,  el  geni  o  'ls  costums  de  la  seua  mare.  Ma- 
drea r. 

TINDRE  MAL  DE  MARE  fr.  Tindre  les  criatures  so- 
brat  afecte  a  llurs  mares.  Tenet  mal  de  madre. 

MARE  DE  DEU  DE  LES  AGUYES  o  DE  LES  AGU- 
LLES.  Geog.  Santuari  de  la  valí  de  Llerca  a  la  Ga- 
rrotxa.  ||  —  DE  tanyach.  Santuari  del  Vallespir.  ||  — 
DE  VIDA.  Santuari  del  Vallespir,  aprop  de  Argelers. 
||  —  DE  VIDA.  Santuari  del  Coi. flent,  emplncat  entre 
els  cingles  fronters  a  la  valí  de  Fulla.  ||  —  DE  vilar- 
NILA.  Santuari  del  Vallespir.  ¡|  —  DEL  COLL.  Ermita 
emplazada  al  N.  de  Co'melles  al  Vallespir.  ||  —  DEL 
HORT.  Santuari  del  Berga  á,a  les  esqueixalades  raon- 
tanyes  de  Busa.  ||  —  DEL  MON.  Santnai  i  renomenat  de 
la  Garrotxa,  a  les  antisues  valls  del  Llerca,  districte 
de  Ribelles.  ||  —  DEL  V1LAR.  Antich  prior at  de  canon- 
ges  agustins,  situat  al  Vallespir,  rivera  amunt  de  V¡- 
lallonga.  ||  —  (COVA  DE  LA).  Orog.  En  el  turó  de 
Monteada. 

MAREA,  f.  MAROR. 

MARE  DE  ROVELLÓ.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  una 
mena  de  bolet  del  genre  Russula. 

MAREFEGA.  Ter.  ibicench.  Márfega.  Gergón  de 
paja. 

MAREGANITA.  f.  Min.  Substancia  vidriosa,  varie- 
tat  d'  obsidianes  d*  origen  voicánich.  Mareganita. 

MAREIG.  ni.  MAREJAMENT.  ||  Comble  de  negocis 
que  ían  perdre  la  serenitat. 

MAREJADA,  f.  Mar.  Moviment  tumultuós  de  les 
ones  sense  haver  'hi  borrasca.  Marejada. 

MAREJAMENT.  m.  Ant.  L'  acte  y  efecte  de  mare- 
jarse.  Mareo,  marcamiento.  ||  Met.  Molestia,  enfado. 
Mareo. 

MAREJAR.  v.  a.  Ter.  Molestar,  enfadar.  Ma- 
rear. 

MAREJARSE.  v.  r.  Regirar,  provocar  a  vomit  el 
moviment  de  les  naus  o  carruatges,  y  per  extensió 
tot  altre  moviment  o  enfado.  Marearse. 

MAREJAT,  DA.  p.  p.  Mareado. 

MARE  MÁGNLM.  Expr.  llat.  Ab  que 's  denota 
abundor  o  grandesa  d'  alguna  cosa.   Mare  mágnum. 

MARENGA.  f.  Dole,  que  's  fá  ab  clares  d'  ous  fres- 


cos barreiades  ab  sucre  clarificat  y  té  la  figura  d'  un 
ou  xato.  Merengue 

MAKENGE.  ni.  Ornit.  Aucell  blavench  qu'  és  quasi 
sempre  ais  arbres  y  's  manté  deis  insectes  que  hi 
trova.  També  menja  llavor  de  cánein  y  nous,  les 
cuals  forada  ab  el  bech,  que  '1  té  molt  punxagut. 
Paro  cerúleo. 

MARENYÁ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  la 
Tallada,  prov.  de  Girona. 

MAREÓGRAF.  m.  Mar.  Instrumeiit  pera  notar  els 
accidents  del  moviment  del  mar.  Mareógrafo. 

MAREPERLA.  s.  f.  Materia  blanca  y  lluenta  que  's 
tren  d'  algunes  petxines  y  s'  emplea  en  obgectes 
d'  adorno.  Nácar. 

MAREPERLÍ,  NA.  adj.  Lo  que  té  '1  color,  Ilustre  y 
aigües  de  la  mareperla.  Anacarado. 

MARES.  Ter.  ibicench.  Pedra  de  ca,ls  quaternaria. 
Piedra  de  cal  cuaternaria. 

MARES  (Francesch).  Biog.  Ecclesiásticli  del  si- 
gle  XVII,  qu'  escrigué:  Historia  y  mitades  de  la  sa- 
grada imalge  de  N.  S.  de  Nuria,  en  el  cornial  de  Ccr- 
danya,  bisbat  d'  Urgell,  obra  impresa  y  aumentada 
moltes  vegades. 

MARESELVA.  f.  Bol.  LLIGABOSCH.  ||  La  que  's  con- 
reua  a  s  jardins.  Madreselva. 

MARESMA.  f.  Terreno  baix  que  s'  inonda  ab  les 
aigües  del  mar  o  d'  un  ríti.  Marisma. 

MARESMÓS,  A.  adj.  Terreno  pié  d'  aiguamolls. 
Pantanoso. 

MARETA,    f.    dim.    Madrecilla.  ||  Fam.    La   mare 
qu'  estima    massa    ais    seus    filis. 
Madrona,  madraza.  ||  Principi  de  «  •  •  0 

maror.  MARETA.  •  *# 

MARFÁ.  Geog.  Poblet  del  part.      *    _  • 

jud.    de   Manresa,    prov.    de   Bar-     m   1*1.  f\,   " 
celona;  és  a  la  vora  de  la  riera  de       #  * 

Calders.  ♦  ^* 

MARFANA.    f.   adj.    Ter.    xim-  *'* 

PLA.  segell  de  Marfá 

MÁRFEGA,    f.   Mena    de    sach 
gran   ab    un    forat   al    mitg,    que   pie  de  palla,   es- 
part,  etc.,  serveix  de  mátalas  o  pera  posar  sota   deis 
tnatalassos.  Jergón.  ||  Met.  Persona  grossa,  pesada  y 
tosca.  Jergón. 

MARFEGAR.  v.  a.  Rebregar  quelconi  ab  les  mans, 
ab  el  continua!  us.  Ajar. 

MARFEGAT,  DA.  adj.  Ajado. 

MARFÍ.  di.  Ter.  ibicench.  Mustien.  Marchito. 

MARFIL,  m.  Substancia  de  que  consten  les  dues 
dents  incissives  de  la  barra  superior  del  elefant.  Mar- 
fil. ||  IVORI. 

COSA  DE  marfil.  Lo  que  's  fá  d'  ell  o  li  pertany. 
Marfileño,  ebúrneo. 

MARFILENY,  A.  adj.  Fet  de  marfil.  Ebúrneo, 
marfileño.  ||  Propi  del  marfil.  Marfileño. 

MARFIT,  A.  adj.  Ant.  ROBAT.  ||  adj.  Ter.  Mústich, 
PANSIT. 

MARFITARSE.  v.  n.  Ter.  EMMUSTIGARSE,  PANSIRSE. 

MARFONDRE.  v.  n.  Fondre,  fer  fondre  '1  greix  y  la 
salut  a  algú  per  causes  moráis,  amoínos,  mals  de 
cap,  etc.  Chupar. 

MARFUGA.  f.  Tota  mena  de  malaltía  Ileu.  II  Pigo- 
ta  o  verola  del  besliar.  Morriña,  epidemia,  conste- 
lación. ||  EPIDhMIA. 

MARFULL  ni.  Bol  Mata  medicinal  de  la  fam.  de 
les  caprifoliácies,  quines  tulles  y  flors  se  semblen  a 
les  del  sauquer.  Durillo,  sanguillo. 

MARFUND1MENT.  m.  DESGANA. 

MARFUNDIR.  v.  a.  Ant.  CONSTIPAR. 

MARFUNDIRSE.  v.  r.  Aflaquirse,  perdre  les  carns. 
Extenuarse,  deshacerse. 


206 


MAR 


MAR 


MARFÚS,  A.  p.  p.  Ant.  CONSTIPAT.  ||  adj.  Extenuat 
regularment  per  causa  de  fam.  Transido. 

MARGA,  f.   Terra  blanca,  blava,  etc.,  a  modo  de 
greda  pera  adobar  la  térra.  Marga. 
MARGALEF.  m.  y 

MARGALET.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Torre- 
grossa,  prov.  de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Ta- 
rragona, bisb.  de  Tortosa,  part.  jad.  de  Falset;  és  al 
peu  de  la  sena  de  la  Llena,  a  la  vora  del  riu  Mont- 
sant  y  té  603  hab. 

MARGALIDA  (Forat  d'  En).  Hidrog.  Avench  ont 
s'  engola  la  ribera  de  Margalida,  afluent  del  Garona, 
al  que  s'  uneix  mes  avall  de  Bossost. 

MARGALL.  m.  Bol.  Herba  per  1'  estil  del  jull,  que 
perjudica  ais  sembrats.  Vallico,  cebada  de  ratones. 
MARGALLAR.  m.  Camp  pié  de  margall. 
MARGALLÓ„m.  y 
MARGALLÓN.  m.  y 

MARGALLONS.  m.  Bot.  Palma  borda.  Margallón. 
palmito.  ||  BARGAYÓ.  ||  El  cor  de  dita  planta  entre 
les  palmes  y  les  arrels,  qu'  és  d' uns  deu  centimetres 
de  llaich,  y  conté  una  substancia  blanca  qu'  és  bona 
pera  menjar.  Palmito,  palma  enana. 

MARGALLONERA.  f.   Ter.  bot.  MARGALLÓ. 
MARGANELL.   Geog.  Quadra  del  terme  de  Santa 
Cecilia  de  Montserrat,  prov.  de  Barcelona. 

MARGANESA.  f.  Mineral  paregut  al  antimoni,  en- 
care que  mes  tou.  Marganesa. 

MARGAR,  v.  a.  Agrie.  Adobar  les  terres  ab  marga. 
Margar. 

MARGARAT.  m.  Quim.  Combinado  d'  ácit  margá- 
rich  ab  una  base.  Margarato. 

MARGARET.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Tremp, 
prov.  de  Lleida. 

MARGÁRICH,  CA.   adj.   Quim.   Calificado   d'  un 
ácit  obtingut  per  la  sabonificació  del  olí.  Margárico. 
MARGARIDA.  f.  Nom  propi  de 
dona.  Margarita. 

MARGARIDA.  Geog.  Poblé  del 
dist.  munpal.  de  Planes,  prov.  de 
Alacant. 

MARGARIDES.  Hidrog.  Illots  de 
la  costa  N.O.  de  1'  illa  d'  Ibica,  Ba- 
lears. 

MARGARIDETA.  f.  Bot.  MAR- 
GARIDOIA.  ||  dim.  de  Margarida. 
Margaritilla. 

MARGARIDOIA.  f.  Bot.  Planta 
perenne  de  la  fam.  de  les  compos- 
tes, de  flors  blanques  y  botó  groen, 
que  surten  directament  de  1'  arrel; 
se  conreua  ais  jardins.  Margarita, 
vellorita. 

MARGARIDUSSES.   f.    pl.   Bot. 

PRIMAVERA. 

MARGARINA,  f.  Quim.  Nom  d'  un  margarat  de 
pot;issa  o  de  sosa.  Margarina. 

MARGARINOT.  m.  Zoo!.  Insec- 
tes  coleópters  clavicomis,  fam.  deis 
liisterits,  que  viu  dessota  deis  pe- 
drégams. 

MARGARIT  (Berenguer  de).* 
Biog.  Templer  cátala  del  sigle  XII, 
probablement  empurdanés.  Feu  proe- 
ses en  els  mars  d'Orient  quan  Sala- 
di  destruía  l'obra  de   les  primeres 
creuades,    prenent  Jerusalem   y    si- 
tiant  la    ciutat   de  Tir.    Aleshores, 
1'  any   1188,    En   Margarit  anava  a 
socorrer  aqueixa   ciutat.    Comandava    les    40    gale- 
res    ab    5,000    homes    enviáis    per    En    Guillem    II 
de    Sicilia;    els    turchs    s'   aparellaren    a    resistirlo; 


Margarinot 


ell  enviá  sobre  1'  enemich  una  embarcado  encesa, 
carregada  de  combustible,  vent  en  popa,  calant  foch 
a  les  naus  turques,  moguent  gran  desgavell.  Y  men- 
tres  els  sitiats  feien  una  sortida,  les  naus  cristianes 
embestíen  obrintse  pas  y  topaven  ab  les  enemigues 
que,  o  anaven  a  fons  o  de  través,  retirantse  Saladí 
desesperat  per  1'  ardidesa  heroica  del  deslliurador 
de  Tir. 

—  (BERNAT).  Biog.  Cartoixá,  natural  de  Barcelona, 
de  la  ilustre  familia  deis  Margarit.  Doctor  eminent 
en  abdós  drets.  Va  pendre  1'  hábit  a  la  cartoixá  de 
Scala  Dei  1'  any  1500,  havent  sigut  mes  tart  prior  de 
la  meteixa  casa,  y  després  de  la  cartoixá  de  Valí 
de  Crist  a  Valencia  y  de  la  de  Montalegre,  prop  de 
Badalona,  Home  molt  virtuós  y  afectat  al  estudi,  va 
ésser  relligiós  exemplar  durant  cinquanta-cinch  anys, 
morint  en  1555. 

—  (bernat  DE).  Biog.  Senyor  de  Castell-Empurdá 
en  el  sigle  XV.  Brau  militar.  En  les  guerres  en  pro 
del  príncep  de  Viana  estava  de  part  del  rei,  havent 
si^ut  el  defensor  de  la  Forca,  o  castell  de  Girona, 
quan  va  amparars'hi  la  reina  ab  el  príncep  qui  des- 
prés fon  Ferrán  el  Católich.  Va  quedar  cobert  de  fe- 
rides,  empró  gloriós.  Ell,  fidel  ais  reis,  ab  son  fíll 
Bernat,  seguía  per  tot  arreu  les  banderes  reials,  men- 
tres  llurs  enemichs  li  destruíen  ses  propietats.  De  lo 
qual  fou  ben  compensat,  donantli  els  bens  d'  alguns 
revoltosos  de  Palafrugell  ab  el  senyoriu  de  Palamós. 
Gairebé  no  hi  há  empresa  d'  armes  de  son  temps  en 
que  deixés  d'  ésser'hi  y  de  son  nom  van  plenes  les 
histories  d'  aquella  lluita. 

—  (FRANCESCH  DE).  Biog.  Noble  empurdanés  del 
sigle  XV.  Veguer  de  Girona  l'any  1472.  Va  fer  grans 
servéis  al  rei  En  Joan  II  en  les  tribulacions  de  son 
regnat,  influint  pera  que  Girona,  dominada  péls  fran- 
cesos,  s'  entregues  al  rei  d'  Aragó. 

—  (joan).  Biog.  Bisbe  de  Girona,  empurdanés,  qui 
accionava  al  comencar  el  sigle  XVI.  Essent  canonge, 
va  representar  al  Capítol  de  Girona  a  les  Corts  cata- 
lanes del  1519  y  del  1528.  Va  assistir  al  Concili  pro- 
vincial del  1530.  Era  honie  tan  esiimat  y  popularís- 
sim,  que  '1  día  de  la  seua  primera  missa  pontifical 
s'  omplí  de  gom  a  gom  la  Sea  gironina  y  ni  '1  predi- 
cador pogué  sermonar.  V  emperador  Caries  I  volía 
enviarlo  al  Concili  de  Trento,  ates  al  saver  y  expe- 
riencia del  bisbe,  qui  moría  ais  86  anys,  el  1554, 
portantne  vint  de  bisbat. 

—  (JOAN).  Biog.  Cardenal,  bisbe  de  Girona  el  1462, 
d'  Elna  el  1452  y  mes  tart  de  Patti  (Sicilia).  Nat  a 
Girona  envers  142!;  mort  a  Roma  en  1484.  Gran  polí- 
tich  y  diplomátich;  entes  en  teología,  jurisprudencia, 
geografía  y  lletres.  Son  gran  ideal  era  la  unitat  polí- 
tica de  Iberia,  ja  molt  abans  d'  intervindre  ell  en  la 
educació  del  príncep  qui  després  fou  Ferrán  I  el 
Católich.  En  1430,  essent  un  nen,  era  admés  com  ca- 
nonge de  la  catedral  de  Girona;  mes  tart  ho  era  de 
Elna,  y  en  1445  son  oncle  el  bisbe  Bernat  de  Pau  va 
confiarli  el  carreen  de  vicari  general  del  bisbat  g¡- 
roní.  Una  butlla  laudatoria  d'Eu^eni  IV  el  íeia  diaca 
del  Empurdá.  Va  anar  a  Roma  en  1445.  En  1454  tor- 
nava  a  Italia  com  embaixador  d'  Alfons  V  prop  del 
Sant  Pare  Nicolau  V.  Principiava  sa  vida  política  a 
Catalunya  en  les  Corts  barcelonínes  del  1454,  ont  hi 
pronuncia  un  discurs  notabilíssim.  En  Joan  II  va  co- 
missionarlo  pera  una  embaixada  al  Sant  Pare.  Va 
assistir  al  Congrés  de  Mantua  com  plenipotenciari 
de  la  Corona  d'  Aragó,  ab  tal  lluiment  que  '1  Pare 
Sant  va  ferio  Nuncí  a  la  Cort  del  rei  d'  Aragó,  en- 
viantlo  també  delegat  pera  anar  a  la  Generalitat  de 
Catalunya  a  fí  de  lograr  la  pau  del  país,  sotmoguda 
fondament  per  la  causa  del  príncep  de  Viana  y  la 
revolta  deis  pagesos  de  remenc^.  En  les  situacions 
difícils  hagudes  a  Girona  mes  tart,  va  defallir  son 
carácter,  pera  després  retornar  a  V  obediencia  de 
Joan  II.  Va  ésser  conceller  de  la  Corona  d'  Aragó.  En 
1477  al  reunirse  el  Parlament  de  Girona,  va  presidir 
la  sessió  iuaugural.  El   rei  Ferrán   I  va  ferio  orador 


MAR 


MAR 


2C7 


deis  reís  ti'  Espanya,  enviantlo  en  1481  a  gestionar 
la  pau  entre  Venecia  y  Nápols;  després  (1483)  a  lo- 
grar la  concordia  de  tots  eis  est.its  d'  Italia,  essent 
tal  el  trio ¡n f  del  embaixador  Margarit,  que  se  'I  va 
designar  arbitre,  havent  assolit  el  fí  capital,  llevat 
d'  alguna  excepció.  Aleshores  va  domiciliarse  a 
Roma,  rebent  el  capell  de  cardenal  (1483)  y  la  mitra 
de  Patti.  Empró,  sa  salut  va  defallir,  morint  a  1'  any 
següent  (1484).  Havía  fundat  1'  escolanía  de  música 
a  Girona  (1474)  y  secundat  la  fundació  de  1'  univer- 
sitat  literaria.  Les  obres  escrites  per  el  Gerundense 
(com  se  1*  anomena  en  els  llibres),  son:  lemplum  Do- 
mini,  escrit  d'  actualitat  en  protesta  a  les  fetes  de 
En  Rocabertí  contra  les  iglesies  (existeix  a  1' arxiu 
catedral  de  Barcelona);  De  laudibus  Marice  Virginis, 
interessant  a  1'  historia  del  dogma  de  1'  Immaculada; 
Sedes  Regum  y  De  Corona  Rígum  (a  la  biblioteca  de 
1*  Escorial),  escrites  abdues  pera  1'  educació  del 
príncep  Ferrán  d'  Aragó,  y  últimament  la  seua  obra 
capdal:  Paralipomenon  Hispanice,  dedicada  ais  reis 
Católichs,  encloent  la  idea  fonamental  política  de  la 
unitat  deis  reialmes  ibérichs,  bo  y  historiant  1' época 
primitiva,  influenciat  de  la  tendencia  del  Renaixe- 
ment.  Existeix  manuscrita  ab  notes  margináis  y  es- 
inenes  del  autor,  y  altres  del  cronista  Carbonell,  a  la 
Biblioteca  nacional  de  Madrit,  havent'hi  edicions  (no 
pas  exactes  ab  el  manuscrit)  fetes  a  Espanya  en 
1545,  a  Francfort  en  1579  y  en  1603,  formant  part  de 
coleccions  de  texies  lustórichs. 

—  (LLUIS  DE).  Biog.  Mariner  famós  deis  sigles  XV 
y  XVI;  probablement  empurdanés,  fill  del  valent  ca- 
valler  Bernat,  del  temps  de  Joan  II.  Era  senyor  de 
Castell-Empurdá,  protegit  de  Ferrán  el  Católica. 
L'  any  1490  va  anar  a  Sicilia  pera  exercir  les  fun- 
cions  de  la  cambra  reial.  Desde  allí  va  anar  a  guiar 
P  expedido  naval  contra  Ms  pirates  de  Trípoli,  ha- 
vent guanyat  pera  Ms  reis  Católichs  les  i  lies  Gerbes 
(perdudes  1'  any  1560).  En  1492  va  anar  d'  embaixa- 
dor a  Navarra  pera  tractir  ab  el  senyor  de  Labrit. 
Molts  fets  d'  ell  hi  han  escampats  per  les  histories. 
Va  ésser  pare  del  fainos  Pere  de  Margarit  (nat  a 
Aragó),  qui  era  gran  personatge  en  la  segona  expedi- 
do de  Colomb  a  1'  América  (1493). 

—  (lluis  de).  Biog.  Militar  del  sigle  XVI,  primer  de 
la  famosa  familia  empurdanesa  qui  usa  '1  tractament 
de  don.  Segons  privilegi  reial  concedit  en  1539,  tam- 
bé era  senyor  del  Castell-Empurdá.  Lloctinent  y  ca- 
pitá  general  deis  exércits  de  Caries  I.  Les  planes  de 
1'  historia  están  rublertes  de  fets  d*  ell.  Va  ésser  pare 
del  brau  militar  don  Leandre  de  Margarit  y  de  Ga- 
llart,  qui  refusá  ésser  mentor  y  guardia  del  infant 
qui  mes  tart  devía  ésser  rei  Felip  IV.  Fill  d'  aqueix 
va  ésser  don  Felip  de  Margarit  de  Biure  de  Gallart, 
pare  del  derrer  Margarit,  qui  va  estampar  un  nom 
gloriós  en  1'  historia  catalana. 

—  Y  DE  biure  (JOAN).  Biog.  Fill  gran  del  famós 
general  y  embaixador  de  Franca,  don  Joseph.  Mar- 
qués d'  Aguilar,  comte  de  Montagú,  baró  de  Castell- 
Empurdá,  Vallespinosa,  Montsech,   Castellfullit,  etc. 

Era  bon  lletrat  y  valent  home 
d'  armes.  Era  molt  jove  que  ja 
havía  publicat  el  Hiere:  Retóri- 
co epitome  latino  y  castellano 
en  quatro  libros  aumentado  con 
diferentes  cxemplos  de  insignes 
oradores  en  muchos  idiomas, 
ofrecido  á  Don  Joseph  de  Biure 
y  de  Margarit,  Barón  de  Aguilar, 
Mariscal  de  Campo,  y  governa- 
dor  del  Principado  de  Cataluña. 
(Barna,  1645,  imp.  P.  J.  Dexeu). 
Don  Joan  de  Margarit  va  morir 
a  Perpinyá  després  d'  haver 
servit  a  les  armes  franceses. 

—  Y  DE  BIURE  (JOSEPH).  — (V.  BIURE).  Biog.  És  el 
famós  comandant  de  miquelets,  després  embaixador 
per  Catalunya,  Rosselló  y  Cerdanya  a  la  Cort  de 


Joseph  de  Margarit 


Lluis  XIII,  gran  amich  del  arquebisbe  March,  general; 
virrei  y  governador  general  de  Catalunya,  que  tan 
gran  paper  feti  en  la  guerra  deis  segadors  (1640- 
1652),  qui  per  haver  estat  hereu  de  sa  nía  re,  Na  Bea- 
triu  de  Biure,  senyora  de  la  riquíssima  baronía  c'e 
Vallespinosa,  prop  de  Tarragona,  senipre  's  firmava 
Joseph  de  Biure  y  de  Margarit;  mentres  son  germá, 
1'  hereu  de  la  casa  pairal  de  Castell-Empurdá  (nat  en 
1602)  firmava  Phelip  de  Manarit. 

MARGARITA,  f.  Ant.  perla.  ||  Conx.  Mena  de  ca- 
ragol  petit,  per  un  costat  convexe  y  ab  una  clivella 
al  altre.  Margarita.  ||  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
compostes,  de  tres  polsades  d'  alc,ada,  flor  petita  de 
color  blandí  rosat  ab  un  botó  groch  al  mitg,  que  viu 
al  comens  de  la  primavera.  ||  MARGARIDOIA. 

LA  CIENCIA  MARGARITA.  Aixis  s'  anomenava  la  filo- 
sofía a  1'  Etat  Muja.   Ciencia  Margarita. 

MARGARITACI,  A.  adj.  Semblant  a  la  perla.  Mar- 
garitáceo. 

MARGARITARI.  ni.  Pescador  o  negociant  de  per- 
las. Margaritario. 

MARGARITENCH,  CA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de 
Margarita,  una  de  les  illes  antillanes.   Margariteño. 

MARGARÍTICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  d'  un 
ácit  que  s'  obté  per  la  destilació  del  oli  de  rici,  y 
cristallisa  en  agulles  mareperloses.  Margarítico. 

MARGARITÍFER,  A.  adj.  Poct.  Que  produeix 
perles.  Margaritifero. 

MARGARITIFORM.  adj.  Que  té  la  forma  d'  una 
margarita  o  d'  una  perla.  Margaritiforme. 

MARGARITITA.  f.  Min.  Nom  donat  a  les  estalac- 
tites  globuloses.  Margaritita. 

MARGARITÓFIL,  A.  s.  y  adj.  Amant  de  les  perles. 
Margaritófilo. 

MARGARITOIDES.  adj.  Semblant  a  la  perla.  Mar- 
garitoídes. 

MARGARONA.  f.  Quim.  Substancia  que  s'  obté 
del  ácit  margárich  per  medi  de  la  cals.  Margarona. 

MARGASSA.  f.  Bot.  CAMAMILLA  D'  URGELL. 

MARGAYÓS,  A.  adj.  Ter.  VERGONYÓS.  ||  margall. 

MARGE.  m.  Paret  regularment  de  pedra  seca  pera 
esgraonar  la  térra  deis  costers  y  impedir  que  sigui 
arrogegada  per  les  aigües.  Mota,  ribazo.  ||  Tanca 
de  térra  apilotada  pera  impedir  la  entrada  a  alguna 
heretat.  Valla,  vallado.  ||  kibáC.  ||  L'  extrem  d'  un 
camp  mes  alt  que  la  part  de  fora  pera  que  no  hi  en- 
trin  les  aigües.  Mota.  ||  Espai  que  queda  sense  escriu- 
re  ais  dos  costats  del  papers.  Margen.  ||  Ocasió,  ino- 
tiu.  Pie,  margen,  ocasión,  motivo. 

DONAR  marge.  fr.  Met.  Donar  ocasió  o  motiu.  Dar 
margen  ó  pie. 

fer  marges.  fr.  Circuir  o  tancar  ab  marge  les  te- 
rres    Vallar,  valladear. 

FER  O  DEIXAR  MARGE  AL  PAPER  QUE  S'  ESCRIU  O  ES- 
TAMPA. Deixar  blanch  a  la  vora  d'  un  ¡mprés  o  d'  un 
manuscrit.  Margenar,  marginar. 

notar  al  marge.  fr.  Apuntar  alguna  cosa  a  la 
vora  del  escrit.  Margenar,  marginar. 

MARGENADA,  f.  RIBÁC. 

MARGENAL.  adj.  Marginal. 

MARGENAR,  v.  a.  Anotar  alguna  cosa  al  marge. 
Marginar.  ||  Fer  marge  a  les  terres,  rius,  etc. 

MARGENEDA.  f.  Ter.  MARGENADA. 

MARGENER.  ni.  Qui  construeix  marges. 

MARGENÓS,  A.  adj.  Que  té  grans  marges:  se  sol 
dir  deis  llibres.  Marginóse 

MARGINAL,  adj.  Lo  qu'  és  al  marge.  Marginal. 

MARGINAR,  v.  a.  Anotar  al  marge  deis  llibres. 

MARGINET  (Pere).  Biog.  Monjo  de  Poblet,  ont 
va  ocupar  desde  1393  al  1400  distints  cárrechs.  Era 
natural  de  Validara.  Havent  apostatat  juntament  ab 
frá  Anselm  Turmeda,  francisca  de  Montolanch,  varen 


203 


MAR 


MAR 


correr  vida  atsarosa  de  vicis  y  disbauxes  carnals, 
junts  durant  un  parell  d'  anys.  En  1413  va  abandonar 
al  company,  entomantsen  al  monastir,  esdevenint  un 
sant,  y  diuen  obra  miracíes  distints.  Abans  d'  apos- 
tatar, frá  Marginet  sofri  la  pena  d'  ésser  tancat  din- 
tre  una  sitja  per  malicia  de  'n  Jaume  Mestre,  qui  fou 
processat,  perdonando,  el  rei  Joan  1'  any  1389.  Frá 
Marginet  és  autor  d'  una  Carta  a  Guillem  de  Queralt 
clecle  abat  de  Poblet  pera  que  no  renuncíi,  datada  ais 
20  de  jannr  del  1434.  la  publica  En  Finestres.  Frá 
Marginet  va  morir  1'  any  1435,  en  opinió  de  sant. 

MARGÓS,  A.  adi.  Que  conté  marga.  Margoso. 

MA.  GRAU.  m.  líignitat  semblant  a  la  del  marqués. 

MARGR1TÍ.  in.  Min.  Varietat  de  cristall  de  roca 
que  's  trova  a  Venecia.  Margritino. 

MARGUER.  m.  Travallador  que  treu  la  marga  de 
la  marguera.  Marguero. 

MARGUfcRA.  f.  Min.  Abundósde  marga.  Marguera. 

MARI,  NA.  adi.  Lo  qu'  és  de  la  mar  o  li  per- 
tany.  Marino.  II  Blasó.  Epítet  deis  anim  Is  terrestres 
representáis  al  escut  ab  qua  de  peix   Marino. 

MARÍA,  f.  Nom  dolcíssim  de  la  Mare  de  Deu. 

MARÍA  SOLA.  El  ciri  blanch  que  's  posa  al  cim  del 
candeler  triangular  a  la  funció  deis  fasos.  María.  || 
El  meteix  candeler.  Tenebrarío. 

¡AVE  MARÍA!  Expressió  pera  saludar  quan  s'  entra  a 
alguna  casa.  ¡Ave  María!  \\  Oració  ab  quina  1'  arcán- 
gel va  saludar  a  María  Santíssima.  AVE  MARÍA. 

QUAN  ÉS  MENESTER  MARÍA,  V1NGUI  MARÍA,  QUAN  NO 

ÉS  MENESTER  MARÍA,  FORA  MARÍA.  Ref.  De.iotant  que 
regu  arment  sois  estiniem  les  persones  quan  les  ne- 
cessitem.  Ama  sois,  ama,  mientras  el  niño  mama,  desde 
que  no  mama  ni  ama  ni  nada;  entretanto  que  cría  ama- 
mos el  ama,  en  pasando  el  provecho  luego  olvidada. 

SANTA  BONA  MARÍA.  Loe.  Ab  que  's  dona  a  enten- 
dre  qu'  algú  's  conforma  ab  lo  que  succeéix,  se  fá  o  's 
diu.  Cristo  con  todos,  santas  pascuas. 

MARÍA  CASTERÁS  (Tuc  de).  Orog.  Montanya 
propera  a  Salardú,  a  la  Valí  d'  Aran. 

MARÍA  DE  MONTPELLER.  Biog.  Reina  de 
Aragó,  comtesa  de  B  ircelona,  senyora  de  Montpe- 
11er  y  mare  del  gran  rei  En  Jaume  I  el  Conqueridor 
(1208),  y  per  lo  Lint  muller  del  rei  en  Pere  I  el  Catb- 
lich,  ab  qui  va  casarse  1'  any  1204. — Va  morirá  Roma, 
ont  era  añada  a  pledejdr  contra '1  seu  marit,  qui  pre- 
tenía  del  Sant  Pare  1'  anulado  del  matrimoni.  — A  la 
niort  d' ella,  el  domini  de  Montpeller  va  passar  al  rei 
En  Jaume  I,  quedant  vinculat  a  la  Corona  d'  Aragó. 
MARÍA.  Geog.  Vila  de  1'  illa  y  bisb.  de  Mallorca, 
part  jud.  d'  Inca;  és  al  centre  de  1'  illa,  té  estació 
de  F.-C.  y  2,0!6  hab. 

MARIÁ.  m.  n.  p.  MARIAN. 

MARIAGATA.  Orog.  Montanya  en  qual  vessant 
occidental  está  situat  el  poblé  de  Arrós. 

MARI  AGNA.  f.  Nom 
propi  de  dona.  Mariana. 
MARIAGNETA.  f.  dim. 
De  Mariagna.  Marianita. 
MARIAL     adj.    MARIA- 
NO. II  Lo  referent  a  María. 
MARIALLES  (Serrat 
de).  Orog.  A  1,040  metres 
d'  alt,  entre  les  valls  de 
Cadí   y    de    Llipodera   al 
Canigó. 

MARÍALLUISA.  f.  Bot. 
Planta  medicinal,   d'  olor 
molt  aromátich  de  cidra, 
dita  aixís  per  haver  estat 
dedicada  a  la  reina  Ma- 
ría Lluisa,  esposa  de  Caries  IV.  Se  conreua  ais  horts 
y  ais  jardias.  Maríalu  sa,  hierba  de  la  princesa. 
MARIÁN.  n.  p.  d'  home.  MARIÁ. 


Brot  de  marialluisa 


MARIAN,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  María  Santíssi- 
ma. Marial,  Mariano.  ||  Epítet  que 's  dona  ais  llibres 
que  contenen  alabances  a  María  Santíssima.  Marial, 
mariano.  II  Nom  propi  d'  home  y  de  dona.  Mariano. 
MARIANS.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Sua- 
nyes,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

MARICANGALLA.  í.  L'  ala  de  la  vela  quadrada. 
Maricangalia.  ||  Nom  que  ais  barcos  de  tres  país  se 
dona  a  la  mitjana  quadrada  quan  se  cassa  ab  bota- 
vara. Maricangalia. 

MARICASTANYA.  n.  p.  Personatge  proverbial, 
símbol  d'  antiguitat  molt  llunyana.  S  usa  general- 
ment  en  aqüestes  frases:  els  temps  de  Maricastanya, 
en  temps  de  Maricastanya,  ésser  del  temps  de  Maricas- 
tanya. Maricastaña. 

MARICO,  m.  Doneta,  home  afeminat. 
MARIDABLE,  adj.  MARITAL.  ||  Que  's  pot  maridar. 
MARIDABLEMENT.  adv  m.  MARITALMENT. 
MARIDADA,  adj.  Ant.  CASADA. 
MARIDAL.  adj.  Marital. 
MARIDALMENT.  adv.  Maritalment. 
MARIDAR,  v.  a.  Ant.  CASAR. 
MARIDARSE,  v.  r.  Casarse  la  dona. 
MARIDAT,  DA.  adj.  CASAT 

MARIDATGE.  m.  Unió  deis  casats.  Maridaje,  en- 
lace. ||  Met.  Confo  mitat  y  unió  de  les  coses  entre  sí, 
com  la  parra  y  /'  arbre.  Maridaje.  ||  m.  Dret  péls  gas- 
tos del  niatiimoni  del  princep  que  s'  exigía  a  Aragó 
y  a  Catalunya  a  tots  els  veins.  Maridaje. 

MARIDET.  m.  Diminutiu  de  marit.  Marldito.  || 
Gerreta  de  térrica  ordinaria,  sense  anses  y  ab  alguns 
forats  al  entom  del  coll,  en  la  que  s'  ni  pos:n  brases 
enceses  y  s'  fica  dins  de  I'  ase  pera  escalfar  el  Hit. 
Braserillo. 

MAR1ES.  f.  pl.  Els  ciris  que  's  posen  ais  tenebraris. 
MARIETA,  m.  Home  de  poch  esperit.  Mandilón; 
de  poquito.  ||  El  cobart  y  afeminat.  Marica,  mari- 
cón. ||  !.  pl.  Bot.  LLIRI  DE  GRANS  DE  ROSARI.  ||  Cuca 
petita,  semiesférica,  d'éütres  vermells  ab  clapes  ne- 
gres.  Vaquita  de  San  Antonio. 

MARIETA,  dim.  De  María.  Mariquita. 
MARIETES.    f.    Bot.    Ter.   ibicench.   Crissantema. 
Crisantemas. 

M  ARIEZCURREN  A  Y  CORRONS  (Heribert).  Biog. 
Fotograf  y  esciiptor,  nat  a  Girona  envers  1846  y  morí 
a  Barcelona  1'  any  1898.  For- 
mant  part  de  la  «  Soc  edad 
Heliográfica  Española»  va 
ajudar  a  introduir  a  Espa- 
nya,  pera  arrelars'hi  defini- 
tivament,  la  fototipia  y  el 
fotogravat.  En  1878  repto- 
duía  demunt  del  cench  tota 
la  colecció  bíblica  deis  dibui- 
xos  alemanys  de  J.  Schnow 
de  Caroldofeld,  pera  1'  editor 
Riera,  de  Barcelona.  En  1882 
refinava  '1  sistema,  a  base  de 
transport  fototípicli  qu'  era 
un  progrés  notable.  Entre 
1878  y  1880  prenía  carta  de 
naturalesa  aquí,  la  fototipia, 
mercés  a  En  Mariezcurrena 
den  d'  ell  escrits  en  prosa  y 
com  castellans. 

MARIMANYA.  Geog.  Se  dona  aquest  nom  a  un 
barranch,  uns  estanys,  una  collada  y  altres  accidents 
geográfichs,  situats  en  la  conca  superior  del  Noguera 
Pallaresa,  pero  dins  la  Valí  d'  Aran. 
MARIMASCLE.  adj.  Marimacho. 
MARIMON  (Francesch).  Biog.  Abat  de  Sant  Benet 
de  Bages,  y  musich  notable.  Natural  d'  Igualada.  Va 
cursar  en  la  escolanía  de  Montserrat,  prenent  l'habit 


Heribsrt  Mariezcurre- 
na y  Corrons 

y  sos  companys.  Que- 
en  vers,  aixís  catalans 


MAR 


MAR 


209 


de  nionjo  en  1704.  Organista  distingit,  home  de  molt 
saver  y  virtuós.  Va  morir  en  1742  en  el  monastir  de 
Sant  Benet,  y  son  eos  va  ésser  enterrat  en  el  monas- 
tir de  Montserrat. 

—  (JOAN).  Biog.  Cavaller  de  1'  ordre  de  Sant  Joan. 
Havía  cursat  música  en  la  escolanía  de  Montseirat. 
Va  ésser  mestre  de  camp  del  ters  de  la  Generalitat 
de  Catalunya  quan  el  francés  tenia  sitiada  Barcelona 
per  mar  y  térra,  1'  any  1696,  essent  ferit  y  preso- 
ner  y  havent  mort  de  les  ferides. 

—  (JOAN  MATEU).  Biog.  Jesuíta  mallorquf,  nat  a 
Sineu  en  1503  y  mort  a  Palma  en  1627.  Ais  disset 
anys  entrava  a  la  Companyía;  al  1596  anava  al  cole- 
gí de  Gandía  pera  catedrátich  de  filosofía,  havent 
sigut  deixeble  sen  En  Sebastiá  Salelles.  En  1601  tor- 
nava  a  Palma,  dedicat  a  I'  ensenyan^a  d'  arts  y  teo- 
logía moral.  Era  calificador  del  Sant  Ofici  y  teólech 
consultor  del  inquisidor  general  d'  Espanya.  En  1607 
assistí  a  la  congregado  provincial  de  Valencia.  Va 
ésser  rector  en  la  casa  de  Palma,  aumentant  la  bi- 
blioteca. És  autor  d'  alguns  travalls  biográfichs  de 
jesuites. 

—  (ramón).  Biog.  Bisbe  de  Vich,  natural  de  Barce- 
lona qu'  escrigué  Carta  d'  exortació  a  obeir  per  reí  a 
Felip  V. 

MARINA,  f.  Costa  de  mar.  Marina.  ||  El  quadro  o 
pintura  que  representa  '1  mar.  Marina.  ||  El  conjunt 
de  barcos  d'  un  Estat.  Marina.  Ministeri  de  Marina. 
Marina.  ||  Marinería.  ||  Nom  de  dona.  Marina. 

MARINA,  MARINA.  Loe    ant.  COSTA,  COSTA. 

MARINADA,  f.  Vent  apacible  de  la  part  del  mar. 
Marea.  II  El  vent  de  mar  un  poch  mes  fort.  Marero. 
||  Cert  guisat  de  la  marina.  Marinada. 

MARINAR,  v.  a.  Donar  cert  preparat  al  peix  pera 
conservarlo. 

MARINATGE.  m.  Ant.  MARINERÍA. 

MARINEIG.  ni.  Acció  de  marinejar.  Marineo. 

MARINEJAR.  v.  a.  y  n.  Fer  de  mariner.  Bufar  la 
marinada. 

MARINELLO  (Llátzer).  Biog.  Monjo  y  musich,  del 
sigle  XVIII,  natural  de  Tarrasa.  Deixeble  de  la  esco- 
lanía de  Montserrat.  Vivía  en  el  monastir  de  Sant 
Geroni  de  la  Murtra.  Era  conceptuat  com  un  deis 
millors  mestres  de  son  temps;  tenía  gran  fama  de 
tocar  distints  instruments,  empró  sobretot  1'  orga  y 
el  fagot. 

—  Y  guardiola  (JOSEPH).  Biog.  Musich  organer. 
Nat  a  les  derreries  del  sigle  XVIII,  y  mort  a  Tarrasa 
(1832).  Va  estudiar  en  la  escolanía  de  Montserrat. 
L'  any  1790  entrava  d'  organer  en  la  parroquia  de 
Sant  Feliu  de  Sabadell.  Ordenat  de  sacerdot,  fou  ad- 
més  en  la  colegiata  de  Tarrasa  en  la  comunitat  de 
preberes  (1803).  La  seua  fama  de  cantant  d'  iglesia 
era  general  en  Espanya  y  va  rebre  bones  propostes  de 
alguns  capítols  catedrals,  inaceptades.  Va  dedicarse 
a  construir  pianos  y  també  va  compondré  música. 

MARINER.  m.  Home  llogat  pera  fer  maniobres  a 
les  embarcacions.  Marinero,  marino. 

GITAR  mariner  DE  ÑAU.  fr.  Ant.  Despedir  un  mari- 
nero. 

mariner  D'  AlGUA  DOLQA.  Iron.  Se  diu  del  mariner 
poch  práctich  en  materia  de  navegació.  Marinero  de 
agua  dulce. 

QUAN  EL  MARINER  SERÁ  DE  SÍ  METEIX.  LoC.  ant. 
Quan  el  mariner  va  peí  seu  compte.  Cuando  el  mari- 
nero va  por  cuenta  propia. 

MARINER  (Vicents).  Biog.  Escriptor  valencia  del 
sigle  xvii,  molt  entes  en  les  llengües  grega  y  llatina 
y  home  de  gran  educado.  Va  traduir  al  castellá  les 
obres  d'  Homer  y  d'  Aristotil,  y  al  llatí  les  poesíes 
d'  Ausíes  March,  essent  original  seua  en  el  propi 
idioma,  una  Historia  del  imperi  roma. 

MARINER  (Coll  del).  Orog.  Collada  a  1,020  me', 
d'  altura  a  la  comarca  de  Camprodon  entre  els  colls 
del  Sitjar  y  de  Capsacosta. 

nic.  cat.—  v.  II.  — 27. 


MARINERA,  f.  Certa  penyora  de  vestir.  ||  adj.  A  la 
marinera,  al  estil  deis  mariners  o  geut  de  mar. 

MARINERÍA,  f.  Professió  y  exercici  del  mar.  Ma- 
rinería, marina,  marinaje.  ||  Conjunt  de  mariners. 
Marinería,  marinaje. 

MARINES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Lliria;  és  a  mitjorn  de  Mont  Ma- 
jor  y  té  935  hab. 

MARINESCH,  CA.  adj.  Pertanyental  mariner.  Ma- 
rinesco. 

MARINESCA  (Á  la).  Loe.  A  la  moda,  costúm  o  al 
gust,  etc.,  deis  mariners;  se  diu  especialment  de  cer- 
ta manera  de  coure  M  peix.  Á  la  marinera,  á  lo  ma- 
rinero, á  la  marinesca. 

MARINXA.  f.  Convít  ab  bulla  y  alegría.  Jira, 
zahora. 

MARINYOL.  Orog.  Pía  a  1,150  metres  d' altitut 
que  ni  ha  al  N.E.  de  Sant  Quirse  de  Besora,  a  la  par- 
tió d'  aigües  de  les  rieres  de  Tabérnoles  y  deis  Fe- 
rrers,  a  la  vora  del  Ter,  prov.  de  Barcelona. 

MARIOLA  (Serra  de  la).  Orog.  Serra  que  hi  ha 
entre  'ls  part.  jud.  de  Cocentaina  y  Alcoy,  provincia 
d'  Alacant. 

MARISCA,  f.  Med.  Tumor  carnós  que  surt  a  la 
part  superior  de  les  cuixes  de  les  dones.  Marisca. 

MARISCAL,  m.  Oficial  d'  alta  graduado  de  1'  an- 
tiga  milicia  que  tenía  la  jurisdicció  militar  criminal 
y  administrativa.  Mariscal.  ||  Oficial  antich  qu'  esta- 
va  encarregat  d'  aposentar  la  cavallería.  Mariscal. 

mariscal  de  camp.  Oficial  d'  exércit  d'  un  grau 
inferior  al  tinent  general.  Mariscal  de  campo. 

MARÍSCALA,  f.  La  dona  del  mariscal.  Maríscala. 

MARISCALAT.  m.  Dignitat,  empleu  de  mariscal. 
Mariscalato,  mariscalía. 

MARISCH.  ni.  Ictiol.  Animal  marí  tancat  dins  la 
petxina.  Marisco. 

MARISMA,  f.  Maresma. 

MARISTES.  f.  pl.  Congregado  que  's  dedica  a  la 
instrucció  primaria,  expulsada  de  Franga  y  introduida 
de  fa  poch  temps  a  Espanya.  Maristas. 

MARIT.  m.  Homecasat  respecte  a  la  dona.  Marido. 

MARIT  Y  MOLLA  CABEN  DINS  D'  UNA  OLLA.  Ref.  Que 
s'  aplica  ais  qu'  están  ben  avinguts,  per  tindre  unes 
meteixes  costums.  Lo  que  la  loba  hace  al  lobo  le  place. 

AL  MARIT  AMARLO  COM  AMICH,  Y  TEMERLO  COM 
enemich.  Ref.  Ab  que  's  denota  V  amor  y  respecte 
que  deu  tindre  la  muller  al  marit.  Al  marido  amarle 
como  amigo,  y  temerle  como  enemigo. 

BON  marit,  LA  MULLER  sana.  Loe.  Denota  qu'  en 
el  bon  port  de  la  dona  's  coneix  la  estimado  que  li 
té  '1  seu  marit.  A  la  mujer  y  á  la  viña  el  hombre  la 
hace  garrida. 

DE  MARITS  Y  DE  MULLERS  SEMPRE  'N  PASSEN  PÉLS 
CARRERS.  Ref.  Denota  qu'  ais  pares  los  hi  fa  mes  pena 
la  mort  deis  filis,  qu'  ais  casats  la  d'  un  deis  dos. 
Donde  hay  hijos,  ni  parientes  ni  amigos. 

estar  COM  A  marit  Y  MULLER.  fr.  Met.  Estar  dos 
molt  ben  avinguts.  Hacer  buenas  migas;  no  tener  ni 
un  si  ni  un  no. 

MARITAL,  adj.  Pertanyent  al  matrimoni.  Marida!. 

MARITALMENT.  adv.  m.  Viure  com  a  marit  y 
muller.  Maridalmente,  maridablemente. 

MARITAR.  v.  a.  Maridar. 

MARÍTIM,  A.  adj.  Lo  qu'  es  del  mar,  está  prop  de 
ell  o  li  pertany.  Marítimo. 

MARJADA.  f.  Marge  llarch. 

MARJAL,  m.  Marge  llarch,  vorera. 

MARJALADA.  f.  Extensíó  de  marge. 

MARLANT.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Porqueres, 
prov.  de  Girona. 

MARLÉS.  Hidrog.  Riera  que  neix  a  la  prov.  de 
Girona,  a  tramontana  de  Santa  María  de  Matamala; 


210 


MAR 


MAR 


recull  les  aigües  de  Pomarola  y  Frontanyá;  entra  a 
la  prov.  de  Barcelona,  passa  pé  s  termes  de  Boatella, 
La  Quart,  Salselles,  Santa  María  de  Marlés  y  Te- 
rradelles  y  desaigua  al  riu  Llo- 
bregat  entre  Puigreig  y  Balsa- 
reny.  ||  —  (SANTA  MARÍA  DE).  Geog. 
Darrera  parroquia  del  bisbat  de 
Solsona  al  Bergadá.  Forma  ajun- 
tament  ab  Sant  Martí  de  Alarles, 
Vilalta  y  altres  caserius,  del  par- 
tit  de  Berga,  prov.  de  Barcelona, 
reunint  tots  plegats  404  hab.  ||  — 
(SANT  MARTÍ  DE).  Lloch  de  la 
provincia  de  Barcelona,  bisbat  de 
Vic   ,  part.  jud.  de  B  rga. 

MARLET.  m.  Torreta  de  les 
que  coronen  les  muralles  antigües.  Almena.  II  BAR- 
LET.  ||  El  bech  del  morter.  Pico.  ||  Cada  un  deis 
trogos  de  rajóla,  pedra,  etc.,  que 's  posen  al  fogó  sota 


Iftjfffri 


Se?ell  de  alarles 


I 
Marlets  del  Castell  de  Vilasar 


Tolla,  pera  qu' aquesta  quedi  ben  assentada,  y  pugui 
respirar  el  foch    Seso. 

MARLETAT,  DA.  adj.  Guarnit  o  coronat  de  mar- 
lets. Almenado. 

MARLITA.  f.  Min.  Varietat  de  quart?  que  conté 
cals  carbonatada.  Marlita. 

MARLOTA.  f.  Ropatge  que  usaven  els  moros  a 
Valencia.  ||  Cosa  mes  grassa  que  d'  ordinari. 

MARMANYER.  m.  Revenedor,  qui  ven  a  la  menu- 
da. Regatón,  regatero. 

MARMANYERA.  f.  Dona  que  ven  verdures  y  lle- 
gums  fresques  a  la  menuda.  Verdulera. 

MARMALITA.  f.  Min.  Subs- 
tancia composta  de  sulfur  de 
cench  y  de  proto.-sulíat  de  ferro. 
Marmatita. 

MARMELLO.  f.  Mena  de  ve- 
rruga. 

MARMELLÁ.  Geog.  Lloch  del 
ternie  de  Montnull,  prov.  de  Ta- 
rragona. || — (RIERA  DE).  Hidrog. 
Neíx  a  la  serra  de  Montagut;  fa 
partió  entre  les  provincies  de  Barcelona  y  Tarra- 
gona; passa  per  Marmellá,  Castellví  de  la  Marca, 
Sant  Marsal  y  Llovera  y  desaigua  al  riu  Foix  prop 
de  Castellet. 

MARMESSOR.  m.  Qui  fá  cumplir  o  cumpleix  un 
testament.  Albacea  testamentario. 

MARMESSORÍA.  Carreen  de  marmessor.  Alba- 
ceazgo,  testamentaría. 

MARMITA,  f.  Perol  gran  per  coure  menjar. 
MÁRMOL,  m.  MARBRE. 

MARMOLISTA,  m.  Qui  travalla  '1  marbre.  Mar- 
molista. 

MARMORI,  A.  adj.  marbrench. 
MARMOTA,  f.  Zool.  Mena  de  rata  deis  Alps,  d'un 
poch  rnés  de  20  centimetres  d'alsaria,  parda  pél  Ilom 
y  blanquinosa  pél  ventre;  s'  alimenta  rosegant  vege- 
táis y  's  domestica  fácilment.  Marmota. 

DORMIR  mes  que  una  marmota,  fr.  Dormir  molt  y 
seguit.  Dormir  como  un  lirón. 


Segellde  MarmeMá 


MARMOTEIG.  m.  Soroll  que  's  fá  parlant  en  veu 
baixa  o  entre  dents.  Murmullo. 

MARMOTEJAR.  v.  a.  Parlar  baix  o  entre  dents 
pera  un  meteix   Murmurar. 

MARO.  f.  MAROR. 

MAROMA,  f.  Mena  de  borla.  |)  Corda  grossa.  Ma- 
roma. 

MARONITA.  s.  Individuu  d'  un  poblé  de  la  Siria 
que  's  manté  fidel  a  la  Iglesia  católica,  y  ont  poden 
casarse  'ls  ecclesiásliclis,  que  h¡  diuen  la  missa  en 
alarb.  Maronita. 

MAROR.  f.  Moviment  de  les  ones  sense  borrasca, 
Marea,  marejada.  ||  Fluix  y  refluix  del  mar.  Marea. 
||  Alborot,  renyin-s,  disputes.  Tremolina. 

MAROT.  m.  Ornit.  Mena  d'ánech  feréstech  de  pas- 
sa. Maroto. 

MAROTA.  f.  Mala  mare.  Mala  madre. 

MARQUÉS,  ni.  Titol  d'  honor  que  's  concedeix  al 
senyor  que  posseeix  un  territori  erigit  en  marquesat; 
antigament  se  donava  ais  governadors  d'  alguna 
ciutat  de  la  frontera.  Marqués. 

MARQUÉS  (Joan).  Biog.  Benedictí  de  Montserrat, 
natural  d'  Arbeca,  qui  va  pendre  T  hábit  en  1576  ais 
tretse  o  catorse  anys,  havent  inort  1*  any  1658.  Insig- 
ne mestre  de  capella  y  organer  torga  remarcable. 
Havent  estat  algún  temps  a  Madrit,  fou  organista  de 
S.  Ma  tí  y  de  les  Descalces  reíais.  Volgut  per  son  art 
y  qualitats  personáis,  va  retornar  al  monastir,  de 
quina  escolanía  era  deixeble,  havent  estat  president 
de  la  comunitat  y  abat  molt  distingii.  Moría  ais  se- 
tanta  sis  anys  d'  etat  y  seixanta  dos  d'  hábit. 

—  (FRA  ANTONI).  Biog.  Frare  agustí,  natural  d'  Ur- 
gell.  Escrigué  una  obra  titolada  Sacerdote,  predica- 
dor y  obispo.  Durant  la  guerra  deis  Se  adors  escrigué 
Cataluña  defendida  de  sus  émulos  ab  el  pseudoním  de 
Ramques.  Va  escriure  altres  obres  notables. 

MARQUÉS.  Geog.  Veínat  del  tenue  de  Massanes, 
prov.  de  Girona. 

MARQUESA,  f.  Muller  o  viuda  de  marqués,  o  la 
que  per  si  gosa  de  dit  tílol.  Marquesa.  ¡|  Min.  Pedra 
mineral,  cimbinació  del  sofre  ab  el  nietall.  Marque- 
sita, margajita,  marquesa. 

MARQUESA  (La).  Geog.  Caseriu  que  part  és  del 
tenue  d'  Oriola  y  part  del  d'  Almoradí,  prov.  d'  Ala- 
cant. 

MARQUESAT.  m.  Dignitat  y  territori  del  marqués. 
Marquesado. 

MARQUESETA.  f.  dim    Marquesita. 

MARQUESINA,  f.  Coberta  a  manera  de  pabelló 
que  's  posa  sobre  la  tenda  de  campanya  pera  que  no 
hi  entri  1'  aigua.  Marquesina.  ||  Mena  de  coberta  ar- 
tística que  's  posa  sobre  la  porta  d'  alguns  edificis 
públichs  pera  poguer  baixar  del  cotxe  sense  multarse 
quan  plou.  Marquesina. 

MARQUESOT.  m.  aum.  Marqués  despreciable. 
Marquesote. 

MARQUESOTA,  f.  La  dona  del  marquesot.  Mar- 
quesota. 

MARQUET  (Galcerán).  Biog.  Mariner  del  sigle  xiv, 
que  pertanyía  a  una  de  les  families  mes  conegudes  de 
Barcelona,  y  de  qui  resten  esments,  encare  que  aixís 
En  Capmany,  com  En  Llobet  y  Va  1-llobera,  no  con- 
cretin  en  llurs  obres  noticies  precises  de  la  seua  sig- 
nificació  de  Visalmirall.  Era  conseller  de  Barcelona 
en  1334,  y  ab  aquest  carácter,  va  comanar  onse  ga- 
leres  aprestades  per  la  ciutat  formant  part  de  1'  es- 
quadra  reial  contra  Genova,  deventse  pot  ésser  a  tal 
causa  1'  haverli  dedicat  un  monument. 

MARQUET  Y  ROCA  (Joseph).  Biog.  Ecclesiástich 
y  escriptor,  autor  d'  una  obra  en  quina  se  ressenyen 
els  fets  esdevinguts  a  Catalunya  durant  els  anys 
1821  a  1823.  — Va  morir  a  Barcelona,  essent  benefi- 
ciat  de  Santa  María  del  Mar,  T  any  1876. 


MAR 


MAR 


211 


MARQUETERÍA,  f.  Mosaích  fet  de  fustes  de  dife- 
rents  colois.  Marquetería. 

MARQUILLA.  adj.  m.  Cal  ficatiu  d'  una  mena  de 
paper  mes  groixut  y  de  mes  marca  que  1'  ordínari. 
Marquilla. 

MARQUILLAS  (Eugeni).  Biog.  Metge  que  va  pres- 
tar grans  servéis  quan  el  cólera  de  1854,  a  Barcelo- 
na. Va  pertányera  varíes  societats  científiques.  Mort 
en  1885. 

MARQUILLES  (Jaume).  Biog.  Comentador  deis 
Usalges,  afectat  a  la  escoba  jurídica  catalana.  Va  es- 
tudiar a  Lleida.  En  1428  era  vícari  general  de  Vich, 
essent  bisbe  Jordi  Oinós.  Era  capellá  de  la  Séu  bar- 
celonina  en  1448  quan  v  i  dedicarais  consellers  l'her- 
mosíssim  códix  deis  Usalges,  guardat  al  arxiu  muni- 
cipal. Va  ésser  viscanc-ller  del  rei  Martí.  L'any  1450 
va  ecríure  un  nobiliari  de  Catalunya  tenint  docu- 
ments  auténtichs  al  devant.  Ais  vuitanta  anys  escri- 
vía  la  dedicatoria  al  llibre  deis  Usalges.  L'  any  1505 
era  estampada  la  seua  obra,  a  Barcelona,  per  Joan 
Luchner;  un  infoli  en  lletra  gótica. 

MARQU1NA  (Diego  o  Jaume).  Biog.  Benedictídel 
sigle  XVI,  natural  d'  Estadilla,  bisbat  de  Lleida,  a  la 
ratlla  d'  Aragó.  Va  morir  1'  any  1624.  Era  escola  de 
Montserrat,  ont  hi  va  pendre  l'hábit  en  1573.  Va  ocu- 
par els  llochs  de  soc¡  del  general,  secretari  de  la  or- 
dre,  majordom  segon,  primer  procurador  a  Barcelona 
y  abat  del  monastir  de  Sant  Feliu  de  Guíxols. 

—  (MARTÍ).  Monjo  del  Cister,  qui  vivía  al  monas- 
tir de  Poblet  en  el  sigle  XVI  y  n'  era  1'  arxiver.  Com 
a  resuliat  deis  seus  estudis  va  escriure  un  Epitome 
de  la  historia  del  monasterio,  en  dos  volums.  L'  abat 
Joan  Guimerá  anava  en  companyía  d'  ell  quan  va  fer 
la  visita  ais  monjos  de  la  Corona  d'  Aragó.  Va  ésser 
envíat  al  C'ster  1'  any  1552  per  ordre  del  abat  Pere 
Boques,  a  fí  d'  ¡irreglar  'hi  1'  arxiu. 

MARQUIXANES.  Gcog.  Poblé  del  cantó  de  Víngá, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és 
cstació  del  ferro-carril  de  Perpinyá  a  París  y  té  446 
habitants. 

MARRA,  f.  La  senyal  que  's  posa  ont  arriva  la  pi- 
lota. Chaza. 

MARRA,  m.  Moltó  no  sanat.  Morueco.  ||  Ariete. 

||  PLORAIRE. 

MARRACH,  CA.  adj.  Epítet  del  toro  que  no  pren 
piques  ni  embesteix  sino  quan  veu  el  cop  segur.  Ma- 
rrajo. 

MARRACÓ  (Joseph).  Biog.  Mestre  de  capella,  nat 
a  Reus  en  1814  y  mort  l'any  1883.  Tenía  molta  fama. 
Era  mestre  de  capella  de  música  de  la  catedral  de 
Barcelona  y  tenía  la  ensenyan^a  deis  escolanets. 

MARRADA,  f.  Torta,  vol- 
ta.  Rodeo,  marrada,  vuel- 
ta. ||  Falta  o  carencia  d'  una 
cosa. 

FER  MARRADA,  fr.  Errar,  fer 
volta.  Rodear,  dar  un  rodeo, 
marrar. 

MARRADAS  Y  VICH  (Bal- 
tasar). Biog.  Noble  senyor 
del  sigle  xvi,  cavaller  de 
Sant  Joan,  y  militar  distin- 
git,  que  va  estar  al  servei 
deis  emperadors  Matíes  y  Fe- 
rrán  II  de  Jerusalem,  perta- 
nyent  al  seu  Consell  de  Gue- 
rra y  havent  sigut  un  deis  generáis  mes  remarcables 
d'  aquells  temps.  Era  nadiu  de  Valencia. 

MARRAIX.  Ictiol.  Peix  de  la   fam.  deis   lamnits, 
de  un  a  tres  met.  de  llargada.  Marrajo. 
MARRAIXA.  f.  Morratxa. 

MARRANA,  f.  La  femella  del  marra.  ||  Pal  o  eix 
que  sosté  y  fá  girar  les  rodes  de  la  cinia.  ||  Fig.  y  fam. 
Dona  bruta  y  deixada  que  fá  les  coses  sense  netedat. 


Ballasar  Marradas 
y  Vich 


||  La  dona  abandonada,  de  procedir  baix  o  de  mala 
reputació. 

MARRANA  (Collet  de  la).  Orog.  Pas  que  hi  há  al 
Pirineu  gironí  a  la  partió  d'  aigiies  del  Ter  ab  el 
Fresser;  té  2,430  tnet.  d'  altitut. 

MARRANADA,  f.  ler  fam.  Procedir  sense  correc- 
ció. 

MARRANALLA,  f.  Fig.  Criaturades,  cosa  de  poca 
serietat. 

MARRANDRA.  Ter.  ibicench.  Ampolla  de  vidre 
vert.  Damajuana. 

MARRANXA.  f.  Os  del  taló  del  animal.  Carnicol, 
taba. 

JOCH  DE  LA  MARRANXA:  OSSET. 

MARRAQUIA.  f.  TRISTESA. 

MARRAR,  v.  v.  Ant.  amarrar.  ||  Fer  marrada,  dei- 
xar  el  camí  dret.  ||  Faltar,  mancar  una  cosa. 

MARRASQUÍ.  m.  Licor  un  poch  glutinós  y  bastant 
dolr;  que  's  'á  de  certa  mena  de  cireres.  Marrasquino. 

MARRATXÍ.  Geog.  Vila  de  1'  illa  y  bisb.  de  Ma- 
llorca, part.  jud.  de  Palma;  és  al  interior  de  1'  illa, 
dalt  d'  un  turó,  té  estació  de  F.-C.  y  3,816  hab. 

MARRECH.  m.  Ter.  XICOT.  ||  Chiquillo.  ||  Ter.  ibi- 
cench. Cabrit.  Choto. 

MÁRREGA.  f.  Una  tela  grollera.  Marga. 

MARREUS.  Bot.  (V.  MALRUBÍ). 

MARRIMENT.  ni.  Ant.  DESMAi,  TRISTESA.  ||  Ant. 
ALTERACIÓ,  ESPANT. 

MARRIQUINCA  o  MARRAQUINCA.  f.  Ant.  MAR- 
HANXA. 

MARRIR.  v.  a.  Usar  casualment  el  marra  de  les 
ovelles.  Encastar. 

MARRIT,  DA.  adj.  Capficat,  trist.  Desmarrido, 
marrldo.  ||  Ant.  espantat. 

MARRO,  m.  Joch  de  nois  que  consisteix  en  un  qua- 
dro  dívidit  ab  altres  quatre  ab  ratlles  tirades  d'  un 
costat  al  altre  pél  centre,  y  afegides  les  diagonals 
d'  un  án*ul  al  altre;  se  juga  entre  dos  ab  tres  pedre- 
tes  cada  nú  que  tenintse  en  qualsevulla  de  les  ratlles 
rectes  se  guanya,  y  la  habilitat  está  en  impedirho 
interpolanthi  alguna  de  les  pedretes  contraríes.  Tres 
en  raya;  castro  ||  La  pasta  del  gra  del  café  quan  ja 
s*  ha  bullit. 

DESTORBAR  el  marro,  fr.  Destorbar  un  negoci 
preparat. 

MARRÓ,  m.  Color  de  castanya  fosen.  Marrón. 

MARROCH.  m.  Nació  del  N.O.  d'  África.  Marrue- 
cos. 

MARROIG  (Francesch  Tomás).  Biog.  Frare  agus- 
tí,  nat  a  Sineu  en  1777  y  mort  en  la  meteixa  vila  des- 
prés  del  1821.  Ais  divuit  anys  vestí  1'  liábit,  profes- 
sant  en  1796.  Va  conrreuar  la  poesía  en  mallorquí  y 
en  castellá.  Autor  d'  unes  décitnes  contra'l  govern 
constitucional  y  contra  'Is  redactors  del  diari  La 
Aurora,  va  ésser  prés  en  1813  y  processat  criminai- 
ment,  suposantse  que  Ms  seus  versos  havíen  ocnsio- 
nat  els  avalots  de  Palma  en  aquell  temps.  L'  any 
1821  va  obtindre  la  secularisacíó,  retirantse  a  Síneu, 
ont  va  morir. 

MARROQUÍ,  m.  Pell  de  cabra  adobada  ab  gales 
y  també  tota  pell  del  Marroch.  Marroquí.  ||  adj.  Na- 
tural de  y  lo  pertanyent  al  Marroch.  Marroquí,  ma- 
rroquín. 

MARROTA.  f.  Ter.  ibicench.  Capdell  gran.  Ovillo 
grande 

MARRUBÍNS.  m.  Bot.  Malrubí. 

MARRUCAR.  v.  n.  Cantar  el  colóm.  Arrullar. 

MARRUIXA.  f.  Gat. 

MARS.  m.  Tercer  mes  del  any.  Marzo.  I|  Marso. 
||    MARQ. 

mars  gibelíns.  Pells  de  la  marta.  Martas  cebelinas 
ó  cebellinas. 


212 


MAR 


MAR 


Segell  de  Marsá 


AIGUA  DE  MARS,  HERBA  ALSSF.MBRATS.  Re}.  Se  preil 
en  sen  ti  t  directe.  Agua  de  Marzo  peor  que  mancha  en 
paño,  y  en  Marzo  cada  gota  quita  un  cuarto. 

NI  DONA  DESVERGONY1DA,  NI  PLANTA  PÉL  MARS 
FLORIDA.  Re}.  Se  pren.  tal  comsona.  No  quieras  }lores 
de  Marzo  ni  muier  sin  empacho. 

MARS  MARSOT,  MATA  L'  ANYELL ,  L'  ANYELLOT,  Y 
LA  VELLA  A  LA  VORA  DEL  FOCH,  O  MARS  MARSOT 
MATA  LA   VELLA  A  LA  VORA    DEL    FOCH  Y  A  LA  JOVE  SI 

POT.  Re}.  Ab  que  's  denota  la  nconstancia  d'  aquest 
mes  y  lo  perjudicial  que  solen  ésser  els  temporals  y 
els  frets  que  s'esdevenen.  Si  Marzo  vuelve  de  rabo,  ni 
deja  pas'or  ensamarrado,  ni  cordero  encencerrad  >. 

MARS  VENTOS  Y  ABRIL  PLUJÓS  AL  PAGÉS  FAN  ÉSSER 
ORGULLOS.  Re}.  Marzo  ventoso  y  Abril  lluvioso  sacan 
á  Mayo  florido  y  hermoso. 

MARSA.  adj.  f.  Se  diu  al  joch  de  la  partida  que  's 
guanya  sens  deixar  fer  tantos  al  company. 

MARSÁ  (Francesch  d'  A.).  Biog.  Impressor  y  en- 
quadernador  en  els  primera  tenips  de  la  seua  vida 
va  partir  ab  la  missió  católica  que  va  embarcar- 
se envers  Australia.  Allí  va  entrar  a  la  relligió  de 
Sant  Benet  y  anys  després  va  pertanyer  a  la  compa- 
nyía  de  Jesús,  y  retornat  a  Barcelona,  va  ésse-  molts 
anys  econoni  de  la  parroquia  de  Sant  Just,  dedicant- 
se  a  travalls  literaris.  Va  morir  1'  any  1891. 

MARSÁ.  Geog.  Lloch  del  terme 
de  Padret,  dist.  munpal.  de  Vila- 
nova  de  la  Muga-,  prov.  de  Giro- 
na.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona, bisb.  de  Tortosa,  part.  jud. 
de  Falcet;  és  a  la  vora  de  la  riera 
de  Pradell,  té  estació  de  F.-C.  y 
1,263  hab.  ||  —  (RIERA  DE).  Hidrog. 
Neix  al  vessant  ponentí  del  coll 
de  la  Argentera,  prov.  de  Tarra- 
gona; passa  pels  termes  de  Mar- 
sá, Capcanes,  Guiainets  y  Darmós  y  desaigua  a  la 
vora  esquerra  del  riu  Ciurana  poch  abans  de  que 
aquest  barregi  les  seues  aigües  ab  les  del  Ebre. 

MARSAL.  adj.  Lo  que  pertauy  al  mes  de  Mars. 
Marzal.  ||  Nom  propi  d' home.  M  ircial. 

PASQUA  MARSAL,  MISERIA  MORTAL.  Ref.  Vol   dir  que 

quan  la  pasqua  cau  al  Mars  hi  lia  mala  cullita.  Pas- 
cua marzal,  hambre  mortal,  o  pascua  marcelina,  ham- 
bre canina. 

MARSAL  (Antón).  Biog.  Rector  de  Constantí  a 
flns  del  sigle  XVH.  Era  poeta  1  latí  y  castellá,  escrigué 
una  Doctrina  cristiana  y  altres  obres  relliqioses. 

—  (lluciá).  Biog.  Relligiós  natural  de  Vicli  y  autor 
de  varíes  obres  relligioses.  Vivía  a  fins  del  sigle  XVII. 

—  (MIQUEL).  Biog.  Organer  del  sigle  XVIII,  deixeble 
de  la  Escolanía  de  Montserrat,  natural  de  Tarrasa. 
Monjo  del  monastir  de  S  mt  Geroni  de  la  Murtra,  de 
ont  va  ésser  organista  distingit. 

—  (PAU).  Biog.  Estudiant  de  la  Escolanía  de  Mont- 
serrat en  el  sigle  xvm,  deixeble  del  P.  Casanovas. 
Prebere,  natural  de  Tarrassa,  d'  ont  va  ésser  mestre 
de  capella,  com  també  de  la  catedral  d'  Ibica.  Orga- 
nista de  la  catedral  de  Palencia  y  finalment  de  la 
iglesia  del  Palau  de  Barcelona.  Bon  compositor  de 
música  relligiosa  y  un  deis  millors  entre  'ls  organis- 
tes,  violinistes  y  violoncelistes  de  son  temps.  Va 
morir  en  1846. 

MARSELLÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
a  Marsella,  ciutat  de  Franca.  Marsellés.  ||  Mena  de 
gech  que  usen  els  cotxers.  Marsellés. 

MARSELLESA.  i  Nom  d'una  canco  patriótica  fran- 
cesa del  temps  de  la  revolució  de  1789,  adoptada  pels 
republicans  espanyols  com  a  cant  propi.  Marsellesa# 

MARSELLESOS.  m.  pl.  Mena  de  calcons  curts  y 
de  faldiües  curtes  de  roba  grollera. 

MARSENCH,  CA.  adj.  Propi  del  mes  de  Mars.  Se 
aplica  mes  particularment  ais  aucells  de  pas  quan 
venen  durant  dit  mes.  Marcelino. 


MARSILI  (Pere).  Biog.  Del  ordre  de  predicadors; 
vivía  a  Barcelona.  Historiaire  de  Jaume  I  y  cronista 
de  Jauíne  II.  Tenía  fama  de  gran  t  ólech  y  molt  doc- 
te.  Existeix  d'ell  la  Crónica  de  Jaume  I  en  llatí,  ab 
el  títol:  «Commentarium  de  gestis  regís  Aragonum 
Jacobi  prinii  libri  IV,»  dedicada  a  Jaume  II  en  1313. 
Conseller  íntim  del  net  del  Conqueridor,  qui  va  en- 
viarlo d'embaixador  a_ Alemanya  prop  del  Sant  Pare 
Climent  V,  en  1309.  És  autor  d'  una  vida  de  Sant 
Raimont  de  Penyafort,  en  llatí,  estampada  a  Barce 
lona  1'  any  1601.  Fra  Marsili  encara  vivía  en  1327.  És 
també  autor  d'  una  Dissertació  sobre  1'  origen  del 
escut  de  les  quatre  barres  catalanes,  quin  manuscrit 
se  guarda  al  Arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó. 

MARSILLACH  Y  LLEONART  (Joaquím).  Biog. 
Critich  musical.  Nat  a  Barcelona  en  1859  y  mort  a 
Caldetes  en  1883.  Havía  cursat  la  carrera  de  medi- 
cina. La  seua  curta  biografía  está  condensada  en 
sos  escrits  musicals  wagnerians,  y  si  no  és  pas  el 
primer  qui  va  fer  coneixer  al  didáctich  modern  de  la 
música  alemanya,  ell  ha  estat  1'  apóstol  propagador 
y  primer  enamorat  d'  En  Wagner  a  Espanya,  escrí- 
vint  clara  y  judiciosament  de  les  noves  teoríes  musi- 
cals. Va  colaborar  en  la  prempsa  mes  granada  de 
Barcelona  y  de  Madrit.  És  autor  deis  llibrets:  Ricar- 
do Wagner.  Ensayo  biográ) ico-critico  (Barcelona  1878), 
ab  prólech  d'  En  Letamendi.  Traduit  al  italiá  per  el 
Dr.  F.  Filippi.  Una  Contra  réplica  (1879).  Parsi}al 
0882).  La  historia  del  Lohengrin  (1882).  Enrique  Boi- 
to  (1883). 

MARSINYACH.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Naves, 
prov.  de  Lleida. 

MARSIR.  v.  a.  Mustlgar. 
MARSIRSE.  v.  n.  Mustigarse. 

MARSIT.DA.  adj.  MÚSTICH,  GA.  ||  p.  p.  MUSTIGAT. 
MARSO.  m.  Tantos  que  pren  cada  jugador  de  car- 
tes  al  comentar  a  jugar.  Lote. 

DONAR  marso.  fr.  Fam.  Se  diu  de  les  noies  que 
despatxen  al  seu  festejador.  Dar  calabazas. 

MARSOPLA,  f.  Ictiol,  Mena  de  peix.  Cachalote. 
MARSUPIAL.  adj.  Que  té  la  forma  de  bossa  o  que 
té  bossa.  Marsupial.  ||  m.  pl.  Familia  de  mamífers 
quines  femelles 
teñen  una  bos-  g^>j 

sa  al  ventre  ont 
hi  porten  la  cría. 
Marsupiales. 

MART.   m. 
Mar?.  Marte. 

MARTA,  f. 
Zool.  Mena  de 
mustela  roja  y 
de  color  de  cas- 
tanya.  Marta.  || 
Les  pells  de 
dita  mustela. 
Marta. 

MARTAFA- 
LLAR.  v  a. 
Ant.  MATXA- 
CAR. 

MARTA- 
VA.  f.  Tanda. 
Turno. 

MARTE  Y 
MARS.  ni.  Un 
deis  set  pla- 
netes  princi- 
páis. Marte. 
MARTELL. 
m.  Eina  de  fe- 
rro ab  una  boca  quadrada  y  un  maneen  de  fusta 
pera  afirmar  y  clavar  els  claus.  Martillo.  ||  Zool. 
Peixos  condropterlgis  de  cap  en  forma  de  martell, 


^0^>T, 


Marta 
f.  Nom  propi  de  dona.  Marta.  (|  pl. 


Marttll 


MAR 


MAR 


213 


semblants  ais  tiburons,  de  molta  feresa  y  abundosos 
al  Mediterrani.  Martillo. 

MARTELL  PERA  ADOBAR  CI.AUS.    Potrilla. 

DE  martell  ni.  adv.  S'  aplica  ais  metalls  trava- 
llats  a  cops  de  martell.  De  martillo. 

PICAR  AB  EL  MARTELL.  fr.   MARTELLEJAR. 

MARTELL  (Bernat).  Biog.  Musich  benedictí  del 
sigle  XVll,  fill, de  Barcelona.  Va  estudiar  en  la  Esco- 
lanía  de  Montserrat,  en  quin  nionastir  va  pendre 
1'  hábit  1  any  1632.  Va  anar  a  ésser  prior  a  Nápols. 
Estava  proposat  pera  bisbe  quan  va  morirse. 

—  O  MÁRTEL  (PERE).  Biog.  J  irisconsult  mallor- 
quí  o  cátala,  del  sigle  xiu,  qui  revisa  y  posa  en 
ordre  els  furs  y  liéis  de  Valencia.  Era  fill  del  ca- 
valler  cátala  En    Pere  Martell. 

—  (PERE).  Biog.  Cómit  de  galeres  y  familiar  del 
reí  En  Ja. une  1;  cuitada  de  Barcelona  en  el  sigle  XIII, 
qui  tenía  casa  a  Tarragona  ont  va  resóldres  fer  la 
conquesta  de  Mallorca.  Va  anarhi  en  qualitat  de 
gentil-home,  dirigint  els  plans  de  la  guerra.  En  el 
repartiment  de  terres  de  la  illa  varen  correspóndreli 
propietats  en  el  terme  d'  Algamets,  a  Sinéu,  catorse 
cases  a  Palma  y  quelcoin  mes.  —  Son  fill  va  ésser 
lióme  de  liéis,  intervenint  en  la  revisió  deis  Furs  de 
Valencia. 

MARTELLÁC.  m.  aum.  Martell  gros. 
MARTELLADA.  f.  Cop  de  martell.  Martillada. 
MARTELLEJAR.  v.  a.  Donar  cops  ab  el  martell. 
Martillar. 

MARTELLEIAR  FERRO  FRET.  fr.  BATRE  O  PICAR  EN 
FERRO  FRET. 

MARTELLET.  m.  dim.  Martillito.  ||  Eina  pera 
trempar  salteris,  manacors,  etc.  Templador,  marti- 
lo,  llave,  afinador. 

MARTELLINA,  f.  Eina  que  usen  els  picapedrers. 
Martelina. 

MARTES  (Serra).  Orog.  Serra  de  1,084  metres  de 
áltitut  entre  ls  partits  de  Requena  y  Chiva,  a  la  vora 
del  riu  Magro,  prov.  de  Valencia. 

MARTÍ,  ni.  Nom  propi  d'  honie.  Martín. 
MARTÍ  I  (1'  Huma).  Biog.  Rei  de  Catalunya,  Ara- 
gó  y  Sicilia,  Comte  de  Barcelona.   Nat  a  Giroua  en 

1356;  mort  a  Barce- 
lona en  1410.  Casat 
ab  María  comtesa  de 
Luna,  tenint  filis: 
Martí,  Jaume,  Joan; 
filia,  Margarida.  En- 
viudat,  va  casarse 
ab  Na  Margarida  de 
Prades,  de  qui  no 
hagué  filis.  Havía 
co  nengat  a  regir  la 
corona  d'  Aragó  en 
1396,  per  la  mort  de 
son  germá  En  Joan  I 
el  Cae  ador,  y  ab  ell 
va  finir  la  dinastía 
catalana.  Va  cele- 
brar Corts  a  Sarago 
ga  l'any  1 39 ■? ;  a  Per- 
piuyá  en  1406;  aMae- 
1  la  en  1404,  essent 
molt  notables  els  discursos  (proposicions)  que  hi  va 
llegir,  en  particular  el   de  Perpinyá. 

—  (AGUSTi).  Biog.  Metge  y  poeta  valencia,  del  co- 
mencament  del  sigle  XVI.  Era  fill  d' altre  metge.  Va 
correr  peí  Franca,  Italia  y  Paissos  Baixos,  estudianthi. 
Al  retornar  a  Valencia  va  obtiudre  una  cátedra  en 
la  Universitat  logrant  gran  renom  per  ses  cura- 
cions.  Com  a  poeta  va  pendre  part  a  les  famoses 
testes  de  la  Inmaculada  Concepció,  iniciades  per  el 
Sant  pare  Alexandre  VIL 

—  (BRUNO).  Biog.  Jesuíta  que  va  viure  desde  1727 
a  1778.  Teólech  excelent,  coneixedor  de   la   historia, 


Martí  ier,  d'un  pergami  de  Poblet 


de  la  física  y  de  les  matemátiques.  Era  autor  poétich 
ben  inspirat. 

—  (FRANCESCH  DE  P.).  Biog.  Inventor  á¡  la  taqui- 
grafía espanyola  y  gravador  al  arám.  Nat  a  Xátiva 
en  1762  y  mort  en  1827.  Ais  vintiquatr'anys  era  pre- 
miat  en  el  coucurs  de  gravat  de  1'  Academia  de  Sant 
Caries,  de  Valencia.  Existeixen  inoltes  estampes  fir- 
niades  d'  ell.  A  principis  del  sigle  Xix  va  tindre  molt 
d'  éxit  el  seu  tractat  de  taquigrafía,  que  avui  cons- 
titueix  la  basa  del  sistema  o  escola  catalana.  Ajudat 
de  la  Económica  Matritense,  qui  '1  feu  soci  de  mérit, 
va  establir  ensenyanca  pública  de  «escritura  veloz» 
(segons  1'  anoinenaven)  en  la  capital  d'  Espanya. 

—  (JOAN).  Biog.  Escriptor  valencia,  que  va  viure 
el  sigle  XVII.  Usava  el  pseudónim  Mateo  Lujan  y  va 
escriure  la  segona  part  del  Picaro  Guzmán  de  Alfa- 
rache. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Abat  del  reial  monaslir  de  Bell- 
puig  de  les  Avellanes  y  escriptor  molt  erudit.  Nat  a 
Barcelona  en  1732  y  mort  1'  any  1805.  Acavada  la 
carrera  ecclesiástica  va  pendre  1'  hábit  de  Sant  Nor- 
bert  al  susdit  nionastir,  regit  per  el  savi  Caresmar, 
qui  ajudá  llur  vocació  per  1'  estudi,  esdevenint  bon 
teólech  y  gran  savi,  empró  humil  y  encongit.  Era  ex- 
pert  en  investigacions  diplotnátiques ;  va  ordenar 
l'arxiu  de  Santa  Agna,  a  Barcelona,  traient  notes  pera 
escriure  la  historia  de  tal  colegiata  (1,500  docu- 
nients),  y  també  el  del  paborde  de  Mur,  bo  y  fent 
historia.  L'  any  1795  va  entrar  a  ésser  abat  del  nio- 
nastir, ocupant  el  cárrech  fins  a  la  mort.  La  obra  de 
llur  activitat  inteligenta  resta  inédita  y  és  de  doldre, 
car  compren:  Estado  de  la  vida  canónica  de  las  igle- 
sias asi  Catedrales  como  Colegiatas  de  Cataluña,  de 
su  institución  y  decadencia,  y  principalmente  de  los 
canónigos  reglares  de  San  Agustín,  y  su  secularización; 
dos  grans  volums;  —  Memorias  sacadiis  de  documen- 
tos del  archivo  de  Santa  Ana  de  Barcelona;  1788,  un 
vol.  fol.  —  Extracto  del  archivo  de  Mur,  ó  Memorias 
para  su  historia  sacadas  de  dicho  archivo;  un  vol.  fol. 
Diccionari  de  termes  bárbaros  o  antiguáis  de  la  ¡lengua 
catalana;  un  vol.  fol.,  escrit  ab  bon  metode.  —  Pró- 
logo á  unas  sinodales  antiguas  del  archipreztaz°o  de 
Ager  en  lengua  vulgar...  —  Discurso  sobre  los  errores 
de  Félix  obispo  de  Urge!.  —  Observaciones  sobre  varios 
asertos  del  ex-jesuita  Masdeu  en  su  obra  Historia  cri- 
tica de  España,  y  altres  estudis  d'alta  erudició,  re - 
latius  a  Catalunya. 

—  (joseph  vicents).  Biog.  Remarcable  esculptor 
valencia  mort  en   1869. 

—  (MARIAN).  Biog.  Bisbe  cátala  que  va  morir  a 
Caracas  1'  any  1792,  havent  sigut  abans  vicari  ge- 
neral del  arquebisbat  de  Tarragona,  y  bisbe  de  Puer- 
to Rico.  Era  home  de  remarcable  cultura  y  fainos 
teólech. 

—  (OTÓ).  Biog.  Advocat  y  polítich  contemporani, 
mort  1'  any  1899.  Formava  en  el  partit  república  fe- 
deral y  va  ésser  diputat  a  Corts  representant  al  dis- 
tricte  del  Vendrell.  Prenia  part  activa  en  el  renaixe- 
ment  cátala  y  era  distingit  en  la  carrera  que  exercía. 

—  (PROSPER).  Biog.  Escriptor  y  jesuíta.  Nat  a  Bal- 
sareny  en  1716  y  mort  a  Ferrara  en  1793.  Va  entrar 
a  la  Companyía  l'any  1733,  havent  ensenyat  filoso- 
fía a  Tortosa  y  h  iventse  dedicat  alguns  anys  a  les 
missious.  Va  ésser  rector  deis  colegís  de  Ibi^a,  de 
Formentera  y  mes  tart  del  de  Graus.  Expatriat  a  Ita- 
lia en  temps  de  Caries  III,  va  publicar  a  Ferrara: 
Storia  natural  dell'  ¡sola  d'  Iviza  y  Memorie  sloriche 
dall'  Isola  de  Iviza  e  Formentera. 

—  (RA1MONT).  Biog.  Famós  frare  doininich,  orien- 
talista y  escriptor  relligiós,  nat  a  Subirats  envers 
I'  any  1230  y  mort  en  1284.  Un  de  s  vuit  qui  per  ordre 
superior  estudiaren  les  llengües  jueva,  caldáica  y 
aiábiga,  eixintne  expertíssim ,  mercés  a  lo  qual  va 
ésser  incansable  en  les  controversies,  de  páranla  y 
per  escrit,  contra  'ls  juéus  y  serraims.  El  rei  En  Jau- 
me I  en  1264  va  ferli  examinar  els  llibres  talmúdichs 
ab  el  bisbe  de  Barcelona  y  Sant  Raimont   de  Penya- 


214 


MAR 


MAR 


fort.  Va  anar  a  Tunic,  ab  fra  Francesch  Cendra  a 
convertir  infidels,  retornant  en  1269.  Es  autor  del 
llibre  Pugio  fidei  adversus  mauros  et  iudceos,  escrit 
en  1278  y  va  imprimirse  a  París  en  1651  y  a  Leipzig 
en  1687.  S'  és  perdut  lo  demés  escrit  per  el  I,  empró 
el  Pu^io  román  cóm  el  monument  principal  de  la 
controversia  anti-rabínica  de  la  Etat  Alitjana. 

—  DE  DETRell  (DOLORS).  Biog.  Mestra  y  escrip- 
tora,  natural  de  Igualada,  morta  en  1880,  ais  trenta 
set  anys.  Va  ésser  directora  de  colegís  establerts  a 
Vich,  Badalona  y  Barcelona.  Havía  colaborat  en  el 
periódich  El  Monitor  de  Primera  Enseñanza.  És  au- 
tora de  quatre  llibres  estampáis;  un  d'els:  La  urba- 
nidad en  acción,  colecció  de  confes  moráis  (Barce- 
lona 1878);  y  La  educación  en  imágenes  (2.a  edició, 
Barcelona,  1881). 

—DE  eixalá  (ramón).  Biog.  Advocat  y  füosoph  no- 
tabilíssim,  inlelectualitat  de  puniera  forga.  Nat  a 
Cardona  en  1808.  Va  cursar  Ueis  a  Cervera,  llicen- 
ciantse  ¡'  any  1830.  Exercí  la  carrera  a  Barcelona. 
L'  any  1835  ocupava  la  cátedra  de  Ideología  esta- 
blerta  per  la  R.  Academia  de  Ciencies,  ont  va  princi- 
piarse a  estudiar  metódicament  la  filosofía  entre 
nosaltres.  El  meteix  any  feia  la  cátedra  de  jurispru- 
dencia, per  R.  O.  Al  portar  a  Barcelona  la  Universi- 
tat  de  Cervera  en  1837  va  serlii  incorporat  com  mes- 
tre  cié  dret  públich  civil  y  criminal  esnanyo',  fins  al 
any  1840,  tornanthi  en  1843.  Entre  1841  42  coopera- 
va  a  la  fundado  de  I'  Academia  de  Jurisprudencia  y 
Llegislació  de  Barcelona.  Fins  al  any  1857,  en  que 
va  morir  a  Madrit,  no  va  deixar  d' influir  beneficio- 
sament  desde  la  cátedra  y  ab  sos  profitosos  llibres, 
uns  origináis  y  altres  traduits,  havent  accentuat  la 
característica  de  la  escola  catalana.  Els  llibres  cap- 
dais  per  ell  publicats,  son:  Tratado  elemental  de  de- 
recho romano  y  español,  (Barfn.  imp.  Verdaguer, 
1838),  dos  vol.  —  Curso  de  filosofía  elemental  (Barce- 
lona, imp  Grau,  1841).—  Manual  de  la  historia  de  la 
filosofía,  traducció  de  Arnice,  anotada  y  aumentada 
ab  un  apéndix  de  la  filosofía  en  Espanya  (Barcelona, 
1842.  —  Instituciones  de  derecho  mercantil  de  España 
(Barñ.i.  imp.  T.  Go:chs,  1848).  Aquesta  derrera  és 
notabilíssima  y  segueix  reirnpi  imintse,  aumentada 
per  M.  Duran  y  Bas.  Les  senes  Higons  relatives  ais 
sentiments  inoráis,  donades  en  la  cátedra,  han  dei- 
xat  I  luminosa  estela  entre  'ls  seus  deixebles  y  son 
retretes  com  exemple  de  claretat  y  de  profunditat  de 
observació,  lliure  de  apriorismes. 

—  Y  ALS1NA  (RAMÓN).  Biog.  Pintor  molt  remarcable, 
nat  a  Barcelona  en  1835  y  niort  aquí  meteix  1'  any 
1894.  Va  ésser  deixeble  y  mes  tart  mestre  de  Llotja 
molt  distingit.  Del  seu  estudi  particular  eixiren  nota- 
bilitats  com  el  paisatgista  Joaquím  Vaíreda,  els  di- 
bnixants  J.  Ll.  Pellicer,  y  J.  Pahissa  Laporta,  el  pin- 
tor B.  Galofre  y  d'  altres.  La  seua  activitat  y  escola 
va  portar  aleñada  nova  en  la  p'ntura  catalana,  essent 
ell  un  deis  millo. s  paisatgi^tes  de  son  temps.  Empró 
també  Huía  en  la  pintura  de  marines  y  en  els  retrats, 
essent  molt  considerable  la  Üur  rroducció.  Va  ésser 
premiat  en  les  exposicions  de  Madrit  (1858,  1860)  y 
de  Barcelona  (1859,  1866),  havent  presentat  quaranta 
cinch  obres  en  la  de  1866,  entre  elles  El  Somatent 
(fragment  del  «Siti  de  Girona»)  actualment  en  el  Mu- 
seu  de  Barcelona.  En  la  Diputació,  Universitat  y 
Ateneu  de  Barcelona  existeixen  retrates  pintats  d'ell, 
aixís  com  en  moltes  cases  particulars. 

—  y  cantó  (domenech).  Biog.  Advocat  barceloní. 
molt  laboríos  y  de  ciar  criteri  que  va  pertanyer  a  la 
Junta  d'aquell  co!-legi,  y  a  varíes  corporacions.  Va 
morir  en  1'  any  1888. 

—  Y  cantó  (JOAN)  Biog.  Prebere  y  escríptor  relli- 
giós,  qui  de  jovenet  havía  estat  impressor.  Nat  a 
Barcelona  l'any  1829  y  mort  en  1887.  Va  pendre 
ordres  sagrades  en  1855,  havent  sigut  vicari  del 
Bruch,  de  Sant  Cugat  del  Valles,  de  Santa  María  de 
Gracia  y  de  la  iglesia  de  Betlem  de  Barcelona;  des- 
prés  ecónom   de  Sant  Pau,  de  Sant  Cugat  y  de  Sant 


Miquel  de  la  Barce'oneta.  Va  ésser  periodista  y  fun- 
dador de  la  revista  Ecos  del  Amor  de  Maria  y  Los 
Santos  Angeles.  És  autor  de  mes  de  vint  llibres  re- 
lligiosos  en  castellá,  bona  part  deis  quins  son  dedi- 
cáis a  temes  de  la  Verge  María,  car  mossén  Martí 
Cantó  havía  conreuat  mes  que  tot  el  cuite  a  la  mare 
de  Deu.  La  música  relligiosa  també  forma  part  de  la 
seua  bibliografía. 

—  Y  CORTADA  (MIQUEL  ANTONI).  Biog.  Poeta  cá- 
tala, un  deis  tres  primers  de  la  actual  renaixensa 
literaria,  residint  a  Barcelona.  Va  morir  en  1864. 
Académich  de  la  de  Bones  Lletres  y  un  deis  funda- 
dors  de  la  Filomátíca  de  Barcelona.  En  1839  publi- 
cava  una  poesía  catalana  en  el  Diario  de  Barcelona 
(«La  Nina  del  Port»)  y  el  meteix  any  va  estampar  el 
llibret  titolat:  Llágrimes  de  la  Viudesa  (imp.  J.  Ver- 
daguer), ben  digne  d'  estima.  En  la  R.  Academia  de 
Bones  Lletres,  1' any  1845  va  llegirhi  la  traducció 
catalana  del  primer  cant  del  poema  d' En  Tasso,  La 
Gerwialeme  Liberatta,  en  el  meteix  metre  del  origi- 
nal. També  va  traduír  el  poema  del  abat  Costi  Gli 
animali  parlanti.  Abdues  inédites.  Havía  colaborat 
en  el  Diccionari  quintilingüe.  Mantenidor  deis  Jochs 
Floráis  en  1862. 

—  Y  domingo  (ENRICH).  Biog.  General  que  va  mo- 
rir en  1891.  Era  nadir,  de  Girona,  havent  nascut  en 
1839.  Va  estar  a  la  guerra  del  África  y  afiliat  al  par- 
tit  progressista,  va  conspirar  pera  el  destronament  de 
Isabel  2.a.  Feta  la  revolució,  en  1874  va  ésser  nome- 
nat  comandant  general  de  la  primera  divisió  del 
exércit  del  Nort. 

—  Y  estruch  (RAMÓN  DE).  Biog.  Regidor  de  Bar- 
celona en  varis  ajuntaments.  Comandant  de  un  deis 
batallons  de  Milicia  Nacional  formada  p él  Baró  de 
Meer,  president  de  la  Societat  Económica  d' Amichs 
del  País,  y  director  del  Montepío  Barceloní.  Mort 
en  1880. 

—  Y  franqués  (ANTONI).  Biog.  Naturalista  y  quí- 
mich  notable.  Nat  a  Altafulla  en  1750,  mort  en  1832. 
Vocació  decidida  pera  la  física  y  1' agricultura.  En 
1786  era  membre  molt  principal  deis  Amichs  del  Pais 
a  Tarragona,  influint  molt  en  la  millora  de  les  esco- 
les d' ensenyanga,  en  la  industria,  les  arts  y  1' agri- 
cultura. Va  viatjar  per  Europa  ab  gran  profit.  So- 
bressortía  en  la  fisiología  vegetal,  havent  fonamentat 
en  bases  solides  la  teoría  de  Linneu  relativa  a  la 
fecundado  de  les  plantes.  Produía  vegetáis  artificial- 
ment,  passant  mes  enl'á  deis  coneixements  de  son 
temps.  És  ell  qui  primer  va  analisar  ab  exactitut 
1'  aire  atmosférich,  corretgint  a  Lavoissíer,  trovant 
manera  nova  de  fer  1'  análisis,  aceptada  generalment. 
S'  havía  anticipat  mes  de  30  anys  al  sistema  de 
Ferrusac  relatiu  ais  díes  de  la  creació  del  mon.  Ell 
és  qui  va  determinar  la  vocació  d'  En  La  Gasea,  ara- 
gonés, qui  fou  el  primer  botánich  del  sigle  XIX.  Hi 
han  pi;blicades  d'  En  Martí:  Memcria  sobre  los  varios 
métodos  de  medir  la  cantidad  de  aire  vital  de  la  atmós- 
fera (1790);  y  Experimentos  y  observaciones  sobre  los 
sexos  y  fecundación  de  las  plantas  (1791).  Mes  y  mes 
interessant  va  escriure,  empró  és  desconegut  al  pre- 
sent. 

—  Y  MARVÁ  (JAUME).  Biog.  Musich  y  monjo  cátala, 
natural  de  Valmanya.  Deixeble  de  la  esco'anfa  de 
Montserrat,  ont  va  pendre  1'  hábit  en  1619.  Notable 
en  lletres  y  en  música.  Un  deis  abats  mes  famosos 
del  propi  monastir  (1645-49).  És  autor  d'  un  «Memo- 
rial y  tratado  en  favor  de  los  niños  escolares  y  Semi- 
nario de  Nuestra  Señora  de  Montserrat»,  imprés  a 
Tolosa,  en  1650  y  reimprés  a  Mamesa,  per  Pau  Roca 
a  princip  s  del  sigle  XIX. 

—  Y  ROCA  (pau).  Biog.  Jove  y  malhaurat  pianista 
nascut  a  Reus  en  1893  y  mort  en  janer  de  1909.  Ais 
quatre  anys  y  mitg  tocava  '1  piano  prodigiosament 
y  tot  just  ne  tenía  deu  quan  V  aplaudken  en  concerts 
del  Palau  reial,  alcancant  pochs  anys  després  una 
celebritat  universal  en  les  principáis  ciutats  europees. 
Fets  el  primers  estudis  ab  En  Granados  y  després  al 


MAR 


MAR 


215 


C«v»scrvatori  de  París,  fou  alumne  predilecte  d'  en 
Riiíer.  La  seua  niort  ha  esvaides  f  ilagueres  esperan- 
ces pera  1'  ait  musical.  Era  també  escritor,  segons 
niostren  unes  ineinories  o  Dietari  en  cátala  de  sa  in- 
fantesa, oo/eta  remarcable  que  s'  está  imprimint  are. 

—  Y  VILADAMOR  (FRANCESCH).  Bio*.  Doctor  en  liéis 
y  escriptor.  N  it  a  Pnigcerdá  en  1616.  Va  estudiar  a 
Barcelona,  doctorantse  abans  deis  dinou  anys.  Era 
advocar  fiscal  de  la  batllía  general  de  Catalunya. 
Delegat  per  Barcelona  al  rei  en  comissions  importan- 
tíssimes,  essent  estimat  ,¡el  monarca,  qui  '1  feti  mem- 
bre  del  Concell  del  rei  y  cronista  reial.  Era  inconse- 
qiient  ab  1'  espe  rit  francés  de  llurs  escrits.  Va  ésser 
foragitat  de  la  Diputado  per  sa  conducta  sospitosa. 
Autor  d'  obres,  propies  del  sen  temps  y  son:  Noticia 
Universal  de  Cataluña  (imp.  Barcelona,  en  quart),  El 
verdadero  ángel  de  la  luz;  Cataluña  en  Francia,  Casti- 
lla sin  Cataluña  y  Francia  contra  Castilla;  Poli'ica 
verdadera,  regimiento  cierto  de  una  buena  República; 
Triunfos  del  amor,  gloria  del  afecto  y  fiestas  de  la 
lealtad  verdadera;  Prasidium  inexpugnabile  principa- 
tus  Cathalonice  pro  iure  eligendi  C/iristianissimum  Mo- 
narcham  (Barna.  Cormellas,  1644,  fol.,  reimpr.  Viena, 
en  quart,  trad.  al  castellá  pél  autor  a  instancies  de 
la  regencia  de  Franca);  Temas  de  la  locura  y  embustes 
de  la  malicia,  etc.  (París,  1648). 

—  Y  ZARAGOZA  MANUEL).  Biog.  Es  el  famós  degá 
d'  Alacant.  Nat  a  Oropesa  1'  any  1663  y  mort  a  Ala- 
cant  en  1737.  Escriptor  erudit,  filólech  y  poeta.  Va 
cursar  a  Castelló  y  a  Valencia,  mostrant  una  rara 
facilitat  pera  versificaren  castellá  y  en  1  la  ti.  A  Roma 
(1686)  va  cursar  urecli,  assimilantse  la  Mengua  ab 
facilitat  extraordinaria,  com  igualment  1'  liebreu. 
Era  secretari  del  cardenal  Aguirre.  Va  colaborar  en 
la  edició  deis  Concilis  nacionals  y  provincials  feta 
pél  cardenal  (impr  Roma,  1694)  y  va  publicar  la  fa- 
mosa Bibliothcca  hispana  Ve  tus  que  va  deixar  inédita 
En  Nicolau  Antonio.  A  Roma  va  doctorarse  en  abdós 
drets,  liavent  obtingut  el  deganat  d'  Alacant  per  el 
sant  pare  Innocenci  XII  (1606)  y  aleshores  va  retor- 
nar, rebent  ordres  sagrades.  Va  ésser  bibliolecari  del 
duch  de  Medinaceli.  Al  fiaalisar  la  seua  vida  gairebé 
era  cecli.  Obres  mes  notables  d'  ell:  Amathea  Geo- 
graphica  (Roma,  1686);  Traducció  en  grech  deis  Epi- 
grames  escullits  de  Marcial;  Comentan'  ais  Idilis 
de  Teocrit;  Descripción  del  Teatro  de  Sagunto;  Sole- 
dad, poesía,  imitacióde  Góngora  (Valencia,  1682);  La 

Gigantomachia,  poema  en 
octaves  y  4  cants;  Quatre 
comedies  castellanes; 
Epistolarum  libri  duode- 
cim  (part  de  llur  corres- 
pondencia). 

MARTÍ   PESCADOR. 

ni.  Ornit.  Aucell  indígena, 
de  uns  set  centimetres 
de  liaren,  bech  negre 
prim  y  liaren;  el  llom 
girassolat  de  blau,  vert 
y  negre,  ab  una  ratlla 
niolt  hermosa  de  blau  al 
mitg;  el  ventre  y  els  cos- 
tats  del  coll  y  '1  bech  d'  un  color  vermell.  Viu  a  les 
vores  del  mar  o  deis  rius  y  's  nodreix  de  la  pesca, 
a  lo  qual  deu  el  seu  ñora,  Martín  pescador,  alción. 
MARTÍN  SOLER  (Vicents).  Biog.  Musich  famós, 
nat  a  Valencia  en  1754,  mort  a  Sant  Petersburg  en 
1806.  Conegut  per  Martine  y  lo  Spagnuolo.  Les  seues 
operes  eren  tant  o  mes  estimades  que  les  d'  en  Mo- 
zart  y  fíns  diuen  que  '1  mestre  alemany  n'  estava  ad- 
mirat  y  va  intercalar  un  aire  o  motiu  de  La  Cosa  rara 
d'  En  Martin  en  el  segon  acte  de  1'  ópera  Don  Gio- 
vanni.  L'  ópera  La  Cosa  rara,  1789;  El  Árbol  de  Diana, 
en  1789;  La  Isla  del  placer,  1799,  totes  del  mestre 
Martin,  foren  estreiudes  a  Madrit  ab  éxit  extraor- 
dinari. 


MARTINET.  m.  Maca  moguda  per  1' aigui  pera 
batre  alguns  metalls  y  alires  coses,  com:  paper. panvo, 
etc.  Martinete,  mayeto,  mazo  de  batán.  ||  Máquina 

de  fusta 


Martí  pescador 


mm 

Segell  de  Martinet 


Martinet 

Paiiant  de  pianos,  manacors,  etc.,  es  cada  una  de 
les  macetes  que  mogudes  per  les  tecles  fan  sonar 
les  cordes.  Martinete.  ||  dím.  de  MARTÍ.  ||  Ornit.  RO- 
QUEROL.  ||  Se  dona  també  aquest 
nom  a  una  mena  de  falcó,  Subu- 
ro,  San  Martín,  y  a  una  Árdea 
dita  també  AGRO  BLANCH.  Garze 
ta  mayor.  ||  —ROS.  Capó  de  aigua 
ros.  Garzeta  de  cabellera. 

MARTINET.  Geog.  Poblet  de! 
dist.  munpal.  de  Montellá,  prov. 
de  Leida.  ||  Hidrog.  Cap  de  la  cos- 
ta llevantina  de  1'  illa  d  Ibica, 
Balears.  ||  —  tC0VA  del).  Orog.  En  el  terme  de  Bra- 
fim;  té  prop  d'  un  centenar  de  metres  de  fondaria. 

MARTÍNEZ  (Crísostom).  Biog.  Gravador  valen- 
cia, nat  en  1628  y  mort  V  any  1694  a  Flandes.  Pot 
ésser  sía  el  millor  especialista  espanyol  d'  aquella 
centuria.  També  va  ésser  pintor,  deixeble  de  J.  J.  Es- 
pinosa. El  gravat  mes  antich  d'  ell  és  del  any  1676. 
Es  autor  de  bons  retrats  y  el  seu  meteix  es  ben  no- 
table. Va  gravar  frontispicis  pera  llibres.  A  Flandes 
va  fer  obres  notables  d'  anatomía,  quines  lamines  va 
remetre  al  municipi  de  Valencia,  y  pera  que  seguís 
aquells  travalls  el  rei  ordena  ais  jurats  enviessín  a 
Martínez  800  lliures.  Existeixen  plaques  de  marfil 
burilades  de  la  seua  má  y  son  obres  d'  art  estimables. 

—  (JOAQUÍM).  Biog.  Arquitecte  valencia  del  si- 
gle  XVIII.  Deixeble  d'  en  Vergara.  Académich  de  mé- 
rit,  director  d'  Arquitectura  y  director  gencal  en  els 
anys  1779,  1791  y  1793.  Autor  del  pont  d'  Alberich, 
demunt  del  Júcar,  de  bona  part  de  les  obres  noves 
de  la  Universitat  de  Valencia  y  del  altar  major  de 
Sant  Joan  del  Hospital. 

—  (martí).  Biog.  Autor  del  sigle  xv  qu'  escrigué 
sobre  menescalía  y  traduí  la  Relació  del  viatge  a 
Terra  Santa  de  Berindembach.  Escrigué  també  obres 
relligioses  relatius  a  la  Verge  María. 

—  APARICI  (DOMENECH).  Biog.  Gravador  valencia. 
nat  en  1822.  Va  estudiar  en  la  R.  Academia  de  Sant 
Ferrán,  d'  ont  després  va  ésser  mestre  d'  ensenyar  a 
gravar  al  cer.  Havía  sigut  deixeble  d'  en  Calamata. 
Va  ésser  pensionat  en  1848.  En  la  Exposició  de  1856, 
tercera  medalla;  en  1858,  un  gran  éxit  y  segona  me- 
dalla; en  1864.  primera  medalla.  Va  copiar  admira- 
blement  pintures  de  Murillo,  Rafael,  Tiziano,  Veláz- 
quez  y  altres. 

MARTINGALA,  f.  Una  de  les  combinacions  que 
fan  el  jugadors  al  joch  del  mont.  Martingala.  || 
Trampa,  engany.  ||  Corretja  que  va  desd'  el  pitral  a 
les  brides  de  les  cavalcadures. 

MARTINIÁ.  m.  Nom  propi  d'  home.  Martiniano. 

MÁRTIR,  m.  Qui  ab  la  seua  sanch  dona  testimoní 
de  la  fe  de  Jesucrist.  Mártir.  ||  Met.  Qui  pateix  tra- 
valls ab  resignació  y  constancia.  Mártir.  II  MARTRE. 

MARTIRI.  m.  Mort,  torment  patit  per  la  fe  de  Je- 
sucrist. Martirio.  ||  Met.  Travall  liaren  y  penós. 
Martirio. 

PASSAR  martiri.  fr.  Met.  Patir  alguns  travalls,  mi- 
series  o  mals  d'  alguna  duració.  Pasar  crujía. 

patir  martiri.  fr.  Sufrirlo  en  defensa  de  la  fe.  Pa- 
decer martirio. 


216 


MAR 


MAR 


MARTIRIA.  ni.  Notn  piopi  d'  home.  Martirián. 

MARTIRIAL,  adj.  Lo  ieferent  al  martiri  y  ais 
martirs. 

MARTIRISADOR,  A.  adj.  Qui  martirisa.  Martiri- 
zador. 

MARTIRISAR.  v.  a.  Atormentar,  fer  morir  per  la 
fe  de  Jesucrisch.  Martirizar.  ||  Met.  Afligir,  importu- 
nar, atormentar.  Martirizar 

MARTIR1SARSE.  v.  r.  Sacrificarse,  patir  per  al- 
guna causa.  Martirizarse. 

MARTIRISAT,  DA.  p.  p.  Martirizado. 

MARTIR1TZAR.  v.  a.  Martirisar. 

MARTIROLOGI.  m.  Catálech  deis  mártirs  y  per 
extensó,  de  fots  els  sants  coueguts.  Martirologio. 

MARTÍS.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal.  d'  Espo- 
nellá,  prov.  de  Girona. 

MARTORELL  (Benet).  Biog.  Pintor  cátala  de  re- 
nom,  qui  travallava  per  Manresa  y  Barcelona  durant 
els  anys  1425  al  1445.  Era  fill  d'  un  carnicer  de  Sant 
Celoni,  havent  mort  entre  'ls  anys  1453-54.  Després 
del  famós  artista  Borrassá,  ell  esdevingué  el  millor 
pintor  de  nostra  térra.  Del  1437  al  1439  va  pintar  el 
retaule  del  gremi  deis  cabaters  de  Barcelona,  y  poch 
abans  el  de  la  capella  primitiva  i'e  la  Generalitat  o 
Diputado  de  Barcelona  y  en  1439  un  retaule  pera  '1 
monastir  de  Pedralbes.  Li  son  atribuides,  ab  fona- 
nient,  les  pintures  mardades  en  1'  arxiu  de  la  basíli- 
ca de  Manresa  y  son:  el  retaule  de  Sant  March;  el  de 
Sant  Miquel  pesant  les  animes;  la  Consagrado  de 
Sant  Aniá;  y  el  bancal  del  retaule  de  Sant  Nicolau 
de  Barrí. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Pintor  mallorquí  del  sigie  XVIII. 
Era  molt  expert  y  tenía  fama  en  son  temps.  Va  pintar 
catorse  teles  de  mes  de  quinse  pañis  d'  aleada  pera 
la  parroquia  de  Santa  María  del  Cami  (1736),  pera 
1'  orga  de  la  meteixa  (1740),  y  pera  la  capella  de  Sant 
Ramón  de  la  iglesia  de  la  Mercé,  de  Palma,  ont  va 
ésser  enterrat  al  morir  en  1753. 

—  (PERE  JOAN'OT).  Biog.  Escriptor  y  home  públicli 
valendá  qui  vivía  en  el  sigle  XV.  A  la  mort  del  prín- 
cep  de  Viana  micer  Joan  Martorell  figura  com  mar- 
messor  del  maüiaurat  Caries  en  1'  inventan  de  llurs 
bens.  En  1450  va  comencar  a  escriure  el  'amos  llibre 
de  cavalleríes  Tirant  lo  Blanch,  imprés  a  Valencia 
per  Spindeler  (1490)  y  a  Barcelona  (1497)  per  Diego 
de  Gumiel.  Es  el  llibre  del  qui  Cervantes  va  escriure 
qu'  es  «tesoro  de  contento  y  mina  de  pasatiempos.» 
Está  traduit  (no  molt  bé)  al  castellá  y  estampat  a 
Valladolit  er.  1511  per  Diego  da  Gumiel,  y  al  italiá 
per  Lelio  Manfredi  en  1538,  1566  y  1611  ;  al  francés 
per  el  comte  de  Caylus  envers  173!  y  1775. 

—  Y  de  luna  (francesch).  Biog.  Escriptor,  natu- 
ral de  Tortosa,  qui  va  néixer  a  les  darreiíes  del  si- 
gle xvi.  Era  de  familia  noble  y  molt  estudios.  Havent 
reunit  moltíssimes  noticies  relativas  a  Tortosa.  tretes 
de  biblioteques  y  d'  arxius  va  coordinarles,  publicant 
la  Historia  de  Tortosa,  y  del  cingulo  de  la  V.  María, 
estampada  a  Tortosa  1'  any  1626,  en  8.°  per  Geroni 
Gil.  Mes,  está  mancada  de  crítica,  car  acepta  com  a 
certes  les  faules  escampades  per  el  cronicot  fals 
d'  en  Dextre. 

—  Y  MONTELLS  (JOAN).  Biog.  Arquitecte.  Nascut  a 
Barcelona  en  1833,  mort  en  la  meteixa  en  1906  Va 
distingirse  adaptant  1'  estil  góticii  a  la  moderna  ar- 
quitectura. És  autor  de  moltíssimes  obres  notables 
de  les  que  esmentarém:  la  iglesia  y  convent  de  les 
Adoratrius  (Barna.)  iglesia  de  Port-Bou,  capella  y 
nalau  de  Comilles,  seminan  de  Comilles,  iglesia  del 
Sagrat  Cor  (Jesui'es)  a  Barna.,  feta  en  colaborado 
de  Camil  Oliveres;  la  iglesia  de  Sant  Esteve  de  Cas- 
;ellar,  ajudat  d'  Emili  Sala,  y  a  la  iglesia  de  la  Mer- 
cé de  Barcelona,  la  enrula,  el  camaril,  1'  escala,  el 
trono  de  la  Verge  y  el  paviment  de  la  ñau;  el  monu- 
ment  a  Giiell  y  Ferrer  entre  la  rambla  de  Catalunya 
y  Granvía;  el  tercer  misteri  de  goig  y  el  ters  de  glo- 


ria en  el  rosari  monumental  de  Montserrat;  la  casa 
del  Crédit  Mercantil  de  Barcelona,  1'  altar  major  de 
la  parroquia  de  Granollers.  Va  ésser  molt  aplaudit  el 
seu  progecte  de  frontis   de  la  catedral  de  Barcelona. 

—  Y  peña  (FRANCESCH).  Biog.  Naturalista  y  ar- 
queólech,  fundador  del  Museu  Martorell.  Nat  a  Bar- 
celona en  1822  y  mort  en  la  meteixa  en  1878.  havent 
llegat  a  la  ciutat  nadiua  ses  coleccions  o'  arqueolo- 
gía y  d'  historia  natural,  pera  que  1'  Ajuntament  ins- 
tales el  Museu  y  la  Biblioteca  auxiliar  are  existent 
al  Parch,  y  ademes  llega  la  quantitat  de  cent  vint  - 
cinch  mil  pessetes  pera  que  ab  els  rédits  fos  instituit 
el  premi  Martorell  qui  's  dona  cada  cinch  anys  a  la 
millor  obra  original  d'  arqueología  espanyola.  y 
també  s'  aumentin  les  coleccions  del  Museu.  Havía 
estat  comerciant.  En  1854  comencava  la  colecció 
malacológica,  arrivant  a  reunir  6,000  especies.  Els 
savis  li  varen  dedicar  la  Modiola  Martorelli,  la  Helix 
Martorclli  y  la  Limna  Martorelli.  La  colecció  d'  ar- 
queologí  i  va  comencarla  en  1864.  De  les  apuntacions 
deis  seus  viatges  existeix  un  llibre  interessant,  de 
prehistoria. 

—  Y  peña  (MANEL).  Biog.  Il-lustrat  naturalista,  ger- 
má  del  anterior,  y  director  del  remarcable  Museu  del 
seu   nom  a   Barcelona.  Va  pertá- 

nyer  a  les  mes  significades  cor- 
poracions  de  la  ciutat  y  havía 
escrit  travalls  científicas  justa- 
ment  el-logiats.  Va  morir  a  1'  any 
1S90. 

MARTORELL.    Geog.    Vila   de 
la   prov.   y   bisb.    de    Barcelona, 
part.  jud.  de  Sant  Feliu  de   Llo- 
bregat;   és   a   la   confluencia    del 
riu  Anoia  ab  el  Llobregat,  té  un 
famós    pont    roma    (el    pont    del    Segell  de  Martorell 
Diable),   alguna  industria,   esta- 
do de  F.-C.  y  3,258  hab.  ||  —  DE  LA  selva.    Poblé 
del    dist.    munpal.   de  Massanet   de   la    Selva,  pro- 
vincia de  Girona. 

MARTORELLES.  Geog.  Poblé  de 
la  provincia  y  bisbat  de  Barce- 
lona, partit  judicial  de  Granollers; 
és  a  la  vora  del  riu  Besos  y  té 
824  hab. 

MARTRAS  (Antoni).  Biog.  Apo- 
tecari  barceloní  del  sigle  XVIII,  qui 
va  exercir  al  hospital  militar  ti'  Ala- 
cant  y  havía  s:gut  practicant  del 
de  Tortosa  en  1723.  Va  viatjar  molt 
per  Espanya,  Franga  y  Italia,  estu- 
diant  prácticament  la  botánica  y  altres  branques  de 
la  historia  natural  en  relació  a  1'  apotecaría.  El  frmt 
de  llurs  investigacions  va  comencar  a  pendre  íorma 
escrivint  una  obra,  inacavada,  quin  títol  és:  Dilatada 
historia  y  Diccionario  de  animales,  plantas  y  minera- 
les, quin  manuscrit  y  dibuixos,  relatius  a  la  lletra  A, 
és  a  la  biblioteca  del  Museu  de  Ciencies  Naturals  de 
Madrit.  — Li  foren  dedicades  dues  plantes,  les  Mar- 
trasia  Lag.  y  Marlrasia  Spreng. 

MARTRE.  ni.  Ant.  MÁRTIR. 

MARTURI.  m.  Ter.  MARTIRI. 

MARUM.  m.  Bot.  NEPTA. 

MARVA.  f.  Maravedic. 

MARVEDÍS.  ni.  maravedí?. 

MARVEYARSE.  v.  r.  Ter.  MERAVELLARSE. 

MARXA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  marxar.  Marcha.  || 
Mil.  Sonada  que  's  toca  pera  que  comenci  a  marxar 
la  tropa.  Marcha.  ||  Al  joch  de  pilota  és  el  senyal 
que  's  posa  a  la  ratlla  ont  se  para  la  pilota.  Chaza. 
||  pl.  Calcas. 

doblar  les  marxes.  fr.  Fer  en  un  día  dues  joma- 
des.  Doblar  las  marchas,  á  marchas  dobles. 

MARXADOR.  m.  Qui  senyala  les  marxes  al  joch 
de  pilota.  Chazador,  marcador,  tanteador. 


Segell  de 
Martorelles 


MAS 


MAS 


217 


MARXANT.  ni  Aquell  que  va  a  vendré  ab  el  pa- 
quet  péls  pobles.  Buhonero,  gorgonero. 

MARXANT  DE  PAQUET:   MARXANTÓ. 

SI  VOLS  ENGANYAR  AL  MARXANT,  PÓSALI  LA  GANAN- 
CIA PER  DEVANT.  Ref.  Reprén  la  massa  ansia  ab  que's 
desusen  algunes  coses.  La  codicia  rompe  el  saco;  el 
codicioso  y  el  tramposo  presto  se  conciertan. 

MARXANTÓ.   m.   Marxant  de  paquet.   Buhonero. 

MARXAPÉU.  ni.  Arquit.  LLINDAR. 

MARXAR.  v.  n.  Anar,  caminar,  dirigirse  a  algún 
lloch  Marchar.  ||  Mil.  Anar  la  tropa  ab  ordre  y  com- 
pás. Marchar.  ||  v.  a.  Senyalar  les  niarxes  al  joch  de 
pilota.  Ghazar. 

MARXETA.  f.  Pas  ineiiut  y  seguit  de  les  cavalca- 
dues   Parrantillo. 

MARXÍBOLS.  m.  Bot.  Herba  de  la  fam.  de  les  ra- 
niinciilácies  que  té  les  fulles  carnoses  y  fá  un.s  flo- 
retes blanques  que  al  niustigarse  's  tornen  roges;  té 
1' arrel  pudenta  y  un  xich  amarganta,  usantse  com 
purgant.  Eléboro  negro  ó  fétido. 

MARZAL  (Francesch).  Biog.  Escriptor  relligiós 
luliá  del  sigle  XVII,  natural  de  Maó,  el  írare  francisca 
mes  docte  de  Menorca.  Lector  de  teología  en  el  con- 
vent  d'  Araceli  de  Roma,  general  de  St.  Francesch  de 
Palma.  Va  regentar  mol ts  anys  una  cátedra  luliana 
a  la  Universitat  mallorquína.  L'  any  1645  va  anar  a 
Roma  comissionat  pera  sostindre  la  causa  luliana  en 
nom  de  la  ciutat  de  Palma.  Examinador  sinodal,  cali- 
ficador del  St.  Ofici,  y  en  1657  ministre  provincial  de 
Mallorca  Era  un  exemple  de  bons  costum;,  estudios, 
eriulit  y  travallador.  Va  morir  al  convent  de  Palma 
en  1688,  ais  noranta  set  anys  d'etat,  deixant  escrites 
onse  obres  lulianes. 

MARZO  (Andreu).  Biog.  Pintor  valencia  del  si- 
gle  xvii,  deixeble  d'  En  Vilalta. 

—  (urbá).  Biog.  Pintor  nascut  a  Valencia  a  la  cen- 
turia xvii,  germá  del  anterior,  que  va  ferse  remarcar 
per  ses  composicions  de  carácter  relligiós. 

—  (VICENTS  de).  Biog.  Economista,  nascut  a  Va- 
lencia, y  mort  a  Barcelona  al  Novembre  de  1884.— 
Fou  catedrátich  d'  economía  política  y  vis-director 
del  Institut  de  Barcelona  Era  un  professor  doctíssim, 
d'  il-lustració  poch  comuna  y  volgut  deis  nombrosos 
deixebles  que  van  apendre  a  les  aules  de  les  antigües 
ensenyanges  de  1'  Escola  Industrial  y  de  la  de  Co- 
iners,  ont  ell  havía  explicat. 

MAS.  m.  Casa  de  camp  ab  la  hisenda  y  demés  co- 
rresponent  pera  la  gent  que  la  cuida.  Granja,  alque- 
ría. ||  conj.  adv.  Ant.  Mas.  pero,  sino.  - 

semblar  UN  MAS  robat.  Expr.  Se  diu  de  la  casa 
sense  mobles.  Parecer  un  hospital  robado. 

MAS  (Joan).  Biog.  Valent  mallorquí  del  sigle  XVI,' 
que  va  defensar  son  poblé,  Pollenga,  del  atach  deis 
alarbs,  fentlos  recular  y  rescatant  els  efectes  y  pre- 
soners  que  s'  havíen  emportat  els  infi  lels. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Monjo  del  monastir  de  Poblet 
que  dirigi  diverses  memoi  ¡ais  al  reí  y  a  Floridablanca 
sobre  interessos  de  Catalunya. 

—  (BERNAT).  Bioz.  Doctor  manresá  qu'  en  1625 
publica  en  citilá  Ordre  breu  y  régimen  molt  útil  y 
profitós  pera  preservar  y  curar  de  pesia 

—  PORCELL  (Catarina).  Biog.  Cautatriu  d' ópera 
del  antich  teatre  de  Montsió  y  del  Liceu  de  Barcelona. 
Era  mestra  de  chors,  y  posseidora  d'una  bona  escola 
de  cant.  Va  morir,  ja  en  etat  avansada,  a  I'  any  1887. 

—  Y  CASAS  (JOSEPH  Al.  DE).  Bio?.  Escriptor.  Nat  a 
Manresa  1' any  1803  y  mort  en  1883  Tenía  'i  títol 
d  escrivá,  guanyat  per  oposició  a  Madrit.  Va  publi- 
car a  Manresa  'ls  periódichs  El  Lacetano  y  La  Corres- 
pondencia Periódica,  havent  estat  corresponsal  del 
diarí  madrileny  El  Heraldo.  Havía  exercit  cárrechs 
públichs  y  estat  arcalde  de  Manresa  l'any  1869.  — Es 
autor  deis  Ensayos  históricos  sobre  Manresa  (segona 
edició,  Manresa,  tip.-lit.  Roca,  1882). 

—  Y  SANS  (SINIBALT  DE).  Biog.  Políglota,  historia- 

DTC.    CAT.  —  V.  II.— 28. 


dor,  viatger  y  crudit.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1809, 
havent  mort  a  Madiit  en  1868.  Va  estudiar  idiomes, 
física  y  pintura.  Va  viatjar  per  Orient  ab  cárrech  ofi- 
cial, protegit  pél  bisbe  Torre  Amat  (1834  1851),  ha- 
vent visitat  y  es t lidia t  a  Egipte,  per  la  Indi  ,  Filipi- 
ne.,  Xina  y  altres  punts,  liaventse  fainiliarisat  en  les 
llengües  arábiga  y  persiana  y  escrit,  entre  mol  ts  es- 
tudis,  El  intérprete  del  viajero  en  Oriente,  compost  de 
diálechs  habituáis  en  dotse  llengües.  Va  tornar  a  la 
península  (1 545),  pera  refer  la  salut,  tornant  a  Xina 
en  1848  Durant  el  seu  pelegrinatge  oriental,  havía 
trasmés  al  Govern  de  Madrit  importants  estudis  y 
datos  estadístichs  d'  interés  comercial,  aixis  com  de 
carácter  polítich.  Al  extranger  va  publicar  obres  sen- 
sacionals,  sovint  en  la  Mengua  del  punt  d'  estampa- 
ció.  A  Macao  (1844)  va  publicar,  en  francés,  el  Uibre 
L'Idéographie,  pera  demostrar  prácticament  ésser 
possible  y  fácil  introduir  un  sistema  d'  escriptura  ge- 
neral, que  servís  a  tots  els  paíssoi  pera  enténdres 
sense  necessitat  de  conéixer  les  distintes  Mengües.  La 
prova  és  en  el  llibre  fet  en  inglés,  aiábich,  pers  á, 
indostá,  llatí,  italiá,  castellá,  cátala,  grech  vulgar, 
turch,  malaya  de  Singapur,  xino  mandan',  alemany, 
taga1  de  Manila  y  vascongat.  Probablcment  ha  estat 
el  primer  espanyol  qui  ha  pretengut  trovar  la  fórmu- 
la del  llenguatge  universal,  car  els  estudis  publicáis 
per  Ochando  son  posteriors.  Aixís  meteix  deu  ésser 
el  primer,  aquí,  en  haver  tractat  de  la  incubado  arti- 
ficial (1843,  Seman.  Pintoresco,  vol.  VIII).  Un  deis 
seus  millors  estudis  és  el  Sistema  musical  de  la  lengua 
castellana,  del  quin  va  férsen  la  quarta  edició  a  París 
(imp.  Faní)  P  any  1874.  — Va  ésser  un  éxit  el  llibre  La 
Ibérica,  tractant  de  La  Chine  et  les  puissances  chré- 
tiennes;  va  publicarla  a  París  1'  any  1861.  Altres  tí- 
tols  va  publicar,  de  text  interessant  y  de  llengües  y 
materies  diverses.  —  Varies  de  les  seues  meuiories 
cientifiqu  s  (Sistema  musical,  Empolladura  artificial, 
Ideografía,  etc.),  están  continuarles  en  el  llibre  im- 
ples a  Manila  (¡mp.  Sánchez,  1845),  titolat  Pot-pourri 
literario  — És  autor  de  poesíes  origináis;  dedues  tra- 
gedles (Aristodemo  y  Niceo)  y  d'una  traducció  caste- 
llana de  la  Eneida  de  Virgili.  — La  majoría  de  sos  t¡- 
tols  han  estat  reimpresos. 

MAS  (El).  Gcog.  Veinat  de  Orriols,  prov.  de  Giro- 
na. |l  —  D*  AZIL.  Vila  de  Frauga,  depart.  del  Ariége, 
dist.  de  Pamiers;  té  2,350  hab.  || 
—  D'  ALIAGA.  Lloch  del  terme  de 
Xelva,  prov.  de  Valencia.  ||  —  DE 
BARBERANS.  Vila  de  la  prov.  de 
Tarragona,  bisb.  y  part.  jud.  de 
Tortos  i;  és  al  peu  deis  ports  de 
Beceit  y  té  1602  habitants.  ||  — 
DE  BONDÍA.  Pobiet  del  dist.  mu- 
nicipal de  Montornés,  prov.  de 
Lleida.  !!  —  DE  CONCABELLA.  Ca- 
seriu  del  terme  de  les  Borges, 
prov.  de  Lleida.  ||  —  d'estade- 
LLA.  Caseriu  del  terme  de  Vilagrassa,  prov.  de  Llei- 
da. ||  —  DE  GRAS.  Caseriu  del  ter- 
me de  Viu  de  Llévala,  prov.  i!e 
Lleida.  ||  —  degüIllem  Caseriu  de 
Sant  Salvador  de  Tolo,  prov.  de 
Lleida  ||  —  de  L' OBRA.  Llocli  del 
terme  de  Vilallonga,  prov.  de  Ta- 
rragona. ||  —  DEL  OM.  Caseriu  del 
terme  d'  Aldemur,  prov.  de  Valen- 
cia. ||  —  DE  PONTONS.  Quadra  del 
terme  de  Pontons,  prov.  de  Barce- 
lona. ||  —  DE  LA  COVA.  Caseriu  del 
terme  de  M  anises,  prov.  de  Valen- 
cia. ||  — NiCOLAU.  Caseriu  del  ter- 
me de  Falunes,  dist.  munpal.  de  Vi'adásens,  provin- 
de  Girona.  ||  —  ROCA.  Veinat  de  Orriols,  provincia 
de  Girona.  ||  —  ROIG.  Caseriu  del  terme  de  les  Bor- 
ges, prov.  de  Lleida.  ||  —  SUBIRÁ.  Casal  de  les  valls 
del  Llerca,  a  900  niet.  d'  altitut,  dominant  les  valls 
de  la  Muga  y  de  Ribelles. 


Segell  de 
Mas  de  Barberans 


Segell  de 
Mas  de  Bondía 


218 


MAS 


MAS 


Segell  de 
Masa.'coreig 


Segell 
de  Masarach 


MASADA,  f.  Ter.  MAS,  1. 

MÁSALA  VÉS.   Geog.   Vileta  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  d'  Alberique;  és  a  la  carretera  de 
Valencia  a  Albeiique,  té  estació  de 
F.-C.  y  796  hab. 

MASALCOREIG.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.,  bisb.  y  part.  jud.  de  Llei- 
da;  és  gairebé  a  la  confluencia  del 
Chica  ab  el  Set;re  y  té  616  hab. 

MASALFASAR.  Geo?.  Pcble  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part. 
jud.  de  Sagunt;  és  prop  del  mar,  té 
estació  de  F.-C.  y  854  habitants. 

MASAR ACH.  Geog. 
Poblé  de  la  prov.  y 
bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Fi- 
guercs;  és  en  terreno  trencat,  a  la 
vora  del  Llobregat,  y  té  419  habi- 
tants. 

MASARBONÉS.  Geog.  Lloch  del 
tenue  de  Maslloreng,  prov.  de  Tarra- 
gona. 

MASAROJOS.  m.  Geog.  Poblé  del 
regne  de  Valencia. 

MASCAGNINA.  f.  Min.  Nom  donat  al  sulfat  d'  anio- 
níach  natural.  Mascagnina. 

MASCARA,  f.  Taca  feta  ab  fum,  tinta,  sutja,  etc. 
Tiznón,  tizne. 

MÁSCARA,  f.  Disfrega.  Máscara.  [|  Larva,  perso- 
na trágica.  Máscara.  ||  El  vestit  pera  disiregarse. 
Disfraz,  máscara.  ||  pl.  Mascarada. 

NO  POGUER  VEURE  A  ALGÚ  AB  MÁSCARA.  Ref.  Tín- 
drel  niolt  aborrit.  No  poder  ver  d  uno  ni  pintado. 

MASCARACA.  f.  aum.  Mascarón. 

MASCARADA,  f.  El  conjunt  de  disfreces  que  hi  há 
a  un  ball  o  sarau.  Mascarada.  ||  Colla  de  gent  dis- 
fregada que  va  péls  carrers  com  en  professó.  Mas- 
carada. 

MASCARAR.  v.  a.  EMMASCARAR. 

MASCARAT,  DA.  p.  p.  Del  verb  mascarar.  Enmas- 
carado. 

MASCARELL.  Geog.  Vileta  del  dist.  munpal.  de 
Nules,  prov.  de  Castelló. 

MASCARIL.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Vall- 
sabolleía,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

MASCARILLA,  f.  Malaltía  del  blat.  Tizón. 

MASCARÓ.  ni.  ORB.  ||  Cosa  deforme  y  gran,  feta 
regulai  meut  de  cartró,  ab  que  's  cobreix  la  cara  d'  un 
modo  ridícol.  Mascarón.  ||  Cosa  de  pedra  o  d'  un'  al- 
tra  materia  que  's  posa  a  les  fonts  o  a  altres  obres 
d'  arquitectura  o  a  la  proa  deis  barcos.  Mascarón.  || 
Planta  que  *s  cría  entre  '1  sembrat  y  fa  una  llevor 
negra  y  barrejada  ab  la  fariña  ennegreix  el  pá. 

MASCARÓ.  m.  Cara  de  pedra.  Carátula.  I|  Motile 
de  guix  que  's  trau  de  la  cara  d'  un  mort.  Mascarilla. 

MASCARÓ  (Anicet).  Biog.  Metge  oculista,  que  va 
néixer  a  Liado  (Girona)  1'  any  1842.  Acavada  la  seua 
carrera,  va  dedicarse  a  1'  especialitat  d'  oftalmología 
sejornant  a  1'  América,  ont  va  ferse  un  renóm,  y  pas- 
sant  després  a  Lisboa,  va  establirse  a  la  capital 
portuguesa,  fundant'lii  son  Inslitut  pera  els  cechs.  Era 
autor  de  una  obra  Método  para  la  enseñanza  de  lec- 
tura y  escritura  para  los  ciegos.  Era  oficial  d'  instruc- 
ció  pública  de  Franga  y  posseía  de  mes  a  mes  varíes 
condecoracions.  Va  morir  sobtadament  a  Lisboa  en 
1906. 

—  Y  capella  (joseph).  Biog.  Metge  molt  remar- 
cable y  tocólech.  Va  néixer  a  Barcelona,  morint  a  la 
meteixa  ciutat  en  1904.  Va  pertanyer  a  diferentes 
corporacions  cientifiques  y  económiques  y  va  figurar 
en  política,  havent  format  part  del  Ajuntament  de  la 
seua  ciutat  nadiua. 

—  Y  FRANQUESA  (RÓMUL).  Biog.   Advocat  lleidetá, 


y  políticli  molt  conegut,  que  va  figurar  desdejove  en 
les  11  ii  i  tes  de  partit,  havent  format  part  de  la  junta 
revolucionaria  c'e  Barcelona,  en  1868.  Temps  des- 
prés, va  ésser  president  de  la  Diputació  Provincial 
de  la  capital  de  Catalunya,  governador  interí  de  la 
ciutat  y  electe  de  les  de  Saragoga  y  Tarragona.  Pos- 
seía varíes  creus  civils  y  de  beneficencia  Va  morir  a 
Moneada  1'  any  1893. 

MASCARÓ  (Collada  de).  Orog.  A  la  serra  que  se- 
para la  valí  del  Llobregat  de  la  de  la  Portella,  al 
Bergadá. 

MASCLAR.  v.  n.  Ter.  Acostarse  '1  másele  a  la  fe- 
mella  o  viceversa.  ANAR  MOGUT  O  eixit. 

MASCLE.  m.  Zool.  Animal  del  sexe  masculí.  Ma- 
cho. ||  La  pega  que  ficada  dins  d'  un'altra  forma  al- 
gún ¡nstrument,  com  la  de  1'  aixeta.  Macho.  ||  Petita 
pega  de  ferro  ab  el  seu  polvorí  pera  fer  salva  en  les 
festivitats.  Morterete.  ||  La  planta  que  fecundisa  a 
les  de  la  seua  especie.  Macho.  ||  La  pega  roscada  per 
la  banda  de  fora.  ||  Eina  de  cer  cilindrica  o  cónica, 
per  roscar  íorats,  produint  aixís  lo  que,  en  materia  de 
rosca  se  diu  femella.  ||  La  part  de  les  aixetes  ab  que 
s'  obren  y  's  tanquen.  ||  Eina  de  cer  que  serveix  pera 
fer  rosca  a  les  femelles. 

MASCLET.  m.  Moteta  de  peí  al  mitg  de  la  barba. 
Perilla,  pera.  ||  Diminutiu  de  másele.  ||  Pega  de  ferro 
pera  fer  salves  o  tirar  tronada. 

MASCLÍ,  NA.  adj.  Masculí,  de  másele. 

MASCÓ  (Domenech  o  be  Domingo).  Biog.  Escrip 
tor  y  home  de  liéis,  qui  exercía  el  dret  a  Valencia  y 
va  ésser  Jurat  del  municipi  en  els  anys  1378  y  1386. 
Era  molt  erudit,  molt  estimat  del  rei  en  Joan  1  d'Ara- 
gó,  qui  va  ferio  son  vis-canceller,  y  seguía  essent-ho 
en  temps  del  rei  En  Martí,  del  quin,  ademes,  era  con- 
celler com  a  egregi  doctor  o  famós  assessor  de  la 
batllía  reial.  Posseía  una  biblioteca  molt  notable. 
Diuen  qu' ell  va  cscriure  una  tragedia,  representada 
en  el  palau  reial  de  Valencia  en  Abril  del  1394,  con- 
ceptuada la  mes  antiga  composició  teatral  espanyo- 
la.  Resta  d' ell  una  obra  y  una  sola  copia  de  la  me- 
teixa; ésun  diálech  titolat  Regles  d' Amor  y  parlament 
d'  un  hom  y  una  fembra.  Mascó  va  morir  a  Valencia 
1'  any  1427. 

MASCULÍ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  másele. 
Masculino.  ||  Dit  de  les  expressions  o  estil  de  molta 
energía.  Masculino. 

MASCUL1NAMENT.  adv.  D' una  manera  mascu- 
lina, virilment. 

MASDENVERGE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tar- 
ragona, bisb.  y  part.  jud.  de  Tortosa;  és  al  peu  del 
Montriá  y  té  768  hab. 

MASDEU  (Baltasar).  Biog.  Jesuíta,  catedrátich  y 
escriptor,  nat  en  1741  a  Palerm,  empró  fill  de  pares 
barcelonins  al  servei  del  rei  Caries  III  a  Italia.  Va 
entrar  a  la  Companyía  en  1755,  y  ensenyava  retórica 
y  poética  en  el  R.  Seminari  de  Nobles  de  Barcelona, 
desde  ont  s'  embarca,  anant  a  la  provincia  c!e  Quito. 
Desterrat  a  Italia  després  de  la  exptilsió,  va  ésser 
catedrátich  de  lógica,  matemátiques  y  ética  a  Plas- 
sencia,  ont  lii  publica  els  dos  volums  de  la  Étnica 
(1805),  tenint  escrits  altres  tractats  de  filosofía  y  de 
relligió.  L'  any  1812  retornava  a  Espanya  pera  ins- 
taurar novament  la  Companyía. 

—  (JOAN  FRANCESCH).  Biog.  Escriptor  y  jesuíta 
famós,  el  mes  notable  deis  germans  d' igual  cognom 
(Baltasar,  Joseph  y  Lluís),  nat  casualment  a  Palerm 
1  any  1744,  empró  ell  se  posava  «natural  de  Barce- 
lona,» ont  era  llur  casa  pairal  y  ont  va  fer  els  estu- 
dis.  Entrava  a  la  Companyía  en  1759  y  al  ésser  ex- 
pulsada d'Espanya  ell  va  parar  a  Ferrara  adquirinthi 
gran  renom.  En  1781  comengava  a  publicar  en  italiá 
la  famosa  Historia  critica  de  España  y  de  la  cultura 
española,  traduída  al  castellá  per  Arana  y  publicada 
a  Madrit  (Sancha,  1783-1805)  fins  al  volum  vint,  que 
no  passa  del  sigle  XI.  La   seua  originalitat  y  atreví- 


MAS 


MAS 


219 


nicnt  de  conceptes  moguéren  gran  tapatge,  mes  avui 
encare  és  obra  que  cal  estudiar.  En  1815  enviava  al 
re¡  Ferrán  VII,  desde  Roma,  la  obra  Monarquía  Espa- 
ñola, y  en  1816  a  Barcelona  va  escriure  Religión  Es- 
pañola, abdnes  ab  finalitat  política.  El  nieteix  era 
enviat  a  Valencia,  morint'lii  en  Abril  del  1817.  És 
considerable  la  seua  prolucció  literaria,  aixís  la  es- 
tampada com  la  inédita;  car  va  escriure  abundosa- 
ment  en  castellá,  publicant  bastants  cossos  bibiio- 
gráfichs,  d'  historia,  de  polémica,  de  crítica,  de  di- 
dáctica, de  política  y  de  relligió,  mes  deixant  inédites 
vint  y  tantes  produccions;  igualnient  en  italiá  va 
escriure  obres  origináis  y  traduccions,  de  les  quines 
se  n'  estamparen  algunes,  principalment  la  tradúcelo 
en  vers  italiá  del  poema  llatí  de  Vida  Cremonese 
sobre  '1  joch  deis  escaclis,  y  quatre  volums  de  la 
Storia  critica  di  Spagna  e  della  cultura  spagnola 
(1781-1787);  restantne  inédites  una  bella  quantitat. 
De  les  italianes  interessen  a  Catalunya:  Vita  santa 
del  novello  beato  Giuseppe  Oriol  (Roma,  1806);  Ris- 
treto  de  la  vita  della  Beata  Caterina  Tomás  (Roma, 
1792),  y  Origine  catalana  del  regnante  pontífice  Pío 
settimo  nato  Chiaramonti  (Roma,  1804).  Aquest  au- 
tor se  trova  ben  estudiat  en  diverses  obres. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Jesuíta,  escriptor  y  catedrátich, 
germá  deis  precedents,  també  nat  a  Palerm,  en  1739; 
mort  a  Roma  a  fináis  del  1810.  Va  entrar  a  la  Com- 
panyía  en  1753,  liavent  anat  a  les  missions  de  Quito 
y  passant  a  Italia  per  causa  del  desterro  general.  Al 
seminan  de  Camerino  y  a  1'  Academia  de  Plasencia 
va  ésser  mestre  de  teología.  És  autor  de  dues  obres 
llatines,  de  relligió  y  teología,  estampades  a  Italia 
(1791  y  1794),  havent  deixat  manuscrita:  Elogii  d'  al- 
cuni  dei  religiosi  piú  commendabüi  della  Prov.  di 
Quito  della  C.  di  G.  morti  nell  esilio. 

—  (LLUIS).  Biog.  Germá  deis  anteriors,  natural  de 
Barcelona.  Afectat  a  la  física  y  matemátíques,  va 
escriure  dos  volums,  entre  'ls  anys  1796  y  1806,  quin 
títol  és:  Mundo  maquinal  de  naturaleza  y  arte,  ó  pro- 
digios físicos  y  maquina/ios  del  movimiento,  tamaño  y 
configuración,  de  la  quina  suposa  En  Masdeu  que 
n'és  autor  un  imaginan  «Gonzaga  Cañet.»  És  obra 
original  y  atrevida,  que  ha  qtiedat  inédita. 

MASDEVALL  (Joseph).  Biog.  Metge  del  rei  Car- 
ies IV,  natural  de  Figueres.  Autor  de  la  famosa  opia- 
ta que  porta  son  noni,  gran  observador  d'  epidemies, 
higienista  y  escriptor.  Li  deien  Hipócrates  modern  y 
altres  mots  consemblants.  La  seua  fama  va  néixer 
en  la  campanya  feta  per  ell  contra  una  epidemia  de 
febres  putrides  liaguda  en  distintes  comarques  cata- 
lanes (1783),  y  a  Barbastre  (1785),  haventse  trovat 
el  gran  remei  en  la  opiata  Masdevall.  Va  escriure: 
Relación  de  las  epidemias  de  calenturas  pútridas  y 
malignas  que  en  éstos  últimos  años  se  han  padecido  en 
el  principado  de  Cataluña,  etc.;  Dictamen  dado  de 
orden  del  Rey,  acerca  de  la  salubridad  ó  insalubridad 
de  las  fábricas  de  algodón  y  lana  (Madrit,  1785  y  86). 
Va  meréixer  esser  traduit  al  Italia. 

MASDOVELLES  (Berenguer)  (Manso  Ovium). 
Biog.  Rich  home  de  paratge,  del  sigle  XIV,  domici- 
liat  a  Valls  en  1375,  y  piopietari  de  la  pega  nomena- 
da  Les  Parellades,  qui  tal  vegada  sía  '1  predecessor 
deis  poetes  del  nieteix  noni. 

—  (berenguer  de).  Biog.  Poeta  cátala  del  siglexv, 
qui  encara  componía  després  del  1453,  segons  pot 
ben  deduirse  d'  una  obra  seua  en  quina  se  refereix  a 
la  desastrada  mort  del  castellá  N' Alvar  de  Luna, 
degollat  a  Valladolit  en  tal  any.  Aquest  poeta  y  '1 
que  segueix  eren  germans,  com  be  ho  prova  una  de  les 
composicions  del  Canconer  de  París  endregada  a  son 
germá,  y  donada  a  conéíxer  per  En  Torres  Amat. 

—  (JOAN  berenguer).  Biog.  Poeta  prou  notable  qui 
floria  a  mitjans  del  sigle  XV.  Encare  no  ha  sigut  ben 
estudiada  aquesta  figura  literaria,  natural  o  provi- 
nenta  de  Valls.  De  les  seues  obres  se  'n  ocupen  tots 
els  llibres  historiant  la  literatura  catalana.  Se  troven 


tres  biografíes  de  la  meteixa  familia  y  galrebi  del 
meteix  temps;  empró  tal  vegada  deurán  reduirse  a 
les  dues  seguents.  Ab  el  nom  de  la  present  existei- 
xen  algunes  poesies  en  el  Canconer  de  París,  trans- 
crites  en  les  «Memories»   d'en  Torres  Amat. 

—  (PEREJOAN  de).  Biog.  Poeta  cátala  qui  vivía  en 
la  segona  meitat  del  sigle  XV.  Diuen  qu' era  germá 
del  anterior,  empró  bé  podría  ésser  la  meteixa  per- 
sona. De  poesies  d' ell  se 'n  coneixen,  mercés  a  les 
publicades  per  En  Torres  Amat,  tretes  del  Canconer 
de  la  Biblioteca  Nacional  de  París. 

MASEGA.  f.  ENREDO,  CONFUS1Ó,  EMBULL.  ||    Bulla. 

¡QUÉ  tanta  MASEGA!  fr.  ¡Qué  tanto  enredo! 

MASEGADA.  f.  Acte  y  efecte  de  masegar.  Macha- 
cadura,  magulladura. 

MASEGAR.  v.  a.  Apretar,  estrenyer,  passar  la  má 
ab  forrea  per  deniunt  d'algú  o  d' alguna  cosa,  xafar. 
Magullar,  machucar. 

MASEGARSE.  v.  r.  Machucharse,  magullarse. 

MASEGAT,  DA.  adj.  Machucado,  magullado. 

MASELL,  A.  adj.  Leprós.  Leproso,  elefancíaco.  || 
Qui  té  la  cara  plena  de  grans. 

MASEQUISME.  Med.  Forma  de  bogería,  que  con- 
sisteix  en  sentir  certa  vo  uptuositat  aquell  que  la 
pateix  quan  reb  cops  o  maltractes,  sobre  tot  de  les 
persones  del  sexe  contrari. 

MASER,  A.  adj    Qui  habita  al  mas. 

MASERES.  f.  Bot.  Planti  de  la  fam.  de  les  apo- 
cinácies,  quina  arrel  és  sudorífica  y  diurética.  Ven- 
cetósigo  o  vincetósigo.  ||  pebrotera  borda. 

MASERES  (Doctor  N.).  Biog.  Metge  natural  de 
Montroig,  que  feu  la  carrera  a  Filipines  y  publica  un 
tractat  de  Antropología,  a  mitjans  del  sigle  XIX. 

MASFERRER  (Joan).  Biog.  Ecclesíástich  molt  il- 
lustrat,  que  va  ésser  rector  de  la  parro  nuia  de  Bet- 
lem  de  Barcelona  per  espai  de  vint  auatr'anys.  Va 
néixer  en  1825  y  morí  a  Barcelona  en  1889. 

—  Y  arquimbau  (francesch).  Biog.  Escriptor  y 
catedrátich,  nat  a  Vích  en  1851,  mort  a  Lleida  l'  any 
1901.  Formava  en  1'  Esbart  de  Vich,  car  ell  era  un 
deis  bons  poetes  catalaus,  empró  molt  afectat  a  la 
filosofía.  Va  ensenyar  alemany  y  inglés  en  1876-77 
en  el  Círculo  Literario  de  Vich.  Havía  redactat  en  el 
Diario  de  Vich  y  colaborat  en  alguns  de  Madrit.  De 
entre 'ls  escríts  d'ell  en  prosa,  deuen  mentarse:  Con- 
cepte  del  Regionalisme  dintre  la  unitat  de  la  patria, 
premiat  en  els  Jochs  Floráis  de  1888,  y  també  Efec- 
ies  e  influencia  del  Regionalisme  en  la  provincia  y  en 
el  municípi,  principalment  en  aquest  ullim  baix  el  punt 
de  vista  llegislatiu,  económich  y  social,  etc.,  etc.,  pre- 
miat a  Manlleu  al  certamen  del  any  1890. 

—  Y  ARQUIMBAU  (JOSEPH).  Biog.  Literat  y  fi  osoph 
de  gran  valúa,  germá  del  anterior  y  com  ell  conreua- 
dor  distingit  de  les  lletres  catalanes.  Va  néixer  a 
Vich  en  1844,  morint'hi  en  1900.  Va  colaborar  a  les 
revistes  Lo  Gay  Saber,  La  Renaixensa  y  La  Veu  del 
Montserrat  y  ademes  de  les  poesies  publicades  d'  ell, 
cal  esmentar  un  erudit  travall,  El  monasterio  de  Ri- 
poll,  reseña  histórica  de  las  principales  vicisitudes;  sus 
relaciones  con  el  desarrollo  de  la  civilización  de  Ca- 
taluña. 

—  Y  arquimbau  (RAMÓN).  Biog.  Botánich  remarca- 
ble. Nat  a  Vich  1'  any  1850  y  mort  a  Cottabato  (Fili- 
pines) en  1884.  Havía  cursat  en  el  seminari  de  Vich, 
y  feta  la  carrera  de  medicina  y  la  de  ciencies  natu- 
rals  en  la  Universitat  de  Barcelona.  Va  entrar  al  eos 
de  Sanitat  militar  en  lluides  oposicions,  arrivant  al 
grau  de  metge  primer.  L'  any  1877  va  ésser  destinat 
al  hospital  de  Sta.  Creu  de  Tenerife  (Canaries),  ha- 
vent estudiada  la  flora  del  arxipélach  Y  d'  allá  el 
destinaren  a  Filipines.  Tan  entes  com  en  ciencies  ho 
era  en  les  llengües  grega  y  llatina.  Havía  colaborat 
en  revistes  científiques  de  Barcelona  y  Madrit.  Cita- 
rém  d'  entre  ses  publicacions:  Recuerdos  botánicos 
de  Vich,  Madrit,  1877.  Recuerdos  botánicos  de  Tenerife. 


220 


MAS 


MAS 


Segell  de 
Malíes  de  Rod  i 


Descripción  de  la  flor  y  fruto  del  dofhus  Bcrtheliotti. 
Catalogo  razonado  de  la  flora  de  Tenerife...  Archi- 
piélago canario...  Madera  y  demás  islas  de  aquella 
región. 

MASFERRER.  Geog.  Caseriu  del  Conflent. 
MASÍA,  f.  MAS,  1. 

MASÍA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Roda,  prov.  de 
Osea.  ||  —  DE  GABACH.  Caseriu  del  tenue  i'e  Qurp, 
prov.  de  Lleida.  ||  —  DE  MASNOU.  Caseriu  del  tenue 
de  Oden,  prov.  de  Lleida.  ||  —  DE  VILA.  Caseriu  del 
tenue  de  Lladurs,  prov.  de  Lleida.  ||  —DE  TURA.  Ca- 
seriu del  tenue  de  Qurp,  prov.  de  Lleida.  |]  —  MARI- 
NOI.  Caseriu  del  terme  de  Tora,  prov.  de  Lleida. 

MASICOT.  ni.  Min.  Óxit  de  plom  groen,  térros,  o 
un  xicli  fullos.  Masicot. 

MASÍES  (Les).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Coll  de 
Nargó,  prov.  de  Lleida.  ||  —  D'  ANYILLES.  Lloch  del 
terme  de  Xelva,  prov.  de  Valen- 
cia. ||  —  DE  manlleu.  Poblé  for- 
mat  de  moltrs  cases  escampades, 
del  dst.  munpal.  de  Manlleu,  pro- 
vincia de  Barcelona.  ||  —  DE  PES- 
3 ',  M  i  feüll  sonada.  Caseriu  del  terme  de 
í  ^tó>?í>  Ontoneda,  prov.  de  Lleida.  ||  — 
de  RODA.  Poblé  de  la  prov.  de 
Barcelona,  bisb.  y  part.  jud.  de 
Vich;  és  foimat  de  cases  escam- 
pares, a  la  vora  del  Ter,  y  té 
43S  hab.  ||  — 
DE  SANT  HIPO- 
L1T  DE  VOLTRE- 

GÁ.  Poblé  conipost  de  cases  es- 
campades, provincia  de  Barcelo- 
na, bisb.  y  part.  jud.  de  Vich;  és 
a  la  vora  del  Ter  y  té  1,435  ha- 
bitailtS.  ||  —  DE  SANT  PERE  DE 
TORELLÓ.  Poblé 
format  de  cases 
escampades, 
prov.  i  e  Barce- 
lona, bisb.  y  part.  jud.  de  Vich; 
és  a  la  vora  del  riu  Qes  y  té  273 
hab.  ||  —  DE  sant  roma.  Caseriu 
del  terme  de  Sant  Roma  d'  Abe- 
11a,  prov.  de  Lleida.  ||  —  DE  TA- 
radell.  Poblet  de!  terme  de  Ta- 
radell,  prov.  de  Barcelona.  ||  —DE 
VILAMIROSA.  Poblet  del  dist.  mu- 
nicipal de  Manlleu,  prov.  de  Bar- 
celona. ||  —  GRANJA.  Caseriu  del 
terme  de  Camarassa,  prov.  de  Lleida.  ||  De  V  aigua 
de  1  Espluga  de  Francolí.  Caseriu  de  dit  Municipi, 
prop  del  monastir  de  Poblet  ont  hi  ha  la  célebre 
fon t  del  ferro. 

MAS1NA.  Hidrog.  lllots  de  devant  de  Cadaqués, 
prov.  de  Girona. 

MASIVERT.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Malpás, 
prov.  de  Lleida.  * 

MASLE.  m.  El  tronch  de  la  qüa  deis  quadrúpets. 
Maslo. 

MASLLORENC.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Tarragona,  bisb.  de 
Barcelona,  part.  jud.  del  Vendrell, 
és  al  N.  de  la  serra  de  Montferri  y 
té  925  hab. 

MASMOLETS.  Geog.  Barri  del 
terme  de  Valls,  provincia  de  Tarra- 
gona. 

MASMORRA.  f.  Presó  subterrá- 
nia.  Mazmorra. 
MASMUNTER.    Geog.  Lloch  del  terme  d'  Arboset, 
dist.  munpal.   de  Vilanova  d'  Escornalbou,  prov.  de 
Tarragona. 

MASNADA.  f.  Ant.  mainada. 


Segell  de 
Masies  deS.  Hipólit 


Sejrell  de 
Mas  es  de  Torjlló 


Sege  1  de  Masnou 


Bnrtom"u  Masó 


MASNOU.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Bar- 
celona, part.  jud.  de  Mataró;  és  a  la  vora  del  mar,  té 
estació  de  F.-C.  y  3,507  hab. 
MASO.  m.  Cera  basta. 
MASÓ    (Bartomeu).    Biog.  Pa- 
triota   cuba,   originan    de    Catalu- 
nya, mort  en   1907.  Va  ésser  dcs- 
prés    de   la   insurrecció  de  Baire, 
president   del 
primer   govern 
de  la  República 
cubana. 

MASÓ.  m.  Secta,  francmasó. 

MASÓ  (La).   Geog.  Poblé  de  la 

prov.  y  dióc.  de  Tarragona,  part. 

jud.   de    Valls;   és    a    la   vora   del 

Francolí  y  té  343  hab. 

MASÓLA.  Ter.  Blanes.  Serveix 
pera  picar  al  demunt  deis  dos  fe- 
rros de  canal  y  d'  obrir. 

MASOL1VER  (Raf¿l).  Biog.  Do- 

minich  y  catediátich  de  cánons  y 

rector  de  la  Universitat  de  Manila. 

Va  escriure  un  Curso  de  moral.  Va  néixer  en  1781, 

morint  en  1854. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Met- 
ge,  nadiu  d-  Olot  (1820- 
1890)  que  va  pertanyer 
a  varíes  corporacions 
científiques  y  literaries. 

MASONERÍA,  f.  y  ls 
se us  derivats.  franc- 
masonería. 

MASOS  DE  LACO- 
MA.   Geog.  Caseriu  del  Masóla 

terme   de    Ortoneda, 

provinc:a  de  Lleida.  ||  —  DE  LLARÁS.  Caseriu  del 
terme  de  Peramea,  prov.  de  Lleida.  ||  —  DE  MORA. 
MORA  la  NOVA,  prov.  de  Tarragona.  ||  —DE  TAMUR- 
CIA.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Espluga  de  Serra, 
prov.  de  Lleida.  ||  —  (ELS).  Poblé  del  depart.  de's  Pi- 
rineus  Orientáis,  bisb  de  Perpinyá,  cantó  de  Pradcs; 
és  a  la  vora  d'  un  barranch  y  té  375  hab. 

MASOVER,  A.  m.  Qui  cuida  d'  algún  más  y  de  les 
terres  d'  aquest.  Colono  y  masadero,  pr.  ||  Ter.  LLO- 
GATER. 

MASOVERÍA.  f.  Más  y  terres  anexes  cuidades  per 
un  masover.  Cortijo,  alquería. 

M  ASPONS  Y  LABROS  (Francesch  de  S)  Biog.  No- 
tari  y  escriptor,  nata  Bigues  a  mitxans  del  sigle  XIX  y 
mort  a  Barcelona  en  1901.  Conreuá  especia  Iment  el  folk- 
lore y  va  escriure  bons  estudis  d'  historia.  Era  pre- 
sident de  1'  Academia  de  Bo- 
nes  Lletres  y  degá  del  Colegi 
Notarial  de  Catalunya.  Enamo- 
rat  de  la  plana  del  Val  és,  va 
estar  molts  anys  reculünt  nia- 
terials  pera  escriuren  la  H  sto- 
ria,  que  no  va  pas  en  1  les  ti  r. 
Havía  ocupat  la  presidencia  del 
Centre  Excursionista  y  la  deis 
Jochs  Floráis.  Son  molt  esti- 
mables els  seus  llibres;  Lo  Ron- 
dallayre,  4  volums  o  series, 
Barcelona,  impr.  Verdaguer, 
1871,  1872,  1875  y  1885.  Jochs 
de  la  Infancia,  un  volúm  8.°, 
Barna.,   impr.   Martí    y    Cantó, 

1874.  Tradcions  del  Valles,  un  volúm  8.°,  Barcelona, 
impr.  Renaixensa,  1876.  Un  gran  nombre  d'  escrits 
seus  figuren  en  les  publicacions  catalanes,  y  donen 
fe  d'  ésser  En  Maspons  un  bon  prosista.  Autor  d'  una 
selecta  colecció  de  poesíes  traduides  al  cátala.  Sem- 
previvas,  1885. 

—  (marian).  Biog.  Advocat  y  poütich.  Nat  a  Qra- 


Franresch  de  í?. 
Maspons  y  Labros 


MAS 


MAS 


221 


i^ 


Pilar  Maspons 


Segell 

de  Maspujols 


nollers  1' any  1840  y  niort  a  Barcelona  en  1885.  For- 
mava  part  de  les  corporacions  intclectuals  vives  de 
la  ciutat,  y  va  ésser  mantenulor  deis  Joclis  Floráis. 
Com  a  polítich  conservador  havía  sigut  diputat  pro- 
vincial y  dipt.tat  a  Corts.  Empió  1'  acte  memorable 
d'  ell  es  haver  presidit  la  Comiss  ó  Catalana  que 
1'  any  1885  va  presentar  directament  al  rei  N'  Al- 
fons  XII  la  famosa  y  notabilíssima  Memoria  en  de- 
fensa de!s  interessos  moráis  y  malcriáis  de  Catalunya 
(Bama.  1885,  dues  edición?-),  escrita  per  el  ponent  de 
la  ComissióEn  Valentí  Almirall,  quina  ha  estat  la  basa 
de  la  renaixensa  y  del  desvet- 
llament  de  la  política  catalana 
moderna.  Abatís  ha  vía  escrit 
travalls  en  cátala  publicats 
sense  firma  en  la  revista  Lo  Gay 
Saber. 

—  (PILAR).  Biog.  Remarcable 
escrintora  catalana,  coneguda 
per  María  de  Bell-Iloch.  Va  re- 
cullir  trauicions,  y  entre  'ls  seus 
trava'ls  cal  esmentar  el  volnm 
de  poesíes,  titolat  Salabru^as.  Va 
morir  en  1917. 

—  Y    ROS    (FRANCESCH).    Biog. 

Notari    barceloní,    nat    en    1808, 
c  ue  va  publicar  alguns  estudis 
professionals 

MASPUJOLS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Tarragona,  part. 
jud.  de  Reus;  és  a  la  vora  de  la 
riera  de  Riudoms,  té  estació  de 
F.-C.  y  618  hab.  I  —(RIERA  DE). 
Hidrog.  N  ix  sota  la  Mugara,  pro- 
vincia de  Tarragona;  passa  per 
Vilaplana,  Aleixar  y  Maspujols; 
pren  despiés  el  nom  de  riera  de 
Riudoms;  passa  pél  poblé  d'  aquest 
nom  y  per  Les  Fiauqueses  y  desaigua  al  mar  entre 
Vilafortuny  y  Cambrils. 

MASQUEFA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb  de  Barcelona,  part. 
jud.  d  Igualada;  és  a  la  vora  del 
riu  Anoia,  té  estació  de  F.-C.  y 
973  hab. 

MASQUETES.  f.  Náut.  Les  peces 
corves  que  per  Íes  dues  bandes 
subgecten  hori'sontalnient  el  talla- 
mar  al  casco  per  la  part  superior 
Curvas  bandas  ó  del  tajamar. 

MASRICART.    Geog.    Poblé  del 
dist.  munpal.  de  La  Canonja,  pro- 
vincia de  Tarragona. 
MASRIERA    Y    MANOVENS   (Francesch).   Biog. 
Pintor,  nat  a  Ba  celona  e  vers   1850,  mort  en  la  me- 
teixa  l'  any  1 902.  Menibre  d'  una  familia  d'argenters 
distiugits.  Desde  '1  primer  travall 
que    va    exposar    públicament    la 
sena   firma   fon    considerada    com 
la  de  un   mestre,  molt  d'  acort  ab 
el  seu  temps.   L' any  1878,   en   la 
Exposició  de   Madrit  va  portar'hi 
son  quadro  La  Esclava,  guanyant 
segona  medalla,  essentli  comprat 
pél  rei  Alfons  XII.  En  la  del  1881 
h¡  presentava  La  Magdalena  pene- 
dida  y  un' al  ti  a  tela  de  menor  im- 
portancia:   Interior  d'  un  estudi. 
Son  moltes  les  pintures  d'  ell,  ce- 
Francesch  Masriera  lebrades  per  el  seu  caient  senyo- 
yManovens         r¡voi   y   rica   coloració,  ab  les 
quals  va    fer   paper   lluit   en   ex- 
posicions  del  pais  y  de  fóra.  Existeixen  molts  retrats, 
principalment  de  senyores  barce  onines,  pintats  d'ell, 
tots  de  factura  elegant  y  distingida. 

MASROIG.   Geog.  Caseriu  del   terme  de  la  Vansa, 


Segell  de  Masroi>: 


prov.  de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Falcet;  és  a  la  vora 
del  riu  Ciurana,  y  té  1,225  hab. 

MASSA.  Qualsevulla  cosa  en 
pié  o  per  enter,  com:  massa  de  la 
sanen,  la  hisenda  en  massa.  Masa. 
||  Met.  Porció  i.'  or,  plata  o  d'  un 
altre  metall  fos.  Masa.  ||  La  con- 
correncia o  conjunt  de  moltes  co- 
ses. Masa.  ||  PASTA.  ||  La  coberta 
de  tela  deis  carros.  Toldo.  ||  adv. 
Sobrat.  Demasiado,  sobrado.  || 
La  pasta  del  pa.  Masa. 

QUI  'N    FÁ   MASSA   TAMBÉ   N'  ÉS. 
Loe.   Ab   que  's   dona   a   entendre 
que  's  den  fugir  deis  extrems.   Tanto  es  lo  de  mus 
como  lo  de  menos. 

MASSACRAT.  adj.  Blas.  Cap  d' animal  posat  al 
escut.  Masacrado. 

MASSALIÓ.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Terol,  bisb. 
de  Saragoca,  part.  jud.  d'  Alcanyícj  és  a  la  vora  del 
riu  Matarranya  y  té  1,403  hab. 

MASSAMAORELL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc 
de  Valencia,  part.   jud.    de    Sa- 
gunt;  és  a   la  carretera   de   Va- 
lencia  a  Castelló,  té  estació  de 
F.-C.  y  2,533  habitants. 

MASSANA.  f.  Ter.  POMA. 

MASSANA  (Joseph).  Biog. 
Un  deis  patriotes  barcelonins, 
que  preferiren  la  mort  a  veure 
la  sena  térra  subjugada  péls  ex- 
írangers.  Arrestat  tiaidorament 
per  En  Provana,  va  morir  a  la 
forca  'I  día  3  de  Juny  de  1809. 

MASSANA.  Geog.  Poblet  del 
dist.  munpal.  de  Fontllonga,  pro- 
vincia de  Lleida.  ||  —  (COLL  DE 
LA).   Orog.  Coll  a  1,125  metres 

d'  altitut,  situat  a  la  vora  de  la  riera  de  Sant 
Aniol,  a  tramontana  de  Talaixá,  provincia  de  Gi- 
rona.  ||  -  (rivera).  Hidrog.  Al  Vallespir;  té  ses  fonts 
a  les  Alberes,  atravessa  'I  bosch  de  Sureda  y  descen- 
deix  fins  la  platja  d'  Argeles.  ||  —  (LA).  Geog.  Poblet 
de  la  valí  de  Ribes.  ||  —  DE  rajadell.  Poblet  que  ni 
há  a  la  vora  del  riuet  Rajadell,  part.  jud.  d'  Igualada, 
prov.  de  Barcelona.  ||  Poblet  d'  Andorra,  una  de  les 
set  parroquies. 

MASSANAS  (Narcís).  Biog.  Valent  militar,  fill  <  e 
Sant  Feliu  de  Gníxols.  Ais  vintidós  anys  era  subti- 
nent  de  voluntiris  a  Girona,  prenent  pai  t,  ab  llui- 
ment,  en  el  memorable  siti  del  1808  L'  estimava  y 
confiava  en  ell  el  governador  Alvarez  de  Castro.  Va 
ésser,  després,  ajudant  del  general  O  Donell  y  del 
baró  d'  Eróles,  operant  per  Catalunya;  essent  un  deis 
principáis  en  les  sorpreses  del  castell  de  Figueres, 
qu'  estava  en  poder  del  francés,  a  la  de  Castellfollit 
y  a  la  del  Calvan'  d'OIot— Un  día,  intervenint  en  les 
negociacions  del  Baró  d' Eróles  y  En  Boquica,  aquest, 
traidor  al  país,  va  agafarlo,  presentantlo  ais  france- 
sos,  que  '1  fusellaren  prop  de  Pont  de  Molins  el  día  9 
de  Juny  del  1811. 

MASSANASSA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Torrente;  és  prop  de  1'  Albu- 
fera, té  estació  de  F.-C.  y  3,236  liab. 

MASSANERA.  f.  Bot.  ter.  POMERA. 

MASSANÉS  (María  Josepha).  Biog.  Poetissa  no- 
table. Nada  a  Tarragona  1'  any  1811  y  morta  a  Bar- 
celona en  1887.  Va  conreuar,  en  un  principi,  la  Men- 
gua castellana,  atrayent  tot  seguit  1'  atenció  deis 
intelectuals  y  la  gent  de  gust  ab  les  poesíes  publica- 
des  envers  1'  any  1830  al  37  a  la  piempsa  diaria  bar- 
celonina.  La  sena  poesía  El  beso  maternal  (1837)  va 
produir  un  esclat  de  goig  y  admirado,  haventse  tra- 
duit  al  inglés  y  recomanantla  pera  les  escoles  la  Co- 


Joseph  Massana 


222 


MAS 


MAT 


Segell 
de  Massanet 

y  té  1,685  hab. 


niissió  d'  Instrucció  pública  de  New-York.  Sense  de- 
vallades,  perseverant  va  travallar  sempre  ab  fe  y 
amor.  L'  any  1862  ocupava  '1  sitial  de  reina  de  la 
lesta  deis  Jochs  Floráis  y  al  1864  guanyava  premi 
ab  la  poesía  Creure  és  viure.  L'  any  1869  funda  va 
y  dirigía  un  colegí.  Era  menibre  honoraria  de  1'  Aca- 
demia de  Bones  Lletres  y  pertanyía  a  distingides  cor- 
porac  ons.  En  el  seu  testanient  va  llegar  els  llibres  y 
escrits  inédits  a  la  Biblioteca  Balaguer.— D"  entre 'ls 
niolts  travalls  literaris  d'ella  senyalem:  Poesies  (Bar- 
celona, 1841,  imp.  Rubio);  Flores  marchitas  (Barcelo- 
na, 1850,  imp.  Brusi);  Respirall  (Barcelona,  1879, 
imp.  Peninsular);  el  drama  Descenso  de  la  Sma.  Vir- 
gen á  Barcelona  (1862)  y  la  poesía  La  roja  barretina 
catalana. 

MASSANES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.  jud.  de  Santa  Coloma  de  Famés;  és  a  la 
vora  del  Tordera,  prop  d'Hostalrich,  y  té  784  hab.  || 
—  (COLL  DE  les).  Al  Vallespir,  en- 
front  del  Faig  de  Mitjorn,  ab  peri- 
llosos  estimballs,  ont  s'  origina  '1 
riu  Muga. 

MASSANES.  Geog.  Quadra  del 
tenue  de  Saldes,  prov.  de  Barce- 
lona. 

MASSANET.  ni.  Mena  de  ra'ím. 
MASSANET     DE    CABRENYS. 
Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.  jud.  de  Figueres;  és  al 
Pirineu,  a   la   vora  del  riu  Arnera, 
—  DE  LA  Selva.  Poblé  de  la  prov.  y 
bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Santa  Coloma  de  Far- 
nés;  és  a  la  vora  del  riu  Tordera  y  té  1,494  hab. 
MASSAPEU.  m.  Llindar,  esgraó  d'  una  porta. 
MASSARROCHOS.   Geog.  Poblé  del  dist.  munpal. 
de  Moneada,  prov.  de  Valencia. 

MASSAT.  m.  Veri  que  s'  extreu  de  1'  arrel  de  la 
yuca.  Masato. 

MASSERÉS.  m.  MAGATSÉM. 
MASSET.  m.  Ter.  Capdell  de  fil,  cordill  o  corda. 
MASSICOT.  m.  Litarge.  ||  Pasta  de  barrella.    Ma- 
zacote. 

MASSIÓ.  f.  Ter.  ibicench.  Juguesca.  Apuesta. 
MASSIP.  ni.  MACIP.  |¡  Camalich.  Bastaix. 
MASSÍS,  A.  adj.  Molt  dur,  sólit.   Maciso.  ||  MACIS. 
MASSOT  (Antoni).  Biog.   Poeta  mallorquí  del  s¡- 
gle  XV-XVI.  En  1502  va  promoure  un  certamen  poétich 
en  honra  de  Ramón  Llull,  redactant  el  cartell  en  Men- 
gua nadiua  y  en  vers,  oferint  ell  meteix  una  joía.  Els 
preliminars   de  la  festa  poética  (diumenge,  15  Maig 
del    1502)   ell   va  omplirlos   llegint   composicions  en 
vers  mallorquí. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Frare  y  escriptor,  de  la  ordre  de 
St.  Agusti,  natural  de  Lleida,  qui  degué  néixer  envers 
el  sigle  xvii.  Va  ésser  dues  vegades  prior  del  convent 
de  Barcelona,  dues  va  ésser  provincial,  altres  dues 
definidor  y  vicari  provincial.  — És  autor  del  llibre: 
Compendio  historial  de  los  hermitaños  de  San  Agustín 
del  principado  de  Cataluña  (Barcelona,  imp.  Jolis, 
1699),  llibre  influenciat  deis  cronicots,  empió  de  molt 
crédit  en  les  noticies  biográfiques  deis  frares  distin- 
gits  de  la  seua  ordre. 

—  (miquel).  Biog.  Prior  del  convent  de  Peralada, 
carmelita  calgat,  natural  de  la  ineteixa  vila,  qui  vivía 
al  sigle  XV.  Doctor  en  liéis  y  teólech  notable.  En  1445 
va  comprar  al  prior  de  la  colegiata  de  Sta.  Agna  de 
Barcelona  la  iglesia  y  casa  del  St.  Sepulcre  de  la  seua 
vila.  És  autor  de  dues  obres,  una  d'  elles  de  jurispru- 
dencia. Vi  enriquir  el  convent  de  Peralada  ab  una 
bona  bibloteca;  acavant  la  vi  !a  1'  any  1462  a  la  me- 
teixa  vila  natal. 

MASSOTER.  m.  MATOSSER. 

MASSOTERES.  Geog  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  de  Solsoni,  part.  jud.  de  Cervera;  és  a  la  carre- 


tera de  Cervera  a  Solsona,  a  la  vora  del  riu  Llobre- 
gós  y  té  435  hab. 

MASTAGUERES.  f.  pl.  Bot.  XICOIRA  AMARGA. 
MASTALL.  m.  MESTALL. 

MÁSTECH.  m.  Goma  o  reina  que  destila  la  mata. 
Almáciga,  almástiga.  ||  Bot.  XICOIRA  DOL^A. 

MASTEGADOR,  A.  ni.  Qui  mastega.  Mascador. 

MASTEGADURA.  f.  y 

MASTEGAMENT.  m.  L'  acció  de  mastegar.  Mas- 
cadura. 

MASTEGAR.  v.  a.  Esmicolar  la  vianda  ab  la  den- 
tadura. Mascar.  ||  Met.  rumiar. 

mastegárse  'HO  Entre  LES  DENTS.  fr.  Met.  Pro- 
nunciar mal  lo  que  's  din  o  per  dificultat  de  pronu  .- 
ciació  o  per  no  volguer  deixarse  entendre.  Mascar, 
murmurar. 

MASTEGAT,  DA.  p.  p.  Mascado. 

DONARLI  MASTEGAT.  fr.  Explicar  menuda  y  clara- 
inent  alguna  cosa.  Dárselo  mascado,  decir  deletreado; 
deletrear. 

MASTEGATATXES.  Ornit.  Aucell  insectívor  del 
genre  Muscícapa.  Papamoscas. 

MASTÍ.  m.  Zool.  Gos  gros  que  porten  els  ramats 
pera  defensarse  deis  llops.  Mastín. 

MÁSTICH.  ni.  Pasta  composta  de  mini,  blanquet  y 
oli  de  llinosa,  pera  les  juntures  deis  vidres  y  cres- 
ta  I  ls.  Almáliga. 

MASTICACIÓ.  f.  Mastegament,  acció  y  efecte  de 
mastegar.  Masticación,  masticadura. 

MASTICATORI,  A.  adj.  Med.  Nom  que  's  dona  a 
certs  medicaments  propis  pera  excitar  la  secreció  de 
la  saliva  o  pera  calmar  algunes  írritacions  de  les 
parts  interiors  de  la  boca.  Masticatorio. 

MÁSTIL,  m.  p.  u.  Arbre  de  ñau.  Mástil.  ||  Met.  La 
persona  molt  alta  y  prima. 

MASTITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  les  mamiles.  Mas- 
titis. 

MASTODINIA.  f.  Med.  Dolor  ais  pits.  Mastodinia. 

MASTODONT.  m.  Zool.  Animal  paquiderm,  desco- 
negut  avuí  día  y  quins  esquelets  se  troven  a  voltes 
entre  les  terres  d'  aluvió.  Eren  mes  grossos  que  'ls 
elefants.  Mastodonte. 

MASTOMAXILIÁ,  NA.  adj.  Anat.  Lo  que  pertany 
al  apófisis  mastoyde  y  al  os  maxilar.  Mastomaxi- 
liano. 

MASTORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  de  les  ma-. 
melles.  Mastorragia. 

MASTOSSOÓTICH,  CA.  adj.  Epítet  donat  ais  te- 
rrenos diluvians  y  terciaris  ont  s'  hi  han  troval  frag- 
ments  de  grans  mamífers.  Mastozoótico 

MASTOTECA.  f.  Replech  ctitani  abdominal  qu¿ 
volta  les  teles  deis  marsupials.  Mastoteca. 

MASTÓYDICH,  CA.  adj.  Semblant  a  un  mugró. 
Mastoideo.  ||  Que  té  forma  de  mugró.  Mastoideo. 

MASTRULLAR.  v.  n.  Mastegar  fent  soroll.  Pro- 
nunciar malament  les  paraules. 

MASTURBACIÓ.  f.  Acte  de  masturbarse.  Mastur- 
bación. 

MASTURBARSE.  v.  r.  Procurarse  un  meteix  certs 
plaers  sensuals  sense  intervenció  de  segona  persona. 
Masturbarse. 

MASURAR,  SE.  v.  a.  y  r.  Mídar  les  torces,  lluítar 
desafiats. 

MATA.  f.  Bot.  Planta  perenne  que  té  diversos 
tronchs  llenyosos.  Mata.  ||  Mata  de  fulles  compostes 
de  quatre  parells  de  fulletes,  que  surten  de  dues  en 
dues,  una  devant  de  I'  altra,  agafades  a  un  meteix 
niánech,  y  acaven  en  dues  sense  impar:  les  flors  más- 
eles y  femelles  al  meteix  troncli,  y  aqüestes  teñen  el 
fruit  un  poch  molsut.  Lentisco. ||  Entre  pescadors,  mu- 
ii ió  de  peixos  d'  una  meteixa  mena.  Bandada.    MOTA. 


MAT 


MAT 


223 


MATA  VERA.  Bot.  Arbret  de  dos  a  tres  metres  d'  al- 
eada, de  qnin  tronch  y  brots  raja 'I  mástecli.  Les  tu- 
lles se  composen  d'altres  de  mes  petites,  disposades 
en  dues  files;  les  flors  neixen  en  cua,  y '1  fruit  conté 
una  substancia  reínosa.  Alfóncigo. 

■  LES  MATES  TEÑEN  ULLS  Y  LES  PARETS  ORELLES.  Re}. 
Denota  la  precaució  ab  que  's  detien  dir  les  co  es 
que  's  volen  tindre  secretes.  Montes  ven,  paredes 
oyen . 

MATA  (Guillém).  Biog.  Arquitecle  notabilíssim 
del  sigle  Xlli,  qui  associat  ab  En  Pere  de  Vallfogona 
va  fer  la  part  gótica  del  inagne  frontis  de  la  cate- 
dral de  Tarragona,  en  gran  part  constiuit  en  tenips 
del  géneros  arquebisbe  En  Bernat  Olivella  y  a  ses 
despeses,  envers  1'  any  1282. 

—  (LLUIS).  Biog.  Pintor  valencia  del  sigle  XVI.  Au- 
tor de  les  notables  pintures  muráis  de  la  sala  de 
Corts  de  Valencia  (1592),  dites  deis  comptadors,  qui- 
nes figures  son  excelentes  de  dibuix  y  de  color. 
(Abans  atribuídes  a  Peralta  o  Posso.)  Va  ésser  pin- 
tor de  la  Ciutat  fins  al  any  1595,  en  quin  va  renun- 
ciar a  favor  d'  En  Joan  Zarinyena.  En  1580  la  Gene- 
ralitat  va  encarregarli  daurar  la  sala  del  Studi  maior, 
com  pintor  de  la  casa. 

—  (SANTJOAN  DE).  Biog.  Fill  de  Mataplana.  Nat 
1'  any  1160  y  niort  en  1214.  Fundador  de  la  ordre  de 
la  Santíssima  Trinitat  pera  la  redempció  de  catius, 
juntament  ab  Sant  Feliu  de  Valois,  ab  aprobació  del 
Sant  Pare  Ignosccnci  III,  qui  va  fer  ministre  general 
a  Sant  Joan  de  Mata.  La  institució  va  comentar  a 
ésser  fundada  a  Franga;  mes  Sant  Joan  va  vindie  a 
Catalunya,  trovant  bona  acullida,  poguent  fundar  la 
primera  casa  en  els  estats  d' Aragó  (1201)  a  Aviga- 
nya,  a  la  vora  del  Segre,  sis  llegues  mes  avall  de 
Lleida,  y  en  1209  el  pare  sant  confirmava  la  aprova- 
ció  de  la  fundado  aqueixa.  Sant  Joan,  comissionat 
per  Ignoscenci  III,  va  visitar  al  rei  de  Dalmacia,  lo- 
grant  portar  aquell  país  a  la  obediencia  papal,  per 
quins  servéis,  a  Roma,  volíen  donarli  el  capell,  ha- 
vent  resistit  aquesta  honra,  demanant  consentitnent 
pera  anar  a  1'  África  a  redimir  catius.  En  1201  se  'n 
anava  a  Tunis,  tomant  al  port  d' Ostia  ab  110  ca- 
tius, venint  tot  seguit  a  Espanya  a  estendre  la  fun- 
dado de  1'  ordre  redemptora,  instalant  hospitals  y 
cases  relligioses.  El  rei  de  Franga,  Felip  August,  va 
darli  el  títol  de  teólech,  conseller  seu  y  alrnoiner  ma- 
jor,  quins  títols  conservaren  després  tots  els  generáis 
de  la  ordre  Trinitaria.  La  festa  de  Sant  Joan  de  Mata 
s'escau  ais  vuit  de  Febrer. 

—  Y  ALÓS  (FRANCESCH  de).  Biog.  General  que  ha- 
vía  nascut  a  Girona  V  any  1808.  Va  publicar  alguns 
informes,  discursos  y  nieniories.  Feu  una  brillant 
carrera,  arrivant  a  tinent  general  y  va  ésser  director 
general  d'  Administrado  militar,  capitá  general  de 
Castella  la  Veüa,  vocal  de  la  Junta  Consultiva  de 
guerra,  ministre  de  Marina  y  inferí  de  la  guerra  y 
senador  del  regne. 

—  Y  fontanet  (pere).  Biog.  Metge  remarcable  y 
home  polítich,  que  va  néixer  a  Reus  en  1811,  y  va 
morir  en  1877.  Desde  molt  jove  va  distingirse  per 
les  seues  opinions  avansades,  fins  al  punt  de  tindre 
de  emigrar  a  París,  tot  just  acavada  la  seua  carrera, 
retornant  a  Barcelona  després  de  la  revolució  de 
1840;  va  ésser  designat  arcalde  de  la  capital  y  des- 
prés elegit  diputat  a  Corts;  va  ésser  secretari  del 
Congrés.  L'  any  1843,  va  pendre  possessió  de  la  cá- 
tedra de  medicina  legal  y  toxicología  y  anys  després 
figurant  a  la  redacció  de  El  Universal,  va  pendre 
part  en  la  revolució  de  Septembre  de  1868,  essent 
elegit  diputat  per  Reus.  Després  de  la  niort  del  sen 
amich  el  general  Prim,  va  significarse  com  adiete  a 
la  monarquía  de  Saboya,  essent  nomenat  governador 
de  Madrit,  senador  y  ministre  del  tribunal  re  comp- 
tes.  Va  escriure  y  publicar  moltes  obres,  noveles, 
articles  y  llibres  professionals,  entre  quins  és  remar- 
cable el  Tratado  de  Medicina  y  Cirugía  legal,  teórica 
y  práctica  (4  vols.  en  4t). 


Segell  de 
Matadepera 


—  Y  MIAROMS  (EUGENI).  Biog.  Catedrática  director 
del  Institut  de  Reus,  de  la  familia  deis  anteriors,  nat 
en  1846  y  mort  en  1899.  Era  un  notable  poeta,  molt 
popular  en  la  seua  ciutat  per  ses.  remarcables  poesíes 
humorístiques  que  llegía  en  totes  les  vetllades.  A  sa 
mort  el  Centre  de  Lectura  li  dedica  una  Corona 
poética. 

—  Y  RIPULLÉS  (PERE).  Biog.  Metge  nadiu  de  Vila- 
llonga  (1780-1849),  pare  del  doctor  Mata  y  Fontanet. 
Era  autor  de  una  Refutación  completa  del  sistema  de 
contagio  de  la  peste. 

MATA.  Geog.  Barri  del  terme  de  Mataró,  prov.  de 
Barcelona.  ||  —(la).  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Por- 
queres,  prov.  de  Girona.  ||  —  (LA).  Poblé  del  dist. 
munpal.  de  Torrevieja,  prov.  d'  Alacant.  ||  —(la).  Yi- 
leta  de  la  prov.  de  Castelló,  bisb.  de  Tortosa,  part. 
jud.  de  Morella;  és  a  la  vora  del  riu  Cantavieja  y  té 
689  hab.  ||  —(LA  PLÁ  DE).  Ras  de  la  comarca  de  Cam- 
prodón,  aprop  de  la  Collada  deis  Homes  Morts. 

MATABLAT.  ni.  Bol.  Planta  de  la  fam.  de  les  cru- 
cíferes;  se  cría  entre 'ls  sembrats,  fa  les  flors  blan- 
ques  y  apomades  y  les  seues  llavors  s'  usen  contra 
l'ofech.  Carraspique.  ||  Bot.  CAPSBlanchs. 

MATACÁ.  m.  Composició  verinosa  pera  matar  ais 
gossos.  Zaraza,  matacán.  ||  Pedra  com  el  pnny  que 
serveix  de  reble  pera  fer  parets.  Ripio.  ||  Fruit  medi- 
cinal de  cert  arbre  de  les  Ules  Marianes;  és  rodó,  un 
poch  xafat  y  d'  un  color  cen- 
drós;  és  un  veri  molt  actiu.  Nuez 
vómica. ||  Lladronera  de  les  forti- 
ficacions. 

MATACABRA.  f.  Calamarga. 
Granizo. 

MATACANS.  m.  pl.  Bot.  ÉE-ULS. 

MATACANTS.  Eina  tallanta. 
L'  usen  els  basters  pera  perfilar 
el  cuiro. 

MATADEPERA.   Geog.  Poblé 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de   Ta- 
rrassa;   és  en   terreno  montanyós,   a  la  vora  de  la 
riera  de  Rubí,  y  té  556  hab. 

MATADER.  nt. 

MATADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  mata.  Matador.  ||  Lo 
que  causa  la  mort.  Matador. 

MATADURA,  f.  Llaga,  ferida  de  les  besties.  Ma- 
tadura. ||  NAFRA. 

MATAFALUGA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
umbelíferes,  d'  uns  20  centimetres  d' algaria,  fulles 
rodones  y  partides  ab  ramets,  les  flors  petites  en  for- 
ma de  parassol,  y  les  llevors  son  uns  granets  molt 
petits  de  gust  agrados.  Anís,  matalahúga,  mata- 
lahúva. 
'  MATAFALUGA  ENSUCRADA.  ANÍS,  CONFITS. 

MATAFOCH.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
crassulácies,  de  fulles  carnoses  y  floretes  grogues. 
Siempreviva,  arbórea  ó  mayor.  ||  botges. 

MATAFjCH  SEMPRE  VIU.  Bot.  CONSOLVA  MAJOR. 

MATAFRET.  m.  GUARDAFRET.H  Abrich  bo  de  llana. 

MATAFULLAR.  v.  a.  Batre  ab  el  martell  1'  or  y 
la  plata,  reduintlo  a  fulles  o  planxes. 

MATAFULLAT,  DA.  adj.  Batut  a  cops  de  martell. 

MATAFULLER.  m.  Qui  bat  1'  or  y  la  plata  re- 
duintlo a  fulles. 

MATAFUM.  m.  Aparell  pera  evitar  el  fum  en  el 
foch  o  en  els  llums. 

MATAGALLS.  Orog.  Puig  del  Montseny  a  1,700 
metres  d'  altitut. 

MATAJUDAICA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Casavells,  prov.  de  Girona. 

MATALÁF.  m.  MÁTALAS. 

MATALAPS.  m.  Ter.  MÁTALAS. 

MÁTALAS,  ni.  Mena  de  saca  qu'  ocupa  tot  el  llarch 


224 


MAT 


MAT 


Segell 
de  Matamata 


Sepelí 
de  Matamargó 


y  ampie  del  Hit,  pié  de  llana,  ploma,  peí,  etc.  Col- 
chón y  plumón  el  de  ploma. 

MATALASSER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  matalassos.  Col- 
chonero. 

MATALASSET.  m.  dim.  Colchoncito,  colchon- 
ciilo. 

MATALOT.  ni.  El  mogo  deis  hostals  que 's  cuida 
de  les  cavalcadures.  Mozo  de  paja  y  cebada 

MATALLOPS.  m.  Bot.  ESCA- 
NYALLOPS. 

MATAMALA.  Geog.  Poblé  del 
cantó  de  Mont-Lluís,  bisb.  de  Per- 
pinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orien- 
táis; és  a  la  vora  del  riu  Ande  y 
té  408  hab.  ||  Poblé  del  districte 
muripal.  de  Les  Lloses,  prov.  de 
Girona.  ||  Veinat  del  tenue  muni- 
cipal de  Cassá  de  la  Selva,  prov. 
de  Girona.  ||  —  (SERRA  de).  Orog. 
Collada  del  Ripollés,  ont  s' origi- 
na la  rivera  de  les  Lloses. 

MATAMARGÓ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
part.  jud.  cié  Solsona,  té  100  hab.  ||  Hidrog.  Riuet  de 
la  prov.  de  Lleida  y  de  la  de  Bar- 
celona; neix  sota  el  arrabal  de  Su 
y  desaigua  al  Cardoner  un  poch 
mes  amunt  de  Cardona. 

MATAMENT.  m.  Travall,  inco- 
moditat,  afany  greu.  Fatiga,  ma- 
tadero, molienda,  molimiento, 
martirio. 

ÉS  UN  MATAMENT.  Expr.  Deno- 
ta qu'és  penosa  y  insufr.ble  al- 
guna cosa.  Es  una  muerte. 

MATAMOROS,  m.  Individuu  de 
una  facció  catalana  que  s'aixecá  contra  Felip  V,  a 
principis  del  sigle  xvin.  Matamoros  ||  s.  y  adj.  Fam. 
Baladrer,  matón,  Matamoros. 

MATANCA.  f.  Carnicería,  mortandat.  Matanza.  || 
Acte  y  ek-cte  de  matar  els  porchs.  Matanza.  II  La 
temporada  en  que's  maten.  San  Martín. 

MATANQA  (Camp  de  la).  Geog.  Caseriu  del  ter- 
me  d'Oriola,  prov.  d' Alacant. 

MATANECRA  (Coll  de).  Orog.  Coll  a  2,282  met. 
d'  altitut;  és  a  la  Serra  de  Cadí,  a  la  partió  de  les 
provincies  de  Barcelona  y  Lleida. 

MATAPARENT3.  m.  Bot.  Se  dona  aquest  nom  a 
varíes  especies  del  genre  Boletus  que  no  son  bones 
pera  menjar.  Cierto  hongo  venenoso. 

MATAPLANA.  Biog.  Il-lustre  familia  de  la  noble- 
sa  catalana,  quin  origen  se  suposa  en  un  deis  nou 
imaginarís  companys  d'  Otger  Catalon  y  en  una  de 
les  non  baroníes  creades  per  Carlemany.  Empró,  sí 
és  cert  que'ls  Mataplanas  ja  fan  paper  en  la  historia 
a  niítjan  sigle  X,  y  constantment  se  trova,  d' alesho- 
res  en  avant,  el  nom  u'  En  Fuen  de  Mataplana  (proba- 
Mement  els  1  ereus  de  la  casa)  lluint  en  les  distin- 
tes  manifestacíons  de  la  cosa  pública  en  terres  de 
llengua  catalana.  Son  escut  és  un  camp  d'  or  ab  una 
aliga  negr  i ,  extesa,  doble,  diademada  del  cap  y 
niembrada  igualment,  tenint  al  pit  un  escudet  de  gu- 
les ab  tres  passades  en  banda  d'  or. 

—  (ARNAU  DE).  Biog.  Noble  baró  del  sigle  XIV, 
comte  de  Pallars,  al  qui  la  llegenda  ha  confós  ab  el 
comte  1'  Ai  ñau,  del  sigle  XI,  fent  deis  dos  peisonatges 
un  de  sol.  Era  casat  ab  Na  Elvira  de  Ferrandis,  com- 
tesa  de  Pallars,  coníosa  també  ab  la  princesa  Ade- 
laysis,  del  sigle  X,  haventse  fet  d'  abdues  la  imagi- 
naria viudeta  igual  de  la  celebrada  cangó  popular. 
Históricanient  N'  Amau  de  Mataplana,  noble  y  mili- 
tar, natural  de  Tremp,  era  un  general  de  les  tropes 
del  rei  Pere  IV,  qui  morí  en  1'  any  1355  a  Iglesies 
(Sardenya)  y  jau  enterrat  en  aquella  catedral.  Quan 
el  rei  crida   al  de  Mataplana,  dos  auys  abans,  pera 


anar  a  Sardenya,  mancat  de  recursos  va  imposar  ais 
habitants  de  Gombreny  els  tributs  feudals  deis  quins 
estaven  exempts  desde  la  fundado  del  poblé,  al  any 
1278,  per  concessió  de  Na  Blanca  de  Urg  tetaravia 
del  comte  Arnau,  causant  fonda  indignado  aqueix 
tort.  Quan  mes  exaltada  estava  la  rencunia  popular 
morí  el  senyor  repeutinament  y  en  llunyes  terres,  co- 
mencant  alesliores  a  teixirse  la  llegenda  que  mes  tart 
va  engendrar  la  cangó  famosa  de  la  comarca  ripolle- 
sa,  confonent  quatre  personatges  y  tresbalqant  épc- 
ques.  (Vegis  PALLARS). 

—  (FUCH  DE).  Biog.  Fíll  del  trobador,  casat  ab  San- 
xa,  va  tindre  per  filis  a  Fuguet  y  Poncet.  Firmava  ab 
son  pare  un  document  1'  any  1197.  Va  assistir  a  la 
bátala  de  les  Naus  de  Tolosa  en  1212.  Havent  acom- 
panyat  al  rei  En  Pere  '/  Gran  a  Tolosa,  contra  En 
Simón  de  Montfort,  y  havent  estat  greument  fent  en 
la  batalla  de  Aluret,  moría  a  4  de  les  kalendes  de 
desembre  del  1213  a  conseqüencia  de  les  ferides. 

—  (FUCH  DE).  Biog.  Casat  ab  Na  Jussiana  de  Basso 
1'  any  1227,  va  morir  a  Mallorca,  en  la  conquesta, 
1'  any  1229,  deixant  filis  seus  a  Fucuet,  Pong  y  Hug. 

—  (FUCH  DE)  Biog.  Tiobador  deis  sigles  XH-Xlll, 
senyor  del  castell  de  Mataplana,  en  la  Cerdanya;  ca- 
sat ab  Na  Guillermina  de  Sales.  Era  contemporani 
dj'n  Ramón  Vidal  de  Besalú  y  am  en  sen,  qui  en  una 
«nova»  ti  acta  de 'n  Fuen  de  Mataplana.  Al  presentse 
coneixen  quatre  «tensons»  d'  En  Matanlana:  una  en- 
tre ell  y  una  oreneta;  altra  ab  En  Blancas  =  et;  a'tra 
ab  el  juglar  Reculaire,  y  un  serventesi  contra  1  tro- 
bador Ramón  de  Miraval.  Va  acompanyar  al  rei  En 
Pere  en  la  expedido  a  Tolosa,  éssent  ferit  en  la  des- 
teta de  Muret  (1213)  morint  de  les  conseqüencies.  Hi 
han  composicions  seues  en  el  fainos  Canconer  de  la 
Biblioteca  Vaticana. 

—  (FUCH  DE).  Biog.  Cavaller  cátala  del  sigle  XIII. 
Un  deis  catorse  primers  qui  prengueren  1'  hábít  de  la 
ordre  de  la  Mercé  (1218).  Va  concorre  a  la  conquesta 
de  Mallorca  ab  el  rei  En  Jaume  y  diuen  que  va  morir 
en  una  topada  ab  e!s  serraims,  a  Porrassa,  en  1230. 
Ell  no  consta  pas  en  el  llibre  del  repartiment  de 
terres. 

MATAPLANA.  Geog.  Antigua  casa  de  pagés  y  valí 
pintoresca  del  Bergadá  És  remarcable  la  iglesieta 
románica  de  Sant  Joan  de  Mataplana. 

MATAPOLL.  m.  Bot.  Mata  ramosa  de  la  fam.  de 
les  dafnácies  y  de  mes  de  30  centimetres  d'  aleada, 
de  tulles  sempre  verdes,  semblantes  a  les  del  llí,  rnolt 
pelades  y  apegaloses,  flors  petites  y  blanquinoses; 
formant  com  una  panolla  qne  fa  ur.es  tavelles  ver- 
melles  y  quasi  rodones;  la  pell  és  un  cáustich.  Tor- 
visco. ||  Planta  de  la  fam.  de  les  ranunculácies  que 
fa  les  tulles  palmades,  ab  7  o  9  lóbuls  y  les  flors  a 
modo  d'  espigues  flonges.  Hierba  piojera,  delfinio 
oficinal. 

MATAPUSSA.  f.  Mentastre. 

MATAR,  v.  a.  Donar  mort,  llevar  la  vida.  Matar 
||  Met.  Molestar,  atormentar  a  algú.  Moler.  ||  Fer 
una  jugada  superior  en  qualsevol  jocli.  Ganar  y  co- 
mer en  las  damas.  ||  Allisar  un  caire,  un  bordó,  etc. 
Alisar. 

A  mata  degolla.  Expr.  Sense  perdonar  a  ningu. 
.4  degüello,  á  cuchillo. 

ELS  CUIDADOS  DE  L'  ASE  MATEN 
al  traginer.  Ref.  Cuidados  aje- 
nos matan  al  asno. 

TANTA  CULPA  TÉ  'L  QUE  MATA 
LA  CABRA  COM  AQUELL  QUE  LI  TÉ 
LA  garra.  Ref.  Hacientes  y  consen- 
cienles  tienen  culpa  igual. 

MATARÓ.  Geog.  Ciutat  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  cap 
del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  a  la 
vora  del  mar,  té  niolta  fabricado, 
estado  de  F.-C.  y  18,765  hab.  És  la  ¡lluro  deis  ro- 
mans.   ||   Partit   judicial    de  la  prov.  de   Barcelona, 


Segell  de  Mataró 


DlC.  Cat. 

|      í 

2 

3 

4 

1 

i 

1 

1 

■ 

/Aatalasser 


1  y  2  Vergues  pera  estobar  la  llana.  3.  Águila  de  cusir.  4.  Águila  saquera.  5.  Águila  pera  ullejar.  6.  Águila  de 
puntejar.  7.  Punxó.  8.  Estisores.  9.  Sabatilla  10.  Máquina  de  cusir.  11.  Máquina  de  posar  ullets.  12.  Mitxa 
cana.  13.  Máquina  de  vapor  pera  netejar  la  llana. 


MAT 


MAT 


225 


compost  deis  17  segíients  ajuntaments :  Alella,  Ar- 
gentona,  Cabrera,  Cabrils,  Caldes  d'  Estrach,  Dos 
rius,  Masnoii,  Mataró,  Orrius,  Premia  de  Mar,  Sant 
Andreu  de  Llevaneres,  Sant  Genis  de  Vilassar,  Sant 
Joan  de  Vilassar,  Sant  Peie  de  Premia,  Sant  Vicents 
de  Llevaneres,  Teyá  y  Tiana,  retuiint  entre  tots 
43,899  hab. 

MATARONÍ.  adj.  Relatiti  a  Mataró  o  provinent  de 
aquella  cintat.  Mataronés. 

MATARRUDA.  f.  Mata  uíanosa. 

MATARSE,  v  r.  Llevarse  la  vida.  Matarse.  ||  Met. 
Fer  vives  dilligencies  pera  conseguir  alguna  cosa. 
Matarse,  hacerse  añicos,  deshacerse,  exhalarse, 
desvivirse,  descriarse,  derretirse,  finarse,  despiz- 
carse. II  Congoixarse  per  no  poguer  conseguir  algún 
intent.  Apurarse,  matarse,  consumirse,  abatirse. 

MATASSANS.  m.  Nom  que  's  dona  familiarment 
ais  tnals  metges,  y  especialment  ais  curanders.  Ma- 
tasanos. 

MATASSOLANA.  Geog.  Aldea  del  terme  de  Sant 
Salvador  del  Tolo,  prov    de  Lleida. 

MATASSOLDATS.  m.  Mar.  Sobrenom  de  la  vela 
d'  estai  de  mitjana.  Matasoldados. 

MATAT,  DA.  adj.  Mort. 

MATAVELLES.  ni.  pl.  Bot.  ARÍNJOLS. 

MATE.  adj.  Se  diu  del  or  y  demés  metalls  sense 
brunyir.  Mate. 

MATEIX,  A.  pron.  METEIX. 

MÁTELAS,  m.  MÁTALAS. 

MATELASSER.  ni.  MATALASSER. 

MATELOT.  m"  MATALOT. 

MATEMÁTICAMENT.  adv.  ni.  Conforme  a  les  re- 
gles de  les  matemátiques.  Matemáticamente. 

MATEMÁTICH,  CA.  m.  Qui  professa  les  matemá- 
tiques. Matemático.  ||  adj.  Lo  que  pertany  a  les  ma- 
temátiques. Matemático. 

MATEMÁTIQUES.  f.  pl.  Ciencia  que  tracta  de  la 
quantitat  mesurable.  Matemáticas. 

MATEOTECNIA.  f.  Ciencia  vana,  fantástica.  Ma- 
teotecnia. 

MATER.  ni.  Gran  pedra  aillada. 

MATERIA,  f.  La  substancia  corporal.  Materia.  || 
Lo  material  de  que's  composa  alguna  obra.  Materia. 
||  Posterina,  sanch  corrompuda.  Pus,  materia.  || 
Assumpte,  argument,  tema.  Materia.  ¡|  Parlant  deis 
sagraments  aquella  cosa  o  acció  física  que  s'  aplica 
per  les  paraules.  Materia.  ||  FU.  La  substancia  capa? 
de  tota  mena  de  formes.  Materia.  ||  Motiu,  causa, 
ocasió  pera  tractar  d'  alguna  cosa.  Materia  ||  A  les 
universitats  o  colegís  el  tractat  de  cada  curs,  com: 
materia  médica.  Materia.  ||  Ter.  CARTIPÁS. 

MATERIA  COLORANT.  Parts  components  deis  ani- 
máis, deis  vegetáis  o  deis  minerals,  que  teñen  la  pro- 
pietat  de  tenyir  les  substancies  que  les  contenen,  o 
ab  les  que  's  posen  en  contacte  per  obra  de  la  natu- 
raleza o  del  art.  La  sanch,  la  bilis,  etc.,  teñen  una 
materia  colorant.  Materia  colorante. 

materia  extractiva.  Nom  que  's  dona  a  totes  les 
substancies  que  disol  1'  aigua  per  medi  de  la  mace- 
rado, de  la  infusió  y  de  la  decocció  deis  vegetáis  y 
animáis.  Materia  extractiva. 

materia  médica.  Part  de  la  medicina  que  tracta 
del  coneixenient  deis  medicaments,  de  llur  acció  so- 
bre la  economía  animal  y  del  modo  d'  administrarlos. 
Materia  médica. 

materia  parva.  Quantitat  petita  d'  alguna  cosa; 
s'  aplica  al  aliment  que  's  permet  pendre  a  les  perso- 
nes els  matins  deis  díes  de  dejuni.  Materia  parva. 

materia  próxima  del  sagrament.  L'  acció  ab 
que  s'  aplica  la  materia  remota  a  la  forma;  com  la 
ablució  en  el  baptisme,  la  unció  en  la  confirmació, 
etc.  Materia  próxima  del  sacramento. 

materia  remota  del  sagrament.  La  física  o  mo- 

D1C.  CAT.-V.    II.  — 29. 


ralment  sensible  que  s'  aplica  a  la  forma  per  medi  de 
1'  acció;  com  el  crisma  en  la  confirmació  y  1'  aigua 
al  baptisme.  Materia  remota  del  sacramento. 

MATERIAL,  m.  Ingredient.  Material.  ||  Qualsevu- 
1  la  de  les  materies  que  serveixen  pera  una  obra.  Ma- 
terial. ||  adj.  Lo  que  consta  de  materia  en  contrapo- 
sició  a  la  forma.  Material  ||  Groller,  sense  agudesa 
ni  discreció  Material.  ||  Lo  antepasat  a  lo  ideal  o 
espiritual. 

MATERIALISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  materiali- 
sar.  Materialisación. 

MATERIALISAR.  v.  a.  Considerar  una  cosa  com 
material.  Materializar. 

MATERIALISME.  m.  Error  deis  que  no  admeten 
mes  substancia  que  la  materia  y  per  consegüent  nc- 
guen  la  immortalitat  de  V  ánima.  Materialismo. 

MATERIALISTA,  ni.  Sectari  del  materialisme. 
Materialista. 

MATERIALITAT.  f.  La  qualitat  de  la  materia.  Ma- 
terialidad. ||  La  superficialitat  o  apariencia  de  les 
coses  o  '1  so  de  les  paraules.  Materialidad.  [|  Teol. 
Ésser  físich  o  substancia  material  de  les  accions  exe- 
cutades  ab  ignorancia  inculpable  o  falta  de  coneixe- 
ment,  que  havía  de  fer  que  fossin  bones  o  dolentes 
baix  el  punt  de  vista  moral.  Materialidad.  ||  Grolle- 
ría,  falta  de  sutilesa  o  discreció.  Materialidad. 

MATERIALMENT.  adv.  Segons  o  conforme  a  la 
materia.  Materialmente.  ||  Ab  materialitat,  grollera- 
ment.  Materialmente.  i|  Sense  1'  advertencia  que  fa 
que  les  accions  siguin  bones  o  dolentes.  Material- 
mente. 

MATERN,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  mare.  Ma- 
terno, maternal. 

MATERNAL,  adj.  Lo  pertanyent  o  propi  de  la 
mare.  Maternal. 

MATERNAUTAT.  f.  Carácter  o  naturalesa  de  lo 
maternal.  Maternalidad. 

MATERNALMENT.  adv.  m.  Ab  efecte  de  mare. 
Maternalmente. 

MATERNITAT.  f.  V  estat,  la  qualitat  de  mare. 
Maternidad.  ||  f.  Tractament  que  's  dona  a  les  mon- 
ges  que  teñen  el  títol  de  mare.  Maternidad. 

MATES  (Bartomeu).  Biog.  Docte  varó  barceloní, 
qui  estava  ben  relacionat  en  la  cort  reial.  Autor  de 
una  Gramática  llatina,  estampada  ja  mort  ell  a  Bar- 
celona, qu'  és  el  llibre  imprés  de  mes  celebritat  fet 
aquí,  puig  porta  la  data  d' estampado  de  l'any  1468. 
És  la  mes  reculada  de  tots  els  llibres  impresos  a  Es- 
panya,  y  s'  és  discutida  fortament  en  distintes  oca- 
sions.  La  ciutat  de  Valencia  preté  haver  estampat  el 
primer  llibre  d'  Espanya  en  1'  any  1474,  y  mentres 
els  partidaris  de  Valencia  diuen  qu'  és  errada  la  data 
de  Barcelona  (1468),  altres  han  sostingut  era  certa. 
Solsament  se  'n  coneix  un  exemplar  en  1'  Academia 
de  Bones  Lletres. 

MATES  (Serra  de).  Orog.  Serreta  que  hi  ha  entre 
el  Besos  y  '1  mar  y  s'  extén  entre  Santa  Coloma  de 
Gramanet  y  Teyá,  prov.  de  Barcelona.  ||  —  ROGES. 
Serrat  del  Conflent,  entre  'ls  pichs  de  Septhomes  y 
de  Casomí,  desd  ont  s'  ovira  la  valí  del  Pí,  la  gorja 
del  Cadí  y  la  valí  del  Vernet. 

MATESIÓLECH.  s.  y  adj.  Versat  en  matesiología. 
Matesiólogo. 

MATESIOLOGÍA.  f.  La  ciencia  d'  ensenyar.  Ma- 
tesiología. 

MATESIOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  prin- 
cipis  de  la  matesiología.  Matesiológicamente. 

MATESIS.  f.  Ciencia  o  estudi.  Matesis. 

MATET.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló,  bísb. 
y  part.  jud.  de  Segorb;  és  al  peu  mitjorní  de  la  serra 
d'  Espadan  y  té  672  hab. 

MATEU.  ni.  Nom  propi  d'  home.  Mateo. 

MATEUET.  m.  dim.  de  mateu.  Mateíto. 


226 


MAT 


MAT 


MATHEU  (Jaume).  Biog.  Jurisconsult  de  la  escola 
catalana  en  el  sisóle  Xiv.  Eli,  juntament  ab  els  doc- 
tors  en  dret  En  Jaume  de  Monells  y  En  Jaume  Car- 
dona, va  glosar  y  esclarir  els  Usatges  o  Constitucions 
de  Catalunya. 

MATÍ.  ni.  Desde  punta  de  día  fins  a  mitgdíi.  Ma- 
ñana. ||  El  temps  desde  la  una  de  la  nit  fins  a  las 
dotze  del  día.  Mañana. 

DE  matí.  ni.  adv.  En  les  prinieres  hores  del  día.  De 
mañana,  por  la  madrugada. 

de  BON  matí.  m.  adv.  Por  la  mañanita. 

MATÍES.  ti.  p.  Matías. 

MATINADA.  f.  La  entrada  del  día.  Madrugada. 
|!  Abans  de  punta  de  día.  Madrugada. 

MATINAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  matí.  Matuti- 
nal, matutino. 

MATINAR.  v.  n.  y 

MATINEJAR.  v.  n.  Llevarse  dematí.  Madrugar, 
mañanear.  ||  Met.  Anticiparse  a  fer  alguna  cosa.  Ma- 
drugar. 

MATINER,  A.  ni.  y  f.  Qui  matineja.  Madrugador. 

GRAN  MATINER:  MATINERÁg. 

ÉSSER  MATINER.  fr.  MATIN-JAR. 

MATINERÁS,  A.  ni.  y  f.  aum.  Qui  s'  acostuma  a 
llevar  molt  dematí.  Madrugón. 

MATINES,  m.  pl.  La  primera  de 
les  hores  canóniques.  Maitines. 

MATINET.  m.  dim.  De  bon  matí. 
Mañanica. 

MATIOLA.  f.  Bo!.  Mena  de  plan- 
tes crucíferes,  herbácies  en  sa  ma- 
jor  part,  originaries  de  les  regions 
Mediterranies. 

MATÍS.  m.  La  unió  de  diversos 
colors  barrejats  segons  certa  pro- 
porció.  Matiz. 

MATISAR.  v.  a.  Pintar  de  diíe- 
rents  colors  ab  proporció  agradable 
a  la  vista.  Matizar.  ||  v.  r.  Mati- 
zarse. 

MATISAT,  DA.  p.  p.  Pintat  de 
diferents  colors  barrejats  ab  proporció.  Pintado, 
matizado. 

MATÓ.  ni.  Coagulado  de  la  llet,  que 's  fá  coentla 
y  separant  el  xerigot,  per  medi  de  1' lierba  col.  Re- 
quesón. 

MATÓ  DE  monja.  Mena  de  recuit  fet  de  llet  d'amet- 
11a,  sucre  y  rovell  don,  cuit  de  modo  que  tingui 
certa  consistencia.  Especie  de  requesón  de  leche  de 
almendras. 

MATOLL.  m.  MATA,  1. 

MATONER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  o  ven  matons.  Re- 
quesonero. 

MATONET.  m.  dim.  Requesoncillo. 

MATURRANGA,  f.  Dona  pública  despreciable. 
Coima,  peliforra,  manfla,  ramera. 

MATOSSER,  A.  m.  y  f.  Qui  travalla  toscament. 
Chapucero,  charanguero,  chafallón.  ||  adj.  Obra 
nial  feta.  Chapucería,  chapucero,  zoquetudo,  ma- 
zorral. 

MATRÁC.  ni.  Mena  d'  ampolla  rodona  ab  un  broch, 
que  usen  els  apotecaris.  Matraz. 

MATRACA,  f.  Burla  que's  fá  culpant  a  algú  de 
algún  fet.  Matraca.  ||  m.  Qui  dona  matraca.  Matra- 
quista. ||  Met.  L'  home  molest,  pesat  y  enfados.  Ma- 
traquista, mazo,  mazacote.  ¡|  pl.  Tenebres;  instru- 
ment  de  fusta  ab  armelles  o  maces  que  fá  un  soroll 
desagradable,  y  serveix  en  Hoc'i  de  campanes  men- 
tres  Nostre  Senyor  és  al  monument  per  la  Setmana 
Santa.  Carraca,  matraca. 

donar  matraca,  fr.  Burlarse  d'  algú,  importunar. 
Matraquiar,  dar  matraca. 


Brot  de  matiola 


MATRACADA.  f.  Reny  ab  burla.  Matraqueada. 

MATRAFACARIES.  f.  pl.  Ter.  TRIFULQUES,  TRAM- 
PES. 

MATRAQUEJADOR,  A.  m.  y  f.  MATRACA,  2. 

MATRAQUEJAR.  v.  a.  Donar  matraca.  Dar  ma- 
traca, burlarse. 

MATRAQUISTA,  m.  Qui  dona  niatracades.  Qui 
les  toca. 

MATRÍQ.  f.  MATRIU. 

MATRICAL.  adj.  Pertanyent  a 
la  matriu.  Matrical.  ||  Calificado 
deis  reméis  usats  pera  combatre  'ls 
mals  de  la  matriu.  Matrical. 

MATRICARIA.  f.  Bot.  MENTA 
BORDA.  ||  Plantes  anyals  compostes 
de  flors  blanques  ab  botó  gioch, 
flairoses  y  sa  cocció  és  remei  anti- 
espasmodich. 

MATRICIDA,  ni.  y  f.  Qui  mata 
a  la  seua  uiare.  Matricida. 

MATRICIDI.  m.  Crim  de  donar 
mort  a  la  propia  mare.  Matri- 
cidio. 

MATRÍCULA,  f.  Llista.  Nomen- 
clatura, matrícula.  ||  Certificat  que's  dona  ais  es- 
tudiants  d'  haver  satisfet  lo  que's  fá  pagar  per  curs. 
Certificado,  matrícula.  ||  Ant.  matriu. 

MATRICULACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  matricular- 
se. Matriculación. 

MATRICULADOR.  m.  Qui  matricula.  Matricula- 
dos 

MATRICULAR,  v.  a.  Empadronar,  allistar  en  el 
llibre  de  matrícula.  Matricular.  ||  v.  r.  Presentarse 
y  allistarse.  Registrarse,  matricularse. 

MATRICULAT,  DA.  p.  p.  Matriculado. 

MATRIMONI.  ni.  Contráete  entre  marit  y  mullen 
Casamiento,  matrimonio.  ||  Fam.  El  marit  y  la  mu- 
11er.  Matrimonio.  ||  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les 
primulácies,  d  ta  Primavera  quan  és  conreuada. 

MATRIMONI  CIVIL.  El  que  se  celebra  sense  la  inter- 
venció  de  la  Iglesia. 

matrimoni  clandestí.  El  que 's  fá  sense  la  pre- 
sencia del  rector  ni  testimonis.  Matrimonio  clandes- 
tino. 

matrimoni  consumat  Aquell  en  que  han  pagat 
els  casats  el  dente  conjugal  per  primera  vegada.  Ma- 
trimonio consumado. 

matrimoni  de  conciencia.  El  que  per  motius 
greus  se  fá  en  secret  y  's  manté  ocult  ab  autorisació 
del  bisbe  o  del  vicari  ecclesiástich.  Matrimonio  de 
conciencia. 

matrimoni  MORGANÁTiCH.  Se  diu  del  matrimoni 
efectuat  entre  un  príncep  o  princesa  y  un'altra  per- 
sona d'  inferior  condició.  Matrimonio  morganático,  de 
la  mano  izquierda. 

matrimoni  rato.  El  llegítim  que  no  ha  arrivat  a 
ésser  consumat.  Matrimonio  rato. 

CONSTANT  el  matrimoni.  Loe.  Durant  el  matrimo- 
ni. Durante,  constante  el  matrimonio. 

CONTREURE  matrimoni.  fr.  Celebrar  el  contráete 
matrimonial.  Contraer  matrimonio. 

dirimir  el  matrimoni.  fr.  Desferlo.  Dirimir  el  ma- 
trimonio. 

MATRIMONIAL,  adj.  Pertanyent  al  matrimoni. 
Matrimonial. 

MATRIMONIAR,  v.  n.  Fam.  Contreure  matrimoni. 
Matrimoniar. 

MATRIMONIS.  ni.  pl.  Bot.  Primavera. 

MATRITENSE,  adj.  MADRILENY. 

MATRIU.  f.  Iglesia  principal.  Matriz,  metrópoli. 
||  Protocol  d' alguna  escriptura.  Matriz,  protocolo, 
registro.  ||  En  la  fundido  de  lletres  és  una  peca  de 
coure  en  que's  grava  en  el   punxó  la  lletra  qu'  está 


MAT 


MAX 


227 


figurada  en  ell.  Matriz.  ||  Anal.  MARE.  ||  Entranya  que 
conté  el  fetus  desde  la  seua  concepció  fins  al  part. 
Matriz.  ||  adj.  S'  aplica  a  algunes  coses  que  son  prin- 
cipáis o  primeres  en  II ur  classe.  Matriz. 

MATRONA,  f.  Mare  de  familia,  dona  noble.  Ma- 
trona. ||  llevadora.  ||  pl.  Les  senyores  de  primera 
distinció.  Matronas.  ||  madrona. 

MATRONAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  matrona. 
Matronal. 

MATRONASSA.  f.  aum.  La  dona  corpulenta  y  cir- 
cumspecta.  Matronaza. 

MATRONAT.  m.  L'estat  y  condeció  de  matrona. 
Matronato. 

MATRÓNICH.  m.  El  Hoch  de  les  ¡glesies  ont  s'hi 
posaven  les  dones  separades  deis  homes.  Matrónico. 
MATSINA.  f.  MATZ1NA. 
MATUR,  A.  adj.  MADUR. 
MATURITAT.  f.  Ant.  MADURESA. 
MATUSALÉM.  m.  s.  y  adj.  Fam.  met.  De  llarga 
vida,  molt  vell,  com  Matusalén].  Matusalén. 
MATUSSER,  A.  adj.  XAPUSSER,  PUT1NER. 
MATUTA.  m.  Fam.   Lo  que  s'  entra  sense  pagar 
drets  de  portes  o  de  consums.  Matute.   ||    El  génre 
qu'  entra  sense  pagar  drets.  Matute. 

MATUTEJAR.  v.  a.  Entrar  coses  de  nienjar  o  beu- 
re  sense  pagar  els  drets  conesponents.  Matutear. 

MATUTER,  A.  m.  y  f.  Qui  entra  o  ven  génres  de 
matuta.  Matutero. 

MATUTÍ,  NA.  adj.  Relatiu  al  matí. 
MATUTXi.  m.  Ant.  Qui  va  disfrecat  ridícolament. 
Matachín. 

MATUTXINA.  f.  Ballde  matutxins.  Matuchina. 
MATXA.  f.  Llissa.  Sabalar. 
MATXADA.  f.  Burrada. 
MATXET.  m.  din].  Machuelo. 
MATXETE.  ni.  Mena  d'  espasa  de  fulla  ampia   y 
turta  ab  tall  a  un  deis  costats.  Machete. 

MATXINA.  f. 
Ais  arsenals  y 
ports,  máquina 
que  serveix  pera 
posar  y  treure  'ls 
arbres  a  les  em- 
ba  rcacions,  y 
també  pera  ca- 
rrejar y  desca- 
rregar  pesos  gro- 
ssos.  Machina. || 
Ant.  MAQUINA. 

MATXO.  m. 
Zoo!.  Animal  pro- 
duit  per  1'  unió 
carnal  d'  ase  ab 
euga  o  al  contra- 
n.  Macho,  mulo.  ||  adj.  Mee.  Neci,  tonto.  Bruto,  ma- 
cho, bestia,  majadero,  tontazo. 

matxo  de  pas.  El  destinat  a  caminar  portant  algú 
a  cavall.  Macho  ó  mulo  de  paso  ó  de  andadura. 

NO  SE  SAP  DE  QUÍ  SON  ELS  MATXOS  FINS  QUE  'L 
TRAGINER  ÉS  MORT.  Ref.  AL  CUL  DEL  SACH,  etc. 

NO  SIQUIS  MATXO.  fr.  Ter.  No  seas  necio. 

MATZINA.  f.  Cosa  verenosa.  Veri.  Veneno. 

MATZINAR.  (Vegis  ENMATZINAR.) 

MATZINER.  m.  Bot.  Arbre  de  fruit  verinós  de  la 
fam.  de  les  meliácies;  fá  unes  boletes  groguenques  y 
se  conreua  ais  passeigs  y  jardins  per  adorno.  Aze- 
deraque,  agriaz,  cinamomo. 

MATZINES.  f.  pl.  Qualsevulla  substancia  o  mate- 
ria que  presa  en  poquíssima  quantitat  trastorna 
tant  la  máquina  animal  que  quasi  sempre  produeix 
efectes  mortals.  Veneno,  tósigo,  hierbas.  ||  Met.  Lo 


Malxo 


qu'és  greument   perjudicial  al  eos  o  a  1' ánima.  Ve- 
neno. 

DONAR  MATZINES.  fr.  EMMATZINAR. 

POQUES  matzines  NO  maten.  Ref.  Denota  que  les 
coses  danyoses  en  poca  quantitat  no  solen  danyar. 
S' usa  també  en  sentit  moral.  Poco  veneno  no  mata. 

MATZÓ.  f.  Ant.  Factoría. 

MAU.  m.  miau,  miéu,  meu.  Nom  vulgar  de  gat. 

MAUBERME  (Collada  de).  Orog.  En  la  vessant 
del  cim  del  meteix  nom.  ||  —  (TUCH  DE).  Alteros  cim 
del  pirineu  Arañes  (2.880  ni.). 

MAULA,  f.  Engany.  Maula.  I|  Artifici  ab  que's  vol 
enganyar  a  algú.  Cancamusa,  maula,  carlanca.  || 
Fingiment  d' algún  mal  o  impediment  pera  no  trava- 
llar.  Zanguango.  ||  Artifici  o  trampa  pera  treure  a 
algú  lo  que  no  está  obligat  a  donar.  Socaliña.  || 
L'  astut,  enganyós,  artificios.  Galopín,  zanguango, 
culebrón,  carlancón.  ||  Trampós,  malpagador.  Tram- 
poso, maula,  maulero. 

bona  maula.  Loe.  Se  din  de  la  persona  astuta  y 
taimada.  Buen  maula. 

CONÉixer  o  ENTtNDRE  LA  maula,  fr.  Conéixer  les 
segones  intencions  d'  algú.  Entender  la  musa,  la  can- 
camusa. 

MAULAR,  v.  n.  MIOLAR. 

MAULERÍA.  f.  Engany,  artifici. 

MAULÓ,  NA.  adj.  EMBUSTERO. 

MAUR,  A.Moresch,  mauritá.  Morisco,  mauritano. 

MAURA  (Gabriel).  Biog.  Va  néixer  a  Palma  en 
1842,  morínt'hi  en  1907.  Poeta  mallorquí  deis  primers 
temps  de  la  Renaixensa,  que  va  ésaer  premiat  ais  Jochs 
Floráis. 

MAURADA.  f.  L'acció  y  efecte  de  maurar.  Soba, 
sobado,  sobajadura,  sobajamiento. 

MAURADOR.  m.  El  taulell  ont  amassen  la  pasta 
els  fideuers.  Tablero.  ||  La  post  que  pera  rentar  usen 
les  dones. 

MAURAR.  v.  a.  Amassar  la  pasta  al  maurador  ab 
una  barra  clavada  ab  frontices,  sobre  la  qual  va 
assentat  qui  maura.  Bregar.  ||  Apretar  entre  Ms  dils 
alguna  cosa  pera  ablanirla  o  desferlr.  Estrujar.  || 
Oprimir  alguna  cosa  repetidament  y  ab  violencia 
pera  posarla  blana  osuáu.  Sobar.  ||  Pastar,  amassar. 
Heñir,  sobar,  sobajar. 

maurar  la  pasta  PERA 'l  PA.  fr.  Heñir,  sobar  la 
masa. 

MAURE.  n.  p.  Mauro.  ||  MORO. 

MAUREILLÁS.  Nom  ab  que's  coneix  el  poblé  de 
Morellás  de  Vallespir. 

MAUR1CI.  m.  Nom  propi  d'  home.  Mauricio. 

MAURITÁ,  NA.  Lo  qu'  és  de  o  pertanyent  a  la 
Mauritania,  antiga  regió  d' África.  Mauritano. 

MAURY.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Sant  Pau,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
\ora  de  la  riera  del  sen  nom  y  té  1,721  hab. 

MAUSOLÉU.  m.  Monument  sepulcral  magnífich. 
Mausoleo,  mauseolo. 

MAXAR.  v.  a.  Molestar.  Majar. 

MAXERA.  Ter.  arañes.  BARBA. 

MAXILAR,  adj.  Pertanyent  a  les  barres.  Maxilar. 
||  m.  Nom  deis  ossos  que  junts  formen  la  barra  y  '1 
arch  alveolar.  Maxilar.  ||  pl.  Els  caixals.  Maxila- 
res. 

MÁXIM,  A.  adj.  Gran  en  grau  superlatiu.  Máximo. 

MÁXIMA,  f.  Regla,  principi,  axioma.  Máxima.  || 
Apotegma,  sentencia,  dita  graciosa.  Máxima.  ||  Mus. 
La  nota  o  punt  de  mes  valor  y  que  val  dues  longues. 
Máxima.  ||  Intenció,  designe,  principi  adoptat  de 
obrar.  Máxima. 

MÁXIMAMENT.  adv.  m.  y 

MÁXIME,  adv.  ni.  Principalinenf,  en  primer  lloch. 
Máximamente,  máxime. 


228 


MAY 


MAY 


MAXIMÍ,  NA.  n.  p.  Maximino. 

MAXIMIÁ.  n.  p.  Maximiniano. 

MAXIMILIÁ.  n.  p.  Maximiliano. 

MÁXIMO,  A.  adj.  MÁXIM. 

MÁXIMUM,  ni.  Veu  llatina  pera  manifestar  la  su- 
perioritat  absoluta,  com:  el  máximum  de  les  rctribu- 
cions.  Máximum. 

MAXINA.  f.  Fam.  Dent  de  les  criatures.  Diente. 

MAXÓN.  m.  Ant.   Mujol. 

MAY.  adv.  t.  En  cap  temps.  MAI.  ||  Nunca.  ||  Algu- 
na vegada.  Alguna  vez.  ||  ni.  mall.  ||  Sempre,  1'  eter- 
nitat. 

MAY  MES.  adv.   t.  MAY  PER  MAY. 

MAY  PER  MAY.  ni.  adv.  Se  li  afegeix  la  ven  PER 
MAY,  pera  donar  mes  eficacia  y  energía  a  la  negació. 
Jamás,  nunca,  en  ningún  tiempo,  jamás  por  jamás. 

MAY  que.  Loe.  Equival  a  baldament  que  no;  com: 
¡MAY  QU'HAGUÉS  VINGUT!  ¡Ojalá  jamás!  ¡ojalá  que 
no!  ¡I  interj.  Que  serveix  pera  mani  estar  la  indife- 
rencia ab  que's  mira  alguna  cosa.  ¡Más  que  no!  ||  Si 
PER  CAS. 

casi  MAY.  ni.  adv.  Molt  rara  vegada.  Casi  nunca, 
por  maravilla. 

ni  may  QUE.  Expr.  Equival  a  tant  se  me  'n  dona. 
Más  que  no. 

SI  MAY  PER  MAY.  Loe.  condicional.  Si  alguna  vez, 
si  en  algún  tiempo  ú  ocupación;  si  diese  la  casuali- 
dad. 

MAYA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  d'  Olot;  és  a  ia  vora  de  la  riera  de  Sagaró 
y  té  525  hab.  ||  —  ( COLLET  DE). 
Orog.  A  la  Garrotxa,  al  camí  de 
Bach  Morell  y  Creu  de  la  Parade- 
11a,  ovirant  la  valí  de  Salarsa. 

MAYALS.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia y  part.  jud.  de  Lleida,  bisbat 
de  Tortosa;  és  al  S.E.  de  la  Serra 
de  Campells  y  té  2,265  hab. 

MAYANELLS  (Collada  de).  Orog 
Collada   de   1,850  metres  d'altitut, 
entre  les  valls  del  Ter  y  del  Fresser, 
al  S.O.  de  Tragurá,  prov.  de  Girona. 

MAYANS  Y  CISCAR  (Gregori).  Biog.  El  mes  savi, 
erudit  y  laboríos  escriptor  espanyol  del  sigle  XVIII. 
Nat  a  Oliva  (Valencia)  1'  any  1699  y  niort  en  la  capi- 
tal en  1781.  La  seua  obra  de  literat  és  portentosa 
tant  per  la  abundor,  com  per  la  varietat  de  genres  y 
la  saviesa  mostrada  sempre,  per  lo  qual  son  noin  era 
fainosíssini  per  tota  Espanya  y  al  estranger.  Va  es- 
tudiar a  Barcelona,  Valencia  y  Salamanca.  Havía 
reunit  una  riquíssima  biblioteca,  quin  catálech  va 
ésserli  pubücat  a  Alemanya,  y  contenía  bona  quan- 
titat  de  manuscrits.  Va  ésser  catedrátich  de  liéis  y 
bibliotecari  de  Felip  V  (1733-1740).  Caries  III  li  ha- 
vía  otorgada  una  pensió  de  mil  ducats  anyals.  El 
dret  y  la  literatura  li  eren  preferents.  La  vanitat 
y  menyspreu  deis  altres  va  ferio  antipátich,  malgrat 
son  valer.  Ademes  de  la  producció  propia  u  original, 
és  considerable  lo  que  va  publicar  de  textes  exqui- 
sits  o  be  interessants  al  estudi,  obra  d'autorsan- 
tichs,  ilustrades  ab  estudis  y  biografíes  expressament 
escrites  per  el  nieteix  Mayans  qui  és  autor  de  una 
cinquaiitena  de  biografíes  de  persones  memorables. 
En  la  Biblioteca  de  Autores  Españoles  publicada  per 
Rivadeneyra  hi  han  obres  d' ell  reimpieses.  Son  nom 
figura  en  el  Catálogo  de  autoridades  de  lü  lengua, 
obra  de  la  Academia  Espanyola. 

—  Y  ENRÍQUEZ  DE  NAVARRA  (LLUÍS).  BÍOg.  AdvOCat 

y  poli tich  valencia,  nat  a  Requena  1"  any  1805,  mort 
a  Madrit  en  1880.  Fill  de  la  casa  pairal  de  Ontinent. 
Va  cursar  dret  a  Alcalá.  Exercí  els  cárrechs  de  ar- 
calde  major  del  Ferrol  (1835),  jutge  de  primera  ins- 
tancia a  Madrit  y  de  niagistrat  a  Saragoga,  desde 
ont  va  anar  a  les  Corts  essent  diputat  per  O.itinent, 
quin   districte   va   reelegirlo  vintiquatre   vegades,   y 


Segell  de  Mayáis 


morí  representantlo.  Va  ésser  president  del  Congrés 
y  ministre  de  Gracia  y  Justicia  (1843)  y  en  ocasions 
diverses,  havent  presid.da  la  Junta  de  notables  qui 
va  redactar  la  Constitució.  Va  ésser  aprofitada  pera 
la  cosa  pública,  la  seua  carrera  política. 

MAYANS.  Geog.  Quadra  del  tenue  de  Castellfullit 
del  Boix,  prov.  de  Barcelona.  ||  Hidrog.  Cala  de  la 
costa  llevantina  de  1'  illa  d'  Ibiqa,  Balears. 

MAYE.  m.  Ant.  BLAT  DE  MORO. 

MAYMÍA.  f.  Ant.  Mi  señora,  mis  amores. 

MAYMÓ,  NA.  adj.  Catxacut.  Pachón,  pelmazo, 
posma. 

MAYMÓ  (Geroni  Vicents).  Biog.  Frare  predica- 
dor mallorquí,  filosoph,  teólech,  doctor  en  dret  ca- 
nónicli,  en  quina  branca  era  cousiderat  la  primera 
intelligencia  de  son  temps.  Nat  a  Felanitx  en  1608. 
mort  a  Palma  1'  any  1666.  Essent  mestre  de  novicis 
al  convent  de  Cartagena,  en  1638,  va  ésser  nomenat 
procurador  general  de  I'  orde  en  la  provincia  de 
Sant  Antoni  en  el  nou  regne  de  Granada  (Amérícn), 
servint  al  rei  y  a  la  reí  lisió.  Va  assistir  al  capítol 
general  ¿e  Genova  en  1642,  quines  discordies  ab  el 
papat  1'  obligaren  a  defensar  la  dissidencia  y  a  sí 
meteix,  lograntse  en  1643  un  acort  ab  la  Santa  Seu. 
En  1647  va  anar  a  Roma  a  demanar  ia  porpra  carde- 
nalicia pera  Antoni  d'  Aragó,  fill  deis  Cardona,  essent 
ates.  Felip  IV  va  ferio  canceller,  jutge  de  competen- 
cies  de  Mallorca.  Va  assistir  com  a  definidor  al  capí- 
tol provincial  de  Barcelona  en  1653.  És  autor  de 
relacions  castellanes  molt  interessantes  a  la  historia 
deis  dominicans,  la  majoría  inédites. 

—  (MARIAN).  Biog.  Escriptor  cientifich.  Nat  a  Bar- 
celona 1'  any  1818.  L'  any  1824  deixava  de  fer  espar- 
denyes,  1'  ofici  de  son  pare,  y  entrava  a  teixidor. 
Tenint  vocació  a  1'  estudi,  en  1840  era  ajudant  d'  un 
colegí  y  estudiant  de  cálcul  mercantil  y  després  de 
física  experimental,  llengua  francesa  y  arquitectura. 
Va  ésser  regent  de  matemátiques  y  geografía.  L'  any 
1846  entrava  a  1'  Academia  de  Ciencies  y  ocupava 
una  cátedra  de  matemátiques  en  la  meteixa  corpora- 
ció.  En  1860  organisava  una  expedido  de  savis  pera 
observar  1'  eclipse  de  sol,  publicaut  les  observacions 
fetes  en  1861  És  autor  de  bastantes  memories  trac- 
tant  de  geometría,  de  mecánica,  equivalencia  de  la 
moneda,  del  calendari,  d'  astronomía,  etc.,  havent 
publicada  una  Guía  del  industrial  ó  manual  de  mecá- 
nica, Barcelona,  1858,  y  Elementos  de  geografía  uni- 
versal (dues  edicions),  Barcelona,  1853. 

MAYNADA.  f.  ESTOL,  VOL,  RAMADA,  MEZNADA.  H 
FAMILIA. 

MAYNADERA.  f.  Ter.  Noía  o  dona  que  té  compte 
d'  una  o  mes  criatures.  Niñera. 

MAYNEL.  m.  Arquit.  Pilaret  prim  que  divideix  els 
finestrals  gótichs  y  'ls  moreschs. 

MAYNELL.  ni.  Les  divisions  del  escudeller  o  ar- 
maris  pera  posar  plats,  gots,  etc.  Anaquel,  andén, 
vasar.  ||  PRESTATGE 

MAYOL.  111.  MALLOL. 

MAYOL  (Salvador).  Biog.  Pintor  distingit.  Nat  a 
Barcelona  y  mort  en  1834.  L'  any  1829  entrava  a  la 
Academia  de  Madrit  en  qualitat  de  supernumerari  de 
mérit.  Era  mestre  de  1'  Escola  de  Nobles  Arts  de 
Barcelona.  Tenía  molta  fama  com  a  pintor  de  retra- 
tes. L' any  1820  va  oferir  a  la  Diputació  provincial 
una  alegoría  pintada  a  P  olí,  aleshores  cosa  d'  actua- 
litat  política,  exalgant  la  Constitució.  En  el  Musen  de 
Barcelona  s'  hi  guarden  obres  d'  ell:  sis  estudis  de 
testes  de  nen,  una  composició  de  les  Nenies  tallan t 
les  ales  a  Cupit  y  'I  retrat  del  intendent  Joan  de 
Gaya. 

MAYÓLA,  f.  MALLOL. 

arrancar  les  mayóles  o  LS  MAYOLS.  fr.  Arrancar 
els  ceps  d'  una  vinya  plantada  de  nou.  Desmajolar. 

MAYRASTRA.  f.  Ter.  madrastra. 


MEC 


MfcD 


229 


MAYRE.  f.  Ter.  MARE. 

MAYRINA.  f.  Ant.  PADRINA. 

MAYSÓ.  m.  Ant.  CASA,  ALBERCH,  MANSIÓ.  ||  Ant. 
Casa  de  comers.  Factoría. 

MAYSONAR.  v.  a.  Edificar,  construir,  fer.  Edificar. 

ME.  Cas  indirecte  del  pronom /o.  Me. 

MEA  CULPA.  Expr.  llat.  Per  ma  cu'pa.  S'  usen 
aquestos  tuots  de  la  coniessió  general  declarantse 
culpable  y  empenedit  deis  seus  pecats. 

CANTAR  el  MEA  CULPA,  fr.  Fam.  Confessar  un  me- 
leix  la  falta  comesa,  empenedintse  de  lo  que  havía 
fet  o  dit. 

MEADE  (Jordi  Gordon).  Biog.  General  nortameri- 
cá,  nascut  en  1816  a  Barcelona,  ont  el  seu  pare  vi- 
vía essent  cónsul  deis  Estats  Units.  Va  ferse  remar- 
car durant  la  guerra  mexicana  y  en  la  lluita  civil, 
servint  al  govern  federal  contra  'ls  exércits  coníede- 
rats.  Va  morir  en  1872. 

MEALLA.  f.  Res  o  casi  res.  Migaja.  ||  Galladura  en 
cls  ous. 

MEANDRINA.  f.  Zool.  Mena  de  políper  de  eos  curt 
y  boca  guarnida  de  plechs.  Meandrina. 

MEANDRIN1TA.  f.  Zool.  Meandrina  fóssil.  Mean- 
drinita. 

MEANDRITA.  f.  Zool.  Mena  de  pólíp  conglomerat 
en  forma  de  boles.  Meandrita. 

MEANDRITES.  f.  La  pedra  foradada  per  un  cuch, 
íormaut  una  pila  de  dibuixos.  Meandrites. 

MECA.  m.  Megquita  deis  moros.  Meca.  II  Antigua 
ciutat  de  1'  Arabh.  Meca. 

ANAR  DE  LA  CECA  A  LA  MECA.  fr.  Anar  d'  un  lloch  al 
altre.  Ir  de  Ceca  en  Meca  ó  de  la  Ceca  á  la  Meca. 

CORRE  LA  CECA  Y  LA  MECA  Y  LA  VALL  D'  ANDORRA, 
fr.  Viatjar  molt. 

MECA  Y  CARDONA  (Antoni).  Biog.  Ciutadá  bar- 
celoní,  protector  de  les  ciencies  naturals,  qui  va  ce- 
dir  la  térra  de  llur  propietat  pera  fundar  1'  Hort  Bo- 
tá:iich  de  Barcelona,  que  va  existir  fins  a  mitjans  del 
sigle  XIX,  al  bell  peu  de  la  muralla,  al  indret  ont  avui 
s'  escau  la  Ronda  de  St.  Pau,  entre  'ls  carrers  de  la 
Cera  y  de  la  Lleialtat.— Al  benemérit  protector  li  va 
ésser  dedicada  la  Mecardonia  R.  et  Pav. 

MECA.  Orog.  Montanya  de  la  prov.  de  Valencia,  al 
conlí  de  la  prov.  ab  la  d'  Albacet. 

MECANERÍA.  f.  Escassetat,  cicatería,  avaricia. 
Mezquindad.  ||  Miseria,  pobresa,  poca  cosa.  Mez- 
quindad. 

MECÁNICA  f.  Part  de  la  física  que  tracta  del  mo- 
v  inent.  Mecánica,  maquinaria.  ||  Cosa  despreciable, 
ruina.  Mecánica.  ||  Acció  indecorosa,  vil.  Mecánica. 
II  La  policía  interior  y  '1  maneig  per  inenut  deis  inte- 
ressos  y  efectes  deis  soldats.  Mecánica. 

MECÁNICAMENT.  adv.  m.  Prácticament  Mecá- 
nicamente. ||  Instintivament,  sense  consecuencia  de 
lo  que  'i  fa. 

MECÁNICH,  CA.  adj.  Lo  que  's  fá  ab  les  mans. 
Mecánico.  ||  Escás,  cicatero.  Mezquino,  menguado, 
transido,  agarrado.  ||  Pertanyent  ais  oficis  y  obres 
menestrals.  Mecánico.  ||  Baix,  indecoros,  desprecia- 
ble. Mecánico.  ||  adj.  Lo  que  té  relació  ab  la  mecá- 
nica. S'  aplica  particularment  aquest  epítet  ais  cossos 
irritats  que  no  obren  químicament;  aixís  els  instru- 
ments  punxants,  etc.,  son  irritants  mecánichs.  Mecá- 
nico. 

MECANISME.  m.  Estructura,  artifici.  Mecanismo. 
II  Enginy  o  artifici  pera  moure  o  fer  anar  alguna  cosa. 
Mecanismo.  ||  El  coijunt  de  peces  de  que  's  composa 
una  máquina.  Mecanismo.  ||  Part  mecánica  y  prácti- 
ca d'  alguna  art.  Mecanismo. 

MECANÓGRAF.  m.  Qui  és  périt  pera  escriure  ab 
la  máquina.  Mecanógrafo,  dactilógrafo. 

MECANOGRAFÍA,  f.  Art  d'  escriure  a  máquina. 
Mecanografía,  dactilografía. 


MECANOGRAFIAR,  v.  a.  Escriure  ab  máquina. 

MECANOGRÁFICH.  ni.  adj.  Medi  o  sistema  d'  es- 
criure a  máquina.  Mecanográfico. 

MECANOTERAPIA.  f.  Med.  Direcció  higiénica 
dais  moviments  pera  me'lorar  les  condicions  generáis 
del  organisme.  ||  Tractament  de  les  malaltíes  eiu- 
pleant  aparells  mecánichs. 

MECANOTERÁPICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  meca- 
noterapia.  Mecanoterápico. 

MECÁSPIT.  in.  Zool.  Mena  d'  insectes  coleópters 
curculiónits,  abundosos  a  la  península  ibérica. 

MECENES.  m.  Subjecte  poderos  protector  deis  lli- 
terats.  Mecenas. 

MECLI.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Tibi,  prov.  de 
Alacant. 

MECLOYCH.  adj.  Epítet  d'  un  ácit  format  perla 
acció  del  cior  sobre  la  meconina.  Mecloico. 

MECONAT.  m.  Combinado  del  ácit  mecónich  ab 
una  base   Monato. 

MECONI.  ni.  CARBONADA.  ||  Such  que  s'  extreu  del 
cascall.  Meconio. 

MECONI  AL.  m.  Pertanyent  al  meconi  o  propi  d'  ell. 
Meconial. 

MECONIAT,  DA.  adj.  Paregut  al  cascall.  Meco- 
niado. 

MECÓNICH.  ni.  adj.  Epítet  d'  un  ácit  trovat  al  opi. 
Mecónico. 

MECONINA.  f.  Substancia  crestallina  que  s' extreu 
del  opi.  Meconina. 

MECONJTA.  f.  Min.  Pedra  calar  formada  de  peti- 
tes  concrecions  globuloses  de  capes  concéntriques. 
Meconita. 

MECONOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  I'  opi.  Mecono- 
logía. 

MECXOACAN  BORT.  ni.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de 
les  dioscóries  que  creix  ais  llochs  ombrívols  de  les 
nostres  montanyes  y  té  les  fulles  en  forma  de  cor  y 
1'  arrel  amarganta.  Nueza  negra,  brionía  negra. 

MEDA.  f.  META. 

MEDACORVA.  Orog.  Pích  al  N.O.  de  la  Valí  d'  An- 
dorra, al  Pirineu  de  la  prov.  de  Lleida;  té  2,896  niet. 
d'  altitut. 

MEDALLA,  f.  Pega  de  metall  ab  alguna  figura, 
símbol  o  emblema.  Medalla.  ||  Pega  rodona  de  niar- 
bre,  metall  o  fusta  que  té  gravada  alguna  figura  de 
mitg  relien  Medalla  ||  El  trocet  de  metall  que  té  la 
imatge  de  María  Santíssima,  d'  algún  sant  o  d'  algún 
misteri  de  la  relli- 
gió.  Medalla. 

MEDALLA  GRAN. 
La  que  té  gravada 
alguna  imatge,  y  so- 
len  portarla  al  pit 
per  adorno  les  pa- 
geses.  Patena. 

MEDALLÓ.  m. 
.uní!.  Medallón.  || 
Arquit.  Baix  relleu, 
de  figura  rodona  o 
ovalada  que  's  posa 

a  les  portades  y  altres  parts  deis  edificis.  Meda- 
llón. II  Caixa  petita  y  plana,  d'  or  o  d'  un  altre  me- 
tall pera  posar'hi  un  retrat  o  altres  coses,  teniut 
quasi  sempre  la  tapa  de  cristal!.  Medallón. 

MEDART.  n.  p.  Medardo. 

MEDECINA.  f.  Medicina  y  'ls  seus  deriváis. 

MEDER.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Barcelona 
que  neix  entre  les  serres  d'  Oristá  y  de  Sant  Barto- 
meu  del  Grau,  passa  péls  termes  de  Santa  Eularia  de 
Riuprimer,  Vich  y  Gurb  y  desaigua  al  Ter,  aigües 
amunt  de  Roda. 

MEDES  (Ules).    Geog.  Illetes  que  hi  há  devant  de 


]£-& 


Medallons  a  la  Llolji  de  Valencia 


230 


MED 


MED 


la  boquera  del  Ter,   a  llevant  de  Torroella  de  Mont- 
grí,  prov.  de  Girona. 

MEDÍ.  m.  Arbitre,  modo.  Recurso,  medio,  arbi- 
trio, vado,  derrotero.  ||  Dilligencies  que  's  practi- 
quen pera  lograr  algún  fí.  Traza,  medio.  ||  El  camí  o 
niétode  que  s'  adopta  per  algún  negoci  o  dependen- 
cia. Expediente,  medio.  ||  Obra,  virtutopoder.  Obra, 
medio.  ||  Alió  de  que  algú  's  val  pera  lograr  alguna 
cosa.  Resorte  ||  Conducte  pél  qual  una  cosa  's  co- 
munica ab  un'  altra.  Órgano.  II  Auxili.  Medio.  ||  La 
part  que  dista  igualment  deis  extrems.  Medio.  ||  Ter- 
me  ab  que  s'  uneixen  o  cotnraren  els  dos  extrems  del 
süogisme.  Medio.  ||  pl.  HAVERS.  ||  m.  Nom  que  's  Cona 
a  tot  eos  sólit,  líquit  o  fluit  elástich,  a  quin  interior 
poden  penetrar'hi  altres  substancies  y  móire  's  ab 
mes  o  menys  11  i verta t;  aixís  el  vidre,  1' aigua  y  Taire 
son  uns  medís.  Medio 

MEDÍ  TERME.  Aquell  arbitre  prudent  y  proporcionat 
que  's  segueix  pera  resoldre  algún  dupte  o  compon- 
dré alguna  desavinenga.  Medio  término,  término  medio. 

manca  DE  MEDÍS,  fr.  Pobresa.  Falta,  cortedad  de 
medios. 

MANCAT  DE  medís.  Pobre.  Atrasado,  corto  de  me- 
dios. 

pendre  'L  medí  O  'LS  medís,  fr.  Resoldre  's  o  apro- 
fitarse  y  practicar  lo  convenient  pera  lograr  alguna 
cosa.  Tomar  el  medio  ó  los  medios. 

per  MEDi  D'  ALTRE.  di.  adv.  Havent  'hi  alguna  cosa 
entreunte.  Por  m  dio  de  otro,  mediatamente. 

POSAR  ELS  MEDÍS,  fr.  Adoptar  y  practicar  lo  que  's 
judica  convenient  pera  lograr  alguna  cosa.  Poner  los 
medios. 

MEDÍ.  n.  p.  Emeterio.  ||  MEDÍN. 

MEDÍ  (Sant).  Biog.  Mártir,  del  temps  del  empera- 
dor Diocleciá;  pagés  qui  vivía  entre  Barcelona  y  Sant 
Cugat  del  Valles,  a  la  serralada  del  Tibidabo.  Havent 
passat  sant  Sever  (bisbe  de  Barcelona),  perseguit  per 
1'  indi  et  cnt  sant  Medí  estava  sembrant  faves,  va  dirli 
que  si  'ls  soldats  romans  el  busquéssin  y  li  pregun- 
táven  per  ell,  que  'ls  digués  que  '1  trovaríen  al  castell 
de  St.  Cugat,  resolt  a  morir  per  la  fe  de  Jesucrist. 
Y,  segons  tradició,  els  perseguidors  del  sant  li  pre- 
guntaren si  1'  havien  vist  passar:  —  Are  meteix,  —  va 
dirlos, — quan  plantava  aqüestes  faves;—  ¡es  quals  com 
floríssin  y  granéssin  a  1'  hora,  a  la  vista  líels  soldats. 
prengueren  al  pagés,  qui  confessá  era  cristiá,  el 
portaren  prés  a  Sant  Cugat,  degollantlo  devant  del 
sant  b  sbe  y  d'  altres  quatre  sacerdots,  tots  mar- 
tiritzats. 

MEDIACIÓ.  f.  Interposicó,  reconciliado,  empenyo. 
Mediación.  ||  intercessió. 

MEDIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arregla  una  desavi- 
nenqa. 

MEDIAR,  v.  a.  y  'ls  seus  derivats.  mitjansar  || 
Intervenir  en  una  desavinenqa  arreglant  les  diferen- 
cies. 

MEDIASTÍ.  m.  Med.  Espai  triangular  que  deixen 
entre  sí  les  dues  pleures  a  la  part  del  mitg.  Medias- 
tino. 

MEDIASTINITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  mediastí. 
Mediastinitis. 

MED1AT,  A.  adj.  Cosa  unida  a  un'  altra  per  algún 
¡ntermedi,  com  1'  avi  y  'l  net  per  medi  del  pare 
d'  aquest;  el  subgecte  y  '1  predicat  per  medi  del  verb. 
Mediato. 

MEDIATAMENT.  adv.  11.  y  t  Ab  mediado  o  ¡nter- 
medi, per  medi  d'  altre   Mediatamente. 

MEDIC.  m.  Ter.  Blanes.  Náut.  Peca  que  serveix  de 
reforc,  de  la  costella  al  llaciut. 

MEDICABLE.  ?.dj.  Med.  Que  pot  rebre  1'  aplicació 
deis  medicaments.  Medicable. 

MEDICACIÓ.  f.  V  efecte  produit  per  1'  acció  deis 
medicaments.  Medicación. 

MEDICAMENT.  m.  Qualsevol  remei  extern  o  intern 


que  s'  apliqui  al  malalt  pera  ferli  recobrar  la  salut. 
Medicina,  medicamento,  remedio,  fármaco. 

MEDICAMENTAR.  v.  a.  Aplicar  medicaments.  Me- 
dicinar, medicar,  medicamentar. 

MEDICAMENTOS,  A.  adj.  Que  conté  medicament. 
Medicamentoso. 

MEDICAR,  v.  a.  MEDICINAR. 

MEDICARSE,  v.  r.  Estar  sotmés  a  un  tractament 
medien,  pendre  medicines. 

MEDICARTRE.  adj.  Mal  metge.  Medicartro. 

MEDICAT,  DA.  p.  p.  Medicado. 

MÉDICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  medicina. 
Médico. 

MEDICINA,  f.  La  ciencia  de  curar  les  malaltíes  de 
les  persones.  Medicina.  ||  MEDICAMENT. 

MEDICINABLE,  adj.  Curable,  lo  qu'  és  capá?  de 
medicina.  Medicinable,  medicable. 

MEDICINAL,  adj.  Lo  que  té  virtut  de  curar.  Medi- 
cinal. 

MEDICINAR,  v.  a.  Curar,  aplicar  medicines.  Me- 
dicinar, medicar. 

MEDICINAT,  DA.  p.  p.  Medicinado,  medicado. 

MEDIC1Ó.  f  L'  acte  d*  amidar.  Medición. 

MEDINA  (Casimir).  Biog.  Pintor  y  arquitecte  va- 
lencia, nat  a  Xátiva  T  any  1671,  mort  en  1743.  Al 
quedar  viudo  de  Na  Petra  Agostí,  va  ordenarse  sa- 
cerdot,  conseguint  un  benefici  en  el  poblé  de  Campa- 
nar.  Era  entusiasta  cié  la  pintura,  havent  fet  obres 
tan  estimables  com  la  figura  del  P.  Fr  Gabriel  Bar- 
bastro,  general  de  1'  orde  de  la  Mercé.  Per  la  sena 
inteligencia  en  arquitectura,  se  '1  va  designar  périt 
de  P  orde,  per  cuina  rao  va  reconéixer  alguns  con- 
vents  y  iglesies  del  regne  de  Valencia. 

—  DEL  POMAR  (BERNAT).  Biog.  Pintor  valencia  del 
sigle  XVIII.  En  els  concursos  de  1'  Academia  de  Sant 
Caries  de  Valencia  deis  anys  1778,  79  y  80,  va  do- 
narse a  coneixer  en  les  especíalitats  de  la  pintura  de 
üors,  d'  ornamentado  y  de  composicions  históiiques, 
havent  estat  premiat  en  el  segon  de  tais  concursos. 
El  juny  del  1784  revía  el  títol  d'  académich  de  raer  i  t 
d'  aque'.la  Academia.  Durant  els  primers  anys  del  si- 
gle xix  exercía  la  pintura  a  Valencia  ab  molta  estima. 

MEDINABEITIA  (María  Josepha).  Biog.  Escrip- 
tora,  nada  a  Barcelona  en  1'  any  1797,  filia  del  fiscal 
de  1'  Audiencia  En  Joan  Joseph  Medinabeitia,  qui 
exercí  tal  cárrech  durant  vintidós 
anys,  y  neta  del  ministre  de  Gra- 
cia y  Justicia  En  Joan  Peñuelas. 
Va  traduir  del  i  tal  iá  en  vers  cas- 
tellá  El  cruzado  en  Egipto,  melo- 
drama heróich  en  dos  actes  (Bar- 
celona, impr.J.  Cherta  y  C.a,  1829). 
Emma  de  Resburg,  melodrama  he- 
róich en  vers  (Barna.  impr.  Ma- 
yol,  1829). 

MEDINYÁ.   Geog.   Poblé  de  la 
prov.,   bisb.   y  part.  jud.   de  Girona;  és   a  la   vora 
del  Ter,   a  la  carretera  de  Madrit  a  La  Junquera, 
y  té  340  habitants. 

MEDIOCRAMENT.  adv.  m. 
MITJANAMENT.  » 

MEDIOCRE,  adj.  MITJÁ. 

MEDIOCRITAT.  f.  mitjanía. 

MEDIONA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Vilafranca  del  Penadés; 
és  a  la  vora  de  la  riera  de  Riude- 
vitlles  y  té  1,565  hab. 

MEDIR,  v.  a.  AMIDAR. 

MEDITABÓN,  DA.  adj.  Pensatiu,  capficat.  Co- 
gitabundo, meditabundo. 

MEDITACIÓ.  f.  Atenció,  dilligencia,  estudi.  Medi- 


s2Z¿: 


Segell  de  Medinyá 


Segell  de  Mediona 


MEO 


MEL 


231 


tación  ||  Reflcxió,  consideració.  Contemplación,  me- 
ditación. ||  Escrit  sobre  la  consideració  d'  algún  mis- 
ten, fer  oíació.  Meditar.  ||  Met.  ESPECULAR. 

MEDITAR,  v.  a.  Pensar,  considerar,  reflexionar. 
Meditar.  ||  Contemplar  algún  misteri,  fer  oració.  Me- 
ditar. ||  Met.  ESPECULAR. 

MEDITAT,  DA.  p.  p.  Meditado. 

MEDITATIU,  VA.  adj.  CAPFICAT.  ||  Dit  deis  verbs 
qu'  expliquen  no  1'  acte,  sino  '1  desitg.  Meditativo. 

MEDITERRÁ.  adj.  y 

MEDITERRANI,  A.  adj.  Lo  qu'  está  entre  dues 
ierres.  Mediterráneo.  ||  Geog.  El  mar  interior  (Mare 
Iníernum  del  anticlis)  compres  entre  '1  N.  de  l'Africa, 
el  S.  d'  Europa  y  1'  Oest  de  l'Assia;  que  comunica  per 
P  estret  de  Gibraltar  ab  1'  ALántich,  y  pél  canal  de 
Suec,  obert  en  1869  ab  el  mar  Roig.  Les  costes  de 
Catalunya  y  de  Valencia,  y  les  ¡lies  Balears  y  les 
Medes,  emplacades  en  aquest  mar,  hi  aporten  el  ca- 
bal d'  aigües  de  alguns  rius,  essent  les  del  Ebre,  del 
Júcar  y  del  Agde  les  corrents  hidrográfiques  mes  s¡g- 
nificades  que  al  MedLerrá  desemboquen  en  aquesta 
extendió 

MÉDIUM,  m  Persona  qu'  en  el  magnetisme  ani- 
mal o  en  I'  esperitisme  pre^úm  tindre  condicions 
a  proposit  pera  qu'  en  ella  s'  hi  manifestin  els  fenó- 
mens  magnétichs  o  pera  comunicarse  ab  els  esperits. 
Médium. 

MEDO,  A.  adj.  Natural  de  la  Media  y  lo  perta- 
nyent  a  aquella  regió  de  l'Assia.  Medo. 

MEDRA,  f.  Progrés.  Progreso,  medro,  aumento, 
mejora,  adelantamiento. 

MEDRAR,  v.  n.  Progressar,  créixer,  aumentar. 
Medrar.  ||  Millorar  de  fortuna.  Medrar,  mejorar.  || 
Multiplicarse  'ls  insectes. 

MEDRAT,  DA.  p.  p.  Medrado. 

MEDRES,  f.  pl.  A1ILLORES. 

MEDRO,  m.  medra. 

MEDROS,  A.  adj.  PORUCH. 

MÉDULA,  t.  Molí  de  V  os. 

MEDULAR,  adj.  Pertanyent  al  molí  de  P  os. 

MFDULÓS.  adj.  Que  té  médula. 

MEDUL1US  MONS.  Orog.  ant.  Nom  de  la  monta- 
nya  de  Montserrat,  prov.  de  Barcelona,  en  temps  deis 
romans. 

MEDUSARIS.  m.  pl.  Zool.  Familia  d'  acalefis  que 
teñen  per  tipus  el  genre  Medusa.  Medusarios. 

MEDUSISIA.  adj.  Pertanyent  o  relátiu  a  una  fa- 
mosa encantadora  de  1'  antigor,  qu'  és  representada 
ab  serps  en  llocii  de  cabells. 

MEETING.  m.  Páranla  inglesa  qu'  expressa  una 
gran  reunió  de  gent,  entre  la  qual  se  discuteix  públi- 
cament  algún  assumpte  d'  interés  comú.  Meeting. 

MEFÍTICH,  CA.  adj.  Corromput,  infectat,  parlant 
de  P  aire  o  de  P  atmósfera.  Mefítico. 

MEFITIS,  f.  Corrupció,  olor  infectant.  Mefitis.  || 
Pudor  del  sofre  enees.  Mefitis. 

MEGA-ELECTRÓMETRE.  m.  Instrument  propi 
pera  conéixer  y  amidar  quantitats  considerables  de 
electricitat.  Mega-electrómetro. 

MEGALOCELE.  m.  Med.  Aument  de  volum  del  ven- 
tre.  Megalocele. 

MEGALODONT.  adj.  Qui  té  les  dents  Margues. 
Megalodonte. 

MEGALOFONÍA.  f.  Med.  Aument  morbos  de  la 
veu.  Megalofonía. 

MEGALÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  professa  la  megalo- 
grafía.  Megalógrafo. 

MEGALOGRAFÍA.  f.  Ant.  Art  de  pintar  grans  esde- 
veniments.  Megalografía. 

MEGALOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la 
megalografía.  Megalográfico. 


MEGALOMÁN.  m.  Qui  pateix  manía  de  grandeses. 
Megalómano. 

MEGALOMANÍA,  f.  Deliri  de  grandeses.  Megalo- 
manía. 

MEGALÓMETRE,  A.  adj.  Bot.  Calificatiu  de  la 
flor  quin  cálser  té  molts  fruits.  Megalómetro. 

MEGALÓPTER,  A.  adj.  Entom.  De  grans  ales. 
Megalóptsro. 

MEGALOSPLANEMIA.  f.  Med.  Epítet  que 's  do- 
nava  ais  tumors  que  's  presenten  a  les  entranyes  ab- 
dominals  y  que  no  teñen  res  que  veure  ab  el  prenyat. 
Mega  los  plan  emia. 

MEGALOSPLENIA.  f.  Med.  Inflament  de  la  melsa 
sense  endurirla.  Megalosplenia. 

MEGALOSSAURI.  m.  Erpet.  Mena  de  reptils  fós- 
sils  molt  grans  que  's  creu  qu'  eren  maiítims.  Mega- 
losauro. 

MEGÁMETRE.  m.  Instrument  usat  péls  astrónoms 
pera  amidar  les  distancies  entre  les  estrelles  y  péls 
marins  pera  determinar  les  longituts.   Megámetro. 

MEGAMÉTRICH,  CA.  adj.  Propi  del  megámetre. 
Megamétrico. 

MEGATERI.  m.  Zool  Mamífer  antidiluviá  de  gran 
taniany,  del  qual  avui  no  's  troven  mes  que  'ls  ossos. 
Megaterlo. 

MEILOR.  adj.  MELLOR. 
MEILORAR.  v.  a.  Ant.  MILLORAR. 
MEIXIR.  v.  a.  Barrejar,  mezclar. 
ME1XIT,  DA.  adj.  Barrejat,  debatut,  mesclat. 
MEL.  ni.  Licor  espés,   groen,   dolc,  que   les  abelles 
fan  de  la  substancia  de  les  flors.  Miel.  ||  Met.  Qual- 
sevulla  cosa  molt  dol^a.   Miel.  ||  Ais  ingenis  de  sucre 
és  aquella  substancia  que  cau  de  les  can/es  al  temps 
de  móldreles.  Miel,  miel  nueva,  miel  de  cañas. 

MEL  ROSAT.  Aixarop  de  niel  y  such  de  tulles  de 
rosa.  Miel  rosada,  rodomiel. 

MEL  SILVESTRE.  L;i  que  fan  les  vespes,  qu'  és  molt 
negra.  Miel  silvestre. 

MEL  VERGE.  La  primera  que  travalla  cada  eixam  o 
o  la  que  raja  naturalment  de  les  bresques.  Miel 
virgen. 

DOLC  COM  UNA  MEL.  Loe.  Ab  que  's  pondera  la 
dol^ura  d'  alguna  cosa.  Es  un  almíbar. 

ÉS  MEL  Y  MATÓ.  Expr.  Denota  la  excelencia  d'  al- 
guna cosa,  particularnient  de  menjar,  que  essent 
bona  de  sí  nieteíxa,  se  n'  hi  aíegeix  un'  altra  que  la 
mülora.  Eso  es  mi  l  sobre  hojuelas 

FER  mel.  fr.  Se  diu  de  les  abelles  quan  la  treuen 
de  les  flors  y  la  depositen  a  les  casetes  de  cera  de 
les  bresques.  Melificar. 

NO  ÉS  LA  MEL  PERA  LA  BOCA  DEL  ASE.  Ref.  Reprén 
ais  que  tríen  lo  mes  dolent  entre  lo  que  se  'ls  pre- 
senta, despreciant  lo  millor.  No  es  ó  no  se  hizo  la 
miel  para  la  boca  del  asno. 

POSAR  LA  MEL  A  LA  BOCA  Y  NO  DEIXARLA  MENJAR. 
Ref.  Contra  aquells  que  posen  a  la  vista  '1  premi  y 
al  arrivar  la  ocasió  no  '1  donen.  Mellóte  en  la  huerta 
y  no  te  dio  de  la  fruta  de  ella.. 

MFLACOTÓ.  m.  Ter.  Préssech  de  superior  qualí- 
tat.  Melocotón. 

MELACOTONER.  m.  Bot.  ter.  V  aibre  que  fa  me- 
lacotons.  Melocotonero. 

MELADA,  m.  Aixarop  preparat  ab  mel.  Melito. 
MELADERMIA.  f.  Med.  Coloració  negra  de  la  pell. 
Meladermia. 

MELADURA,  f.  El  such  de  les  canyes  dolces,  lí- 
quit  y  purificat.  Meladura. 

MELAFIR.  m.  Min.   Roca,  mena    de  pórfit  negre, 
susceptible  de  puliment.  Melafiro. 
MELANA.  f.  Solfa  negra. 

MELANGÍA.  f.  Certa  mena  de  tristor.  Melancolía. 
MELANGIÓS,  A.  adj.  melancÓlich. 
MELANCLOROSIA.  f.  Med.  y 


232 


MEL 


MEL 


MELANCLOROSIS.  f.  Med.  Mena  de  fel  sobreixit 
que  dona  a  la  pell  un  coor  groch  negrench  o  verdós. 
Melanclorosia,  melanclorosis. 

MELANCOLÍA,  f.  Un   deis  humors  del    eos  que  fa 
perdre  '1  seny.  Melancolía,  atrabilis,  bilis  negra.  || 
Tristesa  causada  peí  humor  melancólich.  Melancolía. 
MELANCÓLICAMENT.  adv.  m.  Tristament.   Me- 
lancólicamente. 

MELANCÓLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  melan- 
colía. Melancólico.  ||  Trist.  Melancólico. 

MELANCOLIÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  melancolía. 
MELANCOLISAR.  v.  a.  Produir  melancolía. 
MELANI.  n.  p   Melanio. 

MELANITA.  f.  Min.  Varietat  de  granat,  entera- 
ment  opach,  que  's  trova  entre  Ms  productes  volcá- 
nichs.  Melanita 

MELANO.    m.    Ven    qu'   entra   en  combinado   de 

moltes  paraules  pera  indicar  el  color  negre.  Melano. 

MELANOCROITA.  f.  Min.  Mineral  de  color  roig 

nioradench,  que  sembla  ésser  el   resultat  de  la  des- 

composició  del  cromat  de  plom.  Melanocroita. 

MELANOGRAFITA.  f.  Min.  Pedra  en  quina  super- 
ficie hi  há  dibuixos  arborescents  de  color  negre. 
Melanografita. 

MELANOSIS.  f.  Med  Conjunt  de  produccions  o 
teixits  morbosos  de  color  negre.  Melanosis. 

MELANTERITA.  f.  Min.  Pedra  fullosa  negra  que 
s'  usa  com  a  llapic.  pera  dibuixar.  Melanterita. 

MELAR,  v.  a.  Coure  '1  such  de  la  canya  dolca  fins 
a  donarli  la  consistencia  de  la  mel.  Melar.  ||  n.  Fer 
les  abelles  la  niel.  Melar. 

MELASSA.  f.  El  solatge  de  la  mel.  Melaza,  melo- 
ja.  ||  La  segona  mel  que  's  treu  de  la  canya  dolca. 
Remiel.  ||  El  solatge  del  sucre  després  del  segon  re- 
finament.  Melote.  ||  Beguda  fermentada  del  such  de 
¡es  canyes  de  suc:e,  de  gust  entre  dols  y  agre,  molt 
saborós;  prenentne  ab  excés,  emborratxa.  Guarapo. 
MELASTROFIA.  f.  Med.  Atrofia  d'  un  membre. 
Melastrofia. 

MELAT,  DA.  adj.  De  color  de  mel.  Melado.  ||  Ab 
niel.  Melado. 

MELCA  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  gramí- 
nies,  de  canya  nuosa  y  d'  espiga  apretada.  Alcan- 
día, saina.  ||  MEUCA. 

MELC1Ó.  m.  Nom  propi  d'  home.  Melchor. 
MELCORATGE.  m.  Bot.  MALCORATGE. 
MELENA,   f.    Med.    Malaltía  caracterisada  per  vo- 
mits  d'  una  materia  negra  acompanyats  de  cambres 
del  meteix  color.  Melena. 

MELENIA.  f.  Ceria  tela  de  seda. 
MELENORRAGIA.  f.  Med.  Vómit  de  sanch  negra. 
Melenorragia. 

MELERA,  s.  Qui  tracta  ab  mel.  Melero.  II  El  lloch 
de  guardar  la  mel.  Melero.  ||  adj.  Lo  que  produeix 
la  mel. 

MELERGÍA.  f.  MELANCOLÍA. 
MELERG1CH,  CA.  adj.  MELANCÓLICH. 
MELET.  m.  Ictiol.  LLAMPUGA. 
MELGA,  f.  Melca  y 

MELGÓ,  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  llegumi- 
noses  que  té  1'  arrel  llarga  y  groixuda,  'ls  brots  de 
60  a  70  centímetres  d'  aleada,  rodons,  drets,  bastant 
grossos,  consistents,  robustos,  ramosos,  particular- 
ment  al  capdemunt;  ab  moltes  fulles  posades  de  tres 
en  tres  com  el  trébol,  que  teñen  les  vores  com  una 
serreta;  les  flors  de  color  de  viola  purpúria  sostin- 
gudes  per  cálcers  dentats.  El  fruit  es  una  tabella 
torta  en  forma  espiral  que  conté  gratis  en  figura  de 
ronyó,  grochs,  d'  una  línia  de  llarch.  Es  temperant, 
diurética:  serveix  de  nodriment  a  les  besties  y  au- 
menta la  lie t  a  les  vaques.  Mielga. 


MELIANA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  y  part. 
jud.  de  Valencia;  és  prop  del  mar,  té  estació  de  F.-C. 
y  2,683  hab. 

MELIC.  m.  Teya  del  pí. 

MEL1CAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  melich.  Umbi- 
lical. 

MELICÉRIDA.  f.  Med.  Llaga  del  cap  pareguda  a 
una  bresca.  Melicérida. 

MELICERIS.  f.  Med.  Llupia  formada  per  una  ma- 
teria tova.  Meliceris. 

MELICH.  m.  Mena  de  ñus  que  queda  al  ventre  per 
causa  de  la  cicatrisació  del  cordó  mélica).  Ombligo. 

LLIGAR  EL  MELICH.  fr.  Qu'  ademes  del  sentit  recte, 
metafóricament  se  diu  de  la  persona  que  té  guanya- 
da  la  voluntat  d'  un'  altra.  Haberle  cortado  el  om- 
bligo. 

MELICH  (Felicia).  Biog.  Ministre  provincial  de  la 
ordre  deis  servites,  natural  de  Cherta.  Va  néixer  en 
1'  úl ti m  tere,  del  sigle  XVII,  morint  a  Barcelona  l'any 
1721.  Essent  cronista  de  la  provincia  de  Catalunya 
va  escriure  el  llibre  (inédit)  Historia  de  los  servitas 
de  Cataluña,  y  també  Crónica  de  la  Orden  ont  tracta 
de  la  fundació  a  Espanya,  deis  seus  convenís  y 
homes  Lustres. 

MELICRISA,  f.  Min.  Pedra  preciosa  de  color  de 
mel  ab  vistes  daurades.  Melicrisa. 

MELÍFER,  A.  adj.  Que  produeix  mel.  Melífero. 

MELIFICACIÓ.  f.  Acció  de  melificar.  Melifica- 
ción. 

MELIFICAR,  v.  a.  Fer  les  abelles  la  mel.  Melar, 
melificar. 

MELÍFICH,  CA.  adj.  Que  dona  o  produeix  niel. 
Melifico. 

MELIFLUITAT.  f.  DOLCOR. 

MELÍFLUU,  A.  adj.  Que  flueix  mel.  Melifluo. 

MELIGÁS.  Hidrol.  Aflnent  de  ia  conca  superior  del 
Noguera  Pallaresa,  dintre  la  Valí  d'  Aran. 

MELILOT.  ni.  Bot.  TRÉBOL. 

MELINDREJAR.  v.  n.  Fer  el  melindros.  Melin- 
drear. 

MELINDRET.  m.  dim.  MELINDRO,  2. 

MELINDRO,  m.  Bescuit  molt  fí.  Bizcocho,  melin- 
dre. j|  Delicadesa,  afeminado.  Melindre. 

FER  MELINDROS,  fr.  FER  EL  MELINDROS. 

MELINDROS,  A.  adj.  Persona  molt  delicada.  Den- 
goso, melindroso,  denguero,  me- 
lindrero. 

FER  EL  MELINDROS,  fr.  Fingir 
ésser  molt  delicat.  Melindrear,  me- 
lindrizar, hacer  melindres. 

MELINET.  ni.  Bot.  Plantes  hei- 
bacies,  borraginies,  anyals,  que 
creixen  ais  camps  y  ais  prats,  flo- 
rint  a  la  primavera.  Melineto. 

MELINITA.  f.  Art.  Explossiu  in- 
ventat  pél  químich  francés  Turpin, 
que  's  creu  a  base  del  ácit  pícrich, 
de  forca  explossiva  igual  a  la  dina- 
mita per  lo  menys,  encare  que  de 
major  estabilitat,  essent  utilisada 
a  la  cárrega  deis  projectils  d'  ar- 
tillería. 

MEL1NOSA.   f.   Min.   Substancia 
de  color  groch  esmortuit,  trencadi- 
5a,  cristallisable  en  prismes  rectes, 
de  base  quadrada,  o  en  octaedres  d'  igual  base,  uns 
y  altres  sensills  o  modificats.  Melinosa. 

MELIÓ.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Freixanet, 
prov.  de  Lleida. 

MELIOR,  A.  adj.  MILLOR. 

MELIORAR.  v.  a.  MILLORAR 


Brot  de  melinet 


MEL 


MEM 


233 


Brot  de  Melisa 


MELIQUER.  ni.  Vena  o  faixa  del  melich. 
MEL1QUERA.  f.  Bot.  (V.  HERBA  MELIQUERA). 
MELIS.  m.  Pi  MELIS. 

MELISA,  f.  Bot.  Plantes  llabiades,  herbacies,  a 
voltes  subfruitescents,  ab  flors  purpuracies,  blan- 
qnes  o  grogues,  d'  olor  foi  ta,  setn- 
blant  a  la  llimona,  posseínt  pro- 
pietats  medicináis,  coni  a  base  del 
alcofoll  de  melisa  o  aigua  del 
Carme. 

MELISÓGRAF,  A.  s.  Naturalista 
enlés  en  melisograíía.  Melisógrafo. 
MELISCGRAFÍA.  f.  Historia  deis 
costuins   de  les  abelles.   Meliso- 
graíía. 

MEL1SOGRÁF.CH,  CA.  adj.  Lo 
concernent  a  la  melisografia.  Me- 
lisográfico. 

MELIT.  ni.  Min.  Melat  d'  alúmi- 
na hidratat.  Melito. 

MEL1TEMA.  f.  Med.  Píndola  com- 
posta  de  substancies  niedicamentoses  barrejades  ab 
niel.  Melitema. 

MELÍTICH,  CA.  m.  Quiñi.  Epítet  d'  un  ácit  que 
s'  extreu  del  nielit    Melitico. 

MELITITA.  f.  Min.  Mineral  que  produeix  al  pala- 
dar una  sensació  semblanta  a  la  de  la  niel.  Meli- 
tita. 

MELITÓ.  n.  p.  Melitón. 

MELITXES.  f.  pl.  Formigues  rosses  petites  y  que 
piquen  fort.  Hormigas. 

MELMELADA.  f.  Conserva  de  codony.  Merme- 
lada. 

MELMELAT.  m.  MELMELADA. 
MELÓ.  ni.  El  fruit  de  la  melonera.  És  gros,  mes  o 
menys  ovalat,  té  la  escoria  llisa  o  ratllada  y'l  color 
vert  o  blandí  o  clapat  de 
abdós  colors.  Té  la  carn  dol- 
c,  ,  tova,  aigualida,  de  color 
vert  o  blandí  o  grocli  vérme- 
nos. Les  llavors  que  conté 
son  petites,  planes,  ovalades 
y  blanques.  Melón.  ||  Iron. 
EL  CAP. 

MELÓ    DE    MORO.    Ter.   CIN- 
DRIA. 

EL  MELÓ  Y  CASAMENT  HAN 
D*  ÉSSER  ACERTAMENT.  Ref. 
Denota  qu'  és  mol t  contingent 
la  bondat  de  abdues  coses,  o  be  que  no  's  poden  co- 
néixer  fins  haverse  experimentat.  El  melón  y  el  casa- 
miento han  de  ser  acertamiento;  el  melón  y  la  mujer 
malos  son  de  conocer. 

MELODÍA,  f.  Suav'.tat  que  resulta  de  1'  armonía. 
Melodía.  ||  Depura,  suavitat  en  el  parlar.  Melodía. 
||  f.  Mus.  La  part  que  tiacta  del  temps  relativament 
al  cant,  y  de  la  elecció  y  nombre  deis  sóns  ab  qu'en 
cada  composició  s'han  de  formar  les  clausules  mu- 
sicals.  Melodía. 

MELÓDICAMENT.  adv.  in.  Ab  melodía.  Melódi- 
camente. 

MhLÓDICH,   CA.  adj.   Pertanyent  a    la   melodía. 
Melódico. 
MELODIÓS,  A.  adj.  Que  té  melodía.  Melodioso. 
MELODISTA.  m.  Qui  escriu  melodíes. 
MELODRAMA,  f.  DiAlech  posat  en  música.  Melo- 
drama. ||  Drama  sentimental  y  de  efectes  molt  forts. 
Melodrama. 

MELODRAMÁTICAMENT.  adv.  ni.  D'  una  mane- 
ra melodramática.  Melodramáticamente. 

MELODRAMÁTICA  CA.  adj.  Pertanyent  al  melo- 
drama. Melodramático, 
i  ic.  CAT.  —  v.  11.  — 30. 


Meló 


MELODRAMATURCH.  ni.  Autor  de  melodrames. 
Melodramaturgo. 

MELÓGRAF,  A.  s.  y  adj.  Versat  en  la  melografía. 
Melógrafo. 

MELOGRAFÍA.  f.  Art  d'  escriure  música.  Melo- 
grafía. 

MELOGRÁFICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  melografía.  Melográflcamente. 
MELÓMAN,  A.  adj.  Melómano. 
MELOMANÍA,  f.  Manía  per  la  música.  Meloma- 
nía. 

MELOMANIÁTICH,  CA.  s.  y  adj.  Que  té  manía 
per  la  música.  Melomaniático,  melómano. 

MELÓMEL.  m.  Monstre  per  melomelia.  Melómelo. 
MELOMELIA.  f.  Monstruositat  que  consisteix  en 
la  inserció  de  membres  accessoris  sobre  '1  normáis. 
Melomelia. 

MELOMELÍÁ,  NA.  adj.  Que  presenta  'ls  caráters 
de  la  melomelia.  Melomeliano. 

MELONAR,  m.  Lloch  plantat  de  meloneres.  Me- 
lonar. 

MELONER.  m.  y 

MELONERA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  cu- 
curbitácies,  que  fá  molt  poques  arrels  y  molts  brots 
rastrers,  que  s'  extenen  a  tres  y  quatre  metres  de 
distancia.  Les  seues  fulles  son  rodones  y  están  par- 
tides  a  tronos  rodonenchs.  Les  flors  son  grogues. 
Se  la  creu  indígena  de  Persia.  Melón. 

MELONET.  m.  dím.  Melonete,  meloncillo,  rae- 
loncito. 

MELOPEIA.  f.  Mena  de  declamado  cantada.  Me- 
lopea. 

MELÓS,  A.  adj.  Suáu,  dolg;  s'  aplica  al  discurs  y 
modo  de  dir.  Meloso,  melifluo. 

MELOSA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  papilio- 
nácies. 

MELOSAMENT.  adv.  m.  Ab  melositat.  Melosa- 
mente. 

MELOSIS.  f.  Med.  Acte  de  sondar  una  ferida  o  una 
llaga.  Melosis. 

MELOSITAT.  f.  Dolgura,  suavitat.  Melosidad, 
melodía. 

MELQUES  o  MEUQUES  (Collet).  Geog.  Coll  de 
691  met.  d'altitut  al  Bergadá  entre  1' aigua  barreix 
deis  torrents  de  Peguera  y  La  Garriga  y  La  Rodo- 
nella. 

MELSA.  f.  Part  del  eos  del  animal  situada  a  1'  lii- 
pocóndrich  esquerre  entre '1  diafragma,  les  costelles 
falses  y  'I  ventrell.  Bazo,  y  pajarilla  la  del  tocino  y 
altres  animáis.  ||  Ampolla  plana.  Limeta. 

LO  QU'  ÉS  BO  PÉL  FETGE,  ÉS  DOLENT  O  NO  ÉS  BO 
PERA  LA  MELSA.  Ref.  Lo  que  es  bueno  para  el  hígado, 
es  malo  para  el  bazo. 

MELSERA.  f.  Bot.  HERBA  MELSERA. 
MELSUT,  DA.  adj.  Flemát  ch. 
MELUCH.  m.  L'  os  de  1'  anca. 
MELTON.  ni.  Teixit  de  llana  dolca.  Melton. 
MELLA,  f.  Osea,  ínussa. 
MELLAR,  v.  a.  ÓSCAR. 
MELLAT,  DA.  adj.  OSCAT. 

MELLOR.  adj.   comp.  y'ls  seus  deriváis.  MILLOR. 
MEMBRANA,  f.    Pell   prima  o   túnica    a  modo  de 
pergamí.  Membrana.  ||  Anat.  Tela  o  túnica  de  fibres 
flexibles.  Membrana. 

MEMBRANA  pituitaria.  Anat.  El  tel  que  cobreix  la 
part  interior  del  na?,  y  en  la  que  s'  hi  produeix  el 
sentit  del  olfat  y  separa  d'  allí  'ls  mochs  Membrana 
pituitaria. 

MEMBRANCA.  f.  Ant.  RECORT,  MEMORIA,  MENC1Ó. 
MEMBRANÓS,    A.    adj.    Cobert    de    membranes. 
Membranoso. 


23  4 


MEM 


MEN 


MEMBRANT.  Loe.  ant.  Recórdate'n,  pénsahi.  Ten 
presente,  acuérdate. 

MEMBRAR.  v.  a.  Ant.  Anomenar,  fer  esnient, 
recordar.  Mencionar,  mentar,  membrar. 
MEMBRARSE.  v.  r.  Ant.  RECORDARSE. 
MEMBRE.  ni.  Cada  part  del  eos  del  animal  que 
serveix  per  algún  us.  Miembro  ||  Cada  part  que  con- 
corre a  la  composició  d' algún  eos  moral,  colegí,  ciu- 
tat,  etc.  Miembro.  ||  Ret.  La  part  essencial  d'  un 
període.  Miembro.  ||  Arquit.  Cada  part  principal  del 
edifici  o  d'  un  ordre  d' arquitectura.  Miembro.  ||  La 
part  del  animal  másele  que  serveix  pera  la  generació. 
Verga.  ||  COLON.  ||  La  part  del  home  que  serveix  pera 
la  generació    Pudendo,  pene,  miembro  viril. 

membre  D'  igualacio.  Alg.  Cada  una  de  les  quan- 
titats  que  son  a  una  y  altra  part  del  coteig.  Miembro 
de  igualación. 

membre  PODRIT.  Met.  Subsecte  dolent  y  perjudi- 
cial a  la  societat.  Miembro  podrido. 

membre  VIRIL.  El  de  la  generació.  Miembro  viril  ó 
de  la  generación,  y  en  anat.  pene. 

membres  prinCipals.  Els  cíel  eos  que  son  abso'u- 
tanient  necessaris  pera  viure,  com:  el  eos,  el  cap,  etc. 
Miembros  principales. 

MEMBRET.  m.  La  ratlleta  que  sol  posarse  al  mar- 
ge  deis  oficis  exnressant  el  nom  de  aui  1'  envía  o  de 
la  persona  a  qui  s'  endroga.  Membrete. 

MEMBRUT,  DA  adj.  Que  lé  grans  membres.  Ro- 
busto   membrudo,  fornido. 

MEMENTOS,  m.  pl.  La  part  del  canon  de  la  missa 
en  que  s'  ofereix  el  sacrifici  per  vius  y  niorts.  Me- 
mentos. 

fer  els  Seus  mementos,  fr.  Met.  Discórrer  ab  par- 
ticular atenció.  Hacer  sus  mementos. 
MEMEU.  adj.  MAULA. 

MEMORABLE,  adj.  Digne  de  memoria.  Memora- 
ble, memorando. 

MEMORABLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  memo- 
rable. Memorablemente. 

MEMORÁNDUM,  m.  Llibret  o  cartera  ont  s'  hi 
apunta  alió  de  que  un  vol  recordarse.  Memorándum. 
||  m.  Nota  diplomática  que  conté  la  exposició  suma- 
ria del  estat  d'  una  qiiestió  o  la  justificado  de  la 
conducta  observada  per  un  govern  o  deis  actes  que 
n'  han  estat  la  coi.seqüencia.  Memcrándum  ||  Fulla 
que  s'  envía  fent  alguna  demanda  o  observació.  Me- 
morándum. 

MEMORATIU,  VA.  adj.  Que  recorda  o  fá  present. 
Memorativo.  ||  Qu'  ajuda  la  memoria.  Memorativo. 
MEMORIA,  f.  Una  de  les  tres  potencies  de  1'  ánima 
que  conserva  y  recorda  lo  passat.  Memoria.  ||  Fama, 
gloria,  aplauso  Memoria.  ||  Monurnent  pera  la  pos- 
teritat  Memoria,  monumento.  ||  Obra  pía  o  aniver- 
sari  que  funda  algú  pera  conservar  el  seu  recort 
Memoria.  ||  DISERTACIÓ.  ||  Relació  o  apuntacions  de 
alguns  lets  particulars  que  s'escriuen  pera  il  lustrar 
la  historia.  Memoria.  ||  Testimoni,  prenda  d'  amis- 
tat.  Memoria.  ||  Escrit  simple  que  fá  part  d'  un  tes- 
tament.  Memoria.  ||  Alguns  retórichs  la  fan  part  de 
la  retórica,  y  son  les  regles  pera  ajudar  la  memoria. 
Memoria  11  pl.  Els  recados  de  cortesía  que  s'  envíen 
ais  ausents.  Memorias. 

MEM  RÍA  de  OALL.  Se  din  de  la  d'  aquell  que  'n  té 
poca.  Memoria  de  gallo  ó  de  goillo. 

MEMORIA  LOCAL  O  ARTIFICIAL.  Facilitat  artificiosa 
en  recordarse  de  les  imatges  impreses  a  la  memoria 
o  representades  al  paper.  Memoria  local  o  artificial. 
ANARSE'N  O  FUGIR  ALGUNA  COSA  DE  LA  MEMORIA. 
fr.  No  recordarse  'n.  Borrar,  borrarse,  huirse,  irse, 
caerse  alguna  cosa  de  la  memotia. 

BORRAR  DE  LA  memoria,  fr.  Olvidar  del  tot  alguna 
cosa.  Cancelar,  borrar  de  la  memoria. 

CONSERVAR  LA  MEMORIA  D'  ALGUNA  COSA.  fr.  Re- 
cordarse'n.  Conservar  la  memoria  de  alguna  cosa. 


CONREUAR  LA  MEMORIA,  fr.  Exercitarla.  Cultivar  la 
memoria. 

DE  memoria,  m.  adv.  De  cor.  De  memoria.  ||  Met. 
Boca  per  aiiuint:  s'  usa  ab  els  verbs  dormir,  estar, 
CAURE.  De  memoria;  boca  arriba. 

DE  recolenda  MEMORIA  m.  adv.  De  recort  etern. 
De  honrosa,  de  eterna,  de  feliz  memoria. 

DONAR  de  memoria,  fr.  Donar  una  Uissó  de  cor. 
Dar  de  memoria. 

DIR  DE  MEMORIA,  fr.  RECITAR. 

EIXIRSE  DE  la  memoria,  fr.  Oblidarse  d'  alió  en  que 
se  devía  pensar.  Pasarse.  ||  anarse'n  de  la  memoria. 

ÉSSER  DE  MOLTA  O  DE  GRAN  MEMORIA,  fr.  Tindre 
facilitat  pera  recordarse  de  les  coses.  Ser  memorioso, 
un  memorión. 

FER  memoria,  fr.  Fer  recordar.  Hacer  memoria,  traer 
á  la  memoria.  ||  Recordarse.  Hacer  memoria,  traer  á 
la  memoria,  memorar  ||  Recordarse  d'  algún  ausent, 
parlar  d'  ell.  Hacer  memoria.  !|  Procurarse  recordar 
d'  alguna  cosa.  Traer  d  la  memoria,  recordarse,  me- 
morar. ||  Contar  alguna  cosa  recordantla.  Conmemo- 
rar. 

FER  VINDRE  A  LA  MEMORIA,  fr.  FER  MEMORIA,   1. 

flach  de  memoria.  Qui  s'oblida  fácilment  de  les 
coses.  Flaco  de  memoria. 

PERDRE  la  memoria,  fr.  No  recordarse  de  res.  Per- 
der la  memoria  ó  los  memoriales. 

tindre  a  la  memoria,  fr.  Tindre  present  a  algú 
pera  proteüirlo.  Tener  en  memoria. 

QUI  VOL  MENTIR,  GRAN  MEMORIA  HA  DE  TEÑIR.  Ref. 
L'  HOME  QUE  VOL  MFNTIR,  etc. 

RECORRER  LA  memoria,  fr.  Fer  reflexió  pera  recor- 
darse de  lo  que  passa.  Recorrer  la  memoria. 

REFRESCAR  la  memoria,  fr.  Fer  present  lo  que  cau- 
sa sentiment.  Refrescar,  renovar  la  llaga, 

renovar  LA  memoria,  fr.  Fer  recort  de  les  coses 
passades.  Renovar  la  memoria. 

tindre  memoria,  fr.  Recordarse  del  passat.  Tener 
memoria 

MEMORIAL  m.  Escrit  en  que's  demana  algún  fa- 
vor expressant  els  mérits  o  rao  en  que's  funda.  Me- 
morial. ||  MEMORIA,  monument.  ||  Llista,  llibre  en 
que  s'  apunta  alguna  cosa.  Memorial. 

MEMORIAL  AJUSTAT.  fr.  Apuntació  de  tot  lo  fet  de 
i:n  plet  o  causa.  Memorial  ajustado. 

PRESENTAR  UN  MEMORIAL,  fr.  Entregarlo  a  qui  1'  ha 
de  decretar.  Presentar  un  memorial. 

RESPONDRE  AL  MEMORIAL,  fr.  Decretarlo.  Respon- 
der, decretar  un  memorial. 

MEMORIALISTA,  m.  Qui  per  ofici  s'  ocupa  d'  es- 
criure  memorials,  cartes  y  altres  documents  que  se 
li  demanen.  Memorialista. 

MEMORIACA.  f.  aum.  Memorión. 

MEMORIÓS,  A.  adj.  Qui  té  memoria. 

MEMORIOT.  m.  MEMORIÓN. 

MENA  f.  La  veta  del  mineral  y'l  meteix  mineral 
Mena,  vena.  ||  La  capa  deis  metalls  al  interior  de  la 
térra.  Vena,  mena,  veta.  ||  Sort,  classe,  especie. 
Casta,  clase,  especie,  raza,  ralea,  calaña. 

MENA  DE  PLOM.  El  plom  tal  com  ix  de  la  mina  y 
fet  pols  de  que  usen  els  gerrers  pera  envernicar  la 
térrica.  Alcohol  de  alfarero. 

LA  mena  SE'N  PERDÍ.  Loe.  Imprecatoria  ab  que  's 
desitja  qu'  alguna  cosa  s'  acabi  pera  sempre  mes. 
Ya  se  perdiese  la  raza 

MALA  MENA.  Loe.  S' aplica  al  home  pervers  y  de 
mal  geni.  Avieso,  de  mala  índole. 

NO'S  MOU  NI'S  MENA.  fr.  NO  MOU  PEU  NI  CAMA. 

MENA.  Orog.  Al  Bastareny  y  al  Llobregat,  és  ano- 
menada  aixís  la  montanya  del  Bergadá,  coneguda 
per  Alp  en  la  Cerdanya,  quina  punta  mes  alta  és  el 
Pedro  deis  Quatre  Batlles,  2,690  met.,  aixís  conegu- 
da per  formar  la  fita  de  partió  deis  quatre  munícipis 
Alp,  Urus  o  Grus,  Das  y  Bagá. 

MENACANITA.  f.  Min.  Varietat  de  titanat  de 
ferro.  Menacanita. 


MEN 


MEN 


235 


MENACA.  f.  Y'ls  seus  derivats.  amenaqa. 

MENACADAMENT.  adv.  De  manera  amenazadora. 

MENAQADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  amenaza. 

MENACAR.  v.  a.  Fer  amenaces.  Amenazar. 

MENAR.  v.  a.  Conduir,  guiar.  Guiar,  llevar,  con- 
ducir. ||  Cuidar  les  tenes,  etc.  Manejar,  llevar, 
cuidar.  ||  Portar  el  camí  a  algún  paratge.  Llevar, 
guiar  ||  Ant.  REMENAR.  ||  Fer  donar  voltes  a  la  roda 
pera  filar  corda.  Menar.  ||  ENVIAR. 

menar  A  execuCió.  fr.  Posar  en  execució.  Poner 
por  obra. 

menar  a  mort  e  a  perdició.  Loe.  ant.  Sembrar  la 
muerte  y  el  exterminio. 

MENAR  ALGUNA  CAUSA.  For.  ant.  PORTAR  UNA  CAUSA. 

menar  aigua.  fr.  Ant.  Conduirla  per  alguna  canal 
o  conducte.  Conducir  el  agua 

MENAR  EL  COMPÁS,  fr.  PORTAR  EL  COMPÁS. 

menar  pél  RONSAL,  brida,  etc.  fr.  Llevar  del  ca- 
bestro, del  diestro,  de  las  riendas. 

MENAR  RESPECTE,  POR,  etc. 
Obeir,  temer  a  algú.  Tener  res- 
peto, miedo,  etc. 

MENARGUENS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  d'Urgell, 
part.  j  11  d  de  B.ilaguer;  és  a  la 
vora  del  Segre,  té  estació  de  F.-C. 
y  1,119  hab.  Fa  pochs  anys  va 
establirse  en  son  ternie  la  explo- 
tado agrícola  industrial  anome- 
nada  Sucrera  del  Segre. 

MENARSE.  v.  r.  p.  u  Mane- 
jarse alguna  part  del  eos.  Bullir,  menearse.  ||  Ant. 
Seguir  una  causa  o  plet.  Seguirse,  actuarse.  II  Por- 
tarse'n.  Llevarse,  llevarse  consigo. 

MENASTASSIA.    f.    Med.   Dolor  uteri  produit  per 
la  detenció  del  menstruo.  Menastasia. 
MENATGE.  m.  El   mobiliari  d' una  casa.  Menaje  . 
MENCIÓ.  f.  esment.  ||  n.  p.  d'  home.  Melchor. 
FER  MENCIÓ.  fr    FER  ESMENT. 

menció  honorífica,  fr.  lndici  laudatori  equivalent 
a  un  quart  accessit  en  els  Jochs  Floráis  y  premi  en 
exposicions  y  altres  concursos.  Mención  honorífica. 
MENCIONAR.  V.  a.  ESMENTAR,  FER  ESMENT. 
MENCIONAT,  DA.  p.  p.  ESMENTAT. 
MENCUY.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Estach, 
prov.  de  Lleida. 

MENDICANT.  adj.  Pobre  que  capta.  Mendigo, 
mendigante.il  Ordre  relligiosa  que  peí  seu  instituí: 
demana  caritat  y  'ls  que  gosen  de  les  seues  inimuni- 
tats  y  també  l'individuu  d'  ella.  Mendicante.  ||  Qui 
demana  ab  frecuencia  o  importunitat.  Pedigüeño, 
pedidor,  pedigón.  ||  Ger.  Captant.  Mendigando. 

MENDIGAR,  v.  a.  Captar,  demanar  caritat  de  por- 
ta en  porta.  Pordiosear,  mendigar. 

MES  VAL  MENDICAR,  QUE  A  LA  FORCA  GAMBEJAR. 
Ref.  Denota  que  mes  val  passar  la  vida  ab  pobresa, 
que  no  veure's  en  un  afront.  Más  vale  pedir  y  mendi- 
gar, que  en  la  horca  pernear. 

MENDICITAT.  f.  Pobresa  que  obliga  a  demanar 
caritat.  Mendiguez,  mendicidad,  miseria.  ||  L'  acte 
y  efecte  de  captar.  Mendicación,  mendiguez,  men- 
dicidad. 

MENDO  (Torre  de).  Geog.  Caseriu  del  tenue  de 
Oriola,  prov.  d'  Alacant. 

MENEIG.  ni.  L'  acció  de  menejar  o  menejarse. 
Meneo. 

MENEJAR.  v.  a.  Moure,  sorollar.  Menear.  ||  Diri- 
gir algún  negoci.  Manejar,  menear,  dirigir.  ||  Reme- 
nar,  fer  anar  d'  una  part  a  1'  altra.  Sacudir,  menear, 
mover. 

MENEJAR  LES  CAMES.  fr.  Caminar  depressa.  Menear 
las  tabas,  andar  lijero.  ||  Gronxarse.  Mecerlas. 

MENEJARSE.  v.  r.  Donarse  pressa  y  dilligencia  en 
fer  alguna  cosa.   Manejarse.  |i  Fer  dilligencies  pera 


conseguir  alguna  cosa.  Menearse,  manejarse,  ban- 
dearse, vadearse. 

MENER.  m.  Ant.  ESQUELLER.  ||  MENA,  2. 

MENERA  (La).  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pi  ineus 
orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Prats  de  Molió; 
és  a  la  vora  de  la  riera  de  Falgueres  y  té  510  hab. 

MENERS  DE  LES  INDIES.  Min.  Mines  de  ferro  de 
Batera,  en  el  Vallespir.  Foren  ja  explotades  péls  ro- 
mans,  y  han  obtingut  en  nostres  temps  considerables 
rendinients. 

MENES.  Ter.  Blanes.  Cordes  pera  fermar  1'  entena 
al  pal,  a  les  embarcacions  petites. 

MENESTER,  ni.  Lo  necessari.  Menester.  ||  Que- 
fer,  ministeri.  Menester.  ||  p.  u.  La  manca  o  necessi- 
tat  d'  alguna  cosa.  Menester.  ||  pl.  p.  u.  Necessitats 
corporals.  Menesteres. 

FER  menester,  fr.  Ésser  necessari  o  tindre'n  n:ces- 
sitat.  Ser  necesario  ó  tener  necesidad  de  ello. 

HAVFR   MENESTER  O  DE    MENESTER,  fr.    NECESSITAR. 

havérse'ho  TOT  DE  ben  menester,  fr.  Denota  que 
son  necessaries  moltes  dilligencies  pera  lograr  al- 
guna cosa.  Es  menester  la  cruz  y  los  ciriales. 

LO  MENESTER  FA  FER.  Ref.  Ab  que's  pondera  quant 
aviva  y  incita  al  travall  y  a  la  dilligencia  la  precisió 
d'  adquirir  lo  necessari  pera  conservar  la  vida.  La 
neces  dad  hace  á  la  vieja  trotar. 

ésser  MENESTER,  fr.  Ésser  precís  o  necessari.  Ser 
menester.  ||  NECESSITAR. 

Si  És  menester.  Expr.  Si  molt  convé.  Si  es  menes- 
ter, si  es  necesario. 

TINDRE  DE  MENESTER,  fr.  NECESSITAR. 

TINDRE  EL  SEU  MENESTER,  fr.  Tindre  pera  viure  ab 
decencia.  Tener  lo  necesario;  estar  bien. 

TOT  T'  HO  HAS  DE  BEN  MENESTER  fr.  Fam.  Ab  que  'S 
denota  que  algú  está  tan  escás  de  bens  que  no  pot 
sobrar! i  res.  No  arriendo  tus  escamochos. 

MENESTERÓ.  m.  Fam.  Lo  necessari  en  materia  de 
aliments.  Menester. 

MENESTERÓS,  A.  adj.  Pobre,  necessitat.  Menes- 
teroso. 

MENESTEROSAMENT  adv.  m.  Pobrament,  ab 
necessitat.  Menesterosamente. 

MENESTRA,  f.  MINESTRA. 

MENESTRAL,  A.  m.  y  f.  Qui  exerceix  un'art  me- 
cánica. Menestral.  ||  Ter.  Propietari  rural  acomodat. 
Labrador. 

menestral  HONRAt.  Qui  posseéix  bens  de  fortuna. 
Menestral  honrat. 

MENESTRALADA.  f  Conjunt  de  menestrals. 

MENESTRALÍA,  f.  Estat  y  conjunt  de  menestrals. 

MENESTRIL.  ni.  MINISTRIL. 

MENGANO,  m.  Nom  indeterminat  de  subgecte. 
Mengano. 

MENGÍVOL,  A.  adj.  Co- 
mestible. ||  Agrados  de 
menjar. 

MENGUA,  f.  Falta.  Men- 
gua, menoscabo,  mella. 
||  Met.  Descrédit.  Desdoro, 
mengua. 

ELS  SAVIS  TEÑEN  A  MEN- 
GUA FER  SERVIR  MASSA  LA 
LLENGUA.  Ref.  EL  POCH  PAR- 
LAR FA  SAVIESA. 

MENGUADAMENT.  adv. 
m.  Ab  mengua.  Menguada- 
mente. 

MENGUANT.  m.  MIN- 

VANT,  MINVA. 

MENHIR.  ni.  Pedra  bas- 
ta, gegantina  y  dreta  que's 
creu  aleada  per  gent  molt  antiga  com  obgecte  de 
adorado  y  cult,  o  pera  marcar  els  termes,  o  pera  re- 
cordar fets  gloriosos.  Menhir. 


Menhir:  la  pedra  aguda 
de  Yallvenera  (Empurdá) 


236 


MEN 


MEN 


MENILITA.  f.  Min.  Varetat  d'  opal  coniú,  bastant 
dur  pera  ratllar  el  cristall.  Menilita. 

MENINGE,  f.  Anal.  Cada  una  de  les  memorarles  o 
tels  que  tapen  el  cervell  o  tanquen  el  molí  de  1'  os 
de  I'  espinada;  son  tres:  la  dura  mare,  1'  aracnoides 
y  la  pía  mare.  Meninge. 

MENÍNGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  les  meninges. 
Meníngeo. 

MENINGITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  les  meninges. 
Meningitis. 

MENINGÓFILAX.  m.  Instrunient  quirúrgich  que 
serveix  pera  resguardar  les  meninges  quan  se  té  de 
fer  la  operado  del  trepant.  Meningóñlax. 

MENINGOGASTRALGIA.  f.  Med.  Neuralgia  del 
ventrell.  Menlngogastralgia 

MENINGÓGEN,  A.  adj.  Med.  Calificado  de  les 
causes  que  produeixen  la  formado  de  les  falses 
membranes.  Meningógeno. 

MENINGORREA.  f.  Med.  Congestió  d'  un  líquit 
qualsevol  entre,  sobre  o  sota  les  meninges.  Menin- 
gorrea. 

MENINGOSIS.  f.  Anat.  Unió  deis  ossos  per  medi 
de  lligaments  en  forma  de  membrana.   Menlngosis. 

MENISCAP    ni.  Ant.  MENYSCAP. 

MENISPERMINA.  f.  Quint.  Substancia  insoluble  a 
1'  aigUT,  soluble  al  alcoíoll  y  cristallisaMe,  que  for- 
ma sais  semblantes  a  la  cera.  Menispermina. 

MENJA  f.  Vianda,  cosa  de  menjar.  Bona  o  mala 
menja:  cosa  bona  o  dolenta  al  gust  o  al  ventre,  cosa 
de  mal  pendre. 

MENJA  FIGUES.  Ornit.  MASTEGA  TAXES. 

MENJA  MOSQUITS.  Ornit.  ULL  DE  BOU  DELS  GROS- 
SOS. 

MENJADA.  f.  Cada  vegada  que  acostumem  a  men- 
jar. Comida.  En  castellá  s'  entén  regularment  del 
diñar. 

MENJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  menja  molt.  Tragón, 
comedor,  comilón,  buena  tijera,  de  buen  comer. 
Qui  menja  Comedor.  ||  Poqa  destinada  pera  menjar. 
Comedor,  comedero.  ||  Calaixet  ont  hi  niengen  els 
aucells  engaviáis,  y  també  aquell  en  que  hi  mengen 
els  demés  animáis.  Comedero. 

MENJADORA.  f.  Pess.-bre,  lloch  ont  s'  hi  dona 
menjar  a  les  cavalcadures.  Pesebre. 

MENJAMENT.  m.  L'  acció  de  menjar.  Comida, 
manducación. 

MENJANQA.  f.  Fam.  Bestiar,  polis.  Ganado,  co- 
mezón de  piojos. 

MENJAR.  ni.  Vianda,  tol  lo  que  's  pot  menjar.  Co- 
mida, manjar,  vianda.  ||  Aliment  que  's  dona  ais 
aucells  de  caga.  Gorja.  ||  Lo  que  's  dona  d'  una  ve- 
gada ais  aucells.  Pasto.  ||  Lo  del  bestiar.  Pasto.  || 
v.  a.  Mastegar,  trinxar  1'  aliment  dins  de  la  boca  y 
passarlo  al  ventrell.  Comer,  manducar.  ||  Consumir, 
com:  el  remei  corrossiu  menja  la  carn.  Corroer.  || 
Gastar,  consumir  alguna  cosa  sólida  ab  1'  us  y  ma- 
neig  d'  ella.  Comer,  consumir,  gastar.  [|  Gastar, 
consumir  els  bens.  Comer.  ||  Al  joch  d'  escachs,  da- 
mes,  etc.,  guanyar  una  pega  al  contrari.  Comer,  ma- 
tar. ||  Suprimir  vocals  al  dir  les  paraules.  Comer,  co- 
merse. ||  Disfrutar,  gosar  alguna  renda.  Comer.  [| 
Gast  r  poch  a  poch  el  riu  o  humitat  les  riberes  o  pa- 
rets  de  tanca.  Derrubiar.  II  M  nvar  o  fer  malbé  al- 
guna cosa  'ls  animnls,  com:  les  rales  ab  les  dents. 
Roer,  morder.  ||  Esmolar  o  gastar  alguna  cosa  dura 
a  forca  de  fregar.  Gastar,  rozar. 

MENJAR  A  tenti  y  A  potenti.  fr.  Menjar  fins  a  no 
poguer  mes.  Comer  á  tente  bonete. 

MENJAR  AB  DOS  QUEIXOS  fr.  Fam.  Comer  d  dos  ca- 
rrillos. 

MENJAR  AB  ELS  ULLS.  fr  Met.  Ab  que  s*  explica  I 
modo  irat  y  terrible  ab  qne  algú  mira  a  un  altre.  Co- 
mer ó  tragar  con  la  vista.  ||  També  's  diu  quan   un 


home  mira  ab  molta  afició  a  una  dona.  Comérsela  con 
la  vista. 

menjar  COM  UN  llop.  fr.  Comer  como  un  sabañón; 
comer  como  un  descosido. 

menjar  DE  balles.  Cert  us  o  dret  antich.  Uso  ó  de- 
recho antiguo. 

menjar  DE  peix.  Lo  que  's  pot  menjar  en  día  de 
peix.  Comida  de  pescado. 

MENJAR  DE  REÍS:  SALSITJA 

MENJAR  DELS  DEUS:  AMBROSÍA. 

menjar  indigest.  Lo  que  costa  de  pa'i'r.  Pelmazo. 

MENJAR  LA  SOPA  MORTA,  MENJAR  SENSE  COMPTAR. 
¡r.  Comer  de  mogollón. 

menjar  EL  PA  EN  ALGUNA  CASA.  fr.  Ésser  domés- 
tich  o  de  la  familia.  Comer  el  pan  de  alguno. 

MENJAR  MES  QUE  UN  MAL  VIU.  fr.  MENJAR  COM  UN 
LLOP. 

MENJAR  MOLT.  fr.   ATRACARSE. 

MENJAR  MOLT  Y  PAÍR  BÉ  NO  POT  ÉSSER.  Ref.  QUI 
MOLT  ABRAQA  POCH  ESTRENY. 

MENJAR  PER  ESMORSAR,  DIÑAR,  SOPAR,  v.  gr.  UNA 
PERDiu.  fr.  Almorzar,  comer,  merendar,  cenar  una 
perdiz. 

MENJAR  POCH  Y  PAÍR  BÉ.  fr.  Vol  dir  qu'  és  preferi- 
ble tindre  roch  y  viure  tranquil  que  no  pas  tindre 
molt  y  viure  ab  inquietut  de  lo  que  pugui  esdevin 
dre. 

MENJAR  TOTS  EN  UN  PLAT.  fr.  Met.  Ésser  molt 
amichs.  Morder  en  un  confite. 

MENJAR  VIU.  MENJAR  TOT  VIU  A  ALGÚ.  fr.  Met.  De- 
nota la  molestia  que  causen  a  alguns  animáis  y  coses 
que  piquen.  Comer  vivo  d  alguno. 

AB  EL  MENJAR  A  LA  BOCA.  fr.  AB  EL  BOCÍ  A  LA 
BOCA. 

AL  MAL  DE  cap  EL  MENJAR  EL  BAT.  Ref.  A  la  cabeza 
el  comer  la  endereza. 

AL  QUI  MENJA  LO  MADUR  FERLI  ROSEGAR  LO  DUR. 
Ref.  QUI  MENJA  LA  CARN  QUE  ROSEGUI   LS  OSSOS. 

BO  pera  menjar.  Lo  que  's  sol   menjar.  Comedero. 

DIU  EL  BISBE  DE  COMENJA:  QUI  NO  TRAVALLA  NO 
menja.  Ref.  En  la  tierra  de  Maluca  quien  no  trabaja 
no  manduca. 

FER  DISGUSTAT  el  menjar.  fr.  Llevar  i  '1  gust,  el 
bon  sabor.  Desazonar. 

GUANYARSE 'L  MENJAR.  fr.  Guanyarse '1  travallaut 
d'  algún  ofici  o  ministeri.   Ganar  de  comer. 

L'  ASE  PER  FAM  MENJA  'L  GRAM.  Ref.  A  buena  ham- 
bre no  hay  pan  malo. 

V  enveja  SE  'L  menja.  fr.  Ab  que  's  pondera  1'  en- 
veja  que  algú  té  d'  un  altre.  Se  come  de  envidia. 

EL  MENJAR  Y  'L  GRATAR  TOT  ÉS  COMENTAR.  Ref. 
Que  s'  usa  pera  animar  a  algú  que  comenci  a  fer  al- 
guna cosa  a  la  que  té  repugnancia.  El  comer  y  el  ras- 
car todo  es  empezar. 

ELS  PEIXOS  GROSSOS  SE  MENGEN  ALS  XICHS.  Ref.  El 
pez  grande  se  come  al  chico. 

NO  HI  HA  MES  BON  MENJAR  QUE  L'  APETIT.  Ref.  De- 
nota que  qui  té  bou  apetit  menja  sense  reparar  en 
delicadeses.  Salsa  de  San  Bernardo. 

NO  menja,  que  devora.  Loe.  fam.  Ab  que  's  ron- 
dera  lo  molt  que  algú  menja.  No  come,  que  engulle. 

NO  MENJAR  PER  HAVER  MENJAT,  NO  ÉS  PECAT.  Ref. 
Que  dona  a  entendre  que  no  sentim  no  menjar  a  les 
hores  de  costum  si  havem  menjat  abans.  No  comer 
por  haber  comido,  no  hay  nada  perdido;  ó  dejar  de  co- 
mer por  haber  comido  no  es  pecado. 

NO  MENJAR  PER  UN  PINSÁ.  fr.  Ab  que  s'  explica  que 
un  és  poch  menjador.    No  comer  más  que  un  gorrión. 

NO  ROBEN  RES  QUE  MENGI.  Ref.  Alhaja  que  tiene 
boca,  ninguno  la  toca. 

qui  BÉ  menja,  BÉ  TRAVALLA.  Ref.  Ensenya  que  'ls 
travalladors,  pera  que  puguin  cumplir  bé,  han  d'  es- 
tar ben  alimentáis.  Con  pan  y  vino  se  anda  el  camino; 
quien  bien  bebe  y  bien  come,  buen  cagajón  pone;  quiere 
que  os  diga,  quien  no  come  no  coslriba. 

QUI  BÉ  MENJA  Y  BÉ  BEU,  ELL  FA  MOLT  BÉ  LO  QUE 
deu.  Ref.  Denota  qu'  estem  obligats  a  alimentarnos 


MEN 


MEN 


237 


pera  allargar  la  vida  tot  el  temps  que  poguém.  Quien 
bien  come  y  bien  bebe,  hace  lo  que  debe. 

QUI  MENJA  LA  CARN  QUE  ROSEGUI  'LS  OSSOS.  Ref. 
Quien  come  la  carne  que  roa  el  hueso,  ó  quien  esté  á 
las  duras,  que  esté  ri  las  maduras. 

QUI  MEN|A  SENSE   TRAVALLAR,  SI  NO  ÉS   RICH  HA  DE 

ROBAR.  Ref.  literal.  Quien  come  sin  trabajar,  si  no  es 
rico  ha  de  robar. 

QUI  TRAVALLA,  MENJA.  Ref.  Quien  trae  azada,  trae 
zamarra. 

QUI  VOL  MENJAR  PEIX  S'  HA  DE  MULLAR  EL  CUL.  Ref. 

Qu'  ensenya  que  qui  vol lograr  alguna  cosa  h¡  ha  de 
posar  els  medís.  No  se  pescan  truchas  á  bragas  en- 
jillas. 

SENSE  MENJAR  NO  'S  POT  TRAVALLAR.  Ref.  QUI  BÉ 
MENJA,  BÉ  TRAVALLA. 

sentarse  BÉ  'l  menjar.  fr.  Sentarse  la  comida. 

T1NDRE  PER    MENJAR    O    QUÉ    MENJAR.    fr.    Tíndre  10 

necessari  pera  viure.  Tener  qué  comer. 

MENJARBLANCH.  m.  Composició  de  llet,  sucre  y 
fariña  d'  arióq.  Manjar  blanco. 

MENJARET.  m.  dim.  Comidilla  ||  Met.  fam.  El 
gust  y  complacencia  especial  que  té  algú  en  coses 
del  sen  geni  y  inclinació,  y  aixís  diem:  es  el seu  men- 
jaret.  Comidilla. 

MENJARSE.  v.  r.  Gastarse,  consumirse  poch  a 
poch  els  sólits,  com:  mctall,  pedra,  etc.  Escomerse, 
gastarse.  ||  Disfrutar  d' alguna  renda.  Comer. 

MENJARSE  A  ALGÚ  LA  MISERIA,  O  també  'LS  POLLS, 
etcétera,  fr.  Comerse  de  miseria,  de  piojos,  etc. 

MENJARSE  A  ALGÚ  O  MENJARSE  'L  TOT  VIU.  fr.  Exce- 
dirlo,  avansarlo  en  qualsevulla  cosa.  Sorbérsele  á  al- 
guno. 

MENJARSE  'LS  FETGES.  fr.  Met.  Tindre  discordies. 
Comerse  unos  rí  otros.  ||  Denota  la  crueltat  y  rabia  ab 
que  algú  desilja  venjarse  d'  altre.  Querer  comer  á 
uno  los  hígados. 

menjarse  les  paraules.  fr.  Pronunciarles  mala- 
ment.   Comerse  las  palabras. 

MENJAT,  DA.  p.  p.  Comido,  rofdo. 

MENJÍVOL.  adj.  MENGÍVOL. 

MENJOR.  Ter.  ibicench.  Rosech  de  polis,  miseria. 
Miseria,  comido  por  insectos. 

MENJUCA.  f.  Fam.  Abundor  de  menjars  ab  pa. 
Condumio.  ||  menjament. 

MENOGRAFÍA.  f.  Med.  Descripció  de  les  evaqua- 
cions  menstruals  de  les  dones.  Menografía. 

MENOGRÁFICH,  CA.  ndj.  Med.  Lo  que  pertany  o 
és  relatiu  a  la  menografía    Menográfico. 

MENOLA.  f.  Ictiol,  anxova. 

MENOLOGÍA.  f.  Med.  Part  de  la  medicina  que 
tracta  de  les  purgacions  menstruals  de  les  dones. 
Menología. 

MENOPAUSSIA.  f.  Med.  Cessació  del  menstruu 
per  causa  de  la  etat.  Menopausia. 

MENOPLANIA.  f.  Med.  Fluix  de  sanch  que  s'  efec- 
túa per  qualsevulla  part  que  no  siguí  la  niatriu  y  que 
substitueix  al  fluix  menstrual.  Menoplania. 

MENOR,  adj.  comp.  Inferior,  mes  petít,  lo  que  té 
menys  eos  y  extensió.  Menor.  ||  m.  Puvill  o  fill  de  fa- 
milia que  no  té  vinticinch  anys  y  no  pot  administrar 
per  sí  meteíx  la  sena  hisenda.  Menor.  ||  Llóg.  La  se- 
gona  proposició  d'  un  silogisme.  Menor.  ||  Mus.  Se 
aplica  al  tó,  la  tercera  del  qual  és  menor.  Menor.  || 
S'  aplica  a  la  tercera  composta  d'  un  (ó  y  un  semitó. 
Menor.  ||  L'  ¡ntetval  que  un  tó  menor  té  menys  que'l 
major  de  la  seua  mena.  Menor.  ||  Relli-iós  del  ordre 
de  Sant  Francesch,  per  la  sena  humilítat  de  relligió. 
Menor.  ||  pl.  Les  ordres  de  tonsura  y  graus.  Me- 
nores. 

MENOR  etat.  La  del  que  no  ha  entrat  encara  a  la 
joventut.  Menor  edad,  niñez. 

CLERGUES  menors.  Ordre  de  clergues  regulars  fun- 
dada per  Joan  Agustí  Adorno,  cavaller   genovés,  que 


la  va  instituir  a  N.ipols  1'  any  1538,  junt  ab  Agustí  y 
el  beate  Francesch  Caracciolo.  Clérigos  menores. 

ORDENAT  de  menors.  Qui  sois  té  algunes  o  totes 
les  ordres  menors.  Clérigo  de  menores. 

per  menor,   m.  adv.  A  la  menuda.  Por  menor.  || 

PER  PECES  MENUDES. 

MENORACIÓ.  f.  MINORACIÓ. 

MENORAR.  v.  a.  MINORAR. 

MENORÍA,  f.  MINORÍA. 

MENORCA.  Geog.  És  la  niés  oriental  de  les  illes 
Baiears  y  la  segona  en  graiuiaria;  té  per  capital  Maó 
y  un  sol  part.  jud.,  ab  sis  ajtintaments  y  38,301  hab. 
||  —(CAP  de).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  NE.  de  1'  illa 
de  Mallorca;  és  dins  de  la  badía  d'  Alcudia. 

MENORQUÍ,  NA.  adj.  Natural  de  Menorca  y  lo 
peitanyent  a  aquella  illa  del  Mediterrani.  Menor- 
quín. 

MENORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  cié  la  matriu 
o  de  la  vagina.  Menorragia. 

MENOS  DE  LLENA  (Jaume).  Biog.  Metge  y  es- 
criptor  profcssional,  natural  de  Barcelona.  Primer 
metge  deis  exérclts  reíais,  membre  de  les  academies 
Médico-Práctica  matritense  y  gaditana.  Entre 'ls  anys 
1773-1787  va  publicar  a  Manresa  bona  cosa  d'  es- 
crits  científichs,  ab  aire  de  controversia,  relatitis  a 
temes  d'  aquella  temporada.  A  Barcelona  hi  va  fer 
estampar  una  obra  llatina  en  1784  y  a  1'  any  següent 
publicava  a  Manresa  una  Memoria  contra  la  inocula- 
ción de  las  viruelas  (imp.  Abadal).  És  autor  de  trac- 
tats  relatáis  a  les  aigües  minerals  de  1'  Espluga  de 
Francolí,  de  la  Font  groga  y  la  de  Gavá,  y  de  I'  aigua 
picant  de  Sant  Hllari.  És  també  autor  d'  un  Catálogo 
de  plantes  (imp.  Barcelona  1791). 

MENOS,  adv.  MENYS. 

MENOSCABAMENT.  m.  Ant.  Detriment,  deterio- 
rado. Menoscabo. 

MENOSCABAR,  v.  a.  Disminuir  o  causar  detriment 
a  alguna  cosa.  Menoscabar. 

MENOSPREC1.  ni.  MENYSPREU. 

MENOSPRECIAR,  v.  a.  MENYSPREAR. 

MENOSTASS1S.  f.  Med.  Acumulado  de  sanch  a  la 
cavítat  del  úter.  Menostasis. 

MENS.  adv.  menys.  ||  SENSE. 

MENSA,  v.  a.  Ant.  amenaca. 

MENSATGE.  f.  MISSATGE 

MENSATGER.  ni.  Ant.  ENVIAT,  MISSATGER. 

MENSONGIA.  f.  Ant.  MENTIDA. 

MENSONGE.   f.   Ant.  MENTIDA.  ||  adv.  FALSAMENT. 

MENSO  NGER,  A.  adj.  MENT1DER,  EMBUSTERO. 

MENSONJA.  f.  Ant.  MENTIDA. 

MENSTRUACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  menstruar. 
Menstruación.  ||  La  sanch  sunerflua  que  cada  mes 
evaqiien  les  dones  naturalment.  Menstruo,  mens- 
truación. ||  La  evaquació  de  sanch  que  naturalment 
teñen  les  dones  cada  mes.  Menstruación,  menstruo. 

MENSTRUAL  adj.  Pertanyent  a  la  menstruació. 
Menstrual,  menstruo. 

MENSTRUALMENT.  adv.  m.  Ab  evaquació  mens- 
trual. Menstrualmente. 

MENSTRUAR.  v.  n.  Patir  la  evaquació  menstrual, 
tindre  les  dones  la  regla.  Menstruar. 

MENSTRUO,  m.  MENSTRUACIÓ.  ||  adj.  MENSTRUAL. 
||  m.  Liquits  que  teñen  la  propietat  de  disoldre  una 
substancia  mes  o  menys  sólida  pera  extréure'  n  al- 
guns  principis.  Menstruo. 

MENSTRUOSA.  f.  Dona  que  té  la  regla.  Mens- 
truosa,  menstruante. 

MENSUAL,  acíj.  Lo  qu'  és  d'  un  mes,  de  cada  mes, 
de  tots  els  mesos.  Mensual,  menstruo. 

MENSUALITAT.  f.  El  salari  de  cada  mes  que  's 
dona  per  la  ensenyanqa,  o  per  algún  servei  o  empleu. 
Mensualidad,  pensión. 


238 


MEN 


MEN 


MENSUALMENT.  adv.  m.  Per  mesos,  cada  mes 
Mensualmente. 

MÉNSULA,  f.  Arqnit.  Part.  d'  arquitectura  que  so- 
bressurt  de  13   superficie  ont   está  posada  y  serveix 
pera  rebre  o  sostindre  alguna  cosa.  Ménsula. 
MENSURATGE.  m.  MIDA. 
MENSURAR,  v.  a.  MESURAR. 

MENT.  m.  Intelligencla,  enteniment,  esperit.  Men- 
te. ||  Intenció,  voluntat.  Mente.  ||  S:ns  parar  ment.  || 
fr.  Ab  descuit. 

MENTA,  f.  Bot.  Herba  olorosa  de  la  fam.  de  les 
llabiades,  de  sabor  picant,  les  carnes  quadrades,  de 
tres  peus  d'  alt,  de  tulles  ova- 
lades  y  dentades  per  la  vora, 
les  flors  arreglades  en  anells, 
olor  fort,  agradívol  y  sabor 
agre.  Menta,  hierba  buena.  || 

HERBA  SANA. 

MENTA  BORDA  O  DE  BOSCH. 
Bol.  Herba  de  carnes  d'  uns 
30  centimetres  d'  alearía,  co- 
bertes  de  borra,  coni  també  les 
tulles,  que  son  rodones,  arru- 
gades  y  serrades  per  les  vores, 
les  flors  petites.  blavcs  y  en 
forma  d'  espiga;  tota  la  planta 
llenga  una  olor  agradosa.  Mas- 
tranzo,  mentastro,  mastranto, 
hierba  buena  silvestre. 

MENTA     CRESPA    O     ROMANA. 
Bot.  Herba  de  tulles  mes  o  menys 
retallades,  de  sabor  agre  y  la 
flor  en  forma  de  creu;   el   fruit 
Menta  és    una    tabella    plena    de   11a- 

vors    mes  o  menys  rodones. 
Sombrío.  Hojas  de  Santa  María. 

MENTA  D'  AIGUA.  Hierba  buena  acuática. 
MHNTA  PEBRERA.  Bot.  Planta  originaria  d'Inglaterra, 
de  gust  de  pebre,  de  carnes  dretes,  de  30  a  60  centi- 
metres  d'  alqaria,   ra- 
moses,  quadrades,  pe- 
ludes,  plenes  de  tulles 
ováis,  dentades,  ab  pe- 
cíol    de   vert  obscur, 
flors  violades,  d'  espi- 
ga curta  y  molt  apre- 
tada  ais    caps    deis 
biots,  petites,  fils  mes 
curts   que   la    corola, 
olor  fort  canforat  y 
agradívol,  y  sabor  aro- 
mátich  calen t:    maste- 
gada  deixa  a  la   boca 
una   sensació    ardenta 
que  avíat  se  torna  fre- 
d.i.  Comeen  gran  abun- 
dor   un   essencial   gro- 
guench,  que  conté  cán- 
fora, un  poch  de  reina 
y   extractiu.   Els    seus 
principis  actius  son  so- 
lubles a   1'  aigua    y  al 
alcofoll.   És  antihisté- 
rica, cefálica,  estomá- 
tica,  pectoral   y  reso- 
lutiva. Hierba  buena  ó 
pipe  riña. 
MENTAGRA.  f.  Med.  Briá  pústulas  qu*  afecta  prin- 
cipalment  a  la  baria.  Mentagra. 
MENTAL,  adj.  Pertanyent  al  enteniment.  Mental. 
MENTALITAT.  f.  Inteligencia. 
MENTALMENT.  adv.   m.   Sois   ab  el  pensament. 
Mentalmente. 

PREGAR  A  DEU  MENTALMENT.   fr.   Ferli  algún  prech 
ab  el  pensament.  Orar  mentalmente. 


Menta  pelrera 


MENTAR,  v.  a.  fer  esment.  ||  Barrejar  menta  a 
alguna  cosa. 

MENTASTRE.  m.  MENTA  BORDA. 

MENTAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Ab  menta.  Cimentat, 
recordat. 

MENTIDA,  f.  Falsetat,  embustería.  Mentira.  ||  pl. 
Les  que  's  diuen  fingint  valentíes  o  coses  extraordi- 
naries.  Bernardinas. 

mentida  JOCOSA.  La  qua  's  diu  per  riure.  Mentira 
jocosa  ó  por  diversión. 

MENTIDA  OFICIOSA.  La  que  's  d  u  pera  conseguir 
alguna  cosa.  Mentira  oficiosa  para  conseguir  algo. 

AB  UNA  mentida  vol  sapiguer  la  veritat.  Loe. 
Fingir  lo  que  no  se  sap,  pera  que  ho  declari  un  altre 
que  n'  está  enterat    Decir  mentira  para  sacar  verdad. 

atrapar  en  mentida,  fr.  Descobrir  qu'  algú  ha 
mentit.  Coger  en  mentira. 

CADA  paraula  dues  MENTIDES.  fr.  Miente  más  que 
departe. 

DE  LLUNYES  TERRES  LLARGUES  MENTIDES.  fr.  A  luen- 
gas tierras  luengas  mentiras. 

DIR  MENTIDA,  fr.  MENTIR. 

ÉS  mentida.  Expr.  Ab  que  's  reconvé  a  algú  que 
ha  faltat  a  la  veritat.  Mentís. 

MENTIDER,  A.  adj.  Embustero,  qui  té'l  costum  de 
mentir.  Embustero,  mentiroso.  ||  Enganyós,  fals. 
Mentiroso. 

EL  MENTIDER  CONEGUT  NO  MEREIX  ÉSSER  CREGUT. 
Re].  L'  HOME  QUE  VOL  MENTIR  GRAN  MEMORIA  HA  DE 
TEÑIR. 

EL  MENTIDER  NO  ÉS  CREGUT  DE  LES  VERITATS.  Ref. 
Ab  que  's  denota  que  un  mentider  mai  és  cregut.  Quien 
siempre  miente,  nunca  me  engaña. 

MES  AVIAT  ÉS  ATRAPAT  UN  MENTIDER  QUE  UN  COIX. 
Ref.  L'  HOME  QUE  VOL  MENTIR  GRAN  MEMORIA  HA  DE 
TEÑIR. 

FER  QUEDAR  MENTIDER.  fr.  Fer  lo  contrari  de  lo  que 
algú  diu  qu'  altre  fa  o  acostuma  a  fer.  Sacar  menti- 
roso. 

MENTIDERAMENT.  adv.  m.  Ab  mentida.  Falsa- 
mente, mentirosamente. 

MENTIDERÁS,  A.  adj.  aum.  Mentirosísimo. 

MENTIDERET,  A.  m.  y  f.  dim.  Embusterue'o. 
mentiruelo. 

MENT1DETA.  f.  di  ni.  Mentirica,  mentirilla,  men- 
tirita. 

MENTIR,  v.  n.  Dir  lo  contrari  de  lo  que's  creu  o  's 
sent.  Mentir.  ||  Enganyar.  Mentir.  ||  Fingir,  mudar, 
disfregar  una  cosa.  Mentir. 

mentir  A  TRENCACOLL.  fr.  Mentir  a  cada  paraula. 
Mentir  sin  suelo. 

MENTIR  PÉL  COLL.  fr.  Mentir  ab  descaro.  Mentir  por 
la  barba  ó  por  la  mitad  de  la  barba. 

MENTIR  DESCARADAMENT.  fr.  MENTIR  PÉL  COLL. 

C.ANTIN  PAPERS  Y  MENTIN  BARBES.  Ref.  Hablen  car- 
tas  y  callen  barbas. 

ment  A  CADA  PARAULA.  fr.  Miente  más  que  da  por 
Dios. 

MENTS,  MENTS  PER  LA  NOU  DEL  COLL.  fr.  Ab  que  's 
reconvé  a  algú  de  falta  de  veracitat  de  lo  qu'  asse- 
gura.  Mentís. 

MENTIROLA.  adj  Fam.  MENTIDER.  dim.  de  men- 
tida. 

MENTIROSA  (Cova  de  la).  Orog.  Font  intermitent 
que  brolla  d'  una  cova  d'  uns  40  nietres  de  fondaria 
a  la  montanya  de  Montserrat. 

MENTIROSES  (Les).  Orog.  Fonts  intermitentes  de 
la  montanya  de  Montserrat. 

MENTISME.  m.  Med.  Excés  mórbit  d'  imaginado. 
Mentismo 

MENTONERA.  f.  Mena  de  toca  que  cobría  la  barra 
y  la  boca.  Mentonera.  ||  Pega  de  1'  armadura  que  co- 
bría la  barra.  Mentonera.  ||  La  vena  ab  que  's  Higa 
la  barra.  Mentonera. 


MEN 


MER 


239 


MENTOR,  m.  Fig.  Conseller  o  guía.  Mentor.  ||  f. 
Fig.  Aqtiell  que  serveix  d'  ayo.  Mentor. 

MENTRE.  adv    t.  y 

MENTRES.  adv.  t.  Durant  el  tenips  d' alguna  cosa. 
Mientras,  en  tanto,  entretanto  que.  ||  AB  TAL  QUE, 
SOLS. 

MENTRETANT  o  MENTRESTANT.  m.  adv.  En- 
tretant.  Mientras  tanto,  mientras  tanto  que,  mien- 
tras que,  entretanto. 

MENTULAGRA.  f.  Med.  Estat  convulsiu  deis  mús- 
cles  ereclors  del  memore  viril  que  a  voltes  s'observa 
en  els  qu'  están  sanats.  Mentulagra. 

MENTUY.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Moncortés, 
prov.  de  Lleida. 

MENÚ.  m.  Mot  francés  adoptat  pera  detallar  els 
plats  que  deuen  servirse  en  un  ápat. 

MENUDA,  f.  Cosa  petita.  Menudeo. 

A  la  menuda,  fr.  Al  por  menor. 

PER  PECES  menldes.  fr.  Por  menudo,  detallada- 
mente. 

MENUDALL.   m.  Rebles.  Cascajo,  cascote,  ripio. 

OMPLiR  DE  MENUDALL.  fr.  Arquit.  Se  diu  quan  se 
posa  menudall  dins  d'  algún  buit  pera  ompüilo.  En- 
ripiar. 

MENUDALLA.  f.  Cosa  menuda.  Lo  mes  petit  d'a!- 
guua  cosa.  Fragments. 

MENUDAMENT.  adv.  m.  En  o  per  parts  menudes, 
per  menor.  Menudamente,  con  distinción.  ||  Escru- 
pulosameiit.  Menudamente.  ||  Ab  suma  menudencia. 
Menudamente. 

MENUDARIES.  f.  pl.  menudenCies. 

MENUDEIG  (Al),  fr.  A  LA  MENUDA. 

MENUDEJAR.  v.  n.  Menudear. 

MENUDENCIA,  f.  La  petitesa  d'  alguna  cosa.  Pe- 
quenez, menudencia  ||  FRIOLERA.  ||  pl.  El  conjunt  de 
coses  menudes  y  dependentes  d'  altres  o  que  les 
acompanyen  coni  inenys  principáis.  Zarandajas.  || 
MENUTS,  1.  ||  Coses  de  poch  apreci  y  estimació.  Me- 
nudencias, minucias.  II  Eis  menuts  del  cap  de  bes- 
tiar.  Menudencias,  menudos,  despojos. 

MENUDENCA.  f.  MENUDENCIA. 

MENUDER,  A.  adj.  La  persona  que  ven  o  trafica  a 
la  menuda.  Menudero. 

MENUDERIES.  f.  pl.  MENUDENCIES. 

MENUDET,  A.  adj.  dim.  Menudito. 
MENUDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  menut.  Menudí- 
simo. 

MENUNCIES.  f.  pl.  Menuts  de  gallina. 
MENUT,  DA.   adj.   Petit,  xich.   Menudo.  II  Tenue, 
petit,  despreciable,  de  poca  consideració.  Menudo. 

||  Subgecte  pe- 
tit, pritn,  de  poch 
eos.  Menudo.  || 
ARDIT.  ||  M1NUT. 
II  Numis.  Mone- 
da barcelonina 
del  temps  de  Fe- 
rran  II  el  Cató- 
lich. 

A  LA  MENUDA, 
m.  adv.   Parlant 
de  compres  y  vendes,  per  parís   molt  menudes.  Por 
menudo,  por  menor,  á  la  menuda,  en  detall. 

A  menut.  ni.  adv.  Moltes  vegades,  repetidament, 
ab  con tin nació.  Á  menudo. 

PER  MENUT.  l!l.  adv.  MENUDAMENT. 

ploure  menut.  fr.  Caure  gotes  tan  menudes  que 
quasibé  no  's  coneixen.  Cerner,  molliznar,  molliznear. 

MENUTA.  f.  Ant.  minuta. 

MENUTAR.  v.  a.  Ant.  MINUTAR, 

MENUTS.  m.  pl.  Els  budells  deis  aucells.  Menu- 
dillos,   menudos,    despojos.  ||  Les    entranyes   deis 


Menut  (sigles   xv  y  xvi) 


bous,  anyells,  etc.  Asaduras,  molleja,  menudos, 
menudillos,  despojos.  ||  Numis.  Les  monedes  d'ardm 
que  regularment  se  porten  a  la  butxaca.  Menudos. 

MENUVERAT,  DA.  adj.  Blas.  Que  té  sis  files  de 
veros  al  escut.  Menuverado. 

MENYAR.  v.  a.  Ant.  MENJAR. 

MENYS.  adv.  Menos.  ||  Prcp.  ant.  Sense.  Sin.  |l 
adv.  comp.  Expiessa  la  manca  d'una  cosa  pera  igua- 
larla a  un'  altra.  Menos.  ||  Aexcepció,  fora  de.  Menos. 

MENYS  DE  PAR.  ni.  adv.  Ant.   Sens  igual.   Sin  igual. 

A  LO  MENYS,  A  LO  MENYS,  MENYS.  ni.  adv.  Per  la 
part  mes  baixa.  Al  ó  por  el  menorete,  ó  á  lo  menos  ó 
por  lo  menos. 

A  LO  menys  o  A  LO  MENOS,  adv.  Denota  que  quan 
se  nega  una  cosa,  se  'n  concedeixi  un'  altra.  Á  lo 
menos,  al  menos,  por  lo  menos. 

per  lo  menys  O  per  LO  menys.  ni.  adv.  Denota  lo 
absolutatnent  necessari  per  algún  fí.    Cuando  menos. 

ANAR  A  MENYS.  fr.  ESTAR  AL  BAIX. 

EN  MENYS.  m.  adv.  En  desciédit.  En  mengua. 

MOLT  MENYS.  Loe.  Denota  major  dificul  tat  o  repug- 
nancia per  una  cosa  que  per  un'  altra.  Mucho  menos. 

NI  MES  M  MENYS.  m.  adv.  Just,  cabalment.  Ni  más 
ni  menos. 

NO  res  MENYS.  m.  adv.  Ant.  No  menys.  Nádamenos. 
||  Ant.  Aixó  meteix.  Asimismo. 

POCH  MES  O  MENYS.  m.  adv.  A  poca  diferencia. 
Poco  más  ó  menos. 

tornar  A  menys  o  A  menos,  fr.  Minvar  alguna 
cosa.  Minorar,  venir  á  menos.  ||  Decaure  del  seu  estat. 
Venir  á  menos.  ||  A  menys  capte.  A  mes  baix  preu  de 
lo  just. 

ROBA  MENYS  NÓLIT.  Loe.  ant.  náut.  Géneros  sin 
flete. 

MENYSCABAR,  v.  a.  Ant.  Fer  malbé.  Menoscabar. 

MENYSCABARSE.  v.  r.  Ant.  MALMÉTRE  'S,  FERSE 
MALBÉ. 

MENYSCAP.  m.  Ant.  y 

MENYSCAPTE.  m.  Ant.  Dany,  detriment.  Menos- 
cabo. 

MENYSDONAR.  v.  n.  Decaure,  anar  a  menys.  De- 
caer. 

MENYSPREABLE.  adj.  Digne  de  menyspreu.  Des- 
preciable, menospreciable. 

MENYSPREADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  menysprea  o  no 
fa  cas  d'  alguna  cosa.  Menospreciadcr. 

MENYSPREANT,  A.  adj.  MENYSPREADOR. 

MENYSPREAR.  v.  a.  No  estimar,  no  fer  cas.  Me- 
nospreciar. ||  Despreciar  Menospreciar,  despre- 
ciar. 

MENYSPREAT,  DA.  p.  p.  Menospreciado. 
MENYSPRESABLE.  adj.  Ant.  MENYSPREABLE. 
MENYSPRESADOR,  A.   m.  y  f.   Ant.   MENYSPREA- 
DOR. 

MENYSPRESAR.  v.  a.  Ant.  MENYSPREAR. 

MENYSPRESAT,  DA.  p.  p    Ant.  MENYSPREAT. 

MENYSPREU.  ni.  Poch  apreci.  Menosprecio.  || 
DESPRECI. 

LA  MOLTA  CONVERSACIÓ  ÉS  CAUSA  DE  MENYSPREU. 
Ref.  La  mucha  conversación  es  causa  de  menosprecio. 

MENYSPREUÓS.  a  j.  Que  conté  menyspreu. 

MENYSPREUAR.  v.  a   mensprear. 

MEQUINENCA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Sarago- 
ga,  bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Casp;  és  a  la  vor.i 
del  Segre,  a  la  confluencia  d'  aquest  ab  1'  Ebre;  té 
un  antich  castell  y  2,842  hab.  Mequinenza. 

MER.  n.  p.  d'  home.  Emerio. 

MER,  A.  adj.  Pur,  sense  barreja.  Mero. 

mer  Y  mixte  IMPERI.  fr.  For.  Mero  y  mixto  imperio. 

MER.  ni.  Ictiol.  Mero. 

MERAGDE.  f.  Ant.  ESMERAGDA. 


240 


MER 


MER 


Benet  Mercada  y 
Fábrega 


MERAMENT.  adv.  m.  Purament,  sense  barreja. 
Meramente. 

MEKATROFIA.  f.  Med.  Atrofia  d'  un  niembre.  Me- 
ratrofia. 

MERCADAL.  ni.  MERCAT,  FIRA.  ||  Lloch  ont  sol  ha- 
ver  'ni  '1  mercat.  Mercado,  mercadal. 

MERCADAL  (Francesch).  Biog.  Prebere  y  escrip- 
tor  menorquí,  de  principis  del  sigie  XVIll.  Autor  d'  un 
lli are  inédit  titolat  Noticias  antigás  de  la  illa  de  Me- 
norca, influenciat  de  les  antigües  fatiles.  També  va 
escriure  una  comedia  en  vers,  titolada:  Presa  de  Me- 
norca per  lo  Rey  Anfós. 

MERCADAL.  Geog.  Vila  di  Tilla  de  Menorca,  part. 
jud.  de  Maó;  és  al  mitg  de  I* illa  y  té  3,091  hab.  || 
Orog.  Enlairada  moiitanya  situada  junt  a  Berga. 

MERCADÉ  Y  FÁBREGA  (Benet).  Biog.  Pintor 
niolt  notable.  Nat  a  La  Bisbal  en  1831  y  mort  a 
Barcelona  l'any  1897.  Ha  estat  un  deis  artistes  cata- 
lans  mes  conscients  y  de  travall  mes  sol it.  Va  estu- 
diar a  la  Llotja  de  Barcelona.  La 
seua  obra  capdal,  miracle  de  son 
temps  entre  nosaltres,  es  el  qua- 
dro  de  La  trasladó  del  eos  de 
Sant  Francesch  (1866).  A  Madrit 
havía  estat  deixeble  de  C.  Ll. 
de  Ribera.  L'any  185S  va  anar 
a  París,  sortint  cap  a  Roma  en 
1863.  Premiat  en  les  Fxposicions 
de  Madrit  (1860,  62,  64,  67),  en 
la  de  París  (1866,  primera  meda- 
lla), y  en  la  de  Viena  (1872). 
Condecorat  per  el  Govern.  Des- 
prés  d'  alguns  anys  de  ¡nactivi- 
tat,  va  ocupar  una  cátedra  en 
1'  Academia  de  Belles  Arts  de 
Barcelona.  En  els  museus  de  Madrit,  de  Girona  y 
Barcelona  ni  han  obres  d'  ell.  Al  Ajuntament,  a  la 
Universitat  y  al  Ateneu  de  Barcelona  existeixen 
retrats  pintats  d' En  Mercadé. 

—  Y  martí  (joseph).  Biog.  Poeta  nat  a  Reus  en 
1867  y  mort  en  1902  Era  un  deis  joves  que  ab  mes 
purega  cultivava  la  Mengua  catalana,  si  bé  sa  pro- 
ducció  fou  escaga. 

MERCADEJAR.  v.  n.  Negociar,  traficar.  Merca- 
dear, comerciar.  ||  CONCERTAR.  ||  reqatejar. 

MERCADER,  A.  m.  y  f.  marxant,  NEGOCIANT, 
TRAFICANT.  |¡  Mercader.  ||  m.  Baix  d'  aquesta  deno- 
minado s'entenía  ja  1'  amo  de  les  mercaderies,  ja  '1 
carregador,  tant  si  eren  com  si  no  eren  seues,  ja  '1  no- 
lejador  total  o  parcial,  ja  'I  factor  o  sobrecárrech,  ja  '1 
comanador  quan  seguía '1  viatge.  Mercader,  mer- 
cante. 

fer  ORELLES  DE  mercader,  fr.  Fer  el  tonto.  Hacer 
oidos  de  mercader. 

MERCADERÍA,  f.  Tot  genre  que 's  compra  o  ven. 
Mercadería,   mercaduría,    mercancía.   ||    Ant.  CO 
mers.  ||  Ter.  L'  empleu  y  cárrech  de    mercader.  Mer- 
cadería. ||   Met.  fam.  La  substancia  que's  treu  de  les 
necessaries  pera  adobar  els  camps.  Inmundicia. 

MERCANT.  adj.  Mercantil.  ||  adj.  Ant.  Epítet  de 
un  genre  antich  de  lletra  que  usaven  els  mercaders. 
Mercantívol.  |l  Vaixell  mercant:  el  qu'  está  destinat 
al  transnort  de  mercaderies.  Mercante. 

MERCANTIL,  adj.  Lo  qu' és  de  o  pertany  al  co- 
niers  y  tráfech.  Mercantil,  mercante. 

MERCANTILISME.  ín.  Propensió  a  reduir 'ho  tot 
al  comers,  al  tráfech.  Mercantilismo. 

MERCANTILMENT.  m.  adv.  Segons  1'  us,  forma  u 
ordenances  de  comers.  Mercantilmente. 
MERCANTÍVOL,  A.  adj.  Ant.  Mercantil. 
MERCANTÍVOLMENT.  adv.  ni.  MERCANTILMENT. 
MERCAR,  v.  a.  Ant.  Comprar,  mercadejar.  Mercar. 
MERCAT.  ni.  Plaga  ont  se  ven.  Mercado.  ||  Fira, 
concurs  de  mercaders.  Mercado.  ||  PREU. 


A  millor  MERCAT.  fr.  Molt  barato.  Más  barato. 

ANAR  A  bon  MERCAT.  fr.  Vendre's  barato.  Venderse 
barato. 

BON  MERCAT    Barato.  Precio  cómodo. 

FER  GRAN  MERCAT  de  NÓI.IT.  fr.  Ajustar  el  flet  a 
baix  preu.  Hacer  gran  mercado  de  flete;  ajustar  ó  ven- 
der el  flete  a  bajo  precio. 

LO  QUE  'S  GUANYA  EN  MOLTS  MERCATS,  SE  PERT  A 
una  FiRA  Ref.  Denota  que  s' ha  de  tindre  molt  de 
cuidado  ab  lo  que  costa  de  guanyar,  perqué  's  pot 
perdre  en  un  moinent.  Una  hora  suele  quitar  lo  que 
en  mil  años  se  gana. 

MOLTS  ASES  HI  HÁ  AL  MERCAT  QUE  SE  SEMBLEN.  Ref. 
Hay  muchos  diablos  que  se  parecen  unos  d  otros. 

QUAN  EL  TONTO  VA  AL  MERCAT,  EL  MERCAT  ES  ACA- 
VAT.  Ref.  Cuando  el  necio  es  acordado,  el  mercado  es 
ya  pasado. 

QUI  VA  MOLT  ALS  MERCATS,  SI  ÉS  PAGÉS  NO  TÉ  DU- 
CATS.  Ref.  Denota  que  'I  luxo  tira  a  perdre  ais  page- 
sos.  Labrador  de  capa  negra  poco  medra. 

sembla  'l  mercat  DE  calaf.  Loe.  Denota  la  molta 
bulla  y  coníusió  que  hi  há  a  algún  lloch.  Parece  car- 
nicería. 

TAN  feien  BOn  MERCAT.  Loe.  ant.  Tan  buen  merca- 
do hacían  ó  á  tan  bajo  ó  buen  precio  compraban,  ó  á 
tal  alto  vendían. 

MERCÉ.  f.  Benefici,  favor,  gracia.  Merced.  ||  Titol 
de  cortesía.  Merced.  ||  Voluntat,  discreció,  arbitre, 
com:  está  a  mercé  d'  un  altre.  Merced.  ||  Ordre  relli- 
giosa,  reial  y  militar,  instituida  per  En  Jaume  '1 
Conqueridor;  té  per  instituí  la  redem;ició  de  cap- 
tius.  Merced.  II  f.  Nom  propi  de  dona.  Merced. 

FER  MERCÉ  O  MERCÉS.  fr.  AFAVORIR.  ||  Irbn.  Trac- 
tar  mal.  Hacer  uno  la  merced. 

GRANS  MERCÉS.  Expr.  D'  agraiment.  Muchas  gra- 
cias, muchas  mercedes. 

PENDRE  A  MERCÉ.  Loe.    ant.   PERDONAR,  INDULTAR. 

MERCÉ  DE  FONDEVILA  (Aleix).  Biog.  Mestre  de 
capelia.  Nat  a  L'eida  1'  any  1805.  Va  cursar  la  car- 
rera ecclesiástica,  estudiant  composició  musical  y 
orga.  Era  organer,  per  oposició,  de  la  parroquial  de 
Sant  Joan  de  Lleida.  Have  it  fetes  oposicions  a¡  ma- 
gisteri  de  la  catedral,  se  'n  anava  a  Madrit  1'  any 
1828,  entrant  de  mestre  de  piano  al  colegí  de  Sant 
Isidro  y  en  les  Escoles  Píes.  L'any  1830  va  fer  opo- 
sicions ab  el  famós  Andreví  pera '1  magisteri  de  la 
Reial  Capelia.  perdentles  y  passant  a  ocupar  el  cár- 
rech de  mestre  de  capelia  de  la  catedral  de  Lleida. 
A  Aladrit  publicava  La  Lira  Sacra- Hispana,  revista 
musical.  És  autor  de  gran  nombre  de  coniposicions 
relligioses  pera  cant  plá,  orquesta  y  orga. 

MERCEDARI,  A.  adj.  y 

MERCENARI,  A.  adj.  Relligiós  o  relligiosa  de  la 
Mercé.  Mercenario.  ||  m.  JORNALER.  ||  S' aplica  a  la 
tropa  üue  serveix  a  un  príncep  extrany  per  un  cert 
estipendi.  Mercenario.  ||  Met.  Interessat,  capág  de 
deixarse  sobornar.  Mercenario. 

MERCENARIAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  merce 
nari.  Mercenariamente. 

MERCENEGAR.  v.  n.  Ant.  Tindre  misericordia. 
Tener  piedad. 

MERCENER,  A.  adj.  Ant.  misericordióS.  ||  mec- 
QUÍ,  ESCÁS. 

MERCENETA.  f.  dim.  de  Mercé.  Merceditas. 

MERCER.  m.  Marxantó  Mercero,  buhonero,  mer- 
cachifle. ||  V.  n.  Ant.  MERÉIXER. 

MERCERÍA,  f.  y 

MERCÉS.  f.  Quincallería;  comers  de  coses  de  poch 
valor,  com  agulles  de  cusir  o  de  cap,  botons,  cin- 
tes,  etc.  Mercería.  ||  El  conjunt  d'  aquesta  mena  de 
articles.  Mercería.  ||  La  botiga  ont  se  venen.  Mer- 
cería. 

MERCOLAT.  m.*  Cert  xarop  d'  herbes. 

MERCORELLA.  f.  Bot.  MALCORATGE. 


MER 


MER 


241 


Brot  de  mercurial 


MERCURI.  m.  El  planeta  mes  aprop  del  sol.  Mer- 
curio. |l  AROENT  VIU. 

MERCURIAL,  adj.  Ant.  Pertanyent  al  mercuri. 
Mercurial.  II  m.  Bot.  MALCORATGE.  ||  Bot.  Plantes 
euforbiácies,  anyals, 
ab  branques  y  tulles 
ovala  des  d'  un  vert 
groguench  y  flors  peti- 
tes  adjuntades  a  les 
tulles.  Mercurial. 

MERCÚRICH.  adj. 
ni.  Epítet  d'  un  óxit 
qu'  és  el  segón  gran  de 
oxidació  del  mercuri. 
Mercúrico. 

MERCURIFICAC1Ó. 
f.  Operado  pera  ex- 
treure  'I  mercuri  deis 
metalls.  Mercurifica- 
ción. 

MERCURIOS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  mercuri  o 
lo  que 'n  conté.  Mercurioso. 

MERDA.  f.  L'excrement  huma.  Mierda,  zulla.    || 
Bruticia,  porquería.  Mierda.  ||  L'  excrement  deis  ani- 
máis. Estiércol. 
merda  de  diable.  Goma  pudenta.  Asafétida. 
merda  de  les  orelles.  Humor  espés  que  's  fá   ais 
forats  d'  elles.  Cera  de  los  oídos. 

HAVERLI  TRET  A  ALGÚ  LA  MERDA  DEL  CUL.  fr.  Fam. 
Reprén  la  ingratitut  d'  algú  que  V  han  cuidat  desde 
petit.  haberle  quitado  tí  uno  los  mocos. 

LA  MERDA  COM  MES  SE  REMENA  MES  PUT.  Ref.  De- 
nota que  deis  mals  o  desgracies  passades  val  mes 
no  paríame,  perqué  sempre  's  renova  '1  dolor  o'l  sen- 
timent.  Vale  más  no  meneallo:  resfriadas  duelen  más 
las  llagas 

QUI    NO   MENJA    MERDA    NO  ESTÁ  GRAS.  Ref.  Denota 
que  pera  nodrirse  bé  no  s' ha  d'  ésser  delicat  ni   es- 
crúpulos pél  menjar.  Mierda  y  horrura  todo  es  gordu- 
ra; mierda  que  no  ahoga  todo  engorda. 
MERDÁS  (Riera  de).  Hidrog.  MARDÁS. 
MERDEGADA.  f.  TARTRÁ  DE  BOTA. 
MERDER,  A.  adj.  Qui  recull  la  merda.  ||  MERDÓS. 
MERDERADA.  f.  CAGARADA. 

MERDÓS,  A.  adj.  Brut  de  merda.  Merdoso.  ||  Lo 
que  pertany  a  la  merda.  Merdoso. 
MERE.  adv.  Ant.  MERAMENT. 

MEREIXEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mereix.  Merecedor. 
MEREIXEMENT.  m.  MÉRIT. 
MEREIXENT    p.  a.  MEREIXEDOR. 
MEREIXENSA.  f.  Mérit,  mereixement. 
MERÉIXER.   v.  a.   Ferse   o   ésser  digne   d' alguna 
cosa.  Merecer.  ||  Lograr.  Merecer.  ||  Valdré.    Mere- 
cer. ||  Fer  mérits,  bones  obres.  Merecer.  ||  m.  MÉRIT. 
ESDEVÉ    LA    HONRA    A    QUI    NO    LA  MEREIX.   Ref.   Al 
más  ruin  puerco  la  mejor  bellota. 
MERENGA,  f.  MARENGA. 

MÉRENS.  Geog.  Poblé  situat  a  1034  metres  de 
elevació,  en  la  Catalunya  francesa,  antich  comtat  de 
Foix.  Té  aigües  temíais  sulfuroses. 

MERESCUT,  DA.  p.  p.  Merecido.   ||  m.  La  pena  o 
cástich  que  's  creu  corresponent  a  algú.  Merecido. 
JA  tindrá'l  SEU  MERESCur.  f.  Ya  tendrá  su  castigo. 
MERESCUDAMENT.  adv.  m.  Ab  justicia.  Mere- 
cidamente. 

MERETRICI,  A.  adj.  Pertanyent  a  les  rameres. 
Meretricio.  ||  m.  Ant.  Acte  carnal  ab  una  ramera. 
Meretricio. 

MERETRIU.  f.  Dona  pública.  Meretriz. 
MERGANSOL.  Hidrog.  MARGENSOL. 
MERÍ,  NA.  adj.  S'  aplica  al   bestiar  que  passa   de 
una  part  a  l'altra  inudant  de  pastures,  y  passant  el 

cíe.  cat.—  v.  n.  — 31. 


hivern  a  Extremadura  y  1' estiu  a  la  montanya.  La 
llana  del  meteix  bestiar  se  diu  merina.  Merino.  || 
Qui  cuida  de  dit  bestiar.  Merino. 

MERICISME.  m.  Med  Malaltía  en  la  qual  els  ali- 
ments,  després  de  digerits  al  ventrell,  tornen  a  la 
boca.  Mericismo. 

MERÍCOLA.  s.  Qui  pateix  mericisme.  Merícola  || 
adj.  Lo  que  li  pertany.  Merícola. 

MERIDIÁ.  ni.  Cércol  ináxiin  de  la  esfera  celesta, 
que  passa  péls  pols  del  mon  o  pél  zenit  y  nadir  del 
punt  de  la  térra  a  que's  refereix.  Meridiano.  ||  adj. 
Pertanyent  al  mitgdía.  Meridiano.  ||  Un  deis  varis 
epítets  que  'ls  astrólechs  donen  al  segón  quadrant 
del  tema  celest.  Meridiano. 

meridiá  magnétich.  El  que  passa  péls  pols  del 
niagnetisuie.  Meridiano  magnético. 

primer  meridiá.  El  que  arbitrarianient  se  pren 
com  a  principi  pera  contar  els  graus  de  longitut  geo- 
gráfica en  que's  trova  qualsevol  lloch  de  la  térra. 
Meridiano  primero. 

MERIDIANA,  f.  Linia  recta  tirada  de  Nort  a  Sur 
al  pía  del  Meridiá.  Meridiana  linea. 

A  LA  meridiana,  adv.  m.  A  la  hora  del  mitgdía.  A 
la  meridiana. 

MERIDIONAL,  adj.  Pertanyent  al  mitgdía.  Meri- 
dional, meridiano. 

MERISME.  m.  Divisió  d' un  assumpte  o  argument 
en  parts  diferentes.  Merismo. 

MÉRIT.  m.  Acció  digna  de  premi  o  de  cástich. 
Mérito,  merecimiento.  ||  Excel-lencia,  bondat  d'una 
obra.  Mérito. 

mérit  DE  CONDIGNE.  leol.  El  mereixement  de  les 
bones  obres  sobrenaturals  exercides  per  qui  está  en 
gracia  de  Deu.  Mérito  de  condigno. 

MÉRIT  DE  CONGRUU.  Teol.  Mereixement  de  dites 
obres  exercides  per  qui  está  en  pecat  mortal,  ab  que 
logra 'ls  auxilis  de  Deu  pera  eixir  de  tan  mal  estat. 
Mérito  de  congruo. 

MÉRITS  DEL  PROCÉS.  For.  El  conjunt  de  probes  y 
raons  que  d'ell  resulten  y  serveixen  al  jutge  pera 
donar  la  sena  sentencia.  Méritos  del  proceso. 

AB  mérit.  m.  adv.  D'  una  manera  digna,  y  per  ha- 
verho  meresent.  Meritoriamente. 

alegar  mérits  Y  servéis,  fr.  Exposarlos  o  referir- 
los a  fí  de  lograr  per  ells  alguna  pretensió.  Alegar 
méritos  y  servicios. 

en  mérits.  m.  adv.  En  rao.  En  razón,  en  vista,  en 
méritos. 

SENSE  MÉRIT.  ni.  adv.  Sense  rao,  sense  ésser  me- 
resent. Inméritamente. 

MÉRITAMENT.  adv.  m.  Ab  rao  y  justicia.  Méri- 
tamente,  merecidamente. 

MERITAR.  v.  a.  Ant.  MERÉIXER. 
MERITÍSSIM,  A.  adj.  Meritísimo. 
MERITORI,  A.  adj.  Digne  de  premi   o  de  cástich. 
Meritorio.  ||  Qai  travtlla  a  una  oficina  sense  sou  y 
fent  mérits  pera  obtindre  una  piarla  efectiva.  Entre- 
tenido, meritorio. 

MER  ITORI  A- 
MENT.  adv.  m.  D'  un 
modo  nieritori.  Me- 
ritoriamente. 

MERITXELL.  m. 
Geog.  Santuari  de 
la  República  d'  An- 
dorra, sobre  '1  riu 
Valira,  a  la  parro- 
quia de  Soldeu. 
Es  lloch  molt  pinto- 
resch,   sota   'ls    es- 

tanys  Pecons,  a  quín  s'hi  endressen  molts  aplechs. 

MERLA.  f.  Ornit.  Aucell  de  12  a  15  centimetres  de 

llarch;  el  másele  és  negre  ab  el  bech  groen,  la  feme- 

11a  de  color  obscur,  ab  el  pit  vermellench,  clapada 


Merla 


242 


MES 


MES 


de  negre  y  '1  bech  obscur;  s'  amansa  fácil ment  y  apré;i 
qualsevol  cant.  Mirlo,  merla.  ||  MERLOT.  ||  Ictiol.  Peix. 
Mirlo,  zorzal  marino. 

merla  ROSA.  Ornit.  Aucell  insectívol  del  genre 
Pastor.  Martin  rosa. 

merla  de  pit  blanch.  Ornit.  Mena  de  merla  ano- 
menada  aixíspél  color  de  son  pit.  Mirlo  de  pelo  blanco. 

||  PASSERA. 

meri.a  ROQUERA.  Mirlo  de  roca.  ||  PASSERA  DE  LES 
ROGES. 

MERLA  BLAVA.  Mirlo  azul. 

merla  D'  aioua.  Mirlo  de  agua  común.  ||  VIUDA, 
TORT  MARÍ,  BERNAT  PESCAIRE. 

estar  MITG  MERLA.  fr.  Fam.  Estar  tnitg  borratxo. 
Estar  entre  Pinto  y  Valdenwro,  ó  medio  peneque. 

MERLA  (Cova  del).  Al  terme  de  Roda  de  Bará.  El 
nieteix  nom  té  un'  altra  cova  de  Sant  Vicens  de  Cal- 
deis,  que  té  una  fondarin  de  180  metres.  ||  —  (SERRAT 
D'  EN).  Orog.  Coll  del  Vallespir,  aprop  d'  Anulie,  qui- 
na valí  domina,  ovirant  desd'  ell,  el  mar  Mediterrani 
y  la  carena  fronteriza. 

MERLAT,  DA.  adj.  Semblant  a  la  merla. 

MERLI.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d' Osea,  bisb.  de 
Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  al  peu  d'  una 
niontanya,  a  la  vora  del  riu  Isábena  y  té  310  habi- 
tants. 

MERLOT.  ni.  Ornit.  El  másele  de  la  merla.  Mirlo. 

MERMA,  f.  Minva,  mengua.  Merma. 

MhRMAR    v.  n.  Minvar.  Mermar. 

MERMAT,  DA.  adj.  MINVAT,  ESCASSEJAT. 

MERO.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Baldomero.  Baldo- 
mcro. 

MERO.  Ictiol.  Peix  de  la  mena  serrat,  de  dos  peus 
de  [largaria,  eos  oval  y  aplanat,  grogós  pél  llom  y  de 

ven  t  re  blanch, 
cap    rogench    y 

t££2225^>!fcv_  ^e  carn  exclu's'- 

da.  Mero.||REIG, 
MERO  BORT.  Ic- 
tiol. SERRANET, 
tort.  Cabra, 
cabrilla. 

\v  ME  ROCELA. 

f.   Med.  Trenca- 
Mero  dura  de  les  cui- 
xes.  Merocela. 
MERODE1G.  m.  Pillería.  Merodeo. 
MERODEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  roba.  Merodeador. 
MERODEJAR.  v.  a.  Robar  els  soldats  en  la  térra 
conquistada.  Merodear. 

MEROLA  (Geroni).  Biog.  Metge  de  gran  renom  y 
catedrátich  de  1'  Universitat  de  B  ireelona  en  el  s¡- 
gle  XVI,  natural  de  Balaguer.  L'  historiaire  Pnjades 
parla  d'  ell  ab  molt  d'  elogi.  És  autor  d'  un  Ilibre  de 
medicina  titolat:  República  original  sacada  del  cuerpo 
humano,  estampada  a  Barcelona  per  I'  impressor 
Pere  Malo  1'  any  1587  y  reimpresa  en  1595.  Está  de- 
dicada al  príncep  Caries  Emanuel  Filibert,  duch  de 
Saboia. 

MEROLA.  Geóg.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Cas- 
senes,  prov.  de  Barcelona. 

MEROLLA  (Coll  de).  Orog.  Empla?at  a  1,102 
met.  d  altitut,  essent  límit  de  les  provincies  de  Bar- 
celona y  Qirona,  a  la  partió  de  les  aigües  del  Fresser 
pél  riu  Mardás,  y  del  Llobregat  pél  rlu  Ariége.  ||  Se 
dona  '1  nieteix  nom  a  un  coll  situat  prop  de  Berga,  al 
camí  de  Bagá. 

MEROLLES  (Coll  de).  Orog.  Al  Ripollés;  desde 
ell  s'  ovira  agradívol  punt  de  vista  de  la  Catalunya 
baixa. 

MES.  m.  Cada  una  de  les  dotse  parts  de  1'  any. 
Mes.  |l  Els  mesos  pera  concordar  ab  la  duració  del 
any,    teñen    diferenta    durada    de    díes,    comptantne 


trenta  els  d'  Abril,  Juny,  Septe.nbie  y  Novembre, 
vintivuit  el  Febrer  ais  anys  regu:ars  y  vintinou  a  les 
anyades  de  tr  ispás,  cada  quatre  anys  periódicament: 
y  es  altres  mesos,  Janer,  Mar?,  Maig,  Juliol,  Agost, 
Octubre  y  Djsembre,  teñen  trenta  y  un  díes.  ||  Nom- 
bre de  díes  consecutius  que  corren  desde  u  i  día 
d'  un  mes  fins  a  un  altre  d'  igual  data  del  se- 
güent.  Mes.  ||  REGLA,  6.  ||  MESADA,  1.  ||  Ant.  Lo  nie- 
teix que  meues,  Com:  mes  penes.  Mis.  ||  Contraccíó  de 
me  es. 

mes  anomalístich.  El  temps  que  triga  la  lluna 
desde  '1  seu  apogeu  fins  que  torna  a  esser  'hi.  Mes 
anomalistico. 

mes  corrent.  El  present.  Mes  corriente. 

MES  DE  REÍ.  An!.  Cada  un  deis  mesos  en  els  quals 
li  tocava  al  rei  la  presentació  deis  beneficia  y  pre- 
bendes ecclesiástiques  que  abans  tocava  a  la  Data- 
ría romana.  Mes  del  rey,  mes  apostólico. 

MES  entrant.  El  mes  que  seguirá  al  corrent.  Mes 
que  viene. 

AIXÓ  SERÁ  PÉL  SEGAR  DEL  MES  DE  MAIG.  fr.  LA  SET- 
MANA  DELS  TRES  DIJOUS. 

AL  MES  D'  ABRIL  NO  TE 'N  LLEVIS  NI  UN  FIL.  Ref. 
Qu'  ensenya  que  no  convé  alleugerirse  de  roba  abans 
de  temps.  Hasta  cuaren  a  de  Mayo,  no  te  quites  el  sayo. 

SI  PLOU  MOLT  AL  MES  D'  AGOST,  NO  GASTIS  D1NERS 
EN  MOST.  Ref.  Denota  que  si  plou  molt  en  dit  mes  se 
sol  malmetre  'I  vi.  Cuando  lloviere  en  agosto,  no  gas- 
tes tu  dinero  en  mos'o. 

MES.  conj.  adv.  Ab  que  s*  oposa  1'  un  extrem  de 
la  oració  a  1'  altre,  moderantli  el  sen  tí  t  o  destrnintlo. 
Mas,  pero.  ||  També  e.iuival  a  y,  com:  mes,  ¿per  qué 
he  de  pagar  lo  que  no  d?ch?  Mas.  ||  Preguntant  o  ad- 
mirantse,  equival  a  per  ventura,  v.  gr.:  mes,  ¿si  hau- 
rán  vingul?  Mas.  ||  Ab  la  partícula  que,  s'  usa  com 
intergecció,  pera  denotar  la  indiferencia'  ab  que  's 
mira  que  succeeíxi  alguna  cosa;  aixís  diem:  F.  ha 
marxat,  mes  que  no  torni.  Mas  que. 

MES.  conj.  Com.  Que  denota  1'  excés.  Más.  ||  adv. 
Pera  explic  ir  quantitat  determinada  que  s'  afegeix. 
Más.  ||  ademes.  ||  Pitjor,  com:  lo  que  mes  és  que  no  's 
pot  justificar.  Más,  peor.  ||  Abans,  com:  mes  és  agrai- 
ment  que  paqa.  Más,  antes.  ||  Ab  el  verb  haver  y  in- 
terrogant,  s'  usa  per  afirmar  la  manera  ab  qne  's  dis- 
corre en  alguna  dificulta t  proposada,  v.  gr.:  ¿hi  ha 
mes  que  pa^aiii?  Más. 

MES  A  MES  O  DE   MES  A  MES.    m.    alv.    MAJORMENT, 

PRINCIPALMENT.  ||  Fam.  Que  s'  usa  pera  significar  el 
aument  d'  alguna  cosa,  com:  és  pobre  y  de  mes  a  mes 
ferit.  De  más  á  más. 

mes  fa  QUI  VOL  QUE  no  qui  POT.  Ref.  Más  hace  el 
que  quiere  que  no  el  qu:  puede. 

MÉs  QUE  MES.  ni.  adv.  Más  aún,  más  que  más. 

mes  val  un  té  que  DOS  TE  donaré.  Re}.  De  haré, 
haré,  nunca  me  pagué;  más  vale  un  toma  que  dos  le 
daré. 

MÉS  Y  MÉS.  adv.  Ab  que  's  denota  un  aument  pro- 
gressu  y  continuat.  Más  y  más. 

A  LO  MÉS,  A  LO  MÉS  MÉS.  ni.  adv.  A  tot  allargar.  A 
lo  más;  á  lo  más  más;  á  todo  tirar. 

A  MÉS  ni.  adv.  Ab  que  s'  expressa  lo  que  s'  afe- 
geix a  alguna  cosa.  A  más,  además. 

A  mes  trigar.  Loe.  A  más  tardar. 

CO.vt  mes  hi  son  MÉS  mal  VA.  Loe.  Denota  qu'  en 
les  coses  d'  enginy  y  de  gust  no  convé  que  hi  entre- 
vinguin  molts.  Muchas  maestras  cohondan  la  novia; 
muchos  componedores  descomponen  la  novia. 

NI  MÉS  NI  MENYS.  m.  adv.  Exacte,  cabalment.  Ni 
más  ni  menos.  ||  Del  tot  semblant.  Pintiparado. 

POCH  MÉS  O  MENYS.  m.  adv.  A  poc.i  diferencia. 
Poco   más  ó  menos. 

QUI  MÉS  HI  FA  MÉS  Hi  PERT.  Ref  Que  's  pren  al 
peu  de  la  Metra.  Quien  más  trabaja  menos  vale. 

SENSE  MÉS  Ni  MÉS.  m.  adv.  Sense  motiu.  Sin  más 
ni  más;  sin  más  acá  ni  más  allá. 

MES,  A.  adj.  Ant.  Posat.  Fícat.  Puesto,  metido. 


MES 


MES 


243 


MESA.  f.  Taula  que  serveix  pera  jugar  al  billar. 
Mesa,  mesa  de  trucos.  ||  Joch  de  mesa  Billar,  jue- 
go de  trucos.  ||  Tanla  o  lloch  ont  s'  hi  diu  la  missa. 
Mesa  de  altar.  ||  Cada  partida  del  jocli  de  billar,  y 
el  tanto  que  's  paga  per  cada  una.  Mesa.  ||  El  tany  o 
rebrot  nou  que  1'  arbre  íá  durant  el  transcurs  d'  un 
any.  Renuevo. 

MESADA,  m.  El  salari  d'  un  mes  Mesada,  men- 
sualidad, mes.  ||  mes,  2.  ||  Ant.  REGLA,  6. 

MESADER,  A.  m.  Fadrí  de  travall  que  s'  ajusta 
per  inesos  menjant  a  casa  del  amo.  Mesero.  ||  Men- 
sual, coni  publicació   mesadera. 

MESAR,  n.  Ter.  Pendre  ufanía  els  arbres.  Mesar. 

MESSATGE.  ni.  MIoSATGE. 

MESCLAR.  v.  a.  MEQCLAR. 

MESCOLAR.  v.  a.  MEQCLAR. 

MÉSCOLA.  f.  MEQCLA. 

MESDIENT.  m.  Qui  dona  major  preu  en  les  ven- 
des, arrendaments,  etc    Mayor  postor. 

MESER    v.  a.  Ant.  POSAR.  ||  adj.  MENSUAL. 

MESET.  ni.  La  primera  regla  després  del  part. 

MESETA,  f.  Castellanisat.  Planuda  al  cim  ú'  una 
montanya.  ||  planill.  ||  calma. 

MESES,   f.  pl.  SEMBRATS. 

MESESTRÍA.  f.  Ant.  MAESTRÍA. 

MESEY.  pron.  Ant.  METEix. 

MESIT1NA.  f.  Min.  Carbonat  doble  de  magnesia  y 
ferro,  análech  a  la  pistomesita.  Mesitina. 

MESITINESPAT.  m.  Min.  Vaiie  at  de  ferro  espá- 
tich  en  quina  composició  hi  entren  es  carbonats  de 
ferro  y  de  magnesia;  és  de  color  groch  y  ratlla  '1 
carbonat  de  cale.  Mesitinespato. 

MESNADA,  f.  Ant.  Companyía  de  gent  d'  armes 
que  abans  seivía  al  rei,  a  algún  rich  home  o  a  algún 
cavaller  principal.  Mesnada. 

MESNADER.  m.  Ant.  Qui  feia  part  d'  una  mes- 
nada. Mesnadero. 

MESNADERÍA.  f  Ant.  Sou  que  's  donava  a  cada 
mesnader.  Mesnadería. 

MESNAR.  v.  a.  ÁCOMPANYAR. 

MESOCECH.  ni.  Mecí.  Replech  del  peritoneu  que  's 
trova  aliunes  vegades  a  la  banda  posterior  del 
cech.  Mesocego. 

MESOCÉFAL.  m.  Med.  Molí  prolongat  que  's  trova 
situat  a  la  banda  inferior,  posterior  y  mitjana  del 
cervell.  Mesocéfalo. 

MFSOCEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  al 
mesocéfal.  Mesocefálico. 

MESOCEFA  LITIS,  f.  Med.  Inflamado  del  mesocé- 
fal. Mesocefalitis. 

MESC  COLON,  m.  Med.  Cada  un  deis  replechs  del 
peritoneu  que  retenen  1'  intestí  cular.  Mesocolon. 

MESOCONDRIACH.  adj.  Anat.  Epítet  deis  mana- 
dets  de  fibres  cainoses  situáis  entre  'ls  archs  carti- 
laginosos de  la  traquiarteria.  Mesocondriaco. 

MFSOCRACIA.  f.  Forma  de  govern  ont  hi  predo- 
mina la  classe  mitja.  Mesocracia. 

MESOESTERNÓ.  ni.  Anal.  La  part  del  mitg  del  es- 
tenio. Mesoesternón. 

MESOFRIÓ.  m.  Med.  Part  de  la  cara  compresa  en- 
tre les  dues  celles.  Mesofrión. 

MESOGASTRE.  ni.  Med.  Regió  del  mitg  del  abdo- 
men. Mesogastro. 

MESÓLA,  f.  Min.  Varietat  de  mesotipa  que  's  pre- 
senta en  glóbuls  d'  estructura  fullosa.  Mesóla. 

MESOLÓBUL.  m.  Med.  Part  del  cervell  situada 
entre  'ls  dos  hem isferís.  Mesolóbulo. 

MESOLOBULARI.  adj.  Med.  Pertanyent  al  meso- 
lóbul    Mesolobulario. 


MESOLOGARITME.  m.  Mat.  Logaritme  de  la  t;¡n 
gent.  Mesologaritmo. 

MESOMELA.  ni.  Min.  Pedra  preciosa  blanca  que 
té  una  veta  negra  al  mitg.  Mesomela. 

MESOMERÍA.  f.  Med.  La  part  del  eos  situada  en- 
tre les  cuixes.  Mesomería. 

MESONET.  üeog.  Caseriu  del  terme  de  Laluenga, 
prov.  d'  Osea. 

MESONJA.  f.  Ant.  MENTIDA. 

MESOPLEURI.  adj.  Anat.  C  lificació  deis  muscles 
¡ntercostals.  Mesopleurio. 

MESOPOTÁMICH,  CA.  adj.   Pertanyent  a  la  Me- 

sopotamia,  antiga  regió  de  1'  Assia.   Mesopotámico. 

MESORRECTE.  m.  Med.  Replech  de!  peritoneu  que 

s'  extén  desde  la   cara   anterior  del  sacre  fins  a   la 

posterior  del  recte.  Mesorrecto. 

MESOSTÁTICA.  f.  Part  de  la  estática  que  tracta 
de  1'  aigua,  del  foch  y  de  1'  aire.  Mesostática. 

MESOSTERNÓ.  m.  Med.  Part  del  mitg  del  ester- 
nó.  Mesosternón. 

MESOTIPA.  í.  Min.  Substancia  mineral  que  pro- 
dueix  aigna  per  la  calcinació.  Mesotipa. 

MESOTÓRAX.  m.  Med.  Part  del  mitg  del  pit.  Me- 
sotórax. 

MESQUÍ.  m.  Pobre,  necessitat.  Mezquino.  ||  Es- 
cás, coquí.  Avaro,  mezquino,  escaso,  menguado, 
parco,  escatimoso,  escasero,  manicorto,  detenido, 
guardoso,  prieto,  piojoso,  estreñido,  apretado.  | 
APOCAT. 

MESQUIDA  (Guillem).  Biog.  Pintor  mallorquí  cé- 
lebre, nat  a  Palma  I'  any  1675  y  mort  en  la  meteixa 
en  1747.  En  1682  era  tonsurat  per  1'  arquebisbe  Co- 
toner.  L'  any  1696  desde  Palma  va  anar  a  Roma  a 
estudiar  la  pintura  al  taller  de  Caries  Marata  y  al 
d'  En  Benet  Luti,  passant  'hi  cínch  anys,  anantsen  a 
Venecia  en  1698,  havent  pintat  moltíssims  quadros  a 
Italia.  Dos  anys  a  Venecia  y  tres  a  Bolonia  al  taller 
d'  Aníbal  Caracci,  retornant  a  Mallorca  en  1710.  Al- 
tra  bona  Dista  d'  obres  va  pintar'hi;  emprenent  nou 
retorn  a  Venecia,  vivint'hi  mes  de  vint  anys  y  ennna- 
ridants  'hi.  Mes  tart  s'  establía  a  Baviera  y  després  a 
Colonia,  essent  catorse  anys  pintor  del  Elector  Cli- 
ment.  August.  Enviudat,  retornava  a  Mallorca  pera 
sempre,  en  1739,  pié  d'  honors  y  de  riquesa  y  havent 
fetes  innombrables  obres  per  Italia  y  Alemanya,  y 
moltíssimes  en  1'  illa  daurada.  Era  '1  millor  pintor  de 
Espanya  en  son  temps. 

—  (lluch).  Biog.  Arquitecte  mallorquí,  nat  en  la 
segona  meitat  del  sigle  XVII  a  Santa  María  del  Camí. 
És  autor  de  1'  iglesia  parroquial  de  la  propia  vila  y 
de  1'  iglesia  y  claustre  del  hospital  de  Sant  Antoni 
de  Palma,  els  dos  millors  edificis  mallorquins  del 
istil  neo-clássich.  Va  progectar  y  dirigir  les  obres  de 
la  presó  de  Palma  (1753-56).  La  seua  reputado  y  co- 
neixements  li  valgueren  els  cárrechs  de  mestre  ma- 
jor y  de  primer  arquitecte  de  la  cíutat.  Va  morir 
mentres  dirigía  les  obres  de  la  parroquial  de  Lluch- 
major. 

MESQUINAMENT.  adv.  m.  Escassament.  Mezqui- 
namente. 

MESQUINDAT.  f.  y 

MESQUINERÍA.  f.  y 

MESQUINESA.  f.  Ant.  Miseria,  escassesa.  Mez- 
quindad, miseria,  cicatería,  piojería.  ||  Avaricia, 
cicatería,  coquinería.  Mezquindad. 

MESQUINEJAR.  v.  a.  Portarse  ab  mesquineila. 
Cicatear,  miserear. 

MESQUITA.  f.  Temple  deis  maometans.  Mez- 
quita. 

MESSA.  f.  Ant.   GARBERA. 

MESSALINA.  f.  Dona  de  costums  disolutes.  Me- 
salina. 

MESSEGUER,  A.  adj.  Guarda  de  sembrats. 


244 


MES 


MES 


MESSEGUERÍA.  f.  El  cárrech  de  guardia  de  sem- 
brades. 

MESSANA.  f.  Náut.  V  arbre  de  popa  a  les  naus. 
La  vela.  Mesana. 

MESSANI.  ni.  Una  mena  de  coral. 

MESSENTERENFAXÍS.  f.  Med.  Pertanyent  al  mes- 
senteri.  Mesenterenfaxis. 

MESSENTERI.  ni.  Anat.  Tel  pié  de  greix  y  entre- 
teixit  de  nirvis,  venes,  arteries  y  glándules,  al  que 
h¡  están  units  els  budells.  Entresijo,  mesenterio. 

MESSENTERI,  NA.  adj.  Med.  Que  presenta  ondu- 
lacions  irregtilars  a  la  seua  superficie  semblantes  a 
les  del  messenteri    Mesenterino. 

MESSENTERIA.  f.  Med.  Inflor  de  les  glándules  del 
messenteri.  Mesenteria. 

MESENTÉRICA.  adj.  Anat.  S' aplica  a  cada  una 
de  les  venes  qne  baixen  del  fetge  al  messenteri  per 
medí  de  la  vena  porta.  Meseraica,  miseraica. 

MESSENTÉRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  messen- 
teri   Mesentérico. 

MESSENTERITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  messen- 
teri. Mesenteritis,  mesenteresia. 

MESSER.  v.  a.  Ant.  POSAR. 

MESSERAICA.  adj.  Ant    MESSENTÉRICA. 

MESSES.  f.  pl.  SEMBRATS. 

A  MESSES.  ni.  adv.  Ant.  A  la  cullita.  Por  la  mies,  á 
la  cosecha. 

MESSIÁNICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  Messíes. 
Mesiánico. 

MESSIANISME.   m.  Confianza  o  fé  en  el  Messíes. 

MESSÍES.  m.  Envíat;  s'  aplica  a  Jesucrist.  Mesías. 

MESSINÉS,  A.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  Messi- 
na  (Italia).  Mesinés. 

MESSIÓ.  f.  Ant.  Gasto.  Costa,  coste,  costo,  mi- 
sión, gasto.  ||  APOSTA,  JUGUESCA. 

A  MESSIÓ  SUA.  m.  adv.  Ant.  A  costa  seua.  A  sus 
expensas,  por  su  cuenta. 

DESFER  LES  MESSiONS.  fr.  Ant.  Pagar  els  gastos. 
Pagar  los  gastos. 

DONAR  diners  A  MESSIÓ.  fr.  Ant.  Donar  diners  pera 
els  gastos.  Dar  para  el  gasto. 

POSAR  MESSIONS.  fr.  Ant.    APOSTAR. 

MESTA.  f.  Conjunt  de  pastors  o  amos  de  bestiar 
que  cuiden  de  comprar  y   vendré,   y   del  govern  eco 
iiómich  d'  ells.  Mesta. 

LO  QUE  PERTANY  A  LA  MESTA.  MesteflO. 

MESTALL.  ni.  Barreja  de  blat  y  ségol.  Mezcla- 
dizo. 

PA  DE  mestall.  Pa  fet  de  fariña  de  blat  y  ségol 
barrejada.  Pan  de  morcajo. 

MESTALLAR.  v.  a.  MEgCLAR. 

MESTÍC-,  A.  adj.  Fill  de  pares  de  diferenta  casta 
entre  sí. 

MESTAY.  ni.  Ter.  MESTALL. 

MESTER.  ni.  y 

MESTIER.  ni.  Ant.  MENESTER.  ||  OFICI,  ART. 

FER  MESTER  O  MESTIER.  fr.  FER  MENESTER. 

MESTRA.  f.  La  dona  qu'  ensenya.  Maestra,  pre- 
ceptora.  ||  Muller  del  mestre.  Maestra  ||  La  relligio- 
sa  que  cuida  de  les  novicies.  Maestra. 

MESTRAL.  adj.  S'  aplica  al  vent  que  bufa  d'  entre 
ponent  y  tramontana.  Maestral,  nordeste,  noroes- 
te o  nor-oeste. 

MESTRALADA.  f.  Ratxada  de  mestral.  Ráfaga 
fuerte  de  viento  noroeste. 

MESTRANC-A.  f.  Ordre  de  cavallers,  l'institut  deis 
quals  és  exercitarse  en  la  equitació,  y  fou  ademes  al 
seu  origen  escola  pera  'I  maneig  de  les  armes  a  ca- 
vall.  Maestranza.  ||  Obrador  ont  se  travallen  els  ma- 
terials  pera  les  naus.  Maestranza. 

MESTRANCA  D'  artillería.  El  conjunt  de  travalla- 


dors  que  fabriquen  y  adoben  els  arreus  y  maquines 
d'  artillería.  Maestranza  de  artillería.  ||  L'  obrador  ont 
se  travallen  les  maquines  d'  artillería.  Maestranza  de 
artillería. 

MESTRANT.  ni.  Individuu  de  la  mestranga.  Maes- 
trante. 

MESTRASGUE.  MESTRATGE.  ||  ni.  La  dignitat  de 
mestre  de  qualsevulla  ordre  militar.  Maestrazgo. 
||  El  territori  de  la  jurisdicció  del  mestre.  Maes- 
trazgo. 

MESTRAT.  ni.  Ant.  MESTRÍA. 

MESTRAT,  DA.  p.  p.  Amaestrado. 

MESTRATGE.  m.  Empleu  deis  travalls  del  mestre 
e.i  alguna  art  u  ofici.  Maestría,  magisterio. 

MESTRE,  A.  adj.  Obra  que  pot  servir  d'  exemple 
o  niodel  Maestra.  ||  m.  Práctich,  inteliigent  en  algu- 
na materia.  Maestro.  ||  Qu¡  está  aprovat  en  algún 
ofici  inecánicli.  Maestro.  ||  Qui  té  '1  grau  major  en 
filosofía.  Maestro,  maestro  en  artes.  ||  Subgecte  a 
qui  's  confereix  un  magisteri.  Maestro.  ||  El  superior 
de  cada  una  de  les  ordres  militars.  Maestre.  ||  Qui 
educa  'ls  minyons  d'una  casa  partxular.  Preceptor, 
maestro,  ayo,  pedagogo.  ||  Entre  relligiosos  titol  de 
gran  condecorado  que  s  dona  a  algún  de  llurs  indi- 
viduus.  Maestro.  ||  Qui  va  per  les  cases  a  donar  lli- 
gons.  Leccionista,  pedante.  ||  adj.  mestral. 

MESTRE  FANGUET.  fr.  Fam.  Inquiet,  entremaliat. 
Zarandillo. 

mestre  D'  AIXA.  Fuster  que  fa  barcos.  Carpintero 
de  ribera. 

MESTRE  D'  AIGUA.  Qui  intervé  en  obres  d'  aigua. 
Aguañón,  maestro  de  aguas. 

mestre  de  Capella.  Director  d'orquestra.  Maestro 
de  capilla. 

MESTRE  DE  CASES.  Qui  travalla  en  la  construcció 
d'  edificis  fent  parets,  envans,  teulades,  etc.  Albañil, 
maestro  de  obras. 

mestre  DE  CERIMONIES.  Qui  adverteix  les  ceri- 
monies  que  's  deuen  usar,  segons  regla  deis  ceri- 
monials  y  usos  autorisats.    Maestro  de  ceremonias.  || 

Met.  CEREMONIER. 

mestre  DE  COTXES.  Qui  'ls  fa.  Maes  ro  de  coches. 

MESTRE  DE  DANCES:  BASTONER.  ||  Qui  té  per  ofici 
ensenyar  de  bailar.  Maestro  de  baile. 

mestre  D'  esgrima.  Qui  ensenya  d'  esgrima.  Maes- 
tro de  esgrima  ó  de  armas. 

MESTRE  D'  ESPERIT.  Director  de  la  conciencia  d'  al- 
guna persona.  Director,  maestro  espiritual. 

mestre  DE  FORESTA.  Ant.  Oficial  reial  destinat 
pera  les  guardes  y  proibicions  deis  boscos  y  caga. 
Forestal. 

MESTRE  DE  GUAITA:  CAP  DE  GUAITES. 

MESTRE  DE  SACRE  PALAU.  Empleat  del  papa  enca- 
rregat  d'  examinar  els  llibres  que  s'  han  de  publicar. 
Maestro  del  sacro  palacio. 

MESTR 1  de  llatinitat.  Qui  ensenya  gramática  lia- 
tina.  Maestro  de  latinidad. 

MESTRE  DE  MINYONS  O  DE  PRIMERES  LLETRES.  Qui 
ensenya  de  llegir,  escriure  y  comptar.  Maestro  de  es- 
cuela, de  primeras  letras,  de  niños. 

MESTRE  DE  música.  Qui  compon  música  o  n'  ense- 
nya. Maestro  de  música. 

mestre  DE  NOVIOS.  Director  deis  novicis  a  les  or- 
dres relligioses.  Maestro  de  novicios. 

MESTRE  D'  OBRES.  Ais  edificis,  qui  és  intelligent 
que  cuida  del  travall,  materials  y  bondat  de  la  obra. 
Sobrestante,  aparejador,  obrajero,  maestro  de  ob/as. 
Avui  aquest  títol  no  's  dona  ja  oficialment,  y  sois  el 
conserven  els  que  '1  van  pendre  quan  anys  arrera  hi 
havía  carrera  establerta  pera  obtíndrel. 

MESTRE  DE  PORTS.  Ant.  L'  oficial  del  patrimoni 
reial  que  cuidava  de  la  guarda  y  defensa,  y  deis  pas- 
sos  y  eixides  deis  ports    Maestro  de  puertos. 

MESTRE  DE  POSTES.  Ant.  Qui  tenia  al  seu  cárrech 
o  a  casa  seua  'ls  cavalls  pera  les  postes.  Maestro  de 
postas. 


DlC.  CAT. 


Mestre  de  cases 


Gaveta  2.  Paletí.  3.  Paleta.  4.  Maceta.  5.  Escaire.  6.  Plom.  7.  Pala.  8.  Picot.  9.  Nivell  de  mestre  de  cases. 
10.  Pich  y  pala.  11.  Tallante».  12.  Regle.  13.  Remolinador.  14.  Escarpra.  15.  Punxó.  1G.  Pot.  17.  Cabás. 
18.  Remenador.   19.  Esconibreta.   20.  Galleda.  21.  Escala. 


MF.S 


MES 


245 


MESTRE  DE  REGLES  Y  PR¡:CEPTES.  La  persona  que 
dona  regles  y  preceptes.  Preceptista. 

MESTRE  DE  SALA.  Atit.  Dispenser,  criat  major  qu'  a 
la  taula  deis  senyors  tastava  y  repartía  '1  menjar. 
Maestresala. 

MESTRE  DES1LENCI.  El  ministre  destinat  pera  cuidar 
del  silenci  o  quietut  de  la  casa  o  temple.  Silenciero, 
silenciario,  celador. 

MESTRE  DE  TRAQAR  EDIFICIS.  Allí.  ARQUITECTE. 

mestre  fanguet  (ÉSSER  un),  fr.  Qui  's  fica  en  as- 
sumptes  que  no  li  interessen.  Chapucero. 

MESTRE  JUSTICIER.  Ant.  Superior  de  justicia.  Maes- 
tro justiciero,  iuez  supremo. 

mestre  portóla.  Ant.  Qui  cuidava  del  port  o  de 
la  marina.  Comandante  de  marina. 

MESTRE  RACIONAL.  Ant.  El  ministre  reial  a  Aragó  y 
a  Catalunya  que  tenía  al  seu  carreen  el  compte  y  rao 
de  la  hisenda.  Contador  mayor,  racional. 

AB  MES  GANA  QUE  UN  MESTRE  D'  ESTUDI  DE  FORA. 
fr.  Con  más  hambre  que  un  maestro  de  escuela. 

ESSERNE  MESTRE.  fr.  Ab  que  's  denota  qu'  algú  és 
molt  hábil  y  destre  en  una  cosa.  Ser  ducho. 

NINGÚ  NEIX  MESTRE  DEL  VENTRE  DE  LA  SEUA  MARE. 
Ref.  LA  PRACTICA  TREU  MESTRE. 

PASSARSE  MESTRE.  fr.  Sofrir  1'  examen  y  obtindre 
1'  aprovació  pera  exercir  algún  ofici.  Recibirse  maes- 
tro. ||  Fam.  met.  Atrevírse  a  fer  alguna  cosa  sense 
autorisació,  encara  que  presumintla.  Adelantarse. 

QUI    AB    BON    MESTRE  ESTÁ,    APENDRE  DEU.     Denota 

lo  que  iuflueix  en  els  inferiors  P  exemple  deis  majors. 
Al  cabo  de  un  año,  tiene  el  mozo  las  mañas  de  su  amo. 

S5NSE  MESTRE.  fr.  Ab  que  's  denota  qu'  algú  és 
molt  hábil  y  destre  en  alguna  cosa,  malgrat  no  haver 
tingut  qui  '1  dirigís.  Ser  diestro. 

MESTRE  (Vicents).  Biog.  Pintor  valencia  del  si- 
gle XVI,  de  tanta  valúa  com  poca  és  la  seu.t  fama. 
Gairebé  no  hi  há  noticies  biográfiques  d' ell.  Empró 
pera  sa  gloria  y  calificado  favorable,  basta  que 
sía  P  autor  deis  retrats  molt  excelents  de  la  Sala  de 
Corts  de  Valencia,  figurant  la  Representado  de  les 
ciutats  y  viles,  feta  per  concurs  obert  per  la  Genera! i- 
tat  del  regne  de  Valencia,  per  quina  pintura  mural  va 
cóbrame  250  lliures,  segons  el  contráete  fet  el  28  de 
Setembre  del  1592.  Ell  y  En  Requena  eren  els  millors 
del  regne  en  son  temps,  empró  En  Mestre  superior  y 
admirable  en  els  retrats. 

MESTRES  (Bernat).  Biog.  Domer  de  la  parroquia 
de  St.  Pere  de  les  Puelles,  de  Barcelona,  qui  vivía  al 
sigle  XVI.  Heraldista  y  afectat  ais  estu.dis  de  genea- 
logía, va  compondré  un  volum  d'  escuts  d'  armes  de 
les  families  nobles  Catalunya,  bellament  colorits. 
Valguentse  deis  documents  del  arxiu  del  antich  mo- 
nastir  de  St.  Pere,  va  poder  acoblar  noticies  históri- 
ques  fins  ais  regnats  de  Ferrán  el  Católich,  Caries  1 
y  Felip  I,  continuades  en  son  llibre  manuscrit  inédit 
Nobiliari  de  Catalunya  o  Armoria  Catalana,  comengat 
a  escriure  P  any  1554,  qu'  al  sigle  xvm  estava  en 
poder  del  savi  barceloní  Pau  Ignasí  de  Dalmases  y 
Ros. 

—  (JOSEPH  ORIOL).  Biog.  Arquitecte  y  escriptor 
profesional.  Nat  a  Barcelona  I'  any  1814,  mort  a  la 
ineteixa  en  1895.  L'  any  1841  rebía  '1  títol  d'  arqui- 
tecte per  la  R.  Academia  de  St.  Ferrán.  En  1848 
guauyava 'I  premi  del  coicurs  pera  construir  la  plaga 
Reial  de  Barcelona,  essent  nomenat  arquitecte  del 
inunicipi,  y  al  meteix  any,  ab  colaboració  d'en  Soler 
y  Mestres,  feia  '1  plánol  del  terme  de  Barcelona.  En 
1854  era  vocal  de  la  Junta  per  aterrar  les  muralles. 
Ell  va  progectar  el  teatre  del  Liceu  P  any  1854  y  va 
reedificarlo  després  del  incendi  en  1861.  Va  estudiar 
y  dirigir  la  construcció  del  frontis  de  la  Séu  de  Bar- 
celona. És  autor  del  edifici  del  Banch  de  Barcelona. 
En  1878  era  elegit  arquitecte  del  bísbat  de  Solsona. 
Entre  les  distintes  memories  y  estudis  escrits  per  ell, 
increixen  consignarse:  Monografía  de  la  iglesia  de 
Sta.  María  del  Pino  (1851);   Memoria  de  los  claustros 


de  la  Sta.  Iglesia  Catedral  Basílica  de  esla  ciudad  de 
Barcelona  (imp.  «La  Renaixensa»,  Barcelona,  1876); 
Memoria  sobre  el  Monasterio  de  Sta  María  de  Pedral- 
bes  (imp.  C.  Verdaguer,  Barcelona,  1882);  De  las  aso- 
ciaciones, hermandades  ó  cofradías  de  constructores  en 
general  y  principales  obras  que  ejecutaron  en  el  extran- 
jero y  en  España  y  particularmente  en  esta  ciudad  (¡m- 
prempta  «La  Renaixensa»,  Barcelona,  1875);  ¿Tene- 
mos en  España  algún  tipo  de  arquitectura  que  podamos 
calificar  de  arquitectura  nacional?  (memoria  llegida  a 
la  R.  Academia  de  Ciencies,  1'  any  1876).  — És  autor 
de  les  necrologíes  d'  en  Francesch  Durand  y  n'  Andreu 
Giró  y  Aranols  (1882  y  1835). 

—  (SALVADOR).  Biog.  Escriptor  y  catedráticli  de  re- 
uom,  natural  de  Barcelona.  Va  morir  a  St.  Gervasi 
1'  any  1879.  Va  cursar  la  carrera  ecclesiástica,  doc- 
torantse  en  filosoiía  y  lletres  y  en  drets.  Catedrátich 
del  Liceu  cien tifich  de  Rimini  (Italia),  lector  general 
de  filosofía,  teología  y  dret  cauónich  a  la  Nunciatura 
de  Bolonia.  L  any  1848  va  fundar  un  colegí  a  Barce- 
lona. Poch  després  era  elegit  catedrátich  de  relligió 
y  moral,  mes  tart  de  psico'ogía,  Ilógica  y  ética,  y 
també  visdirector  del  Iustitut  de  Barcelona.  Era 
membre  d'  algunes  academies  y  corporacions  distin- 
gides.  Com  a  filosoph  cristiá  era  ecléctich. — És  autor 
de  molts  travalls  escrits  sobre  filosofía  y  relligió,  en- 
tre 'Is  anys  1849  al  1865,  en  castellá  y  lia  tí,  sobres- 
sortint  particularinent  el  llibre  titolat:  Ontologia  ó 
metafísica  pura  universal  y  general  y  cosmetiologia  ó 
tratado  del  mundo  en  general  y  de  su  causa  (Barcelo- 
na, imp.  Vda.  Plá,  1865). 

MESTREJAR.  v.  n.  Fer  o  donarse  aires  de  mestre. 
Tonto  presumido. 

MESTRESCOLA.  m.  Dignitat  en  algunes  iglesies 
catedrals  que  tenía  al  seu  cárrech  1'  ensenyanga  de 
les  ciencies  ecclesiástiques.  Maestrescuela,  maes- 
treescuela ||  En  algunes  universitats  és  el  canceller. 
Cancelario,  maestrescuela. 

MESTRESCOLÍA.  f.  La  dignitat  de  mestrescola. 
Maestrescolía. 

MESTRESSA.  f.  Dona  qu'  és  cap  o  principal  d'  una 
casa.  Ama,  dueña.  ||  La  dona  de  qualsevol  mestre 
d'  un  ofici.  Maestra.  ||  MAJORDONA. 

MESTRESSA  DE  CLAUS.  La  criada  encarregada  de 
les  claus  y  economía  de  la  casa.  Ama  de  llaves. 

MESTRÍA.  f.  Dignitat  o  grau  de  mestre  entre  relli- 
giosos.  Maestría.  I!  Grau  de  mestre  d'  algún  ofici. 
Maestría.  II  La  obra  que  fan  en  qualifat  d'  examen 
els  que  's  passen  mestres  d'  algún  ofici.  Obra  maes- 
tra. ||  Qualsevulla  cosa  feta  ab  molt  de  cuidado  y  ar- 
tifici.  Obra  maestra.  II  L'  encárrech  d'  educar  y  ins- 
truir ais  minyons.  Pedagogía.  ||  L'  art  y  destreja  en 
ensenyar  o  fer  alguna  cosa.  Maestría. 

MESTRIL.  m.  Cada  una  de  les  celdes  de  la  bresca 
de  niel. 

MESTURAR.  v.  a.  Ant.  BARREJAR. 

MESULL.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Batlliu  de 
Sas,  prov.  de  Lleida. 

MESURA,  f.  Eina  pera  mesurar.  Mesura,  medida 
||  MODERACIÓ.  ||  Plan,  cálcul.  Medida.  ||  L'  acte  y 
efecte  de  mesurar.  Medida,  medición. 

MESURA  D'  OLÍ.  La  casa  ont  se  ven.  Aceitería. 

A  MESURA,  m.  adv.  Ab  conformitat.  Á  proporción,  á 
medida,  al  paso  que. 

ENTRE  POCH  Y  MASSA  LA  MESURA  PASSA.  Ref.  Acon- 
sella  que  's  deuen  evitar  els  extrems.  Tanto  es  lo  de 
más  como  lo  de  menos;  tanto  se  peca  por  caria  de  más 
como  por  carta  de  menos;  ni  tanto  ni  tan  calvo  que  se 
le  vean  los  sesos. 

TANT  S'  OMPLE  LA  MESURA  QUE  PER  ELLA  METLT- 
XA  'S  RAU.  fr.  Met.  Denota  que  tant  s'  incomoda  a 
algú  qu'  arriva  a  perdre  la  paciencia.  Apretar  hasta 
que  salte  la  cuerda. 

MESURABLE,  adj.  Lo  que  pot  mesurarse.  Mensu- 
rable 


246 


MET 


MET 


MESURADA MENT.  adv.  m.  Poch  a  poch,  ab  tino. 
Mesuradamente. 

MESURADOR,  A.  ni.  y  f.  Qu¡  mesura.  Medidor, 
mensurador. 

MESLRAMENT.  m.  MESURA,  3. 

MESURAR,  v.  a.  Examinar  la  magnitut  o  extensió 
d'  alguna  cosa.  Medir,  mensurar. 

MESURAT,  DA    p.  p.  Medido.  ||  adj.  pausat,  MO- 

DEST,  CIRCUNSPFCTE. 

MESURETA.  f.  La  octava  part  d'  un  quartá. 

MESURÓ    ni.  PICOTÍ. 

MESURÓLA,  f.  Mesura  que  val  uns  tres  porrons  y 
una  mica  mes  de  mitg.  Mesuróla. 

MET.  n.  p.  Nom  vu'gar  de  Jaumet.  Santiaguito. 

METÁBOLA.  f.  Figura  de  retórica  que  consisteix 
en  repetir  per  ordre  invers  en  un  segón  meiubre  les 
veus  del  primer.  Metábola.  ||  Med.  Cambi  d'  una  ma- 
laltía  en  un'  altra.  Metábola. 

METABÓLICH,  CA.  adj.  Entom.  Calificació  deis 
insectes  qu'  experimenten  metaniórfossis.   Metábolo. 

METABOLOLOGÍA.  f.  Part  de  lá  entomología  que 
té  per  obgecle  1'  es  udi  de  les  metamorfossis  deis  in- 
sectes.  Metabolología. 

METABOLOLOGISTA.  m.  Qui  está  versat  en  la 
metabolología  0  hi  és  aficionat.  Metabolologista, 
metabolólogo. 

METACARP.  ni.  Anat.  La  part  de  la  má  compresa 
entre  Ms  ciits  y  la  nuinyeca.  Metacarpo. 

METACARPIÁ.  NA.  adj.  Pertauyent  al  metacarp. 
Metacarpiano,  metacarpo. 

METACENTRE.  ra.  Mar.  El  punt  qu'en  la  vertical 
imaginaria  que  passa  pé  centre  de  gravetat  d'  una 
ñau,  marca  la  intersecció  ab  la  vertical  que  passa 
pél  volúm  sumergit,  en  la  major  inclinado  de  la  ñau. 
Metacentro. 

METACISME.  m.  Detecte  de  la  pronunciado  de 
la  m  quan  segueix  una  vocal.  Metacismo. 

METACÓNDIL.  m.  Med.  Cada  una  de  les  falanges 
derreres  y  niés  petites  deis  dit^.  Metacóndilo. 

METACORESSIS.  f.  Med.  Pas  d' una  malaltia  de 
un  orgue  del  eos  huma  al  aitre.  Metacoresis. 

METACRONISME.  m.  Anacronisme  que 's  comet 
colocant  un  fet  en  una  época  anterior  a  aquella  en 
qi:e  va  succeir.  Metacronismo. 

METAFÍSICA,  f.  Part  de  la  filosofía  que  tracta 
deis  piimers  principis  deis  r.ostres  coneixements,  de 
les  idees  univers ais  y  de's  éssers  espirituals.  Meta- 
física. |]  El  modo  de  discórrer  ab  molta  abstracció  y 
subtilesa.  Metafísica. 

METAFÍSICAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  metaíí- 
sich,  ab  arreglo  ais  principis  metafísichs.  Met^físi- 
camente.  ||  Ab  molta  abstracció  y  subtilesa.  Metafí- 
sicamente. 

METAFÍSICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  meta- 
física. Metafísico.  |  Molt  dificultes,  quasi  increíble  y 
impracticable.  Metafísico.  ||  m.  Qui  saD  de  metafísi- 
ca y  de  discórrer  ab  molta  subtilesa.  Metafísico. 

METAFLCGOSSIS.  f.  Med.  El  grau  o  punt  mes  alt 
d'una  inflamado.  Metaflogosis. 

METÁFORA.  Re!.  Tropo  en  que  a  una  cosa  se  li 
dona  '1  significat  d'  un'altra  per  alguna  semblanca 
que  hi  há  entre  les  dues.  Metáfora. 

METAFÓRICAMENT.  adv.  m.  Per  o  ab  metáfora. 
Translativamente,  metafóricamente. 

MPTAFÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  metáfora. 
Metafórico 

MET/FOSFAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit 
metafosfórich  ab  una  base.  Metafosfato. 

METAFOSFÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epitet  d'  un 
ácit  de  propietais  semblantes  a  les  del  fosfórich.  Me- 
tafosfórico. 


METAFRAGMA.  m.  Entom.  Atembrana  petita  que 
en  els  insectes  separa  la  cavitat  torácica  de  l*  abdo- 
minal. Metafragma. 

METAFRASSIS.  f.  Interpretació  d' un  text  o  punt 
obscur.  Metafrasis. 

METAFRASTA.  s.  y  adj.  El  crítich  que  interpreta 
algún  text  obscur.  Metafrasta. 

METAFRÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  meta- 
frassis.  Metafrástico. 

METAGALLAT.  m.  Quim.  Combinado  d'  un  ácit 
inetagállich  ab  una  base.  Metagallato. 

METAGÁLL1CH,  CA.  adj.  Quim.  Produit  per  l'ac- 
ció  del  foch  sobre  I'  ácit  agá:iich.  Metagállico. 

METAGOGE.  f.  Reí.  Figura  per  la  que  s' acomoden 
a  les  coses  inanimades  les  propietats  de  les  anima- 
des.  Metagoge. 

METALEPSIS.  f.  Ret.  Figura  per  la  que's  posa  el 
antecedent  pél  consegiient  y  al  revés:  alguns  la  re- 
dueixen  a  la  metonimia.  Metalepsis. 

METALESCENCIA.  f.  Propietat  de  lo  metalescent. 
Metalescencia. 

METALESCENT.  adj.  Epitet  deis  cossos  que  te- 
ñen a  la  superficie  un  brill  metálich.  Metalescente. 

METALOGRAF.  m.  Autor  d'  una  metalografía. 
Metalógrafo. 

METALOGRAFÍA,  f.  Ciencia  que  té  per  obgecte 
la  descipció  y  coneixement  deis  metalls.  Metalo- 
grafía. 

METALOQUÍMICA.  f.  Quim.  Part  de  la  química 
que  tracta  deis  metalls.  Metaloquímica,  metaloqui- 
mia. 

METALOQUÍMICH,  CA.  adj  Quim.  Pertanyent  o 
relaiiu  a  la  metaloquímica.  Metaloquímico. 

METALÓIDICH,  CA.  adj.  Quim.  Metaloyde. 

METALCIT.  adj.  Quim.  Paregut  a  un  metall.  Me- 
taloide. II  m.  Cos  simple  que  no  és  metall,  com  el  so- 

•    Metaloide 

METALURGIA,  f.  Cienci  i  que  tracta  del  modo  de 
beneficiar  els  metalls.  Metalurgia. 

METALÚRGICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  princi- 
pis de  la  metalurgia.  Metalúrgicamente. 

METALÚRGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  meta- 
lurgia. Metalúrgico. 

METALURGISTA,  m.  Qui 's  dedica  a  la  metalur- 
gia. Metalurgista 

METALL.  m.  Nom  genérich  de  diferents  minerals 
que  son  durs,  compactes,  brillants  y  molt  pesats, 
com:  el  ferro,  la  plata,  V  or.  Metal.  ||  LLAUTÓ. 

METALL  DE  VEU.  El  so  d'  ella.  Metal,  timbre  de  la  voz. 

BATRE  METALLS.  fr.  Travallar  or,  plata  o  qualsevol 
altre  metall  reduintlo  a  fulls  prims.  Batir  hoja. 

refinar  ELS  METALLS.  fr.  Purificarlos  al  gresol. 
Afinar  los  metales. 

METALLÍ,  NA.  adj.  y 

METÁLLICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  de  metall  o  li  per- 
tany.  Metálico.  ||  El  diner  en  moneda  sonant,  a  dife- 
rencia del  paper  moneda.  Metálico. 

METALLÍFER,  A.  adj.  Poét.  Que  conté  metall.  Me- 
talífero. 

METALLISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  metallisar 
o  de  metallisarse.  Metalización. 

METALLISAR.  v.  a.  Fer  que  una  substancia  ad- 
quireixi  propietats  metáliques.  Metalizar.  ||  Extreure 
el  metall  de  la  seua  mena.  Metalizar.  ||  Fig.  Endu- 
rir,  empedreir,  esclavisar  el  cor  al  metall  o  diner. 
Metalizar.  ||  v.  r.  Formarse  un  metall.  Metalizarse. 

METALLISAT,  DA.  p.  p.  Metalizado. 

METALLISTA.  s.  y  adj.  Naturalista  versat  en  el 
coneixement  deis  metalls.  Metalista. 

METALLÍSTICA.  f.  La  ciencia  de  travallar  y  em- 
plear els  metalls. 


MET 


MET 


247 


METAMECÓNICH,  CA.  adj.  Quim.  METALLURGIA. 
]  Epítet  del  segi'Mi  ácit  que  resulta  del  meconi  bullit 
ab  aigua.  Metacónico. 

METAMÓRFICH,  CA.  adj.  Miner.  S' aplica  a  una 
serie  de  roques  estratificades ,  crestallines,  despro- 
vistes  de  restes  oigáiichs.  Metamórfico. 

MLTAMORFOPS1A.  f.  Med.  Mal  de  la  vista  que 
presenta  els  obsedes  de  diferenta  forma  de  la  que 
tenen.  Metamorfopsia. 

METAMORFOSSA.  f.  Metamorfosis, 

METAMORFOSAR.  v.  a.  Transformar. 

METAMORFOSIS  f.  Transformado,  mudanza  de 
forma.    Metamorfosi,  metamorfosis,  metamorfose. 

METANEA.  f.  Ret.  Figura.  CORRECC1Ó. 

METAPARAL.  adj.  Med.  Calificació  d'  una  de  les 
peces  d'  os  que  formen  la  vértebra  espinal.  Metapa- 
ral. 

METAPLASME.  f.  Gram.  Trasposició  de  les  parts 
de  la  oració  per  rao  de  la  elegancia,  etc.  Hipérba- 
ton, metaplasmo.  ||  Stipressió,  addició  o  cambi  de 
alguna  lletra  o  silaba,  coni:  silba  per  silaba,  Mavorte 
per  Marte.  Metaplasmo. 

METAPLÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  meta- 
plasme.  Metaplástico. 

METAPOROPOIESIS.  f.  Med.  Alterado  verificada 
al  estat  deis  porus  cutanis.  Metaporopoyesis. 

METAPTOSIS.  f.  Med.  Resolució  d' una  malaltía 
en  ui'altra.  Metaptjsis. 

METASSINCRISSIS.  f.  Med.  Cambi  o  alterado  ge- 
neral per  quin  medi's  tracta  de  transformar  compler- 
tament  el  eos.  Metasincrisis. 

METASSÍNCRÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Que  pertany 
a  o  produeix  la  metassincrissis.  Matasincrítico. 

METÁSTASIS,  f.  Med.  Transposició  de  la  materia 
morbosa,  que  deixa  a  una  part  y  acomet  a  un'altra. 
Metástasis 

METASTÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  qu*  és  propi  o 
dependeix  de  la  metastasia.  Metastático. 

METATÁRSICH,  CA.  adj.  Anat.  Propi  o  perta- 
nyent al  metatars.  Metatársico. 

METATARSO.  m.  Anat.  Part  del  peu  situada  en- 
tre '1  tars  y 'Is  dits.  Metatarso. 

METATESIA.  f.  Anat.  Monstruositat  caracterisa- 
da  per  la  transposició  d' algún  membre.  Metatesia. 

METÁTESIS,  f.  Gram.  Figura  de  dicció  que  con- 
sisteix  en  la  transposició  d'  una  lletra.  Metátesis.  || 
Med.  Transposició  de  la  causa  d'  una  malaltía  fixant- 
la  a  un  altre  punt  del  eos  ont  la  sena  presencia  no 
és  tan  danyosa.  Metátesis.  ||  Transposició  deis  ter- 
mes d'  un  judici,  qual  obgecte  es  destruir  un  altre 
judici  per  medi  d'  un  raciocini  imiuediat    Metátesis. 

METATÓRAX.  m.  Anat.  Tercer  segment  del  tórax 
deis  insectes  alats,  que  sosté  les  dues  potes  y  les  ales 
posteriors.  Metatórax. 

METAZOICH,  CA,  adj.  Min.  Se  diu  deis  minerals 
posteriors  a  I'  aparició  d'  animáis  a  la  térra.  Meta- 
zoico. 

METEIX,  A.  pron.  S'  atribueix  a  una  cosa  única, 
encara  que  sembli  diversa,  que  's  regoneix  ésser 
aquella  que  s' ha  vist  o  de  que  s' ha  sentit  parlar; 
com:  aqneix  vestit  es  el  meleix  ab  que  va  surtir  diamen- 
ge.  Mismo  ||  Semblant,  igual,  com:  aqueix  bastó  es 
lo  meleix  que 'l  quejo  tinch.  Mismo.  ||  S'  usa  pera  do- 
nar mes  forca  a  1'  expressió,  com:  jo  meteix.  Mismo. 
METEMPSÍCOSIS.  f.  Transmigrado  de  les  ani- 
mes. Metempsícosis. 

METEMPSICOSISTA.  tn.  Qui  creu  en  la  metemp- 
sícosis. Metempsicosista. 

METEMSOMATOS1S  f.  Transformado  d'  un  eos 
en  un  altre.  Metemsomatosis. 

METEOR.  ni.  Feuómen  que  's  produeix  al  aire.  Me- 
teoro. 


METEÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  meteors. 
Metaórico. 

METEORISACIÓ.  f.  Med.  Inflamado  del  abdomen 
causada  per  la  aglomerado  de  gasos.  Meteorismo 

METEORISAR.  v.  a.  Med.  Causar  el  meteorisme. 
Meteorizar. 

METEORISME.  m.  Med.  Distensió  del  abdomen 
per  la  evasió  de  gasos.  Meteorismo. 

METEORISTA.  ni.  Intelligent  en  els  meteors.  Me- 
teorista. 

METEORO,  m.  METEOR. 

MFTEORÓGRAF.  m.  Instrument  que  serveix  pera 
les  observacions  meteorológiques.  Mete  orógrafo.  || 
Qui's  dedica  a  la  meteorografía.  Meteorógrafo. 

METEOROGRAFÍA.  f.  Descriació  deis  meteors. 
Meteorografía. 

METEOROGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  qu"  és  relatiu  o 
pertanyent  a  la  meteorografía.  Meteorográfico. 

METEOROLIT.  m.  Nom  donat  a  unes  masses  in 
flamades  que  passen  per  1' atmósfera  acompanyades 
de  fenómens  liuminosos  y  d' alguna  detonado,  caient 
a  voltes  a  térra.  Meteorolito. 

METEOROLOGÍA,  f.  Ciencia  que  tracta  deis  me- 
teors. Meteorología. 

METEOROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  me- 
teorología o  ais  meteors.  Meteorológico. 

METEOROLOGISTA,  m.  Qui  está  versat  en  la  me- 
teorología. Meteorologista. 

METEORONOMÍA.  f.  Tractat  de  les  Ueis  a  que 
están  subgectes  les  manifestacions  deis  meteors. 
Meteoronomía. 

METEORONÓMICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a 
la  meteoronomía  o  hi  té  relació.  Meteoronómico. 

METEORÓSCOP.  m.  Nom  antich  del  astrolabi. 
Meteoróscopo. 

METEOROSCOPI.  ni.  METEORÓSCOP. 

METEOROSCOPIA.  f.  Estudi  deis  meteors.  Me- 
teoroscopia. 

METEOROSCÓPICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
meteorosco.iia.  Meteoroscópico. 

METEY.  pron.  Ant.  METEIX. 

METGE.  ni.  Professor  de  medicina  o  qui  está  au- 
torisat  pera  curar  les  malaltíes  internes.  Médico. 

METGE  D'  APELAC1Ó.  Ant.  Aquell  qu'és  cridat  per 
consulta  en  casos  greus.  Médico  de  ape'ación. 

metge  espiritual.  Director  de  la  conciencia.  Mé- 
dico espiritual. 

DE  METGE,  POETA  Y  BOIG  TOTS  NE  TENÍM  UN  POCH. 
Ref.  Ab  que  's  reprén  ais  que  volen  aplicar  reméis 
sense  ésser  metges,  fer  verso;  sense  ésser  poeta,  etc. 
De  médico,  poeta  y  loco  todos  tenemos  un  poco.  ||  Dona 
a  entendre  que  1*  obrar  imprudentnient  és  molt  coinú. 
Si  la  locura  fuese  dolores,  en  cada  casa  habría  voces. 

METGE.  Ter.  Blanes.  Náut.  Forat  en  que  's  fica 
T  arbre  al  llagut. 

METGE  (Bernat).  Biog.  Escriptor  clássicli  cátala 
del  sigle  XIV  y  servidor  del  rei  Joan  I  y  d'  En  Martí 
/'  huma,  havent  estat  secretari  d'  aquest  derrer  desde 
1' any  1403  al  1410,  essent  retrets  com  a  les  mes  lier- 
moses  mostres  de  prosa  catalana  les  peces  oficiáis 
que  porten  el  nom  d'  En  Bernat  Metge,  segons  poden 
veures  en  1'  Arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó,  documents 
deis  registres  I,  III,  206  del  regnat  susdit.  En  1380  el 
infant  En  Joan  d'  Aragó  va  nomenarlo  escrivá  y  no- 
tari  del  tribunal  d'apeladons  del  ducat  de  Girona. 
L'  atiy  1385  rebía  trescents  florins  d'  or  en  recompen- 
sa ais  seus  bons  seiveis.  Y  quan  ja  regía  la  corona 
En  Joan,  en  1392,  va  confirmarli  els  cárrechs  conce- 
dits  1'  any  1380.  En  1393  la  reina  Violant  li  otorgava 
poder»  de  procurador  general  pera  'ls  afers  particu- 
lars.  A  la  mort,  sobtada,  del  rei  en  Joan  I,  fou  empre- 
sonat  en  Bernat  Metge  (1397),  no  pas  per  desmérits, 


248 


MET 


MET 


y  al  entrar  a  regnar  D.  Martí,  llest  el  procés  y  net 
de  culpa,  merelxía  la  estimado  del  nou  reí,  qui'l  feia 
son  secretari.  No 's  conéixen  altres  noticies  perti- 
nents  al  autor  cátala,  qui  mostra  en  la  galanura  de 
sa  prosa  ésser  participador  de  la  renaixensa  esplen- 
dorosa italiana  y  coneixedor  deis  grans  clássiclis 
llatins,  portant  a  les  nostres  lletres  niitgevals  la  flai- 
re  agradosa  d'abdues  influencies.  Les  obres  d' ell 
han  restades  inédites  fins  al  nostre  temps,  y  després 
de  dues  edicions  de  la  traducció  de  Valter  y  Griselda 
y  de  tres  del  Somni  (son  llibre  fainos),  tct  just  are 
podrein  fruir  una  primera  edició  complerta  de  Les  obres 
d'  En  Bernat  Meíge:  Lo  Llibre  de  Mals  Amonesta- 
ments  (en  vers  ;  Lo  Llibre  de  Fortuna  e  Prudencia, 
(poema  del  any  1381);  la  Historia  de  Valter  e  Grisel- 
da, arromancada  per  B.  Metge  (prosa,  treta  del  Pe- 
trarca); Lo  Somni,  ont  se  tiacta  de  la  iumortalitat  de 
1'  ánima,  de  la  sobtosa  inort  del  rei  en  Joan,  de  coses 
infernáis  y  de  ccstumes  de  homes  y  de  fembres;  qui- 
na edició  feta  ab  tota  cura,  comprovats  tots  els  ma- 
nuscrits  coneguts,  está  acavant  de  fer  estampar  a 
Barcelona  En  Ramón  Miquel  y  Planas.  Del  Somni, 
escrit  a  la  presó  (1397),  que  tantíssim  ha  fet  escatir 
ais  crítichs  forasters  niodernament,  diu  En  Rubio  y 
Lltich  qu'és  joia  de  la  prosa  catalana  y  reina  deis 
diálechs  de  nostra  llengua,  adornada  ab  ática  y  ci- 
ceioniana  elegancia. 

METGE.  Hidros-  Riu  del  Bergadá,  afluent  del  Llo- 
bregat,  ab  quin  s'ajunta  entre  Pont  de  Miralles  y 
Pedret.  S'  origina  al  respatller  de  la  serra  de  Queralt 
y  passa  per  Berga. 

METGESSA.  f.  Muller  del  metge.  Doctora. 

METGÍA.  f.  Anl.  Medicina. 

METICULÓS,  A.  adj.  Poruch.  Escrúpulos.  Meticu- 
loso. 

METICULOSAMENT.  adv.  D'  una  manera  meticu- 
losa, detallada,  temorosa.  Meticulosamente. 

METILLA.  f.  Radical  hlpotétich  del  esperit  de  fus- 
ta y  de  les  seues  combinacions.  Metila. 

METILLAL.  ni.  Quim.  Cos  que  s'obté  per  la  desti- 
lado del  esperit  de  fusta,  ab  una  barreja  d'  ácit  sul- 
fúrich  y  peróxit  de  manganés.  Metilal. 

METILLENA.  f.  Quim.  Carbur  d'hidrógen  que  h¡ 
há  al  esperit  de  fusta  y  que  pot  considerarse  com  un 
óxit  de  metilla.  Metilena. 

METÍLLICH,  CA.  adj.  Quim  Calificado  deis  com- 
postos  de  metilla,  com  1'  ácit  o  1'  éter.  Metílico. 

METIOMANÍA.  f.  Med.  Deliri  en  que  1  malalt  pa- 
teix  una  set  abrusadora.   Metiomanía. 

METJAR.  v.  a.  Ant.  MEDICINAP. 

METÓDICAMENT.  adv.  ni.  Ab  métode.  Metódi- 
camente. 

METÓDICH.  CA.  adj.  Pertanyent  al  métode.  Me- 
tódico. 

METODISAR.  v.  a.  Ordenar,  arreglar  ab  el  mé- 
tode corresponent.  Metodizar. 

METODISME.  ni.  Mcd.  Sistema  o  manera  de  pro- 
cedir  ab  ordre.  Metodismo.  ||  Manía  de  metodisar. 
Metodismo 

METODISTA,  ni.  Qui  prescriu  el  métode  de  fer 
alguna  cosa    Metodista. 

MÉTODE.  m.  Art,  manera,  ordre  de  fer  les  coses. 
Método.  ||  Manera  de  viure.  Método.  ||  FU.  V  ordre 
que  se  segueix  en  les  ciencies.  Método. 

métode  analítich.  L'  ordre  de  cercar  la  veritat 
y  ensenyarla  per  medi  del  análisis.  Método  analítico. 

MÉTODE  SINTÉTiCH.  L'  ordre  de  cercar  la  veritat 
y  ensenyarla  per  medi  de  la  síntesis.  Método  sinté- 
tico. 

METODOLOGÍA,  f.  Tractat  des  métodes.  Meto- 
dología. 

METODOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
metodología.  Metodológico. 


METODOLOGISTA.  s.  y  adj.  Qui  entén  en  meto- 
dología. Metodologista. 

METONIMIA,  f.  Ret.  Tropo,  quan  se  prén  la  causa 
per  1'  efecte,  1'  inventor  per  la  cosa  inventada,  el 
continent  per  la  cosa  continguda,  el  protector  per  la 
cosa  protegida,  o  al  contrari.  Metonimia. 

METONÍMICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  me- 
tonimia. Metonímico. 

METONOMASSIA.  f.  Defecte  que  's  comet  quan 
se  tradueix  un  cognom.  Metonomasia. 

METOPA.  f.  Arquit.  Espai  que  hi  ha  entre  triglife 
y  triglife  del  fris  dórich.  Metopa 

METÓPACH.  m.  Med.  Monstre  que  resulta  de  la 
unió  de  dos  cossos  pél  front.  Metópago. 

METOPAGIA.  f.  Med.  Deformitat  del  inetópach. 
Metopagia. 

METOPAGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  meto- 
pagia. Metopágico. 

METOPANTRALGIA.  f.  Med.  Dolor  que  's  pateix 
ais  senes  frontals.  Metopantralgia. 

METOPANTRÁLGICH,  CA.  s.  y  adj.  Med.  Qui  pa- 
teix metopantralgia  o  lo  que  li  pertany.  Metopan- 
trálgico. 

METOPANTRITIS.  f.  Med.  Inflamado  deis  senes 
frontals.  Metopantritis. 

METOPOMANCIA.  f.  y 

METOPOSCOPIA.  f.  Art  d'  endevinar  lo  que  ha 
de  succeir  a  una  persona  examinantli  les  ratlles  de 
la  cara.  Metoposcopia. 

METOSIS.  f.  Med.  Túnica  incipient  de  la  nina  de 
1'  nll.  Metosis. 

METRALGIA.  f.  Med.  Dolor  de  la  matriu.  Me- 
tralgia. 

METRÁLGiCH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
metralgía.  Metrálgico. 

METRALLA,  f.  La  munido  menuda  ab  que  's  ca- 
rreguen  les  peces  d'  artillería.  Metralla. 

METRALLADA,  f.  Tret  de  metralla.  Metrallazo. 

METRALLAR,  v.  a.  Atacar  ab  metralla.  Ametra- 
llar. 

METRANASTROFIA.  f.  Med.  Inversió  de  la  ma- 
triu. Metranastrofia. 

METRATEMNE.  m.  Cir.  Instrument  que  serveíx 
pera  fer  la  seccíó  de  la  matriu.  Metratemno. 

METRE.  m.  Ant.  Mi  amo,  mi  señor. 

METRE.  m.  Vers.  Verso,  metro.  ||  La  distribució 
de  les  silabes  o  peus  d'  un  vers.  Metro.  ||  Arit.  Mida 
y  base  del  sistema  métrich  decimal.  Es  la  deumilio- 
néssima  part  d'  un  quart  de  meridiá  y  equival  a  uns 
cinch  pams  y  dues  polzades.  Metro.  II  v.  a.  POSAR. 

METREGRAFÍA  f.  Tractat  en  que  's  fa  la  des- 
cripció  y  comparado  mecánica  d'  unes  mides  ab  al- 
tres. Metrografía. 

METRELOGÍA.  f.  Tractat  sobre  Ms  pesos,  mides  y 
mesures  de  tots  els  paíssos.  Metrología. 

METRELÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  princi- 
pis  de  la  metrelogía.  Metrológicamente. 

METREMANÍA.  f.  Manía  de  fer  versos.  Metro- 
manía. 

METRÉMETRE.  m.  Mena  de  péndol  que  serveíx 
pera  marcar  els  compassos   musicals.  Metrómetro. 

METRENQUITA.  f.  Med.  Mena  de  xeringa  pera 
fer  ingecc  ons  a  la  matriu.  Metrenquita. 

MÉTRER  o  METRE.  v.  a.  Ant.  POSAR,  COLOCAR, 
FICAR. 

metrer  en  bell.  fr.  Ant.  Posar  en  ciar.  Poner  en 
limpio. 

MÉTRERSE.  v.  r.  POSARSE. 

MÉTRICA,  f.  Art  qu'  ensenya  a  compondré  versos. 
Métrica. 


MET 


MEY 


249 


MÉTRICAMENT.  adv.  ni.  Ab  metre  o  ab  les  re- 
gles d'  ell.  Métricamente. 

MÉTRICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  metre.  Mé- 
trico. 

METRIFICACIÓ.  f   VERSIFICACIÓ. 
METRIFICADOR.  m.  VERSIFICADOR. 
METRIFICAR,  v.  a.  VERSIFICAR. 
METRITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  la  matriu.  Me- 
tritis. 

METRO,  rii.  METRE. 

METROCAMPSIA.  f.  Med.  Inflexió  de  la  matriu. 
Metrocampsia. 

METROCELE.  ni.  Med.  Trencadura  formada  a  la 
matriu.  Metrocele. 

METRODINIA.  f.  Med.  Dolor  a  la  matriu.  Metro- 
dinia. 

METRODÍNICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  o 
relatiu  a  la  metrodinia.  Metrodínico. 

METROHEMIA.  f.  Med.  Congestió  uterina.  Metro- 
hernia. 

METRÓGRAF.  s  y  adj.  Aquell  qu' és  intelligent 
en  metrografía.  Metrógrafo. 

METROGRAFÍA.  f.  Med.  Descripció  de  la  matriu. 
Metrografía. 

METROGRÁFICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  re- 
gles de  la  metrografía.  Metrográficamente. 

METROGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
metrografía    Metrográfico. 

METROLOXIA.  f.  Med.  Obliqüitat  de  la  matriu. 
Metroloxia. 

METRONFRASIS.  f.  Med  Inflamado  de  la  matriu. 
Metronfrasis. 

METRONFRAXIA.  f.  Med.  Infartado,  indurado  o 
esquirrositat  de  la  matriu,  y  especialment  del  seu 
coll.  Metronfraxia. 

METRÓPOLI,  m.  Ciutat  capital  de  nació,  estat  o 
regne.  Capital,  metrópoli,  matriz.  ||  Catedral  de  la 
poblado  ont  resideix  1'  arquebisbe.  Metrópoli. 

METROPÓLIP.  ni.  Med.  Pólip  de  la  matriu.  Me- 
tropólipo. 

METROPOLITA,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
metrópoli  o  al  arquebisbat.  Metropolitano. 

METROPTOSIS.  f.  Med.  Caiguda  de  la  matriu. 
Metroptosis. 

METRORRAGIA.  í.  Med.  Hemorragia  de  la  matriu. 
Metrorragia 

METRORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a 
la  metrorragia.  Metrorrágico. 

METRORREA.  f.  Med.  Evaquació  mucosa  de  la 
matriu.  Metrorrea. 

METRORRESIS.  f.  Med.  Trencadura  de  la  matriu. 
Metrorresis. 

METROSCOPI.  m.  Med.  Instrument  pera  explorar 
la  matriu.  Metroscopio. 

METROSCOPIA.  f.  Med.  Explorado  de  la  matriu. 
Metroscopia 

METROSCÓP1CH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a 
la  metroscopia.  Metroscópico. 

METRÓSTER.  ni.  Med.  Instrument  que  ^serveix 
pera  fixar  la  matriu.  Metróstero. 

METROTOM.  ín.  Cir.  Instrument  que  s'  usa  pera 
tallar  la  matriu.  Metrótomo. 

METROTOMÍA.  f.  Cir.  Operado  que  consisteix  en 
obrir  la  matriu.  Metrotomía. 

METROTÓMICH,  CA.  adj.  Cir.   Lo  concernent  a 
la  metrotomía.  Metrotómico. 
METSINA.  f.  metzinA. 

METSO,  A.  adj.  Veu  de  la  música  italiana  que 
significa  mitg,  y  s'  emplea  en  varíes  paraules  y  fra- 
ses. Mezzo. 

DIC.  cat.  —  v.  II.  — 32. 


METXA.  f.  Peca  qu'  entra  a  un  forat  d*  un'  altra. 
Almilla,  espiga.  ,|  m.  Caixal  de  forma  variable  que's 
fa  en  una  pe?a  de  fusta,  meta  11,  etc  ,  per  encastarla 
en  un  buit  equivalent  fet  en  un'  altra  pega.  ||  —DE  QÜA 
DE  ORENELLA.  Aquella  qual  contorn  foima  dos  anguls 
aguts  d'  igual  obertura.  ||  L'  extremitat  deis  mon- 
tants  y  barrots  de  balcons  y  reixes  que  'ls  subgecta 
el  passamá.  ||  Corda  preparada  ab  combustibles  pera 
calar  foch  a  les  peces  d'  artillería,  mines,  etc.  Me- 
cha. ||  La  cordeta  o  ble  que  's  portava  a  la  butxaca 
dins  d'  un  canonet  pera  picar  focli  y  encendre  M  ci- 
garro. Mecha. 

METXER.  m.  Broch  d'  un  llum  de  gas,  etc.  Me- 
chero. 

METZINA.  f.  Veri.  Veneno. 
METZINAR.  v.  a.  Ant.  EMMATZINAR. 
METZINER.    m.   Ant.   BRUIXOT.  I|  adj.  Hechicero, 
envenenador. 

METZINES.    f.  pl.   BRUIXERÍES.  ||  VERÍ.  ||  MATZINES. 
MÉU.  m.  Paraula  que  imita  la  veu  del  gat.   Mío, 
miau.  ||  El  gat  en  el  llenguatge  deis  iníants. 

MEU.  m.  Bot.  Herba  de  la  fam.  de  les  umbelíferes, 
que  's  cría  al  Pirineu,  y  quina  arrel,  qu'  és  arrugada 
y  ab  molts  talls  longitudinals,  de  color  cendrós  per 
fora  y  blanca  y  esponjosa  per  dins,  s'  usava  com  es- 
timulanta  y  diurética.  Meo,  meyón,  hinojo  de  los 
Alpes. 
MEU.  ler.  arañes,  mel. 

MEU,  VA.  pron.  Possessiu  de  la  primera  persona, 
que  significa  lo  que  li  és  propi  o  li  pertany.  Mío.  || 
Possessiu  que,  com  I*  article,  se  posa  devant  deis 
substantias.  Mi. 

ÉS  molt  meu.  Expr.  Denota  V  amistat  d'  algú  ab 
un  altre.  Es  muy  mió. 

MEUCA  f.  Ornit.  ter.  MUQOL.  ||  Bot.  MELCA.  ||  RA- 
MERA. 

MEUCA.  Ter.  arañes.  MELSA. 

MEULL.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Mur, 
prov.  de  Lleida. 

MEXICÁ,  NA.  adj.  Natural  de  Méxich  o  lo  perta- 
nyent a  aquella  república  de  1'  América  septentrio- 
nal. Mejicano. 

MEY  (Joan  Felip).  Biog.  Estainper,  lliterat,  filó- 
lech  y  catedrátich  valencia,  fill  del  impressor  fla- 
mench  En  Joan  Mey  y  de  Na  Jerónima  Gales.  Molt 
estimat  y  protegit  del  famós  savi  arquebisbe  de  Ta- 
rragona Antoni  Agustín,  també  doctíssim  filólech  y 
pulcre  literat.  El  prelat  tarragoní  va  tindre'l  prop 
seu,  estampant  en  aquella  metrópoli  durant  els  anys 
1578-1587.  Havent  mort  1'  arquebisbe  en  1586,  aca- 
vat  d'  estampar  el  catálech  de  la  seua  biblioteca, 
En  Mey  tornava  a  Valencia,  establint  imprempta  en 
1587,  subvencionat  pél  municipi.  Ademes,  va  ferio 
catedrátich  de  retórica  y  llengua  grega  en  aquella 
universitat  (1589-1612).  Com  a  escriptor,  1'  obra  d'  ell 
mes  remarcable  és  la  traducció  Del  Metamorfoseos  de 
Ovidio  en  octava  rima,  estampada  per  ell  meteix  a 
Tarragona  I'  any  1586,  ab  adició  de  dues  peces  lite- 
raries  d'  Antoni  Agustín  y  d'  En  Mey.  Alguna  obra 
didáctica  d'  En  Mey  va  ésser  moltíssim  estimada  en 
el  sigle  XVII.  Va  morir  a  Valencia  1'  any  1612. 
MEYA.  Geog.  Poblé  prop  de  Vich. 
MEYLOR.  adj.  y 
MEYLLOR.  adj.  comp.  MILLOR. 
MEYNADER  o  MAYNADER.  m.  Capitá  de  mai- 
nada.  Meznadero. 

MEYON1TA.  f.  Min.  Pedra  volcánica  de  color 
blanch.  Meyonita. 

MEYOSIS.  f.  Med.  Període  de  les  malaltíes  en  que 
comenta  a  disminuir  la  intensitat  deis  síntomes.  Me- 
yosis. 

MEYTADAT,  DA.  adj.  Ant.  PARTIT,  DIVIDIT.  ||  MEI- 
TADAT. 


250 


MIC 


MIC 


DRAP  meytadat.  Tela  partida  en  dos  colors.  Par- 
tido en  dos  colores. 

MEYTADELLA.  f.  Mesura.  PORRO.  ||  meitadella. 

MEYTAT.  f.  Una  de  les  dues  parts  iguais  en  que's 
divideix  un  tot.  Mitad.  ||  MEITAT. 

A  LA  MEYTAT  m.  adv.  En  el  lloch  que  dista  igual- 
ment  deis  dos  extrems.  En  medio,  d  mitad. 

DE  DINERS  Y  DE  BONTAT,  LA  MEYTAT  DE  LA  MEYTAT. 
Ref.  De  dineros  y  bondad,  la  mitad. 

LA  meytat  Y  altre  tant.  Loe.  Que  s'  usa  pera  ex- 
cusarse de  respondre  a  una  pregunta,  especialment 
parlant  de  quantitat  o  nombre.  La  mitad  y  otro 
tanto. 

per  MEYTAT.  m.  adv.  Por  mitad. 

per  meytats.  m.  adv.  Per  parts  ¡guals.  Mitad  y 
miad. 

MG.  Quim.  Abreviatura  de  magnesi.  Mg. 

MI.  Cas  irregular  de  pronom.  Jo.  Mi.  ||  f.  Mus.  Ter- 
cera nota  y  veu  de  la  escala.  Mi. 

A  LA  mi  re.  Signe  musical  compost  de  la  lletra  a  y 
de  les  notes  la,  mi,  re.  A  la  mi  re. 

MÍA.  f.  Ant.  Veu  femenina  del  pronom  meu.  Mía. 

MIÁ,  NA.  adj.  Ant.  MlTjA. 

MIACANT.  adj.  Bot.  Planta  que  té  espines  sem- 
blantes a  les  dents  de  certes  petxines.  Mianto. 

MIACIT.  Zool.  Molusques  hamelibranquis  fóssils 
en  els  terrenos  secundaris  y  terciaris.  Miacito. 

MIAÑA.  Geog.  Llocii  de  la  prov.  de  Girona,  part. 
jud.  d'  Olot;  té  200  hab. 

MIÁNEGUES.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Porqueres,  prov.  de  Girona. 

M1ARGIRITA.  f.  Min.  Sulfat  d'  antimoni  y  de  pla- 
ta, generalment  negre  y  d'  un  brill  semimetálich. 
Miargirita. 

MIASCITA.  f.  Min.  Varietat  de  dolomía,  mineral 
blandí,  de  fractura  esberlosa,  que's  ratlla  ab  el  cer. 
Miascita.  ||  Roca  composta  de  feldespat,  mica  y  eleo- 
lita  de  color  de  cendra  molt  pareguda  al  quartq. 
Miascita. 

MIASIS.  f.  Med.  Alalaltía  parasitaria,  que  ocasiona 
les  larves  de  les  mosques,  determinant  la  mort  quan 
s'  introdueixen  a  les  fosses  naqals.  Miasis. 

MIASMA,  m.  Exhalació,  vapor  maligne.   Miasma. 

MIASMÁTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ais  mlas- 
mes  o  es  produit  per  ells.  Miasmático. 

MIASTENIA.  f.  Med.  Parálisis  bulbar,  que  pro- 
dueix  molt  cansament,  per  mancar  la  lesió  anató- 
mica, y  s'  observa  després  de  les  infeccions  agudes  o 
en  cassos  de  greu  anemia,  essent  alarmant  el  seu 
pronóstich. 

M1BORA.  f.  Bot.  Plantes  gramínies  d'  especies 
anyals,  herbácies,  flors  hermafrodites  y  espigades. 

MICA.  f.  Petita  porció  Brizna,  migaja.  ||  Quasí 
res.  Pizca,  migaja.  ||  molla,  3  y  4.  ||  La  porció  peti- 
ta d' alguna  cosa  grossa  que's  pot  dividir.  Migaja- 
da. ||  Quantitat  curta  y  escassa:  v.  g.  una  mica  de pa, 
d'  aigua,  etc.  Poco.  [I  Quantitat  molt  menuda  d'aigua, 
com:  les  gotetes  que  cauen  quan  plou  menut.  Gota, 
chispa.  ||  Met.  Part  petita  d'alguna  cosa  no  material. 
Migaja. 

MICA  mes,  MICA  MENYS:  poch  mes,  poch  menys. 

A  MIQUES  Y  DE  MICA  EN  MICA.  ni.  adv.  Expressa 
que  alguna  cosa  's  distribueix  de  poch  en  poch.  A  pis- 
tos. ||  De  poch  en  poch  temps.  A  migajadas. 

DE  MICA  EN  MICA  S'  OMPLE  LA  PICA.  Ref.  DE  GOTA 
EN  GOTA,  etc. 

FER  MIQUES,  MIL  MIQUES  O  MIQUES  Y  BOCINS.  fr. 
Engrunar  una  cosa,  trencarla  en  parts  molt  menudes. 
Hacer  añicos,  pizcas,  jigote. 

MOLTES  MIQUES  FAN  UN  TROC.  fr.  MOLTES  CÁNDE- 
LES FAN  UN  CIRI  PASQUAL. 

UNA  mica  al  COR  SE  FiCA.  Ref.  Adverteix  que  no  's 
deuen  despreciar  les  coses  per  molt  petites  o  de  poca 
entitat.  Más  vale  algo  que  nada. 


UNA  MICA  MICA.  ni.  adv.  Porció  mol t  menuda.  Una 
migajuela. 

MICA.  Min.  Pedra  brillant,  laminar,  composta  de 
fulletes  primes,  elástiques  y  flexibles.  Mica. 

MICACí,  A.  adj.  Min.  Paregut  a  la  mica.  Micáceo. 
II  Cobert  de  películes  brillants.  Micáceo. 

MICÁCICH,  CA.  adj.  Que  té  mica.  Micácico. 

MICAFILITA.  f.  Min.  Un  deis  noms  de  1'  andaluci- 
ta. Micafilita. 

MICALET.  ni.  La  guspira  acompanyada  d'espetech, 
que's  desprén  especialment  del  carbó  quan  s'  encén. 
Chispa  ||  pl.  Guspires,  espetechs  seauits  o  íreqüents 
del  carbó,  etc    Chisporroteo.  ||  miquelet. 

MICANYO.  Hidrog.  Riuet  que  baixa  de  la  serra  de 
la  Mucara  y  desaigua  al  riu  Glorieta,  afluent  del 
Francolí,  prov.  de  Tarragona. 

MICAPÁ.  m.  Reparo,  escrúpol.  Pudrada. 

MICAR.  f.  Astron.  Estrella  de  segona  magnitut,  si- 
tuada al  niitg  de  la  qua  de  la  Ossa  major.  Micar. 

MICARELLA.  f.  Min.  Nom  donat  a  una  varietat  de 
werneiita,  de  color  roig  moreno.  Micarela. 

MICARRETA.  f.  dim.  Mica  petita. 

MICASQUIST.  m.  Min.  Roca  composta  de  mica  y 
de  quartc.  Micasquisto. 

MICELI.  m.  Bot.  Materia  blanca  y  filamentosa, 
que  sembla  ésser  1'  estat  rudimentaii  deis  bolets. 
Micelio. 

MICER.  m.  Ant.  Títol  honorífich  que's  donava  abáns 
a  Aragó,  y  s'  aplica  avui  día  ais  lletrats  de  les  illes 
Balears.  Micer. 

MICETOGENESSIS  í.  Bot.  L' origen  o  primer  de- 
senrotllo  deis  bolets.  Micetogenesis. 

MICETÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  descriu  els  bolets. 
Micetógrafo. 

MICETOGRAFÍA.  f.  Bot.  Descripció  deis  bolets. 
Micetografía. 

MICETOGRÁFICH,  CA.  adj.  Loconcernent  o  rela- 
tiu  a  la  micetografía.  Micetográfico. 

MICETOLOGÍA.  f.  Bot.  Tractat  sobre  'ls  bolets. 
Micetología. 

MICETOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  mi- 
cetología. Micetológico. 

MICETOYDI,  A.  adj.  Eot.  Lo  que  se  sembla  al  bolet 
o'n  té  la  forma.  Micetoideo, 

MICINA.  f.  Bot.  Receptacle  pediculat  y  glóbulos 
de  certs  liquens.  Micina. 

MICLETA.  f.  Farm.  Nom  d'  un  medicament  que 
serveix  pera  estroncar  la  sanch.  Micleta. 

MICO.  m.  Zool.  Mona  másele  ab  qua,  ab  la  qual  se 
penja  ais  arbres.  Mono,  mico. 

DONAR  MICO.  fr.  Desagradar  a  un,  faltantli  a  una 
cita  o  no  pagantli  lo  qu'  era  d'  esperar.  Dar  mico. 

MICO  (Francesch).  Biog.  Metge,  apotecari  y  bo- 
tánich,  nat  a  Vich  1'  any  1528.  Va  estudiar  a  Sala- 
manca ab  el  famós  metge  y  catedrátich  Dr.  Alderete. 
Exercí  la  carrera  a  Barcelona.  Era  partidari  del  us 
de  1'  aigua  ab  glas,  aleshores  considerada  dolenta 
per  la  salut.  La  botánica  va  conreuarla  En  Mico, 
essent  en  rigor  el  primer  botánich  cátala,  havent  tro- 
vades  plantes  desconegudes  en  la  costa  de  llevant 
de  Barcelona,  a  Montserrat,  en  altres  indrets  de  Ca- 
talunya, a  Castella  la  Nova  y  per  les  serres  de  Gua- 
dalupe, les  quals,  una  trentena,  va  comunicarles  a 
Delachamp,  descrites  y  dibuixades,  qui  les  va  publi- 
car en  el  seu  llibre  (Lyó,  1587)  En  tal  obra  se  dona 
el  nom  d'  En  Mico  a  la  meteixa  planta  (Aurícula  ursi 
Miconii),  nomenada  mes  tart  per  En  Linneu  Verba- 
scum  Miconii,  tan  bona  pera  combatre  la  tos  (Herba 
morenera  o  be  Orella  d'  os),  dedicada  mes  tart,  injus- 
tament  al  francés  Raimont,  Ramonda  pyrenaica,  o  be 
Ramondia.  Les  obres  d'En  Mico,  famós  en  el  sigle  XVI, 
avui  son  oblidades  y  rares.  És  una  d'  elles:  Alivio  de 


MIC 


MID 


251 


sedientos,  en  el  cual  se  trata  la  necesidad  que  tenemos 
de  beber  frío  y  refrescado  con  nieve,  y  las  condiciones 
que  para  esto  son  menester,  y  quales  cuerpos  lo  pueden 
libremente  soportar.  Barcelona,  1576,  iinp.  D.  Gal- 
vany,  en  8.°  dedicat  al  Duch  de  Cardona  y  de  Se- 
gorb.  Reiinprés  en  1790  a  Barcelona,  per  Mateu  Bar- 
celó.  Las  Vistas  de  Montserrat,  llibre  raro,  tot  just 
citat  en  les  notes  biográfiques  d' En  Mico.  Els  botá- 
nichs  del  Perú  y  de  Chile  lian  donat  el  nom  de  Mico- 
nia  a  un  genre  nou  de  la  decandria  haventsen  descri- 
tes  quatre  especies:  Miconia  Lapeyr,  Miconia  i?,  et 
Pao. 

—  (joseph).  Biog.  Catedrátich  de  teología  de  Bar- 
celona; cosí  del  anterior.  Afectat  a  1' astronomía. 
Autor  d'  un  diari  y  judici  de  la  estrella  ab  qiia  que 
va  aparéixer  ais  8  de  Novembre  del  any  1577  en  nos- 
tra  térra.  Aquet  és  un  altre  deis  moltíssims  savis  y 
escriptors  catalans  no  ben  estudiáis  modeniament. 

MICO  (Forat).  Orog.  Es  al  terme  de  Cardona  y  en 
surt  una  font. 

MICODERM.  m.  Bot.  Producte  criptógam  que  se 
fa  a  la  banda  superficial  de  les  begudes  fermentades 
y  deis  compostos  sucrats.  Ais  vins,  el  mycoderma 
vini  converteix  1'  alcofoll  en  aigua  y  ácit  carbónich, 
agrupantse  al  demunt,  y  formant  les  floridures  oflors 
del  vi,  transformant  després  1  alcofoll  en  ácit  acétich, 
per  1'  influenza  del  mycoderma  aceli.  Micodermo. 

MICONOIDICH,  CA.  adj.  Med.  Calificado  de  les 
ulceres  fistuloses,  quin  fluit  tancat  en  elles  produeix 
una  mena  de  brollanient.  Miconoideo. 

MICOSIS,  f.  Med.  Excrecencia  fungosa.  Micosis. 
MÍCOTETA.  f.  dim.  Mica  petita. 
MICRO,  adj.  Veu  grega   que  significa  petit  y  que 
ab  tal  significado  forma  part  d'  una  munió  de  parau- 
les.  Micro. 

MICROBI.  ni.  Zool.  Animal  o  vegetal  microscópich 
d'  una  organisació  simplicíssima.  Microbio. 

MICROBIÁ,  NA.  adj.  Relatiu  ais  microbis,  propi 
d'  ells.  Microbiano. 

MICROCÉFAL,  A.  adj.  De  cap  petit.  Microcéfalo. 
||  Fig.  De  poca  intelligencia.  Microcéfalo. 

MICROCONÓMETRE  m.  Instrument  pera  amidar 
petites  porcions  del  temps.  Microconómetro. 

MICROCÓSMETOR.  m.  Med.  El  principi  o  causa 
eficient  de  la  vida.  Microcósmetor. 

MICROCÓSMICH,  CA.  adj.  Que  's  refereix  al  mi» 
crocosmos,  al  home.  Microcósmico. 

MICROCOSMOLOG1A.  f.  Descripció  del  eos  huma. 
Antropología,  microcosmología. 

MICROCOSMOI.ÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  la 
microcosmología.  Microcosmológicamente. 

MICROCOSMOLÓQICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany 
a  la  iiiicrocosmoloaia.  Microcosmológico. 

MICROCOSMOS,  m.  Mon  petit;  se  nomena  aixis 
al  home  per  que  té  totes  les  excel-lencies  de  la  natu- 
ralesa.  Microcosmo. 

MICROELECTRÓMETRE  m.  Fis.  Instrument  pera 
apreciar  quantítats  molt  petites  d'  electricitat.  Mi- 
croelectrómetro. 

MICROENCÉFAL.  m.  Cervell  petit.  Microencé- 
falo. 

MICROFONÍA.  f.  Med.  Extrema  debilitat  de  la  veu. 
Microfenía. 

MICRÓFON,  A.  adj.  Fis.  Que  sona  o  se  sent  molt 
poch  o  dísminueix  la  intensitat  del  so.  Micrófono. 

MICRÓGRAF.  m.  Qui  's  dedica  a  la  mícrografía. 
Micrógrafo.  ||  Qui  sab  veure  be  en  el  microscop. 

MÍCROGRAFÍA.  adj.  Descripció  de  les  parts  y  pro- 
pietats  deis  obgectes  que  no's  poden  veure  sense  el 
auxili  del  microscopí.  Micrografía. 

M1CROGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  's  reíereíx  a  la 
micrografía.  Micrográfico. 


MICROLECH.  s.  y  adj.  Qui  presta  gran  atenció  a 
les  coses  petites.  Micrólogo.  ||  Qui  's  dedica  a  obser- 
vacíons  micrológiques.  Micrólogo.  ||  Discurs  lacó- 
nicli.  Micrólogo. 

MICRÓMETRA.  s.  Qui  entén  en  mícrometria.  Ml- 
crómetra. 

MICRÓMETRE.  m.  Astron.  Ullera  que  serveix  pera 
amidar  els  diámetres  deis  astres  y  les  distancies  que 
no  excedeixen  d'  un  grau  o  de  un  grau  y  mitg:  n'  hi  há 
de  simple,  que  va  inventar  M.  Kirch  1' any  1667,  y 
compost,  inventat  y  publicat  per  M.  Auzout  1'  any 
1693.  Micrómetro. 

MICROMETRÍA.  f.  Art  d'  usar  micrómetre.  Micro- 
metría. 

MICROMÉTRICAMENT.  adv  m.  Ab  auxili  del  mi- 
crómetre. Micrométricamente. 

MICROMÉTRICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  m  - 
orometría.  Micrométrlco. 

MICRO-ORGANISME.  ni.  Organisme  petit,  micros- 
cópich. Microorganismo. 

MICROSCOPÍ.  m.  Ullera  que  presenta  'ls  obgectes 
nioltíssim  mes  grossos  de  lo  que  son.  Microscopio. 

microscopí  SOLAR.  Instrument  compost  d' un  ini- 
rall  que  reb  y  reflecteix  els  raigs  del  sol,  y  d'  un  cañó 
ab  un  vidre  d'  ullera  devant  del  qual  s'  hi  posa  el 
obgecte,  y  aquest  se  presenta  com  pintat  y  nioltíssim 
gros  a  la  paret  o  tela  que  hi  há  a  la  paret  contraria. 
Per  aixó  '1  quarto  ha  d'  ésser  ben  fosch.  Microscopio 
solar. 

MICROSCOPÍA,  f.  Art  de  servirse  del  microscopi. 
Microscopía. 

MICROSCÓPICH,  CA.  adj.  Fet  ab  ajuda  del  mi- 
croscopi. Microscópico.  ||  Lo  qu'ésmolt  petit  y  's 
necessita  '1  microscopi  pera  mirarho.   Microscópico. 

MICROSCOP1CÁMENT.  adv.  D'  una  manera  mi- 
croscópica. Microscópicamente. 

MICROSPERM,  A.  adj.  y 

MICROSPERMACI,  A.  adj.  Bot.  Que  té  la  llavor 
molt  petita.  Microspermáceo,  microspermo,  ml- 
crósporo. 

MICROSSOARI,  A.  adj.  Zool.  Epítet  deis  animáis 
moltpetits.  Microzoario. 

MIDA.  f.  L'  instrument  per  amidar  la  quantitat 
continua  o  que  's  medeix  per  extensió,  latitut  y  pro- 
funditat.  Medida.  ||  L'  ampie,  llarch  y  groixut  que 
han  de  tindre  les  fustes  pera  ésser  de  J 1  el.  Marco.  || 
PUNTER,  1.  II  L'  instrument  que  serveix  pera  amidar 
les  terres.  Marco.  ¡I  L'  averiguado  que  'ls  geómetres 
fan  de  les  altures.  Altismetría.  ||  Cinta  o  tafetá  be- 
neit  ab  el  nom  d' alguna  ¡matge.  Estadal,  medida. 
||  Met.  Cordura,  prudencia,  modo.  Medida.  ||  Model 
pera  fer,  segons  ell,  alguna  cosa.  Medida.  ||  Regla, 
proporció,  correspondencia  d'  una  cosa  ab  un'  altra. 
Medida. 

AB  mida.  m.  adv.  Ab  moderado,  sense  excés.  Tasa- 
damente, medidamente. 

A  LA  mida  DiL  GUST.  m.  adv.  Arreglat  a  la  volun- 
tat  y  desitg.  A  sabor. 

A  LA  MIDA  DELS  VOSTRES  DES1TJOS.  Expr.  Segons 
el  desitg  o  gust  d'  algú.  A  medida  de  tu  deseo,  de  tu 
paladar. 

A  MIDA  DEL  SEU  PALADAR.  Loe.  met.  A  GUST  DEL 
TEU   PALADAR. 

PASSAR  DE  mida.  ir.  Propassarse,  arrivar  ais  ter- 
mens  de  la  desatenció  o  descortesía,  o  excedirse  en 
qualsevulla  cosa.  Pasar  de  raya,  llegar  á  lo  vedado.  || 
Met.  Ésser  excessiu.  Ser  demasiado,  ser  excesivo,  ser 
descomedido. 

PENDRE  LA  MIDA.  fr.  Pendre  les  dimensions  del  eos 
d'  una  persona  pera  ferli  un  vestit,  etc.  Tomar  ¡a  me- 
dida. II  Fer  cabal  judici  d' un  subgecte.  Tomará  algu- 
no las  medidas. 

pendre  la  mida  de  LA  esquena,  fr.  Fam.  Bastone- 
jar.  Medir  las  costillas. 


252 


MIG 


MIL 


PENDRE  LES  mides,  fr.  Fer  els  seus  plans,  adoptar 
els  medís  pera  lograr  alguna  cosa.  Tomar  sus  medi- 
das; echar  el  cariaban. 

SENSE  MIDA,  O  FORA  MIDA  O  FORA  DE  MIDA.  m.  adv. 
Lo  qu'  és  excessiu  en  la  seua  especie.  Descomedido. 
||  Excessivament,  sense  moderado.  Descomedida- 
mente. 

MIDADOR,  A.  m.  y  f.  Amidador. 

MIDAMENT.  m.  Ant.  MESURA,  5. 

MIDAR.  v.  a.  Ant.  AMIDAR. 

MIDARSE.  v.  r.  Ant.  AMIDARSE. 

M1DAT,  DA.  p.  p.  AMIDAT. 

MIDI.  Mot  francés  que  significa  Mitjorn  y  ab  quin 
s' anomena  la  Franca  del  Sur,  y  marcadament ,  el 
Llenguadoch,  Rosselló  y  Provenca.  ||  —  (CANAL  DEL). 
Geog.  Canal  del  Llenguadoch. 

MIDO.  m.  Substancia  blanca  que  per  medi  de 
1'  aigua  freda  s'  extreu  del  blat  y  altres  llavors  y 
arrels;  serveix  pera  donar  Ilustre  y  fer  tindre  tiessa 
la  roba,  pera  cuinar,  y  altres  usos.  Almidón,  fécula. 

MIDONER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  mido.  Almidonero.  || 
Obgecte  pera  posar  mido. 

MIELITIS,  f.  Med.  Inflamado  del  molí  de  la  espi- 
nada. Mielitis. 

MIELOCONIA.  f.  Estearina  cerebral  pulverulenta. 
Mieloconia. 

MIELOTISIS.  f.  Med.  Tisis  dorsal.  Mielotisis. 

MIEMITA.  f.  Min.  Varietat  de  calica  magnésica. 
Miemita. 

MIERES  (Tomás).  Biog.  Jurisconsult  famós  de  la 
escola  jurídica  catalana.  Va  ésser  fiscal  patrimonial 
del  reí  Alfons  V,  y  conseller  del  meteix.  Comentador 
notable  deis  Usatges  de  Catalunya,  y  figura  rellevant 
poch  estudiada  encara.  — Autor  deis  llibres:  Usantia? 
et  consuetudines  civitatis  ei  dióce- 
sis Ge  runda  (text  inédit  encara); 
Apparatus  super  Constüutionibus  Cu- 
riarum  Generalium  Cathaloniee  (Bar- 
celona, 1621,  dos  vol.  fol.,  reimpre- 
ssió  fe'a  per  Sebastiá  de  Cormellas). 
MIERt-S.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia y  bisb.  de  Girona,  part.  jud. 
d'  Olot;  és  en  terreno  trenca t,  a  lle- 
vant  de  Santa  Pau  y  té  1,068  hab. 
MIETA.  m.  Home  encongit  o  de 
poch  esperit.  Mandilón,  ave  fría,  marica,  maricón, 
menguado,  ternerón,  mandria,  embecado,  torne- 
jón,  embeco. 

MIG,  MITJA.  adj.  Ant.  MITJÁ.  ||  MITG. 

MÍGALA,  f.  Entom.  Genre  d'aranyes  molt  grosses. 
Mígala. 

MIGENSANT.  m.  adv.  Ant.  mediant. 

MIGENSER,  A.  m.  y  f.  Ant.  MEDIANER. 

MIGERAMENT.  adv.  m.  Ant.  mitjanament. 

MIGRANYA.  f.  Mal  de  cap  molt  fort  que  fá  vindre 
grans  ansies  de  gitar.  Jaqueca,  hemicránea. 

MIGRAMENT.  m.  MlGRANgA. 

MIGRANCA.  f.  Impaciencia,  desassosech. 

MIGRAR.  v.  a.  Ter.  GLATIR. 

fer  migrar.  fr.  Fer  fondre,  fer  desesperar.  Hacer 
perder  la  paciencia. 

MIGRARSE.  v.  r.  Aixiquirse,  arrugarse.  Revenir- 
se. II  Anyorarse,  estar  trist  a  algún  lloch.  No  hallar- 
se. ||  FRISARSE. 

MIGRAT,  DA.  adj.  Fastiguejat,  neguitós.  Desazo- 
nado, fastidiado,  aburrido.  ||  MÚSTICH.  ESCÁS. 

ESTAR  MIGRAT.  fr.  Consumirse,  estar  impacient. 
Desazonarse,  concomerse,  pudrirse,  aburrirse,  no  ha- 
llarse. 

MIGRIT.  adj.  Ter.  ibicench.  Consumit.  Consu- 
mido. 


Segell  de  Mieres 


Mihrab  al  claustre  de  la 
catedral  de  Tarragona 


MIHRAB.  m.  Nitxo,  o  obertura  que  designa  ais 
temples  maometans,  el  lloch  envers  ont  han  d'  en- 
dregar   els   fidels   els    seus 
esguarts,  quan  en  els  llochs 
de  llurs  devocions  resen. 

MIJA.  f.  Ter.  Mesura  de 
vi  equivalent  a  un  litre.  PO- 
RRO, MITJA. 

MIJÁ,  NA  adj.  medí.  || 
adj.  Ant.  mitjá.  ||  m.  XAVO. 

MIJANÍA.  f.  mitjanía. 
||  Ant.  Centre  de  batalla. 
Centro  de  un  ejército  en 
batalla. 

MIJANSANT.  p.  a.  Me- 
dianero. 

MIJANSAR.  v.  n.  Ant. 
Mediar. 

MIJANSER,  A.  adj.  Me- 
dianero. 

MIJA  NT.  Ant.  A  me- 
diados, com:  mijant  Abril.   A  mediados  de  Abril. 

MIJARES.  Hidrog.  Riu  que  vé  de  la  prov.  de  Terol 
y  entra  a  la  de  Castelló  per  la  Pobla  d'  Arenoso; 
passa  per  Campos  d' Arenoso,  Montanejor,  Aranyue', 
Girat,  Torrexiva,  Espadilla,  Vallat,  Fanzara,  Ribes- 
altes,  Villarreal  y  Almazara,  y  desaigua  al  mar,  a 
mitjorn  de  Castelló. 

MIJARNÓ.  Ter.  arañes.  BOLET. 

MIJORAT.  m.  Ter.  ibicench.  Masover.  Colono. 

MIL.  adj.  Número  cardinal  que  conté  deu  vegades 
cent  unitats.  Mil.  ||  Nombre  o  quantitat  gran  indefi- 
nida, com:  fá  mil  mudances.  Mil.  ||  m.  mill.  ||  pl.  La 
quantitat  de  milenars  de  qualsevulla  cosa.  Millara- 
das, millares,  miles. 

A  MlLS.  m.  adv.  Expressió  exagerativa  pera  sig- 
nificar un  nombre  considerable.  A  millaradas,  á  mi- 
llares. 

¡NI  'LS  MILS!  fr.  De  cap  ma- 
nera, impossible.  ¡Ni  por  pienso! 

PARLAR  DE  O  COMPTAR  A 
mils.  fr.  Exagerar  els  bens  o 
rendes.  Echar  millaradas. 

MILÁ.  m.  Ornit.  Au  de  pre- 
sa, mena  d'  esparver.  Milano. 
||  TARTARASSA.  |l  Ictiol.  BELLU- 
GO,  monjeta. 

MILÁ  DE  LA  ROCA  (Pau). 
Biog.  Home  d'  arrelades  con- 
viccions  y  molt  distingit  es- 
criptor,  que  va  ésser,  a  mitjos 
del  sig'e  XIX,  un  deis  mes  atit- 
llats  de  Barcelona,  y  pertanyia 
diari  El  Áncora.  Va  morir  en  1893. 

—  (LLUIS  JOAN  DEL).  Biog.  Bisbe  de  Barbastre  y 
de  Roda  (1461  al  1510).  Nat  a  Xátiva.  Mort  a  Bélgi- 
ca. Nevot  del  papa  Calixte  III,  de  la  familia  deis 
Borjas.  Fou  cardenal  1'  any  1456.  Bisbe  de  Lleida  en 
1485.  Va  ésser  enviat  del  Sant  Pare  pera  posar  terme 
a  la  guerra  que  la  ciutat  de  Lleida,  seguint  el  movi- 
ment  general  del  país,  sostenía  contra  '1  reí  Joan  II. 
Abans  de  morir  havía  renunciat  la  mitra. 

—  Y  FONTANALS  (MANEL).  Biog.  Filólech,  critich  y 
erudit  escriptor,  nascut  a  Vilafranca  del  Penadés 
1818-1884);  un  deis  literats  que  major  renom  fruiren 
en  el  sigle  XIX,  y  molt  competent  en  els  estudis  de 
la  poesía  popular.  Va  ésser  catedrátich  de  literatuia 
a  la  Universitat  de  Barcelona,  y  president  del  primer 
consistori  deis  Jochs  Floráis,  al  ésser  de  nou  restau- 
ráis al  any  1859.  Va  colaborar  a  les  primeres  revis- 
tes catalanes,  y  compondré  'ls  petits  poemes  cone- 
guts  per  la  Caneó  del  Pros  Bernat,  desabor  mitgeval. 
apart  de  les  seues  obres  que  li  valgueren  gran  pres- 
tigi,  Principios  de  la  literatura  general  y  española,  De 


Milá 
redacció  del 


MIL 


MIL 


253 


Segelld'El  Milá 


la  poesía   heroica   popular  castellana,    Romancerillo 
Catalán,  etc. 

—  (PAU).  Biog.  Remarcable  pintor  y  crítich,  gemía 
d'  En  Manel,  y  dedicat  al  conrea  del  art:  va  perta- 
nyer  a  1'  escola  purista,  admirador  del  Sarto  y  deis 
pintors  d'  aquell  estil,  y  retornat  molt  jove  a  Barce- 
lona, després  d'  un  llarcli  sejorn  a  Italia,  va  obtindre 
la  cátedra  de  estética  y  teoría  de  les  belles  arts. 
Apart  deis  seus  travalls  de  críti- 
ca artística,  era  home  convenc,ut, 
y  en  díscussíons  obertes  al  Ateneu 
Caíala,  va  defensar  ab  delit  les 
seues  tendencies  espiritualistes. 

MILÁ  (El).  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Tarragona,  part. 
jud.  de  Valls;  és  a  la  vora  del 
Francoli  y  té  270  hab. 

MILACEFALIA    f    Med.  Mons- 
truositat  que  consisteix  en  la  man- 
ca del  cap,  ab  imperfecció  del  eos.  M  lacefalia. 

MILACEFÁLICH,  CA    adj.  Med.  Lo  que  pertany  a 
la  milacefa  ia.  Milacefállco. 
MILACRE.  m.  Ant.  M1RAGLE. 

MILANA.  f.  Ornit.ier.  La  femelladel  milá.  Milano. 
||  BUSAROCA,  BISAROCA. 
MILANA  NEGRA.  Ornit.  Milano  negro. 
MILANAR.  ni.  M1LER. 
A  MILANARS.  m,  adv.  A  MILS. 

M1LANÉS,  A.  adj.  Natural  de  Milán  y  lo  perta- 
nyent  a  aquella  ciutat  d'  Italia.  Milanés. 

MILANESAT.  m.   L'  antich  ducat  de  Milán,  a  Ita- 
lia. Milanesado. 

MILÁN  (Lluls).  Biog.  Musich  valencia  del  sigle  XIV, 
que  va  escriure  un  Libro  de  música  de  vihuela. 

MILANS  DEL  BOSCH  (Fran- 
cesch).  Biog.  dpdill  cátala  de 
la  guerra  de  la  Independencia. 
Va  mostrar  la  seua  valentía  en 
niolts  deis  combats  sostinguts  ab 
els  francesos,  triomfant  d'  ells  so- 
vint,  y  especialment  a  1*  acció  de 
Sabadell  en  1810.  Acavada  aque- 
lla lluita,  va  mostrarse  ferm  ena- 
morat  de  les  ideies  lliverals,  for- 
mant  part  del  exércit  que  coma- 
nava  En  Mina  l'any  1822,  y  des- 
prés de  lluitar  ab  constancia  a 
favor  de  la  causa  progressista, 
va  morir  per  ella  en  1829. 

—  (LLORENQ).  Biog.  Fill  del  an- 
terior y  hereu  digne  del  seu  nom, 
va  ingressar  de  molt  jove  al  exércit  a  les  acavalles 
de  la  primera  guerra  civil,  fentse  un  deis  amichs 
de  confianza  del  general  Prim,  a 
quí  va  acompanyar  a  1' África  y 
a  Méxich,  y  va  seguir  quan  la 
sublevació  de  1867  que  precedí 
a  la  revolta  de  Septembre  del 
any  següenl.  En  temps  del  Go- 
vern  Provisional  va  ésser  Capi- 
tá  general  de  Castella  la  Nova, 
desempenyant  altres  cárrechs 
elevats  baix  el  regnat  d'  Amadeu 
de  Saboia. 

MILÁN  Y  (Serra  de).  Orog. 
Serra  de  la  prov.  de  Girona,  a 
mitjorn  de  Vailfogona;  té  1,575 
met.  d'  altitut  máxima. 

MILAR.  m.  Figura  numeral  que 

denomina'l  número  de  mil.  Millar. 

MILDIU.   m.    Agr.    Malaltía    parasitaria   produída 

pél  peronoipora  vitícola,  que  's  forma  al  interior  de  la 

fulla   del   cep,  y  devegades  a  les  demés  parts  de  la 

planta  y  del  nieteix  fruí  *  -  Aquesta  malura,  originaria 


Francrsch  Milans 
del  Bosch 


Lloren?  Milans 
del  Bosch 


Cep  atacat  pél  mildiu 


d'  América,  s'  és  propagada  ja  per  tota  Europa,  usant- 
se  com  a  medí  de  combátrela  '1  sulfat  de  coure  en 
disolució. 

MILÉ,    NA.    adj.    Epítet  de   les  robes  que   teñen 
fils  al  seu  urdit.  Mileno. 
MILENAR.  m.  M1LLER. 
COMPTAR  A   MILENARS. 
fr.  PARLAR  DE  MILS. 

MI  LEÑAR  I,  A.  adj. 
Que  conté  mil  unitats. 
Milenario.  II  Que  dura 
mil  anys.  Milenario.  || 
Espai  de  mil  anys.  Mile- 
nario. llColumna  o  pedra 
milenaria:  la  que  recorda 
un  fet  antiguíssim. 

MILENGRANA.  Bot. 
BODRIS. 

MILEURANQA.  f.  Bot.  Planta  de  les  compostes,  ab 
fulles  dividides  en  lacinies  y  flors  en  corimbes  blan- 
ques  o  rogenques. 

MILER.  m.  Conjunt  de  coses  que  composen  el  nú- 
mero de  mil.  Millar.  [|  milar. 

COMPTAR  A  MILERS.  fr.  PARLAR  DE  MILS. 
MILERITA.  f.  Min.  Sulfur  de  níquel  natural,  que's 
presenta  en  crestalls  capilars  de  color  broncejat. 
MILES  o  MILS.  adj.  comp.  Ant.  Mellor. 
MILÉSSIM,  A.  Num.  ord.  Lo  que  compren  y  com- 
pleta '1  número  de  mil.  Milésimo.  ¡|  s.  y  adj.  Epítet  y 
nom   de  cada  una  de  les  mil  parts  en  que  's  divideix 
una  cosa.   Milésimo.  II  adj.  Epítet  de  les  medalles  y 
monedes  posteriors  al  any  mil.  Milésimo. 

MÍLFICH,  CA.  adj.  Med.  Epítet  deis  medicaments 
usats  contra  la  caiguda  del 
peí.  Mílflco. 

MILFOSIS.  f.  Med.  Ro- 
ior  de  les  pálpebres  quan 
*stán  desproveides  de  pes- 
tanyes.  Milfosis. 

MILFULLES.  Bot.  Plan- 
ta de  la  fam.  de  les  com- 
postes. Milefolio,  milho- 
jas.  ||  PERCALA,  HERBA  DE 
TALL,  MARFULL.  ||  Milen- 
rama. 

MILI.  Prefixe  deis  mots 
que  al  sistema  métrich  re- 
presenten la  miléssima 
part,  com:  milimetre. 
MILIA.  f.  Ant.  MIL. 
MILIAR,  f.  Med.  Flegmasía  exantemática,  caracle- 
risada  per  uns  granets  rojos.  Miliar.  ||  Hist.  y  arqueo!. 
Columna  o  pedra  colocada  antiguament  ais  camins  y 
que  al  temps  deis  romans,  indicaven  les  distancies 
fins  a  Roma,  capital  del  Imperi:  portaven  esculpit  el 
nom  del  emperador,  en  quin  regnat  s'  havíen  colo- 
cades. 

MILIARI,  A.  adj.  MILIAR. 

MILICIA,  f.  Art  de  la  guerra.  Milicia.  ||  La  tropa. 
Milicia.  ||  Nom  que  's  dona  al  chors  deis  ángels.  Mi- 
licia. ||  Cossos  formats  de  veins  d' algún  país  o  ciutat. 
Urbanos,  milicias. 

MILICIA,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  milicia. 
A  la  terminació  masculina  s'  usa  com  a  substantiu 
pera  significar  qui  és  allistat  a  algún  eos  de  milicies. 
Miliciano. 

MILIGRAM.  m.  Miléssima  part  d*  un  gram.  Mili- 
gramo. 

MILILITRE.  m.  La  miléssima  part  d'  un  litre.  Mi- 
lilitro. 

MILIMETRE.  m.  La  miléssima  part  d'  un  metre. 
Milímetro. 


Millulles 


254 


MILL 


MIM 


MILIÓ.  ni.  El  número  qu'  enclou  deu  vegades  cent 
mil.  Cuento,  millón. 

MILIONADA.  f.  Milió  o  miüons. 
MILIONARI,  A.  adj.  Home  de  miüons,  molt  rich. 
Millonario. 

M1LIONÉSSIM,  A.  adj.  Cada  una  d' un  milió  de 
parts  en  que  's  divideix  un  tot.  Millonésimo. 

MILITANT.  p.  a.  S'  aplica  a  la  Iglesia  o  congrega- 
do deis  fidels  units  al  Papa  com  a  cap  d'  ella.  Mili- 
tante. ||  Qui  prén  part  activa  en  els  travalls  d'  un 
partit  polítich.  Militante. 

MILITAR,  m.  Soldat  que  professa  la  milicia.  Mili- 
tar. ||  adj.  Pertanyent  a  la  milicia  o  al  soldat.  Mili- 
tar. ||  Met.  Concórrer  en  qualsevulla  cosa  alguna  rao 
o  circunstancia  particular.  Militar. 

EL  MILITAR  A  LA  GUERRA  Y  'L  PAGÉS  A  LA  TERRA. 
Ref.  Ensenya  que  cada  hu  'S  deu  emplear  en  coses 
del  seu  ofici.  Cada  uno  en  su  labor;  cada  lobo  por  su 
senda. 

MILITARISME.  m.  Predonrni  del  element  militar 
en  la  governació  del  Estat.  Militarismo. 

MILITARISTA,  adj.  Partidari  del  poder  militar. 
MILITARMENT.  m.  adv.  Segons  us  y  liéis  de  la 
milicia.  Militarment. 
MILOCA.  f.  Ter.  GRÚA,  4. 
MILOJA.  f.  y 

MILORT.  m.  Tractament  inglés.  ||  Abrich  pera  'ls 
Lomes. 

MILOTXA.  f.  Ter.  GRÚA,  4.  ||  Ter.  ibicench.  Grúa 
triangular  de  paper. 

MILS.  adv.  m.  MILLOR.  ||  MES. 

MILS  VIST.  Loe.  Mes  ben  opinat.  Más  bien  visto  ú 
opinado. 

MILL.  m.  Bol.  Planta  de  la  fam.  de  les  gramínies, 
de  60  a  70  centimetres  d'  alearía,  fulles  Margues,  es- 
tretes,  punxagudes  y  que  per  Ilur 
base  afiancen  la  cama;  les  flors  peti-» 
tes,  y  neixen  al  extrem  d'  aquesta 
formant  espigó;  y  '1  fruit  petit,  que 
té'l  meteix  nom,  és  aliment  d' aucells, 
les  carnes  y  fulles  ho  son  del  bes- 
tiar.  Mijo,  borona. 

MILL  ÁFRICA.  Bot.  MELCA. 
mill  bort.  Bot.  Planta  de  llavor 
molt  dura;  els  apotecaris  I'  anome- 
nen  Milium  solis,  y  abunda  a  la  mon- 
tanya  Soler.  Litospcrmo;  mijo  del  sol 
ó  solano;  granos  de  amor. 

MILL  GRUÉ.  Bot.  MILL  DEL  SOL  PETIT. 
MILL  DEL  SOL.  Bot.  MILL  BORT. 
MILL  DEL  SOL   PETIT.  Bot.  Mijo  del 
sol  agreste. 

MILLA,  f.  Mida  de  camins  que  con- 
té mil   passes.  Milla.  ||  El  pilar  que 
marca  la  milla.  Milla. 
MILLA,  n.  p.  Millán. 
MILLA.    Geog.    Poblé  del   dist.   munpal.  d'  Ager, 
prov.  de  Lleida. 

MILLANTA.  fr.  MIL. 
MILLAR,  m.  MILER. 
MILLARADA,  f.  Molts  milers. 
MILLARES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Ayora;  és  a  la  vora  del  Júcar  y 
té  817  hab. 

MILLARES,  A.  adj.  Ant.  numis.  Era  una  moneda 
de  plata  corrent  a  Alexandría  y  a  tots  els  ports  y 
Estats  maotnetans.  A  principis  del  sigle  XIV,  20  feien 
una  onga  de  plata,  y  la  seua  correspondencia  variava 
segons  la  Higa.  Don  Jaume  I  d'  Aragó  'n  feia  encu- 
nyar  a  la  Seca  de  Alón tpellier.  A  Barcelona  4  diners 
feien  un  millares.  Millares. 
MILLAR!,  A.  adj.  MILIAR!. 


Mil! 


MILLAS.  Geog.  Lloch  del  dist.  munpal.  de  Madre- 
manya,  prov.  de  Girona.  ||  Vileta  cap  de  cantó  del  seu 
nom,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  orien- 
táis; és  a  la  vora  del  riu  Tet;  té  estació  de  F.  C.  y 
2,244  hab. 

MILLENA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Alacant, 
dióc.  de  Valenci  i,  part.  jud.  de  Concentaina;  és  a  la 
vora  del  riuet  Ceta  y  té  385  hab. 

MILLENARI,  A.  adj.  MiLENARI. 

MILLER.  m.  MILER. 

MILLERES  (Coll  de).  Orog.  A  les  montanyes  del 
Canigó 

M1LLÉSSIM,  A.  Núm.  ord.  MILÉSSIM. 

MILLO,  m.  MILIÓ. 

MILLOCH    m.  Bot.  BLAT  DE  MORO. 

MILLONESES  (Clot).  Geog.  Valí  de  la  comarca  de 
Camprodon. 

MILLOR.  adj.  comp.  Lo  qu'  és  superior  y  exce- 
deix  a  un'  altra  cosa.  Mejor.  ||  Mes  profitós  o  ven- 
tatjós.  Mejor.  ||  adv.  m.  Ab  mes  utilitat  y  profit.  Me- 
jor. II  Ab  inés  bondat  y  rectitut.  Mejor.  ||  PRIMER, 
ABANS 

al  MILLOR.  m.  adv.  En  ocasió  molt  oportuna.  A  lo 
mejor. 

ANAR  MILLOR,  DE  MILLOR  O  PER  MILLOR.  fr.  Anar  re- 
cobrant  la'sálut  Mejorar  la  salud. 

D'  ALLÓ  MILLOR.  m.  adv.  Al  cas,  a  propósit,  ade- 
quadament.  De  molde,  de  perilla.  ||  Bé,  perfectament. 
A  las  mil  maravillas,  á  maravilla. 

DE  LO  MILLOR  O  DE  LO  MILLOR  DE  LA  POST.  m.  adv. 
Denota  la  superior  qualitat  d'  alguna  cosa.  De  lo 
mejor. 

quant  MILLOR.  Expr.  Ab  que's  denota  preferencia. 
Cuanto  mejor. 

TRIAR  LO  MILLOR  PERA  si.  fr.  Quedarse  ab  lo  mes 
bo  o  deixar  lo  menys  bo  entre  moltes  coses.  Escoger 
como  entre  peras. 

MILLORA.  m.  Medro,  avencament,  aument.  Me- 
jora, mejoría.  ||  Disminució  de  la  malaltia.  Mejoría. 
||  Aument  de  bens.  Mejora  de  fortuna.  ||  La  porció 
del  terg  o  del  quint  o  de  tots  dos,  que  segons  les 
liéis  castellanes,  el  pare  o  la  mare  deixen  a  algún  o 
alguns  del  filis,  a  mes  de  la  Ilegítima,  ab  cláusula 
especial  del  testament.  Mejora.  ||  El  recurs  al  supe- 
rior, fundant  la  queixa  o  agravi  del  inferior  apelada. 
Mejora.  ||  Se  distingeix  de  la  quatrena  en  que  aques- 
ta és  1'  aument  de  la  quarta  part  del  preu  ofert  y  la 
millora  és  qualsevol  aument  de  preu.  Puja. 

anar  PER  o  DE  MILLORA.  fr.  Anar  recobrant  la  sa- 
lut.  Mejorar. 

MILLORAMENT.  m.  Ant.  L'  acte  y  efecte  de  mi- 
llorar.  Mejoramiento.  II  mellora. 

MILLORANCA.  f.  MILLORA. 

MILLORANT.  m.  Ant.  CONVALESCENT. 

MILLORAR.  v.  a.  Aumentar,  avengar,  fer  passar 
una  cosa  a  millor  estat.  Mejorar.  ||  Passar  a  millor 
fortuna.  Mejorar  la  fortuna.  ||  Fer  tornar  bona  al- 
guna cosa  que  no  ho  era.  Embonar.  ||  ADOBAR.  || 
Deixar  per  testament  alguna  millora  ais  filis,  segons 
el  dret  castellá.  Mejorar.  ||  treure  de  DITA. 

MILLORARSE.  v.  r.  Posarse  en  estat  o  grau  ven- 
tatjós  al  d'  abans.  Mejorarse.  ||  Parlant  del  temps, 
significa  posarse  mes  benigne.  Mejorarse.  ||  ANAR 
millor  ||  Mejorar. 

MILLORASÓ.  f.  Ant.  MILLORA. 

MILLORAT,  DA.  p.  p.  Mejorado. 

MILLORÍA.  f.  Ant.  MILLORA,  1,  2 

PER  MILLORÍA,  LA  MEUA  CASA  DEIXARÍA.  Ref.  Ab 
que  's  denota  la  inclinado  y  desitg  que  tenim  de  mi- 
llorar  de  fortuna.  Por  mejoría,  mi  casa  dejaría. 

MILLOT.  Bot.  BLAT  DE  MORO. 

MILLS,  adj.  y  adv.  Ant.  MILLOR. 

MIMA.  f.  Durant  els  entreactes,  a  les  representa- 


MIM 


MIN 


255 


cions  de  comedies  de  1'  antigor,  eixía  una  figuranta 
que,  ab  gestes  y  contorsions,  entretenía  al  públich, 
y  s'  anomenava  Mima. 

MIMADOR,  A.  adj.  Qu¡  fá  molts  mimos. 

MIMAR,  v.  a.  Atnanyagar,  afalagar.  ||  Tractar  ab 
sobres  d'  estimació  ais  infants  especialment.  Mimar. 

MIMARSE,  v.  r.  Ferse  afalaclis  y  manyagueríes 
mutuament.  ||  Preocuparse  del  benestar  propi  ab  ex- 
cés. 

MIMBAR.  m.  A  les  mezquites  ont  és  llegit  el  text 
del  Corán,  s'  anomena  aixís  el  púlpit  o  cátedra  que 
ocupa  el  lector. 

MIMBELA  (Fra  Manel).  Biog.  Escriptor  nadiu  de 
Fraga,  diócesis  de  Lleida,  que  va  pertányer  a  1'  or- 
dre  de  Sant  Francesch  (1648-1721).  En  la  sena  relli- 
gió  va  obtindre  significat  relleu  com  a  definidor  de 
la  provincia  de  Zacatecas  (Méxich),  calificador  del 
Sant  Ofici  y  procurador  general  de  les  provincies  de 
Nova  Espanya  a  Madrit,  passant  després  a  ocupar 
els  cárreclis  de  bisbe  de  Panamá,  de  Oaxaca  y  derre- 
rrament  el  de  Guadalajara   (América),   ont  va  morir. 

MIMBOCA  (Cova  de).  Orog.  En  el  terme  de  Gis- 
clareny. 

MÍMESIS.  f.  Ret.  Mena  d' ironía  que  consisteix  en 
repetir  lo  que  un  altre  ha  dit,  escarnintlo.   Nímesis. 

MIMETESA.  f.  Min.  Óxit  de  plom  combinat  ab 
1'  ácit  arsénich.  Mimetesa. 

MÍMICA,  f.  Art  d'  imitar  els  gestes  y  ademans  de 
les  persones.  Mímica.  ||  Art  de  parlar  ais  ulls  sense 
P  auxili  de  la  paraula  y  de  la  escriptura,  per  medi 
deis  moviments  y  actituts  del  eos,  arregláis  a  certes 
liéis  o  convertits  en  signes  convencionals.  Mímica. 

MÍMICAMENT.  adv.  Ab  gestes,  d'  una  manera  mí- 
mica. Mímicamente. 

MÍMICH,  CA.  adj.  Graciós;  lo  pertanyent  a  la  mí- 
mica. Mímico. 

MIMO.  m.  Jotglar  que  gesticolava  y  's  distingía  en 
temps  deis  grechs  y  deis  romans  per  la  seua  habili- 
tat  en  fer  contorsions  a  1'  escena.  A  la  civilisació  de 
aquells  temps  s'  anomenava  aixís  també  tota  repre- 
sentado massa  lliure  y  obscena.  II  A  les  exequies  que 
se  celebraven  en  temps  deis  romans  solíen  assistir'hi 
companyíes  de  mimos,  quin  capitost,  ab  les  seues  ac- 
cions,  represenlava  els  costutns  y  actituts  del  mort 
a  qu¡  s'  honorava.  ||  Afalach  y  excés  de  carinyo.  ||  Fig. 
Delicadesa  y  cuidado  ab  que  les  coses  son  niane- 
jades. 

MIMODRAMA.  m.  PANTOMINA. 

MIMÓFIR.  m.  Min.  Roca  composta  de  materia  ar- 
gilosa,  feldespat  y  algunes  vegades  quartg.  Mimó- 
flro. 

MIMOGRAFÍA.  f.  Tractat  sobre  la  mímica.  Mi- 
mografía. 

MIMOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la  m¡- 
mografía.  Mimográfico. 

MIMOPLÁSTICH,  CA.  adj.  Epítet  deis  quadros  o 
pintures  que  representen  personatges,  animáis,  y  es- 
pecialment els  de  la  Passió  del  Redemptor.  Mimo- 
plástico. 

MIMOGRAF.  m.  Qui  fa  mimos. 

MIMOGRAFÍA.  f.  Tractat  de  la  mímica  o  deis 
mimos. 

MIMÓLECH,  CA.  m.  y  f.  Aquell  que  sab  imitar  la 
veu  y  la  pronunciació  d'  un  altre.  ||  Qui  és  extremat 
al  fer  mimos. 

MIMOLOGÍA.  f.  Imitació  de  la  veu  humana,  de  la 
pronunciació  y  deis  costums  de  la  comarca  d'  un 
altre.  ||  Gram.  Substantiu  o  verb  format  per  imitació 
del  so  o  bé  de  1'  acció  designada. 

MIMOLÓGICAMENT.  adv.  m.  De  manera  mimoló- 
gica;  estrafent  les  inflexions  de  la  veu  y  la  pronun- 
ciació d'  un'  altra  persona.  Mimológícamente. 


Brot  de  mimosa 


MIMOLOGISME.  Gram.  Veu  formada  per  mimolo- 
gía.  II  Ret.  Figura  per  quin  medi  se  representa  un 
ésser  mimat,  estrafent  la  fesomfa,  la  veu  y  '1  seu  ac- 
cionar. Mimologismo. 

MIMOPLÁSTICH,  CA.  adj.  S*  apropia  ais  quadros 
vivents,  y  de  manera  marcada  ais  que  reprodueixtn 
escenes  de  la  vida  y  passió  de  Crist.  Momoplástico. 

MIMOPÓRFIR.  m.  Min. 
Mineral  o  roca  ab  aparien- 
cia de  pórfit.  Mimopórfiro. 

MIMOS,  m.  Min.  Lava 
composta  de  leldespat  y  de 
piróxen.  Mimoso.  ||  Referent 
ais  mimos. 

MIMOS,  A.  adj.  Qui  sol 
fer  molts  mimos. 

MIMOSA,  f.  Bot.  Nom  ge- 
nérich  de  les  acacies.  ||  Gen- 
re  de  plantes  exótiques  de 
la  fam.  de  les  lleguminoses, 
que  afecten  un  moviment  ex- 
pontani,  doblegant  els  nim- 
bes de  les  seues  tulles  com- 
postes, inclinant  el  peccioli, 
que  acosten  al  tany,  quan  el 
sol  se  pon.  Mimosa. 

MIMOSI.  adj.  Bot.  Pertanyent  o  semblant  a  la 
mimosa.  ||  f.  pl.  Mena  de  plantes  lleguminoses,  que 
com  la  sensitiva,  afecten  fenómens  d'  irritabilitat  ve- 
getal. Mimoseo. 

MINA.  f.  Conducte  artificial  subterrani  pera  guiar 
regularment  les  aigües.  Mina.  ||  Artifici,  fosso  subte- 
rrani atacat  de  pólvora  pera  fer  volar  les  fortifica- 
cions.  Mina.  ||  Paratge  d'  ont  se  treuen  minerals. 
Mina.  ||  La  en  que  's  críen  els  metalls.  Mina,  minera. 
Ant.  fisonomía,  FACCIÓ,  semblant.  ||  Fam.  Gran 
quantitat  de  dmers.  Mina. 

MINA  D'  OR.  fr.  Met.  Ofici,  empleu  o  negoci  de  que 
se  treu  molta  utilitat  ab  poch  travall.  Mina. 

BONA  MINA  Y  DOLENT  JOCH.  Ref.  ant.  Odi  encubert 
ab  senyal  d'  amistat.  Reniego  del  amigo  que  cubre  con 
las  alas  y  muerde  con  el  pico. 

MINA  (Pich  de  la).  Orog.  Proper  al  tuch  del  Cap 
de  la  Picada,  en  el  Pirineu  Arañes. 

MINACA.  f.  adj.  aum.   Mina  gran.  Vulg.  AMENACA. 

MINADOR,  m.  Qui  travalla  a  les  mines  de  mine- 
ral. Minadero,  mineral.  ||  Qui  fa  mines  a  la  guerra. 
Zapador,  minador.  ||  Qui  mina.  Minador.  ||  Qui  té 
per  ofici  fer  mines  o  altres  obres  subterranies.  Cue- 
vero. 

MINAL.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a  la  mina;  propi 
d'  ella. 

MINAR,  v.  a.  Cavar,  obrir  camí  per  sota  térra. 
Minar.  ||  Fer  mina  pera  volar  una  fortalesa.  Minar. 
Met.  Procurar  indagar  alguna  cosa  ab  dilligencies 
exquisides.  Minar.  ||  Debilitar. 

MINARET.  ni.  Mena  de  torre  d' arquitectura  álar- 
ba  que  s'  alga  demunt  de  les  mezquites.  Almena. 

MINATGE.  ni.  Ter.  MISSATGE. 

MINAX,  A.  m.  Ter.  VADellet. 

MINAYRE.  m.  Qui  travalla  a  les  mines.  Minero.  || 
Qui  fá  tunéis  o  foradades  péls  ferro-carrils.  Minero. 

MINER.  m.  Ant.  mina.  ||  m.  Com.  minayre. 

MINERA,  f.  MENERA. 

MINERAL,  adj.  Pertanyent  a  la  mina.  Minal,  mi- 
neral. ||  m.  Qualsevol  eos  sólit  yfixe  que  s' engendra 
a  la  térra  de  les  exhalacions  y  vapors  d'  ella,  com: 
el  sofre,  el  plom,  etc.  Mineral.  ||  Met.  Principi,  ori- 
gen, fonament  d' algún  bé,  utilitat  o  fruit  abundós. 
Venero.  ||  Mina  de  metalls  o  pedrés  precioses.  Mine- 
ral, mina,  minero. 

MINERAL1SABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  mineralisar. 
Mineralizable. 


256 


MIN 


MIN 


MINERALISACIÓ.  f.  Quim.  Combinació  del  sofre 
ab  f  arsénich.  Mineralización. 

MINERALISADOR,  A.  s.  Qui  o  lo  que  mineralisa 
o  be  contribueix  a  niineralisar.  Mineralizado!-. 

MINERALISAR.  v.  a  Quím.  Reduir  el  nietall  a  la 
forma  de  mineral.  Mineralizar. 

MINERALOGÍA,  f.  Ciencia  que  tracta  deis  mine- 
rals.  Mineralogía. 

M1NERALÓG1CAMENT.  adv.  m.  Segons  ensenya 
la  mineralogía.  Mineralógicamente. 

MINERALÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  mine- 
ralogía. Mineralógico. 

MINERALOGISTA,  m.  Professor  de  mineralogía  o 
aficionat  y  entes  en  ella.  Mineralogista. 

M1NERALURG1A.  f.  Art  qu'  ensenya  1' aplicado 
deis  coneixeiuents  mineralógiclis  a  la  explotació  deis 
minerals.  Mineralurgia. 

MINERALÚRGICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  re- 
gles de  la  mineralurgia.  Mineralúrgicamente. 

MINERALÚRG1CH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
mineralurgia.  Mineralúrgico. 

MINERALURGISTA.  s.  La  persona  versada  en  mi- 
neralurgia. Mineralurgo,  mineralurgista. 

MINERÍA,  f.  Art  de  travallar  y  construir  mines  y 
els  individuus  que  formen  eos  pera  entendre  en  tot  lo 
reíerent  a  aquest  art.  Minería. 

MINERÓGRAF.  s.  y  adj.  La  persona  entesa  en  mi- 
nerals. Minerógrafo. 

MINEROGRAFÍA.  f.  Descripcíó  deis  minerals.  Mi- 
nerografía. 

MINEROGRAFICH,  CA.  adj.  Lo  que  's  refereix  a 
la  niinerografía.  Minerográfico. 

MINERVA,  f.  Divesa  pagana.  Minerva.  ||  Vila  del 
Llenguadoch,  capital  del  antich  Minervés.  ||  Máquina 
de  imprimir  de  poch  plat,  en  la  qual  un  sol  operarí  fá 
les  impresions.  Minerva.  ||  Un  deis  calificatius  donats 
a  la  Mare  de  Den.  Minerva. 

MINERVÉS.  Geog.  hist.  Antiga  contrada  de  la  Ca- 
talunya francesa  ais  bisbats  de  Saint  Pons  y  de  Nar- 
bona,  que  va  pendre  el  seu  noni  del  lloch  de  Miner- 
va, y  va  remarcarse  péls  sitís  soferts,  ab  especialitat 
el  que  va  resistir  durant  la  lluita  ab  els  albigesos. 

MINERVISTA.  m.  L'operari  qu' en  les  impremptes 
travalla  en  una  minerva.  Minervista. 

MINES  (Les).  Geog.  Caseriu  del  ternie  de  la  Gran- 
ja d'  Escarpe,  prov.  de  Lleida. 

MINESTRA.  f.  Certa  mena  de  guisat  fet  de  dife- 
rentes verdures  o  Ilegums.  Menestra.  ||  MENJAR,  1.  || 
Ter.  Moxá.  El  menjar  en  general. 

MINETA.  f.  Min.  Roca  eruptiva  granitoidia,  com- 
posta de  cristalls  molt  fins,  per  mica  negra  y  or- 
tosa.  ||  Llantieta,  xinxeta,  etc.  Lamparila,  mariposa. 
MINGO,  ni.  Nom  propi  d'  horne.  Síncope  de  Do- 
mingo. Mingo,  Dominguito.  ||  ni.  La  bola  qu'al  joch 
de  billar  se  posa  al  punt  y  mai  és  ferida  peí  taco  en 
les  partides  ordinaries  deis  jugadors.  Mingo. 

MINGOT  (Teodosi).  Biog.  Pintor  cátala  del  sigle 
XVI,  qui  sembla  haver  nascut  1'  any  1559,  morint  en 
1590.  Diuen  que  havía  estat  deixeble  d' En  Miquel 
Auge!,  empró  la  data  de  la  niort  d' aquest  lio  dificul- 
ta. D'  Italia  va  ésser  enviat  a  cercar  pera  pintar  en 
1' antich  al  cagar  de  Madrit  (incendiat  en  el  sigle  XVIII), 
havent  travallat  ab  En  Geroni  Cabrera  pintant  en 
1'  avant-cambra  de  1'  habitació  de  la  reina  y  en  una 
de  les  torres  del  palau  del  Pardo.  Iriarte  posseía,  al 
acavar  el  sigle  XVlii,  un  Jesucrist  lligat  a  la  columna, 
finnat  Teodosio,  corréete  de  dibuix,  de  bona  anato- 
mía y  excelent  color,  tiugut  per  obra  d'  En  Mingot. 
S'  ocupen  d'ell  els  millors  tractadistes  vells  déla 
pintura  espanyola. 

MINGUET.  n.  p.  Diminutiu  de  Mingo.  Domin- 
guito. 


MINGUET  (Mestre).  Biog.  Esculptor  cátala  del 
sigle  XVI,  veí  de  Tarragona,  qui  al  any  1587  va 
travallar  el  Crist  colocat  al  mitg  del  cor,  en  un 
faristol  de  la  catedral  tarragonina,  de  tamany  mes 
gran  que  M  natural,  qu'  és  una  de  les  bones  esculp- 
tures  que  s'  hi  guarden.  Mestre  Minguet  era  esculp- 
tor y  fu^ter  del  capítol  de  la  cateoral  de   Tarragona. 

—  (JOAN).  Biog.  Gravador  que  va  néixer  a  Barce- 
lona en  1737,  y  va  ésser  un  deis  primers  deixebles 
de  1'  Academia  de  Sant  Ferrán,  que  va  senyalarli 
una  pensió,  havent  deixat  de  la  seua  obra,  nombroses 
estampes. 

—  (PAU).  Biog.  Prestidigitador  cátala  que  a  mit- 
jans  del  sigle  xvni  gaudí  d'  una  popularitat  sem- 
blanta  a  la  d'  en  Canonge.  Publica  uu  Uibre  de  Jue- 
gos de  manos,  y  mes  tart  un  altre  llibre  relligiós 
referent  al  cuite  de  la  Mare  de  Deu. 

MÍNGUEZ  (Joan  Batista).  Biog.  Arquitecte  va- 
lencia del  sigle  xvni.  Nat  a  Valencia  en  1715  y  mort 
allá  meteix  en  1787.  Un  deis  tres  fundadors  de  la 
Academia  de  Sant  Caries,  en  la  quina  fou  Tinent  Di- 
rector d'  Arquitectura  1'  any  1768.  Son  pare,  arqui- 
tecte aragonés,  va  instruirlo  en  la  meteixa  carrera. 
Havent  cursat  matemátiques,  va  ésser  deliniant  de 
f  obra  del  palau  reial  de  Madrit,  sense  acavar  la 
carrera  d'  enginyer.  Va  retornar  a  Valencia,  tenint 
els  honors  de  Director  de  1'  Academia  de  Sant  Caries 
en  1775.  És  un  cas  ben  particular  el  d'  En  Mínguez, 
del  qui  no  'n  resta  cap  obra  pública,  ocupat  tota  la 
vida  a  dirigir  les  d'  altres  mestres,  pera  guanyar  la 
subsistencia,  obligat  per  la  necessitat. 

MINI.  ni.  EXÉRCOL.  ||  Min.  Oxit  vermell  de  ploni 
que  's  trova  en  capes  primes  y  polsoses;  el  qu'  és 
artificial  s'  obté  pera  la  calcinació  de  plom  dins  de 
un  forn.  S'  usa  en  pintura  y  en  moltes  medicines. 
Minio,  óxido  de  plomo. 

MINIAR,  v.  a.  Pintaren  miniatura.  Miniar. 

MINIATURA,  f.  Pintura  sobre  vitela,  pero  fent  el 
ciar  y  obscur  puntejat  y  no  extés.  Miniatura.  ||  Ob- 
gecte  pintat  y  travallat  molt  fí.  Miniatura.  II  Qualse- 
vol  obgecte  diminut.  Miniatura. 

PINTAR  DE  miniatura,  fr.  Pintar  sobre  una  super- 
ficie fina  y  delicada,  feta  ab  colors  deixatats  ab 
aigua  de  goma.  Miniar. 

MINIATURISTA,  s.  y  adj.  Pintor  de  miniatures. 
Miniaturista. 

MINICI  NATAL  (Lluci).  Biog.  Personatge  de  la 
época  romana  que  funda  les  primeres  termes  o  banys 
haguts  a  Barcelona,  en  el  lloch  corresponent  a  la  ac- 
tual plaga  de  Sant  Miquel,  aixís  com  també  ho  feu 
a  lluro  (Matará). 

MINIM,  A.  adj.  sup.  Lo  que  té  l'últim  grau  de  dis- 
minució  comparat  ab  un'  altra  cosa  de  la  seua  me- 
teixa mena.  Mínimo.  II  m.  y  f.  Relligiós  o  relligiosa 
del  ordre  de  Sant  Francesch  de  Paula.  Mínimo. 

MÍNIMA,  f.  Mus.  Nota  que  té  la  meitat  del  valor  de 
la  semibiéu.  Mínima. 

MÍNIMAMENT.  adv.  Per  lo  menys,  d'  una  mane- 
ra mínima. 

MINIMISTA.  s.  y  adj.  Estudiant  de  gramática  a 
qui  se  li  ensenyen  els  primers  rudiments.  Minimista. 

MÍNIMUM,  m.  El  punt  mes  petit  a  que  pot  quedar 
reduida  una  cosa.  Mínimum.  ||  La  menor  quantítat 
que  's  pot  donar  o  rebre  per  una  cosa.  Mínimum.  || 
La  menor  de  les  penes  que  poden  aplicarse.  Míni- 
mum. 

MINISTERI.  m.  Ofici,  cárrech,  ocupació.  Ministe- 
rio. ||  L'  empleu  de  ministre.  Ministerio.  ||  El  temps 
que  dura  1'  empleu  d'  un  ministre.  Ministerio.  II  Go- 
vern  d' Estat  en  els  negocis  d'  un  regne  o  república. 
Ministerio.  ||  Conjuut  de  ministres  d'  un  govern. 

Avui  a  Espanya  el  ministeri,  com  a  govern,  se  com- 
posa deis  següents: 

MINISTERI  de  agricultura,  industria,  comer?, 
Y  OBRES  PUBLIQUES.  El  qu'  entén  en  I'  avens  y  millo- 


MIN 


MIN 


257 


ra  de  la  Industria,  agricultura,  cotners   y  obres  pu- 
bliques. Ministerio  de  Agricultura. 

ministeri  d'  estat.  El  qu'  entén  en  les  relacions 
ab  els  demés  Estats.  Ministerio  de  Estado. 

ministeri  de  gracia  Y  justicia.  El  qu'  entén  en  lo 
relatiu  al  sacerdoci,  tribunals  y  administrado  de  jus- 
ticia. Ministerio  de  Gracia  y  Justicia, 

ministeri  D' hisenda.  El  qu' entén  en  la  recauda- 
do y  inversió  de  les  rendes  publiques.  Ministerio  de 
Hacienda. 

MINISTERI  D'  INSTRUCCIÓ  PÚBLICA  Y  BELLES  ARTS. 
El  que  s'  ocupa  de  tot  lo  referent  a  1'  ensenyanga  en 
tots  els  seus  graus.  Ministerio  de  Instrucción  pública 
y  bellas  artes. 

MINISTERI  DE  LA  GOVERNACIÓ.  El  qu'  entén  en  el 
govern  inteiior  y  ordre  públich.  Ministerio  de  la  Go- 
bernación. 

MINISTERI  DE  LA  GUERRA.  El  qu'  entén  en  lo  relatiu 
a  la  for^a  pública  de  térra.    Ministerio  de  la  Guerra. 

MINISTERI  DE  MARINA.  El  qu'  entén  en  lo  relatiu  a 
la  marina  de  guerra.  Ministerio  de  Marina. 

MINISTERIAL,  adj.  Pertanyent  al  ministeri,  al 
govern  d'  un  Estat  o  qualsevol  deis  ministeris  del 
seu  despaig.  Ministerial.  ||  Diputat,  senador  o  perió- 
dich  que  defensa  al  ministeri  constituit.  Ministe- 
rial. 

MINISTERIALISME.  adj.  Adhesió  al  ministeri  o 
ais  ministres.  Ministerialismo. 

MINISTERIALMENT.  adv.  m.  Ab  ministeri,  ab  fa- 
cultat  y  ofici  del  ministre.  Ministerialmente.  ||  De 
una  manera  ministerial. 

MINISTRA,  f.  La  dona  del  ministre.  Ministra,  |l 
Prelada  d'  un  convent  de  monges  trinitaries.  Minis- 
tra. 

MINISTRAR,  v.  a.  Ant.  Servir.  ||  ADMINISTRAR. 

MINISTRABLE.  adj.  Se  din  del  polítich  que  se  '1 
considera  prou  apte  pera  ésser  ministre. 

MINISTRE,  ni.  JUTGE.  ||  SERVENT,  CRIAT,  MOQO.  |) 
Secretar!  del  despaig  universal  d'  un  Estat.  Minis- 
tro, secretario  del  despacho,  ó  del  despacho  uni- 
versal. |i  Parlant  deis  frares  de  la  Santíssima  Trini- 
tat  el  prelat  ordinari  de  cada  convent.  Ministro.  H 
AGUSIL. 

ministre  DE  CAPA  Y  ESPASA.  Ais  tribunals  reials 
era  '1  conceller  que  no  era  lletrat,  y  no  tenía  vot  en 
els  negocis  de  justicia,  sino  en  els  de  govern  o  con- 
sultáis. Corbata,  ministro  de  capa  y  espada. 

ministre  general.  El  general  de  la  relligió  de  Sant 
Francesch.  Minisiro  general. 

PRIMER  MINISTRE.  Primer  secretari  del  rei,  presi- 
dent  del  consell  de  ministres,  o  primer  encarregat 
del  govern  del  Estat.  Primer  ministro  ó  presidente 
del  consejo  de  ministros. 

MÍNISTRELL.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Lleida 
que  baixa  de  les  montanyes  d'  Os  y  Civis  y  desaigua 
al  Valira  sota  de  la  frontera  d' Andorra. 

MINISTRELLS.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Ars, 
prov.  de  Lleida. 

MINISTRER.  m.  Musich,  executant  y  sonador  de 
instruments  musicals. 

MINISTRIL,  m.  Instrument  musich  d'  aire;  com 
una  flauta,  baixó,  etc.  Ministril.  ||  El  ministre  infe- 
rior de  poca  autoritat  o  respecte  que  s'  ocupa  deis 
mes  baixos  ministeris.  Ministril. 

MINJA.  Zool.  Mena  de  caragol  de  mar,  petit  y 
abundós  al  Mediterrani,  ont  se  trova  enganxat  a  les 
pedrés.  ||  Molusch  que  se  trova  a  la  seua  closca. 

MINJAR.  v.  a.  Vulg.  MENJAR. 

MINJO.  m.  Vulg.  MILL. 

M1NORACIÓ.  f.  Disminució.  Minoración. 

MINORAR,  v.  a  Disminuir,  reduir  a  menys.  S'usa 
també  com  a  recíproch.  Minorar. 

MINORAT,  DA.  p.  p.  Minorado. 

DIC.  CAT.-V.    II.  — 33. 


MINORAT1U,  VA.  adj.  Lo  que  minora  y  té  virtut 
de  minorar.  S'  usa  també  com  a  substantiu  en  la 
terminado  masculina.  Minorativo.  ||  Med.  Lo  que  té 
virtut  de  purgar  lleugerament.  Minorativo. 

MINORET.  m.  Frare  de  Sant  Francesch.  Francis- 
cano. 

MINORÍA,  f.  Inferioritat  en  nombre.  Minoría.  || 
El  conjunt  d'  individuus  qu'  en  una  assamblea  dissen- 
teix  del  tnajor  número.  Minoría.  ||  Menor  etat.  Mi- 
noría. 

MINORISA.  Geog.  ant.  Nom  de  la  ciutat  de  Man- 
resa,  prov.  de  Barcelona,  en  temps  deis  romans. 

MINORISTA,  m.  Qui  está  ordenat  de  menors.  Clé- 
rigo de  menores. 

MINORITAT.  f.  Menor  etat.  Minoridad,  menor 
edad. 

MINOTAURE.  ni.  Astron.  Constelado  austral,  co- 
neguda  també  ab  el  nom  de  Sagitari. 

MINOVA.  f.  Inflor  de  les  glándules  causada  regu- 
larment  pél  humor  fret.  Seca,  lamparón. 

MINUA.  f.  Ant.  y 

MINUAMENT.  ni.  Ant.  y 

MINUANQA.  f.  Ant.  Minva,  disminució,  falta,  es- 
cassesa.  Disminución,  escasez. 

MINUAR.  v.  a.  Ant.  minvar. 

MINUART  (Agustí  Antoni).  Biog.  Escriptor  y  fra- 
re^lel  ordre  de  Sant  Agustí,  qui  devía  néixer  a  les 
derreríes  del  sigle  XVII  y  va  morir  a  Barcelona  l'any 
1743  en  opinió  de  sant.  Va  entrar  al  convent  ais  onse 
anys  y  ais  quinse  era  lector  de  Filosofía,  després 
rnestre  de  teología  y  catedrátich  a  la  universitat  de 
Barcelona.  Dues  vegades  va  ésser  prior  del  seu  con- 
vent. És  autor  deis  llibres:  El  Solitario  en  poblado. 
Vida  del  venerable  Antonio  Pablo  Centena,  deán  de  la 
Sta.  iglesia  de  Barcelona  (Barña.  1744),  vol.  4t.  imp. 
Pifener.  Breve  resumen  acerca  la  identidad  de  las 
reliquias  del  Sto.  cuerpo  de  S.  Agustín.  Barña.,  1728, 
imp.  Jolis. 

MINUCIA,  f.  Menudencia,  friolera,  cosa  de  poca 
válua  y  entitat.  Minucia. 

MINUCIÓS,  A.  adj.  Exacte,  massa  difús.  Minu- 
cioso. 

MINUCIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  minuciositat.  Mi- 
nuciosamente, 

MINUCIOSITAT.  f.  Escrupulositat  extremada,  ex- 
plicado detinguda  d'  una  cosa.  Minuciosidad.  || 
Friolera,  cosa  fútil.  Minuciosidad. 

MINUENT.  m.  Arit.  La  suma  coneguda  o  la  quan- 
titat  de  la  qual  se  n'  ha  de  restar  un'  altra.  Mi- 
nuendo. 

MINUET.  ni.  Mus.  Composició  de  compás  ternari 
pera  bailar,  y  ball  francés  entre  dos.  Minué,  mi- 
nuete. 

MINUSCLE,  A.  adj.  Molt  petit.  Minúsculo. 

MiNÚSCUL,  A.  adj.  MINUSCLE. 

MINÚSCULA,  f.  La  lletra  minúscula  y  regular,  en 
contraposició  de  la  gran,  dita  majúscula.  Minúscula. 

MINUT.  m.  La  seixantena  part  d'  un  grau  de  cer- 
cle  y  de  la  hora.  Horario,  minuto.  ||  Morhent.  Mo- 
mento, minuto. 

minut,  segon.  La  seixantena  part  d'  un  minut 
primer,  y  aixís  deis  demés,  dividint  cada  segon  en 
seixanta  tercers,  etc.  Minuto,  segundo,  tercero,  etc. 

MINUTA,  f.  Borrador,  apuntament.  Minuta. 

FER  MINUTES,  fr.  MINUTAR. 

MINUTARI.  m.  MINUTERA,  MINUTA. 

MINUTAR,  v.  a.  Escriure  minutes. 

MINUTER.  ni.  y 

MINUTERA.  f.  L'  águila  del  rellotge  que  sehyafa 
els  minuts.  Minutera. 

MINVA.  f.  Disminució.  Mengua,  merma. 


253 


MIÓ 


MIÓ 


MINVADA.  f.  Punt  etnbegut  en  un  altre  pera  es- 
tréuyer  la  mitja.  Menguado.  ||  La  miiiva  de  les  aigües. 
Menguante.  II  minva.  ||  pl.  Els  punts  que  s'  embeuen 
pera  acavar  el  peu  de  la  mitja.  Seguidos. 

fer  minvada.  fr.  Disminuirse  alguna  cosa.  Men- 
guar. 

MINVAMENT.  m.  MINVA. 

MINVANT.  ni.  minvada,  2.  ||  Decreixement  de  la 
lluna.  Menguante.  II  ni.  Ant.  El  inenguant  del  mar  al 
retorn  de  les  creixents.  Menguante  del  mar. 

MINVAR.  v.  n.  Disminuir,  baixarse  alguna  cosa, 
coni:  minvar  V  ai°ua  a"  un  riu.  Bajar,  disminuir.  || 
Minvar  el  día.  ESCURSARSE.  |¡  v.  a.  Minvar  els  punts 
(ot  fent  mitja.  Menguar. 

FER  minvats  (al  fer  mitja).  Hacer  menguados,  men- 
guar. 

NO  minvar'  hi  res.  fr.  Ant.  Fer  una  cosa  a  tot  gasto. 
No  perdonar  gaslo. 

MINVAR.  Ter  ibicench.  Baixamar.  Bajamar. 

MINVAT,  DA.  p.  p.   Menguado.  ||  m.  minvada,  1. 

MINVE.  adj.  Ant.  CURT,  DIMINUT. 

MINYÓ.  ni.  Noi  deis  set  fijüs  ais  catorse  anys.  Mu- 
chacho. ||  MOCO  DE  LA  ESQUADRA.  ||  FADRÍ.  ||  Ter  ibi- 
cench.  Redolí.  Aleluya. 

A  SANTS  V  A  MINYONS  NO  'LS  PROMETIS  QUE  NO  'LS 
DONS.  Ref.  Que  manifesta  que  no  s'  Ha  de  prometre 
en  vá.  Ni  al  niño  el  bollo,  ni  al  santo  el  voto.  . 

EL    MINYÓ    QUAN    PERT    EL    SEU    PARE,    ALLUNYAULO 

DE  la  seua  mare.  Ref.  Avisa  la  falta  que  fa  '1  pare 
pera  la  bona  crianqa  deis  seus  filis.  Padre  no  tuviste, 
madre  no  temiste;  hijo  despereciste  ó  diablo  lo  hiciste. 

MINYÓ,  NA.  adj.  PET1T,  MENUT. 

MINYONA.  f.  Noia  fins  ais  catorse  anys.  Mu- 
chacha. ||  Fadrína  no  casada.  Doncella,  moza.  || 
CRIADA. 

MINYONADA.  f.  Ant.  NOIADA. 

MINYONERÍA.  f.  Cosa  de  poca  importancia.  Ni- 
ñería. ||  Cosa  o  joch  de  niinyons.  Niñería. 

MINYONESA.  f.  Estat  y  propietat  de  minyó.  Mu- 
chachez. 

MINYONET,  A.  m.  y  f.  dim.  Mocito,  mucha- 
chito. 

MINYONETA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  rese- 
dácies,  paresctida  al  Mardují. 

MINYONÍA.  f.  Estat  de  minyó. 

M1ÑANA  (Joseph  Manel).  Biog.  Historíaire,  pin- 
tor y  írare,  nat  a  Valencia  en  1671  y  mort  allá  me- 
teix  en  1730.  Era  trinitari  calgat  en  el  convent  de 
Murvedre  desde  1686-87.  Molt  versat  en  la  literatura. 
Havía  cursat  pintura  a  Nápols.  Empró  el  seu  millor 
títol  es  haver  sigut  el  continuador  de  la  Historia  de 
España  del  P.  Mariana.  És  autor  d'  estudis  arqueo- 
lógichs  del  regne  de  Valencia  y  d'  un  tractat  llatí. 
De  bello  rustico  valentino. 

MIOBIA.  f.  Zoo!.  Insectes  dipters  atericers  de  molt 
nonibroses  especies. 

MIOCARDI.  m.  Anat.  Part  carnosa  del  cor.  Mío- 
cardia. 

MIOCARDITIS.  Med.  Inflamado,  aguda  o  crónica 
del  leixit  muscular  del  cor. 

MIOCEFAL.  Med.  Estafiloma  rudimentarí  de  re- 
duit  tamany. 

MIOCEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  be 
relatiu  al  miocefal,  que  té  son  carácter  o  el  seu 
aspecte. 

MIOCELALGIA.  f.  Med.  Dolor  ais  muscles  del  ven- 
tre.  Miocelalgia. 

MIOCELALGICH,  CA.  Med  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  miocelalgia. 

MIOCELI.  Med.  Tumor  vascular. 

MIOCENI,  A.  adj.  Geol.  Conjunt  de  formacions  ter- 


ciarles, nomenades  també  horitsont  niedi  del  terreno 
terciari. 

MIOCENICH,  CA.  adj.  Geol.  MIOCENI. 

MIOCLONIA.  f.  Med.  Acció  nerviosa  espasmódica 
caracterisada  per  convulsions  cróniques. 

MIOCOLITIS.  f.  Med.  Infl  iniació  ais  muscles  del 
ventre.  Miocolitis. 

MIODARI,  A.  adj.  Zool.  Pertanyent  o  semblant  a 
la  mosca. 

MIODESOPSIA.  f.  Med.  Depravació  de  la  vista, 
que  fa  veure  a  qui  la  pateix  multitut  d'  obgectes  ima- 
ginaris.  Miodesopsia. 

MIODINIA.  f.  Med.  Reumatisme  muscular.  Mio- 
dinia. 

MIOGENOSIS.  f.  Med  Malaltía  produida  per  les 
picades  d'  insectes  dipters.  Miogenosis.  II  Engendra- 
ment  de  mosques  o  d'  altres  insectes  de  la  nieteíxa 
mena.  Miogenosis. 

MIOGLOSS1.  m.  Anat.  Muscle  que  serveix  pera 
moure  la  Mengua  cap  dalt.  Miogloso. 

MIOGRAFÍA.  f.  Anal.  Descrípció  deis  muscles  o 
músculs.  Miografía. 

MIOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  o  és  re- 
latiu a  la  miografía.  Miográfico. 

MIOL.   m.  Veu  del  gat.  Maullo,  maullido,  maído. 

MIOLADOR,  A.  m.  y  f.  Gat  que  mióla  molt.  Mau- 
llador,  mayador. 

GAT  MIOLADOR  MAI  SERÁ  BON  RATADOR.  Ref.  Gato 
maullador  nunca  buen  cazador. 

MIOLAR.  v.  n.  Formar  y  produir  el  gat  el  so  natural 
de  la  seua  veu.  Maullar,  mayar,  miar. 

MIÓLECH.  s.  y  adj.  Autor  d'  una  miología.  Mió- 
logo. 

MIOLOGÍA.  f.  Tractat  o  descrípció  de  les  mos- 
ques. Miología. 

MIOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  miolo- 
gía. Mlológico. 

MIOMA,  m.  Cir.  Tumor  compost  principal  o  ex- 
clusivament  de  teixit  muscular.  Mioma. 

MIOMALACIA.  f.  Med.  Rebianiment  deis  muscles. 
Miomalacia. 

MIÓ  M  A  NCI  A.  f.  Ende  vi  na  ció  supersticiosa  de  1'  an- 
tigor,  al  observar  els  giscles  de  les  rates  o  la  manera 
coni  menjaven. 

MIONITIS.  f.  Med.  Inflamado  deis  muscles.  Mio- 
nitis. 

MIOP.  m.  Curt  de  vista.  Miope. 

MIOPA.  Zool.  Insectes  dipters  que  son  abundosos 
ais  lloclis  hunüts,  marcadaiuent  a  les  voieres  deis 
rius  d'  Europa. 

MIOPALME.  m.  Med.  Tremolament  deis  tendons. 
Miopalmo. 

MIOPATÍA.  f.  Med.  Malaltía  deis  muscles  y  mar- 
cadament  la  produida  per  les  fibres  musculars. 

MIOPÍA,  f.  Med.  Curtedat  de  la  vista,  que  consis- 
teix  en  no  veure  bé  'ls  obgectes  que  no  son  prop  deis 
ulls.  Miop'a. 

MIOP1SME.  m.  Malaltía  de  miopía. 

MIOPLASMA.  Med.  Protoplasma  que  rodeja  el 
nucli  de  la  célula  muscular. 

MIOPLÁSTICH,  CA.  adj.  Que  serveix  pera  la  for- 
mado deis  muscles. 

MIORREXIA.  Med.  Trencadura  deis  muscles.  Mio- 
rrexia. 

MIOSSALGIA.  f.  Med.  Dolor  deis  muscles.  Mio- 
salgia. 

MIOSSINA.  f.  Quím.  Materia  albuminosa  qne  se 
trova  al  teixit  muscular  deis  cadavres. 

MIOSSIS.  f.  Med.  Contracció  permanent  de  la  nina 
del  uil.  Miosia,  miosis. 


MIQ 


MIR 


259 


Rrot  do  miossotis 


MIOSSITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  telxit  muscular. 
Miositis. 

MIOSSOTIS.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  borraginies, 
quina  especie  és  la  miosótide  deis  estanys,  y  creix 
ais  prats  y  ais  lloclis  humits,  con- 
reuantse  algunes  de  les  seues  va- 
rietats  per  la  boniquesa  y  1'  abun- 
dor  de  les  seues  flors. 

MIOSUR.  m.  Bot.  Plantes  ra- 
nunculacies,  anyals,  petites,  de 
flors  Uineals  y  de  fruit  perllon- 
gat. 

MIOTERI,  NA.  adj.  Zool.  Que 
se  nodreix  de  mosques. 

MIÓTICHS.  m.  pl.  Se  diu  deis 
medicanients  que  provoquen  la 
miossis. 

MIOTOMÍA.  f.  Med.  Dissecció 
deis  inuscles.  Miotomía. 
MIQUEL.  n.  p.  Miguel. 
DONAR    UN    MIQUEL.    fr.    Fam. 
DONAR  UN  PEBROT;  DONAR  UN  MICO  O  UN  XASCO. 

MIQUEL,  MIQUEL,  NO  TENS  ABELLES  Y  VENS  MEL. 
Ref.  NO  TÉ  VINYA  Y  VEN  RAIMS. 

¿ONT  VA  miquel?  ONT  Hl  ha  mel.  Ref.  Denota  quan 
natural  és  la  inclinado  d'  acudir  cada  hu  allí  ont 
creu  trobarhi  '1  sen  profit  o  utilitat.  haya  cebo  en  el 
palomar,  que  palomas  no  faltarán;  ¿Pedro  por  qué 
atiza?  por  gozar  de  la  ceniza. 

MIQUEL  (Joseph).  Biog.  Catedrátich  de  la  Uni- 
versitat  de  Cervera,  a  últims  del  sigle  xvili,  autor 
d'  algunes  obretes  Matines. 

—  (pere).  Biog.  Conegut  pintor  valencia  del  si- 
gle xvi,  jueu,  ardorós  revolucionan  el  primer  any  de 
la  Qermanía.  Predicava  qu'  era  arrivada  1'  hora  del 
compliment  de  les  promeses  fetes  per  Deu  a  Daniel, 
y  que  vindría  el  Messfes,  pro  en  forma  humana,  a 
deslliurarlos  del  captiveri.  Va  ésser  processat  per  la 
Inquisició;  empró  sortí  en  llivertat  després  d' un  any, 
havent  abjurat  y  reconciliantse.  Era  amicl)  deis  pro- 
pag;mdistes  jueus  mestres  Baltasar  Dionís,  el  poeta 
Torroella  y  En  Pelegrí. 

MIQUEL  DELS  SANTS.  n.  p.  Miguel  de  los  Santos. 
||  —  (Vegls  AROEMIR,  MIQUEL). 
MIQUEL  Y  BADÍA  (Francesch).   Biog.  Escriptor 

d'  art  y  d'  arqueología.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1840  y 
mort  en  la  meteixa  en  1899. 
Havía  cursat  liéis.  Va  ésser  re- 
dactor del  Diario  de  Barcelona 
durant  inoltíssims  anys,  gua- 
nyant  un  bou  lenoni  per  ses  cri- 
tiques de  literatura  y  d'  art. 
Era  entes  coleccionista  de  tei- 
xits,  vidres,  cerámica,  mobles  y 
pintures.  Queden  alguns  pochs 
1  libres  en  castellá,  obra  d'  ell, 
quin  fons  es  poch  personal:  La 
Habitación  (1879),  Muebles  y  ta- 
pices (1879),  Cerámica,  joyas  y 
armas  (1882).  És  autor  d'  un  bon 
travall  biográfich:  Apuntes  bio- 
gráficos sobre  Mariano  Fortuny, 

estampat  en  P  acta  de  P  Academia  de  Belles  Arts, 

Barna.  del  any  1882. 

—  Y  boix  (miquel).  Biog.  Jurisconsult  y  periodista 
contemporani,  natural  de  Lleida,  ont  residía.  Era  di- 
rector del  periódich  El  Ideal.  Va  morir  ais  3  de  janer 
del  1901. 

MIQUELA.  f.  Nom  propi  de  dona.  Micaela. 

MIQUELDARCOS.  ni.  Rai'm  de  gra  crescut,  pell 
dura,  bo  pera  guardar;  y  també  '1  cep  que  '1  produeix. 
Lairén. 

MIQUELET.  m.  Fusellerde  montanya  a  Catalunya. 
Cossos  franchs  costejats   per  les  diputacions   y   les 


Francesch  Miquel 
y  Badia 


Miquelet  caía- 
la de  la  guerra 
déla  Indepen- 
dencia ( 1808- 
1814). 


juntes  de  guerra,  per  causa  de  les  lluites  civils  o  ex- 
trangeres.  Miguelete,  fusilero  de  montaña.  ||  dini. 
De    Miquel.    Miguelito.  ¡|  m.   Arquit. 
Ter.    Nom   que   se    dona    a    Valencia 
al  campanar  de  la  Catedral.  Migue- 
lete. 

MIQUELÓ.  n.  p.  dím.  de  Miquel. 
Miguelito. 

MIQUERELLA.  Dim.  Poqueta  cosa, 
aplicantse  particularment  al  nienjar 
y  beure. 

MIQUES.  f.  pl.  Bocins,  trocets.  Mi- 
gajas. ||  Fer  a  miques  o  en  miques. 
Hacer  añicos. 

MIQUET.  Dim.  de  MICO. 

M1QUETA.  f.  dim.  Migajlca,  mi- 
gajuela.  ||  m.  y  f.  Met.  encongit. 

A  miquetes.  ni-  adv.  Ab  escassesa 
y  miseria,  poch  a  poch,  de  mica  en 
mica.  A  pistos. 

es  un  miqueta.  fr.  Epítet  aplicat 
a  P  home,  que  no  té  forces,  ni  ener- 
gíes. 

MIR.  n.  p.  Mirón. 

MIR  (Aquiles).  Biog.  Poeta  llen- 
guadociá,  nascut  a  Escales  en  1822  y  mort  a  Carca- 
ssona  1'  any  1901.  Va  ésser  un  deis  mes  ferms  aos- 
tenidors  de  la  renaixensa  provenga!,  escrivint  inspi- 
rades  composicions,  entre  quines  cal  esmentar:  La 
cansón  de  la  laureto.  Va  obtindre  premis  ais  JocMs 
Floráis  de  la  societat  de  llengües  romanes  de  Mont- 
peller  en  1875. 

—  DE  TOST  (ARNAU).  Biog.  Gran  capitá  deis  pri- 
mers  temps  de  la  nacionalitat  catalana,  de  qui  's 
conten  grans  proeses.  Algunes  histories,  erradament, 
el  suposen  haver  estat  un  comte  de  Pallars.  Una  seua 
filia,  anomenada  Valencia,  va  casarse  ab  el  comte 
R;imon  Sunyer  I,  fill  del  comte  Sunyer  y  de  sa  muller 
Ermengarda. 

—  Y  capella  (MARCH).  Biog.  Agricultor  cátala 
molt  remarcable  y  competent  en  els  seus  estudis.  Va 
introduir  a  la  seua  regió  (Sant  Sadurní  d'  Anoia)  to- 
tes les  innovacions  apropiades  al  extranger,  contri- 
buint  en  primer  terme  a  regenerar  els  ceps,  que  gaire- 
bé  restaven  destruits  per  causa  de  la  filoxera.  La 
seua  vila  naditta  va  consagrarli  un  monument  poch 
després  de  la  seua  mort,  a  P  any  1905. 

—  Y  CASASSA  (ANTONP.  Biog.  Metge,  historiador  y 
poeta  cátala,  que  va  néixer  a  Tremp  en  1830,  morint 
a  Tarragona  en  1885.  Va  pertányer  al  eos  de  Sanitat 
militar,  dedicantse  després  a  P  ensenyanqa,  essent 
catedrátich  d'  Historia  natural  y  director  del  Institut 
de  Tarragona.  Va  publicar  molts  travalls  professio- 
nals,  y  altres  d'  historia  y  d'  ensenyanqa,  essent  molt 
remarcables  els  d'  historia  local  de  Tremp.  Un  deis 
seus  servéis  dignes  d'  ésser  memorats,  va  ésser  la 
reconstitució  de  la  momia  de  Jaume  I  quan  en  1856 
va  ésser  traslladada  a  la  catedral  de  Tarragona. 

MIR  (Torra  de).  Geog.  Emplagada  a   1,540  metres 
d'  altitut  a  la  comarca  de  Camprodón,  dominant  la 
valí  del  Tech  y  la 
plana  del  Rosselló, 
enllá  deis  Aspres. 

MIRA.  f.  Respec- 
te, atenció.   Mira. 

||  Met.  Intenció,  re- 
paro, advertencia 
pera  F  execució  de 
alguna  cosa.  Mira. 

||  Zool.  Peixos  fi- 
sóstoms  llargue- 

ruts  de  cap  estret,  color  verdós  o  rogench,  ratllat 
tot  el  eos,  abundosos  al  Mediterrani.  Mira 

ESTAR  A  la  mira.  fr.  Observar,  estar  al  cuidado  de 
algima  cosa.  Estar  á  la  mira. 


Mira 


260 


MIR 


Joseph  Mirabent 
y  Gatell 


POSAR  LA  MIRA.  fr.  Fer  els  medís  pera  conseguir 
alguna  cosa.  Poner  la  mira.  ||  Usat  com  a  interyecció. 
Ve  ahí,  ve  aquí,  ahí  tienes. 

MIRAB.  m.  Astron.  Estrella  fixa  del  coll  del  Cigne. 
Mirab. 

MIRABENT  Y  GATELL  (Joseph).  Biog.  Pintor  de 
flors,  molt  distingit.  Nat  a  Barcelona  en  1831  y  mort 
alameteixa  1' any  1899.  Era  deixeble  d  En  Ribo, 
d'  En  P.  Milá  y  d'  En  Lorenza- 
le.  Va  pendre  part  en  la  Expo- 
sició  del  1857,  presentant'  hl 
onse  pintures,  de  la  sena  espe- 
cialitat  gaire  bé  totes.  En  la  ex- 
posició  nacional  del  1860,  la 
del  1861  y  62  va  guanyar  me- 
dalla de  tercera  classe  y  altre 
d' igual  en  la  exposiciódel  1866. 
També  va  pendre  part  en  la 
del  1871,  ab  gran  lluiment.  Al 
any  1877  era  premiat  a  Madrit 
ab  medalla.  A  la  universal  de 
Barcelona  (1888)  hi  havien  tres 
pintures  de  flors  origináis  seues. 
Ocupava  la  cátedra  de  flors  y 
ornamentado  a  1' Academia  de  la  Llolja  de  Barce- 
lona. Eren  molt  estimáis  els  seus  travalls  decora- 
tius,  abundants  per  Barcelona  y  fora  de  Catalunya. 

MIRABET.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Mur,  prov. 
de  Lleida. 

MIRABOLANT.  m.  Fruit  de  dos  a  tres  centimetres 
de  liaren,  ovalat,  molsut,  ab  pinyol  y  ametlla;  s»  usa 
com  purgant  y  se  'n  coneixen  cinch  varietats,  dites 
en  castellá:  belérico,  chébulo,  citaino,  émblico,  indico. 
Mirabolano. 

MIRACH.  m.  Astron.  Estrella  fixa  d'  Andrómeda. 
Mirac. 

MIRACLE.  m.  Prodigi,  obra  superior  a  1'  ordre  na- 
tural. Milagro.  ||  Succés  o  cosa  extraordinaria,  ma- 
ravellosa.  Milagro.  ||  PRESENTALLA. 

FER  miracles.  fr.  Met.  Fer  molt  mes  de  lo  que  co- 
munament  se  pot  en  qualsevulla  mena  d'  industria  o 
habüitat.  Hacer  milagros,  prodigios.  ||  Fer  alguna 
bona  acció,  superior  o  d'  un  modo  mes  excelent  de 
lo  que  algú  s'  esperava.  Hacer  milagros. 

EL  MIRACLE  DE  MAOMA,  POSARSE  AL  SOL  Y  TROVARSE 
A  L'  OMBRA.  Ref.  Ab  que  's  fa  burla  deis  que  fan  una 
cosa  secreta  y  misteriosa  quan  ja  tothom  la  sap. 
Adivino  de  Marchena,  que  al  sol  puesto  el  asno  a  la 
sombra  queda;  adivino  de  Valderas  ¿cuándo  corren  los 
canales  que  se  mojan  las  carreras? 

PER  miracle.  m.  adv.  Poques  vegades.  Por  mila- 
gro, por  maravilla. 

QUE  *S  FACÍ  EL  MIRACLE  Y  QUE  'L  FACÍ  EL  DIABLE. 
Ref.  Denota  que  sois  se  pugui  lograr  la  cosa  no  's 
miren  els  medís.  Venga  en  buena  hora  quien  nos 
ayude. 

VIURE  DE  MIRACLE.  fr.  Denota  que  algú  s'  ha  des- 
lliurat  o  ha  eixit  d'  un  gran  risch  o  perill  de  la  vida. 
Vivir  de  milagro. 

MIRACLE  Y  CESAT  (Rafel).  Biog.  Natural  de 
Valls.  Publica  en  1835  un  Prontuario  Manual  de  la 
Provincia  de  Barcelona,  obra  molt  remarcable. 

MIRACLE.  Geog.  Poblet  del  districte  municipal  de 
Riner,  provincia  de  Lleida.  ||  —(EL).  Santuari  del  bis- 
bat  de  Solsona,  habitat  péls  monjos  benedictins  de 
Montserrat. 

MIRACULÓS,  A.  adj.  Lo  que 's  fa  per  miracle  o 
be  s'  atribueix  a  cosa  miraculosa.  Milagroso,  mi- 
raculoso. 

MIRACULOSAMENT.  adv.  m.  Fora  del  ordre  na 
tural.  Miraculosamente,  milagrosamente.  I'  Admi- 
rable, maravellosament.  Milagrosamente. 

MIRADA,  f.  Vista,  Y  acció  de  mirar.  Mirada,  mi- 
radura, ojeada,  vista. 


MIR 

AB  UNA  MIRADA,  m.  adv.  Denota  la   facilitat 
apendre  a  regonéixer  alguna  cosa.  A  media  vista. 

DONAR  UNA  MI- 
RADA, fr.  Regis- 
trar lleugerament 
ab  la  vista.  Dar 
una  ojeada. 

D'  UNA  SOLA  MI- 
RADA, fr.  Veure  de 
un  sol  cop  d'  ull 
una  cosa  qu'  in- 
teressi.  Al  primer 
golpe  de  vista. 

MALA  MIRADA. 
Med.  Malaltíadels 
ulls  que  fa  mirar 
guerxo.  Estrombo- 
sidad,  estrabismo. 
||  Mirar  alguna 
cosa  o  persona  ab 
recel,  ab  ira  o  ab 
despreci. 

MIRADOR,  m. 
Qui  mira.  Mira- 
dor. ||  Lloch  alt 
desde  ont  se  mi- 
ra. Mirador,  mi- 
radero, descubrí 


de 


Mirador  del  Tinell  (Antich  Palau 
de  Barcelona) 


dero,  vista,  vistillas.  II  Curios,  qui  mira  ab  curiosi- 

tat.  Mirón.  ||  Ga- 
lería o  corredor 
desde  ont  se  ven 
molta térra.  Tam- 
bé s'  anomenen 
aixís  certs  bal- 
cons  coberts  ab 
la  sena  tauleta  y 
voltats  de  vidrie 
res  que  hi  ha  a 
les  cases  pera  mi- 
rar a  fora  sense 
exposarse  a  les  in- 
clemencies  del 
temps.   Mirador. 


Mirador  del  Tibidabo 


MIRADURA,  f.  Ant.  ESQUART,  MIRADA. 
M1RADÍSSIM,  A.  adj.  Molt  mirat.  Miradísimo. 


Baleó  mirador  modern  (Gaurli  Arq.te) 

MIRAFLOR.   Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Alacant, 
dióc.   de   Valencia,  part.  jud.  de 
Denia;  és  a  la  vora  del  riuet  Bo- 
lata  y  té  333  hab. 

MIRALCAMP.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  part.  jud.  de  Lleida, 
bisb.  de  Solsona;  és  prop  de  Mo- 
llertissa  y  té  734  hab. 

MIRALPE1X  Y  ILLA  (Eudalt). 
Biog.  Notari,  nat  a  Ripoll  a  les  de- 
rreríes  del  sigle  xvm,  mort  en  sa 
vila  nadiua  1'  any  1858.  Va  obtindre  '1  titol  a  Madr.t 
en  1818  y  s'  establía  a  Ripoll  1'  any  1822.  Es  un  deis 


Segell  de 
Miralcamp 


MIR 


MIR 


261 


benemérits  qui  mes  vetllá  pera  la  conservació  del 
monastir  de  Ripoll.  Va  escriure  una  Crónica  de  la 
villa  y  monasterio  de  Ripoll  (220  planes),  contant  els 
snccessos  de  la  vila  desde  1808  al  1840,  quin  inanus- 
crit  obra  en  poder  del  ripollés  senyor  Raguer. 

MIRALPEIX.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Tiurana, 
prov.  de  Lleida. 

MIRALSOT  DE  ABAIX.  Geog.  Lloch  de  la  prov.  de 
Osea,  bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Fraga,  ab  140 
hab.  ||  —DE  DALT.  Lloch  del  meteix  part.  jud.,  ab  100 
habitants. 

MIRALL.  m.  Vidre  o  cristall  cobert  per  una  capa 
d'  argent  viu  pél  derrera  que  reprodueix  tot  lo  que 
té  devant;  també  n'  hi  ha  de  cer  y  altres  nietalls.  Es- 
pejo. ||  Fis.  Tot  eos  pulimentat  que  reflexi  la  llum. 
Espejo. 

mirall  ABRASADOR.  Mirall  cóncau  de  snpjrficie 
niolt  brunyida,  per  medi  del  qual  els  raigs  del  sol 
reflecteixen,  reunint  llur  activitat  de  manera  que  al 
punt  anomenat  focus  encén  qualsevol  eos  que  s*  hi 
posi.  Espejo  ustorio. 

CLAR,  NET  O  LLUENT  COM  UN  MIRALL.  Loe.  Se  diu 
pera  ponderar  que  alguna  cosa  és  niolt  clara,  neta  o 
lluenta.  Limpio  como  un  espejo. 

COMPOST  DE  MIRALLS.  Espejado. 

MIRARSE  AL  MIRALL.  fr.  Examinar  al  mirall  la  imat- 
ge  de  la  propia  persona.  Mirarse  al  espejo. 

¿QUÉ  FARÁ  EL  CEGÓ  AB  EL  MIRALL?  Re}.  Ab  que  's 
reorén  ais  que  volen  entendre  de  lo  que  no  és  de  la 
sena  professió.  Zapatero,  á  tus  zapatos. 

MIRALLA.  Ant.  f.  Torra  o  lloch  pera  observar.  || 
GUARDA,  GUA1TA.  ||  Vigía. 

MIRALLER.  m.  Qui  fa  o  ven  miralls.  Espejero. 

MIRALLES  (Rafel).  Biog.  Canonge  de  Lleida.  Pu- 
blica en  1616  una  Vida  de  San  Carlos  Borromeo. 

MIRALLES  (Serra  de).  Orog. 
Serra  que  va  de  NE.  a  SO.,  entre 
les  conques  del  Anoia  y  del  Ga- 
ya, provs.  de  Barcelona  y  Tarra- 
gona, o  sigui  desde  Igualada  a 
Valldeperes.  ||  —  (  TORRENT  DE). 
Hidrog.  Riera  del  Vallespir,  que 
baixa  del  Coll  d'  Ares  confluint  ab 
la  del  Coral.  ||  —DE  CARME.  Geog. 
Poblet  del  dist.  niunpal.  de  Carme, 
Miralles  (prov.  fie  prov  de  Barcelona.  ||  — DE  COPONS. 
Barcelona)  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Copons, 
prov.  de  Barcelona. 

MIRALLET.  m.  dim.  Espejuelo,  espejillo,  espe- 
jico,  espejito.  ||  Mirallets  pera  cagar  aloses;  unes 
trampes  pera  cagarles.  II  Met.   Enganys   dissimulats. 

MIRAMAR.  Geog.  Pob  e  del  dist.  munpal.  de  Fi- 
guerola,  prov.  de  Tarragona.  ||  Poblé  de  la  prov.  y 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Gandía;  és  a  la  vora 
del  mar  y  té  880  hab.  ||  A  la  costa  de  Mallorca,  lloch 
anomenat  aixís  pél  poblé,  a  la  Foradada,  desde  "1 
cap  de  Sóller  fins  ais  jardinals  de  la  torre  del  Moro, 
ont  1'  arxiduch  Lluis  Salvador  d'  Austria  ha  establert 
els  museus  que  tan  afavoreixen  els  estudis  d'  art  y 
d'  arqueología,  adquirint  extensos  territoris  que  fe- 
ren  creixe  1'  interés  d'  aquella  mansió,  en  quina  1'  es- 
mentat  príncep  ha  escrit  la  obra  monumental  histó- 
rica y  descriptiva  de  les  Balears. 

MIRAMBELL.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
salsolacies,  que  té  la  figura  d'  un  xiprer,  fulles  y 
flors  niolt  menudes  y  d'  un  vert  ciar;  se  conreua  ais 
jardins  per  adorno.  Perantón,  mirabel,  pinillo 
verde. 

MIRAMBELL  DE  SANTIGOSA  (Caterina).  Biog. 
Actriu  que  va  íerse  renóin  a  Barcelona  en  la  segona 
meitat  del  sigle  XIX  per  1'  acert  ab  que  s'.identificava 
ab  els  papers  representats.  Dedicada  primer  al  teatre 
castellá,  va  formar  part  fins  poch  abans  de  la  seua 
niort,  ocorreguda  ais  comencos  de  1888,  de  la  compa- 


Sesrel!  de 


Francesch  Mirambell 
y  Giol 


nyía  catalana  del  teatre  Romea,  havent  creat  en  les 
obres  d'  En  Soler  els  principáis  tipus  de  caracterís- 
tica. 

—  Y  GIOL  (FRANCESCH).  Biog.  Filólech  cátala.  Nat 
al  Solar  de  Mirambell  (Santa  Colonia  Sasserra)  en 
1761;  mort  en  1822.  Académich  de  la  de  Bones  Lletres 
y  de  la  de  Ciencies  de  Barcelona.  Va  estudiar  a  les 
Escoles  Píes  de  Moya,  a  la  Universitat  de  Cervera  y 
al  Seminari  de  Vich.  Va  ésser  vicari  de  Catnpdevá- 
nol  y  de  Sant  Hipólit  de  Vol- 
tregá  fins  a  1'  any  1789,  quan 
va  guanyar  en  oposicions  'la 
rectoría  de  Sant  Martí  Sesga- 
yoles,  d'  ont  va  anar  a  Sant 
Vicents  de  Prats  de  Llucanés 
en  1804,  morint'hi  el  24  de  Ue- 
sembre  del  1822.  És  autor  del 
Mapa  de  San  Martin  Sesgueyo- 
les,  ab  text  y  dos  documents 
inédits,  estampat  en  la  Uni- 
versitat de  Cervera  l'anv  1798; 
Anocujeni  ó  Alfabeto  reforma- 
do  universal,  Manresa,  1813, 
imp.  Trullas.  En  1817  la  segona  edició,  retormada, 
en  la  meteixa  imprempta.  Alfabeto  griego-latino-cata- 
lán; Reflexiones  paleográficas,  ab  dotse  estampes, 
impugnant  la  paleografía  del  P.  Merino.  Va  deixar 
manuscrits  molts  estudis  d'  historia  y  d'  alta  erudi- 
ció,  que  passaren  a  mans  del  savi  canonge  de  Vich 
doctor  Jaume  ífipoll  Vilamajor. 

MIRAMBELL.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Basella, 
prov.  de  Lleida.  ||  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Calon- 
ge,  prov.  de  Lleida. 

M1RAMENT.  m.  Atenció,  mira,  respecte.  Mira- 
miento, mira. 

SENSE  mirament.  m.  adv.  Sense  respecte  ni  aten- 
ció. Sin  miramiento,  sin  excepción. 

MIRANDA,  f.  mirador,  2  y  4.  ||  Maravella,  cosa 
digna  d'  ésser  vista. 

MIRANELLA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Olióla,  prov.  de  Lleida. 

MIRAR,  v.  a.  Fixar  la  vista  a  un  obgecte.  Mirar. 
Apreciar,  fer  cas  d'  alguna  cosa  Mirar.  ||  Met.  Con- 
siderar ab  cuidado  alguna  cosa.  Mirar.  ||  Estar  si- 
tuada una  cosa  devant  d'  un'  altra.  Mirar.  ||  Inquirir, 
regonéixer,  averiguar.  Mirar.  ||  Observar  les  accions 
d'  algú.  Mirar.  ||  Regonéixer,  escorcollar.  Registrar, 
escudriñar.  ||  Respectar  y  atendré  a  algú.  Mirar.— 
Tindre  per  obgecte  o  fí  alguna  cosa  en  lo  que  's  fa, 
com:  cada  hu  mira  pél  sea  profil.  Mirar. 

MIRAR  A  ALGÚ  AB  DESPREC1  O  AB  ENFADO,  fr.  Mirar 
sobre  hombro  ó  con  malos  ojos. 

mirar  D' amagat.  fr.  Mirar  ab  dbsimul.  Mirar  de 
lado  ó  de  medio  lado. 

MIRAR  DE  F1T  A  F1T.  fr.  Mirar  de  hito  en  hito. 

MIRAR  DE  MAL  ULL.  fr.  Mirar  de  rabo  de  ojo. 

MIRAR  DE  REULL.  fr.  Mirar  de  lado,  al  soslayo. 

MIRAR  DE  TORT    fr.  Mirar  bizco. 

mirar  de  través,  fr.  Mirar  de  traidor,  al  soslayo. 

MIRAR  PER  ALGÚ  O  PER  ALGUNA  COSA.  fr.  Cuidar, 
protegir,  amparar,  procurar  el  bé  o  la  utilitat  de  al- 
guna persona  o  cosa.  Mirar  por  alguno  ó  por  alguna 
cosa. 

MIRAR  per  SOBRE,  fr.  No  posar  molt  cuidado  al  exa- 
minar alguna  cosa.  Mirar  por  encima,  de  paso,  lige- 
ramente. 

mirar  prim.  fr.  Ab  que's  nota  al  qui  en  tot  trova 
dificultat  y  s' enreda  en  qualsevulla  cosa,  o  al  que 
pren  inotiu  de  coses  fútils  pera  enfadarse  o  fer  repug- 
nancia. Tropezar  en  un  garbanzo,  hilar  delgado. 

MIRAR  Y  CALLAR  fr.  Denota  que  '1  silenci  és  molt 
estimat.  Oir,  ver  y  callar. 

MIRA  LO  QUE  FAS  O  LO  QUE  VAS  A  FER.  Ref.  Adver- 
teix  que  no  'ns  fiquetn  en  les  coses  sense  mirar  bé  '1 
fí  que  poden  tindre.  Mira  que  ates  que  desates. 

MIRA'M  Y  NO'M  TOQUIS  O  MOLT  MIRAR  Y  POCH  TO- 


262 


M1R 


MIR 


CAR.  Ref.  Denota  que  alguna  cosa  és  delicada.  Míra- 
me y  no  me  toques;  el  licenciado  Vidriera. 

MIRI  COM  PARLA,  O  LO  QUE  PARLA,  O  AB  QUI  PARLA. 
Loe.  Ab  que  s'  adverteix  a  algú  que  's  reporti  ab  el 
parlar.  Mire  como  hable,  ó  lo  que  hable,  ó  con  quién 
habla. 

L'  ALMOINA  QUAN  LA  FARÁS,  NO  MIRIS  A  QUI  LA  FAS. 
Ref.  Haz  bien  y  no  cales  ó  no  mires  d  quien. 

MOLTS  EL  MIREN  Y  POCHS  EL  CONEIXEN.  Ref.  Deno- 
ta que  no  's  deuen  judicar  les  coses  péls  senyals  ex- 
teriors  y  que  no  tots  teñen  les  prendes  correspondí ts 
a  les  excel-lencies  del  seu  ésser.  No  son  hombres  io- 
dos los  que  mean  en  la  pared. 

NO  Hl  HÁ  mes  QUE  mirar.  Loe.  Denota  la  molta 
perfeció  d'  alguna  cosa.  No  hay  masque  abrir  los  ojos 
y  mirar. 

NO  mirar  prim.  fr.  No  ésser  delicat.  No  tener  pelillo 
en  la  lengua,  no  andar  en  titulillos. 

NO  tens  que  mirar.  Loe.  Denota  que  no  's  trovará 
cap  falta  a  alguna  cosa.  No  hay  que  darle  vueltas. 

QUI  ENDEVANT  NO  MIRA  ENDERRERA  CAU.  Ref.  Ab 
que  s'  avisa  quan  convenientes  premeditar  y  previn- 
dre  les  contingencies  que  poden  tindre  les  coses 
abans  d'  empéndreles.  Quien  adelante  na  mira,  atrás 
se  queda. 

sí  mires  tan  prim  a  mitja  ETAT  JA  NO  HI  VEURÁS. 
Ref.  Ensenya  que  s'  ha  d'  evitar  la  molta  curiositat 
en  averiguar  les  coses  agenes  per  les  males  conse- 
quencies  que  té.  Quien  las  cosas  mucho  apura,  no  tie- 
ne vida  segura.  • 

TANT  S'  HI  HÁ  VOLGUT  MIRAR  QU'  AL  ÚLTIM  HO  HA 
CAGAT.  Ref.  Denota  que  'ls  iinpertinents  solen  fer 
malbé  les  coses  per  volguer  perfeccionarles  y  apurar- 
les mes  de  lo  que  convé.  Tanto  entornó  que  trastornó. 

MIRARSE  AB  algú.  fr.  Met.  Cuidar  d'  ell  ab  molt  de 
carinyo.  Mirarse  en  alguuo. 

MIRARSE  A  Sí  METEIX  O  MIRARSE  DE  CAP  A  PEUS.  fr. 
Fam.  S'  usa  pera  denotar  que  cada  persona  deu  exa- 
minar els  seus  detectes  abáns  de  rependre  ais  altres. 
Darse  una  vuelta. 

mirarse  EN  alguna  COSA.  fr.  Examinar  bé  les  cir- 
cunstancies abáns  de  resóldreles.  Mirarse  en  ello.  || 
Executarla  ab  particular  cuidado  y  esmer.    Mirarse. 

MIRARSE,  ESTARSE  mirant.  fr.  Reprén  la  inacció  del 
que  veu  algún  desordre  y  poguent  y  devent  evitarlo 
no  1'  evita.  Estarse  mirando. 

MIRÁRSEHO  O  MIRÁRSEHO  AB    AFICIÓ  O  AB    UNA  AFI- 

CIÓ.  fr.  Enfática  que  denota  I'  atenció  ab   que  's  mira 
una  cosa  que  's  desitja  posseir.  Echar  el  ojo  ó  tanto  ojo. 
mirarse 'ls  UNS  als  altres.  fr.  Quedar  sorpresos. 
Mirarse  unos  d  otros. 

MIRÁRROSA.  Geog.  Poblé  que  forma  un  sol  ajun- 
tament  ab  Sertla,  prov.  d'  Alacant. 

MIRASOL.  Geog.  Caseriu  del  termede  Fraga, prov. 
d'  Osea. 

MIRASSOL.  GIRASSOL. 

MIRAT,  DA.  adj.  Circunispecte.  Mirado.  ||  p.  p. 
Mirado. 

MIRAVALL.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Juneda, 
prov.  de  Lleida.  ||  Caseriu  del  ter- 
me de  Noves,  prov.  de  Lleida. 

MIRAVALL  Y  FORCADELL 
(Vicents  de).  Biog.  En  1641  pu- 
blica un  llibre  notable  titolat 
Tortosa,  ciutat  fidelissima  y  exem- 
plar,  sa  patria  nadiva. 

MIRAVET.  Geog.  Quadra  del 
tenue  .de  Cadolla,  prov.  de  Llei- 
da. ||  Vila  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona, bisbat  de  Tortosa,  partit 
jud.  de  Gandesa;  és  a  la  vora 
del  Ebre,  té  un  antich  castell  y 
1,966  hab. 
MIREII  LE.  Bibliog.  MIREIO. 
MIRtIO.  Bibliog.  Títol  de  1 'obra  mes  remarcable  de 


Sepelí  de  Mirave1 
(Tarragona) 


la  moderna  literatura  provengal,  que  ha  enlairat  a 
son  autor  Frederich  Mistral.  Ha  sigut  traduida  a  mol- 
tes  Mengües,  y  va  inspirar  al  mestre  Gounod,  la  seua 
ópera,  representada  a  les  arenes  d'  Arles,  ab  motiu 
del  homenatge  patriotich  al  immortal  poeta. 

MIREPOIX.  Geog.  Petita  contrada  del  Alt  Ller- 
guadoch,  a  la  banda  occidental  del  modern  departa- 
ment  del  Augde. 

MIRET  (Mestre).  Biog.  Esculptor  del  sigle  XVI, 
que  sejornava  a  Tarragona,  essent  autor  de  la  iniat- 
ge  del  Sant  Crist,  existent  a  la  catedral  d'  aquella 
ciutal,  que  se  suposa  obra  de  1587. 

—  Y  QUERALTÓ  (MARTÍ).  Biog.  Guerriller  cátala, 
qui  en  la  tercera  guerra  civil,  en  1874,  va  abandonar 
el  Seminan  pera  anar  a  la  lluita  en  favor  de  la  causa 
carlina,  tenint  vintissís  anys,  havent  arrivat  a  la  ca- 
tegoría de  brigader.  Va  ésser  greument  ferit  en  la 
batalla  de  Prats  de  Llu?anés.  Al  acavarse  la  guerra 
li  fou  respectat  el  grau,  passant  a  Cuba  al  servei  del 
Estat  espanyol.  Mes  tart,  essent  coronel,  va  esserau- 
toritat  militar  del  districte  de  Inca,  en  les  Balears. 
En  els  derrers  anys  de  sa  vida  va  formar  part  de  la 
empresa  industrial  de  Vich,  dedicada  a  la  producció 
del  sucre  de  la  remolatxa,  sense  que  logres  véurela 
reeixir. 

—  Y  TERRADES  (JOAN).  Biog.  Advocat  y  agricultor, 
que  va  publicar,  estudis  molt  remarcables,  pera  com- 
batre  la  malura  de  les  vinyes,  coneguda  ab  el  nom 
de  filoxera.  Va  ésser  dipnt.it  a  Corts  y  era  cavaller 
gran  creu  de  Isabel  la  Católica,  havent  presidit  la 
diputació  provincial  de  Tarragona  d'  ont  era  natural 
(1812),  morinfhi  en  1891. 

MIRIA.  m.  Paraula  inicial  formada  del  grech  y 
que  significa  deu  mil  vegades  la  cosa  que  's  tracta. 
Miria. 

M1RIACANT.  adj.  Bot.  Planta  ab  nombroses  pun- 
xes  o  espines.  Mirlacanto. 

MIRIACTIDE.  m.  Bot.  Plantes  compostes,  d'  her- 
bes  originarles  de  la  India. 

MIRÍADA,  f.  Mnltitut,  nombre  incomparable.  Sol 
dirse  de  les  formigues,  estéis,  insectes,  etc. 

MIRIAGRAM.  m.  Pes  de  deu  mil  grams.  Mirla- 
gramo. 

MIRIALITRE.  ni.  Mesura  de  deu  mil  litres.  Miria- 
litro. 

MIRIÁMETRE.  m.  Mida  de  deu  mil  metres.  Miriá- 
metro. 

MIRIARI.  m.  Extensió  de  deu  mil  árees  o  d'  un  k¡- 
lómetre  quadrat.  Miriario. 

MIRÍFICH,  CA.  adj.  Poét.  Prodigios,  maravellós. 
Mirífico. 

MIRÍFICAMENT.  adv.  ni.  D'  una  manera  mirífica. 
Miríficamente. 

MIRINYACH.  ni.  Mena  de  gavia  d' estora  o  de  cer 
que  les  dones  portaven  sota  1  vestit  pera  abultar  o 
estufar  les  faldes.  Miriñaque.  ||  futesa. 

MIRIÓPOT.  adj  Zool.  Se  diu  del  animal  articu- 
lat  que  's  distingeix  per  tindre  gran  nombre  de  peus. 
Miriópodo.  ||  m.  pl.  Classe  d' aquestos  animáis.  Mi- 
riópodos. 

MIRLAMENT.  m.  Entonado  afectada.  Afectación. 

MIRLARSE,  v.  r.  Donarse  tó  de  senyoría.  Darse 
tono. 

MIRLAT,  DA.  adj.  Afectat,  entonat.  Afectado. 

MIRÓ,  NA.  adj.  Badoch,  qui  mira  o  contempla 
massa  una  cosa.  Mirón,  badaluque. 

MIRÓ.  n.  p.  Mirón. 

MIRÓ.  Biog.  Canonge  de  V  ordre  de  Sant  Agustí, 
nat  a  Tagamanent,  qui  residía  en  el  monestir  de  Sant 
Joan  de  les  Abadesses.  Va  morir  1'  any  1171  regnant 
el  comte  Ramón  Berenguer  IV.  La  sabiduría  y  santi- 
tat  del  canonge  Miró  atreien  la  gent,  en  quina 
obrava   miracles;  per  lo  qual  l'any  1345  van  trasla- 


MIS 


MIS 


263 


darse  ses  reliquies  a  una  sepultura   de  marbre,  me- 
reixent  cpncepte  de  sant  en  aquella  encontrada. 

—  (Gabriel).  Biog.  Metge  tortosí  del  sigle  XVI  y 
escriptor  de  la  facultat.  Era  primer  metge  de  les  rei- 
nes de  Franca  N'  Agna  de  Bretanya,  muller  del  rei 
Lluis  XII,  y  de  Claudia,  esposa  de  Francesch  I.  L'any 
1544  va  publicar,  a  Franca  el  llibre  De  regimine  in- 
Jantum  tractatus  tres  amplissimi,  d'  unes  750  planes, 
y  sembla  haverlo  cscrit  tenint  cura  deis  filis  de  la 
reina  Claudia.  Deis  Miró,  tortosins,  altres  foren  met- 
ges,  havent  cursat  a  Montpeller,  y  meresqueren  es- 
tima en  la  cort  de  Frangí. 

—  (IGNASI  RAMÓN).  Biog.  Un  deis  mestres  mes  dis- 
tingits  de  primera  ensenyanga  y  autor  de  bones  obres 
didáctiques  a  la  segona  meitat  del  sigle  XIX.  Va  ésser 
secretan'  de  la  junt  i  provincial  d'  Instrucció  pública. 
Va  dedicarse  a  travalls  professionals,  y  gelós  a  la 
defensa  deis  interessos  de  1'  ensenyan^a,  va  fundar 
y  dirigir  el  periódicli  La  Antorcha  Manresana.  Va  mo- 
rir en  el  mes  de  Septembre  de  1892. 

—  DE  SANT  MARTÍ  (ARNAU).  Biog.  Un  deis  compi- 
ladors  deis  Usatges  en  1068.  Era  governador  deis 
castells  d'Olérdula  y  d'Aramprunyá  segons  consta  en 
alguns  documents  de  les  derreríes  del  sigle  XI. 

MIRÓ  (Mola  de).  Orog.  Montanya  de  la  prov.  de 
Castelló;  és  al  aiguabarreig  del  riu  Forcall  ab  el  Ber- 
gantes, a  ponent  de  Morella. 

MIROGINISME.  m.  Sentiment  d'  aversió  o  od¡  a 
les  dones. 

MI  ROLLA.  Ter.  ibicench.  Cosa  o  obgecte  bonich. 

MIROSA.  Orog.  Puig  del  Bergadá  entre  '1  coll  de 
Terradelles  y  la  serra  de  Palmerola. 

M1ROTEJAR.  v.  n.  Ter.  Brillar  com  un  mirall.  Re- 
lucir. ||  v.  a.  AGUAITAR. 

MIRRA,  f.  Goma  que  destila  1'  arbre  del  meteix 
riom  que  's  cría  a  moltes  parts  de  1'  Arabia.  Mirra. 

MIRRA  LÍQUIDA.  El  meteix  licor  gomós  quan  ix  deis 
arbres  jovens  que  donen  la  mirra  ordinaria.  Mirra 
líquida. 

MIRRAT,  DA.  adj.  Compost,  perfumat,  barrejat  ab 
mirra.  Mirrado. 

MIRSINITA.  f.  Min.  Pedra  que  fá  olor  de  mirra. 
Mirsinita. 

MIRTOQUELEIDES.  f.  pl.  Nom.  que  s'  ha  donat  ais 
petits  llavis  de  la  vulva.  Mirtoqueleides. 

MIRUA.  f.  Ant.  y 

MIRUAMENT.  m.  Ant.  minva,  DISMINUCIÓ. 

MIRUAR.  v.  n.  Ant.  minvar. 

MISAR,  m.  Astron.  Nom  d'  una  de  les  estrelles  de 
la  Ossa  major.  Mizar. 

MISCELÁNEA,  f.  Barreja  de  varies  coses.  Misce- 
lánea. ||  Recopilado  de  diversos  tractats.  Miscelá- 
nea. 

MÍSER,  A.  adj.  Pobre,  indigent,  trist.  Mísero. 

MISERABLE,  adj.  Infelíg.  Miserable,  mísero.  || 
Avar,  cicatero.  Miserable.  ||  Ant.  Vil.  II  Lo  qu'  és  de 
poch  valor.  Miserable.  ||  Qui  és  excessivament  pobre. 
Indigente,  pobretón,  miserable. 

MISERABLEMENT.  adv.  m.  Infelisment.  Misera- 
blemente. ||  Escassament.  Miserablemente. 

MISERACIÓ.  f.  Misericordia. 

MISERAMENT.  adv.  De  manera  miserable.  Ab 
miseria. 

MISEREJAR.  v.  n.  Semblar  un  miserable,  patir 
miseria. 

MISERERE,  ni.  Futició  en  que  's  canta  'I  miserere. 
Miserere.  II  Fam.  pallissa.  ||  Med.  El  cólich  vólvul 
que  consisteix  en  nusarse  'ls  budells  de  manera  que 
obliga  a  treure  1'  excrement  per  la  boca.  Miserere. 

MISERIA,  f.  Desgracia,  pena.  Miseria,  laceria.  || 
Pobresa,  manca  de  medís.  Miseria.  ||  Poquedat,  es- 
cassesa.  Miseria.  ||  Mesquindat,  tacanyeria.  Mise- 
ria. ||  Bruticia,  porquería.  Miseria,  suciedad. 


ANAR  AB  MISERIA,  fr.  Portarse  o  gastar  ab  extre- 
mada tacanyeria.  Miserear. 

CONTAR  miseries.  fr.  Ponderar  els  travalls  o  mise- 
ries  qne's  pateixen,  o  fingirlos  pera  moure  a  compas- 
sió    Hacer  la  guaya. 

eixir  DE  miseria,  fr.  Millorar  de  fortuna  després 
de  travalls  y  miseries.  Salir  de  capa  de  raja. 

menjarse  A  ALGú  LA  miseria,  fr.  Estar  niolt  pobre 
y  necessitat.  Comerse  de  miseria;  no  tener  más  que  la 
capa  en  el  hombro 

treure  de  miseria,  fr.  Millorar  la  posició  o  for- 
tuna d'  algú  qu'  está  miserable.  Despiojar. 

MISERICORDIA,  f.  Compassió,  pietat.  Miseri- 
cordia. 

MISERICORDIA  (Santuari  de  la).  Geog.  Es  situat 
en  el  terme  de  Canet  de  M  r,  a  la  costa  de  Llevant. 

MISERICORDIÓS,  A.  adj.  Pietós,  compassiu.  Mi- 
sericordioso. 

MISERICORDIOSAMENT.  adv.  ni.  Clementment, 
pietosament.  Misericordiosamente. 

MISER1CORDIOSÍSS1M,  A.  adj.  sup.  Misericor- 
diosísimo. 

MISERIÓS,  A.  adj.  Que  sofreix  miseria. 

MISERIOSAMENT.  adv.  D'  una  manera  miseriosa. 

MISSÉRRIM,  A.  adj.  Misérrimo. 

MiSLATA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  dióc.  y  part. 
j nd.  de  Valencia;  és  a  la  vora  del  Turia,  té  estado 
de  F.-C.  y  1,413  hab. 

MISPIQUEL.  m.  Min.  Sulfo-arseniur  de  ferro.  Mis- 
piquel. 

MISSA.  f.  Sacrifici  incruent  de  la  llei  de  gracia, 
en  que  baix  les  especies  sagramentals  de  pa  y  vi  se 
ofereix  al  Pare  Etern  el  eos  de  Jesucrist  en  memoria 
de  la  seua  passió,  acció  de  gracies  y  regoneixement 
de  la  seua  sabiduría;  Sant  Alexandre  Roma  va  fer 
posar  a  la  missa  aigua  al  vi;  Sant  Sixt  I  maná  afe- 
girhi  '1  trissagi  del  Sanctus;  Sant  Telesfor  Grech, 
anacoreta,  'I  Gloria  in  excelsis;  Sant  Gelasi  les  ora- 
cions;  y  Sant  Sergi  I  hi  va  posar  1'  Agnus  Dei.  Misa. 
||  L'  ordre  del  presbiterat.  Misa,  presbiterado,  sa- 
cerdocio. 

missa  baixa  o  resada.  Aquella  en  que  no  s'  hi 
canta.  Misa  rezada  ó  privada. 

MISSA  Cantada  o  solemne.  La  oue  's  celebra  ab 
cant  y  solemnitat.  Misa  cantada,  solemne. 

MISSA  CANTANT:  MISSA  CANTADA. 

missa  conventual.  La  missa  major  que  's  diu  ais 
convents.  Misa  conventual. 

MISSA  de  COS  present.  La  que  's  diu  estant  el  eos 
del  difunt  dins  de  la  iglesia.   Misa  de  cuerpo  presente. 

MISSA  DE  DIFUNTS,  DE  MORTS  O  DE  RÉQUIEM.  La 
que  s'  ofereix  pera  ells.  Misa  de  difuntos,  de  réquiem 

MISSA  DEL  GALL.  La  que  's  diu  a  les  dotse  de  la  nit 
de  Nadal;  s'  auomena  aixís  per  ésser  1'  hora  en  que 
sol  cantar  el  gall.  Misa  del  gallo. 

MISSA  DE  partera.  La  que  s  diu  a  la  dona  la  pri- 
mera vegada  que  surt  de  casa  després  del  part.  Misa 
de  parida. 

MISSA  MAJOR  O  PARROQUIAL.  Ofici.  Misa  mayor,  pa- 
rroquial, conventual. 

MISSA  nova.  La  primera  que  diu  el  nou  sacerdot. 
Misa  nueva. 

MISSA  SECA.  La  que  's  diu  sense  consagrar.  Misa 
en  seco. 

MISSA  VOTIVA.  La  que  no  essent  propia  del  día  's 
pot  dir  en  certs  díes  per  vot.  Misi  votiva. 

AJUDAR  LA  missa.  fr.  Servir  y  respondre  al  capellá 
que  la  diu.  Servir  la  misa,  ayudar  á  misa. 

ARRIVAR  A  MiSSES  DlTES.  fr.  Arrivar  tart  a  alguna 
funció.  Llegar  á  las  aceitunas;  d  los  postres  ó  al  «/re 
missa  est»  ó  d  los  anises;  tarde  piache,  á  la  última  sar- 
dina de  la  banasta. 

Cantar  missa.  fr.  Celebrar  la  primera  'I  nou  sa- 
cerdot. Cantar  misa.  ||  Acoinpanyar  ab  el  cant  alguna 
missa.  Cantar  la  misa. 


264 


MIS 


MIS 


DE  MiSSA  D'  ONSE.  S'  aplica  al  capellá  o  frare  que 
no  es  de  carrera.  Pitancero. 

DIR  MISSA.  fr.  Celebrar  el  sacerdot  el  sacrifici  in- 
cruent  de  la  llei  de  gracia.  Decir  misa. 

JA  POT  ANAR  A  MISSA  SENSE  ROSARIS.  fr.  Met  fam. 
Ab  que  's  dona  a  entendre  qu'  algú  té  prou  industria 
pera  manejarse  per  sí  nieteix  sense  ajuda  de  ningú. 
Poder  nadar  sin  calabazas,  ó  no  necesitar  calabazas 
para  nadar. 

jugarse  LA  MISSA.  fr.  No  anarhi,  essentne  día.  Per- 
der la  misa. 

NI  LA  MISSA  NI  CIVADA  DESTORBEN  LLARGA  JORNA- 
DA. Rcf.  Ab  que  s'  avisa  que  '1  cuinplinient  de  la  obli- 
gació  o  prudent  devoció  nía  i  es  impediment  pera  lo- 
grar lo  que  justament  s'  intenta.  Por  oir  misa  y  dar 
cebada,  nunca  se  perdió  jornada. 

NO    FUNDARÁ    CAP    .MISSA    D'    ONSE.    LOC.    fam.    No 

prosperará.  No  fundatá  casa  con  azulejos. 

PRIMER  SON  ELS  DE  MISSA.  Loe.  Reprén  al  que  se 
avanca  o  's  preíereix  en  alguna  acció  o  elecció  a  un 
altre  de  niajor  etat.  Yo  nací  primero,  el  que  antes 
nace,  antes  pace;  primero  es  el  altar  mayor  y  luego  los 
colaterales. 

MISSACANTANT.  m.  Clergue  qu'  está  ordenat  de 
tetes  les  ordres  y  diu  la  primera  missa.  Misacantano. 


Missal:  Cobertes  d'un  llibre  d'evangelis  de  la  catedral 
de  Girona 

MISSAL.  m.  Llibre  que  conté  els  evangelis  y  el 
ordre  y  modo  de  celebrar  la  missa.  Misal. 

MISANTROP.  m  Qui  aborreix  y  fuig  del  tráete 
de  les  gents.  Misántropo. 

MISSANTROPÍA.  f.  Geni  del  missantrop.  Misan- 
tropía. ||  Humor  desapacible,  aversió  al  tráete  de  la 
gent  y  al  genre  huma.  Misantropía. 

MISSANTRÓPICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la  mis- 
santropía.  Misantrópico. 

MISSANTROPISME.  ni.  Aborriment  del  genre 
huma.  Misantropismo. 

MISS  ATGE.  m.  Ant.  Nunci.  Pregonero.  ||Avís,  nova 
o  document  que's  comunica  a  algú.  Mensaje. 

MISSATGER.  m.  Enviat,  portador  de  noves.  En- 
viado, mensajero.  ||  CORREU,  1. 

MISSATGERÍA.  f.  y 

MISSATGÍA.  f.  Embaixada,  nova.  Mensaje.  ||  CO- 
M1SSIÓ. 

MÍSSER.  m.  Ant.  Cert  tractament.  Micer.  ||  BAT- 

XILLER,   1. 

MÍSSER  Seba.  Fam.  Qui  parla  molt  y  fora  de  pro- 
pósit.  Bachiller,  perejil,  doctor. 

MISSÉR,  A.  adj.  Qui  té  vici  de  mirarho  tot,  tant  si 
hi  té  dret  rom  no.  Curioso,  entrometido. 

MISSERERÍA.  f.  Manifacería,  batxillería,  curiosi- 
tat.  Bachillería. 

MISSEROT.  m.  Batxiller,  curios,  manifacer.  Ba- 
chiller, curioso. 

MISSIÓ.   f.   L'  acte  y   efecte  d'  enviar.  Misión.  || 


Poder,  facultat  que  's  dona  a  una  persona  pera  des- 
empenyar  algún  encárrech  o  fer  alguna  cosa.  Misión. 
||  Sortida,  pelegrinació  que  fan  els  relligiosos  y  va- 
rons  apostólichs  de  poblé  en  poblé  o  de  provincia  en 
provincia  predicant  1'  Evangeli.  Misión.  ||  Sermó  fer- 
vorós  que  fan  els  missionistes  Misión.  ||  La  provin- 
cia o  país  ont  hi  prediquen  els  missionistes.  Misión. 
||  Comissió  temporal  donada  per  un  govern  a  un  di- 
plomátich  o  agent  especial  per  algún  obgecte  dete:- 
minat.  Misión. 
MISSIONER.  m.  y 

MISSIONISTA.  m.  Predicador  de  missions.  Misio- 
nero, misionario. 

MISSIU,  VA.  adj.  S'  aplica  a  la  carta  o  bitllet  que 
s'  envía  a  algú.  Misivo.  ||  Lo  que  's  pot  enviar.  Mi- 
sivo. 

MISSOCÉFAL,  A.  adj.  Que  té  '1  cap  en  forma  de 
xucladnr;  se  diu  de  certs  entossoaris.  Misocéfalo, 
mizocéfalo. 

MISSOGAM,  A.  adj.  Qui  té  aborrició  a  les  dones. 
Misógamo. 

MISSOGAMIA.  f.  Aborriment  del  matrimoui.  Mi- 
sogamia. 

MISSOGINIA.  f.  Aversió  a  les  dones.  Misoginia. 
MISSÓLECH,  CA.  s.  y  adj.  Qui  adoleix  de  missolo- 
gía.  Misólogo.  II  Qui  es  enemich  deis  métodes  cientí- 
fichs.  Misólogo. 

MISSOLOGÍA.   f.  Aversió  a  la  ciencia.  Misología. 
MISSONEISTA.  m.  y  f.  Qui  sent  aversió  per  les 
novetats. 

MISSORINA.  f.  Mili.  Mineral  compost  d'  ácit  car- 
bónich,  deutóxit  de  coure,  peróxit  de  ferro  y  sílice. 
Misorina. 

MISTAIRE.  Com.  Qui  fá  o  ven  mistos. 
MISTER,  A.  s.  Mistaire. 

M1STERA.  f.  Capsa  o  eina  pera  posar  mistos. 
MISTELA,   f.  Beguda  d'  aiguardent,  aigua,  sucre  y 
canyella.  Mistela.  ||  Vi  dolc  verge,  de  color  general- 
ment  ciar.  També  n' hi  há  de  negre.  Mistela. 

MISTELER,  A.  adj.  Se  diu  del  barral  o  bota  des- 
tinat  a  contindre  mistela. 

MISTERI.  m.  Secret  incomprensible  de  les  veritats 
revelades  en  la  llei  de  gracia.  Misterio.  ||  Secret, 
cosa  oculta.  Arcano,  misterio.  ¡|  Qualsevulla  cosa 
difícil  de  compendre.  Misterio.  ||  Qualsevol  deis  suc- 
cessos  mes  notables  de  la  passió  de  Jesucrist.  Paso. 
||  La  imatge  que  a  les  professons  de  la  Setmana  San- 
ta representa  algún  fet  de  la  passió  de  Jesucrist. 
Paso. 

ANAR  O  vindre  AB  MISTERIS.  fr.  No  dir  ciar  lo  que  's 
diu  o  's  fa,  sitió  cercar  expressions  enfátiques  y  ro- 
deigs.  Garabatear. 

FER  misteri.  fr.  Exagerar  les  coses  ab  paraules 
íosques.  Hacer  misterio. 

FER  MISTERIS.  fr.  No  volguer  manifestar  ni  descu- 
brir alguna  cosa.  Hacer  misterios. 

NO  ÉSSER  SENSE  MISTERI  O  NO  HI  HA  SANT  SENSE 
MISTERI.   fr.  TÉ  MISTERI. 

PARLAR  AB  MISTERI.  fr.  Parlar  ab  cautela  y  reserva 
o  afectar  fosquetat  en  lo  que  's  diu  a  fí  de  donar 
qué  discorrer  ais  altres.  Hablar  de  misterio  ó  miste- 
riosamente. 

TÉ  MISTERI.  fr.  Denota  qu'  alguna  cosa  té  un  motíu 
amagat  pera  ésser.  Ato  se  hace  esto  sin  misterio. 

MISTERIOS,  A.  adj.  Lo  que  conté  misteri.  ||  Lo 
qui  fa  misteris  y  dona  a  entendre  que  hi  ha  secrets  o 
coses  amagades  allí  ont  no  hi  son.  Misterioso. 

MISTERIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  misten',  de  secret 
o  d'  amagat.  Misteriosamente. 

MISTERIS.  m.  pl.  Cerimonies  secretes  del  cult  de 
algunes  falses  doctrines.  Misterios.  II  Els  secrets  deis 
princeps  y  negocis  de  molta  entitat  que  per  algún 
recel  se  teñen  amagats.  Misterios. 


DiC.  Cat 


/AOBILIARI 


1.  Caixa  catalana  de  nuvia,  sigle  XVIII  (Museu  de  Sta.  Agatha).  —  2.  Caixa  catalana  de  nuvia  (sigles  xvil  a  xvim. 
—  3.  Cadires  del  sigle  XVII,  ab  funda  mes  moderna.— 4.  Cadires  catalanes  (sigle  XVili). —  5.  Cadires  tornejades 
ab  respatller  de  cuiro  (sigles  XVII  y  XVIII)-— 6.  Mirall  cornucopia  (sigle  XVIII)  -7.  Braser  que  va  pertanyer  ais 
Concellers  de  Barcelona  (Museu  del  Paren).—  8.  Mirall  cornucopia  (estil  barroch,  sigle  XVIII).— 9.  Caixa  cata- 
lana de  nuvia  (sigle  XVUl).—  10.  Arca  de  noguera,  incrostada  de  boix  (sigle  XVIl). 


/Ao 


,  Arquimesa  (Sigle  XVUi).  -  2  Caixa  ^g^*  ^ ^^30^3^^ ,f  cüí  2-SÍ  M? 
(Mallorca).  -  6.  Arquimesa  de  noguera  estil  ab^roca „  l^e  ™  Vilai  ova  Q^trú  (estil  primer  imperi).  -  10.  Uní 
9.  Taula  tocador  de  fusta  daurada     a  la  casa  de  Santa  Teresa     de ^V'iano       ^  ^        .  ab     ¡sa  als  tinelIs  (Mira. 

12    Llit  de  ferro  del  sigle  XV,  al  Cau  Ferrat  de  Sitges.  -  13.  uetaus  ae  un         j  (Miramar).  -  16.  Sala  d 


\R\ 


,gues  (M,„„,ca,.  -  4.  LU,  de,  -**«..  "^¿¡^¿^¿¡¡^¿^¿^V^ 

)lferichs,  a  Barcelona  (J.  Rubio,  arquitecte).  -  8.  Una  «nstalacio  fle  moo  i  y    Barcelona  (P.  Salvat,  arqultecte).  - 

asS)."  a"£3S«  x%¡¡-rv^nrKtí's%"u\r,oxv,u  <«>.  - ,,  <*— .  ,.«.  ™> 

seu  del  Cau  Ferrat,  á  Sitges. 


< 

O 


Mir 


MIT 


265 


Mitenss 


MÍSTICA,  f.  Part  de  la  teología  que  tracta  de  la 
vida  espiritual  y  contemplativa.  Mística. 

MÍSTICAMENT.  adv.  ni.  Figuradanient,  d'un  modo 
misterios.  Místicamente.  [|  espiritualment. 

MÍS TICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  enclou  misten.  Místico, 
miserioso.  II  Pertai  yent  a  la  mística.  Místico  || 
Nciut.  Embarcado  petita  de  dos  país.  Místico. 

MISTICISME.  ni.  Doctrina  relligiosa  o  filosófica 
qu'  admet  les  secretes  comimicacioiis  entre  1'  lióme 
y  la  divinitat.  Misticismo.  |!  Estat  de  la  persona  que's 
dedica  molt  a  Den.  Misticismo. 

MISTIONAMENT.  ni    Ant.  BARREJA. 
MISTIONAR.  v.  a.  Ant.  BARREJAR. 
MISTO,  ni.  MIXTE. 

MISTURA,  f.  Ant.  BARREJA,  MIXTURA. 
MISTURAR,  v.  a.  BARREJAR. 
MITA  EN  CAMÍ.  Loe.  ter.  MITG  CAMÍ. 
MITADENCH,  CA.  adj.  Mitjá. 
M1TANT  (per),  m.  adv.  Per  meitat. 

MITAT.  f.  MEYTAT.  ||  MEDÍ  O 
MITG. 

MITE.  m.  Mito. 
MITENA.  f.  Mena  de  guant 
sense  dits.  Mitón. 

MITG.    m.    La    part    distant 
igualment  deis  extrems.  Medio. 
||  meytat.  ||  Centre.  Medio.  |i 
medí.  II  mitjanía.  ||  adj.  Lo  que 
conté  la  meitat  de  qualsevulla 
cosa.    Medio.    ||    Intermedi,    lo 
qu'  és  al  mitg.  Medio.  ||  Lo  que 
no  és  acabat  del  tot,  com:  mitg 
cuit.  Medio. 
MITG  AGAFAR.  fr.  No  agafar  del  tot.  Entrecoger. 
MITG  DE  COBERTA  O  CENTRE  DE  COBERTA.  La  part 
mi t ja  d'  una  coberta  de  popa  a  proa  compresa  entre 
les  cordes.  Crujía. 

A  MITG.  rii.  adv.  Dit  del  mes,  etc.  A  mediados  de. 
ai.  mitg.  ni.  adv.  Igualment  distant  deis  extrems. 
En  medio. 

A  mitges.  ni.  adv.  Per  meitat,  tant  l'un  com  l'altre. 
A  medias,  a  medio,  por  mitad. 

bell  MITG.  Loe.  El  punt  en  que  la  cosa  dividida  re- 
sulta ben  bé  per  meitat.  Promedio. 

cloure  o  encloure  al  mitg.  Irán.  Tindre  rodejat 
a  algú  de  manera  qu'  ab  dificultat  pugui  fugir.  En- 
trecoger, coger  en  medio. 

EN  MITG.  m.  adv.   En  lloch  igualment  distant  deis 

extrems  o  entre  dues  coses.  En  medio. 

entremitG.  m.  adv.  Banejat  ab  altres  coses.  Entre. 

ESTAK  DE  PER  MITG.  fr.  Intercedir  pera  fer  avindre 

o  conciliar  a  dos  que  disputen  o  's  barallen.  Estar  de 

por  medio,  mediar. 

FER  MITGDÍA.  fr.  FER  MITGDIADA. 

POSAR  al  MITG.  fr.  Colocar  entre  dues  coses.  Coger 
en  medio. 

POSARSE  de  Per  mitg.  fr.  Interposarse.  Meterse  en 
medio  ó  de  por  medio. 

ROMPRE  PER  MITG.  fr.  Met.  Pendre  alguna  resolució 
peía  eixir  d'  alguna  dificultat.  Echir  por  en  medio. 

tocarhi  de  mitg  A  mitg.  fr.  Endeviiiar  alguna  cosa 
o  '1  p n n t  de  la  dificultat.  Dar  en  el  chiste. 

TREURE  DEL  MITG.  fr.  Apartar  a  algú  matantlo, 
allunyantlo  o  íentlo  niarxar.  Quitar  de  en  medio. 

MITGDÍA.  m.  Sur.  ||  L'  hora  en  que  M  sol  és  al 
punt  mes  alt  de  la  seua  elevado.  Mediodía.  ||  Punt 
del  horitsó  que  vé  dret  mirant  a  la  part  d'  ont  vé  '1 
sol  al  temps  de  ni  i  t  día.  Mediodía.  ||  Vent  que  vé  de 
dit  punt.  Mediodía,  sud.  ||    MITGDIADA. 

MITGDIADA.  f.  Dormida  després  de  diñar.  Siesta. 

fer  mitgdiada.  fr.  Dormir  després  d'  haver  dinat. 
Dormir  la  siesta.  ||  Deturarse  a  diñar  a  algún  lloch 
el  qui  vá  de  cami.  Hacer  mediodía. 

inc.  cat.  —  V.  11.  — 34. 


MITGDOBLE.  adj.  S'  aplica  ais  génres  que  no  son 
dobles  ni  sensills.  Entredoble 

MITGENCAR.  v.  n.  Ant.  MEDIAR,  INTERCEDIR. 
MITGER.   m.    Qui    cuida   d'  una  térra  o  hisenda  a 
mitres.  Mediero.  ||   Fabricant  de  mitges.  Calcetero, 
mediero.   ||  adj.  Lo   qu'és   coniú  a  dues   possessions 
contigües.  Medianero. 

MITGES.  f.  pl.  La  part  de  la  cullita  que  toca  a  un 
mitger  o  al  amo  de  la  térra.  Medias.  ||  El  parell  de 
mitges    Medias. 

MITGFÍ,  NA.  adj.  Lo  qu'  és  d'  una  qualitat  mitja- 
na  e  itre  fí  y  bast.  Entrefino. 

MITG,  JA.  adj.  La  meitat  d' una  cosa  entera.  Me- 
dio, media. 

M1TGPANYO.  ni.  Teixit  de  llana  semblant  al  pa- 
nyo,  pero  mes  priin  y  de  menys  durada.  Medio  paño. 
MITGPARTIR.   v.  a.  Partir  pél  mitg  alguna  cosa 
Partir  por  medio. 

MITGPARTIT.  m.  Ter.  Mena  de  coca  Partido  por 
medio. 

MITGTEMPS.  m.  El  temps  de  primavera  y  tardor, 
qu'és  entre  1'  Iiivern  y  1'  istiu  o  entre  1'  istiu  y  I'  h  - 
vern.  Entretiempo. 

PERSONA  DE  MITGTEMPS.  fr.  La  que  no  és  ni  molt 
jove  ni  molt  vella.  Persona  de  media  edad. 

ROBA  DE  MITGTEMPS.  fr.  La  que  no  és  ben  bé  d*  is- 
tiu ni  d'hivern.  Ropa  de  entretiempo. 

MITICAMENT.  adv.  D'  una  manera  mítica. 
MÍTICH,  CA.  adj.  Lo  qu'és  propi  del  mite.  Lo  refe- 
rent  ais  deus  pagans.  Mítico. 

MITIGABLE.  adj.  Lo  que  pot  mitigarse.  Mitigable. 
M1TIGACIÓ.  f.  Calma,  moderado.  Mitigación. 
MITIGADAMENT.  adv.  D'  un  modo  mitigat.  Miti- 
gadamente. 

MITIGAMENT.  ni.  MIT1GACIÓ. 
M1TIGANT.   adj     Lo  que  té  virtut  de  mitigar.  Mi- 
tigativo, mitigatorio. 

MITIGAR,  v.  a.  Suavisar,  aplacar,  moderar  la  ira, 
el  rigor,  la  set,  etc.  Mitigar.  ||  Suavisar,  amansir. 
Mitigar.  ||  v.  r.  Mitigarse. 

MITIGAT,  DA.  p.  p.  Mitigado. 
MITIGATIU,  VA.   adj.  Lo  que  mitiga.  Mitigativo. 
MITILITA.  f.  Geol.  Certa  petxina  fóssil.  Mitilita. 
M1TJA     f.   Calcat  de   fil,    seda,   coto,  llana,   etc., 
pera  cobrir  la  cama.  Calceta,  media. 

mitja  COM  UN  SACH.  Loe.  La  qu'  és  molt  ampia  y 
no  ajusta  bé.  Butifarra. 

mitja  BOTA.  Calcat  que  sois  arriva  fins  a  mitja 
cama.  Media  bota. 

mitja  junta.  Ter.  Blanes.  Manera  de  juntar  dues 
peces  de  quilla. 

MITJA  RlALLA.  fr.  Mitgriure,  somriure. 
mitja  viola,  fr.  Instrument  de  corda,  que  s'  usava 
ais  temps  de  la  etat  mitjana. 

MITJ-ARAN  (PEIRA  DE).  Arq.  Menhir  de  2'40  met.  de 
algaria  situat  en  mitj  de  la  Valí  d'Arán. 

MITJÁ.  m.  Terreno  qu'  está  entre  la  cabe?ada  y 
el  fonoal.  Medianil. 

MITJÁ,    NA.   adj.  Lo  qu'   es  ,.-'  — 

regular  o  que  no  toca  ais  ex- 
trems. Mediano.  ||  Ant.  Lo  de 
mitja  etat  y  també  lo  qu'está 
entremitg.  Mediano. 

MITJÁ  (Coll).  Orog.  Coll  de      /-""" 
uns  2,500  metres  de  altitut,  a 
la  partió  d'  aigües  de  les  rieres  Mitjacanya 

de  Prats  de  Balaguer  y  de  Ca- 
ranga, al  ántich  Conflent,  departament  deis  Pirineus 
Orientáis. 

MITJACANYA.  f.  Arquit.  Motllura  cóncava  quin 
perfil  és  per  lo  regular  un  mitg  cercle  o  un  poch  menys. 
Mediacaña,  bocel,  nácela.  (1  Llistó  de  fusta  ab  algu- 


266 


MIT 


MIX 


Mitjalluna  (Núut.) 


nes  motllures  llises,  daurades  o  pintades,  ab  lo  qual 
se  guarneixen  les  vores  deis  tapiaos  de  les  sales, 
frisos,  etc.  Mediacaña.  ||  Entre  fusters  motllura  en 
forma  d'  una  canya  partida  de  liaren  a  liaren.  Esco- 
cia, mediacaña. 

MITJACOLUMNA.  f.  Columna  de  mitg  relieu.  Me- 
dia columna. 

MITJACORACA.  f.  Armadura  que  consta  de  pit, 
casco  y  manoples,  sens  espatllera.  Mediacoraza. 

MITJAGERMANA.  f.  Germana   tan  sois  per  part 
de  pare  o  per  part  de  mare.  Mediahermana. 

MITJAGOLA.  f.  Ratlla  que  surt  del   centre  d' un 
baluart  y  va  al  ángul  de  la  cortina.  Mediagola. 

MITJALER  A.  f.  PORRO, 
MEITADELLA  O  M1TADELLA.  || 
Mesura  de  vi  de  les  quals 
dues  ían  un  botigoy. 

MITJALLANA.  f.  Mena  de 
roba  ab  la  trama  de  llana  y 
1'  urdit  de  fil  o  de  coto.  Me- 
diopaño. 

MITJALLUNA.  f.  Trinxa- 
dora,  eina  de  cuina.  Tajade- 
ra, medialuna.  ||  Náut.  Apa- 
ren que  s  engalga  al  timó  deis 
bots  pera  virarlo. 

MITJANA.  f.  Carn  entre 
les  costeiles  y  bescoll.  Mediana.  II  Mar.  Arbre  de  la 
ñau  envers  la  popa.  Mesana,  árbol  de  mesana.  || 
La  vela  que  's  posa  al  arbre  de  popa  o  del  meteix 
nom.  Mesana.  ||  Al  joch  de  billar  és  el  taco  mitjá, 
que  apoiat  deinunt  del  taco  recular  serveix  pera 
jugar  y  pegar  a  la  bola  que  está  lluny  de  la  vora. 
Mediana. 

MITJANAMENT.  adv.  m.  Ab  un  terme  mitg.  Me- 
dianamente. 

MITJANAR.  v.  a.  Doblegar  un  mocador  diagonal- 
ment  pera  posarse  '1  al  cap  o  al  coll.  Doblar. 
MITJANAT,  DA.  adj.  Mitg  pie.  Medio  lleno. 
MITJANCANT.  p.  a.  Ant.  MEDIANER.  l|adv.  MEDIANT. 
MITJANQAR.  v.  n.  Ant.  MEDIAR,  intercedir. 
MITJANCER,  A.  m.  y  f.  Lo  que  té  '1  mitg  entre  '1 
gran  y    1  petit.  Mediano.  ||  Ant.  MEDIANER. 

paret  mitjancera.  La  qu'és  comuna  a  dues  cases. 
Pared  mediera. 

M1TJANÍA.  f.  Mediocritat  del  ánim.  Medianía, 
mediocridad.  II  Templanza,  moderació  fugint  deis 
extrems.  Medianía. 

MITJANTS.  m.  pl.  Casells  pera  posarhi'ls  grans. 
Atajadizo. 

MITJAPICA.  f.  Pica  que  tenía  la  meitat  del  ta- 
many  de  les  altres.  Mediapica. 

MITJA  POLACA.  Calcat  una  mica  mes  llarch  de 
cama  que  la  botina  sense  esserho  tant  com  la  polaca. 
Media  polaca. 

MITJA-TARONJA.  f.  Arquit.  Volta  semi-esfé  ica 
que  sol  haverhi  a  les  iglesies  y  a  alguns  altres  bas- 
timents.  Media-naranja. 

MITJAV1LA  Y  FISONELL  (Vicents).  Biog.  Metge 
y  escriptor  resident  a  Barcelona  desde  rúltim  ters 
del  sigle  xvill.  Va  morir  l'any  1805.  Sembla  qu'  ell  és 
el  fundador  del  periodisme  professional,  havent  co- 
mengat  ab  son  Semestre  Médico-Clínico  (impr.  Brusi  y 
Ferrer),  la  publicado  periódica  espanyola  mes  anti- 
gua de  que  hi  há  noticia.  Mes  tart  (1804),  publicava 
la  Correspondencia  Literario-Médica,  Barcelona  (dos 
volums).  Desde  l'any  1789  al  1800  va  publicar  diver- 
sitat  de  observacions  y  d'estudis  molt  interessants, 
traduits  uns  y  origináis  altres,  de  gran  oportunitat 
en  son  temps. 

M1TJ-CAMÍ.  Geog.  Hermita  del  terme  de  Tortosa. 
M1TJÓ.  m.  Mena  de  mitja  que  sois  arriva  fins  a 
niitja  cama.  Calcetín. 


MITJOBRIR.  v.  a.  Deixar  no  ben  oberta  alguna 
porta,  finestra,  etc.  Entreabrir. 
MITJORAL.  m.  Mit¡;er,  parcer. 
MITJORN   m.  mitgdía. 

M1TJORNADA.   f.    Ratxada    de   mitjorn.    Ráfaga 
fuerte  de  viento  Sur. 

MITJORNAL.  adj.  Del  mitgdía. 
MITJORNENCH,  CA.  adj.  Propi  del  Mitgdía. 
MITO.  m.  Paraula  grega  que  significa  faula,  y  és 
una  mena  d'  exposició  sensilla  d'  una  idea,  creencia, 
succés,  tradició,  etc.,  y  també  la  historia  ficticia  de 
un  deu,  semideu,  héroe,  etc    Mito.  Entra  en  la  com- 
posició  de  les  següents  paraules. 
MITO.  m.  Mena  de  guant  sense  dits. 
MITÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  escriu  sobre  mitografía. 
Mitógrafo. 

MITOGRAFÍA.  f.  Descripció  de  les  faules  paganes. 
Mitografía. 

MITOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  o  relatiu 
a  la  mitografía.  Mitográfico. 

MITÓLECH,  GA.  adj.  Entes  en  mitología. 
MITOLOGÍA,  f.  Historia  deis  deus  fabulosos  y  hé- 
roes de  la  gentilitat.  Mitología.  |l  La  ciencia  que  té 
per  obgecte  la  explicació   raonada  de  la   moralitat 
qu'  inclouen  les  faules  del  paganisme.  Mitología. 

MITOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  la  mitología. 
Mitológicamente. 

M1TOLÓGICH,  CA.  adj. 
Pertanyent  a  la  mitología. 
Mitológico. 

MITRA,  f.  Ornament 
que  porten  al  cap  els  ar- 
quebisbes,  bisbes  y  al- 
guns abats,  com  insignia 
de  sa  dignitat.  Mitra.  || 
La  dignitat  del  arquebis- 
be  o  bisbe.  Mitra.  ||  Te- 
rritori  de  la  seua  juris- 
dicció    Mitra. 

MITRAL.  adj.Epítetde 
les   válvules    triangulars 

que  guarneixen  la  obertura  peront  comunica  1'  aurí- 
cula esquerra  del  cor  ab  el  ventrícul  del  meteix  cos- 
tat.  Mitral. 

MITRAR,  v.  n.  Ant.  fam.  Obtindre  un  bisbat.  Obis- 
par, mitrar. 

MITRAT,  DA.  p.  p.  Ant.  Mitrado.  ||  adj.  S'  aplica 
al  qui  té  priviiegi  pera  portar  mitra  en  les  funcions 
publiques.  Mitrado. 

M1TFIDAT  m.  Contraven'  compost  de  varies  dro- 
gues. Mitridato. 

MITRIFORM.  adj.  Que  té  la  forma  d'  una  mitra. 
Mitriforme. 

MIX.  m.  Gat,  y  la  veu  ab  que  's  crida.  Miz,  micho, 
mizo.  II  Veu  ab  que  s'  esquiva  '1  gat.  Zape.  ||  Met. 
BORRATXO. 

TINDRE  L  MIX  O  ESTAR  MIX.  fr.  Met.  fam.  ESTAR 
GAT  O  AGAFAR  EL  GAT. 

MIXA.  f.  La  gata.  Miza,  micha. 
MIXET,  A.  m.  y  f.  Gat. 

MIXT,  A.  adj.  Barrejat.  Mixto.  ||  m.  Compost  de 
diferents  elements.  Mixto. 

MIXTE.  m.  Cerilla  capsada  de  fosfor,  que  s*  encen 
en  un  rascador  y  serveix  pera  ferlium  y  comunicarlo 
a  materies  combustibles,  etc.  Ha  substituit  al  lluquet 
de  sofre,  que  s'  empleava  abans  pera  encendre.  Fós- 
foro. 

MIXTIFORI.  m.  For.  Veu  llatina,  delictes  de  que 
poden  entendre  '1  tribunal  ecclesiástich  y  '1  civil. 
Mixtifori. 

M1XTILINI,  A.  adj.  Compost  de  línia  recta  y  cor- 
va. Mixtilíneo. 


Mitra  deSant  Bernat  Calvó 
Musen  de  Vichi 


MOC 


MOD 


267 


MIXTIÓ.  f.  Barreja,  acte  y  efecte  de  barrejar.  Mix- 
tión, mezcla. 

MIXTURA,  f.  Barreja.  Mixtura. 

MIXTURAR,  v.  a.  barrejar. 

MNEMÓNICA,  f.  Art  de  facilitar  les  operacions  de 
la  memoria.  Mnemónica. 

MNEMÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  mnemóni- 
ca. Mnemónlco. 

MNEMOTECNIA,  f.  Art  que  procura  per  niedi  de 
varies  regles  aumentar  les  facultats  y  poder  de  la 
memoria.  Mnemotecnia.  ||  Métode  per  medi  del  qual 
se  forma  una  memoria  artificial.  Mnemotecnia. 

MNEMOTÉCNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  mne- 
motecnia. Mnemotécnico.  II  Lo  que  serveix  pera  aju- 
dar  la  memoria.  Mnemotécnico. 

MO.  Ant.  Contracció  de  Me  ho  o  m'  ho. 

MOABITES.  m.  pl.  Pobles  d'  Orient.  Moabitas.  || 
Natural  de  Moab,  ciutat  d'  Arabia.  Moabitas. 

MOARÉ,  m.  Roba  de  seda  de  molt  eos,  que  fá  ai- 
gües  y  és  de  factura  y  noni  francesos.  Moaré. 

MOATRAYRE.  ni.  Ant.  enqanyador. 

MOATRE.  ni.  Ant.  ENGANY. 

MOBIL,  A.  adj.  Móvil,  moble. 

MOB1LA.  ni.  Mena  de  coto  en  rama,  conegut  al 
mercat  ab  aquest  nom,  perqué  procedeix  de  la  ciu- 
tat deis  Estats  Units,  aixís  aiiomenada.  Mobila. 

MOBILIARI.  adj.  For.  Lo  que  pertauy  ais  bens 
mobles,  com  propietat  mobiliaria.  Mobiliario.  II  El 
conjunt  de  mobles  de  una  casa  o  pis. 

MOBLAR,  v.  a.  Guarnir  de  mobles,  parar  casa. 
Alhajar,  amueblar,  moblar. 

MOBLAR  A  ALGÚ.  fr.    Met    ARMAR,  PROVEIR. 

MOBLAT,  DA.  p.  p.  Guarnitde  mobles.  Alhajado, 
amueblado. 

MOBLATGE.  m.  Conjunt  de  mobles.  El  conjunt  de 
mobles  d'  una  estanca. 

MOBLE,  adj.  Ant.  Movible.  ||  m.  Alhaja,  trasto. 
Trasto,  mueble,  alhaja  ||  m.  pl.  La  colecció  de  co- 
ses d  us  doméstich  que  's  poden  mudar  d'  una  part  a 
V  altra.  Muebles,  efectos,  menaje. 

MOCA.  f.  Ventresca.  Vientre,  bandullo,  mondon- 
go y  ventrecha  la  deis  peixos. 

TReure  LA  MOCA.  fr.  Met.  Fatigarse  molt  pera  con- 
seguir alguna  cosa.  Echar  los  hígados.  ||  Gitar  molt. 
Echar  las  asaduras,  las  tripas  !as  entrañas. 

MOCADA,  f.  Mocada.  ||  L' acte  de  mocirseuna 
vegada.  Sonadera. 

MOCADER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  les  botifarres  y  arre- 
gla la  moca.  Mondonguero. 

MOCADOR,  ni.  Drap  pera  mocar  o  mocarse  y  ai- 
xugar  la  suor.  Sonadero,  pañuelo,  mocador,  sona- 
dor, mocadero,  sudadero.  ||  El  que  's  posen  les  do- 
nes al  cap  o  al  coll.  Pañuelo.  ||  El  que  lligat  al  coll 
serveix  pera  sostiudre  '1  brac  ont  s'  hi  té  mal.  Ca- 
brestillo.  ||  El  tro?  de  tela  que 's  posa  a  la  cara  deis 
morts.  Sudario. 

MOCADOR  DE  BUTXACA:  MOCADOR,    1. 
MOCADOR  DEL  CAP.  El  que  porten  les  dones  al   cap 
pera  preservarlo  de  la  inclemencia.  Serenero. 

MOCADOR  DEL  Coll.  Quan  és  gran.  Mantón,  pa- 
ñolón. 

MOCADORES,  f.  Estisores  pera  mocar  el  llum. 
Despabiladeras,  molletes. 

MOCADORET.  m.  dim.  Pañizuelo. 
MOCALLOSES.  f.  Ornil.  Aucell  gros  com  la  calan- 
dria, pardo,  ab  varies  taques  per  tot  el  eos.  Té  les 
potes  curtes  y'ls  dits  com  els  del  lloro.  Torcecuello. 
MOCAR,  v.  a.  Netejar  el  na?  ab  el  mocador.  Lim- 
piar las  narices  ||  Tallar  el  cremallot  del  llum.  Des- 
pabilar, espabilar.  ||  v.  r.  Sonarse.  ||  Donar  xasco, 
enganyar.  Dejar  corrido. 


NO  'M  MOCO  AB  mitja  mánega.  Expr.  Denota  que 
la  cosa  de  que  's  tracta  o  's  parla  és  molt  estimable 
Ahí  que  es  moco  de  pavo. 

NO  MOCARSE  AB  mitja  mánega.  fr.  Gastar  molt  y 
seuse  reparo.  No  haber  pariente  pobre. 

no  SE  SAP  MOCAR,  fr.  Met.  Denota  la  ignorancia  de 
algú.  No  sabe  quitarse  los  mocos. 

MOCARRO,  m.  Fam.  Moch  que  per  deixadesa  pen- 
ja  del  na?.  Mocarro. 

MOCARSI.  m.  Filat  d'  espart  ab  que  's  formen  les 
línies  pera  tancar  els  extrems  de  les  almadrabes. 
Mocarsio. 

MOCAT,  DA.  p.  p.  Dit  del  llum.  Despabilado. 

deixar  MOCAT.  fr.  Met.  Deixar  burlat.  Haber  juga- 
do con  alguno  al  santo  mocarro. 

quedarse  MOCAT.  fr.  No  lograr  lo  que  's  preté. 
Quedarse  al  son  de  buenas  noches 

MOCH.  m.  Excrement  que  surt  del  nac.  Moco.  |[ 
Qualsevulla  materia  apegalosa.  Moco.  ||  C.iraniell  del 
llum.  Pábilo,  moco,  seta,  pavesa.  (|  mocos.  ||  El  que 
can  del  na?.  Mocarro.  ||  Caniositat  que  té  sobre  'I 
bech  el  galldindi.  Moco  de  pavo.  ||  Irán.  Xasco,  en- 
gany.  Moco. 

Clavar  UN  MOCH.  fr.  Met.  fam.  Donar  un  sofoch  o 
un  gran  desaire  a  qui  '1  niereix.  Dar  una  bofetada  o 
un  bochorno. 

MOCH  D'  avellaner.  Bot.  La  flor  másele  del  ave- 
llaner  que  forma  a  modo  de  cordó.  Amento 

MOCH  DE  GALL.  Bot.  VELLUT. 

MOCEJAR.  v.  n.  Realisar  actes  propis  del  jovent. 
Fer  entremaliadures  deshonestes.  Obsequiar  ab  exa- 
gerado a  les  minyones.  Mocear. 

MOCERÍA.  f.  Ofici  o  condició  de  mogo. 

MOCET,  A.  m.  y  f.  Dim.  de  Mogo  Aprenent,  cegal. 

MOCETA.  f.  Eina  que  forma  una  corona  ab  ma- 
neen y  tres  peus  per  sostindre  Tolla  al  foch. 

MOCIÓ.  f.  Moviment,  agitado.  Moción.  ||  Inspira- 
do de  Deu  al  ánima.  Moción.  ||  Instancia. 

MOCORRÓ.  m.  Ant.  MUGRÓ. 

MOCOS,  A.  adj.  Qui  té  mochs.  Mocoso.  ||  Poch  ad- 
vertit,  de  poca  experiencia.  Mocoso,  mocosuelo, 
chuchumeco,  muñeco,  monuelo. 

MODA.  f.  Usanga;  regularment  se  pren  per  lo  in- 
troduit  de  nou  en  la  manera  de  vestir.  Moda.  ||  Modo, 
manera. 

A  LA  MEVA,  A  LA  TEVA  O  A  LA  SEUA  MODA.  m.  adv. 

Que  significa,  segons  la  nieva  costum,  la  teva  o  la 
sena.  A  mi,  á  tu,  á  su  modo. 

LES  MODES  SON  LA  PERDICIÓ  DE  LES  CASES  O  FAN 
ALS  RiCHS  POBRES.  Re).  Que  reprén  la  profanitat  en 
les  modes,  y  aconsella  que  s'  usin  els  géures  de  mes 
durado.  Si  quieres  ser  rico,  calza  de  vaca  y  viste  de 
fino. 

SEGUIR  la  MODA.  fr.  Acomodarse  a  lo  que  s' estila. 
Estar  en  las  modas. 

MOCOSITAT.  f.  Cosa  apegalosa.  Tendencia  a  fer 
mochs.  Mocosidad. 

MODAL,  adj.  Lo  qu'  enclou  modo.  Modal.  ||  pl. 
Modos,  els  modos  de  les  accions  externes.   Modales. 

MODALITAT.  f.  Modo,  manera  d'  ésser  d'  una 
cosa.  Modalidad. 

MODEL.  m.  Exemplar,  planta  d'  una  obra.  Diseño, 
modelo.  ||  Met.  Exemple  en  les  obres  d'  ingeni  y  ac- 
cions moráis.  Modelo. 

model  natural.  L'  lióme  o  dona  nusos  que  ser- 
veixen  pera  V  estudi  del  dibuix.  Modelo  vivo. 

FER  ALGÚN  MODEL.  fr.  MODELAR. 

MODELA,  f.  La  dona  que  serveix  de  model  a  un 
artista. 

MODELACIÓ.  f.  Acte  de  modelar  alguna  cosa.  Mo- 
delación. 

MODELADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  modela.  Modela- 
dor. 


268 


MOD 


MOD 


MODELAR,  v.  a.  Fer  models.  Modelar.  ||  Travallar 
figura  en  cera,  fanch,  guix,  etc.  Modelar. 

MODE1.AT,  DA.  p.  p.  Modelado.  ||  Factura,  es- 
tructura en  les  obres  d'art. 

MODELATGE.  m.  Acció  y  efecte  de  modelar.  Mo- 
delaje. 

MODENÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Módena.  Modenés. 

MODERACIÓ.  f.  Modo,  templanza,  mesura,  modes- 
tia, parsimonia.  Moderación. 

AB  moderació.  ni.  adv.  Moderadamente. 

MODERADAMENT.  adv.  m.  Modestament,  ab 
templanza.  Moderadamente. 

MODERADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Moderadísimo. 

MODERADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  modera.  Modera- 
dor. ||  Sol  dirse  del  poder  deis  monarques  en  les  nio- 
narquíes  constitucionals. 

MODERANT.  adj.  Lo  que  modera.  Moderativo, 
moderatorío. 

MODERANTISME.  m.  Opinió  política,  quíns  prin- 
cipis  están  fundats  en  cert  grau  de  moderado  en  el 
govern  representatiu.  Moderantismo. 

MODERAR,  v.  a.  Temperar,  dirigir,  governar. 
Moderar.  ||  Aplacar,  assossegar.  Moderar.  ||  Arre- 
glar les  accions  y  coíes  a  la  moderació  y  templanga. 
Moderar.  ||  Reduir,  abaixar  el  preu  Moderar.  ||  v.  r. 
Contíndres  en  les  accions  o  passions,  evitant  els  ex- 
cessos.  Moderarse. 

MODERAT,  DA.  p.  p.  Moderado.  ||  adj.  Lo  que 
guarda  un  medi  entre  Ms  extrems.  Moderado.  ||  s.  y 
adj.  Partidari  del  moderantisme.  Moderado. 

MODERATIU,  VA.  adj.  Que  modera.  Modera- 
tivo. 

MODERATO.  adj.  Veu  italiana  usada  en  la  músi- 
ca pera  indicar  un  punt  central  de  tots  els  diferents 
graus  del  moviment.  Moderato. 

MODERN,  A.  adj.  Non,  fresen.  Moderno.  ||  Nou  en 
una  corporació.  Moderno.  ||  Lo  qu'  és  del  temps  ac- 
tual. Moderno. 

MODERNAMENT.  adv.  ni.  Novament,  poch  temps 
ha.  Modernamente. 

MODERNISAR.  v.  a.  Donar  forma  moderna  a  lo 
que  no  'n  té.  Modernizar. 

MODERNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  modern. 

MODERNISTA,  adj.  Partidari  de  lo  modern,  de  les 
coses  o  de  les  tendencies  deis  temps  moderns.  ||  Estils 
nous  exagerats  y  origináis.  Modernista. 

MODERNS.  m.  pl.  VENIDERS,  ESDEVENIDORS.  || 
Els  del  temps  present.  Modernos. 

MODEST,  A.  m.  n.  p.  Modesto.  ||  adj.  Moderat. 
Modesto.  II  Recatat  en  el  mirar.  Modesto.  ||  Honest, 
decent,  recatat  en  les  accions  o  paraules.   Modesto. 

MODESTAMENT.  m.  adv.  Ab  modestia,  compos- 
tura, moderació  y  templanza.  Modestamente. 

MODESTIA,  f.  Templanza,  honestetat,  moderació, 
arreglo.  Modestia.  ||  Decencia,  recato  en  les  parau- 
les y  accions.  Modestia. 

MODESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Modestísimo. 

MODESTÍSSIMAMENT.  m.  adv.  sup.  Ab  gran 
modestia.  Modestísimamente,  muy  modestamente. 

MÓDICAMENT.  adv.  m.  Ant.  moderadament.  |i 

MITJANAMENT. 

MÓDICH,  CA.  adj.  Poch,  poca  cosa.  Módico. 

MODÍFICABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  modificar.  Mo- 
dificable, 

MODIFICACIÓ.  f.  Limitado,  temperament,  res- 
tricció.  Modificación.  ||  Reducció  de  les  coses  a  Ilnrs 
deguts  termes.  Modificación.  ||  FU.  Modo  ab  qu'  es- 
tán combinades  les  parts  d'  alguna  substancia  mate- 
rial y  que  la  constitueix  en  el  seu  ésser.  Modifica- 
ción   ||  Canibi,  alteració  de  la  forma.  Modificación. 


MODIFICADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  modifica.  Modifi- 
cativo, modificador. 

MODIFICANT.  adj.  Lo  que  modifica.  Modifica- 
tivo. ||  Cram.  S'  aplica  a  la  paraula  que  determina  el 
sentit  d'  un'  altra.  Modificativo. 

MODIFICAR,  v.  a.  Reformar,  moderar,  temperar, 
limitar,  restrényer.  Modificar.  ||  Reduir  les  coses  a 
llurs  deguts  termes.  Modificar. 

MODIFICAT,  DA.  p.  p.  Modificado. 

MODIFICATIU,  VA.  adj.  Que  modifica.  Modifica- 
tivo. 

MODISME.  m.  Modo  particular  de  parlar  privatiu 
d'  una  llengua,  que  s'  aparta  de  les  regles  de  la  gra- 
mática. Modismo. 

MODIST.  m.  Sastre  que  confecciona  trajos  y  ro- 
bes pera  les  senyores.  Modisto. 

MODISTA,  m.  y  f.  Qui  segueix  les  modes,  les  in- 
venta o  té  botiga  d'  elles.  Modista.  ||  La  que  fa  tra- 
jos y  adornos  de  dona.  Modista. 

MODISTETA.  f,  dim.  de  mod  sta. 

MODO.  m.  Ordre,  determinado  de  les  coses  a  cert 
estat  y  ésser.  Modo,  manera.  ||  Moderació  en  les  ac- 
cions o  paraules.  Modo.  ||  Forma  y  us  particular  de 
fer  alguna  cosa.  Modo.  l|  Gram.  En  la  conjugado  del 
verb  la  diíerencia  pera  explicar  la  diversitat  de  temps 
y  efectes.  Modo.  ||  pl.  Urbanitat,  cortesía.  Modo, 
modales.  II  Mus.  Diferencia  en  la  postura  perfecta  o 
en  la  formado  de  la  escala  d'  un  tó  segons  la  tercera 
que  porta    Modo. 

MODO  DE  PENSAR.  El  dictamen,  judici,  opinió  o  pa- 
rer.  Sentimiento,  sentir. 

MODO  potencial.  Gram.  Lo  qu'  inclou  els  temps 
que  signifiquen  les  coses  que  poden  ésser,  a  diferen- 
cia de  les  que  son  o  foren.  Modo  potencia!. 

AB  modo.  m.  adv.  Modestament,  ab  regla,  ab  mo- 
deració. Regladamente. 

al  modo.  m.  adv  Semblantment,  imitant.  A  modo, 
d  manera  de,  á  fuer  de. 

DE  modo.  m.  adv.  de  manera. 

DE  modo  QUE,  del  meteix  modo  QUE.  Loe.  Expres- 
sa  la  total  conformitat  ti'  una  cosa  ab  un'  altra  o  ab 
1'  estat  que  abans  tenía.  Según  y  cómo,  del  mismo 
modo. 

de  tots  modos,  m.  adv.  Siguí  coni  vulgui.  De  to- 
dos modos. 

D'  un  modo  baix  O  indeCENT.  ni.  adv.  Ab  baixesa, 
indecentment,  sense  lluiment  ni  estimado.  Obscura- 
mente. 

DONAR  MODO.  fr.  Sugerir  el  medi  pera  fer  alguna 
cosa.  Dar  traza. 

HI  HA  MOLTS  MODOS  DE  MATAR  PUSSES.   fr.  Met.  Ab 

que  s'  explica  la  varietat  de  genis  y  modos  particu- 
lars  que  cada  hu  té  pera  discórrer  o  fer  alguna  cosa. 
Cada  uno  tiene  tu  modo  de  matar  pulgas. 

PARLAR  AB  MODO.  fr.  Parlar  seuse  excedirse,  ans 
bé  ab  moderació,  prudencia  y  cortesía.  Hablar  bien 
criado. 

MODOLELL  Y  COSTA  (Joseph).  Biog.  Autor  de 
una  relació  de  un  certamen  niístich  celebrat  a  Santa 
María  del  Mar  de  Barcelona  en  1656. 

MODOLÓ.  m.  Ant.  Mena  de  garbera.  Garbera, 
tresnal. 

MODORRA,  f.  Ensopiment.  Letargía,  modorra.  || 
Aturdiment  que  per  inceudi  o  abundor  de  sanch  es- 
devé  a  les  ovelles.  Modorra. 

MODORRARSE,  v.  r.  Agafar  modorra.  Se  diu  de 
la  fruita  al  tornarse  lloca. 

MODORRÍA.  f.  Ant.  MODORRA.  ||  BOBERÍA.  I|  TON- 
TERÍA. 

MODORRO,  A.  adj.  Ant.  Pretendent,  seguidor  de 
una  minyona,  presumit.  ||  FATUO,  TONTO.  ||  ni.  Ant. 
MODORRA. 

FER  el  MODORRO,  fr.  Ant.  Lo  que  ara  se  'n  diu  en 
llenguatge  familiar  fer  /'  os. 


MOG 


MOl 


269 


MÓDUL.  m.  La  mesura  y  distríbució  de  les  varie- 
tats  y  diferencies  de  la  veu.  Módulo.  ||  Arquit.  Mida 
que  s'  usa  en  P  arquitectura  pera  les  proporcions 
deis  seus  cossos,  y  és  sempre  'I  semidiámetre  de  la 
part  inferior  de  la  columna.  Módulo.  ||  Hidrául.  Uni- 
tat  de  mida  pera  les  aigües  corrents  en  la  sena  dis- 
tríbució y  aplicado  a  la  beguda,  al  regar  y  a  la  in- 
dustiia  fabril.  Módulo.  ||  Mus.  Modo  de  variar  la  veu 
pera  cantar  ab  suavitat  y  afinació.  Módulo.  ||  Numis. 
Grandor  de  les  medalles.  Se  divideix  en  quatre  clas- 
ses,  gran,  uiitjana,  petita  y  mínima.  Módulo. 

MODULABLE.  adj.  Que  's  pot  modular.  Modu- 
lable. 

MODULAC1Ó.  f.  Mus.  Armonía,  suavitat  del  cant. 
Módulo,  modulación.  ||  Varietat,  mutació  de  tó,  se- 
guint  certes  notes  agradoses  al  oide.  Modulación.  I| 
El  modo  de  variar  la  ven  pera  cantar  ab  suavitat  y 
afinament.  Módulo. 

MODULADAMENT.  adv.  m.  Ab  modulació.  Modu- 
ladamente. 

MODULADOR,  A.   adj.  Qui  modula.   Modulador. 

MODULANT.  p.  pres.  de  modular.  Qui  modula. 
Modulante. 

MODULAR,  v.  n.  Mus.  Cantar  ab  dolgura,  suavi- 
tat y  armonía.  Modular. 

MODULARI,  A.  adj.  Arquit.  Epítet  del  ordre  de 
arquitectura  que  resulta  de  1'  unió  deis  tres  oidres 
usats  péls  grechs  y  'ls  romans.  Modulario. 

MÓDULO,  m.  MÓDUL. 

MOEUS.  m.  pl.  Bona  o  mala  crianga,  bones  o  ma- 
les accions  de  la  persona,  segons  se  digui  bens  o 
mals.  Modos. 

SENSE  MODUS  NI  CRIANQA.  m.  adv.  Indecentment, 
sense  cortesía.  Indecentmeente,  puercamente. 

SENSE  MODUS  NI  VERGONYA.  m.  adv.  DESVERGONYI- 
DAMENT. 

MODUS  VIVENDI.  Loe.  llat.  Manera  de  viure,  anar 
passant.  |]  Al  llenguatge  diplomátich,  s'  usa  pera  ano- 
menar  un  pacte  provisional  fins  que  s'acordi  el  trac- 
tat  definitiu. 

MOECA.  f.  Gest  o  postura  que  's  fa  ab  la  cara  o  '1 
eos  pera  fer  festes  o  burlarse  d'  algú.  Figurería, 
mueca,  momo,  ciquiricata. 

fer  moeques.  fr.  Fer  gestes  o  visatges.  Hacer  mue- 
cas, gestos. 

MOFA.  f.  Burla,  matraca,  irrisió,  escarní.  Mofa, 
mofadura. 

MOFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  mofa.  Burlón,  mo- 
fador. 

MOFAR,  v.  a.  y 

MOFARSE  v.  r.  Fer  mofa.  Burlarse  d'algú  o  d'al- 
guna  cosa.  Mcfar. 

MOFAT,  DA.  p.  p    Mofado. 

MOFETA,  f.  BURLETA. 

MOFLA,  f.  Enuig.  Enojo. 

MOFLAR.  v.  a.  Enutjar.  Enojar. 

MOFLAT,  DA.  adj.  Enutjat.  Enojado. 

MOGA.  f.  Ter.  Moneda,  diner. 

MOGENT.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Barcelona. 
Neix  prop  de  Vilalba  Sasserra;  passa  per  Collsaba- 
dell,  LÜnás,  La  Roca  y  Montmeló,  ont  s'  uneix  ab  el 
Congost,  formant  abdós  el  riu  Besos. 

MOGENTE.  Geo».  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  d'  Enguera;  és  a  la  vora  de  la  riera 
de  Canyales  y  té  4,358  hab. 

MOGERA.  f.  MUXERA. 

MOGIGANGA.  f.  MOIXIGANGA. 

MOGUDA  (Bernat  de).  Biog.  Cavaller  y  poeta  cá- 
tala del  sigle  Xlii,  senyor  del  castell  y  vila  de  Santa 
Perpetua  de  la  Moguda,  prop  de  Moneada.  Havent 
prés  part  en  la  conquista  de  P  illa  de  Mallorca  ab  el 


rei  En  Jaume  I,  va  quedar'hi  aveínat,  car  en  el  repnr- 
tinient  de  terres  varen  tocarli  bones  heretats.  Tenía 
ademes  la  representació  de  gentilhome  del  bisbe  de 
Barcelona  en  la  conquesta,  y  aquest  prelat  va  ferli 
també  bones  donacions  de  terres  en  1234.  Era  honie 
afectat  a  P  astiología  y  va  esciiure  un  Pronostich  e 
profecíes  de  caient  popular,  en  veis  cátala,  planei, 
sense  influenza  provenga!. 

MOGUDA.  Geog.  Quadra  de  Santa  Perpetua  de  la 
Moguda,  prov.  de  Barcelona. 

MOGUT,  DA.  p.  p.  Movido. 

MOGUT  (Anar).  m.  Andar  ó  estar  en  celos,  estar 
caliente,  apetecer  el  coito. 

MOHA.  f    Bol.  Mena  de  mili  pera  '1  bestiar. 

MOHACIS.  f.  pl.  Bot.  Bolets  matocarpis,  quíns  ti- 
pus  és  P  anomenat  moho. 

MOHADA    f.  Ant.  MOJADA. 

MOHi,  NA.  adj.    S'  aplica  al  matxo  o   muía  fill  de 
cavall  y  burra.  Mohíno.  ||  S'  aplica  a  les  cavalcadu 
res  de  morro  negre.  Mohino.  ||  ENFADAT. 

MOIG,  TXA.  adj.  Esmotxat. 

MOILER.  f.  Ant.  MULLER. 

MOIR.  v.  n.  morir. 

MOIRÉ.  m.  moaré. 

MOIX,  A.  adj.  Cap  baix,  tríst.  Cabizbajo.  ||  m.  y  f. 
MIX.  ||  Ter.  ibicench.  Borrafxo,  tindre  '1  gat.  Borra- 
cho, chispo.    ||   Sonso. 

MOIX  (Joan  Rafel).  Biog.  Célebre  tnetge  gironí. 
Escrigué  sobre  les  sequíes  y  la  peste  en  1587. 

MOIXADA.  f  Cop  de  morro  del  porch. 

MOIXAL.  m.  Mena  de  bog  que 's  posa  al  porch 
perqué  no  furgui. 

MOIXAMA.  f.  Llomillo  sech  de  la  tunyina  fet  a 
llenques  de  tres  a  quatre  dits  d'  ampie  per  un  de 
gruix.  Mojama. 

MOIXA  (Forat).  Orog.  Coll  del  nervi  oriental  de 
la  serra  de  Cadí. 

MOIXARÓ  (Serra  del).  Orog.  Extensa  serralada 
del  Bergadá,  que  separa  aquesta  comarca  de  la  Cer- 
danya,  entre  quins  accidents  cal  esmentar  les  roques 
y  el  Planell  de  Ver.tolana,  el  pont  natural  de  la  Roca 
Gran,  el  serrat  de  Pleta  Closa,  el  pía  del  Moixaró,  el 
cim  de  Roques  Altes,  els  colls  de  la  Miqtiela,  de 
Dentáis  y  de  Jou,  y  les  clotades  d'En  Pere,  deis  Mo- 
lins  y  de  la  Llorenga.  És  un  deis  paisatges  mes  so- 
perbs  de  1'  alta  Catalunya.  ||  —(ROQUES  altes  del). 
Cim  escarpat,  que  s'  alga  a  un  deis  caires  de  la  Co- 
llada del  nieteix  nom,  a  2,275  met.  d'  altitut,  pié  de 
erigalls  a  son  entorn,  ab  roques  trinxades  y  somnio- 
gudes.  ||  =(COLLADA  de).  Pía  de  pasturatge  entre  la 
comarca  del  Bergadá  y  la  Cerdanya. 

MOIXAINA.  f.  Ter.  FESTA.   CARICIA. 

MOIXELL.  ni.  Porció,  borralló  de  llana,  cánem,  et- 
cétera, a  punt  de  filarse.  Copo,  cerro. 

MOIXERNÓ.  m.  Bot.  Bolet  petit  de  cama  llarga 
que 's  fa  secar  y 's  posa  ais  platillos.  Hongo  mos- 
cado. 

MOIXERA.  f.  MOIXER. 

MOIXERÍA.  f.  Beneitería. 

MOIXET.  m.  dim.  de  moix.  Micho.  ||  m.  adv.  Ter. 

PLERET. 

MOIXET  MOIXET.  m.  adv.  Ter.  Poch  a  poquet.  Po- 
quito á  poco,  paso  á  paso. 

MOIXET  (Frá  Pere).  Biog.  Autor  de  vaiies  obres 
relligioses  al  sigle  xvn. 

MOIXETA.  f.  ALIGA   BORDA. 

MOIXÍ.  m.  Borra,  peí  abans  d'  afeitarse  la  primera 
vegada.  Bozo,  vello. 

MOIXIGANGA.  f.  Festa  pública  que  's  fa  ab  con- 
curs  de  varíes  persones.  Mojiganga.  ||  Festa  de  per- 
sones   disfragades   ab  figures,   regularment  alegóii- 


270 


MOL 


MOL 


ques,  que  sol  ferse  en  obsequi  d'  alguna  persona 
reial.  Máscara  real.  |l  pl.  Obsequis  fingits.  Gata- 
tumbas. 

MOIXINA  REF1STOLADA.  f.  Dona  calmosa  y 
falsa. 

MOIXÓ.  m  Ornit.  aucell.  [|  Met.  ASTUT,  ESTOR- 
nell.  ||  Una  mena  de  peix  de  ma. 

M01XOLL    ni.  Terra  de  moixes. 

MOIXONAR.  v.  a.  ler.  pondré. 

MOIXONER.  m.  Qui  s'  ocupa  de  cagar,  criar  y 
vendré  aticells.  Pajarero. 

MOIXONET.  m.  dim.  Ornit.  AUCELLET.  ||  Ictiol. 
Peix  de  la  fam.  deis  aterinits  de  uns  7  cm.  de  Margada. 

MOIXONOT,  m.  L'  aucell  gros,  lleig  o  descone- 
gut,  que  no  se  li  sap  el  nom.  Pajarraco,  pajarruco, 
avechucho. 

MOIXUMA.  f.  MOIXAMA. 

MOJA.  Geog  Poblet  del  dist.  munpal.  d'  Olérdola, 
prov.  de  Barcelona. 

MOJADA,  f.  El  troc  de  térra  que  poden  llaurar  un 
paiell  de  bous  en  un  día  y  conté  45  canes  en  quadro 
O  siguin  2,025  canes   quadrades,  la  de  Barcelona. 

MOJAL.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Balsa- 
reny,  prov.  de  Barcelona. 

MOJARRA,  f.  Barco  necessari  pera  '1  servei  de  les 
alinadrabes.  Mojarra. 

MOKA.  m.  Bol.  Café  de  superior  qualitat  que  s'ex- 
porta  d'  una  ciutat  del  meteix  nom.  Moca,  moka. 

MOLA.  f.  Pedra  de  molí  pera  fer  farina.  Rueda, 
muela.  ||  Pedra  d'  esmolar.  Muela.  ||  Quantitat  d'  ai- 
gua  necessaria  pera  fer  anar  una  mola  de  molí.  Mue- 
la. II  Tossal  o  turó  arroionit  del  cim.  Cerro,  peña, 
peñón,  muela.  ||  Carn  informe  que  s'  engendra  al 
ventre  de  la  dona,  ab  apariencies  de  prenyat.  Mola.  || 
Ictiol.  Peixos  gininodontis,  de  color  platejat  y  de  carn 
grassa  y  llepisosa.  Al  Mediterrani  adquireix  gran 
desentrotllo  y  arríva  a  pesar  250  kilog.,  algún  deis 
exemplars  característichs.  Pez  luna,  muela,  mola.  || 
Pedra  coniunament  de  marbre  ab  que'ls  pintors  niolen 
els  colors  y  'ls  apotecaris  algunes  drogues.  Moleta. 

||  MOLÍ. 

mola  ALTA  O  corredora.  La  qu'  és  demunt  de  la 
fixa  y  roda  pera  moldre.  Corredera. 

mola  DE  GENT.  Gran  concurs.  Muela  de  gente,  re- 
molino, turbión. 

mjla  DE  peix.  Bol.  Cardume,  cardumen. 

MOLA  de  FLECA.  La  que  per  estar  molt  gastada 
serveix  a  la  ñeca  demunt  d'  un  altra  mola  que  no  ho 
és  tant,  a  fí  de  que  ab  el  pes  de  totes  dues  se  pugui 
moldre  bé.  Faldón. 

mola  DE  TRULL  Rodet.  Galga,  volandera. 

mola  negra.  La  de  pedra  negra  usada  ais  molíns. 
Domera. 

mola  SOTANA.  La  pedra  rodona  qu'  ais  molíns  de 
fariña  és  sota  de  la  mola  alta  y  és  fixa.  Solera. 

A  MOLES,   m.  adv.  Ab  uran  abundor.  Copiosamente. 

ENTRE  MOLES  NO  T' HI  POS,  PERQUÉ  MOLEN  FINS  AL 
OS.  Ref.  Qu'  aconsella  no  's  prengui  part  en  els  dis- 
turbis  entre  parents,  perqué  aquestos  fácMinent  se 
avenen  y  després  se  pert  1'  amistat  ab  uns  y  altres. 
Entre  padres  y  hermanos  no  metas  tus  manos. 

FER  combregar  AB  moles  DE  MOLÍ.  fr.  Fer  creure 
grans  mentides. 

SE    MENJARÍA    MOLES    DE    MOLÍ.    LOC.   Qu'  explica  la 

facilitat,  ansia  o  apetit  d'  algú  pera  menjar.  Comer 
sobre  la  cabeza  de  un  tinoso. 

MOLA  (Pere).  Biog.  Historiaire  nadiu  de  Tamarite 
de  la  Litera,  bisb.  de  Lleiiia  (1690-1766).  Va  ésser 
prior  y  canonge  a  la  Col-legiata  de  la  seua  ciutat. 

—  Y  MARTÍNEZ  (JOAQUIM).  Biog.  Militar  y  escrip- 
tor.  Mort  a  Barcelona  I'  any  1882.  Era  queíe  deis  so- 
metents  de  Catalunya,  enamorat  d'aqueixa  institució. 
Tenia  'I  grau  ele  brigader.  L'  any  1854  va  entrar  a  la 
redacció  del  Diario  de  Barcelona  encarregat  de  la 


secció  extrangera  y  de  les  traduccions  angleses.  En 
1859  era  '1  corresponsal  en  la  guerra  d'  África,  y  mes 
tart  ho  era  en  la  guerra  d'  Halia.  Era  molt  estimada 
deis  inteligents  la  seua  feina  de  periodista.  Va  cola- 
borar en  la  obra  d'  En  Mané  y  Flaquer:  Historia  del 
Bandolerismo  y  la  Camorra  en  Italia. 

MOLA  (La).  Hidrog.  Morro  de  78  met.  d'  altitut  a 
la  entrada  del  port  de  Maó,  illa  de  Menorca.  ||  Orog. 
Punt  culminant  de  la  divisoria  entre'l  Camp  de  Tar- 
ragona y  la  Ribera  d'  Ebre,  al  S.E.  de  Falcet;  té  928 
met.  d'  alt.  ||  —  (CAP  DE  la).  Hidrog.  Cap  de  la  costa 
S.O.  de  1'  illa  de  Mallorca  ||  —  (serra  de  la).  Orog. 
Serra  de  la  prov.  de  Castelló,  part.  jud.  de  Morella; 
és  al  N.E.  d'  aquesta  vila.  ||  —  (COLL  de  la).  Al  Ber- 
gadá  en  quin  serrat  s'  alga  una  torreta  de  pedrés  a 
1'  elevació  de  2,030  metres.  ||  —(de  BICORP).  Geog. 
Caseriu  del  tenue  de  Bicorp,  prov.  de  Valencia.  ||  — 
(ressech).  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Viella,  prov. 
de  Lleida. 

MOLA  DE  CATi  (Avenen  de  la).  Se  trova  en  la  co- 
marca de  Tortosa,  al  Port  de  Beceite. 

MOLA  PORQUERA  (Avench  de).  Orog.  En  la 
comarca  de  Tortosa. 

MOLA  (El).  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Falcet;  és  a  la  vora 
del  riu  Ciurana  y  té  812  hab. 

MOLADA.  f.  La  quantitat  que's  molt  d'una  vega- 
da. Molienda,  motada 

MOLANTA  (Sant  Pere  de).  Geog.  Lloch  de  la 
prov.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vilafranca  del  Pe- 
nadés:  té  200  hab. 

MOLAR,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  mola  o  és  bó 
pera  moldre.  Molar. 

MOLAR.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Elx,  prov.  de 
Alacant.  ||  Lloch  de  moles  o  pedrera  de  moles.  Molar. 
MOLAS  Y  CASAS  (Joan).  Biog.  Escriptor  cátala, 
nat  a  Barcelona  I'  any  1855  y  mort  en  la  meteixa. 
Havía  cursat  al  Instituí  y  exercit  d'  impressor.  Cola- 
borava  en  la  prempsa  setmanal  barcelonina.  L'  any 
1876  estrenava  la  comedida  Carambolas,  y  portat 
per  1'  éxit  seguía  escribint  peí  teatre,  havent  acavat 
per  ésser  empressari  del  Eldorado.  Havía  redactat 
en  el  setmanari  Lo  Nunci  d'  en  Feliu  y  Codina  y  en  el 
Diari  Cátala  d'  En  Valentí  Almirall.  Després  va  ésser 
redactor  de  La  Jornada.  És  seua  la  obra  d' espectacle 
De  la  Terra  al  Sol,  representada  a  centenars  de  ve- 
gadej. 

MOLDÁVICH,  CA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de  la 
Moldavia.  Moldavo,  moldávico. 

MOLDOVALACH,  CA.  s.  y  adj.  Se  diu  deis  habi- 
tants  de  la  Moldavia  y  de  la  Valaquia,  quan  se  'ls 
considera  formant  un  sol  poblé,  y  lo  que  'ls  hi  per- 
tany. Moldovalaco 

MOLDRE.  v.  a.  Reduir  a  pols,  xafar  ab  la  mola. 
Moler.  ||  Mastegar.  Moler,  mascar,  masticar.  ||  Mo- 
lestar, importunar.  Moler,  hacer  moler  el  ajo  o  del 
ajo  o  con  el  ajo.  ||  Cansar,  fatigar  materialment. 
Moler,  quebrantar. 

moldre,  moldre  'LS  OSSOS.  fr.  Cansar,  fatigar, 
així  's  diu  que  molt  o  cansa  una  cavalcadura  de  mal 
pas.  Moler,  quebrantar.  ||  Met.  Instar  ab  importunitat 
a  algú  perqué  faci  o  concedeixi  alguna  cosa.  Moler. 
ARRIBAR  Y  MOLDRE.  fr.  Met.  fam.  Explica  la  breve- 
tat  ab  que  's  logra  alguna  cosa.  Llegar  y  besar  el 
santo. 

MOLE.  m.  Motilo. 

MOLÉCULA,  f.  Fis.  Cada  una  de  les  partícules, 
compostes  d'  átoms,  que  formen  un  eos.  Molécula. 

MOLECULAR,  adj.  Fis.  Pertanyent  a  les  molécu- 
les.  Molecular. 

MOLEDÍS,  A.  adj   Que  s'  ha  de  moldre.  Moledero. 
||  Que  fá  de  bou  moldre.  Moledizo. 
MOLEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui   molt,  o  lo  que  mólt. 
MOLEDURES.  f.  pl.  MOLTURA. 


MOL 


MOL 


271 


MOLEJA.  f.  Anl.  VENTRELL. 

MOLENT.  p.  a.  Mollente. 

MOLER,  in.  Qui  fa  o  ven  moles  de  molf  y  altres 
pedrés  de  fábrica.  Pedrero,  molero,  cantero. 

MOLERÁ,  f.  Ictiol.  Peix  petit  y  blandí,  que  diñen 
ésser  de  varis  colors  a  la  primavera.  Fice,  fleo,  fuca, 
y  pavo.  ||  Pedrera  de  moles.  Molar. 

MOLERÁ  (Gaspar).  Rio;;.  Meslre  en  arts  y  medi- 
cina natural  de  Vich.  En  1533  publica  unes  profecíes 
o  pronóstichs  anunciant  ab  gravats  1'  aparició  d'un 
cometa,  y  la  mort  de  Luter,  que  se  realisá  el  primer 
y  equivoca  el  segón  de  10  anys. 

MOLES  (Frederich).  Biog.  Histori.iire  valencia  del 
sigle  XVII,  autor  d'  algunes  obres  ben  remarcables, 
entre  elles  les  titolades:  Guerra  entre  Fernando,  em- 
perador romano  y  Gustavo  Adolfo,  rey  de  Suecia. 

—  (GASPAR).  Biog.  Retórich  y  humanista  del  si- 
gle XV,  imitador  de  Cicero.  Va  néixer  a  Valencia  y 
era  autor  d'  una  obra  titulada  Tresor  de  la  ¡lengua 
llatina  y  espanyola. 

—  (joaquim).  Biog.  Humanista  y  ecclesiastich, 
nascut  en  1730  y  mort  en  1805.  Va  ésser  professor  de 
retórica,  gramática  y  teología,  esmentantse  entre  les 
seues  obres  la  Institución  eclesiástica  del  papa  Bene- 
dicto XIV,  y  el  Catecismo  romano. 

—  (PERE  PASQUAL).  Biog.  Gravador  d'  estampes, 
valencia,  nat  en  1741,  y  suicidat  a  Barcelona  en  oc- 
tubre de   1775.  Va  apendre  de  dibuix  ab  el  mestie 

pintor  Joseph  Vergara,  a  Valencia, 
y  ab  En  Camarón,  a  Segorb,  es- 
sent  son  mestre  de  gravat  En  Vi- 
cents  Galceran.  Trovantse  a  Bar- 
celona al  arrivar  de  Nápols  el  rei 
Caries  III  (1759)  va  ésserli  enco- 
menada  la  decoració  del  llibre  fet 
per  la  ciutat  relatant  les  testes 
reials,  valguentli  el  títol  de  su- 
peinumerari  de  la  R.  Academia  de 
St.  Ferrán,  y  que  la  Junta  de  Co- 
mers  li  concedís  una  pensió  pera 
estudiar  vuit  anys  mes  el  gravat 
a  París,  ont  va  travallar  ab  M. 
Duposi.  Allá  va  copiar  les  obres 
Sant  Joan  en  el  desert,  d'  En  G. 
Reni ;  Sant  Gregori  refusant  la  tiara,  d'  En  Vanlóo; 
La  pesca  del  cocodrill,  de  Boucher,  dedicada  al  Con- 
sulat  de  Barcelona,  aixís  com  hi  va  gravar  els  retrats 
del  duch  d'  Alba  y  el  del  abat  Nolet.  L'  Academia 
francesa  va  rébrel  meinbre  de  mérit  Pany  1774,  com 
ho  era  de  la  de  Sant  Caries  de  Valencia  desde  1769  y 
de  la  de  Sant  Ferrán  de  Madrit  (1770).  Havent  retor- 
nat  a  Espanya,  per  agraiment  va  domiciliarse  a  Bar- 
celona, ont  va  montar'hi  la  Escola  de  dibuix  per  Arts 
y  Oficis,  a  Llotja,  a  iniciativa  del  Consulat  (27  janer 
1775)  de  la  quina  va  ésserne  director.  A  n'  ell  també 
foren  desudes  les  ordenances  pera  eslablir  filióles  de 
1'  ensenyan^a  del  dibuix  de  Barcelona  a  Girona, 
Olot  y  altres  indrets  de  Catalunya.  En  Moles  era 
home  molt  estimat  aquí,  y  la  seua  desastrada  mort 
va  produir  gran  condol  en  la  ciutat,  com  igualment 
al  extranger. 

—  (vicents).  Biog.  Metge  valencia  que  va  ferse 
remarcar  en  la  primera  meitat  del  sigle  XVII. 

MOLES  (Coll  de  les).  Orog.  Al  extrem  del  macis 
de  Montfalgars  a  1,450  metres  d'  elevació,  en  la  co- 
marca de  Camprodón. 

MOLES.  Geog.  Veinat  del  Bergadá,  entre  '1  Coll 
de  Fangars  y  Saldes. 

MOLEST,  A.  adj.  Enfados,  pesat.  Molestador. 

FERSE  MOLEST.  fr.  Arrivara  enfadar  o  incomodar 
ab  impertinencies.  Aporrarse.  ||  MOLESTAR. 

MOLESTACIÓ.  f.  MOLESTIA,  FATIGA. 

MOLESTADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molestadísimo. 

MOLESTAMENT.  adv.  m.  Ab  molestia  o  imperti- 
nencia. Molestamente. 


MOLESTAR,  v.  a.  Enfadar,  importunar.  Molestar. 

MOLESTAT,  DA.  p.  p.  Molestado. 

MOLESTIA,  f.  Travall,  incomoditat.  Molestia.    || 
Enfado,  inquietut.  Molestia. 

MOLESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molestísimo. 

MOLETA,  f.  dim.  De  mola.  Moleta.  ||  MOLA,  6. 

MOLGUDA.  f.  Mólta. 

MOLGUT,  DA.  p.  Mólts. 

MOLÍ.  ni.  Máquina  pera  moldre.  Molino.  ||  Máqui- 
na pera  esclafar  o  aprimar  violentament  alguna  cosa, 


Molí  roma  d'  olí 
(Museu  de  Tarragona) 


Molí  vell  d'  Olius 


com:  la  de  paper,  moneda,  etc.   Molino.    II   Met.  fam. 
La  boca.  Molino. 

molí  D  AIGUA.  El  fariner  mogut  per  la  forga  de 
l'aígua.  Molino  de  agua, 
aceña. 

MOLÍ  D'  Olí.  Aquell 
en  que  's  molen  les  oli- 
ves. Almazara,  molino 
de  aceite. 

MOLÍ  DE  SANCH.  El 
mogut  per  forqa  ani- 
mal. Molino  de  sangre 
ó  de  bestia;  tahona.  || 
Met.  Travall  gran  o  lo 
que  '1  causa.  Molien- 
da, reventador,  mata- 
dero, perrera,  moledura. 

MOLÍ  DE  SUCRE:  IN- 
GENI,  7. 

MOLÍ  DE  vent.  El  que  va  per  medi  del  vent.  Molino 
de  viento.  ||  Vareta  ab  dues  veletes  de  paper  encon- 
trades  ais  extrems,  que  posada  regularment  al  cap 
d'  una  canya  dona  voltes  ab  1'  aire  que  pren  corrent. 
Rehilandera.  ||  pl.  Molinería. 

MOLÍ  DRAPER:  NOCH. 

molí  fariner  O  DE  BLAT.  El  que  mólt  el  gra  y  fá 
fariña.  Molino  harinero. 

MOLÍ  paperer.  El  que  trinxa  Ms  draps  pera  fer  pa- 
per. Molino  papelero,  fábrica  de  papel. 

NO  me  LA  portarás  al  molí.  Expr.  Amenaqa  que 
significa  qu'  algú  pagará  '1  mal  qu'  lia  fet.  No  te  irás 
alabando. 

QUAN  UN  MOLÍ  NO  MÓLT,  ARRI  A  L'  ALTRE.  Loe.  A 
L'  ALTRA  PORTA,  QU'  AQUESTA  NO  S'  OBRE. 

QUI  PRIMER  ARRIVA  AL  MOLÍ,  AQUELL  MÓLT,  SI  AIXÍS 
EL  MOLINER  HO  VOL,  O  QUI  PRIMER  ÉS  AL  MOLÍ  PRIMER 
MÓLT.  Rcf.  Denota  que'l  mes  diligent  logra  lo  que  al- 
guns  se  disputen.  El  que  primero  llega,  ése  la  calza. 

MOLÍ  DE  BURGUET.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de 
Senterada,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (DE  CUSONS).  Al  Ber- 
gadá, al  terme  munpa!.  de  Sora.  Serva  una  ¡glesieta 
románica  nomenada  de  Sant  Pere  Espuig,  dalt  d'  un 
turó.  ||  —(DEL  CAVALLER).  Ais  aspres  trencalls  de  les 


272 


MOL 


MOL 


cañáis  de  Sant  Miquel  al  Bergadá,  a  la  vora  del  riu 
Mardansol.  II  — (PAPERER).  Casería  del  tenue  de  Pons, 
prov.    de  Lleida. 

MOLIBDAT.  m.  Quim.  Sal  produida  per  la  combi- 
nació  del  ácit  inolíbdicli  ab  una  base  salificable.  Mo- 
libdato. 

MOLIBDAT  D.:  PLOM.  Min.  Substancia  de  color  groch 
taronjat,  de  brill  reinos,  que  ratlla '1  guix  y  és  rat- 
llada  pél  carbonat  de  cals.  MolibJato  de  plomo. 

MOLIBDATAT.  adj.    Min.    Se   diu    de   lo  qu' está 
convertit  en  molibdat.  Molibdatato. 
MOLIBDENA.  f.  Molib:leno. 

MOLIBDENI.  f.  Aletall  de  color  gris,  ciar,  que  tira 
a  roig,  blanch,  eras  y  qu'embruta  al  tocarlo.  Molib- 
den3. 

MOLIBDENITA.  f.  Min.  Sulfur  de  molibdeni.  Mo- 
libdenita. 

MOLÍBDICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  de  les  sais  en 
que  hi  entra  I'  óxit  de  molibdeni.  Molibdico. 

MOLIBDITA.  f.  Min.  Pedra  que  conté  partícules 
de  plom.  Molibdita 

MOLÍBD1TS.  ni.  pl.  Familia  de  minerals  que  com- 
pren el  molibdeni  y  les  seues  combinacions.  Molíb- 
didos. 

MOLIBDÓS,  A.  adj.  Epítet  d'  un  óxit  qu'  és  el  pri- 
mer gran  d' oxidació  del  molibdeni.  Molibdoso. 

MOLIBDOYT.  f.  Min.  Nom  donat  antigament  al 
grafií.  Molibdoide. 

MOLIMENT.  m.  Fatiga,  travall  gran.  Molimiento. 
MOLINA,  f.  Ter.  molí.  ||  La  llana  que  vé  de  Moli- 
na d'  Aragó.  Molina. 

MOLINA  (La).  Geog.  Entre  el  Bergadá  y  la  Cer- 
danya,  emplacantse  a  I'  entrada  de  la  valí,  y  a  la 
elevació  de  1.400  metres  un  hostal  y  punt  de  parada 
de  les  dillígencies  de  Rípoll  a  Puigcerdá. 

MOLINADA,  f.  MOLTA.   ||   Ant.  TARREGADA.   ||  Ant. 
PINYOLADA.  ||  Rastre  de  cuclis  pera  pescar  anguiles. 
MOLINAR.  m.  Conjunt  de  molins.  Molinar. 
MOLINARSE.  v.  r.  ABATANAR. 
MOLINAS  (Joan  Francesch   de).  Biog.  Governa- 
dor  del  castell  de  Montjuich  de  Girona.  Publica  Me- 
mories  de  Juan  Brick  y  un  discurs  sobre  la  vinguda 
de  Carlemany  a  Catalunya,  obra  de  gran  interés  per 
1'  historia  de  nostra  patria. 

MOLINAS.  Geog.  Caseiiu  del  terme  de  Culera, 
prov.  de  Girona. 

MOLINAT.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Toro,  prov. 
de  Castelló. 

MOLINÉ  (Manel)  Biog.  Artista,  donat  a  la  cari- 
catura. Nat  a  Barcelona  en  1833  y  mort  en  la  meteixa 
ciutat  1'  any  1901.  En  1'  ordre  cronológich  és  un  deis 
primers  caricaturistes  catalans 
del  sigle  XIX  y  en  el  concepte 
artístich  igualment.  Ses  prime- 
res  caricatures,  gravades  al  boix 
per  Abadal,  apareixíen  en  1854 
en  la  Guía  satírica  de  Barcelo- 
na. Va  ilustrar  igualment  els 
setmanaris  primitius  de  Barce- 
lona: El  Café,  El  Cañón  Rayado, 
El  Pájaro  Verde  y  Un  Troc  de 
Paper.  Com  artista  de  volada 
liavía  plntat  bones  teles  al  oli 
ab  escenes  marítimes  y  campe- 
roies  ben  sentides.  Durant  molts 
anys  va  ésser  retratista  en  foto- 
grafía ab  son  cunyat  Albareda,  dedicantse  ell  a  la 
ilumínacíó  de  retrats.  Va  retornar  a  la  caricatura 
setmanal,  després  deis  famosos  Padió  y  Apeles  Mes- 
tres,  omplint  les  planes  de  La  Campana  de  Gracia  ab 
temes  polítichs  y  les  de  La  Esquella  de  la  Torratxa 
ab  caricatures  locáis,  durant  molts  anys,  a  satisfac- 
c¡ó  del  públich  y  deis  inteligents  (1880-1901). 


Manel  Moliné 


MOLINELL.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Culla,  piov. 
de  Castelló. 

MOLINER  (Guillem).  Biog.  Autor  1  enguadocíá  del 
sigle  XIV.  Publica  les  Liéis  c  orndinaments  de  la  Aca- 
demia del  Gay  Saber. 

MOLINER,  A.  ni.  y  f.  Qui  cuida  del  molí.  Moline- 
ro. ||  adj.  Pertanyent  al  molí.  Molinero. 

MOLINERÍA,  f.  L' industria  de  moldre. 

MOLINET.  ni.  Mena  de  porra  ab  un  mánech  pera 
desfer  o  batre  la  xacolata  dins  de  la  xacolatera.  Mo- 
linillo. ||  Náu'..  Pal  de  vuit  cares  ab  forats  per  ont 
s'  lii  fiquen  barres  pera  recullir  les  gúmeres.  Moline- 
te. II  ni.  Moviment  cercolar  que's  fá  ab  la  Manga, 'I 
sabré,  etc.,  voltantlo  rápidament  pera  defendres. 
Molinete.  ||  Figura  de  ball  que  consisteíx  en  formar 
un  cércol  y  girar  en  diferentes  direccions.  Molinete. 
||  dini.  De  molí.  Molinete.  ||  Aparell  de  rodes  denta- 
des  pera  moldre'l  café  y  altres  substancies.  Molinillo. 

MOLINET  de  MÁ.  El  que 's  fá  anar  ab  la  má.  Molino 
de  brazo,  de  mano. 

MOLINOS.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Monóvar, 
prov.  d'  Alacant. 

MOLINS  Y  SIRERA  (Antoni)  Biog.  Poeta  y  di- 
rector de  la  Caíxa  d'  Estalvis  de  Barcelona.  Nat  en 
aquesta  ciutat  I'  any  1838  y  niort  en  la  meteixa  ais 
comencos  del  sigle  XX.  L'any  1858  entrava  a  la  Caí- 
xa  d'  Estalvis.  En  1867  era  premiat  ais  Jochs  Floráis, 
ont  hi  guanyava  accéssits  en  1870  y  1883.  Quatre 
premis  liavía  obtingut  en  els  certámens  de  1'  Acade- 
mia Bibliográfica  Mariana  de  Lleida,  ab  ses  poesíes 
místiques.  A  Reus,  a  Girona  y  altres  llochs  havía  sigut 
premiat.  Colabora  en  La  Renaixensa,  Lo  Gay  Saber, 
El  Faro  Bisbalense  y  en  el  celebrat  Calendari  Cátala 
d' En  Briz.  És  autor  d'una  sargada  castellana:  La 
fiesta  de  la  aldea. 

MOLINS.  Geog.  Poblé  del  dísí.  munpal.  d'  Oriola, 
prov.  d'  Alacant.  ||  —  (ELS).  Caseriu  del  terme  de 
Monrós,  prov.  de  Lleida  II  Po- 
blet  del  dist.  munpal.  de  La  Ca- 
banassa ,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis.  I]  —  (DE  REÍ).  Vila  de 
la  prov.  y  bísb.  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Sant  Feliu  de  Llo- 
bregat;  és  a  la  vora  del  riu  de 
aquest  nom,  té  alguna  fabricació, 
estado  de  F.-C.  y  2,889  habi- 
tants. 

MOLITG.  Geog.  Poblé  del  can- 
tó de  Prades,  bísb.  de   Perpínyá, 
depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la  vora  del  riuet 
Castillana  y  té  373  hab. 

MOLO.  ni.  Eina  deis  impressors  pera  moldre  la  tin- 
ta dins  del  tinter.  Moleta.  ||  A  les  fabriques  de  cres- 
tall,  és  un  caixó  compost  de  pedrés  y  altres  coses 
pera  allisarlo  y  polirlo.  Moleta.  ||  meló. 

MOLONDRO,  A.  adj.  Ter.  Gandul. 

MOLRE.  v.  a.  Ant.  MOLDRE. 

MOLREDURES.  f.  pl.  MOLTURA. 

MOL'SA.  f.  La  part  comestible  o  molla  de  les  imi- 
tes. Carne.  ||  Planta  criptógama  que's  cría  ais  llochs 
que  no  hi  toca  el  sol.  Moho,  mus- 
go, musco.  ||  Ter.  rullol.  ||  f. 
Ant.  Llana  o  ploma  del  mátalas. 
Molsa.  ||  Familia  de  herbes  crip- 
tógames  que  's  críen  péls  llochs 
humíts.  Musgo. 

PEDRA  QUE  RODÓLA  NO  CRÍA 
MOLSA.  Re).  Piedra  movediza  nun- 
ca moho  la  cobija. 

MOLSOSA.   Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Lleida,  bisbat  de  Vich,  part.  jud.  de   Solso- 
na;  és  a  mitjorn  de  la  serra  de  Pinos  y  té  225  hab. 

MOLSUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  molsa.  Carnoso. 


Segell  de 
Molins  de  Rei 


Segell  de  Molsosa 


MOLL 


MOLL 


273 


MOLT,  A.  p.  p.  Molido. 

ESTAR  MÓLT  DELS  OSSOS  O  TINDRE  MÓLTS  ELS  OSSOS. 

fr.  Estar  mol t  fatigat.   Estar  molido  como  alheña  ó 
estar  hecho  una  alheña. 

MOLT,  A.  adj.  Excessiu  en  qualitat  o  quantitat, 
Mucho.  ||  adv.  Siuiianient,  en  gran  manera.  Mucho. 
Massa,  excés.  Mucho.  ||  Paraula  que  ais  tractaments 
significa  un  poch  menys  que  '1  superlatiu,  v.  g.  molt 
il-lustre,  significa  menys  que  illiistríssim.  Muy.  || 
Páranla  que  usada  ab  negado  significa  '1  meteixque 
poch;  aixís  diém:  no  és  molt  savi,  pera  significar  que 
és  pocli  savi.  Muy. 

MOLT  BÉ  VA.  Loe.  irbn.  Expressa  que  una  cosa  no 
va  com  deu  anar.  Bueno  va  el  óleo;  bueno  anda  el  ajo; 
buena  va  la  danza. 

molt  menys.  Expr.  Ab  que  's  nega  alguna  cosa  en 
comnaració  d' un' altrs;  y  aixís  se  diu:  MOLT  MENYS 
FARÉ  Aixó  QUE  ALLÓ.  Mucho  menos. 

molt  molt.  m.  adv.  En  gran  manera.  Muy  mu- 
cho. 

DE  MOLT.  m.  adv.  Denota  que  dista  mo  t  d'  igualar 
una  cosa  a  un'  altra.  De  macho. 

És  molt  meu.  Loe.  Denota  la  gran  amistat  u'algú 
ab  un'  altre.  Es  muy  mío. 

MOLTES  PERFERTES  Y  POQUES  OFERTES.  Ref.  Man- 
da potros  y  da  pocos. 

quant  molt.  m.  adv.  Quant  mes.  A  lo  más,  cuando 
mucho,  cuando  más. 

¡QUÉ  MOLT!  ni.  adv.  ¡Qué  mucho! 

QUI  MOLT  ABARCA  O  AGAFA  POCH  ESTRENY.  Ref. 
Que  significa  no  poguerse  portar  a  cap  degudament 
moltes  coses  al  ensemps.  Quien  mucho  abarca  poco 
aprieta;  la  codicia  rompe  el  saco. 

QUi  POT  el  molt  pot  el  POCH.  Ref.  Quien  puede  lo 
más  puede  lo  menos. 

MÓLTA.  f.  L' acte  y  efecte  de  moldre.  Molienda. 
||  Lo  que  's  molt  d'  una  vegada.  Molienda.  ||  L'arbre 
o  perxa  ceniral  de  les  palleres. 

MOLTÍSS1M,  A.  adj.  Muchísimo. 

MOLTÓ.  m.  El  másele  de  la  ovella  castrat.  Car- 
nero. II  Máquina  de  guerra.  Ariete. 

moltó  blanquí.  Ter.  El  que  té  la  pell  blanca.  Car- 
nero blanco. 

moltó  esqueller.  El  que  serveix  de  guía  ais  al- 
tres.  Manso. 

QUI  SE  N'  IX  DEL  MOLTÓ,  SE  N'  IX  DE  LA  RAO.  Ref. 
Denota  quant  bo  és  el  moltó.  De  la  tierra  el  carnero; 
ave  por  ave.  el  carnero,  si  volase. 

MOLTONA.  Hidrog.  Illot  de  la  costa  niitjornina  de 
I'  illa  de  Mallorca. 

MOLTONADA.  f.  Raniat  de  moltons.  Carnerada. 

MOLTON1NA.  f.  Pell  de  moltó.  Zalea,  zaleo,  za- 
marra. 

MOLTURA,  f.  El  dret  que  's  paga  al  moliner. 
Maquila.  ||  Acció  de  moldre.  Molienda.  ||  Porció  de 
grá  que  's  molt.  Moltura. 

MOLTURAR,   v.  a.   Cobrar  la  moltura.  Maquilar. 

MOLUSCH.  m.  Nom  comú  ais  animáis  invertebrats 
de  eos  simétrich  sense  articulacions  ni  e.quelet.  Mo- 
lusco. 

MOLL.  m.  Ictiol.  Peix  de  25  a  30  centimetres  de 
liaren,  vermell,  ab  algunes  clapes  o  víes  grogues; 
passa  per  éser  un  deis  peixos  mes  gustosos.  Sal- 
monete. 

moll  borratxo,  de  roca  y  de  fanch.  Varietat 
del  meteix  peix. 

MCLL,  A.  adj.  Bla,  tou.  Blando,  muelle.  ||  Fluix, 
qui  té  poques  lorces.  Flojo.  ||  VOLUNTUÓS.  ||  m.  Lo 
que  hi  há  dius  deis  ossos.  Tuétano,  meollo,  médula. 
■  II  La  molla  de  les  nous,  ametlles,  etc.  Meollo.  || 
Lleugua  de  térra  artificial  pera  que  puguin  fondejar 
les  embarcacions  prop  del  port.  Muelle.  II  Ant.  MOT- 
LLO.  ||  p.  p.   Ter.  MULLAT.  ||  pl.  ARMOLL. 

MOLL  COM  una  FiQA.   ir.  Más  blando  que  una  breva. 
tic.  cat.— v.  II.  — 35. 


MOLL  DE  LA  BARRA  DEL  PORCH.  Carrillada. 

MOLL  D'  ULLS.  Qui  hi  té  alguna  fluxió.  Tierno  de 
ojos.  ||  Qui  fácilment  s'  enterneix.    Ternerón,  ternejón. 

BOCA  MOLL.  Qui  no  se  sap  guardar  cap  secret. 

TREURE  'L  MOLL  DELS  OSSOS.  fr.  Desmeollar. 

MOLL  (Antoni).  Biog.  Notari  y  escriptor  erudit 
mallorquí,  del  sigle  XVII.  Síndich  y  arxiver  perpetual 
del  municipl  de  Palma.  És  autor  d'  un  llibre  titolat: 
Ordinacions  y  sumuri  deis  privilegis,  consuetuts  e  bons 
usos  del  regne  de  Mallorca...  En  Mallorca  en  casa  de 
Pere  Guasp,  1663,  vol.  fol.  de  423  planes;  llibre  im- 
portan t  y  altament  curios,  avui  raríssim,  en  el  quin 
se  dona  una  idea  complerta  de  la  societat  mallorquí- 
na en  els  sigles  XIV,  XV  y  principis  del  XVI  y  deis 
furs,  usos  y  costums  que  s'  hi  estilaven,  deduintse 
del  aplecii  de  documents  oficiáis  transcrits  en  la  obra. 

MOLLA,  f.  Pega  de  cer  que  comprimida  és  causa 
d'  algún  moviment.  Muelle,  y  pitezna,  la  de  les 
trampes  d'  agafar  guineus.  II  La  substancia  tendrá  de 
les  coses  per  estar  cobertes  de  crosta  o  closca.  Meo- 
llo. ||  La  part  del  pa  sense  crosta.  Migajón,  miga.  || 
La  part  mes  menuda  de  pa  que  sol  saltar  al  temps  de 
Uescarlo.  Miga,  migaja.  ||  Met.  La  porció'petita  de 
qualsevulla  cosa.  Miga,  migaja,  miaja,  repunta, 
brizna,  pizca.  ||  Pec/i  de  ferro  que  teñen  els  panys  y 
serveix  pera  facilitar  el  moviment  de  la  clau.  Gacheta. 

MOLLA  (Pere).  Biog.  Autor  valencia  de  principis 
del  s  gle  passat,  autor  de  un  Surnari  de  Séneca. 

MOLLADORES.  m.  Cocis  plens  d'  aigua  pera  us 
deis  rajolers. 

MOLLAMENT.  adv.  Muellamente. 

MOLLAR,  adj.  S'  aplica  a  la  imita  fácil  de  partir- 
se. Mollar.   ||   Lo  que  pertany   al    molí.  Medular.   || 

AFLU1XAR,  MULLAR. 

MOLLAROSES.  f.  pl.  Bot.  MORELLA  ROQUERA. 

MOLLAS,  f.  Ter.  ibicench.  Estenalles. 

MOLLAS,  m.  Ter.  PRÉSSECH  GABAIO. 

MOLLÉ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  d'  Aranyó, 
prov.  de  Lleida. 

MOLLER.  f.  Muller. 

MOLLERA,   f.  La  part  mes  alta  del  cap.  Mollera. 
||  La  part  del  cap  del  animal   ont 
hi  ha  '1  cervell.  Sesera. 

ÉSSER  DUR  DE  MOLLERA,  fr.  Ésser 

togut,  perfidiós.   Ser  duro  de  molle- 
ra. II  Ésser  rudo.  Ser  duro  de  mollera. 

MOLLERA  Ictiol.  Peix  de  la  fa- 
milia deis  gadits,  de  15  a  25  cm.  de 
llargada.  Barbada. 

mollera  pigada.  Ictiol.  Alfancia. 

MOLLERUSSA.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  part.  jud.  de  Lleida, 
bisb.  de  Solsona;  és  a  la  carretera 
de  Barcelona  a  Lleida,  té  estació  de  F.-C.  y  1,699  hab. 

MOLLES.  f.  pl.  Ferros  fimbrants. 

MOLLESA.  f.  BLANURA,  TENDROR.  )|  FLU1XEDAT. 

MOLLET,  A.  adj.  Blandujo.  ||  ni  Ictiol.  Cap  d' ase, 
juliola,  peix  de  mar  y  de  riu  d'  uns  40  centimetres  de 
liaren.  Mujol,  mujll,  y  altres  trilla,  sando,  céfalo, 
róbalo,  cabezudo. ||m.  Ant.  Panellet  delicat.  Mollete. 

MOLLET.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona;  part. 
jud.  de  Qranollers;  és  prop  de  la 
confluencia  de  la  riera  de  Caldes 
ab  el  Besos,  a  la  vora  d'  aquest 
riu;  té  estació  de  F.-C.  y  2,138 
hab.  ||  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Girona;  és  a  la  vora 
del  Ter,  prop  de  la  estació  de  Fla- 
ssá,  y  té  349  liab.  ||  — D'  empurdá, 
PROP  DE  peralada.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Figueres  ;  és  a 
la  vora  de  la  riera  Ordina  y  té  365  hab. 


Segell  de  Mo'let 


27  4 


MOM 


MON 


Segell  de  Molió 


MOLLETA.  f.  Engruneta  de  pa.  Migajuela. 
ESTAR   ALGÚ   CRIAT    AB   MOLLETES    DE   PA.  fr.  Fam. 
Estar    criat    ab    regáis.    Tener,   meler,   llevar,   estar 
criado  entre  algodones. 

MOLLFULLEDA.  Geog..  Veinat  del  dist.  munpal. 
de  Arbucies,  prov.  de  Girona. 

MOLLIFICAR,   v.  a.    Fer  tornar 
molí. 

MOLLIR.    V.   a.    ABLANIR,    ESTO- 
VAR. 

MOLLÓ.    ni.    Ter.    FITA.   ||   Tro? 
ri' una  mena  de  panet  tendré  y  poch 
cuit;  fet  de  pasta  comuna    o  fina. 
^fOLU^        Mollete,  molledo.   ||    Munt  d'  al- 
guna cosa.    Montón,  y   muela  lo 
de  fem. 
MOLLÓ.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.   de  Puigcerdá; 
és   a   la  dreta   y  prop   de  les   fonts   del   Ritort  y  té 
1,145  habitants. 
MOLLONAR.  v.  a.  FITAR. 
MOLLS.  ni.    pl.  Eina  de  ferro  com- 
post  de  dues  fulles  com  les  estisores, 
pero  de  puntes  romes,  qu'  unides  ab 
un  clauet,  serveixen  pera  agafar  les 
brases   de    foch.    Tenazas     I!    BLET- 

MOLL. 

MOLLS  (Pere).  Biog.  Savi  juris- 
consult  mallorquí,  nat  a  Palma  al 
any  1552  y  mort  en  1622.  Va  cur- 
sar dret  en  la  Universitat  de  Llei 
da,  havent  acavat  els  estudis  a  Ita- 
Mollsdecuina  ija  en  la  Universitat  de  Bolonia,  ont 
va  doctorarse  en  abdós  drets.  Ais 
vi n t  anys  tuanyava  una  cátedra  de  dret  per  opo- 
sició,  y  dos  anys  mes  tart  (1574)  publicava  a  Bo- 
lonia, dues  obres  de  dret,  en  llatí.  L'  any  1602,  els 
jurats  de  Palma  !'  elegiren  pera  formar  una  recopi- 
lado de  franquicies  y  del  dret  municipal  de  Mallor- 
ca, en  quina  obra  va  travallarhi  una  vintena  d'  anys 
fins  a  1'  hora  de  la  mort. 

MOMA.  f.  Fam.  Diners.  Mosca,  monises,  moga, 
mórula,  pluma,  lana,  hucha,  pecunia. 

BONA  MOMA.  Expr.  met.fam.  Jtidici,  prudencia.  Seso. 

MOMBOLÓ  (Miquel).  Biog.  Fiare  de  la  ordre  de 
Sant  Agustí,  natural  de  Barcelona,  ont  va  morir  l'any 
1688.  Home  d'  estatura  molt  baixa,  empró  de  gran 
enteniment.  Era  poeta  molt  celebrat,  teólech  de  re- 
nom  y  eloqüentíssini  predicador.  En  el  capítol  gene- 
ral de  1'  ordre  celebrat  a  Roma  I'  any  1667  va  defen- 
sar  conclusions  per  Aragó.  És  autor  d'  un  tractat 
Sobre  los  remedios  contra  los  escrúpulos,  Barna.  1680; 
Vida  de  Sta.  Verónica  de  Binasco,  Barna.  1680. 

MOMBUY  (Sant  Mateu  de)  Geog.  Poblet  del  dist. 
•munpal.  de  Santa  Olalla  de  Ronsana,  provincia  de 
Barcelona. 

MOMENT.  m.  Instant.  Momento.  ||  Importancia, 
eutitat.  Momento,  monta.  ||  Aquella  forca,  pes  o  vio- 
lencia qu'  adquireixen  els  cossos  al  caure  natural- 
nient  op  al  centre  de  la  térra.  Momento. 

AL  moment.  ni.  adg.  Sense  dilació.  Al  momento. 

PER  MOMENTS.  m.adv.  Continuament.  Por  momentos^ 

MOMENTANI,  A.  adj.  Molt  breu.  Momentáneo. 
||  Lo  que  se  fa  tot  seguit,  sense  dilació.  Momentáneo. 

MOMENTÁNIAMENT.  adv.  m.  Brevíssimament. 
Momentáneamente. 

MOMIA,  f.  Cos  embalsamat  que  's  porta  d'Egipte  y 
s'  ensenya  ais  ^abinets  deis  curiosos.  Momia. 

MOMIFICACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  momificar. 
Momificación. 

MOMIFICAR,  v.  a.  Convertir  en  momia.  Momi- 
ficar. 

MOMIFICAT,  DA.  p.  p.  Momificado. 


MOMISCH.  m.  La  part  de  caixal  coberta  per  la 
geniva.  Momisco. 

MOMO.  ni.  Ant.  Truá.  Momo. 

MOMPESAT  (Francesch).  Biog.  Mestre  de  l'ordre 
del  Temple,  nascut  a  Lleida,  qui  vivía  en  el  sigle  XIII. 
A  les  derreríes  de  inarc  del  any  1227  va  posar  fí  ma- 
gistralment  a  les  greus  qüestions  que  ni  luvia  entre 
el  gran  rei  En  Jaume  I  y  alguns  nobles  confederáis, 
en  el  comengament  d'  aquell  regnat  gloriosíssim. 

MOMS.  ni.  Ter  ib. cenen.  Gracies  infantiis,  fer  mo- 
nades  les  criatures. 

MON.  pron.  poss.  Meu.  Mío. 

MON.  m.  Univers,  el  conjunt  de  tot  lo  criat.  Mun- 
do. ||  La  univers  ilitat  de  les  coses.  Mundo.  II  La  es- 
fera tcnestra.  Mundo.  ||  La  bola  que  posen  a  la  iná 
del  Jesuset  o  ais  peus  del  Salvador  y  de  la  Verge 
María.  Mundo.  ||  Munió  y  abundor  d'  una  cosa.  Mun- 
do. ||  Propensió  a  viure  seguint  les  nostres  passions 
y  les  delicies  del  mon.  Mundo. 

anar  el  mon  AL  revés,  fr.  Estar  les  coses  trastor- 
nades.  Andar  ó  estar  el  mundo  al  revés. 

ANAR  PÉL  MON.  fr.  Seguir  moltes  terres  sense  atu- 
rarse en  cap  o  sense  motiu  determnat.  Rodar  mundo, 
rodar  por  el  mundo,  correr  por  el  mundo. 

anarse'n  DEL  MON.  fr.  Ésser  molt  vell.  Tener  un 
pie  á  la  sepultura. 

AQUEST  MON  ES  UNA  VALL  DE  LLÁGRIMES.  Loe.  prov. 
Qu'  indica  qu'  en  aquest  mon  no  ni  podem  estar  sense 
penes  y  travalls.  Desde  que  nací  lloré,  y  cada  día  nace 
porqué. 

DEVANT  DE  TOT  EL  MON.  Loe.  Públicament.  Delante 
de  todo  el  mundo. 

DESDE  QUE  'L  MON  ÉS  MON.  Loe.  Ab  que  's  denota 
1'  antigor  d'  alguna  cosa  o  la  continuado  de  ferse  lo 
meteix.  Desde  que  el  mundo  es  mundo. 

EN  AQUEST  MON  Y  AL  ALTRE.  Loe.  Expressa  que  's 
condempna  o  's  perdona  absolutament  alguna  cosa. 
Para  aquí  y  para  delante  de  Dios. 

FER  MON  NOU.  fr.  Introduir  algún  nou  us  o  costum. 
Hacer  nuevo  uso. 

L'ALTRE  MON.  L'  altra  vida.  El  otro  mundo,  la  otra 
vida. 

EL  MON  NO  VA  ÉSSER  FET  EN  UN  DÍA.  Ref.  Expressa 
que  les  coses  que  demanen  temps  no  's  poden  fer 
massa  depressa.  No  se  ganó  Zamora  en  una  hora. 

MORIR  PERA  'L  MON.  fr.  Apartarse'n  del  tot,  renun- 
ciant  ais  bens  y  ais  gustos  mondans.  Morir  al  mundo. 

NO  CAPIGUER  AL  MON.  fr.  Tindre  mol ta  arrogancia. 
No  caber  en  este  mundo. 

no  ÉSSER  D'  aquest  MON.  fr.  Viure  abstret  de  les 
coses  mondanes.  No  ser  de  este  mundo. 

PER  TOT  LO  DEL  MON  O  PER  TOT  QUAN  HI  HA  AL 
MON.  Loe.  Denota  la  resolució  de  no  fer  alguna  cosa, 
malgrat  qualsevulla  paga  o  conveniencia.  Por  todos 
los  haberes  del  mundo. 

POSAR  AL  MON.  fr.  Se  diu  de  Deu  o  deis  pares,  y 
significa  donar  1'  ésser  a  alguna  criatura.  Echar  al 
mundo. 

RODA  EL  MON  Y  TORNA  AL  BORN,  O  TORNARSE'N  AL 
BORN.  Ref.  Significa  ésser  inútil  cercarles  coses  fora 
de  Uur  lioch.  Al  mar  por  sal. 

RODAR  MON.  fr.  ANAR  PÉL  MON. 

ésser  primer  al  mon  fr.  Denota  la  preferencia 
que  's  deu  al  de  major  etat.   Haber  nacido  primero. 

TOT  el  MON  o  UN  MON.  Denota  gran  quantitat.  Este 
mundo  y  el  otro. 

treure  del  MON.  fr.  MATAR.  ||  Denota  que  una  cosa 
és  molt  dolenta.  Echar  del  mundo. 

VEURE  MON.  fr.  Viatjar  per  diferentes  terres  o  paí- 
sos.  Ver  mundo. 

vindre  al  MON.  fr.  Met.  Tindre  poca  experiencia. 
Nacer,  venir  al  mundo. 

MONA.  adj.  f.  Bonica,  hermosa,  aixerida.  Linda. 

MONA.  f.  Zool.  Animal  d'  uns  80  centimetres  de 
alearía,  cobert  de  pél  cendrós,  les  anques  peludes  y 
arrugades  y  la  cara  liorítsontal;  té  quatre  potes,  ab 


MON 


MON 


275 


dits  semblants  ais  del  lióme,  y  tant  per  la  sena  figu- 
ra com  per  les  seues  accions  és  el  mes  semblant  a  la 
persona.  Mona.  ||  Qui  fa  les  coses  pera  imitar  a  un 
altre.  Mona.  ||  Coca  ab  ous  durs,  sencers  y  cuits  ab 
ella.  Hornaza. 

COSA  DE  MONES.  Lo  qti'  és  propi  d'  elles  o  qui  fa 
llurs  gestes  y  visatges.  Mañero. 

pensar  en  LA  mona  DE  PASQUA.  fr.  Fam.  ter.  Es- 
tar distret.  Mirar  ó  pensar  en  las  musarañas. 

quedarse  fet  una  mona.  fr.  Quedarse  burlat, 
avergonyit.  Quedarse  hecho  un  mono. 

tornarse  mona.  Ir.  Fam.  Retractarse,  desdirse. 
No  tener  palabra. 

MONA.  f.  Borratxera.  Mona. 

MONACAL,  adj.  Pertanyent  ais  monjos.  Monacal. 

MONACAT.  ni.  Estat  y  instituí  deis  monjos.  Mo- 
nacato. 

MONACH.  m.  Monigote. 

MONACORDI.  ni.  Clavicordi  petit  ab  quatre  octa- 
ves. Monacordio. 

MONADA,  f.  Monería,  gest.  Monada.  ||  Les  postu- 
res o  moviments  alegres  de  qui  está  enjogaqat.  Reto- 
zo, retozadura.  ||  Cosa  bonica,  hermosa.  Monada. 

FER  MONADES.  fr.  Saltar,  brincar  y  fer  postures  en 
senyal  de  carinyo  a  alguna  persona.  Retozar;  hacer 
muecas. 

MÓNADE.  f.  Fls.  Cada  nn  deis  ésser  simples,  no 
compostos  d'  átoms,  qu'  entren  a  formar  qualsevol 
eos.  Mónade.  ||  Unitat  perfecta  que,  segons  els  pita- 
górichs,  conté  1'  esperit  y  la  materia  sense  cap  divi- 
sió.  Mónade. 

MONADELF,  A.  adj.  Bot.  Propi  de  la  monadelfia. 
Monadelfo. 

MONADELFIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  que  con- 
té les  de  varis  estamens  reunits  per  llurs  filets.  Mo- 
nadelfia. 

MONADISME.  m.  Sistema  de  la  creació  per  les 
mónades.  Monadismo. 

MONADISTA.  s.  y  adj.  Partidari  del  monadisme. 
Monadista. 

MONADÍSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  monadis- 
me. Monadístico. 

MONADOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  M  monadisme. 
Monadología. 

MONAQUISME.  m.  Estat.  carrera  o  professió  del 
monacat.  Monaquisino. 

MONARCA,  m.  Rei,  sobirá,  príncep.  Monarca.  || 
Qui  governa  sol. 

MONARQUÍA,  f.  Forma  de  govern  en  la  que  mana 
un  sol.  Monarquía.  ||  El  regne  en  que  mana  un  sol. 
Monarquía. 

MONARQUÍA  CONSTITUCIONAL.  Aquella  en  que  '1  rei 
no  fa  mes  que  firmar  els  decrets  deis  seus  ministres, 
que  son  els  que  realment  governen,  mitjancant  una 
fingida  representado  nacional.  Mojtarquia  constitu- 
cional. 

MONARQUÍA  ABSOLUTA.  Aquella  en  que  '1  rei  go- 
verna a  mida  del  seu  gust  sense  tindre  que  subgec- 
tarse  a  mes  liéis  que 'I  seu  albir.  Monarquía  absoluta. 

MONÁRQUICAMENT.  adv.  m.  Segons  el  sistema 
monárqnich.  Monárquicamente. 

MONÁRQUICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  monarca  y 
a  la  monarquía.  Monárquico.  ||  Qui  és  partidari  de 
la  monarquía.  Monárquico. 

MONARQUISME.  m.  Sistema  y  doctrina  deis  de- 
fensors  del  govern  monárqnich.  Monarquismo. 

MONARQUISTA    adj.  Monárqnich. 

MONAS.  Geog.  Lloch  del  dist.  munpal.  d'  Oix, 
prov.  de  Girona. 

MONASTERI.  m.  MONASTIR. 

MONASTERIAL,  adj.  Pertanyent  al  monastir.  Mo- 
nasterial. 


MONASTÍ.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Ansetall, 
prov.  de  Lleida. 

MONÁSTICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
monástiques.  Monásticamente. 

MONÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  monjo  y  al 
seu  estat.  Monástico. 

MONASTIR.  m.  Convent,  casa  de  relligió.  Monas- 
terio. 

MONASTIR.  Geog.  Vila  de  1'  illa  de  Sardenya  fun- 
dada péls  catalans. 

MONCABRER.  Orog.  Puig  de  la  serra  de  la  Ma- 
nola, prov.  d'Alacant;  té  1,385  met.  d'  altitut.  ||  Puig 
de  la  costa  de  Llevant,  entre  Premia  y  Mataró. 

MONCADA.  Casa  noble  famosíssima  en  els  anals 
de  Catalunya,  quins  origens  se  fan  remontar  al  temps 
de  la  fabulosa  reconqnesta  de  Catalunya  péls  nou 
barons  de  la  fama  comandats  per  Otger  Cátalo,  lia- 
vent  estat  un  d'  ells  el  primer  Moneada;  cosa  que, 
malgrat  no  ésser  histórica,  revela  1'  antigor  deis  ori- 
gens de  la  casa.  Tota  la  Etat  Mitjana,  y  encara  du- 
rant  la  Renaixensa,  constantment  ressona  en  1' histo- 
ria política  primer,  y  en  la  cultural  després,  el  nom 
deis  Moneada,  fent'hi  paper  lluit.  En  temps  deis  reis 
de  Catalunya  y  Aragó  el  cárrech  de  senescal  sempre 
era  ocupat  per  un  deis  Moneada. 

MONCADA  (Armengol  de).  Biog.  Mariner  cátala, 
qui  en  el  sigle  ix  va  fora- 
gitar  ais   pirates   alarbs 
de  les  illes  de  Mallorca, 
guerrejant  contra  d'  ells. 

—  (ARMENGOL  DE).  BiOg. 

Primer  com  te  d'  Urgell 
al  any  781 ;  mort  en  els 
temps  de  Ludovich  Pius 
segons  se  presum  al  any 
820.  Va  combatre  sense 
treva  ais  alarbs. 

—  (ELISENDA  DE).  Biog. 
(V.  ELISENDA  DE  MON- 
CADA). 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Pare  de  don  Guillém,  home 
de  gran  coratge  y  de  vida  exemplar,  escriptor,  qui 
va  morir  en  la  flor  de  1'  etat  el  16  de   Mar?  de  1610. 

—  (FRANCESCH  DE).  Biog.  Escriptor  clássich  cas- 
tellá,  natural  de  Valencia.  Va  morir  a  la  vila  de 
Goch  V  any  1635.  Comte  d'Osona,  marqués  d'Aytona, 
fill    del    nobilíssim    don    Gastó, 

marqués  d'  Aytona  y  pare  d'  al- 
tre  Gastó,  marqués  del  propi  tí- 
tol.  La  obra  mes  notable  escri- 
ta d'  el  1,  encara  avui  reimrresa 
y  no  caducada,  és  la  Expedi- 
ción de  catalanes  y  aragoneses, 
relatant  1'  añada  a  Orient  al  si- 
gle XIV  ab  llenguatge  model  del 
ben  dir.  Edicious  de  la  Expedi- 
ción de  catalanes  y  aragoneses 
contra  turcos  ygriegos(anys  1 302- 
1311),  considerada  obra  d' istil 
clássich  en  la  literatura  castella- 
na: la  primera  va  ésserestampada 

a  Barcelona  1'  any  1623;  la  segona  a  Madrit,  imp. 
Sancha,  1805,  y  després  distintes  vegades:  Barce- 
lona, 1842;  Madrit,  per  Rivadeneyra,  1852  (Biblioteca 
de  Autores  Españoles),  y  Barcelona,  1864.  La  origi- 
nalitat  del  llibre  d'  En  Moneada  és  de  forma  litera- 
ria, car  en  lo  fonamental  és  inspirada  y  basada  en  la 
Crónica  d'  En  Muntaner.  Derrerament  s'  ha  traduit  al 
cátala  per  En  Joseph  Aladern  y  publicat  en  la  «Bi- 
blioteca Clássica  Catalana»  ab  el  nom  de  Los  Almo- 
gavers. 

—  (FRANCESCH  DE).  Biog.  Primer  marqués  d'Ayto- 
na, senescal  major  d'Aragó  y  virrei  de  Catalunya  y 
de  Valencia,  que  va  morir  1'  any  1594.  Va  reconque- 
rir  el  comtat  d'Ausona,  y  els  vesconitats  de  Cabrera 


«^ 


Elisenda  de  Moneada  (de 
l'estatua  jaicnt  de  son  se- 
pulcre  al  monastir  de  Pe- 
d  ralbes). 


Francesch  Moneada 


276 


MON 


MON 


Fuch  de  Moneada 


y  de  Bas,  que  havíen  pertenescut  a  la  casa  de  Mon- 
eada. 

—  (fuch  de).  Biog.  Cavaller  de  la  ordre  de  Sant 
Joan  de  Jerasalein,  famós  per  ses  empreses  d' armes, 

que  va  realisar  servint  a  Car- 
ies VIH  de  Franca,  a  Cesar 
Borgia,  a  Gnucal  de  Córdo- 
ba, y  ais  princeps  Coloma 
contra  del  pontifix  Climent  VII. 
Va  ésser  vírrei  de  Nápols,  y 
va  morir  1'  any  1529  en  un 
combat  naval. 

-  (GASTÓ  DE).  Biog.  Se- 
gon  marqués  d'  Aytona,  fill 
del  senescal  Francescli  y  pare 
del  escriptor  de  aquest  me- 
teix  nom.  Va  morir  en  l'any 
1G26.  Va  Huitar  a  les  derre- 
ríes  del   sigle  XVI  contra  els 

inglesos  y  va  obtindre  cárrechs  im- 

portants    del    rei    Felip   II,    havent 

desempenyat  entre  altres  el  de  v¡- 

rrei  de  Sardenya  en  1589. 

—  (GUILLÉm  DE).  Biog.  Bisbe  de 
Barbastre  y  de  Roda  en  el  sigle 
XIII,  desde  l'any  1257  al  1282.  El 
any  1278,  al  31  u'  Octubre,  va 
consagrar  la  catedral  antiga  de 
Lleida. 

—  (GUILLEM  II  SENYOR  DE).  BíOg. 
Personatge  molt  remarcable,  que 
al  sigle  XI  va  tindre  gran  relleu  a 
la  historia  catalana,  havent  siguí 
un  deis  que  concorreguéren  al  Con- 
sell  de  Barcelona,  quan  la  reforma 
de  la  llegislació,  que  va  originar 
la  compilado  deis  Usatges. 

—  (GUILLEM  V,  SENYOR  DE).  Biog. 
Senescal  de  Catalunya,  niort  1'  any 
1227.  Va  acompanyar  al  rei  En  Pere 
el  Católich  en  ses  empreses.  El  rei 
Alfons  II  d'  Aragó,  va  nomenarlo 
pera  importantes  comissions. 

—  (GUILLEM  RAIMONT).  Biog.  Comte  de  Marmila, 
baró  de  Montreal  y  senyor  d'  Aytona,  fill  d'En  Ot,  a 
qui  en  varíes  empreses  va  acompanyar.  Va  morir  en- 
vers  l'any  1430.  Havía  sigut  governador  de  Sarde- 
nya nomenat  pél  rei  Martí  I  d  Aragó,  havent  lluitat 
valerosament  en  1423  a  Cerra  y  a  Nápols. 

—  (GUILLEM  RAIMONT).  Biog.  Sisé  marqués  d' Ayto- 
na y  senescal  major  d'  Arag<\  mestre  de  casa  y  cort 
del  rei.  Va  lluitar  al  Milanesat  servint  a  En  Felip  V 
distingintse  en  1704,  en  la  brega,  en  que  fon  derrotat 
el  general  Visconti.  Va  morir  1'  any  1727  a  Va- 
lencia. 

—  (GUILLEM  RAIMONT  I  SENYOR  Dz).  Biog.  ValerÓS 
capdill  fiidel  servidor  del  comte  Raimont  de  Barce- 
lona, ab  qui  va  morir  al  993,  lluitant  ab  els  alarbs. 

—  (GUILLÉM  RAMÓN  DE).  Biog.  Marqués  d' Aytona, 
virei  de  Galicia,  fill  del  escriptor  famós.  Majordom 
de  la  casa  reial  y  un  deis  sis  consellers  qui  va  dei- 
xar  sentats  en  testament  el  rei  Felip  IV  a  la  reina 
governadora  a  la  menor  etat  de  Caries  II.  Va  morir 
jove,  1'  any  1670.  És  autor  d'  al^uns  llibres,  entre 
ells:  Discurso  militar  sobre  los  inconvenientes  de  la 
milicia  de  estos  tiempos  y  su  reparo,  Milán,  1654;  Vo- 
cabulario de  la  gente  de  mar,  manuscrit.  Va  fundar, 
sino  totes,  la  majoría  de  les  cases  de  la  congregació 
de  1'  Escola  de  Crist,  comencant  per  la  de  Barcelona 
el  18  de  Novembre  de  1'  any  1660.  Era  gentil  home  de 
cambra  del  rei  Caries  II.  Assistia  ais  pobres  de  l'hos- 
pital  mes  llastimosos,  flns  que  la  reina  hagué  de  pri- 
varli  per  temor  de  la  salut  del  rei. 

—  (JOAN  De).  Biog.  Primer  comte  d' Aytona,  títol 
que  va  concedirli  en  1523  1'  emperador  Caries  V., 
fentlo  al  ensemps,  grant  d'  Espanya,  senescal  d'  Ara- 
gó, cap  de  Justicia  de   Sivilla  y  Virrei   de  Catalunya. 


Estatna  de  Gas- 
tó de  Moneada. 
(Procedent  del 
monastir  del 
Remei,  servada 
al  Museu  de  Va- 
lencia.) 


—  (JOAN  lluis  DE).  Biog.  Escriptor  y  ecclesiástich 
nascut  a  Barcelona  y  mort  en  1653.  Va  ésser  de?á  y 
canonge  de  Vich,  y  erudit  en  estudis  históriclis ,  va 
escriure  en  llatí  quatre  llibres  de  Anals  de  Cata- 
lunya. Era  fill  d'En  Lluis,  castellá  d' Amposta,  go- 
vernador de  la  Calabria.  Va  influir  en  la  cosa  públi- 
ca en  aquells  díes  de  crisis  catalana.  És  autor  del 
notable  Episcopológich  de  Vich,  publicat  fa  poch. 

—  (lluis  ANTONI).  Biog.  Remarcable  teólech  y  car- 
denal, bisbe  de  Cartagena  y  virrei  de  Valencia.  Va 
viure  desde  1662  fins  a  1743. 

—  (OT  DE).  Biog.  Senyor  d' Aytona,  gran  mestre  de 
Valencia,  virrei  y  senescal  de  Catalunya,  y  un  deis 
homes  mes  remarcables  del  seu  temps.  Va  acompa- 
nyar en  1309  a  En  Jaume  II  al  regne  d'  Almería,  y  va 
comanar  1'  exércit  que  pera  ajudar  a  Eurich  de  Tras- 
tamara,  el  rei  d'  Aragó  va  enviar  a  Castella. 

—  (OT  DE).  Biog.  Trobador  cátala  del  sigle  XI 

—  (PERE  DE).  Biog.  Senescal  de  Catalunya,  mort 
en  1304,  valerós  militar  y  remarcable  home  de  lie- 
tres. 

—  (PERE  de).  Biog.  Noble  mariner  cátala  qui  vivía 
a  1'  última  meitat  del  sigle  XIV  y  comengament 
del  XV.  El  rei  d'  Aragó  va  ferli  comanar  un  estol  de 
reforc.  al  obgecte  d'  apaibagar  les  revoltes  de  1'  illa 
de  Sardenya,  en  1409. 

—  (RAMÓN  DE).  Biog.  Noble  cavaller  del  sigle  xm, 
un  deis  catorse  primers  escullits  pera  vestir  1'  hábit 
de  la  Mercé  al  fundarse  en  1218 

la    benefactora    ordre    a    Barce- 
lona. 

MONCADA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.,  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Sabadell;  és  a  la  vora  del 
riu  Besos,  té  estació  de  F.-C.  y 
1,668  hab.  ||  Poblé  de  la  provin- 
cia, dióc.  y  part.  jud.  de  Valen- 
cia; és  a  la  vora  del  barranch  de  Segell  de  Moneada 
Carraixet;   té   estació  de   F.-C.    y  y  Reixach 

3,551  habitants. 

MONCLÁ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Don- 
cell,  prov.  de  Lleida. 

MONCLAR.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Barcelona, 
bisb.  de  Solsona,  part.  jud.  de  Berga;  és  en  terreno 
escabrós,  a  la  vora  d'  una  riera  y  té  361  hab. 

MONCLÚS.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Ta- 
lau,  depart.  del  Pirineus  orientáis. 

MONCÓFAR.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Castelló, 
bisbat    de    Tortosa,   part.   jud.   de 
Nules;    és  prop   del    mar,  a  la  vora 
del  riu  Belcaide  y  té  1,820  hab. 

MONCORTÉS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell, 
part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Pallaresa  y  té  474 
hab.  ||  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Aranyó.  prov.  de  Lleida. 

MONDA,  NA.  adj.  MUNDÁ. 

MONDANAMENT.  adv.  m.  D'una 
manera  mondana.  ||  mundanament. 

MONDARN  (Sant  Joan).  Geog.  Iglesia  propera  a 
la  casa  nomenada  Cor  de  roure,  al  encreuament  del 
camí  de  Casserres  a  Cardona,  al  Bergadá. 

MONDÍ,  NA.  adj.  Renom  que  's  dona  al  cotntat  y 
térra  de  Tolosa,  en  recort  deis  seus  famosos  comtes 
Ramón. 

MONDIOL.  adj.  MUNDIOL. 

MONDINA.  f.  Min.  Mena  de  pedra  que's  trova  a 
les  mines  d'  estany.  Mondina. 

MONDONGUE.  m.  Budells  y  ventre  deis  animáis. 
Mondongo. 

MONDONGUILLA.  f.  MANDONGUILLA. 

MONDÚBER  Orog.  Montanya  de  841  me  tres  de 
altitut,  al  N.O.  de  Gandía,  prov.  de  Valencia. 


MON 


MON 


277 


Moneda  goda 


MONEDA,  f.  Pega  de  coure,  bronso,   nikel,  or  o 
plata   encunyada  ab  les  armes  d'  algún  príncep,  Es- 
tat  o  República,  que  1¡  donen  curs  y  valor   pera  faci- 
litar el   comers  y  servir  de  preu 
a    les    mercaderíes.    Moneda.    || 
Fain.  Diner.  Dinero,  moneda. 

MONEDA   CANTELLUDA.    La  que 

no  és  rodona.  Moneda  corlada  ó 
en  barras. 

MONEDA  CORRENT.  La  qu'  está 
en  us  y  és  de  llei.  Moneda  co- 
rriente. 

MONEDA  D'  ARAGÓ   O   JAQUESA. 
La   que   antigament  encunyaven 
a  Aragó  y  era  la  corrent  en  aquell 
regne.  Moneda  jaqaesa. 
moneda  de  tern.  Moneda  de  terno,  barcelonesa. 
moneda  FALSA.  La  d' un  metall  que  no  és  de  llei. 
Moneda  falsa. 

moneda  FLACA  o  DE  VELLO.  La  de  coure.  Moneda 
de  vellón. 

moneda  forera.  Mena  de  tribut  que  's  pagava 
cada  set  anys.  Moneda  forera. 

moneda  inferior.  La  del  metall  menys  estintat. 
Cascajo. 

BATRE  O  FER  MONEDA,  fr.  Fabricarla.  Monedar,  mo- 
nedear, amonedar;  batir,  labrar,  acuñar  moneda.  II 
Met.  Aireplegar  diners.  Juntar  dinero. 

NO  fem  moneda  FALSA,  fr.  Se  diu  quan  no  hi  há 
inconvenient  en  que  un  altre  sentí  o  escolti  lo  que 
a  guns  diuen    No  hacemos  moneda  falsa. 

PAGAR  AB  LA  METEIXA  MONEDA,  fr.  Met.  Tractar  a 
algú  com  ell  ens  ha  tractat  o  com  ha  tractat  a  un 
altre.  Pagar  con  la  misma  moneda. 

pagar  en  bona  moneda,  fr.  Donar  complerta  sa- 
tisfacció  respecte  d'algún  assumpte  o  materia.  Pagar 
en  buena  moneda. 

PASSAR  O  NO    PASSAR    LA    MONEDA,    fr.    Estar    O  110 

estar  en  us,  ésser  o  no  ésser  rebuda  al  comers.  Cor- 
rer ó  no  correr  la  moneda. 

MONEDATGE.  ni.  Dret  que  's  pagava  per  la  fabri- 
cado de  la  moneda.  Monedaje.  II  Tribut  de  dotse 
diners  per  Uiura  sobre 'ls  bens  mobles  e  ¡inmobles  a 
Catalunya  y  Aragó.  Monedaje.  ||  ni.  Mena  de  con- 
tribució  que  's  rebía  en  rao  de  les  persones.  Mo- 
nedaje. 

MONEDER.  m.  Qui  fá  moneda.  Monedero.  ||  POR- 
TAMONEDES. 

MONEDER  FALS.  Falsificador  de  moneda. 

MONELIET  (Pich  de).  Orog.  Picli  del  Pirineu,  a 
2,728  metres  d'  altitut,  situat  a  la  vora  de  la  Valí  de 
Caranga,  a  mitjorn  de  Fontpedrosa,  Antich  Conflent, 
depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

MONELLS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Gi- 
rona,  part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  a  tramontana  y  prop 
d'  aquesta  vila  y  té  410  hab. 

MONERÍA,  f.  Monada.  ||  Cosa  de  poca  importan- 
cia. Monería. 

MONESMA  DE  BARBASTRE.  Geog.  Poblé  del 
dist.  niunpal.  d'  Ilche,  prov.  d'Osca.   ||   —  (DE  BENA- 

BARRE).   MONESMA  DE  RIBAGORQA,   piOV.  d'   OiCa.  ||  — 

(DE  RIBAGÓRQA).  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea,  bisb.  de 
Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora  del  riu 
Quart  y  té  322  hab. 

MONESTIR    111.   MONASTIR. 

MONESTIR.  Geog.  Caseriu  de  la  Baronía  de  Rialp, 
prov.  de  Lleida.  ||  —(el).  Caseriu  de  Passá,  depart. 
de  s  Pirineus  Orientáis. 

MONETA.  f.  Criatura  graciosa  y  bufona.  Monilla, 
mono,  mona.  ||  d¡m.  De  mona.  Monilla. 

MONETARI.  m.  Colecció  de  monedes  y  medalles 
de  diversos  teuips  y  lloc  s.  Monetario.  ||  El  conjunt 
de  prestatges,  calaixets  o  fustes  ont  están  arregla- 
des  per ordre  les  monedes  y  medalles.  Monetario.  || 
El  quarto  o  sala  ont  hi   há  els  armaris,  prestatges  o 


calaixos  en   que  's  teñen  arreglades  les  monedes  y 
medalles.  Monetario. 

sistema  monetari.  Sistema  de  monedes  usat  a 
cada  país.  Sistema  monetario. 

MONETISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  monetisar. 
Monetización. 

MONETISAR.  v.  a.  Posar  una  cosa  en  circulado 
com  si  fos  moneda.  Monetizar. 

MÜNFALLÓ  EL  GROS.  Geog.  Poblet  del  part. 
jud.  d'  Igualada,  prov.  de  Barcelona;  és  a  la  vora  del 
riu  Anoya. 

MONFAR  Y  SORS  (Diego  de).  Biog.  Natural  de 
Barcelona  y  arxiver  de  la  Corona  d'  Aragó  en  1641, 
regnant  a  Catalunya  Lluis  XIV  de  Franca.  Escrigué 
una  Historia  deis  Com'es  d'  Urgell,  una  Geneología 
deis  Comtes  de  Barcelona  y  Reis  d'  Ara^ó;  una  Histo- 
ria del  Rei  en  Jaume  I,  etc.  Ademes  feu  un  notable 
alegat  provant  el  dret  que  teníen  els  Reis  de  Franga 
sobre  'I  principat  de  Catalunya.  És  autor  també  de 
la  crónica  Lo  comted'  Urgell  Jaume  7  Desditxat. 

MONFAR  (Micer).  Autor  de  una  Art  militar. 

MONFERRER.  Geog.  Poblé  del  dist.  niunpal.  de 
Arabell,  prov.  de  Lleida. 

MONFORT  (Manel).  Biog.  Artista  valencia  del  si- 
gle  XVIII.  Ell  va  lograr  la  fundado  y  sosteniment  de 
la  escola  gratuita  del  gravat  I'  any  1753  en  la  Uni- 
versitat  de  Valencia,  essent  el  primer  director  de 
gravat  que  '1  rei  Caries  III  va  nonienar  (Marg  1775) 
pera  la  Academia  de  Sant  Caries  de  Valencia,  tot 
just  fun  ada.  En  1778,  per  decret,  va  ésser  nomenat 
académich  de  mérit  de  la  de  Sant  Ferran.  Mes  tart, 
en  1784  el  Govern  el  feia  tresorer-administrador  de 
la  Reial  Biblioteca  y  director  de  la  imprempta  y  fun- 
dido nacionals  de  Madrit. 

MONFORT  Y  MIQUEL  (Antón).  Biog.  Notable 
geograf  cátala  del  sigle  XVIII  y  XIX.  En  1818  publica 
un  Plano  de  Barcelona  y  sus  cercanías.  En  1819  un 
Globo  Celeste  y  M  Terráqueo  ab  tanta  perfecció  que 
1'  Estat  espanyol  1'  adopta  per 
sos  establiments  de  ensenyanga. 

MONFORT.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  d' Alacant,  bisbat  de 
Olióla,  part.  jud.  de  Novelda; 
és  a  la  vora  del  riu  Vinalopo 
y  té  3,797  hab. 

MONGA,  f.  Ant.  MONJA. 

MONGAL.  m.  Hábito  mona- 
cal. 

MONGAY.  Geog.  Caseriu  del 
tenue   de   Lusas,    provincia   d'  Osea.   ||  Poblé    de   la 
prov.   de    Lleida,   bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de  Bala- 
guer;  és  a  tramontana  de  la  serra  d'  Almenara  y  té 
1,243  hab. 

MONGE.  ni.  Ant    MONJO. 

MONGER.  m.  Qui  compra  y  porta  'ls  recados  de 
les  monges.  Mandadero. 

MONGET.  m.  Ter.  Fasolet  negre.  Judía  careta. 

MONGETA.  f.  MONJETA. 

MONGÍ,  NA.  adj.  S' aplica  a  certa  casta  de  colom. 
Monjin,  monjil. 

MONGÍA.  f.  Prebenda  o  plaga  de  monjo  en  un  nio- 
nastir.  Monjía. 

MONGIL.  ni.  Hábit  de  monja.  Monjil.  ||  Manto,  ves- 
tit  de  dol.  Monjil. 

MONGIU.  m.  L'  estat  y  professió  monacal.  Mona- 
quisino. ||  L'  estat  de  monjo.  Monjío. 

MONGOLI,  A.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de  Mongo- 
lia,  comarca  de  l'Assia.  Mongol. 

MONGÓLICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  Mongolia.  Mon- 
gólico. 

MONGÓ.  Orog.  Montanya  de  753  met.  d'  altitut 
que  hi  há  prop  del  mar  a  mitjorn  de  Denia,  provincia 
d'  Alacant. 


Segell  de  Mongay 


278 


MON 


MON 


MONGÓ  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  gironina, 
a  llevant  de  La  Escala. 

MONGOFRE.  Hidrog.  Cap  de  la   costa  N.E.  de  la 
illa  de  Menorca. 

MONIAT.   111.    Arrel    menjívola   y   gustosa,   d'  una 
planta  del  meteix  nom,  molt  abundanta  a   la   illa   de 
Cuba  y  aclimatada  a  Catalunya.  Moniato. 
MÓNICA.  f.  n.  p.  de  dona.  Mónica. 
MONICIÓ.  f.  AMONESTACIÓ. 
MONIMENT.  ni.  MONUMENT. 
MONIPODI.   ni.   Conveni,   contráete   pera  mal  fí. 
Monipodio. 

MONISME.  m.   Sistema  filosófich   natural  del  savi 
alemany  Haekel   segons  quin  lo  espiritual  y  lo  mate- 
rial, formen  una  sola  substancia. 

MONISTA,  m.  y  f.   Partidari  del 
monisme. 

MONISTRELL.  m.  Mena  de  rai'm. 
MONÜsTROL  DE  CALDERS.  Gcog. 
Poblé  del  dist.   munpal.  de   Calders, 
prov.   de  Barcelona.  II  —-(de  Mont- 
serrat).  Poblé  de  la  prov.  de  Bar- 
celona, bisb.  de  Vich,  part.   jud.   ue 
Manresa;   es    a  la   vora   del   Llobre- 
gat,  al   peu    de    la   montanya   de 
Montserrat,   té  molta  fabricació,  es- 
tació  de  F.-C.  y  2,331  hab.    ||  —(DE  L*  ANOIA).  Poblé 
del  dist.  munpal.  de  Sant  Saduiní  d'  Anoia,  prov. 


Segellde  Monis- 
trol  de  CaUers 


£N 


Vista  de  Monistrol  de  Montserrat 

de  Barcelona.  ||  —(DE  RAJADell).  Poblé  del  dist.  mu- 
nicipal de  Rajadell,  prov.  de  Barcelona. 

MONISTROL  (Fra  Gervasi  de).  Biog.  Relligiós 
del  sigle  XVII.  En  1632  publica  el  Pl  :no  de  una  ace- 
quia navegable  de  Martorell  á  Barcelona. 

MÓNITA,  f.  Astucia,  magarrufa,  afalach.  Mónita. 

MONITOR,  m.  Estudiant  de  la  ensenyanca  mutua 
encarregat  de  la  instrucció  de  cert  nombre  deis  seus 
condeixebles.  Monitor.  ||  Barco  blindat  que  serveix 
pera  embestir  y  tirar  a  ions  ais  barcos  enemichs. 
Ordinai iament  porta  un  o  dos  canons  giratoris  de 
gros  calibre  posats  a  una  torre  de  ferro  que  hi  há 
deniunt  de  coberta.  Monitor. 

MONITORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  o  és  propi  pera 
amonestar.  Monitorio,  monitorial. 

MONITORIA,  f.  Despaig  del  tribunal  ecclesiástich 
pera  obligar  a  comparéixer  judicialment  a  algú.  Mo- 
nitoria. 

MONITORIAL.  adj.  Lo  concernent  a  la  monitoria 
o  al  monitori.  Monitorial. 

MONJA,  f.  Relligiosa  d'  alguna  de  les  ordres  apro- 
vades  per  la  Iglesia.  Monja.  ||  La  que  acompanya  ais 
homes  qu' entren  al  convent  pera  que 's  guardi  la 


Monjetera:  a,  flor;  b,  fruit 


deguda  decencia.   Guarda.   ||    Ter.  Grill  de   taronjn. 
Gajo  de  naranja. 

MONJA  DE  SANT  AÜUSTÍ,  DOS  CAPS  EN  UN  COIXÍ.  Ref. 
Denota  qu'  alguna  aoua  desitja  casarse.  Monja  de  la 
Trinidad  calzada,  dos  cabezas  en  una  almohada. 

MONJES  DE  LA  ENSENYANQA.  Monjes  que  guarden 
la  regla  de  Sant  Ignasi  y  ensenyen  a  les  noietes.  Mon- 
jas, religiosas  de  la  enseñanza. 

MONJES,  f.  pl.  Nom  donat  péls  nois  a  les  espumes 
petites  que  fá  un  paper  quan  1'  encenen,  y  que  's  van 
apagant  poch  a  poch.  Monjas. 

MONJETA.  f.  FÁSOL.  ||  dim.  de  monja.  Monjita.  || 
Cong.  Caragol  petit  y  blanch.  Caracol. 

MONJETA  borda.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  lle- 
guminoses  que    s'  enfila  y 
fá  tabelles  com  una   nion- 
jetera. 

MONJETA  D'  ARBRE.    Bot. 
MONJETA  BORDA. 

MONJETERA.f.  Bot. 
FASOLERA. 

MONJETES.  f.  FASOLS. 
MONJETES  CATALANES. 
Judias  de  la  princesa. 

MONJETES   DE    MONTMA- 
LÓ.  FASOLS  PLANELLS 

MONJETES  DE  PARET.  FA- 
SOLS PLANELLS. 

MONJETES  RÉNEGUES.  Ju- 
dias de  la  Granja. 

MONJÍVOL.  adj.  Monjil. 
MONJO.  ni.  Solitari,  ana- 
coreta; també  s'  anomenen 
aixis  els  religiosos  de  les 
ordres  monacals.  Monje. 

MONJO.  m.  Arquit:  La  viga  vertical  que  's  posa  al 
mitg  d'  una  encavallada  de  fusta.  Pendolón. 

TOT  MONJO  O  TOT  CANONGE.  Loe.  O  tot  O  gens. 
Ó  bien  monje  ó  bien  calonje  ó  canonje. 

MONJO  Y  NICOLAU  (Albert).  Biog.  Comissari 
apostólich  y  escriptor  rel-ligiós  y  de  jurisprudencia. 
Nat  a  Palma  de  Mallorca  1' any  1645  y  mort  en  la 
metcixa  ciutat  en  1732.  Després  de  cursar  huniani- 
tats,  va  pendre  1'  hábit  de  carmelita,  professant  en 
1661.  Doctor  en  teología,  dues  vegades  prior  y  altres 
dues  enviat  al  Sant  Pare  com  agent  general  de  Es- 
panya.  Va  ésser  comissari  apostólich  y  visitador  ge- 
neral del  regne  y  deis  de  Franga  y  Sardenya,  defini- 
dor perpetual  y  pare  de  provincia.  És  autor  de  dotse 
obres,  nou  llatines  y  tres  de  castellanes,  totes  inédi- 
tes.  Per  una  d'  elles,  Combate  Jilosófico-moral  contra 
la  heregia  arriana,  havent  circulat  en  copies,  va  me- 
méixer  el  dictat  de  Martell  deis  heretges. 
MONJOC.  Ter.  arañes.  MONJETA. 
MONJOLA.  f.  Bot.  Oriol.  ||  Nom  que  's  dona  en  la 
comarca  d'  Olot  a  un  bolet  del  genre  Cantharellus. 

MONJOS.  Gcog.  Po- 
blé del  dist.  munpal.  de 
Santa  Marga,  ida  de  Pe- 
nadés,  prov.  de  Barce- 
lona. ||  — ESTANY  DELS). 
Hidrog.  En  la  ribera  la- 
custre de  Caldes  a  la 
Valí  d'  Aran.  ||  —  (RIE- 
RA DELS).  PONTONS  (RIE- 
RA DE),  prov.  de  Barce- 
lona. 

MONJOYES.  f.  Ant. 
MOLLÓ,  3. 

MONJU.  Geog.  Veinat 
del  dist.  munpal.  d'  Ar- 
bucies,  prov.  de  Girona. 

MONLAU  (Pere  Felip).  Biog.  Metge  y  escriptor, 
nascut  a  Barcelona  1'  any  1808,  y  mort  al    1871.  Era 


Pere  Felio  Monlau 


MON 


MON 


279 


una  de  les  mes  remarcables  capacitáis  intelectuals 
del  seu  temps,  y  molt  entes  en  les  materies  mes  di- 
veises,  en  literatura,  ciencies  naturals  y  exactes, 
filología,  aixís  coni  en  higiene  y  medicina.  Va  ésser  a 
Madrit  catedrátich  de  psicología,  lógica  y  ética  al 
Iasfitut  de  Sant  Isidro,  y  mes  endevant  proL-ssor  de 
1'  Escola  superior  de  diplomática.  Va  pertanyer  a 
significades  corporacions  d'  Espanya  y  del  extranger, 
entre  altres  a  les  Academies  de  Ciencies  Moráis  y 
Polítiques  y  a  la  reial  de  la  Llengua.  La  correcció 
d'  estil  y  la  claretat  d'  exposició  distingíen  les  seues 
obres,  entre  quines  s'  han  d'  esmentar,  les  següents: 
Elementos  de  higiene  pública;  Higiene  del  matrimonio; 
la  de  genre  festiu  titolada  Las  mil  y  una  barbarida- 
des, y  el  primer  Diccionario  español  etimológico  que 
va  anomenar  modestament  ensayo. 

MONLEON  (Sebastiá).  B'iog.  Arquitecte  valencia 
contemporani,  nascut  en  1815,  de  molt  renom.  Gai- 
rebé  totes  les  mülores  importants  fetes  a  Valencia 
desde  1'  any  1845  al  1875  porten  imprés  el  segell  del 
seu  valerode  la  seua  activitat  inteligenta.  Arquitecte 
qui  dirigí  bona  part  de  les  obres  del  Teatre  Princi- 
pal, del  «Asilo  de  Romero,»  1'  Associació  domicilia- 
ria de  la  Verge  deis  Desemparats,  els  claustres  de  la 
Universitat  literaria  y  la  monumental  plaga  de  to- 
ros, quin  plan  y  direcció  va  íer  de  franch  en  benefici 
del  Hospital.  Moría  al  15  d'  agost  del  1878.  Durant 
trenta  anys  va  ésser  arquitecte  de  1'  acequia  reial 
del  Jucar.  Es  la  darrera  obra  d'  ell  la  Escola  de  Me- 
dicina. L'  any  1859  era  tinent  d'  arcalde  y  va  ésser 
el  primer  president  de  la  societat  valenciana  d'  ar- 
quitectes. 

MONLLEÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Viver,  pro- 
vincia de  Castelló. 

MONMAGASTRE.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
d'  Anyá,  prov.  de  Lleida. 

MONMAGASTRELL.  Geog.  Lloch  del  terme  de 
Claravalls,  prov.  de  Lleida. 

MONMALÚS.  Geog.  Caseriu  del 
terme  de  Ger,  provincia  de  Girona. 
MONMANEU.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Barcelona,  bisb.  de  Vich, 
part.  jud.  d'  Igualada;  és  al  confí 
de  la  provincia,  a  la  carretera  de 
Barcelona  a  Lleida,  y  té  309  hab. 

MONNÁS.  Gecg.  Lloch  del  terme 
de  Tamarit,  provincia  de  Tarra- 
gona. 

MONNEGRE.  Hidrog.  Riu  de  la 

prov.    d'  Alacant,    notnenat   també 

Castalia  y  al  seu  origen,  riu  Verde; 

neix  a  ponent  de  Castalia,  passa  per  aquest  poblé, 

Tíbi  y  Mucharniei  y  desaigna  al  mar  sota  Campello. 

MONO,  A.  adj.  Bufó,  graciós,  nioneta.  Mono. 

MONO.  Veu  grega  que  significa  un  y  entra  en  la 

composició  de  les  següents  páranles. 

MONOAXÍFER,  A.  adj.  Mineral  que  no  presenta 
mes  que  un  sol  eix.  Monoaxífero.  ||  Bot.  Se  diu  de  la 
inflorescencia  deis  vegetáis,  quan  no  presenta  sino 
un  sol  grau  de  vegetació,  com  la  tulipa.  Monoaxí- 
fero. 

MONOCÉFAL,  A.  adj.  D'  un  sol  cap.  Monocéfalo. 
II  Med.  individuu  que  presenta  la  monstruositat  dita 
uionocefalia.  Monocéfalo. 

MONOCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sisteix  en  tindre  un  sol  cap  pera  dos  cossos.  Mono- 
cefalia. 

MONOCEFÁLICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  o  rela- 
tiu  a  la  monoceíalia.  Monocefálico. 
MONOCLE.  m.  MONÓCUL,  2. 

MONOCL1NOÉDRICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  d'  un 
cristal!  en  que  'ls  plans  coord  nats  teñen  dos  deis 
seus  ánguls  rectes  y  '1  tercer  agut  o  obtús.  Monocli- 
noédríco. 


MONOCONICH,  CA.  adj.  Termenat  per  un  sol  co- 
nus.  Monocónico. 

MONOCORD1.  m.  Instrument  de  una  sola  corda. 
Clave.  ||  TROMPA   MARINA. 

MONOCÓTIL.  adj.  Que  no  mes  té  un  xuclador, 
una  boca  o  una  cavitat.  Monocótüo. 

MONOCOTILEDONI,  A.  adj.  Bot.  D'  un  sol  coti- 
ledón. Monocotiledóneo. 

MONOCOTILEDONIA.  f.  Bot.  Estat  de  la  planta 
que  no  té  mes  que  un  cotiledón.  Monocotiledonia. 

MONOCOTILEDONS.  f.  pl.  Bot.  Nom  que  's  liona 
a  les  plantes  quina  llavor  té  un  sol  cotiledón,  com 
1'  ordi,  '1  blat,  etc.  Monocotiledones. 

MONOCROIT,  A.  adj.  Min.  Se  diu  de  les  substan- 
cies que  no  presenten  sino  un  color,  efecte  de  la  sim- 
ple reflexió.  Monocroito. 

MONÓCROM,  A.  adj.  D*  un  sol  color.  Monocromo. 

MONOCROMÁTICH,  CA.  adj.  D' un  sol  color.  Mo- 
nocromático. ||  Epítet  del  fia  ni  coinplertament  groch 
que  s'  obté  cremant  1'  alcofoll  dins  d'  una  cápsula 
ont  hi  hagi  filferro.  Monocromático. 

MONÓCUL,  A.  adj.  Que  no  mes  té  un  ull.  Monó- 
culo. ||  La  ulleía  o  cristall  que  serveix  sois  per  un 
ull.  Monóculo.  ||  Med.  Vena  que  s'  usa  pera  la  fístula 
llagrimal  y  les  malaltíes  que  no  afecten  mes  que  un 
ull.  Monóculo. 

MONODRIMÉTRICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  d'  un 
cristall  que  té  'ls  plans  coordináis  y  que  poden  refe- 
rirse a  tres  eixs,  dos  d'  ells  iguals.  Monodrimétrico. 

MONOECIA.  f.  Bol.  Mena  de  plantes  que  compren 
les  que  teñen  flors  de  abdós  sexes  en  una  meteixa 
cania.  Monoecia. 

MONOÉCICH,  CA.  adj.  Bot.  Pertanyent  a  la  mo- 
noecia. Monoécico. 

MONÓGAM,  A.  s.  Qui  s'  ha  casat  una  sola  vegada 
y  també  qui  solament  té  una  sola  muller.  Monógamo. 

MONOGAMIA,  f.  Unió  d'  un  sol  home  ab  una  sola 
muller.  Monogamia.  ||  L'  estat  de  qui  no  s'  ha  casat 
mes  qu'  una  vegada.  Monogamia. 

MONOGÁMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  mono- 
gamia. Monogámico. 

MONOGÁSTRICH,  CA.  adj.  Qui  no  té  mes  que  un 
ventre  o  un  ventrell.  Monogástrico. 

MONÓGEN,  A.  adj.  Unich  en  el  seu  genre.  Monó- 
geno. 

MONOGENIA.  f.  Modo  de  generació  que  consisteix 
en  la  producció  d'  un  nou  ésser  o  d'  una  nova  part 
que  se  separa  y  creix  ailladament  fins  a  ferse  un  in- 
dividuu semblant  al  qui  li  ha  donat  vida.  Monogenia. 

MONOGÉNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  monoge- 
nia. Monogénico.  ||  Geol.  Epítet  de  les  roques  que 
son  d'  una  meteixa  naturalesa  en  totes  les  seues 
parts.  Monogénico. 

MONOGINIA.  f.  Bot.  Classe  de  plantes  que  com- 
pren aquelles  que  teñen  les  flors  d'  un  sol  pistil.  Mo- 
nogenia. 

MONÓGRAF.  m.  Autor  de  monografíes.  Monógrafo. 

MONOGRAFÍA,  f.  Descripció  d'  un  sol  genre  o  de 
una  sola  especie  d'  animáis,  vegetáis,  etc.  Se  diu  per 
extensió  de  les  descripcions  propies  d'  altres  cien- 
cies, com:  la  historia,  la  geografía,  la  medicina,  etc. 
Monografía.  ||  Se  diu  també  quan  se  parla  de  la  vida 
d'  un  personatge.  Monografía. 

MONOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la  mo- 
nografía. Monográfico. 

MONOGRAM,  A.  adj.  Lo  que  consisteix  sois  en 
les  ratlles  o  'ls  contorns.  Monogramo.  ||  Incorpori, 
¡inmaterial:  lo  que  no  és  concret  ni  palpable.  Mono- 
gramo. 

MONOGRAMA,  f.  Xifra  d'  una  o  moltes  lletres  en- 
trcllagades  que  significa  algún  nom.  Monograma. 


280 


MON 


MON 


Monolit  de  1'  illa  de  Sardenya 


MONOHIDRAT.  ni.  Quim.  El  primer  deis  hidrats 
d'  una  substancia  que  'n  ía  molts.  Monohidrato. 

MONOHIDRATAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  's  trova 
al  estat  de  nionoliidiatat.  Monohidratado. 

MONOHÍ- 
DRICH,  CA. 
adj.  Epítet  d'  un 
eos  que  sois  con- 
té una  propor- 
ció  d'  hidrógen. 
Monohídrico. 

MONÓLECH. 
tn.   So  li  1  oqu  i; 
drama  que  repre- 
senta un  sol  ac- 
tor. Monólogo. 
MONOLIT,  A. 
adj.  Tot   monu- 
ment   qu'  és    fet 
de  una  sola  pe- 
dra  travallada  o 
sense   travallar. 
Monolito. 
MONOLITICH, 
CA.  adj.   Que  és 
fet  de  una   sola 
pedra. 
MONOMAN,   A.  adj.  Monoinaniach. 
MONOMANÍA,  f.  Manía  que  concentra  'I  pensa- 
ment  en  un  sol  obgecte.  Monomanía. 

MONOMANIACH,  CA.  adj.  Qui  pateix  monoma- 
níes.  Monomaniaco. 

MONOMI.  m.  Terme  algebraich  compost  d'  una  o 
mes  quantitats  no  separades  péls  signes  mes  o  menys. 
Monomio.  ||  Quantitat  composta  d'  una  sola  part  o 
d'  un  sol  terme.  Monomio. 

MONÜNFAL.  m.  Med.  Monstre  per  mononfalia. 
Monónfalo. 

MONONFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix  en  tindie  un  sol  llombrígol  pera  dos  cossos.  Mo- 
nonfalia. 

MONONFALIA,  NA.  adj.  Med.  Que  presenta  '1  fe- 
nóinen  de  la  mononfalia.  Mononfaliano. 

MONOPASTOS.  m.  Mee.  Corrióla  que  té  una  sola 
roda.  Monopastos. 

MONOPEGIA.  f.  Med.  Mena  de  migranya  que  's 
fixa  a  una  sola  part  del  cap.  Monopegia. 

MONOPÉTAL,  A.  adj.  Bot.  D'  un  sol  pétal.  Mo- 
nopétalo. 

MONOPETALIA.  f.  Bot.  Estat  d'  una  planta  que 
té  la  corola  nionopétala.  Monopetalia. 

MONOPODIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix  en  tindre  un  sol  peu.  Monopodia. 

MONOPODIA,  NA  adj.  Anat.  Que  presenta  1  fe- 
nómeii  de  la  monopodia    Monopodiano. 

MONOPOLI.  m.  Compra  de  mercaderies  per  una 
sola  ni á  pera  estancarles  y  véndreles  a  cert  preu.  Mo- 
nopolio. ||  Acaparament  de  certs  productes  fet  per 
determinats  governs.  Monopolio.  ||  Conveni  entre 
mercaders  de  vendré  a  preu  determinat.  Monopolio. 

MONOPOLISACIÓ.  f.  L'  acte  d'  exeicir  monopoli. 
Monopolización. 

MONOPOLISADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  monopolisa. 
Monopolizador. 

MONOPOLISAR.  v.  a.  Exercir  el  monopoli.  Mo- 
nopolizar. ||  Met.  Abrogarse  drets  y  facultats,  etc. 
Monopolizar. 

MONOPOLISAT,  DA.  p.  p.  Monopolizado. 

MONÓPOT,  DA.  adj.  D'  un  sol  peu.  Monópodo. 

MONOPS,  A.  adj.  Que  no  mes  té  un  ull.  Mo- 
nopso. 


MONOPTER,  A.  adj.  Arquit.  S'  aplica  al  temple 
o  altre  edifici  rodó  que  sois  té  un  cércol  de  coluinnes 
que  sostenen  el  sostre  sense  parets.  Monóptero. 

MONORRIM,  A.  adj.  Que  té  una  sola  rima. 

MONORRÍTMICH,  CA.  adj.  Que  té  un  sol  ritme. 

MONÓRQUIT,  DA.  adj.  Bot.  Que  no  mes  té  un  tu- 
bércul.  Monórquido.  ||  Med.  Qu'  ha  nascut  ab  un  sol 
testícul.  Monórquido. 

MONOSPERM,  A.  adj.  Bot.  D'  un  sol  fruit  o  grá 
o  llevor.  Monospermo. 

MONOSPERMÁTICH,  CA.  adj.  Bot.  D' una  sola 
llavor.  Monospermático. 

MONOSPERMIA.  f.  Bot.  Estat  d'  una  planta  que 
no  fa  mes  que  una  llavor.  Monospermia. 

MONOSÍLAB,  A.  adj.  D'  una  sola  sílaba.  Mono- 
sílabo. 

MONOSILÁBICH,  CA.  adj.  Composició  en  que  totes 
les  paraules  son  d' una  sola  sílaba.  Monosilábico. 

MONOSILABISME.  m.  Estat  de  les  llengües  que 
teñen  monossilabs  per  arrels.  Monosilabismo. 

MONÓSOM,  A.  s.  Med.  Qui  té  dos  caps  pera  un 
sol  eos.  Monósomo. 

MONOSOMIA.  f.  Med,  Monstruositat  que  consis- 
teix  en  tindre  c"os  caps  per  un  sol  eos.  Monosomia. 

MONÓSTICH,  CA.  adj.  D'  un  sol  vers  o  que  no 
mes  té  una  ratlla.  Monóstico.  ||  Min.  Se  diu  d'  un 
cristall  prismátich  que  té  la  base  rodejada  d'  una 
sola  filera  de  facetes  que  teñen  diferentes  inclina- 
cions.  Monóstico.  ||  ni.  Epigrama  contingut  en  un  sol 
vers.  Monóstico. 

MONOSTIGMACIA.  f.  Bot.  Estat  d'  una  planta 
que  té  les  flots  d'  un  sol  estigma.  Monostigmacia. 

MONOSTIL,  A.  adj.  Bot.  Calificació  del  ovari  que 
no  mes  té  un  estil.  Monostilo. 

MONÓSTOM.  m.  Erpet.  Genre  de  cuchs  intestinals 
que  vhien  parásits  en  quasi  totes  les  classes  de  ver- 
tebráis. Monóstomo. 

MONOSTROF,  A.  adj.  Caneó  de  una  sola  estrofa. 
Monostrofo. 

MONOT.  ni.  Zool.  Mona  másele.  Mono.  ||  Home 
que  fa  gestos  o  figures.  Mono,  mona.  [|  mix,  BORRAT- 
XO.  ||  ni.  Sach  de  fila t,  quasi  punx.igut  péls  dos  caps 
ab  el  qual  se  forma  un'  ansa.  Monoto. 

MONOTEÍSME.  m.  Adoració  d' un  sol  Deu.  Mono- 
teísmo 

MONOTEÍSTA,  s.  y  adj.  Qui  adora  a  un  sol  Deu. 
Monoteísta.  ||  Relatiu  o  pertanyent  al  nionoteísme. 
Monoteísta. 

MONOTEYCH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  nionoteís- 
me. Monoteico. 

MONÓTONAMENT.  adv.  Ab  monotonía.  Monóto- 
namente. 

MONÓTON,  A.  adj.  Lo  que  té  uniformitat  fastigosa 
en  el  so  o  en  la  veu.  Monótono.  ||  Per  extensió  se  din 
de  tot  lo  que  és  sempre  igual.  Monótono. 

MONOTONÍA,  f.  Uniformitat  que  's  fa  aborrir. 
Monotonía. 

MONOTRIGL1FI.  m.  Arquit.  Espai  d'  un  triglifi 
entre  dues  columnes.  Monotriglifo. 

MONOTROFIA.  f.  Estat  o  condició  del  que  viu 
sol.  Monotrofia. 

MONÓVAR.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  d' Ala- 
cant,  format  péls  cinch  següents  Ajuntaments:  Elda, 
Monóvar,  Petrel,  Pinoso  y  Salinas,  que  reuneixen 
entre  tots  30,003  hab.  ||  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant, 
bisb.  d'  Oriola,  cap  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  a 
la  vora  del  riu  Vinalopo,  té  estació  de  F.-C.  y  10,573 
habitants. 

MONOYCH,  CA.  adj.  Bot.  S'  aplica  a  les  plantes 
que  teñen  les  flors  d'  abdós  sexes  en  un  meteix  lloch. 
Monoico.  ||  Zool.  Hermafrodita. 


MON 


MON 


281 


MONRABÁ  (Berenguer  de).  Biog.  Famós  home  de 
liéis.  Canonge  y  dignitat  de  sacrista  de  la  catedral 
de  la  Séu  d'  Urgell  envers  1426.  És  autor  d'  alguns 
llibres  de  coses  de  dret  cátala  posades  en  ordre  al- 
fabétich  pera  facilitar  la  consulta.  Autor  d'  una  Ge- 
nealogía deis  comtes  de  Barcelona  y  d'  altres  obres  de 
erudició,  totes  en  lia. tí . 

MONRADITA.  f.  Min.  Substancia  de  color  groch 
ciar  o  vennellench  que  's  presenta  en  maces  amor- 
fes  de  textura  crestallina,  superficie  estriada  y  brill 
vidrios  molt  pronunciat    Monradita. 

MONREBEY.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Alsamo- 
ra,  prov.  de  Lleida. 

MONREDON  (Guillem).  Biog.  Noble,  fill  de  Vich, 
en  els  sigles  Xii-xiu,  brau  y  lleal.  Mestre  de  1'  ordre 
deis  Templers  de  Catalunya  y  Aragó  fins  al  1246,  re- 
sidint  a  Monsó.  A  n'  ell  va  ésserli  confiada  la  guar- 
da y  educació  del  rei  En  Jauma  I,  el  Conqueridor, 
quan  tenía  sis  anys.  El  sant  pare  Ignoscenci  III,  en 
una  carta  molt  clara,  va  ordenar  a  En  Simón  de 
Montfort  que  fes  entrega  del  petit  Jaume,  car  el  te- 
nía desde  1'  etat  de  tres  anys  per  conveni  fet  a  Mont- 
peller  en  Janer  del  1211  ab  el  diíunt  rei  En  Pere, 
mort  a  Muret  en  1213,  batallant  contra  '1  de  Mont- 
fort, y  del  poder  d'  aquest,  solemnialment,  el  nen 
Jaume  va  passar  al  d'  En  Guillem  de  Monredon,  a 
Monsó,  y  fou  gran  solució  política  en  aquell  temps. 

MONREL.  ni.  Bot.  Planta.  Díctamo. 

MONRODON.  Geog.  Quadra  del  terme  de  Vich, 
prov.  de  Barcelona. 

MONROGER  (Guy).  Biog.  Teolech  del  sigle  XIV 
autor  de  la  famosa  obra  Manipulus  curatorum,  tra- 
duída  a  varies  Mengües. 

MONROIG.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Pa- 
llargas,  prov.  de  Lleida. 

MONRÓS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
d'  Urgell,  part.  jud.  dt  Sort;  és  a  la  vora  del  riu  Fla- 
misell  y  té  462  lia b. 

MONSENYER.  ni.  Ant.  y 

MONSENYOR.  ni  Títol  de  dignitat  y  d'  honor  que 
se  dona  a  Italia  ais  prelats  ecclesiásticlis,  y  a  Franca 
al  Delfí.   Monseñor. 

MONSERRAT  (Guillem).  Biog.  Fill  del  Camp  de 
Tarragona  que  ana  a  estudiar  a  París  y  intervingué 
en  la  política  francesa  en  temps  de  Lluis  XIII. 

MONSÓ.  m.  Ndut.  Vent  periódich  que  bufa  alguns 
niesos  d'  una  part  y  'ls  demés  de  la  part  oposada. 
Monzón. 

MONSÓ.  Geog.  Poblet  del  díst.  munpal.  de  Pobla 
de  Segur,  prov.  de  Lleida.  ||  Ciutat  de  la  prov.  de 
Osea,  bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Barbastre;  és  a 


mm 


-_,_  *'==j: 


^■.¿>.^-r-,v^ 


Vista  de  Monsó 

la  vora  del  riu  Cinca;  té  un  antich  castell,  ont  h¡  se- 
jorná  el  rei  En  Jaume  I;  estació  de  F.-C.  y  3,940  hab. 
me.  cat.  —  v.  II.— 36. 


MONSOLIU.  Geog.  Llocli  del  terme  de  Caróc,  prov. 
de  Girona. 

MONSONEGUER,  A.  adj.  Ant.  MENTIDER. 

MONSONEJAR.  v.  n.  Sumiquejar,  plorar  sense 
llágrimes.  ||  Tindre  son. 

MONSONÍS.  Geog.  Poblet  del 
dist.  munpal.  de  Foradada,  prov. 
de  Llei  !a. 

MONSTRAR.  v.  a.  Mostrar. 

MONSTRE.  f.  Ant.  ALARDE,  ^/V^*^"^/ 
MORTRA.  */y    \    9.S 

MONSTRE.  m.  Producció  con-  *~*^ 

tra  1'  ordre  natural.  Monstruo.  || 
Met.   Excessivament  gran  o  extra-   Segellde  Monsonís 
ordinari.  Monstruo.  ||  La  persona 
o  cosa  molt  lletja.  Monstruo.  ||  Persona  molt  cruel  y 
perversa.  Monstruo. 

ÉS  UN  MONSTRE.  fr.  Met.  Es  un  prodigi.  Es  un 
monstruo. 

MONSTRE  DE  LA  naturalesa.  fr.  Qui  per  tempera- 
ment  és  crudel  y  ab  cinisme  se  n'  alaba.  Monstruo 
de  la  naturaleza. 

té  LA  FORQA  D'  UN  MONSTRE.  fr.  Home  forcut,  ca- 
pac,  de  combatí  e  a  brac,  ab  mol ts  d'  altres.  Tiene  una 
fuerza  colosal,  la  fuerza  de  un  monstruo. 

MONSTRUI.  m.  MONSTRE. 

MONSTRUOS,  A.  adj.  Lo  qu'  és  fora  del  ordre  na- 
tural. Monstruoso.  ||  Excessivament  gran.  Mons- 
truoso. ||  Lo  que  produeix  monstres.  Monstruoso. 

MONSTRUOSAMENT.  adv.  m.  Fora  del  natural. 
Monstruosamente  ||  D'  una  manera  monstruosa. 

MONSTRUOSITAT.  f.  Greu  desordre  de  la  natu- 
ralesa. Monstruosidad.  ||  Suma  lletgesa  o  despro- 
porció,  tant  en  lo  físich  com  en  lo  moral.  Monstruo- 
sidad. 

MONT.  m.  Ter.  MONTANYA. 

MONT.  m.  Cert  joch  de  cartes.  Monte. 

MONT.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Betlan, 
prov.  de  Lleida.  ||  Orog.  Montanya  de  la  vora  del 
Fluviá,  prop  de  Besalú,  prov.  de  Girona.  Al  seu  cim, 
que  té  1,125  met.  d'  altitut,  h¡  ha  un  santuari  dedicat 
a  la  Mare  de  Deu.  ||  —  (avench  del).  Orog.  Té  un  cen- 
tenar de  metres  de  fondaria  y  's  trova  en  el  terme  de 
Cherta.  ||  —(COLLADA  DE).  En  la  partió  d'  aigües  del 
riu  Saliente  y  del  Barrados  a  la  Valí  d'  Aran.  ||  — 
(montanya  de).  En  la  Valí  d' Aran,  formant  ab  les 
Pales  de  Sant  Vicents  un  congost  per  ont  passa'l  Ga- 
rona.  ||  —  (TURÓ  DEL).  Montanya  de  909  met.  d'  alti- 
tut, a  la  vora  del  Ribagorcana,  entre  Camporrells  y 
Villadellou. 

MONTA,  f.  Puja,  el  resultat  o  nom  de  varies  quan- 
titats.  Monta.  ||  Multa,  o  pena  que  s'  imposa  al  bes- 
tiar  per  haver  entrat  en  terrer  vedat.  Multa. 

MONTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  en  els  tallers  o  obra- 
dors  está  encarregat  de  montar  les  construccions  de 
conjunt,  maquines,  etc. 

MONTABERNER.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  d'  Albaida;  és  a  tramontana  de 
la  serra  d'  Agullent  y  té  979  hab. 

MONTAGUT.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Alcarrác, 
prov.  de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Giro- 
na, part.  jud.  d'  Olot;  és  a  la  vora  de  la  Valí  de 
Llerca  y  té  1,389  hab  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Querol,  prov,  de  Tarragona.  ||  — (puio  DE).  Orog. 
Puig  a  953  met.  d'  altitut,  a  llevant  del  riu  Gaya, 
prov.  de  Tarragona;  és  el  mes  alt  de  la  serra  del  seu 
nom  y  de  tota  1'  encontrada.  ||  —(serra  de).  Serra 
de  la  prov.  de  Tarragona,  a  la  vora  del  riu  Gaya,  y 
quin  punt  culminant  té  953  met.  d'  altitut. 

MONTALBÁ.  Geog.  Poblé  del  cantó  d'  Arles,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  orientáis,  al  an- 
tich Vallespir;  és  entre  dos  barranchs  de  la  vora  del 
riu  Tech  y  té  227  hab.  ||  Poblé  del  cantó  de  Latour, 


282 


MON 


MON 


de  Franga,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus 
orientáis;  és  a  la  vora  d'  un  barranch  y  té  304  hab. 

MÓNTALE  Y  MONSUÁ.   Geog.  Cascriu  del  terme 
d'  Ibars  d'  Urgell,  prov.  de  Lleida. 


Visía  del  raonastir  de  Mon'alegre 

MONTALEGRE.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Santa 
Perpetua,  prov.  de  Tarragona.  ||  Antich  monastir  de 
cartoixos  situat  prop  de  Badalona. 

MONTALGRAU  (Puig  de).  Orog.  Puig  de  la  prov. 
de  Castelló,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  tramontana  de 
Pina  y  té  1,401  met.  d'  altitut. 

MONTALT  (Pere).  Biog.  Frare  agustí,  nat  a 
Arenys  de  Mar  al  comenc  del  sigle  xvn  y  mort  F  any 
1688.  Va  pendre  1'  hábit,  p.ofessant  a  Barcelona 
en  1634.  Mestre  en  la  ordre  y  catedrátich  de  1'  uni- 
versitat  de  Girona  desde  1655  al  1664.  Essent  prior 
del  convent  de  Girona,  va  comencar  1'  obra  del  pont 
de  pedra  del  riu  Onyar,  entre  la  ciutat  y  1  convent, 
1'  any  1671,  havent  reedificat  aixís  meteix  la  casa.  És 
autor  de  dues  obres  relligioses  en  castellá  y  d'  aitra 
en  llati,  haventne  deixades  d'  altres  manuscrites  iné- 
dites. 

MONTALT.  Orog.  Serra  paralela  al  mar,  entre  Ma- 
taré y  Canet  de  Mar,  prov.  de  Barcelona. 

MONTAN.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Castelló,  bisb. 
de  Segorb,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  la  vora  de  la  rie- 
ra del  seu  nom,  afluient  del  Mijares,  y  té  1,288  hab. 

MONTANEJOS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Caste- 
lló. d  óc.  de  Va  encía,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  la 
vora  del  riu  Mijares  y  té  923  hab. 

MONTANER  (Joan).  Biog.  Pintor  mallorquí  del 
sigle  xvn,  el  primer  deis  artistes  famosos  d'  aqueixa 
familia  de  pintors  y  gravadors  notables.  Va  estu- 
diar a  Roma,  ont  va  emmaridarse  ab  1'  italiana  Upe. 
Hi  varen  néixer  els  seus  filis  Llorenc  y  Joan,  y  ell  hi 
va  morir. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Artista  mallornuí,  nat  a  Pal- 
ma al  comentar  el  sigle  XIX.  Havía  estudiat  llatf  y 
náutica,  empró,  sentint  vocació  per  1'  art,  va  ésser 
deixeble  d'En  Guillem  Ferrer,  havent  exposat  ses  pri- 
meres  obres  de  pintura  1'  any  1832,  ab  gran  éxit.  De 
Palma  va  anar  a  estudiar  per  les  nacions  d'  Euro- 
pa, comencant  a  Roma  y  després  a  París,  ont  va 
apendre  a  exercir  !a  litografía  envers  1838. 

—  Y  CLADERA  (JOAN).  Biog.  Pintor  y  gravador  ma- 
llorquí, natural  de  Palma,  mort  a  Lluchmajor  1'  any 
1802.  Era  deixeble  de  son  pare  en  el  co'orit,  empró, 
seguint  la  traga  de  1'  escola  valenciana.  Va  conreuar 
ab  lluiment  tant  la  pintura  com  el  gravat.  A  n'  ell  va 
déurers  1'  establiment  d'  una  escola  pública  gratuita 
pera  1'  ensenyanga  del  dibuix  (1778),  havent  contri- 
buit  a  la  creació  de  1'  Academia  mallorquína  de  no- 
bles arts  al  meteix  any.  Entre  les  moltes  pintures  al 
tremp  y  a  1'  oli  que  hi  han  a  Palma,  son  de  notar  els 
retrats  del  marqués  de  la  Romana  y  del  de  Bellpuig 
en  la  galería  de  celebritats  de  la  Casa  Consistorial; 
algunes  teles  pintades  d'  ell  en  les  iglesies  de  Sant 
Miquel,  en  la  deis  Caputxins;  els  misteris  de  la  passió 
de  Jesús  en  la  parroquia!  de  Manacor,  y  fínalment,  la 


que  no  va  acavar  de  pintar,  que  's  guarda  a  la  ¿Mise- 
ricordia, representant  la  Bta.  Caterina  Tomás.  De 
les  estampes,  és  notable  el  gravat  del  diploma  re- 
partit  1'  any  1779  en  premi  ais  alumnes  de  1'  escola 
de  dibuix;  una  colecció  de  mapes  ab  vistes  de  Ma- 
llorca, varies  estampes  relligioses  y  targetes. 

—  Y  diez  (llorenq).  Biog.  Gravador  mallorquí  de 
principis  del  sigle  xix,  derrer  de  la  familia  tan  reno- 
menada.  Capellá  beneficiat  de  la  catedral  de  Palma 
y  mes  tart  canonge  de  la  meteixa  Séu.  Exercía  1'  art 
com  a  tradició  de  familia,  els  moments  lliures  de 
obligació  ecc'esiástica.  És  autor  d'  una  estampa  del 
Ecce  homo,  d'  un  mapa  de  Mallorca  mes  petit  que  '1 
publicat  pél  cardenal  Despuig;  d'  un  plan  y  perspec- 
tiva de  la  ciutat  de  Palma;  d'un  paviment  de  mosaich 
roma  descovert  1'  any  1833  en  el  terme  de  Santa 
María. 

—  Y  FONT  (francesch).  Biog.  Gran  lulista  mallor- 
quí del  sigles  XVI-XVII,  home  investigador  y  erudit, 
quines  obres  resten  inédites.  Va  morir  F  any  1646,  a 
Palma,  d'  ont  devía  ésser  BU.  Era  advocat.  Per  els 
servéis  de  la  familia  seua  y  'ls  propis,  va  obtindre  '1 
títol  de  cavaller  y  privilegi  de  noblesa.  És  autor,  en- 
tre altres  coses,  d'  un  travall  en  lia  tí  relatiu  a  tot 
lo  que  s'  havía  escrit  en  elogi  d'  En  Llull,  de  la  seua 
santetat  y  martiri,  que  sembla  haver  servit  de  pauta 
a  la  coneguda  obra  del  P.  Costurer;  de  dues  obres 
catalanes:  Historia  del  regne  de  Mallorca,  dos  vol. 
fol.,  y  Cosas  de  cavallers  de  aquesta  isla  de  Mallorca, 
un  vol.  fol.,  illustrat  ab  escuts.  És  notable  la  seua 
declarado,  feta  1'  any  1612,  en  el  procés  instruit  a 
Mallorca  pera  la  beatificació  de  Llull  (fol.  339). 

—  Y  MONER  (FRANCESCH).  Biog.  Gravador  celebér- 
rim  mallorquí,  fill  d'  En  Lloreng  y  de  Joana  Agna 
Moner.  Nat  a  Palma.  Deixeble  de  son  pare.  El  bisbe 
Garrido  de  la  Vega  al  veure  la  gran  estampa  de  la 
Concepció  gravada  d'ell  (1767),  va  induirlo  a  anar  a 
Madrit,  ont  va  distingirse;  rebentlo  l'Academia  mera- 
bre  de  niérit  en  1771.  Va  gravar  el  Sant  Bernat,  de 
En  Murillo;  el  retrat  de  Tomás  ¡Moro,  el  del  huma- 
nista Lluis  Vives,  el  del  jesuíta  P.  Morales;  un  Sant 
Ferrán,  en  1786;  la  Alhambra  de  Granada,  gran  ta- 
many;  les  Filaneres,  d'  En  Velázquez,  y  moltíssimes 
mes.  És  autor  de  gran  part  de  les  estampes  de  la  fa- 
mosa edició  del  Don  Quixote,  de  Cervantes,  editada 
per  la  Academia  y  estampada  per  Ibarra,  a  Madrit, 
1'  any  1780  en  que  tots  e!s  gravadors  notables  d'  Es- 
panya,  Selma,  Carmona,  Gil,  Esteve  etc.,  hi  varen 
travallar.  Va  casarse  ab  la  filia  del  pintor  del  rei, 
N'Antoni  González.  Era  borni.  Tocava  regularment 
el  violí  y  era  devot  de  les  Iletres  y  les  ciencies.  Va 
morir  a  Madrit  sense  filis.  El  mestre  gravador  Manel 
Esquivel  va  ésser  deixeble  d'  ell. 

—  Y  MONER  (JOAN)  Biog.  Gemía  del  anterior,  pin- 
tor y  gravador  mallorquí.  Especialista  en  pintar  de- 
munt  de  vidre.  Desde  son  temps  fins  ben  entrat  el 
sigle  XIX  les  dames  mallorquines  lluhíren  en  els  ro- 
sarte sants  pintats  en  cristall,  obra  d'  En  Montaner. 
En  1771  va  pintar  la  tela  de  la  Concepció  del  retaule 
de  la  iglesia  d'  Establiments,  y  després  va  gravarla 
per  estampa.  Una  de  les  seues  primeres  obres  grava- 
des  va  ésser  el  B.  Miquel  deis  Sants  (1780).  Y  entre 
moltes  d*  ell  és  la  principal  la  refundido,  feta  en 
1781,  d'  una  estampa  de  Sant  Vicents  de  Paul.  Tenint 
bona  fama  d' artista  va  entrar  a  la  carrera  ecclesiás- 
tica,  havent  estat  vicari  a  Son  Sardina,  prop  de  Pal- 
ma, en  quina  ciutat  va  morir. 

—  Y  MONER  (JOSEPH).  Biog.  Gravador  mallorquí, 
germá  del  anterior,  casat  ab  Tadea  Diez  de  Armen- 
dáriz,  mort  a  Madrit  en  1788.  Director  y  mestre  de 
la  escola  de  dibuix  de  Palma  al  morir  son  cosí  Joan 
Montaner  y  Cladera.  Son  obres  d'ell  les  estampes 
de  Sant  Gayetd  (1772),  de  Sant  Joseph  (1780),  Sant 
Francesch  de  Sales  y  Santa  Rita  (1786),  totes  ben 
apreciables.  Empró  1'obra  de  renom,  pera  ell,  va  ésser 
el  gran  mapa  de  la  illa  de  Mallorca  obra  del  carde- 
nal  Despuig,  gravat    en   1785,   estampat  en   quatre 


MON 


MON 


283 


fulls  vitela  deis  de  marca  major,  ornamentat  ab  tren- 
ta  set  vistes  de  les  ciutats  y  viles  principáis  de  la 
illa,  portant  cada  una,  al  peu,  una  nota  histórica. 
Ab  el  mapa,  dedicat  a  la  princesa  d'  Asturies  (des- 
prés  reina  María  Lluisa),  va  anar  a  Madrit,  com  son 
germá,  essent  reputat  y  distingit,  entrant  a  1'  Aca- 
demia dos  mesos  abans  de  morir.  Va  gravarhi  el 
Sant  Antoni  d'En  Teniers,  y  el  Sant  Crist  de  Luca,  o 
de  la  Sabata. 

—  Y  UPE  (JOAN).  Biog.  Germá  d'  En  Lloren?,  també 
natural  de  Roma  (1716)  y  establert  a  Palma  mort  son 
pare,  haventse  casat  ab  la  mallorquína  Caterina  Cía- 
dera.  Aqueix  va  dedicarse  a  la  pintura,  empró  les  mi- 
llors  obres  d'  ell  son  a  Roma.  En  1760  era  académich 
supernumerari  de  la  de  Sant  Ferrán  ab  títol  de  no- 
ble, per  haver  guanyat  en  concurs  el  premi  ofert  per 
la  propia  academia  de  Madrit  al  tema  de  Sant  Fer- 
rán III  rebent  el  vassallalge  deis  embaixadors  de 
Baeza.  Moría  a  Palma  1'  any  1774. 

—  Y  UPE  (llorenc).  Biog.  Fill  d'  En  Joan,  con- 
siderat  com  a  mallorquí,  havent  nascut  a  Roma  y  de 
mare  italiana.  Bon  gravador  de  burí.  Va  establirse  a 
Mallorca  després  de  mort  son  pare,  casantse  ab  la 
mallorquína  Moncr,  tenint  per  filis  a  Francesch,  Jo- 
seph  y  a  Joan,  gravadors  també.  Son  moltes  les  es- 
tampes giavades  per  ell,  citantse  com  a  bones  les  del 
B.  Simón  de  Rojas  y  '1  sant  Brú,  que  va  fer  1'  any  1747; 
la  B.  Caterina  Tomás  y  la  Verge  del  Dolors,  de  l'any 
1755;  sant  Cristóíol,  del  1758;  el  sant  Felip  Neri,  Di- 
vina Pastora,  la  Sanch  de  Crist  en  gran  tamany 
(1760);  altre  de  gran  ab  la  Verge  del  Remei.  L'  any 
1761  acabava  la  figura  de  la  mare  sor  Agna  María 
del  Stm.  Sagrament.  Moría  a  Palma  1' any  1768. 

MONTAÑÉS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Pobla 
d'  Árenos,  prov.  de  Castelló. 

MONTANISELL.  Geog.  Po- 
blé de  la  prov.  de  Lleida,  bis- 
bat  y  part.  jud.  de  la  Seu  de 
Urge!  ;  és  a  la  vora  del  Segre 
y  té  496  hab. 

MONTANO  (Joan).  Biog. 
Arquitecte  valencia,  qui,  per 
mort  del  mestre  Miquel  Anyó, 
1' any  1511,  dirigía  1'  obia  de 
la  magnífica  Sala  de  Corts,  y 
en  1'  any  1525  consta  en  la 
documentado  com  a  mestre 
de  la  casa. 

MONTANT.    m.    Qualsevol 
pal   dret  que  serveixi    pera 
aguantar.  Montante.  ||  Els  fe- 
rros verticals  deis  balcons.  || 
La  fusta  que  serveix  de  march  a  una  porta  o  baleó. 

MONTANUY.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Ribagorcana  y  té  576  hab. 

MONTANYA.  f.  Part  de  térra  que  puja  moit  sobre 
ei  pía.  Monte  y  montaña,  sois  s'  aplica  al  conjunt  o 
cordilLra  de  montanyes.  ||  Met.  poét.  Onada  molt 
gran.  Monte,  montaña. 

MONTANYES  DE  SORRA.  MUNTELLS. 

montanyes  de  roca.  Les  que  son  totes  de  pedra. 
Peñón. 

D'  ALLÁ  DE  LES  MONTANYES:  ULTRAMONTÁ. 

DEQA  DE  LES  MONTANYES:  CISMONTÁ,  SAMONTÁ. 

PASSAR  LES  montanyes.  fr.  Anar  d' un  costat  al 
altre  de  les  montanyes.  Tramontar,  trasmontar,  trans- 
montar. 

tirar  vaques  a  montanya.  Expr.  fam.  Pera  bur- 
larse deis  que  's  xuclen  el  moch.  Ser  sorbetón. 

EL  cotxo  de  montanya.  Ter.  Moya.  El  que  fá  ser- 
vei  de  Caldes  a  Mjyá. 

MONTANYA.  Geog.  Veinat  de  Vallcebre. 

MONTANYA  DE  MONTSERRAT  (Bernardí). 
Biog.  Metge  tingut  per  cátala,  del  sigle  XVI,  nat  pro- 


Montant 


bablement  a  les  derreríes  del  xv.  Un  deis  mes  ilus- 
tres del  sigle.  Havía  cursat  a  Padua  y  a  Bolonia.  Era 
home  de  rara  intelligencia  y  gran  penetració.  Va 
ésser  metge  del  emperador  Caries  I.  És  autor  de  la 
obra  Libro  de  la  anatomía  del  hombre  publicada  des- 
prés de  quaranta  cínch  anys  d' ell  exercir  la  medici- 
na; Uibre  seguit  d'  un  col-loqui  ab  D.  Lluis  Hurtado 
de  Mendoza,  marqués  de  Mondéjar,  relatiu  a  un  som- 
ni  d'  ell  a  propósit  de  la  generado,  neixement  y  mort 
del  home  (imp.  per  Sebastiá  Martínez,  Valladolit, 
1550).  Essent  vell  y  estant  impossibilítat,  encara 
assistía  a  les  llir;ons  d'  anatomía  explicades  per  el 
catedrátich  Rodríguez  de  Guevara,  a  Valladolit. 

MONTANYA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Naves, 
prov.  de  Lleida, 

MONTANYA,  NA.  adj.  MONTANYES. 

MONTANYA-RASA.  Orog.  Tossal  de  1,845  metres 
d'altitut,  situat  al  N.O.  de  Mosset,  depart.  deis  Pi- 
rineus  Orientáis. 

MONTANYANA.  Geog.  Poblé  .le  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Ribagorcana  y  té  822  hab. 

MONTANYANS  Y  BERARD  (Jaume).  Biog.  Juris- 
consult  mallorquí.  Nat  a  Manacor  1'  any  1493,  mort 
en  la  capital  de  Sardenya  en  1556.  Va  cursar  dret  en 
Avinyó  fins  a  doctorarse,  havent  exercit  d'  advocat  a 
Mallorca  ab  gran  estima.  Quan  1' emperador  Caries  I 
visita  1'  illa  va  ésser  un  deis  cavallers  qui  varen  ob- 
sequiarlo, y  aleshores  el  rei  d'Espanya  l'elegí  regent 
de  la  reial  cancellería  de  Valencia,  y  per  els  propis 
mérits  va  pujar  a  regent  del  regne  de  Sardenya,  ha- 
ventse embarcat  a  Palma  1'  any  1551,  envers  la  ciu- 
tat  de  Cáller.  És  autor  d'una  obra  llatina,  estampada 
a  Valencia  1'  any  1536,  pe.  F.  Romaní,  en  lletra  gó- 
tica; elegantment  escrita,  ab  puresa  de  dicció  y  eru- 
dició  gran,  relativa  ais  temors  d'una  invasió  de  Bar- 
barroja  a  les  Balears. 

MONTANYENCH,  CA.  adj.  De  montanya,  monta- 
nyós. 

MONTANYES  (Fra  Jaume).  Biog.  Relligíós  carme- 
lita que  escrigué  Espill  y  Art  molt  breu  y  profitós  per 
ajudar  a  ben  morir  en  lo  incert  dia  y  hora  de  la  mort, 
obreta  que  sigue  molt  popular  a  Catalunya. 

MONTANYES,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  mon- 
tanya. Montañés,  montesino.  ||  Qui  habita  les  mon- 
tanyes o  n'  es  fill.  Montañés.  || 
Lo  que  viu  o  's  cría  a  les  monta- 
nyes. Montes. 

MONTANYETA.  f.  dim.  Mon- 
tañeta,  montañuela,  monteci- 
11o.  ico,  ito. 

MONTANYOLA.  f.  dim.  MON- 
TANYETA. 

MONTANYOLA.    Geog.   Poblé 
de   la  prov.  de  Barcelona,  bisb. 
y  part.  jud.  de  Vich;  és  en  terre- 
no escabrós,  a  la  esquerra  de  la  carretera  de  Bar- 
celona a  Ríbes  y  té  409  hab. 

MONTANYÓS,  A.  adj.  Terreno  de  montanyes. 
Montañoso,  montuoso,  montano. 

MONTAÑA  (Pere  Pau).  Biog.  Pintor  cátala  de 
renom.  Nat  a  Barcelona  a  mitjans  sigle  xvill,  mort 
f  any  1803.  Deixeble  d'En  Francesch  Tramullas.  En 
1774  entrava  a  ésser  tinent  director  de  la  Escola  sos- 
tinguda  per  la  Junta  de  Comers,  cárrech  que  tingué 
durant  vintítrés  anys.  Al  morir  En  Pere  Pasqual  Mo- 
les passá  a  ésser  director.  En  1777  rebía  el  títol  de 
académich  de  Sant  Caries,  de  Valencia,  y  en  1799  de 
la  de  Sant  Ferrán,  de  Madrit.  Un  any  abans  de  morir 
havía  progectat  l'ornament  y  tota  la  part  artística 
pera  la  entrada  y  festeigs  deis  reís  a  Barcelona.  Pin- 
tava  al  olí,  al  tremp  y  al  fresch  havent  deixades 
moltes  obres  d' importancia  a  Barcelona  (catedral, 
cases  Palmerola,  Gasó   y   Renom),  y  a  Mataró,  tres 


Segell  de 
Montanyola 


284 


MON 


MON 


I'au  Montaña 


y  pa- 


Ramon  Montaña 


grans  teles:  dues  de  les  santes  Juliana  y  Sempronia- 
na  y  cna  de  Sant  Cugat. 

—  (paü).  Biog.  Pintor,  fill  d' En  Pere.  Nat  a  Bar- 
celona l'any  1775,  mort  a  Olot  en  1802.  Ais  divuit 
anys  la  Junta  de  Comers  va  pen- 
sionarlo pera  estudiar  a  Madrit 
ab  En  Maella  (M.  S.)  durant  cinch 
anys,  havent  aprofitat  el  temps, 
copiant  obres  deis  grans  mestres 
de  la  pintura.  Una  composició  ale- 
górica de  la  seua  pensió  (1799), 
va  váldreli  el  títol  de  académich 
de  la  de  Sant  Ferrán.  En  1800, 
al  tornar  a  Barcelona,  la  Junta  de 
Comers  va  ferio  tinent  director 
de  la  Escola.  Va  pintar  algunes 
obres,  y  havent  perduda  la  salut 
va  anar  a  Olot,  morint'hi.  Hi  han 
obres  d'  ell,  la  majoría,  en  els 
museus  públichs  de  Barcelona. 

MONTAÑA  (Ramón).  Biog.  Ecclesiástich 
triota,  nadiu  de  Sant  Sadurní 
de  Besora,  mort  a  Manresa  al 
any  1811.  Era  canonge  d'  aque- 
lla seu,  quan  i'  invasió  fran- 
cesa, y  va  trovarse  al  combat 
del  Bruch,  essent  una  de  les 
figures  de  mes  relleu  en  aque- 
lla acció  gloriosa. 

MONTAR,  A.  Compondré, 
algar,  posar.  Armar.  ||  Com- 
pondré el  baleó  reblant  els  n:on- 
tants  al  passamá.  També  se  diu 
de  compondré  la  reixa,  una  má- 
quina, o  altre  travall  de  con- 
junt. 

MONTARDIT.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'En- 
viny,  prov.  de  Lleida. 

MONTARGULL.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Llorach, 
prov.  de  Tarragona.  ||  Caseriu  del  terme  de  la  Van<;a, 
prov.  de  Lleida.  H  Poblet  del  dist.  munpal.  d'  Anyó, 
prov.  de  Lleida. 

MONTARTO.  Ter.  arañes.  MONTARDIT.  ||  —  DE 
aran.  Orog.  Alterosa  mo-tanya  deis  Pirineus  arane- 
sos  (8,230  met).  ||  -  DE  CALDES.  Serra  propera  a  Cal- 
des  de  Bohí. 

MONTATGE.  m.  Tribut  que  paguen  els  bestiars 
pél  tránsit  d'  un  territori  al  altre.  Montazgo.  ||  El 
congost  o  térra  per  les  montanyes.  Montes.  ||  Acció 
dé  montar  les  peces  d'  una  maquina,  obra,  etc.  Mon- 
tage. 

COBRAR  el  MONTATGE.  fr.  Cobrar  el  dret  o  inout 
que  paga '1  bestiar  pera  passar  d' un  territori  al  al- 
tre. Montazgar. 

MONTAU.  Orog.  Serra  d'uns  600  metres  d' altitut, 
ramificado  de  la  d'Ordal,  prov.  de  Barcelona;  forma 
el  límit  ponentí  del  Pía  del  Llobregat. 

MONTAUBÁN.  m.  Geog.  Ciutat  del  Llenguadoc. 
Montauban. 

MONTAÚT.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Tost,  prov.  de  Lleida. 

MONTBARDÓ.  Geog.  Cimal  de  la  serralada  de 
Montclar  a  Serrateix,  ont  hi  há  una  creu  gótica,  si- 
tuada a  una  graonada  circular,  envoltada  de  pins 
que  1'  amaguen. 

MONTBALÓ.  Geog.  Poblé  del  Vallespir  a  576  me- 
tres d'  altura,  en  el  cantó  y  districte  d'  Arles,  ab  una 
notable  iglesia  fortificada  del  sigle  XI.  Té  267  habi- 
tants. 

MONTBLANCH.  Geog.  Partit  judicial  déla  prov. 
de  Tarragona;  compren  es  28  següents  ajuntaments: 
Barbará,  Blancaíort.  Capafonts,  Conesa,  Espluga  de 
Francolí,  Febró  (La),  Forés,  Llorach,  Montblanch, 
Montbrió  de  la  Marca,  Montreal,  Passanant,  Piles 
(Les),    Pira,    Prades,    Querol,    Roca'ort    de    Queralt, 


Segell  ríe  Montbrió 


Sepelí  de  Monlbuy 


Santa  Perpetua,  Sarrcal,  Savallá  del  Comtat,  Se- 
nant,  Solivella,  Validara,  Vallfogona,  Vilavert  y 
Vimbodí,  reunint  entre  tots  31,521  hab.  [|  Vila  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Tarragona;  cap  del  part.  jud.  del 
seu  nom;  és  a  la  vora  del  Francolí,  té  tot  1'  aspecte 
d'  una  vila  de  la  Edat  Mitjana,  té  estació  de  F.-C.  y 
5,328  hab. 

MONTBLANQUET.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
de  Vallbona  de  les  Monges,  prov.  de  Lleida. 

MONTBLANQUÍ,  NA.  adj.  Natural  o  pertanyent  a 

Montblanch. 

MONTBÓ.    Geog.   Lloch  del   terme  de  Montcalp, 
dist.  munpal.  de  Canet  d'  Adií, 
prov.  de  Girona. 

MONTBOLÓ.  Geog.  Poblé 
del  cantó  d' Arles,  bisb.  de  Per- 
pinyá,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis;  és  a  la  vora  del  riu 
Tech  y  té  234  hab. 

MONTBRIÓ  DE  LA  MAR- 
CA. Geog.  Poblé  de  la  prov.  y 
dióc.  de  Tarragona,  part.  jud. 
de  Montblanch;  és  a  tramon- 
tana de  la  serra  de  Comavert 
y  té  329  hab.  |]  —(del  camp).  Vila  de  la  prov.  y 
dióc.  de  Tarragona,  part.  jud.  de  Reus;  és  a  la  vora 
de  la  riera  d' Alforja  y  té  1,491 
habitants. 

MONTBUY  (Santa  Marga- 
rida).  Geog.  Poblé  de  la  prov. 
de  Barcelona,  partit  judicial  de 
Igualada. 

MONTCALM.  Orog.  Pich 
deis  Pirineus  devant  de  Ando- 
rra, en  els  límits  d' aquella  re- 
pública ab  el  departament  fran- 
cés ce  l'Anége.  Té  una  ele- 
vació  de  3080  metres. 

MONTCALP.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Ca- 
net d'Adrí,  prov.  de  Girona. 

MONTCALT.  Orog.  Volca  apagat  del  terme  de 
Adri,  en  la  prov.  de  Girona. 

MONT-CAPELL.  Orog.  Montanya  de  1,194  metres 
d' altitut,  a  llevant  de  Sant  Llorenc,  deis  Cerdans, 
Alt  Vallespir,  depart.  deis  Piri- 
neus Orientáis. 

MONTCASAUS.  Hidrog.  Es- 
tany  anomenat  també  Bai rane- 
ro, en  la  regió  de  la  Ribereta, 
a  la  Valí  de  Aran. 

MONTCLAR.  Orog.  Ramal 
que 's  desprén  de  la  serra  de 
Coma-Vert,  prov.  de  Tarrago- 
na, y  tira  cap  al  NO,  formant 
la  partió  d'  aigües  entre  les 
que  per  Rocafort  y  Sarreal  van 
al  Francolí  y  les  que  per  Biure  y  Pontils  baixen  al 
Gaya.  ||  Poblet  del  part.  jud.  de  Berga,  bisb.  de  Sol- 
sona,  prov.  de  Barcelona. 

MONTCLÚS  (Serra  de).  Orog.  Serra  de  la  prov. 
de  Lleida,  entre  M  Noguera  Pallaresa  y '1  Ribagor$a- 
na,  a  mitjorn  de  la  de  Montsech,  y  quin  punt  cul- 
minant  és  a  1018  met.  d' altitut.  ||  —(TORRA  DE).  En 
la  Valí  d'  Arija,  prop  de  La  Pobla. 

MONTCORBAU.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
de  Betlán,  prov.  de  Lleida.  I|  Ter.  arañes.  Montanya 
de  vesant  cóncova. 

MONTEDÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Benavent, 
prov.  de  Lleida. 

MONTEIXO  (Serra  del).  Orog.  Montanya  que  co- 
menta a  la  frontera  ponentina  d' Andorra  y  correntse 
a  ponent  forma  la  partió  entre  les  aigües  de  la  Valí 
Farrera  y  les  del  riu    de   Tor.  El   puig   de   Monteixo, 


Segell  de  Montclar 


MON 


MON 


285 


Segell  de  Montellá 

MONTEMPRIUS. 
MONTENASTRÓ. 


qu'  és  el  mes  enlairat  d'  aquesta  serra,  té  2,904  met. 
MONTELLÁ.  Gcog.  VMeta   de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  y  part.  jud.  de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a  la  vora  del 
Segre  y  té  779  hab. 

MONTELLÁ  (Puig  de).  Orog. 
Puig  de  la  serra  de  Cadí,  pro- 
vincia de  Lleida,  a  2,081  metres 
d'altitut. 

MONTFLLS(Serratde).  Orog. 
Puig  de  la  serra  de  la  Artiga, 
serra  que  fá  partió  entre  les 
valls  de  Feytó  y  d'  Aiguama- 
neig.  a  llevant  de  Vallsabolle- 
ra,  Cerdanya  francesa;  té  2,380 
met.  d'  altitut. 

Ter.  arañes.  Montanya  del  comú- 
Geog.  Poblet  del   dist.  munpal' 
de  Llavorsí,  prov.  de  Lleida. 

MONTENEGRÍ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  Monte- 
negre  y  ais  seus  habs.  Montenegrino.!  s.  y  adj.  Natu- 
ral o  propi  d'  aquest  país  d'  Europa.  Montenegrino. 
MONTENGON  (Pere).  Biog.  Escriptor  alacantí, 
nat  en  1745,  mort  envers  1825.  El  millor  novelista 
espanyol  de  son  temps  y  poeta  ben  apreciable,  qui 
va  escriure  moltes  obres  de  prosa  y  vers  en  llengua 
castellana,  algunes  reimpreses  distintes  vegades,  fins 
al  nostre  temps.  Era  jesuíta  desde  1759.  A  Valencia 
tenía  per  mestre  al  savi  Eximeno.  Expatriada  la  Com- 
panyía,  va  anar  a  Italia.  Va  estudiar  teología  a  Fe- 
rrara, fins  al  1773,  quan  el  Sant  Pare  abolí  la  Com- 
panyia;  mes  ell  encara  vivía  a  Ferrara  en  1785.  En 
1791  era  a  Genova.  En  1815,  a  Nápols,  era  procura- 
dor de  les  propietats  del  duch  de  Alcanyic..  —  Obres 
d'  ell  mes  divulgades:  El  Anterior  (Madrit,  1786,  imp. 
Sancha,  poema  en  prosa,  dos  volums);  Eusebio  (Ma- 
drit, imp.  Sancha,  1786-88,  quatre  vols.);  Eudoxia 
(Madrit,  1793). 

MONTER.  m.  Calador  de  feres.  Montero. 
MONTERÍ.  m.  Feréstech.  FALCÓ,  MONTERÍ. 
MONTERÍA,    f.    Caga   de    feres.    Montería,    caza 
mayor.  ||  L'  art  de  cagar.   Montería. 

MONTES,  A. 
adj.  MONTA- 
NYÉS. 

MONTESA. 
Geog.  V  i  I  a  de 
la  provincia  y 
dióc.  de  Valen- 
cia, part.  jud. 
d'  Enguera;  és 
a  la  vora  del 
riu  del  seu  nom, 
té  estació  de 
F.-C.  y  1,301 
hab.  ||  —  (riu). 
ftidrog.  Riu  de 
la  prov.  de  Va- 
lencia. Baixa 
de  la  Mola  de 
la  Rosa,  part.  jud.  d*  Enguera;  passa  per  Vallada, 
Montesa,  Cañáis,  Valles,  La  Granja,  Manuel  y  Senye- 
ra,  y  desaigua  al  Júcar,  tocant  a  Vilanova  de  Castelló. 
MONTESCLADÓ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
de  Farrera,  prov.  de  Lleida. 

MONTESCOT.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis,  bisb.  y  cantó  de  Perpinyá;  és  a  la 
carretera  d'  Elna  a  Thuir  y  té  296  hab. 

MONTESINOS  PÉREZ  MARTÍNEZ  Y  ORUMBE- 
LLA  (Joseph).  Biog.  Catedrátich  y  savi  alacantí,  nat 
a  Oriola  1'  any  1745  y  mort  a  la  meteixa  ciutat  en 
1828.  Catedrátich  d'  Humanitats  de  la  Universitat  de 
Oriola,  desempenyant  al  meteíx  temps  la  cátedra  de 
llatinitat,  fins  a  la  seua  jubilació.  — Existeixen  dues 
obres  manuscrites  autógrafes,  medites,  escrites  d' ell, 


Ruines  de  Montesa 


Segell  de  Montesquiu 


y  son:  Historia  de  Orihuela,  composta  de  vint  volums 
en  foli,  de  vuitcentes  a  mil  duescentes  planes  cada  un. 
(A  la  biblioteca  del  duch  de  Béjar,  a  Elx). —  Blasones 
de  Orihuela,  composta  de  nou  volums  en  quart  manus- 
crits  del  autor.  (A  la  Biblioteca  Episcopal  de  Oriola). 

—  Y  RAMIRO  (RAFEL).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  en 
1811.  Estudiava  a  Madrit  al  taller  d'  en  Bernat  Ló- 
pez y  a  Valencia  ab  En  Joseph  Pérez.  Era  laboriosis- 
sim;  havent  sigut  premiat  a  la  majoría  de  les  Exposi- 
cions  hagudes  desde  1'  any  1843  al  1872,  les  quines 
gairebé  teníen  per  base  les  obres  d'  En  Montesinos. 
Meinbre  de  mérit  de  1'  Academia  de  St.  Caries  de  Va- 
lencia; per  R.  O.  fet  mestre  de  V  ensenyanga  de  geo- 
metría en  1851;  de  les  arts  policromes  en  1864  y  de 
colorit  y  flcrs  en  1872.  Va  decorar  dues  sales  del  Pa- 
lau  Reial  y  la  reina  Isabel  II  va 
concedirli  '1  lítol  de  pintor  de 
Cambra.  Autor  d'  obres  innom- 
brables, en  tota  mena  d'e-pe- 
cialitats,  lluint  en  totes  elles, 
malgrat  el  donar  preferencia  al 
paisatge. 

MONTESQUIU.  Geog.  Case- 
riu  del  terme  d'  Oicau,  prov.  de 
Lleida  ||  Poblé  del  cantó  d'  Ar- 
geles, bisb.  de  Perpinyá,  de- 
partament  deis  Pirineus  Orien- 
táis; és  a  la  vora  d'  un  barranch,  al  peu  del  puig 
d'  Estela  y  té  404  hab.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Sant  Quirse  de  Besora,  prov.  de  Barcelona. 

MONTEYA.  f.  Art  qu'  ensenya  a  tallar  les  pedrés 
pera  formar  tota  mena  d'  archs  y  voltes,  de  modo  que 
s'  aguantin  les  unes  ab  les  altres.  Montea  ||  Arquit. 
La  volta  del  arch  per  la  part  con- 
vexa. Montea.  ||  La  descripció  o 
planta  d'  alguna  obra  d'  arquitec- 
tura. Montea. 

MONTEYÁ.  Geog.  SANT  miquel 
DE  monteyá,  prov.  de  Girona. 

MONTFALCÓ  D'  AGRAMUNT. 
Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Ossó,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (DE  MU- 
RALLAT).  Poblé  del  dist.  munpal. 
d'  Olujas,  prov.  de  Lleida. 

MONT-FALGARS.    Orog.    Puig 
del  Pirineu  gironí,  situat  al  N.E.  de 
Molió,  al  capdemut  de  la  valí  de  Ginestosa ;  té  1,610 
metres  d'  altitut. 

MONTFAR.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Sant 
Antolí  y  Vilanova,  prov.  de  Lleida. 

MONTFERRER.  Geog.  Poblé  del  cantó  d'  Arles, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  entre  montanyes,  a  la  carretera  d'  Arles  a  Prats 
de  Molió,  y  té  682  hab. 

MONTFERRI.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Puigti- 
nyós,  prov.  de  Tarragona.  ||  Caseriu  del  dist.  munpal. 
de  Puigtinyós,  prov.  de  Tarragona.  ||  Serra  de  la 
prov.  de  Tarragona,  part.  jud.  del  Vendrell;  fá  partió 
entre  les  rieres  de  Salamó  y  de  la  Juncosa. 

MONTFULLÁ.   Geog.   Poblé  del   dist.  munpal 
Bescanó,  prov.  de  Girona. 

MONTGARRÍ.  Ter.  arañes.  Montanya  de  blat 
(CASERIU  DE).  Geog.  Lloch  agregat  al  dist.  munpa 
Salardú.  ||  —  (HOSPITAL-SANTUARI  de).  Geog.  Está  si- 
tuat a  1,645  met.  d'  altura,  en  una  estreta  valí,  a  la 
vorera  de  la  Noguera  Pallaresa  y  en  les  vessants  de 
les  montanyes  deis  Bandolers  y  del  Frau  de  1'  Esca, 
terme  de  Les  Bordes-sur-Lez  (Ariége). 

MONTGAT.  Geog.  Poblat  del  dist.  munpal.  de  Tia- 
na,  prov.  de  Barcelona. 

MONTGÓ  (Coves  de).  Orog.  En  el  terme  de  La 
Escala. 

MONTGRONY.  Orog.  Montanya  de  la  banda  N.O. 
de  la  prov.  de  Girona,  qu'  en  temps  antich  estigué 
fortificada  y  sigue  la  Covadonga  catalana,  aixó  és, 


Segell 
do  Montfalcó 


de 


de 


286 


MON 


MON 


el  llocli  desde  ont  els  catalans  comentaren  la  recon- 
guesta  de  Catalunya,  que  com  tot  lo  demés  de  la 
penilla  havía  caigut  en  poder  deis  mussulnians.  ||  — 
(SANTUARI  DE  MONTGRONY).  És  dalt  d'  un  puig  de 
J.392  nietres  d'  altitut,  a  la  vora  del  riu  Mardás,  a 
tramontana  de  Gombreny,  prov.  de  Girona. 

MONTICHELVO.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  d'  Albayda;  és  a  la  vora  del 
riu  Benisa  y  té  854  hib. 

MONTIRÓ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Ven- 
talle), prov.  de  Girona. 

MONT1VERRI.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Malpás, 
prov.  de  Lleida. 

MONTJOYA.  Ter.  arañes.  Munt  de  pedrés  pera  se- 
nyalar  camí.  ||  — (PORT  de  la).  Oreg.  Divisoria  fron- 
teriza de  la  Valí  d'  Aran  ab  la  Franca  (2,115  met). 

MONTJUICH.  Geog.  Quadra  del  tenue  de  Gunyo- 
les,  dist.  munpal.  d'  Avinyonet,  prov.  de  Barcelona. 
II  Orog.  Montanya  situada  a  ponent  y  tocant  a  Bar- 
celona, a  quin  cini  hi  há  un  castell  que  abans  deis 
avensoj  de  la  moderna  artillería  era  quasi  inexpug- 
nable. ||  Montanya  que  hi  há  tocant  a  Girona,  entre 
els  rius  Onyar  y  Galligans.  ||  Geog.  Caseriu  del  dist. 
munpal.  de  Sant  Daniel,  prov.  de  Girona. 

MONTLUDO  (Tuch  de).  Orog.  Enlairat  cim  de  la 
Valí  d'  Aran,  proper  a  Vilamós  (2,427  met).  ||  Ter. 
arañes.  ASPRE. 

MOTLLEÓ.  Geog.  Pobletdel  dist.  munpal.  de  Sant 
Antolí  y  Vilanova,  prov.  de  Lleida. 

MONTLLOBA  (Serra  de).  Orog.  Estribado  que  's 
desprén  de  la  serra  de  Montsech  d'  Ares  y  forma  par- 
tió entre  '1  Noguera  Pallaresa  y  M  riu  Ribagor^ana, 
part.  jud.  de  Tremp,  prov.  de  Lleida. 

MONT-LLUIS.  Geog.  Cantó  del  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis;  compren  15  ajuntaments,  que  son: 
Angles  (Els),  BoKiusra,  Cabanassa  (La),  Caudiés  de 
Mont-Lluis,  Fontpedrosa,  Fontrabiosa,  Formigueres, 
Llagona  (La),  Matamata,  Mont-Lluis,  Planes,  Puyva- 
ladot,  Reial,  Santo  y  Sant  Pere  deis  Forcats,  reunint 
entre  tots  ells  5,231  hab.  ||  Part  del  territori  de  la 
Cerdanya  francesa,  format  pél  cantó  d'  aquell  nom 
els  m  un  i  cipis  de  Mont-Lluis,  Bolquera,  La  Cabanas- 
sa, Planes  y  Sant  Pere  deis  Forcats,  formen  una 
poblado  total  de  1,717  hab.  ||  Ciutat  de  la  Cerdanya 
(rancesa  emplazada  a  1.600  metres  d'  altitut,  cap  del 
cantó  del  dista icte  de  Prades,  y  placa  forta  de  pri- 
mera classe.  Té  518  hab.  Les  fortificacions,  la  ciuta- 
della  entre  elles,  foren  dirigi- 
des  per  1'  enginyer  Vauban,  des 
de  1681  y  posteriorment  en  les 
eminencies  del  Conflent  y  del 
Capcir,  que  sobrepugen  la  valí 
del  Tet,  s'  hi  han  fen  construc- 
cions  de  fortificado  moderna, 
pera  resguardar  aquella  placía. 
MO.NTMAJOR.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  de  Barcelona,  bisb. 
de  Solsona,  part.  jud.  de  Ber- 
ga;  és  en  terreno  escabrós,  en- 
tre dues  rieres,  y  té  698  hab. 
]|  Orog.  Montanya  que  hi  há  a 
la  partió  de  les  provs.  de  Valen- 
cia y  Castelló,  al  N.E.  de  Lliria. 
MONTMANY.  Geo¡>.  Poblé 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Barce- 
lona, part.  jud.  de  Granollers; 
és  a  la  vora  del  riu  Congost  y 
té  411  hab. 

MONTMARTRITA.  f.  Min. 
Varietat  de  guix  que  resisteix 
mes  que'l  comú  a  la  inclemencia 
delesestacions.  Montmartrita. 


MAJO 


Segell  do  Montmajoi 


Segell  de  Montmeló 


Segell  da  Montm 


Segell  de  Montmany 


MONTMELÓ.    Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Barcelona,  part.  jud.  de  Granollers;  és  a  la  confluen- 


cia del  riu  Tenes  ab  el  Besos,  a  la  vora  d'  aquest 
derrer;  té  estado  de  F.-C.  y  529  hab. 

MONTMELL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarrago- 
na, bisb.  de  Barcelona,  partit 
jud.  del  Vendrell;  és  a  tramon- 
tana de  la  serra  del  seu  nom  y 
té  1,018  habitants.  ||  (SERRA  DE). 
Orog.  Montanya  que  hi  há  en- 
tre '1  riu  Gaya  y  la  riera  de 
Mas  Llorenc,  prov.  de  Tarrago- 
na; baixa  del 
PuigdeMon- 
tagut  y  aca- 
va  al  coll  de 
Santa  Cris- 
tina. ||  Serra  del  Bergadá,  en  la 
conca  superior  del  Bastareny. 

MONTMILCH.  m.  Min.  Hidros- 
silicat  d'  alúmina  de  color  blanch, 
d' aspecle  térros  y  molt  semblant 
a  la  greda.  Montmilch. 
MONTNEGRE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Barcelona,  part.  jud.  d'  Arenys  de  Mar;  és  a  tra- 
montana de  la  serra  del  seu 
nom  y  té  481  hab.  ||  Poblé  del 
dist.  munpal.  de  Quart,  prov. 
de  Girona.  ||  Orog.  Serra  para- 
lela a  la  costa,  entre  Sant  Is- 
cle de  Vallalta  y  Palafolls, 
prov.  de  Barcelona,  y  quin  punt 
culminant  és  a  793  met.  d'  al- 
titut. ' 

MONTNER.  Geog.  Poblé  del 
cantó  de  Latour,  de  Franca, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis 
Pirineus  Orientáis;  és  a  la  vora 
del  riu  Agly  y  té  429  hab. 

MONTÓ,  m.  Ter.  Munt,  pila, 
munió.  Montón. 

A    MONTONS.    m. 
ment.  A  montones. 

MONTOLIBET.  Orog.  Un  deis  volcans  apagats  de 
Olot. 

MONTOLIU  (Ramón  de).  Biog.  Senyor  feudal  del 
castell  de  Vespella,  en  el  sigle  XIII,  qui  I'  any  1218 
prengué  1' hábit  de  la  Mercé,  entre 'ls  catorse  dis- 
tingits  que  formaren  l'ordre  redemptora  deis  cap- 
tius. 

MONTOLIU.  Ter.  arañes.  Montanya  ab  una  cavi- 
tat  cercolar,  o  olla.  ||  — (estany  de).  Hidrog.  Situat 
al  peu  del  tuch  de  Mauberme;  d'  ell  ne  surt  1'  afluent 
del  riu  Inyola.  ||  —  ( TUCH  DE). 
Orog.  Montanya  de  forma  cónica 
que  s'  aixeca  demunt  la  collada 
Ñera  (2,675  met). 

MONTOLIU  DE  CERVERA. 
Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Llei- 
da, bisb.  de  Vich,  part.  jud.  de 
Cervera;  és  a  la  vora  del  riu  Corp 
y  té  897  hab.  ||  —DE  lleida.  Poblé 
de  la  prov.,  bisb.  y  part.  jud.  de 
Lleida;  és  a  mitjorn  de  la  capital 
y  té  463  hab.  ||  —  (ESTANY  DE). 
Hidrog.  Estany  que  hi  ha  a  la  vora  del  mar,  entre 
Tarragona  y  Salou. 

MONTORGULL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Llei- 
da, prop  de  la  collada  de  Comiols,  en  el  Montsech.  || 
—  (COMARCA  del).  Comarca  catalana  que  s'  extén 
desde  la  costa  de  Llevant  fins  a  la  Plana  de  Vich, 
que  les  té  per  límits,  ademes  del  Valles  y  de  la  Sel- 
va. La  seua  població  mes  important  és  la  de  Sant 
Celoni. 

MONTORIET  (Tuch  de).  Orog.  Cim  de  la  Valí  de 
Aran  (2,670  met). 


Segell  de  Montneírre 
Montón.  ||  Agregat, 
adv.   Molt  abundant,  abundant- 


Segell  de  Montoliu 


MON 


MON 


287 


MONTORIOL.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Ceret, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és 
a  la  vora  d'  un  barranch  y  té  203  hab. 

MONTORNÉS.  Geog.  Poblé  de 

la   prov.    y   bisb.    de    Barcelona, 

part.  jud.  de  Granollers;  és  a  la 

vora   del    riu   Besos    y   té    1,096 

hab.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Llei- 

da,  bisb.  de  Solsona,  part.  jud. 

de  Cervera;  és  en  terreno  trencat 

y  una  mica 

apartat  del 

riu  Corp,  y 

Segell  de  Montornés  té  328  habi- 

tants. 

MONTORULL.   ni.    Munt  de 

térra. 

MONTORTAL.  Geog.  Poblet 
del  dist.  munpal.  de  Alcudia  de 
Carlet,  prov.  de  Valencia 

MONTPABÁ.  Orog.  Serra  de 
la  Valí  d'  Aran. 

MONTPALAU.  Geog.  Poblet 
del  districte  municipal  de  Sant 
Antolí  y   Vilanova,   provincia  de  Lleida. 

MONTPELLER.  Geog.  Ciutat  qu'  avui  és  cap.  del 
depart.  del  Hérault,  a  Franca,   y  va  ésser  una  de  les 


díst.    munpal.    de 


Segell  de  Montornés 
y  Vatlromanes 


Torre  del  rei  En  Jaume  l.«r  a  Monfpeller 

mes  significades  a  1'  historia  mitgeval  de  Catalunya, 
quan  pertanyía  al  regne  d'  Aragó.  En  aquella  ciutat 
va  néixer  el  gran  rei  En  Jau- 
me, el  Conqueridor,  servants'hi 
encara  monuments  coetanis  de 
aquell  temps. 

MONTRÁS.  Geog.  Poblé  de 
la  provincia  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  a 
ponent  y  prop  de  Palafrugell  y 
té  625  hab. 

MONTREAL.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarra- 
gona, partit  judicial  de  Mont- 
blanch;  és  dalt  d'  una  monta- 
nya  y  té  790  hab. 
MONT-RODÓ.    Orog.    Puig  del   Pirineu,    a   2,865 
met.  d'  altitut,    a    tramontana  d'  Unarre,  prov.  de 
Lleida. 

MONTROIG  (Francesch).  Biog.  Cartoixá,  natural 
de  la  Séu  d'  Urgell.  Va  estudiar  Dret  a  Lleida.  Pre- 
nía  1'  hábit  en  15G7,  havent  estat  model  de  relligiosos 
a  Scala  Dei,  a  la  comarca  de  Tarragona.  Se  '1  va  en- 
viar a  Portugal  pera  que,  ab  les  seues  virtuts,  don- 
gués  exemple  ais  frares  de  la  nova  cartoixá  d'  Evora 
anomenada  Scala  Cceli.  En  1595  era  elegit  prior  de 
la  meteixa,  governantla  fins  al  1599,  y  1'  any  1603  el 
pare  general  1' elegía  novament  prior,  mes  aquesta 


Segell  de  Montrás 


Segell  de  Montroig 
dióc.   de  Valencia,  part.  jud.  de 


vegada  pera  '1  monastir  de  Scala  Dei,  que  governava 
encara  al  morir  1'  any  1605. 

MONTROIG.  Geog.  Lloch  del 
Darnius,  prov.  de  Girona.  ||  Vila 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarrago- 
na y  part.  jud.  de  Reus;  és  a  la 
dreta  de  la  riera  de  Riudecanyes, 
no  gaire  lluny  del  mar,  y  té  2,609 
hab.  ||  Veinat  del  tenue  munpal. 
de  C  assá  de 
^ ».  la  Selva,  pro- 

^sl   D^         vincia   de    Gi- 

/opr\0    rona- 

L7-?W\/'  MONTROY. 

\¿%    Af»  JO      Geog.  Poblé  de 
X^-^-^S-f/      'a  provincia  y 

V^  •*  ^S  Carlet;  és   a   la  vora  de  la  riera 

d'  Algemesí  y  té  1,495  hab. 
Segell  do  Montroig       MONTSACOPA.    Orog.    Volca 
apagat  que  hi  ha  tocant  a  la  vila 
d'  Olot,  provincia  de  Girona. 

MONTSANT.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona. Baixa  de  la  serra  de  Prades;  passa  per  Ullde- 
molins,  Margalef,  Bisbal  de  Falcet  y  Cabacés,  y  des- 
aigua  a  la  vora  del  Ciurana,  sota  de  La  Figuera.  ||  — 
(SERRA  DEL).  Orog.  Serra  de  la  prov.  de  Tarragona; 
se  desprén  de  la  de  Prades  y  arriva  fins  a  Margalef, 
formant  la  partió  d'  aigües  entre  'ls  rius  Montsant  y 
Ciurana,  y  té  una  altitut  máxima  de  1,100  metres  || 
— (baumes  DEL).  Orog.  En  el  terme  de  Morera. 

MONTSECH.  Orog.  Serra  que  forma  '1  límit  mit- 
jorní  de  la  Conca  de  Tremp,  prov.  de  Lleida,  obrint- 
se  al  mitg  pera  donar  pas  a  les  aigües  del  Noguera 
Pallaresa.  ||  — D'  ARAGÓ.  Part  de  la  serra  del  Mont- 
sech,  com- 
presa entre 
el  Noguera 
Ribagorcana 
y '1  riu  Cuart 
o  Ca  jiga  r, 
prov.  d'  Os- 
ea; el  s  e  u 
punt  culmi 
n  a  n  t  és  a 
1,325  met.  de 
altitut.  ||  - 
D'ARES.  Part 
de  la  serra 
del  Mont- 
sech,  com- 
presa entre 
els  dos  No- 
gueres;elseu 
punt  culmi- 
na n  t  é  s  a 
1,677  met.  de 
altitut.  ||  — 
DE  RUBÍES. 
Part  de  la 
serra    del 


Ermita  de  Sant  Miquel  al  Montseny 


Montsech,  compresa  entre  'I  Noguera  Pallaresa  y  'I 
Rialp,  afluent  del  Segre;  el  seu  punt  culminant  és 
a  1,685  met.  de  altitut.  ||  —  DE 
tost  Montanya  de  1,701  metres 
d'  altitut,  que  forma  la  part  es- 
querra del  Congost  de  Tres  Ponts 
del  riu  Segre,  entre  Noves  y  Or- 
ganyá. 

MONTSENY  (Comarca  del). 
Geog.  Comarca  catalana,  que  se 
extén  desde  la  Costa  de  Llevant 
fins  a  la  Plana  de  Vich,  que  les  té  Segel  de  Montseny 
per  límits  ademes  del  Valles  y  de 
La  Selva.  La  seua  població  mes  important  és  la 
de  Sant  Celoni.  ||  Poblé  de  la  provincia  y  bisb.  de 


288 


MON 


MON 


Barcelona,  part.  jud.  de  Granollers;  és  a  la  montanya 
del  sen  nom  y  té  448  hab.  ||  Orog.  Serra  que  hi  ha  a  la 
partió  de  les  provs.  de  Barcelona  y  Girona,  al  NE.  de 
Granollers,  y  quin  punt  mes  enlairat,  el  puig  de  l'Hoiue 
Mort,  té  1,741  niet.  demunt  del  nivell  del  mar. 

MONTSERRAT,  f.  y  m.  Nom  propi  de  dona  y 
hoine.  Monserrate. 

MONTSERRAT  (Cosme  de).  Biog.  Confessor  del 
Sant  Pare  Calist  III.  Prior  de  la  catedral  de  Sara- 
go?a,  diaca  de  Sant  Lloren?  a  Tarragona  y  sembla 
que  va  ésser  bisbe  de  Girona.  Va  ocupar  la  mitra  de 
Vich  1'  any  1460.  A  les  Corts  de  Lleida  ell  va  formar 
part  de  la  comissió  elegida  pera  tractar  la  deslliura- 


cómplis  y  principal  instigadora  de  la  rebelió  contra 
el  rei  Ferrán  d'  Antequera. 

—  (oleouer  DE).  Biog.  Relligiós  cátala,  natural 
de  Valls,  al  sigle  xvn.  Fundador  de  1'  oratori  de 
Sant  Felip  Neri  de  Barcelona  1' any  1673.  Ardiaca  de 
la  catedral  de  Tarragona,  jutge  del  Breu  y  conceller 
de  conipetencies  de  Catalunya.  Va  renunciar  al  bis- 
bat  de  Vich,  per  humilitat;  empró;  després  fou  obli- 
gat  a  acceptar  el  de  la  Séu  d'  Urgell,  moriiit  a  Guis- 
sona  el  día  2  d'  Octubre  del  1694,  essent  sepult  at  a 
la  iglesia  de  Sant  Felip  Neri  de  Barcelona,  mes  el  seu 
chor  va  deixarlo  a  la  colegiata  de  Guissona.  És  autor 
del  llibre  Ejercicios  de  San  Felipe  Neri, 


plana  de  J\g{ 


Mapa  comarcal  de  Montseny 


ció  del  princep  Caries  de  Viana,  al  quin  va  acom- 
panyar,  estant  en  llivertat,  a  1'  acte  de  jurarlo  els 
catalans  pera  hereu  del  regne;  havent  fet  el  bisbe  de 
Vich  el  paper  mes  principal  a  1'  hora  de  la  mort  y  al 
enterrament  del  infortunat  princep.  Per  causa  de 
no  estar  sotmés  a  1'  obediencia  del  rei  Joan  II,  no  va 
poder  ésser  bisbe  de  Barcelona,  y  fins  fou  privat  de 
administrar  el  bisbat  de  Vich  (1465).  Tornava  a 
exercir  jurisdicció  en  1473  y  assistia  al  Capítol  ge- 
neral de  Vich.  Empró,  aquell  meteix  any  va  morir. 

—  (JOAQU1MDE).  Biog.  Mar- 
qués de  Cruilles,  que  va  ésser 
virei  de  Méxich  desde  1760 
a  1766.  Era  home  de  mol- 
tes  energíes,  bon  adminis- 
trador y  d'  honradesa  que  '1 
feia  remarcable  entre  Ms  fun- 
cionaris  del  seu  temps. 

—  (MARGUERIDA  DE).  Biog. 
Cointesa  d'  Urgell.  Viuda  y 
mare  de  V  últim  comte  de 
Urgell  En  Jaume,  el  Malau- 
ral,  quina,  en  son  amor  de 
mare  y  per  créure  de  dret  y 
justicia  que  la  corona  deis 

reialmes  de  Aragó  pertocava  a  son  fill,  va  induirlo  a 
defensar  son  dret,  brollant  de  sa  boca  les  trágiques 
paraules:  ¡FUI,  o  rei  o  res!  Per  lo  qual,  el  23  de  De- 
sembre  del  any  1413  se  publicava  al  palau  episcopal 
de  L'eida  la  sentencia  confiscantli  els  bens,  com  a 


Joaquina  de  Montserrat 


—  Y  ARCHS  (JOAN).  Biog.  Metge,  naturalista  y 
bacteriólech,  de  inulta  illustració,  que  fou  un  deis 
mes  ferms  puntáis  de  la  renaixen^a  literaria  de 
Catalunya,  figurant  en  les  primeres  corporacions 
que  desde  1870  foren  creados  a  Barcelona,  com 
«La  misteriosa»,  «La  jove  Catalunya»,  etc.  Era 
poeta  de  llenguatge  molt  pulcre  y  bon  prosista, 
y  va  obtindre  premis  en  certámens,  formant  part 
o  presidint  molts  jurats.  Era  home  conven$ut  deis 
ideáis  del  desvetllament  de  nostra  parla,  havent 
escrit  molts  articles  a  La  Renaixensa  y  en  altres 
publicacions.  Va  morir,  jove  encara,  a  Barcelona 
1*  any  1895. 

—  Y  RIUTORT  (JOSEPH).  Biog.  Savi  en  les  ciencies 
físich-químiques.  Nat  a  Valencia  I'  any  1814  Y  mort 
en  la  meteixa  eu  1881.  Va  estudiar  medicina  y  cirur- 
gía,  havent  ocupat  després  una  cátedia  en  1'  univer- 
sitat  valenciana  fins  a  sa  mort.  Va  ésser  conceller  de 
Instrnccíó  pública,  degá  de  la  facultat  de  ciencies, 
rector  de  1'  universitat,  soci  de  moltes  academies, 
dues  vegades  senador  del  regne  y  era  també  come- 
nador  de  1'  ordre  de  Caries  III. 

MONTSERRAT.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Carlet;  és  a  la  vora  de  la 
riera  d'  Algemesi  y  té  2,437  liab.  ||  Orog.  Montanya 
aillada  que  hi  ha  entre  'ls  rius  Anoia  y  Llobregat, 
prov.  de  Barcelona,  y  quin  punt  culminant,  el  pich 
de  Sant  Geroni,  té  1,240  met.  d'  altitut.  ||  —  (monas- 
TiR  DE).  Geog.  Famós  monastir  de  benedictins  que  hi 
ha  a  mitg  coster  de  la  montanya  d'  aquell  nom.  S'  hi 


DlC.    CAÍ'. 


MONTSENY 


Vista  general  de  Sant  Celoni.  —  Gualba:  Salt  del  gorch  negre.  —  Creu  de  Matagalls.  —  Santa  Fé  — 
Viladrau,  casa  pairal  de  'n  Serrallonga  —  Sant  Marsal.  —  Sant  Segimon.  —  Vista  de  Viladrau!  — 
Iglesia   de    Gualba. 


MON 


MOR 


259 


puja  ab  un  ferrocarril  de  cremallera  que  surt  de  1'  es- 
tado de  Monistrol. 

MONTSIÁ.  Orog.  Serra  paralela  al  mar  entre  'ls 
rlus  Cenia  y  Ebre,  prov.  de  Tarragona;  el  seu  punt 


•^aíL  i&  uS^ff$^;;,v .'  ¡¡Efe.. : 


1 :  :J^^#-  ¡Síwír 


Vista  del  monastir  de  Montserrat 

culminant  té  760  met.  d'  altitut.  Va  desde  Ulldecona 
fjns  a  Amposta. 

MONTSIANELL.  Orog   És  la  estribació  mes  orien- 
tal de  la  serra  de  Montsiá,  prov  de  Tarragona. 

MONTSO- 
I 


Vista  del  castell  de  Montsoliu 


dalt  d'  un  turonet,  té  estació  de  F.-C.  y  2,786  hab; 

MONTUÓS,  A.  adj.  Montanyós,  escabrós,  desigual. 
Montuoso. 

MONTUOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  montuós.  Mon- 
tuosidad. 

MONTURA,  f.  Ormeigs  o  guarniments  del  cavaü. 
Montura.  ||  pl.  cavalcadura.  ||  La  operació  de  mon- 
tar alguna  máquina.  Montura. 

MONTURIOL  (Narcís).  Biog.  Savi  y  polítich  cáta- 
la. Nat  a  Figueres  1'  any  1819,  mort  a  Sant  Martí  de 
Provengáis  en  1885.  Lo  mes  capdal  de  la  seua  vida 
ho  expressa  la  inscripció  de  la  sepultura  qne  guarda 
ses  cendres  al  cementiri  del  Est  de  Barcelona,  dient: 
Aquí  yace  D.  Narciso  Monturiol,  inventor  del  Ictíneo, 
primer  buque  submarino;  en  el  cual  navegó  por  el  fon- 
do del  mar  en  aguas  de  Barcelona  y  Alicante  en  1859, 
1860,  1861  y  1862.  Va  cursar  liéis,  sense  vocació  per 
la  carrera;  haventse  dedicat  a  la  política  y  a  les 
ciencies  naturals  y  físiques,  ab  tota  devoció.  Envers 
1845  feia  1'  apostolat  de  les  doctrines  republicanes 
ab  N'  Abdón  Terrades  y  En  Joan  Tutau  per  les  viles 
del  Empurdá,  per  lo  qual  sofrí  persecucions.  L'  any 
1873  el  govern  república  va  elegirlo  director  de  la 
fábrica  del  segell.  Era  bon  escriptor,  vigorós  y  vi- 
brant  de  claretat,  en  el  llibre  y  en  el  periodisme.  Va 
ésser  director  deis  setmanaris  comunistes  El  Padre 
de  Familia,  La  Madre  de  Familia,  El  Mentor  y  La 
Fraternidad  (1846-48).  L'  any  1845  publicava:  Un  reo 
Ele.  cat.  —  v.  II.— 37. 


de  muerte;  Las  ejecuciones  y  los  espectadores;  Consejos 
de  un  padre  d  sus  hijos.  També  és  autor  de  Arte  de 
navegar  debajo  las  aguas;  Estudios  de  Historia  Natu- 
ral; Memorias,  son  nou,  relatives  a!  barco  peix  (Ictí- 
neo); Del  mecanismo  terrestre;  Estudio  de  las  corrien- 
tes marítimas ;  Descubrimiento  del  Polo;  La  gravita- 
ción universal.  Envers  1845  va  apendre  de  caixista 
d'  imprempta  y  va  establir  una  lübrería,  ab  propósit 
de  fer  política  republicana.  Va  ésser  emigrat  a  Fran- 
ca del  1848  al  49,  exercint  d'  impressor.  Es  inventor 
de  profit  en  algunes  coses,  haventse  preocupat  inolt 
de  la  navegació  submarina  y  de  la  aviació. 

MONTURULL  (Puig  de).  Orog.  Puig  de  2,752  met. 
d'  alt.,  entre  Andorra  y  la  Cerdanya  espanyola. 

MONUMENT.  m.  Obra  pública  en  memoria  de  les 
persones  y  coses  passades.  Monumento.  ||  Sepiliere. 
Monumento.  ||  L'  aparell  que  's  fa  a  les  iglesies  en 
qu'  está  la  urna  en  la  qual  se  coloca  '1  Santissim  el 
día  del  Dijous  Sant.  Monumento.  ||  Arqueol,  Qualse- 
vol  obgecte  deis  temps  passats  que  pugui  donar  in- 
dicis  certs  del  temps  en  que  va  ésser  fet.  Monu- 
mento. ||  Obra  molt  remarcable  de  la  intelligencia  hu- 
mana. 

MONUMENTAL,  adj.  Pertanyent  ais  monu.nents. 
Monumental.  ||  Gran,  admirable.  Monumental. 

MONUMENTALISAR.  v.  a.  Convertir  una  cosa  en 
monument. 

MONUMENTALISAT,  DA.  p.  p.  del  verb  Monu- 
mentaüsar.  ||  adj.  Convertir  en  monument,  en  cosa 
monumental. 

MONUMENTALMENT.  adv.  D'  una  manera  mo- 
numental. 

MONYA.  f.  Monyo  o  llac  de  cintes  que  's  posa  ais 
toros  per  divisa  y  adorno  al  sortir  a  la  plaga.  Moña. 
||  Mena  de  llac,  o  borla  de  cintes  de  color  negre,  que 
se  posen  els  torers  demunt  de  la  qua  al  sortir  a  tore- 
jar   Moña. 

ficarse  A  LA  MONYA.  fr.  Empenyarse  en  una  cosa. 
Metérsele  á  uno  en  la  mollera. 

MONYO.  m.  El  cabell  lligat  derrera  o  al  cim  del 
cap.  Moño.  ||  Met.  Cresta  de  plomes  que  teñen  alguns 
aucells.  Moño,  copete,  penachura,  penacho. 

del  MONYO  fins  ALS  TAPÍNS.  m.  adv.  Complerta- 
ment.  De  pies  a  cabeza. 

MONYUT,  DA.  adj.  Que  té  monyo.  Copetudo,  co- 
ronado, moñudo. 

MOQUEJAR.  v.  n.  Treure  mochs.  Moquear. 

MOQUET.  m.  Cop  de  puny  ais  nagos.  Moquete.  || 
Dim.  de  moch.  ||  Malaltía  que  pateix  el  bestiar.  Mo- 
quete. 

MOQUETA,  f.  La  gota  o  moch  líquit  que  cau  del 
ñas.  Moquita. 

MOQUETEJAR.  v.  a.  Donar  o  pegar  moquets. 

MOQUETES,  f.  pl. 
Ter.  Espabiladores.  || 
MOCADORAS. 

MOR.  m.  Amor,  cau- 
sa; com:  per  mor  de  Deu. 
Amor,  causa,  culpa.  II 
Temps  del  verb  morir. 
Muere. 

MONYACH,  CA.  adj. 
MONYICAT. 

MONY1CAT,  A.  adj. 
El  noi  o  noia  grandagot 
y  de  poch  caletre.  ||  La 
persona  gran  sense  ma- 
licia. Monigote.  ||  Car- 
nestoltes,  figura  ridicu- 
la. Monigote. 

MORA.  f.  Fruit  de  la 
morera.  Mora.  ||  El  fruit  del  esbarser  o  romaguera. 
Zarzamora. 


Brot  de  mora 


290 


MOR 


MOR 


MORA  (Bernat).  Biog.  Esculptor  mallorquí  del  s¡- 
gle  xvii,  provinent  de  Porreres  y  veí  de  Palma.  En 
1644  era  consi  Jerat  cora  un  deis  millors  de  son  temps. 
Enipró  havent  noticia  del  traqut  Alonso  Cano,  qui 
residía  aGranada,  allá  ni  va  portar  llurs  filis  Joseph 
y  Jaunie  (Diegue)  pera  seguir  la  esculptura  en  l'obra- 
dor  d'  aquell  gran  mestre,  sotmetentse  'i  pare  també 
a  la  condició  de  deixeble.  Va  travallar  en  la  capital 
andalusa,  y  és  senyalada  com  obra  seua  la  estatua 
de  St.  Miquel  de  la  ermita  de  la  torre  «del  Aceituno.» 
És  opinió  d'  alguns  que  devía  morir  a  Granada. 

—  JAUME  (O  DIEGUE).  Biog.  Esculptor  mallorquí, 
mort  a  Granada  a  fináis  del  sigle  XVII.  Deixeble  de 
Alonso  Cano.  No  tant  tracut  com  son  germá  Joseph; 
és  autor  de  les  estatúes:  la  Concepció  y  de  Sant  Gre- 
gori  en  la  catedral  de  Grana  la  (altar  de  Santiago); 
San'.  Ramón,  Sant  Pere  Nolasch  y  Ntra.  Sra.  del  Triomf 
en  el  temple  deis  mercenaris  de  Granada;  y  en  la  igle- 
sia de  Sant  Fiancesch  les  estatúes  de  la  Verge  de  la 
Pau,  Sant  Francesch  y  el  eos  d'  un  Ecce  homo. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Notable  esculptor  mallorquí,  ger- 
má d'En  Jaume  o  Diegue.  Deixebie  de  son  pare  (Bernat) 
d'  Alonso  Cano  y  de  Sebastiá  de  Herrera,  a  Granada, 
desde  ont  va  anar  a  Madrit,  essenthi  esculptor  deCar- 
les  II,  ab  retribució.  Va  esculpirhi  la  Concepció,  avui 
existent  en  la  iglesia  de  Sant  Isidro.  Per  causa  de 
salut  va  retornar  a  Granada  y  no  se  'n  va  moure  en 
trenta  anys.  En  aquella  capital  han  quedat  la  gran 
majoría  de  les  obres  d'ell.  En  la  catedral  de  Córdoba 
hi  han  vuit  es'atues  de  mida  natural,  en  la  capella 
del  Cardenal,  y  un'  altra;  el  Sant  Tomás  d'  Aquino  en 
la  capella  del  propi  sant.  Algunes  mes  n'  hi  han  a 
Córdoba.  Va  ésser  mestre  de  Torquat  Ruiz  del  Pe- 
ral, notable  esculptor  andalús.  No  podía  so!rir  que  '1 
vegessin  travallar,  car  fins  cailava  ont  tenía  1'  obra- 
dor. Ceán  Bermúdez  diu  en  son  elogi  que  al  enterrar 
el  eos  d'  en  Mora  també  hi  van  enterrar  la  Esculptura. 

—  Y  CATA  (JOS3PH).  Marqués  de  Llió.  Noble  y  es- 
criptor  cátala.  Mort  1'  any    1763.  Va  ésser  regidor 

perpetual  de  la  ciutat  de  Barce- 
lona y  durant  molts  anys  presi- 
dent  de  la  R.  Academia  de  Bones 
Lletres.  Era  home  dedicat  tothora 
al  estudi;  havent  escrites  les  obres 
Genealogía  ó  nobiliario  del  prin- 
cipado de  Cataluña,  manuscrita; 
Aparato  á  la  historia  de  Ca'.aluña. 
(Véyintse  les  Memories  de  la  R. 
de  La  Mora    Academia  de  Bones  Lletres). 

MORA  (La).  Geog.  Lloch  de! 
terme  de  Tagamanent,  provin- 
cia de  Barcelona.  ||  Poblet  del 
dist.  munpal.  de  Granyanella, 
prov.  de  Lleida.  ||  —  CONDAL. 
Caseriu  del  tenue  d'Oden,  pro- 
vi:  cía  de  LleiJa.  ||  —  d'  ebre. 
Vila  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  de  Tortosa.  part.  jud.  de 
Gandesa;  és  a  la  vora  del  Ebre, 
té  pas  de  barca  pera  carruat- 
ges,  la  esta- 
do de  F.-C.  a 
Mora  la  No- 
va, y  4,075 
hab.   ||    —  de 

MONTANYANA  (LA).  Lloch  del  bis- 
bat  munpal.  de  Montanyana,  pro- 
vincia d'  Osea.  ||  —  (LA  NOVA).  Po- 
blé de  la  provincia  de  Tarrago- 
na, bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de 
Falcet;  és  a  la  vora  del  Ebre,  té 
una  de  les  millors  estacions  de 
F.-C.  d'  Espanya  y  compta  1,855 
habitants. 
.  MORABATÍ.  m.  Numis.  Moneda  antiga  d'  Espanya 
q.i'  ¡ilguns  diuen  qu'  era  '1  meteix  que  '1  maravedís  y 


SegelldeMorad'Ebri 


Moradüix  a.  detall  de  les  ful.es 


Segell  de 
Mora  Ja  Nova 


segons  Campmany  l»  any  1275  y  1285  valía  10  sous 
6  diners,  y  al  Formulan  de  les  sinodals  de  Vich  s>> 
trova  que  valía  13  sous  4  diners.  A  Barcelona  valía 
9  sous.  Morabatín,  marabotin  o  marmotín. 

MORADA,  f.  HABITACIÓ,  DOMICILI. 

MORADELL  (Domenech  o  Domingo).  Biog.  Es- 
criptor  militar  del  sigle  XVII,  natural  de  Barcelona. 
Era  sargent  major  de  la  placa,  havent  estat  un  deis 
pochs  tractadistes  militars  en  llengua  catalana,  se- 
gons ho  prova  el  llibre  escrit  d'  ell:  Preludis  militars 
de  lo  qu:  han  de  saber  els  oficiáis  majors  y  menors  de 
guerra,  estampada 
a  Barcelona  I'  any 
I640perja:ime  Ro- 
meu,  en  quart. 

MORADENCH, 
CA.  adj.  De  color 
morat,  o  tirant  a 
morat  fosch.  Mo- 
racho. 

MORADOR,  A. 
m.  y  f.  HABITANT, 
VEÍ. 

MORADÜIX.  m. 
Bol.  Herba  peren- 
ne, á¿  1 1  fam.  de 
les  llabiades,  que's 
conreua  ais  jar- 
dins  per  la  seua 
olor  agradosa;  té 
varíes  carnes  guar- 
nides  de  íulles  pe- 
tites,  espesses  y 
cobertes  de  borra, 
flors  petites  y  de 
color  de  pórpra 

Almoraduj,  mejorana,  mayorana,  sampsuco,  al- 
masaco,  almaraco,  y  sándalo  entre  'ls  jardiners. 

MORADL'IX  BORT.  Ant.  ORENOA. 

JA  'T  CONECH,  HERBETA,  QUE  'T  DIUS  MORADÜIX. 
Re}.  Va  te  veo.  besugo,  que  tienes  el  oio  claro. 

MORAGACA.  f.  HISTERISME. 

MORAGAS  (Ricart).  Biog,  Famós  coreograf,  nat  a 
Girona  el  primer  tere  del  sigle  XIX,  mort  a  Madrit 
1'  any  1900,  essent  mestre  de  ball  de  la  familia  reial 
d'  Espanya.  De  jovenet  era  fundidor  de  bronse.  Va 
pasar  a  Barcelona  a  ésser  bailan'  quan  era  un  seguit 
de  haverhi  els  mes  celebrats  coreografs  extr.mgers. 
Ell  va  arrivar  a  ésser  el  mili or  mestre  d'  Espanya  en 
tal  especialitat,  ab  bon  renom  al  extranger.  Residía 
a  Barcelona,  empró  va  quedarse  a  Madrit  havent'hi 
anat  per  afers  de  sa  carrera. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Pintor  y  artista  conciengut.  Nat 
a  Girona  y  mort  a  Barcelona  en  1908.  Deixeble  de  la 
e¿cola  de  Llotja,  a  Barcelona,  amich  y  company  de 
En  Fortuny,  jnnt  ab  qui  va  estudiar  a  Roma.  Residía 
habitualment  a  Barcelona;  era  home  estuJiós,  havía 
viatjat  bastant  y  posseía  bona  cosa  mes  de  cultura 
que  'ls  de  son  temps.  En  la  Exposició  de  Madrit  del 
1866  va  presentar'hi  tres  teles,  guanyant  menció  ho- 
norífica; concorrent  també  a  les  deis  anys  1871  y  1878. 
A  les  celebrades  a  Barcelona  (1871,  1872,  1873,  1876 
y  1891)  hi  va  presentar  bastantes  pintures  al  oli  y 
1'  aigaada,  totes  correctes  de  dibuix  y  de  color.  Va 
donar  una  tanda  de  conferencies  del  art  y  son  des- 
entrotllo  en  el  Museu  de  Vilanova.  Va  ésser  presi- 
dent  del  centre  d'  Aquarelistes  de  Barcelona,  envers 
1883.  Pera  1'  ajuntament  de  Barcelona  va  pintar  la 
figura  del  cronista  Mttntaner.  Alguns  aiguaforts  d'En 
Fortuny  están  dedicáis  a  son  amich  Moragas. 

—  Y  BARRET  (ARÍSTIDEs).  Biog.  Distingit  juriscon- 
sult  y  notable  filólech,  nascut  a  Barcelona  en  1841; 
mort  a  les  derreríes  del  sigle  XIX.  Alumne  de  la  uni- 
versitat  catalana,  va  obtindre  la  llicenciatura  quan 
comptava  sois  vintíun  anys,  doctorantse  a  Madrit  en 


MOR 


MOR 


291 


Arístides  Moragas 
y  Barret 


1863.  Comenta  exercint  sa  carrera  com  a  jutge  de 
pan,  prestant  eminents  servéis  durant  la  peste  de 
1870,  obtenint  honorífica  recompensa  que  li  fou  otor- 
gada per  P  Ajuntament.  Va 
ésser  advocat  assessor  de  la 
Diputado  Provincial,  y  re- 
solt  defensor  deis  interessos 
de  la  Casa  de  Caritat,  que 
mes  d'  una  volta  va  salvar 
de  les  intrusións  forasteres. 
Va  pendre  part  en  discussións 
en  centres  cientifichs,  mos- 
trant  cabal  de  coneixements 
filosófichs.  Era  també  intel- 
ligent  en  els  estudis  llingüís- 
tichs,  havent  deixat  escrita 
entre  altres  remarcables  l'i- 
bres,  una  encomiada  gramá- 
tica alemanya. 

—   Y    BARRET    (GONCAL). 
Biog.  Enginyer  a  mitjant  del 
sigle  xix.  Era  director  quefe  d' obres  publiques.  Va 
morir  sobtadament  a  Vilafranca  del  Penadés  1'  any 
1900.  Home  de   molta   ciencia,   de  gran  carácter  y  de 
honradesa.  Escriptor  profesional,  una  de  quines  obres 
va  adoptarse  com  a  text  universitari  a  1'  Alemanya. 
MORAGUES.  f.  pl.  MURRONS. 
MORAGUES  (Miquel).  Biog.  Escriptor  mallorquí 
del  sigle  XIX.  Capellá,  catedrátich  del  Instituí  Balear. 
Continua  fins  ais  nostres   tenips  la  Historia  general 
del  reino  de  Mallorca  comentada  per  en  Dameto,  se- 
guida per  En  Mut  y  per  Alemany.  (Tres  vohuns,  Pal- 
ma, 1840-41). 

MORAL,  f.  Ciencia  que  tracta  de  les  accions  hu- 
manes en  ordre  a  lo  lícit  y  ilícit.  Moral,  ética.  ||  adj. 
Pertanyent  a  les  costums  o  a  la  moral.  Moral. 

MORALISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  moralisar  o 
moralisarse.  Moralización. 

MORALISADOR,  A.  adj.  Que  moralisa  o  qui  mo- 
ralisa.  Moralizador. 

MORALISAR.  v.  a.  Aplicar,  referir,  explicar  alguna 
cosa  relativament  a  les  bones  costums.  Moralizar. 
MORALISAT,  DA.  p.  p.  Moralizado. 
MORALISME.  m.  Sistema  deis  qui  creuen  que  n  hi 
ha  prou  ab  bones  costums,  sense  necessitat  de  relligió 
pera  meréixer  la  recompensa  eterna.  Moralismo. 

MORALISTA,  m.  Professor  o  escriptor  de  moral. 
Moralista. 

MORALITAT.  f.  Qualitat,  condició  de  les  bones 
costums.  Moralidad.  ||  Interpretado  moral,  aplicado 
de  algún  apólech  o  parábola.  Moralidad,  moraleja. 
II  Máxima  o  doctrina  pertanyent  a  les  bones  costums. 
Moralidad. 

MORALMENT.  adv.  Segons  les  regles  de  moral. 
Moralmente.  ||  Regularment,  segons  el  comú  sentir. 
Moralmente. 

MORALLAVERA.  f.  Bot.  MORELLAVERA. 
MORANA  (La).  Gcog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Florejachs,  prov.  de  Lleida. 
MORANCA.  f.  MESADA. 

MORANELLS  (Sant  Joan  de).  Geog.  Remarcable 
iglesia  románica,  arrunada  en  sa  major  part,  a  la 
vora  de  la  vila  de  Morellás,  al  Vallespir. 
MORANT.  adj.  Ant.  HABITANT. 
MORANT  Y  SALA  (Rafel).  Biog.  Nat  a  Alacant  en 
1766.  Va  ésser  oficial  primer  de  la  Secretaría  d'Estat 
y  del  Despaig  universal  d'  Hisenda  d'  Ultramar,  y 
posteriorment  Ministre  del  Suprem  Consell  de  Indies. 
Soci  numerari  y  de  mérit  de  la  Reial  Societat  Econó- 
mica de  Valencia  y  Secretari  de  la  seua  Diputado  a 
la  Cort,  a  Madrit.  —  És  autor  del  Discurso  sobre  con- 
tribuciones, presentado  al  Gobierno  en  3  de  Marzo  de 
1817  (imprés  a  Valencia,  en  1821,  per  B.  Monfort). 


MORAR,  v.  n.  HABITAR,  VIURE,  SEJORNAR. 

MORAT,  DA.  adj.  Color  entre  roig  y  negre.  Mora- 
do, y  moracho,  si  tira  mes  a  negre.  |]  Cert  color  de 
mora  artificial  que  's  fá  d'  herbes  y  tint  y  és  bó  pera 
la  pintura.  Urchilla.  ||  m.  Quím.  Sal  produida  per  la 
combinado  del  ácit  mórich  ab  una  base.  Morato. 

MORATILLA.  f.  Baga  ab  botó  o  sense,  que  cusida 
a  la  vora  del  vestit  serveix  pera  cordarlo  o  pera 
adorno.  Alamar.  ||  pl.  PRESILLES. 

MORATÓ.  Biog.  Familia  d'artisles  viguetans  molt 
renomenada,  quins  membres  son  poch  individualisats, 
y  és  difícil  precisar  quines  obres  pertányen  a  cada 
hú  d'  ells.  Empró  fan  1'  honor  d'  aqueix  nom  de  casa: 
el  temple  de  la  Gleva,  prop  de  Vich;  el  camaril  y  la 
estatua  de  St.  Joan  de  les  Abadesses;  la  grandiosa 
estatua  de  St.  Tomás  d'  Aquino,  posada  al  cantó  del 
convent  de  St.  Domingo,  de  Vich,  y  altres  mes,  exis- 
tentes a  la  plana  de  Vich. 

MORATORI.  m.  y 

MORATORIA,  f.  Espera,  concessió  de  temps  pera 
el  pago  de  deutes.  Moratoria. 

MORAVI,  A.  s.  y  adj.  Natural  de  Moravia.  Mora- 
vo.  ||  Lo  que  pertany  a  aquesta  provincia  del  imperi 
austriach.  Moravo. 

MORB.  ni.  Ant.  MAL,  MALALTÍES. 

MORBER.  m.  Ant.  HOSPITALER. 

MORBERÍA.  f.  Ant.  HOSPITAL.  Enfermería. 

MORBIC,  A.  adj.  malaltiq.  Enfermizo. 

MORBIDESA.  f.  Suavitat  o  bianura  en  el  tacte. 
Morbidez.  ||  Contorn  bonich  o  ben  fet  deis  trets  de 
una  figura.  Morbidez. 

MORBÍFICH,  CA.  adj.  Malaltíc,  malsá;  que  pro- 
dueix  malaltía.  Enfermizo,  morbífico. 

MÓRBIDA MENT.  adv.  D'  una  manera  mórbida. 

MORBILLÓS,  A.  adj.  Med.  Epítet  qu'alguns  donen 
a  la  febre  que  precedeix  al  desenrotllo  del  xaram- 
pió.  Morbosillo. 

MÓRBIT,  DA.  adj.  Epítet  de  les  figures  y  contorns 
que  presenten  morbidesa.  Mórbido. 

MORBOS.  A.  adj.  Ant.  MALALTiQ,  malsá. 

MORBOSAMENT.  D'  una  manera  morbosa. 

MORBOSITAT.  f.  Malaltía,  tendencia  a  la  ma- 
laltía. 

MORBRE.  v.  n.  emmalaltir.  Enfermar. 

MORCA,  f.  y 

MORCADA,  f.  Solatge  del  olí.  Alpechín,  amurca, 
morga,  murga,  jámila,  borra.  ||  El  pósit  d'  algún 
líquit.  Hez. 

MORCAIRE.  m.  Qui  tracta  ab  morques  o  qui  ais 
molins  d'  oli  renta  '1  pinyol  de  la  oliva.  Cagarrache. 

MORDAQA.  f.  Mós,  instrument  que  's  posa  a  la 
boca  pera  impedir  el  parlar,  y  a  les  cavalcadures  al 
morro  pera  subgectarles.  Mordaza. 

POSAR  una  MOUDAQA.  fr.  Privar  el  parlar  per  medi 
d'  una  mordaga.  Enmordazar,  poner  mordaza. 

MORDACETA.  f.  Mordaga  ab  que  's  castiga  la 
manca  de  silenci  deis  novicis  en  algunes  relligions. 
Mordacilla. 

MORDACES,  f.  pl.  Ter.  Parlant  de  les  de  la  cuina. 
MOlls.  ||  Referintse  a  les  de  fuster.  ESTENALLES.  || 
Mena  d'  estenalles  pera  ús  deis  llauners,  ferrers,  ma- 
nyans,  lampistes,  etc. 

MORDAQ.  adj.  Qui  mossega.  Mordaz. 

MORDANT.  m.  Entre  estampers  eina  a  modo  de 
canyeta  o  regleta  de  ferro  o  de  fusta  oberta  de  llarch 
a  llarch  pera  subgectar  l'original  y  senyalar  la  ratlla 
ont  arriva  la  composició.  Mordante. 

MORDENT.  m.  Substancia  ab  que  's  prepara  lo 
que  s'  ha  de  tintar  pera  que  retingui  '1  color.  Mor- 
diente. ||  Mus.  Fragment  del  trino,  aixó  és,  dues  no- 
tetes  anteposades  a  la  principal  y  's  senyala  y  s'  usa 
en  les  figures  de  poca  duració.  Mordente. 


292 


MOR 


MOR 


MORDOLÁ  (Cingles  de).  Orog.  Cingleres  del  Ber- 
gadá,  prop  del  Coll  de  la  Creu  d'  En  Soler,  mes  enllá 
de  les  Baumetes. 

MORDRE.  v.  a.  Ant.  y 

MORDRER.  v.  a.  Ant.  MOSSEGAR. 

MORDUIX.  m.  MORADUIX. 

MORDUIXÍ.  m.  Bot.  Planta  de  jardí  de  la  fam.  de 
les  llabiades;  té  cosa  d'  un  pañi  d'  aleada,  fá  les  fulles 
petites,  les  floretes  blanques  y  té  molt  bona  olor. 
Carrasplque. 

MORDUJÍ.  m.  MORDUIXÍ,  AMORDEJI. 

MORDUT,  DA.  adj.  Ant.  MOSSEGAT. 

MORÉ,  NA.  adj.  MORENO. 

MOREA-  Geog.  Caseriu  del  tertne  de  Sant  Salvador 
de  Tolo,  prov.  de  Lleida. 

MORELL  ( Jaume).  Biog.  Jurisconsult  que,  junt  ab 
En  Cardona,  publica  unes  Observaciones  y  comenta- 
rios á  los  Usages  de  Cataluña. 

—  (JULIANA).  Biog.  Políglota  catalana  del  si- 
gle  XVI  al  XVII.  Va  néixer  a  Barcelona  en  1594,  filia 
d'un  rich  banquer.  Moría  a  Avinyó  I' any  1653.  Havía 
estudiat  a  Barcelona.  Conexia  les  Mengües  llatina, 
grega,  hebraica  y  la  siriaca.  Ais  vuit  anys  sortía 
d'  Espanya.  A  la  etat  de  dotse  anys,  a  Lyó  (1606),  va 
sostindre  conclusions  de  filosofía.  Va  cursar  juris- 
prudencia y  després  prenía  I'  hábit  de  relligiosa  do- 
minica al  convent  de  Santa  Práxedis  (1608)  a  Avinyó. 
—  Hi  han  impreses  d'  ella,  entre  altres  produciotis, 
la  oració  o  discurs  recitat  devant  del  vis-llegat  del 
Sant  Pare  Paule  V,  y  la  seua  traducció  del  1  latí  al 
francés  de  la  vida  espiritual  de  St.  Vicens  Ferrer 
(París,  1619,  imp.  Denis  Moreau),  ab  notes  origináis 
seues,  y  a  la  censura  del  llibre  se  la  califica  de  «m¡- 
racle  de  son  sexe».  Lope  de  Vega  va  cantarla  en 
bella  poesía. 

MORELL  (El).  Geog.  Poblé  la  prov.,  dióc  y  part. 
jud.  de  Tarragona;  és  a  la  vora  del  riu  Francolí  y  té 
1,365  hab. 

MORELLA.  Geog.  Partit  judicial  de  la  prov  de 
Castelló,  format  d'  aquests  24  ajuntaments:  Ares  del 
Maestre,  Ballestar,  Bel,  Bojar,  Castell  de  Cabies, 
Castellfort,  Cinctorres,  Coratchar,  Chiva  de  Morella, 
Forcall,  Fredes,  Herbés,  Mata  (La),  Morella,  Olocau, 
Ortells,  Palanques,   Pobla  de  Benifassar,  Todolella, 


- -■   r^>-2  -x 


^-"^v 


Vista  de  Morella 

Vallibona,  Vilafranca  del  Cid,  Villares  y  Zorita;  su- 
men, entre  tots,  29,629  hab.  ||  Vila  de  la  prov.  de 
Castelló,  bisb.  de  Tortosa,  cap  del  part.  jud.  del  seu 
nom;  és  a  la  vora  del  riu  Bergantes,  té  un  castell 
que  en  altre  temps  era  molt  fort,  molta  industria  lla- 
nera, essent  famoses  les  faixes  y  Íes  mantés  morella- 
nes,  y  té  7,078  hab.  ||  —  (lA).  Orog.  Montanya  de  les 
Costes  de  Garraf,  prov.  de  Barcelona;  té  595  metres 
d'  altitut  máxima. 

MORELLA.  f.  La  part  blana  del  ventre  deis  au- 
ceüs.  Molleja.  ||  NEGRA,  f.  Bot.  MORELLA  VERA. 

MORELLAR.  m.  Plantada  de  morelles. 

MORELLARROQUERA.  f.  Bot.  Herba  apegalosa 
de  la  fam.  de  les  urticacies,  de  40  a  60  centimetres 


Morella  roquera 


d'  alta,  de  carnes  herboses,  rectes,  cilíndriques,  pe- 
ludes  y  rogenques;  fulles  ováis,  peludes,  aspres,  que 
s'  apeguen  fácilment  a  la  roba;  inodora,  de  gust  her- 
bós  un  poch  salat; 
agrada  molt  ais  ca- 
ragols.  És  diuréti- 
ca, emolient  y  re- 
frigerant.  Parieta- 
ria,  cañarroya. 

MORELLAS  (Cos- 
me). Biog.  Inqui- 
sidor cátala  nascut 
al  sigle  XVI,  qui 
fen  gran  paper  fóra 
d'  Espanya  al  sigle 
XVII.  Pertanyía  a 
1'  ordre  dominica- 
na. Els  superiors 
1'  enviaren  a  Ale- 
manya  pera  contra- 
restar  ais  calvinis- 
tes.  A  Colonya  va  fer  ensenyan^a  pública  a  satisfac- 
ció  deis  docles.  A  París,  1'  any  1612,  va  sostindre 
públicament  conclusions  en  pro  de  la  autoritat  del 
Sant  Pare  y  deis  Conciüs,  havent  'hi  assistit  la  Uni- 
versitat  en  pés  y  lo  mes  granat  deis  estaments  y 
de  la  cort.  Per  son  talent  se  1'  elegí  inquisidor  ge- 
neral de  la  fé  en  els  tres  electorats  ecclesiástichs. 

MORELLAS.  Geog.  Vila  del 
Vallespir,  que  forma  part  ara 
del  cantó  y  districte  de  Ceret, 
a  la  vora  del  torrent  del  seu 
nom,  que  desde  '1  cor  de  les 
Alberes  desaigua  al  Tech.  Té 
1,487  hab. 

MORELLAVERA.  f.  Bot. 
Herba  de  la  fam.  de  les  sola- 
nacies,  semblanta  a  1'  alfábre- 
ga:  s'  emplea  pera  enciám. 
Hierba  mora,  solano  o  sola- 
no negro. 

MORENA,  f.  Ictiol.  Peix  ci- 
líndrich  de  color  roig  obscur, 
ab  clapes  d'  un  groch  hermós; 
del  mitg  del  llom  li  surt  una 
aleta  estreta  que  li  volta  y 
arriva  fins  al  ano;  a  l'arrencada 
del   cap  hi  té,  a  un    costat  y 

altre,  forats  rodons  per  ont  llenga  1'  aigua  que  's  beu 
pera  respirar.  Morena,  martina  ||  pl.  Med.  Malaltía 
al  cés  que  prové  de  la  infl>r  de  les  venes  hemorroi- 
dals.  Almorranas,  hemorroides. 

MORENER.  m.  Noi  que  cura  ab  el  moreno  'ls  talls 
fets  al  bestiar  al  esquilarlos.  Morenero. 

MORENES  (Felip).  Biog.  Escriptor  tarragoní  del 
sigle  xviii,  molt  celebrat  al  seu  temps. 

MORENET,  A.  adj.  Morenillo,  morenito,  more- 
nico. 

MORENILLO.  m.  Ter.  molinet,  1. 

MORENO,  A.  adj.  Obscur,  que  tira  a  negre.  More- 
no. |¡  L'  home  que  té  la  pell  d'  aquest  color.  Moreno. 
||  Se  diu  del  home  negre  a  fí  de  suavisar  aquest 
adjectiu  qu'  és  el  corresponent.  Moreno.  ||  Mena  de 
polvos  negres  que  usen  els  esquiladors  pera  posar  ais 
talls  que  fan  al  bestiar  quan  1'  esquilen.    Morenillo. 

MORENA  vestida  DE  blanCH.  Dit  de  la  dona  mo- 
rena quan  se  vesteix  de  blanch.  Mosca  en  leche. 

MORENOT.  m.  Ictiol.  Cert  peix  molt  abundós  a 
les  illes  Balears.  Morenote. 

MORENOYT.  adj.  Ictiol.  Semblant  a  la  morena. 
Morenoide. 

MORENT,  A.  a.lj.  Moribond,  moridor,  agónich, 
agonitzant.  ||  m.  Ais  Pirineus  se  dona  aquest  nom  a 
les  vores  y  enrunalls  de  cingles  que  arrosseguen  les 


Morella  vera 


MOR 


MOR 


293 


congestes  en  son  moviment  de  descens  cap  a  les 
valls. 

MORER.  m.  Ant.  y 

MORERA,  f.  Bot.  Arbre  de  la  fam.  de  les  morácies; 
té  set  o  vuit  nietres  d'  alt,  fulles  en  forma  de  cor  re- 
tallades  pél  entorn,  y  serveixen  d'  alliment  ais  cuchs 
de  seda;  el  fruit  ovalat,  blanch,  d'  un  centimetre  de 
Uarch  y  de  gust  dolg.  Moral;  morera,  poques  ve- 
gades.  ||  —DE  rostoll.  Planta  de  la  fam.  de  les  ro- 
sacies,  mena  d'  esbarser  que  's  fa  péls  niarges. 

morera  DE  CUCHS.  Moral  blanco. 

morera  DE  PAPER.  Papelero  de  la  China;  moral  del 
papel. 

MORERA  DE  LA  SEDA.  Moral  blanco. 

MORERA  DE  MORES:  MORERA. 

morera  DE  xina.  Moral  de  China. 

MORERA  NEGRA:  MORERA. 

MORERA  (Fra  Lloren?).  Biog.  Autor  relligiós  del 
Sigle  XVII,  que  escrigué  nioltes  vides  de  sants. 

—  Y  VALLS  (FRANCESCH  LLUÍS).    Biog.   Jurísconsult, 

escriptor  y  poeta,  que  va  néixer  a  Tarragona  1'  any 
1826,  havent'hi  mort  en  1886.  Autor  dramátich  re- 
marcable; va  escriure,  entre  altres  produccions  aplau- 
dides,  Fueros  y  desafueros.  Era  poeta  molt  inspirat,  y 
conreuava  la  lliteratura  catalana  y  la  castellana, 
essent  una  de  les  mes  conegudes  poesíes  seues  la  ti- 
tulada: Letanía  de  la  Virgen.  Va  ésser  traductor  de 
varíes  obres  de  filosofía.  Con- 
sagrat  també  al  periodisme, 
va  ésser  també  molts  anys  re- 
dactor del  Diario  de  Barcelo- 
na, havent  dirigit  ademes  el 
Diario  de  Tarragona. 

MORERA  (La).  Geog.  Po- 
blé de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Falcet; 
és  a  la  vora  del  riu  Ciurana, 
a  la  serra  del  Montsant,  y  té 
541  hab. 

MORERAR.  m.  Extensió  de 
térra  plantada  de  moreres. 
Moreral. 
MORERÍA,  f.  Terra  de  moros.  Morería.  ||  El  barri 
que  a  alguns    pobles  se  destinava  ais  moros.    Mo- 
rería. 

MOREROLA.  f.  Tet.  Zool.  CULLERETA. 
MORESCH.  m.  Ter.  BLAT  DE  MORO. 
MORESCAMENT.  adv.  D    una  manera  moresca. 
MORESCH,  CA.  adj.  Moro,  de  morería.  Moro.  ||  pl. 
Els  moros  que  restaren  a  Valencia  després  de  la  re- 
conquesta. 

MORESCAR.  m.  Camp  plantat  de  moresch.  Mai- 
zal. 

MORESMA.  f.  MORISMA. 
MORET.  m.  dim.  Morillo. 

MORETA  (Molí  de).  Geog.  A  la  valí  ó"  aquell  nom, 
al  Bergadá,  devant  de  la  Font  del  Faig. 

MORETA  (Ignasi).  Biog.  Metge  de  Vich  qu'  en 
1699  publica  una  extensa  obra  de  medicina  molt  ce- 
lebrada al  seu  temps. 

MOREY  (Jaume).  Biog.  Pintor  mallorquí,  famós, 
qui  travallava  a  mitjans  del  sigle  XVIII.  Resten  po- 
ques noves  biográfiques  d'  aquest  artista.  Mes  les 
obres  d'  ell  diuen  be  prou  qu'  era  un  artista  notable. 
És  1'  autor  del  velum  templi  que  durant  la  setmana 
santa  posen  a  la  iglesia  de  Sta.  Eularia,  de  Palma,  y 
mideix  uns  cinquanta  quatre  pams  d'  ampiaría  per 
uns  vint  de  llargaria,  travall  de  nioltes  qualitats.  La 
volta  del  presbiteri  de  la  parroquia  de  St.  Miquel 
també  és  obra  seua,  pero  millor  conservada,  y  ho  son 
també  les  pintures  de  la  capella  de  St.  Joseph,  repre- 
sentant  escenes  de  la  vida  del  sant  y  de  la  vida  de 
Sta.  Agna. 

—  (pere).  Biog.  Insigne  arquitecte  y  esculptor  ma- 


Segell  de  La  Morera 


llorquí  del  sigle  XIV,  germá  d'  altre  art'sta  com  ell. 
Sembla  qu'  era  '1  mestre  major  de  les  obres  de  la  ca- 
tedral de  Palma  y  travallava  la  riquíssima  portalada 
que  mira  al  mar,  a  les  derreríes  de  la  centuria,  havent 
mort  sense  finir  la  obra;  per  lo  qual  va  ésser  cridat 
el  germá,  qui  travallava  a  la  séu  de  Girona  (1394), 
mes  no  cLvía  anar  'ni,  car  1'  obra  ha  esdevingut  ais 
nostres  temps  inacavada. 

MORFEA.  f.  Med.  Mena  de  lepra  que  's  manifesta 
per  niedi  de  clapes  petites  agrupades  en  forma  de  ra- 
mets.  Morfea. 

MORFEU.  m.  Met.  Deu  de  la  son. 
MÓRF1CH,   CA.  adj.  Quim.  Calificació  de  les  sais 
quina  base  és  la  morfina.  Mórflco.  |l  Lo  que  fa  venir 
son. 

MORF1METRÍA.  f.  Art  d'  arnidar  la  forma  d'  un 
eos.  Morfimetria. 

MORFiMÉTRICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la  morfi- 
metria. Morfimétrico. 

MORFINA,  f.  Substancia  alcalina  de  naturalesa 
vegeto-animal,  formada  per  consegüent  d'  hidrógen, 
de  carbono,  d'  á?oe  y  d'  oxígen;  els  seus  carácters, 
en  estat  de  puresa  absoluta,  son:  ésser  sólida,  cris- 
tallisable  en  closques,  transparenta,  sense  color, 
quasi  insoluble  a  1'  aígua  y  soluble  a  1'  éter  y  al  es- 
perit  de  vi,  ais  quals  los  hi  dona,  ab  les  propietats 
alcalines,  un  gust  molt  amarch.  Quan  se  1'  exposa  al 
foch  se  fon  com  la  cera,  y  s'  encén  al  contacte  del 
aire;  combinada  ab  els  ácits,  forma  sais  neutres  mes 
o  menys  verínoses;  banejada  ab  V  aigua  té  poca  ac- 
tívitat.  Morfina. 

MORFINAR.  v.  a.  Aplicar  morfina  al  eos  huma  per 
combatre  '1  dolor.  Morfinar. 

MORFINARSE.  v.  r.  Aplicarse  morfina.  Morfinarse. 
MORFINAT,  DA  adj.  Morfinado. 
MORFINÓMAN.   adj.   Qui  té  la  manía   de  morfi- 
narse. 

MORFINOMANÍA.  f.  Manía  d'  ingectarse  morfina. 

MORFOLOGÍA,  f.  Tractat  de  les  diverses   formes 

de  qu'  és  susceptible  la   materia  natural  o  artificial- 

ment.  Morfología.  ||  Sol  dirse  també  de  la  formado 

de  les  llengües. 

MORFOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  propri  de  la 
morfología.  Morfológico. 

MORGADES  V    GILÍ  (Joseph).  Biog.  Bisbe.   Va 
néixer  a  Vilaíranca   del    Penadés  1'  any  1826;  mort  a 
Barcelona,  regint  el   bisbat,  el  8 
de  Janer  de  1901.  Feta  la  carrera  *& 

ecclesiástica  (1852),  va  ésser  ca-  /■■  ',.- 

tedrátich  y  rector  del  Seminan 
de  Barcelona;  canonge  peniten- 
cier  de  la  meteixa  ciutat  (1863) 
y  després  bisbe  de  Vich  (1882); 
organisador  del  notabilíssitn  Mu- 
seu  arqueológich  episcopal.  Mer- 
cés  a  la  seua  energía,  va  terme- 
narse  la  restauració  del  monastir 
de  Ripoll  y  tornada  al  cuite  la 
monumental  iglesia-sepultura 
deis  comtes  sobirans  de  Barce- 
lona. Va  ocupar  la  presidencia 
deis  Jochs  Floráis  V  any  1893. 
De  la  Séu  de  Vich  va  passar  a 
la  de  Barcelona,  fruint  general 
estimado.  Les  pastorals  escrites  d'  ell  eren  nota- 
bles y  en  particular  va  ésser  for?a  discutida  per 
uns  y  celebrada  per  altres,  la  referent  a  que's  predi- 
ques en  cátala.  Com  a  escriptor,  resten  estampáis  al- 
guns llibres  pietosos  o  bé  d'  interés  relligiós,  tra- 
duits  al  castellá  pél  Dr.  Morgades. 

MORGANÁT1CH,  CA.  adj.  Epftet  del  matrimonl 
efectuat  entre  persones  de  condició  molt  distinta, 
tais  com  un  rei  y  una  actriu,  per  exemple.  Morganá- 
tico. 


Joseph  Morgades 
y  Gilí 


294 


MOR 


MOR 


MORGO.  m.  Ant.  colgat. 

MOKGONAL.  m.  Náut.  La  punta  de  les  vergues. 
Peñol. 

MORGONAR.  v.  n.  Ant.  FER  COLGATS. 
MORIBÓN,  DA.  adj.  Qui  és  a  la  agonía  de  la  niort. 
Moribundo. 

MOR1DOR,  A.  adj.  Ter.  MORIBÓN.  ||  Morent,  agó- 
nicii,  agonitsant.  ||  Qui  está  tnorint,  agonitsant. 

MORIGERACIÓ.  f.  Moderado  en  les  costums  y 
ir.odo  de  viure.  Morigeración. 

MORIGERADAMENT  adv.  m.  D'  un  modo  mori- 
gerat.  Morigeradamente. 

MORIGERAR,  v.  n.  Morigerar  els  afectes,  els  cos- 
tums, etc    Morigerar. 

MORIGERAT,  DA.  adj.  Morigerado. 
MOR1PCL.    Geog.   Caseriu    del    terme   de    G6sol, 
prov.  de  Lleida. 

MORIR,  v.  n.  Acnvar  la  vida.  Morir,  morirse  || 
Acavar  qualsevulla  cosa,  encara  que  no  sigui  viven- 
ta.  Morir.  [|  Se  diu  deis  arbres  y  plantes  quan  per- 
den  1'  acció  vegetal.   Morir.  ||  v.  n.  DESM\n.R. 

morir  civilment.  fr.  Estar  privat  de  tots  el  drets 
de  la  societat  civil.  Morir  civilmente. 

MORIRSE,  v.  r.  Morir  ||  Dit  del   foch.  Apagarse. 
||  Sentir  vivament  algún  afecte  o  passó,  com:   mo- 
rirse ciefam,  de  fret,  de  tristesa.  Morirse,  perecer. 
morirse  de  CALOR,  fr.  Frcirse,  morirse  de  calor. 
morirse  de  fam.   fr.   Tindre  molta  gana.  Clarear. 
morirse  de  por.  fr.  Tindre  molta  por.   Morirse  de 
miedo. 

MORIRSE  D"  RIURE.  fr.  Sentir  una  vio'enta  passió  de 
riure.  Perecer,  morir,  reventarse,  descoyuntarse  de  risa. 
MORIRSE  DE  SET.  fr.   Apalambrarse  de  sed;  perecer, 
morirse  de  sed. 

MORIRSE  DE  SON.  fr.  CAURE  DE  SON. 
MORIRSE  per  ALGÚ.  fr.  Estimarlo  en  extrem.  Morir- 
se por  alguno. 

MORIRSE  PER  alguna  COSA.  fr.  Dcsitjarla  ab  ansia. 
Morirse,  finarse  por  alguna  cosa. 

A  MOniR  o  VIURE.  Loe.  Denota  que  algú  's  deter- 
mina a  empendre  alguna  cosa  niolt  perillosa,  encara 
que  li  costi  la  vida;  o  que  vegentse  aborrit  el  malalt 
prén  qualsevol  remei.  A  muerte  ó  á  vida. 

MORTA  LA  CUCA,  MORT  EL  VERI.  Ref.  Quítasele  el 
culo  al  cesto  y  acabóse  presto;  muerto  el  perro,  muerta 
la  rabia. 

QUI  NO  S'  HA  DE  MORIR  TOT  HO  PASSA.  Ref.  Ab  que 
se  dona  a  entendre  que  quan  les  coses  han  de  suc- 
ceir  ab  felicitar,  poch  o  res  importen  els  embarazos 
y  desforbs  que  s'  oposen  al  logro.  Al  enfermo  que  es  de 
vida,  el  agua  le  es  de  medicina;  caballo  que  ha  de  ir  á 
la  guerra,  ni  le  come  el  lobo,  ni  le  aborta  la  ye;ua. 

MORISCA  (Cala).  Oros;.  A  les  costes  de  Garraf.  || 
f.  Conjunt  de  moros.  Morisca.  ||  Desavinen^a,  bara- 
lles.  Desavinencia,  desazón. 

MORISCACA.  f  Ter.  Canya  seca  del  blat  de 
moro.  Tallo  seco  del  maíz.  ||  CANYOT. 

MORISCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ais  moros.  Mo- 
risco. ||  pl.  Els  moros  que  van  quedar  batejats  a  Es- 
panya.  Moriscos. 

MORISCO.  Ter.  arañes.  FAJOL. 
MORISMA,  f.  Secta  de  moros.   Morisma.  ||  Multi- 
tut  de  moros.  Morisma. 

MORISSECH.  m.  Ornit.  ter.  RATAPINYADA. 
MORISQUETA,  f.  Traició,  mala  treta. 
MORLANDA.  Hidrog.  Cala  de  la  costa  llevantina 
de  1'  illa  de  Mallorca. 
MORM.  m.  BROM. 
MORMA.  f.  REVÉS. 

MORMÓ.  m.  Membre  d*  una  secta  relligiosa  de 
1'  América  del  Nort,  que  admet  la  poligamia  y  la  teo- 
cracia. Mormón. 


MORMOL.  m.  Remor  de  la  mola.  Tot  remor  que 
1'  imita.  Murmullo. 

MORMOLADOR,  A.  MURMURADOR. 

MORMOLAR.  v.  a.  Fer  remor.  Parlar  baix  mal  de 
altri.  Murmurar. 

MORMOLAIRE.  Com   MORMOLADOR. 

MORMOLEJAR.  v.  a.  MORMOLAR. 

MORMONISME.  m.  Relligió  deis  mormons.  Mor- 
monismo. 

MORMULL.  f.  Burgit,  borboll,  remor. 

MORMULLEJAR.  v.  a.  MURMULLEJAR. 

MORMURA  CIÓ.  f.  MURMURACIÓ. 

MORMURAR,  v.  a.  MURMURAR. 

MORNELL.  m.  Mániga  pera  pescar.  Albéntola. 

MORO.  m.  Natural  de  Mauritania,  prov.  d'  África. 
Moro. 

MORO  DE  PAU.  A  Á'rica,  qui  promet  vassallatge  al 
rei.  Moro  de  paz.  ||  Met.  Persona  de  disposicions  pa- 
cifiques de  la  que  no  's  pot  temer  ni  recelarsen  res. 
Moro  de  paz. 

MOROS  VAN,  MOROS  VENEN.  Loe.  met.  Ab  que  's 
dona  a  entendre  que  si  algú  no  está  borratxo  li  man- 
ca poch.  Moros  van,  moros  vienen. 

MOROS  Y  CRISTIANS.  Festa  pública  que  's  feia  ves- 
tintse  alguns  de  moros  y  fingint  batalla  ab  els  cris- 
tians.  Meros  v  cristianos. 

A  MORO  MORT  GRAN  LLANQADA.  Ref.  DE  L'  ARBRE 
CA1GUT  TOTHOM  NE  FA  LLENYA. 

COM  MES  MOROS  MES  GANANCIA.  Ref.  COM  MES  MAR 
MES  VELA. 

DONARSE  al  MORO.  fr.  Met.  fam.  Exasperarse.  Dar- 
se á  perros,  al  diablo,  d  las  furias,  por  las  esquinas, 
por  las  paredes. 

ÉSSER  PRÉS  DE  MOROS,  fr.  Estar  alguna  cosa  en  po- 
der de  qui  no  la  tornará  o  será  difícil  recobrarla.  Es- 
tar en  rapo  de  buitre. 

GUARDAU  NO  SÍA  MON  PARE  MORO,  JO  MORO.  Ref. 
ant.  Que  nota  M  vici  de  corretgir  les  faltes  deis  de- 
més  y  no  les  de  nosaltres  meteixos.  Todos  ven  lapa/a 
en  el  ojo  del  vecino  y  nadie  vé  la  viga  en  el  suyo. 

moro  de  FOCH.  Aparell  de  fochs  artificiáis  que  fa 
molts  disparos. 

NO  MATEN  CAP  MORO  QUE  'S  DIGUI  JOAN.  Loe.  De- 
nota que  la  cosa  de  que  's  parla  no  és  superior  y  tot 
just  pot  passar.  No  mata,  no  le  sobra  nada. 

MORO  (Punta  del).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  SO. 
de  P  illa  de  Mallorca.  II  — (COVA  DEL).  Orog.  En  els 
cingles  de  Berti;  també  s'  anomena  Cova  del  Pi. 

MORÓ.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  d'  Al^amo- 
ra,  prov.  de  Líeida. 

MOROGUL.  m.  Bot.  ter.  MÚRGULA. 
MOROS  (Pich  deis).  Orog.  A  la  Cerdanya,  a  una 
elevado  de  2,136  met.,  entre  Targassona  y  Angus- 
trina,  demunt  del  desolat  territori  dit  del  Caos.  ||  — 
(FORATS  dels).  Orog-.  En  el  terme  de  Canalda.  ||  — 
(FORAT  DELS).  En  ei  terme  de  Sant  Julia  de  Serda- 
nyola. 

MOROS,  A.  adj.  Qui  triga  molt  a  fer  les  coses.  Mo- 
roso. 

MOROSIS,  f.  Med.  Fleuma  o  mal  humor  que  causa 
la  pesada  circulado  de  la  sanch.  Morosis. 

MOROSITAT.  f.  Triganqa,  dilació,  retrás,  manca 
de  promptitut. 

MOROSOFIA.  f.  Med.  Mena  de  bogería  greu.  Mo- 
rosofla. 

MOROXiTA.  f.  Min.  Cals  fosfatada,  d'  un  color 
blau  verdós,  que  's  trova  a  Noruega.   Moroxita. 

MORRA,  f.  Joch  vulgar  entre  dos  o  mes  en  que  se 
alcen  alguns  dits  de  la   ma  y  guanya  qui  endevina 
quants  n'  hi   ha  entre  les  dues  mans  abans    de  véu- 
re'bo.  Morra,  morro. 
MORRA.  Ant.  MORIRÁ. 


MORR 


MOR 


295 


Morra  txa 


MORRADA,  f.  Caparrada.  Morrada,  mochada,  to- 
pada, morocada,  topetada.  ||  ||  Regany  o  resposta 
brusca. 

PEGAR  MORRADA,  fr.  Pegar  cop  de  morro.   Hocicar. 
respondrí  AB  UNA  MORRADA,  fr.  Fam.   Contestar 
con  mal  modo. 

MORRAL,  ni.  Civader  que  's  penja  al  morro  de  les 
cavalcadures  pera  donárles'hi  menjar  quan  caminen. 
Morral.  ||  Aquell  qu'  en  forma  de  fiiat  usen  els  caca- 
dors.  Escarcela,  quilma,  morral.  ||  El  saquet  o  sarro 
ont  s'  hi  porta  el  menjar  o  altres  coses.  Morral.  || 
adj.  Home  poca  solta,  tonto,  de  mals  moJos.  Morral. 
ficat  AL  morral.  Lo  qu'  és  desat  dins  del  saquet 
d'  aquest  nom.  Trojado. 

MORRALER,  A.  adj.   Qui  no  té  crianca,  poca  ver- 
gonya.    Arrabalero,    y   corralera,   arrabalera    la 
clona. 

MORRALET.    m.   dim.   Pequeño 
morral.  ||  BOQ. 

MORRALLA,  f.  MORRALLES. 
MOKRALLER.  m.  Cabestrero. 
MORRALLES.  f.  pl.   Compost  de 
cordes  o  corretges  que  s'  acomoden 
al  cap  de  la  cavalcadura  pera  guiar- 
la. Cabezada.  ||  BOC. 

MORRATXA.  f.  Mena  d'  ampo- 
lla de  vidre  ab  la  part  estreta  avall 
y  1'  ampia  dalt;  d'  aquesta  ne  sur- 
ten quatre  o  cinch  brochs  no  gaire 
llarchs.  Serveix  sois  per  una  danga 
nomenada  «Ball  de  les  morratxes», 
propia  de  la  costa  de  Llevant,  y 
se  llenga  a  térra  pera  trencarla  plena  d'  aigua  flai- 
rosa  Almarraja,  almazara. 

MORREJAR.  v.  n.  Mamar  sense  gana,  prenent  y 
deixant  el  pit.  Mamujar,  mamullar,  li  Beure  agafant 
el  broch  ab   els  llavis  com 
qui  m  mía.  Mamujar,  ma- 
mullar. 

MORRET.  ni.  dim.  Hoci- 
quillo,  morrillo. 

MORRETADA.  f.  Cop  de 
morro  que  dona  1'  animal. 
||  Me!.  Regany  o  mala  pa- 
raula.  Mochada. 

MORR1CÓ.  m.  dim.  de 
morro.  Hociquito. 

MORRIÓ.   m.  Mena   de 
barret  que  duien  els  soldats 
pera  resguardar  el  cap  y  la 
Cara.  Morrión. 
MORRIQUET.  m.  Ploraner,  mal  geni. 
fer  EL  MORRIQUET.  fr.  Fer  el  bot,  a  punt  de  plorar. 
MORRITORT.  ni.  Bot.  Heiba  picant  y  agradosa 
de  la  fam.  de  les  crucíferes,  que  's  conreua  ais  jar- 
dins  pera  enciám.  Mastuerzo.  ||  CAPUTXINA. 
MOlíRITORT  BORT:  HERBA  DE  LA  FLUXIÓ. 
MORRITORT  D'  AIGUA.  Ant.  CRÉIXEMS. 

morritort  D  indies.  Bot.  Pianta  de  jardí  de  la 
fam.  de  les  tropolacies.  ||  CAPUTXINA. 

MORRITORT  selvatge.  El  que  's  cria  naturalment 
al  camp.  Mastuerzo  silvestre. 

MORRO,  m.  Els  llavis  de  les  besties.  Hocico.  |]  El 
Uavi  abultat  de  la  persona.  Morro,  jeta,  hocico.  || 
La  vora  abultada  d'  algunes  llag.ies.  Labio.  ||  Part 
sortida  d'  alguna  cosa.  Rocam  que  entra  a  la  mar  o 
que  sobressurt  d'  una  montanya. 

MORRO  DE  PORCH.  Jeta 

MORRO  DE  VADELLA.  Bot.  LLOPETS. 

AL  MORRO,  m.  adv.  Fam.  A  un  pas. 

caure  DE  MORROS,  fr.  Fam.  Tocar  de  cara  al  cau- 
ro. Abocinar,  dar,  caer  de  hocicos,  de  bruces. 

DE  MORROS,  fr.  De  cara,  boca  per  avall.  De  bruces. 

¡DE  MORROS!  Exclam.  fam.   Se  sol  dir  quan  algú 


Morrió  de  guerra 


ensopega.  ¡Asi  te  descrismases!  ¡asi  te  rompieras  la 
crisma! 

ÉoSER  DEL  MORRO  FORT.  fr. 

FER  MORROS  O  FER  UN  PAM  DE  MORROS,  fr.  Fam. 
Mostrar  enfado.  Estar  con  tanta  jeta. 

MORROS  Y  MALA  CARA  TREUEN  LA  GlNT  DE  CASA. 
Ref.  Denota  que  'ls  que  teñen  mal  modo  fan  fugir  a 
la  gent.  Humo  y  mala  cara  sacan  la  g,  nte  di  casa. 

AIXAFAR  ELS  MORROS,  fr.  Fam.  PEGAR. 

TINDRE  LA  LLET  ALS  MORROS,    fr.     Vulg.    ÉSSer   molt 

jove.  Tener  la  ¡eche  en  los  labios. 

MORRO  DE  CAMPOS.  Orog.  Montanya  de  1,582 
met.  d'  altitut,  a  la  partió  de  les  provs.  de  Castelló  y 
Terol  y  a  la  vora  del  riu  Mijares.  ||  — neGre  (COLL 
DE).  A  la  comarca  del  Bergadá,  a  1,550  met.  d'  alti- 
tu;,  en  terrer  molt  fragós,  entre  rocosos  grenys  ||  — 
NEGRE  (COLLET  D^L).  A  1,460  met.  d'  aleada,  a  les 
cingleres  del  Bergadá,  al  lloch  ont  pai  teix  a  1'  es- 
querra el  camí  directe  de  Saldes.  S'  anomena  també 
S:rres  del  Boix. 
MORRO  D'  ovella.  Bot.  Mena  de  plantatge. 
MORRONÍA.  f.  (V.  MURRIA). 

MORRONS.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  prirula- 
c¡es,  que  's  fa  péls  camps. 

MOkRONS  DE  canari.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
cariofilacies,  molt  comuna  en  els  teirers  conreuats. 
MORRUNDANGA.  f.  Ter.  Barreja  de  coses  inútils. 
MORRUT,  DA.  adj.  Qui  té  morros.  Hocicudo,  mo- 
rrudo, bezudo.  ||  m.  Entom.  Corch  del  blat.  Gorgo- 
jo, calandria,  gamaria.  ||  La  persona  massa  retreta 
que  parla  sempre  ab  enuig.  ||  — (cova  D£L).  Orog.  En 
el  tenue  d'  O  esa  de  Bonesvalls;  és  poch  important. 
MORRUTS.  m.  pl.  Bot.  apagallums. 
MORSAR.  v.  a.  mossegar. 

MORT,  A.  p.  p.  Muerto.  ||  p.  p.  De  matar.  Mata 
do.  ||  S'  aplica  a  la  bala,  pilota,  etc.,  quan  ha  perdut 
part  de  la  seua  forga  o  impuls.  Cansada,  i!  m.  Cadá- 
ver huma  Muerto.  ||  Difunt.  Difunto,  muerto.  H  Lo 
que  té  apariencies  de  niort  o  está  a  punt  de  morir. 
Mortal.  ||  í.  HOMiciDi.  ||  El  fí  de  la  vida.  Muerte.  ||  La 
calavera  de  bulto  o  pintada.  Muerte. 
MORT  ALEVOSA:  ASSESSINAT. 

MORT  CIVIL.  Esclavitut,  desterro,  vida  penosa. 
Muerte  civil. 

MORT  JO,  'LS  DEMÉS  QUE  S'  ARREGLIN,  y  MORT  JO 
MORÍ  tothom.  Ref.  S'  aplica  a  qui  unicament  aten 
al  seu  negoci,  mirant  ab  absoluta  indiferencia  1'  in- 
terés deis  altres.  Después  de  casada  María,  tengan 
las  otras  malas  hadas;  quien  viniere  detrás,  cierre  ¡a 
puerta;  el  que  venga  detrás  que  arree. 

MORT  NATURAL.  La  que  vé  per  accident  o  malaltía 
sense  altra  causa.  Muerte  natural. 

MORT  PER  MORT.  m.  adv.  Denota  '1  risch  o  perill 
d'  alguna  medicina  que  s'  aplica  en  cas  desesperat. 
A  muerte  ó  á  vida.  ||  Met.  S'  usa  pera  demostrar  el 
risch  o  perill  de  qualsevulla  cosa  que  s'  ha  determi- 
nat  intentar  o  executar  duptant  de  la  eficacia  del 
medi  que  s'  ha  triat.  A  muerte  ó  á  vida. 

MORT  REPENTINA  O  SOBTADA.  La  que  ve  impensa- 
dament.  Muerte  repentina. 

MORT  VIOLENTA.  La  que  's  fa  llevant  la  vida  a  un 
altre  ab  arma,  matsines,  etc.  Muerte  violenta. 

AB  LA  MORT  A  LA  GOLA.  ni.  adv.  En  gran  perill. 
Con  agua  á  la  gargan'.a;  con  el  credo  en  la  boca. 

A  LES  TRES  MORT  O  PRES.  Loe.  Denota  qu'  en  algún 
assumpte  en  que  hi  hagi  pera  triar  o  's  do  ti  a  escullir, 
passat  de  la  tercera  vegada  ja  no  hi  ha  remei.  A  las 
tres  va  la  vencida. 

ANAR  A  CERCAR  LA  MORT.  fr.  Met.  Caminar  molt 
poch  a  poch.  Irse  muriendo;  andar  pisando  huevos. 
APRÉS  MORT.  Después  de  la  muerte. 
DE  mala  MORT.  Expr.  Significa  qu'  alguna  cosa  no 
val  res.  De  paja,  de  chicha  y  nabo,  de  mala  muerte. 

DESPRÉS  DE  MORT  NI  VINYA  NI  HORT.  Qu'  aconsella 
posar  remei  ais  tnals  quan  encara  s'  hi  és  a  temps. 


296 


MOR 


MOR 


Para  el  mal  que  hoy  acaba,  no  es  remedio  el  de  ma- 
ñana. 

DESPRÉS  QUE  FOU  MORT  PASQUAL  LI  PORTAREN 
L'  ORINAL.  Ref.  QUAN  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN. 

DIU  EL  MORT  AL  DEGOLLAT:  «QUI  T'  HA  TAN  MAL 
APARELLAT.»  Ref.  Se  diu  al  que  nota  'ls  detectes  deis 
altres  tenintlos  iguals  o  majors.  Espantóse  la  muerte 
de  la  degollada;  dijo  la  sartén  al  cazo:  quilate  de  ahí 
que  me  manchas. 

entre  morts  Y  FERITS  CAP.  Loe.  Denota  que  's 
fan  moltes  amenaces  y  poques  arriben  a  efectuarse. 
Los  amenazados  comen  pan;  más  son  los  amenazados 
que  los  acuchillados. 

És  UNA  MORT.  Loe.  Expressa  lo  penós  y  insufrible 
d'  algnna  cosa.  Es  una  muerte. 

FER  EL  MORT.  fr.  Fingir  ésser  mort.  Hacer  la  mor- 
tecita.  ||  Sol  dirse  del  que  neda  abandonat  a  la  co- 
rrent  de  1'  aigua. 

FER  UNA  MORT  CON  UN  POLLET.  fr.  Met.  Morir  ab 
gran  sossego.  Quedarse  como  un  pajarito. 

FINS  A  LA  MORT.  Loe.  Denota  la  resolució  y  cons- 
tf  ncia.  Hasta  ¡a  muerte. 

LA  MORT  ÉS  UN  DESENOANY  DE  LA  VIDA.  Ref.  De- 
nota que  la  considerado  de  la  mort  és  un  gran  medi 
pera  arreglar  les  nostres  accions  y  viure  cristiana- 
ment.  Los  muertos  abren  los  ojos  á  los  que  viven. 

LA  MORT  MAI  TÉ  CULPA.  Loe  Denota  que  mai  man- 
quen disculpes  o  pretexts  pera  qualsevol  succés  des- 
graciat.  Muerte  no  venga  que  achaque  no  tenga. 
¡MALA  MORT  FACis!.  fr.  ¡Maldito  seas!. 
MAQUINAR  LA  MORT  D'  alqú.  fr.  Procurarla  oculta 
y  artificiosament.  Maquinar  la  muerte  de  alguno. 

MENGEM  Y  BEGUEM  QUE  A  LA  MORT  JA  HI  ARRIBA- 
REM.  Lee.  fam.  Aconselia  que  procurem  alegrarnos  y 
no  anticiparnos  el  mal  temps.  Al  bien  buscallo  y  al 
mal  esperallo. 

MES  MORT  QUE  VIU.  Loe.  Denota  1'  espant  d'  algú. 
Más  muerto  que  vivo. 

metre  LA  MORT  AL  VENTRE.  Loe.  ant.  Atemorizar 
de  muerte. 

NI  'LS  MORTS  NI  'LS  AUSENTS  TEÑEN  AMICHS  NI  PA- 
RENTS.  Ref.  Denota  lo  molt  que  1' ausencia  refeda 
1'  amistat.  A  muertos  y  d  idos  no  hay  más  amigos. 
NI  MORT  NI  VIU.  Expr.  MES  MORT  QUE  VIU. 
O  MORT  O  VIU.  Loe    MORT  PER  MORT. 
PENDRE  MORT.  Loe.  ant.  Recibir  muerte. 
PER  MI  COM  si  FOS  MORT.  Loe.  Denota  que  s'  ha  ol- 
vidat  complertament  d'  algú  o  que  no  se 'n  fa  cap 
cas.  Le  cuento  con  los  muertos. 

QUAN  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN.  Ref.  Denota 
qu'  alguna  cosa  s'  ha  fet  després  de  passada  la  oca- 
sió  en  que  's  necessitava.  Después  de  vendimias  cué- 
vanos;  á  la  casa  quemada  acudir  con  el  agua;  al  asno 
muerto  la  cebada  al  rabo;  la  liebre  huida,  palos  á  la 
cama. 

QUEDAR  MORT  Y  QUEDARSE  MORT  Y  FRET.  fr.  Morir 
de  repent.  Quedarse  muerto.  \\  Met.  Sorpendre's,  es- 
pantarse moltissim.  Quedarse  muerto,  yerto. 

QUI  LA  MORT  D'  UN  ALTRE  ESPERA,  LA  SEUA  VEU 
PRIMERA.  Ref.  Denota  que  qui  desitja  la  mort  d'  un 
altre  pél  seu  propi  interés  sol  quedar  btirlat,  perqué 
mor  ell  primer.  Quien  muerte  ajena  desea,  la  suya  se 
llega. 

TOCAR  A  MORTS.  fr.  Tocar  les  campanes  en  senyal 
d  haverse  mort  algú  o  de  celebrarse  algunes  exe- 
quies.  Doblar,  ó  doblar  las  campanas,  tocará  muertos. 
TORNAR  algú  DE  mort  A  VIDA.  fr.  Treure  del  sust, 
espant,  sorpresa,  cuidado  o  por  que  '1  tenía  aturdit. 
Volver  uno  el  alma  al  cuerpo. 

VAL  MES  UN  DE  MORT  QUE  MOLTS  DE  FERITS.  Ret. 
Denota  qu'  havem  de  permetre  un  mal  menor  pera 
estalviarne  un  altre  de  mes  gros.  Del  mal  lo  menos. 

MORT.  f.  ORMEIG.  ||  Áncora  d'  una  sola  ungía  que 
té  solidament  subgecte  una  boya  pera  amarrars'hi 
les  embarcacions.  Cuerpo  muerto. 

MORT  (Rivera  de  la).  Hidrog.  Anomenada  també 


de  Nohedes,  entre  Conat  y  Abellans,  al  Conflent.  ||  — 
(COVA  del).  Orog.  En  el  terme  de  Benifallet. 

MORTA  (Pía  de  la).  Orog.  En  el  camí  de  Salardú 
al  port  d'  Usets,  a  la  Valí  d'  Aran. 

MORTADELLA.  f.  Nom  d'  un  xori^o   que  's  fa  a 
Italia  y  mes  particulannent  a  Bolonya.  Mortadela. 

MORTAL,  adj.  Subgecte  a  la  mort.  Mortal.  ||  Lo 
que  pot  ocasionar  la  mort  corporal  o  espiritual.  Mor- 
tal, mortífero,  letal.  ||  Qui  té  apariencies  de  n^orir  o 
és  prop  de  1'  agonía.  Mortal.  ||  Lo  que  dura  tota  la 
vida,  com:  ira,  odi  mortal.  Implacable,  mortal. 
MORTALDAT.  f.  Multitut  de  morts.  Mortandat. 
MORTALITAT.  f.  Estat,  condició  y  naturalesa  de 
lo  qu'  és  mortal.  Mortalidad.  ||  Mortaldad.  ||  Conjunt 
de  morts  en  una  població,  nació,  etc.  Mortalidad. 

MORTALMENT.  adv.  m.  De  mort,  ab  condició 
mortal.  Mortalmente. 

MORTALLA.  f.  Vestidura  ab  que  s'  emboüca  1* 
cadáver.  Mortaja. 

AIXÓ  HO  DEIXARÁ  AB  LA  MORTA- 
LLA. Ref.  Adverteix  que  sois  la 
mort  podrá  curar  el  vici  o  defecte 
de  que's  parla  a  qui  'I  tingui  mani- 
fest.  Eso  lo  apartará  ó  acabará  la 
pala  ó  el  azadón. 

MORTEDAT.  f.  Ant.  MORTAL- 
DAT. 

MORTER.  ni.  Eina  rodona  y  bui- 
da, de  pedra,  coure,  fusta  o  altra 
materia,  a  propósit  pera  picar'hi 
drogues,  sal,  alls,  etc.  Almirez, 
mortero.  ||  ARGAMASSA.  ||  Pega  de 
pedra  porosa,  rodona  y  vuida  que 
serveix  pera  colarhi  1'  aigua  a  fí 
de  purificarla.  Mortero.  ||Ard«r.  Ins- 
trument  de  fusta  que  serveix  pera 
treure  aigua  ab  la  bomba.  Té  1 
cul  pía,  y  se  li  fa  un  forat  a  fí 
de  que  despedeixi  1'  aigua.  Mor- 
tero. II  Peca  d'  artillería  en  figura  de  morter  pera 
disparar  bombes  y  bales  grosses.  Mortero. 

MORTER  CLAR:  BEURADA. 

MORTERADA.  f.  Lo  que  's  pica  d'  una  vegada  al 
morter.  Morterada.  f|  La  porció  de  metralla  que 
lienta  d'  una  vegada  '1  morter.  Morterada. 

MORTERAIRE.  m.  Manobre  que  fa  '1  morter  o 
1'  argamassa  barrejant  el  ciment  o  la  cals  ab  sorra. 
Peón  de  albañil  que  hace  el  mortero. 

MORTERET.  m.  dim.  Morteruelo,  morterico, 
morteríllo,  morterito   ||  El  d' artillería.   Morterete. 

MORTERET.  Hidr.  Escull  de  la  costa  tramontana 
de  Mallorca.  ||Cap  de  la  costa  tramontana  de  Menorca. 

MORTEROL.  m.  MORTERADA. 

MORTÉS.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Anserall, 
prov.  de  Lleida. 

MORTÍFER,  A.  adj.  Lo  que  causa  o  pot  causar  la 
mort.  Mortal,  mortífero. 

MORTIFICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  mortificar  y 
mortificarse.  Mortificación.  ||  Virtut  que  consisteix 
en  mortificarse  '1  eos  resistint  a  la  voluntat.  Morti- 
ficación. ||  Sofriment  moral  o  físich  y  la  causa  que  '1 
produeix.  Mortificación. 

MORTIFICADAMENT.  adv.  m.  Ab  mortificado. 
Mortifi  cadamente. 

MORTIFICANCA.  f.  MORTIFICACIÓ. 

MORTIFICANT.  p.  p.  De  mortificar.  Qui  mortifica 
o  lo  que  mortifica.  Mortificante. 

MORTIFICAR,  v.  a.  Disminuir  el  vigor  y  activitat 
natural  d'  alguna  part  del  eos.  Mortificar.  ||  Refre- 
nar, reprimir  les  passions.  Mortificar.  ||  Privarse  del 
plaer,  gust  o  inclinado  natural.  Mortificarse. 

MORTIFICAT,  DA.  p.  p.  Mortificado. 


Mortereonservat 
al    Musen    d  e 

Barcelona. 


MOS 


MOS 


297 


MORTIFICATIU,  VA  Que  mortifica  o  causa  pena. 
Mortiflcativo. 

MORTS  (Coll  deis)  Orog.  Collada  del  Ripollés 
que  al  cami  de  Ridaura  a  Olot  se  redrega,  dominant  el 
pia  de  la  PLiya,  Sant  Andreu  del  Coll,  Sant  Miquel 
del  Mont,  y  el  cur ;  del  Fluviá. 

MORTUORI,  A.  ni.  ENTERRO,  FUNERAL.  ||  adj.  Per- 
lanyent  ais  adornos,  aparato  y  accessoris  deis  niorts. 
Mortuorio. 

MORÚ,  NA.  Pertanyent  a  la  Mauritania  y  ais  mo- 
ros. Moruno. 

MORUNYS  (Sant  Lloreng).  Geog.  Poblé  de  la  co- 
marca del  Cardoner,  bisb.  de  Solsona,  que  pertany 
are  a  la  prov.  c'e  Lleida.  Está  emplacat  a  903  metres 
d'  allitut,  y  té  779  hab. 

MÓS.  m.  MORDACA.  ||  MOSSADA.  ||  MOSSEGADA.  || 
Els  caps  o  botons  del  fre.  Copas  ||  La  part  del  fre 
qu'  entra  a  la  boca  de  la  cavalcadura.  Bocado.  ||  pl. 
p: ou.  poss.  sincop.  Mis.  ||  BOS. 

A  CASA  DELS  SENYORS,  PER  CRIANQA  UN  MOS.  Ref. 
Vol  dir  que  quan  un  senyor  convida  a  menjar  a  un 
inferior,  aquest  no  's  den  atipar  de  lo  que  li  donguin, 
sino  inenjarne  ab  cordura.  Cuando  te  invite  tu  señor, 
no  seas  glotón. 

MOSA1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  Moisés.  Mosai- 
co^ II  S'  aplica  a  I*  obra  feta  de  pedrés  petites  de  di- 
ferents  colors  formant  dibuixos  de  figures,  paissatjes, 
adornos,  etc.  Mosaico,  taraceado,  de  taracea.  |i  Se 
aplica  a  la  columna  que  té'l  fust  a  modo  de  caragol. 
M   saico. 

MOSAÍSME.  m.  Llei  de  Moisés;  sistema  moral  de 
aquesta  llei.  Mosaísmo. 

MOSAÍSTA,  s.  y  adj.  Artista  que  's  dedica  al  mo- 
saicli.  Mosaísta. 

MOSANDRITA.  f.  Min.  Silicotitanat  de  ceri  y  de 
lantan.  Mosandrita. 

MOSCA,  f.  Entom.  Insecte  de  cinch  o  sis  milime- 
tres  de  liaren,  de  eos  negre  y  cobert  de  peí  ab  unes 
ratlletes  a  la  banda  anterior,  el  cap  gros  y  armat  de 
una  trompa  pera  xuclar  els  líq:iits;  té  sis  potes  y 
dues  ales  divergentes.  Mosca.  ||  ESPÍA.  ||  Bocinet  rodó 
de  tafetá  negre  que  's  posa  a  la  cara  pera  ferne  res- 
saltar  la  blancor.  Mosca.  ||  Ornit.  Aucell  un  poch 
mes  gros  que  una  vespa  y  '1  bech  negre  y  prim  com 
una  águila;  n'  hi  ha  de  varíes  menes  y  és  indígena  de 
América.  Mosca.  ||  mostalla.  ||  Fam.  moma.  ||  Met. 
Hom;  pesat  y  inolest.  Mosca,  moscardón;  mosca 
de  otoño.  ||  Floquet  de  peí  que  creix  sota  '1  llavi  in- 
ferior. Mosca. 

mosca  balba.  Met.  S'  aplica  al  subgecte  que  tot 
fent  el  desentés  fa  la  seua.  Mosca  muerta;  gata  en- 
sogada. 

mosca  bovina.  La  que  s'  nodreix  de  carn  niorta. 
Moscarda,  moscardón,  tábano. 

MOSCA  D  ASE.  Mosca  de  eos  xato,  molt  dur,  biga- 
rrat  de  groch  y  pardo  llust.ós,  les  ales  transparentes 
y  en  forma  de  creu,  el  cap  petit;  s'  ayarra  molt,  y  se 
alimenta  de  la  sanch  de  les  cavaicadures.  Afosca  de 
mulo  ó  de  burro. 

MOSCA  SABALlonera.  Mosca  de  uns  tres  milimetres 
mes  Marga  que  la  coinú   que   cría  saballons.  Moscón. 

mosques  blanques.  Fam.  Borraiio::s  de  neu.  Mos- 
cas b  ancas. 

Caure  COM  A  MOSQUES.  fr.  Fam.  Ab  que  's  dona  a 
entendre  haver  succeit  alguna  gran  mortaldat.  Caer 
ó  morir  como  chinches. 

cow  A  mosques.  Loe.  Ab  molta  abundor.  Comoaqua. 

COSA  de  mosques.  Lo  que  pertany  a  la  mosca. 
Mosquil,  mosquino. 

esquivar  O  VENTAR  les  mosques.  fr.  Feries  fugir. 
Amoscar,  mosquear,  aventar  las  moscas. 

ESTAR  TOT  MOSQUES.  fr.  Fam.  Estar  enfadat,  ape- 
sarat.  Andar  con  mosca,  tener  mosca. 

LUGA  O  cacamosques.  Met.  Qui  s'  éntrete  en  co- 
ses inútils.  Cazamoscas. 
i  ir.  cat  .—  v.  ii.  —  £8. 


MOÍOll 


Segell  de  Mosoll 


NO  SENTIRSE  UNA  MOSCA,    fr.   NO  SENTIRSE  UN  PIU. 
PICAR  LA  MOSCA,  fr    PUJAR  LA  MOSCA  AL  NAC 
pujar  LA  MOSCA  al  nac   fr.  Fam.  Enfadarse.  Amos- 
tazarse, subirse  la  mostaza  á  las  narices,  amoscarse 

TOTES  LES  MOSQUES  TEÑEN  TOS  Y  'LS  MOSQUITS 
PREÑEN  TABACH.  Loe.  fam.  TOTS  ELS  GATS,  etc. 

UNA  MOSCA  NO  FA  ESTIU.  Ref.  UNA  FLOR  NO  FA 
ESTIU,  etc. 

ventarse  les  MOSQUES.  fr.  Respondre  a  les  invec- 
tives o  paraules  picantes.  Mosquearse,  sacudirse  las 
moscas,  las  pulgas. 

¡MOSCA!  interg.  De  que  s'  usa  pera  queixarse  o 
extranyar  alguna  cosa  que   pica  y  molesta.   ¡Mosca! 

MOSCADA  (Nou).  f.  Non  que  s'  usa  ab  les  espe- 
cies. Nuez  moscada.  l|  Moltes  mosques.  ||  Avís  o  de- 
lació  secreta.  Soplo. 

MOSCAR.  v.  a.  7er.  Picar  o  fiblar  les  mosques.  || 
Delatar.  Soplar. 

MOSCARI.  Geóg.  Pobledel  dist.  munpal.  de  Selva, 
illa  de  Mallorca. 

MOSCAT.  m.  y 

MOSCATELL.  m.  Ra'ím  blanch  o  roig  de  gra  llis  y 
gust  molt  dols;  també  s'  aplica  al  cep  que  'ls  fa  y 
beguda  que  se  'n  fa.  Moscatel. 

BON  MOSCATELL.  Taimat,  taca ny.  Moscón. 

MOSCAYÓ.  m.  Ant.  TABA. 

MOSCO,  NA.  adj.  DELATOR.  Soplón. 

MOSCOVITA,  adj.  Natural  de  Moscovia,  país  de 
Europa.  Moscovita. 

MOSCULAR.adj.  MUS- 
CULAR. 

MOSIR.  v.  n.  Ant.  RO- 
VELLARSE.  ||   FLOR1RSE,   1. 

MOSOLL.  Geog.  Poblé 
del  dist.  munpal.  de  Das, 
prov'.  de  Girona. 

MOSQUEIG.   ni.  Acció  de  mosquejar.  Mosquear. 

MOSQUEJAR.  v.  n.  Estar  inquietes  les  cavalleríes 
tormentades  per  les  mosques. 

MOSQUEJAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  les  robes  ab 
mostres  de  pichs  o  floretes  semblant  a  mosques  po- 
sades. 

MOSQUER  (Puig)  Orog.  Puig  emplacat  a  la  eleva- 
do de  1,022  metres  al  Vallespir. 

MOSQUER.  m.  Bot.  Man  it  d'  herba  o  cosa  sem- 
blant que  's  penja  al  sostre  pera  agafar  mosques. 
Mosquero.  ||  Eixám  de  mosques.  Enjambre  de  mos- 
cas. ||  Ventall  pera  fer  fugir  les  mosq  íes.  Mosquero, 
moscador,  mosqueador.  ||  Manta  que's  posa  ais  ani- 
máis per  preservarlos  de  les  mosques. 

MOSQUEROLA.  adj.  Pera  de  molt  bon  gust,  petí- 
ta,  rogeta  y  xata.  Mosquerula,  moscatel,  almiz- 
cleña. 

MOSQUES  D   ASE.  f.  pl.  Bot.  ABELLES. 

MOSQUET.  m.  Escopeta  molt  mes  llarga  que  les 
reguláis,  que  s'  afermava  ab  una  forqueta.  Mosquete. 

MOSQUETA.  f.  Ornit.  Nom  que's  dona  a  varis  au- 
cells  del  genre  Sylvia,  que  cor.sumeixen  gran  nombre 
d'  insectes.  curruca  xarladora,  curruca  silví- 
cola. ||  BUSQUETA.  ||  Florblanca  d'esbarser.  Mosque- 
ta.  ||  ESPÍA,  ACUSADOR,  FISCAL  ||  MOSQUEROLA.  ||  dim. 
De  mosca.  Mosquita,  mosquilla.  ||  f.  Ornit.  BUSQUE- 
TA ROSSINYOLENCA. 

MOSQUETADA    f.  Tret  de  mosquet.  Mosquetazo. 

MOSQUETADA  DE  PÁ,  etc.  Jocll.  PILANS. 

MOSQUETER.  m.  Soldat  que  usava  "1  mosquet. 
Mosquetero.  ||  Ais  teatres  era  1'  espectador  que  veía 
la  comedia  desde  les  llunetes.  Mosquetero. 

MOSQUETERÍA,  f.  Tropa  de  mosqueters.  Mosque- 
tería. ||  L'  art  de  manejar  els  mosquets.  Mosquete- 
ría. ||  El  conjunt  deis  que  anaven  a  veure  la  comedia 
desde  les  llunetes.  Mosquetería. 


298 


MOSS 


MOSS 


Mosquit  comú:  (másele 
y  femella) 


MOSQUETÓ.  m.  Carrabina  usada  péls  artillers. 
Mosquetón. 

MOSQUIT.  m.  Entom.  Insecte  mes  petit  que  la 
mosca,  ab  sis  carnes  molt  llargues;  la  sena  picada  fá 

butllofes.  Mosqui- 
to, cínife.  II  Met. 
Molt  bebedor  de  vi. 
Mosquito.  ||  Vulg. 
Nom  apiopiat  al  jo- 
ve  que  presum. 

MOSQUIT  DE  TROM- 
PA. Mosquit  ab  la 
trompa  mes  grossa 
que  '1  comú.  Zenza- 
lo,  mosquito  zancudo 
ó  de  trompetilla. 

MOSQUIT  PETIT. 
Mosquit  que  's  dife- 
rencia del  comú  per 
ésser  mes  petit  y  de 
color  vermellench. 
Cagachín,  cagarena. 
MOSQUITERA,  f. 
Pabel  16  de  glassa 
que  agafa  tot  el  Hit 
pera  que  no  h¡  entrin 
els  mosquits.  Mos- 
quitera. 
MOSSA.  f.  Ter.  OSCA.  ||  Fusta  ab  una  osea  al  mitg 
en  que  'ls  fusters  hi  asseguren  les  peces  pera  trava- 
llarles  ab  1'  aixa.  Picadero.  ||  El  buit  per  ont  s'  unei- 
xen  dues  fustes  o  posts.  Enclavadura. 

MOSSA.  f.  Criada,  serventa.  Moza.  ||  Trespeus  de 
ferro  ab  un  mánech  llarch  y  una  peca  vertical  que  té 
com  una  forqueta  dalt  y  corre  per  aquest  mánech 
pera  sostindre  'I  de  la  paella.  Asnillo, asnico.  ||  La 
derrera  passada  al  joch  de  cartes.  Moza.  ||  Ter.  NOIA, 
MOCA. 

A  LA  MOSSA  DE  LA  ROSSA  TÍRALI  COCA.  Joch  de 
nois  formant  rodona  agafats  per  les  mans,  donant 
voltes  y  tirant  coces  al  que  paga,  que  's  queda  fora, 
fins  a  a«afarne  un  altre  que  ocupa  '1  seu  lloch.  Coz 
que  le  dio  Periquillo  al  jarro;  ande  la  rueda  y  coz  con 
ella. 

MOSSADA.  f.  Ter.  Mossegada  donada  ab  intentde 
fer  mal.  Mordizco.  ||  Caixalada,  mos  que  's  pren  de 
quelcom  de  menjar.  Bocado. 

pegar  quatre  MOSSADES.  fr.  Menjar  lleugera- 
ment. 

MOSSÁRAB.  adj.  S'  aplica  al  cristiá  que  vivía  en- 
tre 'is  moros  d'  Espanya,  y  al  ofici  y  missa  que  usa- 
ven  aleshores  y  qu'  encara  's  conserva  a  una  capella 
de  la  catedral  de  Toledo.  Mozárabe,  muzárabe.  || 
MOQARAB.. 

MOSSARDÁC.  m.  y 

MOSSARDÓ.  m.  aum.  Home  ben  plantat.  Moce- 
tón,  mozardón,  mozallón,  zagal.  f|  MOQARDÓ. 
MOSSECH.  m.  Ter.  y 

MOSSEGADA.  f.  L'  acte  de  mossegar.  Mordisco, 
mordiscón,  bocado,  mordedura,  mordimiento.  || 
Senyal  que  queda  en  lo  que  's  mossega.  Dentellada, 
colmillada,  colmillazo.  ||  La  que  's  dona  ab  violen- 
cia. Tarascada,  tenazada.  II  Ferida  feta  mossegant. 
Bocado,  mordedura.  ||  El  tro?  que  's  treu  mossegant. 
Mordisco,  mordiscón,  bocado. 

MOSSEGADA  DE  MALD1ENT  NO  TÉ  REMEI.  Ref.  Ense- 
nya  qu'  és  menor  mal  el  ferir,  que  desacreditar  y 
afrontar.  Sanan  cuchilladas,  mas  no  malas  pala- 
bras. 

mossegada  del  diable.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de 
les  dipsácies,  qu'  és  una  mena  d'  escabiosa.  Escabio- 
sa mordida,  mordisco  del  diablo. 

A  mossegades.  m.  adv.  Ab  que  s'  expressa'i  modo 
de  ferir.  rompre  o  maltractar  alguna  cosa  ab  les 
dents.  Á  mordiscos,  á  dentelladas. 


DONAR  UNA  MOSSEGADA.  fr.  Mossegar  una  vegada. 
Dar  un  mordisco,  un  mordiscón,  una  dentellada. 

MOSSEGADETA.  f.  dim.  De  mossegada.  Boca- 
dillo. 

MOSSEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mossega.  Morde- 
dor.  ||  Ant.  MORDÁC. 

MOSSEGADURA.  f.  Ant.  MOSSEGADA. 

MOSSEGAR.  v.  a.  Agafar  ab  les  dents,  clavarles  a 
alguna  cosa.  Morder  y  tarascar,  tarazar,  atarazar, 
adentellar,  dentellar,  quan  se  fá  ab  violencia.  || 
Met.  MURMURAR.  ||  Agafar  una  cosa  a  un' altra  fent'hi 
presa.  Morder.  ||  Met.  Treure  algún  profit  d'  alguna 
cosa.  Hincar  el  diente. 

mossegar  fluix.  fr.  Agafar  ab  les  dents  lleugera- 
ment,  sense  clavarles.  Mordiscarse. 

MOSSEGARSE.  v.  r.  Clavarse  les  dents  un  meteix. 
Morderse.  ¡  Donarse  mossegades  mutuament,  un  a 
un  altre.  Remorderse. 

MOSSEGARSE  LA  llengua.  fr.  Met.  Abstíndres  de 
parlar,  callant  ab  alguna  violencia  lo  que  's  voldría 
dir.  Morderse  la  lengua. 

MOSSEGARSE  'n  els  punys.  fr.  Morderse  las  manos. 

MOSSEGAT,  DA.  p   p.  Mordido. 

MOSSEJAR.  v.  a.  Desmandarse  en  entremaliadu- 
res  deshonestes.  Mocear.  ||  Fer  accions  propies  deis 
joves.  Mocear.  ||  mocejar. 

MOSSÉN.  m.  Títol  que  's  dona  a  Catalunya  y  a 
alguns  altres  punts  ais  capellans.  Mosén. 

MOSSENYER.  m.  Ant.  MONSENYOR. 

MOSSENYOR    m.  Ant.  MONSENYOR. 

MOSSER.  m.  S'  aplica  al  home  donat  a  la  luxuria 
y  tráete  de  les  dones.  Mocero.  ||  mocer. 

MOSSET.  m.  FADRINET.  ||  El  xicot  que  serveix  ais 
pagesos  pera  portar  recados  ais  travalladors  del 
camp.  Mochil. 

MOSSET.  Geog.  Poblé  del  antich  Conflent,  que  per- 
tany  are  al  cantó  y  districte  de  Prades,  y  está  em- 
plagat  a  1*  altura  de  629  metres.  Serva  un  castell  de 
murs  enmarletats,  y  antigües  muralles,  ab  algún  por- 
tal ben  remarcable.  Té  1,063  hab. 

MOSSETA.  f.  dim.  Noia  de  poca  etat.  Mocita.  II 

MOCETA. 

MOSSICOT.  m.  Ter.  d'  Olot.  Bailet,  xicot. 

MOSSO.  m.  Criat.  Criado,  mozo.  ||  Jove  de  poca 
etat.  Mozo. 
||  Fadrí,  sol- 
ter.  Mozo.  II 
El  que  renta 
la  pinyola- 
da.  C  aga- 
rradlo .  || 
Tropa  lleu- 
gera  pera 
perseguir  ais 
1 1  a  d  r  e  s  y 
guardar  els 
boscosreials 
Miñón.  || 
Puntal  que 
sosté  les  ba- 
rres del  ca- 
rro quan  se 
atura.  ||Apa- 
rell  a  mena 
de  grill,  pera 
aixecar  el  s 
carros  enlai- 
re  y  adobar- 
los. Peón, 
pie.  ||  MOQO. 

MOSSO  DE  PEU.  El  criat  que  solen  portar  els  que 
van  de  camí  a  cavall  y  acostuma  a  correr  devant  de 
la  cavalcadura  y  cuida  d'  ella.  Mozo  de  espuela,  espo- 
lista, peón. 


Mosso  pera  aixecar  els  carros 


MOS 


MOT 


299 


MOSSO  DE  CU1NA.  El  que  serveix  al  cuiner  fent 
lo  mes  baix  y  mecánich  de  la  cuina.  ¡Marmitón,  pin- 
che, sollastre. 

MOSSO  D'  ESTABLE.  El  qu'  está  encarregat  de  cuí- 
dame. Muleto,  mulatero,  mozo  de  mutas. 

MOSSO  DE  LA  ESQUADRA.  (V.  ESQUADRA,  MOSSO  DE). 
EL    MOSSO    QUAN    ÉS    PAGAT,    SEMPRE    TÉ  'L    BRA£ 
TRENCAT.  Ref.  MUSICH  PAGAT  NO  FÁ  BON  SÓ. 

QUI  TÉ  MOSSOS  Y  NO  'LS  VEU,  SE  FÁ  POBRE  Y  NO 
S'  HO  CREU.  Ref.  Denota  que  a  les  obres  a  que  no  hi 
assisteix  1'  amo,  se  sol  gastar  el  diner  inútilment. 
Obreros  á  no  ver,  dineros  á  perder;  hacienda,  tu  amo 
te  vea;  hacienda,  tu  amo  te  atienda,  y  sino  que  le  ven- 
da; Dios  te  dé  ovejas  é  hijos  para  ellas. 
MOST.  ni.  El  vi  abans  de  bullir.  Mosto. 
MOST  ESPÉS.  El  such  deis  ra'íms  forts  y  llepissosos. 
Mostazo. 

rajar  EL  MOST.  fr.  Rajar  el  such  deis  ra'íms.  Mos- 
tear. 

tirar  MOST  AL  vi.  fr.  Barrejar  el  most  ab  el  vi  vell. 
Remostar,  mostear. 
MOSTA.  f.  ALMOSTA. 

MOSTAZA,  f.  Bot.  Herba  de  flors  petites  que  te- 
ñen quatre  fulletes  posades  en  creu  molt  estretes  de 
baix,  el  cálzer  molt  obert;  fá  '1  gra  petit,  rodó  y  pi- 
cant.  Mostaza,  mostazo.  ||  Planta  que  fá  '1  tronch 
llis  y  ab  branques;  creix 
fins  aprop  d'  un  metre, 
poblada  de  fu  1  les  gro- 
sses,  re  tal  la  des  de  la 
vora  y  un  poch  aspres. 
Les  flors  que  neixen  al 
cim  deis  brots  son  peti- 
tes y  grogues.  El  fruit 
és  una  tabella  petita 
que  conté  moltes  llavors. 
Mostaza.  ||  La  llavor  de 
la  meteixa  planta.  Mos- 
taza. ||  Fariña  que  's  fá 
d'  aquesta  llavor.  Mos- 
taza. ||  Salsa  que  's  fá 
de  la  llavor  del  ineteix 
nom,  picada  y  deixatada 
ab  inolles  de  pá,  vina- 
gre y  un  poch  de  mel  y 
sucre.  Mostaza.  I  Perdi- 
gons  molt  petits.  Mosta- 
cilla, mostaza. 

MOSTACA  BLANCA. 
Bot.  Varietat  de  1*  an- 
terior, quina  fariña  se 
usa  com  a  condiment  y 
també  com  a  revulsiu.  Mostaza  blanca. 

MOSTACA  BORDA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
crucíferes  quines  floretes  fan  una  bajoca  llarga  plena 
de  llavors  d'  un  gust  coent,  que  son  les  que  s'  útil i- 
sen.  Mostaza  silvestre. 

mostaca  NEGRA.  Bot.  Varietat  de  les  anteriors 
que  té  Ms  meteixos  usos  que  la  blanca.  Mostaza 
negra. 

PUJAR  LA  MOSTACA  AL  NAC.  fr.  PUJAR  LA  MOSCA 
AL  NA?. 

MOSTACERA,  f.  Salsereta  pera  la  mostaga.  Mos- 
tacera. 

MOSTALLA.  f.  Ter.   MOSTACA. 

MOSTASSÁ.  ni.  y 

MOSTASSAF.  ni.  Ant.  Qui  cuida  deis  pesos  y  me- 
sures. Almotacén,  fiel. 

MOSTASSARÍA  f.  Carreen  del  mostassá.  Almo- 
tacenazgo, almotazanía. 

MOSTATXE.  m.  Peí  sobre  M  llavi  superior.  Bigo- 
te,mostacho.  ||  La  taca  que  queda  al  llavi  de  dalt 
després  d'  haver  begut  o  menjat.  Bocera,  mostacho. 
II  pl.  Les  dues  costures  que  uneixen  la  talonera  a  la 
sola  de  la  espardenya.  Bigoteras. 


Mostaza  blanca 


Segell  de  Moster 


MOSTATXONI.   m     Pasta   de  massapá    feta  tro- 
nos de  diferenta  figura.  Mostachón. 

MOSTATXUT,  DA.  adj.  Aquell  que  té  bons  mos- 
tatxos.  Abigotado,  mostachoso, 
amostachado. 

MOSTELA,  f.  MUSTELA. 

MOSTER.  Geog.  Lloch  ab  ajun- 
tament,  a  la  prov.  de  Tarragona, 
part.  jud.  de  Reus;  té  1,200  hab. 

MOSTILLO,  m.  Ter.  RAÍMAT. 

MOSTOS,  A.  adj.  Semblant  al 
most.  ||  Viscos,  apégalos. 

MOSTRA.  f.  Porció  de  mercade- 
ría pera  fer  conéixer  la  seua  qua- 
litat.  Muestra.  I1  Disseny,  patró, 
model.  Dechado,  muestra,  modelo.  ||  Ais  estudis  de 
escriure.  ||  exemple.  ||  L'  acció  de  mostrar.  Muestra. 
||  El  dibuix  de  les  robes.  Dibujo.  ||  El  cap  de  pega  de 
les  teles  o  panyos.  Muestra,  pizuelos.  ||  Met.  Testi- 
moni,  prova,  senyal,  indici.  Muestra,  prueba.  II  Ex- 
posició  de  les  mercaderíes  a  les  portes  de  les  boti- 
gues.  Muestra.  ||  fatxenda,  alarde,  ostentació. 
1)  Ant.  mil.  llista,  revista.  ||  La  flor  de  les  oliveres 
y  vinyes.  Cierna,  cadillo.  ||  Mil.  Paga  deis  soldats. 
Sueldo,  h  L'  aturada  que  fá  '1  gos  quan  veu  la  caga. 
Muestra. 

mostra  DE  SOSTRE.  Arq.  Travall  o  niotllura  que  's 
fá  al  sostre.  Artesón. 

DONAR  MOSTRA  O  MOSTRES.  fr.  Indicar.  Dar  mues- 
tras. 

FER  MOSTRA.  fr.  Fer  ostentació.  Hacer  alarde,  os- 
tentación. ||  Fer  acció,  fer  semblant.  Amargar,  hacer 
ademán. 

MOSTRABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  mostrar.  Mos- 
trable. 

MOSTRADOR,  m.  Qui  mostra.  Mostrador.  ||  El 
taulell  que  hi  há  a  les  botigues  pera  ensenyar  els 
genres  ais  compradors.  Mostrador.  ||  La  fusta  o  tela 
que  sol  haver'  hi  a  les  portes  de  les  botigues,  a  la 
qual  h¡  há  pintats  alguns  genres  o  algún  lletrero  que 
indica  lo  qu'  allí  's  ven    Muestra. 

MOSTRAJADOR.  m.  Ant.  BRODADOR. 

MOSTRAMENT.  m.  Ant.  MOSTRA,  4. 

MOSTRAR,  v.  a.  Manifestar,  indicar,  assenyalar, 
descobrir,  fer  veure.  Mostrar.  ||  Instruir,  ensenyar. 
Doctrinar,  adoctrinar,  enseñar.  ||  Met.  Fingir,  dis- 
simular. Mostrar.  ||  Donar  a  entendre  ab  les  accions 
alguna  qualitat  del  ánim,  com:  mostrar  valor,  etc. 
Mostrar. 

MOSTRAR  LES  DENTS,  CaixalS,  etc.  fr.  Met.  Mani- 
festar resistencia.  Mostrar  el  estuche,  ¡os  dientes. 

MOSTRARSE,  v.  r.  Portarse  com  correspón  al  seu 
ofici,  dignitat  o  qualitat.  Mostrarse.  ||  Donar  a  co- 
néixer, com:  mostrarse  amich,  enfadat,  etc.  Mos- 
trarse. 

MOSTRAT,  DA.  p.  p.  Mostrado. 

MOSTRENCH,  CA.  adj.  Lo  que  per  no  tindre  amo 
conegut  s'  aplica  al  príncep.  Mostrenco. 

MOSTRUÓS,  A.  adj.  MONSTRUOS. 

MOT.  m.  Vocable,  ternie,  dicció.  Vocablo.  ||  MO- 

TIU,  DITXO. 

AGAFAR  AL  MOT.  fr.  Fer  prenda  d'  ell  pera  obligar 
a  algú  a  que  cumpleixi  la  seua  paraula.  Coger  a  al- 
guno la  palabra. 

PENDRE  'L  MOT  fr.  PENDRE  LA  PARAULA. 

MOTA.  f.  Conjunt  d'  espigues,  fillols  o  flors  que 
neixen  d'  una  meteixa  part.  Macolla.  ||  CAPITAL,  1,  2. 
II  Com.  y  mar.  Part  alíquota,  partida,  capital,  suma. 
Mota.  ||  Quantitat  de  diner  qu'  entra  al  fondo  parti- 
cular destinat  a  la  compra  de  genres  pera  comerciar 
o  a  la  manutenció  deis  associats  en  cas  de  no  trovar 
carregament.  Mota.  ||  Pilot,  escamot,  quadrilla  de 
gent.    Pelotón,    grupo.  ||  Met.   CAPDELL,    MONYOCH, 

PILOT. 


300 


MOT 


MOV 


MOTA.  f.  Tanca  de  térra,  a  modo  de  malecó,  que  's 
fá  al  entorn  de  les  ierres  baixes  riberenques  pera  res- 
guardarles de  les  avingudes.  Malecón. 

FERSE  UNA  MOTA.  fr.  Juntarse  en  pelotón,  agruparse, 
concentrarse,  pegarse  ur,os  á  otros. 

MOTA.  (Veg  s  mata). 

MOTA.  Geog.  la  mota,  prov.  de  Girona. 

MOTEIG.  m.  Ant.  MOTIU,  2. 

MOTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  moteja.  Apodador, 
motejador. 

MOTFJAMENT.  m.  Ant.  MOTIU. 

MOTEJAR,  v.  a.  Posar  motius.  Apodar,  moteiar, 
poner  apodos.  ||  Ant.  Censurar  les  accions.  Motejar. 

MOTEJAT,  DA.  p.  p.  Motejado. 

MOTEJAYRE.  m.  MOTEJADOR. 

MOTET.  m.  Breu  composició  de  música  pera  cantar 
a  les  ¡glesies.  Motete.  ||  Parlament  que  cada  baila- 
dor du  en  els  balls  populars. 

MOTÍ.  m.  Avalot,  revolta.  Tumulto,  motín,  amo- 
tinamiento, revuelta.  ||  Entre  pescadors,  reunió, 
agrupado  de  peixos. 

deixar  el  motí.  fr.  Apartarse  'n  o  separarse  'n. 
Desamotinarse,  deiar  el  motín. 

MOTILAR,  v.  a.  Afeitar  o  tallar  el  pél  ras.  Rapar. 

MOTIU.  m.  Causa,  rao,  impuls,  pretext.  Motivo.  || 
Dicteri,  nom  irrisori  que  's  dona  a  algú.  Apodo, 
mote,  mal  nombre.  ||  adj.  Lo  que  mou  o  té  virtut  de 
moure  Motivo. 

dir  per  motiu.  fr  Aplicar  a  algú  un  nom  per  bur- 
la. Llamar  por  mal  nombre. 

DIR  UN  MOTIU.  fr.  MOTEJAR,  1. 

DONAR  MOTIU.  fr.  Donar  ocasió.  Dar  asa,  pie,  oca- 
sión. 

pendre  motiu.  fr.  Valerse  d'  alguna  ocasió  o  pre- 
text. Tomar  asa. 

MOTIVADAMENT.  adv.  D'  una  manera  motivada. 

MOTIVAR,  v.  a.  C.  usar,  donar  motiu.  Motivar.  || 
Donar  la  causa  o  rao  perqué  s'  ha  fet  alguna  cosa. 
Motivar. 

MOTIVAT,  DA.  p.  p.  Motivado. 

MOTLLAR.  v.  a.  Ant.  EMMOTLLAR. 

MOTLLAT,  DA.  adj.  Ant.  PREMPSAT. 

MOTLLE.  m.  Patró.  tnoriel.  Molde.  ||  Entre  estam- 
pers,  conjunt  de  lletres  disposades  pera  imprimir. 
Forma,  molde.  ||  Caixa  pera  fer  parets  d'  argila.  Ta- 
pial. ||  Eina  de  fusta  pera  fer  revoltons  o  tramades. 
Galápago.  ||  Eina  de  ferro  pera  arrodouir  les  formes. 
Formón.  |i  El  <Je  fusta  pera  fer  rajóles.  Gradilla.  ||  El 
que  serveix  pera  fer  boles  de  fanch.  Bodoquera,  tur- 
quesa. ||  El  de  fer  moneda  o  encunyar  metalls.  Cuño, 
troquel.  II  Els  empleats  al  buidar  una  esculptura,  al 
fondre  un  obgecte  en  metall,  etc.  Matriz. 

MOTLLUSA.  f.  Travall  artificios  qu'  hermoseja  les 
obres  d'  arquitectura.  Moldura.  ||  La  de  les  portes  y 
finestres.  Ataire.  ||  Conjunt  de  mitres  canyes,  flors  y 
bordons  disposats  paralelament.  ||  L'  eina  semblant  a 
una  garlopa  ab  que  Ms  fusters  produeixen  dit  conjunt 
de  formes. 

Fer  motllures.  fr.  Fer  adornos  de  relleu.  Moldu- 
rar, moldear  y  atairar. 

MOTO  m.  Qualsevol  aparell  de  moviment  propi. 
Automóvil. 

MOTOCICLE.  m.  Aparell  o  carruatge  ab  quatre, 
tres  o  dues  rodes,  de  fractura  forta  y  lleugera,  mon- 
tat  per  una  o  mes  persones,  ab  motor  propi  que  re- 
corre llargues  distancies  en  poch  temps.   Motociclo. 

MOTOCICLETA,  f.  MOTOCICLE. 

MOTOMOSCOPIA.  f.  Inspecció  de  les  faccions  de 
la  cara.  Motomoscopia. 

MOTOMOSCCPICH,  CA.  s.  y  adj.  Intelligent  en 
motomoscopia.  Motomoscopo.  I|  adj.  Lo  que  li  per- 
tany.  Motomoscópico. 


MOTO.  m.  CORRIÓLA. 

MOTOR,  m.  Qui  mou.  Motor,  movedor.  ||  adj.  Epí- 
tet  deis  muscles  que  produeixen  immediatament  el 
moviment.  Motor.  ||  Qu'  és  capác.  de  moure.  Motor. 
||  Aparell  que  ab  torga  d'  aigua,  de  gas,  de  vapor,  de 
electricitat  o  altres  elements,  dona  moviment  a  una 
máquina.  Motor. 

MOTORISTA,  m.  Epítet  que  s'  aplica  ara  al  qui 
viatja  en  automóvil. 

MOTRÍg.  adj.  y 

MOTRIU.  adj.  Lo  que  mou.  Motriz. 

MOTU  PROPI.  m.  adv.  Llat.  De  propia  voluntat. 
Motu  propio. 

MOTXIGANGA.  f.  MOIXIGANGA. 

MOTXILLA.  f.  Mena  de  maleta  ab  que  Ms  soldats 
porten  la  roba  y  provisió  a  la  esquena.  Mochilla. 

MOTXILLER,  A.  adj.  Qui  porta  les  motxilles.  Mo- 
chilero. 

MOTXO,  A.  adj.  Zool.  Animal  que  havent  de  ti¡  - 
dre  banyes,  no  'n  té.  Mocho.  ||  mústich,  trist,  CAP- 
FICAT. 

MOURE.  v.  a.  Manejar,  donar  moviment,  fer  que 
un  eos  passi  d'  un  lloch  a  un  altre.  Mover.  ||  Mane- 
jar, sorollar.  Mover.  ||  Commoure,  incitar,  alterar. 
Mover.  ||  Causar,  ocasionar,  com:  moure  a  pietat. 
Mover.  ||  Donar  principi  a  una  cosa,  com:  moure 
guerra.  Mover.  ||  Inspirar,  persuadir.  Mover. 

moure  LA  llebra.  fr.  Levantar  la  caza. 

MOURE  LES  CAMES.  fr.  ANAR  DEPRESSA,  APRETAR  EL 
PAS. 

MOURE  O  DESCOBRIR  UN'  AIGUA.  Lo  meteix  que  co- 
mensar  a  rajar.  Abrir  ó  descubrir  un  agua. 

MOURE  POLS  O  POLSSEGUERA.  fr.  Levantar  polvo, 
polvareda. 

MOURE  UNA  serracina.  fr.  Livantar  una  cantera. 

NO  'S  MOU  LA  FULLA  QUE  DEU  NO  VULLA.  Ref.  No  se 
mueve  u-;a  hoja  sin  voluntad  del  Señor. 

SENSE  MOURE  UN  PEU.  fr.  Sense  travall  ni  fadiga. 
A  pie  quedo. 

MOURE'S.  v.  r.  Moverse.  ||  Comengar  a  fer  algún 
moviment,  com  succeeix  quan  tornen  en  si  'ls  que  han 
tingut  alguna  basca,  etc.  Bullir.  ||  Sorollarse.  Tam- 
balearse. ||  Anar  a  fer  alguna  cosa  ab  llestesa.  Des- 
pacharse, menearse.  II  Usar  expeditament  de's  seus 
membres,  y  aixís  se  diu  que  /'  impedit  no  pot  moure's. 
Mandarse.  ]|  REBELARSE.  ||  Commoure's,  excitarse. 
Moverse.  II  Dit  del  vent,  tempestat,  etc.  Levantarse. 
||  Ant.  COMMOURE'S. 

¡MOUTE!  Veu  ab  que  s'  excita  a  algú  pera  que  ca- 
miní. ¡Aprieta,  menéate! 

NO  'S  MOU,  NI  'S  MANEJA.  Loe.  NO  MOU  PEU  NI 
CAMA. 

MOVEDIC,  A.  adj.  Fácil  de  moure's.  Movedizo. 
||  Lo  que  's  pot  o  és  fácil  de  moure  o  's  mou  sovint. 
Movedizo.  ||  Inquiet    Bu'licioso. 

MOVENT.  m.  Ant.  MOBLE. 

MOVIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  moure.  Movible, 
móvil.  ||  Miliciano  o  nacional  que  cobra  sou  y  ha 
de  sortir  a  campanya  senipre  que  se  li  mana.  Mo- 
vible. ||  Se  diu  de  la  festa  que  cada  any  cambia  de 
día.  Movible. 

MÓVIL,  adj.  Movible.  ||  m.  Motor. 

PRIMER  móvil.  Primer  motor  o  causa  d'  alguna 
cosa.  Primer  móvil.  ||  Esfera  que  's  considerava  su- 
perior, y  que  moventse  continuament  de  Llevant  a 
Ponent  donava  una  volta  sencera  en  vintiquatre  lio- 
res  y  se'n  porta  va  les  altres.  Primer  móvil. 

MOVILISABLE.  adj.  Lo  que  pot  ésser  movilisat. 
Movilizable. 

MOV1LISACIÓ.  f.  Mil.  L'  acció  de  posar  en  movi- 
ment a  les  tropes.  Movilización. 

MOVILISAR.  v.  a.  Mil.  Posar  en  moviment  a  les 
tropes.  Movilización. 


MOX 


MUCH 


301 


MOVILISAT,  DA.  p.  p.  Movilizado. 

MOVILITAT.  f.  Potencia,  facilitat  de  moure's. 
Movilidad.  ||  INCONSTANCIA,   LLEUGFRESA. 

MOVIMENT.  nt.  L'  acció  de  moure  o  moure's.  Mo- 
vimiento. ||  Alteració,  conimoció,  inquietut,  avalot. 
Movimiento.  ||  ímpetu  d'  alguna  passió.  Movimien- 
to. II  La  major  o  menor  veiocitat  de  la  ven.  Movi- 
miento. ||  Sacudiment,  moció  vio'enta.  Movimiento, 
sacudimiento.  II  Facilitat  de  moure's  una  cosa  en 
varíes  direccions.  Movimiento.  ||  Astron.  L'  acte  de 
moure's  els  astres.  Rapto,  movimiento.  ||  pl.  Se- 
nyals  exteriors  d'  algún  afecte,  que  's  fan  movent  al- 
guna pnrt  del  eos.  Ademanes. 

MOVIMENT  accelerat.  Aquell  en  que  la  veiocitat 
va  aumeutant.  Movimiento  acelerado. 

moviment  CONTiNUU.  Moviment  imaginari  qu*  en 
va  han  buscat  alguns  investigadors 

MOVIMENT  DE  CAP.  L'  acció  y  efecte  de 
moure  '1  cap  a  un  costat  y  altre  o  sovint 
endevant.   Cabeceo.  ' 

moviment  DE  COS.  Aire  o  modo  de  por- 
tar el  eos  caminan t.  Meneo. 

MOVIMENT  DE  LA  CARA:  GEST.  <* 

moviment  de  mans.  L'  acció  y  efecte  de 
moure  les  mans  pera  donar  mes  forca  a  les 
parantes,  o  pera  demostrar  algún  afecte  de 
1'  ánim.  Manoteo. 

moviment  de  trepidació.  Astron.  El 
que  fan  les  estrelles  d'  Orient  a  Ponent  y 
de  mitjorn  a  tramontana,  com  si  tremole- 
ssin.  Movimiento  de  trepidación.  ||  El  que  fan 
els  vagons  d'  un  tren  al  correr  per  demunt 
deis  ralis.  Movimiento  de  trepidación. 

moviment  igual  Aquell  ab  que  un  eos 
en  temps  iguals  corre  espais  iguals.  Movi- 
miento igual  ó  ecuable. 

moviment  mixte.  Lo  que  resulta  de  dos 
O  mes  impulsos  que  ¡mpeleixen  al  móvil  en 
direccions  diferentes.  Movimiento  mixto. 

MOVIMENT  NATURAL.  Expr.  El  de  dalt  a 
baix.  Movimiento  natural.  ||  Astron.  El  deis 
planetes  y  estrelles  fixes  de  Ponent  a  Lle- 
vant.  Movimiento  propio  ó  natural. 

MOVIMENT  progressiu.  El  que  fa  anar 
endevant.  Movimiento  progresivo. 

moviment  retardat.  El  que  va  dismi- 
nuint.  Movimiento  retardado. 

moviment  uniforme  accelerat.  Mena 
particular  del  variat  en  que  la  veiocitat 
creix  proporcionaltncnt  al  temps,  o  bé  qu'  és 
produit  per  una  forc;a  acceleratriu  constant, 
a  xó  és,  que  obra  sempre  sobre  'I  móvil  y  que 
té  sempre  la  meteixa  direcc  ó  y  la  meteixa 
intensitat.  Movimiento  uniforme  acelerado. 

moviment  variat.  En  general,  és  el  rec- 
tilini  o  curyilini  en  que  la  veiocitat  muda  a 
enda  instant.  Movimiento  variado. 

DEL  SEU  PROPI  MOVIMENT.  ni.  adv.  De  la 
sena  prop  a  voluutat.  Espontáneamente,  de 
su  propio  motivo. 

fer  moviments  de  mans.  fr.  Móureles  pera  donar 
forrea  a  les  páranles.  Manotear. 

PRIMER  MOVIMENT..  L'  ímpetu  voluntari  que  dona 
ile  repent  una  passió  abans  de  donar  lloch  a  la  rao. 
Primer  movimiento,  primer  pronto. 

MOXQ.  m.  MOIXÓ. 

MOXÓ  Y  DE  FRANCOLÍ  (Benet  de).  Biog.  Abat 
del  mon.istir  de  Sant  Cugat  y  arquebisbe  de  Charcas. 
Nat  a  Cervera  1'  any  1768  y  mort  en  la  ciutat  de  Sal- 
ta, del  Tucumín,  en  1816.  Quan  era  monjo  de  Sant 
Cugat,  ais  vintiun  anys,  va  ésser  envíat  a  Roma  pera 
estudiar  Iliteratura  baix  la  direcció  del  embaixador 
y  savi  Azara,  retornant  ais  quatre  anys.  En  1789  va 
escriure  una  oració  necrológica  al  traslladar  les  cen- 
dres deis  abats  del  monastir.  En  1790  el  Qovern  va 
e'eíirlo  catediátich  c'e  1'  universitat  de  Cervera.   En 


1804  va  anar  a  ésser  arquebisbe  de  Charcas  (Amé- 
rica), ont  va  morir  víctima  d'  una  revolta,  deíxant 
bons  escrits  ¡nédits  y  un  ríquíssim  museu  de  ciencies 
naturals  y  arqueología  americanes.  Es  autor  d'  uu 
substancies  Ensayo  histórico  del 
monastir  de  Sant  Cugat  (imp. 
Barcelona,  Suriá  y  Burgada, 
1789);  de  una  biografía  del  juris- 
consult  Joseph  Rialp  y  de  dis- 
tíntes  obres  llatines  d'  exquisída 
literatura. 

MOYA,  NA.  adj.  Anl.  MITJÁ. 

MOYA.   Geog.   Vila  de  la  pro- 
vincia   de    Barcelona,   bisbat  de 
Vich,  part.  jud.   de  Mauresa;  és 
entre  les  rieres  de  Artes  y   de  Calders;  té  fabr'ca- 
ció  de  teixits  de  llana  y  de  coto  y  2,588  habitants. 


Segell  de  Moya 


f¡í\  Llu9anés 


Mipa  comarcal  d  1  ¡Moyanés 


llana. 


MOYANA,  f.  Les  broces  que  hi  ha  entre  la 
Mota. 

MOYANÉS.  Geog.  Comarca  catalana  compresa  en- 
tre '1  plá  de  Bages,  el  Bergadá,  el  Llur¿anés,  la  plana 
de  Vích  y  el  Valles.  ||  adj.  Natural  o  propi  de  Moya. 

MU.  m.  La  veu  del  bou.  Mu,  mugido. 

MUALTA  (Cova  del).  Orog  En  el  terme  de  Mar- 
mel  ó. 

MUCA,  ETA.  f.  ARMUQA.  |]  Mena  d*  esclavina  usa- 
da péls  canonges  y  doctors. 

MUCAT.  m.  Quim.  Sal  produida  per  la  combina- 
do del  ácit  múcich  ab  una  base.  Mucato. 

MUCETOLOQÍA.  f.  Descrípció  deis  bolets.  Muce- 
tología. 

MUCHAMÍEL.  Geog    Vila  de  la  prov.  y  part.  jud. 


302 


MUD 


MUG 


d'  Alacant,  bisb.  d'  Oriola;  és  a  la  vora  del  riu  Mont- 
negre  o  Castalia  y  té  3,644  liab. 

MÚCICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  ácit  produit 
per  1  acció  del  ácit  nitrich  sobre  les  gomes  y  sobre'l 
sucre  de  llet.   Múcico. 

MUCILAGINÓS,  A.  adj.  Espés,  viscos.  Mucilagi- 
noso. 

MUCÍLACH.  m.  Licor  espés  y  viscos  que  s'  extreu 
de  les  arrels,  fruites  y  llavors  per  medi  de  la  decoc- 
ció.  Mucílago. 

MUCINA.  f.  Quim.  Substancia  mucilaginosa  que  hi 
ha  al  gluten  deis  vegetáis.  Mucina.  ||  Bot.  Receptable 
pediculat  y  glóbulos  que  teñen  alguns  líquens.  Mu- 
cina. 

MUCÍPAR,  A.  adj.  Que  produeix  mucus.  Muci- 
paro. 

MUCIT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la  combinado 
del  ácit  mucos  ab  diferentes  bases  alcalines,  terro- 
ses  o  metáliques.  Mucitu. 

MUCITOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  bolets.  Mucl- 
tografía. 

MUCÍVOR,  A.  adj.  Que  viu  de  mucositats.  Mucí- 
voro. 

MUCOL.  m.  Farm.  Mucílach  considerat  com  base 
de  preparacions  farmacéutiques.  Mucol. 

MUCOLIT.  m.  Farm.  Mucílach  medicinal.  Muco- 
lito. 

MUCOLÍTICH,  CA.  adj.  Farm.  Epítet  deis  medica- 
nients  que  teñen  per  base  '1  mucílach.   Mucolítico. 

MUCOS,  A.  adj.  Lo  que  té  humor  espés.  Mucoso, 

ViSCOSO.  ||  MOCOS. 

MUCOSA,  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  llegumi- 
noses.  Gatuñ  i  viscosa.  ||  Mena  de  bolet  apelagós. 
Especie  de  hongo. 

MUCOSITAT.  f.  Materia  espessa,  glutinosa,  ape- 
galosa,  que  flueix  deis  conductes,  cavitats  y  orgues 
que  's  comuniquen  al  exterior  per  oberíures  quina 
pell  está  foradada.  Mucosidad,  mocosidad,  visco- 
sidad. 

MUCUS.  m.  Substancia  análoga  al  mucílach  vege- 
tal. Mucus. 

MUDA.  f.  L'  acció  de  mudar  o  mudarse.  Muda.  || 
MUDADA.  ||  El  temps  de  mudar  la  ploma  els  aucells. 
Muda.  ||  LLETRA  MUDA.  ||  El  pas  d'  un  tó  de  veu  a  un 
altre  que  solen  fer  els  nois  regularment  quan  entren 
a  la  pubertat.  Muda.  ||  L*  acció  y  efecte  de  transmu- 
dar o  transposar.  Traspuesta.  ||  Dona  mancada  de 
paraula. 

MUDA  DE  CASA.  Cambi  de  pis.  Mudanza. 
MUDABLE,    adj.    Lleuger,    inconstant,    variable. 
Mudable.  ||  Lo  que  's  pot  mudar  d'  un  lloch  a  V  altre. 
Mudable. 

MUDADA,  f.  La  roba  blanca  qua  's  muda  d'  una 
vegada.  Muda.  ||  Referintse  a  la  cría  de  la  seda,  és 
la  porció  de  cuchs  que  d'  una  vegada  's  muda  d'  un 
cariyic,  a  1'  altre.  Levada.  ||  La  roba  que  's  posa  de 
non  a  la  criatura  per  batejarla  o  a  la  nuvia  per  ca- 
sarse. 

MUDALONS.  m.  pl.  Ter.  Moya.  Pallers  de  garbe- 
res. 

MUDAMENT.  adv.  m.  Ab  silenci,  callant,  sense 
dir  paraula.  Mudamente.  ||  m.  Ant.  mudanqa,  MUTA- 
C1Ó,  MUDA. 

MUDANCA.  f.  Alterado  essencial  o  transformado 
d'  una  cosa  en  un'  altra.  Mudanza.  ||  Inconstancia, 
varietat,  lleugeresa  del  ánim.  Mudanza.  II  Variado 
del  estat  de  les  coses.  Mudanza.  ||  Moviment  dife- 
rent  que  's  fa  ais  balls.  Mudanza. 

FER  MUDANCA.  fr.  Parlant  del  temps,  significa  va- 
riarse 1'  atmósfera  posantse  borrascosa.  Revolverse, 
descomponerse  el  tiempo. 

MUDANCER,  A.  adj.  Qui  muda  sovint. 


MUDAR,  v.  a.  Variar,  alterar,  cambiar.  Mudar.  || 
Transformar,  convertir  en  un'  altra  cosa.  Mudar.  || 
Donar  o  pendre  altre  ésser.  Mudar.  ||  Deixar  una  cosa 
que  's  tenia  per  altra.  Mudar.  ||  Apartar  a  algú  d'  un 
lloch  o  empleu.  Remover,  mudar.  ||  Perdre  'ls  au- 
cells la  ploma  y  treure  'n  de  nova.  Mudar,  estar  de 
muda.  ||  Treure  la  braga  bruta  a  les  criatures  y  po- 
sársen'hi  de  neta.  Entrometer.  ||  En  sentit  moral  va- 
riar, com:  mudar  de  dictamen,  de  parer.  Mudar. 

MUDAR  DE  COLOR,  fr.  Met.  Variar  alguna  cosa  del 
seu  estat  y  circunstancies.  Mudar  de  semblante  ó  de 
color.  II  Mudar  el  color  de  la  cara  per  qualsevol  ac- 
cident.  Mudar  de  color.  ||  Cambiar  d'  opinió.  Mudar 
de  color,  de  opinión. 

MUDARSE  'L  TEMPS.  fr.  Cambiar  el  tiempo. 
mudar  de  TÓ.  f.  Met.  Moderarse  en  el  modo  de 
parlar.  Mudar  de  tono. 

MUDAR  la  VEU.  fr.  Variar  el  tó  de  veu  els  minyons 
quan  entren  a  la  pubertat.  Mudar  de  voz. 

A  qui  's  MUDA  DEU  L'  ajuda.  .Re}.  Quien  se  muda 
Dios  le  ayuda. 

mudém  DE  NOVES.  Loe.  Volvamos  ó  doblemos  la 
hoja. 

QUI  MASSA  MUDA  NO  TÉ  QUÉ  DUGA.  Ref.  PEDRA  QUE 
RODÓLA,  etc. 

MUDARSE,  v.  r.  Anarse'n  a  viure  a  un'  altra  part. 
Mudarse,  mudar  casa.  ||  Deixar  la  roba  que  's  por- 
tava  y  posarse'n  un'  altra.  Mudarse.  ||  Variar  d'  opi- 
nió. Mudarse,  mudar.  ||  Cambiar  el  geni,  costúm, 
modo  de  vida.  Trocarse,  mudarse.  II  Fam.  Anarse'n 
d'  algún  paratge  o  conversa.  Irse,  mudarse,  mar- 
char. 

MUDÁRSELI  A  ALOú  'L  COLOR,  fr.  Anarse'n  el  color 
natural  per  algún  accident  repentí.  Demudársele  á 
alguno  el  color. 

MUDAT,  DA.  p.  p.  Mudado. 
MUDEA.  f.  Ant.  MUDESA. 

MUDEJAR,  m.  Nom  que  's  donava  al  moro  que  vi- 
vía entre  'ls  cristians  conservant  la  seua  relligió. 
Mudejar.  ||  Arquit.  Estil  arquitectónich  usat  per 
aquestos  moros.  Mudejar. 

MUDESA.  f.  Impediment,  privado  de  la  facultat  de 
parlar.  Mudez. 

MUDÓLO,  m.  Munt.  Montón. 
MUÉ  o  MUER   m.  MOARÉ. 
MUECA,  f.  Monada,  postura.  Mueca. 
MUFLA,  f.   Coberta  de  fanch  rodona  y  buida  ab 
forats  pera  cobrir  els  fornets  de  la  farga.  Mofla. 

MUGA  (La).  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Girona. 
Neix  al  Pirineu,  prop  de  Ribelles;  passa  per  Albanyá. 
Sant  Llorenc,  de  la  Muga,  Oliveda,  Boadella,  Escau- 
les,  Pont  de  Molins,  Cabanes,  Vilanova  de  la  Muga, 
Castelló  d'  Ampuries  y  Roses,  ont  desaigua  dins  de 
la  badía  d'  aquest  nom.  ||  — (forat  de).  Orog.  Coll 
al  nirvi  Oriental  de  la  serra  del  Cadí,  al  pas  del  coll 
de  Prat  d'  Aguiló,  vers  el  Pendíc,  ovirantse  les  so- 
perbes  valls  del  Bastareny  y  de  Bagá.  ||  —(hostal 
de  la).  Geog.  Entre '1  coll  de  les  Falgueres  y  Els  Me- 
ners  s'  emplacen,  a  la  vora  del  curs  del  riu  d'  aquell 
nom,  1'  hostal  espanyol  a  una  altura  de  740  met.  y  '1 
francés  prop  del  camí  de  Costoges.  ||  —  (PLA  de  la). 
Orog.  Pía  del  Pirineu  giro:ií,  de  1,115  met.  d'  altitut, 
al  origen  del  riu  Muga,  al  NE.  de  Monas. 

MUGÍ.  m.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  Caldes  de  Ma- 
lavella  a  una  mena  de  bolet. 

MUGILAR,  A.  adj.  L'  animal  que  mugeix. 
MUGIR,  v.  n.  Bramar  el  bou.  Mugir. 
MUGIT.  m.  La  veu  del  bou.  Mugido. 
MUGOLS  (Bauma  de).  Orog.  En  el  terme  de  Sant 
Lloren^,  prop  de  Bagá. 
MUGORÓ.  m.  Ant.  y 

MUGRÓ.  m.  La  punta  de  la  mamella.  Pezón  || 
Tota  cosa  que  'n  té  la  semblanca. 


MUL 


MUL 


303 


Mujol 


MUGRÓ  (Serra  del).  Otog.  Serra  que  segueix  la 
direcció  de  S.O.  a  N.E.  al  S.O.  de  la  prov.  de  Valen- 
cia, a  miljorn  d'  Ayora. 

MUGRONERA.  f.  Peca  rodona  de  goma  ab  que  les 
dones  se  fan  els  mugrons;  abans  aquesta  peca  era  de 
plom,  estany  o  vidre.  Pezonera. 

MUIXARNERA.  f.  Lloch  ont  s'  ni  acostumen  a  fer 
els  muixarnons. 

MUIXARNONS.  m.  pl.  Bolets  molt  petits  y  flaíro- 
sos  que  's  posen  ais  guisats.  Setas. 
MUIXARRET.  m.  Ornit.  OAFARRÓ. 
MUIXELLS.  m.  Náut.  Cordetes  de  filet  en  forma 
de  trena,  com  una  cana  de  llargues,  pera  subgectar 
el  cable  al  virador  sempre  que  's  vira  '1  cabresiant, 
pera  aparellar  una  vela,  trincar  la  canya  del  timó, 
etc.  Baderna,  y  mojel  quan  s'  aplica  al  cable. 

MUIXERA.  f.  Bot.  Plahta  de  la  fam.  de  les  rosá- 
cies,  de  tulles  ovalades  y  dentades  y  fruits  aspres 
que  sois  poden  nienjarse  quan  ja  son  passats.  Mos- 
tazo, mostellar. 

MUIXERA  DE  LA  GUILLA.  Bot.  SERIDOLER. 
MUIXERETA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  eri- 
cácies,  de  fulles  alternes,  de   color  de  tovell  peí  re- 
vés; la  niel  que  les  abelles  fan  d'  aquesta  planta  es 

verinosa.  Ro- 
dodendro, 
laurel  rosa. 
MUIXES.f. 
pl.  Bot.  BU- 
XAROLA. 

MUIXOL. 
m.  y 

MUJOL.  m. 
Ictiol.  Peix 
que  creix  fins 
a  la  Margaría  d'  uns  60  centimetres;  eos  quasi  rodó; 
llom  que  tira  a  fosen,  ab  dues  aletes,  la  meitat  su- 
perior deis  costats  del  meteix  color,  ab  cinch  o  sis 
ratlles  mes  fosques  posades  de  llarch  y  lo  restant 
del  eos  platejat.  La  seua  carn  és  molt  estimada.  Mú- 
jol,  m ii j í n ,  matajudío,  budión. 
MUL.  m.  Ant.  MATXO. 

MULA.  f.  La  femella  del  matxo,  y  és  estéril  com 
el  1.  Muía.  ||  Tumor  gálich.  Incordio. 

mula  DE  PAS.  La  domada  per  anarhi  a  cavall.  Muía 
de  paso. 

BON1CH  FERMAR  DE  MULA,  Y  LA  FERMAVA  PER  LA 
QUA.  Ref.  Pera  burlarse  del  qui  fa  o  diu  qualsevulla 
cosa  fora  de  proposit.  Hermoso  atar  de  rocín,  y  atá- 
bale por  la  cola. 

SI  VOLS  MULA  SENSE  VICI,  VES  A  PEU.  Ref.  Qu'  en- 
senya  que  's  deuen  tolerar  y  dissimular  alguns  de- 
lectes en  coses  que  per  la  seua  naturalesa  no  poden 
ésser  del  tot  perfectes.  Quien  quisiere  espada  sin  vuel- 
ta, ande  sin  ella;  quien  quisiere  mula  sin  tacha,  ánde- 
se á  pie. 

MULAQA.  f.  Ter.  CUCAFERA.  ||  Guarniment  de  fus- 
ta que  cobert  ab  el  drap  de  morts  se  posa  al  mitg 
de  la  iglesia  pera  figurar  la  caixa  del  difunt  quan  se 
li  fan  les  honres.  Tumba.  II  La  plantilla  o  armadura 
ab  punt  en  el  llom,  usada  péls  mestres  de  cases,  per 
construir  voltes,  fumerals  de  fogaina,  etc.  ||  Basti- 
nient  pera  fer  ponts,  clavegueres,  etc.  ||  Aum.  de  mula. 

MULÁM.  m.   MULETADA. 

MULAR,  adj.  Pertanyent  al  matxo  o  a  la  mula. 
Mular.  ||  Ictiol  Peix  de  mar  de  color  blau.  Glauco, 
maleta,  ter.  cigena. 

MULAT.  m.  Matxo  que  no  té  un  any.  Muleto.  || 

MULATO. 

MULATA,  f.  Ter.  La  mula  que  no  té  un  any.  Mu- 
leta. ||  La  dona  filia  de  pare  blanch  y  mare  negra,  o 
al  revés. 

MULATADA.  f.  Recua  de  mules. 


MULATER.  m.  Mosso  de  mules  o  averies.  Muíate 
ro,  muletero,  mulero,  cabañil. 

MULATO,  A.  adj.  El  fill  de  pare  blandí  y  mare 
negra  o  a  la  inversa.  Mulato. 

MULENCH,  CA.  adj.  Semblant  a  la  mula.  ||  Aficio- 
nat  a  dones. 

MULER.  adj.  Mosso  de  mules. 

MULETA,  f.  Embarcado  de  riu  de  50  cárregties  en 
avall.  Barca  pequeña  de  río.  ||  Ventrell,  pap.  Cua- 
jar, molleja.  ||  dim.  de  mula.  Muleta.  ||  Peca  del 
pany  que  s'  adapta  a  la  forma  de  les  dents  en  ses 
ranures  laterals. 

MULETADA,  f.  Conjunt  de  mules.  Muletada. 

MULEY.  m.  Senyor,  en  alarb. 

MULS  (Collada  deis).  Orog.  Anomenada  també  de 
les  Feíxanes,  prop  de  una  de  les  valls  del  Llerca,  en 
una  de  les  estribacíons  del  Bestracá. 

MULTA,  f.  Pena  pecuniaria.  Multa. 

MULTANGULAR.  adj.  De  molts  ánguls.  Multan- 
gulado,  multangular. 

MULTAR,  v.  a.  Imposar  multa.  Multar.  ||  Exigir  a 
algú  la  multa  per  haver  entrat  el  seu  bestíar  a  algún 
lloch  vedat.  Multar.  ||  Exigirla  per  haver  mancat  a  la 
llei.  Multar. 

MULTI.  m.  Paraula  qu'  entra  en  la  composicíó  de 
altres  pera  indicar  gran  nombre.  Multi. 

MULTIART1CULAT,  DA  adj.  De  moltes  artlcula- 
cions.  Multiartículado. 

MULTIFORM.  adj.  Lo  que  té  varíes  formes  o 
figures.  Multiforme. 

MULTIFORMITAT.  f.  Estat  deis  obgectes  que 
presenten  formes  varíes.  Multiformidad. 

MULTILÁTER,  A.  adj.  De  molts  costats.  Multi- 
látero. 

MULTINOMI.  m.  Quantítat  algebraica  expressada 
per  molts  térmens.  Multinomio. 

MÚLTIPLE  adj.  De  moltes  maneres;  oposat  a 
senzill.  Múltiple  ||  m.  Nom  que's  dona  a  la  quantítat 
que  'n  conté  un'  altra  exactament  cert  nombre  de 
vegades.  Múltiplo,  múltiple. 

MULTIPLICABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  multiplicar. 
Multiplicable. 

MULTIPLICACIÓ.  f.  Aument  deis  indivíduus  de 
una  especie.  Multiplicación.  ||  Arit.  Producte  de  c'os 
nombres  1'  un  per  1'  altre  y  '1  modo  y  regla  de  multi- 
plicar. Multiplicación,  multiplico. 

MULTIPLICADOR,  m.  Qui  multiplica.  Multipli- 
cador. ||  Arit.  El  nombre  peí  que  s'  ha  de  multiplicar 
alguna  quantítat.  Multiplicador. 

MULTIPLICAMENT.  m.  MULTIPLICACIÓ. 

MULTIPLICANT.  m.  El  nombre  que  s'  ha  de 
multiplicar  per  un  altre.  Multiplicando. 

MULTIPLICAR,  v.  a.  Aumentar  els  indivíduus  de 
una  especie.  Multiplicar.  II  Arit.  Sumar  un  nombre 
ab  ell  meteix  tantes  vegades  quantes  unitats  té  I'  al- 
tre peí  que  's  multiplica.  Multiplicar. 

MULTIPLICARSE,  v.  r.  Aumentarse.  Multipli- 
carse. 

MULTIPLICA!",  DA.  p.  p.  Multiplicado. 

MULTIPLICATIU,  VA.  adj.  Que  multiplica.  Mul- 
tiplicativo. 

MULTÍPLICE!,  adj.  De  moltes  maneres  o  modos. 
Multíplice.  II  Arit.  y  Geom.  El  tot  o  nombre  respecte 
a  la  seua  part  alíquota,  com  30  respecte  de  6,  perqué 
6  per  5  son  30.  Multíplice. 

MULTIPLICITAT.  f.  Abundor  o  multitut  excessí- 
va  d'  alguna  cosa.  Multiplicidad. 

MULTIPOTENT.  s.  y  adj.  Que  té  molt  de  poder. 
Multipotente. 

MULTIRREM.  adj.  Ant.  Se  déla  d'  alguns  barcos 
que  teníen  moltes  rengles  de  rems.  Multlrreme. 


304 


MULL 


MUN 


MULTISSONANT.  adj.  Que  produeix  niolts  sons. 
Muí  tí  sonó. 

MULTITUT.  f.  Abundor,  gran  nombre,  concurs. 
Multitud,  muchedumbre,  montantada.  ||  Poblé,  ger- 
nacjó. 

MULTIVALVE,  A.  adj.  Se  diu  de  les  capsules  for- 
mades  per  un  nombre  infinit  de  válvules.  Multival- 
vo.  II  Epítet  de  les  petxines  que  resulten  de  la  reunió 
de  mes  de  dues  valves.  Multivalvo. 

MULLA,  f.  Carn  de  bestiar  que  penja  sense  estar 
aferrada  a  cap  os.  ||  f.  Lloch  del  riu  ont  1'  aigua  és 
fouda,  tant  si  és  tranquila  coni  rápida.  Al  Ribagorca, 
prop  de  Sopeira,  ni  havía  la  Mulla  Ferrera. 

MULLADA.  f.  L'  acció  de  iiiuüar  o  mullarse  algu- 
na cosa.  Mojada.  ||  La  porció  d'  alguna  cosa  que  's 
mulla  d'  una  vegada.  Mojada. 

MULLADER.  m.  Clot,  toll  de  fanch  y  aigua.  Re- 
gajal, charco. 

MULLADINA.  f.  MULLADURA. 

MULLADIU.  m.  Ter.  MULLADER,  HUMITAT. 

MULLADOR.  m.  Lloch  per  mullar  alguna  cosa. 
Mojado.  ||  Qui  mulla  o  lo  que  mulla. 

MULLADURA.  f.  Acte  y  efecte  de  mullar.  Moja- 
dura. II  La  rosada  y  hu  nitat  que  a  la  nit  cau  sobre 
les  plantes. 

MULLAMENT.  m.  MULLADURA. 

MULLAR.  v.  a.  Xopar  alguna  cosa  ab  algún  líquit. 
Mojar.  ||  BANYAR.  ||  Humitejar  repetides  vegades  al- 
guna cosa  ab  esponja  o  panyo  xop  d'  aigua  o  d'  un 
al t re  líquit,  sense  fregarla.  Chapotear. 

PORTAR  ELS  PAPERS  MULLATS.  fr.  Met.  Traer  malas 
carias,  venir  con  malas  cartas. 

MULLARSE.  v.  r.  Tirarse  per  sobre  alguna  cosa 
liquida.  Mojarse.  ||  Rebre  la  mulladura.  Mojarse.  || 
Rebre  la  pluja  o  un'  altra  humitat  de  manera  que 
1'  aigua  penetri.  Calarse. 

MULLAT,  DA.  p.  p.  Mojado. 

MULLATS  (Serra  deis).  Orog.  Ramal  de  la  serra 
de  Prades,  entre  aquesta  y  la  de  Roj  ils,  per  quina 
vessant  de  tramontana  corren  les  aigües  del  riu  Bru- 
gent,  afluent  del  Francolí,  prov.  de  Tarragona,  y  per 
mitgdía  les  de  Glorieta.  Té  800  met.  d'  altitut. 

MULLENA.  f.  Ter   ROSADA. 

MULLER.  m.  La  dona  respecte  del  seu  marit.  Mujer. 

MULLER  QUE  NO  MF.NJA  AB  VOS,  DESPRÉS  MENJA 
mes  QUE  DOS.  Ref.  Ab  que  's  nota  ais  que  fan  veure 
que  no  mengen  y  derrera  s'  atipen  de  requisits.  Quien 
no  come  á  ¡a  mesa,  á  sus  solas  se  retesa. 

TOTHOM  CASTIGA  LA  MALA  MULLER,  MENYS  EL  QUI 
LA  TÉ.  Ref.  Denota  que  tothom  vol  que  's  castiguin 
els  delicies,  pero  no  quan  ells  son  culpats.  Justicia, 
más  no  por  mi  casa. 

MULLER.  Ter.  arañes.  MUNYIR. 

MULLERAR.  v.  a.  Ant.  Donar  muller,  casar  al 
home.  Casar. 

MULLERARSE.  v.  r.  Casarse,  pendre  muller. 

MULLERAT.  adj.  CASAT. 

MULLERES.  Ter.  arañes.  AIOUAMOLLS. 

MULLERES.  Hidrog.  Rivera  de  la  valí  de  Ribes, 
quina  conca,  és  rica  per  sa  flora,  naixent  arreu  entre 
el  gievatge  1'  aigua,  nodrint  pasturajes.  Prop  de  la 
Jac,  i  de  baix  se  barregen  les  seues  aigües  ab  la  rivera 
de  Noufonts.  \)  —(CANAL  DE  LES).  Hidrog.  Estreta  ri- 
b.ra  plena  de  tarteres,  pél  mitg  de  les  que  passa  '1 
Noguera  Ribagorcana  poch  després  de  son  neixe- 
ment.  |¡  —(co.mA  deles).  Orog.  A  la  valí  de  Ribes, 
a  2,600  met.  d'  altitut,  demunt  del  curs  del  riu  de 
aquest  nom,  formant  les  jaces  conegudes  per  Jaca 
de  dalt  y  Jaca  de  baix.  ||  —  (puig  DE).  Puig  de  3,005 
met.  d'  altit.,  situat  entre  les  provincies  d'  Osea  y  de 
Lleida,  a  quina  vessant  llevantina  neix  el  riu  No- 
guera Ribagorcana. 


MULLERICH.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  la  comarca 
de  La  Selva  a  una  mena  de  bolet  del  genre  Boletus. 

MULLERINA.  f.  Min.  Substancia  mineral  conipos- 
ta  de  telur,  plom,  plata,  or  y  un  poch  de  sofre.  Mu- 
Heriría. 

MULLÓ,  m.  MOLLÓ. 

MÚMFULA.  f.  Ter.  BOIRA  ESPESSA. 

MUNDA.  f.  L'  acció  de  netejar.  Limpia,  monda. 
||  Nom  propi  de  dona,  síncope  de  Ramona. 

MUNDÁ,  NA.  adj.  Cosa  del  mon.  Mundano,  mun- 
danal. ||  Donat  a  les  coses  del  mon.  Mundano. 

MUNDANAL,  adj.  Ant.  MUNDÁ. 

MUNDANALITAT.  f.  Qualitat  de  les  coses  del 
mon.  Mnndanalidad.  ||  Estat  de  la  persona  mundana. 
Mundanalidad. 

MUNDANAMENT.  adv.  m.  Ab  propensió  a  les  va- 
nitats  mundanes.  Mundanamente. 

MUNDAR.  v.  a.  NETEJAR. 

MUNDERM  (Collet  Roig  de).  Oro?.  En  la  serra 
divisoria  de  les  aigües  del  Riutort  y  de  la  Paidi- 
nella  (1,325  met.) 

MUNDETA.  f.  dim.  de  Ramona.  Ramoncita. 

MUNDIA.  f.  Se  'n  deien  de  les  vistes  qu'  eusenyen 
els  titiriters. 

MUNDIAL,  adj.  Relatiu  o  pertanyent  al  mon,  em- 
pleantse  en  el  sentit  de  calificar  lo  de  tota  la  térra: 
/'  art  mundial.  ||  mondial. 

MUNDILOGÍA.  f.  Ciencia  de  conéixer  el  mon.  || 
Do  de  gents. 

MUNICIÓ.  f.  La  cárrega  de  l;s  armes  de  foch.  Mu- 
nición. ||  p!.  Els  manteniments  o  queviures  d'  un  exér- 
cit.  Municiones  de  boca.  ||  Armes,  maquines  y  tot 
lo  que  necessita  un  exércit.  Municiones.  ||  PROTEC- 
CIÓ,  FORCA,  AUTORITAT. 

ÉSSER  DE  munició.  fr.  Fam.  Ab  que  's  denota  que 
alguna  cosa  s' ha  fet  depressa  y  malament.  Ser  de 
munición. 

MUNICIONAR,  v.  a.  Proveir  de  muaicions.  Muni- 
cionar. 

MUNICIONAT,  DA.  p.  p.  Municionado. 

MUNICIP.  m.  MUNICIPI. 

MUNICIPAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  municipi.  Mu- 
nicipal. ||  m.Agutsil  depen.ient  d'  una  municipalitat. 
Municipal.  ||  Cada  un  deis  individuas  d'  una  guardia 
organisada  niilitarment  al  servei  d'  una  municipali- 
tat. Municipal. 

MUNICIPALISACIÓ.  f.  Convertir  una  cosa  en  ser- 
vei municipal. 

MUNICIPALISME.  m.  Tendencia  a  donar  impor- 
tancia y  poder  al  municipi. 

MUNICIPALISTA.  m.  y  f.  Partidari  de  donar  im- 
portancia y  poder  al  municipi. 

MUNICIPALITAT.  f.  Ajuntament  o  consell.  Muni- 
cipalidad. 

MUNICIPI.  m.  Ciutat,  vil  i  o  població  que  's  ¿o- 
verna  per  ses  liéis  y  costums.  Municipio. 

MUNIFICENCIA,  f.  Lliberalitat,  generositat.  Mu- 
nificencia. 

MUNÍFICH,  CA.  adj.  Espléndit,  géneros,  lliveral. 
Munífico. 

MUNIÓ.  f.  Multitut,  quantitat  gran.  Diluvio,  par- 
va, nubada,  numerosidad,  tropa,  hatajo.  ||  Multi- 
tut de  gent  o  coses  que  's  mouen.  Hormigueo,  her- 
videro, gentío. 

MUMR.  V.  a.  FORTIFICAR.  ||  PROVEIR 

MUNIT,  DA.  p.  p.  An..  FORTIFICAT,  P.íOVEIT,  EQUI- 
PAT,  ABASTAT. 

MUNNÉ.  Geog.  Veinat  del  Bergadá,  al  camí  de 
Berga  a  Gósol,  prop  del  macis  d'  En  Cija.  Serva  una 
iglesia  románica,  que  depén  de  la  parroquia  del 
Aspa.  ||  — (COVES  DEL1.  Orog.  En  el  terme  de  Peguera. 


MUN 


MUN 


305 


Joseph  Antoni 
Muntadas 


MUNNER  Y  VALLS  (Vicents).  Biog.  Catedrátich 
de  Farmacia  a  1'  universitat  de  Barcelona,  quíinich 
remarcable  péls  seus  análisis  y  membre  de  la  Junta 
directiva  deis  ferrocarrüs  de  Tarragona  a  Barcelona 
y  Franca.  Va  morir  en  1890. 

MUNOY.  Ter.  ibicench.  Manot,  feix,  muntet. 
MUNS  Y  SARIÑÁ  (Ramón).  Biog.  Remarcable  es- 
criptor  barceloní.  Autor  de  bons  travalls  en  prosa  y 
en  vers.  Va  néixer  en  1793,  morint  en  1856,  havent 
pertenescut  a  diferentes  academies  y  corporacions. 
MUNT.  m.  Pila  de  coses  posades  les  unes  demunt 
de  les  altres.  Montón.  ||  Agregat,  multitut  de  coses. 
Montón.  II  Puig  o  montanya  que  acava  en  punta. 
Pico,  picacho.  ||  Junta,  pilot  de  gent  fent  rotllo.  Mon- 
tón. ||  Met.  La  persona  malfardada.  Montón.  ||  Ant. 
MONT.  ||  Montnnyeta  de  térra.  Morón. 

munt  DE  feixos.  La  porció  de  feixos  posats  els  uns 
demunt  deis  altres  o  apilotats.  Hacina. 
MUNT  DE  LLENYA.  Pila  d'  ella.  Tinada. 
MUNT  DE  pedrés.  Pila  d'  elles  que  's  sol  posar  ais 
camps  y  a  les  vores  deis  camins.  Majano. 

DE  MUNT:  MONTANYÓS,  SE- 
RRAÍ. 

EN  un  MUNT.  m.  adv.  De  cop, 
tot  plegat.  De  montón,  en  mon- 
tón. 

MUNTA.  f.  Ornit.  Aucell  que 
se  posa  de  nianifest  pera  atreu- 
re  ais  altres.  Reclamo,  añagaza. 
MUNTADA.  f.  PUJADA,  COS- 
TA. ||  L'  acció  y  efecte  de  mun- 
tar  V  artillería.  Montaje.  ||  El 
fustám  de  les  peces  d'  artille- 
ría. Montaje. 

MUNTADAS  (Joseph   Anto- 
ni).  Biog.  Fundador  y   director 
de  1' Espanya   Industrial,   diputat  provincial,  de  la 
junta  del  Banch  de  Barcelo- 
na, de  la   de  ferrocarrüs  de 
Barcelona  a  Saragoca  y  Pam- 
plona y  de  la  deis  Magat- 
sems    generáis    de    Dipósits, 
etcet.  Mort  en  1880. 

—  (ISIDRE).  Biog.  Indus- 
trial del  sigle  XIX.  Va  con- 
tribuir ab  el  seu  germá  a  la 
fundado  de  la  remarcable 
fábrica  anomenada  1'  Espa- 
nya Industrial,  figurant  al  en- 
semps  per  ses  iniciatives 
en  les  mes  significades  cor- 
poracions económiques  de 
Barcelona. 

—  Y  ROMANÍ  (miquel).  Biog.  Abat  de  Montserrat. 
Fíll  de  la  vila  de  Capellades;  nat  1'  any  1808;  mort  al 
monastir,  que  regía,  en  1885.  Va  pendre'hi  1' hábit  en 
1825.  Sortí  pera  estudiar  filosofía  y  teología,  havent 

estat  canonge  en  diferentes  ca- 
tedrals  d'  Espanya,  retornant  al 
monastir,  quina  abadía  va  regir 
per  espai  de  trenta  anys.  Durant 
el  seu  abadiat  (1862-1885),  varen 
ferse  moltes  millores  y  festes  se- 
nyalades  en  el  famós  santuari, 
havent  estat  notabilíssimes  les  fes- 
tes  del  milenar  de  la  trovalla  de 
la  imatge,  en  1880.  És  autor  d'  un 
llibre  titolat:  Montserrat:  su  pa- 
sado, su  presente  y  su  porvenir; 
historia  compuesta  en  vista  de  do- 
cumentos en  el  archivo  del  Monas- 
terio (Manresa,   1871,  imp.  Roca). 

Se  li  atribueix  El  amigo  del  viajero  en   Montserrat 

(1865,  segona  edició  en  1876). 

MUNTADOR.  m.  Pedrí?  o  altra  cosa  pera  pujar  a 

cavall  ab  mes  facilitat.  Montador,  montadero. 

EIC.  CAT.— V.    II.  — 39. 


Isidre  Muntadas 


Miquel  Muntadas 
y  Romani 


MUNTALIA.  Ter.  Moya.  CARENA. 

MUNTALIÓ.   Ter.   Moya.  Montanyes  a  la  vora  de 
Moya,  una  d'  elles  anomenada  Farrerons. 

MUNTAMENT.  m.  Ant.  Acte  y   efecte  de  pujar. 
Subida. 

MUNTANER  (Ramón).  Biog.  Cronista  y  militar 
cátala  famosíssim.  Fill  de  Joan  Muntaner,  qui  assistí 
a  les  conquestes  de  Mallorca  y  de  Valencia.  Nat  a 
Peralada  l*  any  1265  y  mort  a  1'  illa  d'  Ibiga  en  1336. 
Havent  incendiada  els  francesos  sa  vila  natal  1'  any 
1285,  va  passar  ab  son  pare  a  residir  a  Valencia,  ont 
se  marida.  Durant  quinse  anys  assistí  a  trenta  dues 
batalles  de  mar  y  térra,  servint  a  Pere  7  Gran,  Al- 
fons  III  y  Frederich  de  Sicilia.  En  1308  va  defensar 
heroicament  la  ciutat  de  Galípoli  (Tracia)  contra  Ms 
genovesos,  haventla  governada  ab  gran  talent.  En  la 
famosa  expedido  deis  calalans  y  aragonesos  al  Orient, 
va  ésser  prés  y  tancat,  sofrint  penalitats.  Eli  va  co- 
mandar la  campanya  feta  pera  auxiliar  al  emperador 
deis  grechs  Andrónich  Paleólogus,  triomfant,  ab  poca 
gent,  deis  exércits  complerts  de  turchs.  En  1513  sub- 
jugava  les  illes  de  Qerbes,  quines  intentaren  sos- 
tréures  al  domini  de  Frederich  de  Sicilia,  havent 
lluitat  braument  per  mar.  Ais  seixanta  anys,  tro- 
vantse  en  la  seua  heretat  de  Xiluella,  prop  de  Va- 
lencia, comenqava  a  escriure  la  sena  immortal  Cró- 
nica abragant  desde  la  neixenga  del  rei  Jaume  I  fins 
al  coronament  d'  Alfons  el  Benigne  (1327).  N'  exis- 
teixen  manusctits  a  les  biblioteques  del  Escorial,  en 
1'  universitat  de  Catania,  en  la  nacional  de  Madrit, 
en  la  universitaria  de  Barcelona  y  en  la  biblioteca 
episcopal  del  Seminari  de  Barcelona,  aixís  com  en 
alguna  llibrería  particular.  De  1'  obra  d'  En  Munta- 
ner se  n'  han  fetes  aqüestes  edicions:  Chronica  o  des- 
cripcio  deis  fets  e  hazanyes  del  Inclyt  Rey  don  Jaume 
primer,  Rey  Daragó,  de  Mallorqucs  e  de  Valencia, 
comte  de  Barcelona  e  de  Muntpesller,  e  de  molts  de 
sos  descendents,  felá  per  lo  magnifich  en  Ramón  Mun- 
taner, lo  qual  serví  axi  al  dit  Inclyt  Rey  don  Jaume, 
com  a  sos  filis,  e  descendents;  e  's  troba  present  a  les 
coses  contingudes  en  la  present  historia.  (A  Valencia, 
impr.  Vda.  de  J.  Mey,  1558,  en  fol).  Altra  edició,  feta 
a  Barcelona,  impr.  de  Jaume  Cortey,  1562,  en  quart; 
altra  a  Barcelona,  1595,  fol.;  altra  feta  a  Stuttgart 
(text  cátala),  per  el  Dr.  Karl  Lanz,  1844.  Crónica  ca- 
talana de  Ramón  Muntaner,  Barcelona,  ab  traducció 
castellana  per  A.  Bofarull,  imp.  J.  Jepús,  1860.  Altra 
edició,  ab  prefaci  de  J.  Coroleu,  impr.  Barcelona,  La 
Renaixensa,  1886.  Ha  estat  traduida,  sencera,  al  cas- 
tellá  (sigle  XVI),  al  francés  (1827-1840),  a  1'  alemany 
(1842)  y  al  italiá  per  Moisé  (1844).  Y  fragmentaria- 
ment  s'  és  publicada  en  italiá  per  Enrico  Cardona,  a 
Nápols  (1878),  a  continuació  Dell'  antica  Letteratura 
Catalana.  El  notable  fragment  en  versos  monorrims, 
titolat  sermó,  está  publicat  y  aclarat  per  En  Milá  y 
Fontanals  (Montpeller  1880-1881)  y  en  les  Obres  de 
ell,  y  per  En  Sanpere  y  Miquel  CJochs  Floráis  de  Bar- 
celona, any  1895,  planes  444-454). 

MUNTANT.  m.  MONTANT.  ||  Fust  que  's  posa  al 
costat  del  bastiment  de  les  finestres,  etc.  Gamba, 
pierna.  ||  Cada  un  deis  dos  país  que  subgecten  la 
biga  del  trull.  Calamón,  guiadera. 

MUNTANYA.  f.  MONTANYA. 

MUNTAR.  v.  a.  PUJAR.  ||  v.  n.  Posarse,  pujar  de- 
munt d'  alguna  cosa.  Montar.  ||  Importar,  pujar  una 
quantitat  a  certa  suma.  Montar.  ||  Ter.  UNTAR. 

MUNTAR  A  CAVALL.  fr.  Montar  á  caballo. 

MUNTAT,  DA.  p.  p.  Montado. 

MUNTDERM  (Collet  Roig  de).  Orog.  Coll  empla- 
gat  a  1*  elevació  de  1,325  met.,  a  la  serra  que  divi- 
deix  les  aigües  del  Riutort  y  de  la  Pardinella,  entre 
les  valls  del  Gavarrós  y  del  Llobregat. 

MUNTER.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Monta- 
nyola,  prov.  de  Barcelona. 

MUNTET.  m.  dim.  PILETA. 


306 


MUN 


MUR 


MUNTS  (Santuari  deis),  Geog.  Lloch  del  Ripollés, 
a  950  met.  d'  altitut,  a  la  serra  d'aquell  ñora.  L'edi- 
fici  actual  és  de  construcció  moderna  (sigle  xvn); 
mes  V  ¡matge  que  s'  h¡  venera  és  a  ben  segur  la  pri- 
mitiva (sigle  XI),  donant  lloch  a  xamosos  aplechs  y  a 
solemnitats  relligioses,  y  motivant  el  mercat  que  al 
8  de  Septembre  s'  efectúa,  ab  concurs  de  nombrosos 
traficants  espanyols  y  francesos  al  pía  del  Vilar.  || 
—  (SERRA  de).  Serralada  del  Ripollés. 

MUNYECA.  f.  Unió  de  la  má  ab  el  brac  composta 
de  vuit  ossos  petits.  Muñeca.  ||  Drap  ab  que  s'  em- 
bolica  algún  insjredient  o  medicina,  o  per  mamar  les 
criatures.  Muñeca.  ||  Drap  ab  pols  de  carbó  dins, 
pera  passarlo  per  demunt  deis  decalchs  de  dibuixos. 
Cisquero. 

jugar  LES  MUNYEQUES.  fr.  Fer  anar  la  má  a  una 
part  y  altra  pera  adquirir  agilitat  en  1'  esgrima.  Mu- 
ñequear. 

MUNYECH.  m.  Ninot. 

MUNYEQUETA.  f.  La  munyeca  ab  que  's  refresca 
la  boca  deis  malalts.   Hisopillo,  guisopillo. 

MUNYICA.  f.  Ter.  MUNYECA,  2  y  3. 

MUNYICOT.  f.  Ter.  ibicench.  Noi,  bordegá?. 

MUNYIDOR.  m.  Qui  muny.  Ordeñador. 

MUNY1DORA.  f.  Olla,  vas  pera  rebre  la  llet  quan 
se  muny.  Ordeñadero,  tarro,  colodra. 

MUNYIMENT.  L'  acció  de  munyir.  Ordeña 
miento. 

MUNYIR.  v.  a.  Exprémer  les  mamelles  pera  treu- 
re'n  la  llet.  Ordeñar  ||  Cullir  ab  les  mans  les  olives 
sense  bátreles.  Ordeñar. 

MUNYIT,  DA.  p.  p.  Ordeñado. 

MUNYOCA.  f.  NINOT. 

MUNYOCH.  m.  EMBULL,  CAPDELL,  EMBOLICH,  PI- 
LOT. 

MUNYONERA.  f.  Cada  una  de  les  osques  de  la  cu- 
renya  ab  que  s'  apoien  els  munyons.  Muñonera. 

MUNYONS.  m.  pl.  Cada  un  deis  eixs  del  cenó. 
Muñó. 

MUÑOZ  (Evarist).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  l'any 
1671  y  mort  a  Valencia  en  1737.  Va  tindre  per  mestre 
a  Conchillos,  y  encara  que  molt  alegre  y  poch  estu- 
dios, mostrava  tais  qualitats  d'  artista,  que  mai  dei- 
xava  de  Huir  les  obres  que  li  encarregaven.  La  seua 
vida  sembla  cosa  de  comedia,  car  ademes  d'  ésser 
artista  de  teatre  y  soldat  de  cavallería,  va  casarse  a 
Alallorca  ab  una  viuda,  1"  any  1709,  empró,  després 
resulta  tindre  ella  encara  viu  el  seu  marit;  a  Valen- 
cia novament  va  casarse  ab  altra  viuda,  y  també  va 
leaparéixerli  el  marit,  qui  no  era  mort,  y  sois  logra- 
\a  la  pau  del  matrimoni  al  casarse  per  tercera  volta 
ab  1'  hermosa  doncella  valenciana  María  Teresa  Llá- 
cer.  En  distintes  iglesies  de  Valencia  y  a  la  cátedra', 
aixís  com  a  Palma  de  Mallorca,  existeixen  obres  pin- 
tades  d'  ell. 

—  (JOAN).  Biog.  (Munyos,  en  la  documentado  an- 
tiga).  Dos  esculptors  valencians  del  sigle  xvn  porta- 
ven  el  meteix  nom  y  cognom;  se  'ls  distingeix  dient  a 
1'  un  el  vell  y  1'  altra  el  jove.  Abdós  travallaven  1'  es- 
culptura  relligiosa.  Aqueix  últim,  contemporani  deis 
Ribalta,  va  estudiar  a  Roma,  portant  aleñada  sani- 
tosa  d*  art  clássich  dintre  1'  art  decadent  del  nostre 
pais,  mercés  a  la  qual  ell  y  En  Tomás  Sanchis  soste- 
nien  V  esplendor  de  1'  esculptura  valenciana.  Del 
Muñoz  jove  se  'n  poden  veure  obres  a  Valencia,  en 
1'  altar  major  de  Sant  Joan;  a  Santa  Caterina,  la  pro- 
pia imatge  de  la  patrona;  a  Sant  Martí  la  Verge  de 
la  Esperanza,  y  també  diuen  qu'  és  obra  d'  ell  el  Je- 
sús Crucificat  del  altar  major  del  colegí  del  Corpus 
Christi.  Del  vell  hi  ha  la  magnífica  esculptura  de  «Je- 
sús lligat  a  la  columna»  (obra  del  1649),  en  el  san- 
tuari del  Puig. 

—  (GERONI).  Biog.  Políglota,  geógraf  y  matemátich 
de  gran  renom.  Nat  a  Valencia  envers   1530.   Va  en- 


senyar  la  Uengua  jueva  a  1'  universitat  d'  Ancorta 
(Italia)  ab  tal  domini  y  propietat,  que  'ls  jueus  allá 
residents  estaven  en  la  persuasió  qu'  era  fill  de  jueu. 
Era  instruidíssim  en  les  ciencies  exactes.  Els  llibres 
escrits  d'  ell  han  sigut  comparáis  ais  de  Ptolomeu,  de 
Euclides  y  altres  savis;  s'  estamparen  a  Valencia 
gairebé  tots,  car  en  la  ciutat  nadiua  va  passar  l'últim 
temps  de  la  seua  vida,  morint'hi  probablement  a 
fináis  del  sigle  xvi. 

—  (LLUis).  Biog.  Esculptor  valencia,  deixeble  y  aju- 
dant  d'  En  Damiá  Forment.  Estudia  a  1'  Academia  se- 
villana de  1'  any  1660  al  63.  Va  travallar,  juntament 
ab  el  seu  mestre,  en  I'  esculptura  del  magníhch  re- 
taule  de  la  catedral  d'Osca  Tant  devía  estimarlo  En 
Forment,  que  va  dedicarli  sepultura  y  lápida  en  la 
dita  catedral.  Va  morir  ais  67  anys,  en  1522. 

MUR.  m.  Ant.   MURALLA,  PARET.  II  RATA. 

MUR.  Biog.  Noble  familia  catalana,  quins  nieni- 
bres  se  troven  sovint  fent  paper  important  en  1'  his- 
toria de  Catalunya.  Eren  senyors  que  teníen  el  do- 
mini de  la  vila  d'  Albi.  Al  comtat  del  Rosselló  també 
se  trova  antigament  la  familia  Mur,  quin  emblema 
heráldich  és:  en  camp  de  plata  un'  aliga  negra  ex- 
tesa, doble,  membrada  de  gules,  diadema  d'  or,  por- 
tant al  pit  un  escudet  de  gules  ab  una  muralla  em- 
marletada  d'  or. 

—  (DALMAU  DE).  Biog.  Arquebisbe  famós,  natural  de 
Catalunya;  mort  a  Sarago?a  1'  any  1456.  Va  protegir 
ais  historiaires  Tomic  y  Boades,  secundantlos  pía  bé 
en  llurs  estudis  y  investigacions;  el  primer  va  dedi- 
carli ses  Histories  e  conquestes.  Era  molt  entes  y  eru- 
dit.  Va  comentar  la  carrera  essent  rector  de  Valls  y 
mes  tart  canonge  de  Girona,  qual  mitra  va  portar 
desde  1415  al  1420;  d'  allá  va  pausar  a  ésser  arque- 
bisbe de  Tarragona  fins  al  1431,  en  quin  any  va  pas- 
sar a  la  cadira  metropolitana  de  Saragoqa  fins  a  la 
hora  de  la  seua  mort.  A  tot  arreu  va  deixar  rastre  de 
la  seua  ¡Ilustrado  y  amor  ais  lübres.  A  la  seua  ini- 
ciativa és  deguda  1'  atrevida  ñau  de  la  seu  de  Girona 
y  l'acavament  del  magnífich  retaule  de  marbre  de  la 
catedral  de  Tarragona  (1429). 

—  (GUILLEM  DE).  Biog.  Membre  d'  una  familia  no- 
ble vigatana,  quin  nom  de  casa  és  abundós  en  les 
planes  de  1' historia  catalana-aragonesa.  Ell  va  assis- 
tir  al  si  ti  y  rendició  de  Játiva.  El  rei  Jaume  va  trac- 
tarlo  com  a  noble,  fentlo  majordom  seu  y  deis  de  son 
Consell.  Residía  en  sa  casa  pairal  de  Vich. 

MUR.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  de 
Urgell,  part.  jud.  de  Tremp;  és  a  la  vora  del  Noguera 
Pallaresa  y  té  308  hab. 

MURA.  f.  Mar.  Nom  que  sol  donarse  a  la  part  del 
costat  del  barco  compresa  entre 
les  mes-S  de  guarnido  del  arbre 
trinquet  y  la  roda  de  proa.   Ca- 
chete. 

MURA.  Geog.  Poblé  de  la 
provincia  de  Barcelona,  bisb.  de 
Vich,  part.  jud.  de  Manresa;  és 
a'  peu  llevantí  de  la  serra  de 
Sant  Llorenc.  y  té  636  habi- 
tants.  ||  —  (COVES  DE).  Orog. 
Se  troven  en  el  terme  del  po- 
blé del  meteix  nom  y  son  molt 
celebrades  per  les  hermoses  estalactites  que  con- 
tenen. 

MURADA,  f.  Costat  interior  de  la  embarcado. 
Amurada,  murada.  ||  muralla. 

fer  AIGUA  per  MURADES.  Loc.ant.náut.  Hacer  agua 
por  los  costados. 

MURADA.  Hidrog.  Cala  de  la  costa  ¡levantina  de 
1'  illa  de  Mallorca.  ||  Geog.  Caseriu  del  tenue  d'Orio- 
la,  prov.  d'  Alacant.  ||  lllot  de  la  costa  N.  de  1'  illa 
d'  Ibi?a,  Balears. 

MURADAL.  m.  Paret  alta.  Murallón.  ||  Cingle  a 
modo  de  muralla. 


Segell  de  Mura 


MUR 


MUR 


307 


MURAL,  adj.  Pertanyent  al  tntir  o  a  la  muralla. 
Mural.  ||  Calificatiude  la  pintura  sobre  paret  o  volta. 

MURALS.  ni.  pl.  Muralles,  murs. 

MURALL.  m    Mur.  Mural. 

MURALLA,  f.  Fábrica  de  parets  dobles  que  tanca 
una  plaga.  Muralla,  muro.  ||  Tanca  de  paret,  tapia, 
etc.  Muro. 

BATRE  LES  MURALLES  fr.  Disparar  contra  elles  la 
artillería  a  fí  d'  arrimarles.  Batir  las  murallas. 

DINS  DE  les  muralles.  m.  adv.  Al  espai  que  resta 
tancat  o  circuit  per  les  muralles.  Intramuros. 

FORA  de  les  muralles.  m.  adv.  Fora  de  la  pobla- 
do o  del  lloch  tancat  o  amurallat.  Extramuros. 

MURALLAR.  v.  a.  Voltar  de  muralles.  Murar.  || 
Fer  paret  tot  voltant  d'  algún  hort,  vinya,  etc. 
Murar.  ||  amurallar. 

MURALLAT,  DA.  p.  p.  Murado. 

MURALLATGE.  m.  Ant.  Tribut  que  's  pagava  pera 
arreglar  els  murs  o  muralles.  Muraje.  ||  L'  acció  y 
efecte  de  mural  lar. 

MURALLETA.  f.  Ampit.  Pretil,  antepecho. 

MURANY.  m.  mustela. 

MURAR,  v.  a.  Ant.  MURALLAR. 

MURAS  (Plá  de).  Orog.  Demunt  de  la  vila  d'  Ar- 
ties,  a  la  Valí  d'  Aran. 

MURAT,  DA.  p.  p.  MURALLAT. 

MURCA.  f.  Solatge  que  fá  1'  oli  o  la  oliva.  Alpe- 
chín, amurca.  |l  Ant.  Pósit,  mares.  Hez.  II  MORCA. 

MURCADA.  f.  Ant.  MURCA. 

MURCAROLES.  f.  pl.  Bot.  MALCORATGE. 

MURCAROLS.  m.  pl.  Bot.  MALCORATGH. 

MURCAROLS.  Geog.  Veinat  del  Bergadá,  aprop 
del  collet  d'  aquell  nom.  ||  Orog.  Collet  del  Bergadá, 
dessota  del  cingle  deis  Espatllats,  al  camí  de  Bagá  a 
Saldes.  ||  —  (SALTANT  DE).  Hidrog.  En  la  meteixa 
comarcada. 

MURCIA,  NA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de  Murcia. 
Murciano.  ||  Una  raga  de  moltons. 

MURCIFLL.  m.  Rat-penat. 

MURELLA  BUGARIS.  Geog.  ant.  Nom  de  Morella, 
prov.  de  Castelló,  en  temps  deis  romans. 

MURENA,  f.  Ictiol.  MORENA. 

MURENES.  f.  pl.  Bot.  HERBA  TOSSERA,  ORELLA. 
D'  OS. 

MURENS  (Circh).  Orog.  Un  deis  mes  importants 
del  Pirineu  cátala,  a  la  comarca  de  Camprodón.  Se 
anomeua  també  d  Ull  de  Ter,  y  s'  hi  ha  edificat  poch 
temps  fá  un  casal  de  refugi,  pél  Centre  Excursionista 
de  Catalunya.  Endonen  aquell  grandiós  circh  al  S. 
1'  estret  de  Murens;  al  E.S.E.  els  cims  de  Coma  Ar- 
mada; al  E.N.E.  les  collades  de  la  Portella;  el  Picli 
de  la  Dona  al  N.E.;  el  gegantí  G.a  de  Fajol  al  S.  y 
S.  O.;  al  O.  el  coll  de  la  Marrana;  el  Puig  de  Basti- 
ments  al  O.N.O.;  y  formen  el  centre  al  N.  el  clot  de 
la  Regalissia,  les  Xemeneies,  ab  el  coll  de  la  Gegan- 
ta  y  les  Crestes  d'  Esquena  ü'  Ase.  II  —  (portella 
de).  A  una  altitut  de  2,420  met.  a  la  comarca  de 
Camprodón,  entre  la  Portella  de  Mantet  al  N.  y  al 
S.E.  els  cims  de  Coma  Armada.  En  aquell  lloch  les 
aigües  del  Ter  se  separen  de  les  que  van  envers  del 
Tet  per  la  rivera  de  les  Forques.  ||  —  (RECONS  DE). 
Sota  '1  Claper  del  Puig  deis  Lladres  a  la  comarca  de 
Camprodón,  tenint  a  1'  esquerra  '1  curs  del  Ter.  Té 
2,030  metres  d'  altitut.  ||  —  (RIERA  DE).  Hidrog.  Riera 
que  neix  al  peu  de  la  Portella  de  Mantet  (Pirineu  <:i- 
roni)  y  desaigua  al  Ter,  sota  '1  Plá  deis  Hospitalets. 

MURET.  m.  Muralleta.  Pretil. 

MURET.  Geog.  y  Hist.  Ciutat  prop  de  Tolosa  al 
depart.  del  Alt  Garona  (Franga),  en  quina  1'  onse  de 
Septembre  de  1212  se  dona  la  célebre  batalla  contra 
els  albigesos  y  'ls  creuats  de  Montfort.  En  illa  morí 
Eu  Pere  II  d'  Aragó,  pare  del  Conqueridor  En  Jaume  I, 


Murgosa 


ab  gran  non  bre  de  nobles  catalans  que  havíen  acudit 
en  defensa  de  son  cunyat  el  Comte  Ramón. 

MURGA,  f.  Mot  castellanisat.  Música  destrempada, 
cosa  que  amoina. 

MURGOSA.  Bot.  Plan- 
ta de  la  fam.  de  les  plan- 
taginácies  ab  fulles  am- 
pies y  ^rosses,  d'  un  vert 
fosch,  que  's  ciía  ais 
llochs  humits  y  quina 
arrel  té  aplicació  medi- 
cinal. 

MÚRGULA.f.  Mena  de 
bolet  que's  fá  a  les  vi- 
nyes;  té  la  forma  d'  una 
pinya.  Cagarria,  cres- 
pilla. 

MURÍA,    f.   Bot.  BLE- 

NERA,  MURRIA. 

MURlACH.m.  Ter.  RA- 

TAPINYADA,  RATPENAT. 

MURIACITA.  f.  Min. 
Varietat  de  sulfat  de  cals 
anhidre  associat  a  la  sal 
gemina.  Murlacita. 

MURIAT  DE  MERCU- 
RI.  ni.  Sólit,  blanch,  inso- 

luble  a  l'aigua;  calentatse  volatilisa  y  forma  crestalls 
que  son  prismes  tetraedres,  termináis  per  pirámi- 
des de  quatre  cares;  se  torna  groch  y  acava  per  en- 
negrirse  quan  se  deixa  molt  de  temps  a  la  claror. 
Muriato  de  mercurio,  hidroclorato  de  mercurio, 
cloruro  de  mercurio. 

MURIAT  D'  OR  Y  SOSA.  ni.  Quím.  És  una  combinado 
triple  que  no  existeix  a  la  naturalesa.  Se  presenta  en 
forma  de  crestalls  prismátichs,  quadrangulars  y  per- 
llongats,  deliqüescents,  d'  un  groch  hermós:  servelx 
pera'l  mal  d'  ulls,  inflamadons,  poagre,  reuma,  oftal- 
míes  cróniques  y  brians  sifilítichs.  Cloruro  y  muriato 
de  oro  y  sosa. 

MURIATAT.  m.  Quím.  Se  diu  d'  una  base  combi- 
nada ab  1'  ácit  muriátich.  Muriatado. 

MURIÁTICH,  CA.  adj.  Quím.  Lo  qu'  ha  estat  en 
salmorra  o  adobat  o  amanit  ab  ella.  Muriático. 

MURIATÍFER,  A.  adj.  Quím.  Que  conté  cloro.  Mu- 
riatífero. 

MURICALCITA.  f.  Min.  Varietat  de  cals  carbona- 
tada que  conté  magnesia.  Muricalcita. 

MURIES.  m.  Quím.  El  radical  hipotétich  y  desco- 
negut  del  ácit  muriátich.  Murías. 

MURILLO  DE  LIENA.  Geog.  Poblet  del  dist.  mu- 
nicipal de  Foradada,  prov.  d'  Osea. 

MURIOSSULFAT.  m.  Quím.  Sal  produída  per  la 
disolució  del  estany  ab  1'  ácit  sulfúricli  y  ab  el  mu- 
riátich. Muriosulfato. 

MURIOSSULFURICH,  CA.  adj.  Quím.  Se  diu  d' una 
disolució  d'  estany  obtinguda  ab  els  ácits  sulfúrich 
y  muriátich.  Muriosulfúrico. 

MURISECH.  m.  Ter.  de  Ribagorca.  Ratpenar,  rata- 
pínyada. 

MURLA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Pego;  és  a  la  vora  del  Jalón  y 
té  701  hab. 

MÚRMULA.  Bot.  MÚRGULA. 

MURMULL.  m.  Mormol. 

MURMURACIÓ.  f.  Conversa  secreta  en  perjudici 
d'  algú  Murmuración,  murmullo.  ||  Acció  de  mur- 
murar o  de  fer  un  soroll  sort.  Murmuración. 

MURMURADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  parla  mal  en  des- 
crédit  deis  ausents.  Murmurador,  juzgamundos, 
malsín.  ||  Quí  paila  entre  dents.  Murmurador. 

MURMURAMENT.  m.  Soroll  confós.  Murmullo, 
mormullo. 


303 


MUR 


MUS 


MURMURAR,  v.  a.  Censurar,  parlar  mal  y  ab  des- 
crédit  d'  un  ausent.  Murmurar.  ||  Parlar  ab  veu 
baixa.  Susurrar,  murmurar.  ||  Rondinar,  parlar  entre 
dents  per  algún  enfado  o  displicencia.  Murmurar, 
murmujear,  gruñir,  rezongar,  refunfuñar,  rezar. 
||  Fer  reinor  1'  aigua  corrent.  Murmurar. 

MURMURARSE,  v.  r.  Comentar  a  dir  o  divulgarse 
alguna  cosa  secret  i.  Susurrarse,  rugirse. 

MURMURAT,  DA.  p.  p.  Murmurado. 

MURMUREJAR.  v.  a.  Murmurar. 

MURMURI.  m.  Brugit  de  1' aigua,  deis  arbres,  etc. 
Murmullo. 

MURO.  Geog.  Vila  de  1'  illa  y  bisb.  de  Mallorca, 
part.  jud.  d'  Inca;  és  al  interior  de  1'  illa,  té  estació 
de  F.-C.  y  4,633  hab.  ||  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant, 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Cocentaina;  és  a  la 
vora  del  riu  Agres,  té  estació  de  F.-C.  y  3,323  hab. 

MURÓ.  ni.  Adorno  fet  a  manera  de  flor  molt  grossa. 
Florón  ||  Blas.  Adorno  a  manera  de  flor  que  's  posa 
al  cercle  d'  algunes  corones.  Florón. 

MURQUISON1TA.  f.  Min.  Substancia  opaca  com- 
posta de  sílice,  alúmina  y  potassa.  Murquisonita. 

MURREGA  DE  DOL.  f.  Ant.  Vestimenta  a  mena  de 
va  ¡ona,  que  s'  usava  a  1'  etat  mitjana. 

MURRI,  A.  adj.  Bribó,  pillet,  de  mal  viure.  Gan- 
forro, galfarro,  galfarron,  picarón. 

MURRIA,  f.  Mena  de  tristesa  o  mal  humor  ab  ca- 
rregament  de  cap  que  obliga  a  anar  ab  el  cap  baix  y 
melancólich.  Murria.  ||  Enuig  o  malicia  lleugera  y  de 
poca  durada.  Fanfurriña. 

MURRIADA.  f.  Acte  propi  d' un  murri,  pillada, 
grollería. 

MURRIÁC,  A.  adj.  autn.  Pillastrón. 

MURRIESCA.  f.  Reunió  o  conjunt  de  murris.  Pi- 
li.ria. 

MURR1ESCH,  CA.  adj.  Cosa  de  murris.  Granujada. 

MURRIET,  A.  dim.  de  murri.  Pillin. 

MURRIOT,  A.  aum.  Pillastrón. 

MURRISSOL.  m.  MURRIET. 

MURRITORT.  m.  Bot.  MORRiTORT. 

MURRONS.  m.  pl.  Anaga'.ls,  pich  de  gallina:  plan- 
ta de  la  qual  n'  ni  há  moltes  menes:  té  moltes  bran- 
quetes  molt  primes,  rodones,  plenes  de  nusos  y 
ajagades  per  térra;  les  tulles  petites,  oblongues,  y 
oposades  de  dues  en  dues  al  extrem  de  les  carnes;  les 
flors  petites  y  rogenques;  el  fruit  nienibranós  y  pié  de 
llavors  petites  y  rodones,  que  tiren  a  roges  o  pardes; 
1'  arrel  llarga,  sensilla,  blanca,  del  taniany  del  dit, 
fibrosa,  aperitiva,  salivatoria;  entra  en  algunes  com- 
posicions.  Els  seus  polvos  s'  usen  contra  la  epilepsia. 
Muraje,  muruges,  anagálide. 

MURRONS  BLANCHS.  Bot.   BORR1SSOL. 

murrons  blaus.  Muraje  ó  anagálide  azul. 

MURRONS  ROíGS.  Muraje  ó  anagálide  rojiza. 

MURSELL  (Cova  de).  Orog.  En  el  terme  de  Sant 
Cristofol  de  Begues. 

MURTA,  f.  Boi.  MURTRA. 

MURTA  (Serra  de  la).  Orog.  Serra  de  la  prov.  de 
Valencia,  al  S.E.  d'  Alcira. 

MURTRA.  f.  Bot.  Arbust  olorós  y  sempre  vert,  la 
fulla  semblanta  a  la  del  boix,  pero  no  tan  llustrosa. 
Arrayán,  mirto,  murta. 

COSA  DE  MURTRA.  Lo  qu'  és  de  murtra  o  participa 
de  les  seues  qualitats  o  virtuts.  Mirtino. 

MURTRERA.  f.  Bot.  Murtra  borda.  Murtilla,  mur- 
tina. 

MURTRERAL.  f.  Terreno  poblat  demurtres.  Mur- 
tera. 

MURTRÓ.  m.  Bol.  Fruit  de  la  murtra.  Murtón, 
murta. 

MURULLA.  f.  SARDINETA,  PEIXET,  XANGET. 


MURVIEDRE.  Geog.  Nom  qu'ha  tingut  fins  fá  poch 
1*  antigua  vila  de  Sagunt,  qu'  avui  torna  a  tindre 
aquest  nom,  prov.  de  Valencia. 

MUS.  Nom  propi  d'  home.  Mucio.  ||  m.  Joch  de  cai- 
tes. Mus.  ||  MUQ. 

MUS.  ler.  Moya.  Aparell  que  's  posa  a  la  banda 
tallant  de  la  fal?,  pera  que  aquesta  no  fací  mal  al 
segador. 

MUSA.  f.  Deitat  que  Ms  poetes  fingíen  presidirá  la 
poesía  y  a  totes  les  arts  lliberals:  eren  nou  principáis 
que  les  feien  filies  de  Júpiter  y  de  la  Sabiesa.  Musa. 
||  Numen,  ingeni  poétich.  Musa.  ||  ARMUSSA. 

ENTENDRE  LA  MUSA.  fr.  CONÉIXER  LA  MAULA. 

PICAR  LA  MUSA.  fr.  PICAR  LA  VENA. 

MUSA.  Ter.  arañes.  MOLQA. 

MUSA  Y  ARANSÁ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de 
Lleida,  partit  judicial  de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a  la 
vora  del  Segre,  a  initjorn  de  la  serra  de  Bescarán,  y 
té  851  hab. 

MUSARA  (La).  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Tarragona,  part.  jud.  de  Reus;  és  dalt  de  la  serra  que 
limita  '1  camp  de  Tarragona  per  la  banda  de  tramon- 
tana y  té  293  hab.  ||  —  (SERRA  DE  LA).  Orog.  Serra 
que  desprenentse  de  la  de  Prades,  cap  al  S.,  passa 
per  el  poblé  que  li  dona  nom  y  acava  a  Aibolí,  for- 
mant  la  partió  d'  aigües  entre  M  riu  Canana  y  les 
que  per  aquella  banda  baixen  al  Camp  de  Tarragona. 

MUSARANYA.  f.  Musaraña. 

MUSCA.  Tei.  arañes,  mosca. 

MUSCALLUNCH  y  MUSCALLÚS  Ter.  arañes. 
MOSQUIT. 

MUSCAROLES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Fogás  de  Monclús,  prov.  de  Barcelona.  ||  Veinat  del 
terme  munpal.  de  Cassá  de  la  Selva,  prov.  de  Girona. 

MUSCATOSA  (Clot  de  la).  Orog.  A  la  valí  de  Ri- 
bes,  al  camí  de  Camprodón  a  Ribes,  descendent  de 
les  vessants  de  Puig  Cerveris. 

MUSCH,  CA.  adj.  Pardo  obscur.  Musco,  amusco. 

MÚSCIDA.  f.  Asir.  Estrella  de  la  constelació  del 
cavall  Pegas.  Múscida. 

MUSCÍVOR,  A.  adj.  Que  s' alimenta  de  mosques. 
Muscívoro. 

MUSCLAYRE,  m.  Qui  té  per  ocupació  cercar  y  ex- 
treure  'ls  musclos  del  mar. 

MUSCLE.  m.  Part  alta  de  la  espatlla  del  home  ont 
comencen  els  bracos.  Hombro.  ||  Anat.  Part  del  eos 
animal  composta  de  fibres  carnoses,  nervioses,  ten- 
dons,  nervis,  arteries  y  vasos  Iinfátichs,  y  d'  una 
membrana  externa  que  ho  cubreix  to!;  és  1'  immediat 
instrument  del  moviment.  Músculo,  murecillo.  || 
Petxina  negra  de  closca  y  de  sabor  molt  gustos. 

APLICAR  el  MUSCLE.  fr.  Met.  fam.  Travallar  ab  ac- 
tivitat,  ajudar  o  contribuir  al  logro  d'  algún  fí.  Arri- 
mar el  hombro. 

MUSCLEJAR.  v.  n.  Arrupir  els  muscles.  Encoger- 
se de  hombros,  encogerlos  hombros,  concomerse. 

MUSCLERA.  f.  Reforc  que  's  posa  a  la  part  de  la 
camisa  que  correspón  al  muscle.  Hombrillo.  II  Pe?a 
de  1'  armadura  antigua  que  cubría  '1  muscle.  Hom- 
brera. 

MUSCLO.  m.  Ictiol.  Petxina  mes  ampia  qu'  alta, 
un  poch  llustrosa;  n'  hi  ha  de  molts  colors,  y  '1  peix 
que  conté  es  mengívol.  Almeja,  chirla.  II  Anat.  MUS- 
CLE. 

MUSCO,  A.  adj.  MUSCH. 

MUSCOLOGÍA.  f.  Part  de  la  botánica  que  tracta 
de  les  moisés.  Muscología. 

MUSCOLÓG1CH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la  mus- 
cología. Muscológico. 

MÚSCUL.  m.  Anat.  MUSCLE. 

MUSCULAR,  adj.  Lo  que  pertany  ais  muscles. 
Muscular. 


MUS 


MUT 


309 


MUSCULAT,  DA.  adj.  Pint.  Se  diu  de  les  figures 
que  teñen  ben  senyalats  els  muscles.  Musculado. 

MUSCULATURA,  f.  Conjunt  de  muscles  que  com- 
posen  el  eos.  Musculatura.  ||  Forqa  deis  muscles. 
Musculatura. 

MÚSCULO,  m.  Ant.  anat.  MUSCLE. 

MÚSCULOS,  A.  adj.  Guarnit  de  muscles.  Muscu- 
loso. 

MUSEO,  m.  museu. 

MUSEROLA.  f.  Part  de  la  brida  qu'  aparta  les 
barres  del  cavall.  Muserola. 

MUSETA,  f.  Instrument  de  vent  usat  al  periode 
niitgeval. 

MUSEU.  ni.  Academia  de  ciencies  y  arts.  Museo. 
||  Edifici  o  lloch  destinat  pera  1'  estudi  de  les  cien- 
cies, lletres  humanes  y  arts  lliberals.  Museo.  ||  Lloch 
ont  s'  h¡  guarden  varies  curiositats  pertanyentes  a 
les  ciencies  y  arts,  com:  pintures,  medalles,  armes, 
maquines,  etc.  Museo.  ||  MONETARI.  ||  Ant.  REBOST. 

MUSGANY.  m.  Zool.  Musaranya. 

MÚSICA,  f.  Ciencia  físico-matemática  que  tracta 
deis  sóns  armónichs.  Música.  ||  L'  art  de  cantar.  Mú- 
sica. ||  Concert,  consonancia  de  veus  y  instruments. 
Música.  ||  Companyía  de  musichs.  Música.  ||  Compo- 
sició  musical,  y  '1  paper  ont  hi  és  escrita.  Música.  || 
Per  antífrasis  el  soroll  dissonant.  Música.  ||  Conjunt 
de  papers  ont  hi  ha  escrites  les  composicions  musi- 
cals.  Música. 

música  celestial,  fr.  Música  deliciosa  y  familiar, 
y  també  s'  usa  irónicament  com  pera  significar  pro- 
meses  que  nn  han  de  cumplirse,  temps  perdut  inútil- 
ment,  etc.  Música  celestial. 

MÚSICA  DE  PEUS,  MANS  O  BASTONS.  El  soroll  que  's 
fa  a  compás  ab  alguna  d'  aqüestes  coses.  Toqueado. 

MÚSICA  LI  FAS  NO  T'  HI  CASARÁS    Ref.  y 

música  li  FAS,  TU  NO  L'  HAURÁS.  Ref.  Denota  que 
regularment  eis  que  passen  mes  mal  temps  pera  ob- 
tindre  una  dona,  no  la  logren.  Santa  Olalla  en  Barce- 
lona, quien  se  la  hace  no  se  la  lo^ra. 

AQUESTA  ÉS  UN'  ALTRA  música.  Loe.  met.  Ab  que  's 
denota  la  inconnexió  d'  alguna  especie  ab  lo  que  se 
estava  dient.  Ese  es  otro  cantar. 

fer  una  música  fr.  Obsequiar  a  algú  so:iant  de- 
vant  d'  ell  o  de  casa  seua  algún  concert  d'  instru- 
ments o  de  veus.  Dar  música. 

MUSICAL,  adj.  MUSICH. 

MUSICALMENT.  adv.  Segons  les  regles  de  la  mu- 
sica.  Musicalmente. 

MUSICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  música.  Músi- 
co, musical.  ||  Pertanyent  al  cántich  y  al  metre  o 
vers.  Músico.  ||  m.  Qui  sap  o  exerceix  1'  art  de  la 
inusica.  Músico. 

MUSICH  pagat  NO  FA  BON  SO.  Ref.  Denota  que  no 
convé  pagar  abansat  el  travall  que  s'  ha  de  fer. 
A  dineros  pagados,  brazos  quebrados;  obra  pagada, 
brazo  cortado. 

DE  MUSICH,  PINTOR  Y  BOIO  CADA  HU  'N  TÉ  UN 
POCH.  Ref.  DE   METGE.  etc. 

MUSICOGRAF.  m.  Instrument  qus  serveix  pera 
cscriure  les  notes  musicals.  Musicógrafo. 

MUSICOMAN,  A.  adj.  Qiti  té  la  manía  de  la  música. 

MUSICOMANÍA.  f.  Manía  pera  la  música.  Musi- 
comanía. 

MUSICOMANIÁTICH,  CA.  s.  y  adj.  Qui  és  ma- 
niátich  pera  la  música.  Musicómano. 

MUSIQUERÍA.  Ter.  Moya.  Adornos. 

MUSITA,  f.  Min.  Carbonat  de  ceri  que  's  trova  en 
unes  pedrés  d'  esmeragdes  prop  de  Santa  Fe  de  Bo- 
góla. Musita.  ||  Varietat  de  diópsit  de  color  vert  gris 
que  's  trova  al  Piamont.  Musita. 

MUSITACIÓ.  f.  Med.  Síntoma  greu  d'  algunes 
malaltíes,  que  consisteix  en  moure  'ls  llavis  com  si  's 
parles  en  veu  baixa.  Musitació.  ||  MURMURÍ. 


MUSITAR,  v.  a.  Parlar  entre  dents.  Murmurar. 

MUSSAMENT.  m.  AMUSSAMENT. 

MUSSAR.  v.  a.  AMUSSAR 

MUSSERES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jad.  de  Sagunt;  és  prop  del  mar,  té 
estació  de  F.-C.  y  1,514  hab. 

MUSSETA.  f.  ARMUSSA,  ALMUSSA,  MUCETA. 

MUSSÍLACH.  m.  MUCÍLACH. 

MUSSOL.  o  MUCOL.  m.  Ornit.  Aucell  nocturn,  tesso 
de  eos,  el  cap  tirat  enrera,  la  cara  ro  lona,  el  bech  re- 
venxinat,  ulls  grossos  y  rodons.  Mochuelo.  ||  Gra  que 
naix  a  la  pálpebra  del  ull.  Orzuelo.  ||  Met.  Quf  ¡a 
moltes  postures  y  en  qualsevulla  coja  s'  encanta. 
Mochuelo.  ||  Fam.  Trist,  melancólich.  Lechuzo,  sa- 
turnino. 

MUSSOL  BANYUT.  Mena  de  mussol  dit  aixís  perqué 
les  seues  plomes  del  cap  formen  com  dues  banyes 
ais  costats.  Torillo,  buharrillo,  buharro,  buho  cornudo. 

MUSSOL  GRÓS.  MUSSOL  DE  PASSA. 

SI  SO  MUSSOL  no  SÓ  SOL.  Ref.  Que  sol  dir  algú 
pera  consol  mal  entes  deis  seus  dols,  perqué  altres 
ne  teñen  d'  iguals.  Mal  de  muchos  gozo  es. 

MUSSOLA.  f.  Zool.  MUSTELA. 

MUSSOLINA  f.  Tela  de  coto  molt  fina.  Muse- 
lina. 

MUSSOLINETA.  f.  Mussolina  molt  clara.  Museli- 
neta. 

MUSSULMA.  m.  Nom  que  's  dona  ais  maometans 
y  significa  verdader  creient.  Musulmán. 

MUSTAQAF.  m.  Almotacén. 

MUSTELA.  f.  Zool.  Animal  molt  estordit  semblant 
a  la  rata,  mes  prim  y  de  color  roig;  mata  á  la  rata  y 
altres  animáis  y  perjudica  a  la  cría  deis  aucells.  Co- 
madreja. ||  Ictiol.  Peix  sense  escata,  d'  uns  sis  pams 
de  llarch;  té  la  boca  colocada  a  la  part  inferior  del 
cap,  de  modo  que  pera  usar  d'  ella  s'  ha  de  posar 
boca  pera  amunt.  Mustela.  ||  Ter.  SANCHTRAiT. 

ÉS  UNA  MUSTELA.  Loe.  met.  Se  diu  de  la  persona 
molt  viva  y  estordida.  Es  una  chispa. 

MUSTÍ.  ni.  Gos  de  ramat.  Mastín.  ||  MASTÍ. 

MUSTI,  A.  adj.  Melancólich,  trist.  Mustio.  |[  Mús- 
tich.  Mustio,  marchito. 

MUSTIAMENT.  adv.  m.  Tristament.  Mustiamente. 
||  Acció  de  mustiarse  alguna  cosa. 

MÚSTICH,  GA.  adj.  Flach,  decaigut.  Mustio,  lán 
guido,  marchito,  lacio,  veriondo.  |l  Se  diu  deis  ve- 
getáis que  han  perdut  sa  frescor,  especialment  de  les 
flors. 

TORNARSE  MÚSTICH.  fr.  MUSTIGARSE. 

MUSTIESA.  f.  Falta  d'  ufana  y  vigor.  Marchitez. 

MUSTIGARSE.  v.  r.  Perdre  les  plantes  o  flors  llur 
vigor  y  ufana.  Marchitarse,  alaciarse. 

MUSTIGAT,  DA.  p.  p.  del  verb  mustigar.  Mús- 
tich,  marcit. 

MUSTIU,  VA.  adj.  Ant.  MÚSTICH. 

MUSURGIA.  f.  Art  d'  emplear  convenlentment  les 
consonancies  y  dissonancies  musicals.  Musurgia. 

MUSXELKALK.  ni.  Min.  Mena  d'  espat  calíc.  com- 
pacte, pié  de  fóssils,  corresponent  al  terreno  triássich 
superior.  Muschelkalk. 

MUT,  DA.  adj.  Qui  no  pot  parlar.  Mudo.  ||  Met. 
Silencios,  callat.  Mudo. 

CENT  ANYS  HÁ  QU'  ÉS  MORT  EL  MUT  Y  ENCARA  EL 
CUL  LI  PUT.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  les  males  ac- 
cious  donen  llurs  resultats  tart  o  dejorn.  Antaño  mu- 
rió el  mulo,  y  ogaño  le  huele  el  culo;  antaño  me  mordió 
el  sapj,  y  ogaño  se  me  hinchó  el  papo. 

PA  mut.  fr.  Fam.  Pa  sense  tall  ni  altra  vianda. 

QUEDARSE  MUT.  fr.  No  parlar,  no  sapiguer  qué  res- 
pondre.  Enmudecer. 

ésser  MUT.  fr.  Se  diu  del  qui  calla  mes  de  lo  regu- 
lar quan  se  té  una  conversa  general.  Estar  de  muda. 


310 


MUT 


MYL 


lloro  mut.  fr.  Met.  La  persona  que  casi  mai  parla. 
||  Cosa  de  bruticia. 
TORNARSE  MUT.  fr.  Perdre  la  paraula.  Enmudecer. 
MUT  Y  ARMENGOL  (Vicents).  Biog.  Cronista 
mallorquí  en  1648.  Nat  a  Palma  1'  any  1614  y  niort 
en  1687.  Va  cursar  en  el  colegí  deis  PP.  Jesuites  les 
lletres,  inateniátiques  y  el  dret; 
empró  va  inclinarse  a  la  milicia. 
Mes,  tais  eren  els  seus  coneixe- 
nients  y  saviduría ,  que  'ls  junits 
de  Mallorca,  al  morir  I*  histo- 
riaire  Dameto,  V  esculliren  pera 
cronista  general  del  regne  y  va 
compondré  la  Historia  del  reino 
de  Mallorca  (del  1311  al  1650) 
continuant  la  del  difunt  cronista, 
estíunpantse  V  any  1650  y  reim- 
presa en  1841,  verament  notable 
y  la  millor  fins  ;ire  Der  la  cer- 
titut,  encara  que  1'  istil  sia  in- 
fluit  d'  una  época  decadent  y 
de  mal  gust  com  aquella.  El  tercer  volum  va  restar 
inédit.  L'  any  1651,  la  ciutat  y  regne  de  Mallorca  va 
comissionarlo,  juntament  ab  En  Rafel  Talladas,  pera 
representar  al  rei  relativament  a  la  immunitat  eccle- 
siástica,  y  del  cas  aquest  va  publícame  un  quadern. 
El  rei  va  ferio  comptador  y  enginyer,  complint  abdós 
cárrechs  ab  acert.  Es  autor,  entre  altres  travalls,  del 
Tratado  de  arquitectura  militar,  ímp.  Mallorca,  1664; 
El  principe  zn  la  guerra  y  en  la  paz,  imp.  Madrit,  1670. 
Mut  és  considerat  un  bou  investigador,  critich  de 
ciar  judici,  historiaire  imparcial,  canonista  inteligent, 
matemátich  excelent  y  fins  inventor  de  moltes  eines 
d'  aquesta  ciencia. 

MUTABILITAT.  f.  Inconstancia,  lleugeresa.  Mu- 
tabilidad, volubilidad. 


Vicents  Mut  y 
Armengol 


MUTACIÓ.  f.  Mudanza,  variació.  Mutación  || 
MUDANQA. 

MUTILACIÓ.  f.  y 

MUTILAMENT.  m.  Ant.  Separació  violenta  d'  un 
membre  vivent  del  eos.  Mutilación. 

MUTILAR,  v.  a.  Tallar,  separar  algún  membre  vi- 
vent. Mutilar. 

MUTILAT,  DA.  p.  p    Mutilado. 

MUTISME.  ni.  Silenci,  callament. 

MUTRA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Eróles,  prov. 
de  Lleida. 

MUTUAL,  adj.  Ant.  MUTUO. 

MUTUALISME.  m.  Sistema  mutual. 

MUTUALITAT.  f.  Quaütat  de  lo  mutuu.  Mutua- 
lidad. 

MUTUALMENT.  adv.  m.  y 

MUTUAMENT.  adv.  m.  Recíprocament.  Mutua- 
mente, recíprocamente. 

MUTUARI,  A.  adj.  y 

MUTUATARI,  A.  adj.  y  s.  Qui  reb  o  dona  quelcom 
en  mutualitat. 

MUTUI,  A.  adj.  Mutuu. 

MUTUU,  A.  adj.  Recíproch,  igual  en  la  correspon- 
dencia. Mutuo,  mutual.  ||  m  For.  Contráete  en  que  's 
torna  la  meteixa  quantitat  que 's  pren,  sense  interés. 
Mutuo. 

MUYAR.  v.  a.  Ant.  MULLAR. 

MUYLER.  f.  Ant.  MULLER. 

MUYR.  v.  n.  Ant.  Morir.  Jo  mor. 

MUYRA.  Ant.  Temps  irregular  del  verb  morir. 
Muera. 

MYLS.  adj.  Ant.  MELLOR. 


9   9   f 


M 


N.  Aquesta  lletra  's  produeix  tenint  un  poch  oberta 
la  boca,  'ls  llavis  separats,  la  Mengua  replegada  per 
la  punta  y  adherida  fortanient  al  paladar  y '1  vel  de 
aquest  bastant  abaixat.  Al  despendr.es  la  liengua  per 
la  sortida  del  aire  sonor  resulta  la  n,  notantse  una 
ressonancia  en  el  tubo  nagal.  N.  ||  Sola  ab  un  punt 
supleix  el  nom  que  no  se  sap  o  no  's  vol  dir.  N.  ||  Ais 
inapes  y  escrits  de  marina  significa  '1  Nort;  NE., 
Norest;  NNE.,  Nornorest;  NO.,  Noroest  y  NNO.,  Nor- 
noroest.  ||  Entre  'ls  antichs  era  numeral  y  valía  900  y 
ab  una  ratlleta  demunt,  9,000.  N.  ||  En  les  medalles  e 
inscripcions  significa  número,  nom  propi,  y  N.  N.  no- 
mináis. N.  ||  Unida  a  la  c,  en  aquesta  forma  nlc,  sig- 
nifica en  el  comers  nostre  compíe.  N.  ||  En  química, 
és  abreviatura  de  nitrógen;  en  gramática,  neutre.  N. 

N'.  Ne,  en  o  na  ab  la  vocal  elidida. 

'N.  En,  ab  la  vocal  elidida. 

NA.  f.  Ant.  DONYA.  ||  Pronom  personal  equivalent 
a  dona,  v.  gr.:  Na  Caterina.  És  contracció  de  donna. 

NAC.  ni.  Orgue  del  ollat  y  de  la  respirado,  que 
també  serveix  pera  purgar  el  cervell.  Nariz.  ||  Pega 
de  ferro  que  serveix  d'  encaix  y  sostenido:  a  una  bal- 
da. ||  Petiía  pega  que  sosté  '1  baldó  de  cop. 

NAQ  AGUILENCH.  El  que  té  la  forma  de  béch  d'  ali- 
ga. Nariz  aguileña. 

NAg  arrufat.  El  qu'  és  alt  de  la  punta.  Nariz  arre- 
gazada. 

NAg  DE  LLUMANERA.  Ant.  BROCH 

naq  DE  tabach.  El  d'  aquell  que  pren  molt  tabach 
de  pols.  Tabacoso. 

NAg  GROS.  El  qu'és  mes  gros  de  la  regular.  Nari- 
gón, narigudo. 

naq  Plá,  XAFAT,  XATO  O  ROM.  El  nag  quasi  plá  que 
no  surt  de  la  cara  tant  com  lo  regular.  Nariz  chata, 
remachada,  roma. 

arrufar  EL  NAg.  fr.  Met.  Repugnar  alguna  cosa. 
Torcer  las  narices. 

dhixar  AB  un  PAM  de  NAg.  fr.  Met.  Dejar  con  un 
palmo  de  narices. 

ESCARBOTARSE'L  NAg.  fr.  Putinejarse'ls  forats  del 
nag  ab  els  dits.  hacer  pelotillas. 

ficar  el  NAg  PER  TOTS  ELS  CULS.  fr.  Fam.  Ficarse 
en  tot.  Meter  el  hocico  en  todo,  ó  con  sus  once  de  ove- 
jas. 

llevar  O  TALLAR  EL  NAg.  fr.  Desnarigar. 

NO  HI  HÁ  QUE  FIAR  DE  QUI  TINGUI  NAg  A  LA  CARA. 
Loe.  Adverteix  la  poca  fidelitat  que  hi  há  en  la  gent. 
hoy  dia  no  hay  que  fiar;  fiar  de  Dios  sobre  buena 
prenda. 

QUI  TÉ  BON  NAg  TÉ  BON  DETRÁS.  Expr.  fam.  Ab 
que  's  sol  motejar  al  qui  té  '1  nag  gros.  La  buena  por- 
tada honra  la  casa. 

sentir  DE  NAg.  fr.  Sentir  olor  d'  alguna  cosa.  Dar 
á  uno  en  la  nariz  alguna  cosa. 

Sentirse  DE  NAg  O  DE  CAP  DE  NAg.  fr.  Met.  Presu- 
mir, endevinar  al^ú  lo  que  un  altre  vol  fer.  Dar  en  la 
nariz,  oler,  husmear. 

tindre  NAg  DE  GOS  PERDIGUER.  fr.  Met.  Pressentir 


alguna  cosa.   Tener  largas  narices  ó  narices  de  perro 
perdiguero. 

TREURE'L  NAg.  fr.  Fam.  Deixarse  veure.  Asomar. 

XAFAR  O  REVENTAR  EL  NAg  EN  SANCH.  fr.  Que  usen 
els  nois,  y  equival  a  ferse  sortir  sancli  del  nag  quan 
van  a  cops  de  puny.  Hacer  la  mostaza. 

xafarse 'L  NAg.  fr.  Malinétresse '1  ab  algún  cop. 
Hacerse  las  narices. 

NAQ.  Geog.  Veinat  que  a  la  Cerdanya,  forniava  part 
de  La  Batllia,  y  és  un  deis  agregats  de  la  vila  de 
Bellver,  prov.  de  Lleida,  districte  de  la  Seu  d'Urgell. 

NAQAL  adj.  Relatiu  al  nag  y  a  les  funcions  del 
meteix. 

VEU  NAgAL.  Ir.  La  que  se  fá  remarcant  el  so  ana- 
gat. 

NÁCAR,  m.  y 

NÁCARA,  f.  NACRE. 

NACARAR.  v.  a.  Nacrar. 

NACARAT,  DA.  adj.  Lo  qu'  és  d'  un  color  sem- 
blant  al  nacre  o  mareperla.  Anacarado. 

NACARÉ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Nagaret,  ciutat  de  Galilea.  Nazareno,  nazareo.  || 
Met.  Imatge  de  Jesucrist  vestida  ab  túnica  morada. 
Nazareno. 

NAQARI.  m.  Nom  propi  d'  home.  Nazario.  ||  Fam. 
Qui  té  '1  nag  molt  gros. 

NACET.  m.  dim.  Narigueta,  nariguilla. 

NACIÓ,  f.  Gent,  conjunt  d'  habitants  d'  un  país, 
provincia  o  regne.  Nación.  ||  Conjunt  d'  homens  que 
teñen  tots  un  meteix  origen.  Nación.  ||  En  sentit  vul- 
gar, significa  qualsevol  extranger.  Nación. 

NACIÓ  BATEJADA:  CRISTIANISME. 

DE  NACIÓ,  m.  adv.  Ab  que  's  dona  a  entendre  la  na- 
turalesa  d'  algú  o  d'  ont  és  natural.  De  nación. 

NACIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  nació.  Na- 
cional. ||  Natural  d'una  nació  en  contraposició  a  ex- 
tranger. Nacional.  ||  Iudividuu  de  la  milicia  d'aquest 
nom.  Nacional. 

NACIONALISACIÓ.  f.  Acte  y  eíecte  de  nacionali- 
sar  y  de  uacionalisarse. 

NACiONALISAR.  v.  a.  Fer  nacional.  Nacionali- 
zar. 

NACIONALISARSE.  v.  a.  Ferse  súbdit  d'  una  na- 
ció. Nacionalizarse. 

NACIONALISAT,  DA.  p.  p.  Nacionalizado. 

NACIONALISME.  m.  Afecte  deis  naturals  d'  una 
nació  a  la  meteixa  y  a  tot  lo  que  hi  pertany.  Nacio- 
nalismo 

NACIONALISTA,  m.  y  f.  Partidari  del  naciona- 
lisme. 

NACIONALITAT.  f.  Afecte  particular  o  proprietat 
d'  alguna  nació.  Nacionalidad.  ||  La  que  s'  adquireix 
pertanyent  a  una  nació  determinada  o  per  haverhi 
nascut  o  a  causa  de  la  naturalisació.  Nacionalidad. 

NACRAR.  v.  a.  Donar  a  un  obgecie  1'  apariencia 


312 


NAD 


NAD 


de  mareperla.  Nacarar.  ||  Adornar  ab  mareperla.  Na- 
carar. 

NACRAT,  DA.  adj.  Que  té  el  carácter  del  nacre. 

NACRE.  m.  La  closca  en  que 's  cría  la  perla.  Ma- 
dreperla, nácar.  ||  Ant.  CORN  MARi. 

DE  COLOR  DE  NACRE.  Nacarado. 

NACRÍ,  NA.  adj.  Semblant  al  nacre.  Nacarino. 

NACRITA.  f.  Min.  Varietat  de  talch  de  brillantor 
igual  a  la  de  la  mareperla  y  susceptible  de  cresta- 
llisació.  Nacrita. 

NACUT,  DA.  adj.  Qui  té  gran  na;.  Narigón,  na- 
són,  narigudo. 

NADADA   f    L'  acte  de  nadar.  Nadadura. 

NADADOR,  m.  Qui  neda.  Nadador.  |]  Lloch  ont 
s'  acostuma  a  nadar    Nadadero,  natatorio. 

NADADOR  DE  DINS  DE  L'  A1GUA:  ESCAFANDRER. 

NADADORS.  m.  pl.  Zool.  Tribu  d'animals  de  clos- 
ca, decápodis  braquiaris,  quins  dos  tarses  posteriors 
teñen  forma  d'  aletes.  Nadadores.  ||  Ordre  de  niamí- 
fers  cetacis.  Nadadores  ||  Familia  d' animáis  rose- 
gadors  que  teñen  els  dits  de  les  potes  de  derrera 
reunits  per  una  membrana.  Nadadores.  ||  Ordre  de 
aucells  aquátichs  palmípets.  Nadadores.  ||  Tribu 
de  polípers  corticats  que  compren  els  que  poden  ca- 
minar y  correr  per  1'  aigua.  Nadadores. 

NADAIRE.  con.  Nadador. 

NADAL,  m.  El  día  en  que  's  celebra  M  neixement 
de  Jesús.  Navidad.  ||  Acció  de  neixer. 

LA  NIT  DE  NADAL.  Nochebuena. 

DURAR  DE  NADAL  A  SANT  ESTEVE.  fr.  No  durar 
gens.  Durar  de  misa  á  la  víspera. 

PER  NADAL  CADA  OVELLA  AL  SEU  CORRAL.  Re}.  Vol 
dir  que  aquesta  diada  s'  ha  de  passar  ab  la  familia. 
Por  Navidad,  guarda  tu  hogar. 

NADAL  (Antoni).  Biog.  Advocat,  nat  a  Palma  de 
Mallorca  ais  comencos  del  sigle  xvni  y  mort  en  la 
meteixa  ciutat  l'any  1772.  Era  doctor  en  abdós  drets, 
havent  exercida  la  carrera  ab  gran  reputado,  consi- 
derantsel  el  millor  criminalista  que  hagi  tingut  Ma- 
llorca. És  autor  d'  alguns  travalls  jurídichs,  empró 
la  obra  De  re  criminali,  manuscrita,  ha  restat  iné- 
dita. 

—  (GABRIEL).  Biog.  Notari  y  escriptor  mallorquí. 
Nat  a  Felanitx  1'  any  1747  y  mort  en  1829.  Era  pagés; 
molt  afectat  a  les  lletres  y  va  estudiar  gramática, 
filosofía  y  teología  a  Palma,  havent  feta  després  la 
carrera  de  notari  (1791)  Va  ésser  escrivá  de  la  In- 
quisició  y  d'  altres  cárrechs.  Conreuava  la  poesía  de 
formes  populars.  És  autor  de  vuit  llibres:  dos  d'  es- 
tampats  y  sis  inédits.  Son  els  principáis.  Catálogo  de 
los  notarios  ..  de  Mallorca  desde  la  conquista...  con 
noticia  del  paradero  de  sus  protocolos,  ras.;  Tractat  de 
aritmética  y  geometría  práctica,  ms.,  en  mallorquí; 
Poesías  satíricas,  en  mallorquí,  dos  volums  manus- 
crits.  Les  dues  obres  estampades  se  refereixen  al  dret 
de  propietat 

—  (GERONi).  Biog.  Jesuita.  Nat  a  Palma  l'any  1505, 
mort  a  Roma  en  1580.  Inteligent,  périt  en  les  llen- 
gües  llatina,  grega  y  hebraica.  Ais  vintitrés  anys  era 
a  París  y  feia  amistat  ab  qui  després  sería  Sant  Ig- 
naci  de  Loyola,  ocupat  aleshores  en  la  seua  fundado 
y  posada  tota  la  confianza  ab  En  Nadal,  va  ferli  pu- 
blicar primer  a  Sicilia  y  després  en  tota  Espanya  les 
constitucions  de  la  Companyía.  En  1540  Huía  a  Pal- 
ma en  la  cátedra  de  teología.  A  Roma,  en  1545,  rebía 
la  sotana  de  mans  del  Sant  fundador,  havent  estat 
provincial,  assistent,  vicari  general  y  comissari.  L'any 
1553,  a  Alcalá  d'  Henares,  el  P.  Nadal  donava  la 
sotana  de  jesuita  al  P.  Joan  de  Mariana,  1'  historiaire 
que  devindría  famós,  y  aleshores  comptava  uns  disset 
anys.  A  Medina  del  Campo,  va  presidir  la  primera 
congregado  tinguda  a  Espanya.  Son  moltes  les  fun- 
dacions  y  actes  de  beneficencia  del  P.  Nadal,  qui 
també  fon  autor  d'  algunes  obres,  no  totes  impreses. 

—  (JAUME).  Biog.  Escriptor    y   metge   lleidetá.  Nat 


1'  any  1804  y  mort  en  1872.  Va  caracterisarse  prin- 
cipalment  com  a  home  públich  en  la  política  y  admi- 
nistrado. Arcalde  de  Lleida  y  mes  tart  diputat  pro- 
vincial, Cofundador  del  Instituí  de  segona  ensenyan- 
ga  de  la  meteixa  ciutat,  en  el  qual  va  ocupar  la 
cátedra  de  historia  natural. 

—  (PERE).  Biog.  Vicari  general  de  Mallorca  a  fi- 
náis del  sigle  xvn.  Parent  del  jesuíta  Nadal  amich 
de  Sant  Ignaci.  Natural  de  Palma.  Va  cursar  la  car- 
rera del  dret,  exercida  per  son  pare,  havent  sigut 
advocat  molts  anys  a  Palma  y  a  Madrit.  Després  va 
ferse  capellá,  havent  una  canongía  en  la  catedral  de 
Mallorca,  y  essent  vicari  general  del  bisbat  desde 
l'any  1672.  És  autor  de  bastants  escrits,  estampáis, 
afectant  a  qüestions  del  dret  y  molts  teñen  solament 
interés  particular. 

—  (JAUME).  Biog.  Mestre  de  capella,  natural  de 
Lleida.  Estudiava  en  la  Escolanía  de  Montserrat 
entre  'ls  anys  1802  y  1807.  Va  guanyar  en  oposició 
la  plaga  de  mestre  de  capella  de  la  catedral  de  Pa- 
lencia  y  després  la  d'  Astorga,  havent  fetes  unes  opo- 
sicions  com  mai  se  d' hagin  vistes.  En  la  festa  be- 
neint  les  banderes  y  estandarts  del  exércit  espanyol 
a  Madrit  1'  any  1832  va  executarse  una  Missa  y  un 
Te  Detim  origináis  d'  ell,  y  I'  any  1843  va  estrenar 
un  ofici  de  difunts  (180  professors)  en  el  funeral  del 
duch  d'  Osuna.  És  autor  d'  una  producció  considera- 
ble, de  un  art  molt  estimat  en  son  temps. 

—  Y  CRESPi  (bernat).  Biog.  Prelat,  filólech,  mate- 
mátich  y  teólech.  Nat  a  Mallorca  1'  any  1745  y  mort 
en  1818.  Essent  capellá  de  Manacor  va  trasladarse  a 
Madrit,  essent  admés  en  1'  Academia  de  la  Concep- 
ció.  Secretan  de  la  interpretado  de  Llengües,  degá, 
canonge  de  la  catedral  de  Mallorca  y  després  bisbe 
de  la  meteixa  Séu.  Va  Huir  en  les  Corts  del  any  1812 
per  la  seua  erudició  y  eloqiiencia,  essent  notable 
son  discurs  contra  'ls  senyorius  territorials.  És  autor 
d'  una  Historia  Sagrada  (inédita).  Li  déien  Fenelon 
espanyol,  segón  Crisostem  y  també  Perigord  espanyol, 
pél  seu  saver  y  eloqiiencia. 

—  Y  lacaba  (RAFEL).  Biog.  Metge  de  renom.  Nat  a 
Barcelona  en  1782  y  mort  en  la  meteixa  ciutat  en 
1855.  Va  cursar  en  la  universitat  de  Cervera,  fins  a 
doctorarse  en  1804.  Dos  anys  després  se  llicenciava 
en  cirurgía.  A  Barcelona  va  ésser  metge  del  Hospital 
de  Santa  Creu  y  soci  de  la  R.  Academia  de  Medicina. 
L'  any  1821,  durant  la  epidemia,  tant  a  Barcelona 
com  a  Canet  de  Mar  y  a  Tortosa  va  portarse  brau- 
ment.  També  va  exercir  cárrechs  públichs  adminis- 
tratíus,  essent  regidor,  diputat  provincial  y  altres. 
Pertanyía  a  la  R.  Academia  de  Bones  Lletres  y  altres 
corporacions  literaries,  científiques  y  administrati- 
ves.  Va  deixar  en  testament  que  son  cor,  embalsa- 
ma t,  s'  entregues  a  1'  Academia  de  Medicina  y  Ci- 
rurgía. 

NÁDALA,  f.  Bot.  NADALES. 

NADALENCH,  CA.  adj.  Propri,  pertanyent  o  rela- 
tiu  al  Nadal. 

NADALES,  f.  pl.  Bot.  Planta  de  jardí  de  la  fam. 
de  les  üliácies;  cada  cabega  treu  una  pila  de  brins  ab 
color  de  rosa,  al  cim  de  cada  un.  Narciso  de  manojo. 

NADAR,  v.  n.  Anar  per  sobre  1'  aigua  'ls  animáis. 
Nadar.  ||  Anar  qualsevulla  cosa  per  demunt  de  1'  ai- 
gua o  d'  algún  altre  líquit.  Nadar.  ||  Surar  un  líquit 
demunt  d'  un  altre.  Nadar.  ||  Anar  per  dins  de  1'  ai- 
gua, com  fan  els  escafandrers.  Somormujar,  somor- 
gujar. ||  Met.  Abundar  en  alguna  cosa.  Nadar.  II  v. 
n.  Se  diu  del  cavall  qu'  anant  al  galop  alga  massa 
les  potes  de  devant.  Nadar. 

LA  GALA  DEL  NADAR  ÉS  SAPIGUER  GUARDAR  LA 
ROBA.  Ref.  La  gala  del  nadar  es  saber  guardar  la  ropa. 

TOT  NADANT.  m.  adv.  Ab  que  s'  explica  I'  acció  de 
nadar.  A  nado. 

nadar  Y  GUARDAR  LA  ROBA.  fr.  Ocuparse  en  un 
assumpte  sense  descuídame  un  altre  de  uiierent  que 
reclami  1'  interés.  II  Esser  molt  astut. 


NAH 


NAN 


313 


NADARELA.  adj.  f.  Sol  dirse  de  la  especie  d'  ani- 
máis nadadors.  Nadadora. 

NADATORI,  A.  ad  .  Natatori. 

NADELERC.  ni.  Min.  Triple  sulfur  de  plom,  sofre 
y  bisinut.  Nadelerz.  ||  Mineral  de  coure  gris  bismutí- 
fer.  Nadelerz. 

NADELLA.  f.  Entom.  CABRA,  2. 

NADILLA,  f.  Peqa  de  ferro  ab  dues  qües  d'  orene- 
ta  sobre  la  qual  descansa  la  mola  volant  deis  molins 
fariners.  Anadilla,  nabija. 

NADILLER.  m.  Encaix  de  la  mola  pera  sostindre 
la  nadilla.  Anadillero,  nabijero. 

NADIR,  m.  Astron.  Pnnt  de  la  esfera  celest  oposat 
al  zenit  y  que,  per  consegüent,  cau  sota  'ls  nostres 
peus.  Nadir. 

NADIU,  VA.  adj.  Ant.  Natural,  fill  d'  alguna  part. 
Natural. 

NADIUS.  m.  pl.  Bot.  GERDERA. 

NADÓ.  m.  Ter.  L'  infant  nascut  de  poch.  ||  El  nen 
Jesús. 

NAFIL.  m.  Ant.  Instrument  musich  de  vent.  Añafil. 

NÁFORA.  f.   Ter.  C1N1A. 

NAFRA,  f.  Llaga  en  les  besties,  regularment  en  les 
cavalcadures  per  hav^rles  fregat  1'  ensellament.  Ma- 
tadura. 11  Ant.  FERIJA.  ||  Ant.  LLAGA. 

PLE  DE  NAFRES.  Se  diu  de  les  cavalcadures  que  per 
flaques  y  velles  o  per  mol t  travallar  están  totes  ple- 
nes  d'  escorxadures  o  n;ifres.  Carroñoso. 

TOCARLI  LA  NAFRA,  fr.  TOCARL1  AL  V1U. 

NAFRAR,  v.  a.  Llagar  a  una  bestia  per  fregarli 
1'  ensellament.  Matar.  ||  Ant  FERIR.  ||  An\.  LLAGAR.  || 
v.  r.  Se  diu  de  la  cavalcadura  que  se  li  fan  nafres, 
pél  fregat  del  bast,  sella  o  qualsevol  altre  eos  dur. 
Matarse. 

NAFRAT,  DA.  p.  p.  Que  té  nafres.  Herido,  lla- 
gado. 

NAFTA,  f.  Min.  Betúm  olios,  nitros,  inflamable, 
que  's  trova  surant  per  1'  aigua  en  varíes  parts  del 
antich  y  del  nou  continent.  Nafta. 

NAFTALASA.  f.  Qulm.  Producte  obtingut  per  la 
acció  del  clor,  bromo  y  yodo  sobre  la  naftalina.  Naf- 
talasa. 

NAFTALINA,  f.  Qutm.  Substancia  blanca,  groga  o 
verdosa,  soluble  dins  del  alcofoll.  Naftalina. 

NAFTEÍNA.  f.  Min.  B.túm  groch,  verdós  y  trans- 
parent;  és  blá,  untuós,  suáu  al  tacte,  gelatinós;  no  té 
elasticitat,  fusible  en  alt  grau  y  és  soluble  al  alco- 
foll, 1'  éter  y  la  essencia  de  trementina  bullenta.  Naf- 
teina. 

NAHÉNS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Sente- 
rada,  prov.  de  Lleida. 

NAHMAN,  MOISÉS  BEN(Mestre  Astruch  de  Por- 
ta). Biog.  Escriptor  jueu,  nat  a  Girona  a  les  derreríes 
del  sigle  xil.  Home  famós  y  savi.  Quan  a  mitjans  del 
sigle  XIII  els  frares  dominicftns  entraren  en  gran  zel 
pera  convertir  jueus  y  mussulmans,  el  convers  Pau 
Cristiá  va  sostindre  llarga  y  valenta  controversia  ab 
ell  devant  la  cort  reial.  St.  Ramón  de  Penyafort  va 
fer  que  '1  rei  En  Jaume  1,  invites  a  Nahman,  de  Giro- 
na, per  ésser  un  deis  rabins  mes  famosos  de  la  época, 
pera  que  prengués  part  en  una  conversa  pública  a 
Barcelona,  tenint  lloch  1'  any  1263,  havent  acceptat 
el  rabí  a  condició  de  teñir  complerta  llívertat  d'  ex- 
pressar  llur  pensament.  Y  sant  Ramón  recomaná  no's 
proferís  paraula  injuriosa  contra  'I  cristianisme,  ha- 
vent respost  el  jueu,  ab  dignitat,  que  bé  prou  co- 
neíxía  les  conveniencies.  Durant  quatre  díes,  desde '1 
20  de  julio!,  rabí  Nahman  y  Pau  Cristiá  discutiren 
plegats  al  palau  reial  en  presencia  de  tota  la  cort, 
alts  dignataris  de  la  Iglesia,  la  noblesa  y  el  poblé. 
Nahman,  de  bou  principi,  va  proposar  sentar  y  definir 
bé  les  qüestions  o  temes.  Creientse  victoriós,  ais  tres 
díes,  estava  disposat  a  finir;  empró  el  rei  ordena  se- 
ne, cat.—  v.  II.  —  40. 


guís  la  controversia.  Acabada  que  fou,  el  rei  va  ré- 
brel  en  audiencia  particular,  dientll  que  mai  havía 
sentit  defensar  una  mala  causa  ab  tanta  valentía  y 
tan  calorosa  convicció.  Car  de  fet  ell  va  representar 
el  jndaisme  a  la  cort  cristiana  d'  Aragó,  segons  parer 
deis  jueus,  ab  tant  d' honor  coni  en  altre  temps  Filón 
d'  Alexandría  devant  d'  un  emperador  roma.  — El  d'S- 
sapte  seíiüent,  ell,  a  la  Sinagoga  barcelonina,  rebia  la 
visita  del  rei  y  de  sant  Ramón.  En  una  segona  audien- 
cia, el  rei  li  regalava  presents  d'  estima.  Rotornat  a 
Girona,  Nahman  va  publicar  en  hebreu,  la  relació  ve- 
rídica déla  disputa,  ab  permís  del  bisbe;  essent  acu- 
sat  per  aixó  y  cridat  a  una  junta  presidida  pél  rei, 
va  justificarse  bé,  empró  fou  castigat  a  dos  anys  de 
viure  fora  sa  ciutat.  Y  com  els  dominicans  volíen 
mes  rigor,  el  rei  va  donar  una  mena  de  privilegi 
al  rabí  salvantlo  d'  ésser  judicat  per  tal  causa  siné 
devant  del  rei  (abril,  1265).  E.  papa  Climent  IV,  en 
1266,  ab  sant  Ramón,  va  demanar  al  refcun  cástich 
exemplar  al  jueu,  y  aquest,  tement  que  '1  rei  pogués 
cedir,  abandona  '1  país  y  sos  dos  filis,  sa  escola  y 
amichs,  ais  setanta  anys,  expatriant^e  a  la  Terra 
Santa,  ont  erigí  sinagogues,  organisá  comunitats  y 
funda  una  escola,  tenint  per  deixeble  sen  a  Ahron  ben 
Joseph  el  vell,  aixís  com  a  Espanya  n'  havía  tingut 
un  altre  no  menys  famós,  Salomó  ben  Adret.  En  aquell 
país  va  compondré  'I  notable  Comenlari  sobre  la  Tora, 
en  quin  text  s'  hi  refkxen  els  sentiments  y  la  perso- 
nalitat  del  autor,  conegut  entre  nosaltres,  millor  que 
per  son  noni,  per  mestre  Astruch  de  Porta. 

NAHUJA.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Sallagossa;  és 
a  la  vora  de  la  riera  del  Bolas  y  té  109  hab. 

NAISADA.  f.  Aleñada  de  tuf. 

NAIXEMENT.  m.  (Vegis  NEIXEMENT). 

NAIXENCA.  f.  (Vegis  NElXENgA). 

NAIXER.  v.  n.  (Vegis  NEIXER). 

NAJELFUCH.  ni.  Min.  Nom  donat  al  gonfolit,  que  's 
trova  ais  Alps  alemanys.   Najel- 
fuch. 

NALECH.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Lleida,  dióc  de  Tarra- 
gona, part.  jud.  de  Cervera;  és 
a  la  vora  del  riu  Corp  y  té  481 
habitants. 

NALGUES.  f.  pl.  ANQUES. 

NALTRES.  pron.  Ter  de  la  pro- 
vincia de  Lleida.  Contracció  de 
NOSALTRES. 

NALTROS.  pron.  Ter  del  Camp 
de  Tarragona  y  de  la  Rivera  del  Ebre.  Contracció  de 
NOSALTRES. 

NANCEAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  nan- 
célch  ab  una  base.  Nanceato. 

NANCÉICH,  CA.  adj.  Epítet  d'  un  ácit  que  's  forma 
Je  la  fermentado  de  materies  vegetáis.  Nanceico. 

NANDO.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Ferrán.  Fernando. 

NANET,  A.  adj.  dim.  Enanico. 

NANO,  A.  adj.  Qui  és  molt  petit  d'  estatura.  Ena- 
no. ||  Met.  Molt  petit  en  la  seua  mena.  Enano.  ||  POCH, 
INSIGNIFICANT.  ||  No¡,  mocet.  Chico. 

DONA  NANA  Y  PATARRELLA  A  CENT  ANYS  SERÁ  NO- 
vella.  Ref.  Oveja  chiquita  cada  año  es  corderita. 

NANOT  RENART  (Pere).  Biog.  Escriptor  del  re- 
naixement  literari  cátala.  Va  morir  jove,  1'  any  1886. 
Era  llicenciat  en  dret.  Membre  honorari  de  la  Reial 
Academia.  President  de  la  Joventut  Católica.  Advo- 
cat  ais  vintiun  anys.  És  autor  de  diversitat  d'  estudis 
importants,  versant  sobre  historia  y  política  catala- 
na. Entre  ells  deuen  referirse:  Ü. timos  Concelleres  de 
Barcelona  y  també  Decadencia  de  Cataluña,  les  bio- 
grafíes de  Aribau  y  del  jurisconsult  Pere  Vives,  la 
Memoria  sobre  la  marina  mercante  española  (1877,  32 


Segellde  Nalech 


314 


NAP 


NAR 


págs.  quart);  els  Estudios  históricos  sobre  Pablo  Cla- 
ris.— És  també  autor  de  bones  poesíes  catalanes  y  de 
un  bell  estudi  jurídich:  Tratado  de  Berlín.  — Va.  cola- 
borar en  La  Renaixensa,  en  la  Revista  de  Ciencias 
Históricas,  de  Barcelona,  y  altres  publicacions. 
NANQUINS.  m.  pl.  Certa  roba  de  color  de  maó. 
NANS.  adv.  Ant.  ABANS. 

NANSA,  f.  ANSA.  ||  Eina  de  pescar;  mena  de  gavia 
de  diferentes  formes,  feta  de  canya  o  vímechs,  ab  una 
0  dues  obertures  en  forma  d'  embut.  Serveix  princi- 
palment  pera  la  pesca  de  la  sepia,  llagosta,  etc.  An- 
danón,  butrón,  buitrón,  butrino,  nansa. 
NANSAT.  m.  Ter.  tupí. 

NANSER.  m.  Qu¡  fá  nanses  pera  pescar.  Buitro- 
nero. 

NANSES.  Náut.  ANSES. 

NANTÉS,  A.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  Nantes. 
Nantés.       * 

NANTILLA   (Pich  de  la).   Orcg.  A  la  frontera  de 
Espanya,  en  1'  antich  Vallespir,  que  per  la  banda  del 
Est  domina  les  valls  del  Galdarés  y  del  Castell. 
NANTROS.  pron.  NALTROS. 

NAP.  m  Bot.  Planta  de  la  f  ni.  de  les  crucíferes, 
d'  uns  tres  pañis  d'  alta,  d'  arrel  en  forma  de  fus, 
blanca  y  la  d'  algunes 
castes  gioga  o  parda, 
y  's  coneix  també  ab 
el  nieteix  nom:  se  men- 
ja  cuita,  y  pera  aquest 
fí  's  conreua.  Nabo.  || 
El  que  's  deixa  pera 
llavor.  Bunio.  ||  Me'. 
Home  petit  y  gras.  Re- 
coquín, regordete.  || 
Conjunt  de  naps.  Na- 
bería. ||  Vulg.  Napo- 
león, moneda  que  valía 
dinou  rals.  Napoleón. 
||  DURO. 
NAP  BORT:  REPUNXÓ. 
NAP  DE  BOU:  NAP 
RODÓ. 

NAP  RODÓ.  Certa  me- 
na de  naps  mes  rodons 
que  'ls  comuns.  Rapo;  nabo  galego. 

ARA  PER  NAPS,  ara  PER  COLS.  Loe.  Denota  que  mai 
estem  contents.  En  verano  por  calor  y  en  invierno  por 
el  frío,  nunca  falta  achaque  al  vivo. 

BON  NAP  O  BON  NAP  N'  HAVEM  ARRANCAT.  Loe.  De- 
nota 1'  admirado  o  disgust  que  causa  alguna  cosa 
que  lia  donat  mal  resultat.  Fuego;  chispas;  bueno  anda 
el  ajo;  hemos  hecho  buena  hacienda;  buena  va  la  danza. 
COSA  DE  naps.  Lo  qu'  és  propi  d'  ells  o  's  fá  d'  ells. 
Nabal,  nabar. 

MAI  SE  SAB  SI  ÉS  GROS  EL  NAP,  FINS  QU'  HA  DESCO- 
BERT  EL  CAP.  Ref.  NO  SE  SAB  DE  QUÍ  SON  ELS  MAT- 
XOS,  FINS  QUE  L'  ARRIER  ÉS  MORT. 

NO  VAL  UN  NAP  TORRAT.  fr.  Met.  Ab  que  's  despre- 
cia a  algún  subgecte.  No  vale  sus  orejas  llenas  de 
agua. 

PELAR  COM  UN  NAP.  fr.  Fam.  PELAR. 
ÉSSER  un  NAP.  fr.  Met.  Ésser  molt  petit  d'  estatura. 
No  salir  del  suelo. 

SI  VOS  DIUEN  NAPS,  RESPONEU  COLS.  Loe.  Denota 
que  lo  que  's  diu  o  respón  no  ve  acomodat  al  as- 
sumpte  de  que  's  tracta.  Como  por  los  cerros  de 
íibeda. 

TANT  SE  ME  'N  DONEN  NAPS  COM  COLS.  Loe.  Deno- 
ta qu'  a  algú  tant  se  li  'n  dona  d'  un  modo  com  d'  un 
altre.  Tanto  ó  lo  mismo  se  me  da  asi  que  asá,  ó  asi 
que  asado,  ó  no  se  me  da  asi  que  asado. 

NAPA.  f.  Corda  ab  que  s'  aixequen  les  portes  de 
1'  almadraba.  Napa. 

ÑAPAR,  m.  Terreno  plantat  de  naps.  Nabal, 
nabar. 


Naps 


NAPET.  m.  dim.  Nabillo. 

NAPICOL.  Bot.  Mena  de  nap  quals  tulles  son  mes 
grosses. 

NAPIFORM.  adj.  Bot.  De  forma  semblanta  al  nap. 
Napiforme. 

ÑAPÓ.  m.  Corda  ab  alguns  suros  qu'  atravessen 
pél  mitg  de  1'  almadraba  de  banda  a  banda,  y  a  la 
qual  s'  h¡  amarren  les  barques.  Napón. 

NAPOLEÓ.  ni.  Numis.  Moneda  francesa  de  5  franchs 
a  Espanya  valía  19  rals;  avui  val  set  pessetes  modi- 
ficant  el  seu  valor  segons  1'  oscilado  deis  cambi?. 
Napoleón. 

NAPOLITÁ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyei.t 
a  Nápols,  ciutat  d'  Italia.  Napolitano. 

NAPRÉS.  adv.  Ant.  DESPRÉS.  ||  Ant.  Así  le  acae- 
ció. 

NAPTALINA.  f.  Substancia  que  s'  obté  per  la  des- 
tilado del  carbó  de  pedra.  Naptalina. 

NAQUE1X.  adv.  m.  Ant.  Igualment,  també.  Sí, 
también. 

NAQUERA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Sagunt;  és  al  S  E.  de  la  monta- 
nya  deis  Revalgadors  y  té  1,085  hab. 

NAQUÍS,  SA.  adj.  Ant.  CURT,  DIMINUT. 

NARBONA.  Geog.  Ciutat  de  la  Catalunya  france- 
sa, que  ara  forma  part  del  departatnent  de  1'  Augd-, 
de  quin  és  cap  de  districte.  Té  27,039  hab.  Comunica 
ab  el  mar  Mediterrani,  de  quin  la  separen  8  kilóme- 


,C-    \L\      r/Ww 


anSc 


'Eftm» 


Narbona:  Palau  mun!cipal 

tres,  pél  canal  de  la  Robina.  En  el  sigle  IX  fou  capi- 
tal de  la  Septimania.  Posseéix  un  musen  ont  se  ser- 
ven exemplars  iconográfichs  dignes  d'  ésser  obser- 
váis péls  recorts  que  de  1'  antigua  Catalunya  esmen- 
ten. 

NARBONÉS,  A.  adj.  LO  que  pertany  a  Narbona  y 
i  la  Galia  narbonesa.  Narbonés,  narbonense. 

NARCEÍNA.  f.  Bot.  Substancia  particular  que  se 
extreu  del  opi.  Narceína. 

NARCÍS.  m,  Nom  propi  d'  home.  Narciso.  ||  Bot. 
Flor  blanca  per  fora  y  roja  per  dins,  mena  de  lliri. 
Narciso. 

NARCÍS  DE  MONTANYA.  ni.  Bot.  Narciso  de  los 
prados. 

NARCÍS  (Sant).  Biog.  Bisbe  de  Gírona.  Ha  estat 
discutida  quina  sía  la  seua  patria,  empró  se  creu  que 
és  gironí.  Va  tindre  bons  estudis  y  educado  cristia- 
na. Havent  resultat  gran  orador,  va  passar  a  predi- 
car a  Alemanya  en  temps  del  emperador  de  Roma 
Diocleciá,  essent  bisbe  de  Girona,  fugint  de  les  per- 
secucions  d'  aquell  tira.  La  conversió  de  Sta.  Afra  y 
ses  tres  companyones,  allá  va  lograrla  St.  Narcís,  lo 
propi  que  la  de  Sta.  Hilaria,  mare  d'  aquella.    Tor- 


ÑAS 


NAT 


315 


nant  a  Giioia,  després  d'  un  any  d'  ausencia,  va  es- 
tarne  tres  mes  predicant  les  doctrines  de  Jesucrist, 
fins  que  '1  día  18  de  marc  del  any  297,  fou  niort  ab 
son  iliaca,  mentres  celeorava  missa.  — És  famós  per 
sos  miracles  el  eos  sant  guardat  a  Girona. 

—  (JOAN).  Biog.  Frare  del  ordre  de  menors,  del  s¡- 
gle  xvi,  al  convent  de  Jesús,  defora  Barcelona;  tras- 
lladat  després  a  la  provincia  de  St.  Joseph  deis  des- 
calcas. Va  ésser  comissari  general  d'  Indies.  — Autor 
del  llibre  De  orationc  et  de  legibus  spiritus  —Va  morir 
a  Madrit,  1'  any  1570,  al  convent  de  St.  Bernardí. 

NARCOSIS,  f.  Met.  Estat  d'  admirado,  d' incons- 
ciencia, d'  ensopiment.  Narcosis. 

NARCÓTICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  virtut  d'  ador- 
mir o  ensopir.  Narcótico. 

NARCOTINA.  f.  Substancia  crestallisable  que  se 
extreu  del  opi.  Narcotina. 

NARCOT1SAR.  v.  a.  Donar  nnrcótích,  adormir  ar- 
tificialment. 

NARCOTISME.  m.  Efectes  produitspéls  verinsnar- 
cótichs.  Narcotisme. 

NARDÍNICH,  CA.  adj.  Bot.  Semblant  al  nart. 
Nardíneo. 

NARET.  m.  Fam.  REVÉS,  COP,  PLANTOFADA.  ||  Bot. 
BUIXERETA. 

NARGÓ  (Coll  de).  Geog.  (Vegis  COLL  de). 
NARILS.  m.  pl.  Ant.  Forats  del  nac.  Narices,  ven- 
tanas de  la  nariz. 

NAR1NS.  m.  pl.  narils. 

NARISSUS.  m.  Ter.  ibiecnch.  Forats  del  nac.  Ven- 
tanas nasales. 

NARONGER.  m.  Bot.  Arbre  que  produeix  les  na- 
ronges.  Toronjo. 

NARONJA.  f.  Bot.  Taronja  de  pell  dobla  plena  de 
grops.  Toronja,  zamboa. 

NARRACIÓ.  f.  Relació,  exposició,  I'  acció  de  con- 
tar alguna  cosa.  Narración,  narrativa.  II  Ret.  Decla- 
rado o  exposició  d'  un  fet  ab  totes  les  seues  circuns- 
tancies pera  la  comprensíó  del  assunipte.  Narra- 
ción. 

NARRACIONETA.  f.  dim.  Cuenteclco,  cuenteci- 
11o,  narración  breve. 

NARRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  conta,  refereix,  narra. 
Narrador. 

NARRAR,  v.  a.   Contar,  referir.  Narrar,  exponer. 
NARRAT,  DA.  p.  p.  Narrado. 
NARRATIU,  VA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la  na- 
rrado. Narrativo. 

NARRATIVA,  f.  NARRACIÓ,  1.  ||  Xarrativa,  habili- 
tar, destresa  pera  referir  les  coses.  Narrativa. 

NARRATIVAMENT.  adv.   De 
manera  o  en  forma  narrativa. 

NARRATORI,  A.  adj.  Perta- 
nyent a  la  narrado  o  a  lo  que 
1' inclóu.  Narratorio,  narrativo. 
NARRIOLES.  Bot.  FLORAV1A. 
NARRO,  m.  Joch  en  quin  per 
demunt  de  ratlles  tra^ades  for- 
niant  un  quadro  se  mouen  les 
fitxes. 

NART.  m.   Bot.  Planta  de  jar- 

dí  de  flors  blanques  y  flairoses. 

Nardo.   ||   Plantes  graminies  li- 

üacies  ab  tulles  llargarudes  y  al 

cap  del  tany,  floretes  interposa- 

les  llargues.  Creix  ais  llochs 

montanyosos. 

NARVAL,  m.  Ictiol.  Cetaci  gran  ab  dues  aletes  a 

la  part  anterior  del  eos  ab  dues  dents  o  banyes  de 

uns  dos  metres  de  liaren  que  li  ixen  de  la  barra  de 

dalt.  Narval. 

NASCIERAT.  Necetat.  Tontería. 


Nart 


NASCUT,  DA.  p.  p.  Fam.  irr.  NAT. 

NASI   n.  p.  Nom  vu'gar  d'  Ignasi.  Ignacio. 

NASPLÉS  Y  ANDREU  (Brú).  Biog.  Escriptor  y 
relligiós.  Nat  a  Girona  1'  any  1740  y  mort  en  1806. 
Derrer  hereu  del  nom  d'  aqueixa  familia  distingida 
entre  'Is  gironins,  en  ciencies  y  virtut.  Benefactor 
del  Sant  Hospital  de  Girona.  Director  del  Seminari 
Conciliar  y  canonge  de  la  Séu  de  la  meteixa  ciutat. 
Autor,  en  colaborado  d'  En  Clairá  y  Llach  de  Philo- 
sophice  jesuítico-peripatetica  sinopsis  (Girona,  1757), 
vol.  en  8.°.  Un  germá  sen,  Francesch  X.,  és  autor  de 
un  travall  consemblant,  estampat  a  Cerveca  en  1758. 

NASSAMONITA.  f.  Min.  Pedra  d'  un  color  roig 
sanguinos,  marcat  ab  vetes  negres.  Nasamonita. 

NASSART.  m.  Un  deis  registres  de  Torga  compost 
de  flautes  comunes  o  punxagudes  pels  dos  caps  y  de 
major  diámetre  que  '1  regular;  la  seua  composició  és 
d'  unísson,  terceres,  quintes  y  octaves  formant  una 
suavíssima  armonía.  Ñasardo. 

NAT,  DA.  p.  p.  Nacido.  ||  adj.  Propi,  a  propósit. 
Nacido.  ||  pl.  Tots  els  homes  passats  y  presents.  Na- 
cidos. 

ben  O  MAL  NAT.  De  noble  o  baix  naixement.  Bien 
ó  mal  nacido. 

HE  NAT  POBRE  Y  'M  TROVO  VEST1T,  ENCARA  HE  AD- 
QUIRIT.  Ref.  Denota  que  pera  consolarnos  cada  hu 
deu  conformarse  ab  la  seua  sort.  Pobre  nací,  pobre 
me  hallo,  ni  pierdo  ni  gano. 

NATA.  f.  Flor  de  la  llet.  Crema,  nata.  ||  Met.  Lo 
mes  principal  y  estimat  de  qualsevulla  cosa.  Flor, 
nata.  ||  Cop  donat  al  clatell  ab  el  palmell  de  la  má. 
Pescozonada,  pescozón. 

TREURE  LA  NATA.  fr.  Separar  de  la  llet  la  flor  O 
part  mes  substanciosa.  Desnatar. 

NATA  (La).  Geog.  Lloch  del  terme  de  Cardedeu, 
prov.  de  Barcelona. 

NATAL,  adj.  Pertanyent  al  naixement.  Natal. 

NATALICI,  A.  adj.  Pertanyent  al  neixement  y  a 
les  festes  que  ab  tal  motiu  se  fan.  Natalicio. 

NATALITAT.  f.  Neixements.  Estadística  deis  que 
hagin  nascut  en  un  període  o  lloch  determináis. 

NATATORI,  A.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la  na- 
tació.  Natatorio.  ||  Que  serveix  pera  nadar.  Natato- 
rio. ||  S'  aplica  al  lloch  pera  nadar  o  pera  banyarse. 
Natatorio. 

N ATETA,  f.  dim.  De  nata,  1.  Natilla.  ||  dim.  De 
nata,  3.  Ligero  pescozón. 

NATIU,  VA.  adj.  Lo  que  neix  naturalment.  Nati- 
vo, natural.  ||  Lo  que  pertany  al  neixement.  Nativo. 

NATIVAMENT.  adv.  De  manera  nativa. 

NATIVITAT.  f.  El  día  del  neixement,  y  especial- 
ment  el  de  Nostre  Senyor  Jesucrist,  el  de  María  San- 
tíssima  y '1  de  Sant  Joan  Baptista,  que  son  els  tres 
que  celebra  la  Iglesia.  Natividad,  nacimiento. 

NATJA.  f.  Acot. 

NATJADA.  f.  Acotament,  acte  de  pegar  a^ots,  pa- 
ilita d' agots.  Azote,  paliza. 

NATJAR.  v.  a.  Agotar.  Azotar,  zurrar. 

NATO,  A.  adj.  Unit  a  un'altra  cosa  com  a  depen- 
dencia d'  ella.  Anejo,  nato. 

NATO.  m.  NATETA. 

NATRÓ.  m.  Min.  Carbonat  de  sosa  sólit  y  natural, 
barrejat  generalment  ab  sal  marina  y  sulfat  de  sosa. 
Natrón. 

NATROLITA.  f.  Min.  Varietat  de  mesotipa.  Na- 
trolita. 

NATRONALÚM.  m.  Min.  Alúm  natiu  de  base  de 
sosa  o  compost  de  sulfat  de  sosa  y  d'  alúmina.  Na- 
tronalumbre. 

NATURA,  m.  naturalesa.  ||  Mus.  Una  de  les  tres 
propietats  de  la  música  entre  les  de  bequadro  y  be- 
moll.  Natura.  ||   Ant.   LLINATGE,  PROSSapia.    ||    Ant. 


316 


NAT 


ÑAU 


QUALiTAT,  PROPIETAT.  |¡  Naturaleza.  ||  Ant.  CLASSE, 
SORT,  especie.  ||  Sexe,  parts  genitals  deis  an  mals. 
Natura,  naturaleza. 

DE  mala  natura.  Loe.  ant.  De  mala  catadura. 

NATURAL,  adj.  Pertanyent  a  la  naturalesa,  con- 
forme al  geni  o  propietat  de  les  coses.  Natural.  || 
Fill  d' algún  poblé  o  regne.  Natural.  II  Ingenuu  en  el 
seu  modo  de  procedir.  Natural.  ||  Sense  artifici.  Na- 
tural. ||  El  que  imita  a  la  naturalesa  ab  propietat. 
Natural.  ||  Lo  qu'  és  regular  y  succeeix  comunament. 
Natural.  ||  Lo  que  s  produheix  ab  soles  les  forces  de 
la  naturalesa.  Natural.  II  NATIU,  1.  ||  S'  aplica  ais 
senyors  de  vassalls,  o  ais  que  per  llur  llinatge  teníen 
dret  a  la  senyoria,  encara  que  no  fossen  de  la  térra. 
Natural.  ||  m.  Geni,  índole,  inclinado  propria  de  cada 
hu.  Natural.  ||  Complexió    Natural.  ||  Patria. 

AL  natural,  m.  adv.  Sense  art,  sense  composició. 
Al  natural. 

BON  o  mal  natural.  Bona  o  mala  complexió.  Bien 
ó  mal  complexionado. 

COPIAR  del  natural,  fr.  Se  diu  deis  pintors  o  es- 
culptors  que  travallan  servintlos  de  model  la  natura- 
lesa.  Copiar  del  natural. 

POCH  NATURAL:  AMANERAT,  ESTRAVAOANT. 

NATURALESA.  f.  Lo  propi  ésser  de  cada  cosa. 
Naturaleza.  ||  L'  agregat,  ordre  y  disposició  de  totes 
les  entitats  que  composeu  1'  univers.  Naturaleza.  || 
El  principi  universal  de  totes  les  operacions  espon- 
tánies  y  independentes  del  artifici.  Naturaleza.  II 
Med.  El  principi  intrínsech  que  regeix,  governa  y 
causa  tots  els  moviments  naturals  y  funcions  del 
eos.  Naturaleza.  ||  Temperament  de  qualitats  del  eos 
del  animal,  com:  naturalesa  seca,  freda,  etc.  Natura- 
leza. I1  La  virtut,  qualitat  o  propietat  de  les  coses. 
Naturaleza.  |l  La  qualitat,  ordre  y  disposició  deis 
negocis  y  dependencies.  Naturaleza.  ||  Origen  d'algú 
o  la  part  ont  és  nat.  Naturaleza.  ||  Forca  o  activitat 
natural.  Naturaleza.  ||  Qualitat  a  ésser  tingut  per 
natural  d'  un  poblé.  Naturaleza.  ||  Privilegi  que  obté 
un  extranger  pera  gosar  deis  drets  propis  deis  natu- 
rals. Naturaleza,  naturalización.  ||  Pint.  y  esculp. 
Qualsevulla  de  les  coses  que  presenta  la  naturalesa. 
Naturaleza.  ||  naturalitat.  ||  Ant.  Dependencia  feu- 
dal y  drets  feudals  sobre  persones  y  coses.  Natura- 
leza. 

NATURALISACIÓ.  f,  Acte  y  efecte  de  naturalisar 
o  naturalisarse.  Naturalización. 

NATURALISAR.  v.  a.  Admetre  com  natural  al 
extranger,  concedirli'l  privilegi  de  fruir  els  drets  que 
frueixen  els  naturals  del  país.  Naturalizar. 

NATURALISAT,  DA.  p.  p.  del  verb  Naturalisar. 
||  Admetre  a  un  extranger  com  a  nadiu  d'  una  nació. 
Naturalizado. 

NATURALISME.  m.  Carácter  que  distingeix  les 
coses  produides  per  una  causa  natural.  Naturalismo. 
||  Sistema  füosófich  que  consisteix  en  atribuir  totes 
les  coses  a  la  naturalesa  com  a  primer  principi.  Na- 
turalismo. ||  Copia  o  descripció  del  natural  en  litera- 
tura. Naturalismo. 

NATURALÍSSIM,  A  adj.  sup.  Naturalísimo. 

NATURALISTA,  m.  Qui  coneix,  descriu  y  exami- 
na les  coses  naturals.  Naturalista.  ||  Lo  que  pertany 
al  naturalisme.  Naturalista.  ||  Qui  professa  aquest 
sistema  filosófich.  Naturalista. 

NATURALITAT.  f.  Origen  que  algú  té  en  alguna 
ciutat  o  regne  y '1  dret  que  per  ell  s' adquireix  de 
gosar  els  privilegis  propis  deis  naturals.  Naturali- 
dad. ||  Ingenuitat,  senzillesa,  dolcura  en  el  tráete  y 
modo  de  procedir.  Naturalidad.  ||  Conformitat  de  les 
coses  ab  les  liéis  ordinaries  y  comunes.  Naturalidad. 

NATURALMENT.  adv.  m.  Segons  la  naturalesa. 
Naturalmente.  II  Ab  senzillesa.  Naturalmente.  ¡| 
Sense  artifici.  Naturalmente.  ||  D'  un  modo  natural 
o  que  no  excedeix  la  forca  de  la  naturalesa.  Natural- 
mente. 


Ñau  de  la  Capella  reial  de 
Santa    A^ata   a    Barcelona 


NATURISME.  m.  Med.  Sistema  que  ho  atribueix 
tot  a  la  naturalesa  medicativa.  Naturismo.  ||  Escola 
literaria  que  consisteix  en  descriure  '1  natural. 

NATURISTA.  s.  y  adj.  Med.  Metge  partidari  del 
naturisme.  Naturista.  |l  Escriptor  partidari  del  na- 
turisme. 

ÑAU.  f.  Embarcació,  barca;  la  mes  gran  de  la  fa- 
milia de  les  galeres,  que 
sois  se  movía  pél  vent  y  la 
vela.  Alguns  deis  seus  de- 
rivatius  admetíen  a  vet;a- 
desel  rem.  Nave,  nao,  ba- 
jel, barco.  ||  Parlant  de 
edificis  és  un  cañó  seguit 
de  volta  com  els  de  les 
¡glesies.  Nave. 

ÑAU  DE  LA  IGLESIA  O 
DE  PERE.  Met.  Colecció 
deis  fidels  baix  el  govern 
del  Sumo  Pontifix.  Nave. 

ÑAU  ESTÁN  YA.  Ant. 
Naut.  La  preparada  pera 
que  no  faci  aigües.  Nave 
estanca. 

ANAR  LA  ÑAU  A  TERRA. 
fr.  Náut.  Dar  al  través, 
varar. 

DONAR  LATS  A  LA  ÑAU. 
Loe.  Ant.  náut.  Dar  la  ban- 
da la  nave. 

EN  ÑAU.  Loe.  ant.  náut. 
A  BORDO. 

EIX1R  DE  LA  ÑAU.  fr. 
Met.  Deixar  de  manarla. 
Salir  del  mando  de  la  nave. 

NOLEJAR  UNA  ÑAU  PÉL  SEU  COMPTE.  fr.  Fletar  Una 
nave  á  su  riesgo,  por  su  cuenta. 

LEVAR  LA  ÑAU.  Loe.  ant.  náut.  SARPAR. 

SORRAR  LA  ÑAU.  fr.  Lastrar. 

SPATXAR  o  ESPATXAR  LA  ÑAU.  fr.  Ant.  Habilitarla 
pera  M  viatge.  Aviar,  habilitar. 

tirar  LA  ÑAU.  Loe.  ant.  náut.  Sacar  en  tierra  la 
nave,  vararla. 

ÑAU  (Cap  de  la).  Hidrog.  És  el  cap  mes  llevan  ti 
Je  la  prov.  d'  Alacant  y  está  format  per  una  de  les 
estribacions  de  les  montanyes  del  Puig,  part.  jud.  de 
Denia. 

NÁUFRACH.  m.  Ant.  NAUFRAGi. 

NAUFRAGANT.  p.  a.  Qui  naufraga.  Naufragante 
¡|  adj.  Náufrago. 

NAUFRAGAR,  v.  n.  Anarse  'n  a  fons,  perdre  's  la 
embarcació.  Naufragar.  ||  Met.  Eixir  mal  d'  alguna 
empresa  o  negoci.  Naufragar. 

NAUETA.  f.  dim.  Navecilla,  barquita. 

NAUFRAGI.  m.  Acció  d'  anarse  'n  a  fons  una  em- 
barcació. Naufragio.  ||  Met.  Perdua,  desgracia,  de- 
sastre gran.  Naufragio. 

NAUFRAIG.  m.  Ant.  NAUFRAGI. 

NÁUFRECH.  m.  Qui  ha  patit  nnufragi.  Náufrago. 
¡I  S'  aplica  ais  peixos  monstruosos  que  ían  naufragar 
les  embarcacions.  Náufrago.  ||  Llencat  o  escupit  del 
mar.  Náufrago. 

NÁUGER.  adj.  Ant.  NAVEGANT. 

NÁUXER.  m.  Ant.  Capitá  de  barco.  Capitán,  co- 
mandante de  nave. 

NAUMAQUIA.  f.  Festa,  simulacre  de  combat  de 
naus.  Naumaquia.  ||  El  lloch  destinat  pera  '1  combat 
fingit  d'  embarcacions.  Naumaquia. 

NAUSCOPI.  m.  Instrument  per  medi  del  qual  po- 
den distingirse  les  embarcacions  a  gran  distancia. 
Nauscopio. 

NAUSIOSIS.  f.  Med.  Fenómen  que  's  verifica  en 
algunes  hemorragies,  quan  la  sanch  surt  a  empentes. 
Nausiosis. 


NAV 


NAV 


317 


NÁUTICA,  f.  Ciencia  y  art  de  navegar.  Náutica. 
NÁUTICAMENT.  adv.  m.  Segons  ensenya  la  náu- 
tica. Náuticamente. 

NÁUTICH,  A.  adj.  Naval,  pertanyent  a  la  náutica 

0  marina.  Náutico.  ||  m.  Pilot,  capitá  de  vaixell.  Náu- 
tico. 

NÁL'TIL.  ni.  Caragol  gros  de  mar,  orbicular,  ab  la 
obertura  molt  gran  y  dividit  interiorment  en  varis 
compartiments.  Nautilo. 

NAVA  Y  ALCEGA  (Gaspar  María  de).  Biog.  Com- 
te  de  Noronva.  Escriptor  valencia  distingit  y  militar, 
que  vivía  a  fináis  del  sigle  XVIII  y  principis  del  XIX. 
L  any  1778  era  capitá  de  dragons  del  regiment  de  Lu- 
sitania;  en  1792  comandant  d'  esquadró  y  coronel  en 
1793,  arrivmt  a  tinent  general  de  exércit  Mes  t  irt  va 
ésser  enviat  com  a  ministre  extraordinari  d' Espanya 
a  la  Cort  de  Sant  Pctersburg.  Autor  de  varies  pro- 
duccions,  entre  elles:  Poesías  del  conde  de  Noroña 
(1799);  La  Omiada,  po:ma  en  dotze  cants;  Análisis 
del  poema  del  P.  Hojeda,  Ululado  «La  Cristiada». 

NAVA.  Geog.  Lloch  de  165  hab.  demunt  la  Valí 
del  Sagadell,  que  forma  part  del  dist.  munpal.,  ano- 
menat  abans  La  Baronía,  junt  ab  els  veinats  de  Do- 
rna, Toses,  Planes,  Plañóles  y  Fornells.  ||  —  (plana 
de).  Orog.  Replá  de  la  serra  al  Bergadá,  formant 
llarga  Henea  desde  sota  al  cim  de  Pía  de  Pujáis  fins 
prop  del  Plá  d'Anyella.  ||  —  (SERRA  DE).  Serra  de  la 
prov.  de  Girona;  és  a  llevant  de  Camprodón,  fa  par- 
tió entre  les  aigües   del  Ritort  y  del  Ritortell  y  té 

1  1 80  met.  d'altitut  máxima. 

NAVAGETA.  f.  dim.  Navajilla,  lea,  Ita,  nava- 
juela. 

NAVAJA,  f.  Ganivet  que  's  tanca,  de  punta  roma 
pera  afeitar.  Navaja. 

navaja  estreta.  La  qu'  és  mes  curta  y  té  la  fulla 
mes  estreta  que  les  regulars.  Verduguillo. 
BOSSA,  estoio  DE  NAVAGES.  Navajero. 
TALL  O  FERIDA  FETA  AB  LA  NAVAJA.  Navajada. 
NAVAJES.  Geog.  Poblé  de  la    prov.  de  Castelló, 
bisb  y  part.  jud.  de  Segorb;  és  a  la  vora  del  riu  Pa- 
lancia,  té  estació  de  F.  C.  y  945  hab. 

NAVAL,  adj.  Pertanyent  a  les  naus,  al  mar,  a  la 
marina,  a  la  navegació.  Naval. 

NAVALÓN.  Geog.  Lloch  del 
terme  d' Enguera,  provincia  de 
Valencia. 

NA  VALLA,  f.  Ter.  Navaja. 
NAVARCLES.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  de  Ba:ceIona,  bis- 
bat  de  Vich,  partit  judicial  de 
Manresa;  és  a  la  vora  del  LIo- 
bregat,  té  alguna  industria  co- 
tonera  y  1,717  hab. 

NAVARRA  (Pere).  Biog.  Es- 
criptor y  relligiós,  natural  de 
Catalunya  Bisbe  de  Comenge,  autor  deis  Diálogos 
de  la  eternidad  del  alma;  y  d'  altres  diálechs  Sobre  la 
diferencia  del  hablar  al  escribir,  y  de  cual  debe  ser 
el  cronista  del  principe  (imp   Tolosa,  un  tom.  4t.). 

—  Y  valentí  (joseph  ORIOL).  /  iog.  Metge  cátala. 
Docto;  en  medicina  y  cirurgía.  Escriptor  y  traductor. 
Mort  a  Valencia  en  1865.  Va  ésser  consultor  superior 
del  eos  de  Sanitat  militar;  primer  ajudant  en  medi- 
cina del  eos  d'  artillería,  académich  de  distintes  po- 
blacions  Autor  d'  una  Memoria  sobre  la  utilidad  de 
la  segunda  vacunación  (1841),  estamnada  en  1847, 
Ba  celona;  d'  alguns  travills  académichs  y  les  tra- 
duccions  del  Tratado  de  enfermedades  sifilíticas,  de 
Girondeau  de  Saint  Gervais,  quin  text,  ademes,  va 
aumentar  y  anotar. 

NAVARRÉS,  A.  adj    Ant.  p.  n.  Navarro. 
NAVARRÉS.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  d'  Enguera;  és   en   terreno   monta- 
nyós,  a  la  vora  del  Xúcar  y  té  2,665  hab.  ||  —  (CANAL 


Segoll  de  Navarcles 


DE).  Hidroa.  Riera  que  neix  al  terme  de  Navarrés, 
passa  péls  de  Bolbaite  y  Celia  y  desaigua  al  riu  Se- 
llent,  prov.  de  Valencia. 

NAVARRÍ,  NA.  adj.  Navarro. 

NAVARRO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Navarra,  un  deis  antichs  regnes  d'  Espanya.  Na- 
varro. 

NAVARRO  (Mossén).  Biog.  Poeta  cátala  o  valen- 
cia, del  sigle  XIV,  qui  per  ses  obres  figura  en  el  ma- 
nuscrit  celebrat  del  Canconer  de  París,  al  fol.  141. 
Una  de  ses  composicioiis,  que  comenta:  Veig  quem 
plau  e  pas  dolor  extrema.  Per  un  desig  que  dins  mon 
cors  se  tanqua...  la  copia  en  ses  «Memorias»  en  To- 
rres Amar,  plana  440. 

—  (bernat).  Biog.  Frare  del  ordre  de  Sant  Agustí, 
nat  a  Perpinyá  al  darrer  terg  del  sigle  XVI.  Morí  a 
Barcelona  l'any  1629.  Va  entrar  al  ordre  l'any  1582, 
y  per  sa  prudencia,  sabiduría  y  virtut  li  foren  confe- 
rits  els  mes  honrosos  cárrechs,  havent  estat  pare  pro- 
vincial. És  autor  del  Uibre  Vida  de  S.  Nicolás  de  7o- 
lentino  (Barna.,  1612.  en  8.°),  quina  última  part  es 
feta  d'  En  Cristofol  Brú. 

—  (felip).  Biog.  Pintor.  Nat  a  Valencia  l'any  1680; 
desconeguda  la  data  de  la  seua  mort.  Era  lióme  inso- 
ciable, pero  artista  distingit,  mancant  noticies  de  la 
seua  vida.  Va  pintar  a  Valencia  en  la  iglesia  de  Sant 
Joan  del  Mercat,  distintes  composicions. 

—  Y  RODRIGO  (CARLES).  Biog.  Polítich  y  ministre. 
Nat  a  Alacant  1'  any  1833  y  mort  en  1904.  Va  cur- 
sar quatre  anys  en  1'  Instituí  d'  ont  va  néixer,  tenint 
d'  abandonar  els  estudis  per  manca  de  medis.  Ais 
disset  anys  publicava,  ab  éxit,  un  volúm  de  poesíes. 
En  1854  redactava  en  La  Unión  Liberal,  d'  Alacant. 
Traslladat  a  Madrit,  fou  periodista  en  El  Debate,  y 
va  obtindre  el  cárrech  d'  interventor  de  Foment  a 
Granada,  desd'  ont  va  passar  a  Barcelona,  pera  re- 
tornar a  Madrit,  ocupant  la  secretaría  de  Governa- 
ció  y  exercint  el  periodisme,  a  temes.  Essent  redactor 
de  La  Época  va  sostindre  polémica  ab  En  Selgas, 
acabant  desafiats,  eixint  ferit  el  poeta.  L'any  1859 
era  enviat  al  Rif  pera  fer  la  crónica  de  la  guerra.  Va 
ésser  diputat  a  Corts  en  1861-66.  L'any  1864  va 
ésser  governador  a  les  Balears.  En  1867  va  firmar  la 
exposició-protesta  deis  diputats  contra  '1  govern,  per 
lo  qual  fou  desterrat  a  Oviedo.  Havent  conspirat  ab 
el  general  Serrano  contra  Isabel  II,  al  triomfar  la  rc- 
volució  en  1868,  formava  part  de  la  Junta  revolucio- 
naria y  era  elegit  diputat  per  les  Balears.  Va  renun- 
ciar el  cárrech  de  plenipotenciari  a  Constantinobla. 
Quan  les  Corts  elegiren  per  rei  d'  Espanya  al  príncep 
Amadeu  de  Savoia,  ell  fou  de  la  comissió  qui  va  anar 
a  Italia  a  entregarli  1'  acta  d'  elecció  (1870).  Els 
anys  1871,  1872  y  1874  va  fer  bon  paper  en  el  Con- 
grés.  Entrat  en  el  Ministeri  de  Foment,  va  reformar 
la  llei  d'  instrucció  pública.  L'  any  1878  era  nova- 
ment  elegit  diputat,  aixís  com  en  les  Corts  de  1879  y 
1881.  En  1884  era  senador  del  regne.  Va  tornar  a  ésser 
ministre  del  1884  al  1886,  havent  incorporat  els  Ins- 
tituís y  Escoles  Normáis  al  Estat  (1884).  És  autor 
deis  llibres:  El  Cardenal  Cisne- 
ros;  O'Donnell  y  su  tiempo;  Ca- 
simiro Peiier;  Notas  dispersas,  y 
d'  altres  menys  significáis. 

NAVAS.  Geog.  Lloch  emplacat 
a  la  vora  de  la  carretera  de  Bal- 
sareny,  a  367  met.  d'  alt.;  té  182 
hab.  y  forma  ajuntament  ab  Cas- 
telladial. 

NAVATA.    Geog.    Poblé   de    la 
provincia  y  bisb.  de  Girona,  par- 
tit judicial  de   Fi^ueres;  és   a  la 
carretera   de  aquesta  vila  a  Olot,  a  la  vora   del  riu 
Algama  y  té  824  hab. 

NAVEGABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  navegar,  que 
porta  naus.  Navegable. 


Segell  de  Navata 


318 


NEB 


NEC 


Sepelí  de  Naves 


Naveta  esmaltada 


NAVEG ACIJ.  f.  Acte  y  efecte  de  navegar.  Nave- 
gación. |j  El  teinps  que  dura  un  viatge  per  1'  aigua. 
Navegación. 
NAVEGADOR,  A.  m.  y  f.  y 

NAVEGANT.  p.  a.  y  s.  Qu¡  navega.  Navegante, 
navegador,  nauta. 

NAVEGAR,  v.  n.  Fer  viatge  o  viatjar  per  mar.  Na- 
vegar. ||  Met.  Anar  d'  unes  terres  a  unes  altres  trac- 
taut  y  conierciejant.  Navegar.  II  Tintire  bon  o  mal 
movinient,  obeir  una  ñau  mes  o  menys  al  timó.  Na- 
vegar. ||  Caminar  la  ñau  o  embarcado  per  1'  aigua. 
Navegar. 
navegar  A  REM  Y  A  vela.  fr.  Navegar  á  vela  y  remo. 
navegar  arriqat.  v.  n.  Mar.  Navegar  ab  ricos 
presos  a  les  veles.  Navegar  arrizado. 

carta  de  navegar,  fr.  Carta 
de  marear. 

NAVEL.  Geog.  Antiga  casa  al 
Bergadá,  ab  ampies  galeríes  que 
li  donen  aspecte  de  senyoril 
masía,  ab  una  remarcable  igle- 
sieta  románica  dedicada  a  Sant 
^NR^j^^^fl/  Vicents.  ||  Hidrog.  Riera  al  ca- 
^ ^'  mí  de   Puigreig  a  Cardona,  no 

lluny  de  Serratdx.  S'  atravessa 
per  un  pontet  molt  pintoresch. 
NAVES.    Geog.    Poblé    de   la 
prov.  de  Lieida.  bisb.  y  part.  jud.   de  Solsona;  és  a 
la   vora  del   riu 
Aiguadora    y    té 
903  liab. 

NAVETA,    f. 
dim.  de  ñau.  Bar- 
quilla, 2.  ||   Nom 
que  s'  apropia  a 
certs   nionuments  megalíliclis    de    1'  illa    de   Menor- 
ca,   que    teñen    la    for- 
ma  de    ñau   girada    cap 
per  amunt.  ||  Vas  o  cap- 
ceta  litúrgica,  e:i  metall, 
en  forma  de   ñau   gaire 
bé   sempre,  que  a  les 
iglesies   s'  utilisa  pera 
dur   1'   incens    que   se 
posa  ais  ince:icers.  Na- 
veta. 
NAVICULAR,  adj.  Que  té  forma  d'  una  ñau  petita. 
Navicular.  ||  Epítet  d'  un  deis  ossos  del  pcu.  Navi- 
cular. ||  Bot.  Que  presenta 
la  figura  abarquillada.  Na- 
vicular. 

NAV1LI.   m.  Ant.  VAI- 

XELL. 

NAVINÉS.  Geog.  Case- 
riu  del  terme  d'  Arfa,  pro- 
vincia de  Lieida.  ||  Hidrog. 
Riuet  que  baixa  de  la  se- 
rra  de  Cadí  y  desaigua  al  Segre,  aigües  amunt  de 
Arfa,  provincia  de  Lieida. 

NAVIO,  m.  VAIXELL. 

NAVIXELLA.  f.  dim.  Ant.  VAIXELLET. 

NAYA.  f.  Ant.  CORREDOR,  2. 

NÁYADES,  f.  pl.  Mil.  Nimfes  deis  rius  y  de  les 
ío:;ts.  Náy.ides.  11  Bot.  Genre  de  plantes  que  neixen 
a  1'  aigua.  Náyades. 

NAYP.  m.  Ant.  CARTA,  3. 

NE.  Ant.  Ni.  ||  EN.  ||  conj.  Y.  ||  Se  pren  com  a  pro- 
tióm.  De  él,  de  ella,  de  ello. 

NEBODER,  A.  m.  y  f.  RENEBOT. 

NEBOT,  DA.  m.  y  f.  Fill  o  filia  del  germá  o  ger- 
n;  ina.  Sobrino,  népot;. 

NEBOT  (Assenci).  Biog.  Frare  y  guerriller  valencia, 
de  la  guerra  de  la  Independencia.  Pertanyía  a  l'ordre 


Naveta  1  túrg'ca 


nAfes 


Ssgell  de  Navinés 


deis  franciscans  descalcos  de  Valencia.  Va  fer  el 
seu  paper  entre  'ls  anys  1810  y  1813  guanyant  molt 
renóm  comandant  de  500  a  uns  1,300  homens,  havent 
sostingut  combats  contra  '1  francés  en  Alvuitosa, 
Camarasa,  Valdepeñas,  Les  Cases,  Malagon  y  entre 
Cistelló  de  la  Plana  y  Benafigos.  A  Segorb  el  gene- 
ral francés  va  oferir  puolicament  mil  duros  al  qui  li 
portes  fra  Nebot  y  800  si  li  portaven  el  cap.  En  1813 
va  sitiar  y  rendir  a  Morella  y  son  castell.  El  francés 
Suchet  va  procurar  que  fos  assessinat  En  Nebot  y  ho 
evita  En  Tupper,  cónsul  d'  Inglaterra.  Comandant  de 
la  divisió  de  Valench;  tenía  a  ses  ordres  el  regiment 
deis  Franchs.  Va  establir  oficines  pera  recaudar  con- 
tribucions;  va  organisar  un  parch  pera  fondre  bales  y 
recompondré  armes,  construir  ormeigs  pera  1'  exércit, 
montant  sastrería  de  vestimentes,  megatzem  de  que- 
viures  y  de  municions. 

NEBRIDI.  n.  p.  Nebridio. 

NEBRIDI.  Biog.  Bisbe  de  la  antigua  séu  d'  Egara 
(Terrassa).  Germá  deis  bisbes  Sant  Just,  d'  Urgell, 
de  Justiniá  y  d'  Elpidi.  Vivíen  entre  les  centuries 
400-527.  Tracta  d'  ells  Sant  Isidor  de  Sevilla  en  el 
llibre  deis  Homens  cmineuts.  Eren  doctes  escriptors 
Nebridi  y  Elpidi;  empró  res  d'  ells  ha  pervingut  al 
nostre  temps.  Nebridi  va  concorre  al  concili  de  Ta- 
rragona 1'  any  516,  firmant  com  a  bisbe  d'  Egara,  y 
també  va  assistir  al  concili  de  Girona  del  any  517. 

NEBRILEMA.  ni.  Med.  Membrana  que  rodeja  'ls 
nervis  c^rebrals  formant  una  cana  .  Nebrilema. 

NEBRILEMÁTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al 
nebrilema.  Nebrilemático. 

NEBRILEMITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  nebrilema. 
Nebrilemitis. 

NEBRIMOTILITAT.  f.  Facultat  de  provocar  el 
moviment  que  teñen  els  nervis  deis  animáis.  Nebri- 
motilidad. 

NEBRÍTICH,  CA.  adj.  Propi  deis  nervis.  Nebrítico. 
NEBRÓPTER,  A.  adj.  Entom.  Que  té  les  ales  trans- 
parentes y  pintades  de  ratlles  al  través.  Nebróptero. 
NEBROPTERÓLECH,   GA.   s.    y   adi.    Entom.   Qui 
eutén  en  nebropterología.  Nebropterólogo. 

NEBROPTEROLOGÍA.  f.  Entom..  Part  de  la  ento- 
mología que  tracta  deis  ¡nsectes  nebrópters.  Nebrop- 
terología 

NECETAT.  f.  Tontería.  Majadería,  necedad,  es- 
tupidez, bobería.  ||  Imprudencia,  terquedad,  perfidia. 
Necedad.  ||  Dita  o  fet  fora  de  rao.  Badajada,  ne- 
cedad. 

NECESSARI,  A.  adj.  Precís,  indispensable.  Nece- 
sario. ||  Lo  qu'  és  menester  y  's  necessita  pera  alguna 
operado  o  pera  lograr  algún  fí.  Necesario.  ||  FU.  Lo 
q.ie  's  fa  com  obligat  d'  altra  cosa,  com  a  oposat  a 
lo  voluntan.  Necesario.  ||  S'  api  ca  a  les  causes  que 
obren  sense  llivertat  per  determinado  de  la  seua  na- 
turalesa.  Necesario.  ||  For.  ant.  S'  aplicava  al  hereu 
instituit  quan  era  esclau  del  testador.  Necesario. 

NECESSARIA.  f.  Comuna,  bassa,  secreta.  Letrina, 
necesaria,  secreta,  lugar  común,  privada,  i  grie- 
ga, excusado.  ||  GARITA,  GALERÍA. 

ESCURAR  necessaries.  fr.  Treure'n  la  inmundicia. 
Limpiar  letrinas. 

NECESSARIAMENT.  adv.  m.  Per  necessitat  o  pre- 
cisió.  Necesariamente. 

NECESSAR1SSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  necessari. 
Necesarísimo. 

NECESSER.  m.  Caixa  feta  ab  mes  o  menys  primor, 
que  serveix  pera  guardar'hi  obgectes  de  tocador,  com: 
navages  d  afeitar,  pintes,  raspalls,  estisores,  etc.,  va- 
riant  algún  deis  estils  que  conté,  segons  el  sexe  a 
que  pertany  qui  1'  usa.  Neceser. 

NECESSITADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  neces- 
sitat. Necesitadamente. 

NECESSITADÍSSIM,  A  adj.  sup.  Molt  necessitat. 
Necesitadísimo. 


NEC 


NEF 


319 


NECESSITAR.  v.  a.  Foiqar,  obligar,  precisar.  Ne- 
cesitar. ||  v.  a.  y  11.  Haver  menester,  tindre  manca  de 
alguna  cosa.  Necesitar. 

NECESSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  necessari  y  la  for- 
qa  natural  de  les  coses  que  les  obliga  a  obrar  inevi- 
tablement.  Necesidad.  ||  Ant.  Precisió,  obligació  in- 
dispensable. Necesidad.  ||  Pobresa,  miseria.  Necesi- 
dad. ||  Perill  en  que  's  necessita,  qu'  exigeix  prompte 
auxili  Necesidad.  ||  Qualsevulla  de  les  evaquacions 
cor;  oráis  Necesidad  o  necesidad  déla  naturaleza. 
II  La  fata  continuada  d'  aliment  que  fa  defallir; 
y  en  aquest  sentit  se  diu:  catire  de  necessitat.  Nece- 
sidad. 

NECESSITAT  COMUNA.  Teol.  La  en  que  una  persona, 
per  exemple,  pot  passar  encara  qu'  ab  travall.  Nece- 
sidad común. 

necessitat  DE  medís.  Teol.  La  precisió  absoluta 
d'  una  cosa  sense  la  qual  no  's  pot  conseguir  la  sal- 
vació.  Necesidad  de  medio. 

necessitat  DE  PRi  CEPTE.  Teol.  Aquella  en  que 
posa  alguna  llei  qu'  ob'iga.  Necesidad  de  precepto. 

NECESSITAT  EXTREMA.  L*  estat  en  qu'  algú  perdrá 
la  vida  si  no  ix  d'  ell  o  no  s'  hi  acut  ab  1'  auxili.  Ne- 
cesidad extrema. 

ESTAR  EN  EXTREMA  NECESSITAT.  fr.  ARRIVAR  AL 
EXTRÉM. 

FER  DE  LA  NECESSITAT  VIRTUT.  fr.  Fer  algú  de 
bona  gana  lo  que  no  's  pot  evitar.  Hacer  de  la  necesi- 
dad virtud. 

LA  NECESSITAT  NO  TÉ  LLEI.  Ref.  Explica  que  '1  que 
té  urgent  necessitat,  se  creu  dispensat  de  les  liéis  y 
d'  obligacions  comunes.  La  necesidad  carece  de  ley. 

NECESSITAT,  DA.  p.  p.  Necesitado.  ||  Pobre,  in- 
digei  t.  Necesitado. 

NECH.  adj.  Ant.  OCULT,  AMAGAT. 

NECI,  A.  adj.  Tonto,  ignorant,  fatuu,  ximple.  Ne- 
cio. ||  S'  aplica  a  les  paraules  o  obres  fora  de  rao, 
com:  pregunta,  acció  necia.  Necio.  ||  Lo  faltat  de  rao. 
Necio. 

NECIAMENT.  adv.  m.  Toniament.  Neciamente. 

NECRODULIA.   f.  El  cult  deis  morts.  Necrodulia. 

NECROFOB1A.  f.  Por  extremada  a  la  mort  o  ais 
morts.  Necrofobia. 

NECROGRAFÍA.  f.  Descrlpció  de  cadávres  o  di- 
funts.  Necrografía. 

NECROLATRÍA.  f.  Adoració  deis  morts.  Necrola- 
tría.  ||  Dolor  extremat  per  ia  mort  d'  algú.  Necro- 
latría. 

NECRÓLECH,  GA.  s.  y  adj.  Qui  s'  ocupa  de  necro- 
logía. Necrólogo. 

NECROLIT.  m.  Min.  Mena  de  feldespat,  d'  origen 
volcánich.  Necrolito. 

NECROLOGI.  m.  LÜbre  ont  s'  apunten  els  noms 
deis  que  moren.  Necrologio. 

NECROLOGÍA,  f.  Noticia,  llista  de  morts.  Necro- 
logía. ||  Escrit  consagrat  a  la  memoria  d' algún  mort. 
Necrología.  ||  Registre  ont  s'  hi  anoten  det'uncions. 
Necrología. 

NECROLÓGICAMENT.  adv.  D'  una  manera  necro- 
lógica. 

NECROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  necro- 
logía. Necrológico. 

NECRONITA,  f.  Min.  Substancia  blanquinosa  o 
blavenca  que  ratlla  '1  vidre  y  fa  molta  pudor.  Ne 
cronita. 

NECRÓPOLIS,  f.  Soterrani  grandíssim  destinat  a 
enterrament  deis  morts.  Nocrópolis.  ||  CEMENTIRI. 

NECROPSIA,  f.  Mcd.  Autopsia.  Necropsia. 

NECROPSICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  necrop- 
sia. NecrJpsico. 

NECROSCOPIA,  f.  Med.  Examen  del  cadavre  pera 
descobrir  el  Koch  de  les  malaltíes,  1'  alteració  deis 
orgues  y  la  causa  de  la  mort.  Necroscopia. 


NECROSCOPICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  re- 
latiu a  la  necroscopia.  Necroscópico. 

NECROSIS,  f.  Med.  Conupció  d'  algún  os.  Necro- 
sis. ||  Estat  deis  ossos  privats  de  vida.  Necrosis. 

NECROTOMÍA.  f.  Med.  Anatomía  d'  un  eos  mort. 
Necrotomía. 

NECROTÓJVHCH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  ne- 
crotomía. Necrotómico. 

NÉCTAR,  m.  Mit.  Beguda  suavíssima  y  imaginaria 
deis  deus.  Néctar.  ||  Per  analogía  's  diu  de  qualsevol 
licor  molt  suau  y  agrados.  Néctar. 

NECTARADENA.  f.  Bol.  Glándula  que  segrega  1 
such  nectarisch  de  les  flors.  Nectaradena. 

NECTARI,  A.  adj.  Que  destila  néctar  o  que  'n  té 
gust.  Nectareo. 

NECTARI.  m.  Bot.  Part  de  certes  flors  que  coi. té 
el  such  d'  ont  les  abelles  treuen  la  niel.  Nectario. 

NECTARI,  NA.  adj.  Poét.  Dolg  com  el  néctar.  Nec- 
tarino. 

NECTÁRICH.  CA.  adj.  Semblant  al  néctar.  Necta- 
reo. ||  Que  destila  néctar.  Nectareo. 

NECTARÍFER,  A.  adj.  Que  conté  néctar.  Necta- 
rífero. 

NECTARILÍM.  m.  Bot.  Part  de  la  flor  que  cobreix 
y  defensa  '1  nectari.  Nectarilimo. 

NECTAROTECA.  f.  Bot.  Qualsevulla  part  d'  una 
flor  que  tapa  '1  nectari.  Nectaroteca. 

NÉCTICH,  CA.  adj.  Que  té  la  proprietat  de  surar 
demunt  d'  algún  líquit.  Néctico. 

NEDEJAR.  v.  a.  Ant.  NETEJAR. 

NEDESA.  f.  Ant.  NETEDAT,  PURESA. 

NEDÉU,  A.  adj.  Ant.  NET. 

NEERLANDÉS,  A.  s.  El  natural  deis  Paísos  Bai- 
xos.  Neerlandés.  ||  adj.  Pertanyent  o  relatiu  ais 
Paísos  Baixos.  Neerlandés.  ||  m.  Idioma  derivat  del 
Teutó,  que  's  parla  a  Bélgica,  Holanda  y  Dinamarca. 
Neerlandés. 

NEFÁN,  DA.  adj.  Indigne,  torp,  de  que  no  se  'n 
pot  parlar  sens  enuig.  Nefando. 

NEFANDAMENT.  adv.  m.  D' una  manera  nefanda. 
Nefandamente. 

NEFANDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  nefán.  Nefan- 
dísimo. 

NEFAS,  adv.  Hat.  S'  usa  en  la  expressió:  per  fas  o 
per  nefas;  per  bé  o  per  mal;  d'  un  modo  o  d'  un  altre. 
Por  fas  ó  por  nefas. 

NEFAST,  A.  adj.  S'  aplica  ais  díes  qu'  entre  'ls 
romans  no  's  podíen  tractar  els  negocis  públiclis  y 
estaven  tancats  els  tribunals.  Nefasto.  ||  Molt  des- 
graciad Nefasto. 

NEFELINA,  f.  Min.  Mena  de  silicat  d' alúmina. 
Nefelina. 

NEFELÍNICH,  CA.  adj.  Que  conté  nefelina.  Nefe- 
ínico. 

NEFELIO,  m.  Med.  Nuvolet  que  surt  a  la  córnia 
del  ull.  Nefelión. 

NEFELOIT.  adj.  Que  té  1'  apariencia  d'  un  nú- 
vol.  Nefeloide.  ||  Se  diu  de  la  orina  que  té  taques 
blanquinoses.  Nefeloides. 

NEFIACH.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Millas,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  del  riu  Agly  y  té  1,062  hab. 

NÉFOL.  Geog.  Veinat  que  formava  part  de  La  Bat- 
1  lia  a  la  Cerdanya,  y  és  un  deis  agregáis  de  la  vila 
de  Bellver,  prov.  de  Lleida,  districte  de  la  Seu  de 
Urgell. 

NEFRALGlA.  f.  Med.  Dolor  de  ronyons.  Nefral- 
gla. 

NEFRÁLG1CH,  CA.  adj.  Propi  de  la  nefralgía.  Ne- 
frálgico. 


320 


NEG 


NEG 


NEFRELITA.  f.  Min.  Mena  de  serpentina.  Nefre- 
lita. 

NEFRELMÍNTICH,  CA.  adj.  Med.  Causat  péls 
cuchs  continguts  ais  ronyons.  Nefrelmíntico. 

NEFRENFRAXIA.  f.  Med.  Obstrucció  deis  ronyons. 
Neírenfraxia. 

NEFRIDIÓ.  m.  Anat.  Greix  que  rodeja  'ls  ronyons. 
Nefridión. 

NEFRITA.  f.  Min.  Varietat  de  jade  oriental.  Ne- 
frita. 

NEFRÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Dolor  causat  per  pe- 
dretes  o  arenes  que  's  fan  ais  ronyons.  Nefrítico. 

NEFRITIS,  f.  Med.  Inflamado  deis  ronyons.  Ne- 
fritis. 

NEFROCATOLICÓN.  m.  Farm.  Nom  específich  de 
certes  medicines  que  s'  empleen  pera  curar  les  nia- 
lalties  deis  ronyons.  Nefrocatolicón. 

NEFROCELE.  f.  Med.  Trencadura  ais  ronyons.  Ne- 
frocele. 

NEFROFLEGMASÍA.  f.  Med.  Inflamado  deis  ro- 
nyons. Nefroflegmasia. 

NEFRÓGRAF,  A.  s.  y  adj.  Anat.  Qui  s'  ocupa  de 
neírografía.  Nefrógrafo. 

NEFROGRAFi  A.  f.  Anal.  Descripció  anatómica  deis 
ronyons.  Nefrografía. 

NEFROGRÁFICH,  CA.  Anat.  Lo  concernent  a  la 
nefrografía.  Nefrográfico. 

NEFROIDI.  adj.  Que  té  forma  de  ronyó.  Nefroide. 

NEFROLETÍAS1S.  f.  Med.  Mal  de  pedra  deis  ro- 
nyons. Nefroletíasis. 

NEFROLITA.  f.  Med.  Pedra  formada  ais  ronyons. 
Nefrolita. 

NEFROLITOTOMJA.  f.  Cir.  Operado  que  consis- 
teix  en  obrir  el  ronyó  pera  extreure'n  alguna  pedra. 
Nefrolitotomia. 

NEFROLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  sobre  les  malaltíes 
deis  ronyons.  Nefrología. 

NEFROLOGISTA.  s.  y  adj.  Med.  Qui  s'  ocupa  es- 
pecialment  en  estudiar  les  malaltíes  deis  ronyons. 
Nefrologista. 

NEFRÓPICH,  CA.  adj.  Med.  Que  dependeix  de  la 
supurado  deis  ronyons  o  de  la  seua  inflamado.  Ne- 
frópico. 

NEFROPIOSIS.  f.  Med.  Supurado  deis  ronyons. 
Nef.opiosls. 

NEFROPLEGIA.  f.  Med.  Atonía  deis  ronyons.  Ne- 
froplegia. 

NEFROPLÉGICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  ne- 
froplegia.  Nefroplégico. 

NEFROPLÉTORA.  f.  Med.  Plétora  deis  ronyons. 
Nefroplétora. 

NEFRORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  deis  ronyons. 
Nefrorragia. 

NEFROSPÁSTICH,  CA.  adj.  Med.  Causat  pél  es- 
pasme deis  ronyons.  Nefrospástico. 

NEFRÓTOM.  m.  Cir.  Qui  opera  la  nefrolitotomia. 
Nefrótomo. 

NEGABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  negar.  Negable. 
NEGACIÓ.  f.  La  acció  de  negar.  Negación,  nega- 
tiva. ||  Privació,  carencia  d'  alguna  cosa.  Negación. 
||  La  partícula  negativa.  Negación. 

NEGADA,  f.  La  acció  de  negarse  o  ofegarse.  Aho- 
gamiento.  ||  L'  acció  de  negar. 

jMALA  negada  face!  fr.  vulg.  ¡Maldito  sea! 
NEGADOR,  A.  m.  y  f.  Ant.  Qui  nega.  Negador. 
NEGAMENT.  m.  Ant.  INUNDACIÓ,  NEGACIÓ. 
NEGANT.  adv.  m.  negativament. 
NEGAR,  v.  a.  No  convindre  a  lo  que  un  altre  diu, 
donarho  per  fals.  Negar.  ||  Dir  que  no,  no  concedir  lo 
que  's  demana.  Negar.   ||  Vedar,  proibir,  destorbar. 


Negar.  ||  Refusar,  desdenyar  alguna  cosa,  no  rego- 
néixerla  coro  a  propia.  Negar.  ||  Amagar,  dissimular. 
Negar.  ||  Ofegar  ab  aigua.  Ahogar.  ||  Inundar. ^Man- 
car, no  correspondre  a  la  obligació  que  imposen  a'- 
guns  títols,  coin:  negar  la  obediencia  a  les  liéis  Ne- 
gar. ||  v.  r.  Excusarse.  Negarse  II  No  admetre  algú 
a  qui'l  cerca.  Negarse.  ||  OFEGARSE.  ||  v.  r.  Liquidar- 
se P  ali-oli. 

negarse  a  Sí  meteix.  fr.  Met.  Subgectarse  en  tot 
al  Evangeli.  Negarse  á  si  mismo. 

negar  l' ali-oli.  fr.  Met.  Fer  malbé  alguna  cosa  o 
Henear  a  perdre  un  negoci.  Cazarla. 

NEGAT,  DA.  p.  p.  Negado.  ||  CURT,  6,  7,  8,  9. 
NEGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  nega.  Negante,  nega- 
tivo. 

NEGATIVA,  f.  NEGACIÓ. 

NEGATIVAMENT.  adv.  m.  Ab  negació.  Negati- 
vamente. 

NEGLIGENCIA,  f.  Descuit,  omissió,  manca  d'exac- 
ttut.  Negligencia.  ||  peresa. 

NEGLIGENT,  A.  adj.  Descuidat.  Negligente,  n 
peresós. 

NEGLIGENTMENT.  adv.  m.  Ab  negligencia.  Nz- 
gligentemente.  ||  peresosament. 

NEGÓ.  m.  Títol  que  's  dona  al  emperador  d'  Abis- 
sínia.  Negó.  |¡  negus. 

NEGOCI.  ni.  Terme  genérich  que  's  substitueix 
péls  termes  propis  y  particulars  de  cada  cosa.  Ne- 
gocio. ||  Dependencia,  pretensió,  agencia.  Negocio. 
||  Ocupació,  assumpte,  empleu.  Negocio.  ||  Utilitat, 
interés,  producte  d'  alió  ab  que  's  tracta.  Negocio.  || 
NEGOCIACIÓ.  ||  La  ganancia  y  utilitat  que  's  treu  de 
alguna  cosa.  Granjeria 

NEGOCI  DE  MALA  D1GESTIÓ.  El  qu'  és  dificultós  de 
compondré.  Negocio  de  mala  digestión. 

anar  calent  o  fort  algún  negoci.  fr.  Tractarse 
ab  activitat.  Bullir  algún  negocio. 

ANAR  Péls  seus  negocis.  fr.  Correr  d'una  banda  a 
un'  altra  fent  dilligencies.  Traginar. 

BÉ  VA  'L  NEGOCI.  Expr.  fam.  Estar  al  segur,  fora  de 
perill.  En  salvo  está  el  que  repica. 

CORRER  EL  NEGOCI  O  LS  NEGOCIS.  fr.  Tindre  '1  seu 
curs.  Correr  los  negocios.  ¡\  Haverhi  molta  activitat 
de  comers.  Negociarse. 

detindre'l  NEGOCI.  fr.  Posarhi  destorbs.  Emplas- 
tar un  negocio. 

ENTRAR  EN  UN  NEGOCI.  fr.  Péndrehi  part,  encarre- 
garsen.  Entrar  en  un  negocio. 

ESTAR  PLE  O  CARREGAT  DE  NEGOCIS.  fr.  Trovarse 
molt  ocupat  ab  multitut  de  coses  qu'  atendré.  Estar 
rodeado  de  negocios. 

estar  SOBRE  ALGÚN  NEGOCI.  fr.  Activarlo  ab  efica- 
cia. Estar  sobre  un  negocio. 

EVAQUAR  UN  NEGOCI.  fr.  EVAQUAR,  2. 
fer  el  SEU  NEGOCI.  fr.  Disposar  y  governar  algu- 
na cosa   de  manera  que  resulti  en  profit  de  qui  la 
maneja.  Hacer  su  negocio,  su  agosto. 

manejar  ELS  NEGOCIS  fr.  Dirigirlos  ab  destresa  y 
de  manera  que  s'  encaminin  al  fí  qu'  un  se  proposa. 
Negociar. 

NEGOCIABLE  adj.  S'  aplica  ais  génres  ab  que  's 
negocia.  Comerciable. 

NEGOCIACIÓ.  f.  Comers,  tráfech.  Negociación, 
negocio.  ||  Maneig  polítich  de  les  dependencies  y 
pretensions.  Negociación. 

NEGOCIADOR,  A.  m.  y  f.  NEGOCIANT,  MITJANCER. 
NEGOCIANT.  p.   a.  Comerciant,   traficant.  Nego- 
ciante, negociador. 
NEGOCIANT  de  LLANA.  Qui  h¡  trafica.  Lanero. 
NEGOCIAR,  v.  n.   Comerciar,  traficar.  Negociar. 
||   Manejar  públicament  les   dependencies  o  preten- 
sions. Negociar.  ||  Ajusfar  el  traspás,  cessió  o  endós 
d'  algún  val  o  lletra  de  cambi,   arreglant   els  inte- 
ressos  que  s'  han  de  pagar  segons  estil.  Negociar. 


NEG 


NEI 


321 


NEGOCIAT.  ni.  Rain  especial  o  part  d'  ell  encarrc- 
gat  a  algún  oficial  de  despaig.  Negociado. 

NEGOCIAT,  DA.  p.  p.  Negociado. 

NEGOCIEJAR.  v.  n.  Negociar. 

NEGOCIET.  ni.  dini.  Negozuelo. 

NEGOCiÓS,  A.  adj.  Aplicat,  dilligent  y  cuidados 
deis  seus  negocis.  Negocioso. 

NEGRA  (Bauma).  Orog.  En  el  tenue  de  Malanyeu, 
té  poca  fondaí  ia.  ||  —  (LA  COVA).  En  el  tenue  de  Ja- 
ira. ||  —  (PUNTA).  Hidrog.  Cap  de  la  banda  de  po- 
nent  de  la  badía  de  Palma,  illa  de  Mallorca.  ||  (PUN- 
TA). Cap  de  la  costa  de  mitjorn  de  1'  illa  de  Mallor- 
ca, al  S.  de  Puig  Llovets.  ||  (punta).  Cap  de  la  costa 
de  ponent  de  1'  illa  de  Menorca,  Balears. 

NEGRAL,  adj.  negrench. 

NEGRALS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Sanet,  prov. 
d  Alacant. 

NEGRAT,  DA.  p.  p.  Ant.  ENNEGRIT,  EMMASCARAT. 

NEGRE,  A.  adj.  S'  aplica  al  eos  opach  y  poros  que 
íeb  la  llum  y  no  la  reflexa.  Negro.  ||  Lo  que  no  té  la 
blancura  que  li  correspón.  Negro.  ||  Obscur,  tene- 
brós.  Negro.  ||  Home  o  dona  de  dit  color.  Negro. 

NO  D1STING1R  LO  BLANCH  DEL  NEGRE.  fr.  BLANCH. 

NEGRE  Y  CASES  (Joaquim  de).  Biog  Notari  bar- 
celoní,  mort  l'any  18S2.  Membre  de  la  R.  Academia 
de  Bones  Lletres.  Autor  de  articles  publicats  en  La 
Notaría  y  d'  una  interessant  Reseña  histórica  de  la 
R.  Tauia  de  Comuiis  Dipósits,  primer  bancli  instau- 
rat  a  Espanya  (en  les  Memories  de  la  R.  Acad.  de 
B.  Lletres  de  Barcelona  vol.  III.)  Formulario  de  in- 
novaciones que  la  ley  hipotecaria  introdm  e  en  las  es- 
crituras, 68  pág.  en  4t.,  Barcelona.  Apuntes  para  el 
estudio  de  la  fedeología  ó  ciencia  de  dar  fe.  Quatre 
vol.  4.t  Barcelona,  imp.  H.  Vda.  Pía.  1879-1880.  Se 
liavía  dedicat  igualment  a  la  pintura  y  existeixen 
teles  pintades  al  oli  per  ell. 

NEGRE  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  de  llevant 
de  P  illa  de  Menorca,  Balears.  ||  —  (RIU).  Riuet  de  la 
prov.  de  Lleida;  neix  al  tenue  de  Lladurs,  passa  per 
Solsona,  Riner  y  Clariana  y  desaigua  a  la  vota  dreta 
del  Cardoner.  ||  — (RIU).  Riuet  que  baixa  del  port  de 
Viella,  parteix  aquesta  vila  en  dues  y  desaigua  a  la 
vora  del  Gaiona,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (RIU).  Riuet  o 
barranch  que  marca  la  trenca  o  frontera  entre  Cata- 
lunya y  Andorra. 

NEGREJAMENT.  m.  Ant.  NEGROR. 

NEGRFJAR.  v.  n.  Aparéixer  negra  una  cosa.  Ne- 
grear. ||  V.  a.  ENNEGRIR. 

NEGRENCH,  CA.  adj.  Lo  que  tira  a  negre.  Ne- 
gruzco, negral,  acijado. 

NEGRER,  A.  adj.  Epítet  de  les  persones  y  barcos 
dedicats  al  tráíecli  de  negres.  Negrero. 

NEGRET,  A.  ni.  y  f.  dim.  Negrillo. 

NEGRET  (Cap)  Hidrog.  Cap  del  S.O.  de  1'  illa  de 
Mallorca. 

NEGRET  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  banda  N.  de 
Port  Mat;ne,  illa  d'  Ibiga,  Balears. 

NEGRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  negre.  Negrísimo. 

NEGROFAGIA.  f.  Sistema  deis  que  defensen  la  es- 
clavitut  deis  negres.  Negrofagia. 

NEGRÓFACH,  GA.  s.  y  adj.  Fig.  Esclavisador  de 
negres.  Negrófago. 

NEGRÓFIL,  A.  s.  y  adj.  Amant  y  defensor  deis  ne- 
gies.  Negrófilo. 

NEGRO.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Vallanca, 
prov.  de  Valencia. 

NEGROR,  f.  Qualitat  que  constitueix  les  coses  ne- 
gres. Negror,  negrura.  ||  Foscor  que  sol  preceir  a 
les  tempestes.  Cerrazón.  ||  FOSQUEDAT.  ||  L'  acte  de 
ennegrir.  Ennegrecimiento. 

NEGROS,  A.  adj.  Semblant  al  negre,  de  color  que 
tira  al  negre.  negrench. 

dic.   CAT.  —  V.  II. —  41. 


NEGRURA,  f.  Ant.  negror. 

NEGÚ,  NA.  adj.  Ant.  ningú. 

NEGUIT.  ni.  Mal  humor,  impaciencia,  displicen- 
cia. Desazón,  desabrimiento.  ||  Disgust  o  inquietut 
interior  que  causa  M  desitg  d'  una  cosa  mentres  no  's 
logra.  Comezón,  quemazón.  I¡  Inquietut  per  alguna 
viva  picor  o  altra  molestia  corporal.  Concomio,  con- 
comezón, concomimiento.  ||  El  viu  y  inquiet  desitg 
de  fer  alguna  cosa.  Rabanillo,  prurito. 

NEGUITEJAR.  v.  r.  Apesarar,  disgustar.  Desazo- 
nar, despechar,  desabrir,  apesarar,  angustiar.  || 
v.  r.  Consumirse,  estar  impacient.  Desazonarse, 
destrizarse,  concomerse,  pudrirse,  deshacerse;  ha- 
cerse trizas. 

NEGUITEJAT,  DA.  p.  p.  Pié  de  neguit.  Destri- 
zado. 

NEGUITÓS,  A.  adj.  Malfet,  malganós.  Desazo- 
nado. 

NEGUITOSAMENT.  adv.  m.  Ab  neguit,  de  mane- 
ra neguitosa.  Desapaciblemente,  fastidiosamente, 
desasosegadamente. 

NEGÚN,  A.  adj.  Ant.  Ningún. 

NE1RA.  Ter.  arañes,  entrada. 

NEIXEDOR,  A.  ni.  y  f.  Lo  que  está  per  náixer  o 
há  de  náixer  després  de  morts  nosaltres.  Postumo. 

NEIXEDURA.  f.  Posterma  que  's  cría  junt  a  la 
ungía.  Panadizo,  panarizo. 

NEIXEMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  néixer.  Naci- 
miento. ||  Per  antonomasia  el  de  Nostre  Senyor  Je- 
sucrist.  Nacimiento.  ||  Origen,  descendencia.  Naci- 
miento. ||  Condició,  classe,  sanch,  familia,  casa. 
Nacimiento.  ||  Lloch  ont  algú  ha  nascut.  Nacimien- 
to. ||  Origen,  principi  o  causa  d'  alguna  cosa.  Naci- 
miento. II  La  sortida  d'  un  astie  sobre  '1  propi  horit- 
zó.  Nacimiento.  ||  L'  acte  d'  eixir  de  la  térra  'ls 
sembráis  o  plantes  y  d'  aqüestes  les  flors  o  fruits. 
Nacimiento. 

neixement  prematuR.  El  que  té  lloch  abans  del 
terme  comú  o  ordinari  de  la  naturalesa.  Nacimiento 
precoz. 

neixement  tarda.  El  que  té  lloch  després  del 
terme  comú  o  oidinari  de  la  naturalesa.  Nacimiento 
tardío. 

DELS  ESCARMENTATS  NEIXEN  ELS  AVISATS.  Ref.  ES- 
CARMENTATS. 

QUI  ÉS  BOIG  QUAN  NEIX,  MAI  NE  GUAREIX.  Ref. 
BOIG. 

NEIXENSA.  f.  NEIXEMENT.  ||  Ant.  NEIXEDURA. 

NÉIXER.  v.  n.  Eixir  a  llum  del  ventre  de  la  mare 
el  lili.  Nacer.  ||  Brotar,  apuntar,  eixr  les  plantes  de- 
munt  térra.  Despuntar,  nacer.  ||  Criarse,  produirse 
alguna  cosa  a  alguna  part.  Nacer.  ||  Eixir  el  borri- 
gol,  peí  o  ploma  al  eos  del  animal.  Nacer.  ||  Mei. 
Comentar  a  veure  algún  astre  a  1'  horitzó.  Nacer.  |l 
Tindre  principi  una  cosa  d'  un'  altra.  Nacer.  ||  Infe- 
rirse una  cosa  d'  un'  altra.  Nacer.  ||  Eixir,  tindre 
principi  les  fonts  o  rius  en  cert  lloch.  Nacer.  ||  Co- 
mengar  una  cosa  d'  altra,  eixir  d'  ella,  com:  neixer 
un  segon  oidre  d'  arquitectura  d'  un  primer.  Nacer. 
||  Vindre,  pervindre,  descendir,  originarse.  Nacer.  || 
Provenir,  d'  alguna  familia  o  llinatge.  Nacer.  ||  Eixir 
aparéixer  de  non.  Nacer.  ||  Deixarse  veure  o  sobre- 
vindre  repentinament  alguna  cosa  qu' estava  ama- 
gada o  s'  ignorava  o  no  s'  esperava.  Nacer. 

néixer  AB  la  FLOR  AL  CUL.  fr.  Fam.  Ésser.ditxós  o 
afortunat.  Nacer  de  pies. 

NÉIXER  en  ALGÚN  DÍA  O  HO#A.  fr.  Met.  Haverse 
lliurat  d'algún  gran  perill.  Nacer  en  algún  día  ú  hora. 

QUI  HO  TÉ  AL  NÉIXER  MAI  HO  DEIXA.  Ref.  GENI  Y 
FIGURA  FINS  A  LA  SEPULTURA. 

QUI  primer  neix  primer  peix.  Ref.  Denota  que  'ls 
filis  primogénits  arrepleguen  la  hisenda  y  'ls  segons 
se  queden  sense  tindre  que  menjar.  Quien  antes  nace, 
antes  pace. 


322 


NEO 


NER 


Nemesia 


'^T 


Nemobi 


NEIXIMENT.  m.  Ant.  Fill  petit  o  de  llet  del 
animal.  Cria.  ||  Ant.  met.  Origen,  principi.  Naci- 
miento.   ||   NAIXEMENT. 

NEL.  n.  p.  Contracció  de  Da- 
niel o  de  Manuel. 

NEMALITA.  f.  Min.  Magnesia 
hidratada  fibrosa.  Nemalita. 
NEMESI.  n.  p.  Nemesio. 
NEMESIA,  f.  Zool  Mena  de 
aracnits  migáis,  propis  de  la  re- 
gió mediterrania,  essent  un  deis 
mes  característichs  el  nemesia 
suffrosa  del  niitjorn  de  Franca. 

NÉMINE   DISCREPANT.   m. 
adv.  llat.  Ab  tots  els  vots.  Né- 
mine  discrepante. 
NEMOBI.   m.  Zool.  Insectes  ortopters  grillits,  que 
viuen  ais  llochs  ombrívols,  acoblats,  y  ían  una  renior 
característica  al  sal- 
tar. Nemobio. 

NÉMONA.  f.  Bot. 
Planta  ab  tulles  cli- 
vellades  ab  tres  ló- 
buls  senceríssims,  un 
x  i  c  h  aborrigolades; 
pecciols  llarchs,  d'en- 
tremitg  deis  quals 
surt  una  branca  d'  uns 
15  centiiuetres  d'  alga- 
ría,  rodona,  ab  poques  tulles,  niés  petites;  les  flors 
son  de  sis  petáis,  grans  y  vistoses;  1'  arrel,  grossa, 
llarga,  regularment  dividida  en  moltes  cabeces,  negra 
y  de  gust  amargant  y  agre.  Es  astringen!,  tónica  y 
útil  contra  les  malaltíes  del  fetge.  Anémona. 

NEN,  A.  m.  y  f.  Noi  o  noia  petits.  Rorro,  nene, 
párvulo.  ||  Xixell,  fácil  d'  ésser  enganyat.  Motolito, 
motolotico.  ||  Met.  L'  ignoscent  y  senzill.  Tortolico, 
tortolillo,  tortolito,  pollito. 

nen  D'  en   CISES.  Minyó  gran  que  té  coses  o  afi- 
cions  de  noi.  Niño  de  la  rollona. 
NENGÚ,  NA.  m.  y  f.  Ant.  NINGÚ. 
NENÚFAR,   m.  Bot.   Planta  que  creix  a  les  aigiies 
entollades,  ont   treu  un'  arrel    llarga  y   mol t  grossa 
plena  de  nusos  y  d'  un  such  vescós.  Les  fulles,  que 
s'  extenen  sobre  1'  aigua,  son  grans  y  quasi  rodones, 
les  flors  grans  y  blanques,  y  '1  fruit  és  una  capea  es- 
iérica  plena  de  llevors  petites,  llargues  y   negren- 
ques.  Nenúfar. 
NEO,  A.  adj.  NOU. 

NEOCATÓLICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  neo- 
catolicisine.  Neocatólico.  ||  Nom  d'  un  partit  espa- 
nyol  que  tracta  d'  involucrar  la  relligió  ab  la  políti- 
ca. Neocatólico. 

NEOCATOLICISME.  ni.  Mena  de  filosofía  cristia- 
na introduida  per  alguns  moderns  escriptors  y  polí- 
tichs.  Neocatolicismo. 

NEOCTESA.  f.  Min.  Mineral  compost  d'  ácit  arsé- 
nich,  peróxit  de  ferro,  aigua  y  un  poch  d'  arseniat 
d'  alúmina'.  Neoctesa. 

NEÓFIT.  m.   Convertit  de  poch  a  una  relligió  o  a 
algún  partit  politich.  Neófito. 
NEOFOBIA,  f.  Horror  a  tot  lo  nou.  Neofobia. 

NEÓGAL.  m.  Primera  llet  després  deis  calostres. 
Neógalo. 

NEOGRAF,  A.  s.  y  adj.  Qui  innova  la  ortografía. 
Neógrafo. 

NEOGRAFÍA.  f.  Tractat  sobre  un  nou  sistema  de 
ortografía.  Neografía. 

NEOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  neogra- 
fía. Neográfico. 

NEOGRAFISME.  m.  Modo  d'  ortografiar  contrari 
al  ús.  Neografismo. 


NEÓLECH,  GA.  m.  y  f.  Qui  usa  neologismes.  Neó- 
logo. 

NEOLÍTICH.  adj.  Nom  ab  que  's  designa  '1  període 
prehistórich  de  la  pedra  pulida.  Neolítico. 

NEOLOGÍA.  f.  Invenció  de  paraules.  Neología. 

NEOLÓGICH,  CA.  adj  Pertanyent  a  la  neología. 
Neológico. 

NEOLOGISME.  m.  Us  de  paraules  noves.  Neolo- 
gismo. ||  La  paraula  inventada  de  nou. 

NEOLOGISTA.  s.  y  adj.  Qui  comet  neologismes. 
Neologista. 

NEOLLATÍ,  NA.  adj.  Epítet  de  les  llengües  vives 
derivades  del  llatí.  Neolatino.  ||  Epítet  de  la  litera- 
tura que  té  semblanza  ab  la  llatina.  Neolatino. 

NEOMENIA,  f.  Primer  día  de  la  lluna.  Neomenia, 
novilunio. 

NEÓPETRE.  m.  Min.  Sílice  de  textura  escatosa. 
Neópatro. 

NEOPLASMA.  Med.  Teixit  de  nova  formació  al 
organisme,  que  's  considera  com  causa  o  efecte  de 
gran  nombre  de  malaltíes.  Neoplasma. 

NEOPLASIS.  f.  Min.  Sulfur  de  ferro  roig  soluble, 
d'  un  gust  estíptich.  Neoplasis. 

NEOPLASTE.  m.  Min.  Oxit  negre  térros.  Neo- 
plasto. 

NEOPLATONICISME.  m.  Escola  filosófica  que  flo- 
resq.ié  principalment  a  Alexandría  entre  'ls  gentils  y 
va  ésser  niolt  enemiga  del  cristianisme  en  els  primers 
sigles  de  la  Iglesia.  Neoplatonicisme. 

NEOPLATÓN1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu 
al  neoplatonicisme.  Neoplatónico. 

NEORAMA,  m.  Mena  de  cosmorama,  tragat  de- 
munt  d'  una  superficie  cilindrica,  que  representa  1'  in- 
terior d'  un  temple  o  d'  algún  altre  gran  edifici.  Neo- 
rama. 

NEPOTISME.  m.  Abús  d'autori- 
tat  que  consisteix  en  que'ls  que  ma- 
nen protegeixin  y  favoreixin  a  llurs 
parents  ab  perjudici  deis  demés 
ciutadans.  Nepotismo. 

NEPTA.  f.  Bot.  Planta  indíge- 
na, de  la  fam.  tle  les  llabiades,  de 
fulíes  en  figura  de  cor,  cobert^s 
pél  revés  d'  una  borra  blanca. 
Nebada,  hierba  gatera,  nepeta. 

LA  NEPTA  TOT  MAL  REPTA.   Ref. 

Vol  dir  que  aquesta  herba  és  un 
gran  remei  pera  tots  els  mals.  La 
nebada  cura  muchos  males. 

NEPTÚ.  m.  Astron.  Planeta  de 
gran  magnitut  que  sois  se  veu  ab 
ajuda  del  telescopi.  És  el  mes 
llunyá  del  sol;  va  ésser  descobert 
P  any  1846.  Neptuno. 

NEPTUNlA,  NA.  adj.  Geol.  Epítet  deis  terrenos 
formats  dins  de  1'  aigua.  Neptuniano. 

NEPTUNISME.  m.  Geol.  Hipótesis  qu'  atribueix  la 
formació  de  les  roques  a  1'  acció  de  P  aigua.  Neptu- 
nismo. 

NEPTUNISTA.  s.  y  adj.  Geol.  Partidari  del  neptu- 
nisme.  Neptunista. 

NEQUICIA,  f.  Ant.  MALDAT. 

ÑERA  (Collada).  Orog.  Entre  '1  tuch  de  P  Home  y 
el  de  Montoliu,  a  la  Valí  d'  Aran  (2,370  m.). 

NERAL.  adj  Ter.  de  Sopeira.  Ceps  de  fulles  y 
ra'íms  molt  grossos,  quines  branques  aillades  son 
sostingudes  per  un  puntal.  Anyalment  se  poden  arrán 
de  térra,  y  rebroten  fent  el  tany  molt  llarch. 

NERE.  Ter.  arañes.  NEGRE.  ||  —  d'  HORNO  (estany). 
Hidrog.  En  la  conca  superior  del  riu  Nere  (2,040  m.). 
||  —  DE  caldes  (estany).  Al  peu  del  Montarto  de 
Caldes.  ||  —  DEL  FURCALL  (ESTANY).  Dessota  la  colla- 


Nepta 


NER 


NET 


323 


Nervadura  d'  una  fulla 
de  plátan 


da  Ñera  (2,314  m.).  II  -  DE  QUERRi  (estany).  En  la 
coaca  del   riu  Barrados.  ||  —  (RIU).   Neix  a  1' estany 
del  meteix  noni  y  desaigua  al  Garona  a  Viella. 
NERENA.  f.  NEREIDA. 

NERES  (Serra  deis).  Orog.  En  la  conca  superior 
del  riu  Nere. 

NEREYDES.    f.  pl.  Nimfcs  del  mar;  les  pintaven 
mitg  dona  y  mitg  peix.  Nereidas. 
NEREYDI,  A.  adj.  Neréideo. 
NERIL  o  NERILL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea, 
bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora 
del  No»uera  Ribagorcana  y  té  209  hab. 

ÑERO.  m.  Ictiol.   Peix  d'  uns  60  centimetres  de 

llarcli,  de  eos  quasi  oval,   un  poch  xato,  groguench 

pél  lloni  y  blanch  pél   ventre  y  '1  Cap  groguench:  la 

seua  carn  se  té  per  una  de  les  mes  delicades.  Ñero. 

NEROLA  (Cova  de).   Orog. 

A  la  Espluga  de  Francolí. 

NEROLI,  m.  Oli  essencial 
de  la  flor  de  t.ironja.  Neroli. 

NERVACIÓ.  f.  Med.  Acció 
y  efecte  de  fortaléixer  els  ner- 
vis. Nervación.  ||  Bot.  Con- 
junt  de  nervositats  que  teñen 
les  fulles  de  les  plantes.  Ner- 
vación. 

NERVADURA,  f.  Bot.  Qual- 
sevulla  de  les  venes  que  pre- 
senten les  fulles  o  altres  parts 
deis  vegetáis.  ||  f.  Arq.  Motllu- 
ra  que  sobreíx.  Nervadura. 
NERVAL,  adj.  Lo  que  's  refereix  ais  nervis.  Ner- 
val. 

NERVAT,  DA.  adj.  Blas.  Se  diu  de  la  falguera  y 
altres  plantes,  quines  fibres  apareixen  de  distint  es- 
malt.  Nervado.  ||  Bot.  Epítet  de  totes  les  parts  de  la 
planta  que  teñen  nervositats.  Nervado. 

NERVI.  m.  Anat.  Part  orgánica  del  eos  del  animal 
que  uneix  y  Higa  les  altres  parts  del  eos,  y  serveix 
péis  seus  moviments,  presentantse  en  forma  de  cor- 
dons.  Nervio.  ||  Met.  La  part 
mes  ferma  y  poderosa  de 
qualsevulla  cosa.  Nervio.  || 
La  eficacia  y  vigor  de  la  rao. 
Nervio.  ||  Bot.  El  fjlet  que 
corre  de  liaren  a  liaren  pél 
revés  de  les  fulles  de  les 
plantes  y  qu'  és  mes  alt  que 
la  superficie  d'  elles.  Nervio. 
||  Arq.  Arch  que  sobreix  al 
intradós  d'  una  volta.  Ner- 
vio. 

nervi  DE  BOU.  Vit  de  bou. 
Corbacho. 

NERVI  DE  LA  CUA  DELS 
GATS.  El  que  teñen  els  gats 
al  capdevall  de  la  cua,  y 
se  'ls  ni  sol  treure  a  fí  de 
que  creixin.  Ruin. 

NERVI  Óptich.  Qualsevol 

d'  aquells  per   medi    deis 

quals  la  vista  reb  impresió  de  les  especies.   Nervio 

óptico. 

AB  NERVI.   r 
nervosamente. 
ENCONGIR  els  NERVIS.  Arronsarlos.  Convulsar. 
ENTORPIRSE  'LS  NERVIS.  Quedar  tessos  per  excés 
de  fret.  Arrecirse. 

TORNÁRSEN  ELS  NERVIS.  fr.  Arronsarse.  Contraerse 
los  nervios. 

NERVÍ,  NA.  adj.  Med.  S'  aplicava  a  tota  substan- 
cia  medicamentosa,  qu'  aplicada  al   exterior  té  la 
propietat  de  confortar  el  sistema  nervios.  Nervino. 
NERVIET.  m.  dim.  Nervezuelo,  nervecico. 


N.  Nervi 


adv.  Ab  vigor,  eficacia  y  activitat. 


NERVIMOCIÓ.  f.  El  moviment  que'Is  ageuts  exte- 
riora produeixen  ais  sentits  y  que  'ls  nervis  trame- 
ten.  Nervimoción. 

NERVIMOTOR,  A.  adj.  Epitet  deis  agents  capacos 
de  produir  la  nervimoció.  Nervimotor. 

NERVIOS,  A.  adj.  Pertanyent  ais  nervis.  Nervio- 
so. ||  Pié  de  nervis.  Nervioso,  nervoso,  nervudo.  || 
Met.  Fort,  robust.  Nervoso,  nervioso.  ||  S'  aplica  al 
discurs,  expressió  o  paraula  que  conté  raons  molt 
fortes  y  convincentes.  Nervioso. 

NERVIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  vigor,  energía  y 
activitat,  de  manera  nerviosa.  Nerviosamente. 

NERVIOSITAT.  f.  Robustesa,  eficacia.  Nervosi- 
dad, nerviosidad. 

NERVOMOTILITAT.  f.  Propi  tat  en  virtut  de  la 
qual  els  nervis  son  molificáis  per  les  impresions  y 
transmeteixen  les  modificacions  al  cervell.  Nervo- 
motilidad. 

NERVOMOTOR.  m.  Agent  susceptible  de  modifi- 
car un  nervi  de  modo  que  la  seua  modificado  siguí 
transmesa  al  cervell.  Nervomotor. 

ÑERVOS,  A.  adj.  ler.  NERVIOS. 

NERVUDAMENT.  adv.  De  manera  nervuda. 

NERVUT,  DA.  adj.  Que  té  molts  nervis.  Nervudo. 

NESCI,  A.  adj.  neci. 

NESCIENCIA,  f.  Ignorancia,  necetat.    Nesciencia. 

NESCIENT.  adj.  Ignorant.  Nesciente. 

NESPLA.  f.  Bot.  Fruit  rodó,  molsut,  acabat  ab  una 
mena  de  corona,  revestit  d'  una  pell  groguenca  y 
aspra,  pero  quan  és 
madura  blanca,  par- 
da y  dolc,a;  comuna- 
ment  madura  fora 
del  arbre  en  parat- 
ges  ombrívols  y  col- 
gada en  la  palla.  Nís 
pero. 

AB  PALLA  Y  TEMPS 
MADUREN  LES  NES- 
PLES.  fr.  Que  les  co- 
ses totes  necesiten  el 
seu  transcurs. 

NESPLÉ.  Ter.  de 
Moya.  Carena  del 
Muntaliá. 

NESPLER.  m.  y 

NESPLERA.f.  Sor. 
Arbre  d'  uns  tres  a 
quatre  metres  d'  alt, 

la  soca  tortuosa,  pero  coberta  de  fulles  en  figura  de 
llanga,  dures  y  pél  revés  cobertes  de  borra  blanca, 
les  flors  blanques,  grans  y  solitaries.  Níspero. 

NESPRA.  f.  Bot.  NESPLA. 

NESPRER.  m.  Bot.  NESPLERA. 

NÉSTOR,  n.  p.  Nestorio. 

NÉT,  A.  m.  y  f.  Fill  de  fill  o  filia  del  avi.  Nieto.  || 
Descendent  d'  algún  llinatge  en  la  tercera,  quarta  y 
demés  generacious.  Nieto. 

NET,  A.  adj.  Pur.  Limpio,  neto,  puro.  ||  Lo  que 
resulta  liquit  o  sense  tares.  Neto.  ||  adv.  netament. 

NET  COM  una  patena.  Loe.  fam.  Llis,  molt  net. 
Mondo;  como  el  pelo  de  la  masa. 

net  Y  CLAR.  m.  adv.  Ab  tota  claretat,  sense  cap 
repar  ni  mirament.  En  buen  romance,  redondo,  en  pu- 
ridad. 

en  net.  m.  adv.  Ab  que  s'  explica  '1  valor  fixo  que 
resta  d'  alguna  cosa,  descomptats  els  gastes.  En 
limpio. 

FER  NET.  fr  Acabar  tot  lo  qu'  algú  tenía.  Hacer 
flux;  dar  finiquito.  ||  Acabar  una  cosa;  regularment  se 
diu  referintse  al  jocli.  Quedarse  á  espaldas. 

JUGAR  NET.  fr.  Met.  No  fer  trampes.  Jugar  limpio. 


Brot  de  nesplera 


324 


NEU 


NEU 


POSAR  EN  NET.  fr.  Copiar  lo  qu'  estava  en  borra- 
.dor.  Poner  en  limpio.  \\  Met.  Aclarar  algún  negoci. 
Poner  en  limpio. 

QUEDAR  net  Y  ESCURAT.  fr.  Met.  Quedar  sense  di- 
ñe rs    Quedar  limpio. 

TREURE  EN  net.  fr.  Deduir  la  substancia  o  conse- 
qüencia  clara  d'  alguna  cosa.  Sacar  en  limpio.  ||  POSAR 
EN  NET. 

NET  Y  ESCOFET  (Antón!).  Biog.  Cavaller,  expert 
mateinátich  y  artista  mallorquí,  natural  de  Palma, 
mort  1' any  1817.  Va  cooperar  en  les  tasques  de  la 
Societat  Económica  de  Mallorca.  Havent  estudiar, 
per  gust,  les  belles  arts,  després  n'  ensenyava  de 
fanch  ais  joves  aficionats.  Ab  tot,  el  seu  fort  eren 
les  niateinátiques;  no  obstant,  resten  d' ell  les  estam- 
pes de  la  beiata  Caterina  Tomás  (1792);  un  sant  Gaie- 
tá,  de  mitg  eos;  una  beata  María  de  la  Encarnado, 
y  unes  mostres  pera  apendre  de  dibuix.  L'  any  1718 
va  gravar  el  mapa  de  1'  illa,  quin,  durant  molts  anys, 
va  il-lustrar  la  Guía  de  Forasteros  en  Mallorca,  pu- 
blicada péls  Amichs  del  País,  y  ademes  una  escala 
de  llegues  pera  saber  les  distancies  deis  pobles  de  la 
illa.  Al  morir  va  deixar  molts  deis  seus  bens  ais  po- 
bres malalts  del  hospital  de  Palma. 

NETAMENT.  adv.  m.  Sense  cap  repar,  ab  resolu- 
ció.  Redondamente,  resueltamente. 
NETEA.  f.  (Vegis  NETESA). 

NETEDAT.    f.    Curiositat,    llimpiesa.    Limpieza, 
aseo, tersura. 
NETEJA.  f.  y 

NETEJADA.  f.  netejament.  ||  La  operació  que  's 
fa  a  les  mines  pera  separar  deis  metalls  les  materies 
que  hi  han  barrejades.  Lava,  lave. 

NETEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  neteja.  Limpiador.  || 
Lo  que  neteja.  ||  Lloch  per  netejar. 

NETEJAMENT.  m.  Ant.  L'acte  y  efecte  de  netejar. 
Limpia,  limpiadura,  limpiamiento. 

NETEJAR.  v.  a.  Fer  neta  una  cosa.  Limpiar.  ||  Met. 
Fer  fugir  d'  alguna  part  els  que  hi  fan  mal,  com:  el 
cami  de  ¡ladres,  el  mar  de  corsaris.  Limpiar.  |]  REN- 
TAR. ||  Purificar.  ||  Treure  a  alguna  cosa  les  barreges. 
Limpiar.  ||  Parlant  de  les  canonades  y  conductes  de 
aigua  és  ficarhi  un  manat  de  romagueres  fentles  anar 
amunt  y  aval)  pera  que  'n  treguin  la  bruticia.  Zar- 
cear. ||  Treure  la  bruticia  de  les  pedrés  precioses  y 
alhages  d'  or  y  plata  y  feries  tornar  boniques  per 
medi  d'  un  pinzellet  de  peí.  Sedear. 

netejar  Demunt  PER  demunt.  fr.  Treure  la  bru- 
ticia d'  alguna  cosa  molt  lleugerament  sense  deixarla 
ben  neta.  Deslavar,  deslavazar. 
NETEJAT,  DA.  p.  p.  Limpiado. 
NETESA.  f.  La  qualitat  de  lo  net.  Brill.  Transpa- 
rencia. 

NETET,  A.  m.  y  f.  dim.  Nietecillo,  netezuelo.  II 
adj.  Limpito. 

NEU.  f.  Vapor  que 's  glassa  a  1'  atmósfera  y  can  a 
borrallons -menuts  y  esponjosos.  Nieve.  ||  pl.  Tempo- 
rada en  que  neva  molt.  Nieves. 

any  de  neu  any  de  deu.  Ref.  Año  de  nieves  año 
de  bienes. 

COM  un  PA  DE  NEU.  fr.  Ab  que  's  pondera  lo  molt 
freda  qu'  és  alguna  cosa.  Como  un  carámbano. 
FERSE  DE  NEU.  fr.  FONDRES,  4. 

PENSAR  LES  NEUS  D'  ANTANY  SI  CAURÁN  ENGUANY. 
fr.  Met.  Ab  que  's  reprén  a  algú  que  no  está  ab  lo 
que  's  diu.  Pensar  en  las  musarañas. 

TORNARSE  DE  neu.  fr.  Met.  Fondres,  no  trovarse 
alguna  cosa  per  haverla  perduda  o  robada.  Oscure- 
cerse, hacerse  noche,  volar. 

NEULA.  f.  Cañó  de  pasta  fina  y  prima  a  ma- 
nera de  les  hosties.  Barquillo,  suplicación.  ||  Ant. 
BOIRA,  BROMA.  ||  Rovell  del  blat.  Anublo,  tizón, 
niebla. 


Caixi  y  joch  de 
neules 


CAIXA  YJOCH  DE  neules.  Caixa  rodona,  de  fusta  o 
de  llauna,  en  quina  s'  hi  porten  les  neules  pera  rifar- 
les, per  medi  d'  una  ruleta  fixada  al 
tap  de  la  meteixa. 

espetar    neula.    fr.    Fam.    ant. 
Tindre  gana.  Es'ar  á  diente. 

ÉSSER  mito  neula.  fr.  Fam.  És- 
ser  mitg  tonto    Ser  medio  lila. 

ÉSSER  un  neula.  fr.  Fam.  Ésser 
tonto  o  beneit  del  tot.  Ser  un  lila. 

NFULADA.    f.    Conjunt  de  neu- 
les. ||  Fig.  Tontería,  imbecilitat. 

NEULADE.    Ter.    ibicench.   Figa 
flor. 

NEULAR.  v.  a.  Tacar  els  blats 
de  rovell.  Atizonar. 

NEULARSE.  v.  r.  Migrarse.  Re- 
venirse. ||  Rovellarse  'ls  blats.   Añublarse,  atizo- 
narse,  anublarse.  ||  Met.   Malograrse,  frustrarse  al- 
guna petició.  Anublarse.  ||  Ter.  emmustigarse. 
NEULAT,  DA.  p.  p.  Anublado.  ||  adj.  MIGRAT. 
NEULELLA.  f.  Anal.  Tendrúm  que  acaba  la  part 
inferior  del  estenio  y  correspón  a  la  boca  del  ventrell: 
se  sol  relaxar  fent  forca  o  encadarnantse,  y  ab  el 
temps  s'ossifica.  Paleta,  paletilla,  mucronata. 

CAURE  LA  NEULELLA.  fr.  Afluixarse.  Caerse  la  pa- 
letilla. 

NEULER.  ni.  Qui  fa  o  ven  neules.  Barquillero.  || 
pl.  Motilo  pera  fer  neules.  Barquillero. 

CARREGAR  ELS  NEULERS.  fr.  Fam.  AMAGARLI  L'  OU. 
NEULIR.  v.  a.  (Vegis  NEULAR). 
NEULIRSE.  v.  r.  (Vegis  NEULARSE). 
NEUi.IT,  DA.  p.  p.  del  verb  NEULIR,  ESCANYOLIT, 
FLACH. 

NEUMA.  f.  Ret.  Periode  d'  ambit  molt  llarch  y  de 
molts  membres.  Espíritu,  neuma.  ||  m.  Alus.  Senyal 
que  s'  usava  pera  escriure  la  música  aban?  del  sigle 
passai.  Neuma. 

NEUMÁTICA,  f.  Part  de  la  física  que  tracta  del 
pes,  de  la  elasticitat  y  en  general  de  totes  les  pro- 
pietats  mecániques  que  caracterisen  a  les  substan- 
cies aeriformes.  Neumática. 

NEUMÁTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  aire.  Neu- 
mático. ||  Lo  qu'  obra  o  's  mou  per  medi  del  aire. 
Neumático.  ||  m.  El  cercle  de  goma  pie  d'  aire  que  's 
posa  a  les  rodes  de  les  bicicletes,  automóvils  y  de- 
més  veicols.  Neumático. 

NEUMATOCELE.  m.  Med.  Tumor  format  al  escro- 
to per  substancies  gaseoses.  Neumatocelo. 

NEUMATÓNFAL.  ni.  Med.  Tumor  format  al  me- 
llen. Neumatónfalo. 

NEUMATOQUÍMICH.  m.  Aparell  que  s'  emplea 
pera  recullir  gaso=.  Neumatoquímico. 

NEUMATOSIS.  f.  Med.  Malaltíes  produides  per  la 
presencia  de  gasos,  qualsevulla  que  sigui  la  part  del 
eos  per  la  que  s'  h  igin  extés  aquestos  fluits  elástichs. 
Neumatosis. 

NEUMATOTÓRAX.  m.  Med.  Reunió  de  gasos  al 
pit.  Neumatotórax. 

NEUMENFRAXIA.  f.  Med.  Obstrucció  deis  bron- 
quis  per  mucositats.  Neumenfraxia. 

NEUMOCELE.  f.  Med.  Trencadura  del  pulmó.  Neu- 
mocele. 

NEUMOGRAFÍA.  f.  Part  de  1'  anatomía  que  té  par 
obgecte  la  descripció  deis  pulmons.  Neumografía. 

NEUMOLITÍASIS.  f.  Med.  Malaltía  ocasionada 
per  concrecions  formades  ai  pulmó.  Neumolitíasis. 

NEUMOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  '1  pulmó.  Neumo- 
logia. 

NEUMONÍA,  f.  Med.  Inflamado  del  pulmó.  Neu- 
monía. 


NEU 


NÍA 


325 


NEUM0N1CH,  CA.  adj.  Med.  Qui  pateix  del  pulmó. 
Neumónico. 

NEUMORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  del  pulmó. 
Neumorragla. 

NEUMOTOMÍA.  f.  Med.  Dissecció  deis  pulmons. 
Neutnotomía. 

NEUMOTORAX,  m.  Med.  Derraniament  de  fluits 
gaseosos  dins  de  les  cavitats  de  les  pleures.  Neumo- 
torax. 

NEURALGIA,  f.  Med.  Dolor  deis  nervis.  Neuralgia. 

NEURÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  neu- 
ralgia. Neurálgico. 

NEURASTENIA,  f.  Fluixetat  de  nervis.  Neuras- 
tenia. 

NEURASTÉNICH,  CA.  adj.  Pertocant  a  la  neuras- 
tenia; qui  pateix  neurastenia.  Neurasténico. 

NEURILEMA.  f.  Anat.  Membrana  que  rodeja  'ls 
nervis  cerebrals  y  forma  una  verdadera  canal.  Neu- 
r.Iema. 

NEURILENITA.  f.  Med.  Inflamado  de  la  neurilena. 
Neurilenita,  neurilenitls. 

NEURITA,  f.  Min.  Nom  donat  per  alguns  minera- 
logistes  al  jade.  Neurita. 

NEURÍTICH,  CA.  adj.  Far.  Se  diu  deis  medica- 
nients  propispera  les  malaltíes  de  nervis.  Neurítico. 

NEUROESQUELET.  m.  Anat  Reunió  o  conjunt 
ordenat  d'  ossos  qu'  emboliquen  les  parts  centráis 
del  sistema  nervios.  Neuroesqueleto. 

NEUROFLOGOSIS.  f.  Med.  I  flamació  deis  nervis. 
Neuroflogosis. 

NEUROGAMIA.  f.  Magnetisme  animal.  Neuro- 
gamia. 

NEUROGÁMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  neuro- 
gamia.  Neurogámico. 

NEURÓGEN.  m.  Fisiol.  Materia  nutritiva  del  teixit 
nervios.  Neurógeno. 

NEUROGRAFÍA.  Part  de  1'  anatomía  que  tracta 
deis  nervis.  Neurografía. 

NEUROLOGÍA,  f.  Anat.  Tractat  sobre  'ls  nervis. 
Neurología. 

NEUROMA.  m.  Med.  Mena  de  tumor  que  's  desen- 
lotlla  al  teixit  nervios.  Neuroma. 

NEUROMICLITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  molí  de 
la  espinada.  Neuromiclitis. 

NEUROPARÁL1SIS.  f.  Med.  Parálisis  deis  nervis; 
insensibilitat.  Neuroparálisis. 

NEUROPATÍA,  f.  Med.  Afecció  nerviosa.  Neuro- 
patía. 

NEUROPATOLOGIA.  f.  Tractat  sobre  les  malal- 
tíes deis  nervis.  Neuropatología. 

NEUROPATOLÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent 
a  la  neuropatología.  Neuropatológlco. 

NEUROPIRA.  f.  Med.   Febre  nerviosa.  Neuroplra. 

NEUROPÍRICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  fe- 
bre nerviosa.  Neuropírico. 

NEUROPROSOPALGIA.  f.  Med.  Tivantor  de  ner- 
vis, que  produeix  un  dolor  molt  fort.  Neuroproso- 
palgia. 

NEURÓPTER,  A.  adj.  Entom.  Que  té  ales  transpa- 
rentes y  solcades  per  nioltes  venes  o  fibres  que  for- 
men una  mena  de  filat.  Neuróptero. 

NEUROPTERÓLECH,  GA.  adj.  Entom.  Qui  s' ocu- 
na  d'  estudiar  els  insectes  neurópters.  Neuropteró- 
logo. 

NEUROPTEROLOGÍA.  f.  Entom.  Descripció  deis 
insectes  neurópters.  Neuropterología. 

NEUROPTEROLÓGICH,  CA.  adj.  Entom.  Per- 
tanyent a  la  neuropterología.  Neuropterológico. 

NEURÓSICH,  CA.  adj.  Med.  Referent  a  la  neuro- 
sis. Neurósico. 


NEUROSIS,  f.  Med.  Malaltía  del  nervis.  Neurosis. 

NEUROSTENIA.  f.  Med  Excés  d'  infLimació  ner- 
viosa. Neurostenla. 

NEURÓTICH,  CA.  adj.  Med  Epítet  deis  medica- 
nients  qu' obren  sobre  'ls  nervis.  Neurótico.  ||  Qui  's 
deix  dominar  péls  nervis.  Neurótico. 

NEUROTOM.  m.  Anat.  Instrument  llarch  y  estret 
que  s'  usa  principalment  pera  dissecar  els  nervis. 
Neurótomo. 

NEUROTOMIA.  f.  Part  de  1'  anatomía  práctica, 
que  té  per  obgecte  la  dessecació  deis  nervis.  Neuro- 
tomia. 

NEUS.  n.  p.  de  dona.  Nieves. 

NEUTONIÁ,  NA.  s.  y  adj.  Sisteiua  de  Newton  y 
qui  'I  segueix.  Neutoniano. 

NEUTONIANISME.  m.  Teoría  de  Newton  sobre  1 
mecanisme  del  univers.  Neutonianlsmo. 

NEUTRAL,  adj.  Indiferent,  que  no  s'  inclina  a  un 
partit  ni  a  un  altre.  Neutral,  neutro. 

ÉSSER  NEUTRAL,  fr.  No  pendre  partit  per  ningú.  Ser 
neutral. 

NEUTRALISACIÓ.  f.  Quim.  Operació  que  cons  s- 
teix  en  afegir  la  suficienta  quantitat  d'  ácit  a  un  ál- 
cali o  a  una  sal  alcalina,  pera  que  fongui  les  propie- 
tats  alcalines  y  recíproenment;  en  aquest  cas  resulta 
una  sal  neutra.  Neutralización. 

NEUTRAL1SADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  neutralisa  o 
que  neutralisa.  Neutralizador. 

NEUTRAL1SAR.  v.  a.  y  mes  comunament  com  r. 
Desvirtuarse  recíprocament  dues  substancies  que  han 
sigut  barrejades    Neutralizarse. 

NEUTRALISAT,  DA.  p.  p.  de  neutralisar.  adj.  y  s. 
Medicament  que  ha  sofert  els  efectes  de  la  neutrali- 
sació.  Neutralizado. 

NEUTRALITAT.  f.  Indilerencia,  indeterminado. 
Neutralidad. 

NEUTRALM^NT.  adv.  m.  Indiferentment.  Neu- 
tralmente. 

NEUTRE.  adj.  Neutral.  ||  adj.  Gram.  S'  aplica  al 
nom  que  no  és  masculí  ni  femení,  y  al  verb  que  no  és 
actiu  ni  passiu.  Neutro.  ||  tonto.  ||  adj.  Quim.  Nom 
que  's  dona  a  les  sais  que  no  son  acides  ni  alcalines. 
Neutro. 

NEVADA,  f.  La  neu  que  cau  d'  una  vegada  sobre 
la  térra.  Nevada,  nevasca,  nevisca. 

NEVAR  AL  AüOST.  fr.  Met.  fam.  Posar  cabells 
blandís  abane,  d'  hora.  Florecer  la  almendrera. 

NEVASSADA.  f.  Nevada  forta.  Nevasca. 

NEVAT,  DA.  adj.  Blandí  com  la  neu.  Nevado.  || 
Cobert  de  neu.  Nevado. 

NEVATER.  m.  Qui  ven  neu.  Nevero. 

NEVERA,  f.  Lloch  ont  s'  hi  guarda  neu.  Pou  de 
neu.  Nevera.  ||  fig.  Fam.  Habitado  mol t  íreda.  Ne- 
vera. ||  GLACERA.  ||  CONCESTA. 

NEVISCAR,  ni.  Nevaren  poca  quantitat.  Neviscar. 

NEVOS,  A.  adj.  Cobert  de  neu.  També  's  diu  del 
temps  qu'  está  disposat  pera  nevar.  Nevoso,  ne- 
vado. 

NEXE.  m.  Ñus,  punt  d'  unió  o  vincle  d'  una  cosa 
ab  altra.  Nexe  sagrat:  1'  unió  de  1'  ánima  ab  el  eos. 
Nexo. 

NEXIÓ.  f.  Unió,  enllacament.  Nexión. 

NI.  Partícula  ab  que  's  neguen  els  extrems.  Ni.  || 
conj.  Qu.-  nega  absolutament  alguna  cosa.  Ni.  ||  Lo 
meteix  que:  O,  Y. 

ni  mes  ni  menys.  m.  adv.  Exactament,  cabalment. 
Ni  más  ni  menos. 

NIADA.  f.  NIARADA. 

NIADOR.  m.  Ter.  PONEDOR. 

NIAL.  m.  COVAROT.  ||  Niu.  ||  adj.  Lo  pertanyent  y 
relatiu  al  niu. 


326 


NIC 


NIE 


NIAR.  v.  a.  Fer  niu.  Anidar.  ||  Met.  fam.  HABITAR. 
|¡  ACULLIR.  ||  v.  a.  Ter.  COVAR. 
NIARADA.  f.  Niuada.  Nidada. 
NICAGA.  f.  Fam.  Casta,  mena.  Ralea,  casta,  raza. 
NIQART,  DA.  adj.  Natural  de  Nica. 
NICASI.  m.  Notn  propi  d'  home.  Nicasio. 
NICEFOR.  ni.  Nom  propi  d'  home.  Nicéforo. 
NICÉN,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  a  Nicea, 
ciutat  de  Bitinia.  Niceno. 

NICI,  A.  adj.  Ant.  idiot.  NECi,  INICUU. 
NICIA.  f.  Ant.  Iniquitat.  Ignorancia. 
NICIAMENT.  adv.  n.  Ant.  Inicuament.  Neciament. 
NICIESA.  f.  Ant.  Doleniería.  Ignorancia. 
NICOCIANA,  f.   Bot.  Planta  de  fulles  ampies,  mes 
grans  que  les  de  la  énula,  ováis,  assentades,  peludes, 
un  poch  punxagtides,  nerviosos,  de  color  vert  pálit, 
apegaloses  o  glutinoses  al  tacte,  de  color  fort  y  gust 
acre,  aromátich.  Les  fulles  del  comers  son  seques  y 
han  sofert  un  grau  de  fermentació  que  cambia  iins  a 
cert  punt  sa  naturalesa:  en  aquest  cas  son  color  es 
d'  un  moreno  mes  o  menys  pujat,  sa  olor  aromática 
penetrant,  y  son  gust  molt  acre.  El  tabach  s'  aroma- 
tisa  ab  la  llevor  d'  una  planta  especial.  Les  flors,  que 
son  blanques  o  vermelles,  les  fa  a  rai'tns  en  figura  de 
embut;  és  emética,  irritant,  narcótica  y  vulneraria. 
El  fruit   és  una  capceta  ovoidia   de  dues  ventalles, 
que  conté  unes  llevors   molt  petites,  rogenques,  y  de 
virtuts  semblantes  a  les  de  la  planta.  Nicociana. 

NICOCIÁNICH,  CA.  adj.  Bot.  Semblant  a  la  nico- 
ciana o  que  té  les  seues  propietats.  Nicociáneo. 

N1COCIANINA.  f.  Substancia  volátil  que  conté  M 
tabach.  Nicocianina. 

NICOL.  m.  Min.  Mena  d'  ágata  de  dues  capes,  una 
blanca  y  1'  altra  negra.  Nicolo. 

NICOLAO  (Sebastiá).  Biog.  Jesuíta  y  escriptor. 
Nat  a  Palma  de  Mallorca  en  1730,  mort  a  Ferrara 
(Italia)  en  1763  Havía  entrat  a  la  Companyía  en  1746. 
Home  de  viu  talent,  qui,  estudiant,  sempre  era  el  pri- 
mer en  les  distincions  honroses.  Va  ensenyar  retórica 
a  Saragoca,  ont  va  publicar  un  llibre  de  Orationes 
notable  per  la  facililat  y  bellesa  del  istil.  Quan  en- 
senyava  filosofía  a  Palma  també  va  publicar  altre  lli- 
bre d'  Oraciones  panegíricas. 

NICOLAT.  m.  Quim.  Sal  produida  per  la  combina- 
ció  del  ácit  nicoli  ab  una  base.  Nicolato. 
NICOLAU.  m.  Nom  propi  d'  home.  Nicolás. 
NICOLAU  (Frederich).  Biog.  Distingit  comerciant 
y  entes  economista,  que  va  figurar  en  primer  terme, 
defensant  els  interessos  de  la  producció  nacional,  ab 
ident  ficació  constant.    Era  nadiu 
de  Barcelona,  ont  va  morir  a  etat 
abanssada  en-1905.  President  molts 
anys  de  la  Societat  de  naviers  y 
consignataris,  la  seua  paraula  ru- 
blerta  de  sólits  arguments,   esta- 
va  sempre  al  servei  de  la   restau- 
rado y  del  foment  de  la  gloriosa 
marina   mercant,   y  en   diferentes 
assambles,  com  la  del  Mísiiou  en 
1878,  en  meetings  com  el  de  L!ot- 
ja,  y  a  les  corts  espanyoles,  com 
a  diputat   y  senador,  En  Nicolau 
va  sostindre  els  drets  d'  aquella 
branca  del  comers  tan  decaiguda. 
Va  pertanyer  a  significades  corporacions  y  era  autor 
de  travalls  relacionáis  ab  la  marina. 

—  (JOAN  BTA.).  Biog.  Metge  y  escriptor  professio- 
nal.  Nat  a  Palma  I"  any  1804,  mort  en  1832.  Va  doc- 
torarse en  filosofía  a  la  Universitat  de  Mallorca 
(1820),  passant  a  Montpeller  a  cursar  la  medicina, 
tenint  al  famós  Maten  Orfila  per  mestre,  rebent  la 
borla  de  doctor T  any  1824.  Va  exercir  la  carrera  a 
Palma,  dedicat  també  al  conreu  de  les  lie  ti  es.  Havía 


Frederich  Nico'au 


compost  poesies  en  cátala,  en  castellá  y  en  llatí.— 
A  Montpeller  va  fer  imprimir:  Essai  sur  ¡a  melancolíe 
ou  lypemanie  proprement  dite  (1824).  — Les  demés 
obres  d'  ell  restaren  manuscrites,  y  entre  elles  h¡  ha- 
vía la  Eneida  de  Virgili  traduida  en  vers  mal  orquí, 
obra  incomplerta.  De  les  seues  composicions  llatines 
n*  hi  há  mostra  a  la  Biblioteca,  etc.,  de  J.  Bover. 

—  (PERE).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  al  sigle  XIV. 
Sembla  qu'  era  figura  local  important  a  principis  del 
sigle  XV,  haventli  estat  feta  comanda  de  decorar  y 
pintar  la  capea  pera  guardarse  'ls  privilegis  reíais  de 
la  ciutat  de  Valencia,  obra  del  any  1402.  L'any  1404 
havía  fet  el  retaule  de  la  iglesia  de  Sarrio,  y  en  140S 
contractava  la  construcció  y  pintura  d'  un  retaule 
pera  la  iglesia  de  St.  Joan  Batista,  de  Terol,  que  tenía 
d'  ésser  el  mes  perfecte  y  acabat,  tant  de  .ustería  com 
de  pinzelí,  com  el  millor  que  hi  hagués  a  Valencia. 

—  (PERE  JOAN).  Biog.  Relligiós  francisca  mallorquí. 
Nat  a  Sineu  1'  any  1645  y  mort  a  Palma  en  1717.  Ais 
setze  anys  prenía  1'  hábit  deis  mínims,  liavent  estat 
després  calificador  del  Sant  Ofici  y  tres  vegades  pro- 
vincial de  Mallorca.  L'  any  1679  va  anar  al  capítol 
general  de  la  seua  ordre,  tingut  a  Milá,  prenenthí 
part  activa.  Era  excelent  predicador  y  entes  catedra- 
tich,  molt  afectat  a  les  investigacions  históriques.  És 
autor  d'  una  Crónica  de  los  conventos  de  la  provincia 
de  Mallorca  de  la  orden  de  Mínimos,  que  va  deixar 
manuscrita,  feta  per  acort  de  capítol  celebrat  a  Mar- 
sella, a  íí  d'  acoblar  materials  pera  formar  la  historia 
general  de  la  ordre. 

—  (ramón).  Biog.  Prior  de  la  cartoixa  de  Vallde- 
mossa.  Nat  a  Palma  de  Mallorca  1'  any  1675,  mort  a 
la  cartoixa  en  1752.  Va  pertanyer  a  1'  ordre  de  Sant 
Brú  durant  cinquantadós  anys.  Era  tan  virtuós  com 
aixerit  d'  enteniment  y  molt  estudios.  Notable  retó- 
rich,  filosoph,  musich  y  un  deis  millors  poetes  de  son 
temps,  altament  entes  en  la  metafísica.  Autor  d'  al- 
gunes  obres  de  literatura  relligiosa,  en  prosa  y  en 
vers,  castellanes  y  llatines,  de  filosofía  y  també  de 
medicina,  relativament  a  les  sangníes  de  les  quals  era 
contrari. 

NICOLÍ,  NA.  adj.  Quim.  Saturat  d'  ácit  nícólich. 
Nicolino. 

NÍCÓLICH,  CA.  m.  Un  deis  ácits  del  nikel.  NIcólico. 

NICOMFDIENCH.  adj.  Natural  de  Nicomedia,  ciu- 
tat de  la  Natolia,  A  sia.  Nicomediense. 

NICÓTICH,  CA.  adj.  Se  diu  de  les  sais  que  teñen 
per  base  la  nicotina.  Nicótico. 

NICOTINA,  f.  Quim.  Álcali  descobert  al  tabach. 
Nicotina. 

NICTACIÓ.  f.  Palpebració  produida  per  una  mena 
de  convulsió.  Nictación. 

NICTALMIA.  f.  Ilusió  que  fá 
veure  fantasmes  de  nit.  Nictalmia. 

NICTÁLOP,  A.  s.  y  adj.  Qui 
lii  veu  mes  de  nít  que  de  día.  Nic- 
tálope, nictálopo. 

NICTALOPIA.  f.  Med.  Malaltía 
de  la  vista  que  consisteix  en  véu- 
rehi  mes  de  nit  que  de  día.  Nic- 
talopia. 

NICTÍLOP.  m.  Bot.  Planta  que 
brilla  de  nits  d'  un  modo  remarca- 
ble. Nictílope. 

NICTÍMER.  m.  Astron.  Revolti- 
ció  nocturna  y  aparenta  del  sol  al 
entorn  de  la  térra  en  el  transcurs 
de  vintiquatre  hores.  Nictímero. 

NICTIMÉRICH,  CA.  adj.  Se  din 
d'  un  perío.le  que  dura  una  part 
de  la  nit  y  la  meitat  del  día.  Nic- 
timérico. 

NIELLA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  cariofilá- 
cies,  que  creix  ais  sembrats,  que  té  la  tija  buida  y 


Niella  del  camp 


NIM 


NIM 


327 


peluda,  lo  meteix  que  les  fulles,  que  son  (largues;  fá 
les  floretes,  que  son  vennelles  o  blanques,  al  capde- 
111  un t  de  les  tiges.  Neguilla. 

MELLAR,  v.  a.  Ant.  CISE- 
LLAR. 

NIELLAT,  DA.  p.  p.  Ant.  CI- 
SELLAT. 

NIEN.  f.  Ant.  Res.  Nada. 

MERA.  f.  NIUADA. 

MERO.  m.  Ter.  NIU,  COVA- 
DOR,  2. 

NIEVA.  Geog.  Caseriu  del 
ternie  de  Benagéver,  prov.  de 
Valencia. 

NIGRETA.  f.  Ornit.  Mena  de 
ánech  que  v¡u  a  la  vora  del  mar; 
el  másele  és  negre,  la  femella 
parda,  y  els  dos  teñen  béch  cla- 
pat  de  negre  y  vermell.  Ne- 
greta. 

NIGRICA.    f.    Min.    Mena    de 
pedia  fullosa,  negra,  tova  y  pro- 
pia pera  dibuixar.  Nigrica. 
Min.  Sulfur  antimonífer  de  plata. 


conreu  de  la  literatura  regional,  germana  de  la  nos- 
tra.  És  capital  del  departament  del  Gard,  y  está  si- 
tuada al  N.E.  de  Montpeller,  servant  entre  'ls  restes 
arquitectónichs  de  1'  antigor,  apart  deis  seus  recorts 


Niella  del  blat 


NIGRILLO 

Nigrillo. 

N1GRO.  Mot  Uatí  que  significa  negre,  mort  o  dol, 
y  entra  en  la  composició  d'  algunes  paraules. 

NIGROMANCIA,  f.  Endevinació  péls  cadávres  y 
invocació  de  les  animes.  Nigromancia.  ||  L'  acció 
executada  pél  art  del  meteix  ñora.  Nigromancia. 

MGROMÁNT1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  nigro- 
mancia. Nigromántico.  ||  ni.  Qui  1'  exercita.  Nigro- 
mántico, nigromante. 

N1HILISME.  m.  Incredulitat  complerta.  Nihilismo. 
II  Negació  de  tot  principi  relligiós,  polítich  y  social. 
Nihilismo.  ||  FU.  Negació  de  tota  creencia.  Nihilis- 
mo. ||  Nom  d'  una  secta 
poh'tich-social  russa,  quin 
fí  es  la  destiucció  de  tot. 
Nihilismo. 

NIHILISTA,  s.  Sectari 
del  nihilisine.  Nihilista. 

NIKA  Zool.  Crustracis 
decapots  macrurs,  que  's 
troven  al  Mediterrani. 

N1L.  Geog.  Riud'Egipte. 
Nilo.  II  Noni  d'  hoiue.  Nilo. 
NILÍACH,  CA.  adj.  Per- 
tanyent al  Nil.  Niliaco. 
NILIOS.  ni     Min.  Mena  d'  ágata  o  pedra  preciosa 
del  genre  deis  topacis.  Nilios. 

NILÓMETRE.  m.  Cada  una  de  les  pedrés  que  ser- 
veixen  de  senyal  pera  amidar  les  crescudes  del  Nil. 
Nilómetro. 

N1LS.  Geog.  Veinat  de  Pontellá,  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis. 

NILLA.  f.  Blas.  Mena  de  creu  a  tall  d' áncora,  mes 
estreta  de  lo  regular.  Nula. 

NIMANCA.  adv.  Ter.  ibicench.  Ni  menys.  Ni  si- 
quiera. 

NIMBAR,  v.  a.  Posar  nimbe  al  entoru  d'  una  cosa. 
NIMBAT,   DA.  p.  p.  del  verb  NIMBAR.  ||  Voltat  de 
nimbe. 

NIMBE,  ni.  Cércol  que  's  trova  en  certes  medalle-, 
y  particularment  en  les  del  Baix  Imperi;  s'  adverteix 
;il  voltant  de!  cap  d'  alguns  emperndors.  Nimbo.  || 
Cercle  que  's  posa  al  cap  de  les  imatges  deis  sants. 
Nimbo.  ||  Cercle  de  llum  f  ble  que  s'observa  devega- 
iies  al  voltant  de  la  lluna.  Nimbo. 

NIMES.  Geog.  Ciutat  del  mitjorn  de  Franca,  en 
quina  en  els  temps  contemporanis  s'  lia  deixondit  el 


Nika 


IHptwiR 


Nimks:  El  templo  roma,  nomenat  Casa  quadrada 

histórichs  mitgevals,  les  Arenes  bastides  a!  sigle  II  y 
1'  antiga  casa  quadrada,  temple  roma  ab  columnes 
corinties,  del  temps  del  emperador  Adriá. 

NIMESENCH,  CA.  s.  y  adj.    Natural    y  propi   de 
Nimes.  Nimesíno. 

NIMFA.  f.  Entom.  L'  insecte  quan  ha  viscut  en  for- 
ma d'  oruga  y  's  tanca  dins  d'  una  pelleta  mes  o 
menys  groixu- 
da,  vivint  allí 
s  en  s  e  movi- 
nient  fins  que 
n'  ix  en  forma 
de  papellona. 
Ninfa.  ||  Met. 
Dona  jove  y 
hermosa.  Nin- 
fa. ||  Cada  una 
de  les  dues 
porcions  mem- 
branoses  de 
les  parts  geni- 
tais  de  la  do- 
na, y  quecons- 
titueixen  els 
dos  petits  lia- 
vis  de  la  vul- 
va. Ninfa.  ||  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les  ninfa  - 
cies.  Nenúfar. 

NIMFACI,   A.  adj.  Entom.  Semblant  a  una  nimfa, 
referintse  a  insectes.  Ninfáceo. 

NIMFARINA.  f.  Min.  Certa  pedra  preciosa.  Ninfa- 
riña. 

NIMFOLEPSIA.  f.  Med.  Melancolía   qu'  engendra 
un  desitg  veement  d'  habitar  ais  boscos.  Ñinfolepsia. 

NIMFOLEPTA.  s.  y  adj.  Med.  Atacat  de  ñinfolep- 
sia. Ninfolepta. 

NIMFÓMAN,  A.  f.  Med.  Persona  atacada  de  nin- 
fomanía. Ninfómano. 

NIMFOMANÍA.  f.   Med.  Desitg  irresistible  de  go- 
sar  deis  plaers  venereus.  Nimfomanía. 

NIMFOMANIÁTICH,  CA.  adj.  Med.   Pertanyent  a 
la  nimfomanía.  Ninfomaniático. 

NIMFOTOM.  ni.  Cir.  Instrument  pera  practicar  la 
nimfotomía.  Ninfótomo. 

NIMFOTOMÍA.    f.   Incisió  que  's  fá  a  les  nimfes  de 
la  vulva.  Ninfotomía. 


Nubpa:  1,  paprdlona  groga;  2,  papellona 
blanca  de  pichs  negres;  3,  papellona 
de  porpra. 


328 


N1N 


NIT 


NIMI,  A.  adj.  Excessiu,  sobrat  en  el  sentit  de  pe- 
titesa.  Nimio.  ||  delicat,  2  y  3.  ||  minuciós.  escrú- 
pulos. 

NIMIAMENT.  adv.  m.  Excessivament,  massa  en 
concepte  de  disminució.  Nimiamente. 

NIMIETAT.  f.  Excés,  desmasía  de  reducció.  Ni- 
miedad. 

NIN.  Ter.  arañes.  NIU. 

NIN,  A.  m.  y  f.  minyó,  fadrí.  ||  noi.  ||  n.  p.  d'home. 
Senén. 

PER  SANT  NIN  Y  SANT  NON,  PFBROTS  Y  TOMÁ- 
TECHS.  Ref.  Sant  Nin  és  el  30  de  Maig,  y  en  tal  día 
els  liortelans  de  Barcelona  celebraven  la  festa  deis 
seus  patrons  menjant  grans  platerades  de  pebrots  y 
tomátechs.  Por  San  Senén,  pimientos  y  tomates. 

NIN  Y  SERRA  (Joan).  Biog.  Sacerdot  y  musich- 
compositor.  Nat  a  Vilanova  y  Geltrú  1'  any  1804; 
mort  en  1867.  Deixeble  del  mestre  Aleix  en  la  esco- 
lanía  de  la  catedral  de  Barcelona,  exercint  el  carreen 
de  noi  de  chor  y  cursant  1'  estudi  de  humanitats.  En 
el  piano  y  en  la  composici'ó  musical  va  tindre  per 
mestres  a  Mateu  Ferrer,  organer  de  la  catedral,  y  al 
mestre  Roses,  de  la  capella  de  la  propia  basílica.  Per 
son  talent  feu  amistat  ab  els  grans  musichs  contem- 
poranis  Carnicer,  Andreví,  Ramón  Vilanova  y  Mossén 
Bru.^uera,  de  la  catedral  de  Tarragona.  Ais  vint 
anys  guanyava  la  plaga  de  mestre  de  la  catedral  de 
Tortosa  (1824),  conservantla  fins  al  morir.  Son  dig- 
nes d'  esment  les  obres:  Kyries,  de  la  missa  en  fa; 
Gloria  y  Benedictus,  de  la  missa  en  mi,  aixís  com  una 
lletreta,  la  Doloroso,  poesía  y  música  del  autor. 

NINA.  f.  Figura  de  dona  ab  que  s*  entretenen  les 
criatures.  Muñeca.  ||  Forat  del  ull  per  ont  passen  els 
raigs  de  la  llum,  y  fent  refracció  ab  1'  humor  cresta- 
1 1  í  formen  o  pinten  els  obgectes.  Niña,  niñeta,  pu- 
pila. ||  Noia.  Niña.  ||  Met.  Lo  mes  estimat.  Niñas  de 
los  ojos. 

COM  LA  nina  del  ULL.  Loe.  Ab  que  's  pondera  l'apre- 
ci  que  's  fá  d'  una  cosa,  o  '1  carinyo  o  cuidado  ab 
que  's  tracta.  Como  los  ojos  de  la  cara. 

ÉSSER  LA  nina  dels  SEUS  ulls.  fr.  Met.  Exagera 
lo  molt  que  s'  estima  a  algú.  Ser  la  niña  ó  lumbre,  ó 
la  luz  de  sus  ojos. 

TOCAR  A  ALGÚ  A  LA  NINA  DEL  ULL.  fr.  Met.  Ab  qtie's 
pondera '1  sentiment  que 's  té  del  dany  que  sofrsix 
lo  que  s'  estima  molt.  Tocar  en  la  lumbre  ó  en  las  ni- 
ñas de  los  ojos. 

NINESA.  f.  L'  etat  dels  nins,  aixó  és,  fins  ais  set 
anys.  Niñez.  ||  Infantesa.  Niñez. 

NINFA,  f.  y  'ls  seus  derivats.  Nimfa. 

NINGÚ  ni.  Negació  absoluta  d'  alguna  persona. 
Ninguno,  nadie. 

NINGÚN,  A.  adj.  Negació  absoluta  d' alguna  cosa. 
Ninguno,  ningún. 

NINOT.  m.  Figura  petita  d*  home  feta  de  fusta, 
pasta,  etc.  Muñeco.  ||  El  disfreqat  ridícolament  pera 
d  vertir  ais  altr>s  ab  gestes  y  mueques.  Moharra- 
che, moharracho.  ||  Qualsevulla  figura  ridícola  mal 
composta.  Moharrache,  moharracho.  ||  La  figura 
d'  home  armat  plena  de  palla  o  altra  cosa  semblau- 
ta.  Bausán.  ||  Bobo,  ximple  y  neci.  Bausán.  ||  Figure- 
ta  de  pasta  o  d'  altra  materia  vestida  y  adornada 
que  's  mou  per  medi  d'  un  fil  o  d'  algún  altre  artifici. 
Títere.  ||  Met.  fam.  La  persona  de  figura  ridícola, 
petita  o  presumida.  Títere,  muñeco,  mocosuelo, 
chuchumeco,  calandrajo.  ||  La  persona  de  figura  pe- 
tita  y  despreciable.  Figurillo,  yancuajo,  renacuajo, 
sarrapizón.  ||  Caricatura  dibuixada  o  pintada  d'  una 
persona, 

NINOT  (Joseph).  Biog.  Bisbe  cátala  del  sígle  XVII. 
De  la  familia  del  meteix  nom  molt  distingida.  Nat  a 
Santa  Coloma  de  Queralt.  Va  ésser  canonge  de  Bar- 
celona y  fiscal  de  la  inqnis;ció;  auditor  de  la  Rota  y 
bisbe  de  Girona,  desde  ont  va  ésser  traslladat  a  la 
Séu  de  Lleida  1'  any  1668,  morint  en  1673. 


Ninxo 


NINOU.  f.  Ant.  Contracció  de  nit  nova  pera  signi- 
ficar les  primeres  hores  del  any  non.  Noche  buena. 
||  NADAL.  ||  NINOY. 

NINOVA.  f.  Ant.  MINOVA. 

NINOY.  m.  CAPDANY.  ||  NARCÍS. 

NINOY,  A.  s.  din».  Nín.  Niño. 

NINOYS.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  Habla- 
des,  qu'  és  una  mena  d'  ortiga  de  flois  blanques.  Or- 
tiga blanca. 

NINXO.  m.  Volta, 
sepultura  ont  se  di- 
positen  els  cadávres, 
separats  els  uns  dels 
altres.  Nicho.  ||  Con- 
cavitat  formada  en 
alguna  paret  pera  po- 
sarhi  alguna  estatua 
Nicho. 

NINYOL.  Ter.  ibi- 
cench.  Cordill.  Gui- 
ta. ||  LINYOL. 

NINYOLA.  Geog. 
LINYOLA. 

NIPIS.  m.  Mena 
de  tela  que  's  fabri- 
ca a  les  illes  Filipi- 
nes  y  a  Madagascar, 
ab   el   fil    extret   del 

cor  de  la    planta  anomenada  ñipa  y  que  conserva 
sempre  un  color  de  palla.  Nipis. 

NÍQUEL,  ni.  Min.  Metall  molt  dur,  semblant  a  la 
plata  y  al  estany.de  propietats  magnétiques.  Níquel. 

NIQUELADOR,  A.  adj.  Qui  niquela.  Lo  que  serveix 
pera  niquelar. 

NIQUELAR,  v.  a.  Cobrir  els  metalls  ordinaris  ab 
una  capa  de  níquel.  Sol  ferse  ab  els  rellotges,  guar- 
niments  de  animáis  y  veicols,  etc.  Niquelar. 

NIQUELAT,  DA.  adj.  Min.  Que  conté  alguna  cosa 
de  níquel.  Niquelado.  ||  Cobert  d'  una  capa  de  níquel. 

NIQUELÍ.  m.  Combinado  de  níquel  y  arsénich.  Ni- 
quelino. 

NIQUELÍFER,  A.  adj.  Que  conté  níquel.  Niquelí- 
fero. 

NIQUELOCRI.  m.  Min.  Arseniat  pulverulent  de  ní- 
quel. Niquelocro. 

NIRVI.  m.  y  'ls  seus  derivats.  NERVI.  ||  Art.  y  of. 
En  metalistería  el  llistó  ab  talús  que  serveix  de  biaix 

NISTAGME.  ni.  Med.  Palpebreig  espasmódich  que 
s'  experimenta  quan  se  fan  esfor^os  pera  vencer  la 
passió  de  son.  Nistagmo. 

NIT.  f.  La  part  del  día  natural  en  que  '1  sol  és  de- 
vall  del  nostre  horilzó.  Noche. 

nit  Clara.  La  en  que  no  hi  há  núvols.  Noche  clara. 

nit  Y  DÍA.  m.  adv.  Ab  que  s'  expressa  la  continua- 
do y  aplicado  ab  que  's  fa  alguna  cosa  sense  parar 
gens.  Noche  y  día. 

A  ENTRADA  DE  nit.  m.  adv.  Al  comentar  la  nit.  A 
boca  de  noche,  á  primera  noche. 

AHIR  A  LA  NIT  Y  A  LA  NIT  PASSADA.  m.  adv.  El  día 
abans  després  d'  haverse  íet  nit.   Anoche,  ayer  noche. 

BONA  nit.  Expr.  Salutació  familiar  que  s'  usa  a  la 
nit.  Buenas  noches. 

BONA  nit  y  BONA  HORA.  Expr.  Que  's  diu  quan  al- 
guna cosí  s'  ha  perdut  o  fet  malbé.  Oruga  le  dio, 
voló  golondrino,  adiós  obispo. 

BONA  O  MALA  NIT.  Loe.  Que  a  mes  del  sentit  recte 
significa  la  nit  que  s'  ha  passat  en  coses  agradoses 
o  en  molestes  y  desagradoses.  Buena  ó  mala  noche. 

COM  DE  LA  NIT  AL  DÍA.  Loe.  Modo  de  parlar  ab  que 
se  maniíesta  la  gran  diferencia  que  hi  há  d'  una  cosa 
a  un'  altra.  Como  de  lo  v  vo  á  lo  pintado. 

demá  A  LA  nit.  m.  adv.  La  nit  del  día  inimediat 
següent.  Mañana  por  la  noche. 


N1T 


MU 


329 


DE  NIT  TOTS  ELS  OATS  SON  NEGRES.  Loe.  fam. 
Explica  que  a  les  fosques  és  fácil  dissimular  les 
faltes  de  lo  que  's  veu.  De  noche  todos  los  gatos 
son  pardos. 

FER  nit.  fr.  Passar  la  nit  a  algún  lloch  Hacer  no- 
che. Pernoctar. 

FERSE  DE  NIT.  fr.  Enfosquirse.  Anochecer,  hacerse 
noche. 

ferse  negra  nit.  fr.  Mancar  la  llum  del  día.  Ano- 
checer, cerrar  la  noche,  hacerse  de  noche. 

LO  QUE  DE  nit  SE  FÁ  de  día  's  veu.  Ref  Reprén  al 
qui  obra  nial  fiant  en  la  losquedat  de  la  nit,  avisant- 
lo  que  la  llum  del  día  descobrirá  'ls  seus  deíectes. 
Lo  que  de  noche  se  hace  de  día  aparece. 

MALA  NIT  Y  parir  moqa.  Ref.  Denota  tindre  mal 
éx  t  algún  negoci  o  pretensió  després  de  molt  tra- 
vall.  Mala  noche  y  parir  hija. 

MES  LLEIG  QUE  LA  NIT.  Loe.  fam.  Se  diu  de  la  per- 
sona molt  lletja.  Feo  como  el  coco  ó  como  un  de- 
monio. 

mitja  NIT.  La  hora  en  que  '1  sol  está  mes  distant 
del  nostre  horitzó.  Media  noche. 

QUI  SOPA  MASSA  A  LA  NIT,  NO  DORM  SOSSEGAT  AL 
LLIT.  Ref.  QUI  SOPA  MASSA,  SOMÍA  MOLT. 

NITIDAMENT.  adv.  De  manera  nítida,  clara,  neta. 

NITIDESA.  f.  Transparencia  crestallina.  Nitidez. 
||  Puresa,  Uimpiesa,  finura.  Nitidez. 

NÍTIT,  DA.  adj.  Ciar,  transparent,  net,  pur,  res- 
plendent.  Nítido. 

NITRAL,  m.  El  paratge  ont  s'  hi  fá  '1  nitre.  Nitral. 

NITRAR.  v.  a.  Convertir  en  nitrat  alguna  sal  o  ácit. 

NITRAT.  m.  Quim.  Nom  genérich  que  's  dona  a 
lej  sais  produides  per  la  combinació  del  ácit  nítrich 
ab  una  base  acidificable.  La  major  part  d'  aqüestes 
sais  existeix  formada  a  la  naturalesa;  les  altres  son 
producte  de  1'  industria.  En  general  son  solubles  al 
aigua,  y  's  crestaliisen  pél  refredament;  teñen  un 
gust  fresen,  picant,  acre  y  a  voltes  cáustich;  tracta- 
des  a  un  calor  mes  o  menys  elevat  pél  ácit  sulfúrich 
despedeixen  vapors  blanchs  y  ácit  nítrich.  Nitrato. 

NITRAT  ÁCIT  DE  MERCURI.  Líquit  blanch  que's  tor- 
na vert  per  1'  acció  de  la  llum,  molt  dens,  inodor,  de 
sabor  metálich,  y  cáustich  molt  viu;  té  propietats 
estimulantes  y  s'  usa  contra  'ls  brians  corrosius  y 
llagues  xancroses  de  la  peí  1,  etc.  Nitrato  ácido  de 
mercurio  ó  deulonitrato  de  mercurio  liquido. 

NITRATACIÓ.  f.  Quim.  Conversió  en  nitrat.  Ni- 
tratación. 

NITRE.  ni.  Min.  Sal  mineral  de  un  blanch  gris, 
transparenta  y  dura;  és  de  gran  us  en  la  farmacia  y 
les  arts,  y  '1  principal  ingredient  qu'  entra  en  la  fa- 
bricado de  la  pólvora;  té  'I  nom  de  la  montanya  Ni- 
tra,  qu'  és  ont  principalment  se  fá.  Nitro. 

NITRERÍA,  f.  El  paratge  ont  s*  hi  recull  o  's  bene- 
ficia '1  nitre.  Nitrería. 

NÍTRICH,  CA.  adj.  Min.  y  quita.  Pertanyent  al  ni- 
tre. Nítrico. 

NITRIFICABLE.  adj.  Quim.  Que  pot  mirificarse. 
Nitrifi  cable. 

NITRIFICACIÓ.  f.  Quim.  Conversió  en  nitre  o  ni- 
trat. Nitrificación. 

NITRIFICADOR,  A.  s.  Qui  nitrifica.  Nltrificador. 

NITRIFICAR.  v.  a.  Quim.  Convertir  en  nitrat.  Nl- 
trlficar. 

NITRIT.  ni.  Quim.  Sal  formada  per  la  combinació 
del  ácit  nitros  ab  una  base.  Nitrito. 

NITROBENZINA.  f.  Quim.  Combinació  del  ácit 
nítrich  ab  la  benzina.  Nitrobencina. 

NITRÓFER,  A.  adj.  Que  porta  alguna  part  de  ni- 
tre. Nitrófero. 

NITRÓGEN.  m.  Gas  senzill,  permanent,  incolor, 
transparent,  insípit  y  inodor,  que  no  serveix  pera  la 
respiració  ni  la  combustió  y  que  constitueix  próxi- 
cic.  CAÍ.— v.  II.  —  42. 


mament  les  quatre  quintes  parts  del  aire  atmos'é- 
íich.  És  factor  de  les  substancies  anini  ;ls  y  de  molts 
altres  cossos.  Nitrógeno. 

NITROGLICERINA,  f.  Quim.  Líquit  olios,  inodor, 
mes  pesat  que  1'  aigua,  que  resulta  de  1'  acció  del 
ácit  nítrich  sobre  la  glicerina,  y  per  efecte  de  la  ca- 
lor, del  róssech  o  del  toch,  fá  explosió  ab  for?a  deu 
vegades  mes  gran  que  la  pólvora.  Nitroglicerina. 

NITROHEMAT.  m.  Quim.  Sal  produida  per  la 
combinació  del  ácit  nitrohemátich  ab  una  base  sali- 
ficare. Nitrohemato. 

NITROHEMÁTICH,  CA.  adj.  Quim.  Ácit  proce- 
dent  de  la  combinació  del  sulfat  ferros  ab  1' aigua  y 
del  hidrat  de  barita  ab  1'  ácit  ultropicrich.  Nitrohe- 
mátlco. 

NITROLEUCAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit 
nitroléuckh  ab  una  base.  Nitroleucato. 

NITROLÉUCICH.  adj.  m.  Quim.  Calificado  d'  un 
ácit  produit  per  la  combinació  d' un  ácit  nitrich  ab 
la  leucina.  Nitroléucico. 

NITRÓMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar  els  sa- 
litres del  comers.  Nitrómetro. 

NITROMURIAT.  m  Quim.  Combinació  del  ácit 
nitromuriátich  ab  una  base.  Nitromurlato. 

NITROMURIÁTICH.  adj.  m.  Quim.  Epítet  del  ácit 
conegut  vulgarment  ab  el  nom  d'  aigua  regia.  Nitro- 
muriático. 

NITRONAFTÁLIDA.  f.  Quim.  Compost  que  resul- 
ta de  tractar  la  naftalina  ab  1'  ácit  nítrich.  Nitronaf- 
tálida. 

NITROPICRAT.  m.  Quim.  Combinació  de  ácit  ní- 
trich ab  una  base.  Nitroplcrato. 

NITROPÍCRICH.  adj.  m.  Quim.  Calificado  d'  un 
ácit  produit  per  I'  acció  del  ácit  nítrich  sobre  1'  indi. 
Nitropicrlco. 

NITROS,  A.  adj.  Quim.  Lo  que  conté  nitre  o'n  té 
les  propietats.  Nitroso. 

NITROSITAT.  f.  Qualitat  de  nitros.  Nitrosidad. 
NITROSACARAT.  m.   Quim.  Combinació  del  ácit 
nitrosacárich  ab  una   bise   salificable.    Nitrosaca- 
rato. 

NITROSACÁRICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado 
del  ácit  que  resulta  de  la  combinado  del  ácit  nitrich 

ab  el  sucre 
de  gelatina. 
Nitrosacá- 
rico. 

NITRUR 
mase.  Quim 
Combinació 
del  nitrógen 
ab  un'  altra 
substancia. 
Nitruro. 

NITXO.m. 
Ant.  NINXO. 
NIU.  m.La 
caseta  arti- 
ficiosa en 
que  'ls  au- 
cells  fan  les 
críes.  Nidal, 
nido.  ||  El 
deis  insectes 
y  altres  ani- 
malons.  Ni- 
do. ||  Met. 
Lloch  ontsol 
acudir  algú. 
Guarida,  manida,  nido.  ||  Paratge  ont  s'hi  aplega  gent 
de  mala  conducta.  Gorrionera,  nido,  nidal.  ||  El  pa- 
ratge ont  algú  s'  acull  o  hi  guarda  alguna  cosa  que 
vol  tin  iré  amagada.  Nidal. 


Niu  de  curruca 


330 


NIV 


NO 


DEIXAR  EL  NIU.  fr.  Se  diu  deis  aucells  que  1'  aban- 
donen quan  han  acabat  de  criar.  Desanidar. 

ALS  NIUS  QUE  SON  D'  ANTANY  NO  Hl  HÁ  M01XONETS 
ENQUANY.  Ref.  Adverteix  que  no's  deu  deixar  passar 


Niu  de  falsiot 

la  ocasió  per  la  dificultat  que  hi  há  de  tornarla  a  tro- 
var. En  los  nidos  de  antaño  no  hay  pájaros  ogaño. 

fer  Niu  DE  tota  BRuCA.  fr.  Met.  Aprofitarho  tot. 
Hacer  á  pluma  y  á  pelo. 


Niu  de  guatlles 

fer  niu  O'L  Niu  els  aucells.  fr.  Construir  la  ca- 
seta o  jas  ont  han  de  criar.  Nidificar,  hacer  nido. 

TREURE  UN  NIU.  fr.  AFOLLAR,  4. 

NIU  D'  ENCANTATS.  Orog.  Cova  del  terme  d'Es- 
terri  de  Cardos. 

NIUADA.  f.  Niarada. 

NIUAR.  v.  a.  Fer  un  niu,  posar  niu. 

NIUERADA.  f.  Garrinada,  '1  part  del  animal  que 
dona  a  lluin  mol  ts  filis  albora.  Cachillada. 

NIULA.  Geog.  Veinat  de  la  Cerdanya,  districte  de 
Puigcerdá,  agregat  a  Qer. 

NIUÓS,  A.  adj.  Que  pot  servir  de  niu.  Nidoso. 

NIVELL.  ni.  Instrument  pera  examinar  si  un  pía  és 
ben  horisontal.  Nivel.  ||  La  ¡gualtat  del  terreno  o  pía 
sense  inclinació.  Nivel  ||  Met.  La  suma  igualtat  en 
qualsevulla  cosa.  Nivel.  ||  Aparell  de  fusta  pera  po- 
sar plana  una  paret,  enrajolat  etc.,  usat  péls  paletes. 

NIVELL  D'  AIGUA.  Cilindre  de  metall  ab  dos  bracos 
verticals,  un  a  cada  cap,  formats  per  tubos  de  vidre 
y  pié  d'  aigua  de  modo  que  aquesta  's  vegi  bé  per 
dits  dos  tubos.  Nivel  de  agua. 


NIVELL  D'  AIRE.  Cilindre  de  vidre  quasi  pié  d'  aigua 
y  tapat  herméticament  per  les  dues  puntes,  que  co- 
locat  a  nivell  den.uat  d'  un  plá  queda  1'  aire  al  mitg, 
inclinantse  a  la  part  ont  se  trova  la  desigualtat  de 
ell.  Nivel  de  aire. 

NIVELL  pera  FER  RECTES.  Ter.  Moya.  Estaques  y 
cordill  ab  el  qtial  se  fan  les  solcades  de  les  hortes. 

A  nivell.  m.  adv.  Paralel  a  un  plá  horitzontal.  A 
nivel.  ||  Ab  igualtat  recta,  pél  Uarch  o  en  files.  A 
nivel. 

PERDRE  'L  NIVELL.  fr.  Separarse  alguna  cosa  de  la 
rectitut  o  direcció  que  li  correspón.  Desmentir. 

N1VELLABLE.  adj.  Que  's  pot  nivellar.  Nivela- 
ble. 

NIVELLAC1Ó.  f.  Acte  y  efecte  de  nivellar.  Nivela- 
ción. 

N1VELLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui    nivella.  Nivelador. 
NIVELLAMENT.  m.  NIVELLACIÓ. 
NIVELLAR.  v.  a.  anivellar.  ||  Met.  Observarigua!- 
tat  o  equitat  en  lo  que  's  fá.  Nivelar. 
N1VELLAT,  DA.  p.  p.  Nivelado. 
N1VELLETA.  f.  Eina  de  fusta  formada    d'  un  llistó 
vertical  ab  una  fusta  horitzontal  al  capdemunt;  pera 
usarla  se  n'  han  de  tindre  tres  de  la  meteixa  aleada. 
Niveleta. 

NIVEOLA.  f. 
Bot.  Plantes 
aniari  1  i  d  ác  ies, 
algunes  de  qui- 
nes especies  son 
conreuades  ais 
jardins,  com  la 
niveola  del  istiu 
y  la  de  primave- 
ra, ab  flors  ter- 
menals  y  solita- 
ries,  blanques, 
ab  una  el  apa 
verda  al  extrem 
de  la  repartició 
del  perimpte.  Ni- 
veola. 

NO.  adv.  negat.  No.  ||  Unintli 
un  verb  y  la  partícula  res  s'  usa 
pera  donar  mes  foreja  a  la  ne- 
gado; y  aixís  se  diu:  no  val  res, 
no  hi  fá  res.  No. 

¿NO?  Usat  pera  preguntar. 
¿No? 

NOENTENDRE  FUTIRLA  O  FUTIL- 
LA.    fr.   No  sapiguer  res  d'  una 
cosa.  No  entender  palabra,  no  en- 
tender iota,  no  dar  palotada. 
NO  ÉS  BOIG  QUI  TORNA  A  CASA.  fr.  Locució  que  de- 
nota tindre  prou  coneixement  o  ésser  interessat  aquell 
que  sab  trovar  la  seua  conveniencia.  Es  juicioso  quien 
conoce  su  hogar. 

NO  HI  HÁ  COM  AMOR  D'  AVI.  fr.  Locució  que  dona  a 
entendre  que  ls  avis  afalaguen  molt  a  llurs  nets. 
Quien  no  sabe  de  abuelo,  no  sabe  de  bueno. 

NO  HI  PODEN  HAVER  DOS  MAIGS  EN  UN  ANY.  Ref. 
Locució  pera  denotar  que  la  joventut  y  la  hermosu- 
ra passen  y  no  tornen.  Ato  hay  dos  abriles  en  un  año. 
NO  Li  AMAGUES  L'OU.  fr.  Met.  No 's  deixa  maltrac- 
tar  o  burlar,  ni  tolera  injuries;  no  sofreix  coses  pe- 
sa des.  No  se  deja  poner  la  albarda. 

NO  M'  HA  FET  MOLLA  DE  MAL.  Ter.  NO  M'  HA  FET 
GENS  DE  MAL. 

NO  MES.  m.  adv.  Mai  mes.  No  más,  nunca  más.  || 
Prou.  No  más,  nada  más. 

NO  MES  LI  FALTA  L'  ALBARDA.  fr.  Met.  Se  diu  d'  un 
ignorant,  d' un  estúpit,  d'  una  persona  molt  bestia. 
Solo  le  falta  la  albarda. 

NO  'N  PASSEN  CADA  DÍA.  fr.  Locució  que  encomana 
la  economía  ais  pagesos,   recordantlos  que  no  hi  há 


Niveola 


NOB 


NOC 


331 


mes  que  una  cullita  al  any,  si  n'  hi  há.  Agosto  y  ven- 
dimia no  és  cada  día,  y  si  cada  año,  unos  con  ganan- 
cia, oíros  con  daño. 

NO  obstant.  m.  adv.  Sense  que  serveixi  de  des- 
torb.  No  obstante,  con  todo,  sin  embargo,  á  pesar  de. 

¡NO  QUE  NO!  Expr.  ¡YA,  YA! 

no  res.  m.  adv.  Nega  I'  ésser  o  la  existencia  de 
alguna  cosa.  Nada.  ||  Poch  o  tnolt  poch.  No  nada,  no 
nadilla. 

NO  RES  MENYS.  Expr.  ant.  Exagera  alguna  cosa  que 
convé  a  un'altra  en  que  no 's  pensava.  No  menos, 
nada  menos. 

NO  SÉ  qué.  Expr.  Denota  que  's  trova  alguna  gra- 
cia o  atractiu  en  les  coses  que  no  se  sap  explicar. 
No  sé  qué. 

¡NO  sía!  interg.  ant.  ¡NO! 

¡NO  TE  N' ALABARÁS!  ¡NO  ME  LA  PORTARÁS  AL  MOLÍ! 
Ir.  Expressions  ab  que  s'  amenaza  a  la  persona  que 
ha  fet  algún  excés,  donant  a  entendre  que  ja  pagará 
la  pena.  ¡No  se  irá  ó  no  te  irás  alabando! 

NO  tindre  CAP  OS  SENCER.  Expr.  Estar  abatut  a 
consecuencia  d'  haver  caminat  niolt  o  d'  haver  fet 
molta  feina.  Estar  molido  como  una  alheña,  estar  he- 
dió una  alheña. 

NO  Y  mes  NO.  Negació  repetida  d'  alguna  cosa  que 
expressa  la  insistencia  en  el  negar.  Nones. 

¿QUE  NO?  0¿D0MCH3  NO?  Loe.  Contradiu  el  dupte 
o  sentir  contrari  sobre  la  opinió  en  que  s'  está. 
¿Pues  no? 

NO  A.  f.  NOVA,  NOTICIA.  II  Tcr.  de  la  Costa  de  Lle- 
van1:. NOIA. 

NOBAS  (Rossendo).  Biog.  Notable  esculptor,  nat 
a  Barcelona  en  1849  y   mort  en  1891.  Alunine  de  la 
escola  de  Llotja  y  deixeble  deis  germans  Vallniitjana. 
L'  any  1871  va  obtindre  un  éxit  y  medalla  de  segona 
classe  a  Madrit,  ab  la  estatua  del  Torero  moribundo 
baix  el  titol:  Siglo  XIX.    A  Viena 
va  ésser  premiat  l'any   1873   per 
un  mitg  eos  d'En  Cervantes,  molt 
notable.    Pera   la    Universitat   de 
Barcelona  va  travallar  les  figures 
d'  Aristotil  y  de  Sant  Tomás  de 
Aquino.  És  aixís  meteix  autor  de 
bones   testes:   de   Milton,  Shakes- 
peare, Danl,  Pius  IX,  Balmes,  For- 
tuny,  Beeihoven  y  del  mestre   Pe- 
drell.  Una  de  ses  obres  mes  nota- 
bles  és   la  figura   en  bronze  del 
monument  al  brigader  Cabrinety, 
a  Puigcerdá.  D'  elí  son  els  esfinx 
del    llach  y  el    carro    d'Apol,   al 
cim  de  la  Cascata  en  el  Paren  de 
Barcelona,  la  estatua  en  bronzí  del  conceller  Casa- 
nova,  prop  del  Arch  triomfa!,  y  les  esculptures   del 
frontis  de  la  iglesia  de  Castellar  del  Valles.  Esculp- 
tor del  Hospital  (1884)  y  mestre  de  Llotja  (1877-91). 
És  autor  de  la  estatua  del  monument  a  Güell  y  Ferrer. 
NOBIL.  adj.  Noble. 

NOBILIARI.  m.  Llibre  que  tracta  de  la  noblesa  de 
les  families.   Nobiliario.  ||  adj.  referent  a  la  noblesa. 
NOBILIARIAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  nobi- 
liaria. Nobiliariamente. 

NOBILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  de  noble.  Nobilísimo. 
NOBLE,  adj.  IHustre,  conegut  per  la  seua  sanen. 
Noble.  |]  Principal,  excellent,  ventatjós  en  qualse- 
vulla  cosa.  Noble.  ||  Singular  o  particular  en  la  seua 
especie.  Noble.  II  Títol  d'  honor  que  venen  donant 
els  reís  desde  1'  any  1390.  Noble.  ||  Honrós,  estima- 
ble. Noble.  ||  m.  com.  La  persona  que  per  la  seua 
sanen  y  llinatge  és  d'  una  classe  distingida  o  ¡Ilustre. 
Hi.lalgo,  hijodalgo.  ||  Met.  Se  diu  de  la  persona  de 
ánim  géneros  y  de  lo  que  1¡  pertany.  Noble,  hidalgo 
II  S'  aplica  a  les  coses  fetes  ab  gracia,  lluiment  y 
osteitació.  Lucido,  espléndido. 

NOBLE  DE  TOTS  QUATRE  QUARTOS  O  COSTATS.  Loe. 


Rossenio  Nohas 


El  qui  té  Ms  quatre  avis  de  part  de  pare  y  mare  no 
bles.  Noble  de  todos  cuatro  costados. 

FER  FÉR  EL  NOBLE,   fr.  Fer  qu'  algú  's  tracti  y  's 
porti  com  a  cavaller.  Acaballerar. 
NOBLEA.  f.  Ant.  NOBLESA. 

NOBLEMENT.  adv.  m.  Generosa,  famosa,  illus- 
trement.  Noblemente.  ||  Ab  urbanitat  y  noblesa  com 
convé  a  una  persona  ben  nada.  Noblemente. 

NOBLESA.  f.  Llustre,  esplendor,  excellencia,  dig- 
nitat,  claretat  de  sanch.  Nobleza.  II  Antiguitat  d'una 
casa.  Nobleza.  ||  Fama,  estimado,  reputado.  Noble- 
za. ||  El  conjunt  de  nobles,  llur  classe  y  condició. 
Nobleza.  ||  Excellencia,  primor  o  avantatge  d'  una 
cosa  entre  les  demés  de  la  seua  mena.  Nobleza.  || 
Met.  Generositat  y  grandesa  d'  ánim  Hidalguía,  no- 
bleza de  corazón.  ||  El  lluiment  y  ostentació  ab  que 
se  fa  alguna  cosa.  Lustre,  esclarecimiento. 
NOBLESA  DE  COR:  NOBLESA,  6. 
NOBLÍA.  f   Ant.  NOBLESA. 

CARTA  O  PATENT  DE  noblía.  Loe.  ant.  Privilegi  de 
noblesa.  Ululo,  privilegio  de  nobleza. 
NOBLIT.  Ant.  En  oblit.  En  olvido. 
NOCES,  f.  pl.  NUPCIES. 
NOCH.  m.  Batán.  Noque,  batán. 
NOCIBLE,  adj.  NOC1U. 

NOCIÓ,  f.  leol.  Coneixement,  intelligencia,  idea 
que  's  forma  d'  alguna  cosa  per  la  especie  que  dona 
1'  enteniment.  S'  usa  pera  explicar  el  misteri  de  la 
Santissima  Trinitat  y  la  distinció  de  persones.  No- 
ción. ||  Sentit,  accepció  d'  alguna  páranla  o  veu  per 
el  coneixement  que  's  té  del  seu  significat.  Noción. 
||  CONEIXEMENT. 

NOCIONAL,  adj.  Teol.  Lo  pertanyent  a  la  noció. 
Nocional. 

NOCIR,  v.  a.  Ant.  DANYAR. 

NOCIU,  VA.  adj.  Danyós,  perniciós,  perjudicial. 
Nocivo. 

NOCIVAMENT.  adv.  m.  DANYOSAMENT. 
NOCONFORMISTA.    s.   y   adj.   Calificado  que  a 
Inglaterra  's  dona  a   tots   els   que   no  segueixen    la 
relligió  anglicana,  excepte  ais  católichs.  Noconfor- 
mista. 

NOCTÁMBUL.  m.  Qui  camina  o  fa  dormint  lo  que 
comunament  se  fá  estant  despert.  Noctámbulo.  ||  La 
persona  acostumada  a  anar  molt  de  n.t.  Noctám- 
bulo. 

NOCTAMBULACIÓ.  f.  El  somni  o  fets  del  noc- 
tánibul.  Noctambulación. 

NOCTAMBULISME.  m.  Med.  Malaltía  que  consis- 
teix  en  caminar  de  nits  dormint.  Noctambulismo. 

NOCTÍCOLA.  s.  Amich  de  la  nit.  Noctícola.  ||  Que 
va  de  nits. 

NOCTURN,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  nit.  Noctur- 
no, nocturnal.  ||  m.  Una  de  les  tres  parts  en  que  's 
divideixen  les  matines,  que  consta  de  cert  nombre  de 
salms  y  tres  lli^ons.  Nocturno.  I|  Nom  que  donen  els 
astronoms  al  arch  de  cercol  que  1  sol  descriu  la  nit. 
Nocturno.  ||  Nom  que  donen  al  planeta  Venus  quan 
surt  per  la  tarde.  Nocturna,  véspero.  ||  MELANCÓ- 
lich,  TRIST.  ||  Ornit.  Se  diu  deis  aucells  que  volen  de 
nit,  com  1'  oliva,  '1  mussol,  etc.  Nocturno.  ||  Compo- 
sició  musical  o  literaria  en  la  qual  se  descriuen  efec- 
tes  de  nit.  Nocturno. 
NOCTURNAL,  adj.  Ant.  NOCTURN. 
NOCTURNALMENT.  adv.  m.  Per  la  nit.  Por  la 
noche,  nocturnalmente. 

NOCTURNAMENT.  adv.  m.  Mentres  dura  la  nit. 
Nocturnamente.  ||  D'  un  modo  nocturn.  Nocturna- 
mente. ||  Met.  Acció  realisada  de  amagat  pera  que 
uingú  n'  hagi  esment. 

NOCTURNANCIA,  f.  L'  espai  de  temps  compres 
entre  les  nou  y  les  dotze  de  la  nit.  Nocturnancia. 


332 


NOG 


NOI 


NOCTURNITAT.  f.  Circunstancia  d'ésser  de  nit. 
NODAC1Ó.  f.  Cir.  y  med.  Impediment  o  tumor  ais 
nervis.  Nodación. 

NODAL,  adj.  Astron.  Pertanyent  ais  nodos.  Nodal. 
NODO.  m.  Astron.  Cada  un  deis  dos  punts  oposats 
en  que   la   órbita   del  nostre   planeta    atravessa    la 
eclíptica.  Nodo.  ||  Nu. 

NODRIDOR.  m.  Ant.  DIDOT.  ||  Qui  nodreix. 
NODRIMENT.  m.  Ant.  NUDRIMENT. 
NODRIR.   V.  a.    Ant.  NUDRIR,  MANTINDRE,  CRIAR.  || 
EDUCAR. 

NODRISSA.  f.  Ant.  DIDA. 

NODRISSÓ.  m.  Zool.  Porch  desinamat.  Lechón, 
cochinillo. 

NODRIT,  DA.  p.  p.  Ant.  NUDRIT. 
NODRIC.  m.  Ant.  DIDOT. 
NOEMBRE.  m.  NOVEMBRE. 
NOFRE.  n.  p.  Nom  vulgar  d'  Onofre.  Onofre. 
NOFEU  (Cap  de).   Orog.   Entre  Roses  y  Cadaqués. 
NOGA.  f.  Ter.  Nou  grossa.  Nuez  gruesa. 
NOGADA,  f.  Salsa  de  nous.  Nogada. 
NOGUER.  m.  NOQUERA. 

NOGUER  DE  SEGARÓ.  Geog.  Remarcable  masía, 
d'  aspecte  senyoiil,  prop   del  poblé  de  Moya  a  les 

valls  del  Llerca. 

NOGUERA,  f.  Bot. 
Arbre  d'uns  15  a  20 
met.  d'alt,  de  molta 
copa  o  bógit,  ben 
coberta  de  tulles  de 
uns  25  centimetres 
de  liaren,  que's 
composen  d'  altres 
ovalades  y  coloca- 
des  de  dues  en  dues 
ais  costats  de  un 
punxó  comú;  les 
flors  petites,  el  fruit 
és  la  nou;  la  fusta 
és  molt  pesada,  du- 
ra, d'  hermós  color 
obscur  y  apreciable;  la  escorxa  és  bona  pera  adobar 
pells.  Nogal,  noguera. 

NOGUERA  americana,  f.  Arbre  de  Nova  Espanya,  de 
50  a  70  metres  d'  alaria  y  tulles  de  tres  en  tres, 
serrades  de  les  vores;  les  flors  de  color  entre  vert  y 
blau;  el  fruit  ovalat,  carnós,  vert  y  pié  d'  una  subs- 
tancia com  sabó,  té  dintre  una  nou  de  molí  blanch  y 
gust  molt  agradable.  Almendrón. 

DE  color  de  NOQUERA.  De  color  part  obscur.  No- 
guerado. 

NOGUERA  (Antoni).  Biog.  Mestre  de  música,  ma- 
Uorquí,  contemporani.  Mort  en  marg  del  any  1904. 
Junt  ab  1'  organer  Pont,  va  fundar  y  dirigir  la  not  - 
ble  Capella  de  Manacor  (1897),  arrivant  a  cent  can- 
tors  y  havent  fet  éxits  esclatants.  Va  propagar  a  Ma- 
llorca la  música  polifónica,  influenciat  del  mestre 
Pedrell.  Havía  estat  guanyador  en  el  concurs  de  Só- 
11er,  extenent  la  seua  fama  defora  1'  illa.  És  autor  de 
notables  peces  de  caient  popular  mallorquí. 

—  (RAMÓN,  VICENTS,  Antoni).  Biog.  Escriptor  nat 
a  Valencia  1"  any  1728,  y  mort  en  1797.  Molt  erudit 
y  preciar  com  a  cn'tích.  Va  cursar  retórica,  filosofía 
y  dret  civil  en  la  Universitat  valenciana.  Després  fou 
canonge  doctoral  d'  aquella  metropolitana  y  acadé- 
mich  d'  honor  de  la  de  Nobles  Arts  de  Valencia,  y 
membre  de  1'  Academia  Florentina.  Era  home  de  bella 
y  poderosa  iniciativa,  que  desplegava  en  la  literatura, 
en  1'  art  del  pagés,  en  la  industria  fabril  y  en  el  co- 
mers.  És  autor  de  notables  poesíes  castellanes  y  imi- 
tador d'  Horaci;  també  va  compóndren  en  valencia; 
traductor  de  les  Memorias  de  los  Sucesos  de  Veletrix 
en  1744;  va  publicar  les  obres  de  Sant  Paciá  (Valen- 


Brot  de  noguera:  a,  nou  ab  esclo- 
folla;  b,  fruit  de  la  nou 


cia,  imp.  Montfort,  1780),  text  llatf,  estampat  en  vista 
de  distintes  edicions  y  el  manuscrit  de  la  Biblioteca 
vaticana;  va  dirigir  la  edició  de  la  Historia  de  España 
del  P.  Mariana,  comentada  y  anotada  fins  al  volúm 
sisé,  1790  (Valencia,  imp.  Montfort,  1783-1796,  nou 
vol.  fot.).  Altres  obres  va  deixar  estampades  y  ma- 
nuscrites,  de  les  quals  és  memorable  un  discurs  re- 
latiu  a  belles  arts,  fet  en  1'  Academia  valenciana 
P  any  1783. 

NOGUERA  DE  CARDOS.  Hidrog.  Riu  de  la  prov 
de  Lleida.  Neix  ais  estanys  de  Tabescán,  Pirineu; 
passa  per  Tabescán,  Lleret,  Lladrós,  Arrós,  Anas, 
Casibrós,  Ribera  y  Tirbia,  y  desaigua  a  la  vora  del 
Noguera  Pallaresa  devant  de  Llavorsí.  ||  —  pallare- 
SA.  Riu  de  la  prov.  de  Lleida,  quin  curs  és  d'uns  cent 
quaranta  sis  kilometres  de  llargada.  Neix  prop  del 
santuari  de  Mongarri,  a  la  frontera  de  la  Valí  d'Arán; 
passa  péls  termens  de  Mongarri,  Alós,  Sorpe,  Isaba- 
rre,  Esterri  d'  Aneu,  Jou,  Escaló,  Estarón,  Llavorsf, 
Surp,  Rialp,  Sort,  Enviny,  Malmercat,  Bahent,  Pera- 
mea,  Gerri,  Peracals,  Pobla  de  Segur,  Sa'ás,  Talarn, 
Tremp,  Palau  de  Noguera,  Guardia,  Llimiana,  Sant 
Huisme  y  Font  Mouga  y  desaigua  al  curs  del  Segre 
aigües  amunt  de  Camaraga.  ||  —  RiBAGORQANA.  Riu- 
que  fa  partió  entre  les  provincies  d'  Osea  y  Lleida  y 
té  un  curs  d'  uns  cent  trenta  kilometres.  Neix  al  Pi- 
rineu, a  la  frontera  ponentina  de  la  Valí  d'  Aran  y 
passa  péls  termens  de  Senet,  Vilaller,  Montanuy, 
Suert,  Pont  de  Suert,  Santorens,  Castarner,  Areny, 
Escaria,  Montanyana,  Castissent,  Alsamora,  Lastall, 
Corsa,  Blancafort,  Tragó  de  Noguera,  Boix,  Pinyana, 
Ibars  de  Noguera,  Alfarrác,  Algerri,  Albesa,  Portella, 
Torrelameo  y  Corbins,  ont  desaigua  al  Segre,  ||  — DE 
TOR.  Riuet  de  la  prov.  de  Lleida,  quin  curs  és  d'  uns 
25  kilometres.  Neix  al  port  de  Caldes,  frontera  mit- 
jornina  de  la  Valí  d'  Aran;  passa  péls  termens  de 
Caldes,  Erilavall,  Bohí,  Barrilera,  Carnet,  Coll,  Llesp 
y  Castelló  de  Tor  y  desaigua  a  la  vora  del  Noguera 
Ribagorgana  tocant  a  Pont  de  Suert. 

NOGUERADA,  f.  y 

NOGUERAR.  m.  Lloch  plantat  de  noguers.  No- 
gueral. 

NOGUERETA.  f.  Bot.  Cornicabra. 

NOGU ERÓLA.  Hidrog.  Riera  de  poch  curs  que  des- 
aigua al  Segre,  tocant  a  Lleida. 

NOGUÉS  Y  TORRAS  (Antoni).  Biog.  Pianista  y 
compositor.  Nat  a  Vilafranca  del  Penadés  1'  any  1820; 
mort  en  1882.  Deixeble  d'  En  Francesch  Rodríguez; 
conceptuat  un  deis  millors  mestres  de  piano  a  Bar- 
celona. Autor  d'  algunes  composicions  publicades  y 
d'  altres  inédites.  Son  elogiades:  una  Fantasía  de  te- 
mes populars  espanyols  y  una  gran  jota  aragonesa, 
aixís  com  una  composició,  d'  aire  espanyol,  dedicada 
a  la  reina  Victoria,  muller  d'  Amadeu  I. 

NOGUÉS.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Balaguer, 
prov.  de  Lleida. 

NOHEDES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Prades,  bis- 
bat  de  Perpinyá,  depariament  deis  Pirineus  Orien- 
táis; és  a  la  vora  d'  una  riera  y  té  295  habi- 
tants.  ||  —  (GO:?CH  DE).  Hidrog.  Rivera  y  estanys 
del  Conflent  prou  remarcables,  constituint  un  aplech 
d'accidents  dignes  de  ésser  esmentats,  entre  quins 
cal  que  s' observin  el  gorch  estelat  a  2,110  metres 
d'altitut  y'l  gorch  blau. 

NOHIBLE.  adj.  Ant.  NOCIU,  DANYÓS,  FASTIGÓS, 
NOISIBLE. 

NOI,  A.  m.  y  f.  Qui  no  lia  arrivat  a  set  anys.  Niño, 
chico,  muchacho,  chiquirritín,  chiquirritico,  chi- 
quitico.  ||  Met.  Qui  té  poca  experiencia  u  obra  ab 
poca  reflexió  y  advertencia.  Niño. 

NOI  DE  MAMES:  NOI  DE  MAMELLES.  Met.  Qui  ab  el 
seu  tráete  y  modo  de  procedir  té  coses  de  noi.  Ma- 
món. ||  Met.  fam  Qui  és  inferior  a  un  altre  ab  molta 
diferencia.  Niño  de  teta. 

NOI  DE  M amella.  El  que  mama.  Niño  de  teta. 


NOM 


NOM 


333 


NOI  PLORADOR  Y  RABIETA.  El  noi  que  plora  molt  y 
s'  irrita  fácilment.  liejin. 

CONÉIXER  A  ALGÚ  desde  NO!,  fr.  Conéixerlo  desde 
molt  criatura.  Conocer  á  uno  desde  su  cuna. 

COSA  DE  noi.  Lo  qu' és  propi  de  les  criaíures  o 
s'  hi  sembla.  Amuchachado,  infantil. 

DESDE  NOI.  ni.  adv.  Desde  la  seua  primera  etat. 
Desde  niño,  desde  la  infancia,  desde  sus  primeros 
años. 

FINS  HO  SABEN  ELS  NOIS  QUE  MAMEN,  fr.  Ab  que  'S 
nota  a  algú  que  ignora  o  dupta  lo  qu'  és  notori  a 
tothom.  Hasta  los  niños  lo  saben. 

NO  ÉS  CAP  NOI.  Loe.  Denota  que  algú  té  mes  etat 
de  la  que  's  conceptúa  o  sembla  tindre.  Ya  no  es 
niño. 

NO  'N  FARÍA  O  NO  'N  DIRÍA  MES  UN  NOI  DE  MAMES. 
Loe.  fam.  Pondera  la  gran  dissonancia  que  causa  al- 
guna acció  o  expressió.  No  lo  hiciera,  ó  no  lo  dijera, 
ó  no  dijera  más  pateta. 

NOIA.  f.  Ter.  ESCURSÓ. 

NOIA.  Hidrog.  ANOIA. 

NOIADA.  f.  Fet,  dita  propia  deis  nois.  Muchacha- 
da, niñada,  muchachería,  muchachez,  niñería, 
pueri'idad,  inocentada,  trastería. 

FER  NOIADES.  fr.  NOIEJAR. 

NOIEJAR.  v.  n.  Fer  accions  de  noi.  Muchachear, 
niñear. 

NOIERÍA.  f.  Ter.  NOIADA. 

NOIET,  A.  m.  y  f.  Infantico,  Infantillo,  infantito, 
chiquito,  chicuelo. 

ÑOLA  (Rupert).  Biog.  Coch  y  escriptor  cátala. 
Cap  de  cuina  del  rei  N'  Alfons  V  d'  Aragó.  És  autor 
d'  un  llibre  de  cuinar,  escrit  en  cátala,  el  quin  fou 
traduit  en  Mengua  castellana  y  publicat  a  Toledo  en 
quatre  edicions  els  anys  1525  (primera  edic.-trad.); 
1529,  la  segona;  1544  y  1577.  Del  prólech  de  la  pri- 
mera traducció  és  evideut  que  va  escríures  en  Hen- 
gua  catalana  y  probablement  imprés,  y  pot  ésser  sía 
certa  1'  edició  de  1'  any  1477  retreta  per  en  Torres 
Amat. 

NOLEIG.  m.  Acció  de  nolejar.  Nólit.  Flete. 

NOLEJAR.  v.  a.  Contractar  els  preus  de  transport 
de  les  mercaderíes  que  s'  han  d'  enviar  per  mar. 
Fletar. 

NOLICIÓ.  f  Teol.  Acte  de  la  voluntat  ab  que  no  's 
vol  alguna  cosa    Nolición. 

NOL1EIG.  m.  Ant.  y 

NOLIEJAMENT.  m.  Ant.  L'  acció  de  noüejar.  Fle- 
tamiento. 

NOLIEJAR.  v.  a.  NOLISAR.  ||  Contractar  el  preu  de 
tragí  de  les  mercancíes  a  la  ñau. 

NOLISAR.  v.  a.  Ant.  Náut.  Fletar. 

NÓLIT.  ni.  Preu  que 's  paga  pél  transporto  tragí 
y  arrendainent  de  la  ñau.  Flete. 

BARCA  PARADA  NO  OUANYA  NÓLITS.  Ref.  BARCA. 

MENYS  DE  NÓLIT.  Loe.  ant.  Sense  nólit.  Sin  flete. 

NOM.  m.  Paraula  ab  que's  coneix  alguna  persona 
o  cosa  y 's  distingeix  d' un' altra.  Nombre.  ||  Títol 
pél  qual  és  coneguda  una  persona  o  cosa:  li  pots  do- 
nar el  nom  de  pare.  Nombre.  ||  Fama,  reputació, 
cédit.  Nombre,  nombradla.  ||  Autoritat,  poder  o 
virtut  ab  que  's  fá  alguna  cosa  per  altra.  Nombre.  || 
Gram.  La  primera  part  de  la  oració  que's  declina  per 
casos:  té  genre  y  no  significa  temps.  Nombre.  ||  Mil. 
Sant  y  senya  secreta  que'.;  dona  a  la  nit  pera  rego- 
néixer  els  amichs.  Nombre. 

nom  de  CASA.  El  qu'  és  comú  a  tota  una  familia. 
Apellido.  ||  Cognom. 

NOM  de  FONTS.  El  que  's  posa  al  temps  de  batejar 
a  la  criatura.  Nombre  de  pila. 

ANARSEN  EN  NOM  DE  DEU.  fr.  ANARSEN  A  LA  PAU 
DE  DEU. 

¿COM  haveu  NOM?  Loe.  ¿Com  us  diéu?  ¿Como  os 
llamáis?  ¿cuál  és  su  nombre? 


DIRSE'L  NOM  DEL  PORCH.  Ir.  Maltractarse  de  pa- 
raula. Decirse  el  nombre  de  las  fiestas  o  de  las  pas- 
cuas. 

EN  NOM.  Loe.  En  virtut  o  ab  autoritat  y  poder  de 
algú.  En  nombre,  de  parte. 

EN  NOM  DE.  m.  adv.  S'usa  pera  implorar  auxili  y 
favor.  En  el  nombre. 

mudar  o  Cambiar  el  NOM.  fr.  Fingirlo.  Mudar, 
fingir  el  nombre,  trasnombrar. 

NO  SAPIGUER  el  nom  MUSA.  fr.  Fam.  Ésser  molt 
Ignorant.  No  saber  las  declinaciones. 

primer  SE  perdría  'l  meu  nom.  Loe.  Denota  la  re- 
solució  de  fer  alguna  cosa.  No  me  llamaría  como  me 
llamo. 

tindre  NOM.  fr.  Ésser  molt  coneguda  o  famosa  al- 
guna cosa.  Ser  muy  nombrado. 

tindre  nom  o  PER  NOM.  fr.  Dirse,  anomenarse. 
Llamarse. 

en  nom  DE  DEU.  fras.  per  expressar  conformado  y 
extranyesa. 

NÓMADA  adj.  Errant,  qui  no  té  domicili  fixe. 
Nómade,  nómada.  ||  Epítet  aplicat  a  les  tribus  o  po- 
bles  que  van  errants,  sense  tindre  residencia  fixa. 
Nómada. 

NOMBRA,  f.  Llista  de  números  que  s'usa  ais  es- 
tudis  pera  ápendre  de  comptar.  Tabla.  ||  Aritmé- 
tica. 

NOMBRAMENT.  ni.  Acte  de  nombrar  a  una  per- 
sona pera  '1  desempenyo  d'  algún  ofici,  autoritat  o 
cárrech,  y  '1  despaig  en  que  se  li  confereix.  Nombra- 
miento. 

NOMBRAR,  v.  a.  Ant.  numerar,  Comptar,  nomi- 
nar, ELEGIR. 

NOMBRAT,  DA.  adj.  Ant.  NUMERAL.  ||  p.  p.  de 
nombrar.  Numerado. 

NOMBRADA  PECUNIA,  ni.  adv.   DINER  CONTANT. 

NOMBRE,  ni.  Número.  ||  Conjunt  de  unitats  o  su- 
ma de  moltes  quantitats.  Multitut.  Número. 

NOMENADOR,  A.  adj.  El  que  s'  ha  de  anomenar. 
Lo  que  se  ha  de  nombrar. 

NOMENAMENT.  m.  (Vegis  NOMBRAMENT). 

NOMENAR.  v.  a.  ANOMENAR. 

NOMENARSE.  v.  r.  ANOMKNARSE. 

NOMENAT,  DA.  p.  p.  ANOMENAT. 

NOMENCLÁTOR,  m.  Qui  posseeix  la  nomenclatu- 
ra d'  una  ciencia  o  art.  Nomenclátor.  ||  Llista  o  ca- 
tálech  de  noms.  Nomenclátor. 

NOMENCLATURA,  f.  Nómina,  llista  de  noms.  No- 
menclatura. ||  Conjunt  de  veus  técniques  o  propies 
d'  una  facultat.  Nomenclatura. 

NÓMINA,  f.  Llista,  catálech.  Nómina.  ||  Paperela 
en  que  consta  '1  sou  d'  un  empleat.  Nómina.  ¡|  Mena 
de  reliquia  en  la  que  hi  há  escrits  els  noms  d'  alguns 
sants.  Nómina. 

NOMINACIÓ.  f.  La  acció  d'  anomenar  o  cridar  pél 
seu  nom.  Nominación,  nombramiento.  ||  Elecció  de 
persones  pera  algún  cárrech  o  empleu.  Nombramien- 
to, nominación. 

FER  NOMINACIÓ.  fr.  NOMBRAR,  NOMINAR,  ELEGIR. 

NOMINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  anomena  o  posa 
nom.  Nominador.  ||  Qui  anomena  o  té  dret  d'anome- 
nar  pera  algún  empleu.  Nominador. 

NOMINAL,  adj.  Pertanyent  al  nom.  Nominal.  || 
adj.  Gram.  Se  diu  del  adgectiu  que  's  deriva  d'  un 
substantiu,  com:  celestial  de  cel.  Nominal. 

VOTACió  NOMINAL.  Se  diu  de  la  que  's  fa  de  viva 
veu  en  els  concells  y  assamblees. 

NOMINALMENT.  adv.  m.  Ab  expressió  de  noms. 
Nominalmente.  ||  D'  una  manera  nominal.  Nominal- 
mente. 

NOMINAR.  V.  a.  ANOMENAR,  ESCULLIR. 

NOMINAT,  DA.  a  ij.  Lo  que  té  nom  especial.  No- 
minado. ||  CONTRACTE  NOMINAT. 


334 


NON 


ÑOR 


NOMINATIU.  m.  Gram.  El  primer  cas  de  la  decli- 
nado. Nominativo.  ||  pl.  Se  diu  de  les  declinacibns 
deis  noms.  Nominativos.  ||  pl.  Ais  estudis  de  gramá- 
tica llatina,  part  de  1'  analogía  que  precedía  ais 
verbs.  Nominativo.  ||  Fig.  y  fam.  Rudiments  o  prin- 
cipis  de  qualsevulla  facultat  o  art.  Nominativo. 

NOMINATIVAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  nomi- 
natiu.  Nominativamente.  ||  Nominalment.  Nominal- 
mente. 

NOMÓGRAF.  s.  Qu¡  está  versat  en  nomografía. 
Nomógrafo.  ||  Qui  dona  regles  per  una  art.  Nomó- 
grafo. 

NOMOGRAFÍA,  f.  Descripció  de  les  liéis.  Nomo- 
grafía. 

NOMOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  nomo- 
grafía. Nomográfico. 

NOMÓLECH.  s.  Qui  entén  de  nomología.  Nomó- 
logo. 

NOMOLOGÍA,  f.  Ciencia  de  les  liéis.  Nomología. 

NOMOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  nomolo- 
gía. Nomológico. 

NON.  No. 

NON.  n.  p.  Nom  vulgar  d' Abdón.  Abdón. 

NONA.  f.  La  derrera  de  les  hores  menors  en  el  reso 
eclesiástich.  Nona.  ||  Una  de  les  liores  en  que  's  divi- 
dí entre 'ls  romans  el  día,  y  corresponía  a  les  tres  de 
la  tarde.  Nona. 

FER  nona,  NON  O  NON  NON.  fr.  Dormir  les  criatu- 
res.  Hacer  el  mú. 

NONAGENARI,  A.  adj.  Qui  té  noranta  anys.  Nona- 
genario. 

NONAGÉSS1M,  A.  num.  ord.  Lo  qu'  está  al  últim 
de  nou  desenes.  Nonagésimo. 

NONAGON.  m.  Geom.  Polígon  de  nou  costats. 
Eneágono,  nonágono. 

NONAGONAL,  adj.  Geom.  Pertanyent  al  polígon 
de  nou  costats.  Nonagonal. 

NONANA.  f.  Med.  Epítet  d'  una  febre,  que  's  repe- 
íeix  cada  nou  díes.  Nonana. 

NONAT,  DA.  adj.  S' aplica  al  qui  no  ha  nat  natu- 
ralment,  sino  que  1' han  tret  del  ventre  de  la  seua 
mare.  Nonato.  ||  Se  diu  també  del  que  encara  té  de 
ueixer  o  ha  de  venir. 

NONGENTÉSSIM,  A.  adj.  Epítet  de  cada  una  de 
les  noucentes  parts  d'  un  tot.  Nongentésimo. 

NONICI.  n.  p.  Nonito. 

NONO  (Jaume).  Biog.  Musich,  nat  a  Sant  Joan  de 
les  Abadesses.  Mort  en  1882.  Va  estudiar  a  Barcelo- 
na ab  el  mestre  Miteu  Ferrer.  Vivint  a  Sabadell 
dirigía  1' orquesta  deis  Muxins.  Mes  tart  va  anar 
a  la  América,  y  a  Méxicli  exercia  el  cárrech  d'  ins- 
pector de  musiques  militars.  Va  compondré  moltis- 
sinies  peces  de  balls,  y  també  misses  y  temes 
relligiosos.  A  Méxich  va  compondré  una  marxa  o 
himne  marcial. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Musich-compositor,  nat  a  Sant 
Joan  de  les  Abadesses  1'  any  1776  y  mort  a  Aranda 
de  Duero  en  1845.  L' auy  1802,  a  Madrit,  era  admés 
a  casa  del  duch  d'  Osuna  pera  mestre,  coniponenthi 
mes  d'  una  trentena  d'  operes.  Caries  IV,  en  1805  va 
ferio  compositor  de  sa  reial  cambra,  haventli  escrit 
molta  música.  Ferrán  VII  també '1  tenía  per  composi- 
tor, havent  escrit  un  Te  Deum  quan  va  néixer  el  pri- 
mer fill  de  la  reina  ls  ibel  de  Bragan^a.  L'any  1814 
va  publicar  a  Madrit  la  obra:  Escuela  completa  de  mú- 
sica. Sistema  fundado  en  la  naturaleza,  en  la  expe- 
riencia de  los  mejores  profesores  y  en  las  observaciones 
de  los  grandes  filósofos,  etc.,  etc.  En  1829  va  publi- 
car, també  a  Madrit,  original  seu,  el  gran  mapa  ar- 
mbnich  contenint  totes  les  materies  de  la  ciencia 
musical  o  de  la  composició  moderna. 

NÓNUPLE,  A.  adj.  Quantitat  equivalent  a  non  ve- 
gades  un'  altra.  Nónuplo. 


Nopal 


NONYS  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  de  ponent 
de  1'  illa  d'  Ibiga,  Balears. 

NOOCRACIA.  f.  Imperi  de  la  rao  sobre  les  pas- 
sions.  Noocracia. 

NOÓCRATA.  s.  Qui  subgecta  les  passions  al  im- 
peri de  la  rao.  Noócrata.  |)  Partidari  de  la  noocracia. 
Noócrata. 

NOOCRÁTICAMENT.  adv.  ni.  Ab  subgecció  a  lo 
que  la  rao  prescriu.  Noocráticamente. 

NOOCRÁTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  noocra- 
cia. Noocrático. 

NOOGEN,  A.  adj.  Que  prové  d'  una  causa  moral. 
Noógeno. 

NOÓLECH,  GA.  s.  Persona  versada  en  la  noolo- 
gia.  Noólogo. 

NOOLOGÍA.  f.  Ciencia  que  abraca  1'  estudi  com- 
plert  de   la    intelli- 
gencia.  Noología. 

NOO  LÓGICH, 
CA.  adj.  Pertanyent 
a  la  noología.  Noo- 
lógico. 

NOPAL.  m.FiGUE- 
RA  DE  MORO.  ||  Plan- 
ta de  les  cacties,  ab 
tanys  aplanats,  car- 
nosos, formats  per 
una  mena  de  fulles 
ováis  plenes  de  pun- 
xes.  Les  flors  que 
ixen  al  extiém  de 
les  meteixes,  teñen 
els  petáis  vermells 
0  groguenchs  y  el 
calzer  forma  la  figa 
de  moro,  de  tamany  mes  gros  que  un  ou  de  gallina. 

NORA.  f.  La  muller  del  fill.  Nuera   ||  Ant.  CINIA. 

LA  CURIOSA  de  MA  NORA.  Loe.  Que  reprén  ais  que 
fan  veure  que  son  molt  nets,  y  son  els  mes  bruts.  La 
relimpia  de  Horcajo,  que  lavaba  las  patas  al  asno. 

NORABONA.  f.  ENHORABONA. 

NORACH  m.  Construcció  ciclópea  en  forma  de 
barraca.  Talayot. 

NORAMALA,  f.  ENHORAMALA. 

NORANTA.  adj.  Numeral  cardinal  que  resulta  del 
número  nou  repetit  deu  vegades.  Noventa. 

NORAY,  m.  Mar.  Pilar  ont  s'hi  amarren  els  cables 
de  les  embarcacions.  Norai. 

NORBERT.  n.  p.  Norberto. 

NORDEST.  m.  Náut.  Vent  entre  '1  nort  y  1'  est. 
Nord,  nordeste.  II  El  punt  del  horitzó  qu'  está  entre 
el  nort  y  1'  orient.  Nordeste. 

NORDESTADA,  f.  Mar.  Collada  de  nordest  y  '1 
vent  que  vé  d'  aquesta  banda.  Nordestada. 

NORDESTAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  nordest. 
Nordestal. 

NORDESTEJAR.  v.  a.  Náut.  Fer  que  la  brúixu- 
la  declini  del  nort  cap  al  est.  Nordestear,  nor- 
destar. 

NORESMENYS.  ni.  adv.  Ant.  Per  sobre  tot.  ADE- 
MES. ||  Péi  cap  mes  baix. 

NOREST.  ni.  Náut.  NORDEST. 

NORFEU  (Cap).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  gironina, 
al  N.E.  del  golf  de  Roses. 

NORIS.  Geog..  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
d*  Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora  del  riuet 
Noguera  de  Tor  y  té  66  hab. 

NORITA.  f.  Min.  Varietat  de  sienita.  Norita. 

NORMA,  f.  Regla,  qualsevulla  cosa  que  serveix 
pera  governarse  en  la  execució  d' alguna  cosa.  Pau- 
ta, norma.  ||  Fam.  Cop,  clatellada.  Porrazo. 


NOS 


NOT 


335 


NORMAL,  adj.  Regular.  |]  Dit  de  la  ratlla  perpen- 
dicular. Normal.  ||  adj.  Lo  qu'iís  o  está  ajustat  y 
conforme  a  regla.  Normal,  regular.  ||  Geom.  S'aplic.a 
a  la  ratlla  recta  o  al  pía  perpendiculars  a  la  tangent 
al  punt  de  contacte.  Normal   ||  ESCOLA  normal. 

NORMALISAR.  v.  a.  Posar  en  estat  normal.  Nor- 
malizar. 

NORMAL1SARSE.  v.  r.  Posarse  en  estat  normal. 

NORMAL1SAT,  DA.  p.  p.  del  verb  normalisar.  || 
Haverse  tornat  a  posar  una  cosa  o  assumpte  al  lloch 
que  li  pertoca. 

NORMALISTA,  m.  y  f.  Deixeble  d'  una  Escola 
normal. 

NORMALITAT.  f.  QuaUtat  de  lo  normal.  Norma- 
lidad. ||  Estat  que  no  baixa  ni  puja  de  lo  corrent  o 
regular. 

NORMALMENT.  adv.  m.  Ab  regularitat.  Normal- 
mente. 

NORMANDA,  f.  Art.  y  of.  Carácter  d'  imprempta 
de  pal  mes  groixut  y  aixaíat  que  1'  ordinari.  Nor- 
manda. 

NORMÁNDICH,  CA.  adj.  Un  deis  cinch  bragos  de 
les  Mengües  germániques.  Normándlco. 

NORMANT,  DA.  adj.  Propi  o  natural  de  Norman- 
día.  Normando.  ||  pl.  Nom  d'  una  raga  que  a  la  Edat 
Mitja  invadí  la  costa  catalana  causanlhi  niolts  des- 
trozos. 

NORNORDEST.  m.  El  vent  que  vé  d' entre '1  nort 
y  '1  nordest.  Nornordeste.  ||  Náut.  El  punt  del  horit- 
zó entre  '1  nort  y  '1  nordest.  Nornordeste.  ||  Vent  que 
vé  de  dít  punt.  Nornordeste. 

NORNOREST.  m.  Náut.  NORNORDEST. 

NORNOROEST.  m.  Punt  del  horitzó  entre '1  nort 
y  '1  noroest.  Nornoroeste.  ||  Vent  que  vé  de  dit  punt. 
Nornoroeste. 

NOROEST.  m.  Punt  del  horitzó  entre  '1  nort  y  el 
oest.  Noroeste.  ||  Vent  que  vé  d'  aqueix  punt.  No- 
roeste. 

NOROESTADA.  f.  Mar.  Ventada  del  noroest.  No- 
roestada. 

NORRIS.  adj.  Se  diu  de  la  persona  molt  deixada  y 
bruta.  Soez. 

NORRIU.  m.  ler.  ibicench.  A  munts.  A  granel. 

NORT.  m.  Pol  ártich  o  septentrional.  Norte.  ||  Pri- 
mer punt  del  horitzó  desde  ont  comenga  la  numera- 
do. Norte.  ||  La  part  septentrional  de  la  esfera  y  les 
terres  situades  en  ella.  Norte.  ||  Tramontana,  vent 
que  bufa  d'  aquella  part;  un  deis  quatre  principáis 
en  que  's  divideix  la  rosa  náutica.  Norte,  aquilón.  || 
La  estrella  mes  immediata  al  pol.  Norte,  estrella 
Polar  o  de  Mercurio.  ||  Met.  Direcció,  guía.  Norte. 

POSAR  EL  NORT.  fr.  Náut.  Atendré  a  la  estrella  ai- 
xís  dita  o  al  pol  per  la  direcció  del  viatge.  Nortear. 

SENS  NORT  ni  GUÍA.  fr.  A  la  ventura.  ||  Perdre  'I 
nort.  fr.  Anar  desorientat  en  alguna  cosa. 

NORTADA,  f.  Collada  del  vent  nort.  Nortada.  || 
Vent  que  vé  del  nort.  Nortada. 

NORTEJAR.  v.  n.  Mar.  Observar  el  nort  pera  la 
direcció  o  rumbo  de  la  ñau.  Nortear. 

NORTNORUEST.  m.  Náut.  El  vent  que  vé  d'  entre 
el  nort  y  '1  noruest.  Nornorueste. 

NORUECH,  GA.  s.  y  adj.  Natural  y  propi  de  No- 
ruega. Noruego. 

NORUEST.  m.  Vent  d' entre  nort  y  ponent.  No- 
rueste. 

NORUESTAR.  v.  n.  Náut.  Declinar  o  apartarse  la 
brúixula  magnética  del  nort  o  septentrió  vers  1'  oest 
o  ponent.  Noruestar. 

NOS.  pron.  personal.  S'usa  pera  denotar  autoritat. 
Nos.  ||  Nosaltres.  Nosotros.  ||  Ant.  NO  SE. 

NOSA.  f.  Embarág,  estorb.  Embarazo,  estorbo.  II 
Ant.  ENUIG,  MOLESTIA. 


FER  NOSA.  fr.  Enibaragar.  Estorbar,  embarazar,  em- 
bargar, servir  de  estorbo. 

NOSALTRES.  pron.  personal.  Denota  pluralitat  de 
persones  inclosa  la  que  parla.  Nosotros.  ||  Nom  que 
pren  1'  autor  en  literatura  pera  itnpersonalisarse. 

NOSELLA.  f.  Anat.  NEULiLLA. 

TEÑIR  LA  NOSELLA  TORTA,  fr.  Estar  espatllat,  se- 
gons  algunes  persones  que  curen  la  desgana  estirant 
els  bragos. 

NOSOCOMIAL,  adj.  Mecí.  Epitet  de  les  malaltíes 
que  regnen  ais  hospitals.  Nosocomial. 

NOSOGENIA,  f.  Med.  Origen  de  les  malaltíes.  No- 
sogenia. 

NOSOGÉNICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  no- 
sogenia. Nosogénico. 

NOSÓGRAF  m.  Med.  V  intelligent  en  nosografía. 
Nosógrafo. 

NOSOGRAFÍA,  f.  Med.  Descripció  de  les  malaltíes. 
Nosografía. 

NCSOGRÁF1CH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a  la 
nosografía.  Nosográfico. 

NOSOLOGÍA,  f.  Med.  Part  de  la  medicina  que  de- 
nomina les  malaltíes  y  les  estudia  en  totes  llurs  cir- 
cunstancies. Nosología. 

NOSOMÁNTICA,  f.  Modo  de  curar  per  encanta-? 
ment  o  bruixería.  Nosomántica. 

NOSIA.  f.  Min.  Mineral  anomenat  mes  genera '.- 
ment  espinella.  Nosla. 

NOSOCOMI.  m.  Hospital.  Nosocomio. 

NOSTALGIA,  f.  Med.  Mena  de  malaltía  causada 
per  un  desitg  violent  de  tornar  a  la  patria.  Nostalgia. 
||  El  desitg  veement  de  tomar  un  a  la  seua  patria  o 
a  casa  seua.  Nostalgia.  ||  anyorament,  anyoranca. 

NOSTÁLGICAMENT.  adv.  Ab  anyoranga,  de  ma- 
nera nostálgica.  Nostálgicamente. 

NOSTÁLGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  nos- 
talgia. Nostálgico.  ||  m.  Qui  'n  pateix.  Nostálgico. 

NOSTOLOGÍA.  f.  Med.  Nom  que  's  dona  a  la  part 
de  la  patología  que  tracta  de  la  classificació  y  dife- 
rencia de  les  malaltíes.  Nosología. 

NOSTOMANÍA.  f.  Melancolía  causada  per  un  vee- 
ment desitg  de  tornar  al  país  natal.  Nostomanía. 

NOSTOMANÍACH,  CA.  s.  y  adj.  La  peisona  afec- 
tada de  nostomanía.  Nostomaníaco. 

NOSTRADAMUS.  m.  Biog.  Célebre  astrólech  y  es- 
criptor  provengal  del  sigle  xvil  que  escrigué  la  vida 
deis  Trobadors  y  altres  travalls  histórichs  y  curiosos. 

NOSTRADONA.  f.  Ant.  La  Mare  de  Deu.  Nuestra 
Señora. 

NOSTRAMO,  m.  La  persona  encarregada  deis 
guarniments  y  arreus  deis  barcos.  Nuestro  amo, 
nuestramo.  II  Jesucrist  sagramentat.  Nuestro  Señor. 
||  La  persona  de  inés  autoritat  en  una  casa  o  trava- 
llada.  Patrón. 

NOSTRAR.  v.  a.  Adoptar,  adquirir,  fer  nostra  al- 
guna cosa. 

NOSTRAT,  DA.  pron.  Ant.  y 

NOSTRE,  A.  pron.  prim.  pers.  m.  y  f.  Nuestro, 
nuestra. 

NOSTRE,  A.  m.  y  f.  El  marit  y  la  moller  respecte 
1'  un  de  1'  aitre. 

NOSTRO.  pron.  Ant.  y 

NOSTRON.  pron.  Ant.  Lo  que  'ns  pertany.  Nues- 
tro. ||  Qui  és  del  partit  o  professió  de  qui  parla. 
Nuestro,  de  los  nuestros. 

NOTA.  f.  Senyal.  Nota,  seña,  marca.  ||  Apuntació 
d'  algunes  especies.  Nota,  apuntamiento,  apunte. 
||  La  deis  marges  deis  llibres.  Apostilla.  ||  Observa- 
do, repar.  Nota.  ||  Censura,  repar  de  les  accions  d'un 
altre.  Nota,  animadversión.  ||  Tatxa,  detecte  greu. 
Nota.  ||  Mus.  Solfa,  'ls  carácters  de  la  música.  Nota. 


33  3 


NOT 


NOU 


NOTABILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  notable.  Nota- 
bilísimo. 

NOTABIÜSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una  ma- 
nera notabilíssima.  Notabilísimamente. 

NOTABiLITAT.  f.  Qualitat  de  lo  notable.  Notabili- 
dad. ||  Home  célebre  en  qualsevol  ram  del  saber  huma. 

NOTABLE,  adj.  Considerable,  gran,  excessiu  en  la 
seua  classe.  Notable.  ¡I  Reparable,  digne  de  correc- 
ció.  Notable.  ||  Considerable,  digne  d'  atenció  y  cui- 
dado. Notable.  ||  Personatge  influyent  en  un  partit. 
Notable. 

NOTABLEMENT.  Adv.  m.  Insignement.  Notable- 
mente. ||  Ab  nota,  reparablement.  Notablemente. 

NOTACIO.  f.  Ant.  NOTA,  OBSERVACIÓ. 

NOTADAMENT.  adv.  m.  Especial,  senyalada,  par- 
ticulaniient.  Principalmente. 

NOTADOR.  ni.  OBSERVADOS.  ||  Censor,  injust.  No- 
tador. 

NOTAIRE.  com.  Qui  fa  notes.  Notari. 

NOTALGIA.  f.  Med.  Dolor  d'  esquena.  Notalgia. 

NOTAMENT.  m.  Ant.  NOTA,  OBSERVACIÓ.  ||  Acció 
de  notar.  ||  notablement. 

NOTAR,  v.  a  Senyalar,  marcar.  Notar.  ||  Reparar, 
observar,  advertir.  Notar.  ||  Fer  alguna  apuntado. 
Notar,  apuntar.  ||  Posar  notes  al  escrits.  Notar.  || 
Censurar,  reparar  en  les  accions  d'  algú.  Notar.  11 
Tatxar  d'  infamia,  causar  descrédit.  Notar. 

NOTARI.  m.  Escrivá  públich.  Escribano,  notario. 
II  actuari.  ||  Fam.  Espigot  del  blat  de  moro  una  ve- 
gada que  se  n'  ha  tret  el  grá. 

NOTARI  DE  TAULELL:  ACTUARI. 

NOTARÍA,  f.  Ofici  de  notari.  Escribanía,  notaría. 
H  L'  estudi  o  oficina  de  notari.  Notaría,  escribanía. 

NOTARIAL,  adj.  Propi  de  la  notaría  o  del  notari. 

NOTARIALMENT.  adv.  D'  una  manera  notarial. 

NOTARIAT.  m.  Títol  o  nombranient  de  notari. 
Notariato.  ||  Colegí  de  notaris.  Notariado. 

NOTARIAT,  DA.  adj.  Autorisat  per  un  notari.  No- 
tariado. ||  m.  Proíessió  de  notari.  Notariado.  ||  Co- 
lectivitat  deis  notaris.  Notariado. 

NOTARSE,  v.  r.  Veures  molt  una  cosa. 

NOTAT,  DA.  p.  p.  Notado. 

NOTENCÉFAL.  m.  Med.  Individuu  que  té  la  mons- 
truositat  de  la  notencefalia.  Notencéfalo. 

NOTENCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sisteix  en  tindre  '1  cervell  situat  fora  del  crani.  No- 
tencefalia. 

NOTER.  m.  NOTARI. 

NOTICIA,  f.  Noció,  coneixement,  ciencia.  Noticia. 
||  Novetat,  avís.  Noticia  l|  Especie  d'  algún  art  o 
ciencia  que  fá  docte  o  erudit.  Noticia.  ||  Judici  d'  al- 
guna cosa  qu'  encara  no  s'  ha  esbrinat  bé.  Noticia. 
II  La  memoria  confosa  d'  alguna  cosa  que  s'  ha  sapi- 
gut.  Noticia,  especie  remota. 

aficionat  A  noticies.  Qui  sempre  parla  de  nove- 
tats  y  les  cerca  en  papers  públichs.  Gacetista. 

ARA  ÉS  LA  primera  noticia.  Expr.  Denota  la  nove- 
tat que  causa  alguna  cosa  que  's  diu  y  de  que  no 
se  'n  tenía  noticia.  Ahora  ¡o  oigo. 

les  males  NOTICIES  el  VENT  LES  PORTA.  Ref.  De- 
nota que  quasi  sempre  se  sap  mes  aviat  una  mala  no- 
ticia que  una  de  bona.  Lo  malo  viene  volando 

LES  MALES  NOTICIES  SEMPRE  SON  CERTES.  Re}.  En- 
senya  quánt  mes  exposats  estem  a  resultar  certes 
les  noves  de  les  desgracies  que  les  de  les  felicitats, 
puig  aqüestes  quasi  sempre  's  desvaneixen  y  les  al- 
tres  se  realisen.  Las  malas  noticias  siempre  son  ciertas. 

ple  DE  noticies.  Sabi,  erudit.  Noticioso. 

PORTAR  NOTICIES,  fr.  PORTAR  NOVES. 
POSAR  EN  NOTICIA,  fr.  NOTICIAR. 

rebre  LA  primera  noticia,  fr.  Sapiguer  per  pri- 
mera vegada  alguna  cosa.  Desayunarse. 


vendré  una  noticia,  fr.  Comunicarla.  Vender  una 
noticia  nueva. 

NOTICIABLE.  adj.  Que  pot  o  deu  noticiarse.  No- 
ticiable. 

NOTICIADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  noticia.  Notlcia- 
dor. 

NOTICIAR,  v.  a.  Noticiar,  fer  sapiguer.  Noticiar, 
notificar,  dar  noticia,  poner  en  noticia. 

NOTICIAT,  DA.  p.  p.  Noticiado. 

NOT1CIER,  A.  adj.  Qui  dona  noticies.  Noticiero. 

NOTICIÓS,  A.  adj.  Qui  té  noticia.  Noticioso. 

NOTIFICABLE.  adj.  Que  pot  o  deu  notificarse. 
Notifkable. 

NOTIFICACIÓ.  f.  For.  V  acció  de  fer  sapiguer  ju- 
rídicanient  alguna  cosa.  Notificación. 

N01IF1CADAMENT.  adv.  m.  Ab  notificació.  No- 
tificadamente. 

NOTIFICADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  notifica.  Notifi- 
cador. 

NOTIFICAR,  v.  a.    Noticiar.  i|  For.  Fer  sapiguer 
juridicament  alguna  cosa.   Noti- 
ficar. 

NOTIFICAT,  DA.  p.  p.  No- 
tificado. 

NOT1ÓFILA.  f.  Zool.  Insectes 
coleopters  pentamers,  bronzejats, 
petits,  rectan¿ulars  y  ab  els  ulls 
molt  sortints.  Notiófila. 

NOTOMEL.  m.  Med.  Monstre 
que  té  a  la  espatlla  un  o  dos  mem- 
bres  accessoris.  Notomelo. 

NOTOMELIA.    m.   Med.    Mons-  Notiófila 

truositat  que  consisteix  en  tindre 
a  la  esquena  un  o  dos  membres  accessoris.   Noto- 
melia. 

NOTOMÉLICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
notomelia  o  presenta  'ls  seus  carácters.  Notomélico. 

NOTORI,  A.  adj.  Públich,  sapigut  de  tothom.  No- 
torio, noto. 

NOTORIAMENT.  adv.  m.  Manifestament,  ab  pu- 
blicitat.  Notoriamente. 

NOTORIETAT.  f.  Pública  noticia,  coneixement 
ciar  de  les  coses.  Notoriedad.  ||  Nomenada,  cele- 
britat. 

NOTORIETAT  DE  DRET.  For.  La  pública  noticia  que 
resulta  de  la  sentencia  d'  un  crim.  Notoriedad  de  de- 
recho. 

NOTORIETAT  DE  FET.  For.  La  pública  noticia  que  's 
té  pél  meteix  delicte  comes.  Notoriedad  de  hecho. 

NOTRIR.  v.  a.  NUDRIR. 

NOTXER.  m.  Ant.  CONTRAMESTRE. 

NOU.  f.  Bot.  Fruit  del  noguer  compost  d'  una  clos- 
ca  verda,  fibrosa,  dura  y  primparada,  que  conté  un 
eos  oval,  d'  uns  tres  centimetres  de  llarch,  dur,  arru- 
gat,  compost  de  dues  meitats  que  contenen  la  part 
comestible,  qu'  és  blana  y  cavernosa,  coberta  d'  un 
tel  gris;  se  'n  treu  oli  que  serveix  en  la  medicina  y 
la  closca  s'  emplea  per  adobar  y  tenyir.  Nuez.  ||  El 
fruit  d'  altres  arbres  que  té  figura  semblanta  al  fruit 
del  noguer,  encara  que  sense  grills  y  ab  eselofol la 
menys  dura.  Nuez. 

NOU  DE  LA  BALLESTA.  És  un  os  que  hi  há  a  la  fusta 
ont  se  prepara  la  corda.  Sol  ferse  d'  un  os  que  teñen 
les  daines  y  cerfs  al  cim  del  cap,  al  neixement  de  les 
banyes.  Nuez  de  la  ballesta. 

NOU  DEL  COLL.  Part  superior  de  la  traquearteria 
per  ont  passa  la  veu.  Nuez  de  la  garganta;  laringe. 

NOU  DE  XIPRER,  etc.  Fruit  a  manera  de  pinya  peti- 
ta.  Piñuela,  gálbalo,  nuez,  agalla,  pina  de  ciprés. 

NOU  MOSCADA.  Fruit  ovalat  d'  uns  dos  centimetres 
de  llarch,  cobert  d'  una  membrana  fibrosa;  és  suma- 
ment  dur,  d'  olor  agradosa,  de  gust  aromátlch  y  pi- 


NOU 


NOV 


337 


can t,  té  ús  a  la  farmacia  y  és  bó  pera  saonar  els  pla- 
tillos. Nuez  moscada  ó  de  especia. 

COM  MES  PETITA  ÉS  LA  NOU  MES  REMOR  MOU.  Ref. 
Denota  que  les  persones  inútils  solen  ésser  les  mes 
perjudicials,  o  que  solen  parlar  y  obrar  mes.  La  más 
ruin  oveja  se  ensucia  en  la  colodra. 

ÉS  MES  EL  SOROLL  que  LES  NOUS.  Loe.  Denota  que 
alguna  cosa,  qu'  apar  gran  o  de  cuidado,  té  poca 
substancia  o  's  deu  despreciar.  Más  es  el  ruido  que 
las  nueces. 

MOLT  SOROLL  Y  POQUES  NOUS.  fr.  És  mes  el  SOroll 
que  les  nous. 

FINS  A  la  NOU  DEL  Coll.  Loe.  met.  Denota  qu'  algú 
está  molt  enredat  en  algún  negoci  o  materia,  de  modo 
que  li  és  molt  difícil  desembaracarsen  o  eixirne  bé. 
Hasta  las  trenzas,  hasta  las  cachas. 

MENTS  PER  la  NOU  del  COLL.  Expr.  vulg.  Reprén  al 
que  diu  mentides    Mentís. 

TRENCAR  NOUS.  fr.  Met.  Enraonar,  feria  petar. 
Charlar. 

NOU.  ni.  num.  card.  El  número  compost  de  nou 
unitats.  Nueve.  ||  La  xifra  ab  que  s'  expressa  dit  nú- 
mero. Nueve.  II  En  algunes  expressions  significa  nové, 
com:  llibre  nou,  paragraf  nou.  Nueve,  noveno.  ¡¡  La 
carta  que  té  nou  senyals.  Nueve. 

VUITS  Y  NOUS  Y  CARTES  QUE  NO  LLIGUEN.  fr.  Ochos 
y  nueves  y  cartas  que  no  hacen  juego. 

NOU,  VA.  adj.  Fresen,  recent,  flamant,  modem. 
Nuevo.  II  Loque  se  sent  o's  veu  per  primera  vegada. 
Nuevo.  ||  Distint,  diferent  de  lo  qu'  abans  hi  havía 
o  's  tenía  conceptuat.  Nuevo.  ||  Renovat,  reiterat. 
Nuevo.  ||  Lo  que  s'  afegeix  a  un'  altra  cosa  que  hi 
havía  abans.  Nuevo.  II  Poch  intelligent.  Inexperto, 
nuevo.  ||  No  acostumat.  Nuevo.  ||  L'  arribat  de  poch 
a  algún  lloch,  y  aixís  diem:  fulano  hi  és  nou  a  Barce- 
lona. Nuevo.  ||  L'  obgecte  que  encara  no  ha  servit. 
Nuevo.  ||  Seguint  a  la  preposició  de,  en  moltes  frases 
equival  a  novetat;  y  aixís  diem:  ¿qué  hi  há  de  nou? 
¿qué  té  de  nou?  Nuevo.  |¡  Ant.  Síncopa  de  no  ho.  || 
No  lo. 

DE  NOU.  ni.  adv  Novament.  De  nuevo. 

FER  COM  QUI  LI  VÉ  de  NOU.  fr.  Aparentar  que  no 
sabía  alguna  cosa.  Hacerse  de  nuevas^ 

UN  no  RES  TOT  NOU.  fr.  Nada  entre  dos  platos. 

VINDRE  DE  NOU.  fr.  Sobrevindre  alguna  cosa  o  es- 
pecie que  no  se  sabía  o  no's  presumía.  Coger  de  nuevo. 

NOU  (La).   Geog.   Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 

bisb.   de  Barcelona,  part.  jud.  del  Vendreli;  és  a  la 

vora  de  la  riera  de  Salamó  y  té  392  hab.  ||  Poblé  del 

partit  de  Berga,  prov.  de  Barcelona,  b  sb.  de  Solso- 

na,  que  ab  el  poblet  de  Malanyeu 

y  el  veinat  de  Serrat,  formen  un 

conjunt  de  260  hab.  Envoltat  per 

les  serres  de  Sitja  y  Cotarro,  la 

costa  de   Terradelles,   Picamill, 

Sobrepuny  y  Malanyeu,  la  seua 

situació  a  900  met.  d'  altitut  és 

ben   pintoresca.   ||   Hidrog.   Riera 

del  Bergadá,  que  té  son  escorre- 

„      ..  dor  sota  '1  santuari  de  Lourdes, 

r    tvt      l  i  Z  y  cau  al  Llobregat  al  peu  del  pe- 

La  Nou  del  Camp      nya,  ont  g,  a,Qa  |a   ¡g,es¡a   ^ 

Vedella.  ||  —  (vall  de).  Orog.  Al 
Bergadá,  que  arrenca  de  Branca,  demunt  de  Sant 
Jaume  de  Frontanyá,  poguentse  esmentar  en  ella,  el 
Molí  de  la  Nou,  Lourdes  de  la  Nou  y  la  iglesia  de  la 
Nou,  com  a  delitosos  ¡lochs  d'  aquella  encontrada. 

NOU  COMES  (Les).  Orog.  Montanya  del  Bergadá, 
despresa  deis  Rasos  de  Peguera. 

NOUAL.  m.  Lloch  elevat.  TURÓ. 

NOUCENTS,  TES.  adj.  num.  El  número  cent  repe- 
tit  nou  vegades.  Novecientos,  nuevecientos. 

NOUCENTISTA.  adj.  Cosa  o  obgecte  produída  o 
resolta  al  sigle  XX.  Persona  viscuda  en  la  meteixa 
centuria,  especialmentsi  és  un  artista  que  ha  ilustrat 
el  seu  temps. 

cíe.  cat.— v.  n.  — 43. 


pariu  ae  oerga,   i 

® 


NOUCREUS  (Collada  de  les).  A  2,800  met.  d'  alti- 
tut a  la  Vail  de  Ribes,  al  costat  del  Pich  de  la  Fossa 
del  Gegant.  S'  alcen  entre  'ls  grenys  senzilles  creus, 
qu'  esmenten  la  mort  de  romeus  de  la  vall  del  Tech, 
que  anant  o  retornant  de  Nuria,  foren  sepultats  entre 
les  neus. 

NOUFONTS.  Hidrog.  Manantials  molt  abundosos 
que  a  la  Vall  de  Ríbes  brollen  dessota  d'  un  banch 
del  Glever,  formant  la  riera  nomenada  aixís,  per 
ésser  nou  les  fonts  que  la  formen,  constituint  una 
cascata  abundosa.  ||  —  (COLL  DE  LES).  Orog.  Al  Con- 
flent,  obert  entre  les  serralades  d'  Eyna  y  'ls  tren- 
calis  de  les  Noucreus,  essent  la  collada  mes  fonda  de 
la  carena  del  Puigmal  al  Pich  de  la  Dona.  Té  d'  ele- 
vació  2,600  metres. 

NOUHETA.  f.  dim.  Nuececilla. 

NOUHETA  DE  TORN.  Rodeta  petita  pera  capdellarhi 
la  seda  o  '1  fil  d'  or  y  argent.  Carrete. 

NÓURE.  v.  a.  Ant.  danyar,  perjudicar,  escoure. 

NOUVILAS  Y  RÁFOLS  (Ramón).  Biog.  General 
cátala,  distingit.  Nat  a  Castelló  d'  Empuries  1'  any 
1812;  mort  a  Madrit  en  1880.  Va  entrar  al  exércit  ais 
disset  anys,  havent  lluitat  durant  les  guerres  civils. 
Era  tinent  coronel  d' infantería  en  1848  per  mérits  de 
guerra.  Arrivat  a  general,  va  ocupar  la  Capitanía  ge- 
neral d'  aguns  districtes  y  molts  cárrechs  impor- 
tants,  havent  estat  ministre  de  la  Guerra  en  el  go- 
verr.  de  la  República  (1873).  Era  bon  escriptor;  va 
colaborar  en  varies  revistes  militars,  y  principalmer.t 
és  autor  de  les  obres:  Tropas  tijeras  en  campaña 
(Barcelona,  1869),  y  Táctica  elemental  de' infantería. 

NOVA.  f.  Missatge,  novetat,  noticia,  avís.  Nueva. 
||  La  noticia  que  's  dona  a  algú  d'  alguna  acció  o 
dita  d'  un  altre  que  pot  causar  discordies  o  dissen- 
sions.  Chisme.  ||  avís,  1. 

PORTANOVES.  ni.  NOVATXER. 

portar  NOVES,  fr.  Procurar  introduir  discordia  en- 
tre les  persones,  contant  d'  unes  a  altres  lo  que  's 
deuria  callar.  Chismear;  traer  y  llevar  chismes. 

NOVA  TABARCA.  Geog.  ILLA  PLANA,  prov.  d' Ala- 
cant. 

NOVACIÓ.  f.  INNOVACIÓ.  ||  RENOVACIÓ. 

NOVADOR,  A.  m.  y  f.  innovador.  ||  Inventor  de 
novetats,  especialment  en  materia  de  doctrina.  No- 
vador. 

NOVAR,  v.  a.  INNOVAR. 

NOVAL,  adj.  S'  aplica  a  les  terres  que  's  conreuen 
de  nou  y  a  llurs  fruits.  Noval. 

NOVALITXES.  Geog.  Poblé  agregat  al  de  Viver, 
prov.  de  Castelló. 

NOVAMENT.  adv.  m.  Per  la  primera  vegada.  I) 
Nuevamente;  de  nuevo.  II  MODERNAMENr.  ||  de  NOU. 

NOVATXER.  m.  PORTANOVES.  Chismoso. 

NOVÉ,  NA.  adj.  Lo  que  conté  '1  número  nou,  y  lo 
que  1  completa.  Noveno,  nono.  ||  m.  Una  de  les  nou 
parts  en  que  s  divideix  el  conjunt  deis  delmes.  No- 
veno. 

NOVEDAT.  f.  NOVETAT. 

NOVELA,  f.  Historia  fingida.  Novela.  ||  Ficció, 
mentida.  Novela.  ||  Ant.  Noticia,  nova.  Nueva. 

ESCRIURE  noveles,  fr.  Compondré  les  historietes 
fabuloses  o  contes  d'aquest  nom.  Novelar. 

NOVELDA.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  d'  Ala- 
cant;  compren  els  cinch  ajuntaments  d'  Agost,  Aspe, 
Fondo  de  les  Neus,  Montfort  y  Novelda,  reunint  en- 
tre tots  29,796  hab.  ||  Vila  cap  del  part.  jud.  del 
seu  nom,  prov.  d'  Alacant;  bisb.  d'  Oriola;  és  a  la 
vora  del  riu  Vinalop  y  té  11,442  hab. 

NOVELE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Xátiva;  és  a  la  vora  del  riu  Mon- 
tesa;  té  estació  de  F.-C.  y  631  hab. 

NOVELER,  A.  adj.  Amich  de  novetats.  Novelero. 
||  Inconstant  o  variable  en  el  modo  d'  ésser.  Nove- 


338 


NOV 


NU 


lero.  ||  m.  nolelista.  n  Qu<  és  aficionat  a  portar  no- 
ves y  enredos.  ||  Qui  menteix  o  fingeix  lo  que  no  és 
cert. 

NOVELERÍA,  f.  Narració  de  noveles.  Novelería. 
H  Afició  a  novetats.  Novelería. 

NOVELESCAMENT.  adj.  D'  una  manera  fingida, 
novelesca. 

NOVELESCH,  CA.  adj.  Propi  de  novela.  Nove- 
lesco. 

NOVELISTA,  s.  Escriptor  de  noveles.  Novelista. 

NOVELL,  A.  adj.  Nou,  recent.  Nuevo.  II  Nou,  prin- 
cipiant,  sense  experiencia.  Novel.  ||  PRIMERENCH.  || 
m,.  Ant.  Nova.  Nuevo.  II  adj.  Dit  del  falcó.  Niego. 

de  novell  Y  DE  novell  modo.  ni.  adv.  Novament. 
De  nuevo. 

NO  VELLA.  Geog.  Caseriu  del  Castellnou  de  Seana, 
prov.  de  Lleida.  ||  Vila  del  Rosselló. 

NOVELLADA.  f.  El  conjunt  de  bestioles  noves  en 
una  cria. 

NOVELLAMENT.  adv.  m.  Ant.  novament. 

NOVELLAR.  v.  a.  Ant.  Recullir  noticies.  Novelar. 

NOVELLAS  Y  ALABAU  (Onofre).  Biog.  Geómetre, 
matemátich  y  astrónom.  Nat  a  Sant  Feliu  de  Torelló 
1'  any  1787  y  mort  en  la  meteixa  població  en  1849. 
Va  cursar  filosofía  al  Seminari  de  Vich,  comencant  la 
carrera  de  Liéis  en  1'  universitat  de  Cervera.  En 
1819,  a  Barcelona,  era  ajudant  de  1' escola  de  Náu- 
tica y  després  catedrátich.  En  1823  ensenyava  en 
tres  cátedres.  Del  1847  al  48  era  vispresident  de  la 
Reía!  Academia  de  Ciencies  Naturals.  És  autor  de 
moltes  obres,  inédites  en  sa  major  part,  tractant  de 
matemátiques  y  d'  astronomía  en  temes  d'  alta  im- 
portancia. 

NOVELLAT.  f.  Ant.  1NN0VACIÓ. 

NOVEMBRE.  m.  Nové  mes  en  el  reglament  antich 
de  1'  any  roma,  y  1' onzé  avui  en  día.  Noviembre. 

AL  NOVEMBRE  QUI  NO  HA  SEMBRAT  QUE  NO  SEMBRÉ. 
Ref.  Denota  que  s'  aprofiti  la  ocasió  de  sembrar  lo 
mes  tardar  pél  Novembre.  Por  San  Francisco  se  siem- 
bra el  trigo,  la  vieja  que  lo  decía  ya  sembrado  lo  tenía; 
por  San  Cebrián,  siembra  el  albarddn;  por  Todos  San- 
tos, siembra  trigo  y  coge  cardos;  por  San  Simón,  siem- 
bra varón,  por  Todos  ¡os  Santos  con  ambos  manos. 

NOVENA,  f.  Espai  de  nou  díes  dedicats  al  cult  de 
Deu  o  deis  Sants.  Novena,  novenario.  ||  Els  nou  díes 
que  s'  empleen  pera  'ls  difunts.  Novenario,  novena. 
||  El  llibret  que  conté  les  oracions  que  's  fan  a  Deu 
y  ais  Sants  en  els  nou  díes  que  especialment  se  'ls 
hi  dediquen.  Novena.  II  El  conjunt  deis  sermons  que 
se  prediquen  en  els  nou  díes  dedicats  especialment 
al  cult  de  Deu  o  deis  Sants.  Novenario. 

NOVENAL.  adj.  Que  dura  no.i  díes.  Novendial.  || 
Epítet  de  cada  un  deis  díes  que  dura  un  novenari. 
Novendial. 

NOVENARI.  m.  NOVENA.  ||  adj.  NOVÉ. 
NOVENDIAL.  adj   S'  aplica  a  cada  un  deis  díes  de 
una  novena  celebrada  pera  'ls  difunts.  Novendial. 

NOVENCÁ,  NA.  adj.  Principian! 
►^         en  alguna  art,  facultat,  etc.  Nova- 
to, novicio. 

NOVES,  f .  pl.  Noticias,  avisos. 

NOVES.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 

incia  de  Lleida,  bisb.  y  part.  ju- 

licial  de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a  la 

r-***~  vora    del    Segre  y  té  965  hab.  || 

Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Llei- 

Segellde  Noves       da.  ne¡x  al  ternie  de  pallarols  del 

Cantó,  passa  péls  termes  de  Ca- 
sovall,  Avellanet,  Sellent,  Beréu  y  Gramos  y  des- 
aigua  al  Segre,  un  poch  mes  avall  de  Noves. 

NOVETAT.  f.  Estat  de  les  coses  novament  fetes, 
discorregudes,  novament  oides  o  vistes.  Novedad.  || 
Mudances  de  les  cos:s.  Novedad.  ||  Met.  Extranyesa 


o  admiració  que  causen  les  coses  mai  vistes  ni  sen- 
tides.  Novedad.  ||  Fet  o  noticia  fresca.  Novedad.  || 
IMPRESIÓ,  5,  6. 

FER  NOVETAT.  fr.  Mudar  1'  estat  o  us  que  se  seguía 
en  alguna  cosa,  hacer  novedad;  dar  ó  hacer  choz,  ¡\ 
FER  IMPRESIÓ. 

NOVEITAMENT.  adv.  m.  Ant.  NOVAMENT. 

NOVI,  A.  m.  y  f.  nuvi. 

NOVIATGE.  m.  NUVIATGE. 

NOVICI,  A.  adj.  NOVENCÁ,  ||  No  avesat.  Novicio.  || 
No  fet  ais  usos  y  costums;  fácil  d'  ésser  enganyat. 
Novicio.  ||  m.  y  f.  Qui  entra  de  nou  en  una  relligió. 
Novicio. 

novici  fet.  El  novici  ja  gran  de  molta  edat.  Novi- 
ciote. 

NOVICIAT.  m.  Temps  destinat  en  les  relligions 
pera  examinar  la  vocació  deis  novicis  y  instruirlos 
en  1'  exercici  de  les  regles.  Noviciado.  ||  Casa  o 
quarto  ont  habiten  els  novicis.  Noviciado.  ||  Met.  El 
primer  temps  en  que  s'  aprén  alguna  facultat  o  se 
exercita  alguna  cosa.  Noviciado. 

NO VILUNI.  m.  Lluna  nova,  conjuncció  de  la  lluna. 
Novilunio. 

NOVISSIM,  A.  adj.  sup.  Novísimo.  ||  m.  pl.  Les 
quatre  derreríes  del  home.  Novísimos. 

NOVITAT.  f.  Ant.  NOVETAT.  ||  INNOVACIÓ. 

NOVITXER.  m.  Ant.  Amich  de  novetats.  Nove- 
lero. 

NOXA.  f.  Ant.  DANY. 

NOXAL.  adj.  Referent  a  la  culpa.  Noxal. 

NOY  A.  (Vegis  NOIA  y  ANOIA). 

NOYA  (Berenguer).  Biog.  Trobador  mallorquí  del 
sigle  XIV,  que  s'  havia  cregut  erradament  natural  de 
Galicia.  És  un  deis  antichs  escriptors  didáctichs,  jun- 
tament  ab  els  famosos  Ramón  Vidal  de  Besalú  y  '1 
monjo  de  Sant  Feliu  de  Guíxols,  Jofre  de  Foxá.  Autor 
d'  una  obra  catalana  de  poética  titolada:  Mirall  de 
trobar,  qui  conté  una  explicació  de  les  figures  retori- 
ques y  declarado  de  la  forrea  de  cada  Metra  de  les 
abeceroles. 

NOYESA.  f.  Ant.  Infantesa.  Infancia.  H  NOIADA. 

NOYÜ.  m.  Art.  y  of.  Ánima  de  ferré  que  'ls  fone- 
dors  posen  dins  del  motilo  en  I'  indret  ont  alió  que 
n'  ixca  fos  ha  de  tindre  un  forat. 

MARCA  DE  NOYU.  Botonet  que  's  clava  en  els  mo- 
dels  de  fusta,  indicant  la  forma  y  la  mida  que  ha  de 
tindre  un  noyu. 

NÚ.  m.  Lligadura.  Nudo.  ||  El  sobreposat  pera  que 
destorbi  el  pas  del  fíl  o  corda  per  alguna  part.  Tran- 
cahilo. ||  La  part  deis  arbres  y  plantes  per  ont  bro- 
ten, que  sempie  és  mes  dura  que  '1  restant.  Nudo.  || 
En  algunes  plantes  y  arrels,  aquella  part  qu'  exce- 
deix  a  la  superficie  y  per  ont  apar  qu'  están  unides 
les  paits  de  que  's  composen,  com:  les  canyes,  etc. 
Nudo.  ||  La  junta  o  articulado  deis  dits.  Artejo,  nu- 
dillo, nudo.  ||  En  alguns  animáis,  la  unió  deis  ossos, 
com:  el  nú  de  la  cua,  espinada,  etc.  Juntura,  nudo.  II 
Principal  dificultat  o  dupte  en  algunes  materies. 
Nudo.  |  Unió  del  matrimoni.  Lazo,  nudo,  vínculo.  II 
Ant.  En  la  composició  dramática  o  épica,  la  disposi- 
ció  y  artifici  deis  successos  que  fan  dificultosa  la  ei- 
xida  o  desenlia?  de  1'  acció.  Enredo,  enlace,  trama. 

NÚ  AL  COLL.  Impediment  que  priva  de  passar  la 
vianda,  parlar,  y  a  vegades  fins  de  respirar.  Nudo  en 
la  garganta.  ||  Met.  AfLcció,  congoixa  que  priva  el 
parlar.  Nudo  en  la  garganta. 

NÚ  corredor.  El  que  s'  afluixa.  Nado  corredizo, 
escorredizo. 

"  NÚ  de  teixidor.  El  que  's  fa  juntant  dos  caps  y 
formant  ab  ells  dos  Macos  encontrats  y  apretantlos 
de  manera  que  no  's  poden  desfer.  Nudo  de  tejedor. 

NÚ  Y  CRÚ.  Lo  qu'  está  sol  sensecosa  accessoria  que 
li  dongui  major  estimado.  Seco,  á  secas. 

FER  UN  NÚ.  Dar  un  nudo. 


NUD 


NUM 


339 


FERLi  UN  NÚ  A  LA  CUA.  fr.  Fam.  Manifesta  que  algú 
no  conseguirá  lo  que  preté.  Echarle  un  galgo. 

FESLI  UN  Nú  A  la  CUA.  fr.  Fam.  Denota  escaparse 
a  algú  alguna  cosa  de  la  que  tenía  gran  esperanza. 
Voló  golondrino. 

NÚ,  A.  adj.  Sense  vestit,  en  peí.  Desnudo.  ||  Des- 
pullat,  mal  vestit.  Desnudo.  II  Despullat,  mancat  de 
alguna  cosa  ¡inmaterial  o  que  adorna,  com:  núdemé- 
rits.  Desnudo.  ||  desenveinAT.  ||  Met.  Patent,  ciar, 
sense  doblesa,  com:  verilat  núa.  Desnudo. 

NO  está  NÚ.  Loe.  No  ü  manca  lo  necessari.  No  está 
desnudo. 

TOT  NÚ.  Loe.  En  peí.  En  cueros;  en  cueros  vivos;  en 
pelota. 

NUADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  núa.  Añudador. 

NUALÓS.  m.  Bot.  consolva  petita. 

NUALS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Monta- 
nuy,  prov.  d'  Osea.  ||  Hidrog.  Riera  que  baixa  de  les 
montanyes  Maleídes,  passa  péls  termes  de  Castañe- 
ra, Nerill,  Nuals,  Caslaner  y  Bonanza,  y  desaigua  al 
Noguera  Ribagorgana. 

NUAMENT.  ni.  L'  acció  y  efecte  de  nuar.  Añadi- 
dura. ||  NÚ,  8.  ||  adv.  m.  Simplement,  clarament.  Des- 
nudamente, nudamente. 

NUAR.  v.  a.  Lugar,  fer  nusos.  Anudar,  añudar. 

QUI  BÉ  NÚA,  BÉ  DESNÚA.  Ref.  QU1  BÉ  LLIGA,  BÉ  DES- 
LL1GA. 

QUI  NO  NÚA,  UN  PUNT  PERT.  Ref.  Denota  que  qui 
vol  abreviar  les  obres  mes  de  lo  regular,  pél  meteix 
fet  les  retarda.   Quien  no  da  nudo,  pierde  punto. 

NUARSE.  v.  r.  Ferse  un  nú.  Añudarse.  ||  Torbar- 
se,  aturarse,  no  poguer  parlar.  Turbarse,  cortarse, 
atragantarse.  ||  ennueGarse. 

NUAT,  DA.  p.  p.  Añudado,  anudado.  ||  Met.  Des- 
pullat de  medís  o  comoditats.  Desnudo. 

NUBIL,  adj.  Ant.  CASADOR.  ||  NUVI. 

NUC.  m.  Ant.  NÚ.  |l  NOU,  FRU1T. 

NUCA.  f.  La  part  superior  de  1'  espinada.  ||  Colo- 
drillo, nuca,  cogote,  cerviz. 

NUCH.  adj.  Ñus.  ||  NU. 

NUCÍA  (La).  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant, 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Callosa  d'  Ensarriá; 
és  a  la  vora  del  Gaadalest  y  té  2,158  hab. 

NUCIFORM.  adj.  Que  té  forma  d'  una  nou.  Nuci- 
forme. 

NUCLI.  m.  El  centre  o  '1  conjunt  d'  una  cosa.  Nú- 
cleo. 

NUCULAR.  adj.  Bot.  Que  conté  una  nou.  Nucular. 

NUDITAT.  f.  Manca  de  vestit,  nuesa.  Desnudez. 

NUDRICIÓ.  f.  Ant.  Operado  ab  que  la  naturalesa 
actúa  I'  alinient,  el  distribueix  a  les  parts  del  eos  y 
el  converteix  en  substancia  propia  de  cada  una  de 
elles.  Nutrición. 

NUDRIDOR.  ni.  Qui  nudreix.  Sustentador,  el  que 
nutre.  ||  DIDOT. 

NUDRIDORA.  f.  DIDA.  ||  La  térra,  perqué  nudreix  a 
tothom.  Madre  común. 

NUDRIMENT.  m.  Substancia  deis  aliments  que 
serveixen  a  la  nudrició.  Alimento,  nutrimento.  || 
L'  acte  y  efecte  de  nudrir.  Nutrimento.  ¡|  past.  ||  La 
substancia  que  nudreix  ais  aibies.  Nutrimento.  |i 
Met.  La  materia  o  causa  del  aumeht,  activltat  o  tor- 
ga d'  alguna  cosa,  com:  nudriment  del  enteniment.  II 
Pábulo,  nutrimento.  ||  INSTRUCCIÓ,  ENSENYANgA.  || 
Foment,  lo  que  serveix  pera  donar  activitat  ais 
agents,  com:  la  llenya  al  foch.  Pasto. 

NUDRIR.  v.  a.  Alimentar,  criar,  mantindre.  Nu- 
trir. ||  ENGREIXAR.  ||  Alimentar  1'  ai?ua  a  les  plantes. 
Nutrir.  ||  Met.  educar,  instruir.  ||  Aumentar,  donar 
noves  forces,  especialment  en  lo  moral.  Nutrir.  ||  v. 
n.   DIGERIR,  COURE,  PAÍR. 

NUDRIRSE.  V.  r.  ALIMENTARSE. 


NUDRIC.  m.  porcell.  ||  Qui  és  nudrit  o  alimentat. 
Nudrido,  alimentado,  nutrido.  ||  Met.  Criat,  educat 
desde  petit  per  algú.  Alumno. 

NUDRICA.  f.  La  un'  és  nudrida  o  educada.  Alum- 
na,  educanda.  ||  f.  Ant.  dida. 

NUDRICOT.  m.  Porcell  avangat.  Lechón,  cochi- 
nillo. 

NUDRIT,  DA.  p.  p.  Alimentat.  Nudrido. 

NUDRITIU,  VA.  adj.  NUTR1TIU. 

NUDRIU.  f.  Epítet  de  les  abelles  que  cuiden  de  les 
larves.  Nutriz. 

NUEJA.  f.  Ant.  ENVEJA. 

NUESA.  f.  Manca  de  vestit.  Desnudez. 

NUET,  A.  adj.  Ter.  TOT  NÚ. 

NUETA.  f.  Pega  de  ferro  pera  collar. 

NUGAR.  v.  a.  Nuar.  ||  NUSAR. 

NÚGOL.  m.  Núvol.  Manxa  pera  fer  vent. 

NUHERA.  f    Ter.  NOGUERA. 

NUHU.  m.  Nú.  ||  El  botó  corredor  que  ajusta  per 
sota  la  barba  el  cordó  pels  barrets.  Botón. 

NUIG.  ití.  Ant.  ENUIG. 

NUIX  (Joan).  Biog.  Jesuíta  y  escriptor  cátala.  Nat 
a  Tora  I'  any  1741,  mort  a  Ferrara  (Italia),  en  1802. 
Era  home  de  gran  considerado  per  son  saber.  Autor 
d'alguns  llíbres  llatins  publicats  a  Italia,  molt  esti- 
mats  en  son  tenips,  y  de  les  Reflexiones  imparciales 
sobre  la  humanidad  de  los  españoles  en  las  Indias, 
contra  los  pretendidos  filósofos  y  políticos,  para  ilus- 
trar las  historias  de  M  M.  Ráynal  y  Robertson.  escrita 
en  itaüá  y  traduida  al  castellá  per  Pere  Várela  y 
Ulloa.  (Madrit,  Ibaira,  1782). 

NUJAR.  v.  n.  Ant.  ENUJAR. 

NUL,  A.  adj.  Inválit,  de  cap  valor  o  forga.  Nulo, 
inválido. 

NUL  o  NULL,  A.  pron.  Ant.  Ningún.  ||  adj.  Ant. 
Nulo.  ||  Algún. 

NULAMENT.  adv.  m.  Invalidan  ent.  Inválidamen- 
te, nulamente. 

NULES.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  de  Castelló; 
compren  aquets  14  ajuntaments:  Alfondeguilla,  Al- 
menara, Artana,  Betxí,  Burriana,  Xilxes,  Eslida, 
Llosa  (La),  Moncófar,  Nules,  Onda,  Tales,  Valí  de 
Uxó  y  Vilavella,  reunint  entre  tots  50,859  hab.  ||  Vila. 
cap  del  part.  jud.  del  seu  nom,  bisb.  de  Tortosa, 
prov.  de  Castelló;  és  a  la  vora  del  barranch  de  la 
Fontfreda,  té  estació  de  F.-C.  y  5,193  hab. 

NULESA.  f.  NUL1TAT. 

NULLHOM.  pron.  Ant.  NINGÚ. 

NULL  TEMPS.  m.  adv.  En  ningún  tiempo. 

NULITAT.  f.  Invaliditat,  la  qualitat  de  ntil.  Nuli- 
dad. ||  Tatxa,  manca  que  disminueix  la  valúa  de  les 
coses.  Nulidad. 

NULLES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dioc.  de  Ta-' 
rragona,  part.  jud.  de  Valls;  és  estació  del  F.-C.  de 
Barcelona  a  Pícamoixons  y  té  703  hab. 

NUMANTÍ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a! 
Numancia.  Numantíno. 

NUMEN,  ni.  Ingeni  especial  pera  fer  alguna  cosa, 
com:  numen  poétich.  Numen 

NUMERABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  comptar  per  nú- 
meros. Numerable. 

NUMERACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  numerar.  Nume- 
ración. ||  La  primera  part  de  1'  aritmética  qu'  ense- 
nya  a  llegir  y  escriure  les  quantitats.   Numeración. 

NUMERACIÓ  arábiga.  Aquella  en  que  s'  usen  les  xi- 
fres  árabes.  Arábiga. 

NUMERACIÓ  DECIMAL.  La  que  té  per  base  '1  10,  a¡- 
xís  en  els  factors  o  múltiples  com  en  els  divisors. 
Decimal. 

.  NUMERACIÓ  ROMANA.  Aquella  en  que  s' usen  lletres 
en  lloch  de  xífres,  com  entre  '1  ronians.  Romana  . 


340 


NUM 


NUR 


NUMERADOR,  m.  Arit.  El  número  que  quan  se 
expressa  un  trencat  se  posa  a  la  part  superior  y  de- 
termina '1  número  de  parts  que  's  pren  del  qu'  és  a  la 
part  inferior  en  que  se  suposa  dividit  1'  enter.  Nume- 
rador. ||  Aparell  mecánich  pera  numerar  o  foliar  a 
les  impremptes. 

NUMERAL,  adj.  Lo  qu'  és  propi  del  número  o  lo 
que  li  pertany.  Numeral. 

NUMERAR,  v.  a.  Comptar  pél  ordre  deis  números. 
Numerar.  ||  Foliar,  posar  números  ais  fulls  deis  Hi- 
eres. Follar,  numerar. 

NUMERARI,  A.  adj.  Numeral. 

NUMERAT,  DA.  p.  p.  Numerado. 

NUMERATIU,  VA.  adj.  Que  serveix  pera  comptar. 
Numerativo.  ||  Pertanyent  a  la  numeració.  Numera- 
tivo. 

NUMÉRICAMENT.  adv.  m.  Individualment ,  ab 
determinado  d'  individus.  Numéricamente. 

NUMÉRICH,  CA.  adj.  As  estudis  és  lo  que  dis- 
tingeix  un  individua  d'  un  altre.  Numérico.  I  Lo 
que's  fá  ab  números.  Numérico. 

NÚMERO,  m.  Quantitat  discreta  o  colecció  d'  uni- 
tats:  segons  la  definició  d'  Euclides  la  unitat  no  és 
número:  Stevin  diu  qu'  és  lo  qu'  explica  la  quantitat 
de  cada  cosa  y  sembla  mes  conforme  al  comú  modo 
de  parlar,  per  que  's  diu:  del  número  1  fins  al  100  o 
qui  té  '1  número  1;  no  obstant,  els  aritmétichs  seguei- 
xen  a  Euclides.  Número.  ||  Xifra.  Número.  ||  Impro- 
piament  s'  aplica  també  a  la  unitat  per  ésser  principi 
y  fonament  deis  números.  Número.  ||  Multitut  inde- 
terminada. Número.  ||  Quantitat  determinada  de  per- 
sones en  algún  empleu  o  eos,  com:  notari,  académich 
de  número.  Número.  ||  La  determinada  mesura  pro- 
porcional o  cadencia  que  fá  armoniosos  els  períodes 
de  música,  poesía  y  retórica.  Número.  ||  Gram.  El 
modo  de  significar  pera  distingir  un  de  dos  o  mes. 
Número.  ||  Multitut  de  coses  determinades  o  de  par- 
ticular qualitat.  Número.  ||  pl.  Un  deis  cinch  llibres 
sagrats  que  va  escriure  Moisés:  hi  refereix  els  exer- 
cicis  de  la  relligió  de  la  tribu  de  Leví  y '1  cástich  de 
la  desobediencia  deis  israelites.  Números. 

Número  COMPOST.  Aquell  que  's  produeix  per  la 
multiplicado  d'  un  altre  número  arnés  de  la  unitat. 
Número  compuesto. 

número  cúbich  El  que 's  produeix  per  la  multi- 
plicado d'  un  número  per  sí  meteix  repetida  dues  ve- 
gades,  com:  8  ix  de  2  per  2  y  de  2  per  4.  Número  cú- 
bico. 

número  D*  OR.  Espai  de  nou  anys.  Número  áureo  ó 
ciclo  decemnovenal. 

NÚMERO  impar  O  SENAS.  El  que  no  's  pot  dividir 
per  meitat  sense  trencat  o  quebrat.  Número  impar. 

NÚMERO  PAR.  El  que  's  pot  dividir  per  meitat  sense 
trencat.  Número  par. 

NÚMERO  QUADRAT.  El  que  produeix  la  multiplica- 
do d'  un  número  per  sí  meteix,  com  el  9  de  3  per  3. 
Número  cuadrado. 

NÚMEROS  DENOMINATS.  Els  que  numeren  coses  de 
diferentes  menes,  com:  Uiures,  sous  y  diners.  Núme- 
ros denominados. 

NÚMEROS  PROPORCIONÁIS.  Els  que  son  terme  de 
dnes  raóns  semblantes,  com:  8  ab  4;  6  ab  3.  Números 
proporcionales. 

-  COMPLETAR  O  CUMPLIR  EL   NÚMERO,  fr.   Llenar  el 
número. 

FER  número,  fr.  Ésser  subgecte  d'  importancia. 
Hacer  pape!;  ser  lumbre  de  categoría.  ||  Denota  que 
alguna  cosa  sois  serveix  pera  aumentar  les  de  la  seua 
mena.  Hacer  número. 

GRAN  número.  Multitut.  Gran,  buen  número. 

SENSE  número.  Multitut  innumerable.  Sin  número. 

NÚMEROS,  A.  adj.  Lo  qu'  inclou  gran  múmero  y 
multitut.  Numeroso. 

NUMEROSAMENT.  adv.  m.  En  gran  número.  Nu- 
merosamente. 


NUMEROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Numerosísimo. 

NUMEROSITAT.  f.  Munió,  multitut  numerosa.  Nu- 
merosidad. 

NÚMIDA.  adj.  Natural  de  Numidia.  Númida.  || 
Pertanyent  a  tal  regió  de  1' África  antiga.   Númida. 

NUMÍDICH,  CA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Numidia,  regió  mediterránia  de  1' África,  ais  confins 
de  la  Libia  interior  y  de  la  Mauritania.  Númida,  nu- 
mídico. 

NUMISMÁTICA,  f.  Ciencia  que  tracta  del  conei- 
xement  de  les  monedes  y  medalles  antigües.  Numis- 
mática. 

NUMISMÁTICH.  adj.  Aquell  que  s' ocupa  d' estu- 
diar o  de  col-leccionar  monedes  o  medalles  antigües. 
Numismático.  ||  Pertanyent  a  la  numismática.  Nu- 
mismático. 

NUMISMATOGRAFÍA.  f.  Obra  o  tractát  de  nu- 
mismática. Numismatografía. 

NUNCANVA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Peramola,  prov.  de  Lleida. 

NUNC1.  ni.  Embaixador  del  papa.  Nuncio.  ||  Pre- 
goner,  missatger,  corredor  de  coll.  Pregonero.  || 
Exprés,  enviat,  qui  porta  noticia  o  avís.  Mensajero. 

NUNCIAR.  v.  n.  Ant.  Anunciar. 

NUNCIATURA,  f.  El  cárrech  o  dignitat  de  nunci 
del  papa.  Nunciatura.  |¡  El  tribunal  del  nunci  pera 
certes  causes  ecclesiástiques.  Nunciatura. 

NUNCUPACIÓ.  f.  For.  Instituc  ó  d' hereus  en  pre- 
sencia de  testimonis.  Nuncupación. 

NUNCUPATIU.  m.  y  f.  For.  El  testament  que  no's 
redueix  a  escriptura,  sino  que  de  paraula  s'  anomena 
hereu  en  presencia  de  cinch  testimonis.  Nuncupa- 
tivo. 

NUNCUPATORI,  A.  adj.  Escrit  ab  que  's  dedica 
alguna  obra,  o  s'  anomena  hereu  o's  confereix  algún 
empleu.  Nuncupatorio. 

NUNDINARI.  Biog.  Bisbe  de  Barcelona,  mort  l'any 
484  en  opinió  de  sant.  Sembla  que  tenia  pera  bisbe 
auxiliar  a  Freneu,  al  qui  va  fer  hereu  de  sos  bens, 
recomenantlo  ademes  pera  successor  en  la  mitra; 
com  aixís  va  complirho  Ascani  arquebisbe  de  Tarra- 
gona. En  el  concili  de  Roma,  en  I'  any  465,  al  trac- 
tarse  de  tal  recomanació,  brollava  el  concepte  y  nom 
de  sant  y  virtuós  sempre  que  's  referíen  al  bisbe 
Nundinari;  haventse,  empró,  deposat  al  bisbe  Freneu. 

NUNQUE.  adv.  Ant.  MAI. 

NÚÑEZ  (Pere  Joan).  Bio?.  Sabi  famós.  Nat  a  Va- 
lencia l'any  1552  y  mort  en  1602.  Va  cursar  filosofía 
y  arts,  havent  el  grau  de  batxiller  en  1546  y  el  de 
mestre  a  Valencia  meteix.  Traslladat  a  París  va  ésser 
oient  de  Pere  Ramos.  Retornat  a  llur  país  va  ésser 
catedrátich  de  grech  en  1548,  de  súmulas  en  1553, 
de  filosofía  en  1554  y  de  retórica  en  1556.  Després  va 
anar  a  la  Universitat  de  Sarago?a  (1563  al  1581), 
retornat  1'  any  derrer  a  Valencia.  També  va  ésser 
catedrátich  a  Barcelona  desde  1573,  essent,  l'any 
1598  superintendent  y  examinador  de  la  Universitat. 
En  1599  va  dir  el  discurs  académich  devant  deis  reis, 
que  visitáven  I'  academia.  Es  autor  de  varíes  obres 
Matines,  entre  elles  un  extens  extret  d' Aristótil  y  un 
tradat  de  geografía. 

NUÓS,  A.  adj.  Pié  de  nusos.  Nudoso. 

NUPC1A.  f.  Boda.  ||  CASAMENT. 

NUPCIAL,  adj.  Lo  pertanyent  a  les  nupcies.  Nup- 
cial. 

NUPC1ALMENT.  adv.  Nupcialmente. 

NUPCIAYAR.  v.  n.  Ant.  Casarse  la  mujer. 

NUPCIES.  f.  pl.  BODA,  ESPOSALLES. 

convolar  A  segones  nupcies.  fr.  Pasar  d  segun- 
das nupcias. 

NURIA  (Riu).  Hidrog.  Riu  que  neix  a  la  dotada  de 
Nuria,  ont   reuneix  les  aigües  del  Puigmal   y   de  la 


NUT 


NUV 


341 


Coma  del  Embut,  les  de  Finestrelles,  d'  Eyna,  de  les 
Noufonts  y  de  les  Mulleres,  saltant  pél  Salt  del  Sas- 
tre y  la  Gorja  de  Cremal,  barrejantse  ab  els  cursos 
de  la  Fontnegra  y  de  la  Fontalba,  y  afluint  al  Fres- 
ser,  passant  per  sota  de  Queralps.  II  —  (VALL  Y  SAN- 
TUARl).  Geog.  A  1985  metres  d'  elevado  en  un  plá 
d'  un  kilometre  de  liaren  per  mitg  kilometre  d'  ampia- 
rla, a  la  valí  de  Ribes,  se  obra  aquell  territori  entre 
la  carena  fronteriza,  les  cingleres  del  Pich  de  V  Eyna, 
del  Roch  de  Male,  el  Cap  de  Porch,  les  Noucreus,  y 
la   Fossa  del  Gegant.    El   Santuari  de  la  Verge  de 


s 


*  -  ■■  ~^'--'-'.:^ .^y^'^-  '~™Jf^Z 


Vista  del  santuari  da  Nuria 

Nuria,  arracerat  al  peu  del  Roch  de  Male,  entre  les 
aigües  del  riu  de  Nuria  y  la  rivera  provinenta  de  les 
Mulleres,  de  les  Noufonts  y  de  la  Coma  de  1'  Eyna. 
L'  iglesia,  consagrada  a  1'  antiquissima  itnatge,  que 
tantes  tradicions  serva,  es  de  construcció  moderna 
(1642),  havent  substituida  al  vell  temple  del  sigle  XI. 

ÑUS.  m.  NU.  ||  OROP. 

NUSADA.  f.  Acció  de  nusar  o  fer  ñus.  Punt  ont 
está  anusada  una  cosa.  Nudo. 

NUSAM.  m.  Aglomeració  de  nusos  en  una  corda, 
fusta,  etc. 

NUSAR.  v.  a.  Fer  ñus.  Lligar  dues  cordes  o  fals 
per  sos  caps.  Anudar. 

NUSAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Que  está  unit  per  medi 
de  un  ñus.  Anudado. 

NUSET.  m.  dim.  Nudillo,  ito.  ||  adj.  TOT  NU. 

NUSOLSTÉ.  m.  Min.  Cals  sulfatada,  compacte, 
marcada  ab  venes  pardes  paraleles.  Nusolsteno. 

NUSOSITAT.  f.  Estat  de  lo  que  té  nusos.  Nudo- 
sidad ||  Med.  Concreció  dura  que  's  forma  a  les  arti- 
culacions  afectades  de  reumatisme.  Nudosidad. 

NUSÓS,  A.  adj.  Cosa  plena  de  nusos.  Nudoso.  II 
Met.  Cosa  dificultosa. 

ES  MES  NUSÓS  DE  LO  QUE  SEMBLA,  fr.  Estar  pie  de 
dificultáis,  d'  inconvenients. 

NUSOT.  ni.  desp.  de  ñus.  Ñus  gros  o  difícil  de 
desfer. 

NUTABLE.  adj.  Que  s'  inclina  cap  a  algún  costat. 
Nutable.  II  inclinat. 

NUTACIÓ.  f.  Mena  de  balanceig  del  eix  de  la  térra. 
Nutación. 

NUTALITA.  f.  Min.  Substancia  que  's  trova  en 
crestalls  agafats  a  una  calida  espática.  Nutalita. 

NUTANT.  adj.  Que  s'  inclina  a  un  costat  y  altre. 
Ñútante. 

NUTAR.  v.  n.  Bambolejar,  agitarse.  Nutar. 

NUTREIXER.  v.  a.  NUTRIR. 

NUTRIA,  f.  Zool.  LLUDRIA. 

NUTRICI,  A.  adj.  NUTRITIU. 

NUTRICIO,  f.  NUDRICIÓ. 


NUTRIDAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  nutrit.  Nu- 
tridamente. 

NUTRIDÍSSIM.  adj.  sup.  Molt  nombrós. 

NUTRIDOR,  A.  adj.  Que  nutreix.  Nutrldor. 

NUTRIMENT.  m.  Substancia  nutritiva  deis  ali- 
ments.  Nutrimiento,  nutrición.  ||  Fig.  Tot  lo  que 
contribueix  a  fortaleixer  física  o  moralment.  Nutri- 
miento. 

NUTRIR,  v.  a.  Sustentar  el  eos  animal  o  vegetal 
per  medi  de  substancies  que  Ms  teixits  s'  assimilen. 
Nutrir. 

NUTRIRSE,  v.  r.  Alimentarse,  menjar  molt  y  bó. 
Nutrirse. 

NUTRIT,  DA.  adj.  Robust,  vigorós.  Nutrido.  II 
Gran,  fort,  viu.  Nutrido.  ||  Molt  nombrós. 

NUTRITIU,  VA.  adj.  Lo  que  nudreix.  Nutritivo, 
nutrimental,  nutricio. 

NUTUAL.  adj.  Se  diu  de  les  capellanles  y  altres 
ministeris  ecclesiástichs  qne  son  amovibles  a  volun- 
tat  de  qul  'ls  conferelx.  Nutual. 

NUU.  m.  NU,  6.  ||  Ant.  NÚVOL. 

NUUS.  m.  ÑUS. 

NUVI.  m.  L'  home  casat  de  nou.  Novio.  ||  Met.  NO- 
VIC1,  NOVENgÁ. 

NUVIA.  f.  Dona  casada  de  nou.  Novia. 

NUVIAL.  adj.  Lo  que  's  refereix  al  nuvi  o  a  la  nu- 
vla,  comives- 

motm 


Cel  a  clotxetes  (Cirrus) 


No- 


/;«-' 


NUVIESA.  f.  La  edat  y  '1  temps  d'  ésser  nuvi. 
vleza. 

NÚVOL.  m.  Els  vapors  de  1'  atmósfera  que  conden- 
sáis al  aire  tapen  el  sol.  Nube.  ||  Conjunt  de  coses 

qu'  obscu- 
reixen  Taire 
o  tapen  el 
sol  a  modo 
de  núvols. 
Nube.||  Met. 
Qualsevulla 
cosa  que  ne 
enfosqueix 
un'  al tra, 
com  :  núvol 
del  enteni- 
ment.  Nu- 
be. ||  Met. 
Aquell  tel 
blanch  que 
sol  formar- 
se dins  del 
ull  y  impe- 
deix  la  vis- 
ta. Nube.  ||  Entre  Uapidaris  la  taca  o  sombra  que 
enfosqueix  el  brill  de  les  pedrés  precioses.  Nube.  || 
adj.  nuvolóS. 

NÚVOL  D'  estiu.  Nuvolada  o  núvol  tempestuós  que 
passa  aviat.  Nube  de  verano.   ||  Met.  Enfado  gran  que 


Llegany  (Estratus) 


342 


NUV 


NUY 


passa  aviat.   Nube  de  verano.  ||  Dissensió  que  dura 
poch.  Nube  de  verano. 

ESPESSIRSE  'LS  NÚVOLS.   fr.  Apilotarse,  ferse  mes 

negres.  Encapo 
tarse  el  cielo. 

ESTAR  NÚVOL. 
fr.  Estar  1'  at- 
mósfera carre- 
jada de  núvols. 
Estar  nublado. 

ESVAIRSE  ELS 
NÚVOLS.  fr.  Se- 
renarse el  cel. 

FER  NÚVOL. 
fr.  Se  diude  les 
coses  que  fan 
poro  recel.  Dar 
aprensión. 

POSAR  ALS  NÚ- 
VOLS. fr.  POSAR 
SOBRE   LES   ES- 
TRELLES. 
NÚVOL.  adj.  Ab  el  cel  cobert,  oposat  a  seré.  Nu- 
blado. 

NUVOLÁC.  m.  aum.  Núvol  gran  separat  deis  al- 
tres.  Nubarrón. 

NUVOLADA.  f.  Gran  acumulado  de  núvols.  Se  pren 
regulnrment  pél  núvol  que  amenaza  tempestat.  Nu- 
blado, nublo.  ||  Met.  Especie  qu'  amenaza  algún  pe- 
rill  o  turbació  d'  ánim.  Nublado. 


Broma  (Cúmulus) 


DESCARREGAR  LA  nuvolada.  fr.  Met.  Desfogarse 
contra  d'  algú.  Descargar  el  nublado. 

NUVOLARSE.  v.  r.  Posarse  núvol,  cobrirse -'1  cel 
de  boires.  Cubrirse  el  tiempo,  nublarse.  ||  ENNUVO- 
LARSE. 

NUVOLAT,  DA.  adj.  Temps  ab  el  cel  cobert.  Nu- 
blado. 

NUVOLET.  m.  dim.  Nubecica,  nubécula,  nube- 
cita. 

NUVOLIFORM.  adj.  Que  té  forma  de  núvol.  Nu- 
voliforme. 

NUVOLÓS,  A.  adj.  Cobert  de  núvols.  Nublado, 
nubloso,  nubiloso,  nublo. 

NUVOLOSA.  f.  Astron.  Núvol  lluminós  que  se  ob- 
serva en  alguns  punts  del  cel,  y  que  no  sol  ser 
mes  que  aglomeracions  d'  estéis  molt  llunyans.  Ne- 
bulosa. 

NUVOLOSITAT.  f.  Efecte  d' estar  núvol.  Nublo- 
sidad. 

NUVOLOT.  m.  desp.  Núvol  negre  que  amenaza 
tempestat.  Cerrazón. 

NUYC.  m.  y 

NUYLL.  ni.  NINGÜ. 

NUYS.  m.  Ant.  ENUIO. 

NUYT.  f.  y 

NUYTADA.  f.  Ant.  NIT. 

NUYTAR.  v.  a.  Ant.  Fer  nit.  Pernoctar. 


»y 


NY.  Aquesta  lletra  's  produeix  tenint  la  boca  un 
poch  oberta,  Ms  lia  vis  separats,  la  llengua  aderida 
per  la  part  lateral  y  mitja  ais  maxilars  superiors  y  al 
paladar,  y  tocant  la  punta  la  part  inferior  y  anterior 
del  paladar.  En  tal  disposició  'I  tubo  vocal,  se  dona 
sortida  al  aire  sonor,  se  desprén  la  llengua  y  's  pro- 
dueix el  so  ny.  Ñ,  qu'  en  cátala  se  diu  eny  y  no  pas 
enye. 

NYA.  f.  Nom  que  al  alfabet  sanscrit  té  la  conso- 
nant  na,  del  ordre  de  les  guturals. 

NYACH.  ni.  Soroll.  Crujido.  ||  Munt  de  coses  ridí- 
coles.  Jarcinata. 

va  fer  NYACH.  fr.  Expr.  fam.  Va  sentirse  '1  soroll. 
Percibióse  el  crujido. 

NYAM,  NYAM.  m.  Veu  que  expressa  I*  acció  de 
nienjar  les  criatures. 

NYÁMARA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  bina- 
rocefálies,  originaria  del  Brasil  y  conreuada  ais  nos- 
tres  horts;  té  un  metre  d'  aleada  y  fá  les  arrels  per 
1'  istil  de  les  de  la  canya,  ab  una  mena  de  tubérculs 
llargaruts  que  son  mengívols.  Tupinambo,  tupl- 
nambur,  pataca,  patata  de  caña. 

NYAME.  m.  Bot.  Planta  d*  arrel  molt  grossa,  co- 
muna en  tota  1'  América.  Ñame. 

NYANCA.  f.  Ter.  tarragoní.  Llanca.  Lanza. 

NYANDA,  m.  Zool.  Avestruc.  de  1*  América  Meri- 
dional. Ñanda. 

NYANDUBAY.  m.  Bot.  Arbre  americá,  quina  fusta, 
al  colgarse  sota  térra,  se  petrifica. 

NYÁNYARA.  f.  Gesticulació  o  salamería  que  's  fá 
ab  el  rostre  expressant  ab  vivesa  alguna  passió.  Ca- 
rantoña. 

NYANYO.  m.  Banya,  bony.  Chichón,  tolondro. 

NYANYOS.  m.  Bot.  Planta  de  jardí  de  la  fam.  de 
les  balsamniies,  de  dos  a  tres  pams  d'  aleada,  que  fá 
moltes  branques,  ab  flors  de  diversos  colors,  molt 
vistoses,  pero  sense  flaire.  Nicaraguas,  adornos. 

NYAP.  m.  TACA  ||  També  s'  usa  familiarment  pera 
dir:  ¡quin  nyap!  ¡Qué  disparate!  ¡qué  buñuelo! 

NYAP.  m.  Cosa  mal  feta,  sobretot  tractantse  de 
obres  d'  art.  Garabato. 

NYAPUS.  m.  Pseudónim  que  usava  '1  malaurat 
artista  en  Joseph  Lluis  Pellicer  quan  ilustrava  les 
gatades  d'  en  Pitarra. 

NYAPIC.  m.  Ter.  iarragoní.  Llápig. 

NYAPICERA.  f.  Ter.  tarragoní.  Llapicera. 

NYAPICÓS.  adj.  ler.  tarragoní.  Llapigós. 

NYAPIDERA.  f.  ler.  tarragoní.  Llapidera. 

NYARRO.  m.  NYERRO. 

NYAU,  NYAU.  m.  GATAMAULA,  GATAMIXA. 

NYAU.  ni.  Veu  que  imita  '1  lladruch  del  gos  o  '1 
miol  del  gat. 

NYAULAR.  v.  n.  Miolar  el  gat.  Maular. 

NYEBIT.  ni.  Epítet  despreciatiu,  aplicat  ais  xicots 


vagabons,  ais  de  curt  Ingeni,  entremaliats,  pocassoi- 
tes,  etc. 

NYECÁ.  v.  a.   Ter.  ibicench.  Abonyegar.  Abollar. 

NYEÓ.  ni.  Ter.  tarragoní.  Lleó. 

NYEONA.  f.  Ter.  tarragoní.  Lleona. 

NYER.  Geog.  Poblé  del  Conflent,  que  pertany  ara 
al  cantó  y  districte  d'  Oleta,  a  1'  altura  de  734  met., 
ab  381  hab.  Serva  '1  castell  del  seu  nom,  restaurat 
ab  gust,  en  quin  son  propietari  hi  té  un  bon  inuseu 
d'  obgectes  arqueológichs.  Aquell  casal,  que  perta- 
nyía  ais  senyors  de  Nyer,  va  originar  la  brega  deis 
Nyerros  y  Cadells,  que  va  extendres  per  tot  Cata- 
lunya, promoguda  entre  aquella  familia  nobiliaria  y 
els  barons  d'  Arancá,  senyors  cerdans  de  Cadell.  || 
—  (GORGES  de).  Orog.  Ciñierais  abruptes  de  gran  ele- 
vació  al  Conflent,  prop  de  la  Portella  de  Mantet,  se- 
guint  el  cainí  per  espai  de  mes  d'  una  hora,  costat 
per  costat  del  casal  d'  aquell  nom,  y  d'  esfereidores 
timbes. 

NYERRO.  m.  PORCH,  PORCELL.  ||  Partidari  de  1' ac- 
ció popular  a  Catalunya  en  temps  de  les  revoltes  de 
Felip  IV. 

NYERVI.  m.  NERVI. 

NYERVIÓS,  A.  adj.  NERVIOS. 

NYESPLA.  f  Nespla   Níspero. 

NYESPLER.  m.  NESPLER. 

NYEU.  m.  Neu,  a  la  Valí  d'  Aran.  Nieve. 

NYEULA.  Ter.  arañes,  neula. 

NYEU,  NYEU  (Ésser  tot).  fr.  Fam.  S'  usa  referint- 
se  a  la  persona  que  parla  molt  suau  y  melosanient, 
afectant  una  humilitat  que  tal  volta  no  té.  Ser  gaz- 
moño. 

NYEVADA.  f.  Ter.  arañes.  NEVADA. 

NYEVAR.  v.  n.  Ter.  arañes.  NEVAR. 

NYEVAT,  DA.  adj.  Ter.  arañes.  NEVAT. 

NYICH,  NYACH  (Estar),  fr.  Estar  com  el  gat  y  el 
gos.  Estar  como  perros  y  gatos.  ||  Soroll  molestos. 

NYICRIS.  m.  Desnerit,  feble,  incapa;.  Desme- 
drado. 

NYICLITS.  adv.  neg.  Ter.  ibicench.  Negar  ab  inten- 
ció  de  mofa.  Negativa  picaresca. 

NYICH-NYACH.  m.  Onomatopeia  de  1'  acció  de 
mossegar. 

NYIGO-NYIGO.  m.  Veu  ab  la  qual  se  imita  una 
música  desagradable. 

NYIGUI-NYOGUI  (De),  fr.  Ab  la  qual  se  expressa 
que  una  cosa  és  de  feble  construcció  o  de  escás 
valor. 

NYINYA.  f.  Cordeta  que  usen  els  pescadors  pera 
aguantar  1'  ham.  Sedal. 

NYINYAc.  f.  pl.  Enginy  pera  pescar.  Red. 

NY1NYERA.  f.    Te/.  Noia  que  guarda  la  mainada. 

NYINYERÍA.  f.  Ter.  Cosa  de  nois.  Cosa  de  poch 
valor.  Niñería. 


344 


NYO 


NYU 


NYINYEROLA.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Picasent, 
prov.  de  Valencia. 

NYINYOL.  m.  LLINYOL. 

NYINYOLA.  Geog.  Ter.  <f  Urgell.  Nom  que  donen 
al  poblé  de  Linyola. 

NYIT.  m.  Ter.  tarragoni.  Llit.  Cama. 

NYITES.  f.  pl.  Accions  de  burla  que  's  fan  les 
criatures  quan  un  menja  una  cosa  y  1'  altre  s'  ho 
mira. 

NYITOLS.  m.  pl.  Estorbos  exageráis. 

TRAUREL  'S  NYITOLS.  fr.  Echar  los  bofes. 

NYOCA.  f.  Ter.  tarragoni.  Lloca.  Clueca. 

NYOCLE.  m.  Mena  de  melindro  fet  de  llar,  ous, 
vf,  fariña,  sucre  y  anís,  pastat  com  panellet. 

NYONYA.  f.  Enfado,  d  sgust  o  tristesa;  mandra. 
Ñoña. 


NYONYE,  NA.  adj.  y  sust.  Ter.  fam.  S'  aplica  al 
subgecte  apocat  o  delicat  extremadament,  poruch  y 
gemegaire. 

NYONYERÍA.  f.  Ter.  Gandulería.  ||  Acció  o  dita 
propia  del  gandul  o  inepte.  Chochez. 

NYONYESA.  f.  Qualitat  de  qui  té  nyonya.  ||  Xim- 
plesa,  tontería. 

NYONYÓS,  A.  adj.  Qui  té  molta  nyonya.  GANDUL, 
CALMOS. 

NYONYUT,  DA.  adj.  Gandul,  calmos. 

NYORBA.  f.  Bot.  Flor  molt  semblanta  ala  passio- 
nera.  Norba. 

NYOSA.  f.  Ter.  tarragoni.  Pedra,  llosa. 

NYINCH.  m.  Bot.  ler.tarrag.  Lluch,  tronch,  branca. 

NYÚM.  f.  Ter.  tarragoni.  Llum. 

NYÚ£.  m.  Ter.  tarragoni.  Liu?. 


DlC.  CAT. 


Retrats  (Lletres  O  y  P) 


Marián  Obiols  (1809-lf 
pág.  346 


Artur  Osona  (1840-1901) 
pág   384 


Mateu  Obrador  (M.  en  1909) 
pág.  348 


Francesch  Pi  y  Margall  (1824-1901) 
pág.  493 


Pan  Piferrer  (1813-1863) 
pág  -504 


Joan  Prim  y  Prats  (1314-1870) 
pág.  586. 


Tomás  Padró  y  Pedret  (1841-1877) 
pág.  394 


Pons  y  Gallarza  (1823-1901) 
pág.  552 


Joseph  Lluis  Pellicer  (1842-1901) 
pág.  462 


Retrats  (Lletres  PyQ) 


Joan  Plaza 
pág  537 


Pere  II  d'  Aragó 
pág.  476 


Sant  Ramón  de  Penyafort  (1176-1275) 
pág.  470 


Francesch  Permanyer  (1817-1864) 
pág.  483 


Victoria  Penya  d'Amer  (1827-1898) 
pág.  470 


Justí  Pepratx  (M.  en  1901) 
pág.  471 


Joseph  M.  Quadrado  (1819-1895) 
pág.  622 


Vicents  W.  Querol  (1837-1839) 
pág.  630 


Agusti  Querol  (1853-1909) 
pág.  630 


© 


O.  Aquesta  lletra  's  produeix  abaixant  lleugera- 
ment  la  barra  de  baix  un  poch  mes  que  pera  produir 
la  u  y  quedant  els  llavis  un  pocli  separats,  aplanant 
la  llengua,  tocant  enproufeines  la  punta,  ais  incisius 
inferiors,  y  's  forma  un  cañó  o  tubo  quina  longitut  és 
mes  petita  que  al  produirse  la  u.  En  tal  disposició  la 
sortida  del  aire  sonor  produeix  la  o.  La  manera  de 
produirse  explica  per  que  en  algunes  Mengües,  com 
la  francesa,  la  combinado  au  se  pronuncia  o,  so  en- 
tremitg  deis  mentats.  O.  ||  Antigament,  tant  entre  'ls 
romans  com  entre 'ls  catalans,  se  confonía  moltes  ve- 
gades  ab  la  u:  com  consol,  en  lloch  de  cónsul:  era  nu- 
meral y  valía  11  y  ab  una  ratlleta  sobre  11,000;  ais 
mapes  y  cartes  de  navegar  significa  oest  o  ponent;  y 
a  la  náutica  '1  rumbo  y  '1  punt  cardinal  magiiétich 
del  meteix  nom.  O  ||  En  la  música,  temps  perfet.  O. 
II  En  les  lletres  de  cambi,  posada  en  aquesta  forma 
o/.,  vol  dir:  ordre,  y  d'  aquest  altre  modo  c/o.,  vol 
dir:  carta  ordre.  O. 

O.  conj.  disjunctiva.  Ó.  ||  f.  Inicial  empleada  per 
abreviatura  d'  oest.  O.  II  Abreviatura  d'  oxígen.  O. 
||  Finestra  cercolar  que  hi  há  demunt  de  la  porta  de 
algunes  iglesies.  O.  ||  Tota  eina  o  instrument  pera 
marcar  aquesta  lletra.  O.  ||  ZERO  ||  Cércol  o  figura 
rodona.  O. 

¡OA!  interg.  Ter.  jHOLA! 

OASIS,  ni.  Terra  ab  vegetado  al  mitg  d'  un  desert. 
Oasis.  II  Met.  Lloch  de  descans  després  de  moltes  pe- 
nes o  fadigues.  Oasis. 

OBACH.  adj.  Ombrívol.  Sombrío,  opaco,  umbrío. 

OBACHS  (Els).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Llimia- 
na,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (de  LA  barceloneta).  Ca- 
seriu del  tenue  de  la  Vansa,  prov.  de  Lleida. 

OBCECABLE.  adj.  Que  pot  obcecarse.  Obcecable. 

OBCECACIÓ.  f.  Ceguera,  obstinado.  Obcecación. 

OBCECADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  obce- 
cada. Obcecadamente. 

OBCECAR,  v.  a.  Ofuscar,  cegar.  Obcecar. 

OBCECAT,  DA.  adj.  Obcecado. 

OBEDEIXCUT,  DA.  adj.  Obedecido. 

OBEDEIXENT.  m.  OBEDIENT. 

OBEDENCIA.  f.  OBEDIENCIA. 

OBEDEIXENCA.  f.  OBEDIENCIA. 

OBEDEIXER.  v.  n.  OBEIR. 

OBDURACIÓ.  f.  Togudería,  ganes  de  importunar, 
de  molestar,  obstinantse  en  volguer  alcangar  alguna 
cosa   Porfía. 

OBEDIENCIA,  f.  Subgecció  a  la  voluntat  y  pre- 
ceptes  d'  un  altre.  Obediencia,  obedecimiento.  ||  La 
acció  d'  obeir.  Obediencia,  obedecimiento.  ||  El  pre- 
cepte  del  superior,  especialment  a  les  ordres  relligio- 
ses.  Obediencia.  ||  A  les  meteixes  ordres,  1'  enipleu  o 
oficina  que  'ls  superiors  encarreguen  ais  seus  súbdits. 
Obediencia.  ||  Entre  les  meteixes,  permís  que  dona 
un  superior  al  súbdit  pera  anar  a  predicar  o  1'  assig- 

t>IC.  CAT.—  V.  II.  —  -li. 


nació  d'  ofici  pera  un  altre  convent  o  pera  fer  algún 
viatge.  Obediencia,  licencia.  ||  El  superior  a  la  es- 
cola de  Crist.  Obediencia.  ||  Met.  La  docilitatab  que 
les  besties  se  subgecten  a  la  ensenyanga  o   al  art. 

OBEDIENCIA  CEOA.  La  que  s'  exerceix  sense  mirar 
les  raons  o  noticies  del  que  mana.    Obediencia   ciega. 

A  LA  OBEDIENCIA.  Expr.  Denota  la  cortesía  ab  que 
algú  se  somet  a  un  altre.  Á  la  obediencia. 

DONAR  la  OBEDIENCIA,  fr.  Subgectarse  a  algú.  Pres- 
tar, dar  la  obediencia. 

OBEDIENCIAL,  adj    Pertanyent  a   la  obediencia. 

OBEDIENCIARI.  m.  Relligiós  que  reb  manament  o 
llicencia  superior.  Obedienclario. 

OBEDIENQA.  f.  OBEDIENCIA. 

OBEDIENT.  p.  a.  Qui  obeeix.  Obediente,  sumiso. 

OBEDIENTÍSSIM,    A.   adj.    Molt   obedient.  Obe- 
dientíslmo. 

OBED1ENTMENT.  adv.  m.  Ab  obediencia.  Obe- 
dientemente. 

OBEDIR.  v.  a.  OBEIR. 

OBEEIXER.  v.  n.  OBEIR. 

OBEIDOR,  A.  adj.  OBEDIENT. 

OBEIMENT.   m.  L'  acte  d'  obeir.  Obedecimiento. 

OBEINA.  f.  Desvaneixement.  Desvanecimiento. 

OBEIR.  v.  n.  Subgectarse  a  un  altre;  fer  la  volun- 
tat d'  un  tercer.  Obedecer.  ||  Met.  Reduir  al  fí  que  's 
vol  els  metalls  y  altres  coses  inanimades.  Ceder, 
obedecer.  ||  PAIR,  DIGERIR.  ||  Cedir  alguns  animáis 
ab  docilita!,  al  régim  a  que  se  'ls  subgecta,  com  el 
cavall  al  fré.  Obedecer. 
||  En  lo  esperitual  y  moral 
cedir,  com:  les  passions 
deuen  obeir  a  la  rao.  Obe- 
decer. 

MES  VAL  OBEIR  QUE  SA- 
CRIFICAR, fr.  De  la  Sa- 
grada Escriptura ;  ense- 
nya  la  obligació  que's  té 
de  obeir  en  primer  lloch 
el  precepte  del  superior. 
Más  vale  obedecer  que  sa- 
crificar. 

OBE1T,  DA.  p.  p.  Obe- 
decido. 

OBEIX  Geog.  Poblet 
del  dist.  munpal.  de  la 
Torra  de  Capdella,  pro- 
vincia de  Lleida. 

OBEL.  m.  Signe  o  guió 
en  els  manuscrits  an- 
tichs  per  indicar  una  re- 
petició.  Obelo. 

OBELISCH.  m.  Pedra 
tra vallada  en  forma  de  pirámide,  consagrada  a  la  me- 
moria d'  algún  fet  gloriós,  d'un  héroe,  sant,  etc.  Obe- 
lisco, obelo. 


Obelisch  de  Santa  Eularia 
(Barcelona) 


346 


OBG 


OBL 


Obench 


OBENCADA.  f.  Cop  donat  ab  l'obench.  Oben- 
cazo. 

OBENCADURA,  f.  Náut.   El  conjunt  d'  obenchs. 
Obencadura. 

OBENCH.  m.  Náut.  Cada  un 
deis  caps  o  cordes  que 'sin- 
guen al  cap  del  pal  o  garganta 
sobre  'Is  baos,  baixen  a  les 
meses  de  guaruició  y  's  fiquen 
a  les  vigotes  de  les  cadenes. 
Obenque. 

OBENQUE  R.  m.  Qui  fá 
obenchs.  Obenquero. 

OBERGINIA.  f.  Bot.  Ter. 
ASBERGINIA. 

OBERT,  A.  p.  p.  irregular 
Abierto.  |l  adj.   Lo  que  no  és 
amurallat.    Abierto.  ||  Dit   del 
peix,  estripat   ab   ferro  pera  salarlo  o  adobarlo.  Es- 
calado.   ||    DESEMBRAgAT,    ESPA1ÓS,    RAS.    ||'    Met.    IN- 
GENUU,  FRANCH. 

A  FORCA  OBERTA.  ni.   adv.   A  camp  ras,  a  eos  des- 
cobert.  Á  campo  abierto,  sin  valla. 
guerra  oberta.  Enemistad  declarada. 
MITG  obert.  Entreabierto. 

OBERTAMENT.  adv.  m.  Ingenuament,  francatnent. 
Abiertamente. 

OBERTURA,  f.  L'  acció  d'  obrir.  Abertura,  abri- 
miento. ||  CRIvilla.  ||  Lo  primer  que  's  trova  al  obrir 
un  llibre.  Abertura.  ||  Pas,  camí,  tnedi  pera  alguna 
cosa.  Entrada,  llave,  medio.  ||  Ocasió,  proporció. 
Ocasión.  ||  Forat  o  finestra  que  ni  há  a  algunes  pa- 
rets.  Claraboya,  tragaluz.  ||  Met.  Desembrác,  fran- 
quesa  en  el  geni  o  tráete.  Abertura.  ||  Lo  meteix  que 
llura  o  espai  d'  una  finestra  o  baleó.  Luz.  ||  L'  acte 
solemne  ab  que  's  dona  principi  a  alguna  funció  pú- 
blica, com:  obertura  d'  estudis,  etc.  Abertura,  aper- 
tura. ||  Náut.  MÁNEGA. 

Obertura  DE  testament.  For.  Acte  jurídich  de 
obrir  el  testament  clós.  Abertura  de  testamento. 
OBÉS,  A.  adj.  Qras,  pie  de  carns.  Obeso. 
OBESITAT.  f.  Grossaria.  Obesidad. 
OBGECCIÓ.  f.  Réplica,  instancia,  argumenten  con- 
trari.  Objeción. 

OBGECTADOR.  m.  Qui  fá  obgeccions,  obgectant. 
Objetador. 

OBGECTAR.  v.  a.  Oposar,  replicar,  refutar.  Obje- 
tar. ||  Retreure,  donar  en  cara  a  algú  alguna  cosa. 
Echar  en  cara  retraer.  ||  Usat  com  verb  passiu,  SOR- 

PENDRES.  ||  V.  r.  OCORRER. 

OBGECTAT,  DA.  p.  p.  Objetado. 

OBGECTE.  m.  Lo  que  's  percebeix  ab  algún  deis 
sentits.  Objeto.  ||  El  terine  o  fi  deis  actes  de  les  po- 
tencies. Objeto.  ||  El  fí,  blanch  o  intent  a  que  's  diri- 
geix  alguna  cosa.  Blanco,  objeto.  ||  La  materia  o  sub- 
gecte  d'  alguna  ciencia.  Objeto.  ||  Ant.  OBGECCIÓ. 

OBGECTE  D'  ATRIBUCIÓ.  El  derrer  fí  que  s'  intenta 
o  ont  se  dirigeixen  totsels  actes    Objeto  de  atribución. 

obgecte  formal.  E!  fí  d'  una  ciencia  o  facultat, 
com:  la  sanitat  de  la  medicina.  Objeto  formal. 

obgecte  material.  El  subgecte  o  materia  d'  una 
ciencia  o  facultat,  cora:  la  maíaltía  ho  és  de  la  medi- 
cina. Objeto  material. 

fer  bonich  obgecte.  fr.  Fer  bona  planta.  Tener 
buen  aspecto. 

OBGECTIU,  VA.  adj.  Pertanyental  obgecte.  Obje- 
tivo. ||  Se  diu  de  la  part  de  1'  ullera,  maquines  foto- 
gráfiques,  etc.,  que  's  dirigeix  al  obgecte  o  punt  ont 
se  mira.  Objetivo. 

OBGECTIVACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  obgectivar. 
Objetivación. 

OBGECTIVAMENT.  adv.  m.  En  quant  al  obgecte. 
Objetivamente. 


OBGECTIVAR.  v.  a.  Examinar  com  un  obgecte  de 
estudi  lo  que  lii  há  de  subgectiu  en  cada  una  de  les 
nostres  percepcions,  idees,  etc.  Objetivar. 

OBGECTIVITAT.  f.  Qualitat  de  lo  obgectiu.  Obje- 
tividad. 

OBICIÓ.  f.  Ant.  OBGECCIÓ. 
OBICIR.  v.  a    Ant.  OBGECTAR. 

OBIOLS  (Marián),  Biog.  Musich-compositor.  Nat 
a  Barcelona  1'  any  1809  y  mort  en  la  meteixa  en  1888. 
Deixeble  deis  mestres  Vilanova,  Arbós  y  Saldoni.  Ais 
vintiún  anys  marxá  a  Italia,  protegit  péls  banquers 
Brocea,  de  Milá;  després  va  recorre  Franca  y  Ale- 
ma:iya,  retornant  a  Italia,  ont  fou  fet  niestre  de  la 
Escola  de  Música  de  Novara,  y  en  1837  se  li  posava 
en  escena  la  seua  primera  ópera,  Odio  e  Amore,  en  el 
famós  teatre  de  la  Scala  de  Milá,  fent  un  éxit.  Al 
arrivar  a  Barcelona  fou  nomenat  director  del  Conser- 
vatori  de  Música  del  Liceu  y  mes  tart  director  gene- 
ral de  música  del  meteix  teatre  (1847).  Va  escriure 
tota  mena  de  composicions  musicals  y  va  fer  mots 
gráfichs,  que  perduren  en  boca  de  la  societat  barce- 
lonina.  La  obra  mes  principal  d' ell  és  Topera  Editta 
di  Belcourt,  estrenada  ab  gran  éxit  al  Liceu  (1874), 
tenint  etat  mol t  avencada  1'  autor. 

OBIOLS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Barcelona,  al 
Bergadá,  bisb.  de  Solsona,  formant  ajuntament  ab 
Avia.  Té  una  bonica  iglesia  románica  fonamentada 
demunt  d'  una  roca. 

ÓBIT.  m.  Mort.   Muerte.  ||  Certificació  de  la  mort 
d'  algú.  Fe  de  entierro  o  de  fallecimiento.  II  OUBÍ. 
fe  d'  Óbit.  fr.  Partida  de  defunción. 
OBITS  (Els).    Orog.   Coves  de  Sant  Llorenc    del 
Munt. 

OBJIC1R.  v.  a.  Tatxar,  acusar,  acriminar.  Objetar, 
dar  en  rostro. 

OBJURGAR.  v.  a.  Ant.  Informar,  injuriar,  rependre. 
OBLACIÓ.  f.  Ofrena.  Oblación. 
OBLADA,  f.  Ictiol.  Peix  quasi  rodó,  d'  uns  70  cen- 
timetres  de  llarch  y  sumanient  xato;  la  part  inferior 
blanca  y  la 
superior  cla- 
pada  de  blau 
y    groch,    pié 
de  grops  o  pe- 
tites  pues  du- 
res, semb  an- 
tes  a    ossets 
en  aquesta 
part;  té  dos 
ul  ls  grossos, 
el  cap  petit, 

el  morro  superior  mes  llarch  que  l'inferior,  les  aletes 
del  llom  y  ventre  tan  llargues  com  tot  el  eos  y  la  de 
la  cua  rodona.  Rodaballo,  melanuro,  ojo  negro.  || 
AURADA,  VIRADOR. 

OBLAT.  m.  Qui  abracava  1'  estat  monástich  fent 
donació  deis  seus  bens.  Oblato.  ||  Noi  que  s'  ofería  a 
Deu  desde  '1  seu  neixement  pera  que  's  dediques  al 
cult.  Oblato. 

OBLATA,  f.  La  porció  de  diner  que  's  dona  pera  '1 
gasto  de  la  cera,  vi,  etc.,  pera  dir  misses.  Oblata.  || 
Ofertori,  la  hostia  sobre  la  patena  y  '1  vi  dins  el  cál- 
zer  abans  d'  estar  consagráis.  Oblata.  ||  Monja  de  les 
oblates. 

OBLATES.  f.  pl.  Certa  relligió  de  nionges.  Oblates. 
OBLATIU,  VA.  adj.   Pertanyent  a  la  ofrena  o  dó 
gratuit.  Oblativo. 

OBLÍA.  f.  Pa  d'  hosties  pera  cloure  cartes.  Oblea. 
||  neula.  ||  Orelleta,  mena  de  bunyol.  Oreja  de 
abad. 

OBLICAMENT.  adv.  m.  OBLIQUAMENT.  ||  Met.  IND1- 
RECTAMENT. 

OBLICH,  CA.  adj.  OBLIQUU.  I|  Met.  INDIRECTE. 


Oblada 


OBL 


OBR 


347 


OBLIDADIC,  A.  adj.  Lo  que  s'  oblida  fácilment.  II 
Aquell  que  no  \s   recorda   de  les   mercés  rebudes.  || 
Qu'  és  fácil  d'  oblidar.  Olvidadizo. 
OBLIDANCA.  f.  Ant.  OLVIT. 
OBLIDAR.  v.  a.  Ant.  OLVIDAR. 

OBLIDÓS,  adj.  Ant.  y  ter.  OBL1DADIC. 

OBLIGACIÓ.  f.  Vincle,  dever,  pr'ecisió.  Obliga- 
ción. ||  Correspondencia  que  's  deu  manifestar  ais 
beneficis  rebuts.  Obligación.  ||  Escriptura  que  obliga 
a  complir  algún  pacte.  Obligación.  ||  Ofici.  cárrech, 
el  deber  per  rao  de  ministeri.  Obligación.  ||  ferman- 
CA  ||  Contráete  que  fa  alguna  ciutat  o  vila  ab  la 
persona  que  promet  proveída  de  carn,  sabó,  toci- 
no, etc.  Obligación.  ||  Titol,  per  lo  comú  amortisa- 
ble,  pél  qual  se  cobra  un  tant  per  cent  d'  interés  a 
1'  any,  y  que  representa  una  quantitat  deixada  com  a 
préstatn  a  1'  administració  pública  o  a  una  compa- 
nyía  industrial  o  comercial.  Obligación.  ||  pl.  Les 
prendes  que  deu  conservar  1'  lióme  pera  ésser  estimat 
y  respectat.  Obligaciones.  ||  La  familia  que  cada  hu 
deu  tnantindre.  Obligaciones. 

obligació  Civil.  La  que  consta  al  for  judicial,  en- 
cara que  no  consti  per  escrit.    Obligación  civil. 

OBLIGACIÓ  NATURAL.  La  que  prové  de  contráete  no 
admés  al  dret  civil,  y  per  lo  tant  no  causa  acció  en 
el  for  judicial.  Obligación  natural. 

PRIMER  ÉS  LA  OBLIGACIÓ  QUE  LA  DEVOCIÓ.  Ref.  De- 
nota que  la  principal  ocupació  deu  ésser  en  lo  que'ns 
pertany,  sense  distraurens  en  coses  extranyes.  Pri- 
mero es  la  obligación  que  la  devoción. 

OBLIGADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Obligadísimo. 

OBLIGADOR,  A.  m.  y  f.  y 

OBLIGANT.  p.  a.  Lo  que  inclina  la  voluntat.  Obli- 
gante. 

OBLIGAR,  v.  a.  Precisar,  forjar.  Obligar.  ||  Gua- 
nyarse  la  voluntat.  Obligar.  ||  Empenyar,  posar  en 
precisió   Obligar. 

OBLIGARSE,  v.  r.  Comprometres,  ferse  responsa- 
ble d'  alguna  cosa.  Responder,  obligarse,  salir  ga- 
rante. 

OBLIGAT,  DA.  p.  p.  Obligado.  ||  adj.  Subgecte. 
Sujeto,  obligado,  adicto.  ||  m.  Qui  té  obligació  de 
donar  1'  abast  de  carn  o  al  tres  articles  a  algún  poblé. 
Obligado.  ||  adj.  Servicial,  que  's  presta  a  tot. 

OBLIGATORI,  A.  adj.  Lo  que  obliga  y  precisa  a 
complirse.  Obligatorio,  obligativo. 

OBLIGATORIAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  obli- 
gatori.  Obligatoriamente. 

OBLIQUAMENT.  adv.  m.  Tortament,  al  través,  de 
costat.  Oblicuamente. 

OBLIQUANGLE.  Geom.  OBLIQUÁNGUL. 

OBLIQUÁNGUL.  m.  Geom.  Se  diu  del  triángul  que 
no  és  rectángul.  Oblicuángulo. 

OBLIQUAR.  v.  a.  Donar  a  una  cosa  una  direcció 
obliqua.  Oblicuar.  ||  TORCER. 

OBLIQÜITAT.  f.  Torta,  inclinació,  direcció  al  tra- 
vés. Oblicuidad. 

OBLIQUU,  A.  adj.  Tort,  ¡nelinat.  Oblicuo.  ||  Incli- 
nat,  atravessat.  Oblicuo,  sesgado.  ||  Geom.  S'  aplica 
a  la  ratlla  o  pía  que  cau  sobre  un  altre  y  no  formen 
angle  recte.  Oblicuo.  ||  Met.  indirecte. 

OBL1T.  ni.  OLVIT. 

GUARDA,  QUE  NO  T'  OBLIT.  Loe.  ant.  Acuérdate,  ten 
presente. 

OBLITERACIÓ.  f.  Estat  d'  un  conducte  o  d'  un 
vas,  quines  parets  contreuen  una  aderencia  o  s'  acos- 
ten  de  tal  modo,  que  la  sena  cavitat  s'  estreny  molt 
o  desapareix  del  tot.  Obliteración. 

OBLITERAR,  v.  a.  Fer  desaparéixer  poch  a  poch 
una  cosa,  pero  de  modo  que  deixl  senyal.  Obliterar. 
II  Mel.  Obstruir  o  tancar  un  conduele  o  cavitat  d'  un 
eos  orgánich.  Obliterar. 


Obol 


OBLITERAT,  DA.  adj.  Med.  Conducte  del  eos 
huma,  quines  parets  s' han  aderit  ab  el  temps.  Obli- 
terado. 

OBLIVIÓ.  f.  Ant.  OLVIT. 

OBLONCH,  GA.  adj.  Perllongat.  Prolongado. 
OBOE.  m.  Mus.  Instrument  de  vent   molt  semblant 
al  baixó.  Oboe,  obué;  el  plural  castellá  és  oboes  u 
oboeses.il  Qui  to 
ca  dit  instrument. 
Obué,  oboe. 

Ó  BOL.  mase. 
Farm.  M  i  t  g  es- 
crúpol  o  dotze 
grans.  Óbolo.  || 
Met.  La  quanti- 
tat reduida  ab 
que  '1  pobre  rne- 
nesterós    contri- 

bueix  a  una  obra  filantrópica.   Óbolo.  ||  Antiga  mo- 
neda catalana.  Óbolo. 

OBRA.  f.  Qualsevulla  cosa  produida  per  algún 
agent.  Obra.  ||  Operado.  Obra.  ||  Els  escrits  d'  algún 
autor.  Obra.  ||  Fábrica,  edifici  que  *s  va  fent.  Obra. 
||  Manufactura,  travall  d'  un  artifix.  Obraje,  obra. 
i¡  Feina,  travall.  Trabajo,  obra.  ||  Medi,  virtut,  po- 
der, com:  per  obra  de  l'  Esperit  Sant.  Obra.  ||  El  molt 
travall  que  costa  o  '1  molt  temps  que  's  triga  a  fer 
alguna  cosa.  Obra.  ||  La  quantitat,  magnitut  o  dis- 
tancia quan  se  determina  a  poch  mes  o  menys,  com: 
és  obra  d'  un  mes.  Obra.  ||  El  lioch  ont  se  travalla. 
Obra.  ||  Qualsevulla  acció  moral  que  s'  encamina  al 
profit  de  1'  ánima.  Obra.  ||  El  fondo  de  la  iglesia  des- 
tinat  a  la  conservado  y  gaslos  precisos  d'  ella.  Fá- 
brica, obra,  cap  lia  ||  Els  materials  pera  alguna  fá- 
brica, com:  traginar  la  obra.  Materiales  ||  Fets, 
haganyes.  Hechos,  obras.  II  jornal,  mojada.  ||  f. 
Ant.  poét.  Composició  en  vers.  Poesía,  verso.  ||  Ter. 
TERRiQA. 

OBRA  ben  ACABADA.   Obra  primorosa. 
obra  CORONADA.  Fort.  Una  de  les  obres  exteriors 
que  consta  de  dos  mitjos   baluarts  y  un  de  sencer 
units  ab  dues  cortines.  Obra  coronada. 

OBRA  de  misericordia.  Cada  un  d'  aquells  actes 
ab  que  se  socorre  a  les  necessitats  esperitualment  o 
corporal ment.  Obra  de  misericordia. 

OBRA  DE  ROMANS.  La  que  costa  molt  de  travall  y 
de  temps  y  és  perfecta  y  sólida.  Obra  de  romanos. 

OBRA  MORTA.  En  lo  moral,  la  bona  en  sí,  pero  que, 
per  estar  en  pecat  mortal  el  qui  la  fa,  no  és  merito- 
ria de  la  vida  eterna.  Obra  muerta.  ||  Náut.  La  part 
del  barco  compresa  desde  la  ratlla  de  1'  aigua  fins  a 
la  vora  superior.  Obra  muerta.     ■ 

OBRA  PÍA.  Establiment  piados  pera  '1  cult  de  Deu  o 
exercici  de  la  caritat  ab  el  próxim.  Obra  pía.  \\  Met. 
fam.  Qualsevulla  cosa  en  que  's  trova  utilitat.  Obra 
pia. 

OBRES  FORANES  DEL  CASTELL.  Cert  tribut  o  dret  se- 
•.íyorial.  Obra  exterior. 

OBRES  PUBLIQUES.  Les  que  's  fan  pera  utilitat  del 
públich  d'  ordre  del  govern.   Obras  públicas. 

OBRA  viva.  La  part  del  barco  que  va  dins  de  1'  ai- 
gua. Obra  viva,  fondo.  ||  Teol.  La  que  's  fa  en  gracia 
de  Deu.  Obra  viva. 

A  LA  OBRA  'S  VEU.  Loe.  CADA  HÚ  ÉS  FILL  DE  LES 
SEUES  OBRES. 

AMPARAR  LA  OBRA.  fr.  No  deixarla  seguir.  Embar- 
car la  obra. 
BONA  OBRA.  Socois  oportú,  favor.  Buena  obra. 
BONES  OBRES.  Tot  lo  que  's  fa  ab  bon  fí.  Buenas 
obras. 

CADA  HÚ  ÉS  FILL  DE  LES  SEUES  OBRES.  Ref.  Cada 
uno  es  hijo  de  sus  obras. 

DE  les  sobres  SE  FAN  LES  OBRES.  Ref.  Las  obras 
se  hacen  de  los  sobrantes. 

donar  obra.  fr.  Dedicarse  o  emplearse  en  algún 
travall.  Dar  obra.  ||  DONAR  FEINA. 


348 


OBR 


OBR 


EN  LES  OBRES  Y  EN  LA    FÉ  'S  CONEIX   QUÍ   AMOR  TE 
TÉ.  Ref.  Denota   que  '1  millor  modo  de  mostrar  amor 
y  voiuntat  és  fent  beneficis.   Obras  son  amores,  que 
no  buenas  razones;  el  amor  y  la  fe  en  las  obras  se  ve. 
FER  ALGUNA  OBRA  FALSA,  fr.  Falsear  alguna  obra. 
FER  bona  obra.  fr.  Afavorir.  Hacer  buena  obra. 
FER  mala  obra.  fr.  Destorbar,  impedir.  Hacer  mala 
obra  ó  aire. 

LA  OBRA  DE  LA  SEU.  Loe.  met.fam.  Se  diu  de  qual- 
sevulla  obra  que  triga  molt  a  acabarse.  La  obra  del 
Escorial;  obra  de  romanos  ó  romana;  la  vida  perdu- 
rable. 

LA  OBRA  LLOA  AL  MESTRE.  Loe.  ant.  A  LA  OBRA  'S 
VEU. 

NI  OBRA  BONA,  NI  PARAULA  DOLENTA.  Loe.  met.  Re- 
prén  ais  que  ofereixen  mo  t  y  no  compleixen  res.  Ni 
obra  buena,  ni  p.ilabra  mala. 

PER  OBRA.  ni.  adv.  En  execució.  Por  obra. 
POSAR  en  O  PER  OBRA.  fr.  Posar  en  execució.  Po- 
ner ó  meter  en  ó  por  obra. 

OBRADOR,  ni.  Taulell  o  oficina  ont  travallen  els 
menestrals.  Taller,  obrador.  |¡  El  del  gerrer.  Alfare- 
ría, alfar.  ||  Operari,  qui  obra.  Obrador,  operario. 
OBRADOR  (Bartomeu).  Biog.  Metge  y  escriptor 
mallorquí.  Nat  a  Felanitx  1' any  1787.  Comengava  la 
carrera  1'  any  1808  a  Palma  y  va  continuarla  en  An- 
vers  y  a  Flandes,estant  presoner  de  guerra,  donchs  feia 
armes  a  Catalunya  contra  1  francés,  acabantla  al 
retomar,  doctorantse  metge  y  cirurgiá  en  1815.  Al 
any  1820  assistia  ais  apestats  de  glánola  en  Arta, 
Son  Servera  y  Capdepera,  essent  recompensat  del  re¡ 
ab  el  fur  militar.  En  1829  guanyava  en  oposicions 
una  cátedra  de  medicina  en  1'  universitat  de  Madrit. 
En  la  guerra  deis  set  anys  va  ésser  metge  del  preten- 
dere Caries  y  director  general  de  sanitat  a  1'  exércit 
carlí.  Sotmés  a  la  legalitat,  la  reina  va  revalidarlo 
en  aquest  meteix  grau.  Va  ésser  diputat  a  Corts,  re- 
presentant  les  Balears,  en  tres  llegislatures.  Conce- 
ller reial  d'  agricultura,  industria  y  comers.  Conde- 
corat.  Va  escriure  sis  obres  de  medicina:  la  meitat 
d'  epidemiología,  no  haventnhi  mes  que  dues  d'  im- 
preses. 

—  (JAUME  ANTONI).  Biog.  Sacerdot  y  escriptor  ma- 
llorquí. Nat  a  Felanitx  1'  any  1748  y  mort  a  Palma 
en  1803.  Ais  deu  anys  acabava  els  estudis  menors, 
entrant  a  cursar  retórica  y  fi  osofia,  després  1'  astro- 
nomía y  les  matemátiques,  rebent  la  borla  de  doctor 
teólech  ais  setze  anys.  ¡Vientres  cursava  alhora  liéis 
y  medicina,  va  entrar  a  1'  ordre  carmelitana;  empró, 
va  decidir  a  temps  ferse  sacerdot.  Va  ésser  rector  de 
Seminan.  En  1778  guanyava  en  oposicions  la  recto- 
ría d'  Andraitx,  fins  al  1793,  que  passava  a  la  de 
Bunyola.  En  1787  entrava  a  ésser  calificador  del  Sant 
Ofici.  Son  moltes  les  distincions  que  va  rebre.  Entre 
els  escrits  d'  ell,  científichs  y  reiligiosos,  h¡  figuren 
poesíes  castellanes  y  mallorquines,  aixís  com  algu- 
nes  comedies  y  lletretes,  també  en  mallorquí,  lo  mes 
notable  de  la  sena  producció. 

—  (PERE  JOAN).  Biog.  Esculptor  y  gravador  ma- 
llorquí del  sigle  XVIII.  Autor  de  les  obres  següents: 
estatua  de  Sant  Pere,  del'  altar  major  de  1'  iglesia  de 
Sant  Jaume;  totes  les  imatges  de  1'  altar  major  de  la 
iglesia  parroquial  de  Benisalem  y  de  Santa  María  del 
Camí;  la  figura  que  corona  a  Santa  Caterina  de  Sena, 
en  el  portal  de  la  sena  iglesia.  Va  progectar  el  plan 
del  colegí  y  1'  iglesia  de  Sant  Ignasi,  de  Pollenca, 
quines  estatúes  y  esculptures  son  obra  d'  ell,  aixís 
com  també  les  imatges  de  Sant  Joseph  de  les  ¡glesies 
de  Manacor  y  Mur.  Va  g.avar  la  gran  medalla  de 
plata  distribuida  ais  alumnes  de  1'  Escola  de  dibuix 
de  Palma  1'  any  1779.  Era  mcnibre  de  mérit  de  la 
Económica  Mallorquína. 

—  BENNASSAR  (MATEU).  Biog.  Escriptor  mallorquí, 
pulcre  y  eruditissim  Nat  a  mitjant  sigle  XIX  y  mort 
a  Palma  a  1'  any  1909,  essent  arxiver  provincial. 
Part  de  sos  anys    els  havía  dedícat  a  la  carrera  del 


magisteri,  havent  sigut  després  secretan  del  arxí- 
duch  d'  Austria,  a  Miramar.  Va  ajudar  al  sabi  don 
Geroni  Rosselló  en  la  gran  empresa  de  recopilar  les 
obres  del  famós  Ramón  Llull,  haventlo  substituít  ab 
éxit  extraordínari,  deixant  alguns  volums  publicats, 
ab  excelents  prólechs,  glosaris  y  notes,  aixís  com 
bona  cosa  de  feína  avencada.  L'  any  abans  de  morir 
va  ésser  comissionat  pera  estudiar  y  reproduir  tex- 
tes  lulians  en  algunes  biblioleques  publiques  d'  Eu- 
ropa, havent  complert  a  satisfacció  de  tothom.  En 
aquesta  especialitat  ningú  igualava  ais  seus  conei- 
xements.  Era  bondadosíssim,  empró  ferm  de  carácter. 
Havia  conreuat  la  poesía,  essent  llorejat  en  els  Jochs 
Floráis,  mereixent  de  jove  gran  estima  del  doctíssim 
Milá  y  Fontanals.  Havía  colaborat  en  el  periodísme 
mes  granat  de  Mallorca  y  també  a  la  revista  La  Re- 
naixensa.  Havent  estat  escullit  pera  omplir  una  ses- 
sió  extraordinaria  de  les  dedicades  ais  intelectuals 
mallorquins,  va  Huirse  ab  el  seu  travall,  escrit  ex- 
pressament,  titolat:  La  nostra  arqueología  literaria 
(imprés  a  Palma,  1905). 

OBRANT.  m.  Ant.  TRAVALLADOR. 

OBRAR,  v.  a.  Travallar,  fer  alguna  cosa  no  mate- 
rial. Obrar.  ||  VALDRÉ.  ||  v.  n.  Fer  efectiva  alguna 
cosa,  com:  la  medicina,  etc.  Obrar,  operar  ||  Ant. 
TRAVALLAR.  ||  Exonerar  el  ventre.  Obrar.  ||  Procedir, 
portarse.  Portarse,  obrar.  ||  Donar  forma  a  alguna 
materia  reduíntla  al  estat  convenient  pera  '1  servei  a 
que  se  la  destina.  Labrar,  laborar. 

OBRAR,  v.  Entre  fusters,  travallar  la  fusta,  dei- 
xantla  enterament  plana. 

OBRAR  bé.  fr.  Fer  bones  obres.  Obrar  bien,  hacer 
buenas  obras. 

OBRAR  BÉ  Y  DEIXAR  FER  A  DEU.  fr.  Obrar  bien,  que 
Dios  es  Dios. 

OBRAT,  DA.  p.  p.  Obrado. 

OBRATGE.  m.  Ant.  OBRA.  ||  Travall  que  serveix  de 
adorno,  com  les  motllures  a  una  peca  de  plata,  la 
brodadura  a  un  vestit,  etc.  Labor. 

OBREPC1Ó.  f.  Falsa  narració  d'  un  fet  que  s'  ale- 
ga devant  del  superior  pera  lograr  alguna  gracia  o  fa- 
vor. Obrepción. 

OBREPTIC1,  A.  adj.  For.  Lo  que's  preté  o 's  logra 
ab  obrepció.  Obrepticio. 

OBREPTIC1AMENT.  adv.  m.  Per  obrepció.  Obrep- 
ticiamente. 

OBRER,  A.  s.  Qui  fa  alguna  obra.  Obrero,  obra- 
dor. ||  Qui  cuida  de  la  fábrica  d'  alguna  iglesia,  que 
en  algunes  catedrals  és  dígnitat.  Obrero.  ||  Mestre 
de  cases.  Albañil.  ||  Ant.  Travallador,  jornaler. 
Obrero.  ||  Qui  cuida  de  mantindre  de  provisions  la 
ciutat.  Obligado. 

OBRER  DE  TERRA.  Ant.  GERRER. 

OBRER  DE  VILA.  Ant.  MESTRE  DE  CASES 

OBRERÍA,  f.  Cárrech  d'  obrer.  Obrería.  ||  La  ren- 
da,destinada  pera  la  fábrica  de  1'  iglesia,  el  cuidado 
d'  ella  y  la  oficina  pera  dit  despaíg.  Obrería. 

OBRERISME.  m.  Tendencia  del  socialisme  favora- 
ble a  les  reivindicacions  del  estament  travallador. 

OBRERISTA,  m.  y  f.  Partidari  d' aqüestes  tenden- 
cies,  afecte  al  moviment  polítich-social  de  la  classe 
travalladora. 

OBRETA.  f.  dim.  Obrecica,  illa,  ita.  ||  Ter.  FIRA, 
FIRETA,'  2. 

OBR1DOR.  m.  Qui  obre.  Abridor.  ||  GRABADOR.  || 
Se  diu  del  préssech  que  s'  obre  per  sí  meteix.  Abri- 
dero. 

OBR1MENT.  m.  Ant.  OBERTURA. 

OBRIR.  v.  a.  Descobrir  o  fer  patent  lo  qu' és  tan- 
cat.  Abrir.  ||  Rompre  ab  violencia,  com:  obrir  el  cap. 
Abrir.  ||  Destapar.  Abrir,  destapar.  ||  Foradar,  fer 
obertura  a  una  paret,  envá,  etc.  Abrir.  ||  Badar,  es- 
querdar,  partir.  Abrir,  hender,  rajar.  ||  Descloure, 
separar  una  cosa  d'  un'  altra,  com   la  má.  Abrir.    || 


OBS 


OBS 


349 


GRABAR.  ||  Extendre,  desplegar,  com:  obrir  un  perga- 
mí.  Abrir.  ||ESCLATAR.  ||  Donar  principi  a  alguna  fun- 
ció  o  acte  públicli.  Abrir.  ||  Trencar,  sollevar,  llaurar 
la  térra  per  primera  vegada.  Abrir;  dar  la  primera 
reja  ó  vuelta.  ||  Anunciar,  publicar,  proposar  al  pú- 
blich  algún  empréstit  o  subscripció.  Abrir.  ||  Donar 
llibertat  al  qu'era  tancat  o  detingut.  Desencerrar. 
II  Náut.  Tindre  la  ñau  la  seua  aniplaria.  Tener  de 
manga. 

OBRIR  DE  BAT  A  BAT.  fr.  Abrir  de  par  en  par. 
obrir  EL  CAP  A  ALGÚ.  fr.  Abrir  la  cabeza,  desca- 
labrar. 

obrir  EL  PiT.  fr.  Met.  Manifestar  el  seu  interior,  la 
seua  intenció.  Declarar  su  corazón. 

OBRIR  ELS  ULLS.  fr.  Met.  Anar  ab  cuidado  y  vigi- 
lancia pera  no  deixarse  enganyar  o  sorpendre.  Avivar 
el  ojo,  abrir  el  ojo.  ||  fr.  Met.  Conéixer  les  coses  com 
son  pera  treuren  profit  y  evitar  les  que  poden  cau- 
sar perjudici.  Abrir  los  ojos. 

obrir  ELS  ULLS  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Ferli  entendre  lo 
que  no  sabía.  Abrir  los  ojos  d  uno. 

obrir  PORTA  o  LA  PORTA,  fr.  Met.  Donar  motiu  o 
ocasió  pera  alguna  cosa.  Abrir  la  puerta. 

EN  UN  OBRIR  Y  TANCAR  D*  ULLS.  fr.  En  un  abrir  y 
cerrar  de  ojos. 

NO  OBRIR  LA  BOCA  fr.  Met.  Guardar  silenci,  no  dir 
res.  No  despegar  los  labios. 

OBRIRSE.  v.  r.  Fendres,  clivillarse,  hadarse. 
Abrirse,  henderse,  quebrajarse,  resquebrajarse. 
||  Dit  del  temps.  ALCARSE.  ||  Comunicarse,  confiar  el 
seu  secret  a  un  altre.  Abrirse.  ||  Extendres,  desple- 
garse les  llevors,  plantes,  fulles,  etc.  Desarrollarse, 
desenrollarse,  il  Parlant  de  flors,  és  desplegarse  o 
eixir  de  les  poncelles.  Desabotonar. 

OBR1ULLS.  ni.  abriullS.  ||  Instrument  de  plata  o 
altre  metall  en  figura  de  abriulls  natural.  Solíen 
usarlo  'ls  deixuplinats,  posantlo  al  acot  pera  ferirse 
les  espatlles.  Abrojos. 

OBS.  m.  Ant.  OPS.  ||  PODER,  FACULTAT,  ABUNDOR. 
||  UTILITAT,  SERVEI,  PROFIT.  ||  NECESS1TAT,  URGEN- 
CIA. ||  GASTOS,  EXPENSA.   ||   GUST,  PLAER. 

A  OBS.  111.  adv.  Ant.  A  GASTOS  Y  DESPESES.  ||  A  Uti- 
litat,  en  benefici.  En  beneficio.  ||  A  GUST. 

ALS  SEUS  OBS.  m.  adv.  Al  seu  arbitre  y  disposició. 
A  su  arbitrio  y  disposición. 

A  TOTS  OBS.  m.  adv.  A  la  mida  del  seu  gust.  A  pe- 
dir de  boca. 

ALS  OBS.  m.  adv.  Ant.  En  cas  de  necessitat,  quan 
és  menester.  En  la  necesidad,  cuando  es  menester. 

FER  els  OBS.  fr.  Fer  o  pagar  el  gasto.  Hacer  el  gas- 
to, la  costa. 

HAVER  OBS.  fr.  Ant.  Necesitar. 
ÉSSER  OBS.  fr.  Ant.  Conviudre.  Ser  menester. 
OBSCÉ,  NA.  adj.  Porch,  impur.  Obsceno. 
OBSCENAMENT.  adv.   m.  Ab  obscenitat.  Desho- 
nestamente, obscenamente. 

OBSCENITAT.  f.  Inipuresa,  torpesa,  lascivia. 
Obscenidad. 

OBSCUR,  A.  adj.  Fosch,  que  no  té  llum  o  claror. 
Oscuro.  ||  De  color  fosch  quasi  negre.  Obscuro,  os- 
curo. II  Color  qu'és  niés  carregat,  com:  blau  obscur. 
Oscuro.  ||  Pint.  La  part  ont  se  representen  les  om- 
bres.  Oscuro.  ||  Met.  Confós,  Intrincat,  difícil,  enig- 
mátich.  Oscuro.  I|  Fosch,  tenebrós.  Tenebroso,  os- 
curo, ||  Met.  S'aplica  al  llinatge  baix  y  vil.  Humilde, 
oscuro. 

ANAR  A  OBSCURES.  fr.  ANAR  A  LES  FOSQUES. 
OBSCURAIR.  v.  a.  Ant.  obscurir. 
OBSCURAMENT.  adv.   m.  Ab  obscuritat.  Obscu- 
ramente. ||  Confosament,  embrolladament.  Oscura- 
mente. ||  Met.  Vilment,  ab  baixesa.  Oscuramente.  || 
m.  OBSCURITAT. 

OBSCURAR.  v.  a.  OBSCURIR. 

OBSCURARSE.  v.  r.  OBSCURIRSE.  ||  Ant.  DESAPA- 
RÉIXER. 


OBSCURAT,  DA.  p.  p.  OBSCURIT. 
OBSCURF.DAT.  f.  OBSCURITAT. 
OBSCURET,  A.  adj.  dim.  Algo  oscuro. 
OBSCURIMENT.  m.   Acte  y   efecte   d' obscurir  y 
obscurirse.  Oscurecimiento,  oscuridad. 

OBSCURIR.  v.  a.  Privar  de  la  llum  y  claretat.  Oscu- 
recer. ||  Met.  Desllustrar  el  mérit  o  reputado  d'algú. 
Manchar,  oscurecer,  afear.  ||  Vencer  o  superar  en 
mérits  a  un  altre.  Eclipsar,  oscurecer.  ||  Met.  Ofus- 
car la  llum  de  la  rao.  Oscurecer.  ||  Pint.  Donar  mol- 
ía ombra  a  lo  que's  pinta.  Oscurecer.  ||  v.  r.  Enfos- 
quirse.  Oscurecerse. 

OBSCURÍSS1M,  A.  adj.  sud.  Oscurísimo. 
OBSCURIT,  DA.  p.  p.  Oscurecido. 
OBSCURITAT.  f.  Fosquedat,  fosca.  Oscuridad.  || 
Manca  de  llum  y  coneixement.  Oscuridad.  ||  Espes- 
sura,  ombra,  com  la  deis  boscos.  Oscuridad.  ||  Met. 
Confusió  del  estil,  manca  d' explicado.  Oscuridad. 
||  Met.  Humilitat  y  baixesa  d'  ont  proceeix  alguna 
cosa.  Bajeza,  oscuridad.  ||  Met.  La  dificultat  del 
sentit  o  intelligencia  de  lo  que's  diu  o's  proposa, 
com  ais  enigmes  y  misteris.  Oscuridad. 

OBSEQÜENCIA.  f.  Condescendencia.  Obsecuen- 
cia. 

OBSEQÜENT.  adj.  Sumís.  Obsecuente. 
OBSEQÜENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Obsecuentísimo. 
OBSEQÜENTMENT.  adv.  ni.  Ab  sumissió,  ab  ob- 
sequi.  Obsecuentemente. 

OBSEQUI  m.  Serve!,  sumissió,  rendiment,  condes- 
cendencia. Obsequio.  II  Lo  que's  fá  en  benefici  de 
algún  amich.  Servicio,  obsequio.  ||  L'  aplauso  o  ce- 
lebritat  que  's  dona  a  algú  o  a  alguna  cosa.  Honor, 
obsequio.  ||  Els  festeigs  ab  que's  fá  honor  o  's  dona 
gust  y  aplauso  a  algú.  Festejo,  obsequio,  festeo.  II 
Exequies,  funeral.  Honras  fúnebres. 
RETRE  OBSEQUIS.  fr.  OBSEQUIAR. 
OBSEQUIABLE.  adj.  Que  pot  ésser  obsequiat.  Ob 
sequiable. 

OBSEQUIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  obsequia.  Obse- 
quiante, obsequiador. 

OBSEQUIANT.  adj.  Se  diu  de  les  persones  molt 
amigues  ¿'obsequiar.  Obsequiante. 

OBSEQUIAR,   v.   a.   Rendir    obsequis,   complaure, 
servir.  Obsequiar.  ||  Fer  alguna  cosa  en  favor,  bene- 
fici o  utilitat  d' alguna  persona.  Servir,  obsequiar. 
OBSEQUIAT,  DA.  p.  p.  Obsequiado. 
OBSEQUIOS,  A.    adj.   Cortés,   complaent.    Obse- 
quioso. 

OBSEQUIOSAMENT.  adv.  rri.  Ab  reverencia  y  cor- 
tesía. Obsequiosamente. 

OBSEQUIOS1TAT.  f.  Qualitat  de  qui  és  obsequios. 
Obsequiosidad. 

OBSERVACIÓ.  f.  Reparo,  nota,  reflexió.  Obser- 
vación. ||  Ant.  Observancia.  ||  L'  acte  y  efecte  d'  ob- 
servar y  la  cosa  observada.  Observación.  ||  Cum- 
pliment  d'alguna  llei,  ordre  o  precepte.  Observación. 
||  pl.  Reparos  o  notes  fetes  a  algún  escrit.  Anotacio- 
nes, observaciones. 

ESTAR  en  OBSERVACIÓ.  fr.  Mirar  atentament  algu- 
na cosa  esperant  el  nioment  d'  observar  algún  fet  o 
circumstancia.  Estar  de  observación,  de  acecho. 

OBSERVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  nota  y  repara  tot 
lo  que  veu  y  ou.  Notador,  observador.  ||  Exacte  en 
el  cumpliment  de  les  liéis  y  preceptes.  Observador. 
Qui  per  medi  d'  instruments  y  art  observa  '1  movi- 
ment  deis  astres.  Observador.  ||  adj.  Lo  que's  den 
observar.  Que  debe  observarse. 

OBSERVANCIA,  f.  Compliment  exacte  y  puntual. 
Observancia.  ||  Reverencia,  honor,  acatament  ais 
niajors.  Observancia.  ||  L'  antich  estat  de  les  relli- 
gions  a  distinció  déla  reforma.  Observancia.  |¡Cons- 
titució  així  dita.  Observancia. 


350 


OBS 


OBU 


Observatori  Fabra  (Tibidabo) 


AB  observancia,  m.  adv.  Ab  exactitut,  compli- 
ment   Observantemente. 

POSAR  en  observancia,  fr.  Fer  que  s'  observi   ab 
rigor  lo  que  's  mana.  Poner  en  observancia  ó  en  vigor. 
regular  observancia.  En  algunes  relligions  és  la 
observancia  de  la  regla  tal  com  estava  al  temps  de 
admetres  algunes  reformes.  Regular  observancia. 
OBSERVANCA.  I  Ant.  Observancia. 
OBSERVANT.  p.  a.  Observante.  II  m.  Relligiós  de 
la  observancia  de  Sant  Francesch.  Observante. 

OBSERVAR,  v.  a.    Notar,  reparar,  estar  a  la  mira. 
Observar.   ||  Guardar,  complir  exactament  lo  que  's 
mana.  Observar.  ||  Astron.  Especular  els  moviments 
deis  astres  y  calcular  sobre  ells.  Observar. 
OBSERVARSE,  v.  r.  Mirarse  1' un  al  altre. 
OBSERVAT,  DA.  p.  p.  Observado. 
OBSERVATORI.   m.  Llocli  alt  y  a  propósit  pera 
observar,  especialment  els  astres.  Observatorio. 

OBSERVATORI 
DE  SANT  FELIU 
DE  GUIXOLS  . 
Magnífica  insti- 
tució  científica 
astronómica,  de 
carácter  parti- 
cular, deguda  al 
benemérit  home 
de  ciencia  En 
Rafel  Patxot  y 
Jubert,  instala- 
da en  sa  vila  na- 
tal, prop  del  mar, 
la  qual  presta 
notables  servéis 
a  la  ciencia. 

OBSERVATORI 

DEL  FBRE.  Esta- 

bliment   cientí- 

fich  montat  a  Tortosa  péls  relligiosos  vinguts  de  Fi- 

lipines  quan  la  \  érdua  de  les  colonies.   Está  niagní- 

ficament  instalat  y  és  ja  famós. 

OBSERVATORI  fabra.  Observatori  astronómich  fun- 
dat  pél  primer  marqués  d'  Alella  en  un  deis  cims  del 
Tibidabo. 

OBSÉS,  A.  adj.  Qui  está  atormentat  d'  esperits 
malignes  que  creu  que '1  rodegen.  Obseso.  II  Oíuscat 
per  una  idea  fixa. 

OBSESSIÓ.  f.  Suposada  assistencia  deis  esperits 
maügi  es  alentorn  d'  algú.  Obsesión.  ||  Oíuscament 
de  l'intelligencia  per  una  idea  fixa. 

OBSESSIONAR.  v.  a.  Produir  en  altre  persona  la 
obsessió.  Obsesionar. 

OBSESSIONAT,  DA.  p.  p.  Qui  pateix  obsessió. 
OBSIDIANA,  f.  Min.  Producte   volcánich  de   color 
vert  d'  ampolla  y  de  trencadura  vidriosa.  Obsidiana. 
OBSIDIONAL,   adj.   Lo  pertanyent  al  siti  d'  una 
plaga.  Obsidional. 

OBSTACLE.  m.  Destorb,  oposició,   embrác.,  im- 
pediment.  Obstáculo,  óbice,  traba,  tropiezo. 
OBSTANT.  p.  a.  Obstante. 
EN  NO  RES  OBSTANT.  Loe.  No  oponiéndose. 
NO  obstant.  m.  adv.  Sense  que   serveixi  d'  impe- 
diment,   d'  obstacle.  No  obstante,  sin   embargo,   con 
todo,  á  pesar  de  eso. 

OBSTAR,  v.  a.  Destorbar,  impedir,  embragar. 
Obstar.  ||  Impers.  Oposarse,  ésser  contraria  una  cosa 
a  un'  altra.  Obstar. 

OBSTAT,  DA.  p.  p.  Obstado. 
OBSTE,  m.  Ant.  Mort,  obit. 

OBSTETRICAL,  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  obste- 
tricia. Obstetrical. 

OBSTÉTRICH,  CA.  s.  Med.  Obstétrico. 
OBSTETRICIA,  f.  Med.  Art  o  ciencia   deis  parts. 
Obstetricia. 


OBSTICITAT.  f.  Med.  Reumatisme  del  coll  que  fá 
torcer  el  cap  endarrera.  Obsticidad. 

OBSTINACIÓ.  f.  Tocinería,  terquedat.  Obstina- 
ción. 

OBSTINADAMENT.  adv.  m.  Perfidiosament.  Obs- 
tinadamente. 

OBSTINARSE,  v.  r.  Persistir,  tnantindres  en  el 
seu  tema.  Obstinarse. 

OBST1NAT,  DA.  p.  p    Obstinado.  ||    adj.  Perfi 
dios,  toQut.  Obstinado. 

OBSTRUCCIÓ.  f.  Med.  Opilació,  impediment  cau- 
sat  péls  humors  al  eos  del  animal.  Obstrucción.  || 
Tancar  el  pas  d'  un  camí  o  conducte.  Obstrucción. 
||  Oposició  que  un  partit  fá  a  la  aprovació  d' algún 
progecte.  Obstrucción. 

OBSTRUCCIONAR,  v.  a.  Fer  obstrucció. 

OBSTRUCCIONAR  DA.  p.  p.  Que  és  obgecte  de 
obstrucció. 

OBSTRUCCIONISMO  m.  Sistema  de  fer  obstrucció. 

OBSTRUCCIONISTA,  m.  Aquell  que  obstrueix. 
Obstruccionista.  ||  Avui  s'  aplica  principalment  a 
aquells  que  al  Parlament  retarden  per  quants  medis 
poden  la  discussió  y  consegüent  aprovació  d'  una 
llei.  Obstruccionista. 

OBSTRUIR  o  OBSTRUHIR.  v.  a.  Med.  Tapar  els 
humors  les  víes  del  eos  del  animal.  Obstruir.  ||  v.  r. 
Taparse,  embudar  algún  forat,  etc.  Obstruirse. 

OBTENCIÓ.  f.  Acció  d'obtenir.  Obtención. 

OBTENIDOR.  m.  Qui  obté.  Obtentor. 

OBTENIMENT.  m.  Ant.  Consecució.  Obtención 

OBTENIR.  v.  a.  OBTÍNDRE. 

OBTENTO.  m.  Renda  ecclesiástica.  Obtento. 

OBTENTOR,  A.  s.  Qui  obté.  Obtentor. 

OBTÉS,  A.  p.  p.  irreg.  OBT1NGUT. 

OBTÍNDRE.  v.  a.  Lograr  alguna  cosa.   Obtener. 

OBTINGUT,  DA.  p.  p.  Obtenido. 

OBTURACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  tapar  o  de  tapar- 
se algún  forat  o  conducte.  Obturación. 

OBTURADOR,  m.  Aparell  empleat  pera  fer  la  ob- 
inració.  Obturador. 

OBTURAMENT.  m.    Lo  que  tapa.  Obturamento. 

OBTURAR,  v.  a.  Tapar  algún  conducte. 

OBTURAT,  DA.  p.  p.  Tapat. 

OBTÚS,  A.  adj.  Rom,  despnntat.  Obtuso.  ||  Geom. 
Ángul  que  té  mes  de  la  quarta  part  d'  un  cercle.  Ob- 
tuso.  ||  Met.  Qui  té  1'  enteniment  poch  agut,  groller. 

OBTUSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  obtús.  Obtu- 
samente. 

OBTUSÁNGUL.  adj.  Geom.  S'  ap'ica  al  triángul  o 
altra  figura  que  té  un  ángul  obtús.  Obtusángulo. 


. 


Obús  del  sigle  xvm 


OBTUSANQULAT,  DA.  adj.  Geom.  Que  té  un  o 
mes  ánguls  obtusos.  Obtusangulado. 

OBÚS.  m.  Mena  de  niorter  liaren  de  15  a  25  centi- 
metres  de  diámetre  pera  tirar  granades,  etc.  Obús. 


OCA 


O  CC 


351 


OBUSER,  A.  s.  y  adj.  Epítet  y  nom  del  barco  o 
llanxa  que  s'  arma  ab  obusos.  Obusero. 

OBUSERÍA.  f.  Fábrica  d'obusos.  Obusería. 

OBVENCIÓ.  f.  Profit  casual.  Obvención. 

OBVENIR.  v.  n.  OBTÍNDRE. 

OBVENTICI,  A.  adj.  For.  Casual.  Obventicio, 
foituito,  accidental. 

OBVI,  A.  adj.  Lo  que  's  presenta  devant  deis  ulls. 
Obvio.  ||  Met.  Ciar,  sense  dificultat.  Obvio. 

OBVIAR,  v.  a.  Evitar,  fugir,  apartar  lo  que  pot 
ésser  contrari.  Obviar.  ||  Destorbar,  oposarse.  Ob- 
viar, obstar. 

OBVIAT,  DA.  p.  p.  Obviado. 

OBVÍNDRE.  v.  n.  Tocar  per  casualitat  o  per 
sort.  Caber  en  suerte. 

OBVINENT.  p.  a.  Perteneciente. 

OC.  adv.  Ant.  Hoc. 

OC.  part.  afirmativa.  Si.  ||  Llengua  d'  oc.  Lo  con- 
junt  de  dialectes  neu-llatins  d'  Occident  d'  Europa 
deis  quals  és  la  principal  branca  '1  cátala.  ||  Och. 

OCA.  f.  Ornit.  Mena  d'  ánech  cora  d'  uns  60  centi- 
metres  de  llarch,  becli  convexe,  obtús  y  corb  per  la 
base,  eos  cendrós  per  sobre  y  groen  per  sota, '1  coll 
estirat,  el  carpo  blanch,  potes  vermellenques,  tingles 
negres,  y  cloqueja  molt.  Ganso,  ánsar,  oca.  ||  Joch 
que  consisteix  en  un  mapa  ovalat  que  té  seixanta 
fres  casetes  pujant  desde '1  múmero  1,  y  totes  les 
que  fan  nou  teñen  pintada  una  oca,  y  en  altres  case- 
tes  hi  há  pintades  altres  figures,  com  son:  un  pont, 
un  pon,  la  mort  y  altres.  Se  jtiga  ab  daus,  y'ls  punts 
que  s  fan  se  van  comptant  a  les  casetes,  y  cada  hu 
senyala  '1  sen  camí  ab  un  tanto  que  posa  a  la  caseta 
ont  ha  arrivat.  Pera  guanyar  és  precís  arrivar  j lis t 
al  número  63.  Els  inconvenients  y  regles  del  joch  so- 
len  estar  escrits  al  mitg  del  mapa.  Oca. 

OCA  CASOLANA,  OCA  DE  BECH  CURT,  OCA  FRANCESA, 
OCA  pradenca,  OCA  SELVATGE.  Ornit.  Especies  dife- 
rentes de  oques. 

PER  TOT  teñen  BÉCH  LES  OQUES.  En  todas  partes 
cuecen  fiabas. 

OCAS.  m.  Occident,  ponent,  la  part  del  horitzó  per 
ont  desapareixen  els  astres.  Ocaso,  occidente,  po- 
niente. ||  Me/.  MORT. 

OCASIÓ.  f.  Oportunitat  de  temps.  Ocasión.  ||  Cau- 
sa o  motiu  pera  que  's  fá  alguna  cosa.  Ocasión.  || 
Perill  o  exposició.  Ocasión,  riesgo. 

OCASIÓ  CRÍTICA.  El  cas  o  punt  del  qual  dependeix 
la  decisió  d'  alguna  cosa.  Lance. 

OCASIÓ  oportuna.  La  que  presenta  facilitat  pera 
fer  o  intentar  alguna  cosa.  Ocasión  oportuna,  res- 
quicio. 

OCASIÓ  PRÓXIMA.  Teol.  Aquella  en  que  posat  algú 
sempre  o  quasi  sempre  cau  en  la  culpa.  Ocasión  pró- 
xima. 

OCASIÓ  remota.  Teol.  La  que  de  sí  no  indueix  a 
pecat,  o  que  quasi  resisteix.  Ocasión  remota. 

A  BONA  OCASIÓ.  m.  adv.  A  temps  oportú.  A  buena 
hora,  á  tiempo,  d  buena  ocasión. 

AGAFAR  la  OCASIÓ  péls  Cabells.  fr.  Aprontarla, 
no  deixarla  passar.  Coger,  tomar,  asir  la  ocasión  por 
los  cabellos,  por  el  cópele,  por  la  melena. 

A  LA  primera  OCASIÓ.  m.  adv.  A  la  primera  oca- 
sión. 

A  OCASIÓ  VOSTRA.  m.  adv.  Per  vostre  respecte,  per 
la  vostra  cara.  Por  atención  á  vosotros;  por  vuestro 
respeto. 

DONAR  OCASIÓ.  fr.  Donar  motiu.  Dar  lugar,  ocasión, 
motivo,  pie,  margen. 

en  altra  ocasió.  m.  adv.  En  altre  temps.  En  otra 
ocasión,  en  otro  tiempo,  otra  vez. 

espiar  la  OCASIÓ.  fr.  Estar  atent  y  vigilant  pera 
aprofitar  totes  les  circunstancies  que  poden  ésser  fa- 
vorables pera  '1  logro  d'  alguna  cosa.  No  perder  oca- 
sión. 


LA  OCASIÓ  fA  'l  lladre.  Ref.  Denota  que  mol  tes 
vegades  la  oportunitat  fá  fer  coses  dolentes  en  que 
no  s'  hi  pensava.  La  ocasión  hace  el  ladrón;  en  arca 
abierta  el  justo  peca 

LLEVA  LA  OCASIÓ,  Y  LLEVARÁS  EL  PECAT,  Y  QUI 
APARTA  LA  OCASIÓ,  APARTA  'L  PECAT.  Ref.  Aconsella 
fugir  deis  perills  pera  evitar  els  danys.  Quien  quita  la 
ocasión  quita  el  peligro. 

NO  PERDRE  OCASIÓ.  fr.  ESPIAR  LA  OCASIÓ. 

pendre  o  cercar  ocasió.  fr.  Buscar  motiu  pera 
fer  alguna  cosa.  Tomar  ocasión. 

PER  OCASIÓ.  ni.  adv.  Por  causa,  por  /espeto. 

POSAR  en  OCASIÓ.  fr.  Posar  en  perill.  Poner  en  oca- 
sión, en  riesgo  ó  peligro.  ||  Ref.  Cercar  el  perill.  Poner- 
se en  ocasión. 

VINDRE  EN  BONA  OCASIÓ.  ir.  Arrivar  a  temps.  Venir 
en  buena  coyuntura;  llegar  d  tiempo. 

OCASIONADÍSSIM,  A.  adj.sup.  Ocasionadísimo 

OCASIONADOR,  A.  m.  y  f.  Causador,  qui  dona 
motiu.  Ocasionador. 

OCASIONAL,  adj.  Lo  que  dona  ocasió  o  motiu. 
Ocasional.  ||  Lo  que  sobrevé  per  alguna  ocasió  o  ac- 
cident.  Ocasional. 

OCASIONALISME.  m.  Sistema  nlosófich  de  causes 
ocasionáis.  Ocasionalismo. 

OCASIONALMENTE  adv.  m.  Casualment.  Ocasio- 
nalmente, casualmente. 

OCASIONAR,  v.  a.  Ésser  causa,  donar  ocasió  o 
motiu.  Ocasionar,  causar.  ||  Causar.  Ocasionar,  aca- 
rrear. ||  Provocar,  moure,  excitar.  Ocasionar.  ||  Ex- 
posar, posar  en  perill.  Ocasionar. 

OCASIONAT,  DA.  p.  p.  Ocasionado.  ||  adj.  Provo- 
catiu,  molest.  Ocasionado. 

OCASIONETA.  f.  dim.  Ocasioncilla. 

OCATA.  Geog.  Barri  del  Masnou,  prov.  de  Barce- 
lona. 

OCATER.  m.  Qui  guarda  oques.  Ansarero 

OCCASIÓ.  f.  OCASIÓ. 

OCCEÁ.  m.  Mar  gran  que  rodeja  tota  la  térra. 
Océano.  ||  S' usa  pera  exagerar  la  grandesa  yimmen- 
sitat  d'  alguna  cosa    Océano. 

OCCEANÍA.  f.  La  quinta  part  del  mon,  qu'  és  una 
gran  reunió  d'  i  lies  al  sudoest  de  1'  Asia;  está  situada 
entre  'ls  34°  N.  y  56°  S.  de  latitut  y  entre 'ls  96°  E.  y 
105°  O.  de  longitut  del  meridiá  de  Madrit;  la  rodegeu 
el  gran  Occeá  pél  N.  y  1'  E.,  1'  Occeá  índich  pél  S.  y 
el  mar  de  la  Xina  pél  O.  Oceania. 

OCCEÁNICH,  CA.  s.  Natural  de  la  Occeanía.  Oceá- 
nico. ||  adj.  Pertanyent  a  la  Occeanía.  Oceánico.  || 
Propi  del  Occeá.  Oceánico. 

OCCIDENT.  m.  La  part  del  horitzó  en  que  's  pon 
el  sol  y  demés  astres.  Occidente.  ||  La  part  de  la  té- 
rra ont  respecte  de  nosaltres  se  pon  el  sol.  Occi- 
dente. 

OCCIDENTAL,  adj.  Propi  del  occident.  Occiden- 
tal. ||  Situat  vers  1'  occident.  Occidental.  ||  OCCIDUO. 

OCCIDENTALMENT.  adv.  m.  Cap  a  la  banda  occi- 
dental. Occidentalmente. 

OCCIDUO,  A.  adj.  Ant.  y 

OCCIDUU.  adj.  Ant.  Pertanyent  al  occident.  Occi- 
dental, occiduo. 

OCCIPITAL,  adj.  Anat.  Les  parts  del  clatell  opo- 
sades  al  íront.  Occipital.  ||  m.  L'  os  del  cap  que  for- 
ma '1  clatell.  Occipital. 

OCCIPUCI.  m.  Anat.  La  part  superior  del  cap  per 
ont  se  junta  ab  les  vertebres  del  coll.  Occipucio. 

OCCIR.  v.  n.  Ant.  matar. 

OCCÍS,  A.  adj.  Ant.  Mort  violentament.  Occiso. 

OCCISIÓ.  f.  Ant.  Mort  violenta.  Occisión. 

OCCIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Ant.  Mort.  Muerto. 

OCCIURE.  v.  a.  Anl.  matar. 


352 


OCT 


OCU 


OCCORRER.  v.  n.  OCÓRRER. 

OCELL.  ni.  y 

OCEYL.  m.  Ant.  AUCELL. 

OCH.  m.  Ant.  FLOCH.  ||  Jo  och,  del  verb  oure.  II 
OC.  ||  SI. 

FINS  ALS  OCHS.  m.  adv.  Denota  la  intenció  y  vee- 
mencia  d'  algún  efecte.  Hasta  los  hígados,  hasta  las 
aras. 

OCI.  ni.  Descans,  cessació  del  travall.  Ocio.  ||  Di- 
versió,  distracció,  recreu.  Ocio.  ||  Deixainent,  ¡nacció. 
Ocio. 

DONARSE  AL  OCI.  fr.  Abandonarse  a  la  vida  de  no 
fer  res  útil,  ocupantse  sois  en  vicis.  Entregarse  ó  dar- 
se al  ocio. 

OCIAR,  v.  a.  Distraure,  divertir.  Ociar. 

OCIOS,  A.  adj.  Desocupat,  qu¡  está  en  vaga.  Ocio- 
so. ||  Negligent,  deixar,  peresós.  Ocioso.  II  Vagabón, 
que  's  corromp  en  la  ocositat.  Ocioso.  ||  Lo  que  no 
té  ús  o  exercici  en  les  coses  que  '1  deuen  tindre. 
Ocioso. 

OCIOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  ociositat.  Ociosamen- 
te. ||  Per  demés,  en  va,  sense  fruit  ni  profit.  Ociosa- 
mente. ||  Ab  atenció  y  pausa.  Atentamente. 

OCIOSITAT.  f.  Vagabundería,  vici  de  gastar  el 
temps  inutilment.  Ociosidad.  ||  L  efecte  d'  oci,  coni 
son  paraules  ocioses,  jochs  y  altres  diversions.  Ocio- 
sidad. 

LA  OCIOSITAT  ÉS  MARE  DE  TOTS  ELS  VICIS.  Ref.  En- 
senya  quánt  convenient  és  viure  ocupat  pera  no  con- 
treure  vicis.  La  ociosidad  es  madre  de  lodos  los  vicios; 
esloyme  en  mi  lecho  y  el  diablo  llévame  de  techo  en 
techo. 

OCIR.  v.  a.  Ant.  matar. 

OCÍS,  A.  adj.  y 

OCIT,  DA.  p.  p.  Ant.  MORT. 

OCIURE.  v.  a.  Ant.  MATAR. 

OCLUSIÓ.  f.  Med.  Aproximado  monientánia  de  les 
vores  d*  una  obertura  natural.  Oclusión. 

OCORREGUT,  DA.  p.  p.  Ocurrido. 

OCORRENT.  p.  a.  OCURRENT. 

OCÓRRER.  v.  n.  Previndre,  eixir  al  pas,  anticipar- 
se. Ocurrir.  ||  Esdevindre,  succeir  casualrnent.  Ocu- 
rrir. ||  En  el  reso  eclesiástich  escaures  en  un  meteix 
día  una  testa  ab  un'  altra  de  niajor  o  menor  classe. 
Ocurrir.  ||  Vindre,  acudir  de  repent  una  especie  a  la 
imaginado.  Ocurrir.  ||  OPOSARSE. 

OCRACI,  A.  adj.  Pertanyent  al  ocre.  Ocráceo. 

OCRE.  ni.  Min.  Terra  groga  que  's  treu  de  les  mi- 
nes d'  or  y  plata  y  serveix  pera  pintar.  Ocre. 

OCROPIRA.  f.  Med.  Febre  groga.  Ocropira. 

OCRÓS,  A.  adj.  Que  conté  ocre.  Ocroso.  ||  Sem- 
blant  al  ocre.  Ocroso. 

OCROVITA.  f.  Min.  Mena  d'  óxit  de  ceri.  Ocro- 
vita. 

OCTAEDRE.  ni.  Geom.  Un  deis  cinch  cossos  regu- 
lars;  consta  de  vuit  triánguls  equiláters.  Octaedro. 

OCTAÉDRICH,  CA.  adj.  Geom.  Pertanyent  al  oc- 
taedre.  Octaédrico.  ||  Que  té  vuit  cares.  Octaédrico. 

OCTAGONAL,  adj.  Geom.  Pertanyent  al  octágon. 
Octagonal. 

OCTÁGON,  A.  adj.  Geom.  Lo  que  té  vuit  cares  o 
costats.  Octágono,  octógono. 

OCTANT.  m.  Astron.  Instrument  pera  pendre  1'  al- 
tura del  sol  y  pera  altres  observacions.  Octante. 

OCTAU.  m.  Cada  una  de  les  vuit  parts  en  que  se 
suposa  dividit  un  tot.  Octavo.  ||  adj.  Lo  que  cumpleix 
el  número  vuit.  Octavo. 

en  OCtAu.  m.  adv.  Entre  estampers,  se  diu  del  lli- 
bre  del  tamany  d'  una  octava  part  de  full.  En  octavo. 

OCTAVA,  f.  vuitAda.  ||  Poét.  Estrofa  de  vuit  ver- 
sos d'  onze  silabes,   deis  quals  consonen  el  primer, 


tercer  y  quint;  el  segón,  quart  y  sisé,  y  '1  séptim  y 
octau.  Octava.  ||  Mus.  La  veu  que  completa '1  diapas- 
son.  Octava.  ||  El  Uibret  que  conté  '1  reso  deis  vuit 
díes  d'  alguna  festivitat,  com:  la  octava  de  Corpus, 
etc.  Octava. 

octava  privilegiada.  Referintse  al  reso  eclesiás- 
tich és  la  que  no  dona  lloch  al  reso  d'  un  altre  sant. 
Octava  cerrada. 

cap  d'  octava.  El  derrer  día  d'  ella.  Cabo  de  oc- 
tava. 

FER  OCTAVES,  fr.  Mus.  Formar  octaves  o  diapas- 
sons.  Octavar. 

OCTAVAMENT.  adv.  m.  En  octau  lloch  o  per  oc- 
tava vegada.  Por  la  octava  vez. 

OCTAVAR,  v.  a.  Fer  octaves  ab  un  instrument  mu- 
sich.   Octavar.  ||  Escriure  octaves  en  vers.  Octavar. 

OCTAVARI.  tn.  La  festa  que  s  fá  al  cap  deis  vuit 
díes  de  la  vuitada.  Octavario. 

OCTAVAT,  DA.  adj.  De  vuit  cares. 

OCTAVI.  n.  p.  Octavio. 

OCTAVIA,  NA.  adj.  Cosa  del  emperador  Octavi. 
Sol  dirse  de  les  coses  de  pau. 

OCTÓDICH,  CA.  adj.  Med.  Se  diu  de  les  llagues 
que  presenten  les  vores  abultades.  Octódeo.  ||  Min. 
Nom  que  'ls  antichs  donaven  a  alguns  óxits  metá- 
lichs.  Octódeo. 

OCTOGENARI,  A.  adj.  Qu¡  té  vuitanta  anys.  Oc- 
togenario, ochentón. 

OCTOGENTÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  cumpleix  el  nú- 
mero de  vuitcents.  Octogentésimo. 

OCTOGÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  té  vuitanta  o  fá.dit 
número.  Octogésimo. 

OCTOSÍLAB,  A.  adj.  Lo  que  consta  de  vuit  sila- 
bes. Octosílabo,  octosilábico. 

OCTUBRE,  m.  El  décim  mes  del  any,  y  entre  'ls 
antichs  romans  el  vuité,  d'  ont  va  pendre  '1  nom. 
Octubre. 

OCTUPLICAR,  v.  a.  Repetir  vuit  vegades.  Octu- 
plicar. 

ÓCTUPLE,  A.  adj.  Arit.  Lo  qu'  és  a  altra  cosa, 
com  número,  etc.,  8  a  1,  y  aixís  80  és  óctuple  de  10. 
Óctuplo. 

OCULAR,  adj.  Pertanyent  ais  ulls.  Ocular.  ||  La 
part  de  1'  ullera  per  ont  se  mira.  Ocular. 

OCULARMENT.  adv.  ni.  Ab  els  ulls.  Ocular- 
mente. 

OCULISTA,  m.  Med.  Facultatiu  que  's  dedica  a 
curar  mals  d'  ulls.  Oculista. 

OCULT,  A.  adj.  Amagat,  retirat,  desat.  Oculto.  || 
Secret,  encobert,  reservat,  excusat.  Oculto. 

OCULTABLE.  adj.  Que  pot  o  deu  amagarse.  Ocul- 
table. 

OCULTACIÓ.  f.  Reserva,  substracció  pera  treure 
alguna  cosa  de  la  vista.  Ocultación.  ||  L'  acte  y  efecte 
d'  amagar  y  amagarse.  Ocultación.  ||  El  silenci  ab 
que  's  calla  alguna  cosa  qu'és  certa,  y  se  sap  y  deu- 
ría  dirse.  Ocultación. 

OCULTADAMENT.  adv.  m.  OCULTAMENT. 

OCULTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  oculta.  Encubridor, 
ocultador. 

OCULTAMENT.  adv.  m.  Ab  secret.  Encubierta- 
mente, ocultamente.  ||  Encubertament,  d'  ocult. 
Ocultamente,  escondidamente. 

OCULTAR,  v.  a.  Amagar.  Celar,  ocultar,  encu- 
brir. ||  Dissimu  ar,  callar  lo  que  's  deuría  dir.  Ocul- 
tar, reservar. 

OCULTAT,  DA.  p.  p.  Ocultado.  ||  adj.  Encobert, 
ocult,  amagat.  Ocultado,  oculto,  encubierto. 

OCULTISME.  Sistema  d'  amagar  o  encobrir  algu- 
na cosa.  Ocultismo.  ||  Ciencia  que  atribueix  totes  les 
coses  a  torces  misterioses  de  la  naturalesa. 


ODI 


ODO 


353 


OCULTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  ocult.  Ocultísimo. 
OCUPABLE.   adj.    Que   pot  o  deu  ésser   ocupat. 
Ocupable. 

OCUPACIÓ.  f.  Assumpte,  negoci  en  que  algú  se 
ocupa.  Ocupación.  ||  Travall,  cuid.ido  que  impedeix 
ocupar  el  temps  en  altra  cosa.  Ocupación.  ||  Ret. 
PROLEPSis.  II  L'  acció  y  efecte  d'  ocupar  o  pendre  al- 
guna cosa.  Ocupación. 

fxércit  de  OCUPACIÓ.  Aquell  que  en  temps  de  gue- 
rra gnarneix  el  país  conquistat. 
OCUPADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  ocupa.  Ocupador. 
OCUPAR,  v.  a.  Apoderarse,  pendre  possessió.  To- 
mar, ocupar,  coger.  ||  Distreure,  entretindre  ab 
raons.  Ocupar.  ||  Obtindre,  gosar,  estar  enipleat.  Ocu- 
par. ||  Umplir  algún  lioch  o  espai.  Llenar,  ocupar.  || 
Habitar.  Ocupar.  ||  Tindre  entretingut  a  algú.  Ocu- 
par. ||  Donar  feina,  emplear  en  algún  travall.  Ocupar. 
||  Destorbar,  embragar.  Ocupar.  ||  USSURPAR.  ||  Met. 
Portarsen  1'  atenció.  Ocupar. 

OCUPARSE,  v.  r.  Emplearse  en  alguna  cosa.  Ocu- 
parse. ||  ennuvolarse.  ||  Posar  1'  atenció  en  alguna 
cosa  o  negoci.  Ocuparse. 
OCUPAT,  DA.  p.  p.  Ocupado. 
OCURRENCIA,  f.  Encontré,  casualitat.  Ocurren- 
cia. ||  Repent,  especie  qu'  acut  al  magí.  Ocurrencia. 
||  Conjuntura,  ocasió.  Ocurrencia,  ocasión,  coyun- 
tura. 

OCURRENT.  p.  a.  Lo  que  ocorre.  Ocurrente. 
OCURRIR,  v.  n   OCÓRRER. 

ODA.  f.  Himne,  cántich,  caneó  deis  antichs.  Oda. 
||  Tot  poema  des  tina  t  a  cantarse  ab  acompanya- 
ment  d'  algún  instrument.  Oda.  ||  Poema  lírich  curt, 
dividit  en  estrofes  de  varíes  formes,  y  ont  s'  hi  ex- 
pressen  els  mes  fntlms  sentiments  de  1*  ánima.  Oda. 
ODAC1SME.  m.  Med.  Certa  picor  o  neguit  qu' ex- 
perimenten les  criatures  al  fer  la  primera  dentició. 
Odacsme. 

ODALISCA,  f.  Dona  destinada  peí  sultá  ais  seus 
plaers.  Odalisca.  ||  La  dona  al  servei  de  les  germa- 
nes,  filies  o  mollers  del  sultá.  Odalisca.  ||  Bailarina 
de  balls  escénichs.  Odalisca. 

ODELLÓ.  Geog.  Poblé  de  la  Cerdanya,  a  1,576 
metres  d'  altura,  cantó  de  Sallagossa.  Ab  el  poblet  de 
Vía  forma  municipi,  comptant  entre  abdós,  ab  476 
habítants.  A  la  seua  iglesia  románica  del  sigle  xi  s'  h¡ 
guarda  desde  la  tardor  a  la  primavera,  l'imatge  de 
la  Verge  de  Font  Romeu. 

ODÉN.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Solsona;  és  a  ponent  del  Puig  de  Canal- 
da  y  té  640  hab.  ||  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Llei- 
da; neix  a  la  serra  d'Odén,  pas- 
sa  pél  terme  d' aquest  poblé  y 
pél  de  Timoneda  y  desaigua  a 
la  riera  Salada,  afluent  del 
Segre. 

ÓDENA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Barcelona,  bisbat  de 
Vich,  part.  jud.  d' Igualada;  és 
al  peu  mitjoiní  de  la  serra  de 
Rubio  y  té  1,255  hab. 

ODI.    ni.    Aboriiment,   aver- 
sió,  mala  voluntat.  Odio.  ||  La 
oposició  y  discordia  natural  entre  dues  o  mes  per- 
sones. Discordia,  odio. 

ODI  D'  abominació.  Teol.  Aborriment  al  pecat  sen- 
se  aborrir  al  pecador.  Odio  de  abominación. 
ODI  MORTAL.  Implacable.  Odio  mortal. 
ODIAR,  v.  a.  Sentir  odi  per  algú  o  per  alguna  cosa. 
Odiar.  ||  ABORRIR    II  v.   r.  Tindres  odi  mutuament. 
Aborrecerse,  odiarse. 

ODIAT,  DA.  p.  p.  ABORRIT.  ||  adj.  ODIOS 
ODILÓ.  n.  p.  Odllón. 

ODILÓ.  Biog.  Primer  comte  hagut  en  el  comtat  de 
rae.  cat.—  v.  n.— 45. 


Segell  de  Ódena 


Odómetro 


Besalú,  qui,  en  el  sigle  vin,  fou  escullit  per  Carle- 
many,  cedintli  aquell  domini.  Sembla  haver  regit  el 
comtat  entre  'ls  anys  785  y  812.  Era  feudatari  o  de- 
pendent  deis  reis  de  Fran?a,  lo  propi  que  'ls  primers 
comtes  de  Barcelona. 

ODIOS,  A.  adj.  Fastigós,  aborrible,  digne  de  abo- 
rriment. Odioso. 

ODIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  odi  o  d'  un  modo  odios. 
Odiosamente. 

ODIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Odiosísimo. 

ODIOSITAT.  f.  Ant.  ODI. 

ODISEA,  f.  Liter.  Poema  d'  Homer  ab  la  narració 
de  les  aventures  d'  Ulises.  Odisea.  H  Fig.  Narració  de 
aventures    variades    y  extraor- 
dinaries.   Odisea.  ||  Fam.  Viat- 
ges,   vida    y    aventures    d'  una 
persona.  Odisea. 

ODOGRAFÍA.  f.  Art  de  se- 
nyalar  els  camins  o  carreteres. 
Odografía. 

ODOGRÁFICH,  CA.  adj. 
Pertanyent  a  la  odografía.  Odo- 
gráfico. 

ODÓMETRE.  m.  Máquina 
pera  amidar  un  camí  tot  pas- 
santlo.  Odómetro. 

ODÓN,  o  be  OT  (Sant).  Biog.  Fill  del  comte  de 
Pallars  y  bisbe  d1  Urgell.  Nat  a  Catalunya;  mort 
1'  any  1122.  Era  parent  deis  comtes  sobirans  de  Bar- 
celona y  eren  llurs  pares  N' Artal  de  Pallars  y  Na 
Lluciana,  senyora  nobilíssima.  Va  cursar  lletres  y 
armes,  en  sa  jovenesa.  Havent  renuuciat  a  la  milicia 
y  fentse  relligíós,  era  ardiaca  de  la  Sen  d'  Urgell 
quan,  al  vagar  la  mitra,  ell  fou  1'  escullit  per.a  re- 
girla. Durant  vintivuit  anys  va  ésser  bisbe  d'  Urgell 
fins  al  morir.  La  festa  d'  aquest  sant  és  celebrada 
cada  any  al  7  de  Juliol,  aniversari  de  la  seua  mort. 

ODONELL  Y  ABREU  (Caries). 
Biog.  Militar  y  politich  contem- 
porani;  va  neixer  a  Valencia  l'any 
1834,  morint  a  Madrit  en  1903. 
Va  concorre  a  la  guerra  de  Áfri- 
ca de  1860,  ab  el  sen  oncle,  que 
era  general  en  quefe  del  exércit 
expedicionari.  Va  retirarse  del 
servei  militar  en  1869  y  elegit 
rei  Amadeu,  va  ésser  majordom 
del  palau.  Diputat  a  corts  dife- 
rentes vegades,  en  els  regnats  de 
Isabel  II  y  Alfons  XII,  va  des- 
empenyar  cárrechs  polítichs  de 
importancia,  essent  ministre  de 
Estat  y  desempenyant  ais  par- 
tits  conservador  y  Iliberal,  altres  significades  co- 
missions. 

ODONTAGOCH.  m.  Cir.  Eina  pera  arrencar  les 
dents.  Odontagogo. 

ODONTAGRA.  f.  Med.  Dolor  gotós  a  les  dents. 
Odontagra 

ODONTALGIA,  f.  Mal  de  dents  o  caixals.  Odon- 
talgia. 

ODONTÁLGICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  propi  pera 
calmar  el 


Caries  O  ionell  y 
Abreu 


terms  que  arriven  a  tindre  mes  d' un  metre  y  mitg 
de  Margaría,  y  sejornen  al  Mediterrá,  ont  son  cone- 
guts  pél  nom  de  tiburons.  Odontaspio. 


354 


OFE 


O  FE 


ODONTINA.  í.  Med.  Remeí  pera  '1  nial  de  caixal. 
Odontina. 

ODONTIRREA.  f.  Med.  Hemorragia  de  les  genives. 
Odontirrea. 

ODONTITIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  pulpa  denta- 
ria. Odontitis. 

ODONTOFIA.  f.  Producció  de  les  dents.  Odon- 
tofla. 

ODONTOGENIA.  f.  Part  de  1' anatomía  y  fisiolo- 
gía que  tracta  de  la  formació  de  les  dents  y  caixals. 
Odontogenia. 

ODONTOGRAFÍA  f.  Descripció  de  les  dents  y 
caixals.  Odontografía. 

ODONTOLITÍASIS.  f.  Med.  Formació  del  sarro  de 
les  dents.  Odontolitíasis. 

ODONTOLOGÍA,  f.  Med.  Tractat  sobre  les  dents 
y  caixals.  Odontología. 

ODONTORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  delsalveols 
dentaris.  Odontorragía. 

ODONTORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a 
la  odontorragia.  Odontorrágico. 

ODONTOTECNIA.  f.  Professió  del  dentista.  Odon- 
totecnia. 

ODONTOTRIMMO.  m.  Med.  Substancia  propia 
peía  netejar  les  dents  y  caixals.   Odontotrimmo. 

ODONTOXEST.  m.  Cir.  Eina  que  serveix  pera 
treure  les  caries  de  les  dents  y  caixals.  Odontoxesto. 

ODONTOYD1.  adj.  Que  té  la  forma  de  dent. 
Odontoides. 

ODOR.  m.  Ant.  OLOR. 

ODORANT.  adj.  OLORÓS,  FRAGANT. 

ODORAR.  v.  a.  Ant.  OL03AR. 

ODÓRICH,  CA.  adj.  Que  té  per  base  1?  odorina. 
Odórico. 

ODORICH.  Biog.  Missioner  niaonés  o  mallorquí 
del  sigle  XIV.  L'  any  1314  va  anar  a  convertir  infidels 
a  Trebisonda  y  després  a  1'  Armenia,  mes  tart  a  Tau- 
ris  y  arrivant  a  Sultanía,  residencia  del  emperador 
del  Mogol.  Internat  en  les  Iridies,  s'  embarca  en  Or- 
mús,  anant  al  cap  de  Caniorí,  a  la  costa  malabar,  a 
1'  illa  de  Ceilá  y  a  la  de  Java.  Finalment,  va  anar  a 
la  Xina  y  al  Tibet.  Va  renunciar  sempre  totes  les 
distincions  de  1'  ordre  franciscana  a  la  qual  perta- 
nyía.  Va  portar  al  port  de  Maó  les  reliquies  deis 
quatre  gerinans  martiritzats  a  Tanaca  (India)  1'  any 
1322,  havent  escrita  1'  historia  deis  mártirs  Ha  me- 
rescut  el  concepte  de  beiat. 

ODORÍFER,  A.  adj.  Olorós.   Odorífero. 

ODORÍFICH,  CA.  adj.  Loque  fa  olor.   Odorífico. 

ODORINA.  f.  Quim.  Base  salificable  del  extracte 
de  1'  oli  animal.  Odorina. 

ODOROSCOPIA.  f.  Procedíment  pél  qual  se  co- 
neixen  fins  a  cert  punt  les  enianacions  volátils  que 
ixen  de  la  major  part  deis  cossos.  Odoroscopia. 

ODORÓSCOP.  m.  Lo  que  serveix  pera  apreciar  les 
olors  que  's  desprenen  d'  un  eos.  Odoróscopo. 

ODRE.  m.  Bot  de  posar  vi,  oli,  etc.  Odre. 

ODRER.  m.  Qui  fa  odres.  Odrero.  ||  Qui  Ms  ven. 
Odrero. 

ODRERÍA,  f.  Botiga  de  odres  y  bots. 
OENT.  m.  OIENT. 

OEST.  m.  Ponent.  Vent  de  Ponent.  Oeste. 
OESTNOROEST.  m.  Vent  entre  1'  Est  y  '1  Nor- 
oest.  Oestenoroeste.  ||  El  punt  de  1'  horitzó  qu'  está 
perfectament   entremitg   del    Oest    y    del    Noroest. 
Oestenoroeste. 

OESTSUDOEST.    m.   Vent  entre   I'  Oest  y  '1   Sud- 
oest.  Oestesudoeste   ||  El  punt  de  1'  horitzó  qu'  está 
entremitg  del  Oest  y  '1  Sudoest.  Oestesudoeste. 
OFECH.  m.  y 


OFEGAMENT.  m.  Med.  Sofocament,  impediment 
de  la  respirado.  Ahoguío,  ahogamiento.  ||  Acte  y 
efecte  d'ofegar  y  ofegarse.  Ahogamiento.  ||  Met.  ant. 
Apagament  d'  odi,  guerra,  etc.  Extinción. 

OFEGAR.  v.  a.  Matar  privant  la  respirado.  Aho- 
gar. |j  Sumergir  a  1'  aigua,  negar.  Anegar,  ahogar. 
H  Met.  Apagar,  extingir,  sofocar  odis,  etc.  Ahogar, 
apagar,  extinguir,  sufocar.  ||  Oprimir,  congoixar, 
fatigar,  cora:  el  calor,  el  cansament,  etc.  Ahogar.  || 
Coure  alguna  vianda  ab  foch  suau,  sense  aigua,  dins 
d'  una  olla  ben  tapada  pera  que  's  prengui  bé  del 
llar,  oli,  vi,  vinagre,  etc.,  ab  que  s'  assaona.  Reho- 
gar, reahogar,  estofar,  ahogar.  ||  Apagar,  oprimir. 
Se  diu  principalment  del  fum  o  foch  quan  se  li  impi- 
deix  la  comunicado  ab  V  aire.  Sufocar. 

OFEGARSE  v.  r.  Faltar  la  respiració  o  pérdrela. 
Ahogarse.  ||  Trovarse  en  alguna  estretor  de  gent, 
sentint  molta  calor.  Ahogarse  de  gente.  ||  ennue- 
GARSE. 

OFEGARSE  ab  poca  aigua.  fr.  Met.  Torbarse, 
acongoixarse  per  poca  causa.  Ahogarse  en  poca  agua. 

Ofegarse  de  CALOR,  fr.  Fam.  Sentir  molta  calor. 
Ahogarse  de  calor. 

OFEGARSE  LA  ÑAU.  ÍT.  Ant.  NAUFRAGAR. 

OFEGAT,  DA.  p.  p.  Ahogado.  ||  Se  diu  del  lloch 
estret  o  que  no  té  ventilado.  Ahogado.  ||  m.  estu- 
FAT. 

ESTAR  o  VÉURES  OFEGAT.  fr.  Estar  oprimit  de  ne- 
gocis  o  cuidados.  Estar  ó  verse  ahogado. 

OFENDRE.  v.  a.  Danyar,  fer  mal  físicament.  Ofen- 
der. ||  Injuriar,  ultratjar.  Ofender,  injuriar.  ||  Causar 
displicencia,  fástich  o  enfado.  Ofender,  fastidiar.  || 
Parlant  de  Deu.  Pecar.  ||  ENSOPEGAR. 

OFENDRES.  v.  r.  Agraviarse,  picarse,  enfadarse, 
ressentirse.   Picarse,  ofenderse,  resentirse. 

OFENEDOR.  m.  OFENSOR. 

OFENENT.  p.  a.  Ofensor.  ||  Ant.  Qerundi.  Ofen 
diendo. 

OFENÓS,  A.  adj.  Ter.  OFENSIU,  OFENSOR. 

OFENSA,  f.  Injuria,  agravi,  disgust,  dany,  perju- 
dici.  Ofensa,  ofensión.  ||  Culpa,  delicte,  pecat.  Pe- 
cado, ofensa.  ||  L'  acció  d'  embestir  al  enemich. 
Ofensa. 

ofensa  de  deu.  L'  acte  de  trencar  o  faltar  ais 
seus  manaments.  Ofensa  de  Dios. 

OFENSANZA.  f.  Ant.  OFENSA. 

OFENSIBLE.  adj.  Que  pot  ésser  ofés.  Ofendible. 

OFENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  ofén  o  pot  ofendre. 
Ofensivo. 

OFENSIVA,  f.  La  manera  de  renyir  o  combatre 
que  no  's  contenta  en  defensarse,  sino  qu'  emprén 
contra  del  enemich  pera  ofendrel.  Ofensiva. 

PENDRE  LA  OFENSIVA,  fr.  Prepararse  pera  acome- 
tre.  Tomar  la  ofensiva. 

OFENSIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  ofensiu. 
Ofensivamente. 

OFENSOR.  A.  m.  y  f.  Qui  oíén.  Ofensor,  ofende- 
dor. 

OFEREIXER.  V.  a.  OFERIR, 

OFERENES.  f.  pl.  OFRENES. 

OFERENT.  adj.  y 

OFERIDOR,  A.  adj.  m.  y  f.  Qui  ofereix.  Ofrecedor, 
oferente. 

OFERIMENT.  ni.  Oferta,  perferta,  promesa.  Pro- 
mesa, ofrecimiento,  oferta.  ||  L'  acció  d'  oferir. 
Ofrecimiento. 

OFERINA.  f.  Ter.  OFERTA. 

OFERIR.  v.  a.  Prometre.  Ofrecer.  ||  Presentar,  do- 
nar voluntariament.  Ofrecer.  ||  Posar  alguna  cosa  vo- 
luntariament  á  la  disposició  d'  algú.  Brindar.  ||  De- 
dicar dóns  y  sacrificis  a  Deu  en  senyal  de  rendiment 
y  adoració  o  per  algún  benefici  rebut.   Ofrendar.  II 


OFI 


OFI 


355 


Posar  de  manifest.  Ofrecer.  ||  Presentar,  proposar  al- 
gún pacte  o  condició.  Ofrecer.  ||  Dedicar  a  Den  o  ais 
sants  les  obres  bones.  Ofrecer,  consagrar.  ||  Donar 
alguna  almoina  dedicantla  a  Deu  a  la  missa  o  en  al- 
tres  funcions  eclesiástiques.  Ofrecer,  ofrendar.  II 
Met.fam.  Entrar  a  beure  a  la  taverna.  Ofrecer,  visi- 
tar la  taberna. 

OFERIRSE.  v.  r.  Ocórrer,  sobrevindre.  Ofrecerse. 
||  Vindre  impensadament  alguna  cosa  a  la  imagina- 
ció.  Ofrecerse,  ocurrir.  ||  Entregarse  voluntariament 
a  la  disposició  d'  un  altre.  Ofrecerse.  ||  Convindre  o 
ésser  necessaria  alguna  cosa.  Ofrecerse. 

OFERT,  A.  p.  p.  Ofrecido. 

OFERTA,  f.  Promesa.  Oferta,  promesa,  ofreci- 
miento. ||  El  pá,  vi  y  altres  coses  que  porten  els 
fidels  a  les  iglesies  pél  sufragi  deis  difunts.  Ofrenda, 
oblada.  II  Dó  consagrat  a  Deu  y  ais  sants.  Ofrenda. 
||  Lo  que  's  presenta  al  sacerdot  a  1'  ofertori  de  la 
missa.  Ofrenda.  H  AJUDA,  SOCORRO,  FAVOR.  ||  Aquell 
diner  que  's  dona  al  sacerdot  pobre  quan  din  la  pri- 
mera missa,  per  lo  qual  el  padrí  convida  ais  seus  co- 
neguts.  Ofrenda. 

OFERTORI.  m.  L'  acte  d'  oferir.  Ofertorio.  ||  La 
part  de  la  missa  en  que  '1  sacerdot,  abatís  de  consa- 
grar, ofereix  a  Deu  1*  hostia  y  '1  vi.  Ofertorio.  ||  An- 
tífona que  din  el  sacerdot  abans  d'  oferir  1'  hostia  y 
el  vf.  Ofertorio.  ||  oferta,  2. 

OFÉS,  A.  p.  p.  Ofendido.  ||  adj.  MALCONTENT. 

OFFENSANZA.  f.  Ant.  OFENSA. 

OFFERIDOR.  ni.  Ant.  OFERIDOR. 

OFFICIER.  m.  Ant.  OFICIAL. 

CFIASIA.  f.  Mecí.  Mena  d'  alopecia.  Ofiacia. 

OFICALCIA.  f.  Min.  Roca  caliga  barrejada  ab  ser- 
pentina, que  s'  usa  com  a  marbre.  Oficalcia. 

OFICI.  m.  Cárrech,  empleu,  ministeri.  Oficio.  || 
Ocupació,  incumbencia.  Oficio.  |j  Dret  de  propietat 
de  certs  empleus,  com  el  de  procurador,  etc.  Oficio. 
II  Servei,  favor.  Oficio.  ||  L'  exercici  en  que  s' emplea 
1'  artífix,  com:  fuster,  etc.  Oficio.  ||  La  operado  o  fun- 
ció  de  qualsevulla  cosa,  com:  /'  ofici  del  rellotge  és 
senyalar  ó  marcar  les  hores.  Oficio.  [|  El  reso  diví  per 
ésser  obligado  de  tots  els  díes.  Oficio.  II  MISSA  MA- 
JOR.  ||  Escrit  en  que  's  comunica  alguna  ordre.  Oficio. 
I  pl.  Funcions  solemnes  íocants  al  altar  y  al  chor. 
Oficios. 

OFICI  DE  difunts.  El  reso  que  1'  Iglesia  té  destinat 
pera  pregar  pé  s  difunts,  al  qual  no  s'  hi  diu  el  glo- 
ria Patri.  Se  compon  solament  de  vespres,  matines  y 
laudes.  Oficio  de  difuntos.  ||  La  missa  de  réquiem  can- 
tada. Misa  cantada  ó  de  réquiem  ó  de  difuntos. 

OFICI  DE  MESTRE  DE  CASES.  L' art  de  fer  cases  y 
altres  edificis,  y  adobarlos.  Albañi'eria. 

OFICI  mecAnich.  El  deis  menestrals.  Oficio  mecá- 
nico, servil. 

OFICI  parvo,  MENORET.  El  reso  de  la  Mare  de  Deu; 
se  diferencia  del  diví  en  que  les  matines  no  teñen 
mes  que  un  nocturn.  Oficio  parvo. 

OFICI  reial.  Lo  qu'  és  de  noinbrament  del  rei.  Ofi- 
cio real. 

OFICI  SERVIL:  OFICI  MECANICH. 

bons  oficis.  Beneficis,  favots.  Buenos  oficios. 

CADA  HÚ  PÉL  SEU  OFICI.  Ref.  Ab  que  's  reprén  ais 
que  's  fiquen  a  parlar  de  lo  que  no  entenen,  o  a  fer 
coses  que  no  son  del  seu  art.  La  misa  digala  el  cura; 
cada  piedra  en  su  agujero;  zapatero  á  tus  zapatos;  bu- 
ñolero á  tus  buñuelos;  mal  puede  juzgar  del  arte,  quien 
de  él  no  tiene  parle. 

celebrar  ELS  divinS  OFICIS.  fr.  Celebrar  el  sant 
sacrifici  de  la  missa  y  cantar  les  hores  canóniques  el 
chor  segons  el  ritual  de  I'  Iglesia.  Celebrar. 

CORRER  L'  OFICI.  fr.  Haveihi  feina  o  qué  travallar. 
Correr  el  oficio. 

D' ofici.  m.  adv.  Ab  formalitat  sobre  1' ofici  o  cár- 
rech. De  oficio. 

fer  bons  oficis.  fr.   Practicar  dilligencies,  donar 


bones  informes  d'  algú  pera  posarlo  bé  y  acredi- 
tarlo. Hacer  buenos  oficios. 

FER  OFICIS  DE  pare.  fr.  Portarse  molt  bé  algú. 
Hacer  las  veces  de  padre. 

fer  el  seu  ofici.  fr.  Fer  el  seu  deber.  Cumplir  su 
obligación,  hacer  su  oficio. 

L'  ofici  de  burgés,  menjar,  beure  y  no  fer  res. 
Ref.  Contra  'ls  vagabons.  Bordón  y  calabaza,  vida 
holgada. 

NO  TINDRE  OFICI  ni  benefiCI.  fr.  Fam.  S'  aplica  ais 
vagabons.  Sin  oficio  ni  beneficio,  ó  no  tener  oficio  ni 
beneficio. 

PASSAR  O  enviar  oficis.  fr.  Escriure  cartes  sobre 
certs  assumptes  y  fer  dilligencies  pera  avencar  algu- 
na dependencia.  Pasar  oficios. 

péndreho  per  ofici.  fr.  Avesarse  a  alguna  cosa, 
feria  ab  freqüencia.  Tomarlo  por  oficio. 

pendre  o  apendre  bon  ofici.  fr.  Dedicarse  a  cosa 
útil  o  cómoda.  Aprender  buen  oficio. 

PENDRE  ofici.  fr.  Se  diu  deis  minyons  quan  deter- 
minen I'  ofici  que  volen  tindre  y  s'  hi  posen  per  apre- 
nents.  Tomar  oficio. 

PÉL  SEU  OFICI  O  PER  RAO  DEL  SEU  OFICI.  ni.  adv. 
Per  obligació.  De  oficio. 

QUI  TÉ  OFICI,  TÉ  benefiCI.  Ref.  Denota  que  és  im- 
possible  conseguir  utilitat  sense  travall.  Quien  ha 
oficio,  ha  beneficio;  quien  tiene  arte,  va  por  toda  parte. 

SANT  OFICI.  El  tribunal  de  la  Inquisició.  Santo 
Oficio. 

SENSE  OFICI  NI  BENEFICI.  LoC  NO  TINDRE  OFICI. 

OFICIAL,  m.  Qui  travalla  d'  algún  ofici  y  '1  sap  de- 
sempenyar  bé.  Oficial.  ||  Jutge  de  la  cort  eclesiás- 
tica. Oficial.  ||  Mil.  Nom  comú  ais  quefes  militars 
desde  1'  altere?  en  amunt.  Oficial.  ||  Qui  té  placa  ab 
sou  en  alguna  secretaría.  Oficial. 

OFICIAL  DE  LLIURANCES.  Aquell  que  a  la  secretaria 
está  encarregat  de  despatxarles.  Librancista. 

ÉSSER  BON  oficial.  Expr.  Ab  la  qual  s'  explica  la 
habilitat  o  ¡nteliigencia  d' algú  en  qualsevulla  mate- 
ria. Ser  buen  oficial. 

OFICIAL,  adj.  Lo  que  dimana  del  govern  de  un 
estat,  com:  candidatura  oficial.  Oficial. 

OFICIALERÍA.  f.  OFICIALITAT. 

OFICIALET.  ni.  dim.  Oficlalejo,  oficlalillo. 

OFICIALÍA,  f.  Empleu  d'  oficial  de  secretaría.  Ofi- 
cialía. 

OFICIALITAT.  f.  Conjunt  d'  oficiáis  d' un  exércit. 
Oficialidad. 

OFICIALMENT.  adv.  m.  D"  ofici,  d'  un  modo  ofi- 
cial. Oficialmente. 

OFICIALS.  m.  pl.  Els  que  teñen  cárrech  en  alguna 
comunitat  o  contraría.  Oficiales.  ||  Els  que  teñen 
cárrech  a  la  república.  Oficiales.  II  adj.  Lo  qu'  és  de 
ofici  y  no  particular,  com:  paper  oficial.  Oficial,  de 
oficio. 

OFICIALS  RE1ALS.  Certs  ministres  de  capa  y  espasa 
que  tenia  M  rei  d'Espanya  en  diferents  llochs  de  les 
Iridies,  els  quals  formaven'  tribunal  y  cuidaven  del 
compte  y  rao  deis  cabals  que  tenia  '1  rei  a  les  seues 
caixes.  Oficiales  reales. 

OFICIANT.  p.  a.  Oficiante. 

OFICIAR,  v.  a.  Ajudar  a  la  celebrado  deis  oficis 
divins.  Oficiar.  ||  Celebrareis  oficis  divins.  Oficiar.  || 
Enviar  ofici  comunicant  alguna  resolució.  Oficiar. 

OFICINA,  f.  Obrador,  paratge  ont  se  travalla.  Ofi- 
cina, obrador,  taller.  ||  El  paratge  destinat  pera  '1 
travall  d'a'guna  secretaría,  comptaduría,  etc.  Oficina. 
||  Met.  El  lloch  ont  se  forja  o  disposa  alguna  cosa  no 
material,  com:  el  seu  cap  es  una  oficina  de  maldats, 
Oficina.  ||  pl.  Els  baixos  de  les  cases.  Oficinas. 

OFICINAL,  adj.  Med.  S'  aplica  a  les  medicines, 
quina  composició  está  ja  indicada  a  les  farmacopees, 
y  's  troven  sempre  a  punt  de  despatxar.  Oficinal  de 
botica. 


356 


OFT 


OGE 


OFICINESCH,  CA.  adj.  Propi,  peculiar  de  les  ofi- 
cines.  Oficinesco. 

OFICINISTA,  m.  Empleat  de  qualsevulla  oficina. 
Oficinista,  oficial. 

OFICIONARI.  m.  Llibre  que  conté  1'  ofici  canó- 
nich.  Oficionario. 

OFICIOS,  A.  adj.  Servidor.  Oficioso,  obsequioso, 
comedido.  ||  Cuidados,  aplicat,  solícit.  Oficioso,  ha- 
cendoso. ||  Pres  en  mala  part,  qui  aparenta  servéis. 
Oficioso.  ||  Lo  que  té  un  carácter  oficial  dissimulat, 
com:  nova  oficiosa.  Oficioso. 

OFICIOSAMENT.  adv.  ni.  D' un  modo  oficios.  Ofi- 
ciosamente. 

OFICIOSITAT.  f.  Dilíigencia,  aplicació  al  travall. 
Oficiosidad.  ||  Dilligencia  y  cuidado  en  els  oficis  de 
amistat.  Oficiosidad.  ||  Pres  en  mala  part  sol  apli- 
carse, encara  que  impropiament,  al  excessiu  desitg 
de  aparentar  servéis  o  exagerarlos.  Oficiosidad.  || 
Travalls,  dilligencia  que  emana  del  govern  dissímula- 
dament. 

OFIOGENOSIS.  f.  Med.  Malaltía  ocasionada  per 
haver  entrat  una  serp  al  eos  d'  algú  o  per  la  picada 
d'  un  escorió  o  d'  algún  altre  animal  semblant.  Ofio- 
genosis. 

OFIOGRAFÍA.  f.  Tractat  de  les  serps.  Ofio- 
grafía. 

OFIOLITA.  f.  Min.  Mena  de  roca  que  presenta  uns 
colors  semblants  ais  de  les  serps.  Ofiolita. 

OFIOLÍTICH,  CA.  adj.  Geol.  Calificació  deis  ter- 
renos out  h¡  abunden  les  ofiolites.  Ofiolítico. 

OFIOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  les  serps.  Ofio- 
logia. 

OFIOLOGISTA.  s.  Naturalista  que  *s  dedica  al  es- 
tudi  de  les  serps.  Ofiologista. 

OFIOMORFITA.  f.  Min.  Fóssil  de  forma  parescuda 
a  la  serp.  Ofiomorfita. 

OFIOSTÓNOM.  m.  Med.  Tétanus  que  obliga  al  ma- 
lalt  a  inclinar  el  eos  endarrera.  Ofiostótono. 

OFISUR.  m.  Zool.  Peixos  fisosterns,  anyaliforms, 
originaris  del  Mediterrani,  que  poden  obtindre  fins  a 
dos  metres  de  llargaria.  Es  la  serp  de  mar  deis  antichs. 


Ofisnr(Serp  demaT) 

OFIT,  DA.  adj.  Que  té  alguna  analogía  ab  la  serp. 
Ofito. 

OFRENA.  f.  Oferiment.  PRESENTALLA. 

OFRENA  (Collet  de  la).  Orog.  Al  Ripollés,  prop  del 
plá  de  Llestanosa,  ab  bells  agropaments  de  roques. 
||  —  (PUiO  DE  LA).  Al  Ripollés,  dessobre  la  valí  de  la 
Música. 

OFRENES.  f.  pl.  Coses  de  nienjar.  Que  comer. 

OFRER.  v.  a.  Oferir. 

OFTALGIA.  f.  Med.  Dolor  del  ull,  que  's  verifica 
en  la  major  part  de  les  inalaltíes  d'  aquest  orgue 
acompanyades  d'  inflamado.  Oftalgia. 

OFTALMÍA,  f.  Med.  Inflamado  deis  ulls.  Oftal- 
mía. 

OFTALMIATRÍA.  f.  Med.  Tractament  de  les  ma- 
lalties  deis  ulls.  Oftalmiatría. 

OFTÁLMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  of- 
talmía. Oftálmico.  ||  Lo  que  pertany  ais  ulls.  Oftál- 
mico. ||  m.  Oculista. 

OFTALMITES.  f.  pl.  Min.  Ágates  ab  cercles  con- 
céntrichs  que  imiten  la  figura  del  ull.  Oftalmites. 


OFTALMODINIA.  f.  Med.  Dolor  reumátich  deis 
ulls.  Oftalmodlnla. 

OFTALMÓFIMA.  f.  Med.  Inflamado  del  globu  del 
ull.  Oftalmófima. 

OFTALMOGRAFÍA.  f.  Anat.  Tractat  de  la  estruc- 
tura deis  ulls,  del  us  de  llurs  parts  y  deis  principis 
de  la  visió.  Oftalmografía. 

OFTALMÓLECH.  s.  y  adj.  Anat.  Autor  d'una  obra 
d'  oftalmología.  Oftalmólogo. 

OFTALMOLOGÍA,  f.  Anat.  Part  de  l'anatomía  que 
tracta  deis  ulls.  Oftalmología. 

OFTALMOLÓGICH,  CA.  adj.  Anat.  Lo  concernent 
a  la  oftalmología.  Oftalmológico. 

OFTALMÓMETRE.  m.  Iiistrument  pera  amidar  la 
capacitat  de  les  cambres  posterior  y  inferior  del  ull. 
Oftalmómetro. 

OFTALMOMETRÍA.  f.  Art  d'  usar  del  oftalmóme- 
tre.  Oftalmometría. 

OFTALMONCIA.  í.  Med.  Tumefacció  del  ull.  Of- 
talmoncia. 

OFTALMONOSOLOGISTA.  s.  Qui  escriu  sobre 
les  malaltíes  deis  ulls.  Oftalmonosologista. 

OFTALMOPONIA.  f.  Med.  Inflamado  del  ull.  Of- 
talmoponia. 

OFTALMOPTOSIS.  f.  Med.  Estat  del  ull  quan 
surt  molt  fora  de  la  órbita.  Oftalmoptosis. 

OFTALMORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  del  ull. 
Oftalmorragia. 

OFTALMORREA.  f.  Med.  Evaquació  d'una  moco- 
sitat  que  prové  del  ull.  Oftalmorrea. 

OFTALMOSCOPI.  Med.  Instrument  que  serveix 
pera  regonéixer  les  parts  interiors  del  ull.  Oftalmos- 
copio. 

OFTALMOSCOPIA.  f.  Part  de  la  fisiología  que 
considera  'ls  ulls  de  la  persona  pera  congecturar  el 
seu  temperament.  Oftalmoscopia. 

OFTALMOSTAT.  m.  Cir.  Instrument  que  s'  usa 
pera  mantindre  separades  les  pálpebres.  Oftalmos- 
tato. 

OFTALMOTOMÍA.  f.  Cir.  Extracció  del  ull.  Of- 
talmotomía. 

OFUSCACIÓ.  f.  OFUSCAMENT. 

OFUSCADAMENT.  adj.  Ab  ofuscado.  Ofuscada- 
mente. 

OFUSCADOR,  A.  s.  Lo  que  ofusca  o  es  fácil  de 
ofuscar.  Ofuscador. 

OFUSCAMENT.  m.  Turbado  de  la  vista.  Ofusca- 
ción, ofuscamiento.  ||  Met.  Turbado,  obscuritat  de 
la  rao,  confusió  d' idees.  Ofuscación,  ofuscamiento, 
alucinamiento. 

OFUSCAR,  v.  a.  Obscurir,  pertorbar,  embrollar. 
Ofuscar.  ||  Enfosqnir,  fer  ombra.  Ofuscar.  ||  Met.  Alu- 
cinar, obscurir  la  rao.  Ofuscar. 

OFUSCARSE,  v.  r.  Preocuparse,  perdre  la  llum  de 
la  rao,  no  reconeixer  la  veritat.  Ofuscarse. 

OFUSCAT,  DA.  p.  p.  Ofuscado. 

OFUSQUIR.  v.  a.  Ofuscar.  ||  Obscurir,  confondre 
la  realitat  y  la  veritat  de  les  coses.  Oscurecer. 

OFUSQUIT,  DA.  p.  p.  OFUSCAT. 

OGASSA.  Geog.  Poblé  a  la  Valí  de  Ribes,  ab  59 
hab.,  que  forma  ajuntament  ab  Surroca,  Les  Mines  y 
Saltor,  reuuint  entre  tots  1410  hab.  Está  situat  a  la 
elevado  de  1,370  metres.  A  la  vora  del  poblé  piop 
de  Can  Coll,  al  ressot  deis  Cadells,  hi  há  el  sot  ano- 
menat  Sepultura  deis  avigesos,  ont  foreu  derrotats 
els  partidaris  d'  aquest  bandol,  a  les  derreríes  del 
sigle  xvi.  ||  —  (PORTELLA  DE).  O/o?.  Coll  molt  tren- 
cat  de  la  Valí  de  Ribes,  que  dona  les  aigües  de  les 
serres  vessants  al  Ter 

OGERN.  Gcoo.  Arrabal  del  poblé  de  Basella,  pro- 
vincia de  Lleida. 


OIM 


OLE 


357 


OGIVA,  f.  Arquit.  Arch  o  volta  en  forma  de  punta 
d'  ametlla,  o  siguí  format  per  dos  archs  de  cercle 
que  fan  un  angle  agut.  Ojiva. 

OGIVAL  (Art).  L'art  que's  desenrotllá  a  Europa 
desde '1  sigle  XI  al  XVI,  conegut  impropiament  ab  el 
nom  d'  art  gótich.  Arte  ojival. 
OGIVETA.  f.  diin.  Finastralet  gótich. 
OGRE.  ni.  Monstre  imaginan',  aficionar  a  menjar 
cam  humana.  Ogro. 

menjar  Com  UN  OGRE.  fr.  Fam.  Menjar  ab  excés. 
Comer  con  exceso. 

¡OH!  interj.  Denota  algún  afecte  o  passió  del  ánim 
com  d'  exclamació,  com:  ¡oh  bon  Deul  ¡Oh!  |j  D'admi- 
ració,  com:  ¡oh  que  bol  ¡Oh!  ||  D'  alegría,  com:  ¡oh  que 
ben  fet!  ¡Oh!  [|  De  dolor,  com:  ¡oh  miserable  de  mil 
¡Oh!  ||  D' escarní  o  de  burla  per  ironía,  com:  ¡oh  que 
hermas!  ¡Ohl  ||  S'  usa  moltes  vegades  pera  expressar 
el  desítg,  com:  ¡oh  si  vingués!  ¡Oh!  II  Article  que  de- 
nota'1  vocatiu,  com:  ¡oh  gran  Reí!  ¡Oh!  ||  interj.  Se 
usa  pera  cridar  a  algú.  ¡Hola!  ||  S'usa  també  per  cri- 
dar ais  animáis  que  aturin  el  pas.  ¡Oh! 
Oí.  m.  Ant.  Odi. 

¡Oí!  exclam.  que  sol  Henearse  quan  se  reb  algún 
dany,  expressant  dolor.  ¡Ayl 

Oí.  Partícula  afirmativa  equivalent  a  si.  ¿OY?  || 
Pregunta  demanant  la  conformetat  de  lo  que  un  pro- 
posa. ¿No  es  eso? 

OÍBLE,  adj.  Lo  que's  pot  oír.  Oible. 
OIDÁ.  Expr.  Se  diu  quan  un  está  satisfet  o  con- 
format  ab  lo  poch  que  li  ha  tocat  d'algún  benefici. 
Vale  más  algo  que  nada 
||  Ant.  AVÍS,  NOVA. 

OIDES(De).  m.  adv.  Per 
dita.  De  ó  por  oídas. 

OIDIUM.  m.  Nom  gené- 
rich  de  certs  bolets  que's 
desenrotllen  en  les  plantes 
mortes  o  en  estat  de  cor- 
rupció.  Oidium. 

OIDIUM  DE  TUCKER.   Me- 
na   de    molsa   que  s'  apo- 
dera de  les  fulles  y  de  les 
rapes  deis  ceps  y'ls  des- 
trueix.  La   seua   propaga- 
ción  verifica   per  Ilevors 
microscópiques  que  trans- 
porta'1  vent.  Se  combat  ab 
lo  sofre.  Oidium. 
OÍDO.  m.  Sentit  d'oir.  Oído.  ¡|    La  orella.  Oído. 
||  Disposíció  de  la  orella  pera  formar  un  recte  judici 
sobre'ls  sóns.  Oído. 

arribar  A  OÍDOS  O  ALS  OÍDOS  D'  algú.  fr.  Arribar 
a  noticia  d'  algú  alguna  cosa.  Llegar  á  oidos  ó  á  sus 
oídos. 
DiR  AL  OÍDO.  fr.  hablar  al  oído. 
DONAR  OÍDOS,  fr.  Escoltar,  atendré  algú    lo    que 
un  altre  li  diu.  Dar  oidos,  dar  orejas. 

TINDRE  BON  OÍDO.  fr.  Oir  ab  perfecció  exquisida. 
Tener  buen  oído. 

TINDRE  oído.  fr.  Discernir  ab  facilítat  les  conso- 
nantes y  dissonancies.  Tener  oído. 

OIDOR,  ni.  OIENT.  ||  Ministre  togat.  Oidor. 
OIDOR  DE  COMPTES.  Qui  fá  y   porta  'ls  comptes. 
Contador. 

OIDORÍA.  f.  Empleu  y  dignitat  d'oidor.  Oidoría. 
OIENT.  m.  Qui  ou  o  escolta  alguna  cosa.  Oyente. 
||  Qui  oía  la  doctrina  cristiana  abans  de  batejarse,  a 
fí  d' instruirse.  Oyente.  ||  Qui  assisteix  a  les  aules  ab 
el  sol  propósit  d'  apendre.  Oyente.  ||  Qui  escolta  un 
discurs  o  sermó.  Oyente. 

¡OIHO!  Ven  o   cant  deis   mariners  quan   sarpen  o 
fan  alguna  altra  fatiga  semblanta.  ¡Ohiho! 
OIMENT.  m.  La  acció  d'  oir. 


Oidium 


OIR.  v.  a.  Percebre,  entendre  ab  1'  orgue  del 
oído.  Sentir,  oir.  ||  Escoltar,  rebre'l  só  de  les  veus. 
Oir.  ||  Atendré,  prestar  oidos.  Oir.  ||  Assistir  a  la 
explicació  del  mestre.  Oir.  ||  Haver  sentiment  de  se- 
cret.  Sentir  de  secreto 

OÍR  MISSA.  fr.  Assistirhi,  ésserhi  present.  Oir  misa. 

OIR,  VEURE  Y  CALLAR,  fr.  Adverteix  que  no  'ns  de- 
vem  interessar  en  lo  que  no  'ns  toca,  ni  parlar  quan 
no'ns  demanen  consell.  Oir,  ver  y  callar. 

OIR,  VEURE  Y  CALLAR,  FORTES  COSES  SON  D'  OBRAR. 
Ref.  Denota '1  cuidado  que's  deu  posar  en  aqüestes 
tres  coses,  perqué  costa  molta  dificultat  y  repugnan- 
cia observarles.  Oír,  ver  y  callar,  recias  cosas  son  de 
obrar. 

OIR.  v.  a.  Ant.  ODIAR. 

OIT.  m  El  sentit  de  percebre'ls  sóns.  Oido.  ||  adj. 
y  p.  p.  d'  oir.  Oido. 

01X.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  Olot,  al  peu  de  la  riera  de  son  nom,  a 
425  metres  d'  alcana;  té  142  hab.  y  forma  ajuntam. 
ab  els  pobles  de  Pera,  Talaixá,  Monas  y  Riu,  els 
veinats  de  Santa  Bárbara,  Arrabal  de  Baix,  de  Dalt 
y  cases  escampades,  reunint  ab  tots  ells  1005  hab. 
||  —  (riera  D').  Hidrog.  Curs  de  les  valls  del  Ller- 
ca.  S' origina  a  la  Valí  del  Bach,  y  corre  de  O.  a  E. 
recullint  petits  afluents  y  passa  per  un  aspre  engor- 
jat  entre  el  Talló  y  Montmajor,  abans  d'  entrar  a  la 
valí  del  seu  nom.  ||  —  (vilar  de)  Geog.  Grandiosa 
masía  prop  del  Clot  de  la  Boadella,  a  la  prov.  de 
Girona. 

OIXALÁ.  interj.  Ojalá. 

¡OIXCA!  interj.  que's  Henea  per  manar  ais  animáis 
que  tirin  avant.  ¡Arre!  ||  Ab  que's  mana  escoltar. 
¡Oiga! 

OJA.  Com.  La  persona  que  escolta  de  secret  lo  que 
parlen  les  altrcs.  Escucha. 

OJADOR,  A.  m.  y  f.  y  adj.  Escoltador. 

OJAR.  v.  a.  Ant.  ESCOLTAR. 

OJATS.  Loe.  ant.  ESCOLTAU.  ||  Oigau   Oid. 

OKENITA.  f.  Min.  Varietat  de  disclassita  de  color 
blanch  de  neu  y  textura  fina  y  homogénia.  Okenita. 

OKRANO.  m.  Miner.  Silicat  d'  alúmina,  substancia 
groga,  vidriosa,  d'  aspecte  greixós.  Okrano. 

¡OLA!  interj.  ¡Hola! 

OLAGUER.  n.  p.  Olegario. 

OLALLA,  n.  p.  Eu'alia. 

OLANINA.  f.  Quím.  Substancia  que's  trova  al  olí 
animal.  Olanina. 

OLÁNICH,  CA.  adj.  Quím.  Que  té  per  base  la  ola- 
nina.  Olánico. 

OLBA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de  Terol, 
part.  jud.  de  Mora  de  Rubielos;  és  a  la  vora  del  riu 
Millares  y  té  1,802  hab. 

OLBÁN.  Geog.  Olván. 

OLDRE    v.  a.  Ant.  OLORAR. 

OLEACI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  olivera,  a  la  oli- 
va o  al  olí.  Oleáceo. 

OLEAGINÓS,  A.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  oliva. 
Oleagíneo 

OLEASTRUM.  Geog.  ant.  Nom  de  Cambrils,  prov. 
de  Tarragona,  en  temps  deis  romans. 

OLEAT.  m.  Quím.  Combinació  del  ácit  oleych  ab 
una  base.  ni.  Oleato. 

OLECRANARTROCACIA.  f.  Med.  Inflamado  de 
les  superficies  articulades  del  colze.  Olecranartro- 
cacia. 

OLECRÁNICH,  CA.  adj.  Med.  Semblant  o  perta- 
nyent al  olecranon.  Olecráneo. 

OLECRANON.  m.  Med.  Apófisis  de  la  extremitat 
humeral  del  cúbitus.  Olecranon. 

OLEGUER.  n.  p.  d'  home.  Olegario. 


358 


OLE 


OLE 


OLEGUER  (Sant).  Biog.  Famós  bisbe  de  Barcelo- 
na, arquebisbe  de  Tarragona  y  sabi  escriptor.  Nat  a 
Barcelona  1'  any  1060  y  mort  en  1136.  Restaurador 
de  la  disciplina  eclesiástica  y  del  cuite.  Abat  del 
monastir  de  St.  Ruf  (Provenga).  Ajudat  deis  reis  y 
deis  princeps  de  la  casa  reial  catalana,  va  foragitar 
ais  alarbs  del  camp  de  Tarragona.  Gran  restaurador 
d'  aqueixa  ciutat  y  de  la  magna  catedral  tarragonina. 
Mercés  al  sabi  govern  y  sana  doctrina  d'  el  1,  prospe- 
raren el  poblé  y  la  clergía  del  arquebisbat,  regint 
tot  a  1'  hora  les  dues  mitres.  — És  autor  notable  com 
a  escriptor.  Han  pervingut  fitis  a  nosaltres,  un  Sermo 
de  adventu  domini,  aixís  com  dues  cartes  al  sant  pare 
Ignoscenci  II,  relatives  a  coses  trascendental  del 
bisbat  de  Roda  (Aragó),  les  quals  mostren  ben  ciar 
el  talent  de  St.  Oleguer,  quin  eos  se  conserva  sencer, 
y  sense  corrómpres,  a  la  catedral  de  Barcelona. 

OLEÍNA,  f.  Quim.  Substancia  que  se  separa  del  sen 
pera  obtindre  la  estearina.  Oleína. 
OLENT,  A.  adj.  Olorós.  Oliente. 
OLEO  (Francesch).  Biog.  Metge  y  escriptor  me- 
norquí.  Nata  Ciutadella  1'  any  1779,  morint  a  Palma 
en  1838.  EU  va  introduira  Mallorca  la  ¡nvenció  déla 
vacuna  feta  per  En  Jenner,  a  fí  d'  evitar  les  epide- 
mies  de  verola.  L'  any  1820  va  deturar  la  propagado 
de  la  peste  apareguda  a  Arta,  Son  Servera,  Sant  Llo- 
ren? y  Capdepera.  V  any  1821  evitava  que  's  pro- 
pagues al  defora  la  epidemia  de  Palma.  — Va  escriure 
bastant,  de  medicina  y  en  especial  d'  epidemiología. 
Son  estampáis  del  any  1820  (impr.  Guasp,  Palma) 
tres  folletons:  Plan  de  desinfección  del  pueblo  de  Arta, 
etc.,  aprovat  per  la  Sanitat;  Plan  preservativo  y  cu- 
rativo de  la  meteixa  peste,  y  la  Instrucción  del  plan 
de  espurgo  y  desinfección  de  las  casas  incomunicadas... 
y  de  los  barcos  coordenados... 

—  (rafel).  Biog.  Botánich  y  escriptor  facultatiu. 
Nat  a  Ciutadella  I'  any  1806.  Va  cursar  botánica  en 
la  Universitat  de  Valencia  y  farmacia  en  el  colegí  de 
Sant  Victoria  de  Barcelona,  llicenciantse  d'  apoteca- 
ri  P  any  1834.  A  Palma  va  ocupar  cárreclis  del  muni- 
cipi,  essent  també  subdelegat  de  farmacia.  Ademes 
d'  ésser  autor  draniátich,  va  publicar:  Catálogo  por 
familias  de  las  plantas  recogidas  en  la  isla  de  Menor- 
ca... seguida  de  una  reseña  topográfica  y  climatológi- 
ca... (Valladolid,  impr.  Miguel  Perillán,  1859,  volúm 
en  quart);  deixant  altres  estudis  científichs  manus- 
crits. 

OLEOCEROLAT.  ni.  Farm.  Nom  de  certs  iñedica- 
ments  quins  simples  principáis  son  la  cera  y  1'  oli. 
Oleocerolado. 

OLEOGRAFÍA,  f.  Estampa  de  diversos  colors  do- 
nada a  1'  oli.  Oleografía. 

OLEOGRÁFICAMENT.  adv.  Pél  sistema  oleogra- 
fich. 

OLEOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  pertocant  a  la  oleo- 
grafía. Oleográflco. 

OLEOL.  m.  Oli  fixe  natural.  Oleol. 
OLEOLAT.   m.   Farm.  Oli  medicinal,  obtingut  per 
decocció.  Oleolado.  ||  Oli  essencial.  Oleolato. 

OLEOLATAT.  ni.  Farm.  Medicament  cornpost  de 
olis  essencials.  Oleolatado. 

OLEÓLICH,  CA.  adj.  Farm.  Epítet  deis  medica- 
ments  que  teñen  1'  oli  per  base.  Oleólico. 

OLEOLIT.  ni.  Farm.  Medicament  que  té  per  base 
1'  oli.  Oleolíto. 

OLEONA.  f.  Quim.  Producte  de  la  destilació  de  la 
cals  ab  1*  ácit  oleich.  Oleona. 

OLEORICINAT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la 
combinado  del  ácit  oleoricínich  ab  una  base.  Oleo- 
ricinato. 

OLEORICÍNICH.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  ácit 
produit  per  la  sabonificació  del  oli  de  ricí.  Oleo- 
rlcínico. 


Segellde  Olérdola 


Pedra  de  Olesa 


OLEOSÁCAR.  m.  Barreja  de  sucre  ab  oli  volátil. 
Oleosácaro. 

OLÉRDOLA  (Sant  Miquel  d').   Geog.  Poblé  de  la 
provincia  y  bisb.  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Vilafranca  del  Pe- 
nadés;  és  a  la  vora  de  la  riera 
de  Canyellas  y  té  1,436  hab. 

OLÉRDULA.  Geog.  ant.  Po- 
blado que  hi  havía  al  Uoch  ont 
avui  hi  ha  la  casería  de  Sant 
Miquel  d'Erdul,  prov.  de  Barce- 
lona. 

OLESA  DE  BONESVALLS. 
Geog.  Poblé  de  la  provincia  y 
bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vilanova  y  Geltrú; 

és  entre  monta- 
nyes,  a  la  vora  de 
una  riera  y  té  767 
hab.  ||  —DE  MONT- 
SERRAT. Vi  I  a  de 
la  prov.  y  bisb.  de 
Barcelona  ,  partit 
jud.  de  Terrassa; 
és  a  la  vora  del 
Llobregat  y  té 
3,567  hab. 
OLETA.  Geog.  Cantó  del  departanient  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá, 
districte  de  Prades.  Conté  16 
ajuntaments  que  son  els  de  Ai- 
guatebia,  Canavelles,  Escaro, 
Fríjols,  Montet,  Nager,  Oleta, 
Orellá,  Pí,  Rallen,  Sahorre, 
Santo,  Serdinyá,  Suanyes,  To- 
lo, Thués,  comprenent  entre 
tots  5,713  hab.  ||  Poblado  del 
Conflent,  a  613  met.  d' alt.,  y 
1,053  hab.  Pertany  al  distric- 
te d'  Arles,  y  és  cap  de  cantó. 
La  poblado  antiga  la  formen 
edificis  molt  rónechs:  la  mo- 
derna   construida    dessota   de 

considerables  penyals  es  deudosa,  especialment  la 
placa  ont  s'hi  instalen  confor- 
tables hotels.  Prop  d'  ell  y  a 
una  altitut  de  750  metres,  s'hi 
troven  els  banys  de  les  Graus 
d'Oleta,  ab  42  déus  sulfurades 
sódiques,  quina  graduado  va- 
ría de  27  a  78°. 

OLETTE.  Geog.  OLETA. 
OLEULAT,  DA.   adj.  Farm. 
Se  diu  de  certs  medicaments 
compostos   d'  olis  volátüs. 
Oleulado. 
OLÉULICH,  CA.  adj.  Farm.  Epítet  deis  medica- 
ments que  teñen  per  base  algún  oli  volátil.  Oléulico. 
OLÉYCH,  CA.  adj.  Reduit  per  la  sabonificació  del 
oli.  Oleico.  ||  Epítet  d'  un  ácit  que  hi  ha  al  oli  d'  oli- 
ves. Oleico. 

OLEYFICANT.  adj.  Se  diu  d'  un  gas  cornpost  d'  un 
átom  de  carbono  y  d'  un  altre  de  oxigeu.  Oleificante. 
OLEZA  (Francesch  de).  Biog.  Poeta  mallorquí 
notable,  qui  va  florir  en  el  sigle  XVI,  havent  mort  en 
1550.  Caries  V,  1'  any  1533,  va  donarli  noblesa  ar- 
mantlo  cavaller  el  meteix  rei  en  1538.  Va  ésser  jurat 
de  Palma  y  del  regué  en  els  anys  1529,  1531  y  1549. 
Va  conreuar  la  poesía  en  llengua  maternal  ab  gran 
traqa  y  admirable  facilita t.  És  autor  d'  una  bellíssima 
obra  titolada:  La  nova  art  de  trovar,  escrita  en  vers 
de  tota  mena  de  metres,  inclós  els  de  quatre  y  cinch 
silabes.  També  va  escriure  el  poema:  Obra  del  menys- 
preu  del  mon,  en  cobles,  (impr.  Causóles,  Mallorca, 
1540,  un  volúm  quart,  gótich),  escr  t  ab  motiu  de  la 
mort  de  sa  moller,  Na  Beatriu  Sant  Martí  y  Veri. 


Segcll  de  Olesa  de 
Bonesvalls 


Segell  de  Olesa' 


OLÍ 


olí 


359 


Diuen  que  va  escriure,  ademes,  Consignado  deis  cen- 
sáis de  la  universiiat  de  Mallorca,  inédita,  plena  de 
erudició. 

OLFACTO.  ni.  Anl.  y 

OLFAT.  m.  El  sentit,  la  facultat  d'  olorar.  Olfato. 
||  L'  acció  d'  olorar.  Olfato. 

COSA  D'  Olfat.  Olfatorio. 

OLFATORI,  A.  adj.  Lo  pertocant  al  olfat. 

OLFATEJAR.  v.  a.  Olorar. 

OLGUDA.  f.  Acció  d"  oldre.  Ensumada. 

OLGUT,  DA.  p.  p.  Olido. 

OLÍ.  ni.  Líquit  gras,  suáu  al  tacte,  inflamable,  que 
s'  extreu  d'  alguns  vegetáis  y  animáis,  y  mes  espe- 
cialment  de  les  olives.  Aceite,  óleo.  ||  CRISMA. 

OLÍ  D'  ABET:  trementina. 

olí  d'  ametlles  amargues.  Aceite  de  almendras 
amargas. 

olí  d'  ametlles  dolces.  El  such  untos  que  se  'n 
treu.  Aceite  de  almendras  dulces. 

OLÍ  D'  enet.  El  such  que  's  treu  de  dita  planta. 
Aceite  de  eneldo. 

Olí  D'  aparici.  El  d'  olives  barrejat  ab  varies  dro- 
gues medicináis.  S'  anomena  aixís  per  haverlo  inven- 
tat  el  doctor  Aparici.  Aceite  de  Aparicio. 

OLÍ  de  balena.  El  such  que  fa  'I  greix  de  la  balena 
fós.  Ballenar. 

olí  DE  BALSAMILLES.  Certa  preparado  del  oli  conní 
qu'  ha  tingut  en  infusió  per  un  cert  temps  el  íruit  de 
la  balsamina.  Aceite  de  balsamina. 

olí  de  basses  o  embotxat.  El  que  's  treu  de  les 
morques  de  les  basses  d'  oli.  Aceite  de  hoiuela. 

OLI  de  CADELLS.  Decocció  de  cadells  acabats  de 
náixer.  Se  fa  fentlos  bullir  ab  oli  comú.  Aceite  de  ca- 
chorro. 

OLI  DE  CÁNEM:  OLI  DE  LLINOSA. 

OLI  DE  CASCALLS.  El  such  que  's  treu  de  les  llevors 
del  cascall  expremudes.  Aceite  de  simiente  de  adormi- 
deras. 

olí  de  cedre.  El  que  s'  extrau  del  cedre  y  preser- 
va de  les  ames.  Aceite  de  cedro. 

Olí  DE  CUCHS.  Decocció  deis  cuchs  de  térra  ab  oli. 
Aceite  de  lombrices. 

Olí  de  donzell.  Infusió  deis  brots  tendres  de  don- 
zell  dins  del  oli  comú.  Aceite  de  ajenjos. 

OLI  D'  ESCORPíns.  Decocció  deis  escorpins  vius  ab 
oli  comú.  Aceite  de  escorpiones. 

olí  de  fetge  de  bacallá.  El  que  s' extreu  del  fet- 
ge  de  dit  peix  exposat  a  1' ardor  del  sol  o  per  altre 
procediment.  Aceite  del  hígado  de  bacalao. 

olí  de  OINEBRE.  Destilació  de  la  fusta  del  ginebre. 
Miera;  aceite  de  enebro. 

OLI  de  ginebrons.  Destilado  deis  ginebrons.  Acei- 
te de  bayas  de  enebro. 

olí  de  grana  O  de  ricí.  El  que  's  fa  de  la  llevor 
de  la  figuera  infernal.  Aceite  de  grana  ó  de  ricino,  ó 
de  palmacristi. 

olí  del  histérich.  Serveix  contra  1'  histérich. 
Aceite  antihistérico. 

OLI  DE  LLANGARDAIX.  Infusió  de  llangardaixos  en 
oli  comú.  Sois  1'  usen  els  curanders  y  '1  vulgo.  Aceite 
de  lagarto.. 

OLI  DE  LLINOSA.  El  que  's  fa  de  la  llevor  del  lli. 
Aceite  de  arder  ó  de  linaza. 

Olí  DE  LLIRIS.  Decocció  de  grana,  o  fulles,  o  flor  de 
lliri  blandí  ab  oli.  Aceite  de  azucenas  ó  lirios. 

OLI  DE  mirabolans.  Aceite  de  mirabolanos. 

olí  DE  MURTRA.  Decocció  de  granes,  o  fulles,  o  flors 
de  murtra  ab  oli  comú.  Aceite  de  mirto  ó  de  arrayán. 

OLI  DE  neu.  S'  usa  pera  curar  les  cremadures.  Li- 
nimento, óleo  calcáreo. 

olí  DE  nous.  Such  de  les  nous  expremudes.  Aceite 
de  nueces. 

Olí  D'  OLIVA  TOT  MAL  esquiva.  Ref.  Denota  'ls  bons 
efectes  de  dit  oli  en  molts  mals.  Úntate  con  aceite,  si 
no  sanares,  quedarás  reluciente. 

olí  de  pega.  Aceite  de  pez. 


OLÍ  DE  PEIX.  El  such  que  fa  '1  greix  deis  peixos  al 
fondres.  Aceite  de  pescado. 

olí  de  rates.  Com  el  de  llangardaix  sois  s'  usa 
péls  curanders.  Aceite  de  ratones 

OLI  DE  ROSES  O  ROSAT.  Decocció  de  roses.  Aceite 
de  rosas  ó  rosado. 

olí  DE  vidriol.  L'  ácit  sulfúrich.  Aceite  de  vitriolo, 
ácido  sulfúrico.. 

Olí  gras  O  TÉRBOL.  L'  oli  espés.  Aceitón. 

OLI  SAGRAT:  CRISMA. 

OLI  VERGE.  El  que  's  treu  de  la  oliva  sense  auxili 
d'  aigua  calenta.  Aceite  virgen. 

OLI  VERT.  El  fet  d'  olives  verdes.  Onfacino. 

OLI,  VI  Y  AMICH,  ES  MILLOR  COM  MES  ANTICH.  Ref. 
Se  píen  literal ment.  Aceite,  vino  y  amigo,  antiguo. 

OLI  volátil  DE  trementina..  Lo  que  's  treu  de  la 
trementina;  és  inolt  líquit,  transparent,  de  gust  acre, 
d'  olor  viu  y  penetrant,  poch  soluble  al  aigu:i,  solu- 
ble al  alcofoll  y  éter.  Aceite  volátil  de  trementina. 

AL  olí.  ni.  adv.  Se  diu  de  la  pintura  preparada  ab 
algún  oli.  Al  óleo,  al  aceite. 

EXTENDRES  COM  TACA  D'  OLI.  ir.  Se  diu  de  tot  alió 
que  s'  escampa  molt,  material  y  metafóricament  par- 
lant.  Extenderse  como  mancha  de  aceite. 

FALTAT  D'OLI.  Alió  que  no  té  tot  l'oü  que  necessi- 
ta  o  que  deuría  tindre.  Desaceitado. 

FER  OLI.  fr.  Fam.  TREURE  SARD1NES  DEL  BARRIL. 

JA  POTS  DIR  OH  T'  hi  HA  CAIGUT.  fr.  Haverli  succeit 
a  algú  alguna  desgracia  irremediable.  Oruga  le  dio. 

JA  HA  BEGUT  OLI.  Expr.  met.  fam.  S'  usa  quan  s'  ha 
perdut  o  fet  malbé  alguna  cosa.  Voló;  oruga  le  dio. 

L'  OLI  COU  AL  COLL  Y  A  LA  BUTXACA  Ref.  Se  pren 
en  sentit  recte.  El  aceite  pica  en  la  garganta  y  en  el 
bolsillo. 

ME  SOM  UNTAT  Y  NO  SOM  BEGUT  OLI.  fr.  Ter.  HE 
ANAT  A  ROMA  Y  NO  HE  VIST  AL  PAPA. 

PERA  SABER,  S'  HA  DE  CREMAR  OLI.  fr.  Vol  dir  que 
s'  ha  d'  estudiar  y  vetllar.  Para  saber  hay  que  que- 
marse las  pestañas. 

QUI  TÉ  LA  PAELLA  PEL  MÁNECH  FA  ANAR  L'  OLI 
ALLÁ  ONT  ELL  VOL.  Ref.  Que  és  lo  meteix  que  dir 
que  qui  mana  o  es  1'  amo  d'  un  negoci,  fa  tot  lo 
qu'ell  vol. 

ESSER  LO  METEIX  QUE  POSAR  OLI  A  UN  LLUM.  Se 
diu  particularment  en  els  malalts  que  milloren 
per  la  aplicado  d' algún  remei  particular.  Sermono 
de  santo. 

ESSER  P1TJOR  QUE  TACA  D'  OLI.  fr.  Met.  S'  aplica  a 
una  gran  desgracia  o  a  alguna  cosa  molt  dilícil  de 
remeiar.  Ser  peor  que  mancha  de  aceite. 

QUI  OLI  MESURA,  LES  MANS  O  'LS  DITS  SE  N'  UNTA. 
Ref.  Ensenya  que'ls  que  manegen  dependencies  o  in- 
teressos  agens  solen  aprofitarse  mes  de  lo  just.  Quien 
aceite  mesura,  las  manos  se  unta.  \\  Indica  la  dificultat 
d'  evitar  la  falta  o  culpa  qui  tracta  ab  coses  perillo- 
ses.  Quien  anda  entre  la  miel,  algo  se  le  pega, 

SAB  MES  QUE  OLI  DE  BASSES.  Loe.  fam.  Que  's  diu 
de  la  cosa  molt  sabenta  o  pudenta. 

SANTS  OLIS:  CRISMA. 

SI  'T  FA  MAL  EL  CAP,  UNTAT  EL  CUL  AB  OLI.  fr.  Fam. 
SI  TENS  PA  SECH,  FESTEN  SOPES. 

SI  VOLS  TEÑIR  OLI  VELL,  GUARDA  L'  OLI  DEL  CI- 
trell.  Ref.  Si  quieres  tener  vino  añejo,  no  {¡asles  el 
del  pellejo. 

TIRAR  OLI  A  LA  LLANA,  fr.  Posarhi  quantitat  d'  oli 
ab  que  's  prepara  pera  cardarla.  Enconrear. 

TREURE  L'  OLI  DELS  PANYOS.  fr.  Netejarlos  del  greix 
pera  ficarlos  al  noch.  Desbruar. 

OLI  (Cova  del).  Oiog.  En  el  terme  de  Margalef,  al 
Priorat;  s' anomena  també  Cova  del  Betum,  del  Pe- 
troli,  déla  pudor,  etc. 

OLIÁ.  Geog.  Lloch  de  la  Cerdanya,  pertanyent  al 
part.  de  la  Seu  d' Urgell,  que  ab  altres  veinats,  for- 
mava  antigament  la  Batllía  de  Bellver. 

OLIADA.  f.  Bassa  d'  oli.  Aceitada.  ¡|  Abundancia, 
cullita  d'  oli.  Aceitada,  oleada. 


360 


OLÍ 


olí 


Sepelí  de  Oiiana 


Oliba 


OLIAMENT.  ni.  Untura,  unció,  obra  d' untar  ab 
olí.  Untamiento,  untadura,  untura  de  aceite. 

OLIANA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
d' Urgell,  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  vora  del  Se- 
gre  y  té  1,057  hab. 

OLIAR.  v.  a.  Untar  ab  oli. 
Aceitar. 

OLIAfA.  f.  L'aigua  que  so- 
bra després  que  s'  ha  tret  1'  oli 
deis  molins.  Oleaza. 

OLIAT,  DA.  p.  p.  Aceitado. 
OLIAIRE.    m.  Qui   ven  oli. 
Aceitero.  ||  Qui  és  molt  aficio- 
nat  al   oli.   Aceitero.  ||   Qui  fá 
l'oli  ais  molins. 
ÓLIBA.  f.  Ornit.  Au  de  presa  d' uns  35  centimetres 
de  liaren,  blanquinosa  o  rogenca,  ab   clapes  pardes, 
les  plomes  tan  suaus  que  no  fá 
soroll   quan   vola;  de  día  s' ama- 
ga perqué  1'  oíén   la   llum,  y  de 
nit  vola  en   torn   deis  ecüficis 
grans  en  busca  deis  aucells  que 
s' hi  recullen;  li  agrada   molt 
l'oli;    el   seu    cant  és  monóton, 
trist  y  desagrados.  Lechuza. 

ÓLIBA  DE  CAMPANAR.  XUCLA- 
OLI,  XURA,  XUTA. 

SOL  COM  UNA  ÓLIBA.  Loe.  fam. 
Se  diu  del  que  no  té  parents 
ni  companys.  So.o  como  el  espá- 
rrago. 

OLIÉ  m.  Ter.  Cetrill  d'  oli. 
Aceitera. 

OLIENCH,  CA.  adj.  OLIOS. 
OLIER.  m.  Lo  que  serveix   pera  tindrehi  oli.  Acei- 
tero. ||  OLIAIRE. 

OLIERA,  f.  CETRILL.  ||  La  capceta  o  vas  ont  s'  hi 
guarden  els  sants  olis.  Oliera. 
OLIERÍA.  f.  Tenda  d' oli. 

OLIET  (Joaquim).  Biog.  Pintor  valencia  nat  a  Mo- 
rdía P  any  1772.  Deixeble  d'  En  Joseph  Vergara. 
Académich  de  mérit  de  la  de  Sant  Caries  en  1803. 
Les  seves  millors  obres  son  les  pintures  de  la  petxi- 
na  o  volta  del  presbiteri  de  la  iglesia  parroquial  de 
lbí;  dues  alegoríes  de  la  Sagrada  Escriptura  y  el 
pintat  de  la  volta  en  la  parroquia  d' Algeniesí,  y  la 
Testa  de  Sant  Pere  y  un  Sant  Roch  que  's  guarden  en 
el  Museu  provincial  de  Valencia,  números  220  y  415. 
En  P  Academia  de  Madrit  també  hi  há  un  Sant  Roch 
y  una  testa  d'  esludi,  obres  d'  ell.  En  la  parroquial  de 
Cinctorres,  una  cúpola  y  dos  quadros;  en  la  de  Mo- 
rella,  un  Sant  Francesch;  a  Castelló  de  la  Plana,  Al- 
coy,  Vinaroc,  Benicarló,  Benasal,  Calig  y  Vallibona 
hi  han  obres  de  tal  mestre,  al  oli  y  al  tremp. 

OLIGARCA,  m.  Individuu  d'  una  oligarquía.  Oli- 
garca. 

OLIGARQUÍA,  f.  Govern  de  pochs.  S' entén  de  un 
grop  de  favorits  del  príncep  que  goverua  en  son  pro- 
fit.  Oligarquía. 

OLIGÁRQUICAMENTE  adv.  D'  una  manera  oligár- 
quica. 

OLIGÁRQUICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  oli- 
garquía. Oligárquico. 

OLIGIST.  m.  Min.  Varietat  de  ferro  que  's  fá  dúc- 
til deixantlo  sense  oxígen.  Oligisto. 

OLIGLOBENIA.  f.  Med.  Mancat  de  secreció  muco- 
sa. Oliglobenia. 

OLIGLOCÓS.  m.  Min.  Mineral  de  color  cendrós 
ciar,  lletós,  verdós  y  a  voltes  roig  o  rosat.  Oliglo- 
coso. 

OLIGOCOLIA.  f.  Med.  Secreció  poch  abundant  de 
la  bilis.  Oligocolia. 


OLIGOCRACIA.  f.  Aristocracia  poch  numerosa. 
Oligocracia.  ||  Despotisme  exercit  per  una  luga  de 
magna  ts. 

OLIGOCROPIA.  f.  Med.  Escassesa  de  les  diges- 
tions  albines.  Oligocropia. 

OLIGOCRONO,  A.  adj.  Que  dura  poch  temps.  Oli- 
gocrono. 

OLIGOCRONÓMETRE.  m.  Instrument  que  serveix 
pera  amidar  petites  fraccions  de  temps.  Oligocro- 
nómetro. 

OLIGODACRIA.  f.  Med.  Secreció  de  llágrimes 
poch  abundantes.  Oligodacria. 

OLIGOHEMIA.  f.  Med.  Mancat  de  sanch.  Oligo- 
hemia. 

OLIGOHIDRIA.  f.  Med.  Suor  poch  abundosa.  Oli- 
gohidria. 

OLIGOMANÍA.  f.  Med.  Manía  que 's  limita  a  un 
petit  número  d'  idees.  Oligomanía. 

OLIGOMANIÁTICH,  CA.  s.  y  adj.  Malalt  de  ma- 
níes, que  sois  desatina  en  pochs  y  determináis  temes. 
Oligómano. 

OLIGOPIONÍA.  f.  Med.  Euflaquiment,  extenuado, 
mancat  de  suchs  vitáis.  Oligopionía. 

OLIGOPOSIA.  f.  Med.  Disminució  de  la  set.  Oli- 
goposia. 

OLIGOPSIQUIA.  f.  Med.  Debilitat  de  carácter,  pu- 
silanimitat.  Oligopsiquia. 

OLIGOQUILA.  f.  Med.  Mancat  de  nutricio.  Oligo- 
quila. 

OLIGUERA.  Hidrog.  Punta  de  la  costa  de  la  prov. 
de  Girona,  prop  de  Cadaqués. 

OLIGURESIA.  f.  Med.  Secreció  poch  abundant  de 
orina.  Oliguresia. 

OLIMEL.  m.  Oli  molt  espés  y  dols.  ||  Barreja  de  oli 
y  mel.  Oleomiel. 

OLIMP.  Nom  propi  d'  home.  Olimpio. 

OLIMP.  m.  Montanya  de  Grecia  ont  se  suposava 
que  residíen  els  deus  del  paganisme.  Olimpo.  |¡  Poét. 
¿el.  Olimpo. 

OLIMPI.  Biog.  Bisbe  de  Barcelona.  Vivía  en  el 
sigle  IV.  Va  regir  la  mitra  poch  després  de  Sant  Se- 
ver,  envers  1'  any  313.  El  docte  Sant  Agustí  feia  molt 
cabal  d'  ell  y  1'  elogia  en  el  llibre  primer  «Contra  Ju- 
lia,» cap.  III  y  VIIL  Era  autor  d'  un  Llibre  de  la  fe, 
avui  perdut,  rebatent  la  doctrina  deis  maniqueus, 
quins  atribulen  els  pecats  deis  homes  no  pas  al  lliure 
albir  d'  ells,  sino  a  la  meteixa  naturalesa.  Com  Olim- 
pi  pertany  a  un  temps  calamites  y  de  cultura  escas- 
sa,  en  les  obres  capdals  d' erudició  ecclesiástica  re- 
latives  a  Espanya  y  en  particular  a  Catalunya,  son 
confoses  y  discutides  les  coses  d'aquest  Olimpi  ab 
altre  personatge  del  meteix  nom  y  també  ab  el  bisbe 
Lampio,  de  Barcelona,  qui  vivía  al  sigle  V. 

OLIMPIA.  Nom  propi  de  dona.  Olimpia. 

OLIMPIADA,  f.  Període  o  transcurs  de  quatre  anys 
en  temps  de  Roma.  Olimpiada.  ||  Jochs  olímpichs. 
Olimpiada. 

OLIMPICAMENT.  m.  adv.  D'una  manera  olímpica. 

OLÍMPICH,  A.  adj.  Perteneixent  al  Olimp  o  ais 
jochs  olímpichs.  Olímpico.  ||  Gran,  sublim,  propi  de 
un  Deu.  Olímpico. 

OLINTOLITA.  f.  Min.  Mena  de  grossularia.  Olin- 
tolita. 

OLIÓLA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
d'  Urgell,  part.  jud.  de  Balaguer;  és  a  la  vora  del  riu 
Llobregós  y  té  859  hab. 

OLIOS,  A.  adj.  Lo  que  conté  algún  oli  o  líquit  grei- 
xós.  Aceitoso,  oleoso,  oleaginoso,  oleario. 

OLIU.  ni.  Ter.  Llenya  d' olivera.  Olivo. 

L'OLiU  crema  A  TOT  viu.  Ref.  La  leña  de  olivo  arde 
á  todo  bicho. 


OLÍ 


OLÍ 


361 


OLÍUS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisbat 
y  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  vora  del  riu  Cardoner 
y  té  486  hab. 

OLIVA,  f.  Fruit  de  la  olivera.  Aceituna,  oliva.  II 
El  fruit  del  llorer.  Baya  de  laurel.  ||  MURTRÓ. 

oliva  borda.  El  fruit  del  bordí?.  Acebuchina. 

OLIVA  CAIGUDA  La  que  cau  del  arbre  sense  madu- 
rar. Agracejo. 

Oliva  de  CUQUILLO.  La  rodona.  Aceituna  manzani- 
lla ó rodonda. 

OLIVA  JUDAICA.  Oliva  bona  pera  fer  oli,  pero  no 
pera  inenjar.  Oliva,  aceituna  ercal  ó  judiega. 

oliva  LLARGA.  La  que  té  la  figura  llargaruda.  Acei- 
tuna luenga  ó  lechín. 

OLIVA  negra.  La  que  té  un  color  morat  que  tira  a 
negre.  Aceituna  moracha. 

OLIVA  sabatera.  La  que  posada  en  adob  pert  el 
pust  y'l  color  y  pren  el  de  la  pell  adobada.  Aceituna 
zapatera. 

oliva  arbequina.  Oliva  petita  molt  bona  origina- 
ria d' Arbeca. 

oliva  sevillenca  o  sevillana.  La  qu'és  mes 
grossa  que  les  comunes,  anomenada  aixís  perqué 
pervé  de  plan^ons  d'  oliveres  de  Sevilla.  Aceituna 
gorda. 

OLIVA,  UNA  ÉS  OR,  DUES  PLATA  Y  LA  TERCERA  MATA. 
Ref.  Denota  que  les  olives  bones  son  molt  gustoses, 
pero  que  no  se 'n  deuen  menjar  moltes,  per  ésser  de 
mala  dijestió.  Aceituna,  una  es  oro,  dos  plata  y  la  ter- 
cera mata. 

CULLIR  les  OLIVES  AB  LA  MÁ.  fr.  Ordeñar. 

NO  DIGUIS  OLIVA  FlNS  QUE  SIGUÍ  CULLIDA.  Ref.  NO 
DIGUIS  BLAT  QUE  NO  SIGUÍ  AL  SACH. 

NO  ÉS  OLIVA  QUE  D'  AGOST  NO  SIGUÍ  EIXIDA.  Ref. 
Se  refereix  a  que  pél  agost  comencen  a  veures  les 
olives  a  les  oliveres. 

PER  SANTA  CATERINA  L'OLI  ÉS  A  LA  OLIVA.  Ref.  Pe- 
ra indicar  que  aquesta  ja  comenta  a  estar  saonada. 

QUI  REPLEGA  L' OLIVA  ANS  DEL  JANER,  DElXA  L'  OLI 
AL  oliver.  Ref.  Vol  dir  que  abans  del  Janer  1' oliva 
no  está  saonada  del  tot,  y  si's  culi  no  dona  tot  1'  oli 
que  donaría  si  fos  ben  madura. 

SOPES  Y  OLIVES,  O  CAP  O  A  ESTIVES.  Ref.  Sopas  y 
aceitunas,  ó  muchas  ó  ninguna. 

OLIVA.  Biog.  Abat  fainos,  bisbe  de  Vich  y  notable 
escriptor,  nat  a  Catalunya  a  les  darreríes  del  sigle  X 
y  mort  en  el  monastirde  Cuixá  (Rosselló)  l'any  1046. 
Era  fill  del  famós  Oliva  «Cabreta.»  comte  de  Besalú, 
renet  del  comte  sobirá  Guifre  Pilos,  y  germá  del  Ber- 
nat  «Tallaferro,»  comte  de  Besalú,  y  de  Na  Ingilber- 
ga,  priora  del  monastir  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses. 
L'any  1002  va  entrar  monjo  benet  en  el  monastir  de 
Ripoll,  del  quin  va  ésser  abat  desde  1' any  1008  fins 
al  morir  (1046).  Per  son  saber  extraordinari,  ademes, 
va  ésser  elegit  abat  de  Sant  Miquel  de  Cuixá,  de 
Sant  Martí  del  Canigó  y  bisbe  de  Vich  (1018-1046), 
al  morir  el  bisbe  Borrell,  pero  regint  les  dues  abadíes. 
Va  fer  la  quarta  reedificació  del  monastir  de  Ripoll, 
quina  magna  portaba  románica  és  progeclada  d'  ell 
y  erigida  durant  llur  abadiat  (1032).  També  va  re- 
construir, engrandintla,  la  catedral  de  Vich  (1038)  de 
quina  obra  románica  avui  resta  la  torre  de  les  cam- 
panes.  Va  assistir  a  dedicacions  y  altres  actes  molt 
principáis  d'ordre  civil  y  relligiós  en  diverses  locali- 
tats,  y  al  concili  de  Narbona  (1033).  Escriptor  llati- 
nista  esquisit,  molt  superior  a  la  literatura  del  sigle 
XI.  És  autor  de  Epistolce  de  Paschali  cyclo  Dionisiali; 
De  ponderibus  et  mensuris  (atribuida);  Res¡ula>  abaci 
Oliva  Virginis  María;  Rivipollentis  monacho  educe; 
Carmen  in  laudem  monasterii  rivipollensis  (poema); 
De  música;  y  varíes  epístoles,  unes  al  rei  de  Navarra, 
qui  va  consultarli  punts  importants  de  la  cosa  públi- 
ca, y  una  mena  de  memoria  feta  pera'ls  successors 
d'ell  en  1' abadía,  principiant:  Karissimo  successori 
Kathedra  nostrce.  Resulta  en  elles  tan  bon  escriptor, 
per  sa  puresa  y  correcció  literaries,  com  expert  en 
DIC.  cat.  —v.  II.  — 46. 


la  cosa  pública  y  entes  jurisconsult.  S'havía  cregut 
en  la  existencia  de  dues  personalitats  del  meteix 
nom,  y  en  aquells  temps,  en  el  monastir  de  Ripoll; 
empió  resulta  que  's  tracta  d' una  sola  persona,  qui 
va  teñir  gran  relleu  a  Catalunya  y  defora,  durant 
llarchs  anys. 

—  «CABRETA».  Biog.  Comte  de  Besalú  y  de  Cer- 
danya,  famós  en  el  sigle  X,  com  a  figura  important 
de  Catalunya.  Germá  del  comte  Miró  bisbe  de  Girona 
y  pare  de  Bernat  «Tallaferro»  comte  de  Besalú  y  del 
sabi  abat  de  Ripoll,  Oliva.  Casat  ab  la  comtesa  Er- 
mengarda  entréis  anys  966-967  y  premort  a  n'  ella 
envers  1001.  Desde  l'any  958  fins  al  988  son  nom  se 
trova  constatat  seguidament  en  actes  documentáis. 
Son  eos  va  ésser  sepultat  en  el  monastir  de  Ripoll, 
regit  per  son  fill  el  gran  Oliva;  per  mes  que'ls  monas- 
tirs  de  Serrateix  y  de  Monte  Casino  abans  pretenfen 
guardar  les  seues  despulles.  Va  ésser  géneros  bene- 
factor de  moltes  cases  relligioses  de  la  Catalunya 
vella. 

—  (antoni).  Biog.  Advocat,  nat  a  Porta  (valí  de 
Querol,  Puigcerdá),  a  milján  sigle  XVI.  Va  cursar  ju- 
risprudencia a  Tolosa  y  a  Lleida,  prenent  el  grau  de 
advocat  a  Barcelona.  Va  anar  a  Salamanca  a  consul- 
tar ab  els  sabis  d  aquella  Universitat,  estudiant  la 
retórica  al  propi  temps,  y  retornant  a  Lleida,  ont  va 
ensenyar  dret.  Ais  cinquant'anys  tornava  a  Barcelo- 
na, establintshi  d' advocat.  Va  ésser  elegit  pera  im- 
portants cárrechs,  havent  renunciada  la  fiscalía  del 
Consell  Suprem  d'Aragó.  Té  publicades  algunes  obres 
de  dret  cátala,  totes  en  llatí,  del  1600  al  1606. 

—  (BERNAT).  Biog.  Monjo  benedictí  y  musich.  Nat 
a  Sant  Feliu  de  Guixols,  mort  l'any  1661  en  el  mo- 
nastir de  Montserrat,  ont  ni  havía  prés  1'  hábit  el 
juliol  del  1619.  Havia  estat  prior  major  d'aquell  casal 
monástich.  Musich  molt  distingit  y  estimat,  sobretot, 
com  a  organista  de  cap  de  brot. 

—  (JOAN).  Biog.  Cartuixá  y  escriptor,  de  Catalu- 
nya. Prior  del  monastir  de  Montalegre  en  el  sigle 
XVI.  Va  fer  construir  el  primer  claustre  d'aquell  ca- 
sal de  prop  de  Tiana,  al  qual  sentía  molt  d'  afecte. 
És  autor  de  les  vides  d'alguns  monjos  notables  del 
referit  monastir,  escrites  envers  1630. 

—  (JOAN).  Biog.  Frare  de  la  ordre  de  la  Mercé, 
natural  de  Barcelona,  qui  va  pendre  1' hábit  en  1779, 
havent  mort  en  la  meteixa  ciutat  en  1'  any  1801.  Era, 
princ  palment,  musich  organer  y  va  compondré  mol- 
tes  obres,  que 's  guarden  en  l'arxiu  de  la  Escolanía 
de  la  Mercé. 

—  Y  brigman  (JAUME).  Biog.  Jove  advoca t,  que  va 
fer  remarcables  estudis  de  dret  comercial,  havent 
publicat  un  Diccionari  de  Llegislació  Mercantil,  molt 
encomiat.  Havía  prés  part  en  discusious  jurídiques, 
sostenint  ab  atinats  arguments  el  sen  criteri.  Va  mo- 
rir a  Barcelona  a  l'any  1890. 

OLIVA  (Santa).  Geog.  Prov.  de 
Tarragona.  ||  Vila  de  la  prov.  y 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de 
Gandía;  és  prop  del  mar,  té  esta- 
do de  F.-C.  y  7,968  hab.  |]  —(LA). 
Lloch  del  terme  d'  Alfar,  provin- 
cia de  Girona.  ||  —  (LA).  Caseriu 
del  terme  de  la  Baronía  de  Rialp, 
prov.  de  Lleida. 

OLIVA,  f.   Ornit.  ÓLIBA. 

OLIVACA.  f.  Ornit.  ter.  OLIVA. 
||  Aum.  d' oliva.  Aceitunaza. 

OLIVADA,  f.  Moltes  olives;  cu- 
Hita  d'  olives. 

OLIVAR,  m.  OLIVERAR. 

OLIVARDA,  f.  Bot.  Herba  de  la 
fam.  de  les  compostes;  de  fulles 
en  figura  de  llanga,  dentades  per 
la  vora,  ab  péls  acompanyats  de 
glándules  que  les  fan  apegaloses  y  les  flors  gro- 
gues;  la  usen  en  decocció   pera    xuclar   els    mem- 


Brot  d'  olivarda 


362 


OLÍ 


OLÍ 


bres  fluixos  de  les  besties.  Ceniza  mayor,  olivarda, 
hierba  para  los  mosquitos.  ||  Ornit.  Mena  d'aligot 
petit  que  té  '1  eos  groen  verdós.  Olivarda. 

OLIVARI,  A.  adj.  Olivos;  lo  que  té  forma  o  sem- 
blanza d'  oliva.   Olivario. 

OLIVARSE,  v.  r.  Algarse  butllofes  al  pá  per  ha- 
verse  refredat  la  pasta.   Olivarse,  escalfarse. 

OLIVASTRE.  ni.  ULLASTRE. 

OLIVASTRINA.  f.  OLIVA  BORDA. 

OLIVAT,  DA.  p.  p.  Olivado,  escalfado. 

OLIVAIRE.  ni.  Venedor  d' olives.  Aceitunero. 

OLIVÉ  (Manel).  Biog.  Escnlptor  cátala,  que  va 
ésser  l'autor  de  dues  estatúes,  de  les  quatre  que  al 
pati  de  la  Casa  Llotja  de  Barcelona,  representen  les 
parts  del  mou  y  que  foren  esculpides  a  les  derreríes 
del  sigle  XVIII. 

OLIVEDA.  f.  Ant.  OLIVERAR. 

OLIVEDA.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Massanet  de 
Cabrenys,  prov.  de  Girona. 

OLIVELLA.  f.  BORDÚ.  ||  OLIVERA  BORDA. 

OLIVELLA  (Sant  Feliu  d%  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vilanova  y 
Oeltrú;  és  a  la  vora  de  la  riera  de  Canyelles  y  té  348 
habitan  ts. 

OLIVELLA  (Bernat).  Biog.  Arquebisbe  de  Tarra- 
gona, qui  floría  en  la  segona  meit;tt  del  sigle  XIII.  En- 
vers  1'  any  1280  va  arreglar  el  Missal  y  el  Breviari 
pera  tot  1'  arquebisbat.  En  1282  va  empenye  molt  les 
obres  de  la  herniosa  catedral  de  Tarragona,  quin 
frontis,  gaire  bé  tot,  és  obra  del  seu  tenips.  Tan  en- 
tusiasta era  de  V  obra,  que  va  renunciar  a  favor  de 
ella  les  comoditats  propies,  retirantse  a  vitire  liumil- 
ment  a  Escornalbou  a  fí  d'  estalviar  y  poder  destinar 
mes  cabals  a  la  construcció.  Havía  sigut  bisbe  de 
Tortosa  en  1254,  y  va  morir  a  Tarragona  en  1282. 

OLIVELLA.  Bot.  Planta  déla  fam.  de  les  oliacies, 
que  's  fá  péls  boscos;  a  Tremp  1'  anomenen  oliverela. 
Aligustre. 

OLIVER.  m.  Bot.  OLIVERA. 

AL  JANER  L'  OLÍ  És  AL  OLIVER.  Ref.  Perqué  les 
olives  son  ja  madures.  En  Enero  hay  aceite  en  el 
olivo. 

FOCH  D'  OLIVER,  FOCH  DE  CAValler.  Ref.  La  Ilenya 
d' oliver  crema  molt  bé.  Lumbre  de  olivo,  lumbre  de 
caballero. 

OLIVER  (Francesch).  Biog.  Un  deis  poetes  cata- 
lans  del  Canconer  de  París,  qui  probablement  vivía 
en  el  sigle  XIV.  Va  traduir  al  cátala  la  Requesta  de 
amor  de  madama  Sans-Merci,  publicada  per  En  To- 
rres Aniat,  intercalades  la  versió  catalana  y  1'  origi- 
nal francés;  pega  composta  de  800  versos  y  de  100 
estrofes  o  cobles,  formant  un  diálech  entre  1'  autor, 
1'  aimant  y  la  dama.  Travall  fet  ab  tota  cura. 

—  (GUILLEM  .  Biog.  Poeta  cátala  del  sigle  XIV.  Chi- 
tada de  Barcelona.  Figura  en  el  «Jardinet  de  Orats> 
una  obra  d'  ell  titolada:  Romiatge  de  la  casa  santa  de 
Jerusalem  ab  les  perdonances  de  aquella.  Segons  un 
document  reial  de  1'  Arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó,  en 
el  regnat  de  Joan  I,  any  1389,  un  Guillem  Oliver, 
probablement  el  meteix,  ocupava  un  carreen  impor- 
tant  a  la  curia  reial. 

—  (PERE  JOAN).  Biog.  Famós  humanista  valencia 
del  sigle  XVI.  Va  estudiar  a  Alcalá  d'  Henares,  mes 
tart  a  París,  essent  deixeble  d'  En  Fabro  Breniun- 
dano,  prenenthi  el  grau  de  doctor.  Va  combatre  les 
doctrines  d'  Aristótil.  Va  exercir  de  preceptor  de  la 
reina  de  Franca,  fent  amistat  ab  els  homes  mes  sabrs 
del  seu  temps.  Va  escriure  distintes  obres,  trascen- 
dental per  la  doctrina,  totes  en  Uatí,  una  d*  elles 
dedicada  al  cardenal  Caries  de  Lorena  y  al  precep- 
tor deis  filis  del  rei  de  Franca. 

—  Y  aymaurí  (francesch).  Biog.  Mestre  musich. 
Nat  a  la  vila  de  Poboleda  1'  any   1813.  Quan  era  noi 


de  chor  o  infant  de  la  catedral  de  Lleida,  tenía  per 
mestre  de  contrapunt  y  composició  a  Magí  Qermá  y 
Subirá,  y  era  son  mestre  d'  orga  mossén  Joan  Arriet. 
Tenía  una  veu  liermosíssima  y  un  talent  superior  a  la 
seua  etat,  per  lo  qual  a  1'  any  1830  ja  era  sotsmes- 
tre  de  capella,  y  en  1840  director  de  1' escola  de 
cant  del  Liceu  artístich  y  literari.  Havía  estat  musich 
major  de  la  banda  municipal.  L'  any  1846  va  fundar 
la  capella  de  música  del  Roser,  dirigintla  fins  al  1856. 
Va  guanyar  per  oposició  les  places  d'  organer  de  les 
parroquies  de  Sant  Lloren?  y  de  Sant  Joan,  ont  se- 
guía en  1867.  Va  compondré  gran  quantitat  d'  obres 
musicals,  totes  concienzudas. 

—  Y  aiarch  (joan).  Biog.  Metge  cátala  del  si- 
gle XIX,  nat  a  Riudoms.  Va  cursar  a  Osea  y  Valencia, 
doctorantse  a  Montpeller.  Durant  algún  temps  va 
exercir  la  carrera  a  1'  Havana,  ont  va  publicar  un 
travall  de  topografía  vegetal,  geológica  y  médica  de 
Alquizar  en  1'  illa  de  Cuba.  L'  any  1835  va  publicar 
un  llibret  relatiu  al  cólera  morbo-asiátich,  prenent 
peu  de  les  observacions  fetes  al  hospital  del  semi- 
nan de  Reus. 

—  Y  Pí  (ANTONI).  Biog.  Metge  barceloní  del  si- 
gle XIX.  Mort  en  1861.  L'  any  1856  va  publicar  la  se- 
gona edició  del  llibret:  El  apuntador  de  enfermedades 
de  las  mujeres,  de  obstetricia  y  de  niños  (Barcelona, 
imp.    Magriñá,    64 

pág.  8.°j,  y  l'any 
1850,  en  la  meteixa 
imprempta:  Viajes 
atmosféricos,  ó  tra- 
tado teórico  prácti- 
co de  la  dirección 
de  los  armazones 
aerostáticos,  llibret 
de  XVI-136  planes 
en  quart. 

OLIVERA,  f.  Bot. 
Arbre  de  1'  alearía 
de  vint  peus;  con- 
serva tot  1'  any  les 
fulles,  que  son  es- 
tretes,  d'  un  vert 
ciar  y  blanquinoses 
oel   revés,  y  les 

flors  blanques;  té '1  fruit  ovalat,  mes  o  menys  gros 
segons  les  diverses  castes  que  hi  há  de  dit  arbre. 
Olivo,  aceituno. 

OLIVERA  BORDA:  BORDÍQ. 

EMBOLÍCAHO  AB  UNA  FULLA  D'  OLIVERA,  fr.  EMBO- 
LÍCAHO  AB  UNA  FULLA  DE  PÍ. 

ÉSSER  TOCAT  DE  L'  OLIVERA  GROSSAL.  fr.  ler. 
Ser  tonto  de  capirote. 

OLIVERADA.  f.  y 

OLIVERAR.  m.  Lloch  plantat  d'  olíveres.  Olive- 
rar.  |]  El  d'  oliveres  bordes.  Acebuchal. 

OLIVERAS  (Marián).  Biog.  Capiscol  de  la  cate- 
dral de  Barcelona,  qui  vivía  en  el  sigle  XVIH  y  pri- 
niers  anys  del  XIX.  Doctor  en  Dret  y  académich  de  la 
de  Ciencies  Naturals  y  Arts,  ont  va  donar  a  conéi- 
xer  algunes  Memories  relatives:  a  la  canya  dolca 
(1790);  a  la  opinió  de  que  la  térra  no  té,  per  sí  sola, 
virtut  pera  la  vegetació  (1791);  sobre  1'  herba  Prim- 
penelle  d'  Anglaterra  (1793);  sobre  maneres  de  millo- 
rar  la  utilitat  de  la  térra  (1796);  sobre  les  aventatges 
de  cavar  fondament  (1799),  y  discurs  sobre  la  prefe- 
rencia deis  bous  ais  matxos  en  el  llaurar  (1803). 

—  Y  GENSANA  (CAMIL).  Biog.  Arquitecte,  dibuixant 
y  llatinista.  Nat  a  Figueres  l'any  1849  y  mort  a  Bar- 
celona en  1898.  Feu  la  reválida  d'  arquitecte  en  1877. 
Havía  cursat  dibuix  a  Llotja.  Va  ésser  bibliotecari 
de  1'  Escola  d'  Arquitectura  de  Barcelona.  L'  any 
1887  guanyava  noblement  la  plaga  d'  arquitecte  pro- 
vincial de  Barcelona,  tenint  per  contrincants  ais  mes 
distlngits  companys  de  carrera.  Home  d'  extraordi- 
naria modestia.  Ha  estat  el  precursor  del  modern  is- 


Olivera 


OLO 


OLO 


363 


til  en  nostre  país,  mes  ab  personalitat  y  factura  pro- 
pies; car,  principalment,  ell  era  creador  y  original  en 
tot.  D'  entre  les  obres  progectades  per  1'  arquitecte 
Oliveras,  son  les  niés  capdals:  la  Casa  Provincial  de 
Maternitat  de  Barcelona  (a  les  Corts  de  Sairiá);  la 
nova  iglesia  de  Santa  Agna  (Barcelona);  ei  fronlis  de 
1'  iglesia  de  la  Companyía  de  Jesús  (Barcelona),  y 
alguna  construcció  a  Comilles  (Santander). 

OLIVERETA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  daf- 
nacies,  silvestre  y  conservada  ais  jardins.  Mecer- 
cón,  leño  gentil.  ||  bordíq.  ||  olivella. 

OLIVERO,  ni.  dim.  OLIVER  JOVE. 

OLIVES.  Geog.  Veiuat  de  Sant  Esteve  de  Guia'ves, 
prov.  de  Girona.  ||  —(LES).  Lloch  del  terme  de  Garri- 
goles,  prov.  de  Girona.  ||  —(LES).  Caseriu  del  tenue 
de  Sant  Julia  de  Ramis,  prov.   de  Girona. 

OLIVES  (Cova  del  Pau).  Orog.  En  el  terme  de  la 
Espluga  de  Francoli. 

OLIVET.  m.  Ter.  OLIVERAR. 

OLIVETA.  f.  dim.  Aceitunita. 

OLIVÍFER,  A.  adj.  Abundós  d'  olives.  Olivífero. 

OLIVÓ  D'  ALVERNIA  (Francesch).  Biog.  Literat 
y  canonge,  natural  de  Tárrega,  qui  vivía  en  el  si- 
gle  XVI  y  principis  del  XVII.  Canonge  de  la  Seu  de 
Vich  desde  M  1585  al  1587,  presentat  peí  sabi  bisbe 
Joan  Bta.  Cardona.  Anüaca  de  Santa  María  del  Mar 
y  canonge  de  Barcelona  després,  y  mes  tart  vicari 
general  del  bisbe  Colonia,  y  lambe  inquisidor.  Es- 
criptor  pulcre,  en  cátala  y  llatí.  Va  ésser  jtirat  en  el 
certamen  poétich  hagut  a  Barcelona  quan  varen  ce- 
lebrarse les  festes  de  la  canonisació  de  Sant  Ramón 
de  Penyafort,  1'  any  1601. 

—  Y  formentí  (joaquím).  Biog.  Excursionista  y 
erudit  contemporani  barceloní.  Molt  enlés  en  ar- 
queología y  en  historia  de  l'art.  L'any  1884  va  donar 
varies  conferencies  de  1'  art  románich  a  Catalunya 
a  1'  «Associació  Catalanista  d'  Excursions  Cientí- 
fiques».  És  autor  de  la  Fulla  d'  instrncció  arqueoló- 
gica, travall  important  y  práctich  publicat  per  aquella 
corponició.  Havía  colaborat  en  alguna  revista  cata- 
lana. Conreuant  la  poesía,  va  obtindre  premis  a  Fi- 
gueres,  Mataré  y  Perpinyá.  Essent  obrer  de  la  parro- 
quia de  Santa  María  del  Mar,  investigant  en  son 
arxiu,  va  compondré  una  monografía,  qu'  és  inédita. 

OLIVOS,  A.  adj.  OLIVARI. 

OLM.  ni.  Bot.  Arbre  de  6  a  10  metres  d'  algada;  té 
la  soca  recta,  les  fulles  en  figura  de  cor,  d'  un  her- 
mós  vert;  fa  les  flors  y  '1  frult  en  petites  candeletes 
o  raiméis  que  cauen  al  brotar  la  fulla;  la  seua  fusta 
és  forta,  solida  y  fácil  de  travallar.   Olmo,  álamo. 

OLM  BLANCH: ALBA. 

OLMAR.  m.  y 

OLMEDA,  f.  y 

OLMERA.  f.  Lloch  plantat  d'  olms.  Olmeda,  ol- 
medo, negrillera. 

OLMS  (Santuari  deis).  Geog.  Al  Bergadá,  prop  les 
vessants  del  Marlés  y  de  la  riera  de  Borredá,  al  co- 
llet  del  seu  nom ,  a  1,180  met. 
d'  alaria.  S'  hi  venera  una  an- 
tiga  imatge  románica  de  la 
Verge,  que  té  molta  nomenada 
pera  guarir  de  trencadures  y 
pera  les  malalties  del  bestiar. 
OLÓ  (Santa  María  d).  Geog. 

SANTA    MARÍA    DE    OLÓ,  provin- 
cia de  Barcelona. 

OLOCAU.  Geog.  Vila  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  par- 
tit  jud.  de  Liria;  és  a  la  vora 
del  barranch  de  Carraixel  y  té 
1,302  hab.  ||  —DEL  REÍ.  Vileta 
de  la  prov.  de  Castelló,  dióc. 

de  Sarago^a,  part.  jud.  de  Morella;  és  a  la  serra  de 

la  Fatarella  y  té  603  liabitants. 


c 


jOLOPTA 


Segell  de  Olopte 


Segell  de 
Santa  Maria  d'Oló 


OLOGRAF,  A.  adj.  Escrit  peí  meteix  testador. 
Ológrafo. 

OLOGRAFÍA.  f.  Acte  d'  escriure  '1  testament  de 
má  propia.  Olografía. 

OLOGRAFIAR.  v.  a.  Escriure  '1  testament  de  má 
propia.  Olografiar. 

OLOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  referent  a  la  ologra- 
fia. ||  Se  diu  del  testament  escrit  per  má  del  meteix 
testador.  Olográfico. 

OLÓMETRE.  ni.  Instrument  pera  amidar  tota  mena 
d'  altures;  se  compon  de  tres  regles  movibles,  quines 
obertures  y  posicions  do- 
nen a  la  vegada  'ls  tres  an- 
gles.  Olómetro. 

OLOPTE.  Geog.  Lloch  de 
la  Cerdanya,  que  forma  mu- 
nicipi  ab  els  de  Isabal  y 
All,  reunint  en  conjunt  339 
liabitants. 

OLOR.  ni.  y  f.  La  sensa- 
ció   que   percebeix  el   na?.   Olor.  ||  Met.  Sospita  de 
alguna   cosa   desconeguda  o  qu'  ha  de  succeir.  Olor. 
||  Bon  nom,  íania,   reputació.   Olor.   ||   pl.    Perfutns 
olorosos.  Olores,  perfumes,  aromas. 

DONAR,  fer  o  LLENgAR  OLOR.  fr.  Despedir  flaire  les 
flors,  etc.  Oler,  dar,  despedir  olor,  echar,  despedir  fra- 
gancia. 

MALA  OLOR.  PUDOR. 

NO  fer  BONA  OLOR.  fr.  Met.  Ésser  perillos.  Ser  pe- 
ligroso ó  sospechoso. 

SENTIRNE  OLOR.  fr.  Met.   OLORAR,  2. 

OLORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  olora.  Oledor. 

OLORAR.  v.  a.  Percebre  ab  1' olfat.  Oler.  ||  Anar 
rastrejant  alguna  cosa  per  medi  del  olfat.  Husmear, 
oliscar.  ||  Met.  Inquirir  ab  curiositat  y  dilligencia  lo 
que  passa.  Oler.  ||  Percebre,  conéixer  alguna  cosa 
amagada.  Oler,  husmear. 

OLORAR  SOVINT.  fr.  Acostarse  ab  freqüencia  alguna 
cosa  al  nac.  pera  sentirne  la  olor.  Olfatear,  oliscar. 

OLORAT,  DA.  p.  p.  OLIDO. 

OLORDE.  Geog.  SANTA  CREU  D'  OLORDE,  prov.  de 
Barcelona. 

OLORET.  m.  dim.  y 

OLORETA.  f.  dim.  Olorcillo. 

OLORÍFER,  A.  adj.  Lo  que  despedeix  olor.  Olorí- 
fero. 

OLORÓS.  adj.  Flairós,  lo  que  fá  olor.  Oloroso, 
odorífero,  oledero. 

OLOROSAMENT.  adv.  D'  una  manera  olorosa. 

OLOROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  olorós.  Oloro- 
sísimo. 

OLOST.  Geog.  Poblé  de  la  co- 
marca del  Lluganés,  prov.  de  Bar- 
celona ,  bisb.  de  Vich ,  empla?at 
al  vessant  de  la  serra  fins  al  peu 
de  la  riera  del  seu  nom.  Está  si- 
tuat  a  1'  algaria  de  600  metres  y 
té  917  hab. 

OLOT  (Ermengol  de).  Biog. 
Caputxí,  qui  vivía  en  el  traspás 
deis  sigles  XVII  al  xvm.  Va  mo- 
rir a  Olot  1'  any  1713.  Va  ésser 
pare  provincial  de  la  ordre.  Es 
autor  de  quatre  volums  de  sermons  predicables,  y 
del  llibret/ove// precios  pera  la  tercera  ordre  de  N.  P.  S. 
Francesch,  estampat  a  Barcelona. 

—  (LLUIS  DE).  Biog.  Caputxí  del  sigle  xvili,  autor 
didáctich  de  caligrafía  y  gravador.  Natural  de  Olot, 
empró  residint  en  el  monastir  de  Barcelona.  Es  autor 
del  Uibre  Origen  y  arte  de  escribir  bien.  Ab  vintidues 
lamines  de  rnodels  pera  apendre  d'  escriure  facilment, 
ab  els  sis  principáis  carácters  de  lletra  que  aleshores 
s'  estilaven  a  Espanya,  y  ademes  ab  mostres    deis 


Segell  de  Santa 
María  de  Olost 


364 


OLV 


OLLA 


quins  s'  havíen  usat  desde  '1  sigle  X  al  XVI,  ab  tipus 
lapidaris,  nocions  del  grech,  1'  hebreu  y  '1  siriach.  El 
text  porta  44  capítuls  profitosos. 

OLOT.  Geog.  Partit  judicial  de  la  prov.  de  Girona. 
Compren  30  ajuntaments,  que  son:  Argelaguer,  Baget 


HBBMé  e  ?j 


Segell  de  Olot 


Vista  genaral  de  O'ot 

Bassagoda,  Batet,  Begudá,  Besalú,  Beuda,  Capsech 
Castellfullit  de  la  Roca,  Juanetes,  Maya,  Mieres 
Montagut,  Oix,  Olot,  Palau  de  Montagut,  Parroquia 
de  Besalú,  Pinya  (La),  Planes  (Les),  Preses  (Les), 
Ridaura,  Sales,  Sant  Feliu  de  Pa- 
llarols,  Sant  Miquel  de  Campma- 
jor,  Sant  Privat  de  Bas,  Sant  Sal- 
vador de  Bianya,  Sant  Aniol  de 
Finestres,  Santa  Pan  y  Tortellá, 
reunint  entre  tots  ells  38,722  ha- 
bitants.  ||  Vila  de  la  prov.  y  bis- 
bat  de  Girona,  cap  del  part.  jud. 
del  seu  nom;  és  a  la  vora  del  riu 
Fluviá,  té  niolta  fabricado  y  8,017 
hab.  Tocant  a  la  vila  hi  ha  vol- 
cans  apagats. 

OLOTÍ,   NA.    adj.   Lo   natural 
o  pertanyent  a  Olot.  Olotino. 

OLP.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Enviny,  pro- 
vincia de  Lleida. 

OLRIOLS.   Geog.   Caseriu  del   terme   de   Tamarit, 
prov.  d'  Osea. 

OLS.  Contracció  de  O  los. 

OLTRA.  prep.  Ant.  A  mes.  A  más,  además.  ||  Ant. 
A  excepció.  Fuera.  ||  malgrat,  ENCARA  QUE.  ||  OLTRA. 
PASSAR  TOT  D' OLTRA.  Loe.  Pasar  de  parte  aparte. 
OLTRA  MAR.  En  lo  antich  les  terres  d'  África  y  Asia 
y  la  Terra  Santa;  avui  en  día  América. 

OLTRA  pirineus.  La  Catalunya 
francesa  y  les  terres  del  Llen- 
guadoch. 

OLTRAMARÍ,  NA.  adj.  d' ul- 
tramar. Ultramarino. 

OLTRANCA.  (A),   ni.   adv.  De 
>ot'^«J"<25C  >y      totes  maneres.  A  ultranza. 
V*$^.ÍmS^  OLTRATOMBA.   f.    Ultra- 

tumba. 

OLUGES.   Geog.    Poblé   de   la 
prov.  de  Llei- 
da, bisbat  de 
Solsona,  part.  jud.  de  Cervera;  és 
a  la  vora  d'una  riera  y  té  654  ha- 
bitants. 

OLVAN.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Barcelona,  bisb.  de  Sol- 
sona, part.  jud.  de  Berga,  a  565 
metres  d'  alearía:  té  786  hab. 

OLVENA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  d'  Osea,  dióc.  de  Barbastre, 
part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la 
vora  del  riu  Essera  y  té  384  hab. 

OLVIDADÍC,  A.  adj.  Qui  olvida 
vidadizo.  ||  Qui  fáciltnent  s'  olvida 
memoria.  Olvidadizo. 


Segell  d'Oluges 


Segell  de  Santa 
María  d'Olvan 

o  s'  olvida.  01- 
o  peit  aviat  la 


OLVIDAR,  v.  a.  Fugir  de  la  memoria  alguna  cosa. 
Olvidar;  echar  en,  dar  al  olvido.  ||  Deixar  el  cari- 
nyo  qu'  abans  se  tenia  a  algú.  Olvidar.  ||  Deixar  de 
sapiguer  de  memoria  lo  que  se  sabía.  Desaprender. 
||  OBLIDAR. 

OLVIDARSE,  v  r.  Desmemoriarse,  fugir  de  la  me- 
moria. Olvidarse,  trascordarse. 

OLV1DAT,  DA.  p.  p.  Olvidado.  ||  adj.  Qui  fácil- 
ment  s'  olvida  de  lo  que  s'  hauría  de  recordar.  Olvi- 
dado, olvidadizo. 

NO  TINDRE  OLVIDAT.  fr.  Tindre  present  alguna 
cosa.  No  tener  en  olvido. 

tindre  OLVIDAT.  Loe.  Ab  que  's  denota  qu'  alguna 
cosa  se  sap  ja  de  molt  temps  há.  Tenerlo  olvidado. 

OLVIT  m.  Falta,  cessació  de  la  memoria.  Olvido. 
||  Cessació  del  carinyo.  Olvido.  ||  Se  diu  ¡nipropia- 
ment  del  descuit.  Descuido,  olvido. 

POSAR  O  SEPULTAR  EN  OLVIT,  Y  POSAR  AL  LLIBRE 
DEL  OLVIT.  fr.  Olvidar  alguna  cosa  pera  sempre.  En- 
terrar en  el  olvido,  echar  al  ó  en  olvido,  sepultar  en  el 
olvido. 

OLV1TS.  Ant.  Temps  del  verb  olvidar,  com:  no  ol 
vits  lo  juí  final.  Olvides. 

OLZINA  (Joseph).  Biog.  Jesuíta  y  escriptor.  Nat 
a  Barcelona  a  principis  del  sigle  XVII  y  mort  en  la 
meteixa  1'  any  1667.  Ais  setze  anys  (1623)  va  entrar 
a  la  Companyía,  haveut,  després,  ensenyat  ab  aplau- 
diment,  la  retórica,  filosofía  y  teología.  Es  autor  de 
alguns  llibres  en  lia  ti,  de  relligió  y  filosofía.  Va  tra- 
duir  del  italiá  al  castellá,  la  Vida  del  beato  Juan 
Berckman,  estampada  a  Valencia  en  1633. 

OLZINELLAS  Y  DE  MIQUEL  (Roch).  Biog.  Sabl 
erudit,  nat  a  Igualada  P  any  1784,  mort  en  1835  a 
Osseja  (Cerdanya  francesa).  Monjo,  sacerdot  y  pa- 
borde  d'  Aja.  L'  any  1800  y  el  1803  va  sorpendre  a 
tothom  ab  el  seu  talent  claríssim  y  ampie  en  els  ac- 
tes  de  filosofía  y  teología  defensats  publicament  en 
el  reial  colegí  de  Sant  Pau,  a  Barcelona;  haventhi 
quedat  de  mestre,  ab  tot  y  sos  dinou  anys.  Després 
de  feta  la  carrera,  ab  dotze  anys  d'  estudi,  va  reti- 
rarse al  monastirde  Ripoll,  investigant  constantment 
en  son  riquíssim  arxiu,  arribant  a  mereixer  la  niés 
alta  estima  per  la  seua  erudició.  Empró  la  seua  sen- 
zillesa,  humilitat  y  manca  d'  estimativa  propia,  tan 
grans  com  el  seu  talent,  privaren  que'l  fruit  assaonat 
de  tal  intelligencia  fos  escampat  per  obra  de  la  es- 
tampa y  mes  abundós.  Car  els  seus  manuscrits  res- 
ten inédits,  y  una  colecció  depetits  estudis,  eruditís- 
sims,  de  tirada  escassa,  dífícils  de  trovar.  Existelxen 
moltes  memories,  caries  y  apuntacions  manuscrites, 
qu'  eren  en  poder  de  les  principáis  amistats  d'  ell, 
com  el  canonge  Ripoll,  Piósper  Bofarull  y  F  abat 
Zafont;  mes  tart  entregat  a  la  familia,  lo  principal. 
A  Vich  existeix  bona  cosa  d'  original  seu.  Ademes 
foren  estampades,  dues  obres  de  fra  Olzinellas,  y  son: 
Contestaciones  á  Llórente  (1821  y  1822)  ab  motiu  de 
V  obra  relativa  a  la  constitució  de  la  clergía  que 
aquell  havía  publicat  en  1820; 
y  també  1'  obra  del  Cristiano 
pacifico,  publicada  l'any  1835, 
baix  el  pseudónim  de  «Sebas- 
tian Driala».  En  la  una  y  l'altra 
hi  llueixen  totes  les  gracies 
que  atresorava  aquell  bonda- 
dosíssim  y  tan  modest  sabi, 
mancat  de  fel  y  mai  rencorós. 

OLZINELLES.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Barcelo- 
na, part.  jud.  d'Arenys  de 
Mar;  ésa  la  vora  del  Tordera  Segell  d'  O'zinelles 
y  té  255  hab.  ||  Quadra  del 
terme  de  Sant  Fruitós  de  Bages,  prov.  de  Barcelona. 

OLLA.  f.  Eina  de  cuina,  rodona,  generalment  dt 
terrina  y  ab  dues  anses,  pera  coure  '1  menjar.  Olla. 
||  Menjar  compost  de  carn,   ciurons   o   mongetes   y 


OLLE 


OMA 


365 


Olla 


verdura.  Olla,  puchero,  menestra,  cocido.  ||  Gorch, 
pon,  toll  que  sol  haveihi  al  mar  o  ais  rius  y  que  fa 
remolins.  Olla,  remolino,  vorágine.  ||  Ant.  Petjada, 
clot.  Huella. 

OLLA  D'AlGUARDENT.  Mam- 
bí gran  de  coure  pera  fer 
aiguardent.  Caldera,  alambi- 
que. ||  Se  pren  també  per  la 
meteixa  fábrica.  Fábrica  de 
aguardiente.  ||  adj.  Fam.  El 
home  que  de  tot  parla  sense 
entendre  en  res.  Casquivano. 

OLLA  PODRIDA.   El   cuinat 

compost  de  mes   ingredients 

que  'ls   regulars.  ||  Met.  Dis- 

curs  o  escrit  pie  de  especies 

inconexes  y  produides  sense  ordre.  Cajón  de  sastre, 

cuezo,  fárrago,  centón. 

OLLA  TRENCADA,  Y  OLLES,  OLLES  DE  VI  BLANCH. 
Joch  en  que  'ls  nois,  formant  un  rotllo  y  agafats  de 
les  mans,  se  peguen  culades.  A  las  ollas  de  Miguel. 

CADA  OLLER  ALABA  LES  SEUES  OLLES.  Ref.  Quien 
no  se  alaba  de  ruin  se  muere. 

DIU  LA  OLLA  A  LA  PAELLA:  FESTE  ENLLÁ,  NO  M'  EN- 
MASCARIS.  Ref.  Dijo  la  sartén  á  la  caldera:  tírate  alia, 
culinegra. 

ELS  TESTOS  SE  semblen  A  LES  OLLES.  Ref.  Se  pare- 
cen los  cascos  á  la  olla. 

ÉSSER  DE  L  Olla.  fr.  Denota  qu'  algú  entra  a  la 
companyía  d'  altres  viciosos  y  dolents.  Ser  de  la  pega 
ó  de  la  pandilla.  ||  Fam.  Ser  aficionat  a  aquella  cosa 
de  que  's  parla.  Ser  alguno  tentado  de  la  hoja.  ||  Met. 
Ser  deis  que  governen  o  teñen  a  llur  dísposició  lo 
mangoneig  d'  algún  assunipte  o  cosa. 

NO  'S  FA  BONA  OLLA  AB  AIGUA  SOLA.  Ref.  Denota 
que  pera  que  una  cosa  sigui  bona,  ha  de  tindre  tot 
lo  convenient.  No  hay  buena  olla  con  agua  sola. 

POSAR  LA  OLLA  GRAN  D1NS  DE  LA  XICA.  fr.  ExCedir 
extraordinariament  de  lo  acostumat  o  regular,  o  be 
haveihi  una  gran  festa,  bulla,  etc.  Salir  de  madre; 
echar  el  resto ;  echar  el  bodegón  por  la  ventana. 

OLLA  DE  grills.  Fam.  Se  diu  de  la  reunió  o  concell 
ont  parlen  molts  y  ningú  s'  entén.  Olla  de  grillos. 

ESTAR  FET  una  olla.  fr.  Vulg.  Teñir  poca  solta  en 
lo  discórrer.  Tener  la  cabeza  vacia. 

TIRAR  A  ALGÚ  UNA  OLLA  D'  AIGUA  CALENTA.  fr.  Met 
fam.  Deixarlo  suspés,  sense  sapiguer  qué  fer.  Echarle 
á  uno  un  jarro  de  agua. 

OLLA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Marines,  prov. 
de  Valencia. 

OLLACA.  f.  aum.  d'olla.  Olla  molt  gran.  Ollaza. 

OLLADA.  f.  Lo  que  cab  d'  una  vegada  dins  d'  una 
olla.  Ollada. 

OLLAM.  m.  Conjunt  d'  olles.  Ollería. 

OLLAO-OH!  Ter.  de  Moya.  Fer  anar  els  animáis  de 
carga  a  la  dreta. 

CADA  OLLER  ALABA  LA  SEUA  OLLA,  Y  MES  SI  LA 
PORTA  ESQUERDADA.  Ref.  Ab  que  s  ensenya  que  's 
deu  desconfiar  del  qui  alaba  les  seues  propies  coses, 
y  mes  quan  les  vol  fer  valdré.  Cada  ollero  su  olla 
alaba,  y  más  si  la  trae  quebrada;  cada  ollero  alaba  su 
puchero,  ó  cada  buhonero  alaba  sus  agujas 

OLLASTRE.  Bot.  OLIVERA. 

OLLER  (Bernat).  Biog.  Frare  del  ordre  del  Carme, 
natural  de  Manresa,  que  visque  en  el  si^le  XIV.  Fill 
del  más  Oller,  a  una  llegua  de  la  ciutat.  Va  pendre 
1'  hábit  a  Manresa,  havent  sigut  prior  general,  des- 
prés  de  fra  Joan  Ballester  (1375).  Era  doctor  y  mes- 
tre  de  teología  en  la  Universitat  de  París  y  regent 
d'  estudls  a  Avinyó.  Durant  el  cisma  entre  Urbá  VI 
y  Climent  VII,  ell  va  seguir  al  darrer  d'  abdós.  Va 
regalar  al  convent  de  Manresa  la  testa  de  Sant  Urbá, 
papa  y  mártir.  Es  autor  d'  alguna  obra  llatina,  inte- 
ressant  al  dogma  de  la  Immaculada. 

—  (pere).  Biog.  Esculptor  cátala,  qui  vivía  a  fináis 
del  sigle  xiv  y  principis  del  XV.  L'  any  1417  rebía  el 


encárrech  del  rei  Alfons  pera  anar  al  monastlr  de 
Poblet  a  preparar  lo  necessari  pera  construir  la  tom- 
ba  del  rei  Ferr.in  d' Antequera. 

—  Y  BIOSCA  (antoni).  Biog.  Mestre  musich.  Na- 
tural de  Terrassa  en  1805;  mort  a  Sabadell  en  1877. 
Deixeb  e  del  P.  Boada  en  la  Escolanía  de  Montserrat 
(1818-1822).  Va  ésser  dues  vegades  mestre  de  capella 
de  la  parroquial  d' Igualada  (1823).  Del  any  1829  al 
1832  era  baix  de  capella  de  la  catedral  de  Toledo, 
passant  despiés  a  Madrit  per  haver  guanyat  en  opo- 
sició  una  pla?a  de  la  Reial  Capella.  Al  jubi  arse 
(1836),  va  dedicarse  a  compondré,  entrant  de  mestre 
de  la  Escolanía  de  Montserrat  (1854-57),  havent  si- 
gut el  primer  seglar  qu>  1'  ha  regentada.  Desde'l  1870 
fins  al  monr,  va  ésser  mestre  de  capella  a  Sabadell. 
Era  distingit  com  a  fagotista,  per  mes  que  exercía  de 
organer  ab  molta  fama.  Havia  tocat  en  el  teatre  Prin- 
cipal o  de  Santa  Creu  de  Barcelona. 

OLLERÍA,  f.  Fábrica  d'olles.  Ollería. 

OLLERÍA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valen- 
cia, part.  jud.  d'Albaida;  és  entre  dos  barranclis,  a 
mítjorn  de  Serra  Qrossa,  y  té  3,749  hab. 

OLLERS  (Bernat).  Biog.  Escriptor  y  cavaller  g¡- 
roní  del  sigle  xiv.  Hi  han  poques  noticies  d'  ell;  em- 
pró  les  obres  que'ns  son  pervingudes  fins  al  nostre 
temps  honoren  el  nom  del  escriptor.  En  la  famosa 
biblioteca  del  monastir  de  Santes  Creus  hi  havíen 
traduides  al  c  < tal á.  les  Caries  y  els  Diálechs  de  Sant 
Gregori  papa,  acabades  d'escriure  1'  any  1340  per  la 
sena  nía;  quin  text  avui  és  guardat  en  la  biblioteca 
provincial  de  Tarragona.  Segons  un  altre  text,  fou 
teta  la  traducció  per  la  ¡nstrucció  de  son  fill. 

OLLÉS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Barbera,  prov. 
de  Tarragona.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Vilade- 
muls,  prov.  de  Girona. 

OLLETA,  f.  dim.  OlHca,  ita,  illa,  olluela. 

OLLETA  (Coll  de  la).  Orog.  Al  Vallespír,  demunt 
la  valí  de  La  Font  a  una  alaria  de  1032  met. 

OLLETES  (Santuari  de  les).  Geog.  Al  Ripollés, 
aprop  de  Sant  Privat  de  Bas,  a  1040  met.  d' alearía 
mes  cilla  de  la  Serra  de  Santa  Magdalena,  entre  pe- 
nyals  corcats  que  formen  petites  cavitats,  devent  a 
aixó  el  nom  que  porta.  En  son  in- 
terior s'hi  veu  un  altar  de  marbre 
blandí,  ben  esculpit,  y  a  son  entorn 
y  devant  de  la  imatge  de  la  Ver- 
ge,  hi  pengen  varíes  1 1  a  n  ti  es.  Mes 
amunt  s'obra  una  cova,  ont  s'hi 
venera  la  Verge  de  Nuria. 

OM.  m.  Bot.  OLM.  ||  HOM. 

OMA.  Bot.  OLM. 

OMACÉFAL,  A.  s.  Med.  Qui  pre- 
senta la  monstruositat  de  la  onia- 
cefalia.  Omacéfalo. 

OMACEFALIA.  f.  Med.  Mons- 
truositat que  cousisteix  en  la  mala 
conformitat  del  cap  y  en  la  manca 
de  bracos.  Omacefalia. 

OMACEFALIA,  NA.  adj.  Med.  Epitetdels  monstres 
per  omacefalia.  Omacefaliano. 

OMACEFÁLICH,  CA.  adj  Med.  Relatiu  a  la  oma- 
cefalia. Omacefálico. 

OMAGRA.  f.  Med.  Poa- 
gre  qu' ataca  la  esquena. 
Omagra. 

OMALOGASTRE.  m. 
Zool.  Insectes  dipters,  mos- 
ques  de  forma  aplanada, 
de  color  gris  o  negre  que 
viuen  a  les  flors  de  plan- 
tes umbelíferes. 

OMAR.  m.  OLMAR. 

OMASTROCACE.  f.  Med.  Caries  de  Particulado 
de  la  espatlla.  Omastrocace. 


Brot  d'om 


Omalogastre 


366 


OMI 


OMS 


OMÁS.  m.  Ventrícul  deis  animáis  remugadors. 
Omaso. 

OMBELA.  f.  Bot.  Noni  de  les  flors  quins  pedículs 
ixen  d'  un  meteix  punt  com  les  branilles  d'un  parai- 
gua.  Gmbela. 

OMBRA.  f.  Fosquedat  que  presenta  un  eos  sólit 
opacli  per  la  part  oposada  a  la  en  que  reb  la  claror. 
Sombra.  ||  Batiment  que  progecta  un  eos  que  reb 
claror  demunt  d'una  superficie.  Sombra. 

QUI  HA  FET  EL  COGOMBRE  QUE'L  TREGUI  A  L'OMBRA. 
Ref.  Quien  ha  hecho  el  cohombro  que  lo  lleve  al  hombro. 
OMBRÁCUL.  m.  Lloch    cobert  de  branques  o  de 
altra  cosa  que  no  priva  'l  pas  del  aire,  pero  sí  la  tor- 
ca deis  raig  solars.  Umbráculo. 

OMBRADÍC,  A.  adj.  Ant.  OMBRÍVOL. 
OMBRAD1U,  VA.  adj.  obach,  OBAGA. 
OMBRAT,  DA.  adj.  ASSOMBRAT,  ESPANTAT. 
OMBRATGE.  ni.  Lloch  de  molta  ombra. 
OMBRÉ.  Ter.  arañes.  UBAGA. 
OMBREJAMENT.  ni.  Pint.  OMBRA. 
OMBREJAR.  v.  a.  Pint.  Donar  lesombres  pera  que 
resultin  els  cossos  en  relleu.  Sombrear. 

OMBRELA.  f.  Mena  de 
paraigua  petit  per  resguar- 
darse del  sol.  Sombrilla. 
||  Lit.  Mena  de  paraigua 
pera  cobrirel  Santíssim  Sa- 
grament  quan  se  porta  ais 
nialalts.  Umbrela. 

OMBRETA.  f.  dim.  Som- 
brita,  sombrilla. 

OMBRÍA.   Geog.   Caseriu 
del   tenue  de   Salines,  pro- 
vincia d'Alacant.  ||   —  (BA- 
RRANCH    DE    LA).     Hidrog. 
Neix  a   la  serra  de  Caro  y 
desaigua  a  la  vora  del  Ebrt 
part  amunt  d'Aldover. 
OMBRIL.  adj.  OMBRÍVOL. 
OMBRIU.    m.    Terreno 
fresen  y  molt  ombrívol  per  1'  abundor  de  vegetació  o 
per  altres  causes.  Umbrío.  ||  adj.  Que  íá  ombra.  Som- 
brío, umbrío,  umbroso. 

OMBRÍVOL.  adj.  Lo  que  fá  ombra.  Sombrío,  som- 
broso. ||  Tenebrós,  cobert  d' ombra.  Sombrío. 
OMBRIVOLAMENT.  adv.  D'un  modo  ombrívol. 
OMBRÓS,  A.  adj.  Ombrívol,  ombriu,  que  fá  ombra. 
OMBROSAMENT.  adv.  D'  una  manera  ombrosa. 
OMELLONS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  part.  jud. 
de   Lleida,  dióc.  de  Tarragona;  és  a  la  vora  d'  una 
riera  y  té  528  hab. 

OMELLS  DE  NAGAYA.  Geog.  Poblé  de  la  prov. 
de  Lleida,  dióc.  de  Tarragona,  part.  jud.  de  Cervera; 
és  a  la  vora  d'una  riera  y  té  623  hab. 

OMENT.  m.  Anal.  Tela  deis  budells.  Omento,  re- 
daño. 

OMENTAL.  adj.  Anat.  Lo  que  pertany  al  oment. 
Omental. 

OMÉS,  A.  p.  p.  irr.  d'ometre.  Omitido,  omiso. 
OMETRE.  v.  a.  Deixar  de  fer  les  coses.  Omitir.  || 
Callar,  passar  per  alt  o  en  silenci.  Omitir.  ¡|  A  les 
escoles  prescindir  de  la  veritat  o  falsedat  d'una  pro- 
posició  que  no  fá  al  cas  pera  la  conclusió.  Omitir. 
OMEY.  m,  Ant.  HOMICIDI. 
OMINÓS,  A.  adj.  Funest.  Azaroso,  ominoso. 
OMINOSAMENT.  adv.  m.  Funestament.  D'un  mo- 
do ominós.  Ominosamente. 

OMÍS,  SA.  adj.  Descuidat,  deixat.  Omiso. 
OMISSIÓ.  f.   Obra  d' omitir.  Omisión.   ||   Descuit, 
deixainent,  negligencia.  Omisión. 


Ombrela 


OMIT.  m.  Divinitat  del  Japó.  Amida.  ||  p.  p.  OMÉS. 
OMITIR,  v.  a.  OMETRE. 
OMITIT,  DA.  p.  p.  OMÉS. 

ÓMNIBUS,  m.  Carruatge  públich  d'una  sola  caixa 
llarga,  ab  un  banch  a  cada  costat  posat  pél  llarch  y 
s'usa  al  interior  y  arrabals  de  les  poblacions.  Óm- 
nibus. 

OMNIDEVORADOR.  adj.  Qui  tot  s'ho  empassa. 
Famolench,  menjador  en  excés. 

OMNÍMODAMENT.  adv.  m.  Sense  cap  restricció. 
Omnímodamente. 

OMNÍMODE.  adj.  Absolut,  que  ho  abraca  y  ho  com- 
pren tot.  Omnímodo. 
OMNIPOTENCA.  f.  y 

OMNIPOTENCIA,  f.  Poder  absolut,  infinit;  atribut 
únicanient  de  Deu.  Omnipotencia. 

OMNIPOTENT.  adj.  Totpoderós;  Deu  que  tot  ho 
pot.  Omnipotente,  todopoderoso. 

OMNIPOTENTMENT.  adv.  ni.  Ab  omnipotencia. 
Omnipotentemente. 

OMNIPRESENCIA.  f.  Facultat  d'estar  a  tot  arreu 
a  un  meteix  tenips.  Omnipresencia. 

OMNIPRESENT.  m.  Qui  está  present  a  tot  arreu 
a  un  meteix  temps.  Omnipresente. 
OMNISCI.  A.  adj.  Que  lio  sap  tot. 
OMNISCIA,  f.  Ciencia  de  tot,  absoluta. 
OMNISCIENCIA,   f.    El  coneixement  infinit   o  de 
totes  les  coses,  que  sois  Den  posseeix.  Omniscien- 
cia. 

OMNISCIENT.  adj.  Aquell  que  tot  ho  sap.  Omnis- 
ciente. 

OMNÍVOR,  A.  adj.  Nom  que  s' aplica  ais  animáis 
que  poden  nodrirse  de  tota  mena  d'aliments.  Omní- 
voro. 

OMOALGIA.  f.  Med.  Dolor  a  la  esquena.  Omoal- 
gia. 

OMOÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  lo  orno- 
algia.  Omoálgico. 

OMOCOTIL.  m.  Anat.  Cavitat  del  omoplat.  Omo- 
cotela,  omocotelo. 

OMÓFACH,  A.  adj.  Qui  nienja  carn  crua.  Omófago 
OMOFAGIA.  f.  Costúm  de  menjar  carn  crua.  Omo- 
fagia. 

OMOFORI.  m.  Mena  de  mantell  que  usaven  anti- 
gament  els  bisbes  pera   representar  al    bon  pastor  y 
que  sois  se  treien  durant  l'Evangeli.  Omoforio. 
OMOLOGAR.  v.  a.  y  'ls  seus   deriváis,  legalisar. 
OMOPLAT.  m.  Anat.  Sot  triangular  que  ocupa  la 
part  posterior  de  la  espatlla.  Omóplato. 
OMPLENAR.  v.  a.  UMPLIR. 
OMPLERT,  A.  p.  p.  irreg.  UMPLERT. 
OMPLIDURA.  f.  Mena  de  budell  de  bé  per  fer  bu- 
tifarres.  Acció  de  omplir.  Llenadura 
OMPLIR   v.  a.  UMPLIR.  II  Cumplir. 
OMPLIT,  DA.  adj.  UMPLERT. 

OMS  (Ignasi).  Biog.  Capellá  y  escriptor.  Nat  a 
Manresa  1' any  1748  y  mort  en  1817.  Havent  cursat 
el  llatí  va  anar  a  Cervera  a  estudiar  filosofía  y  teo- 
logía en  aquella  Universitat.  Va  ésser  catedrátich 
de  teología  de  la  meteixa  academia  y  finalment  va 
tindre  una  canongía  en  la  catedral  de  Lleida. 

—  Y  CANET  (MANEL).  Biog.  Esculptor  notable.  Nat 
a  Barcelona  l'any  1842  y  mort  en  la  meteixa  en  1889. 
Havía  cursat  a  Llotja  y  era  fill  d'un  atrecista  barce- 
loní.  Essent  molt  jove  va  esculpir  un  Crist  per  Mé- 
xich  y  ab  1' import  del  travall  va  sortir  envers  al  ex- 
tranger,  tornant  després  y  ajudant  al  seu  pare.  Al 
poch  temps  anava  a  Roma,  retornant  pera  decorar  el 
palau  deis  Mazarredo.  Després  l'Estat  el  pensionava 
pera  estudiar  a  Roma.  L'any  1876,  en   la  Exposició 


ONC 


ONF 


367 


de  Maifrit,  Huía,  en  primer  tenue,  ab  el  grupo  El  pri- 
mer paso.  Feta  la  seua  fama,  va  tra vallar  bastant, 
fins  a  produir  la  obra  capdal,  qu'és  Phennosíssim 
monument  del  passeig  de  «La  Castellana»  a  Madrit, 
ab  el  grupo  que  acompanya  a  Isabel  la  Católica  mon- 
tada a  cavall.  També  és  autor  de  La  mort  del  gene- 
ral Concha. 

—  Y  ISERN  (ramón).  Biog.  Escriptor  y  pagés.  Nat 
a  Vich  l'any  1815;  mort  en  1854.  Havia  cursat  en  el 
Seminan  vigatá,  abandonant  la  carrera  pera  dedicar- 
se al  conreu  de  la  térra.  Afectat  a  la  poesía  catalana 
va  escriure  y  publicar:  Coblas  gratulatorias  á  la  na- 
tivitat  de  María  Santissima;  Salutació  angélica  a  Nos- 
tra  Senyora,  deixant  inédites  varíes  altres  composi- 
cions  catalanes.  També  va  compóndren  algunes  en 
castellá. 

OMS.  Geog.  Poblé  del  Vallespir  en  el  districte  y 
cantó  de  Ceret,  emplacat  a  Paltitut  de  460  metres. 
Té  515  hab.  En  la  seua  iglesia,  d'estil  románich,  s'hí 
conserva  un  sepulcre  del  sigle  XIII,  enterrament  de 
la  antiga  familia  senyoríal  que  portava  el  nom  de 
aquell  poblé.  Al  peu  d' aquella  població  corre  la  riera 
anomenada  d'  Oms.  |¡  —  (SANTUARi  dels).  A  mitja 
hora  de  Sant  Jaume  de  Frontanyá,  al  cim  de  la  serra- 
lada.  Está  consagrat  a  la  Mare  de  Deu,  tenint  plenes 
les  parets  de  presentalles  dels  pastors,  picarols,  es- 
quelles  y  collars,  donchs  la  Verge  dels  Oms,  és  tin- 
guda  com  advocada  del  bestiar.  |l  Hidrog.  Rivera  del 
Vallespir  que  mes  enllá  de  Montorit  s'uneixabla 
de  Sant  Anians. 

ON.  adv.  Ant.  AONT.  ||  Ant.  Serveix  pera  inferir. 
De  donde,  por  lo  que.  ||  Lo  meteix  que  ó  ne.  On. 

ON  SE  VOL.  ni.  adv.  Ant.  Ont  se  vulla.  Doquiera, 
donde  quiera. 

ONA.  f.  Fona. 

ONA.  f.  Moviment,  agitació  de  l'aigua.  Ola,  onda. 

||  Per  semblanca  se  diu  del  moviment  semblant  a 

de   l'aigua,   com    els    dels   blats    moguts   pél   vent. 

Onda.  ||  Met.  Moviment  y  reverberado  de   la  llum. 

Onda. 

ONA  Y  ONADA.  Mar.  La  gent  de  mar  emplea  ¡n- 
diferentment  aqüestes  dugues  paraules,  com  també 
sorra  y  arena  y  com  el  mar  y  la  mar,  encara  que  de 
preferencia  usa  el  íemení. 

EN  ONES.  m.  adv.  A  semblanca  de  les  ones.  A  se- 
mejanza de  las  ondas. 

ONADA.  f.  Ona  gran.  Oleada.  ||  Moviment  demol- 
ta  gent  en  algún  lloch.  Oleada.  ||  S'  aplica  al  gall  que 
fá  l'aigua  quan  bull.  Hervor.  ||  Met.  Empentes,  movi- 
ment de  gent.  Onda.  ||  Met.  Rampell,  moviment,  agi- 
tació del  ánini.  Onda.  ||  pl.  La  successió  continuada 
d'  una  onada  després  d'un'altra.  Olaje,  oleaje. 

ONADA  forta.  La  que  porta  molta  íuria  o  s'  alga 
mes  que  les  altres.  Oleada  fuerte. 

ONADES  QUE  's  rompen.  Les  que  al  mar  venen  una 
darrera  de  1'  altra  y  fan  escuma.  Cachones. 

ONAGRE,  f.  Zool.  Ase  selvatge  que  té  '1  pél  d'  un 
hertnós  gris,  a  vegades  ab  un  viso  blavench  y  altres 
ab  un  poch  de  roig;  al  llom  hi  té  una  Mista  negra,  y 
un'  altra  del  meteix  color  atravessa  la  creu  y  baixa 
a  les  espatlles;  la  seua  cua  és  perfectament  semblan- 
ta  a  la  del  ase,  pero  té  les  orelles  mes  curtes  y 
menys  ampies.  Corre  ab  increíble  lleugeresa;  mai  se 
n'  ha  pogut  domar  cap,  y  van  junts  en  remades  de 
molts  mils.  Onagro. 

ONANISME.  m.  Vici  que  consisteix  en  procurarse 
plaers  sensuals  per  medi  de  la  mensturbació.  Ona- 
nismo. 

ONATGE.  m.  Moviment  de  vaivé  de  les  ones  del 
mar.  Oleaje. 

ONCE.  ni.  numer.  ONZE. 

ONCLE.  m.  Germá  dels  pares.  Tío. 

oncle  valencia.  Cosí  germá  dels  pares.  Tio  se- 
gundo. 


Oncoda 


ONCLET.  ni.  dim.  oncle.  ||  Tractament  dels  vells 
o  concos.  Tío. 

ONCODA.   m.    Zool.    Insectes   dipters   braquicers, 
petites  mosques,  de  eos  am- 
pie, cap  petit  y  ales  gros- 
ses. 

ONCOSINA.  f.  Min.  Va- 
rietat  d'a  gal  m  a  t  ol  i  ta  de 
color  vert  de  poma.  Onco- 
zina. 

ONCOSIS.  f.  Med.  Tumor 
en  general.  Oncosis. 

ONCOTOMÍA.  f.  Med.  Incisíó  feta  a  un  tumor.  On- 
cotomía. 

ONCA.  m.  un^a. 

ONDA.  f.  Els  plechs  que  queden  a  les  coses  que 
han  estat  plegades,  com:  cabell,  vestit  ab  ondes.  Onda. 
||  ONA.  ||  interj.  Ola,  oiga. 

fer  Ondes.  fr.  ondejar,  4.  ]|  Adornar  alguna  peca 
de  roba  ab  plechs  que  teñen  aquest  nom.  Ondear. 

ONDA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Castelló,  bisb. 
de  Tortosa,  part.  jud.  de  Nules;  és  entre  Ms  rius  Sech 
y  Millares;   té  estació  de  F.-C.  y  6,639  hab. 

ONDARA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Denia;  és  a  la  vora  del  ba- 
rranch  de  la  Murtra  y  té  3,511   hab. 

ONDECÁGON.  m.  Figura  plana  que  té  onze  cos- 
tats  y  altres  tants  angles.  Ondecágono. 

ONDEJADOR,  A.  m.  y  f.  y 

ONDEJANT.  p.  a.  Lo  que  fa  ones    Ondeante. 

ONDEJAR.  v.  n.  Fer,  al$ar  ones  1'  aigua.  Ondear. 
II  Fluctuar,  ésser  agitada  alguna  cosa  per  les  aigües. 
Ondear.  ||  Móures  lo  qu'  está  en  V  aire.  Ondearse. 
||  Formar  ondes  els  doblechs  d'  alguna  cosa.  On- 
dear. 

ONDEJAT,  DA.  adj.  S'  aplica  a  lo  qu'  está  fet  en 
forma  d'  ondes.  Ondeado.  |¡  p.  p.  Ondeado. 

ONDÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  ones,  o  's  mou  fentne. 
Undoso. 

ONDULACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  d'  ondular.  Ondu- 
lación. 

ONDULADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ondu- 
lada. 

ONDULAR,  v.  a.  y  n.  Fer  ondes  o  ones.  ||  Produir 
ondulacions.  Ondular.  ||  adj.  En  forma  de  ondes  o 
ones.  Ondular. 

ONDULAT,  DA.  adj.  Que  fa  ondes.   Ondulado. 

ONDULEJAR.  v.  n.  Fer  ondes.  Ondear. 

ONDULÓS,  A.  adj.  Que  fa  moltes  ondes.  Ondoso. 

ONDULOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ondu- 
losa. 

ONEIG.  ni.  Acció  d'  onejar.  Ondeo. 

ONEJAR.  v.  n.  ONDEJAR. 

ONERARI,  A.  adj.  For.  Se  diu  de  qui  té  M  cuidado 
y  la  cárrega  d'  una  cosa,  quin  honor  disfruta  un  al- 
tre.  Onerario. 

ONERÓS,  A.  adj.  For.  Lo  que  té  o  enclou  grava- 
men. Oneroso.  ||  Pesat,  gravós,  molest,  enfados. 
Oneroso. 

ONEROSAMENT.  adv.  m.  D'  un  moJo  onerós. 
Onerosamente. 

ONESÍFOR.  n.  p.  Onesíforo. 

ONÉSSIM.  n.  p.  Onésimo, 

ONEIRODINIA.  f.  Med.  Dolor  que  se  sent  al  som- 
niar.  Oneirodinia. 

ONFACINA,  f.  Oli  extret  de  les  olives  verdes.  On- 
facina. 

ONFALITA.  f.  Min.  Varietat  de  dialaga  de  color 
cendrós  ab  un  punt  violat.  Onfalita. 

ONFÁLMICH.   m.   Med.   Ram  del  quart  pareli  de 


368 


ONO 


OPA 


membres,   que  serveix  pera   moure  'ls   ulls.   Onfál- 
mico. 

ONFALOCELE.  f.  Med.  Hernia  melical.  Onfalocele. 
ONFALÓFIM.  m.  Med.   Tumor  que  's  fa  al  melich. 
Onfdlófimo. 

ONFALONCIA.  f.  Med.  Tumor  al  melich.  Onfalon- 
cia. 

ONFALÓPTICH,  CA.  adj.  Eoitet  d'  un  cristall 
convexe  de  les  dues  cares.    Onfalóptíco. 

ONFALORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  melical. 
Onfalorragia. 

ONFALÓSIT,  DA.  adj.  Med.  Que  reb  1'  aliment  pél 
melich.  Onfalósito. 

ONFALOTOMÍA.  f.  Med.  Operació  que  consisteix 
en  tallar  el  cordó  mélica].  Onfalotomía. 

ONFALOIDF,  A.  adj.  Que  té  la  forma  de  melich. 
Onfaloideo. 

ONICOF1MA.  f.  Med.  Tumefacció  de  les  ungles. 
Onicofima. 

ONICOFTORIA.  f.  Med.  Alteració  de  les  ungles 
causada  per  una  malaltía.  Onicoftorla. 

OMCOGRIPOSIS.  f.  Med.  Encorvadura  de  les  un- 
gles. Onicogriposis. 

ONICOPTOSIA.  f.  Med.  Caiguda  de  les  ungles. 
Onicoptosia. 

ON1L.  Geog.  Vila  de  la   prov.  d'  Alacant,  dióc.  de 

Valencia,  part.  jud.  de  Xixona;  és  a   mitjorn  de  la 

serra   del  seu  nom,  a  la  vora  del   riu 

Montnegre,  y  té  2,956  hab.  ||  —(SERRA 

0»  W).  Orog.   Serra  que  va  de  Llevant  a 

4f  Ponent,  al  NO.  del  part.  jud.  de  Xixona, 

prov.  d'  Alacant;  el  seu  punt  culminant 

és  919  met.  d'  altitut. 

ÓNIX.  Min.  Ágata  ab  vetes  concén- 
triques  de  diferents  colors,  tots  el  ls 
ben  ¡narcats.  Ónice.  ||  Es  notable  la  co- 
lumna existent  al  Museu  de  Raxa  (Ma- 
llorca) que'l  cardenal  Despuig  porta  de 
Ricci. 

ONO.  m.  Mar.  Inicial  o  abreviatura 
ab  que  ais  escrits  marins  y  a  la  rosa 
náutica  's  designa  el  rumbo  y  vent  que 
se  denomina  oestnoroest.  Ono. 

ONOMANCIA.  f.  Superstició  d'ende- 
vinar  peí  nom  la  sort  de  la  persona. 
Onomancia. 
ONOMÁNTICH,  CA.  adj.  y  s.  Qui 
Columna  de  endevina  pél  nom  la  sort  de  la  persona, 
ónix  del  Mu-    Onomántico. 

seu  de  Raxa  ONTINYENA.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
d'Osca,  bisb.  de  Lleida,  part.  jud.  de 
Fraga;  és  a  la  vora  del  riu  Alcanadre  y  té  1,862  ha- 
bitants.  ||  —  (Shrra  D').  Serra  de  la  prov.  d'Osca, 
part.  jud.  de  Fraga:  és  entre  '1  riu  Alcanadre  y  la 
riera  de  la  Valcuerna,  afluent  aquell  del  Cinca  y 
aquesta  del  Ebre. 

ONOMÁSTICH,  CA.  adj.  Lo  que  's  compon  de 
noms.  Onomástico.  ||  Lo  referent  al  nom,  com:  festa 
onomástica. 

ONOMATOLOGÍA.  f.  Ciencia  deis  noms.  Onoma- 
tología. 

ONOMATOPEIA.  f.  Ref.  Figura  que 's  comet  quan 
s'  inventen  noms  pera  les  coses  que  no  'n  teñen  o  '1 
teñen  impropi.  Onomatopeya.  ||  Semblanza  del  nom 
d'  una  cosa  ab  el  so  que  fa.  com:  cu-cul. 
ONOMATÓPICH,  CA.  adj.  Onomatópico. 
ONÓS,  A.  adj.  Que  fa  ones.  Ondoso. 
ONOSMA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  saxifra- 
gacies.  Corona  de  rey. 

ONOSMA  bona,  ONOSMA  BORDA.  Bot.  Noms  ab  que's 
designen  dues  especies  diferentes  de  la  meteixa  planta. 
ONOSMA  BOVINA.  Bot.  ONOSMA  DE  BOU. 


ONOSMA  DE  BOU.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  bo- 
rraginacies,  de  I'  algaria  de  15  a  20  centimetres;  té 
les  fulles  en  figura  de  ferro  de  llanga,  les  flors  com 
una  campana,  d'  un  hermós  color  grocl:;  tota  la  plan- 
ta está  erizada  de  péls  aspres,  y  1'  arrel,  qu'  és  roja, 
s'  emplea  en  algunes  parts  pera  tenyir.  Onosma. 

ONSA.  f.  OSSA.  ||  UNCA. 

ONT.  adv.  En  quin  Uoch.  Donde.  ||  AONT.  ||  ON. 

ONTA.  f.  Ant.  VERGONYA. 

ONTAR.  v.  a.   AVERGONYIR. 

ONTÓS,  A.  adj.  VEROONYÓS. 

ONTINENT.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  de  Va- 
lencia, format  péls  cinch  ajuntaments  d'  Agullent, 
Ayelo  de  Malferit,  Bocairent,  Font  de  la  Figuera  y 
Oniinent,  que  reuneixen  entre  tots  23,622  hab.  ||  Vila 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  cap  del  part.  jud.  del 
seu  nom;  és  a  la  vora  del  riu  Claviá,  té  estació  de 
F.-C.  y  11,441  hab.  || —(SERRA  D'>.  Orog.  Serra  del 
SO.  de  la  prov.  de  Valencia,  partió  ab  la  d'  Alacant; 
és  al  NE.  de  Villena. 

ONTOGONÍA.  f.  Historia  de  la  producció  deis 
éssers  organisats  en  la  superficie  de  la  térra.  Ontc- 
gonía. 

ONTÓLECH.  m.  Qui  professa  o  sap  1'  ontología. 
Ontólogo. 

ONTOLOGÍA.  f.  La  part  de  la  metafísica  que  trac- 
ta  del  ésser  en  general.  Ontología. 

ONTOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  ontolo- 
gía. Ontológico. 

ONTOLOGISTA.  m.  ONTÓLECH. 

ONUFRITA.  f.  ilím.  Soleniur  de  mercuri.  Onu- 
frita. 

ONYAR.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Girona;  neix  al 
terme  de  Viloví,  passa  péls  de  Riudellots  de  la  Sel- 
va, Fornells,  Palol  d'Onyar,  Palau  Sacosta,  pél  mitg 
de  la  ciutat  de  Girona  y  desaigua  al  Ter. 

ONZE.  m.  Número  compost  d'  una  desena  y  un. 
Once.  ||  ONZÉ,  1.  ||  La  xifra  composta  de  dos  uns  y 
val  lo  meteix  que  deu  y  un.  Once. 

ESTAR  A  LES  ONZE.  fr.  Estar  alguna  cosa  mal  po- 
sada. Estar  á  las  once. 

FER  LES  ONZE.  fr.  Peudre  algún  bocí  o  beure  un 
glop  entre  onze  y  dolze  del  matí.  Hacer  las  once. 

ONZÉ,  NA.  adj.  El  número  que  fa  orze.  Onceno. 

L'  ONZÉ  NO  DESTORBARÁS.  Loe.  fam.  Ab  que  's 
dona  a  entendre,  com  si  s'  afegís  un  manament  ais 
de  la  I  leí  de  Deu,  quánt  importú  és  fer  mala  obra  o 
destorbar  a  algú  que  faci  lo  que  té  que  fer.  El  on- 
ceno no  estorbar. 

ONZET.  ni.  dim.  D'  onso.  Osezno. 

ONZO.  m.  OS. 

OÓFOR.  m.  Med.  Ouera  de  la  dona.  Oóforo. 

OOFORITIS.  f.  Med.  Inflamado  deis  ovaris  de  la 
dona.  Ooforitis. 

OÓLECH,  GA.  s.  La  persona  versada  en  la  oolo- 
gía.  Oólogo. 

OOLITA.  f.  Min.  Mineral  format  per  petites  con- 
crecions  cálices.  Oolita. 

OOLÍTICH,  CA.  adj.  Min.  Propi  de  la  oolita.  Oolí- 
tico. 

OOLOGÍA.  f.  Part  de  la  zoología,  que  tracta  deis 
ous.  Oología. 

OÓMETRE.  m.  Bot.  La  ouera  de  les  plantes  fane- 
rógames.  Oómetro. 

OPACAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  opaoh.  Opaca- 
mente. 

OPACH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  obscur,  ombrívol. 
Opaco.  ||  Lo  que  impideix  el  pas  a  la  llum,  a  diferen- 
cia del  diáfan.  Opaco.  ||  Met.  Trist,  melancólich,  fu- 
nest.  Opaco,  funesto,  aciago.  ||  OBACH. 

OPACITAT.  f.  Qualitat  de  lo  qu'  és  opach.  Opa- 
cidad. 


OPI 


OPO 


369 


OPAL.  m.  Min.  Pedra  de  color  blandí,  dura,  pe- 
sada, llustrosa  y  trencadiqa;  n'  h¡  lia  també  de  verda 
y  roja,  que  s'  emplea  en  adornos.  Ópalo.  ||  Pedra  pre- 
ciosa de  Xipre,  d' Arabia  y  d'  Egipte,  tan  particular, 
que  té  en  sí  tots  els  colors  y  brills  de  les  pedrés  mes 
fines.  Ópalo.  ||  Altra  especie,  de  color  de  lie t,  que  té 
joch  de  colors  vert  esmeralda,  groch,  blau,  etc.  Ópa- 
lo noble,  piedra  iris. 

OPALÍ,  NA.  adj.  Min.  Semblant  al  opal.  Opa- 
lino. 

OPALÍFER,  A.  adj.  Min.  Epítet  deis  terrenos  ont 
se  trova  1'  opal.  Opalífero. 

OPCIÓ.  f.  Facultat  d'  optar  o  elegir  y  la  meteixa 
elecció.  Opción. 

ÓPERA,  f.  Representado  teatral  ab  música.  Ópe- 
ra. ||  El  drama  que  la  conté.  Ópera. 

OPERABLE,  adj.  Factible,  lo  que  pot  obrarse. 
Operable. 

OPERACIÓ.  f.  L'  acció  d'  obrar.  Operación.  (] 
Efecte  d'  obrar,  coni:  els  reméis  han  fel  bona  operado. 
Operación.  II  OBRA,  virtut.  ||  Cir.  L'  acció  de  tallar, 
obrir  o  separar  alguna  part  del  eos  per  medi  d'  ins 
truments.  Operación.  ||  pl.  Les  accions  o  bones  o 
males  obres.  Operaciones.  ||  Llóg.  Les  accions  del  en- 
teniment.  Operaciones.  • 

OPERACIÓ  CESSARIA.   Cir.   L'   acció   d'   obrir   una 
dona  qu'  está  prenyada  pera   tréureli  la  criatura  per 
un  costat.  Operación  cesárea. 
OPERACIÓ  DE  BORSA: JUGADA. 
OPERADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  opera.   Operador.  || 
ni.  Qui  fa  operacions.  Operador. 

OPERAR,  v.  a.  Cir.  Fer  operacions  de  cirurgía. 
Operar.  ||  v.  n.  Produir  alguna  cosa  1'  efecte  a  que  's 
destina,  com  fan  les  medicines.  Operar. 

OPERARI.  m.  Travallador,  jornaler;  qui  s*  ocupa 
en  qualsevol  travall  manual.  Operario.  ||  El  relligiós 
destinat  ais  convents  pera  cuidar  y  assistir  ais  ma- 
lalts.  Operario. 
OPERAT,  DA.  p.  p.  Operado. 
OPERAT1U,  VA.  adj.  Lo  que  obra  y  fa  '1  seu  efec- 
te. Operativo. 

OPERATORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  operació. 
Operatorio.  I|  Sala  de  fer  operacions  els  metges. 
Operatorio. 

OPÉRCUL.  m.  Mena  de  válvula  que  tapa  algún 
buit.  Opérculo.  ||  La  closca  de  les  petxines  que  tan- 
ca sobre  1'  altra.  Opérculo.  ||  Les  peces  ossoses  que 
tapen  les  branquies  deis  peixos.  Opérculo. 

OPERCULAR.  adj.  Pertanyent  al  opércul;  que  té 
opérculs.  Opercular.  |]  m.  La  closca  de  les  petxines 
que  serveix  d'  opércul.  Opérculo. 

OPERETA,  f.  Composició  musical  ab  argument 
lleuger  y  alegre  y  lletra  cantada.  Opereta.  ||  SAR- 
SUELA. 

OPERISTA,  m.  L'  actor  de  la  ópera.  Operista.  || 
Autor  d'  operes. 

OPERÓS,  A.  Lo  que  costa  molt  de  travallar.  Tra- 
bajoso. 

OPEROSITAT.  f.  Operosidad. 
OPI.  m.  Such  de  cascalls;  és  el   millor  narcótich. 
Opio. 

OPIACI,  A.  adj.  Que  conté  opi.  Opiáceo. 
OPIAT,  DA.  adj.  Farm.  Compost  ab  opi.  Opiado, 
opiato. 

OPIATA,  f.  Farm.  Medicament  compost  d'  opi  y 
altres  simples.  Opiata.  ||  CONFECCió. 

OPIÁTICH,  CA.  adj.  Farm.  Pertanyent  al  opi. 
Opiático. 

OPILACIÓ.  f.  Med.  Obstrucció,  embrác.  a  les  víes 
per  ont  passen  els  humors.  Opilación  y  si  es  a  la 
melsa  bocera. 

OPtLAMENT.  m.  OPILACIÓ. 

DIC.  CAT.  — V.  II.  —  47. 


OPILAR,  v.  a.  Obstruir,  tancar,  tapar  les  víes  per 
ont  passen  els  liumors  y   esperits  del  eos.  Opilar.  || 
v.  r.  Agafar  mal  d'  opilament. 
OPILAT,  DA.  p.  p.  Opilado. 

OPILAT1U,  VA.   adj.   Lo  que   opila  o  pot  opilar. 
Opilativo,  obstructivo. 
OPIM,  A.  adj.  Fértil,  rich,  abundós.  Opimo. 
OPINABLE,  adj.   Lo  que  consisteix  en  la  opinió, 
que  no  está  demostrat.  Opinable. 

OPINAR,  v.  a.  Formar,  tindre  opinió.  Opinar.  || 
v.  n.  Pensar,  discórrer,  judicar  ab  probabilitat.  Opi- 
nar. ||  Donar  el  seu  vot,  dir  la  seua  opinió  o  parer. 
Opinar. 

OPINAT,  DA.  p.  p.  Opinado. 
OPINIÓ.   f.   Parer,  dictamen,  judici.  Opinión.   || 
Dogma,  secta,   partit.   Dogma,   opinión.  II  Fama  o 
concepte  que  's  forma  d'  algú    Opinión. 

ANAR  EN  OP1N10NS.  fr.  Posarse  en  dupte  '1  crédit  o 
estimació  d'  algú.  Andar  en  opiniones. 

arrimat  A  LA  Seua  opinió.  Loe.  Qui  la  segueix  ab 
tenacitat.  Asido,  aferrado  á  su  opinión. 

CONTRA  LA  SEUA  OPINIÓ.  m.  adv    IMPENSADAMENT. 
FER  O  tindre  OPINIÓ.  fr.  Esser  home  d'  autoritat. 
Hacer  opinión. 

tindre  a  algú  en  bona  o  mala  opinió.  fr.  Judicar 
bé  o  mal  d'  ell.  Tener  buena  ó  mala  opinión. 

OPÍPAR,  A.  adj.  Abundós,  espléndit;  se  diu  deis 
convíts.  Opíparo. 

OPÍPARAMENT.  adv.  ni.  D' un  modo  opípar.  Opí- 
paramente. 

OPISTOCIFOSIS.  f.  Med.  Encorvament  de  la  espi- 
nada. Opistocifosis. 

OPISTOGÁSTRICH,  CA.  adj.  Med.  Qu'  está  situat 
a  la  banda  posterior  del  ventrell.  Opistogástrico. 

OPISTÓTON.  m.  Med.  Convulsió  deis  muscles 
anteriors  y  posteriors  del  cap,  que  ocasionen  la  cai- 
guda  del  eos  endarrera.  Opistótono. 

OPLOTECA,  f.  Galería  o  museu  d'  armes  antigües, 
precioses  o  rares.  Oploteca. 

OPOCÉFAL,  A.  adj.  Med.  Monstre  per  opocefalia. 
Opocéfalo. 

OPOCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix en  tindre  un  sol  ull  que  sembla  que  forma  tot  el 
cap.  Opocefalia. 

OPOCEFALIA,  NA.  adj.  Med.  Que  presenta  'ls  ca- 
rácters  de  la  opocefalia.  Opocefaliano. 

OPOCEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
Opocefalia.  Opocefálico. 

OPODEOCELE.  f.  Med.  Trencadura  subpubiana. 
Opodeocele. 

OPODIDIM.  m.  Med.  Monstre  que  té  dues  cares  y 
un  sol  cap.  Opodídimo. 

OPOLAR.  ni.  Farm.  Nom  que  's  dona  al  such  de 
qualsevol  planta  extret  per  pressió.  Opalado. 

OPOLIT.  m.  Farm.  Such  magistral  de  certes  plan- 
tes. Opolito. 

OPOLÍTICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  té  les  propietats 
del  opolat.  Opolítico.  ||  Composició   en  que  hi  entra 
opolit.  Opolítico.  ||  Pertanyent  al  opolit.  Opolítico. 
OPONDRÉ,  v.  a.  Oposar. 

OPONENT.  adj.  Oposat  a  les  practiques  judicials. 
Oponente.  ||  Med.  Epítet  deis  muscles  aderits  ais  dits 
pólzer  y  xich,  que  comuniquen  al  metacarp  un  movi- 
ment  semicercolar  pera  facilitar  el  joch  de  totes  les 
articulacions.  Oponente. 

OPOPONACA.  f.  Bot.  Planta  ab  tronch  de  60  a  70 
centimetres  d'  alaria,  fulles  cordiformes  y  flors  um- 
belades.  Opopónaca. 

OPOPONÁCEA.  f.  Bot.  Such  que  s'  extreu  de  la 
pastanaga  per  medi  d'  incisions  fetes  a  1'  arrel.  Opo- 
ponácea. 


370 


OPR 


OPT 


OPOPÓNACH.  m.  Bol.  Substancia  gomoreinosa 
que  subministra  la  pastanaga  opopónach,  planta  del 
Orient  que  's  cría  també  a  algunes  parts  d'  Espanya. 
Se  presenta  en  llágrimes  irregulars,  anguloses,  tren- 
cadices,  de  color  rogench  per  fora,  de  gust  acre  y 
amaren  y  d'olor  forta  semblant  a  la  mirra.  Opopóna- 
co,  opopónax. 

OPORTÚ,  NA:  adj.  Convenient,  a  proposit.  Opor- 
tuno. 

OPORTUNAMENT,  adv.  m.  Molt  oportú.  Oportu- 
namente. 

OPORTUNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Lo  qu'  és  molt 
oportú.  Oportunísimo. 

OPORTUNITAT.  f.  Sao,  conjuntura,  ocasió.  Opor- 
tunidad. 

OPOSADAMENT.  adv.  m.  Ab  oposició  y  contra- 
rietat.  Opuestamente. 

OPOSAR.  v.  a.  Posar  una  cosa  contra  un'  altra 
pera  impedir  que  aquesta  faci  efecte.  Oponer.  [|  Ob- 
gectar,  proposar  alguna  rao  contra  lo  que  un'  altre 
diu.  Oponer. 

OPOSARSE.  v.  r.  Ésser  una  cosa  contraria  o  re- 
pugnant  a  un'  altra.  Oponerse.  ||  Resistir,  fer  la  con- 
tra a  algú.  Oponerse.  ||  Resistir,  contradir.  Oponer- 
se II  Solicitar,  pretendre,  fer  oposició  a  algún  era- 
pleu  o  dignitat.  Oponerse. 

OPOSAT,  DA.  p.  p.  Opuesto.  II  Situat  al  enfront 
d'  alguna  cosa.  Opuesto. 

OPOSICIÓ.  f.  Situació  oposada.  Oposición  ||  Des- 
torb,  embrág,  obstacle.  Oposición.  ||  Contrarietat, 
repugnancia  d'  una  cosa  ab  un'  altra  Oposición.  U 
Obgecció,  contradicció  a  la  rao  contraria.  Oposición, 
opugnación.  ||  Resistencia  contra  la  forga.  Oposi- 
ción, opugnación.  ||  Concurs  de  pretendents  o  opo- 
sitors  a  alguna  cátedra  o  dignitat.  Oposición.  ||  Mi- 
noría que  ais  cossos  llegislatius  impugna  habitual- 
nient  els  actes  y  les  doctrines  del  govern.  Oposición. 
||  Astron.  L'  aspecte  que  's  considera  entre  dos  pla- 
netes  quan  disten  entre  sí  180  graus.  Oposición.  || 
For.  Procediment  o  acció  contra  'ls  interessos  d'  un 
altre.  Oposición.  ||  Reí.  Antítesis. 

lleoir  D'  OPOSICIÓ.  fr.  Dir  la  composició  al  acte 
literari  de  concurs  en  pretensió  d'  alguna  cátedra  o 
prebenda.  Leer  de  oposición. 

OPÓSIT.  m.  La  part  oposada  a  un'  altra.  Frente. 
||  OPOSAT. 

al  OPÓSIT.  m.  adv.  Enfront.  Enfrente.  ||  Al  encontré. 
Al  encuentro,  al  opósito. 

OPOSIT1U,  VA.  adj.  Que  suposa  oposició.  Oposi- 
tivo. 

OPOSITOR,  m.  Pretendent  a  alguna  cátedra,  etc., 
en  concurs  d'  altres.  Opositor.  fl  Qui  s'  oposa  a  un 
altre  en  qualsevulla  materia.  Opositor. 

OPOSITORI,  A.  adj.  Que  implica  oposició.  Opo- 
sitorio. 

OPOST,  A.  adj.  Oposat.  Opuesto. 

OPRÉMER.  v.  a.  OPRIMIR. 

OPREMIT.  p.  p.  y 

OPREMUT.  p.  p.  y 

OPRÉS,  A.  p.  p.  OPRIMIT. 

OPRESIÓ.  f.  Compresió,  subgecció,  apretó.  Opre- 
sión. ||  Violencia  o  maltracte  que  's  fa  a  algú.  Opre- 
sión. ||  Miseria,  calamita:,  necessitat.  Opresión. 

OPRESIÓ  de  COR.  Ofech.  Opresión  de  pecho,  ahoguío. 

TREURE  DE  LA  OPRESIÓ.  fr.  Desliiurar  d*  ella  a 
qui  estava  oprimí t.  Desoprimir. 

OPRESIONETA.  f.  dim.  Opresió  Ileugera.  Opre- 
sioncilla,  leve  opresión. 

OPRESIU,  VA.  adj.  Lo  que  oprimeix  o  té  virtut 
d'  oprimir.  Opresivo. 

OPRESIVAMENT.  adv.  m.  Ab  opresió.  Opresi- 
vamente, con  opresión. 


OPRESOR,  A.  adj.  Qui  oprimeix.  Opresor,  opri- 
midor. 

OPRESSOR.  m.  OPRESOR. 

OPRIMIBLE.  adj.  Lo  que  pot  ésser  oprimir.  Opri- 
mible. 

OPRIMIDAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  oprimi- 
da. Oprimidamente. 

OPRIMIDOR.  ni.  OPRESOR. 

OPRIMIR,  v.  a. "Apretar,  comprimir,  subgectar  ab 
violencia.  Oprimir.  ||  Enguniar,  afligir,  agoviar. 
Agobiar,  oprimir.  ||  Carregar,  agoviar.  Agobiar, 
oprimir,  cargar.  ||  SOBRECARREOAR,  atropellar. 

OPRIMIT,  DA.  p.  p.  Oprimido,  opreso.  ||  adj.  Es- 
tret,  qu'  ab  díficultat  se  pot  moure.  Premioso,  apre- 
tado. ||  S'  aplica  ais  individuus  y  ais  pobles.  Opri- 
mido. 

OPROBI.  ni.  Ignominia,  afront.  Oprobio. 

OPROBIAR,  v.  a.  afrontar. 

OPROBIOS,  A.  adj.  Lo  que  causa  oprobi.  Opro- 
bioso. 

OPROBIOSAMENT.  adv.  Ab  oprobi. 

OPS.  ni.  pl.  Ant.  MENESTER,  NECESSITAT,  URGEN- 
CIA, EXPENSA,  GASTO.  ||  SATiSFACCIÓ,  GUST,  PLAER. 

A  OPS.  Loe.  ank  Per  I'  us  o  servei,  en  benefici,  a 
favor.  Para,  á  favor,  en  beneficio,  en  utilidad.  ||  A  gas- 
tos y  despeses.  Á  expensas. 

ALS  OPS.  m.  adv.  Ant.  Quan  se  necessita.  En  la  ne- 
cesidad, cuando  es  menester. 

A  SOS  OPS.  m.  adv.  Ant.  A  la  seua  voluntat.  A  su 
arbitrio  y  disposición. 

A  TOTS  OPS.  m.  adv.  A  TOT  COST. 

ÉSSER  OPS.  fr.  Ant.  Ser  menester. 

PER  OPS  O  TOTS  ELS  OPS.  fr.  Pagar,  fer  el  gasto. 
Costear,  hacer  la  costa. 

HAVER  OPS.  fr.  Ant.  Necessitar.  Tener  menester,  ne- 
cesitar. 

OPSIÓMETRE.  m.  Med.  Instrument  pera  deter- 
minar els  límits  de  la  vida  d'  una  persona.  Opsió- 
metro. 

OPSOFAGIA.  f.  Med.  Gastronomía  desmesurada. 
Opsofagia. 

OPTABILITAT.  f.  Facultat  d'  optenir  o  poder  al- 
canzar alguna  cosa.  Optabilldad. 

OPTACIÓ.  f.  Acceptació.  Optación.  ||  Acció  d'  op- 
tar. Optación.  ||  Reí.  Figura  que  's  comet  quan  s' ex- 
pressa  un  desitg  per  medi  d'una  imprecació,  apóstrof 
o  exclamació.  Optación. 

OPTALMÍA.  f.  OFTALMÍA. 

OPTANT.  m.  Qui  opta.  Qui  espera  alcanzar  alguna 
cosa.  Optante 

OPTAR,  v.  a.  Triar,  escullir.  Optar,  elegir.  || 
Acceptar,  adquirir,  entrar  en  possessió  d'  alguna 
cosa  a  que  's  té  dret.  Optar. 

OPTAT,  DA.  p.  p.  Optado. 

OPTATIU,  VA.  adj.  desitjable.  ||  Gram.  Modo  de 
conjugar  els  verbs  per  quins  temps  s'  expressa  '1  de- 
sitg d'  alguna  eos  i.  Optativo. 

OPTATUS  (Lluci  Cicili).  Biog.  Personatge  de  la 
época  romana  que  vivía  a  Catalunya  durant  l'imperi 
de  March  Aureli.  Llega  al  poblé  de  Barcelona  una 
quantitat  molt  crescuda  perqué  '1  día  10  de  juny  de 
cada  any  se  celebres  la  festa  del  Pugllum;  manant 
que  s'  allotgés  de  franch  ais  forasters  que  vinguessin 
a  véurela,  y  que  ais  banys  se  'ls  h¡  donessin  losolis 
per  les  untures  a  tots  els  que  's  presentessin. 

ÓPTICA,  f.  Tractat  del  orgue  y  modo  de  la  visió 
y  deis  raigs  visuals.  Óptica. 

ÓPTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  óptica.  Óp- 
tico. ||  Professor  d'  óptica.  Óptico.  ||  Se  diu  deis  ner- 
vis  que  serveíxen  pera  la  visió.  Óptico. 

OPTICÓGRAF,  A.  s.  La  persona  versada  en  opti- 
cografía.  Opticógrafo. 


OR 


ORA 


371 


OPTICOGRAFÍA.  f.  Óptica  descriptiva.  Optico- 
grafía. 

OPTICOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  opti- 
cografia.  Opticográfico. 

OPTICÓMETRE.  ni.  Instrument  pera  conéixer  els 
graus  de  vista  d'  una  persona.  Opticómetro. 

OPTICOMETRÍA.  f.  Art  de  manejar  1'  opticónie- 
tre.  Opticometría. 

ÓPTIM,  A.  adj.  Moltíssim  bo.  Óptimo. 

OPT1MISME.  ni.  Cert  sistema  filosófich  que  con- 
sisteix  en  atribuir  al  nion  la  major  pecfecció  possible 
com  obra  d'  un  ésser  infiuitainent  perfet.  Optimismo. 
II  Cert  empenyo  que  's  té  d  aspirar  en  totes  les  co- 
ses o  materíes  a  una  gran  perfecció  generalment  im- 
practicable. Optimismo.  ||  Manía  de  mirarho  o  véu- 
reho  tot  per  la  part  mes  bona.  Optimismo. 

OPTIMISTA,  m.  Qui  segué  x  1'  optimisme.  Opti- 
mista. ||  La  persona  que  tot  lio  creu  bo.  Optimista. 

OPTIMITAT.  f.  Qualitat  de  bó  que  teñen  les  co- 
ses. Creencia  en  la  sort  favorable.  Optimidad. 

OPTUMNE.  ni.  Ant.  TARDOR. 

OPUGNACIÓ.  f.  Oposició  ab  for$a  y  violencia. 
Opugnación.  ||  Ant.  impugnaciÓ. 

OPUGNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  oposicjó  ab  for?a 
y  violencia.  Opugnador.  ||  OPOSITOR,  CONTRARI. 

OPUGNAR,  v.  a.  Vencer  ab  forga  y  violencia. 
Opugnar.  ||  Anl.  impugnar. 

ÓPUL.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Rivesaltes,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  de  la  riera  del  Róbul  Tort  y  té  850  hab. 

OPULENCA.  f.  OPULENCIA. 

OPULENCIA,  f.  Riquesa,  abundor  de  béns.  Opu- 
lencia. 

OPULENT,  A.  adj.  Rich,  poderos.  Opulento. 

OPULENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  opulent.  Opu- 
lentísimo. 

OPULENTMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  opulent. 
Opulentemente. 

OPUSCLE.  m.  y 

OPÚSCOL   ni.  y 

OPÚSCUL.  m.  Escrit,  obra  curta  y  compendiosa. 
Opúsculo. 

OPUSCULET.  m.  dim.  Obreta,  tractat  petit.  Opos- 
culillo. 

OQUA.  f.  Ant.  OCA. 

OQUETAT.  f.  Concavitat  o  buit  de  les  coses.  Con- 
cavidad. 

OQUI,  A.  adj.  Convexe.  Que  fa  concavitat.  Cón- 
cavo. 

OR.  m.  Metall  groen,  el  mes  brillant,  dúctil,  pesat 
y  exquisii  de  tots  els  coneguts.  Oro.  ||  Met.  Color 
ros,  especialment  el  deis  cabells.  Oro.  ||  Les  joyes  y 
adornos  richs  de  les  dones.  Joyas.  |i  adv.  11.  Ant.  ARA. 

OR  BATUT.  Lo  que  posat  entre  fulls  de  pergamí  o 
de  budells  de  vaca  molt  prims,  a  cops  de  martell  se 
sutilisa,  y  queda  de  tal  modo  que  1'  alé  '1  fa  íugir: 
serveix  pera  daurar.  Oro  batido. 

OR  BERBERÍ.  Full  de  llautó  molt  batut  y  prim  com 
un  paper.  Oropel.  ||  Met.  Coses  de  poch  valor.  Oropel. 

OR  BLANCH.  El  barrejat  ab  argent.  Oro  blanco. 

OR  BRUNYIT.  La  dauradura  sobre  peces  de  fusta 
Ilisa  o  ab  1'  aparell  de  cola,  guix  y  bolartnini.  Oro 
bruñido. 

OR  DE  CANAL.  El  que  no  es  travallat  o  del  modo 
que  's  tren  de  les  mines.  Oro  en  barras. 

OR  DE  petxina.  El  que  usen  per  escriure  ab  lletres 
d'  or.  Oro  de  concha. 

OR  de  COPELLA.  El  purificat  al  foch.  Oro  de  copela 
ó  de  Tibar.  • 

OR  DE  LA  VORA  DEL  RECH:  OR  FALS. 

OR  DE  martell.  El  qu'  está  travallat  a  cops  de 
martell.  Oro  de  martillo. 


OR  EN  MASSA  O  EN  PASTA:  BARRA  D'  OR. 

OR  EN  PALLES:  PALLA  D'  OR. 

OR  FALS.  El  que  no  es  de  llei.  Oro  falso,  gitañin. 

OR  FlLAT.  El  que  no  és  de  llei.  Oro  hilado  ó  en  hilos. 

OR  Fi  O  PUR.  Lo  que  no  té  barreja  y  és  pujat  de 
quilats.  Oro  obrizo. 

OR  FÓs   Or  derritit.  Oro  fundido  ó  calcinado. 

OR  FRANCÉS.  Dublé. 

OR  MATE.  Or  verdós  que  s'  usa  en  la  pintura,  queda 
desigml  y  no  está  brnnyit.  Oro  mate. 

OR  MOLT.  El  que  's  mol  en  panys  ab  niel  y  s'  acla- 
reix  ab  aigua  pera  realzar  les  miniatures.  Oro  molido. 

OR  PICAT:  PANY,  5. 

OR  POTABLE.  Preparado  líquida  d'  or  que  feien  els 
alquimistes  pera  poguerse  beure,  y  que  creien  era 
molt  bona  pera  alguns  mals.  Oro  potable.  ||  DINER 
CONTANT. 

OR  verge.  Or  com  ix  de  la  mina  sense  haver  sofert 
el  foch    Oro  virgen. 

COM  UN  POM  D'OR.  fr.  Qu'  explica  gentilesa  y  gar- 
bositat  d'  alguna  persona  agraciada.  Como  un  pino 
de  oro. 

ferse  D'  OR.  fr.  Met.  Adquirir  moltes  riqueses.  Ha- 
cerse de  oro. 

ferse  barba  D'OR.  Guanyar  molt  en  algún  negoci. 
Hacerse  la  barba  de  oro. 

GASTAR  MOLT  EN  OR  berber!.  fr.  Met.  Ostentar 
vanitat  y  faust  sense  tindre  medis.  Gastar  mucho 
oropel. 

no  ÉS  OR  TOT  LO  QUE  llú.  Ref.  Denota  que  1'  apa- 
riencia moltes  vegades  enganya  a  qui  no  examina  bé 
les  coses.  No  es  oro  todo  lo  que  reluce;  ratones,  arri- 
ba, que  todo  lo  blanco  no  es  harina;  no  son  hombres 
todos  los  que  mean  en  la  pared. 

prometre  montanyes  D'OR.  fr.  Prometre  molt. 
Prometer  montes  de  oro,  prometer  el  oro  y  el  moro. 

SE  LI  POT  FIAR  OR  BATUT.  Loe.  Denota  la  molta  fi- 
delitat  d'algú.  Se  le  pudiera  fiar  oro  molido. 

OR  (Cova  del).  Orog.  En  el  terme  de  Greixa. 

ORA.  Geog.  Ciutat  d' Argelia.  Oran. 

ORACIÓ.  f.  Discurs,  arenga,  plática,  sermó.  Ora- 
ción. ||  Pregaría  a  Deu.  Oración.  ||  Gram.  Composi- 
ció  de  paraules  pera  expressar  un  pensament.  Ora- 
ción. ||  L'Oremus  a  la  missa  y  reso  ecclesiástich. 
Oración.  ||  La  primera  part  de  la  doctrina  cristiana, 
que  compren  el  Parcnostre,  Credo,  Avemaria,  etc. 
Oración.  ||  El  toch  de  campana  del  dematí,  mitgdía  y 
vespre  ab  que 's  dona  senyal  pera  saludar  a  María 
Santíssima  ab  tres  Avemaríes.  Oración.  ||  Proposi- 
ció,  enunciado  en  que  s' afirma  o's  nega.  Oración, 
proposición.  ||  Mil.  Cert  toch  particular  de  música 
a  entrada  de  fosch.  Oración. 

ORACIÓ  D' ABANDONO.  Aquella  en  que  1' ánima  lio 
abandona  tot  per  Deu.  Oración  de  abandono. 

ORACIÓ  DE  SILENCI.  Aquella  en  que  totes  les  poten- 
cies queden  com  lligades  y  suspeses  en  Deu.  Oración 
de  silencio. 

ORACIÓ  DE  simple  ATENCió.  La  que  mira  al  Criador 
ab  un  afecte  senzíll  y  amorós.  Oración  de  simple 
atención. 

ORACIÓ  DOMINICAL  O  PARENOSTRE.  Se  diu  aixís  per 
liaverla  ensenyat  Crist.  Oración  dominical,  padre- 
nuestro. 

ORACIÓ  JACULATORIA:  JACULATORIA. 

ORACIÓ  MENTAL.  Elevado  de  1' ánima  a  Deu.  Ora- 
ción mental. 

ORACIÓ  PASSIVA.  Aquella  en  que  posantse  devant 
de  Deu,  per  medi  d'  un  acte  de  fe,  sois  s'atén  a  co- 
néixerlo  y  amarlo,  y  queda  1'  ánima  com  absorta  y 
plena  de  Deu,  sense  que  per  aixó  deixi  ella  d'  obrar. 
Oración  pasiva,  de  reposo,  de  quietud,  de  unión  ó  de 
paz  perfecta. 

ORACIÓ  PER  FORCA  NO  PLAU  A  DEU.  LoC.  Ab  que  'S 
reprén  al  miserable  que  fá'l  benefici  de  mala  gana. 
La  zarza  da  el  fruto  espirando,  y  el  ruin  llorando. 

ORACIÓ  SOLTERA:  PROSA. 


372 


ORB 


ORD 


ORACió  VOCAL.  Deprecado  a  Deu  ab  paraules.  Ora- 
ción vocal. 

A  TOCH  D'ORACió.  m.  adv.  De  bon  matí  o  a  entrada 
de  fosch.  A  las  oraciones,  o  á  toque  de  las  oraciones. 

DIR  LA  ORACIÓ.  fr.  Resar  les  tres  Avemaríes  pera 
s  iludar  a  María  Santissima  quan  la  campana  fá  se- 
nyal.  Rezar  el  Avemaria. 

FER  ORACIÓ.  fr.  Elevar  la  considerado  a  Deu  dema- 
naiitli  grades  y  mercés.  Hacer  oración,  orar. 

TOCAR  LA  ORACIÓ.  fr.  Assenyalarla  ab  la  campana. 
Dar  las  oraciones. 

TRENCAR  LES  ORACIONS.  fr.  Interrompre  una  plática 
ab  impertinencies.  Romper  las  oraciones. 

ORACIONAL,  adj.  Llibre  d' oracions.  Oracional. 

ORACIONER.  m.  Ant.  Salmaire,  qui  va  de  porta 
en  porta  dient  oracions.  Oracionero.  ||  Ant.  Entregat 
a  la  oració.  Dado  á  la  oración. 

ORACIONETA.  f.  dim.  Oracioncilla,  oraciúncula. 

ORACLE,  m.  Entre  cristians  les  paraules  de  Deu, 
deis  profetes,  de  la  Escriptura  y  respostes  infalibles 
y  divines.  Oráculo.  ||  El  Sumnius  Pontífex  quan  defi- 
neix  o  resol  com  a  tal.  Oráculo.  ||  La  persona  a  qui 
tots  escoltem  ab  respecte  per  la  seua  molta  sabiduría, 
y  també  les  seues  páranles  sentencioses  y  decissives. 
Oráculo. 

ORACUL.  m.  Oracle. 

ORACULISTA.  m.  Qui  és  entes  o  practica 'ls  ora- 
cles. 

ORADA.  Ictiol.  Peix  de  mes  de  40  centimetres  de 
liaren,  de  figura  oval;  té  una  clapa  daurada  entre  els 
ulls,  un'altra  de  negra  y  blavenca,  y  els  costats  pla- 
tejats.  Dorado,  dorada,  doradilla,  orada. 

ORADOR,  A.  m.  y  f.  Predicador,  qui  parla  en  pú- 
büch.  Orador. 

EL  MILLOR  ORADOR  ÉS  QUI  'S  PERSUADEIX  A  SÍ  ME- 
TEix.  Ref.  S' entén  literalment.  Aquel  es  buen  orador 
que  á  si  persuade  la  razón. 

ORADURA.  f.  BOGERÍA,  XIMPLERÍA.  ||  Ant.  La  manía 
que  dona  en  anar  de  nit  y  a  quatre  grapes.  Manía 
lupina. 

ORAL,  adj.  Nom  d' una  mena  de  vel  que's  posa '1 
papa  al  cap,  doblegantlo  sobre  les  espatlles  y'l  plt. 
Oral.  ||  Poét.  Lo  que  pertany  a  la  boca.  Oral.  ||  De 
viva  veu.  Oral. 

ORALLA.  Ictiol.  ORADA. 

ORANGUTÁ  m.  Mona  d*  extraordinaria  estatura, 
molt  semblanta  al  home.  Orangután. 

ORANOLA.  f.  Ant.  ORENETA. 

ORAR.  v.  a.  Perorar,  dir  en  públich  alguna  oració 
retórica.  Orar.  ||  Pregar  a  Deu  o  ais  s.ints.  Orar. 

ORARI.  m.  Ant.  ESTOLA. 

ORAT.  m.  Boig.  Orate. 

INFANT  Y  ORAT  DIU  LA  VERITAT.  Ref.  Los  niños  y 
los  locos  dicen  las  verdades. 

ORATGE.  m.  L'estat  de  1"  atmósfera.  Tiempo.  || 
aire.  |i  Mal  temps.  Oraje.  ||  m.  Vent  de  térra.  Terral. 

||  VENT  MATINAL. 

ORATORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  oratoria  u 
oració  retórica.  Oratorio.  ||  ni.  Capella,  lloch  retirat 
pera  fer  oració.  Oratorio.  ||  Composició  dramática 
pera  cantarse  en  algunes  festes  de  la  Iglesia.  Orato- 
rio. ||  La  congregació  de  capellans  fundada  per  Sant 
Felip  Neri.  Oratorio.  ||  Pregadeu,  recolzador  pera 
estar  en  oració.  Oratorio. 

ORATORIA,  f.  Retórica,  art  qu'  ensenya  a  fer  dis- 
cursos, oracions  retoriques,  tant  per  escrit  com  pera 
dir  al  públich.  Oratoria. 

ORATORIAMENT.  adv.  ni.  Ab  estil  oratori.  Ora- 
toriamente. 

ORB.  adj.  Ant.  CEGÓ.  ||  orfe.  ||  m.  Mascaró,  malal- 
tia  en  que  la  substanc  a  farinosa  del  blat,  etc.  se 
converteix  en  una  polzeta  negra.  Tizón,  añublo, 
quemadura,  tabaco. 


TORNARSEORB.fr.  Contreure  'ls  grans  la  malaltía 
d'  aquest  nom.  Arroyarse. 

forma  ORBA.  Arq.  Mena  de  motllura  en  forma  de 
mitja  canya.  Bocel. 

ORB  m.  Propiament  és  l'espai  que  ocupa'l  nion; 
y  també  se  sol  pendre  per  aquest.  Orbe.  [|  Cércol,  ro- 
dona, circumferencia.  Orbe.  ||  La  esfera  celest  o  te- 
rrestre. Orbe.  ||  Astron.  Qualsevulla  de  les  esferes 
particulars  en  que  se  suposa  colocat  cada  un  deis 
planetes.  Orbe. 

ORBA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'Alacant,  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Pego;  és  entre  ls  rius  Alma- 
draba y  Xalón  y  té  1,188  hab. 

ORBAR.  v.  a.  Ant.  PRIVAR,  DESPULLAR. 

ORBECINA.  f.  Ornit.  Mena  de  pastorella  molt  pe- 
tita  ab  el  bech  curt,  molt  gros  y  punxagut,  de  cua 
molt  llarga:  canta  bé  y  fá  molts  ous.  Paro. 

ORBERA.  f.  Privado  de  la  vista.  Ceguera. 

ORBET,  A.  adj.  y  s.  dim.  CEGUET. 

ORBETA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'Orba,  prov.  de 
Alacant. 

ORBETAT.  f.  Ant.  CEGUERA. 

ORBÍCULA.  f.  Bol.  Mena  de  bulto  que  rodeja'ls 
orguens  de  la  fructificado.  Orbícula. 

ORBICULAR,  adj.  Rodó,  cercolar.  Orbicular. 

ORBICULARMENT.  adv.  m.  En  forma  orbicular. 
Orbicularmente. 

ORBICULI,  A.  adj.  Orbicular. 

ÓRBITA,  f.  Astron.  Ratlla  quasi  cercolar  que  des- 
criu  un  planeta  alentorn  del  sol,  o  u:i  satélit  alentorn 
d'  un  planeta.  Órbita. 

ORBITAR.  v.  a.  Encarrilar,  parar  en  el  degut 
lloch. 

ORBITAT,  DA.  p.  p  del  verb 
orbitar.  ||  adj.  Encarrilat,  parat 
en  son  degut  lloch. 

ORBITARSE.  v.  r.  Encarrilar- 
se, posarse  en  el  degut  lloch. 

ORCAU.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell, 
part.  jud.  de  Tremp;  és  a  la 
vora  d'una  riera  y  té  493  ha- 
bitants. 

ORCANETA.  Bot.  PEU  DE  COLÓM  o  POTA  DE  CO- 
LÓM. 

ORCH.  m.  L'infern.  Orco. 

ORCHETA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'Alacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Vilajoyosa;  és  a  la  vora  del 
riu  Sella  y  té  888  hab. 

ORCÓTOM.  s.  El  cirurgiá  que  practica  la  orcoto- 
mla.  Orcótomo.  |)  Eina  que  s'usa  pera  les  operacions 
orcotómiques.  Orcótomo. 

ORCOTOMÍA.  f.  Cir.  Amputado  deis  testículs. 
Orcotomía. 

ORCOTÓMICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  orcotomía. 
Orcotómico. 

ORCOTOMOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  la  orcoto- 
mía. Orcotomología, 

ORDAL  (Sant  Pau  d' ).  Geog.  Poblé  del  dist.  mu- 
nicipal de  Subirats,  prov.  de  Barcelona. 

ORDALÍA.  f.  Judici. 

ORDE.  amb.  ORDRE. 

ORDEN.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Tallten- 
dre,  prov.  de  Lleida. 

ORDEN  ABLE.  adj.  Quepot  o  deu  ordenarse.  Orde- 
nable. 

0RDEN4CIÓ.  f.  Arreglo,  ordre,  disposició.  Orde- 
nación. 

ORDENADA,  f.  Ratlla  recta  tirada  desde  un  aren 
perpendicularment  a  la  seua  corda.  Ordenada. 


Segell  d'Orcau 


ORD 


ORD 


373 


ORDENADAMENT.  adv.  m.  Ab  ordre.  Ordena- 
damente. 

ORDENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ordena.  Orde- 
nador. 

ORDENAMENT.  m.  Ant.  Estatut,  ordinació,  llei, 
pragmática.  Ordenamiento,  ordenación,  ordenan- 
za. ||  Ant.  DISPOSICIÓ. 

ORDENANZA,  f.  Manament,  disposició,  precepte. 
Ordenanza,  ordenación.  ||  El  soldat  qu'está  promp- 
te  pera  transmetre  les  ordres  y  avisos.  Ordenan- 
za. ||  Llei  o  estatut  que's  mana  observar  princi- 
palment  per  la  direcció  y  govern  d  algún  ram.  Or- 
denanza. 

ORDENANCISTA,  s.  y  adj.  Mil.  Se  diu  del  qui  és 
molt  apassionat  per  la  ordenanza.  Ordenancista. 

ORDENANT.  m.  Qui  va  a  rebre  ordres  sagrades. 
Ordenando,  ordenante.  ||  p.  a.  Ordenador. 

ORDENAR,  v.  a.  Posar  per  ordre.  Ordenar.  ||  Per- 
vindre,  manar.  Ordenar.  |¡  Decretar,  disposar,  esta- 
blir.  Ordenar.  ||  Encaminar,  endrecar  a  algún  ií. 
Ordenar.  ||  receptar.  ||  Conferir  a  algú  les  ordres 
sagrades.  Ordenar;  dar  órdenes 

ORDENARI,  A.  s.  y  adj.  Ordinari. 

ORDENARSE,  v.  r.  Pendre  ordres  sagrades.  Or- 
denarse. 

ORDENAT,  DA.  p.  p.  Ordenado. 

ORDENATIU,  VA.  adj.  Pertanyent  al  ordre  o  or- 
denado. Ordenativo. 

ORDI.  m.  Bot.  Planta  anyal  semblanta  al  blat;  el 
gra,  que  té'l  meteix  nom,  mes  llarch,  cobert  d*un  boíl 
aspre  que  no  solta,  serveix  pera  aliment  de  les  bes- 
ties,  y  fa  una  fariña  molt  inferior.  Cebada. 

ORDI  palmell.  El  que  no  mes  té  dues  rengles  de 
grans.  Cebada  ladilla. 

ORDI  PERLAT  O  PELAT.  ORDI  PALMELL.  VarietatS  de 
ordi. 

ORDIADA.  f.  Ordi  pelat.  Ordeata. 

ORDIAL.  m.  y 
.    ORDIAR.  m.  Camp  sembrat  d'ordi.  Cebadal. 

ORDIAR.  v.  a.  Sembrar  d'ordi  un  camp.  Barrejar 
fariña  d'ordi  a  la  de  blat. 

ORDIER.  m.  Qui  ven  ordi.  Cebadero.  ||  L'animal 
que  va  carregat  ab  l'ordi  destinat  a  la  pitanza  de  la 
recua.  Cebadero. 

ORDIERA.  f.  Morralet  o  manta  que  serveix  pera 
donar  ordi  ais  animáis.  Cebadera. 

ORD1AT.  m.  Ant.  Aigua  d'ordi.  Hordiate,  tisana. 
||  adj.  Que  conté  fariña  d'ordi. 

ORDINACIÓ.  f.  Estatut,  ordenanca.  Ordenanza 
ordenamiento,  ordenación.  ||  Ant.  manament. 

A  VOSTRA  ORDINACIÓ  PREST  O  APARELLAT.  Loe. 
ant.  Soy  de  usted  con  la  más  distinguida  conside- 
ración, etc. 

ORDINAL,  adj.  Gram.  S' aplica  ais  noms  que  se- 
nyalen  l'ordre  y  colocado  de  les  coses.  Ordinal. 

ORDINARI,  A.  adj.  Regular,  freqüent.  Ordinario. 
||  Baix,  vulgar,  de  poca  estimado.  Ordinario.  ||  m 
Ga.sto  diari.  Ordinario.  ||  El  vicari  ecclesiástich  y 
jutge  de  primera  instancia.  Ordinario.  ||  El  carreter 
o  traginer  que  va  freqüentment  u'una  part  a  un'altra 
determinada.  Ordinario.  ||  RECADER. 

D' ORDINARI.  ni.  adv.  ORDINARIAMENT. 

LO  MES  ORDINARI.  Lo  más  vilysoez. 

ORDINARIA,  f.  Cárrech  d' ordinari. 

ORDINARIAMENT.  adv.  m.  Comunament,  regular- 
ment.  Ordinariamente.  ||  Baixament,  grosserament. 
Ordinariamente. 

ORDINATA.  f.  Pediment  de  substanciado.  Pedi- 
mento. 

ORD1NATIU,  VA.  adj.  Que  ordena.  Ordinativo. 
ORDINATORI,  A.  adj.  Que  ordena.  Ordinatorio. 


Segell  d'  Ordís 


ORDIÓS,  A.  adj.  S'  aplica    al  blat  o  a  la  fariña 
que  porta  me?clat  ordi. 
ORDIR.  v.  a.  URDIR. 

ORDÍS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  Figueres;  és  a  la 
vora   del   riu  Algama   y  té  455 
habitants 

ORDO.  m.  Mena  d'anuari 
eclesiástich  pera  1'  ofici  ordina- 
ri. Ordo. 

ORDONADAMENT.  adv.  m. 
Ant.  ORDENADAMENT. 

ORDONAMENT.  m.  Ant.  OR- 
DINACIÓ. 

ORDON  ANT.  p.  a.  Ordenador. 
ORDON  AR.  v.  a.  Ant.  Ordenar. 

ORDRE.  auib.  Colocació,  distribució,  disposició. 
Orden.  H  Concert  y  bona  disposició  de  les  coses.  Or- 
den. ||  Regla,  modo,  métode  en  fer  les  coses.  Orden. 
||  Serie  y  successió  de  coses.  Orden.  []  Relació,  res- 
pecte d'  una  cosa  ab  un'  altra.  Orden.  ||  El  sisé  sa- 
grament  de  la  Iglesia.  Orden.  ||  Manament,  precepte. 
Orden  ||  La  relligió  aprovada.  Orden.  ||  Qualsevulla 
providencia  o  carta  d'  ofici  deis  supeiiors  ais  infe- 
rió rs  o  dependents.  Orden.  ||  pl.  Els  set  graus  del  sa- 
srament  de  1'  Ordre,  que  son:  ostiari,  lector,  exor- 
cista,  acólit,  subdiaca,  diaca  y  sacerdot.  Ordenes.  II 
Arquit.  La  colocació  de  mol  tes  parts  anomenades 
motllures,  del  conjunt  de  les  quals  se  forma  un  tot 
que  serveix  pera  adorno  y  utilitat  deis  edificis.  Tres 
son  els  ordres  principáis:  jbnich,  dórica  y  corinti,  y 
dos  que  son  modificado  d'  aquells:  el  tosed  y  '1  com- 
post.  Orden  de  arquitectura.  II  m  En  historia  natu- 
ral s'  anomena  aixís  la  reunió  d'  un  cert  nombre  de 
genres,  que  teñen  un  o  mes  carácters  uniformes  y  co- 
muns  a  tots,  establerts  arbitrariament  péls  autors 
deis  sistemes,  y  a  les  deis  ordres  que  's  troven  en  el 
meteix  cas.  Orden. 

ORDRE  COMPOST.  El  que  té  '1  capitell  compost  de 
jónich  y  corinti.  Orden  compuesto. 

ORDRE  CORINTI.  El  que  té  la  columna  alta  de  10 
diánietres  y  al  capitell  dues  files  de  fulles  d'  acant, 
d'  olivera,  etc.,  y  vuit  volutes  que  sostenen  el  seu 
dau  o  abach.  Ord  n  corintio. 

ORDRE  dels  alemanys.  Orden  teutónico. 

ORDRE  DE  BATALLA.  La  formació  d*  un  eos  de  tro- 
pa ab  molt  enfront  y  poch  de  fondo,  pera  poguer  fer 
mes  foch.  Orden  de  batalla. 

ORDRE  DE  cavallería.  Dignitat  y  títol  d'  honor 
que  ab  varies  ceremonies  se  donava  ais  nobles  y  es- 
forijats  pera  detendré  ab  les  armes  a  la  relligió,  al 
rei,  a  la  patria,  ais  agraviats  y  menesterosos.  Orden 
de  caballería. 

ORDRE  DEL  CISTER.  La  de  Sant  Bernat,  fundada  per 
Sant  Robert,  Sant  Alberich  y  Sant  Esteve:  és  anti- 
quísima; diuen  que  Sant  Esteve,  abat  del  Cister,  va 
enviar  dotz^  relligiosos  a  Claraval  y  va  fer  abat  de 
elis  a  Sant  Bernat.    Orden  del  Cister. 

ORDRE  DEL  SANT  SEPULCRE.  Ordre  de  canonges  re 
gulars  y  altres  dues  de  cavallers.  Orden  del  Santo 
Sepulcro. 

ORDRE  del  TOISÓ  D'  OR.  Ordre  de  cavallería  insti- 
tuida per  Felip  el  Bo,  duch  de  Borgonya,  en  1429. 
Orden  del  Toisón  de  oro. 

ORDRE  DE  parada.  Mil.  La  formació  com  en  ordre 
de  batalla,  pero  ab  les  banderes  y  oficiáis  cosa  de 
tres  passes  mes  endevant.   Orden  de  parada. 

ORDRE  DÓRICH.  Arquit.  El  que  té  la  columna  alta 
de  8  diámetres.  Orden  dórico. 

ORDRE  JÓNICH.  El  que  té  la  columna  alta  de  9  diá- 
metres ab  4  volutes  al  capitell.  El  jónich  modern,  dit 
també  d'  escamotsi,  té  8  volutes  al  capitell.  Orden 
iónico. 

ordre  MILITAR.  Qualsevulla  de  la  de  cavallers  fun- 
dades  en  diferents  temps  y  regles,  pera  fer  guerra  ais 


374 


ORE 


ORE 


infidels;  cada  una  té  una  insignia  que  la  d  stingeix, 
tais  coni  la  de  Caries  III  y  les  quatre  rellij-ions  de 
Santiago,  Calatrava,  Alcántara  y  Montesa.  Caballe- 
ría, orden  militar. 

ordres  majors-.  La  epístola,  evangeli  y  inissa.  Ór- 
denes mayores. 

ordres  menors.  L' ostiari,  lector,  exorcista  y  acó- 
lit.  Órdenes  menores. 

AB  ORDRE.  ni.  adv.  Ordenadament.  En  orden. 

AL  ORDRE  O  A  LES  ORDRES.  Expr.  De  cortesía  ab 
que  algú  s'  ofereix  a  la  disposició  d  un  altre.  -4  la 
orden  ó  á  las  órdenes. 

CONSELL  D'ORDRES.  Tribunal  Suprém  que's  composa 
d'un  piesident  y  diferents  cavallers  de  les  ordres  mi- 
litars;  va  ésser  fundat  l'any  1489.  Consejo  de  órdenes. 

DONAR  ORDRE.  fr.  Presentiré  '1  modo  pera  conse- 
guir o  fer  alguna  cosa.  Dar  orden. 

DONAR  ORDRES.  fr.  Conferir  les  ordres  ecclesiásti- 
ques.  Dar  órdenes,  ordenar. 

EN  ORDRE.  ni.  adv.  En  quant.  En  orden,  en  cuanto, 
respecto  de. 

estar  en  ordre  o  POSAT  EN  ORDRE.  fr.  Ésser  al- 
guna cosa  lo  que  deu  ésser,  o  estar  conforme  a  rao. 
Estar  en  orden. 

FORA  d' ORDRE.  m.  adv.  DesordenaJament.  Sin  or- 
den, sin  trastes. 

PER  ORDRE.  m.  adv.  Per  manair.ent  o  disposició. 
Por  orden. 

PER  ordre  O  PÉL  seu  ORDRE.  m.  adv.  Successiva- 
ment.  Por  orden,  por  su  orden. 

POSAR  PER  ORDRE.  fr.  ORDENAR 

POSAR  ORDRE.  fr.  Esnienar,  corretgir  els  abusos,  re- 
duir  a  métode  y  regla.  Poner  en  orden, 

sense  ORDRE  NI  CONCERT.  ni.  adv.  Sense  regla.  Sin 
orden  ni  concierto. 

UN  DESORDRE  PORTA  UN  ORDRE.  Loe.  Denota  que 
allá  ont  hi  ha  un  gran  desarreglo,  aqueix  meteix  por- 
ta 1'  arreglo.  El  mucho  desorden  trae  mucho  orden. 

ORDRES.  Geog.  Lloch  del  terme  de 
Aíguamurcia,  prov.  de  Tarragona. 

ORECTÓQUIL.  m.  Zool.  Insectes 
coleopters  peatániers  que  viuen  a  les 
aigües  correntes  dessota  de  les  pedrés 
y  de  les  plantes. 

OREIG.  m.  Aire  suau.   Aura,  oreo- 
I!  Acció  d' orejar.  Oreo. 
OREJAMENT.  m.  VENT1LACIÓ. 
OREJAR,   v.   a.  Exposar  a   1'  aire. 
Orear. 

OREJARSE,  v.  r.  Pendre  1'  aire.  Orearse. 

OREJAT,  DA.  p.  p.  Oreado. 

ORELLA.  f.  Anat.  Tendrum  cobert  de  pell  a  cada 
part  del  cap,  per  ont  entra  1'  oido.  Oreja.  ||  Corret- 
geta  que  ix  a  cada  costat  de  la  sabata  pera  ajustaría 
a  la  empenya  del  peu,  per  medi  d'  un  botó,  civella, 
etcétera.  Oreja,  majuela.  ||  A  les  espardenyes,  les 
ansetes  a  modo  de  presilles,  per  ont  se  passa  la  veta 
pera  ajusfarles  al  peu.  Oreja.  |1  L'  oido  o  acció  d'  oir. 
Oreja,  oido.  ||  Met.  ADULADOR,  ||  pl.  Mena  d'aletes  al 
costat  o  cap  d'  alguns  instruments  o  altres  coses, 
com  al  martell,  fletxa,  etc.  Orejas.  II  Abrich  pera  de- 
fensa de  les  orelles.  Orejas.  ||  ORELLONS.  ||  En  les 
plantes,  les  dues  primeres  fulles  que  frenen.  Orejas, 
y  tijeras  quan  son  grans.  ||  Al  blasó,  dues  puntes  a 
modo  d'  orelles  que  hi  ha  a  les  petxines  grosses,  com 
se  veu  a  la  de  Sant  Jaume,  etc.  Orejas.  ||  Nom  que 
donen  els  naturalistes  a  les  dues  puntes  a  modo  de 
orelles  per  ont  s'  uneixen  les  petxines  bivalves  entre 
sí.  Orejas.  ||  Arl.  y  of.  Orelles  d'  un  caragol.  ||  ALES. 
II  En  general,  el  troc.  que  sobressurt  d'  una  pe$a  pera 
collaihi  caragols  y  visos. 

ORELLA  D'  ase.  Bot.  Escabiosa  mayor. 

ORELLES    D'  ASE    Y    ORELLES    DE    RUCH.    Bot.    NoniS 

que  's  donen  a  Llagostera  a  una  mena  de  bolets  del 
genre  Praterellus. 


Orectóquil 


orelles  DE  poll.  Bol.  Nom  ab  que's  designa  el 
bolet  Pleurotus  ostrealus. 

Orella  DE  judeS.  Mena  de  bolet  rugós,  en  forma 
d'  orella  y  de  color  obscur  que's  fa  ais  saúchs.  Ore- 
ja de  Judas 

orella  de  llebra.  Bot.  Planta  semblanta  a  I'  ore- 
lla de  la  llebra.  Oreja  de  liebre.  ||  Herba  d'  Espanya, 
alta  d'  uns  80  centimetres,  de  fulles  estretes  y  flors 
grogues  colocades  en  forma  de  parassol;  tota  ella  és 
amarga.  Amarguera. 

ORELLA  DE  MONJO.  Bot.  BARRETETS. 

ORELLA  D'  OS.  Bot.  HERBA  DE  LA  TOS. 

ORELLA  DE  RATA: HERBA  CANCERA. 

Orelles  DE  llebra.  Se  dlu  de  les  que  son  Margues 
y  que  naturalment  están  molt  properes  l'una  de  l'al- 
tra.  Orejas  de  liebre. 

orelles  DE  PORCH.  Se  diu  quan  neixen  horitzon- 
talme.it  a  les  parts  latetals  del  cap.    Orejas  de  cerdo. 

ORELLA  DE  rata.  Bot.  Una  mena  de  bolet  semblan  t 
a  dita  orella. 

ore  la  de  L'  arada.  Agr.  Cada  una  de  les  peces 
de  fusta  o  de  ferro  colocades  a  cada  costat  de  la 
relia  y  que  serveixen  pera  tirar  la  térra  cap  ais  cos- 
táis, de  xant  mes  ampie  '1  solch. 

ABAiXAR  LES  orelles.  fr.  Humiliarse,  cedir,  callar, 
encara  que'tts  reprenguin.  Bajar  las  orejas. 

A  CAU  D'  ORELLA.  fr.  Que  s'  usa  ab  el  verb  parlar, 
y  denota  enraonar  de  secret.   Cuchichear. 

ADRECAR  LES  ORELLES.  fr.  Posarles  dretes  alguns 
irracionals.  Aguzar,  desencapotar  las  orejas. 

ARRIVAR  ALGUNA  COSA  A  LES  ORELLES  O  ALS  OÍDOS 
D'  ALGÚ.  fr.  Arrivar  a  la  seua  noticia,  ferse  sabedor 
d'  algún  i  cosa.  Llegar  á  oídos  ó   á  sus  oidos. 

BUFAR  a  LA  orella.  fr.  Met.  Batxillerejar,  portar 
noves,  soplar  al  oido.  Soplar  al  oido. 

DUR  D'  ORELLA.  Un  poch  sort.  Duro  de  oreja. 

ENTRAR  PER  UNA  ORELLA  Y  SORTIR  PER  L'  ALTRA.  fr. 
No  fer  algú  cas  o  apreci  de  lo  que  li  diuen;  despre- 
ciar els  avisos.  Entrará  entrarse  alguna  cosa  por  un 
oido  y  salir  por  otro. 

ESCALFAR  LES  orelles.  fr.  Rependre  severament. 
||  PEGAR.  ||  Calentar  las  orejas. 

ESTAR  ab  les  orelles  obertes.  fr.  Escoltar  ab 
molta  atenció.  Estar  con  las  orejas  tan  largas. 

ESTAR  A  la  orella.  fr.  Met.  Insistir  molt  en  algu- 
na pretensió  o  inspirar  lo  que  's  fa,  s'escriu,  etc.  Es- 
tar á  la  oreja. 

estirar  L'  ORELLA  AL  GAT.  fr.  Jugar  a  les  cartes. 
Mirarse  las  uñas,  tirar  las  orejas  ó  la  oreja  d  Jorge. 

FER  ORELLES  DE  MARXANT.  fr.  Met.  No  volguer  es- 
coltar lo  que  's  diu.  Hacer  ó  tener  oidos  de  mercader. 

junyir  les  orelles.  fr.  Se  diu  de  les  besties  quan 
les  posen  estirades  demiint  del  col l,  en  senyal  de  vol- 
guer mossegar,  tirar  coces,  etc.    Amusgar. 

llevar  o  tallar  LES  orelles.  fr.  Desorejar. 

PARAR  LES  orelles.  fr.  Escoltar  ab  atenció.  Apli- 
car el  oido,  abrir  los  oidos.  ||  Crenre  lo  que  un  altre 
diu  o  escoltarho  ab  gust  o  apreci.  Dar  oidos. 

rabejar  o  mullar  les  orelles.  fr.  Vencer  a  algú. 
Mojar  la  oreja  á  alguno. 

penjarse  A  les  orelles  D'  ALGÚ.  fr.  Importunar, 
conseguir  per  medi  de  prechs  algún  favor. 

rompre  O  TRENCAR  les  ORELLES.  fr.  Molestar  ab 
páranles.  Aturdir  los  oidos. 

SACUDIR  O  SACUDIRSE  LES  ORELLES.  fr.  Se  diu  de 
les  besties  quan  se  les  espolsen.  Orejear. 

TAPARSE  LES  ORELLES.  fr.  Denota  la  repugnancia 
ab  que  s'  escolta  alguna  cosa.  Taparse  los  oidos. 

TINDRE  BONA  ORELLA.  fr.  Tindre  bon  oido  pera  la 
música,  etc.   Tener  buen  oido  ú  oreja. 

TINDRE  LA  ORELLA  D' ALGÚ.  fr.  Met.  TINDRE  A  ALGÚ 
A  LA  BUTXACA. 

TINDRE  LES  ORELLES  A  ADOBAR,  fr.  Met.  Ab  que  S 
repten  a  algú  quan  no  escolta  lo  que  se  li  diu.  Tener 
los  oidos  dados  á  adobar. 

VINDRE  A  LES  ORELLES.  fr.  ARRIVAR  ALS  OÍDOS. 

VÉURES    LES    ORELLES.  ir.    TREURE    FAVES    D'  OLLA. 


ORE 


ORF 


375 


XIULAR  A  LA  ORELLA  D'  ALGÚ.  fr.  Met.  Sugerirli 
alguna  cosa  ab  insistencia.  Ladrar  al  oido  ó  á  la 
oreja. 

XIULAR  LES  ORELLES.  fr.  Sentir  algún  soroll  agut  a 
les  orelles  per  causa  d'  alguna  indisposición  Zumbar, 
zurrir,  sonar  los  oídos. 

ORELLÁ.  Geog.  Poblé  del  antich  Conflent,  que  ara 
forma  part  del  depart.  deis  Pirineus  Orientáis,  dist. 
de  Prades,  cantó  d'  Oleta,  bisb.  de  Perpinyá.  Té  199 
habitants. 

ORELLACA.  f.  aum.  Orella  molt  grossa. 

ORELLADA.  f.  Estirada  o  cop  d'  orella.  Orejón. 

ORELLAL.  m.  Anella  que  's  penja  a  1'  orella.  Zar- 
zillo. 

ORELLANA.  f.  La  niolsa  del  préssech  assecada  al 
sol  o  al  aire.  Orejón. 

ORELLANA  DE  PARET.  Bot.  MATAFOCH. 

ORELLANA  (Francesch  Joseph).  Biog.  Escriptor 
y  economista  nascut  a  Andalusía,  que  vingué  de  pe- 
tit  a  Catalunya  y  's  dedica  al  enaltiment  de  la  me- 
teixa.  Fou  un  deis  sostenedors  del  Foment  del  Travall 
Nacional,  del  qual  sigue  son  secretari  durant  una 
pila  d'anys  y  al  meteix  tenips  director  del  Bolletíde 
la  Associació.  Escrigué  una  pila  de  follets,  memories 
y  articles  defeusant  la  producció  catalana,  ademes 
de  nioltes  obres  de  carácter  literari,  la  mes  impor- 
tant  de  les  quals  és  la  voluminosa  Historia  del  Ge- 
neral Prim.  Morf  a  Barcelona  en  1892. 

—  (MARCH,  ANTONI).  Biog.  Escriptor  molt  distin- 
git.  Nat  a  Valencia  I*  any  1731  y  mort  en  1813.  Era 
membre  de  1'  Academia  de  la  Llengua  Llatina  y 
de  la  de  Nobles  Arts  de  Sant  Ferrán,  havent  deixat 
escrites  algunes  obres,  y  entre  el  les:  Valencia  anti- 
gua y  moderna,  Tratado  histórico  apologético  por  las 
mujeres  emparedadas  de  Valencia,  Vidas  de  los  pinto- 
res, gtabadores,   arquitectos  y  escultores  valencianos. 

ORELLANES.  Bot.  Nom  ab  que  's  designen  en  al- 
gunes localitats  de  la  prov.  de  Girona  els  bolets  del 
genre  Pleurotus. 

ORELLANES  DE  BRUCH.  Bol.  Nom  vulgar  del  bolet 
Clüocyle  geotropa. 

ORELLANES  DE  POLLS.  Bot.  A  Sant  Celoni  's  dona 
aquest  nom  al  bolet  Pleurotus  ostreatus. 

ORELLER  (Coll  de  1').  Orog.  Al  Bergadá,  a  P  al- 
tura de  1,435  met.  d'  altitut,  entre  la  valí  de  Merolla 
y  '1  torrent  de  les  Garrigues.  ||  —  (COLL  de).  Entre  la 
serra  de  Corbera  y  la  Figuerassa,  al  Bergadá,  a  1'  al- 
iaría de  1,450  met. 

ORELLFJAR.  v.  n.  Moure  les  orelles,  bellugarles. 
Se  diu  especialment  deis  animáis.  Orejear. 

ORELLERA.  f.  Cada  un  deis  encaixos  de  1'  arada 
ab  els  quals  se  claven  les  orelles.  ||  orelló. 

ORELLES.  Art.  y  of.  Part  posterior  del  martell  de 
fuster  que  s'  aprima  fiíis  a  formar  caire  viu,  s*  encor- 
va cap  a  baix  y  té  un  tall  al  extrem  per  agafar  els 
claus  y  arrancarlos. 

ORELLETA.  f.  dim.  Orejeta.  ||  ORELLÓ.  ||  Ant. 
ales,  5.  ||  Mena  de  coca  rodona  y  molt  prima,  feta  de 
pasta  adobada  y  cuita  al  oli  bullent.  Oreja  de  abad. 

ORELLÓ.  m.  Cada  un  deis  dos  tascons  de  fusta  o 
de  ferro  en  forma  d'  atetes  que  ixen  enfora  d'  un  y 
aitre  costat  del  dental  de  1'  arada  pera  obrir  el  solch. 
Orejera.  ||  Cada  una  de  les  dues  penques  de  préssech 
quan  se  bada,  sense  '1  pinyol.  Orejón. 

ORELLUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  orelles.  Orejudo.  || 
Le  persona  o  animal  de  grans  orelles.  Orejudo. 

ORENCI.  Biog.  Bisbe  de  Granada.  Natural  de  Ta- 
rragona. Vivía  en  el  sigle  V.  Diuen  haver  estat  bisbe 
de  Coblliure  y  d' Elna,  aixis  com  de  Granada  mes 
tart.  Va  concórrer  al  Concili  d'  Elna,  hagut  1'  any 
516.  Se  '1  creu  autor  del  poema  Hati  en  vers  heroicli 
Commonitorium  fidelium,  publicat  sencer  per  Mar- 
tene  en  el  volum  V  del  Thesaurus  anecdotorum,  bo  y 
sostenint  que  Orenci  era  francés  y  natural  d'  Aux. 


Brot  d'orenga 


Molt  abatís,  en  1600,  Delrío  havía  donat  a  conéixer 
part  del  poema  referit.  És  ben  possible  que  sía  el 
meteix  personatge  nomenat  Oronsi. 

ORONELL.  m.  Ant.  ornlt.  y 

ORONELLA.  f.  Ornit.  ant.  y 

ORENETA.  f.  Ornit.  Aucell  de  12  a  15  centimetres 
de  liaren,  el  bech  petit,  negre,  molí,  un  poch  córb  y 
deprimit,  el  front  y  barba  vermells,  el  eos  negre,  bla- 
vench,  llustrós  per  deniunt  y  blandí  per  sota;  li  agra- 
den molt  les  abelles,  que  agafa  al  vol;  y  quan  está 
per  ploure,  que  n"  ni  ha  poques  al  aire,  baixa  a  bus- 
carles envers  la  térra,  y  d'  aquí  ve  1'  error  de  que  per 
sí  senyalen  la  pluja;  venen  per  la  primavera  y  se  'n 
van  per  la  tardor.  Golondrina,  y  golondrino  el 
másele. 

ORENETA  novella.  Nada  de  poch  temps.  Golondri- 
nico. 

UNA  ORENETA  NO  FA 
ISTIU.  Rej.  Denota  que 
un  exemplar  no  fa  re- 
gla. Una  golondrina  no 
hace  verano. 

O  R  E  N  G  A .  f.  Bot. 
Planta  molt  comuna  de 
la  fam.  de  les  llabia- 
des,  de  carnes  de  50  a 
80  centimetres  de  Mar- 
gada, peludes  y  nuso- 
ses;  fulles  petites  aouades  que  neixen  oposades  ais 
nusos,  y  al  cim  de  les  branques;  les  flors  petites  y 
rogenques.  Orégano. 

ORENOLA.  f.  Ant.  ORENETA. 

OREÓGRAF.  s,  y  adj.  Entes  en  oreografía.  Oreó- 
grafo. 

OREOGRAFÍA.  f.  Descripció  de  les  montanyes. 
Oreografía. 

OREOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  oreogra- 
fía. Oreográfico. 

ORESIA.  f.  Med.  Necessitat  seguida  de  menjar. 
Oresia. 

ORFA.  m.  ORFE. 

ORFANDAT.  f.  y 

ORFANESA.  f.  ORFENDAT. 

ORFANET.  m.  dim.  d' ORFE.  Huerfanlto. 

ORFANIA.  f    Estat  d'  orfe.  Orfandad.  ||  Dot  pia- 
dos o  pensió  que  's  dona  a  la 
dona   desemparada    per   pendre 
estat,  al  noi  per  estudiar,  etc. 

ORFAN1TAT.  f.  ORFENDAT. 

ÓRFANS.  Geog.  Poblé  del 
dist.  municipal  de  Vilademuls, 
prov.  de  Girona. 

ORFE,  NA.  m.  y  f.  La  perso- 
na de  menor  etat  a  qui  li  falta 
el  pare  y  mare  o  algú  deis  dos. 
Huérfano.  ||  El  noi  sense  pares 
que's  recull  a  algún  establiment 
públich  a  ff  de  criarlo  y  educarlo  fins  a  la  etat  de  do- 
narli  ofici.  Doctrino. 

ORFENDAT.  f.  Falta  de  pares,  y  també  la  del  pare 
sol.  Orfandad.  II  Met.  La  falta  de  la  persona  que  pot 
ajudar  o  afavorir.  Orfandad. 

ORFEÓ.  m.  Reunió  de  aficionats  al  conreu  de  la 
música,  els  quals  s'  hi  dediquen  per  medí  de  1'  estudi 
y  de  la  práctica.  Orfeón. 

ORFEÓNICH,  CA.  adj.  Relatiu  ais  orfeons  o  propi 
d'  e lis.  Orfeónico. 

ORFEONISTA,  s.  y  adj.  Soci  actiu  d'  un  orfeó. 
Orfeonista. 

ORFEU.  m.  Mit.  Deu  de  la  música.  Orfeo. 

ORFIL.  m.  Pega  del  joch  d'escachs  que  imita  l'ele- 
fant.  Alfil,  arfll. 


Segell  d'Ortans 


376 


ORG 


ORG 


Mateu  J.  B.  Orflla 
y  Rotger 


ORFILA  Y  ROTGER  (Antoni).  Biog.  Gerniá  del 
nietge  famosíssim.  Mort  a  Madrit  V  any  1864.  Era 
distingit  cantant,  de  talent  extraordinarí,  sobretot 
cotn  a  «caricato».  El  seu  métode  y  maneres  eren  ma- 
gistral en  tota  mena  de  música.  No  passava  d'  «afi- 
cionat,»  empró  1'  any  1830,  al  fundarse  '1  Conserva- 
tori  de  Música,  a  Madrit,  l'Orfila  va  obtindre  '1  títul 
de  «adicto  facultativo,»  donat  unicament  ais  mestres 
y  aficionats  mes  principáis  d'  Espanya.  Durant  bas- 
tants  anys  va  Huir  en  els  millors  concerts  y  les  prin- 
cipáis societats  madrilenyes. 

—  Y  ROTGER  (MATEU  J.  B.).  Bioi.  Metge  celebérrim 
y  químich  eminent.  Nat  a  Maó  (Menorca)  en  1787,  y 
mort  a  París  1' any  1835.  Havía  estudiat  llengües, 
matemátiques  y  música,  deci- 
dit  pera  la  carrera  de  nave- 
gant.  Pro,  ais  quinze  anys  va 
viatjar  pél  Egipte  y  al  retornar 
deixava  la  marina,  ingressant  a 
la  Universitat  de  Valencia  ais 
disset  anys,  y  després  a  la  de 
Barcelona,  acabanthi  la  carre- 
ra de  medicina.  La  Junta  de 
Comers  va  pensionarlo  a  París 
l'any  1807,  pera  estudiar  cien- 
cies  naturals.  Allí  va  obrirhi  un 
curs  de  química  rebut  ab  aplau- 
diment.  L'any  1811  se  natura- 
lisava  a  Franca.  Haguémplt  pre- 
domini  com  lióme  científich  en  la 
capital,  essent  admés  en  l'Insti- 
tut  de  Franca  y  destgnat  metge  de  Lluis  XVIII.  En  1819 
era  mestre  de  medicina  legal  en  la  facultat  de  París, 
y  en  1823  ocupava  la  cátedra  de  química,  omplerta 
abans  per  M.  Vauquelin.  En  1830  reemplagava  a 
M.  Antoni  Dubois,  degá  de  la  facultat.  El  va  orga- 
nisar  1'  hospital  clinich  de  París,  va  establir  un  nou 
Hort  Boiánich,  el  Museu  Dupuytren,  d'  anatomía  pa- 
tológica, y  una  galería  d'  Anatomía  comparada,  ab 
el  nom  de  Museu  Orfila.  Va  presidir  l'Associació  deis 
metges  de  París  y  mes  tart  1' Academia  de  Medicina, 
haventli  fet  un  donatiu  de  121,000  francs  pera  premis 
y  millora  de  materials.  Autor  d'  obres  cientifiques 
molt  celebrades,  el  sen  Tractat  de  Toxicología  va 
ésser  traduit  a  totes  les  Dengues  cuites  (1813).  Abans 
havía  llegides  en  l'Institut  da  Franga  algunes  mento- 
nes de  gran  valor  y  d' una  intuido  extraordinaria. 
Son  clássiques  en  medicina  ses  obres:  Elemenls  de 
química  (1810);  Tractat  de  les 
exhumacions  jurídiques  (1831), 
inclós  després  en  el  Tractat  de 
Medicina  legal  (1823-25);  Lli- 
cons  de  Medicina  legal  y  fo- 
rense (Madrit,  1825).  Era  tam- 
bé afectat  a  la  música,  can- 
tant excelent  ab  veu  de  baix 
pregona,  qui  un  día,  a  París, 
en  una  reunió  distingida,  ha- 
véntseli  pregat  que  cantes,  va 
interpretar  un  bocí  dificilí- 
ssim  d'  una  ópera  de  Cima- 
rosa,  de  ixa  n  t  sorpresos  ais 
mes  intelligents  ab  la  seua 
traga  magistral. 

ORGA.  f.  Instrument  mu- 
sicli,   neumátich,   compost  de 
diferents   canons    d'  estany, 
fusta,  etc.,   ordenat  en   varis 
registres,  que  lleven   o  donen 
la  veu  quan  ab  el  teclat  se  'ls 
hi  obren  o  tanquen  els  fo- 
rats,  per  ont  entra  '1  vent  que 
forma  '1  só,   y  se   li   dona  ab 
manxes;  es  molt  conegut  per 
1'  us  que  té  a   les  catedrals  y  a  les  iglesies.   Órga- 
no. ||  Máquina  pera  reíredar  vi  o  aigua,  composta  de 
dos  o  tres  canons  que's  comuniquen  entre  sí;  remata 


per  un  cap  ab  una  punta  estreta,  y  per  I"  altre  ab  un 
brocal  ampie,  y  salta  per  la  part  estreta  la  meteixa 


Orgne  neumátich  del 
sigle  iv,  segons  un 
monument  del'époea 
gala-romana  al  mu- 
seu d'Arles. 


Orga  del  Palau  de  la  Música  Catalana  (Orfeó  Cátala, 
Barcelona) 

porció  que  se  li  tira  per  el  brocal,  estant  abans  plens 
els  canons.  Órgano. 

OROA  DE  CALDES.  Loe.  fam.  Se  diu  de  qualsevulla 
cosa  desigual.  Los  órganos  de  Móstoles. 

ORQA  DE  OATS.  Loe.  fam.  Desconcert,  dissonancia 
ab  les  veus  o  ¡nstruments.  Música  ratonera,  órgano 
de  Móstoles. 

ORGA  DE  RAONS:  ENRAONADOR. 

ORGA  portátil.  La  orga  a  manera  de  caixeta  que 
pot  fácilment  trasladarse  d'  una  part  a  altra  sense 
desferla.  Realejo. 

MANXAR  la  ORGA.  fr.  Donarli  vent  per  medi  de  les 
manxes.  Entonar. 

NO  ESTAR  AFINADA  O  TREMPADA  LA  ORGA.  fr.  Me/. 
Indica  qu'  algú  no  está  de  bon  humor.  No  estar  tem- 
plada la  guitarra;  no  estarla  Magdalena  para  tafetanes. 

NO  ESTAR  PER  ORGUES.    fr.  NO  ESTAR  PER  CANCONS. 

TREMPAT  COM  UN  ORGA.  fr.  Fam.  Tindre  ben  arre- 
gláis els  humors.  Estar  como  un  reloj. 

ORGAN.  m.  ORGA,  ORGUE. 

ORGANDÍ,  m.  Mena  de  mussolina  de  coto  molt 
clara.  Organdí. 

ORGANER.  m.  Qui  fa  y  adoba  orgues.  Organero. 
||  Qui  toca  P  orga.  Organista. 

mestre  ORGANER.  El  mestre  de  música  qui  en  les 
iglesies  está  encarregat  de  tocar  1'  orga  en  les  fun- 
cions  relligioses.  Organista. 

ORGANET.  m.  dim.  Orgánico. 

ORGÁNICAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  orgánich. 
Orgánicamente. 

ORGÁNICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  consonancia  y  ar- 
monía. Armónico,  orgánico.  ||  S  aplica  al  eos  y  a 
les  seues  parts  que  consten  deis  orguens  necessaris. 
Orgánico.  ||  adj.  Lo  que  pertany  ais  orguens,  y  així's 
diu  elements  orgdnichs.  Orgánico. 

ORGANISABLE.  adj.  Lo  que  pot  organisarse.  Or- 
ganizable 

ORGANISAC1Ó.  f.  Composició,  ordre,  arreglo,  co- 
rrespondencia de  les  parts  del  eos  del  animal  entre 
sí.  Organización.  ||  Met.  ARREGLO,  ORDRE. 

ORGANISADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  organisa.  Orga- 
nizador. 


ORG 


ORÍ 


377 


ORGANISAR.  v.  a.  Formar  un  eos  ab  tots  els 
memores  y  orguens.  Organizar.  ||  Met.  ARREGLAR,  OR- 
DENAR. 

ORGANISAT,  DA.  p.  p.  Organizado.  ||  ARREGLAT. 
||  m.  Lo  natural,  heterogeni  y  vju  que  creix  per  in- 
tususcepció,  compost  d'  orgues  o  parts  diverses 
unes  d'  altres,  en  la  seua  forma,  estructura,  consis- 
tencia, posició  necessaria  y  acció,  pero  enllacades 
totes  entre  sí  pera  constituirlo  y  concórrer  a  un  me- 
teix  resultat,  qu'  és  el  manteniment  de  la  vida;  tais 
son  els  animáis  y  'ls  vegetáis.  Organizado. 

ORGANISME.  m.  Conjunt  de  membres  o  liéis  que 
coustitueixen  la  vida  deis  animáis  y  'ls  vegetáis  Or- 
ganismo. ||  Institució  o  associació  o  conjunt  d'  elles 
dedicada  a  algún  travall  cientifich  o  polítich.  Orga- 
nismo. 

ORGANISTA,  anib.  Qui  toca  la  orga  perofici.  Or- 
ganista. ||  Ant.  ORGANER. 

ORGANODINAMIA.  f.  Estudi  de  1*  acció  deis  or- 
guens. Organodinamia. 

ORGANODINÁMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  or- 
ganodinamia. Organodinámico. 

ORGANOFISIA.  f.  Ciencia  que  té  per  obgecte  de- 
teiminar  les  funcions  orgániques.  Organofisia. 

ORGANOFÍSICH,  CA.  adj.  Relatiu  y  propi  de  la 
organofisia.  Organofísico. 

ORGANOGENIA,  f.  Historia  del  desenrotllo  deis 
germens.  Organogenia. 

ORGANOGÉNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  orga- 
nogenia o  peculiar  d'  ella.  Organogénico. 

ORGANÓGRAF.  s.  y  adj.  Qui  és  práctich  y  entes 
en  organografia.  O.ganógrafo. 

ORGANOGRAFÍA.  f.  Part  de  V  historia  natural 
qu' examina  y  descriu  la  estructura  deis  orguens  deis 
éssers  organisats.  Organografia. 

ORGANOGRÁF1CH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
organografia.  Organográfico. 

ORGANOIDI,  A.  adj.  Que  presenta  la  estructura 
d'  un  eos  organisat.  Organoideo. 

ORGANOLÉPT1CH.  adj.  Se  din  de  les  propietats 
per  les  quals  obren  els  cossos  sobre  'ls  orguens  del 
ésser  vivent.  Organoléptico. 

ORGANOLOGÍA.  f  Part  de  V  anatomía  que  tracta 
deis  orguens.  Organologia. 

ORGANOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la  orga- 
nologia. Organológico. 

ORGANONIMIA.  f.  Nomenclatura  deis  orguens  deis 
éssers  animáis  y  art  d'  inventar  noms  adequats  pera 
ells.  Organonimia. 

ORGANONÍMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  orga- 
nonimia   Organonímico. 

ORGANOPLASTIA,  f.  Art  de  modificar  les  formes 
naturals.  Organoplastia. 

ORGANOPLÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  or- 
ganoplastia. Organoplástico. 

ORGANOSCOPIA.  f.  Examen  cuidados  deis  or- 
guens. Organoscopia. 

ORGANOSCÓPICH,  CA.  adj. 
Pertanyent  a  la  organoscopia.  Or- 
ganoscópico. 

ORGANOTÁCT1CH,  CA.  adj. 
Pertanyent  a  la  organotaxia  o 
que  li  és  propi.  Organotáctico. 

ORGANOTAXIA.  f.  Art  de  cla- 
ssificar  els.  éssers  vivents  segons 
llurs  relacions  d'  organisació.  Or- 
ganotaxia. 

ORGANYÁ.    Geog.   Vila    de   la 
prov.  de  Lleida,  bisb.  y  part.  jud. 
de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a  la  vora 
del  Segre  y  té  1,155  habitants. 

ORGA*OILL.  ni.  Ant.  orgull. 
uc.  cat.—  v.  li.  — 48. 


Segell  d'Organyá 


ORGASME.  m.  Med.  Estat  d'  excitació  deis  or- 
guens. Orgasmo. 

ORGÁSTICH,  CA.  Met.  Que  obra  sobre  'ls  orguens 
deis  sentits.  Orgástico. 

ORGÍA,  f.  Festa  en  que  's  menja  y  beu  ab  excés 
y  's  dona  llibertat  a  totes  les  passions.  Orgía. 

ORGUE.  m.  Qualsevol  deis  conductes  del  eos  del 
animal.  Órgano.  \\  Met.  Medí,  conduele  per  ont  se 
comunica  una  cosa  ab  un' altra.  Órgano.  ||  Peiiodich 
portaveu  d'  alguna  institució  o  partrt.  Órgano. 

ORGUE  DE  LA  VEÜ.   El  lloch  ont  se  forma. 

orguens  dels  sentits.  Les  parts  del  eos  ont  s'im- 
presionen,  o  que  serveixen  pera  que  s'  executin. 
Órganos  de  los  sentidos. 

ORGUEN.  m.  ORGUE. 

ORGUINELLS.  m.  Ter.  ARGANELLS. 

ORGULL.  m.  Soperbia,  presumpció,  vanitat.  Orgu- 
llo. ||  Met.  Ufana  de  les  plantes.  Lozanía.  ||  En  els 
animáis,  vivesa  y  promptitut  de  moviments.  Orgu- 
llo, brío. 

APLACAR  O  FER  ABAIXAR  V  ORGULL.  fr.  Humiliar, 
abatre.  Baiar  los  bríos,  hacer  bajar  la  cola  á  alguno, 
humillar,  desendiosar. 

ORGULLIR.  v.  a.  y  r.  Ant.  ensuperbir,  ensuper- 
birse. 

ORGULLOS,  A.  adj.  Presumí t,  inflat,  superb,  altiu. 
Orgulloso.  II  Ufanos,  dit  de  les  plantes.  Lozano.  || 
Dit  dels  animáis,  viu,  prompte,  lleuger.  Brioso,  vi- 
goroso. 

ORGULLOSAMENT.  adv.  m.  Ab  orgull.  Orgullo- 
sámente. 

ORÍ.  ni.  Orín.  ||  ORINA. 

ORICALCIT.  m.  Min.  Hidrocarbonat  de  coiire  y  de 
zench,  pocli  transparent  y  poch  dur.  Oricalcito. 

ORICTOGEOLOGÍA.  f.  Part  de  la  historia  natural 
que  tracta  de  la  disposició  deis  mineral s  al  interior 
de  la  térra   Orictogeología. 

ORICTOGNOSIA.  f.  Part  de  la  mineralogía  que 
tracta  dels  minerals  consideráis  en  sí  meteixos,  y  de 
llur  classificació.  Orictognosia. 

ORICTOGNÓSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
orictognosia.  Oríctognóstico. 

ORICTÓLECH,  GA.  s.  y  adj.  Entes,  competent  en 
oriclología.  Orictólogo. 

ORICTOLOGÍA.  f.  Ciencia  dels  minerals  y  dels 
metalls.  Orictología. 

ORICTOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  oricto- 
logía. Orictológico. 

ORICTOTECNIA.  f.  Estudi  dels  medís  péls  quals 
obtenim  les  substancies  minerals.  Orictotecnia. 

ORICTOZOÓLECH.  s.  y  adj.  Qui  s'  ocupa  o  sap  de 
orictozoología.  Orictozoólogo. 

ORICTOZOOLOGÍA.  f.  Tractat  relatiu  ais  animáis 
fóssils.  Orictozoología. 

ORICTOZOOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
orictozoología.  Orictozoológico. 

OR1ENT.  ni.  La  banda  del  horitzó  per  ont  ixen  els 
astres.  Oriente,  levante.  ||  El  primer  dels  quatre 
punts  cardinals  en  que  's  divideix  l'a  esfera.  Oriente. 
La  banda  de  la  térra  que  cau  envers  ont  ix  el  sol. 
Oriente.  II  Llevant,  vent  que  bufa  de  dita  banda.  Le- 
vante, oriente.  ||  El  neixement  d'  alguna  cosa.  Orien- 
te. ||  Asia  antiga  y  les  regions  properes  a  Europa  y 
África.  Oriente.  II  El  color  blandí  y  brillant  de  les 
perles  que  les  fa  mes  estimades.  Oriente. 

ORIENT  (Joseph).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  á 
Vilarreal  dels  Infants  al  tombar  mitg  sigle  XVIII.  Ar- 
tista molt  laboríos  y  tracuf,  qui  va  deixar  obres  en 
moltes  de  les  iglesies  y  convenís  del  regne  de  Valen- 
cia. És  obra  seua  la  fig-ura  del  P.  Domingo  Sarrio 
(1676',  existent  a  Casa  la  ciutaí  de  Valencia,  fefa  per 
ordre  dels  Jurats,  que  també  li  féren  comanda  de  la 


378 


ORÍ 


ORÍ 


imatge  del  Rt.  Lluis  Crespí  de  Borja  (1677).  Pera  '1 
convent  de  Sant  Domingo  va  pintar  un  Sant  Antoni  y 
un  Sant  Latnbcrt.  Va  dibuixar  la  estampa  del  V.  Sa- 
rrio, gravada  per  Crisostom  Martínez. 

ORIENT.  Geog.  Poblé  del  part.  jtid.  de  Palma, 
¡Ha  de  Mallorca;  és  al  peu  llevantí  de  la  serra  de 
Alfabia. 

ORIENTABLE.  adj.  Que  pot  o  deu  ésser  orientat. 
Orientable. 

ORIENTACIÓ.  f.  Acte  d' orientarse.  Orientación. 
II  Situado  d'un  obgecte  ab  relació  al  horitzó.  Orien- 
tación. 

ORIENTADOR,  A.  adj.  Que  orienta.  Orientador. 
||  s.  Instrument  que  serveix  pera  senyalar  el  Mit- 
jorn.  Orientador. 

ORIENTAL,  adj.  Pertanyent  al  Orient,  lo  que  vé 
d' allí.  Oriental.  ||  S' aplica  ais  planetes  quan  ixen 
pél  matí  abans  d'eixir  el  sol.  Oriental.  II  Epítet  que 
els  astrólechs  donen  al  primer  quadrant  del  tema  ce- 
lest.  Oriental. 

ORIENTALISME.  m.  Conjunt  deis  coneixements 
relatius  a  la  filosofía  y  a  les  costums  deis  pobles 
orientáis.  Orientalismo. 

ORIENTALISTA,  s.  La  persona  versada  en  les 
Mengües,  literatures,  historia  y  costums  del  Orient. 
Orientalista. 

ORIENTALMENT.  adv.  Cap  a  la  banda  oriental. 

ORIENTAR,  v.  a.  Náut.  Disposar  l'aparell  o  les 
veles,  o  qualsevulla  d' aqüestes,  convenientment,  pera 
que'l  vent  les  ni  pegui  per  la  cara  de  popa  y  ab  ángul 
mes  ventatjós,  segons  les  circunstancies  o  la  posició 
en  que 's  navega.  Orientar.  ||  Determinar  y  marcar 
sobre  un  plá  la  direcció  de  la  meridiana,  per  conéi- 
xer  la  situació  de  totes  les  senes  parts  respecte  deis 
quatre  punts  cardinals.  Orientar. 

ORIENTARSE,  v.  r.  Náut.  Imposarse  de  la  situa- 
ció propia  y  la  deis  obsedes  presents  ab  relació  ais 
punts  cardinals.  Orientarse.  ||  Referintse  a  coses  mo- 
ráis, enterarse,  reflexionar  pera  sapiguer  lo  que  's  fá. 
Orientarse. 

ORIENTAT,  DA.  adj.  Calificado  del  edifici  que  té'Is 
quatre  costats  corresponents  ais  quatre  punts  cardi- 
nals. Orientado.  ||  Qui  s'ha  fet  cárrech  del  punt  exac- 
te  ont  se  trova.  Orientado.  ||  Met.  Qui  coneix  perfec- 
tament  un  assumpte  o  negoci.  Orientado. 

ORIFANY.  m.  Zool.  ant.  ELEFANT. 

ORIFANY.  m.  Ant.  y 

ORIF1CI.  m.  Forat,  obertura.  Orificio.  ||  Anat.  La 
obertura  de  certs  conductes  o  cossos  y  mes  comuna- 
ment  la  del  cés.  Orificio. 

ORIFLAM.  m.  y 

ORIFLAMA,  ni.  Gtiarniment,  omat  ab  teles  de  co- 
lors  diferents,  que  atrauen    la   vista.  Oriflama.    || 

BANDERA. 

COBERT  D'  oriflames.  fr.  Se  diu  d'  aquell  que  usa 
moltes  coloraines,  o  porta  galons  o  ornaments  de 
plata  y  d'  or.  Lleno  de  oriflamas. 

ORIGE.  m.  y 

ORIGEN,  m.  Principi,  causa,  font.  Origen.  ||  Motín, 
ocasió.  Origen.  ||  El  Hoch  ont  s'ha  nascut  o  patria. 
Nacimiento,  origen.  ||  L'ascendencia  o  familia.  Ori- 
gen. ||  ETIMOLOGÍA. 

treure  origen,  fr.  Originarse.  Traer  su  origen, 
originarse. 

ORIG1.  m.  origen. 

ORIGINAL,  adj.  Pertanyent  al  origen.  Original.  || 
m.  Patró,  exemplar,  model.  Original.  ||  Lo  qu'és  pri- 
mer o  nou,  de  lo  que  se'n  treuen  conies.  Original.  || 
S'aplica  ais  códichs  manuscrits.  Original. 

SAPIGUERSE  ALGUNA  COSA  PER  BON  ORIGINAL,  fr. 
Sapiguerla  per  bon  conducte.  Saberlo  de  buena  tinta. 

PECAT  original,  fr.  Ademes  del  sentit  recte,  de 
acort  ab  la  filosofía,  se  diu  de  tota  obra,  que  resulta 


imperfecta,  a  causa  del  seu  fonament  defectuós.  Pe- 
cado original. 

ORIGINALITAT.  f.  Carácter  de  lo  qu'és  original. 
Originalidad. 

ORIGINALMENT.  adv.  m.  Pél  seu  principi,  desde 
el  seu  origen. 

ORIGINAR,  v.  a.  Causar,  ésser  principi  y  origen 
de  alguna  cosa.  Originar.  ||  v.  r.  Provindre,  treure  el 
sen  origen,  dimanar.  Originarse. 

ORIGINARI,  A.  adj.  Oriunt,  lo  que  porta  origen 
d'  un'altra  cosa.  Originario,  oriundo.  ||  Qui  té  la 
seua  familia  o  origen  en  algún  lloch  determinat. 

ORIGINARIAMENT.  adv.  m.  Per  origen  y  succes- 
sió.  Originalmente,  originariamente. 

ORIGINAT,  DA.  p.  p.  Originado. 

ORIHUELA.  Geog.  ORIOLA. 

ORINA,  f.  Pixats,  part  aigualida  de  la  sanch  que  's 
cola  péls  ronyons  a  la  bufeta,  y  s'  expeleix  per  la  vía 
menor.  Orina,  orines,  meados.  ||  El  conducte  o  mem- 
ore que  serveix  pera  orinar.  Orina. 

ORINA  CLARA,  FIGUES  AL  METGE.  Ref.  Indica  que  'ls 
pixats  clars  son  senyal  de  bona  salut  y  no  's  necessi- 
ta  metge.  Mear  claro  y  dar  una  higa  al  médico;  orina 
de  oro,  el  fraile  al  coro.  Denota  que  qui  no  té  faltes 
pot  parlar  ab  llibertat.  Mear  claro,  y  dar  un  higo  al 
boticario. 

ORINADOR.  m.  Lloch  pera  orinar.  Meadero. 

ORINAIRE.  m.  Pixaner. 

ORINAL,  m.  Gibrelleta,  eína  pera  recullir  la  orina. 
Orinal. 

orinal  del  Cel.  Met.  fam.  Lloch  ont  hi  plou  molt. 
Orinal  del  ciclo. 

ORINAL  DE  TEURA  O  DE  TERRIQA.  Potro. 

orinal  de  vidre.  Mena  de  cañó  tapat  d'  un  cap 
pera  que  'ls  malalts  no  tinguin  d'  álQarse  del  Hit  pera 
orinar.  Orinal  de  vidrio. 

orinal  PLA.  Aquell  en  que  'ls  malalts  fan  ses  ne- 
cessitats  sense  alearse.  Silleta,  sillita. 

ORINALET.  ni.  dim.  Jarrillo,  bacinilla. 

ORINAR,  v.  a.  Exonerar,  buidar  la  bufeta  de  la 
orina.  Mear,  orinar. 

ORINARI.  m.  Lloch  per  orinar.  Urinario. 

ORINARI,  A.  adj.  Cosa  de  la  orina.  Urinario. 

ORINARSE,  v.  r.  Mullarse  ab  sos  propis  orins  els 
malalts,  les  criatures,  etc.  Mearse,  orinarse. 

OR1NAT,  DA.  p.  p.  Meado,  orinado. 

ORINCAR.  v.  a.  Mar.  Posar  orinch  a  un'  áncora. 
Orincar. 

ORINCH.  m.  Náut.  Corda  que  's  posa  per  fiador  a 
1'  áncora.  Orinque. 

ORINELLA.  f.  Ornit.  ter.  ORENETA. 

OR1NQUEJAR.  v.  a.  Aíar.  Tantejar  si  un'  áncora 
és  agarrada  al  fons,  estirant  1'  orinch.  Orinquear. 

ORINS.  m.  pl.  ORINA,  1. 

O  RIÓ.  m.  Asiron.  Certa 
constelació  sideral.  Orion. 

ORIOL,  m.  Ornit.  Aucell  de 
uns  dotze  centimetres  de  llar- 
gada,  el  bécli  vermell,  el  eos 
clapat  de  groch,  vert  y  negre, 
les  ales  y  la  cua  negres  ab 
les  extremitats  daurades;  pa- 
ssa  pél  mes  bonicli  del  nostre 
país.  Oropéndola,  papafigo. 
||  MENJA  FIGUES.  ||  Bot.  Bolet 
molt  gustos.  Cierta  clase  de 
hongo.  ||  n.  p.  José  Oriol. 

ORIOL  (Sant  Joseph).  Biog.  Famós  taumaturch  bar- 
celoní.  Nat  1'  any  1650  y  mort  el  23  de  mar?  de  1702 
a  la  meteixa  ciutat.  Dedicat  expontániament  a  la  vida 
devota  mes  pura  y  retirada  desde  jovenet,  vg  cursar 
teología,  fins  a  doctoraise  en  la  Universitat  de  Bai- 


Oriol 


ORÍ 


ORM 


379 


Sant  Joseph  Oriol 


celona.  Havent  rebut  ordres  sagrades  y  haguda  lli- 
cencia  pera  confessar,  va  ésser  capellá  del  oratori  de 
St.  Felip  Neri.  Morts  ja  els  seus  pares,  va  anar  a 
Roma,  ont  va  héuie  un  beniíet  de  la  parroquia  del  Pí, 
de  Barcelona  (1687  1702).  Va 
tornar  a  Roma  en  1G98  pera 
conseguir  anar  a  les  missions, 
desitjós  de  convertir,  balda- 
ment  ios  martiritzat.  Anava  a 
peu  y  captant.  Ennialaltit  prop 
de  Marsella,  en  un  hospital, 
diuen  li  aparegué  María  San- 
tissima,  fentlo  desdir  del  seu 
propósit,  retornant  a  Barcelo- 
na, mes  fent  i  mercé  de  curar 
de  gracia  persignant  y  ab 
aigua  beneita.  Desde  alesho- 
res  se  manifesté  sa  gracia;  co- 
menqant  per  apaibagar  un  tem- 
poral, quan  retornava  per  mar,  la  seua  vida  fou  un  se- 
guit  de  miracles,  particulamient  en  les  curacions.  El 
portal  de  la  iglesia  del  Pí  solía  ésser  el  lloch  ont  els 
malalts  y  esguerrats  de  tota  mena  I'  esperaven  pera 
rebre  la  seua  gracia,  que  repartía  persignant  ab 
1'  aigua  bendita  de  la  pica,  fent  cures  cada  día;  car 
la  seua  fama  hi  portava  malalts  de  tots  els  indrets 
de  la  ciutat  y  de  fóra.  Contaven  els  del  seu  temps  que 
fins  havía  curat  a  un  tulit  de  naixenga  qui  captava 
sempre  al  peu  del  portal  del  Pí,  y  refusava  la  gracia 
per  no  tindre  altre  medi  de  vitire.  Empró,  la  vida  y 
salut  espiritual  era  preferent  al  seu  entendre,  y  tot 
el  seu  zel  era  practicar  y  predicar  les  virttits.  La  hu- 
militat,  castedat  y  pobresa  d'  ell  eren  extraord  na- 
r  es,  donant  ais  pobres  tot  lo  sobrer,  y  vivint  sol,  en 
un  quartet,  dalt  d'  una  casa  pobra,  alimentantse  de 
pá  y  aigua  durant  25  díes,  cambiant  sovint  el  seu  pá 
ab  rosegons;  dormint  poch,  sentat  en  una  cadira  o  en 
unes  posts,  ab  una  pedra  per  capsal.  —  Al  morir,  tot 
Barcelona  va  desfilar  devant  del  seu  eos  y  els  artis- 
tes  anaven  a  copiar  la  figura  venerable  del  qui  ja  en 
vida  era  tingut  per  sant.  — Va  escriure  la  Vida  de  la 
Ven.  María  Magdalena  Rialp  y  Safont,  monja  de  les 
Gerónimes,  de  Barcelona.  —  Beatificat  per  Píus  VII,  la 
ciutat  de  Barcelona  va  celebrarho  com  potser  mai 
s'  havía  vist.  Ara,  de  poch,  se  1*  ha  proclamat  sant. 

—  Y  BERNADET  (JOSEPH).  Biog.  Catedrátich  de  ma- 
temátiques.  Nat  a  Alfar  (Girona)  en  1911,  mort  en  els 
banys  de  Les  Escaldes  (frontera  francesa)  en  1860 

Alumne  de  la 
escoladela  Jun- 
ta de  Comers, 
de  Barcelona,  y 
deixeble  d'Or.o 
fre  Novellas.  Va 
cursar  la  carre- 
ra d'  arquitec- 
te ,  prenent  el 
titol  de  regent 
de  1.a  classe  y 
doctorantse  en 
ciendes.  Cate- 
drátich de  nía- 
temátiques  en 
1836,  a  Tarra- 
gona. Director 
de  camins  vei- 
nals.  Catedrá- 
tich de  materna 
tiques  a  laReia! 
Academia  de 
Ci  ncies  y  a  la 
Universitat  de 
Barcelona,  y  a¡- 
ximeteix  direc- 
tor del  Institut. 
Tenía  fama  de  bon  matemátich  y  arquitecte.  — Autor 
de   prop  d'  una  vintena   de  llibres,   uns  de   matemá- 


Segell  d'Orís 


Osiola. — Porta  d9  la  iglesia  de 
Sant  Jaum? 


tiques  y  altres  de  dibuix,  destinats  a  la  ensenyan?a; 
altres  son  travalls  académichs,  de  ciencia,  d'erudi- 
ció  y  biográfichs.  Va  compondré  poesíes. 

ORIOLA.  f.  n.  p.  de  dona,  de  Joseph  Oriol  ||  Hidrog. 
Torrent  del  terme  de  VallviJrera.  ||  Ictiol.  Peix  de  ia 
fam.  deis  tríglits,  de  0'40  a  0'60  m.  de  llarch.  ||  GO- 
LONDRINO. ||  RAFECH. 

ORIOLA.  Geog.  Ciutat  de  la  prov.  d'  Alacant,  cap 
del  bisb.  y  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  a  la  vora 
del  riu  Segura  y  té  28,335  hab.  ||  Partit  judicial  de  la 
prov.  d'  Alacant,  format  deis  set  ajuntaments  se- 
güents:  Algorfa,  Beneferri,  Benijófar,  Bigastro,  Jaca- 
rilla,  Oriola,  Redován,  Sant  Miquel  de  Salines  y  To- 
rravella,  reunint  entre  tots  43,602  hab.  ||  —  (SERRA 
DE).  Orog.  Serra  de  la  prov.  d'  Alacant,  a  la  vora  del 
riu  Segura,  al  N.O.  de  la  ciutat  del  meteix  nom. 

OR1PELL.   m.   Roba  llampanta,   brodada   d'  or  o 
plata.   Oropel.  ||  OR  berberí. 
II    Tot  ornament  vistos    pero 
de  poch  preu.  Oropel. 

ORIPELLAR.  v.  a.  y  r.  Guar- 
nir d'oripells.  Oropelar.  ||  v. 
r.  Guarnirse  d'oripells. 

ORIPELLAT,  DA.  adj.  Guar- 
nit  d'  oripell. 

ORÍS  (Sant  Genis  d').  Geog. 
Poblé  de  la  prov.  de  Barcelo- 
na, bisb.  y  part.  jud.  de  Vich; 
és  prop  del  Ter  y  té  858  hab. 

ORISMOLOGÍA,  f.  Part  de 
la  historia  natural  que  tracta 
deis   termes  técnichs   que   s'  h¡   usen.    Orismología. 

ORISTÁ  (Sant  Andreu   d').   Geog.    Poblé    de    la 
provincia  de  Barcelona,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Vich;  és  a  la  vora 
del   riu  Gavarresa  y  té  980  ha- 
bitants. 

ORJA.  m.  Ter.  malla. 

ORIUNT,  DA.  adj.  ORIGINARI. 

ORLA.  f.  Vora,  ribet,  bordó 
que  s  posa  pera  adorno;  filet 
que  ais  travalls  caligráficlis  y 
ais  de  imprempta  y  litografía 
ornamenten  o  enquadren  el  text. 
Orla,  orilla.  ||  Náut.  Els  fusts  que  van  per  fora  del 
costat  de  la  ñau,  desde  popa  a  proa  pera  reforc,  del 
eniposti^at.  Cinta. 

ORLA  (Port  d').  Orog.  Port  del  Pirineu  lleidetá, 
al  N.O.  d'  Isil;  té  2,363  metres  d'  altitut. 

ORLEANS.  m.  Certa  mena  de  roba.  Alpaca. 

ORLO.  m.  Arq.  PLINTO.  ||  Instrument  musich  de 
boca  en  forma  de  gaita.  Orlo.  ||  Un  deis  registres  de 
1'  orga.  Orlo. 

ORMEIG.  m.  TRAQA,  ENGINY.  ||  pl.  Instruments  de 
algún  art  o  ofici.  Aperos,  útiles,  arreos,  enseres, 
pertrechos,  utensilios,  aparejos.  ||  Aparells  d'  una 
ñau,  arreus  de  pesca.  Aparejo,  jarcia.  ||  Les  eines 
de  pescar.  Jarcia.  ||  Els  guarniments  del  cavall.  Mon- 
tura. ||  Cada  un  deis  arreus  de  pagesía,  pera  travi- 
llar  la  térra  y  recullir  els  seus  fruits.  Arreo,  apero. 
II  eina.  ||  Les  eines  de  picar.  Yescas.  ||  El  conjunt  de 
coses  necessaries  pera  certes  operacions;  aixís  diem 
els  ormeigs  d'  estudiar,  etc.  Recados,  pertrechos. 

ORMEJAR.  v.  a.  ARMAR,  EQUIPAR,  PROVEIR.  ||  Nállt. 
APARELLAR,  AMARRAR. 

ORMEJAT,  DA.  p.  p.  Aparejado. 

ORNABECH.  m.  Obra  de  fortificació.  Ornabeque. 

ORNAMENT.  ni  Adorno.  Ornamento.  ||  Reí.  Or- 
nato. ||  Met.  Llustre,  honra  d'  alguna  familia,  etc. 
Lustre.  ||  GUARNIMENT.  ||  pl.  Vestidures  litúrgiques, 
sagrades.  Ornamentos,  paramentos. 

ORNAMENTAL,  adj.  Lo  referent  a  la  ornamenta- 
ció.  Que  ornamenta.  Ornamental. 


Segell  d'Oristá 


380 


ORO 


ORO 


-...,ar> 


Ornitógal 


ORNAMENTAR,  v.  a.  Adornar,  embellit;  posar 
ornaments.  Ornamentar. 

ORNAMENTARIA,  f.  Part  de  1'  arquitectura  y  de- 
més  arts  que  té  per  obgecte  lo  relatiu  ais  adornos. 
Ornamentaría. 

ORNAMENTAT,  DA.  adj.  Que  conté  ornament. 
Ornamentado.  ||  adornat. 

ORNAR,  v.  a.  Ant.  ADOR- 
NAR. 

ORNAT,  DA.  p.  p.  Ador- 
nado. 

ORNAT.  ni.  Ornament,  de- 
cor,  adorno,  compostura. 
Ornato,  adorno,  ornamen- 
to, atavío.  ||  Rct.  La  pom- 
pa del  llenguatge  figurat. 
Ornato,  exornación;  flo- 
res, colores  de  retórica. 

ORNI  (Fer  1).  fr.  Fer  el 
desentés.  Hacerse  el  memo. 
ORNITÓGAL.  ni.  Bot. 
Plantes  liliacies  de  la  con- 
ca  tnediterrania,  essent  la 
mes  comuna  la  coneguda 
per  Hógroma  de  la  Dergy. 

ORNITÓLECH.  m.  Qui's 
dedica    al   estudi  y  conei- 
xenient  deis  aucells.  Ornitólogo. 

ORNITOLOGÍA,  f.  La  part  d'  historia  natural  que 
tracta  deis  aucells.  Ornitología. 

ORNITOMÍA.  f.  Zool.  Insec- 
tos dípters,  mosques  coriacics 
de  cap  enfonzat.  Xucla  lasanch 
d'  a'guns  aucells. 

ORNITOLÓGICH,  CA.  adj. 
Lo  que  pertany  a  la  ornitolo- 
gía. Ornitológico. 

ORNITOT1POLITA.  f.  Min. 
Nom  ab  que  's  designen  en  general  les  ossanientes 
fóssils  deis  aucells.  Ornítotipolita. 

ORNÓS  (Jordi  de).  Biog.  Bisbe  de  Vich  desde 
1'  any  1424  al  1444  Doctor  en  drets.  Era  ardiaca  nia- 
jor  de  la  catedral  d'  Elna,  Colector  general  de  la 
Cambra  apostólica  en  1'  arquebisbat  de  Tarragona  y 
bisbats  de  Barcelona,  Lleida,  Girona,  Urgell,  Elna  y 
Vich.  Hagué  fondes  contrarietats  ab  els  canonges  de 
la  Sen  nianresana,  quins  1¡  negaren  obediencia  (1424) 
y  també  li  discutiren  els  drets  sobre  '1  ni  o  nas  til  del 
Estany.  Igualment  fou  contrariat  a  Vich  desde  1'  any 
1426,  després  de  qiiestions  hagudes  ab  els  redituaris 
de  la  mensa  episcopal,  ha- 
véntseli  atribuides  greus  ma- 
lifetes  y  abusos  d'  autoritat 
que  congriaren  fortes  rencu- 
nies  en  contra  d' ell.  Final- 
ment  va  ésser  privat  de  la  mi 
tra,  designántseli  per  succes- 
sor  en  el  bisbat  a  D.  Jaume  de 
Cardona,  y  morint  de  pena  per 
causa  de  tantes  dissorts. 

—  (NICOLAU  DE).  Biog.  Ar- 
diaca del  bisbat  de  Vich,  en  el 
sigle  XV,  qui  va  regir  aquella 
Seu,  interinament,  a  la  mort 
del  bisbe  D.  Jaume  de  Cardo- 
na, ocorreguda  1'  any  1459,  y 
era  nebot  del  bisbe  deposat 
D.  Jordi  de  Ornós.  L'  any  1451 
el  Sant  Pare  Nicolau  V  va  do- 
narli  autorisació  pera  que  de- 
legues en  altres  persones  el 
dret  de  visitar  les  iglesies  y  monastirs. 

ORO  (El).   Gcog.  Caseriu  del  terme  de  Corts  de 
Pallas,  prov.  de  Valencia. 


Ornitomía 


Orobi 


Orobanquia 


ORÓ.  m.  Paner  de  canyes,  estores,  o  coses  sem- 
blantes. Orón.  ||  Ant.  COFi. 

OROBANQUIA.  f.  Bot.  HERBA  TORO.  ||  Plantes  pa- 
rásites,  irodores,  sense  falles,  que  substitueixen  cer- 
tes  menes  d'  escames,  y  d'  un  color  fosch,  que  ¡xen  a 
les  arrels  de  certs  vegetáis,  com  el  lli,  el  cáneni,  els 
cereals  y  les  lleguminoses, 
xuclantles  y  decandintles, 
fins  a  voltes  destruir  la  cu- 
llita.  Orobanche. 

OROBITA.  i.  Min.  Pedra 
calar  concrecionada.  Oro- 
bita. 

OROBOIDIS.  adj.  Med. 
Epítet  de  la  orina  que  fá 
un  solatge  semblant  a  la 
fariña  de  llentíes.  Oro- 
boides. 

OROBUS.  m.  Bot.  Me- 
na de  plantes  de  la  fam.  de 
les  lleguminoses  papiliouá- 
cies,  destinades  al  pastu- 
ratge,  que  son  expor.tánies 
a  les  montanyes.  En  nos- 
tra  regió  és  característica 
la  mena  <' i ta  Orobus  tu- 
beros. Orobo. 

OROGNOSIA.  f.  Tractat  geognósich  de  les  mon- 
tanyes. Orognosia. 

OROGNÓSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  orog- 
nosia. Orognóstico. 

OROGRAFÍA,  f.  Descrípció  de  les  montanyes. 
Orografía. 

OROH1DROGRAFÍ A.  f.  Historia  de  les  aigiies  y  de 
les  formacions  geognóstiques  d*  un  país.  Orohidro- 
grafía. 

OROLOGÍA.  f.  Tractat  relatiu  a  les  montanyes. 
Orología. 

OROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  orología. 
Orológico. 

ORONCI.  n.  p.  Oroncio. 

ORONEL.  m.  Ant.  y 

ORONELL.  m.  Ant.  ORENETA. 

ORONELLA.  f.  ORENETA. 

ORONES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Font- 
llonga,  prov.  de  Lleida. 

ORONETA.  f.  ORENETA.  ||  Mena  d' art  mol t  gran 
usada  a  les  costes  de  Llevant.  Oroneta.  [|  Ictiol.  Mena 
de  peix  de  la  fam.  deis  tríglits,  de  0'30  .n  0'59  m.  de 
Margaría.  ||  VOLADOR,  GOLONDRINA,  XURIGUER. 

ORONETA  DE  RIU  Y  ORONETA  DE  TEULAT.  Ornit. 
Ab  eixos  noms  se  designen  en  algunes  comarques  les 
dues  especies  d'  oronetes. 

ORONSI  o  bé  ORENCI.  Biog.  Bisbe  de  Tarragona, 
nat  y  mort  a  la  meteixa  ciutat.  Era  molt  docte  y  ver- 
sat  en  la  poesía.  Arrunada  la  ciutat  pél  rei  Eurich,  el 
bisbe  va  retirarse  a  Coblliure,  mes  retorna  a  la 
propia  Sen  tan  bon  punt  fou  reconquistada  la  metró- 
poli. La  seua  vida  pública  és  positiva  desde  1*  any 
484  al  517.  Era  en  el  concili  de  Tarragona  del  any 
516  y  en  el  de  Girona  del  517.  —  La  carta  XII  de  Si- 
doni  Apolinar  está  endre?ada  a  Oronsi,  en  resposta 
d' una  seua  carta.  —  La  forma  ortogiáfica  del  nom 
sembla  haver  estat  diversa:  Oronsi,  Orenci,  Orienci, 
Oresi,  etc.  Per  lo  qual  és  poss  ble  que  les  noticies 
del  article  ORENCI  (vegis)  sien  pertinents  al  meteix 
Oronsi. 

OROPELL.  m.  ORIPELL. 

OROPESA.  f.  Bot.  Mena  de  salvia. 

OROPESA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  part.  jud.  de 
Castelló,  bisb.  de  Tortosa;  és  a  la  vora  del  mar,  té 
estació  de  F.-C.  y  833  lab.  ||  Hidrog.  Cap  de  la  costa 
de  la  prov.  de  Castelló,  prop  del  poblé  del  seu  nom. 


ORQ 


ORR 


381 


OROS.  ni.  pl.  Al  joch  de  cartes  és  un  deis  quatre 
colls  tepresentat  per  monedes  d'  or.  Oros. 

OROS  SON  TRUNFoS.  fr.  Denota  lo  molt  que  pot 
1'  interés.  Oros  son  triunfos. 

anar  D'  OROS.  fr.  Met.  Caure  de  cara  a  tena.  Caer. 

OROSI  (Pau).  Biog.  Escriptor  cristiá,  amich  de 
St.  Agustí  y  de  St  Geroni.  Natural  de  Tarragona; 
vivía  en  el  sigle  V.  Inteligent,  eloqüent  y  erudit.  Era 
jovenet  quan  els  vandals  y  alans  destruiren  la  ciutat. 
Envers  1'  any  400  va  anar  a  1'  África  a  consultar  ab 
St.  Agustí  tractant  de  les  heretgíes  de  Priscíliá  y  de 
Orígenis.  Per  consell  d'  ell  va  anar  a  fer  coneixenca 
ab  St.  Geroni,  a  Betletn,  qui  fou  son  mestre,  retor- 
nant  després  a  visitar  a  St.  Agustí  (any  416),  segons 
és  manüestat  en  la  epístola  18  endrecada  a  St.  Ge- 
roni.—Orosi  és  autor  d'  una  Historia  (any  417)  molt 
celebrada,  dividida  en  set  llibres,  tractant  desde  la 
creacio  del  mon  fins  al  relat  de  les  calamita ts  del  seu 
temps;  reimpresa  en  llatí  moltes  vegades,  desde  '1  si- 
gle XV,  y  traduida  al  alemany,  francés,  italiá  y  cas- 
teilá.  — Va  influir  pera  que's  poses  en  ciar  la  heretgía 
de  Pelagi,  després  d'  absolt  en  el  Sínode  Diospoütá 
En  un  conciü,  el  Papa  Gelasi  I  y  setanta  bisbes  de- 
clararen a  Orosi  « el  mes  erudit  varó,  autor  de 
noticies  molt  convenientes  contra  les  calumnies 
deis  pagans,  havcntles  disposades  ab  concisió  ad- 
mirable». 

OROVAL.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  solanacies, 
mena  ;ie  belladona. 

ORPÍ  (Joan).  Biog.  Conqueridor  y  poblador  de 
Méxic.  Natural  de  Piera,  qui  vivía  en  el  regnat  de 
Felip  IV.  Era  de  familia  noble.  Va  ésser  governador 
y  capitá  general  a  les  terres  deis  indis  de  Cumanaga, 
de  Polingues,  de  Pyritus  y  d'  altres  nacions  de  Nova 
Espanya.  Allá  ni  va  fundar  dues  ciutats:  la  nova  Bar- 
celona y  la  nova  Tarragona.  Les  ¡lies  de  Barlovent 
ell  va  conquerirles  ais  naturals  del  país.  La  historia 
de  tot  lo  qual  ell  meteix  va  referirla  en  un  Memorial 
presentat  al  rei. 

ORPÍ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Barce- 
lona, pait.  jud.  d'  Igualada;  és  a  la  vora  de  la  riera 
de  Carine  y  té  349  hab. 

ORPIMt  NT.  ni.  Min.  Mena  d'arsénich  que  's  tro- 
va a  les  mines  d'  or  y  plata.  Oropiment.  ||  Mena  de 
arsénich  d'  un  hermós  color  groch  mes  o  menys  pu- 
jat,  pesant,  molt  tou  y  suau;  se  fa  trogos,  ab  que  's 
formen  petites  figures  regulars  de  diferentes  cares. 
Pres  interiorment,  causa  rodaments  de  cap,  ardor, 
dolors  vius,  inflamado,  y  finalment  la  mort.  Se  gasta 
principalment  pera  pintar  al  olí,  pero  és  fet  artifi- 
cia 1  metí  t.  Oropimente.  regalizar. 

ORPIMENT  GROCH:  ORPIMENT,  1. 

ORP1MENT  VERMELL.  Mena  ú'  arsénich  de  color 
roig  que  s  trova  a  les  mines.  Sandáraca. 

ORPINELL.  Geog.  Lloch  del  tenne  de  Mediona, 
prov.  de  Barcelona. 

ORQUESTA,  f.  Conjunt  de  musichs  que  sonen  di- 
ferents  instruments.  Orquesta.  La  part  mes  baixa 
deis  teatre  ont  s'  h¡  coloquen  repartits,  segons  els 
tons  Cz's  instruments,  els  musichs  que  formen  la 
orquesta.  Orquesta. 

ORQUESTOMANÍA.  f.  Med.  Mena  de  tarantulisme 
o  dai  ga  morbosa.  Orquestomanía.  ||  Extremada  pas- 
sió  pél  ball  o  la  música.  Orquestomanía. 

ORQUESTOMANIÁTICH,  CA.  adj.  Qui  pateix  de 
orquestonanía.  Orquestomaníaco. 

ORQUESTRA,  f.  ORQUESTA. 

ORQUESTRAL.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a  1'  or- 
questa. 

ORQUETA.  f.  Eina  de  ferro  pera  fer  caixals  al 
cuiro:  1'  usen  els  basters. 

ORQUIDI,  A.  adj.  Semblant  al  orquis.  Orquídeo 

ORQUIOCELE.  f.  Med.  Trencadura  deis  testícols. 
Orquiocele. 


ORQUIONCIA.  f.  Med.  Tumefacto  d'  un  testícol. 
Orquioncia. 

ORQUIS.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  orqui- 
dacies,  característiques  a  la  conca  del  Mediterrani, 
ab  arrel  proveída  de  tubérculs  palmejats  o  ovoidis, 
y  tulles  radicáis,  un  xicli  grosses,  que  s'  ennegreixen 
al  secarse.  Floreixen  en  forma  d'  espiga  termenal. 
Compañón,  testículo  de  perro. 

ORQUITIS,  f.  Med  Inflamado  deis  testícols.  Or- 
quitis. 

ORQUITOMÓLECH.  ni.  Home  entes  en  orquitotno- 
logía.  Grquitomólogo.  ||  Cirurgiá  que  practica  al- 
guna operació  orquitcmo  ógica.    Orquitomólogo. 

ORQUITOMOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  de  1'  ampu- 
tado deis  testícols.  Orquitomología. 

ORQUITOMOLÓGICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  or- 
quitomología. Orquitomo'.ógico. 

ORRE.  adj.  Ant.  HORRIBLE. 

ORRACH.  adj.  Ant.  MOLT  HORRIBLE. 

ORRACH  (Pere).  Biog.  Arquitecte  distingit  del  si- 
gle XVII.  Va  dirigir  el  frontis  de  la  iglesia  deis  fran- 
ciscans  de  P;ilma  y  '1  gran  surtidor  del  claustre,  co- 
mencat  1'  any  1663  y  acabat  en  1668. 

ORRENT.  p.  a.  Ant.  HORRENT. 

ORRENTE  (Pere).  Biog.  Pintor  famós,  valencia, 
nat  al  derrer  tere  del  sigle  XVI.  Mort  a  Toledo  1'  any 
1644.  El  caracterisen  algunes  reminiscencies  del  istil 
veneciá.  Era  amich  íntim  del  Greco  Tenia  rara  faci- 
litat  en  pintar  besties.  Va  recorre  tota  Espanya,  dei- 
xant  obres  gairebé  per  tot  arreu.  És  un  deis  pintors 
nostres  de  mes  franca  personalitat.  Foren  deixebles 
seus  1'  Esteve  March  y  En  Pau  Pontons.  A  Valencia 
hi  han  obres  d'  ell:  a  la  catedral,  al  convent  del  Car- 
me y  a  cá  la  Ciutat;  a  Toledo:  a  la  catedral  y  a  les 
Gerónimes;  a  Murcia:  vuit  obres  extraordinaries  a 
casa  els  vescomtes  de  Huertas,  altres  a  la  Concepció; 
Cartoixa  de  Porta-Cceli;  Cuenca,  hospital  de  Santia- 
go; Badajoz,  catedral;  Córdoba,  catedral;  Madrit, 
palau  reial,  Casa  de  Camp,  Musen  del  Prado,  Reial 
Academia  de  Sant  Ferrán;  Viena,  Museti  Nacional  y 
París,  Museu  Luxemburg. 

ORRI.  Ter.  arañes.  CABANA,  JAQA  DE  REMAT,  PLETA. 

ORRI.  m.  Ant.  El  filet  o  cinta  honrosa  de  dins  1'  es- 
cut  d'  armes,  separada  deis  seus  extrems  altre  tant 
com  té  d'  ampia.  Orla.  ||  La  taula  o  post  a  propósit 
pera  fer  formatges.  Quesera. 

ANAR  en  ORRI.  fr.  Estar  mal  conduida  o  mal  cuida- 
da alguna  cosa.  Rodar,  rotar. 

EN  ORRI.  A  voltes,  d'  un  costat  al  altre.  Al  estri- 
cote,  al  retortero.  \\  Parlant  de  coses  petites,  a  bulto, 
sense  ordre,  número,  ni  mesura.  A  granel. 

FER  ANAR  EN  ORRI.  fr.  Fer  rodar  o  anar  d'  una  part 
a  V  altra.  Traer  al  estricote  ó  al  retortero. 

ORRI  (L').  Geog.  Veinat  de  la  Valí  de  Ribes,  que 
forma  part  del  municipi  de  Pardines,  ab  altres  case- 
rius  y  niasíes  escampades,  comptant  entre  tots  ab 
573  hab.  ||  — (COll  Y  COMA  DEL).  Orog.  A  la  comarca 
de  Camprodon,  ab  extensos  pasturatges  y  atraients 
panorames.  La  elevació  de  la  coma,  no  lluny  del  Ter, 
és  de  2,460  met.  ||  —  (PICH  DEL).  Al  Conflent,  a  1'  al- 
earía de  2,556  met.,  no  lluny  del  Ras  d'  Assuet  y  de 
la  Jaga  d'  aquell  nom. 

ORRIOLS  (Francesch).  Biog.  Capellá  y  escriptor 
cátala.  Paborde  de  Castelltersol,  en  el  bisbat  de 
Vich.  Era  doctor  en  teología.  Exemple  de  virtut  y  de 
zel  pera  '1  bé  deis  fidels.  Ha  estat  popularíssim  en 
vida  y  després  de  mort  pél  seu  llibret,  el  diálech  de 
la  Doctrina  Cristiana,  quina  claretat,  concisió  y 
exactitut  en  materia  de  fe,  tant  com  lo  ben  acomodat 
a  la  manera  d'  ésser  de  la  nostra  raga,  ha  fet  que 
s'  adoptes  en  1'  ensenyanga  y  's  reimprimís  en  edi- 
cions  innombrables,  trovántsel  per  tot  arreu  d'  ex- 
trem  a  extrem  de  Catalunya. 

ORRIOLS    Geog.  Poblé  del  dfst.   munpal.   de   Bás- 


382 


ORT 


ORT 


Pegell  de  Orrius 


cara,  prov.  de  Girona.  Té  'ls  veinats  del  Coll,  del 
Mas,  d;  Mas  Roca  y  del  Padró.  ||  Poblé  del  dist. 
munpal.  de  Castelladral,  prov.  de  Barcelona. 

ORROPIGI.  m.  Med.  L'  extremi- 
tat  inferior  de  1' espinada.  Orro- 
pigio. 

ORRIT,  DA.  adj.  Ant.  HÓRRIT. 
ORRIT.    Geog.   Poblé    del   dist. 
munpal.  de  Sapeira,  provincia  de 
Lleida. 

ORRIUS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  partit 
jud.  de  Mataró;  és  al  costat  de 
la  riera  del  seu  nom,  aflnent  de  la 
vora  dreta  de  la  d'  Argentona,  y 
té  290  hab. 
ORROQUESIA.  f.  Med.  Diarrea  en  que  sois  s'  ex- 
peleixen  substancies  liquides.  Orroquesia. 

ORRUPTE.  adv.  m.  Ant.  en  VA.  ||  Ant.  DE  REPENT, 
D'   IMPROVÍS. 

ORS,  A.  m.  y  f.  Zool.  ant.  ÓS. 
URSA.  f.  Núut.  Tauló  ovalat,  encara  que  mes  es- 
tret  del  extrem  superior  que  del  inferior;  gira  verti- 
calment  sobre  un  gran  pern  clavat  al  costat  de  cada 
pórtalo  y  serveix  pera  contindre  la  deriva,  deixant 
caure  el  de  sotavent.  Orza  de  deriva.  ||  L'  acció  y 
efecte  d'  orsar.  Orza,  orzada. 

ORSA  A  POPA.  Núut.  Cap  ab  que  s  porta  envers 
popa  el  carro  de  1'  entena,  quan  se  navega  ab  vent 
llarch  o  quan  ha  de  cambiarse  la  vela.  Orza  apopa. 
A  ORSA.  m.  adv.  Náut.  Posant  la  proa  envers  ont 
vé  '1  vent  perqué  sol  tombar  o  anar  de  tort  quan  se 
navega  aixís.  A  orza. 

ORSA.  f.  Mena  de  gerro  sense  anees,  de  terrina  o 
de  vidre.  Orza. 

ORSADA.  f.  Mar.  Acció  y  efecte  d'  orsar.  Orzada. 
ORSAPOP.  Ter.  Bla-ies.  Náut.  Aparell  que  serveix 
pera  maniobrar  1'  entena. 

ORSAR.  v.  n.  Náut.  Donar 
la  proa  al  vent  navegant  de 
b orina.  Orzar,  pellizcar  el 
viento,  ir  alo  ó  á  orza. 

ORSAVINYÁ.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  de  Barcelona,  bis- 
bat  de  Girona,  part.  jud.  de 
Arenys  de  Mar;  és  a  la  serra 
del  Montnegre  y  té  333  hab 

ORSERA.  f.  Náut.  Corda  que 
uneix  les  peces. 

ORSERA    DE    LA    MÁ.    fr.    La 
que  va  de   la   barca   a   la  pri- 
mera peqa. 
ORSERA  DEL  Remolch.  fr.  La  prolongació  de  corda 
que  va  desde  la  pe^a  tercera  fins  al  suro  flotant  que 
porta  per  senyal  una  bandereta  (gal!). 

ORSES.  f.  pl.  Mar.  Fustes  en  forma  de  sola  de  sa- 
bata,  que  les  embarcacions  porten  a  un  costat  del 
barco.  Orzas. 

ORT,  A.  m.  y  f.  Ant.  HORT. 

ORTAFÁ.  Geog.  Poblé  del  cantó  d'  Thuir,  bisb.  de 
Perpinyá,  denart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  del  riu  Tech  y  té  612  hab. 

ORTEDÓ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Serch, 
prov.  de  Lleida. 

ORTEGA,  f.  ORTIGA. 

ORTEGA  Y  ESPINOS  (Joseph).  Biog.  Llaünista  y 
retórich.  Catedrátich  d'  humanitats  y  director  del 
Insütut  de  segona  ensenyanga  de  Barcelona  desde 
18G8  fins  a  1874.  Va  publicar  varíes  obres  de  litera- 
tura y  de  filología,  entre  al  tres,  1'  Historia  de  los  es- 
cudos de  Cataluña,  la  Gramática  Hatina,  etc.  Va  mo- 
rir a  Valls  al  mes  de  Marc,  de  1876. 

ORTELLS.   Geog.  Poblé  de  la  prov.   de  Castelló, 


Segel!  de  Orsavinyá 


bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Morella;  és  a  la  vora 
del  riu  Bergantes  y  té  706  hab. 

ORTÍ  (Antoni).  Biog.  Frare  y  arquitecte  valencia, 
nat  a  la  segona  meitat  del  sigle  xvi.  Va  ésser  el  di- 
rector de  les  obres  del  claustre  gran  de  la  cartoixa 
de  Arachristi  quan  va  fundarse.  Segons  una  escrip- 
tura  de  1'  any  1603,  la  cartoixa  va  tindre  de  fer  po- 
ders  a  fra  Joan  Peña  pera  formalisar  concordia  ab  els 
obrers  de  vita  de  Valencia  respecte  al  compliment 
deis  capítols  que  tenía  contractats  fra  Antoni  Ortí 
per  1'  ensenyanqa  deis  aprenents  pobres  de  tal  ofici, 
que  tenía  al  scu  cárrech. 

—  Y  MOLES  (joseph).  Biog.  Literat  y  poeta.  Nat  a 
Valencia  en  1650  y  niort  en  la  meteixa  1'  any  1728. 
Va  cursar  liéis,  doctorantse  en  aquella  universitat. 
Va  ésser  secretari  deis  tres  estaments  del  regne  de 
Valencia,  regint  el  Llibre  de  memories  de  la  ciutat. 
Va  impulsar  la  fundació  de  tres  academies:  la  del 
Alcágar  (1670),  un'  altra  en  1685  de  Ciencies  y  Be- 
lles  Lletres,  en  la  quina  va  ocupar  la  cátedra  de 
perspectiva,  y  en  1690  la  de  Ciencies  Polítiques  y 
Matemátiques,  Poesía,  Danqa  y  Representació.  És 
autor  d'  una  comedia  y  algunes  peces,  que  son  mo- 
dels  de  correcció  literaria. 

URTICARIA,  f.  Med.  Mena  de  malaltía  que  omple 
tot  el  eos  de  butllofes  que  piquen  com  si  s'hi  hagués 
fregat    ab    una   ortiga,    urti- 
caria. 

ORTIGA,  f.  Bot.  Planta  tipo 
de  la  fam.  de  les  orticacies, 
de  carnes  quadrades,  tesses, 
buides,  cobertes  de  péls  pi- 
cants,  ramoses,  de  70  a  80 
centimetres  d'  alqaria,  guarni- 
des  de  tulles  oposades,  cordi- 
formes, dentades,  ab  péls  p¡- 
cants  que  causen  a  la  pell  una 
sensació  de  cremadura.  Algu- 
nes vegades  les  seues  bran- 
ques son  roges,  y  llavores  se'n 
amortiza  roja.  Ortiga,  cania. 

ORTIGA  ROMANA.  Bot.  Mena  d'  ortiga,  dita  pilúfe- 
ra  o  de  boletes,  abundosa  al  plá  de  Barcelona,  distin- 
gintse  per  les  seues  fulles,  aovades  y  retallades  y  'ls 
seus  fructífers  globosos.  Té  aplicacions  medicináis. 
Ortiga  de  bolillas. 

ORTIGA  GRAN.    Ortiga  mayor. 

ORTIGA  MORTA.  Ortiga  muirla  blanca. 

ORTIGA  petita.  Ortiga  menor. 

ÉSSER  COM  una  ortiga,  fr.  Ésser  aspre  de  condi- 
ció.  Ser  como  unas  ortigas. 

ORTIGAL,  m.  y 

ORTIGAR,  m.  Terreno  ont  hi  abunden  molt  les  or- 
tigues. Ortigal. 

ORTIGATGE.  m.  Bot.  Malura  de  la  vinya,  caracte- 
risada  pél  color  groch  deis  pámpols.  Ortigaje. 

ORT1GÓS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Bisbal,  prov. 
de  Tarragona. 

ORT1GOYA.  f.  Bot.  ter.  ORTIGA. 

ORTITA.  f.  Min.  Substancia  crestallisada  en  pris- 
mes  rectes  de  color  negre;  presenta  la  fractura  vitria. 
Ortita. 

ORTOBÁSICH,  CA.  adj.  Min.  Que  té  octogonals 
les  coordinades  y  'ls  plans.  Ortobásico. 

ORTÓCER,  A.  adj.  En'om.  D'  antenes  o  banyes 
rectes.  Ortócero. 

ORTOCLÁS.  m.  Min.  Feldespat  de  potassa.  Orlo- 
claso,  ortoso. 

ORTOCOLON.  m.  Med.  Inflexibilitat  d' una  articu- 
lado. Ortocolon. 

ORTODOX.  adj.  ORTODOXE. 

ORTODOXAMENT.  adv.  Ab  ortodoxia,  d'  una 
manera  ortodoxa. 

ORTODOXE,  A.  adj   Católich,  qui  sent  bé  y  sana- 


ORT 


OS 


383 


ment  en  quant  a  la  fe.  Ortodoxo.  ||  S'  aplica  a  les 
proposicions  decidides  per  la  Iglesia.  Ortodoxo.  || 
Met.  Conforme  ab  la  doctrina  de  qualsevulla  secta  o 
sistema.  Ortodoxo. 

ORTODOXIA,  f.  Conrormitat  de  creencies  ab  les 
decisions  de  la  Iglesia.  Ortodoxia  II  Doctrina  pura. 
Ortodoxia.  ||  Met.  Conformitat  ab  la  doclrina  fona- 
niental  de  qualsevulla  secta  o  sistema.  Ortodoxia. 

ORTOÉDRICH,  CA.  adj.  Min.  Sistema  de  cresta- 
llisació  en  que  Ms  plans  coordinats  son  perpendicu- 
lars  entre  sí.  Ortoédrico. 

ORTOFÁLICH,  CA.  adj.  Obscé,  impur.  Ortofálico. 

ORTOFNEA.  f.  Med.  Dificultat  de  respirar.  Or- 
tofnea. 

ORTOFRENIA,  f.  Med.  Tractat  sobre  M  modo  de 
corretgir  les  males  disposicions  del  cor.  Ortofrenia. 

ORTÓGRAF,  A.  s.  Qui  sap  ortografía.  Ortógrafo. 

ORTOGRAFÍA,  f.  Art  d'  escriure  correctament  y 
ab  la  deguda  puntuació  pera  llegir  ab  sentit.  Orto- 
grafía. 

ORTOGRÁFICA  MENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
ortográ fiques.  Ortográficamente. 

ORTOGRÁFICH,  CA.  Pertanyent  a  la  ortografía. 
Ortográfico. 

ORTÓLECH,  GA.  s.  Qui  sap  ortología.  Ortólogo. 

ORTOLOGÍA,   f.  Art  de  pronunciar  bé.  Ortología. 

ORTOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  ortología.  Ortológicamente. 

ORTOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  ortolo- 
gía. Ortológico. 

ORTOMORFE,  A.  adj.  Med.  De  conformado  regu- 
lar. Ortomorfo. 

ORTOMORFIA.  f.  Art  de  restituir  la  seua  forma 
normal  a  alguna  part  del  eos.  Ortomorfia. 

ORTOMÓRFICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  ortomorfia. 
Ortomórfico. 

ORTOMORF1SME.  m.  Med.  Conformado  normal. 
Ortomorflsmo. 

ORTONEDA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de  Tremp;  és  a  tramontana 
de  la  serra  de  Boumort  y  té  496  hab. 

ORTONS  (Coll  d  ).  Orog.  Collada  del  Bergadá  a 
1430  met.  d'  aleada.  ||  —  (SANT  LLOREN?  DELS).  (Ve- 

g  S  LLOREN?  DELS)  (SANT). 

ORTOPEDIA,  f.  Med.  Art  de  curar  les  deformitats 
del  eos  huma.  Ortopedia. 

ORTOPÉDICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles 
de  la  ortopedia.  Ortopédicamente. 

ORTOPÉDICH,  CA.  adj.  Per- 
tanyent a  la  ortopedia.  Orto- 
pédico. 

ORTOPEDISTA,  m.  Qui  és 
entes  en  ortopedia.  Ortope- 
dista. 

ORTÓPTER.  adj.  Entom.  Me- 
na d'  insectes  rosegadors.  ||  Or- 
dre  d'  aquestos  insectes.  Ortóp- 
tero. 

ORTORRACIA.  f.  Med.  Art 
d'  endrecar  las  corvatures  de  la 
espinada.  Ortorracia,  ortorra- 
quia. 

ORTOS,  m.  Min.  ORTOCLÁS. 
ORTOSA.    f.    Min.    Feldespat 
que  crestallisa  en  prismes  obli- 
quus  romboidals.  Ortosa. 

ORTOSÁMICA.    f.    Med.    Art 
de  restituir  la  seua  natural  dre- 
tura  a  les  diverses  parts  del  eos.  Ortosámica. 

ORTOSCEL.  m.  Med.  Máquina  pera  adrecar  les 
carnes  tortes.  Ortoscelo. 


ORUGA,  f.  ERUGA.  ||  Bot.  Planta  anyal,  de  les  cru- 
cíferes,  ab  fulles  llanceolades  y  flors  axilars  blan- 
ques.  Oruga.  || 


4£¡3Si%S3> 


Orugues  de  varíes  menes 


Brot  d'  oruga 


Zuol.  Larva  deis 
insectes  lepi- 
dópters  ó  pape- 
llones.  És  ver- 
miforme, ab  una 
dotzen  i  d'  ane- 
llesquasi  igua.s 
y  de  colors  dife- 
rents.  Oruga. 

OR  VAL.  f. 
Bot.  Planta  de 
la  .un.  de  les 
compostes,  de 
tronch  dret  y 
nuós,  fulles  re- 
tallades  de  les 
vores  y  en  forma  de  llanga  y  floretes  grogues.  Doria. 

ORVIETA.  f.  Ant.  antídot,  1. 

ORXATA.  f.  Beguda  de  llet  d'  ametlles,  llevors  de 
meló,  ele  ,  barrejada  ab  aigua  y  sucre.  Horchata  || 
La  beguda  composta  solament  de  llet  d'  ametlles, 
sucre  y  aigua.  Almendrado.  ||  emulsió. 

ORXATER,  A.  ni.  y  f.  Qui  fa  o  ven  orxata.  Hor- 
chatero. 

ORXATERA.  f    Eina  pera  fer  1'  orxata. 

ORXATERÍA.  f.  Botiga  ont  hi  venen  orxata  y  al- 
tres  begudes.  Horchatera,  horchatería. 

OS.  pron.  personal.  Vos.  Os. 

ÓS.  ni.  La  part  sólida  y  mes  dura  del  eos  del  ani- 
mal. Hueso.  ||  La  part  ont  baila  1'  ós  bailador  del 
anca.  Acetábulo. 

OS  ballador.  El  de  les  juntes  del  eos,  com  del  ge- 
noll,  anca,  imiscle.  Chueca. 

OS  BERTRÁN.  El  del  capdevall  de  la  espinada.  Hue- 
so sacro.  ||  Met.  fam.  dropería,  mandra. 

OS  de  cipia.  Troc.  dur  y  blanch,  que  teñen  les  ci- 
píes  y  serveix  ais  argenters  pera  fer  niotllos,  gresols 
y  altres  usos.  Jibión,  jibia. 

OS  DE  L'  ALEGRÍA:  CACOLETA,  4. 

OS  de  LA  Cuixa.  El  que  té  V  animal  pera  fer  joch 
a  1'  anca.  Babada,  y  en  anat.  fémur. 

OS  DE  la  espinada.  Cada  un  deis  que  la  formen. 
Vértebra. 

OS  DELS  ULLS.  Materia  detrás  de  la  túnica  córnia 
qu'  algunes  vegades  sembla  una  ungía  y  cobreix  l'iris 
y  altres  tota  la  nina  impedint  la  vista.  Hipopión. 

OS  SACRE:  OS  BERTRÁN. 

ESTAR  MÓLT  DELS  OSSOS  O  TINDRE  MÓLTS  ELS 
OSSOS.  fr.  Estar  molt  fatigat.  Estar  molido  como 
alheña  ó  hecho  una  alheña. 

moldre  'LS  OSSOS.  fr.  Mtt.  Instar  ab  impertinencia. 
Moler. 

NO  DEIXAR  OS  SENCER.  fr.  Haver  pegat  molt  a  algú. 
No  dejar  hueso  sano. 

NO  S'  HI  TRENCARÁ  CAP  OS.  Loe.  met.  Denota  que 
no  es  molta  la  fatiga  que  s'  ha  de  fer  pera  executar 
alguna  cosa.  No  se  deslomará. 

NO  TINDRE  OS  SENCER  O  CAP  OS  SENCER.  fr.  Met. 
Quedar  molt  cansat  d'  algún  travall.  Estar  molido 
como  una  alheña  ó  hecho  una  alheña. 

NO  tindre  mes  QU'  OSSOS.  fr.  Estar  molt  magre. 
Estar  en  los  huesos,  estar  ó  quedarse  en  la  espina,  es- 
tar hecho  un  esqueleto. 

ROSEGAR  O  maleir  ELS  OSSOS.  fr.  Murmurar,  des- 
cubrir els  defectes.  No  dejar  á  uno  hueso  sano. 

SACH  D'  OSSOS.  Qui  no  té  sino  la  pell  y  'ls  ossos. 
Costal  de  huesos. 

TINDRE  L'  OS.  fr.  Met.  fam.  No  tindre  ganes  de 
travallar  o  de  fer  alguna  cosa.  Tener  galbana. 

ÓS.  ni.  Zool.  Animal  quadrupet,  feróc,  pelut,  de 
color  gris  fosch;  té  Ms  ulls  petits,  les  carnes  y  cuixes 
molt  grosses  y  fortes,  les  potes  de  devant  están  en 


334 


ose 


oso 


Os  deis  Pirineus 


disposició  de  po.lerse  tancar  com  les  nians  del  honie, 
y  quan  son  petits  se  domestiquen  fácilinent.  Oso. 

ÓS  BLANCH.  Se  distingeix  en  ésser  inés  gr03  y  blanch 
del   tot;   habita  'ls  paísos  marítims    del    Nort  y  és 

cruel,  feróc,  y  san- 
guiiiari;s'alimen- 
ta  de  peixos  y  de- 
vora al  lióme.  És 
nio  lt  difícil  do- 
mesticarlo. Oso 
blanco. 

ÓS  TEIXÓ.  Zool. 
Mena  d'  ós  que 
sejorna  en  els  pa- 
ratges  mes  de- 
serts  y  fuig  deis 
lloclis  habitats. 
Se  '1  trova  a  la 
part  pirenaica, 
essent  de  dos  a 
tres  peus  de  llar- 
gada,  de  color  gris  amorenit  per  demunt  del  eos, 
y  negre  al  dessota  y  al  cap  hi  té  una  ratlla  negra  que 
passa  entre  'ls  ulls  y  les  oreltes,  y  una  de  blanca 
dessoia  d'  aquells  que  s'  extén  fins  ais  bigotis.  Té 
curtes  les  potes  y  per  aixó  és  de  caminar  dificultós. 
És  tíniit  y  poques  vegades  se '1  veu  de  día.  Tarugo. 

FER  L'  ÓS.  fr.  Epítet  que  s'  aplica  a  qui  fa  tonte- 
ríes,  y  ais  seguidors  de  les  dones,  o  bé  ais  que  passen 
temps  plantats  al  carrer  fent  S2nyes  a  les  danies. 

OS.  Geog.  Poblé  del  dist.  niunpal.  de  Civis,  prov. 
de  Lleida.  ||  —DE  balaguer.  Vila  de  la  prov.  de 
Lleid.i,  arxip.  d' Ager,  part  ju- 
dicial de  Balaguer;  és  a  la  vora 
del  riu  Farfanya  y  té  1,378  lia- 
bitauts.  ||  —  (pich  del).  Orog. 
Al  pas  del  camí  que  va  del  Con- 
Bent  a  Real  en  el  Capcir.  Té 
2,341  metres  d'  elevació.  ||  — 
(COVA  del).  En  el  terme  de 
Ossera,  al  plá  d'  Urgell.  ||  — 
(CATAU  DEL).  S'  anomena  tam- 
bé del  Home  morí,  en  el  terme 
de  Serradell,  prov.  de  Lleida. 
||  — (CLOT  DEL).  En  la  vessant  del  tuch  de  Bacibé,  a 
la  Valí  d'  Aran. 

OSAR.  v.  n.  Ant.  GOSAR. 

OSCA.  f.  Mossa,  esquerda,  esberla  que  's  fa  al  tall 
d;ls  instruments.  Mella,  muesca.  ||  Regata  espiral  a 
la  punta  del  fus  pera  enganxarhi'l  fil.  Huesca.  ||  Nom 
antich  de  la  ciutat  d'  Aragó,  niolt  famosa  en  temps 
deis  romans  per  la  seua  universitat  literaria.  Huesca. 
¡OSCA!  excl.  pera  fer  caminar  ais 
animáis.  ¡Arre! 

OSCABRIÓ.  ni.  Zool.  Moluschs 
gasterópots,  que 's  troven  a  tots  els 
mars  vivint  parásits.  Oscabrión. 

ÓSCAR,   v.   a.    Fer   osques.    Me- 
llar. ||  Nom  propi  d'  home.  Osear. 
OSCAT,  DA.  p.  p.  Mellado. 
OSCENSE.   adj.    Natural   de  y   lo 
pertanyent  a  Osea.  Oséense. 
OSCH,  CA.  adj.  TOSCH.  ||  Fosch.  Hosco. 
OSCILACIÓ.  f.  El   moviment  que  va  y  vé,  com  el 
d'  una  péndola.  Oscilación. 

OSClLANT.  p.  p.  D"  oscilar.  Qui  oscila.  Oscilante. 
OSCILAR,  v.  n.  Moarés  una  cosa  qu'  es  penjada. 
OSCILATORI,  A.  adj.  S'  aplica  al  moviment  d' os- 
cilado. Oscilatorio. 
ÓSCUL.  ni.  PETÓ. 

OSCULATORI.  m.  Med.  Nom  y  epítet  del  muscle 
que  forma  '1  gruix  deis  llavis.  Osculatorio. 
OSCUR,  A.  adj.  OBSCUR. 


Segell  d'  Os 


Oscabrió 


OSCURANTISME.  ni.  Sistema  deis  oscurantistes. 
Oscurantismo.  ||  El  temps  en  que  doniinava  la  igno- 
rancia. Oscurantismo. 

OSCURANTISTA,  s.  Enemich  de  la  ilustrado. 

0SCURE1XER.  v.  n.  OBSCURIR. 

OSCURIR.  v.  n.  OBSCURIR. 

OSFALGIA.  f.  Med.  Dolor  de  lloms.  Osfalgia. 

OSFÁLGICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la  osfalgia. 

OSFIALGIA.  f.  Med.  Dolor  d"  ¡Hades.  Osfialgia. 

0SF1TIS.  f.  Med.  Iaflamació  de  les  ¡Hades.  Osfitis. 

OSFRESIA.    f.    Med.   La   facultat    de    sentir   olor. 

OSFRÉSICH,  CA.  adj.  Propí  de  la  osfresia. 

OSFRESIÓLECH,  CA.  s.  y  adj.  Qui  esciiu  sobre  la 
osfresiología. 

OSFRESIOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  1'  olfat. 

0SFRESI0LÓG1CH,  CA.  adj.  Lo  que  té  relació  ab 
1'  olfat.  Osíresiológico. 

OSISIDA.  f.  Bot.  Arbust  dioich,  que  's  cría  en 
llochs  incults,  ab  fruits  rojos  semblants  a  la  cirera, 
que  se  suposen  astringents.  Osiside. 

OSMASSOM.  ni.  Principi  qu'existeix  a  la  carn  y  en 
alguns  bolets;  és  una  barreja  de  moltes  substancies 
diverses  que  comuniquen  llur  olor  al  caldo.  Osma- 
zomo. 

OSMASSÓMiCH,  CA.  adj.  Lo  que  conté  osmassom. 

OSMAT.  m.  Quim.  Combinació  del  ácit  ósiních  ab 
una  base.  Osmato. 

OSMI.  ni.  Min.  Metall  de 
color  cendrós  y  brillant  que, 
quan  és  oxidat,  fa  una  olor 
molt  picanta.  Osmio. 

OSMIA.  f.  Zool.  Insectes 
himenópters,  entre  negres  y 
bronzejats,  que  fan  niu  en 
murs  antichs  o  a  la  fusta  po- 
drida. Osmia. 

OSMIAT.  m.  Quim  Sal 
produida  per  la  combinació 
del  óxit  ósmich  ab  una  base  salificable.  Osmiato. 

ÓSMICH,  CA.  adj.  Min.  Propi  del  03in¡.  Ósmico. 
!l  adj.  m.  Quim.   Epítet  d'  un  ácit  format  pél  osmi. 

OSMIDIS.  ni.  pl.  Min.  Familia  de  minerals  que  te- 
ñen per  base  V  osmi.  Osmidios. 

OSMIOS,  A.  adj.  Quim.  Epítet  de  la  combinació 
del  osmi  ab  una  base.  Osmioso.  ||  Calificació  d'  un 
deis  óxits  d'  osmi.  Osmioso. 

OSMST.  ni.  Quim.  Combinació  del  osmi  ab  algún 
metall.  Osmido. 

ÓSMIT,  DA.  adj.  Min.  Que  conté  osmi.  Ósmido. 

OSMIUR.  m.  Quim.  Combinació  d'  osmi  ab  altra 
substancia.  Osmiuro. 

OSMIURAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  conté  osmiur. 
Osmiurado. 

OSONA  (Artur).  Biog.  Excursionista  cátala.  Nat 
V  any  1840;  mort  a  Barcelona  en  1901.  Havía  residit 
a  Franca  durant  alguns  anys.  Era  establert  a  Barce- 
lona, dedicat  al  comers,  fent  excursions  nombroses  y 
continuades  per  terres  d'  Europa.  Ningú  coneixía  com 
ell  la  térra  catalana,  per  quina  patria  sentía  entus- 
siasme  fervoiós,  havent  practicat  1'  excursionisme 
durant  vint  anys,  fent  caniinades  de  vuit  y  deu  hores 
diaries,  prenent  notes  ab  gran  fidelitat  y  amor.  Va 
lograr  una  fama  justa  ab  1'  enfilall  de  Guies  itinera- 
ries  de  les  principáis  regions  de  Catalunya,  totes 
molt  estimades  y  reimpreses  algunes  d'  elles.  El  co- 
ronel PruJent,  enginyer  militar  francés,  li  consultava 
sovint  els  seus  dubtes  en  el  travall  del  Mapa  de  Ca- 
talunya. Era  fill  adoptiu  de  la  República  d'  Andorra. 
Va  fer  testament  llegant  tota  la  seua  biblioteca  al 
«Centre  Excursionista  de  Catalunya»  o  a  la  societat 
similar  que  la  substituís,  o  en  son  defecte  a  la  Bi- 
blioteca pública  Arús,  de  Barcelona,  cedint  també  al 


Osmia 


oss 


OST 


385 


«Centre»  la  propietat  literaria  de  la  colecció  de  Gules 
itineraries,  mes  a  condició  de  construir  ab  son  pro- 
ducte  una  barraca-refugi  al  cim  del  Montseny,  al  turó 
de  1'  Home,  ab  el  nom  de  Refugi-Osona.  Les  Guies  es- 
cotes per  ell  son  les  del  Alt  pld  de  Barcelona  y  baix 
Valles  (edidons  1887,  1891  y  1894);  Valles  superior,  o 
sia  del  Congos!  al  Llobrcgat  (1888  y  1892);  Serres  de 
la  costa  de  Llcvant,  o  sia  del  Besos  al  Tordcra  (1888  y 
1892);  Serres  de  la  cosía  de  Ponent  (1890  y  1893); 
Montseny  (1880,  1886  y  1893);  Regions  del  Llucanés, 
Pirineus,  Ccrdanya,  Serres  de  Cadi  y  Andorra  (1892  y 
1894);  Del  Montserrat  al  Camp  de  Tarragona  (1890); 
Serres  de  Collsacabra  ais  Pirineus  (1888  y  92)  y  mol- 
tes  altres. 

OSOR  (Sant  Pere  d').  Geog.  Vila  de  la  prov.  de 
Girona,  bisb.  de  Vich,  part.  jud.  de  Santa  Colonia  de 
Farnés;  és  a  la  vora  de  la  riera  del  seu  nom  y  té  1,243 
hab.  ||  —(RIERA  D').  Hidrog.  Riera  de  les  Guilleríes, 
que  passa  per  Osor  y  desaigua  al  Ter,  entre  Anglés 
y  La  Sellera,  prov.  de  Girona. 

OSORMORT.  Geog.  SANT  SADURNÍ  D'  OSORMORT, 
prov.  de  Barcelona. 

OSQL'EOCELE.  f.  Med.  Trencadura  del  escrot.  Os- 
queocele. 

OSQUEOGALASIA.  f.  Med.  Tumor  del  escrot.  Os- 
queogalasia. 

OSQUEONCIA.  f.  Med.  Tumefacció  del  escrot.  Os- 
queoncla. 

OSQUEYTA.  f.  Med.  Inflamado  del  escrot.  Os- 
queita. 

OSSA.  f.  OSSAMENTA.  ||  FOSSA. 

NO  tindre  sino  LA  ossa.  fr.  Ésser  sumament  flach. 
No  tener  más  que  la  armazón. 

OSSA.  f.  Zool.  La  remella  de  l'os.  ||  Aslron.  Cons- 
telado. Onsa. 

OSSA  major.  Astron.  Constelado  boreal  composta 
de  cinquanta  sis  estrelles  molt  notables;  set  d'  elles 
s'  anomenen  el  Carro.  Osa  mayor,  Carro. 

OSSA  menor.  Astron.  Constelado  boreal  composta 
de  vint  estrelles,  set  d'  elles  molt  notables,  que  's 
diuen  en  castellá  Cinosura  y  Carro  menor.  Osa  me- 
nor. 

OSSADA.  f.  El  conjunt  deis  óssos  de  la  persona  o 
del  animal.  Huesada. 

tindre  bona  o  mala  ossada.  fr.  Tindre  bona  o 
dolenta  complexió  deis  óssos. 

OSSAM.  m.  Conjunt  o  munt  d'  óssos. 

OSSALL.  m.  dim.  Ter.  OSSET,  2. 

OSSAMENTA.  f.  Carcanada,  els  purs  óssos,  es- 
quelet.  Osambre,  osamenta. 

OSSARI.  ni.  Sepulcre,  lloch  ont  descansen  els  res- 
tos liumans.  Osario. 

OSSFJA.  Geog.  Vila  de  la  Cerdanya  francesa,  al 
cantó  de  Sallagossa,  a  la  vora  del  curs  de  la  Lleva- 
nera,  a  1'  alijaría  de  1,254  met.  Té  1,067  hab.  És  la 
poblado  mes  important  y  niés  comercial  de  la  Cer- 
danya francesa. 

OSSERA.  f.  Sepulcre,  fossa.  Osario.  ||  Fossar.  Osa- 
rio, osar,  osero,  cementerio.  ||  OSSAMENTA. 

OSSERÍA.  f.  Cacera  d' óssos.  Osería. 

OSSET.  m.  dim.  d'  os.  Huesecico,  huesecito.  || 
Dim.  d'  ós,  animal.  Osezno.  ||  Joch  en  que  's  tira  el 
osset  del  genoll  del  nioltó,  etc.,  en  alt  fins  que  queda 
dret  a  térra,  y  segons  de  quina  part  can,  se  pert  o  's 
guanya.  Taba,  carnicol.  I|  pl.  ÓS  DE  L'  ESPINADA.  || 

GANY1LS. 

OSSET.  Geog.  Lloch  del  terme  d'  Andilla,  prov.  de 
Valencia. 

OSSI,  A.  adj.  De  la  naturalesa  de  1'  ós.  Óseo. 

OSSÍFER,  A.  adj.  Que  cria  ós.  Osífero. 

OSSIFICACIÓ.  f.  Per  aquesta  denominació  s'entén 
una  alterado  deis  teixits,  per  la  que  'ls  sólíts  orgá- 
dic.  cat.  —  v.  II.— 49. 


Segell  de 
Ossó  de  Cervera 


nichs  adquireixen  accidentalment  la  duresa,  compac- 
tibilitat  y  demés  propietats  físiques  deis  óssos.  Osifi- 
cación. 

OSSIFICAR.  v.  a.  Convertir  en  ós.  Osificar.  ||  Rc- 
duir  a  esquelet.  Osificar. 

OSS1FICARSE.  v.  r.  Convertirse  en  ós.  Osificarse. 

OSSIF1CAT,  DA.  p.  p.  Osificado. 

OSSIFORM.  adj.  Que  té  la  forma  d'  ós.  Osiforme. 

OSSIFRAGIA.  f.  Med.  Trencament  d'  óssos.  Osi- 
fragía. 

OSSITIS.  f.  Med.  Inflamado  d'  una  part  ossosa. 
Ositis 

OSSÓ   (Domingo  de).  Biog.  Militar  cátala  de  fa- 
milia noble,  qui  1'  any   1218  fou   un  deis  catorze  es- 
cullits  pera  vestir   1'  hábit  de   la   Mercé,  al  fundarse 
la   bellament   famosa  ordre  re- 
demptora  de  captius,  a  la  ciu- 
tat  de  Barcelona. 

OSSÓ.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  d'  Osea,  bisb.  de  Lleida, 
part.  jud.  de  Fraga ;  és  a  la 
vora  del  Cinca  y  té  728  hab.  || 
Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  de  Urgell,  part.  jud.  de 
Cervera;  és  a  la  vora  d'  una  rie- 
ra y  té  631  hab. 

OSSOS  (Cova  deis).  Orog. 
Se  trova  a  la  montanya  de  Sant 
Llorenc,  del  Munt  y  és  de  poca 
fondaria. 

OSSÓS,  A.  adj.  De  la  naturalesa  o  aspecte  de  1'  ós. 
Óseo.  ||  Pertanyent  ais  óssos.  Óseo.  ||  Que  té  óssos. 
Óseo. 

OSSUT,  DA.  adj.  Qui  té  molt  d'  ós.  Osudo. 

OSTAGA,  f.  Náut.  Cap  d'  un  gruix  proporcionat 
que  fa  1'  ofici  d'  un  amant  d'  aparell  a  les  drices  de 
algunes  veles,  com  les  de  gavia,  etc.  Ostaga,  fusta- 
ga,  ustaga. 

OSTAGADURA.  f.  Mar.  Siti  ont  se  fan  fermes  les 
ostagues.  Ostagadura. 

OSTAGRA.  f.  Cir.  Pinces  pera  agafar  ossets  o  bo- 
cins  d'  ós.  Ostagra. 

OSTAL.  m.  Ant.  HOSTAL. 

OSTE.  m.  Ant.  HOSTE. 

OSTEALGIA.  f.  Med.  Dolor  d'  un  ós.   Ostealgia. 

OSTEGENIA.  f.  Part  de  la  fisiología  que  tracta  de 
la  generado  deis  óssos,  de  llur  modo  de  nutricio  y 
per  consegüent  de  llur  increment.  Ostogenia. 

OSTEÍTIS,  ni.  Med.  Inflamado  ais  óssos.  Osteítis. 

OSTENSIBLE,  adj.  Lo  que  pot  mostrarse  o  mani- 
festarse.  Ostensible. 

OSTENSIBLEMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  os- 
tensible. Ostensiblemente. 

OSTENSIÓ.  f.  Manifestació  d'  alguna  cosa.  Os- 
tensión. 

FER  OSTENSIÓ.  fr.  MANIFESTAR. 

OSTENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  mostra  o  manifesta. 
Ostensivo. 

OSTENTACIÓ.  f.  Manifestació,  mostra  de  lo  qu'és 
digne  de  véures.  Ostentación,  vanidad.  ||  Pompa, 
aparato.  Ostentación. 

OSTENTADOR,  A.  s.  y  adj.  Que  ostenta  o  qui  os- 
tenta. Ostentador. 

OSTENTAR,  v.  a.  Mostrar,  manifestar,  parar  al- 
guna cosa  pera  que  's  vegi.  Ostentar.  ||  Aparentar 
valor,  riquesa  o  luxe.   Ostentar. 

OSTENTARSE,  v.  r.  Jactarse,  vanagloriarse.  Os- 
tentarse. 

OSTENTAT,  DA.  p.  p.  Ostentado. 

OSTENTATIU,  VA.  adj.  Qui  fa  ostentació.  Osten- 
tativo. 


336 


OST 


OTG 


OSTENTOS,  A.  adj.  Sumptuós,  magnífich.    Osten- 
toso. 

OSTENTOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  ostentado.  Os- 
tentosamente. 

OSTEOCELE.  f.  Med.   Tumor  produit  per  la  ossifi- 
cació  d'  un  sach  vell  herniari.  Osteocele. 

OSTEÓCOLA.   f.  Min.  Varietat  de  cals  carbona- 
tada. Osteócola. 

OSTEÓCOP,   A.  adj.   Med.   Epítet  del  dolor  deis 
óssos  produit  perla  sífilis  crónica.  Osteócopo. 

OSTEOCOPEA.  f.  Med.  Dolor  agut  deis  óssos.  Os- 
teocopea. 

OSTEOFIMIA.  f.  Med.  Inflor  d'  un  os.  Osteofimia. 

OSTEOFTISIA.  f.  Med.  Atrofia  d' un  os.    Osteof- 
tisia. 

OSTEOFTORÍ  A.  f.  Med.  Alteració  o  corrupció  deis 
óssos.  Osteoftoría. 

OSTEOGENIA.  f.  Med.  Desenrotllament  deis  óssos. 
Osteogenia. 

OSTEÓGRAF,  A.  s.  Persona  entesa  en  osteogra- 
fía.  Osteógrafo. 

OSTEOGRAFÍA.  f.  Part  de  1'  anatomía  que  tracta 
de  la  descripció  deis  ossos.  Osteografia. 

OSTEOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  osteo- 
grafia. Osteográfico. 

OSTEÓLECH,  CA.  s.  La  persona  versada  en  la 
osteología.  Osteólogo. 

OSTEOL1TA.  f.  Min.  Os  fóssil.  Osteolita. 

OSTEOLOGÍA,  f.  Part  de  1'  anatomía  que  tracta 
deis  óssos.  Osteología. 

OSTEOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  osteo- 
logía. Osteológico. 

03TEOLOSIS.  f.  Med.  Alteració  particular  del  tei- 
xit  ossós.  Osteolosis. 

OSTEOMALACIA,  f.  Med.  Reblaniment  deis  óssos. 
Osteomalacia,  osteomalaquia,  osteomalaxia. 

OSTEOMÍA.  f.  Med.  Inflor  deis  óssos.   Osteomia. 

OSTEONECROS1S.  f.  Med.  Insensibilítat  deis 
óssos.  Osteonecrosís. 

OSTEOPIRIA.  f.  Med.  Caries  d'  un  os.  Ósteopiria. 

OSTEORSÍS.  f.  Med.  Aument  de  duresa  d'  un  os. 
Osteorsiso. 

OSTEOSTEÁTOM.  m.  Med.  Conversió  del  teixit 
ossós  en  una  materia  grassa.  Osteosteatomo. 

OSTEOSTOM,  A.  adj.  Med.  Que  té  les  barres  osso- 
ses.  Osteóstomo. 

OSTEÓTIDE.  f.  Med.  Substancia  que  tira  a  solidi- 
ficarse y  convertirse  en  os.  Osteótide. 

OSTEOTIL.  ni.  Med.  Tumor  desenrotllat  a  la  su- 
perficie d'  un  os.  Osteoüto. 

OSTEOTIMÍA.  f.  Anat.  Part  de  1'  anatomía  prác- 
tica que  té  per  obgecte  la  dissecció  deis  óssos.  Os- 
teotomía. 

OSTEOTÓMICH,  CA.  adj.  Anat.  Propi  de  la  os- 
teotomía. Osteotómico. 

OSTIA,  f.  OSTRA.  ||  HOSTIA. 

OSTIAL,  m.  La  conxa  que  cría  la  perla.  Ostial. 

OSTIARI.  ni.  Qui  té  potestat,  en  virtut  del  ordre 
menor  que  se  li  ha  donat,  d'  admetre  al  sagrament 
de  la  Eucaristía  ais  dignes  y  excluir  ais  indignes.  Os- 
tiario. 

OST1ARIAT.  m.  La  primera  de  les  quatre  ordres 
nienors.  Orden  de  ostiario. 
OSTIÓ.  lll.   MUSCLE,  OSTRA. 

OSTITIS.  ni.  Med.    Inflamado  deis  óssos.   Ostitis. 
ÓSTOL.  m.  Ant.  estol. 

OSTRA,  f.  Ictiol.  Closca  o  petxina  que  conté  un 
'marescli  quina  carn  és  niolt  estimada.  Ostra,  ostro, 
ostrón. 


OSTRA,  f.   Vulg.  ESCUPINADA,  GARGALL. 
OSTRACI.  adj.  De  la  naturales»  de  la  ostra.   Os- 
tráceo. 

OSTRACISME.  ni.  Emigrado,  desterro  o  expatria- 
ció  a  que  solen  donar  lloch  els  trastorns  politichs. 
Ostracismo. 

OSTRACITA.  f.  Ostra  fóssil.  Ostraclta.  ||  El  sutge 
metálich  que's  fa  a  la  banda  exterior  de  la  íornal  en 
que  s'  acendra  el  coure.  Ostracita. 

OSTRACOLOGÍA.  f.  Conxiol.  Historia  de  les  pet- 
xines.  Ostracologia. 

OSTRACOLÓGICH,  CA.  adj.  Conxiol.  Relatiu  a  la 
ostracologia.  Ostracológico. 

OSTRACOMORF1TA.  ..  Min.  Qualsevulla  petxina 
bivalva  en  estat  fóssil.  Ostracomorfita. 

OSTRAIRE.  amb.  Qui  's  dedica  a  pescar  ostres. 
Aquesta  operado  acostuma  a  practicarse  per  med. 
d'  un  aparell  de  ferro,  semblant  a  una  aixada,  ab  una 
bossa  de  cuiro  de  filat  que's  subgecta  al  vaixell  des- 
tinat  a  la  pesca  y  que,  arrossegat  per  la  corrent,  ras- 
ca els  lloclis  ont  s'  ni  troven  els  molusques,  omplint 
la  bossa  a  mida  que  Ms  ferros  els  desenganxen.  A 
Menorca,  ont  les  ostres  se  críen  en  llochs  profons, 
les  desclaven  a  cops  de  martell  els  escafandrers.  Os- 
trero, pescador  de  ostras.  ||  Qui  ven  ostres.  Os- 
trero. 

OSTRAL,  m.  Lloch  ont  se  críen  o  posen  les  ostres. 
Ostral,  ostrera. 

OSTRANITA.  f.  Min.  Mena  de  zircó  de  color  gris 
de  clavell  y  de  Ilustre  vidrios  que  ratlla  '1  quarc,  és 
insoluble  ab  els  ácits  y  no  's  fon  a  la  flesca.  Ostra- 
nita. 

OSTRER,  A.  ni.  y  f.  Qui  ven  ostres.  Ostrero.  || 
Lloch    de  pescar  os- 
tres  o  lloch   ont    se 
críen  les  ostres.  Os- 
trera. 

OSTRER.  m.  Zool. 
Mena  d'  aus  que  's 
nodreixen  comuna- 
ment  de  la  carn  deis 
molusques,  les  ostres 
ab  preferencia.  És  del 
tamany  del  ánech,  ab 
ales  negres,  el  ventre 
y  la  cua  blandís, 
duient  ademes  un  co- 

llaret  d' aquest  color:  té '1  béch  roig,  llarch  y  fort  y 
comprimíntlo  li  serveix  pera  obrir   les  petxines;  les 
potes  son  roges  també.  La  carn  és  comestible,  mes 
poch  usada.  Ostrero. 
OSTRERA,  f.  OSTRAL. 

OSTRERÍA  f.  Paratge  ont  se  venen  les  ostres. 
Ostrería. 

OSTROGOT,  DA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
a  la  Goda  Oriental.  Ostrogodo. 
OT.  n.  p.  d'  home.  Odón. 
OTALGIA,  f.  Med.  Dolor  del  oido.  Otalgia. 
OTÁLGICH,  CA.  adj.  Mecí.  Pertanyent  a  la  otalgia. 
Otálgico. 

OTGER  CÁTALO  o  CATHALÓ.  Biog.  Héroe  fabu- 
lós  de  la  reconquista  de  Catalunya,  que  se  suposa 
visque  en  el  sigle  VIH.  Segons  la  faula,  desde  '1  país 
de  Bavaria  vingué  Otger,  eixit  del  castell  Cathaló,  a 
la  Gayena,  acompanyat  deis  nou  barons  de  la  Fama: 
en  Dapifer  de  Monteada,  en  Galcerán  Grau  de  Pinos, 
n'  Hug  de  Mataplana,  en  Yoth  Guillem  de  Cervera, 
en  Grau  o  Guillem  de  Cervelló,  en  Pere  Grau  Ala- 
many,  en  Ramón  d'  Anglesola,  en  Gispert  de  Ribelles 
y  en  Berenguer  d'  Erill;  els  quals  comandaven  tres 
exércits,  que  tots  plegats  comptaven  vinticinch  mil 
homes.  Aqueix  exércit,  suposa  la  faula,  que  recon- 
quista la  tefra  catalana,  traientli  el  jou  serraí.  Ha- 


Ostrer 


OTO 


ou 


387 


Otiorrineh 


vent  enmalaltit  y  niort  Otger,  sitiant  Empurias,  feu 
capitost  a  Dapifer,  qu¡  morí  a  Narbona,  quan  la  s¡- 
tiaven  els  exércits  de  Carlem.my.  Y  la  faula  s'  en- 
llaga  aquí  ab  la  veritat  histórica  al  suposar  succes- 
sor  d'  en  Dapifer  al  cavaller  Seniofre  pera  embrancar 
tot  seguir  ab  els  comtes  de  Barcelona.  La  llcgenda 
aquesta,  aceptada  péis  historiaires  desde  '1  sigle  XV 
ensá,  fa  pervindre  1' origen  del  nom  de  Catalunya  del 
héroe  Otger  Cátalo,  y,  si  fos  veritat,  les  principáis 
cases  de  1'  antiga  noblesa  catalana  hauríen  tingut 
son  principi  en  els  nou  barons  de  la 
Fama,  companys  d'  Otger. 

OTIORRINCH.  m.  Zool.  Insectes 
coleópters,  grans,  ab  color  roig,  pi- 
cats  de  ratlles  escamoses,  essent 
nocius  a  la  vinya  y  a  altres  p  antes. 
Otiorrinco. 

OT1TA.  f.  Min.  Ferro  argilós  re- 
niforme. Otita. 

OTITIS,  f.  Med.  Inflamació  de  la 
orella.  Otitis. 

OTÓ.  n.  p.  d' home.  Otón. 
OTOCÉFAL.  m.  Med.  Monstre  per  otocefalia.  Oto- 
céfalo. 

OTOCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix  en  presentarse  dues  orelles  en  lloch  d'  una  o  bé 
una  sola  de  molt  grossa.  Otocefalia. 

OTOCEFÁLICH,  CA  adj.  Med.  Lo  que  té  '1  carác- 
ter de  la  otocefalia  o  I¡  correspón.  Otocefálico. 

OTOCONÍA.  f.  Med.  Concreció  pulverulenta  al 
conducte  auditiu.  Otoconía. 

OTODUCTYLOMAN.  adj.  Qu¡  té  '1  vici  de  gra- 
tarse les  orelles. 

OTÓGRAF.  m.  Escriptor  que  tracta  d'  otograíia. 
Otógrafo. 

OTOGRAFÍA.  f.  Anat.  Part  de  1'  anatomía  que  fa 
la  descripció  de  la  orella.  Otografía. 

OTOGRÁFICH,  CA.  adj.  Anat.  Que  pertany  a  la 
otografía.  Otográfico. 

OTOLOGÍA,  f.  Anat.  Tractat  de  la  orella.  Oto- 
logía. 

OTOLÓGICH,  CA.  adj.  Anat.  Pertanyent  a  la  oto- 
logía. Otológico. 

OTOLOMÍA.  f.  Anat.  Part  de  1'  anatomía  práctica 
qu'  ensenya  '1  modo  de  dissecar  y  preparar  la  orella. 
Otolomía. 

OTOMÁ,  NA.  adj.  S' aplica  al  imperi  y  descenden- 
cia deis  emperadors  turchs  ab  rclació  a  Otomá,  el 
seu  primer  emperador.  Otomano.  ||  Lo  concernent  a 
Turquía  y  ais  seus  naturals.  Otomano. 

OTOMANA,  f.  Mena  de  sofá  al  que  h¡  caben  varíes 
persones.  Otomana. 

OTÓN,  OTÓ  o  bé  OT.  Biog.  Famós  abat  del  mo- 
nastir benedictí  de  Sant  Cugat  del  Valles.  Era  un 
senzill  monjo,  y  va  ésser  1'  únich  de  la  comunitat  qui 
va  salvarse  quan  1'  any  986  els  alarbs,  victoriosos  en 
la  batalla  del  pía  de  Matabous,  varen  anar  a  destruir 
el  monastir  pi  ¡mitin  assessinant  a  totliom.  Eli,  al  any 
segiient,  recomencava  1'  edifici  actual,  deixant  cons- 
truits  els  absis  y  presbiteri,  y  comencada  la  del  claus- 
tre, esdevenint  übat  de  la  comunitat  nova.  Va  ésser 
bisbe  de  Girona;  assistint  a  la  desgraciada  expedició 
deis  catalans  a  Córdova;  havent  mort  1'  any  1010  en 
batalla  ab  els  serraíns  y,  com  ell,  la  plana  major  del 
exércit  cátala.  Sembla  que '1  seu  eos  fou  portat  a 
nostra  térra  y  sepultat  en  el  monastir  de  St.  Cugat, 
en  el  bell  sepulcre  d'  istil  gótich  primari,  del  costat 
del  Evangeli,  ab  estatua  jacent  del  bisbe-abat  Otó  de- 
munt  y  una  inscripció  1  latina  d' enrevessada  lectura. 
OTOMÁNICH,  CA.  adj.  OTOMÁ. 
OTOMÍA,  f.  ANATOMÍA. 

OTOPNOSIS.  f.  Med.  Supurado  del  oido.  Otop- 
nosis. 


OTORCH.  ni.  Acció  d'  otorgar  contráete  esponsa- 
lici  o  capítols  matrimoniáis.  Otorgo. 

OTORGABLE.  ádj.  Que's  pot  otorgar.  Otorgable. 

OTORGADOR,  A.  adj.  Cosa  que  's  pot  o  s'  lia  de 
otorgar.  Otorgadero.  ||  m.  y  f.  Qui  otorga.  Otorga- 
dor,  otorgante. 

OTORGADOR  DE  PODERS.  Qui  fa  a  un  altre  apoderat 
seu.  Poderdante. 

OTORGAMENT.  m.  L'  acció  d'  otorgar  una  es- 
críptura.  Otorgamiento.  ||  Consentiment,  permís. 
Otorgamiento. 

OTORGANCA.  f.  OTORGAMENT. 

OTORGANT.  m.  y  f.  OTORGADOR. 

OTORGAR,  v.  a.  Consentir,  condescendre.  Otor- 
gar. ||  For.  Prometre  ab  autoritat  pública  '1  compli- 
ment  d'  alguna  cosa.  Otorgar. 

OTORGAR  en  REÍ.  Loe,  ant.  Reconocer  por  rey. 

OTORGAT,  DA.  p.  p.  Otorgado. 

OTORREA.  f.  Med.  Fluix  pél  oido.  Otorrea. 

OTOS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Valen- 
cia, part.  jud.  d'  Albayda;  és  a  tramontana  ¿el  Pich 
de  Benicadell  y  té  838  hab. 

OTOSCOPI.  m.  Med.  Instrument  pera  regonéixer 
1'  orgue  del  oido.  Otoscopio. 

OTOSCOPÍA,  f.  Med.  Explorado  del  orgue  del 
oido.  Otoscopía. 

OTOTOMÍ  A.  f.  Med.  Dissecció  del  oido.  Ototomia. 

OTOTÓMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  oto- 
tomia. Ototómico. 

OTOYATRÍA.  f.  Med.  Part  de  la  medicina  que  té 
per  obgecte  1'  estudi  del  oido.  Otoyatría. 

OTOYÁTRICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  oto- 
yatría. Otoyátrico. 

OTRELITA.  f.  Min.  Silicat  d'  alúmina  y  ferro,  de 
color  gris,  negre  o  verdós.  Otrelita. 

¡OU!  interj.  Pera  cridar  a  algú.  ¡Hola!  oyes,  ¡oh!  || 
Ant.  Serveix  també  pera  respondre.  ¡Hola!  ||  imp.  del 
verb  uore.  ¡Oye! 

OU.  m.  Cos  de  figura  mes  o  menys  esférica  que  po- 
nen les  femelles  deis  aucells,  insectes,  peixos  y  rep- 
t¡ls.  Huevo. 

OU  BLAN:  OU  PERA  BEURE. 

OU  CLAR  O  SENSE  GRELL  O  AIGUAPOLL.  huevo  huero. 

OU  COVAROT:  COVAROT. 

OU  COVAT.  El  qu'  está  pollat  o  ha  estat  algún  temps 
a  alguna  part  calenta.  Huevo  empollado. 

OU  DE  GRANOTA.  L'  embrió  d'  ella.  Girino. 

OU  DEL  aucell.  Postura. 

OU  DEL  DÍA.  El  post  del  (Jía  meteix.  Huevo  fresco. 

OU  DE  NIU,  BU1T  O  PONEDOR:  COVAROT,  NIAL. 

OU  DE  PEIX.  Pílot  d'  ouets  dins  del  peix,  que  molt 
units  uns  ab  altres,  formen  una  mena  de  pasta.  És 
menjar  molt  delicat.  Huevo. 

OU  DE  REIG.  Bot.  Bolet  molt  aprecíat.  Cierta  clase 
de  hongo. 

OU  DUR.  El  cuit  ab  la  closca  ab  aigua,  bullmt  fins 
a  coagular  enterament  la  clara  y  '1  rovell.  Huevo  duro. 

OU  ESCUMAT.  El  cuit  sense  closca.  Huevo  cocido  en 
agua. 

OU  ESTANTÍC  o  vell.  Aquell  que  per  tindre  molt 
de  temps  ha  comencat  ja  quasi  a  corrompres.  Huevo 
añejo. 

ou  FERRAT  O  fregit.  El  fregit  sense  batrel  abans. 
Huevo  frito  ó  estrellado. 

OU  FRESCH:  OU  DEL  DÍA. 

OU  menat  o  remenat.  El  que  's  remena  pera  que 
no  's  lligui.  Huevo  revuelto. 

OU  NANO.  El  derrer  qi;e  pon  la  gallina,  és  molt  petit, 
estéril  y  per  lo  comú  sense  rovell.  Huevo  centenino. 

OU  PERA  BEURE.  El  cuit  ab  aigua  bullenta  ab  la 
closca.  Huevo  cocido,  blando,  pasado  por  agua,  en  cas- 
cara. 

OU  POLLAT:  OU  COVAT. 


388 


OVA 


OVE 


OU  SENSB  CLOSCA.  El  que  no  ha  tingut  temps  de 
forroárseli.  Huevo  en  algara  ó  en  fárfara,  sin  cascara. 

OU  SENSE  ROVELL:  OU  CLAR. 

ous  AB  truita.  Els  ous  debatuts  y  fregits  a  la 
paella  deixaiii  que  s'  amassin.  Huevos  en  tortilla. 

OUS  filats.  Composició  d'  ous  y  sucre  que  forma 
la  figura  de  fils.  Huevos  hilados. 

ABORRIR  ELS  OUS.  fr.  Desistir  algú  de  la  obra  co- 
mentada, si  li  van  escodrinyant  molí,  com  fa  la  ga- 
llina, que  deixa  'ls  ous  si  'ls  ríi  toquen  massa.  Aborre- 
cer los  huevos. 

BEUTE  AQUEIX  OU  MENTRES  QUE  L'  ALTRE  'S  COU. 
Loe.  PELA  AQUEST  PRÉSSECH. 

CACAREJAR,  CACAREJAR  Y  NO  FER  CAP  OU.  fr.  Fam. 
Prometre  molt  y  no  donar  res.  Cacarear  y  no  poner 
huevo. 

DEL  OU  AL  SOU,  DEL  SOU  AL  BOU  Y  DEL  BOU  A  LA 
FORCA.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  'ls  lladres  comen- 
cen  per  poch  y  acaben  per  molt.  Ladroncillo  de  agu- 
jeta después  pasa  á  barjuleta. 

estar  ple  COM  un  OU.  fr.  Se  diu  del  llocli  ont  h¡ 
há  tanta  gent  que  no  n'  ni  cap  mes.  Estar  de  bote  en 
bote. 

fer  L'  ou.  fr.  Póndrel.  Poner  el  huevo.  ||  Juntar  les 
puntes  deis  ciiich  dits  d'  una  má.  Hacer  el  huevo. 

fer  OUS  els  aucells,  INSECTES,  etc.  fr.  Aovar. 

FER  OUS  ELS  PEIXOS.  fr.  Desovar. 

L'OU  SENSE  SAL,  NO  FA  BÉ  NI  MAL.  Ref.  El  huevo  Sin 
sal,  no  sienta  bien  ni  mal. 

NO  ÉS  AQUESTA  LA  MARE  DELS  OUS.  fr.  Fam.  No  es 
esa  la  madre  del  cordero. 

SENSE  TRENCAR  OUS  NO  'S  FAN  TRUITES.  Loe.  Ab 
que  s'  explica  que  sense  travall  no  's  pot  conseguir 
ab  poch  temps  lo  que  's  vol.  No  hay  atajo  sin  trabajo. 

TINDRE  SEMPRE  OUS  O  COLOMINS.  fr.  Mel.  Estar 
sempre  ab  un  nial  o  un  altre  o  alguna  cosa  que  'ns 
incomoda.  El  hisopo  del  herrero,  cuando  en  el  agua, 
cuando  en  el  fuego;  que  por  la  pera,  que  por  la  manza- 
na, mi  hija  nunca  es'.á  sana. 

TOTJU3T  HA  EIXIT,  ENCARA  NO  HA  EIXIT  DE  LA  ES- 
Clofolla  DEL  OU.  fr.  Met.  fam.  Aun  no  ha  salido  del 
cascarón. 

trobar  PELS  AlS  OUS.  fr.  Buscar  niotius  frívols 
pera  desaprovar  alguna  cosa.  Buscar  el  pelo  al  huevo. 

UN  OU  Y  ENCARA  COVAT.  Ref.  Denota  que  qui  con- 
fiava  ab  moltes  coses  bones  o  útils,  no  n'  ha  arreple- 
gat  sino  una  y  aquesta  encara  dolenta  o  inútil.  Un 
huevo  y  ese  huero. 

OU,  OU.  Veus  ab  que  's  forma  una  mena  de  cangó 
pera  fer  dormir  les  criatures.  Ro,  ro,  ro. 

FER  OU,  OU,  A  LA  OU,  OU    fr.  FER  NONA. 

OUBí.  ra.  GAVADAL.  ||  Bací  pera  donar  menjar  ais 
porc !is.  Gamella,  dornajo,  dornillo. 

OUERA.  f.  Menut  deis  aucells  ont  h¡  há  'ls  ous. 
Huevera,  overa,  ovario.  ||  Petit  vas  a  manera  de 
cálzer,  de  plata,  pisa  o  altra  materia,  en  lo  qual  s' hi 
posa  1'  ou  pera  beure.  Huevera. 

OUET.  m.  dim.  Huevecico,  huevecillo,  hueveci- 
to,  ovecico.  ||  Clotet  rodó  que  fan  els  nois  a  térra, 
pera  tirarhi  o  ficarhi  la  pilota  o  algunes  monedes. 
Bote,  boche,  uñeta. 

OUIR.  v.  n.  oír. 

OULITIS.  f.  Med.  Inflamado  de  les  genives.  Ouli- 
tis. 

OULORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  de  les  genives. 
Oulorragia. 

OURE.  v.  a.  Anl.  OÍR. 

OUS.  Loe.  ant.  o  OS. 

OVA.  f.  Bot.  mar.  Mena  de  plantes  algues  gelati- 
noses,  que  a  alguns  paisos  s'  apropien  ais  menjars. 
Se  'n  produeixen  aixís  meteix  en  certs  estanys  d'  ai- 
gua  dolga,  donantse  com  a  substancies  nodritives  del 
bestiar.  Ulva. 

OVACIÓ.  f.  El  conjunt  de  demostracions  d'  apreci 
que  's  fan  en  honor  d' alguna  persona.  Ovación. 


a.  Fer  ovacions  a  algú  per  sos 


OVACIONAR,   v. 

merits. 

OVAL.  adj.  Lo  que  té  figura  d'  ou.  Oval,  ovalado. 

OVAL.  m.  Figura  plana  en  forma  d'  ou.  Óvalo.  || 
Adorno  a  les  catapultes  de  les  columnes  jóniques  y 
dóriques.  Óvalo.  ||  pl.  Adornos  arquitectónichs  en 
figura  d'  ou.  Óvalos. 

OVALAR,  v.  a.  Donar  a  una  cosa  la  forma  d'  oval. 

OVALAT,  DA.  adj.  OVAL. 

OVARI.  m.  Anat.  La  ouera  de  les  fenielles.  Ovario. 
||  Bot.  La  part  del  pistil  ont  se  reuneixen  les  llevors 
de  les  plantes.  Ovarlo.  ||  Arq.  Mena  de  motllura  en 
forma  d'  ou.  Ovario. 

OVÁRICH,  CA.  adj.  Referent  al  ovari.  Ovárico. 

OVARIOMÍA.  f.  Med.  Tumor  produit  pél  ovari. 
Ovariomía. 

OVARITIS    f.  Med.  Inflamado  del  ovari.  Ovaritis. 

OVARITO 
MÍA.  f.  C.r. 
Anatomía  del 
ovari.  Ovari- 
tomía. 

OVAT,  DA. 
adj.  Oval. 

OVELLA.  f. 
La  femella  del 
moltó.  Oveja. 
||  pl.  Met.  Els 
fidels  que  per- 
tanyen  al  gre- 
mi  de  la  Igle-  OvíIIís 

sia,  y  singular- 

ment  els  qu' están  al  cuidado  de  cada  bisbc,  qu' es 
son  pastor  esperilual.  Ovejas. 

OVELLA  DE  MOLTS  EL  LLOP  SE  LA  MENJA.  Ref.  Ab 
que  's  denota  que  lo  qu'está  encarregat  a  molts,  nin- 
gú  cuida.  Asno  de  muchos,  lobos  le  comen;  oveja  de 
muchos,  lobos  se  la  comen;  lo  más  encomendado  lleva 
el  gato. 

OVELLA  PATARRELLA  A  CENT  ANYS  SERÁ  NOVELLA. 
Ref.  DONA  NANA  Y  PATARRELLA.  etc. 

OVELLA  QUE  BELA,  PERT  BOCÍ.  Ref.  Denota  que  'I 
que's  distreu  del  seu  intent,  s'  atrassa  o  pert  lo  prin- 
cipal. Oveja  que  bala,  bocado  pierde. 

OVELLA  QU'  ESTÁ  FARTA,  DE  LA  CUA  FA  MANTA. 
Ref  Ab  que  's  reprén  ais  poltrons  y  acomodáis,  ais 
qui  qualsevol  excés  causa  novetat.  Oveja  harta,  de 
su  rabo  se  espanta. 

OVELLA  RONYOSA  EMBRUTA  'L  RAMAT.  Ref.  Denota 
qu'  a  les  comunitats  y  repúbliques  els  indignes  solen 
ésser  els  mes  queixosos  y  mes  inquiets.  El  puerco 
sarnoso  revuelve  la  pocilga. 

OVELLA  XORCA.  La  que  no  pareix.  Oveja  machorra. 

OVELLES  CONTADES  EL  LLOP  SE  LES  MENJA,  Y  OVE- 
LLES  SENSE  PASTOR  EL  LLOP  SE  LES  MENJA.  Ref.  De- 
nota que  per  mes  que  's  procuri  guardar  alguna  cosa, 
no  sempre  's  logra  la  seua  seguretat.  De  lo  contado 
come  el  lobo  y  anda  gordo. 

OVELLES  TONTES,  PER  ONT  PASSA  UNA  PASSEN  TO- 
TES. Ref.  Denota  '1  poder  que  teñen  1'  exemple  y  la 
mala  companyía.  Ovejas  bobas,  por  do  va  una  van 
todas. 

OVELLES  Y  ABELLES,  EN  TES  DEVESES.  Ref.  Denota 
que  's  tinguin  aqüestes  dues  coses  en  terres  propies, 
perqué  a  les  agenes  porten  poch  profit.  Ovejas  y  abe- 
jas, en  tus  dehesas. 

CADA  OVELLA  AB  SA  PARELLA.  Ref.  Denota  que  cada 
hu  deu  acó  npanyarse  ab  els  d'  igual  esfera  o  classe. 
Cada  oveja  con  su  pareja. 

COSA  D'  OVELLES.  Ovejuno. 

PETITA  OVELLA,  CADA  ANY  ES  ANYELLA.  Ref.  DONA 
NANA  Y  PATARRELLA,  etc. 

QUI  'S  FA  OVELLA  'L  LLOP  SE  'L  MENJA.  Ref.  Denota 
que  a  vegades  1'  ésser  massa  bó  és  perjudicial.  Ha- 
ceos miel,  y  comeros  han  moscas. 


OXA 


OXI 


389 


qui  TÉ  OVELLES  TÉ  pells.  Ref.  Ab  que  se  significa 
que  qui  está  a  la  utilitat,  també  lia  d'  estar  exposat 
al  d  my.  Quien  tiene  ovejas  tiene  pellejas. 

OVELLA  MORTA  (Plá  d').  Orog.  A  les  valls  a'tes 
del  Segre,  creuat  el  Plá  de  les  Salines,  envers  el  Coll 
de  la  Bossa.  A  la  dreta  se  deixen  embocáis  barranchs, 
del  costat  de  Franga,  propers  a  la  rivera  d'  Osseja. 

OVELLER,  A.  ni.  y  f.  Pastor  que  guarda  les  ovelles. 
Ovejero. 

OVELLETA.  f.  dim.  Ovejuela,  ovejica,  ovejilla, 
ovejita. 

OVERA,  f.  Ter.  OUERA. 
OVET.  m.  dim.  Ter.  OUET. 
OVEYLA.  f.  Ant.  OVELLA. 
OVI.  ni.  OUBI. 

OVIDUCTE.  ni.  Conducte  tortuós  que  baixa  desde 
T  ovaii  fins  al  cés  deis  aucells  y  alties  animáis  ovi- 
pars.  L'  us  d'  aquest  conducte  es   rebre  1'  ou  forniat 
en  part  al  ovari,  contribuir  a  la  formació  de  la  seua 
closca  y  donarli  eixida  peí  cés.  Oviducto. 
OVÍFER,  A.  adj.  Que  té  ous.  Ovifero. 
OVIFORME,  adj.  Que  té  figura  d'  ou.  Oviforme. 
ÓVILA.  f.  OLIVA. 

OVÍPAR.  ni.  S'  aplica  ais  animáis  que  ponen  ous. 
Ovíparo. 

OVIRADOR.  adj.  Qui  ovira.  Divisador,  vislum- 
brador.  ||  Que  s'  ovira  clarament. 

OVIRAR.  v.  a.  Veure  confosament.  Divisar,  co- 
lumbrar, brujulear,  vislumbrar. 

OVIRARSE.  v.  r.  Veures  confosament  una  persona 
o  cos.t.  Divisarse,  brujulearse,  entrelucir,  entre- 
parecerse, vislumbrarse. 
ÓVIT.  ni.  Ter.  OUBI. 

OVÍVOR,  A.  adj.  Que  s' alimenta  d' ous.  Oví- 
voro. 

OVO.  m.  Arquit.  Motllura  qual  perfil  presenta  un 
quart  de  cércol.  Ovo. 

OVOIDICH,  CA.  adj.  Que  té  la  for- 
ma d'un  ou.  Ovoide. 

OVOLOGÍA.  f.  Tractat  referen'  ais 
ous.  Ovologia. 

OVOViPAR,  A.  adj.  Epítet  deis 
animáis  ovípars,  quin  ou  s'  obre  dins 
del  eos,  eixint  vius  els  filis.  Ovovi- 
paro. 

ÓVUL.  m.  OVAL. 

ÓVULA.  f.  Zool.  Molusques  gaste- 
rópots  que  solen  trovarse  ais  mars  d' aigües  tempe- 
rades;  teñen  la  cíosta  blanca,  ovoidia  o  fusiforme   y 
niolt  poüda.  Son  bastant  comuns  al  Mediteriani. 
OVULAR.  adj.  Pertanyent  al  oval.  Ovular. 
OVULI,  A.  adj.  Ovúleo. 
¡OX!  interj.  ¡UIX! 

OXACIT.  m.  Quim.  Ácit  format  pél  oxígen.  Oxá- 
cido. 

OXALAT.  ni.  Quim.  Combinado  del  ácit  oxálich 
ab  una  base.  Oxalato. 

OXALATAT,  DA.  adj.  Quim.  Epítet  deis  minerals 
convertits  en  sal.  Oxalatado. 

OXALATS.  ni.  Quim.  Sais  compostes  d'  una  base 
y  d'  ácit  oxálich.  Oxalatos. 

OXAI  HIDRAT.  ni.  Quim.  Resultat  de  la  combina- 
do del  ácit  oxálich  ab  una  base.  Oxalhidrato. 

OXALHÍDRíCH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  d'  un 
ácit  que  resulta  per  1'  acció  del  ácit  nítrich  sobre  va- 
ríes substancies.  Oxalhídrico. 

OXÁLICH.  ni.  Quim.  Ácit  crestalüsat  en  prismes 
llarchs  transparents,  soluble  a  l'aigua,  inodor,  de  sa- 
bor mol  t  acida:  s' emplea  en  la  medicina  en  forma  de 
tauletes  dites  contra  la  set.  Oxálico. 


Ovula 


OXÁLIT.  f.  Dot.  Gran  abundor  de  plantes  de  la 
mena  deis  oxalidis  de  molta  acidesa;  en  sa  major 
part  son  herbes  o  petits  arbustes  d' arrel  tuberosa. 
Oxálida. 

OXALOVINAT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la 
combinació  del  ácit  oxhIovíiiícIi  ab  una  base.  Oxalo- 
vinato. 

OXALOVÍNICH,  CA.  adj.  Quim.  Compost  d'ácit 
oxálich  y  d'  hidrógen  bicarbonatat.  Oxalovínico. 

OXAMETANA.  f.  Quim.  Oxalat  anhidrich  d'  amo- 
níacli  y  de  bicarbur  d'  hidrógen.  Oxametana. 

OXAMETILENA.  f.  Quim.  Oxalat  de  metilena  y 
d'  amoníach.  Oxametilena. 

OXÁMIT.  m.  Quim.  Cos  que  's  sublima  qtian  se 
descomnosa  1'  oxalat  d' amoníach  neutre  per  destila- 
do. Oxámido. 

OXARITA.  f.  Min.  Substancia  poch  comuna,  com- 
posta de  silicat  de  cals,  ferro  y  potassa  en  estat  hi- 
dratat.  Oxarita. 

OXEOLAT.  m.  Farm.  Vinagre  medie  imentós. 
Oxeolato. 

OXEÓLICH,  CA.  adj.  Farm.  Que  té  algunes  de  les 
qualitats  del  vinagre.  Oxeólico. 

OXI.  Veu  qn"  entra  en  la  combinació  de  diferentes 
paraules  pera  indicar  1'  oxígen.  Oxi. 

OXIAFIA.  f.  Med.  Delícadesa  excessiva  del  sentit 
del  tacte.  Oxiafia. 

OXIBASE.  f.  Quim.  Oxit  que  serveix  de  base  en  la 
combinació  de  que  forma  part.  Oxibase. 

OX1BÁSICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  de  la  sal  que 
té  per  base  un  óxit.  Oxibásico. 

OXIBROMUR.  ni.  Quim.  Combinació  d'  un  bromo 
ab  un  óxit.  Oxibromuro. 

OXICÁRBICH,  CA.  adj.  Quim.  Lo  que  conté  oxígen 
y  carbono.  Ox^icárbíco. 

OXICEDRE.  m.  Bot.  Arbre  de  la  familia  de  les  co- 
mieres, que  creix  al  ihitjdia  d'  Europa.  Oxicedrj. 

ÓXICH.  m.  Quim.  Compost  binari  en  que  1' oxígen 
h¡  figura  com  element  negatiu.  Oxíco. 

OXIANUR.  ni.  Quim.  Compost  de  cianógen  y  d'  un 
óxit  metállich.  Oxíanuro. 

OXICLORAT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la  com- 
binació del  ácit  oxiclóric'i  ab  una  base.  Oxiclorato. 

OXICLÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  del  ácit  que 
resulta  de  la  excessiva  oxigenado  del  cloro.  Oxicló- 
ríco. 

OXICLÓRIT.  m.  Quim.  Gas  produit  per  a  combi- 
nació del  óxit  carbónich  ab  una  base.  Oxíclórido. 

OXICLOROCARBÓNICH.  adj.  Quim.  Se  diu  d'un 
ácit  produit  per  la  combinació  del  cloro  y  del  carbo- 
no ab  1'  oxígen.  Oxiclorocarbónico. 

OXICLORUR.  ni.  Quim  Combinació  d'  un  óxit  me 
tállich  ab  el  clorur  del  meteix  metall.  Oxicloruro. 

OXICOYA.  f.  Med.  Desenrotllo  excessiu  del  oído. 
Oxicoya. 

OXICRAT.  m.  Barreja  d'aígua  y  vinagre.  Oxi- 
crato. 

OXID.  m.  OXIT. 

OXIDABXITAT.  f.  Qualitat  de  lo  que  pot  oxidar- 
se. Oxidabilidad. 

OXIDABLE,  adj.  Que  pot  oxidarse.  Oxidable. 

OXIDACIÓ.  f.  Quim.  Combinació  del  oxígen  ab  un 
cos  combustible  o  compost,  que  's  fa  ab  lentitut  y 
sense  desprendiment  sensible  de  calo;'  ni  de  llum. 
Oxidación. 

OXIDAR,  v.  a.  Quim.  Posar  en  oxidado.  Oxidar. 

OXIDARSE,  v.  r.  Agafar  oxidado  un  metall  o  al- 
tra  cos. 

OXIDAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Pres  de  la  oxidado. 
Oxidado. 


390 


OXI 


ozo 


OXIDOIDICH,  CA.  adj.  Fis.  Que  no  és  ácit  ni  base. 
Oxidoideo. 

OXÍDUL.  ni.  Quim.  Oxit  en  que  1'  oxígen  ni  entra 
en  Detita  prororció.  Oxidulo. 

OXIDULAT,  DA.  adj.  Quim.  Qu'  ha  passat  al  estat 
d'  oxidat.  Oxidulado. 

OXIFÉNICH,  CA.  adj.  Eoítet  de  les  begudes  aci- 
dules y  de  color  rogench.  Oxifénico. 

OX1FLUORUR.  m.  Quim.  Combinació  d'un  fluorur 
ab  un  oxit.  Oxifluoruro. 

OXÍGEN.  ni.  Quim.  Substancia  simple  en  forma  de 
aire,  essencial  a  la  respirado  y  incombustible:  és  un 
deis  principis  constituients  del  aire,  de  l'aigua,  de 
quasi  tots  els  ácits  y  d'  una  infinitat  d'  altres  cossos. 
Oxígeno. 

OX1GENABLE.  adj.  Quim.  Que  pot  oxigenarse. 
Oxigenable. 

OXIGENACIÓ.  f.  Quim.  Acte  y  efecte  d'  oxigenar 
y  oxigenarse.  Oxigenación. 

OXIGENAR,  v.  a.  Quim.  Combinar  ab  I'  oxígen. 
Oxigenar.  ||  r.  Combinarse  ab  i' oxígen.  Oxigenarse. 

OXIGENESIA.  f.  Med.  Desenrotl'o  excessiu  de  la 
sensibilitat  del  paladar.  Oxigenesia. 

OXIGENESIS.  f.  Med.  Malaltía  produida  pels 
desordies  de  la  ox'genació  de  les  parts.  Oxigenesis, 

OXÍGON,  A.  adj.  Que  té  tots  els  ánguls  aguts. 

OXIHAFÍA.  f.  Med.  OXIAFIA. 

OXIHÁFICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a  la 
oxiafia.  Oxiháfico. 

OXIMANGANICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  d'un 
ácit  que  resulta  de  la  combinació  del  manganesi  ab 
1'  oxígen.  Oximangánico. 

OX  MEL.  m.  Farm.  Aixarop  de  mel  y  vinagre.  Oji- 
mel, ojimiel. 

OXIMUR1ATS.  m.  Quim.  Antigainent  s'  anome- 
naven  aixís  els  clorurs  de  cals,  de  potassa,  de  sosa, 
els  deute-clorurs  metállichs  y  els  clorats.  Oxitnu- 
riatos. 

OXIOPÍA.  f.  Med.  Facultat  de  veure  'ls  obgectes 
mes  distants.  Oxiopía. 

OXIRECMIA.  f.  Med.  Estat  de!  ventrell  que  pro- 
dueix  rots  agres.  Oxiregmia. 

OXIRODÍ.  ni.  Farm.  Vinagre  sosat.  Oxirodino. 

OXISÁCAR.   m.  Barreja  de  vinagre  y  sucre. 

OXISACRE.  ni.  Salsa  feta  ab  such  de  ¡limona,  llet, 
mel  y  sucre.  Oxizacre.  ||  Farm.  Aixarop  de  sucre,  vi- 
nagre y  such  de  magrana.  Oxizacre. 

OXISAL.  m.  Sal  que  té  sucre  al  seu  ácit  y  a  la 
seua  base.  Oxisal. 

OXISALS.  f.  Quim.  Noni  apropiat  a  les  combina- 
cions  deis  óxits  electre-positius  o  oxiloses  ab  els 
compostos  electre  negatius  o  bé  ab  tots  els  oxácits. 
Oxisales. 

OXISULFUR.  ni.  Quim.  Nom  apropiat  a  les  combi- 
nacions forniades  ab  els  óxits  deis  meteixos  metalls 
y  a  vegadas  ab  óxits  de  diferenta  mena. 

OXISULFUR  d'antimoni  HIDRATAT.  Kermes  mineral. 

OXIT.  m.  Quim.  Combinació  del  oxígen  ab  un'  altra 
substancia  sense  arrivar  al  estat  d'  ácit.  Óxido. 

Óxit  D' alúmina.  És  blanch,  suau  al  tacte;  s'apega 
a  la  í  1  e n <_•  u a ,  y  no  té  acció  sobre  '1  gas  oxígen.  Taire 
y  'ls  combustibles.  S'  extréu  de  la  sal  coneguda  ab 
el  nom  d'  alums.  Óxido  de  aluminio  ó  de  alúmina. 

ÓXIT  D'antimoni.  És  sóüt,  d'un  roig  moreno,  lleu- 
ger  y  pelut. 

ÓXIT  D'ARSÉNICH  BLANCH.  Ácit  arseniós. 

ÓXIT  DE  BARÍ,  ÓXIT  BARÍT1CH.  Barita. 


Óxit  de  cadmi.  Se  forma  per  la  calcinado  al  aire 
0  bé  per  la  disolució  del  metall  ais  oxácits.  El  seu 
color  és  variable  desde  1  groch  rogench  fins  al  mo- 
reno fosen.  Óxido  de  cadmio. 

ÓXIT  de  COURE.  Exísteix  a  la  naturalesa,  cristalli- 
sat  algunes  vegades,  y  té  un  hermós  color  roig  de 
rubí  o  roig  fosch.  El  protóxit  de  coure  en  estat  anhi- 
dre,  obtingul  artificialment,  és  una  pols  de  color  roig 
broncejat.  óxido  de  cobre,  protóxido  de  cobre. 

Óxit  de  CROMO.  Se  '1  coneix  ab  el  nom  d'  oxit  vert 
de  cromo  y  's  trova  en  distints  minerals,  combinat  ab 
aigua  o  en  estat  hidrat,  tenint  un  bell  color  veit 
foscli;  és  fixe  impossible  y  no  's  descomposa  pél  co- 
lor.   Óxido  de  cromo. 

ÓXIT  D'  ESTANY.  És  de  color  grisench,  inalterable 
al  aire  sech.  L'  estany  se  comb'na  de  dues  formes  ab 
1' oxígen,  y  'n  resulten  el  protóxit  y  '1  deutóxich. 
Óxido  de  estaño. 

ÓXIT  NEGRE  DE  FERRO.  És  negre;  pot  fondres;  no  's 
descomposa  a  una  temperatura  elevada  y  's  pot 
atreure  pél  imán. 

ÓXIT  DE  manganés.  De  les  combinacions  que  'I 
manganés  forma  ab  T  oxígen,  el  que  té  usos  mes  de- 
finits  és  el  peróxit,  qu'  existeix  a  la  naturalesa  ab 
tanta  abundor,  que  tan  sois  exgeix  que  se  'I  purifi- 
qui  de  les  substancies  extranyes  ab  quines  se  trova 
combinat,  venint  a  confondres  ab  els  minerals  que  al 
comers  se  coueixen  ab  el  nom  de  manganesa. 

ÓXIT  DE  magnesi.   Magnesia;  magnesia  calcinada. 

ÓXIT  ROIG  DE  MERCURI.  És  groch,  quan  está  molt 
dividit  o  humit;  roig  y  algunes  vegades  formant  es- 
cates brillantes,  cristallines  cuan  ho  está  molt  poch. 

ÓXIT  D'  OR.  L'  anomenat  peróxit  d'  ort  una  de  les 
combinacions  del  oxígen  y  T  or;  és  d'  un  groch  ro- 
gench al  estat  d'  hidrat  y  polsós  y  negre  quan  está 
sech.   Óxido  de  oro. 

Óxit  de  PLATA.  És  de  color  vert  d'  oliva,  anhidre, 
de  forma  polsosa,  insípit  y  soluble  a  1'  aigua  lleuge- 
rament.  Óxido  de  plata. 

Óxrr  DE  PLOM.  És  de  color  groch  un  xich  brut,  y 's 
trova  format  ja  al  regne  mineral,  encara  que  se  '1 
prepara  artificialment,  y  se  V  anomena  litorgiri,  te- 
nint molíes  aplicacions  en  les  arts  y  oficis. 

ÓXIT  DE  POTASSA.  És  blanch,  sólit,  trencadíc,  molt 
cáustich  y  exposat  al  aire;  absorbeix  el  vapor  de 
aigua.  Óxido  de  potasio. 

ÓXIT  DE  ZENCH.  És  una  pols  blanca  molt  lleugera, 
insípida  y  inodora,  que  's  torna  groga  al  calentarla, 
sense  alterarse  per  aixó  la  seua  composició.  Se  la 
anomena  erradament  al  cóures  tutia,  qu'  és  un  óxit 
de  zench  impur.  Óxido  de  zinc. 

OX1TÁRTARE.  m.  Quim.  Acetat  de  potassa.  Oxi- 
tártaro. 

OXQUE.  Ter.  Moya.  Fxpressió  pera  arriar  envers 
la  banda  esquerra  ais  animáis  de  cárrega. 

¡OY!  ni.  Ant.  HOY  ||  ODI.  ||  interj.  Que  denota  en- 
fado, y  sois  serveix  pera  amenaqar.  ¡Ah,  ay!  ||  Si.  i| 
interj.  De  dolor  quan  se  reb  mal.  ¡Ay,  oy!  ||  ¡Oí! 

FER  OYS.  fr.  FASTIGUEJAR. 

OYDÁ.  Expr.  en  fin.  ||  Se  diu  quan  algú  está  con- 
tení de  lo  poch  que  té  o  li  han  donat.  Algo  es,  algo 
vale,  vale  más  algo  que  nada.  ||  f.  Ant.  AVis,  NOTI- 
CIA. ||  ¡HOLA! 

OYENT.  p.  a.  Qui  ou.   Oyente.  ||  OIENT. 

OYR.  v.  a.  Ant   y  'ls  seus  derivats.  ||  oír. 

OZENA.  f.  Med.  Fetor  del  alé  a  causa  d'  una  ulce- 
rado de  la  membrana  pituitaria.  Ozena. 

OZONO  u  OSSONO.  m.  Quim.  Gas  oxígen  electri- 
sat  o  naixent.  Té  una  olor  forta,  per  quina  rao  al- 
guns  1'  anomenen  oxígen  olorós;  oxida  la  plata  y  treu 
el  color  al  tornassol.   Ozono. 


p 


P.  Aquesta  lletra  's  pro  lueix  tenínt  la  boca  tanca- 
da,  els  llavis  molt  aderits,  la  Mengua  en  posició  na- 
tural y  '1  vel  del  paladar  un  poch  algat.  Al  donar 
sortida  al  aire  sonor  y  al  despendres  els  llavis  per 
1'  esíorc,  fet  per  Taire  's  produeix  el  só  articula t  p.  P. 
Tota  sola  serveix  d'  abreviatura  y  significa  pare,  y 
doblada  pares.  Antigament  era  numeral  y  valía  400  y 
ab  una  ratlla  demunt  400,000. 

PÁ.  ni.  Cada  porció  de  diferent  pés  y  tamany  se- 
parada de  la  pasta  de  la  fariña.  Pan.  ||  La  fariña  pas- 
tada y  cuita  al  focli.  Pan.  ||  Materia  del  sagrament 
de  1'  Encaiistí  i.  Pan.  ||  Massa  de  qualsevulla  cosa  en 
figura  de  pá,  com:  pd  de  figues,  pá  de  guix,  pá  de 
cera,  etc.  Pan.  ||  La  fulla  de  fariña  cuita  ab  els  hos- 
tiers,  de  la  qual  se  fan  les  hosties.  Pan.  ||  Met.  Els 
niedis  de  subsistencia,  com:  se  sab  guanyar  el  pá. 
Pan.  ||  El  substent,  com:  el  nostre  pá  de  cada  día. 
Pan.  |!  Pasta  delicada  coniposta  ab  mantega  y  oli. 
Pan.  ||  En  sentit  moral  y  místich,  se  prén  pél  subs- 
tent de  T  ánima.  Pan. 

PÁ  ALÍS.  Anl.  PÁ  SENSELLEVAT. 

PÁ  A1XUT.   ler    PÁ  SOL. 

PÁ  bene'it.  El  que's  beneeix  a  la  missa  major  y 's 
reparteix  al  poblé.  Pan  bendito. 

PA  BESCUITAT.  El  cuit  dues  vegades.  Pan  bizco- 
chado, recocido  ó  vuelto  á  cocer. 

PÁ  bell.  El  que  's  fa  de  fariña  superior. 

PÁ  BLÁ.  Ter.  PÁ  TOU. 

PÁ  blanch.  El  qu'  és  de  bona  fariña.  Pan  blanco, 
de  flor,  floreado,  candeal. 

PÁ  D'  ángels.  La  Eucaristía. 

PÁ  de  barreja.  El  fet  de  fariña  de  diferents  grans 
y  llevors.  Mixtura. 

PÁ  de  BODES.  El  bon  tráete  que  fa  '1  marit  a  la 
nioller,  y  aquesta  a  aquell  al  principi  de  casats.  Pan 
de  la  boda. 

PÁ  DE  BRESQUES.  Cos  esponjes  ab  varíes  casetes 
ont  les  abelles  hi  posen  la  niel.  Panal. 

PÁ  C/E  CÁ  O  DE  GOSSOS.  El  molt  moreno  que  se  sol 
donar  ais  gossos.  Pan  de  perro,  perruna.  ||  Cert  dret 
antich.  Pan  de  perro. 

PÁ  DE  CASA.  El  que's  pasta  pera  '1  consúm  d'  una 
casa.  Pan  casero. 

PÁ  DE  cera.  El  tro?  de  cera  no  travallada'qu'  está 
fet  en  figura  de  pá.  Pan  de  cera. 

PÁ  DE  CUCUT.  Bot.  AGRELLETES. 

PÁ  De  FIGA.  Pan  de  higos. 

PÁ  de  fleca.  El  que  's  ven  o  está  per  vendres.  Pan 
de  venta. 

PÁ  DE  FORMENT:  PA  BLANCH. 

PÁ  DE  GALETES:  GALETA. 

pá  de  galgo.  El  fet  de  fariña  molt  passada.'que 
ix  moreno.  Morena. 

PÁ  de  GRanotes.  Bot.  Lentejas  de  agua. 

PÁ  DE  GUiNEU.  El  raím  de  les  palmeres  nanes.  Hi- 
juela. 

-     PÁ  DEL  DÍA.  El  pá  en  el  meteix  día  que  s'  ha  cuit. 
Pan  fresco,  reciente,  tierno. 

PÁ  DE  MIJANS:  PÁ  DE  PR1MS. 


PÁ  DE  MUNICIÓ.  El  de  fariña  sense  passar  que  's 
dona  ais  soldats.  Pan  de  munición. 

PA  D'  OR  O  PLATA.  Pany  o  fulla  molt  prima  que  fan 
a  cops  de  martell  els  batifullers.  Pan  de  oro. 

PÁ  DE  PLOM.  Massa  d'  estany  usada  péls  llauners. 
PÁ  DE  PORCH.  Bot.  Planta;  de  la  seua  arrel,  qu'  és 
grossa,  eslérica  y  molsuda,  neixen,  sostingudes  de 
llarchs  tronquéis,  varies  tulles  rodones  y  d'  un  vert 
fosch  ab  clapes  blanques  per  demunt  y  rogenques  per 
sota;  del  mitg  n'  ixen  Uuchs  llarchs  ab  flois  petites, 
blanques,  vermellenques  o  blavenques,  y  están  Incli- 
nades  envers  térra:  les  tulles  picades  serveixen  pera 
resol dre  tumors.  Pan  porcino,  pan  porcina,  y  artanita 
entre  apotecarís. 

PÁ  DE  prims.  El  de  la  flor  del  sagó.  Pan  bazo.  \\  m. 
Tei.  ibicench.  Pá  de  baixa  calitat.  Pan  bajo. 

PÁ  DE  PROPOSICIÓ.  El  ques'oferia  els  dissaptes  en 
la  llei  antiga  y  's  posava  al  tavemacle:  eren  dotze, 
en  memoria  de  les  dotze  tribus;  se  coien  en  vasos 
expressos  y  sois  podíen  menjarlo  els  sacerdots  y  'ls 
levites.  Pan  de  proposición. 

PÁ  DE  PUJA.  El  que  's  paga  al  forner  per  cóuren  una 
tornada.  Pan  de  poya. 

PÁ  DE  RABOSA.  Ter.  Filióla  deis  bargallons.  Hi- 
juela. ||  Els  dátils  de  la  bargallonera.  Dátiles  de  pal- 
mito. 

PÁ  DE  RODA.  Aparell  pera  construir  canons  de 
térra. 

PÁ  DE  ROS:  PÁ  DE  PRIMS. 

PÁ  DE  SAGÓ.  El  que  's  fa  pastant  sagó  en  lloch  de 
fariña    Moyana;  pan  de  somas  ó  de  afrecho. 

PÁ  DE  SUCRE:  BOLADO. 

PÁ  de  tekra.  Qleva  grossa  de  térra.  Terrón. 

PÁ  DE  YUCA.  El  de  1'  arrel  de  la  yuca.  Pan  de 
yuca. 

PÁ  DUR.  El  dur.  Pan  duro  ó  seco. 

PÁ  EN  OLI.   Ter.  COQUES  AB  OLI. 

PÁ  FLOR1T.  Aquell  que,  o  per  T  humitat  o  pél  molt 
temps  qu'  está  fet,  se  li  ha  format  una  mena  de  molsa 
que  sol  ésser  blanca,  pero  devegades  té  part  de  blau 
y  de  groch.  Pan  mohoso. 

PÁ  LLEVAT.  El  qu'  está  en  disposició  o  a  punt  de 
portarlo  al  forn.  Pan  leudo,  fermentado  ó  con  leva- 
dura. 

PÁ  mitjá.  El  pá  de  qualitat  entre  '1  blanch  y  '1  mo- 
reno. Pan  de  mediana.  . 

PÁ  moreno.  El  d'  inferior  qualitat.  Pan  moreno  ó 
de  mozos. 

PÁ  olivat.  El  que  treu  butllofes  a  la  crosta  per 
coures  ab  massa  ardor.  Pan  olivado,  escalfado. 

AL  PÁ,  PÁ,  Y  AL  vi,  VI.  Expr.  Ab  ingenuitat  y  fran- 
quesa.  Al  pan  pan  y  al  vino  vino. 

PÁ  per  PÁ,  Vi  PER  VI.  m.  adv.  Ciar  y  cátala,  sense 
embuts.  Pan  por  pan,  vino  por  vino. 

PÁ  RATLLAT.  El  íet  molletes  ab  la  ratlladora.  Pan 
rallado.  ||  Escudella  que  's  la  de  dit  pá.  Panetela,  pa- 
natela. 

PÁ  RECUIT:  PÁ  BESCUITAT. 

PÁ  SECHI  PÁ  DUR. 


392 


PA 


PÁ 


PÁ  sense  LLEVAT.  El  que  s  ha  fet  pastant  la  fariña 
ab  aigua,  sense  posarhi  llevat.  Pan  ácimo,  cenceño, 
sin  levadura. 

PÁ  SOCARRAT.  El  troc  de  pá  massa  torrat  o  que  's 
comenta  a  cremar.  Churrusco,  zurrusco. 

PÁ  SOL,  PÁ  TOT  sol.  Loe.  Pá  sense  cap  altra  vian- 
da. Pan  seco  ó  d  secas. 

PÁ  TOU:  PÁ  DEL  DÍA. 

PÁ  Y  AIGUA.  Penitencia  que  's  dona  en  les  comuni- 
tats  y  que  fan  els  fidels  per  dejtini.  Pan  y  agua.  || 
Cástich  que  s'  imposa  a  algú.  Á  pan  y  agua. 

AB  EL  PÁ  A  LES  ÁLFORGES  O  A  LES  MANS  SE  MORIRÍA 
DE  fam.  Ref.  Ab  que  's  denota  qu'  algú  no  sap  apro- 
ntar la  ocasió.  Se  le  hiela  el  pan  en  el  horno. 

ACABARSE  'L  PÁ  DE  LES  BODES.  Expr.  met.  fam. 
Succeir  els  disgustos  a  les  saiisfaccions.  Acabarse  el 
pan  de  las  bodas. 

A  FALTA  DE  PÁ  BONES  SON  COQUES.  Ref.    Ab  que  's 

significa  que  qui  no  té  íes,  quan  logra  alguna  cosa, 
per  poch  que  sigui,  deu  estar  content.  A  falta  de  pan 
buenas  son  tortas. 

PÁ  DE  PKSSICH.  Pá  dols  fet  de  pasta  adobada. 

AL  ENFORNAR  SE  FAN  ELS  PANS  GEPERUTS.  Ref.    Ab 

que  s'  avisa  '1  cuidado  que  s'  ha  de  tindre  quan  se 
comencen  les  coses,  si  's  vol  que  surtin  ben  fetes.  Al 
enhornar  se  tuerce  el  pan;  al  enhornar  se  hacen  los  pa- 
nes tuertos. 

A  PÁ  O  VI.  Joch  que  s'  executa  tirant  al  aire  una 
pedra  plana  escupida  o  mullada  d'  una  part,  qu'  és 
el  vi,  y  aixuta  del  altra,  qu'  és  el  pá,  y  guanya  '1  qui 
lia  demanat  la  part  que  queda  sobre,  quan  ha  caigut 
a  térra.  Pan  ó  vino. 

COM  UN  PÁ  DE  NEU.  ni.  adv.  Pondera  lo  freda  que 
és  alguna  cosa.  Como  un  carámbano. 

comprar  O  vendré  PER  un  TRO?  de  PÁ.  fr.  Com- 
prar o  vendré  per  un  tres  y  no  res.  Comprar  ó  vender 
por  un  plato  de  lentejas. 

DEL  PÁ  DEL  MEU  COMPARE  BON  TROQ  AL  MEU  FI- 
LLOL.  Ref.  Denota  que  deis  bens  deis  altres  solem 
ésser  molt  1  liberáis,  encara  que  siguen]  escassos  en 
donar  els  nostres.  De  lo  que  nada  me  cuesta  llénese  la 
cesta;  del  pan  de  mi  compadre  gran  zatico  á  mi  ahija- 
do; de  piel  ajena  larga  correa. 

DE  pá  Y  rave.  Expr.  fam.  De  poca  entitat.  De  chi- 
cha y  nabo. 

DE  quín  PÁ  FA  ROSEGONS.  Expr.  fam.  Ab  que  's  re- 
convé  al  qui  desprecia  o  desdenya  alguna  cosa  digna 
d'  apreci  y  estimado.  Porquería  son  sopas. 

DONAR  FL  PÁ  A  DESENFORNAR  A  MITGES.  fr.  Met. 
Proporcionar  a  algú  'ls  medís  de  prosperar.  Hacer  el 
caldo  gordo  ó  la  olla  gorda. 

DONAR  PÁ  Y  peres,  fr.  Donar  un  cop  a  algú  sense 
íerli  molt  de  mal.  Dar  á  alguno  dos  con  que  beba  y  tres 
con  que  coma  ó  para  peras. 

ENCARA  DURA  'l  PÁ  DE  LES  BODES.  Expr.  met.  fam. 
Denota  qu'  al  principi  no  se  sent  la  carga  del  matri- 
moni  y  deis  empleus.  Aun  ahora  se  come  el  pan  de  la 
boda. 

el  PÁ  DE  CASA  NO  satisfá.  Ref.  Qu'  adverteix  que 
les  coses  propies  no  satisfan,  ans  solen  fer  fástich. 
Ninguno  se  embriaga  del  vino  de  casa. 

el  PÁ  ullat  Y 'L  FORMATGE  serrat.  Loe.  Denota 
que  pera  ésser  bó  '1  pá,  deu  fer  ulls  y  '1  forinatge  no. 
Pan  con  ojos  y  queso  sin  ellos. 

MALAGUANYAT  PÁ  QUE  'S  MENJA.  Expr.  S'  aplica  al 
que  és  vagabón.  Pan  perdido. 

MENJAR  EL  PÁ  D'  ALGU  Y  D'  ALGUNA  CASA.  fr.   Ésser 

doméstich  o  mantingut  per  algú.  Comer  el  pan  de  al- 
guno. 

MENJAR  EL  PÁ  DEL  ASE,  O  'L  PÁ  MORT,  O  SENSE 
COMPTAR.  fr.  Viure  a  costa  d'  altres.  Comer  de  mogo- 
llón. 

MENJAR  EL  PÁ  FINS  A  LES  CROSTES.  fr.  Met.  Esser 
alguna  persona  adulta  y  valdres  per  sí  meteixa  sense 
1'  ajuda  d'  altra.  Comer  pan  con  corteza. 

mes  Bó  que  'L  PÁ  DE  fleca,  fr.  Se  diu  de  qui  és  de 
ni olt  bona  pasta.  Mejor  que  el  pan. 


ÉSSER  un  TROC  DE  PÁ.  fr.  Esser  de  molt  bon  géuit. 

MES  VAL  PÁ  AIXUT  AB  AMOR,  QUE  GALLINES  AB  RU- 
MOR. Ref.  Qu'  ensenya  que  quan  no  hi  há  amor  entre 
casats  o  altres  persones,  serveix  de  poch  la  riquesa 
y  el  regalo;  com  al  contrari,  se  sufreix  bé  la  pobresa 
quan  hi  há  amor.  Más  vale  vaca  en  paz,  que  pollos  en 
agraz;  más  vale  pan  con  amor  que  gallina  con  dolor. 

NO  HAVERHI  PÁ  PARTIT.  fr.  Expressa  T  amistat  y 
confianqa  que  hi  há  entre  alguns.  No  haber  pan  parti- 
do; morder  en  un  confile. 

NO  menjar  PA  alguna  COSA.  No  costar  res  tíndre- 
la.  No  comer  pan  alguna  cosa. 

NO  PER  TU  SINO  PÉL  PÁ,  REMENA  LA  CUA'L  CÁ.  Ref. 

Ensenya  que  generalment  eis  afalaclis  y  obsequis  mes 
se  fan  per  interés  que  per  amor.  Menea  la  cola  el  can, 
no  por  ti,  sino  por  el  pan. 

NO  tindre  un  PÁ  A  LA  POST.  Loe.  fam.  Ésser  suma- 
ment  pobre.  No  tener  sobre  qué  Di  os  le  llueva. 

NO  VOLER  A  ALGÜ  NI  AB  PÁ  NI  AB  SAL.  fr.  NO  PO- 
GUER  VEURE  A  ALGÚ  EN  PINTURA. 

NOSTRE  PÁ  DE  CADA  DÍA.  Expr.  Lo  acostumat.  Lo 
acos'umbrado. 

pagar  el  PÁ.  fr.  Met.  Quedar  escarmentat  d'  algu- 
na cosa,  haverhi  mort.  Pagar  con  la  vida. 

PER  MOLT  PÁ  MAI  mal  ANY.  Ref.  Denota  que  'I  mul- 
tiplicar les  dilligencies  pera  '1  logro  d'  alguna  cosa, 
senipre  fa  al  cas  encara  que  sembli  que  sobra.  Por 
mucho  pan  nunca  mal  año. 

PROMETRE  MES  PÁ  QUE  FORMATGE.  fr.  Fam.  Prome- 
tre  gran  recompensa,  crescuts  interessos,  y  no  cum- 
plir res.  Prometer  montes  de  oro. 

QUAN  TENÍM  PÁ  NS  FALTA  COCA  O  VI.  Loe.  Denota 
que  mai  estem  bé  en  aquest  inon,  y  que  quan  tením 
una  cosa  'ns  ne  fa  falta  un'  altra.  En  este  mundo  mez- 
quino, cuando  hay  para  pan  no  hay  para  vino. 

QUI  NO  TÉ  PÁ  moltes  SE 'N  pensa.  Ref.  Denota  que 
la  necessitat  fa  rumiar  molt  al  home.  Más  discurre  un 
hambriento,  que  cien  letrados. 

QUI  NO  TÉ  PÁ  QUE  no  CRÍE  CÁ.  Ref.  Ensenya  que 
totliom  deu  arreglarse  a  les  seues  rendes  y  no  coi> 
treure  empenyos  indeguts  per  gastos  excessius. 
A  quien  no  le  sobre  el  pan,  que  no  críe  can;  quhn  no 
tiene  pan,  que  no  crie  can. 

QUI  TÉ  PÁ  SECH  QUE  *S  FACÍ  SOPES,  Y  QUI  TÉ  PÁ 
TOU  QUE  FACÍ  ROSTES.  Re].  Denona  la  indiferencia  y 
poch  cuidado  ab  que  algú  mira'ls  assumptes  o  penes 
d'  un  altre.  Con  su  pan  se  lo  coma;  á  quien  Dios  se  la 
diere  San  Pedro  se  la  bendiga. 

Rlpartirse  COM  A  PÁ  beneit.  rr.  Distribuir  en 
proporcions  molt  petites.  Repartirse  como  pan  ben- 
dito. 

ÉSSER  MES  VELL  QUE  'L  MAL  PÁ.  fr.  Fam.  Ab  que  's 
denota  qu'  alguna  cosa  ja  és  antiga.  Ser  más  vieio 
que  la  sarna,  ó  que  el  repelón  ó  que  préstame  un  cuarto. 

ÉSSER  PÁ  Y  MEL.  fr.  Met  Ésser  una  cosa  molt  tole- 
rable respecte  d'  un'  altra.   Ser  tortas  y  pan  pintado. 

SI  TENS  PÁ  SECH,  FESTE  SOPES;  SI  NO  Ti  NS  PÁ 
NINGÚ  TE  'N  DONARÁ.  Ref.  Ab  que  s'  aconsella  no 
confiar  en  el  socors  d'  altres.  Á  son  de  parientes,  bus- 
ca qué  meriendes. 

tindre  PA.  fr.  Fam.  Haver  rebut  algún  mal  de  mol- 
ta  consideració  o  difícil  de  remeiar.  Tener  ó  llevar 
qué  lamer  ó  qué  rascar. 

TINDRE  PÁ  AL  ULL  O  TINDRE  MOLT  DE  PÁ  ALS  ULLS. 
fr.  Met.  No  véurehi,  tindre  poca  comprensió.  Tener 
una  mota  en  el  ojo,  ser  un  babieca. 

TINDRE  A  ALGÚ  A  SON  PA  Y  SON  VI.  fr.  Mantíndrel. 
Tener  a  alguien  á  pan  y  cuchillo. 

NO  FA  MAL  SINO  AL  PÁ,  O  AL  PÁ  QUE  MENJA.  fr.  Pera 

significar  qu'  algú  té  molta  bondat.  No  hace  mal  á  un 
gato. 

A  LA  CASA  QUE  NO  S'  HI  RENYA  NO  HI  HÁ  PÁ.  Ref. 
Pera  significar  que  deu  haveihi  ordre  pera  obtindre 
alguna  utilitat.  Casa  reñida,  casa  regida. 

A  LA  CASA  QUE  NO  HI  HÁ  PÁ  TOTHOM  CRIDA  Y  TOT- 
HOM  TÉ  RAO.  Ref.  Donde  no  hay  harina  todo  es  mohí- 
na; ó  en  la  casa  que  no  hay  harina,  todo  es  mohína. 


PAC 


PAC 


393 


TRAVALLS  AB  PÁ  FAN  DE  BON  PASSAR.  Ref.  Los  due- 
los con  pan  son  minos. 

PABELLÓ.  ni.  Tenda  de  campanya.  Pabellón.  || 
Cobrecel,  mena  de  cortinatge  que  termina  per  dalt 
en  punta,  y  serveix  pera  'ls  Hits  y  per  adorno  de  so- 
lis,  etc.  Pabellón.  ||  Bandera  gran  ab  les  armes  del 
regne,  que  porta  la  ñau  que  mana  alguna  esquadra. 
Pabellón.  ||  Met.  Emparrat,  glorieta  y  altres  coses 
per  1'  isti  1.  Pabellón.  ||  pl.  Habitacions  que  hi  há  a  les 
fortaleses  y  places  d'  armes  péls  oficiáis.  Pabellones 
I!  Contribtició  que  's  pagava  a  algunes  ciutats  pera 
ésser  exemptes  d'allotjar  tropes  per  les  cases.  Pabe- 
llones. ||  Mil.  Feix  de  quatre  fusells  que  formen  els 
soldats  d'  infantería  enllacantlos  ab  les  bayonetes 
de  modo  que  s'  aguantin  drets.  Pabellón.  ||  Com.  y 
Mar.  mere.  Lo  meteix  que  bandera  nacional.  Pabe- 
llón. ||  La  part  sortida  de  la  orella.  Pabellón. 

PABELLÓ  REJAL  O  DEL  PRÍNCEP.  Pabellón  real. 

PABELLONAT.  m.  Blas.  Esmalt  heráldich  d'  un 
pabelló  de  trompa  o  altre  instrument,  quan  és  de  di- 
ferent  color  que  '1  restant.  Pabellonado. 

PABIL.  m.  El  ble  que  's  posa  a  les  atxes,  ciris, 
llums,  etc.  Pábilo. 

PABORDE.  m.  Prcpósit  d'  alguna  comnnitat.  Pa- 
borde.  ||  A  la  iglesia  metropolitana  y  a  la  Universitat 
de  Valencia  és  un  títol  d'  honor  que  's  dona  a  alguns 
catedrátichs  de  teología,  cánons  o  dret  civil,  que  te- 
ñen cadira  al  chor  després  deis  canonges  y  porten  ha- 
bí ts  de  tais.  Paborde. 

PABORDÍA.  f.  Dis;nitat  de  paborde,  '1  dret  de  per- 
cebre  'ls  fruits  de  dita  dignitat  y  '1  territori  en  que'ls 
percebeix.  Pabordía. 

PABORDRE.  m.  PABORDE. 

PÁBUL.  m.  Menjar,  aliment,  nutricio  pera  subsis- 
tir o  conservarse.  Pábulo.  ||  Met.  Sustent,  manteni- 
ment  de  les  coses  immaterials.  Pábulo. 

PACA.  f.  Fardell  gros  de  coto  o  llana,  etc.,  en 
rama.  Paca. 

PACA,  NA.  m.  y  f.  Ant.  PAGÉS. 

PACANA.  Bot.  NOGAL  NEGRE. 

PACAQUÍ.   Ter.  CAP  AQUÍ. 

PACCIÓ.  f.  Ant.  CONVENI,  PACTE. 

PACCIONAR.  v.  a.  Ant.  PACTAR,  CONVINDRE. 

PACENCIA.  f.  PACIENCIA. 

PACH.  v    Primera  persona  del  present  d'  indicatíu 

del  verb  pagar.  Pago.  ||  Zool.  Animal  quadrúpet.  Paco 

PACHS.  Biog.  (Vegis  PAX). 

PACHS.    Geog.  Poblé  de  la 

prov.    y    bisb.    de   Barcelona, 

part.    jud.    de   Vilafranca   del 

Penadés;  és  a  la  vora  del  riu 

Foix  y  té  416  hab. 

PACIÁ.    m.   Nom   propi  de 
lióme.  Paciano. 

PACIÁ  (Sant).  Biog.  Escrip- 
tor  y  prelat  del  sigle  IV,  que  va 
morir  a  Barcelona  péls  anys 
390  a  391,  per  quin  temps  ocu- 
pava  la  Seu  barcelonina  ja  feia 
mes  de  trenta  anys.  Conreuava 
la  Mengua  1  la t ¡na  ab  coneixe- 
ment,  segons  referma  ell  meteix  en  una  carta  endre- 
cada  a  Semproniá.  Sant  Geroni,  en  el  capítol  CVI  de 
Jllustribus  viris,  diu,  referintse  al  bisbe  barceloní,  lo 
nue  segueix:  «Paciá,  bísbe  de  Barcelona  en  el  mont 
Pirineu,  ilustre  en  castetat  y  eloqüencia,  en  la  vida 
y  en  la  conversació,  va  escriure  varíes  obres,  una  de 
elles  el  Cervus  y  contra  els  Novacians.  Va  morir  en  les 
derreríes  de  sa  vellesa,  en  temps  del  emperador  Teo- 
dorich».  Entre  les  varies  edicions  delsescrits  de  Sant 
Paciá,  cal  esmentar  la  molt  corréete,  ab  versió  cas- 
tellana, que  va  publicar  V  erudit  Vicents  Noguera, 
regidor  perpetual  de  la  ciutat  de  Valencia,  impresa 
dic.  cat.  —  v.  II.  — 50. 


Segell  de  Pachs 


baix  la  direcció  del  bisbe  Joseph  Climent,  successor 
d'  aquell  sant  a  la  Seu  catalana,  precedintla  una 
lluminosa  carta  d'  aquell  prelat.  El  martirologi  es- 
menta  a  Sant  Paciá  el  día  9  de  marg. 

PACIENTA.  PACIENCIA 

PACIENCIA,  f.  Virtut  qu'  ensenya  a  sofrír  ab  resig- 
nado les  adversitats  y  contrarietats  de  la  vida.  Pa- 
ciencia. ||  Sofriment,  constancia,  tolerancia.  Pacien- 
cia. ||  Espera,  aguant,  sossego.  Paciencia.  ||  Lentitut, 
triganca,  patxorra.  Paciencia.  ||  inteig.  Serveix  pera 
exortar  a  la  conformitat  en  els  travalls.  ¡Paciencia! 
||  Bot.  PARADELLA.  ||  Trocet  de  pasta  adobada  pera 
menjar  les  criatures.  Dulce. 

PACIENCIA  NON  GRUNYATIS,  QUE  DEIA 'L  GAT  A  LA 
RATA.  Fam.  PACIENCIA,  5 

AB  PACIENCIA  'S  GUANYA  'L  CEL,  O  PREN  PACIENCIA 
Y  GUANYARÁS  EL  CEL.  Expr.  Ab  que  s'  exorta  a  no 
atropellar  les  dilligencies  ab  massa  vivesa  y  desitjos 
de  conseguirles.  Con  paciencia  se  gana  el  cielo. 

APURAR  O  FER  PERDRE,  O  PROVAR  LA  PACIENCIA,  f. 
Fer  sofrir  molt.  Apurar,  gastar  la  paciencia,  tentar  de 
ó  la  paciencia. 

CARREGarse  DE  PACIENCIA,  fr.  Disposarse  o  resol- 
dres  pera  sofrir  ab  sossego  alguna  molestia.  Armarse 
de  paciencia. 

COINQUINAR,  O  XERINGAR  LA  PACifncia.  fr.  Incomo- 
dar ab  molesties  o  impertinencies.  Majar,  jorobar. 

pendre  AB  paciencia  fr.  Sofrir  ab  conformitat  o 
resignado.  Llevar  con  paciencia. 

pendre  paciencia,  fr.  Sofrir  ab  paciencia.  Tener  ó 
prestar  paciencia. 

perdre  la  paciencia,  fr.  No  poguer  sofrir  mes. 
Perder  la  paciencia. 

VOL  PACIENCIA.  Expr.  AB  PACIENCIA  'S  GUANYA  'L 
CEL. 

PACIENCIES.  f.  pl.  Mena  de  pasta  ensucrada  re- 
presentant  figures  diverses,  qu'  estava  molt  en  us  un 
sigle  enrera,  y  que  resta,  ara  com  ara,  pera  ornar  els 
rams  de  llorer  y  d'  olivera,  al  presentarlos  a  la  bene- 
dícció  del  Diumenge  de  Rams.    Pasta  de  paciencia. 

PACIENCUT,  DA.  adj.  Qui  té  molta  paciencia. 
Calmoso. 

PACIENT,  A.  adj.  Qui  sofreix  ab  paciencia.  Pa- 
ciente, sufrido.  ||  Fis  Qui  reb  o  pateix  1'  acció  del 
agent.  Paciente,  recipiente. 

PACIENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pacient.  Pa- 
cientísimo. 

PACIENTÍSSIMAMENT.  ac'v.  m.  sup.  D'  una  ma- 
nera pacientíssima.  Pacientísimamente. 

PAC1ENTMENT.  adv.  m.  Ab  paciencia.  Paciente- 
mente, sufridamente. 

PACIFICACIÓ.  f.  Reconciliado,  I"  acte  de  pacifi- 
car. Pacificación.  ||  Ant.  pau,  QUIETUT. 

PACIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pacífica.  Pacifica- 
dor. 

PACÍFICAMENT.  adv.  m.  Ab  pau  y  quíetut.  Pací- 
ficamente. ||  m.  Acció  de  pacificar.  Pacificación. 

PACIFICAR,  v.  a.  Posar  pau  entre  desavinguts. 
Pacificar.  ||  Met.  Apaciguar,  sossegar.  Pacificar.  ||  v. 
n.  Tractar  de  fer  paus,  demanantles  o  desitjantles. 
Pacificar.  ||  v.  r.  Calmarse  en  la  irritado.  Pacifi- 
carse. 

PACIFICAT,  DA.  p.  p.  Pacificado. 

PACÍFICH,  CA.  adj.  Quiet,  sossegat,  amích  de  pau. 
Pacifico.  ||  Qui  no  té  oposició,  contradicció  o  altera- 
do en  el  seu  estat.  Pacífico.  ||  Nom  propi  d'  home. 
Pacífico. 

PACÓMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar  1' espes- 
sor  deis  crestalls  de  les  ulleres.  Pacómetro. 

PACOTILLA,  f.  Porció  de  genre  qu'  algún  parti- 
cular envía  al  comers  d' América.  Pacotilla.  ||  Porció 
de  genres  que  's  permet  portar  a  un  particular,  pél 
seu  compte,  quan  s'  embarca.  Pacotilla.  ||  Mar.  mer. 
La  porció   de  mercaderíes,  que  'ls  mariners,  els  ofi- 


394 


PAD 


PAE 


ciáis  de  la  ñau  y  sobiecárrechs,  embarquen  per  comp- 
te  propi  y  sense  nolejar.  Pacotilla.  ||  Ter.  Equi- 
patge. 

PORTAR  LA  PACOTILLA,  fr.  CARREGAR  L' EQUIPATGE. 

PACTAR,  v.  a.  Ajusfar,  estipular,  fer  pactes  y  con- 
dicions.  Pactar,  paccionar.  ||  capitular. 

PACTAT,  DA.  p.  p.  Pactado,  paccionado. 

PACTE,  ni.  Ajust,  conveni,  tráete  celebrat  entre 
dues  o  mes  persones  obligantse  a  complir  certes  con- 
dicions.  Pacto.  ||  Conveni  ab  el  .dimoni  pera  lograr 
alguna  cosa,  coni  creuen  els  supersticiosos  Pacto.  [| 
Condició,  requisit  que  's  posa  en  algún  contiacte. 
Pacto.  ||  Tota  condició  deis  contractes  mercantils, 
convinguda  per  els  que  'ls  otorguen.  Pacto. 

PACTE  DE  NO  DEMANAR.  Leg.  Remissió.  Remisión. 

AB  PACTE  Y  CONDICIÓ.  m.  adv.  Con  la  precisa  con- 
dición. 

apartarse  DEL  PACTE,  fr.  No  volguer  atíndres  a 
lo  pacta t.  Salirse. 

donarse  A  PACTES,  fr.  Cedir  algú  del  seu  empenyo 
O  opinió,  convenint  a  tranzigir.  Darse  á  partido. 

PACTEJAR.  v.  a.  PACTAR. 

PACTEJAT,  DA.  p.  p.  PACTAT. 

PACTICI,  A.  adj.  Pertanyent  al  pacte.  Pacticio. 

PACTIONAR.  v.  a.  PACTAR. 

PADALLÁS.  ni.  Ter.  TEST. 

PADAQ.  m.  PEDAQ. 

PADEIXEMENT.  m.  Ant.  SOFRIMENT. 

PADEIXER.  v.  n.  PATIR. 

PADELLA.  f.  Ant.  PAELLA. 

PADENA.  Ter.  Arañes.  PAELLA. 

PADRASTRE.  m.  El  casat  ab  dona  que  té  filis  de 
altre  niarit.  Padrastro.  ||  Eneinich,  repel  prop  de  les 
ungles.  Padrastro,  respingón.  ||  Met.  Destorb,  obs- 
tacle.  Padrastro. 

PADRET.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Vilano- 
va  de  la  Muga,  prov.  de  Giiona. 

PADRÍ.  m.  Qui  té  la  criatura  quan  la  bategen.  Pa- 
drino, padre  de  pila.  ||  El  de  confirmado.  Padrino. 
||  Qui  assisteix  y  acompauya  a  un  altre  en  algún  acte 
literari  o  funció  pública,  com  en  la  consagració  de 
bisbes,  en  la  celebrado  de  la  primera  missa,  etc.  Pa- 
drino. ||  Protector  en  les  justes,  torneigs  y  desafius. 
Padrino.  ||  Met.  Afavoridor,  protector.  Padrino. 

PADRINA,  f.  La  dona  que  té  la  criatura  al  acte 
del  baptisme  y  confirmado.  Madrina,  padrina.  ||  La 
de  la  boda.  Padrina.  ||  Ter.  avia  ||  La  dona  que  pro- 
tegeix  a  alguna  persona  en  les  seues  pretensions.  Ma- 
drina, padrina. 

fer  VEURE  LA  padrina.  Hacerle  pasar  á  uno  la  pena 
negra  ó  las  penas  del  purgatorio,  ó  las  de  Cain. 

PADRINATGE.  m.  L' acte  d' assistir  el  padfí  al 
baptisme.  Padrinazgo.  ||  El  títol  o  carreen  del  padrí. 
Padrinazgo. 

PADRINEJAR.  v  a.  Fer  de  padrí.  Apadrinar. 

PADRINES  (Miquel  Joan  de).  Biog.  Botánich  ma- 
llorquí,  nat  a  Felanitx  en  1'  any  1754  y  mort  en  1837, 
qui  deixá  escrit  un  Diccionario  de  plantas  medicinales 
que  se  hallan  en  Mallorca,  con  sus  nombres  en  caste- 
llano, griego,  mallorquín  y  latín. 

PADRINES.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Vansa, 
prov.  de  Lleida. 

PADRÍ?.  m,  PEDRÍC. 

PADRÓ.  m.  Columna  o  pirámide  de  pedra  ab  al- 
guna inscripció  pera  perpetua  y  pública  memoria  de 
algún  fet.  Padrón.  ||  Taula  de  pedra  demunt  la  qual 
hi  há  una  eren  de  ferro  o  pedra  y  desde  ont  se  beneix 
el  terme.  Padrón.  ||  La  llista  que  's  fa  ais  pobles  pera 
sapiguer  els  noms  y  '1  nombre  deis  seus  venís.  Pa- 
drón. ||  Met.  Nota  infamant  y  pública.  Padrón.  || 
Llista  deis  contribuients  y  de  les  contribucions.  Ca- 
bezón. 


PADRO  Y  PEDRET  (Tomás).  Biog.  Dibuixant  y 
pintor  contemporani  que  va  ¡Ilustrar  desde  1860  fins 
a  la  seua  mort  les  obres  editorials  catalanes,  que 
donaren  concepte  deis  avenaos  de  la  tipografía  a  la 
nostra  térra.  Garbos  y  perfecte  en  el  dibirx,  va  de- 
dicarse ab  éxit  a  la  caricatura,  ab  quina  inspirantse 
en  els  estils  que  Uavors  s'  imposaven,  podríem  dir 
que  va  ésser  mestre  consumat.  Havia  illustrat  els 
a^nanachs  satírichs  El  Tiburón,  la  Mosca  roja,  aban- 
donant  els  motllos  bon  xich  adotzenats  que  abans 
d' ell  privaven,  y  fou  ademes  de  corréete  dibuixant  a 
la  litografía,  un  deis  que  reixiren  en  els  assaigs  del 
cromo,  omplenant  les  pagines  de  La  Flaca  y  La  Ma- 
deja política,  d'intencionades  composicions.  Pot  dirse 
que  va  comengar  a  donarse  a  coneixer  molt  jove, 
illustrant  els  Singlots  poétichs  d'En  Pitarra,  y  els  pe- 
riódichs  Un  Troc  de  Paper  y  Lo  Noi  de  la  Mare,  que 
tant  d'éxit  obtingueren.  Mes  tart,  desde  1870,  les 
caricatures  d'  En  Padró,  que  arrivá  a  ferse  popular, 
¡Ilustraren  La  Campana  de  Gracia,  V  Esquena  de  la 
Torratxa  y  altres  publicacions.  Va  morir  al  any  1877 
a  Barcelona,  quan  tot  just  ne  comptava  trenta  sis  de 
la  seua  etat. 

—  Y  SERRALS  (JOAN).  Biog.  Escriptor  natural  de 
Igualada  y  autor  d'  una  Historia  del  Santo  Cristo  de 
Igualada  y  noticias  de  esta  villa.  Se  imprimí  en  1736. 

PADRÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Madremanya, 
prov.  de  Girona.  ||  Veinat  del  terme  d'Oiriols,  prov. 
de  Girona.  ||  —  (PLÁ  del).  Orog.  Al  camí  de  Campro- 
don  al  Puigmal,  a  la  Valí  de  Ribes,  entre  '1  Plá  de  la 
Maonella  y  la  Collada  de  la  Fontalba.  ||  —  DELS  QUA- 
TRE  BATLLES.  Lloch  mes  enlairat  de  la  montanya  del 
Bergadá,  coneguda  pél  cim  de  la  Mena  en  la  comar- 
ca del  Bastareny  y  del  Llobregat,  y  ab  el  de  monta- 
nya de  Alp,  a  la  Cerdanya.  El  cim  presenta  un  ras 
aplanat  destacantsen  alguns  tossals  coberts  de  gle- 
ves  y  roques  esquistoses,  essent  d'ells  el  mes  elevat 
el  deis  Quatre  Batlles,  ont  se  trova  la  fita  de  partió 
deis  municipis  d'  Alp,  Grus,  Das  y  Bagá.  Té  2,690  me- 
tres  d'  alt,  y  en  ell  se  trova  un  gros  piló  de  pedrés, 
ab  una  estaca  clavada  al  mitg.  El  panorama  és  so- 
berch.  ||  —  (avench  DE  CAN).  Orog.  En  el  terme  de 
Sentmenat,  és  de  poca  importancia. 

PADUÁ,  NA.  adj.  Natural  de  Padua.ciutat  italiana. 

PAELLA,  f . 
Eina  de  ferro  o 
aram,  rodona,  ab 
el  sol  plá,  ab  al- 
guna dUminució 
a  la  part  inferior 
y  un  mánech 
liaren  pera  po- 
guerhi  fregirsen- 
secremarse.  Sar- 
tén. ||  Nom  que  s'  apropia  a  cert  guisat  de  les  pro- 
vincies  valencianes,  compost  d'  arroc,  sech,  ab  carn, 
peix  y  llegums. 

PAELLA  DE  MAR.  Ictiol.  Petxina  ovalada,  xata,  apri- 
mada y  quasi  plana  per  un  deis  seus  extrems  y  per 
1'  oposat  mes  alta  y  armada  d'  un  llavi  a  quina  vora 
hi  té  una  serie  de  forats.  Oreja  marina. 

QUI  TÉ  LA  PAELLA  PEL  MÁNECH,  FA  ANAR  L*  OLÍ 
allá  ONT  VOL.  Ref.  Ensenya  qu'  algunes  vegades  els 
respecten  d'  amistat  o  parentiu  fan  torcer  la  justicia. 
Quien  padre  tiene  alcalde,  seguro  va  á  juicio;  quien 
tiene  alforjas  y  asno,  cuando  quiere  va  al  mercado. 

tindre  la  Paella  Pel  mánech.  fr.  Met.  Tindre  'I 
principal  maneig  y  autoritat  en  qualsevulla  depen- 
dencia o  negoci.  Tener  el  cucharón  ó  la  sartén  por  el 
mango;  tener  el  timón. 

xiular  la  paella,  fr.  Fer  soroll  alguna  cosa,  com 
el  porch,  etc.,  quan  se  fregeix  o  's  cou  a  la  paella. 
Chillar,  chirriar  la  sartén. 

PAELLAQA.  f.  aum.  Sartenaza. 

PAELLADA.  f.  Lo  que  cap  dins  d'  una  paella.  Sar- 
tenada. ||  Conjiint  de  coses  fregides  a  la  paella. 


Paella 


PAG 


PAG 


395 


paellada  de  cervells.  Conjunt  d'  ells  fregits  a 
la  paella.  Sesada. 

PAELLETA.  f.  dim.  Sarteneja,  sartenica,  sarte- 
nilla,  sartenita,  padilla. 

ÉSSER  UN  paelleta.  fr.  Referintse  a  qu¡  sía  molt 
aficiona t  a  menjar  reqnisits. 

PAELLER.  ni.  Qui  fa  o  ven  paelles.  |l  calderer. 

PAELLES  (Estanya).  m.  Un  deis  tipus  mes  carac- 
terístichs  deis  antichs  baladréis  de  Barcelona,  que 
recorría  els  carrers  fent  renior  ab  els  mánechs  de  les 
nieteixes,  y  seguía  després  demanant  la  seua  feina  ab 
una  cantarelia  propia.  Acostumava  a  aprofitar  els 
barrets  de  copa  molt  usats,  y  de  aixó  provenía  la 
frase,  porta  'l  barret  d'  estanya  paelles,  quan  aquest 
era  ridícol  o  passat  de  moda. 

PAER.  m.  regidor.  II  Pacificador.  Paciario.  ||  Era 
el  nom  que  's  donava  ais  regidors  al  couitat  d'  Urgell. 
Jurado. 

PAF.  m.  Veu  que  per  onomatopeia  uséni  pera  ex- 
pressar  el  brugit  o  '1  soroll  que  fa  una  cosa  al  caure 
o  pegar  a  térra  o  a  algún  altre  punt,  o  per  significar 
que  's  dona  una  bofetada.  Paf,  plast. 

PAFLÓ.  m.  El  cel  ras  de  la  corona  de  la  cornisa. 
Sofito,  paflón. 

PAGA.  f.  L'  acció  de  pagar.  Paga,  pago,  paga- 
miento, solución,  satisfacción.  ||  Correspondencia 
al  amor  o  benefici.  Paga.  ||  Estipendi,  salari.  Paga. 
II  Satisfacció  de  la  culpa  o  delicte.  Paga.  ||  La  quan- 
titat  ab  que  's  paga.  Paga,  pago.  II  Recompensa, 
premi.  Pago. 

paga  AVENCADA.  La  part  del  salari  o  sou  que  's 
dona  anticipadament  a  algú  a  compte  de  lo  que  acre- 
ditará o  que  ja  se  li  deu.  Socorro. 

PAGA  MORTA.  La  que  no  's  cobra.  Paga  muerta. 

PAGA  Y  SENYAL.  Loe.  V  alhaja  o  diners  que  s' en- 
treguen per  seguretat  d'  algún  contráete.  Señal, 
prenda. 

CAURE  la  PAGA.  fr.  Arrivar  el  temps  en  que  deu 
pagarse.  Caer,  vencer  la  paga. 

donar  o  deixar  PAGA  Y  SENYAL.  fr.  Avencar  una 
part  del  preu  en  prova  de  que  's  mantindrá  en  el 
tráete,  y  sino,  no  pert.  Dar  señal. 

EN  PAGA.  m.  adv.  En  satisfacció.  En  pago,  en  re- 
compensa. 

FER  PAGA  D' ALGUNA  PERSONA  O  COSA.  fr.  Comptar 
ab  ella  per  algún  fí.  Contar  con  alguna  persona  ó  cosa. 

JA  SE  N'  HA  PORTAT  O  JA  TÉ  LA  PAGA  O  LA  SEUA 
PAGA.  Expr.  Ab  que  's  denota  qu'  algú  ja  ha  soíert 
la  pena  d'  alguna  falta.  Ya  lleva  su  merecido;  á  cada 
puerco  le  llega  su  San  Martin. 

NO  POGUERNE  FER  PAGA.  Se  diu  quan  no  's  té  se- 
guretat d'  alguna  cosa.  No  poderse  contar  con  ello. 

PENDRE  PAGA  Y  SENYAL.  fr.  Acceptar  o  conseguir 
alguna  alhaja  o  quantitat  pera  seguretat  d'  algún 
contráete.  Prender. 

QUI  SERVEIX,  PAGA  mereix.  Ref.  Ab  que  's  denota 
que  a  cada  hu  se  li  deu  pagar  el  seu  travall.  Harto 
pide  quien  sirve;  el  abad,  de  lo  que  canta  yanta. 

TOTES  LES  PAGUES  NO  CAUEN  PER  SANT  JOAN;  AL- 
GUNES  NE  CAUEN  PER  NADAL  O  ENTRE  ANY.  Ref.  Ab 
que  's  significa  qu'  encara  que  no  's  pagui  desseguida 
el  mal  que  s'  lia  causat,  ja  ve  la  ocasió  en  que  's  paga. 
Algún  día  me  la  pagarás. 

veure  LA  PAGA  al  ULL.  fr.  Ab  que  s'  explica  la  fa- 
cilitat  ab  que  s'  executen  les  coses  y  's  fa  '1  travall 
quan  hi  ha  seguretat  de  la  prompta  recompensa.  Ver 
la  paga  al  ojo. 

PAGA,  NA.  ni.  y  f.  Infidel,  idólatra,  gentil.  Paga- 
no. ||  adj.  Lo  que  pertany  al  pa^anisme  y  ais  pagans. 
Pagano  ||  Fam.  PAGANT.  ||  Qui  viu  en  la  naturalesa 
o  1'  adora.  Pagano.  II  PACA. 

PAGABLE,  adj.  Lo  que  's  deu  o  's  pot  pagar.  Pa- 
gadero. 

PAGADOR,  A.  adj.  Lo  que  's  deu  pagar  a  cert 
temps  y  ab   certes  circunstancies.   Pagadero.  ||  ni.  y 


f.  Qui  paga  o  deu  lagar.  Pagador.  ||  m.  La  persona 
destinada  pera  pag  ir  a  1'  exércit,  ais  empleats  d'  una 
companyía,  ais  travalladors,  etc.  ||  Compte  o  deute 
fácil  de  pagar.  Pagadero. 

PAGADOR  DE  CARTA-ORDRE  DE  CRÉD1T.  m.  Aquel! 
que,  com  a  cárrech  de  la  meteixa,  té  1' obligado  de 
satisferla. 

PAGADOR  DE  LLETRA  DE  CAMBI.  m.  Aquell  a  qui;i 
cárrech  se  gira  un  document   d'  aquesta  mena. 

AL  BON  PAGADOR    NO    LI    DOLEN    PRENDES.    Ref.    Ab 

que's  dona  a  entendre  que  qui  vol  complir  en  lo  que 
deu,  no  té  reparo  en  donar  qualsevulla  seguretat 
que  se  li  demani.  Al  buen  pagador  no  le  duelen  pren- 
das. 

DE  MAL  PAGADQR  GRÁ  O  palla.  Ref.  Ab  que  's  de- 
nota que  's  deu  pendre  lo  que  's  pot  per  no  pérdreho 
tot.  La  mala  paga  siquiera  en  paja;  del  mal  pagador 
aunque  sea  en  paja. 

EL  BON  PAGADOR,  DE  LO  DELS  ALTRES  ÉS  SENYOR. 
Ref.  Aconsella  la  puntualitat  ab  la  pasa,  puig  aixís 
se  trovará  lo  que  's  necessiti  en  qualsevulla  altra 
ocasió.   El  buen  pagador,  de  lo  ajeno  es  señor. 

MAL  PAGADOR.  La  persona  que  no  sol  pagar  fácil- 
ment  ni  ab  puntualitat  lo  que  deu.  Mal  pagador,  mala 
paga,  maula. 

PAGADURÍA,  f.  y 

PAGADURÍA,  f.  La  casa,  siti  o  lloch  públich  ont 
se  paga.  Pagaduría.  II  El  cárrech  o  empleu  de  paga- 
dor. 

PAGAMASTRA.  f.  Ter.  EMPLASTRE. 

PAGAMENT.  m.  Paga,  fer  pago.  Pagamento, 
paga  ||  Terme,  temps  en  que  algú  ha  de  pagar  lo 
que  deu.  Pensión,  paga,  pago,  pagamento.  II  pl. 
Tributs,  impósits.  Pechos. 

PAGANISME.  ni.  Gentilisme,  conjunt  de  gentils  o 
pagans.  Paganismo.  ||  La  professió  supersticiosa  deis 
pagans.  Paganismo.  ||  La  relligió  pagana,  ab  sos 
deus  y  ses  creencies.  Paganismo. 

PAGANITAT.  f.  Carácter  de  paga  y  '1  conjunt  de 
les  gens  paganes.  Paganidad. 

PAGANS  (Llorenc).  Biog.  Musich  y  cantant  nas- 
cut  a  Cerviá,  provincia  de  Girona,  l'any  1838  y  mort 
a  París  en  1883.  Va  comengar  els  seus  estudis  molt 
jove,  y  ais  vuit  anys  figurava  ja  a  la  capella  de  cant 
de  la  catedral  de  Giroaa:  no  n'  havía  complert  en- 
cara vint  quan  va  ésser  designat  organista  de  la 
iglesia  de  Santa  María  del  Mar,  de  Barcelona;  dedi- 
cat  després  al  cant,  figurant  en  una  companyía  lí- 
rica que  travallava  al  teatre  de  Maó,  va  marxar  des- 
de allí  a  París,  pera  completar  la  seua  instruccic 
musical.  Va  compondré  algunes  can?ons,  entre  altres: 
La  niña  que  á  mí  me  quiera,  que  arrivá  a  donarli 
gran  anomenada.  Mestre  del  millor  istil,  fou  profes- 
sor  de  cant  fins  a  les  derreríes  de  la  seua  vida. 

PAGANT.  p.  a.  y  m.  Qui  paga.  Pagador,  y  pa- 
gano, familiar. 

PAGAR,  v.  a.  Satisfer  lo  que  's  deu.  Pagar.  || 
Causar  drets  els  genres  que  s'  introdueixen.  Pagar. 
||  Complaure,  agradar,  satisfer,  donar  gust.  Pagar. 
||  Correspondre  al  afecte,  estimado  o  benefici  de 
algú.  Pagar.  ||  Satisfer  el  delicte  ab  la  pena.  Pagar. 
||  Costarli  molt  a  algú  conseguir  alguna  cosa.  Pa- 
gar. ||  Satisfer  els  premis  y  salaris.   Pagar. 

PAGAR  ANTICIPADAMENT  O  AVENgAT.  fr.  BESTREURE. 

PAGAR  DE  COMPTAT  O  INCONTINENT.  fr.  No  quedar 
a  deure,  sino  entregar  la  quantitat  tot  seguit  de 
contreta  la  obligació.  Pagar  de  contado  ó  á  dinero 
contante. 

PAGAR  JUSTOS  PER  í'ECADORS.  fr.  Ab  que  's  denota 
que  '1  mal  que  uns  han  fet  és  castigat  o  impuui  a 
altres.  Pagan  justos  por  pecadores;  arde  verde  por 
seco;  uno  come  la  fruta  aceda  y  otro  tiene  la  den  era. 

pagarho  péls  ALTRl'.s.  fr.  Sofrir  la  pena  o  c.istich 
del  mal  que  un  altre  ba  fet  o  ocasionat.  Pagar  et 
pato. 


396 


PAG 


PAG 


PAGARLA  CARA  O  AL  DOBLE,  O  PAGARHO  AL  DOBLE 
O  pagarla  per  LA  SETENA,  fr.  Resultar  dany  consi- 
derable de  la  execució  o  intent  d'  alguna  cosa.  Salir 
caro.  l|  Pagar  ab  pena  o  cástich  excessiu  ab  relació  a 
la  culpa.  Pagar  con  las  setenas,  pagar  al  doble  ó  do- 
blado. 

pagarse  DEL  TROQ  meteix.  fr.  Deturarse  algú  del 
diner  que  maneja  lo  que  li  pertany  o  se  li  deu.  Pa- 
garse por  su  mano. 

deu  paga  y  no  Diu  CÓM.  Ref.  Dios  consiente  y  no 
para  siempre. 

JO  pago.  Expr.  S'  usa  pera  assegurar  y  ponderar 
que  alguna  cosa  és  certa.  A  pagar  de  mis  dineros. 

LO  QUE  NO  'S  PAGA  AB  DINERS,  SE  PAGA  AB  DINA- 
DES.  Ref.  Pera  significar  que  no  tot  se  paga  mate- 
rialment,  o  siguí  ab  diners.  Lo  que  no  va  en  lloros  va 
en  quebrantos;  lo  que  no  va  en  lagrimas  va  en  suspiros. 

MES  VAL  PAGAR  QUE  PREGAR,  fr.  Más  vale  pagar 
que  rogar. 

QUi  LA  FA  QUE  LA  PAGUI.  Loe.  Quien  tal  hace,  que 
tal  pague. 

QUI  NO  PAGA  DE  COMPTAT,  BEN  M1RAT  PAGA  ALTRE 
TANT.  Ref.  Ab  que  s'  explica  que  qui  compra  a  fiar 
paga  les  coses  mes  cares  pél  tenips  que  triga  a  pa- 
garles. Comprar  á  crédito  es  pagar  dos  veces;  quien 
compra  al  fiado  paga  doblado. 

QUI  PAGA  LO  QUE  DEU,  FA  CABAL  PÉL  SEU  HEREU. 
Ref.  Paga  ¡o  que  debes,  sabrás  ¡o  que  tienes. 

QUI  PAGA  LO  QUE  DEU,  TOT  LO  QUE  RESTA  ÉS  SEU. 
Ref.  Aconsella  la  puntualitat  en  pagar  els  deutes, 
pera  deslliurarse  de  les  molesties  y  cuidados  que 
ocasionen.  Paga  lo  que  debes,  sanarás  del  mal  que 
tienes;  paga  lo  que  debes,  sabrás  lo  que  tienes. 

¡TÚ  me  LA  PAGARÁS!  Loe.  Ab  que  s'  amenaza  a 
algú.  ¡Tú  me  la  pagarás!  ¡tú  vendrás  al  pagadero! 

PAGARÉ,  m.  Paper  d'  obligado  pera  alguna 
quantitat  que  deu  pagarse  en  tenips  determinat.  Pa- 
garé. 

PAGARSE,  v.  r.  Estar  satisfet  de  sí  meteix.  Pa- 
garse. 

PAGAT,  DA.  p.  p.  Pagado.  II  adj.  Content,  satis- 
fet. Ufano,  pagado. 

PAGAT  DE  SÍ  METEIX.  Loe.  PRESUMIT. 

TANT  PAGAT,  TAr-T  servit.  Loe.  S'  usa  pera  deno- 
tar el  curt  producte  d'  algún  ofici  o  euipleu.  Comido 
por  servido. 

PAGELL.  m.  Ictiol.  Peix  ovalat,  comprimir,  d'  un 
hermós  color  de  carn  que  desde  '1  llom  s'  aclara  fins 
a  terminar  al  ventre  en  platejat;  les  aletes  del  llom 


Pagell 

y  cua  d'  un  hermós  color  vermell,  lo  meteix  que  M 
cap;  la  carn  comestible  bastant  estimada.  Pajel,  be- 
suguete,  breca,  breque. 

ESTUFA  PAGELL,  QUE  L'  OLÍ  VA  CAR.  Loe.  met.  Que  's 
diu  de  les  dones  qu'  estufen  les  faldílles  arreplegant 
aire  y  sentantse  de  repent.  Hacer  pompa.  \\  Fer  vana 
ostentado  d'  alguna  cosa.  Hacer  pompa. 

PAGEROLES.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Naves, 
prov.  de  LleLda. 

PAGÉS.  ni.  Qui  conreua  la  térra.  Labrador,  agri- 
cultor. |¡  Qui  té  hisenda  al  camp  y  la  conreua  pél  sen 
compte  Labrador.  ||  Rústich,  qui  viu  al  camp.  La- 
briego. ||  Qui  viu  a  un  lloch  rural.  Labrador.  ||  Ins- 
trument  conipost  d'  una  perxa  dreta  ab  un  peu,  pera 
penjarhi  una  llantia.  Candelero.  ||  adj.  PAGESESCH.  || 


Peu  dret  Uevadíc.  o  fixe,  de  fusta  o  de  ferro,  peí 
aguantar  un  llum,  a  la  claror  del  qual  se  travalla. 

A  PAGÉS  ENDARRERIT  CAP  ANYADA  LI  ÉS  BONA  O 
CAP  CULLITA  li  VÉ  bé.  Ref.  S'aplica  ais  que  teñen 
deutes,  péls  perjudic  s  que'ls  causen,  com  succeeix 
ais  pagesos  que'ls  preñen  la  cullita.  Hombre  adeuda- 
do, cada  año  apedreado. 

A1XÍ  ESTÁ'L  PAGÉS  ENTRE  DOS  ADVOCATS,  COM  EL 
PAGELL  entre  DOS  GATS.  Ref.  Adverteix  que  s'evitin 
tant  com  se  puguin  les  disputes,  plets  y  dissensions, 
pels  gastos  que  porten  en  sí,  fins  al  meteix  que  logra 
el  seu  intent.  El  vencido  vencido  y  el  vencedor  perdido; 
así  está  el  labrador  entre  dos  abogados,  como  el  pajel 
entre  dos  gatos. 

FER  EL  PAGÉS.  Mod  Hacerse  el  tonto. 

EL  PAGÉS  A  LA  TERRA  Y'L  MILITAR  A  LA  GUERRA. 
Ref.  CADA  HU  PÉL  SEU  OFICI. 

EL  PAGÉS  SEMPRE  HA  DE  ESTAR  PROP  DELS  QUE  FA 
TRAVALLAR.  Ref  QUI  TÉ  MOgOS,  etc. 

PAGÉS  DE  CAPA  NEGRA,  POCH  MEDRA.  Ref.  Denota 
que  lo  que  pert  ais  pagesos  és  el  luxe.  Labrador  de 
capa  negra  poco  medra. 

PAGÉs  DE  remensa,  y  en  lo  antich  de  rehemensa. 
Així  s'anomenava  ais  que  podiíem  dir  mussárabs 
catalans  o  gent  del  camp,  que's  van  quedar  després 
de  la  invasió  morisca  vivint  entre  Ms  vencedors  y 
subgectes  a  ells,  per  despreci  de  lo  qual  foren  a  la 
reconquista  durament  avassallats,  encara  que  no  de 
un  modo  arbitran  sino  segons  lie  i.  Payeses  de  re- 
mensa. 

PAGÉS  (Joan  Antoni).  Biog.  Escriptor  que  va 
néixer  a  Sant  Joan  de  Vilassar  prov.  de  Barcelona  al 
any  1825.  Escrivía  en  castellá,  seguint  les  costums 
de  aquella  generado  literaria,  y  va  ésser  molt  apre- 
ciada la  seua  labor.  Va  escriure  en  diferentes  revis- 
tes, entre  elles  El  Genio  y  El  Trovador,  haventse  pu- 
blicat  després  de  sa  mort  els  seus  travalls  literaris. 

—  DE  PUIG  (anicet).  Biog.  Llorejat  poeta  y  com- 
petent  lexicograf,  que  va  néixer  a  Figueres  en  1844, 
havent  mort  en  1902.  Va  ob- 

tindre  ais  Jochs  Floráis  de  Bar- 
celona, els  premis  reglamen- 
taris  pera  ésser  proclamat 
Mestre  en  Gay  Saber,  desde 
1876  ab  el  Cantich  de  Salomó, 
del  genre  místich  que  havia 
sapigut  conreuar  aquell  nota- 
ble poeta.  Va  sejornar  a  Ma- 
drit  durant  molts  anys,  cola- 
borant  en  el  Diccionario  Enci- 
clopédico hispano-americano,  y 
en  el  remarcable  Diccionario 
de  autoridades,  que  va  arrebir 
la  seua  ben  guanyada  repu- 
tado filológica.  Al  any  1908, 

després  de  la  seua  mort,  va  publicarse  el  volum  Poe- 
sies,  comprenent  les  mes  inspirades  d'En  Pagés. 

—  y  cabañeras  (francesch).  Biog.  Esculptor  que 
va  dedicarse  ab  predilecció  a  la  estatuaria  relligio- 
sa,  en  quina  va  obtindre  remarcable  concepte.  En  les 
iglesies  modernes  y  ais  cementiris  de  Barcelona, 
poden  admirarshi  algunes  de  ses  mellors  obres.  Va 
morir  en  1886. 

—  Y  PUJADAS  (RAMÓN).  Biog.  Distingit  enginyer 
agrónom,  que  va  ocupar  en  la  seua  carrera,  alguns 
cárrechs  significáis,  havent  escrit  travalls  professio- 
nals  que  li  donaren  concepte  de  prou  intelligent.  Va 
morir  ais  quarant'anys  de  sa  etat  en  1889,  deixaut 
escrites  y  publicades  algunes  poesíes. 

PAGESA.  f.  La  dona  que  conreua  la  térra,  y  la 
moller  del  pagés.  Labradora. 

PAGESALLA.  f.  Conjunt  o  munió  de  gent  pagesa. 
Labradores. 

PAGESESCH,  CA.  adj.  Ant.  Propi  de  o  pertanyent 
al  pagés.  Labradoresco. 

PAGESET.  m.  dim.  Labradorcillo,  labradorcico, 


Anicet  Pagés  de  Puig 


PAÜ 


PA1 


397 


labradorcito.  ||  Qui   ab  poch  cabal  conreua  pera  sí 
algunes  terres.  Labrantín. 

PAGESÍA.  f.  Casa  de  camp  pera  els  pagesos.  Al- 
quería, casa  de  labrador.  ||  Ant.  rustiCitat.  ||  El 
ofici  del  pagés  y'l  conjunt  deis  pagesos. 

PAGESÍVOL.  adj.  Ant.  PAGESESCH. 

PAGESÍVOLAMENT.  adv.  D'  una  manera  pagesí- 
vola. 

PÁGINA,  f.  Plana,  cara  de  full  d'un  llibre,  dt'ari, 
etc.  Página.  ||  En  les  impremptes  cada  motilo  ab  el 
qual  s'imprimeix.  Página. 

PAGINACIÓ.  f.  L'acció  de  paginar.  Paginación. 
||  Serie  de  números  de  les  planes  d'un  llibre,  diari, 
etc.  Paginación. 

PAGINAR,  v.  a.  Numerar  les  planes  d'un  llibre, 
diari,  revista,  etc.  Paginar,  foliar. 

PAGINAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Numerat,  foliat. 

PAGO.  m.  Entrega  del  diner  que's  den.  Pago.  || 
Recompensa,  premi.  Pago.  ||  Contribució,  tribut.  Pa- 
go, tributo,  alcabala.  ¡|  Antigament  la  teira  que  es- 
tava  subgecta  a  la  jurisdicció  d'un  senyor. 

DONAR  el  PAGO.  fr.  irón.  Correspondre  malament 
ais  beneficis  o  servéis  rebuts.  Dar  el  pago. 

EN  PAGO.  m.  adv.  En  satisíacció,  descompte  o  re- 
compensa. En  pago. 

PAGO.  m.  Ornit  Aucell  natural  del  país  de  la 
India  Orient.il,  un  deis  mes  hermosos  per  la  diversi- 
tat  de  colors;  té  la  cua  de  60  a  70  centimetres  de 
llarch,  verda  ab  visos  de  color  d' or  y  blau,  ab  una 
clapa  sola  al  cap  de  cada  ploma,  composta  de  cér- 
cols  concéntrichs,  pardos,  blaus  y  daurats,  y  al  mitg 
una  clapa  de  blau  de  zaíir  ab  visos  de  vert  d'  esme- 
ragda;  sobre  el  cap  hi  té  un  monyo  o  plomall  de  plo- 
mes verdes  ab  visos  d'or:  la  femella  és  un  poch  mes 
petita,  de  color  cendrós  ab  visos  verts  al  coll,  y  no 
té  cua.  Pavón,  pavo  real.  ||  Ant.  GALLDINDI. 

envanit  COM  UN  pago.  Expr.  fam.  Que  s' aplica  al 
qui  presumint  que  val  mes  qu'altres,  desdenya  la 
seua  companyía.  Engreído  como  gallo  de  cortijo. 

PAGODA,  f. 
Iglesia  d'  Orient 
en  la  qual  s'  ado- 
ren í  d  o  1  s  .  Pa- 
goda. 

PAGODITA.  f. 
Min.  Mena  d'  es- 
teatita.  Pago- 
dita. 

PAGRE.  m.  Ic- 
tiol. Peixos  acan- 
topterigis  espá- 
rrits,  que  se  dis- 
tingeixen  del  pagell  per  lo  reduit  de  la  seua  boca, 
encara  que  per  la  forma  general  de  la  seua  cons- 
titució  y  fins  per  les  seues  costums,  s'hi  assemblen 
bon  xich.  La  seua  especie  mes  caracterisada  se  trova 
al  Mediterrani.  Pagro. 

PAGUERA  o  PEGUERA  (Lluis  de).  Biog.  Juris- 
consult  de  la  escola  catalana,  qui  va  florir  entréis 
sigles  XVI  y  xvii.  Natural  de  Manresa  y  fill  de  casa 
molt  noble.  Mort  a  Barcelona  ais  primers  del  si- 
gle  XVII.  Va  ésser  assessor  de  la  Capitanía  general 
de  Catalunya  y  després  oidor  de  1' Audiencia  de  Bar- 
celona. És  autor  de  diverses  obres  de  dret  cátala, 
escrites  en  lia  tí  (Decisiones  Cathalonice  Senatus,  dos 
vol.  fol.,  diverses  edicions;  Praxis  criminalis  et  civi- 
lis;  Qticestiones  in  actu  practico  frequentiores  in  Bar- 
cinon.  regio  concilio  criminali pro  maj'ore  parte  decisce; 
diverses  edicions.  Áurea  e.  elegans  repetitio  etc.,  etc. 
Rcpetitio  super  cap.  Usatic  quoniam  per  iniquum,  etc. 
Illustrationes  feudales  et  emphiteulycales,  (un  vol.  fol. 
Barcelona  1687).  Una  obra  d'En  Paguera  está  escrita 
en  cátala:  Practica,  forma  ystil  de  celebrar  Corts  ge- 
neráis en  Catalunya;  un  vol.  en  4t.,  editat  a  Barcelo- 


Pagre 


¿m 


Segell  de  Paguera 


na  en   1632,  imp.    G.  Margarit;  en   1701,   per  Rafei 
Figueró,   de    ordre  deis   diputáis  de   Catalunya.  Al 
extranger  s'han  fet  algunes  edi- 
cions d'En  Paguera. 

PAGUERA.  Geog.  Quadra 
del  tenue  de  Fígols,  prov.  de 
Barcelona. 

PAHER.  ni.  Nom  de  cada  un 
deis  quatre  representants  que 
en  temps  del  rei  don  Jaume 
componíen  el  govern  municipal 
de  Barcelona.  Irenarca.  ||  CÓN- 
SUL, CONCELLER,  JURAT,  2.  ||  An- 
tich  regidor  deis  municipis  de  Lleida,  Balaguer,  etc. 

PAHÓ.  m.  Ant.  PEO.  ||  Pavo  real. 

PAHONADA.  f.  Ant.  Peonada. 

PAHORÓS,  A.  adj.  Que  fá  por. 

PAHOROSAMENT.  adv.  D'una  manera  paorosa.     ' 

PAHORUCH,  CA.  adj.  PORUCH. 

PAHURA.  f.  Pavor,  por. 

PA1BLE.  adj.  Lo  que's  pot  pair.  Digerible.  || 
Apacible. 

PAIDOR.  m.  Ventrell,  estómach,  pap.  Estómago. 

PAILA,  f.  Mena  de  caldera  xata  ab  la  qual  fan 
confits  els  adroguers.  ||  Ant.  PALLA. 

PAILEBOT,  m.  Núut.  Goleta  petita  sense  gavies, 
rasa  y  fina.  Pailebot. 

PAIMENT.  m.  Ant.  PAVIMENT.  ||  DIGESTIÓ. 

PAIR.  v.  a.  Digerir.  Digerir,  gastar,  descocer, 
actuar.  II  Met.  Sofrir,  tolerar.  Digerir,  llevar. 

NO  POGUER  PAIR  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Tíndrerli  aversió. 
No  poder  tragar  á  alguno. 

TOT  HO  PAEIX.  Loe.  met.  Denota  que  algú  de  res 
s'immuta,  o  tot  ho  pren  ab  catxaqa.  Todo  lo  convier- 
te en  sustancia. 

PAIRA  o  PAIRO,  m.  Náut.  Una  de  les  especies  de 
capa  que  poden  fetse,  y  consisteix  en  bracejar  les 
gavies  per  barlovent,  de  manera  que  prenga  vent 
per  la  cara  de  proa,  y  arriar  un  poch  les  escotes  ma- 
jors.  Aquesta  maniobra  s'  expressa  ab  la  frase  de  fer 
y  de  posarse  al  paira  o  pairo. 

PAIRAR,  v.  a.  Ant.  PARAR.  ||  Náut.  Posar  la  ñau 
al  pairo. 

PAIRASTRE.  m.  Ter.  PADRASTR& 

PAIRE,  m.  Ant.  PARE. 

PAIRÍ,  NA.  m.  y  f.  Ant.  PADRÍ. 

PAIRINCH.  Ter.  Arañes.  PADRÍ. 

PAISA,  f.  Ter.  ibicench.  Barraca,  cabana.  Cabana. 

PAISSA.  f.  Lloch  ont  se  guarda  la  palla.  ||  PA- 
LLIQA. 

PAIT,  DA.  p.  p.  Digerido. 

PAIO,  A.  adj.  Astut,  maliciós.  Gitano.  Pillín. 

PAIET.  m.  dim.  de  paio.  Gitanet. 

PAIOL.  m.  Edifici  prop  de  les  sembrades  per  guar- 
darhi  I  grá  y  la  palla  després  de  batre.  Pósito.  I| 
pont.  ||  Munt  de  grá  o  palla  vora  del  mar. 

PAIOLA.  f.  Barret  gran  de  palla.  Gavión.  ||  Barret 
de  senyora.  Sombrero. 

PAIRAL.  adj.  Lo  referent  al  pare  o  progenitor. 
Sol  dirse  de  la  casa  d' ont  se  té  l'origen,  com:  casa 
paira!.  Paterno. 

PAIROT.  m.  Enfado,  enrabiada,  disgust.  Moina. 

PAÍS.  m.  Terra,  terreno,  regió.  País.  ||  Pint.  La 
pintura  que  representa  viles,  llochs,  cases  de  camp,  etc. 
País,  paisaje,  terrazo.  ||  Tela  o  paper  pintat  que 
posen  ais  vanos.  Lámina.  ||  També's  pren  per  la  gent 
qu'habita  un  país,  com  ésser  estimat  o  apreciat  del 
país.  País. 

PAÍS  natal.  Patria,  lloch  de  la  neixenga.  Patria, 
país  natal,  tierra. 


398 


PAL 


PAL 


mudar  de  país.  fr.  Passar  a  viure  d'  un  país  a  un 
altre.  Mudar  de  país  ó  de  suelo. 

PAISA,  NA.  s.  y  adj.  La  persona  que  viu  al  camp. 
Paisano.  ||  La  que  és  del  propi  país  de  qui  la  nome- 
na.  Paisano.  ||  La  que  no  té  carácter  relligiós  o  mi- 
litar. Paisano. 

PAISANATGE.  ín.  plur.  El  conjunt  de  la  gent  de 
un  país,  a  distinció  deis  militars.  Paisanage.  ||  Cir- 
cunstancia de  ser  d'  un  país  dues  o  mes  persones. 
Paisanage. 

PAISATGE.  m.  Extensíó  de  térra  plantada  d'arbres 
o  altra  vegetació.  Paisaje.  ||  El  quadro,  pintura  o 
dibuix  que  la  reprodueix.  Paisaje. 

PAISATGISTA.  adj.  y  s.  Pintor  o  dibuixant  de 
paisatges.  Paisajista. 

PAISISTA,  adj.  y  s.  Pintor  o  dibuixant  de  paisos. 

Paisista.  ||  PAISATGISTA. 

PAL.  m.  Geog.  Poblé  y  riuet  d'  Andorra. 

PAL.  ni.  Barra,  b;istó  liaren  y  gros.  Palo.  ||  PUN- 
TAL, ASPRA.  ||  Met.  ESTAFERM.  ||  Costell  ont  posen 
els  criminosos  a  la  vergonya,  o  'ls  niembres  de  algún 
sentenciat  per  escannent.  Rollo,  picota,  palo.  |,  La 
ratlla  que  puja  o  baixa  mes  que'l  eos  de  la  Uetra  y 
la  tanca,  coni  la  d,  p,  etc.  Palo.  ||  Náut.  arbre. 

POSAR  A  UN  PAL  O  COSTELL.  fr.  PENJAR,  1.  ||  POSAR 
A  LA  VERGONYA.  ||  DONAR  GARROT. 

PAL.  Ter.  Blanes.  Tronch  d' arbre  en  quín  s'apoia 
el  barco  en  térra. 

PAL  (Coll  del).  Orog.  Coll  situat  al  N.E.  d'Ogas- 
sa,  a  la  partió  d'aigües  del  Segadell  ab  la  riera  de 
Toralles,  prov.  de  Girona;  té  uns  1,760  metres  d'al- 
titut.  ||  —  (COLL  DEL).  Pas  del  Pirineu  a  la  ratlla  de 
Franca,  prov.  de  Girona;  és  a  llevant  de  Costabona  y 
té  2,325  met.  d'altitut.  ||  —  (COLL  DEL).  Coll  de  la 
serra  de  Cadí,  entre  les  provincies  de  Barcelona  y 
Lleida;  té  2,170  metres  d'altitut. 

PALA.  f.  Eina  d'una  fulla  plana  de  fusta  o  ferro 
ab  un  mánech  llarc-i  pera  palejar  el  blat,  ficar  el  pá 
al  forn,  pera  posar  el  carbó  a  la  fornal,  etc.  Pala.  || 


Pala:  1,  de  mestre  de  cases;   2,  de  cavar  (comuna);   3,  de 
cavar;  4,  de  xocolater;  5,  de  togoner 

Entre  estampers  la  part  llevadica  de  la  galera.  Vo- 
landera. ||  Al  joch  de  pilota'l  troc.  de  post  com  de  dos 
tersos,  ab  un  mánech  que's  va  aixamplant  a  propor- 
ció,  fins  a  acabar  la  pala  ab  una  mena  de  semicercle, 
y's  forra  de  pergamí  agafat  ab  cola,  pera  que'ls  cops 
no  la  facin  nialbé.  Pala.  ||  Al  joch  de  l'anella  és  una 
eina  de  fusta  d'una  coizada  de  llarga,  un  poch  cónca- 
va y  acanalada  ab  el  seu  tall  a  la  punta  y  un  mánech 
curt.  Pala.  ||  A  les  sabates  és  la  part  de  sobre.  Em- 


pella, pala.  ||  La  part  ampia  del  rem.  Pala.  ||  L'am 
pie  y  pía  de  les  dents.  Pala.  ||  VISERA.  ||  Meí.  Astucia, 
artímanya,  engany.  Pala.   ||  PICADOR,  8.  ||  CAZOLE- 
TA, 4    ||  Entre   llapidaris  la  part  del  me- 
tall  ont  s'  hi  encasten  les  pedrés.  Pala.  || 
La  de  remenar  el  foch  a  la  llar.  Paleta. 
II  PALETA,  2.   ||   Pega   de   la    montera   que 
abaixantla  tapa  la  cara.  Papahígo.  ||  Fu- 
lla ampia   de   ferro  acerada  ab  tall,  de 
que  usen   els   destralers    de    tropa,    pera 
remenar  tena   y   altres    usos.   Zapa,   ra- 
queta. ||  A  la  liturgia  antiga  era  una  mena 
de  capa  o  coberta  de  seda,  ab  que  havent 
el  sacerdot  posat  tot  lo  necessari  al  al- 
tar, ho  cubría  tot.  Pala. 

PALA  MARINA.  Bot.  PALMA  MARINA. 
PALA  de  pámpol.    Ter.  Mena  de  fanga 
usada  al  Plá  del  Llobregat.  Se  diferencia 
de  la   fanga  veritable  en  que  aixís  com 
aquesta   té   tres  pues   que's   claven    a   la         Pala 
térra,   la   pala   de    pámpol   les   té   unides     de  braser 
per  un  tallant  horitzontal,  que  és  el  que's 
clava.  No  s'usa  a  Castella  y  per  lo  tant  no  té  sino- 
nimia castellana.  Especie  de  laya. 

FER  LA  PALA.  tr.  Met.  Engauyar  ab  dissimulo  y 
manya.  Meter  la  pala,  hacer  la  mamola  ó  la  zalá. 

PARAR  LA  PALA.  fr.  Al  joch  de  pilota  és  posarla 
fernia  pera  rebre  la  pilota,  y  qu'ella  meteixa  reboti 
pél  seu  impuls.  Hacer  pala. 

TiNDRE  LA  pala  foradada.  fr.  Ésser  mal  jugador 
de  pilota  Agujerearse  la  pala,  ó  estar  agujenada  la 
pala. 

PALA.  ler.  Arañes.  ESCARPAMENT.  CINGLE. 
PALA.  Geog.  Lloch  de  la  prov.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Manresa;  té  180  hab. 
PALACI.  m.  PALAU. 

PALACIÁ,  NA.  adj.  PLACENT,  FALAGUER,  TRACTA- 
ble,  festiu.  ||  Afable,  placentero. 

PALACIAL,  adj.  Propi  del  palau  Palaciego,  pa- 
lacial. 

PALACECH,  A.  adj.  Qui  serveix  al  palau  y  obser- 
va'1  seu  estil.  Palaciego. 
PALACIO,  m.  Ter.  PALAU. 

PALACIO  (Manel  del).  Biog.  Va  néixer  a  Lleida 
1'  any  1831,  essent  batejat  al  castell-catedral  de 
aquella  ciutat,  ont  son  pare  prestava  servei  militar. 
Ab  la  seua  familia,  va  recorrer  les  mes  signifícades 
capitals  espanyoles,  fentse  amich  deis  jovens  1  ite- 
ra ts  que  comengaven  a  conreuar  la  poesía  castellana, 
y  passant  a  viure  a  Madrit  a  mitjans  del  sígle  XIX 
va  consagrarse  al  periodisme,  entrant  a  la  redacció 
de  El  Látigo  y  fentse  una  reputació  de  atitllat  es- 
criptor,  dedicantse  ab  especialitat  al  conreu  de 
llegendes,  sátires,  sonets  y  elegies.  Va  publicar  les 
poesíes  nomenades  Chispas  que  varen  donarli  nome- 
nada  y  que  ha  vía  insertat  en  Los  Lunes  del  Imparcial. 
Dedicat  a  la  política  va  ocupar  cárrechs  d'importan- 
cia  a  la  carrera  diplomática,  entre  altres  el  de  repre- 
sentant  d'Espanya  al  Uruguay.  Va  ésser  president 
de  la  secció  de  Literatura  al  Ateneu  de  Madrit  en 
quina  capital  va  morir  en  1906. 

PALACIO,  m.  Dissimulo,  pretext.  Palacíón. 
PALADA,  f.  Lo  que  cap  en  una  pala.  Palada.||Cop 
de  pala.  Palazo.  II  Cada  cop  que's  dona  a  l'aigua  ab 
la  pala  del  rem.  Palada. 

PALADAR,  m  La  part  superior  de  la  boca  que 
cau  sobre  la  llengua.  Paladar.  ||  Met.  El  sabor  y 
gust  que's  percebeix  al  menjar.  Paladar.  ||  pl.  Mena 
de  faves  o  bultos  que'ls  ixen  ais  cavalls  a  la  boca. 
Paladares. 

A  GUST  DEL  SEU  paladar,  m.  adv.  Segons  el  de- 
sitg  o  voluntat  d'algú.  Al  sabor,  á  sabor,  á  medida  de 
su  paladar.  ||  Met.  A  medida,  á  sabor  de  su  paladar. 

PALADAT.  ni.  Quim.  Combinado  del  ácit  palá- 
dich  ab  una  base.  Paladato. 


PAL 


PAL 


399 


PALADEIG.  ni.  L'acte  de  paladejar.  Paladeo.  || 
Moviment  que's  fá  ab  la  boca  quan  se  pren  el  gusta 
alguna  cosa.  Paladeo. 

PALADEJAR.  v.  a.  Saborejar.  Paladear. 

PALADEJARSE.  v.  r.  Agafar  el  gust  d'alguna  cosa 
poch  a  poch,  com  saborejantshi.  Saborearse,  pa- 
ladearse, regodearse. 

PALADES  (A),  ni.  adv.  Ab  molta  abundor,  com: 
vindre'ls  diners  a  palades.  A  carretadas. 

FER    ANAR    ELS    DINERS    A    PALADFS.   fr.  Fatll.  ÉSSer 

rumbos.  Apalear  el  dinero  ó  los  doblones. 

PALADI.  m.  Quim.  Cos  simple  metálich  de  color 
blanch  agrisat.  Paladio. 

PALADÍ.  m.  Héioe,  cavaller  valeres  que  volunta- 
riament  se  disting?¡x  en  la  guerra  per  les  seues  lia- 
ganyes.  Paladín.  |1  Met.  Qui  s  porta  com  un  cavaller. 
PALADIAL,  adj.  S'aplica  a  la  consonant  que's 
pronuncia  al  m¡tg  de  la  boca,  acostant  la  llengua  al 
paladar   Paladial. 

PALÁDICH.  m.  Quim.  Ácit  compost  del  paladi. 
Paládico. 

PALADILLA.  f.  TINYA,  ALOPECIA. 
PALADÍN  VMENT.  adv.  m.  Clara   y   públicament. 
Paladinamente. 

PALAD1ÓS,  A.  adj.  Quim.  Se  diu  del  óxit  del  pa- 
ladi en  el  primer  grau  u'oxidació.  Paladioso. 

PALAD1UR.  m.  Quim.  Aleació  del  paladi  y  un 
altre  metaH  en  proporcions  definides.  Paladiuro. 

PALADÓS,  A.  adj.  Quim.  Cos  en  que  hi  entra  el 
paladi  formant  óxit.  Paladoso. 

PALADUR.   m.    Quim.   Com- 
binado del  paladi  ab  un'altra 
substancia.  Paladuro. 
PALAFANGA.  f.  FANGA. 
PALAFANGAR.  f.  FANGAR. 
PALAFOLLS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.   de   Barcelona,  bisbat 
de  Girona,  part.  jud.  de  Arenys 
de  Mar;  és  a  la  vora  del  Tor- 
dera ,   al   peu   de   la   serra    de 
Montnegre,  y  té  839  liab. 

PALAFRÉ    m.   Zoo!.  Cavall 
manso  en  que    cavalcaven    les 
dames    a    les    funcions    publi- 
ques.   Palafrén.  ||  El  cavall   en  que  cavalca'l  criat 
quan  acompanya  al  sen  amo.  Palafrén. 

PALAFRENER.  m.  Criat  qu'  acompanya  al  seu 
amo,  o  que  li  porta '1  cavall  del  fré.  Palafrenero. 

PALAFRENER  major.  El  segón  de  les  cavallerices 
reials,  que  té  pél  fré  al  cavall  en  que  puja'l  rei.  Pa- 
lafrenero mayor. 

PALAFRUGELL.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  prop  del  mar,  té 


Segell  de  Palafolls 


Vista  general  de  Palafrugell 

estació  de  F.-C.  y  7034  liab.  La  seua  principal  indus- 
tria és  la  de  taps  de  suro. 

PALAFÚS.  m.  La  part  superior  del  eix   de  fusta, 
que  fa  moure  la  pedra  del  molí.  Palahuso. 


PALAGALLS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.de  Pa- 
llargas,  prov.  de  Líenla. 

PALALDÁ.  Geog.  Poblé  del  Vallespir  emplaqat  a 
211  met.  d'altitut.  Pertany  al 
Cantó  d'  Arles  y  districte  de 
Ceret.  Té  909  liab.  Rega  son 
ternie  el  riu  Tech,  y  seiva  re- 
niots  recorts  deis  temps  celti- 
bers  y  roinans. 

PALAMALL.  m.  Joch  sem- 
blan! al  que  s'  anomena  malí; 
alguns  el  preñen  per  aquest 
■neteix.  Palamallo. 

PALAMENTA,  f.  Conjunt 
de  rems  d' una  ñau.  Pala- 
menta. 

ESTAR  BA1X   O   SOTA   LA   PA- 
LAMENTA, fr.  Me!.  Estar  subgecte   algú    a  que  facin 
d'ell  lo  que  vullen.  Estar  debajo  de  la  palamenta. 

PALAMA.  f.  Membrana   que   uneix   el  dits   en  al- 
guns animáis,  com  are  l'ánech.  Palama. 

PALAMO.  Geog.  VILAFRANQUESA,  prov.  d'Alacant. 

PALAMÓS.  Geog.  Caseriu   de  Freixanet  prov.    de 
Lleida.  |  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  ju- 


Segell  de  Palatrugell 


Segell  de  Palamós 


Vista  general  de  Palamós 

dicial  de  La  Bisbal;  és  a  la  vora  del  mar,  té  estació 
de  F.-C.  y  3,864  hab.  Se  dedica  mes  principalment  a 
la  fabricació  de  taps  de  suro. 

PALANCA,  f.  Barra,  pal  de  fusta  o  ferro  pera  al- 
ijar ab  facilitat  coses  de  molí 
pes.  Palanca.  ||  PARPAL.  ||  Biga 
que's  posa  de  part  a  part  de  riu 
pera  passar.  Puente  de  palo.  || 
La  composta  de  dos  fusts,  un 
dret  y  un  altre  corb  units,  que 
s' usa  a  les  fleques.  Bayal.  || 
Náut.  Pot  considerarse  aplicable 
a  qualsevol  agent  material  que 
contribueix  a  qualsevol  movi- 
ment. Palanca.  ||  Náut.  Botador. 
|]  Corda  grossa  que  passa  per  una 
corrióla  qu' és  a  la  punta  de  la 
vela,  y  per  un'altra  cusida  al  ters  de  la  verga  pera 
¡garla.  Palanca.  ||  Met.  Protecció.  Apoyo. 

POSAR  PALANQUES.  fr.  Colocarles  al  punt  de  apoio 
pera  algar  coses  de  mol t  de  pés.  Apalancar. 

PALANCA  (Eduart).  Biog.  Polítich  contemporani, 
que  va  néixer  a  Valencia  en  1834.  Va  cursar  la  carre- 
ra de  dret,  significantse  desde  jove  per  les  seues  idees 
republicanes.  Sejornava  a  Málaga  y  allí  íou  director 
de  la  política  avanzada  d'  aquella,  regió,  quan  era 
molt  jove,  péls  temps  de  la  revolució  de  Septembre 
de  1868.  Va  ésser  diputat  a  les  Corts  Constituyents 
de  1869  y  formava  part  de  les  de  1873  ais  temps  de 
la  República.  Home  de  moltes  energíes  y  ciar  criteri, 
era  candidat  a  la  presidencia  del  poder  executiu, 
quan  fou  disolt  el  govern  pél  cop  d' Estat  del  general 
Pavía.  En  Palanca  va  deixar  de  figurar  després  de 
aquell  fet  histórich. 

—  Y  lita  (ricart).  Biog.  Escriptor  de  la  especialí- 
tat  de  joclis  y  nigromancia.  Era  valencia  y  va  morir 
en  1885,  després  d'  haver  publicat  alguns  llibrets  de 
combinacions  d'  aquella  mena. 


400 


PAL 


PAL 


PALANCADA,  f.  Cop  de  palanca.  Palancada.  || 
Algaprém  o  esforg  que  's  fa  ab  el  parpal.  Palancada. 
PALANCANA,  f.  Ter.  ibicench.  Safata.  Bandeja. 
PALANC1A.  Hidrog.  Riu  que  neix  al  S.O.  de  la 
provincia  de  Castelló;  passa  per  Bejís,  Teresa,  Viver, 
Xérica,  Navajas,  Segorb,  Soneja  y  Sot  de  Ferrer,  en- 
trant  a  la  prov.  de  Valencia  per  Algar  y  passa  per 
Alfara,  Alginuá,  Torres- Torres,  Estivella,  Sagunt  y 
Canet  de  Berenguer,  ont  desaigua  al  mar. 

PALALDÁ.  m. 
Geog.  Poblé  del  Va- 
llespir. 

PALAUDÁ.  Geog. 
Nom  afrancesar  que 
s'  apropia  al  poblé 
de  Pala  Id  á  en  el 
Vallespir. 
PALANGANA,  f. 
Aljofaina,  palan- 


Palangana 


Gibrella  pera  rentarse  les  mans. 
cana,  palangana. 

PALANGÓ.  ni.  La  plata  que  teñen  al  contrast,  pera 
comprovar  la  que  hi  porten  a  marcar.  Parragón. 

PALANGRANADA.  f.  La  munió  deis  peixos  pes- 
ca ts  al  extreure  del  fons  del  mar  el  palangre. 
PALANGRANER.  m.  Qui  pesca  ab  el  palangre. 
PALANGRE,  f.  Ce  col  de  ferro  guarnit  d'  hams 
que  's  cala  a  grans  fondaries  pera  pescar  peixos  gros- 
sos.  Espinel.  ||  Corda  de  la  que  pengen,  a  intérvals 
iguals,  cordetes  ab  un  ham  al  cap  de  cada  una.  Espi- 
nel. 

PALANGRER.  PALANGRANER. 
PALANGRERES.  m.  pl.  Barcos  destinats  a  la  pes- 
ca ab  palangre,  y  també  'ls  pescadors  que  'Is  tripu- 
len. Palangreros. 

PALANGRÓ.  m.  Palangre  petit.  Espinel  pequeño. 
PALANQUES.    Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Caste- 
lló, bisb.  de  Tortosa,  part.  ju1.  de  Morella;  és  ala 
vora  del  riu  Bergantes  y  té  297  hab. 

PALANQUETA,  f.  dim.  Pe- 
ga de  ferro  a  modo  d'escarpa 
per  fer  algaprém.  Palanque- 
ta. ||  Pega  de  fusta  per  algar  o 
moure  la  ñau  varada  Palan- 
queta. ||  Palanca  petita.  ¡| 
PARPALINA. 

PALANQUÍ.  m.  Mena  de 
corrióla  gran  subgecte  a  una 
estaca  clavada  a  la  platja  y 
per  la  que  hi  passa  la  veta 
que  serveix  pera  treure  la  bar- 
ca del  mar.  Palanquín.  ||  Cap 
ab  la  punta  fixada  al  ters  de 
la  vela  major  pera  igar  y  recu- 
llir  els  draps  de  les  veles. 

PALANQU1T.    Ter.   Blanes. 
Aparell  de  corries  pera  treure 
les  barques  a  térra. 
PALAS   f.  Nom  d'  un  planeta.  Palas. 
PALASTRE.   m.   Ferro  fós  en  grans  pedrés  que  se 
emp  ea   mol t  en  les  construccions  de  ponts  y  arma- 
dures  d'  edificis.  Palastro. 

PALATERES  (Les).  Geog.  Caseriu  del  terme  de 
Abella  de  la  Conca,  prov.  de  Lleida. 

PALATÍ.  s.  y  adj.  Cortesa,  empleat  o  dignatari  del 
palau.  Palatino.  ||  Lo  referent  al  palau. 

PALATÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  al  paladar.  Palati- 
no. ||  Anat.  Se  diu  especialment  del  os  par  que  con- 
tribueix  a  formar  la  volta  o  sostre  del  paladar.  Pala- 
tino. 

PALATINAT.  m.   Dignitat  de  palatí  y '1  territori 
de  sa  jurisdicc  ó.  Palatinado. 
PALATINA,  f.  PALETINA. 


Palanquí:  a.  palanquí; 
6,  fals  palanquí;  c, 
p  al  an  quí  de  vela 
baixa. 


PALATINAMENT.   adv.   D'  una  manera  palatina. 

PALATITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  paladar.  Pala- 
titis. 

PALATRECA.  m.  y  f.  Astut,  enganyador.  Embro- 
llón, embrollador,  cachivache,  zascandil. 

PALAU.  m.  Casa  reial.  Palacio.  II  Cases  grans  de 
senyors  en  alguns  llochs,  y  també  les  cases  hermoses 
y  cómodes  d'  alguns  particulars.  Palacio,  II  Casa  del 
senyor  bisbe  o  arquebisbe.  Obispalía,  palacio  epis- 
copal ú  obispal. 

PALAU  encantat.  Se  diu  familiarment  de  la  casa 
gran  que  no  s'  habita  o  és  habitada  de  pochs.  Pala- 
cio encantado. 

PALAU  DE  LLEBRES.  Ant.  LLAC. 

PALAU  (Fr.  Vicents).  Biog.  Esculptor,  que  va 
néixer  a  Dénia  a  les  derreries  del  sigle  xvi.  Va  pen- 
dre V  hábit  de  l'ordre  de  Recoléis  de  Sant  Francesch 
al  convent  de  Sant  Sebastiá  de  Cocentaina,  pintant  el 
qitadro  del  altar  major  de  la  iglesia,  ont  ademes  s'  hi 
servava  un  Crucifix,  obra  d'  esculptura  seua,  qu'  ell 
meteix  va  encarnar,  pera  la  capella  de  la  Comunió. 

—  (DE)  Y  CÁTALA  (BONAVENTURA).  Biog.  Advocat, 
secretari  que  fou  de  la  Junta  de  carreteres  de  Cata- 
lunya, de  la  Diputació  Provincia!  y  del  Consell  de 
Provincia.  Mort  en  octubre  de  1875. 

—  Y  SOLER  (JOSEPH).  Biog.  Sabi  historiador,  natu- 
ral de  Mataró,  qui  fou  mestre  y  mentor  d'  en  Serra  y 
Postius.  Gran  coneixedor  del  passat  de  nostra  patria 
escrigué  moltes  obres  que  resten  inédites  o  perdudes. 
En  Serra  diu  que  tot  lo  que  escrigué  ho  deu  a  n'  ell. 
Morí  en  la  cartoixa  de  Scala-Dei  el  día  8  de  Janer 
de  1722. 

—  (LLUIS).  Biog.  Autor  d'  una  obreta  molt  interes- 
sant,  titolada:  Discurso  sobre  la  pretensión  de  sepa- 
rarse de  Caaluña  los  condados  de  Rosellón  y  Cerda- 
ña.  Se  guarda  a  la  Biblioteca  Episcopal. 

—  Y  termens.  Biog  Eclesiástich  y  ferm  propagan- 
dista de  les  lectures  moráis,  que  va  ésser  bisbe  de 
Barcelona  a  mitjans  del  sigle  XIX,  instituint  establi- 
ments  benefichs  y  essent  un  deis  fundadors  de  la  Li- 
brería religiosa. 

—  Y  verdera  (antoni).  Biog.  Metge  y  un  deis  na- 
turalistes  mes  competents  deis  comengos  del  sigle  XIX. 
Havía  nascut  a  Blanes  a  mitjans  de  1' anterior  centu- 
ria, y  en  1773,  va  guanyar  per  opo  icio  el  cárrech  de 
segón  catedrátich  del  Jardí  Botánich  de  Madrit.  Va 
publicar  monografíes  relatives  a  diferentes  plantes, 
y  fou  traductor  y  comentarista  de  les  obres  de  Linneu. 

PALAU.  Geoo.  Caseriu  de  la  Baronía  de  Rialp,  prov. 

de  Lleida.  ||  Poblé  del  cantó  de  Sallagossa,  bisb.  de 

Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus 

Orientáis;  és  a  la  vora   del  riu 

de  la  Llavanera  y  té  232  hab. 

||  Quadra   del    terme   de    Sant 

Andreu   de  la  Barca,   prov.   de 

Barcelona,  i  —  (RAS  DE).  Orog. 

Plá  a   2,075  met.   d'  altitut,  si- 

tuat  al   SO.   de  Vallsabollera, 

prov.  de  Girona.  ||  —  BOiíRELL. 

Geog.  Aldea  del  terme  de  Vila- 

demat,  prov.  de  Girona.  ||  —  DE 

ANGLESOLA.  Poblé  ce  la  prov.  y 

part.  jud.  de  Lleida,  bisb.  de 
Solsona;  és  a  la  carretera  de 
Barcelona  a  Lleida,  té  estació 
de  F.-C.  y  930  hab.  ||  —DE  MON- 
TAGUT.  Pob  e  de  la  prov.  y 
bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de 
Olot;  és  a  la  vora  del  riu  Flu- 
viá  y  té  739  hab.  ||  —  DE  NO- 
GUERA. Vila  de  la  provincia  de 
Lleida,  bisbat  d'  Urgell,  partit 
jud  de  Tremp;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Pallaresa  y  té  418 
DE  SANTA  OLALLA.  Poblé  de  la  provincia  y 


Segell  de 
Palau  de  Montagut 


yf*í 


Segell  de 
Palau  de  Noguera 


hab. 

bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Figueres;  és  un  poch 


PAL 


PAL 


4U1 


apartat  del  riu  Fluviá  y  té  264  hab.  ||  -  DEL  VIDRE. 

Poblé  del  cantó  d'  Argeles,  bisb.  de  Perpinyá,  de- 

partament  deis  Pirineus  Orientáis;    és   estació    del 

ferro-carril  de  París  a  Cervera  y 

té    1,142   hab.   ||   —  (COVA   del). 

Orog.  En  el  terme  de  La  Baells. 

PALAUDARIES.  Geog.    Poblet 
del  districte  municipal    de  Santa 
I  ^\)f       Eularia  de  Ronsana,  prov.  de  Bar- 
celona. 

PALAU- 
SABARDE- 
RA.  Geog. 
Poblé  de  la 
prov.  y  bis- 
bat  de  Giro- 
na,  part.  jud.  de  Figueres;  és 
al  vessant  ponentí  de  la  serra 
de  Roses  y  té  1,055  habitants. 
||  —  SACOSTA.  Poblé  de  la  pro- 
vincia, bisb.  y  part.  jud.  de  Gi- 

rona;  és  a  la  vora  del  riu  Onyar 
.-•^-...  y   té   260   hab.  ||   —  SARDIACA. 

Nom  antich   de  Palau  de  San- 
ta Olalla,  prov.  de  Qirona.  ||  — 
sator.   Poblé  de  la  provincia 
y  bisb.  de 
G  i  r  o  n  a  , 
part.    jud. 
de  La  Bis- 
bal;  és  al 
N.  E.    de 
aquesta 
vila  y  té 
600  hab. 
y  adj.  Palatí, 


Segell  de 
Palau-Sabardera 


Segell  de 
Palau  Sacosla 


PALAUER 

palacech. 

PALAUSOLITAR.    Geog.   Po- 
blé de  la  prov 


Segell  de  Palau  Sator 


Segell  de  Pa'auso-    Barcelona 
litar  y  Plegamans     _  SANTA  MA- 
RÍA DE PALAU- 
TORDERA,  prov.  de  Barcelona. 
PALAY,  m.  PALAU,  PALADÍ. 
PALAYA.    f.   Ictiol.   Peix   de 
mar,  semblant  al  Menguado,  mes 
plá  y  mes  blanch.  Acedia,  pla- 
tija. 


y  bisb.  de  Barce- 
lona, part.  jud.  de  Sabadell;  és  a 
la  dreta  de  la  riera  de  Caldes  y  té 
929  hab. 

PALAU  SURROCA.  Geog.  Aldea 
del  districte  munpal.  de  Terrades, 
prov.  de  Girona. 

PALAUTORDERA.  Geog.   SANT 
ESTE  V  E  DE 
PALAUTORDE- 
RA, prov.   de 


Segell  de  San  Esteve 
dePalautordera 


Segell  de  Sta.  Maria 
de  Palautordera 


PALEJADOR,   A.  m 
usa  d'  ella.  Paleador. 

me.  cat.—  v.  n.  — 51. 


PALAY  A 
ROSSA.  Ic- 
tiol. Peix  de 

la  fam.  deis  pleuronectits.  ||  SO- 
LLETA. 

PALCH.  m.  Emposticat  ont 
s'  ni  posa  la  gent  pera  veure  al- 
guna f  unció.  Ara  s' anomenen 
aixi  'ls  aposents  ab  barana  que 
hi  há  ais  teatres  y  places  de 
toros.  Palco. 

PALCO,  m.  PALCH. 

PALEIG.  m.  Obra  de  palejar  el 
blat  ab  la  pala,  etc.  Despajo. 
m.  y  f.   Qui  travalla  ab  pala  y 


PALEJAR.  v.  a.  Ventar  el  blat  ab  la  pala.  Apa- 
lear, palear,  traspalar,  despajar. 

PALEJAT,  DA.  p.  p.  Traspalado. 

PALENCH.  m.  Estacada,  clos  o  tancat  de  fusta 
Palenque.  ||  Lloch  ont  se  celebraven  els  torneigs  a  la 
Edat  Mitja.  II  Disputa  sobre  coses  d'  art.  Palenque. 

PALENGISA  (Serra  de).  Orog.  Serra  de  la  prov. 
de  Valencia,  entre  les  rieres  d'  Algemesi  y  del  Albar- 
der,  pait.  jud.  de  Xiva,  Carlet  y  Torrent. 

PALENTÍ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  a 
Palencia,  ciutat  del  regne  de  Lleó,  Espanya.  Palen- 
tino 

PALEÓGRAF.  m.  Qui  sap  la  paleografía.  Paleó- 
grafo. 

PALEOGRAFÍA,  f.  Art  de  llegir  els  escrits  antichs. 
Paleografía. 

PALEOGRÁF1CAMENT.  adv.  m.  Scgons  les  regles 
de  la  paleografía.  Paleográficamente. 

PALEOGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  paleo- 
grafía. Paleográfico. 

PALEÓLECH,  GA.  s.  La  persona  versada  en  la 
paleología.  Paleólogo. 

PALEOLÍTICH.  adj.  Nom  que 's  dona  en  la  prehis- 
toria al  periode  de  la  pedra  tallada.  Paleolítico. 

PALEOLOGÍA,  f.  Estudi  de  les  llengües  antigües. 
Paleología. 

PALEOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  qu'es  propi  de  la 
paleología.  Paleológico. 

PALEONTÓGRAF.  s.  Qui  está  versat  en  la  pa- 
leontografía. Paleontógrafo. 

PALEONTOGRAFÍA,  f.  Descripció  deis  cossos 
orgánichs  que's  troven  en  estat  fóssil.  Paleonto- 
grafía. 

PALEONTOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a 
la  paleontografía.  Paleontográfico. 

PALEONTÓLECH,  GA.  s.  Qui  entén  en  paleonto- 
logía. Paleontólogo. 

PALEONTOLOGÍA,  f.  Estudi  deis  fóssils.  Paleon- 
tología. 

PALEONTOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a 
la  paleontología.  Paleontológico. 

PALEONTOLOGISTA.  m.  PALEONTÓLECH. 

PALEOZOOLOGÍA.  f.  Historia  deis  animáis  fóssils. 
Paleozoología. 

PALEOZOOLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  referent  a  la 
paleozoología.  Paleozoológico. 

PALER,  A.  m.  y  f.  Qui  paleja  al  forn.  FORNER.  || 
Qui  en  les  obres  de  desmont  travalla  ab  la  pala. 

PALER  (Bauma  del).  Orog.  En  el  terme  de  Fígols. 

PALERA.  Geog.  Aldea  del  dist.  munpal.  de  Beuda, 
prov.  de  Girona. 

PALERA,  f.  Figuera  de  moro.  Nopal. 

PALERMITÁ,  NA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de 
Palerm    Palermitano. 

PALERS.  m.  pl.  Náut.  Homens  que  donen  els  país, 
és  dir,  que  'ls  extenen  desde  '1  lloch  ont  reposa  la 
barca  fins  al  meteix  rompent  de  I'  aigua.  Están  fixos 
a  la  platja  per  aquest  obgecte  y  a  la  disposició  deis 
pescadors,  aixís  pera  varar  les  barques  com  pera 
tréureles. 

PALÉS,  A.  adj.  Patent,  manifest,  públich.  ||  BES- 

COBERT. 

A  O  EN  PALÉS,  m.  adv.  PALESAMENT. 

PALESAMENT.  adv.  m.  Sense  empaig,  pública- 
ment.  Abiertamente,  públicamente,  en  público, 
paladinamente. 

PALESTÍ,  NA.  adj.  Cosa  de  Palestina,  Terra  San- 
ta, un  deis  molts  noms  de  la  Siria.  Palestino. 

PALESTINA,  f.  Imp.  Carácter  tipográfich  de  vínt 
y  dos  punts.  Palestina. 


402 


PAL 


PAL 


PALESTRA,  f.  El  lioch  ont  se  lluita  p  desafía.  Pa- 
lestra. ||  Lloch  ont  se  disputa.  Palestra.  ||  Teatre  o 
Uoch  publich  ont  s'  exerciten  els  invenís  en  la  dispu- 
ta y  argumentado.  Palestra.  ||  Entre  poetes  es  lo 
nieteix  conibat.  Lucha,  palestra. 

PALESTRICH,  CA.  adj.  Lo  reíerent  a  la  pales- 
tra. 

PALESTRISTA.  m.  y  adj.  Qui  se  exercita  en  la 
palestra. 

PALESTRITA.  s.  La  persona  exercitada  en  la  pa- 
lestra. Palestrita. 

PALET.  m.  Pedra  llisa  y  arrodonida  que  regular- 
ment  se  trova  a  les  rieres.  Guija,  guijarro,  peladi- 
lla. ||  Pedra  rodona  y  molt  llisa.  Gorrón,  morro, 
morrillo.  ||  Cada  una  de  les  pedrés  Ilises,  rodo- 
nenques  y  llargarudes  que  's  troven  ais  rius,  rie- 
res y  torrents.  Rollo.  ||  Joch  que  s'executa  tirant 
ab  un  palet  a  dret  senyal.  Tejo,  hito.  ||  Pedra 
plana  pera  jugar  a  dit  joch.  Tejo,  tejuelo.  ||  Tro- 
cet  de  test  arrodonit  pera  jugar  a  certs  jochs.  Te- 
juelo. ||  dim.  de  pal. 

EMPEDRAR  DE  PALETS.  fr.  Enguijarrar. 

PALET  DE  ROLDAN  o  ROTLANT.  Geog.  y  ar- 
queología. Al  Vallespir,  no  lluny  de  la  Fossa  de  Rot- 
lant,  se  trova  aquest  nionunient  megalí.ich,  y  prop 
d'  ell  un  abeurador,  que  la  tradició  cuposa  era  del 
cavall  del  llegendari  capdill. 

PALETA,  f.  dim.  Paletilla,  paleta.  ||  La  del  bra- 
ser.  Badil,  badila.  ||  Ter.  Lloca  pera  repartir  la 
vianda.  Paleta.  ||  Pint.  Tauleta  ovalada  o  quadrada 

ab  un  forat 


Paletes  de  pintor 

d'  acer  prima  en  forma  de  triangle,  ab  una  cua  que 
té  dues  colzades  y  está  ferina  en  un  maneen  tor- 
nejat  de  fusta.  Serveix  ais  mestres  de  cases  per  re- 
partir el  ciment,  guix  o  morter  en  la  obra.  ||  m.  De- 
nominado corrent  al  fadrí  mestre  de  cases. 

PALETADA,  f.  La  porció  de  material  que  cap  en 
una  paleta.  Paletada.  ||  Cop  de  paleta. 

NO  donar  paletada  A  UNA  OBRA.  fr.  Estar  para- 
da. No  dar  pellada. 

PALETET.  m.  dim.  Guijarrillo. 

PALETETA.  f.  dim.  Paletilla. 

PALETÍ.  m.  Art.  y  of.  Eina  mes  petita  que  la  pa- 
leta, que  també  empleen  els  mestres  de  cases,  pera 
bordejar  y  allisar.  Paletín. 

PALETINA,  f.  Pint.  Brotxa  plana,  per  allisar  y 
unir  la  pintura.  II  Fot.  Pinzell  de  forma  especial  pera 
netejar  les  plaques  fotográfiques,  abans  de  impre- 
sionarles. 

PALETO,  m.  Peca  d'  abrich  ab  faldons  llarchs. 

PALETRIS.  m.  Capritxo.  Capricho. 

PALFURIANA.  Geog.  ant.  Nom  del  Vendrell,  pro- 
vincia de  Tarragona,  en  tetnps  deis  romans. 

PALI.  m.  Ant.  CAPA.  ||  TÁLAM.  ||  Insignia  d'  arque- 
bisbe  que  consisteix  en  una  faixa  ab  varíes  creus 
blanques.  Palio. 

PALIA,  f.  Boci  de  tela  blanca  quadrada  ab  que  's 
cobreix  el  calze,  pera  que  no  hi  caigui  res  durant  la 
inissa.  Hijuela,  palia. 

PALIADAMENT.  adv.  m.  Ab  dissimul.  Paliada- 
mente. 

PALIAR,   v.  a.   Dissimular,  encobrir.  Paliar,  pre- 


textar. ||  Med.  Moderar  e!s  síntomes  d'  una  malaltía, 
contindre  Ms  seus  progressos.  Paliar. 

PALIARE  adj.  Amable,  escaient,  simpátich,  com- 
plert.  Amable,  cumplido,  simpático. 

PALIAT,  DA.  p.  p.  Paliado. 

PALIATIU,  VA.  adj.  Se  diu  deis  reméis  que  s'apli- 
quen  a  les  malaltíes  incurables.  Paliativo,  palioto- 
rio,  paleativo.  ||  Capac  d'  encobrir,  dissimu'.ar  o  pre- 
textar. Paliatorio.  ||  m.  Pretext  o  excusa  pera  enco- 
brir o  dissimular.  Paliativo,  paliación. 

PALICA.  f.  Fam.  ENRAONAMENTA,  xerrameca. 

PALICA.  f.  Bastonades,  garrotades.  Paliza,  jabón 
de  Palencia. 

Donar  una  paliqa.  fr.  Donar  bastonades.  Tundir 
á  palos,  dar  una  tunda. 

PALICADA.  f.  Ant.  PALLISSADA.  ||  Blas.  Conjunt 
de  peces  en  forma  de  faixes  puntades,  encaixades  l.s 
unes  dins  de  les  altres    Palizada. 

PALIDAMENT.  adv.  Ab  palidesa. 

PALIDESA.  f.  Color  pálida  de  la  persona  o  de 
qualsevol  altra  cosa.  Palidez. 

PALIDEIXER.  v.  n.  Tornarse  pálit,  perdre  'ls  co- 
lors   Palidecer. 

PALIDONIA.  f.  PALINODIA. 

PALIERA.  f.  Lloch  ont  s'  hi  guarden  el  pálits. 
Frontalera.  ||  El  march  y  guarnició  deis  pálits.  Fron- 
talera. 

PALILOGIA.  f.  Ret.  Figura  que  's  fa  quan  la  dic- 
ció  qu'  acaba  una  sentencia  és  inicial  de  la  que  se- 
gueix.  Palilogia. 

PALILLA.  m.  Art.  y  of.  Eina  de  fusta  pera  us  deis 
gerrers. 

PALIMPSEST.  m.  Qualsevol  deis  antichs  perga- 
mins  qne,  rentats  pera  borrar  lo  que  s'  hi  havía  escrit, 
s'  hi  ha  escrit  per  segona  vegada  coneixentse  en  part 
lo  que  abans  s'  hi  havía  escrit.  Palimpsesto. 

PALINGENESIA,  f.  Regeneració  o  reproducció  de 
unes  meteixes  coses.  Palingenesia.  ||  Ilusió  óptica 
per  la  qual  se  veu  un  obgecte  representat  ont  no  és. 
Palingenesia. 

PALINGENÉSICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
palingenesia.  Palingenésico. 

PALÍNGENI,  A.  adj.  Que  's  reprodueix  o  's  rege- 
nera. Palíngeno. 

PALINLOGÍA.  f.  Poét.  Figura  que  consisteix  en 
comencar  un  vers  per  la  derrera  paraula  o  per  una 
de  les  derreres  del  vers  precedent.  Palinlogía. 

PALINODIA,  f.  Retractació  de  tot  lo  que  s' ha  dit 
o  fet.  Palinodia. 

Cantar  LA  PALINODIA,  fr.  Retractarse.  Cantar  la 
palinodia. 

PALIRREA.  f.  Med.  Refluix  deis  humors  que  's  ve- 
rifica quan  se  té  '1  cólera  morbo,  acompanyats  de 
vómits  negres.  Palirrea. 

PALIRREICH,  CA.  adj.  Lo  qu' és  referent  a  la  pa- 
lirrea. Palirreico. 

PALIS.  m.  DOSSER.  PALI. 

PALISANDRE.  m.  Bot.  Arbre  de  Guyana,  quina 
fusta  és  molt  estimada  pera  fer  quadros  y  obgectes 
de  luxo.  Palisandro. 

PÁLIT.  m.  Adorno  del  devant  de  la  mesa  d'  altar. 
Frontal.  ||  Ant.  tálam. 

PÁLIT,  DA.  adj.  Groch,  descolorit.  Amarillo,  pá- 
lido. 

PALITRA.  f.  Bot:  Planta  antiescorbútica  de  la  fa- 
milia de  les  creuiferes.  Drava,  lepidio. 

PALITROCH.  s.  y  adj.  y 

PALITROQUES,  m.  y  f.  Se  diu  del  subgecte  des- 
preciat  de  sí,  peresós,  mal  acondicionar.  Zopo,  zo- 
quete, churrigurri,  zámpalo. 


PAL 


PAL 


403 


Brot  de  paliur 


jSL 


PALIUR.  ni.  Bot.   Aleña  de  plnntes  ranmacies  pa- 
liuries,  que   afecten   dnes  especies  d'  arbustes  espi- 
nosos, de  pasta  dura,  blanca,  rogenca  en  son  interior. 
Creixen  a  les  costes  del  Medite- 
rrani.  Paliuro. 

PALM.  m.  Ant.  PAM. 
PALMA,  f.  Branca  de  la  pal- 
mera composta  de  fulles  de  30  a 
40  centimetres  de  llarch  coloca- 
des  al  costat :  s'  usa 
en  la  fes  ti  vi  tat  del 
diumenge  de  Rams  y 
pera  ornaments.  Pal- 
ma. ||  Se  din  també 
del  troc.  de  branca  de 
palmera  quan  está 
mes  o  menys  artisti- 
cament  travallada. 
Palma.  ||  Cada  una 
de  les  fulles  de  que  's 
compon  dita  branca.  Palma.  ||  palmell, 
PALMER,  PALMERA.  ||  La  part  del  casco  de 
la  bestia  desde  la  segona  tapa  fins  a  la 
quarta  Palma.  ¡|  Insignia  del  trioinf,  de  la 
victoria  y  del  martiri.  Palma.  ||  La  metei- 
xa  victoria  o  triomf.  Palma.   ||  f.  PALA,  6. 

PALMA  MARINA.  Bot.  PASSERINA. 

GUANYAR  LA  PALMA,  fr.  Lograr  el  primer  lloch.  Al- 
canzar la  palma. 

donar  la  palma,  fr.  Regonéixer  a  algú  com  supe- 
rior. Dar  la  palma  ó  la  bandera. 

PORTAR  AB  PALMES,  fr.  Met.  Complaure,  donar  gust 
a  algú.  Llevar  ó  traer  en  palmas. 

PORTARSEN  LA  PALMA,  fr.  Meréixer  I' aplauso  gene- 
ral, aventatjar  ais  demés.  Llevarse 
la  palma  ó  lo  mejor. 

PALMA.  Geog.  Ciutat,  capital 
de  les  illes  Baleáis,  Sen  del  bisbat 
de  Mallorca  y  cap  del  part  jud. 
del  seu  nom.  És  al  mitg  de  la 
badfa  del  seu  nom  y  plaga  forta; 
té  una  bonica  catedral  gótiga,  una 
Llotja,  estació  de  F.-C.  y  63,873 
hab.  ||  Partit  judicial  de  les  Ba- 
lears,  foimat  deis  18  ajuntaments 
d'Algayda,  Audraitx.  Banyalbu- 
far,  Bunyola,  Calviá,  Dexá,  Espor- 
les,  Eslaments,  Estellenchs,  For- 
nalutx,  Lliinimajor,  Marratxí,  Pal- 
ma, Puigpunyent,  Santa  Eugenia, 
Escut  de  Santa  Mariai  Só|ler  y  Valldemosa, 

Palma  de  Mallorca  reUnint  entre  tots  117,682  hab.  || 
Aldea  del  terme  de  Cervelló,  prov. 
(LA).  Caseriu  del  terme  d'  Espina- 
vesa,  prov.  de  Girona.  ||  —  (la).  Poblé  de  la  prov. 
de  Tarragona,  bisb.  de  Tortosa, 
part.  jud.  de  Falcet;  és  entre  nion- 
tanyes.  al  SO.  de  la  serra  de  la 
Llena,  y  té  995  habitants.  ||  —  DE 
GANDÍA.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Gan- 
día; és  a  la  vora  del  riu  Serpis  y 
té  938  hab.  ||  —(PUNTA  DE  LA). 
Hidrog.  Punta  del  litoral  gironí, 
prop  de  Tossa. 

PALMACRISTI.  Bot.  Planta 
de  1  metre  60  cent,  d'  alearía, 
grossa,  llenyosa,  buida,  plena  de  branques  per  la 
banda  superior,  y  coberta  d'  una  pols  blanca  que 
sembla  fariña.  Palmacristi,  y  ricino  vulgar.  ||  f. 
Mena  de  figuera  que  fa  '1  fruit  en  forma  de  raíms. 
Palmacristi. 

PALMADA,   f.  Cop   donat  ab  el  palmell  de  la  má. 
Palmada.  ||  pl.  Picament  de  mans.  Palmadas,  pal- 
moteo. 
donar  palmada,  fr   Ant.  náut.  Símbol  de  compro- 


de  Barcelona. 


*^i^? 


Segell  de  La  Palma 


mis  de  fidelitat  del  mariner  al  seu  capitá  equlvalent 
a  escriptura  pública.  Dar  palmada,  comprometerse, 
ajustarse. 

PALMADETA.  f.  Figura  de  ball  en  que  's  dona 
una  palmada  devant  de  la  persona  que  s' esculleix, 
pera  seguir  ballant,  deixant  a  un  altre  aquella  ab 
que  's  ballava.  Palmadilla. 

PALMAR,  m.  PALMERAR.  ||  Lo  que  pertany  al  pam 
y  a  la  palma.  Palmar,  palmario.  ||  S'  aplica  a  la  pa- 
ret  mitgera.  Medianera.  ||  v.  a.  APALMAR. 

PALMAR.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Ruzafa,  po- 
blé avui  agregat  a  Valencia. 

PALMARI,  A.  adj.  Ciar,  evident,  manifest.  Pal- 
mario, evidente,  obvio,  patente.  ||  Lo  referent  al 
palmar. 

PALMARIAMENT.  adv.  De  madera  clara,  ab  evi- 
dencia. 

PALMAS,  m.  Eina  feta  del  cap  de  la  carda  o  la 
meteixa  carda,  pera  treure  suaument  el  pél  al  panyo. 
Palmar. 

PALMAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  pálmich 
ab  una  base.  Palmato.  ||  adj.  Semblant  a  la  palma. 

PALMATEJADOR.  m.  Entre  estampers  és  un  troc 
de  fusta  quadrada  de  quatre  dits  d' ampie  y  un  de 
gruix  ab  que  s'igualen  les  lletres  del  motilo,  posant- 
lo  demunt  d'elles,  y  picant  suaument  ab  un  martell. 
Tamborilete. 

PALMATEJAR.  v.  a.  Entre  estampers  posar  iguales 
les  lletres  del  motilo  ab  lo  palmatejador.  Tambori- 
lear. 

PALMATORIA,  f.  Candeler  baix  ab  mánech.  Bu- 
jía, palmatoria.  ||  Ant.  bot.  canyafera. 

PALMEJADOR.  m.  PALMATEJADOR. 

PALMEJAR.  v.  a.  PALMATEJAR. 

PALMEJAT,  DA.  adj.  S'aplica  ais  peus  de  les  aus, 
coin  oques,  áneclis,  etc.,  que  teñen  els  dits  units  ab 
una  membrana.  Palmeado.  ||  f.  Bot.  Nom  que's  dona 
a  la  fulla  que's  divideix  en  varíes  ratlles  divergentes 
fins  al  mitg  o  un  poch  mes  avall,  com  la  de  la  passio- 
nera  blava,  etc.  Palmeada,  palmiforme. 

PALMELL.  m.  La  part  de  dessota  de  la  má  desde 
la  munyeca  fins  ais  dits.  Palma. 

COM  AB  EL  PALMELL  DE  LA  MÁ.  m.  adv.  Fácilment. 
Como  por  la  palma  de  la  mano. 

UNTAR  el  palmell  de  LA  MÁ.  fr.  Met.  Donar  diners 
pera  moure  a  fer  alguna  cosa.  Untar;  untar  el  carro 
ó  ¡as  manos. 

PALMELLAR.  v  a.  Passar  el  palmell  per  alguna 
cosa.  Palmear.  ||  Aíar.  Trasladar  una  embarcado  de 
un  punt  a  un  altre  pitjantla  ab  les  mans  o  tirant  de 
una  corda  Migada  a  aquella.  Palmear. 

PALMER,  m.  Ant.  Lo  qui  per  vot,  devoció  o  peni- 
tencia visitava 'ls  Uochs  sants  de  la  Palestina.  Pal- 
mero. ||  Qui  ven  o's  cuida  de  les  palmes.  Palmero. 
||  f.  Bot.  Arbre  de  l'Asia  y  África,  aclimatat  a  varíes 
parts  d'Espanya;  té  deu  o  dotze  metres  d'algada,  de 
flors  blanques  que  neixen.  a  l'arrancada  de  les  fulles, 
y  detrás  d'elles  en  lesfemelles,  neix  el  fruit  dit  dá- 
til; produeix  les  flors  femelles  en  diferenta  cama  que 
les  máseles,  y  no  produeixen  fruit  si  no  h¡  há  un  ar- 
bre de  flors  máseles  a  poca  distancia  o  no  li  lliguen 
les  flors  máseles,  que's  culleu  en  enfilades  pera  dit 
efecte.  Palma,  palmera. 

PALMERA.  Bot.  PALMER. 

PALMERA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Gandía;  és  a  initjorn  d'  aquesta 
vila,  té  estació  de  F.-C.  y  462  hab.  ||  —  (cap  de  la). 
Hidrog.  Cap  déla  costa  N.O.  de  Tilla  Formentera, 
Balears. 

PALMERAR.  m.  Lloch  plantat  de  palmeres.  Pal- 
mar. 

PALMEROLA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.   jud.   de  Puigcerdá;  és  al   N.O.   de  la 


404 


PAL 


PAL 


Segell  de  Palmerola 


K 


serra  de  Matamala,  prop  de  la  partió  ab  la  prov.  de 
Barcelona,  y  té  210  hab.  ||  —  (CASTELL  de).  En  un  alt 
turó  isolat  al  Bergadá,  prop  de  la  valí  de  Marlés,  se 
serven  les  ruines  del  antich 
castell  que  va  pertanyer  al 
marqués  d'  aquell  no  ni,  títol 
concedit  per  V  Arxiduch  Caries 
d' Austria,  ais  temps  de  la  gue- 
rra de  successió.  li  —  (COLLET 
DE).  Orog.  Al  Bergadá,  demunt 
de  la  dotada  y  torrent  d'aquell 
nom. 

PALMES  (Les).   Geog.  De- 
sert  de  la   provincia    y  partit 
jud.  de  Castelló,  a  tramontana 
d'aquesta  vila,  ont  ni  havia  un  faniós  convent. 

PALMESÁ,  NA.  adj.  El  natural  de  Palma.  Palme- 
sano. 

PALMETA,  f.  dim.  Palmita.  ||  Férula;  paleta  ab 
íorats  ab  que'ls  mestres  castiguen  ais  nois  pegant- 
loshi  ab  ella  al  palmell  de  la  má.  Férula,  palmeta. 
||  Fusta  ab  la  qual  piquen  la  lletra  a  l'imprempta 
qtian  és  a  la  máquina. 

PALMETADA.  f.  Cop  donat  ab  la  palmeta.  Pal- 
meta. ||  L'acte  de  picar  ab  lo  palmell  de  les  mans, 
com  sol  ferse  per  aplaudir.  Coqueta,  palmoteo. 

PÁLMICH.  adj.  m.  Quim.  Epítet  d'un  ácit  pro- 
duit  per  l'acció  deis  álcalis  sobre  la  palmina.  Pál- 
mico. 

PALMETEJAR.  v.  a.  En  les  impremptes  picar  la 
lletra  un  cop  colocada  a  la  máquina  a  fi  de  que  no'n 
surti   cap  del  nivell    degut.    Pal- 
metear. 

PALMIF1T,  DA.  adj.  Bot.  Or- 
guens  foliacis,  ab  nervositats  pal- 
niejades,  separáis  els  extrems  per 
sinuositats,  que  arriven  a  la  mei- 
tat  del  limbe.  La  fulla  del  ricini, 
és  un  deis  seus  exemplars.  Pal- 
mífido. 

PALMILO- 
BAT,  DA.  adj. 
Bot.  S'  anome- 
nen  aixis  alguns  oiguens  foliacis 
ab  nerviació  palmejada,  vorejant- 
los  els  lobuls  rodons  separáis, 
com  esdevé  en  les  fulles  trifolia- 
des   Palmilobado. 

PALMINA.  f.  Quim.  Substancia 
produida  per  l'acció  del  ácit  hipo- 
nítrich  sobre  l'oli  de  figuera  infer- 
nal. Palmina. 

PALMINERVAT,  DA.  adj.  Bot.  Fulles  ab  nervadu- 
ra palmejada,  en  sentit  divergent,  com  en  les  mal- 
vacies,  en  els  pámpols  de   la  vi- 
nya,  etc. 

PALM1PARTIT,  DA.  L'orgue  fo- 
liad ab  nervis  palmejats  y  esco- 
tadures  perllongades,  fins  aprop 
de  la  base  del  seu  limbe,  essent 
un  deis  seus  exemplars  la  planta 
del  acónit. 

PALMIPET,  DA.  Zool.  Familia 
de  quadrupets  rosegadors  clavicu- 
láis, com  els  hixómits  y  els  cas- 
tors  ,  ab  dits  palmejats  y  propis 
pera  la  natació.  Palmípedo.  ||  adj. 
Se  diu  del  aucell  que  neda  com  1'  ánech.  Palmí- 
pedo. 

PALMITAT.  ni.  Quim.  Sal  produida  per  la  combi- 
nado del  ácit  pálinich  ab  una  base.  Palmitato. 

PALMITER,  A.  m.  y  f.  Ter.  A  Valencia  qui  ven 
ventalls  y  demés  obgectes  per  l'istil. 

PALMITICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificació  d'un  ácit 


que  crestallisa  en  a<?ulles  lluentes  paregudes  a  les 
del  ácit  margárich.  Palmítico. 

PALMITINA.  f.  Quim.  Substancia  crestallina  d'un 


Mr- 


,' 


' 


Pal  mili  t 


Palmilobat 


Palmipartit 


OT 


Palo 


Potes  d' aus  palmípedas 

blandí  brillant,  poch  soluble  al  alcofoll  y  molt  solu- 
ble en  l'éter  bullent.  Palmitina. 

PALMÓ,  m.  Palma  sense  travallar  que 's  porta  a 
bene  r  el  diumenge  deis  Rams.  Palma,  palmón. 

PALMOTEJAR.  v.  n.  Picar  de  mans  per  regositg  o 
aplauso.  Palmotear,  palmear. 

PALMOTEJAT,  DA.  p.  p.  Palmeado. 

PALO.  Ter.  Moya.  Pala  pera  fangar.  || 
La  persona  rústega.  Palurdo. 

PALOL.  Geog.  Aldea  del  tenue  de  Vila- 
tenim,  prov.  de  Girona.  ||  —  (DE  farga). 
Veinat  de  Pujáis  deis  Pagesos,  prov.  de 
Girona.  ||  —  (D'ONYAR).  Poblé  del  dist. 
munpal.  de  La  Quart,  prov.  de  Girona.  || 
—  (DE  REBARDIT).  Poblé  de  la  provincia, 
bisb.  y  part.  jud.  de  Girona;  és  a  la  carre- 
tera de  Girona  a  Besalú,  a  la  vora  del 
riu  Terri,  y  té  517  hab.  ||  — (SABALDORIA). 
Caseriu  del  tenue  de  Vilafant,  prov.  de 
Girona. 

PALOMA,  f.  Ornit.  COLOM.  ||  Náut. 
Dues  gasses  que  passen  per  la  verga,  ont 
se  fan  fermes  les  ortagues  pera  igar.  Pa- 
loma del  recamento  mayor  y  trinquete. 
||  f.  Troc.  de  llibant  que  passen  els  cor- 
ders  de  cap  a  cap  del  fil  pera  ferli  caure  les  arestes  y 
pulirlo.  Pulidor.  ||  Entom.  ter.  PAPALLONA.  ||  f.  Mas- 
ele  o  femella  de  caragol  ab  una  o  dues  aletes  al 
cap  pera  que  pugui  apretarse  ab  els  dits. 

BLANCH  COM  UNA  PALOMA.  Loe.  BLANCH  COM  UNA 
TOFA  DE  NEU. 

FINS  LES  PALOMES  TEÑEN  FEL.  Ref.  Ab  que's  denota 
que  una  persona,  per  quieta  y  mansa  que  sigui,  's 
disgusta  també  algunes  v.gades.  Cada  pajarito  tiene 
su  higadilo;  cada  pajarilla  tiene  su  higadilla;  cada 
pajarillo  tiene  su  higadillo. 

PALOMADURES.  f.  pl.  Náut.  Les  costures  que's 
fan  de  la  vela  ab  rellingues  de  distancia  en  distancia. 
Palomaduras. 

PALOMAR  (Joan  de).  Biog.  Eclesiástich  del  si- 
gle  XV,  nacliu  de  Barcelona,  de  quin  capítol  va  ésser 
canonge  y  vicari  general.  Erateólech  competentíssim. 
Fou  enviat  a  Roma,  essent  nomenat  conseller  del 
Papa,  que  va  enviarlo  al  concili  de  Basilea,  obert  y 
presidit  per  En  Palomar,  en  nom  del  cardenal  Julia. 
El  Pontifix  volía  donar  per  conclós  el  concili,  que 
tractava  de  fer  seguir  en  les  seues  deliberacions  En 
Palomar,  y  d'aquesta  diferencia  de  parer,  va  sorgir 
que  acusat  d'infidelitat  el  canonge  barceloni,  se  li 
va  formar  causa  y  retorna  a  Barcelona.  Va  deixar  di- 
ferents  escrits,  entre  altres  una  relació  del  esmentat 
concili. 

PALOMAR.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 


PAL 


PAL 


405 


lencia,  part.  jud.  d'Albaida;  és  a  la  carretera  d'aques- 
ta  vila  a  Gandía  y  té  715  hab.  ||  — (santandreu  de). 
Poblé,  que  ara  és  una  de  les  barriades  unides  a 
Barcelona.  Tenía  ja  abans  de  constituir  un  deis  dis- 
trictes  de  la  capital,  bona  significado  per  la  seua 
prosperitat  en  les  industries  y  manufactures.  ||  — 
(COva  del).  Orog.  En  el  tenue  de  Tossa. 

PALOMB.  m.  Ictiol.  Peix  de  mar.  Pastinaca,  fri- 
jón. 

PALOMBÍ.  ni.  Min.  Carbonat  de  cals  blanch  líe- 
los, que  s'emplea  en  compte  de  marbre.  Palombino, 
palombín. 

PALOMER.  m.  Ant.  MARINER. 
PALOMERA,  f.  Ndut.  ant.  VELA. 

ESTAR  LA  ÑAU  AB  LES  PALOMERES  LLARGUES.  fr. 
Ndut.  ant.  Estar  la  nave  con  las  velas  enjuncadas. 

PALOMERA  (Casa  de).  Geo<?.  Masía,  abrigada  per 
un  togal  prop  del  Coll  de  Palomera,  al  Bergadá.  ||  — 
(COLL  DE).  Orog.  A  1,150  metres  d'altitut  al  Bergadá, 
obert  de  N.  a  S.  en  la  serra  divisoria  de  les  aigües 
de  l'Arija  y  del  Mardás,  afluents  del  Llobregat  y  del 
Fresser.  ||  — (PLÁ  DE).  Prop  de  la  Valí  del  riu  Saldes 
al  Bergadá;  és  un  seguit  d'alts  y  baixos,  desolat  y 
trist,  ont  se  suposa  péls  restes  d' antigües  construc- 
cions  que  s'hi  tioven,  que  hi  havía  existit  una  impor- 
tant  població  sigles  enrera. 

PALOMERES  (Cim  de).  Orog.  Al  camí  de  Cam- 
prodon  a  Oix,  abans  d'arrivar  a  Plansalloses.  ||  — 
(COLL  DE).  Orog.  Collada  del  Ripollés,  mes  enllá  deis 
rasos  de  Tubau,  a  1,200  metres  d'altitut,  descobrint- 
se  la  Valí  de  La  Polla. 

PALOMES  (Cova  de  Can).  Orog  En  el  terme  de 
Sant  Quirse  Safdja. 

PALOMÍ.  ni.  Ant.  COLOMÍ. 

PALOMIDA.  f.  Icliol.  Peix  semblant  a  la  tunyina; 
té  la  cua  partida.  Palomo,  palomida,  palometa. 

PALOP.  ni.  Bot.  Ter.  ibicench.  Mena  de  raim,  abun- 
dós  a  Tilla.  Uva. 

PALOP.  m.  Geog.  Poblé  del  regne  de  Valencia. 
PALOSSANT.  ni.   Bot.    Arbre  que's  cría  a  la  Ja- 
maica; pertany  a  la   familia  de  les  rutácies.  Gua- 
yaco, palosanto. 

PALOT.  ni.  La  ratlla  grossa  per  la  qual  se  comen- 
ta a  ensenyar  d'  escriure.  Pa- 
lote. ||  Una  mena  de  raim. 

PALOU.  Geog.  Poblé  del  dist. 
trampal,  de  Massoteres,  prov. 
de  Lleida.  ||  —  (SANTJULIÁ  de). 
Poblé  de  la  prov  y  bisb.  de 
Barcelona,  part.  jud.  de  Gra- 
nollers;  és  a  mitjorn  d'aquesta 
vilá,  entre  ls  rius  Congo^t  y 
Mogent  y  té  673  hab.  ||  -(DE 
SANAHUJA).  Poblé  del  districte 
munpal.  de  Florejachs,  prov. 
de  Lleida.  ||  —(COLLADA  DE).  Orog.  En  la  valí  del  To- 
rrent  de  Peguera  al  Bergadá,  abans  de  unirse  ab  la 
torrentada  de  Santa  María.  Está  a  la  elevació  de 
990  metres. 

PALP.  ni.  L'acte  de  palpar.  Tiento,  palpadura, 
palpamiento.  ||  TACTE.  ||  El  sentit  del  tacte.  Tacto. 
||  ni.  Cada  una  de  les  banyetes  deis  ¡nsectes,  senipre 
aparionades,  que  'ls  serveixen  pera'l  tacte.  Tentácu- 
lo, palpo,  antena. 

PALPAB1LITAT.  f.  Condició  de  palpable  que  té 
un  ser  o  una  cosa.  Palpabilidad. 

PALPABLE,  adj.  Lo  que's  pot  palpar.  Palpable.  || 
Ciar,  pateut.  Palpable,  palmario. 

PALPABLEMENT.  adv.  ni.  Clara,  patentment. 
Palpablemente. 

PALPAC1Ó.  f.  Mcd.  Examen  fet  per  medi  de  la  má 
sobre  la  pell  pera  saber  la  part  qu'está  malalta.  Pal- 
pación  ||  f.  Acció  y  efecte  de  palpar.  Palpación. 


Segell  de  Palou 


PALPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  palpa.  Manoseador, 
palpador,  palpateador. 

PALPADURA,  f.  PALPACIÓ. 

PALPAIRE.  ni.  Qui  palpa  o  és  aficionat  a  palpar. 
Manilargo. 

PALPAMENT.  m.  PALP. 

PALPAR,  v.  a.  Tocar  ab  les  mans.  Palpar.  ||  Exa- 
minar alguna  cosa  tocantla.  Tentar.  ||  Tantejar,  anar 
a  les  palpentes,  a  les  fosques.  Tentar,  palpar,  andar 
á  tientas.  ||  Met.  Veure  o  conéixer  ciar.  Palpar. 

PALPAT,  DA.  p.  p.  Tentado,  palpado. 

PALPEBRA.  f.  La  pell  guarnida  de  peí  que  tapa 
1'  ull  y  s'  obra  y  's  tanca.  Párpado.  ||  Ant.  pesta- 
NYA. 

PALPEBRACIÓ.  f.  El  moviment  de  les  palpebres. 
Palpebración. 

PALPEBRAL.  adj.  Pertanyent  a  les  palpebres. 
Palpebral. 

PALPENTEJAR.  v.  r.  Fer  acció  inútil  de  palpar, 
d'  abastar. 

_  PALPENTES  (A  les),  m.  adv.  Palpant,  sense  llum. 
A  tientas,  ó  por  el  tiento. 

anar  A  LES  palpentes.  fr.  Obrar  sense  coneixe- 
ment  de  la  cosa  o  a  bulto.  Andar  á  tientas  ó  á  oscuras. 

PALPIC.  m.  Troc.  de  carn  sense  os,  tendrum  O 
nervi.  Pulpa.  ||  La  tallada  de  cam  de  la  part  qu'  és 
mes  forta.  Pulpeta.  ||  La  part  carnosa  y  rodona  d' al- 
gún niembre,  regularment  deis  braons,  muscles,  etc. 
Molledo.  II  adj.  Que  fa  de  bon  palpar. 

PALPICOT.  adj.  Se  diu  del  qui  té  '1  detecte  de 
parlar  xafallós,  especialment  al  pronunciar  la  s  y 
la  c.  Ceceoso. 

PALP1TACIÓ.  f.  y 

PALP1TAMENT.  m.  Batiment,  agitació  del  cor  y 
de  les  arteries.  Palpitación,  pulsación.  ||  Moviment 
involuntari  y  trémol  d'algunes  parts  del  eos.  Latido, 
palpitación. 

PALP1TANT.  adj  Lo  que  palpita  o  batega.  ||  Fig. 
D'  actualitat. 

PALPITAR,  v.  n.  Tremolar,  moures  continua- 
ment.  Palpitar.  ||  Agitarse  alguna  part  del  eos  ¡nte- 
riorment  ab  moviment  trémol  y  involuntari.  Palpi- 
tar. ||  Aumentarse  la  palpitació  natural  del  eos  per 
algún  afecte  del  ánini.  Latir,  palpitar. 

PALPONTES  (A),  m.  adv.  PALPENTES. 
PALPOTEJAR.  v.  n.  Anar  a  les  palpentes.  Ir  á 
tientas. 

PALPUNYAR.  v.  a.  Anar  a  les  palpentes.  Palpo- 
tear. 

PALS.  m.  pl.  Ndut.  Peces  de  fusta  demunt  de  les 
que  hi  descansa  la  barca   a  térra  y  que,  escalonáis 


Pals  de  barco  :  l' entena. — A,  pena;  B,  car;  C,  tapetes  de 
les  engines;  D,  qu  melca;  E,  traba;  F,  orsaprop;  G,  devant 

fins  al  rompent  y  degudament  ensabonats  o  enseuats, 
li  fan  de  carril  per  ont  rellisca  a  la  varada  y  a  la 
tornada.  ||  Els  arbres  de  la  ñau.  Palos. 

PALS.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  a  la  vora  d'  una  riera,  un 
poch  apartada  del  mar,  al  que  está  unit  per  la  carre- 
tera de  Bagur,  y  té  1,317  hab. 

PALTRIGADA.  f.  TREP1TJADA. 

PALTRIGAMENT.  m.  TREPITJAMENT. 


406 


PAL 


PALL 


PALTRIGAR.  v.  a.  TREPITJAR.  ||  ENGRUNAR,  ESMI- 
COLAR,  ESBOCINAR. 

PALTROT.  m.  y  f.  Botifarra  de  ventre  de  porcli. 
Mondejo. 

PALÚDICH,  CA.  adj.  Propi  de  les  Macunes  o  aigua- 
niolls.  Palúdico,  paludoso. 

PALUDIGENOSIS.  f.  Med.  Malaltía  produída  péls 


Segell  de  País 


P.\ls  dk  barco  — Fig.  1.a:  A,  anell ;  B,  amans;  C,  pstrop. 
— Fig.  2.a:  aparell  de  la  mitjana;  C,  corona. — Fig.  3.a: 
labaix  — Fig.  4.a:  A.  grindareses;  B,  amans;  C,  trossa. 

vapors  que  s'  exalen  de  les  llacunes  o  per  la  potabi- 
ütat  de  llurs  aigües.  Paludigenosis. 

PALUDISME.   ni.   Lo   que  prové  de  les  llacunes  o 
aiguamolls.  Paludismo. 

PALUMBO.  ni.  Ictiol.  Peix, 
mena  d'  ostra,  d'  uns  sis  centi- 
metres  de  llarch  y  mes  de  qua- 
tre  d'  ampie,  les  closques  iguals 
y  ratllades,  sense  ulls  ni  potes, 
les  escates  agudes  y  algades,  y 
al  ventre  h¡  té  una  mena  de  ca- 
i.onet.  Glauco. 

PALURIT.  m.  PALO,  2. 
PALUSTRE,  adj.  Pertanyent  a 
les  llacunes  o    aiguamolls.    Pa- 
lustre. 

PALUZIE  Y  TABLÉ  (Faustí). 
Biog.  Fill  del  que  segueix,  que  va  sostindre  '1  pres- 
tigi  del  seu  nom  en  la  edició  de  obres  técniques, 
especialnient  destinades  a  1'  en- 
senyanga.  El  cúmul  de  les  seues 
publicacions,  melloraren  els  tec- 
nicismes  de  les  obres  didácti- 
ques  ¡ntroduinthi  les  novetats 
de  les  d'  aquesta  mena  en  els 
paisos  mes  avangats.  Va  morir  al 
any  1986. 

PALUZIE  Y  CANTALOZELLA 
(Esteve).  Biog.  Paleógraf  y  an- 
tiquari,  que  va  néixer  a  Girona 
en  1806.  Afecte  a  les  idees  pro- 
gressistes,  va  defensar  la  causa 
de  la  Constitnció  en  1820,  y  acn- 
sat  d'  un  fascicle  anónitn  con- 
tra'ls  reialistes,  signé  condemnat  a  presiri,  mes  fon 
absolt  per  la  Cancillería  reial,  que  va  castigar 
al  acusador.  Mes  endevant,  per  causa  de  les  seues 
idees,  va  sofrir  la  pena  de  deportació  a  Filipines, 
mes  va  11  í nr arlo  la  milicia  nacional  de  Cádig.  Retirat 


Fauf  ti  Paluzie  y 
Tabló 


Palla  de  blat 


de  les  11  ni  tes  politiques,  va  establirse  a  Barcelona  en 
1840,  dedicantse  ais  esíudis  arqueológichs  y  fnndant 
un  establiment  pedagógich  que  va  obtindre  bon  éxit. 
Son  nombroses  les  seues  obres  de  primera  ensenyan- 
?a,  y  algunes  de  major  significado  com  ho  és  la  Pa- 
leografía española.  Va  pertanyer  a  les  corporacions 
científiques  mes  significades  al  seu  temps,  entre  al- 
tres  a  1'  Academia  de  V  Historia,  y  va  exercir  el  ca- 
rreen d'  inspector  de 
antiguetats  de  Valen- 
cia, Aragó,  Balears  y 
Catalunya. 

PALL.  m.  PERTXA. 
PALLA,  f.  La  cama 
o  canya  del  blat  y  al- 
tres  grans  seca  y  se- 
parada de  la  espiga. 
Paja.  ||  Lo  que  resta 
després  de  la  batuda. 
Paja.  ||  Mel.  Qualse- 
vulla  cosa  lleugera, 
de  poca  entitat  o  con- 
sistencia. Paja.  ||  Lo 
inútil  o  rebuig  en 
qualsevulla  materia,  a 
distinció  de  lo  escu- 
llit.  Paja.  ||  Qualse- 
vulla broca  o  aiesta 
petita  d  lierba ,  etc. 
Paja.  ||  La  d'ordi  a 
mitg  batre    Pelaza. 

PALLA  DE  CAMELL. 
Certa  mena  de  jonch 
olorós  y  medicinal. 
Esquinante,  esquinan- 
to,  paja  de  Meca 

palla  de  llit.  La  que  serveix  de  Hit.  Paja  de  la 
cama. 

palla  D'  or  O  D'ARGENT.  Barreta  d'  or  o  d'argent 
en  brut.  Riel. 
PALLA  DE  SÉGOL.  Centenaza.  ||  Met.  empall. 
PALLA  LLARGA.  La  de  ségol  que  se  separa  de  la  es- 
piga sense  batrel.  Bálago,  pata  larga.  ||  PALLANGA. 
PALLA  VELLA.  Met.  GANANCIA. 
PALLA  NOVA.  La  del  any  després  de  batres. 
batre  per  LA  palla,  fr.   Travallar  sense  profit. 
Trabajar  de  ó  en  balde. 

dormir  A  LA  palla,  fr.  Ésser  descuidat.  Dormirse 
en  las  pajas. 

NO  ensopegar  en  palles,  fr.  Met.  fam.  No  fer  cas 
de  coses  lleus,  no  embarazarse  en  coses  de  poca 
substancia.  Sin  mirar,  reparar,  tropezar,  pararse  en 
pelillos. 

NO  HAVER  DONAT  MAI  PALLA  NI  CIVADA  A  ALGÚ  PER 
MANCA  DE  morral,  fr.  Fam.  Ab  que  s  denota  no  co- 
néixer  a  algú  o  no  haver  tingut  cap  tráete  ab  ell.  No 
haberle  echado  á  uno  paja  ni  cebada.  ||  Reprén  a  qui 
gasta  massa  Ilibertat.  ¿En  qué  bodegón  hemos  comido 
juntos? 

NO  PESAR  UNA  palla,  fr.  No  pesar  gens.  No  pesar 
una  paja.  ||  Ésser  cosa  de  poca  importancia.  No  pesar- 
una  paja. 

omplir  de  palla,  fr.  Met.  Introduir  coses  de  poca 
substancia    entre  altres   d'  importancia.   Meter  ripio. 
posar  palla  a  la  ESQüella.   fr.  Met.   Fer  callar  a 
algú,  deixantlo  sense  sapiguer  qué  respondie.  Ataru- 
gar, cerrar,  tapar  la  boca;  poner  un  tapabocas. 

TOT  ÉS  PALLA,  fr.  Loe.  fam.  Contra  aquell  que  par- 
la molt  y  sense  substancia  ni  fonament.  Todo  eso  es 
paja. 

VEURE  UNA  PALLA  ALS  ULLS  DELS  ALTRES  Y  NO  VEU- 
RE  UNA  BIGA  ALS  SEUS,  O  VEURE  UNA  PALLA  DEMUNT 
DELS  ALTRES  Y  NO  VEURE  UNA  BIGA  DEMUNT  SEU. 
Ref.  Explica  ab  quánta  facilitat  se  reparen  els  detec- 
tes deis  altres  y  's  descuiden  els  de  cada  nú.  Ver  ¡a 
paja  en  ojo  ajeno  y  no  ver  la  viga  en  el  suyo. 


PALL 


PALL 


407 


PALLADA,  f.  Decocció  de  palla  y  sagó  que  's  dona 
a  les  cavalcadures  pera  engreixailes.  Pajada. 

PALLADETA.  f.  Llicor  de  poca  substancia. 

PALLADI.  n.  p.  Paladio. 

PALLANGA.  m.  Fam.  Perxa,  persona  alta  y  prima. 
Varal,  paja  larga,  perigallo,  langaruto,  tagarote, 
gambalúa,  gansarón. 

ésser  UN  pallanga.  fr.  Fam.  Ésser  molt  altyprim. 
Ser  más  largo  que  Mayo. 

PALLARDÁC,  A.  adj.  Gran,  parlant  de  criatures. 
Mozarrón. 

PALLARDÓ  (Concepció).  Biog.  Distingida  actriu 
del  Teatre  C  tala,  la  qual  feu  notables  campanyes 
al  Romea  junt  ab  en  Fontova  y  Bonaplata.  Estrena 
algunes  obres  d' en  Frederich  Soler,  Guimerá  y  Fe- 
rrer  y  CoJina,  sapiguent  encarnar  alguna  personat- 
ges  ab  gran  maestría,  per  lo  qual  fou  durant  molt 
temps  artista  preferida  d'aquell  públicli. 

PALLARES  (Joseph  Simó).  Frare  mercenari  autor 
d'  un  Tractat  del  Anti-Crist.  És  obra  de  poch  valor 
encara  que  durant  el  sea  temps  se  'n  parles  quelcom. 
Morí  a  derreríes  del  sigle  XVHI. 

PALLARESOS.   Geog.  poblé  de    la  prov.  dióc.  y 

part.  jud.  de  Tarragona;  és  a  la  carretera  d'  aquesta 

ciutat  a  Pont  d'  Armentera,  entre 

els  rius  Francolí  y  Gaya,  y  té  384 

habitan  ts. 

PALLARGUES.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell, 
part.  jud.  de  Cervera;  és  al  N.O. 
de  aquesta  ciutat  y  té  776  hab. 

PALLARS  (Elvira  de  Ferran- 
dis  y  de),  (paylars  en  antichs 
documenta).  Noble  dama  catalana 
del  sigle  XIV,  moller  del  conite  Ar- 
nau  de  Mataplana,  o  sía  la  «moller 
lleal  y  viudeta  igual»  de  la  famosa 
cangó  popular  del  Comte  l'  Arnau  Ella,  després  de 
mort  son  marit,  va  co  firmar  les  exempcions  fetes  en 
favor  deis  vassalls  de  Gombreny  (1357),  respecte  ais 
«mals  u<os»,  que  ja  la  besavia  Na  Blanca  d'Urg  els  hi 
havía  concedides  1' any  1278,  y  quin  quebrantament 
va  portar  les  rancunies  populars  contra  '1  comte  Ar- 
nau, originant  molt  temps  després  la  canqó  aquella. 
—  Son  fill  va  ésser  en  Jautne  Roger,  qui  era  net  d'en 
Bernat  Roger.  (Vegis  MATAPLANA). 

PALLARS  (Comte  de).  Biog.  Noble  senyor  cátala 
del  sigle  xv,  ferm  partidari  del  Príneep  de  Viana, 
que  ni  després  de  la  mort  d'  aquell  malaurat  infant, 
va  volguer  reconéixer  a  En  Joan  II,  morint  lluny  de 
sa  térra,  y  abandonant  les  seues  finques,  sense  modi- 
ficar la  seua  resolució. 

PALLARS.  Geog.  Regió  de  la  prov.  de  Lleida;  se 
extén  desde '1  Pirineu  flns  al  Montsech  y  desde  la 
partió  d'  aigües  entre  '1  Noguera  Ribagorgana  y  '1 
Pallaresa  fins  a  la  partió  d'  aigües  d'  aquest  darrer 
ab  el  Segre.  Se  divideix  en  Pallars  iussá  y  Pallars 
subirá,  essent  el  punt  de  separado  d'  abdós  1'  estret 
de  Collegats,  entre  la  Pobla  de  Segur  y  Gerri  de  la 
Sal. 

PALLART,  DA.  adj.  PALLARDÁC. 

PALLASSADA.  f.  Fet  graciós  de  pallasso.  Cosa 
feta  sense  solta.  Payasada. 

PALLASSO.  m.  Graciós  entre  volatins.  Arlequín, 
payaso. 

PALLATER.  m.  ROBAVELLER.  ||  Qui  trafica  ab  palla. 
Pajero.  ||  paller.  ||  regató. 

PALLEJÁ  (Gayetá  de).  Biog.  Jurisconsult  y  escrip- 
lor  nascut  a  Barcelona,  que  va  obtindre  per  la  seua 
capacitat,  cárrechs  de  destínació,  entre  altres  els  de 
consol  de  Llotja  y  regidor  perpétuu  de  Barcelona, 
durant  el  sigle  XVIH.  En  1732  va  publicar,  traduídes 
al  castellá,  les  Liéis  y  ordinacions  deis  contractes  de 
mar. 


Segell  de  Pallejá 


Paller 


PALLEJÁ.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Bar- 
celona, part.  jud.  de  Sant  Felia  de  Llobregat;  és  a  la 
vora  del  Llobregat  y  té  674  habi- 
tants. 

PALLER.  m.  Mant  depalla  sos- 
tingut  al  niitg  per  un  pal.  Almear, 
almiar,  niara.;  pallissa.  ||  rega- 
tó. ||  ROBAVELLAIKE.  ||  Ter.  Valles. 
PALLER,  quan  la  palla  toca  a  térra; 
GARBer,  quan  la  palla  no  hi  toca.  || 
Ter.  Cerdanya.  Aixis  s'  anomena  a 
la  pallissa  o  lloch  ont  enmagatze- 
men  1'  lierba. 

BUSCAR   UNA  AGULLA  EN  UN  PA- 
LLER.  fr.   Esser  una  cosa  molt  di- 
fícil  de  conseguir.   Quitar 
cruces  de  un  pajar. 

PALLER  (Santuari  de). 
Geog.  Al  camí  de  drecera 
que  mena  de  Bagá  a  Puig- 
cerdá  se  trova  aquest  san- 
tuari, molt  renomenat  a 
la  comarca,  en  quin  se  ve- 
nera una  antigua  imatge 
románica. 

PALLERA.  f.  S'  aplica 
a  la  forca  que  serveix  pera 
girar  la  palla.  Pajera.  || 
Paller,  pallissa.  Pajar. 

PALLERES  (Coll  de). 
Orog.  Collada  deis  Piri- 
neus  francesos,  antich  te- 
rritori  de  Foix,  a  1,972  me- 
tres  de  altitut,  ab  una  de 
les  barraques  abrich  pera 
els  excursionistes. 
PALLERÍA.  f.  Botiga  o 
parada  de  robaveller.  Ropavejería. 

PALLEROLS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Baro- 
nía de  Rialp,  prov.  de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  de 
Lleida,  bisb.  y  part.  jud.  de  la  Seu  d'  Urgell;  és  a 
ponent  d'  aquesta  ciutat,  a  la  vora  d'  una  riera,  y  té 
158  hab.  ||  Poblé  del  dist.  niunpal. 
de  Talavera,  prov.  de  Lleida. 

PALLETA.  f.  dim.  Pajuela,  pa- 
jilla, pajica,  pajita.  ||  BRUSCA.  || 
Ant.  LLUQUET.  ||  pl.  Joch  de  sort. 
Pajas. 

palleta  D'  OR.  Granet  d'  or  que 
se  trova  entre  la  sorra  de  certs 
rius,  etc.  Grano. 

PALLETA  ENVESCADA:  V£RGA  de 
VESCH. 

FER  O  TREURE  O  JUGAR  A  PALLE- 
TES, fr.  Fer  sorts  sobre  alguna  cosa, 
amagant  tantes  palles  desiguals 
tants  com  son  els  jugadors,  y  guanya  qui  treu  la  mes 
Marga.  Echar  pajas. 

POSAR  O  TINDRE  PALLETA  A  ALGÚ.  fr.  Fam.  Tíndre- 
li  quimera.  Tener  hipo,  oieriza,  tirria,  enemiga. 
¿TIRE.tt  A  PALLETES?  LoC.  DONARSE  LES  MANS. 
PALLETER  (El).  Biog.  Un  deis  guerrillers  mes 
heroichs  de  la  lluita  de  la  Independencia.  Era  nadiu 
de  Valencia,  y  les  seues  proeses  contra  els  invasors 
de  la  patria  li  donaren  concepte  públich,  fentlo  un 
personatge  llegendari. 

PALL1FORROS.  m.  pl.  Perifollos. 
PALLISSA.  f.  Llocli  ont  s'hi  guarda  la  palla.  Pa- 
jar. ||  Lloch  al  costat  del  estable,  pera  tindre  la  palla 
a  má.  Pajar,  pajera.   ||   Met.  PALICA.   ||   Lloch  o  de- 
posit  d'herba  seca.  Henil. 

PALLISSADA.    f.    Estacada.   Estacada,   empali- 
zada. 

PALLÓ,  m.  ler.  Palla  de  blat  de  moro.  Paja  de 
maíz   II  PALLOL. 


Segell 
de  Pallerols 


408 


PAM 


PAM 


PALLIU.  m.  Lloch  ont  h¡  há  palla.  Jas  de  palla. 
Pajizo. 

PALLOCH.  m.  GALLORFA. 

PALLOFA.  f.  Y'ls  seus  derivats.  Pellofa. 

PALLOFAQA.  f.  ler.  BROSSA. 

PALLOL.  m.  Payol.  ||  Pallofa  del  gra  del  blat,  or- 
di  y  demés  cere;ils.  Cascarilla.  ||  Lloch  ont  s'hi  guar- 
da la  palla.  Depósito  de  paja,  pajar.  ||  Panyol  de  la 
ñau. 

PALLÓLA,  f.  La  quantitat  d'or  o  d'argent  afinada 
que  resulta  del  ensaig,  ab  la  qual  s'averigua  de  qui- 
na 1  leí  és.  Pailón.  ||  Barret  de  palla  que  usen  els  pa- 
gesos  y  els  segadors.  ||  f.  Med.  Sarampió. 

PALLOLER,  A.  m.  y  f.  Atacat   de  sarampió. 

PALLORFA.  f.  La  fulla  que  cobre  la  espiga  del 
blat  de  moro.  ||  BOLVA. 

PALLORFETA.  La  closca  pallosa  que  enclou  al- 
guns  grans  y  llevors. 

PALLÓS,  A.  adj.  Lo  qu'és  de  palla  o'n  té  molta. 
Pajoso.  ||  Semblant  a  la  palla.  Pajoso. 

PALLOSETA.  f.  Pelloseta. 

PALLOT.  m.  La  palla  despreciada  que's  posa  a 
podrir.  Suelos,  pajuzo. 

PALLUCAR.  v.  a.  Aprofitar  les  miquetes,  com  fan 
les  gallines  cercant.  Pellizcar. 

PALLUCH.  m.  La  primera  palla  que's  treu  de  la 
batuda.  Pajuca. 

PALLÚS.  ni.  El  rebuig  o  lo  que  queda  de  la  palla 
llarga.  Pajaza.  ||  Met.  TONTO,  GANAP1A. 

PAM.  ni.  La  distancia  que  hi  há  desde  la  punta 
del  dit  polzer  fins  a  la  del  petit,  oberta  la  niá,  y  tam- 
bé la  octava  part  de  la  cana.  Palmo.  ||  Joch  en  que 
tirant  unes  monedes  contra  una  paret,  guanya  qui 
acería  a  feranar  la  sena  un  pañi  aprop  de  la  del  al- 
tre.  Palmo.  II  Fam.  PAMET. 

PAM  CURT.  Mida  de  pam  escás.  Palmito. 

PAM  DE  térra.  Petit  espai  d'ella.  Palmo  de  tierra. 

PAM  ne  VAL  cana.  Expr.  Explica  M  valor  y  estima- 
ció  d  algunes  coses,  acomparantles  ab  altres  ma- 
jors,  pero  menys  estimables.  Más  vale  onza  que  libra, 
ó  más  vale  onza  de  sangre  que  libra  de  amistad. 

ab  un  PAM  DE  llenoua.  Loe.  Manifesta  P  ansia  o 
afany  ab  que's  fá  alguna  cosa.  Con  un  palmo  de  len- 
gua, ó  con  la  lengua  de  un  palmo,  ó  con  un  palmo  de 
lengua  fuera. 

un  pam.  Ter.  Camp  de  larr.  Molta  quantitat  o 
calitat. 

AB  un  PAM  d'ORELLES.  fr.  Met.  Ab  molta  atenció. 
Con  las  orejas  tan  largas. 

amidar  A  pams.  fr.  Que  a  mes  del  sentit  recte  sig- 
nifica tindre  ben  examinada  y  coneguda  alguna  cosa. 
Medir  á  palmos. 

anar  A  pams.  Expr.  Assegurarse,  sapiguer  bé  una 
cosa.  Medir  á  palmos. 

DEIXAR  ab  un  pam  de  NAC.  fr.  Explica  que  algú  ha 
quedat  burlat  en  alguna  pretensió  que  creia  segura. 
Dejar  con  tantas  ó  con  un  palmo  de  narices. 

en  UN  PAM  DE  TERRA,  fr.  En  petit  espai.  En  un  pal- 
mo de  tierra. 

FER  UN  O  ESTAR  AB  UN  PAM  D'ORELLES.  fr.  Escoltar 
ab  molta  atenció.  Abrir  tanto  oído. 

fer  un  PAM  DE  MORROS,  fr.  Fam.  Manifestar  enfa- 
do y  ressentiment  ab  la  cara.  Estar  con  tanta  teta. 

GUANYAR  DE  PAM  A  PAM  O  PAM  PER  PAM.  fr.  Gua- 
nyar  ab  molta  dificultat  el  terreno  que  's  disputa. 
Ganar  á  palmos  o  d  palmo  d  palmo. 

MES  VAL  PAM  QUE  CANA.  fr.  PAM  NE  VAL  CANA. 

NO  TINDRE  PAM  NI  QUART.  fr.  Met.  NO  TINDRE  CAP 
NI  CENTENER.  ||  NO  TINDRE  PART  NI  QUART. 

OBR1R  UN  pam  D'  ulls.  fr.  Met.  Estar  algú  advertit, 
ab  cuidado  y  vigilancia  pera  que  no  P  enganyin. 
Abrir  el  ojo;  estar  ojo  avizor;  despabilar  ó  despabilar- 
se los  oíos. 

POSAR  UN  PAM  de  greix.  fr.  Met.  Complaures  molt 


en  alguna  cosa.  Regodearse,  deleitarse;  bañarse  en 
agua  rosada. 

PARLÉM  A  PAMS.  Loe.  Ab  que's  prevé  qu'és  menes- 
ter explicarse  ciar,  y  dir  el  seu  parer  o  intenció  cla- 
rament  sobre  la  materia  de  que's  tracta.  Hablemos 
claro. 

QUEDARSE  AB  UN  PAM  DE  BOCA.  fr.  QUEDAR  FET  UN 
BABÁU. 

TINDRE  AMIDAT  DE  PAM  A  PAM.  fr.  TINDRE  APAMAT. 

TINDRE  TRES  PAMS  DE  BARBES  O  TÉ  TRES  PAMS  DE 
BARBA,  fr.  Met.  Pera  explicar  que  la  noticia  que's  re- 
fereix  és  vella.  Tener  muletas  o  tantas  barbas. 

TREURE  UN  PAM  DE  LLENGUA.  fr.  Afanyarse  exce3- 
sivament  en  la  execució  d  alguna  cosa.  Sacar  una 
cuarta  de  lengua. 

¡PAM!  Onomatopeia  del  tir  o  del  cop.  ¡Pum! 

PAMAR.  v.  a.  apamar. 

PAMARD  (Joan  Bautista  Antoni).  Biog.  Cirurgiá 
que  va  néixer  a  Avinyó  (Franga)  en  1763.  Aplicat  a 
la  seua  carrera  ab  noves  y  constantes  observacions, 
va  ésser  inventor  de  alguns  instruments  quirúrgichs 
que'l  feren  remarcable  en  son  art.  Per  la  seua  com- 
petencia en  les  operacions,  va  obtindre  la  direcció 
del  hospital  d'aquella  ciutat,  morint  en  aquell  cárrecli 
al  any  1823. 

—  (PERE  FRANCESCH).  Biog.  Conegut  cirurgiá  del 
sigle  XVIII,  nadiu  d'Avinyó  (Franca)  de  quin  hospital 
era  director.  Era  pare  del  anterior  y  va  viure  péls 
anys  1728-1793.  Va  distingirse  per  la  seua  competen- 
cia en  les  operacions  renals  y  oftalmique*,  havent 
inventat  entre  altres  instruments  un  aparell  pera  les 
operacions  deis  ulls,  anonienat  pica. 

PAMAROLA.  Grog.  Montanya  situada  prop  de 
Viella  a  la  Valí  d'Arán. 

PAMEJAR.  v.  a.  Amidar  una  cosa  per  pams. 
Apalmar. 

PAMELA,  ni.  Mena  de  civada,  que  's  conreua  en 
alguns  lloclis  de  Franca.  ||  Mena  de  barret  de  palla 
que  usen  les  senyores  ab  els  trajos  de  camp,  y  en 
certes  reunions  de  primavera  y  d'estiu.  Pamela. 

PAMEMA,  ni.  Fam.  Fet  o  dita  sense  importancia 
a  quina  se  pretén  donarnhi.  ||  Ficció  que  no  revesteix 
cap  propósit  determinat.  Pamema. 

fer  LA  pamema,  fr.  Enganyar  dissimuladament. 

PAMET.  m.  dim.  Fam.  La  cara  hermosa  d' alguna 
persona.  Palmo,  palmito. 

PAMIAS  (Felip).  Biog.  Autor  del  sigle  XVI  qui 
traduí  al  cátala  Lo  Secret  deis  Secrets,  d  Aristotil,  els 
quals  se  guarden  en  la  Biblioteca  del  Escorial. 

PAM1ERS.  Geog.  Ciutat  del  actual  departament 
del  Ariége  al  Mitgdía  de  Franca,  que  va  perteneixer 
al  antich  comtat  de  Foix  Está  emplacada  en  les  vo- 
reres  del  riu  Ariége,  essent  capital  de  son  districte  y 
bisbat  y  té  10449  hab.  Conserva  niolts  recorts  histó- 
richs,  havent  figurat  durant  les  lluites  relligioses  deis 
sigles  xvi  y  xvii. 

PAMPA,  f.  PÁMPOL.  ||  Soroll  que's  fa  pegant  ab 
la  má  tancada  a  la  barba.  Sopapo. 

TOCARSE  LA  PAMPA,  fr.  Fam.  TOCARSE  LA  PAAÍPA- 
RRUANA. 

PAMPAGOLL.  Ndut.  ant.  La  vela  estesa  pera 
preservar  del  sol. 

PAMPALONIA.  Bot.  A  Menorca  's  dona  aquest 
nom  a  una  Peonía. 

PAMPALLUGUEJAR.  v.  n.  Fer  pampallugues  la 
vista.  Turbarse  la  vista. 

PAMPALLUGUES.  f.  pl.  Llumenetes  deis  ulls  que 
priven  de  distingir  els  obgectes.  Telarañas  en  los 
ojos. 

FER  pampallugues.  fr.  Fer  sombra  algú,  posantse 
devant  del  llum  y  moventse.  Hacer  sombrajos. 

FER  PAMPALLUGUES  ALS  ULLS,  y  TINDRE  PAMPALLU- 
GUES ALS  ulls.  fr.  Met.  Turbarse  la  vista.  Hacer  ios 
ojos  telarañas. 


DlC.  Cat. 


F    «/ 


Jjjfcfl   de  tíorvL  Viilicr 

¿«'¿y 


M 


n 


\ 


•  A 


v  / 


ii0i     ""7  **  M.'l  mis 
itií,'ór£íde 

Sor  pe,  $  t     V,/T7\    «TT7      %í1*dorre     LWg 

,.-¿fere^  lleven  I 


,.^ 


v^> fr^V/  í 

üoldisulnrá  r¡í      o-*"       w-. 


"f'í   -  o 


\Esteni.  tle  Ca?dfs  f>-    J^ltijts  A    I   sjgjkipie h  3'ec/re 


^>k</e-es  ¡alencia\       Gares     Jjla'*7$fí        GknespajTS.í      ¿/ST^O  ..    <M 

."%   %,-   .•■■   ^«K^Vt^^,         V7™    v'''""-    -  w 

-,         1  i    cKAueu%        t>>  \)  Besan  oj:  *%    %        y  I&i 


.  \     clí  AiieiiX  OÁ  Y) 

-■VJailolis; 


I  í.r,      xEscalóo  ¥<$T<iro,.  7  -3 
%,i  ;  ,  ,  órárréqa     S1  Romiir^^loiitcnarlícr — !_V 

£!V  -J-B-'Í^^aÍ    f-     Safe-' 

«y*.    -■  J/o/drw  ■       í.Pjttr¿' Hífró  f/£l   °JleramS 


"^ 


/hraiiunieit  'v'\q 
Antist  Í^Beranmi 

~S;  '    ,,o   35r>rt 

V, i/ ,/  Klarvenl-;  ■ ■;■     '/i1- 


> «...   '/      f  ,.''    ,  í,      f  # 

fíunio       )/l 

Sabor&eda        ^ 

Jac/unps 


•stiu-m  /¿ffi'-,  .  o  Mencukp      ytoXahiirrcu h 
\    c./'   <ie  hela-e/a  TJ  O&stiidn  s 


P* 

6 


J  osbOsteü  o  P^Momen     o 
N'é   r  °  '(fuériri  pt  ; 
fXunals  /    í(/   g-d,.. 


Per ata  I 


/■reres  c 


/ 


+  z 


N 


V 


SIGN  ES 

+  +  ■11-  Lirnít  ¿L'J?.vtert 

>j        Parttt 

——  FhsTorrn*rtf 

i*  a  económich 

Carretera 

Carni  ca/-re/e/- 

,i     uelunaJ 

O  CAP  dePartU 

S  X'íLa  tientes  de„ ÓOO0liaJ>. 

®  Vihl  „  ÍOOO    u 

o  Pabfe 

H  Frirohf 

+  Ermita  óSartftiori. 

ESCALA 


m/ofíBtlJoL     ap     chu«0 


DlC.  CAT 


Pallars  y  Ribagorca 


Sort:  Vista  genera!.  —  Castell  de  Pallars  sobre  la  vila  d' Esterri  d'  A-neu.  —  Unichs  restos  del  antich  castell  de 
Pallars.  —  El  Noguera  Pallaresa  a  Esterri.  -  Carrer  major  d'  Esterri.—  Vista  general  d'  Esterri. 


Pallars 


Sort-  Vista  del  Corvo  -La  Guinea  (plá  d'  Esterri ).  -  El  llach  del  Port  de  Benasch.  -  Tahull  (Valí  de  Bohi):  Iglesia  de j 
bort.  Vista  aei  eorvo.      u  „  Caldes  de  Bohi:  Fal  del  Estany  de  Cavallers.- El  Noguera  Pailaresa.  1 


IBAGORCA 


ünient.  —  Iglesia  de  Borén ,  al  peu  d;l  Noguera  Pallaresa.  —  Porta  de  V iglesia  de  Sant  Joan  d'  Isil.  —  Alós :  Porta  de  1'  Iglesia. 
t:  Vista  general.  —  Torre  de  Son  (prop  d'  Esterri).—  Gabás:  Vista  general. 


Fallars  y  Ribagorca 


Valí  de  Bohí.—  Vista  de  Arreu.  —  Fábrica  de  cardar  llana,  a  Esterri.  —  Plá  d'  Esterri :  recullint  1'  herba.  —  Ruines 
de  Sant  Pere  d'  Escaló:  Antich  convent  del  Burgal.—  Macis  de  les  Montanyes  Maleídes  (Maladetta). 


PAM 


PAN 


409 


PÁMPANA,  m.  Fam.  ORAT,  TONTO.  ||  Veu  jocosa 
que  s'usa  familiarment  pera  significar  una  gran  dig- 
nitat  o  autoritat  imaginaria.  Archipámpano. 

PAMPANADA,  f.  Such  extret  deis  pampols  pera 
suplir  el  del  agrani.  Pampanada. 
PAMPANAT.  m.  Ant.  Empanat. 
PAMPANATGE.  ni.   Dibuix  o  composició  gráfica 
reproduint  coujunt  de  pampols.  II  Fig.  Sobres  d'oma- 
ment  o  excés  de  detalls  externs,  en  coses,  que  teñen 
poca  entitat  o  qualitat.  Pampanaje.  ||  pampolatoe. 
PAMPARRUANA.  m.  PERDUT,  VAOABON. 
FER  LA  PAMPARRUANA.  fr.  Vagabondejar.  Haraga- 
near, holgazanear. 

TOCARSE  la  pamparruana.  fr.  Fam.  Estar  ocios  lo 
qui  té  q.tié  fer.  Estar  ó  estarse  mano  sobre  mano. 

PAMPÉ.  Geog.  Arraval  de  Castellar,  prov.  de 
Lleida. 

PAMPEÑA.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  escombrits. 
Pámpano. 

PAMPER,  A.  m.  y  f.  Habitant  de  les  Pampes  de 
América.  Pampero.  ||  Vent  impetuós  que  d' Abril  a 
Novembre  regna  a  la  regió  de  les  Pampes,  molt  te- 
mut  pels  nostres  mariners  a  la  seua  topada  al  riu  de 
la  Plata.  Pampera. 

PAMPINELL.  m.  Bot.  Pampinella  menor. 
PAMPINELLA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
sanguisorbácies,  de  carnes  d' uns  40  centimetres  de 

liaren,  altes, 
rogenques, 
cantel  ludes, 
ra  moses  y 
vestides  de 
f ulles  com- 
postes d'  al- 
tres  rodones 
y  dentades 
de  les  vores; 
al  cim  hi  nei- 
xen  les  flors 
petites  y  a 
poms;elfru¡t 
és  quadrat 
y  punxagut, 
y  les  llevors 
petites,  Margues,  de  color  part,  amargues  y  oloro- 
ses; 1es  fulles  son  medicináis,  y  s'usen  per  enciám,  y 
els  grops  de  les  arrels  serveixen  pera  tenyir  de  roig. 
Pimpinela. 

PAMP1NELLES.  Bot.  Nom  que  a  la  comarca  de  la 
Selva  's  dona  a  un  bolet  del  genre  Amanita.  Penti- 
nelles. 

PAMPIROLADA,  f.  Necetat',  bestiesa,  paraula 
sense  solta.  Necedad. 

PAMPLINA,  f.  Fig.  y  fam.  Coses  de  poca  munta 
y  utilitat.  FUTESA.  ||  Pamplina.  ||  Adulació,  lleusen- 
gería.  Lisonja. 

are  surts  ab  pamplines.  fr.  Que  suposa  donar  es- 
cuses y  pretexts  poch  fondats. 

PAMPLONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
a  la  ciutat  de  Pamplona,  capital  del  regne  de  Na- 
varra. Pamplonés. 

PÁMPOL.  m.  La  fulla  de  la  parra  o  cep.  Pámpa- 
na, pámpano.  ||  Planxa  de  llautó  o  de  coure,  que's 
posa  a  la  verga  de  les  llumaneres  pera  que  no  danyi 
la  llum.  Volante,  pantalla.  ||  Cono  truncat  de  cartró 
que  se  subgecta  en  el  tubu  deis  quinqués  mitjansant 
unes  gafes  metáliques.  Pantalla.  ||  pampolatge. 
AL  CAURE  'LS  PAMPOLS.  fr.  AL  CAURE  LA  FULLA. 

plé  de  pampols.  Pampanoso. 

PAMPOL.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  escombrits, 
de  15  a  30  centimetres  de  tamany.  Romerillo 

PAMPOL  RASCAT.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis 
escombrits,  semblant  al  sorell.  Remero. 

DIC.    CAT.  —V.    II.  — 52. 


Pampinelles 


PAMPOLADA.  Conjunt  de  pampols  Panpanada, 
pampanaje.  II  fullaraca. 

PAMPOLATGE.  m.  Abundor  de  pampols.  Pampa- 
naje. ||  Mct.  Fullaraca,  adorno  excessiu  al  exterior  de 
les  coses  de  poca  entitat  o  conseqüencia.  Pampa- 
naje. 

PAMPOLINA.  f.  Tela  molt  prima  ab  pichs  y  fala- 
garces,  y  ab  barreja  de  llana,  seda  o  herba.  Papelina. 
PAMPOLÓS,  A.  adj.  Pie  o  abundant  de  pampols. 
Pampanoso. 

PAMPOLES.  pl.  Bot.  BELLARUCA. 
PAMPORCINI.  m.  Bot.  Mena  de  plantes  herbacies, 
ab  moltes  arrels,  fulles  radicáis  en  forma  de  cor,  ob- 
tuses,  y  petáis  perllongats,  flors  elegantes,  aillades 
ab  tany  purpurí  y  divisions  rosades,  que  pengen  de 
un  peduncle.  Es  expontania  y  abundosa  al  Mitjorn 
d'Europa  y  s'emplea  en  medicina  pera  us  extern,  com 
alguns  deis  seus  fragments  s'  usen  pera  menjar  del 
bestiar. 

PÁMULA.  f.  PROPÓSIT,  RESOLUCIÓ. 
PAMULA.  Bot.  Mena  de  civada. 
PAN.  m.  PA.  I|  Mit.  Deu  de  la  Naturalesa.  Pan. 
pan  porcin.  ni.  Ant.  Bot.  PA  DE  PORCH. 
PAN  (Coll).  Orog.  Coll  a   1,460  met.  d' altitut  que 
hi  há  a  la  montanya  del  Taga,  a   Uevant  de  Brugue- 
ra,  entre  la  Valí  de  Ribes  y'l  Ripollés,  provincia   de 
Girona.  ||  —  (Coll).  Coll   de  la  serra  de  Montgrony; 
té  1,806   met.  d'altitut  y  és  a   tramontana  de  Gom- 
breny,  prov.  de  Girona.  ||  —  (COLLET  de).  En  el  camí 
de  Bausen  a  Gonaux,  a  la  Valí  d'  Aran. 

PANA.  f.  Teixt  de  coto,  semblant  al  vellut,  llis, 
ratllat  o  ab  mostra,  de  quin  ne  fá  molt  ús  en  sa  ves- 
timenta la  classe  travalladora.  Pana. 

PANACEA,  f.  Nom  que  donen  els  apotecaris  a  al- 
gunes  medicines  que  s'administren  en  polvos  o  pín- 
doles  per  tindre  eficacia  pera  varis  mals.  Panacea. 
||  Met.  Remei  universal  ab  que  se  suposa  curar  totes 
les  malaltíes.  Panacea. 

PANACRONISME.  m.  Erro  cronológich  que  's  co- 
met  al  colocar  un  fet  en  época  posterior  a  la  en  que 
ha  succeit.  Panacronismo. 

PANADA,  f.  Carn  recoberta  de  pasta  cuita  al 
forn.  Empanada. 

BONA  PANADA  Y  MALA  PRÁCTICA,  PLAER  Y  BÉ  ES 
RÓMPRELA.  Ref.  Ab  que  's  fa  veure  la  ventatja  d'apar- 
tar  les  males  costums  o  males  practiques.  A  la  mala 
costumbre,  quebrarle  la  pierna. 
PANADELLA.  f.  Bot.  PARADELLA. 
PANADELLA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Montma- 
neu,  prov.  de  Barcelona. 

PANADÉS  Y  POBLET  (Joseph).  Biog.  Escriptor 
cátala.  Nat  a  Pira  (Tarragona)  1'  any  1840,  mort  en 
1901.  Doctor  en  drets.  Ordenat  de  prebere  a  Roma. 
En  1878  era  canonge  de  Ibiga,  en  1882  de  la  Seu  de 
Urgell  y  després  ho  fou  d'  Alcalá  de  Henares  y  de  To- 
ledo. Com  autor,  es  obra  original  d'ell:  La  Educación 
de  la  Mujer  (Barna.  1878.  imp.  Espasa  y  Salva t),  tres 
vols.  fol.,  y  la  traducció  del  llibre  del  P.  Gratry: 
Cartas  sobre  la  Religión  (Gracia,  1870,  imp.  Campins), 
un  vol.  en  quart. 

PANADÉS.  m.  Geog.  PENADÉS. 
PANADÍC.    m.   Med.    Inflamado    flegmonosa    deis 
dits,  que  comunament  alecta  al  polzer,  al  Índex  o  al 
mitjá.  Panadizo. 

PANAGALL.  Ictiol.  POLLA. 
PANAL,  m.  BRESCA,  PANADIU. 
PANALS.  m.  pl.  Ter.  Bot.  CEN1LL. 
PANALLET.   m.  dim.  PANELLET.  ||  PADRASTRE,  RE- 
PEL.  ||  BORREGO. 

PANALLÓ.  m.  Ter.  PANELLET,  ||  PANADA.  ||  Pá  mes 
petit  que  '1  de  sis  lliures;  generalment  ne  pesa  tres  o 
quatre.  Pan.  ||  perelló. 


410 


PAN 


PAN 


PANAROLA.  f.  Entom.  Insecte,  cotxinilla,  marieta, 
pastoreta,  baconet,  cuca  de  la  Mare  de  Deu.  Cochi- 
nilla, puerca,  cucaracha,  porqueta.  II  Insecte  sem- 
b la n t  al  grill.  Curiana,  corredera,  cucaracha. 

PANARQUIA.  f.  Govern  de  tots:  manca  d'  autorí- 
tat  determinada. 

PANÁRQUICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la 
panarquia,  propi  d'  ella. 

PANARÍQ.  m.  panadíc. 

PANARRA,  m.  Fam.  Home  sense  capacitat,  xim- 
ple,  deixat,  fluix.  Panarra,  sandio,  bolonio,  zofío, 
matacallos,  zambombo,  porro,  zamacuco,  zamarro. 
II  pana'rro. 

PANARRADA.  f.  Necedat.  Sandez,  pampirolada, 
panderada. 

PANARRO.  adj.  Fam.  Gran  menjador  de  pa.  Pa- 
siego,  comedor  de  pan. 

PANARREJAR.  n.  Ésser  panarra,  menjar  molt  de 
pa.  Panarrear. 

PANART.  m.  Altanen,  cimitarra.  Cimitarra,  al- 
fanje. 

PANA?,  A.  adj.  Fam.  PANARRA,  neci.  j|  aum.  Pá  gros. 

PANAT,  DA.  adj.  Panado,  empanado. 

aigua  panada.  Áigua  ab  una  crosteta  de  pa  torrat. 
Agua  panada. 

PANCRÁS.  ni.  Nom  propi  d'  home.  Pancracio. 

PANCRÁTICH,  CA.  adj.  Propi  pera  aumentar  la 
magnitut  deis  obgectes,  després  d'  haverho  fet  ab  el 
telescopi.  Pancrático. 

PÁNCREAS,  ni.  Anat.  Cos  glandulós  que  hi  ha  a 
la  part  inferior  del  ventrell,  ont  s'  hi  engendra  'I  such 
pancreátich,  y  per  un  conducte  que  'n  surt  va  al  bu- 
dell  primer.  Páncreas. 

PANCREATALGIA.  f.  Med.  Dolor  que  se  sent  al 
páncreas.  Pancreatalgia. 

PANCREATENFRASIS.  f.  Med.  Obstrucció  del 
páncreas.  Pancreaténfrasis. 

PANCREÁTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al  pán- 
creas. Pancreático. 

PANCREATINA.  f.  Líquit  que  segrega  '1  páncreas. 
Pancreatina. 

PANCREATITIS,  f.  Med.  Infiamació  del  páncreas. 
Pancreatitis. 

PANCREATONCIA.   f.  Med.  Tumor  al   páncreas. 
Pancreatoncia. 

PANCREST,  A.  adj. 
Med.  Eficác.  contra  to- 
tes les  nialaltíes.  Pan- 
cresto 

PANDAL.  m.  Zool. 
Mena  de  crustacis  de- 
capots macruris,  de 
gros  tamany,  que's  tro- 
va al  Mediterrani. 
PANDATXERA.  f. 
Vanitat,  presumpció.  Penachera,  penacho.  ||  CIMERA. 

PANDATXO.  m.  Plomall  o  altre  adorno  sobre  '1 
cap.  Penacho.  ||  Cada  una  de  les  llenques  llargues  de 
paper  que  'ls  nois  posen  a  cada  costat  de  les  grues 
per  adorno.  Gallardete.  ||  Met.  PANDATXERA. 

PANDECTARI.  m.  Autor  de  les  Pandectas,  apli- 
cantse  marcadament  aquesta  denominació  a  Mateu 
Silvatich,  metge  de  Mantua,  que  va  escriure  les  Pan- 
dectes  de  medicina.  Pandectario. 

PANDECTES.  f.  pl.  Com.  S'  apropia  aquest  nom 
entre  'ls  homes  de  negocis  al  quadern,  en  quin  en 
forma  d'  abecedari,  s'  escriuen  a  cada  fulla  els  noms 
de  les  persones  ab  quines  sostenen  correspondencia, 
o  compte  al  seu  llibre  major.  ||  Jurisp.  Recopilació  de 
varíes  obres,  marcadament  les  de  dret  civil,  que  l'em- 
perador  Justiniá,  va  posar  en  els  cinquanta  llibres 
del  Digest.  l|  Códich  del  meteix  emperador  ab  les  de- 


Pandal 


Pandero 


mes  constitucions  que  '1  formen.  ||  Conjunt  del  Digest 
y  del  Códich.  Pandectas. 

PANDEMIA,  f.  Malaltía  qu'  ataca  a  tots  els  ani- 
máis d'un  poblé.  Pandemia. 

PANDÉM1CH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  o  concernent  a 
la  pandemia.  Pandémico. 

PANDEMÓNIUM,  m.  Lloch  imaginan  ont  se  re- 
uneixea  tots  els  dimonis.  Pandemónium.  ||  Met.  Lloch 
ont  hi  ha  molta  gent  y  molt  desordre.  Pandemónium. 

PANDER.  m.  PANDERO. 

PANDERADA,  f.  Toch  o  cop  de  pandero.  Pande- 
rada. |¡  Molts  panderos. 

PANDERÁM.  m.  Conjunt  de  panderos.  Panderada. 

PANDEREJAR.  v.  a.  Tocar  molt  el  pandero.  Pan- 
deretear. 

PANDERER,  A.  m.  y  f.  Qu¡  fa,  ven  o  toca  '1  pan- 
dero. 

PANDERET.  m.  dim.  Panderete. 

PANDERETA,  f.  PANDERO. 

PANDERO,  ni.  tamborí.  ||  Instrument  format  d'  un 
riscle  cobert  de  pell  a  modo  d'un  seda;,  qu'adornat 
ab  cascabells,  rodonetes  de 
llauna  o  de  llanto,  etc.,  se 
sol  usar  ais  balls  deis  po- 
bles  Pandero,  adufe,  andu- 
llo. ||  ni.  Se  diu  de  la  persona 
que  1  toca.  Panderetero.  || 
Met.  fam.  La  dona  desvergo- 
nyida.  Gazmoña. 

EN  BONES  MANS  ESTÁ  L 
PANDERO.  Re).  Denota  la  con- 
fianía  que  's  té  en  la  capa- 
citat d'  algú.  Está  el  pandero 
en  manos  que  lo  sabrán  bien 

tocar.  ||  ¡ron.  Significa  qu'  un  negoci   es  en   males 
mans.  ¡En  buenas  manos  está  el  pandero! 

PANDEROLA.  f.  Ant.  Mena  de  tarándola  o  esca- 
rabat.  Cucaracha.  ||  Carret  lleuger  d'un  sol  cavall. 
Chirión. 

PANDICULACIÓ.  f.  Med.  Acció  d'  estirarse  o  dei- 
xondarse  per  efecte  de  contraccions  musculars.  Pan- 
diculación. 

PANDICULANT.  adj.  Qui  s' estira  a  causa  de  mol- 
ta son  o  per  cansanci.  Pandiculante. 

PANDICULAR.  adj.  Calificado  del  moviment  pél 
qual  un  s'  estira  per  massa  son  o  cansament.  Pan- 
dicular. 

PANDILLA,  f.  Gavella,  bando,  complot.  Pandilla. 

ÉSSER  DE  LA  PANDILLA,  fr.  Pertányer  a  la  Higa  o 
reunió  de  gent  que  formen  la  pandilla.  Ser  de  la  pega. 

PANDILLATGE.  m.  BANDOLERISME. 

PÁNDOLS  (Serra  de).  Orog.  Serra  que  s' estén 
entre  Gandesa  y  '1  riu  Algas,  a  tramontana  deis  ports 
de  Beceit,  prov.  de  Tarragona. 

PANEDÓ.  m.  Ter.  PANADA. 

PANEDO,  A.  a  j.  TESSO. 

PANEGÍRICH.  m.  Oració  retórica  alabant  a  algú. 
Panegírico.  ||  Alabanza,  elogi.  Panegírico.  ||  adj. 
Pertanyent  a  la  oració  panegírica.  Panegírico. 

PANEGIRISAR.  v.  a.  Fer  el  panegírich  d'  una  per- 
sona. Panegirizar. 

PANEGIRISTA,  m.  Qui  fa  o  recita  panegírichs. 
Panegirista.  ||  Met.  Qui  alaba  a  algú  en  conversa 
particular.  Panegirista. 

PANEJAR.  v.  n.  Ndut.  Entre  pescadors  moures 
ab  el  impuls  de  les  aigues,  les  malíes  de  pescar. 

PANELA,  f.  Bescuit  de  forma  punxaguda.  ||  Mena 
de  coca  feta  de  blat  de  moro. 

PANELL.  m.  Llanca  de  ferro  o  bandera  pera  se- 
nyalar  els  vents.  Veleta.  ||  El  de  figura  d'home  o  de 
altre  animal,  etc.  Giralda.  |]  BAT1PORT.  ||  PENELL. 


PAN 


PAN 


411 


PANELLET.  m.  dim.  de  pa.  Panecico,  panecillo, 
panecito.  ||  Lleminadura  a  modo  de  panet  niolt  petit 
pastat  ab  ous,  sucre  y  altrcs  ingredients.  Bollo.  || 
Lleminadura  molt  delicada  y  feta  de  sucre  sol  que 
imita  la  figura  d'  un  panet  molt  petit.  Periquillo. 

PANELLÓ.  f.  PERELLÓ. 

PANEM  ET  CIRCENSES.  Loe.  llat.  Pá  y  jochs  del 
circh.  S' apropia  ais  que  cerquen  travall  y  distracció. 

PANER.  m.  Cove,  cistell,  canastra.  Canasto,  cesto. 

PANERA,  f.  Cove  o  cércol  entreteixit  de  corda 
pera  posarhi  '1  pá.  Cesta,  panera.  ||  Cistella.  ||  Mena 
de  cistell  pía  menys  ampie  de  boca  que  '1  paner.  Ca- 
nasta. 

PANERA,  f.  Ter.  ibicench.  Escarbat,  cove.  Cucara- 
cha, canasto. 

PANERADA.  f.  Lo  que  cap  dins  d'  una  panera. 
Cestada,  canastada. 

PANERET.  m.  dim.  Canastillo,  canastilla.  l'Aquell 
en  que  les  dones  hi  teñen  la  feina.  Tabaque. 

FER  EL  paneret.  fr.  Preparar  la  roba  pera  la  cria- 
tura qu'ha  de  naixer.  Hacer  canastilla. 

PANES,  m.  y  adj.  Ant.  Qui  cuida  de  la  popa  o  cosa 
pertanyent  a  ella.  Popel,  oficial  de  popa. 

PANESLAVISME.  m.  Sistema  polítich  que  té  per 
fonament,  aplegar  en  un  sol  organisme  polítich  a 
tots  els  pobles  eslaus. 

PANESLAVISTA,  adj.  y  s.  Partidari  del  panesla- 
visme.  ||  Pertanyent  a  dit  sistema  polítich.  Panesla- 
vista. 

PANETA,  f.  Mar  Post  llevadiga  que  s'  encaixa 
de  1' un  banch  al  altre  a  les  fahies.  Paneta. 

PANETELLA.  f.  Cigarro  havano  d'uns  15  centi- 
metres  de  liarch.  Panetela. 

PANETER.  m.  L'  encarregat  de  la  panetería.  Pa- 
netero. 

PANETERÍA,  f  Oficina  del  palau  ont  s'  hi  distri- 
bueix  el  pá  y  s' hi  guarden  les  tovalles,  etc.  Pane- 
tería. 

PANGE  LINGUA.  Liturg.  Himne  religiós  pera  ho- 
norar  al  Santíssim  Sagrament,  que  's  canta  en  les 
íestivitats  del  Corpus. 

PANGENESIS.  f.  Teoría  darviniana  pera  explicar 
els  fenómens  biológichs,  valguentse  de  les  propietats 
y  les  transmigracions  de  les  partícules  materials  que 
anomena  gámules  aquell  autor. 

PANGERMANISME.  m.  Sistema  .  polítich  de  la 
Alemania,  que  té  per  propósit  unificara  tots  els  po- 
bles d'  origen  germánich. 

PANGIACIES.  f.  pl.  Plantes  dicotiledonies,  sem- 
blantes per  la  seua  flor  y  fruit  a  les  bixacies.  Pan- 
giacies. 

PANGLOSSIA.  f.  Conjunt  de  tractats  escrits  en 
diferents  idiomes.  Panglosia. 

PANGONIA,  f.  Afín.  Varietat  de  quarc,  prismátich- 
Pangonia. 

PANHARMÓNICH.  m.  Mus.  instrument  compost, 
que  té  per  obgecte  imitar  cert  nombre  d'  altres  ins- 
truments,  pera  semblar  una  orquesta.  Va  ésser  in- 
ventat  en  1805  per  Maelzel.  Panharmonicón. 

PANHELENiCH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
tota  la  Grecia. 

PANHELENISME.  ni  Sistema  polítich  que  's  pro- 
posa reunir  en  nació  ais  pobles  de  raga  grega  deis 
Balkans  y  de  les  costes  del  mar  Egeu.  Panhelenismo. 

PANHIDRÓMETRE.  m.  Instrument  propi  pera 
averiguar  el  pes  especííich  deis  líquits  en  general. 
Panhidrómetro. 

PANIAGÜAT.  rh.  Servidor  que  reb  inenjar  y  sou. 
II  Fig.  Aquell  que  reb  mercés  y  protecció  de  persona 
de  major  posició  social,  y 's  mostra  ab  ell  identificat. 

PANICAL.  m.  Bot.  Mena  de  cart.  Cardo  corredor. 
||  CART  PANICAL.  ||  BLANCH    Planta   de  la  fam.  de  les 


Panic 


umbelíferes  que  creix  eti  les  sorres  de  les  platges.  || 
—  BLAU.  Planta  de  la  fam.  de  les  compostes,  genre 
Echinops,  molt  comú  a  Catalunya.  ||  —  MARI.  A  Tor- 
tosa.  PANICAL  BLAU. 

PANICEUS.  f.  pl.  Tribu  de  plantes  graminies,  quin 
tipus  és  el  paníc. 

PÁNICH.  adj.  Sense  fonament.  ||  Por  o  espant  de 
grans  proporcions.  Terror,  pánico. 

PANICOFOBIA.  f.  Med.  Por  o  temor  de  tot.  Pani- 
cofobia. 

PANICOGRAFÍA.  f.  Art  de  preparar  clixés  de  zench 
pera  tot  h  mena  d'escuts,  dibuixos  y  gravats.  Va  ésser 
inventat  1'  any  1850  per  En   Fermí  Gillot  a   París,  y 
ha  facilitat  l'adopció  de  molts 
detalls  d'  importancia  a  la 
gráfica.  Panicografía. 

PANÍCUL.  m.  Bol.  Mena  de 
flors  o  llevors.  Panículo.  || 
m.  Med  Membrana  que  co- 
breix  varíes  parts  del  eos  y 
que  afavoreix  el  moviment 
deis  muscles.  Panículo. 

PANICULAT,  DA.  adj.  En 
forma  de  panícul.  Panicu- 
lado. 

PAÑÍ?,  m.  Bol.  Planta 
que  's  distingeix  del  mili  en 
que  té  '1  grá  mes  petit  y  en 
espiga  y  1  mili  en  ramellet. 
Panizo,  cañota,  mijo  gran- 
de. ||    Ter.   BLAT    DE    MORO.  ¡| 

Metaf.  Diners,  moneda.  II  —  NEGRE.  Bot.  Gramínia 
que  's  conreua  en  alguns  llochs.  ||  —  DE  DAIMIF.L. 
PANÍC  NEGRE. 

PANIQA.  f.  Abanino. 

PANICAL  m.  y 

PANICAR.  m.  Camp  pié  de  panig. 

PANICARS.  Orog.  Coll  del  Pirineu  gíroní,  al  N.O. 
de  La  Junquera.  Té  l'elevació  de  763  metres  al  camí 
de  Figueres  al  Voló,  y  era  ais  temps  antichs  y  al  pe- 
ríode  mitgeval,  de  pas  freqüent,  haventhi  esdevingut 
el  célebre  combat  en  quin  En  Pere  III  d' Aragó  va  ven- 
cer a  les  hosts  franceses  a  30  de  Septembre  de  1285. 

PANIFER,  A.  adj.  S'aplica  a  qui  porta  pá,  nome- 
nantse  també  ab  el  meteix  calificatiu  les  terres  que 
produeixen  blat.  Panifero,  ra. 

PANIFICABLE.  adj.  Lo  que's  pot  panificar.  Pani- 
ficable. 

PANIFICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  convertir  les  ma- 
teries  farinoses  en  pa.  Panificación. 

PANIFICAR,  v.  a.  Disposar  una  térra  pera  que 
dongui  blat.  Panificar.  ||  Fabricar  gran  cantitat  de 
pa.  Panificar. 

PANIFICAT,  DA.  p.  p.  del  verb  PANIFICAR. 

PANIFORM.  adj.  S'apropía  a  la  configurado  de 
certes  estalactites  que  se  troven  a  les  parets  de  ca- 
vitats  subterranies,  formant  festons  y  penjolls.  Pa- 
niforme. 

PANIGROCH.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  com- 
postes, genre  Anacyclus,  que  's  fá  principalment  en 
les  comarques  de  Lleida. 

PANINTERN.  m.  Bot.  Membrana  o  tel  interior  de 
les  fruites  y  deis  líquens.  Panintermo. 

PANISSOLA.  f.  Bot.  PANÍC.  ||  SABONETES.  ||  Paníc 
bort,  planta  de  la  familia  de  les  graminies  que  fá  una 
espiga  plena  d'uns  com  a  fils  aspres  ab  que  s*  agarra 
fácilment  a  la  roba.  Amor  de  hortelano,  filántro- 
pos, adacilla. 

PANISTRE.  m.  Ter.  PANER,  COVE. 

PANJORET../C//0/.  SORELLET. 

PANLÉXICH.  m.  Diccionari  que  compren  totes  les 
páranles  d'un  idioma.  Panléxico. 


412 


PAN 


PAN 


PANNA.  f.  Penca,  trog  plá  y  regulnrment  llarch, 
com:  panna  de  glas,  de  suro,  etc.  Témpano,  pana, 
panes. 

PANNARIA.  f.  Bot.  Mena  de  líquens  y  moisés  de 
la  fam.  de  les  lecanoracies,  que  creixen  comunament 
a  !es  escorces  deis  arbres  vells,  fonnant  rosetes  vol- 
tades  d'una  peluga  negrenca  y  espessa.  Pannaria. 

PANNE.  Dep.  Veu  francesa  qtie'ls  automovilistes 
usen  pera  referirse  a  la  parada  forzosa  de  la  seua 
máquina,  per  causa  d'algún  entrebanch  o  incident. 

PANNEAU.  m.  Mot  francés  que'ls  pintors  y  els 
esculptors,  com  altres  artistes  al  ensenips,  usen  pera 
referirse  a  un  espai  enquadrat,  que  s'apropía  a  un 
march,  a  una  tela,  a  un  relleu,  o  bé  a  algún  ornat  de 
orfebrería,  d'  arquitectura  o  a  certa  combinado  de 
flors  naturals. 

PANNUS.  m.  Med.  Malaltía  deis  ulls  per  inflamado, 
ab  granulado  de  la  conjuntiva  parpebral.  Pannus. 
PANÓ.  m.  PENDO. 

PANOFOBIA.  f.  Med.  Disposició  del  esperit  per  la 
qual  causen  espant  les  coses  mes  insignificantes. 
Panofobia. 

PANOFÓBICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  pa- 
nofobia o  propens  a  patirla.  Panofóbico. 

PANOFRIT.  f.  Zoo!.  Infusoris  ciliats,  persamecians, 
que  sejornen  a  les  aigües  dolces  o  salades,  entre  les 
plantes  aquátiques.  Panófride. 
PANOL.  Mar.  PANYOL. 

PANOLI,  m.  Pastellet  propi  de  la  Ribera  d'Ebre  y 
mes  particularment  de  Tortosa.  Pastelillo.  ||  Beneit. 
Estúpido. 

ÉSSER  UN  PANOLI,  fr.  Ser  un  necio. 
PANOLLA.  f.  PANOTXA. 

PANOPLIA,  f.  Feix  d'armes  de  distintes  menes 
colocades  en  pabelló,  o  en  un  piafó.  Panoplia.  [|  Ar- 
mament  complert  d'un 
cavaller.  Panoplia.  || 
Coneixement  teórich 
de  les  armes  y  llur 
si  gnificació.  Pano- 
plia. 

PANÓPTICH,  CA. 
adj.  Arquit.  S' aplica 
al  edifici  bastit  de 
mena  que  pugui  veu- 
res  desde  un  sol  punt 
de  vista,  tota  la  seua 
banda  superior. 

PANORAMA,  m. 
Gran  quadro  cercolar 
disposat  de  tal  modo 
que  l'espectador  colo- 
cat  al  mitg  veu  els 
obgectes  representats 
com  se  veuríen  si  des- 
de una  altura  desco- 
brís  tota  una  gran  y 
vistosa  extensió  de 
terreno  Panorama.  ||  Gran  y  vistosa  extensió  de 
terreno.  Panorama. 

PANORAMÁTICH,  CA.  adj.  PANORÁMICH. 
PANORÁMICAMENT.  adv.  m.  En  forma  de  pano- 
rama; s'apropía  ais  aparells  fotográfichs   estereosco- 
pis,  que  mitjantsant  cert  mecanisme  poden  funcionar 
panorámicament.  Panorámicamente. 

PANORÁMICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  pano- 
rama o  h¡  té  relació.  Panorámico. 

PANORÓGRAF.  m.  Instrument  usat  pera  obtindre 
d'uua  manera  immediata  en  una  superficie  plana,  '1 
desenrotllo  de  la  vista  en  perspectiva  deis  obgectes 
que  volten  l'horitzó.  Panorógrafo. 

PANOSITAT.  f.  Med.  Manca  de  consistencia  a  la 
pcll  per  efecte  d'alguna  malaltía.  Panosidad. 


Panoplia  ab  armes  del  siti  de  G 
roña.  (Exp.  d'Igualada,  1908) 


PANOTXA.  f.  Bol.  Espiga  de  blat  de  moro.  Ma- 
zorca, panocha,  panoja. 

PANQUERA.  ler.  Arañes.  MUSTELA. 

PANQUIMAGOCH.  CA.  adj.  Farm.  Se  deia  anti- 
gament  d'alguns  reméis  purgatius,  pera  fer  evaquar 
els  liumors.  H  Extracte  d'  áloes,  barrejat  ab  algunes 
arrels  d'elebor  negre,  escamonia,  agarich  y  altres 
substancies. 

PANSA,  f.  Raim  escaldat  ab  lleixiu  y  secat  al  sol. 
Pasa.  ||  Crosteta  de  mal  que  sol  eixir  ais  llavis.  Es- 
cupidura,  pupa,  escupetina.  ||  Mena  d'afeitque  usa- 
ven  les  dones  y  tenía  aquest  nom  perque's  feia  ab  dit 
rain.  Pasa. 

menjar  CUES  DE  PANSA,  fr.  Se  diu  familiarment 
que  mengi  cues  de  pansa  a  aquell  que  no  té  memoria 
o  s'oblida  facilment  de  les  coses.  Refrescar  la  me~ 
moría. 

PANSAL.  m.  Cep  que  fá  'ls  raíms  ab  que  's  fan  les 
panses.  Uva  pasa. 

PANSIMENT.  m.  EMMUSTEIMENT. 

PANSIR.  v.  a.  Secar  alguna  cosa  al  sol.  Pasar. 

PANSIRSE.  v.  r.  Tornarse  pansit.  Acorcharse, 
pasarse.  ||  Met.  Arrugarse  la  cara.  Avellanarse, 
arrugarse.  ||  aflaquirse.  ||  Assecarse,  arrugarse  les 
fruites  y  altres  coses.  Pasarse. 

PANSIT,  DA.  p.  p.  Pasado.  ||  MÚST1CH,  ARRUGAT. 

PANSLAV1SME.  m.  Política  que  consisteix  en  pro- 
curar la  unió  de  tots  els  pobles  slaus.  Panslavismo. 

PANTÁ.  m.  PANTANO. 

PANTAIX.  m.  ler.  PANTEIG. 

PANTAIXAR.  v.  n.  PANTEJAR. 

PANTÁIXER.  v.  n.  Pantejar. 

PANTALEÓ.  n.  p.  Pantaleón.  ||  Instrument  musich 
inventat  al  sigle  xvm,  molt  semblant  al  piano  de 
martells. 

PANTALEU.  Geog.  Cala  de  1'  illa  de  Mallorca, 
prop  d'Andraitx,  entre  la  punta  del  Moro  al  S.  y  la  de 
la  Rebassada  al  N. 

PANTALÓ.  m.  Calces  llargues  qu'arriben  fins  ais 
peus.  Pantalón  o  pantalones. 

PANTALLA,  f.  Enginy  de  metall,  paper  o  roba  que 
se  posa  devant   del    llum  pera   rebatren  els    raigs. 


Pantalles:  1,  pera  llum  de  petroli;  2,  pera  llum  de  gas; 
3,  pera  llum  elé-;trich 

Pantalla.  ||  Fig.  Sombra,  destorb,  estaquirot.  Pan- 
talla. ||  Epítet  de  la  persona  de  que's  val  .algú  pera 
que  respongui  de  les  seues   accions.  Pantalla. 

PANTÁN.  m.  y 

PANTANO,  m.  Lloch  o  siti  ont  s'hi  arrepleguen 
les  aigües,  formant  un  estany  fangos.  Trampal, 
pantano.  II  Dificultat,  obstacle,  impediment  gros. 
Pantano.  ||  La  persona  gran  y  grossa  que  no  serveix 
per  res. 

PANTANOS,  A.  a.lj.  Lloch  pié  d'  aiguamolls  o  pan- 
tanos. Lagunoso,  pantanoso,  palustre,  paludoso. 

PANTEIG.  m.  Algarse  y  baixarse  la  post  del  pit  a 
causa  deis  esforgos  que  han  de  fer  alguns  pera  res- 
pirar. ||  Respirar  ab  sofocació.  Palpitación. 


PAN 


PAN 


413 


PANTEISME.  m.  Sistema  deis  qui  no  admeten 
altre  deu  que'l  gran  tot  o  la  universalitat  deis  éssers. 
Panteísmo. 

PANTEÍSTA.  s.  Partidari  del  panteísme.  Pan- 
teista. 

PANTEÍSTICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  o  referent 
al  panteísme.  Panteístico. 

PANTEJAR.  v.  n.  Respirar  ab  fatiga.  Hipar,  re- 
sollar. ||  Moure'l  pit  y'l  ventre  respirant  de  cansanci. 
Palpitar. 

PANTELEFÓNICH,  CA.  adj.  Fis.  Pertanyent  o 
relatiu  al  pantelefon. 

PANTELEFON.  m.  Fis.  Microfon  inventat  per 
Loclit  Sabye  pera  trasmetre  els  sóns  a  distancia  ab 
la  seua  propia  modulació.  S'  anomena  també  telefon 
voltaich.  Pantelefono. 

PANTELEGRAF.  m.  Fis.  Aparell  telegráfich  que 
reprodueix  a  distancia  y  com  al  original  se  troven, 
dibuixos,  escrits  y  fins  les  trnces  de  les  firmes  deis 
que  trasmeten  els  despaigs.  Pantelégrafo. 

PANTELEGRAFÍA.  f.  Fis.  Medi  de  transmetre  per 
l'electricitat  tota  mena  d'  escriptura  y  tragáis  grá- 
fichs.  Pantelegrafía. 

PANTELEGRÁFICH,  CA.  adj.  Fis.  Pertanyent  o 
relatiu  a  la  pantelegrafía.  Pantelegráfico. 

PANTEÓ.  m.  Sepulcre  aislat  per  un  o  mes  morts 
y  generalment  adornat  ab  estatúes,  bustos,  etc.  Pan- 
teón. 

PANTEOLOGÍA.  f.  Historia  de  tots  els  deus  del 
paganisme.  Panteologia. 

PANTEÓN,  m.  PANTEÓ. 

PANTEOLOGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  panteologia.  Panteológico. 

PANTERA,  f.  Zool.  Animal  fer  y  molt  lleuger  que 
té  la  pell  clapada  de  taques  fosques.  Pantera. 

PANTERÍ,  NA.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  pante- 
ra. Panterino. 

PANTINELLES.  Bot.  PENTINELLES. 

PANTOCH.  m.  Mar.  Curvatura  que  teñen  les  va- 
rengues  principáis,  que  formen  la  panxa  del  barco. 
Pantoque. 

PANTOFA.  f.  Pantofla. 

PANTOFAGIA.  f.  Med.  Fam  devoradora:  Panto- 
fagia. 

PANTOFAGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  panto- 

fagia.   Panto- 
^  fagico-ga. 

PANTOFI- 
LA.   adj.   y  s. 
Aniich   de  tot- 
hom.  Pan tó- 
Slo. 
PANTOFLA. 
f.  Xinel-la,  mena  de  calqat  senzili,  sense  lligams,  ab 
sola  lleugera  y  coberta  de  roba  brodada  que's  porta 
regularment  per  anar  per  casa.  Pantuflo,  chinela. 

PANTOFLADA.  f.  Cop  de  pantofla,  puntada  de 
peu.  Pantuflazo.  ||  Per  extensió  cop  donat  ab  la  má. 

PANTOFLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  pantofles.  Pantu- 
flero. 

PANTÓGRAF.  m.  Instrument  que  serveix  pera  co- 
piar inecánicament  els  dibuixos  y  gravats,  aumen- 
tan! o  reduint  llurs  proporcions.  Pantógrafo. 

PANTOGRAFÍA.  f.  Art  de  copiar  ab  el  pantógraf. 
Pantografía. 

PANTÓMETRA,  f.  Instrument  format  de  dos  eos- 
sos  cilíndrichs  que  ajustea  perlectament  l'un  demunt 
dtl  altre;  el  d'abaix  és  fixe  y'l  de  dalt  gira.  Serveix 
pera  pendre  ánguls  horitzontals,  que's  llegeixen  aun 
cercle  graduat  que  hi  há  al  eos  inferior  per  medi  del 
nonius  que  hi  há  al  superior.  Hi  há  pantómetres  ab 
ullera  y  altres  sense;  en  aqüestes  derreres  se  distin- 


Pantofla:  i,  pera  home;  2,  pera  dona; 
3,  d'hlvern  ab  sola  de  feltre 


geix  la  visual  per  les  pínules  que  té'l  eos  superior. 
També  n'hi  há  que  teñen  un  cercle  vertical  pera 
pendre  anguls  verticals.  Pantómetra. 

PANTOMIMA,  f.  Acció  d'expressar  els  sentiments 
y  les  passions  per  medi  de  gestos  y  actituts.  Panto- 
mima. ||  Especie  de  danga  o  de  ball  teatral. 

PANTOMÍMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  panto- 
mima. ||  Donat  a  entendre  per  medi  de  gestos.  Pan- 
tomímico, ca. 

PANTOMIMERÍA.  f.  Zalamería. 

PANTOMIMO,  m.  Qui  representa  pantomimes. 
Pantomimo. 

PANTOMINA.  f.  PANTOMIMA. 

PANTOMINER,  A.  adj    Zalamero. 

PANTORRILLA.  f.  Ventrell  de  la  cama.  Molledo, 
pantorrilla. 

PANTORRILLERA,  f.  Mitja  que's  posa  sota  de  les 
ordinaries  pera  abultar  les  pantorrilles.  Pantorri- 
llera. 

PANTORRILLUT,  DA.  adj.  Qui  té  les  pantorrilles 
molt  grosses.  Pantorrilludo. 

PANTUFLA.  V.  PANTOFLA. 

PANTUFLADA.  f.  PANTOFLADA. 

PANULAT,  DA.  adj.  Med.  Epítet  deis  abee^sos 
que  presenten  el  color  groch  duna  crosta  de  pa.  Pa- 
nulado. 

PANXA.  f.  Ventre.  Barriga,  panza.  ||  La  part  ro- 
dona del  mitg  de  qualsevol  eos,  que  sobreíx  d'ell, 
com  la  de  les  gerres,  cantis,  olles,  etc.  Barriga,  pan- 
za, tripa.  ||  La  part  de  la  superficie  que'ha  perdut  la 
seua  rectitut  e  ix  en  fora.  Panza.  ||  La  part  de  la 
filosa  ont  s'hi  posa  la  encerrosada.  Rocadero. 

PANXA  CONTENTA.  L'home  de  molta  catxaca,  amich 
de  la  comoditat  y  que  sent  poch  les  coses.  Torrezne- 
ro, panza  en  gloria. 

PANXA  DE  cuchs.  Fam.  Qui  la  té  molt  abultada. 
Tripón,  tripudo. 

PANXA  plena  FA  bullicia.  Ref.  Explica  1'  alegría 
del  qui  logra  lo  qu'  ha  de  menester  y  está  satisfet  de 
lo  que  desitja.  Canta  Marta  después  de  harta,  o  bien 
canta  Marta  después  de  harta. 

FER  PANXA  alguna  COSA.  fr.  Sortir  enfora,  apar- 
tarse de  la  superficie  recta.  Combarse,  pandear;  hacer 
comba  ó  barriga. 

FERSEN  UNA  PANXA.  fr.  FERSEN  UN  PANXÓ. 

LA  PANXA  NO  VOL  NOVES,  fr.  Denota  que  sense 
menjar  no  's  pot  viure.  El  vientre  ayuno  no  oye  d  nin- 
guno. 

MIRA  panxa  Y  NO  miris  CARA.  fr.  S'  apropia  ais  in- 
diferents  del  sen  concepte  y  ais  egoistes  y  avars. 
Mira  panza  y  no  mires  cara. 

OMPLEM  LA  PANXA  Y  DÍGASME  MORO.  Loe.  fam. 
AFARTAM  BÉ,  etc. 

OMPL1R  LA  panxa.  fr.  Fecundar  el  másele  a  la  fe- 
mella.  Llenar  la  barriga,  empreñar. 

portar  panxa  per  amunt.  fr.  Fam.  Portar  a  ente- 
rrar. Sacar  los  pies  adelante. 

Sanxo  panxa.  Nom  cátala  del  escuder  de  Don 
Quixot. 

posarse  DE  panxa  AL  SOL.  fr.  Descuidar,  deixar  o 
abandonar  la  solicitut  d'  alguna  cosa.  Tenderse  á  la 
bartola. 

PANXAQA.  Panxa  grossa.  Barrigón,  pancho. 

PANXADA.  f.  Cop  donat  ab  la  panxa.  Panzada.  || 
Fart,  tip.  Panzada. 

PANXARRA.  f.  PANXACA. 

PANXARRÓ.  m.  PANXUT. 

PANXETA.  f.  dim.  Barriguilla. 

PANXISTA.  Com.  El  que  sois  se  preocupa  de  les 
seues  conveniencies.  ||  El  que  's  mostra  indiferent  a 
tot  si  no  li  ha  de  resultar  pera  ell  una  satisíacció. 

PANXÓ.  ni.  PANXACA.  ||  fart,  tip. 

FERSEN    UN   PANXÓ.   fr.    Pondera   lo  molt   qu'  algú 


414 


PAN 


PAP 


Pany  a  la  catalana 


menja  d'  alguna  cosa.  Darse  una  panzada,  hacerse  un 
hartazgo. 

PANXUT,  DA.  adj.  Quí  té  o  lo  que  té  la  panxa 
molt  grossa.  Barrigudo,  panzudo,  tripudo,  tripón, 
ventroso,  ventrudo,  panzón.  ||  m.  y  f.  Qui  té  niolta 
panxa.  Panzón. 

PANY.  ni.  Planxa  de  ferro  o  altre  metall  sobre  la 
qual  s'  afiancen  diverses  peces,  que  serveixen  pera 
tancar  y  obrir  portes,  etc. 
Cerraja.  |l  Enfront,  paret 
d'  un  eciifici.  Lienzo  de 
pared,  jastial,  hastial.  || 
Falda  de  roba,  coin:  de  la 
capa,  etc.  Canto.  ||  Faldó 
de  la  camisa.  Pañal.  || 
Fulla  d'  or,  etc.  Pan.  || 
CORTINA,  2.  ||  Part  molt 
principal  de  les  armes  de 
foch  que  serveix  pera  dis- 
pararles. Llave.  ||  Ais  mo- 
lins  de  fariña  és  bastidor  ab  la  seua  comporta  de 
bronze,  que  dona  pas  a  1'  aigua  que  fa  moure  '1  ro- 
det.   Compuerta   de   bronce.   II  forrellat.  ||   Ant. 

PICA,  TACA. 

PANY  D'  ARMARi.  Pany  fixo  o  móvil  que  serveix 
pera  obrirlo. 

PANY  de  balda.  Aquell  que  's  fixa  a  les  portes  ex- 
teriors  de  dues  tulles. 

PANY  DE  Baldeta  de  CAMBRA.  El  que  serveix  pera 
tancar  portes  de  dues  ful  les. 

PANY  DE  CALAix.  Aparell  que  's  fixa  ais  calaixos 
engalzant  ab  els  de  dalt. 

PANY  DE  cambra.  El  que  tanca  les  habitacions  in- 
teriors  en  portes  d'  una  sola  fulla. 

PANY  DE  COP.  Aquell  que  's  tanca  de  cop. 

Pany  DE  COP  Y  volta.  El  que  's  fixa  a  les  portes 
de  pis  y  ais  canzells. 

PANY  DE  forrellat.  El  que  engalza  '1  pastell  al 
baldó  del  forrellat  a  les  portes  exteriors. 

PANY  DE  GORGES.  El  que  té  moltes  inolles,  pera 
donarli  major  seguretat. 

PANY  DE  maleta.  Pany  móvil  que  s'  aplica  a  una 
maleta,  a  una  porta,  a  un  armari,  etc.  Candado. 

PANY  DE  MOLLA  o  DE  COP.  El  que  tanca  depressa  o 
ab  cop.  Golpe,  pestillo  de  golpe. 

PANY  DE  recó.  El  que  's  fixa  a  una  de  les  fulles 
de  les  portes  exteriors. 

PANY  (Roques  del).  Orog.  Bauma  del  terme  de 
Pontons. 

PANYEJAR.  v.  n.  Se  din  de  les  robes  que  semblen 
de  panyo.  Tener  honores  de  paño,  tirar  á  paño. 

PANYER.  ni.  Venedor  de  panyos.  Pañero. 

PANYERÍA.  f.  Coniers,  botiga  pera  vendré  panyos. 
Pañería.  ||  Conjunt  deis  meteixos  panyos.  Pañería. 

PANYERO.  m.  PANYER. 

PANYET.  m.  dim.  De  pany.  Cerradurilla,  cerra- 
durita.  ||  Dim.  de  panyo.  Pañito,  paño  endeble  ó 
flojo.  ||  Panyo  de  poch  eos.  ||  Ca'gotets  usats  péls 
pescadors,  péls  forners  y  péls  blanquers,  que  trava- 
llen  mitg  nusos,  y  per  alguns  relligiosos  de  les  ordres 
de  descalgos.  ||  Devantal  posat  a  les  iniatges  del  Cru- 
efixe.  Pañete. 

PANYO.  m.  Teixit  espés  de  llana.  Paño.  ||  El  car- 
mesí no  tan  fi  com  la  grana.  Entrapada. 

PANYO  del  BUF.  Panyo  que  's  fabrica  a  Segovia. 
Limiste,  forte. 

LO  QUE  SOBRA  ÉS  PANYO.  Loe.  met.  Ind  ca  que  no 
hi  há  escassesa  d'  alguna  cosa.  Hay  o  sobra  tela  de 
que  cortar.  ||  Aler.  Denota  lo  molt  que  hi  há  d'  una 
materia  de  que  's  pot  disposar.  Hay  mucho  paño  de 
que  cortar. 

NO  ÉSSER  PANYO  DE  LA  SEUA  BOTIGA.  fr.  Ésser  un 
plagian  o  referir  com  a  cosa  propia  lo  que  no  ho  és. 
Ser  un  plagiario,  no  ser  lechuga  de  su  huerto. 

PANYOL.  m.  Náut.  Qualsevol  deis  repartiments  de 


la  bodega  y  pont  de  la  ñau,  ont  posen  la  galeta,  la 
pólvora,  etc.  Pañol. 

PANYOLER.  m.  Mariner  encarregat  deis  aparells, 
etc.,  deis  panyols.  Pañolero. 

PANYOS.  m.  pl.  Ter.  CALCOTETS.  ||  Calces  ampies 
y  curtes  fins  a  genoll.  Calzones. 

PANYORA.  f.  Ter.  PENYORA. 

PAOR.  f.  Ant.  POR. 

PAORUCH,  GA.  adj.  Ant.  PORUCH. 

PAP.  ni.  Part  carnosa  entre  la  barba  y  M  coll  del 
animal;  se  diu  particularment  el  deis  aucells,  qu'  és 
com  una  bosseta  ont  hi  depositen  el  menjar.  Buche, 
cuajar,  papo.  ||  GUIER.  ||  Met.  El  ventre  deis  racio- 
náis.  Buche.  ||  Met.   Pit,  1'  interior  del  home.  Pecho. 

buidar  EL  PAP.  fr.  Met.  Dir  tant  quant  se  sap  o  's 
té  callat.  Desembuchar. 

FICAR  al  PAP.  fr.  Menjar.  Hacer  el  buche. 

NO  SE  Li  FLORIRÁ  RES  AL  PAP.  fr.  Met.fam.  Ab  que's 
nota  a  aquell  que  no  sap  guardar  un  secret,  y  diu 
fins  lo  que  no  's  deuría  dir.  No  hacérsele  á  alguno  pos 
tema  alguna  cosa. 

OMPLIR  EL  PAP.  fr.  Met.  Menjar  molt.  Embuchar; 
llenar  el  buche. 

OMPLIR  el  PAP  Y  'L  SACH.  Ref.  Reprén  al  qui  no  s 
contenta  ab  lo  que  li  donen,  y  demana  mes  pera  una 
altra  ocasió:  se  diu  deis  convidáis.  Una  en  el  papo  y 
otra  en  el  saco. 

TINDRE  ALGÚ  O  QUEDARLI  ALGUNA  ALTRA  COSA  AL 
PAP.  fr.  Met.  No  dir  tot  lo  que  se  sap  o  se  sent.  Que- 
dar algo  u  otra  cosa  en  el  estómago. 

TINDREN  UNA  AL  PAP  Y  UN'  ALTRA  AL  SACH.  Ref. 
Pensarsen  una  y  ferne  o  dirne  un'  altra.  Decir  uno  y 
pensar  otro. 

treure  del  PAP.  fr.  Met.  Fer  dir  tot  lo  que  un  altre 
sap.  Sacar  el  buche  á  otro;  hacerle  desembuchar. 

PAPA.  m.  Sumo  pontífex,  sant  pare,  vicari  de  Je- 
sucrist,  successor  de  Sant  Pere  en  el  govern  univer- 
sal de  la  Iglesia  católica,  de  la  que  n'  és  el  cap  visi- 
ble. Papa.  ||  pl.  PAPAROTES.  ||  PATATA. 

PAPA.  m.  Veu  que  usen  les  criatures,  quan  co- 
mencen  a  parlar,  pera  cridar  al  seu  pare.  Papá.  || 
PARE. 

PAPABENET.  m.  Anís  molt  petit  de  diferents  co- 
lors.  Grajea. 

PAPADA  f.  Carn  que  creix  en  abundor  sota  la 
barba,  o  la  carn  que  hi  há  entre  la  barba  y  '1  clatell. 
Papada. 

POPADA,  f.  Ter.  ibicench.  Goll,  bony  al  coll.  Pa- 
pera, bocio. 

PAPADINERS.  m.  Pretext  pera  adquirir  diners. 
Papadineros.  ||  Mercaders   ambulants.   Buhoneros. 

PAPAESTISORES.  f.  Entom.  ESTISORETES. 

PAPAFICH.  m.  PAPAFIGUES. 

PAPAFIGO,  m.   Mena  de  caperutxa  que  guarda  la 
cara  de  la  intemperie  deí- 
xant  els  ulls  lliures.  Pa- 
pahígo. 

PAPAFIGUES.  m.  Or- 
nit.  Aucell  d'uns  12  cen- 
timetres  de  llarch,  gris 
del  llom  y  blancli  del  ven- 
tre, les  ales  negres  ab 
clapes  blanques,  la  cua 
enterament  negra:  s'  ali- 
menta d'  insectes  y  fruí- 
tes,  especialment  de  fi- 
gues.  Becafigo,  papafigo, 
papahígo,  picafigo,  ficé- 
dula. 

GRAS  COM  UNA  PAPAF1GA. 
tura  qu'  está  molt  grassa. 

PAPAGALL.  m.  Ornit.  LLORO.  ||  Bol.  Flor,  mena 
de  tulipa  de  color  semblant  al  del  papagall,  y  també 


Papafigues 
Sol  dirse  de  la  cria- 


PAP 


PAP 


415 


les  fulles.  Papagayo.  ||  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis 
lábrits.  BUDIÓN.  TORDO. 

PARLAR  COM  el  papagall.  fr.  Dir  algunes  coses 
bones  y  discretes  sense  intelligencia  ni  coneixement. 
Hablar  como  el  papagayo. 

PAPAGAY.  m.  Ter.  papagall. 

PAPAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  papa.  Papal. 

PAPALINA,  f.  PAMPOLINA.  ||  PAPERINA. 

PAPALMENT.  adv.  ni.  Ab  autoritat  y  poder  pa= 
pal;  com  a  papa.  Papalmente. 

PAPALLÓ    m.  y 

PAPALLONA.  f.  PAPELLONA. 

PAPAMOSQUES.  m.  y 

PAPANATES.  m.  Ximple,  tonto,  que  qualsevulla 
cosa  's  eren.  Papanatas,  papamoscas,  y  papahue- 
vos. 

PAPANDATX,  A.  adj.  Fam.  Fluix  o  passat  per 
massa  niadur,  com  esdevé  a  les  Imites  y  en  altres 
coses.  Papandujo. 

PAPANISME.  ni.  Nom  que  s'  apropia  al  fet  d'  ad- 
mirarse de  coses  insignificantes.  Papanismo. 

PAPAORELLES.  m.  ESTISORETES. 

PAPAR,  v.  a.  Menjar  coses  toves  que  no  necessi- 
ten  mastegarse.  Papar.  ||  Fer  poch  cas  de  les  coses. 
Papar. 

PAPAR,  A.  adj.  PAPANATES. 

PAPAROTES,  f.  pl.  Sopes  toves  que '3  donen  a  les 
criatures.  Papilla,  papa. 

DONAR  PAPAROTES,  fr.  Posar  mel,  etc.,  a  la  boca 
de  les  criatures,  pera  que  s'  aficionin  a  mamar  sense 
repugnancia.  Paladear.  ||  Met.  Enganyar  ab  astucia  y 
cautela.  Dar  papilla. 

PAPARRA.  f.  Entom.  Insecte  sense  ales,  ab  sis 
potes,  ab  les  quals  s'  agafa  fortament  a  la  pell  deis 
animáis.  Garrapata.  ||  Bot.  Herba  medicinal,  mena 
d'  espuela,  ab  les  fulles  de  sota  grans,  ampies  y  sem- 
blantes a  les  de  la  figuera  infernal;  les  flors  blaves  y 
les  llevors  grosses,  triangulars,  arrugades,  amargues 
y  caustiques;  llurs  polvos  maten  ais  polis  o  ls  fan 
fugir.  Hierba  piojera  o  piojenta,  albarraz,  pituita- 
ria, pásula  montana. 

PAPARRA  DE  CÁ:  PAPARRA,  1. 

AGAFARSE  COM  UNA  PAPARRA.  fr.  Met.  Arrimarse  a 
una  persona  ab  pesadesa  y  molestia.  Pegarse  como 
ladilla  ó  como  una  lapa. 

TINDRE  PAPARRES  ALS  ULLS.  Ref.  TINDRE  PEGA  ALS 
ULLS. 

PAPARRABIES.  Com.  Fam.  Aquell  que  s'  enutja 
fácilment,  renyeix  o  expressa  la  seua  contrarietat. 

PAPARRES  (Avench  de  la  serra  de  les).  Orog. 
En  la  montanya  de  Montserrat,  té  una  fondaria  de 
20  metres. 

PAPARRUTXA.  f.  Butllofa,  mentida.  Paparrucha. 

PAPAT.  m.  La  dlgnitat  de  papa  y  '1  temps  que 
dura.  Papado,  papazgo.  ||  p.  p.  Papado. 

PAPATERRA.  m.  Entom.  Cuch,  animal  de  cosa  de 
uns  20  centimetres  de  liaren,  cilíndrich,  de  color  de 
castanya,  molí,  sense  ossos  ni  peus,  ni  altres  orgues 
exteriors  que  la  obertura  de  la  boca,  y  altres  tres  a 
cada  costat,  que  son  els  de  la  respirado:  viu  amagat 
sota  térra  en  paratges  humits,  y  pot  propagarse  ta- 
llantlo  en  dos  o  mes  trogos.  Lombriz. 

PAPAU,  m.  PAPO. 

PAPAURELLES.  m.  ESTISORETES. 

PAPAVERÁC1ES.  f.  Bot.  Familia  de  plantes  dico- 
tiledónies,  quines  arrels  son  fibroses,  les  carnes  pél 
comú  herbácies,  ramoses  y  ab  fulles  senzilles,  alter- 
nes, mes  o  menys  tallades;  les  flors  solitaries,  terme- 
nals  en  rainellet  o  panotxa;  el  calzer  quasi  sempre 
de  dues  fulletes  caduques,  la  corola  regular,  general- 
ment  de  quatre  petáis  arrugats  abans  d'  obrirse, 
blanca,   roja,  groga  o  morada,  fruit  capsular,  d'  una 


caseta,  y  en  general  de  moltes  llevors,  clara,  molsu- 
da  y  oliosa,  cotüedons  plans  per  un  costat  y  convexes 
per  1'  altre.  El  sucli  lletós  de  moltes  plantes  d'  aques- 
ta familia,  qu'  és  gomós,  reinos,  agre,  amarch  y  pu- 
dent,  és  sumament  narcóticli.  Papaveráceas. 

PAPAVERACI,  A.  adj.  Paregut  a  la  rosella  o  que 
s'hi  reíereix.  Papaverado,  papavéreo,  papaveráceo. 

PAPAVERINA,  f  Principi  crestallisable  que  s'  ex- 
treu  del  opi.  Papaverina. 

PAPELETA,  f.  PAPERETA. 

PAPELONAT,  DA.  adj.  Blas.  Epítet  heráldich  de 
la  figura  d'  honor  que  's  pinta  en  forma  d'  escates. 
Papelonado 

PAPELL  (Bernat).  Biog.  Capellá  y  musich  cátala 
del  sigle  xix.  Era  organer  de  Girona,  desde  ont   va 
passar  a  la  catedral    de  Nimes  (Franca),  tornant  a 
Girona  al  any  1860    Va  renunciar  el  cárrech  d'  orga 
ner  gironí  al  agost  del  1864. 

PAPELLÓ.  ni.  y 

PAPELLONA.  f.  Entom.  Insecte  que  té  quatre  ales 
compostes  d'  una  mena  d'  escata,  qu'  al  tocarles  se 
torna  com  a  pols,  y  s'  agafa  ais  dits:  n'  hi  há  de  dife- 
rentes especies  y  colors;  la  major  part  volen  a  les 
hores  de  mes  calor,  pero  n'  hi  há  que  sois  se  deixen 
veure  a  entrada  de  fosch  o  de  nit  y  volten  la  llum 
artificial.  Mariposa,  palomita.  \\Ant.  PAPELLÓ  DE  NIT. 

PAPELLONEIG.  m.  Acció  de  papellonejar.  Vola- 
teo, mariposeo. 

PAPELLONEJAR.  v.  a.  Volar  semblant  a  la  pape- 
l!ona.  ||  Anar  de  1'  un  lloch  a  1'  altre  contínuament. 

PAPER,  m.  Teleta  blanca  feta  de  draps  trinxats 
a  cops  fins  a  redu  ríos  a  un  líquit  com  llet:  serveix 
pera  escriure  y  estampar.  Papel.  ||  Targeta  pera  po- 
guer  entrar  a  algún  lloch  de  diversió.  Boletín.  ||  Es- 
crit  que's  posa  en  algún  paratge  públich  pera  fer  sa- 
piguer  alguna  cosa.  Cartel,  rótulo.  ||  Discurs  escrit 
o  imprés.  Papel.  ||  La  part  de  la  comedia  que  's  dona 
a  cada  actor  pera  que  la  estudie.  Papel.  ||  ESQUELA. 
||  El  que  conté  en  sí  alguna  cosa  o  que  hi  está  em- 
boticada, com:  paper  d'  agalles,  etc.  Papel.  II  Met.  El 
subgecte  que  té  qualsevulla  mena  de  representació. 
Papel.  ||  El  regularment  d'  estraga  que  's  posa  entre 
full  y  full  del  escrit,  pera  que  no  s' esborrin  les  lie- 
tres.  Teleta.  ||  pl.  gestos,  figures,  monades. 

PAPER  amoneDAT.  El  que  té  valor  com  la  moneda. 
Papel  moneda. 

PAPER  blanch   El  que  no  és  escrit.  Papel  blanco. 

paper  D'  ESTRACA.  El  bast,  de  color  obscur  y  en 
que  no  s'  hi  pot  escriure.  Papel  de  estraza  ó  añafea. 

PAPER  DE  MARCA  O  FORMA  MAJOR.  El  de  major 
llargaria,  ampiaría  y  gruix.  Papel  de  marca  mayor. 

paper  DE  marquilla.  El  mitjá  entre  '1  de  marca 
major  y  'I  comú.  Papel  marquilla. 

paper  DE  plata.  Se  diu  de  la  quantitat  de  diner 
embolicada  ab  paper,  que  consta  de  40  duros  o  75 
lliures  catalanes.  Papel  de  plata. 

paper  de  vidre.  S'  usa  pera  pulir  certes  peces  fi- 
nes de  metall. 

paper  en  dret.  For.  Informe  que  fan  del  plet  els 
advocáis  en  defensa  de  la  seua  part.  Papel  en  derecho. 

PAPER  FLORET.  El  de  primera  classe.  Papel  florete. 

PAPER  MITJÁ:  PAPER  DE  MARQUILLA. 

paper  mullat.  El  qu'  és  de  poca  importancia  o 
prova  poch:  se  diu  també  de  tot  lo  qu' és  inútil.  Pa- 
pel mojado. 

PAPER  que  FON.  Papel  que  cala. 

PAPER  sellat.  El  qu'  está  senyalat  ab  les  armes 
del  rei,  y  serveix  pera  autorisar  els  instruments  legáis 
y  jurídichs.  Papel  sellado. 

PAPER  volant.  Escrit  curt  y  breu  que  s'  espargeix 
peí  públich  fácilment.  Hoja,  papel  volante. 

CANTIN  PAPERS  Y  MENTIN  BARBES.  Ref.  Adverteix 
ésser  ocios  gastar  paraules,  quan  hi  ha  instruments 
pera  provar  lo  que  's  diu.  Hablen  cartas  y  mienten 
barbas,  ó  callen  barbas  y  hablen  cartas. 


416 


PAP 


PAP 


EMBRUTAR  PAPER,  fr.  Escriure  molt  sense  substan- 
cia ni  profit.  Manchar,  emborronar  el  papel. 

FER  EL  PAPER,  fr.  Fingir  bé  alguna  cosa,  o  repre- 
sentar a  un  altre  al  viu.  Hacer  papel  ó  el  papel  de  otro. 

FER  mil  papers.  fr.  Met.  No  tindre  constancia,  ha- 
cer mil  papeles. 

FER  PAPER,  fr.  Met.  Fer  figura,  tindre  alguna  repre- 
sentado. Hacer  papel,  papelear. 

FER  TOTS  ELS  PAPERS  de  l' AUCA.  Aderirse,  per  in- 
terés o  adulació,  a  totes  les  opinions    Farolear. 

PORTAR  BONS  PAPERS  O  BEN  ARREGLATS  ELS  PA- 
PERS. fr.  Tindre  bons  documents,  rao  o  fonament. 
Tener  buenos  papeles. 

PORTAR  ELS  PAPERS  MULLATS,  O  MALS  PAPERS,  O 
NO  PORTAR  BONS  PAPERS.  fr.  No  portar  els  documents 
necessaris  pera  conseguir  alguna  cosa.  Traer  ó  venir 
con  malas  cartas;  traer  los  papeles  mojados.  ||  Met. 
Donar  noticies  falses  o  sense  fonament.  Traer  los  pa- 
peles mojados. 

POSAR  PAPERS  PELS  CANTONS.  fr.  Donar  avís  al  pú- 
blich  per  medí  de  dits  papers.  Fijar  carteles,  cedu- 
lones. 

REGIRAR,  MIRAR  O  REMENAR  PAPERS.  fr.  BuSCarhi 
alguna  noticia  o  especie  que  's  desitja  sapiguer.  Re- 
volver papeles;  papelear. 

PAPERADA.  f.  Abundor  de  paper  escrit.  Papele- 
ra. ||  Conjunt  de  papers  esbarriats  y  regulannent  inú- 
tils.  Papelería.  ||  patrocol. 

PAPERADOR,  RA.  adj.  y  s.  Fam.  Aquell  que  se 
cotnplau  en  paperejar.  Papelador,  ra. 

PAPERÁM.  m.  PAPERADA,  2. 

PAPERA^,  m.  aum.  Papelón. 

PAPERAIRE.  s.  Fabricant  o  venedor  de  paper. 
Papelero.  ||  Qui  empapera  'ls  pisos,  etc.  Papelista, 
empapelador.  ||  Qui  fa  molts  papers,  home  informal. 
Truán. 

PAPEREJAR.  v.  a.  Remenar  papers.  Papelear. 

PAPERER.  m.  Qui  fabrica  o  ven  paper.  Papelero. 
]|  Home  de  dues  cares.  Papelero. 

PAPERERA.  f.  morrut,  2.  ||  Moble  ont  s'  hi  guar- 
den papers.  Papelera. 

PAPERERÍA.  f.  Fábrica  de  paper  o  lloch  ont  el 
venen.  Papelera.  II  Botiga  ont  venen  paper  y  obgec- 
tes  d' escriptori.  Papelería,  f]  Molts  papers. 

PAPERET.  m.  dim.  Papelillo.  ||  Med.  Paperet  ple- 
gat  contenint  algún  medicament. 

FER  MIL  PAPERETS.  fr.  FER  MIL  PAPERS. 

PAPERETA.  f.  Tro?  de  paper  en  el  qual  consta 
algún  avís,  nom,  ordre,  etc.  Papeleta. 

PAPERINA.  f.  Paper  caragolat  en  figura  de  conus. 
Cucurucho,  alcatraz.  I|  paper  de  plata. 

PAPERISTA.  adj.  La  persona  informal,  acostu- 
mada  a  fer  tots  el  papers.  Papelero. 

PAPERO,  adj.  Paperista. 

PAPERONEJAR.  v.  a.  Volguer  figurar,  donarse 
importancia.  Papelonear. 

PAPEROT.  ni.  Escrit  despreciable  o  inútil.  Pape- 
lote, papelucho. 

FER  LO  PAPEROT.  fr.  FER  LO  PAPER.. 

PAPIFICANT.  adj.  S'  aplica  ais  cardenals  que 
assisteixen  al  conclau,  sense  aspirar  al  pontificat. 
Papificante. 

PAPILA,  f.  Med.  Cada  un  deis  mugrons  espargits 
peí  eos,  y  especialment  a  la  llengua,  els  quals  poden 
tindre  erecció.  Papila.  ||  Bot.  Petites  excrecencies  de 
certs  vegetáis.  Papila. 

PAPILAR,  adj.  Med.  Epítet  d' un  eos  resultant  de 
una  serie  de  papiles  cóniques  ab  la  punta  cap  a  fora 
que  s'  eleven  de  la  superficie  externa  y  táctil  del 
cutis.  Papilar.  ||  Que  té  papiles.  Papilar. 

PAPILAT,  DA.  adj.  Qu'  está  guarnit  de  papiles. 
Papilado. 


PAPIL1FORME.  adj.  Que  té  la  forma  d'  una  papila. 
Papiliforme. 

PAP1LIONACI.  adj.  Bot.  Aplicat  a  les  flors  que 
teñen  semblanza  a  una  papellona  ab  les  ales  obertes. 
Papilionáceo. 

PAPILÓS,  A.  adj.  Cobert  de  papiles.  Papiloso. 
PAPILLONAT.  adj.    Blas.   Epítet   del  escut  sem- 
brat  de  moltes  figures  o  tulles  ab  els  palets  cap  dalt. 
Papillonado. 

PAPILLOT.  m.  Ric.  o  pentinat  que  s'ha  usat  a 
Espanya,  inventat  per  un  perruquer  del  meteix  nom. 
Papillot. 

PAPILLOTA.  f.  Paper  ab  que  s'  embolica '1  cabell 
pera  que  's  rici,  y  la  carn,  particularment  les  coste- 
lies,  pera  rostirles  y  que  no  caigui  '1  pa  ratllat  y  de- 
nles ingredients  que  s'  hi  posen.  Papillote,  paplllota. 

PAPINIÁ.  n.  p.  Papiniano. 

PAPIÓ.  m.  Zool.  Mena  de  mico  americá.  Zambo. 

PAPIÓ  (Bernat).  Biog.  Jurisconsult  de  gran  renom, 
natural  de  Falcet,  qui  va  néixer  en  l'últim  ters  del 
sigle  xv.  És  autor  del  llibre  Libellus  de  reformalione 
populi:  et  de  ornatu  loquendi,  dedicat  a  En  Ferrán  de 
Aragó  (Barcelona,  1530,  imp.  Mompezat). 

—  (JOAN).  Biog.  Teólech  y  escriptor  cátala  del  si- 
gle xviii.  Era  del  ordre  de  framenors.  Doctor  en  teo- 
logía. Mestre  de  filosofía,  exercint  a  Cervera.  Predi- 
cador apostólich.  És  autor  del  llibre:  El  colegio  ó  se- 
minarlo de  San  Miguel  de  Escor- 
nalbou  manifestado  en  los  tres  es- 
tados que  ha  tenido;  vida  del  fun- 
dador y  otros  padres,  etc.  (Barce- 
lona, 1765,  imp.  deis  PP.  car- 
melites  descalqats ).  Un  volum 
en  quart. 

PAPIOL.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Sant  Feliu  de  Llobregat; 
és  a  la  vora  del  Llobregat,  té 
estació  de  F.-C.  y  937  hab.  ||  — 
(COva  del).  Orog.  En  el  terme 
de  Rodanyá. 

PAPIOLET.  Geog.  Lloch  de  la  prov.  de  Tarragona, 
part.  jud.  del  Vendrell;  té  220  hab. 

PAPIR.  m.  Bot.  Planta  d'  Egipte  quines  tulles  els 
antichs  feien  servir  de  paper.  Papiro.  II  Nom  antich 
del  paper.  Papiro. 

PAP1RACI,  A.  adj.  Semblant  al  paper  o  que  té 
alguna  de  les  seues  propietats.  ||  m.  pl.  Zool.  Ordre 
deis  acaüfes  que  teñen  un  cartilach  interior  papira- 
ci.  Papiráceo. 

TURBA  papiracia.  Miti.  Turba  que  se  forma  per  tu- 
llóles sobreposades. 

PAPIRIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  narcísies.  Pa- 
pirla. 

PAPIRIÁ,  NA.  adj.  Hist.  Pertanyent  a  Papirius. 
Paplriano. 

dret  PAPIRIÁ.  Hist.  Colecció  de  les  liéis  dictades 
pels  romans  respecte  a  les  liéis  sagrades,  feta  per 
Publi  Sexte  Papirius,  en  temps  de  Tarquf  el  soperp. 
Derecho  paplriano. 

PAPIRÍFER,  A.  adj.  Bot.  Epitet  de  les  plantes  de 
quina  escoria  se  'n  fa  paper.  Papirífero. 

PAPIROGRAF.  m.  Qui  exerceix  1' art  de  la  papiro- 
grafía.  Papirógrafo. 

PAPIROGRAFÍA.  f.  Art  d'  escriure  o  dibuixar  en 
paper  pedra,  que  s'utilisa  com  pedra  litográfíca.  Pa- 
pirografía. 

PAPIROGRÁFICAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
papirográfica.  Papirográflcamente. 

PAPIROGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu 
a  la  papirografía.  Papirográfico. 

PAPIROLEÓGRAF.  s.  y  adj.  L'  individuu  versat 
en  aquesta  art.  Paplroleógrafo. 


Segell  de  Papiol 


DIC.    CAT. 


Paperaire 


Sala  de  rentar  y  destriar  de  la  fábrica  de  paper  deis  Successors  de  Torras  Germans  (Sant  Joan  les  Fonts,  Girona) 


Máquina  de  fer  paper  continuo,  de  la  meteixa  fábrica,  Interior  de  la  sala  de  maquines  de  fer  paper  de  barba, 

vista  desde  1'  extrem  de  la  batería  de  aixugadors.  de  la  fábrica  de  W.  Guarro  (Gélida,  Barcelona). 


> 
-o 
rn 

> 

rn 


PAR 


PAR 


417 


PAPIROLEOGRAFÍA.  f.  Art  d' ¡Iluminar  una  es- 
tampa per  medi  de  la  pintura  al  oli.  Papiroleografía. 
PAPIROLEOGRÁF1CH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a 
la  papiroleografía.Papiroleográfico. 

PAPIROMA..  m.  Med.  Tumor  format  pél  teixit  nor- 
mal deis  papilars,  ab  induració  y  engromainent.  Pa- 
piloma. 

PAPISME.  ni.  Sistema  deis  que  regoneixen  la  su- 
premacía del  papa.  Papismo. 
PAPISSOT.  adj.  Palpissot. 

PAPISTA,  m.  Nom  que  donen  els  heretges  ais  qui 
obeeixen  al  papa.  Papista. 

ÉSSER  mes  PAPISTA  que  'l  PAPA.  fr.  Pendre  una 
cosa  ab  mes  empenyo  que  '1  meteix  interessat.  Ser 
más  realista  que  el  rey. 

PAPÓLES,  f.  pl.  Bot.  PALITRA,  CAPELLANS. 
PAPO.  m.  y 

PAPÚ,  A.  m.  y  f.  Fantasma  que  's  figura  pera 
fer  por  a  les  criatures.  Coco. 

PAPULL  (Fer  lo).  Loe.  fam.  Tindre  '1  vici  de  tan- 
car y  obrir  tot  sovint  les  palpebres.  Parpadear,  pes- 
tañear. 

PAPUT,  DA.  adj.  Qui  té  gran  pap.  Papudo. 
PAQUEABLEFAROSIS.    f.    Med.   Abultament   de 
les  palpebres.  Paqueablefarosis. 

PAQUEBOT,  m. 
lí  ni  b  a  rea  ció  molt 
gran  de  vela  o  de  va- 
por, que  transporta 
les  cartes,  els  passat- 
ges  y  les  mercaderíes 
d'  un  port  al  altre. 
Paquebot.  ||  m.  Em- 
barcado pera  por- 
tar el  correu.  Pa- 
quebot. 

PAQUET.  m.  Far- 
do, farcell.  Paquete. 

||  PLECH. 

FERSE  'L  PAQUET.  fr.  Usada  per  indicar  que  algú 
fa  M  seu  negoci  en  algún  assumpte. 

PAQUETAIRE.  m.  Marxantó,  marxant  de  paquet. 
Gorgotero,  buhonero.  ||  Contrabandista  que  's  dedi- 
ca a  passar  paquets  per  la  frontera.  Paquetero. 

PAQUETER,  A.  adj.  f.  y  n.  PAQUETAIRE. 

PAQUETERÍA,  f.  Comers  de  mercería  y  genres 
pél  istil.  Paquetería. 

PAR.  m.  Títol  o  dignitat  que  Carlemany  dona  a 
dotze  esforgats  cavallers  y  formaven  la  seua  cort  de 
honor.  Ells  son  els  principáis  héroes  de  les  mil  nove- 
les de  cavallería  que  en  la  Etat  Mitja  se  van  escriu- 
re  en  cátala  o  Uengua  d'  Oc.  Després  s'  ha  donat 
aquesta  dignitat  a  molts  altres  cavallers  en  diferents 
estats.  Par. 

PAR.  adj.  Ant.  IGUAL.  ||  Arit.  El  nombre  que  's  pot 
partir  sense  trencat.  Par.  ||  Ant.  Persona  del  verb 
pareixer.  Parece.  II  Persona  del  verb  parar.  Para. 

PAR  O  SEÑAR.  Joch.  A  PARELLS  O  SENARS. 

A  LA  PAR.  m.  adv.  Entre  homens  de  negocis,  sense 
guany  ni  perdua.  A  la  par.  ||  Igualment,  sense  distin- 
ció.  A  la  par. 

anar  A  la  par.  fr.  Fer  conipanyía  ab  un  altre  al 
joch  o  al  comers.  Ir  á  la  par. 

JUGAR  A  PARS  O  SENARS.  fr.  A  PARELLS  O  SENARS. 

SENSE  PAR.  m.  adv.  Sense  igual.  Sin  par. 

PAR  (Ildefons).  Biog.  Advocat  barceloní  de  la 
darrera  meitat  del  sigle  xix.  Va  morir  en  1894.  De 
gran  reputado  professional.  Autor  de  les  monogra- 
fíes:  Redención  de  Censos  enjiléuticos  (Barna.  imp. 
Suc.  Ramírez);  y  Laudemios.  Algunas  consideraciones 
sobre  este  gravamen  enfitéutico  (Barna.,  1889,  imp. 
Suc.  Ramírez). 

PARABÁNICH,   CA.   adj.    Quim.  Calificació  d'un 

DIC.    CAT.  —V.    II.  — 53. 


Paquebot 


eos  ácit  crestallísat  en  prismes  de  sis  cares,  prím, 
incolor,  inodor,  y  d'un  gust  análech  al  del  ácit  oxá- 
lích.  Parabánico. 

PARABASSIS.  f.  Part  de  la  comedia  grega,  en 
quina  1' autor  parlava  ab  ell  meteix  o  ab  els  espec- 
tadors.  Parabasis. 

PARABÉ.  m.  Congratulació,  enhorabona.  Pa- 
rabién. 

PARÁBOLA,  f.  Narrado  d'  alguna  cosa  fingida, 
de  que  se  'n  treu  alguna  instrucció  per  comparado  o 
semblanza.  Parábola.  ||  Geom.  Figura  curvilínia  que 
procedeix  d'  una  secció  cónica,  quin  diámetre  es  pa- 
rale! al  costat  del  tríángul  que  passa  peí  eix  del  cono. 
Parábola. 

PARABÓLICAMENT.  adv.  m.  Alegóricament.  Pa- 
rabólicamente. ||  Geom.  Descrívint  una  parábola. 
Parabólicamente. 

PARABÓLICH,  CA.  adj.  Lo  qu'enclou  una  pará- 
bola. Parabólico.  ||  Geom.  Lo  que  pertany  a  la  pará- 
bola. Parabólico. 

PARABOLISTA.  m.  Qui  usa  de  paráboles  o  fic- 
cions.  Parabolano. 

PARABOLOIDI.  m.  Geom.  Sólit  engendrat  per  una 
parábola  que  's  mou  paralelament  al  seu  plano.  Pa- 
raboloyde. 

PARABOST.  m.  El  subgecte  que  és  cap  y  presi- 
deix  o  governa  alguna  comunítat.  Preboste. 

PARACAIGUDES.  m.  Máquina  que  serveix  pera 
disminuir  la  velocitat  d'  un  eos  que  cau,  desplegantse 
y  presentant  resistencia  al  aire.  Paracaídas. 

PARACÉFAL,  A.  s.  Med.  Individuu  que  té  la  mons- 
truositat  de  la  paracefalia.  Paracéfalo. 

PARACEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  consistent 
en  la  falta  d'  una  part  del  cap.  Paracefalia. 

PARACEFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  presenta 
els  carácters  de  la  paracefalia.  Paracefálico. 

PARACENTERIÓ.  m.  Med.  Petit  trocar  pera  fer  la 
punció  del  ull,  quan  es  atacat  d' hidropesía.  Para- 
centeríón,  paracentéreo. 

PARACENTESIS,  f.  Med.  Punció  que  's  fa  al  baix 
ventre,  quan  aquesta  part  del  eos  es  atacada  d'  hi- 
dropesía. Paracentesis. 

PARACÉNTRICH,  CA.  adj.  Fis.  Epítet  d'  una  cor- 
ba  per  la  qual  un  eos  pesat,  abandonat  lliurement 
al  seu  pes,  s'  acosta  a  un  centre  en  temps  iguals. 
Paracéntrico. 

PARACIÁNICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  del  ácit 
fulmínich.  Paracíáníco. 

PARACIANOGEN.   m.  Quim.  Materia  que  queda 

al  serpenti  en  que  s'  hi  ha  escalfat  lo  cianur  de  mer- 

curi  pera  la  preparado  del  cianógen.  Paracianógeno. 

PARACLET.  m.  Consolador;   nom   que 's  dona  al 

Esperit  Sant.  Paracleto,  Paráclito. 

PARACLÉTICH,  CA.  adj.  Propi  del  Paráclit.  Pa- 
raclético. 

PARÁCLIT.  m.  PARACLET. 

PARÁCOP.  m.  Med.  Deliri  no  molt  fort  que  s' ob- 
serva algunes  vegades  durant  la  calor  febril.  Pa- 
rácopo. 

PARACRONISME.  m.  Computació  equivocada  del 
temps.  Consisteix  en  atribuir  els  fets  a  temps  poste- 
rior a  aquell  en  que  van  succehir.  Paracronismo. 

PARACUSIA.  f.  Med.  Mena  de  retrinch  que  se 
sent  al  oído.  Paracusla. 

PARACUSIS.  f.  Med.  Modo  vicios  de  percebre  els 
sóns  naturals,  que  fá  experimentar  al  pacient  una 
sensació  diversa  de  lo  que  serla  en  cas  de  salut,  en- 
cara que  per  altra  part  tinguin  aquestos  sóns  la  de- 
guda  distinció.  Paracusis. 

PARADA,  f.  Detenció,  l'acció  de  parar  a  algún 
Uocli.  Parada.  ||  Suspensió,  pausa,  especialment  a  la 


418 


PAR 


PAR 


música.  Parada.  ||  Els  cavalls  que  están  apostats  a 
certa  distancia  pera  mudar  els  que  tiren  d  una  dilli- 
gencia  y  fer  el  viatge  ab  mes  brevetat.  Parada.  || 
Mil.  Formació  de  les  tropes.  Muestra,  parada.  ||  Co- 
pia de  núvols  condensáis  al  aire.  Cargazón.  ||  La 
porció  de  mercaderíes  que  exposen  els  marxants. 
Muestra.  ¡|  Ant.  Ostentado,  pompa,  aparato.  Osten- 
tación. ||  Aguait.  Acecho.  ||  Detenció  que  fá'f  gos  al 
aguait  de  la  caga.  Muestra.  ||  Detenció  repentina  de 
la  Hebra  pera  deixar  passar  al  gos,  y  tornar  endarre- 
ra.  Gatada.  ||  Ter.  feixa.  ||  Cada  vegada  que  tiren  el 
filat  els  que  hi  cacen.  Redada.  ||  pl.  Detenció  que  fá 
el  clero  pera  cantar  les  absoltes  ais  difunts.  Posas. 
II  Porció  de  térra  de  cultiu  limitada  per  un  marge, 
fita  o  altre  senyal.  Prado. 

DISCURS  O  ORACió  DE  parada.  Discurso  adornado, 
oración  demasiado  compuesta. 

ESTAR  DE  PARADA,  fr.  Fer  centinella.  Estarde  cen- 
tinela. 

fer  PARADA,  fr.  Aturarse  a  algún  lloch.  Hacer  de- 
tención. 

FER  PARADA  DE  LES  SEUES  RIQUESES.  fr.  Ferne  os- 
tenta ció.  Exponer,  ostentar  sus  riquezas. 

SEGONA  parada.  Segona  vegada  de  tirar  el  filat 
els  caqadors   Relance. 

VEURE  LA  COSA  malparada,  fr.  Ver  el  pleito  mal- 
parado. 

PARADELLA  BORDA,  f.  Bo/.  VINAGRELLA,  AGRELLA 

paradella  hortenca.  Bot.  APÉGALOS. 

PARADER.  m.  Lloch  ont  se  para  o  ont  se  va  a  pa- 
rar. Paradero. 

PARADETA.  f.  dim.  Poca  detenció.  Paradeta, 
paradilla.  ||  f.  Ter.  feixeta,  dim.  de  parada.  ||  INDI- 
GESTIÓ. 

PARADIÁSTOLE.  f.  Ret.  Figura  que  consisteix  en 
distingir  les  unes  de  les  altres  les  idees  que  teñen 
entre  sí  una  gran  analogía.  Paradiástole,  para- 
diaston. 

PARADÍC,  A.  adj.  Fácil  de  parar. 

PARADIGMA,  m.  p.  u.  Exemple,  exemplar.  Para- 
digma. 

PARADÍS.  m.  Hort  ameníssim  ont  Deu  va  posar 
al  nostre  primer  pare  Adám,  després  d'haverlo  criat. 
Paraíso.  ||  La  gloria  deis  benaventurats,  el  cel.  Pa- 
raíso. ||  Felicitat  eterna.  Bienaventuranza  eterna. 
||  Met.  Lloch  agradable  y  delitos.  Paraíso.  ||  Ais  tea- 
tres  el  pis  mes  alt  destinat  al  públich.  Paraíso,  j 
GALL1NER. 

aucell  DEL  PORADÍS.  m.  Ornit.  Ave  del  paraíso; 
paradíseo. 

PARADÍS  HAJA.  Loe.  ant.  DEU  LO  TINGUI  AL  CEL. 

GRA  DEL  PARADÍS.  Bot.  Herba  de  la  familia  de  les 
amoniácies  o  drimirácies,  de  cama  prima  y  de  varíes 
branquetes  que  teñen  dins  uns  grans  del  tamany  de 
un  pinyó,  cendrosos,  olorosos  y  agres.  Cardamomo, 
grana  del  paraíso. 

PARADISSENCH,  CA.  adj.  Paradíssiach. 

PARADISSÍACH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  paradís. 
Paradisiaco.  ||  Se  diu  del  lloch  placent  y  delitos. 

PARADO,  m.  dim.  Parada  petita. 

PARADÓGICH,  CA.  adj.  PARADÓXICH. 

PARADOJA,  f.  PARADOXA. 

PARADOR,  m.  APARADOR.  ||  Qui's  para;  se  diu  re- 
gularment  deis  cavalls.  Parador.  |l  Tinell,  lleixa  o 
escudeller  ont  s'hi  té  '1  vidre,  etc.  Aparador.  ||  Hos- 
tal ont  paren  ais  vianants  oís  forasters  al  arribar  a 
un  poblé.  Posada. 

PARADORA,  f.  Tanca  de  fusta  que's  posa  a  les 
acequies  pera  desviar  l'aigua.  Compuerta. 

PARADOX,  m.  Qui  escn'u  paradoxes.  Paradox. 

PARADOXA.  f.  Sentencia  extraordinaria  oposada 
a  la  comuna  opinió  deis  hotnes.  Paradoja.  ||  Asserció 
falsa  o  inexacta  presentada  ab  apariencies  de  veri- 
tat.  Paradoja. 


PARADOXAL.  adj.  Que  constitueix  una  paradoxa. 

PARADOXALMENT.  adv.  De  manera  paradoxal. 

PARADÓXICAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  pa- 
radóxica.  Paradójicamente. 

PARADÓXICH,  CA.  adj.  Lo  que  inclou  parado- 
xes y  també  qui'n  fá  us.  Paradójico. 

PARADOXISME.  m.  Ret.  Figura  que  consisteix  en 
reunir  atribuís  que  semblen  inconciliables.  Parado- 
jismo. 

PARAFANCH.  m.  Baquetes  colocades  ais  estreps 
deis  cotxes  pera  impedir  que'l  fanch  embruti  al  que 
hi  va.  Parafango. 

PARAFERNALS.  adj.  pl.  Se  diu  deis  bens  que 
la  dona  porta  al  matrimoni  ademes  del  dot.  Para- 
fernal. 

PARAFERNALIA.  f.  For.  Els  bens  de  la  dona  a 
mes  del  seu  dot.  Parafernalía. 

PARAFIMOSIS.  f.  Med.  Inflamado  extraordinaria 
del  prepuci.  Parafimosis. 

PARAFINA.  f.  Quim.  Mena  d' olí  produit  per  la 
destilado  de  certes  materies  orgániques.   Parafina. 

PARAFOCHS.  m.  Paret  que's  fabrica  devant  deis 
obradors  deis  forns  de  vidre.  Parafuego. 

PARAFON,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  parafonía.  Pa- 
ráfono. 

PARAFONÍA.  f.  Viciosa  articulado  deis  sóns.  Pa- 
rafonía. ||  Med.  Lesió  de  la  veu,  en  quina  virtut  els 
sóns  no's  pronuncien  ab  el  tó  y  ab  la  torga  conve- 
nients.  Parafonía. 

PARAFÓNICH,  CA.  adj.  Que  té  un  tó  ingrat  o  re- 
pugna sentirho.  Parafónico. 

PARAFOSFAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la  com- 
binado del  ácit  parafosfórich  ab  una  base  salifica- 
ble.  Parafosfato. 

PARAFOSFÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Denominació 
d'  un  ácit  molt  paregut  al  fosfórich  y  del  qual,  no 
obstant,  se  diferencia  per  algunes  propietats.  Para- 
fosfórico. 

PARAFRASA.  f.  Ant.  Paráfrasis. 

PARAFRASADOR.  ni.  Ant.  PARAFRÁSTICH,  2. 

PARAFRASAR.  v.  a.  Ant.  y 

PARAFRASEJAR.  v.  a.  Explicar  de  diversos  mo- 
dos una  sentencia.  Parafrasear. 

PARAFRASEJAT,  DA.  p.  p.  Parafraseado. 

PARÁFRASIS,  f.  Explicació  que's  fá  d'una  senten- 
cia o  cosa  per  medi  d'un  altra  que  és  fácil  d'  enten- 
dre.  Paráfrasis.  I|  Explicació  d'un  text  que  necessita 
aclaració.  Paráfrasis. 

PARAFRÁSTICAMENT.  adv.  ni.  Ab  paráfrasis. 
Parafrásticamente. 

PARAFRÁSTICH,  CA.  adj.  Lo  que  inclou  pará- 
frasis o  li  és  propi.  Parafrástico.  ||  Qui  interpreta  o 
explica  algún  text  o  escrit  obscur.  Parafraste. 

PARAFRENITIS.  f.  Med.  Deliri  alternativament 
alegre  y  furiós  que's  suposava  dependía  de  la  infla- 
mac  ó  del  diafragma.  Parafrenesia,  parafrenesis, 
parafrenitis. 

PARAGE.  m.  PARATGE. 

PARAGLOSSIS.  f.  Entom.  Apéndix  membranós, 
dívergent  y  cobert  de  pels,  que  té  l'apariencia  d'un 
pinzellet  aplanat,  y  que  certs  insectes  teñen  a  la  ba- 
se de  la  Mengua,  un  a  cada  costat.  Paraglosls. 

PARAGMA.  ni.  Med.  Declinado  d'una  malaltía. 
Paragma. 

PARAGMÁSTICH,  CA.  adj.  Que  va  disminuint  fins 
a  la  seua  terminado.  Paragmástlco. 

PARAGNAT.  adj.  Med.  Qui  té  tres  barres.  Parag- 
nato. 

PARAGNATIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  consis- 
teix en  tindre  tres  barres.  Paragnatia. 


PAR 


PAR 


419 


Paraigües 


PARAGNATIÁ,  NA.  adj.  Med.  Qui  presenta  '1  ca- 
rácter de  la  paragnatia.  Paragnatiano. 
PARAGOCH,  GA.  adj.  Paragogo. 
PARAGOGE,  f.  Gram.  Figura  de  dicció  que's  co- 
niet  quan  al  fí  d'una  paraula  s'hi  afegeix  alguna  Me- 
tra o  sílaba.  Paragoge.  ||  Med.  Reducció  d'una  frac- 
tura. Paragoge. 

PARAGÓGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  para- 
goge. Paragógico.  [|  Epítet  de  la  lletra  o  sílaba  afe- 
gida  al  fí  de  dicció.  Paragógico. 

PARAGONFOSIS.  f.  Med.  Inserció  o  articulado 
immóvil  d'un  ós  dins  d'un  altre.  Paragónfosis. 

PARAGONITA.  f.  Min.  Varietat  d'esquist  micaci. 
Paragonita. 

PARAGON.  m.  Min.  Varietat  de  jaspi  negre  d'  Ita- 
lia. Paragono.  ||  Marbre  de  color  negre  inténs  que 
sol  tindre  algunes  vetes  blanques.  Paragono. 

PARAGRAF.  m.  Dívisió  d'un  capítol  o  discurs  que 
se  nota  ab  aquesta  senyal  §.  Parágrafo,  párrafo.  II 
El  senyal  o  carácter  que  denota  la  dívisió  Párrafo, 
parágrafo.  ||  La  divisió  que's  fá  en  lo  que  s'escriu 
comen?ant  nova  ratlla.  Aparte. 

PARAGRAMA.  f. 
Manca  d'  ortografía; 
erro  d'  impremp  ta. 
Paragrama. 

PARAGRANISA- 
DA.  m.  Aparato  pera 
dissípar  els  núvols 
carregats  de  pedra. 
Paragranizo. 

PARAIGA.  m.  PA- 
RA1GUA. 

PARAIGUA.m.  Me- 
na de  parassol  pera 
guardarse  de  la  plu- 
ja.  Paraguas. 

QUAN  PLOU  MOLT  NO 

HI  VALEN  PARAIGÜES. 

Loc.prov.  Denota  que  quan  son  moltes  les  desgracies 

no  s'hi  pot  donar  cobro.  Agua  sobre  agua,  no  vale 

sayo  ni  capa. 

PARAIGUERA.  f.  Paraigüera. 
PARAIGÜER,  A.   m.  y  f.  Qui  fá  o  ven  paraigües. 
Paragüero. 

PARAIGÜERA.  f.  Lloch  a  propósit  per  posar  el  pa- 
raigua. 

PARAIGÜERÍA.  f.  Fábrica  o  botiga  de  paraigües. 
PARAIRE.  m.  Oficial,  mestre  que  carda  els  panyos 
a  la  perxa  y'ls  penja  al  aire.  Pelaire. 

TERRA  DE  paraire.  Mena  de  térra  groga  que  usen 
les  mares  per  curar  el  foch  de  les  criatures.  ||  ARGILA 
ESMÉCTICA. 

PARAIRERÍA.  f.  Ofici  de  paraire.  Pellaire. 

PARÁIS,  m.  PARADiS. 

PARAJEUSIA.  f.  Med.  Perversió  del  gust.  Para- 
jeustia,  parajeusia. 

PARALÁCTICH,  CA.  adj.  Astron.  Pertanyent  a  la 
paralaxe.  Paraláctico. 

PARALANSIS.  f.  Med.  Taca  grossa  y  de  color 
de  perla  que  surt  al  pit.  Paralansis. 

PARALASIS,  f.  Med.  Paralisia. 

PARALAXE.  f.  Astron.  y 

PARALAXIS,  f.  Astron.  Diferencia  entre '1  lloch 
verdader  y  l'aparent  d'un  astre.  Paralaxe,  para- 
laxis. 

PARALEL,  A.  adj.  Geom.  Lo  qu' és  colocat  en 
tota  igualtat  de  distancia  d'  un'  altra  cosa  de  la  seua 
especie.  Paralelo.  ||  Corresponent,  semblant.  Para- 
lelo. ||  m.  Coteig  o  comparado  entre  dues  coses.  Pa- 
ralelo. ||  Cada  un  deis  cércols  equidistants  del  Equa- 
dor  en  tots  punts.  Paralelo. 


CERCLES  PARAlels.  Els  que  son  equidistants  en 
tota  llur  circumferencía.  Circuios  paralelos. 

PARALELO,  m.  paralel. 

PARALELAMENT.  adv.  En  direcció  paralela.  Pa 
raídamente. 

PARALÉLICH,  CA.  adj.  Lo  qu'és  paralel  a  una 
altra  part.  Paralélico. 

PARALELIPÍPET.  m.  Geom.  Cos  sólít  de  sis 
plans  para^elograms,  deis  que  cada  dos  son  oposats 
y  paraléis.  Paralelipípedo. 

PARALELISME.  m.  Geom.  La  propietat  que  cons- 
titueix  les  línies  o  plans  paraléis,  o  la  continuada 
igualtat  de  distancies  que  hi  ha  entre  ells.  Parale- 
lismo. 

PARALELÓGRAF.  m.  Instrument  pera  tirar  ratlles 
paraleles.  Paralelógrafo. 

PARALELOGRAM.  m.  Geom.  Figura  de  quatre 
costats,  deis  quals  cada  dos  oposats  son  paraléis. 
Paralelógramo.  II  adj.  Fet,  disposat  en  figura  de  pa- 
ralelogram.  Paralelógramo. 

PARALEPSIS.  ni.  PARAGOGE. 

PARALIPSE,  f.  Ret.  Figura  que  consisteíx  en  fer 
que's  parí  atenció  sobre  un  obgecte  fíngint  despre- 
ciarlo. Paralipse. 

PARALIS.  f.  Ant.  Med.  Parálisis. 

PARALISABLE.  adj.  Que's  pot  parausar.  Parali- 
zable. 

PARALISACIÓ.  f.  La  acció  de  parausar  o  parau- 
sarse una  cosa,  un  membre,  etc. 

PARALISADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  parausa  o  lo  que 
parausa.  Paralizador. 

PARALISAMENT.  m.  PARALISACIÓ. 

PARALISAR.  v.  a.  Parar,  aturar.  Paralizar.  ||  Re- 
duir  a  la  inercia.  Paralizar.  ||  Impedir  l'acció  moral 
d'alguna  cosa.  Paralizar.  II  v.  r.  Quedarse  paralisat 
un  membre,  persona,  etc.  Paralizarse. 

PARALISAT,  DA.  adj.  Parat,  sense  moviment. 
Paralizado. 

PARALISIA.  f.  y 

PARÁLISIS,  f.  Med.  Tulidura;  malaltía  en  que's 
relaixen  els  nervis,  perdent  son  vigor,  moviment  y 
sensació.  Parálisis,  perlesía. 

PARALITICARSE,  v.  r.  tulirse. 

PARALITICAT,  DA.  p.  p.  TULIT. 

PARALÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Impedir,  tocat  de  la 
parálisis.  Paralitico,  paraliticado. 

PARALOGISAR.  v.  a.  Ret.  Persuadir  ab  sofismes 
o  discursos  enganyosos.  Paralogizar. 

PARALOGISAT,  DA.  p.  p.  Paralogizado. 

PARALOGISME.  m.  Ret.  Discurs  falác,  apoyat  en 
raons  aparentes.  Paralogismo. 

PARALOGISTA.  m.  Qui  tracta  de  persuadir  ab 
falses  raons.  Paralogista. 

PARALLAMPS.  m.  Punta  de  coure  o  de  acer  que 
posada  al  capdemunt  d'una  barra  de  ferro  que  comu- 
nica ab  la  térra,  descarrega  la  electricitat  deis  nú- 
vols, evitant  els  efectes  del  Uamp.  Pararrayos. 

PÁRAM.  m.  Lloch  desert,  erm,  despoblat;  paratge 
solitari.  Páramo. 

PARAMALEIAT.  ni.  Quim.  Combinado  del  ácit 
paramaleich  ab  una  base.  Paramaleato. 

PARAMALEICH.  adj.  ni.  Quim.  Epítet  d'un  ácit 
obtingut  per  la  destilació  seca  del  ácit  málich.  Pa- 
ramaleico. 

PARAMECÓNICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'un  ácit 
que  resulta  de  fer  bullir  l'ácit  mecónich  ab  aigua. 
Paramecónlco. 

PARAMENT.  m.  L'  adorno  o  guarnido  ab  que  's 
cobreix  alguna  cosa.  Paramento.  ||  tapicería.  ||  mo- 
BLATGE.  ||  Conjunt  de  mobles  d'una  casa  o  habitació. 


420 


PAR 


PAR 


PARAMENT  DE  CASA.  Els  mobles  y  trastes  d'us  co- 
rnil de  la  casa,  que's  muden  fácilment  d'una  part  a 
l'alíra.  Ajuar,  menaje  de  casa. 

PARAMENT  DE  cüina.  Conjunt  d' cines  necessaries 
pera  cuinar.  Balería  de  cocina. 

PARAMENT  DE  PEDESTAL.  Arquit.  El  pedestal  con- 
siderat  sense'ls  adornos  y  motllures  de  dalt  y  de  baix. 
Neto. 

PARAMENT  DE  TAULA.  El  serve!  necessari  o  acos- 
tumat  pera  menjar.  Paramento  de  mesa. 

PARAMENTS  D'ALTAR  O  SACERDOTALS:  ORNAMENTS. 

PARAMENTAR,  v.  a.  Posar  paraments.  Amoblar, 
adornar,  enibellir.  Paramentar. 

PARAMENTAT,  DA.  adj.  Amoblat,  adornat.  Pa- 
ramentado. 

PARAMETRE.  m.  Geom.  Ratlla  invariable  qu'en- 
tra  a  la  equació  o  formado  d'una  corva.  Parámetro. 

PARAMÉTRICH,  CA.  adj.  Geom.  Propi  del  pará- 
metre.  Paramétrico. 

PARAMIJAL.  m.  Ndut.  PARAMITJAL. 

PARAJVWTJAL.  m.  Ndut.  Els  taulons  deis  costats 
de  la  ñau  desde  popa  a  proa,  que  serveixen  de  reforg 
al  empostigat.  Cinta  de  la  nave. 

PÁRAMO,  m.  PÁRAM. 

PARAMOLOGÍA.  f.  Ret.  Figura  anomenada  tam- 
bé confessió.  Paramología. 

PARAMORFINA.  f.  Qulm.  Substancia  verinosa 
que  ni  há  al  opi.  Paramorfina. 

PARAMUCAT.  m.  Qulm.  Combinado  del  ácit  pa- 
ramúcich  ab  una  base.  Paramucato. 

PARAMÚC1CH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'un  ácit 
que  s'obté  tractant  l'ácich  múcich  per  l'aigua  bu- 
llenta  y  evaporant  el  líquit  que 'n  resulta.  Para- 
múcico. 

PARANAFTALINA.  f.  Quim.  Substancia  blanca, 
crestallina,  fusible  o  destilable,  composta  d  hidrógen 
y  de  carbono.  Paranaftalina. 

PARANQA.  f.  Acc  ó  de  parar.  ||  Lloch  a  la  vora  del 
mar,  del  riu  o  deis  boscos  per  pescar  o  cacar.  Pa- 
ranza. 

PARANCER.  m.  Qui's  dedica  a  cafar  o  a  pescar 
per  medi  de  trampes.  Parancero. 

PARANGÓ.  m.  Comparado,  semblanza.  Parangón. 

PARANGONA,  f.  Entre  estampers  la  lletra  mes 
grossa  que  hi  há  després  del  gran  canon,  petit  canon 
y  missal.  Parangona. 

PARANGONAR,  v.  a.  ACOMPARAR. 

PARANGONAT.  DA.  p.  p.  ACOMPARAT. 

PARANIMF.  m.  Padri  de  les  bodes.  Paraninfo.  || 


Paranimf  de  1' Universitat  de  Barcelona 

Qui  anuncia  alguna  felicitat.  Paraninfo.  ||  A  les  uni- 
versitats  és  el  saló  de  graus.  Paraninfo. 

PARANÍMFICH,  CA.  adj.  Arquit.  Ordre  que  usa  de 
niinfes  en  lloch  de  columnes.  Paraninfo. 


PARANOMASIA.  f.  Ret.  Figura  que  's  fa  quan 
s'  usa  de  paraules  semblantes  ab  les  silabes,  pero 
de  diferenta  significado.  Paranomasia. 

PARANY.  m.  Trampa  pera  agafar  aucells  y  altres 
animáis.  Armadijo,  arrnadija.  ||  El  punt  preparat 
pera  esperar  la  caga.  Paranza.  ||  Met.  Trampa  pera 
enganyar,  seduir  o  fer  catire  a  algú.  Zancadilla,  za- 
lagarda, lazo.  ||  GATUPERI. 

POSAR  algún  parany.  fr.  Váldres  d'  alguna  tram- 
pa pera  fer  catire  a  algú  d'  algún  empleu.  Armar  una 
zancadilla.  ||  Guarnir  una  trampa  pera  agafar  aucells. 
Poner  un  armadijo. 

PARANYER,  A.  m.  y  f.  Qui  caca  ab  parany.  Pa- 
rancero. 

PARAPEGMA.  m.  Instrument  astro-ómich  pera 
coneixer  1'  orient  y  1'  ocas  de  cada  estrella.  Para- 
pegma. 

PARAPET.  m.  Fort.  Fortificació,  terraplé  envers 
la  campanya  pera  que  'ls  soldats  estiguin  a  cobert. 
Parapeto.  ||  Ampit. 

PARAPÉTAL.  m.  Bot.  Apéndix  d'  un  pétal  o  de 
una  corola.  Parapétalo.  ||  Estam  transformat  en 
pétal.  Parapétalo. 

PARAPETAR,  v.  a.  Fort.  Protegir  ab  parapets. 
Parapetar. 

PARAPETARSE,  v.  r.  Mil.  Posarse  en  lloch  de- 
fensat  y  a  cobert  del  enemich  y  de  qualsevol  contra- 
temps.  Parapetarse. 

PARAPETAT,  DA.  p.  p.  Parapetado. 

PARAPLÉCTICH,  CA.  adj.  Med.  Qu'  és  causa  de 
la  parálisis.  Parapléctico. 

PARAPLEGfA.  f.  Med.  Parálisis  de  la  meitat  infe- 
rior del  eos.  Paraplegia. 

PARAPLÉG1CH,  CA.  adj.  Med.  Qui  está  atacal  de 
parapleg  a.  Paraplégico. 

PARAPLEURA.  f.  Enlom.  Cada  una  de  les  peces 
que  formen  el  costat  del  tórax  deis  insectes.  Para- 
pleura. 

PARAPLEURESÍA.  f.  Med.  Pleuresía  falsa.  Para- 
pleuresía. 

PARAPLEURÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent 
a  la  parapleuritis.  Parapleurítico. 

PARAPLEUR1TIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  banda 
de  la  pleura  que  cobreix  la  part  superior  del  dia- 
fragma. Parapleuritis. 

PARAPLUJA.  m.  PARA1GUA. 

PARAPOPLEGÍA.  f.  Med.  Febre  maligna  acompa- 
nyada  d'  un  gran  ensopiment.  Parapoplegía. 

PARAPOPLÉT1CA.  f.  Med.  PARAPOPLEGÍA. 

PARAPOPLÉTICH,  CA.  adj.  Atacat  de  parapo- 
plética  o  lo  pertanyent  a  aquest  mal.  Parapoplético. 

PARAR,  v.  a.  DiSPOSAR.  ||  Aturar  el  moviment  o 
acció  d'  alguna  cosa  o  d'  algú.  Parar.  ||  Adornar  o 
arreglar,  com:  parar  casa.  Paramentar.  ||  Extendre 
la  má  o  alguna  roba  pera  rébrehi  alguna  cosa.  Apa- 
rar. ||  Tractar  malament  de  paraula  o  obra.  Malpa- 
ran ||  SOSPENDRE,  pasmar.  ||  v.  n.  Aturarse.  Pararse. 
||  Ais  jochs  d'  envit  y  altres,  senyalar  la  quantitat 
que  s'  exposa.  Parar,  poner.  ||  Reduirse,  convertirse 
una  cosa  en  un'  altra.  Parar.  ||  Cessar  en  el  movi- 
ment o  acció.  Parar.  ||  Arrivar  al  terme  o  fí.  Parar. 
||  Recaure  baix  el  domini  d'  algú.  Parar.  [|  Mostrar 
els  gossos  la  caga.  Parar,  mostrar.  ||  SUFRIR,  AGUAN- 
TAR. ||  v.  a.  Posar  paranys.  Poner  lazos  para  coger 
liebres,  conejos,  etc. 

PARAR  AMENT.  fr.  PARAR  MENT. 

parar  BOTIGA.  fr.  Abrir  tienda,  poner  tienda. 

parar  CASA.  fr.  Poner  casa. 

PARAR  EN  BÉ    Tindre  bona  fí  o  éxit.  Parar  en  bien. 

PARAR  LA  ESQUENA,  fr.  Met.  Sofrir,  tolerar.  Hacer 
costilla. 

parar  L'  ORELLA.  fr.  Escoltar  ab  atencíó.  Aplicar 
el  o  i  do. 


PAR 


PAR 


421 


PARAR  MAL.  fr.   MALPARAR. 

PARAR  la  taula.  fr.  Poner  la  mesa. 

anar  a  parar,  fr.  Dirigirse  a  algún  fí  o  terme.  Ir 
a  parar. 

NO  deixar  PARAR  a  algú  un  instant.  fr.  Ocupar- 
lo seguidamente  No  dejar  á  uno  sentar  el  pie  en  el 
suelo. 

NO  PARAR,  fr.  No  desistir  d'  algún  intent,  preten- 
sió,  etc.  No  parar. 

no  poguer  PARAR,  fr.  No  estar  mai  quiet.  No  po- 
der parar. 

SENSE  PARAR.  Loe.  Scnse  interrtipció  o  detenció. 
Sin  parar. 

PARAR,  ni.  Joch  de  cartes  en  que  qui  'I  porta  treu 
una  carta  pera  sí  y  altres  pera  'ls  jugadors,  y  guanya 
aquell  quina  carta  ix  primer.  Parar. 

PARAREDA  (Joseph).  Biog.  Mestre  cátala.  Mort 
1'  any  1890.  Pesseía  '1  títol  ü'  elemental.  L'  any  1889 
va  publicar  la  Geografía  elemental  de  la  vila  de  Sant 
Sadurni  de  Noya. 

PARARRAIGS.  m.  PARALLAMPS. 

PARARRITME.  adj.  Med.  Se  diu  del  pols  que  no 
té  '1  ritme  propi  de  la  etat  y  constitució  de  1'  indivi- 
duu.  Pararritmo. 

PARARSE,  v.  r.  Aturarse.  Pararse.  [|  Deixar  de 
continuar  un  discurs.  Quedarse,  pararse.  ||  Met.  De- 
tindres,  sospendres  en  la  resolució  d'  alguna  cosa 
per  algún  dupte  o  reparo.  Pararse  ||  Mudar  de  co- 
lor, quedarse  parat  per  algún  accident  que  sobrevé. 
Pararse.  ||  adornarse,  ataviarse,  pulirse.  ||  Se  diu 
de  les  femelles  d'  alguns  animáis  quan  teñen  propen- 
sió  al  coit.  Andar  salidas  ó  calientes.  ||  Interrom- 
pre  sa  marxa  un  rellotge,  máquina,  etc.  Pararse. 

pararse  TOT  CURT  o  tot  plegat.  fr.  Pararse  de 
pronto. 

PARASCEPASTRE.  m.  Med.  Envenat  que  cobreix 
la  cara.  Parascepastro. 

PARÁSCEU.  m.  Preparació;  se  pren  per  Diven- 
dres  Sant,  quera  la  preparació  de  la  Pasqua  segons 
el  ritual  judaich.  Parasceve. 

PARÁSCIDE.  m.  Med.  Fragment  d'  una  cuixa 
fracturada.  Paráscíde. 

PARASFAOIS.  f.  Med.  La  part  del  coll  qu'  és  prop 
de  les  clavicules.  ParásfagJs. 

PARASSISMAL.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  al  paras- 
s is ni e.  Parasismal. 

PARASSISME.  m.  Med.  Accident  perillos  quasi 
mortal,  en  que  's  pert  el  sentit  per  liaren  temps.  Pa- 
rasismo, paroxismo. 

PARASSÍSTICH,  CA.  adj.  Merf.jEpítet  del  día  mar- 
cat  per  1'  aparició  d'  algún  accés  de  febre.  Parasís- 
tico. 

PARÁSIT.  m.  PARÁSSIT. 

PARASOLS  (Bartomeu  de).  Biog.  Autor  deis  úl- 
tims  del  sigle  xiv,  el  qual  va  escriure  cinch  belles 
tragedies  en  cátala,  segons  diu  En  Fontanella  en  ses 
obres.  T.  2,  págs.  14  y  15. 

—  Y  Pi  (PAU).  Biog.  Escriptor  catal?,  afectat  ais 
estudis  histórichs.  Nat  a  la  vila  de  Sant  Joan  de  les 
Abadesses  1'  any  1824;  mort  a  Barcelona  el  1896.  Va 
cursar  la  carrera  eclesiástica  a  Vich.  Després  era  vi- 
cari  a  Avinyó;  mes  tart  era  a  Sant  Joan,  essent  bene- 
ficiat  de  la  ex  colegiata.  L'  any  1871  entrava  a  la  ca- 
pellanía de  la  R.  Casa  de  Retiro  de  Barcelona.  Era 
missioner  apostólich,  censor  sinodal,  corresponent  de 
la  R.  Academia  de  1'  Historia  y  membre  de  la  de  Bo- 
nes  Lletres  de  Barcelona.  Obres  principáis  d'  ell: 
San  Juan  de  las  Abadesas  y  su  mayor  gloria,  el  San- 
tísimo Misterio,  reseña  histórica  (Vich,  1859,  imp.  So- 
ler), un  vol  8.°;  San  Felío  de  Torelló,  la  Virgen  de  Ro- 
caprebera  y  San  Fortidn,  reseña  histórica  (Barcelona, 
1876,  imp.  Inglada),  un  vol.  8.°;  Nyerros  y  cadells, 
monografía  publicada  en  les  Memories  de  la  R.  Aca- 
demia de  Bones  Lletres  de  Barcelona,  vol.  III;  Marti- 


rologi  cátala,  en  el  volúm  deis  Jochs  Floráis  de  la  Jo- 
ventut  Católica,  Barcelona  1880;  Manlleuenchs  il-lus- 
tres  (certamen  de  Manlleu,  1899). 

PARASQUINANCIA.  f.  Med.  Varietat  d'  esquinan- 
cía.  Pararquinancia. 

PARASSELENA.  f.  y 

PARASSELENE.  f.  Meteor.  Imatge  de  la  Iluna  que 
se  reflexa  en  algún  núvol.  Paraselene. 

PARASSEMA.  m.  Mar.  Emblema  que  's  pinta  a  la 
proa  d'  un  barco  pera  distingirlo  deis  altres.  Para- 
sema. 

PARASSEMATOGRAFÍA.  f.  Ciencia  del  blasó  o 
deis  escuts  d'  armes.  Parasematografía. 

PARASSEMATOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  perta- 
nyent a  la  parassematograíía.  Parasematográfico. 

PARASSEMATÓGRAF.  s.  La  persona  versada  en 
el  blasó.  Parasematógrafo. 

PARASSINANCIA.  f.  Med.  Flegmasía  deis  muscles 
exteriors  de  la  faringe.  Parasinancia. 

PARASSINANQUE.  f.  Med.  Varietat  de  1'  angina, 
en  que  la  inflatnació  ataca  ais  muscles  externs  de  la 
faringe.  Parasinanque. 

PARASSIÓPESIS.  f.  Reí.  Reticencia  oratoria.  Pa- 
rasiópesis. 

PARÁSSIT,  A.  adj.  Se  diu  de  la  planta  que  neix 
espontaniament  demunt  d'  un  altre  vegetal  víu  o 
mort,  com  la  cuscuta  oficinal.  Parásito.  I|  Se  diu  deis 
animáis  que  s'  allotgen  al  eos  d'  altres  pera  viure  a 
ses  expenses.  Parásito. 

PARASSÍTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  parássíts 
y  al  parassitisme.  Parasítico. 

PARASS1TISME.  m.  Estat  o  condició  del  paras- 
sit.  Parasitismo. 

PARÁSSÍTS.  m.  pl.  Entom.  Ordre  d'insectes,  quirvs 
carácters  distintius  son:  sis  peus,  sense  ales,  ulls 
llisos,  boca  quasi  anterior,  que  consisteix  en  un  xu- 
clador  retráctil  o  en  una  obertura  situada  entre  'ls 
llavis,  ab  dues  barres  en  forma  de  ganxo,  com  el 
poli.  Parásitos. 

PARASSOL.  m.  Mena  de  paraigua  pera  fer  ombra. 
Quitasol,  guardasol,  parasol.  ||  OMBRELA. 

PARASSOL  xino.  Bot.  Nom  d'  una  planta  de  jardí. 
Esterculia  con  hojas  de  plátano. 

PARASSULFETÉRÍCH,  CA.  adj.  Quím.  Ácit  molt 
semblant  al  sulfetérich.  Parasulfetérico. 

PARASSULFOMETILAT.  m.  Quím.  Sal  produidz, 
per  combinado  del  ácit  parassulfometílich  ab  una 
base.  Parasulfometilato. 

PAPASSULFOMETÍLICH,  CA.  adj.  Quím.  Epítet 
d'  un  ácit  análech  al  sulfometílich.  Parasulfometí- 
lico. 

PARÁSTADE.  m.  Arquit.  Puntal  que  sol  posarse 
arrimat  a  les  columnes  y  sobre  '1  qual  carrega  im- 
mediatament  1'  aren.  Parástade. 

PARASTALGE  o  PARASTATGE.  m.  Ant.  PRES- 
TATGE. 

PARASTÁNNICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  de 
un  óxit  d'  estany  molt  paregut  al  estánnich,  pero  del 
que  's  diferencia  per  algunes  propietats.  Parastán- 
nico. 

PARÁSTATA.  f.  Med.  Nom  antich  del  epididim. 
Parástata. 

PARASTÉM.  m.  Bot.  Part  de  certes  flors,  pare- 
guda  a  un  fil  d'  estám.  Parastemo. 

PARASTIL.  m.  Bot.  Part  de  certes  flors  semblan- 
tes a  un  estil.  Parastilo. 

PARASTRE.  m.  Ter.  TADASTRE. 

PARASTRÉM.  m.  Med.  Distorsió  de  la  boca  o  de 
una  part  de  la  cara.  Farastremo. 

PARAT,  DA.  p.  p.  Parado.  ||  adj.  ENCONGIT.  || 
adornat.  ||  Armat.  Armado.  II  Met.  ATURAT. 


422 


PAR 


PAR 


DEiXAR  parat.  fr.  Deixar  admirat,  sospés.  Dejar 
parado,  atónito. 

PARATARS.  m.  Part  lateral  del  tars  deis  au- 
cells,  entre  1'  articulado  del  genoll  y  la  del  peu, 
quan  se  distingeix  de  la  planta  y  del  acrotars.  Pa- 
ratarso. 

PARATARTRAT.  m.  Qutm.  Combinació  del  ácit 
paratártrich  ab  una  base.  Paratartrato. 

PARATÁRTRICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  de 
un  ácit  paregut  al  tártrich.  Paratártrico. 

PARATENAR.  m.  Med.  Músete  que  forma  la  vora 
exterior  de  la  planta  del  peu.  Paratenar. 

PARATGE.  m.  Part,  lloch,  estancia.  Paraje.  [|  Ant. 
LL1NATGE. 

paratoe  descobert.  Fort.  Lloch  exposat  ais  trets 
del  eneniich.  Sitio  ó  paraje  descubierto. 

PARATGE  SEGUR.  Lloch  ont  no  h¡  ha  perill.  En  se- 
guro. 

PARATÓMICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  d'  un  cristall 
romboédrich  de  carbonat  de  cals,  quin  angle  és  de 
106°  y  19'.  Paratómico. 

PARATORI.  ni.  La  bossa  o  estoig  de  cuiro  ont 
s'  ni  guarda  el  cálze.  Paratorio. 

PARATREMA.  f.  Med.  Luxació  incompleta.  Para- 
trema. 

PARATRIMMA.  f.  Med.  Rojor  brianosa  que  's  ma- 
nifesta  a  les  parts  de  resultes  d'  una  contusió  o  de 
una  compressió  continuada  o  renovada  sovint.  Pa- 
ratrimma. 

PARATRIMO.  ni.  Med.  Rojor  brianosa  que  ix  al 
sacre.  Paratrimo. 

PARAULA.  f.  Veu  articulada  o  dicció  significativa; 
és  propia  sois  de  la  persona.  Palabra^  ||  Locució,  ac- 
ció  de  parlar.  Habla.  ||  Mus.  LLETRA.  ||  Seguretat,  fer- 
mesa.  Palabra.  ||  Promesa,  ofrena  que  fa  algú  empe- 
nyant  la  seua  fé  y  honor.  Palabra.  ||  Teol.  El  Fill 
unigénit  del  Pare,  el  Fill  de  Deu.  Verbo,  palabra.  || 
Mil.  Ordre,  com:  passi  la  paraula.  Palabra. 

PARAULA  BEN  dita.  La  expressió  sensible  o  que  té 
molta  intenció.  Palabrita. 

paraula  de  casament  o  de  matrimoni.  La  que's 
dona  y  s'  accepta  recíprocament  de  contréurel  y  per 
la  qual  queden  obligats  al  compliment  els  que  la  do- 
nen. Palabra  de  matrimonio. 

PARAULA  DE  DEU.  L'  Evangeli,  1'  Escriptura,  els 
sermons  y  doctrina  deis  predicadors  evangélichs. 
Palabra  de  Dios  ó  divina. 

PARAULA  de  REÍ.  Loe.  Ab  que  's  pondera  la  segure- 
tat y  fermesa  de  la  paraula  que  's  dona  o  oferta  que 
se  fa.  Palabra  de  rey. 

PARAULA  INJURIOSA.  Expressió  que  ofén  a  Deu,  ais 
sants  o  ais  homens.  Blasfemia,  injuria. 

PARAULA  OCIOSA.  La  que  no  té  fí  determinat  y  's 
diu  per  diversió  y  passatemps.  S'  entén  la  menys  de- 
cent. Palabra  ociosa. 

paraula  PER  PARAULA.  m.  adv.  Sense  ometre  veu 
alguna  de  lo  que  's  diu,  escriu  o  copia.  Palabra  por 
palabra. 

PARAULA  PESADA.  La  injuriosa  o  que  ofén.  Sol  usar- 
se en  plural.  Palabra  pesada. 

PARAULA  PICANT.  La  que  mortifica  y  causa  ressen- 
timent  a  aquell  a  qui  's  diu.  Palabra  picante,  pala- 
brita. 

PARAULA  PRENYADA.  La  qu'  enclou  mes  sentit  del 
que  manifesta.  Palabra  preñada. 

PARAULES  BONlQUES.  Palabras  dulces,  blandas,  ca- 
riñosas. 

PARAULES  EN  L'  aire.  Les  inútils  o  vanes.  Palabras 
al  aire. 

PARAULES  fingides.  Les  qu'  encobreixen  un'  altra 
cosa  de  lo  qu'  expliquen,  fingint  1*  intenció  o  1'  ánim. 
Palabras  fingidas. 

PARAULES  formals.  Les  meteixes  que  algú  ha  dit 
o  que  's  troven  en  algún  escrit.  Palabras  formales. 


PARAULES  MANYAGUES.  Les  dites  ab  suavitat.  Pa- 
labras mansas. 

PARAULES  VANES:  PARAULES  A  L'  AIRE. 
PARAULES  Y  PLOMES  EL  VENT  SE  LES  EMPORTA  TO- 
TES, O  LES  PARAULES  EL  VENT  SE  LES  EMPORTA.  Ref. 
Denota  el  poch  cas  que  's  deu  fer  de  les  paraules 
que  's  donen,  per  la  facilitat  ab  que  's  trenquen  o 
no  's  compleixen.  Palabras  y  plumas  el  viento  ó  el 
aire  se  las  lleva. 

AB  mitja  PARAULA.  ni.  adv.  Ab  que  's  pondera  la 
eficacia  de  persuadir  o  per  1'  amistat  o  per  1'  autori- 
tat  que  's  té  ab  un  altre.  A  media  palabra. 

AB  poques  o  breus  paraules.  m.  adv.  Concisa- 
ment.  Con  pocas  palabras. 

A  LA  primera  paraula.  m.  adv.  Significa  que  algú 
ha  entes  a  un  altre  al  comentar  aquest  a  explicarse. 
A  la  primera  palabra.  ||  A  la  primera  manifestado  del 
preu  en  que  algú  vol  vendré  alguna  cosa.  A  ¡a  pri- 
mera palabra. 

A  PARAULES  NEC1ES  O  TONTES,  ORELLES  SORDES. 
Ref.  Denota  que  les  coses  s'  han  de  pendre  segons 
qui  les  diu,  no  fent  cas  de  qui  parla  sense  rao.  A  pa- 
labras locas,  orejas  sordas. 

BONA  PARAULA.  Ant.  Oració  que's  deia  a  la  despe- 
dida principalment  deis  mariners;  aixís  se  deia:  LA 
BONA  PARAULA,  A  LA  BONA  PARAULA,  y  també:  A  LA 
HORA  de  BONA  paraula.  La  buena  palabra. 

BONES  paraules.  Loe.  Denota  que  algú  no  's  nega 
a  fer  lo  que  se  li  demana,  pero  no  ho  fa.  Buenas  pa- 
labras. 

BONES  PARAULES  Y  DOLENTS  FETS.  Ref.  NI  OBRA 
BONA,  etc. 

CADA  PARAULA  DUES  MENT1DES.  fr.  Se  diu  de  qui  és 
molt  mentider.  Miente  más  que  departe. 

CADA  PARAULA  M'  ÉS  UNA  PUNYALADA.  Loe.  Ab  que 
se  denota  lo  sensibles  que  son  algunes  paraules. 
Cada  palabra  me  es  una  lanzada. 

CAPGIRAR  LES  PARAULES.  fr.  Donárleshi  un  altre 
sentit  del  que  propiament  teñen,  o  d' aquell  en  que's 
diuen  naturalment.  Torcer,  trocar  ó  mudar  las  pala- 
bras. 

CULLIR  LES  PARAULES.  fr.  Notar  algú  les  que  un 
altre  diu  per  ésser  impropies  o  per  lo  que  li  pot  im- 
portar. Coger  palabras. 

COMPLIR  LA  PARAULA.  fr.  No  faltar  a  lo  que  s'  ha 
promés.  Cumplir  la  palabra. 

CURT  DE  paraules.  Expr.  Faltat  de  paraules  o  que 
no  li  acudeixen  pera  explicarse.  Corto. 

DEIXAR  A  ALGÚ  AB  LA  PARAULA  A  LA  BOCA  O  SENSE 
PARAULA.  fr.  Deixarlo  sense  sapiguer  qué  respondre. 
Atarugar,  atragantar  á  alguno. 

deixar  AB  LA  paraula  A  LA  BOCA.  fr.  Girar  les  es- 
patlles  a  algú  sense  escoltar  lo  que  diu.  Dejar  á  al- 
guno con  la  palabra  en  la  boca. 

DEMANAR  LA  PARAULA.  fr  Ant.  Demanar  llicencia 
pera  parlar.  Pedir  la  palabra. 

DE  PARAULA.  ni.  adv.  De  boca,  en  contraposició  de 
per  escrit.  De  palabra,  aboca,  de  viva  voz,  verbalmente. 
||  DE  PART  MEUA. 

DE  PARAULA  EN  PARAULA.  m.  adv.  D'  una  rao  O 
dita  a  un'  altra:  s'  usa  pera  explicar  que  ab  elles  se 
va  encenent  una  disputa.  De  palabra  en  palabra. 

DESMANDARSE  DE  paraules.  fr.  Parlar  molt  y  sen- 
se considerado.  Desmandarse  en  palabras;  irse  de 
boca,  ó  írsele  á  alguno  la  boca. 

donar  bones  paraules.  fr.  Fer  passar  a  algú  ab 
raons.  Dar  buenas  palabras. 

DONAR  PARAULA.  fr.  Ant.  Donar  llicencia.  Dar  per- 
miso. ||  Prometre  formalment  alguna  cosa.  Dar  pala- 
bra. 

DONAR  LA  SEUA  PARAULA.  fr.  Obligarse  ab  ella  a 
complir  alguna  oferta  o  promesa.  Dar  palabra  ó  su 
palabra. 

EMPENYAR  LA  PARAULA.  fr.  Prometre  formalment 
baix  la  seua  paraula.  Empeñar  la  palabra. 

entretindre  AB  paraules.  fr.  Fer  esperar  y  no 
complir.  Entretener  con  palabras. 


PAR 


PAR 


423 


EN  UNA,  DUES  O  EN  POQUES  PARAULES.  m.  adv. 
Breument.  En  una,  dos  ó  en  pocas  palabras. 

ESCAPARSE  UNA  paraula.  fr.  Dir  ¡nadvertidament 
lo  que  no  és  del  cas,  o  que  convenía  callar.  Irse  ó  es- 
caparse una  palabra. 

estalviar  o  AFORRAR  paraules.  fr.  No  allargarse 
en  una  conversa.  Ahorrar  palabras. 

FALTAR  A  LA  paraula.  fr.  No  coniplir  lo  promés. 
Fallar  á  la  palabra. 

faltar  paraules.  fr.  Pondera  la  excelencia  o 
grandesa  d'  alguna  cosa,  y  que  no  's  pot  explicar  ni 
alabar  dignament.  Fallar  palabras. 

FALTAT  DE  PARAULES.  fr.  CURT  DE  PARAULES. 

fer  bona  LA  seua  paraula.  fr.  Proinetre  cumplir- 
la. Prometer  cumplir  su  palabra. 

fer  paraula.  fr.  Ant.  PARLAR. 

home  DE  PARAULA.  Qui  la  compleix.  Hombre  de  su 
palabra. 

LA  MEUA  PARAULA  ÉS  O  VAL  UN  ACTE.  Loe.  AssegU- 
ra  lo  que  's  proniet.  Mi  palabra  es  prenda  de  oro. 

LA  MELLOR  PARAULA  ÉS  LA  QU'  ESTÁ  PER  DIR.  Ref. 
POCH  PARLAR  ÉS  SABIESA. 

LA  PARAULA  QU'  HA  SORTIT  DE  LA  BOCA  NO  POT 
tornar  enrera.  Ref.  Denota  la  reflexió  y  cautela 
que  's  deu  tindre  en  proferir  les  paraules,  especial- 
ment  les  que  poden  ferir;  perqué  una  vegada  dites  no 
poden  tornar  enrera.  Palabra  y  piedra  suelta,  no  tie- 
nen vuelta;  palabra  de  boca  piedra  de  honda. 

LES  BONES  PARAULES  FAN  MENJAR  ALS  MALALTS. 
Ref.  Ab  que  's  denota  que  les  bones  raons  o  reflexions 
tot  lio  arreglen.  Cuales  palabras  te  dicen,  tal  corazón 
te  ponen. 

L'  HOME  PER  LA  PARAULA  Y  'L  BOU  PER  LA  BANYA. 
Ref.  Al  hombre  por  la  palabra  y  al  buey  por  el  asta. 

LLEVAR  LA  PARAULA  DE  LA  BOCA.  fr.  Met.  Antici- 
parse a  dir  lo  que  un  altre  anava  a  dir.  Coger,  quitar 
la  palabra  de  la  boca. 

MASTEGAR  O  MENJARSE  LES  PARAULES.  fr.  Tartamu- 
dejar,  pronunciar  malament  les  paraules.  Mascar, 
musitar,  mamujar,  mamtllar;  comerse  las  palabras  ó 
silabas. 

MlTGES  paraules.  Loe.  Explicado  enfática  o  no 
cabal  d'  algún  concepte  o  les  que  's  diuen  entre  dents. 
Medias  palabras. 

NO  DIR  PARAULA,  O  SENSE  DIR  PARAULA.  fr.  Callar 
o  guardar  silenci  o  no  repugnar  ni  contradir  a  lo 
que  's  proposa  o  demana.  No  decir  ó  no  hablar  ó  sin 
decir  ó  hablar  palabra. 

NO  DIR  PARAULA  QUE  NO  MENTÍ,  O  MENT  A  CADA 
PARAULA.  Loe.  CADA  PARAULA,  etc. 

NO  HI  HÁ  PARAULA  BEN  DITA  QUE  NO  SIGUÍ  MAL 
COMPRESA  o  ENTESA.  Ref.  Reprén  ais  maliciosos  o 
mal  intencionats,  que  per  lo  regular  interpreten  ma- 
lament lo  que  's  diu  sense  malicia  y  ab  bona  inten- 
ció.  No  hay  palabra  mal  dicha,  si  no  fuese  mal  enten- 
dida. 

NO  SAPIGUERSE  TREURE  LES  PARAULES  DE  LA  BOCA, 
fr.  No  sapiguer  parlar  per  causa  d'  encongiment,  es- 
pant  o  per  tartamudejar.  Helársele  á  alguno  las  pala- 
bras. 

NO  ÉSSER  MES  QUE  PARAULES.  fr.  Denota  que  en 
alguna  disputa  o  altercat  no  hi  ha  hagut  cosa  de 
cuidado,  atenció  o  sentiment.  No  ser  más  que  pa- 
labras. 

NO  TINDRE  PARAULA.  fr.  Faltarhi,  no  complirla.  No 
tener  palabra. 

NO  tindre  paraules.  fr.  No  explicarse  en  alguna 
materia  o  per  sufriment  o  per  ignorancia.  No  tener 
palabras  ó  no  tener  palabras  hechas. 

Ofendre  DE  paraula.  fr.  Maltractar  a  algú  ver- 
balment  ab  intenció  d'  humillarlo  o  avergonyirlo. 
Ajar. 

PASSAR  AB  PARAULES  O  AB  BONES  PARAULES.  fr.  En- 
tretindre  a  algú  ab  ofertes  o  promeses  sense  arrivar 
al  compliment  de  lo  que  's  preté.   Traer  en  palabras. 

pendre  LA  PARAULA.  fr.  Parlar  primer  o  prosseguir 
la  conversa  que  un  altre  ha  deixat.  Tomar  la  palabra. 


||  Acceptar  la  promesa  pera  rependre  al  que  la  dona, 
si  hi  falta.  Tomar  ó  coger  á  uno  la  palabra. 

Pendre  Paraula.  fr.  Ant.  Tomar  licencia. 

perdre  LA  paraula.  fr.  Quedar  sense  poguer  par- 
lar per  alguna  malaltía.  Perder  el  habla.  ||  Met.  No 
sapiguer  qué  dir.  Perder  el  habla. 

PESAR  les  paraules.  fr.  Met.  Reflexionarles  abans 
de  dirles.  Pesar  las  palabras. 

QUEDAR  BÉ  AB  bones  PARAULES.  fr.  Aconsella  que 
qui  no  dona  lo  que  li  demanen,  s'  excusi  ab  bones 
paraules.  Miel  en  la  boca  y  guarda  la  bolsa. 

RETIRAR  LA  PARAULA.  fr.  TORNAR  LA  PARAULA  EN- 
RERA. 

SOBRE  LA  PARAULA.  ni.  adv.  Sense  altra  seguretat 
que  la  paraula  que  's  dona  de  fer  alguna  cosa.  Sobre 
su  palabra 

SOLTA  LES  PARAULES  COM  ELS  ASES  ELS  PETS.  Loe. 
prov.  Ab  que 's  reprén  al  que  diu  les  coses  sens  aten- 
dré si  poden  ésser  perjudicials  o  no.  Hablar  sin  pen- 
sar, es  tirar  sin  encarar. 

TINDRE  MES  PARAULES  QUE  UN  BREVIARI.  fr.  Met. 
Parlar  mes  de  lo  qu'  és  regular.  Tener  mucho  pico. 

TINDRE  PARAULES  O  QUATRE  PARAULES.  fr.  Renyír. 
Tener  palabras;  trabarse  de  palabras. 

tornar  la  paraula.  fr.  Recobrar  1'  us  de  la  veu. 
Recobrar  el  habla. 

tornar  la  PARAULA  ENRERA.  fr.  Desdirse.  Volverse 
atrás. 

TRACTAR  mal  De  PARAULES.  fr.  Injuriar  ab  alguna 
dita  o  veu  sensible.  Tratar  mal  de  palabra. 

TRENCAR  LA  PARAULA.  fr.  FALTAR  A  LA  PARAULA. 

UNA  PARAULA.  Loe.  S'  usa  pera  cridar  a  algú  pera 
conversarhi  apart.  Palabras,  una  palabra. 

VENDRÉ  PARAULES.  fr.  Met.  Enganyar  o  tindre  en- 
tretingut  a  algú  ab  elles.  Vender  palabras. 

PARAULADA.  f.  Dita  dissonant,  indecent  y  greu- 
ment  sensible.  Palabrada,  remoque,  tarascada. 

PARAULETA.  f.  dim.  Palabrita,  palabrica,  pala- 
brilla.  ||  Paraula  sensible  o  que  porta  molta  ánima  o 
significado  o  alusió  amagada.  Palabrita. 

PARAULISTA.  m.  XARRAIRE.  ||  MENTIDER. 

PARAULOTA.  f.  Paraules  obscenes,  renechs,  in- 
sults.  Palabrota. 

PARAXA.  Bot.  Nom  que  's  dona  en  alguns  llochs 
de  la  Costa  de  Llevant  al  rovelló. 

PARAYS.  m.  Ant.  Paradís. 

PARBOST.  m.  PREBOST. 

PARCA,  f.  Destí,  sort,  fat.  Parca.  ||  Poét.  Veu  ab 
que  se  significa  la  mort.  Parca. 

PARCAMENT.  adv.  m.  Escassament,  ab  modera- 
do. Parcamente 

PARCELA,  f.  Part  que  a  1'  administrado  pública 
li  sobra  d*  una  finca  o  térra  expropiada  y  que  per  lo 
petita  no  pot  considerarse  com  un  eos,  lo  qual  dona 
dret  preferent  pera  comprarla  ais  propietaris  collin- 
dants  Parcela.  ||  Parlant  del  catastre,  cada  una  de 
les  terres  que  constitueixen  un  pago  o  terme  y  perta- 
nyen  a  diferent  propietari.  Parcela.  ||  Tro?  de  térra 
qualsevol.  Parcela. 

PARCELAR,  v.  a.  Midar,  senyalar  les  parceles  pera 
el  catastre.  Parcelar. 

PARCELARI,  A.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la 
parcela.  Parcelarlo. 

plánol  parcelari.  Aquell  en  que  s'  hi  conte- 
nen  totes  les  parceles  d'  un  terme  o  les  porcions 
de  térra  de  cada  propietari  que  s'  han  d'  expropiar 
pera  1  pas  d'  una  carretera,  ferro-carril,  etc.  Plano 
parcelario. 

PARCER.  m.  Company  ab  altre  en  algún  tráete. 
Aparcero.  ||  El  qui  conreua  alguna  heretat  donant 
part  deis  fruits  al  amo,  y  quedantsen  part  per  el  1. 
Aparcero,  colono,  granjero,  quintero. 

PARCERÍA  f.  Tráete  deis  que  van  a  la  part  o 
a  mitxes  en  algún  negoci.  Aparcería. 


424 


PAR 


PAR 


Francesch  X. 
Parcerisa  y  Boada 


PARCERISA  Y  BOADA  (Francesch  X.).  Biog.  Pin- 
tor, dibuixant  a  la  pedra  y  editor.  Nat  a  Barcelona 
1'  any  1803;  mort  a  Gracia  en  1876.  Essent  jovenet, 
d'  acort  ab  en  Pau  Pilerrer,  va  empendre  la  magna 
obra  Recuerdos  y  Bellezas  de  Es- 
paña, que  '1  pes  deis  anys  no  li 
deixá  acabar  del  tot.  Durant  la 
seua  vida  va  recorrer  el  país, 
dibuixant  aniorosament  yfidel  lo 
mes  interessant  del  art,  de  la 
historia  y  de  la  naturalesa  que 
hi  há  a  Espanya,  associat  ab 
els  escriptors  Piferrer,  Pi  y  Mar- 
gan y  Quadrado,  autors  del  text 
d'aquella  obra  remarcable,  font 
de  consulta,  no  caducada;  reim- 
presa en  nova  forma  y  comple- 
tada, a  Barcelona,  per  1' editor 
Cortezo,  baix  el  títol  de  Es- 
paña (27  volums  en  quart, 
1884-1891).  —  Com  a  pintor  va 
guanyar  mencions  honorífiques  en  algunes  Exposi- 
cions  de  Madrit  (1860  y  altres),  essent  obra  a'  ell: 
Claustre  de  la  catedral  de  Tarragona;  Interior  de  la 
catedral  de  Barcelona;  Interior  de  la  catedral  de  Bur- 
gos; La  capella  deis  templers  de  Leynos.  —  És  autor  de 
una  Carta  sobre  recientes  descubrimientos  en  Sta.  Ala- 
ria de  Naranco  (Madrit,  1896,  ¡mp.  López).  Sala  ca- 
pitular del  convent  deis  templers  a  Leynos  de  Cam- 
pos, comprat  pél  rei  D.  Francesch  d'  Assís;  Capella 
major  de  la  catedral  de  Barcelona,  vista  desde  '1  chor 
(3.a  medalla  a  la  Exposició  Nacional  de  1862);  Cimal 
exterior  de  la  capella  del  Condestable  de  la  catedral 
de  Burgos;  Interior  de  la  catedral  de  Barcelona,  y 
Claustre  de  la  meteixa  catedral  (premiats  tots  tres  a 
la  Exposició  Nacional  de  1864;  Vista  exterior  de  la 
catedral  de  Burgos  (premiat  ab  tercera  medalla  a  la 
Exposició  Nacional  de  1860  y  adquirida  pera  '1  Museu 
de  Madrit,  y  dos  quadres  del  interior  de  la  catedral 
de  Tarragona,  premiats  a  les  Exposicions  de  1865  y 
de  1871.  En  Parcerisa  va  obtindre  '1  nomenament  de 
membre  de  1'  Academia  de  Sant  Ferrán. 

PARCET  (Jaume).  Biog.  Metge,  cirurgiá  y  escríp- 
tor,  nat  a  Arbucies  al  últim  ters  del  sigle  XVIII.  Exer- 
cía  la  carrera  a  la  ciutat  de  Tarragona  a  principis 
del  sigle  xix,  y  és  autor  d'  una  relació  histórica  del 
assalt  y  entrada  de  les  tropes  franceses  a  Tarragona 
el  día  28  de  juny  del  any  1811,  de  quins  horrors  ell 
va  serne  testimoni. 

—  Y  VIUELAS  (PERE).  Biog.  Metge  y  escriptor  pro- 
fessional.  Natural  de  Manlleu,  mort  a  Vilassar  de 
Dalt  1'  any  1854,  ais  71  d'  edat.  Va  cursar  a  Osea,  a 
Barcelona  y  a  Montpeller,  ont  va  defensar  en  acte  pú- 
blich,  1'  any  1807,  1'  estudi  fetperell  relatiu  a  la  ma- 
nera de  curar  la  hernia,  invenció  d'  Antoni  Gimber- 
nat.  Retornava  en  1808  y  al  any  següent  s'  encarre- 
gava  del  hospital  de  sanch  de  Bítem  (Tortosa), 
establintse  a  Manlleu  acabada  la  guerra  de  la  Inde- 
pendencia (1814).  Va  exercir  algún  temps  a  Arenys 
de  Mar  y  després  s'  establía  a  St.  Genis  de  Vilassar. 
Autor  de  Exposition  d'  une  méthode...  pour  V  opera- 
tion  de  l'  hernie  crural...  (1807);  Memoria  sobre  elher- 
mafrodeismo  (1834);  Estudio  de  la  muerte  (trad.  de 
Debreyne,  1851),  y  altres  tres  obres  del  meteix  sabi 
francés. 

PARCH.  m.  Camp  o  bosch  tancat  ab  paret.  Par- 
que. ||  Mil.  El  lloch  ont  se  guarden  els  queviures  y 
municions  de  guerra.  Parque. 

PARCH  D  artillería.  El  paratge  ont  s'  hi  teñen 
reunides  les  peces  y  maquines  d'  artillería.  Parque  de 
artillería. 

PARCH.  m.  Paper  de  perdó  a  les  escoles.  Parce, 
parco.  ||  adj.  Económich,  moderat  en  V  us  de  les  co- 
ses. Parco.  ||  Moderat  en  el  menjar  y  beure.  Sobrio, 
parco. 

PARCIAL,  adj.   Lo  pertanyent  a  la  part  d'  algún 


Pardals 


tot.  Parcial.  ||  Partidari,  qui  segueix  el  partit  d'  un 
altre.  Parcial.  ||  Amich,  afecte.  Parcial. 

PARCIALITARI,  A.  adj.  Ant.  PARCIAL.  ||  MANIÁ- 
TICH,  BOIG. 

PARCIALITAT.  f.  Partit,  facció.  Parcialidad.  || 
Amistat,  familiaritat.  Parcialidad.  ||  BANDO,  LLIGA. 
||  Passió  d'  ánim  que  ¡mpedeix  la  rectitut  deis  judi- 
éis. Parcialidad. 

PARCIALMENT.  adv.  m.  En  quant  a  alguna  part 
o  parts.  Parcialmente.  ||  Ab  inclinado  amistosa  a 
alguna  part.  Parcialmente. 

PARCIARI.  m.  PARCER. 

PARC1Ó.  f.  PARTICIÓ. 

PARCIONER.  m.  PARCER. 

PARCÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  parch  o  sobri. 

PARCITAT.  f.  Condició  de  parch  o  sobri.  Par- 
cidad. ||   so- 

BRIETAT,  ECO- 
NOMÍA. 

PARDAL. 
m.  Ornit.  Au- 
cell  molt  co- 
mú,  que  té  les 
plomes  gri- 
ses, variades 
ab  algunes 
clapes  y  plo- 
metes  negres, 
el  béch  recte 

y  curt;  el  másele  té  al  col l,  sota  del  béch,  una  clapa 
negra;  la  femella  és  un  poch  mes  petita,  de  color 
mes  ciar  y  cap  mes  estret.  Gorrión.  \\  Met.  Astut. 
Pájaro.  ||  adj.  De  color  quelcom  gris.  ||  PARDAL. 

PARDAL  BLANCH.  Pinzón  de  las  nieves,  gorrión  cis- 
alpino. 

pardal  de  bardissa.  Curruca  de  invierno. 

PARDAL  DE  LLEI.  PARDAL. 

PARDAL  PINYONER.  Pinzón  real. 

pardal  roquer  o  TORROOÁ.  El  de  bardissa.  Go- 
rrión silvestre. 

JA  han  fugit  els  pardals  del  niu.  fr.  Met.  Ab 
que  's  denota  qu'  ha  passat  la  ocasió  de  conseguir 
alguna  cosa.  En  los  nidos  de  antaño  no  hay  pájaros 
ogaño. 

MATAR  DOS  PARDALS  D'  UN  TRET  O  D'  UNA  PEDRA- 
DA, fr.  EN  UNA  VÍA,  etc. 

MES  VAL  UN  PARDAL  A  LA  MÁ  QUE  UNA  PERDIU  EN 
L'  aire.  Ref.  Denota  que  no  aventurem  el  bé  o  con- 
veniencia que  gosem  per  la  esperanza  d'  un  altre  que 
se  'ns  figura  major.  Más  vale  pájaro  en  mano  que  bui- 
tre volando;  por  el  alabado  deié  el  conocido,  y  vime 
arrepentido. 

PARDALEJAR.  v.  a.  Cacar  aucells.  Pajarear. 

PARDALET.  m.  dim.  Pajarillo,  pajarito. 

TINDRE  PARDALETS  AL  CAP.  fr.  Met.  Bogejar.  Sedíu 
principalment  de  les  dones  coquetes.  Ser  un  cascabel. 

PARDAS  (Primitiu).  Biog.  Mestre  de  música  no- 
table. Nat  a  Barcelona  1'  any  1829.  Deixeble  d'  Igna- 
si  Ayné  y  de  Fra  Joan  Quintana.  Va  dedicarse  al  es- 
tudi de  1'  orga  y  ais  disset  anys  era  organer  del  Pí  a 
Barcelona,  cárrech  que  omplí  vuit  anys.  En  1855  gua- 
nyava  per  oposició  la  plaga  d'  organer  de  Sta.  María 
del  Mar—  L  any  1551  va  cantarse  una  missa,  obra 
d'  ell,  al  Carme,  de  Barcelona.  — És  autor  d'  un  Méto- 
do de  solfeig  que  s' ha  reimprés  en  distintes  ocasions. 

PARDENCH,  A.  adj.  Lo  que  té  un  color  que  tira  a 
gris.  Aburelado. 

PARDEJAR.  v.  n.  Ressaltar  el  color  gris.  Pardear. 

PARDINES.  Geog.  Poblé  de  la  Valí  de  Ribes,  ab 
333  hab.,  a  1' altura  de  1,225  met.,  formant  ajunta- 
ment  ab  els  veinats  del  Vilaró,  El  Pujal,  Puigsach, 
1'  Orri  y  el  caseriu  de  La  Llavanera,  que  tots  junts 
apleguen  573  hab.  L'  iglesia  conserva  un  absis  y  clo- 
quer  románichs. 


PAR 


PAR 


425 


PARDINELLA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Berauuy,  prov.  d'  Osea. 

PARDINELLA  (Coll  de  la).  Grog.  Coll  a  1,260  me- 
tres  d'aliitut  situat  al  N.E.  de  Gombreny,  prov.  de 
Girona.  ||  —DE  RUS  (LA).  Geog.  Masía  del  Beigadá,  a 
1,410  met.  d'alt,  situada  en  un  replá  conreuat  d'horta 
y  ombrejat  d'  arbres.  Té  capella  adjunta. 

PARDO,  A.  adj.  Part.  lleopart 

PARDO  (Pere).  Biog.  Cavaller  y  escriptor  cátala 
molt  erudit,  qu¡  vivía  en  el  sigle  XV.  Se  eren  qu'ell 
és  autor  del  Uibre  Trabajos  de  Hércules,  publicat  sots 
el  nom  d'Enrich  d'Aragó,  marqués  de  Vil  lona. 

PARDOS,  A.  adj.  De  part  ciar.  Pardusco. 

PARE.  ni.  Qui  engendra  o  procrea  a  un  altre  de  la 
seua  meteixa  especie.  Padre.  ||  La  primera  persona 
de  la  Santíssima  Trinitat.  Padre.  ||  Autor  de  qualse- 
vulla  obra.  Padre.  ||  El  másele  de  bestiar  destinat 
pera  la  procreació.  Padre.  ||  Títol  del  principal  de 
alguna  descendencia.  Padre.  [|  Qui  afavoreix  o  íá 
ofici  de  pare  envers  algú.  Padre.  [I  Qui  en  temps  an- 
lich  fon  célebre  en  alguna  ciencia  o  facultat.  Padre. 
H  El  relligiós  sacerdot  y  l'anciá  en  senyal  de  vene- 
rado y  respecte.  Padre.  ||  Nom  que's  dona  ais  pre- 
Iats,  sants,  mestres  y  doctors  de  la  Iglesia.  Padre. 
||  Qualsevol  deis  qu'han  concorregut  a  un  concili. 
Padre.  [|  pl.  El  pare  y  la  mare.  Padres.  ||  Els  avis  y 
ascendents.  Padres.  ||  Els  indíviduus  d'alguna  relu- 
ció o  congregado.  Padres. 

PARE  ADOPTIU.  Qui  ha  adoptat  al  fill  d'un  altre  do- 
nantli  ls  drets  de  propi.  Padre  adoptivo  ó  por  adop- 
ción. 

PARE  CONDESCENDENT  O  INDULGENT.  Qui  demostra 
massa  carinyo  ais  filis  y  no'ls  corretgeix  com  den. 
Padrazo,  padrón. 

PARE  D'  Animes.  Párroch.  Padre  de  almas. 

PARE  DE  families.  Cap  de  casa,  tant  si  té  filis  com 
no.  Padre  de  familia. 

PARE  DE  la  patria.  Qui  ha  fet  particulars  servéis 
per  la  seua  patria.  Padre  de  la  patria. 

PARE  DEIS  BOIGS.  m.  Qui'ls  cuida.  Loquero. 

PARE  DE  POBRES.  Qui'ls  assisteix.  Padre  de  pobres. 

pare  DE  provincia.  Qui  ha  estat  provincial  d'  al- 
guna relligió.  Padre  de  provincia. 

pare  espiritual.  El  confessor  que  cuida  y  dirígeix 
l'esperit  y  conciencia  del  penitent.  Padre  espiritual. 

PARE  NOSTRE.  ni.  La  oració  dominical.  Padrenues- 
tro. ||  Gloria,  grá  gros  que's  posa  cada  den  ais  rosa- 
ris,  pera  senyal  de  que  s'ha  de  dir  el  Parenostre. 
Padrenuestro,  diez  de  rosario. 

pare  PUTATiu.  Qui  és  tingut  y  reputat  per  pare. 
Padre  putativo. 

PARE  sant  O  SANT  PARE.  Lo  papa.  Padre  santo. 

PARE  PEDÁQ.  La  persona  que  sense  ser  pare  cuida 
ab  amor  y  constancia  de  menors. 

PARES  de  LA  IGLESIA.  Els  altres  eclesiástichs  deis 
dotze  primers  sigles  qu'han  conservat  les  tradicions 
de  la  Iglesia  grega  y  llatina  que  van  escriure  sobie 
els  misteris  y  doctrina  de  la  relligió.  Santos  padres 
de  la  Iglesia. 

PARES  DEL  desert.  Els  anacoretes.  Padres  del 
yermo. 

A  PARE  GUARDADOR,  FILL  DISSIPADOR.  Ref.  Denota 
que  freqüentment  succeeix  a  un  pare  avar  un  fill  pró- 
dich.  A  padre  endurador  hijo  gastador;  á  padre  gana- 
dor hijo  despendedor. 

A  QUI  És  pare,  bástali  mare.  Ref.  Ab  que's  reprén 
al  qui  tenint  pochs  mérits  se  queixa  del  poch  premi. 
A  quien  és  padre  bástale  madre. 

DE  pare  SANT,  el  FILL  diable.  Ref.  Denota  que  no 
sempre  aprofita  la  bona  crianga  deis  filis,  si  son  de 
mal  natural.  De  padre  santo,  hijo  diablo. 

dir  Si  pare.  fr.  Fam.  Estar  alguna  dona  en  aptitut 
de  casarse.  Estar  de  saca. 

ENTRE  PARES  Y  GERMANS,  NO  HI  VULGU1S  FICAR  LES 
MANS.  Ref.  Ab  que's  denota  que  no's  prengui  part  en 
els  disturbis  deis  parents,  perqué  aquestos  fácilment 
dic.  cat.  —  v.  ti.  — 54. 


se  componen,  y  riesprés  se  pert  l'amistat  ab  uns  y 
ab  altres.  Entre  padres  y  hermanos,  no  metas  tus  ma- 
nos. 

EL  PARE  GUANYA'L  RAL  Y'L  FILL  EL  GASTA  MAL.  Ref. 
Ab  que 's  denota  que  lo  que  alguns  junten  ab  tra- 
vall,  sos  hereus  solen  dissiparho  en  breu  temps.  Nues- 
tros padres  á  pulgadas  y  nosotros  á  brazadas. 

EL  PARE  NO  ÉS  NAT  Y'L  FILL  SALTA  PÉL  TERRAT.  Ref. 

Ab  que's  reprén  ais  que  disposen  anticipadameut  de 
les  coses  de  que  no  teñen  seguretat.  Hijo  no  tenemos 
y  nombre  le  ponemos. 

NO  LA  PERDONA  AL  seu  PARE.  Loe.  fam.  S'  aplica  a 
la  persona  que  sois  aten  al  seu  interés,  y  al  qui  din 
lliurement  el  seu  parer  sense  guardar  respecte  a  nin- 
gú.  Ato  ahorrarse  con  nadie  ó  no  ahorrarse  con  su 
padre,  ó  no  ahorrarse  con  nadie  ni  con  su  padre. 

NOSTRES  PRIMERS  PARES.  Adam  y  Eva,  de  qui  des- 
cendeixen  tots  els  homes.  Nuestros  primeros  padres. 

PER    FALTA    D' ALTRE,  MON    PARE   FOU    BATLLE.  Ref. 

Por  falla  de  hombres  buenos  á  mi  padre  hicieron  al- 
calde. 

QUI  PARE  HA  PER  JUTGE,  SEGUR  VA  A  PLET.  fr.  Qui 
té  el  pare  batlle,  segur  va  a  verbal. 

QUI  TÉ  'L  PARE  BATLLE,  SEGUR  VA  A  VERBAL.  Ref. 
QUI   TÉ    LA  PAELLA,  etc. 

SAPIGUERHO  COM  EL  PARENOSTRE.  fr.  Fam.  Poder 
referir  alguna  cosa  ab  puntualitat.  Saberlo  como  el 
Avemaria. 

semblar  al  SEU  PARE.  fr.  Semblarli  en  les  faccions 
o  costums.  Padrear;  ser  muy  hiio  de  su  padre. 

SI'L  PARE  ÉS  MUSICH,  EL  FILL  ÉS  BALLADOR;  O'L  PA- 
RE JUGLAR  Y'L  FILL  TIMBALER.  fr.  Ab  que's  denota  que 
els  filis  solen  tindre'l  meteix  geni  y  costums  deis  pa- 
res. Por  do  salta  la  cabra,  salta  la  que  mama;  cabra 
por  viña,  cual  la  madre  tal  hija. 

SOBRE  PARE  NO  HI  HÁ  COMPARE.  Ref.  AMOR  DE  PA- 
RE, etc. 

TINDRE'L  PARE  BATLLE.  Ref.  Comptaren  cualsevulla 
solicitut  ab  un  decidit  protector.  Tener  el  padre  al- 
calde. 

TROBAR  PARE  Y  mare.  fr.  Met.  Significa  que  algú 
trova  qui  l'afavoreix  y  cuida  com  ho  podríen  haver  fet 
els  seus  pares,  hallar  padre  y  madre. 

UN  PARE  PERA  CENT  F1LLS  Y  NO  CENT  FILLS  PERA  UN 
PARE.  Ref.  Denota'l  verdader  y  segur  amor  deis  pares 
pels  filis,  y  la  ingratitut  ab  que  aquestos  hi  solen 
correspondre.  Un  padre  para  cien  hijos  y  no  cien  hi- 
jos para  un  padre. 

PAREDAMENT.  m.  La  acció  y  eíecte  de  paredar. 
Emparedamiento. 

PAREDANY.  m.  y  adj.  Lo  que  está  entre  parets. 
Paredaño. 

PAREDAR.  v.  a.  Tancar  entre  quatre  parets.  Em- 
paredar. ||  Tapar  ab  paret  alguna  porta  o  finestra  o 
altra  obertura.  Cegar,  tabicar. 

PAREDAQA.  f.  aum.  Se  diu  de  la  que  queda  dreta 
a  les  ruñes  d'un  edifici  Paredón. 

PAREDAT,  DA.  p.  p.  Emparedado.  ||  Dit  de  la 
porta,  finestra,  etc.  Cegado,  tabicado. 

PAREDES  (Joan  de).  Biog.  Pintor  valencia,  nat 
en  la  capital.  Mort  1'  any  1738.  Deixeble  de  Miquel 
J.  Menéndez.  Distingit  per  la  perspectiva  y  color  deis 
seus  travalls. 

PAREDES.  Geog.  Caseriu  del  terme  deXérica,  pro- 
vincia de  Castelló. 

PAREDÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Pinos,  pro- 
vincia d' Alacant. 

PAREDÓ.  m.  Paret  runosa  Paredón    ||  PARADO. 

PAREGORIA.  f.  Med.  Acció,  virtut  o  qualitat  deis 
medicaments  que  dulcifiquen  les  irritacions,  que  cal- 
men els  dolors.  Paregoria. 

PAREGÓRICH,  CA.  adj.  Med.  Pertahyent  a  la  pa- 
regoria. Paregórico. 

PAREGUT,  DA.  p.  p.  SEMBLANT.  ||  FESOMÍA. 


426 


PAR 


PAR 


BEN  PAREOUT.  Expr.  Bonich  de  cara,  de  bona  fiso- 
nomía. Bien  parecido. 

PAREIXCUT,  DA.  adj.  Parecido. 

PAREIXER.  v.  n.  y'ls  seus  derivats.  SEMBLAR.  || 
Parecer. 

PAREJAT.  tn.  Pareado. 

PÁRELA,  f.  Bot.  Mena  de  liquen  propi  pera  tintar. 
Párela. 

PARELI.  m.  Meteor.  Aparicio  d'  una  o  varíes  imat- 
ges  del  sol,  reflectides  péls  núvols.  Parelio. 

PARÉLICH,  CA.  adj.  Meteor.  Que  té  relació  ab  lo 
pareli.  Parélico. 

PARELIPSE.  f.  Oinissió  d'una  consonant  duplica- 
da. Parelipse. 

PARELL.  m.  Conjunt  de  dues  coses  d'una  meteíxa 
mena.  Par.  ||  Dos  bous  o  animáis  de  jou.  Yunta,  par. 
adj.  Mar.  Epítet  del  rem  que  fá  parella  a  una  meteixa 
banda  bancada.  Parel.  II  adj.  Enterament  igual  a  un 
altre.  Par. 

A  PARELLS.  m.  adv.  De  dos  en  dos.  A  pares. 

A  Parells  O  SENARS.  m.  adv.  Sort  tenint  a  la  má 
closa  un  número  de  qualsevulla  cosa  y  preguntant  a 
un  altre  si  és  número  par  o  señar.  Si  no  ho  endevina 
pert,  y  si  ho  endevina  guanya.  A  pares  ó  nones. 

POSAR,  fer  vindre  A  PARELLS.  fr.  Fer  que  vingui 
de  dos  en  dos.  Parear. 

POSARSE  A  PARELLS.  fr.  POSARSE  DE  DOS  EN  DOS. 

¡QUÍN  PARELL!  DEU  N'HA  ENDRESSADA  UNA  CASA. 
Loe.  Dona  a  entendre  que'lsque  son  sembl.mts  en  les 
inclinacions  y  costums  se  busquen  els  uns  ais  altres; 
comunanient  s'  aplica  ais  dolents.  Dios  los  cria  y  ellos 
se  juntan. 

PARELLA.  f.  JOVA.  ||  Conjunt  de  dues  coses  sem- 
blantes. Pareja.  |l  Uaió  o  conjunt  de  home  o  dona, 
o  entre  animáis  de  másele  y  femella,  com:  parella  de 
coloms.  Pareja. 

TORNAR  LA  PARELLA.  fr.  RESCABALARSE. 

PARELLADA.  f.  Gcog.  Nom  de  diferentes  masíes 
que's  troben  en  niolts  pobles  de  Catalunya  y  que  en 
son  origen  vol  dir  térra  de  conreu,  lloch  aparellat 
pél  travall  de  la  térra.  ||  —  (avench  d  en).  Orog.  Al 
terme  d'  Ordal;  té  sois  uns  15  met.  de  fondaria. 

PARELLES.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Tárbena, 
prov.  d'  Alacant. 

PARELLÓ.  m.  PERELLÓ. 

PARELLÓ  (Miquel).  Biog.  Esculptor  mallorquí. 
Nat  a  Palma  1'  any  1674  y  mort  en  1730.  Va  estu- 
diar a  Barcelona,  en  quina  ciutat  va  travallar,  dei- 
xanthi  bones  obres  al  istil  de  son  temps,  aixís  com 
també  a  Berga,  totes  les  estatúes  de  la  capella  de 
Sant  Antoni  del  convent  de  Sant  Francesch,  La  Bis- 
bal  (les  estatúes  del  altar  major  de  la  iglesia  parro- 
quial) y  en  altres  indrets  de  Catalunya. 

PARÉMBOLA.  f.  Mena  de  paréntesis  en  que'l  sen- 
tit  de  la  frase  incidental  té  relació  directa  ab  la 
principal.  Parémbola. 

PAREMIA,  f.  Locució  proverbial.  Paremia.  ||  Ant. 
Mena  d' alegoría  breu  y  molt  expressiva.  Paremia. 

PAREMIÓGRAF,  A.  s.  y  adj.  Versat,  entes  o  afi- 
cionát  a  refrans.  Paremiógrafo. 

PAREMIOGRAFÍA,  f.  Colecció  de  paremies.  Pa- 
remiografía. 

PAREMIOGRÁFICH,  CA.  adj.  Concernent  a  la  pa- 
remiogra  ía.  Paremiográfico. 

PAREMIOLOGÍA.  f.  Tractat  expositiu  deis  apo- 
tegmes  proverbiáis.  Paremiología. 

PAREMIOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  pare- 
miología. Paremiológico. 

PARENCA.f.  Ant.  Apariencia.  ||  PRESENCIA. 

PARENQA  FINGIDA:  EXTl  RIORITAT. 

GRAN  PARENQA  Y  POCHS  FETS.  Re}.  MOLTA  FRESSA 
Y  POCA  ENDRESSA. 


PARENCEFALÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  o  ata- 
cat  de  parencefalitis.  Parencefalítico. 

PARENCEFALITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  cervell. 
Parencefalitis. 

PARENCEFALOCELE.  tn.  Med.  Trencadura  del 
cerebel.  Parencefalocele. 

PARENCER.  adj.  Ant.  PERESÓS. 

PARENOSTRE.  m.  PARE  NOSTRE. 

en  UN  dient  de  PARENOSTRE.  fr.  En  un  instant,  en 
un  dir  Jesús.  En  lo  que  se  reza  un  credo,  en  un  san- 
tiamén. 

PARENQUIMA.  m.  Med.  Teixít  esponjes  peculiar 
deis  orgues  grandulosos  del  eos.  Parenquima.  |]  Bot. 
Substancia  esponjosa  que  ocupa 'ls  espais  d' éntreles 
nerviacions  deis  vegetáis.  Parenquima. 

PARENQUIMAL.  adj.  Med.  Epítet  de  la  substan- 
cia que  forma  '1  parenquima  de  les  visceres.  Paren- 
qulmal. 

PARENQUIMATÓS,  A.  adj.  Pertanyent  al  paren- 
quima.  Parenquimatoso. 

PARENT,  A.  adj.  Ascendent,  descendent  y  colate- 
ral duna  familia  per  consanguinilat  o  afinitat.  Pa- 
riente. ||  Met.  semblAnt,  consemblant.  h  pl.  Ant. 
ANTEPASSATS.  ||  El  pare  y  mare.  Padres. 

PARENT  PHR  CASAMENT:  AFÍ. 

ESTAR  BÉ  AB  ELS  SEUS  PARENTS.  fr.  ESTAR  BÉ  AB 
ELS  SEUS  AM1CHS. 

NO  TINDRE  parent  NI  AM1CH.  fr.  Expressa  qu'algú 
no's  condol  del  mal  deis  altres.  No  tener  prójimo. 

NO  TINDRÁS  PARENT  MELLOR  QUE  UN  AMICH  QUE  'T 
TINGUI  AMOR.  Ref.  MES  VAL  UN  BON  AMICH  QUE  CENT 
PARENTS. 

Ser  PROP  PARENTS.  fr.  Tocar  de  cerca. 

TANT  APROP  T1NCH  LES  DENTS,  QUE  NO  'M  RECORDÓ 
DELS  PARENTS,  O  D'AMICHS  NI  DE  PARENTS.  Ref.  Más 
cerca  están  mis  dientes  que  mis  parientes. 

PARENTAT.  Parentiu. 

PARENTELA,  f.  Conjunt  de  tots  els  parents.  Pa- 
rentela. ||  PARENTIU. 

PARENTESCH.  m.  Parentela,  parentiu.  Paren- 
tesco. 

PARÉNTESIS,  m.  Ort.  El  pensament  o  idea  que  se 
interposa  en  un  perlode  interrompent  el  seu  sentit, 
pero  sense  cambiarlo.  Paréntesis.  ||  Signe  ortogra- 
fíen d'aquesta  figura  ()  que  conté  lo  interposat  en  un 
període,  y  denota  que  s'ha  de  pronunciar  en  veu  mes 
baixa.  Paréntesis.  ||  Ret.  Reticencia.  ||  Met.  Breu 
suspensíó,  encara  que  no  sigui  al  llenguatge.  Parén- 
tesis. 

ENTRE  PARÉNTESIS,  m.  adv.  Interposant  alguna 
cosa.  Entre  ó  por  paréntesis. 

PARÉNTISIS.  m.  PARÉNTESIS. 

PARENTIU.  m.  Vincle,  connexió  per  consanguini- 
tat  o  afinitat.  Parentesco,  parentela.  ||  parentela. 
||  Unió  o  enllagament  de  les  coses  entre  sí.  Paren- 
tesco. 

Parentiu  ESPIRITUAL.  Lo  que's  contreu  ais  sagra- 
ments.  Parentesco  espiritual. 

CONTREURE  parentiu.  Expr.  Obtindre  afinitat  es- 
piritual o  legal  ab  algú.  Emparentar,  contraer  paren- 
tesco. 

PARENTOSIS.  f.  Med.  Fenómen  accidental.  Pa- 
rentosis. 

PAREPÍGRAF.  f.  Ret.  Figura  per  la  qual  se  callen 
expressament  les  coses  que  han  degut  preceir  a  la  de 
que's  parla.  Parepígrafe. 

PARÉQUESIS.  f.  Figura  que  consisteix  en  re- 
petir una  meteixa  sílaba  en  varis  períodes.  Paré- 
quesis. 

PA^ER.  m.  Dictamen,  vot,  opinió.  Parecer.  ||  IN- 
TENCIÓ,  PROPÓS1T,  RESOLUCIÓ.  ||  CONSELL,  CONSENTI- 
ment.  ||  Sugestió  o  inspirado  que  inclina  persuadint. 
Parecer.  ||  v.  n.  paréixer. 


PAR 


PAR 


427 


Segell  de  Pareres 


A  BON  PARER.  m.  adv.  Denota  que  algú  obra  ab 
respecte  a  lo  que  poden  dir  d'ell  y  no  segons  la  seua 
inclinado  o'l  seu  geni.  Por  el  bien  parecer. 

AL  meu  PARhR.  ni.  adv.  A  mi 
parecer,  á  mi  ver. 

DONAR  PARER.  fr.  DONAR  CON- 
SELL. 

ESTAR  SEMPRE  EN  EL  SEU  PA- 
RER. fr.  No  volguer  mudar  de  dic- 
tamen. Estar  en  su  parecer,  en 
sus  trece. 

PARERES.  Geog.  Lloch  del  ter- 
me  de  Mediona,  prov.  de  Barce- 
lona. ¡I  Poblé  del  dist.  uiunpal.  de 
Caixans,  prov.  de  Qirona. 
PARESIA,  f.    Med.   Mena   de  parálisis  imperfecta 
que  sois  priva  de  la  facultat  de  moures  Paresia. 

PARET.  m.  Fábrica  aleada  a  plotn,  del  gruix  y  al- 
iaría corresponent  pera  tancar  els  edificis  y  sostindre 
els  sostres  y  cobertes.  Pared.  ||  Met.  Tanca  de  mur- 
tra,  boix,  etc.,  ab  que's  tanquen  y  guarden  els  qua- 
dros  deis  jardins.  Pared,  seto.  ||  pl.  Met.  La  casa 
propia  de  cada  luí.  Paredes. 
paret  A  CALS  Y  arena.  Pared  de  cal  y  canto. 
PARET  AL  MITO.  ni.  adv.  Denota  que  sois  per  una 
paret  se  separa  una  cosa  d'  un'  altra.  Parid  en  me- 
dio. f|  Met  Denota  la  immediació  d'  alguna  cosa.  Pa- 
red en  medio. 

PARET  A  talúS  O  ATALUSSADA.  La  que  s'  alga  en 
disminució  o  qu'  és  mes  dob'e  per  la  part  de  baix 
que  per  la  de  dalt.  Pared  escarpada. 

PARET  DE  CANTELL:  ENVÁ. 

PARET  DE  CAP  Y  través.  La  en  que  'ls  maons  se 
coloquen  els  uns  atravessats  al  cap  deis  altres.  Pa- 
red á  soga  y  tizón. 

paret  DE  maó.  Pared  de  ladrillo. 

DE  TOTA  pedra  FA  PARET.  Loe.  Se  diu  de  la  per- 
sona que  li  prova  tota  mena  de  menjar. 

paret  DE  PEDRA  DE  TALL.  Pared  de  piedra  la- 
brada. 

PARET  DE  PEDRA  PICADA.  Sillería. 

paret  de  pedra  SECA-  Albarada.  Horma,  pedriza; 
pared  de  piedras  en  seco. 

paret  DE  MAÓ  de  plá.  Cítara,  tabicón. 

paret  de  tapia.  Paret  feta  de  fanch  y  pedra. 

paret  mestra  o  principal.  Qualsevulla  de  les 
principáis  y  mes  grosses  que  sostenen  un  edifici. 
Pared  maestra. 

paret  mitgera  o  MITJANA.  La  qu'  és  comuna  a 
dues  cases.   Pared  mediana,  de  medianería. 

PARET  SECA: PARET  DE  PEDRA  SECA. 

paret  vella  O  enderrocada.  Pared  vieja  ó  que  se 
desmorona. 

PARETS  HI  VEUEN  Y  MATES  OUEN.  Ref.  LES  MATES 
TEÑEN   ULLS,  ets. 

arrimarse  A  les  PARETS.  fr.  Estar  borratxo.  Arri- 
marse á  las  paredes;  hacer  el  arrimón. 

Deixar  Caixals  A  la  PARET.  fr.  Deixar  les  pedrés 
o  maons  sobreixint  pera  continuarla.  Adentellar. 

DONARSE  DE  CAP  O  PEGAR  EL  CAP  PER  LES  PARETS. 
fr.  Met.  Ab  que  s'  explica  el  gran  enfado  d'  algú. 
Darse  contra  la  pared.  ||  Apuraise,  fatigarse  sense  en- 
sopeg.ir  lo  que  's  desitja.  Darse  por  las  paredes  ó  es- 
quinas, ó  contra  las  esquinas. 

entre  Qüatre  parets.  m.  adv.  Ab  que  's  denota 
la  soletat  y  retiro  en  que  está  algú.  Entre  cuatro  pa- 
redes. 

HERBA  DE  LES  PARETS.  Bot.   MORELLA  ROQUERA. 

saltar  la  paret  o  PER  les  PARETS.  fr.  Escaparse 
o  íugir.  Sallar  por  las  paredes. 

PARETACA.  ni.  aum.  Paredón. 

PARETÓ.  m.  PAREDÓ. 

PARETS  (Bartomeu).  Biog.  Jurisconsult  mallorquf 
del  sigle  XVII.  Era  advocat  de  la  ciutat  de  Palma  y 
conceller  del  regne  en  representació  deis  ciutadans 
militars  a  1'  any  1661.   Existeixen   una    dotzena    de 


we 


Segell  de  Parets 


alegacions  jurídiques,  obra  d'  el  1,  que  circulen  es- 
tampades. 

—  (miquel).  Biog.  Assaonador  y  historiaire.  Nat  a 
Barcelona  1*  any  1610  y  mort  en  la  meteixa  en  1661. 
Com  escriptor,  ais  setze  anys  va  coinengar  a  escriu- 
re  els  fets  ocorreguts  a  Barcelona  desde  1'  any  1626 
al  1660,  tal  com  els  presenc  ava,  haventne  íesultat, 
finalment,  la  «Crónica  d'  En  Parets»,  titolada:  De 
molts  successos  que  han  succehit  dins  Barcelona  y  de 
molts  altres  llochs  de  Catalunya,  dignes  de  memoria, 
y  publicada  motlernainent  en  castellá,  traduida  pél 
meteix  autor  (De  los  muchos  sucesos  dignos  de  memo- 
ria, crónica  escrita  por  Miguel  Parets,  Madrit,  1S88- 
1893),  per  la  R.  Academia  de  1' Historia;  6  vol.  en  4t. 
Ais  vintitres  aays  era  casat  y  mestre  assaonador. 
Res  de  particular  ofereix  la  seua 
vida. 

PARETS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  par- 
tit  jud.  de  Granollers;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Tenes;  té 
estado  de  F.-C.  y  1,254  habi- 
tants.  ||  —  D'  EMPORDÁ.  Poblé 
del  dist  munpal.  de  Viladeniuls, 
prov.  de  Girona. 

PAREYAT.  m.  Ter.  ibicench. 
Potatge,  guisat  propi  de  1'  illa. 

PARGASITA.  f.  Min.  Varietat  d' anfíbol.  Parga- 
sita. 

PARHELIO.  m.  Meteor.  Mena  de  meteor  que  con- 
sisteix  en  un  sol  aparent  que  's  manifesta  prop  del 
verdader,  per  la  reflexió  de  la  seua  llum  al  núvol,  y 
segueix  el  seu  moviment.  Parelia,  parelio,  par- 
helio. 

PARIA,  m.  Home  de  la  intima  classe  entre  'ls  in- 
dis, y  per  extensió  's  diu  deis  desgraciats  o  esclaus 
que  no  posseeixen  res.  Paria.  ||  f.  pl.  pariatge. 

PARÍA,  f.  PARELL,  PARELLA.  ||  COMPANYÍA,  TRACTE. 
||  ioualtat.  ||  Ant.  Temps  del  verb  parer.  Parecía. 

NO  HAVER  paría  DE  FEMBRA.  fr.  Ant.  No  tocar 
mujer. 

PARIATGE.  m.  Tribut  que  pagava  un  príncep  a 
un  altre  en  regoneixement  de  supenoritat.  Parías.  II 
Tribut  del  tant  per  cent  que  paga  '1  comers  pera 
mantindre  'ls  establiments.  Pariaje. 

PARICIA.  f.  Ant.  epifanía. 

PARICIÓ.  f.  PARIDA. 

PARIDA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  parir.  Paridura, 
parto.  ||  La  dona  que  ha  sigut  mare  de  poch.  Parida. 

PARIES.  f.  pl.  PARIATGE. 

PARIETAL,  adj.  Anal.  S'  aplica  a  cada  un  deis 
óssos  situats  a  les  parts  mitja  y  lateral  del  cap,  y 
que  son  els  majors  entre  'ls  que  formen  el  crani.  Pa- 
rietal. 

PARIETARIA.  f.  Bol.  Planta  urticínica,  d'  uns  40 
centinietres  d'  alt,  fulles  ovalades,  punxagudes  y  as- 
pres,  y  flors  diminutes  y  apélales.  Parietaria.  ||  MO 
RELLA  ROQUERA. 

PARIETARIAT,  DA.  adj.  Bot.  Semblant  a  la  pa- 
rietaria. Parietariado. 

PARIFICACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  parificar.  Pa- 
rificación. 

PARIFICAR,  v.  a.  Provar,  demostrar  per  medí  de 
algún  exemple.  Parificar. 

PARIF1CAT,  DA.  p.  p.  Parificado. 

PARIGLINA.  f.  Quim.  Nom  d' un  álcali  qu' exis- 
teix  a  l'  arrel  de  la  sargaparrella.  Pariglina. 

PARIMENT.  ni.  Ant.  PART. 

PARINOU.  m.  Ter.  ibicench.  Perida,  cert  joch  de 
xicots.  Pezcozón,  cierto  juego  de  muchachos. 

PARIÓ,  NA.  adj.  Igual,  semblant.  Parejo,  compa- 
ñero. II  COMPANY,  COMPANYÓ. 


428 


PAR 


PAR 


PARIÓ.  Orog.  Collada  de  860  metres  d'  alaria, 
entre  la  valí  de  la  Muga  y  la  del  torrent  de  la  Co- 
rnelia, a  les  valls  del  Llerca. 

PARIR,  v.  a.  Donar  a  lluin  en  temps  oportú  la  fe- 
mella  lo  que  tenía  concebut  al  ventre.  Parir.  ||  PON- 
DRÉ. ||  Met.  Sentir  els  pares  els  travalls  deis  filis, 
com:  tal  mate  ha  parit  moltes  vegadas  ais  filis.  Parir. 
II  Explicar  bé  y  ab  acert  el  concepte  del  enteniment. 
Parir.  ||  v.  n.  Met.  Eixir  a  llum  o  al  públich  lo  que 
estava  ocult  o  ignorat.  Parir. 

ESTAR  PER  PARIR  O  EN  DÍES  DE  PARIR,  fr.  Estar  Ó 
andar  en  días  de  parir. 

mala  NIT  Y  PARIR  moqa  o  fílla.  Ref.  Mala  noche 
y  parir  hija. 

PARISENCH,  CA.  adj.  Natural  y  propi  de  París, 
ciutat  capital  de  Franga. 

PARISI.  n.  p.  Paricio. 

PARISIENCH,  CA.  adj.  y 

PARISIENSE,  adj.  PARISENCH. 

PARISSÍLAB,  A.  adj.  D'  igual  nombre  de  silabes. 
Parisílabo. 

PARISSILÁBICH,  CA.  adj.  Epítet  de  les  declina- 
cions  que  teñen  igual  nombre  de  silabes  en  tots  els 
casos.  Parasilábico. 

PARISSITA.  f.  Min.  Carbonat  de  ceri.  Parisita. 

PARISSÓ.  m.  Parida,  partera. 

PARISTMIA.  f.  Med.  Inflor  de  les  amigdales.  Pa- 
ristmia. 

PARISTMITIS  f.  Med.  Angina  tonsilar  al  costat 
de  la  gorja.  Paristmitis. 

PARIT,  DA.  p.  p.  Parido. 

PARITAT.  f.  Paritat,  comparado  d'  una  cosa  ab 
un'  altra.  Paridad. 

CORRER  la  PARITAT.  Haverhi  la  igualtat  y  propor- 
ció  corresponents  en  les  coses  que  s  comparen.  Co- 
rrer la  paridad  ó  la  comparación. 

PARLA,  f.  Llenguatge  o  idioma  d'  una  nació  o 
poblé,  com:  la  parla  catalana.  Habla.  ||  parlería, 
VERBOSITAT. 

PARLABA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  G¡- 
rona,  part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  a  la  carretera  de 
aquesta  vila  a  Figueres  y  té  418  hab. 

PARLADA,  f.  Conversa,  enraonament.  ||  Ter.  ibi- 
cench   Conversa  seguida.  Conversación  prolongada. 

PARLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  parla  molt.  Parlador, 
parlante,  parlón,  parlero,  hablista,  parlanchín.  || 
Lloch  ont  les  monges,  els  malafts  y  altres  persones 
recloses  reben  les  visites.  Locutorio,  parlatorio,  li- 
bratorio. 

PARLADOR  DE  pau.  m.  Missatger  de  pau.  Mensajero 
de  paz. 

PARLADORA.  Ganes  de  parlar  molt. 

PARLADURÍA,  f.  Xerrameca,  paraules  vanes  y 
excessives,  murmuració.  Habladuría. 

PARLAIRE.  Com.  PARLADOR. 

PARLAMENT.  m.  Discurs,  arenga.  Parlamento. 
||  Enraonament,  coloqui.  ||  parlería.  ||  Tráete,  capi- 
tulado. ||  En  algunes  nacions,  el  tribunal  ont  se  re- 
solen  negocis  importants.  Parlamento.  [[  L'  acció  de 
parlamentar  o  capitular  Parlamento.  ||  Palau  ont  se 
reuneixen  els  parlamentaris.  Parlamento.  ||  MOTET. 

PARLAMENT.  m.  Corts  celebrades  per  cada  un 
deis  Estats  en  la  confederado  catalana-aragonesa 
en  llur  capital  respectiva,  pera  un  obgecte  especial 
y  ab  carácter  urgent  y  parentori  ab  el  qual  se  dis- 
tingíen  de  les  Corts.  Parlamento,  Cortes  generales 
de  Aragón,  Cataluña,  etc. 

PARLAMENT  DE  CASP.  El  que  tinguereu  a  dita  ciu- 
tat els  procuradors  de  la  confederado  catalana-ara- 
gonesa a  la  mort  de  Martí  /'  Huma,  y  proclamaren 
Rei,  contra  tot  dret,  a  Ferrán  d'  Antequera,  acabant 
aixís  la  gloriosa  dinastía  catalana. 


PARLAMENTA,  f.  Fam.  Parlería,  verbositat.  La- 
bia, parola,  parlería,  parla,  parladuría. 

PARLAMENTAL.  adj.  Pertanyent  al  parlament  o 
al  tribunal.  Parlamentario. 

PARLAMENTAR,  v.  n.  Enraonar,  conversar.  Par- 
lamentar. ||  Tindre  parlament,  tractar  de  capitulado 
dues  forces  enemigues.  Parlamentar. 

PARLAMENTARI,  A.  adj.  Lo  qu' és  propi  del  par- 
lament. Parlamentario.  ||  m.  Iudividuu  d'  algún  par- 
lament. Parlamentario.  ||  Representant  d'  un  prín- 
cep  o  d'  una  forca  enviat  pera  parlamentar  ab  el 
enemich.  Parlamentario.  ||  Ant.  Missatger,  enviat 
parlamentan. 

PARLAMENTARIAMENT.  adv.  m.  Ab  arreglo  a 
les  practiques  del  parlament.  Parlamentariamente. 

PARLAMENTARISME.  m.  Doctrina  deis  partida- 
ris  de  les  practiques  y  formules  parlamentaries.  Par- 
lamentarismo. 

PARLAMENTAT,  DA.  p.  p    Parlamentado. 

PARLAMENTEJAR.  v.  r.  Parlamentar  moltes  ve- 
gades.  Parlamentear. 

PARLANT.  p.  a.  Qui  parla.  Parlante. 

PARLAR,  v.  a.  Articular,  proferir  paraules.  Ha- 
blar. ||  ENRAONAR,  CONVERSAR.  ||  ORAR,  PERORAR.  || 
Tractar  d'  alguna  cosa,  negociar.  Hablar,  tratar.  || 
Avisar,  amonestar,  advertir,  fer  entendre  la  rao.  Ha- 
blar. ||  Intercedir,  empenyarse  a  favor  d'  algú.  Ha- 
blar. |¡  Comencar  a  enraonar  principalment  les  cria- 
tures.  Hablar.  ||  Expressarse,  dir  absolutament,  com: 
parlar  bestieses.  Hablar.  ||  Imitar  els  aucells  la  veu 
humana.  Hablar,  parlar.  ||  Dit  d'  alguna  imatge  molt 
perfecta.  Estar  hablando  ||  m.  El  tó  de  la  veu  de  la 
persona.  Habla. 

parlar  ab  afectació.  fr.  Echar  cortadillos. 

parlar  ab  deu.  fr.  Orar,  fer  oració.  Orar,  hablar 
con  Dios. 

PARLAR  AB  llengua  de  PLATA,  fr.  Solicitar  alguna 
cosa  per  medi  de  diners  o  presents.  Hablar  con  len- 
gua de  plata. 

PARLAR  AB  MISTERI  O  PARAULES  COBERTES.  fr.  Ha- 
blar de  misterio. 

parlar  A  bulto,  fr.  Parlar  sense  reflexió  ni  cer- 
tesa.  H.iblar  á  bulto,  d  tiento. 

PARLAR  A  L'  ÁNIMA,  fr.  Parlar  ab  claretat  y  veri- 
tat,  sense  afalagament.  Hablar  al  alma. 

parlar  a  la  ORELLA.  fr.  Cuchichear,  hablar  al  oido. 

parlar  AL  CAS.  fr.  Hablar  al  caso. 

parlar  al  DERRERA.  fr.  Dir  contra  d'  algú,  en  la 
sena  ausencia,  lo  que  no  se  li  diría  cara  a  cara.  Ha- 
blar por  las  espaldas. 

parlar  alt  O  AB  VEU  ALTA.  fr.  Hablar  alto,  recio. 
||  Met.  Parlar  ab  expressions  animoses,  ab  el  llen- 
guatge de  les  passions.  Hablar  alto,  recio. 

PARLAR  altament  DE  Sí.  fr.  Alabarse.  Alabarse, 
echar  fanfarronadas. 

PARLAR  APRESSURADAMENT  O  ATROPELLADAMENT. 
fr.  PARLAR  DEPRESSA. 

PARLAR  BAIX,  A  POCH  A  POCH  O  A  PLEKET.  Hablar 
bajo,  quedo,  paso. 

PARLAR  BÉ  fr.  Explicarse  ab  elegancia.  Hablar 
bien. 

PARLAR  CLAR,  CLARAment.  fr.  Dir  obertament  lo 
que  se  sent.  Hablar  claro,  en  puridad. 

PARLAR  COM  UN  LLIBRE.  fr.  Parlar  bé  y  a  tó.  Hablar 
como  un  libro. 

parlar  DEPRESSA.  fr.  Hablar  de  prisa,  de  hilván,  á 
borbotones. 

PARLAR  DESBARATADAMENT  O  SENSE  TÓ  NI  SO.  fr. 
Hablar  á  tontas  y  á  locas,  hablar  disparates,  despo- 
tricar. 

PARLAR  del  SEU  CAP.  fr.  Parlar  sense  coneixement 
y  sois  per  lo  que  ofereixla  imaginado.  Hablar  de  me- 
moria, de  cabeza. 

parlar  GRAS.  fr.  Met.  Dir  paraules  ¡ndecents.  Ha- 
blar sucio 


PAR 


PAR 


429 


PARLAR  LA  COSA  PER  SÍ  METE1XA.  fr.  Ésser  ttiolt  evi- 
dent  alió  de  que  's  tracta.  Hablar,  estarlo  diciendo  la 
misma  cosa. 

parlar  molt  Y  NO  dir  RES.  fr.  Gastar  moltes  pa- 
raules  sense  substancia  o  sense  dir  lo  que  fa  al  cas. 
Hablar  mucho  y  no  decir  nada. 

parlar  per  demés.  fr.  Parlar  en  vá,  inútilment, 
sense  ésser  menester.  Hablar  por  demás. 

PARLAR  PÉLS  CÓLZES.  fr.  XARRAR  PÉLS  CÓLZES. 

parlar  per  parlar,  fr.  Dir  alguna  cosa  sense  fo- 
nainent  ni  substancia  y  sense  vindre  al  cas.  Hablar 
por  nublar. 

parlar  sense  discontinuació.  fr.  Hablárselo  todo. 

PARLAR  SENSE  TOCAR  EN  LLOCH.  fr.  PARLAR  DESBA- 
RATADAMENTE 

cada  HÚ  parla  COM  qui  ÉS.  fr.  Ab  que  's  denota 
que  regulartnent  tothom  s*  explica  segons  el  seu  nai- 
xeinent  y  crianga.  Cada  uno  habla  como  quién  es. 

DEIXAR  A  ALGÚ  SENSE  PARLAR,  fr.  DEIXAR  A  ALGÚ 
SENSE  PARAULA  A  LA  BOCA. 

ÉS  PARLAR  DEMÉS.  Loe.  Es  parlar  inútilment  d'  al- 
guna cosa.  Es  hablar  demás. 

estarsen  parlant.  Loe.  Tractarse  actualment  de 
alguna  cosa.  Estar  en  habla. 

fer  parlar,  fr.  Precisar  a  algú  a  respondre  a  lo 
que  per  un  respecte  o  altie  motiu  volía  callar.  Hacer 
hablar.  ||  Tocar  ab  perfecció  algún  instrument.  Hacer 
hablar. 

FER  PARLAR  DE  SÍ  O  AL  MON.  fr.  DONAR  QUÉ  PAR- 
LAR. 

¡MIREU  QUI  PARLA!  Expr.  Ab  que  's  nota  a  algú  del 
meteix  delecte  que  ell  censura  a  un  altre.  ¡Mira  quién 
habla! 

MOLT  PARLAR  MOU,  MOLT  GRATAR  COU.  Ref.  Deno- 
ta que  a  copia  de  paraules  regularment  se  surt  ab  lo 
que  's  pretenía.  Mucho  hablar  empece,  mucho  rascar 
escuece. 

molt  parlar  Y  POCH  obrar.  Ref.  Denota  que  'ls 
discrets  no  sempre  fan  tot  lo  que  diuen,  perqué  no 
tot  con  vé.  La  mano  cuerda  no  hace  lodo  lo  que  dice  la 
lengua. 

NO  me  'n  PARLI.  Expr.  Significa  la  repugnancia  de 
que  's  faci  menció  d'  algú.  No  me  lo  nombre. 

NO  'M  FACiS  PARLAR.  Expr.  S'  usa  quan  algú  obliga 
a  un  altre  a  dir  coses  de  sentiment  contra  '1  meteix 
que  T  obliga  a  dirles.  No  me  saques  la  lengua  á  pa- 
sear. 

NO  PARLAR,  fr.  Se  diu  del  qu'  ha  perdut  la  paraula 
per  algún  accident  o  per  estar  próxün  a  la  mort.  Es- 
tar sin  habla 

NO  SE  'N  PARLI  MES.  Loe.  Demana  que  s'  oblidi  al- 
guna cosa.  No  se  hable  más  de  ello.  [|  S'  usa  quan  se 
dona  una  cosa  per  feta  y  ajustada.  No  se  hable  más 
de  ello. 

PARLEM  CLAR.  Loe.   ANEM  CLARS. 

POCH  parlar  ÉS  sabiesa.  Re].  Ab  que  's  denota  la 
avantatge  y  bons  efectes  que  produeix  el  callar  y  'ls 
fatals  que  ocasiona  lo  contrari.  Al  buen  callar  llaman 
Sancho. 

POCH  PARLAR  Y  MOLT  OBRAR.  Ref.  Enscnya  que 
pera  negociejar  bé  s'  ha  de  parlar  poch  y  obrar  ab 
dilligencia.   Callar  y  obrar,  por  la  tierra  y  por  la  mar. 

QUI  MOLT  PARLA  MOLT  MENT.  Ref.  Denota  1*  incon- 
venient  de  parlar  massa.  Quien  mucho  habla,  mucho 
yerra. 

MIRI  COM  PARLA,  LO  QUE  PARLA,  O  AB  QUI  PARLA,  fr. 
Ab  que  s'adverteix  a  algú  que 's  reporti  en  el  parlar. 
Mire  cómo  habla,  lo  que  habla  ó  con  quién  habla. 

QUI  PARLA  EN  COMU,  NO  PARLA  AB  NINGÚ.  Ref.  Quien 
habla  con  todos,  habla  con  ninguno. 

qui  del  llop  parla  PROP  Li  IX.  Ref.  En  nombrando 
al  ruin  de  Roma,  luego  asoma. 

PARLARSE,  v.  r.  Dirse.  Hablarse.  ||  Tractarse  al- 
gún conveni  o  altre  assumpte.  Estar  en  habla. 

NO  PARLARSE  AB  ALGÚ.  fr.  Tindre  algún  ressenti- 
ment  ab  ell.  Negar,  quitar  el  habla;  no  hablarse. 


Parmena 


PARLAT,  DA.  p.  p.  Hablado. 

MAL  PARLAT:  MAL  DIT. 

ésser  ben  parlat.   fr.  Parlar  ab  cortesía  y  crian- 
za. Hablar  bien. 

PARLATORI.  m.   L' acte  de  parlar  y '1  lloch  ont 
se  parla.  Parlatorio. 

PARLER,  A.  m.  y  f.   Ant.  Enraonador.  Hablador, 
parlero.  ||  adj.  PARLADOR.  ¡|  Ant.  ORADOR. 

PARLERA,  f.  Xerrameca,  ganes  de  parlar.  Ganas 
de  hablar. 

PARLERÍA,    f.   VERBOSITAT,    XERRAMECA.  ||  Labia, 
parlería.  ||  Ant.  locució. 

BONA  PARLERÍA.   Ant.   ORATORIA.  ||  Se   diu   de   qui 
parla  ab  bons  modos. 

mala  parlería.  Se  diu  de  qui  parla  ab  mals  modos. 
PARLETA,  f.  Tcr.  BITXO. 

PARLÓ,  NA.  adj.  Qui  parla  molt  y  ab  poch  criteri. 
Parlanchín. 

PARLOTEIG.  ni.  Acció  de  parlotejar.  Murmurado. 
Parloteo. 

PARLOTEJAR.   v.  a.  Parlar  sense  cap  criteri  ni 
discreció.  Parlotear. 

PARLUJAR.  v.  a.  Murmurar,  parlotejar.  Parlotear. 
P  A  R  L  L  O  N  G  A  .  f.  Ter. 
ibicench.  Biga  mestra.  Vi- 
ga maestra. 

PARME.  adv.  m.  Paré- 
cerne. 

PARMENA.  f.  Zoo!.  Me- 
na d'  insectes  coleópters 
tetrámers,  lamia  r  i  s,  que 
viuen  ais  paisos  propers  al 
Mediterrani.  Son  botaruts 
ab  els  élitres  ovalats,  de 
color  gris  o  fosch  y  pubes- 
cents.  Parmena. 

PARMESÁ,   NA.   adj. 
Natural  de  y  lo  pertanyent  a  Parma,  ducat  prop  de 
Llombardía.    Parmesano.    ||    Epítet  d'  un  formatge 
molt  apreciat  péls  gastrónoms.  Parmesano. 
PARMESANA.  f.  y 

PARMESANES.  f.  pl.  Mena  de  persianes  provinen- 
tes  de  Parma. 

PARNÁS.  m.  Mit.  Montanya  ont  habiten  les  mu- 
ses. Parnaso.  ||  ni.  Fig.  Conjunt  de  poetes.  Parnaso. 
||  Colecció  de  poesíes  d'  un  país.  Parnaso.  ||  Se  píen 
a  voltes  per  la  meteixa  poesía.  Parnaso. 

PARNASSIÁ,  NA.  adj.  Relatiu    o    pertanyent   al 
Pamas.  ||  En  poesía  s'  aplica  P  adjectiu  ais  poetes 
inconmovibles,  serens,  ob- 
gectius,  de  forma  pulcra. 
PARNASSIANISME. 
m.  Estil  deis  poetes  y  de 
la  poesía  parnassiana. 

PARNASSISME.  m. 

PARNASSIANISME. 

PARNOP.  ni.  Zool.  In- 
sectes himenópters  crisí- 
dits,  grossos  y  de  co- 
lor blau  vert  o  de  rosa 
fosch,  abundosos  a  1'  Europa  Meridional.  Parnope. 

PAROCHIA.  f.  Ant.  PARROQUIA. 

PARODI.  adj.  Natural  de  1'  illa  de  Paros. 

PARODIA,  f.  Imitació  burlesca  en  vers  d'  alguna 
obra  seria  literaria.  Parodia. 

PARODIABLE.  adj.  Lo  que  pot  parodiarse. 

PARODIADOR,  A  m.  y  f.  Qui  escriu  parodies. 

PARODIAR,  v.  a.  Fer  la  parodia  d'  una  obra  lite- 
raria. Posar  alguna  cosa  en  parodia.  Parodiar.  || 
Imitar  grotescament  a  algú.  Parodiar,  remedar. 

PARÓDICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  parodia. 
Paródico. 


Parnop 


430 


PAR 


PAR 


PARODIISTA.  m.  Escriptor  de  parodies. 
PARODISTA,  m.  PARODIISTA.  ||  PAROIXME.  I|  m.  PA- 
ROXISME. 

PAROIXME.  m.  Estimulado.  ||  PAROXISME. 

PAROLA,  f.  PARLERÍA,  VERBOSITAT.  ||  PARAULA. 

PAROLER,  A.  adj.  Qui  parla  molt  y  ab  poch  cri- 
teri.  Palabrero. 

PÁROLI,  ni.  Jugada  que  's  fa  ais  jochs  de  sort; 
consisteix  en  no  cobrar  lo  guanyat  pera  cobrar  tripli- 
cat  si  's  guanya  segona  vegaua.  Pároli. 

PAROMIA.  f.  Mel.  Figura  retórica  que  consisteix 
en  repetir  paraules  que  comencen  per  la  meteixa  lle- 
tra.  Paromia. 

PAROMOLOGÍA.  f.  Reí.  Figura  que  consisteix  en 
fer  una  concessió  pera  treuren  mes  ventatja.  Paro- 
mologia. 

PAROMOLÓGICH,  CA.  adj.  Ret.  Lo  pertanyent  o 
relatiu  a  la  paromología.  Paromológico. 

PARONFALOCELE.  f.  Med.  Hernia  ventral  que  's 
fa  al  costat  del  inelich.  Paronfalocele. 

PARONINCH,  CA.  Qui  sofreix  deliri  de  perse- 
cució. 

PARONIM.  m.  Veu  que  se  sembla  a  una  altra  per 
la  seua  etimología  o  per  la  seua  forma.  Parónimo. 

PARONIMIA,  f.  Circunstancia  d'  ésser  parónimes 
dues  o  mes  paraules.  Paronimia. 

PARONOMASIA,  f.  Re!.  Consisteix  en  posar  a  la 
oració  paraules  d'  un  so  igual  o  semblant,  o  que  sois 
se  diferencien  en  una  sílaba  o  lletra.  Paronomasia. 

PARÓPTESIS.  f.  Med.  Suor  promoguda  colocant 
al  malalt  prop  d'  una  estufa.  P^róptesis. 

PAROPT1CH,  CA.  adj.  Epítit  del  color  produit  per 
la  lluní  difractada.  Paróptico. 

PAROQUIA.  f.  PARROQUIA. 

PARORASIS.  f.  Med.  Alteració  de  la  vista  que  im- 
pideix  distingir  clarament  els  obgectes.  Parorasis. 

PARORQU1DIA.  f.  Med.  Posició  imperfecta  y  poch 
natural  d'  un  deis  testículs.  Parorquidia. 

PARÓTICH,  CA.  adj.  Med.  Qu'  és  prop  de  les  ore- 
lles.  Parótico. 

PARÓTIDA,  f.  Med.  Tumor  preternatural  a  les 
glándules  del  meteix  nom  que  son  sota  la  orella.  Pa- 
rótida. ||  pl.  Inflamado  de  coll,  parlant  del  bestiar. 
Parótides.  ||  Anal.  Glándula  molt  grossa  qu'  és  de- 
rrera  la  orella,  l'ofici  de  la  qual  és  separar  la  saliva 
que  vé  a  la  boca  per  medi  deis  conductes  salivars. 
Parótida. 

PAROTÍD1CH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a  les 
parótides.  Parotidio,  parotídeo. 

PAROTIDITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  les  glándules 
de  la  parótida.  Parotiditis. 

PAROTIDONCIA.  f.  Med.  Tumefacció  de  la  paró- 
tida. Parotidoncia. 

PARÓTIGA.  f.  PARÓTIDA. 

PAROTONCIA.  f.  Med.  Engrossament  extraordi- 
nari  de  la  parótida.  Parotoncia. 

PAROXISMAL  adj.  PARASISMAL. 

PAROXISME.  m.  PARASISME. 

PARPAL.  m.  Barra  de  ferro  mes  groixuda  de  baix 
que  de  dalt  que  serveix  pera  fer  d'  alcaprem  pera  al- 
ear pesos  o  arrencar  soques  esberlades  o  fulloses. 
Palanca. 

PARPAL  DE  fusta.  Palanca  de  fusta  rodona  d'  un 
cap  y  quadrada  o  plana  del  altre,  que  serveix  pera  '1 
maneig  de  1'  artillería.  Espeque. 

PARPALÁQ.  ni.  Ais  molins  de  fariña  és  una  barra 
de  ferro  ab  la  seua  pala  pera  algar  la  mola.  Espeque. 

PARPALER.  m.  Qui  travalla  ab  parpal.  Palan- 
quero. 

PARPALET.  m.  dim.  y 

PARPAL1NA.  f.  Parpal  petit.  Palanqueta. 


PARPALLA.  f.  Ter.  papellona.  ||  Numis.  Peca  de 
coure  que  antigament  valía  dos  quartos.  Parpalla, 
parpallota. 

PARPALLOL.  m.  PAPELLÓ. 

PARPALLOLA.  f.  Ter.  Camp  de  Tarragona,  pape- 
llona. 

PARPAYOLA.  f.  Labia  desvergonyida,  com  de 
pescaiera. 

PARPELINA.  f.  Eina  de  ferro  pera  us  deis  minai- 
res.  Espeque. 

PARPELLA.  f.  La  part  carnosa  guarnida  de  celles 
que  resguarda  1'  ull.  Párpado. 

PARPALLEIG.  m.  Moviment  convulsiu  de  les  par- 
pelles.  Parpadeo. 

PARPELLEJANT,  A.  p.  p.  RESPLANDENT. 

PARPELLEJAR.  v.  n.  Moure  molt  sovint  les  par- 
pelles.  Parpadear.  ||  Resplandir. 

PARPELLOLA.  Ter.  arañes.  PAPELLONA. 

PARPERS  (Serra  de).  Orog.  És  entre 'ls  partits 
de  Granollers  y  Mataró;  hi  passa  la  carretera  que 
uneix  aqüestes  dues  viles  de  la  prov.  de  Barcelona. 

PARPRE.  m.  PARPELLA. 

PARPREJAR.  v.  n.  PARPELLEJAR. 

PARQUE,  m.  PARCH. 

PARQUET,  m.  Paviment  de  fusta.   Parquet  artís- 
ticli:  el  compost  de  diferentes  fustes  de  colors  y  qua- 
litat  formant  di- 
buixos. 

PARRA,  f.  El 
cep  que's  fa  pu- 
jar ar  t  ificia  1- 
ment  a  molta  al- 
eada. Parra. 

PARRA  BORDA. 
Llanibrusca.  Pa- 
rriza, parren, vid 
silvestre,  agra- 
cera. 

COM  HI  HÁ  PA- 
RRES. Loe.  fam. 
Assegura  la  ve- 
ritat  d'  alguna 
cosa,  evitant  el 
jurament.  Como 
hay  viñas. 

PARRA  (Jo- 
seph   Feli  p). 

Biog.  Pintor  valencia  del  sigle  xix.  Estimat  per  les 
seues  pintures  de  bodegons  y  de  flors.  Académich 
de  la  de  Sant  Caries  desde  1'  any  1832.  A  la  Expo- 
sició  del  1858  les  seues  obres  de  flors  y  imites  varen 
creures  tan  belles  com  les  del  Becco,  artista  napolitá 
faniós  en  el  genre. 

—  (MIQUEL).  Biog.  Pintor  valencia,  mort  a  Madrit 
1*  any  1846.  Era  deixeble  d'  Espinos  y  de  Vicents  Ló- 
pez, ab  el  qui  després  va  ésser  cunyat.  Va  apendre 
ab  promptitut  marevellosa.  L'  Academia  de  St.  Car- 
ies va  ferio  soci  de  niérit  I'  any  1803  per  ses  pintures 
de  flors,  y  V  any  1818  entrava  a  la  de  Sant  Ferrán. 
Mestre  de  1'  Academia  valenciana  y  pintor  de  Cam- 
bra. Eli  és  qui  va  formar  y  classificar  el  Museu  de 
Valencia  ab  les  pintures  deis  convenís  suprimits.— 
D'  obres  pintades  d'  ell  n'  hi  há  a  Madrit  al  Palau 
Reial;  a  1'  Escorial;  al  Palau  Arquebisbal  y  al  Museu 
de  Valencia  (retrats  d'  Isabel  II,  d'  arquebisbes  y  ca- 
pitans  generáis,  y  teles  ab  flors  pintades);  a  la  Gale- 
ría Nacional  de  Londres,  hi  há  també  quatre  pintures 
de  flors. 

PARRA.  Tenips  del  verb  paréixer.  Parecerá.  ||  Del 
verb  comparéixer.  Comparecerá. 

PARRABANA.  f.  Fam.  El  xasco  que  en  alguns 
punts  de  les  montanyes  donen  ais  que  's  casen.  Pa- 
rrabana. 


Parra 


PAR 


PAR 


431 


PARRACAYRE.  m.  y  f.  Ter.  DRAPAYRE. 

PARRACH.  m.  Ter.  DRAP,  PELLINGOT.  l|  PAGES. 

PARRAQUES.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  la  regió  del 
Montseny  a  una  planta  de  la  fam.  de  les  conipostes, 
gen  re  Picris. 

PÁRRAF.  ni.  PARAORAF. 

PARRAL,  ni.  Etnparrat,  parra  o  parres  sostingudes 
ab  qualsevol  artifici.  Emparrado,  parral. 

PARRANGA.  ailj.  Dona  de  mon.  Maturranga. 

PARRELL.  m.  Guix  que  se  sol  posar  el  vi. 
Yeso.  ||  Ter.  GUIX  blanch.  ||  adj.  De  la  naturalesa  de 
la  parra.  S'  aplica  a  la  sargaparrella,  que  fa  Dragos  y 
s'  extén  coni  la  parra. 

PARRELLA.  f.  GRAELLA. 

PARRERA.  m.  Home  de  geni  pausat  y  fleumátich. 
Posma,  pachón. 

PARRESIA.  f.  Ret.  Figura  per  niedi  de  la  qual, 
aparentant  que  's  diu  mes  de  lo  necessari,  se  logra 
1' obgecte  desitjat.  Parresia. 

PARRETA.  f.  dim.  Parra  petita.  Parrilla. 

PARREU  (Joseph).  Biog.  Pintor  valencia,  nat  a 
Ruzafa  1'  any  1694  y  mort  en  1766.  Deixeble  d'  En 
Denís  Vidal.  A  Valencia  hi  existeixen  obres  molt  es- 
timables d'  aquest  artista,  distingit  pél  color.  Autor 
del  retaule  de  la  parroquial  de  Sant  Valeri  y  del 
quadro  que  figura  aital  sant  y  a  sant  Vicents  mártir, 
a  la  ciutat  de  Valencia. 

PARRICIDA,  m.  Qui  mata  al  seu  pare  o  a  la  seua 
mare,  y  també  ais  que  son  tinguts  per  tais  o  a  algú 
deis  seus  parents.  Parricida. 

PARRICID1.  m.  Mort  violenta  que  algú  dona  al 
seu  pare  o  a  la  seua  mare  o  a  algún  parent.  Parri- 
cidio. 

PARRICA.  m.  Mena  de  cep  bort  que  s'  extén  coni 
una  parra.  Parriza. 

PARRICAL  m.  Lloch  de  pardees.  La  vinya  que  's 
deixa  sense  podar  y  'ls  serments  s' escampen  com  els 
de  les  parres.  Parrizal. 

PARRILLA  (Avench  del).  Orog.  És  al  terme  de 
Oiesa  de  Bonesvalls  y  té  46  met.  de  fondada. 

PARRÓ,  ni.  Pagés  ganader.  Labrador,  ganadero. 

PARROCHIA.  f.  Ant.  PARROQUIA. 

PÁRROCH.  m.  Rector  de  parroquia.  Párroco,  cura 
párroco. 

PÁRROCO,  m.  PÁRROCH. 

PARROPEIG.  m.  Cant  de  la  tortora.  Arrullo. 

PARROQUIA,  f.  Iglesia  ont  s'  administren  els  sa- 
graments.  Parroquia,  iglesia  parroquial  ||  La  ju- 
risdicció  del  párroch,  el  seu  districte  y  I'  unió  ab  els 
seus  parroquians.  Parroquia.  ||  Met.  Lloch  ont  algú 
acut  a  nienjar  o  se  n'  hi  dona  ab  freqüencia.  Pese- 
bre. ||  El  clero  destinat  a  1'  administrado  d'  una  pa- 
rroquia, com:  á  la  professó  de  Corpus  hi  van  totes  les 
parroquies.  Parroquia.  ||  El  conjunt  de  parroquians  o 
compradors  que  té  cada  establiment.  Parroquia. 

Cumplir  AB  LA  parroquia,  fr.  Coníessar  y  combre- 
gar per  Pasqua  florida.  Cumplir  con  la  parroquia. 

SEPARARSE  DE  LA  PARROQUIA,  fr.  Deixar  de  pertá- 
nyer  a  alguna  parroquia  determinada.  Desaparro- 
quiar, desaparroquiarse. 

PARROQUIA  DE  BESALÚ  Geog.  Dist.  munpal. 
de  prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.  d'  Olot;  és  a  la 
vora  del  Fluviá  y  té  795  hab.  ||  — D'  ORTO.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y  part.  jud.  de  la  Seu  d'  Ur- 
gell;  és  a  la  vora  del  Segre  y  té  438  h.ib.  ||  —DE  RI- 
poll.  Dist.  munpal.  de  la  prov.  de  Girona,  bisb.  de 
Vich,  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  a  la  vora  del  Ter  y 
té  928  liab.  ||  —DE  SANT  joan  de  les  ABADESSES.  Ca- 
ses escampades  del  dist.  munpal.  de  Sant  Joan  de  les 
Abadesses,  prov.  de  Girona. 

PARROQUIA,  NA.  adj.  Qui  periany  a  determinada 
parroquia.  Parroquiano.  ||  Qui  acostuma  comprar  a 


una  meteixa  botiga  o  's  vol  servir  d'  un  meteix  fadri 
o  artista.  Parroquiano.  ||  Met.  Qui  freqüenta  una 
casa.  Doméstico. 

FER  PARROQUIANS.  fr.  APARROQUIANAR. 

SOSTREURE  parroquians.  fr.  Fer  que  'Is  parro- 
quians deixin  de  comprar  a  la  botiga  ont  solíen  ferho. 
Desaparroquiar. 

PARROQUIAL,  adj.  Cosa  de  la  parroquia.  Parro- 
quial. ||  ni.  CURAT,  PÁRROCH.  ||  PARROQUIA. 

PARROQUIALITAT.  f.  L'  assignació  o  pertenen- 
cia a  determinada  parroquia.  Parroquialidad. 

PARROT.  ni.  Mena  de  carrabiner  qu'  estava  des- 
tinat a  zelar  y  perseguir  el  frau.  Ministro  del  res- 
guardo. 

PARRÚS.  m.  Bol.  Parra  silvestre.  Parriza. 

PARSENT.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Alacant, 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Pego;  és  a  la  vora 
del  riu  Xalón  y  té  1,231  hab. 

PARSIMONIA,  f.  Economía,  moderació,  arreglo  en 
el  gastar.  Parsimonia.  ||  Circumspecció,  templanza. 

PARSIMÓNICH,  CA.  adj.  Qui  fa  les  coses  ab  par- 
simonia. Parsimónico.  II  Lo  referent  a  la  parsimonia. 
Parsimónico. 

PARSIMONIÓS,  A.  adj.  PARSIMÓNICH. 

PARSONER.  m.  Participant  d'  alguna  cosa.  Par- 
cionero. 

PART.  m.  L'  acte  de  parir.  Parto.  ||  El  feto  eixit  a 
llum.  Parto,  cría,  prole.  ||  Met.  Qualsevulla  produc- 
ció  física.  Parto.  ||  La  producciódel  enteniment  o  in- 
geni,  y  qualsevol  deis  seus  conceptes  declarats  y  do- 
nats  a  llum.  Parto.  ||  Qualsevulla  cosa  especial  que 
pot  succeir.  Parto. 

PART  ENTREVESSAT  O  revés.  Part  travallós  o  que 
no  ve  bé.  Parto  revesado;  distoquia. 

anar  de  part.  fr.  Trovarse  a  1'  acte  o  al  temps 
immediat  de  parir.   Estar  de  parlo. 

BON  part.  L'  acte  de  parir  feligment.  Buen  ó  feliz 
parto  ó  alumbramiento. 

vindre  bé  'L  PART.  fr.  Vindre  natural.  Venir  el  par- 
to derecho. 

PART.  ni.  Troc,  porció,  membre  d'  un  tot.  Parte. 
||  Quantitat  especial  d'  algún  agregat  nombrós.  Par- 
te. ||  Lloch,  seti,  paratge.  Parte.  ||  Banda,  costat. 
Parte,  lado,  mano.  ||  La  porció  que  's  dona  a  algú  al 
fer  els  repartiments.  Parte.  [I  Tractat  o  divisió  gran 
que  'n  compren  altres  de  mes  petites.  Parte.  ||  La 
persona  que  té  interés  o  influxo  en  alguna  cosa.  Par- 
te. ||  Cada  una  de  dues  o  mes  coses  oposades  entre 
si,  com  dues  opinions,  dos  exércits.  Parte.  ||  For. 
Pledejant.  Litigante,  parte.  ||  Usat  ab  la  preposició 
a  y  'ls  pronoms  aquesta  y  aquella,  significa  '1  temps 
present  o  la  época  de  que  's  parla,  com:  de  dos  anys 
a  aquesta  part.  Parte.  ||  La  persona  a  qui  algú  s'  in- 
clina en  disputes  o  baralles.  Parte.  ||  El  cómich  y  '1 
paper  que  representa.  Parte.  I|  m.  Avís,  correu.  Par- 
te. || f.  Partit,  parcialitat,  facció.  Parte,  partido.  || 
Espai  o  troc,  com:  part  del  dia.  Parte.  II  El  dret  que 
se  té  a  alguna  cosa  en  que  també  n'  hi  teñen  altres, 
com:  tindre  part  a  una  casa,  etc.  Parte.  ||  El  sentit  o 
interpretado  que  's  dona  a  les  coses,  com:  ho  ha  en- 
tes a  la  mala  part.  Parte.  ||  També  'S  diu  de  les  co- 
ses espirituals  o  moráis,  com:  tindre  part  al  regne  del 
cel.  Parte.  ||  Usat  com  adverbi,  serveix  pera  distri- 
buir en  la  oració  els  extrems  d'  ella.  Parte.  ||  pl.  Els 
orgues  de  la  generació.  Partes.  ||  Prendes  naturals. 
Partes,  prendas.  ||  PART.  m.  Ant.  PAR,  IGUAL,  SEM- 
BLANT. 

PART  ALIQUANTA.  Arit.  y  geom.  La  que  no  és  mida 
cabal  d'  un  tot,  com  2  respecte  de  9.  Parte  alicuanta. 

PART  alíquouta.  Geom.  arit.  La  qu'  és  mida  cabal 
del  seu  tot,  com  2  respecte  de  8.  Parte  alícuota. 

PART  assó  o  D'  ASSÓ.  m.  adv.  Ant.  A  mes  d'  assó. 
Aparte  de  eso,  á  más  de  eso. 

part  contraria  o  adversa.  La  oposada.  Parte 
contraria. 


432 


PAR 


PAR 


part  DE  LA  ORACió.  Cada  una  de  ¡es  veus  que  po- 
den entrar  en  la  seua  formado.  Parte  de  la  oración. 

PART  DE  fortuna.  Astrol.  Cert  punt  del  cel  que 
dista  del  ascendent  tant  com  la  lluna  del  sol.  Parle 
de  fortuna. 

PART  DE  rosari.  Cada  una  d'  elles,  que  consta  de 
cinch  denes.  Parte. 

part  essencial.  La  qu'  és  indispensable  pera  la 
existencia  d'  un  tot.  Parle  esencial. 

PART  INFERIOR.  Parlant  de  I'  home,  s'  entén  el  eos 
ab  totes  les  seues  potencies  actives  y  passives.  Par- 
te inferior. 

PART  integral  O  integrant.  La  que  constitueix  la 
integritat,  y  encara  que  falti,  no  falta  lo  compost. 
Parte  integral  ó  integrante. 

PART  O  partida.  Loe.  Quantitat  que's  junta  ab  al- 
tres.  Parte,  alguna  parte. 

PART  PER  PART.  ni.  adv.  Distintanient,  sense  deixar 
res.  Parte  por  parte. 

PART  POSTERIOR.  La  derrera  de  qualsevulla  cosa. 
Parte  posterior. 

part  superior.  L'  ánima  racional  en  contraposi- 
ció  del  eos.  Parte  superior. 

part  tocant.  La  qu'  és  al  costat  d'  un'  altra. 
Junto. 

PART  DEL  MON  O  DE  LA  TERRA.  Les  cincli  divisions 
qu'  han  fet  els  geógrafs  de  la  esfera  terrestre  ab  els 
nonis  d'  Europa,  África,  Asia,  América  y  Occeanía. 
Partes  del  mundo. 

parts  genitals  O  vergonyoses.  Les  de  la  gene- 
rado. Partes  genitales. 

PARTS  vitals.  Les  principáis  pera  viure,  com:  el 
cor,  el  cervell,  etc.  Partí  s  vitales. 

A  l'  altra  part.  m.  adv.  A  la  part  oposada  d'  ont 
un  és.  Acullá: 

anar  A  la  PART.  fr.  Tíndrela  juntament  ab  altres 
en  algún  comers,  herencia,  etc.  Entrar,  ir  á  la  parle. 

APART.  m.  adv.  Separadament,  ab  distinció.  Aparte. 

A  PARTS  IGUALS.  m.  adv.  Repartir  una  cosa  entre 
varis,  sense  que  1'  un  ne  tingui  mes  que  1'  altre.  A 
partes  iguales. 

a  TOTES  PARTS    m.  adv.  A  todas  partes. 

A  UNA  Y  altra  PART.  ni.  adv.  A  una  y  otra  parte. 

AIXÓ  ÉS  APART  O  COSA  APART.  Loe.  Ab  que  's  de- 
nota qu'  alguna  cosa  és  distinta  de  lo  que  's  tracta. 
Eso  es  aparte. 

Cridar  APART.  fr.  Cridar  a  algú  pera  parlarü  en  se- 
cret.  Llamar  aparte. 

DE  bona  PART.  m.  adv  De  bon  conducte,  cert.  De 
buena  parte. 

DE  cada  part.  De  cada  parte. 

deixar  apart.  fr.  Prescindir  d'  alguna  cosa,  no 
coutarlii,  separarla  de  lo  que  's  tracta.   Dejar  aparte. 

DE  la  part  CONTRARIA.  De  la  parte  contraria  ú 
opuesta. 

DE  L'  UNA  PART  A  L' ALTRA.  m.  adv.  D'  un  costat  o 
extrem  a  1'  altre  oposat.  De  parte  á  parte. 

DE  PART.  m.  adv.  En  nom,  ab  recado  o  ordre  de 
algú.  De  parte.  \\  ENVERS. 

DE  PART  A  PART.  DI.  adv.  DE  L'  UNA  PART  A  L'  AL- 
TRA. ||  D'  una  persona  o  d'  un  partit  a  1'  altre.  De 
parte  á  parte. 

DE  part  D'  allá.  m.  adv.  De  la  otra  parte,  de  la 
parte  de  allá. 

DE  part  d'  arrera.  m.  adv.  Met.  En  ausencia  de 
algú.  A  espaldas  de  alguno. 

DE  PART  DE  FORA.  m.  adv.  DE  FORA. 

DE  part  DE  nit.  ni.  adv  Després  de  ferse  fosen. 
De  noche. 

DE  part  DE  Pare,  etc.  Departe  de  padre. 

DE  PART  DE  sá.  m.  adv.  De  esta  parte,  de  la  parte 
de  acá. 

DE  PART  MEUA  O  DE  LA  MEUA  PART.  De  mi  parle. 

DE  TOTES  PARTS,  ni.  adv.  De  todas  partes. 

D'  UNA  PART  A  L'  ALTRA  O  DE  L'  UNA  PART  A  L'  AL- 
TRA. m.  adv.  DE  PART  A  PART,  2. 

D'  una  part  Y  altra.  m.  adv.  De  una  y  otra  parte. 


Diuxar  apart.  fr.  Prescindre  d'  alguna  cosa.  De- 
jar aparte  ó  á  un  lado. 

DONAR  PART.  fr.  Fer  sapiguer,  donar  noticia.  Dar 
parte.  ||  Fer  participant  a  algú  d'  alguna  cosa,  do- 
narnhi.  Dar  parte. 

donar  part  A  LA  NUIT.  Loe.  ant.  Pasar  la  noche, 
pernoctar,  dormir. 

EN  PART.  m.  adv.  No  del  tot.  En  parte. 

en  Part  SEGURA,  m.  adv.  En  lloch  segur.  En  se- 
guro. 

FER  DE  LA  SEUA  PART.  fr.  Posar  algú  e!s  medis  que 
pot  pera  lograr  alguna  cosa.  Hacer  ó  poner  de  su  par- 
te. ||  Guanyarse  la  voluntat  o  la  inclinado  d'  algú 
Ganar  para  su  parte. 

FER  la  part.  fr.  Obrar,  executar  alguna  cosa  per 
algú  o  en  nom  seu,  intere-santse  pera  que  ho  conse- 
gueixi.  Hacer  las  partes.  ||  Distribuirla  vianda.  Echar. 

fer  PART.  fr.  donar  PART,  1.  ||  Pendre  part.  Tomar 
parte. 

FER  O  POSAR  de  LA  seua  PART.  fr.  Aplicar  algú  els 
med:s  que  pot  pera  lograr  alguna  cosa.  Hacer  ó  poner 
de  su  parte. 

fer  PARTS,  fr.  Dividir  una  cosa  repartintla  entre 
varis  o   pe; a    diíerents   usos.   Hacer  rajas.  ||  FER  la 

PART. 

FERSE  part.  fr.  Declararse  per  algún  partit,  opi- 
nió,  etc.  Hacerse  parte,  declararse. 

girarse  d'  una  part  a  l'  altra.  fr.  Moures  d'  un 
costat  a  1'  altre.  Revolverse. 

LES  PARTS,  fr.  Se  diu  per  decor  quan  s'  entenen  les 
genitals.  Las  partes,  las  vergüenzas. 

ME  LA  PAGARÁ  ENCARA  QUE  VAGI  A  L'  ALTRA  PART 
DEL  MON.  Expressió  hiperbólica  ab  que  s'  assegura 
venjarse  d'  algú  encara  que  prengui  els  medis  mes 
exquisits  pera  amagarse.  Aunque  se  suba  al  cielo  ó  á 
las  nubes. 

NO  TÍNDREHI  PART  NI  QUART  O  ART  NI  PART.  fr.  Ab 
que  se  significa  no  tindre  interés  o  intervenció  en  al- 
guna cosa.  No  tener  arte  ni  parte. 

OCTAVA  PART.  Una  de  les  vuit  parts  iguals  en  que 
se  divideix  un  tot.  Octava  parte. 

PART  D'  ASSÓ.  m.  adv.  Ant.  A  mes  d'  aixó.  Aparte, 
á  más  de  eso. 

PART  O  PARTIDA,  m.  adv.  Alguna  porció  indetermi- 
nada d'  alguna  cosa.  Parte,  alguna  parte. 

PASSAR  DE  PART  A  PART.  fr.  Traspassar  alguna 
cosa.  Pasar,  atravesar  de  parte  á  parte. 

pasturar  en  BONA  PART.  fr.  Met.  fam.  Estar  ben 
alimentat.  Ertar  en  montanera. 

Pendre  A  LA  mala  PART.  fr.  Interpretar  en  mal  sen- 
tit  alguna  cosa.  Echarlo  todo  á  mano  izquierda;  echar 
á  mal  ó  á  mala  parte. 

pendre  O  tirarho  A  LA  BONA  PART.  fr.  Interpretar 
en  bon  sentit.  Echar  á  buena  parte;  tomarlo  en  buena 
parte. 

PENDRE  PART.  fr.  Interessarse  de  fet  en  alguna 
cosa.  Tomar  parte. 

PER  la  major  part.  Loe.  En  el  major  nombre.  Por 
la  mayor  parle.  ||  Comunament.  Por  la  mayor  parte, 
por  lo  común. 

PER  LA  meua  part.  m.  adv.  Por  mi  parte  ó  de  mi 
parte;  en  cuanto  á  mi;  por  mí. 

PER  PARTS,  m.  adv.  Ab  distinció.  Por  parles;  par- 
tes en  partes. 

PER  totes  PARTS,  m.  adv.  Por  todas  partes,  por 
una  y  otra  parte. 

POSAR  a  O  de  PART.  fr.  Separar  una  cosa  de  les  al- 
tres, reservantla.  Poner  aparte. 

QUAN  HAURÉ  FET  PARTS,  QUEDARÉ  SENSE  RES.  fr. 
Denota  qu'  encara  que  una  cosa  sigui  abondanta, 
quan  se  n'  han  fet  moltes  parts  ne  queda  poch.  Re- 
partióse la  mar  é  hizose  sal;  la  mar  que  se  parte,  arro- 
yos se  hace. 

QUI  FA  LA  PART  Y  S'  ENGANYA,  SANT  PERE  V  ESCA- 
nya.  Ref.  Pera  denotar  que  a  qui  li  donen  a  triar  al- 
guna cosa,  sempre  pren  la  millor  part.  Parle  Nicolás, 
para  si  lo  más. 


PAR 


PAR 


433 


SAP10UER  ALGUNA  COSA  DE  BONA  PART.  fr.  Sapi- 
guerho  de  cert.  Saber  alguna  cosa  por  ó  de  buena  par- 
te ó  tinta  ó  de  buen  original  ó  conducto. 

TINDRE  DE  PART  SEUA  O  DE  LA  SEUA  PART.  fr.  Titl- 
dre  a  algú  a  favor  seu.  Tener  de  su  parte. 

TINDRE  PART  fr.  Tindre  interés,  acció  o  ¡nterven- 
ció  en  alguna  cosa.  Tener  ó  ser  parte.  ||  Tocarli  a  algú 
alguna  cosa.    Tener  parte,  participar. 

tirar  CADA  hu  PER  la  seua  part.  fr.  Seguir  cada 
hú  d  ferent  destí  o  opinió.  Echar  cada  uno  por  su  par- 
te ó  por  su  lado. 

TIRARHO  TOT  A  LA  MALA  PART.  fr.  PENDRE  A  LA 
MALA  PART. 

tirar  per  altra  PART.  fr.  Met.  Mudar  de  medis. 
Tomar  otro  rumbo,  echar  por  otro  lado. 

PART,  DA.  adj.  De  color  obscur,  barrejat  de  ne- 
gre  y  blandí.  Pardo,  gris.  ||  El  másele  de  la  óssa  o 
pantera   ||  LLEOPART. 

PARTE,  m.  Avís,  noticia  que  s'  envía  a  mena  de 
correu   Parte. 

PARTEGÁS.  Geog.  Lloch  del  dist.  munpal.  de 
Campins,  prov.  de  Barcelona. 

PARTEIXER.  v.  a.  PARTIR. 

PARTEJAR.  v.  a.  Assistir  la  llevadora  o  '1  metge 
a  la  dona  que  va  de  part.  Partear.  ||  art  de  parte- 
jar.  ||  OBSTETRICIA.  ||  TOCOLOGÍA. 

PARTENOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  sobre  la  virgi- 
nitat  de  les  dones.  Partenología. 

PARTENOMANCIA.  f.  Art  d'  eudevinar  per  medi 
de  la  virginitat  d'  una  donzella.  Partenomancia. 

PARTENÓPICH,  CA.  adj.  napolitá.  ||  Natural  o 
propi  de  Nápols,  abans  Parténope.  Partenópeo. 

PARTENOSSOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  de  les  ma- 
laltíes  de  les  donzelles.  Partenosología. 

PARTENSA.  f.  Ant.  partida.  ||  despedida. 

PARTER.  m.  Metge  que  assisteixals  parts.  Coma- 
drón. 

PARTERA,  f.  Se  diu  de  la  femella  que  fa  poch 
temps  ha  parit.  Parida.  ||  La  dona  que  va  de  part. 
Parturienta. 

PARTERATGE.  m.  El  temps  que  la  dona  fa  Hit 
per  niotiu  del   part.   Sobreparto,  tiempo  del  parto. 

PARTEREJAR.  v.  n.  Anar  o  estar  de  part.  Ir  ó  es- 
tar de  parto. 

PARTERIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  parterir. 
Perecimiento. 

PARTERIR.  v.  n.  Patir  algún  dany  o  molestia  que 
r¿due¡x  al  últim  extrem.  Perecer.  ||  impacientar.  || 
v.  a.  rabiar. 

PARTEROT.  m.  Fam.  S"  usa  ab  la  frase:  fer  el 
parterot.  Fingirse  malalt.  Hacer  el  pando  ó  la  de 
rengo,  empollar  huevos.  ||  L'  home  que  ía  de  lleva- 
dora. Comadrón,  partero. 

PARTESANA,  f.  Mena  de  llanca  o  alabarda.  Ala- 
barda. 

PARTETA.  f.  dim.  Partecilla. 

PARTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  partible.  Parti- 
bilidad. 

PARTIBLE.  adj.  Que  pot  o  deu  partirse.  Partible. 

PARTIBILITAT.  f.  Condició  de  poguerse  partir. 
Partibilidad. 

PARTIBLE.  adj.  Que's  pot  partir.  Partible. 

PARTIBUS  (In).  Bisbe,  que  no  és  titulat  d'un  país 
o  lloch  ocupat  péls  infldels.  ||  Fam.  Sense  funció  o 
cárrech.  In  partibus. 

PARTICIÓ.  f.  Repartiment,  distribució,  divisió 
Partición,  partija,  partimiento.  ||  Divisió  de  termes 
o  confins.  Linde.  ||  Arit.  Divisió.  PARTICIÓ. 

PARTICIONER.  m.  PARTIC1PANT. 

PARTICIP.  m.  Gram.  Part  de    la  oració  que  pren 
la  significado  del  verb  y  la   declinació  del  noni,  y 
cíe.  CAT.—  V.   II.  —  55. 


concorda  coni  l'adjectiu.  Participio.  ||  adj.  PARTICI- 
pant.  ||  Partícipe. 

PARTICIPACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  participar. 
Participación.  ||  Comunicado  o  avís.  Participación. 

PARTICIPANT.  adj.  Qui  participa  o  entra  a  la 
part  d'alguna  cosa.  Participe,  parcionero.  ||  p.  a.  de 
participar.  Participante. 

PARTICIPAR,  v.  a.  Tindre  part  en  alguna  cosa. 
Participar.  ||  Rebre  una  cosa  d'un  altre,  feria  com  a 
propia  o  com  part  que  li  toca.  Participar.  |l  Donar 
part,  fer  sapiguer.  Participar. 

PARTIC1PAT,  DA   p.  p.  Participado. 

PARTICIPI.    IU.  PARTICIPANT. 

PARTICIPI.  m.  Gram.  PARTICIP. 

PARTICIPIAL,  adj.  Pertanyent  al  participi.  Par- 
ticipial. 

PARTÍCULA,  f.  Part  molt  petita.  Partícula.  || 
Gram.  Part  indeclinable  de  la  oració.  Partícula.  || 
Cada  una  de  les  niolles  que's  desprenen  de  la  hostia 
al  fraccionarse.  Partícula. 

PARTICULAR,  adj.  Peculiar,  propi  d'alguna  cosa. 
Particular.  ||  Especial,  singular,  extraordinari.  Par- 
ticular. ||  Singular  o  individutt  com  contraposat  al 
universal  o  general.  Particular.  ||  Qui  no  té  empleu 
o  títol  que'l  distingeixi  deis  deniés.  Particular.  ||  m. 
Algún  punt  o  materia  de  que's  tracta.  Particular.  II 
PARTICULARMENT. 

EN  PARTICULAR,  m.  adv.  Distinta,  separada,  espe- 
cialment.  En  particular,  particularmente.  ||  A  soles. 
En  particular. 

PARTICULARI,  A.  adj.  Particulario. 

PARTICULARISAR.  v.  a.  Expressar  alguna  cosa 
ab  totes  les  seues  circunstancies  y  particularitats. 
Particularizar.  II  Fer  especial  distinció  d'  alguna 
persona.  Particularizar. 

PARTICULARISARSE.  v.  r.  Singularisarse,  distin- 
girse  en  alguna  cosa.  Particularizarse. 

PARTICULARISAT,  DA.  p.  p.  Detallar,  Particu- 
larizado. 

PARTICULARISME.  m.  Interés  d'un  particular. 
Particularismo.  ||  Sistema  polítich  que  té  per  ob- 
gecte  l'autonomía  de  les  regions  o  nacions  dins  de  la 
unitat  del  estat.  Particularismo. 

PART1CULARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  particu- 
lar. Particularísimo. 

PARTICULARÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D' un 
modo  particularíssirn.  Particularísimamente 

PARTICULARISTA,  s.  Qui  sosté  una  op  nió  ex- 
clusiva. Particularista  ||  Qui  en  política  és  partida- 
ri  del  particularisnie.  Particularista. 

PARTICULARITAT.  f  Singularitat,  especialitat, 
circunstancia  particular.  Particularidad.  ||  Distinció 
que  en  el  carinyo  o  tráete  's  fá  duna  persona  respec- 
te de  les  altres.  Particularidad.  ||  Cada  una  de 
les  petites  circunstancies  de  cada  cosa.  Particu- 
laridad. 

PARTICULARMENT.  adv.  m.  Singular  o  especial- 
ment.  Particularmente.  ||  Ab  individuaiitat  y  distin- 
ció. Particularmente. 

PARTIDA,  f.  Sortida,  mirxa,  l'acció  de  anarsen 
d'alguna  part.  Partida.  ||  part.  ||  La  quantitat  deter- 
minada qu'en  els  comptes  se  suma  ab  altres.  Parti- 
da. ||  Porció  determinada  de  qualsevulla  mena,  com: 
partida  de  sucre.  Partida.  ||  Número  de  punts  que's 
determina  pera  guanyar  el  joch.  Partida.  ||  La  tra- 
vessa  de  diners  o  tantos  que's  posa  al  joch.  Partida. 
El  número  de  jugadors  qu'entren  al  joch.  Partida. 
||  Companyía  d'algunes  persones  o  soldats.  Partida. 
II  Suma,  quantitat  de  diners.  Suma,  partida.  ||  pl. 
Les  bones  prendes  d'alguna  persona.  Partidas,  par- 
tes. 

COMPROVAR  LES  PART1DES  d'un  COMPTE.  fr.  Repa- 
sarles y  cotejarles  ab  llurs  comprovants.  Palotear. 


434 


PAR 


PAS 


estar  de  partida,  fr.  Estar  a  punt  de  marxar. 
Es'ar  de  marcha,  de  partida. 

mala  O  bona  partida.  Loe.  Nota'l  modo  de  por- 
tarse o  procedir.  Mala  ó  buena  partida. 

MENJARSE  LA  PARTIDA,  fr.  Met.  Penetrar,  compen- 
dre'l  niotiu,  la  rao  o  secret  d'alguna  cosa.  Calar. 
PARTIDAMENT.  adv.  ni.  SEPARADAMENT. 
PARTIDARI,  A.  s.  y  adj.  Qui  segueix  el  partit  o 
facció  d'un  altre.  Partidario.  ||  Qui  retineix  un  núme- 
ro desoldáis  y  fá  la  guerra  separadament  del  exér- 
cit.  Partidario. 

PARTIDOR,  m.  Qui  reparteix.  Partidor.  ||  Pinta  o 
águila  ab  que  les  dones  se  fan  la  clenxa.  Partidor. 
||  Arit.  DIVISOR.  ||  Forat  o  finestra  per  ont  se  passa'l 
menjar  desde  la  cuina  al  refectori.  Partidor,  pitan- 
cería. ||  Lloch  ont  se  fá 'I  repartiment  de  les  aigües. 
Partidor. 

PARTIMENT.  ni.  PARTICIÓ. 

PARTIÓ,  f.  Ant.  PARTICIÓ.  ¡|  Divisió  de  terme,  pro- 
vincia, etc.  Linde.  I|  Fácil  de  partir. 
PARTIONER.  adj.  Lo  que's  pot  partir.  Divisorio. 
PARTIR,  v.  a.  Dividir  en  parts.  Partir.  ||  Obrir  o 
trencar  la  closca  o  pinyol  d'alguues  fruites.  Partir. 
||  Ronipre,  desfer  la  unió  d'una  cosa  ab  un'altra,  com: 
partir  el  cap.  Partir.  ||  Repartir,  distribuir.  Partir.  II 
Fer  participant  a  un  altre  o  uns  altres  d'alguna  cosa. 
Partir.  ||  Despartir,  separar.  ||  Dividir,  obrir  una 
cosa,  com:  partir  una  post.  Partir,  hender.  ||  Arit. 
Buscar  un  tercer  número  que  coiitingui  tantes  vega- 
des  la  unitat,  quantes  el  número  que's  parteix  incion 
l'altre  per  qual  se  parteix.  Partir.  ||  Ant.  Apartar.  || 
v.  n.  AÍarxar,  anarsen,  eixir  d'  algún  lloch.  Partir, 
ponerse  en  camino,  levantar  el  campo.  ||  Ant.  Dl- 
SOLDRE,  parlant  d'una  reunió  de  gent. 

PARTIR  DE  lleuger.  fr.  Obrar  sense  reflexió.  Partir 
de  ligero,  de  carrera. 

PARTIR  EN  canal,  fr.  Partir  de  dalt  a  baix.  Abrir, 
partir  en  canal. 

partir  LA  DIFERENCIA,  fr.  Cedir  cada  hu  do  la  seua 
part  o  pretensió  en  algún  ajust    Partir  la  diferencia. 
PARTIR  LES  galees  PER  ESCALA,  fr.  Ant.  náut.  Or- 
denar les  galeres  en  batalla. 

partir  el  Camí.  fr.  Elegir  un  paratge  intermedi 
ont  poden  concórrer  dos  a  tractar  alguna  cosa  ab 
conveniencia  d'un  y  altre.  Partir  el  camino. 

partir  per  enter.  fr.  Portarsen  algú  tot  lo  que 
hi  há  per  partir.  Partir  por  entero. 
PARTIR  PERES,  fr.  BARALLARSE. 
PARTIRSE,  v.  r.  Obrirse,  dividirse  Henderse, 
partirse.  ||  Ant.  apartarse,  separarse.  ||  Dividirse 
en  op  nions  o  parcialitats.  Partirse.  ||  Ant.  Disper- 
sarse. 

PARTiRSE'L  COR.  fr.  Ab  que's   denota'l   viu  dolor 
que  se  sent.  Partirse  el  corazón. 
PARTISÁ.  ni.  PARTIDARI,  1. 
PART1SANT.  ni.  PARTIDARI. 

PARTIT.  ni.  Bot.  Nom  pera  expressar  que  un  or- 
gue  és  dividit  en  tires  que  passen  de  la  meitat  de  la 
seua  longitut,  afegint  l'adverbi  profondament  quan 
ho  son  fins  prop  de  la  base.  Partido.  ||  Divisió  deis 
metalls  que's  troben  a  la  veta  eníre'ls  socis  subgec- 
tes  a  les  contrates  que  formen  ab  els  operaris.  Par- 
tido. 

TREURE  partit.  fr.  Treure  profit  o  ventatja  d' al- 
guna cosa.  Sacar  partido. 

Vindre  A  partit  ab  algú.  fr.  Ant.  Darse  á  alguno 
á  partido,  entregarse,  capitular. 

PARTIT,  DA.  p.  p.  Partido.  ||  m.  Parcialitat  o  co- 
ligado entre'ls  que  segueixen  una  meteixa  opinió  o 
obren  moguts  per  un  meteix  inteiés.  Partido.  ||  Con- 
junt  de  persones  que  segueixen  y  defensen  una  me- 
teixa facció,  sentencia,  dogma  o  altra  cosa  per  1  es- 
til.  Partido.  ||  Conveniencia,  aventatge.  Partido.  |¡ 
Districte  o   territori  subgecte  a  alguna  jurisdicció. 


Partido.  ||  Conjunt  de  companys  que  juguen  els  uns 
contra'ls  altres.  Partido.  ||  Amparo,  favor  o  protec- 
ció  de  molts  envers  algú  Partido.  ||  Medi  apte  y  pro- 
porcional pera  conseguir  alguna  cosa  en  la  precisió 
d'executarla.  Partido.  ||  Tráete,  conveni,  concert, 
pacte.  Partido.  ||  PARTIDA.  ||  El  territori  en  que '1 
metge  o  cirurgiá  teñen  obligado  d'assistir  ais  ma- 
laits.  Partido.    ||    ofici  empleu,  servei.   ||   causa. 

SORT,  INTERÉS.  \\Anl.  BORDELL.  ||  Ant.  PUNT,  CAS. 

DONARSE  A  PARTIT.  fr.  Met.  Cedir  algú  del  seu  em- 
penyo  o  opinió.  Darse  á  partido. 

FER  O  formar  partit  fr.  Solicitar  a  uns  altres, 
reunirlos  al  seu  partit.  Formar  partido. 

PENDRE  PARTIT.  fr.  Mil.  Allistarse  a  un  exércit.  To- 
mar partido,  sentar  plaza.  ||  Resoldres,  determinarse 
lo  qui  estava  duptós.  Tomar  partido. 

ÉSSER  DEL  PARTIT  DEL   QUI   GUANYA.  Loe.  S'  aplica 

ais  qu'están   promptes  a  seguir   al  qui  está  en  pros- 

peritat  y  a  fugir  del  caigut.  Andará  viva  quien  vence. 

tramar  un  mal  partit.  fr.   Procurar  la  perdició 

d'algú.  Urdir  una  trama  contra  alguno. 

treure  partit.  fr.  Lograr  alguna  ventatja  o  uti- 
litat.  Sacar  partido. 

PARTITIU,  VA.  adj.  Gram.  Lo  que  pot  partirse  o 
dividirse.  Partitivo.  ||  S'aplica  al  nom  que  significa 
partició.  Partitivo. 

PARTITURA,  f.  Mus.  Conjunt  de  totes  les  parts 
d'una  composició  musical.  Partitura.  ||  Cada  una  de 
aqüestes  parts.  Partitura. 

PARTOLOGÍA,  f.  Med.  Tractat  sobre  'ls  parts. 
Partología. 

PARTORAL.  m.  Arquit.  Lo  parell  del  mitg  que 
forma  ab  altres  la  part  principal  de  la  encavallada 
d'una  cúpula.  Partoral. 

PARTRE.  v.  a.  Ant.  APARTAR. 
PARTURADOR.   m.  Med.  Eina  usada  per  alguns 
cirurgians  en  els  parts  dificils.  Parturador. 

PARULIA.  f.  Med.  Inflamado,  abscés  de  les  geni- 
ves.  Parulia. 

PÁRULIS,  m.  Med.  Tumor  pituitós  situat  a  les 
genives  sota  la  llengua    Párulis. 

PARV,  VA.  adj.  Ter.  ESCÁS,  SA.  ||  Petit,  pobre, 
curt.  ||  Parlant  de  la  claror.  Amortecida. 

PARVA,  f.  Curta  porció  d'  aliment  que  s  pren  al 
matí  els  días  de  dejuni.  Parva,  parvidad.  II  Miseria, 
poquedat.  Parvedad,  parvidad. 

PARVAMENT.  adv.  m.  Escassament,  pobrement. 
PARVENSA.  f.  Ant.  semblanza. 
FER  PARVENSA.  fr.  Ant.  PERDONAR. 
PARVESA.  f.  Escassetat,  pobresa. 
PARVES.  f.  plur.  Les  messes  esteses  a  l'era.  Mie- 
ses. 

PARVETAT.  f.  PARVA,  2. 

PÁRVUL.  adj.  Petit,  criatura,  nen.  Párvulo.  PÁRVLL 
PAS.  m.  L'espai  que  caminant  naturalment  s'avan- 
5a  d'un  peu  al  altre.  Paso.  I  Cas  o  succés  notable. 
Lance,  paso.  II  El  lloch  per  ont  se  passa  per  anar  de 
una  part  a  altra.  ||  Paso.  ||  Modo  de  caminar,  com: 
portar  bon  pas.  Marcha,  paso,  modo  de  andar.  || 
Qualsevol  deis  successos  mes  notables  de  la  passió 
de  Crist.  Paso.  ||  La  acció  de  passar  d'un  part  a  una 
altra.  Paso.  ||  MORT.  ||  La  trepitjada  que  queda  im- 
presa a  la  térra  caminant.  Huella,  paso.  ||  Misteri 
que's  porta  a  la  professó  de  la  Setmana  Santa.  Paso. 
j|  Passatge  d  alguna  relació  o  historia.  Paso.  ||  Per- 
mis  o  llicencia  pera  passar  sense  destorb.  Paso.  || 
Escaló,  grao.  Paso.  ||  La  dilligencia  que's  practica 
pera  conseguir  algún  íí.  Paso.  ||  Dressera.  Atajo.  || 
Met.  Qualsevol  medi  que  serveix  pera  passar  d'  una 
cosa  a  un'altra.  Pasadizo.  ||  La  facultat  que  dona  I 
concell  sobre  butlles,  breus,  etc.  Paso.  ||  entrada. 
||  PONT,  PALANCA.  ||  PASSA,  3.  |l  Mus  Cada  figura  que 
se  fa  tocant  o  ballant.  Paso.  ,|  tránzit.  ||  Met.  Pro- 


PAS 


PAS 


435 


gres  en  coses  de  virtut,  enginy,  etc.  Paso.  ||  Ascens. 
Paso.  ||  adv.  Ant.  certament.  ||  Partícula  que  unida 
a  la  negado  no,  aumenta  la  seua  for§a.  No  cierto; 
no  por  cierto.  ||  pl.  Met.  Modo  de  vida  d'algú.  Pa- 
sos. 

pas  A  PAS.  m.  adv.  Poch  a  poch.  Paso  á  paso. 
PAS  APRESSURAT.  El  modo  d'anar  seguit  y  depres- 
sa.  Portante. 

PAS  DE  comedia.  Paso  de  comedia.  ||  Met.  Pas  ex- 
trany  o  que  fa  riure.  Paso  de  comedia. 

PAS  DE  LA  PORTA.  Llindar.  Umbral,  paso  de  la 
puerta. 

PAS  ECLESIÁSTICH.  Carrera  eclesiástica.  Carrera 
eclesiástica. 

PAS  ESTRET.  Embocadero. 

PAS  ESTRET  DE   RIU.  Congost   de  riu  entre  dues 
montan  yes.  Hoz,  hocino. 
PAS  ferm.  Resignació,  esperit.  Valor,  paso  firme. 
PAS   geométrich.  Mena   de   mida  que  consta  de 
cincli  peus  geométrichs.  Paso  geométrico. 
PAS  perillos.  Trance. 

A  pas  de  tortuga  o  de  formioa.  Muy  lentamente. 
A  PAS  d'averia.  A  paso  de  mulo. 
A  PAS  DE  BOU.  Lentamente. 
A  PAS  DE  Geoant.  Muy  deprisa. 
PAS  SECRET.  Fort.   Porta  excusada  per  sota   del 
terraplé  al  fosso  pera    comunicarse  ab   la  pla?a   a 
cobert  deis  fochs  enemichs.  Sorlida. 

A  AQUEST  PAS.  m.  adv.  D'aquesl  modo.  A  ese  paso. 
A  BON  PAS.  m.  adv.  Depressa.  A  buen  paso,  acelera- 
damente. 

A  CADA  PAS.  m.  adv.  Freqüentinent,  molt  sovint. 
A  cada  paso,  á  cada  triquete. 

A  gran  O  llarch  PAS.  di.  adv.  Depressa.  A  paso 
largo. 

ALLARGAR  el  PAS.  fr.  Apressurarse.  Alargar  el 
paso. 

AL  PÁS.  ni.  adv.  Al  modo,  a  imitació,  com.  Al 
paso. 

AL  PAS  QUE.  m.  adv.  Al  meteix  temps.  Al  paso  que. 
ANAR  A  PAS  DE  CONVIDAT.  m.   adv    Caminar  molt 
depressa.  Llevar  pasos  de  convidado;  parecer  que  ha 
comido  cazuela. 

A  PAS.  m.  adv.  Al  encontré.  Al  paso. 
A  PAS  DE  BOU.  m.  adv.  Despai,  ab  catxaca.  Al  pa- 
so del  buey. 

A  PAS  NATURAL,  SEGUIT  O  REGULAR,  m.  adv.  Sense 
apressurarse  mes  de  lo  acostumat.  A  paso  natural  ó 
regular. 

A  PAS  TIRAT.  m.   adv.  Apressuradament.   A  paso 
largo. 
A  petit  PAS.  m.  adv.  A  corto  paso. 
A  POCHSPASSOS.  m.  adv.  A  poca  distancia,  ab  cur- 
ta o  petita  dilligencia.  A  pocos  pasos. 

apretar  el  PAS.  fr.  Caminar  depressa.  Apretar, 
avivar  el  paso. 

A  UN  PAS.  Loe.  Devant,  molt  aprop.  A  los  ojos,  día 
vista,  á  paso. 

BON  PAS.  Moviment  cómodo  de  les  mules  y  cavalls 
tenint  sois  una  pota  en  l'ayre.  Andadura,  paso,  por- 
tante. 

CAMINAR  A  PAS  DE  TORTUGA  O  DE  BOU.  fr.  Cami- 
nar ab  molta  pausa.  Caminar  á  paso  de  tortuga  ó  de 
buey. 

CEDIR  el  PAS.  fr.  Donar  el  lloch  mes  honrós.  Ceder 
el  paso. 

COMPTAR  ELS  PASSOS  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Observar, 
averiguar  tot  lo  que  fá.  Contar  los  pasos  á  alguno, 
espiarle  los  pasos. 

DE  PAS.  m.  adV.  p.  U.  DE  PASSADA.  II  CASUAL- 
MENT. 

D'UN  MAL  PAS  SORTIRNE  AVIAT,  O  MAL  PAS  PAS- 
sarlo  DEPRESSA.  Ref.  Denota  que  com  mes  apressu- 
rarem  les  dificultáis,  inconvenients  o  mals  qu'han  de 
passar  per  nosaltres,  mes  aviat  disfrutarem  de  la 
tranquiliíat  que'ns  priven.  Al  mal  camino,  darle  prie- 
sa; quien  ha  de  besar  al  perro  en  el  culo,  bésele  luego. 


DISPUTAR  EL  PAS.  fr.  Disputar  el  lloch  mes  honrós. 
Disputar  el  paso. 

DOBLAR  EL  PAS.  ir.  Caminar  molt  mes  depressa  de 
lo  que's  caminava.  Doblar  el  paso. 

donar  UN  pas.  fr.  Avanzar  algún  assumpte  o  pre- 
tensió.  Dar  un  paso. 

EIX1R  A  PAS.  fr.  Anar  a  rebre  al  que  vé.  Salir  al  ca- 
mino, al  encuentro.  II  Met.  Anticiparse  a  un  altre  en 
io  que  intenta  dir  o  executar.  Salir  al  encuentro. 

EIXIRSE  DEL  SEU  PAS.  fr.  Met.  Excedirse.  Salir  de 
su  paso. 

FALS  PAS.  El  que  no  s'apoia  degudameiit.  Paso 
falso. 

EL  MES  MAL  PAS  ÉS  EL  DE  LA  PORTA.  Ref.  Denota 
que  la  major  dificultat  de  les  coses  consisteix  en  co- 
mencarles.  El  salir  de  la  posada,  es  la  mejor  ¡ornada. 

MAL  PAS.  El  perillos.  Malpaso. 

NO  donar  PAS.  fr.  No  passar  avant  alguna  depen- 
dencia. No  pasar  ade'ante. 

NO  DONAR  O  NO  FER  UN  PAS.  fr.  No  fer  cap  dilli- 
gencia pera  conseguir  alguna  cosa.  No  dar  paso,  no 
dar  pie  ni  patada. 

NO  PAS.  m.  adv.  No  por  cierto. 

NO  POGUER  DONAR  UN  PAS.  fr.  Tindre*  algún  impe- 
dimeut  que  no  deixa  caminar.  No  poder  dar  un  paso. 

OBRIR  PAS.  fr.  OBRIR  CAMÍ. 

OBRiRSE  PAS.  fr.  Vencer  les  dificultáis  que  impe- 
deixen  prosseguir  alguna  cosa.  Abrirse,  hacerse  paso. 

PENDRE'LS  PASSOS  O  TOTS  ELS  PASSOS.  fr.  Impedir 
tota  eixida  d'algún  lloch.  Goger,  tomar  los  pasos. 

PELS  SEUS  PASSOS  COMPTATS.  m.  adv.  Peí  seu  ordre 
o  curs  regular.  Por  sus  pasos  contados. 

SEGUIR  ELS  PASSOS  D'  ALGÚ.  fr.  Observarlo.  Seguir 
los  pasos  ó  las  huellas  de  alguno.  ||  Imitarlo.  Seguirlos 
pasos  ó  las  huellas  de  alguno. 

TAPAR  O  TANCAR  ELS  PASSOS.  fr.  Privar  d'eixir  o 
entrar  a  algún  lloch.  Cerrar  el  paso.  ||  Impedir  la 
prossecució  d'algún  negoci.  Cerrar  el  paso. 

treure  DE  pas.  fr.  Fer  marxar  diferent  de  lo  acos- 
tumat. Sacar  de  su  paso. 

PAS  D'EN  MEY.  Orog.  A  les  montanyes  del  Canigó, 
al  Conflent,  entre  Fillols  y  Cornelia.  ||  -  (DE  les  SO- 
MERES).  Orog.  Replanet  del  Bergadá  prop  del  Torrent 
de  la  Grevoieda.  ||  —  (DE  LES  ROCACES).  A  la  comar- 
ca de  Camprodón,  al  camí  que  mena  al  Santuari  del 
Remei.  ||  —  (DEL  cabirol).  Orog.  Al  Bergadá,  ñus  de 
ont  arrenca  la  Costa  Cabirolera,  a  Pelevació  de  2450 
metres.  ||  —  (dhl  llop).  Orog.  Al  Vallespir,  detnunt 
del  Tech,  per  ont  enfoquen  les  carreteres  de  Sant 
Lloren?  a  la  valí  del  Tech  y  la  de  Prats  a  Arles  ||  — 
(DE  RODES).  Al  Conflent,  en  el  Coll  de  Ferranera  per 
ont  el  Tet  s'escola  a  regar  el  Rosselló.  ||  —  (DEL  PÍ 
TORT).  Orog.  Lloch  per  ont  a  la  comarca  de  Campro- 
dón s'entra  al  circh  del  UH  de  Ter,  acabant  una  forta 
pujada.  ||  —  (DEL  TICO).  Orog.  Al  Vallespir,  en  un 
deis  estiebs  de  la  serra  eixint  del  cercol  del  Moscart. 
||  —  (dels  aures).  Orog.  A  400  metres  d'altitut  una 
volta  atravessat  el  riu  aprop  de  l'entreforch  de  la 
riera  de  Sant  Aniol  ab  la  de  les  Escaldes.  ||  —  (DELS 
lladres).  Orog.  Coll  a  uns  2,600  metres  d'altitut 
situat  al  Pirineu,  al  N  O  de  Caralps,  Valí  de  Ribes, 
prov.  de  Girona.  ||  — (dels  TRAGINERS).  Orog.  Al  Ri- 
pollés,  ont  s'atravessa  la  riera  de  Vianya,  no  lluny 
de  La  Coromina. 

PASCA,  f.  Ant.  PASQUA. 

PASCAS1.  m.  Nom  propi  d'  home.  Pascaslo. 

PASCUA,  f.  PASQUA. 

PASCUAL  (GeronI).  Biog.  Escriptor  valencia  del 
sigle  XVI.  Nat  a  Ontinent  y  mort  a  París  envers  1530. 
Va  pendre  1'  hábit  de  1'  ordre  dels  predicadors  al 
convent  de  St.  Onofre  de  Valencia.  Va  doctorarse  a 
París  envers  1522,  essent  tanta  la  fama  del  seu  sa- 
ber, que  'ls  autors  conten  que  pera  fer  bona  alguna 
opinió  solíen  afegirhi:  aixis  ho  diu  Pascual. 

—Y  CASAS  (EUSSF.BI).  Biog.  Advocat  y  polítich  bar- 
celoní  del  sigle  xix,  mort  a  la  capital  1'  any  1883, 


436 


PAS 


PAS 


Eu-sebi  Pascual 
y  Casas 


essent  director  del  diari  La  Publicidad,  fundat  per 
el t .  L'  any  1861  llegía  un  estudi  lelatiu  a  la  llegisla- 
ció  catalana,  a  la  «Sociedad  Filomática»;  mes,  abans, 
en  1859,  havía  colaborat  en  el 
volúm  de  Los  Trovadors  Nous, 
com  també  en  Los  Trovadors 
Moderas,  publicant  qualre  poe- 
síes  catalanes  y  un  fragment  de 
poema  épich,  primera  manifes- 
tació  del  genre  en  la  renaixen- 
ga  literaria  de  Catalunya.— Al 
seu  enterrament  hi  va  assistir 
En  Castelar,  qui  va  pronunciar 
un  bellíssim  elogi  del  difunt  y 
de  la  térra  catal.ma,  bo  y  ana- 
tematisant  el  mcviment  catala- 
nista. 

—  (GENIS).  Biog.  Capellá  d'  Al- 
coy  qui  vivía  al  sigle  XVII.  Era 
vicari  de  la  parroquial  y  fill  de  la  meteixa  població. 
Es  autor  d'  una  Relación  muy  verdadera  del  terremoto 
que  aconteció  en  la  Villa  de  Alcoy  á  2  de  Diciembre  de 
1620;  travall  notable  baix  distints  punts  de  vista. 

—  Y  GENIS*  (CRISTÓFOL).  Biog.  Advocat  y  polítich, 
nat  a  Valencia  1' any  1823,  mort  en  1881.  Era  juris- 
consult,  publicista  y  poeta  Bon  orador  y  filosopli. 
Va  ocupar  importantíssims  cárrechs,  entre  ells:  vis- 
president  de  la  Junta  Revolucionaria,  president  de  la 
Diputació,  governador  civil,  diputata  Corts,  advocat 
fiscal  del  Tribunal  Suprem  y  senador  del  Regne.  Era 
capitost  del  partit  deinocrátich-progressista  valencia, 
dues  voltes  degá  del  Colegi  d'  advocats  de  Valencia. 
Va  morir  de  repent  a  la  sala  de  I'  Audiencia  valen- 
ciana mentres  informava  en  una  causa  criminal. 

—  (miquel  JOAN).  Biog.  Metge  famós,  valencia,  del 
sigle  XVI.  Nat  a  Castelló  de  la  Plana  a  fináis  del  s¡- 
gle  XV.  Estudia  a  Monlpeller  y  Valencia.  Va  traduir 
y  publicar  obres  niolt  importants  de  la  medecina  en 
aquell  temps,  alguna  d'  elles  reimpresa.  Era  catedrá- 
tich  de  la  Universitat  valenciana.— Autor  de  Praxis 
medica  sive  Methodus  curandi  (Valencia  1555;  Sala- 
manca, 1553,  y  sis  edicions  mes);  De  modo  quodam 
composito  qui  vulgo  apud  nos  gatlicus  apellatur  (Ná- 
pols,  1524,  y  reimpresions  .ib  el  tito  1  de  «Morbo  ga- 
llico»).  La  seua  traducció  de  Joan  de  Vigo  Copiosa... 
para  el  Cirujano,  adicionada,  va  meréixer  varíes  edi- 
cions (a  Perpinya,  Valencia  y  Saragoca,  ab  el  títol: 
Práctica  de  Cirugía). 

—  Y  TOGORES  (FRANCESCH).  Biog.  Escriptor  relli- 
giós  mallorquí.  Nat  a  Palma  1'  any  1787  y  mort  a  la 
meteixa  en  1856.  Acabats  sos  estudis  va  pendre  1'  há- 
bit  en  el  convent  de  St.  Domingo.  Va  ésser  lector  de 
filosofía  y  teología,  havent  arrivat  al  grau  de  mestre. 
Ocupa  'I  cárrech  de  prior,  de  regent  d'  estudis  y  de 
examinador  sinodal  del  bisbat  de  Mallorca.  Era  un 
bon  filosoph  y  matemátich  de  son  temps.  La  seua 
obra  literaria  és  copiosíssima,  inédita  en  sa  majoría, 
d'  escás  interés  lo  publicat.  Va  aumentar  ab  nioltes 
vides  de  sants  la  edició  del  Año  Cristiano  del  P.  Croi- 
set,  feta  a  Palma  a  la  imprempta  d'  Esteve  Trias  els 
anys  1841-1844  (18  volums  en  quart).— Havía  con- 
reuat  la  poesía  mallorquína  y  la  castellana. 

PASM.  ni.  pasme.  Pasmo.  ||  Hi  há  el  pasm  tetá- 
nich,  del  tétanos. 

PASMAR,  v.  a.  Causar  suspensió  o  pérdua  deis 
sentits  y  del  moviment.  Pasmar.  ||  Causar  gran  ad- 
mirado. Pasmar. 

PASMARSE,  v.  r.  Perdre 'ls  sentits  pél  mal  de 
pasm.  Pasmarse.  ||  Aturdirse,  quedarse  suspés,  ad- 
mírat.  Pasmarse. 

PASMAT,  DA.  p.  p.  Pasmado.  ||  adj.  Atónit,  atur- 
dit,  parat.  Pasmado. 

PASME,  m.  Suspensió  deis  sentits,  contracció  de 
nervis.   Pasmo.  ||  Admirado  gran  y  lo  que  la  causa. 

PASMOS,  A.  adj.  Lo  que  causa  gran  admirado  o 
pasm.  Pasmoso. 


PASMOSAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  pasmos  y 
admirable.  Pasmosamente. 

PASPEU.  m.  Mena  de  ball  popular.  Paspié. 

PASQUA.  f.  La  festa  mes  solemne  deis  hebreus, 
que  celebraven  a  la  meitat  de  la  lluna  de  Marc,  en 
memoria  de  la  llibertat  de  la  captivitat  d'  Egipte. 
Pascua.  ||  Entre  'ls  cató  ichs  és  la  festa  de  la  resn- 
rrecció  de  Nostre  Senyor,  que  se  celebra  '1  diumenge 
inimediat  després  del  catorzé  día  de  la  lluna  de  Marc. 
Pascua.  ||  Met.  Se  diuen  aixis  qualsevols  tres  díes  de 
festa  junts.  Pascua.  ||  pl.  Les  testes  de  Nadal  fins  ais 
Reís  inclusiu.  Pascuas. 

PASQUA  DEL  KSPERIT  SANT  o  GRANADA.  El  día  cin- 
quanté  després  de  la  Pasqua  de  Resurrecció.  Pente- 
costés, Pascua  del  Espíritu  Santo. 

PASQUA  FLORIDA.  La  de  Resurrecció.  Pascua  de  flo- 
res o  florida. 

DONAR  LES  BONES  PASQUES,  fr.  Felicitar  les  testes 
per  pasqua.  Dar  las  pascuas. 

ESTAR  CONTENT  COM  UNES  PASQUES,  fr.  Estar  molt 
jovial.  Estar  como  una  pascua,  o  alegre  como  unas 
castañuelas. 

SANTES  PASQUES.  Expr.  Ab  que 's  denota  qu'algú's 
conforma  ab  lo  que  's  fa  o  esdevé.  Santas  pascuas. 

PASQUAL.  adj.  Perlanyent  a  la  Pasqua.  Pascual 
||  ni.  Nom  propi  d'  home.  Pascual. 

PASQUAL  (Antoni).  Biog.  Bisbe  de  Vich.  Natural 
d'  Arenys  de  Mar.  Va  estudiar  a  Bolonia.  Visitador 
general  del  bisbat  de  Toledo;  vicari  de  Madrit,  diaca 
y  canonge  de  Girona;  auditor  de  la  Rota  y  darrera- 
ment  bisbe.  Eli  va  fer  estampar  a  Girona,  e.i  1638-89. 
una  edició  complerta  del  ritual  del  bisbat  de  Vicli, 
en  tres  volums,  mo't  estimada. 

—  (ANTONI  RAMÓN).  Biog.  Sabi  lulista  mallorquí. 
Nat  y  mort  a  Andraitx  els  anys  1708-1791.  Era  monjo 
de  1'  ordre  del  cister  a  Sta.  María  de  la  Reial  de  Ma- 
llorcí,  de  quin  monastir  fon  abat  dues  voltes  (1756 
y  1768).  Catediátich  de  filosofía  y  de  teología  lulia- 
nes  a  la  Universitat  mallorquína  durant  54  anys.  — Es 
autor  de  moltíssims  llibres,  no  tols  estampats;  entre 
ells  hi  há  els  següents:  El  milagro  de  la  sabiduría  de! 
B.  Raymundo  Lulio...  (Palma,  1744,  imp.  Cerda  y  An- 
tich,  46  págs.  quart);  Examen  de  la  Crisis  de...  Feijóo... 
sobre  el  Arte  Lituana  ..  (Madrit,  1749,  imp.  Mojados, 
un  vol.  quart  de  XX  t.,  214  págs.;  Vindicice  Luliance... 
(Avinyó,  1778,  imp.  J.  Garriga,  quatre  vols.  en  quart 
gran,  y  és  la  obra  mes  important  del  autor);  Descu- 
brimiento de  la  aguja  náutica,  de  la  situación  de  la 
América,  del  arte  de  navegar,  y  de  un  nuevo  método 
para  el  adelantamiento  en  las  arles  y  ciencias:  diser- 
tación en  que  se  manifiesta  que  el  primer  autor  de  tndo 
lo  expuesto  es  el  B.  Raymundo  Lulio...  (Madrit,  1789, 
imp.  González);  Demostración  del  origen  del  sistema 
coptrnicano,  sacada  de  las  obras  del  B.  Raymundo  Lu- 
lio (un  vol.  fol.  mannscrit);  Historia  del  Real  monas- 
terio de  Nuestra  Señora  del  Reyal...  (vol.  quart  ma- 
nuscrit),  etc.,  etc. 

—  (jaume).  Biog.  Canonge  de  Bellpuig  de  les  Ave- 
llanes. Escriptor  molt  erudit.  Nat  a  Esparraguera 
1'  any  1736  y  mort  en  1804.  Va  estudiar  a  les  escoles 
píes  de  Moya  y  a  la  Universitat  de  Cervera,  gra- 
duantse  de  doctor  en  dret  civil  1'  any  1758.  Al  any 
següent  entrava  al  monastir  de  Bellpuig.  Va  fer  in- 
vestigacions  históriques  per  Catalunya,  Aragó  y  Na- 
varra. Mereixía  gran  opinió  de  sabi  y  de  sacerdot 
exemplar.  Va  ésser  abat  y  després  prior  del  seu  mo- 
nastir, ont  está  sepultat.  Es  abundantíssim  el  mate- 
rial que  va  escriure,  essent  poquetlo  publicat.  Autor 
de  14  volums  en  fol.,  titolats:  Sacrce  Cathalonice  anti- 
quitatis  monumenta  (inédits);  El  antiguo  obispado  de 
Pallas  (Tremp,  1785,  imp.  P.  Gallifa,  un  vol.  fol.). 

—  (JOSEPH).  Biog.  Metge  y  escriptor  del  sigle  xviii, 
natural  de  Sallent.  Va  exercir  la  facultat  a  Vicii. — Es 
autor  d'  algunes  obres,  tais  com  la  Respuesta  crítica- 
apologética  á  la  historia  médico-práctica  de!  Dr.  Gas- 
par Armengol  (estampada  a  Vich,  un  vol.  quart;  Sobre 


PAS 


PAS 


437 


la  utilidad  de  la  música  para  los  enfermos;  Sobre  el 
saludable  y  seguro  método  de  h:icer  levantar  á  los  en- 
fermos de  la  cama  (impresa  a  Barcelona  1'  any  1783). 

—  (MATlíU).  Biog.  Mateiuáticli  notable,  natural  de 
Tarragona.  Era  molt  intelligcnt  en  1*  estudi  de  lien-' 
gües  y  d'  ell  s'  ocupen  ab  gran  elogi  1'  historiaire  del 
sigle  XVI,  micer  Pons  de  Icart,  en  el  llibre  Grandezas 
de  Tarragona  (cap   42),  y  altres  autors  anticlis. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Frare  predicador  del  sigle  XVI, 
natural  de  Barcelona,  catedrátich  de  teología  de  la 
Universitat  y  visitador  general  de  Catalunya  deis 
frares  ngustins  y  deis  benets  claustráis.  L'  any  1574 
fou  electe  provincial  de  V  ordre  de  predicadors;  ern- 
nró  no  volgué  confirmar  tal  nomenament  el  general, 
mestre  Serafí  Caballí.  —  Es  autor  d'  algunes  abres, 
havent  mort  mentres  s'  estampava  son  Commentaria 
in  epist.  ad  romanos  (un  vol.  fol.  1594),  després  de 
vintidós  anys  d'  escrita. 

—  (SANT  PERE).  (VegiS  PERE  PASQUAL,    SANT). 

PASQÜETES.  f.  pl.  El  primer  diumenge  després  de 
la  Pasqua  de  Resurrecció. 

PASQUÍ.  ni.  Paper  que  's  fixa  al  públich  ab  expres- 
sions  satíriques  contra  '1  govern  o  alguna  persona 
constituida  en  dignitat.  Pasquín. 

FER  PASQUINS.  fr.  Satirizar,  pasquinar. 

PASQUINADA,  f.  Dita  aguda  y  satírica  que  's  fa 
en  públich.  Pasquinada. 

PASQUINAR,  v.  a.  Satirisar  per  tnedi  de  pas- 
quins.  ||  Plantar  pasquins  ais  llochs  públichs.  Pas- 
quinar. 

PASSA.  i  Acció  y  efecte  de  passar.  ||  Introducciú 
d'  una  malaltía  epi  émica.  Constelación.  ||  Aquesta 
ineteixa  malaltía.  Constelación.  ||  El  iránzit  deis 
aucells  d'  una  regió  a  un'  altra.  Pasa.  |l  Mesura,  mi- 
da d'  un  pas.  Paso.  ||  OCASIÓ,  oportunitat.  ||  Náut'. 
Corda  pera  tirar  les  veles.  Meollar,  pasadera.  ||  En 
els  vestits  de  dona  Mista  o  farvalá  que  's  posa  toí 
tombant.  Lista.  ||  Lloch  o  canal  per  passar  les  naus 
entre  baixos.  Canal. 

PASSA  PASSA.  Jocli  ab  que  ab  sutilesa  y  lleugeresa 
s'  cnganya  la  vista  deis  espectadors,  fent  veure'l  que 
no  és  en  realitat.  Pasa,  maese  coral;  juego  de  manos 
o  de  pasa  pasa. 

PASSA.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Thuir,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  del  riu  Reart  y  té  403  hab. 

PASSÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Llegir,  estudiar.  Leer, 
estudiar. 

PASSABLE.  m.  adj.  PASSADOR,  1. 1|  Que's  pot  pas- 
sar. Pasable. 

PASSABLEMENT.  adv.  ra.  Mitjanament.  Pasade- 
ramente, pasablemente. 

PASSACAMINS.  m.  pl.  Bot.  ESCANYAVELLES,  ES- 
TIRAVELLES.  ||  També  's  dona  aquest  nom  a  una  plan- 
ta de  la  fam.  de  les  pariniquies,  genre  Corrigiola. 

PASSACARRER.  m.  Música  o  gatzara  pública 
anunciant  una  festa.  Pasacalle. 

PASSACÓLICA.    f.   Ant.  CÓLICA.  ||  CÓLERA  MORBO. 

PASSACORRÉU.  ni.  Fusta  que  teñen  els  sastres 
pera  planxar.  Palo  de  planchar. 

PASSADA.  f.  Acció  de  passar,  tránzit  d'  una  part 
a  un'  altra.  Pasada.  ||  S'  usa  també  com  a  sejoru  o 
temporada.  ||  Pailant  de  jochs  és  lo  meteix  que  par- 
tida. Pasada,  partida.  ||  Al  joch  és  la  volta  en  que  's 
juguen  les  cartes  que  s'  han  donat  d*  una  vegada. 
Mano.  ||  Cada  un  deis  plats  que  se  serveixen  a  taula. 
Plato.  ||  Cada  ratlla  de  punts  que  's  fa  a  la  mitja. 
Pasada.  |l  pl.  Diversitat  de  sóns  que  produeixen  els 
aucells  cantant.  Gorjeos.  ||  Ter  Volta  que  dona  una 
música  péls  carrers  en  día  de  festa  niajor,  ballades, 
etc.  Pasacalle.  ||  Acció  dolenta  que  's  fa  de  traido- 
ría.  Jugarreta. 

A  TOTES  PASSADES.  fr.  Resolutivament,  decidida- 
ment,  sense  reparar  en  res.  Á  todo  trance. 


Passaior  de  porta 


de  PASSADA.  m.  adv.  De  camí,  al  meteix  temps. 
De  paso,  de  camino. 

DONAR  UNA  PASSADA.  fr.  Met.  Fer  bren  y  personal- 
inent  alguna  dilligencia.  Dar  una  vuelta. 

FER  UNA  PASSADA.  ir.  Jugarla.  Echar  una  mano. 

LLOCH  de  molta  PASSADA.  Lloch  per  ont  hi  passa 
molla  gent.  Pasaje. 

ÉSSER  HOME  DE  BÉ  A  TOTES  PASSADES.  fr.  Ab  que  's 
denota  que  ho  és  de  debo.  Ser  hombre  de  bien  á  las 
derechas,  á  macha  martillo. 

PASSADÍC.  ni  Pass  idor  estret  pera  passar  d'  una 
part  de  casa  a  1'  altra.  Pasillo.  ||  Pas  estret  qu'  en 
les  cases  o  carrers  serveix  pera  anar  d'  una  part  a 
1'  altra  fent  dressera.  Pasadizo.  ||  Met.  Qualsevulla 
altre  medi  que  serveix  pera  passar  d'  una  casa  a  1'  al- 
tra. Pasadizo.  ||  adj.  Lo  qu'  és  fáciJ  de  passar. 

PASSADOR,  A.  adj.  Tolerable,  lo  que  's  pot  pas- 
sar o  sofrir.  Llevadero,  pasadero.  II  Mitjanament 
bó,  que  no  és  del  tot  dolent.  Pasadero.  ||  Lo  que  no 
és  per  durar  molt.  Transitorio.  ||  ni  Qui  passa  algu- 
na cosa  d'  una  part  a  V  altra.  Pasador.  ||  PASSANT. 
II  Mena  d'  águila   de   metall 

0  d  altra  materia  ab  el  eos 
gros,  que  usen  les  dones 
pera  passar  cordons  y  vetes 
per  les  veines.  Pasador.  || 
Mena  de  balda  com  a  forre- 

1  la t  pera  tancar  portes,  fi- 
nestres,  etc.  Pasador.  ||  Que 
passa  fariña.  Cernedor.  || 
Certa  mena  de  sageta  o  flet- 
xa  molt  aguda  que  's  dis- 
para ab  ballesta.   Pasador. 

|l  El  barquer  de  rius.  Bar- 
quero. ||  Reixat  de  filferro 
que  s  fica  en  un  forat  tra- 
vessántlo  d'  un  cap  al  altre. 

PASSADORA.  Eina  de  forja  en  forma  semblanta 
al  martell  pera  fer  forats  en  ferro  calent.  ||  OARBELL. 
||  PASSERA. 

PASSADORRA.  f.  ESPOROARÍES. 

PASSAFILS.  ni.  Ferret  que  teñen  els  teixidors  pera 
passar  els  fils  péls  llissos.  Pasahilo. 

PASSAGE.  m.  PASSATOE. 

PASSAGIM.  m.  Joch  de  nois  en  que  '1  que  para  's 
posa  ab  el  cap  ¡nclinat  o  posant  les  mans  ais  genolls, 
y  'ls  altres  li  passen  per  sobre,  deíxantli  una  prenda 
y  cada  hú  torna  a  pendre  la  seua;  qui  fa  caure  la  deis 
altres,  para.  Daba  la  muía. 

PASSAMÁ.  m.  Rivet,  galo,  trena  d'or,  plata,  seda, 
etc.,  pera  guarnir  y  adornar  els  vestits  y  altres  coses 
per  la  vora.  Pasamano.  ||  Ferro  pía,  liaren,  prim  y 
de  poca  ampiaría.  Fleje.  ||  La  vora  de  les  baranes, 
balcons,  etc.  Mainel,  pasamano.  ||  Renglera  de  gent 
que  's  fa  pera  passar 
els  materials  de  má  en 
má  fins  a  les  obres  y 
altres  travalls.  Hormi- 
guillo. ||  Ndut.  Cada 
una  de  les  fustes  que 
s'  asseguren  ais  ferros 

deis  costats  de  /a  ñau  per  la  part  exterior  deis  filats, 
en  que  's  fan  els  matalassets  pera  guardarse  de  la 
fusellería.  Batayola.  ||  L'  indret  de  la  barana  ont 
posa  la  má  aquell  qui  puja  o  baixa  una  escala.  || 
Ferro  en  barra  per  fer  passamans  y  per  extensió  tot 
aquell  ferro  que  té  la  meteixa  forma  contraplana. 

PASSAMANAIRE.  com.  PASSAMANER. 

PASSAMANAR.  v.  a.  Guarnir  alguna  cosa  de  pas- 
samá  Pasamanar. 

PASSAMANER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  passamans,  per- 
xer.  Pasamanero.  ||  Qui  fa  cordons.  Cordonero. 

PASSAMANERÍA.  f.  Botiga  de  passamaner.  Pa- 
samanería. ||  La  obra  o  fábrica  de  passamans.  ||  Cor- 
donería, pasamanería. 


Passamá 


438 


PAS 


PAS 


Segell  de  Passanant 


PASSAMENT.  m.  Serie  o  tirada  de  molts  anys.  Si- 
glo ||  La  renda  o  producte  suficient  pera  viure.  Pa- 
sada. ||  Ant.  TRÁNZIT. 

tindre  UN  BON  PASSAMENT.  fr.  Tindre  complida- 
ment  lo  necessari  pera  viure.  Tener  una  buena  pasada 
ó  un  buen  pasar. 

UN  BON  PASSAMENT  O  UN  PAS- 
SAMENT HONRAT.  Loe.  Explica 
que  algú  té  una  suficient  mit- 
janía  pera  la  seua  nianutenció. 
Un  buen  pasar. 

PASSANANT.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarra- 
gona, part.  jud.  de  Montblanch; 
és  entre  montanyes,  a  la  vora 
del  riu  Corp,  y  té  924  hab. 

PASSANT.  p.  a.  Qui  passa. 
Pasante.  ||  m.  Qui  explica  la 
Ui$ó  ais  altres  y  ajuda  al  mes- 
tre.  Pasante.  ||  El  professor  ab 
qui  van  a  estudiar  els  qu'están  per  examinarse.  Pa- 
sante. 

PASSANT  Y  ADORANT.  Expr.  S'  usa  pera  donar  a 
entendre  '1  poeh  producte  d'  algún  ofici  o  empleu. 
Comido  por  servido;  jornal  de  obrero,  entra  por  la 
puerta  y  sale  por  el  hornero;  pie  con  bola. 

PASSANTÍA.  f.  L'  exercici  del  passant  a  les  fa- 
cultats  y  '1  temps   que  dura.  Pasantía.  ||  L'  acte  de 
passarse  mestre  d' algún  ofici  o  facultat.  Pasantía. 
PASSAPASSA.  m.  Joch.  Pasa-pasa. 
jugador  DE  PASSAPASSA.  Titiritero,  titerero. 
PASSAPORT.  ni.  Llicencia,  despaig  pera  viatjar 
ab  seguretat  d'  una  part  a  1'  altra.  Pasaporte.  II  Lli- 
cencia que  's  dona  ais  militars  pera  viatjar  y  pera 
que  se  'ls  assisteixi  ab  allotjament  y  bagatge.  Pasa- 
porte. ||  Llicencia  franca,  llibertat  de  fer  alguna  cosa. 
Pasaporte. 

donar  PASSAPORT  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Despedirlo,  do- 
nar 1  i  c  o  ni  i  a  t.  Despedir. 

PASSAPUNT.  m.  El  punt  liaren  sobre  que  's  for- 
men els  traus  o  altre  travall.  Pasillo. 

PASSAR.  v.  a.  Portar  alguna  cosa  d'  un  lloch  a 
un  altre.  Pasar.  ||  Admetres  una  cosa  com  a  certa. 
Pasar.  ||  Socorrer  a  algú  ab  alguna  quantitat  pera 
que  's  niantingui.  Acudir.  ||  Mudar  a  algú  d'  una  clas- 
se  o  empleu  a  un  altre.  Pasar.  ||  Arrivar  mes  enllá 
del  tenue  senyalat.  Pasar.  ||  Travessar,  penetrar. 
Pasar.  ||  Introduir  o  treure  sense  registre  genres 
pro  bits.  Pasar,  entrar  ó  meter  por  alto.  ||  Ficar 
una  cosa  per  lo  estret  o  forat  d'  un'  altra,  com  el  fil 
per  1'  águila.  Pasar.  ||  COLAR,  engullir.  ||  Presentar 
al  Consell,  o  altre  tribunal,  el  despaig,  privilegi,  etc., 
pera  la  seua  corroborado.  Pasar.  ||  entreti.ndre.  || 
Explicar  privadament  o  ensenyar  alguna  facultat 
o  ciencia.  Pasar.  ||  Anársen  d'  una  part  a  1'  altra  de 
un  riu,  d'  una  montanya,  etc.  Pasar.  II  v.  n.  Cam- 
biarse, com:  passar  lafebre  a  sincops.  Pasar.  ||  Ces- 
sar,  acabarse,  com:  passar  la  ira,  etc.  Pasar.  || 
Anar  de  passada  a  algún  lloch  distint  d'  aquell  a 
que  's  vol  anar.  Pasar.  ||  Comunicarse  d'  uns  ais  al- 
tres alguna  cosa.  Pasar.  ||  Comunicarse  les  coses 
immaterials,  com:  la  veu,  noticia,  etc.  Pasar.  ||  Du- 
rar, com:  aquest  vestit  pot  passar  tot  V  istiu.  Pasar. 
II  Anársen  el  líquit  d'  alguna  eina.  Rezumarse,  re- 
calarse, transpirarse.  II  Acostarse  'ls  espais  de 
temps  fins  a  Uur  fi  o  terme.  Passar.  ||  Pujar  d'  una 
classe  inferior  a  un'  altra  de  superior  ais  estudis. 
Pasar.  ||  Enviar,  com:  passar  un  recado,  un  paper,  etc. 
Pasar.  ||  Esdevenir,  succeir.  Pasar.  ||  Excedir  en 
nombre,  quantitat  o  qualitat.  Pasar.  ||  Fer  llur  curs 
les  coses,  com:  els  anys,  etc.  Pasar.  ||  Llegir  els  qui 
aprenen.  Pasar.  ||  Moure  lleugerament  una  cosa  de- 
inunt  d'  un'  altra  pera  allisarla,  netejarla,  etc.,  com: 
el  raspall  per  la  roba.  Pasar.  11  No  donarse  per  entes, 
dissimular  alguna  cosa.  Pasar.  ||  No  posar  reparo  o 
censura  a  alguna  cosa.   Pasar.  ||  Ocórrer  a  la  imagi- 


nado alguna  cosa,  com:  passar  pél  cap  o  per  l'entenl- 
ment.  Pasar.  ||  Esser  corrent  alguna  moneda.  Pasar. 
||  Tolerar,  sufrir.  Pasar.  [|  Viure,  tindre  salut,  con- 
veniencies.  Pasar.  ||  Anar  a  alguna  part.  Pasar.  || 
Correr  les  coses  d'  una  part  a  1'  altra.  Pasar.  ||  Ca- 
minar per  algún  llocli.  Pasar.  ||  Perdre  la  seua  sao, 
comentar  a  corrompres  la  fruita  o  altres  comestibles. 
Modorrarse,  pasarse.  ||  Ocupar  successivament  els 
varis  llochs  d'  una  carrera,  com:  passar  per  soldat, 
cabo,  sargent,  etc.  Pasar.  ||  Ésser  tingut  o  reputat, 
com:  passar  per  hábil,  discret,  etc.  Pasar.  II  Transfe- 
rirse les  coses  d'  una  persona  a  1'  altra,  com:  passar 
l'  herencia  d'  un  germá  a  l' altre.  Pasar.  ||  Cedir  el 
lloch,  assent  o  pas,  convidant  a  aquell  ab  qui 's  vol 
tindre  atenció.  Pasar.  ||  Valdré,  tindre  preu  les  mer- 
cadeiíes.  També  s'  usa  com  recíproch.  Pasar.  II  Ad- 
metres, aprovarse  alguna  opinió  o  fet.  Pasar.  II  Estu- 
diar, imposarse  en  alguna  facultat  o  ciencia.  Pasar. 
||  No  envidar  al  joch.  Pasar.  ||  Ais  jochs  de  cartes  y 
altres,  excedir  el  nombre  de  tantos  que  s'  ha  pactat. 
Pasar.  ||  Precedir,  portar  aventatge.  ||  desvanéi- 
XERSE. 

PASSAR  ab  raons.  fr.  Vender  palabras;  dar  con 
la  entretenida;  traer  entretenido  á  alguno  con  pa- 
labras. 

PASSAR  a  la  trampa,  fr.  Fam.  Maltractar,  malme- 
tre  alguna  cosa.  Derrotar,  maltratar,  malparar. 

PASSAR  A  mata  DEGOLLA.  fr.  Matar.  Se  diu  quan  se 
entra  per  assalt  a  alguna  plaga.  Pasar  á  cuchillo. 

PASSAR  ANSIA,  fr.  Tener  cuidado. 

PASSAR  AVANT  O  endevant.  fr.  Prosseguir.  Conti- 
nuar, pasar,  llevar  adelante.  ||  Anticiparse  a  un  altre 
el  qui  estava  derrera.  Coger  la  delantera.  ||  Caminar 
o  correr  mes  que  un  altre  deixantlo  enderrera.  Ade- 
lantar. ||  Excedir  a  algú.  Adelantarse,  echar  la  pierna 
encima.  ||  Met.  Seguir  tractant  d'  una  cosa  després  de 
un'  altra.  Pasar.  ||  Prosseguir  el  sen  intent  o  resolu- 
ció  a  pesar  deis  obstacles.  Rempujar. 

PASSAR  D'  ESTA  VIDA.  Loe.  ant.  MORIR. 

PASSAR  DE  MIDA.  fr.  y 

PASSAR  DE  LA  RATLLA.  fr.  Met.  Excedirse.  Pasar  de 
raya. 

PASSAR  de  LLARCH.  fr.  No  aturarse  a  algún  parat- 
ge.  Pasar  de  largo.  ||  Ometre  part  de  lo  que  s'  está 
íent.  Pasar  de  largo,  por  alto. 

PASSAR  fariña,  fr.  Cerner. 

PASSAR  la  BUGADA.  fr.  Colar  la  ropa. 

PASSAR  LA  PORTA,  fr.  Anársen.  Coger  la  puerta. 

PASSAR  EL  temps.  fr.  Pérdrel  algú  inutilment.  Ma- 
tar el  tiempo. 

PASSAR  MARTIRI.  fr.  Met.  Sufrir  alguna  grave  pe- 
nalitat  o  molestia.  Pasar  crujía. 

PASSAR  PER  ALT.  fr.  Callar,  omitir,  deixar.  Pasar 
por  alto. 

PASSAR  PER  AIGUA.  fr.  Rentar  la  roba  que  ha  de 
anar  a  la  bugada.  Lavar  de  remojo. 

PASSAR  O  PASSARSE  PER  ALT.  fr.  Olvidarse.  Pa- 
sarse. 

PASSAR  PER  SOBRE,  fr.  Met.  No  aturarse  per  dificul- 
táis y  inconvenients.  Pasar  por  encima. 

PASSAR  PER  ull.  fr.  Ter.  ESCAPULLIRSE.  Pasar  por 
ojo. 

PASSAR  TOT  D'  OLTRA.  Loe.  ant.  PASSAR  DE  PART  A 
PART. 

AL  PASSAR  COMPTES  ENS  VEUREM.  Re}.  Al  dar  la 
cuenta  me  lo  diréis. 

ANAR  PASSANT.  fr.  Ir  pasando. 

AQUEIXA  NO  PASSA.  Loe.  Ab  que  's  denota  que  no's 
creu  ni  s'  aprova  alguna  cosa.  Esa  no  me  entra  ó  no 
cuela.  ||  Explica  que  a'.gú  pondera  molt  lo  que  diu  o 
ment.  Miren  si  es  parda. 

¿CÓM  HO  passen?  Expr.  y 

¿CÓM  HO  PASSEU?  Expr.  Que  s'  usa  pera  preguntar 
a  algú  com  se  trova.  ¿Cómo  os  va?  ¿cómo  están  uste- 
des? 

FER  PASSAR  BOU  PER  BESTIA  GROSSA.  fr.  Fam.  En- 
cañar. 


PAS 


PAS 


439 


FER  PASSAR  PER  UN  COS  D'  AGULLA.  fr.  Met.  Tindre 
a  algú  comprimit.  Meter  en  un  zapato. 

LES  BURLES  PASSEN  A  VERES.  Ref.  Qu'  ensenya  la 
nioderació  qu'  hem  de  tindre  en  les  burles  y  jochs. 
A  las  burlas  asi  ve  ú  ellas  que  no  te  salgan  á  veras. 

NO  'N  PASSEN  cada  DÍA.  fr.  Agosto  v  vendimia  no  es 
cada  día. 

NO  POGUER  PASSARSE.  fr.  No  poder  abstindres  di 
fer  alguna  cosa.  No  poder  estar.  ||  No  tindre  de  qué 
viure.  Necesitar. 

PASSÁRSELA.  fr.  TINDRE  UN  BON  PASSAMENT. 

PASSÁRSEN.  fr.  PASSARSE,  7.  |!  Deglutir  la  vianda 
o  beure.  Pasar,  tragar  ||  Fluixejar,  no  detindres,  o 
eixirsen  d'  ont  estava  ficada  alguna  cosa.  Pasarse. 
PASSARHO  MILLOR.  fr.  Pasarlo  mejor. 
QUAN  PASSEN  FAN  DE  BON  AGAFAR  O  ARREPLEGAR. 
Ref.  Denota  que  's  deuen  aprofitar  les  ocasions  per 
por  de  que,  passades,  no  tornin.  Cuando  te  dieren  la 
vaquilla,  acude  ó  corre  con  la  soguilla;  cuando  te  dieren 
el  anillo,  pon  el  dedillo;  al  buen  dia  ábrele  la  puerta. 

TINDRE  UN  PASSAR.  Tindre  lo  just  pera  anar  vivint. 
Tener  lo  preciso  para  ir  tirando. 

Tú  PASSARÁS  PÉL  meu  CARRER  fr.  Arrieros  somos  y 
en  el  camino  nos  encontraremos. 

PASSARELL.  m.  Or- 
nit.  Aucell  de  llom  cen- 
dres, el  cap,  ales  y  cua 
negres,  ab  una  clapa 
blanca  sobre  '1  carpo  y 
un'  aitra  a  les  remeres 
exteriors;  el  másele  té  'I 
pit  rogench,  se  domes- 
tica ab  facilitat  y  aprén 
el  cant  deis  altres  au- 
cells.  Pardillo,  paja- 
rel. 

PASSARELL  VERMELL. 

Pardillo  rojo  ó  de  viña. 

PASSARELL  PART.  Par- 
dillo gris. 

HAVERHI  PASSARELLS.  fr.  Met.  HAVERHI  LLADRES. 

TINDRE  'LS  PASSARELLS  AL  CAP.  Expr.  met.  TINDRE 
CASCABELLS  AL  CAP. 

PASSARSE.  v.  r.  Subgectarse  al  examen  d' alguna 
facultat  pera  poguer  exercirla.  Pasarse.  ||  passar, 
39.  ||  Acabarse,  deixar  d'  ésser.  Pasarse.  I!  Perdres 
en  algunes  coses  la  opínió,  el  crédit,  etc.  Pasarse.  || 
Excedir  en  alguna  qualitat  o  propietat.  Pasarse.  || 
VESSAR,  ANÁRSEN.  ||  Passar,  no  tindre  necessitat.  Pa- 
sar. ||  Deixar  algú  el  partit  que  seguía  y  seguir  el 
contrari.  Pasarse,  volver  la  casaca,  ó  mudar  de 
casaca.  ||  Entregarse,  allistarse  a  algún  partit.  Pa- 
sarse. 

PASSAT,  DA.  p.  p.  Pasado.  ||  adj.  Concluido,  pa- 
sado. ||  Aplacat,  apagat,  refredat,  parlan t  de  la  con- 
cupiscencia. Aplacado.  ||  EXTENUAT,  FLACH.  ||  Con- 
suinit,  ranci,  fet  malbé.  Pasado.  ||  Lo  que  s'  ha  tor- 
nat  dolent  de  massa  madur.  Papandujo.  ||  m.  pl. 
antepassats.  ||  ni.  adv.  A  excepció,  fora,  com:  pas- 
sat  d'  aixó  no  se  li  donará  mes.  Fuera. 

PASSAT  demá.  El  día  següent  al  de  demá.  Después 
de  mañana,  pasado  mañana. 

LO  PASSAT,  PASSAT.  Loe.  Exhorta  a  oblidar  els  nio- 
tius  de  queixa  que  té  algú  contra  d'  algún  altre.  Lo 
pasado,  pasado;  echar  peliUos  á  la  mar. 

per  LO  PASSAT.  ni.  adv.  De  lo  pasado. 

PASSATEMPS.  m.  Entreteniment,  recreu,  diverti- 
ment.  Pasatiempo,  deporte,  recreación,  floreo.  || 
Cosa  inútil  que  destorba  lo  convenient.  Pasatiempo. 

PASSATGE.  m.  Cláusula,  lloch  notable  d'  algún 
escrit.  Paso,  pasaje.  ||  Lloch  per  ont  se  passa.  Pa- 
saje. ||  Camí,  tránzit;  V  acció  de  passar.  Pasaje, 
paso.  II  Dret  que  's  paga  pera  passar  per  algún  pa- 
ratse.  Pasaje,  portazgo.  ||  PAS,  7.  ||  TRANSPORT.  ||  El 
tráete  que  's  fa  a  algú,  com:  fer  bon  ó  mal  passatge. 
Mas.  Mutació  d' una  ven  o  tó  a  un  altre.  Pasaje. 


Passarell 


CRIDAR  el  PASSATOE.  fr.  Ant.  náut.  Convocar  para 
la  expedición. 

ordenar  PASSATGE  SOBRE,  fr.  Ant.  Disponer  mar- 
char contra. 

PASSATGER,  A.  adj.  Tranzitori.  Pasajero.  ||  Se 
aplica  a  qualsevulla  cosa  que  's  deté  poch,  com:  pen- 
saments  passatgers.  Pasajero.  ||  Qui  va  per  mar  o  per 
térra  d' un  lloch  a  1'  altre.  Pasajero. 

PASSATGERAMENT.  adv.  D'  un  modo  passatger. 

PASSUBÉ.  fr.  Ter.  ibicench.  Pássiho  bé.  Siga  us- 
ted bien. 

PASSATJANT.  m.  PASSATGER. 

PASSATORRA.  Geog.  Lloch  del  tenue  d'  Iborrn. 
prov.  de  Lleida. 

PASSATÚ.  m.  Cop  petit  o  clatellada  donada  de- 
pressa.  Pasagonzalo. 

PASSAVANT.  m.  Guía  que  "s  posa  ais  genres.  Pa- 
savante. ||  Document  que  dona  a  un  barco  el  capitá 
de  les  forces  enemigues  pera  que  navegui  ab  segure- 
tat.  Pasavante.  j|  Geog.  Veinat  del  terme  de  Folga- 
roles. 

PASSAVOLANT.  m.  L'  acció  feta  lleugerameiit, 
ab  brevetat  y  sense  reparo.  Pasavolante.  També 
s'  aplica  a  q.ii  passa  ab  rapidesa  o  també  que  passa 
per  casualitat;  aixfs  se  nota  al  comers  la  diíerencia 
que  hi  ha  entre  '1  parroquia  y  'I  que  no  ho  és.  Pasa- 
volante. 

PASSE.  m.  PASSAPORT.  ||  Permís  que  dona  algún 
tribunal  o  superior  pera  que  s'  usi  d'un  privilegi,  lli- 
cencia  o  grada.  Pase.  ||  m.  Pas  de  les  lluites  de  to- 
ros, que  consisteix  en  preparar  1' animal  pera  pegarli 
una  estocada.  Pase.  ||  m.  pl.  Moviments  que  fan  els 
magnetisadors  ab  les  mans.  Pases. 

PASSE  regí.  Pase  regio. 

PASSEIG.  ni.  L'  acció  de  passejar  o  passejarse. 
Paseo.  ||  Llochr  egularment  voltat  d'  arbres  pera  pas- 
sejarse. Paseo.  ||  El  curs  o  camí  que  fan  els  senten- 
ciáis. Paseo.  ||  La  eixida  o  pompa  ab  acompanya- 
ment  que  's  fa  en  obsequi  d'  algú.  Paseo.  ||  passe- 
jada. 

FER  UN  PASSEIG.  fr.  Dar  un  paseo,  pasear. 

PASSEIG  CURT.  El  que  dura  poca  estona.  Pavo- 
nada. 

PASSEJADA.  f.  L'  acte  de  passejar.  Paseo.  ||  Co- 
mún mient  s'  entén  per  acte  d'  anar  a  alguns  llochs 
de  fora  ab  obgecte  de  diversió  y  no  de  negocis.  Pa- 
seo, viajata.  ||  Passeig,  lloch  de  recreu  y  esbargi- 
menr,  com  la  passejada  deis  plátans  a  Perpinyá. 
Paseo. 

fer  una  PASSEJADA.  fr.  Anar  fora  vila,  recorre  al- 
guns  pobles.  Hacer  un  viaje,  viajar. 

PASSEJADOR,  A.  ni.  Qui  passeja.  Paseador,  pa- 
seante. II  pl.  CAMINADORS.  ||  adj.  El  criat  o  la  criada 
destinada  a  passejar  alguna  criatura.  Niñera. 

PASSEJADORS.  in.  pl.  Mena  de  corretges  que  s 
posen  a  les  espatlles  de  les  criatures  pera  feries  ca- 
minar. Tirantes. 

PASSEJAR  v.  a.  Portar  o  treure  a  passeig.  Pa- 
sear. ||  v.  n.  Anar  poch  a  poch.  Pasear.  ||  Caminar 
sois  pera  fer  exercici  y  recrearse.  Pasearse.  ||  v.  n 
Fer  burla  dissimulada  d'  algú.  Hacer  burla  sola- 
pada. 

passejar  la  CAPA,  LA  CASACA,  fr.  Divagar  sense 
cap  obgecte  determinat.  Pasear  la  capa. 
passejar  ELS  CARRERS.  fr.  Azotar  calles. 
PASSEJARSE.  v.  r.  Caminar  per  exercici  y  recreu. 
Pasear,  pasearse.  II  No  trovar  algú  feina  del  seu 
ofici,  estar  en  vaga.  Pasearse.  ||  Burlarse  dissimula- 
dament  d'  algú. 

PASSEJAT,  DA.  p.  p.  Paseado. 
PASSERA.  f.  Pas,  palanca,  pedra  pera   passar  un 
riu  o  torrent.  Pasadera,  pasadero. 

fer  PASSERES  D'  algún  LLOCH.  fr.  Met.  Freqüen- 
tarlo  molt.  Frecuentar  un  lugar. 


440 


PAS 


PAS 


FER  passar  AB  PASSERES.  fr.  Fer  passar  ab  raons. 
Dilatar  un  asunto. 

PÁSSERA.  f.  Ornit.  Aucell  d'  uns  12  centimetres 
de  llarch,  de  color  cendrós,  ab  unes  clapes  blanques; 
li  agrada  la  soletat,  fa 
niu  ais  edificis  arrimáis 
y  té  '1  cant  dolc,  y  agra- 
dable.   Pájaro   sólita 

rio.    ||    MERLA    DE    PIT 
BI.ANCH. 

PÁSSERA  DE  LES  RO- 
OES.  Merla  roquera. 

PÁSSERA  NEGRA.  Cua 
blandí,  merla  de  cua 
blanca. 

PASSET.  ni.  dim.  Pe- 
tit  pas.  Pasillo,  pasito. 
PASSI.  m.  y 
PASSIA.  fr.  PASSIO. 
PASSIBILITAT.  f.  Aptitut,  possibilitat  per  patir. 
Pasibilidad. 

PASSIBLE.  adj.  Lo  que  pot  patir.  Pasible. 
PASSIEG,  A.  adj.  Natural  de   Pas,  a  la  montanya 
de  Santander,  y  lo  que  pertany  a  aquella  regió.  Pa- 
siego. 

PASSÍGRAF.  s.  Qui  posseeix  o  exerceix  la  passi- 
grafía.  Pasígrafo. 

PASSIGRAFÍA.  f.  Escriptura  universa!. 
PASSIMENIA.  f.  Med.  Cessació  deis  fluixos  mens- 
truals  de  la  dona.  Pasimenia. 

PASSIO  m.  Cada  part  del  Evangeli  que  descriu  la 
passió  de  Crist.  Pasión. 

PASSIO.  f.  L'  acte  de  patir.  Pasión.  ||  Med.  Afec- 
ció  o  dolor  a  alguna  part  del  eos.  Pasión.  ||  Afecte, 
nioviment,  pertorbació  del  ánitn.  Pasión.  H  Afició 
veement  a  alguna  cosa,  com:  a  la  pintura,  a  la  cafa, 
etcétera.  Pasión.  ||  Per  antonomasia,  els  torments  y 
mort  que  va  patir  Jesucrist.  Pasión.  ||  PASSIO.  ||  Re- 
presentació  de  la  vida  y  mort  de  N.  S  Jesucrist.  ||  So- 
brada inclinado  a  una  persona.  Pasión.  II  FU.  La  re- 
cepció  de  la  forma  en  la  materia.  Pasión.  ||  Sermó 
sobre  Ms  torments  y  mort  de  Jesucrist  que  's  predica 
el  Dijous  y  Divendres  Sant.  Pasión.  ||  Flor  de  la  pas- 
síonera.  Granadilla,  pasión,  flor  de  la  pasión. 
PASSIÓ  D'  ánim.  Pena,  aflicció.  Pasión. 
PASSIÓ  dominant.  La  del  apetit  de  concupiscen- 
cia. Pasión  dominante. 

PASSIÓ  DE  RIURE.  Med.  Convulsió  y  contracció  deis 
muscles  de  la  cara,  de  que  resulta  un  gest  com  quan 
se  riu.  Risa  sardónica,  pasión  de  risa. 

AB  PASSIÓ.  m.adv. 
Apassionadament. 
Con  pasión. 

PASSIOBÉ.  Salu- 
tació  ab  la  qual  se 
despedeix  a  una 
persona  desitjantli 
salut.  Usted  lo  pase 
bien. 

PASSIONARI.  m. 
Llibre  que  conté  'ls 
cnits  propis  de  la 
Setmana  Santa.  Pa- 
sionarlo. 

PASSIONER.  m. 
El  sacerdot  destinat 
pera  1'  assistencia 
espiritual  deis  ma- 
lalts.  Pasionero. 

PASSIONERA.  f. 
Bot.  Planta  indígena 
de  América;  té  les  carnes  llargues  y  primes  y  s' en- 
reden ab  lo  que  troven;  les  tulles  rodones,  partides 
an  cinch  parts;  les  fIor*s  grosses,  rodones,  planes  y  de 


Brot  y  flor  de  passionera 


un  hermós  blau.  Solen  tindres  pél  símbol  de  la  pas- 
sió de  Jesucrist,  pu¡g  en  eíles  s'  hi  ven  la  corona, 
els  claus,  les  llagues,  el  martell,  el  calze,  etc.  Pa- 
sionaria, pasiflora,  granadilla,  hierba  de  la  pa- 
sión. 

PASSIONERÍA.  f.  El  lloch  ont  resideix  el  passio- 
ner.  Pasioneria. 

PASSIONETA.  f.  dim.  Passió  dissimulada.  Rabie- 
ta. Rencor. 

PASSIONISTA.  m.  Qui  canta  la  passió  la  Setma- 
na Santa.  Pasionero,  pasionista. 

PASSIU,  VA.  adj.  Qui  reb  l'acció  d'  un  agent.  Pa- 
sivo. ||  Gram.  S'aplica  a  les  paraules  que  signifiquen 
passió.  Pasivo.  ||  For.  S'aplica  ais  judiéis  ab  relació 
al  reu  o  persona  demanada.  Pasivo.  ||  m.  Lo  que 
constitueix  la  passibilitat  d'alguna  cosa,  com  el  pas- 
siu  d'un  verb.  Pasivo.  ||  Com.  Se  din  deis  dentes  y 
crédits  en  contra. 

PASSIVA.  f.  Gram.  Veu  del  verb  en  que  se  signi- 
fica que'l  subgecte  reb  l'acció.  Pasiva,  voz  pasiva. 

FER  LA  ORACió  PER  passiva.  fr.  Fer  o  succeir  una 
cosa  al  revés.  Hacer  ó  volver  la  oíación  por  pasiva. 

PASS1VAMENT.  adv.  m.  Sense  cap  acció,  ab  la 
sola  capacitat  de  rebre  o  de  patir.  Pasivamente. 

PASSIVITAT  f.  Condició  de  passiu  que  té  una 
cosa.  Pasividad.  II  Estat  del  ferro,  perqué  no  expe- 
rimenta cap  cambi  al  posarse  en  contacte  ab  certs 
ácits:  conserva'l  seu  brill  en  presencia  deis  oxácits 
y  fins  del  ácit  nítrich.  Pasividad. 

PASSO.   111.  PAS,  PASSADA. 

COMPTAR  ELS  PASSOS.  fr.  CAMINAR  A  PAS  DE  BOU. 

DE  PASSO.  m.  adv.  De  sobre,  Ueugerament.  De 
paso.  ||  Sense  detenció.  Al  paso,  de  paso.  ||  DE  PAS- 
SADA. 

FER  PASSOS.  fr.  Posar  tots  els  medir,  pera  conse- 
guir algún  fí.  Hacer  sus  diligencias.  ||  Posar  el  medís 
necessaris  pera  la  consecució  d'alguna  sol icitut.  Di- 
ligenciar. 

PASSOL.  m.  Parlant  de  teixits  és  el  principi  o  fo- 
nament  de  la  pega,  mena  de  sarrell  de  fus  que  ser- 
veix  pera  nuar  a  cada  un  d'ells  un  fil  deis  del  urdit 
de  lo  que  s  va  a  teixir.  Pezuelo.  ||  PECÓLA 

PAST.  m.  Menjar,  nodriment.  Pasto.  ||  Pastura.  |¡ 
Met.  Lo  que  serveix  de  nodriment  y  recreu  al  enteni- 
ment.  Pasto.  ||  Doctrina,  ensenyanca  que's  dona  ais 
fidels.  Pasto  espiritual.  ||  La  materia  que  serveix  a 
l'activitat  deis  agents,  com  la  llenya  al  foch.  Pá- 
bulo. 

PASTA,  f.  La  fariña  incorporada  ab  aigua  pera  fer 
pa,  fideus,  etc.  Masa,  pasta.  ||  Fanch  que  travallen 
els  gerrers.  Barro.  II  Unió  de  moltes  coses  cine  s' han 
mólt  o  picat  juntes.  Pasta.  ||  Les  cobertes  deis  llibres 
que's  fan  de  cartrons  coberts  de  pells  brunyides  y 
jaspejades.  Pasta.  ||  El  material  de  que's  compon  al- 
guna obra.  Materia.  ||  El  paper  desfet  y  barrejat  ab 
aigua  que  serveix  pera  fer  cartró.  Pasta.  ||  Els  draps 
picats  y  barrejats  ab  aigua  que  serveixen  pera  fer 
paper.  Pasta,  lechada.  ||  Metall  fos  y  sense  trava- 
llar  Pasta 

PASTA  D'AGNUS.  Agnus  Dei. 

ésser  de  pasta  d'agnus.  fr.  Ser  molt  bo,  tindre 
bon  geni.  Ser  un  cordero. 

PASTA  DE  LLEVANT:  coca  de  llevant. 

PASTA  de  XOCOLATA.  Pasta  de  chocolate. 

BONA  PASTA.  Met.  Bon  natural  o  geni.  Buena  pas- 
ta ó  masa. 

TAPAR  AB  PASTA'LS  FORATS  O  BUITS  DE  LES  COSES 
QUE  S'han  DE  PINTAR.  Plastecer. 

PASTABLE.  adj.  Que's  pot  pastar.  Heñible. 

PASTACA.  f.  PATACA. 

PASTACA.  f.  aum.  Pasta  molt  bona. 

PASTADA,  f.  Acció  de  pastar.  Molta  pasta. 

PASTADOR.  m.  Qui  pasta.  Amasador.  ||  El  lloch 
ont  se  pasta.  Panadería.  II  La    taula  demunt  de  la 


DlC.  CAT. 


Pasticería 


1.  y  4.  Motllos  pera  fer  bescuits.-2.  gavinet  ordinar¡.-3.  Bany-Maria.-5.  Tallant  pera  Isucre.-6.  Rascador. 
-7.  Pinces.-8.  y  9.  Calderes.- 10.  CaSa.-ll.  y  12.  Espátules  o  paletes.-13.  y  14.  Motllos  pera  fer  pas- 
tells  -15  Paella. -16  Tallador  de  Caramelos.- 17.  Maquina  pera  deberé  les  pastes. -18.  Maquina  pera 
fer  neules  dita  neulers.-  20,  Borní  o  pera  fer  papabenet,  anissos  y  confjts,-  21.  Pindoler  pera  fer  bonilons 
(le  5ucrer 


PAS 


PAS 


441 


Pastanaga 


que'ls  flequers  fan  la  pasta.  Hintero.  ||  adj.  Que  fá 
de  bon  pastar. 

PASTADORA.  f.  Dona  que  pasta.  Amasadora.  || 
PASTERA. 

PASTADURA.  f.  PASTAMENT. 
PASTALLANA.  f.  Fanch  de  térra  molt  grassa  y 
pastosa.  Arcilla,  greda.  ||  El  fanch  ab  que's  fan  imat- 
ges,  gerros,  etc.  Barro. 

PASTALLUNA.  f. PASTA- 
LLANA. 

PASTALLUNA  (Sant 
de),  f.  Hipócrita. 

PASTAMENT.  m.  Ant. 
La  acció  y  eíecte  de  pas- 
tar. Amasadura. 

PASTANAGA.  f.  Bot. 
Planta  medicinal  de  la  fa- 
milia de  les  umbelíferes, 
quina  arrel  és  comestible; 
treu  moltes  carnes,  ab  tu- 
lles menudament  retalla- 
des;  les  flors  neixen  en  figu- 
ra de  parasol;  son  Manques 
y  la  del  mitg  purpúria.  Za- 
nahoria. ||  Met.  vul.  Artis- 
ta sense  talent;  home  sense 
criteri.  Tonto  de  capirote. 

pastanaga  borda  o  SELVATGE.  Mena  de  pastana- 
ga que  neix  sense  conreu.  Cariota. 

PASTANAGA  confitada.  Aquesta  arrel  feta  a  talls 
rodons  y  posada  en  vinagre.  Zanahoria  en  conserva. 
||  Confitura  feta  ab  aquesta  meteixa  arrel.  Azanoriate. 
PASTANAGA  DE  TABACH.  Troc.  de  tabacli  lligat 
molt  estret  que  té  la  figura  d'una  pastanaga.  Rollo 
de  tabaco. 

PASTANAGAL.  m.  y 

PASTANAGAR.  ni.  Camp  sembrat  de  pastanagues. 
Zanahorial. 

PASTAR,  v.  a.  Fer,  travallar  la  pasta.  Amasar.  || 
Met.  DisjOiar  be  les  coses  pera'l  logro  de  lo  que  se 
intenta.  Amasar.  ||  Travallar  la  pasta  pera  fer  pá. 
Amasar.  ||  PASTURAR. 
PASTARADA.  f.  Pasterada.  ||  Cosa  mal  feta. 
PASTAR ETA.  f.  Entom.  PASTERETA. 
PASTAT,  DA.  p.  p.  Amasado. 

ÉSSER  TOT  PASTAT  A  ALGÚ  ALTRE.  fr.  Ab  que  Se 
significa  semblarse  ab  gran  similitut  a  un  altre,  no 
sois  de  l'apariencia  exterior,  sino  també  en  el  geni 
y  modo  d'obrar.  No  quitar  pinta. 

tíndreho  TOT  ben  PASTAT.  fr.  Met.  Tener  bien 
puestas  las  bolas. 

fet  Y  pastat.  fr.  Enterament  igual  a  altra  cosa. 
Hecho  y  trecho. 

PASTECA.  f.  Náut.  Corrióla  grossa  pera  diferents 
usos.  Pasteca.  ||  f.  Mar.  Motor  obert  per  un  deis  cos- 
táis. Pasteca. 

PASTEL,  m.  PASTELL. 

PASTELEJAR.  v.  n.  Arreglarse  d'un  modo  qu'esti- 
guin  contents  uns  y  altrés  deis  que  disputen  o  ple- 
degen.  Pastelear. 

PASTELER,  A.  adj.  fam.  Que  no  obra  ab  rectitut, 
que  's  fa  de  tots  els  partits.  Pastelero. 

PASTELL.  m.  Pasta  de  fariña  ab  mantega,  díns  de 
la  qual  s'hi  posa  carn  picada,  peix  o  un'altra  cosa, 
y  després  se  cobreix  ab  un'altra  pasta  mes  delicada, 
y's  cou  al  forn.  Pastel.  ||  Bot.  Herba  de  la  fam.  de 
les  creuíferes,  de  such  blau,  y  s'  usa  pera  tenyir  del 
meteix  color,  reduintla  abans  a  una  mena  de  pasta. 
Glasto,  hierba  pastel,  hierba  de  San  Felipe.  ||  Pas- 
ta que's  fa  de  les  fulles  del  pastell  que  serveix  pera 
tenyir  de  blau.  Pastel.  ||  Entre  estampers,  conjunt 
de  lletres  de  diverses  classes  descompostes  y  barre- 
jades.  Pastel.  ||  Entre  estampers,  el  detecte  que  oca- 

dic.  cat. — V.  II.— 56. 


siona  la  massa  tinta  o  l'ésser  aquesta  massa  espessa. 
Pastel.  ||  panada.  ||  pastell.  ||  Ant.  Panellet,  pá  pe- 
tit.  Panecillo,  panecito. 

PASTFLL.  La  llengüeta  de  ferro  que  surt  del  pany 
endinzantse  al  tancador.  ||  La  pe<;a  del  pany  que  nio- 
guda  per  la  clau  tanca  y  obra  la  porta. 

PASTELLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  o  ven  pastells. 
Pastelero. 

PASTELLERÍA.  f.  Botiga  ont  venen  pastells  o 
forn  de  pastells.  Pastelería.  ||  Ofici  de  pasteller. 
Pastelería.  ||  confitería. 

PASTELLET.  ni.  Pastell.  Taravilla,  pestillo.  || 
dim.  Pastelillo,  pastellto. 

PASTELLS  Y  PUJOL  (Pere).  Bio<>.  Musich  em- 
pordanés.  Va  morir  a  Castelló  d'Eiupuries  1'  any  1899, 
contantne  vintissís  d'etat.  Era  un  excelent  mestre  de 
contrabaix  y  director  d'una  de  les  orquestes  mes  re- 
nomenades  de  la  comarca. 

—  Y  taberner  (andreu).  Biog.  Mestre  d'escola  y 
poeta,  qui  és  mes  conegut  per  son  pseuriónini  de  Lo 
Tamboriner  del  Fluvicí.  Natural  de  Olot.  L'any  1844 
va  publicar  Máximas  morales,  en  vers,  y  després  la 
colecció  de  poesíes  jocoses,  series,  moráis  y  sagra- 
des,  en  cinch  volums,  titulada  Lo  Fluvioler  del  Ter, 
(Girona  1868,  imp.  de  Torres),  escrites  en  llenguatge 
planer  y  casóla.  En  1859  publicava  a  Barcelona  un 
Nou  repiquet  del  Tamboriner  del  Fluviá,  (imp.  J.  Bosch). 
Havía  divulgades  distintes  composicions  seues  en 
fulles  volants,  contribuint  al  desvetllament  literari 
cátala.  Era  mestre 
de  llatí  en  l'antich 
colegí  del  ajunta- 
ment  de  Girona  y 
després  va  serho  de 
primeres  lletres. 

PASTERA.  f.Ei- 
na  quadrilonga  de 
fusta,  quins  quatre 
costats  están  obli- 
quament  disposats; 
serveix  pera  pas- 
tar. Artesa,  ama- 
sadera.   ||   Fusta 

buidada  com  un  oubí  que  serveix  d'embarcació.  Ar- 
tesa. ||  CUBELL.  ||  Fam.  Ninxo,  ont  s'hi  coloca  alguna 
imatge.  Nicho.  ||  Carro  del  hospital  pels  morts. 

PASTERA.  Per  portar  el  material  deis  mosaichs  y 
el  guix  deis  guixaires. 

TROBAR  O  TINDRE  BONA  PASTERA,  fr.  Fam.  Trobar 
o  tindre  algú  ont  anar  a  menjar.  Hallar  o  tener  buen 
pesebre. 

PASTERADA.  f.  Pá,  porció  de  fariña  que's  pasta 
d'una  vegada.  Cochura,  amasijo.  ||  La  porció  de  ca  s 
y  arena  que's  pasta  d'  una  vegada.  Amasijo,  pilada 
||  Met.  Conveni  entre  molts  regularment  pera  alguna 
cosa  dolenta.  Amasijo,  pastel,  entruchada. 

PASTERETA.  f.  Entom.  COTXINILLA,  BACONET, 
PANAROLA.  ||  dim.  de  pastera.  Artesilla.  ||  Caixó  de 
fusta  que  reb  l'aigua  de  la  cinia.  Artesilla.  ||  Eina 
petita  de  fusta  que  serveix  d' escupidora.  Dornillo, 
dornajo.  ||  gaveta.  ||  Gaveta  petita  de  fusta  per  po- 
sar el  sabó  les  bugaderes.  Jabonera. 

PASTEROL.  m.  Eixida  de  budell.  Hernia. 

PASTES,  f.  pl.  Vidrets  de  color  destináis  a  imitar 
les  pedrés  precioses.  Pastas.  ||  Barreja  de  guix  blanch 
y  aiguacuit  pera  tapar  els  forats  y  escletxes  d'algu- 
na  cosa  que  s'ha  de  pintar.  Plaste.  ||  PASTETES  ||  Se 
diu  deis  bescuits  o  altre  pá  delicat  pera  pende  xoco- 
lata.  Pastas.  ||  Compost  de  mido  y  pedra  blava  que 
teñen  els  impressors  pera  fer  1'  arreglo  a  la  máqui- 
na. Pastas  ||  Fideus,  macarrons  y  altres  sopes  pera 
menjar. 

PASTETES.  f.  pl.  Pasta  clara  de  mido  o  fariña  y 
aigua  bullida  fins  al  punt  de  poguer  apegar  y  unir 


Pastera  de  pagés 


442 


PAS 


PAS 


una  cosa  ab  un'altra.  Engrudo.  ||  Les  sopes  massa 
bullides  y  espesses.  Pegote.  ||  Met.  fanCH. 

agafar  AB  pastetes.  fr.  Engrudar,  pegar  con  en- 
grudo. ||  agafar  ab  saliva  dejuna. 

PASTETES  de  fuster.  Compost  d'aigua,  aiguacuit, 
guix  blanch  y  ocre.  Pasta  pera  tapar  esquerdes. 

PASTÍC.  in.  pastell,  1.  ||  Met.  La  persona  molt 
petita  y  grassa.  Embote,  pastel. 

PASTIC.  m.  Ter.  ibicench.  Pasticería  de  1'  illa.  Pas- 
tel del  país. 

PASTICÁS.  m.  aum.  Pastelón. 

PASTICER.  m.  Qui  fá  y  ven  pastells  o  pastigos. 
Pastelero.  ||  Ter.  flequer. 

PAST1CEJAR.  v.  a.  Renienar  pasta.  ||  Irbn.  Fer 
algún  conveni  ocult  y  perjudicial  per  un  tercer.  Pas- 
telear. 

PASTICERÍA.  f.  La  botiga  del  pasticer.  Paste- 
lería ||  Conjunt  de  pastells  o  pastaos.  Pastelería. 
||  L'art  de  fer  pastells.  Pastelería. 

PASTICET.  ni.  dim.  Pastelillo,  pasteüto. 

PASTILLA,  f.  Petita  massa  o  coqueta  de  varíes 
maneres  y  ingredients  y  serveix  coni  alíment,  pera 
remeí,  perfumar,  etc.  Pastilla.  ||  tauleta  de  sucre. 

pastilla  d'olor  pera  perfumar.  Pastilla  de  olor. 

pastilla  de  xocolata.  Pastilla  feta  de  la  meteixa 
pasta  de  que's  fá  la  xocolata.  Pastilla  de  chocolate. 

GASTAR  PASTILLES  DE  SUCRE,  fr.  Met.  Se  din  del 
qui  parla  suaument  y  ofereix  molt,  complint  poch. 
Gastar  pastillas  de  boca. 

PASTILLETA.  f.  dim.  Pastillita. 

PASTÍM.  ni.  Fleca,  casa  en  que's  fá'l  pá.  Panade- 
ría. ||  Ant.  PASTAMENT. 

PASTITXO.  ni.  Enipastifament,  porquería,  fanch, 
pastetes.  Emplasto,  porquería.  ||  dolent,  mal  fet. 

PASTIU.  ni.  PASTURA. 

PASTOR,  m.  Qui  guarda,  crfa  o  pastura  bestiar. 
Pastor.  ||  m.  Nom  propi  d'  home.  Pastor.  ||  El  prelat 
eclesiástich  o  qualsevol  altre  párroch  que  té  súbdits. 
Pastor. 

PASTOR  DE  RAMAT.  Qui  guarda  un  ramat  y'l  porta 
a  pasturar.  Manadero. 

PASTOR  universal.  El  summo  pontifex.  Pastor  uni- 
versal. 

AIR  PASTOR,  AVUi  SENYOR.  Ref.  Ab  que's  denota  la 
repentina  mellora  de  fortuna.  Ayer  vaquero,  hoy  caba- 
llero. 

BON  PASTOR.  Atribut  que's  dona  a  Jesucrist.  Buen 
Pastor. 

EL  BON  PASTOR  TON  LES  OVELLES,  NO  LES  ESCORXA. 
Ref.  Denota  que  les  coses  s'han  de  tractar  de  mane- 
ra que  se'n  tregui  profit,  y  no  que's  llencin  a  perdre. 
Basta  esquilar  sin  desollar. 

PASTOR  (Francesch  Joan).  Biog.  Notari  valencia 
del  sigle  XVI.  Bon  llatinista  y  molt  versat  en  cosa 
deis  Furs.  Eli  va  publicar,  ajudat  del  advocat  Cap- 
devila,  la  edició  Fori  Regne  Valentía;...  (Valencia, 
1548,  imp.  J.  Mey),  en  fol.,  dedicada  ais  Jurats  o  mu- 
nicipi  de  Valencia.  També  va  conreuar  la  poesía  en 
Uengua  del  país,  prenent  part  en  el  Certamen  poé- 
tich  en  llaor  de  la  Concepció,  1'  any  1532. 

—  (LLUiS  MARÍA).  Biog.  Economista  de  cap  de  brot 
y  home  públich  eminent.  Nat  a  Barcelona  l'any  1804, 
morint  en  1872.  Propagador  del  sistema  del  lliure- 
cambi,  va  defensarlo  en  les  Corts,  en  els  periódichs  y 
la  Associació  Aranzelaria.  Era  advocat,  exercint  pri- 
mer a  Buitrago  y  després  a  Madrit.  Va  fundar  l'any 
1839,  una  societat  pera  millorar  les  presons.  En  1847 
fou  diputat  y  director  del  Deute  públich.  L'any  1853 
era  ministre  tí'Hisenda  (tres  mesos),  tornant  a  la  di- 
recció  del  Deute.  Va  pendre  part  en  la  fundació  de 
la  Assoc.  pera  la  reforma  d'Aranzels  d'Aduanes,  y  en 
fou  president.  L'any  1860  era  delegat  al  Congrés  in- 
ternacional de  Laussana,  pera  estudiar  la  teoría  deis 
impostos,  essent   elegit  vispresident  y   prenent  part 


en  els  debats.  És  autor  de  obres  notables  que  en  son 
temps  foren  sensacionals:  Filosofía  del  Crédito,  (Ma- 
drit, 1850,  imp.  Ayguals  de  Izco),  vol.  4t.  de  XXXII  | 
368  pág.  La  Ciencia  de  la  Contribución,  ab  un  dis- 
curs  preliminar  de  D.  Bonaventura  C.  Áribau  (Ma- 
drit, 1856,  imp.  de  Galiano),  dos  vol.  4t.  de  XL  |  260 
y  267  pp.  Historia  de  la  deuda  pública  española  y  pro- 
yecto de  un  arreglo  y  unificación  (Madrit,  1863,  imp. 
Carranza),  vol.  8.°  de  280  págs.)  Lecciones  de  Econo- 
mía política  (Madrit,  1868,  imp.  de  La  Gaceta  Eco- 
nómica), un  volum.  Essent  molts  mes  els  títuls  de 
travalls  publicáis  per  ell  en  volums  separats  y  tam- 
bé en  revistes  importants. 

—  Y  FUSTER  (JUST).  Biog.  Vegis  FUSTER. 

—  Y  juliA  (modest).  Biog.  Esculptor  valencia,  nat 
a  Albaida  1'  any  1825.  És  autor  de  nombrosíssimes 
imatges  escampades  en  els  temples  de  Valencia,  Ma- 
drit, Salamanca,  Osea,  Murcia  y  altres  parís.  Tenint 
una  gran  reputado,  may  va  consentir  que  llurs obres 
figuressin  en  cap  exposició,  car  era  modestíssim. 

PASTORA,  f.  La  dona  que  guarda,  guía  y  pastura 
el  bestiar.  Pastora. 

DIVINA  pastora.  Atribut  que's  dona  a  María  San- 
tíssima.  Divina  Pastora. 

LA  PRIMERA  PASTORA,  LA  SEGONA  SENYORA.  Ref. 
Ensenya  que'ls  que's  casen  dues  vegades  solen  trac- 
tar mellor  a  la  segona  moller  que  a  la  primera.  La 
primera  muiet  escoba,  la  segunda  señora. 

PASTURADA,  f.  Multitut  o  conjunt  de  pastors. 
Pastorada.  ¡|  Prat  artificial  que's  rega  cada  día  y 
serveix  pera  engreixar  ais  Uetons  Pradera,  herre- 
nal, apacentadero. 

PASTORAL,  adj.  Lo  pertanyent  ais  pastors,  espe- 
cialment  ais  prelats  eclesiástichs.  Pastoral.  ||  La 
carta  o  escrit  ab  que  un  prelat  eclesiástich  exhorta 
ais  súbdits.  Pastoral. 

PASTORALMENT.  adv.  m.  Al  estil  deis  pastors. 
Pastoralmente. 

PASTURAR,  v.  n.  PASTURAR. 

PASTOREIG.  ni.  Acció  de  pastorejar.  Pastoreo. 

PASTOREJAR.  v.  a.  Cuidar  el  pastor  del  bestiar. 
||  Cuidar  el  prelat  del  seus  fidels.  Pastorear. 

PASTORELA,  f.  y 

PASTORELLA.  f.  Composició  y  cant  senzill  y  ale- 
gre com  el  que  usen  els  pastors.  Pastorela.  ||  Ornit. 
PASTORETA,  1. 

PASTORET.  m.  dim.  Pastorcillo,  pastorcito,  pas- 
torclco.  ||  pl.  Baralles,  pendencia  entre  una  familia. 
Danza  de  espadas,  moros  y  cristianos.  ||  Represen 
tació  dramática  de  l'adoració  deis  pastors  al  naixe- 
ment  de  Jesús.  Pastorcillos 

ALS  PASTORETS  SE'LS  HI  APAREIX  LA  MARE  DE  DEU. 
Ref.  Denota  que  a  alguns  sense  fer  dilligencia  'ls  hi 
vé  la  fortuna,  sense  sapiguer  com  ni  per  ont.  A  los 
bobos  se  les  aparece  la  Madre  de  Dios. 

BALL  DELS  PASTORETS.  Ball  o  danga  catalana  de- 
sempenyada  per  nois  vestits  de  pastor. 

HAVERHi  PASTORETS.  Met.  fam.  Haverhi  baralles  y 
disputes  a  alguna  comunitat  o  familia.  Andar  la  paz 
por  el  coro. 

PASTORETA.  f.  Ornit.  Aucell  de  pas,  de  bech 
prim  y  llarch,  d'ales  llargues  y  quin  eos  és  de  un 
color  gris  verdench  per  damunt  y  groch  blanquinós 
per  sota.  Aguzanieve,  pizpita,  nevatilla,  pajarita 
de  las  nieves,  andarrío,  pizpitillo  ||  cueta,  cua- 
reta.  ||  Entom.  ter.  PANAROLA. 

PASTORÍA,  f.  Oficí  o  exercici  de  pastor.  Pasto- 
ría, pastoreo. 

PASTORICI,  A.  adj.  PASTORIL. 

PASTORIL,  adj.  Lo  pertanyent  ais  pastors.  Pasto- 
ril, pastoricio,  pastoral. 

PASTORILMENT.  adv.  m.  Al  us  o  estil  deis  pas- 
tors del  bestiar.  Pastorilmente,  pastoralmente. 


PAT 


PAT 


443 


PASTORS  (Cova  deis).  Orog.  Al  terme  de  Sant 
Julia  de  Sardanyola;  té  molt  poca  fondaria. 

PASTOS,  A.  adj.  Tou,  bla,  mantegós,  molí.  Pas- 
toso. ||  Pint.  Pintat  ab  bona  pasta  de  color  Pastoso. 
II  Met.  Dócil.  ||  DÓLS. 

PASTOSITAT.  f.  Estat  o  qualitat  de  lo  pastos. 
Pastosidad.  ||  DOLgoR. 

PASTRANA  (Joan).  Biog.  Llatinista  mallorquí, 
de  comensaments  del  sigle  XV.  Autor  d'  una  Gramá- 
tica en  vers,  extreta  del  Priscianus  y  del  Villadei, 
famosa  abans  y  després  de  l'aparició  de  la  obra  del 
castellá  Antoni  de  Nebrija  (1481).  El  sistema  d*  en 
Pastrana  va  ésser  generalisat  per  Espanya  iins  ben 
entrat  el  sigle  XVI,  car  ni  han  edicions  fetes  en 
lletra  gótica:  a  Salamanca,  en  1492;  a  Valencia,  en 
1533;  a  Mallorca,  en  1545,  en  1554  y  en  1559;  a  Bar- 
celona, en  1578;  y  se  'n  coneixen  codis  escrits  de 
principis  del  sigle  XV,  de  Si  villa  y  de  Mallorca.— 
Se  sospita  si  es  original  d'  en  Pastrana  el  Compre- 
hensorium,  estampat  l'any  1475  a  Valencia. 

PASTURA,  f.  Past  o  aliment  del  bestiar.  Pastura, 
pasto.  ||  pl.  herbatoe.  ||  Acte  de  menar  lo  bestiar  a 
pasturar.  Pastoreo,  apacentamiento,  pacedura.  || 
L'  acte  de  pasturar  1'  herba  viva.  Apacentamiento, 
pacedura,  pasto. 

pastura  comuna.  Empriu,  paratge  de  past  comú. 
Pasturaje,  pastura. 

PASTURALL.  m.  Ter.  PASTURATOE. 

PASTURAMENT.  m.  Ant.  Acte  y  efecte  de  pastu- 
rar. Apacentamiento. 

PASTURAR,  v.  n.  Menjar  lo  bestiar  la  pastura 
deis  camps.  Pacer,  pastar.  ||  v.  a.  Portar  lo  bestiar 
al  camp  pera  menjar.  Pastar,  pacer,  pastorear, 
herbajar,  apacentar. 

PASTURAR  EN  bona  PART.  fr.  Met.  fam.  Denota  que 
algú  ha  tingut  bon  aliment  molt  tenips  per  lo  que 
s'  ha  engreixat.  Estar  en  montera. 

PASTURAT,  DA.  p.  p.  Apacentado,  pastado. 

PASTURATGE.  m.  Lloch  ont  s' hi  pastura.  Pasto. 

PASTUYRA  (Puig  de).  Orog.  Puig  de  la  serra  del 
Catllar;  és  a  2,694  met.  d'alt,  al  N.O.  de  Setcases, 
entre  la  comarca  de  Camprodón  y  la  Valí  de  Ribes, 
prov.  de  Girona. 

PATA.  f.  POTA. 

PATA  de  CABRA  O  DE  GALL.  Met.  Surtida  extranya 
y  fora  del  cas.  Pata  de  cabra  ó  de  gallo,  empa- 
tadera. 

PATACA,  f.  Fam.  numis.  Moneda  de  coure  que 
valía  dos  quartos  Parpalla,  parpallota,  parpasola, 
pataca.  ||  Ter.  PATATA. 

PATACADA.  f.  Cop  donat  ab  la  má  plana.  Pal- 
mada. ||  Met.  Cop  de  política,  dilligencia  contra  algú. 
Porrazo,  fuego,  fuego  graneado. 

PATACADETA.  f.  dim.  Palmadilla,  ira. 

PATACH.  m.  COP,  SOTRACH. 

PATACO,  m.  Ant.  numis.  Moneda  de  plata  de  pes 
d'una  unca  y  retallada  ab  estisores.  Patacón.  ||  Pa- 
taca petita. 

PATACOT,  A.  adj.  Taujá.  Patavo,  patán,  zote, 
botarate.  ||  Qui  fa  una  cosa  sense  art.  Amolador. 

PATADA,  f.  Coca,  cop  donat  ab  la  planta  del 
peu.  Patada.  ||  Trepitjada  del  peu  del  animal  que 
queda  seny alada  a  térra.  Huella,  patada,  pisada. 

PATAFI.  ni.  Adob  mal  fet.  Pegote.  ||  peoat,  em- 
plaste. 

PATAFLAST.  m.  Veu  ab  que  's  denota  '1  cop  y 
soroll  que  fa  alguna  cosa  al  caure.  Zaparrada,  ba- 
quetazo, batacazo,  zaparrazo. 

PATAGÓNICH,  CA.  adj.  Lo  natural  de  o  lo  refe- 
rent  a  la  Patagonia. 

PATAGRÓS,  A.  adj.  Qui  té  M  peu  gros.  Patón. 

PATAPLÍM,  PATAPLÁM.  Expr.  Que  s'  usa  pera 


explicar  qu' alguna  cosa  balandreja  fent  soroll.  Dln- 
godango,  dingolondango. 

PATAPLUM.  Nom  ab  la  qual  se  imita  '1  soroll  de 
algún  obgecte  al  caure. 

PATAPÚM.  ni.  Ter.  ibicench.  Joch  de  nois.  Juego 
de  muchachos.  ||  Onom.  ¡mitant  el  so  d'algún  obgecte 
al  caure,  tir,  etc. 

PATAQUEIG.  m.  Acció  de  donar  patades. 

PATAQUEJAR.  v.  a.  Donar  cops  ab  la  má  plana. 
Azotar,  palmear. 

PATAQUEJAT,  DA.  p.  p.  Azotado,  palmeado. 

PATAQUER,  A.  m.  y  f.  Qui  tracta  en  pataques.  || 
Met.  Artista  dolent. 

PATAQUERA.  Ter.  Bol.  PATATERA. 

PATAQUERÍA.  f.  Obra  mal  feta.  ||  BUNYOL. 

PATARATA,  f.  Friolera,  cosa  de  poca  entitat,  ri- 
dicula, despreciable.  Patarata. 

PATART.  ni.  Met.  fam.  patarra. 

PATARRA,  f.  Fam.  Mentida,  patranya.  Gazapa, 
patraña,  pajarota,  pajarotada,  moyana. 

PATARRAS,  ni.  Náut.  Corda  grossa  fermada  al 
coll  del  pal  dit  corona,  pera  ajudarli  quan  la  ñau  cau 
de  carena.  Patarrazo. 

PATARRELL,  A.  adj.  Rebacut.  Rebolludo,  redo- 
blado, membrudo,  rehecho,  rechoncho. 

PATARRELL  (Fer  el).  For.  Fer  rareses. 

PATARRELLADA  (Ala),  adv.  m.  Se  diu  d'una 
manera  de  coure  'ls  caragols,  els  quals  se  posen  de- 
munt  de  les  brases  ab  sal  y  oli  y  solen  nienjarse  ab 
alioli. 

PATARRELLEIG.  m.  Raresa,  contrarietat. 

PATERRELLER,  A.  adj.  Qui  fa  rebequeríes. 

PATARRER,  A.  adj.  Qui  conta  patarres  o  menti- 
des.  Embustero. 

PATATA,  f.  Tubércul  de  la  patatera;  és  rodó,  un 
poch  xato,  de  cinch  a  set 
centimetres  de  diámetre,  co- 
bert  d'  una  pelleta  blanqui- 
nosa, groguenca,  o  rogenca, 
segons  les  castes,  y  lo  me- 
teix  la  molsa;  cuita  es  molt 
farinosa,  sana  y  nutritiva. 
Papa,  patata. 

PATATA  de  MÁLAGA.  Ba- 
tata. ||  MONI  ATO. 

PATATERA,  f.  Bot.  Plan- 
ta ramosa  de  30  a  60  cen- 
timetres d'  alta;  té  les  fulles 
en  figura  de  cor,  la  flor  de 

campaneta,  gran  y  de  color  vermell  y  blandí.  Pa- 
tata. 

PAT  ATETA,  f.  dim.  Patatita. 

PATATUF.  ni.  Ab  la  qual  se  imita  '1  so  que  fa  una 
cosa  al  caure.  Pataplum. 

PATATÚS,  m.  Accident.  Patatús. 

PATE.  m.  Blas.  Creu  quina  extremitat  s'aixampla 
un  poch.  Pate. 

PATEIXER.  v.  ti.  PATiR. 

PATEIXIMENT.  m.  PATIMENT. 

PATEJAMENT.  m.  Picament  de  peus.  Patea- 
miento, pateadura,  pataleo. 

PATEJAR.  v.  a.  Donar  patades.  Patear.  ||  v.  n. 
Trepitjar  repetidament  alguna  cosa  xafantla  o  fentla 
malbé.  Pisotear.  []  Met.  Picar  de  peus,  incomodarse 
per  haver  surtit  malament  alguna  cosa.  Patear. 

PATEJAT,  DA.  p.  p.  Pateado. 

PATELLA.  f.  Conquio.  Genre  de  moluschs  dermo- 
branchs.  Patela.  ||  Anat.  Os  rodó  del  genoll  deis  ani- 
máis. Patela. 

PATELLEJAR.  v.  n.  PATEJAR. 


444 


PAT 


PAT 


Patena 


PATENA,  f.  Platet  d'  or,  plata  o  d'  algún  altre 
nietall  daurat,  que  's  posa  deniunt  del  calze.  Pate- 
na. ||  Medalla  gran  y  rodona  d'  alguna  imatge  escul- 
pida, que  's  posen  al  pit 
les  pageses.  Patena.  ||  Ic- 
tiol. ESPARRALLÓ. 

PATENT,  A.  adj.  Pú- 
blich,  rrianifest,  visible. 
Patente.  ||  Ciar,  obvi,  fá- 
cilment  perceptible.  Pa- 
tente. 

ESTAR  NOSTRE  AMO  PA- 
TENT. fr.  Estar  de  mani- 
fest  Jesucrist  sagramen- 
tat.  Estar  Nuestro  Señor 
expuesto. 

PATENTA,   f.  Títol, 
despaig  reial  pera  gosar 
d'  algún  empleu.  Patente. 
||  La  cédula  o  despaig  que 
donen  els  superiors  de  les  ordres  relligioses  a  llurs 
súbdits  pera  mudar  de  convent  o  anar  a  alguna  part. 
Patente.  ||  Contribució  que  hi  ha  costúni  de  fer  pagar 
ais  qu'  entren  de  nou  a  algún  empleu.   Patente.  || 
Cédula  o  permís  pera  explotar  algún  invent.  Patente. 
||  Ant.  LLETRES  PATENTES. 
PAGAR  LA  patenta,  fr.  Fam.  Rebre  algún  cástich. 
PATENTAMENT.  adv.  ni.  patentment. 
PATENTAR,  v.  a.  Procurar  o  donar  patenta. 
PATENTAT,  DA.  adj.  Que  té  patenta.  Autorisat 
per  la  llei.  Patentado. 

PATENTISABLE.  adj.  Que 's  pot  fer  patent. 
PATENTISAR.  v.  a.  Fer  patenta  alguna  cosa.  Pa- 
tentizar. ||  Autorisar  per  medí  de  patent. 
PATENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  patent. 
PATENTMENT.  adv.  m.  Evidentment,  visiblement. 
Patentemente. 

PATERA,  m.  Ball  popular  de  la  comarca  d'  Igua- 
lada, el  qual  constitueix  una  diversió  propia  de  les 
testes  majors. 

PATERA  (Cova  d'En)  Orog. 
A  les  Esplugues  del  tenue  de 
Carme. 

PÁTERA,  f.  Plat  de  poch  fons 
que  s'  usava  ais  sacrificis  y  a 
les  ofrenes  relligioses  a  1'  anti- 
gor.  Pátera, 
d'  home.  Patermucio. 
Pairal,  paternal.  Paternal,  pa- 


Pátera  de  bronzo 


PATERMUS.  n.  p. 

PATERN,  A.  adj. 
terno. 

NOM  PATERN.  El  primer  apellido  o  cognom. 

PATERNA  (Francesch  Martínez).  Biog.  Escrip- 
tor  y  erudit  valencia  del  sigle  XVII,  natural  de  Oriola. 
Autor  d'  un  Breve  tratado  de  la  fundación  y  antigüe- 
dad de  la  ciudad  de  Orihuela,  y  de  sus  varones  ilustres, 
(Oriola,  1612,  imp.  A.  Martínez);  Orihuela  Ilustrada... 
etc.,  manuscrit  en  l'arxiu  de  Oriola,  escrit  en  1642> 

PATERNA.  Geog.  Vila  de  la  prov.,  dióc.  y  part. 
jud.  de  Valencia;  és  a  la  vora  del  Turia,  té  estació 
de  F.-C.  y  3,516  hab. 

PATERNAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  pare.  Pater- 
nal, paterno. 

PATERNALMENT.  adv.  m.  Ab  efecte  de  pare. 
Paternalmente. 

PATERNITAT.  f.  La  qualitat  de  pare.  Paterni- 
dad. ||  Tractament  que  's  dona  a  certs  relligiosos. 
Paternidad. 

PATERNÓSTER,  m.  PARENOSTRE. 

PATESCA.  f.  Mar.  Motó  gran  que  té  una  obertura 
a  la  part  de  dalt  de  la  roldana.  Patesca. 

PATÉTICAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  patéti- 
ca. Patéticamente. 


PATÉTICH,  CA.  adj.  Afectuós,  apte  pera  moure 
les  passions.  Patético. 

PATÉU.  s.  Territ.  Pá  tou.  Pan  tierno. 

PATGE.  m.  Criat  que  serveix  al  seu  amo  a  la  tau- 
la,  en  certes  funcions  y  en  altres  ministeris  decents 
y  domésliclis.  Paje.  ||  Criat  de  peu.  Paje. 

patge  D' armes.  Qui  portava  les  armes  del  seu 
amo.  Paje  de  armas. 

PATGE  DE  CAMBRA.  Criat  que  serveix  dins  de  la 
cambra  al  seu  amo,  y  gosa  d' alguna  particular  esti- 
mado. Paje  de  cámara. 

ES  PETIT  PER  PATGE.  fr.  Vulg.  Ab  que  's  denota  la 
incapacitat  d'algú.  Es  muy  bobo  para  alcalde. 

PATGET.  m.  dim.  Pajecico,  pajecillo,  pajecito. 

PATGIA.  f.  Ofici  o  carreen  de  patge. 

PATI.  m.  Arquit.  Espai  gran  que  hi  ha  a  alguns 
edificis,  rodejat  de  paret,  descobert  o  al  ras,  y  que 
té  la  entrada  a  peu  plá.  Serveix  comunament  pera 
deixar  pas  a  la  claror  y  pera  esbarjo;  y  si  es  al  mitg 
del  edifici,  en  castellá's  diu  patio  o  patio  principal, 
y  patio  segundo  de  luces,  si  es  a  la  part  forana  o 
posterior.  Patio.  ||  Sol,  terreno  pera  edificar.  Suelo, 
solar.  ||  Ais  teatres  es  la  part  que  hi  ha  entre  les  llu- 
netes  y  la  entrada.  Patio.  ||  Lo  paratge  obert  que  hi 
ha  ais  tribunals  y  universitats.  Patio.  ||  A  les  iglesies 
y  palaus.  Atrio.  ||  Ant.  PACTE,  PARTIT. 

VESTEN  AL  PATI  DEL  ÓS.  Expr.  }am.  Ab  que  's  des- 
pedeix  a  algú  o  per  despreci  o  per  no  volguerlo  aten- 
dré. Vete  al  rollo. 

PATÍ.  m.  Mena  de  sabates  o  xinel-les  ab  corretges 
y  sota  una  mena  de  quilla  ab  metall  acabada  per 
devant  ab  una  com  a  proa  caragolada  pera  tallar 
millor  el  glas;  serveixen  pera  correr  per  demunt  del 
gel.  Patín.  ||  Ornit.  Mena  de  corb  marí  que  s' alimen- 
ta de  peixos.  Patín. 

PATÍBUL.  m.  Suplid.  Patíbulo. 

PATIBULARI,  A.  adj.  Lo  referent  al  patíbul.  Pa- 
tibulario. 

PATIET.  m.  dim.  Patio,  patín,  patinejo,  pati- 
nillo. 

PATILLA,  f.  Porció  de  peí  que  's  deixa  créixer  a 
les  galtes  desde  'ls  polsos  fins  a  la  barba.  Patilla. 

PATIMENT.  m.  SUFRIMENT. 

PATINA,  f.  Óxit  que  's  forma  ais  obgectes  de 
bronze,  comunicantloshi  un  color  d'  oli.  Patina.  II  Tó 
especial  que  '1  temps  fa  pendre  a  les  pintures  al  oli. 
Patina. 

PATINADOR,  A.  adj.  Qui  patina.  Patinador.  || 
PATÍ. 

PATINADORS.  m.  pl.  El  parell  de  patins  pera  pa- 
tinar. 

PATINAR,  v.  a.  Correr  ab  patins  per  demunt  del 
glas.  Patinar. 

PATINS.  m.  pl.  El  parell  de  patinadors  pera  pa- 
tinar. 

PATIR.  v.  n.  Penar,  tolerar,  sufrir  ab  resignació. 
Padecer.  ||  Sentir  els  agravis,  injuries  o  pesars.  Pa- 
decer. ||  Tindre,  estar  posseit  d'  alguna  cosa,  com 
engany,  etc.  Padecer.  ||  Met.  Estar  exposades  a  algún 
dany  les  coses  insensibles.  Padecer.  II  Tindre  algún 
mal  habitual,  com:  migranya,  etc.  Adolecer,  pade- 
cer. ||  Ser  sumament  pobre,  estar  faltat  de  lo  neces- 
sari.  Perecer. 

PATIT,  DA.  p.  p.  Padecido. 

PATO.  m.  Bes,  besada.  Beso.  ||  PETÓ. 

PATOF.  m.  BACADA. 

PATOGENESIA,  f.  Med.  Part  de  la  patología  que 
tracta  de  la  formado  de  les  malaltíes.  Patogenesia. 

PATOGENÉS1CH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la  pa- 
togenesia. Patogenésico. 

PATOGENIA,  f.  Med.  Part  de  la  patología  que 
tracta  de  la  formado  de  cada  malaltía    Patogenia. 


PAT 


PAT 


445 


PATOGÉNICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  o  té  rela- 
ció  ab  la  patogenia.  Patogénico. 

PATOGNOMÓNICA.  f.  Ciencia  deis  signes  de  les 
passions.  Patognomónica. 

PATOGNOMÓNICH,  CA.  adj.  Epftet  deis  signes 
que  donen  a  conéixer  el  verdader  carácter  de  les 
inala'itíes.  Patognomónico. 

PATÓLECH.  s.  La  persona  versada  en  patología. 
Patólogo. 

PATOLOGÍA,  f.  Part  de  la  medicina  que  tracta  de 
la  naturalesa  de  les  nialalties.  Patología. 

PATOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  patolo- 
gía. Patológico. 

P ATOLL,  ni.  Abundor,  multitut.  Parva,  peste, 
máquina. 

PATOLLA.  m.  y  f.  TRAPACER.  ||  PATOYA. 

PATOLLAR.  v.  n.  Enganyar  ab  artificis.  Embele- 
car, picotear.  ||  maldar.  ||  Copejar  ab  los  peus  el 
fanch  o  aigua  fangosa.  Patullar.  ||  Fer  alguna  cosa 
sense  regla  ni  art.  Apatuscar. 

PATOLLAT,  DA.  p.  p.  Embelecado. 

PATOMANÍA,  f.  Med.  Mena  de  bogería.  Pato- 
manía. 

PATONEIG.  m.  Acte  y  efecte  de  besar  molt  d'  una 
vegada.  Besuqueo. 

PATONEJAR.  v.  a.  Besar  sovínt,  fer  molts  patons 
seguits.  Besucar. 

PATONER,  A.  m.  y  f.  Fatn.  Quí  patoneja.  Besu- 
cador.  ||  petoner. 

PATONET.  m.  dím.  Besito. 

PATOPEYA.  f.  Ret.  Figura  per  medi  de  la  qual  se 
expressen  les  emocions  del  ánim.  Patopeya. 

PATOT,  A.  adj.  PATACOT,  DESGAIRAT,  PATOTXO. 
II  TOSCH,  GROSSER. 

PATOTA,  f.  Al  joch  de  cartes  és  fer  una  trampa 
que  consisteix  en  barrejarles  y  disposarles  de  tal 
modo,  que  '1  que  les  dona  's  queda  ab  les  millors  o 
les  dona  al  seu  company.  Pastel. 

fer  la  patota,  fr.  Avindres  pera  obrar  contra  de 
algú,  especialment  al  joch.  Ir  al  molino. 

PATOTXADA.  f.  Disbarat,  despropósit,  matxada  . 
Machada,  patochada. 

PATOTXO,  A.  adj.  Tonto,  grosser.  Zoquete.  ||  Dit 
de  la  cosa  matossera,  mal  feta.  Zoquetudo,  chaba- 
cano. 

PATOYA.  f.  Ter.  XANGUET. 

PATRACOL.  m.  PROTOCOL.  ||  Paperot,  escrit  des- 
preciable. Papelón. 

PATRA1X.  Geog.  Poblé  agregat  a  Valencia. 

PATRANOSTRE.  m.  Ant.  Qui  fa  rosaris.  Rosa- 
riero. 

PATRANYA.  f.  Rondalla,  patarra,  mentida.  Pa- 
traña. 

PATRASTRE.  m.  Ant.  PADRASTRE. 

PATRANYAL.  m.  Colecció  i¡e  contes  O  patranyes. 
Patrañuelo. 

PATRES  NOSTRES.  m.  ROSARIS. 

PATRI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  patria.  Patrio. 
||  Lo  pertanyent  al  pare.  Patrio,  paterno,  paternal. 

PATRIA,  f.  País,  lloch  ont  algú  neix.  Patria.  || 
Lloch  propi  de  qualsevulla  cosa.  Patria. 

LA  PATRIA  del  SABI  ES  EL  MON.  fr.  Denota  que  qui 
se  fá  carreen  de  les  circunstancies,  li  es  indiferent 
viure  a  un  país  o  en  altre,  o  mes  directament  que  M 
saber  és  patrimoni  de  la  humanitat  y  no  de  una  pa- 
tria limitada.  Al  buen  varón  tierras  ajenas  su  patria 
son.  El  saber  no  tiene  patria. 

LA  PATRIA  SEMPRE  TIRA.  Loe.  Denota  que  sembla 
es  preferit  lo  lloch  ont  s'  es  nat  a  qualsevol  altre, 
per  be  que  s'hi  estigui.  La  tierra  do  me  criare,  démela 
Dios  por  madre. 


PATRIAL.  adj.  Lo  referent  a  la  patria.  Patrio. 

PATRIALMENT.  adv.  m.  Ab  amor  a  la  patria,  o 
segons  costúm  de  la  patria. 

PATRIARCA,  m.  Cap  d'una  numerosa  descenden- 
cia. Patriarca.  ||  Tito!  de  dignitat  deis  bisbes  d'  al- 
gunas iglesies  principáis,  com  el  d'  Alexandría,  An- 
tioquía,  etc.  Patriarca.  ||  Títol  de  dignitat  concedit 
peí  papa  a  alguns  prelats  sense  jurisdicció  o  ab  ella. 
Patriarca.  ||  Qualsevol  deis  fundadors  de  les  relli- 
gions.  Patriarca. 

ESTAR  COM  un  PATRIARCA.  Expr.  Ab  que  's  ponde- 
ren les  comoditats  d'  algú.  Estar  como  un  patriarca. 

PATRIARCAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  patriarca. 
Patriarcal.  ||  Sol  dirse  de  les  costums  morlgerades, 
del  viure  senzill,  etc. 

PATRIARCALMENT.  adv.  De  una  manera  patriar- 
cal. Patriarcalmente. 

PATRIARCAT.  m.  Dignitat  de  patriarca.  Patriar- 
cado. ||  El  territori  o  jurisdicció  del  patriarca.  Pa- 
triarcado. ||  El  temps  que  s'  obté  la  dignitat  de  pa- 
triarca. Patriarcado. 

PATRICI,  A.  adj.  Natural  d'  algún  poblé.  Patri- 
cio. ||  m.  Pare  de  la  patria,  nom  deis  primers  sena- 
dors  romans  establerts  per  Rómul.  Patricio.  ||  Cada 
un  deis  descendents  deis  primers  senadors  de  Roma 
que  formaven  la  noblesa  romana.  Patricio.  ||  Qui  ob- 
tenía la  dignitat  de  patrici.  Patriclo.H  Lo  pertanyent 
ais  patriéis  y  a  la  patria.  Patricio.  ||  Noble,  gover- 
nant,  aristócrata.  Patricio.  II  n.  p.  d'  home.  Patricio. 

PATRICIAT.  m.  Dignitat  y  condició  de  patrici,  de 
noble.  Patriciado. 

PATRIC1DA.  m.  PARRICIDA. 

PATRICIDI.  m.  PARRICIDI. 

PATRICÓ.  m.  La  quarta  part  d'  una  meitadella  o 
porro.  Petricón. 

PATRIMONI.  m.  Els  béns  heretats  deis  pares.  Pa- 
trimonio. ||  Hisenda.  Patrimonio.  ||  Els  béns  profans 
adquirits  per  qualsevol  títol.  Patrimonio.  ||  Los  béns 
propis  espiritualisats  pera  qu'  algú  pugui  ordenarse. 
Patrimonio. 

patrimoni  REAL.  Los  béns  de  la  corona.  Patrimo- 
nio real. 

FER  PATRIMONI  A  UN  ECCLESIÁSTICH.  fr.  Subgectar 
una  porció  de  béns  pera  congrua  d'  algún  ordenat. 
Constituir  patrimonio. 

PATRIMONIAL,  adj.  Pertanyent  al  patrimoni. 
Patrimonial.  II  Lo  que  pertany  a  algú  per  rao  de  la 
seua  patria  o  del  seu  pare.  Patrimonial. 

PATRIMONIALITAT.  f.  Dret  qu'  algú  té  per  ser 
natural  y  originan  d'  algún  país  pera  obtindre  algu- 
na cosa.  Patrimonlalidad. 

PATRIMONIALISAR.  v.  a.  Erigir  en  patrimoni. 
Patrimonializar. 

PATRIMONIAT.  m.  HISENDAT. 

PATRIOT.  m.  y 

PATRIOTA,  m.  Qui  té  amor  a  la  patria  y  procura 
per  lo  bé  d' ella.  Patriota.  ||  Paisa  d'una  meteixa 
patria.  Compatriota. 

PATRIOTER,  A.  s.  y  adj.  Qui  té  un  amor  a  la  pa- 
tria exagerat  o  fals.  Patriotero. 

PATRIOTERÍA,  f.  Amor  a  la  patria  exagerat  o 
fals.  Patriotería. 

PATRIÓTICAMENT.  adv.  m.  Ab  patriotisme.  Pa- 
trióticamente. 

PATRIÓTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  patria 
y  al  patriota.  Patriótico. 

PATRIOTISME.  m.  Amor  a  la  patria.  Patriotis- 
mo. ||  Sacrifici  per  la  gloria  de  la  patria.  Patrio- 
tismo. 

PATRÍSTICA,  f.  Ciencia  de  les  coses  relatives  ais 
Pares  de  la  Iglesia.  Patrística. 

PATRÓ.  m.  Protector,  defensor,  advocat.  Patrón, 


446 


PAT 


PAU 


patrono.  ||  El  sant  titolar  d'  alguna  iglesia  o  de  la 
devoció  d'  algú.  Patrón.  ||  L'  amo  de  la  casa  ont  s'hi 
allotja  algú.  Patrón.  ||  Qui  té  dret  de  patronat  sobre 
alguna  cosa.  Patrón.  [¡  Model,  mostra,  pauta.  De- 
chado, patrón.  ||  Qui  té  '1  cárrech  y  mando  d'  una 
embarcació.  Patrón.  [|  El  dibuix  de  fer  puntes.  Pren- 
dido, picado,  patrón.  ||  AMO,  SENYOR.  ||  Met.  Model 
de  virtuts  o  vicis.  Modelo,  patrón.  I|  Model  de  cada 
pega  que  entra  en  la  confecció  d'  un  vestit.  Patrón. 

PATRÓ  ARANYA  EMBARCA,  EMBARCA,  Y  ELL  SE  QUE- 
DA A  TERRA.  Ref.  Se  diu  contra  els  que  persi.adeixen 
ais  altres  pera  que  facin  lo  que  ells  no  gosen  fer. 
No  entra  á  misa  la  campana,  y  á  todos  llama. 

NO  PÓQUER  PENDRE  PATRÓ  D'  ALGUNA  PERSONA  O 
COSA.  fr.  No  guardar  ordre  ni  concert.  No  tener  ó  no 
podérsele  tornar-atadero. 

PATROCINADOR,  A.  adj.  Qui  patrocina  o  ampa- 
ra a  algú  o  alguna  cosa.  Patrocinador. 

PATROCINAR,  v.  a.  Defensar,  protegir,  amparar, 
afavorir.  Patrocinar,  proteger,  favorecer. 

PATROCINAT,  DA.  p.  p.  Patrocinado. 

PATROCINI.  m.  Amparo,  protecció,  auxili.  Patro- 
cinio, tutela,  escudo,  encomienda.  ||  Festivitat  de 
María  Santíssima,  concedida  a  la  Iglesia  d'  Espanya 
pél  Papa  Alexandre  VII  y  extesa  a  tota  la  cristianitat 
per  Benet  VIII:  se  celebra  en  una  de  les  domíniques 
de  Novembre.  Patrocinio. 

PATROCINI  DE  SANT  JOSEPH.  Títol  que  's  dona  a 
una  festa  del  patriarca  Sant  Joseph  celebrada  ab  au- 
toritat  de  la  Santa  Seu  péls  carmelites  descalzos 
desde  '1  principi  de  la  seua  reforma,  extesa  per  la 
sagrada  Congregació  de  Ritus  1'  any  1700  a  1'  ordre 
de  Sant  Agustí,  y  propagada  després  per  quasi  tota 
la  cristianitat:  se  celebra  comunament  després  de  la 
tercera  dominica  de  Pasqua  de  Resurrecció.  Patroci- 
nio de  San  José. 

PATRONA.  f.  La  mestressa  de  la  casa  ont  s'hi 
allotgen  soldats.  Patrona.  ||  La  galera  d'  una  escua- 
dra que  segueix  en  dignitat  a  la  capitana.  Patrona. 

PATRONAL,  adj.  Referent  al  patró  o  al  patro- 
nat. Patronal. 

PATRONAT.  m.  El  dret  de  presentar  a  algú  pera 
els  beneficis  eclesiástichs.  Patronato,  patronazgo. 
II  Fundado  d'  una  obra  pía.  Patronato. 

patronat  laich.  Vincie  fundat  en  el  gravamen  de 
alguna  obra  pía.  Patronato  de  legos. 

patronat  reial.  El  dret  que  té  '1  rei  de  presentar 
subgectes  idónis  pera  la  provisió  d'  empleus  ecle- 
siástichs. Patronato  real. 

PATRONEIAR.  v.  n.  Exercir  el  cárrech  de  patró 
en  alguna  ñau  o  establitnent.  Patronear. 

PATRON1MICH,  CA.  adj.  Nom  format  del  pare  o 
altre  ascendent  y  significa  fill,  net  o  altre  descen- 
dent.  Patronímico.  ||  L'  apellido  que  antigament 
donaven  a  Espanya  ais  filis,  format  del  nom  de  llurs 
pares,  com:  de  Sancho,  Sánchez;  de  Pedro,  Pérez  y  de 
Fernando,  Fernández.  Patronímico. 

PATRULLA,  f.  El  nombre  de  quatre  o  cinch  sol- 
dats ab  el  cabo  pera  rondar  y  evitar  desordres. 
Ronda,  patrulla 

anar  de  patrulla,  fr.  Rondar  la  tropa  en  patru- 
lles. Rondar,  patrullar. 

PATRULLADOR.  m.  Qui  va  de  patrulla.  Ronda- 
dor. 

PATRULLAR,  v.  n.  ANAR  DE  PATRULLA.  Patru- 
llar. ||  PATOLLAR. 

PATUÁ.  m.  y 

PATUÉS,  A.  m.  Dialecte  propi  d'  algunes  provin- 
cies  meridionals  de  Franqa.  Patuá,  patués. 

PATUFLÓ,  Á.  adj.  Qui  té  la  cara  molt  grossa,  gal- 
tes  inflades,  etc.  Gordinflón. 

PATULEYA.  f.  Petita  partida  de  cossos  franchs, 
sense  formar  part  de  cap  batalló.  ||  Desp.  Qent  de 
conducta  sospitosa. 


PATULEYA.  f.   Ter.  ibicench.  Gentada. 

PATULLA,  f.  PATRULLA. 

PATULLA,  v.  r.  Ter.  ibicench.  Esforzarse.  Esfor- 
zarse. II  PATOLLAR. 

PATULLAR,  v.  a.  PATOLLAR. 

PATURSA.  f.  Med.  Mena  d'  afecció  veneria.  Pa- 
tursa. 

PATUSCA.  f.  Meieor.  Terme  usat  a  alguns  llochs 
de  Catalunya,  y  equival  a  pedruscall  sech  y  fort  que 
cau  fent  malbé  les  plantes,  etc.  Pedrisco.  ||  ESTRA- 
GO, DESASTRE.  ||  Dictat  que  's  dona  a  la  persona  de 
poca  comprensió,  y  aixis  se  diu  ésser  mes  tonto  que 
la  patusca.  Lirón. 

PATXARRO,  A.  m.  y  f.  Feixuch,  pesant. 

¡quin  home  mes  patxarro!  fr.  Quin  home  mes  fei- 
xuch. 

PATXECH  (Rata),  m.  RAT-PENAT. 

PATXET,  A.  m.  y  f.  El  natural  de  la  ribera  del 
Ebre. 

PATXO,  A.  m.  y  f.  PATXET. 

PATXOCA.  f.  VOLÚM.  ||  Grossaria  elegant  d'  una 
persona  o  cosa. 

fer  patxoca.  Fer  goig,  tindre  bon  cop  de  vista. 

PATXORRA.  ni.  L'  home  de  geni  pausat  y  fleumá- 
tich.  Pachón,  flemático,  tardón,  flemudo,  moroso, 
pesado,  panfilo,  pachorrudo,  porrón,  sapo,  pel- 
mazo. ||  Triganqa,  pesadesa,  fleuma,  lentitut.  Sorna, 
pachorra,  posma,  flema,  remanso. 

gastar  patxorra.  fr.  Fer  les  coses  poch  a  po- 
quet.  Se  diu  generalment  de  qui  no  s'  altera  per  res. 
Gastar  flema. 

PATXORRER,  A.  adj.  Qui  gasta  patxorra.  Pacho- 
rrudo. 

PATXOT  (Ferrán).  Biog.  Escriptor  menorquí,  co- 
negut  sots  el  pseudónim  de  Ortiz  de  la  Vega.  Nat  a 
Maó  1'  any  1812,  suicidat  a  Barcelona  en  1859,  ont 
havía  vingut  a  viure  desde  petitet.  Ais  catorze  anys 
ja  tradufa  llibres  pera  ésser  estampáis.  Va  cursar 
jurisprudencia  a  Cervera 
(1829-1835)  fins  a  docto- 
rarse. A  Madrit  va  pendre 
el  títol  d'  advocat,  retor- 
nant  a  Barcelona  pera  és- 
ser fiscal  de  la  intendencia 
militar,  conreuant  la  lite- 
ratura, havent  estat  abun- 
dosísima sa  producció, 
anónima  (desde  1835)  ab 
distints  pseudónims  y  ab  el 
de  Ortiz  de  la  Vega  (desde 
1847).  Els  títols  principáis 
son:  Las  glorias  nacionales 
(6  volums  4t.);  Los  héroes 
y  las  grandezas  de  la  tie- 
rra (8  vol.  4t.),  y  1¡  son  atribuides  les  famoses  obres: 
Las  ruinas  de  mi  convento  (traduida  al  aleniany,  al 
francés  y  al  italiá);  Mi  claustro  (traduida  al  francés) 
y  Las  delicias  del  claustro.  El  diari  barceloní  El  Telé- 
grafo (1858),  va  ésser  fundat  per  ell,  obtenint  un  éxit 
no  igualat. 

—  Y  lasarte  (MANUEL).  Biog.  Escriptor  barceloní, 
fill  del  anterior.  Fou  un  periodista  de  gran  talent,  di- 
rector d'  El  Telégrafo  y  El  Principado,  que  contribuí 
en  gran  manera  al  desenrotllo  de  la  pretnpsa  barcelo- 
nina. 

PATZ.  f.  Ant.  PAU. 

PAU.  m.  Nom  propi  d'  home.  Pablo.  ||  TONTO.  ||  f. 
Dó  de  1'  Esperit  Sant  que  infundeix  tranquilitat  y  so- 
ssego  al  ánim.  Paz.  ||  La  virtut  que  inclina  a  la  tran- 
quilitat y  sossego.  Paz.  ||  Concordia,  bona  corres- 
pondencia, especialment  a  les  families.  Paz,  tranqui- 
lidad, pacificación.  ||  Pública  tranquilitat  y  quietut 
deis  regnes  com  oposada  a  la  guerra.  Paz.  ||  L'  ajust 
o  conveni  entre  'ls  princeps  després   d'  una  guerra. 


Ferrán  Patxot 


PAU 


PAU 


447 


Paz.  ||  Geni  pacífica  y  sossegat.  Paz.  ||  La  reliquia  o 
imatge  que  's  dona  a  besar  a  la  missa  abans  de  con- 
sumir. Portapaz,  paz.  ||  La  ceremonia  en  que  '1  cele- 
brant  besa  la  patena,  abraqa  al  diaca  y  aquest  al 
subdiaca  y's  dona  a  besar  la  pau.  Paz.  II  La  igualtat 
en  el  joch  quan  ningú  guanya  ni  pert.  Paz.  ||  Igualtat 
en  els  comptes  pagat  1'  alean?.  Paz.  ||  Corresponden- 
cia, retorn  en  les  paraules  o  accions.  Paz.  ||  Nom 
propi  de  dona.  Paz.  ||  interj.  S'  usa  pera  aquietar  ais 
que  's  barallen.  ¡Pazl 

PAU  oCtaviana.  Gran  tranquilitat,  per  semblanza 
de  la  que  gosava  el  mon  quan  la  encarnació  del  fill 
de  Deu  en  temps  del  emperador  August  Octavia.  Paz 
octaviaría. 

PAU  Y  TREVA,  Y  PAU,  PAU  Y  SEMPRE  PAU.  Lemes  que 
porten  els  Sometents  de  Catalunya.  Paz  y  tregua,  y 
paz,  paz  y  siempre  paz. 

AB  TOTA  pau  Y  quietut.  Loe.  Con  la  mayor  tran- 
quilidad, con  toda  cachaza. 

anArsen  a  la  pau  de  deu.  fr.  Irse  enhorabuena,  á 
la  paz  de  Dios. 

descansar  en  pau.  fr.  Salvarse.  Descansar  en 
paz. 

en  SANTA  pau.  m.  adv.  Tranquilament.  En  santa 
paz. 

ESTAR  en  PAU.  fr.  Denota  el  dany  que  algú  reb  en 
el  meteix  cas  de  ferio  a  un  altre.  Estocada  por  cor- 
nada; estar  en  paz;  pata  es  la  traviesa. 

fer  LA  PAU.  Reconciliarse  els  qu'  están  en  discor- 
dia. Hacer  las  paces. 

LA  clau  És  LA  PAU.  Ref.  Más  vale  vuelta  de  llave, 
que  conciencia  de  fraile. 

pendre  PAU.  fr.  Met.  fam.  Besar  el  cés.  Besar  el 
culo. 

POSAR  en  pau.  fr.  Mitjansar  entre  'ls  que  dispu- 
ten o  's  barallen,  apaciguarlos.  Meter  ó  poner  paz  ó 
en  paz. 

¡SANT  pau!  Expr.  Se  sol  dir  quan  algú  estornuda 
o  quan  se  tus;  és  lo  meteix  que  ¡Váloat  deu!  ¡Vál- 
gate Dios! 

TORNAR  EN  PAU.  fr.  FER  LA  PAU. 

vindre  de  pau.  fr.   Venir  de  ó  en  paz. 

ViURE  en  pau.  fr.  Vivir,  estar  en  paz. 

Y  en  PAUS  AB  el  BiSBE.  m.   adv.  Cristo  con  todos. 

PAU  (Francesch  Manel).  Biog.  Escriptor  contem- 
porani  y  entusiasta  pél  renaixemeut  literari  de  Ca- 
talunya. Escrivía  quadros  de  costums  ab  molt  garbo 
en  les  escenes  y  en  el  llenguatge.  Va  ésser  un  deis 
primers  que  redactaren  a  la  revista  La  Renaixensa  y 
va  pertányer  a  les  mes  significades  corporacions  ca- 
talanistes  desde  1868  fins  a  1876.  Va  morir  prop  de 
Barcelona  en  1907. 

—  (geroni).  Biog .  Polígraf  notable  del  sigle  xv, 
natural  de  Barcelona.  Fill  del  conceller  del  rei 
Joan  II,  el  doctor  en  liéis  Jaume  Pau.  Era  molt  sabi  y 
erudit  en  ciencies  y  literatura  grega,  bon  poeta, 
geógraf  y  gramátich  memorable.  Va  morir  a  Barce- 
lona durant  1'  epidemia  de  1'  any  1465.  Els  escrits  de 
ell  son  distingits  per  la  cultura  que  revelen  y  la  ele- 
gancia ab  que  son  formáis. 

—  (geroni).  Biog.  Fill  del  anterior.  Canonge  de  la 
Seu  barcelonina,  com  abans  ho  havía  estat  a  Vich. 
Jurisconsult,  cambrer  del  Sant  Pare  Alexandre  VI  y 
bibliotecari  del  Vaticá.  Protonotari  apostólich.  Au- 
tor d'  un  estudi  geográfich,  De  Huminibus  et  monti- 
bus  Hispanice,  dedicada  a  D.  Rodericli  de  Borja  abans 
d'  ésser  Papa.  L'  any  1491  va  escriure  son  llibre 
Barcinona. 

—  (jaume).  Biog.  Sabi  cátala  del  sigle  xv,  natural 
de  Perpinyá,  home  de  gran  celebritat  a  Espanya  y  a 
Italia,  aixís  per  son  saber  y  eloqüencia  com  per  la 
bellesa  de  sos  sentiments  y  de  son  parlar.  Assessor 
molt  estimat  del  rei  D.  Joan  II  d'  Aragó.  És  autor  de 
una  obra  de  Dret  sadollada  de  bona  doctrina  jurídi- 
ca, alabada  deis  sabis  del  seu  temps.  Va  morir  a 
Barcelona  1'  any  1466. 

—  (pere).  Biog.  Pintor  que  a  les  mitjanies  del  si- 


«••^r». 


gle  xvi  vivía  a  Catalunya,  y  quins  travalls  son  elo- 
giáis péls  crítichs.  Una  de  les  seues  obres  mes  aca- 
bades,  son  les  mampares  de  V  orga  de  la  catedral  de 
Tarragona  y  alguns  fragments  de  1'  altar  major  de 
aquella  Seu.  Sembla  que  en  el  seus  travalls  va  cola- 
borarhi  l'artista  anomenat  Pere 
el  Grech. 

PAU.  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia y  bisb.  de  Girona,  partit 
jud.  de  Figueres;  és  a  la  vora 
d'  un  barranch,  a  Ponent  de  la 
serra  de  Roses,  y  té  570  hab. 

PAUBERTATZ.  f.  Ant.  PO- 
BRESA. 

PAUCH.  adv.  POCH. 

PAUET.  n.  p.  dim.  de  Pau. 
Pablito. 

PAUL.  m.  Ant.  PAU.  ||  SEMINARISTA.  ||  Hist.  rell. 
Congregado  de  clergues  establerta  per  Sant  Vicents 
de  Paul  ais  comentos  del  sigle  XVII,  ab  el  propósit 
de  propagar  a  les  poblacions  poch  nombroses  la  ins- 
trucció  y  la  evangelisació,  aixís  com  entre  les  perso- 
nes d'  estat  ecclesiástich  procurárloshi  niedis  de  con- 
reuar  els  estudis  y  arrelar  la  seua  pietat. 

PAULA,  f.  Nom  propi  de  dona.  Paula,  Pabla  || 

TONTA. 

ÉS  UNA  PAULA,  fr.  És  una  beneita. 

¡AH,  paula,  paula!  Excl.  \Xh,  tonta,  tonta! 

PAULACA.  f.  TONTAgA. 

PAULATÍ,  NA.  adj.  Pausat,  remís,  tarda.  Paula- 
tino. 

PAULATINAMENT.  adv.  m.  Poch  a  poch,  a  ple- 
ret.  Paulatinamente. 

PAULETA.  Nom  propi  de  dona,  dim.  de  Paula. 
Paulita,  Paulina,  Pablita. 

PAULÍ.  m.  Nom  propi  d'  home.  Paulino. 

PAULÍ  Y  NICOLAU  (Joseph  Maria).  Biog.  Es- 
criptor, nat  a  Tortosa  l'any  1824  y  mort  en  el  Pinell 
en  1851.  Ais  vintiún  anys  fundava  el  periódich  El 
Ebro,  ab  En  Sinesi  Sabater,  dirigint  després  El  Der- 
tosense,  y  havent  colaborat  en  el  Semanario  Pinto- 
resco de  Madrit.  Va  comentar  la  publicado  d'  una 
Historia  de  Tortosa,  restant  incomplerta.  Va  publi- 
car una  Memoria  de  la  Seu  episcopal  de  Tortosa,  al- 
tre sobre  medalles  romanes  y  godes  encunyades  a 
Tortosa,  aixís  com  un  travall  titolat:  Coses  de  Tor- 
tosa (1849).  També  és  autor  d'  una  comedia  en  tres 
actes  y  en  vers:  Cuidado  con  las  mujeres. 

PAULINA,  f.  Carta  d'  excomunió  pera  '1  descobri- 
ment  de  lo  robat  o  amagat  ab  maliciosa  intenció. 
Paulina.  ||  Nom  propi  de  dona.  Paulina. 

PAULILLES.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Port- 
vendres,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  —  (CALA 
DE).  Al  Vallespir,  mes  en?á  de  1'  iglesia  de  Cospro- 
nes,  al  camí  que  mena  a  la  platja  de  Portvendres. 

PAULITA.  f.  Min.  Varíetat  d'hiperstena.  Paulita. 

PAULS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  y  part.  jud.  de  Tortosa;  és  entre  montanyes,  a 
ponent  de  Xerta,  y  té  1,244  hab.  ||  Poblé  del  dist. 
munpal.  de  Monrós,  prov.  de  Lleida. 

PAULUS  (Cayus).  Biog.  Insigne  historiador  llatí 
al  qual  se  deu  la  fundació  de  1'  antiga  Universitat 
de  Girona. 

PAUMA.  f.  Ter.  PALMA. 

PAUPAR.  v.  r.  PALPAR. 

PAUPERA.  m.  pAlpebra. 

PAUPERÍA.  f.  Ant.  ESCASSESA,  MISERIA. 

PAUPERISME.  m.  El  conjunt  moral  de  pobres. 
Pauperismo.  ||  Escassesa,  miseria,  indigencia.  Pau- 
perismo. 

PAUPONS  (A).  Loe.  A  les  palpentas.  A  tientas,  á 
obscuras. 


448 


PAV 


PAY 


PAURA.  f.  Ant.  Gran  por.  Pavor,  pavura. 

PAURUCH,  GA.  adj.  Ant.  PORUCH. 

PAUSA,  f.  Suspensió  o  interrupció  de  moviment, 
acció  o  exercici.  Pausa.  ||  Lentitut,  triganca.  Pausa. 
II  Sossego,  quietut.  Pausa  ||  Mus.  Breu  intérval  en 
que  's  suspén  la  veu.  Pausa.  ||  El  signe  qu'  expressa 
la  pausa.  Pausa. 

fer  pausa,  f.  Cessar  el  moviment,  exercici  o  ac- 
ció. Pausar. 

PAUSADAMENT.  adv.  ni.  Ab  triganca  o  pausa. 
Pausado,  pausadamente,  detenidamente,  mansa- 
mente. 

PAUSAR,  v.  n.  Fer  pausa.  Pausar. 

PAUSAT,  DA.  p.  p.  Pausado.  ||  adj.  Moderat,  sos- 
segat,  que  obra  ab  lentitut.  Pausado.  ||  Qui  parla 
molt  despai.  Pausado.  ||  Fleumátich,  sorna.  Flemá- 
tico. 

PAUTA,  f.  Regla  ab  que  's  ratlla  '1  paper  pera 
apendre  d'  escriure.  Pauta.  ||  Eina  de  llauna  ab  un 
mánecli  que  serveix  pera  pautar  el  paper  en  que  s'ha 
d'esciiure  solía.  Pauta.  ||  Qualsevulla  regla  o  ins- 
trument  que  serveix  pera  governarse  pera  la  execució 
d' alguna  cosa.  Pauta.  ||  Met.  Model  que  serveix  de 
exemplar  pera  la  rectitut  de  les  accions.  Dechado, 
pauta,  modelo. 

PAUTADOR.  m.  Qui  o  lo  que  pauta.  Pautador.  || 
Qui  fa  pautes.  Pautador. 

PAUTAR,  v.  a.  Senyalar  al  paper  les  ratlles  de  la 
pauta.  Reglar,  pautar.  ||  Mus.  Senyalar  al  paper  les 
ratlles  necessaries  pera  escriure  les  notes.  Pautar. 
||  Met.  Donar  regles,  dirigir.  Pautar. 

PAUTAT,  DA.  p.  p.  Pautado.  ||  m.  Les  ratlles  fe- 
tes  ab  la  pauta  y  senyalades  ab  el  plom  al  paper. 
Renglonadura. 

PAVA.  f.  Polla  d'  india.  Pava.  ||  Met.  beneITA. 

PAVANA,  f.  Danga  espanyola  grave,  seria  y  de 
moviments  pausats.  Pavana.  ||  Met.  Home  de  pocli 
seny.  burinot. 

tocar  la  PAVANA,  fr.  Met.  Maltractar,  agotar  a 
algú.  Tocar  la  pavana,  el  bulto. 

PAVANADA.  f.  Majadería. 
PAVENT.  m.  Ant.  TEMEROS. 
PAVENTAR.  v.  a.  Ant.  TE- 
MER, ATEMORISAR. 

y  f.  Qui  ven 


PAVER,  A.  ni 

paons.  Pavero. 

PAVÉS,  m.  y 

PAVESINA.  f.  Escut  o  ro- 
della  Marga  que  cobría  quasi 
tot  el  eos.  Pavés   ||  PAVET. 

PAVESADA.  f.  Ant.  Por- 
ció  de  soldats  annats  de  pa- 
vesos.  Empavesada.  ||  Cop  de 
pavés. 

PAVESAR.  v.  a.  Armar  de 
pavés. 

PAVET.  m.  La  bruticia  que 
la  suor  o  altra  cosa  greixosa 
deixa  a  la  roba.  Grasa,  mu- 
gre, pringue.  ||  Per  antífrasis 
(De  la  casa  Roeaberti)  qualsevulla  cosa  pudenta.  Pe- 
bete. 
PAVÍA  (Joan).  Biog.  Arquitecte  valencia  del  si- 
gle  XVI,  natural  de  Xátiva.  Era  la  figura  mes  impor- 
tant  de  son  temps  en  aquella  ciutat  y  encontrada, 
quina  opinió  era  consultada  en  tots  els  dubtes  que 
s'oferíen  en  lo  pertocant  al  art  de  bastir. 

PAVÍA,  f.  Mena  de  préssech  gros.  Melocotón. 
PAVÍA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Talave- 
ra,  prov.  de  Lleida. 
PAVÍES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Castclló,  bisb. 


Pavesina  del  sigle  xvi. 


Segell  de  Pavía 


de  Segorb,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  tramontana  de  la 
serra  d'  Espadan  y  té  539  hab. 

PAVIDAMENT.  adv.  m.  Ab  temor. 
PAVIDESA.  f.  POR. 

PAVIMENT.  m.  Pis,  enrajolat,  empedrat.  Pavi- 
mento, suelo,  piso. 

PAVIMENTAR,  v.  a.  Fer  pavi- 
ments.  Solar. 

PAVIOTA,  f.  Ornit.  QAVINA, 
PÁSSERA. 

PÁV1T,  DA.  adj.  Temeros,  po- 
ruch.  Pávido. 

PAVO.  m.  GALLDINDI. 

PAVO.  m.  Constelació  celest 
qu'está  prop  del  pol  antártich. 
Pavón.  ||  PAO. 

PAVONAR,  v.  a.  Donar  al  ferro 
o  altre  metall  un  color  blau  obscur,  com  lo  del  pao. 
Pavonar. 

PAVONEJ AR.  v.  n.  Fer  vana  ostentació.  ||  v.  r.  En- 
vanirse.  Pavonearse. 

PAVORDE,  m.  PABORDE. 

PAVORIT,  DA.  adj.  Espantat. 

PAVORÓS,  A.  adj.  Lo  que  fa  pavor.  Pavoroso. 

PAVOROSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  pavorós. 
Pavorosamente. 

PAVURA,  f.  POR. 

PAX  (Lluis).  Biog.  Escriptor  moralista  del  si- 
gle XV,  natural  de  Mallorca.  És  autor  del  llibre  tito- 
lat  Doctrina  moral  «coMida  de  diverses  actes  la  qual 
per  un  hom  laich  de  Mallorques  apellat  en  Pachs  a 
pregaries  de  sos  filis  és  estada  compilada.»  Consta 
de  un  preambol,  elegantment  escrit,  y  de  xeixanta 
vuit  capítols.  Existeixen  copies  manuscrites  del  si- 
gle XV  a  Barcelona  y  dues  en  la  biblioteca  nacional 
de  París.  Aqueix  text  s'és  pubücat  per  cura  del  es- 
criptor mallorquí  En  Gabriel  Llabrés,  en  edició  po- 
pular. (Palma,  1889,  imp.  C.  Guasp),  vol.  quart  de 
156  pág. 

—  Y  DE  ORCAU  (JOAN  DE).  Biog.  Sisé  comte  de 
Zavellá,  abans  de  Boxadós  y  de  Pinos.  Cavaller  del 
toisó  d'or,  gentilhome  de  cambra  ab  exercici,  del  em- 
perador Caries  VI,  del  seu  Consell  d'  Estat  y  guarda 
segell  en  el  suprem  deis  Paisos  Baixos,  y  son  aju- 
dant  general,  plenipotenciari  qui  havía  estat  vírei  y 
capitá  general  del  regne  de  Mallorca  y  demés  balears. 
Havía  sigut  deixeble  de  la  Escolanía  del  Montserrat. 
Va  morir  a  Genova  1'  any  1745. 

—  Y  SUREDA  (NICOLAU  de).  Biog.  Sabi  mallorquí 
del  sigle  xvi,  natural  de  Palma,  catedrátich  de  la 
ciencia  luliana  en  la  famosa  uníversitat  de  Alcalá 
de  Henares  desde  1508.  Havía  estat  deixeble  de  Joan 
Cabaspre  y  de  Gregori  Genovart,  catedrátichs  lu- 
lians  de  Mallorca.  Va  residirá  Valladolit  y  a  Toledo, 
havent  feta  relació  ab  el  duch  de  Gandía  qui  avui  és 
venerat  com  a  Sant  Francesch  de  Borja,  ab  el  qui 
tractá  de  la  organisació  del  primer  colegí  de  la  Com- 
panyia  de  Jesús  a  Mallorca  entre  1558  y  59.  És  autor 
d'  algunes  obres  de  doctrina  luliana  y  traductor  al 
castellá  del  Desconhort  de  Llull  (edicions  de  Palma, 
1540,  imp.  Cansóles;  1606,  imp.  G.  Guasp;  1852,  imp. 
F.  Ramis).  També  és  autor  de  bones  poesíes  lulianes 
en  llatí. 

PAXARRO.  m.  y  f.  PATXARRO. 

PAXIQUIMIA.  f.  Med.  Espessiment  morbos  deis 
humors  de  la  economía  vital.  Paxiquimia. 

PAY.  m.  Ant.  PARE. 

PAY,  A.  m.  y  f.  Ant.  Pagés.  Payés.  ||  Gitano,  mu- 
rri.  ||  Tonto,  selvatge,  ridicol. 

PAYA.  f.  Ter.  PALLA. 

PAYA  Y  RAURICH  (Joseph).  Biog.  Mestre  d'  es- 
cola barceloní,  qui  va   morir  mo!t  jove.  Autor  d'  un 


PAY 


PEB 


449 


Método  para  la  enseñanza  del  lenguaje  en  las  regiones 
donde  no  es  la  materna  la  lengua  oficial  del  Estado. 
(Barcelona,  1891,  imp.  Tasso),  folleto  de  46  planes 
en  quart). 

—  Y  RICO  (MIQUEL).  Biog.  Cardenal.  Nat  a  Betieja- 
ma  (Alacant)  1' any  1811  y  mort  a  Toledo  en  1891. 
Va  cursar  en  la  Universitat  de  Valencia,  essent  des- 
prés  catedrátich.  L'any  1836  va  ordenarse  prebere, 
canonge  en  1857  a  Valencia  y  al  any  següent  bisbe 
de  Cuenca.  Assistent  al  Concili  Vaticá  (1870),  defen- 
sant  la  infalibilitat  pontificia.  Senador  per  la  provin- 
cia de  Guipúzcoa  en  1871.  L'  any  1874  preconisat 
arquebisbe  de  Sant  Jaume  de  Galicia.  En  marc.  del 
1877  Pius  IX  va  nomenarlo  cardenal,  havent,  després, 
assistit  a  la  elecció  del  papa  Lleó  XIII.  En  1885,  per 
renuncia  del  cardenal  González  fou  preconisat  ar- 
quebisbe de  Toledo.  El  seu  pas  per  bisbats  y  arque- 
bisbats  va  senyalarse  per  fundacions,  reformes  nota- 
bles y  edificacions. 

PAYARDAS.  ni.  Mocetón. 
PAYART.  m.  Mozo. 
PAYAS,  A.  ni.  y  f.  y 
PAYASSO,  A.  ni.  y  f.  PALLASSO. 
PAYER.  m.  PAER.  l|  Ter.  PALLER. 
PAYET,  A.  m.  y  f.  GITANO. 
PAYLA.  f.  Ant.  PALLA. 

PAYLEBOT.  m.  Goleta  petita  sense  gavies,  rasa 
y  fina.  Pailebot. 

PAYMENTAR.  v.  a.  PAVIMENTAR. 
PAYO,  A.  adj.  Rústich,  ximple,  agrest.   Payo.  || 
Gitano,  murri.  Payo. 

I  que  ETS  PAYO!  fr.  Ab  que  's  reprén  al  que  va  ab 
mal  intent  y  se  li  veu  1'  íntenció.  ¡Que  eres  pillin! 

PAYO.  f.  Ter.  ibicench.  Gavina  jovenzana.  Gavio- 
ta joven. 

PAYOL.  m.  PÓSlT.  ||  Munt  de  blat  a  la  platja.  Pa- 
nero, graneros  públi- 
cos. ||  Residuus  del  ordi 
que  ha  servit  pera  ier 
ceivesa.  Cascarilla. 

PAYOL.  Núut.  Pla- 
taforma pera  restarhi 
drets  els  mariners.  En- 
grotan. 

PAYÓLA,  f.  Barret  de 
palla  d'  ales  ampies 
usat  péls  pastors  y  mes 
particularment  el  de  les 
noies  jovenetes.  Pame- 
la, gravión. 

PAYÓLA,  f.  Ter.  ibi- 
cench. Xa  r  a  ni  p  i  ó.  Sa- 
rampión 

PAYPORTA.  Geog. 
Poblé  de  la  prov.,  dióc. 
y  part.  jud.   de   Valen- 
cia; és  al  S.O.  de  la  capital  y  té  2,273  habitants. 
PAYR.  v.  n.  PAIR. 
RAYRA.  f.  Náut.  paira. 

PAYRAL.  adj.  S'  aplica  a  la  casa  d'ont  se  proce- 
deix.  Paterno. 

PAYRAR.  v.  n.  Náut.  Posarse  o  estar  al  pairo. 
Pairar,  pairear. 

PAYRARSE.  v.  r.  Deslliurarse,  escaparse  d' algún 
travall,  fatiga,  anar  ab  precaució.  Escaparse,  ir  á 
tientas. 

PAYRE.  m.  Ant.  PARE. 
PAYRÍ.  m.  Ant.  PADRi. 
PAYRO.  m.  PAIRO. 

PAYROT  (Ramón).  Biog.  Mestre  de  música.  L'any 
1853  va  ésser  nomenat  mestre  d'instruments  de  vent 
de  la  Escola  de  Cechs  y  sort-muts  de  Barcelona,  y  en 
t>ic.  CAT.— V.  II.  — 57. 


Payóla  (P) 


l'any  1855  va  publicar  un  Nuevo  sistema  de  letras, 
cifras  y  música  para  uso  de  los  ciegos. 

PAYROT.  m.  Enfado,  torment.  Mohína,  desazón. 

PAYS.  ni.  PAÍS. 

PAYSÁ,  NA.  adj.  PAISA. 

PAYSANATGE.  ni.  PA1SANATGE. 

PAYSATGE.  m.  PA1SATGE. 

PAYTAR.  v.  n.  Ant.  PECHAR. 

PAZ  o  be  DELPAS  (Ángel).  Biog.  Escriptor  ecle- 
siásticli  cátala.  Nat  a  Perpinyá  1'  any  1540  y  mort  a 
Roma  en  1595.  Va  professar  en  el  convent  de  Santa 
María  de  Jesús  de  Barcelona,  essent  després  provin- 
cial deis  framenors,  havent  reformada  la  provincia 
Tarragonina.  Era  predicador  fainos  a  Espanya,  Ita- 
lia y  Sicilia;  tingut  per  profeta  y  atribuintseli  el  dó 
de  curar  de  gracia  y  de  fer  miracles.  Durant  els  pa- 
pats  desde  Giegori  XIII  fins  a  Climent  VIII  va  Huir 
molt  a  Roma.  Sixte  V  va  apreciarlo  torga,  haventli 
manat  escriure  Commentaria  in  quator  evangelio,  en 
quin  elogi  s'  és  dit  que  sembla  obra  dictada  de  Deu. 
Com  a  escriptor  estava  dispensat  de  tota  censura  y 
de  llicencia  pera  fer  estampar  les  obres  d'ell.  És  au- 
tor de  niolts  estudis  teológichs,  tots  escrits  polida- 
ment  y  elegants. 

—  (joaquím  MARÍA  de).  Biog.  Comunista  y  polí- 
tich,  natural  de  Terrassa.  Morí  en  1900.  Havía  estat 
diputat  a  Corts  y  també  senador.  En  les  corpora- 
cions  barcelouines,  en  la  prempsa  y  les  altes  cambres 
havía  tractat  principalment  les  qüestions  económi- 
ques  en  pro  de  Catalunya,  ab  coneixement  serios. 

PE.  f.  Nom  de  la  lletra  p.  Pe. 

saber  una  COSA  de  pe  A  PA.  fr.  Saberla  perfecta- 
ment.  Saberla  al  dedillo. 

PE.  Ter.  arañes.  PEU. 

PE  (A),  m.  adv.  Ant.  A  PEU. 

PEADA.  f.  Petjada,  pitjada.  Huella. 

PEADE.  f.  Ant.  EMPANADA.  • 

PEADES  (Víndre  a  les).  Loe.  ant.  Seguir  les  petja- 
des.  Seguir  las  huellas. 

PEAL.  m.  Peúch.  Es- 
carpín, peal.   ||  pl.    Ier. 

MITJONS. 

PEANYA.  f.  Empostí- 
c,at  baix  que  hi  há  al  peu 
del  altar.  Peana,  peaña. 
||  Base  o  pedestal  d'  una 
imatge.  Peana,  peaña, 
supedáneo.  ||  Peu  de  fus- 
ta ont  s'  hi  posa'l  formi- 
!ló,  entre  'ls  barretaires. 
Peano. 

PEATGE.  m.  Tribut, 
dret  que  's  paga  pera  en- 
trar o  treure  mercaderíes 
o  passar  per  alguna  part. 
Peaje. 

PEATGER.  m.  Qui  co-  Peanya:  i,  del  altar  de  Sant 
bra  '1  peatge.  Peajero.  Llorenc;  de  Santa  Coloma 

PEATÓ.  m.   Recader  o       de  Queralt;  2,  Peanya  de 


planta  o  sol;  3,  Moderna 
al  temple  de  la  Sagrada 
Familia  a  Barcelona. 


correu  a  peu  que  té  1'  en- 
carrech  de  transportar 
les  cartes  entre  'ls  pobles 
veíns.  Peatón. 

PEBE.  Ier.  arañes.  Pebrot  o  pebrotera.  ||  pebre. 

PEBET.  m.  Composició  de  polvos  aromátichs,  que 
encesa  Henea  un  fum  molt  flairós.  Pebete. 

PEBETER.  m.  y 

PEBETERA.  f.  PERFUMADOR. 

PEBRADA,  f.  Salsa  feta  ab  pebre.  Pebrada,  pebre. 
PEBRAR.  v.  a.  Ant.  EMPEBRAR. 
PEBRAS.  m.  aum.  PEBROTÁS.  ||  Mena  de  bolet. 
PEBRÁS,  PEBRASSOS  y  PEBRASSA  BLANCA.  Bot.  Noms 


450 


PEB 


PEC 


ab  que  's  designa  una  mena  de  bolet  del  genre  Lac- 
tarius;  és  blanch,  gros  y  comestible. 

PEBRASSES  VERMELLES.  Bot.  Bolet  del  genre  Russula. 

PEBRE,  m.  Fruit  que  consta  d'  uns  granets  de  co- 
lor rogench  quan  son  verts  y  de  color  cendres,  obs- 
curs  o  negres  y  arrugáis,  quan  son  sechs;  son  aro- 
mátichs,  agres,  ardents,  couents  y  s' empleen  princi- 
palment  pera  especies.  Pimienta.  ||  Ter.  pebrotera. 
||  Ter.  pebrot.  ||  L'  arbre  que  fa  els  granets  del  pe- 
bre. Pimentero. 

pebre  betell.  Bot.  Arbustdel  que  a  les  Indiess'em- 
pleen  les  fulles  pera  preparar  un  masticatori  del  me- 
teix  nom,  molt  usat  entre  'ls  islenys  d'  aquella  part 
del  globu;  produeix  uns  fruits  amarchs,  cáustíchs  y 
molt  olorosos.  Pimentero  betel. 

pebre  blanch.  El  que  després  d'haverse  posat  a 
remullar  ab  aigua  de  mar,  ha  perdut  la  pell  y  és  de 
color  quasi  blanch.  Pimienta  blanca. 

pebre  bort.  Especie  aromática  y  p  canta  com  el 
pebre.  Jengibre. 

pebre  cubeba.  Bot.  Mata  que  creix  a  Java  y  a  la 
illa  de  Franca,  y  produeix  un  fruit  quasi  rodó,  arru- 
gat,  pardos,  d'olor  aromátich  y  de  gust  coent.  Pi- 
mentero cubeba.  ||  El  fruit  de  aquesta  mata.  Cubebos, 
pimienta  con  cola. 

pebre  D'AIGUA.  Bot.  Herba  que  creix  ais  Uoch  hu- 
mits.  Esteba,  pimienta  de  agua. 

PEBRE  DE  LES  INDIES.  Pebrot  vermell  petit  que  cou 
molt  y  sol  tindre  la  forma  de  guinda.  Guindilla,  pi- 
miento de  las  Indias. 

PEBRE  FOLL:  ALOCH. 

PEBRE  FOLL  D'ESPANYA:  PEBRE  BORT. 

PEBRE  JAMAICH.  Bo!.  Arbre  d'América  que  fa  un 
fruit  glóbulos,  sech,  arrugar,  negrench ,  calent  y 
coent,  molt  estimulant  y  enérgich,  que  s'usa  com  con- 
diment.  Pimienta  de  Tcbasco,  malaqueta. 

pebre  LLARCH.  Fruit  duna  mena  de  pebrer,  que's 
distingeix  del  comú  en  que  té  les  fulles  mes  llargues. 
Pimientalarga. 

PEBRE  NEORE:  PEBRE,  1. 

PEBivE  ROIO  O  VERMELL.  Pebrot  vermell  reduit  a 
polvos  que  serveix  d'amaniment  a  les  viandes.  Pi- 
mentón. 

bufa'l  PEBRE,  fr.  S'aplica  a  qui  és  molt  moreno. 

COENT  COM  EL  Pebre.  Picante  como  una  guin- 
dilla. 

gastar  molt  pebre,  fr.  Met.  Denota  que  algú  és 
satírich.  Ser  muy  mordaz. 

picar  A  pebre,  fr.  Met.  Esser  molt  alt  el  preu  de 
alguna  cosa.  Tener  mucha  pimienta. 

PEBRE  (Cova  del).  Orog.  És  vora  del  mar,  en  el 
terme  de  Sitges. 

PEBRELLA.  f.  Bot.  Una  mena  dherba.  Piperela. 

PEBRER.  m.  Bot.  Mata  d'arrel  fibrosa  y  negra,  de 
la  que'n  surten  diferentes  carnes  nuoses,  rodones, 
llenyoses,  verdes  y  plenes  de  branques;  les  fulles 
son  ovalades,  dures,  crasses  y  d'un  vert  obscur;  les 
flors  petites  y'l  fruit  és  el  pebre.  Pimentero,  pimien- 
to, pimentón. 

PERRERA,  f.  Eina  pera  posarhi'l  pebre.  Pimen- 
tero. ||  pebrotera. 

PEBRERE.  ni.  Ter.  ibicench.  Pebrot.  Pimiento. 

PEBRET.  m.  Ornit.  Aucell  d'uns  20  centimetres 
de  llarch,  de  color  negre  ciar  y  les  potes  roges;  al 
cap  hi  té  una  cresteta  de  plomes  caigudes  endarrera. 
Ave  fría  moñuda,  frailecico.  ||  FREDELUGA.  ||  dim. 
PEBROTET. 

PEBRINA.  f.  Ter.  PEBROT.  ||  Ter.  BITXO. 

PEBRINA.  f.  Malaltía  epidémica  deis  cuchs  de 
seda,  produida  peí  desenrotllo  de  corpusculs  ovoidis 
microscopichs  ais  teixits  del  animal.  Es  apegadifa 
y  transmissible  de  generado.  El  bacteriolech  Mr.  Pas- 
teur,  va  inventar  un  procediment  pera  evitarla,  per 
medi  de  l'aillament  deis  ous,  en  llochs  desinfectats. 
Pebrina, 


PEBROT.  m.  Tavella  molsuda  y  buida,  mes  o 
menys  gran,  rodona  y  quadrada  o  en  forma  de  ba- 
nyeta,  llisa  y  que  té  dins  varíes  llevors,  rodones, 
planes  y  de  color  groch.  Abans  de  madurar  és  verda 
y  després  vermella;  n'hi  há  de  gust  dols  y  de  gust 
coent.  Pimiento.  ||  pebrotera.  ||  Fig.  fam.  La  nega- 
do que's  dona  a  una  demanda,  especialment  si  és  de 
festeig  o  casament.  Calabaza. 

PEBROT  VERMELL:  PEBROT  ROIG. 

pebrot  dols  O  de  molsa.  Pebrot  de  Valencia  que 
no  cou.  Pimiento  dulce,  pimiento  tomate. 

PEBROT  LLARCH  O  COENT:  VITXO,  3. 

DONAR  UN  PEBROT.  fr.  Fam.  DONAR  UN  XASCO. 

PEBROTADA.  f.  Molts  pebrots.  ||  Menjada  de  pe- 
brots.  Pimentada. 

PEBROTAR.  m.  Pebroterar. 

PEBROTÁC.  m.  aum.  Pimentón. 

PEBROTER.  m.  y 

PEBROTERA.  f.  Bot.  Planta  anyal  indígena  de 
América,  y  aclimatada  a  Europa;  n'hi  há  de  diferen- 
tes menes  que's  distingeixen  pél  fruit;  té  la  cama  nu- 
sosa,  de  60  a  90  centimetres  d'al^aria  y  plena  de 
branques;  les  fulles  ovalades  y  d'un  vert  eixit;  les 
flors  petites  y  blanques,  y  té  per  fruit  el  pebrot.  Pi- 
miento común. 

PEBROTERA  BORDA.  Bot.  MASERES. 

PEBROTERAL.  m.  y 

PEBROTERAR.  m.  Extensió  de  térra  plantada  de 
pebrots.  Pimental. 

PECABLE,  adj.  Qui  és  capác.  de  pecar;  també  se 
aplica  a  la  materia.  Pecable,  pecador. 

PECADOR,  m.  Qui  peca.  Pecador.  ||  Met.  Qui  ab- 
solutament  falta  a  qualsevulla  cosa  que  devía  fer. 
Pecador.  ||  adj.  Qualsevol  individuu  de  la  naturalesa 
humana  com  subgecte  al  pecat  o  que  pot  pecar.  Pe- 
cador. 

PECADOR  DE  MARCA  MAJOR:  IMPÍU. 

PECADORA,  f.  La  dona  que  peca.  Pecadora.  ||  La 
dona  pública  o  de  mala  vida.  Pecadora.  ||  Oració 
que's  resa  demanant  perdó  a  Deu  deis  propis  pecats. 

anar  A  fer  la  PECADORA,  fr.  Met.  fam.  Anar  a  con- 
fessarse.  Confesar. 

PECADORA?,  m.  aum.  Pecadorazo. 

PECADORET,  A.  m.  y  f.  Petit  pecador.  Pecador- 
cilio. 

PECAMINÓS,  A.  adj.  Exposat  a  pecar.  Pecaminoso. 

PECAMINOSAMENT.  adv.  D'una  manera  pecami- 
nosa. Pecaminosamente. 

PECAR,  v.  n.  Faltar  a  la  llei  de  Deu.  Pecar.  || 
Faltar  o  excedir  en  qualsevulla  cosa.  Pecar.  ||  Faltar 
absolutament  a  qualsevulla  obligado  y  a  lo  qu'és 
degut  o  just.  Pecar.  ||  Ant.  ERRAR. 

PECAR  MES  DE  BOIG  QUE  NO  PAS  PER  MALICIA,  fr. 
Causar  nial  o  dany  per  no  preveure'ls  resultats  de 
les  coses.  Pecar  más  de  ignorante  que  de  malicioso. 

NO  PECAR  PER  IGNORANCIA  O  NO  PECAR  DE  BOIG 
SINO  PER  malicia,  fr.  Fer  dany  maliciosament.  Nj 
pecar  de  ignorancia. 

pecar  per  poch  o  per  MASSA.  fr.  No  arribar  o  ex- 
cedirse  de  lo  just. 

no  PECAR  treta,  fr.  Ant.  No  errar  tiro. 

PECAT,  DA.  p.  p.  Pecado.  ||  m.  Falta,  culpa,  de- 
licte,  acció  dolenta.  Pecado.  ||  Falta  de  lo  qu'és  just 
y  degut.  Pecado.  ||  Falta  o  excés  en  qualsevulla 
cosa.  Pecado.  ||  vergonyes.  ||  Mala  paraula.  Peca- 
do. II  interj.  Ant.  ¡Mal  haya!  ¡pecado!  ¡mal  pecado! 
daño. 

PECAT  AMAGAT  ÉS  MITG  PERDONAT.  Ref.  Significa 
que  agrava  molt  la  falta  1'  escándol  que  causa  la 
seua  publicitat.  Ya  que  no  seas  casto,  sé  cauto. 

PECAT  habitual.  L'acte  continuat  o  la  costúm  de 
pecar  sense  esmenarse  o  penedirse.  Pecado  habitual. 

PECAT  ACTUAL.  L'acte  ab  que  l'home  peca  actual- 
ment.  Pecado  actual. 


PEC 


PE£ 


451 


PECAT  MORTAL.  La  culpa  que  priva  al  home  de  la 
vida  espiritual  de  la  gracia  y'l  fa  enemich  de  Deu,  y 
digne  de  la  pena  eterna.  Pecado  mortal. 

PECAT  nefant.  El  de  sodomía,  perla  seua  torpesa. 
Pecado  nefando  ó  contra  naturaleza. 

PECAT  ORIGINAL.  Aquell  en  qu'és  concebut  l'home 
per  descendir  d'Adám.  Pecado  original.  ||  Mei.  La 
desgracia  de  que  participa  algú  per  la  relació  que  té 
ab  un'altra  persona  o  ab  algún  eos.  Pecado  original. 

PECAT  venial.  El  que  lleuiuent  s'oposa  a  la  Uei  de 
Deu.  Pecado  venial. 

PECAT  DE  SODOMÍA:  PECAT  NEFANT. 

ESTAR  EN  PECAT.  fr.  Haver  pecat.  Estar  en  pecado. 
II  Met.  Surtir  mal  alguna  cosa.  Estar  hecho  en  pecado. 

LLEIG  com  UN  PECAT.  Expr.  Ab  que's  pondera  ésser 
inolt  lletja  alguna  persona.  Feo  como  un  cuco,  como 
la  muerte;  ser  ó  parecer  un  coco;  más  feo  que  la  noche. 

EL  PECAT  FÁ  FORAT.  Ref.  ESTAR  EN   PECAT. 

PELS  MEUS  PECATS.  Loe.  Expressa  la  causa  d'haver 
succeit  alguna  cosa  com  a  cástich  deis  pecats.  Por 
mis  pecados,  por  negros  de  mis  pecados. 

teñir  POCHS  PECATS.  fr.  Se  diu  de  un  obgecte  quan 
és  casi  non,  que  no  ha  servit  gaire. 

ÉSSER  MES  NEGRE  QUE  UN  PECAT.  Expr.  LLEIG  COM 
UN  PECAT. 

¿ÉS  PECAT  el  DiR  mentides?  Expr.  Ab  que's  dona 
a  eittendre  que's  presúm  algún  engany  per  par  de 
aquell  ab  qui's  tracta  com  exhortantlo  a  que  no  no 
fací.  La  verdad  es  hija  de  Dios. 

PECATÁQ.  m.  aum.  Pecadazo. 

PECATET.  m.  dim.  Pecadillo. 

PECCATA  MINUTA.  Loe.  llat.  Se  refereix  a  faltes 
comeses  sense  malicia  o  que  no  teñen  importancia. 

PECATRIU.  f.  PECADORA. 

PECCUNIA.  f.  y'ls  seus  derivats.  Pecunia. 

PECEJAR.  v.  a.  Ant  Trocejar.  Despedazar,  ha- 
cer pedazos. 

PECEJAT,  DA.  p.  p.  Fet  tronos.  Despedazado, 
destrozado. 

PECFS.  Ter.  Blanes.  País  pera  fer  moure  el  moli- 
net.  ||  Tots  els  ormeigs  de  malla,  com  els  arts,  arme- 
Hades,  soltes,  sardinals,  etc.  Les  tres  xarxes  de  pes- 
car les  sardines  o  sardinals  son:  peca  de  la  ma  la 
que's  cala  mes  prop  de  la  barca;  peca  segona  y  peca 
tercera  o  de  remolch. 

PECETA.  f.  PESSETA. 

PECH.  adj.  Ant.  ximple,  NECI.  ||  Ter.  arañes.  TONTO. 

PECICH.  m.  PESSICH. 

PECIOL.  m.  Bot.  Divisió  de  la  cama  que  sosté  la 
porció  plana  de  la  fulla.  Si  és  d'una  pega.'s  diu  sen- 
zill;  si  és  de  moltes  unides  per  articulacions,  ramos. 
En  les  tulles  compostes  se  dona'l  nom  de  comú  al  que 
sosté  totes  les  fulletes,  de  parcial  a  cada  un  deis 
rams  articuláis  ab  el  que  porta  moltes  fulletes,  y  t¡- 
nalment  el  de  peciolet  o  peciol propi  al  que  sosté  cada 
fulleta.  Peciolo. 

PECIOLADES.  f.  Bot.  Nom  que's  dona  a  les  fulles 
sostingudes  per  pecíols  com  les  de  la  perera.  Pecio- 
ladas. 

PECIOLAR.  adj.  Bot.  Se  dona  aquesta  denomina- 
do a  tots  els  orgues  vegetáis  que  neixen  sobre'l  pe- 
ciol. Peciolar. 

PÉCORA,  f.  Cap   de  bestiar  de  llana.  Pécora.  || 

Met.  TONTO,  BESTIA,  NECI. 

SER  BONA  O  mala  PÉCORA,  fr.  Ser  bona  o  mala  per- 
sona, especialment  dit  de  les  dones. 

PECOREA,  f.  El  robo  o  saqueig  que  fan  els  soldats 
esbarriats  del  quartel  o  de  la  tropa.  Pecorea. 

PECOREJAR.  v.  a.  Ant.  Robar  o  furtar  bestiar. 
Pecorear. 

PECOREIG.  m.  Robo,  pillatge.  Merodeo. 

PECTATS.  m.  pl.  Quim.  Sais  formades  per  la  com- 
binado del  ácit  péctich  ab  les  bases.  Pectatos. 


Antenes  pectinades 


Pectoral 


PÉCTICH,  CA.  adj.  Quim.  Calificado  d'un  ácit  que 
se  presenta  baix  la  forma  de  fullets  transparents. 
Péctico. 

PECTiNA.  f.  Materia  semitransparenta,  que  ab  el 
contacte  de  l'aigua  s'infla,  sense  disoldres.  Pectina. 

PECTINARI.  m.  Zool. 
Cuch  de  mar  que  té  la 
forma  d'una  pinta.  Pecti- 
nado. 

PECTINAT,  DA.  adj. 
Lo  que  té  forma  de  pinta. 
Pectinado. 

PECTÍNICH,  CA.  adj. 
En  forma  de  dents.  Pec- 
tíneo.  ||  Anat.  Calificado 

del  muscle  que  s'extén  desde  el  pubis  fins  a  la  cuixa. 
Pectíneo. 

PECTOLACTICH.  adj.  Quim  Acit  format  junt  ;ib 
l'ácit  galactich,  per  l'acció  del  óxit  de  coure  en  so- 
lució  alcalina  en  un  excés  de  sucre  de  llet.  Pecto- 
láctico. 

PECTOLITA.  f.  Min.  Varietat  hidratada  d'osme- 
lita.  Pectolita. 

PECTOPLOMA.  ni.  Aparell  que 
s'emplea  pera  desplomar  1'aviram 
automáticament,  segons  la  groixaria 
de  les  plomes. 

PECTORAL,  m.  La  creu  que  per 
insignia  porten  al  pit  els  prelats. 
Pectoral.  ||  RACIONAL.  ||  Coraba. 
Coraza.  ||  adj.  Pertanyent  al  pit. 
Pectoral.  ||  Profitós  al  pit. 

PECTORILOQUI,  A.  adj.  Med. 
Qui  pateix  pectoriloquia.  Pectori- 
loquio.  ||  m.  Instrument  pera  conéi- 
xer  la  existencia  d'una  cavitat  ulce- 
rosa al  pit.  Pectoriloquio. 

PECTORILOQUIA.  f.  Med.  Fenómen  que  fa  que  la 
veu  sembli  sortir  del  pit.  Pectoriloquia 

PECUARI,  A.  adj.  Pertanyent  a  la  pecuaria.  Pe- 
cuario. 

PECUARIA,  f.  El  bestiar  en  general.  Pecuario. 

PECULAT.  m.  Furt  deis  diners  del  príncep.  Pecu- 
lado. ||  For.  Furt  de  cabals  del  Erari  fet  per  persones 
que  hi  intervenen.  Peculado. 

PECULATORI,  A.  adj.  Referent  al  peculi.  Pecu- 
latorio. 

PECULI.  ni.  El  cabal  que'l  pare  o  senyor  permet 
tindre  al  seu  fill  o  criat  pera'l  seu  us  y  comers.  Pe- 
culio, pegujal,  pegujar.  |f  Segons  la  nova  accepció 
jurídica  pot  definirse  el  peculi  dient,  qu'és  el  cabal 
o  bens  adquirits  pél  fill  de  familia  sense  intervenció 
del  pare  o  de  la  mare. 

PECULI  ADVENTICI:  BENS  ADVENTICIS. 

PECULI  CASTRENSE  O  QUASI  CASTRENSE:  BENS  CAS- 
TRENSES O  QUASI  CASTRENSES. 

PECULI  PROFECTICI:  BÉNS  PROFECTICIS. 

PECULIAR,  adj.  Particular,  propi.  Peculiar,  pri- 
vativo, propio,  particular. 

PECULIARMENT.  adv.  m.  Especialment,  propia- 
ment.  Peculiarmente. 

PECUNI.  m.  Peculi,  cabal. 

PECUNIA,  f.  Fam.  Diners,  moneda.  Pecunia. 

PECUNIAR.  adj.  y 

PECUNIARI,  A.  adj.  Pertanyent  al  diner.  Pecu- 
niario. 

PECUNIARIAMENT.  adv.  m.  En  diner  efectiu  o 
comptant.  Pecuniariamente. 

PECUNIÓS,  A.  adj.  Ant.  ADINERAT. 

PEQA.  f.  Tro?  o  part  d'un  tot  natural  o  artificial. 
Pieza.  II  Qualsevulla  moneda,  com:  peca  de  dos,  de 
quatre,  etc.  Pieza.  II  Moble  o  alhaja,   com:  pepa  de 


452 


PED 


PED 


plata,  d'or.  Pieza.  ||  Pedág,  adob.  Pieza.  ||  Divisió, 
part  d'una  cosa.  Pieza.  |j  Qualsevulla  obrad' algún 
art.  Pieza.  ||  Qualsevulla  cosa  notable  per  la  grandor 
y  hermosura.  Pieza.  ||  La  porció  d  algún  teixit  que's 
fabrica  d'un  sol  trog  al  teler.  Pieza.  |j  Entre  caga- 
dors,  qualsevol  aucell  o  animal  de  caga.  Pieza.  ||  El 
cañó  d'  artillería.  Pieza.  ||  Truá  o  bufó;  y  aixís  se 
diu  per  ironía:  bona  peca.  Pieza,  pedazo.  II  Al  joch 
de  dames,  jaquet,  etc.,  cada  peo.  Pieza.  II  Al  joch  de 
escachs.  Trebejo.  ||  Al  teatre,  drama.  Pieza.  ||  Ant. 
DISTANCIA,  TROC,  RATO. 

PEQA  D'AUTES.  For.  Conjunt  de  papers  cusits  per- 
tan  y  ents  a  una  causa.  Pieza  de  autos. 

PEQA  DE  examen.  La  que's  feia  fer  el  artífix  peí 
examen  pera  passarse  mestre.  Pieza  de  examen. 

PEQA  DE  TERRA.  Trog  de  térra  de  conreu  separat 
de  les  demés  ab  les  seues  afrontacions.  Suerte. 

PEQA  per  PECA.  m.  adv.  Part  per  part,  exactament. 
Pieza  por  pieza. 

A  cap  de  peqa»  Loe.  ant.  Al  cap  d'un  rato.  Al  cabo 
de  ralo. 

ANAR  PER  LES  SEUES  PECES,  fr.  Obrar  sense  sub- 
gecció,  ab  tota  Uibertat.  Andar  á  sus  anchuras  ó  á 
sus  anchas. 

bona  PEQA.  Expr.  irbn.  Denota  que  algú  és  molt 
astut,  bellach  o  dolent.  Buena,  gentil  pieza,  finca,  hi- 
poteca; linda  caña  de  pescar. 

JUGAR  bé  LA  PEQA.  fr.  Manejar  algún  negoci  que 
vol  destresa  o  sagacitat. ///^ar  el  lance. 

JUGAR  UNA  peqa.  fr.  Met.  Enganyar  ab  art  o  frau- 
dulencia. Jugar  una  pieza. 

MOURE  una  PEQA.  fr.  Esmentar  alguna  especie,  to- 
car algún  assumpte.  Levantar  la  liebre. 

PER  PECES  MENUDES.  m.  adv.  Menudament.  Por 
menudo. 

QUEDARSE  D'UNA  PEQA  O  FET  UNA  PEQA.  fr.  Sorpen- 
dres,  pasmarse,  meravellarse.  Quedarse  de  una  pieza 
ó  hecho  una  pieza. 

¡QUiNA  PEQA  SI  FOS  D'OR!  Expr.  Denota  que  algú  té 
alguna  bona  circunstancia,  pero  que  la  emplea  ma- 
lament.  Es  como  un  oro  patitas  y  todo;  buena  maula; 
buena  finca,  ó  buena  hipoteca;  buena,  brava,  linda  caña 
de  pescar. 

tindre  MALA  PEQA  AL  TELER.  fr.  Regonéixer  el  pe- 
rill  o  apuro  en  que's  trova  algú,  o  la  peníua  que  ex- 
perimenta alguna  cosa.  Ver  el  pleito  malparado. 

UNA  PEQA'N  TINCH  AL  TELER.  Joch  de  nois  que's  fá 
prenent  un  d'ells  algunes  cintes  juntes  per  un  cap, 
y  cada  un  deis  altres  una  peí  cap  contrari,  y'l  qui 
les  té  totes  mana  a  qui  vol,  que  tiri  o  afluixi,  de  mo- 
do qu'ha  de  fer  lo  contrari  de  lo  que  se  li  mana,  y 
sino  paga.  Tira  y  afloja. 

PE^Ó.  m.  y 

PECOL.  m.  El  principi  y  fonament  deis  llene  y  tei- 
xíts  de  molts  fils,  ais  quals  y  a  cada  un  s'hi  va  nuant 
cada  fil  del  urdit  de  la  tela  que  s'ha  de  teixir.  Pe- 
zuelo,  pizuelo. 

PECOL.  m.  Extrem  de  la  fulla,  de  la  flor  o  del  fruit 
deis  vegetáis.  Pezón.  ||  Mugró  deis  pits  en  les  feme- 
lles.  Pezón,  ||  Extrem  deis  fuells  c!els  veícols.  Pezón. 
Extrem  y  cabota  deis  arbres  de  les  rodes  deis  mo- 
lins.  Pezón.  ||  Punta  de  térra  en  les  montanyes.  Pe- 
zón. ||  En  la  fabricació  de  robes  arreplech  de  caps 
de  fils  ab  els  quals  comencen  o  acaben  els  teixits. 

fil  DE  PEQOL.  Cada  cap  o  fil  tret  d'un  pegol  o  pe- 
colada. 

PECOLADA.  f.  PEQOL. 

PECONERA.  f.  Clavia  o  pega  de  ferro  que  atra- 
vessa'l  pegó  en  els  fuells  a  fí  de  que  no  s'escapi  la 
roda.  Pezonera. 

PEDA.  f.  Ter.  Veu  o  crit  deis  pescadors  de  Torto- 
sa  qu'equival  a  tornemhi.  Peda. 

PEDÁC.  m.  Trog  de  roba.  Pedazo.  ||  Trog  de  roba 
cusit  a  un'altra  de  vella.  Remiendo.  \\  retall.  ||  pl. 
Els  trogos  de  vestit  o  roba  dolenta  que  pengen.  Ha- 


rapos, andrajos,  calandrajos,  arambeles,  arrapie- 
zos, pingajos. 

pare  pedaq.  fr.  Qui  se  ficaals  negocis  deis  altres, 
ab  intent  d'adobar  les  agenes  diferencies. 

POSAR  UN  PEDÁQ.  fr.  Cusir  un  trog  de  roba  a  una 
altra  de  vella  pera  adobarla.  Echar  un  remiendo. 

PEDACET.  m.  dim.  Pedazuelo. 

TREURE'LS  Pedacets  al  SOL.  fr.  Met.  Fer  presents 
els  detectes  d'algú.  Sacar  los  trapos  al  sol. 

PEDACOT.  m.  Pedág  vell.  Andrajo,  trapo,  tra- 
pajo, calandrajo. 

PEDAGOCH.  m.  Ayo,  mestre  que  cuida  del  noi  y'l 
dirigeix.  Pedagogo.  |¡  Met.  Qui  va  sempre  ab  un  al- 
tre,  y'l  porta  ont  vol,  o  li  diu  lo  qu'ha  de  fer.  Peda- 
gogo. 

PEDAGOGÍA,  f.  Educació  de  nois.  Pedagogía.  || 
Establiment  públich  d' educació.  Pedagogía.  ||  La 
ciencia  que  té  per  obgecte  la  educació  deis  nois.  Pe- 
dagogía. 

PEDAGÓGICAMENT.  adv.  D'una  manera  pedagó- 
gica. 

PEDAGÓGICH,  CA.  adj.  Referent  a  la  educació 
deis  nois.  Pedagógico. 

PEDAGOGISME.  m.  Se  deia  de  la  ensenyanga  en 
forma  de  diálech,  y  particularment  deis  Diálechs  de 
Plato.  Pedagogismo. 

PEDAL,  ni.  Cada  una  de  les  tecles  de  Torga  que's 
fan  moure  ab  els  peus.  Pedal.  II  Cada  una  de  les  pa- 
lanquetes  d'un  piano  que's  mouen  ab  els  peus  pera 
modificar  el  só.  Pedal.  ||  Cada  una  de  les  tecles  de 
ferro  del  eos  inferior  de  l'harpa  que  serveixen  pera 
fer  els  sostinguts  o'ls  bemolls.  Pedal.  ||  Veloc.  Les 
palanques  ont  s'apoien  els  peus,  pera  impulsar  la 
marxa  de  la  bicicleta. 

PEDALEJAR.  v.  a.  Fer  anar  o  moure  els  pedáis. 

PEDALER.  m.  Qui  mou  o  bé  fa  anar  els  pedáis. 

PEDANCONA.  f.  Med.  Mena  d' angina  mortal.  Pe- 
dancona. 

PEDANI.  adj.  Jutge  o  alcalde  de  llochs  curts,  o 
que  té  limitada  jurisdicció.  Pedáneo. 

PEDANT.  m.  Qui  's  precia  de  sabi.  Pedante. 

PEDANTÁC.  m.  aum.  Pedantón. 

PEDANTEJAR.  v.  n.  Preciarse  de  sabi  sense  ser- 
ho.  Pedantear. 

PEDANTERÍA,  f.  Afectado  de  sabiduría.  Pedan- 
tería. 

PEDANTESA.  f.  PEDANTERÍA. 

PEDANTESCAMENT.  adv.  D'  una  manera  pedan- 
tesca. 

PEDANTESCH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  pedants  o 
a  llur  estil  y  modo  de  parlar.  Pedantesco. 

PEDANTET,  A.  m.  y  f.  dim.  Pedantuelo. 

PEDANTISME.  m.  Carácter  y  maneres  d'  un  pe- 
dant.  Pedantismo. 

PEDARTIOCACE.  f.  Med.  Afecció  en  que  les  arti- 
culacions  s'  inflen  extraordinariament,  contraient 
després  la  caries.  Pedartiocace. 

PEDATROFIA.  f.  Med.  Atrofia  del  mesenteri.  Pe- 
datrofia. 

PEDATRÓFICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  té  relació 
ab  la  pedatiofia.  Pedatrófico. 

PEDERASTA,  s.  Qui  s'  entrega  a  la  pederastía. 
Pederasta. 

PEDERASTÍA,  f.  Med.  Abús  lúbrich  deis  nois.  Pe- 
derastía. 

PEDERNAL,  m.  Mena  de  quarg  o  pedra  foguera. 
Pedernal.  |l  Arma  de  foch  o  escopeta  ab  pany  de  pe- 
dra. Pedernal.  ||  Pedrenyal. 

PEDERS.  m.  Min.  Mena  d'ópal  blanch.   Pederos. 

PEDESCALS  (Serra  de).  Orog.  A  la  valí  d' Aran, 
junt  al  barranch  del  Malpás. 


PED 


PED 


463 


Pedicularia 


PEDESTAL,  m.  Peu  de  la  columna.  Pedestal.  II 
PEANYA.  ||  El  peu  de  les  estatúes.  Pedestal,  peana. 
||  .1/(7.  El  fonament  ont  hi  descansa  alguna  cosa. 
Pedestal. 

PEDESTRAL.  m.  PEDESTAL. 
PEDESTRE,  adj.  S' aplica  al  qui  va  a  peu. 
PEDESTREMENT.  adv.  D'  una  manera  pedestre. 
PEDICELL.  m.  flor.  Cada  una  de  les  ramificacions 
del  pedúncul  de  les  plantes  y  '1  pedícul  d'  alguns  bo- 
lets,  quan  és  prim  y  llarch.   Pedicelo   ||  Eatom.  La 
segona  articulado  de  les  antenes  deis  insectes.  Pe- 
dicelo. 

PEDICELLA.  f.  Bot.  Peduncle  curt  d'  una  flor.  Pe- 
dicela. 

PEDÍCUL.  m.  Bot.  Mena  d'  apéndix  o  cua  d'  una 
fulla  o  flor.  Pedículo. 

PEDICULACIÓ.  f.  Med.  Malaltía 
pedicular.  Pediculación 

PEDICULAR.  adj.  Med.  Epítet 
d'  una  malaltía  que  qui  la  pateix 
s'  omple  de  polis.  Pedicular. 

PEDICULARIA,  f.  Bot.  Mena  de 
plantes   y   herbes  escrofuLtriacies, 
niolt  abundoses  a  les  regions  fredes 
R^^t?^  o  de  temperatura  bonanzosa. 

PEDICUR.  m.  Qui  cura  o  talla 
les  duricies,  ulls  de  poli  y  demés 
excrecencies  deis  peus.  Pedicuro. 

PEDIFORM.  adj.  Que  té  la  for- 
ma d'  un  peu.  Pediforme. 

PEDILUVI.   m.    Bany    de   peus. 
Pediluvio.  ||  Immersió  de  les  ex- 
tremitats  inferiors  durant  un  temps  determinat  dins 
d'  aigua  natural,  o  carregada  de  medicaments.   Pe- 
diluvio. 

PEDIMENT.  m.  PETICIÓ. 
PED1MENTAR.  v.  a.  y 

PEDIMENTEJAR.  v.  a.  Fer  pediments,  demanar. 
PEDIONALGIA.  f.  Med.  Afecció  espasmódica  deis 
peus,  caracterisada  per  un  dolor  intens.  Pedionalgia. 
PEDIONITA.  f.  Min.  Varietat  de  feldespat. 
PEDOFLEBOTOMÍA.  f.  Med.  Sangnía  deis  nens. 
Pedoflebotomía. 

PEDOFLEBOTÓMICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  relatiu 
o  pertany  a  la  pedoflebotomía.  Pedoflebotómico. 

PEDONOSOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  o  descripció 
de  les  malaltíes  deis  nens.  Pedonosología. 

PEDOTROF.  s.  y  adj.  Qui  ensenya  1'  art  de  donar 
mamar  ais  nens  preparantlos  pera  una  constitució 
íorta.  Pedotrofo. 

PEDOTROFIA.  f.  Art  de  donar  mamar  ais  nens. 
PEDOTRÓFICH,  CA.  adj.   Lo  concernent  a  la  pe- 
dotrofia.  Pedotrófico. 

PEDRA.  f.  Compost  compacte  y  mes  o  menys  dur, 
de  térra,  sais,  y  a  voltes  de  substancies  metáliques 
que  li  donen  color;  n'  hi  ha  de 
diferentes  menes.  Piedra.  ||  La 
materia  dura  y  unida  que's  cría 
al  eos  huma,  pariieularment  ais 
ronyons,  y  sol  causar  la  malal- 
tía anomenada  mal  de  pedra. 
Cálculo,  piedra.  ||  Calamares 
grossa  o  groixuda.  Granizo, 
piedra.  ||  Met.  La  duresa  de  les 
coses.  Piedra.  ||  La  que  's  po- 
sava  al  pany  de  les  armes  de 
foch  a  fí  de  qu'  encengués  la 
pólvora  de  la  cazoleta.  Piedra, 
pedernal,  piedra  de  lambre.  || 
LÁPIDA.  ||  El  trOQ  plá,  prim,  de 
la  materia  dura  composta  de  térra,  sais  o  metalls, 
que  la  naturalesa  cría,  aixís  meteix  com  si  ja  fos  tra- 


Pedra  funeraria 
d'Ibipa 


vallat.  Lancha,  laja.  ||  El  tro?  quadrilonch  que  ser- 
veix  pera  fer  empedráis.  Adoquín.  ||  La  que  passa  de 
part  a  part  de  la  paret.  Perpiaño.  ||  pl.  Tantos  del 
foch.  Piedras. 

pedra  AFINADORA  o  afiladora.  Serveix  pera  reti- 
nar les  eines  un  cop  esmolades. 

pedra  arenisca.  Mena  de  pedra  esponjosa  y  bla- 
na  de  poch  pes.  Tova. 

pedra  armenia.  Piedra  armenia. 

PEDRA  blava.  Farm.  Sulfat  de  coure.  Piedra  azul. 

pedra  DE  CALS  o  CALAR.  Aquella  de  que  's  fa  la 
cals.  Piedra  caliza. 

pedra  clara  COM  vidre.  Piedra  cristalina. 

PEDRA  CÁUSTICA:  POTASSA  CÁUSTICA. 

pedra  D'  anell.  Piedra  de  sortija. 

PEDRA  DE  bra^at.  Arquit.  Pedra  de  regular  ta- 
many  pera  fer  parets. 

pedra  DE  COLOR  DE  FERRO.  Basalto  del  color  y  du- 
reza del  hierro. 

PEDRA-FOCH:  PEDRA  FOGUERA. 

pedra  DE  GALL.  La  que  se  sol  trovar  al  ventrell  o 
fetge  del  gal!.  Piedra  cristalina,  de  gallo. 

PEDRA  DEL  ALIGA.  Mineral  de  ferro  de  7  a  10  cen- 
timetres  de  diámetre,  buit  de  dins  y  que  conté  una 
porció  de  trocets  del  meteix  metall  que  sorollen. 
Piedra  del  águila. 

pedra  del  llamp.  Piedra  del  rayo,  ceraunia. 

PEDRA  DE  quina  'S  FA  EL  COURE.  La  groga  y  blan- 
quinosa que,  fonentla  ab  el  coure,  1'  aumenta  un  tere, 
y  '1  puleix;  ab  qualsevol  altre  metall  s'  evapora,  y 
posada  sola  al  foch  se  redueix  a  cendra.  Calamina; 
piedra  calaminosa. 

PEDRA  DE  MOLDRE:  MOLA  DE  MOLÍ. 

PEDRA  DE  MOLDRE  COLOR.  Moleta,  qu'  és  la  pedra 
ab  que  s  molen  o  baten,  o  la  que  va  sobre  la  pedra 
de  moldre,  qu'  és  una  llosa  gran.  Piedra  para  batir 
colores. 

PEDRA  DE  tall:  PEDRA  PICADA.  La  qu'és  apta  pera 
ésser  picada.  Piedra  franca;  fácil  de  labrarse. 

PEDRA  DE  TOCH.  La  que  serveix  pera  examinar  la 
llei  deis  metalls;  és  una  mena  de  pedra  foguera  ne- 
gra. Piedra  de  toque;  jaspe  lidio.  ||  Met.  Tot  lo  que 
serveix  pera  coneixer  la  bondat  o  malicia  d'  alguna 
cosa    Toque. 

PEDRA  D'  ULL  DE  SERP.  Piedra  berroqueña,  granito. 

PEDRA  DE  XOCOLATA.  Aquella  sobre  que  's  mol  o 
travalla  la  xocolata.  Silleta. 

PEDRA  ESMOLADORA  o  D'  ESMOLAR.  La  que  serveix 
pera  afinar  les  eines  de  tall.  Piedra  de  amolar;  amo- 
ladera. 

PEDRA  FALSA.  La  que  passa  per  preciosa  y  no  ho 
és.  Piedra  falsa. 

PEDRA  FERRAL  O  FERRENCA:  BASALT. 

PEDRA  FILOSOFAL.  La  materia  ab  que  alguns  alqui- 
mistes  preteníen  fer  or  artificialment.  Piedra  filo- 
sofal. 

pedra  FOGUERA.  Aquella  ab  que  's  pica  foch.  Pe- 
dernal. ||  Met.  La  suma  duresa  de  qualsevulla  cosa. 
Pedernal. 

pedra  fonamental.  La  primera  que  's  rosa  ais 
edificis.  Piedra  fundamental.  ||  Met.  Tot  lo  qu'és  prin- 
cipi  y  origen  d'  alguna  cosa.  Piedra  fundamental. 

PEDRA  IMÁN:  IMÁN. 

PEDRA  infernal.  Compost  de  plata  fosa  ab  ácit 
nítrích  de  color  cendrós;  s'  usa  en  la  cirurgía  pera 
cremar  les  carns  supérflues.  Piedra  infernal. 

PEDRA  LLINOSA,  DE  FILS  O  BLANERA:   AMIANTO. 

pedra  litográfica.  La  pedra  qu'  en  les  litogra- 
fíes serveix  pera  dibuixar  y  estampar  els  gravats. 
Piedra  litográfica  ó  de  Munich. 

PEDRA  marquesita.  Combinado  del  sofre  ab  un 
metall.  Marquesita,  pirita. 

PEDRA  MORTA.  Piedra  muerta. 

PEDRA  QUE  RODÓLA  MAI  POSA  MOLSA .  Ref.  Contra 
els  que  no  's  mantenen  constants  en  lo  que  empreñen. 
Piedra  movediza  nunca  moho  la  cobija;  planta  muchas 
veces  transpuesta,  ni  crece  ni  medra. 


454 


PED 


PED 


PEDRA  PERA  BRUNYIR  V  OR.  Piedra  de  Samos. 

pedra  PICADA.  La  travallada  pera  posarla  a  qual- 
sevulla  part.  Piedra  labrada. 

pedra  preciosa.  La  qu' és  dura,  transparenta  o 
brillant.  Piedra  preciosa. 

PEDRA  TOSCA.  Pedra  esponjosa,  blanca  y  lleugera. 
Tova.  ||  Pedra  esponjosa  o  porosa,  opaca,  dura,  bré- 
vola  y  tan  lleugera  que  sura  demunt  de  l'aigua.  Pie- 
dra pómez,  esponjosa. 

Pedra  VIVA.  La  que  no  ha  sigut  arrancada  de 
la  pedrera   o  lloch  ont  la  cría   la  naturalesa. 

Pedra  fita.  La  que  marca  una  divisió  de  terme. 

PEDRÉS  DE  GINYS.  Pedrés  pera  tirar  ab  els  enginys. 
Piedras  para  los  ingenios. 

A  PEDRA  SECA.  fr.  A  COPS  DE  PEDRA. 

AB  UNA  PEDRA  MATAR  DOS  PARDALS.  Ref.  Fer  dues 
coses  a  1'  hora.  Matar  dos  pájaros  de  un  Uro. 

CADA  PEDRA  al  SEU  FORAT.  Loe.  fam.  Ab  que  's  de- 
nota que  ni  les  persones  ni  les  coses  se  deuen  treure 
del  lloch  que  'ls  hi  correspón.  Bien  está  cada  piedra 
en  su  agujero. 

COSA  de  PEDRA.  Lapídeo,  lapidoso. 

DEIXAR  FET  DE  Pedra.  fr.  Met.  Deixar  a  algú  fret; 
confóndrel  ab  alguna  paraula.  Dejar  á  uno  hecho  una 
estatua,  echarle  un  jarro  de  agua  fria. 

DORMIR  COM  UNA  PEDRA.  fr.  DORMIR  COM  UN 
SOCH. 

ÉSSER  PEDRA  D'  ESCÁNDOL.  fr.  Met.  Esser  motiu  de 
alguna  dissensió,  disturbi,  baralla,  etc.  Ser  la  piedra 
de  escándalo. 

FER  PLORAR  LES  PEDRÉS,  f.  Met.  Moure  a  llástima 
o  a  compassió;  penetrar  de  dolor  a  algú  altre.  Atra- 
vesar, partir  el  corazón. 

FER  MES  MAL  que  pedra  seca.  fr.  Fer  ni  o  1 1  de  mal, 
causar  grans  perjudicis.  Causar  grandes  perjuicios. 

FÉRSEN  deu  pedrés,  fr.  Met.  Costarli  a  un  molt 
una  cosa.  Costar  la  torta  un  pan. 

IGUALAR  LA  PEDRA.  fr.  Posar  iguals  les  pedrés  pi- 
cades  després  de  colocades  o  assentades  al  lloch  ont 
han  d'  estar.  Retundir. 

juntar  LA  PEDRA.  fr.  Posar  les  pedrés  ben  ajusta- 
des  les  unes  ab  les  altres  a  fí  de  que  no  quedin  buits 
a  1'  obra  y  quedi  ben  sólida.  Atizonar. 

LA  PEDRA  FORA  DE  LA  MÁ  NO  SE  SAP  ONT  VA.  Ref. 
Ab  que  s'avisa  el  molt  cuidado  que  s'  ha  de  tin- 
dre  en  tirar  pedrés,  per  la  ¡nolta  facilitat  de  fer 
mal  sense  volguer  ferio.  Palabra  y  piedra  suelta  no 
tienen  vuelta. 

NO  DEIXAR  O  NO  QUEDAR  PEDRA  SOBRE  PEDRA.  fr. 
Denota  que  algún  edifici  ha  quedat  del  tot  arrunat. 
No  dejar  ó  no  quedar  piedra  sobre  piedra. 

NO  POSÁRSEN  CAP  PEDRA  AL  FETGE.  Loe.  fam.  TIN- 
DRE  UN  FETGE  COM  UNA  RAJADA. 

NO  SAPIGUERHO  NI  LES  pedrés,  fr.  Denota  que  una 
cosa  ha  sigut  feta  molt  secretament.  No  saberlo  ó 
no  sentirlo  la  tierra. 

POSAR  LA  PRIMERA  PEDRA.  fr.  Comencar  alguna 
obra  o  alguna  altra  cosa.  Echar  ó  poner  la  primera 
piedra. 

QUEDAR  FET  DE  PEDRA.  fr.  Met.  Immutarse  greu- 
ment  per  alguna  cosa  que  's  veu  o  s'  ou.  Quedarse  sin 
pulso. 

QUI  CALLA,  PEDRÉS  APANYA.  Ref.  S'  aplica  a  qui  en 
alguna  conversa  observa,  sense  parlar,  lo  que  's  diu, 
pera  váldresen  al  seu  degut  temps.  Quien  calla,  pie- 
dras apaña. 

SE 'N  fará  3ET  pedrés,  fr.  Pera  significar  que  una 
cosa  's  pagará  molt  cara  o  que  algú  'ns  pagará  de  so- 
bres lo  que  'ns  ha  fet.  Le  costará  caro. 

TAPAR  a  pedra  y  MORTER.  fr.  Met.  Ab  que  's  dona 
a  entsndre  que  una  cosa  's  tanca  tan  fort  que  no  's 
pot  rompre.  Tapiar  á  piedra  y  á  lodo. 

ANAR  A  fer  PEDRA.  Entre  nois,  anar  a  barallarse  a 
pedrades.  Hacer  pedrea. 

TIRAR  LA  pedra  Y  AMAGAR  LA  MÁ.  fr.  Met.  Fer  dany 
a  algú  sense  donarho  a  coneixer.  Tirar  la  piedra  y  es- 
conder la  mano. 


Segell  de 
Pedra  y  Coma 


treure  les  pedrés,  fr.  Netejar  de  pedrés  algún 
camp  o  un'  altra  cosa.  Descantar. 

trovar  la  pedra  filosofal,  fr.  Met.  Descobrir 
un  modo  ocult  u'  adquirir  cabal  o  ferse  rich  o  de 
viure  sense  travallar.  Encontrar  ó  hallar  la  piedra 
filosofal. 

PEDRA.  Geog.  Lloch  de  Pedra  y  Coma,  prov.  de 
Lleida.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Bellver,  prov.  de 
Lleida.  ||  — dreta  del  GRAU.  Arqueol.  Menhir,  prop 
d'  un  plá  d'  alzines,  a  la  co- 
llada del  Grau,  al  Bergadá.  || 
—  PICADA.  Orog.  A  la  serra- 
lada  que  forma  els  confins  del 
Bergadá  ab  la  valí  de  Ribes,  a 
una  elevado  de  2,057  met.  || 
Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de 
Lleida;  neix  a  la  serra  de  Ca- 
dí,  passa  prop  de  Bellver  y 
desaigua  al  Segre.  ||  —Y  COMA. 
Geog.  Poblé  de  la  prov.  de 
Lleida,  bisb.  y  part.  jud.  de  Solsona;  és  entre  mon- 
tanyes,  a  la  vora  del  riu  Cardoner  y  té  508  hab. 

PEDRACA.  f.  aum.  Pedra  molt  grossa.  Pe- 
draza. 

PEDRADA,  f.  Acte  y  efecte  de  tirar  una  pedra. 
Pedrada.  ||  Cop  de  pedra  y  '1  senyal  que  deixa.  Pe- 
drada. ||  Met.  Dita,  expressió  picant.  Pedrada.  || 
interj.  Denota  que  algú  mereix  cástich.  Pedrada, 
pedradas.  ||  pl.  Cotnbat  de  nois  tirantse  pedrés.  Pe- 
drea. ||  Moltes  pedrés. 

PEDRADA  AL  CAP  D'  ALTRE  NO  DOL.  Ref.  Denota 
que  'ls  mals  deis  altres  se  senten  molt  menys  que  'ls 
propis  o  que  cada  hú  mira  pél  seu  interés  sense  im- 
portarli  res  lo  deis  altres.  Mal  ajeno  de  pelo  cuel- 
ga; poco  os  duelen,  don  Jimeno,  estocadas  en  cuerpo 
ajeno. 

fer  pedrades.  fr.  Combatre  'ls  nois  tirantse  pe- 
drés. Hacer,  tener  pedrea. 

PEDRAFITA  (Coll  de).  Orog.  Ais  confins  de  la 
Cerdanya  ab  la  valí  d'  Andorra. 

PEDRAFITA  (Cova  de).  Orog.  En  el  terme  de  Ro- 
donyá. 

PEDRAFORCA.  Orog.  Puig  de  la  serra  de  Cadí,  a 
Llevant  de  Góssol,  prov.  de  Lleida;  té  2,493  met.  de 
altitut.  ||  — (baumes  de).  Orog.  En  el  terme  de  Saldes. 

PEDRAL,  m.  Ter.  PEDREGAL. 

PEDRALBA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  pait.  jud.  de  Liria;  és  a  la  esquerra  del  Tu- 
ria  y  té  2,980  hab. 

PEDRALBES  (Joseph  Francesch  Vendrell).  Biog. 
Metge  y  escriptor.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1776;  mort 
a  Sant  Jaume  de  Galicia  1'  any  1850.  Havía  estudiat 
a  Cervera.  L'  any  1802  va  ésser  comisslonat  del  rei 
pera  anar  a  servir  en  la  epidemia  de  Sevilla.  En  1804 
se  li  concedía  una  cátedra  en  el  Colegí  de  Cirurgía 
de  Sant  Jaume  de  Galicia,  ont  va  esserhi  bibliotecari. 
Diputat  a  Corts  els  anys  1820,  1823  y  1824.  Metge 
honorari  del  rei.  L'  any  1826  va  presentar  el  plan  de 
institucions  pera  la  ensenyanga  cotnplerta  de  la  me- 
dicina, que  li  havía  demanat  la  R.  Junta  Superior  de 
Sanitat  Ademes  deis  travalls  inédits,  hi  han  distin- 
tes obres  pubücades,  entre  elles:  Memoria  sobre  la 
división  topográfica  de  Santiago  (1821);  Discurso 
sobre  las  mejoras  de  cárceles;  Parangón  entre  la 
carrera  de  jurisprudencia  y  la  de  medicina  (Barce- 
lona, 1841,  imp.  Tasso);  Ensayo  de  un  catecismo 
social  para  ¡a  educación  primaria  (Santiago,  1845, 
¡mp.  Campanel). 

PEDRALBES.  Geog.  Barrí  y  monastir  del  terme  de 
Sarria,  prov.  de  Barcelona,  agradívol  lloch  al  peu  de 
Sant  Pere  Martre.  En  la  seua  demarcado  s'  hi  serven, 
apart  del  casal  de  Santa  Caterina,  que  havía  perte- 
nescut  ais  domínichs,  el  monastir  de  monges  francis- 
canes,  fundat  en  1327  per  la  reina  d'  Aragó  Na  Eli- 
senda  de  Monteada,  viuda  d'  En  jaume  II.  De  bella  ar- 


PED 


PED 


455. 


quitectura  ogival  y  restaurat  fa  pochs  anys,  és  una 
joia  de  li  art  cátala  del  sigle  xiv,  y  apart  de  detalls 
niolt  estimables  en  cerralleria  y  fustería,  poden  es- 
tudiarshi  a  1'  iglesia  notes  indumentaries  y  heráldi- 
ques  prou  remarcables  ais  sepulcres  de  les  families 


Claustre  del  monastir  de  Pedralbes 

de  1'  antiga  noblesa  catalana  que  teñen  el  seu  en- 
terrament  en  aquell  monastir. 

PEDRALS  (Artur).  fíiog.  Num  smátich  y  excursio- 
nista, mort  a  Barcelona  a  les  derreríes  del  sigle  xix, 
autor  de  remarcables  monografíes.  Va  ésser  vispre- 
sident  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya  y  era 
molt  competent  en  estudis  arqueológichs. 

PEDRALTES.  m.  Joch  que  ab  pedretes  y  cordetes 
fan  les  criatures. 

PEDRAPIQUER.  ni.  Ter.  PICAPEDRER. 

PEDRAPLANA.  Orog.  Puig  de  la  serra  de  Cadí, 
entre  les  provincies  de  Lleida  y  Barcelona;  té  2,573 
met   d'  altitut. 

PEDRAROLS.  Bot.  OUIXES. 

PEDRASSA.  m.  aum.  PEDRACA. 

PEDRE.  v.  n.  Ter.  PERDRE. 

PEDREGA.  f.  Pluja  de  pedrés  llengades. 

PEDREGADA,  f.  Pedra,  calamarga  grossa  que  cau 
ab  abundor,  y  també  I'  acte  en  que  cau.  Pedrisca, 
pedrisco,  piedra. 

DESPRÉS  DE  CAIGUDA  LA  PEDREGADA  TOQUEN  A 
TEMPS.  Ref.  Reprén  la  necetat  de  volguer  aplicar  re- 
mei  a  les  coses  quan  ja  no  s'  hi  és  a  tenips.  El  conejo 
ido,  el  consejo  venido;  después  de  muerto  Pascua!,  ira- 
jéronle  el  orinal;  al  asno  muerto,  la  cebada  al  rabo; 
después  de  vendimias,  cuévanos. 

LA  PEDREGADA  NO  SE'N  PORTA  ANYADA,  PERO  PO- 
BRE D'  aquell  A  QUi  atrapa.  Ref.  Denota  que  no  's 
pert  la  cullita  de  tota  una  comarca  perqué  apedregui 
a  algún  terme;  pero  queden  perduts  els  amos  de  les 
terres  ont  descarrega  la  pedregada.  No  hay  mal  año 
por  piedra,  mas  guay  de  aquel  á  quien  acierta. 

PEDREGAL,  m.  pedregam.  ||  Munt  de  terres  o  ex- 
tensió  de  térra  coberta  de  pedrés.  Pedregal. 

ANAR  el  carro  pél  pedregal,  fr.  Met.  Anar  molt 
malament  un  negoci   Ponerse  mal  un  asunto. 

PEDREGALAR.  m.  PEDREGAM. 

PEDREGAM.  m.  Lfbch  pié  de  pedrés.  Pedrizal.  || 
Gran  abundor  de  pedrés.  Pedrisco,  pedriza,  canto- 
rral, guijarral. 

PEDREGAR.  v.  a.  y  n.  Apedregar.  ||  pedregal. 

PEDREGOLEIG.  m.  Ter.  PEDREGAM. 

PEDREGÓS,  A.  adj.  Pié  de  pedrés.  Pedregoso, 
peñascoso,  guijoso,  guijarroso,  guijarreño. 

PEDREGOSA  (Serra).  Orog.  Serralada  del  Berga- 
dá,  que  forma  ab  la  serra  del  Cadí,  la  comarcada  de 
pasturatges  coneguda  per  Coma  deis  Cortils,  gaire 
bé  sempre  deserta. 

PEDREGUER.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Alacant, 


dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Denia;  és  a  la  vora 
de  la  riera  de  la  Murtra  y  té  5,281  hab. 

PEDRENCA.  f.  Bot.  PLANTATGE  CORONAT. 

PEDRENCH,  CA.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  pe- 
dra. Petroso. 

PEDRENY.  ni  Ventrell  deis  aucells.  Molleja.  || 
Llocli  pié  de  pedrés.  Pedregal. 

ser  de  bon  pedreny.  Fer  profit  tota  mena  de 
menjar. 

PEDRENYAL  m.  Mena  de  trabuch  ab  pany  de 
pedra.  Era  arma  usada  péls  bandoleis  catalans. 


Pedrenyal 


PEDRENYALADA.  f.  Tret  de  pedrenyal.  Tiro  de 
pedreñal. 

PEDRENYALER.  m.  Qui  fa  pedrenyals.  ARMER.  || 
Soldat  armat  de  pedrenyal. 

PEDRENYERA.  f.  Ter.  de  Sopeira.  Pedra  foguera. 

PEDRER.  ni.  Pega  petita  d'artillería  pera  metralla. 
Pedrero.  ||  Pega  d'artillería  un  poch  mes  petita  que 
el  falconet  que  usen  les  embarcacions.  Esmeril,  pe- 
drero, pijote  ||  Qui  servía  ab  fona  al  exércit.  Hon- 
dero, pedrero.  ||  El  ventrell  deis  aucells.  Molleja.  || 
PEDRENYAL.  ||  PICAPEDRER. 

PEDRERA,  f.  El  lloch  d'  ont  se  treuen  les  pedrés. 
Cantera,  pedrera,  pedriza.  ||  El  lloch  d' ont  se 
treuen  les  pedrés  naturalment  planes,  anomenades 
lloses.  Lanchar.  ||  Aparell  qu' en  la  Etat  Mitja  servía 
per  tirar  pedrés  a  les  places  sitiades.  Pedrero. 

PEDRERA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Monóvar, 
prov.  d' Alacant.  ||  —  (la).  Veinat  del  dist.  munpal. 
de  Ribes.  ||  —  (PUNTA).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  N.O. 
de  Tilla  Formentera,  Balears.  ||  —  (LA  cova).  Orog. 
En  el  terme  de  Sant  Martí  Sarroca.  ||  —  (COVES  de 
la).  Orog.  Son  junt  a  Tarragona. 

PEDRERES  (Torrent  de  les).  Hidrog.  A  la  comar- 
ca de  Camprodón,  al  peu  de  la  serra  de  Sant  Antoni. 

PEDRERÍA,  f.  El  conjunt  de  pedrés  fines  o  pre- 
cioses.  Pedrería 

PEDRESTAL.  m.  PEDESTAL. 

PEDRET.  ni.  Ter.  PEDREGAM. 

PEDRET.  Geog.  Arraval  de  la  ciutat  de  Girona 
famós  per  la  seua  aigua  picanta.  ||  —  (sant  quirse 
DE).  Provincia  de  Barcelona.  ||  —  Veinat  que  forma 
ajuntament  ab  La  Baells,  al  Bergadá.  Serva  una  igle- 
sia románica  del  sigle  xii  consagrada  en  1167  pél 
bisbe  d'Urgell,  Aman  de  Preisceas.  La  portalada  y 
l'  absis  del  predit  edifici  son  de  lo  mes  caracteiístich. 

PEDRETA,  f.  dim.  Piedrezuela,  piedrecilla,  lea, 
ita,  pedrezuela,  china.  ||  La  que  's  fica  a  la  sabata 
y  fa  mal  al  peu.  Escrúpulo.  ||  La  que  usaven  els  an- 
tichs  pera  arreglar  llurs  comptes.  Cálculo.  ||  pl.  joch 
de  nois  que 's  juga  tirant  una  pedra  al  aire  pera 
arreplegar  les  quatre  que  queden.  Pitas,  pita,  pitos, 
piedras,  chinos.  ||  Les  que  's  fan  al  conducte  de  la 
orina.  Arenas. 

ARRlVAR  Á  LES  TRES  PEDRETES.  fr.  Trovarse  en  gran 
perill.  Ver  las  orejas  al  lobo.  ||  Arrivar  un  negoci  al 
cas  mes  apurat.  Llegar  á  las  dagas. 

QUI  TIRA  PEDRETES,  TIRA  AMORETES.  Ref.  Denota 
qu'  entre  dos  que  s'  estimen,  després  d'  unes  renyines 
solen  estimarse  mes.  Las  riñas  de  los  amantes,  son 
finezas  del  amor. 

PEDRICET.  m.  dim.  Petlt  pedrig. 

PEDRÍC,  A.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  pedra.  Pe- 
troso. 

PEDRICA.  f.  Conjunt  de  pedrés  menudes.  Pedriza. 


456 


PEG 


PEG 


PEDRÍC.  m.  Seti  de  rajóla,  pedra,  etc.,  en  forma 
de  banch  pera  sentarse.  Asiento,  poyo.  II  Brancal, 
marxapeu,  pedra  travessera  o  llindar  inferior  pera 
lormar  la  portalada.  Umbral,  lindar.  ||  ESPONA. 

PEDRÍC  (Plá  de).  Orog.  Pía  entre  '1  riu  Ter  y  la 
riera  de  Tragurá,  a  tramontana  del  poblé  d'  aquest 
nom,  prov.  de  Girona;  té  1,710  metres  d'  altitut. 

PEDRIZAL,  m.  Pedregal,  lloch  de  moltes  pedrés. 
Pedrizcal. 

PEDRISCAL,   m.  PEDREGADA. 

PEDRIFICAR.  v.  a.  Convertir  en  pedra.  Fer  pedra 
artificial.  Pedrificar. 

PEDRIFICAT,  DA.  adj.  Convertit  en  pedra,  fet  de 
pedra.  Petrificado. 

PEDR1JA.  f.  Tosca  de  pósit. 

PEDRINYÁ.  Geog.  Aldea  del  terme  de  La  Pera, 
prov.  de  Girona.  ||  Caseriu  del  terme  de  Crespiá, 
prov.  de  Girona. 

PEDRISCH.  m.  Calamares,  pedregada.  Pedrisco. 

PEDRO,  m.  Monument,  oratori  al  aire  llitire. 
Padrón.  ||  padrÓ. 

PEDROL.  m.  PEDREOAM. 

PEDROL  (Joan).  Biog.  Escriptor  y  frare  del  orde 
del  Carme.  Natural  de  Valls;  mort  1'  any  1612.  Va 
ésser  pare  provincial  de  la  setia  orde.  Escrigué  en 
llatí,  havent  merescuda  poca  estima  les  senes  obres. 

—  (JOAN  Y  miquel).  Biog.  Frares  carmelitans  del 
sigle  XVI  y  xvii,  tots  dos  escriptors,  si  be  d'  escás 
merit.  El  primer  escrigué  sobre  Ilógica  y  morí  al  3  de 
Maig  de  1612.  El  segón  fou  provincial  de  la  sena  or- 
dre  y  dues  vegades  prior  del  convent  de  Barcelona. 
Escrigué  una  serie  de  sermons  niolt  conceptuosos 
que  titula:  Descubrimiento  de  los  tesoros  y  riquezas 
que  tiene  Dios  escondidos  en  las  Indias  de  su  divino 
cuerpo  y  sangre.  Dos  vols.  Morí  a  Barcelona  en  1608, 
a  la  edat  de  36  anys. 

PEDROS,  SA.  adj.  S'  aplica  al  lloch  ont  h¡  há  mol- 
tes  pedrés.  Pedregoso. 

PEDROS  Y  RIERA  (Joseph).  Biog.  Autor  barce- 
loní  de  ultims  del  sigle  xvn.  Publica  un  llibre  apolo- 
gétich  de  Santa  Eularia  refutant  lo  que  havia  dit  en 
menyspreu  de  la  Santa  el  Pare  Agustí  Sala. 

PEDROS.  Geog.  Aldea  del  terme  de  Vilabella,  pro- 
vincia de  Tarragona. 

PEDROSA  (Cala).  Hidrog.  Cala  de  la  costa  giro- 
nina,  a  mitjorn  de  Bagur  ||  —  (FONT).  Célebre  font 
y  caseriu  en  el  Vallespir.  ||  —(COMA).  Montanya  de 
Andorra. 

PEDROSOS  (Pichs).  Orog.  Montanyes  del  antich 
comtat  de  Foix  a  la  Catalunya  francesa,  ab  una  ele- 
vació  de  2,831  metres.  Se  'ls  anomena  en  patués  les 
pichs  Pedrús. 

PEDRUSCA.  f.  PEDRUSCALL.  ||  PEDRISCH. 

PEDRUSCADA.  f.  PEDREGADA. 

PEDRUSCALL.  m.  Conjunt  de  pedretes  que  's  des- 
prenen  de  les  roques  o  que  salten  al  picar  les  pedrés. 
Rocalla,  ripio,  cascajo,  casquijo,  guijo,  guijarro. 
||  Multitut  de  pedrés  petites  que  hi  ha  a  algún  lloch, 
com  al  peu  d'una  montanya,  dins  d'un  camp,  etc. 

PEDUNCLE.  m.  Bot.  Cameta  que  sosté  la  flor,  la 
qual  no  essent  mes  que  una  divisió  de  la  cama,  té  la 
seua  ineteixa  organisació,  y  serveix  pera  conduir  la 
sava  a  la  flor.  Pedúnculo. 

PEDÚNCUL.  m.  PEDUNCLE. 

PEDUNCULAR.  adj.  Bot.  S'  aplica  a  totes  les  parts 
d'una  planta  que  teñen  peduncle.  Peduncular. 

PEDUNCULAT,  DA.  adj.  Bot.  Calificatiu  de  les 
flors  que  teñen  peduncle,  com  la  de  1'  herba  donzella, 
per  exemple.  Pedunculado. 

PEG,  A.  adj.  Nesci.  Ximple.  Necio. 

PEGA.  f.  Such  reinos  que  's  treu  per  incísió  del  pi 
melis,  després  de  cuit  ab  poch  foch  y  espessit.  Es 


lluent,  trencadí?,  lleuger,  y  mes  o  menys  negre.  Pez. 
||  Met.  vul.  Mala  sort,  infortuni. 
ESTAR  DE  PEGA.  fr.  Estar  de  mal  agüero. 

PEGA  BLANCA  O  DE  BORGONYA.  Es  el  galipot  fOS  ab 

aigua  y  filtrat,  pera  treuren  la  part  impura.  Pez  de 
Borgoña,  pez  blanca. 

PEGA  DE  sabater.  Barreja  de  pega  y  cera  ab  que 
els  sabaters  enceren  el  ninyol.  Cerote. 

PEGA  DOLCA.  Extret  de  la  regalessia  preparat  en 
forma  de  barretes.  Extracto  de  regaliz. 

PEGA  GREGA.  Residuu  de  la  destilació  de  la  tre- 
mentina que  se  li  ha  extret  1'  oli  volátil  y  tira  a  roig. 
Els  musichs  la  usen  pera  empegar  els  pels  del  arquet 
del  violí,  etc.  Pez  griega,  colofonia. 

tindre  pega  ALS  ülls.  fr.  Met.  No  advertir  lo  que 
se  té  a  la  vista.  Tener  telerañas  en  los  oíos. 

PEGA  (La  font  de).  Geog.  A  Ibica,  essent  un  deis 
mes  jolius  paisatges  d'  aquella  illa. 

PEGADA,  f.  Molta  pega.  ||  Acció  de  pegar,  fart  de 
llenya.  Paliza. 

PEGADÁC.  m.  aum.  Pegat  gros.  Parchazo. 

PEGADELLA.  f.  Les  crostetes  que  teñen  les  cria- 
tures  al  cap  quan  neixen.  Costra  de  leche. 

PEGADET.  m.  dim.  Pegadillo. 

PEGADIC,  A.  adj.  Lo  que  s' apega  o  aterra  molt. 
Pegadizo. 

PEGADOR,  m.  Qui  pega  cops.  Zurrador. 

PEGA1RE.  Com.  Qui  fa  o  ven  pega. 

PÉGALOS,  A.  adj.  EMPEGUNTAT.  ||  APEGADic.  II  Se 
aplica  al  subgecte  que  s'  arrima  a  un  altre  pera 
treuren  profit.  Pegadizo. 

PEGALLÓS,  A.  adj.  empeguntat. 

PEGAMENT.  m.  Ant.  L'  acció  y  efecte  d'  empe- 
guntar.  Empegadura.  II  L'  efecte  d'  encolar.  Encola- 
dura. ||  SOLDADURA.  ||  L'  acció  de  pegar  ab  la  má,  un 
bastó,  etc.  Zurra,  paliza.  ||  adv.  m.  TONTAMENT. 

PEGANI.  m.  Bot.  Plantes  rutacies,  herbes  anyals 
ramoses,  de  tulles  alternes  y  flors  pedunculades,  ab 
nervadures  verdoses,  que  son  abundoses  a  la  nostra 
térra.  La  llevor  amarganta,  serva  dos  alcaloits,  la 
harmolina  y  1'  harmina,  que  teñen  propietats  emena- 
gogues  y  helmíntiques.  Pegaso. 

PEGANITA.  f.  Min.  Varietat  de  turquesa  o  fosfat 
d' alúmina.  Peganita. 

PEGAR,  v.  a.  Donar  cops  a  algú.  Pegar,  dar.  II 
v.  n.  Tocar  una  cosa  ab  violencia  contra  un'  altra, 
com  la  pedra  ab  la  paret.  Dar.  ||  Donar,  com:  pegar  un 
sotrach,  una  empenta.  Dar.  ||  Ensopegar  contra  algu- 
na cosa  ab  violencia.  Dar,  pegar.  ||  Tirar  ab  violen- 
cia una  cosa  contra  un'  altra.  Pegar.  ||  Vindre  de 
nou,  acometre  algún  accident  o  cosa  semblanta.  Pe- 
gar. ||  Enganxar  alguna  cosa  ab  aiguacuit,  pastetes, 
etc.  Pegar.  II  Met.  Dir  o  fer  alguna  cosa  que  fereix 
o  mortifica.  Pegar. 

PEGAR  EN  VÁ.  fr.  Met.  No  lograr  el  fl  qu'  un  se 
proposa.  Dar  en  vacio,  en  vago. 

PEGAR  al  aire  o  en  fals.  fr.  Donar  algún  cop  al 
aire  o  en  cosa  buida.  Dar  en  vano. 

pegar,  pegarla,  fr.  Continuar  ab  insistencia  fent 
alguna  cosa.  Dar,  darla.  ||  Insistir  en  alguna  cosa; 
empenyarse  tenacment  en  volguerla  conseguir.  Dar, 
darla. 

PEGARLA,  fr.  Faltar  algú  a  la  confianza  que  's  feia 
d'  ell.  Pegarla  de  puño. 

pegarse  al  front.  fr.  Darse  en  la  frente. 

PEGÁRSELES,  fr.  Contrapuntarse  dientse  paraules 
insultantes.  Darse  de  las  astas. 

pegarse  una  gorra.  Anar  algú  a  menjar  a  una 
casa  sense  haver  sigut  convidat.  Pegotear. 

CADA  HU  AB  LO  QUE  LA  PEGA.  fr.  Cada  loco  con  su 
tema;  cada  lobo  por  su  senda. 

PROP  DEL  FOCH  LA  PEGA  REGALA.  Ref.  La  estopa 
cabe  el  mancebo,  digole  fuego;  no  está  bien  el  fuego 
Cabe  las  estopas. 


PEÍ 


PEÍ 


457 


PEGARSE,  v.  r.  Aferrarse,  unirse  una  cosa  ab  una 
altra,  com  si  fos  de  pega.  Pegarse.   ||  Donarse  cops  . 

PEGAS,  ni.  Poét.  Cavall  ab  ales  que  segons  la  mi- 
tología, ab  una  coca  feu  neixer  la  font  del  Parnás. 
Pegaso. 

PEGAT.  m.  Ernplastre,  troc  de  drap,  cuiro,  etc., 
que  té  a  una  banda  algún  ungüent,  bálsem,  etc.,  y 
s'  aplica  a  algún  mal.  Parche,  pegado. 

LO  METE1X  QUE  UN  PEGAT  EN  UN  BANCH.  Loe.  met.   Se 

diu  quan  una  cosa  está  o  cau  malament  a  qui  se  la 
posa.  Le  esta  ó  le  sienta  como  á  la  barra  las  arracadas 
ó  como  á  un  Cristo  un  par  de  pistolas. 

PEGATAIRE.  m.  y 

PEGATER.  m.  Qui  té  per  ofici  treure  y  fabricar 
pega  o  tractarhi.  Peguero. 

PEGE.  m.  El  peu  del  Hit.  ||  ESPONA. 

PEGMATITA.  f.  Geol.  Roca  composta  de  feldespat 
laminar  y  de  quarc.  Pegmatita. 

PEGO.  Geog.  Partit  judicial  de  la  rrov.  d'Alacant, 
forniat  deis  14  ajuntaments  d'Adsubia,  Benixemola, 
Forna,  Muría,  Orba,  Parcent,  Pego,  Ráfol  d'Almunia, 
Sacra,  Tormos,  Valí  d'Alcalá,  Valí  d'Ebo,  Valí  Galli- 
nera y  Valí  de  Laguart;  entre  tots  reuneixen  11,365 
hab.  ||  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc.  de  Valencia, 
cap  del  part.  jud.  del  seu  nom,  és  a  la  vora  del  riu 
Bullent  y  té  7,003  hab. 

PEGOM.  m.  PEGOT. 

PEGORELLA.  f.  Ictiol,  mustela. 

PEGOT.  m  EMPEGA MENT.  ||  Fam.  SABATER.  ||  BUI- 
RACH. 

PEGOTEJAR.  v.  a.  Menejar  pega.  Pegotear. 

PEGUEA.  f.  Ant.  NECETAT,  TONTERÍA,  IGNORANCIA. 

PEGUER,  A.  adj.  PEGATER. 

PEGUERA,  f.  Mena  de  feixina  de  pf  que  's  crema 
pera  treuren  la  pega.  Peguera.  ||  El  lloch  ont  s'  es- 
calfa la  pega  pera  marcar  el  bestiar.  Peguera.  ||  Ant. 
Bosch  de  pins. 

PEGUERA  (Rasets  de).  Oro".  Gran  replanada  de 
pasturatges  al  Bergadá,  extesos  en  suau  pendent  en- 
tre '1  Cap  deis  Rasos  de  Baix  al  Cap  deis  Rasets,  el 
coll  de  Tagast  y  el  brancal  de  la  serra  de  Corbera. 
Al  cim  deis  Rasets,  a  1'  altura  de  1,989  metres  una 
torreta  de  pedrés  marca  el  punt  de  triangulado  prés 
per  la  comissió  geodésica. 

PEGUERA  (Rasos  de).  Orog.  Al  Bergadá,  allar- 
gantse  la  serralada  de  N.  a  S.  en  una  extensió  con- 
siderable y  variant  les  seues  altures  desde  1,980  me- 
tres els  del  Mitg  fins  a  2,072  els  Rasos  Alts,  pera 
descendre  a  2,050  els  anomenats  de  Baix  o  de  Riu. 

PEGUERA  (Lluis  de).  Biog.  Vegis  paguera. 

PEGUEROLES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Barce- 
lona, al  Bergadá,  enlairat  demunt  de  la  riera  de  la 
Torreta,  mes  encá  del  enforch  del  camí  ral  de  Berga 
al  Hostal  del  Bisbe. 

PEGUESA.  f.  Ant.  TINYA.  ||  PEGUEA. 

PEGUICER.  m.  Amich  de  pegar  cops.  Pegador. 

PEGUNTA,  f.  Ant.  PEGA. 

PEGUNTAR,  v.  a.  EMPEGUNTAR. 

PE1RA.  f.  PEDRA. 

PEIRER.  Ter.  arañes.  PEDRER. 

PEIRA  ARRUJA:  PEIRA  HILLOLA. 

peira  del  Güell  DE  GARONA.  Noms  que  's  donen  a 
la  Valí  d'  Aran  a  unes  llanibordes,  a  mena  de  menhirs, 
clavades  a  térra,  prop  del  Güell  del  Garona. 

peires  blanques.  Geog.  Nom  ab  que  antigament 
era  conegut  el  Port  de  la  Bonaiga  o  de  Pallars. 

PEIRÓ  (Coll  del).  Orog.  Al  Conflent,  un  deis 
macisos,  despresos  del  Canigó. 

PEIROS  (Els).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Bejú, 
prov.  de  Castelló. 

PEIRÓS,  A.  adj.  PEDROS. 

DIC.    CAT.  —  V.    II. —  58. 


PE1TA.  f.  Tribuí.  Pecho. 

PEITAR.  v.  a.  Tributar.  Pechar. 

PEIX.  ni.  Nom  que  's  dona  a  tots  els  animáis  que 
sois  poden  viure  dins  de  1'  aigua.  Pez,  pescado.  || 
Met.  Astut,  sagáQ,  industries.  Peje.  ||  La  cosa  que  se 
adquireix  ab  utilitat  y  profit,  pero  ab  travall.  Pez. 

PEIX  amotinat.  fr.  Peix  que  passa  a  bandades  fu- 
gint  d'  altres  de  mes  grossos. 

PEIX  DE  MAR.  Pescado,  pez  de  mar. 

PEIX  DE  QUATRE  PEUS  QUE  SURT  A  PASTURAR  A 
TERRA   Pez  mujer,  pejemuller,  vaca  marina. 

PEix  DE  Riu.  Pescado,  pez  de  rio. 

peix  espasa.  Peix  de  la  fam.  deis  esconibrits.  Pez 
espada. 

peix  del  diable.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  gobits. 
Pez  del  diablo. 

peix  DE  plata.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  saltno- 
nits.  Pez  de  plata. 

PEIX  DE  SANT  francesch.  Ictiol.  Peix  de  la  fam. 
deis  Scopelits.  Pez  de  San  Francisco. 

PEIX  DE  SANT  RAFEL.  ictiol    BOBO,  JULIOL. 

PEIX  SALAT.  Pescado  salado  ó  sa' presado. 

PEIX  FA  MAL  A  PEIX.  Ref.  ¿QUÍ  ÉS  EL  TEU  ENEMICH? 
EL  DEL  TEU  OFICI. 

agafar  peix.  fr.  Met.  Lograr,  conseguir  lo  que  's 
pretenía.  Pescar. 

BON  O  BRAU  peix.  Explica  la  subtilesa  o  astucia  de 
algú.  Buena,  brava  ó  ¡inda  pesca. 

COM  el  peix  a  l'aigua.  Expr.  Ab  que  's  denoten 
les  comoditats  d'  algú.  Como  un  patriarca. 

FER  DONAR  EL  PEIX  A  SOU.  fr.  POSAR  LES  PERES  A 
QUARTO. 

A  DOS,  TRES,  etc.,  VA  'l  PEIX.  Loe.  Denota  que  a 
alguns  jochs  de  cartes,  trumfen  dos,  tres,  etc.  Triun- 
far dos,  tres,  etc. 

GREIX  DE  peix.  Grasa  de  pescado, 

EL  PEIX,  ARRÓC  Y  PEBROT,  DEMANEN  EL  VI  BEN 
FORT,  O  'L  PEIX,  ARRÓQ  Y  MELÓ,  VOLEN  EL  VI  FALLÓ. 
Ref.  Ab  que  's  denota  que  sobre  dites  coses  convé 
beure  vi  y  que  1'  aigua  sol  fer  mal.  El  arroz,  el  pez  y 
el  pepino,  nacen  en  agua  y  mueren  en  vino. 

EL  PEIX  PERA  QUI  'L  MEREIX  Y  LA  CUA  O  ESPINA  PÉL 
GAT.  Ref.  Ensenya  que  '1  premi  's  va  fer  pél  mérit  y 
se  li  deu  donar.  El  pece  para  quien  lo  merece. 

EL  PEIX  QUE  BUSCA  L'  HAM,  BUSCA  'L  SEU  MAL.  Ref. 
Denota  que  no  'ns  devem  deixar  enganyar  de  1'  apa- 
riencia de  les  coses  o  d'  alguna  conveniencia  apa- 
renta en  que  sol  ocultarshi  algún  dany.  El  pez  que 
busca  el  anzuelo,  busca  su  duelo. 

ELS  PEIXOS  GRANS  O  GROSSOS  SE  MENGEN  ALS  PE- 
TiTS.  Ref.  Denota  que  Ms  inferiors  han  de  callar  de- 
vant  deis  superiors,  perqué  sempre  quedarían  mala- 
ment. Los  peces  grandes  se  comen  d  los  pequeños.^ 

ÉSSER  UN  PEIX  QUE  'S  PORTA  L' OLÍ.  fr.  Met.  Ésser 
ii n  bon  negoci  '1  qu'  algú  ha  emprés.  Ser  una  ganga. 

NO  ÉSSER  CARN  NI  peix.  ir.  Se  diu  de  la  persona  de 
idea  indecisa.  No  ser  chicha  ni  limoná. 

QUI  VULGUI  PEIX  QUE  'S  MULLÍ  O  QUI  VOL  PEIX  S'  HA 
DE  MULLAR  EL  CUL,  O  QUI  PEIX  VOL  MENJAR,  LA  CUA 
S'  HA  D'  estirar.  Ref.  Denota  que  pera  lograr  lo  que 
se  desitja  és  menester  travall  y  dilligencia.  No  se 
pescan  truchas  á  bragas  enjutas;  bragas  duchas  comen 
truchas;  quien  peces  quiere  comer,  mofarse  es  menester^ 

PEIXAC.  ni.  adj.  Peix  molt  gros.  Gran  pez. 

PEIXADA.  f.  Menjar  en  que  hi  há  molt  de  peix. 
Abundancia  de  pescado. 

PEIXADOR.  m.  Ant.  PESCADOR. 

PEIXALLIDA.  f.  Ter.  ibicench.  Tel,  crosta.  Lapa. 

PEIXAM.  m.  Multitut  de  peixos. 

PEIXAR.  Ter.  arañes,  menjar. 

PEIXATER,  A.  m.  y  f.  Tractant  en  peix.  PESCA- 
TER.  ||  PESCADOR. 

PEIXCA.  f.  PESCA. 

PEIXCADOR,  A.  m.  y  f.  PESCADOR. 

PEIXCAR.  v.  a.  PESCAR. 


458 


PÉL 


PÉL 


Peixera 


PEIXCAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  PESCAT. 
PEIXCATERÍA.  f.  PESCATERÍA. 
PEIXEMENT.  m.   p.  u.  Pastura,  nodriment,  ali- 
nient.  Pasto,  alimento 

PÉIXER.  v.  a.  Ant.  PASTURAR,  NODRIR,  ALIMENTAR. 
||  v.  r.  Ant.  met.  AUMENTARSE. 

NO  AB  qui  neixes  sino  ab  qui  Peixes.  Ref.  Denota 
que  '1  tráete  y  comunicado  pot  mes  que  la  crianca  y 
llinatge  per  lo  que's  refereix  a  les  costums.  No  con 
quien  naces  sino  con  quien  paces. 

SAPIGUER  PÉIXERSE.  fr.  Met. 
SAPIGUERSE  ENTENDRE. 

PÉIXERSE.  V.  r.  ALIMEN- 
TARSE. 

PEIXERA.  f.  Rech  que  pren 
1'  aigua  d'  algún  riu.  Cacera, 
caz,  cauce.  ||  Ant.  Lloch  ont  se 
pesca.  Pesquera.  ||  Receptacle 
de  vidre  o  de  crestall  ont  s'  hi 
teñen  peixets.  Pecera. 

PEIXET.  m.  dim.  Pececillo, 
pescadillo. 

¡TIRA  peixet!  Expr.  ¡Sopla! 
PE1XETADA.  f.  Munió  de  peix.   Abundancia  de 
pescado. 

PEIXETAIRE.  m.  y  f.  Qui  ven  peix.  Pescatero, 
pescatera. 

PEIXETER,  A.  m.  y  f.  PESCATERA. 
PEIXIR.  v.  a.  PÉIXER. 
PEIXIRSE.  v.  r.  ALIMENTARSE. 
PEIXIT,  DA.  adj.  ALIMENTAT. 
PEIXÓ.  m.  PEIX. 
PE1XOPALO.  m.  Pez  palo. 

PEIXOS.  pl.  Cops  que  's  donen  al  joch  d'  aquest 
nom  sobre  '1  revés  de  la  má  ab  el  dit  índex  y  '1  dit 
mitg  units.  Sardinetas. 

PEIXQUERA.  f.  PESQUERA. 
PEIXQUERÍA.  f.  PESQUERÍA. 

PEIXSAP.  m.  Zool.  Genre  de  peixos  acantopteri- 
gte,  abundosos  al  Mediterrani,  que  arriven   a   tindre 
un  metre  de  llongitut  ab   el  cap  molt  desarrollat, 
rodó,  aixafat  y  boca  molt  grossa,  eos  petit  y  funi- 
form,  aleles  pectorals  molt  grosses  y  les  del  dors  y 
de  la  cua  molt  redoides.  No  té  escates,  el  llom  és  de 
color  fosch,  blanch  el  ventre  y  té  per  tot  el  eos  unes 
barbetes  carnoses.  Pejesapo. 
PEJA,  f.  Tribuí.  Pecho. 
PEJAR.  v.  a.  Tributar.  Pechar. 
PEJOR.  adj.  Ant.  PiTjOR. 
PFJORA.  f.  Ant.  PITJORA. 
PEJORAMENT.  m.  Ant.  PITJORA. 
PEJORAR.  v.  a.  y  n.  Ant.  PITJORAR. 
PEJORÍA.  f.  Ant.  PITJORÍA. 

PÉL.  m.  Filet  que  surt  per  els  porus  del   eos  del 
animal.  Pelo.  II  Pelussa  de  les  fruites.  Pelo,  pelusa. 
II  Qualsevol  fil  de  seda  o  llana.  Pelo.  ||  El  filet  que  *s 
separa  del  tremp  de  la  ploma  y  fá  fer  malament  les 
lletres.  Repelo,  pelo.  ||  Borrissol  del  panyo.  Pelo.  || 
Els  brins  de  les  herbes  de  fulla  estreta.  Filamento. 
II  Met.  Qualsevulla  cosa  de  poca  importancia.  Pelo. 
||    Met.  Causa  o  motiu  molt  lleu.  Pelo.   ||  Quaütat, 
mostra,  forma,  com:   aquell  panyo  té  bon  pél.  Pelo, 
pelaje.  ||  Met.  Tanja.  Palurdo,  patán. 
Pél  A  pél.  m.  adv.  Ant.  pél  per  avall. 
Pél  aspre  y  rústich.  Cerda. 
pél  d'  aire:  alé  d'  aire. 
PÉL  DE  BOCH.  Bot.  Esparcilla. 
PÉL  DE  CA.  Bot.  Planta  forratgera  de  la  fam.de  les 
graniínies  que  fá  una  espiga  torta  a  un  costat.  Espi- 
guilla, hierba  de  punta. 

NUET  DE  PÉL  A  PÉL.  Desnudo. 


PÉL  DE  CA  (Pulg  del).  Orog.  Cim  a  2036  metres 
d'  altura  a  les  montanyes  del  Canigó,  desd'  ont  se 
ovira  el  Vallespir,  les  Alberes,  la  valí  de  Vallmanya 
y  el  Puig  Barbet. 

PÉL  DE  CABRA.  Mena  de  teixit  de  llana  y  pél  de 
cabra  a  manera  del  que  'n  diuen  PÉL  DE  CAMELL. 
Peldefebre. 

Pél  DE  camell.  Roba  fina  teixida  del  pél  del  ca- 
mell.  Camelote  de  pelo. 

PÉL  DE  CUCA.  m.  Ter.  ibicench.  Pél  pera  pescar. 
Pelo  de  pescar. 

PÉL  DE  CUCH.  Fil  a  manera  de  corda  de  guitarra 
ab  que  's  Higa  1'  ham.  Sedal,  hijuela,  tanza. 

PÉL  DE  CUNILL.  Conejuna. 

PÉL  DE  LA  barba.  Barba. 

PÉL  DE  LES  CELLES  DELS  ULLS.  Ceja. 

PÉL  DE  LES  PESTANYES  DELS  ULLS.  Pes  aña. 

Pél  DE  PORCH.  Cerda. 

PÉL  DE  seda.  Ter.  Blanes.  Fil  ab  el  que  s'  engan- 
xen  els  hams,  pera  que  aixís  no  se  vegi  dins  del 
aigua  lo  que  els  sosté. 

PÉL  del  NAQ.  Pelo  de  la  nariz. 

PÉL  MOIX  O  MOIXÍ:  MOXÍ. 

PÉ1.  PER  AMUNT:  A  REPEL. 

PÉL  PER  AVALL.  m.  adv.  Pelo  abajo. 

pél  PER  PÉL.  m.  adv.  Sense  fer  tornes,  parlant  de 
barates.  Pelo  por  pelo;  pelo  a  pelo. 

PÉL  RAS.  Pelo  raso. 

PÉL  ROIO.  Pelo  rojo. 

PÉL  ROIG  NO'T  FACÍ  GOIO.  Ref.  HOME  ROIG  NO  'T 
FACÍ  GOIG. 

pél  rucart.  Els  cabells  curts  que  surten  al  cla- 
tell.  Tolanos. 

PÉLS  Y  SENYALS.  Expr.  Significa  les  circunstancies 
particulars  de  les  coses  per  les  que's  vé  en  coneixe- 
ment  de  lo  que  son.  Pelos  y  señales. 

A  CAVALL  DONAT,  NO  LI  MIRIS  EL  PÉL.  Ref.  A  caballo 
presentado,  no  hay  que  mirarle  el  diente. 

BESTIAR  DE  PÉL:  BESTIAR  CABRIU. 

CAQA  DE  PÉL.  Caza  de  pelo. 

CAURE'lpél.  fr.  Caer  el  pelo. 

CAIGUDA  DE  PÉL:  PELADILLA. 

CONTRA  PÉL.  ni.  adv.  A  REPEL. 

DE1XAR  EN  PÉL.  fr.  PELAR,  5.  ||  DESPULLAR. 

en  PÉL.  m.  adv.  Se  diu  de  les  cavalcadnres  sense 
els  arreus  o  guarniments.  En  pelo.  ||  NU.  ||  Met.  Sen- 
se 'ls  aderents  que  ordinariament  solen  acompanyar 
a  alguna  persona  o  cosa.  En  pelo. 

LLUIR  el  PÉL.  fr.  Estar  grasses  les  cavalcadures. 
Relucir  el  pelo.  ||  Met.  Veures  en  algú  '1  profit  que 
treu  d'  alguna  cosa.  Lucirle  á  alguno  el  pelo. 

NO  FALTAR  UN  PÉL  DE  CUNILL.  fr.  Met.  Sense  faltar 
la  mes  mínima  circunstancia.  Sin  faltar  un  ápice. 

NO  TINDRE  PÉL  DE  BARBA,  fr.  Ésser  molt  jove.  No 
apuntarle  á  uno  el  bozo. 

NO  TINDRE  PÉLS  A  LA  LLENGUA.  fr.  Met.  Dir  sense 
reparo  lo  que  se  sent,  parlar  ab  massa  llibertat.  No 
tener  pelos,  polilla  ó  pepita  en  la  lengua;  no  morderse 
los  labios. 

NO  TOCAR  UN  PÉL  DE  LA  ROBA.  fr.  No  fer  cap  dany 
o  agrá  vi.  No  tocar  el  pelo  de  la  ropa. 

PERDRE  'L  PÉL.  fr.  Perder  el  pelo. 

POSAR  o  treure  pél.  fr.  Pelechar. 

reparar  en  UN  pél.  fr.  Valdres  d'  algún  pretext 
lleuger.  Agarrarse  de  un  pelo. 

NO  TINDRE  CAP  PÉL  DE  TONTO,  fr.  Ésser  alguna 
persona  molt  intelligent  y  experimentada  en  lo  que 
li  toca.  No  ser  cojo  ni  manco,  no  tener  pelo  de  tonto. 

TINDRE  PÉLS.  fr.  Met.  Ésser  molt  difícil  la  execu- 
ció  d'  alguna  cosa.  Tener  pelos  ó  uñas  ó  muchos  em- 
bracijos. 

trovar  PÉLS  ALS  OUS.  fr.  Buscar  motius  frívols 
pera  desaprovar  alguna  cosa.  Buscar  el  pelo  al  huevo. 

PÉL.  Gram.  Contracció  de  la  proposició  per  y  el 
article  lo  o  el,  format  de  la  meteixa  manera  que  del. 
Por  el. 


PEL 


PEL 


459 


Segell  de  Pelagalls 


PELA.  f.  PELL,  2.  ||  Fam.  PESSETA. 
PELACALLS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Ventalló, 
prov.  de  Girona. 
PELACANS.  ni.  y 

PELACANYES.  m  Met.  Perdularl.  Pelafustán,  pe- 
lagallos, pelagatos,  sacapelotas. 

PELACH.  111.  Ant.  OORCH.  || 
Ant.  MAR. 

PELACHS  (Avench  de  ca'n). 
Orog.  A  Sant  Llorens  del  Munt. 

PELADA,  f.  Esgarrinxada, 
trencament  de  la  pell  d'alguna 
part  del  eos.  Araño,  rasguño, 
aruñO.  ||  Fam.  MAGALLADA,  TON- 
TERÍA. 

PELADA  (Pich  de  la).  Orog. 
Puig  de  2,371  met.  d'hltitut,  a 
llevant  de  Sansa,  antich  Conflent, 
departament  deis  Pirineus  Orientals.il  — (MONTANYA). 
A  la  serra  de  Prades,  entre  Alcover  y  Montral,  a  700 
metres  d'altilut.  ||  —  (MONTANYA).  En  el  plá  de  Barce- 
lona, entre  aquesta  ciutat  y  la  barriada  d'  Horta. 

PELADELLA.  f.  Tinya,  caiguda  del  pél.  Piladera, 
alopecia,  pelona,  pelambrera,  pelonía. 

PELADOR,  A.  s.  y  adj.  Qu¡  pela.  ||  Lo  que  pela  o 
serveix  pera  pelar. 

PELADURA,  f.  Acte  y  efecte  de  pelar  o  de  pelarse 
alguna  cosa.  Peladura.  ||  Met.  Clapa.  ||  Pelada.  11  pl. 
Rascadures.  Raeduras.  ||  La  pell  que's  treu  de  la 
fruita  al  pelarla.  Mondaduras. 
PELAGALLS.  m.  Geog.  Poblé  del  dist.  de  Cervera. 
PELAGATS.  ni.  PELACANYES. 
PELAGI,  A.  m.  Nom  propi  d'  home  y  de  dona.  Pe- 
lagio,  Pelagla. 

PELAGIA.  f.  Mena  d'erissipela  escatosa.  Pelagia. 
||  — (paleONT).  Genre  de  polipers  fóssils,  semblants 
ais  alveolits,  trovada  en  certs  terrenos  calcaris  ju- 
rasichs.  ||  Zool.  Genre  de  acolefis  medasaris,  ab  la 
boca  oberta  en  forma  de  pedancal,  dividit  en  molts 
bracos,  essent  totes  les  seues  menes,  de  molta  fosfo- 
rescencia. Pelagia. 

PELÁGICH,  CA.  adj.  Propi  del  mar.  Pelágico. 
PELAGOSCOPIA.  f.  Art  de  veure'ls  obgectes  que 
hi  há  al  fons  del  mar.  Pelagoscopla. 
PELAGOSSOS.  m.  PELACANYES. 
PELAM1DE.  m.  Zool.  Peixos  acantopterigis,  es- 
ernberoidis.  ab  una  de  les  seues  menes,  procedenta 
del  Mediterrani.  Pelamide. 

PELAGÓSCOP.  m.  Instrument  óptich  que  s' em- 
plea pera  veure'ls  obgectes  que  hi  há  sota  1'  aigua. 
Pelagóscopo. 

PELAGRA,  f.  Mecí.  Malaltía  de  la  pell,  casi  sem- 
pre  mortal,  caracterisada  per  una  inflamació  escato- 
sa a  les  parts  del  eos  exposades  al  aire  y  al  sol 
y  que's  reprodueix  y  agrava  per  la  primavera.  Pe- 
lagra. 

PELAR,  v.  a.  Arrancar,  llevar,  tallar  el  pél.  Pelar. 
||  Llevar  la  pell  o  escorga.  Pelar.  ||  Ésser  molt  ca- 
lenta  l'aigua.  Pelar.  ||  Fer  un  fret  molt  fort.  Pelar. 
Tallar  els  cabells  arrán  del  cap.  Pelar,  raer  la  ca- 
beza. ||  Met.  Llevar  ab  art,  engany  o  violencia'ls 
bens  d'algú.  Pelar.  ||  Guanyar  al  ¡och  tots  els  diners 
a  algú.  Pelar,  descañonar,  mondar.  • 

pelar  a  pél  y  repel  o  a  navaja,  fr.  Pelar  á  na- 
vaja, á  raíz  de  la  piel. 

pelar  FAVES.  fr.  Tréureleshi  la  pell.  Pelar  habas. 
MENTRES  ÉS  CALENT  SE  pela.  Ref.  El  llanto  sobre 
el  di  f uní  o. 

|PELA  AQUEST  PRÉSSECH!  fr.  Fam.  ¡Chúpate  esa! 
¡tómale  esa! 

QUAN  VEOIS  LA  BARBA  DEL  TEU  VEHÍ  PELAR,  POSA 
LA  TEVA  A  REMULLAR.  Ref.  Que   significa  que  s'ha  de 


ésser  previsor.  Cuando  la  barba  de  tu  vecino  veas  pe- 
lar, pon  la  tuya  á  remojar. 

QUi  MES  NE  PELA  MES  NE  menja.  fr.  Fam.  Aprofi- 
tarse  o  servirse  d'alguna  cosa  agena  com  si  fos  pro- 
pia, sense  pensar  tornarla  o  pagarla.  Carne  y  sangre 
de  alguna  cosa. 

PELARSE,  v.  a.  Caure'l  pél.  Pelarse.  ||  Caure  la 
pell.  Pelarse.  II  Caure  la  pell  deis  ceps  y  altres  plan- 
tes, per  estar  cremades  del  sol.  Pelarse. 

PELÁRSELES,  fr.  Denota  qu'algú  apeteix  o  fá  alguna 
cosa  ab  veemencia,  activitat  o  eficacia.  Pelárselas. 

PELARSE  LES  BARBES,  fr.  Met.  Manifestar  ira  y  en- 
fado en  les  accions.  Pelarse  las  barbas. 

PELARSE  DE  FRET.  fr.  Teñir  molt  de  fret.  Tiritar  de 
frío. 

PELASGIS.  Geog.  y  Hist.  Poblé  establert  a  la 
etat  primitiva  en  algunes  regions  de  Italia,  Asia 
Menor  y  Grecia,  sense  constituir  eos  de  nació.  La 
seua  civilisació  és  anterior  a  la  helénica,  y  al  vol- 
tant  de  les  seues  poblacions  ,  havian  bastit  murs 
sense  argamassa,  ab  pedrés  de  gran  tamany,  segons 
pot  veurers  en  algunes  ciutats  de  les  costes  en  qui- 
nes allí  sostingueren  tráfech,  a  Tarragona  entre  al- 
tres. Pelasgos. 

PELÁSG1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  ais  pe- 
lasgis.  Pelásgico. 

PELAT,  DA.  p.  p.  Pelado.  ||  adj.  Sense  pell  o  es- 
coria. Mondado,  despelado,  descortezado.  II  Sense 
pela.  Pelado.  ||  Met.  La  montanya,  roca  o  can  ps  sen- 
se broga,  ni  arbres,  ni  herbes.  Pelado.  ||  Pobre,  mi- 
serable. ||  m.  Pelada.  ||  Qui  al  joch  li  han  guanyat 
tots  els  diners.  ||  Qui  lia  per^ut  sa  fortuna  o  cabals. 
I|  L'  aucellet  abans  de  sortir  del  niu.  Pajarito.  || 
Ictiol.  Peix  acan- 
topterigis de  eos 
oblonch,  y  obti'is 
el  morro. 

PELAT  (Cap). 
Hidrog.  Cap  de 
la  costa  S.O.  de 
la  illa  d'lbi?a,  Ba- 
lears. 

PELATGE.  m. 
Pél  del  animal. 

PELATI.  m.  Zool.  Peixos  acontoptaigis  picáis,  ab 
el  eos  oblonch  y  el  morro  obtús. 
PELAY.  n.  p.  d'home.  Pelayo. 
PELAY.  Biog.  Ermita  mallorquí  del  sigle  XV,  qui- 
na existencia  s'és  negada  per  molts  erudits.  Diuen 
qu'era  un  sabi,  y  que'l  famós  Libani  va  anar  expres- 
sament  a  Mallorca  pera  héure  la  llum  de  la  seua  sa- 
biduría, havent  passats  trent'anys  prop  d'ell.  Li  son 
atribuides  algunes  obres  llatines. 

PELAYA.  f.  Ictiol.  PALAYA.  ||  Nom  de  dona.  Pe- 
lagia. 

PELBLANCH,  CA.  adj.  Qui  té'l  pél  blanch.  Peli- 
blanco. 

PELDE.  m.  Toch  de  campana  que's  fá  ais  convents 
de  franciscans.  Apelde.- 

PELDEFEBRE.  f.  Mena  de  teixit  de  llana  y  pél  de 
cabra,  semblant  al  anomenat  pél  de  camell. 

PELEA,  f.  Lluita,  combat.  Lid,  pelea.  ||  La  bata- 
lla que  a  vegades  és  entre  dos  que  s'agafen  y  procu- 
ren tirarse  a  térra.  Lucha.  ||  Baralla  entre  paiticu- 
lars.  Pelea  ||  Combat  entre  besties.  Riña,  pelea.  || 
Met.  Cuidado  y  dilligencia  que's  posa  en  vencer  els 
apetits  y  passions.  Palea  ||  Met.  Afany,  fatiga,  tra- 
vall  que's  pren  pera  fer  alguna  cosa.  Pelea. 

PELEADOR,  m.  p.  u.  Qui  pelea.  Peleador,  pe- 
leante. 

PELEAR,  v.  r.  Conibatre  ab  armes.  Batallar,  pe- 
lear, lidiar.  ||  Barallarse  sense  armes.  Contender, 
pelear,  luchar.  ||  Met.  Combatre  entre  sí  u  oposarse 
unes  coses  a  unes  altres,  com:  els  elements.  Luchar, 


Pelat 


460 


PEL 


PEL 


Pelegrí 


pelear.  ||  Resistir,  travallar  pera  vencer  les  passions. 
Pelear.  |]  Afanyarse,  travallar  pera  conseguir,  ven- 
cer o  subgectar  alguna  cosa.  Pelear.  II   Lluitar  les 
besties  entre  sí.  Luchar,  pelear. 
PELEAT,  DA.  p.  p.  Peleado. 
PÉLECH.  m.  Ant.  GORCH.  ||  MAR. 
PELECOIDI.  f.  Figura   geométrica  composta   d'  un 
semicercle  y  de  dos  quadrants  oposats  per  la  sena 
part  convexa  al  esmen- 
tat  semicercle,  partint- 
lo  en  dues  porcions 
iguals  y  fonnant  una 
mena  de  destral.  Pele- 
coide 

PELEGRÍ,  NA.  adj. 
PEREGRi.  ||  Ant.náut.Pk- 
SSATGER.  ||  Nom  d'  lió- 
me. Pelegrín.  ||  Romeu, 
el  que  f  á  romiatge  a  Te- 
rra Santa  o  a  Roma. 

PELEGRÍ    (Joseph). 
Biog.  Artista  cátala  dis- 
tingit.  Mort  a  Barcelona 
en  1880.  Deixeble  de  la 
Escola  de  Belles  Ai  ts  de 
Barcelona.    Era  afectat 
a  gravar  a  l'aiguafort  y 
també  a  pintar  a  1'  oli. 
Empró,  la  seua  reputa- 
do va  déurela  a  la  pin- 
tura en  esmalt,  en  quina 
especialitat  no  V  igua- 
lava  ningú  de  nostra  térra    en   son    temps.    Va  fer 
una  bona  quantitat  de  retrata  en  esmalt  pera  meda- 
Uons.  Era  molt  jove  quan  va  morir. 

—  Y  MULET  (FRANCESCH).  Biog.  Escriptor  mallor- 
quí;  poeta  de  caient  popular.  Nat  a  Palma  1'  any  1809. 
Va  compondré  moltes  poesies  en  sa  llengua  materna, 
publicades  en  tulles  populars.  Es  autor  del  Nou  trac- 
tat  deis  vicis  y  males  coslums  a"  aquesta  temporada, 
follet  en  vers,  64  págs.  (Palma,  1850,  imp.  Villa- 
Ion  sa);  Décimes  satiriques  sobre  lo  enganyós  qu'  és  el 
mon,  y  posat  en  ridicol  es  gran  bon  tb  mal  entes  del 
sigle  present,  (Palma,  1861,  imp.  Coloniar),  follet,  re- 
iniprés  I'  any  1862;  El  carro  triomfal  de  la  beata  Ca- 
talina Tomás,  nostra  amada  paisana  (Palma,  1862, 
imp.  Guasp),  folleto  en  vers;  El  día  de  Sant  Bernad 
(Palma,  1862,  imp.  Guasp).  L'  Academia  va  donar 
menció  honorífica  a  una  poesía  d'  ell  en  1860,  cele- 
brant  la  visita  de  la  reina  Isabell  II. 

PELEGRÍ  (Cingle  del).  Orog.  Á  les  montanyes  del 
Canigó. 

PELEGRINA,  f.  Petxina  de  peregrí.  Peine  de  Ve- 
nus, concha  de  peregrino. 

PELEGRINACIÓ.  f.  ROMIATGE. 

PELEGRINAR.  v.  n.  y  'ls  seus  deriváis.  ||  PERE- 
GRINAR. 

PELEGRINATGE.  m.  PELEGRINACIÓ. 

PELEGRINYÓN.  Geog.  Po'ble  del  dist.  munpal.  de 
Alcampel,  prov.  d'  Osea. 

PELEGUER  (Manel).  Biog.  Gravador  valencia. 
L'  any  1802  fou  tlesignat  tinent  director  de  I'  Acade- 
mia de  Sant  Caries,  passant  a  director  en  1812.  És 
autor  de  la  medalla  commemorativa  de  la  visita  feta 
a  Valencia  pél  rei  Caries  IV,  per  quin  travall  va  re- 
bre  '1  títol  de  niembre  de  niérit  de  1'  Academia  de 
Sant  Ferrán. 

—  (VICENS).  Biog.  Gravador  y  arqueólech  valencia 
del  sígle  XIX.  Mort  a  Madrit  1'  any  1865.  Deixeble  de 
1'  Academia  de  Sant  Caries;  desde  jovenet  fon  niem- 
bre de  mérit  de  la  cié  Sant  Ferrán,  de  quina  corpoia- 
ció  va  ésser  despiés  mestre  de  gravat.  Viatjant,  va 
reunir  una  bella  colecció  d'  obsedes  artístichs,  ve- 
nuda  a  París  ab   éxit  després  de  la  seua   mort.  Els 


travalls  d'  ell  foren  estimáis  en  les  exposicions.  Era 
gravador  de  cambra. 

PELFJAR.  v.  n.  Posar  pél  o  ploma  els  animáis  y 
auceFs.  Pelear.  ||  Ésser  d'  un  meteix  pél.  Pelear.  || 
v.  n.  Vulg.  Manejar  moltes  peles  o  pessetes. 

PELEKIT.  m.  Min.  Arseniat  de  coure  cristallisat 
en  octaedres.  Pe'ekido. 

PELENDENGUES,  f.  pl.  Adornos  de  dones.  Peren- 
dengues. 

PELES.  Loe.  ant.  Por  las. 

PELET.  m.  dim.  Pelico,  pelillo,  pellto. 

PELFA.  f.  Teixit  de  seda,  coto,  etc.,  que  té  pél  per 
1'  indret,  y  quan  el  pe!  és  Uarch  com  de  mitg  dit,  se'n 
diu  pelfa  llarga.  Pelfa.  ||  Met.  Fart  de  bastonades  o 
reprensió  aspre.  Felpa. 

donar  una  PELFA.  fr.  Fam.  Bastonejar  o  donar  una 
reprensió  forta  a  algú.  Dar  una  felpa. 

PELFAR.  v.  a.  Guarnir  de  pelfa.  Afelpar. 

PELFAT,  DA.  adj.  Guarnit  de  pelfa.  Afelpado. 

PELFÓ.  m.  Mena  de  roba  pera  mocador  d'  abrich. 
Afelpado. 

PELÍ.  m.  Ter.  ibicench.  Remat,  aplech  de  bestiar. 
Rebaño,  reunión  de  ganado. 

PELIAGUT,  DA.  adj.  S'  aplica  a  la  cosa  molt  di- 
fícil d'  entendre  o  resoldre.  Peliagudo. 

PEL1BLÁ.  adj.  De  pél  suau.  Peliblando. 

PELIBLANCH.  adj.  De  pél  blandí.  Peliblanco. 

PELICÁ.  m.  Ornit.  Aucell  d'  aigua,  gros  com  el 
cigne,  pero  ab  les  carnes  mes  curtes.  És  blanch  y  ab 
el  temps  se  torna  roig.  Sota  del  béch  hi  té  un  sarro 
ont  hi  deposita  el  pe;x  que  asafa  pera  menjársel  des- 
prés ab  comoditat.  El  modo  d'  obrir  aquest  sarro 
pera  donar  menjar  ais  seus  pollets  ha  donat  lloch  a 
la  faula  de  que  s'  obra  el  pit  ab  el  béch  pera  alimen- 
tarlos ab  la  seua  sanch.  Se?ons  diuen  alguns  autors, 
també  hi  ha  pelicans  que  viuen  al  desert  y  s' alimen- 
ten de  serps  y  altres  reptils.  Pelícano. 

PELÍCAN.  m.  PELICÁ. 

PELÍCULA,  f.  Mena  de  tel  o  pell  prima  Película. 
||  Fot.  Al  cinematógraf,  la  cinta  en  quina  están  foto- 
grafiades  les  escenes  reproduides  a  la  llanterna.  Pelí- 
cula. 

PELICULAR,  adj.  Que  té  la  forma  d'  una  película. 
Pelicular,  peliculario. 

PELICULÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  moltes  películes. 
Peliculoso. 

PELICÁ.  f.  PELigó. 

PELICÓ.  ni  El  pél  curt  o  fí.  Bozo.  ||  El  pél  de  la 
roba.  |i  borra. 

PELICURT,  A.  adj.  De  pél  curt.  Pelicorto. 

PELING.  m.  Teixit  de  seda  de  quin  se  feia  molt 
consum  a  la  nostra  térra  a  niitjans  del  sigle  passat 
pera  vestits  y  tapiceríes.  Era  una  mena  de  setí,  que 
s'  anomena  de  la  X¡na,  y  n'  hi  havía  de  blanch,  de 
color,  llis  y  florejat,  haventni  de  senzill,  doble  y  tri- 
ple. Peling. 

PELILLARCH,  GA.  adj.  De  pél  Uarch.  Pelilargo. 

PELINEGRE,  A.  adj.  De  pél  negre.  Pelinegro. 

PELIROIG,  JA.  adj.  De  pél  roig.  Pelirojo. 

PELITÉS,  SA.  adj.  De  pél  fort  o  tesso.  Pelitieso. 

PELITRE,  m.  Bot.  Mena  de  plantes  de  la  fam.  de 
les  compostes,  formant,  segons  la  classificació  mo- 
derna, grupus  descríts  per  Linneu  ab  els  genres  an- 
temis,  matricaria  y  crisantema. 

PELITXA.  f.  Ter.  NOU  DE  XIPRER. 

PELMA,  m.  CATXAQA.  ||  adj.  CALMOS. 

PELMACERÍA,  f.  Paciencia,  catxaga. 

PELMÁQ.  A.  m.  y  f.  Catxacer,  calmos.   Calmoso. 

PELÓ,  NA.  adj.  Pelón. 

PELOKONITA.  f.  Min.  Fosfat  amorf,  térros,  de  co- 


PEL 


PELL 


461 


lor  blau  fosch,  que  's  delxa  ratllar  ab  facilitat  pél 
carbonat  de  cals.  Pelokonita. 

PELOPI.  ni.  Min.  Cos  simple  metálich.  Peloplo. 
PELOS,  A.  adj.  p.  u.  PELUT.  ||  ni.  Calificatiu  que's 
dona  al  cotnte  Jofre  o  W  fret,  fundador  de  la  nació 
catalana. 

PELARE,  m.  Ter.  ibicench.  Fret  molt  fort.  Frío  ri- 
guroso. 

PELOSELLA.  f.  Bot.   ORELLA  DE  RATA. 
PELOSILLA.    m.    Med     Medicanient  amargant   y 
astringent,  empleat  abans  contra   les  hemorragies  y 
la  diarrea.  Pelosilla. 

PELPUNYÁ  v.  a.  Ter.  ibicench.  Manossejar,  reme- 
nar  ab  les  nians.  Manosear. 

PELPUNYAR.  v.  a.  Manossejar,  rebregar,  masegar. 
PELRÁS.  adj.  S'  aplica  a  la  roba  que  li  ha  caigut 
el  pél.  Pelo  raso. 

PÉLS.  Contracció  y  juntura  de  per  los.  Por  los. 
PÉLS.  ni.  pl.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  uns  filaments 
mes  o  nienys  blanchs,  llarclis  y  flexibles,  semblants 
ais  péls  deis  animáis,  que  neixen  a  la  pell  y  cobrei- 
xen  la  superficie  de  varíes  plantes,  les  quals  están 
compostes  d'una  o  mes  caretes,  que  sobreixen  del  tei- 
xit,  y  destinats  a  preservar  el  seus  orguens  de  P  ac- 
ció  forta  deis  fregaments,  de  I'  intemperie  de  1'  aire, 
del  calor  y  frets  excessius  y  del  massa  influxe  de  la 
llum  solar,  servint  al  ensenips  molt  d'  ells  de  con- 
ductes  excretoris.  Pelos. 

péls  alenats.  Els  que  van  mimvant  de  gruix  fins 
acabar  en  punta  afilada,  com  els  de  varíes  borralxes. 
Pelos  alesnados. 

PÉLS  ARTiCULATS.  Els  qu'  están  interromputs  per 
anells  que  indiquen  envans  transversals  que  'ls  divi- 
deixen  interiorment  en  varíes  casetes.  Pelos  articu~ 
lados. 

PÉLS  DE  FARIGOLA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
convulvulacies  en  forma  de  péls  llarclis  que  solen  em- 
bolicarse  ab  les  branquetes  de  la  farigola.  Cuscuta 
mayor,  barbas  de  capuchino,  epítimo. 

PÉLS  ESTRELLATS.  Els  qu'  eíxint  d'  un  punt,  desde 
la  base,  s'  obren  y  's  separen  formant  estrelles,  com 
en  el  vert  deis  camps.  Pelos  estrellados. 

PÉLS  LINFÁTICKS  O  FILIFORMES  Y  SENSE  GLÁNDULES. 
Els  destináis,  segons  sembla,  a  multiplicar  les  su- 
perficies evaporatories,  els  quals  son  o  senzills,  si 
no  's  divideixen  tenint  la  forma  cilindrica,  cónica,  o 
en  massa,  o  ramosos,  sí  porten  divisions,  per  les 
quals  reben  varis  noms  segons  llurs  diverses  dispo- 
sicions.  Pelos  linfáticos,  pelos  filiformes  y  sin  glán- 
dulas. 

péls  excretoris.  Els  qu'  están  situats  sobre  una 
glándula  y  serveixen  de  condixte  excretori,  com  els 
de  les  ortigues.  Pelos  excretorios. 

Tindre  péls.  fr.  Ésser  dificultosa  una  cosa.  Tener 
bemoles. 

PELTRE.  n¡.  Barreja  de  plom  y  estany.  Peltre. 
PELTRER.  s.  Qui  travalla  o   fabrica  obgectes  de 
peltre.  Peltrero. 

PELTRERÍA.  f.  Obrador,  industria,  comers,  botiga 
de  peltrer.  Peltrería. 
PELUCA,  f.  PERRUCA. 

PELUDA.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  pleuronectits. 
PELUDELLA.  f.  Bot.  y 

PELUDETA.  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les  com- 
postes. 

PELUMETE.  m.  Ter.  ibicench.  Papellona.  Mari- 
posa. 

PELUQUER,  A.  m.  y  f.  perruquer. 
PELUQUERÍA,  f.  PERRUQUERÍA. 
PELUSELLA.  f.  Bot.  HERBA  CANCERA. 
PELUSSA.  f.  Pél  suau  y  curt  d'  algunes  plantes  y 
fruites.  Pelusa.  ||  El  borriqol  que  cau  de  la  roba.  Pe- 
lusa. ||  Felpa  llarga. 


PELUSELLA.  f.  BORRICOLA. 

PELUSSERA.  f.  Munt  de  pelussa.  Montón  de  pe- 
lusa. 

PELUSSETA.  f.  dim.  BORRICOL.  Vellocillo. 
PELUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  molt  de  pél.  Peludo.  || 
m.  Estora  d'  espart  de  fils  llarclis.  Peludo.  ||  m.  Pe- 
nyora  de  senyora  pera  cobrirse  les  mans,  feta  de  pell 
peluda.  Manguito.  ||  Altra  pera  abrigarse  el  coll. 
Boa.  ||  BARBUT. 

PELUT.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  pleuronectits, 
seniblant  al  Uenguado.  Acedía.  ||  GOLLETA.  ||  Tam- 
bé 's  dona  aquest  nom  a  un  altre  peix  de  la  fam.  deis 
triglits,  dit  també  TONTO,  GARNEU. 

PELUTXUS.  Bot.  Nom  que  a  Llagostera  se  dona 
a  un  bolet  del  genre  Hyduum. 

PELVIÁ,  NA.  adj.  Anal.  Lo  que  té  relació  ab  la 
pelvis.  Pelviano. 

PELVICRURAL.  adj.  Anat.  Pertanyent  a  la  pelvis 
y  a  la  cuixa.  Pelvicrural. 

PELVÍMETRE.  ni.  Med.  Inslrument  que  serveix 
pera  amidar  la  obertura  de  la  pelvis.  Pelvímetro. 

PELVIMETRÍA.  f.  Med.  Operado  que  té  per  ob- 
gecte  determinar  la  extensió  de  les  diferents  parts  de 
la  pelvis   Pelvímetría. 

PELVIS,  f.  Anat.  Obertura  mes  o  menys  fonda  que 
pot  contindre  o  conservar  un  líquít  qualsevol.  Els 
anatómichs  donen  aquest  nom  a  certes  parts  del  cos, 
que  per  llur  forma  o  Huí  disposició  semblen  a  propó- 
sit  pera  allotjar  y  contndre  lo  meteix  materies  fluí- 
des  que  solides.  Primerament  se  diu  pelvis  a  la  part 
del  tronch  que  acaba  posteriorment  i'  abdomen,  y  és 
una  gran  cavitat  bui  la,  irregular,  oberta  anterior 
y  posteriorment,  que  conté  una  part  deis  intestins 
deis  orgues  urinaris  y  genitals,  y  serveix  al  ensemps 
de  punt  d'  apoi  a  1'  articulado  deis  menibres  poste- 
riors,  a  la  radicado  deis  muscles  y  a  la  execució  deis 
moviments.  La  pelvis  está  situada  obliquament  de 
devant  a  derrera  y  de  dalt  a  baix;  s'  articula  íntima- 
ment  per  la  part  anterior  ab  la  derrera  vértebra  del 
llom,  posteriorment  ab  la  espinada  y  inferiorment  ab 
els  ossos  de  la  cuixa.  Se  compon  de  quatre  ossos, 
que  son:  el  sacre,  que  forma  la  seua  part  superior;  el 
ileó,  que  constitueix  les  laterals,  y  I*  isquió  y  pu- 
bis, que  la  tanquen  per  la  banda  inferior.  Aquestos 
ossos  se  toquen  y  articulen  per  alguns  punts  de  llur 
superficie,  y  están  sostinguts  per  un  gran  nombre  de 
manats  fibrosos.  En  segón  lloch,  se  diu  pelvis  renal  la 
cavitat  membranosa  situada  dins  del  ronyó,  en  la 
que  's  deposita  la  orina  segregada  flus  que  ix  pél 
uréter.  Pelvis. 

PELL.  f.  El  teixit  exterior  del  cos  del  animal.  Piel, 
pellejo.  ||  La  separada  del  cos  o  del  animal  excorxat. 
Pelleja.  II  La  part  que  cobreix  les  fruites.  Corteza, 
piel.  II  La  crosta  exterior  de  les  fruites,  com  magra- 
nes,  taronges,  etc.  Corteza.  ||  Pellofa  prima  de  raím, 
etcétera.  Hollejo.  ||  La  pellofa  ab  qu'  están  cobertes 
immediatament  algunes  fruites  y  llegums,  com  amet- 
lles,  castanyes,  pésols,  etc    Camisa,  hollejo.  ||  mem- 
brana. ||  Met.  La  mena  de  tel  que  cobreix  algún  mus- 
ele  o  part  del  cos.  Tegumento.  ||  pl.  pellerinGUES. 
PELL  ASSAONADA.  Piel  compuesta,  adobada. 
pell  CRÚA.  La  que  no  és  assaonada.  Piel  cruda. 
PELL  D'  anyell.   La  que  's  treu  deis  anyells  al  es- 
corxarlos.   Corderuna,  corderina. 

PELL  DE  CABRA.  Piel  de  cabra.  ||  Fam.  TAMBOR. 
PELL  DE  Camusa.  Piel  de  gamuza. 
PELL  DE  CERV  O  de  daina.  La  que  s'extén  pera  do- 
nar menjar  ais  gossos  de  ca?a.  Piel  de  ciervo  ó  de 
gamo. 

PELL  D'  ESCAT.  La  coberta  d'  espines  fines  que  's 
treu  del  peix  anomenat  escat.  Lija. 

pell  DE  gallina.  Se  diu  de  la  pell  del  cos  huma 
quan  s'  omple  d'  una  mena  de  granets  molt  petits  a 
causa  del  fret  o  d'  algún  esgarrifament.  Piel  de  ga- 
llina. 


462 


PELL 


PELL 


PELL  DE  GAT  MARTE.  Marta. 

Pell  DE  GARRÍ  rostit.  Corezuelo. 

PELL  DEL  MEMBRE  VIRIL:  PREPUCI. 

pell  de  nonat.  La  del  anyell  nat  abans  de  temps. 
Abono. 

PELL  MORTA:  CUIRO. 

PELL  QU'  ENGENDRA  ELS  CABELLS  AL  CAP.  Peli- 
cráneo. 

PELL  QUE  PENJA  DEL  COLL  DELS  BOUS:  SOTABARBA. 

PELL  VIVA.  Piel  viva. 

PELLS  O  TELES  DE  DESSOTA  LES  COSTELLES.  Pieles 
bajo  las  costillas. 

DE  LA  SEUA  PELL  SE'N  FARÁN  LES  TIRETES.  Ref.  De- 
nota que  moltes  vegades  paga  el  mal  el  meteix  que'l 
fa.  Del  cuero  salen  las  correas;  todo  saldrá  del  cubeto; 
de  sus  carnes  come. 

COBRIR  O  FOURAR  DE  PELLS.  fr.  Empellejar. 

deixar  O  deixarhi  la  PELL.  fr.  Fam.  Dar  la  piel; 
pagar  con  el  pellejo;  dar  ó  dejar  el  pellejo. 

deixar  SENSE  PELL.  fr.  Fam.  Morir.  Dar  la  piel; pa- 
gar con  el  pellejo;  dar  ó  dejar  el  pellejo.  \\  LLEVAR  LA 
PELL. 

ENTRE  CARN  Y  PELL.  ni.  adv.  Entre  cuero  y  carne. 

ÉSSER  DE  LA  PELL  DEL  DIABLE  O  DE  BARRABÁS,  fr. 
Ésser  rnolt  endiasttat.  Ser  de  la  piel  del  diablo. 

FER  POSAR  PELL  A  LES  LLAGUES,  fr.  Encorar,  cicatri- 
zar, encorecer. 

llevar  LA  PELL.  fr.  Escorxar.  Desollar.  ||  Castigar 
fins  a  malmetre  la  pell.  Quitar  el  pellejo.  ||  Llcvarli, 
portánsenhi  a  algú  lo  que  té  ab  art  y  sutilesa.  Quitar 
el  pellejo,  desollar.  \\  Met.  Fer  pagar  el  venedor  les 
coses  tnolt  cares.  Desollar.  ||  S'  usa  pera  amenazar  ab 
un  gran  cástich.   Quitar  el  pellejo. 

llevar  LA  PELL  DEL  CUL.  fr.  Fam.  Agotar.  Quitar  el 
culo  á  azotes. 

NO  CABR5  A  LA  PELL.  fr.  Fam.  Lluirli  el  pél,  estar 
molt  gras.  No  caber  en  el  pellejo.  ||  Estar  niolt  aleg;e 
o  content.  No  caber  de  gozo  ó  de  contento  en  el  pellejo. 

NO  TINDRE  MES  QUE  LA  PELL  O  LA  PELL  Y  L'  OS.  fr. 
Estar  molt  nagre.  No  tener  más  que  el  pellejo. 

NO  VOLDRÍA  PAS  ÉSSER  DE  LA  SEUA  PELL.  Loe.  No 
voldría  trovarme  al  seu  llocli.  No  quisiera  hallarme  ó 
estar  en  su  pellejo. 

POSAR  PELL:  PELLAR. 

QUAN  DE  MALJUST  VE  L'  ANYELL,  MAL  PROFIT  FARÁ 
LA  pell.  Ref.  De  malo  vino  el  conejo,  con  el  diablo  irá 
el  pellejo. 

PELLA,  f.  Pega  d'  alguna  cosa  emmotllada  o  ca- 
ragolada.  Pella.  ||  Ant.  PILOTA. 

PELLADURA.  f.  Acte  y  efecte  d'  apellarse  les  lla- 
gues. Encoración. 

PELLAIRE.  m.  Qui  té  per  ofici  preparar  y  vendré 
pels.  Pellejero,  peletero.  ||  Blanquer,  assaonador. 
Curtidor. 

PELLÁM.  m.  Conjunt  de  pells.  Pellejería. 

PELLAMBRADOR.  ni.  BLANQUER. 

PELLAMBRAR.  v.  a.  Preparar  les  pells  per  ado- 
barles. Apelambrar. 

PELLAMBRAT,  A.  p.  p.  Pell  adobada. 

PELLAMBRER.  m.  Pellaire. 

PELLAMBRERA.  f.  Lloch  ont  se  adoben  les  pells. 
Pelambrera. 

PELLAR.  v.  n.  Posar  pell,  tancarse  una  llaga,  fe- 
rida,  etc.  Cicatrizar.  ||  S'  usa  també  com  a  recí- 
procli.  Cicatrizarse. 

PELLAT,  DA.  p.  p.  Encorado,  encorecido. 
PELLATGE.  m.  CUTIS. 
PELLA  YRE.  m.  PELLA  IRÉ. 

PELLFJADOR.  m.  Tro?  de  pell  ab  un  maneen  per 
espolsar  mobles. 

PELLEJAR.  v.  a.  Espolsar  ab  el  pellejador. 
PELLER.  m.  Qui  adoba  o  ven  pells.  Pellejero,  pe- 
letero. 


PELLERÍA.  f.  Botiga  o  carrer  ont  hi  adoben  o  hí 
venen  pells.  Pellejería,  peletería. 

PELLERINA.  f.  Mena  de  valona  de  senyora,  per 
lo  regular  de  pells  fines.  Pelerina. 

PELLERINGA.  f.  Carn  flaca  que  no  té  mes  que  la 
pell.  Piltrafa,  piltraca,  pelleja.  ||  pl.  Pell  caiguda  a 
la  cara  o  d'  un  altra  part  deis  que  per  vellesa  o  qual- 
sevulla  altra  causa  s'  han  emmagrit.  Pellejas.  ||  PE- 
LLINGOT. 

PELLEROFA.  f.  Ter.  ibicench.  Pellofa,  moneda  em- 
botida.  Piltrafa,  moneda  cóncava. 

PELLES.  Ter.  Arañes.  FALDILLES. 

PELLETA,  f.  dim.  Pell  prima.  Película,  pellejl- 
na.  ||  tel. 

PELLETER,  A.  m.  y  f.  PELLAIRE. 

PELLETERÍA,  f.  Botiga  ont  se  venen  penyores  de 
vestir  de  pell.  Peletería. 

PELLICA,  m.  Ant.  PELICÁ. 

PELLICER.  m.  Ant.  peller. 

PELLICER  (Vicents).  Biog.  Escriptor  mallorqui 
del  sigle  XVII;  mort  1' any  1692.  Era  frare  dominich 
del  reial  convent  de  Palma,  desde  1'  any  1657,  havent 
estat  elegit  prior  en  1691.  Home  molt  docte,  orador 
eloqüentíssim,  qui  ocupava  son  temps  escrivint  y  vi- 
sitant  malalts.  Va  deixar  escrites  set  obres;  alguna 
en  llatí,  varíes  en  castellá  y  una  en  sa  llengua  natu- 
ral, inédiles  en  sa  majoría. 

—  Y  FEÑÉ  (JOSEPH  lluiS).  Biog.  Artista  de  gran 
renom.  Nat  a  Barcelona  l'any  1842;  mort  en  la  ine- 
teixa  en  1901.  Deixeble  d'  en  R.  Martí  y  Alsina.  Al 
any  1865  va  anar  a  Roma,  tornant  en  1869.  En  1871 
va  portar  24  obres  pictóriques  a  la  Exposició  de 
Madrit,  rebent  medalla  de  tercera.  Afectat  al  movi- 
ment  social  y  polftich,  va  decantarse  a  ilustrar  pe- 
riódichs,  dibuixant  actualitats  y  caricatures,  primer 
a  Barcelona,  després  a  Madrit,  a  Londres  y  a  París, 
guanyant  una  reputació  per  tota  1'  Europa.  La  Ilus- 
tración Española  y  Americana  va  enviarlo  al  Nort  en 
ocasió  de  la  tercera  guerra  carlina,  y  mes  tart  al 
Orient  a  la  guerra  entre  Russia  y  Turquía,  sostenint 
1'  interés  pi'iblich  ab  sos  dibuixos  del  natural  com 
ningú  mes.  The  Graphic  també  se  servía  d'En  Pelli- 
cer.  En  les  Exposicions  de  Madrit  (1878  y  1881)  va 
presentar!»  quadros  notables,  dos  d'  ells:  El  Pan 
nuestro  de  cada  dia  y  Las  Quintas.  Havia  concorregut 
en  Exposicions  Universals  (París,  Viena,  Chicago)  y 
en  altres  de  comarcáis,  ab  éxit.  L'  any  1881  va  ésser 
cridat  a  París  pera  colaborar  en  U  lllustration  y  Le 
Monde  Illuslré,  aixís  com  pera  la  casa  Firmin-Didot. 
En  1888  cía  a  Barcelona,  prenent  part  en  la  organi- 
sació  c'.e  la  Exposició  Universal  y  com  a  consecuen- 
cia després,  al  crearse  el  Museu  de  Reproducción?, 
En  Pellicer  era  designat  pera  director  del  meteix. 
L'  any  1895  va  anar  a  Madrit  a  fer  oposicions  per 
una  cátedra  de  la  Academia  de  Barcelona,  sense  héu- 
rela,  empró  va  montarse  una  clase  independenta  pera 
ensenyar  el  1,  obtenint  un  gran  éxit.  Va  decorar  la 
iglesia  del  «Asil  Duran»  y  la  Biblioteca  pública 
Arús.  Son  moltíssimes  les  edicions  ilustrades  per  ell, 
car  la  característica  de  la  obra  d'En  Pellicer  fou 
principalment  la  decorado  del  llibre. 

—  Y  PAGÉS  (JOSEPH  MARÍA).  Biog.  Escriptor,  afec- 
tat a  la  historia.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1843;  mort  a 
Mataró.  Va  dedicarse  a  1'  ensenyanca  a  Ripoll,  a  Gi- 
rona  y  a  Mataró,  havent  cursat  filosofía  y  lletres  y 
la  carrera  d'  arxiver,  bibiiotecari  y  antiquari.  Mem- 
bre  de  varíes  corporacions  sabies  y  vocal  de  la  co- 
missió  de  monunients  de  Girona.  Va  ésser  comissio- 
nat  pera  la  conservado  y  restauració  del  monastir 
de  Ripoll,  deventse  a  n'  ell  en  primer  lloch  1' estat 
actual  del  famós  monastir..  Es  autor  de  les  monogra- 
ííes  El  Monasterio  de  Ripoll  (Gi.oaa,  1872  imp.  Llach); 
Santa  María  de  Ripoll  (Girona,  1875,  imp.  Doro); 
Santa  María  del  Monasterio  de  Ripoll  (Mataró,  1888, 
imp.  F.  Horta);  Estudios  histórico-arqueológicos  sobre 


PEN 


PEN 


4G3 


lluro  (Mataró,  1887,  inip.  Horta);  Reales  privilegios 
de  Mataró  (Mataró,  1887);  va  fundar  el  setmanari  El 
Ripollés,  y  traduí  belles  peces  de  literatura  clássica. 

—  Y  PAGÉS  (PERE).  Biog.  Patrici  ripollés,  qui  va 
morir  en  sa  vila  natal  l'any  1899.  Eli  fon  el  promo- 
vedor de  la  restauració  del  fainos  monastir  de  Ripoll 
y  un  deis  principáis  qui  evitaren  la  desaparició  de 
les  llurs  ruñes.  Va  ésser  alcalde  de  la  vila.  Era  dele- 
gat  de  la  Associació  d'  Excursions.  Ha  vía  redactat 
en  alguns  periódicas. 

—  Y  TOVAR  (Antón).  Biog.  Autor  d'  un  Dlari  de  la 
guerra  de  Catalunya  en  1640  41.  Se  conserva  son  ina- 
nuscrit  a  la  Biblioteca  reial. 

—  (JOSEPH).  Biog.  En  la  Biblioteca  Episcopal  se 
conserva  un  manuscrit  d'aquest  autor  barceloní  ti- 
tulat  Idea  de  Cataluña,  el  qual  conté  interessants 
datos  referents  ais  sigles  XVI,  XVII  y  XVIII. 

PELLICERÍA.  f.  PELLERÍA. 

PELLICH.  m.  Abrich  de  pell.  Pellica. 

PELLÍC-  m.  y 

PELLICA,  f.  Abrich  de  pells  o  forrat  de  pells. 

PELLINCUS.  m.  pl.  Ter.  ibicench.  Pellingos,  es- 
treps.  Girones,  desgarrones. 

PELLINGO.  m.  y 

PELLINGOT.  m.  Bocí  dolent  de  roba  que  penja 
d'un  vestit  vell.  Harapo,  calandrajo,  gualdrapa, 
andrajo,  colgajo,  arrapiezo,  pingo. 

PELLINGOY.  ni.  PELLINGOT. 

PELLIS.  m.  PELLINGOT. 

PELLISSA.  f.  Ant.  SAMARRA. 

PELLISSER.  m.  PELLER. 

PELLISSÓN  (Pau).  Biog.  Escriptor  del  Mitgjorn 
de  Franca,  que  va  deixar  la  seua  professió  jurídica 
pera  dedicarse  al  conreu  de  les  lletres.  Era  nadiu  de 
Bezers  havent  viscut  desde  1624  al  1693.  Va  ésser 
secretari  y  conseller  del  rei  Lluis  XVI.  Afiliat  a  la 
secta  protestant  fou  pres  y  resta  en  trista  situado 
a  la  Bastilla,  mes  en  1866,  havent  fet  professió  de  fé 
católica,  va  recobrar  la  seua  llibertat,  obtenint  el  fa- 
vor del  rei  y  ordenantse  de  clergue  mes  endevant. 
Va  escriure  moltes  poesíes  moráis  y  relligioses,  y 
algunes  obres  en  prosa,  entre  quines  sobresortía  la 
Historia  de  Lluis  XIV. 

PELLO,  m.  La  closca  o  esclofolla  de  la  nou,  cas- 
tanya,  ametlla,  etc.  Cascara.  I)  Pell  d'ovella  servant 
tota  la  llana,  pera  jaure  demunt  d'  ella. 

PELLOFA.  f.  La  pell  prima  de  les  fruites  y  lle- 
gums.  Cascarilla,  holleja,  camisa.  ||  La  del  raim  ex- 
preniut.  Orujo.  ||  La  persona  de  poch  valer  y  mol  t  ñon  ja. 

PELLORFA.  f. 
PELLOFA. 

PELLOSETA.   f. 

PELLETA,  TEL. 

PELLUCAR.  v.  a. 

Pendre  una  petita 
part  d'  alguna  cosa 
de  menjar.  Pelliz- 
car, picar.  ||  Met. 
Lograr  alguna  por- 
ció  d' alguna  cosa. 
Sacar  raja. 

ANAR  A  PELLUCH. 

fr.  Auar  a  plegar 
les  olives  que  han 
queda  t  per  térra 
després  de  la  cu- 
llita.  Ir  á  rebuscar 
aceitunas. 

PEN.  m.  Membre 

viril.  Pene. 

PENA.  f.  El  cástich  que  's  dona  per  alguna  falta  o 

delicte,  o  que  s'  imposa   a   qui  falta   a  alguna  llei  o 

precepte.  Pena.||  Sentiment,  congoixa,  disgust,  aflic- 


(P)  Pena 


ció,  pesar.  Pena.  ||  Dificultat,  travall.  Pena.  |!  multa. 
||  Dolor,  torment  corporal.  Pena.  ||  Usat  com  adver- 
bi  és  lo  meteix  que  baix  pena.  Pena,  so  pena.  ||  Nául. 
La  peca  mes  prima  de  les  dues  que  formen  1'  antena. 
Pena.  ||  Ter.  Timba,  precipici.  Despeñadero. 

pena  corporal.  Pena  corporal. 

PENA  DE  CORT.  Cert  dret  antich.  Pena  de  corte. 

Pena  DE  dany.  La  privació  eterna  de  la  vista  de 
Deu  a  1'  altra  vida.  Pena  de  daño. 

PENA  DE  L\  VIDA  O  DE  MORT,  O  CAPITAL,  O  ORDI- 
NARIA. Esser  condemnat  a  mort.  Pena  ordinaria,  ca- 
pital, de  muerte. 

pena  DE  SENTIT.  El  torment  que  dona  '1  foch  ais 
condemnats  al  infern.  Pena  de  sentido. 

PENA  DEL  talió.  La  de  tant  per  tant.  Pena  del  talion. 

PENES  eternes  O  infinites.  Les  que  pateixen  els 
condemnats  a  V  altra  vida.  Penas  eternas. 

pena  pecuniaria.  Multa.  Pena  pecuniaria. 

AB  MOLTA  PENA  O  AB  TOTES  LES  PENES  DEL  MON. 
ni.  adv.  Ab  gran  dificultat  o  travall.  A  duras  penas. 

A  LES  PENES  PUNYALADES.  Loe.  Aconsella  que  quan 
se  tenc-n  travalls  que  no  's  poden  evitar  se  busquin 
medis  decents  que  'ls  facin  mes  tolerables.  A  mal 
dar,  tomar  tabaco;  á  las  penas  puñaladas. 

baix  pena.  m.  adv.  Pena,  so  pena. 

DONAR  PENA.   fr.  Causar  dany  o  afllcció.  Dar  pena. 

EN  Pena.  ni.  adv.  Per  cástich.  En  pena. 

estar  en  pena.  Estar  mal  situat,  no  estar  ab  la 
comoditat  corresponent.  Estar  en  pma. 

FER  pagar  la  pena.  fr.  Obligar  a  pagar.  Hacer  pa- 
gar la  pena. 

fer  plna.  fr.  Causar  pena.  Dar  pena. 

les  penes  no  maten  pero  acaben.  Ref.  Ab  que  's 
denota  lo  molt  que  agovien  els  sentiments.  Duelos 
me  hicieron  negra,  que  yo  blanca  me  era. 

EL  Dementat,  per  la  puna  es  avisat.  Ref.  El  loco 
por  la  pena  es  cuerdo. 

NO  TÉ  PENA  ni  GLORIA.  Loe.  Denota  la  insensl- 
bilitat  ab  qu'algú  ven  o  sent  les  coses.  Ni  pena  ni 
gloria. 

Pendre  LA  pena.  fr.  Encarregarse,  cuidar  de  fer  o 
conseguir  alguna  cosa.  Tomarse  el  trabajo. 

pendre  pena  per  ALGÚ.  fr.  Trabajar  en  pro  de 
alguien. 

pendre  la  PENA.  fr.  Travallar  en  vá.  Sembrar  en 
la  arena. 

treure  de  PENA.  fr.  Deslliurar  de  penes  a  algú. 
Sacar  de  pena. 

PENA.  f.  Esquena  de  certs  martells  tant  ampie 
com  el  plá  y  acabant  molt  prima. 

PENA.  f.  Ant.  Pedra,  penya.  Peña. 

PENA.  Biog.  Cognom  d'  una  antiga  familia  pro- 
ven$il  entre  quins  individuus  s'  lii  complen  En  Tuch 
de  Pena,  trovador  mort  a  les  derreríes  del  sigle  Xlli 
que  havía  sigut  coronat  per  la  reina  Beatriu  ab  els 
llors  de  poeta  y  que  va  gosar  de  molta  estimado  a 
la  cort  del  rei  de  Nápols  En  Caries  d'Anjou. 

—  (JOAN).  Biog.  Escriptor  remarcable  y  matemá- 
tich,  nascut  a  Provenga  al  primer  ters  del  sigle  XVI. 
Va  ésser  professor  de  ciencies  exactes  al  collegi  de 
Franca,  y  va  morir  jove  encara  pél  any  de  1560. 

—  (ANTONI).  Biog.  Politich  y  escriptor  del  sigle  XVI. 
Va  ésser  conceller  al  Parlament  de  Provenca,  y  va 
morir  en  I'  any  1564. 

PENA  (La).  Geog.  Masía  situada  a  la  montanya 
del  boscli  de  Poblet,  sobre  una  gran  penya.  Era  '1 
lloch  ont  se  confinava  ais  frares  d'  aquell  monastir 
que  faltaven  a  les  ordres,  pera  castigarlos.  ||  —  (CO- 
mellar  DE  LA).  Vessants  de  la  montanya  de  Poblet, 
sota  la  Pena. 

PENADA,  f.  Dolor  o  apesarament  que  se  sent  al 
pit  o  boca  del  cor,  ja  sía  per  indisposició  material  o 
efecte  moral. 

PENADAMENT.  adv.  m.  Ant.  PENOSAMENT. 
PENADELLA.  f.  Bot.  PACIENCIA. 


464 


PEN 


PEN 


PENADÉS.  Geog.  Encontrada  natural  que  s'exlén 
desde  'I  riu  Qayá,  prov.  de  Tarragona,  fins  prop  del 
baix  Llobregat,  provincia  de  Barcelona,  sentne  Vila- 
franca  la  capital.  ||  —  (vilafranca  del).  V  vila- 
FRANCA. 

alt  penadés.  La  part  alta  de  la  comarca  en  la 
qual  s'hi  compren  Vilafranca  y  está  quasi  voltada  de 
montanyes. 

baix  penadés.  La  part  baixa  de  la  comarca  que 
loca  al  mar,  o  sia  la  costa  de  Ponent,  y  en  la  qual 
s'  ni  compren  el  Vendrell. 

PENADÉS,  A.  adj.  Natural  de  la  comarca  d'  aquest 
nom  o  bé  lo  referent  a  ella. 

FlOA  PENADESA.  Figa  petita  y  gustosa  que  madura 
a  primers  d'  Agost,  dita  també  sejola. 

PENADESENCH,  CA.  adj.  Natural  del  Penadés  o 
bé  lo  pertocant  a  n'  aquella  comarca. 

PENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  imposa  la  pena.  ||  adj. 
Lo  que  sol  penar.  Penador. 

PENAFRETA.  Geog.  Poblet  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona, part.  jud.  de  Montblanch.  Té  250  hab.  ||  — (COVA 
DE).  En  el  terme  del  meteix  poblet. 

PENAFRETENCH,  CA.  adj.  El  natural  de  Pena- 
freta  o  lo  pertocant  a  n'aquell  poblé. 

PENÁGUILA.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d' Alacant, 
dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  d'  Alcoy;  és  a  la  vora 
d'una  riera,  al  N.O.  de  la  Serra  Aytana,  y  té  1,388 
habitants. 

PENAGUILENCH,  CA.  adj.  El  natural  de  Penáguila 
o  lo  referent  a  dita  vila. 

PENAGERA.  f.  PENAIG. 

PENAIG.  m.  Floch  de  plomes  que  se  sol  posar  al 
cap  deis  animáis  per  adornarlos.  Penacho. 

PENAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  pena  o  la  inclou. 
Penal.  ||  PRESIRI. 

PENALITAT.  f.  Aflicció,  incomoditat,  molestia 
travall.  Penalidad. 

PENALMENT.  adv.  m.  PENOSAMENT. 

PENAR,  v.  n.  Patir,  sufrir  algún  dolor  o  pena.  Pe- 
nar. ||  Patir  les  penes  de  Paltra  vida  al  purgalori  o 
al  infern.  Penar.  ||  Agonisar  molt  temps.  Penar.  || 
Desitjar  ab  ansia  alguna  cosa.  Penar. 

PENAT,  DA.  adj.  Alar,  que  té  ales.  Alado. 

RAT  PENAT  O  RATA  PENADA.  RATA  PINYADA. 

PENAT,  DA.  adj.  Penós,  pié  de  penes.  Penado.  || 
Ab  pena;  s' aplica  a  1'  eina  de  broch  estret  que  raja 
poch.  Penado.  ||  PRESITARI. 

PENATS.  m.  pl.  Mil.  Deus  doméstichs  adorats  per 
la  gentilitat.  Penates. 

PENATXERA.  f.  Plomer  o  floch  de  plomes  que  's 
posa  al  cap  deis  animáis  per  adornarlos.  Penacho. 

PENATXO.  m.  Ant.  PLOMALL,  PENAIG. 

PENCA,  f.  Bot.  La  fulla  del  cart  o  d'  altra  planta 
per  l'estil.  Penca.  ||  Lo  troc.  de  sola  o  baqueta  ab 
qu'  acotaven  ais  delinqüents.  Penca.  ||  Fulla  de  can- 
salada.  Témpano,  hoja.  II  Troc.  liaren  de  ceba,  pe- 
brot,  etc.  Casco. 

PENCA  DE  GLAS:  PANNA,  1. 

COP  DE  PENCA.  Pencazo. 

ferse  de  PENQUES  fr.  No  consentir  fácilment  a  lo 
que  's  demana,  refusar  lo  meteix  que  's  desitja.  Ha- 
cerse de  pencas. 

PENCA  DE  PÁ.  Llesca  molt  grossa.  Cacho. 

PENCA  D'  atzevara.  La  fulla  de  1'  atzevara,  de  la 
qual  s'  extreu  el  fil  de  pita. 

PENCAQA.  f.  aum.  Una  gran  penca. 

PENCUT,  DA.  adj.  Lo  que  fa  molta  penca. 

PENDANGA.  f.  La  dona  ramera  o  de  mal  viure. 
Pindonga. 

PENDANGUEJAR.  v.  n.  Fer  de  pendanga  una 
dona.  Pindonguear. 


PENDANGUERA.  adj.  S'  aplica  a  la  dona  de  mal 
viure.  Pindonguera.  • 

PENDANGUERÍA.  f.  Vida  llibertina.  Pindongue- 
ría. 

PENDENCIA,  f.  Controversia,  altercat,  baralles. 
Pendencia. 

AMiCH  O  HOME  DE  PENDENCIES.  Buscarraons.  Qui- 
merista, pendenciero. 

TINDRE  PENDENCIES:  BARALLARSE. 

UNA  PENDENCIA  BEN  RENYIDA  N' ESCUSA  MOLTES. 
Ref.  Dona  a  entendre  que  d'una  pendencia  molt  re- 
nyida,  sol  originarse  una  ferina  amistat.  Riña  por 
San  Juan,  paz  para  todo  el  año. 

PENDENCA.  f.  Pendencia. 

PENDENCIAR,  v.  a.  renyir. 

PENDENCIÓS,  A.  adj.  Amich  de  pendencies  o  ba- 
ralles.  Pendenciero. 

PENDENGA.  f.  Mantell  de  les  dones.  Pendil. 

PENDENT.  p.  a.  Pendiente.  ||  adj.  Indecís,  inde- 
terminat,  sense  resoldres.  Pendiente.  ||  Lo  que  fá 
devallada,  o  és  en  baix  ida.  Pendiente.  ||  m.  Deva- 
nada, baixada.  Pendiente.  ||  Ter.  ARRACADA. 

PENDENT  D'  UN  fil.  Explica  el  temor,  sobressalt  o 
dupte  que  's  pateix  esperant  que  succeixi  alguna 
cosa.  Pendiente  de  un  hilo. 

pendents  de  medicina.  Trocos  de  pasta  en  que 
ni  entren  varis  ingredients.  Trocisco. 

fer  pendent.  fr.  Fer  devallada.  Hacer  declive; 
venir  en  declive. 

PENDIC.  adj.  Que  fá  pendent.  ||  m.  Falda  de  mon- 
tanya  que  fá  gran  rampa  per  la  qual  s*  esbalcen  les 
roques   ormant  una  clapiga.  Declive. 

PENDÍC  (Coll  de).  Orog.  Coll  de  la  serra  de  Cadí, 
entre  les  provincies  de  Lleida  y  Barcelona;  és  a  tra- 
montana de  Bagá  y  té  1,786  met.  d'  altitut.  ||  —  (TO- 
RRENT  DE).  Hidrog.  Torrentada  del  Bergadá,  que 
dona  les  seues  aigües  al  Segre  y  al  Llobregat. 

PENDICAL.  m.  Pendic  de  molta  extensió  y  de  gran 
desnivell.  Gran  declive. 

PENDIR.  v.  n.  PENJAR. 

PENDO,   m.  Bandera,  estandart  petit  de  guerra. 
Pendón.  ||  Banderes  que  van  devant  de  les  profes- 
sons.  Pendón.  ||  Met.  Malfargat. 
Zarrapastroso.  ||  pl    Arq.  Mot- 
llures  sota  la  cornisa  o  sobre  la 
columna.  Astrágalo. 

PÉNDOL.  m.  Náut.  Operació 
que  consisteix  en  carregar  pes 
sobre  una  barca  o  costat  de  la 
ñau,  pera  que  s'  inclini  y  desco- 
breixi'l  fons  del  costat  oposat, 
pera  netejarlo.  Péndol.  II  PÉN- 
DOLA. 

PÉNDOLA,  f.  Instrument  que 
consta  d'  un  pes  penjant  d'  una 
vergueta  de  metall  que  per  medi 
de  les  seues- oscilacions  regula 
els  moviments  del  rellotge;  tam- 
bé serveix  pera  altres  usos. 
Péndola. 

PÉNDOLA,  f.  ploma. 

PENDOLADA,  f.  Cada  moviment  d'  oscilació  de 
la  péndola. 

PENDOLATGE.  m.  Mar.  Dret  d'  apropiarse  en  les 
preses  de  mar  totes  les  mercaderíes  que  hi  há  demunt 
de  coberta.  Pendolaje. 

PENDOLETA.  f.  Nom  donat  pels  rellotgers  al  filet 
de  cer  del  volant.  Pendolita. 

PENDOLARI.  m.  y 

PENDOLISTA,  m.  Qui  sab  manejarla  ploma  escri- 
vint  correctament.  Escribiente. 

PENDOLÓ.  m.  Pega  del  mitg  d'  una  armadura  que 


Pendo  de  la  con- 
questa de  Valencia 


DlC.  Cat 


Pellaire  o  Assaonadok 


Forquilla.  —  2.  Filotxa.  —  3.  Pala.  —  4.  Ganxo.  —  5.  Coltell  de  rebaixar.  —  6.  Estenalles.  —  7.  Pesatanino.— 
8.  Fusell  o  llima  pera  afinar.  —  9.  Coltell  de  descarnar.  —  10.  Dalla.— 11.  Coltell  per  arrencar  liaría.-1 
12.  Máquina  pera  donar  Ilustre.  —  13.  Lena  de  caires  vius.  —  14.  Palissó.  —  15.  Estroch.  —  16.  Ganivet  de 
assaonadof.  —  17.  Coltell  de  manech  dret. -^18.  Estira. —  19.  Cavallet  inglés.  —  20.  Raspall  pera  donar 
oli  y  grassa.  —  21.  Ganivet  de  butxaca  pera  blanquer.  —  22.  Ungiera  rodona  —23.  Palmella  de  suro.— 
24.   Ramella  pera  cuiro  fort.  —  25.   Pedra  gres. 


Pellaire  o  Assaonador 


1  wmm5^sss^^-£ss 


DIC.  CAT. 


Penadés  y  Costas  de  Garraf 


El  Vendrell:  vista  genera!.  —  Arbós:  castell  feudal  de  Castellet.  -  El  Vendrell:  les  Quatre  fonts.  -  Sant  Martí  Sa- 
rroca:  iglesia  y  cingle.  —  Olérdula:  antiga  iglesia.  —  Sant  Sadurní  de  Noya  ó  Anoya:  vista  general. 


Penadés  y  Cos 


Vilafranca  del  Penadés:  ex  Palau  deis  Reis  d'  Aragó.—  Sant  Martí  Sarroca:  interior  de  la  iglesia.—  Vilanova:  sala  de  Pintura  del  f 
Castell  de  Gélida  —  Fatxada  del  Museu  Biblioteca  Balaguer,  a  Vilanova  y  la  Geltrú  —  Altra  vista  de  Vilanova.  — Sitges:  viste! 
v  la  Geltrú:  sala  de  Arqueología  de  la  Biblioteca-Museu  Balaguer.  —  Sitges:  monument  a  El  Greco.  — Sala-Museu  del  Cau-Fer  t 


5  DE  GARRAP 


i-Biblioteca  Balaguer.—  Castell  de  Marmellá.—  Vilanova  y  la  Geltrú:  plaga  de  la  Constitució.— Vilanova  y  la  Geltrú:  vista  general, 
ral  ab  la  punta  del  Baluart.  —  Vilafranca  del  Penadés:  vista  general.—  Vilafranca  del  Penadés:  plaga  de  la  Constitució.— Vilanova 
¡tges). 


Penadés  y  Costas  de  Garraf 


Olesa  de  Bonesvalls:  vista  del  hospital.  —  Torra  o  Masía  del  Excm  Sr.  D.  Eussebi  Güell  y  Bacigalupi.  —  De- 
pendencia o  anexe  de  la  meteixa.—  La  antiga  Torra  de  Garraf.—  Port  y  Pedrera  de  Garraf.  — Garraf:  la  línia 
de  la  Pedrera  y  la  del  F.-C.  deis  Directes. 


PEN 


PEN 


465 


baixa  vertical  metí  t  desde '1  cim  fins  al  tirant  o  pont. 
Pendolón. 

PENDONER.  ni.  y 

PENDONISTA,  ni.  Qui  porta '1  pendo.  Portaes- 
tandarte. 

PENDRE,  v.  a.  Agafar  ab  la  má.  Tomar,  coger, 
prender,  asir.  ||  Agafar  a  algú,  portarlo  pres.  Coger, 
prender.  ||  Agafar  alguna  eina  pera  travallar  ab  ella, 
com:  la  ploma,  la  serra,  ele.  Tomar.  ||  Ferse,  provar 
algún  remei  o  medicina.  Tomar.  [|  Menjar  O  beure, 
com:  pendre  xocolata,  café,  etc.  Tomar,  echar.  || 
Ndul.  Apoderarse  per  forga  d'una  embarcado  ene- 
miga. Apresar.  ||  Ocupar  certa  porció  d'  espai,  com: 
la  vinya  la  meitat  del  íossal;  el  dolor  tot  el  brac,  etc. 
Coger.  ||  Comprar,  com:  pendre  carn,  pa,  etc.  Tomar. 
||  Desitjar  que  succeeixi  alguna  cosa,  com:  pendria 
de  bona  gana  que  vitiQUés.  Tomar.  ||  Dirigirse  per  al- 
guna part,  com:  pendre  la  dreia.  Tomar,  echar.  ||  Es- 
cullir, adoptar,  com:  pendre  company.  Tomar.  |l  Em- 
pendre  algún  negoci,  com:  pendre  per  sí  tal  empresa, 
etc.  Tomar.  ||  Entendre,  interpretar  en  determinat 
sentit  lo  qu'és  duptós  o  obscur.  Tomar  ||  Imitar 
l'estil  y  costúm  d'  algú,  com:  ha  pres  el  mea  modo  de 
parlar.  Tomar.  ||  Endursen  alguna  cosa  d'  algú.  Qui- 
tar, tomar.  ||  Rebre,  acceptar,  com:  pendre  lo  que  li 
donen.  Tomar.  ||  Rebre  d'  algún  modo  o  íormn,  com: 
pendre  alegrament.  Tomar.  ||  Ocupar,  apoderarse  de 
alguna  ciutat  o  fortalesa.  Tomar.  ||  Sostindre,  aguan- 
tar, com:  el  gafet  pren  la  roba.  Sostener.  ||  Tindre  a 
algú  en  concepte  d'  alguna  cosa.  Tomar.  II  Dedicarse 
a  algún  empleu  o  ofici.  Tomar.  ||  Agafarli  a  algu  es- 
pant  o  qualsevulla  altra  sersació.  Apoderarse,  to- 
mar. ||  Rebre  en  sí  Ms  efectes  d'algunes  coses,  com: 
pendre  tristesa.  Tomar.  ||  Atrapar  a  algú  en  algún 
delicte.  Coger.  ||  Tiovar,  com:  no  sé  ont  pendre  di- 
ners.  Hallar.  ||  Guanyar  la  basa,  etc.,  al  joch.  Tomar, 
ganar.  ||  Guanyar  una  pe^a  al  joch  de  dames  o  al  de 
escachs.  Comer.  ||  Ocupar,  tancar  els  passos  o  ca- 
mins.  Tomar.  ||  Junt  ab  alguns  noms  es  lo  meteix  que 
lo  que  signifiquen  els  verbs  a  que  corresponen,  com: 
pendre  a  maullen,  emmanllcvar  Tomar.  ||  Detindre. 
Prender.  ||  culpar,  atribuir.  ||  Agrumullar,  parlant 
de  líquits.  Coagular.  ||  Comentar  a  fer  efecte  alguna 
cosa,  com:  el  foch,  comunicarse.  Prender.  ||  v.  n.  Arre- 
lar  les  plantes.  Encepar,  prender,  asir,  arraigar. 
||  Ter.  MIRAR,  REPARAR,  TINDRE.  ||  Ant.  REBRE.  ||  Atlt. 
EMPENDRE. 

pendre  A  ALGÚ  PÉL  SEU  COMPte.  fr.  Tomarla  con 
alguno. 

Pendre  a  BÉ.  fr.  Consentir  en  alguna  cosa,  permé- 
trela.  Llevar  d  bien. 

pendre  ab  patxorra.   fr.  PENDRE  a  poch  a 

POCH. 

pendre  al  coll.  fr.  Carregarse  alguna  cosa  a  les 
espatlles.  Cargar. 

pendre  alguna  COSA.  fr.  Carregársela,  com:  pen- 
dre SOTA  'L  BRAC.  Cargar  con  algo. 

PENDRE  APART.  fr.  APARTAR. 

pendre  a  partit.  Loe.  ant.  Tomar  á  partido. 

pendre  a  SOLES,  fr.  Parlar  a  algú  sense  haverhi 
testimonis.  Emprender  á  solas. 

PENDRE  COMIAT.  Loe.  DESPEDIRSE. 

PENDRE  COMPTES.  fr.  PENDRE  'L  COMPTE. 

PENDRE  DE  GRAT.  fr.  POSAR  AFICIÓ. 

PENDRE  DE  memoria,  fr.  Apendre  de  memoria. 
Aprender  de  memoria. 

PENDRE  DONA.  fr.  Casarse.  Tomar  mujer. 

PENDRE  EXPERIENCIA,  fr.  PENDRE  EXEMPLE. 

pendre  O  pendre 'N  fástich.  fr.  Disgustarse  de 
alguna  cosa.   Tomar  asco. 

pendre  farritja.  fr.  Tomar  acero. 

PENDRE  FKiURA  O  TRACA,  fr.  ESTRAFER. 

PENDRE  garda,  fr.  Ant.  Atendré,  mirar,  tindre 
compte.  Atender,  tener  cuenta. 

pendre  gust  A  alguna  COSA.  fr.  Agradar,  aficio- 
narshi.  Tomar  el  gusto  á  alguna  cosa. 

cíe.  CAT.— V.   II.  — 59. 


pendre 'l  COLOR,  fr.  Se  diu  de  les  coses  que  *s  te- 
nyeixen.  Tomar  el  color. 

pendre  'L  compte.  fr.  Apuntar  el  gasto,  examinar 
la  nota  de  lo  que  s'  ha  gastat.  Tomar  cuentas. 

PENDRE 'L  CORRENT.  fr.  Met.  Agafar  l'hábit  de  fer 
alguna  cosa.  Tomar  el  chorrillo. 

pendre  'L  póls.  fr.  El  metge  al  malalt.  Tomar  el 
pulso. 

PENDRE  'l  TRAVALL.  fr.  Aplicarse  a  fer  alguna  feina. 
Tomar  el  trabajo. 

Pendre  LA  A  PER  LA  B.  fr.  Entendre  les  coses  al 
revés.  Tomar  el  rábano  por  las  hojas. 

pendre  LA  iniciativa,  fr.  Ésser  el  primer  en  trac- 
tar  o  obrar  respecte  d'algún  assumpte.  Tomar  la  ini- 
ciativa; abrir  paso  ó  camino. 

Pendre  la  lliqó.  fr.  Escoltar  al  que  la  diu  pera 
veure  si  la  sap.  Tomar  la  lección. 

pendre  la  mida  a  algú.  fr.  Mct.  Fer  complert  ju- 
dici  de  lo  qu'és  algún  subgecte.  Tomar  a  alguno  las 
medidas 

pendre  la  mida  de  la  esquena,  fr.  Fam.  Pegar  a 
algú  ab  un  bastó.  Medir  las  costillas. 

pendre  les  armes,  fr.  Formarse  pera  fer  els  honors 
corresponents  a  algú.  Tomarlas  armas.  Sublevarse. 

PENDRE  LLOCH.  fr.  Procurarse  un  seti  cómodo  pera 
veure  alguna  funció.  Coger  lugar. 

pendre  malament.  fr.  Enfadarse  per  alguna  cosa. 
Llevar  d  mal  ó  con  enfado. 

PENDRE  MOLLER    fr.  CASARSE. 

PENDRE  PARER.  fr.  Tomar  parecer. 

pendre  per  burla,  fr.  Echar  á  chanza,  á  zumba. 

pendre  per  FORgA.  fr.  Ferse  amo  d'  alguna  cosa 
ab  violencia,  lomar  por  fuerza. 

pendre  per  FORT.  fr.  Empendre  alguna  cosa  ab 
eficacia  y  empenyo.  Tomar  á  pechos. 

PENDRE  SOBRE  hu.  Loe.  ant.  Tomar  á  su  cargo. 

PENDRE  TERRA,  fr.  ABORDAR. 

pendre  UNA  OBRA.  fr.  Empéndrela.  Tomar  una 
obra. 

¡PREN  AiXÓ  PER  ARA!  fr.  S'  acostuma  a  usar  quan 
se  pega  a  algú  o  se  li  dona  algún  xasco,  donant  a  en- 
tendre que '1  merexia.  ¡Tómate  esa!  ||  Expressió  de 
complacencia  de  que  li  succeeixi  a  algú  algún  dany 
al  qual  sha  exposat  o  1'  ha  merescut  per  la  seua  im- 
prudencia. ¡Sórbete  ese  huevo!  ||  Expr.  ¡PELA  aqueix 
PRÉSSECH! 

NO  pendre  A  LA  BOCA.  fr.  No  ha  ver  parlat.  No  ha- 
ber dicho  ni  malo  ni  bueno,  ó  esta  boca  es  mía. 

QUI  PREN,  EL  SEU  COR  ven.  Ref.  Denota  lo  obligáis 
qu'  estem  ais  beneficis.  Echar  á  alguno  una  ese. 

TORNAR  A  PENDRE 'L  fil.  fr.  Continuar  la  conversa 
que  's  tenía  y  s'  havía  interromput.  Tomar  de  nuevo 
el  hilo. 

PENDRE,  v.  n.  Coagular,  fer  tornar  compacte  un 
líquit.  Cuajar. 

PENDRES,  v.  r.  Agrumullarse,  espessirse  molt  al- 
gún líquit.  Cuajarse,  condensarse. 

pendres  en  GUüRRA.  fr.  Ant.  Armar,  moure  guerra. 
Mover  guerra. 

Pendres  LA  llíCencja,  'L  permíS,  etc.  fr.  Fer  al- 
guna cosa  sense  demanarho.  Tomarse  la  licencia,  per- 
miso, etc. 

Péndresela  ab  algú.  fr.  Barallarse  ab  algú.  To- 
marse, habérselas  con  alguno. 

NO  SAPIGUER  QUÉ  péndresen.  Loe.  ant.  No  saber 
adonde  salvarse;  no  saber  qué  hacerse,  d  qué  deter- 
minarse. 

PÉNDUL.  m.  y 

PÉNDULA,  f.  PÉNDOLA. 

PENE.  m.  Anat.  Membre  viril.  Pene. 

PENECH,  CA.  adj.  Borratxo.  Beodo. 

PENDUT,  DA.  adj.  Ant.  PENJAT. 

PENEDENCA.  f.  Ant.  Penitencia. 

PENEDIDA.  f.  La  dona  que  se  penedeix  de  la  ma- 
la vida  y  's  consagra  a  Deu.  Arrepentida. 


466 


PEN 


PEN 


Penell  de  térro 


PENEDENC1A.  f.  PENITENCIA. 
PENEDENT,  A.  ni.  y  f.  PENITENT. 
PENEDIMENT.  m.  Ant.  Pena  que  causa  a  la  con- 
ciencia I*  haver  obrat  mal.  Arrepentimiento. 

PENEDIR.  v.  n.  Sentir  pena 
d'  haver  obrat  malament.  Arre- 
pentir. 

PENEDIRSE.  v.  r.  Sapiguerli 
greu  a  algú  1'  haver  fet  alguna 
cosa.  Tener  pesar,  pesarle  á 
uno. 

PENEDIT,  DA.  p.  p.  Qui  sent 
pesar  d'  haver  obrat  nial  y  desit- 
jaría  poguer  tornar  a  obrar  pera 
obrar  be.  Arrepentido. 

PENELL.  m.  Floch  de  plomes 
que  's  posa 
sobre  '1  cap 
deis   cavalls 
per  adorno. 
Penacho.  || 
Ploma  de  fe- 
rro siratoria 
que  's   posa 
al   cim  del 
campa  nar 
pera  senyalar  els   vents.  Ge- 
neralment  se  fan  en  forma  de  flet- 
xa.  Veleta. 

PENELLA.  Geog.  Caseriu  del 
tenue  de  Cocentaina  (Alacant). 
PENELLA.    í.   Dim.  de  pena, 
pedra  petita.  Peñuela. 

PENELLES.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Ur- 
gell,  part.  jud.  de  Balaguer;  és 
al  peu  mitjorní  de  la  serra  d' Al- 
menara y  té  993  habitants. 

PENESCH. 
m.  ler.  ib  cench.  Qruixaria,  gruix. 
Grueso. 

PENETRABILITAT.  f.  Capaci- 
tat  d'  ésser  un  eos  penetrat  per 
un  altre.  Penetrabilidad. 

PENETRABLE,  adj.  Lo  que  s 
pot  penetrar  o  traspassar.  Pene- 
trable. ||  Met.  Intelligible.  Pene- 
trable. 

PENETRACIÓ.    f.    La    acció   y 

efecte   de  penetrar  o    traspassar. 

Penetración.  ||  Coneixement,  in- 

telligencia  cabal  de  les  coses.  Penetración.  ||  Agu- 

desa,  perspicacia  d'  enginy.  Penetración 

PENETRACIÓ  PACÍFICA.  La  conquista  comercial  O  ci- 
vilisadora  de  un  país.  Penetración  pacifica. 

PENETRADOR,   A.   m.   y  f.  Qui  penetra  o 's  fica 
dins.  Penetrador.  ||  Qui  entén  o  compren    les  coses. 
PENETRAMENT.  m.  Ant.  PENETRACIÓ. 
PENETRANT.  p.  a.  Lo  que  penetra.  Penetrante. 
||  adj.  Que  passa  al  interior:  se  diu  de  la  ferida  fon- 
da. Penetrante. 

PENETRAR,  v.  a.  Ficarse  una  cosa  dins  d'un'al- 
tra.  Penetrar.  ||  Introduirse  dins  d'  algún  espai,  enca- 
ra que  hi  hagi  dificultat.  Penetrar.  ||  Traspassar, 
passar  un  eos  de  part  a  part.  Penetrar.  ||  Sentir  ab 
violencia,  com:  el  fret,  els  crits,  etc.  Penetrar.  ||  Cau- 
sar un  viu  sentiment  interior.  Penetrar.  ||  Met.  Com- 
pendre 1' interior  d' algú  o  alguna  cosa  dificultosa. 
Penetrar.  ||  v.  r.  Fis.  Ocupar  dos  cossos  un  meteix 
lloch.  Penetrarse. 

PENETRAT,  DA.  p.  p.  Penetrado. 
PENETRATIU,  VA.  adj.  Lo  que  penetra  o  té  vir- 
tut  de  penetrar.  Penetrativo. 


Penell  (sigle  xvi) 


Segell  de  Penelles 


PENEYAR.  v.  a.  Ant.  penjar. 

PENF1CH.  m.  Med.  Malaltía  de  la  pell  caracteri- 
sada  per  bombolles  quin  tamany  varia  desde  '1  d'una 
llentía  fins  al  d'un  ou  de  colóm,  transparentes,  al- 
gunes  vegades  rogenques  y  plenes  d'  un  líquit  seros 
que  flueix  per  la  obertura  que  s'hi  fá  espontánia- 
ment.  Pénfigo. 

PENFIGA.  m.  Med.  Flegmasía  de  la  pell.  Penfiga. 

PENFÍGODES  f.  Med.  Malaltía  que 's  manifesta 
per  certa  mena  d' inflor.  Penfigodes. 

PENGIM.  m.  dim.  Cosa  petita  que  penja.  Colgajo. 

Pengim-penjam  (Anar).  Frase  que  s'usa  per  indicar 
el  mal  maneig  de  una  persona. 

PENI.  f.  Med.  Pneumonía. 

PENIBLE.  adj.  Ant.  PEÑOS. 

PENIBLEMENT.  adv.  m.  PENOSAMENT. 

PENIDENT.  gerund.  Arrepintiéndose.  ||  PENITENT. 

PEN1CALT.  m.  Bot.  paniCal.  ||  Ter.  Moya.  Herba 
punxaguda. 

PENIFORME.  adj.  En  forma  d' ala.  Calificatiu  de 
algunes  membranes  d'  insectes.  Peniforme. 

PENILLA.  f.  PENÍNSULA. 

PENISLA,  f.  PENÍNSULA. 

PENÍNSULA,  f.  Terra  rodejada  d'  aigua  per  tot 
arreu  excepte  per  una  petita  part  que  la  uneix  ab  la 
térra  ferina.  Península,  penisla,  peníscola. 

PENINSULAR,  adj.  Natural  o  propi  d'una  penín- 
sula. Peninsular. 

PENIR.  v.  a.  CASTIGAR. 

PENIRSE.  v.  r.  Ant.  PENEDIRSE. 

PENIT,  A.  p.  p.  PENEDIT.  ||  Temps  del  verb  pe- 
nirse.  Me  pesa.  ||  Castioat. 

PENITENCIA,  f.  Dolor  y  penediment  d'  have- 
fet  mal.  Penitencia.  ||  Virtut  que  inclina  a  la  mortir 
ficació.  Penitencia.  ||  Sagrament  en  que  per  1'  abso- 
lució  's  perdonen  els  pecats  comesos  després  del 
baptisme.  Penitencia.  ||  La  pena  que  imposa  '1  con- 
fessor  pera  satisfacció  del  pecat.  Penitencia.  ||  La 
pena  o  multa  que  s'  imposa  a  algú  p¿r  lo  qu'  ha  fet, 
encara  que  no  sigui  culpa  moral.  Penitencia. 

penitencia  pública.  La  que  senyalen  els  sagrats 
cánons  al  qu'  ha  comes  certs  delictes.  Penitencia  pú- 
blica. 

COMPLIR  LA  PENITENCIA,  fr.  Practicar  aquells  ac- 
tes  de  devoció  o  de  mortificació  imposats  pél  confes- 
sor  en  satisfacció  deis  pecats.  Cumplir  la  penitencia. 

PENDRE  PENITENCIA:  CONFESSAR,  4. 

PENITENCIAL,  a  \.  Lo  que  pertany  a  la  peniten- 
cia o  1'  inclou.  Penitencial. 

PENITENCIALMENT.  adv.  m.  D'un  modo  peni- 
tencial   Penitencialmente. 

PENITENCIAR,  v.  a.  Imposar  penitencia.  Peni- 
tenciar. 

PENITENCIARE,  A.  adj.  S'  aplica  al  prébere  se- 
cular o  regular  que  té  la  obligació  de  confessar  a  una 
iglesia  determinada.  Penitenciario.  ||  Se  diu  de  la 
prebenda  o  capellanía  que  té  aquesta  obligació.  Pe- 
nitenciario. ||  S'  aplica  a  qualsevol  deis  sistemes 
modernament  adoptats  peía  castigar  y  corretgir  ais 
penats,  y  ais  establiments  destinats  a  tal  obgecte. 
Penitenciario.  ||  Cardenal  president  de  la  Peniten- 
ciaría a  Roma.  Penitenciario. 

PENITENCIARÍA,  f.  Tribunal  ecclesiástich  esta- 
blert  a  Roma  pera  despatxar  les  dispenses  perta- 
nyents  a  materies  de  conciencia.  Penitenciaría. 

PENITENCIAT,  DA  p.  p.  Penitenciado.  ||  adj.  Lo 
castigat  per  la  Inquisició.  Penitenciado.  ||  També 
s'  usa  com  a  substantiu.  Penitenciado. 

PENITENCIER.  m.  El  sacerdot  que  té  obligació 
d'  assistir  al  confessionari.  Penitenciario.  ||  El  car- 
denal president  de  la  Penitenciaría  de  Roma.  Peni- 
tenciario. 


PEN 


PEN 


467 


PENITENCIERlA.  f.  PENITENCIARÍA.  ||  La  digni- 
tat,  o  cárrech  de  penitencier.  Penitenciería. 

PENITENQA.  f.  PENITENCIA. 

PENITENT,  A.  adj.  Lo  que  demostra  o  inclou  pe- 
nitencia. Penitente.  ||  m.  y  f.  Qui  fa  penitencia.  Pe- 
nitente. ||  La  persona  que  's  coufessa  sagramental- 
ment  ab  algún  sacerdot.  Penitente.  ||  Qui  en  les 
professons  de  Setmana  Santa  y  pregaiies  publiques 
anava  ab  vesta  fent  penitencia.  Penitente. 

EL  PENITENT  NO  DIU  RES  Y  L  PARE  MARCH  O  'L 
BUTXi  S'  ESCANYA.  Ref.  S'  aplica  al  qui  s'  apura  péls 
negocis  deis  altres  mes  que  'ls  meteixos  interessats. 
No  suda  el  ahorcado  y  suda  el  teatino. 

PENITENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Penitentísimo. 

PENJADA.  f.  Acció  de  penjar.  ||  Acció  y  efecte  de 
penjar  nioltes  persones  o  coses.  Colgada. 

PENJADÍQ,  A.  adj.  Ant.  pendent.  ||  Fácil  de 
penjar. 

PENJADOR.  m.  El  ganxo,  clau  o  altra  eina  que 
serveix  pera  penjarhi  alguna  cosa.  Colgadero. 

PENjADURA.  f.  Ant.  Acció  y  manera  de  penjar. 
|¡  Roba  o  cobrellit  que  's  posa  al  baleó  en  senyal  de 
festa.  Colgadura. 

PENJAL.  m.  Terra  que  forma  pendent  a  la  falda 
de  una  montanya.  Atajo. 

PENjAM.  adv.  Que  junt  ab  pengim  s'  usa  ab  la 
frase  pengim-penjam. 

PENJAMENT.  m.  Ant.  La  acció  de  penjar.  Sus- 
pensión. ||  Fam.  Dicteri,  paraula  d'  amenaza  o  enfa- 
do. Injuria.  Pestes.  ||  calumnia. 

PENJANT.  p.  a.  Lo  que  penja  o  está  penjat.  Col- 
gante, pendiente,  suspenso.  ||  Lo  que  s'está  trac- 
tant.  Pendiente.  II  pl.  penjarolles.  ||  Ter.  ARRA- 
CADES. 

PENJAR.  v.  a.  Donar  mort  a  algún  crimines  per 
niedi  de  la  forca.  Ahorcar.  ||  Posar  alguna  cosa  pen- 
dent d'  un'  altra  sense  tocar  a  térra.  Colgar,  suspen- 
der. |1  Adornar  ab  catifes  y  tapiaos,  posantlos.  Col- 
gar, pender.  ||  Caure  d'un  costat  lo  que  deuría  es- 
tar equilibrat,  com  el  pes  d' una  cárrega.  Cabecear. 
||  Ant.  met.  Estar  sospés  o  sense  determinarse  ni  de- 
cidirse algún  negoci.  Pender,  estar  pendiente. 

penjar  ELS  hábits  A  LA  figuera.  fr.  Fam.  Deixar 
la  carrera  eclesiástica.  Colgar  los  hábitos. 

fer  PENJAR.  fr.  Met.  fam.  Irritar  sumament  a  algú, 
insistint  en  dir  o  fer  coses  que  li  son  desagradables. 
Dar  cordelejo. 

PENJARELLA.  f.  PENJAMENT.  ||  PELLINGOT.  ||  PEN- 
JOY.  ||  PENJOLL. 

PENJAROLLA.  f.  Cosa  que  's  porta  penjada  o  pen- 
jant.  Colgajo. 

PENJAROLLES  DE  RELLOTGE.  Obgectes  petits  d'  or 
o  d'  altres  materies  que  's  porten  a  la  cadena  del  re- 
llotge  pera  que  pengin  demunt  de  1'  armilla.  Dijes, 
colgajos. 

PENJARROBA.  m.  Llistó  de  fusta  ab  mitges  llunes 
o  poms  pera  penjarhi  roba.  Percha. 

PENJARROBES.  ni.  PENJARROBA. 

PENJARSE.  v.  r.  Matarse  algú  ell  meteix  ab  una 
corda.  Ahorcarse.  ||  Met.  Irritarse  excessivament. 
Ahorcarse. 

PENJAT,  DA.  p.  p.    Ahorcado,   colgado.  ||  adj. 

PENDENT,  PENJANT. 

Pénjat.  Execrado  ab  que  's  desitja  algún  mal  a 
algú.  Pésete,  pesiatal. 

PENJAT  SIGUÍ  tal  BARATO.  Expr.  fam.  S'  usa  pera 
negar  alguna  cosa  que  s'  ha  donat  per  certa.  No  hay 
tales  carneros. 

ESTAR  PENJAT  A  LA  orella.  fr.  Met.  Se  diu  del  qui 
sempre  está  ab  un  altre  sens  apartarsen,  ni  donar 
lloch  a  que  se  li  parli  reservadament;  y  també  del 
qui  está  instant  y  porfiant  sobre  alguna  pretensió. 
Estar  d  las  oreja':. 


Penjoll 


NO  S'  HA  DE  PARLAR  DE  CORDA  A  CASA  DEL  PENJAT. 
Ref.  Denota  que  a  qui  té  algún  mal  o  pesar  no  se 
n'  hi  ha  de  parlar  o  fer  memoria,  perqué  prou  pena  'n 
té.   En  casa  del  ahorcado  no  se  ha  de  mentar  la  soga. 

NO  SÚA  'L  PENJAT  Y  SÚA  QUI 
L'  EXHORTA.  Ref.  EL  PENITENT, 
etcetra. 

ÉSSER  PENJAT.  fr.  Ser  ahor- 
cado. 

PENJOL.  m.  y 

PENJOLL.  m.  El  poní  d'algu- 
nes  fruites  apinyades,  com  cire- 
res,  etc.  Gajo.  ||  Pom  de  raíms 
penjats  ab  un  fil.  Colgajo.  ||  PE- 
llingot.  ||  pl.  penjant,  3  ||  Ador- 
no d'  or,  de  plata  o  d'  altre  me- 
tall  mol t  usat  a  l'antiga  indu- 
mentaria. 

PENJOLLADA.  f.  Aplech  de 
penjolls. 

PENJOLLAR.  v.  a.  Penjar  fruites  lligades  per  les 
cues,  formant  penjolls,  pomes,  tomátechs,  etc. 

PENJOLLÓS,  A.  adj.  Andrajoso. 

PENJOY.  m.  Ter.  penjoll. 

PENNATÍFER,  RA.  Zool.  Exemplar  que  té  plomes 
o  bé  apéndix  en  forma  de  plomes.  Penatífero. 

PENNATILIBULAT,  DA.  adj.  Bot.  S' apropia  a  les 
fulles  ab  nervadures  pennades.  Pennatilobulado. 

PENNATULA.  f.  Zool.  Mena  de  celenteris,  alcio- 
nits  pennatulits,  gairebé  sempre  fosforescents,  que  's 
troven  a  les  costes  deis  mars  tebis,  soterrades  al 
fancli  o  a  la  sorra,  per  la  banda  del  tronch,  o  nedant 
per  demunt  de  les  aigües.  Pennatula. 

PENNATULITS.  m.  pl.  Zool.  Mena  de  celenteris 
alcionaris,  caracterisats  per  la  forma  deis  pólips  que 
teñen  sortints,  proveits  de  vuit  tentáculs,  y  distri- 
buits  ab  regularitat  demunt  d'  un  eos  lliure  o  ade- 
rent  per  medi  d'  un  eix  central.  Se  troven  a  tots  els 
mars  y  desde  1  silúiich  inferior  n'  apareixen  en  estol 
fóssil.  Pennatulldos. 

PENNIFOLIAT,  DA.  adj.  Bot.  S'  apropia  a  les 
plantes  de  fulles  retallades  com  les  fulles  d'  una 
ploma.  Pennifoliado 

PENNIFORM.  adj.  En  forma  de  ploma. 

PENNIGERM1NAT,  DA.  adj.  Bot.  Aixís  s'  anome- 
na  la  fulla  en  quina  'ls  peciols  secundaris  porten 
molts  parells  de  folióles.  Pennigerminado. 

PENNINA.  f.  Min.  Varietat  de  clórit.  Pennina. 

PENNINERVI  NERVINA,  adj.  Bot.  Que  té  nerva- 
dures pennades.  Penninérveo,  vea. 

PENNITA  f.  Min.  Varietat  de  dolomía  coinposta, 
d'  ácit  carbónich,  cals,  magnesia,  óxit  de  nickel,  óxit 
de  ferro,  óxit  de  manganés,  alúmina  y  aigua.  Pen- 
nita 

PENNITARS,  SA.  adj.  Zool.  S'  apropia  al  animal 
que  té  pennats  els  tarses.  Pennitarso. 

PENNIVENAT,  DA.  adj.  Bot.  Se  diu  de  la  planta 
que  té  fulles  ab  la  nervadura  del  mitg  sortint  y  les 
deis  costats  pennades.  Pennivenado. 

PENÓ.  m.  Ndut.  PEÑOL.  ||  PENDO. 

PEÑOL,  m.  Náut.  La  punta  deis  país  de  les  ente- 
nes.  Peñol,  peñol. 

PENOMBRA.  f.  Ombra  parcial  o  mitja  ombra  en- 
tre '1  ciar  y  obscur.  Penumbra.  ||  Astron.  En  els  eclip- 
ses ombra  parcial  que  hi  há  entre  'ls  espais  comple- 
tament  foscos  y  'ls  ¡Ilumináis.  Penombra. 

PENOMBRAR.  f.  Fíg.  Fer  vaguetat,  vagorós,  etc. 

PENÓS,  A.  adj.  Travallós,  lo  que  dona  molt  qué 
fer  o  presenta  moltes  dificultats.  Penoso. 

PENOSAMENT.  adv.  m.  Ab  pena  y  travall.  Peno- 
samente. 


468 


PEN 


PEN 


i  •».' •.    -■- 


Pensament  silvestre 


PENOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.   Molt  penós. 
PENOSITAT.  f.  PENA. 

PENQUER.  m.  Ter.  Costa  Llevant.  Atzavara. 
PENRE.  v.  a.  Ant.  y 
PÉNRER.  v.  a.  Ant.  PENDRE. 

PENS.  f.  pl.  Pensamientos.  ||  Persona  del  verb 
pnsar.  Pienso.  ||  Ant.  pinso. 

PENSA.  f.  PENSAMENT,  ÁNIM,  INTENCIÓ. 
NI  PER  PENSA.  fr.  Ni  de  intenció. 
PENSÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Capar.  Castrar. 
PENSADA,  f.  Pensament  que  s'  executa  inconti- 
nent    o  's  creu    acertat.   Pensamiento. 

PENSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pensa  o  reflexiona. 
Pensador.  ||  Home  de  talent,  que  té  idees  propies. 

PENSAMENT.  m.  Facultat  o  potencia  imaginativa. 
Pensamiento.  II  L'  acte   del    enteniment    ab   que  's 
pensa,  considera  o  imagina  al- 
¿¡^  guna  cosa.  Pensamiento.  ||  In- 

tent,  ánim,  progecte,  designe. 
Pensamiento.  |i  Especie  conce- 
buda  o  formada  en  el!.  Pensa- 
miento. ||  Sentencia,  parer,  ju- 
dici.  Pensamiento.  ||  CUIDADO, 
SOLICITUT,  ANSIA.  ||  pl.  Bot. 
Planta  de  la  fam.  de  les  violá- 
cies,  de  flors  de  colors  molt  va- 
riáis, que  's  conreuen  ais  jar- 
dins;  les  flors  s'  usen  en  petita 
quantitat  com  depuratives  y  an- 
tiescrofuloses.  Trinitaria,  pen- 
samiento. 
ENDEVINAR  EL  PENSAMENT.  fr.  Endevinar  lo  que  un 
altre  pensa.  Leer,  beber,  adivinar  los  pensamientos. 

EN  un  PENSAMENT.  m.  adv.  Ab  molta  llestesa.  En 
un  pensamiento,  en  un  instante. 

FER  PENSAMENT.  fr.  Fer  discursos.  Formar  discur- 
sos, discursear. 

FER  PENSAMENT  O 'L  PENSAMENT.  fr.  Intentar. 
FER   O   TINDRE   UN   METEIX  PENSAMENT.    fr.    Pensar 
dos  o  molts  lo  meteix,  sense   haverslio  comunicat. 
Encontrarse  con  los  pensamientos. 

NI  per  PENSAMENT.  Expr.  Ab  que  's  denota  que 
está  molt  lluny  de  ferse  o  volguerse  alguna  cosa.  M 
por  pensamiento,  ni  por  sueño  ni  por  pienso. 

no  passar  pel  pensament.  fr.  No  pensarse  en  al- 
guna cosa.  No  pasar  por  el  pensamiento. 
PENSAMENTERA.  Bot.  PENSAMENT. 
PENSAMENTÓS,  A.   adj.  Que  sempre  pensa  o  fá 
venir  pensaments.  Caviloso. 

PENSAR,  v.  a.  Considerar,  imaginar,  meditar,  dis- 
córrer.  Pensar.  ||  Opinar,  formar  judici.  Pensar.  H 
Maquinar,  meditar.  Pensar.  ||  Reflexionar,  examinar 
ab  cuidado.  Pensar.  ¡I  Intentar,  fer  ánim  de  fer  algu- 
na cosa.  Pensar. 
pensar  vindre,  FER,  etc.  Pensar  venir  ó  hacer,  etc. 
PENSARHi  o  PENSÁRSEHI.  fr.  Reflexionar  ab  espai 
pera  pendre  resolució.  Verse  en  ello. 

A  NO  PENSAR,  m.  adv.  INADVERTIDAMENT. 
CADA  QUAL  TÉ  'L  SEU  MODO  DE  PENSAR.    Loe.   Cada 
maes trillo  tiene  su  librillo. 
DONAR  qué  PENSAR,  fr.  Dar  en  qué  pensar. 
PENSEN   ELS   ENAMORATS  QUE  TOTHOM  TÉ  'LS  ULLS 
tancats.  Ref.  Piensan  los  enamorados  que  todos  tie- 
nen los  oíos  vendados. 

PENSAR  SENYARSE  Y  TREURES  ELS  ULLS.  fr.  Fer  al- 
guna cosa  pensant  treuren  benefici  y  trobarhi  perju- 
dicis. 

IQUÍ  HO  HAVÍA  DE  PENSAR!  Expr.  S'  usa  quan  se 
parla  de  coses  impensades.  ¡Quién  tal  pensara!  ¡quién 
tal  discurriera!  ¡quién  tal  dijera! 

QUI  MAL  FÁ  mal  PENSA.  Ref.  Piensa  el  ladrón  que 
lodos  son  de  su  condición. 

QUI  NO  TÉ  PÁ  MOLTES  SE  'N  PENSA.  Ref.  Más  discu- 
rre un  hambriento  que  cien  letrados. 


SENSE  PENSAR  O  SENSE  PENSARHO.  m.  adv.  D'  im- 
provís.  Sin  pensar. 

PENSARSE,  v.  r.  Persuadirse,  imaginarse.  Creerse 

PENSARSEN.  v.  r.  Recelarse  de  algo. 

PENSAT,  DA.  p   p.  Pensado. 

tíndrela  PENSADA,  fr.  Tindre  disposada  ab  art  y 
dissimul  alguna  cosa  abans  de  ferlio;  generalment 
s'  aplica  a  malifetes.  Llevarla  hecha. 

PENSATIU,  VA.  adj.  Distret,  y  també  qui  medita 
ab  aleició.  Pensativo.  ||  Fam.    Dit  de  les  besties. 

PENSATIVAMENT.  adv.  D'una  manera  pensativa. 

PENSER.  m.  Ant.  y 

PENSES,  m    pl.  Ant.  PENSAMENT. 

PENSIL,  m.  Ant.  jardí. 

PENSIÓ.  f.  Cárrega  anyal  que  perpetua  o  tempo- 
ralment  s'  imposa  a  alguna  cosa.  Pensión.  ||  La  quan- 
íitat  anyal  que  'I  rei  senyala  per  gracia  particular. 
Pensión.  ||  Despesa,  preu  pactat  pera  1'  aliment  o  es- 
tada de  casa.  Pensión.  ||  Met.  Travall,  pena  o  cuida- 
do qu'  és  com  conseqüancia  de  lo  que  's  té  o  's  pos- 
seeix.  Pensión.  ||  Dret  de  cobrar  certa  porció  de 
fruits  sobre  rendes  o  prebendes  eclesiástiques.  Pen- 
sión. ||  Ajuda  de  cost,  sou  o  mercé  pecuniaria  que  's 
dona  a  qui  ha  servit  o  a  qui  se  li  ha  esperangat  de 
donarli  algún  acomodo.  Pensión. 

PENSIÓ  BANCARIA.  La  que  's  carregava  a  Roma  so- 
bre prebendes  ecclesiástiques,  y  s'  assegurava  al 
banch.  Pensión  bancaria. 

PENSIÓ  DE  VIDA:  VIOLARI. 

viure  O  estar  A  pensió.  fr.  Viure  o  estar  a  despe- 
sa. Vivir  á  pensión  ó  estar  de  huésped. 

PENSIONAR,  v.  a  Imposar  alguna  pensió  o  gra- 
vamen. Pensionar.  ||  Concedir  una  quantitat  anyal  a 
algú.  Pensionar. 

PENSIONARI.  m.  Qui  paga  alguna  pensió.  Pen- 
sionario. ||  Qui  ais  colegís  o  altra  part  paga  certa 
pensió  péls  seus  aliments  y  ensenyanca.  Pensionis- 
ta, pensionario. 

PENSIONAT,  DA.  p.  p.  Pensionado.  ||  adj.  La 
persona  que  té  o  cobra  alguna  pensió.  Pensionado. 
||  m.  Colegí  o  institut  que  té  'ls  alumnes  a  pensió. 

PENSIONISTA,  m.  Qui  té  dret  a  cobrar  alguna 
pensió.  Pensionista   li  Alumne  a  pensió. 

PENSIU,  VA.  adj.  Ant.  y 

PENSÍVOL,  A.  adj.  PENSATIU. 

PENT.  m.  Fusta  que  serveix  de  reforc  a  un  pal, 
cama  o  altra  cosa.  Riostra. 

PENTA.  f.  Páranla  grega  que  significa  cinch  y  en- 
tra en  la  composició  de  molts  termes  cientifichs. 

PENTACLASSIT.  m.  Min.  Nom  genérich  de  tots 
els  perogens. 

PENTACONTARCA.  f.  Oficial  de  les  milicies  anti- 
gües que  tenía  a  son  manar  cinquanta  homens. 

PENTACONTARQUÍA.  f.  Dignitat  de  pentacon- 
tarca. 

PENTACORDI.  m.  Mus.  Lira  antíga  que  tenía  cinch 
cordes. 

PENTACOSI.  s.  y  adj.  Nom  que  's  donava  ais  pri- 
tans  d'  Atenes  que  junt  ab  els  proedres  y  I*  epistat 
componíen  el  no  itbre  de  cinchcents. 

PENTACOSIARCA.  f.  Capitá  d'  una  pentacosiar- 
quía. 

PENTACOSIARQUÍA.  f.  Mil.  Subdivisió  de  1*  an- 
tiga  milicia  grega,  composta  de  cinchcents  íalangetes. 

PENTACONTAEDRE.  adj.  Min.  Se  diu  del  cristall 
mineral  que  té  la  superficie  composta  de  cinquanta 
cares.  Pentacontaedro. 

PENTACOSTA.  m.  Bot.  ORQUIS. 

PENTACOTOM,  A.  adj.  Bot.  Que  's  divídeix  en 
cinch  parts.  Pentacótomo. 

PENTADÁCTIL,  A.  adj.  Que  té  cinch  dits. 


PEN 


PEN 


409 


PENTADECÁGON,  A.  adj.  Geom.  Que  té  quinze 
ánguls.  Pentadecágono. 

PENTAEDRE.  m.  Geom.  Figura  sólida  acabada  per 
cinch  costats.  Pentaedro. 

PENTAEXAEDRE,  A.  adj.  Min.  Se  diu  del  cristall 
que  té  la  superficie  composta  de  cinch  ordres  de  ca- 
res. Pentaexaedro. 

PENTAETERIDA.  f.  Inteival  de  cinch  anys  que 
transcurría  entre  una  y  altra  celebració  deis  jochs 
pitis,  entre  'ls  grechs. 

PENTAFILA.  f.  Bot.  Fulla  composta  de  cinch  fu- 
lletes,  com  la  cinchenrama.  Pentafila. 

PENTAFARMACH.  m.  Medicament  farmacéutich 
que  conté  cinch  medicaments  o  drogues. 

PENTÁGON.  m.  Geom.  Figura  acabada  per  cinch 
ratlles  rectes.  Pentágono. 

PENTAGONAL,  adj.  Geom.  Cosa  de  pentágon  o 
que  hi  té  relació.  Pentagonal. 

PENTAGONASTRE.  m.  Geol.  Estrella  de  mar  fós- 
sll  trovada  en  alguues  pedreres  de  pedra  sorrenca. 
Pentagonastro. 

PENTAGONITA.  f.  Geol.  Mena  d'  encrinita  fóssil- 
Pentagonita. 

PENTAGRAMA,  m.  Mus.  Les  cinch  paraleles  en 
que  s'  hi  escriuen  les  notes  de  música.  Pentagrama. 

PENTAGLOSSI.  m.  Escrit  en  cinch  idiomes  dife- 
rents. 

PENTÁGRAF.  m.  Escriptor  que  sab  escriure  en 
cinch  idiomes. 

PENTAHÍDRICH.  m.  Lo  que  conté  cinch  vegades 
mes  d'  hidrógen  que  un  altre  compost  del  meteix 
genre. 

PENTAMER.  A  adj.  Calificado  deis  insectes  que 
teñen  cinch  articulacions  en  els  tarsos. 

PENTÁMETRE.  m  Vers  Uatí  que  consta  de  cinch 
peus,  els  primers  dáctils  o  espondis,  y  '1  tercer  es- 
pondi  y  '1  quart  y  'I  quint  anapertis. 

PENTAMIRÓ.  m.  Ungüent  molt  usat  antigament, 
anomenat  de  les  cinch  substancies. 

PENTANDRE,  A.  adj.  Bot.  Que  té  cinch  estams- 
Pentandro. 

PENTANDRIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  del  siste- 
ma de  Linneu.  Pentandria. 

PENTÁNDRICH,  CA.  adj.  Bot.  Lo  concernent  a  la 
pentandria.  Pentándrico. 

PENTANGULAR.  adj.  Geom.  Que  té  cinch  ánguls. 
Pentangulado,  pentangular. 

PENTAPÉTALA.  f.  Bot.  Corola  que  consta  de 
cinch  petáis,  com  la  de  la  maduixa.  Pentapétala. 

PENTAPASTE.  m.  Mena  de  ternal  compost  de 
cinch  corrióles. 

PENTAPOLI.  Confederado,  regió  o  govern  de 
cinch  ciutats. 

PENTARCA.  m.   Indivíduu  del  govern  suprem  de 
una  pentarquía. 
•  PENTARQUÍA.  f.  Govern  de  cinch  indivíduus. 

PENTARRÓMBICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  del  cris- 
tall que  té  cinch  rombus  per  cares.  Pentarrómbico. 

PENTASPERM.  adj.  Bot.  Que  té  cinch  llevors. 
Pentaspermo. 

PENTASSEM.  m.  Peu  de  vers  que  consta  de  cinch 
silabes. 

PENTASSILAB,  A.  adj.  Caüficatiu  del  vers  que  's 
compon  de  cinch  silabes.  ||  Escrit  o  inscripció  de  cinch 
silabes. 

PENTÁST1CH,  CA.  adj.  Arq.  Se  diu  del  porxe  que 
té  cinch  ordres  de  columnes.  ||  Poét.   Se  diu    de  la 
coinposició  que  consta  de  cinch  versos. 
PENTATERI.  ni.  L'  espai  de  cinch  anys. 

PENTATÉRICH,  CA.  adj.  Que  té  cinch  any?. 


PENTATEUCH.  m.  La  part  de  la  Biblia  que  com- 
pren els  cinch  primers  Uibres  del  Vell  Testament. 

PENTATÓN.  adj.  Interv.tl  de  cinch  tóns  en  la  mu- 
sica. 

PENTAUREA.  f.  Mina  de  ferro  argentífera. 

PENTECONTAEDRE.  adj.  Min.  Se  diu  del  mineral 
quins  cristalls  presenten  cinquanta  cares.  Pentecon- 
taedro. 

PENTECOSTE.  m.  y 

PENTECOSTÉS  m.  y 

PENTECOSTÉS,  m.  Ant.  El  día  cinquanta  després 
de  la  Pasqua  de  Resurrecció,  en  que  va  succeir  la 
vinguda  del  Esperit  Sant,  y  en  que  'ls  jueus  celebra- 
ven  festa  en  memoria  de  la  llei  que  Deu  va  donar  a 
Moisés  a  la  montanya  de  Sinai.  Pentecostés. 

PENTECOMARCA.  m.  Governador  de  cinch  co- 
marques o  ciutats. 

PENTECOMARQUÍA.  f.  Dignitat  de  pentecomarca 
y  '1  territori  de  sa  jurisdicdó. 

PENTACONTACORDI.  m.  Instrument  compost  de 
cinquanta  cordes. 

PENTECONTOR.  m.  Embarcado  qu'  era  moguda 
per  cinquanta  remers. 

PENTECOSTARI.  ni.  Llibre  que  conté  desde  la 
Pasqua  de  Resurreció  fins  a  la  de  Pentecostés.  ||  adj. 
Ant.  Capitá  d'  una  pentecostis. 

PENTECOSTIS.  m.  SubJivisió  de  la  milicia  espar- 
tana composta  de  cinquanta  soldats. 

PENTELICÁ.  m.  Min   Marbre  de  la  Ática. 

PENTERREME.  m.  Náut.  Ñau  de  cinch  ordres  de 
rems. 

PENTÉTESIS.  m.  Espai  de  cinch  anys  entre  'ls 
grechs. 

PENTÉTICH,  CA.  adj.  Natural  o  propi  de  1*  Ática. 

PENTINADA.  f.  L' acció  de  pentinar  o  pentinarse. 
Peinada,  peinadura. 

PENTINADOR,  A.  Qui  pentina  '1  cabell.  Peina- 
dor. ||  Mena  de  devantal  que  's  Higa  al  coll  y  penja 
a  la  esquena  pera  que  'ls  cabells  no  embrutin  la 
roba.  Peinador.  ||  Tauleta  ab  mirall  disposada  per 
pentinar.  Peinador,  tocador.  ||  Qui  té  per  ofici  pen- 
tinar 1H  o  cánem.  Rastrillador.  |l  Eina  pera  pentinar 
el  llí  o  cánem. 

PENTINAMENT.  m.  PENTINADA. 

PENTINAR.  v.  a.  Compondré  '1  peí.  Peinar.  II  Ne- 
tejar,  treure  les  riscles  y  estopa  al  cánem  o  llí.  Ras- 
trillar. ||  Met.  Maltractar,  castigar  a  algú.  Escarme- 
nar. 

pentinar  L'  ESTIU  fr.  Met.  Elevarlo  ab  eloqüencia 
y  cultura.  Peinar  el  estilo. 

NO  pentinarse  PER  ALGÚ.  fr.  Fam.  Negarse  alguna 
dona  a  casarse  ab  algú;  dir  en  alguna  conversa  que 
no  s'  hi  casará.  No  peinarse  para  alguno. 

PENTINAT,  DA.  p.  p.  Peinado.  ||  adj.  Qui  imita  a 
les  dones  en  els  adornos.  Peinado.  ||  m.  Adorno  y 
compostura  del  cabell.  Peinado. 

PENTINELLA.  f.  Bot.  PAMPINELLA. 

PENTINER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  o  ven  pintes.  Pei- 
nero. 

PENTINERÍA.  f.  Botiga  ont  se  fan  o  venen  pintes. 
Peinería. 

PENTINILL.  m.  Ant.  PETINIL. 

PÉNTUL.  m.  Troc  d'  alguna  cosa  que  s'  ha  tren- 
cat.  Trozo. 

PENÚLT1M,  A.  adj.  Qui  vé  o  lo  que  vé  ¡m-mediata- 
ment  abans  del  últim.  Penúltimo. 

PENUMBRA,  f.  PENOMBRA. 

PENURIA,  f.  Falta,  carestía,  indigencia,  especial- 
ment  de  manteninients.  Penuria.  ||  Penalitat,  moles- 
tia. Trabajo,  pena,  penalidad. 

PENURIA  extrema.  Extrema  necesidad. 


470 


PEN 


PEO 


PENXÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  PENJAR.  Colgar,  ahor- 
car. 

PENXEROY.  m.  Ter.  ibicench.  PENJARELLA.  Col- 
gajo. 

PENXÓ.  m.  Ter.  ibicench.   Panxó,  fart.   Hartazgo. 
PENYA.  f.  Roca,  pedra  gran.  Peña.  ||  Met.  Embrág, 
dificultat.  Escollo.  ||  La  part  de  dalt  de  la  meteixa. 
Peña,  peñasco.  ||  Lloch  pié  de  penyes,  rocam.  Pe- 
ñascal. 

PENYA  D'  AMER  (Victoria).  Biog.  Poetissa  ma- 
llorquína, germana  d'  En  Pere  d'  Alcántara.  Va  néi- 
xer  a  Palma  1'  any  1827,  morint  en  1898.  Desde  nena 
demostrá  amor  a  la  literatura,  y  ais  catorze  anys  co- 
mengava  a  escriure  poesíes.  Va  passar  a  residir  a 
Barcelona.  L'any  1859  rebía  un  accéssit  en  la  primera 
festa  deis  Jochs  Floráis,  per  la  seua  composició  titu- 
lada «Anyoranr¿a».  Va  redactar  en  El  Pensil  del  Bello 
Sexo  (Barcelona,  1845-1846).  En  1855  va  publicar  el 
volum  de  Poesíes  (Palma,  1855,  imp.  Balear),  com- 
post  de  temes  relligiosos.  Es  autora  de  molta  pro- 
ducció  literaria  en  ilengua  nadiua,  havent  obtinguts 
inolts  de  premis. 

PENYA  (Pere  d'  Alcántara).  Biog.  Poeta  mallor- 
quí.  Nat  a  Palma  1'  any  1823.  Comenta  els  estudis 
1'  any  1825.  Desde  '1  1835  va  dedicarse  a  la  litera- 
tura, havent  passat  a  Barcelona  en  1842  per  cursar 
liéis,  essent  aquí  mestre  de  matemátiques  y  de  di- 
buix.  Després  va  residir  a  Madrit,  redactant  en  el 
periódich  literari  El  Ensayo.  Llicenciat  en  jurispru- 
dencia, 1'  any  1850  va  retornar  a  Mallorca,  exercint 
d'  advocat.  Ha  estat  home  dedicat  també  a  les  belles 
arts;  empro,  el  seu  renom  és  degut  a  les  poesíes  que 
té  publicades  en  Ilengua  nadiua,  tenintne  també  de 
escrites  en  Ilengua  castellana.  És  autor  deis  llibres 
Qiienlos  mallorquins  (Palma  de  Mallorca,  1884),  un 
vol.  en  octau;  Poesíes  en  mallotqui  popular,  ab  un 
prólech  de  D.  Joseph  María  Quadrado  (Palma,  1892), 
un  vol.  en  octau. 

PENYA  BLANCA  (Coves  de).  Orog.  En  el  terme 
de  Vallirana,  teñen  poca  importancia. 

PENYA  ESQUERDADA  (Coves  de).  Orog.  En  el 
terme  de  Vallirana;  son  efecte  de  un  esquerdament 
del  terreno. 

PENYA  DEL  RAYO.  Geog.  Lloch  del  terme  de 
Quesa,  prov.  de  Valencia.  ||  —DEL  TüRCH.  Lloch  del 
terme  de  Xella,  prov.  de  Valencia.  ||  —parda.  Orog. 
Montanya  de  530  met.  d'altitut,  a  la  vora  de  la  riera 
de  Sallumbres,  part.  jud.  de  More'.la,  prov.  de  Cas- 
telló.  i]  — segat.  m.  Ter.  timba,  cingle. 

PENYACERRADA.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal. 
de  Muchamiel,  prov.  d'  Alacant. 

PENYACH.  m.  Peñasco. 

PENYACOLOSA.  Orog.  Enlairada  montanya  de  la 
prov.  de  Castelló  de  la  Plana.  És  un  lloch  escarpat  y 
pié  de  timbes,  y  M  seu  cim  té  1'  altura  de  1,813  met. 

PENYAFEL.  Geog.  Santuari  y  veinat  del  Penadés, 
prop  de  Vilafranca. 

PENYAFORT.  Geog.  Veinat  del  Penadés,  dist. 
munpal.  de  Vilafranca. 

PENYAFORT  (Sant  Ramón  de).  Biog.  Cekbritat 
catalana  del  sigle  XIII.  Nat  a  Barcelona,  empró  la  veu 
popular  diu  qu'  és  fill  de  la  parroquia  de  Santa  Mar- 
ganda,  prop  de  Vilafranca.  Fiil  de  la  familia  ilus- 
tre d'  aital  nom,  quina  casa  y  solar  eren  lo  qu'  és 
avui  exconvent  de  Sant  Ramón,  prop  de  Vilafranca 
del  Penadés.  Va  ésser  canonge  de  Barcelona,  després 
frare  domínich,  tercer  general  y  prudent  reformador 
del  ordre.  Lletrat  eruditíssim  y  estimat  com  a  sant 
ja  en  vida.  Ais  vint  anys  era  mestre  de  filosofía  a 
Barcelona.  Va  estudiar  y  doctorarse  a  Bolonia,  ont 
entra  catedrátich  ais  tres  anys,  Berenguer  de  Palou, 
bisbe  de  Barcelona,  1'  any  1219  el  torna  a  aquesta 
ciutat,  fentlo  canonge,  y  aquí  funda  la  festa  de  la 
Anunciata.  Ais  45  anys  entrava  al  ordre  deis  predi- 


cadors.  Essent  confessor  del  rei  En  Jaume  I,  va  ésser, 
ab  ell  y  '1  bisbe  Berenguer  de  Palou,  cofundador  de 
1'  ordre  de  la  Mercé  pera  redimir  catius  (1218).  És 
l'autor  de  les  primitives  Constitucions  de  l'ordre,  que 
regiren  fins  el  1235.  Va  cridarlo  a  Roma  el  Papa  Gre- 
gori  XI,  fentlo  son  capellá,  oidor  de  la  Rota  y  peni- 
tencier  de  Sa  Santetat.  Va  refusar  els  arquebisbats 
de  Tarragona  y  '1  de  Braga,  aixís  com  el  bisbat  de 
Barcelona  Havent  retornat  a  la  capital  de  Catalunya 
pera  refer  la  seua  salut,  en  1238  fou  designat  gene- 
ral de  1'  ordre.  Va  impelir  a  Sant  Tomás  a  escriure  '1 
llibre  Suma  contra  genis;  va  fer  que  '1  rei  En  Jaume 
logres  del  Sant  Pare  la  creació  del  tribunal  de  la  In- 
quisició,  obtenint  el  consentiment  (1232)  de  fundarlo 
en  els  regnes  de  la  corona  d'  Aragó,  haventlo  fet  el 
rei  son  primer  inquisidor.  Havía  instaurat  varies  aca- 
demies  pera  estudiar  llengües  orientáis.  Va  morir  a 
Barcelona  1'  any  1275,  ais  99  anys  d'  etat.  Les  seues 
obres  de  dret  canónich  son  monuments  de  son  temps. 

PENYAL.  m.  ROCA. 

PENYAL  DEL  BOCH.  Hidrog.  Troc,  de  costa  espa- 
dada al  NE.  de  1'  illa  de  Mallorca. 

PENYALAR.  m.  ROCAM. 

PENYALBA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'Osca,  bisb. 
de  Lleida,  part.  jud.  de  Fraga;  és  a  la  vora  de  la  rie- 
ra de  Malacuerna  y  té  1,158  hab. 

PENYASCAL.  m.  Peñascal. 

PENYASCAR.  m.  Peñascar. 

PENYASCH.  m.  Peñasco. 

PENYASCÓS,  A.  adj.  Peñascoso. 

PENYELLA.  f.  dím.  de  penya.  Peñuela. 

PENYES  MALES  (Collada  de).  Orog.  En  la  partió 
de  la  Valí  d' Aran  ab  1' Alta-Garona. 

PENYETA.  f.  dim.  Penya  petíta.  Peñuela. 

PENY1ELÉ.  m.  Ter.  ibicench.  Qui  puja  a  les  ro- 
ques. Trepador  de  peñas. 

PENYÍSCOLA.  f.  PENÍNSULA. 

PENYÍSCOLA.  Geog.  Ciutat  de  la  prov.  de  Cas- 
telló, bisb.  de  Toitosa,  part.  jud.  de  Vinaro?;  és  a  la 
vora  del  mar,  al  mitg  d'  una  petita  península,  y  té 
3,250  hab. 

PENYÓ.  m.  ler.  PENYORA. 

PENYÓ.  m.  Cingle  de  roca;  pedra  molt  grossa  y 
alta.  Peñón. 

PENYOL.  m.  Ndut.  PEÑOL. 

PENYORA.  f.  L'  alhaja  que  's  dona  per  seguretat 
d'  algún  deute  o  contráete.  Prenda.  ||  Met.  Qualse- 
vulla  cosa  no  material  que  serveix  pera  seguretat  y 
fermesa  d'  alguna  cosa.  Prenda. 

DONAR  PENYORA.  fr.  Donar  fianca.  Dar  prenda. 

DONAR  PER  PENYORA.  fr.   Dar  en  prenda,  empeñar. 

pendre  PENYORA  O  PER  PENYORA.  fr.  Retindre  al- 
guna alhaja  per  seguretat  d'  algún  crédit.  Hacer 
prenda,  tomar  en  prenda. 

PORTÁRSEN  PENYORA.  fr.  PENDRE  PENYORA. 

QUEDARSE  PER  PENYORA,  TINDRE  PER  PENYORA.  fr. 
Guardar  alguna  alhaja  del  deutor  per  seguretat  del 
deute.  Hacer  prenda. 

PENYORACIÓ.  f.  Acció  de  penyorar.  Multa. 

PENYORADOR,  A.  m.  y  f.  El  que  recibe  prenda 
por  una  deuda. 

PENYORAMENT.  m.  L'  acció  de  penyorar  o  pen- 
dre penyores.  Empeño.  ||  Pena  pecuniaria.  Multa. 

FER  UN  PENYORAMENT.  fr.  PENYORAR 

PENYORAR.  v.  a.  Castigar  ab  pena  pecuniaria. 
Multar.  ||  Ant.  emparar.  ||  pendre  penyora. 

PENYORAT,  DA.  p.  p.  Multado.  ||  EA1PARAT. 

PEO.  m.  Manobre,  jornaler  que  travalla  en  coses 
que  no  volen  cap  habiütat;  home  sense  ofici  que  se 
ocupa  accidentalment.  Peón  ||  Ant.  Qui  camina  a 
peu.  Peón.  ||  Soldat  de  peu.  Peón,    infante.  ||  Pe?a 


PER 


PER 


471 


deis  jochs  d'  escaclis,  dames,  etc.  Peón.  ||  Qu¡  adoba 
les  carreteres.  Peón  caminero. 

PEONADA,  f.  Travall  que  fa  un  peo  de  camp  en 
uu  día.  Peonada. 

PEONAR,  v  a.  y  n.  Caminar  a  peu.  Peonar.  ||  En- 
tre cagadors,  se  diu  de  les  perdius  quan  s'  escapen 
corrent  y  no  volant.  Peonar. 

PEONATGE.  m.  Conjunt  de  peons.  Peonaje. 

PEONÍA,  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  ranuncu- 
lacies,  d'  arrel  composta  de  varíes  cabeces;  té  les 
carnes  cilindriqnes,  de  60  a  80  centimetres  d'  altes  y 
rogenques;  les  tulles  grans  y  compostes  d'  altres  de 
ovalades,  de  vert  fosen,  lluentes  per  demunt  y  pelu- 
des  per  sota;  les  flors  al  cap  de  les  branques  y  son 
grosses  y  de  moltes  tulles,  d' un  hermós  color  car- 
mesí: el  fruit  té  la  figura  d'  una  banya  y  les  flors  y 
llevors  s'  usen  inolt  en  la  farmacia.  Peonía. 

PEP.  m.  Pagés  rústech  y  ¡gnorant.  Páparo. 

PEP,  A.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Joseph.  Pepe. 

PEP-FELIP.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Tous,  prov. 
de  Valencia. 

PEPER.  m.  PAPER. 

PEPER1NA.  f.  Min.  Roca  blanca  y  trencadiga  de 
color  gris,  ros  o  rogench    Peperina. 

P2PERINA  ESPONJOSA.  Varietat  de  pedra  que  's  pre- 
senta en  forma  de  filaments  capilars  y  dipósits  so- 
rrenchs.  Peperina  esponjosa. 

PEPER1TA.  f.  Min.  Pedra  esponjosa,  blana  y  molt 
lleugera.  Peperita. 

PEPET,  A.  m.  y  f.  Diminutiu  de  Pep  o  Pepa.  Pe- 
pito, Pepita. 

PEPEYONA.  f.  Ter.  ibicench.  Papellona.  Mari- 
posa. 

PEPÍ.  m.  Bot.  COGOMBRE. 

PEPIDA.  f.  Malaltía  que  surt  a  la  llengua  de  les 
galünes;  és  un  tumoret  que  no  les  deixa  cantar  y  les 
hi  dificulta  el  tnenjar.  Pepita. 

¡VISCA  LA  GALLINA  Y  VISCA  AB  SA  PEPIDAl  Ref.  ¡Viva 
la  gallina  y  viva  con  su  Pepita! 

PEPRATX  (Justí).  Biog.  Escriptor  rossellonés 
que  va  ferse  remarcar  per  la  seua  identificado  ab  el 
renaixement  de  la  parla  regional.  Entusiasta  de  la 
literatura  catalana,  va  fundar  institucions  y  perió- 
díchs  que  arrelessin  al  Mitgdía  de  Frauga  els  seus 
propósits,  y  va  publicar  moltes  obres  de  propaganda. 
Entre  'ls  seus  travalls  literaris,  cal  esmentar  una 
bona  traducció  francesa  del  poema  V  Atlántida,  de 
mossén  Jascinto  Verdaguer.  Les  corrents  de  germanor 
deis  catalans  d'  enllá  y  d'  engá  deis  Pirineus  tenfen 
en  ell  un  deis  mes  ferms  iniciadors  y  no  mancava  a 
les  mes  significades  festes  literaries  de  la  nostra 
térra,  representant  com  era  a  Franca  de  les  mes  sig- 
nificades corporacions  de  Catalunya.  Va  morir  a 
Perpinyá  en  1901. 

PEPSIA.  f.  Cocció  qu'  experimenten  els  aliments 
al  ventrell,  pera   que  siguin  aptes  a  1'  assimilació. 

PÉPS1CH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  al  travall 
digestiu.  Pépsico. 

PEPSINA,  f.  Quím.  Princípi  immediat  azoat  que  's 
trova  al  such  gástrich  y  obra  com  fermentatiu  en  la 
digestió.  Pepsina. 

pepsina  oficinal.  Farm.  Medicament  excitant  de 
les  torces  digestives,  que  s'  obté  rascant  la  membra- 
na mucosa  del  qnart  estómach  d'  alguns  rumíants  y 
preparant  convenientment  la  pulpa  que  resulta  de 
aquesta  operació.  Pepsina  oficinal. 

PEPUS.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Joseph.  José. 

PEQUETÓS,  A.  adj.  PIOAT. 

PEQUIN.  m.  Teixit  de  seda  de  la  Xina,  que  ¡mita 
la  sarja,  y  comunament  és  estampat.  ||  Barri  de  pes- 
cadors  a  la  platja  del  Poblé  Nou  (Barcelona). 

PER.  prep.  causal  o  final.  Por.  ||  prep.  Lo  meteix 
que  ab,  com:  per  ordre  del  m"tge.  Por.  ||  S'  usa  pera 


expressar  la  paga  o  recompensa,  com:  per  els  seus 
servéis.  Por.  ||  S'  anteposa  al  ablatiu  agent  quan  se 
parla  en  passiva.  Por.  II  Ab  els  noms  de  temps  ser- 
veix  pera  determinar,  com:  per  Sant  Joan,  per  Nadal. 
Por.  II  Denota  la  propietat,  possessió  o  exercici  ac- 
tual d'  alguna  cosa,  com:  rebre  per  muller.  Por.  II  Se 
usa  pera  notar  permissió  o  estorb,  com:  no's  va  fer 
per  amolarse.  Por.  II  Junt  ab  els  noms  de  lloch  deter- 
mina'1  tranzit,  com:  passar  per  Saragoca,  Por.  ||  Se 
usa  pera  denotar  el  medí  de  fer  alguna  cosa,  com:  per 
ell  ho  he  lograt.  Por.  ||  Denota  '1  moJo  de  fer  alguna 
cosa,  com:  per  forca.  Por.  ||  S'usa  pera  denotar  la 
barata  o  venda.  Por.  ||  A  favor,  en  defensa,  com:  per 
ell  perdria  la  venda.  Por.  ||  En  lloch  de.  Por,  en  vez 
de.  ||  Sobre,  respecte  de,  en  ordre  a.  Por.  ||  Lo  meteix 
que  sense,  com:  aixó  está  per  pulir.  Por.  ||  S'  usa  en 
lloch  de  la  preposició  a  y  deis  verbs  portar  y  buscar, 
com:  anar  per  llenya.  Por.  ||  Junt  ab  1'  ¡nfinitiu  d'al- 
guns  verbs,  és  lo  meteix  que  pera,  com:  per  evitar  els 
dolors.  Por,  para.  ||  Junt  ab  l'inhnitiu  d'alguns  verbs, 
indica  llur  accíó  futura,  com:  está  pera  arrivar  el  co- 
rreu.  Por.  ||  S'  usa  en  les  composicions  de  nom  y  verb, 
com:  perdurable,  perdona.  ||  Lo  meteix  qu'  encara  o 
encara  que,  com:  per  mes  docte  que  sigui.  Por.  ||  Lo 
meteix  que  al,  com:  per  lo  contrari.  Al,  por.  ||  S'  usa 
pera  denotar  part,  com:  un  per  altre.  Uno  por  otro. 
||  Igual  que  atenent,  considerant  les  circunstancies, 
com:  per  un  roma  era  ell  molt  docte.  Por.  ||  Lo  meteix 
qu'  en,  com:  per  lo  meteix  temps.  En.  ||  Igual  que  que, 
com:  per  tal  sigui  punit.  Como. 

PER  avant.  m.  adv.  En  el  temps  venider.  En  ade- 
lante. 

PER  AIXÓ.  m.  adv.  Indica  la  causa  o  motiu.  Por  eso. 
||  Expressa  la  poca  consideració  o  apreci  que  's  nie- 
reix  alguna  cosa  per  lo  qu' és  fácil  y  inútil,  com:  PER 
aixó  qualsevol  es  bo.  Para  eso. 

PER  ONT  SE  VULLA.  m.  Por  donde  quiera. 

PER  LO  que.  m.  adv.  Expressa '1  motíu  en  forga  del 
qual  se  fa  o  's  determina  alguna  cosa.  Por  lo  que,  por 
lo  cual.  ||  Usat  pera  expressar  lo  que  deu  practicarse 
per  algún  f¡.  Para  lo  que. 

PER  MES  QUE,  PER  molt  QUE.  m.  adv.  Por  más  que, 
por  mucho  que. 

PER  Sí  O  PER  NO.  m.  adv.  Por  si  ó  por  no. 

PER  SO.  m.  adv.  Con  objeto.  ||  Por  eso. 

PER  SÓ  COM.  m.  adv.  Ant.  Porque. 

PER  SÓ  QUE.  ni.  adv.  PERQUÉ. 

PERA.  prep.  Denota  '1  dret  de  possessió  o  adqui- 
sició  d'  algú,  pera  mi,  pera  tu.  Por  mí,  etc.  II  En  or- 
dre o  a  fí.  Para.  ||  Envers  o  denotant  el  temps,  com: 
pera  la  tardor.  Para.  ||  Envers  o  denotant  el  lloch, 
com:  ves  pera  ponent.  Para.  ||  Lo  meteix  que  ab,  com: 
és  un  ingrat  pera  o  ab  Deu.  Para,  con.  ||  S'  usa  deter- 
minant  alguna  especie  entre  altres  o  atribuintla  a 
subgecte  determinat,  com:  Pere  es  bo  pera  soldat. 
Para.  ||  Iqual  que  á.  Á.  |l  Significa  '1  respecte  o  rela- 
ció  d'una  cosaab  un'altra,  com:  poch  V  alaben  pera 
lo  que  mereix.  Para.  ¡|  PER.  ||  Junt  ab  alguns  noms 
supleix  el  verb  comprar,  com:  donar  pera  carn.  Para. 
||  Serveix  pera  comparar  una  cosa  ab  un'altra,  com: 
¿qui  sóu  vos  pera  mi?  Para,  con. 

PERA  QUE.  ni.  adv.  Para  que. 

PERA  O  PER  AQUÍ  EN  ALLÁ.  Loe.  adv.  A  río  re- 
vuelto. 

PERA.  f.  El  fruit  de  la  perera,  mes  o  menys  rodó; 
és  mengívol,  té  unes  llevors  ovalades,  aplanades  y 
negres.  Pera.  ||  Masclet,  floquet  de  peí  que  's  deixa 
créixer  a  la  barba.  Pera.  ||  Ant.  PEDRA. 

PERA  BERGAMOTA.  Mena  de  pera  molt  sucosa,  dita 
aixís  pera  haverse  portat  de  Bergamo,  en  Llombar- 
día.  Bergamota,  pera  bergamota. 

PERA  BORDA:  PERELLÓ. 

PERA  CAMOSINA  o  CAMOSA.  Mena  de  pera  que  té 
les  propietats  semblantes  a  la  poma  carnosa.  Ca- 
muesa. 

PERA  DE  la  CUA  molt  llarga.  Pera  de  la  cola  larga. 


472 


PER 


PER 


PERA  DEL  BON  CRISTIÁ.  Pera  molt  grossa.  Pera  de 
buen  cristiano. 

pera  DEL  COLL  GROS.  Pera  del  cuello  grande. 

PERA  D'  OLOR  D'  anet.  Pera  de  olor  de  eneldo. 

Pera  LLARGA.  Pera  larga. 

PERA  llapga  DE  MOLT  SUCH.  Pera  larga  y  jugosa. 

PERA  MOSCATELLA,  MOSCATELLANA,  MOSQUEROLA 
O  MOSCAROLA.  Moscaruela,  pera  moscatel. 

PERA,  PRESSECH  Y  MELÓ,  VOLEN  LO  VI  FALLÓ.  Ref. 
L' ARRÓg,  PEIX  Y  PEBROT,  etc. 

PERA  primerenca.  Pera  temprana.  ||  Fruit  de  la  pe- 
rera  primerenca;  és  la  mes  petita  de  totes  les  peres, 
es  rodona,  de  maneen  llarch,  d' un  color  vert  gro- 
guench  y  d' un  gust  poch  agradable.  Avugo. 

PERA  QUE  TÉ  DURICIES  COM  SI  FOSSEN  PEDRÉS. 
Pera  dura  como  una  piedra. 

PERA  REIAL.  Pera  real. 

PERA  RODONA.  Pera  redonda. 

PERA  sermenya  Y  CERMENYA.  Pera  petita,  aromá- 
tica, gustosa  y  primerenca.  Pera  cermeñ.i. 

PERA  TARDANA:  PERELLÓ. 

pera  tardana  que  'S  GUARDA.  Peruétano  de  re- 
serva. 

CONFITURA  DE  PERES.  La  confitura  que  's  fa  de  la 
pera  ratllada.  Perada. 

DONAR  PER  PERES  O  PA  Y  PERES,  fr.  Fam.  Amenaca 
castigar  o  maltractar  a  algú.  Dar  á  alguno  dos  con 
que  beba  y  tres  con  que  coma;  dar  para  peras. 

FER  DONAR  LES  PERES  A  QUARTO.  fr.  Obligar  a  algú 
a  fer  o  concedir  lo  que  no  volía.  Poner  las  peras  á 
cuarto  ó  a  ocho. 

LA  PERA  Y  LA  DONA,  LA  QUE  CALLA  ES  BONA.  Ref. 
Recomana'l  silenci  a  les  dones.  La  pera  y  la  doncella, 
la  que  calla  es  buena;  ó  la  mujer  y  la  pera  la  que  calla 
es  buena. 

NI  DE  BURLES  NI  DE  VERES,  VULGUIS  AB  LO  TEU  SE- 
NYOR  PARTIR  PERES.  Ref.  En  burlas  ni  en  veras,  con  tu 
amo  no  partas  peras. 

POSAR  LES  PERES  A  QUATRE.  fr.  Met.  FER  DONAR 
LES  PERES  A  QUARTO. 

QLI  DIU  MAL  DE  LA  PERA,  AQUEIX  LA  VOL.  Ref.  QUI 
DIU  MAL  DEL  ASE,  etC. 

TOT  HO  VOL,  sach  Y  peres,  fr.  Abad  de  zarzuela, 
comisteis  la  olla,  pedís  la  cazuela. 

PERA  Y  BACIGALUPI  (Joaquím  María).  Biog. 
Ilustrat  pintor  decoratiu,  de  remarcable  gust  artís- 
tich.  Desde  molt  noi  va  sofrir  la  dissort  de  restar 
inútil  d'  un  brag,  per  efecte  d'  una  caiguda,  mes,  no 
per  aixó  va  deixar  de  conreuar  ab  acert  la  pintura, 
y  deixeble  distingit  d' En  Lluis  Rigalt,  va  projectar 
ornaments  que  foren  elogiats.  Va  morir  a  Barcelona 
al  any  1885. 

PERA  (La).  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Oix, 
prov.  de  Qirona.  ||  —  (CAP  DE).  Hidrog.  Cap  de  la 
costa  llevantina  de  1'  illa  de  Mallorca.  ||  —  (COLL  DE 
la).  Orog.  Coll  a  uns  1  300  metres  d' altitut;  és  al 
N.E.  de  Bruguera,  Valí  de  Ribes,  prov.  de  Girona.  || 
—  (LA).  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  La  Bisba!;  és  a  la  vora  de  la  riera  de 
la  Bolla  y  té  568  hab.  '|  —  (PLA  DE).  Orog.  Al  coníí 
del  Bergadá  ab  el  Ripollés,  ont  s'  apoia  el  brancal 
de  serra  que  comenta  al  coll  de  la  Dona.  II  —  (SANT 
MIQUEL  DE).  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Oix, 
prov.  de  Girona.  ||  —  (SANTA  MARÍA  DE).  Poblet  s¡- 
tuat  al  camí  de  Camprodón  al  Puig  de  Bestracá.  Té 
per  sufragánia  la  iglesia  románica  de  Sant  Joan  de 
Bestracá. 

PERACALS.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Moncortés,  prov.  de  Lleida. 

PERACAMPS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Llove- 
ra, prov.  de  Lleida,  part.  jud.  de  Solsona,  a  la  vertent 
d'una  montanya,  anomenada  Lo  Pedro.  Té  molt  es- 
cás veinat,  y  és  remarcable  el  seu  ñora,  per  els  com- 
báis que  s'hi  lliuraren  duran t  la  primera  guerra  ci- 
vil, en  una  de  quines  accions  va  ésser  ferit  el  general 
Vorn-Halen,  de  les  tropes  cristines,  a  qui  va  donarse 


Segoll  de  Perafita 


Segellde  Perafort 


el  títol  de  comte  de  Peracamps.  Memorava  ademes 
aquell  íet  histórich  en  els  temps  de  les  diferencies 
entre  lliberals  y  absolutistes  1'  anomenat  Himne  de 
Peracamps,  que  va  ferse  prou  popular. 

PER  ACCIDENS.  Loe.  llat.  De  manera  accidental, 
sense  afectar  P  essencia  de  les  coses. 

PERACOLLS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Baro- 
nía de  Rialp,  prov.  de  Lleida. 

PERAQA.  f.  aum.  Peraza. 

PERADA.  Confitura  o  con- 
serva de  peres.  Confitura  de 
peras. 

PERAFEU  (Coll  de).  Orog. 
A  la  Valí  del  Ritort  a  la  co- 
marca de  Camprodón. 

PERAFITA  (Sant  Pere 
de).  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Barcelona,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Vich;  és  a  la 
vora  del  riu  Gavarresa  y  té 
393  hab.  |]  —  (coll  de).  Orog. 

Collada  al  Bergadá  a  778  me- 
tres d' altitut  al  cim  de  la  serra- 
lada  de  Sant  Bartomeu. 

PERAFORT.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.,  dióc.  y  part.  jud.  de 
Tarragona;  és  a  la  vora  del 
Francolí,  té  estació  de  F.-C.  y 
597  hab. 

PERAIRE.  m.  PARAIRE.  ||  PE- 
LLAIRE. 

PERAL,  m.  Camp  plantat  de 
pereres.  Peraleda. 

PERALADA.  Geog.  Vila  de  la  provincia  y 
bisbat  de  Girona,  partit  judicial 
de  Figueres;  és  a  la  vora  del  riuet 
Llobregat,  prop  de  la  confluencia 
d' aquest  ab  la  Muga  y  té  1,419  ha- 
bitants.  Es  patria  del  historiador 
Muntaner  y  antigarnent  cap  del  com- 
tat  del  meteix  nom. 

PERALBA.  Geog.  Poblé  del  dis- 
tricte  munpal.  de  Santa  María  de 
Meya,  prov.  de  Lleida. 

PERALT.  m.  Arq.  Lo  que  una  volta 
excedeix  del  semicercle.  Peralta, 
peralto. 

PERALTA  o  PERADALTES  (Joan  de).  Biog. 
Bisbe  de  Vicii.  Probablement  barceloní,  de  la  noble 
familia  deis  barons  de  Castellet.  Era  abat  del  mo- 
nastir  de  Montserrat,  y  el  papa  Alexandre  VI,  l'any 
1493  va  ferio  bisbe  de  Vich.  Eli  va  concloure  una 
sentencia  arbitral  sobre  la  jurisdicció  deis  canonges 
de  Manresa,  l'any  1497  y  va  celebrar  capítol  general 
a  Vich  en  1499,  havent  mort  a  Barcelona  en  1'  any 
1505,  ocupant  la  Seu  vigatana. 

—  (NAPCÍS).  Biog.  Escriptor  cátala  del  sigle  xvn. 
És  autor  ó'  un  Tractat  de  la  poleslat  secular  en  els 
ecclesiásiichs  per  la  economía  política,  escrit  a  Barce- 
lona estant  la  ciutat  baix  el  jou  del  francés,  y  es- 
tampat  a  Borgotiya  en  1656,  y  va  ésser  obra  proibida; 
Memorial  a  favor  de  la  ordinació  feta  en  primer  de 
Juny  de  1620  per  la  ciutat  de  Barcelona  y  el  Concell 
de  Cent,  sobre  forasters. 

PERALTA.  Geog.  (SANT  CLIMENT  de),  prov.  de 
Girona.  ||  —  (SANTA  SUSAGNA  DE),  prov.  de  Girona. 
||  —  D'  ALCOFEA.  Poblé  de  la  prov.  d'Osca,  bisb.  de 
Lleida,  part.  jud.  de  Sarinyena,  és  a  la  vora  d'  una 
riera  del  Alcanadre,  y  té  1,273  hab.  ||  —  DE  LA  SAL. 
Vila  de  la  prov.  d'  Ose  i,  bisb.  d'  Urgell,  part.  jud.  de 
Tamarit;  és  a  la  vora  del  riu  Sosa  y  té  1,424  ha- 
bitants. 

PERALTAR,  v.  a.  Arq.  Construir  voltes  mes  altes 
que  '1  semicercle.  Peraltar. 


Segell 
de  Peralada 


FER 


PER 


473 


í-'egell  de  P  ramea 


Segell  do  Paramóla 


PERALTES.  Ceog.  Caseriu  del  tertne  d'  Ossó,  pro- 
vincia de  Lleida. 

PERALLÓ.  ni.  PERELLÓ. 
PERALLONER.  ni.  Bol.  CORUNYER. 
PERALTAT,  DA.  adj.  Arq.  Calificado  de  la  volta 
o  aren  mes  alt  que  '1  semicercle.  Peraltado. 

PERAMÁS  (Joseph  Manel).  Biog.  Jesuíta.  Nat  a 
Mataró  1'  any  1732  y  mort  a  Faenza  en  1793.  Va  em- 
barcarse envers  el  Paraguay  en  1755  pera  evangeli- 
sar,  havent  travallat  molt  pera 
la  instrucció  deis  naturals  del 
país.  Residint  a  Córdova  de  Tu- 
cuinan  va  escriure  di  verses  obres 
llatines,  de  bella  forma  y  de 
interés,  estampades  a  la  im- 
prempta  del  Seminan  Montse- 
rrat!' de  Córdova  de  Tucuman 
les  unes,  y  altres  a  Faenza. 

PERAMEA.   Geog.  Vila  de  la 
prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell, 
part.  jud.  de  Sort;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Pallaresa  y  té  353 
liabitants. 

PERAMOLA.  Geog.  Vila  de 
la  piovincia  de  Lleida,  bisbat 
d'  Urgell,  part.  jud.  de  Solso- 
na;  és  a  la  vora  del  Segre  y  té 
713  hab. 

PERANERA.  Geog.  Caseriu 
del  terme  de  Malpás,  prov.  de 
Lleida. 

PERAR.  m.  Camp  plantat 
de  pereres.  Peraleda. 

PERATALLADA.  Geog.  Vila 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona, 
part.  jud.  de  La  Bisbal ;  és  al 
N.E.  d'  aquesta  vila,  a  la  vora 
d'  un  estany,  y  té  720  habi- 
tants. 

PERAIRE.  m.  PARAIRE. 
PERAYRERÍA.  f.  PARAIRERÍA. 
PERBES.  Geog.  Caseriu  de  la 
SegelldePeratailada    prov.    de   Lleida,   part.   jud.  de 
Tremp;  té  70  hab. 
PERBULLIR.  v.  a.  Coure  alguna]  cosa  al  foch  no 
mes  que  ab  aigua.  Cocer. 

PERBULL1T,  DA.  p.  p.  Cocido. 
PERCAL,  m.  Roba  fina  de  coto  molt  atapaída. 
PERCALA,  f.  PERCAL. 

PERCALA,  f.  Bot.  HERBA  DE  TALL.  ||  MIL  FULLES. 
PERCALINA.  f.  Mena  de  percala  fina.   Percalina. 
PERCANC.  ni.  Utilitat  o  profit  inesperat.   En  dic- 
ció  irónica   perjudici  qu'  esdevé  quan  menys  se  pen- 

sa.  Percance.  || 
Dos  bracos  de 
ferro  apoiats  al 
bort  de  la  ñau, 
els  quals  servei- 
xen  per  sostenir 
les  1  lanxes  de 
salvament  per 
medi  de  corrió- 
les. 

PERCANQAR. 
v.  n.  Al  canga  r 
alguna   cosa  de 
niés  a  mes  de  lo 
regular.    Per- 
canzar. 
PERCANCAT,  DA.  adj.  Percanzado. 
PERCANCOS  (del  ofici).  Gangues  o  perjudicis  ab 
que  un  no  comptava.  Percances. 

DIC.   CAT.-V.   II.—  60. 


PERÁV 
TAÜ-A 


(P  P    Percanc 


PERCARBUR.  m.  Quim.  Combinació  del  carbono 
ab  un  eos  simple,  en  el  qual  hi  há  un  excés  del  pri- 
mer. Percarburo. 

PERCARBURAT,  DA.  adj.  Qulm.  Lo  que  's  troba 
al  estat  de  percarbur.  Percarburado. 
PERCAS,  m.  PERCANQ. 

PERCASSAR.  v.  a.  OBTINDRE,  CONSEGUIR,  BUS- 
CAR. |!  ROBAR,  SAQUEJAR.  ||  v.  a.  Ant.  JMAGINAR.  || 
OCASIONAR.  ||  FER  MAL. 

PERCASSERÍES.  f.  pl.  DESPULLES,  ROBATORIS. 
PERCASSOS.  ni.  PERCANQOS. 
PERCEB.  Persona  del  verb  percebre.  Percibe. 
PERCEBIDOR,  A.  s.  y  adj.   Qui  percebeix.    Perci- 
bidor.  ||  Lo  que  pot  percebirse.  Perceptible. 
PERCEBIR.  v.  a    PERCEBRE. 

PERCEBIT.  p.  p.  Percibido.  ||  adj.  PREPARAT,  DIS- 
POSAT. 

PERCEBRE.  v.  a.  Rebre,  recullir,  entregarse  en 
alguna  cosa.  Percibir.  II  Entendre,  compendre,  co- 
néixer.  Percibir  ||  Sentir,  rebre  per  algún  sentit  les 
impresions  del  obgecte.  Percibir. 

PERCEBUT,  DA.  p.  p.  Ant.  PERCEBIT. 
PERCEPCIÓ.   f.  Inteligencia;  V  acte  de  percebir. 
Percepción. 

PERCEPTIBILITAT.  f.  Facultatde  percebre.  Per- 
ceptibilidad. 

PERCEPTIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  compendre  o 
percebre.  Perceptible. 

PERCEPTIBLEMENT.  adv.  m.  D' una  manera  per- 
ceptible o  visible.  Perceptiblemente. 

PERCEPTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  perce- 
bre. Perceptivo. 

PERCEPTOR,  A.  s    La  persona  que  cobra  rendes 
o  pensions.  Perceptor. 
PERCH.  m.  Ter.  COSSI. 

PERCIB.  m.  L'  acte  y  efecte  de  percebre  o  de  re- 
bre. Percibo. 

PERC1BRE.  v.  n.  PERCEBRE. 

PERCLORAT,  DA.  adj.  Quim.  Lo  que  té  la  major 
quantitat  possible  de  cloro.  Perclorado.  ||  m.  Sal  for- 
mada per  la  combinació  del  ácit  perclórich  ab  una 
base.  Perclorato. 

PERCLÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d' un  ácit 
compost  de  trenta  nou  parts  de  cloro  y  seixanta  una 
ó.'  oxígen.  Perclórico. 

PERCLORUR.  ni.   Quim.  Combinació  del  cloro  ab 
els  demés  cossos  en  la  proporció  major  de  queT  clo- 
ro és  susceptible. 
Percloruro. 

PERCLORU- 
RAT,  DA.  adjec. 
Quim.  Lo  que  's 
trova  al  estat  de 
perclorur.  Perclo- 
rurado. 

PERCONDIT, 
A.  adj.  Molt  ania- 
gat.  Percóndito. 

PERCONÓP- 
TER.  adj.  Zool.  Au 
que  té  les  ales  ne- 

groses.  ||  m.  Au  de  presa  de  la  familia  de  les  valturi- 
nies,  ab  el  cap  sense  plomes  a  la  banda  superior,  el 
coll  plomos,  el  bech  prim,  mes  llarch  el  de  dalt  que'l 
de  baix  y  molt  corvat.  Forma  T  niu  en  els  rocams 
enlairats,  nodrintse  de  cadávres  y  d'  inimondicies. 
Perccnóptero. 

PERCUCIENT.  adj.  Lo  que  fereix.  Percuciente. 
PERCUDIR,  v    a.  Fer  malbé,  treure  T  brill  de  les 
coses.  Percudir.  ||  Picar,  ferir. 
PERCURA.  f.  PROCURA. 


Perconópter 


474 


PER 


PER 


PERCURAR.  v.  a.  PROCURAR. 

PERCÚS,  A.  adj.  Ferit,  copejat.  Percuso. 

PERCUSSIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  del  cop  violent  de 
una  cosa  ab  un'  altra.  Percusión.  ||  f.  Med.  Métode 
d'  exploració  per  medi  del  qual  se  poden  conéixer  les 
lesions  deis  orgues  que  contenen  alguna  cavitat.  Per- 
cusión. 

PERCUSSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fereix.  Percusor. 

PERCUTIR,  v.  a.  picar. 

PERCUTIT,  DA.  adj.  Percutido. 

PERDEDÍC,  A.  adj.  La  cosa  fácil  de  perdres.  Per- 
didizo. 

PERDEGUER.  m.  PERTEGUER. 

PERDEDOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  pert  o  sofreix  alguna 
pérdua.  Perdedor.  |[  L'  obgecte  fácil  de  perdre. 

PERD1C1A.  f.  y 

PERDÍCAL.  adj.  Lo  referent  a  les  perdius. 

PERDICIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  perdre  o  perdres. 
Perdición.  ||  Ruina,  dany  grave  temporal  o  espiritual. 
Perdición.  ||  La  passió  desenfrenada  d'  amor.  Perdi- 
ción. ||  Per  antonomasia,  la  condemuació  eterna.  Per- 
dición. ||  La  causa  o  subgecte  que  ocasiona  algún 
dany.  Perdición. 

PERDIDOS,  A.  adj.  Que  senipre  pert;  qui  té  mala 
sort.  Perdid  iso. 

PERDIGANA,  f.  y 

PERDIGANYA.  f.  Ornit.  Perdiu  novella.  Perdi- 
gón. 

PERDIGANYETA.  f.  dim.  Ornit.  Perdigoncico, 
perdigoncillo,  perdigoncito. 

PERDIGAR,  v.  a.  ENSAJORNAR. 

PERDIGÓ,  ni.  Cada  un  deis  grans  de  plom  de  mu- 
nició  menuda  que  serveixen  pera  carregar  les  esco- 
petes. Perdigón.  ||  Ant.  PERDIGUER. 

tindre  un  perdigó  A  l'  ALA.  fr.  Met.  Tindre  un  co- 
niengament  de  borratxera.  Tener  unos  pelillos. 

PERDIGÓ.  Biog.  Celebrat  trovador,  que  va  néixer 
a  les  derreríes  del  sigle  xn,  sabentse  que  va  morir  en 
1263.  De  les  seues  obres,  molt  enlairades  péls  autors 
coetauis,  poques  poden  esmentarsen  per  haversen  per- 
dut  la  major  part.  De  humil  llinat^e,  se  feu  remarcar 
per  son  talent,  obtenint  la  protecció  del  delfí  Robert 
d'  Alvernya,  que  va  armarlo  cavaller.  Pere  II  d'Ara- 
gó  va  durlo  a  la  seua  cort,  ont  va  sejornar  alguns 
anys,  fruinthi  prestigi  y  influencia.  Va  passar  després 
a  la  cort  del  comte  En  Ramón  de  Tolosa,  quines 
proeses  va  cantar.  Mes  havent  pres  partit  contra  !ls 
albigesos,  quan  la  creuada  per  aquella  lluita  convo- 
cada, va  perdre  la  seua  significació  y  refugiantse  al 
claustre,  va  morir  allí,  oblidat  péls  que  1'  havíen  dis- 
tingit. 

PERDIGONADA   fr.  Tret  de  perdigons. 

PERDIGOT.  m  Perdiu  másele  que  serveix  de  re- 
clam.  Perdigón. 

ROiG  COM  UN  PERDIGOT.  Loe.  Molt  enees  de  cara. 
Difunto  de  taberna. 

PERDIGUER,  A.  adj.  Zool.  S'  aplica  al  gos  que 
caca  perdius.  Perdiguero. 

PERDIGUERA,  f.  Fam.  PÉRDUA.  ||  Bot.  HERBA  DE 
LES  set  SANGNÍES.  ||  Sarro  que  'ls  cagadors  porten 
pera  posar  les  perdius.  Zurrón. 

PERDIGUERO  (Tuch  de).  Orog.  En  la  Valí  d'Arán. 

PERDIMENT.  m.  Acció  de  perdre.  Perdició.  Per- 
dición. 

PERDITLLA.  f.  Ter.  co:iquio\  PETXINA. 

PERDIU.  f.  Ornit.  Aucell  que  's  cría  en  gran  nú- 
mero a  totes  les  provincies  d'  Espanya;  de  carnes  y 
potes  vermelles  y  '1  bech  del  meteix  color,  tot  el  eos 
clapat  de  roig,  negre  y  blanch,  menys  el  pit  qu'  és 
cendrós  ab  una  faixa  cercolar  de  color  negre;  vola 
poch  y  sense  alijarse  gaire  de  térra;  se  manté  de  gra- 


',  roja:  2,  gris 


nes  y  té  la  carn  molt  substanciosa,  sana   y  agrada- 
ble. Perdiz.  ||  Ter.  freixura. 

perdiu  blanca.   Perdiu  que  's  diferencia  de  1'  an- 
terior en  ésser  de  color  cendrós  ab  la  cua  blanca  y 
les  ales  negres,  les  carnes  y  potes  cendroses,  cober- 
tes  de  plo- 
mes. Perdiz 
blanca. 

PERDIU 
D'  INGLATE- 
RRA, PERDIU 
DE  GARRI- 
GA.  GANGA. 

PERDIU 
DE  ROCA. 
MEUCA. 

PERDIU 
ROJA.  Per- 
diz roja. 

PERDIU 
DE  POBRE. 
PULMONS 
DE  XAI. 

PERDIU  DEL  COLL  LLARCH.  Ter.  Mili.  FREIXURA  DE  BE. 

CANTAR  LA  perdiu.  fr.  Cuchichear. 

MES  VAL  UN  PARDAL  A  LA  MÁ  QUE  UNA  PERDIU  AL 
AIRE.  Reí.  Más  vale  pájaro  en  mano  que  buitre  volando. 

vendré  GARCES  PER  perdius.  fr.  Met.  Vender  galo 
por  liebre. 

PERDIU  (Coma  de  la).  Geog.  A  la  valí  de  Ribes, 
prop  de  Nuria,  al  camí  de  la  cova  de  Sant  Gil.  ||  — 
(font  DE  LA).  Hidrog.  Fondalada  dita  també  de  les 
Xemeneies,  d'  ont  brolla  I'  aigua  mes  gelada  de  la 
valí  del  Ter.  Está  situada  a  2,475  metres  d'  altura, 
mes  enllá  del  Plá  gran  de  Marens  ||  —  (FONT  DE  LA). 
A  les  nuntanyes  del  Canigó,  a  1'  altura  de  2,2 50  me- 
tres, ovirantse  delitos  panorama  sobre  '1  Vallespir, 
el  Rosselló,  el  ñus  de  Costabona  y  el  Canigó.  ||  — 
(FONT  DE  LA).  Al  Confbnt,  al  cami  del  Pich  de  Ma- 
dres. 

PERDIUACA.  f.  aum.  Perdiu  grossa. 

PERDIUER.  adj.  PERDIGUER. 

PERDIUETA.  f.  Perdiganya.  Perdigón.  ||  Mar. 
Pega  corva  posada  a  la  part  superior  del  tallamar, 
qu'  empalmada  pél  seu  peu  ab  la  caputxina,  acaba  a 
la  esquena  del  figuró  de  proa.  Pordigueta.  I!  pl.  Bot. 
PINYES  DE  SANT  JOAN. 

PERDIVETA   f.  Ter.  perdiueta. 

PERDÓ.  m.  Remissió  del  deute,  injuria,  pena  o 
altra  cosa.  Perdón.  ||  Indulgencia,  remissió  de  culpa, 
falta  o  pecat.  Perdón. 

PERDÓ  GENERAL:  AMNISTÍA. 

AB  PERDÓ.  m.  adv.  Ab  llicencia.  Con  perdón. 

PARLANT  AB  PERDÓ.  fr.  Hablando  con  perdón;  con 
perdón  de  los  oyentes. 

PERDONACIÓ.  f.  Acte  de  perdonar.  Perdón.  || 
PERDÓ. 

PERDONABLE,  adj.  Lo  qu'  és  digne  de  perdó. 
Perdonable. 

PERDONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perdona.  Perdona- 
dor. 

PERDONAMENT.  m.  Ant.  y 

PERDONANCA.  f  Ant.  PERDÓ. 

fer  perdonanqa.  fr.  Ant.  Concedir  el  perdó.  Con- 
ceder perdón,  perdonar. 

PERDONAR,  v.  a.  Remetre,  condonar  el  deute,  in- 
juria o  qualsevulla  altra  cosa.  Perdonar.  ||  Deixar 
de  compendre  a  algú  en  lo  que  's  deu  fer;  no  obligar- 
lo a  complirho.  Perdonar.  ||  Ometre,  refusar,  estal- 
viar,  excusarse  de  fer  alguna  cosa,  com:  no  perdonar 
dilligencia,  gastos,  etc.  Perdonarse. 

COM  NOSALTRES  PERDONÁM.  Expr.  Denota  que  nin- 
gú  's  deu  distingir  deis  demés.  Como  nosotros  perdo- 
namos; todos  somos  hijos  de  Adán. 


PER 


PER 


475 


NO  LA  PERDONA;  NO  LA  PERDONA  A  NINGÚ,  O  AL  SEU 
PARE.  Loe.  Exprcssa  qu' algú  diu  Uiurement  loque 
sent,  o  mira  M  seu  profit  sense  consideració  a  ningú. 
No  se  ahorra  con  nadie;  no  se  ahorra  con  su  padre;  no 
se  ahorra  con  nadie  ni  con  su  padre. 

PEIíDONEUAtE  AQUÍ  STA,  QUE  DEMÁ  US  NE  FARÉ  UNA 
DE  MES  CRESPA.  Ref.  Pera  significar  qu'  aquell  que 
ens  denian  i  perdó  d'  algún  agravi,  sabem  qu'  está  en 
disposició  de  tornar  a  ofendrens.  Un  agravio  consen- 
iido,  otro  venido. 

PERDONAT,  DA.  p.  p.  Perdonado. 
PERDONAVIDES.  m.  Se  diu  de  la  persona  que 's 
venta  d'  ésser  molt  valent.  Matón,  matasiete. 

PERDONI.  Expr.  S'  usa  pera  despedir  ais  pobres 
a  qui  no  's  fa  caritat.  Perdone.  ||  S'  usa  pera  dema- 
nar  llicencia  de  dir  o  fer  alguna  cosa  o  d' excusarse 
de  feria,  en  que  's  podría  tindre  reparo  si  no  's  de- 
inanava  permís.  Perdone.  ||  S'  usa  també  quan  se 
lian  fet  coses  que  no  's  volien  fer.  Perdone. 

PERDRE.  v.  a.  Deixar  de  tindre  alguna  cosa  que's 
posseía.  Perder.  ||  Caréixer  d'  algún  subgecte  ab  qui 
abans  se  tenía  tráete,  amistat,  etc.,  com:  perdre  un 
amich,  els  seus  bons  consells,  etc.  Perder.  ||  No  tro- 
var alguna  cosa  que  's  tenía  o  qu'  estava  a  la  vista. 
Perder.  ||  Ocasionar  dany,  ruina  espiritual  o  tempo- 
ral. Perder.  ||  Sentir  algún  dany  o  detriment,  o  no 
tindre  la  utilitat  o  conveniencia  que  podía  esperarse. 
Perder.  ||  Faltar,  deixar  de  tindre  una  cosa  alguna 
part  integral  o  accidental,  o  alguna  circunstancia 
que  abans  tenía,  com:  perdre  un  brac,  el  color.  Per- 
der. ||  Anar  faltant  el  color  o  Ilustre  que  alguna  cosa 
tenía.  Vaciar.  ||  Decaure  algú  del  concepte  o  estima- 
ció  en  que  era  tingut,  com:  perdre  molt  ab  el  sen  prin- 
cipal el  subaltern.  Perder.  ||  Apostar,  com:  ¿qué  vols 
perdre?  Perder.  [|  Faltar  les  coses  no  materials,  com: 
/'  habilitat,  el  coneixement,  etc.,  al  subgecte  que  ls 
tenía.  Perder.  ||  Faltarli  a  algú  1'  us  o  exercici  d'  al- 
gún sentit  o  potencia,  com:  perdre  la  vista,  la  memo- 
ria, etc.  Perder.  ||  Quanyar  l'enemich  una  plaga,  una 
batalla,  etc.  Perder.  ||  Destruir,  fer  malbé.  Perder. 
||  Ab  alguns  noms,  és  faltar  a  la  obligació  de  lo  que 
signifiquen  o  fer  alguna  cosa  en  contrari,  com:  per- 
dre 7  respecte,  la  cortesía,  etc.  Perder. 
PERDRE  A  gratcient.  f r.  Perder  á  sabiendas,  adrede. 
perdre  del  seu  dret.  fr.  Ceder  de  su  derecho. 
perdre 'L  plor.  fr.  Agafar  espasme  a  la  criatura 
per  no  poguer  rompre  '1  plor.  Encanarse. 

perdre  l'  ocasió.  fr.  Deixar  passar  el  temps  favo- 
rable pera  fer  o  obtindre  alguna  cosa:  Perder  la  oca- 
sión ó  el  lance. 

perdre  les  mans.  fr.  Perdre  '1  travall.  Perder  las 
hechuras. 

perdre  dents  Y  CA1XALS.  fr.  Met.  Ab  que  's  signi- 
fica la  continuado  o  '1  llarch  temps  en  que  algú  s'ha 
dedicat  a  alguna  cosa  ab  lo  que  ha  adquirit  molta 
experiencia  o  coneixement  d'  ella.  Encanecer. 

perdre  la  vergonya.  fr.  Desvergonyirse.  Perder 
la  vergüenza. 

perdre  l'  esma.  fr.  Perder  el  tino,  desatinar. 
Perdre  l'  ORemus.  fr.   Perdre  la  paciencia,  no  po- 
guer sufrir  mes.  Perder  el  oremus,  los  estribos,  la  pa- 
ciencia; salir  de  quicio,  de  sus  casillas. 

perdre  'L  tascó  O  LA  xaveta.  fr.  Perder  los  es- 
tribos. 

A  VEGADES  MES  VAL  PERDRE  QUE  GUANYAR.  Expr. 
Tal  vez  el  perder  es  ganar. 

ONT  PERDERES  LA  CAPA,  ALLÍ  LA  BUSQUES.  Ref. 
Aconsella  que  no's  deu  desanimar,  quan  hi  ha  alguna 
pérdua  en  el  cabal  o  en  algún  negoci  pera  no  prosse- 
guir  buscanthi  la  fortuna.  Donde  perdiste  la  capa,  ahí 
la  cata. 

EN  DIENTSE  LES  VERITATS  SE  PERDEN  LES  AMISTATS. 
Ref.  Mal  me  quieren  mis  comadres  porque  digo  las 
verdades. 

FER  EL  BÉ  MAI  SE  PERT.  Ref.  Hacer  bien  nunca  se 
pierde. 


FER  PERDRE  A  ALGÚ.  fr.  LLENCAR  A  PERDRE,  2. 

fer  perdre  LA  paciencia,  fr.  Incomodar  a  algú. 
Gastar,  apurar  la  paciencia. 

NO  'S  CONEIX  EL  BÉ  FINS  QU'  ÉS  PERDUT.  Ref.  El 
bien  no  es  conocido  hasta  que  es  perdido. 

OVKLLA  QUE  bela  PERT  BOCi.  Ref.  Oveja  que  bala 
bocado  pierde. 

QUI  mes  hi  FA  MES  hi  PERT.  Ref.  Quien  más  trabaja 
menos  vale;  d  más  servir  menos  valer. 

QUI  N  TÉ  'N  PERT.  Ref.  Quien  tiene  ovejas,  tiene  pe- 
llejas. 

QUI  TOT  HO  VOL  TOT  HO  PERT.  Ref.  Quien  todo  lo 
quiere  todo  lo  pierde;  perrillo  de  muchas  bodas,  no 
come  en  ninguna  por  comer  en  todas. 

PERDRES.  v.  r.  Esgarriarse,  errar  de  camí.  Per- 
derse. ||  No  trovar  camí  o  eixida  a  un  bosch,  labe- 
rint,  etc.  Perderse.  ||  Met.  Confondres.  conturbarse. 
Perderse.  ||  Entregarse  ais  vicis.  Perderse.  ||  Fugir 
o  esborrarse  de  la  memoria  alguna  especie.  Perder- 
se, y  quedarse  s'aplica  regularment  ais  predicadors. 
||  No  percebre  alguna  cosa  pél  sentit  de  qu'  és  ob- 
gecte.  Perderse.  ||  Espatllarse,  malmetres  del  tot. 
Perderse.  ||  Ndut.  Naufragar,  anársen  a  fons.  Per- 
derse, irse  á  pique.  ||  No  aprofitar  alguna  cosa  que 
podía  ésser  útil,  femé  mal  us.  Perderse.  ||  Dtixar  ab 
el  temps  de  tindre  us  o  estimado  les  coses.  Perder- 
se. II  Malmetres,  pudrirse.  Gastarse,  podrirse.  || 
Amagarse  les  aigiies  sota  térra.  Perderse.  ||  Posarse 
a  perill  de  la  vida  o  de  sofrir  un  greu  dany.  Per- 
derse. ||  Amar  molt  o  ab  cega  afició  ;ilguna  cosa,  mo- 
rirse per  ella.  Perderse,  perecerse.  ||  Patir  algún 
gran  dany  o  ruina  espiritual  o  corporal.  Perderse. 

PERDRES  PER  algú  ALGUNA  COSA.  fr.  No  verificarse 
per  deixar  de  complir  lo  que  devia  o  li  tocava.  Que- 
dar por  uno  ó  quebrar  por  alguno. 

PÉRDUA.  f.  Dany,  detriment,  baralla,  destrucció, 
perjudici,  privado  de  lo  que  's  posseía.  Pérdida.  || 
L'  acte  y  efecte  de  perdre.  Pérdida.  ||  La  cosa  per- 
duda.  Pérdida. 

ANAR  A  pérdues  Y  A  GANANCIF.S.  fr.  Exposar  al- 
guna quantitat  tenintpart  en  el  dany  o  utilitat  que'n 
resulti.  Ir.  estar  d  pérdidas  y  á  ganancias. 

PERDUDAMENT.  adv.  m.  Ab  excés,  abandono; 
inconsideradament.  Perdidamente. 

PERDUDESA.  f.  Ant.  DEIXAMENT,  PERESA. 

PERDUDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  perdut.  Perdi- 
dísimo. 

PERDULARI.  m.  Descuidat  respecte  ais  seus  inte- 
ressos  o  a  la  seua  persona.  ||  Persona  desacreditada, 
sense  bens.  Perdido. 

ÉSSER  UN  PERDULARI.  fr.  Explica  la  massa  fran- 
quesa  o  11  iberali tat  d'  algú.  Ser  un  perdido. 

PERDURABLE,  adj.  De  molta  durada.  Perdura- 
ble. ||  Perpetuu,  que  dura  sempre.  Perdurable. 

ÉS  LA  vida  perdurable,  fr.  Fam.  Ab  que  se  signi- 
fica lo  molt  que  dura  una  cosa  o  lo  molt  que  's  triga 
a  conseguirla.  Es  la  vida  perdurable. 

PERDURABLEMENT.  adv.  m.  Eternament.  Per- 
durablemente. 

PERDURACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  perdurar. 

PERDURAR,  y.  a.  perpetuar.  ||  Durar  sempre  o 
molt  temps  una  cosa,  no  acabarse  mai.  Perdurar. 

PERDUT,  DA.  adj.  PERDULARI.  ||  Vagarro,  qui  no 
s'  aplica  al  travall.  Pan  perdido.  ||  Lo  que  no  po¡ta 
destí  determinat,  com:  bala  per  duda.  Perdida.  ||  p.  p. 
Perdida. 

estich  perdut.  Loe.  Estoy  perdido. 

LO  perdut,  perdut.  Loe.  A  lo  hecho  no  hay  reme- 
dio; á  lo  hecho,  pecho. 

perdut  per  PERDUT.  Expr.  Fer  una  prova  arriscada 
en  una  cosa  cue  no  s'  hi  trova  remei.  A  juego  perdido, 
cabe  le  digo. 

PERE.  f.  PEDRA. 

PERE.  m.  Notn  prop'  d'  home.  Pedro. 


476 


PER 


PER 


A  Q'JI  TRÍA  Y  S'  ENG^NYA,  SANT  PERE  L'  ESCANYA. 
Ref.  Significa  que  qui  tría  o  distribueix  alguna  cosa 
a  la  que  hi  té  dret,  se  queda  ab  la  part  nüllor.  Parle 
Nicolás,  para  silo  más. 

PAGANT  SANT  PERE  CANTA.  Ref.  PAGANT  AL  BUTXÍ 
FAN  ROBA. 

CÁSAT,  PERE,  QUE  MAL  ANY  T  ESPERA.  Ref.  Que 
ensenya  quan  greus  son  els  cuidados  del  niatriinoni. 
Molinillo,  casado  fe  veas  que  asi  rabeas. 

TANT  BÓ  ÉS  PERE  COM  BERENGUERA  O  COM  QUI  LI 
VA  DERRERA.  Ref.  Áb  que  's  denota  que  hi  ha  igual 
inotiu  de  desconfiar  d'  un  y  altre.  Tan  bueno  es  Pedro 
como  su  compañero. 

TANT  LI  DONARÁS  A  PERE,  QUE  LI  HAURÁS  D'  ANAR 
DERRERA.  fr.  Ensenya  que  no  devem  donar  tant  que 
després  ens  fací  falta.  Tanto  darás,  que  pobre  queda- 
rás; da,  ten,  y  harás  bien. 

PERE.  Biog.  Bisbe  de  Vich,  el  primer  d'  aquest 
nom.  Va  regir  la  Sen  vigatana  desde  1'  any  1146  al 
1185,  en  quin  va  morir.  Successor  del  bisbe  Ramón 
Guifre.  Son  nom  era  Pere  de  Redorta.  Va  ésser  testi- 
moni  del  jurament  fet  pél  comte  de  Barcelona  Ramón 
Berenguer  IV  de  que  d'  aleshores  en  avant  seden 
respectáis  els  bens  del  bisbes  al  morirse,  car  hi  ha- 
yía  la  mala  costúm  d'  apoderársen  els  batlles  y  'ls 
veguers,  en  perjudici  deis  hereus.  De  lo  qual  va  ferne 
escriptura  el  comte  havent  tornat  victoriós  de  la 
presa  de  la  ciutat  d'  Almería,  trovantse  a  Qirona  el 
any  1150.  El  bisbe  Pere  va  assistir  a  la  consagrado 
de  !a  catedral  de  Lleida  (1149),  després  de  presa  la 
ciutat  ais  alarbs.  Va  consagrar  I'  iglesia  de  Sanfores 
(1150).  Va  assistir  a  la  consagrado  del  primer  bisbe 
de  Tortosa  conquistada  (1151),  a  les  Corts  d'  Osea, 
a  les  de  Barcelona  (1162);  intervingué  en  la  concor- 
dia deis  comtes  de  Provenca  y  de  Tolosa  (1 165). 

—  i,  EL  CATÓLICH.  Biog.  Rei  deis  Estats  de  Cata- 
lunya y  Aragó,  qui  regná  desde  'I  25  d'  Abril  de  1'  any 

1196  al  13  de  Setembre  del  1213. 
Fill  y  hereu  del  rei  Alfons  I.  Ca- 
sat  ab  Na  María  de  Montpeller 
1'  any  1204  y  coronat  a  Roma  en 
tal  any  per  nians  del  Papa  Ignos- 
ce;it  III.  Hagué  un  sol  fill,  qui  fou 
el  gran  rei  En  Jaume  I.  Va  pretin- 
dre  anular  el  seu  matrimoni,  ha- 
vent reso'.t  el  Sant  Pare  el  plet 
a  favor  de  la  reina.  Va  morir  ma- 
lauradament  en  la  batalla  de  Mu- 
ret  (13  de  Setembre  de  1213),  llui- 
tant  contra  En  Simó  de  Mont- 
fort.  Son  cadavre  fou  sepultat  en  el  monastir  de 
Sixena  (Aragó).  Ademes  del  fill  llegítim,  hagué  un  fill 
natural,  En  Pere  de  Rei,  qui  fou  canonge  y  sacrista 
de  la  catedral  de  Lleida. 

—  II,  EL  GRAN  O  EL  DELS  FRANCESOS.  Biog.  Rei  deis 
Estats  de  Catalunya  y  Aragó,  qui  regná  desde  6  de 

Juliol  de  1'  any  1276  al  2  de  No- 
vembre  del  1285.  Fill  y  hereu  de 
Jaume  I,  el  Conqueridor.  Casat  al 
13  de  Juliol  de  1252,  a  Montpe- 
ller, ab  Na  Constanza  de  Sicilia. 
Hagué  sis  filis:  Alfons,  Jaume, 
Fadrich,  Pere,  Isabel  y  Violanta. 
Coronat  a  Saragoga  el  16  de  No- 
vembre  del  1276  per  mans  del 
arquebisbe  Olivella,  de  Tarrago- 
na, ais  37  anys.  Remarcable  en  la 
política  y  les  armes.  Sa  filia  gran, 
reina  de  Portugal,  és  feta  santa  per  la  Iglesia  cató- 
lica. Va  morir  a  Vilafranca  del  Penadés,  havent  es- 
tat  sepultat  son  eos  al  monastir  de  Santes  Creus.  Va 
tindre  distints  filis  naturals. 

III,  el  CERIMONIÓS  O  DEL  PUNYALET.  Biog.  Rei  deis 
Estats  de  Catalunya  y  Aragó,  qui  governá  desde  M  24 
de  Janer  del  1335  al  5  de  janer  del  1387.  Nat  a  Bala- 
guer,  setmesó,  el  5  de  Setembre  de  1319.  Fill  y  hereu 


Moneda  de  Pare  I, 
el  Católich 


Moneda  de  Pere  II 


Moneda  de  Pere  II, 
el  Gran 


Pere  III, 
el  del  Punyalet 


del  rei  Alfons  III,  el  Benigne.  Casat  (el  25  de  Juliol  de 
1338,  a  Alagón)  prinierament  ab  Na  María  de  Na- 
varra, havent  per  filiS:  Pere,  Constanca,  Joana  y  Ma- 
ría. Va  entrar  a  regir  ais 
setze  anys.  Home  de  mal  gé- 
nit,  pero  atent,  ordenat,  po- 
lítich  y  valent.  Molt  afectat 
a  les  lletres,  car  va  ésser 
historiaire,  y  ajudat  d'  En 
Bernat  Dezcoll,  va  compon- 
dré la  Crónica  de  son  reg- 
nat,  y  se  '1  conceptúa  un 
des  millors  trobadors  de 
son  sigle.  Va  ordenar  la  for- 
mado del  Arxiu  de  la  Coro- 
na d' Aragó.  En  les  Corts  de 
Perpinyá    (15  de    Desembre 

de  1350),  va  dictar  la  ordenanga  pera  que  en  avant 
se  comptés  péls  díes,  mesos  y  anys  de  la  Nati- 
vitat.  És  autor  de  les  ordenances  de  1'  ordre  de 
cavallería  de  Sant  Jordi,  de  la  etiaueta  y  cerimo- 
nial  de  la  Reial  Casa.  Casat  un 
any  ab  sa  segona  moller,  Na  Leo- 
nor de  Portugal,  sense  haver 
filis.  En  terceres  nupcies  (Juliol 
de  1349),  ab  Na  Leonor  de  Si- 
cilia, haventne  quatre  filis:  Joan, 
Martí,  Alfons  y  Leonor.  En  quar- 
tes  nupcies,  ais  58  anys,  ab  la 
famosa  Na  Sibila  de  Forciá,  ha- 
ventne tres  filis:  Alfons,  un  quin 
nom  se  desconeix  y  Na  Isabel. 
Va  morir  el  rei  En  Pere  en  el 
palau  reial  de  Barcelona  ais  5 
de  Janer  del  1387,  essent  depo- 
sitat  son  eos  en  la  Seu  barcelo- 
nina  y  després  sepultat  al  mo- 
nastir de  Poblet. 

—  DE  BLANES.  Biog.  Cardenal  y  escriptor  cátala 
del  sigle  xiv,  qui  també  és  conegut  ab  el  nom  de 
Pere  Hispanus  (nom  que  han  portat  altres  escriptors, 
entre  ells  el  qui  després  fou  Sant  Pare  Joan  XXI;  ade- 
mes el  filólech  y  teólech  «Júnior»,  gramátich  de  re- 
nóm  durant  les  derreríes  de  la  Etat  Mitja  y  principis 
de  la  Renaixenga,  y  d' altres).  Va  ésser  fet  cardenal 
de  Sant  Angelo  1'  any  1396  pél  Papa  aragonés  Be- 
net  XIII,  a  favor  del  quin  ell  va  escriure  forca.  Sem- 
bla que  deu  ésser  1'  autor  del  Liber  de  rebus  spiritua- 
libus. 

—  (JOAN).  Biog.  Autor  cátala  del  sigle  XV.  Mestre 
en  arts  y  doctor  en  medicina.  Va  compondré  unes 
Taules  astronbmiques  en  llengua  catalana,  estampa- 
des  1'  any  1489  (un  vol.  en  4t.) 

PERE  DAMIÁ.  n.  p.  Pedro  Damián. 

PERE  NOLASCH.  n.  p.  Pedro  Nolasco. 

PERE  REGALAT.  n.  p.  Pedro  Regalado. 

PER  SANT  PERE  REGALAT,  TOT  AIXUT  O  TOT  MU- 
LLAT.  Ref.  Vol  dir  que  o  no  plou  gens  o  plou  molt. 
Si  llueve  por  San  Pedro  Regalado,  llueve  cuarenta  días 
de  contado,  o  si  llueve  por  Santa  Viviana,  llueve  cua- 
renta días  y  una  semana. 

PERE  (Sant).  Geog.  Colonia  agrícola,  establerta  a 
la  devesa  vora  de  la  badía  d'  Alcudia,  a  1'  illa  de 
Mallorca. 

PERE,  NA.  adj.  PERENNE. 

PEREA.  f.  Ter.  PERESA. 

PERECAULA  Y  DAMIANS  (Antoni).  Biog.  Advo- 
cat  y  escriptor  professional,  que  va  obtindre  bon 
prestigi  a  mitjans  del  sigle  xix.  Va  consagrarse  niar- 
cadament  ais  estudis  de  dret  mercantil,  havent  pu- 
blicat  travalls  que  mostraren  la  seua  competencia  en 
aquesta  mena  de  coneixements,  essent  la  seua  obra 
mes  remarcable  un  Diccionario  de  derecho  mercantil. 
Va  pertányer  a  varíes  corporacions  jurídiques,  cien- 
tífiques  y  económiques,  havent  figurat  al  ensemps  en 


PER 


PER 


477 


centres  polítichs,  y  pertenescut  al  ajuntament  de 
Barcelona.  Va  morir  en  1885. 

PEREGRÍ,  NA.  ni.  y  f.  Qui  viatja  per  terres  extra- 
nyes,  lluny  de  la  seua  patria.  Peregrino.  ||  adj.  Met. 
R.iro,  particular,  poques  vegades  vist.  Peregrino.  || 
Qtii  per  devoció  va  a  visitar  algún  santuari  ab  escla- 
vina y  bordó.  Peregrino.  ||  ni.  Nom  propi  d'  lióme. 
Pelegrín.  ||  Ant.  passatger. 

PEREGRINACIÓ.  f.  L'  acció  de  peregrinar.  Pere- 
grinación, peregrinaje.  ||  Viatge  a  algún  santuari 
per  devoció  o  per  vot.  Peregrinación,  romería,  pe- 
regrinaje. ||  ROMERÍA.  ||  APLECH. 

PEREGRINAMENT.  adv.  m.  Primorosament.  Pe- 
regrinamente. 

PEREGRINANT.  p.  a.  Peregrinante.  ||  PEREGRÍ. 

PEREGRINAR,  v.  n.  Peregrinar  per  terres  extra- 
nyes  Pere^rinir.  ||  Fer  romiatge  a  algún  santuari. 
Peregrinar.  ||  Met.  Estar  en  aquesta  vida  en  que  's 
camina  cap  a  la  patria  celestial.  Peregrinar. 

PEREGRINATGE.  m.  Ant.  PEREGRINACIÓ. 

PEREIXCUT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Perecido. 

PEREIXEDOR,  A.  adj.  Perecedero. 

PERÉIXER.  v.  n.  Deixar  d'  ésser,  morir.  Perecer. 

PERELADA.  f.  Geog.  PERALADA. 

PERELITA.  f.  Min.  Mena  d'  ágata  de  la  Siberia. 
Perelita. 

PERELLO.  ni.  Porció  de  sanen  glagada  comuna- 
nient  a  les  extremitats  del  eos.  Sabañón,  y  espolón 
ó  friera  el  que  surt  al  taló  del  peu.  ||  Bot.  Fruit  del 
perelloner.  Peruétano.  \\Ter.  PERA  DE  SANTJOAN. 

PERELLÓ  (Antoni).  Biog.  Escriptor  y  relligiós 
tnallorquí  scoto-luliá  del  sigle  XVIII,  natural  de  Pe- 
tra; mort  1'  any  1748.  Era  frare  del  ordre  deis  feli- 
pons.  Home  de  gran  talent;  catedrátich  de  filosofía  y 
de  teología  a  1'  universitat  mallorquína;  molts  anys 
regetit  del  estudis;  examinador  sinodal  del  bisbat  de 
Mallorca;  tres  voltes  ministre  provincial  y  altres 
tmtes  comissari  visitador  del  ordre  en  les  Balears, 
Catalunya  y  Valencia.  President  deis  Capítols  re- 
máis a  Mallorca,  y  a  Valladolit  en  1740.  Comissari 
general  en  la  Cort  pontificia;  definidor  general  d'  Es- 
panya.  Autor  d'  algunes  obres  castellanes  afectant  a 
Mallorca  y  a  la  relligió.  Son  les  mes  importants:  Ár- 
bol sepulcral  para  eternas  memorias  de  Carlos  II  (Pal- 
ma, 1701,  inip.  Capó),  y  Triunfos  festivos  baleáricos, 
Carlos  ///(Palma,  1706,  inip.  Capó). 

—  (MIQUEL).  Biog.  Esculptor,  que  va  néixer  a  Pal- 
ma 1'  any  1674.  Entre  les  seues  obres,  de  carácter  re- 
lligiós gairebé  totes,  s'  esmenta  la  esculptura  que 
acaba  la  portalada  de  la  iglesia  del  Bonsuccés  a 
Barcelona  portant  la  firma  del  artista  mallorquí.  Se 
suposa  que  aquel!  artista  va  morir  a  la  capital  de 
Catalunya  1"  any  1730 

PERELLÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Vilabla- 
reig,  prov.  de  Girona.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Tarra- 
gona, bisb.  y  part.  jud.  de  Tortosa;  és  a  la  carretera 
de  Tarragona  a  Tortosa  y  té  4,160  hab. 

PERELLONER.  m.  Ant.  bot.  PERERA  BORDA. 

PEREMPTORI,  A.  adj.  Terminant,  precís  Peren- 
torio. ||  Lo  últini  que  's  concedeix  o  's  determina  en 
qualsevulla  cosa.  Perentorio. 

PEREMPTORIAMENT.  adv.  m.  Ab  tenue  peremp- 
tori.  Perentoriamente,  precisamente. 

PEREMPTORIETAT.  f.  Qualitat  de  lo  reremptori. 
Perentoriedad.  ||  Gran  urgencia.  Perentoriedad. 

PERENNAL,  adj.  Ant.  PERENNE. 

PERENNALMENT.  adv.  m.  Contínuament,  sense 
interrupció.  Perennemente. 

PERENNE,  adj.  Contínuu,  incessant.  Perene,  pe- 
rennal, perenne.  i|  adj.  Bol.  La  planta  que  viu  mes 
de  dos  anys,  cora  la  farigola,  etc.  Perenne.  ||  pí.  Bot. 
Nom   que  's   dona   a  les   fulles  deis   arbres  o  plantes 


que  duren  mes  d'  un  any.  Perenes,  persistentes, 
siempre  verdes. 

PERENNEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  durador  o 
contínuu.  Perennemente. 

PERENNITAT.  f.  Perpetuitat,  continuació  inces- 
sable.  Perennidad. 

PEREÓS,  A.  adj.  Ter.  PERESÓS. 

PEREQUAC1Ó.  f.  IGUALAMENT. 

PEREQUACió  internacional.  Igualtat  o  llibertat 
absoluta  de  comers  entre  les  nacions,  tal  com  lio  vo- 
len  els  lliurecambistes.  Perecuación  internacional. 

PERER.  m.  y 

PERERA.  f.  Bot.  Arbre  alt,  ben  poblat  de  fulles 
d'  un  vert  ciar,  y  de  fusta  blanca,  de  fibra  fina  y 
molt  útil  pera    obres  d'  esculptura  y  adorno.  Peral. 

PERERA  BERGAMOTA.  Perera  dita  aixís  per  haverse 
portat  de  Berganio,  Llombardía.  Bergamoto,  berga- 
mote. 

PERERA  BORDA.  Perera  mes  petita  que  les  altres. 
El  seu  fruit  és  entre  ovalat  y  cónich,  y  molt  aspre. 
Peruétano,  guadapero,  peral  silvestre,  piriétano. 

perkra  cermenya.  Perera  de  fulles  en  figura  de 
cor,  peludes  del  revés  y  de  fruit  pelut,  molt  aromá- 
tich  y  gustos;  madura  a  la  derrería  de  la  primavera. 
Cermeño. 

PERERA  PRIMERENCA.  Varietat  de  perera  que  és  la 
que  primer  dona  fruit.  Avujuero. 

PERERAL.  m.  y 

PERERAR.  m.  Lloch  plantat  de  pereres.  Peralera. 

PERERES  (Les).  Geog.  Veinat  de  la  Cerdanya, 
que  forma  municipi  ab  Caixaus,  reunint  abdós  259 
hab.  És  al  districte  de  Puigceidá,  y  antigament  se 
anomenava  Aus. 

PERERÓS,  A.  adj.  PERESÓS. 

PERESA.  m.  Negligencia,  tedi,  descuit  en  fer  les 
coses  a  que  estem  obligáis:  és  un  deis  set  pecits  ca- 
pitals.  Pereza.. ||  Dificultat  d'  aíxecarse  del  Hit.  Pe- 
reza. ||  Mandra,  fluixedat  pera  fer  les  coses.  Pereza, 
desidia,  galbana. 

PERESA  ÉS  MARE  DE  LA  POBRESA.  Ref.  Qu'  ensenya 
que  '1  travall  y  la  dilligencia  de  les  conveniencies  se 
perden  y  's  malogren  ab  la  peresa  y  la  ociositat. 
Hombre  sentado,  ni  capuz  tendido  ni  camisón  curado. 

¿PERESA,  VOLS  SOPES?  SÍ,  FESTEN;  NO  'N  VULL.  Ref. 
Ab  que  's  reprén  al  qui  per  descuit  o  negligencia 
deixa  o  pert  alió  que  li  convé.  ¿Pereza,  quieres  sopas? 
¿Maestre  Juan,  queréis  beber?  antes  me  haréis  placer. 
Dad  acá  un  m  ¡ravedis,  muchas  gracias  que  ya  bebí. 

NO  PERDRES  PER  PERESA.  Met.  Ab  que  's  denota 
que  s'  han  fet  totes  les  dilligencies  possibles  pera 
obtindre  lo  que  's  desitja.  No  quedar  por  corla  ni  por 
mal  echada. 

tindre  PERESA.  fr.  Diferir,  retardar  alguna  cosa 
per  fluixedat,  negligencia  o  inacció.  Perecear,  empe- 
rezar. 

PERESCUT,  DA.  p.  p.  Ant.  Perecido. 

PERESÓS,  A.  adj.  Qui  té  peresa.  Perezoso,  desi- 
dioso, abobachonado,  pigro,  flojo,  culoso.||Mandra, 
tar  á,  pesat  pera  moures  o  obrar.  Perezoso. 

EL  PERESÓS,  TOT  TEMPS  ÉS  MENESTERÓS;  Y  MAI  EL 
PERESÓS  TINDRÁ  PÁ  NI  VÍ  PERA  DEMÁ.  Ref.  Ab  que  's 
denota  que  la  peresa  és  causa  de  la  miseria  de  mol- 
íes  persones.  El  perezoso,  siempre  es  menesteroso. 

PERESOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  triganga,  fluixedat 
o  peresa.  Perezosamente. 

PERET.  n.  p.  Dim.  de  Pere.  Pedrito,  Perico,  Pe- 
riquito. 

PERET,  PERET,  ¿A  QUINA  PARET  TOQUES?  fr.  Ex- 
pressa  la  situado  de  qui  trobantse  al  mitg  de  moltes 
difícultats  no  sap  ont  girarse  pera  trobarhi  reniei. 
¿Á  qué  puerta  llamarás? 

PERETA.  f.  dim.  Bot.  Perilla,  perita.  ||  Borla  en 
figura  de  pera  que  's  posava  ais  mocadors.  Perilla. 

II  MASCLET. 


478 


PER 


PER 


PEREYRINA.  f.  Quim.  Materia  rogenca,  poch  so- 
luble a  1'  aigua,  pero  que  's  disolt  niolt  bé  ab  1'  al- 
cofoli,  V  éter  y  1'  ácit  sulfúrich.  Pereirina. 

PÉREZ  (Antoni).  Biog.  Pintor  valencia  del  comen- 
gament  del  sigle  XV.  La  noticia  mes  antiga  relativa 
a  travalls  d'  ell  és  del  any  1404,  essent  company 
d'  En  Margal,  y  la  mes  moderna  és  del  1420,  relati- 
ves  totes  a  pintures  de  retaules. 

—  (jaume).  Biog.  Eclesiástich  que  va  néixer  a 
Ayora  (Valencia)  y  va  morir  a  1'  any  1490.  Havía 
prés  1'  hábit  de  Sant  Agustí  en  1435  y  va  dedicarse  a 
estudis  dogmátichs,  escrivint  travalls  molt  estima- 
bles La  seua  fama  de  virtut  y  de  saber,  va  valerli  la 
considerado  del  papa  Paulo  II,  qui  va  nomenarlo 
bisbe  titolar  de  Cristópolis. 

—  (JOAN  BTA.)  l.iog.  Celebrat  filosoph,  teólech, 
canonista  y  erudit,  que  va  néixer  a  Valencia  en  1537, 
morint  a  1"  edat  de  seixanta  anys.  Va  ésser  bisbe  de 
Segoib  y  secretan  del  derrer  concili  de  Toledo.  Va 
escriure  nombroses  y  erudites  obres,  molt  reputades, 
y  per  encárrech  de  Felip  II,  va  tindre  la  comanda  de 
corretgir  la  Historia  deis  goths,  vándals  y  sueus,  es- 
crita per  Sant  Isidor. 

—  (JOAN  GenÍS).  Biog.  Musich  compositor  que  va 
néixer  a  Oriola  en  1548,  essent  mestre  de  capella  de 
la  catedral  y  mes  tart  de  la  metropolitana  de  Valen- 
cia (1581-1595).  Va  ésser  mestre  del  conegut  musich 
Comes  y  inspirador  de  la  escola  de  música  valencia- 
na. Va  escriure  nombroses  composicions,  moltes  de 
elles  perdudes  per  dissort. 

—  (joaquim).  Biog.  Pintor  d'  historia  y  de  retrats, 
que  va  néixer  a  Alcoy,  morint  en  1779,  essent  direc- 
tor de  P  Academia  de  Valencia.  Era  deixeble  deis  Ri- 
balta  y  va  deixar  remarcables  retrats. 

—  (nicolau).  Biog.  Escriptor  deis  comentos  del 
sigle  xix,  que  va  morir  a  Sant  Felip  de  Xátiva  al  any 
1828.  Va  deixar  escrites  algunes  obres  de  carácter 
hislórich  y  filosófich,  y  entre  Ms  seus  manuscrits  cal 
esmentar:  El  filósofo  arrepentido  y  sabio  penitente; 
Descripción  de  las  dos  batallas  del  Bruch;  Diálogos  de 
Mina,  etc. 

—  (ben  R.  1ZCHAG  HACOHEN).  Biog.  Escriptor  y  sa- 
cerdot  jueu,  nat  a  Girona  envers  1245.  Era  conegut 
per  Haraph.  Gran  coneixedor  del  dret,  metge  famós 
y  cabalista  de  renom.  Autor  d'  alguns  llibres  hebreus, 
entre  ells  l'  Ordenament  de  la  Divinilat  ("estampada  a 
Ferrara,  per  Abraham  Usque,  1'  any  1550,  reimpresa 
en  1558,  després  a  Mantua  y  va  reimpriniirseen  1691); 
n'  existeixen  cinch  códix  distints  a  la  biblioteca  Va- 
ticana; unes  exposicions  de  la  Gemara  y  del  llibre 
gran  deis  Preceptes,  y  sembla  que  també  va  escriure 
la  exposició  del  tractat  de  Rava  Mezia,  titolada:  Ni- 
mugim  (estretures). 

—  Y  arcas  (laurea).  Biog.  Home  consagrat  al  es- 
tudi  de  les  ciencies  naturals,  de  qui  va  ferse  cabal  a 
Espanya  y  al  extranger,  per  les  seues  observacions 
stmpre  favorables  al  avene,  del  saber.  Era  valencia  y 
va  pertanyer  a  les  corporacions  mes  significades, 
obtenint  una  cátedra  a  1'  Universitat  central,  y  essent 
un  deis  mes  distingits  ¡ndivíduus  de  1'  Academia  ce 
Ciencies  exactes,  fisiques  y  naturals.  La  seua  pro- 
ducció  de  travalls  professionals  fou  nombrosa,  y  de 
ella  cal  esmentar  les  obres:  Elementos  de  Zoología; 
Insectos  nuevos  ó  poco  conocidos  de  la  fauna  españo- 
la; Espides  nuevas  ó  criticas  de  la  fauna  española, 
etcétera 

—  Y  broquer  (JOSEPH).  Biog.  Esculptor  valencia 
fill  de  Francesch.  Nat  1'  any  1789  y  niort  en  1865. 
Deixeble  de  son  paie,  havent  cursat  a  1'  Academia 
de  St.  Caries,  baix  le  direcció  del  mestre  Vicents  Gil. 
Entre  les  obres  d'  ell  s'  hi  conipien:  una  imatge  de 
Sta.  Filomena,  tamany  natural  (iglesia  de  St.  Agustí 
d'  Alcoy  i;  un  fesús  lligat  a  la  pilastra,  gran  com  l'al- 
tra  (a  la  capella  deis  Desamparáis,  d'  Alcoy),  y  una 
Cena,  a  Orkla. 

—  Y  GREGORi  (FRANCESCH).  Biog.  Esculptor  valen- 


cia, nat  1'  any  1757  y  mort  en  1816.  Deixeble  d'  En 
Joseph  Esteve  y  Bonet.  Existeixen  obres  u'  ell  a  Al- 
coy (parroquia  de  Sta.  María,  el  gremi  de  fabricants 
de  panyos  y  altres  cases);  a  Benillova  (esculptures 
del  altar  major);  a  Cocentaina  (un  St.  Hipólit);  a  Va- 
lencia (una  composició  de  sis  figures:  La  Transfigu- 
rado del  Senyor),  a  la  parroquia  del  Salvador,  y  d'al- 
tres  mes. 

—  CHINCHÓN  (BERNAT).  Biog.  Eclesiástich  valen- 
cia nadiu  de  Gandía,  que  a  mitjans  del  sigle  XVI,  va 
remarcar  el  seu  zel  apostólich  pera  !'  evangelisació 
deis  moresclis  y  deis  jueus,  encara  que  portat  de  les 
tendencies  que  en  son  temps  predominaven.  Entre  les 
seues  obres  hi  figuren:  Diálogos  cristianos  contra  la 
pertinacia  de  los  judíos;  Historia  de  lo  sucedido  desde 
el  año  1521  hasta  1530  sobre  la  restitución  de  Francis- 
co Sforza  en  Milán. 

—  ESCRICH  (ENRICH).  Biog.  Autor  dramátich  y  no- 
velista, nadiu  de  Valencia  (1823),  mort  en  1897. 
A  Madrit  va  estienar  la  seua  primera  obra:  El  maes- 
tro de  baile,  ab  gran  éxit,  y  desde  llavors,  va  escriure 
pera  '1  teatre  aplaudides  produccions  dramátiques, 
com:  El  cura  de  aldea;  Los  extremos  se  tocan;  La  mos- 
quita muerta,  y  altres  prou  conegudes.  La  seua  lite- 
ratura va  tindre  gran  acceptació  en  el  genre  de  la  no- 
vela, que  va  ésser  ben  nombrosa,  devent  esmentar, 
d'  entre  elles:  La  calumnia;  La  caridad  cristiana;  El 
amor  de  los  amores;  El  frach  azul;  La  madie  de  los 
desamparados,  etc.  Aficionat  a  la  caga,  va  escriure 
també  respecte  a  ella.  En  Pérez  Escrich  havía  reunit, 
a  costa  de  travall,  una  posició;  mes  la  fortuna  li  fou 
adversa,  y,  retirat  del  camp  literari,  degué  admetre 
un  modest  empleu  a  1'  Imprempla  Nacional,  y  fou  de- 
rrerament  director  del  Asil  de  nois  de  la  Mercé. 

PERFECCIÓ.  f.  Grau  de  bondat  a  que  pot  arribar 
una  cosa.  Perfección.  ||  Complement.  Complemento, 
perfección.  |]  Gracia,  hermosura,  prenda  especia!  de 
alguna  persona.  Perfección.  ||  Acabament  d' alguna 
cosa.  Perfección.  ||  Virtut  en  sumo  gran.  Perfección. 

A  LA  PERFECCIÓ.  m.  adv.  PERFECTAiMENT. 

PERFECCIONADOR,  A.  adj.  Qui  perfecciona  al- 
guna cosa.  Perfeccionador.  ||  Lo  qu'  és  susceptible 
de  perfeccionanient.  Perfeccionable. 

PERFECCIONAMENT.  adv.  m.  Acte  y  efecte  de 
perfeccionar.  Perfeccionamiento. 

PERFECCIONAR,  v.  a.  Acabar  del  tot  alguna 
obra.  Perfeccionar. 

PERFECCIONAT,  DA.  p.  p.  Perfeccionado. 

PERFECTAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  períec- 
te.  Moltíssim  bé,  complidament.  Perfectamente. 

PEKFECTE.  n.  p.  Perfecto.  ||  adj.  perfet. 

PERFECTIBIL1TAT.  f.  La  qualitat  de  lo  que  és 
perfectible. 

PERFECTIBLE,  adj.  Capá?  de  perfeccionarse. 
Perfectible. 

PERFECTIBLEMENT.  adv.  D'  una  manera  perfec- 
tible. 

PERFECTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  perfet.  Perfec- 
tísimo. 

PERFECTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  un  modo 
perfectíssim.  Perfectísi mámente. 

PERFECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  dona  o  pot  donar 
perfecció.  Perfectivo. 

PERFER.  Mot  sincopat  de  preferir.  Preferir. 

PERFERIR.  v.  a.  Oferir  alguna  cosa.  Ofrecer.  || 
v.  r.  Oferirse  a  fer  alguna  cosa.  Ofrecerse. 

PERFERIT,  DA.  p.  p.  y 

PERFERT,  A.  p.  p.  Ofrecido. 

PERFERTA.  f.  Oferta,  promesa.  Ofrecimiento, 
envite. 

MOLTES  PERFERTES  Y  POQUES  OFERTES.  Ref.  Mo- 
teja al  qui  promet  molt  y  és  curt  en  complir  lo  que 
ha  promés.  Manda  potro,  y  da  pocas. 


PER 


PER 


479 


pendre  LA  perffhta.  fr.  Admetre  lo  que  's  dona 
o  ofercix.  Aceptar  el  envite. 

PERFET,  A.  adj.  Acabat  del  tot,  complert.  Per- 
fecto [|  Qui  té  l'alt  grau  de  virtut  cristiana.  Perfec- 
to. ||  Hermós,  pulit,  ben  format.  Perfecto.  II  Molt 
destre  en  alguna  facultat  o  art.  Perfecto.  ||  Lo  que 
té  'I  inajor  grau  d' excelencia  o  bondat  entre  les  co- 
ses de  la  seua  mena.  Perfecto.  ||  grani.  S' aplica  ais 
temps  que  defineixen  y  indiquen  perfectanient  l'estat 
absolut  de  les  coses.  Perfecto. 

PERFET  AMOR.  Bol.  AUCELLETS. 

PERFETAMENT.  adv.  m.  PERFECTAMENT. 

PERFEYT,  A.  adj.  Ant.  PERFET. 

PERF1CIÓ.  f.  PERFECCIÓ. 

PERFICIONAR.  v.  a.  PERFECCIONAR. 

PERF'CIONAT,  DA.  p.  p.  PERFECCIONAT. 

PÉRFIDAMENT.  adv.  m.  Ab  perfidia.  Pérfida- 
mente. 

PERFIDIA,  f.  Desllealtat,  traició,  infidelitat.  Per- 
fidia. ||  PORFÍA. 

LA  Perfidia  mata  LA  CAQA.  Ref.  Ensenya  que  pera 
lograr  les  coses  difícils  se  necessita  constancia. 
Porfía  mata  la  caza,  porfía  mata  venado,  que  no  ba- 
llestero osado. 

PERFIDIAR.  v.  a.  Tractar  de  lograr  una  cosa  a 
copia  de  prechs  o  de  constancia.  Porfiar. 

PERFIDIEJAR.  v.  n.  Porfiar. 

PERFIDIÓS,  A.  adj.  Terch,  tocut,  pertiná?,  obs- 
tinat.  Porfiado.  ||  Pera'l  bo.  constant.  |l  Pera  M  nial. 

OBSTINAT,  PERT1NAC. 

PERFIDIOSAMINT.  adj.  ni.  Obstinadament,  ab 
calor  y  tenacitat.  Porfiadamente. 

PFRFIDIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  perfidiós. 
Porfiadísimo. 

PERFIDIOSÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D1  una 
manera  perfidiosissima.  Porfiadísimamente. 

PERFIDISSIM,  A.  adj.  Molt  pérfit. 

PERFIL,  ni.  Pint.  Contorn  de  la  figura  que  's  com- 
pren ab  un  fil  imaginan  dins  del  qual  se  conté  tot  lo 
demés.  Perfil,  perfiladura.  ||  Ras^o  prini  ab  que  aca- 
ben les  lletres.  Perfil.  ||  Arq.  La  delineado  de  la  su- 
perficie de  qualsevol  eos  segons  la  seua  ampiada  y 
a'garia  Perfil.  ||  RIBET.  ||  El  contorn  o  figura  del  eos 
posat  complertament  de  costat.  Perfil.  ||  Pint.  La  de- 
liniació  de  les  parts  de  les  figures  contingudes  dins 
del  contorn.  Ditorno. 

PERFIL  OBLiQUU.  Lo  que  s'  erigeix  sobre  plans  in- 
clináis o  acaba  en  aquestos,  com  succeeix  ab  les  es- 
cales. Perfil  oblicuo. 

perfil  recte.  Arq.  Lo  que  s' erigeix  sobre  plans 
lioritzontals,  o  hi  acaba  formant  ánguls  rectes  ab 
ells.  Perfil  recto. 

M1TG  perfil.  Pint.  La  postura  del  eos  que  no  está 
coniplertaiuent  de  costat.  Medio  perjil. 

PERFILADOR,  m.  Qui  perfila.  Perfilador.  ||  Lo 
que  serveix  pera  perfilar.  Perfilador. 

PERFILADURA,  f.  L'acció,  1' efecte  y  manera  de 
perfilar.  Perfiladura. 

PERFILAMENT.  m.  L'acció  de  perfilar.  Perfi- 
ladura. 

PERFILAR,  v.  a.  Deliniar  una  figura,  femé  '1  per- 
fil. Perfilar.  ||  Dibuixar  una  apuntado  o  una  petita 
idea  d' alguna  cosa.  Rasguñar,  rescuñar,  resqui- 
ciar,  recortar.  ||  Fer  punta  molt  fina  a  alguna  cosa, 
com  perfilar  un  llapis,  un  b  goti,  etc. 

PERFILARSE,  v.  r.  Posarse,  colocarse  de  peí  fil. 
Perfilarse. 

PERF1LAT,  DA.  p.  p.  Perfilado.  ||  adj.  Se  diu  del 
nac,  perfet  y  ben  format,  per  anar  en  disminució  pro- 
porcionada, y  també  de  la  cara  aprimada  y  llarga  a 
proporció.  Perfilado.  i|  Acabat  en  punxa  molt  fina. 
Perfilado. 


PÉRFIT,  DA.  adj.  Deslleal,  infidel  o  traidor.  Pór- 
fido. 

PERFLUENT.  adj.  Que  raja  per  molts  costats. 
Perfluente. 

PERFOLI.  111.  PORTFOLI. 

PERFOLIAT,  DA.  adj.  Bot.  Que  té  moltes  fullcs 
superposades,  Perfoliado. 

PERFOLL.  ni.  PERIFOLL. 

PERFORABLE.  adj.  Que  's  pot  foradar.  Perfo- 
rable 

PERFORACIÓ.  m.  Acció  y  efecte  de  foradar.  Per- 
foración. 

PERFORACRAN!.  ni.  Instrument  de  cirurgia  per 
foradar  el  cap.  Perforacráneo. 

PERFORADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  perfora  o  forada.  || 
Instrument  per  foradar.  Máquina  per  obrir  els  tunéis. 
Perforadora.  ||  Máquina  que  teñen  els  enquadtrna- 
dors  per  fer  les  ratlles  deis  foradets  en  les  niatrius 
deis  talonaris.  Taladradora. 

PERFORAR,  v.  a.  Fer  forats,  traspassar  una  cosa. 
Taladrar. 

PERFORAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Foradat.  Perforado. 

PERFORATIU,  VA.  adj.  Que  perfora  o  forada. 
Perforativo. 

PERFOSFORAT,  DA.  adj.  Quim.  Se  diu  de  les 
substancies  sobrecarregades  de  íósfor.  Perfosforado. 

PERFRUIDOR,  A.  adj.  Que  frueix  o  gaudeix  de 
moltes  coses. 

PERFÚM.  ni.  Aroma,  materia  odorífera  que  posada 
al  íocli  fa  fragancia.  Perfume,  sahumadura.  ||  L'Mor 
y  fum  que  fan.  Perfume,  S-ihumerio,  sahumo.  ¡'  Met. 
Qualsevulla  materia  que  llenqa  alguna  olor  dolenta  y 
la  meteixa  bona  o  mala  olor.  Perfume. 

PERFUMABLE.  adj.  Lo  que  pot  o  deu  perfumarse. 
Perfumable. 

PERFUMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perfuma.  Sahuma- 
dor, perfumador.  ||  Ant.  Qui  fa  o  ven  perfums.  Per- 
fumador, sahumador,  perfumero,  perfumista.  II 
Mena  de  cagoleta  de  diferents  metalls  y  formes  di- 
verses, algunes  d' elles  molt  artístiques,  que  serveix 
pera  cremarhi  substancies  oloroses  pera  enibaumar 
o  purificar  Taire  de  les  cambres.  Pebetero. 

PERFUMA1RE.  Com.  PERFUMISTA. 

PERFUMAMENT.  m.  L'  acció  y  efecte  de  perfu- 
mar. Sahumadura,  sahumería. 

PERFUMAR,  v.  a.  Comu  licar  bones  olors  ab  per- 
funis.  Perfumar,  sahumar.  ||  Met.  Despedir,  escam- 
par qualsevulla  olor  bona  o  dolenta.  Perfumar. 

PERFUMAT,  DA.  p.  p.  Perfumado,  sahumado. 

PERFUMER,  A.  adj.  Qui  compon  o  ven  perfums. 
Perfumista. 

PERFUMERÍA,  f.  La  casa  o  botiga  ont  hi  fan  o  hi 
venen  perfums.  Perfumería. 

PERFUMISTA.  Com.  Qui  prepara  o  ven  perfums. 
Perfumista,  perfumador. 

PERFUNCTORI,  A.  adj.  Passatger,  de  poca  dura- 
da o  de  poca  impressió.  Perfunctorio. 

PERFUNT,  DA.  adj.  Ter.  Baix,  profón,  recóndit, 
últim.  Profundo. 

PERFUSIÓ.  f.  Med.  Aspersió  d'  aigua  que  's  fa 
demunt  del  cap  de  certs  malalts.  Perfusión. 

PERGAMÍ.  m.  La  pell  del  inoltó,  treta  la  llana  y 
adobada;  serveix  pera  escriure,  cobrir  llibres,  etc. 
Pergamino. 

PERGAMINER.  m.  Qui  fa  pergamins  o  'n  ven. 
Pergaminero. 

PERGAMINOS,  A.  adj.  De  la  naturalesa  del  per- 
gamí.  Se  diu  de  la  pell  d' una  persona  d'edat,  d' un 
paper  vell,  etc.  Pergaminoso. 

PERG1RAR.  v.  a.  Tornar  a  girar  alguna  cosa  o 
mudarla  de  lloch.  Revolver,  traquear. 


480 


PER 


PER 


PERHIDRIOCLORUR.  m.  Quím.  Combinació  del 
máxiin  de  yodur  d'hidrógen  ab  un  eos  simple,  Perhi- 
driocloruro. 

PEKHÓM.  m.  L'expert  que  's  posa  pera  avaluar  y 
amidar  les  terres.  Agrimensor,  apeador,  aprecia- 
dor, tasador.  ||  Sincopa.  Por  mí. 

PERIAMB.   111.  Poét.  Peu  de  vers  llalí.  Periambo. 

PERIAL.  adj.  Anal.  Se  din  d'  una  de  les  peces 
elementáis  que  conslitueixen  una  vértebra.  Perial. 

PERIÁNDRICH,  CA.  adj.  Bot.  Que  circunscriu  o 
rodeja  'Is  estams.  Periándrico. 

PERIANTO,  m.  Bot.  El  cá  ze  de  les  flors.  Pe- 
rianto. 

PERIATGE.  m.  Dret  que  pertanyía  a  la  Reial  Junta 
de  Comers  del  principat  de  Catalunya  y  consistía  en 
la  exacció  del  2  l/2  per  100  sobre  'I  valor  de  tots  els 
fruits,  genres  y  efectes  que  s'  introduien  per  mar  o 
per  térra  a  Catalunya,  tant  del  regne,  América  y  i  1  les 
adjacents,  com  del  extranger,  menys  els  declaráis 
lliures  en  la  Instrucció  de  1829.  Periaje. 

PERIÁTOMS.  m.  pl.  Poros  invisibles  que  son  el 
resultat  ¡mmediat  de  la  porositat  propia  de  cada  eos. 
Periátomos. 

PEHIBLASTÉTICH.  CA.  adj.  Bot.  Que  circums- 
criu  les  expansions  deis  liquens.  Periblastético. 

PERiBLEPSIA.  f.  Med.  Mirada  espantada  qu' al- 
gunes  voltes  acompanya  al  deliri.  Periblepsia, 

PEKÍBOL.  ni.  Arq.  Espai  compres  entre  un  edifici 
y  M  seu  dos.  Períbolo. 

PER1BROSIS.  f.  Med.  Ulceració  de  les  pálpebres 
o  de  llurs  encontorns.  Peribrosis. 

PERICA,  f.  La  sota  d'  oros  al  joch  del  truch. 

PERICAL.  f.  Med.  Malaltíaque  ataca  a  una  o  altra 
de  les  extremitats  inferiors,  rara  vegada  a  totes  dues, 
y  sempre  a  la  part  mes  baixa.  Perical. 

PERICARDI.  ni.  Anat.  Bossa  membranosa  que  cu- 
breix  lo  cor.  Pericardio. 

PERICARDÍACH,  CA.  adj.  Anat.  Que  pertany  o  té 
relació  ab  el  pericardi.  Pericardíaco. 

PERICARDIARI,  A.  adj.  Anat.  Lo  que  s'  engendra 
al  pericardi.  Pericardiario. 

PERICARDITIS,  f.  Med.  Inflamado  del  pericardi. 
Pericarditis. 

PERICARPI.  ni.  Bot.  És  la  part  exterior  del  fruit 
que  tanca  y  protegeix  les  llevors  que  treu  quan  ma- 
duren, o  lo  qu'  és  lo  meteix  tot  lo  del  fruit  que  no  es 
la  llevor.  El  pericarpi  's  compon  de  tres  parts  sobre- 
posades,  mes  o  menys  visibles,  qu'  és  1'  epicarpi,  o 
pell  del  pericarpi,  part  membranosa  que  rodeja  y  cu- 
breix  el  fruit;  el  sarcocarpi,  o  molsa  del  fruit,  porció 
mes  o  menys  molsuda  qu'és  sota  del  epicarpi,  y  Ven- 
docarpi,  o  pell  interior  del  fruit,  qu'  és  la  membrana 
de  consistencia  varia,  que  forma  les  casetes.  Peri- 
carpio. 

PERICARPIAL.  adj.  Bot.  Que  's  dcsenrotlla  al  pe- 
ricarpi. Pericarpial. 

PERICÁRPICH,  CA.  adj.  Bot.  Lo  que  's  refereix  al 
pericarpi.  Pericárpico. 

PERICIA,  f.  Intelligencia,  práctica,  habilitat  pera 
fer  alguna  cosa.  Pericia. 

PERICIAL,  adj.  Lo  que  pertany  ais  périts.  Pericial. 

PERICIÓS,  A.  adj.  Entes. 

PERICLADI.  ni.  Bot.  Aixamplament  de  la  base  del 
pecíol  que  niolt  sovint  abraga  la  cama  o  les  bran- 
ques. Pericladio. 

PERICLÁS.  m.  Min.  Nom  donat  ais  cristalls  de 
magnesia  nativa.  Periclaso. 

PERICLASIS.  f.  Med.  Fractura  comminativa  ab  lu- 
xació  del  es  Periclasis. 

PERICLÍ.  ni.  Bot.  Nom  donat  al  involucre  de  les 
plantes  compostes.  Periclino. 


PERICLINIFORME.  adj.  Bot.  Que  té  la  forma  de 
periclí.  Pericliniforme. 

PERICLITAR,  v.  n.  Ant.  PERiLLAR. 

PERICH.  ni.  Ornit.  Papagall  d' uns  18  centimetres 
de  liaren,  ab  el  béch  y  les  potes  vermelles.  la  esque- 
na entre  blava  y  groga  y  les  ales  blaves.  Perico. 

PERICO,  m.  Bot.  Planta  que  fa  unes  fulles  com  a 
cors.  Hipérico. 

PERICO  FORADAT.  Bot.  PERICO  GROCH. 

PERICO  GROCH.  Bot.  FLOR  DE  SANT  JOAN. 

PERICO  PELUT.  Bot.  Varietat  de  1'  anterior. 

PERICO  VERMELL.  Bot.  CENTAURA  MENOR. 

PERICONDRI.  ni.  Med.  Membrana  que  rodeja  'ls 
cartílachs.  Pericondro. 

PERICOT.  m.  En  el  joch  del  truch,  el  cavall  de 
bastos,  perqué  val  lo  que  qualsevulla  altra  carta. 
Pericón,  perico. 

PERICRAM.  m.  Anat.  Membrana  que  cobreix  el 
crani.  Pericráneo. 

PERICREMIA.  f.  Anat.  Nom  de  les  parts  que  ro- 
degen  la  tibia.  Pericremia. 

PERICUET.  m.  Lloch  aspre  y  fragós.  Vericueto. 

PERICULOSAMENT.  adv.  m.  Ant.  perillosament. 

PERIDECAEDRF,  A.  adj.  Min.  Parlant  de  certs 
cristalls  és  aquell  quina  forma  prismática  de  quatre 
cares  se  converteix  en  decaedre.  Peridecaedro. 

PERIDER,  A.  adj.  Que  té  fí,  que  mor.  Perecede- 
ro. ||  MISERIA. 

PERIDÉSMICH,  CA.  adj.  Med.  Mal  causal  per 
una  lligadura  a  una  part  qualsevulla.    Peridésmico. 

PERIDIMITIS.  f.  Med.  Irflamació  de  la  membrana 
vaginal  deis  testículs.  Peridimitis. 

PERIDISCAL.  adj.  Bot.  Que  rodeja  '1  disch.  Peri- 
discal. 

PERIDODECAFDRE,  A.  adj.  Min.  Cristall  quina 
forma  primitiva  d'exaedre  's  converteix  en  un  prisma 
dodecaedre.  Peridodecaedro. 

PERIDONIT.  ni.  Min.  Varietat  de  sulfat  de  ferro. 
Peridonito. 

PERIDOR,  A.  adj.  Que  té  fí,  que  mor.  Perecedero. 

PERIDOT.  m.  Min.  Mineral  transparent  de  color 
vert  d'  oliva,  de  fractura  concoidea  y  brilla nt.  Pe- 
ridote. 

PERIDÓTICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  d'una  mena  <  c 
roca  en  que  hi  domina  '1  peridot.  Peridótico. 

PERIDOTITA.  f.  Min.  Varietat  de  basalt  que  con- 
té molts  grans  d'olivina.  Peridotita. 

PERIECHS.  m.  pl.  Ceog.  Els  que  viuen  a  un  punt 
diametralment  oposat  d'  un  meteix  paralel  de  lati- 
tut  y  de  consegüent  teñen  a  un  temps  les  meteixes 
estacions,  essent  mitja  nit  pera  uns,  quan  es  mitg  día 
pera  'ls  altres.  Periecos. 

PERIERESIS.  f.  Med.  lncisió  que  's  fa  alentorn  de 
un  abscés.  Perieresis. 

PERIFERIA,  f.  Circumferencia:  's  diu  comunament 
de  la  del  cercle.  Periferia.  ||  El  redós  de  qualsevol 
cosa,  com  la  línia  marina  tractantse  de  la  Península. 

PERIFOLL.  ni.  Bot.  Mena  de  julivert.  Perifollo. 

PERIFOLLS.  m.  pl.  Adornos  vistosos  que  usen  les 
dones.  Perifollos,  muñequerías,  gastería,  perejil. 

PERIFRASA.  f.  Ant.  PERÍFRASIS. 

PERIFRASEJAR.  v.  a.  Usar  de  perífrasis.  Peri- 
frasear. 

PERÍFRASIS,  f.  Reí.  Circumlocució,  rodeig  de  pa- 
raules  pera  expressar  lo  que  's  podría  dir  mes  breu  y 
precisament.  Perífrasi,  perífrasis,  circunlocución. 

PERIGALL.  m.  Náut.  Aparell  ab  que 's  manté  per- 
jada  alguna  cosa,  pera  millor  disposició  del  us  á 
qu'  está  destinada.  Perigallo. 

PERIGÉU.  m.  Astron.  Punt  de  1'  órbita  d'  un  pla- 
neta quan  és  mes  aprop  de  la  térra.  Perigeo. 


PER 


PER 


481 


PERIGINA.  f.  Bol.  Inserció  de  la  corola  alentorn 
del  ovari.  Perigina. 

PERIGLOT1S.  f.  Med.  Glándula  epiglótica.  Peri- 
glotis. 

PERÍGON.  m.  Bot.  Mena  de  túnica  que  rodcja  'ls 
orgues  de  la  fructificació.  Perígono. 

PERIGONI.  ni.  Min.  Varietat  d' ágata.  Perigonio. 
PERÍGRAF.  m.  Med.  Inserció  tendinosa  deis  mus- 
cles  rectes  del  abdomen.  Perígrafo. 

PERIHELI.  m.  Astron.  El  punt  en  que  un  planeta 
está  mes  aprop  del  sol.  Perihelio. 

PERIKLINA.  f.  Min.  Varietat  de  feldespat.  Peri- 
klina. 

PERILL.  ni.  Exposició  o  contingencia  d'algún  dany 
o  perdua.  Riesgo,  peligro.  ||  Contingencia  de  no 
conseguirse  o  de  malograrse  alguna  cosa,  o  d'  expe- 
rimentar algún  dany  espiritual  o  moral.  Peligro. 

anar  a  o  CORRER  perill.  fr.  Estar  exposat.  Correr 
ó  tener  peligro.  II  Met.  Ésser  molt  exposat  a  que  suc- 
ceeixi  alguna  cosa  desfavorable.  Correr  peligro. 

A  perill  o  en  perill.  m.  adv.  En  contingencia  o 
exposició.  A  pique,  á  riesgo,  en  balanza,  en  peligro. 

A  PERILL  PROMPTE,  REMEl  CUITAT.  Ref.  Ensenya 
qu' en  cas  de  perill  s'ha  de  proceír  ab  activitat.  Al 
peligro  con  decisión. 

despreciar  els  perills.  fr.  Disposarse  a  resistir- 
los. Arrostrar  los  peligros. 

EN  gran  perill.  m.  adv.  En  perill  quasi  inevitable. 
En  gran  peligro. 

ESTAR  de  Perill.  fr.  Se  diu  del  qu'  está  molt  ma- 
lalt.  Estar  muy  de  peligro,  estar  en  extremo  peligro. 
POSAR  EN  PERIIL.  fr.  OCASIONAR.  ||  ARRISCAR. 
QUl'S  POSA  EN  PERILL  DE  CAURE,  APAR  TÉ  GANES  DE 
JAURE.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  qui  busca  '1  perill 
no  és  extrany  que  tii  caigui.  Quien  en  una  piedra  dos 
veces  tropieza,  no  es  maravilla  que  se  quiebre  la  cabe- 
za; quien  ama  el  peligro,  perecerá  en  él. 

QUI  NO  POSA  EL  VENTRE  EN  PERILL,  MAI  MORE  FART. 
Ref.  Quien  no  se  aventura  no  pasa  la  mar. 

SENSE  perill.  m.  adv.  Ab  tota  seguretat,  en  salvo. 
Sin  peligro. 

PERILLA,  f.  Náut.  El  cim  d'  un  pal  que  fa  carret. 
Perella.  ||  f.  masclet. 

PERILLA,  v.  a.  Ter.  ibicench.  Naufragar,  morir  de 
desgracia.  Naufragar,  morir  de  accidente. 
PERILLACA.  f.  auni.  Perilla  grossa. 
PER1LLAR.  v.  n.  Estar  en  perill  de  perdre  la  vida, 
els  bens,  etc.  Peligrar.  ||  Estar  en  perill  de  perdres, 
malograrse  o  no  conseguirse  alguna  cosa.   Peligrar. 
||  Estar  en  perill  o  contingencia  d'  experimentar  al- 
gún rerjudici  o  de  patir  algún  dany  corporal  o  mo- 
ral. Peligrar. 

PERILLOS,  A.  adj.  Arriscat,  exposat,  aventurat, 
duptós.  Peligroso.  ||  S'  aplica  a  la  persona  de  génit 
turbulent.  Peligroso. 

PERILLOS.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Rivesaltes, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és 
prop  del  neixement  de  la  riera  del  Róbul  Tort  y  té 
58  hab. 

PERILLOSAMENT.  adv.  m.  Ab  perill.  Peligrosa- 
mente, con  peligro. 

PER1LLOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  perillos.  Peli- 
grosísimo. 

PERIMENT.  m.  Ant.  L' acte  de  perdres.  Pereci- 
miento. 

PERÍMETRE.  ni.  Geom.  Contorn  d'  una  figura.  Pe- 
rímetro. 

PERIMORFOSIS.  f.  Entom.  Transformació  de  les 
orugues  en  crisálides.  Perimorfosis. 

PERÍNCLIT,  A.  adj.  Heroicli,  ínclit  en  grau  má- 
xim.  Perínclito. 

PERINEAL.  adj.  Anal.  Lo  que  pertany  al  períneu. 
Perineal. 

ríe.  cat.—  v.  n.  — 61. 


PERINEU.  m.  Anat.  Espai  net  de  reís  que  s'  extén 
desde  '1  cés  fins  a  les  parís  sexuals.  Perineu. 

PERINEUMONÍA,  f.  Med.  Inflamado  deis  pulmons. 
Perineumonía,  pulmonía. 

PERINEUMÓNICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany 
ais  pulmons.  Perineumónico,  pulmoníaco. 

PERINÍCT1DA.  f.  Med.  Erupció  cutánia  que  's  pre- 
senta solament  de  nits.  Periníctida. 

PERIODE.  m.  Cert  y  determinat  nombre  d' anys, 
mesos,  etc.,  en  que  la  cosa  torna  al  nieteix  punt  o 
estat.  Període.  ||  L'  espai  de  temps  que  inclou  tota 
la  duració  d'  una  cosa.  Período.  ||  La  cláusula  com- 
plerta  y  perfecta  d'  una  oració,  circuit  armonios  de 
paraules  en  que  s' expressa  un  pensament.  Período. 
||  Cronol.  Espai  de  temps  respecte  del  qual  se  compten 
y  calculen  els  anys,  com:  període  Julia,  de  Melón,  etc. 
Período,  ciclo.  ||  Astron.  El  temps  en  que  qualsevulla 
estrella  o  planeta  fa  la  seua  revolució  complerta  o 
torna  al  nieteix  punt  del  cel.  Período.  U  Med.  El  temps 
que  dura  la  febre  desde  la  seua  pujada  fins  a  la  seua 
remissió.  Período.  ||  Mas.  Contrapunt.  Contrapunto, 
período.  ||  El  punt  mes  alt  ont  pot  arribar  una  cosa. 
Apogeo,  zenit,  cumbre,  colmo.  ||  Arit.  Cada  porció 
de  sis  en  sis  guarismes,  que  son  els  que 's  necessiten 
pera  formar  el  milió,  y  's  divideix  per  medi  d'  una 
coma  en  dos  membres  de  tres  guarismes  cada  un. 
Período. 

PERIODI.  adj.  PERIÓDICH.  ||  PERIODE. 

PERIÓDICAMENT.  adv.  m.  Ab  cert  periode.  Pe- 
riódicamente. 

PERIÓDICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  periode.  Pe- 
riódico. ||  m.  Paper  que  's  publica  en  certs  díes  o  per 
temps  determinat.  Periódico.  II  Lo  que  torna  al  cap 
de  cert  temps  fixo  o  determinat.  Periódico.  ||  Ret.  Se 
diu  d'un  discurs  liaren  y  compost  de  períodes  justos. 
Periódico. 

PERIODICITAT.  m.  Propensió  que  s'  observa  en 
molts  moviments  del  organisme  a  voltes  o  repeticions 
arreglades  a  presentarse  en  époques  determinades  o 
irregulars,  sense  conéixer  la  causa  d'  aixó  ni  sapi- 
guerho  explicar.  Periodicidad. 

PERIOD1NIA.  f.  Med.  Nom  que  serveix  pera  desig- 
nar un  dolor  veement  local  y  que  s'  extén  per  irra- 
diado. Periodinla. 

PERIODÍNICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  correspón  a 
la  periodinia  o  hi  té  relació.  Periodínico. 

PERIODISME.  m.  Professió  de  periodista.  Perio- 
dismo. ||  Conjunt  moral  de  periodistes.  Periodismo. 
||  La  prempsa  periódica.  Periodismo. 

PERIODISTA,  m.  y  f.  Qui  escriu  o  fa  periódichs. 
Periodista. 

PERIODÍSTICAMENT.  adv.  D'  una  manera  perio- 
dística, desde  '1  punt  de  vista  periodístich. 

PERIODISTICH,  CA.  adj.  Que  pertany  al  periodis- 
me  o  ais  periódichs.  Periodístico. 

PERIOFTALMÍA.  f.  Med.  Inflamado  que  ataca  una 
part  deis  ulls.  Perioftalmia. 

PERIONA.  f.  Med.  Membrana  que  's  forma  a  la 
matriu  després  de  la  fecondació.  Periona. 

PERIÓRBITA.  f.  Med.  Periosti  que  cobreix  la  fossa 
orbitaria.  Periórbita. 

PERIOSTI.  m.  Anat.  Membrana  que  cobreix  o  ro- 
deja  els  ossos.  Periostio. 

PERIOSTITIS,  f.  Med.  Inflamado  del  periosti.  Pe- 
riostitis, periostosis. 

PERIOSTOSIS.  f.   Med.  Tumor  que  's  fa  al  pe- 
riosti. Periostosis. 
PERIOT.  m.  PERIODI. 

PERIPATÉTICH,  CA  adj.  Qui  segueix  la  filosofía 
d'  Aristótil;  lo  pertanyent  a  ella.  Peripatético.  || 
Fam.  Ridícol,  extravagant  en  el  seu  modo  de  pensar. 
Peripatético. 


482 


PER 


PER 


Periploca 


PERIPATETISME.  m.  Sistema  peripatétich.  Pe- 
rlpatetismo. 

PERIPATISME.  111.  PERIPATETISME. 

PERIPECIA,  f.  Poét.  Mudanza  gran  y  repentina  en 
els  personatges  del  drama.  Peripecia.  ||  Per  exten- 
sió,  qualsevulla  acció  trágica  o  dramática,  precedida 
o  seguida  d'  altres.  Peripecia. 

PERIPETALIES.  f.  pl.  Bol.  Mena  de  plantes  que 
compren  el  genre  garrofer.  Peripetalias. 

PERIPLE.  m.  Náut.  Navegació  alentorn  d'  algún 
mar  o  d'  algunes  costes.  Periplo. 

PERIPLEROM.  m.  Ret.  Addi- 
ció  d'  una  paraula  inútil  pera 
completar  1' armonía  de  la  fra- 
se. Peripleromo. 

PER1PLISIS.  f.  Med.  Corren- 
ses  molt  abundoses.  Periplisis. 
PERIPLOCA.  f.  Bot.  Plantes 
asclepiadacies,  de  la  mena  de 
les  periplocies,  arbuste  de  fu- 
lles  oposades  y  brillantes,  flors 
en  corimbes  termenals  y  fruit 
folicular.  Creixen  ais  paísos  pro- 
pers  al  Mediterrani. 

PER1PNEUMONÍA.  f.  Med.  In- 
flamado del  pulmó  ab  febre  agu- 
da y  dificulta t  de  respirar.  Pe- 
ripneumonía. 
PERIPOSAT,  DA.  adj.  Molt  mudat  y  adornat.  Pe- 
ripuesto. 

PERIPSIXIS.  f.  Med.  Disminució  del  calor  natural 
del  eos.  Peripsixis. 

PER1PTERI,  A.  adj.  Bot.  Lo  qu'está  rodejat  de  una 
expansió  membranosa  en  forma  d'  ala.  Periptéreo. 
PERIQUET.  m.  y 

PERIQUÍ.  m.  Ornit.  Mena  de  papagall  petit.  Peri- 
quito. 
PERIR.  v.  n.  Morir,  acabar.  Perecer. 
PERIS  (Maimó).  Blog.  Poeta  mallorquí,  de  fináis 
del  sigle  XIII  y  comencament  del  XIV,  fill  d'  En  Marti 
Peris.  Home  públich  qui  exercí  distints  cárrechs,  ha- 
vent  estat  batlle  general  y  administrador  deis  bens 
del  bisbe  de  Barcelona  a  Mallorca.  Els  seus  hereus  y 
descendents  foren  familia  de  gran  renom  en  la  illa. 
Escassa  és  la  producció  literaria  d'  En  Peris  que  ha 
pervingut  fins  a  nostre  temps,  empró  és  exquisida  y 
fa  honor  a  son  nom. 

—  (VICENTS).  Biog.  Un  deis  principáis  capdills  de 
les  Germaníes  de  Valencia  ais  temps  del  emperador 
Caries  I.  Pertanyia  a  la  junta  deis  Tretze,  y  va  ésser 
ell  qui  ab  les  seues  energíes,  ab  la  seua  capacitat  y 
el  seu  valor,  no  sois  feu  arrelar  1'  esperit  popular 
contra  la  noblesa,  sino  que  va  dominar  sempre  les 
forces  reials  enviades  contra  Ms  agermanats.  La  con- 
fianza que  per  sa  condició  de  menestral  tenía  ab  els 
seus  partidaris,  fou  empró  la  causa  de  la  seua  di- 
sort:  va  convocar  en  sa  casa  de  Valencia  ais  mes 
decidits  de  les  Germaníes,  y  no  va  mancar  qui,  do- 
nantne  esment  al  virrei  comte  de  Mélito,  al  saber  el 
sejorn  d'  En  Peris  a  la  ciutat,  va  fer  atacar  la  casa 
per  nombroses  tropes,  y  vegent  que  no  arribaría  a 
rendirse,  hi  feu  ficar  foch,  y  aixís  obliga  a  que  eixís 
el  capdill,  que,  ab  varis  deis  conjurats,  fou  assessi- 
nat.  La  seua  mort,  esdevinguda  en  1522,  prepara  la 
vencuda  del  partit  popular  a  Valencia. 

PERISCIFISME.  m.  Cir.  Incisió  alentorn  del  craní; 
se  Ms  hi  fa  a  aquells  que  pateixen  molt  de  fluxió  ais 
ulls.  Periscifismo. 

PERISCIL1SME.  m.  Med.  Incisió  que  's  fa  al  crani 
pera  aliviar  les  fluxions  deis  ulls.  Periscilismo. 

PERISCIS.  m.  pl.  Els  habitants  de  les  zones  fredes 
ais  quals  va  rodejant  1'  ombra  per  tots  els  punts  del 
horitzó  un  o  mes  dies  enters.  Periscios. 


PERISFALSIA.  f.  Med.  Moviment  de  rotació  o  de 
circundado  per  medi  del  qual  se  redueixen  algunes 
luxacions.  Perisfalsia. 

PERISIOLOGÍA.  f.  Ret.  Redundancia  de  paraules. 
Periosiología. 

PERISÍSTOLE.  m.  Med.  Pausa  entre  dues  polzades 
o  '1  moviment  de  cístole  o  de  contracció,  y  '1  de 
diástole  o  de  dilatado.  Perisístole. 

PERISOLOGÍA.  f.  Ret.  Munió  de  paraules  supér- 
flues.  Redundancia,  perisología. 

PERISPERM.  m.  Bot.  Tegument  déla  llevor.  Pe- 
rispermo. 

PERISPERMÁTICH,  CA.  adj.  Bot.  Pertanyent  al 
perisperm.  Perispermático. 

PERISPÉRMICH,  CA.  adj.  Bot.  Lo  que  té  peris- 
perm. Perispérmeo. 

PERISTAFILÍ.  s.  y  adj.  Anat.  Nom  y  epítet  de  dos 
muscles  del  paladar,  1'  un  intern  y  1'  altre  extern. 
Peristafilino. 

PERISTÁLTICH,  CA.  adj.  Med.  S' aplica  al  movi- 
ment de  contracció  o  compressió  que  fan  els  budells 
pera  expelir  els  excrements.  Peristáltico. 

PERISTASIA.  f.  Ret.  Argument,  assumpte  d'  un 
discurs  ab  totes  les  seues  circunstancies.  Perista- 
sia,  peristasis. 

PERISTECI.  m.  Entom.  Una  de  les  peces  del  pit 
deis  insectes,  situada  entre  les  potes  del  devant  y  les 
del  mitg.  Peristecio. 

PERISTERITA.  f.  Min.  Mena  de  feldespat  impur 
y  de  poca  duresa.  Peristerita. 

PERISTIL.  m.  Arquit.  Galería  exterior  sostinguda 
per  columnes  que  rodeja  tot  un  edifici  o  part  d'  ell. 

PERÍSTOLE,  f.  Anat.  y  med.  Facultat  compressiva 
de  les  fibres  animáis,  y  moviment  peristáltich  deis 
budells.  Perístole. 

PERISTOM.  m.  Bot.  Reunió  de  dentetes  que  rode- 
gen  cercolarment  la  urna  de  les  moisés.  Peristomo. 
||  Cavitat  de  la  regió  inferior  del  cap  deis  insectes. 
Peristomo. 

PERISTOMA.  f.  Med,  Membrana  que  cobreix  la 
embocadura  intestinal  deis  vasos  quilífers  y  qu'  és 
part  de  la  mucosa.  Peristoma. 

PERISTÓMICH,  CA.  adj.  Bot.  Qu*  está  provist  de 
un  peristom.  Peristómeo.  ||  Qu'  está  en  relació  ab  el 
forat  del  cañó  del  calze.  Peristómico. 

PERISTROFA.  f.  Ret.  Figura  que  consisteix  en 
aprofitar  a  favor  nostre  la  proposició  del  contrari. 
Peristrofa. 

PERIT,  DA.  adj.  Mort,  difunt.  Perecido.  ||  p  p.  de 
perir. 

PÉRIT,  A  adj.  Sabi,  docte,  práctich,  expert.  Pe- 
rito. 

PERITAMENT.  adm.  m.  Ab  pericia.  Doctamente, 
con  pericia  ó  maestría. 

PERITATGE.  m.  Estudí  fet  péls  périts;  opinió  o 
parer  deis  experts. 

PERITECI.  m.  Bot.  Receptable  en  que  's  troven 
compresos  els  orgues  de  la  fructificado  deis  bolets. 
Peritecio. 

PERITÍSSIM,  A   adj.  sup.  Molt  périt.  Peritísimo. 

PERITONACRIXIS.  i.  Med.  Trencadura  formada  al 
través  de  la  ruptura  del  peritoni.  Peritonacrixis. 

PERITONEAL.  adj.  Anat.  Lo  concernent  al  perito- 
neu.  Peritoneal. 

PERITONEU.  m.  Anat.  Tela  del  ventre.  Perito- 
neo. 

PERITONITIS,  f.  Med.  Inflamado  del  peritoneu. 
Peritonitis. 

PERJA.  f.  PERTXA. 

PERJAR.  v.  a.  PENJAR. 

PERJUDICABLE,  adj.  PERJUDICIAL. 


PER 


PER 


433 


PERJUDICADAMENT.  adv.  ni.  Ab  perjudici.  Per- 
judicadamente. 

PERJUDICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perjudica.  Perju- 
dicado^ perjudicante. 

PERJUDICAR,  v.  a.  Danyar,  causar  perjudici. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Perjudicar,  damni- 
ficar. 

PERJUDICARSE,  v.  r.  Sofrir  mal  en  sí  meteix,  en 
els  propis  interessos  o  en  !a  seua  salut.  Perjudi- 
carse. 

PERJUDICA!",  DA.  p.  p.  Perjudicado. 

PERJUDICI.  m.  Dany,  pérdua,  detriment  que's  reb 
o  causa.  Perjuicio. 

PERJUDICIAL,  adj.  Danyós,  lo  que  causa  perjudi- 
ci. Perjudicial.  ||  For.  S'  aplica  a  1'  acció  o  excepció 
que  's  deu  examinar  abans  de  tot.  Perjudicial. 

PERJUDICIALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Lo  qu' és  molt 
perjudicial.  Perjudicialísimo. 

PERJUDICIALMENT.  ni.  adv.  Ab  perjudici.  Perju- 
dicialmente. 

PERJUHÍ.  m.  ler.  perjudici.  ||  pl.  Perjuhins.  PER- 

JUDICIS. 

PERJUR,  A.  adj.  y 

PERJURADOR,  A.  s.  Qui  jura  en  falco  trenca  ma- 
liciosament  el  jurament  que  ha  fet.  Perjuro,  perju- 
rador. ||  adj.  Pertanyent  al  perjuri.  Perjuro. 

PERJURAMENT.  adv.  ni.  D'  una  manera  perjura, 
falsa.  Perjuramente.  ||  perjuri. 

PERJURAR,  v.  n.  Jurar  en  fals,  ésser  perjur.  Per- 
jurar, jurar  falso.  ||  Jurar  molt  o  per  vici  o  pera  do- 
nar mes  forca  al  jurament.  Perjurar. 

PERJURARSE,  v.  r.  Faltar  a  la  fé  promesa  al  fer 
el  jurament.  Perjurarse. 

PERJURAT,  DA.  p.  p.  Perjurado. 

PERJURI.  m.  Jurament  fals.  Perjurio,  perjuro. 

PERLA,  f.  Concreció  que  's  forma  dins  de  la  pet- 
xina  de  la  mareperla;  és  de  color  blandí,  brillant, 
gris,  ab  reflexes  argentats  de  varis  colors;  serveix 
pera  adorno.  Perla.  ||  Mena  de  nuvolet  que  's  fa  ais 
ulls  entre  les  túniques  úvea  y  córnia.  Granizo.  || 
Met.  Cosa  exquisida  o  preciosa.  ||  Ornament,  explen- 
dor,  com:  aquesi  jove  és  la  perla  del  colegí.  Lumbre- 
ra, esplendor.  ||  Poét.  Nom  que  s' apropia  a  les  dents 
y  a  les  llágrimes. 

perla  cantelluda.  La  concreció  de  la  mareperla 
que  no  és  rodona.  Barrueco. 

DE  perles.  m.  adv.  Perfectament;  molt  al  cas.  De 
perlas. 

PERLA,  f.  Zool.  Insectes  ortópters  de  la  fam.  deis 
perlits,  ab  el  ventre  acabat  ab  péls  molt  llarchs. 

PERLACA.  f.  aum.  Perla  molt  grossa.  Perlaza. 

PERLADA,  f.  Conjunt  de  grans  d'  ordi  pelats.  f| 
Moltes  perles. 

PERLADURA.  f.  Nom  de  les  desigualtats  a  modo 
de  perles  que  hi  há  a  les  banyes  deis  cervos. 

PERLAT.  m.  adj.  De  color  de  perla  o  semblant  a 
la  perla.  ||  S'  aplica  al  ordi  sense  pallofa  y  en  forma 
de  grá  quasi  esférich;  aixís  se  diu  ordi  p erial.  Ceba- 
da perlada. 

PERLAT.  m.  PRELAT. 

PERLÁTICH,  CA.  adj.  Ant.  PARALÍTICH.  ||  adj.  De 
la  natura  de  la  perla. 

PERLEJAR.  v.  n.  Lluir  com  les  perles.  Brillar 
como  perlas.  ||  Donar  un  color  o  finura  com  les  de  la 
perla.  Perlear.  ||  Buscar  perles. 

PERLEJAT,  DA.  adj.  De  color  o  finura  semblant  a 
la  de  la  perla.  Perleado. 

PERLER  (Domenech).  Biog.  Mariner  que  va  néixer 
a  Alacant  en  1724,  y  va  sentar  placa  de  guardia  ma- 
rina a  Cádic  en  1740,  essent  després  d'  una  brillant 
carrera,  vis-almirall  en   1795.  Va  ferse  remarcar  en 


les  lluites  ab  Inglaterra,  y  quan  les  tropes  del  sultá 
del  Marroch  sitiaren  els  presiris  de  Melilla,  Alhuce- 
mas y  el  Penyó,  va  confiarse  al  expert  mariner  ala- 
cantí  aprovisionar  aquelles  places. 

PERLER,  A.  tn.  y  f.  Qui  compra,  ven,  busca  o  tra- 
valla  perles.  Diamantista. 

PERLERÍA,  f.  Botiga  de  perles.  ||  Conjunt  de  per- 
les. Perlería. 

PERLES.  Geog.  Veinatdel  terme  munpal.  de  Cassá 
de  la  Selva,  prov.  de  Girona.  [|  Poblé  del  dist.  muni- 
cipal d'  Alinyá,  prov.  de  Lleida. 

PERLESÍA.  Med.  f.  Resolució,  relaxació  deis  ner- 
vis  que  'ls  h¡  fá  perdre  llur  vigor,  moviment  y  sensa- 
ció.  Perlesía,  parálisis. 

PERLETA.  f.  dim.  Perlezuela,  perlica,  perlilla, 
perlita.  ||  Substancia  mineral,  grisa,  que  's  presenta 
a  modo  de  perles.  Perlita.  ||  Nom  que  s'  acostuma  a 
donar  a  les  noies  hermoses. 

PERLÍ,  NA.  adj.  Que  té  color  de  perla.  Perlino. 

PERLIFORME.  adj.  En  forma  de  perla. 

PERLIQUETENCIA.  f.  Títol  d'  honor  burlesch. 

PERLLONGA.  f.  Llibant,  corda  de  potencia.  Pro- 
longa. 

PERLLONGACIÓ.  f.  y 

PERLLONGAMENT.  m.  Acció  de  perllongar  algu- 
na cosa.  Prolongación. 

PERLLONGAR.  v.  a.  Ant.  Dilatar.  Prolongar.  || 
Náut.  Anar  navegant  per  una  costa  de  llarch  a  llarch. 
Perlongar,  prolongar. 

PERLLONGAR.  v.  r.  Ter.  ibicench.  Contráete  pera 
llaurar  aparellant  dues  besties  d'  amo  diferent. 

PERLLONGARSE.  v.  r.  Allargarse  una  cosa  mes 
de  lo  degut.  Prolongarse. 

PERLLONGAT,  DA.  p.  p.  Ant.  Prolongado. 

PERMANEIXEDOR,  A.  adj.  Permanecedor. 

PERMANÉIXER.  v.  n.  Perseverar,  continuar,  per- 
sistir, mantindres  en  la  seua  opinió.  Permanecer.  || 
Quedarse,  aturarse.  Permanecer.  ||  Estarse  llarch 
temps  a  algún  lloch.  Permanecer. 

PERMANEIXEMENT.  m.  Permanecimiento. 

PERMANENCIA,  f.  Estabilitat,  immutabilitat,  per- 
severancia, constancia,  durado  ferma.  Permanencia. 

PERMANENCA.  f.  y 

PERMANENCIÓ.  f.  PERMANENCIA. 

PERMANENT.  adj.  Estable,  immutable,  constant, 
lo  que  permaneix.  Permanente,  permaneciente. 

PERMANENTMENT.  adv.  m.  Ab  permanencia  o 
perseverancia.  Permanentemente. 

PERMANESCUT,  DA.  p.  p.  Permanecido. 

PERMANGANAT.  m.  Qut'm.  Genre  de  sais  forma- 
des  per  la  combinado  del  ácit  permangánich  ab  les 
bases  salificables.  Permanganato. 

PERMANGÁNICH,  CA.  adj.  Quím.  Se  diu  d'  un 
eos  ácit  que  's  presenta  al  estat  sólit  baix  la  forma 
d'  una  massa  grisa,  cristallina  y  radiada.  Perman- 
gánico. 

PERMANYER  Y  TUYET  (Francesch).  Biog.  Juris- 
consult  y  ministre.  Nat  a  Barcelona  1'  any  1817  y  va 
morir  en  1864.  Va  cursar  a  Cervera  y  a  Sivilla,  ont 
va  lücenciarse  en  dret.  En  sa  jovenesa  va  conreuar 
la  poesía,  havent  colaborat  en  els  Trovadors  Nous. 
Va  ésser  catedrátich  de  dret  a  V  Universitat  de  Bar- 
celona y  a  la  Central,  vis-president  del  Congrés  y 
ministre  d'  Ultramar.  Era  home  d'  altes  qualitats  de 
intellígencia  y  de  moralitat.  L*  Ateneu  Barceloní  va 
dedicarli  una  sessió  necrológica  V  any  1881,  posant 
la  seua  figura  a  la  galería  de  socis  ilustres  de  la  cor- 
poració. 

PERMANYER  (Sant  Pere  de).  Geog.  Poblé  del 
Bergadá,  a  la  divisoria  del  Gavarresa  y  la  riera  de 
Olost.  Té  393  hab. 


484 


PER 


PER 


PERMEABILITAT.  f.  Qualitat  deis  cossos  que  no 
poden  mullarse  sense  que  traspassi  1' hutnitat.  Per- 
meabilidad. 

PERMEABLE,  adj  Epítet  deis  cossos  a  través  deis 
quals  s'  hi  poden  fer  passar  els  líquits.  Permeable. 

PERMENOR.  ni.  Reunió  de  circunstancies  menu- 
des  y  particulars.  Pormenor. 

AL  PERMENOR.  A  la  menuda.  Al  pormenor. 

PERMÉS  A.  p.  p.  De  permetre.  Permitido.  ||  Lícit. 
Permitido. 

PERMESSIBLE.  adj.  PERMISSiBLE. 

PERMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  permet  o  consent. 
Permitidor,  permisor.  ||  Qui  sofreix,  tolera  o  dissi- 
mula alguna  cosa.  Permitidor. 

PERMETIMENT.  m.  Ant.  PERMÍS. 

PERMETIR.  v.  a.  permetre. 

PERMETRE.  v.  a.  Soírir  o  tolerar  alguna  cosa,  no 
oposarshi.  Permitir.  ||  Donar  lloch  o  temps  pera  lo 
que  's  deu  fer,  y  's  din  de  coses  que  no  dependeixen 
del  propi  arbitri,  cotn:  la  meua  edat  no  'm  permet 
portar  les  armes.  Permitir.  ||  No  impedir  lo  que  no  's 
deuría  tolerar.  Permitir.  ||  Teol.  Concórrer  físicament 
a  la  operació  d'  alguna  cosa,  encara  que  sigui  dolen- 
ta,  sense  voluntat,  amor  o  desitg  d'  ella,  com:  Deu 
permet  el  pecat.  Permitir.  ||  A  les  e  coles  y  a  la  ora- 
toria és  concedir  alguna  cosa  com  si  fos  certa  o  per 
no  fer  al  cas  de  la  qüestió  o  per  la  seua  fácil  solució 
o  solía.  Permitir. 

PERMÍS.  m.  Llicencia,  consentiment,  facultat. 
Permiso.  ||  privilegi. 

AB  el  seu  PERMÍS.  Expr.  Que  s'  usa  pera  donar  sa- 
tisfácelo o  per  cortesía  de  lo  que  's  va  a  fer.  Con  su 
licencia  ó  permiso. 

DONAR  PERMÍS.  fr.  Donar  el  consentiment  o  llicen- 
cia pera  fer  alguna  cosa.  Dar  permiso,  dar  licencia. 

PENDRE  'l  Permís.  fr.  Fer  alguna  cosa  sense  dema- 
nar  la  llicencia  o  facultat  que  's  necessita  o  que  re- 
quereix  la  urbanitat.  Tomarse  la  licencia. 

PERMISSIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  permetre.  Per- 
misible, permitidero. 

PERMISSIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  permetre.  Permi- 
sión. ||  PEt,MÍS.  ||  Ret.  CONCESSIÓ. 

PERMISSIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  permís.  Per- 
misivo. 

PERM1SSIVAMENT.  adv.  Ab  permissió  tácita- 
ment.  Permisivamente. 

PERMISSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  permet.  Permitidor. 

PERMISTIÓ.  f.  PERMÍS. 

PERMITENT.  p.  a.  Qui  permet.  Permitente. 

PERMIXTIÓ.  f.  Barreja.  Permixtión,  mezcla. 

PERMODO.  m.  PERMÓDOL. 

PERMÓDOL.  m.  Arq.  Pedra  o  fusta  que  surt  de  la 
paret  pera  sostindre  quadrats,  bigues  y  altres  coses. 

Can,  modillón,  ja- 

£.  balcón,   canecillo, 

^"^i  JS#^  "~3ii  y    ant'    Almojaya. 

||  Pega  composta 
de  tres  fustes  for- 
mant  triángul  pera 
sostindre  prestat- 
ges.  Palomilla.  || 
Pega  de  ferro  que 
surt  de  la  paret  y 
serveix  pera  sos- 
tindre les  llosanes 
deis  balcons.  Car- 
tela. ||  Triangle  de 
fusta  per  adaptar  a 
un  angle. 

PERMODOLET.  m.  Uva.  Arq.  Permódol  petit. 

PERMODUL.  m.    Ter.   ibicench.    Obstacle,  repisa. 

PERMUTA,  f.  Cambi,  barata.  Trueque,  permuta, 
permutación.  ||  Parlant  de  benifets  eclesiástichs  és 


Permódol  gotich 


Permódol,  istil  mitgeval 


la  resignació  o  renuncia  que  dos  fan  de  llurs  beni- 
fets en  mans  del  ordinari  eclesiástich,  ab  súplica  re- 
cíproca pera  que  's  dongui  lliurement  el  benifet  del 
un  al  altre.  Permuta.  ||  Reíerint- 
se  a  lo  moral  se  diu  deis  cors,  vo- 
luntáis, etc.,  quan  s' observa  d¡- 
ferent  modo  de  procedir. 

PERMUTABLE,  adj.  Lo  que 's 
pot  permutar.  Permutable. 

PERMUTACIÓ.  f.  PERMUTA.  || 
Ret.  Figura  ab  que's  significa  una 
cosa  y  se  'n  sent  un'  altra.  Per- 
mutación. |]  pl.  Arit.  Mena  de 
combinado  en  que  no  sois  s'  aten  al  número  de  ter- 
mens  que's  comparen,  sino  també  a  la  diferencia  que 
resulta  del  lloch  en  que's  coloquen.  Permutaciones. 

PERMUTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  permuta.  Permu- 
tador. 

PERMUTAR,  v.  a.  Baratar,  cambiar.  Permutar.  || 
Geom.  Alternar.  Permutar. 

PERMUTAT,  DA.  p.  p.  Permutado. 

PERN.  m.  Eix,  clau  rodó,  gros  y  de  cabota  quasi 
rodona.  Perno.  ||  Clavilla  de  ferro.  Perno.  II  La  cua 
de  la  romana.  Regla.  ||  TORN.  ||  Met.  PODEROS,  VALE- 
RÓS.  ||  Mena  de  mitg  golf  o  de  clau  ganxut  sense 
punta  que  usen  els  fusters  pera  posar  y  treure  fácil- 
ment  les  portes.  Perno. 

CLAVAR  AB  perns.  fr.  Empernar. 

TINDRE  uns  BONS  PERNS.  fr.  Tindre  a  favor  seu  ais 
que  manen  o  poden  valer.  Tener  buenas  amarras  ó 
buenas  aldabas,  agarrarse  de  buenas  aldabas. 

PERN.  m.  Ant.  Cama.  Pierna. 

PERNA.  Ant.  PERNIL.  ||  CAMA.  ||  PERNES  AL  AIRE. 
Mort. 

PERNABATRE.  v.  a.  Batre  les  pernes  o  carnes. 
Regirarse  convulsivament.  ||  Potejar. 

PERNADA,  f.  Cop  de  perna;  coga.  Coz.  ||  Carnada, 
gambada.  Pernada.  ||  Multitut  o  provisió  de  perns. 
Pernerío.  ||  Y  perna.  La  quarta  part  del  más.  ||  Casa 
constituida  en  alodi  d'  algú  ab  motiu  d'  habitar  en 
ella.  ||  Certa  porció  de  grans  pera  la  sembra.  ||  — 
IDRET  DE).  DRET  DE  CUIXA. 

PERNEJAR.  v.  a.  Moure  les  carnes,  agitarles. 

PERNET.  m.  Golf  de  porta.  Gozne. 

PERNIBORRA.  s.  Fam.  Que  usa  pantorrilles  pos- 
tices,  que  's  posa  borra  a  les  carnes  per  donárlashi 
bona  forma. 

PERNICIÓS,  A.  adj.  Perjudicial,  funest,  fatal,  no- 
ciu.  Pernicioso. 

PERNICIOSAMENT.  adv.  m.  Perjudicialment.  Per- 
niciosamente. 

PERNICIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Alolt  perjudicial. 
Perniciosísimo. 

PERNIL.  ni.  Anca  y  cuixa  del  animal;  se  diu  espe- 
cialment  de  la  del  porch.  Jamón,  pemil,  nalgada, 
lunada.  ||  CAMBÓ. 

pernil  ranci.  Lo  que  comenga  a  passarse.  Pemil 
rancio,  jamón  rancio. 

PERNILET.  m.  dim.  Pernil  petit.  Jamoncico,  ja- 
moncillo, jamoncito,  pernilillo. 

PERMOBERT,  A.  adj.  De  carnes  obertes,  escar- 
dalencii.  Perniabierto. 

PERNITORT,  A.  adj.  De  carnes  fortes.  Patituerto. 

PERNITRÓS.  adj.  m.  Quim.  Calificado  donada 
péls  antichs  a  un  ácit  qu'  és  una  simple  barreja  deis 
ácits  nitres  y  nítrich.  Pernitroso. 

PERNOCTADOR,  A.  s.  Qui  pernocta.  Pernocta- 
dor. 

PERNOCTAR,  v.  n.  Passar  la  nit  a  algún  lloch. 
Pernoctar.  ||  vetllar. 

PERNOCTER,  A.  adj.  Pernoctador.  ||  Calificaliu  del 
aucell  de  rampinya,  que  sois  va  de  nit.   Pernoctero. 


PER 


PER 


465 


Perol 


PERNOLIAR.  v.  a.  Ant.  EXTREMUNCiAR.  ||  Posar 
els  sants  olis.  ||  s.  ni.  Els  sants  olis. 

PERNÓSTICH.  m.  Ter.  ibicench.  Almanach.  Calen- 
dario. ||  PRONÓSTICH. 

PERO.  Conjuncció  adversativa,  que  regularment 
destrueix  o  disminueix  lo  que  s'  ha  dit  abans.  Pero. 
||  Usat  com  a  substantiu  significa  defecte,  com:  fula- 
no no  té  pero.  Pero.  ||  Obstacle,  impediment.  Pero.  || 
No  obstant,  encara  que.  Pero,  no  obstante,  todavía. 
PERO  Si  nó.  m.  adv.  D'  altra  ma- 
nera   Pero  si  no,  de  otra  suerte. 

PEROL,    m.    Eina    de    nietall 
molt  oberta  de  boca  y  en  figura 
de  mi t ja  esfera.  Perol.  ||  Mena  de 
caldera  fonda  pera  donar  els  banys 
a  les  obres  de  cera.  Bañador.  || 
Eina  de  fusta  o  cuiro  pera  treure 
l'aigua  que's  fica  ais  barcos.  Balde. 
PEROLA.  f.  Perol  gran.  Caldero. 
PEROLAC.  ni.  auni.  Perol  gran.  Perolazo. 
PEROLADA.  f.  Lo  contingut   dins  d'  un  perol   o 
d'  una  perola.  Calderada. 

PEROLER.  ni.  Calderer.  ||  Qui  fá  y  adoba  perols 
o  peroles. 

PEROLET.  di.  dim.  Perolillo. 
PEROLET.   Geog.  Caseriu  del  terme  de  Sant  Sal- 
vador de  Tolo,  prov.  de  Lleida. 

PERONÉ,  ni.  Ant,  U  os  mes  prim  deis  dos  de  la 
cama.  Peroné. 

PERÓNICH,  CA.  adj.  Anat.  Pertanyent  al  peroné. 
Peroneo. 

PERORACIÓ.  f.  Recopilado,  compendi,  derrera 
part  de  la  oració  en  que  1'  orador  mou  els  afectes. 
Peroración  |i  Acte  de  perorar.  Peroración.  ||  Dis- 
curs,  oració  retórica.  Peroración. 

PERORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  discursos,  qui  pe- 
rora. 

PERORAR,  v.  n.  Acabar  el  discurs  recopilant  to- 
tes les  raons  que  s'  han  tret  pera  prova.  Percrar.  || 
Demanar  eficacment,  ab  instancia.  Orar,  perorar. 

PERORATA,  f.  Discurs,  explicado  pública  o  aca- 
démica. Perorata. 

PERORNAR.  v.  a.  Adornar  molt.  Perornar. 
PERORNAT,  DA.   adj.  Adornat  en  extrem.  Peror- 
nado. 

PEROT  (Son).  Geog.  Predi  de  1"  illa  de  Mallorca, 
al  terme  de  Bunyolu,  en  el  veinat  d'  Orient.  ||  desp. 
de  Pere. 

PEROWSKITA.  f.  Min.  Titanat  de  cals.  Perows- 
kita. 

PEROXIDAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  conté  gran 
quantitat  d'oxígen.  Peroxidado. 

PERÓX1T.  ni.  Quim.  Oxit  que  conté  la  major  quan- 
titat possible  d'oxígen.  Peróxido. 
PERPAL.  m.  PARPAL. 
PERPENDICLE.  m.  y 

PERPENDiCUL.  m.  Lo  que  cau  a  plom.  Perpen- 
dículo. ||  PLOM,  4. 

PERPENDICULAR,  adj.  geom.  Se  diu  de  la  ratlla 
o  pía  que  cau  demunt  d' un  altre  sens  inclinarse  a 
una  part  ni  altra.  Perpendicular. 

PERPFNDICULARITAT.  f.  Estat  o  situado  de  lo 
qu'és  perpendicular.  Perpendicularidad. 

PERPENDICULARMENT.  adv.  m.  D'un  modo  per- 
pendicular. Perpendicularmente. 

PERPETRACIÓ.  f.  L' acte  de  cometre  algún  crim 
o  delicte.  Perpetración. 

PERPETRADOR,  A.  m.  y  f.  Agressor,  qui  comet 
algún  delicte.  Perpetrador. 

PERPETRAR,  v.  a.  Cometre  algún  delicte.  Perpe- 
trador. 


Perpetuina 


PERPETRAT,  DA.  p.  p.  Perpetrado. 

PERPETRE,  v.  a.  Forma  catalana  de  perpetrar. 

PERPETU,  A.  adj.  perpetuu. 

PERPETUA.  Bot.  PERPETUINA. 

PERPETUADOR,  A.  adj.  Lo  que  perpetua  la  me- 
moria d' alguna  cosa.  Perpetuador. 

PERPETUAL,  adj.  Ant.  perpetuu. 

PERPETUALITAT.  f.  Condició  de  perpetuu.  Per- 
petualidad. 

PERPETUALMENT.  adv.  m.  Ant.  y 

PERPÉTUAMENT.  adv.  m.  Sempre,  sense  inter- 
missió.  Perpetuamente. 

PERPETUAR,  v.  a.  Fer  per- 
petua o  molt  durable  alguna 
cosa.  Perpetuar. 

PERPETUARSE,  v.  r.  Eter- 
nizarse. 

PERPETUAT,  DA.  p.  p.  Per- 
petuado. 

PERPETUINA.  f.  Bot.  Plan- 
ta de  jardí  quines  flors,  que  son 
morades,  se  conserven  sempre 
encara  que  siguin  cullides. 
Siempreviva  ó  perpetua  mo- 
rada. 

PERPETUITAT.  f.  Durado 
sense  fí ;  y 's  pren  també  per 
duració  molt  llarga  o  incessant. 
Perpetuidad. 

PERPETUU,  A.  adj.  Lo  que 
duta  sempre  o  per  liare h 

temps.  Perpetuo.  ||  Continuu,  no  ¡nterromput.  Per- 
petuo. ||  Se  diu  de  lo  que  dura  tota  la  vida  d'una 
persona.  Porpetuo.  ||  Se  diu  de  lo  que  's  repeteix 
molt  sovint,  com:  disputes  perpetúes,  etc.  Perpetuo. 

en  perpetuu.  m.  adv.  Ant.  perpetuament. 

PERPINYÁ  (Pere  Joan).  Biog.  Doctor  en  drets  y 
canonge  mallorquí,  mort  assessinat  1'  any  1686.  El 
rei  va  elegirlo  jutge  de  Pariatge  del  regne  en  1660. 
Mes  tart  se  feia  relligiós,  essent  canonge  de  la  Sen 
de  Palma  y  vicari  general  del  bisbat.  A  la  vetlla  del 
día  11  Desembre,  al  retornar  del  palau  bisbal,  rebía 
la  mort  al  entrar  a  casa  seua.  Sois  existeixen  com 
obra  d'ell  estampa ts,  alguns  travalls  d'  arivocat. 

PERPINYÁ  o  PERPINYANI  (Joan).  Biog.  Cize- 
llador  y  argenter  valencia  del  sigle  xiv.  Autor  del 
retaule  de  plata  del  altar  major  de  la  catedral  de 
Palma  de  Mallorca,  acabat  de  construir  en  l'any  1373 
y  per  quina  obra  va  cobrar  mil  lliures  mallorquines. 

PERPINYÁ.  Geog.  Forma  dos  cantons  del  depart. 
deis  Pirineus  Orientáis.  Lo  cantó  del  Est  compren 
part  de  la  Vila  y  'ls  ajuntaments  de  Alenyá,  Cabes- 
tany,  Canet,  Cauches,  Cornelia  del  Vernet,  Eina, 
Lator-baix-Elna,  Montescot,  Sant  Cipria,  Sant  Nas- 
sari,  Thesa,  Tologes  y  Vilanova  de  la  Rahú;  reunint 
entre  tots  35,281  hab.  El  cantó  del  Oest  compren 
P  altra  part  de  la  vila  y  'ls  ajuntaments  de  Rahó, 
Bompás,  Pía,  Sant  Esteve,  Santa  María,  Vilallonga 
de  la  Salanca  y  Vilanova  del  Riu,  fent  entre  tots  un 
total  de  20,829  hab. 

PERPINYÁ.  Geog.  Districte  del  depart.  deis  Piri- 
neus Orientáis  que  compren  els  set  segiients  cantons: 
Lator,  Millas,  Perpinyá  (Est),  Perpinyá  (Oest),  Rives- 
altes,  Sant  Pau  y  Thuir,  reunint  entre  tots  121,256 
habitants. 

PERPINYÁ.  Geog.  Antiga  capital  del  Rosselló,  y 
are  del  depart.  deis  Pirineus  Orientáis,  plaga  forta 
y  bisbat,  a  la  vorera  dreta  de  la  Tet,  a  11  kilometres 
de  la  seua  desembocadura  al  Mediterrá.  Compta  una 
població  de  38,898  hab.  Desde  1172,  fins  a  mitjans 
del  sigle  xvil,  va  formar  part  del  regne  d'Aragó.  Se- 
jornaren  en  ella  temporalment  durant  el  sigle  xmels 
monarques  y  fou  cort  deis  reis  de  Mallorca.  En  les 


486 


PER 


PER 


lluites  de  Lluis  XI  de  Franga,  l'exércit  d'aquell  va 
posar  si  ti  a  Perpinyá,  que  feu  una  defensa  memora- 
ble, rendintse  en  1475,  després  deis  heroismes  d'  en 
Joan  Blancas.  En  la  catedral  de  Sant  Joan,  s'  ni  con- 
serven beiles  obres  d'art,  essent  ademes  remarcables 
el  Castellet,  1'  Universitat,  are  destinada  a  Museu  y 
Biblioteca,  la  Ciutadela  ab  el  castell  deis  reis  de 
Mallorca,  la  Llotja,  1' iglesia  de  Santa  María,  antich 


r«i¡?  in- 


vista general  de  Perpinyá 


convent  d'Agustins  y  entre  'ls  edificis  de  1'  antigor 
conserváis  a  Perpinyá,  cal  esmentar  una  casa  cons- 
truida en  1508  al  carrer  de  la  Má  de  ferro,  ab  orna- 
ments  esculpits  de  forqa  relleu  y'l  Palau  deis  reis  de 
Mallorca. 

PERPINYÁ  (Cap  de).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  po- 
nentina de  1'  illa  de  Menorca. 

PERPLEX,  A.  adj.  perplexe. 

PERPLEXAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  perple- 
xa,  irresoluta. 

PERPLEXE,  A.  adj.Duptós,  incert,  irresolut.  Per- 
plejo. 

PERPLEXITAT.  adv.  m.  Dupte,  irresolució.  Per- 
plejidad. ||  ANSIA,  INQUIETUT. 

PERPUNT.  m.  Repunt.  ||  Cosit  espés  y  fort.  ||  Mena 
de  roba  feta  a  punt  d'  águila  o  a  máquina.  Perpunte 
PERPUNTAR.  v.  r.  REPUNTAR. 
PERQUANT.  adv.  Per  la  rao  de  que.  Porque,  por 
cuanto. 

PERQUÉ,  conj.  causal.  Porque.  ||  Usat  com  subs- 
tantiu,  causa,  rao,  motiu,  etc.  Porque. 

SENSE  qué,  ni  PERQUÉ,  m.  adv.  Sense  causa,  sense 
fonament,  per  res.  Sin  porque  ni  para  que. 

PERQUIRIR,  v.  a.  Ant.  INQUIRIR,  INVESTIGAR. 
PERQUISICIÓ.  f.  PESQUIQA. 
PERQUISICIÓ  CURIOSA:  CURIOSITAT. 
PERRUCA.  f.  Cabellera  postica.  Peluca.  ||  La  per- 
sona que  gasta  perruca.   Peluca.  II  Fam.  La  repreen- 
sió  d'un  superior  a  algún  inferior.  Peluca. 

PERRUCA  DE  POLLS:  POLLOS. 
mitja  perruca.   La  senzilla  y 
lleugera  pél  seu  pentinat.  Pelu~ 
quin. 

PERRUCACA.  f.aum.Pelucón. 
i  JijL    |  PERRUCA1RE   com.  y 

V/J^J  PERRUQUER,  A.  m,  y  f.  Qui 

^¿u*?  ***Z¿^^       té  per  ofici  pentinar  y  fer  o  ven- 
dré perruques.  Peluquero. 

PERRUQUERÍA.f.  Botigaofá- 
brica  de  perruques.    Peluquería. 
PERRUQUETA.  f.  dim.  Pelu- 
quilla,  peluquita,  peluquín. 

PERS  Y  RAMONA  (Magi). 
Biog.  Escriptor  y  frenólech  cá- 
tala. Nat  a  Vilanova  y  Geltrú  1' any  1803,  havent 
niort  en  1888.  Era  de  ofici  sastre;  va  establirse  a 
Cuba,  tornant  1' any  1842  y  domiciliantse  a  Bar- 
celona, p  enent  part  activa  en  el  moviment  intelec- 
tual. Ya  publicar:  Arte  de  Sastrería  (1836)  y  després 
un  suplement  (1846);  la  Revista  Frenológica  (1852-54); 
Historia  de  la  lengua  y  literatura  catalana  (Barcelona, 
1850,  imp.  Tauló),  reimpresa  y  aumentada  (Barcelo- 
na, 1857,  imp.  Tauió);  Gramática  catalana-castellana 


Persega 


(Barna..  1847,  imp.  Verdaguer);  Emancipación  poé' ka 
(Barna.,  1845);  Cartilla  de  la  ciencia  política  (segona 
edic.  Barna.,  1848,  imp.  Tauló);  Manual  de  Frenolo- 
gía y  algunes  traduccions  y  altres  origináis  de  polí- 
tica y  sociología. 

PERSA,  adj.  y 

PERSA,  NA.  sdj.  Natural  de  o  pertanyent  a  Persia. 

PERSECUCIÓ.   f.   L'acte  de  perseguir.  Persecu- 
ción, perseguimiento.  ||  Els  trevalls  y  molesties  del 
eos  y  de  1*  ánima.  Persecución.  ||  L'odi  ab  que  tota 
mena    de  sectaris 
persegueixen  a  I  s 
que  no  pensen  com 
ells.  Persecución. 

PERSECUTA- 
DOR,  A.  m.  y  f. 
PERSEGUIDOR. 

PERSECUTAR. 
v.  a.  Ant.  PERSE- 
GUIR. 

PERSECUTOR, 
m.  PERSEGUIDOR. 

PERSEGA.  f.  Ictiol.  Genre  linneá  de  peixos  acan- 
topterigis,  que  vé  a  formar  el  tipus  de  la  familia  deis 
percoidis,  comprenent  algunes  menes  de  peixos  de 
mar  y  d'  aigua  dolca,  que  figuren  com  un  deis  mes 
nutritius,  per  la  sena  carn  blanca  y  exquisida,  y  per 
la  facilitat  de  pairlos.  Perca. 

PERSEGUEIXER.  v.  a.  y  'ls  seus  deriváis.  PER- 
SEGUIR. 

PERSEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  persegueix. 

PERSEGUIMENT.  m.  PERSECUCIÓ. 

PERSEGUIR,  v.  a.  Correr  derrera  del  que  fu;g.  Per- 
seguir, hostigar,  ejecutar,  asenderear,  dar  tras 
uno,  seguir.  ||  Buscar  a  algú  per  tot  arreu  ab  fre- 
qüencia  y  impertinencia.  Perseguir.  ||  Molestar,  do- 
nar mal  temps  a  algú.  Perseguir.  ||  Parlant  de  la 
caca.  Montear. 

PERSEGUIRSE,  v.  r.  Buscar  ocasions  pera  danyar- 
se  mutuament  els  qu' están  enemistats.  Perseguirse. 

PERSEGUIT,  DA.  p.  p.  Perseguido. 

PERSESTIR.  v.  a.  y  'ls  seus  deriváis.  PERSISTIR. 

PERSÉU.  m.  Una  de  les  vintidues  constelacions 
celestes,  dites  boreals;  consta  de  vintisis  estrelles. 
Perseo. 

PERSEVERANCA.  f.  y 

PERSEVERANCIA,  f.  Constancia,  permanencia, 
continuado.  Perseverancia.  ¡|  Duració  permanent  o 
continua  d'  alguna  cosa.  Perseverancia. 

perseverancia  final.  Constancia  en  la  virtut  y  en 
conservar  la  gracia  fins  a  la  mort.  Perseverancia  final. 

PERSEVERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  persevera. 

PERSEVERANSA.  f.  Ant.  Perseverancia. 

PERSEVERANT.  p.  a.  Qui  persevera.  Perseve- 
rante. 

PERSEVERAR,  v.  n.  Conservar- 
se, ser  ferm  y  constant.  Perseve- 
rar. ||  Permanéixer,  durar  molt  de 
temps.  Perseverar.  ||  v.  a.  perma- 
néixer. 

PERSEVERAT,  DA.  p.  p.  Per- 
severado. 

PERSIÁ,  NA.  adj.  Natural  o  pro- 
pi  de  Persia. 

PERSIANA,  f.  Especie  de  gelosía 
feta  de  llistonets  atravessats  hori- 
sontalment,  de  modo  que  hi  entri 
1'  aire  y  no  '1  sol.  Persiana. 

PERSICARIA,  f.  Bot.  Genre  de 
plantes  poligonacies  que  creix  ais 
lloclis  humits  y  se  conreua  ais  jardins.  Persicaria. 

PÉRSICH,  CA.  adj.  De  Persia.  ||  PRÉSSECH. 


Persicaria 


PER 


PER 


487 


PERSIGNACIO.  f.  Acció  de  persignar. 

PERSIGNAR,  v.  a.  Administrar  el  baptisme  en  cas 
de  necessitat  sense  les  ceremonies  prescrites.  Echar 
agua.  ||  Fer  tres  creus  al  senyarse  algú. 

PERSIGNARSE,  v.  r.  Fer  tres  creus  ab  lo  dit  pól- 
ze  de  la  má  dreta.  una  al  front,  un'  altra  a  la  boca 
y  la  tercera  al  pit.  Persignarse.  ||  Met.  Admirarse, 
extranyarse  d' alguna  cosa.  Persignarse. 

PERSIGNAT,  DA.  p.  p.  Persignado. 

PERSINYAR.  v.  a.  y  deriváis.  PERSIGNAR. 

PERSIÓ.  m.  Dipósit  que  's  fa  a  les  canonades 
pera  plomejar  1'  aigua  y  pera  netejarles  quan  s' em- 
bocen. Arcón,  purificador. 

PERSISTEN^A.  f.  y 

PERSISTENCIA,  f.  Permanencia,  fermesa,  cons- 
tancia. Persistencia. 

PERSISTENT.  adj.  Constant,  qui  persisteix.  Per- 
sistente. 

PERSISTIDOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  persisteix  y  lo  que 
persisteix. 

PERSISTIR,  v.  n.  Mantíndres  ferm.  Persistir.  |l 
Perseverar,  durar  molt  temps.  Persistir. 

PERSINTE.  Ter.  ibicench.  Cintura. 

PERSONA,  f.  Individuu  de  la  naturalesa  humana. 
Persona.  ||  Qualsevol  home  o  dona  quin  nom  no  se 
sap  o  no's  vol  dir.  Persona.  ||  La  disposició  o  figura 
del  eos.  Persona.  ||  personatge.  ||  L' home  distingit 
d' una  república.  Persona.  ||  L' home  de  capacitat, 
de  disposició  y  prudencia.  Persona.  ||  Teol.  Se  diu 
del  Pare,  del  Fill  y  del  Esperit  Sant,  que  son  tres 
distintes  persones  ab  una  meteixa  essencia.  Persona. 
II  Qualsevol  nom  o  pronóm  ab  que  concorda  '1  verb. 
Persona.  ||  Actor,  interlocutor  en  les  comedies.  Per- 
sona, personaje. 

persona  decent.  L' home  o  dona  de  bona  conduc- 
ta. Persona  decente. 

persona  jurídica.  Juris.  Corporació  a  la  qual  la 
1  leí  reconeix  com  a  tal. 

persona  interpÓSITA.  Expr.  llat.  for.  Qui  fá  una 
cosa  en  lloch  d'nn  altre.  Persona  interpósila. 

LA  PERSONA  QUE  MOLT  MUDA,  LA  VEURÁS  SEMPRE 
PERDUDA.  Ref.  PEDRA  QUE  RODÓLA,  etc. 

LA  PERSONA  QUE  MOLT  RIU,  NO  TÉ  'L  SENY  MOLT 
VTU.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  '1  riure  sense  motiu 
és  propi  de  tontos.  El  que  ríe  demasiado  es  hombre 
poco  avispado. 

LA  PERSONA  QUE  TÉ  CRÍA,  SEMPRE  GUANYA  NIT  Y 
DÍA.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  '1  bestiar  dona  molt 
de  producte  al  seu  amo.  Quien  cria,  oro  hila. 

pagar  DE  LA  seua  persona,  ir.  Trovarse  en  alguna 
acció  o  altra  cosa.  Hallarse  presente;  presenciar. 

PERSONADES.  f.  pl.  Bol.  Familia  de  plantes  mo- 
nopétales,  quina  flor  imita  "1  morro  d'  un  animal. 
Personadas. 

PERSONAL,  adj.  Pertanyent  a  la  persona.  Per- 
sonal. ||  m.  Talla,  tribuí  que  paguen  en  algunes  parts 
els  caps  de  casa,  y  son  del  estat  general.  Personal. 
||  Conjunt  de  persones  que  travallen  en  una  empre- 
sa, obra,  etc.  II  adj.  Que  ho  fá  la  propia  persona. 

PERSONALISACIÓ.  f.  La  acció  de  personalisar. 
Personalización. 

PERSON  ALISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  personalisa  al 
esctiure  o  al  parlar 

PERSONALISAR.  v.  a.  Parlar  o  escriure  dirigintse 
o  referintse  directament  al  individuu,  en  comptes  de 
la  materia  de  que  's  tracta  o  nomenar  la  persona  a 
qui  s'  aludeix.  Personalizar. 

PERSONALISARSE.  v.  r.  Mostrarse  part  en  algún 
negoci.  Personalizarse. 

PERSONALISME.  m.  Defecte  que  consisteix  en 
donar  a  totes  les  qüestions  un  giro  o  interpreta- 
do personal.  Personalismo.  ||  Egoísme.  Persona- 
lismo. 


PERSONAL1TAT.  f.  La  ¡ndividualitat,  diferencia 
que  constitueix  la  distinció  de  persones.  Persona- 
lidad. 

PERSONALMENT.  adv.  m.  En  propia  persona, 
per  sí  meteix.  Personalmente,  en  persona,  por  si 
mismo,  por  su  persona. 

PERSONAR.  v.  a.  y 

PERSONARSE,  v.  r.  Acudir  en  persona  a  algún 
lloch  ont  la  presencia  és  reclamada.  Personarse. 

PERSONAT.  m.  Benefici  eclesiástica  íundat  ab  el 
sol  fí  de  permutarlo  ab  altres  verdaderament  ecle- 
siástichs,  pera  evitar  la  simonía.  Personado.  ||  A 
algunes  parts  son  certes  prerrogatives  que  algú  té  a 
la  Iglesia  sense  jurisdicció  ni  ofici,  pero  ab  renda  y 
cadira  al  chor.  Personado.  |i  Dignitat  eclesiástica 
sense  jurisdicció  ni  ofici.  Personado.  ||  La  persona 
que  té  aquesta  prerrogativa.  Personado. 

PERSONATGE.  m.  Subgecte  de  distinció,  de  pren- 
des. Personaje.  ||  Persona  d¡sfre?ada  pera  repre- 
sentar alguna  comedia.  Personaje.  ||  Extranger,  no 
conegut  o  que  va  d'incógnit.  Personaje.  H  Figura  de 
persona  en  una  tela,  paper,  etc.  Personaje. 

PERSONEJAR.  v.  n.  Portarse  com  a  persona.  Por- 
tarse como  persona. 

PERSONER.  m.  Síndich.  Personero.  II  Partici- 
pant,  interessat  ab  altres.  Participe,  cointeresado, 
accionista.  ||  Apoderat  o  procurador  d' alguna  per- 
sona. Personero. 

PERSONERÍA,  f.   Procura,  comissió.  Personería. 

PERSONETA.  f.  dim.  Personilla. 

PERSONIFICABLE.  adj.  Lo  que  pot  personificar- 
se. Personificable. 

PERSON1FICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  personifi- 
car. Personificación. 

PERSONIFICADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  en  sos  escrits 
o  conversa  personifica. 

PERSONIFICAR,  v.  a.  Donar  vida  y  atributs  de 
éssers  racionáis  ais  que  no  ho  son,  pintantlos  o  des- 
crivintlos  animats.  Personificar.  ||  r.  Referirse  a  di- 
ferentes persones  en  lo  que  's  diu.  Personificar.  || 
Entre  actors  representar  el  personatge  ab  tota  pro- 
pietat.  Personificarse. 

PERSONIFICAT,  DA.  p.  p.  Personificado. 

PERSPECTIU.  m.  Qui  professa  la  perspectiva. 
Perspectivo. 

PERSPECTIVA,  f.  Ciencia  qu'  ensenya  a  deliniar 
els  obgectes  demunt  d'  una  superficie.  Perspectiva. 
||  Obra  executada  segons  1'  art  de  la  perspectiva. 
Perspectiva.  ||  Tot  lo  qu'és  obgecte  de  la  vista  en 
la  major  distancia  especialment  quan  és  ameni  y  de- 
litos. Perspectiva.  ||  L'  apariencia  y  falsa  represen- 
tado de  les  coses.  Perspectiva. 

PERSPICACIA,  f.  y 

PERSPICACITAT.  f.  Ant.  Agudesa  y  penetració 
de  la  vista.  Perspicacia,  perspicacidad.  ||  Agudesa, 
vivesa,  ingeni,  talent.  Perspicacia,  perspicacidad, 
sutileza,  sutilidad,  penetración,  viveza. 

PERSPICÁQ.  adj.  Agtit,  penetrant;  se  diu  de  la 
vista  y  deis  ulls.  Perspicaz.  ||  Agut  d'  ingeni.  Pers- 
picaz, vivo,  penetrador,  lince,  sutil. 

PERSPICUITAT.  f.  Claretat,  netedat,  transparen- 
cia. Perspicuidad.  ||  Claretat  en  la  explicado,  ex- 
pressió  y  Uimpiesa  o"  estil.  Perspicuidad.  ||  Clare- 
tat, evidencia.  Perspicuidad. 

PERSPICUI,  A.  adj.  Perspicuu. 

PERSPICUU,  A.  adj.  Ciar,  transparent.  Perspi- 
cuo. ||  Met.  S' aplica  al  subgecte  que  s'  explica  ab 
brevetat  y  ab  estil  ciar  y  intelligible.  Perspicuo. 

PERSPIRACIÓ.  f.  Mena  de  transpiració  insen- 
sible. 

PERSPIRAR.  v.  n.  Transpirar  insensiblement, 
Perspirar. 


488 


PER 


PER 


PERSPIRATORI,  A.  adj.  Lo  que  transpira  insen- 
siblemen  t. 

PERSTRICCIÓ.  f.  Envenat  estret  pera  privar  la 
circulado  de  la  sanen.  Perstrlcción. 

PERSUADIR,  v.  a.  Obligar  ab  raons  a  algú  a  fer 
o  creure  alguna  cosa.  Persuadir,  imbuir,  inclinar, 
mover,  catequizar. 

PERSUADIRSE,  v.  r.  Formar  judici;  creure  alguna 
cosa  en  virtut  d'  algún  motín  o  rao.  Persuadirse, 
juzgar,  creer. 

PERSUADIT,  DA.  p.  p.  Persuadido. 

PERSUASSIBLE.  adj.  Probable,  lo  que 's  pot  per- 
suadir. Persuasible. 

PERSUASSIBLEMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  per- 
suassible.  De  un  modo  persuasible. 

PERSUASS1Ó.  f.  L'  acte  y  efecte  de  persuadir. 
Persuación,  inducimiento,  sugestión.  ||  El  judici  o 
concepte  que 's  forma  en  virtut  d' algún  fonament. 
Persuación.  ||  Oració  del  género  deliberatiu  propia 
pera  persuadir.  Persuasión. 

PERSUASSIU,  VA.  adj.  Lo  qu'és  eficác.  pera  per- 
suadir. Persuasivo. 

PERSUASS1VA.  f.  Eloqüencia,  eficacia,  destresa 
pera  persuadir.  Persuasiva. 

PERSUASSIVAMENT.  adv.  ni.  Lo  que  persuadeix 
o  té  la  virtut  de  persuadir.  Persuasivamente. 

PERSUASSOR,  A.  m.  y  f.  Que  persuadeix. 

PERSULFUR.  ni.  Quím.  Combinado  d'  un  eos  sim- 
ple ab  el  sofre  en  la  major  quantitat  possible,  sense 
formar  ácit.  Persulfuro. 

persulfur  D'  ARSÉNICH.  Quim.  S'  obté  tractant 
una  disolució  neutra  de  sulfoarseniat  potásich  peí 
alcofoll,  filtrant  el  líquit  y  evaporant  prop  de  les 
dues  terceres  parts  del  alcofoll  afegit.  Persulfuro  de 
arsénico. 

PERSULFURAT,  DA.  adj.  Quim.  Que 's  trova  al 
estat  de  persulfur.  Persulfurado.  ||  Que  conté  la 
major  quantitat  possible  de  sofre,  sense  formar  ácit. 
Persulfurado. 

PERT.  Persona  del  verb  perdre.  Pierde. 

PERTA.  f.  PÉRDUA. 

PERTANENT.  adj.  PERTANYENT. 

PERTANGUT,  DA.  adj.  PERTANYUT. 

PERTANT.  adv.  Ab  que  s'  acaben  els  escrits  o  pe- 
diments,  y  significa  atenent  a  lo  referit,  per  les  raons 
expressades  y  per  lo  demés  que  's  funda  y  represen- 
ta. Por  tanto. 

PERTANYENCA.  f.  PERTENENCIA. 

PERTANYENT.  p.  a.  Que  pertany.  Perteneciente. 

PERTÁNYER.  v.  n.  Ésser  alguna  cosa  propia  de 
algú  o  déureseli  de  dret.  Pertenecer,  corresponder, 
tocar,  competer,  respectar,  respetar,  concernir.  || 
Tocar,  ésser  del  carreen,  ministeri  o  obligado  d'algú. 
Pertenecer.  ||  Referirse,  fer  relació  una  cosa  a  una 
altra,  o  ésser  part  ¡ntegrant  d'  ella.  Pertenecer. 

PERTANYUT,  DA.  p.  p.  de  pertanyer.  Pertenecido. 

PERTEGUER.  m.  Ministre  secular  de  les  iglesies 
catedrals.  Pertiguero. 

PERTEGUER1A.  f.  Cárrech  de  perteguer. 

PERTÁNYERSE.  v.  r.  Convenirse,  correspondres, 
deures  alguna  cosa.  Corresponder. 

PERTENENCA.  f.  y 

PERTENENCIA,  f.  Unitat  de  mida  pera  les  con- 
cessions  mineres,  qu'és  un  quadrat  de  100  metres  de 
costat;  quatre  d'  aqüestes  unitats  constitueixen  el 
mínimum  que  1'  Estat  pot  concedir  ais  particulars. 
Pertenencia.  II  pertinencia. 

PERTENYER.  v.  n.  PERTANYER. 

PERTICA.  f.  Regla  de  cinch  peus  de  liaren  pera 
amidar  edificis.  Pértica.  ||  perxa. 

PÉRTIGA,  f.  Ictiol.  Cert  peix. 


PERTINACI,  A.  adj.  pertinaq. 

PERTINACIA,  f.  Tema,  toqudería ,  obstinació. 
Pertinacia,  tenacidad,  protervia,  protervidad. 

PERTINAQ.  adj.  Obstinat,  terch ,  to?ut.  Perti- 
naz, tenaz,  protervo. 

PERTINAQMENT.  adv.  m.  Obstinadament,  ab 
pertinacia.  Pertinazmente. 

PERT1NAIX  (Cala  de).  Hidrog.  Cala  de  la  costa 
de  tramontana  de  1'  illa  d'  Ibiga,  Balears. 

PERTINENCIA,  f.  La  acció  o  dret  d'  algú  a  la  pro- 
pietat  d' alguna  cosa.  Pertenencia.  ||  Lo  qu'és  ac- 
cessori  o  consegüent  a  lo  principal.  Pertenencia.  || 
L'  espai  que  toca  a  algú  per  jurisdicció  o  propietat. 
Pertenencia.  ||  Fur  o  acció  moral  sobre  alguna  cosa 
que  correspón  a  una  corporació  o  individuu.  Perte- 
nencia. ||  Lo  oposat  a  impertinencia. 

PERTINENT.  adj.  Lo  que  pertany  a  alguna  cosa. 
Perteneciente.  ||  Lo  que  vé  al  cas  o  a  propósit.  Per- 
tinente. 

PERTINENTMENT.  adv.  m.  Oportunament ,  al 
cas.  Pertinentemente,  oportunamente. 

PERTISANA.  f.  Mena  de  punyal.  Partesana. 

PERTITA.  f.  Min.  Substancia  mineral  que  presen- 
ta 'ls  carácters  del  feldespat.  Pertita. 

PERTOCAR.  v.  n.  tocar,  PERTÁNYER.  ||  Tocar  o 
correspondre  una  part  d' entre  moltes  que 's  fan  de 
un  tot.  Corresponder.  ||  Correspondre  alguna  acció 
moral.  Corresponder. 

PERTOCAT,  DA.  p.  p.  PERTANGUT. 

PERTORBABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  pertorbar. 
Perturbable. 

PERTORBACIÓ.  f.  Trastorn,  confusió,  desordre, 
alteració  del  estal  de  quietut.  Perturbación.  ||  Es- 
pant,  sust.  Perturbación.  ||  Agitado,  moviment  im- 
petuós  del  ánim.  Perturbación.  ||  La  acció  y  efecte 
de  perturbarse.  Perturbación. 

PERTORBADAMENT.  adv.  m.  Ab  pertorbació  o 
desordre.  Perturbadamente. 

PERTURBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  causa  pertorba- 
ció o  desordre.  Perturbador. 

PERTORBAR.  v.  a.  Torbar,  conturbar,  alterar  l'or- 
dre  y  quietut  de  les  coses.  Perturbar.  ||  Impedir  l'or- 
dre  del  discurs.  Perturbar.  ||  Confondre  a  algú  de 
manera  que  no  sápiga  dir  o  fer  lo  que  volía.  Pertur- 
bar. ||  DESTORBAR. 

PERTURBARSE,  v.  r.  Turbarse. 

PERTORBAT,  DA.  p.  p.  Turbado,  perturbado. 

PERTORBATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
pertorbar.  Turbativo. 

PERTRER.  m.  Arreu,  aparell,  ormeig  o  provisió 
per  alguna  empresa.  Pertrecho. 

PERTRETS.  m.  plur.  Provisions,  eines,  tot  lo  ne- 
cessari  pera  realisar  una  empresa.  Pertrechos. 

PERTRETS  DE  GUERRA.  Armes,  municions  y  tot  lo 
necessari  pera  la  meteixa.  Pertrechos  de  guerra. 

PERTURBAR,  v.  a.  PERTORBAR. 

PERTÜS  o  PERTHÚS.  Geog.  Poblé  de  600  hab. 
del  cantó  de  Ceret.  II  —(FORT  del).  Fortalesa  bastida 
péls  reis  d'  Aragó  dominant  e.1  coll  del  meteix  nom. 
Modernament  ha  sigut  renovada  y  artillada  pél  go- 
vern  francés.  ||  — (COLL  del).  Pas  deis  Pirineus  Orien- 
táis, en  la  frontera  franco-espanyola,  situat  al  nort 
de  la  Junquera,  a  290  met.  d'  elevado,  y  dominat  pél 
fort  nonienat  avui  de  Bellagarda.  És  un  lloch  histo- 
rien péls  molts  exércits  que  1' han  atravessat  anant 
o  venint  de  Franga,  entre  'ls  quals  podem  citar  Aní- 
bal, Pompey,  Cessar,  els  goths  y  visigoths,  els  alarbs, 
els  exércits  catalans-aragonesos,  francesos,  etc.,  etc. 

PERTUSA.  adj.  f.  Med.  Calificado  donada  a  les 
ferides  quines  superficies  están  cobertes  d'  un  consi- 
derable número  de  forats.  Pertusa. 

PERTUSA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Osea,  bisb. 


PER 


PES 


489 


de  Lleida,  part.  jud.  de  Sarinyena;  és  a  la  vora  dreta 
del  Alcanadre  y  té  705  hab. 

PERVENIR.  v.  n.  PERVINDRE. 

PERÚ  (Valdré  un),  fr.  Valer  una  India. 

PERUÁ,  NA.  adj.  Natural  del  Perú  o  pertanyent 
a  aquell  país.  Peruano,  perulero. 

PERUÉTANO.  Bol.  CÓRNER. 

PERULER,  A.  adj.  El  natural  del  Perú.  ||  Iton.  Per- 
dulari.  Perulero. 

PERUNY.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Sort,  prov. 
de  Lleida. 

PERUVIÁ,  A.  adj.  PERUÁ. 

PERVERS,  A.  adj.   Maligne,   depravat.  Perverso. 

PERVERSAMENT.  adv.  m.  Ab  perversitat  o  ab 
niolta  nialdat.  Perversamente. 

PERVERSIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  pervertir  o  de 
pervertirse.  Perversión,  pervertimiento.  ||  Corrup- 
ció  de  costums.  Perversión. 

PERVERSITAT.  f.  Malicia,  malignitat,  deprava- 
do de  costums.  Perversidad. 

PERVERTIBLE.  adj.  Lo  que  pot  pervertirse.  Per- 
vertible. 

PERVERTIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  perver- 
teix.  Pervertidor. 

PERVERTIMENT.  m.  Acció  de  pervertir  y  de  per- 
vertirse. ||  PERVERSIÓ. 

PERVERTIR,  v.  a.  Torbar,  pertorbar,  trastornar 
1' ordre  degut  de  les  coses.  Pervertir.  ||  Corrompre, 
seduir,  donar  mals  consells.  Pervertir. 

PERVERTIRSE,  v.  r.  Tornarse  pervers,  dolent. 
Pervertirse. 

PERVERTIT,  DA.  p.  p.  Pervertido.  ||  p.  p.  del  verb 
pervertir.  ||  adj.  Corromput,  dolent,  envilit. 

PERVES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Viu  de 
Llebata,  prov.  de  Lleida. 

PERVIDA!  Jurament.  Porvida. 
PERVIGILI.    m.    Manca    de   son. 
Vigilia  o  vetlla  continuada.  Pervi- 
gilio. 

PERVINCA.  f.  Bot.  Plantes  her- 
bacies,  vivacies  apocinacies,  que 
per  lo  general  teñen  virtuts  medici- 
náis, y  vegeten  a  1' Europa  Central 
y  Meridional.  ||  VINCA. 

PERVINDRE.  v.  n.  Derivarse, 
originarse.   Venir,  nacer.  ||  Passar 
el  domini  o  us  d' alguna  cosa  d'  un 
a  altre.  Venir,   caer.    ¡|  m.  Sort  o 
fatalitat  d'  una  persona.  Porvenir. 

PERVINGUT,  DA.  p.  p.  de  pervindre.  Venido. 

PERXA.  f.  Barra  o  bastó  liaren  y  prim,  general- 
ment  atravessat  ab  altres,  pera  sostindre  alguna 
cosa.  Percha,  pértiga,  partigal,  varal.  ¡|  Barra  ont 
hi  pengen  els  panyos  pera  perxarlos.  Percha.  ||  Barra 
pera  girar  els  draps  al  ti n t .  Percha.  ||  Núut.  País 
que  's  posen  a  la  proa  deis  barcos  per  mes  perfecció 
del  tallamar.  Percha,  carreta,  varenga.  ||  Bastó 
llarch  ab  que 'ls  barquers  fan  forga  contra  la  sorra 
pera  desencallar  la  barca.  Botador.  ||  Barra  ab  gan- 
xo  pera  penjar  aucells  y  arreus  de  cuina.  Espetera. 
||  Les  barres  ont  els  sabaters  hi  posen  les  formes. 
Percha.  ||  Fusta  o  ferro  ahont  els  barbers  hi  pengen  la 
bacina  a  la  porta.  Percha.  ||  Met.  La  persona  alta  y 
prima.  Varal,  cirial.  II  CROSSA.  ||  La  del  ingeni.  Pér- 
tica.  ||  pl.  Ndut.  El  conjunt  de  les  d' un  barco.  Va- 
rendaje. 

CARDAR  A  LA  PERXA.  fr.  PERXAR. 

PERXA.  Geog.  Caseriu  de  la  Cerdanya,  a  1'  altura 
de  1,577  met.,  que  pertany  al  municipi  de  La  Caba- 
naga  y  a  la  parroquia  de  Bolquera.  Adjunt  hi  há  el 
soberch  plá  de  La  Perxa,  ont  existía  1'  asil  de  Santa 
María  de  Ordo,  fundat  pél  comte  Sunifret  de  Cer- 
DIC.  cat.  —v.  II.  — 62. 


Pervinca 


danya  al  any  965.  ||  —  (PLÁ  DE  LA).  Geog.  Territori 
de  la  antiga  Cerdanya,  que  are  depén  del  cantó  de 
Montlluis,  a  1,577  met.  d' altitut. 

PERXA.  f.  Rebuig  d'  alguna  cosa;  lo  que  queda 
després  de  triar. 

PERXADA.  f.  Ter.  Plantada  d'arbres  prims  y  alts. 
Plantación. 

PERXADOR.  m.  Qui  perxa'ls  panyos.  Perchador. 

PERXAIRE.  m.  Qui  fá  perxes  o  1'  obrer  que  tra- 
valla  a  la  perxa.  Perchero. 

PERXAR.  v.  a.  Penjar  el  panyo  extés  de  costat  y 
passarli  les  cardes.  Perchar. 

PERXAT,  DA.  p.  p.  Perchado. 

PERXELL.  m.  Aspra. 

PERXER,  A.  m.  Qui  fá  o  ven  cintes  o  galons.  Cin- 
tero. 

PERYODAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la  combi- 
nado del  ácit  peryódich  ab  una  base  salificable. 
Peryodato. 

PERYÓDICH,  CA.  adj.  Quim.  Combinado  del  oxí- 
gen  y  del  yodo  en  diverses  proporcions,  sent  sempre 
major  la  del  primer.  Peryódico. 

PERYODUR.  m.  Quim.  Combinado  del  yodo  y 
del  oxigen  en  diferentes  proporcions,  essent  sempre 
major  la  del  segón.  Peryoduro. 

PES.  ni.  Gravetat  natural  propia  de  tots  els  cossos. 
Peso.  II  Gravetat  determinada  d'  un  eos,  que  's  trova 
que  la  té,  o  que  per  1  leí  la  deu  tindre.  Peso.  ||  Impor- 
tancia, entitat  d'  alguna  cosa.  Peso.  ||  La  forrea  y 
eficacia  de  les  coses  no  materials,  com:  rao  de  gran 
pes.  Peso.  ||  Med.  Carregament  o  abundancia  d'  hu- 
mors  en  alguna  part  del  eos.  Peso,  pesadez.  ||  Eina 
pera  pesar.  Peso.  ||  Pesantor.  Pesadez,  gravedad. 
||  El  paratge  ont  se  pesa.  Peso.  ||  La  cosa  pesada  ab 
que  s' equilibra  o  se'n  subgecta  un' altra;  així,  pera 
tindre  plana  o  apretada  alguna  cosa,  's  diu  que  s'  hi 
posi  un  pes.  Peso.  ||  Contrapés,  la  pega  regularment 
de  ferro  de  deterrninat  pes,  que  serveix,  pera  pesar. 
Pesa,  pesga.  ||  Pega  de  determinat  pes  que  dona  mo- 
viment  a  alguns  rellotges  o  serveix  de  contrapés  pera 
pujar  y  baixar  algunes  coses.  Pesa.  ||  Met,  Cárrega, 
gravamen  qu'algú  té  al  seu  cuidado.  Peso.  ||  Moles- 
tia. ||  Contrapés  del  voltejador.  Contrapeso.  ||  Acció 
y  efecte  de  pesar.  Peso. 

pes  DEL  reí.  Instrument  com  unes  balances.  Peso. 

PES  ESPECÍFICH.  Fís.  Relació  de  lo  que  pesa  un 
eos  d' un  volum  qualsevol  ab  lo  que  pesa  igual  vo- 
lum  d'aigua  destilada.  Peso  especifico. 

PES  IGUAL:  EQUILIBRI,  CONTRAPÉS. 

AB  PES  Y  MESURA,  m.  adv.  Con  peso  y  medida. 

A  PES.  m.  adv.  A  peso. 

A  PES  D'  OR.  Met.  A  un  gran  preu.  Donant  tant 
d'  or  per  una  cosa  com  ne  pesa  aquesta.  Á  peso  de 
oro. 

A  PES  D'  ARGENT  O  DE  PLATA,  m.  adv.  Donant  en 
preu  tanta  plata  com  pesa  lo  que  's  compra.  Á  peso 
de  oro,  de  plata. 

A  PES  Viu.  ni.  adv.  Se  diu  quan  se  compren  porchs 
o  altres  animáis  pesantlos  vius.  En  vivo. 

CAURE  del  PES.  fr.  Met.  fam.  Ésser  una  cosa  molt 
certa  y  verda  era.  Caerse  de  su  peso. 

de  pes.  ni.  adv.  Ab  el  pes  cabal.  De  peso. 

DEL  SEU  propi  pes.  rh.  adv.  Naturalment.  De  su 
peso. 

en  PES.  m.  adv.  Enterament,  del  tot.  En  peso.  ||  Al 
aire.  En  peso. 

mitges  DE  PES.  Les  de  seda  que  teñen  un  pes  de- 
terminat per  llei.  Medias  de  peso. 

pendre  A  pes.  fr  Provar,  sospesar  alguna  cosa  ab 
la  má.  Tomar  á  peso. 

PENDRE  PES.  fr.  Aumentar,  créixer.  Aumentar,  cre- 
cer. 

PORTAR  EN  PES.  fr.  Met.  Sofrir  algú  tot  el  pes,  cui- 
dado y  travall  d'  alguna  cosa.   Llevar  la  carga,  llevar 


490 


PES 


PES 


en  peso.  ||  Portar  alguna  cosa  al  aire,  sense  que  toqui 
en  lloch.  Llevar  en  peso  ó  en  el  aire. 

NO  FER  EL  PES.  fr.  NO  ESSERHI  TOT. 

TANT  N'  HI  HÁ  Y  BON  PES.  Expr.  NO  HI  HÁ  MES 
CERA  QUE  LA  QUE  CREMA. 

PESADA,  f.  La  quantitat  que  's  pesa  d'  una  vega- 
da  Peso,  pesada. 

PESADAMENT.  adv.  m.  Ab  pena,  ab  molestia,  de 
mala  gana.  Pesadamente.  ||  Ab  pes  o  gravetat.  Pe- 
sadamente. ||  Tardament,  niassa  poch  a  poch.  Pesa- 
damente. ||  Greument,  ab  excés  y  desmasía.  Pesa- 
damente. |l  Molestament.  Pesadamente. 

PESADESA.  f.  La  qualitat  de  pesat.  Pesadez.  || 
La  gravetat  deis  cossos.  Gravedad,  pesadez.  ||  Im- 
pertinencia del  geni  molest  o  enfados.  Pesadez,  pro- 
ligidad.  ||  Carregament  y  torpesa  del  cap  o  deis  sen- 
tits  per  causa  de  la  son.  Somnolencia,  pesadez, 
cargazón.  ||  Carregament  del  temps.  Cargazón,  pe- 
sadez. ||  Molestia,  travall,  fatiga.  Pesadez. 

PESADILLA,  f.  Opressió  de  cor.  Pesadilla  ||  Som- 
ni  esgarrifós  o  penós.  Pesadilla  Acusa  procedencia 
castellana. 

PESADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pesat.  Pesadí- 
simo. 

PESADÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  un  modo 
molt  pesat.  Pesadísimamente. 

PESADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  pesa.  Pesador.  ||  adj. 
La  cosa  que  fá  de  bou  pesar. 

pesador  DE  MONEDA.  Qui  a  les  cases  de  moneda 
lé  1  ofici  de  pesar  els  metalls  abans  y  després  d'  en- 
cunyarlos.  Balanzario,  balancero. 

pesador  de  verema.  Qui  ais  cups  está  encarregat 
de  pesar  la  verema.  Pesador  de  uva. 

PESADURA.  f.  PESADESA,  3. 

PESA1RE.  com.  PESADOR. 

PESAL.  m.  Ant.  PES  DE  BALANQA. 

PÉSAM.  m.  Condolencia,  sentiment  que  algú  té 
per  1'  aflicció  d'  un  altre.  Pésame. 

DONAR  EL  PÉSAM.  fr.  Manifestar  a  algú  que  'ns  con- 
dolem  y  que  1*  acompanyem  en  les  seues  afüccions. 
Dar  el  pésame. 

PESANT,  A.  adj.  Greu,  de  molt  pes.  Pesado. 

PESANTESA   f.  Qualitat  de  pesant.  Pesantez. 

PESANTOR.  f.  PESADESA,  1,  2. 

PESAR,  m.  Sentiment,  dolor  interior.  Pesar.  || 
Pena,  penediment  del  mal  comes.  Pesar.  ||  Pena,  dis- 
gust,  aflicció  que  causa  alguna  adversitat  o  succés 
desgraciat.  Desazón,  pesadumbre,  sinsabor.  ||  Opro- 
bi,  fástich,  motiu  de  sentiment  que  's  dona  a  algú. 
Pesar.  I|  v.  n.  Tindre  pes  alguna  cosa.  Pesar.  ||  Tin- 
dre  estimació  y  valor  alguna  cosa.  Pesar.  ||  Usat  ab 
els  pronoms  és  penedirse,  sapiguer  greu,  sentir  pena. 
Pesar.  ||  v.  a.  Examinar  quan  pesa  alguna  cosa.  Pe- 
sar. ||  Si  's  fá  ab  la  romana.  Romanear.  ||  Examinar 
el  valor  deis  fets  o  coses  moráis,  com:  pesar  les  pa- 
raules.  Pesar. 

A  pesar,  m.  adv.  No  obtant.  A  pesar.  ||  Contra  la 
voluntat  o  gust  d'  algú.  Á  pesar. 

a  pesar  SEU.  Loe.  Expressa  que's  fará  alguna  cosa, 
no  obstant  que  un  altre  hi  repugni  o  no  ho  vulgui. 
Mal  que  le  pese,  mal  de  su  grado. 

ENCARA  QUE  MAL  LI  PESI  A  ALGÚ.  LOC.  A  PESAR  SEU. 

PESAR  UNA  COSA  MES  D'  UN  COSTAT  QUE  DEL  AL- 
TRE. Romanear. 

PESARI.  m.  Med.  Remei  sólit  fet  de  suro  o  fusta 
lleugera,  forrat  ab  alguna  tela,  que  's  posen  les  do- 
nes pera  provocar  el  menstruo.  Pesarlo.  ||  Instru- 
ment  de  cirurgía  destinat  a  corretgir  les  caigudes  o 
baixes  del  úter  y  a  conservar  aquest  orgue  en  la  seua 
situació  normal.  Pesarlo. 

PESAROS,  A.  adj.  Apesarat,  sentit.  Apesadum- 
brado, pesaroso. 

PESARS.  ni.  pl.  Penes,  desenganys,  etc.   Pesares. 


PESAT,  DA.  p.  p.  Pesado.  ||  adj.  Molest,  imperti- 
nent,  enfados.  Pesado.  |i  Ofensiu,  sensible.  Pesado. 
||  Pesant,  lo  que  té  molt  de  pes.  Pesado.  ||  Dur,  as- 
pre,  insufrible.  Pesado.  ||  Tarda  en  el  moviment  o 
accions.  Pesado.  ||  Carregat  d'  humors.  Pesado.  || 
Met.  Dur  pera  compendre  les  coses.  Tardo,  maja- 
granzas. ||  L'  home  molt  gras  o  gros.  Obeso,  pesado. 

POSARSE  PESAT.  fr.  Entorpirse  de  cap.  Apesgarse. 

PESCA,  f.  L'acció  de  pescar.  Pesca,  pesquería.  |] 
El  meteix  peix  pescat.  Pesca.  ||  L'  ofici  y  art  de  pes- 
car. Pesca,  pesquería. 

PESCA  FRESCA.  Pescado  fresco. 

PESCA  salada.  El  peix  que  se  sala  pera  guardarlo. 
Pescado  salado  ó  salpresado. 

PESCADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  pesca  o  té  1'  ofici  de 
pescar.  Pescador.  ||  Met  Papa.  ||  m.  Ornit.  RALL.  || 
ANECH  DE  MAR. 

PESCADOR  DE  CANYA  PERT  MES  QUE  NO  GUANYA; 
Y  PESCADOR  DE  CANYA  Y  MOLINER  DE  VENT,  NO  NE- 
CESSITEN    NOTARI  PERA  FER  TESTAMENT.    Ref.    Que  's 

diu  contra  Ms  que  per  no  travallar  busquen  exercici 
de  poch  travall  y  poca  utilitat.  Pescador  de  caña  más 
come  que  gana.  ||  Denota  que  'ls  medis  de  poca  utili- 
tat y  eficacia  sois  porten  disgustos.  Pescador  de  an- 
zuelo á  su  casa  va  con  duelo. 

PESCADOR  D'HAM.  Pescador  con  anzuelo. 

PESCADOR  D'  UN  PEIX,  PESCADOR  ÉS.  Ref.  Aconsola 
al  qui  ab  dilligencia  logra  alguna  petita  part  de  lo 
que  solicita.   Pescador  que  pesca  un  pez,  pescadores. 

PESCADOR  DE  LLISSES.  Sabalero. 

PESCAIRE.  m.  PESCADOR.  ||  —  (BERNAT).  Ornit. 
Aucell  indígena,  d'  uns  15  centimetres  de  liaren,  plo- 
matge  de  colors  blau  y  vert,  béch  molt  liaren  y  les 
potes  curtes.  Viu  a  les  vores  deis  rius,  llachs  y  del 
mar  y  s'  alimenta  de  peixos.  El  seu  nom  sol  donarse 
a  les  persones  de  fatxa  ridícola.  Martín  pescador. 

PESCANT.  m.  L'  assent  ab  coixí  desde  ont  el  cot- 
xer  governa'ls  cavalls  o  mules.  Pescante.  ||  Náut.  Els 
estrebs  de  sostindre  'ls  bots. 

PESCAR,  v.  a.  Agafar  peixos  ab  art,  canya  o  qual- 
sevol  altre  ormeig.  Pescar.  ||  Treure  alguna  cosa  de 
dins  de  I'  aigua.  Pescar.  ||  Met.  Cullir,  agafar,  pendre 
alguna  cosa.  Pescar.  ||  Agafar  a  algú  en  les  paraules 
o  en  els  fets  quan  menys  s'  ho  pensava.  Pescar.  || 
Descobrir  ab  treta  'ls  intents  d'  algú.  Coger,  pescu- 
dar.  ||  Lograr,  conseguir  alguna  pretensió.  Pescar. 

PESCAR  AB  CERCAPOUS.  fr.  Garfear. 

PESCAR  A  LA  ENCESA.  fr.  Pescar  ab  teies.  Pescar  al 
candil. 

PESCAR  A  LA  FRESCA,  fr.  Estar  sense  cuidado  o  so- 
bressalt  de  lo  que  pot  succeir.  Beber  fresco. 

PESCAR  EN  AIGUA  TÉRBOLA.  fr.  Fer  el  seu  negoci  ab 
dany  d'  un  altre.  Pescar  en  agua  turbia. 

¡PESCARA!  interj.  ¡Cáspita!  ¡sopla!  ¡chispas! 
¡fuego! 

PESCAT,  DA.  p.  p.  Pescado. 

PESCATER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  peix.  Pescadero. 
||  Qui  és  molt  escándalos  ab  les  seues  paraules;  se 
diu  principalment  de  les  dones.  Verdulera. 

PESCATER  DE  PEIX  SALAT:  TUNY1NER. 

pescater  DE  platja.  Playero. 
PESCATERÍA.  t.  Lloch  ont  hi  venen  el  peix.  Pes- 
cadería. 

SEMBLAR  LA  PESCATERÍA.  fr.  SEMBLAR  EL  MERCAT 
DE  CALAF. 

PESILLÁ  DEL  CONFLENT.  Geog.  Poblet  del  can- 
tó de  Surniá,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis;  és  a  la  vora  de  la  riera  Desitg  y  té  176 
hab.  ||  —  DEL  RIU.  Poblé  del  cantó  de  Millas,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la  vora 
del  riu  Agly  y  té  1,838  hab. 

PÉSOL,  m.  Llegúm  de  figura  rodona  que  's  cría 
dins  d'  unes  tavelletes  verdes.  Guisante,  bisalto. 

PÉSOL  CAPUTXÍ.  TIRABECH. 

PÉSOL  D'  OLOR.  Bot.  Planta  de  jardí,  molt  semblan- 


PES 


PES 


•131 


ta  al  pésol  cornil,  pero  de  flors  flairoses  y  llevors  mes 
petites  que  les  d'  aquest.    Galbana,  guisante  de  olor. 

PÉSOL  QUADRAT.  Mena  de  pésols  que  participen 
de  la  qualitat  de  les  guixes.  Alfaca,  almorta,  cicercha. 

PÉSOL  TIRABECH.  Mena  de  pésols  suaus,  tendres,  y 
regularment  se  niengen  ab  la  tavella.  Guisante  mollar, 
tirabeque. 

MES  AIXERIT  QUE  UN  PÉSOL,  fr.  TREMPAT  COM  UNA 
ORGA. 

PESOLADA.  f.  Molts  pésols.  Menjada  de  pésols. 

PESOLAR.  m.  Canip  sembrar  de  pésols. 

PESOLERA.  f.  La  planta  que  fá  'ls  pésols.  ||  La 
dona  que  ven  pésols  o  'ls  culi.  Guisantera. 

PESQUERA,  f.  Lloch  ont  se  va  a  pescar.  Pesque- 
ra, pesquería.  ||  pesca,  1. 

PESQUERELL.  m.  Ictiol.  Peix  petit  de  riu,  que  té 
la  esquena  verda  y  '1  pit  btanch.  Breca,  breque. 

PESQUERES.  Barraques  que  hi  há  a  la  vora  del 
estany  de  Banyoles,  que  serveixen  de  dipósit  a  les 
embarcacions  y  pera  poguer  pescar  ab  canya. 

PESQUERÍA,  f.  PESCA,  1. 

PESQUISSA.  f.  Perquisició,  informado  que  's  fá 
pera  averiguar  la  certesa  d*  alguna  cosa.  Pesquisa. 

PESQUISSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  pesquissa. 
Pesquisador.  ||  Ant.  prebost. 

PESQUISSAR.  v.  a.  Esbrinar,  indagar,  averiguar. 
Pesquisar.  ||  Fer  pesquisses  d'  alguna  cosa. 

PESSA.  f.  PEQA. 

PESSEBRE.  m.  Menjadora  de  les  cavalcadures. 
Pesebre.  ||  Representació  del  neixement  de  Nostre 
Senyor  Jesucrist  que  s'  acostuma  fer  per  Nadal.  Na- 
cimiento. 

PESSEBRÓ.  m.  Fons  de  la  caixa  deis  cotxes.  Pe- 
sebrón. 

PESSETA.  f.  Numis.  Moneda  de  plata  que  avui  és 
la  nostra  unitat  monetaria,  val  cent  céntims  y  té  de 
pes  cinch  grams.  Peseta.  |]  dim.  Porció  petita.  Pece- 
zuela. 

UNA  PESSETA  COLUMNARIA  NO  ÉS  BONA  PERA  TOTS. 
Ref.  Denota  que  ab  una  meteixa  cosa  no  's  pot  acon- 
tentar a  tothom.  Dos  amigos  de  una  bolsa  el  uno  can- 
ta y  el  otro  llora. 

PESSETER,  A.  s.  y  adj.  S'  aplicava  ais  que  s'  allis- 
taven  ais  cossos  franchs,  aludint  a  la  pesseta  que  co- 
braven  per  diari.  Pesetero.  |l  Qni  demostra  una  gran 
avaricia  y  amor  al  diner.  Pesetero. 

PESSICH.  m.  L'  acció  y  efecte  de  pessigar.  Pelliz- 
co. ||  Senyal  que  's  fá  al  pá  abans  de  ficarlo  al  forn 
pera  conéixerlo.  Pellizco.  ||  La  porció  d'  alguna  cosa 
que  's  pren  ab  el  cap  deis  dits.  Pellizco,  repelón.  || 
Ter.  punxada. 

PESSICH  DE  MONJA.  Certa  confitura  molt  delicada. 
Pellizco  de  monja. 

PÁ  DE  PESSICH.  Pá  fet  ab  pasta  adobada. 

A  pessichs.  m.  adv.  Á  pellizcos. 

PESSIDRÓSTER.  ni.  Instrument  que  serveix  pera 
determinar  el  pes  especihch  d'  un  sólit.  Pesidrós- 
tero. 

PESSIGADA.  f.  PESSIGH. 

PESSIGAIRE.  com.  Qui  té  '1  vici  de  pessigar.  Pe- 
llizquen). 

PESSIGAR.  v.  a.  Agafar  la  carn  o  pell  ab  el  dit 
índex  y  M  polze,  o  d*  un  modo  semblant.  Pellizcar, 
repizcar.  ||  Pendre  alguna  cosa  comestible  en  petita 
quantitat.  Pellizcar.  |j  Ter.  punxar.  |j  Pillar,  robar. 

PESSIGAT,  DA.  p.  p.  Pellizcado. 

PESSIGOLES   f.  ler.  pessigolles 

PESSIGOLLA.  f.  s.  PESSIGOLLES. 

PESSIGOLLAR.  v.  a.  Fer  pessigolles. 

PESS1GOLLARSE    v.  r.  Ferse  pessigolles. 

PESSIGOLLEIG.  m.  Sensació  que  experimenta 
aquell  a  qui  li  fan  pessigolles.   Cosquilleo.  ||  Sensa- 


ció semblanta  que  se  sent  de  vegades  encara  que 
no  's  facin  pessigolles.  Cosquilleo. 

PESSIGOLLEJAR.  v.  a.  FER  PESSIOOLLES. 

PESSIGOLLEJARSE.  v.  a.  Fcrse  lleugeres  pessigo- 
lles. 

PESSIGOLLES.  f.  Sensació  del  eos  lleugerament 
tocat,  qti'  excita  '1  riure.  Cosquillas. 

FER  pessigolles.  fr.  Hacer  cosquillas.  ||  Met.  Des- 
pertar el  desitg  y  curiositat.  Hacer  cosquillas. 

tindre  pessigolles.  fr.  Sentime  tot  seguit  que  'ns 
toquen.  Ser  cosquilloso. 

PESSIGOLLÓS,  A.  adj.  Qui  té  moltes  pessigolles. 
Cosquilloso. 

PESSILITA.  f.  Min.  Mena  de  silicat  de  manganesa 
ferro-cobaltífera.  Pesilita. 

PÉSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  dolent,  lo  pitjor  que 
pot  ser.  Pésimo. 

PÉSSIMAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  péssima. 
Pésimamente. 

PESSIMISME.  ni.  Condició  de  veure  sempre  les 
coses  baix  un  aspecte  dolent.  Pesimismo. 

PESSIMISTA.  adj.  Qui  mira  o  tracta  sempre  les 
coses  baix  llur  punt  de  vista  pitjor.  Pesimista. 

PESSÓ.  m.  PEgó.  ||  Ter.  Arañes.  Alt  pasturatge  de 
montanya. 

PESSOGUES   f.  pl.  Ter.  PESSIGOLLES. 

PESSOL.  m.  PECOL. 

PESSONADA.  f.  Cop  de  pessó.  Se  diu  del  cop  de 
pessó  o  botó  que  dona  '1  carro  al  tocar  a  algún  lloch 
o  al  fregar  ab  el  botó  d'un  altre  carro.  Pezonada. 

PESSONADA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d'Or- 
toneda,  prov.  de  Lleida. 

PESSONERA.  f.  PEQONERA. 

PESSONS.  m.  pl.  Geog.  Dos  pichs  de  montanya,  que 
hi  a  les  serres  del  N.  d'Andorra,  sobre  '1  poblé  d'En- 
camp,  a  2,700  metres  d'alt.  ||  —  (estanys).  Orog. 
Cercle  de  dotze  estanys  que  hi  há  al  peu  deis  dits 
turons,  en  els  quals  pren  naixement  el  brac,  dret  del 
riu  Valira. 

PESTA.  f.  Ter.  ibicench.  Quimera,  endiabladura. 
Fer  endiabladures.  ||  PESTE. 

PESTANYA.  f.  El  peí  que  serveix  d'  adorno  y  de- 
fensa ais  lilis,  y  que  guarneix  la  pell  exterior  de  la 
palpebra.  Pestaña.  ||  f.  pl.  Bot.  Nom  que  's  dona  ais 
pels  paraléis  que  ixen  de  la  vora  de  les  fulles  o  d'al- 
tres  orguens  plans.  Pestañas. 

CREMARSE  LES  PESTANYES.  fr.  Met.  fam.  Estudiar 
molt.  Quemarse  las  cejas. 

LLEVAR  les  pestanyes.  fr.  Arrancar  els  pels  deis 
ulls  a  algú.  Despestañar. 

PESTANYEIG.  m.  Acció  de  moure  les  pestanyes. 
Pestañeo. 

PESTANYEJAR.  v.  n.  Moure  les  pestanyes  tan- 
cantles  y  obrintles.  Pestañear. 

PESTAR.  v.  a.  y  derivats.  PASTAR. 

PESTAYA.   f.  PESTANYA. 

PESTE,  f.  Malaltía  contagiosa,  epidemia.  Peste. 
||  Qualsevulla  malaltía  que  causa  mortaldat,  encara 
que  no  sigui  contagiosa.  Peste.  ||  La  cosa  dolenta  o 
de  mala  qualitat  en  la  sena  classe,  que  pot  causar  o 
causa  dany  grave.  Peste.  ||  Met.  La  corrupció  de  cos- 
tums.  Peste.  ||  Execració  o  paraula  d'  enuig.  Peste. 
||  Excessiva  abundor  d'  alguna  cosa.  Peste. 

¡peste  QUE  'T  TOCH!  Interjecció  d'admiració  o  ex- 
tranyesa.  ¡Cdspital 

¡CÓM  peste!  Expr.  D'  extranyesa.  ¡Cómo  diantret 

DIR  pestes,  fr.  Prorrompre  en  expressions  d'  ira. 
Echar  pestes 

¡mala  peste  1  Imprecado  contra  algú.  ¡Mal  hayal 
¡Voto  á  tal! 

¡PESTELSECH!  interj.  admirativa.  ¡Fuego!  ¡so- 
pla! ¡chispas! 


492 


PET 


PET 


PESTELL.  m.  Peca  de  ferro  ab  la  seua  molla  pera 
tancar  les  portes  de  part  de  dins.  Pestillo.  ||  Ter. 
Baldonet  de  fusta.  Taravilla. 

PESTÍFER,  A.  adj.  Lo  que  pot  causar  gran  dany 
o  peste,  y  també  lo  qu'  és  mol t  doleut  en  la  seua  es- 
pecie. Pestífero,  pestilencial,  pestilente.  II  Lo  que 
fa  molta  pudor.  Pestífero. 

PESTILENCIA,  f.  PESTE. 

PESTILENCIAL,  adj.  PESTÍFER. 

PESTILENCIALMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  per- 
niciós.  Pestíferamente,  pestilencialmente. 

PESTILENCIÓS,  A.  adj.  Pestilente. 

PESTILENT.  adj.  PESTILENCIAL. 

PESTILENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pestilent. 
Pestilentísimo. 

PESTILLA.  f.  PASTILLA. 

PESTURÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Pastorar.  Apa- 
centar. 

PET.  Ter.  Arañes.  PELL. 

PET.  m.  Soroll  fort  y  sech  que  fa  alguna  cosa  al 
trencarse  o  obrirse.  Estallido,  estampido.il  El  soroll 
que  fan  les  armes  de  foch  al  dispararse.  Estampido. 
||  El  soroll  que  fa  la  fusta,  les  xurriaques,  la  fona,  '1 
fuet,  etc.  Chasquido.  ||  El  soroll  que  fan  el  coet,  la 
piula,  etc.,  al  encendres.  Traque.  ||  El  que  resulta 
deis  fochs  artificiáis.  Trueno,  traquido.  ||  El  que  fan 
les  juntures  deis  ossos  per  algún  moviment  extraor- 
dinari  o  violent.  Castañetazo.  ||  L'  esclafit  que  fan 
la  castanya  o  I'  aglá  quan  reventen  al  foch.  Casta- 
ñetazo. ||  Ventositat  despedida  ab  soroll.  Pedo. 

PET  DE  DONA  RICA.  Bot.  DULCAMARA. 

PET  DE  LLOP.  Mena  de  bolet  que's  fa  com  una  bola 
en  les  espigues  y  branques  del  blat  de  moro  y  es 
pie  d'  una  polc,  que  sembla  tabach  de  pols.  Bejín, 
pedo  de  lobo. 

PET  VICIAT.  Expr.fam.  Noi  mimat,  a  qui  's  complau 
en  tot.  Gachón. 

DESPRÉS  QU'  HA  FET  EL  PET,  ESTRENY  EL  CUL.  Ref. 
Que  nota  al  qu'  ab  aduiació  o  llausenja  vol  curar  lo 
grave  dany  qu'  abans  havía  fet  contra  '1  tueteix  sub- 
gecte.  Quebrdsíeme  ¡a  cabeza,  y  ahora  me  untas  el 
casco. 

D'  UN  PET  FA  CENT  ESQUERDES.  Expr.  Reprén  ais 
que  ponderen  els  defectes  deis  altres.  Hacer  de  una 
pulga  un  elefante  ó  un  camello. 

ESTAR  PET.  Estar  borratxo. 

FER  UN  PET  COM  UNA  AGLA.  fr.  Reventar.  Dar  un 
estallido. 

fer  pets.  Expelir  1'  aire  del  ventre  fentlo  sortir  ab 
soroll  peí  cés.  Peer. 

NO  Hl  FARÁS  CAP  PET.  Loe.  fam.  Ab  que  's  prevé  a 
algú  que  no  logrará  lo  que  intenta  o  preté.  No  te  ve- 
rás en  ese  espejo. 

NO  POT  FER  CAP  PET  QUE  NO  PUDi.  fr.  Fam.  Se  diu 
d'aquell  que  no  fa  res  que  no  se  sápiga.  Saberse  todo 
lo  que  uno  hace. 

NO  FER  CAP  PET  QUE  PUDI.  fr.  No  fer  res  que  val- 
gui  la  pena,  res  remarcable. 

QUAN  EL  PET  ÉS  FORA,  NO  ÉS  HORA  D'  ESTRÉNYE 
EL  CUL.  fr.  QUAN  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN. 

PETACA,  f.  Capceta  de  forma  oblonga  de  cuiro, 
palla  o  altra  materia  dins  de  la  que  s' hi  posa  '1  ta- 
bach de  fumar.  Petaca. 

PETACADA.  f.  PATACADA.  ||  La  porció  de  tabach 
que  cap  a  la  petaca. 

PETACH.  m.  PATACH. 

PETADOR.  m.  Paper  doblegat,  de  modo  que  sa- 
cudintlo  ab  forga  se  solti  la  part  qu' era  doblegada, 
y  faci  un  esclafit.  Tronera.  ||  Cano  de  saúch,  rodó, 
etc.,  que  ficanthi  uns  taps  de  paper,  y  apretantlos  ab 
un  bastonet,  surten  fent  algún  soroll.  Taco,  tirabola. 
||  Floch  de  fils  escampats  que  hi  ha  al  cap  del  brag 
de  les  fones,  els  quals  pegant  contra  Taire  al  tirar  la 
pedra  peten. 


PÉTAL.  m.  Bol.  La  fulla  de  la  flor.  Pétalo. 

PETALÍ,  NA.  adj.  Bot.  Que  pertany  a,  o  procedeix 
deis  petáis.  Petalino. 

PETALIFORME,  adj.  Bot.  Que  té  forma  de  pétal. 
Petaliforme. 

PETALITA.  f.  Min.  Varietat  de  feldespat  de  litina. 
Petalita. 

PETALOMANÍ  A.  f.  Bot.  Tendencia  de  certes  parts 
de  la  flor  a  pendre  1'  aspecte  y  consistencia  d'  una 
corola.  Petalomanía. 

PETAMENT.  ni.  L'acció  de  cruixir  les  dents  de 
dalt  contra  les  de  baix  per  causa  del  fret  o  de  qual- 
sevulla  altra  cosa.  Rechinamiento,  dentera.  ||  Acció 
de  petar. 

PETANER.  m.  Qui  's  peta  ab  freqüencia.  Pedo- 
rrero, pedorro. 

PETAQUEJAR.  v.  a.  PATAQUEJAR  y  'ls  seus  deri- 
váis. 

PETAR,  v.  n.  Fer  soroll  algunes  coses  tocantse, 
partintse  o  obrintse.  Estallar.  ||  Fer  esclafit  els  fuets, 
fones,  etc.  Restallar.  ||  Reventarse  alguna  cosa  ab 
molt  de  soroll.  Restallar.  ||  Cruixir  la  fusta  per  mo- 
tín de  sequetat  o  mudanza  de  temps.  Chasquear.  || 
Trencarse.  Romperse.  ||  Fam.  morir.  ||  Met.  Expelir, 
treure  a  algú  d' algún  lloch.  Echar.  ||  Trencarse  lo 
qu'  estava  oprimit  o  tivant,  com  una  corda  de  gui- 
tarra, etc.  Saltar.  ||  v.  r.  Fer  ventositats.  Ventosear, 
peerse.  ||  v.  n.  Agradar,  complaure.  ||  Reeixir. 

FER  PETAR,  fr.  Tirar,  llengar.  Arrojar,  tirar.  ||  Tren- 
car,  com  el  vent  uní  branca  d' un  arbre.  Romper, 
quebrar.  ||  FER  CRUIXIR.  ||  fer  PETAR  A  TERRA. 

fer  petar  LA  CLACA.  fr.  Loe.  fam.  Enraonar  molt  y 
sense  parar.  Gallar,  trapear. 

FER  PETAR  la  PORTA  PELS  BIG0TIS  fr.  Xasquejar  a 
algú  tancantli  la  porta.  Dar  con  la  puerta  en  los  ojos, 
ó  en  las  narices. 

FER  PETAR  EL  FUET,  LES  XURRIAQUES,  etc.  fr.  Chas- 
quear el  látigo. 

FER  PETAR  PER  LA  CARA,  PELS  B1G0TIS,  etc.  fr.  Dir 
a  la  cara.  Echar  á  la  cara. 

FERSE  PETAR,  fr.  Menjar  o  beure.  Zamparse,  echar- 
se al  coleto. 

ESTÁ  QUE  PETA;  ESTÁ  GRAS  QUE  PETA.  fr.  Fam.  Ab 
que  's  pondera  lo  molt  gras  qu'  está  algú.  Es  á  que 
hiende. 

MES  VAL  PETAR  QUE  reventar.  Ref.  Ab  que  's  dis- 
culpa deixar  anar  alguna  flatulencia,  que  del  contra- 
ri  podría  causar  un  estrépit  a  la  salut.  Más  vale  dar 
buen  trueno,  que  dinero  á  maese  Pedro. 

PETARDEJAR.  v.  a.  Disparar  petarts.  Petardear. 

PETARDER.  m.  PETARDISTA. 

PETARDISTA,  m.  Terrorista  que  dispara  petarts 
per  causar  mal  a  la  societat.  ||  Qui  dispara  petarts 
en  les  obres  de  desmont.  ||  fig.  Qui  dona  xascos  esta- 
fant.  Petardista,  petardero. 

PETARRA.  f.  Mentida.  Bola. 

PETARRELL  (Fer  lo),  fr.  Fer  les  criatures  demos- 
tracions  de  posarse  a  plorar.  Hacer  pucheritos. 

PETARRER.  m   PETANER.  ||  MENTIDER. 

PETARRERA.  f.  Seguit  de  pets  o  ventositats.  Pe- 
dorrera. 

PETARRISTA.  For.  Mentider,  qui  conta  petarres. 

PETARRÓ.  m.  y 

PETARRONET.  m.  dim.  Carinyós  de  pet.  Sol  dirse 
ais  nens  carinyosament. 

PETARSE,  v.  r.  Ferse  pets. 

PETART.  m.  Mil.  Morteret  qu'  afiangat  d'  una 
planxa  de  bronze  se  subjecta  després  de  carregat  a 
la  porta  d'  una  plaga,  y  se  li  cala  foch  pera  feria  sal- 
tar ao  la  explosió.  Petardo.  II  Mena  de  botifarra  de 
dinamita  per  esberlar  les  pedrés.  Petardo. 

BATRE  AB  Lo  PETART.  fr.  Batre  alguna  porta  ab 
petarts.  Petardear. 


PET 


PET 


493 


PETAT,   DA.   p.   p.   del   verb   petar.  ||  adj.  Aviat, 
disparat,  com  coet  petat,  gaseosa  petada. 
PETAYRE.  in.  y 
PETEJADOR.  ni.  PETANER. 
PETEJAR.  v.  n.  y 

PETEJARSE.  v.  r.  Ferse  molts  pets  seguits.  PETAR. 
PETELLEJAR.  v.  n.  Petar,  esclafir,  fer  soroll.  Me- 
ter ruido. 

PETEQUIA.  f.  Med.  Cada  una  de  les  taquetes  ro- 
ges  a  modo  de  picades  de  ptissa  qu'  ixen  a  la  pell  en 
certes  febres  fortes.  Petequia. 

PETEQUIAL,  adj.  Med.  Acompanyat  de  petequies. 
Petequial. 

PETERNIÁ.  n.  p.  Peterniano. 
PETGE.  m.  Peu,  basa  sobre  que  's  inanté  alguna 
cosa,  com:  el  de  la  taula,  el  de  la  cadira,  etc.  Pie.  || 
Met.  Apoio,  fonament  d' alguna  cosa.   Estribo.  II  pl. 
Les  carnes.  Piernas. 

NO  DE1XAR  DE  PETGE,  NO  DEIXAR  MAI  DE  PETGE. 
fr.  No  apartarse  d'algú,  seguirlo  per  tot.  No  dejar 
á  uno. 

MANT1NDRES  UNA  COSA  AB  PETGES.  Teñir  poca  Se- 
guretat. 

PETICANON.  ni.  Grau  de  lletra  d'  ¡mprempta  en- 
tre '1  canon  y  '1  missal.  Petícano,  peticanon. 

PET1CIÓ.  f.  Demanda,  1*  acte  y  efecte  de  demanar. 
Petición.  ||  Súplica,  prech.  Petición.  ||  For.  V  escrit 
ab  que  's  demana  jurídicament  devant  del  jutge. 
Petición.  ||  PREtensiÓ.  ||  pl.  Les  set  demandes  que  's 
fan  a  Deu  al  dir  lo  Parenostre.  Peticiones. 

PETIFOCH.  m.  Mar.  Vela  triangular  mes  petita 
que  '1  foch,  que  s'  ica  a  la  encapelladura  del  masteler 
del  juanet  de  proa.  Petifoque. 

PETILL.  m.  Ant.  Troc.  de  tela  en  forma  triangular 
estirada  que  les  dones  usaven  com  adorno  sobre  del 
pit.  Petillo. 

PET1LLEIG.  ni.  Acció  de  petillejar. 
PETILLEJAR.  v.  n.  Petar  lleugerament  y  sens  pa- 
rar una  cosa,  com  un  foch,  un  llicor,  etc.  Chispear. 
PETIMETRE,   ni.   Qui  viu  y  vesteix  delicadament, 
fent  vanitat  d'or,  riquesa  y  noblesa.  Petimetre. 

PETIN1L  o  PENTINIL.  m.  Ant.  La  part  baixa  del 
ventre.  Empeine. 

PETIT.  m.  Ter.  PATRICÓ. 

PETIT,  A.  adj.  Xich,  menut  de  eos  o  curt  d' ex- 
tensió.  Pequeño.  ||  Noi  de  poca  edat.  Pequeño.  ||  Met. 
Curt,  faltat,  encara  que  no  sigui  corpori,  com:  un  pe- 
iit  talent.  Pequeño.  II  Baix,  abatut,  humil,  com  con- 
traposat  al  poderos.  Pequeño.  ||  De  poca  considera- 
ció.  Tenue,  flaco.  ||  Derrer  d'alguna  classe.  [|  menut. 
||  Parlant  de  la  ven,  vista,  etc.  flach,  débil.  ||  adv. 
Un  poco.  ||  pl.  Els  aucells  de  niu.  Polluelos,  peque- 
ñuelos. 

en  petit.  m.  adv.  En  pequeño. 
PETITA  (Cova).  Orog.  En  la  comarca  de  Tortosa 
PETITAMENT.  adv.  m.  Xicament,  d'  un  modo  curt 
y  limitat.  Pequeñamente. 

PETITCANON.  m.  PETICANON. 
PETITESA.  f.  La  poca  o  curta  extensió  de  eos. 
Pequenez.  I'  Met.  La  curtedat  d'alguna  cosa,  encara 
que  no  sigui  corpória.  Pequenez.  ||  La  poca  edat. 
Pequenez,  parvulez.  ||  Curtedat,  poquedat  d'  espe- 
rit.  Cortedad. 

PET1TET,  A.  adj.  dim.  Pequeñito,  pequeñuelo. 
PETITÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  petit.  Pequeñí- 
simo. 

PETITÓ,  NA.  adj.  dim,  PETITET. 
PETITONET,  A.  adj.  Tamañito. 
PET1TORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  petició  o 
la  conté    Petitorio. 

PETITORIA,  f.  Fam.  PETICIÓ. 


PETITOT,  A.  adj.  Renom  del  home  o  dona  de  eos 

petit.  ||  RABACUT. 

PETJA.  f.  y 

PETJADA.  f.  Rastre,  senyal  que  deixa  '1  peu  a 
térra.  Pisada,  huella.  ||  pitjada. 

PETJADA  DE  PAGÉS  NO  FA  MAL  A  RES.  Ret.  Ab  que'S 

denota  que  qui  entén  les  coses  que  maneja,  evita  fá- 
cilment  molts  erros  que  comet  qui  les  fa  sense  co- 
neixement.  Los  pies  del  hortelano  no  echan  a  perder 
la  huerta. 

BESAR  O  SEGUIR  LES  PETJADES.  fr.  BESAR  LES  PIT- 
JADES. 

PETO.  m.  Armadura  del  pit.  Peto. 
PETÓ.  m.  Bes.  Besada.  Beso. 
PETOIA.  f.  Xanguet;  menudalla  d' una  cosa  pera 
menjar.  ||  MORULLA. 

PETONCE.  m.  Feldespat  que  s'  emplea  en  la  fabri- 
cado de  la  porcellana.  Petonce. 
PETONEIG.  m.  Acció  de  petonejar. 
PETONEJADOR,    A.    m.    y    f.   Qui  petoneja,  qui 
besa  molt. 

PETONEJAR.  v.  a.  Fer  petons,  molts  petons 
PETONEJARSE.  v.  r.  Donarse  petons.  Ferse  molts 
petons. 

PETONER,  A.  adj.  Qui  fa  molts  petons.  Qui  té 
costúm  de  fer  petons.  ||  Lo  que  convida  a  fer  petons, 
com:  galla  pelonera. 

PETONIA.  f.  Bot.  Mena  de 
plantes  herbacies,  de  fulles  al- 
ternes molt  senceres,  ab  pedun- 
cles  uniflors  oxilachs  y  solitaris; 
son  originaries  de  la  América 
Austral,  y  per  la  bonicor  de  les 
seues  flors  se  conreuen  ais  jar- 
díns  d'  Europa,  essent  els  tipus 
característichs  les  de  flors  blan- 
ques  y  violacies,  semblantes  a 
les  anomenades  diegos  de  nit. 
Petunia. 

PETOREGUI.    m.   Bot.  Certa 
fusta  del  Paraguay.  PetoreguL 
PETORRER,   A.  m.  y  f.  Men- 
tider. 

PETORRÍ,    NA.  adj.  Menut,  petit,  molt  petitet. 
PETORRINET,  A.  adj.  Petitet.  Petarronet. 
PETORRO,  A.  adj.  Borratxo. 
PETOTA.  y 

PETOTADA.  f.  PATOTA,  TRAMPA. 
fer  LA  PETOTA.  fr.  Enganyar,  fingir  una  cosa  per 
altra.  Hacer  la  pamela. 
PETRA,  f.  PEDRA. 

PETRA,  Miquel  de  (Miguel  Ribot  y  Serra).  Biog. 
Frare  y  artista  mallorquí,  del  ordre  deis  caputxins. 
Natural  de  Petra;  mort  a  Palma  ais  62  anys,  en  1803. 
Acabat  de  cursar  retórica  a  Palma  va  pendre  l'hábit 
(1755)  professant  al  any  següent.  Era  afectat  a  les 
belles  arts,  a  les  ciencies  exactes,  y  a  la  teología; 
lector  de  filosofía  y  teología,  catedrátich  de  niate- 
mátiques  (1779)  en  la  Universitat  de  Mallorca.  Va 
formar  un  museu  arqueológich  y  científich  en  el  con- 
vent,  aumentant  també  la  biblioteca  Eli  va  lograr 
de  Caries  III  el  permís  de  reedificar  el  temple  y  con- 
vent  dintre  ciutat,  quin  progecte  arquitectural  eren 
obra  llur.  Va  ajudar  al  cardenal  Despuig  en  la  for- 
mado del  mapa  gran  de  Mallorca.  Autor  d'  algunes 
obres  inédites  y  deis  mapes  de  Menorca,  Ibiqa,  1'  illa 
de  Mallorca  y  de  la  ciutat  de  Palma,  també  inédits. 
PETRA,  f.  n.  p.  de  dona.  Petra. 
PETRA.  Geog.  Vila  de  Tilla  de  Mallorca,  partit 
de  Manacor.  Té  estació  de  F.-C  y  bona  carretera 
que  mena  de  Sineu  a  Manacor.  D'  aquella  poblado 
era  nadiu  el  venerable  Fra  Juniper  Serra,  fundador 


Petonia 


494 


PET 


PEU 


de  la  ciutat  de  Sant  Francesch  de  California,  a  qui 
algaren  una  estatua  pera  honrar  sa  memoria,  els  seus 
paisans. 

PETRECÓ  (Coves  del).  Orog.  En  el  terme  de 
Collbató. 

PETRELL,  A.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  pedra. 
Pétreo. 

PETRELL.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'Alacant,  bisb. 
d'  Oriola,  pa  t.  jud.  de  Monóvar;  és  a  la  Valí  d'Elda, 
a  la  vora  del  barranch  de  Catí,  tributar!  de  la  vora 
esquerra  del  riu  Vinallop,  y  té  3,896  hab. 

PETRELL.  m.  Ornit.  Aucell  nadador  d'  alta  mar, 
quina  presencia  sol  ésser  presagi  de  la  tempesta. 
Petrel. 

PETRÉS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Sagunt;  és  a  la  vora  del  riu 
Palancia  y  té  577  hab. 

PETRI,  A.  adj.  De  la  calitat  de  la  pedra.  Pétreo. 
||  PEDROS. 

PETRIFICABLE.  adj.  Que's  pot  pe  I  rificar  o  con- 
vertir en  pedra. 

PETRIFICACIÓ.  f.  Transformado  d'  una  substan- 
cia en  pedra.  Petrificación.  ||  La  meteixa  cosa  pe- 
trificada. Petrificación.  ||  Min.  Fóssil  quina  materia 
orgánica  ha  sigut  substituida  per  una  substancia  mi- 
neral. Petrificación. 

PETR1FICADOR,  A.  adj.  Que  petrifica  o  conver- 
teix  en  pedra. 

PETR1F1CANT.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera  petrifi- 
car. Petrífico. 

PETRIFICAR,  v.  a.  Convertir  en  pedra,  endurir 
com  pedra.  Petrificar. 

PETRIFICARSE,  v.  r.  Convertirse  qualsevulla 
cosa  en  pedra.  Petrificarse. 

PETRIFICAT,  DA.  p.  p.  Petrificado.  ||  Convertit 
en  pedra. 

PETRILITA.  f.  Min.  Nom  d' una  varietat  de  fel- 
despat.  Petrilita. 

PETROFARÍNGICH.  s.  y  adj.  m.  Med.  Muscle  de 
la  faringe,  que  s'uneix  a  la  apófisis  cigomática.  Pe- 
trofaríngeo. 

PETROGNOSIA.  f.  Part  de  la  historia  natural 
que  tracta  deis  minerals.  Petrognosia. 

PETROGRAFÍA,  f.  Min.  Tractat  o  descripció  de 
les  pedrés.  Petrografía. 

PETROGRÁFICH,  CA.  adj.  Min.  Lo  que  pertany  a 
la  petrografía.  Petrográfico. 

PETROL.  m.  PETROLI. 

PETROLEN.  m.  Carbur  d'  hidrógen.  Petroleno. 

PETROLI.  m.  Oli  mineral  y  sutil  de  varis  colors 
y  de  una  olor  molt  forta  y  desagradable.  Serveix 
pera  fer  llum  y  per  varis  usos  industriáis.  Petróleo. 
H  —  (COVA  DEL).  Orog.  En  el  terme  de  Margalef. 

PETROLAIRE.  Com.  Qui  fabrica  o  ven  petroli.  || 
Qui  en  els  díes  de  revolta  és  partidari  de  la  revolu- 
ció  y  se  serveix  del  petroli  pera  calar  foch  ais  con- 
venís, iglesies,  cases  comunal6,  etc.  Petrolero. 

PETROLER,  A.  m.  y  f.  y  adj.  PETROLAIRE.  ||  Que 
serveix  per  posariii  petroli,  com:  botella  petrolera. 

PETROLERÍA.  f.  Fábrica  o  refinería  de  petroli.  || 
Botiga  ont  venen  petroli.  Refinería  ó  tienda  de  pe- 
tróleo. 

PETROMATEGNOSIA.  f.  Geol.  Coneixement  deis 
fóssils.  Petromategnosia. 

PETRONELLA  o  PETRONILLA.  Biog.  Filia  única 
de  Ramir  II  d'  Aragó,  el  Monjo.  En  1137,  quan  sois 
comptava  5  anys,  se  promete  ab  el  Comte  de  Barce- 
lona En  Ramón  Berenguer  IV,  y  en  1150  se  casaren, 
aportant  al  Comtat  de  Barcelona  en  dot  tot  el  regne 
d'  Aragó,  ab  lo  qual  queda  constituida  de  fet  la  Con- 
federado Catalana-Aragonesa  que  tants  díes  de  glo- 


ria porta  a  la  nostra  nacionalitat.  Fou  mare  del 
princep  Ramón,  qui  entra  a  governar  ab  el  nom  de 
Alfons  I.  ||  Comtesa  de  Bigorra,  feudataria  deis  reis 
d' Aragó,  que  morí  en  1251  havent  deixat  abans  son 
comtat  en  poder  de  Simó  de  Montfort,  conquistador 
de  Tolosa  y  altres  comtats  llenguadocians. 

PETRONILLA.  f.  Nom  propi  de  dona.  Petronila. 

PETRÓS,  A.  adj.  Cosa  de  pedra.  Pedroso,  pedre- 
goso. 

PETROSITAT.  f.  Naturalesa  de  la  pedra.  Petro- 
sidad. 

PETROSSÍLEX.  m.  Min.  Pedra  silicosa  de  la  na- 
turalesa del  feldespat.  Petrosílex. 

PETROSSÍLICE  f.  Min.  Silicat  álcali  d'  alúmina. 
Petrosilice. 

PETROSSILICÓS,  A.  adj.  Min.  Que  té'ls  carácters 
de  la  petrossílice,  o 'n  conté.  Petrosilicoso. 

PETULANCIA,  f.  Insolencia,  descaro,  atreviment. 
Petulancia. 

PETULANT.  adj.  Atrevit,  ¡nsolent,  descarat.  Pe- 
tulante. 

PETULANTMENT.  adv.  m.  Ab  petulancia.  Petu- 
lantemente. 

PETULER,  A.  adj.  PETULANT. 

PETUNCE.  m.  Miner.  Silicat  d' alúmina  y  de  po- 
tassa;  feldespat  que  s'  usa  pera  fer  la  porcellana. 
Petunce. 

PETXA.  f.  PETJA. 

PETXADA.  f.  PETJADA. 

PETXAR.  v.  a.  Pagar  cert  tribut.  Pechar.  ||  Petjar. 

PETXARINA.  f.  PETXINA. 

PETXAT,  DA.  p.  p.  Pechado. 

PETXE.  m.  PETGE. 

PETXELL.  m.  PITXELL. 

PETXERA.  f.  El  troc.  de  tela  que's  posa  al  pitpera 
cobrirlo.  Pechera.  ||  Guarnido  de  tela  fina  que  's  po- 
sa a  la  obertura  del  pit  de  les  camises.  S'  usa  també 
en  plural.  Chorrera,  pechera,  guirindola.  ||  Coixí 
que  porten  al  pit  les  mules  de  carro.  Pechera.  ||  Pi- 
TET. 

PETXIAGRA.  m.  Med.  Gota  qu'  ataca  al  colze. 
Pechiagra. 

PETXIGONGA.  f.  Joch  de  cartes  en  el  qual  se  do- 
nen nou  cartes  a  cada  jugador,  les  que's  van  cam 
biant,  y  qui'n  reuneix  nou  de  seguides,  guanya. 

PETXINA.  f.  Closca  de  peix.  Marisco,  pechina, 
concha  marina.  ||  La  que  soten  portar  els  peregrins 
a  la  valona  y  al  barret.  Concha,  pechina.  ||  Ictiol. 
Peix  semblant  a  la  perca  que  té  algunes  peiretes  al 
cap.  Channa. 

PETXIRINA.  f.  dim.  de  petxina.  Conchita. 

PEU.  m.  Part  integral  del  animal  qu'  está  colo- 
cada a  la  extremitat  inferior  del  eos,  y  li  serveix  de 
base  pera  tindres  dret  y  moures.  Pie.  ¡i  La  part  d' al- 
gunes coses  oposada  a  la  principal,  com:  peus  del 
Hit.  Pie  ||  La  part  principal  sobre  que  's  forma  al- 
guna cosa,  com:  peu  de  ¡librería,  d'  exércit.  Pie.  ||  Lo 
que  s'  escriu  derrerament,  com:  el  peu  de  la  carta. 
Pie.  ||  Estat,  us,  estil,  com:  les  coses  están  en  aquest 
peu.  Pie.  ||  La  base  que  sosté  alguna  cosa.  Pie.  ||  La 
part  inferior  d'  alguna  cosa  sobre  la  que  hi  há  tot  lo 
demés.  Pie.  ||  El  tronch  deis  arbres  y  plantes.  Pie. 
||  planeó.  II  En  la  poesía  rimada  és  el  vers,  y  així 
se  diu  que  's  dona  un  peu  pera  glosar.  Pie.  ||  Entre 
tintorers,  és  el  color  diferent  que  's  dona  primer, 
pera  que  '1  segón  sigui  mes  permanent  y  perfet.  Pie. 
||  CAMA  del  COMPÁS.  ||  Mesura  o  mida  castellana 
que  compren  la  sexta  part  d'  una  cana  o  279  milíme- 
tres.  Pie.  ||  Ocasió  que's  pren  o  que  's  dona  pera  dir 
o  fer  alguna  cosa.  Pie.  II  El  de  les  besties.  Pota.  II  El 
vaixell,  pinya  o  altra  cosa  en  qu'  estriben  les  flors 
a  les   floreres.    Maceta.  ||  El  d'  una  montanya.  Pié, 


PEU 


PEU 


495 


falda.  ||  Met  Entre  coniediants  la  derrera  páranla 
que  diu  1'  un  pera  deixar  parlar  al  altre.  Pie  ||  Tot 
lo  que  serveix  de  principi  y  coni  escala  pera  conse- 
guir o  pujar  a  un'altra  cosa.  Pie.  ||  El  niuut  rodó  de 
raims  que  's  prempsa  d'  una  vegada.  Pie.  II  Els  co- 
fíns  ab  les  olives  que's  posen  cada  vegada  a  la  premp- 
sa pera  treuren  l'oli.  Encapachadura,  noque,  pie, 
pisa,  viga.  ||  SOCA,  1.  ||  El  derrer  deis  jugadors,  a  di- 
ferencia del  primer  qu'  és  niá.  Zaga,  pie.  ||  ni.  Náut. 
Cada  una  de  les  peces  que  s'endenten  o  emmetxen 
ab  els  arbres  niajors  deis  barcos  grans  pera  formar 
llur  competent  gruix  y  liaren.  Contramecha,  pie.  II 
PEANYA.  II  PETGE.  ||  A  les  muges  y  botes  és  la  part 
que  tapa  desde  M  tormell  en  avall.  Pie,  peal.  II  pl. 
Les  potes  del  besliar,  després  de  tallades  y  separades 
d'  el  1.  Manos.  ||  Els  peus  de  cadira,  de  banch,  de 
llot  y  d'  altres  mobles,  que  s'  anomenen  potes  ab 
impropietat. 

peu  A  térra,  m.  adv.  S'usa  pera  manar  a  algúque 
baixi  de  cavall  o  desenibarqui.  Pie  tí  tierra. 

PEU  atrás  O  enderrera.  m.  adv.  La  perdua,  deten- 
ció  d'  alguna  cosa.  Pie  atrás. 
.    PEU  COIXET:  A  PEU  COIX. 

PEU  D'  ALTAR  Els  emoluments  que  's  donen  ais 
ministres  de  la  Iglesia  per  les  funcions  qu' exercei- 
xen.  Pie  de  altar.  ||  Met.  Aquells  profits  qu'  algú  va 
disfrutant  d'un  altre,  a  mes  de  la  renda  fixa  pera 
niantindres.  Pie  de  altar. 

PEU  D'  amich.  Náut.  La  corda  que  sos- 
^5^,        té  la  serviola.  Pie  de  amigo,  estribo. 

PEU  D'ÁNECH  O  D'  OCA.  Bot.  BLET  MOLL 
DE  BOSCH. 

PEU  D'  ARBRE:  SOCA.  ||  Náut.  La  part 
inferior  del  arbre  propera  a  la  coberta. 
Pie  de  árbol  ó  de  palo. 

PEU  DE  BOU:  BARBA  D'  AARÓN. 
PEU  DE  CABRA.  Eina  de  la  forja  en  for- 
ma de  martell  pero  molt  ampie  que  apla- 
na els  ferros  en  calent. 

Peu  DE  PORCH:  peu  DRET.  Se  diu  de  cert 
enipelt  de  figura  obliqua.  Pie  de  cabra.  || 
Náut.    Palanqueta    de    ferro  acabada   en 
y   i         forma  de  martell.  Pie  de  cabra. 
\y/  i  PEU  DE  CAVALL:  POTA  DE  CAVALL. 

\/  PEU  DE  COLOM.  Bot.  POTA  DE  COLOM. 

PEU   DE   CORB.    Bol.    Herba    medicinal 

Peu         molt    semblanta  al   plantatge,  menys  en 

de  cabra     ies   falles,  que  son  ¡largues,   estretes, 

dentades    y  s'  extenen  cercolarment  de- 

munt  de  la  térra  a  manera  d' estrella.  Estrellamar, 

hierba  estrella. 

PEU  DE  CRIST.  Bot.  CINCHENRAMA. 
PEU  DE  GALL.  Lian?  del  joch  de  dames,  que  's  fá 
quan  un  té  tres  dames  y  la  carrera  del  mitg,  y  l'altre 
una;  y  '1  que'n  té  tres  se  posa  de  modo  que  sense 
que  1  contrari  ho  pugui  evitar  pert  la  dama  abáns  de 
les  dotze  jugades.  Pie  de  gallo.  \\  Treta,  astucia.  Pata 
de  gallo.  ||  Ais  cotxes  és  1' armadura  de  dos  ferros 
iguals  sobre'l  tauló  que  cau  denuint  del  eix,  deis  que 
pengen  les  corretges  o  sopandes.  Pie  de  gallo  \\  Náut. 
La  figura  que  formen  certes  escletxes  que  s'encreuen 
al  cor  d'alguns  arbres.  Pie  de  gallo. 

PEU  DE  GAT.  Bot.  FLOR  DE  SEMPRE  DURA. 
PEU  DE  AST:  MOSSA,  2. 

peu  del  codaste.  L'  extrem  inferior  d'  aquesta 
pega,  que  descansa  a  la  quilla,  y  al  encontré  del  qual 
va  formada  la  espiga,  qu'  encaixa  la  meteixa.  Pie  de 
codaste. 

PEU  DE  LLEBRA.  Bot.  Mena  de  trébol  que's  fá  ais 
paratges  sorrenclis;  té'l  tronch  dret,  d'un  peu  d'  alt, 
prim,  molt  ramos  y  pie  de  pél  blanch,  lo  meteix  que 
les  fulles,  que  son  petites  y  punxagudes;  le  flors  son 
vermelles,  petites,  peludes  y  suaus,  y  formen  una  es- 
piga ovalada  blanquinosa.  S'  emplea  pera  restrényer 
el  ventre,  tancar  les  ferides  y  altres  malaltíes  sem- 
blantes. Pie  de  liebre.  ||  Mena  de  trébol  que's  fá  ais 
liorts.  Pie  de  liebre,  lagopos. 


PEU  DE  LLEÓ.  Bot.  Herba  de  fulles  semblantes  a 
les  de  la  malva,  encara  que  mes  fortes,  y  per  les  vo- 
res  com  les  del  cascall,  y  extenentles  sembla  cada 
una  una  estrella.  Pie  de  león,  estela,  estelaria,  estre- 
llada, alquimila. 

peu  DE  llit.  Els  pelges  que  sos- 
tenen  el  llit.  Pilar,  pie,  columna  de 
cama. 

PEU  DE  LLOP.  Bot.  POTA  DE  LLOP. 

PEU  DE  LLUMANERA.  Mena  de 
plat  que  teñen  les  llumaneres  baix 
de  tot.  Plato 

PEU  DE  PARET:  ESPARÓ. 

peu  DE  pinya.  El  córb  y  con- 
trafet;  y  també  la  persona  que '1 
té.  Pie  truncado.  ||  Fam  Cerda. 
Motílanos,  ceretano. 

peu  DE  PORCH.  Eina  de  ferro  que 
per  un  cap  acaba  ;ib  punta  y  per 
l'altre  fa  dues  orelles  com  les  deis 
martells.  Pie  de  cabra.  ||  Eina  pera 
reblar  en  punts  ont  no  entra  el  Peu  de  porch 
martell. 

PEU  DE  RATA.  Bot.  cinchenrama  !l  pl.  Bol.  Mena 
de  bolets  mengívols.  Manecillas. 

PEU  DE  REÍ.  m.  Art.  y  of.  Eina  pera  amidar  gruixos. 
Es  una  barreta  plana  que  forma  angul  recte  tenint 
un  brac,  mes  llarch  que  1'  altre. 
En  el  mes  llarch  hi  lia  marcats 
centímetres  y  milímetres. 
Amunt  y  avall  corre  una  ba- 
rreta que  forma  també  angul 
recte  ab  un  caragolet  pera 
fixarla  ont  convingui. 

PEU  DE  roda.  Náut.  La  pe?a 
córba  ab  que  acaba  la  quilla 
per  la  part  de  proa,  y  de  quins 
bracos  l'un  emmetxa  ab  la 
meteixa  quilla,  y  l'altre  ab  la 
roda.  Pie  de  roda. 

PEU  DE  SERP:  Bot.  PLANTAT- 
GE CORONAT. 

PEU  DE  VADELLA.  Bot.  POTA 
DE  VADELLA. 

PEU  DRET.  Puntal  pera  sos- 
tindre  alguna  cosa.  Pie  dere- 
cho, poste,  jamba,  puntal.   ||  Peu  de  rei 
VERGE,  7. 

peu  FORCAT.  El  d'alguns  animáis  que  teñen  sepa- 
rades les  ungles,  com  els  bous,  etc.  Pie  hendido,  bi- 
sulco, patihendido. 

peu  forcat.  Poét.  Se  diu  quan  senyala  la  conso- 
nant  que  s'ha  de  seguir  al  fer  una  composició  poé- 
tica. P'ie  forzado,  rimas  forzadas. 

PEU  GEOMÉTRICH.  El  peu  roma  anticli  que  té  ab  el 
de  Castella  la  proporció  com  1000  a  932.  Pie  geomé- 
trico. 

peu  negre.  Nom  que's  dona  a  una  casta  de  gossos. 
Melampo. 

PEU  TRIST.  Bot.  Herba  que's  cria  ais  paratges  hu- 
mits  y  té  la  fulla  semblanta  a  la  de  la  menta.  Cin- 
coenrama. 

PEU  TRIST.  Bot.  PLATEJADA. 

peus  de  devant.  Les  potes  devanteres  deis  ani- 
máis quadrúpets.  Manos. 

PEUS  Del  AMO,  fems  A  LA  TERRA.  Ref.  Significa 
quánt  importa  la  presencia  del  amo  pera  que  vagin 
bé  y  prosperin  les  seues  coses.  El  pie  del  dueño  para 
la  heredad  es  estiércol. 

PEUS  en  L' ayre.  m.  adv.  Significa  qu' algú  és  de 
esquena  a  térra  y  peus  en  1'  ayre.  Patas  arriba. 

AB  BON  PEU.  m.  adv.  Ab  felicitat.  En  ó  con  buen  pie. 

AL  PEU  DE.  m.  adv.  Aprop,  a  la  vora,  quasi.  Al  pie 
de.  ||  A  les  properíes.  Al  pie  de.  ||  Met.  AL  PEU  DE  LA 
COSTA. 

AL  PEU  DE  LA  COSTA,  m.  adv.  Met.  Al  comencament 
d'  una  empresa  o  dificultat.  Al  pie  de  la  cuesta. 


496 


PEU 


PEU 


AL  PEU  DE  LA  LLETRA.  m.  adv.  Literalment,  segons 
la  significado  natural  de  les  páranles.  A  la  letra,  li- 
teralmente. ||  Enterament,  sense  variar,  afegir  ni  lle- 
var res,  COlli:  COPIAR  UNA  CARTA  AL  PEU  DE  LA  LLE- 
TRA. A  la  letra;  letra  por  letra;  al  pie  de  la  letra.  II 
Met.  Puntualment,  exactament,  sense  amplificado  ni 
restricció,  com:  OBSERVAR,  COMPL1R  UNA  COSA  AL  PEU 
DE  LA  lletra.  A  la  letra,  al  pie  de  la  letra. 

ALS  PEUS  DE  VOSTÉ.  fr.  Expressió  de  cortesía  que 
usen  els  senyors  ab  les  senyores.  A  los  pies  de  usted. 

ALLAROAR  EL  PEU.  fr.  Tirar  el  peu  endevant  esti- 
rantlo  ab  la  cania.  Alargar,  tender  el  pie. 

anar  AB  PEUS  DE  PLOM.  fr.  Procedir  ab  tino  y  re- 
flexió.  Ir,  andar  á  paso  de  buey  ó  con  pies  de  plomo. 

ANAR  AB  un  peu.  fr.  Fer  les  coses  ab  dilligencia  y 
depressa.  Andar  con  un  pie  debajo  del  brazo. 

anar  A  peu.  fr.  Caminar  algú  sense  cavalcadura  ni 
carruatge.  Ir  ó  andar  á  pie,  á  talón. 

ANAR  BUSCANT  TRES  PEUS  AL  GAT,  Y  ELL  NE  TÉ 
QUATRE.  fr.  Met.  Buscar  ocasió  de  baralles.  Ir  bus- 
cando  cinco  pies  al  gato,  y  él  tiene  cuatro;  buscar  tres 
ó  siete  pies  al  gato  ó  cinco  al  carnero. 

anarsen  EL  PEU.  fr.  Lliscar.  Resbalar,  deslizarse  ó 
irse  el  pie. 

A  peu.  m.  adv.  Explica  '1  modo  de  caminar  ab  els 
seus  propis  peus.  A  pie,  á  peón,  á  peonza. 

A  peu  aixut.  ni.  adv.  Sense  niullarse  gens.  Á  pie 
enjuto.  ||  Met.  Sense  fatiga  ni  travall.  A  pie  enjuto. 

A  peu  COix.  m.  adv.  Joch  que's  fá  caminant  ab  sois 
un  peu.  A  la  pata  coja;  á  coj  cojita,  á  la  cozcoiita. 

A  peu  de  GALL.  m.  adv.  Ab  que'ls  fusters  designen 
el  particular  de  clavar  1'  empostigat  exterior,  cla- 
vant  tres  claus  en  forma  de  triángul  al  lloch  corres- 
ponent  de  cada  quaderna.  A  pie  de  gallo. 

A  peu  D'  OBRA.  m.  adv.  Arq.  Tindre  Ms  materials 
tocant  a  1'  obra  ont  s'  han  d'  emplear.  Al  pie  de  la 
obra. 

a  peu  descalq.  m.  adv.  Sense  calcar.  Con  el  pie 
desnudo,  á  pie  descalzo. 

A  peu  FERM.  ni.  adv.  A  mes  del  sentit  recte,  que 
equival  a  sens  apartarse  del  seti  que  s'ocupava,  sig- 
nifica fermament,  constantment,  ab  seguretat.  Á  pie 
firme. 

A  peu  PLÁ.  m.  adv.  Sens  escales.  Á  pie  llano.  ||  Met. 
Igualment.  A  pie  llano. 

A  PEUS  junts.  ni.  adv.  Significa  '1  modo  de  saltar 
sens  aventar  mes  1'  un  peu  que  1'  altre.  A  pie  junti- 
lias. 

ARROCEGAR  ELS  PEUS.  fr.  Ab  que  's  denota  qu'  algú 
és  ja  molt  vell.  Arrastrar  los  pies. 

ALS  SEUS  PEUS.  adv.  ALS  PEUS  DE  VOSTÉ. 

assegurar  ELS  PEUS.  fr.  Trepitjar  segur.  Asentar  ó 
sentar  el  pie,  pisar  seguro.  II  fr.  Met.  ANAR  AB  PEUS  DE 
PLOM. 

BALLAR  AB  UN  PEU.  fr.  Estar  molt  contení.  No  caber 
en  el  pellejo. 

besar  ELS  PEUS.  Expr.  De  paraula  o  per  escrit  que 
se  fá  en  senyal  de  rendiment  a  les  persones  d'  alta 
gerarquía,  com:  el  rei,  el  papa,  etc.  Besar  los  pies. 

BON  PEU  Y  BONA  ORELLA,  SENYAL  DE  BONA  BESTIA. 
Rej.  Ab  que  a  mes  del  sentit  literal  alaba  a  les  per- 
sones que  teñen  dites  qualitats.  Buen  pie  y  buena  oreia 
señal  de  buena  bestia. 

Caure  de  PEUS  COM  ELS  GATS.  fr.  Met.  fam.  Ésser 
felíc.  en  lo  qu'  altres  hi  tindríen  desgracia.  Caer  de 
pies. 

DE  peu.  Al  joch  de  cartes  se  diu  de  la  sortida,  com: 
el  sis  d  oros,  etc.  DE  peu.  Salida  de  pie.  ||  Se  diu  del 
so'dat  que  no  usa  cavall.  De  á  pie.  ||  m.  adv.  Ab  que's 
denota  qu'  alguna  obra  s'  ha  fet  complertament  nova. 
De  raíz,  desde  los  cimientos. 

DONAR  el  peu  Y  pendre  LA  MÁ.  fr.  Reprén  ais  que's 
propassen,  prenentse  molta  mes  llibertat  de  la  que 
se  "Is  permet.  Dar  el  pie  y  tomarse  la  mano. 

donar  peu.  fr.  Donar  ocasió  o  motiu  pera  dir  o  fer 
alguna  cosa.  Dar  pie. 

donar  tants  PEUS.  fr.  Senyalar  el  terreno  qu'  ha 


d'  ocupar  un  edifici  o  una  fábrica.  Dar  tantos  pies  á 
una  fábrica. 

AB  EL  METEIX  PEU  ME  CALQO.  Loe.  met.  fam.  Ab 
que  's  denota  qu'  algú  's  troba  en  les  meteixes  cir- 
cunstancies que  un  altre.  En  el  mismo  caso  me  hallo; 
dame  la  mano. 

EN  O  DE  PEUS.  m.  adv.  Dret,  apoiat  sobre  'ls  peus. 
En  pie,  en  pino,  de  pies.  ||  Promptament.  En  seguida. 

ENTRAR  AB  BON  PEU.  fr.  Comentar  alguna  cosa  ab 
felicitat.  Entrar  con  el  pie  derecho  ó  con  buen  pie. 

entre  PEUS.  m.  adv.  Ab  que  's  denota  qu'  algú  va 
prop  d'  un  altre  fentli  nosa.  Entre  pies. 

ESTAR  AB  EL  PEU  O  AB  UN  PEU  AL  ESTREP.  fr.  Estar 
próxim  a  empendre  algún  viatge.  Estar  con  el  pie  en 
el  estribo;  tener  el  pie  en  el  estribo. 

ESTAR  AB  UN  PEU  EN  l'  aire.  fr.  Fam.  No  estar  fixo 
en  lloch  o  estar  prompte  a  marxar.  Estar  con  un  pie 
en  el  aire. 

estar  en  PEU.  fr.  Met.  Durar,  permanéixer,  existir. 
Estar  en  pie. 

ESTAR  ENTRE  'LS  PEUS  DELS  CAVALLS.  fr.  Estar  molt 
abatut  y  despreciat.  Estar  á  los  pies  de  los  caballos. 

ESTAR  SEMPRE  AB  EL  PEU  ALT  O  EN  L'  AIRE.  fr.  Met. 
Estar  sempre  amanit  y  a  punt  pera  complir.  Estaren 
un  pie  como  grulla. 

FER  ANAR  ENTRE  PEUS  O  PORTAR  SOTA  PEU.  fr.  Met. 
Tractar  a  algú  ab  despreci.  Traer  ó  tener  debajo  de  los 
pies. 

fer  peu  ferm.  fr.  Met.  Conservarse  constant.  Ha- 
cer pie. 

fer  tindre  'l  PEU  a  ROTLLO.  fr.  Met.  Contindre  a 
algú  dins  deis  límits  deguts.  Tener  á  raya;  hacer  estar 
á  raya. 

ficar  el  peu.  fr.  En  sentit  recte  ficario  dins  d'  al- 
guna cosa.  Meter  el  pie.  ||  Met.  Sortir  ab  alguna  cosa 
intempestiva.  Meter  la  pata. 

FICAR  O  TINDRE  UN  PEU  DINS.  fr.  Denota  qu'  algú 
ha  comengat  a  trobar  jas  o  sao  pera  lograr  lo  que 
volía.  Meter  un  pie  ó  tener  un  pie  dentro. 

FICAR  ELS  PEUS  A  LA  GALLEDA.  fr.  Met.  Embolicar- 
se,  fer  un  mal  negoci.  Meterse  en  un  berengenal. 

GIRARSE  O  TORCERSE  'L  PEU.  fr.  Doldre  'ls  nervis 
per  haversel  tor?at  al  fer  algún  moviment  v'olent. 
Torcerse,  recalcarse  el  pie. 

ELS  PEUS  DEL  HORTOLÁ  NO  PERJUDIQUEN  AL  HORT. 
Reí.  Significa  que  '1  qu'  entén  les  coses  que  maneja, 
evita  fácilment  els  erros  que  comet  qui  no  les  entén. 
El  que  ó  quien  las  sabe  las  tañe;  los  pies  del  hortelano 
no  echan  á  perder  la  huerta. 

LLENQARSE  O  TIRARSE  ALS  PEUS  D'  ALGÚ.  fr.  Dema- 
narli  sumissament  alguna  cosa.  Echarse  á  los  pies  de 
alguno. 

LLISCARSE  'L  PEU.  fr.  Ensopegar  en  el  discurs  sense 
sapiguer  com  eixirne.  Perderse,  atascarse. 

malmetres  DELS  PEUS  O  LS  PEUS.  fr.  Maltractar- 
sels  per  massa  caminar.  Despearse. 

NÉIXER  DE  PEUS.  fr.  Met.  Significa  la  felicitat  que 
algú  té  en  lo  que  fá  o  preté.  Nacer  de  pies. 

NO  DEIXAR  TOCAR  DE  PEUS  A  TERRA,  fr.  Contem- 
plar molt  a  algú,  donarli  tots  els  gustos.  Llevar  en 
andas. 

NO  DEIXARSE  POSAR  EL  PEU  AL  COLL.  fr.  Met.  fam 
No  deixarse  dominar,  ni  volguer  estar  subgecte  a  un 
altre.  No  dejarse  ensillar. 

NO  MOURE  PEU  NI  CAMA.  fr.  Ab  que  's  denota  que 
algú  no  té  moviment.  No  se  menea. 

NO  MOURE  UN  PEU.  fr.  Met.  No  fer  cap  dilligencia 
per  algún  negoci.  No  dar  pie  ni  patada. 

NO  POGUERSE  AGUANTAR  EN  PEUS.  fr.  Expressa  la 
debilitat  d'  algú  per  malaltía  o  cansament.  No  poder- 
se tener  en  pie. 

NO  POSAR  ELS  PEUS  A  ALGÚN  LLOCH.  fr.  No  anarhi 
mai.  No  atravesar  los  umbrales. 

NO  SAPIGUER  ONT  POSAR  EL  PEU.  fr.  No  veure  ont 
se  posa  '1  peu.  No  saber  dónde  poner  los  pies.  ||  Estar 
molt  estret  en  alguna  part  a  causa  d'  haverhi  massa 
gent.  No  caber  de  pies. 


PEU 


PI 


497 


PENDRE  PEU.  fr.  Radicarse,  fortificarse  alguna  cosa. 
Tomar  pie.  \\  Valdres  d'  alguna  cosa;  pendren  ocasió 
y  pretext.  Tomar  pie. 

PICAR  de  peuS  o  BATRE  DE  PEUS.  fr.  Donar  cops  de 
peu  a  térra  per  enfado  o  pesar.  Patalear. 

PODERHi  PUJAR  DE  PEUS.  fr.  Per  ésser  cosa  molt  se- 
gura. A  ojos  cerrados. 

POSAR  ALS  SEUS  PEUS.  fr.  Tindres  algú  per  supe- 
rior a  tothoui.  Ponerá  sus  pies. 

POSAR  ENTRE  PEUS.  fr.  FER  ANAR  ENTRE  PEUS. 

POSAR  EL  PEU  AL  COLL  O  DESSOBRE,  fr.  Humiliar, 
subgectar  a  algú.  Ponerle  el  pie  en  el  pescuezo. 

POSAR  el  PEU  PLA.  fr.  Met.  Obrar  ab  prudencia. 
Asentar  el  pie. 

POSAR  EL  peu  PLÁ  o  FERM.  fr.  Posarlo  bé  quan  se 
camina.  Asentar  el  pie.  ||  Met.  ANAR  DRET,  1. 

POSAR  peu  A  TERRA,  fr.  Baixar  de  cavall.  Echar  pie 
á  tierra. 

POSARSE  DE  PEUS.  fr.  Alearse.  Ponerse  en  pie. 

quan  A  PEU,  QUAN  caminant.  Loe.  fam.  Ab  que 
algú  denota  haver  fet  a  peu  tot  el  viatge  de  que  's 
parla.  Un  rato  d  pie,  otro  andando. 

QUEDARSE  EN  PEU  LA  DIFICULTAT.  fr.  Denota  que 
aquesta  subsisteix  o  que  no  s'  ha  vencuit.  Quedar  ó 
quedarse  en  pie  la  dificultad. 

QUi  ESTÁ  A  peu  dret  miri  NO  CAIGUI.  fr.  Ensenya 
el  cuidado  que  s  deu  tindre  en  la  prosperitat  per  lo 
inconstant  qu'  és.  El  que  está  en  pie  mire  no  caiga. 

QUl  VA  A  PEU.  Pedestre. 

SAPIGUER  DE  QUIN  PEU  SE  DOL  O  COIXEJA.  fr.  Conéi- 
xer  els  vicis  d'  algú  o  tindre  noticia  de  lo  que  inten- 
ta. Saber  de  qué  pie  cojea. 

sense  moure  un  peu.  Loe.  Sense  travall  o  fatiga. 
A  pie  quedo. 

sense  TOCAR  DE  PEUS  A  TERRA,  fr.  Pondera  la 
lleugeresa  o  velocitat  ab  que  's  corre.  No  poner  los 
pies  en  el  suelo;  ir  en  volandas. 

SET  PEUS  DE  TERRA  Expr.  La  sepultura.  Siete  pies 
de  tierra. 

TINDRE  EN  PEUS.  fr.  Ant.    MANTINDRE,  SOSTINDRE. 

TINDRE  'L  PEU  AL  COLL.  Loe.  fam  Subgectar  a  algú 
o  estar  pera  vencer  alguna  dificultat.  Tener  el  pie  en- 
cima ó  sobre  el  pescuezo. 

tindre  l  PEU  AL  ESTREB.  fr.  Met.  Estar  disposat 
pera  alguna  cosa.  Estar  con  el  pie  en  el  estribo;  estar 
con  las  espuelas  ó  tener  las  espuelas  calzadas. 

TINDRE  'LS  PEUS  COM  UN  GLAS,  COM  UN  PÁ  DE 
NEU;  SEMBLAR  ELS  PEUS  UN  PÁ  DE  neu.  fr.  Tindrels 
molt  frets.  Tener  los  pies  como  un  carámbano. 

TINDRE  un  peu  A  LA  FOSSA  fr.  Estar  próxim  a  la 
mort.  Tener  un  pie  ó  estar  con  un  pie  en  la  sepultura  ó 
en  la  huesa. 

tornar  EL  PEU  ARRERA  O  endetrás.  fr.  No  conti- 
nuar el  caini  o  desistir  del  propósit  que  se  seguía. 
Volver  pie  atrás. 

treure 'LS  PEUS.  fr.  Retirarse  poch  a' poch  sense 
girarse  d'  esquena.  Sacar  pies. 

TREURES  EL  PEU  DE  LLOCH:  GIRARSE  'L  PEU. 

TROBAR  PEU.  fr.  Ab  que  's  denota  qu*  algú  qu'  entra 
a  algún  riu  o  lloch  trova  fondo  per  assentar  els  peus 
sense  necessitat  de  nadar.  Hacer  pie.  ||  Met.  Se  diu  del 
qui  va  ab  seguretat  o  s'  afirma  en  alguna  especie  o 
inient.  Hacer  pie. 

UN  PEU  derrera  L' ALTRE.  m.  adv.  Serveix  pera 
despedir  a  algú  dientli  festivament  de  quin  modo  ha 
d'  anarsen.  Un  pie  tras  otro. 

PEUAC.  m.  aum.  Gran  peu.  Pie  gordo. 

PEUADA.  f.  Senyal  que  deixa  '1  peu.  Pisada, 
huella. 

PEUAR.  v.  a.  PEONAR. 

PEÚCH.  oí.  Tela  o  altre  llens  de  la  mida  del  peu 
ab  que  s  cobreix  y  caiga  aquest  per  demunt  de  la 
mitja.  Escarpín. 

PEUF.T.  ni.  dim.  Plececillo,  piececito,  piecezue- 
lo,  pecezuelo. 

PEUETADA.  f.  PEUADA. 

DJC  CAT.—  V.    II.  — 63. 


PEUETEJAR.  v.  a.  Deixar  moltes  peuetades  per 
térra.  Trepitjar. 

PEUGRÓS,  SA.  m.  y  f.  Qui  té  'ls  peus  molt  gros- 
sos.  Patón. 

PEULVA.  m.  Nom  donat  a  certs  monuments  druí- 
dichs  fets  de  pedrés  dretes  de  gran  algaria.  Peulván. 

PEULLA.  f.  La  pota  o  la  ungía  del  porch  y  demés 
animáis  que  teñen  la  pota  partida.  Pesuño,  uña,  pe- 
zuña, zapatilla,  carnicol. 

PEUTERROS,  A.  ni.  y  f.  S' aplica  al  home  rustid). 
Pisaterrones,  destripaterrones,  pinchaúvas. 

PEX.  m.  PEIX. 

PÉXER.  v.  a.  y  n.  PÉIXER. 

PEXIR.  v.  a.  PEIXIR. 

PEY  (Coll  de).  Orog.  Al  Conflent,  ais  llindars  del 
Vallespir,  creuanthi  un  camí  que  mena  al  Costraví  y 
descendeix  cap  a  Vallmanya,  comunicant  les  dues 
comarques. 

PEYRA.  f.  Ant.  PEDRA. 

PEYRADA.  f.  Empedrat.  Carrer.  Carretera. 

PEYRAFORCA.  Orog.  Puig  de  1,986  met.  d"  alti- 
tut,  a  la  vora  de  la  valí  de  Carol,  al  S.O.  de  Porté, 
Cerdanya  francesa,  depart.  deis  Pirineus   Orientáis. 

PEYRESTORTES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Rives- 
altes,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus;  és  a 
la  vora  del  ferro-carril  de  París  a  Perpinyá  y  té  633 
habitan  ts. 

PEYRÚ.  Orog.  Montanyeta  de  662  met.  d'  altitut, 
situada  a  tramontana  de  Rivesaltes,  depart.  deis  Pi- 
rineus Orientáis. 

PI.  m.  Bot.  Arbre  molt  comú  ais  terrenos  escabro- 
sos y  montanyosos  de  quasi  tota  la  Europa;  té  'ls 
tronchs  y  branques  mes  o  menys  carregats  de  reina; 
les  fulles  suinauíent  estretes,  dures,  punxagudes  y 
que  duren  tot  1'  hivern;  el  fruit  se  coneix  ab  el  nom 
de  pinya;  la  fusta  és  d'  us  general  pera  la  construc- 
ció  de  naus,  edificis  y  altres  obres.  Pino. 

PI  ABET:  ABET. 

PI  BLANCH:  PI  BORT. 

PI  BÓ:  PI  VER. 

PI  BORT.  Varietat  del  pi  negre,  que  's  diferencia 
d'  aquest  en  ésser  mes  petit,  tindre  la  soca  torta,  les 
fulles  curtes  y  les  pinyes  petites.  Pino  común  ó  sil- 
vestre, pinastro,  pin- 
carrasco, pincarras- 
ca, rodeno. 

PI  DE  PINYONS: 
PI  VER. 

PI  DE  LA  TERRA. 
Bot.  PI  BORT. 

PIDE  LA  TREMEN- 
TINA. Casta  de  pi 
que  fá  les  fulles  a 
manadets  y  cauen 
fácilment;  les  pi- 
nyes petites,  ovala- 
des,  y  que  de  fora 
semblen  escates, 
quasi  morades;  de 
la  seua  soca  és  de 
ont  mes  espec  al- 
ment  se  extreu  la 
trementina  que 
diuen  de  Venecin. 
La  fusta  és  exce- 
lent  pera  edificis 
exposats  a  la  in- 
temperie. Lerce,  pi- 
no alerce. 

PI  MARÍTIM:  PI 
BORT. 

pi   melis.    Mena 
de  pi   bort  que  sois  se  diferencia  d'  aquest  en  que 
fá  les  fulles  mes  curtes  y  punxagudes  y  les  pinyes 


Pi  ver  ab  sa  pinya 


498 


PI 


PÍA 


mes  Margues;  aqüestes  ixen  al  capdemunt  de  les 
branques.  Picea,  pino  balsain,  pino  albar. 

PI  nbgre.  Pi  del  que  se 'n  tren  la  trementina.  Pino 
negral,  aznacho.  ||  Ant.  PI  melis. 

PI  ROIG:  PI  BORT. 

Pi  VER  O  VÉ.  El  que  té  les  pinyes  grosses  y  dures, 
de  les  quals  se  treuen  el  pínyons.  Pino  piñonero,  al- 
bar ó  real. 

dret  COM  UN  PI.  fr.  Derecho  como  un  huso. 

HO  PODRÁS  EMBOLICAR  AB  UNA  FULLA  DE  PI.  fr. 
Iibn.  Vol  dir  que  no  li  donarán  lo  que  li  han  promés 
o  que  li  donarán  molt  poca  cosa.  No  te  dará  un  to- 
rozón. 

PÍ  (Antoni).  Biog.  Escriptor  y  catedrátich  del  si- 
gle  XVIII,  qui  vivía  a  Barcelona,  mes  era  natural  de 
Colliure,  al  bisbat  d'  Elna  (Franca).  Essent  catedrá- 
tich a  1'  Universitat  de  Barcelona  va  determinar  pen- 
dre 1'  hábit  al  monastir  de  Sant  Geroni  de  Valí  d'He- 
bron,  a  despit  deis  concellers  de  la  ciutat,  quins  el 
creien  indispensable  a  la  cátedra.— Es  autor  de  la 
Comedia  de  la  batalla  de  D.  Joan  d'  Austria  a  Lepant, 
escrita  en  vers  lia  tí  elegantíssim,  representada  a  les 
escoles  per  sos  deixebles,  ab  aplaudiment. 

—  (FRANCESCH).  Biog  Escriptor  cátala.  Monjo  del 
monastir  de  Sant  Geroni  de  Valí  d'Hebron  en  el  si- 
gle  XVIII.  Dues  voltes  prior  del  monastir,  ex-definidor 
y  historiaire  general  del  orde  en  els  regnes  d'Espa- 
nya.  —  Autor  del  llibre  Memorias  venerables  de  los 
más  insignes  profesores  del  instituto  que  plantó  en  la 
iglesia  su  Doctor  Máximo  el  Grande  P.  S.  Gerónimo, 
renovadas  por...  (Barcelona,  1776,  imp.  J.  Nadal);  un 
vol.  fol.  de  420  planes. 

—  (GUILLEM).  Biog.  Escriptor  heraldista  cátala  del 
sigle  XV.  Rector  de  Sant  Vicents  de  Folgons,  en  el 
bisbat  de  Girona,  ont  exercía  en  1' any  1404.  Autor 
del  Arbre  genealógich  y  historia  de  la  casa  de  Car- 
tellá,  que  va  ésser  continuat  per  frá  Joan  de  Caí  tellá, 
prior  del  monastir  de  Banyoles;  per  En  Geroni  Sal- 
gar, notari  banyolench  y  acabat  en  l'any  1700  per 
En  Joseph  Cartellá  y  Sabastida,  capitá  general  de 
Mallorca.  Aqueix  manuscrit  és  guardat  per  la  fami- 
lia Cartellá. 

—  (JOAN  BATISTA).  Biog.  Frare  del  sigle  XVII,  na- 
tural de  Palamós,  que  pertanyía  al  ordre  de  Sant 
Agustí.  Va  ésser  autor  d'una  Vida  de  San  Bruno 
(impr.  Barcelona  en  1680).  Orador  fainos  y  poeta 
castellá  y  1  latí.  Va  dedicarse  al  giavat  y  existeixen 
varíes  estampes  gravades  al  buri  per  la  seua  má. 

—  Y  ARIMÓN  (ANDREU  AVELÍ).  Biog.  Erudit  escrip- 
tor y  arqueólech,  que  va  néixer  a  Barcelona  1'  any 
1791  y  va  morir  en  la  meteixa  ciutat  en  1851.  Labo- 
ríos investigador,  y  entusiasta  per  la  seua  térra,  va 
ésser  autor  de  travalls  histórichs  que  fonanieutaren 
altres  obres  posteriors,  esvaint  els  duptes  que  a  son 
temps  embolcallaven  les  noticies  d'  aquesta  mena. 
Entre  'ls  seus  llibres,  cal  esmentar:  Barcelona  anti- 
gua y  moderna  y  Museo  barcelonés  de  inscripciones  ro- 
manas, escrit  ab  un  enlairat  judici  crítich,  y  fent  re- 
saltar 1'  afició  del  seu  autor  a  les  comprovacions 
diplomátiques. 

—  Y  MAROALL  (FRANCESCH).  Biog.  Una  de  les 
figures  mes  remarcables  de  la  Catalunya  contempo- 
rania.  Escriptor  atitllat,  jurisconsult  eminent,  histo- 
riaire imparcial  y  polítich  convengut  deis  seus  ideáis. 
Va  néixer  a  Barcelona  en  1824,  morint  a  Madrít  en 
1901.  Cursava  encara  la  carrera  de  liéis,  quan  va  co- 
mentar a  distingirse  per  sos  travalls  literaris,  pre- 
nent  part  prou  significada  en  la  redacció  de  les  obres 
Cataluña  y  Recuerdos  y  bellezas  de  España,  aquesta 
derrera  compartint  la  tasca  ab  En  Piferrer  y  En  Qua- 
drado.  El  seu  llenguatge,  elegant  de  forma  y  d'  una 
justesa  gramatical  perfecte,  va  meréixer  que  fona- 
nientés  el  prestígi  de  quesempre  va  gosar.  Establert 
de  nou  a  Madrit  des  1846,  va  escriure  les  obres  His- 
toria de  la  Pintura,  Reacción  y  Revolución  y  Estudios 
sobre  la  Edad  Media,  iniciant  ab  elles  les  opinions 


radicáis  que  sempre  mes  va  conreuar.  Proclamada  la 
República  en  1873,  va  ésser  nomenat  president  quan 
En  Figueres  va  renunciar  aquel)  cárrech.  Ademes  de 
les  obres  esmentades  y  moltes  altres  que  comen- 
<;at  havía,  és  autor  de  Las  Nacionalidades  (1876) 
y  de  la  Historia  general  de  América,  sense  acabar 
aquesta  derrera. 

—  Y  MARGALL  (JOAQUIM).  Biog.  Remarcable  grava- 
dor  y  editor,  que  va  néixer  a  Barcelona  en  1810,  mo- 
rint en  1891.  Era  germá  del  anterior,  y  fou  un  deis 
artístes  que  mes  honraren  la  nostra  térra  en  la  se- 
gona  ineitat  del  sigle  xix.  Va  estudiar  a  1'  extranger 
desde  molt  jove,  gravant  y  publicant  valioses  colec- 
cions  de  dibuixos,  com  les  obres  d'  Haxman  y  les  la- 
mines de  la  obra  Monumentos  arquitectónicos  de  Es- 
paña. Va  encarregarse  en  1871  de  la  direcció  de  la 
casa  editorial  de  Rivadeneira,  coinenqant  la  publica- 
ció  de  la  Biblioteca  universal  económica. 

—  Y  molist  (emili).  Biog.  Remarcable  metge,  que 
va  dedicarse  ais  estudis  írenopátichs,  y  erudit  y  ga- 
lán escriptor.  Va  consignar  els  seus  coneixements  li- 
teraris y  científichs  en  la  notable  obra  Los  primores 
del  Quijote,  en  el  concepto  médico  y  psicológico.  Perta- 
nyía a  1' Academia  de  Medicina  y  Cirurgía  de  Barce- 
lona, ont  va  meréixer  cabal  péls  seus  discursos  de 
una  puresa  de  llenguatge  digne  de  lloanga.  Fill  d'  En 
Pí  y  Ariinón,  va  néixer  a  Barcelona  en  1827,  morinthi 
ais  setanta  anys  de  la  seua  etat.  Va  ésser  molts  anys 
director  del  manicomi  del  Hospital  de  la  Santa  Creu, 
y  va  pertányer  a  1'  Academia  de  Belles  Arts,  essent 
soci  de  mérit  de  la  Barcelonina  d'Amichs  del  País, 
corresponent  de  la  Societat  Médica-Psicológica  de 
París  y  de  les  Academies  de  Medicina  y  Cirurgía  de 
Valencia,  Granada  y  Palma  de  Mallorca.  Ademes 
de  1'  obra  esmentada,  havía  redactat  valioses  me- 
mories  y  dísertacions  professionals  y  un  remarca- 
ble travall  liistórich  ab  el  títol  de  Nueva  estafeta  de 
los  muertos. 

—  Y  sunyer  (JAUME).  Biog.  Metge,  nadiu  de  Roses. 
Catedrátich  de  renom  en  la  Facultad  de  Medicina  y 
Cirurgía,  y  en  la  de  Farmacia,  de  Barcelona.  Mort  a 
Roses  l'any  1898. 

PI.  Geog.  Poblé  del  departament  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  d'Oleta;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Sahorra  y  té  533  hab.  ||  Poblé  del 
dist.  munpal.  de  Bellver,  provincia  de  Lleida.  ||  — 
(COVA  DEL).  Orog.  En  el  terme  de  Bigues;  és  dalt  del 
cingle  y  té  poca  fondaria. 

PI  COLL  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Banyablufar, 
partít  de  Palma,  a  la  costa  del  Nort  de  les  Balears. 

PI  DE  LES  TRES  BRANQUES.  Geog.  Al  plá  de 
Campllonch,  al  Bergadá,  se  destaca  el  gegantí  y  cen- 
tenari  Pi  aixís  anomenat,  entre  vesants  de  monta- 
nyes,  al  mitg  del  camí  ral  que  mena  a  Sant  Lloreng 
deis  Pit  us,  arbre  famós,  tocat  cent  cops  péls  llamps, 
servantne  fondes  y  marcades  senyals,  s'alca  ab  es- 
beltesa,  formant  tres  tronchs  regulars,  rectes  y  uni- 
formes, que  arranquen  drets  y  espigats  a  una  aleada 
de  30  metres  desde  la  soca.  Cedit  generosament  a 
1'  Unió  Catalanista  pél  seu  propietari,  vé  a  ésser  avui 
com  el  símbol  de  les  aspiracions  de  la  térra,  y  ja  a 
mitjans  del  sigle  XVIII  gosava  respecte  y  veneració 
segons  un  document  que's  conserva  a  la  rectoría  de 
Castellar  del  Riu.  La  tradició  conta  que'l  gran  Reí 
Jaume  '1  Conqueridor  reposa  sota  les  rames  d'aquet 
admirable  aibre  milenari.  Ha  sigut  cantat  magnífica- 
ment  pél  gran  poeta  Verdaguer. 

PÍA.  f.  DEVOTA.  ||  Bona  opinió  y  concepte,  com: 
tindre  la  pia  a  alguna  persona.  Buena  opinión.  ||  adj. 
Sobrenom  de  Barcelona.  Pía. 

PÍA.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus  Orien- 
táis, cantó  y  bisb.  de  Perpinyá;  és  a  la  vora  del  riu 
Agly  y  té  1,953  hab. 

PIÁ.  m.  PIANO. 

PIADOS,  A.  adj.  Benigne,  misericordiós.  Piadoso. 


PIC 


PIC 


499 


||  Lo  que  mou  a  pietat  y  compassió.  Piadoso.  ||  DE- 
VOT,  1,  2.  ||  RAONABLE,  MODERAT. 

PIADOS  (Lluis).  Biog.  Lluis  I,  reí  de  Franca,  fill 
de  Carlemany,  a  qui  succehí  en  la  corona  en  814. 
Governá  la  Marca  hispánica  o  siga  Catalunya,  y 
funda  l'estat  d' Andorra  casi  tal  com  avui  encara 
subsisteix,  després  d'haverne  tret  els  moros.  Ludo- 
vico  Pió. 

PIADOSAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  piados.  Pia- 
dosamente. ||  Piament,  relligiosament.  Religiosa- 
mente, píamente.  ||  fam.  Fer  a  algú  '1  favor  de  creu- 
rel,  quan  pot  duptarse  de  lo  que  diu.  Piadosa- 
mente. 

PIADOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  piados.  Piado- 
sísimo. 

PIAMARE.  f.  ant.  y 

PIAMÁTER.  f.  Membrana  molt  sutil  que  cobreix 
¡mmediatament  lo  cervell.  Piamáter,  píamadre. 

PIAMENT.  adv.  ni.  Segons  la  pietat  y  creencia 
cristiana,  sense  la  obligació  de  la  fe.  Píamente.  || 
PIADOSAMENT. 

PIAMONTÉS,  A.  adj.  Lo  natural  del  Piamont,  país 
d' Italia,  y  lo  que  hi  pertany.  Piamontés. 

PIAN.  m.  Med.  Tumor  en  forma  de  maduixa  que  's 
fa  a  la  superficie  de  la  pell  de  les  parts  gen  i  tais. 
Pían.  ||  PIANO. 

PIANBJAR.  v.  a  Tocar  el  piano.  Generalment 
s'  apropia  pera  referir  que 's  toca  malanient  aquell 
ínstrunient. 

PIANISTA,  m.  Tocador  de  piano.  Pianista.  II 
Aquell  que  fa  pianos  o  'n  ven.  Pianista. 

PIANO,  m.  Instrument  niusich  de  teclat  y  per- 
cussió.  Se  compon  principalment  de  cordes  metáli- 
ques  de  diferenta  magnitut,  que  ordenades  de  major 
a  menor  dins  d' una  caixa  armónica  y  ferides  per 
macetes,  produeixen  sóns  clars  y  vibrants,  tant  mes 
o  menys  intensos,  quant  es  mes  o  menys  forta  la 
pulsado  de  les  tecles.  N' lii  há  de  taula,  de  cua,  mit- 
ja  cua,  verticals,  diagonals,  etc.  Piano,  fortepiano. 
PIANO  DE  CUA,  de  taula  RECTE  o  vertical.  Dife- 
rencies del  piano  segons  la  disposició  exterior  y  la 
de  les  cordes.  Piano  de  cola,  de  mesa  ó  cuadrado  y 
recio  ó  vertical. 

PIANO,  PIANO.  Veu  purament  italiana  adniesa  al 
cátala  y  al  castellá,  pera  denotar  lo  modo  d'  anar 
poch  a  poch.  Pian,  pían,  o  pian,  piano;  á  paso 
lento.  ||  Mus.  Indica '1  modo  de  tocar  suaument,  poch 
a  poch.  Pian,  piano. 

PIANOLA,  f.  Aparell  que  pot  colocarse  en  qualse- 
vol  piano,  per  medi  de  quin,  poden  executarse  totes 
les  peces  apropiades  a  n'aquest  instrument,  ab  sois 
tindre  nocions  de  música  el  que  '1  face  funcionar. 
Pianola. 

PIANSITA.  f.  Min.  Mena  de  reina  fóssil  de  color 

cendrós   ciar,    molt  trencadiga,  que  crema  fent  flam 

fuliginós  y  despedeix  una  olor  aromática.  Pianzita. 

PIAR.  v.   a.    Ter.   de   So- 

peira.    Lligar.  ||  Ter.    Trepit- 

jar.  ||  piular. 

PIARA,  f.  Rematdeporchs 

o  eguas.  Piara. 

PIBET.  m.  abet. 

PICA.  f.   Pega  regular- 

ment    de   pedra,  cóncava  y 

fonda  pera  rebre  aigua  o  un 

altre  líquit.  Pila.  ||  La  que 

hi  ha  a  les  iglesies  pera  po- 

sarhi   aigua  beneita.  Pila.  || 

Ant.    FONTS   BAPT1SMALS.    || 

Llan?a  Marga  de  que  usava 

la   infantería.   Pica.    ||    Vas 

fondo,  regularment  de  pedra,  ont  cau  l'aigua  de  les 

fonts.  Taza,  pilón,  tazón.  ||  Ais  molíns   de  paper  es 


Pica  baptismal  de  Beuda 
DE  GOTA  EN  GOTA  S'  OMPLE 


Pica  baptismal  de  Beuda 


peca  fonda  ont  hi  mullen  els  draps  esquinsats  pera 
ferne'l  paper.  Pudridor,  pudridero,  pila.  ||  trullo- 
LA.  ||  Vas  fondo  ont  se  trepitgen  els  raims.  Game- 
llón, pila.  ||  Al  noch 
es  una  pega  de  fus- 
ta socavada,  en  que 
hi  posen  els  panyos 
pera  batanarlos  y 
netejarlos  del  oli, 
etcetra.  Pila.  ||  Ter. 
ÓBIT.  ||  Art.yof.  Di- 
posit  d'  aigua  des- 
sota la  fornal  pera 
remullar  el  foch  y 
refredar  e  ls  ferros. 
||  Agrie.  Lloch  ont 
mengen  els  garrins. 

PICA  BENEITERA. 
Ter.  del  Valles  Pila 
d'  aigua  beneita. 

DE   MICA   EN  MICA 
S'  OMPLE  LA  PICA.   Re;. 
LA  BOTA. 

PICA.  f.  Cim  de  montanya.  PICH.  ||  PIGA. 

PICA  DE  CANIGÓ.  Orog.  És  el  cim  mes  enlairat 
del  Canigó;  té  2,785  metres  d' altitut  y  és  al  S.E.  del 
Vernet,  antich  Conflent,  departament  deis  Pirineus 
Orientáis. 

PICAQA.  f.  aum.  Pica  molt  gran.  ||  destral. 

PICACADA.  f.  Partida,  quantitat,  suma. 

PICACIRERES.  Ornit.  TAYARETA,  BUSQUETA. 

PICACISME.  m.  Med.  Pervertiment  del  gust,  ca- 
racterisat  per  la  repugnancia  deis  aüments  assaonats 
y  l'afició  a  substancies  que  no  son  mengivoles.  Pi- 
cacismo. 

PICACÓ.  f.  Picazón.  ||  Destraleta. 

PICADA,  f.  Punxada,  ferida  lleu  que  's  fa  ab  eina 
de  punta.  Picadura.  ||  La  punxada  que  deixa  la  punta 
de  la  llanceta  o  d' algún  animal,  aucell  o  insecte.  Pi- 
cadura. ||  La  que  fa  algún  insecte  o  animal  verinós. 
Mordedura.  ||  El  cop  que  's  dona  o  'I  mal  o  ferida 
que  's  fa  picant.  Picada.  II  El  cop  fort  que  dona  l'au- 
cell  picant  ab  lo  bech.  Picotada,  picotazo.  ||  L'  ac- 
ció  de  picar.  Picadura.  ||  Nafra  o  senyal  que  deixa 
la  picada.  Picazo.  ||  Met.  Dita  o  paraula  picanta. 
Dicterio.  ||  Picament  de  pinyons,  ametlles,  alls,  etc., 
dins  d'  un  morter.  Salsa.  |)  La  quantitat  d'  aigua  o 
altre  líquit  que  cap  en  una  pica.  ||  Ter.  Arañes.  TA- 
LLADA. 

picada  DE  NOUS.  Salsa  de  nous  y  especies.  Nogada. 

PICADA  DE  PUSSA.  La  senyal  vermella  que  deixa  la 
pussa  quan  ha  picat.  Sarpullido,  picadura  de  pulga. 

PICADA  DE  VIBRIA  Y  D'  ESCORIÓ,  NO  HI  ES  A  TEMPS 
LA  EXTREMAUNCIÓ.  Ref.  Pondera  lo  verinoses  que  son, 
que  sovint  causen  una  mort  repentina. 

PICADA  (Port  de  la).  Orog.  Pas  a  2,1 16  metres  de 
altitut  per  ont  se  va  de  la  Valí  d'Arán  a  la  de  Benasch. 

PICADEJAR.  v.  a.   Escaramucear,  escaramuzar. 

PICADER.  m.  Ant.  Escaramuza.  ||  Lloch  ont  se 
piquen  els  cavalls.  Picadero. 

FER  PICADERS.  Loe.  ant.  PICADEJAR. 

PICADERO,  m.  PICADOR. 

PICADILLO,  ni.  Guisat  de  carn  trinxada.  Picadi- 
llo, jigote.  ||  Xasco,  broma  pera  evitar  qu'  algú  faci 
o  digui  alguna  cosa.  Picón.  ||  Ressentiment  causat 
per  alguna  disputa.  Pique. 

ESTAR  O  VINDRE  DE  PICADILLO,  fr.  Sediud'algl'l 
que  ve  enfadat  y  busca  ocasió  de  moure  bronquina. 
Estar  ó  venir  de  picadillo.  ||  Denota  estar  contrapun- 
tat  y  enfadat  ab  algú,  y  no  volguer  desistir  del  seu 
empenyo.  Ponerse  de  puntillas,  de  apuesta;  estar  ó 
ponerse  de  cuerno  con  alguno. 

PICADÍC-  m.  PEDRUSCALL.  ||  MORTER,  ARGAMASSA. 
||  Polvos  de  rajóla.   Ladrillo  molido.   Desperdicis  a 


500 


PIC 


PIC 


les  cuites  de  gerrer.  ||  adj.  Qui  fácilment  s'ofén  de 
lo  que  li  diuen.  Cosquilloso.  ||  Fácil  de  picar.  Pi- 
cadizo. 

PICADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  picat. 

PICADOR,  ni.  Lloch  ont  se  domen  y  ensenyen  els 
cavalls.  Picadero.  ||  Qui  doma  o  adestra  'ls  cavalls. 
Picador.  ||  picapedrer.  ||  trinxant.  ||  picaporta.  II 
Torejador  de  cavall.  Picador.  ||  ESCLAFADOR.  II  Pala 
de  fusta  ab  que  les  dones  piquen  la  roba.  Moza, 
criada,  jabón  de  Palencia.  ||  Nom  que  donen  els  tor- 
ners  a  un  tro?  de  fusta  ont  hi  asseguren  les  peces 
pera  desbastarles  ab  1*  aixa.  Picador.  ||  batifuller. 

PICADORA  (La).  Orog.  A  les  valls  altes  del  Segre 
al  N.  de  la  Coma  de  les  Posaderes,  y  al  costat  deis 
aspres  Castellets.  A  son  peu  y  a  l'altura  de  2,107  me- 
tres  s'hi  trova  1"  Estany  gran  de  Campcardós. 

PICADURA,  f.  PICADA,  4,  6.  ||  Els  tallets  que's  fan 
ais  vestits  o  al  calgat  per  conveniencia  Picadura.  || 
El  tabach  picat.  Picadura.  ||  El  conjunt  de  les  dents 
a  les  Ilimes.  ||  Pich  d'  agre  del  vi.  II  Principi  de  oxi- 
dado deis  metalls  pulits. 

picadura  granada.  A  les  Ilimes,  les  de  granet 
bastant  visible. 

picadura  fina.  Les  dents  de  les  Ilimes,  que  gairebé 
no  's  distingeixen  ab  la  vista. 

picadura  de  brunyir.  El  dentat  de  les  Ilimes  des- 
tinades  a  pulir. 

PICAIG.  m.  Picacho. 

PICALCA.  f.  CALCA. 

PICALLIMES.  m.  Art.  y  of.  El  que  fa  la  picadura 
de  les  Ilimes.  Avans  de  coneixes  les  Ilimes  extrange- 
res,  era  una  industria  bastant  desarrollada. 

PICAMÁ.  m.  MÁ  DE  MORTER. 

PICAMENT.  m.  La  obra  y  l'efecte  de  picar.  Pica- 
dura. |  ESCLAFAMENT. 

PICAMENT  DE  MANS.  Palmoteo,  aplauso. 

picament  DE  PEUS.  Pataleo. 

PICAMILL  (Serra  de).  Orog.  Al  Bergadá  a  l'altu- 
ra de  1,297  metres,  en  un  replá  o  collet  entre  les  cin- 
gleres  de  La  Nou  y  de  La  Clusa.  A  la  serralada  h¡ 
ha  bastida  la  casa  coneguda  per  Can  Picamill,  y 
prop  d'ella  una  font  frescal. 

PICAMIXONS.  m.  Geog.  PICAMOIXONS. 

PICAMOIXONS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Valls,  agregat  a  la  ciutat,  a  una  hora  de  la  meteixa; 
és  a  la  vora  del  Francolí  y  té  estació  de  F.-C.  En  ell 
s'empalmen  la  vía  de  Tarragona  a  Lleida  ab  el  ramal 
deis  Directes  que  va  d'  allí  a  Roda. 

PICAMOLL  (Collet  de).  Orog.  Al  cim  de  la  me- 
teixa serra  a  una  altitut  de  1,447  metres. 

PICAMOSQUES.  m.  Ornit.  Aucell  petit  que  diuen 
que  cría  'ls  filis  deis  altres,  y  persegueix  a  les  mos- 
ques.  Curruca. 

PICANCEL  (Serra  de).  Orog.  Al  Bergadá  entre 
penyals  encrespáis,  derivant  el  seu  nom  de  pich  en 
cel  per  sa  formado  especial,  y  és  un  erro  anomenarla 
com  iuolts  l'anomenen  Piconcell  y  Picancell.  El  Coll 
del  Tey,  s'obra  al  seu  caire. 

PICANT.  p.  a.  Lo  que  pica  o  cou.  Picante.  ||  m. 
Lo  que  punxa  o  té  punxes.  Punzante.  ||  L'  acrimonia 
d'  algunes  coses,  com  del  pebrot,  etc.  Picante.  ||  adj. 
Met.  Ofensiu,  com:  paraula  picant.  Picante.  ||  Bot.  Se 
diu  de  la  cama  y  fulla  qu'está  poblada  de  pels  fins, 
oberts  per  la  punta  y  un  poch  értichs,  els  quals,  al 
picar,  Heneen  un  humor  que  causa  trisanua,  com  fa 
la  ortiga  menor.  Picante. 

PICANTÍSSIM,  A.  adj.  aum.  Molt  picant. 
P1CANTMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  picant.  Pi- 
cantemente. 

PICANTOR.  m.  PICOR.  ||  PICANT,  3. 

PICANTORETA.  f.  dim.  PICORETA. 
PICANY.  m  Desp.  de  pich.  ||  PICARO. 


Picaporta  o  pany  de  cop 


PICANYA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Torrent;  és  a  llevant  y  prop  de 
aquesta  vila,  té  estació  de  F.C.  y  1,274  hab. 

PICANYO.  m.  Ant.  PÍCARO. 

PICANYS  (Clot  de).  Orog.  Al  Bergadá,  entre  la 
Font  de  les  Lloberes  y  el  Santuari  deis  Olms. 

PICAPEDRA.  m.  PICAPEDRER. 

PICAPEDRÉ.  Ter.  ibicench.  Mestre  de  cases.  Al- 
bañil. 

PICAPEDRER.  m.  Qui  travalla  les  pedrés.  Cante- 
ro, picapedrero. 

PICAPICA.  Farm.  Nom  que  s' apropia  ais  pels  que 
cobreixen  els  fruits  de  certa  lleguminosa  de  les  re- 
gions  tropicals,  que  s' adapten  a  mena  de  revulsiu. 
||  Mena  de  pols  que's  posa  dissimuladament  per  cau- 
sar picor. 

PICA-PINYES.  m.  pl.  Ornit.  Piquituerto. 

PICAPLETS.  m.  PLEDEJADOR.  ||  EMBUSTERO. 

P1CAPOLL.  ni.  Bot.  BORRISSOL.  ||  Mena  de  raim 
blanch  primerench,  de  pellofa  molt  tendrá  y  prima, 
molt  gustos  y  suáu 
al  paladar.  També 
n'hi  há  de  negre.  Al- 
billa.  ||  Planta  ramo- 
sa, 1'  arrel  de  la  qual 
fá  un  such  lletós  ve- 
rinós  que  serveix  per 
emborratxar  els  pei- 
xos  al  riu.  ¡|  mata- 

POLL. 

PICAPORT.  m.  y 
PICAPORTA.  f. 

Mena  de   baldó  de 

ferro  clavat  horisontalment  a  la  porta,  a  la  que  s'  hi 
sosté  ab  una  baga,  dins  la  qual  se  mou  tot  lo  neces- 
sari,  y  encaixa  de  cop 
dins  d'  un  ferret  en  for- 
ma de  na<;,  dit  caputxí, 
qu'está  clavat  al  basti- 
ment.  Picaporte. 

PICAPORTES,  m.  pl. 
Anella  o  altra  cosa  pera 
trucar  la  porta.  Llama- 
dor, aldaba.  ||  Pobre 
que  demana 
caritat  de 
porta  en  por- 
ta. Pordio- 
sero. ||  Met. 
Qualsevulla 
persona  mal- 
vestida  y  es- 
pe  1 1  i  f a  d  a. 
Despilfarra- 
do, zarra-  Picaportes 
pastroso. 

PICAR,  v.  a.  y  n.  Pun- 
xar,  ferir  ab  eina  de  pun- 
xa. Picar,  punzar.  ||  Mossegar  els  aucells  y  alguns 
insectes.  Morder,  picar.  ||  Correr  algún  vent,  com: 
pica  la  tramontana.  Picar.  ||  Picolar,  trinxar  alguna 
cosa.  Picar.  ||  Xafar,  esmicolar  a  cops,  com  la  sal  al 
morter,  etc.  Machacar,  majar.  ||  Mossegar  el  peix 
1' esquer  del  ham  Picar.  ||  Causar  picor  o  pruitja. 
Picar.  ||  Esser  alguna  cosa  desagradable  al  paladar 
per  la  seua  coissor.  Raspar,  picar.  II  Donar  cops  ab 
verga  o  bastó.  Varear.  ||  Aturar  el  picador  al  toro 
ab  la  vara.  Picar.  ||  Adestrar  un  cavall,  ensenyarlo. 
Picar  ll  Donar  cops  ab  alguna  massa,  martell,  etc. 
Golpear.  ||  Foradar  ab  la  punta  de  1'  águila  o  d'  al- 
gún'altra  cosa.  Picar.  ||  Fer  picadures  al  vestit  o  al 
cal^at.  Picar.  ||  Mossegar  la  pussa  deixant  senyal  al 
eos.  Sarpullir.  ||  Mossegar  els  aucells,  pendrers  el 
menjar.  Picar.  ||  moldre.  ||  Rompre'ls  aucells  ab  el 


Picaportes  de  la  catedral 
de  Tarragona 


DlC.  CAT. 


PlCAPEDRER 


^Miniiii^^»56,  úm 


Haae 


I.  Compás  de  varas.  — 2.  Xarrach.— 3.  Palanca.— 4.  Escoda  —  5.  Punxó.  — 6.  Buixarda.  —  7.  Escarpa  —8  Malí.— 
9.  Enformador.—  10  Martell  o  Maceta.—  11.  Gubia.—  12.  Polca.—  13.  Curró  —  14.  Ma?a  —  15  Serra  — 
16  Tallant  -17.  Barrina.  — 18.  Banca.— 19.  Violí. -20.  Compás.  —  21  Entrescador  o  guiador  de  serres.  — 
22.  Pulidor—  23  Escaire.—  24  Carril  —  25.  ^asclet  —  26.  Fogó.-  27.  Santanella.—  28  Tasconera.— 
29.  Parpal.-30  Xarrach  de  má.  —  31    Carretó,-32.  Estenalles.-33  y  34.  Grip:e§.—  35,  GriU. 


PIC 


PICH 


501 


bech  alguna  cosa,  coni  la  closca  del  ou  quan  está 
pera  eixir  el  poli.  Apitonar.  ||  trinxar.  ||  Menjar  un 
raím  de  grá  en  srá.  Picar.  ||  Se  diu  de  les  coses  que 
teñen  un  preu  molt  alt.  Picar.  ||  Met.  Punxar,  esti- 
mular, moure  pera  fer  alguna  cosa.  Picar.  ||  Comen- 
tar a  obrar,  tindre  eíecte  alguna  cosa,  com:  picar  el 
sol,  el  fret.  Picar.  ||  Motejar,  ofendre  ab  paraules  o 
accions.  Picar.  ||  Menjar  un  poch  de  totes  les  vian- 
des  pera  tastarles.  Picar.  ||  Met.  Se  diu  de  qui  pre- 
súm  de  posseir  alguna  ciencia  o  art.  Picar.  ||  Anar 
depressa;  apretar  el  pas  qui  va  a  cavall.  Picar.  || 
Mil.  Seguir  al  enemicli  quan  fuig.  Picar.  ||  Trucar  a 
la  porta.  Llamar.  ||  Parlant  del  or  y  la  plata,  batrel. 
Batir.  |i  Pitjar  ab  mar;ó  o  cosa  semblant  la  térra. 
Apisonar.  ||  Entre  enquadernadors,  donar  cops  ab 
una  niassa  de  ferro  ais  llibres  que  s' han  d'enqua- 
dernar,  pera  que  prenguin  bou  jahent.  Macear.  II 
Travallar  la  pedra.  Labrar,  picar.  ||  Met.  Comentar 
a  concórrer  compradors.  Picar.  ||  Posar  sellos  de 
plom  a  la  roba.  Emplomar,  plomar.  I!  Pint.  CALCAR. 
||  Causar  coissor.  Escocer,  picar.  ||  Ésser  picant  o 
coent  algún  menjar.  Picar,  morder,  mordicar,  ras- 
par. ||  PRUIR. 

PICAR  PER  ALT  o  PICAR  ALT.  fr.  Met.  Ab  que's  de- 
nota que  algú's  gloria  niassa  de  les  qualitats  que  té, 
o  que  preté  alguna  cosa  molt  exquisida  y  elevada, 
molt  superior  ais  seus  niérits  y  qualitats.  Picar  más 
alto,  ó  muy  alto;  poner  los  puntos  muy  altos. 

PICAR  FOCH.  Encendre  foch  ab  la  pedra  foguera. 
Picar  fuego. 

Cárrega  QUE  plau  NO  PICA.  Re}.  Sarna  con  gusto 
no  pica. 

PÍCAR.  m.  PICARO. 

PÍCARAMENT.  adv.  m.  Ab  picardía.  Picaramente. 
PICARDA.  f.  PICAROL. 

PICARDEJAR.  v.  a.  Executar  o  dir  picardíes.  Pi- 
cardear. 

PICARDÍA,  f.  Bergantada,  villanía,  acció  dolenta. 
Picardía.  ||  Acció  deshonesta.  Picardía.  ||  Dolente- 
ría,  astucia,  dissimulo  en  el  dir  o  fer.  Picardía. 

FER  PICARDÍES.  fr.  Dir  o  executar  picardíes.  Picar- 
dear, hacer  picardías. 

PICARDIETA.  f.  dim.  Picardigüela,  mallzuela. 
PICARDIÓS,  A.  adj.  Qui  té  molta  picardía.  Sol 
dirse  de  les  criatures  que  teñen  poch  temps  y  molta 
acció.  Picardioso. 

PICARELL.  m.  Zool.  Mena  de  peixos  acantopteri- 
gis  de  mitján   tamany,  oblonchs  y  Uargueruts,  ab 

les  a  1  e  t  es 
dorsals  for- 
mantne  una 
de  sola,  y 
sense  dents 
en  son  pala- 
dar al  1  isa  t. 
Viuen  entre 
el  fanchy  les 
a  1 gues.  La 
Picarell  qualitat  dis- 

tintiva al 
Mediterrani,  és  d'  uns  trenta  centimetres  de  Mar- 
garía, de  color  gris  platejat  y  taques  fosques.  Pi- 
corel. 

PICARESCAMENT.  adv.  D'  una  manera  pica- 
resca. 

PICARESCH,  CA.  adj.  Cosa  de  picarons.  Picares- 
co. ||  Calificatiu   de  una  mena  de  literatura  molt  en 
boga  a  Castella  ais  sigles  xvi  y  xvn. 
PICARÍ,  NA.  adj.  PICARO. 
PICARÍA,  f.  Picardía. 
PÍCARO.  m.  PICARO. 

PICARO,  NA.  adj.  Bergant,  brivó,  dolent.  Picaro. 
II  Bellach,  solapat,  trapasser.  Picaro.  ||  Belitre,  es- 
pellifat,  mal  vestit.  Zarrapastroso. 


Pica  rol 


PÍCARO  ANDANT.  m.  Orog.  Roca  acinglerada  que 
se  destaca  sobre  la  vila  de  Capafons,  serra  de  Pra- 
des,  a  uns  850  metres  d'  altitut. 

PICAROL.  m.  Cascabell  gros 
que  's  posa  al  coll  deis  animáis.  Es- 
quila. ||  Met.  La  Uengua,  com:  tindre 
bon  picarol.  Lengua.  ||  Met.  Qui  par- 
la molt  ab  impertinencia  y  necetat. 
Lenguaz,  hab'ador,  hablachín. 

tindre  bon  PICAROL  fr.  Parlar 
molt.  Tener  buen  pico. 

PICAROL  m.  Ter.  ibicench.  Es- 
quella.  Cencerro. 

PICARONEJAR.  v.  n.  Portar  la  vida  de  picaro. 
Viure  de  furts. 

PICARONERÍA.  f.  La  qualitat  de  picaro.  Dolen- 
lenteria. 

PICAROT.  m.  Ter.  de  Sopeira.  Ornit.  Picot,  pigot. 
||  Desp.  de  picaió. 

PICARSE,  v.  r.  Se  diu  del  cavall  que  s'alborota 
y's  cansa  quan  veu  la  euga.  Picarse.  II  Ressentirse 
d' alguna  paraula  o  acció.  Picarse,  sentirse,  agra- 
viarse, congojarse.  ||  Preciarse,  jactarse  d'  alguna 
qualitat  o  habilitat.  Picarse.  ||  Amarse  la  roba  de 
llana.  Picarse.  ||  Ferse  taques  com  picades  de  pussa 
ais  plechs  de  la  roba  blanca,  per  haverla  plegada  ab 
humitat.  Apalgararse.  ||  Corearse  'ls  grans.  Agor- 
garse,  gorgojarse.  ||  Ais  molins  fariners  és  posar 
aspi  a  la  mola,  picant  suaument  ab  1*  escoda,  o  ferhi 
els  regarons  ab  el  tallant.  Picar.  ||  Agrarse  '1  vi. 

PICARSE  LES  CRESTES.  fr.  Met.  Escatanyifarse,  dir- 
se paraules  sensibles.  Repiquetearse,  picotearse. 

PICART,  DA.  adj.  Lo  natural  o  propi  de  Picardía, 
comarca  de  Franca.  ||  FU,  El  dialecte  que's  parla  a 
Picardía. 

PICA-SOQUES.  Ornit.  RASPINELL.  ||  BLAU.  m.  Au- 
cell  de  l'ordre  deis  enrinxadors.  Sitela,  pica-made- 
ros. ||  PUJA-SOQUES. 

PICASSA.  f.  aum.  Pilón.  ||   Ter.  DESTRAL. 

PICASSAL.  m.  Ter.  MÁ  DE  MORTER. 

PICASSENT.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  díóc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Torrent;  és  entre  dos  bar- 
ranclis.  té  estado  de  F.-C.  y  4,010  hab. 

PICASSO,  m.  Ter.  destraleta. 

PICAT,  DA.  p.  p.  Picado.  ||  Dit  de  la  sal.  Molido. 
||  adj.  El  blat  y  altres  grans  qu'  ha  rosegat  algún 
insecte.  Gorgojoso.  ||  Dit  deis  ous  quan  está  per 
eixir  el  poli.  Apitonado.  ||  Dit  de  la  roba  per  ador- 
no. Picado.  ||  Dit  del  dibuix  o  patró  foradat  ab  águ- 
ila. Picado.  ||  Dit  del  argento  d' un  altre  metall. 
Batido.  ||  pl.  Fam.  DINERS.  ||  Se  diu  del  cavall  que  per 
haver  conegut  alguna  euga  li  queda'l  vici  de  renillar 
quan  veu  altres  cavalls,  eugas  o  mules,  y,  encara  's 
dirigeix  excitat  cap  en  ells  desobeint  al  cavaller.  Pi- 
cado. ||  Dit  del  vi  que  té  un  punt  d'  agre. 

donarse  per  PICAT.  fr.  Mostrarse  ressentit.  Darse 
por  ofendido. 

PICAT,  DA.  adj.  PIGAT. 

PICATÉS,  A.  adj.  PIGAT. 

PICATXA.  f.  Picada  de  sal,  pebre,  alls,  olí  y  vitxos 
per  sucar  caragols  o  altre  menjar.  Picada, 

PICATATXES.  m.  Impertinent,  qui  en  tot  té  qué 
dir.  Impertinente. 

PICH.  m.  Punt  que  's  fá  ab  la  ploma,  pinzell,  etc 
Punto.  ||  COP.  !l  Cop  que's  dona  trucant  a  la  porta. 
Aldabada.  ||  El  senyal  a  manera  de  piga  que  teñen 
alguues  coses.  Pinta.  ||  La  punta  del  barret  apuntat. 
Pico.  ||  Met.  La  facundia  en  el  parlar.  Pico.  ||  BÉCH. 
||  PICADA.  II  Ant.  fibló,  2.  ||  El  forat  que  's  fá  ab  la 
águila  o  punxó  al  pergamí,  paper,  etc.  Picadura.  || 
El  que  resulta  de  dues  coses  solides,  com:  pich  de 
campana.  Golpe.  ||  AVÍS,  SENYAL.  ||  Ter.  VEGADA.  || 
PUNT,  INSTANT.  H  Ter.  Mica,  vegada,  soroll   de   cap, 


502 


PIC 


PIC 


cop.  ||  Agr.  Eina  de  pagés,  molt  forta  y  punxaguda 
per  rompre  les  ierres  fortes,  arrencar  roques,  etc. 
Pico.  ||  Cim  d'  una  montanya  que  acaba  en  punxa 
Pico. 

PICH  de  gallina.  Bot.  Picapoll,  mena  de  corretjo- 
la.  Anagálide. 

pich  del  GALL  AL  ou.  Piga  com  de  sanch  en  el 
blanch  del  ou  de  gallina.  Galladura. 

PICH  DEL  SOL.  La  part  del  día  en  que  '1  sol  pica  ab 
mes  forca.  Resistero  del  sol 

PICH  de  verola.  La  senyal  que  la  verola  deixa  a 
la  pell.  Hoyo. 

A  PICH.  m.  adv.  A  punt,  a  perill.  A  pique. 

A  PICH  DE  martell.  m.  adv.  Denota  qif  alguna 
cosa  está  feta  picant  ab  el  martell.  A  golpe  de  mar- 
tillo. ||  S'  aplica  ais  metalls  travallats  a  cops  de  mar- 
tell. A  martillo. 

AL  PICH.  ni.  adv.  Al  mitg,  al  bell  mitg,  com:  al  pich 
del  hivern,  al  pich  del  día.  En  medio. 

D'  UN  pich.  m.  adv.  D'  una  vegada.  De  una  vez. 

DONAR  PICHS  A  LA  PORTA.  Loe.  Picar,  donar  cops. 
Dar  aldabadas,  llamar. 

PICH  BASTART.  0/71(7.  Vegis  PICA-SOQUES  BLAU. 

PICH  BESOS.  Orog.  Al  Canigó,  al  extrem  de  Prat 
Cabrera,  demunt  de  la  Valí  de  Vallmanya.il  — (D'EINA) 
Orog.  Cim  del  Conflent,  dominat  per  enlairades  mon- 
tanyes  pirenaiques,  d' ont  brollen  les  aigües  del  riu 
Prats  de  Balaguer. 

PICHS  PEDROS.  Geog.  Dos  pichs  de  la  serra  que 
separa  '1  Llenguadoch  de  la  Cerdanya  francesa,  al 
NE.  de  Porté,  al  capdemunt  de  la  valí  de  Carol;  el 
de  tramontana  té  2,831  met.  d'  altitut  y '1  de  mitjorn 
ne  té  2,888. 

PICNITA.  f.  Min.  Varietat  estriada  o  cilindroidia 
de  topaci.  Picnita. 

PICNOSTILS.  m.  Arquit.  Intercolumni,  quina  dis- 
tancia de  columna  a  columna  té  tres  nodos.  Picnos- 
tilos. 

PICNÓTICH,  CA.  adj.  Med.  Calificació  deis  re- 
méis que  teñen  la  virtut  d'  espessir  els  humors.  Pic- 
nótlco. 

PICNOTROPO.  m.  Min.  Mineral  de  color  gris  o 
rosat  que  's  trova  barrejat  ab  el  talch.   Plcnotropo. 

PICO.  m.  Discordia,  disgust  ocasionat  d'  alguna 
disputa.  Pique.  II  Trencat,  respecte  de  quantitat  sen- 
sera  o  principal.  Pico.  ||  Ter.  Certa  mena  de  canti  ab 
dues  anees  laterals  y  un  sol  broch  liaren  y  amplet  a 
la  part  de  sobre.  Pico. 

ANAR  DE  PICO.  fr.  ESTAR  DE  PICADILLO. 

ANÁRSEN  A  PICO.  fr.  Náut.  Naufragar  la  embarca- 
do. Irse  á  pique,  zozobrar,  afondar. 

TIRAR  A  PICO.  fr.  Náut.  Fer  enfonzar  o  submergir  a 
un  altre  barco.  Echar  afondo,  á  pique,  d  perder;  co- 
lar á  fondo,  á  ojo. 

PICÓ.  m.  Piló  de  fusta  gros  y  pesat,  ampie  de  baix 
que  puja  en  disminució,  y  a  la  part  de  dalt  se  li  posa 
un  maneen  de  mitja  cana  de  liaren;  serveix  pera 
apretar  la  térra,  pedrés,  etc.  Pisón. 

PICOCADA.  f.  Cop  de  pich  fort.  ||  Picada  forta.  || 
Tota  la  quantitat  de  moneda  que  un  pot  arreplegar 
ab  la  má,  esgarrapant  sobre  un  munt.  Picotada. 

PICOLA,  f.  Escoda  petita  que  usen  els  mestres  de 
cases.  Piquetilla.  ||  Piquet.  Alcotán.  ||  Facilitat  en 
el  parlar.  ||  Llabia,  xarra.  Verba. 

PICOLAR.  v.  a.  Fer  miques.  Picar.  ||  Reduir  a  bo- 
cins  molt  menuts  una  cosa  picant.  Picar. 

PICOLAT,  DA.  p.  p.  Picado.  II  Picat,  fet  a  trocos 
molt  menuts. 

PICOLEJAR.  v.  a.  Parlar  molt  de  coses  innecessa- 
rles.  PIcolear. 
PICOLETA,  f.  Piqueta.  Alcotán  pequeño. 
PICONA,  f.  QUERA,  2. 

PICONAR.  v.  a.  Apretar  ab  el  picó.  Apisonar. 
PICONAT,  DA.  p.  p.  Apisonado. 


PICOR,  f.  Pruitja,  coissor,  frisan?a.  Comezón,  pi- 
cazón, prurito.  ||  Sabor  o  gust  coent  que  teñen  algu- 
nes  coses.  Picante.  II  Met.  Disgust,  neguit.  Picazón. 

FER  PICOR,  fr.  Donar  pruitja.  Dar  picazón,  desazón. 

PICÓREA.  f.  Robo  deis  soldats  en  camp  enemich. 
Pecorea.  ||  Diversió  que  's  pren  eixint  al  camp. 

FER  PICÓREA.  fr.  Devastar  els  camps  del  enemich. 
Talar,  pecorear. 

PICORETA,  f.  dim.  de  picor.  Prurito. 

PICOREYA.  f.  PICÓREA. 

PICORNELL  Y  GOMILA  (Joan).  Biog.  Escriptor 
y  pedagoch  mallorqui  del  sigle  xvm,  natural  de  Pal- 
ma. Residint  a  Madrit,  era  membre  actiu  de  les 
principáis  corporacions  científiques  y  literaries,  en- 
tre elles  la  R.  Soc.  Vascongada.  A  Salamanca  va  pu- 
blicar un  Discurso  teórico-práctico  sobre  la  educación 
de  la  infancia  (imp.  García  Rico,  1786),  y  a  Madrit 
alguns  impresos,  entre  ells  una  traducció  de  Mathon 
de  la  Cour,  aclarida  ab  notes  (1790).  Es  el  pare  de 
Joan  Antoni  Picomell,  nat  en  1782,  qui  ais  tres  anys 
y  mesos  s'  examinava  d'  historia  y  geografía  a  la 
universitat  de  Salamanca,  y  ais  cinch  anys  (1787) 
sostenía  conclusions  publiques  de  teología.  Empró, 
va  morir  jove,  a  América,  havent  escrites  bastantes 
produccions. 

PICOSSADA.  f.  PICOQADA. 

PICOT.  m.  magall.  ||  Ter.  Picador,  pala  que  usen 
les  bugaderes  pera  picar  la  roba  quan  la  renten. 
Maza.  ||  Eina  pera  fer  fonaments,  pera  remoure  y  al- 


wiiwiwHwa.'wiWJW^ii.ji.u'wiujmwi.iu 


Picot 

gar  la  térra.  ||  Herba  fabulosa  que  díuen  que  talla  el 
ferro  y  serveix  pera  llímar  els  barrots  de  les  reixes 
de  les  presons. 

PICOT.  m.  Ornit.  Nom  genérich  deis  aucells  que 
teñen  el  bech  disposat  pera  foradar  les  soques  deis 
arbres.  Píscido.  ||  Vegis  PIGOT. 

PICOT  ABIGARRAT  GRAN.  Aucell  de  l'ordre  deis  en- 
rinxadors.  Pico  abigarrado  grande. 

PICOT  ABIGARRAT  MITJÁ.  Pico  abigarrado  mediano. 

PICOT  ABIGARRAT  petit.  Pico  abigarrado  pequeño. 

PICOT  CENDRÓS.  Pico  ceniciento. 

picot  negre.  Pico  negro. 

PICOT  VERT.  Pico  verde. 

PICOTA,  f.  SAYAL,  SARGIL.  ||  Pila  o  forca  de  pedra 
que  hi  solía  haver  a  1' entrant  deis  pobles  pera  expo- 
sar el  cap  deis  sentenciáis  a  mort,  a  fi  de  que  servís 
de  vergonya  y  escarment.  Picota. 

ESTAR  DE  PICOTA,  fr.  Estar  enemistáis. 

PICOTADA,  f.  Picada,  becarrada,  cop  de  bech. 
Picotada,  picotazo. 

PICOTEJAR.  v.  a. 
Picar  sovint,  donar  pi- 
cades  ab  el  bech.  Pico- 
tear, picar.  ||  Met.  Ofen- 
dre  ab  paraules.  Picar. 
||  v.  r.  Barallarse  dos  o 
mésdientse  paraules  pi- 
cantes. Picotearse. 

PICOTEJAT,   DA.   p. 
p.  Picoteado. 

PICOTELLA.  f.  Ornit.  Aus  trepadores  de  color 
grisench  de  plom,  blanch  a  la  gargamella,  vermellós 


Picotella 


pig 


PIE 


503 


Picoti 


Picrid 


al  ventre,  les  plomes  deis  costats  fosch  rogench,  que 
viuen  ais  arbres,  volant  de  l'un  al  altre  y  montant 
pels  tronchs  y  les  bianquesab  molla  lleugeresa.  Se 
nodreix  d'insectes,  aranyes  y  ortigues,  y  gaire  bé 
sempre  sejorna  a  les  arbredes  enlairades,  encare  que 
se  '1  trova  a  voltes  ais  arbres  deis  passeigs  públichs. 
Picotella. 

PICOTER,  A.  adj.  La  persona  que  parla  molt  y 
sense  sustancia.  Parlambrin. 

PICOTERÍA,  f.  Pruija  de  par- 
lar sens  motiu. 

P1COTÍ.  m.  Mesura  de  grans: 
és  la  quarta  part  de  un  quartá. 
Picotín. 

PICOTILLA.  m.  Porció  de 
mercaderies,   qu'  algún  particu- 
lar no  comerciant  porta  a  les  Iri- 
dies pera  véndreles  peí  seu  comp 
te.  Ancheta.  ||  Porció  de  género 
que  's  permet  dur  a  un  particular  quan  s'embarca. 
Pacotilla.  ||  Ant   Porció  de  mercaderies  que  Ms  mari- 
ners  y  oficiáis  podíen  embarcar  peí  seu  compte  sense 
pagar  nólit  fins  el   valor  de  llur 
salari  en  aquell  viatge.  Pacotilla. 
PICR1DI.  m.  Bot.  Mena  de  plan- 
tes  coinpostes   xicoriacies,  her- 
bes    ramoses   de    fulles    alternes 
peludes  y  petites,  flors  grogoses, 
que  vegeten  ais  paísos  banyats 
péi  Mediterrani.  Picridio. 

PICRITA.  f.  Min.  Cals  carbo- 
natada que  conté  magnesia.  Pi- 
crita 

PICRÓCOT,  A.  adj.  Med.  Abun- 
dant  de  bilis.  Picrócoto. 
P1CROFARMACOLITA.  f.  Min.  Varietat  de  farma- 
colita  que's  trova  en  forma  de  glóbuls  fibrosos  y  ra- 
diats  o  en  masses  terroses.  Picrofarmacolita. 

PICROFILITA.  f.  Min.  Silicat  de  magnesia  y  de 
f:rro.  Picrofilita. 

PICROGLICI.  m.  Quím.  Substancia  amarganta  y 
ensucrada  que  s'extreu  deis  tronchs  de  la  dulcama- 
ra. Picroglicio. 

PICROLIQUENINA.  f.  Quím.  Materia  crestallina, 
blanca,  Lisib'e,  poch  soluble  a  1'  aigua  y  molt  al  al- 
cofoll  y  al  éter.  Picrolíquenita 

PICROMEL.  m.  Med.  Materia  agrá  y  apegalosa 
extreta  de  la  bilis.  Picromel. 

PICROTÓXIQUES.  f.  pl.  adj.  Quím.  Calificado  de 
les  sais  que  teñen  per  base  la  picrotóxina.  Picrotó- 
xicas. 

PICROTÓXINA.  f.  Quím.  Substancia  extreta  d'una 
escorca  de  Llevant.  Picrotóxina. 

PICTITA.  f.  Min.  Varietat  d'  afén,  de  color  cen- 
dres ab  reflexes  groguenchs.  Pictita. 

PICTÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  pintura. 
Pictórico. 

PICTÓRICA,  f.  PINTURA. 
PICUDET.  n.  Picadillo. 
PICUT,  DA.  adj.  Picudo.  II  XARRAIRE. 
PICARRA.  f.  Min.   Mineral  molt  abundós,  negros, 
opach,  molt  poch  lluent,  mitjanament  dur,  no  molt 
pesat  y  un  poch  fret  al  tacte;  s'  usa  principalment 
pera  cobrir  cases  a  modo  de   teules  y  pera  fer  qua- 
dros  pera  escriure  'ls  nois  a  escola.  Pizarra.  ||  Entre 
estudiants   és  la  post  vernigada  o  encerat  ont  hi  di- 
buixen  o  hi  escriu^n  ab  guix.  Pizarra.  ||  LLICORELLA. 
SORTIR  A  LA  PigARRA.  fr.  Ferhi  ab  el  guix  les  figu- 
res necessaries  pera  les  demostracions  matemátiques, 
etc.  Salir  á  la  pizarra. 

PIZARRAL,  m.  Pedrera  d' ont  se  treuen  les  pi- 
chirres. Pizarral. 


PICARRENCH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  pica- 
rra  o  lo  que  se  li  sembla.  Pizarreño. 

PIQARRER.  m.  Qui  travalla  pigarres  y  les  posa 
ais  edificis  y  també  qui  'n  ven.  Pizarrero 

PIQARRÍ.  m.  Llapig  fet  d'  una  barreta  de  pigarra. 
Serveix  pera  escriure  o  dibuixar  a  les  pigarres.  Pi- 
zarrín. 

PICARRÓS,  A.  adj.  De  la  naturalesa  de  la  pigarra. 
Se  diu  de  les  roques  y  deis  terrers.  Pizarroso. 
PIQCA.  f.  Trocet,  bocinet,  molleta  d'  alguna  cosa. 
NO  enténdrehi  PICCA.  f.  No   enténdrehi  gota.  No 
eniender  pizca. 

PICÓ.  ni.  PEQÓ.  ||  PISSÓ. 

PIEQÓMETRE.  m.  Fís.  Instrument  destinat  a  ami- 
dar  la  compressibilitat  deis  Hquits.  Piezómetro. 

PIECOMETRÍA.  f.  Fís.  Art  de  construir  y  usar  el 
piegómetre.  Piezometría.  ||  Teoría  en  que  's  funda 
la  mesura  de  la  compressibilitat  deis  líquits.  Piezo- 
metría. 

PIEQOMÉTRICH,  CA.  adj.  Fís.  Relatiu  al  píecó- 
metre.  Piezométrlco. 

PICONS.  m.  pl.  Art.  y  Of.  Peces  de  térra  cuita 
enipleades  en  la  construcció  y  anomenats  també  pit- 
xolins. 

PICHOT  (Amadeu).  Biog.  Escriptor  del  Mitjorn  de 
F  ranga.  Va  néixer  a  Arles  al  any  1795,  morint  en  1870. 
Fou  director  de  la  Revista  Británica,  donant  a  conei- 
xer  les  obres  mes  importants  del  extranger,  devent 
esmentar  noveles,  contes ,  viatges,  llegendes,  poe- 
síes,  etc. 

PIDOLAIRE.  m.  Qui  demana   molt  y  seguit.  Pedi- 
dor, pedigón,  pedigüeño.  ||  Captaire,  pobre.  Por- 
diosero. 
PIDOLAR.  v.  a.  demanar,  mendicar. 
PIEDRA  o  PEDRA  (La).  Hidrog.  Font  a  1'  illa  de 
Ibiga  mes  enllá  de  la  cova  de  Santa  Agnés. 

PIELITIS,  f.  Med.  Inflamació  deis  calzes  y  de  la 
pelvis  ais  ronyons,  produida  per  la  presencia  de 
cossos  extranys.  Pielitis. 

PIER  (Sebastiá).  Biog.  Catedrátich  de  la  Univer- 
sitat  de  Cervera  a  la  facultat  de  Teología.  Molt  en- 
tes en  tal  especialitat  y  en  lie- 
tres  .  Estava  en  relació  intelec- 
tual ab  els  mestres  doctors  de  la 
Universitat  de  Tolosa.  Explica- 
va  la  teología  ben  distintament 
deis  jesuites  en  aquell  temps. 
Les  seues  obres  no  s'han  pas  pu- 
blicat. 

PIERA.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
y  bisb.  de  Barcelona,  part.  jud. 
d'  Igualada;  és  a  la  vora  d'  una 
riera,  té  estació  de  F.-C.  y  2,752 
habitants. 

PIERAS   (Son).    Geog.   Case- 
riu  del  camí  de  Palma  a  Calviá  a  1'  illa  de  Mallorca. 
PIERIS.  f.  Zool.   Insectes  lepidopters  papillionits, 
de  la  fam.  de  les  rapaloceres,  comunament  blanques 
de    color,    molt    abundoses 
en    les  regions  de   tot   Ca- 
talunya. Pieris. 

PIERÓFILA.  f.  Min.  Va- 
rietat de  serpentina.  Pie- 
rófila. 

PIEROLA.    Geog.    Poblé 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Bar- 
celona,   part.  jud.    d'  Igua- 
lada; és  entre   montanyes,  a  mitjorn  de  Montserrat, 
y  té  972  hab. 
PIERRETTE.  f.  dim.  de  Pierrot. 
PIERROT.  ni.  Mot  francés  equivalent  a  les  cata- 
lanes, arlequí,  pallasso,  potxineli. 


Seeell  de  Piera 


Pieris 


504 


PIG 


PIG 


Segell  de  Pierola 


PIESTRÓ.  m.  Cir.  Instrument  destinat  a  esmicolar 
o  rompre,  segons  les  circunstancies,  el  cap  del  fetus 
dins  de  la  matriu.  Piestrón. 

PIETAT.  f.  Virtut  que  mou 
a  servir  y  honrar  a  Deu,  ais 
pares  y  a  la  patria.  Piedad.  || 
Llás tima,  commiseració.  Pie- 
dad. ||  Els  actes  de  dita  virtut. 
Piedad.  ||  La  cualitat  de  lo  piu. 
||  —  (  MISTERI  DE  LA).  El  que 
representa  a  la  Mare  de  Deu  te- 
nint  a  la  falda  el  seu  fill  mort, 
al  peu  de  la  creu. 

PIETOS,  A.  adj.  Que  sent  pie- 
tat,  que  té  la  virtut  de  la  pietat. 
PIETOSAMENT.  adv.  D' una 
manera  pietosa. 
PIFERRER  (Francesch).  Biog.  Pedagoch  y  histo- 
riare, que  va  néixer  a  Lloret  de  Mar  1'  any  1813.  Va 
passar  a  Franca,  exercint  el  professorat  a  Tolosa,  y 
retornat  a  Espanya,  va  establirse  a  Madrit,  consa- 
grantse  a  travalls  literaris.  Va  publicar  una  munió 
d'  obres  molt  erudites,  essent  d'  elles  les  mes  remar- 
cables les  que  segueixen:  Antología  española,  Trata- 
do de  heráldica  y  blasón,  Nobiliario  de  los  reinos  y 
señoríos  de  España,  Diccionario  de  la  ciencia  heráldi- 
ca, Diccionario  de  las  bellas  artes,  Nuevo  diccionario 
español  francés  y  francés  español,  Ser  ó  no  ser,  etc. 
Va  morir  en  1863. 

—  Y  FÁBREGAS  (PAU).  Biog.  Escriptor  elegantíssim 
de  Mengua  castellana,  crítich  atitllat,  y  erudit  histo- 
riaire.  Va  néixer  a  Barcelona  1'  any  1818,  y  a  costa 
de  travall  y  d'  estudi,  lluitant  ab  I*  escassetat  de  re- 
cursos, va  obrirse  camí,  fentse  un  renóm  merescut. 
Amich  d'  En  Balmes,  d'  En  Tió,  d'  En  Roca  y  Cornet, 
va  formar  part  de  la  redacció  del  Diario  de  Barce- 
lona, y  fou  un  deis  que  colaboraren  en  la  obra  cap- 
dal  titolada  Recuerdos  y  bellezas  de  España,  que  va 
donarli  gran  y  merescut  renom.  El  travall  va  minar 
la  seua  existencia,  morint  quan  tot  just  havía  com- 
plert  els  trent'anys  de  sa  etat.  El  seu  estil  era  pul- 
cre  y  castiga  la  seua  dicció  poguentse  assegurar 
qu'  En  Piferrer  era  un  deis  prosistes  mes  clássichs  de 
la  nostra  térra. 

PIFIA,  f.  Errada,  cop  en  fals  que's  dona  ab  el  taco 
a  la  bola  al  joch  de  billar  y  truchs.  Pifia.  ||  Qualse- 
vol  cop  en  fals  que  algú  dona;  falta  o  equivocado 
que  comet  o  erro  ridícol,  etc.  Pifia. 

ANARSEN  A  la  PIFIA,  fr.  Malmetres,  ma'ograrse  al- 
guna cosa.  Llevárselo  la  trampa. 

fer  pifia,  fr.  Met.  Equivocarse  en  lo  que  no'sdeu- 
ría  equivocar,  donar  un  cop  en  fals.  Hacer  pifia. 
PIFIADA,  f.  PIFIA.  ||  ESPIFIADA. 
PIFIADOR,  A.  adj.  Qui  fá  moltes  pifies.  Pifiador. 
PIFIAR,  v.  a.  Fer  pifia,  donar  un  cop  en  fals  ab  el 
taco  a  la  bola  de  billar.  ||  Fig.  Errarla,  donar  un  cop 
en  fals.  ||  espifiar. 

P1FRE.  m.  Instrument  musich  militar  que  serveix 
per  la  infantería  acompanyat  ab  el  tambor.  És  una 
petita  flauta  de  molt  sonora  y  aguda  veu,  que  s  toca 
atravessada.  Pífano,  pífaro.  ||  Qui  toca  dit  instru- 
ment. Pífano,  pifaro. 

PIGA.  f.  Taca  petita  que  sol  sortir  a  la  peí!,  espe- 
cialment  de  la  cara.  Peca,  pinta.  ||  Taca  natural  en 
qualsevulla  part  del  eos.  Lunar. 

SENYALAR  piques,  fr.  Haverhi  perill  de  succeir  al- 
gún mal.  Traer  vigilia. 

PIGELL.  m.  Ter.  de  Sopeira.  Pedra  grossa.  Canto 
rodado. 

PIGALLA.  f.  piga.  ¡I  Moltes  pigues. 
P1GALLAT,  DA.  adj.  Ter.  MATISAT. 
PIGALLÓ.  m.  Noi  o  noia  qu'  acompanya  al   cegó. 
Destrón,  lazarillo,  gomecillo. 
PIGALLÓS,  A.  adj.  Pigardós. 


PIGAMÓN.  m.  Bot.  Plantes  ranunculacies,  de  tu- 
lles alternes,  envainantes  les  de  baix,  flors  en  corim- 
be,  essent  les  dues  especies  mes  conegudes  les  ano- 
menades  thaliatum  aquilegifolium,  y  la  ruda  deis  prats 
o  fals  ruibarbe. 

PIGARCH.  m  Ter.  Zoo!.  Au  de  les  rapacies  que 
arriva  a  tindre  un  metre  del  becli  a  la  cua,  y  fins  a 
dos  metres  y  mitg  de  punta  a  punta  d'ales,  eos  gros, 
bech  fort  y  plomatge  lleonat,  blanca  la  cua  y  els 
ulls,  les  potes  y  el  bech  grochs.  Se  nodreix  de  reptils, 
mes  ataca  també  a  voltes  les  aus  de  corral.  Pigargo. 
||  SICART. 
PIGARDÓS,  A.  adj.  Anat.  y 

PIGAT,  DA.  adj.  Qui  té  pigues.  Pecoso.  ||  VE- 
ROLÓS.  ||  Lo  qu'  és  d'  un  color  barrejat  de  pichs  o  ta- 
quetes.  Graneado,  pintojo. 

PIGAT  DE  SAGÓ.  Se  diu  de  qui  té  la  cara  plena  de 
piguetes  grogues  o  rogenques.  Pecoso. 

PIGAT  DE  VEROLA.  Qui  té  la  pell  plena  de  foradets 
fets  per  la  verola.  Picado  de  viruela.  ||  GRAVAT. 

PIGER.  m.  Eina  de  terrina  o  metall  ab  una  ansa. 
Jarro. 

PIGERA.  f.  Cántara.  Jarra. 
PIGERER,  A.  m.  y  f.  Terricer.  Jarrero. 
PIGMENT.  m.   Materia  particular  a  la  qual  deu  la 
pell  de  l¿s  races  humanes  lo  seu  coloriment  y   que 
té  '1  seu  assento  al  eos  mucos.  Pigmento. 

PIGMEU,  A.  adj.  Nano,  de  baixa  estatura.  Pig- 
meo. 

PIGNORACIÓ.  f.  Ant.  EMPENYORAMENT. 
PIGNORATICI.  adj.  For.   HIPOTECAT,  EMPENYAT. 
II  Lo  que  inclou  o  's  refereix  a  prenda  o  hipoteca. 
Pignoraticio. 

PIGNÓSTICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  pera  espessir 
y  refrescar  els  htimors.  Pignóstico. 

PIGOMEL.  m.  Med.  Monstre  que  presenta  un  o 
dos  membres  accessoris  a  la  regió  hipogástrica.  Pi- 
gomelo. 

PIGOMELIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  presenta 
el  pigomel.  Pigomelia. 

PIGOMÉLICH,  CA.  adj.  Med.  Que  pertany  a  la  pi- 
gomelia. Pigomélico. 

PIGOPACIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  presenta  '1 
pigópach.  Pigopagia. 

PIGOPÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  relatiu 
a  la  pigopagia.  Pigopá- 
gico. 

PIGÓPACH.  m.  Med. 
Monstre  doble,  quins  co- 
ssos  están  units  per  les 
anques.  Pigópago. 

PIGOT.  m.  Ornit.  Au- 
cell   d'  uns   20  centime- 
tres  de  liaren,  clapat  de 
negre  y  blanch,  menys  la 
nuca  y  la    part   inferior 
de  la  cua,   que  son  de    color  vermellós. 
ta    d'  insectes    que   treu   de   dessota   1'  escorga  deis 
arbres  ab  lo  bech.  Pi- 
camaderos, pico. 

PÍGOT  DE  MARQ.  Au- 
cell  d' uns  15  centime- 
tres  de  liaren,  negre  ab 
taques  blanques  y  una 
de  vermella  al  comen- 
gament  de  la  cua,  y  un 
monyo  vermell  al  cap. 
S'alimenta  deis  insectes 
deis  fems.  Picapuerco. 

PIGOT  MENOR.  Aucell  de  15  centimetres  de  llarch, 
clapat  de  blanch  y  negre,  ab  lo  comengament  de  la 
cua  cendrós  y '1  cim  del  llom  rogench.  S'alimenta 
deis  insectes  que  's  críen  ais  arbres.  Pipo. 


Pigot 


S'  alimen- 


Pigot  de  marg 


P1L 


PIL 


5C5 


PIGOT  DE  CAP  GROCH,  GRIS,  GARCER,  MITJÁ,  NEGRE, 
PET1T  Y  VERT.  Ornit.  Diferentes  especies  y  varietats 
ab  que's  divideix  el  genre  Picus,  aucell  que  destrueix 
grans  can  tita  is  d'  insectes. 

PIGOTA.  f.  Ter.  verola.  ||  Berrugueta,  granet  que 
fan  les  fulles  d' algunes  plantes.  Verduguillo.  ||  Ve- 
rola  del  bestiar.  Morriña. 

PIGOTA.  f.  Desp.  de  piga.  ||  Verola.  Viruela. 

PIGOTA  ovina,  f.  Malaltía  de  les  ovelles  y  moltons. 

empeltar  LA  PIGOTA.  Inocular  la  viruela. 

PIGAT  DE  LA  pigota.  fr.  Picado  de  viruelas. 

PIGOTADA.  f.  Epidemia  de  pigota  o  verola. 

PJGOTER,  A.  adj.  Qui  ha  tingut  la  pigota.  Vario- 
loso. 

PIGOTITA.  f.  Mln.  Substancia  que  resulta  de  la 
combinado  de  1' alúmina  ab  un  ácit  orgánich.  Pi- 
gotita. 

PIGOTÓS,  A.  adj.  Vcrolós.  Virolento. 

PIGRE,  adj.  Peresós.  Pigro.  ||  Negligent,  omís. 
Pigro. 

PIGRICIA,  f.  p.  u.  Peresa.  Pigricia.  ||  Descuit,  ne- 
gligencia. Pigricia. 

PIGUETA.  f.  dim.  Pintilla. 

PIGUILLEM  Y  VERDAGUER  (Francesch).  Biog. 
Metge  y  escriptor  molt  distingit  péls  seus  travalls 
professionals.  Va  néixer  a  Puigcerdá  al  any  1770, 
morint  a  Barcelona  en  1826.  Va  pertanyer  a  algunes 
corporacions  científiques  de  son  temps  y  fou  cate- 
drátich  de  clínica  al  colegí  de  medicina  de  Sant  Car- 
ies, a  Madrit. 

PIÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Piísimo. 

PIJAR.  v.  a.  y  deriváis.  PITJAR. 

PIJÓ.  m.  Poli  del  colom.  Colomí.  Pichón. 

PIJORAR.  v.  n.  Y  Ms  seus  derivats.  pitjorar. 

PILA.  f.  Munt.  Montón,  pila.  ||  Agregat,  multitut 
de  coses.  Montón.  ||  PILAR.  ||  Met.  Tot  lo  que  per  la 
seua  abundor  es  difícil  de  comptar.  Montón.  I1  Ter.  En- 
tre carboners  la  del  carbó  pera  cremar.  Pila.  ¡|  f. 
PICA.  ||  Font  batismal.  Pila. 

PILA  D  HERBA:  GARBA. 

PILA  PE  PEDRÉS:  CLAPER. 

PILA  DE  TERRA.  Montón  de  tierra. 

PILA  ELÉCTRICA.  Fís.  Aparell  de  cristall  o  de  metall 
al  qual  per  medi  de  dischs  de  coure,  füsferros,  etc., 
junt  ab  diverses  sais  y  preparats,  se  desenrotllen  co- 
rrents  eléctriques  aplicables  a  diversos  usos  indus- 
triáis o  terapeutichs.  Pila  eléctrica. 

A  piles,  m.  adv.  A  pilots,  a  munts.  A  granel,  á 
montones. 

nom  de  PILA.  Lo  que  cada  nú  porta  en  primer  lloch. 

ULL  DE  pila.  Entre  carboners  lo  forat  del  mitg  de 
la  pila  del  carbó  o  de  llenya  pera  ferio.  Ojo  de  pila. 

PILA.  m.  Columna  de  pedra  o  altra  materia  sem- 
blant.  Pilar.  ||  Cos  sólit  d'  una  pega,  liaren  y  rodó. 
Pilar.  ||  Columna  arrimada  a  una  paret  pera  afirmar- 
la. Pilar,  contracolumna,  apoyo.  ||  Cilindre  de  pe- 
dra ont  hi  posaven  els  caps  deis  ajusticiats  o  ls  reus 
a  la  vergonya.  Picota.  ||  PAL.  ||  Met.  L'home  ferm  y 
constant  pera  defensar  una  cosa.  Roca.  ||  PILASTRA. 
||  PEU  DE  LLIT.  ||  pl.  Joch  de  nois  posantse  quatre  O 
mes  d' esquena  al  pilans,  recons  o  altres  llochs  se- 
nyalats,  de  modo  que  s'ocupin  tots,  quedant  un  noi 
sense  lloch;  tots  los  que  'n  teñen  passen  promis- 
cuament  d'uns  a  altres,  y  I'empenyo  del  qui  no  'n  té 
es  arribar  al  pitá  abans  que  '1  qui  '1  va  a  pendre,  y 
paga  quedantse  al  mitg  lo  qui  no  trova  lloch.  Arre- 
pásate acá,  compadre;  las  cuatro  esquinas.  || 
GUARDARRODAS.  II  Min.  L'  espai  de  dues  o  tres  carnes 
del  cos  de  la  veta,  que  's  deixa  entre  pou  y  pou. 
Pilar.  ||  Exercici  de  quatre,  cinch,  sis  o  mes  homens, 
uns  demunt  d'altres,  que  fan  els  Xiquets  de  Valls. 

PILA.  n.  p.  f.  Nom  de  dona.  Pilar. 

PILACA.  f.  aum.  Una  gran  pila. 

DIC.  CAT.  —  V.  II.—  64. 


PILADA,  f.  Porció  d'  aigua  que  omple  la  pila.  || 
Moltes  piles. 

PILAN,  m.  PILA. 

PILANS.  m.  pl.  de  pila. 

PILAR,  m.  PILA. 

PILAR  (Ntra.  Sra.  del).  Geog.  Iglesia  de  l'extrem 
de  Tilla  de  Formentera  prop  de  la  costa  nomenada 
La  Miranda,  a  les  Balears. 

PILARET.  m.  dim.  Pilarejo. 

PILARETS.  m.  pl.  Joch  de  nois  dit  també  deis 
cuati  e  cantons.  Juego  de  las  cuatro  esquinas. 

PILARÓ.  m.  Mar.  Qualsevol  deis  piíans  que  sos- 
tenen  un  propatr,  galería  coberta,  etc.  Pilaron. 

PILASTRA,  f.  Arq.  Pila  o  columna  quadrada.  Pi- 
lastra. ||  Lo  pila  que  a  les  columnates  sol  posarse  a 
mes  de  la  columna  y  arrimat  a  ella,  demunt  del  qual 
carrega  immediatament  1' arch.  Parástade. 

PILASTRACA.  f.  aum.  Pilastrón. 

PILASTRADA.  f.  Conjunt  de  pilastres.  Portxes 
d'  una  plaga  o  edifici.  Columnata. 

PILASTRETA.  f.  dim.  Pilastrilla. 

PILASTRÓ.  m.  PILASTRA,  2. 

PILAT.  m.  Hist.  Nom  del  jutge  que  sentencia  a 
Crist.  Per  extensió  se  diu  del  qui  obra  com  ell  contra 
una  causa  justa.  ||  — (CASTELL  de).  Geog.  Castell  roma 
de  Tarragona,  situat  a  llevant  de  la  ciutat,  sobre  '1 
Mediterrani.  Se  creu  que  fou  bastit  per  Pilat  y  ac- 
tualment  serveix  de  presó. 

PILATER.  m.  Bataner  qu'assisteix  al  noch  pera 
enfortir  els  panyos.  Pilatero.  ||  Minyó  que  cuida  de 
les  piles  deis  molins  paperers.  Pilatero. 

PILDORA,  f.  píndola. 

PILER.  m.  PILATER. 

PILES  (Martí).  Biog.  Escriptor  del  sigle  XVII,  na- 
tural de  Vich.  Autor  del  llibre  Fénix  de  Cataluña,  ó 
compendio  de  sus  antiguas  gran- 
dezas (1683). 

PILES.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part. 
jud.  de  Gandía;  és  a  la  vora 
del  F.-C.  de  Valencia  a  Alacant 
y  té  1,693  hab.  ||  —  (LES).  Po- 
blé de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Mont- 
blanch;és  al  S.O.  de  Santa  Co- 
loma de  Queralt  y  té  agregats 
els  pobles  de  Viure,  Figuero- 
leta,  Guialmons  y  Sant  Gallart, 
reunint   entre   tots    cinch,   497 

hab.  ||  — (PAS  DE).  Veinat  del  terme  de  Subirats.  ||  — 
(PUNTA  DE),  hidrog.  Punta  de  la  costa  d' Alacant, 
prop  de  Torravella. 

PILETA,  f.  dim.  Muntet.  Montoncillo. 

PILIFORME.  adj.  En  forma  de  peí. 

PILMA,  f.  PEGAT. 

PILÓ.  m.  Tro?  de  fusta  groixut,  generalment  rodó 
a  manera  de  pila,  que  a  les  carniceríes  y  a  les  cui- 
nes serveix  per  tallarhi  la  carn.  Tajón,  tajo,  taja- 
dero. ||  El  contrapés  de  la  romana.  Pilón.  ||  Ter. 
SOCH,  2.  II  Pega  de  fusta  quadrada  ab  un  buit  al  mitg 
que  serveix  ais  sabaters  pera  amotllar  la  sola.  Hue- 
vo. ||  Pá  de  sucre,  pres  y  amotllat  en  figura  quasi 
cónica.  Pilón.  ||  Lo  de  sucre  qu' ais  ingenis  o  fabri- 
ques se  fa  del  such  de  la  canya  mes  purificat.  Catite. 
II  La  pila  de  verema  trepitjada  que  's  posa  demunt 
del  banch  de  la  prempsa  pera  exprémerla.  Pie,  pilón. 
||  Cada  una  de  les  peces  de  fusta  que  's  posen  sobre 
la  cobertora,  demunt  de  la  qual  hi  carrega  la  guía,  y 
sobre  aquesta  M  caragol  pera  prempsar  la  verema. 
Pilón. 

PEGAR  AL  MITG  DEL  PILÓ.  fr.  Ant.  Dar  en  el  blanco, 
en  el  hito,  en  el  quid,  en  el  punto,  en  el  chiste,  etc. 


Segell  de  Les  Piles 


506 


PIL 


PIN 


Pilot 


PILÓ,  NA.  adj.  Qui  no  té  peí,  pelat.  Pelón.  ||  BO- 
RRATXO. 

PILÓ  DE  BELMATG.  Orog.  Puig  de  la  serra  de 
Montner,  entre  les  rieres  del  Senyoral  y  de  Monday, 
a  mitjorn  d' Arles,  Alt-Vallespir.  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis.  Té  d' altura  1,279  metres. 

PILONA?,  m.  áu'ni.  Tajón. 

PÍLOR.  ni.  Anat.  Orifici  interior  dei  ventrell,  per 
ont  passen  els  aliments  al  budell.  Píloro. 

PILÓRICH,  CA.  adj.  Anat.  Pertauyent  al  pílor. 
Pilórico. 

PILOS.  Pelut.  ||  Sobrenom  que  's  dona  al  Comte 
Guifre,  fundador  de  la  nacionalitat  catalana.  (Vegis 
GUIFRE). 

PILOSIS,  f.  Med.  Noin  qu'  alguns  fisiólechs  donen 
a  la  formació  del  peí. 

PILOT.  m.  Patró  que  governa  una  ñau.  Piloto.  || 
DE  PORT.  Qui  dirigeix  la  entrada  y  sortida  deis  bar- 
cos al  port.  Piloto.  ||  PRÁCTICH.  Se  diu  del  que  per 
conéixer  bé  'I  port  y  la  costa  se  li  encarrega  'I  govern 
del  barco.  Práctico.  ||  La  materia  que  regularment 

s'  uneix  en  fisu- 
ra rodona,  com: 
pilot  de  cera.  Pe- 
lotón. ||  MUNT, 
PILA.  ||  Escamot. 
Pelotón.  [|  Por- 
ció  de  cabells 
embullats.Pelo 
ton.  ||  Multitut 
de  coses  sense 
ordre.  Montón,  hacina,  acervo.  II  Au  de  rapinya, 
mena  de  duch.  ||  Ictiol.  Peix  del  genre  naucrata. 

PILOT  DE  PALLA.  Munt  de  palla  sencera  que's  guar- 
da pera  donarla  al  hivern  a  les  besties.  Balagar. 

A  PILOTS.  mod.  adv.  A  MUNTS. 

PILOTA,  f.  Bola  de  llana  o  altra  cosa  apretada  ab 
fil  y  forrada  de  cuiro  o  d'  un'  altra  materia;  serveix 
pera  jugar.  Pelota.  ||  La  bala  ab  que  's  carreguen  les 
escopetes  y  altres  armes  de  foch.  Pelota.  ||  El  joch 
que  's  fá  ab  la  pilota.  Pelota.  ||  La  que  's  fá  de  pá, 
carn  trinxada  y  altres  ingredients.  Almóndiga.  ||  pl. 
Entre  estampers  Balas. 

pilota  DE  vent.  La  que  's  fá  d'  una  bufeta  plena 
d'  aire  y  coberta  de  pell  que  també  serveix  pera  ju- 
garhi.  Pelota  de  viento. 

ANARSEN  TOT  EN  PILOTES  Y  MARXADORS.  fr.  Met. 
Anarsen  tota  la  utilitat  d'  alguna  cosa  en  els  gastos 
pera  conseguirla.  Irse  en  pelotas  y  juzgados. 

FER  ANAR  COM  UNA  PILOTA  O  JUGAR  A  PILOTA  AB 
ALGÚ.  fr.  Met.  Ferio  anar  y  vindre  inútilment,  portar- 
lo enganyat.  Ju^ar  á  la  pelota;  traer  á  alguno  como 
palillo  de  suplicaciones  ó  de  barquillero;  llevar  á  algu~ 
no  al  pilón;  traer  al  pelotero. 

NO  TOCAR  PILOTA,  fr.  No  endevinar  res  de  lo  que's 
diu  o  's  fá.  No  dar  palotada. 

PENJAR  LA  PILOTA,  fr.  Feria  quedar  jugant  a  algún 
baleó,  teulada,  etc.  Calar  la  pelota. 

TORNAR  LA  PILOTA,  fr.  Met.  Impugnar,  rebatre  les 
raons  d' un  altre.  Volver  ó  rechazar  la  pelota;  tener 
quien  se  las  mulla;  encontrar  Sancho  con  su  rocín. 

PILOTACA.  f  aum.  Pelotón. 

PILOTADA,  f.  Cop  de  pilota.  Pelotazo. 

PILOTAIRE.  com.  Jugador  de  pilota  o  qui  fá  o  ven 
pilotes.  Pilotero,  pelotari. 

PILOTAM.  ni.  Conjunt  de  pilotes.  Pelotería. 

PILOTATGE.  m.  Ofici,  ciencia  o  art  del  pilot.  Pi- 
lotaje. ||  Dret  que  's  paga  a  alguns  ports  o  entrades 
de  rius  ont  se  necessiten  els  práctichs  pera  seguretat 
del  barco.  Pilotaje. 

PILOTEJAR.  v.  a.  Jugar  ab  la  pilota  per  entrete- 
niment.  Pelotear.  ||  Met.  Disputar,  llengar  paraules 
picantes  contravertint  a  algú.  Pelotear.  ||  Fer  pilotes 
de  vianda  o  1'  escarabat  d'  escrements.  Pelotear. 


PILOTER.  m.  Qui  té  per  ofici  fer  pilotes.  Pelo- 
tero. ||  Entom.  ESCARABAT  MERDER. 

PILOTERA.  f.  Disputa,  controversia  entre  dues  o 
mes  persones.  Baralles,  tanda  de  cops.  Pelotera. 

PILOTERÍA.  f.  Fábrica  o  botiga  de  pilotes.  Con- 
junt o  arreplech  de  pilotes.  Pelotería. 

PILOTES,  f.  pl.  Empentes  o  cops  a  la  persona  dé- 
bil o  descuidada.  Vainazas. 

PILOTET.  m.  dim.  Montoncito. 

PILOTETA.  f.  dim.  Pilota  petita.  Pelotica,  pelo- 
tita,  pelotilla.  ||  El  fruit  del  xiprer.  Piñuela. 

PILOTÍ.  m.  Jove  que  estudia  la  carrera  de  pilot  y 
va  al  costat  d'  ell  al  vaixell.  Pilotín. 

PILULAR.  adj.  Que  té  la  forma  de  píndola. 

PILZÁ.  m.  Ter  de  Sopeira.  Ornit.  Pincá,  Mena 
d'  aucell. 

PILL,  A.  adj.  PILLO. 

PILLA,  f.  y 

PILLADA,  f.  Acció  vil,  propia  d' un  pillo.  Pilla- 
da. ||  brivonada.  ||  Acció  y  efecte  de  pillar.  Tiro. 
||  Robo  fet  ab  astucia  y  dissimul.  Sonsaca,  sonsa- 
camiento. 

PILLADOR,  A.  m.  y  f.  LLADRE.  ||  ROBADOR. 

PILLAR,  v.  a.  Robar,  saquejar  ab  descaro  y  vio- 
lencia. Pillar.  ||  En  el  joch  de  cartes  robar  o  pendre 
cada  jugador  la  carta  del  munt.  Pillar. 

PILLARDÁC  m.  PALLARDÁS.  ||  GENT  D'  ARMES.  || 
MOQO  D'  ESQUADRA. 

PILLART.  m.  PALLART,  PALLARDÁS.  ||  Ant.  Sirvent 
que  a  mes  del  patge  seguía  al  cavaller  a  les  batalles 
y  cuidava  de  recullir  les  despulles  deis  venguts.  Sir- 
viente. 

PILLASTRE,  m.  Fam.  Pillo. 

PILLASTRET,  A.  m.  y  f.  y 

PILLASTRÓ,  NA.  m.  y  f.  dim.  de  pillo.  Pillas- 
truelo. 

PILLAT,  DA.  p.  p.  Pillado. 

PILLATGE.  m.  Acte  y  efecte  de  pillar  o  saquejar. 
Pillaje.  II  La  meteixa  cosa  robada.  Pillaje. 

PILLEGARDA.  m.  Ter.  ibicench.  Pillastre.  Plllas- 
trón. 

PILLERÍA,  f.  Pillada,  acció  vil.  ||  Conjunt  de  pi- 
lléis. ||  Colla  de  brétols. 

PILLET.  m.  Noi  desmoralisat  que  viu  del  robo. 
Píllete.  ||  Lladre,  pillo. 

PILLO,  A.  adj.  Fam.  Lladre,  qui  pilla  o  roba.  Qui 
fá  mals  fets  que  perjudiquen  en  els  interessos.  Pillo. 

PIMÁRICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d'  un  ácit  cris- 
tallí  que  's   descompon  per  la  destilació.  Plmárico. 

PIMELITA.  f.  Min.  Certa  substancia  mineral.  P¡- 
melita. 

PIMENTERA.  f.  Bot.  ter.  PEBRERA. 

PIMENTÓ.  m.  Bot.  ter.  PEBROT. 

PIMENTONAR.  m.  Ter.  PEBROTERAR. 

PIMENTONERA,  f.  ler.  bot.  PEBROTERA. 

PIMENTONET.  m.  dim.  Ter.  bot.  PEBROTET. 

PIMPINELLA.  f.  Bot.  A  Martorelles  se  dona 
aquest  nom  a  una  mena  de  bolet  del  genre  Lepiota. 
||  PAMPINELLA. 

pimpinella  morada.  Bot.  A  la  comarca  de  la  Selva 
s'anomena  aixís  un  bolet  del  genre  Lacearía. 
PIMPINILLA.  f.  Bot.  PAMPINELLA. 
PIMPOLL.  m.  Ter.  valencia.  PONCELLA,  REBROT. 
PIN.  m.  Pl. 
PINA.  f.  PINYA.  ||  PENYA. 

PINA.  Geog.  Lloch  del  terme  d'  Algayda,  illa  de 
Mallorca.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló,  bisb.  de 
Segorb,  part.  jud.  de  Viver;  és  a  mitjorn  de  la  serra 
de  Montalgrau  y  té  580  hab. 


PIN 


PIN 


507 


PINABET.  m.   Bot.   Pi   de  la  mena  dita  abet.  || 

ABET. 

PINABETAR.  m.  Bosch  de  pins  abets. 
PINACH.  m.  PENYA. 

PINACLE.  m.  Arq.  Cúpula,  la  part  superior  y  mes 
alta  d'  algún  temple  o  edifici  magnífich.  Pinacle.  || 
Arq.  Dosseret  sense  cúpula.  Doselete.  ||  TAVERNA- 
CLE. 

PINACOTECA,  f.  Galería  de  pintures  ont  s'  hi  guar- 
den els  quadros  de  mérit.  Pinacoteca. 
PINÁCUL.  m.  Arq.  pinacle. 

PINÁCULOS,  A.  adj.  En  forma  de  pinacle.  Pina- 
culoso. 

PINÁC.  m.  aum.  Pi  molt  gros.  Pinazo. 
PINACA.  f.  Bot.  PI  BORT.  ||  Ter.  La  fulla  de  pi  que 
cau  a  térra.  Hojarasca  de  pino. 
PIÑAL,  m.  Ant.  y 
PINAR,  ni.  PINEDA. 

PINAR  (Cap  del).  Hidrog.  Cap  del  N  E.  de  1'  illa 
de  Mallorca,  entre  'ls  ports  menors  o  de  Pollen^a  y 
Major  o  d'  Alcudia. 

PINARET.  m.  dim.  Petit  pinar.  Plnarejo. 
PINASTRE.  m.  Mena  de  pi  bort. 
PINATELL.  m.  dim.   De   pi.  Pinito.  ||  PINENCH.  || 
Bot.  Bolet  que  's  fá  entre  Ms  pins.  Micealo.  II  Bosch 
de  pins  jovens.  Plnarejo. 

PINATELL.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Rojals,  prov. 
de  Tarragona. 

PINATO,  m.  Ter.  ibtcench.  Pi  petit.  Pino  pequeño. 
PINCARÓ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Basse- 
goda,  prov.  de  Girona. 

PINCELA   (Estany  de  la).  Hidrog.  Origen  del  riu 
Barrados,  a  la  Valí  d  Aran.  ||  —  (TUCH  DE  LA).  Orog. 
Junt  al  citat  estany. 
PINCEL?.,  m.  PINZELL. 

PINDÁRICH,  CA.  adj.  Propi  de  Pindar,  poeta 
grech.  Sol  dirse  deis  versos  heróichs.  Plndárlco. 

PÉNDOLA,  f.  Farm.  Boleta  común  cigró  o  mes  pe- 
tita,  composta  de  varis  medicaments,  que  's  pren  com 
a  remei.  Pildora.  ||  Met.  Mala  nova,  pesar.  Pildora. 

daurar  la  PiLDORA.  fr.  Dissimular  la  gravetat  de 
alguna  cosa,  a  íí  de  feria  mes  passable. 

PINEDA.  Geog.  Vila  de  la  pro- 
vincia de  Barcelona,  bisb.  de  Giro- 
na, part.  jud.  d'  Arenys  de  Mar;  és 
a  la  vora  del  mar,  té  estaeió  de 
F.-C.  y  1,787  hab.  ||  —  (sant  iscle 
I^ÍI/aV  DE  COLLTORT  DE).  Prov.  de  Giro- 
na. II  —  ( SANT  miquel  DE).  Pro- 
vincia de  Girona.  ||  —  (la).  Casa  y 
^▼"  hostal  molt  antich  del  Ripoilés,  al 

peu  del  Vicuya,  a  1' altura  de  450 
Segell  metres.  ||  —  (NA).  Al  predi  de  Bell- 

de  Pineda  puig,   prop  d'  Arta,  a  V  illa  de  Ma- 

llorca. 
PINELL.  m.  Dim.  de  pi.  ||  PINATELL. 
PINELL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Solsona;  és  a  ponent  d'  aquesta  ciutat, 
a  la  vora  d'  una  riera,  y  té  728  hab.  ||  Vila  de  la  prov. 
de  Tarragona,  bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.de  Gande- 
sa;  és  a  la  carretera  d'  aquesta  a  Tortosa,  y  té  1,908 
habitants. 

PINENCH.  m.  Bot.  PINATELL,  3. 
PINENCH,  CA.  adj.   Pertanyent  al  pi.  Pinariego. 
PINET.   Geog.   Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valen- 
cia,  part.  jud.  d'  Albaida;  és  al  S.O.  de  la  serra  de 
les  Agulles,  y  té  369  hab.  ||  adj.   Calificatiu  que  's 
dona  a  una  classe  de  mongetes  molt  gustoses. 
PINETELL.  Bot.  PINATELL. 

pinetell  bort.  Bot.  Especie  de  bolet  semblanta 
a  la  anterior. 


PINFAN.  f.  Mena  de  flauti.  Pínfano. 

PINGANELLES.  f.  TENTINES. 

PINGUITA.  f.  Min.  Varietat  de  silicat  de  ferro. 
Pinguita.  ||  Vaiietat  de  nefelina.  Pinguita. 

PINIFRE.  adj.  Que  cría  pins   Pinífero. 

PINITA.  f.  Min.  Substancia  mineral  de  color  cen- 
dres o  rogench,  opaca,  faltada  de  brí  11,  que  's  torna 
blanca  per  inedi  de  la  flesca  y  s  ion  ab  dificultat. 
Pertany  ais  terrenos  cretacis.  Pinita. 

PINJOLL.  m.  PENJOLL. 

PINJOLLARSE.  v.  r.  COLUMPIARSE. 

PINOS.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Benissa,  prov. 
d'Alacant.  ||  —(SERRA  DE).  Orog.  Serra  que  s'  extén 
de  tramontana  a  mitjorn  entre  Ms  rius  Llobregat  y 
Gavarresa,  prov.  de  Barcelona. 

PINOS,  A.  adj.  Pié  de  pins.  Pinoso.  ||  Pertanyent 
al  pi.  Pinoso.  ||  Pié  de  penyes  o  roques. 

PINOS.  Biog.  Cognom  d'  una  de  les  families  de  la 
antiga  noblesa  catalana,  emparentada  ab  els  Mon- 
eadas. Molts  deis  d'  aquella  familia,  teñen  els  seus 
enterraments  al  monastir  de  Pedralbes. 

PINOS  (Francesch).  Biog.  Noble  cavaller  barce- 
loní  del  sigle  XV.  Era  camarlench  del  príncep  En 
Caries  de  Viana.  A  la  mort  del  malaventurat  infant, 
En  Pinos  va  compondré  La  Complaynta  ..  por  la 
muerte  del  glorioso  principe  D.  Carlos,  primogénito 
de  Aragón...  demandando  consolación  del  dolor  que 
sostenía  por  la  dicha  muerte  á  todos  los  prudentes  y 
sabios  hombres.  A  quin  escrit  va  respóndiehi  el  no- 
table aragonés  En  Joan  Fernández  de  Híjar,  igual- 
ment  camarlench  del  príncep,  ab  una  Respuesta... 
por  la  muerte  del  glorioso  primogénito  de  Aragón. 

—  (GALCERÁN).  Biog.  Un  deis  que  la  tradició  supo- 
sa  company  de  Otger  Cátalo  al  sigle  vm.  La  seua 
personalit.it  és  definida  per  la  historia  y  en  les  cró- 
niques  y  documents  coetanis  s'esmenta  el  seu  nom 
com  un  deis  que  desde  l'any  754,  lluitaren  al  Pirineu 
contra  els  alarbs. 

—  (GALCERÁN).  Biog.  Cavaller  del  sigle  XI,  que  va 
secondar  al  Comte  d'  Urgell  en  llurs  campanyes  a 
les  derreríes  del  sigle  XI,  havent  obtingut  el  senyoriu 
del  castell  de  Talltaull. 

—  (GALCERÁN  DE).  Biog.  Un  deis  nobles  senyors 
mes  remarcables  al  sigle  XII.  Va  ésser  un  deis  testi- 
monis  del  testament  del  comte  de  Barcelona  En  Ra- 
món Berenguer  III  l'any  1131;  en  1137  va  acompa- 
nyar  al  esmentat  senyor  barceloní  a  la  visita  que  feu 
al  rei  de  Castella;  va  concone  com  un  deis  nobles 
del  brac,  militar  a- les  corts  de  Girona  de  1142;  en 
1 147  comanava  les  naus  catalanes  a  1' empresa  con- 
tra Almería,  y  en  1 149,  va  pendre  part  a  1'  expedició 
contra  Lleida,  obtenint  el  feut  de  la  vila  d'Albera. 

—  (JOSEPH  MARÍA).  Biog.  Advoca!  y  escriptor  con- 
temporani,  que  va  néixer  a  Lleida,  ont  va  morir  en 
1890,  havent  deixat  escrites  y  publicades,  algunes 
Memories  históriques,  pertanyentes  a  la  seua  ciutat 
nadiva  y  a  sa  provincia. 

PINOS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb. 
y  part.  jud.  de  Solsona;  és  al  S.E.  de  la  serra  del  seu 
nom  y  té  752  hab.  ||  Vila  de  la  prov.  d'Alacant,  bisb. 
d' Oriola,  part.  jud.  de  Monóvar;  és  a  la  Canyada 
del  Parador,  prop  del  origen  del  riu  Ramblar,  y  té 
7,920  hab.  ||  —  (SERRA  DE).  Orog.  Serra  del  part.  jud. 
de  Solsona,  prov.  de  Lleida,  quin  punt  culminant  té 
930  met.  d'altitut.  ||  —  (SANTUARI).  Geog.  Al  llom  de 
la  serra  de  son  nom  al  Bergadá  entre  les  vessants  de 
Marlés  y  LltiQanés.  La  iglesia  és  d' origen  románich, 
ab  un  bonich  absis,  rodó,  coronat  per  una  ratlla  de 
arquacions.  ||  —(SANT  PAU).  Geog.  A  la  serra  del  seu 
nom,  s' hi  trova  aquest  caseriu,  a  1' altura  de  760 
metres. 

PINOSA,  f.  Ter.  Pineda. 

PINOTELL.  Bot.  PINATELL. 

PINOTX.  ni.  Ter.  de  Sopeira.  Blat  de  moro. 


508 


PIN 


PIN 


PINS  (Otó  de).  Biog.  Gran  mestre  de  I'  ordre  deis 
Hospitalaris,  que  va  néixer  a  Catalunya,  al  primer 
ters  del  sigle  xiii,  acabant  la  seua  vida  en  1300.  Va 
ésser  elegit  per  aquella  dignitat  en  1297,  mes  per 
causa  de  la  sena  pietat  arrelada,  va  descuidar  els 
interessos  materials  de  la  seua  ordre,  y  cridat  pél 
papa  Bonifaci  VIII,  va  tindre  contratemps  que  mes 
encara  el  mosueren  a  una  fe  tan  exagerada,  que  bé 
pot  assegurarse  que  passava  la  seua  vida  resant  al 
peu  deis  altars. 

—  (roger  de).  Biog.  Noble  senyor  del  Llengua- 
doch,  nascut  en  1294  y  mort  en  1365  Va  ésser  gran 
mestre  de  1'  ordre  deis  Hospitalaris,  elegit  en  1355. 
Volgut  de  tothom  per  son  esperit  de  caritat,  era  de 
temperament  justicier,  y  niostrá  bon  zel,  en  favor  de 
l'organisació  y  de  la  disciplina  de  la  seua  ordre. 

PINS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Galiusas,  dist. 
niunpa!.  de  Vilopriu,  prov.  de  Girona, 

PiNSÁ.  m.  Ornit.  Aucellet  de  color  funiat.  Pinzón. 

PINSELL.  Bol.  Planta  de  la  fam.  de  les  primula- 
cies,  que  viu  en  les  comarques  baixes  de  Catalunya. 

PINSO.  m.  Porció  de  grá  que  's  dona  a  les  caval- 
cadures.  Pienso.  ||  pl.  Fam.  Picats,  diners.  Pecu- 
nia. 

PINSÓ.  Bot.  ler.  Arañes.  RIBER. 

PINSOT.  m.  Náut.  El  cap  del  timó,  per  ont  s'  en- 
galza  y  volta,  segons  la  direcció  de  la  llanxa. 

PINSUS.  m.  pl.  Bot.  RIBER  ROIQ. 

PINSVERTS  (Cova  de).  Orog.  En  la  montanya  de 
Montserrat. 

PINTA,  f.  Utensili  de  fusta,  marfil,  etc.,  compost 
de  moltes  pues  espesses  ab  que  's  neteja  y  arregla  '1 
cabell.  Peine.  ||  L'  arquejada  que  usen  les  dones  pera 
assegurar  el  pentinat,  y  a  vegades  pera  adorno. 
Peineta.  ||  Senyal  que  teñen  les  caries  ais  dos  caps 
pera  póquer  veure  de  quin  coll  son  abans  de  descu- 
brirles; les  d'  oros  teñen  una  ratlla,  les  copes  dues, 


Pintes  comunes  modernas 

les  espases  tres,  y  'ls  bastos  quatre.  Pinta.  ||  Aparell 
ab  moltes  pues  de  ferro  pera  pentinar  el  cánem, 
lli,  etc.  Peine.  ||  Me/.  La  senyal  o"mostia  exterior  ab 
que 's  coneix  la  qualitat  de  les  coses.  Pinta.  ||  Eina 
d'  acer  ab  dents  tallantes  posada  en  un  maneen,  ab 
la  qual  se  fan  rosques  al  torn.  ||  La  de  pues  clares. 
Escarpidor. 

pinta  llemenera.  La  de  pues  fines  y  espesses  pera 
treure  les  llémenes.  Lendrera. 

CONÉ1XER  PER  LA  PINTA,  fr.  Conéixer  per  alguna  se- 
nyal. Sacar  por  la  pinta.  ¡|  A  alguns  jochs  de  caries 
enganyar  per  haver  ensenyat  la  pinta  que  vé  treient- 
ne  una  d'  un'  altra  de  derrera  sense  descobrir  aque- 
lla. Traspinlar. 

bona  O  mala  pinta.  El  bon  o  dolent  gust  del  vi. 
Buena  ó  mala  pinta.  ||  La  cara  o  posat  de  la  persona. 
Facha. 

SOBRE  pinta,  m.  adv.  Per  demunt  del  cabell,  sens 
alonar  molt:  se  diu  quan  se  talla.  Sobre  peine.  \\  Met. 
Lleugerament ,  sense  especial  reflexió  y  cuidado. 
Sobre  peine. 

treure  per  LA  pinta,  fr.  Met.  Conéixer  alguna  co- 
sa per  alguna  senyal  que  denota  la  seua  relació  o 
confoimitat  ab  un'  altra.  Sacar  por  la  pinta. 

PINTABARRETS.  m.  Fam.  Home  de  poch  valer, 
de  pochs  mereixements.  Chisgaravis. 

PINTACA.  f.  aum.  Pinta  molt  grossa. 

PINTACILA.  f.  CADERNERA. 


PINTACOQUES.  m.  pl.  Bot.  CASCALL. 

PINTADA,  f.  Ornit.  Aucell  gallinaci  ab  una  mena 
de  casco  de  corn  al  cap  y  varíes  clapes  al  eos.  Pin- 
tada. ||  Moltes  pintes.  ||  Cop  de  pinta. 

PINTADA  (Cova).  Orog.  En  el  terme  de  Pauls  a 
la  comarca  de  Tortosa. 

PINTADOR.  m.  A  les  fabriques  d'  indianés  és  qui 
estampa  els  dibuixos  a  les  robes.  Pintador,  fabri- 
cante de  estampados,  estampador.  ||  PINTOR. 

PINTADURA.  f.  AFEIT. 

PINTA1RE.  m.  Qui  fabrica  o  ven  pintes.  ||  PINTOR. 

P1NTAMENTIDES.  m.  Ter.  Aquell  que  ment  ab 
descaro,  sense  donar  a  conéixer  les  inexactituts  que 
diu. 

PINTAMONES.  m.  Pintor  de  poca  habilitat.  Pin- 
tamonas. 

PINTANAR.  v.  a.  Ant.  Compondré,  arreglar.  Ali- 
ñar, ataviar,  asear.  ||  Ant.  pentinar. 

PINTAR,  v.  a.  Representar,  figurar  ab  colors  y 
ratlles  les  co;es.  Pintar.  ||  Donar  un  sol  color  a  al- 
guna cosa,  com:  a  una  porta,  etc.  Dar  de  color,  pin- 
tar. ||  Met.  Descriure  de  paraula  o  per  escrit.  Pintar. 
||  Met.  Imaginar  al  seu  arbitri,  fingir  a  la  imaginado 
a  mida  del  seu  gust  Pintar.  ||  Ponderar,  exagerar. 
Pintar.  ||  Comengar  a  mostrarse  la  qualitat  bona  o 
dolenta  d'  alguna  cosa.  Pintar.  |[  Adornar  la  cara  ab 
afeits.  Jalbegar.  ||  Posar  coloret  a  la  cara.  També 
s' usa  com  recíproch.  Arrebolar.  ||  Posara  alguna 
cosa  de  color  roig  deis  núvols  ferits  pels  raigs  del 
sol.  Arrebolar.  ¡|  Estampar  els  dibuixos  a  les  robes 
per  medi  deis  moflios.  Estampar.  ||  v.  n.  Treure  plo- 
ma'ls  aucells.  Emplumecer,  emplumar.  ||  Comen- 
tar a  madurar  els  raims.  Embarar,  pintar.  ||  Anar, 
presentarse  be  o  malament.  Ir,  presentarse,  pintar, 
dar  señal,  tener  buen  ó  mal  aspecto. 

pintar  ab  ferro  CALent.  fr.  Pintar  al  encausto. 

pintar  al  FRESCH.  fr.  Pintar  una  paret  desseguida 
d'  acabarse  d'arrebogar.  Pintar  al  fresco. 

pintar  AL  NATURAL,  fr.  Pintar  segons  la  natura- 
lesa.  Pintar  al  natural. 

PINTAR  AL  OLÍ.  fr.  Pintar  ab  olis  dessecants.  Pintar 
al  óleo,  ó  al  olio. 

PINTAR  AL  TREMP.  fr.  Pintar  al  temple. 

PINTAR  BE  O  MALAMENT  ALGUNA  COSA.  fr.  Donar 
alguna  cosa  mostres  d'  ésser  bona  o  dolenta.  Pintar 
bien  ó  mal. 

pintar  LES  CARTES.  Pujar  bones  cartes  al  jugador. 
||— (fer).  fr.  Mirarles  poch  a  poch  per  la  pinta  o 
senyal. 

PINTAR  ELS  FEMS.  Distribuirlos  ab  ordre  sobre  la 
térra. 

PINTAR  COM  VOLER.  fr.  Explica  que  algú  sense  fo- 
nament  ni  fermesa  satisfá  M  seu  gust,  persuadintse 
de  que  alguna  cosa  tindrá  1'  efecte  qu'  ell  se  figura  y 
li  convé.  Pintar  como  querer. 

SEGONS  COM  P1NTI  O  COM  PINTARA.  Expr.  fam.  Ex- 
plica qu'  en  certes  coses  devem  esperar  lo  que  suc- 
ceirá  pera  arreglar  la  nostra  conducta.  Conforme 
diere  el  dado. 

PINTAR  LA  CIGONYA.  fr.  Met.  fam.  Tractar  d'  enga- 
nyar ab  bones  paraules. 

PINTARRAIG.  m.  Pintarrajo. 

PINTARRAJAR,  v.  a.  Pintar  molt  malament,  sen- 
se ai  t.  Pintarrajar. 

PINTARROJA.  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  escillits, 
que  viu  en  nostra  mar.  Pintaroja.  ||  MUSSOLA. 

PINTARSE,  v.  r.  Posarse  pintura.  ||  Met.  Alabarse. 

PINTARSE  SOL.  Ser  excellent  en  alguna  art  o  habi- 
litat. 

PINTAT,  DA.  p.  p.  Pintado.  ||  CONSEMBLANT.  || 
Lo  que  naturalment  és  matisat  de  varis  colors.  Pin- 
tado. II  pl.  Robes  pintades.  Estampados,  pintados. 

AL  MES  PINTAT.  Loe.  Significa  lo  meteixque  al  mes 
sabi,  prudent  o  experimentat.  Al  más  pintado. 


PIN 


PIN 


509 


ENCARA  QUE  FOS  pintat.  Expr.  Ab  que  s  denota 
la  vivesa  d' alguna  cosa.  Aunque  fuese  pintado. 

vindre  O  CAURE  pintat.  fr.  Met.  Adaptarse,  caure 
niolt  bé.  Venir  pintado. 

PINTAT.  Ictiol.  LLOP,  BAILETA. 

PINTE  m.  Eina  ab  moltes  pues  pera  pentinar  o 
rastellar  el  cánem.  Rastrillo.  ||  Carda,  palmág  de 
cardar  llana.  Peine.  ||  Instrument  llarch  de  fusta  ab 
pues  de  canya  o  acer  que's  posa  a  la  caixa,  y  I'  usen 
els  teixidors  pera  apretar  el  teixit  a  cada  passada  de 
llencaJora.  Peine.  ||  LL1SSOS.  ||  Ter.  pinta,  1,  2. 

PINTER,  A.  m.  y  f.  Qui  fá  o  ven  pintes.  ||  PINTE. 
II  rastell.  ||  Peine,  rastillo. 

PINTERÍA.  f.  Fábrica  o  botiga  de  pintes.  Peine- 
ría. 

PINTES,  f.  pl.  D' acer,  de  goma,  pera  imitar  ai- 
gües  els  pintors,  etc. 

PINTIPARAR,  v.  a.  Comparar  una  cosa  ab  altra. 

PINTIPARAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Exactament  igual 
a  una  altra  cosa.  Pintiparado. 

PINTO.  Geog.  Illeta  del  dist.  munpal.  de  Maó, 
Balears. 

PINTOR,  m.  Qui  professa  o  exercita  l'art  de  la 
pintura.  Pintor. 

pintor  al  FRESCH.  Qui  particularment  se  dedica  a 
pintar  les  parets  acabades  d'  arrebolar.  Fresquila. 

PINTOR  DE  MINIATURA.  Qui  's  dedica  principalment 
a  pintar  miniatures.  Miniaturista. 

PINTOR  DE  TREMP  O  de  TREMPA.  Qui  pinta  al  tremp. 
Templista. 

PINTOR  (Pere).  Biog.  Metge  fainos  de  les  derre- 
ríes  del  sigle  XV.  Va  néixer  a  Valencia  a  1' any  1423 
y  va  escriure  algunes  obres  que  fonamentaren  la 
seua  reputació  professional,  fins  el  punt  d'  ésser  cri- 
dat  a  la  cort  pontificia,  havent  sigut  metge  del  Papa 
Alexandre  VI.  Va  morir  a  Roma  I*  any  1503. 

PINTORA,  f.  La  dona  que  professa  o  exerceix  la 
pintura.  Pintora.  ||  La  muller  del  pintor.  Pintora. 

P1NTORER,  A.  adj.  PRESUMIT. 

PINTORESCAMENT.  adv.  D'  una  manera  pinto- 
resca. 

PINTORESCH,  CA.  adj.  S' aplica  a  les  coses  que 
presenten  una  imatge  bizarra  y  digna  d'  ésser  pin- 
tada. Pintoresco,  pictórico.  ||  També's  diu  del  llen- 
guatge  o  estil  en  que  's  descriuen  o  pinten  les  coses 
d'  una  manera  viva  y  animada.  Pintoresco. 

PINTORET.  m.  dim.  Pintor  de  poch  mérit.  Pin- 
torzuelo. 

PINTURA,  f.  Art  que  mitjangant  els  colors  pot 
reproduir  tots  els  obgectes  reals  y  tots  els  que  la 
imaginació  del  artista  és  capaga  de  combinar.  Pin- 
tura. ||  El  quadro,  tauló  o  lámina  pintada.  Pintura. 
||  El  color  o  material  ab  que  's  pinta.  Color.  ||  La 
descripció  o  narració  d'  alguna  cosa  de  paraula  o 
per  escrit.  Pintura. 

PINTURA  al  FRESCH.  La  que 's  fa  ab  colors  desfets 
ab  aigua  aplicats  deniunt  d'  una  capa  d'  esfuch  en- 
cara fresca,  ab  la  qual  s'  incorporen.  Pintura  al 
fresco. 

PINTURA  AL  OLÍ.  La  feta  ab  olis  ressecants  ab  unió, 
fermesa  y  hermosura  sobre  qualsevulla  materia.  Pin- 
tura al  óleo  ó  al  olio. 

pintura  AL  TREMP.  La  que  's  fa  ab  colors  desfets 
ab  aigua  d'  aiguacuit,  de  goma,  etc.  Pintura  al  temple. 

pintura  brodada.  La  que  imita  la  naturalesa  ab 
sedes  de  varis  colors,  mitjangant  águila,  sobre  qual- 
sevulla mena  de  teixit.  Pintura  bordada. 

PINTURA  D'  aiguada.  La  que  's  fa  demunt  de  pa- 
per  blanch  y  prim,  mullantlo  pél  revés  ab  aigua  na- 
tural, y  sense  mes  blanch  que  M  meteix  paper.  Pin- 
tura de  aguazo,  ó  aguada. 

pintura  de  mestranca.  Se  fa  ab  vinagre  y  aigua. 
És  vermella  y  s'  emplea  pera  'ls  barcos. 

PINTURA  DE  VENUS.  Bol.  AGULLA  DE  PASTOR. 


Pintura  EN  miniatura.  Pintura  sobre  vidre,  imi- 
tant  el  ciar  y  obscur  ab  punts  y  no  extés.  Pintura  en 
miniatura. 

pintura  illuminada.  La  que  té  tots  els  colors  co 
rresponents.  Pintura  iluminada. 

PINTURA  PLANA.  La  que  no  té  adornos.  Pintura 
llana. 

PINTURA  RIDÍCOLA:  CARICATURA. 

NO  POGUER  VEURE  A  ALGÚ  EN  PINTURA,  fr.  Abu- 
rrirlo de  modo  que  ofén  encara  que  no  sigui  mes  que 
véurel  o  sentirlo.  No  poder  ver  á  uno  ni  pintado. 

ÉSSER  UNA  pintura,  fr.  Met.  Se  diu  pera  alabar 
una  cara  bonica.  Ser  un  serafín. 

PINTUREJAR.  v.  a.  Ponderar  excessivament  les 
qualitats  o  delectes  d'  una  cosa. 

PINTURER,  A.  s.  y  adj.  El  subgecte  que  té  cos- 
tum  de  pintar  les  coses  ab  exagerado.  ||  Qui  fa  pro- 
gectes  sense  basa  ni  fonament.  Pintorero. 

PINTURERÍA,  f.  Esvaniment,  ponderado  exage- 
rada. 

PINTURES  (Cova  de  les).  Orog.  En  el  terme  de 
Cogul;  es  un  abrich  sota  roca  ont  hi  há  les  pintures 
paleolítiques. 

PÍNULA,  f.  Pega  vertical  ab  una  escletxa  llarga  al 
mitg  que  serveix  pera  dirigir  la  vista  a  un  obgecte. 
Els  antichs  instruments  de  pendre  angles  teníen  dues 
pínules,  posades  una  a  cada  cap  d'  un  regle  de  me- 
tall  que  voltava  sobre  un  eix  demunt  d'  un  cercle 
graduat.  Pínula. 

PINXA.  f.  Punxa,  pinga. 

PINXAR  (Fer).  fr.  Se  diu  de  les  cartes  per  1'  acció 
d'  anarles  descobrint  poch  a  poch  per  veure  de  qun 
coll  son  y  si  son  bones. 

PINXO,  A.  adj.  Aixerit,  valent,  ben  format.  Lin- 
do, guapo. 

PINYA.  f.  El  fruit  del  pí,  en  forma  de  xiprer,  que 
conté  la  llevor  dita  pinyó.  Pina.  ||  Ndut.  Mena  de 
ñus  teixit  que  's  fa  al  extrem  d'  un  cap  ab  els  cor- 
dons,  pera  assegurarlo  per  aquesta  part  a  un  forat, 
anella,  etc.  Hi  ha 
p  in  y  a  senzilla, 
doble,  d'  acolla- 
dor, de  capó,  etc. 
Pina.  ||  L'ull  de 
la  col.  ||  La  capga 
o  flor  del  broquil. 
||  Fam.  Cop  de 
puny.  Puñetazo. 

PINYA  D'  AMÉ- 
RICA. Bot.  PINYA 
D'INDIES. 

PINYA  D'INDIES. 

Bot.  Planta  anyal 
d'  uns  80  centi- 
metres  d'algaria, 
de  fulles  llargues 
y  espinoses,  que 
acaben  ab  punta 
forta;  les  flors 
violades;  el  fruit, 
semblant  al  del 
madur  fa  bona  ol 
noin  de  la  planta. 


Pistes:  a,  de  abet;  6,  de  pi  ver 


pí,  molsut  y  groguench,  y  quan  és 
or  y  és   molt  gustos;   té  '1  meteix 
Anana,  ananas.  II  BORRATXERA. 
pinya  DE  COL.  Ter.  íbicench.  coliflor. 
AGAFAR  LA  PINYA.  fr.  Fam.  AGAFAR  EL  GAT. 
fer  PIN  YES.  fr.  Fam.  Andar  á  puñetazos  ó  a  ttompis. 
PINYA.  f.  PENYA. 

PINYA  (Plá  de  la).  Orog.  Al  Ripollés  a  l'encreua- 
ment  deis  camins  de  Ripoll  y  de  Olot,  a  la  vora  de 
la  riera  de  Ridaura.  ||  —  (LA).  Geog.  Poblé  de  la  prov. 
y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.  d' Olot;  és  a  ponent  de 
aquesta  vila,  entre  montanyes,  y  té  465  hab.  ||  — 
Hidrog.  Petit  riu  del  Bergadá,  que  baixa  de  Segars, 
pera  confondres  ab  el  Marlés. 


510 


PIN 


PIÓ 


PINYACH.  m.  Cop  de  puny,  especialment  donat  ab 
els  nusos  deis  dits.  Puñetazo. 

PINYANA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Viu 
de  Llevata,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (SERRA  de).  Orog. 
Serra  del  part.  jud.  de  Tamarit,  prov.  d'Osca;  ésa 
la  vora  del  Noguera  Ribagor^ana. 

PINYATA.  f.  Ball  de  mascares  que  sol  donarse  '1 
primer  diumenge  de  qiiaresma  o  algún  día  immediat 
a  aquest.  Piñata.  ||  El  regal  que  sol  repartirse  per 
costúni  y  a  la  sort  entre  'ls  concorrents  al  meteix 
ball.  Piñata. 

PINYERES.  Geog.  Aldea  del  terme  de  Batea,  pro- 
vincia de  Tarragona. 

PINYES  DE  SANTJOAN.  Bot.  Planta  de  la 
familia  de  les  compostes,  que  és  una  mena  de  cart 
petit  pero  sense  punxes.  Cuchara  de  pastor,  cardo 
santo. 

PINYÓ.  m.  La  llevor  del  pí;  és  un  grá  blanch,  co- 
bert  d'una  pelleta  rogenca  tancat  dins  d'una  escloío- 
lla  dura.  Piñón.  II  pl.  Fam.  Diner.  Monises,  mosca, 
moga.  ||  El  moch  que  sol  penjar  al  na?  d'  algunes 
criatures.  Moco.  ||  ni.  Rodeta  dentada  qu' engrava  ab 
altre  mes  grossa.  ||  Nom  d'  algunes  peces  de  cerralle- 
ría  y  mecánica.  Piñón. 

partirse  UN  pinyó.  fr.  Ésser  molt  amichs.  No  ha- 
ber pan  partido;  morder  en  un  confite. 

VOL  PINYONS  PELATS  O  NO  VOL  SINO  PINYONS  PE- 
LATS.  Loe.  met.  Denota  qu'algúvol  les  conveniencies 
sense  posarhi  gens  de  travall.  Eso  quiere  la  mona, 
piñoncitos  mondados 

PINYÓ.  m.  PENYÓ.  V.  FELIU  DE  CODINES  (SANT). 

PINYOCH.  m.  ler.  GRAPAT,  MUNT. 

PINYOL.  m.  La  part  interior  y  mes  dura  d'algunes 
fruites  ont  lii  ha  la  llevor.  Hueso.  ||  Met  ullal,  CAI- 
XAL  O  DENT.  ||  La  pedra  introduida  per  descuit  a  lá 
rajóla  o  teula  y  que  's  converteix  en  cals  al  coures. 
Caliche.  ||  Els  residíais  de  les  olives  un  cop  extret 
I' olí.  Orujo.  ||  PINYOCH. 

REGANYAR  EL  PINYOL.  fr.  Met.  Resistir  oposant 
la  forca  a  la  violencia.  Mostrar  los  colmillos,  el 
estuche.  ||  fr.  Met.  fam.  Ensenyar  el  cul  per  algún 
forat  de  la  roba.  Mostrar,  enseñar  el  culo.  ||  Renyar. 
Regañar. 

treure  'l  pinyol  del  coto.  fr.  Apartar  la  broca 
de  la  llevor.  Alijar,  despepitar. 

PINYOL.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Sanauja, 
prov.  de  Lleida 

PINYOLA.  fr.  y 

PINYOLADA.  fr.  Lo  que  resta  de  les  olives  des- 
prés  de  móltes  y  prempsades.  Hojuela,  terrón,  bo- 
rujo.  ||  El  pinyol  mol t  que  's  treu  net  de  les  basses 
d'oli,  que  posat  a  assecar  és  molt  estimat  péls  bra- 
sers,  etc.,  perqué  fa  molt  bon  caüu  y  no  fa  fum.  He 
rraj,  erraj.  ||  Menjada  de  pinyol  que  's  dona  ais 
porchs. 

PINYOLAIRE.  m.  Comprador  de  pinyol  Oru- 
jero. 

PINYOLERA.  f.  Lloch  destinat  a  posar  el  pinyol 
de  les  olives. 

PINYOLET.  m.  dim.  Huesecito,  huesecico,  hue- 
secillo. 

PINYOLÓS,  A.  adj.  Calificatiu  de  la  fruita  que  té 
molt  de  pinyol.  ||  Menjar  barrejat  ab  pinyol  que  's 
dona  ais  porchs.  ||  Pá  ab  pinyol  barrejat  que  's  feia 
en  temps  de  gran  miseria. 

PINYONADA.  f.  Menjada  de  pinyons  o  salsa  que 
se  'n  fa.  Piñonate. 

PINYONER.  Bot.  PI  VER. 

PINYONET.  m.  dim.  Piñoncillo. 

PINYOR.  m.  Ter.  ibicench.  Pasta.  Amasijo. 

PINZELL.  m.  Eina  feta  d'  uns  pels  fins  subgectes 
a  un  canonet  de  ploma  d'  escriure  pera  assentar  suáu 


y  lleugerament  els  colors.  Pincel.  ||  Náut.  Pal  liaren 
ab  una  escombreta  pera  donar  quitrá  ais  costats  y 
ais  país  de  la  ñau.  Pincel.  ||  Escombreta  de  peí  Hí- 
gada a  un  pal  o  canya  pera  emblanquinar.  Brochón. 


8 

Pinzells:  i  y  2,  pera  pintar  al  oli;  3  y  i,  pera  l'aiguada; 
5,  d  litógraf:  6,  de  pintor  de  colxes;  7,  de  pintor  de 
paret;  8,  pera  la  gorja. 

II  BURÍ.  ||  Se  pren  pél  meteix  pintor.  Pincel.  ||  Escom- 
breta de  cordes  lligades  al  extrem  d' un  bastonet. 
Sedera. 

PINZELLÁC.  m.  aum.  Pincelóte. 

PINZELLADA.  f.  Rasgo  de  pinzell.  Pincelada.  || 
Cop  donat  a  algú  ab  el  pinzell.  Pincelazo. 

DONAR  LA  DERRERA  PINZELLADA.  fr.  Met.  DONAR  LA 
DERRERA  MÁ. 

PINZELLET.  m.  dim.  Pincelillo. 

PIÓ.  adj.  Piu. 

PIOCELIA.  f.  Med.  Formació  de  pus  a  la  cavitat 
abdominal.  Piocelia. 

PIOCH.  m.  Ter.  OALLDINDI. 

PIOCH  SELVATGE.  Ornit.  Avutarda  mayor. 

PIOFILA.  f.  Zool.  Mena  d' insectes  dípters  braqui- 
cers,  muscits,  mosques  petites  de  color  negre  bri- 
Uant,  que  viuen  en  les  habitacions.  Les  seues  larves 
creixen  en  les  substancies  greixoses  y  mes  marcada- 
ment  ais  formatges.  Piófila. 

PIOFTALMÍA.  f.  Med.  Pus  acumulat  a  P  ull. 
Pioftalmía. 

PIOFTÁLMICH,  CA.  adj.  Med.  Concernent  a  la 
pioftalmía.  Pioftálmico. 

PIOGENIA.  f.  Med.  Abcés  o  formació  de  materia 
o  pus.  Piogenia. 

PIOGÉNICH,  CA.  adj.  Med.  Epítet  del  teixit  que 
forma  1'  interior  deis  abeessos,  de  les  llagues  que 
ragen  y  de  les  ulceres  fistuloses.  Piogénico. 

PIOHEMIA.  f.  Med.  Estat  de  la  sanch  barrejada 
ab  materia.  Piohemla. 

PIOHÉMICH,  CA.  adj.  Med.  Referent  o  que  per- 
tany  a  la  piohemia.  PIohémico. 

PIOIDI.  m.  Que  pertany  a  la  posterma  o  té  la  seua 
naturalesa.  Pioide. 

PIOLA,  f.  Mar.  Cordeta  formada  de  dues  o  tres 
filástiques.  Piola. 

PIOMÉSICH,  CA.  adj.  Med.  Referent  o  relatiu  a  la 
piomesis.  Piomésico. 

PIOMESIS.  f.  Med.   Vómit  de  materia.  Piomesis. 

PIÓMETRE.  m.  Med.  Formació  de  materia  a  la 
matriu.  Piómetro. 

PIOPLANIA.  f.  Med.  Metástasis,  traslació  de  ma- 
teria d'  una  part  a  1'  altra  del  eos.  Pioplania. 

PIOPTISIA.  f.  Med.  Expectoració  de  materia. 
Pioptisia. 

PIOPTÍSICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
pioptisia.  Pioptísico. 

PIORRAGIA,  f.  Med.  Derramament  de  materia. 
Piorragia. 

PIORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a  la 
piorragia.  Piorrágico. 


P1Q 


PIR 


511 


PIORREA,  f.  Med.  Evaquació  de  materia  que's  ve- 
rifica per  diverses  parts  inflamades.  Piorrea. 

PIOS1S.  f.  Med.  Supurado  seguida  de  1'  ull.  Pio- 
sis. 

PIOTINA.  f.  Min.  Varietat  de  saponita.  Piotlna. 

PIOTÓRAX.  m.  Med.  Formado  de  materia  al  pit. 
Plotórax. 

PIPA.  f.  Bota,  carretell  pera  posar  licors.  Pipa. 

PIPA.  f.  Eina  pera  fumar,  composta  d'  una  cazo- 
leta ont  s'  hi  posa  '1  tabach  y  '1  foch;  té  un  foradet 
interior,  al  que  lii  encaixa  un  canonet,  per  medi  del 
qual  el  fumador  xucla  '1  fum  del  tabach.  Pipa.  I|  Pisa 
fina  y  llustiosa.  Loza. 

OMPLIR  la  pipa.  fr.  Met.  fam.  Enfadar,  irritar.  Ha- 
cer subir  la  mostaza  á  las  narices. 

PIPADA,  f.  La  porció  de  tabach  que  cap  a  la 
pipa,  y  '1  que  's  fuma  d'  una  vegada.  Fumarada.  || 
Xudada  que's  dona  a  la  pipa  quan  se  fuma.  Pi- 
pada. 

NO  VALDRÉ  UNA  PIPADA  DE  TABACH.  fr.  Ab  que  's 
desprecia  una  cosa  per  inútil  o  de  cap  valor.  No  va- 
ler un  pito;  ser  cosa  de  menos  valer. 

PIPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pipa  o  xucla. 

PIPAIRE.  m.  Qui  fa  o  ven  pipes;  qui  fuma  ab  pipa. 

PIPAR,  v.  n.  Fumar  ab  pipa.  Pipar. 

PIPELLEJAR.  v.  a.  Ter.  PARPREJAR. 

PIPELLES.  f.  ler.  Palpebres.  Párpados. 

PIPER,  A.  m.  y  f.  pipaire.  ||  f.  Estuig  pera  posar 
la  pipa. 

PIPERINA.  f.  Qulm.  Substancia  crestallina  que  's 
trova  al  pebre.  Plperlna. 

PIPEROT.  m.  Ter.  ibicench.  Cop  de  cap,  caperu- 
gada.  Capirotazo. 

PIPIRIGALL.  m.  Bot.  Plantes  papillonácies  de  les 
lleguminoses,  ab  tanys  torgats  d'  uns  quatre  decíme- 
tres  d'  alaria,  tulles  compostes  impars  y  elíptiques, 
flors  vermelles  y  flairoses,  d'  espigues  axilars,  sem- 
blantes a  la  cresta  de  gall,  y  fruit  sech,  cobert  de 
puntetes  ab  una  sola  Uevor.  A  la  nostra  térra  és  tin- 
gúela com  una  de  les  millors  plantes  pera  '1  bestiar, 
y  al  ensemps  se  conreua  en  els  jardins  per  la  boni- 
quesa  de  les  seues  flors.  Pipirigallo. 

PIPTONIQUIA.  f.  Med.  Caiguda  de  les  ungles. 
Piptoniquia. 

PIPTONÍQUICH,  CA.  adj.  Med.  Loconcernent  a  la 
piptoniquia.  Piptoníquico. 

PIQUE,  m.  PERILL. 

ANARSEN  A  PIQUE,  fr.  Ant.  ANARSEN  A  PICO. 

PIQUÉ,  m.  Roba  usada  comunament  pera  armilles. 
Piqué.  És  de  procedencia  francesa. 

PIQUER.  m.  Soldat  armat  de  pica.  ||  Qui  fa  piques. 
Piquero. 

PIQUER  BONFILL  (Joseph).  Biog.  Relligiós  fe- 
lipó  de  Barcelona.  EU,  juntament  ab  son  gran  amich 
Armaría  qui  després  fou  arquebisbe  de  Tarragona, 
va  introduir  el  bon  gust  en  l'estudi  de  la  filosofía  de 
son  temps  a  Barcelona.  Vivía  en  el  sigle  xvm. 

—  Y  DUART  (JOSEPH).  Biog.  Esculptor  valencia  no- 
table, mort  a  Madrit  1' any  1871.  Academich  de  mé- 
rit  de  la  de  Sant  Fernando  desde  1832,  y  director 
honorari  de  la  meteixa  en  1844.  Mistre  de  composi- 
ció  y  modelatge.  Esculptor  de  Cambra.  Al  morir  va 
llegar  sos  bens  a  les  Academies  Espanyola  y  de  Be- 
lles  Arts  pera  fundar  un  premi  ais  literats  y  artistes 
mes  distingits.  Es  autor  de  gran  quantitat  d'estatues 
y  relleus;  entre  ells:  la  figura  del  rei  Ferrán  III  pera 
la  R.  Armería  de  Madrit;  distintes  obres  pera  les 
habitacions  reyals;  estatua  de  Colón,  pera  Cárdenas 
(Cuba),  y  els  relleus  de  la  socalada;  la  Verge  del  Re- 
fugi  (pera  Vigues,  Puerto  Rico);  Sant  Francesch  X. 
predicant,  El  rei  En  Jaume  y  altres  esculptures  de  la 
font  de  la  plaga  del  príncep  Alfons,  a  Valencia,  Sant 
Joan  y  Sant  Ignasi  en  la  iglesia  de  Santa  María,  a 


Tolosa;  Sant  Geroni,  en  el  Museu  del  Prado;  dos 
relleus  del  sócol  de  la  estatua  de  Cervantes,  a  Ma- 
drit; una  munió  de  retrats  de  mitg  eos  de  les  altres 
personalitats  madrilenyes  de  son  temps.  Era  famosa 
una  sala  de  la  llur  casa,  destinada  a  teatre,  decora- 
da ab  trenta  tres  estatúes,  relleus  y  alegoríes,  fent 
la  historia  del  art  dramátich. 

PIQUERAS  Y  CABANILLES  (Joseph).  Biog.  Mu- 
sich  y  compositor  valencia.  Va  néíxer  a  Gandfa  al 
any  1819,  y  quan  ne  tenía  vuit  va  entrar  de  noi  de 
chor  a  la  iglesia  colegial.  Va  sejornar  a  Gandía  fins 
a  1851,  en  quin  va  rebre  ordres  sagrades,  obtenint  un 
benifet  d'  organer  a  la  parroquia  de  Beniopa.  Va 
ésser  trasladat  ab  aquest  cárrech  en  1854  a  la  me- 
tropolitana de  Valencia  com  a  mestre  de  capella  y 
segón  organer,  plaga  guanyada  després  per  oposició. 
Deixá  escrites  nombroses  composicions  musicals  re- 
lligioses. 

PIQUEROL.  m.  Ter.  Cascabell.  ¡|  PiCAROL. 

PIQUES  (Les).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  N.E.  a  la 
illa  de  Menorca. 

PIQUET.  ni.  Mil.  Cert  número  desoldáis  que  treuen 
de  les  companyíes  y  están  prevlnguts  per  si  s*  ofereix 
alguna  operado.  Piquete.  ||  ESTACA,  puntal. 

PIQUET  (Jaume).  Biog.  Autor  dramátich  que  va 
ferse  popular  al  teatre  del  Odeón  de  Barcelona,  péls 
anys  de  1869  a  1880.  Va  ésser  nombrosa  la  seua  pro- 
ducció,  encara  que  d'escás  valer  literari,  cercant  els 
seus  arguments  en  els  fets  de  ma- 
jor  relleu  d'  actualitat.  El  públich 
que  s'  impresíonava  per  les  seues 
obres  era  nombrós,  y  aplaudía  a 
desdir  1'  especial  manera  de  fer 
d'  En  Piquet.  Va  retirarse  a  sa  po- 
blado nadiua,  Sarria,  quan  va  des- 
aparéixer  aquell  teatre. 

PIQUETA,  f.  dim.  Pica  petita 
pera  posar  aígua  beneita.  Pileta, 
pílica.  ||  PICOT. 

PIQUEUR.  Dep.  Paraula  france- 
sa, ab  quina  a  les  partides  de  caga 
a  cavall,  s'  anomena  al  encarregat 
deis  gossos. 

PIRA.  f.  Foguera  pera  cremar  els  cadávres.  Pira. 

PIRA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarrago- 
na, part.  jud.  de  Montblanch;  és 
a  la  vora  de  la  riera  de  Rocafort 
y  té  493  hab. 

PIRACANTA.  f.  Bot.  Mena  de 
fruita  de  les  perácies,  de  fruit 
mengívol,  antigament  usat  com 
astringent.  Piracanta. 

PIRACANTI,  TA.  adj.  Bot. 
Plantes  que  al  seu  troncatge  te- 
ñen punxes  grogues.  Piracanto. 

PIRACONINA.  f.  Quim.  Base 
isomérica  de  la  aconina,  formada  pél  desplech  de  la 
piraconitina,  baix  la  influencia  de  1'  aigua  calenta, 
PIraconina. 

PIRACONITINA.  f  Quim.  Base  formada  al  calen- 
tar 1'  aconitina.  Piracotinina. 

PIRAFROLITA.  f.  Min.  Varietat  de  resinita.  Pira- 
frollta. 

PIRALITS.  m.  Zool.  Familia  d'  in- 
sectes  lepidópters,  quin  tipus  és  la 
mena  piralis.  Son  petits  y  nocturns, 
fent  molt  de  mal  a  la  vegetació.  Pirá- 
lidos. 

PIRALIS.  f.  Zool.  Insectes  lepidóp- 
ters nocturns  pirálits  que  's  distingei- 
xen  pél  seu  eos  perllongat,  ales  atra- 
vessades  per  dues  ratlles  rectes  o 
sinuoses,  antenes  senzilles,  els  palps  un  xich  mes 
llarchs  que  'I  cap   y  llarga  y  poch  extensa  la  seua 


Fiqueta 


fPYRtó 


Segell  de  Pira 


Piralis 


512 


PIR 


PIR 


trompa.  La  mena  típica  se  trova  a  les  cases  ais  me- 
sos  de  Juliol  y  Agost,  y  les  seues  orugues  son  molt 
perjudicials  ais  arbres  y  ais  ceps.  Plralis. 

PIRALOL1TA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  de  magnesia. 
Piralolita. 

PIRÁM.  m.  y 

PIRÁMIDA.  f.  PIRÁMIDE. 

PIRAMIDAL,  adj.  Qualsevulla  cosa  feta  en  figura 
de  pirámide.  Piramidal.  II  Fig  Meravellós  per  la 
seua  grandiositat.  ||  Anat.  S'  apropia  a  cada  un  deis 
dos  muscles  parells,  un  d'  e lis  a  la  part  devantera  y 
inferior  del  ventre,  y  l'altre  a  la  banda  de  derrera  de 
la  pelvis  y  a  dalt  de  la  cuixa.  ||  Geom.  Pertanyent  o 
relatiu  a  la  pirámide,  que  afecta  la  seua  forma,  coni: 
sblit  piramidal.  ||  Min.  S'  aplica  al  sistema  de  crista- 
llisació  que  ocupen  1'  octaedre  o  prisma  de  base  qua- 
drada,  que  vé  a  ésser  com  el  resulat  de  dues  pirámi- 
des oposades  per  la  seua  base. 

COSSOS  piramidalS.  Anat.  Petites  eminencies  rae- 
dulars  observades  a  la  banda  del  devant  de  la  cua  de 
molí  allaruada. 

MUSCLE  PIRAMIDAL  DEL  VENTRE.  Anat.  Aquell  in- 
sert  a  la  banda  de  baix  del  pubis  y  que  puja  per  la 
ra tila  blanca,  acabant  per  un  tendrum  prim. 

MüSCLE  piramidal  del  NAQ.  Anat.  Petit  muscle  del 
na?,  qu'  és  continuado  del  frontal. 

MUSCLE  PIRAMIDAL  DE  LES  ANQUES.  Anat.  Aquell 
que  té  per  ús  fer  girar  la  cuixa  cap  enfora.  Se  dirigeix 
desde  'I  sacre  a  la  cara  interna  del  gran  trocánter. 

nombres  PIRAMIDALS.  Arit.  Els  que  's  formen  de 
números  triangulars,  aixfs  com  aquestos  son  formats 
deis  termes  de  la  progressió  aritmética  que  comenta 
per  1'  1  y  té  per  rao  '1  2. 

OS  piramidal.  Anat.  Os  en  forma  de  tascó  a  la  pri- 
mera fila  del  carpe. 

petxines  PiramidalS.  Zool.  Les  que  teñen  com  a 
forma  general  la  Q'  un  coaus  o  una  pirámide. 

PLANTES  PIRAMIDALS.  Bot.  Aquelles  en  quines  les 
branques  exteses  horitzontalment  se  reuneixen  desde 
la  base  al  cap  d'  amunt.  El  blat  de  moro  és  una  plan- 
ta piramidal. 

SECCIÓ  PIRAMIDAL.  Geom.  És  la  ratlla  polígona  re- 
sultant  de  la  intersecció  d'  una  superficie  piramidal 
per  un  plá  qualsevol,  aixís  com  s'  anomena  secció  có- 
nica la  corba  d'  intersecció  d'  una  superficie  cónica 
per  un  plá.  ||  La  intersecció  del  sólit  piramidal  per 
un  plá,  s'  anomena  també  en  la  seua  superficie  poli- 
gonal, secció  piramidal, 

PIRAMIDALMENT.  adv.  m.  En  forma  de  pirámide. 
PIramidalmente. 

PIRÁMIDE,  f.  Geom.  Políedre  que  té  per  base  un 
polígon  qualsevol  y  quines  cares  Iaterals  son  trian- 
gulars y  teñen  un  vértix  comú  anomenat  cúspide,  y 
segons  el  número  deis  costats  de  la  base  s'  anomena 
triangular,  quadrangular,  pentagonal,  poligonal.  Pi- 
rámide. ||  La  pedra  piramidal  posada  al  cim  d'  un 
edifici.  Fastial. 

pirámide  CÓNICA.  El  conus,  per  la  semblanza  que 
té  ab  la  pirámide.  Pirámide  cónica. 

PIRÁMIDE  IRREGULAR.  Aquella  que  no  reuneix  les 
circunstancies  de  la  regular.  Pirámide  irregular. 

pirámide  ÓPTICA.  La  compresa  dins  deis  raigs  óp- 
tichs  principáis,  que  té  per  base  1'  obgecte  y  per  pun- 
ta '1  centre  de  qualsevol   deis  ulls.  Pirámide  óptica. 

pirámide  regular.  La  que  té  per  base  un  polígon 
regular,  y  en  la  que  la  recta,  que  uneix  la  seua  cús- 
pide al  centre  de  la  base,  és  perpendicular  a  aquesta 
meteixa  base.  Pirámide  regular. 

PIRÁMIDE  Sepulcral.  La  sumptuosa  que  serveix 
de  sepultura,  com  son  les  de  Menfis,  qu'  entre  'ls 
egipcis  eren  un  símbol,  figurant,  segons  sembla,  la 
base  '1  principi  de  la  vida,  y  la  punta  M  símbol  de  la 
mort.  Pirámide,  piramis,  pira,  mausoleo. 

PIRAMIDELIT.  f.  Zool.  Molusques  gasteropots, 
del  tipus  de  la  piramidela.  Piramldélido. 


PIRÁMIDES,  f.  pl.  Nom  que  's  dona  ais  telers  de 
vellut  ais  país  que  mantenen  1' urdidor.  Pirámides. 

PIRAMIDI,  A.  adj.  Que  té  la  forma  d'  una  pirámi- 
de. Plramldeo. 

PIRAMID1T.  m.  Arq.  Pirámide  petita  quadrangu- 
lar, o  rectangular,  que  acaba  un  obelisch.  Pirami- 
dión. 

P1RAMIDOIDI.  m.  Geom.  Sólit  format  per  la  re- 
volució  d'  un  segment  parabólich,  compres  entre  1'  eix 
de  la  parábola,  el  perímetre  de  la  corba  y  una  orde- 
nada perpendicular  al  eix,  alentom  d'aqueixa.  Pira- 
midoide. 

PIRANDÓ.  m.  Ter.  Adulteri.  Adulterio. 

TOCAR  pirandó.  Ter.  vulg.  Anarsen. 

PIRAR.  v.  n.  FUGIR. 

PIRARDA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  compostes  inu- 
lies. 

PIRARGIL1TA.  f.  Min.  Varietat  de  ticlasita.  Pi- 
rarjilita. 

PIRARGIRITA.  f.  Min.  Sulfur  doble  natural  de 
plata  y  antimoní,  anomenada  també  argentosa  y  pla- 
ta roja  antimonial,  que  's  trova  en  algunes  vetes  ar- 
gentíferes. 

PIRÁRSELA.  fr.  Fam.  Fugir,  escaparse.  Tomar 
las  de  Villadiego,  y  pifiársela,  entre  gitanos. 

PIRAT.  m.  Quim.  Substancia  obtinguda  del  ácit 
pirollenyós  ferruginós.  Pirato.  ||  PIRATA. 

PIRATA,  m.  CorsarI,  lladre  de  mar.  Pirata.  ||  Met. 
Cruel,  inhuma.  Pirata. 

PIRATEJAR.  v.  n.  Robar  per  mar.  Piratear. 

PIRATERÍA,  f.  L'  ofici  de  pirata  y'l  robo  que  fá. 
Piratería. 

PIRATES  (Cova  deis).  Espeleo.  Al  predi  de  Son 
Forteza,  prop  de  Manacor,  ab  estelactites  molt  no- 
tables y  dignes  d' esmentarse. 

PIRÁTICH,  CA.  adj.  Cosa  de  piratería.  Pirático. 

PIRAUSTA.  f.  Zool.  Insectes  lepidopters  pirólits 
que  ab  tot  y  pertányer  a  la  mena  deis  nocturnes, 
se'ls  veu  volar  ais  boscos  y  ais  camps  en  plena  llum. 
Son  comuns  al  estiu. 

PIRAZINA.  f.  Quim  Base  derivada  del  amixace- 
tal  só  ida,  que  ais  55°  és  fusible  y  que  bull  ais  115°. 
Pirazina. 

PIRE1NITA.  f.  Min.  Varietat  d'  un  granat  de  co- 
lor negre  que  's  trova  ais  Pirineus. 

PIRELAINA.  f.  Quim.  OH  volátil  obtingut  per  re- 
sultat  de  la  descomposició  de  substancies  orgáni- 
ques  en  vasos  tancits,  comunament,  molt  fluits  gro- 
gosos  y  d'  olor  desagrados. 

PIRENA.  f.  Mena  de  pedra  preciosa. 

PIRENAICH,  CA  adj.  PIRENENCH. 

PIRENE.  Mit.  Tradició  que  ab  el  nom  del  Pirineu 
s'enlla§a,  suposant  1' existencia  d'una  dona,  que  fon 
seduida  per  Hérculs,  y  fugint  de  la  persecució  del 
seu  pare,  va  refugiarse  en  les  montanyes  que  sepa- 
ren are  els  estats  de  Franca  y  d'Espanya,  ont  va 
morir  y  a  quines  va  donar  el  seu  nom. 

PIRENEA.  adj.  Mit.  Sobrenom  donat  a  Venus,  ab 
relació  al  temple  que  li  fou  dedicat  ais  llindars  de  la 
Galia  y  1'  Iberia,  en  els  Pirineus. 

PIRENELA.  f.  Zool.  Moluschs  gasteropots  pecti- 
nibranquis,  quina  mena  típica  se  trova  al  Mediterra- 
ni.  Pirenela. 

PIRENENCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  Pirineu. 

PIRENEU.  m.  Geog.  PIRINEU. 

PIRENEUS.  Bot.  PI  BORT. 

PIRENOL.  m.  Quim.  Pols  blanca,  soluble  que  se 
obté  per  la  combinació  del  ácit  benzoich  salicilicli  y 
tónich  ab  una  sal  sódiA  y  s'emplea  en  medicina  com 
antirreumátich  y  antineuralgicli.  Pirenol. 

PIRENOM1CETS.   m.  pl.  Bot.  Bolets  de  la  mena 


PIR 


PIR 


513 


Pirgomorí 


deis  ascomicets,  que  vegeten  demunt  de  les  fulles  se- 
ques y  els  detritus  vegetáis. 

PIRETINA.  f.  Reina  produida  per  la  descomposi- 
c¡ó  y  destilado  de  les  materies  orgániques.  Pire- 
tina. 

PIRETOGI,  NA.  adj.  Med.  Que  produeix  la  febre. 
PIRETOLOGÍA.  f.  Med.  Tractat  de  les  febres.  Pi- 
retología. 

PIRETOLÓGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a 
la  piretología.  Piretológico. 

PIRETRA.  m.  Bot.  Mena  de  plantes  compostes, 
semblantes  a  la  cainamilla,  quines  arrels,  mastegant- 
les  produeixen  la  salivado  y  minven  el  dolor  de  cai- 
xals   Piretro. 

PIREXIA,  f.  Med.  Febre  sintomática.  Pirexia. 
PIRGIA.  f.   Paleont.   Mena   de  polipers  fóssils  de 
calzes  tubulosos  en  quins  no  se  presenten  separa- 
cions. 

PIRGOM.  m.  Min.  Substancia  que  cres-talüsa  en 
prismes  romboidals  obliqüus  y  té  la  fractura  trans- 
versal y  escabrosa.  Pir- 
gomo. 

PIRGOMORP.  f.  Zool. 
Insectes  ortopters  salta- 
dors  de  la  fam.  deis  acri- 
dits.  Pirgomorfa. 

PÍRICH,  CA.adj.  Per- 
tanyent  al  foch.  Pírico, 
pirígeno. 

PIRIFORM.  adj.  Que 
té  la  forma  de  pera.  || 
Zool.  Petxina  univalva, 
un  de  quins  extrems  está 
inflat  en  forma  de  pera  y 
V  altre  perllongat  en  for- 
ma de  cua. 
muscle  PIRIFORM.  Anat.  El  primer  abductiu  de  la 
cuixa. 

PIRIMELA.  f.  Zool.  Mena  de  crustacis  decopodis 
branquinis. 

PIRINAICH,  CA.  adj.  PIRENAICH. 
PIRINEICH,  CA.  PIRENAICH. 
PIRINENCH,  CA.  adj.  PIRENENCH. 
PIRINEU.  Geog.  y  Orog.  Carena  de  montanyes  que 
ara  marca  la  separació  de  la  Franca  ab  la  Espanya 
actuáis,  com  a  límits  deis  abdós  estats,  si  bé  en  sa 
part  oriental  está  poblat  per  la  raga  catalana  que 
abans  formava  una  sola  nacionalitat.  S'  endrecen  de 
E.  a  O.  y  desde  el  Cap  de  Creus  a  Catalunya,  formen 
una  cadena  principal  ab  estribacions  nombroses,  que 
vers  al  O.  se  reparteix  en  variáis  brancals,  acabant 
un  d'  ells  al  cap  Finisterre,  essent  la  seua  longitut 
de  840  kilometres,  per  una  ampiaría  mitja  de  120.  El 
macic  principal  que  forma  la  ratlla  divisoria  franc- 
espanyola  té  360  kilometres  de  Margada,  trovantshi 
ports,  passos  o  colls  com  els  de  Canfranch,  Ronces- 
valls  y  el  Perthús;  els  cims  mes  enlairats  coberts 
de  neus  perpetúes,  son:  el  Canigó  a  2785  metres,  la 
Maladetta  a  3404,  el  Mont  Perdut  a  3351  y  els  pichs 
del  Mitgdía.  Contenen  aquelles  montanyes,  estanys 
y  cascates  essent  la  mes  remarcable  la  de  Gavarnie, 
que  cau  de  una  aleada  de  405  met.  Ais  Pirineus 
teñen  les  seues  fonts  rius  tan  importants  com  l'Ebre, 
el  Garona  y  1'  Ador.  La  vegetació  és  esplendorosa, 
y  abunden  els  minerals  (ferro,  plom,  sal  gema,  es- 
tany,  plata,  cobalt),  les  aigües  minerals,  els  marbres 
y  entre  els  animáis  selvatges,  els  óssos,  y  la  cabra 
montesa,  1'  isart,  etc.  Se  subdivideixen  en  les  seguen- 
tes  regions,  en  la  geografía  política  de  Franca. 

pirineus  ORIENTALS.  El  formen  les  antigües  comar- 
ques del  Rosselló  y  part  de  la  Cerdanya,  entre  la 
serra  pirenaica  y  el  Mediterrani  ab  una  extensió  de 
4,145  kilometres  quadrats  y  212,121  hab.  essent  la 
seua  capital  la  ciutat  de  Perpinyá. 

dic.  cat.  — v.  II.  — 65. 


ALTS  pirineus.  Departament  del  Sur  de  Franca,  ab 
una  extensió  de  4524  kilometres  quadrats  y  426,347 
hab.,  essent  la  seua  capital  Tarbes.  Dins  deis  seus 
llindars,  s'hi  troven  les  famoses  termes  de  Banye- 
res  de  Luchon,  Banyeres  de  Bigorre,  Cauterets,  Ba- 
reges  y  altres.  Limita  aquest  departament  ab  els 
Baixos  Pirineus  al  O.,  1'  Alt  Garona,  al  E.  Gers  al  N. 
y  Espanya  al  S. 

BAIXOS  PIRINEUS.  Departament  del  Mitgdía  de 
Franca,  que  limita  al  S.  ab  Espanya,  al  O.  ab  1'  At- 
lánticli,  al  E.  ab  els  Alts  Pirineus,  y  al  N.  ab  les 
Landes,  tenint  d'  extensió  7712  kilometres  qua- 
drats ab  426,247  hab.  La  capital  del  departament 
és  Pau. 

La  part  catalana  del  Pirineu  s'  estén  en  diferentes 
branques  desde  '1  macíc.  mes  important,  o  sia  la  Ma- 
ladetta, fins  a  les  properes  comarques.  La  Valí  de 
Ribes,  les  valls  del  Llerca  (Garrotxa),  el  Vallespir, 
les  montanyes  del  Canigó,  el  Conflent,  les  valls  altes 
del  Segre  a  la  Cerdanya  y  el  Ripollés,  ab  les  valls 
superiors  del  Llobregat  y  les  vessants  esquerres  del 
Fluviá  fins  a  la  comarca  d'OIot,  y  pot  englobarse  la 
seua  superba  extensió,  esmentant  al  Pirineu  Orien- 
tal el  Capcir,  Corberes  y  les  Alberes;  al  Alt  Pirineu, 
Ribagorca,  Pallars,  Andorra  y  Aran  y  a  la  serra  del 
Cadí,  1'  Alt  Urgell,  el  Bergadá  y  la  comarca  del  Car- 
doner. 

PIRINEUS  (Tractat  deis).  Hist.  Porta  aquest  nom, 
el  que  va  acordarse  a  7  de  novembre  de  1659,  entre 
el  ministre  de  Lluis  XIV,  cardenal  Mazarino,  y  En 
Lluis  de  Haro,  representant  d'  En  Felip  IV  d'  Espa- 
nya, després  de  les  guerres  de  Catalunya  y  de  Por- 
tugal. Va  subscriurers  a  1'  illa  deis  Faisans,  al  Bida- 
soa,  y  va  ferse  per  ell  la  cessió  del  Rosselló  a  Franqa, 
acordantse  al  ensemps  el  matrimoni  de  Lluis  XIV  ab 
1'  infanta  María  Teresa  germana  de  Felip  IV,  embran- 
cant  aixís  la  successió  de  la  corona  d'  Espanya  ab 
la  casa  de  Franca. 

PIRITA,  f.  Min.  Sulfur  de  ferro. 

PIR1TES.  f.  Min.  Certa  pedra  ígnía  o  mena  de  pe- 
dra  de  foch  niolt  dura.  Pirites.  ||  Un'altra  pedra  pre- 
ciosa, negra  y  que  fregantla  crema.  Pirite. 

PIRITÓS,  A.  adj.  Que  participa  de  la  naturalesa 
de  la  pirita.  Piritoso. 

PIRO.  Veu  originaria  del  grech  que  ab  la  signifi- 
cado de  foch,  entra  com  a  prefixe  en  la  composició 
de  molts  termes  técnichs. 

PIROACÉTICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  que  s'aplí- 
ca  a  un  líquit  incolor,  d'  un  gust  coent  al  principi, 
després  fresch  y  fortós.  Piroacético. 

PIROCET.  m.  Min.  Ferro  volcánich.  Piroceto. 

PIROCITRAT.  m.  Quim.  Resultat  de  la  combina- 
do del  ácit  pirocítrich  ab  una  base  salificable.  Piro- 
citrato. 

PIROCÍTRICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d' un  ácit 
que  s'  obté  sometent  1'  ácit  cítrich  crestallisat  a  la 
destilació  seca.  Pirocítrico. 

PIROCLOR.  m.  Min.  Titanat  de  cals  de  bases  iso- 
morfes  que  suposen  que  pertany  al  sistema  regular. 
Pirocloro. 

PIRODMALIT.  ni.  Min.  Silicat  hidratat  de  ferro  y 
de  manganesa.  Pirodmalito. 

PIROELÉCTRICH,  CA.  adj.  Fís.  Se  diu  deis  fenó- 
mens  de  polarisació  eléctrica  que  's  desenrotllen  a 
alguns  cossos  per  la  elevació  de  la  temperatura.  Pi- 
roeléctrico. 

PIROELECTRICITAT.  f.  Fis.  Electricitat  desen- 
rotllada  per  l'aument  de  temperatura.  Piroelectri- 
cidad.  II  Teoría  deis  fenómenos  piroeléctrichs.  Píroe- 
lectricidad. 

PIRÓFAN,  A.  adj.  Que  *s  torna  transparent  al 
foch.  Pirófano.  ||  m.  Min.  Varietat  d'  opal  que  adqui- 
reix  transparencia  quan  se  li  dona  un  bany  de  cera 
fosa.  Pirófano. 


514 


PIR 


PIR 


PIROFILITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  d'  alúmina 
y  de  magnesia.  Pirofilita. 

PIROF1SALITA.  f.  Min.  Varietat  verdosa  de  to- 
pad. Pirofisalita. 

PIROFÍTICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d'  un  ácit 
contingut  ais  olis  pirogenáis  vegetáis  no  rectificáis. 
Pirofítico. 

PIROFLÍCTIDE.  f.  Med.  Mena  de  pústula  maligna. 
Piroflictide. 

PIRÓFOR.  m.  Certa  composició  que  s'  inflama  al 
contacte  del  aire.  Piróforo. 

PIROFOSFAT.  m.  Quim.  Fosfat  que  després  d' ha- 
ver  sigut  calcinat  cambia  de  propietats.  Pirofos- 
fato. 

PIROFOSFÓRICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  s'  inflama 
al  contacte  del  aire.  Pirofosfórico. 

PIROGALAT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la  com- 
binado del  ácit  pirogálich  ab  una  base.  Pirogalato. 
P1ROGÁLICH,   CA.  adj.   Quim.   Epítet  d'  un   ácit 
que  s'  obté  sometent  1'  ácit  gálich   a   la  destilado 
seca.  Pirogálico. 

P1ROGENAT,  DA.  adj.  Se  diu  deis  olis  y  reines 
empireumátiques  que  s'  obtenen  de  les  substancies 
orgániques.  Pirogenado. 

PIROGENÉSICH,  CA.  adj.  Med.  Se  diu  del  sentit 
vital  comú.  Pirogenésico. 

PIROGENITA.  f.  Min.  Varietat  de  pirógen,  com- 
pacte. Pirogenita. 

PIRÓGEN,  A.  adj.  Que  ha  sigut  produit  per  1'  ac- 
ció  del  foch.  Pirógeno.  ||  Que  produeix  combustió. 
Pirógeno.  ||  m.  Min.  Epítet  d'  una  substancia  volcá- 
nica composta  de  silicat  de  cals  y  de  magnesia  de 
ferro  o  de  manganesa.  S'  usa  com  substaníiu.  Piró- 
geno. 

PIROGNÓSTICH,  CA.  adj.  Se  diu  deis  experiments 
y  assaigs  fets  ab  la  flesca  pera  co  íeixer  la  naturalesa 
d'  una  substancia.  Pirognóstico. 

PIROGRÁFICH,  CA.  adj.  Se  diu  de  la  taca  que  al 
paper  reactiu  deixa  la  combustió  de  la  pólvora.  Pi- 
rográfico. 

P1ROGRAVAT.  m.  Procediment  pera  gravar  a  la 
fusta,  al  suro,  al  cuiro,  etc.,  per  medí  d'  un  punxó  en- 
rogit,  que  va  inventar  Perier,  pera  simplificar  els 
usats  fins  a  son  temps.  És  un  daurat  decoratiu,  molt 
empleat  a  les  arls  del  mobiliari  y  de  la  enquaderna- 
ció.  Pirograbado. 

PiROLATRÍA.  f.  Cuite  al  foch.  Pirolatría. 
PIROLIGNIT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  piro- 
llenyós  ab  una  base.  Pirolignito. 

PIROLITA.  f.  Min.  Mineral  de  color  de  viola  fosch, 
compacte  y  que  ratlla  M  vidre.  Pirolita. 

PIROLUCITA.  f.  Min.  Peróxit  de  manganesa.  Pi- 
rolusita,  piroluzita. 

PIROLLENYÓS,  A.  adj.  Quim.  Denominació  d'  un 
ácit  que  s'  obté  destilant  llenya.  Pirolignoso,  piro- 
leñoso. 

PIROMANCIA.  f.  Endevinació  supersticiosa  per 
1'  espetech,  el  color  y  'ls  moviments  de  les  flames  o 
del  llum.  Piromancia. 

PIROMANÍA.  f.  Med.  Bogería  o  manía  incendiaria. 
PIROMANÍACH,  CA.  adj.   y   s.  Qui  pateix  o  está 
afectat  de  la  piromanía.  ||  m.  Qui  practica  o  realisa 
la  piromancia.  Plromaníaco. 

PIROMÁNTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  piromancia.  Piromántico. 

PIROMARGARAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la 
combinado  del  ácit  piromargárich  ab  una  base.  Pi- 
romargarato. 

PIROMARGÁRICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  s'  obté 
per  la  destiiació  del  margarat  de  barita.  Piromar- 
gárico. 


PIROMECONAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la 
combinado  del  ácit  piromecónich  ab  una  base.  Piro- 
meconato. 

PIROíutXÓNICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  s'  obté  per 
la  destiiació  del  meconi.   Piromecónico. 

PIROMÉRIDE.  f.  Min.  Roca  composta  d'  eurita  y 
de  quarQ.  Piroméride. 

PIRÓMETRE.  ni.  Fís.  Instrument  pera  amidar  els 
diferents  graus  del  foch  y  'ls  seus  efectes.  Piró- 
metro. 

PIROMETRÍA.  f.  Ffs.  Art  d'  amidar  les  dilatacions 
produides  per  grans  sumes  de  calórich  deis  cossos. 
Pirometría. 

PIROMÉTRICH,  CA.  adj.  Fis.  Lo  concernent  a  la 
pirometría.  Pirométrico. 

PIROMORFITA.  f.  Min.  Varietat  de  fosfat  de 
plom  que  adquireix  la  forma  cristallina.  Piromor- 
fita. 

PIROMÚCICH,  CA.  adj.  Que  s'  obté  descomponent 
el  múcich  pél  foch.  Piromúcico. 

PIRONA.  f.  Quim.  Compost  format  per  1'  expansió 
del  ácit  celidónich.  Pirona. 

PIRONEUMÁTICH,  CA.  adj.  Mecán.  Que  funciona 
per  medi  del  aire  calent.  Pironeumático. 

LÁMPARA  PIRONEUMÁTICA.  Mecán.  La  que  produeix 
hidrógen  que  s'  inflama  espontaniament  al  contacte 
del  platino. 

PIRONOMA.  f.  Pólvora  explossiva,  en  quina  el 
carbó  y  '1  nitrat  de  potassa  se  substitueixen  pél  ni- 
trat  de  sosa  y  casca.  Va  ésser  aplicada  a  les  mines 
per  M.  Reynaud  1'  any  1862.  Pironoma 

PIRONOMÍA.  f.  Quim.  ant.  Art  de  disposar  y  con- 
duir  els  graus  de  calor  pera  les  operacions  quími- 
ques. 

PIRONÓMICH  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la 
pironomía.  Plronómico. 

PIROP.  m.  Certa  pedra  preciosa  transparenta  y  de 
color  de  foch.  Piropo.  ||  Paraula  amorosa  o  apasio- 
nada que  's  dirigeix  a  una  dona.  Piropo. 

PIRÓPICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  d'  una  mena  de 
granat  que  té  un  hermós  color  vermell.  Pirópico. 

P1ROQUINAT.  m.  Quim.  Sal  que  resulta  de  la 
combinació  del  ácit  piroquínich  ab  una  base.  Piro- 
quinato. 

PIROQUÍNICH,  CA.  adj.  Quim.  Se  diu  d'  un  ácit 
particular  que  s'  obté  destilant  a  foch  directe  1'  ácit 
quínich.  Piroquínico. 

PIRORTITA  f.  Min.  Varietat  d'  ortita  poch  dura 
y  de  fractura  desigual  y  concoidia  que  posseeix  la 
propietat  de  cremar  com  un  combustible.  Pirortita. 

P1RÓSCOP.  m.  Fis.  Instrument  pera  amidar  el  ca- 
lórich radiant.  Piróscopo. 

PIROSCOPIA.  f.  Fis.  L'  art  d'  amidar  la  potencia 
radiant  del  calórich.  Piroscopla. 

PIROSCÓPICH,  CA.  adj.  Fís.  Lo  concernent  a  la 
piroscopia.  Piroscópico. 

PIROSEBACAT.  m.  Quim.  Sal  formada  per  la 
combinació  del  ácit  pirosebácich  ab  una  base.  Piro- 
sebacato. 

PIROSEBÁCICH,  CA.  adj.  Quim.  Epítet  d'  un  ácit 
produit  per  1'  acció  del  nítrich  sobre  '1  greix.  Piro- 
sebácico. 

PIRÓSFERA.  f.  Geol.  Massa  incandescent  que  se 
suposa  ocupa  '1  centre  de  la  térra.  Pirósfera. 

PIROSIS,  f.  Med.  Sensació,  com  la  cremadura, 
que  puja  del  ventrell  a  la  faringe  y  va  acompanyada 
de  fíats  y  excreció  de  la  saliva  clara.  Pirosis. 

PIROSMALITA.  f.  Min.  Varietat  de  silicat  de 
ferro.  Pirosmalita. 

PIROSMARAGDITA.  f.  Min.  Clorófan  vert.  Piros- 
maragdita. 


PIR 


P1S 


515 


PIROSTAT.  ni.  Fls.  Aparell  pera  regular  la  quan- 
titat  de  calor.  Plrostato. 

PIROSTÁTICA.  f.  Part  de  la  estática  que  té  per 
obgecte  '1  foch.  Pirostática. 

PIROSTÁTICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  o  relatiu 
a  la  pirostática.  Pirostático. 

PIROSTEARICH,  CA.  adj.  Quím.  Producte  que  se 
obté  per  la  destilado  del  estearat  de  cals.  Pirosteá- 
rico. 

PIROSTEARINA.  f.  Quím.  Nom  que  's  dona  ais 
olis  pirogenats  quan  llur  consistencia  és  coin  la  del 
greix.  Pirostearina. 

PIROTARTARICH,  CA.  adj.  Qulm.  Epítet  d'  un 
ácit  tartárich  destilat  directameut  al  foch.  Pirotar- 
tárico. 

PIROTARTARÓS.  adj.  Qulm.  Epítet  d'  un  ácit 
tret  del  tártar.  Pirotartaroso. 

PIROTARTRAT.  ni.  Quím.  Sal  formada  per  la 
combinado  del  ácit  pirotartárich  ab  una  base.  Piro- 
tartrato. 

PIROTARTRIT.  m.  Qulm.  Sal  formada  per  la 
combinació  del  ácit  pirotartarós  ab  una  base.  Piro- 
tartrito. 

PIROTECNIA,  f.  Art  que  tracta  de  tota  mena  de 
invencions  y  conbinacions  de  foch,  o  sía  la  fabrica- 
do de  fochs  artificiáis.  Pirotecnia. 

PIROTÉCNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  pirotec- 
nia. Pirotécnico.  ||  m.  Qui  coneix  y  practica  1'  art  de 
la  pirotecnia.  Pirotécnico. 

PIROTÓNIDA.  f.  Quím.  Oli  empireumátich  resul- 
tant  de  la  combustió  al  aire  lliure  de  les  teles  en  ge- 
neral y  marcadament  deis  teixits  de  cánem,  de  coto 
y  de  llí.  Pirotónida. 

PIROURAT.  m.  Quím.  Sal  que  resulta  de  la 
combinació  del  ácit  piróurich  ab  una  base.  Plrou- 
rato. 

PIRÓURICH,  CA.  adj.  Quím.  Cert  ácit.  Piróu- 
rico. 

PIRÓXEN.  m.  Mln.  Escoria  volcánica  negra.  Piró- 
xeno. 

PIRÓXIL.  m.  Pólvora  sense  fum.  Piróxilo. 

PIROXÍLICH,  CA.  adj.  Qulm.  Se  diu  del  esperit  o 
éter  piroacétich  que  s'  obté  per  la  destilado  de  la 
fusta.  Piroxilico. 

PIROZOAT.  m.  Quím.  Sal  formada  per  la  combi- 
nació del  ácit  pirozoich  ab  una  base.  Pirozoato. 

PIROZOICH,  CA.  adj.  Quim.  ant.  Calificado  de 
un  ácit  que  s'  extreu  deis  olis  animáis  pirogenats. 
Pirozoico. 

PIROZZINI  Y  MARTÍ  (Felip).  Btog.  Poeta  cátala. 
Nat  a  Barcelona,  de  pares  italians,  y  mort,  joveuet, 
en  1' any  1876  a  Hospitalet  del  Llobregat.  Va  obtin- 
dre  premis  en  els  certámens  de  Girona  y  de  Montpe- 
11er.  En  els  Jochs  Floráis  de  Barcelona  va  guanyar 
tres  accéssits  per  ses  poesies:  Lo  comte  Bara  (1872); 
La  mala  moller  y  La  professó  de  les  bordes  (1876).  En 
el  certamen  de  «La  Misteriosa»  (1876),  va  obtindre 
un  premi  extraordinari  per  sa  poesía  Rondalla  celes- 
tial, y  l'any  1877,  un  accéssit,  per  la  comedia  Plogut 
del  cel  (un  acte,  y  en  vers).  Conreuava  la  música  y 
va  compondré  belles  coses,  deventse  senyalar  l'adap- 
tació  de  la  tonada  popular  de  Lo  Noi  de  la  Mare  a 
una  composició  de  mossen  Cinto  Verdaguer.  Es  tam- 
bé autor  de  la  comedia  en  vers:  Lo  pare  de  la  noia, 
Barcelona,  1874. 

PIRRINA.  f.  Nom  de  la  substancia  que  dona  '1  co- 
lor a  la  neu  vermella.  Plrrina. 

PIRRIT.  m.  Min.  Mineral  de  zench  en  forma  de 
cristalls  regulars  de  color  de  taronja.  Pirrito. 

PIRRÓCER,  A.  adj.  Zool.  Se  diu  del  insecte  que 
té  antenes  roges.  Pirrocero. 


Pirrecórit 


Pirrulanda 


PIRROCÓRIT.  m.  Zool.  Insectes  hemípters  de  for- 
ma botaruda,  color  negre  y  vermell,  essent  la  mena 
mes  comuna  la  que  's  trova  ais 
jardins  y  afecta  un  punt  negre  al 
rrtitg  de  cada  elitre.  Al  Mitjorn 
de  Franqa  se  'ls  anomena  suissos, 
perqué  s'  assemblen  al  uniforme  de 
la  guardia  suissa  per  son  color. 
Pirrocóride. 

P1RRONICH,  CA.  adj.  Lo  refe- 
rent  a  Pirró.  ||  ESCÉPTICH. 

PIRRONISME.  m.  La  doctrina 
de  Pirró.  Pirronismo.  ||  escepti- 
CISME. 

PIRRONISTA.  adj.  ESCÉPTICH. 

PIRROSIDERITA.  f.  Min.  Ferro  vermellós,  mena 
de  ferro  oligístich  micaci.  Pirrosiderita. 

PIRRULANDA.  f.  Zool.  Mena  d' aucells  fringílits 
que    sejorna   en  els 
llochs  deserts  y  erms. 
Pirrulanda. 

PIRS.  adv.  comp. 
Ant.  PITJOR,  MENYS. 

PIS.  m.  Qualsevol 
deis  alts  d'  una  casa. 
Piso,  alto.  ||  Sol,  pa- 
viment,  el  terrer  que 
se  trepitja.  Piso, 
huello. 

PISA.  f.  Térrica 
fina,   regular  ni  ent 

blanca.  Loza.  ||  Fam.  Diners.  Monises,  mosca,  moga, 
lana,  morusa. 

PISA,  NA.  s.  y  adj.  Natural  o  propi  de  Pisa,  ciutat 
d'  Italia.  Pisano. 

PISANA.  f.  Nom  de  cert  teixit  de  fil,  que  després 
se  va  donar  també  a  un  altre  de  coto,  perqué  al 
principi  no  's  fabricava  mes  que  a  Pisa.  Pisana. 

PISANITA.  f.  Min.  Sulfat  hidratat  natural  de  ferro 
y  de  coure.  Pisanita. 

PISCA,  f.  PigCA. 

PISCAR,  v.  a.  PESCAR,  CONSEGUIR. 

PISCATORI,  A.  adj.  Lo  concernent  a  la  pesca. 
Piscatorio. 

PISCÍCOLA,  f.  Zool.  Cuchs  anéüts  que  's  críen  a 
les  aigües  dolces  d'  Europa  y  viuen  agafats  ais  pei- 
xos. 

PISCICULTURA,  f.  Art  d'  aumentar  la  producció 
deis  peixos.   Pisci- 
cultura. 

PISCINA,  f.  Safa- 
reig,  viver  de  peixos. 
Piscina.  ||  Pica  o 
clos  pié  d' aigua  pera 
banyarse.  Piscina. 

MOUREPISCINES.  fr. 
Moure  raons  o  recor- 
dar especies  tal  vol- 
ta  perjudicials  o  obli- 
dables.  Remover  los 
caldos, 

PISCIS  m.  Dotzé 
signe  del  Zodíach  y 

sisé  deis  australs,  al  que  hi  enlra'l  sol  prop  deis  18 
de  Febrer.  Piscis. 

PISCÍVOR,  A.   adj.  Devorador  de  peixos. 

PISCOLABIS,  m.  Fam.  Refrigeri  que  's  prén  pera 
regalar  el  ventrell  mes  que  per  necessitat. 

PISERRA  Y  COLANESE  (Lluis).  Btog.  Valent  mi- 
litar cátala,  que  va  distingirse  per  les  seues  proeses 
a  la  lluita  de  la  Independencia  y  va  pendre  activa 
part  en  les  guerres  civils  de  la  primera  meitat  del  si- 
gle  XIX,  formant  part  del  exércit  Iliberal.  Va  obtin- 


D 


B 


P 


Planta  general  de  les  Piscines 
romanes  de  Caliles  deMalavella 


516 


PIS 


PIT 


dre  el  grau  de  brigader  y  posseía  algunes  condeco- 
racions  per  niérits  de  guerra.  Va  morir  a  etat  molt 
avencada,  ais  comengos  de  1890. 

PISÓ.  m.  Picó  aprimat  per  la  part  de  baix  ab  que 
s'  apreta  la  térra  de  que  's  fan  les  tapies.  Costal, 
pisón. 

PISODÍ.  m.  Zool.  Insectes  coleópters  que  vegeten 
a  1'  escoria  deis  arbres  ruinosos.  Pisode. 

PISOFAN.  ni.  Min.  Mineral  amorf  de  color  vert  de 
oliva  y  de  trencadura  concoidia.  Pisófano. 

PISOLITA.  f.  Min.  Concreció  de  cals  que  's  mani- 
festa  en  forma  de  grans  del  tamany  d'  un  pésol,  de 
carbonat  de  cals  aderit  a  un  grá  de  sorra  o  bé  a  al- 
tra  substancia  de  petita  dimensió. 

P1SOLÍTICH,  CA.  adj.  Geol.  Roca  caüga  contenint 
pisolites  o  bé  la  capa  superior  al  terreno  cretaci,  for- 
mada comunament  d'  aquesta  mena  de  roques.  Piso- 
litico. 

PISONS.  m.  pl.  Peces  de  fusta  que  ais  telers  de 
galons  de  seda  son  fixes  a  un  arbre  que  reb  el  movi- 
ment  d'  una  roda  dentada.  Pisones. 

PISPADA,  f.  Acció  de  pispar  o  pendre  quelcom. 
PISPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pispa  o  pren  alguna 
cosa. 

PISPAR,  v.  a.  Fam.  Pendre.  Sonsacar.  ||  atrapar, 
AGAFAR.  ||  n.  Ferse  propia  alguna  cosa.  Apropiarse. 
PISPAT,  DA.  p.  p.  Sonsacado. 
PISSOGUES.  f.  pl.  Ter.  PESSIGOLLES. 
FER  PISSOGUES  ELS  PEUS  quan  s'  ADORMEN.  Hor- 
miguear. 

PIST.  m.  El  such  que  s'  extreu  exprement  de  la 
carn  cuita  de  la  gallina,  perdius,  etc.  Pisto. 

PISTA,  f.  Petjada  que  deixen  els  animáis  al  cami- 
nar. Pista.  ||  Lloch  o  camí  per  ont  corren  els  cavalls 
al  circh,  al  hipódrom,  etc.  Pista.  ||  Indici  que  con- 
dueix  al  descobriment  de  qualsevol  fet  amagat.  Pista. 

PISTACI,  A. 
adj.  Bot.  Mena  de 
plantes. 

PISTAR,  v.  a. 
Treure'l  such  de 
les  viandes  ex- 
prementles.  || 
Treure  'ls  ulls, 
cegar. 

PISTATGE.m. 
Bot.  Planta  déla 
fam.  de  les  ana- 
cardiácies,  tipus 
de  les   pistácies, 
que  neixen  ais  te- 
rrenos propers  al 
Mediterrani.    Se 
composa  d'arbres 
y  d'  arbusts  re'í- 
nosos ,    de   tulles 
alternes,  alades, 
ab   flors  unise- 
xuals.  El  pistatge  franch  produeix  un  fruit  del  tamany 
d'una  oliva,  de  color  rogench,  contenint  una  ametlla 
oliosa  y  dolga,  que  s'  anomena  pistatge.  \\  pistacho. 
PISTATXO.  m.  PIS- 
TATGE. 

PISTER,  A.  m.  y  f. 
Taga  de  broch,  pera  do- 
nar caldo  o  bé  algún  al- 
tre  líquit  ais  malalts,  sen- 
se  que  s'  hagin  d'  incor- 
porar. Pistero. 

PISTIL.  m.  Bot.  V  or- 

gue  femení  de  la  flor,  si- 

tuat  generalment  al  mitg  d'ella,  descansant  sobre'l  re- 

ceptacle,  el  qual  conté  'ls  ouets  de  les  llevors,  y  reb 


Pistatge 


Pistóles:  i,  de  sella;  2,  de  roda; 
3,  de  xarpa;  i,  usual 


Pistola  del  sigle  xvm 


Pistil 


el  polen  qu'  ha  de  fecundarlos.  Ordinariament  se 
compon  de  tres  parts,  que  son:  1'  ovari,  1*  estil  y  l'es- 
tigma,  que  hi  falta  algunes  vegades.  Pistilo. 

PISTILARI,  A.  adj.  Bot.  Propi  del  pistil.  Pisti- 
lario. 

PISTILIFORME.  adj.  Bot.  Lo  que  sembla  '1  pistil 
d'  una  flor.  Pistiliforme. 

PISTILL.  m.  PISTIL. 

PISTÓ,  m.   Didalet  de  coure  a  quin  fons  hi  há  un 
poch  de  pólvora  fulminant  y  qu'  encaixat  al  oído  de 
les  armes  de  forch  és  ferit  peí  disparador  o  gallet  a 
voluntat,  comuni- 
cant  el  foch  a  la 
cárrega  que  hi  há 
dins  del  cañó.  Pis- 
tón. ||  Maq.  Émbol 
de  la  bomba  de 
lesmáquinesdeva- 
por.   Pistón,  ém- 
bolo de  la  bom- 
ba. ||  Part  de  la 
prempsa    de   mo- 
sáichs. 

PlSTOL.m.  PIS- 
TOLA. ||  Soldat  ar- 
mat  de  pistolet. 

PISTOLA,  f.  Arma  de  foch  de  les  mes  curtes,  que's 
pot  disparar  fácilment  ab  una  sola  má  perqué  té  la 
culata  torta.  Pis- 
tola. ||  La  que  's 
porta  a  la  butxa- 
ca.  Cachorro,  ca- 
chorrillo; pisto- 
la de  faltriquera, 
pistoleta.  ||  Les 
que  porten  els  sol- 
dáis de  cavall  al 
argó   de   la  sella. 

Pistola  de  arzón.  ||  Brocada  Uarga  que's  deíxa  ais 
ceps.  Perchón. 

POSAR  O  AMORRAR  UNA  PISTOLA  ALS  PITS.  fr.  POSAR 
UN  PUNYAL  ALS  PITS. 

PISTOLADA,  f.  Cop  de  pistola.  Pistoletazo. 

PISTOLAIRE.  Com.  Qui  fá,  ven  o  porta  pistóles. 
Pistolero. 

PISTOI.ER,  A.  m.  y  f.  PISTOLAIRE. 

PISTOLERA,  f.  Cada  una  de  les  boces  del  argó  de 
la  sella  dins  de  les  quals  s'  hi  porten  les  pistóles. 
Pistolera. 

PISTOLERÍA.  f.  Fábrica  o  botiga  de  pistóles.  II 
Conjunt  de  pistóles. 

PISTOLET.  m.  Instrument  a  mena  de  pistola  pera 
treure  foch.  Pistolete,  pistola.  II  Barreta  d'  acer  ab 
un  tall  al  cap  de  baix  pera  foradar  la  roca  peganthí 
ab  una  maceta  al  cap  de  munt.  Pistolete. 

PISTOLETA,  f.  dim.  Pistola  petita.  Pistoleta. 

PISTOLETADA.  f.  Tret  de  pistola.  Pistoletazo. 

PISTOMESITA.  f.  Min.  Carbonat  doble  de  ferro  y 
de  magnesia,  de  color  groguench.  Pistomesita. 

PISTONERA,  f.  Caixeta  o  bossa  ont  hi  porten  els 
pistons  els  cagadors  o  'ls  soldats  pera  servirse  d'ells 
ab  mes  comoditat.  Pistonera. 

PISTORINIA.  f.  Bot.  Plantes  cranilácies  diplosté- 
mones,  herbes  anyals  o  bienals,  de  fulles  alternes  y 
flors  arraimades,  originaries  d'  Espanya  y  de  Berbe- 
ría. Pistorinia. 

PISTRACHS.  adj.  Despectiu  de  la  persona  vulgar. 

PISTRAUS.  m.  Nom  despectiu  imaginan  que  s'usa 
en  la  frase  anársen  a  can  Pistraus,  per  significar  que 
un  se  mor,  quebra,  etc. 

PISTRINCHS.  m.  pl.  Ter.  DINERS. 

PIT.  m.  Part  deis  animáis  desde  M  coll  fins  al  ven- 
trell.  Pecho.  II  La  part  interior  d'  ell,  aixís  diem:  tin- 


PIT 


PIT 


517 


dre  mal  de  pit.  Pecho.  ||  Per  mes  honestedat  se  diu 
de  la  mamella  de  la  dona.  Pecho.  II  La  niolsa  que  te- 
ñen els  aucells  sota  del  coll  dividida  per  la  barca. 
Pechuga.  ||  Parlant  de  persones  és  la  cavitat  del  eos 
inferior  al  coll.  Seno.  ||  ESTERNÓ.  ||  Met.  Confianca, 
estimado  o  agrado.  Pecho.  ||  Met.  Constancia,  valor, 
ánim,  esforg.  Pecho.  II  Met.  La  qualitat  de  la  veu  o 
torga  d'  ella  pera  cantar,  predicar,  etc.  Pecho.  ||  Met. 
L'  interior  de  la  persona,  el  seu  ánim  y  intent.  Pe- 
cho. ||  Met.  La  fidel  observancia  del  secret.  Fideli- 
dad. ||  Met.  POST,  8. 

PITS  AVALL.  m.  adv.  Sense  fer  ceremonies;  se  diu 
del  menjar  o  beure.  A  pechos. 

PITS  PER  TERRA,  ni.  adv.  Humilment.  Pecho  por 
tierra. 

ANAR  PITS  PER  TERRA,  fr.  OATEJAR,  1. 

A  pits  descoberts.  m.  adv.  Sense  cap  resguart. 
A  pecho  descubierto. 

criar  ALS  pits.  fr.  Met.  Instruir,  donar  educado  a 
algú  o  conéixerlo  mol  t  fntimament.  Criará  los  pechos. 

DEVANT  DE  PIT.  Mena  de  coiaga  pera  defensa  del 
pit.  Pechera. 

descarnar  el  PIT.  fr.  Treure  la  carn  del  pit  d'  al- 
gún aucell.  Despechugar. 

descubrir  el  seu  pit  A  ALGÚ.  fr.  Manifestarli  '1 
seu  interior,  declararli  '1  sen  secret.  Descubrir,  abrir 
su  pecho;  abrirse,  declarar  su  corazón  ó  su  pecho;  fiar 
su  pecho,  desabrochar  el  pecho. 

DONAR  EL  PIT.  fr.  Donar  mamar.  Dar  el  pecho. 

FER  PITS  Y  LLONZES.  fr.  FER  COFIS  Y  MOFIS. 

entre  pit  Y  ESPATLLES.  m.  adv.  Al  ventrell.  Enlre 
pecho  y  espalda. 

Pir  Y  FORA.  fr.  S'  usa  per  animar  a  obrar  al  aco- 
vardit.  Pecho  y  adelante. 

PENDRE  'l  PIT.  fr.  Agafar  el  mugró  ab  la  boca  pera 
mamar  les  criatures.  Tomar  el  pecho. 

posársehi  DE  pit.  fr.  Met.  Empendre  alguna  cosa 
ab  molt  d'  empenyo  y  activitat.  Echarse  ó  tomar  á 
pecho. 

tindre  pits  avall.  fr.  Presumir  una  cosa.  Tener 
tragado,  no  venir  de  nuevo. 

tindre  poch  pit.  fr.  Met.  Ésser  covart.  Ser  gallina, 
cobarde.  ||  Met.  Tindre  poca  veu.  Tener  poca  voz. 

tirar  els  pits.  fr.  Mamar. 

treure  'l  pit  a  la  criatura,  fr.  DESMAMAR. 

PITA.  f.  El  fil  de  1'  atzavara  y  la  meteixa  planta. 
Pita,  hilo  de  pita.  ||  En  la  moneda  antiga  la  quarta 
part  d'  un  diner.  ||  Mena  de  teixit  de  fil. 

PITÁC.  m.  aum.  El  pit  gran  y  ampie;  se  pren  regu- 
larment  pél  de  fortalesa  y  valor.  Pechazo. 

PITADA,  f.  Cop  de  pit.  Pechugón.  ||  Toen  de  pito 
O  xiulet.  XIULADA. 

PITAGÓRICAMENT.  adv.  m.  Segons  els  principis 
o  preceptes  del  filosoph  Pitágores;  ab  arreglo  a  les 
máximes,  costums  o  regles  d'  aquest  filosoph  o  deis 
seus  deixebles.  Pitagóricamente. 

PITAGÓRICH,  CA.  adj.  y  s.  Que  segueix  la  esco- 
la, opinió  o  filosofía  de  Pitágores.  ||  Partidari  de  cert 
sistema  de  música  entre  'ls  grechs.  Pitagórico. 

DIETA  PITAGÓRICA.  Med.  Abstinencia  de  carn  deis 
animáis. 

LLETRA  pitagórica.  La  Y  (ípsilon),  quins  dos  bra- 
cos, Pitágores  comparava  ab  els  dos  camins  del  bé  y 
del  mal,  que  's  presenten  al  home  a  la  sena  joventut. 

SILENCI  PITAGÓRICH.  fr.  Aludeix  al  que  devíeti  ser- 
var els  deixebles  de  Pitágores,  set  anys  seguits  abans 
d'  ésser  admesos  a  la  sena  escola. 

societat  dels  PITAGÓR1CHS.  Hist.  Societat  germá- 
nica, seguint  la  doctrina  de  Pitágores,  dividida  en 
molts  graus. 

PITAGORISME.  m.  Doctrina  o  sistema  filosófich 
de  Pitágores:  aplech  de  principis,  máximes,  precep- 
tes y  practiques  dels  pitagórichs. 

PITANCA.  f.  Tota  vianda  que  no  és  pá  ni  vi.  Pi- 
tanza. ||  La  racció  que  's  dona  cada  día  en  diners  o 


en  menjar.  Pitanza.  ||  Fam.  El  preu  o  estipendi  que's 
dona  per  alguna  cosa.  Pitanza.  |]  La  posada  de  carn, 
carnsalada,  cigrons  o  mongetes  y  verdura.  Olla. 

PITANCA  DOBLE.  L'  extraordinari  que  se  sol  donar 
en  algunes  comunitats  en  díes  clássichs.  Dupla. 

PITANCA  (Portella  d'  en).  Orog.  Coll  a  llevant 
de  Camprodón,  prov.  de  Girona,  entre  les  rieres  de 
Bach-Morell  y  de  Bolos;  té  1,215  metres  d'  altitut. 

PITANCER.  ni.  Repartidor  de  pitances.  Pitancero. 
||  Entre  bernarts  y  algunes  altres  relligions,  el  ma- 
jordom  o  refetoner.  Pitancero. 

PITANCERÍA,  f.  Carreen  de  pitancer.  ||  REBOST. 

PITARRA  (Serafí).  Biog.  Pseudónim  usat  en  les 
seues  primeres  obres  pél  dramaturch  cátala  En  Fre- 
derich  Soler. 

PITARRAQA.  f.  Mar.  Ferro  de  calafat,  ab  mánecli 
del  meteix  metall,  major  que  'ls  altres  usats  en 
aqucll  ofici. 

PITARRACEJAR.  v.  a.  Mar.  Apretar  les  costures 
del  fons  d'  un  barco,  ab  la  pitarraca,  una  volta  cala- 
fatejades  ab  els  ferros  menors.  Pitarrasear. 

PITARREJAR.  v.  n.  En  la  literatura  catalana  sol 
dirse  d'  aquelles  obres  inspirades  en  la  escola  d'  en 
Pitarra,  especialment  de  les  obres  escéniques. 

PITARRO.  m.  Ornit.  Aucellet  com  un  pardal,  de 
color  fumat.  ||  adj.  Pit  gros. 

PITERA,  f.  Bol.  atzavara.  ||  Dona  abultada  de 
pit.  ||  Ter.  Balaguer.  Endregat  a  les  dones. 

P1TET.  m.  r.  Pechico,  ¡lio,  ito,  pechuelo.  ||  Drap 
que  's  posa  al  pit  de  les  c. ¡atures  pera  que  no  s'  em- 
brutin.  Babadero,  pechero. 

PÍTIMA,  f.  Vulg.  Borratxera. 

PITEU.  m.  Peu  dels  animáis  que  M  teñen  dividit 
en  dos,  com  els  bens.  Pezuña.  ||  Mogo,  ajudant,  apre- 
nent.  Zagal.  ||  Meteor.  Fenómen  que's  presenta  al  cel 
en  forma  de  gerra  o  pit. 

PITEUS.  Geog.  (SANT  LLORENS  DELS). 

PITIMES.  f.  pl.  Postures,  falagueríes,  marcada- 
ment  a  les  criatures.  Caricias. 

PITISSITA.  f.  Min.  Sulfat  hidratat  de  peróxit  de 
ferro.  Pitizita. 

PIT1TA.  f.  Min.  Varietat  d'  estelequita.  Pitita.  || 
Cangó  política  que  cantaven  els  reialistes  d'  Espanya 
péls  anys  de  1823  a  1833,  pera  burlarse  dels  lliberals, 
que  llavores  eren  perseguits  de  mort.  Pitita. 

PIT1USES.  Geog.  ant.  Nom  del  grupu  de  les  illes 
d'  Ibiga,  Formentera  y  demés  que '1  formen,  en  temps 
dels  romans. 

P1TJA.  f.  Puntal  o  cosa  per  1'  istil  pera  sostindre 
quelcom.  Puntal.  ||  MAQÓ,  pitjador.  ||  Ant.  pitjada. 

PITJADA.  f.  Senyal  que  deixa  '1  peu  a  la  térra. 
Pisada,  huella.  ||  Apretada.  Apretón.  ||  empenta. 
Empujón.  ||  TREPITJADA 

BESAR  les  pitjades  D'  ALGÚ.  fr.  Met.  Ab  que  's  de- 
nota la  venerado  y  reverencia  que's  tea  algú.  Besar 
la  tierra  que  otro  pisa. 

SEGUIR  les  pitjades  D' ALGÚ.  fr.  Met.  Imitarlo.  Se- 
guir las  huellas  de  alguien. 

PITJADAMENT.  adv.  m.  APRETADAMENT. 

PITJADOR.  m.  Pitja,  mago,  picó.  Pisón.  ||  Qui 
pitja.  Pisador. 

PITJAMENT.  m.  L'  acció  y  efecte  de  pitjar.  Pisa- 
dura. 

PITJAR.  v.  a.  Estivar,  apretar.  Recalcar,  apretar, 
ajusfar.  ||  Apretar.  Apretar.  ||  Empényer.  Empujar. 
||  Ant.  TRepitjar.  ||  piconar.  ||  Estribar,  posar  una 
cosa  demunt  d'  un'  altra.  Castigar,  estribar,  apo- 
yar, descansar. 

PITJARSE.  v.  r.  Donarse  empentes  uns  ab  altres  o 
posarse  apretats  en  un  lloch  just.  Empujarse. 

PITJAT.  p.  p.  EMPENYAT.  ||  Ant.  SUBGECTE. 


518 


PIT 


PIU 


ANAR  PITJAT  O  P1TJADA  UNA  COSA.  Anar  niolt  vigi- 
lada, ésser  molt  corn promesa.  Sol  dirse  del  contra- 
batí o  de  la  veda. 

PITJÓ.  m.  Ant.  PICÓ. 

PITJOR.  adj.  comp.  D'  inferior  qualitat  que  un'al- 
tra  cosa.  Peor.  ||  Mes  malament.  Peor.  ||  A  voltes 
significa  millor,  y  aixís  a  Vich  diuen,  per  exemple:  el 
mercat  de  Rams  és  piíjor  que  cap  fira,  volent  dir  que 
és  millor  que  totes  elles.  Mejor. 

PITJOR  está  QUE  NO  estava.  fr.  Ab  que  's  denota 
qu'  alguna  cosa  s'  ha  posat  de  mes  mala  qualitat,  o 
en  mes  mal  estat  del  qu'  estava.  Peor  está  que  no  es- 
taba. 

PITJOR  QUE  PITJOR.  m.  adv.  S'usa  quan  se  posa  re- 
mei  o  medí  que  fá  la  cosa  de  pitjor  qualitat.  Un  ruin 
ido,  otro  venido;  peor  que  peor. 

ESTAR  PITJOR.  fr.  Trovarse  en  mes  mal  estat.  Estar 
peor. 

POSARSE  PITJOR.  fr.  PITJORARSE. 

sempre  hi  há  un  pitjor.  Expr.  Pera  aconsolar  a 
algú  quan  se  queixa,  recordantli  qu'  encara  hi  há 
qui  's  trova  mes  malament  qu'  ell,  o  que  comparati- 
vament  encara  és  ditxós.  Siempre  hay  un  peor. 

PITJORA.  f.  Aument  de  dany  o  mal.  Empeora- 
miento, peoría. 

PITJORAMENT.  m.  PITJORA.  ||  Ant.  El  que  pert  o's 
fa  malbé  alguna  cosa.  Desmedro,  menoscabo. 

P1TJORAR.  v.  n.  Anar  de  mal  a  pitjor.  Empeorar. 
||  També  s'  usa  com  a  recíproch.  Empeorar.  ||  v.  a. 
Posar  de  pitjor  qualitat.  Empeorar.  ||  EMPITJORAR. 

PITJORAT,  DA.  p.  p.  Empeorado. 

PITO.  m.  PIFRE.  ||  XIULET. 

no  SE  me'n  dona  un  pito.  fr.  Fam.  Denota  el  des- 
preci  que  's  fa  d'  alguna  cosa.  No  se  me  da  un  pito; 
no  me  importa  un  comino 

NO  TOCAR  PITO.  fr.  Fam.  No  intervindre,  no  tindre 
part  en  alguna  cosa.  No  tocar  pito. 

NO  VALDRÉ  UN  PITO.  fr.  Fam.  mei.  Ab  que  's  des- 
precia alguna  cosa  qu'  és  inútil  o  de  cap  valor.  No 
valer  un  pito  ó  una  chita. 

¿QUIN  PITO  TOCA?  Expr.  Jam.  ¿QUINA  TECLA  TOCA? 

PITÓ.  m.  Tota  mena  de  bultet  natural  o  artificial. 
Pitón. 

PITOF.  m.  Fam.  BORRATXO. 

PITÓFACH.  m.  Zool.  Insectes  coleópters  penta- 
mers,  a  mena  deis  criptófachs,  quina  especie  típica 
sejorna  a  Europa.  Pitófago. 

PITOMETRÍA.  f.  Art  de  reduir  a  una  mida  cúbica 
coneguda  la  capacitat  de  bots,  cánters,  etc.  Pitome- 
tria. 

PITOMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  pitome- 
tría.  Pitométrico. 

ESCALA  PITOMÉTRICA.  Taules  que  serveixen  pera 
determinar  la  quantitat  de  líquit  tret  d'una  eina  que 
la  contenía. 

PITONISSA.  f.  Mit.  Sacerdotesa  d'  Apol  que,  asse- 
guda  al  trípot,  donava  els  oráculs  al  temple  de  Del- 
fos.  ||  Per  extensió,  tota  sacerdotesa,  tota  dona  del 
antigor  que,  creientse  inspirada,  pretenía  profetisar 
el  pervindre.  ||  ENCANTADORA,  BRUIXA. 

PITONISME.  m.  Preocupado  de  creure  que  se  sos- 
té  relació  ab  el  dimoiii  y  altres  éssers  sobrehumans. 
Pitonismo. 

PITONS.  m.  pl.  Gafetes  ensorrades  pera  les  per- 
sianes. 

PITOTA.  f.  Fam.  Menjar.    Comilona,  comilitona. 

BONA  PITOTA.  Loe.  fam.  Menjar  y  beure  abondant 
ab  festa,  alegría  y  regosig.  Gaudeamus. 

PITIPEU.  m.  Escala,  fuera,  etc.  Pitipié. 

PITPIT,  m.  Zool.  Mena  d'  aucells  conirrostres,  de 
bech  liaren,  punxagut  y  un  xich  corvat,  el  nac.  a  la 
base  del  bech,  obert  en  una  membrana,  y  la  cua  fent 
dues  puntes.  Té  1  pit  blau,   y  les  ales,  la  cua  y  la 


banda  superior  del  bech  negres.  Se  nodreix  de  lle- 
vors  y  d'  insectes  y  és  bastant  comú  a  la  nostra 
térra.  Pitpit.  ||  PIULA. 

PITRADA.  f.  Estirada  de  pit  que  donen  els  ani- 
máis posats  al  carro  per  arrencarlo.  ||  Cop  fort  que  's 
dona  ab  la  má  al  pit  d'  un  altre;  caiguda  de  pit.  Pe- 
chugón. ||  Met.  fam.  Reprensió  forta.  Reprimenda, 
rociada,  repasada,  sofrenada,  latigazo. 

PITRAL  m.  Corretja  del  ensellament  que  passa 
pél  pit  de  les  besties.  Petral,  pretal,  antepecho.  || 
Xarpa  pera  portar  penjada  la  carabaga,  etc.  Charpa. 

PITRALADA.  f.  PITRADA.  ||  Lo  que  cap  entre  la 
pitrera  y  la  camisa.  ||  pitrada. 

PITRERA.  f.  La  part  exterior  del  pit,  la  sina.  Pe- 
chuga, pechera.  ||  Vaqueta  forrada  de  córdoba  y 
plena  de  borra,  posada  al  pit  de  les  cavalcadures 
pera  que  puguin  tirar  del  carro  sense  ferse  mal. 

PITRERADA.  f.  Lo  que 's  porta  entre '1  pit  y  la 
camisa.  Pechugada. 

PIT-ROIG.  «i.  Ornit.  Aucellet  qne  deu  el  seu  notn 
a  la  circunstancia  de  tindre  M  pit  de  color  roig.  Pe- 
tirrojo. 

PITUÁ.  m.  Aparell  pera  daurar,  aplicanthi  or  en 
pols. 

PITUITA,  f.  Med.  Humor  fleuniátich  com  a  mochs. 

PITUITARI,  A.  adj.  Med.  Que  conté  o  desprén  pi- 
tuita. Pituitario. 

membrana  pituitaria.  Anal.  La  que  vesteix  la  ca- 
vitat  del  nac.  y  desprén  el  moch,  y  a  la  qual  s'  hi 
produeix  la  sensació  de  la  olor.  Membrana  pituitaria. 

PITUITÓS,  A.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  pituita. 
Pituitoso. 

PITURINA.  f.  Quim.  Alcolost  contingut  en  una 
planta  de  les  solanacies  y  empleat  a  la  medicina  ab 
el  nom  de  pituri. 

P1TXÉ.  m.  Gerro  de  flors 
ais  altars  y  a  les  columnes. 
||  Ter.  ibicench.  Gerro.  Jarro. 

PITXELL.  m.  ler.  Canta- 
ret  petit  ab  dues  anees,  un 
broch  gros  al  capdemunt  y 
un  de  petit  devant.  Cantari- 
ta  || Gerro  pera  posarhi  flors. 
Maceta,  florero.  ||  Eina  de 
fusta  cercolada  y  tapada  ab  un  broch  petit  per  beure. 

PITXELLA.  f.  Ter.  Cantaret  per  1'  istil  del  prece- 
dent,  pero  una  mica  mes  ampie  de  panxa.  Jarra. 

PITXELLET.  m.  dim.  Pichelete,  pichelillo,  ja- 
rrlco,  jarrillo,  jarrito. 

PITXER.  m.  Ant.  PITXELL.  ||  Ter.  de  Moya.  Gerro 
de  flors. 

PITXO.  m.  Tro?  de  fusta 
formant  punxa,  semblant  a 
una  baldufa,  que'ls  nois  fan 
bailar  pegantli  xurriacades. 
||  baldufa. 

PITXOL.  m.  Ter.  BALDUFA. 

PIU,  A.  adj.  Piados,  de- 
vot,  relligiós.  Pío.  ||  Benig- 
ne,  misericordiós,  compassiu. 
Pió.  II  S'  aplica  ais  cavalls, 
burros,  canaris  y  altres  ani- 
máis clapats  de  diferents  co- 
lors.  Pío.  ||  m.  Nom  propi  de 
home.  Pío. 

PIU.  ni.  La  punta  d'  algún 
ferro  ab  que  se  'n  assegura 
un  altre.  Espigón,  espiga.  || 
Llengüeta  de  les  romanes  o  un 
altracosasemblanta.  Lengüe- 
ta, fiel.  ||  Pega  de  ferro  o  águila  que  uneix  les  peces 
de  les  frontices,  etc.,  servintleshi  d'  eix  pera  que  pu- 
guin girar.  Espiga,  pasador.  ||  Obgecte  de  ferro  o  de 


Piíxell 


Piu:  i,  d'esquadra; 
2,  comú 


PIX 


PIX 


519 


Piula 


Piula  hortana 


fusta  a  mena  de  punxó  sortint.  j|  La  veu  deis  polis  y 
aucells.   Pío.  ||  El   tó   vibrant   de  la  campana,  de  les 
monedes,  del  acer,  etc.  II  La  veu  o  piscle  de  les  cria- 
tures 

PIU,  Piu.  La  veu  que 
fan  els  pollets  y  altres 
aucells.  Pío,  pío. 

NO  DIR  Piu.  fr.  NO 
PIULAR. 

NO  SENTIRSE  UN  PIU. 
fr.  Haverhi  un  protón 
silenci.  No  oírse  una 
mosca  ó  mosquilo. 

PIULA,   f.   Composi- 

ció   de  pólvora  y  pa- 

per  ab   tres    o    quatre 

dobles  pera  fer  altres  tants  pets  o  trons.  Tronera. 

II  Ornit.  Ab   aquest   nom 

s'anomenen  moltes  nienes 

d'  aucells:  bregadell, 

ROSSINYOL  BORT,   CUICUI, 
ZIN,  CURRIOL  XIULAIRE. 

PIULA  GROSSA.  Ornit. 
Aucell  del  genre  Anihns, 
crisectívol.  Pipí  de  las 
rocas. 

PIULA  HORTANA.  Ornit. 
SlT  GROCH,  HORTOLÁ. 

PIULADA,  f.  La  veu  y 
modo  de  piular.  Piada.  || 
Moltes  piules. 
PIULADIC,  A.  adj.  Qui  piula  molt. 
PIULADI£A.  f.  Seguit  de  piular.  Piador. 
PIULADOR.  m.  Qui  piula;  s'  usa  parlant  deis  au- 
cells de  caca.  Piador. 

PIULAIRE.  m.  piulador.  ||  Qui  fa  o  ven  piules. 
PIULAMENT.  m.  PIULADA. 

PIULAR,  v.  n.  Formar  els  pollets  y  aucells  certa 
veu  de  poca  duració.  Piar,  pipiar.  ||  Fer  sentir  la 
seua  veu  el  milá,  el  pardal,  etc.  Piar. 

NO  POGUER  PIULAR,  fr.  Se  diu  de  les  persones  quan 
están  enregullades  y  en  prou  feines  poden  parlar  ni 
ferse  sentir.  No  poder  gañir.  \\  Met.  Pera  denotar  que 
algú  deuría  callar  ateses  les  circunstancies  y  la  ma- 
teria de  que  's  tracta.  Mira  quien  habla. 

NO  PIULAR,  fr.  Met.  Callar.  No  chistar,  no  re- 
sollar. 

V1U  MES  QUI  PIULA  QUE  NO  QUI  XIULA.  Ref.  Indica 
que  solen  viure  mes  les  persones  de  temperament  de- 
licat  que  les  massa  robustes.  Más  puede  el  desmedra- 
do que  el  cebado. 

PIULCH.  m.  Med.  Excreció  de  pus  barrejat  ab  els 
orins.  Piulco.  ||  Instrument  de  cirurgía  en  forma  de 
xeringa.  Piulco. 

PIULET.  m.  El  piu  deis  aucells  petits.  Pío,  piada. 
||  L'  agut  y  desapacible  de  la  veu.  Chillido.  ||  El  so 
esdrident  deis  xiulets,  pifres,  graües,  etc. 
PIULETA.  f.  Ornit.  PASTORELLA. 
PIURÍA,  f.  Med.  Secreció  de  posterma  que  surt  ab 
1'  orina  y  s'  observa   a   les  afeccions  cróniques  de  la 
bufeta,  essent  comunament  sistemática  d' alguna  les- 
sió  a  1'  aparell  urinari.  Piuría. 
PIURNA.  Bot.  PEONÍA. 
PIVOS.  Bot.  POLL-GAVAIG. 

PIX.  f.  Veu  ab  que  les  criatures  expressen  les  ga- 
nes de  pixar.  Mea. 

PIX  (Barranch  del).  Hidrog.  Afluent  del  riu  Barra- 
dos, a  la  Valí  d'  Aran.  ||  -  (CASCATA  DEL).  En  el  me- 
teix  barranch. 
P1XA.  f.  PIXÓ. 
PIXACÁ.  m.  Bot.  HERBA  PUDENTA. 

PIXACANT.  m.  Bot.  Arbust  de  tulles  semblantes  a 
les  del  bolx  y  pié  de  punxes. 


PIXACUNILL.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  la  comarca 
de  La  Selva  a  una  mena  de  bolet  del  genre  Oricho- 
loma. 

PIXADA.  f.  Anl.  PIXARADA. 

PIXADOR.  m.  Lloch  pera  pixar.  Meadero.  ||  Qui 
pixa  molt  sovint.  Meón.  ||  Ter.  orinal.  ||  Canonet  de 
canya  que  's  posa  ais  cocis  al  passar  bugada  pera 
que  ragi  1'  aigua.  ||  Qualsevol  altra  cosa  per  ont  raja 
aigua. 

PIXADORS  (Coll  deis).  Orog.  Coll  del  Pírineu  g¡- 
roní,  al  capdemunt  de  la  valí  de  la  Qinestosa,  al  NE. 
de  Molió;  té  1,560  met.  d'  altitut. 

PIXAFREDA.  adj.  Ter.  fam.  Apocat,  poruch.  Ave- 
fría, ablandabrevas,  pendejo. 
PIXAFRET.  adj.  PIXAFREDA. 

PIXALLIT.  m.  Bot.  Planta  perenne  de  la  fam.  de 
les  compostes,  que  's  cría  en  abundor  ais  prats  y 
llochs  incults,  de  la  que  s'  usen  les  tulles  y  1'  arrel. 
D'  aquesta  planta  se  'n  extreu  una  reina  verda,  ma- 
teria dolqa,  nitrat  de  potassa  de  cals.  Amargón, 
diente  de  león  oficinal. 

PIXALLITS.  m.  Qui  's  pixa  sovint  al  Hit.  Meón 
PIXANER.  m.  PIXADOR,  2. 

PIXAR.  v.  n.  Buidar  la  bufa  de  I'  orina.  Orinar, 
mear. 

Pixar  ELS  ANGELETS.  Ploure  suaument.  Lloviznar. 
ATÚRAT,  QUE  Píxo.  fr.  Met.  Se  sol  dir  quan  no  's 
vol  fer  lo  que  un  altre  proposa.  A  tu  tía,  á  la  otra 
puerta. 

PIXARSE.  v.  r.  Orinarse  un  meteix.  Mearse. 
PíXARSE  DE  RIURE.  fr.  Riure  moltíssím.   Caerse  de 
risa. 

QUI  PIXA  CLAR  NO  NECESSITA  METGE.  Ref.  Ademes 
d'  usarse  en  sentit  literal,  significa  que  qui  és  inno- 
cent  pot  parlar  ab  tota  claretat.  Mear  claro  y  dar 
una  higa  al  boticario. 

QUI  'S  LLEVA  DEMATÍ  PIXA  ONT  VOL.  Ref.  QU!  'S 
LLEVA  DEMATÍ  TÉ  TEMPS,  etc. 

PIXARADA.  f.  La  porció  d' orina  que  's  treu  de 
una  vegada.  Meada.  |l  El  lloch  que  mullen  o  M  senyal 
que  deixen  a  térra  els  pixats.  Meada. 
PIXARADETA.  f.  dim.  Meadita 
PIXARELL.  m.  Ter.  ibicench.   Passarell.  Pardillo. 
PIXARELLES.  f.  pl.  El  vi  prempsat  d'  ínfima  quali- 
tat.  Aguapié,  aguachirle,  torcedura.  ||  Met.  Qualse- 
vol licor  de  poca  fortalesa  o  substancia.  Aguachirle. 
PIXARRADA.  f.  PIXARADA. 
PIXARRILLES.  f.  PIXARELLES. 
PIXARRÓ,  A.  adj.  Qui  pixa  molt.  Meón. 
PIXAT,  DA.  p.  p.  Meado.  ||  m.  pl.  Orins.  Meados, 
orines. 

ATRAPAR  AB  ELS  PIXATS  AL  VENTRE.  fr.  Sorpendre 
a  algú,  trovarlo  fent  alguna  cosa  que  volía  realisar 
ocultament.  Coger  á  uno  con  las  manos  en  la  masa. 

PIXATINTERS.  s.  y  adj.  Nom  que 's  dona  burles- 
cament,  per  la  gent  vulgar,  ais  dependents  d'  escrip- 
tori. 

PIXAVAGANT.  m.  Ter.  Vagabón,  sense  oficí  ni 
benefici.  Correntón,  golondrino,  corrillero,  azota- 
calles, polizón,  cerero,  placero. 

P1XAVÍ.  adj.  Persona  presumida  y  afeminada.  Pi- 
saverde. 

PIXAVINA.  adj.  Dona  presumida. 
PIXAYRE.  m.  PIXADOR,  2. 

PIXECÁ.  m.  Ter.  ibicench.  Bolet,  marísch.  Hongo, 
marisco. 

PIXERA.  f.  Ganes  d'  orinar.  Gana  de  mear. 
PIXERADA.  f.  PIXARADA. 

PIXIDÍCOLA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  diatomacies 
que  compren  algunes  algues  solitaries  que  sejornen 
en  les  aigües  dolces.  Plxidicula. 


520 


PIZ 


PLÁ 


Fixis 
(Museu  de  Vioh) 


PIXID1FER,  RA.  adj.  Bot.  Plantes  que  teñen  ur- 
nes  o  capsules  en  forma  de  caixa. 

PIXIDIRROSTRE.  adj.  Zool.  Au  que  té  el  bech  en 
forma  de  caixa. 

PIXÍDULA.  f.  Bot.  Les  capsetes  deles  moisés. 
PIXINIA.  f.  Zool.  Mena  d'  helmintits   parásits  que 
viuen  al  eos  deis  insectes. 

PIXIS.  m.  Copó  o  capqa  en  la 
qual  se  guarda  '1  Santíssini  Sagra- 
ment  o's  porta  ais  malalts.  Cupón. 
PIXÓ.  m.  Fam.  Memore  viril. 
||  adj.  La  persona  que  pixa  molt. 
Meon. 

PIXOT,   A.    Ictiol.   Peix   de  la 
fam.  deis  afidits.  Lorcha.  ||  FURA. 
PIXOTEJADOR,  A.  Qui   pixo- 
teja. 

PIXOTEJAR.  v.  n.  Pix  r  poch 
y  sovint.  ||  Fig.  En  sentit  figurat 
parlar  molt  y  sense  sustancia, 
anar  de  1'  un  lloch  a  1'  altre  ocu- 
pantse  de  tot.  Picotear. 
PIXOTER,  A.  adj.  La  persona  molt  xerraire  o  que 
va  de  1'  un  lloch  a  V  altre  parlant  molt.  Picotero. 

PIXOTERÍA.  f.  Murmurado.  ||  Vici  de  parlar  de 
tot  sense  solía  o  sense  dret.  Picotería,  charla. 
PIXÚM.  m.  Fam.  Mulladl?a  de  pixats.  Meada. 
PIZÁ  (Bartomeu).  Biog.  Inquisidor  mallorquí.  Va 
pendre  l'hábit  del  orde  dominicana  1'  any  1592  de 
rnans  del  prior  de  Palma  ira  Llorenc  Malferit.  Cur- 
sant  en  la  Universitat  de  Valladolit  va  ésser  atacat 
d'  epidemia.  Retornat  a  Mallorca  va  ésser  mestre 
d'  arts.  Havent  estat  director  espiritual  del  venerable 
fra  Julia  Font  y  Roig,  va  informar  de  la  seua  vida  y 
miracles.  Era  prior  de  Sant  Domingo  quan  el  Concell 
general  del  regne  va  designarlo  per  síndich  del  Regne 
en  la  cort  de  Felip  III,  havent  haguda  també  la  dele- 
gado del  brac  ecclesiástich  de  Mallorca.  Consultor 
y  calificador  del  Sant  Ofici  desde  1606.  Y  fet  inquisi- 
dor de  Tilla  en  1620.  Va  esser  consultat  pera  haver 
una  mitra.  Va  morir  a  les  derreries  del  any  1626, 
deixant  moltissims  escrits  origináis. 

PIZCUETA  Y  GALLEL  (Feliu).  Biog.  Escrlptor, 
polítich  y  periodista  contemporani  que  va  néixer  a 
Valencia  en  1837,  essent  una  de  les  figures  mes  re- 
marcables del  renaixement  valencianista.  A  la  seua 
ciutat  nadiva,  va  cursar  la  carrera  de  metge,  distin- 
gintse  per  T  acert  deis  seus  es- 
tudis,  essent  secretan  del  Ins- 
tituí médich  valencia,  y  cate- 
dratich  iníerí  de  la  faculíaf  de 
medicina  en  els  cursos  de  1876- 
77.  Va  colaborar  desde  1864  en 
el  periódich  Los  dos  Reinos,  de- 
fensaní  els  intents  de  T  unió 
ibérica  y  va  pendre  part  ais 
travalls  polftichs,  que  prepara- 
ren la  revolució  de  Septembre 
de  1868  Realisada  aquesta  fou 
elegit  En  Pizcueta  Secretari  de 
la  Diputació  Provincial  de  Va- 
lencia. Tres  anys  mes  tart  ab 
En  Peris  Valero,  va  trasladar- 
se a  Madrit  pera  desempenyar 
un  cárrech  important  al  ministeri  de  la  Governació. 
Va  fundar  a  Madrit  dirigintlo  fins  a  1874,  el  perió- 
dich La  Nación,  orgue  del  partit  radical  progressista, 
y  retornat  a  Valencia,  després  de  la  restauració,  afi- 
liantse  al  partit  república  d'  En  Ruiz  Zorrilla,  va 
entrar  a  la  redacció  del  Mercantil  Valenciano  enco- 
menantli  especialment  la  secció  literaria  d'  aquella 
publicació.  En  Pizcueta  va  retraures  de  la  política 
desde  llavors,  dedicantse  ab  especialitat  al  conreu 
de  les  lletres,  y  estampant  valiosos  travalls  seus  en 


Feliu  Pizcueta  y 
Gallel 


les  mes  significades  revistes  literaries.  Identificat  ab 
el  moviment  de  renaixen^a  valencianista,  fou  un  deis 
tnés  entusiastes  y  sa  competencia  en  assumptes  his- 
tórichs,  arqueologichs,  el  feu  distingir  presidint  tres 
vegades  la  corporació  El  Rat  Penat,  essent  vispresi- 
dent  del  Ateneu  científich  y  Uterari,  y  organisador 
de  alguns  certámens,  jochs  floráis  y  concursos.  Era 
inspirat  poeta,  havent  obtingudes  algunes  recom- 
penses, y  al  morir  en  1890,  va  deixar  una  munió  de 
noveles,  contes  y  altres  travalls  que  li  valgueren  ben 
guanyada  reputació  de  literat. 

PLÁ.  m.  Camp,  terreno  sense  alts  ni  baixos.  Llano, 
llanura.  ||  El  terreno  o  paviment  ont  hi  há  algún  edi- 
fici.  Plan,  plano.  ||  La  térra  plana  al  cim  de  les  mon- 
tanyes  o  altures.  Mesa,  meseta.  ||  El  punt  de  la 
mitja  que  no  's  minva  ni  creix,  sino  que  's  fá  segons 
1' ordre  regular.  Llano.  ||  PLAN,  1.  ||  La  descripció  o 
exposició  que's  fá  d' alguna  cosa  notantse  les  seues 
parts,  T  ordre  que  guarden,  etc.,  com:  el  pía  a"  un 
sermó.  Plan.  ||  adv.  m.  Certament.  Ciertamente.  || 
adj.  Llis,  igual,  sense  prominencia  ni  fondo.  Llano, 
plano.  ||  APLANAT.  ||  Met.  Fácil,  corrent,  que  no  té 
embrác,  ni  dificultat.  Llano.  ||  Descobert,  patent. 
Llano.  ||  Expiessió  pera  afirmar  ab  mes  forga,  com: 
ell  pía  ha  lograt  lo  que  pretenía.  Cierto,  ciertamente. 
||  Expressió  usada  irónicament  pera  negar  lo  que 
un  altre  assegura.  Si,  cierto;  sí  por  cierto  ||  Ant. 
REALC,  aixi  's  deia  en  pía,  en  llenguatge  vulgar.  || 
Ant.  El  fons  de  la  ñau.  ||  TRANQUIL,  quiet,  SOSSEGAT. 
||  adv.  m.  Ter.  raí. 

¡PLÁ  BÉ!  Loe.  ir.  ¡Buena  la  hemos  hecho!  ¡medrados 
estamos!  ¡estamos  lucidosl 

PLA  GEOmétrich.  Superficie  plana  paralela  al  ho- 
ritzó,  en  que  's  pinten  els  obgectes  reduits  a  menor 
magnitut.  Plano  geométrico. 

PLA  HORITZONTAL.  Superficie  plana,  que  passant 
per  la  vista  és  perpendicular  al  plá  óptich,  y  parale- 
la al  horitzó.  Plano  horizontal. 

DE  PLÁ.  fr.  Sense  cap  dificultat  ni   entorpiment. 

PLÁ  inclinat.  El  que  forma  ángul  obliquu  ab  la 
superficie  de  la  térra.  Plano  inclinado. 

PLÁ  ÓPTICH.  Superficie  transparent  que's  coloca 
entre  la  vista  y  Tobgecte.  Plano  óptico;  tabla. 

PLÁ  PARALEL.  El  que  comparat  ab  un  altre  sem- 
pre  disten  igualment,  y  mai  se  poden  trobar,  per  mes 
que  s'allarguin.  Plano  paralelo. 

PLÁ  VERTICAL.  Superficie  plana  perpendicular  al 
horitzó  y  al  plá  geométrich.  Plano  vertical. 

AL  SÁ  Y  AL  PLÁ.  fr.  Senzillament.  A  la  pata  la 
llana. 

PLÁ  RAMPANT.  Plano  inclinado. 

assentar  o  posar  DE  plá.  fr.  Posar  alguna  cosa 
de  modo  que  descansi  per  la  part  mes  plana.  Poner 
de  plano. 

Ben  plá.  Loe.  Ben  cert.  Por  cierto,  muy  bien. 

CANT  plá.  Canto  llano. 

caure  DE  plá  o  tot  PLÁ.  fr.  Caure  de  Ilarch  a 
llarch.  Caer  de  plano. 

DE  PLÁ.  m.  adv.  Enterament,  clara  y  manifesta- 
ment.  Llanamente,  de  plano.  ||  For.  Excusant  moltes 
formalitats  judicials.  De  plano. 

PEGAR  de  plá.  Pegar  ab  1'  ampie  d'  alguna  eina  de 
tall,  o  ab  la  má  oberta.  Dar  de  plano. 

LES  RENDES  PLANES,  fr.  Ant.  Tan  solamente  las 
riendas. 

PARLAR  PLÁ  Loe.  Ant.  DONARSE  A  ENTENDRE,  FER- 
SE  ENTENDRE. 

PLÁ  (Joaquím).  Biog.  Jesuíta  nadiu  d'  Alcover 
(Tarragona)  ont  va  néixer  en  1' any  1745,  morint  a 
Roma  al  1816.  Entrat  a  la  companyía  de  Jesús,  va  de- 
dicarse ais  estudis  de  filología,  y  quan  1'  expulsió 
deis  jesuites,  els  coneixements  que  posseía  en  les 
llengües  hebraica,  grega,  alarb,  provenga!,  italiana 
y  altres,  aixis  com  al  ensemps  les  seues  aficions  bi- 
bliográfiques,  motivaren  que  fos  nomenat  segón 
bibliotecari  de  Ferrara,  y  mes  endevant  professor  de 


Dic.  (ai  . 


IbllTS  - 

¡te  Soguera, 


Torra 


era  d'£¿ 


SIGNES 

*++♦  Limit  ¿L'Estat 

„      Parttt 

Ferrocarril, 

>.        económich. 
=    Carretera, 

—    Cami  carreter 

,,      vehinal 

O       Cap  de  Parttt 

®       Tila,  de  mes  de  Sooo  Jia.b. 

O       Vila         „  1ooo    „ 

o       Pable 

+      Ermita  óSantaari 

Escala 

5  nt  j 

J — j i_ 


DlC.    CAT. 


Plá  de  Lleida 


Lleida:  Rambla  de  Ferrán. 


Entrada  ais  Camps  Elisseus. 


k        i 


Lleida:  Vista  general  de  la  ciutat. 


El  Segre  y  la  part  baixa  de  la  ciutat. 


Absis  de  la  Catedral. 


Plá  de  Lleida 


^&&^'^¿^::;*j,&&** 


Entrada  del  Canal  de  Pinyana. 


Vores  del  r¡u  Segre. 


Iglesia  de  Seros. 


Ermita  de  Avinganya.  Avinganya:  Porta  d'entrada  de  l'Iglesia. 


F'"f  | 


Balneari  d'  Alcarraq. 


Ruines  de  Sant  Ruf. 


Dic.  Cat. 


Caxdana^gZtiie/     JL  °  \      U^Caaat  Jg%       í 


■'  >-:- 


CT      ^ 


m      oMojdXU   // 
1  ><    *»  o¿ 


¡Cásieñnou 

&    «o  W^f^W5 

es    p».  ¿Sunalb/,-//    }  ,.,,  tx  ,\\^ 

v  *->-- ¿)  vv    -'    ;     v'JV-  """*  ' 

»  ^ ^--ÍÜ^flLo,0     ^   Visase 


/O 


,./  Salelles  1 


ScOeOes 

,-i.^'/c,"í;w"-c«*'"'""" ' " '"'"" 


^!mr<jKJe<'<'J<lers  ^ 


* 


SIGNES 

-  ++♦  Limit  ¿L'Estat 

„      Partit 

___  Ferrocarril 

,.        económica. 

=  Carretera. 

Cami  carreter 

,.      vehinal 

O  Cap  de  Partit 

®  VUa  demésdeóooohab. 

q  Tila          ,.          tooo     „ 

o  PobU 

+  Ermita  o  Santuari 


"Reniñas       ¡\     M  *f  \ 


O 


^ 


Escala 

5 
I I I 


10  Kms 


DlC.  CAT. 


Plá  de  Bages 


i  mí  vmú 

1 1  I  « 


Vista  general  de  Manresa.  —  Pont  del  tramvía  de  Berga.  —  Carrer  de  Costirell  y  Tutetes.  —  Castell  de  Balsareny. 
—  Vista  de  Sallent.  —  Viladordis:  Roques  deis  tres  salts.  —  Vista  de  Sant  Benet  de  Bages,  abans  de  la 
restauració.  —  Claustre  de  Sant  Benet  de  Bages, 


PLÁ 


PLÁ 


521 


caldea  a  1'  universitat  de  Bolonia  y  director  de  la 
Biblioteca  Barbei  ina  a  Roma.  Dominava  les  litera- 
tures  de  les  Mengües  clássiques,  poguent  per  aixó 
escriure  niolts  i  ti  portants  travalls,  que  per  dissort, 
resten  inéciits.  Havfa  publicat  poesíes  en  parla  grega, 
y  entre  les  seues  obres,  cal  esmentar  la  titolada 
Origen  de  la  poesía  italiana  y  noticias  de  los  más  an- 
tiguos rimadores  de  esla  erudita  nación. 

—  (BERNAT  DE).  (PLANO  en  els  documents  antichs). 
Biog.  Personatge  de  fináis  del  sigle  XIII,  a  qui  el  rei 
Jauuie  II  designa  pera  mestre  de  les  obres  reíais  de 
Valencia.  Segons  alguns  autors,  ell  o  be  altre  del 
propi  noni,  va  compondré  un  tractat  De  virtutibus 
leologicis,  viliis  et  peccatis. 

—  (francesch).  Biog.  Escriptor  y  jesuíta  cátala. 
Nat  a  Mataró  l'any  1734.  Va  entrar  a  la  Companyía 
en  1750.  Abatís  havía  cursat  filosofía,  y  n' Qra  mestre 
a  Barcelona  quan  el  decret  del  rei  Caries  III  va  ex- 
patriar ais  jesuítes,  haventsen  anat  aleshores  a  resi- 
dir a  Genova,  ont  va  publicar  son  llibre:  Philosophiam 
politicam  tribus  complexam  tomis. 

—  Y  RAVE  (EUGENI).  Biog.  Catedrátích  y  enginyer. 
Nata  Barcelona  y  rnort  en  la  meteixa  l'any  1887, 
essent  enginyet  quefe  de  segona  clase.  L'any  1874 
era  ajudant  de  la  Escola  especial  de  Boscos,  ocu- 
pant  la  cátedra  de  zoología,  üesprés  va  formar  en 
la  Comissó  del  Mapa  forestal,  essent  cuefe  del 
«Negociado  de  Montes»  al  ministeri  de  Foment  en 
1881-85.  Es  autor  de  distints  manua's  tractant  de 
conreus  agiícols,  deis  arbres  fruiters,  del  culliter 
de  fustes;  empró  l'obra  mes  important  d'ell  es  la  ti- 
tolada: Maderas  de  construcción  naval,  Madrit,  1874. 
Va  colaborar  en  revistes  de  la  llur  especíalitat. 

—  Y  BO  (SALVADOR).  Biog.  Pintor  contemporani, 
que  va  néixer  a  Sueca  1'  any  1848,  seguint  els  pri- 
mers  estudis  ai  tístichs  a  1'  Academia  de  Valencia,  en 
quina  va  ferse  remarcar  per  la  sena  aplicado  y  ap- 
tituts.  S'  havía  consagrat  ab  éxit  a  la  transcripció 
de  la  naturalesa  morta,  essent  niolt  elogiats  els  qua- 
dros  de  flors,  bodegons,  caga  morta,  etc.   Les  alego- 

ries  La  Música  y  la  Fidelitat  del 
gos,  foren  molt  discutits,  mes  li 
valgueren  encomis,  fonamentant 
la  seua  reputació  d' artista  con- 
sumat. 

—  Y  VILA  (FRANCESCH).  Biog. 
Escenograf  molt  remarcable,  que 
va  néixer  a  Barcelona  morint  a 
Madrit  1'  any  1878.  Ademes  de 
les  decoracions  y  deis  telons  de 
boca,  pintats  pera  e's  principáis 
teatres  de  Madrit  y  de  Barcelo- 
Francescb.  Plá  y  Vila  nai  de  la  genial  decoració  de  mol- 
tes  vivendes  y  establiments,  fou 
En  Plá  autor  del  panorama  de  la  guerra  civil,  que  va 
exposarse  l'any  1875  al  teatre  de  la  Sayuela  de  Ma- 
drit, mereixent  bon  concepte  de  la  crítica  artística. 

PLÁ  ALEMANY.  Geog.  Al  camí  de  Camprodón  al 
Vernet,  prop  de  la  rivera  del  Mantet,  a  la  vora  de  la 
valí  que  descendeix  del  Pich  de  la  dona.  ||  —(DE  BA- 
GET).  Orog.  Al  Bergadá,  un  deis  cimals  que  tanca 
el  Plá  d'  Anyella,  fent  costat  ab  el  Puigllangada  y  el 
cim  del  Ginebrar,  prop  de  la  Valí  del  Rigart.  ||  — 
(BALLADOR).  Orog.  Al  cim  deis  cingles  de  les  Canals, 
a  les  valls  del  Llerca.  al  camí  que  mena  a  la  Canal 
de  Sant  Aniol.  ||  —  (D'anyella).  Orog.  Al  nort  del 
Bergadá;  és  una  hermosissima  plana  de  pasturatges, 
verda  y  regalada.  ||  — (CASTAnyer).  Orog.  Plá  del  Pi- 
rineu,  a  934  niet.  ú'  altitut;  és  a  la  vora  de  La  Muga 
y  a  niitjorn  de  Sant  Lloren?  deis  Cerdans,  departa- 
ment  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  — CASTELL  (COLL  DE). 
Orog.  Collada  del  Vallespir  a  1,182  inet.  d'altiiu, 
entre  les  valls  de  La  Menera  y  la  de  Plá  Castell.  || 
—  (DE  MULLATS).  Orog.  Plá  a  900  met.  d'  altitut,  en- 
tre Montral  y  Capafonts.  És  graudiós  y  tallat  per 
tots  costats  per  altes  cingleres.  ||  —  (cubila).  Orog. 
cíe.  cat.—  v.  II.  — 66. 


segell  de  Plá  de  Cabra 


Puig  al  S.O.  del  Coll  del  Pal  a  la  comarca  de  Cam- 
prodón, al  camí  de  la  serra  Cavallera.  ¡|  —  (D'  ANYE- 
LLA). Orog.  Al  Bergadá,  entre  la  collada  de  les  Tor- 
tes  y  el  cim  de  Ginebrar,  prop  de  la  divisoria  del 
Rigart  y  del  riu  de  la  Molina.  ||  —  (de  BASSÁ).  Orog. 
Plá  a  600  met.  d' altitut,  sobre 'I  Camp  de  Tarrago- 
na, entre  La  Selva  y  Alcover,  dominantse  tot  el  Camp 
y  les  Balears.  ||  —  (d'  AROLS).  Orog.  A  la  vora  del 
torrent  d' Arols,  al  Bergadá,  passades  les  Mulleres, 
ont  s' atravessa  el  camí  de  Castellar  a  Gavarrós,  a 
una  altitut  de  1 360  met.  s'  ni  trova  aquest  plá,  un 
deis  mes  pintoresclis  d'  aquella  comarca.  ||  — (DE  BA- 
GES).  Vegis  BAGKS  (PLÁ  DE). 
||  —(DE  BARCELONA).  Vegis 
BARCELONA  (PLÁ  DE).  ||  —(DE 
CABRA).  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia y  dióc.  de  Tarragona, 
part.  jud.  de  Valls;  és  al  peu  de 
una  montanya,  a  la  carretera 
de  Valls  a  Sarreal ,  y  té  1,919 
habitants.  ||  — (DE  CORRONCUY). 
Geog:  Caseriu  del  dist.  muni- 
cipal de  Viu  de  Llevata,  prov. 
de  Lleida.  ||  —(DE  L'ESPLUGA). 
Orog.  Collada  del  Bergadá,  al 
encreuament  del  cim  deis  Escar- 
padors  ab  el  camí  de  La  Pobla  a  Montgrony.  Está  a 
1260  metres  d' alt,  a  la  partió  d' aigües  del  Mardás 
y  de  1' Arija,  al  límit  del  RipoIIés  ab  el  Bergadá.  ||  — 
(DEL  CASTELL).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Palma  de 
Mallorca,  a  les  Balears,  emplacat  a  un  kilometre  de 
la  capital.  ||  —  (DE  LA  PERXA).  Orog.  Al  Bergadá  en- 
tre les  rieres  de  Avá  y  de  Clora  prop  de  la  casa  de 
Lluert  y  la  iglesieta  de  Sant  Cerní  de  Ciará.  ||  —  (DE 
L'ORRI).  Orog.  En  un  serradet  del  Bergadá,  al  camí 
de  Sant  Roma  al  Coll  deis  Cortáis.  ||  —  DE  lleida.  La 
térra  plana  que  s'  extén  a  un  costat  y  altre  del  Se- 
gre,  ais  voltants  de  la  ciutat  de  Lleida  y  baix  Urgell. 
||  —  DE  PUJALS.  Plá  de  la  serra  de  Montgrony,  prov. 
de  Girona;  és  al  S.E.  de  Nava,  entre  la  Valí  de  Ribes 
y  M  Bergadá,  y  té  2,061  metres  d'  altitut.  ||  —  DE  NA 
TESA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Marratxí,  part.  jud. 
de  Palma  de  Mallorca.  ||  —  DE  LES  COMEDIES.  Nom 
que  abans  se  donava  a  la  plaga  que  hi  há  devant  del 
Teatre  Principal,  de  Barcelona.  ||  —  de  SANT  TIRS. 
Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bísb.  y  part.  jud. 
de  la  Seu  <¡'  Urgell;  és  a  la  vora  del  Segre  y  té  417 
hab.  ||  —  DE  SANTA  MARÍA.  PLÁ  DE  CABRA,  prOV.  de 
Tarragona.  ||  —  DE  SON  nebot. 
Lloch  d  escás  veinat  al  terme 
de  Marratxí,  part.  jud.  de  Pal- 
ma de  Mallorca.  ||  —del  pena- 
DÉS.  Poblé  de  la  prov.  y  bisbat 
de  Barcelona,  part.  jud.  de  V¡- 
lafranca  del  Penadés;  és  a  tra- 
montana d'  aquesta  vila,  a  la 
vora  de  la  riera  de  la  Llacuna, 
y  té  1,112  hab.  Orog.  La  térra 
plana  que  s'  extén  al  redós  de 
Vilafranca  y  que  forma  la  part 
baixa  o  plana  de  la  comarca  dita 
del  Penadés.  ||  —DE  LA  BATERÍA. 
CAMP  DELS  EMIGRANTS.  ||  —  DE 

LA  calma.  Plá  dalt  del  Montseny;  té  1,312  metres  de 
altitut.  ]|  —  DE  LES  BARRAQUES.  A  la  serra  que  separa 
la  valí  d'  Estremera  de  la  del  Bigart  al  Bergadá,  a  la 
altura  de  1,892  metres.  ||  —  DE  les  PASTERES.  A  la 
comarca  de  Camprodón,  al  extrem  superior  de  la  se- 
rra Cavallera.  ||  —  DE  MATABOUS.  Célebre  plá  al  coll 
de  Panicars.  ||  —  Guillem.  Plá  del  Pirineu,  a  2,302 
metres  d'  altitut,  al  S.E.  de  PI,  antich  Conflent,  de- 
partament  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  —JUGADOR.  Pia- 
net  a  1,350  metres  d'  altitut,  entre  les  rieres  de  la 
Ginestosa  y  de  Rocabruna,  a  llevant  de  Molió,  prov. 
de  Girona.  ||  —  REDÓN.  Planell  gaire  bé  rodó,  al  Vall- 
espir, mes  engá  de  la  coma  del  Tech,  passats  els  es- 
carpaments  de  Roja   y  1'  espadat  de  Costabona.  ||  — 


Segell  de 
Plá  del  Penadés 


522 


PLA 


PLA 


ROSSELL.  Plá  a  2,040  metres  d'  altitut,  al  S.E.  de  Pí, 
antich  Conflent,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  — 
DEL  ROSSELLÓ.  La  térra  baixa  que  forma  la  plana  del 
Rosselló,  del  mar  fins  a  les  Alberes  y  Corberes.  ||  — 
SEGALÁ.  Plans  de  pasturatge,  al  Conflent,  entre  les 
vessants  de  Roja  y  les  de  la  rivera  de  Riuset,  que 
pren  les  aigües  de  la  Font  de  Plá  Segalá  o  de  Poma- 
rola.  ||  —  TRAVÉ.  Plá  y  casa  de  Pagés,  a  1,250  metres 
d'  altititut,  a  ponent  de  Sant  Privat  de  Bages,  a  la 
partió  de  les  provincies  de  Qirona  y  Barcelona.  ¡1  — 
DEL  TORN.  Orog.  En  la  valí  del  Inyola,  a  la  Valí 
d'  Aran. 

PLACA,  f.  Numis.  Moneda  de  sis  o  set  diners  y 
malla  o  dos  asos  y  mitg,  que  corría  antigament  a 
Espanya.  Placa.  ||  La  insignia  o  venera  d'  alguna  de 
les  ordres  reíais,  que  's  porta  brodada  a  la  casaca. 
Placa  ||  En  fotografía  se  diu  del  plá  degudament 
preparat  ont  s'  lii  fórmenles  imatges.  Placa.  ||  Mecan 
placa  fusible.  ||  Válvula  de  seguretat  GIRATORIA.  || 
Espai  reduit  de  vía  movible  al  voltant  d'  un  eix  co- 
locat  al  centre,  que  si  és  de  majors  dimensions,  se 
anomena  plataforma,  y  a  les  estacions  de  camí  de 
ferro  s'  utilisa  pera  cambiar  de  vía  els  vagons.  ||  Med. 
Crosta  o  taca  a  la  pell,  produida  per  alguna  nialal- 
tía,  especialment  les  venéries.  Placa. 

PLACABILITAT.  f.  Qualitat  de  placable. 

PLACABLE,  adj.  APLACABLE. 

PLACAMENT.   ni.   L'   acció   d'  aplacar.    APLACA- 

MENT. 

PLACAR,  v.  a.  Aplanar.  ||  APLACAR. 

PLACAR.  Ter.  Arañes.  VIDRIERA. 

PLACATIU,  VA.  adj.  y 

PLACATORI,  A.  adj.  Que  aplana  o  aplaca.  Placa- 
torio. 

PLAC.  m.  PLACO. 

PLACA,  f.  Lloch  espaiós  dins  de  les  poblacions. 
Plaza.  ||  El  lloch  ont  se  venen  els  comestibles  y  al- 
tres  coses.  Plaza.  ||  Fortalesa.  Plaza.  ||  Ofici,  empleu. 
Plaza.  ||  Lloch,  paratge.  Sitio,  puesto,  lugar.  ||  Lloch 
espaiós  regularment  rodó,  ab  comoditat  pera  veure 
funcions  publiques,  com:  placa  de  toros,  etc.  Plaza, 
circo.  ||  ¡nterj.  Pera  fer  lloch.  [Plaza,  plaza!  ¡lugar, 
lugar!  ||  L'  allistament  que  s  fa  ais  llibres  del  govern 
del  que  voluntariament  se  presenta  pera  servir  de 
soldat.  Plaza.  ||  Empleu,  colocació.  Plaza 

PLACA  alta.  Fortificado  superior  al  terraplé.  Pla- 
za alta,  caballero. 

PLAQA  baixa.  Batería  que  s  posa  a  un  flanch  o 
costat  retirat.  Plaza  baja. 

plaqa  D'  armes.  Lloch  o  ciutat  fortificada.  Plaza 
de  armas.  \\  Lloch  destinat  pera  les  municions,  armes 
y  maquines  de  guerra.  Plaza  de  armas. 

PLAQA  DE  BOUS.   Ter.  PLAQA  DE  TOROS. 

PLAQA  DE  COMERS.  La  població  ont  se  n'hi  fa  molt. 
Plaza  de  comercio. 

PLAQA  DE  TOROS.  Aquella  ont  s'  hi  toreja.  Plaza  de 
loros,  coso. 

plaqa  IRREGULAR.  Fort.  La  que  no  té  iguals  els  cos- 
tats,  els  ánguls  y  Ms  baluarts.  Plaza  irregular. 

PLAQA  MORTA.  Mil.  El  lloch  d'  un  o  mes  soldats 
que  hi  há  buit  a  una  companyía,  aprofitantse  '1  capi- 
tá  del  sou  que  'ls  hi  correspondría.  Plaza  muerta. 

PLAQA,  que'l  reí  HO  MANA.  Loe.  fam.  Que  usen  els 
nois  en  certs  jochs  pera  tindre  temps  de  fu?ir.  Plaza. 

PLAQA  regular.  Fort.  La  que  té  iguals  tots  els 
costats,  ánguls,  baluarts  y  demés  parts  de  defensa. 
Plaza  regular. 

PLAQA  VIVA.  Mil.  La  del  soldat  qu'  encara  que 
no  estigui  present  se  compta  com  si  hi  fós.  Pla- 
za viva. 

plaqa  volant.  Soldat  que  suposa  '1  capitá  sois 
pera  les  revistes.  Plaza  volante. 

assentar  plaqa.  fr.  Mil.  Ferse  soldat  voluntaria- 
ment. Sentar  plaza. 

COSA  DE  plaqa.  Placero. 


DONAR  plaqa  al  peregrí.  fr.  Senyalar  lloch  ont 
s'  ha  de  posar  el   passatger.    Dar  sitio  al  pasa/ero. 

DEMANAR  PLAQA.  fr.  Al  joch  de  pilota,  és  pregun- 
tar ais  que  miren  si  la  jugada  s' ha  fet  segons  llei. 
Pedir. 

DESGUARNIR  una  PLAQA.  fr.  Mil.  Treuren  la  guarni- 
do. Desguarnecer  una  plaza. 

evaquar  la  plaqa.  fr.  Mil.  Abandonar  un  punt 
fortificat.   Evacuar  la  plaza. 

eixir  A  LA  plaqa.  fr.  Publicarse  alguna  cosa  ocu- 
ta.   Salir  á  plaza. 

fer  plaqa.  fr.  Fer  lloch,  desembragar  algún  punt 
pera  que  s'  hi  pugui  passar.  Hacer  plaza.  |]  Expo- 
sar les  mercaderíes  y  queviures  a  les  places  de  mer- 
cat  pera  véndreles.  Hacer  plaza. 

PASSAR  PLAQA.  fr.  Ésser  una  persona  tinguda  en 
concepte  d'  alguna  cosa,  com  de  valenta,  de  sabia, 
etc.  Generalment  s'  aplica  a  qui  'n  té  sois  la  fama  y 
no  'ls  fets.  Pasar  plaza. 

POGUER  VENDRÉ  AL  MITG  DE  LA  PLAQA.  fr.  Poguer 
obrar  algú  ab  lübertat,  sense  por  de  que  M  puguin 
avergonyir.  Poder  ir  con  la  cara  descubierta. 

SOCORRER  LA  PLAQA  fr.  Introduir  queviures  o  Iio- 
mens  a  la  plaga  setiada.  Socorrer  la  plaza. 

TINDREN  PER  DURNE  A  LA  PLAQA.  fr.  Tindre  sobres 
d'  alguna  cosa.  Tener  para  dar  y  vender. 

trelre  A  plaqa.  fr.  Met.  Publicar  alguna  cosa 
oculta.  Sacar  á  plaza  ó  á  la  plaza;  echar  en  ó  á  la 
plaza. 

PLACA.  Geog.  Barri  del  terme  de  Pego,  prov.  de 
Alacant. 

PLACEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  placeja. 

PLACEJAR.  v.  a.  Fer  manifesta  alguna  cosa  par- 
lantne  públicament.  Publicar,  traer  por  las  plazas. 
||  Fer  plaga  aplanant  el  terrer.  Placear.  ||  Semblar 
una  plaga,  tindre  categoría  de  plaga.  Placear.  II  Por- 
tar a  la  plaga  o  mercat  els  genres  per  vendré  a  la 
menuda    Placear.  ||  Vagar  per  les  places.  Placear. 

PLACELL.  m.  Paratge  del  mar  ont  1'  arena  és  a 
flor  d'  aigua  y  no  s'  hi  pot  navegar.  Banco. 

PLACELLA.  f.  dim.  PLACETA.  ||  PLACELL. 

PLÁCEM.  f.  Enhorabona,  expressió  falagadora  per 
un  fet  prósper  o  satisfactori.  Felicitación,  pláceme. 

PLACENT,  A.  adj.  Que  plau  o  agrada.  Agradable 
||  PLAYENT. 

PLACENTA,  f.  Bol.  Nom  que  's  dona  a  la  part  in- 
terna del  pericarpi,  a  la  que  hi  há  íntimament  unides 
les  llevors,  ja  immediatament,  o  ja  per  medi  del  cor- 
dó  melical.  Placenta.  I|  Zool.  Massa  d'  apariencia  es- 
ponjosa, blanca,  rodonejada  y  un  poch  oblonga  com 
de  figura  de  coca.  Una  de  les  seues  cares  s'  adereix 
a  la  superficie  interior  del  úter  y  de  1'  altra  'n  surt  el 
cordó  melical  que  acaba  ab  el  melich  del  feto.  Pla- 
centa. 

PLACENTARI.  m.  Nom  que  's  dona  al  conjunt  de 
moltes  placentes,  o,  lo  qu'  és  lo  meteix,  a  aquella 
part  del  endocarpi  ont  hi  há  agafades  les  llevors, 
composta  essencialment  deis  vasos  conductors  de  la 
fecundació  y  de  la  nutricio.  Placentario. 

PLACENTER,  A.  adj.  Alegre,  festiu.  Placentero, 
risueño,  jovial.  ||  playenter. 

PLACENTERAMENT.  adv.  m.  D' una  manera  pla- 
centera y  agradable. 

PLACER,  A.  adj.  Qui  compra  o  ven  a  la  plaga. 
Placero.  ||  Qui  ganduleja  per  les  places.  Placero. 

PLÁCET.  m.  Jurisp.  La  petició  que  s'endrega  a  un 
tribunal  pera  obtindre  audiencia.  ||  Consentiment  pera 
comparéixer  al  fur  ecclesiástich.  Plácet. 

PLACETA,  f.  dim.  Plazuela,  placeta,  placica, 
placilla,  placita. 

PLACÉVOL,  A.  adj.  AGRADABLE.  ||  COMPLAENT. 

PLACÉVOLAMENT.  adv.  D'  una  manera  placévo- 
la.  Plácidamente. 

PLACH.  Loe.  ant.  Me  plau.  Pláceme,  me  gusta. 


PLA 


PLA 


523 


PLACÍA.  Tetnps  del  verb  plaure.  Place,  pluga. 
PLACIBLE,  adj.  Agrados. 
PLÁCIDAMENT.  adv.  D'  una  manera  plácida. 
PLACIDEA.  f.  Ter.  valencia.  PLACIDESA. 
PLACIDESA.  f.  Benestar,  calma,  placibilitat. 
PLAC1DIA   (Gala).    Biog.    Princesa  romana,  filia 
de  Teodosi  I  y   germana  d'  Arcadi  y  de  Honori,  que 
va  figurar  a  1'  historia  antiga  de  Catalunya,  per  ha- 
ver  sigut  moller  d'  Ataulf,  rei  deis  wisigoths,  que 
tenia  la   cort  a  Barcelona.    Al   pendre   la   ciutat   de 
Roma,  les  tropes  d'  Alarich,  al  any  410,  fou  feta  pre- 
sonera,  casantse  poch  temps  després  ab  Ataulf,  y  al 
morir  aquest  ab  Constanci,  general  d'  Honori,  essent 
inare  de  Valentiniá  III,  y  emperatriu  regenta  a  la  mi- 
noritat  d'  aquell  príncep.  L'  historia  d    aquesta  dona 
va  inspirar  al  eminent  poeta  cátala  En  Ángel  Qui- 
mera una  de  les  seues  primeres  tragedies,  en   1878 
representada  al  Teatre  Principal  de  Barcelona,   in- 
terpretant  els  papers  alguns  deis  autors  que  figura- 
ven  llavors  en  el  deixondiment  de  la  nostra  literatura. 
PLACIDIBILITAT.  f.  Condició  de  plaient  que  té 
una  cosa.  Placidibllldad. 
PLACIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Placidísimo. 
PLAC1DITAT.  f.  Placidesa. 
PLACIMENT.  m.  Qrat,  gust. 

PLÁCIT.  adj.  Quiet,  assossegat,  tranquil.  Plácido. 
II  n.  p.  Plácido. 

PLAQO.  m.  Temps  que's  dona  a  algú  pera  respon- 
dre  a  un  cárrech,  pagar  un  deute,  etc.  Plazo.  ||  Ter- 
nie  o  espai  de  temps,  estipulat  péls  que  contracten,  o 
fixat  per  la  llei,  pera  la  duració  o  compliment  de  les 
obligacions,  aixís  com  el  que  la  llei  estableix  pera 
1'  exercici  deis  drets  y  de  les  accions. 

CORRER  EL  PLACO,  fr.  Anar  seguint  el  temps  con- 
cedit  pera  alguna  cosa.  Correr  el  plazo. 

SENYALAR  PLACO,  fr.  Determinar  el  día  en  que  se 
ha  de  fer  alguna  paga,  etc.  Poner,  señalar  plazo. 

PLACODIA.  Bot.  Genre  de  moisés,  que  creixen  a 
les  pedrés  y  a  les  parets,  arrelant  poques  vegades  a 
térra  ni  a  1' escoria  deis  arbres. 

PLACODINA.  f.  Min.  Subarsenlur  de  níquel.  Pla- 
codina. 

PLACUNOPSE.  m.  Paleont.  Molusques  fóssils  tro- 
vats  ais  terrenos  primaris,  a  la  cauca  carbonífera  y 
en  la  oolita  jurásica. 

PLADAROSIS.  f.  Med.  ant.  Llupia  blanca  que  sol 
sortir  a  les  pálpebres.  Pladarosis. 
PLAENCA.  f.  Acció  y  efecte  de  plaure.  PLAER. 
PLAENT,  A.  adj.  PLAYENT. 
PLAENTMENT.  adv.  m.  Ant.  PLACENTMENT. 
PLAER.  m.  PLER. 

FES  PLAER  E  NO  GUARDATS  A  QUÍ.  Ref.  ant.  FES  BÉ 
Y  NO  MIRIS  A  QUÍ. 

PLAESENTAYAR.  v.  n.  Ant.  PLAURE. 
PLAFÓ.  m.  Arq.  Cada  un  deis  adornos  quadrats  o 
poligonals  que  's  posen  ais  sostres  o  a  les  voltes 
deis  edificis.  Artesón.  ||  m.  Motllura  en  les  finestres 
y  altres  portes.  Ataire,  entrepaño.  ||  Espai  plá  de 
fusta  o  pany  de  paret  enquadrat  entre  montants,  pi- 
lastres  o  cosa  análoga. 

PLAFONAT.  m.  Conjunt  de  plafons  d*  un  sostre. 
Artesonado. 

PLAGA,  f.  Calamitat  gran,  com:  peste,  fam,  etc. 
Plaga  il  Ant.  nafra,  llaga.  ||  Met.  Abundancia  d'  al- 
guna cosa  dolenta.  Plaga. 

PLAGA,  adj.  Home  alegre  divertit  y  graciós.Cho- 
carrero,  truhán,  mojarrillo,  bufón.  ||  Qui  obra  in- 
consideradament.  Bobo,  sandio,  loco. 

FER  EL  PLAGA,  fr.  Fer  el  boig.  Truhanear,  bufonear- 
se. ||  Moure  gresca,  divertirse  ab  estrépit.  Loquear. 

esser  el  plaga  DE  LA  parroquia.  Esser  el  mes  di- 
vertit de  tots. 


PLAGADÍSSIM,  A.  adj.  Molt  plagat. 
PLAGADURA.  f.  Llagadura. 

PLAGAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  tonta.  Ton- 
tamente, neciamente,  locamente. 

PLAGAR,  v.  a.  Ant.  FERIR,  NAFRAR,  LLAGAR.  ||  Om- 
plir  una  superficie,  acumular.  Plagar. 
PLAGARÍA,  f.  PLAGACITAT. 

PLAGACITAT.  f.  Disbarat,  tontería,  necedat.  Bo- 
bería,  locura,  sandez,  desatino.  ||  Graciositat.  Cho- 
carrería, truhanería,  bufonada. 

dir  plagacitats.  fr.  Dir  disbarats.  Hablar  neceda- 
des, disparates,  desatinos.  \\  Dir  paraules  xistoses. 
Chocarrear. 

FER  PLAGACITATS.  fr.  Obrar  tontament.  Desaliñar, 
hacer  disparates  ó  desatinos.  ||  Fer  coses  que  facin 
riure    Hacer  bufonadas,  truhanerías. 

PLAGACA.  m.  aum.  Subgecte  molt  tonto.  Boba- 
licón, bobón,  bobazo. 

PLAGAT,  DA.  p.  p.  LLAGAT,  FER1T ,  NAFRAT.  || 
Pié,  farcit.  Plagado. 

PLAGE.  f.  Ant.  PLATJA. 

PLAGER.  ni.  PLATGER. 

PLAGERI.  f.  PLATGERI. 

PLAGERÍA.  f.  PLATGERÍA. 

PLAGI.  ni.  Apropiació  de  conceptes,  llíbres  o  trac- 
tats  agens.  Plagio,  plagiato.  ||  Llibre  o  travall  lite- 
rari  plagiat.  Plagio.  ||  Bot.  Mena  de  plantes  compos- 
tes  renecionideies,  herbes  que  creixen  a  les  regions 
banyades  pél  Mediterrani. 

PLAGIADOR,  A   m.  y  f.  PLAGIARI. 

PLAGIAIRE.  Com.  PLAGIARI. 

PLAGIAR,  v.  a.  Fer  passar  com  a  propis  conceptes 
y  escriis  d' un  altre.  Plagiar. 

PLAGIARI,  A.  adj  Escriptor  o  home  de  ciencia 
que  furta 'ls  conceptes  d'  altre.  Plagiario. 

PLAGIAT.  m.  PLAGI. 

PLAGIEDRI.  adj.  Min.  Se  diu  deis  crestalls  que 
teñen  una  cara  dissimétrica  desigualment  inclinada 
sobre 'ls  ánguls  del  prisma   de  sis  cares.  Plagiedro. 

PLAGIOBÁSICH,  CA.  adj.  Min.  Se  diu  deis  sis- 
temes de  crestallisació,  quines  coordinades  son  obli- 
qiies.  Plagiobásico. 

PLOGIOCEFALIA.  f.  Zool.  Conformació  viciosa  del 
cap,  quines  dues  cares  parietals,  son  asimétriques. 

PLAGIOCLASSA.  f.  Min.  Mena  de  feldespats  que 
son  classificats  en  cinch  grupus,  distingintse  uns 
deis  altres  per  la  naturalesa  y  proporcions  de  les 
bases  dominants  y  per  la  qualitat  de  silex  que  con- 
tenen.  Plagioclasa. 

PLAGIONITA.  f.  Min.  Varietat  de  sulfur  de  plom 
y  d'  antimoni.  Plagionita. 

PLAGIOSTOMS.  m.  pl.  Zool.  Peixos  conchopteri- 
gís,  cartilaginosos,  ab  grans  aletes  pectorals  y  ven- 
trals,  y  boca  atravessada  a  la  banda  inferior  del  eos, 
comprenent  dues  menes  determinades,  els  tiburons  y 
les  rajad  es. 

PLAGÓS,  A.  adj.  Qui  té '1  eos  cobert  de  llagues. 
Plagoso. 

PLAGUEJAR.  v.  n.  Fer  el  plaga.  Bromear. 

PLAGUETA.  m.  dim.  Bobillo,  bobito. 

PLAGUT,  DA.  p.  p.  Plácido.  ||  p.  p.  Dignado. 

PLAHENQA.  f.  PLAHER. 

PLAHENT.  adj.  PLACENT. 

PLAHENTMENT.  adv.  m.  PLACENTMENT. 

PLAHER.  m.  PLER; 

A  MOS  bons  plahers.  m.  adv.  Ant.  Al  meu  gust.  A 
mi  gusto,  á  mi  voluntad. 

A  plaher.  m.  adv.  Ab  comoditat,  sense  mo'estia. 
Cómodamente,  gustosamente.  ||  m.  adv.  poch  a  poch. 
II   A  PLER. 


524 


PLA 


PLA 


EN  plaher.  m.  adv.  En  bona  armonía.  En  buena  ar- 
monia,  ú  placer,  amigablemente. 

PLAHIBLE.  adj.  Ant.  Plausible. 

PLAIG.  m.  PLAGi. 

PLAJA.  f.  Ant.  Pi  ATJA. 

PLAJAT,  DA.  adj.  PLATJAT. 

PLAJÓS,  A.  adj.  PLATJÓS. 

PLAMPINA.  f.  Adulació,  plan  premeditat  pera 
conseguir  lo  que  's  desitja.  Lisonja. 

PLAMPINES.  f.  pl.  Paraules  falses.  Adulacions. 
Lisonjas. 

PLAN.  m.  Disseny,  model  o  descripció  d'  alguna 
piaca,  etc.,  dibuixada  al  paper.  Plano,  llano.  II  Ex- 
tracte, escrit  en  que  per  menor  s'  apunta  alguna 
cosa.  Plan.  ||  Descripció,  llista  de  noms  o  partides 
que' s  fá  d' algún  exercici,  rendes  o  coses  semblan- 
tes. Plan.  ||  PROGSCTE.  ||  PLANTA.  ||  PLANOL. 

arreglar  EL  SEU  PLAN.  fr.  Disposar  alguna  obra 
d'  ingeni,  ab  el  métode  y  circunstancies  que  reque- 
reix,  y  aixís  se  di u:  Homer  va  arreglar  el  seu  plan 
ab  molí  judici.  Arreglar  su  plan 

fer  el  Plan.  fr.  Geom.  Descriure,  representar  una 
placa,  ciutat,  etc.,  ab  totes  les  seues  mides  Levan- 
tar el  plano. 

tirar  els  sels  plans.  fr.  Fer  els  seus  comptes, 
examinar  en  qualsevol  negoci  o  dependencia  lo  que 
h¡  há  en  pro  y  en  contra,  pera  veu;e  quines  mides  se 
han  de  pendre.  Echar  ó  ajustar  uno  sus  cuantas. 

FER  el  PLAN  D  ALGÚ.  Imitar  el  seu  posat,  la  seua 
veu,  etc. 

TIRAR  UN  PLAN.  fr.  PROGECTAR. 

PLAN  del  HO.ME.  Orog.  Montanya  de  la  Valí  d'Arán 
(2,193  metres  d'altitut). 

PLANA,  f.  Entre  fusters  és  una  mena  de  ribot  ab 
un  travesser  per  allisar  la  fusta.  Plana.  II  Eina  ab 
que'ls  mestres  de  cases  allisen  els  emblancats.  Lla- 
na, plana,  trulla.  ||  Cada  una  de  les  cares  d'  un  ftill 
de  paper  o  Uibre.  Llana,  página,  plana.  ||  Ais  estn- 
dis,  lo  qu'  escriuen  els  nois  pera  apendre  a  una  cara 
de  full  del  paper.  Plana.  ||  El  camp  o  terreno  plá. 
Plana,  llanura,  llanada,  planada.  ||  Ter.  Vessant 
de  montanya.  Ladera.  I|  Terreno  dilatat,  fértil  y  plá, 
com:  la  plana  de  Vich.  Plana.  ||  AIXA.  ||  Qualsevulia 
eina  ab  que  s'  aplana  la  térra.  Aplanadera.  ||  Eina 
de  la  fomal  pera  aplanar  ferros. 

PL\NA  .MAJOR.  Mil.  Conjunt  deis  primers  oficiáis  y 
altres  individuus  d'  un  regiment  no  pertanyents  a 
cap  Lompanyía,  com:  coronel,  tiuent  coronel,  coman- 
dant,  sargento  major,  üjuJant,  capitá,  cirurgiá,  etc. 
Plana  mayor,  primera  plana. 

ESSER  A  LA  PRIMERA  PLANA  O  A  LA  PLANA  DEL  JE- 
SÚS, fr.  Met.  Ser  al  bell  comencament  d'alguna  cosa. 
Estar  en  el  Crisius. 

NO  SAPIGUER  LA  PLANA  DEL  JESÚS,  fr.  Met.  Ésser 
molt  ¡gnorant.  No  saber  el  Cristus. 

PLANA,  f.  Ter.  ibicench.  Ribot  de  fuster.  Cepillo 
de  carpintero.  ||  Planura.  Llanura. 

PLANA  (Illa).  Hidrog.  lleta  a  llevant  de  Tilla 
Cunillera,  Balears.  ||  —  (ILLA).  Illeta  que  hi  há  prop 
de  la  costa  dins  del  Port  Major,  Balears.  ||  —  (LA). 
Gcog.  Llogaret  del  terme  d' Alcover,  prov.  de  Tarra- 
gona. ||  —  (la).  Predi  de  Tilla  de  Mallorca,  al  camí 
de  Palma  a  Caiviá.  ||  Antjga  illa  y  ara  península 
molt  pstita,  unida  a  Ibiga  (Balears)  per  una  llengua 
de  térra  coberta  de  jonqueies.  ||  —  (COLL  DE).  Orog. 
Serrat  del  Bergadá,  a  V  altura  de  775  metres,  desta- 
cantse  a  ponent  el  pro:uo  itori  de  La  Quar.  ||  —  (LA). 
Territori  de  la  prov.  de  Castelló  de  la  Plana,  al  S.E. 
de  la  meteixa,  a  la  co^ta  del  Mediterrani.  A  la  seua 
banda  septentrional  corre  el  riu  Millares  que  dona 
fertilitat  a  les  seues  terres.  A  la  comarca  de  La  Pla- 
na, s'  hi  compten  com  a  poblacions  sigmficades,  les 
de  Castelló,  Vilarreal,  Burriana,  Algamora,  Nules  y 
Onda.  I|  —  (Sant  guim  DE  la).  Loch  ab  ajuntant.  a 
la  prov.  de   Llcida,  part.  jud.  de  Cervera;  té  60  hab. 


Eussebi  Planas 


||  —(DE  sant  MARCH).  Lloch  de  la  prov.  de  Barcelo- 
na, part.  jud.  de  Berga;  té  1,040  hab.  ||  —  NOVELLA. 
Dalt  les  monianyes  de  les  Costes  de  Garraf.  ||  —DE 
ViCH.  La  térra  plana  que  s'extén  al  redós  de  la  ciu- 
tat de  Vich,  en  la  qual  hi  ha  molts  poblets  y  nom- 
broses  masíes. 

PLANACA.  f.  aum    Una  gran  plana.  Planaza. 

PLANADA,  f.  Plá,  planura.  Llanada,  llanura. 

PLANAMENT.  adv.  m.  Igualment,  d'  igual  planu- 
ra o  superficie.  Igualmente.  ||  Senzillament.  ||  m. 
PARCAMENT,  MODESTAMENT.    ||   CLARAMENT. 

PLANAR.  v.  a.  y  n.  Volar,  mantenirse  al  aire,  so- 
bre alguna  cosa.  Cernerse. 

PLANARIA.  f.  Zool.  Cuchs  plotelmints  planaris,  a 
voltes  sense  budell  ni  testiculs,  que  viuen  a  les  ai- 
gües  salades  y  dolces  en  els  llochs  humus. 

PLANAS  (Eussebi).  Biog.  Remarcable  dibuixant 
y  aquarelista.  Va  néixer  a  Barcelona  en  1833,  mo- 
rint  a  la  meteixa  ciutat  en  1897.  Va  cursar  a  la  es- 
cola de  Belles  Arts  de  la  ca- 
pital, anant  després  a  París 
pera  perfeccicnarse  essent  allí 
un  deis  deixebles  mes  aprofitats 
de  Mr.  Lasaile,  aprenent  ade- 
mes a  Franca  la  litografía.  Re- 
tornat  a  Barcelona  en  1854,  va 
consagrarse  marcadament  a  la 
ilustració  de  noveles,  y  per  sa 
factura  especial  y  el  segell  pro- 
pi  que  duien  totes  les  seues 
obres,  aviat  obtingué  aquell 
artista,  reputació  conceptuosa. 
Se  calculen  en  14,000  els  seus 
dibuixos;  els  deis  primers  temps 

son  prou  pera  donarli  inerescuda  nomenada.  Ab  éxit 
va  conreuar  la  caricatura  pe!s  anys  de  1860,  ser- 
vantse  d'  ell  escenes  barcelonines  molt  apropiades  y 
plenes  d'intenció.  Les  aquareles  d  En  Planas  eren 
també  forga  escalentes,  y  ab  acert  va  dominar  ab  tot 
y  les  imperfeccions  deis  primitius  procediments,  el 
cromo. 

—  (GERONi).  Biog.  Relligiós  y  escriptor  mallorquí. 
Nat  a  Inca  envers  1564.  Estudia  a  Palma  y  a  Valen- 
cia, prenent  aquí  T  háb  t  de  frare  descalq,  havent  es- 
tat  definidor,  guardia,  custodi  y  provincial,  exercint 
la  predicado  en  diverses  encontrades.  Va  fundar 
convents,  assistint  ais  capitols  de  Valladolit  y  de 
Roma,  fent  amistat  ab  Filibert  príncep  de  Saboia. 
L'any  1622  el  sant  pare  Gregori  XV  va  designarlo  vi- 
cari  general  de  tots  els  convents  de  descalgats  d'Es- 
panya  y  de  les  Indies;  mes,  el  rei  Feüp  IV  li  ofería 
un  bisbat  pera  que  renuncies  aquell  cárrech.  L'any 
1623  toinava  a  Mallorca  y  se  retirava  a  viure  tran- 
quilament  a  la  cartoixa  de  Valldemosa,  prenent  la 
cogulla  de  Sant  Brú  T  any  1625,  morinthi  deu  anys 
després.  Va  ésser  el  censor  qui  examina  la  Historia 
escrita  per  Dameto.  Es  autor  de  distints  llibres  de 
relligió  y  té  escrits  y  publicats  sermons  notables, 
relatius  a  Ramón  Llull  y  al  sants  mallorquins. 

—  Y  CONGOST  (JOAN).  Biog.  Escriptor  y  frare  do- 
minich,  quines  obres  teo!ógique=;  obtingueren  a  mit- 
jans  del  sigle  XIX  forga  anomenada.  Va  néixer  a  Na- 
vata,  provincia  de  Girona,  1'  any  18 ! 6,  y  de  jove  va 
pendre  I'  hábit  de  T  ordre  de  predicadors,  arrivant  a 
ésser  provincial  d'  aquella  relligió,  distingintse  com 
a  un  deis  millors  oradors  del  seu  temps.  Catedrática 
del  Seminari  de  Girona,  va  fundar  a  la  predita  ciutat 
la  casa-missió,  dirigintla  durant  molts  anys.  Entre 
les  seues  obres,  cal  esmentar:  El  cura  en  el  pulpito, 
El  catequista  orador,  Jesucristo  predicando  y  El  arte 
pastoral. 

PLANCESILLES  (Plá  de  les).  Orog.  A  les  valls 
del  Llerca,  una  volta  passat  el  camí  que  vé  d' Escal- 
duix,  a  la  vora  d'  aq;iell  riu.  És  una  joliva  planuria 
coberta  de  verdor  y  arbreda. 

PLANCH.  Loe   Yo  lloro.  ||  PLANY. 


PLA 


PLA 


525 


PLANEÓ,  tn.  Bot.  Arbre  petit  que  's  transplanta. 
Plantón.  ||  El  rebrot  que  ¡x  a  la  soca  deis  arbres. 
Renuevo,  pimpollo.  ||  La  taula  o  tenda  del  planter. 
Almajara,  almáciga,  semillero.  I|  Met.  El  fill  o  filia. 
Pimpollo.  ||  Ter.  de  Reus.  Lluch. 

PLANQÓ  BORT  AB  ARRELS.  Plantón. 

brau  planqó.  Expr.  fam.  Ab  que  s'  explica  la  ro- 
bustesa  o  bona  disposició  d'  algún  jove.  Bravo  tron- 
cho de  mozo. 

PLANDOGAU.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Olióla,  prov.  de  Lleida. 

PLANEA,  f.  PLANESA. 

PLANEJADURES.  f.  pl.  ENCENALLS. 

PLANEJAR.  v.  n.  Allisar  la  fusta  ab  plana  o  ribot. 
Acepillar.  I!  aplanar.  ||  Igualar  ab  una  post  la  térra 
després  de  llaurada  o  cavada.  Tablear.  ||  Entre  fe- 
rrers  y  manyans,  reduir  les  barres  de  ferro  a  una 
figura  plana.  Tablear.  ||  Pint.  Omplir  ab  1'  aparell 
les  desigualtats  d'  una  superficie  pera  poguerla  pin- 
tar. Emplastecer.  ||  Fer  el  plan  d'  un  edifici,  catní  de 
ferro,  poema  o  altra  obra.  Planear.  ||  v.  n.  Ser  quel- 
com  plá. 

PLANEJAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  de  planejar.  Planea- 
do, lisado. 

PLANELL.  m.  Ter.  La  part  plana  o  esquena  del 
ganivet.  Recazo,  lomo.  ||  Dim.  de  plá,  replá  petit. 

PLANELLA.  f.  Dim.  de  plana. 

PLANELLA  (Bonaventura).  Biog.  Pintor  d'  histo- 
ria y  escenógraf,  que  va  néixer  a  Barcelona  en  1772, 
moiinthi  a  1'  any  1844.  En  temps  de  la  guerra  de  la 
Independencia  va  ésser  delineant  de  1'  Estat  Major 
del  general  Copons,  y  al  acabarse  aquella  lluita,  va- 
ren nomenarlo  tinent  diiector  de  1'  Escola  de  dibuix 
sostinguda  per  la  Junta  de  Coniers  a  la  Llolja  de 
Barcelona,  encarregantse  de  la  ensenyanga  de  pai- 
satge  y  perspectiva.  Era  autor  d'  alguna  quadros  al 
oli  y  de  dibuixos  abundosos  y  ben  tragáis,  y  en  son 
temps  va  intervindre  en  les  decoracions  de  monu- 
nients  y  de  llochs  públichs  en  les  diverses  festes  ce- 
lebrades  a  Barcelona.  Com  pintor  escenógraf,  va  dei- 
xar  bella  mostra  del  seu  ingeni  ais  teatres  de  la  San- 
ta Creu  de  nostra  ciutat  y  ais  de  varíes  importantes 
poblacions  catalanes,  entre  elles  Tortosa,  Qirona  y 
Tarragona,  haventse  dedicat  ab  zel  a  la  ensenyanca 
d'  aquesta  branca  del  art  pictórich. 

—  (Gabriel).  Biog.  Pintor  de  mitjans  del  sigle  xvm, 
que  va  néixer  abans  de  1754.  En  el  seu  temps  va 
distingirse  per  ses  pintures  al  esmalt,  al  vidre  y  a  la 
porcellana.  Era  pare  d'  En  Bonaventura. 

—  (GABRIEL).  Biog.  Remarcable  pintor  de  flors,  fill 
del  anterior.  Nascut  en  1780  y  mort  en  1850.  D'ell  se 
conserven  quadros  de  flors  d'  execució  delicada  al 
Museu  de  1'  Academia  de  Belles  Arts  de  Barcelona, 
de  quina  antiga  escola,  sostinguda  per  la  Junta  de 
Coniers  de  Catalunya,  va  ésser  director  en  aquella 
especialitat. 

—  (JOAN).  Biog.  Fill  d'  En  Bonaventura,  y  mort  en 
1845.  La  seua  especialitat  artística  era  '1  dibuix  de- 
coratíu,  y  va  obtindre  renom  per  lesseues  clássiques 
composicions  destinades  a  brodats  y  teixits,  marca- 
dament  pera  les  puntes  al  coixí,  qu'  eren  llavors  una 
de  les  principáis  fabricacions  de  Catalunya. 

—  (joaquim  ).  Biog.  Altre  deis  artistes  que  hono- 
raren  al  seu  cognom  y  a  Catalunya.  Genná  del  que 
antecedeix;  va  néixer  en  1800,  morint  en  1875.  Va 
ésser  un  deis  mestres  mes  distingits  de  1'  escola  de 
Llotja,  remarcnntse  per  la  seua  habilitat  en  la  pin- 
tura de  flors  y  de  retrats.  En  la  exposició  organisada 
a  Barcelona,  en  1826,  una  de  les  primeres  que  a  Es- 
panya  se  realisaren,  va  obtindre  En  Joaquim  Planella 
medalla  de  plata  per  un  quadro  titolat  Un  ramo  de 
flores. 

—  (ramón).  Biog.  Pintor  de  la  meteixa  familia  que 
els  anteriors,  nascut  a  Barcelona  1'  any  1783  y  mort 
relativament  jove  en   1819.   La  Junta  de  Coniers  va 


Joseph  Planella  y 
Coromina 


pensionarlo  a  Roma,  fent  progresos  en  son  art  durant 
el  curt  espai  que  va  sejornar  a  Italia.  Entre  les  senes 
composicions  pictóriques,  cal  esmentar  el  quadro  La 
sacra  familia,  que  pertany  a  I'  Academia  de  Belles 
Arts  de  Barcelona. 

—  Y  coromina  (JOSEPH).  Biog.  Pintor  escenógraf, 
fill  també  d'  En  Bonaventura,  nascut  a  Barcelona  en 
1804  y  mort  en  1888.  Va  comencar  els  seus  estudis 
baix  la  direcció  del  seu  pare,  seguintlos  després  ab 
profit  a  1'  escola  de   Llotja. 

La  seua  obra  és  nombrosa,  y 
ademes  de  mestre  consumat 
en  la  pintura,  bé  pot  dirse 
que  les  mes  importantes  po- 
blacions espanyoles  serven 
selectes  decoracions  seues, 
donchs  havía  pintat  pera  'ls 
teatres  de  Madrit,  Barcelona, 
Alacant,  Tarragona,  Palma 
de  Mallorca,  etc.  Intelligent 
en  la  direcció  de  les  decora- 
cions publiques,  va  inteivin- 
dre  en  la  disposició  de  les 
festes  de  Barcelona  celebra- 
des  desde  1847  a  1860.  A  l'any 

1840  va  escriure  un  métode  d'  escenografía  titolat 
Exposición  completa  y  elemental  del  arte  de  la  pers- 
pectiva y  aplicación  de  ella  al  palco  escénico.  En  Pla- 
nella va  deixar  molts  y  bons  deixebles. 

PLANELLA.  Geog.  Tei.  Moya.  Carena  de  Mon- 
taliá. 

PLANELLAS  Y  GIRALT  (Joseph).  Bio<¡.  Sabi  na- 
turalista, mort  a  Barcelona  1'  any  1888,  essent  degá 
de  la  facultat  de  Ciencies  de  1'  Universitat,  ont  va 
desempenyar  durant  molts  anys  ab  lluiment  la  cáte- 
dra de  Mineralogía,  Botánica  y  Zoología.  Va  publi- 
car diferents  travalls  relacionáis  ab  els  seus  estudis. 

PLANELLS  DE  MORENS.  Orog.  Grar.diós  circli 
desert,  sense  aigua,  p'.é  de  pedregall,  que  forma  el 
Conflent,  abruptes  montanyes  de  negres  arestes  que 
1'  enclouen,  essent  aqüestes  la  Serra  Gallinera,  2,628 
metres;  el  Pich  de  la  Dona,  2,714;  1'  Esquena  d'  Ase, 
el  Puig  de  Bastiments,  2,881,  y  '1  Puig  de  Bassilés, 
que  s'  enlaira  fi.;s  a  2,844  metres.  Al  defora  s'  hi  tro- 
va 1'  anomenat  Planell  Gran,  tarteres  immenses  de 
blochs  ciclópis  en  espantos  desordre. 

PLANER,  A.  adj.  Lo  qu'  és  plá  o  planeja.  Llano. 
|j  Lo  que  no  ofereíx  cap  dificulta t. 

PLANERAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  plañera. 
Llanamente. 

PLANES  (Lluis  Antoni).  Biog.  Pintor  valencia, 
nat  f  any  1742  y  mort  en  1821.  Alumne  de  1'  Acade- 
mia de  Sant  Caries  y  deixeble  d'  En  Bayeu  y  En 
Maella,  a  Madrit.  Guanyador  de  premis  notables 
mentres  carsava  els  estudis.  Académich  de  mérit  a  la 
de  Belles  Arts  de  Valencia  1'  any  1766  y  successor 
d'  En  Joseph  Vergara  en  la  direcció  general  de  la  me- 
teixa. Hi  han  obres  seues:  a  la  catedral  de  Valencia 
(capelles  deis  Sants  Pere,  Miquel,  la  Trinitat  y  Sant 
Pasqual);  a  1'  iglesia  d'  Albalat,  la  «Concepció»,  a  la 
d'  Alcalá  de  Xisvert,  «L'  Adorado  deis  Reis»,  a  1'  al- 
tar major,  morint  mentres  acabava  la  «Cena»  pera 
1'  altar  major  de  la  catedral  de  Segorb. 

—  (dalmau).  Biog.  Astrólech  cátala  del  sígle  XIV, 
al  qui  el  rei  En  Pere  III,  el  Cerimoniós,  maná  com- 
pondré un  Tractat  d'  aslrologia  o  Sciencia  de  les  este- 
les (publicat  en  el  folleto  de  la  revista  L'  Avene,  Bar- 
celona, 1890;  un  quadern  de  36  planes),  en  colabora- 
do d'  En  Pere  Gilbert  y  del  jueu  Jacob  Corsuno.  En 
1381  el  meteix  reí  li  feia  comanda  d'  altra  obra  mes 
solemna  encara. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Gravador  valendá,  nat  1'  any 
1707,  Era  un  deis  millors  mestres  del  seu  temps.  És 
autor  de  les  estampes  representant  les  figures  de  les 
venerables  Lluisa  Zaragoza,  de  Carlet;  Jerónima  Dolz 
y  d' Agnés  Moneada.  V    també   son  obra   del  buril 


526 


PLA 


PLA 


d'  En  Planes  els  gravats  del  llibre  titolat  Siglo  V  de 
Valencia,  original  d'  En  J.  V.  Ortí;  d'  una  estampa  de 
P  Assumpta  y  de  varíes  d'  altres  de  devoció. 

—  Y  DOMINGO  (LLUIS).  Biog.  Pintor  valencia,  fill 
del  notable  artista  Lluis  Antoni.  Mort  ais  trenta  set 
anys,  en  1799.  Autor  d'  un  retrat  d  En  Antoni  Pas- 
cual (en  1'  Academia  de  Sant  Caries,  de  Valencia),  y 
d'  una  composició  representant  «L'  adorado  deis 
reis».  Elegit  académich  de  mérit  de  la  reial  valencia- 
na P  any  1798. 

PLANES.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Cocentaina;  és  a  la  valí 
del  seu  nom,  a  la  vora  del  riu  Serpis,  y  té  1,682  hab. 
PLANES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Sant 
Cristóíol  de  Toses,  prov.  de  Girona.  ||  Població  de  la 
Cerdanya  francesa,  al  SE.  de  Montlluis,  ab  199  hab. 
y  altitut  de  1,588  met.  La  seua  iglesia  és  remarcable, 
formant  un  triangle  equilateral 
ab  tres  absis  semicirculars  y  una 
cúpula  central.  Per  la  semblanza 
que  ab  les  constrnccions  deis 
alarbs  té  aquell  edifici,  se  1' ano- 
mena  La  mecquita,  si  bé  cal  atri- 
buirla ais  sigles  Xlii  al  XV. 

PLANES  (Les).  Geog.  Caseriu 
del  terme  de  Serchs,  prov.  de 
Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  y  bis- 
bat  de  Girona,  part.  jud.  d'  Olot; 
és  a  la  dreta  del  riu  Brugent  o 
riera  de  Pallarols;  té  estació  de 
F.-C.  y  1.567  habitants. 

PLANESA.  f.  La  qualitat  de  lo  plá,  tan  en  sentit 
material  com  moral.  Llaneza. 

PLAÑESES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Lator  de 
Franca,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis;  és  a  la  vora  del  riu  Agly  y  té  169  hab. 

PLANET,  A.  adj.  dim.  Llanico,  llanillo,  llanito, 
llanica,  Manilla,  Manlca. 

PLANETA,  m.  Astron.  Qualsevulla  de  les  masses 
enormes  qu' en  figura  de  globo  o  esfera  giren  alen- 
torn  del  sol  y  reben  la  llum  d'  ell.  Atenent  a  llurs 
circunstancies  relatives  se  denominen  planetes  pri- 
maris  y  secundaris  o  salélits,  y  respecte  a  llurs  mo- 
viments  qualsevol  deis  primaris,  vist  desde  la  térra, 
s'anomena  estacionario  retrograde.  Planeta.  ||  L'astre 
que 's  deixa  veure  sobre  l'horitzó  al  temps  del  nei- 
xement  d'  algú.  Horóscopo.  ||  Casulla  que  té  mes 
curta  la  fulla  de  devant  y  passa  poch  de  la  cintura. 
Planeta.  ||  Met.  fam.  Sort,  destí.  Estrella.  ||  Ter.  Rl- 
bot.  ||  Persona  de  poch  alean?.  Bobillo. 

tindre  BONA  planeta,  fr.  Ésser  felíc.  o  afortunat. 
Campar  por  su  estrella. 

PLANETARI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  o 's  refereix 
ais  planetes  y  especialment  s' aplica  al  sistema  del 
mon.  Planetario. 

PLANETÍCOLA.  m.  Astron.  Planeta  petit,  que  sois 
s'oviri  ab  el  telescopi.  ||  Suposat  habitant  de  qual- 
sevol planeta.  Planetícola. 

PLANGA.  f.  Zool.  Mena  d' aucells  palmípets  pe- 
licanidis  ab  el  bech  mes  llarch  que '1  cap,  dentat  y 
ab  una  serra  al  cap  d'  avall.  La  seua  qualitat  mes 
comuna  al  nostre  territori  és  la  planga  blaixeca,  de 
un  nietre  de  llarch,  que  viu  prop  deis  estanys. 
Planga. 

PLANGUT,  DA.  p.  p.  Plañido. 
PLANICA.  f.  y 
PLAN1CI.  m.  y 

PLANICIA.  f.  Plana,  planura.  ||  Geog.  Togal  del 
terme  de  Puigpunyent  a  Tilla  de  Mallorca. 

PLANICIE.  Geog.  Predi  del  terme  de  Banyallufar, 
part.  jud.  de  Palma  de  Mallorca. 

PLANICADA.  f.   Cop  molt   fort  donat  ab  la  má 
plana  sobre  1'  esquena.  Porrazo,  palmetazo. 
PLANIFORME.  adj.  De  forma  plana. 


Segell  de  Plañóles 


PLANILS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Cassá  de 
Pelrás,  dist.  munpal.  de  Corsa,  prov.  de  Girona. 

PLANÍMETRE.  m.  Instrument  pera  midar  les  su- 
perficies dibuixades  a  escala  al  paper.  Planímetro. 

PLANIMETRÍA,  f.  Planometría. 

PLANISSA.  f.  PLANIQA,  PLANICIA. 

PLANISSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  plá.  Planísimo, 
llanísimo. 

PLANISFERI.  m.  Representado  deis  dos  hemisfe- 
ris  del  globo  terrestre  sobre  una  superficie  plana. 
Planisferio,  mapamundi.  ||  ASTROLABi. 

PLANisferi  celest.  Lo  que  representa  sobre  una 
superficie  plana  la  volta  del  cel  ab  la  situació  res- 
pectiva de  les  estrelles  y  llurs  constelacions.  Planis- 
ferio celes/e. 

PLANISTA,  adj.  Qui  fá  plans.  ||  Qui  fá'l  posat  de 
altres  per  mofa.  Remedador. 

PLANJA.  f.  PLANXA. 

PLANJADORA.f.PLANXADORA. 

PLANJAR.  v.  a.  y  derivats. 
PLANXAR. 

PLANO,   m.  PLÁ,  PLAN. 

PLANOL.  m.  Plá,  plan. 

PLAÑÓLA,  f.  dim.  de  plana. 

PLAÑÓLES.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Girona,  bisb.  d'  Ur- 
gell,  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és 
a  la  Valí  de  Ribes,  a  la  vora  del 
Riguart,  y  té  471  hab. 

PLANOMETRÍA,  f.  Geom.  Part  de  la  geometría 
que  tracta  de  la  mida  deis  plans  o  de  les  superficies. 
Planometría. 

PLANOKBE.  m.  Zool.  y  panteol.  Molusques  gas- 
teropets  pulmonats,  que  se  troven  a  les  aigües  dol- 
ces  de  les  regions  tempera- 
des.  Teñen  la  closca  de  figu- 
ra  discoidia,   y   l'anirnal  és 
perllongat.  Planorbe. 

PLANS  (Fruitós).  Biog. 
Distingit  farmacéutich,  cate- 
drátich  de  Mineralogía  y 
Zoología  aplicades  a  la  far- 
macia, en  la  facultat  de  Bar- 
celona,  en   quina    ciutat   va 

morir  I'  any  1890.  Era  molt  competent  en  els  estu- 
dis  y  autor  de  valioses  monografíes. 

PLANS  (Els).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Begís, 
prov.  de  Castelló. 

PLANSÓ.  m.  PLAN£Ó. 

PLANT.  m.  Plor.  Llanto,  lloro.  ||  QUEIXA.  ||  PLANY. 
||  p.  p.  Llorado.  ||  Composició  poética  elegiaca.  Ele- 
gía. 

fer  el  plant.  fr.  Queixarse  ab  plors  y  crits  de 
dolor.  Plañir. 

PLANTA,  f.  Bot.  Nom  genérich  que  compren  tota 
mena  d*  arbres,  mates,  herbes  y  llegums.  Planta,  h 
La  sola  del  peu.  Planta.  ||  La  deguda  corresponden- 
cia de  les  parts  del  eos  huiná.  Planta.  II  Entre  es- 
pardenyers  y  sabaters,  la  part  mes  ampia  de  la  sola. 
Planta.  |l  La  part  d'  alguna  cosa  que's  posa  a  la  vis- 
ta. Fachada.  ||  Arqu.it.  DAU.  ||  Arq.  La  figura  deis 
fonaments  d'  un  edifici  sobre  '1  terren  o  la  que  for- 
men les  parets  deis  diferents  pisos.  Planta.  ||  La 
grandaria  o  presencia  abultada  d'  alguna  persona. 
Planta.  ||  Cosa  que  representa  molt  y  en  realitat  no 
és  res.  Planta.  ||  El  progecte  o  idea  pera  assegurar 
l'acert  y  consecució  d'  alguna  cosa.  Planta.  ||  Met. 
Jove  que  s'  encarrega  al  cuidado  d'  algún  mestre. 
Planta.  ||  L'  artificiosa  pintura  deis  peus  pera  bailar, 
etc.  Planta.  ||  Entre  campaners,  el  cercle  inferior  de 
la  campana,  quin  nietall  se  va  aprimant  fins  al  re- 
mat  de  la  meteixa  campana.  Planta.  ||  PETJADA.  || 
Cert  raím  blanch  molt  dols.  Planta. 


Planorbe 


PLA 


PLA 


527 


PLANTA  animal.  Producció  del  mar,  que  deixa  en 
dupte  si  és  animal  o  planta  marina.  Planta  animal, 
zoófito. 

planta  de  CABECA.  Se  diu  d' aquella  quina  arrel 
és  una  mena  de  ceba.  Cebolludo. 

PLANTA  SOVINT  TRASPLANTADA  NO  POSA  ARRELS. 
fr.  PEDRA  QUE  RODÓLA  NO  POSA  MOLSA. 

planta  verticilosa.  La  que  fá  la  flor  caragolada, 
coni  els  malrubins,  etc.  Planta  verticilosa. 

plantes  ESPINOSES.  Totes  les  que  teñen  punxes. 
Arlos. 

fer  planta,  fr.  Tindre  alguna  cosa  bona  disposi- 
ció,  simetría,  etc.  Parecer  bien. 

FER  PLANTES,  fr.  GALANTEJAR. 

POSAR  EN  PLANTA,  f.  PLANTIFICAR. 

retallar  les  plantes,  fr.  Igualarles  ab  les  esti- 
sores.  Atusar. 

PLANTACIÓ.  f.  Ant.  y 

PLANTADA,  f.  Acte  y  efecte  de  plantar.  Planta- 
ción, plantío,  planta.  ||  El  lloch  ont  s'  lian  plantat 
arbres  o  altres  plantes.  Plantío,  plantanal. 

PLANTADE  (Francesch  de).  Biog.  Astrónom  del 
Mitjorn  de  Franca,  que  va  néixer  a  Montpeller  en 
1670,  morint  en  1741.  Al  any  1706,  va  fundar  a  la 
seua  ciutat  nadiva  la  Reial  societat  de  ciencies,  de 
quina  ne  va  ésser  director.  Home  molt  coinpetent  en 
les  ciencies  naturals  y  exactes,  va  escriure  moltes 
obres  relatives  a  son  coneixement. 

PLANTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  planta.  Plantador, 
||  Estaca  que  usen  els  hortolans  pera  plantar.  Plan- 
tador, hocino. 

PLANTAGINACI,  CÍA.  adj.  Bot.  Aixís  s' anorne- 
nen  les  herbes  dicotiledonies  gamopétales,  anyals  o 
perpetúes,  ab  fulles  cadícols  o  alternes,  flors  soüta- 
ries  o  espigades  y  fruits  en  forma  de  capqa  membra- 
nosa ab  llevors,  de  carnós  albumi  com  el  plantat- 
ge.  ||  f.  pl.  Bot.  Familia  de  plantes  dicotiledonies, 
que  creixen  a  les  regions  temperades,  usades  moltes 
d'ellesper  la  medecina  com  mucilaginoses  y  emo- 
lentes.  Plantaglnaceo,  cea. 

PLANTAMENT.  m.  PLANTADA. 

PLANTAR,  v.  a.  Clavar,  ficar  a  térra  alguna  cosa, 
posarla  dreta.  Plantar.  ||  Itvtroduir  a  la  térra  algún 
arbre  o  planta.  Plantar.  ||  Posar  una  cosa  al  lloch 
ont  deu  estar.  Plantar.  ||  Sembrar  llevors  o  cabeces 
d' algunes  plantes.  Plantar,  sembrar.  ||  Met.  Pegar, 
flocar  o  sacudir  algún  cop.  Plantar,  cascar,  sacu- 
dir, plantificar.  ||  Met.  En  lo  espiritual,  fundar,  es- 
tablir,  com:  Sant  Francesch  Xavier  va  plantar  la  fe 
a  les  Indies.  Plantar.  ||  Posar  a  algú  a  alguna  part, 
com:  plantar  a  la  presó.  Plantar.  ||  Assegurar,  fer 
ferma  alguna  cosa  a  algún  paratge,  com  un  baleó, 
bastiment,  etc.  Asentar.  ||  Clavar,  fixar,  com:  plantar 
una  estaca.  Plantar.  ||  Abandonar,  deixar  burlat. 
Plantar.  ||  ARMAR,  3.  ||  Apegar,  com:  plantar  una  es- 
tampa. Fijar,  pegar. 

PLANTARSE,  v.  r.  Estarse  ab  peu  ferm  en  algún 
lloch.  Plantarse.  II  Arrivar,  presentarse  a  algún 
lloch,  com:  plantarse  ab  dos  díes  a  Tortosa.  Plan- 
tarse. ||  Aturarse.  Plantarse,  pararse,  h  establirse. 
||  Parar,  posar  casa,  botiga,  etc.  Poner.  ||  Parlant 
de  certs  jochs  de  cartes  és  no  volguerne  mes  que  les 
que 's  teñen.  Plantarse.  ||  Parlant  deis  anys,  dir  al- 
gú que'n  té  menys  deis  que  té.  Plantarse.  ||  En  el 
jocli  de  billar  no  volguer  mes  punts  pera  sí  y  ferlos 
pels  altres  a  fí  de  ferlos  passar  y  anularlos.  Plan- 
tarse. 

PLANTAT,  DA.  p.  p.  Plantado. 

BEN  plantat.  Expr.  BRAU  PLANTÓ.  ||  Se  diu  de 
1'  home  ben  format.  Buen  mozo. 

PLANTATGE.  m.  Bol.  Planta  de  la  fam.  de  les 
plantaginácies,  que  té  la  cama  d'uns  30  centimetres 
d'  alta  y  verda;  les  fulles  Margues,  ovalades,  ab  set 
nervis  a  cada  una,  sostingudes  per  peciols  que  s'  ex- 


Piantatge 
Estrellamar,  ciaga,  corona 


teñen  per  térra,  de  gust  un  poch  desagradable;  les 
flors  molt  petites  y  formant  espigues;  les  llevors  que 
se  contenen  dins  duna 
capceta  ab  dues  divi- 
sions,  son  ováis  y  as- 
tringentes, com  també 
les  fu  1 1  es.  Llantén,  len- 
gua de  cordero,  arta. 

PLANTATGE  CORONAT. 
Mena  de  plantatge  que 
té  les  fulles  llargues, 
estietes  y  dentades;  se 
extenen  cercolarment 
deinunt  de  la  térra  en 
forma  d'  estrella.  Son 
aperitives  y  diurétiques 
y 's  mengen  per  enciám. 
de  ciervo. 

PLANTATGE  D'  AIGUA  O  DE  FULLA  GROSSA.  Planta 
perenne  de  cosa  d'  uns  40  centimetres  d'alta;  és  de 
la  fam.  de  les  alismácies  y  solament  fa  dues  fulles 
colocades  al  mitg  de  la  cama,  oposades,  ampies,  ner- 
vioses,  semblantes  a  les  del  plantatge  coniú;  flors  a 
pouiets,  petites  y  de  color  blanch  groguench.  És  con- 
solidant  y  vulneraria.  Alisma,  damasonio,  llantén  de 
agua. 

PLANTATGE  DE  CA:  HKRBA  PUSSERA. 

PLANTATGE  ESTRELLA'!".  PLANTATGE  CORONAT. 

plantatge  DE  fulla  ample.  Llantén  común. 

PLANTATGE  DE  FULLA  ESTRETA.  El  que  té  les  fulles 
mes  petites  que '1  comú,  tendres  y  llises,  ab  cinch 
nervis  y  la  cama  inclinada  a  térra.  Llantén  lanceola- 
do ó  menor.  (]  CINCH  COSTURES,  CINCH  NIRVIS. 

PLANTATGE  DE  MAR.  Llantén  marítimo. 

plantatge  mitjá.  Lengua  de  cordero,  llantén  me- 
diano. 

PLANTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estableix  algún 
plan  o  sistema. 

PLANTEJAMENT.  m.  La  acció  de  plantejar. 

PLANTELL.  m.  PLANTER. 

PLANTFJAR.  v.  n.  Ant.  Festejar,  obsequiar.  Ga- 
lantear. ||  Fer  la  planta  de  un  edifici  o  obra.  Plan- 
tear. ||  Establir  un  sistema,  institució,  etc.  Plan- 
tear. 

PLANTER.  m.  La  taula  ont  h¡  há  les  llevors  na- 
des o  les  plantes  petites  pera  trasplantarles.  Plan- 
tel, almáciga,  semillero,  almajara,  plantario. 

PLANTER  DE  CEBA:  CEBOLLÍ. 

PLANTER  de  COL.  Les  cois  petites  pera  trasplan- 
tarles. Colino. 

planter  D'  enciám  DE  lletuga.  Lechuguino. 

planter  de  PORRO.  El  porro  tendré  pera  trasplan- 
tarlo. Porrino. 

PLANTETA.  f.  dim.  Plantilla,  plantica,  plantita, 
plantecica.||  picapoll. 

PLANTIFADA  o  PLANTIFARADA.  f.  Fam.  Caga- 
rada  grossa  empastada  a  térra  o  a  algún  altre  lloch. 
Cagada,  privada. 

PLANTIFECAR.  v.  a.  y  derivats.  Empastar  excre- 
ments,  fanch,  etc. 

PLANTIFICACIÓ.  f.  L'  acte  de  plantificar  o  de 
posar  en  planta  alguna  cosa.  Plantificación,  plan- 
tación, planta. 

PLANTIFICADOS,  A.  m.  y  f.  PLANTEJADOR. 

PLANTIFICAR,  v.  a.  Posar  en  planta  alguna  cosa 
projectada.  Plantificar,  plantar.  ||  Plantar,  posar 
alguna  cosa  ont  no  deu  ésser.  Plantar.  ||  Met.  Cas- 
car, pegar,  flocar.  Plantificar,  plantar. 

PLANTIFICAT,  DA.  p.  p.  Plantificado. 

PLANTIFOT.  m.  PLANTIFADA. 

PLANTÍGRADES.  ni.  pl.  Zool.  Mamífers  carnívors 
que  's  mouen  ab  lentitut  carregant  pesadament  Uur 
eos  sobre  les  plantes  deis  peus.  Plantígrados. 


528 


PLA 


PLA 


Plantofes 


PLANTILLA,  f.  La  primera  sola  sobre  que 's  for- 
ma la  sabata,  y  també  la  soleta  de  luda,  que  des- 
prés  de  feta  la  sabata,  apeguen  ab  pastetes  a  la  part 
de  dins  de  la  sola.  Plantilla.  ||  La  regla  que  teñen 
els  picapedrers,  que  'ls  serveix  de  mida  pera  picar  y 
travallar  la  pedra.  Plantilla.  ||  MOTLLO.  ||  La  part  de 
la  mitja  que  correspón  a  la  planta  del  peu.  Planti- 
lla. ||  Arq.  Motilo  patró  pera  les  motllures  de  corni- 
sa. Terraja,  tarraja. 

POSAR  plantilles,  fr.  Cusir  plantilles  a  les  mitges 
o  pósame  a  les  sabates.  Plantillar. 

PLANTILLAR,  v.  a.  Posar  plantilles  a  les  saba- 
tes. Plantillar. 

PLANTISTA,  ailj.  Molt  aficionat  a  les  plantes.  || 
Qu¡  escarneix  o  adula.  Lisonjeador. 

PLANTIU,  VA.  adj.  S  aplica  a  la  térra  plantada 
o  que  's  pot  plantar.  Plantío. 

PLANTIVOR,  A.  adj.  Zool.  Que  s'  alimenta  o  no- 
dreix  de  plantes.  S'  usa  també  pera  la  meteixa  acep- 
ció  frugivor.  Plantívoro. 

PLANTÓ,  m.  El  soldat  qu'  está  de  centinella. 
Plantón.  ||  Qui  está  dret  y  aturat  a  algún  lloch  de- 
terminat.  Plantón,  poste. 

estar   DE  plantó,  fr.   Fam.  Estar  aturat  y  fixo 

molt  temps  a  algún  lloch.  Estar  de  plantón.  ||  Estar 

esperant    a    algú   que   falta 

a  la   cita.   Llevar  poste.    || 

ESTAR  DE  CENTINELLA. 

FER  ESTAR  DE  PLANTÓ, 
fr.  Fer  esperar  y  faltar  al 
lloch  de  la  cito.  Dar  ó  ha- 
cer llevar  poste. 

PLANTOFA.  f.  Xinel-la, 
sabata  sense  orelles  ni  taló 
pera  estar  a  b  comoditat. 
Pantuflo.  ||  Dona  grossa, 
pesada,  fava,  parada.  Pan- 
dorga. ||  PANTUFLA. 

PLANTOFADA.  f.  Cop  de  plantofa.  Pantuflazo. 
II  Cop  dona  t  ab  la  má  o  ab  alguna  cosa  tova.  Pantu- 
flazo, papirotada.  ||  pataCada.  i|  pantoflada. 

PLANTOFER.  m.  Qui  fá  o  ven  plantofes.  Zapats- 
ro  de  pantuflos. 

PLÁNTULA,  f.  Bot.  Embrió  vegetal  mentres  co- 
menc  i  a  desenrollarse.  Plántula. 

PLANTULACIÓ.  f.  Bot.  Desenrotilo  del  embrió  ve- 
getal. Plantulación. 

PLANULACI.  m.  Zool.  Que  té  la  petxina  molt 
aplanada.  Planulaceo. 

PLANURA.  f.  Gran  extensió  de  térra  sense  alts  ni 
baixos.  Llanura,  llanada,  planada.  ||  La  igualtat  de 
la  supeificie  d'  alguna  cosa.  Llanura,  visura. 

PLANURIA.  f.  PLANURA. 

PLANUT,  DA.  adj.  Mar.  Que  pot  navegar  en  poca 
aigua.  Plano,  planudo. 

PLANXA.  f.  Tro?  de  metall  plá  y  prim.  Plancha, 
lámina,  hoja,  chapa.  ||  Eina  de  ferro  de  cosa  d'  un 
dit  de  gruix  y  ab  una  ansa  del  meteix  metall  a  la 
part  de  dalt,  y  la  part  de  baix  acerada  y  molt  llisa 
pera  planxar  la  roba  y  aplanar  les  costures,  etc. 
Plancha. 

planxa  RODONA.  La  grossa,  de  figura  cercolar,  de 
varíes  mides  y  diferents  metalls.  Tejo. 

COBRIR  AB  PLANXES  DE  METALL.  fr.  Chapear. 

GUARNIT  de  planxes.  Lo  que  té  unides  planxes  de 
metall.  Laminado. 

PLANXACA.  f.  aum.  Planxa  grossa.  Planchaza. 

PLANXADA.  f.  Acció  y  efecte  de  planxar.  ||  Cop 
de  planxa.  ||  El  conjunt  de  roba  que  s'  ha  planxat. 

PLANXADOR.  m.  Lloch  destinat  a  planxar.  Plan- 
chador. 

PLANXADORA.  f.  Dona  que  té  per  ofJci  planxar  la 
roba.  Aplanchadora,  planchadora. 


PLANXAR.  v.  a.  Passar  la  planxa  calenta  per  de- 
munt  la  roba  blanca  un  poch  humida,  fins  que  queda 
ben  estirada  y  llisa.  Aplanchar,  planchar. 

PLANXAT,  DA.  p.  p.  Aplanchado,  planchado. 

PLANXASSA.  f.  aum.  planxa^a. 

PLANXETA.  f.  Instrinnent  geométrich  que  's  com- 
pon d'  un  plá  y  una  alidada  ab  dues  pínules;  serveix 
pera  alqar  plans  de  poca  extensió.  Plancheta.  ||  f. 
d  i  ni.  Planchuela,  planchica,  planchita. 

PLANY.  m.  Acció  de  planyers.  Plañido.  ||  Queixa. 
||  Crit  de  pena.  ||  Poét.  Composició  elegiaca.  Elegía. 

PLANYAMENT.  m.  Crit  llastimós.  Grito  lastimo- 
so, alarido. 

PLANYCH.  Gram.  Temps  del  verb  p'.anyer. 

PLANYDRE.  n.  a.  y 

PLANYDRES.  v.  r.  Ant.  Doldres.  Dolerse. 

PLANYEGUT.  p.  p.  De  plányer.  Dolido. 

PLANYENCA.  f.  Sentiment  de  compassió.  Duelo, 
compasión,  conmiseración. 

SENSE  Planyenca.  fr.  Sense  compassió.  Sin  com- 
pasión. 

PLÁNYER.  v.  a.  Sentir  planyenca.  Plorar,  11a- 
mentarse.  Plañir.  ||  v.  n.  Tindre  llástima.  Lastimar- 
se, dolerse.  ||  Escassejar,  regatejar.  Regatear.  II  Es- 
talviarli  a  algú  algún  travall,  fatiga,  incomoditat, 
etc.  Ahorrar.  ||  ANYORAR. 

QUI  A  SON  ENEMICH  PLANY,  A  SES  MANS  MOR.  Ref. 
Quien  á  su  enemigo  popa,  á  sus  manos  muere. 

ÉSSER  de  plányer.  fr.  Ésser  algú  digne  da  compas- 
sió. Ser  digno  de  compasión,  de  lástima. 

NO  PLÁNYER  ELS  DINERS,  ELS  ESFORQOS,  etc.  No  es- 
talviarlos,  posárloshi  en  abundor. 

PLÁNYERSE.  v.  r.  Buscar  la  propia  comoditat, 
fugint  de  tot  lo  que  pot  incomodar.  Ahorrarse,  per- 
donarse. ||  Queixarse,  gemegar.  Lamentarse,  que- 
jarse, dolerse.  II  PLORAR.  ||  Teñir  por  de  ferse  mal  en 
algún  esforc.  y  no  fer  lo  que  's  pot. 

PLÁNYES.  v.  r.  PLANYERS. 

PLANYGUT,  DA.  adj.  PLANYUT. 

PLANY1DORA.  f.  PLORADORA.  ||  La  dona  que  's 
lloga  pera  anar  a  plorar  ais  enterros.  Plañidera. 

PLANYIMENT.  m.  Ant.  Cant  fúnebre.  Endecha. 

PLANY1T.  m.  PLANY. 

PLANYÍVOL,  A.  adj.  Que  's  plany,  que  's  queixa. 

PLANYÍVOLAMENT.  adv.  D'  una  manera  planyí- 
vola. 

PLANYUT,  DA.  p.  p.  De  plányer. 

PLAPA.  f.  Ant.  CLAPA,  TACA. 

PLAPAR.  v.  a.  Ant.  CLAPAR,  TACAR. 

PLAQUÉ,  m.  Metall  cobert  d'  una  fulleta  prima 
d'  or  o  d'  argent.  Plaqué. 

PLAQUEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  plaqueja.  Pla- 
queador. 

PLAQUEJAR.  v.  a.  Cobrir  els  metalls  ab  una  fulle- 
ta d'  or  o  d'  argent  mes  o  menys  prima,  segons  els 
usos  a  que   s  destinen.  Plaquear,  dar  plaqué. 

PLAQUÍ.  m.  Mena  de  cota  formada  d'  unes  máne- 
gues  ampies  y  rodones:  se  diferenciava  de  la  cota  de 
malla  en  ésser  mes  estreta.  Plaquín. 

PLASENT.  adj.  Agradable,  gustos,  ben  vist.  Pla- 
ciente. ||  FALAGUER.  ||  DELICAT,  SUÁU,   PLACENT. 

PLASENTERÍA.   f.   Afalachs  amorosos.    Halagoo 

amorosos.  ||  PLACENTERÍA. 

PLASENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  D'  un  modo  molt 
gustos.  Gustosísimo. 

PLASENTMENT.  adv.  m.  Ant.  Agradablement,  ale- 
grement.  Agradablemente,  gustosamente. 

PLASM.  m.  Motilo.  ||  Matriu.  ||  Origen. 

PLASMA,  f.  Min.  Varietat  de  calcedonia.  Prasma, 
plasma.  ||  La  part  líquida  de  la  sanch  que  circula. 


Dic.   Cat. 


Plana  de  Vich  y  Alta  /Aontanya 


Vich:  Vista  general.-Campanar  de  la  Catedral.-Sepulcre  d'en  Balmes.-Sant  Pere  de  Casserres:  Absís  de  1" igle- 
sia.- Santa  Eugenia:  Campanar  y  absís  de  I»  iglesia.  —  Vich:  Campanar  de  Casa  de  la  ciutat.  —  Folgueroles: 
Casa  hont  nasqué'l  poeta  Mossén  Jacinto  Verdaguer.  —  Manlleu:  Placa  de  Bernardí.  —  Vista  general  v  Pont 


sobre  '1  Ter. 


Plana  de  Vich  y  Alta  /'Aontanya    *p 


Roda:  Vista  de  1' iglesia  y  pont  sobre '1  Ter.  — Torelló:  El  Padronet  —Colonia  de  Borgonyá  (Inglesos)  a  Torelló. 
Collsacabra:  Santuari  de  Cabrera.—  Iglesia  de  Pruit  —  Torelló:  Vista  general. 


PLA 


PLA 


529 


PLASMACIÓ.  f.  Conversió  en  plasma,  formado, 
concreció. 

PLASMANT.  adj.  Que  plasma.  Se  diu  de  lo  que 
causa  al  ánim  una  impresió  extraordinaria. 

PLASMAR,  v.  a.  Enniotllar,  empastar,  construir 
alguna  figura  o  obgecte,  en  fanch,  cora  figuretes,  va- 
sos y  ornaments  de  gerrer.  ||  Met.  Causar  una  impre- 
sió extraordinaria. 

PLASMODA.  f.  Gelatina  que  constitueix  1*  aparell 
vegetatiu  ais  bolets  mixomicedis. 

PLASMONIA.  f.  Farm.  Preparació  nodritiva  que's 
composa  de  caseína  de  1  le t  y  bicarbonat  sódich,  pre- 
sentantse  en  pols  groguenca  que  forma  una  sémola, 
inodora,  insípida  y  soluble.  Plasmonia. 

PLAST.  m.  Pasta  de  guix  y  cola  o  altra  cosa  que 
s'  usa  pera  tapar  forats,  cobrir  desigualtats,  etc. 
Plaste. 

PLASTA,  f.  Missa  tova  o  blana  de  qualsevol  cosa 
que  puga  enmotllarse. 

PLASTEIXCUT,  DA.  adj.  Plastecido. 

PLASTEIXFR.  v.  a.  Omplir,  cobrir  o  tapar  alguna 
cosa  ab  plast.  Plastecer. 

PLASTEJAR.  v.  a.  Cobrir,  allísar  o  omplir  de  plast. 
Plastecer.  ||  plasteixer. 

PLASTEJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Cobert  de  plastes. 
Plasteado. 

PLÁSTICA,  f.  Art  de  modelar  figures  y  adornos  ab 
alguna  substancia  blana,  com  el  fanch,  etc.  Plástica. 

PLÁSTICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  regles  de  la 
plástica.  Plásticamente. 

PLÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  plástica. 
Plástico.  ||  Liter.  Que  mira  principalment  a  la  bellesa 
de  la  forma.  Plástico. 

PLASTICITAT.  f.  Qualitat  de  plástica  que  té  una 
cosa    ||  Que  té  bona  forma,  que  té  relleu.  Plasticidad. 

PLASTICISME.  m.  La  plasticitat  portada  a  siste- 
ma, a  modo,  en  art.  Plasticismo. 

PLASTODINÁMICA.  f.  Forca  creadora  que  desen- 
rotlla  'ls  orguens.  Plastodinámica. 

PLASTODINÁMICH,  CA.  adj.  Lo  concernent  a  la 
plastodinámica.  Plastodinámico. 

PLASTRE.  m.  Pasta  d'  alguna  cosa  tova  o  flonja. 
Plasta. 

PLASTRÓ.  m.  Galicisme.  Pega  de  cuiro  engirata- 
da,  pera  cobrir  el  pit  els  mestres  d'  armes,  y  rebre 
els  cops  de  floret  y  espasa  ||  Mena  de  coibata  com- 
posta de  tres  peces  sobreposades,  formant  una  com- 
binado que  cobreix  el  pit  de  la  camisa,  subgectantla 
al  coll  per  medi  d'  una  tireta.  Plastrón. 

PLAT.  m.  Pega  de  pisa,  térrica,  etc.,  generalment 
rodona,  un  xich  mes  fonda  del  mitg  que  de  les  vores. 
que  serveix  pera  menjarhi  y  altres  usos.  Plato.  ||  La 
vianda  o  menjar  que  se  serveix  ab  els  plats.  Plato.  || 
La  quantitat  de  vianda  que  hi  cap,  com:  un  plat  de 
mongetes.  Plato.  ||  Cada  una  de  les  dues  planxes  de 
metall  que  pengen  deis  fils  de  les  balances.  Balanza. 
||  Oferta,  com:  fer  plat  d'  alguna  cosa.  Oferta.  ||  En 
els  torns  al  aire,  és  un  disch  de  ierro  manegat  en 
1'  arbre  ab  trau,  ont  s'acolla  una  pega  que  topant  ab 
el  xerri,  fa  voltar  lo  que  's  torneja.  ||  En  les  maquines 
d'  imprimir,  el  lloch  ont  se  coloca  la  composició. 
Plato. 

PLAT  D'  AIQUAMANS:  PALANGANA. 

PLAT  ELÉCTRICH.  Disch  de  vidre  que  forma  part  de 
la  máquina  eléctrica  que  's  frega  entre  dos  coixinets 
pera  desenrotllar  la  electricitat.  Plato  eléctrico. 

PLAT  fondo  O  SOPER.  El  Tondo  en  que  's  menja  la 
escodella.  Plato  hondo,  sopero. 

plat  PLÁ.  El  nienys  fondo  que  '1  soper  pera  men- 
jarhi la  olla,  etc.  Trinchero. 

PLAT  universal.  El  qu'  ademes  té  en  son  circuit 
unes  grapes  que  per  elles  soles  subgecten  y  fan  vol- 
tar lo  que  's  torneja.  És  eina  del  torn  mecánich. 

dtc.  cat.  —  v.  n.  — 67. 


COM  SI  MAI  HAGUÉS  TRi:NCAT  CAP  PLAT.  Loe.  Se 
aplica  al  qui  aparentant  st-nzillesa  o  innocencia,  en- 
cobreix  el  talent  o  malicia  de  que  no  se  1  creia  ca- 
pag.   Parece  que  no  enturbia  el  agua. 

donar  AL  plat.  fr.  Met.  Cedir  a  la  forga  de  la  rao, 
a  la  major  habilitat,  etc.  Darse. 

FER  el  plat.  fr.  A  taula  és  donar  a  algú  sa  porció 
de  vianda,  treientla  del  plat  comú  y  posantla  al  seu. 
Servir. 

menjar  ab  dos  plats.  fr.  Met.  Que  's  diu  del  qui 
solicita  o  espera  dues  o  mes  conveniencies  pera  lo- 
grar la  que  mes  aviat  pugui.  Tener  el  pie  en  dos  za- 
patos. 

menjar  TOTS  EN  UN  PLAT.  fr.  Met.  Ésser  molt 
amiclis.   Morder  en  un  confite. 

mirar  al  plat  y  a  les  tallades.  Re}.  Qu"  expli- 
ca les  diverses  intencions  d'  algú.  Un  ojo  á  una  cosa 
y  otro  á  otra;  ó  un  ojo  á  la  sartén  y  otro  á  la  gata. 

QUEDAR  AL  PLAT  ELS  TANTOS  O  LA  QUANTITAT  QUE 
S'  HA  casat  EN  algún  JOCH.  Sentarse. 

fer  PLAT.  fr.  Oferir. 

rentar  els  plats.  fr.  Netejarlos  ab  lleixiu  y  aigua 
calenta  y  fregarlos  ab  un  fregall.  Fregar. 

PLAT,  A.  adj.  APLANAT. 

PLATA,  f.  Plat  gran.  Fuente. 

plata  mitjana.  Plat  de  figura  rodona  o  oblonga, 
mes  gran  que '1  regular  y  mes  petit  que  la  plata.  Fla- 
menquilla, tarina. 

PLATA,  f.  Metall  blandí,  hermós  y  d'  un  Ilustre 
molt  viu:  té  '1  primer  lloch  disprés  del  or  per  la  seua 
solidesa,  ductilitat  y  hermosura.  Se  trova  algunes 
vegades  pur  a  les  entranyes  de  la  térra,  y  és  el  mes 
es  tí  m  a  t  pera  encastar  pedrés  precioses,  pera  alhages, 
moneda  y  altres  usos.  Plata.  ||  Certa  roba.  Llama.  || 
Un  deis  metalls  de  que  s'  usa  al  blasó.  Plata.  ||  Fam. 
Diner.  Moneda.  ||  Les  obres,  alhages,  etc.,  fetes  de 
aquest  metall.  Plata. 

plata  cremada.  Cieno. 

plata  en  BARRES  O  en  MASSA.  Plata  en  barras, 
en  bruto,  en  masa. 

PLATA  filada.  La  reduida  a  fils.  Plata  hilada. 

PLATA  obrada.  La  travallada  o  reduida  a  obgectes 
o  alhages.  Plata  labrada. 

PLATA  purificada.  Aquella  de  que  se  n'  han  tret 
totes  les  partícules  extranyes.  Plata  acendrada,  pura, 
de  copela. 

Plata  SECA.  El  mineral  de  plata  qu'  en  1' amalga- 
mado no  s'  uneix  ab  I*  argentviu.  Plata  seca. 

COM  UNA  PLATA,  m.  adv.  Moltíssim  net,  molt  bo- 
nich.  Como  una  plata. 

en  BONA  O  pura  PLATA,  m.  adv.  Met.  Breument, 
sense  rodeigs.  En  plata.  ||  En  substancia,  en  resolu- 
ció.  En  plata,  en  resumen. 

PARLAR  en  plata,  fr.  Dir  les  coses  clarament,  sen- 
se enibuts. 

MITG  EN  PLATA  Y  MITG  EN  QUARTOS.  Loe.  S'  aplica 
a  les  coses  incomplertes  o  que  no  están  del  tot  bé. 
En  calzas  y  iubón. 

PLATA  (Plá  d'  En).  Orog.  En  un  replá  de  la  serra 
Cavallera,  a  la  comarca  de  Camprodón,  a  1'  algaria 
de  1,325  metres,  arrancant  desd'  ell  una  estrebació 
de  la  serra,  que  avanga  vers  al  Ter. 

PLATABANDA,  f.  Quadro  d'  un  jardí  un  xich  mes 
alt  que  'ls  demés,  y  en  el  qual  s'  lii  conreuen  flors. 
Platabanda.  ||  Mena  de  motllura  llarga  y  llisa  que  té 
mes  d'alta  que  de  sortida.  Platabanda.  ||  Pedra  quins 
caps  descansen  demunt  de  columnes.  Platabanda.  || 
Mena  de  cércol  gran  de  metall.  Platabanda  ||  Espai 
que  separa  'ls  rengles  deis  arbres.  Platabanda. 

PLATÁQ,  A.  adj.  aum.  de  plat  y  plata.  Platazo. 

PLATAFORMA,  f.  Mena  de  fortificació  sobre  'I  te- 
rraplé  de  la  muralla  o  cortina,  a  diferencia  del  cava- 
11er  que  's  posa  ais  baluarts.  Plataforma.  ||  Náut. 
Fila  de  pots  que  's  posen  a  les  naus  pera  les  bateríes 
de  cañó,  quan  el  pont  de  la  ñau  té  mitjana  y  rodo- 


530 


PLA 


PLA 


Plataforma  de  tranvía 


nesa.  Plataforma.  ||  Cosa  de  pura  apariencia.  Plata- 
forma. ||  m.  adv.  Se  diu  d'  una  cosa  que  sois  serveix 
de  formalitat  o  de  compliment.  Plataforma.  ||  Pla- 
ceta de  devant  d  un  temple  o  d'  un  altre  edifici  gran. 
Pórtico,  atrio.  ||  Máquina  que  serveix  pera  construir 
les  peces  de  metall 
deis  rellotges  y  altres 
artefactes.  Platafor- 
ma. ||  Fig.  Fingiment 
pera  lograr  alguna 
cosa  ab  engany.  ||  Má- 
quina pera  dentar  pi- 
nyons  y  rodes  d'  en- 
gravació. 

PLATAFORMA  DE  CA- 
RRUATGE.  L'espai  que 
ais  vagons  de  ferroca- 
rrils,  ais  ómnibus  y 
ais  tranvíes  está  a  la 
banda  anterior  y  pos- 
terior del  carruatge,  y 
serveix  pera  montar 
al  meteix  y  pera  po- 
guershi  enquibir  els 
passatgers  que  hi  viatgin  dalt.  Plataforma  de  ca- 
rruaje. 

PLATAFORMA  GIRATORIA.  Ferrocarr.  Placa  circular 
giratoria  de  gran   diámetre,  que  serveix  pera  fer  els 

cambis  de  vía 
I  es  maquines, 
gaire  bé  sempre 
portant  elsseus 
ténders.  El  giro 
se  fa  per  medi 
d'  un  o  de  dos 
torns  montats 
demunt  la  pla- 
taforma, que 
gira  al  voltant 
d'un  eix  verti- 
cal colocat  al  centre  d'  un  ferro  circular. 

PER  plataforma,  adv.  Loe.  fam.   Pera  complir  o 
pera  semblar  bé. 

PLÁTAN.  m.  Bot.  platana.  ||  Arbre  d'  arrel  rodo- 
na, gross  i  y  plana,  de  fibres  que  produeixen  noves 
plantes;  la  soca  rodona,  recta,  d'  un  peu  de  diámetre 
y  de  dotze  a  quinze  d'  alrpria,  de  varíes  íulles  en- 
veinades  les  unes  ab  les  altres,  acabades  per  la  part 
de  dalt  en  una  tira  d'  uns  dos  metres  de  llarch  sobre 
uns  20  centimetres  d'  ampie,  xates  per  la  punta,  de 
un  vert  ciar,  clapades  de  blandí,  formant  una  copa  a 
la  part  superior  de  la  soca;  les  flors,  vermellenques  y 
oloroses,  formen  un  raím,  d'  ont  ix  el  fruit,  que  vé  a 
ésser  com  les  alberginies,  pero  d'  un  color  groch 
quan  és  niadur.  La  planta  mor  tan  bon  punt  produeix 
el  fruit,  pero  ja  está  reemplazada  per  altres  que  han 
brotat  de  la  seua  arrel.  S'  és  aclimatat  aquí  a  Cata- 
lunya y  a  algún  altre  punt  d'  Espanya.  Plátano.  II 
El  fruit  de  la  meteixa  planta.  Plátano.  ||  Arbre  de  la 
fam.  de  les  platanacies,  pervinent  de  1' Asia  y  aclima- 
tat a  Catalunya,  que  creix  fins  a  uns  dotze  metres, 
de  soca  recta,  rodona,  pell  corretjosa  y  blanca,  y  la 
muda;  té  les  branques  a  la  part  alta  y  s'  extenen 
com  les  de  la  noguera;  les  falles  grans,  fortes,  orbi- 
culars  y  d'  un  vert  ciar;  ama  la  vora  de  1'  aigua  co- 
rrent  y  és  apreciable  per  la  seua  frondositat  y  la  seua 
fusta  blanca  y  llengera.  Plátano.  ||  CASTANYER  BORT. 
PLÁTAN  D'  AMÉRICA.  Bot.  BANANO. 
PLATANA.  f.  Bot.  Arbre  nomenat  plátan.  Plá- 
tano. 

PLATANAR,  m.  Lloch  plantat  de  plátans.  Plata- 
nal, platanar 

PLATANARIA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  tifá- 
cies,  que  's  fa  dins  les  aigües  enllotades. 

PLATANOIDI,  A.  adj.  Bot.  Que  se  sembla  al  plá- 
tan. Platanóideo. 


Plataforma  giratoria 


PLÁTANO,  m.  y  PLÁTANUS.  m.  Bot.  PLÁTAN. 

PLÁTARA.  f.  PLATA,  1. 

PLATARADA.  f.  Plátara  molt  plena  de  menjar. 
Fuente  llena  abundantemente.  Aquesta  paraula  se 
usa  principalment  com  exclamado,  dient:  ¡Quina 
pía  tarada! 

PLATAS,  SA.  m.  aum.  PLATÁQ. 

PLATEA,  f.  El  pati  deis  tcatres.  Platea.  ||  Galería 
formada  generalment  ab  palcos  al  nirell  del  pati. 
Platea. 

PLATEIG.  ni.  Acció  y  efecte  de  platejar.  Plateo. 

PLATEJABLE.  adj.  Que 's  pot  platejar. 

PLATEJADA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  ro- 
sacies,  de  carnes  fi  ¡formes  que  arrelen,  de  fulles  ta- 
llades  en  forma  de  lóbuls  oblonchs,  Mises  per  fora  y 
sedoses  per  sota  y  de  flors  aislades  ab  llarchs  pedún- 
culs.  Plateada.  ||  Acció  y  electe  de  platejar. 

PLATEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  plateja.  Plateador. 

PLATEJAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  platejar. 
Plateamiento,  plateadura. 

PLATEJAR.  v.  a.  Cobrir  de  plata,  donar  un  bany 
de  plata  a  alguna  cosa.  Platear.  ||  v.  n.  Tindre  una 
cosa  les  qualitats  de  la  plata  o  semblantes.  Platear. 
||  Manejar  plats.  ||  Manejar  plata  en  moneda.  ||  Tor- 
narse blandís  els  cabells.  ||  v.  a.  Reduir  la  plata  a 
moneda.  Amonedar. 

PLATEJAT,  DA.  p.  p.  Plateado. 

PLATER.  m.  argf.nter.  ||  Qui  té  '1  cárrech  de  guar- 
dar la  plat.  Platero.  ||  Qui  fa  plats. 

PLATERA,  f.  plátara. 

PLATERÁC,  A.  m.  y  f.  aum.  PLATÁQ. 

PLATERESCH,  CA.  adj.  Arq.  Genre  d*  arquitec- 
tura y  ornamentado  recarregat  de  fulles  y  calats,  a 
imitado  de  les  obres  de  plater  o  argenten 

PLATERET.  m.  dim.  platet.  ||  Lo  que  serveix 
pera  captar.  Bacineta.  ||  menjaret.  \\  Planxa  rodona 
de  llautó  que,  ferintla  ab  un'  altra,  serveix  pera  la 
música.  Platillo. 

PLATERÍA,  f.  ARGENTERÍA,  ab  tots  els  seus  signi- 
ficats.  Platería. 

PLATET.  m.  dim.  Plat  petit  pera  posar  les  taces, 
els  llums,  etc.  Platillo,  platito,  platico. 

PLATETA.  f.  dim.  Fuentecita,  fuentecilla. 

PLATGER,  A.  m.  y  f.  Qui  viu  a  la  platja.  Playero. 
||  Animal  de  platja.  ||  adj.  Cosa  de  la  platja  ||  m. 
Pescater  de  platja.  Playero. 

PLATGERI,  A.  Calma,  tranquilitat,  delicia. 

PLATGERÍA.  f.  Delicia,  plaer,  cosa  agradable  ais 
sentits.  Placidez. 

GASTAR  MOLTA  PLATGERÍA.  fr.  Tindre  tranquilitat 
ab  excés. 

PLATGETA.  f.  dim.  Petita  platja. 

PLÁTICA,  f.  Coloqui,  conferencia,  conversa.  Plá- 
tica. ||  Sermó,  prédica.  Plática. 

PLATICACIÓ.  f.  Plática,  conversa. 

PLATICAR,  v.  a.  Conversar,  sermonar,  parlar  ami- 
gablement.  Platicar. 

PLÁTICH.  m.  PRÁCTICH. 

PLATICNEMÍA.  f.  Antrop.  Aixafamenta  del  costat 
de  la  tibia,  que  s'  observa  com  a  carácter  particular 
en  alguns  restes  prehistórichs  de  les  races  humanes 
y  en  alguns  individuus  deis  pobles  selvatges  mo- 
derns.  Platlcnemía. 

PLATICNÉMICH,  CA.  adj.  Antropol.  Pertanyent  o 
relatiu  a  la  platicnemía;  que  presenta  aquest  ca- 
rácter. 

*  PLATIF1CAR.  v.  a.  Convertir  en  plata.  Platlflcar. 
||  Fer  moneda  de  plata. 

PLATICORIÁSICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  concernent  a 
la  platicoríasis.  Platicoriásico. 


PLA 


PLE 


531 


PLATIC0RÍAS1S.  f.  Med.  ant.  Malaltía  deis  ulls 
en  que  la  nina  's  dilata  extraordinariament.  Plati- 
coriasis. 

PLATIDEMA.  f.  Zool.  Insectes  coleópters  heteró- 
niers,  de  mida  mitjana,  forma  perllongada,  esbelts  y 
d'  un  color  negre  o  vermellós  y  envellutat.  Plati- 
dema. 

PLATILLO,  m.  La  carn  cuita  acompanyada  d'  al- 
tres  coses,  que  's  sol  treure  després  de  I*  olla.  És  de 
procedencia  castellana.  Guisado. 

PLATINA,  f.  Metall  de  color  blanch  que  tira  a 
gris  de  ferro,  y  si  és  brunyit  tira  a  negre;  és  el  mes 
pesat  deis  metalls.  Platina,  platino.  ||  Inip.  Taula 
forta  y  ampia,  forrada  d' una  planxa  de  ferro,  bronze 
o  zench  ben  llisa,  que  serveixp  era  ajustar,  imposar  y 
falcar  les  formes.  Platina. 

PLATINIRIDI.  ni.  Min.  Iridi  natiu  barrejat  ab  pla- 
tino, paladi  y  algunes  voltes  ab  coure.  Platiniridio. 

PLATINOS,  A.  adj.  Que  té  relació  ab  la  platina. 
Platinoso. 

PLATJA.  f.  Rivera  de  mar  o  de  riu  formada  de 
sorra  o  palets,  de  supeificie  quasi  plana,  que  per  lo 
regular  és  mal  fondejador  pera  'ls  barcos.  Playa. 

PLATJA  GRAN.  Playazo,  playón. 

retirarse  de  la  Platja.  fr.  Se  diu  del  mar  quan  la 
seua  aigua  torna  mar  endins.  Desplayar. 

PLATJACA.  f.  aum.  Gran  platja.  Playazo. 

PLATJER.  f.  PLATJA. 

PLATJÓS,  A.  adj.  Que  té  molta  extensió  de  platja. 
Playoso. 

PLATJOSITAT.  f.  Planura  de  mar  poch  fonda; 
qualitat  de  platja. 

PLATO,  m.  Bot.  PLÁTAN. 

PLATÓNICAMENT.  adv.  m.  Decentment,  sense 
nial  fí.  Platónicamente. 

PLATÓNICH,  CA.  adj.  Qui  segueix  1'  escola  y  filo- 
sofía de  Plato.  Platónico.  ||  Pertanyent  a  aquesta 
filosofía.  Platónico  ||  Pur,  no  sensual.  Se  diu  del 
amor  y  deis  amants.  Platónico. 

PLATONISME.  m.  Sistema  filosófich  de  Plato. 
Platonisme. 

PLATOT.  m.  Guisat  mal  fet.  Guisote.  ||  En  tó  des- 
preciatiu,  és  un  plat  dolent  o  que  no  val  res.  Plato 
viejo  ó  echado  á  perder. 

PLATXERI.  m.  ler  PLAER,  GUST.  ||  Platgeri. 

PLATXERÍA.  f.  Bullici,  alegría,  calma.  Algazara, 
placidez.  I|  platgería. 

ESTAR  DE  PLATXERÍA.   fr.  ESTAR  DE  GRESCA. 

PLATXERIÓS.  adj.  Gracioso,  alegre.  ||  platge- 
Riós. 

PLAU  DE  MONT.  Orog.  Montanya  en  qual  vessant 
está  situada  la  vila  de  Vilach,  a  la  Valí  d'  Aran. 

PLAUER.  Ter.  arañes.  PLANER. 

PLAUME.  m.  Enhorabona,  felicitació.  Pláceme.  || 
Temps  del  verb  plaure.  Pláceme.  ||  p.  p.  de  plaume. 
Me  place. 

PLAURE.  v.  imp.  Agradar,  donar  gust.  Placer, 
agradar,  gustar. 

PLAURE  A  L'  ull.  Loe.  ant.  Caer  en  gracia,  en  ojo. 

LO  NOU  PLAU  Y  'L  VELL  SATISFÁ.  Ref.  Ab  que  's  de- 
nota la  inclinado  que  tenim  a  la  novetat.  Lo  nuevo 
place,  lo  viejo  satisface;  lo  novel  todo  es  bel. 

PLAURES.  v.  r.  Complaures,  deleitarse  en  alguna 
cosa.  Complacerse,  deleitarse.  ||  Agradarse  a  sí  me- 
teix.  Complacerse. 

PLAUSIBILITAT.  f.  Qualitat  que  constitueix  una 
cosa  plausible.  Plausibilidad. 

PLAUSIBLE,  adj.  Agrados,  digne  d' aplauso.  Plau- 
sible. 

PLAUSIBLEMENT.  adv.  ni.  Alegrament,  ab  aplau- 
so. Plausiblemente. 


PLAVIRSE.  v.  r.  Ant.  Servirse,  valdres  d'  alguna 
cosa.  Prevalerse,  valerse. 

PLAYAR.  v.  a.  Ant.  LLOGAR. 

PLAZA  (Joan).  Biog.  Botánich  valencia  que  va 
desempenyar  al  sigle  XVll  cárrechs  que  donen  con- 
cepte  deis  seus  coneixements  en  aquell  estudi,  do- 
nant  nom  a  alguna  de  les  plantes  de  la  regió  valen- 
ciana. Va  escriure  tractats  de  botánica  y  feu  excur- 
sions  pera  V  herborisació  deis  exempiars  que  va 
definir  en  les  senes  classificacions  científiques. 

PLÉ,  NA.  adj.  Lo  qu'  está  ocupat  o  farcit  d'  una 
altra  cosa,  sense  quedarhi  cap  buit.  Lleno,  pleno.  || 
Sencer,  sonor,  com:  veu  plena.  Lleno.  ||  ENFADAT, 
ENUJAT  ||  Abondant.  Lleno.  ||  Prenyat.  Lleno.  ||  Plá, 
ras,  obert,  com:  campanya  plena.  Raso.  ||  m.  Oposició 
diametral  de  la  Huna  ab  el  sol.  Plenilunio.  ||  Cotn- 
plert,  perfet,  acabat,  que  no  li  falta  res.  Plenario. 

PLÉ  DE  LA  LLUNA:  PLENILUN1. 

AL  PLÉ  del  sol.  m.  adv  A  1'  hora  del  día  en  que  'I 
sol  escalfa  mes.  Al  res  stero  del  sol. 

DE  plé.  m.  adv.  Del  tot.  De  lleno. 

DE  plé  A  PLÉ.  m.  adv.  Cotnplertament,  de  mitg  a 
mitg    De  lleno  d  lleno. 

ESTAR  plé  COM  un  ou.  fr.  Estar  un  lloch  tan  pié 
de  gent  que  no  n'  hi  cápiga  mes.  Estar  de  bote  en 
bote. 

fer  el  PLÉ  la  lluna.  fr.  Llenar  la  luna. 

T1NDRE  LA  CASA  PLENA  DE  BÉ  DE  DEU,  PLENA  DE 
TOT.  fr.  Tener  la  casa  como  una  colmena. 

PLEB.  f.  El  poblé  baix.  Plebe. 

PLEBÁ.  m.  Párroch.  Antigament  era  dignitat  de 
les  catedrals.  Plébano. 

PLEBE,  f.  Vulgo,  poblé,  gent  baixa,  els  que  no  son 
nobles.   Plebe. 

PLEBEU,  BEIA.  adj.  Lo  qu'  és  del  poblé  o  li  per- 
tany.  Se  pren  regularment  pél  subgecte  que  no  és 
noble.  Plebeyo. 

PLEBEIAMENT.  adv.  D'  una  manera  plebeia. 

PLEBEISME.  m.  Condició  y  estat  de  plebeu.  Ple- 
beyismo. 

PLEBISCIT.  m.  Consulta  que  's  fá  al  poblé  pera 
que  per  medi  de  votació  decideixi  si  accepta  o  no  tal 
o  qual  llei  o  tal  o  qual  forma  de  govern.  Plebiscito. 

PLEBISCITAR!,  A.  adj.  Partidari  del  plebiscit.  || 
Fet  per  plebiscit. 

PLEBS.  f.  PLEB,  PLEBE. 

PLECA,  f.  Ralleta  petita,  que  unida  ab  altres  con- 
tribueix  a  la  formado  d'  una  ratlla  llarga.  Pega  que 
forma  dita  ralleta  en  els  moflios  d'  imprimir.  Pleca. 

PLECH.  m.  Arruga  que's  fá  a  la  roba  pera  recu- 
llirla  y  cenyirla.  Pliegue,  doblez,  dobladura,  ple- 
gadura. ||  El  senyal  o  séch  que  resulta  a  la  roba  o 
cosa  semblanta  per  haverse  plegat  o  doblegat.  Do- 
bladura, doblez,  pliegue.  ||  La  peca  de  paper  que  's 
fá  d'  una  vegada  ab  el  motilo.  Pliego.  ||  Conjunt  de 
cartes  embolicades  closes  ab  una  sola  coberta.  Plie- 
go. ||  Drap  plegat  que  'ls  barbers  posen  demunt  del 
muscle  d'  aquell  que  afaiten,  pera  aixugarhi  les  na- 
vages.  Navajero.  ||  Full  d'  una  obra.  Pliego. 

PLECH  DE  CONDICIOXS.  L'  escrit  ont  hi  consten  les 
condicions  o  pactes  ab  que  s'  ha  de  fer  un  arrenda- 
ment  o  contráete.  Pliego  de  condiciones. 

SOTA  PLECH.  m.  adv.  Baix  plech.  Debajo  pliego. 

PLECTONEURITIS.  f.  Med.  Inflamado  de  qualse- 
vol  plexe  nervios.  Plectoneuritis. 

PLECTONEURÍNICH,  CA.  s.  y  adj.  Qui  pateix  de 
plectoneuritis  o  lo  que  pertany  a  aquesta  malaltía. 
Plectoneuritico. 

PLECTOR1TA.  f.  Dent  fóssil  de  peix.  Plectorita. 

PLECTRE.  m.  Mus.  Arch  pera  tocar  instruments 
musichs  de  corda.  Plectro.  ||  Met.  Poesía.  Plectro. 

PLEDEJABLE.  adj.  Lo  que's  pot  pledejar,  que  h¡ 
lia  motius  per  formar  un  plet. 


532 


PLE 


PLE 


PLEDEGISTA.  m.  y 
PLEDEJADOR.  m.  y 

PLEDEJAIRE.  ni.  Persona  que  per  qualsevulla 
cosa  inou  raons  y  plets.  Pleitista,  litigante. 

PLEDEJANT.  m.  Qui  pledeja  o  és  amich  de  plets. 
Pleiteador,  pleitista,  pleiteante,  picapleitos. 

PLEDEJAR.  v.  a.  Disputar  judicialment  ab  un  al- 
tre  sobre  alguna  cosa.  Pleitear. 
PLEDEJAT,  DA.  p.  p.  Pleiteado. 
PLEDEYAR.  v.  a.  Ant.  pledejar. 
PLEGA.  f.  APLEGA.  ||  Acció  de  plegar. 
PLEGABLE,  adj.  Lo  que 's  pot  plegar  o  doblegar. 
Plegable,  plegadizo. 

PLEGAR,  m.  aum.  Plech  gros. 
PLEGADA,  f.  Acció  de  plegar  una  vegada. 
PLEGADÍC,  A.  adj.  Plegable. 
PLEGADOR,  m.  Qui  plega.  Plegador.  ||  L' eina  ab 
que 's  plega  alguna  cosa.  Plegador.  ||  Ais  telers  de 
seda  és  la  peca  de  fusta  rodona  y  groixuda  ont  s'  h¡ 
enrotlla  la  pe^a  pera  anarla  teixint.  Plegador.  ||  Ci- 
lindre de  fusta  en  que'ls  teixidors  de   llí  hi  enrotllen 
la  peca.  Enjullo,  enjulio,  casullo.  ||   Ter.  APLEGA- 
DOR.  I!  El  d'  olives.  Arriscador. 

PLEGADORA,  f.  Eina  prima  de  fusta,  marfil,  etc., 
ab  tall  pels  dos  costáis  ab  que  'ls  llibreters  pleguen 
y  tallen  el  paper.  Plegadera. 

PLEGADORET.  m.  Cilindre  de  fusta  assegurat  ab 
dos  perns  al  carretó  pél  qual  passen  les  corretges 
que  suspenen  les  aviadores.  Plegadorcillo. 

PLEGADURA,  f.  Ant.  L' acció 
y  efecte  de  plegar.  Plegadura. 

PLEGAIRE.  m.  Captaire.  ||  PLE- 
GADOR. 

PLEGAMANS.  m.  Entom.  PRE- 
GADEU  DE  ROSTOLL. 

PLEGAMANS.  Geog.  Poblé  del 
dist.  munpal.  de  Palau  Solitar, 
prov.  de  Barcelona. 

PLEGAMENT.  m.  Ant.  Acte  y 
efecte  de  plegar.  Plegadura. 
PLEGAR,  v.  a.  Doblegar,  fer  plechs  a  alguna  roba 
o  cosa  semblant.  Plegar.  ||  Caragolar,  enrotliar.  En- 
canutar, arrollar.  ||  Posar  el  teixdor  alguna  peca 
al  plegador.  Plegar.  [|  Doblegar  ab  igualtat  els  fulls 
deis  llibres  pera  enquademarlos.  Plegar.  ||  Ant. 
APLEGAR.  ||  Pendre,  cullir  alguna  cosa  de  térra.  Co- 
ger. ||  DESOCUPAR,  DESEMBRAQAR.  ||  V.  n.  Deixar, 
suspendre  1'  estudi  o  altre  travall  pera  descansar  per 
temps  determinat.  Alzar,  dar  punto.  I|  A  les  univer- 
sitats  fer  feriats  al  fí  del  curs.  Cerrar  las  aulas, 
dar  punto.  ||  Ais  tribunals,  parar,  suspendre  '1  tra- 
vall. Dar  punto;  cerrar.  ||  Náut.  Recullir  y  enrotliar 
les  cordes.  Adujar.  ||  Mil.  Recullir  els  fardos,  male- 
tes  y  provisions  pera  marxar.  Levantar  el  campo, 
recoger  el  bagaje.  ||  Tancar  un  establiment,  fábri- 
ca, etc.  Cerrar. 

PLEGAR  ALMOINA.  Captar. 

plegar  el  RAM.  Tancar  la  botiga  o  fábrica.  Cerrar 
el  comercio. 

plegar  veles  O  les  veles,  fr.  Usada  péls  mari- 
ners.  Recoger  velas.  ||  Met.  Amainar,  aplacar  1' orgull 
o  abaixar  la  veu.  Recoger  velas. 

PLEGAR,  v.  a.  Ter.  Sopeira.  Captar,  demanar  ca- 
ritat. 

PLEGARIES.  f.  PREGARIES. 

PLEGARSE,  v.  r.  Doblegarse.  Se  diu  de  la  porta, 
el  biombo,  etc.  Doblarse.  H  Reduirse  una  cosa  a  niés 
curta  dimensió  fent  vindre  una  part  d'  ella  demunt 
de  F  altra,  coni  el  metre  de  butxaca,  etc.  Reco- 
gerse. 

PLEGARSE  DE  MANS.  fr.  Mirarse  ab  impassibilitat 
alguna  cosa;  no  donar  ajuda  a  lo  que  convé. 


Segell 
de  Plegamans 


PLEGAT,  DA.  p.  p.  Dablado,  plegado.  ||  adv. 
Junt,  unidatnent,  al  ensemps.  Junto. 

CAURE  TOT  PLEGAT.  fr.  Se  din  deis  edificis.  Caer 
á  plomo;  venirse  abajo.  ||  Dit  de  les  persones.  Dar 
consigo  en  el  suelo;  dar  el  cuerpo  en  tierra. 

TOT  plegat.  m.  adv.  D'  una  vegada.  Por  junto,  de 
por  junto.  ||  Repentinament.  De  golpe. 

tots  plegats.  Loe.  Ab  unánim  consentiment.  De 
mancomún,  mancomunadamente,  todos  á  una. 

PLÉ1ADE.  f.  Estol,  conjunt  de  persones  notables. 
Pléyade. 

PLÉIADES.  f.  Ant.  CABRELLES. 
PLEIT.  m.  PLET. 
PLEITEJAR.  v.  a.  PLEDEJAR. 

PLE1XELL.  m.  Aspra  que  's  posa  ais  ceps.  Rodri- 
gón. 

PLEN.  m.  Ant.  PLER.  ||  adj.  Ant.  PLE. 
PLENA,  f.  Náut.   Per  oposició  a   la  buida,  és  la 
pujada  de  1'  ona,  que  s'  aprofita  pera  aixecar  la  bar- 
ca al  tréurela  a  térra.  Llena. 

A  boca  plena,  fr.  Dir  les   coses  sense  temor,  pú- 
blicament. 
lluna  plena.  Pleniluni. 

PLENAMAR,  f.  Mar.  La  major  altura  de  la  creí- 
xent  del  mar.  Pleamar. 

PLENAMENT.  adv.  m.  Complertament,  entera- 
nient  Plenamente.  ||  Abundantment.  Llenamente. 
PLENAR.  v.  a.  Omplir,  omplenar.  Llenar. 
PLENARI,  A.  adj.  Complert,  pié,  sencer,  que  no  1¡ 
manca  res.  Plenario.  ||  For.  En  la  práctica  criminal 
s'  aplica  al  estat  de  la  causa  en  que  s  reb  a  prova 
pera  la  ratificado  deis  testimonis  del  sumar!,  suma- 
ria y  admissió  d'  altres  nous,  y  pera '1  descárrech 
del  reu  y  altres  dilligencies  fins  a  la  sentencia.  Ple- 
nario. 

PLENARIAMENT.  adv.  m.  Plenament.  ||  For.  Ab 
judici  plenari  o  sense  ometre  les  formalitats  esta- 
blertes  per  la  I  leí.  Plenariamente. 

PLENER,  A.  adj.  Pié,  complert,  que  no  hi  manca 
res.  Llenero,  cumplido. 

PLENERAMENT.  adv.  m.  Ant.  PLENAMENT. 
PLENILUNI.  ni.  La  lluna  quan  está  del  tot  oposa- 
da  al  sol,  qu'  és  quan  fá'l  pié  y  veiem  complertament 
¡Iluminada  la  meitat  d'ella  que  mira  a  la  térra.  Ple- 
nilunio. 

PLENIPOTENCIA,  f.  Potestat  plena,  sense  limi- 
tado. Plenipotencia. 

PLEN1POTENCIARI.  m.  Ministre,  embaixador  o 
persona  que  ls  soberans  envíen  a  les  corts  d'  altres, 
ab  ampies  poders.  Plenipotenciario. 

PLENÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pié.  Plenísimo,  lle- 
nísimo. 

PLENÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una  manera 
pleníssíma.  Plenísimamente. 

PLENITUT.  f.  El  complement  d'  alguna  cosa.  Ple- 
nitud. II  Med.  Massa  abundor  o  excés  d'  algún  humor 
al  eos  Plenitud.  [|  Acte  y  efecte  d' omplir.  Henchi- 
dura, henchimiento. 

PLENITUT  DE  ventrell.  Pesadesa  que  se  sent  al 
ventrell  per  massa  abundancia  d'  humors  o  de  men- 
jar.  Repleción,  cargazón  de  estómago. 

PLENS  (Joseph).  Biog.  Capellá  y  escriptor  relli- 
giós.  Rector  de  Sant  Jaume  de  Mollerussa  y  després 
ho  fou  de  Tárrega,  en  el  bisbat  de  Solsona.  Els  seus 
textes  han  estat  reestampats  moltes  vegades  y  a  tra- 
vés de  molt  temps,  havent  haguda  gran  popularitat 
per  Catalunya.  La  seua  obra  capdal  son  tres  volums; 
el  primer:  Catechisme  pastoral  de  pláticas  doctrináis 
y  espirituals  per  tots  els  diumenges  del  any,  utilíssim 
y  profitós  a  tots  els  rectors,  etc.  Barcelona  1699,  imp. 
R.  Fígueró,  un  vol.  4t.;  segón:  Platiques  dominicals  y 
espirituals  per  els  dies  de  festivitais  de  alguns  sants, 
Barcelona,  imp.  J.  Suriá,  y  el  tercer:  Platiques  y  doc- 


PLE 


PLE 


533 


trines  cspiriluals...  per  tots  els  dimecres,  divendres  y 
diumenges  de  la  Quaresma,  juntament  ab  les  de  íes 
festivilats  ocurrents,  per  difunts,  per  pregarles  d'  al- 
gua,  etc.,  Barcelona,  1735 

PLENPREBENDAT.  ni.  Eclesiástich  que  gosa  de 
una  prebenda  plena  y  la  meteixa  prebenda. 

PLEOCROÍSME.  m.  Min.  Propietat  que  teñen 
certs  minerals  de  presentar  colors  distints,  segons 
pél  costat  que  's  miren.  Pleocroísmo. 

PLEONASM.  m.  y 

PLEONASME.  ni.  Ret.  Figura  que  s  comet  quan 
s'afe°eix  a  la  oració  alguna  paraula  que  no  hi  és 
necessaria.  Pleonasmo. 

PLEONASM1CH,  CA.  adj.  Lo  referent  al  pleonas- 
nie.  Pleonásmico. 

PLEONASTE.  m.  Min.  Varietat  de  granat  fosen. 
Pleonasto. 

PLEONÁSTICAMENT.  adv.  m.  Cometent  pleonas- 
nie.  Pleonásticamente. 

PLEONÁSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  pleonasme 
o  que  n'  inclou.  Pleonástico. 

PLEPA,  f.  Tara,  nafra.  Tot  lo  que  causa  incoino- 
ditat  y  disgust.  ||  Rossa,  cavall  o  animal  dolent. 
Plepa. 

PLER.  m.  Gnst,  contento,  alearía,  diversió.  Pla- 
cer. ||  SERVEI,  MERCÉ,  AMISTAT.  f|  PLAER. 

PLER  AB  CUA.  Loe.  Ex^ressa  les  inoltes  molesties 
que  acompanyen  ais  plers.  Por  un  placer  mil  dolores. 

A  PLER.  m.  adv.  Anar  poch  a  poquet.  Paso,  pasito. 

A  TOT  PLi^R.  ni.  adv.  Ab  tot  gust  y  satisíacció.  A 
placer. 

DEL  SEU  PLER  VE  L  MEU  DOLOR.  Ref.  Qti'  enseiiyn 
que  no  totes  les  coses  convenen  a  tots.  En  lo  que 
Sancho  sana,  Domingo  adolece. 

DONARSE  VINT  Y  UN  PLER.  fr.  Fam.  Divertirse,  do- 
narse tots  els  gustos.  Darse  un  verde  con  dos  azules. 

ESTAR  A  PLER.  fr.  Estar  ab  tota  comoditat. 

FEU  PLERS  A  BEST1ES,  VOS  TIRARÁN  COCES.  Ref.  Ex- 
plica que 'ls  beneficis  fets  ais  ingrats  els  serveixen 
d' armes  pera  pagar  ab  mal  el  bé.  Cria  cuervos  y  le 
sacarán  los  oios 

QUI  'S  LLOGA,  'LS  SEUS  PLERS  SE  VEN.  Ref.  Qu'  en- 
senya  que  '1  criat  deu  fer  sois  la  voluntat  del  seu 
amo  encara  que  '1  renyi.  Quien  sirve  no  es  libre. 

SI  ESTAR  MAL  VOLS  A  TON  PLER,  VÉS  PER  MAR  O 
PREN  moller.  Ref.  Denota  que  qui  estigui  ocios  tin- 
drá  molt  en  qué  ocuparse  en  qualsevulla  de  dites  co- 
ses. Quien  no  tuviere  que  hacer,  arme  navio  ó  tome 
mujer. 

TROBAR  PLER.  fr.  TINDRE  GUST. 

PLERET  (A),  m.  adv.  A  poch  a  poch.  Despacio, 
paso,  pasito,  quedo,  quedito,  quieto. 

anar  A  PLERET.  fr.  Anar  sense  fer  soroll.  Ir  ó  an- 
dar chi!  acallando. 

parlar  A  pleret.  fr.  Parlar  ab  veu  baixa.  Hablar 
quedo. 

PLEROSIS.  f.  Med.  Restabliment  del  eos  quan  está 
extenuat  per  excessives  evaquacions.  Plerosis.  || 
Sensació  de  pesadesa  que  's  nota  al  epigastri  quan 
el  ventrell  está  replé.  Plerosis. 

PLFRÓT1CH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  ple- 
rosis. Plerótico. 

PLESÍMETRE.  ni.  Med.  Disch  prim  de  marfil,  que 
s'  aplica  successivament  sobre  'ls  diversos  punts  del 
tórax  que  's  volen  explorar  y  sobre  ell  se  percuteix 
ab  la  punta  deis  dits.  Plesímetro. 

PLESIOSSAURI.  m.  Paleon.  Raca  de  reptils  an- 
tidiluvians. 

PLET.  m.  Disputa  judicial  entre  parts.  Pleito,  li- 
tigio. ||  Disputa,  baratía  que  's  determina  per  les 
armes.  Pleito.  ||  Baralla,  disputa,  renyina.  Pleito.  || 
El  procés,  papers  o  autes  d'  una  causa.  Pleito. 

PLET  CIVIL.  Aquell  en  que  's  pledeja  alguna  hisen- 
da,  possessió  o  dret.  Pleito  civil. 


PLET  criminal.  El  que  tracta  de  1'  averiguado  y 
cástich  d'  algún  crim,  culpa  o  delicie.  Pleito  criminal 

PLET  D'  ACREEDORS.  El  plet  qu'  aquestos  teñen  en- 
tre sí  pera  cobrarse  deis  bens  del  deutor  que  ha  let 
concurs.  Pleito  de  acreedores. 

plet  pendent.  El  qu' encara  no  és  falla t.  Pleito 
pendiente. 

PLET  Y  HOMENATGE:  HOMENATGE. 

anar  en  pi.ets.  fr.  Pledejar.  Pleitear,  andar,  correr 
en  pleitos. 

armar  un  PLET.  fr.  Mourel.  Armar  un  pleito.  ||  Met. 
Moure  raons,  disputes,  etc.  Armar  pleito,  pendencia 
ó  ruido. 

EN  PLET  CLAR,  CAP  ADVOCAT;  EN  PLET  DUPTÓS  NI 
UN  NI  DOS.  Ref.  Significa  que  la  justicia  y  la  rao  no 
necessiten  defensor.  En  pleito  claro  no  se  ha  de  me- 
nester letrado;  en  oscuro  no  hay  ninguno. 

GUANYAR  el  PLET.  fr.  Ganar  el  pleito. 

LO  MES  MAL  D'  UN  PLET  ÉS  QUE  D'  UN  NE  NEIXEN 
Cent.  Ref.  Denota  els  mals  resultáis  que  s'  origi- 
nen deis  plets.  Lo  peor  del  pleito,  es  que  de  uno  nacen 
cíenlo. 

MES    VAL    UN    DOLENT    AJUST    QUE 'L   MILLOR    PLET. 

Ref.  Más  vale  mal  ajuste  que  buen  pleito;  más  vale 
mala  avenencia  que  buena  sentencia. 

portar  mal  plet.  fr.  Met.  No  tindre  rao  en  lo  que 
se  preté,  ni  proporció  o  medis  pera  conseguirho. 
Tener  mal  pleito. 

POSAR  EN  PLET.  fr.  Met.  Oposirse  y  contradir  ab 
ardor  y  eficacia  sense  tindre  rao  o  just  niotiu  pera 
ferho.  Poner  á  pleito. 

veure'l  PLET.  fr.  Ferse  relació  d' ell,  parlant  les 
parts  o  llurs  advocats.  Ver  el  pleito. 

veure  'L  plet  malparat.  fr.  Met.  Regonéixer  el 
risch,  peí  ¡1 1  o  apuro  en  que  's  trova  algú,  o  la  dete- 
riorado o  perdua  que  pateix  alguna  cosa.  Ver  el  plei- 
to malparado. 

PLETA.  f.  Lloch  o  clos  ont  se  recull  el  bestiar. 
Redil,  majada,  apero.  ||  Aplech  de  gitanos.  Aduar. 
II  Met.  Aplech  de  gent  baixa.  Rancho,  hato. 

PLETA  DE  PASTORS.  Reunió  de  pastors.  Pasloria. 

PLETA  NOVA  (Serra  de  la).  Orog.  A  la  Valí 
d'  Aran,  prop  del  Hospital  del  port  de  Viella. 

PLETA  ROJA.  Orog.  Tocal,  al  enfront  del  Col! 
de  la  Creueta,  a  la  vora  de  la  partió  d' aigües  del 
Rigart,  al  límit  del  Bersadá. 

PLETEJAR.  v.  a   PLEDEJAR. 

PLETERA.  Ter.  arañes.  RASCLE. 

PLÉTORA,  f.  Med.  Plenitut  de  sanen.  Plétora.  || 
Abundor  d'  altres  humors,  pero  en  tal  cas  s  expressa 
quín  es.  Plétcra. 

PLÉTORA  SIMPLE.  La  que  procedeix  sois  de  plenitut 
de  sanch.  Plétora  simple. 

plétora  composta.  La  que  ademes  de  la  plenitut 
de  la  sanch,  suposa  una  espessor  acre  y  viscosa  de 
la  meteixa  sanch.  Plétora  compuesta. 

PLETÓRICAMENT.  adv.  D'  una  manera  pletórica. 

PLETÓRICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  abunda  d' humors 
y  especialment  de  sanch.  Pletórico. 

PLÉTORIS.  m.  Plenitut  deis  quatre  humors.  Plé- 
toris,  repleción. 

PLEURA,  f.  Anat.  Membrana  doble  que  cobreix  in- 
teriorment  la  civitat  del  pit.  N'  hi  ha  dues  que  for- 
men com  dues  bosses  sense  comunicado  entre  si, 
dins  de  cada  una  de  les  quals  hi  ha  un  pulmó.  Pleura. 

PLEURESÍA,  f.  Med.  Mal'  de  costat,  inflamado  de 
la  pleura.  Pleuresía. 

PLEURESIS.  f.  Med.  aní.  pleuresía. 

PLEURÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Qui  té  dolor  de  cos- 
tat. Pleurítico. 

PLEURITIS,  f.  Med.  Mena  de  pleuresía.  Pleu- 
ritis. 

PLEUROCELE.  m.  Med.  Trencadura  de  la  pleura. 
Pleurocele. 


534 


PLE 


PLO 


Pleurópter 


PLEUROCLÁS.  ni.  Min.  Fosfat  de  magnesia.  Pleu- 
roclaso. 

PLEURODINIA.  f.  Med.  Mena  de  mal  de  costat. 
Pleurodinla. 

PLEURODÍNICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la 
pleurodinia,  y  qui  'n  pateix.  Pleurodinico. 

PLEURONEUMONÍA.  f.  Med. 
Inflamado  de  la  pleura  y  del  pul- 
mó.  Pleuroneumonía. 

PLEURONEUMÓNICH,  CA.  adj. 
Med.  Concernen:  a  la  pleuroneu- 
monía. Pleuroneumónico. 

PLEURÓPTER.   m.    Zoo!.    Mena 
d' insectes  coleópters  giiofaclis,  de 
la    familia   deis    grannits,   ab  po- 
tes   primes  ,  antenes   perllongades 
y    de    color   fosch   o    bé    rogench. 
Pleuróptero. 
PLEURORÍCEES.   f.   pl.  adj.   Bot.  Gran  divisió  de 
plantes  creuíferes  que  compren  totes  aquelles  que  te- 
ñen la  radícula  replegada  sobre  'ls  cotiledons  y  mi- 
rant  cap  a  les  vores.  Pleuroríceas. 

PLEURORREA.  f.  Med.  Acumulado  de  fluits  a  la 
pleura.  Pleurorrea. 

PLEURORRE1CH.  adj.  Med.  Lo  que  té  relació  ab 
la  pleurorrea.  Pleurorreico. 

PLEURORTOPNEA.  f.  Med.  Mal  de  costat  que 
obliga  a  pendre  una  posició  vertical  pera  poguer 
respirar.  Pleurortopnea. 

PLEUROSOMÍA.  f.  Med.  Eventració  lateral  ab  im- 
perfecció  del  brac,  corresponent.  Pleurosomia. 

PLEUROSÓMICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  presenta 
els  carácters  de  la  pleurosomia.  Pleurósomo. 

PLEURÓSOM.  m.  Med.  Monstre  que  té  1'  abdomen 
obert  per  un  costat  y  '1  brac.  corresponent  mal  des- 
enrotllat.  Pleurósomo. 

PLEUROSPASME  m.  Med.  Espas- 
me del  pit.  Pleurospasmo. 

PLEUROSPASMÓDICH,  CA.  adj. 
Med.  Que  presenta  els  carácters  del 
pleurospasme.  Pleurospamódico. 

PLEURÓTOM.  m.  Zool.  y  Paleont. 
Molusques  gasterópots  prosobranquis 
canolífers,  ab  varíes  menes  viventes 
y  altres  de  fóssils.  A'gunes  de  les 
seues  especies  mes  petites  viuen  al 
Mediterrani. 

PLEUROSTÓTONS.  m.  Med.  Te- 
tans  lateral  en  el  qual  están  arron- 
záis els  muscles  d'  un  costat  men- 
tres  que  l'altreestá  insensible.  Pleu- 
rostótonos. 

V.  r.  Ant.  APODERARSE,  PREVALDRES. 
Med.  Nom  d'  un  teixit  o  reixat  de  va- 
sos sanguinies  o  de  filets  nerviosos.  Plexo.  ||  Teixit, 
reixat.  Plexo.  ||  PLECH. 

PLEXIMETRE.  m.  Med.  Disch,  comunament  de 
marfil,  que  s'  usa  pera  practicar  la  percussió  imme- 
diata. Plexímetro. 

PLÉYADE,  f.  PLÉIADE. 

PLÉYADES,  f.  pl.  Astron.  Set  estrelles  devant  del 
genoll  del  signe  Tauro.  Pléadas,  virgulas.  ||  Vulgar- 
ment  ne  diem  cabrelles. 

PLEYÁN  DE  PORTA  (Joseph).  Biog.  Escriptor 
contemporani,  entusiasta  pél  conreu  de  1'  Historia  y 
autor  de  travalls  molt  remarcables  en  aquesta  espe- 
cialitat.  Va  néixer  a  Lleida  en  1843,  cursant  la  ca- 
rrera de  mestre  y  comengant  desde  molt  jove  a  signi- 
ficarse per  les  seues  aficions  a  la  literatura.  Ab  tot  y 
la  escassesa  deis  seus  recursos  pecuniaris,  portat  per 
la  seua  afició  al  estudi  y  per  1'  amor  que  sentía  en- 
vers  la  seua  ciutat  nauiua,  va  donar  vol  a  les  seues 


Pleurótom 


PLEVIRSE. 
PLEXE.  m. 


Joseph  Pleyán  de  Porta 


iniciatives,  publicant  desde  1874  la  revista  El  Croni- 
cón ilerdense,  transformada  després  en  Revista  de  Lé- 
rida, ont  s'  insertaren  erudites  monografíes  deis  mo- 
nuinents  lleidetans.  Pochs  mesos  després  de  fundada 
a  Barcelona  la  primera  societat  excursionista,  de 
quina  era  En  Pleyán  soci  co- 
rresponsal, va  instituir  a  Llei- 
da la  «Societat  Lleicietana  de 
Excursions»,  y  desde  1878  va 
comentar  ab  afany  a  publicar 
obres  descriptives  y  históri- 
ques,  donant  a  conéixer  els 
recorts  y  les  naturals  belle- 
ses  del  Segriá,  entre  elles 
una  Guía  cicerone  de  Lérida, 
la  Historia  de  la  catedral  an- 
tigua y  algunes  poesies,  totes 
elles  inspirades  per  son  afecte 
a  la  térra.  Mes,  les  seues  pu- 
blicacions  capdals  foren  1'  Ál- 
bum pintoresch  monumental  de 

la  provincia  de  Lleida  y  \'  Aragón  histórico  y  monumen- 
tal, escrites  abdues  baix  la  seua  direcció  y  coiabo- 
ra'thi  els  escriptors  mes  coneguts  d'  aquelles  regions 
(1877-1882).  Els  seus  niereixements  no  esvairen  les 
dissorts  de  1'  escassa  fortuna  que  tingué  en  ses  em- 
preses,  mes  el  seu  renóm  li  va  valdré  '1  títol  d'  aca- 
démich  corresponent  de  1'  Historia,  el  de  cronista  de 
Lleida,  etc.  Va  morir  jove  encara  en  sa  ciutat  vol- 
guda  a  P  any  1891. 

PLEYT.  m.  PLET. 

PLICA,  f.  For.  Plech  clos  y  sellat  en  que  's  conté 
testament,  sentencia  o  vot  pera  publicarse  al  seu  de- 
gut  temps.  Plica.  ||  Med.  Malaltla  en  que  surt  la  sanch 
per  la  extremitato  punta  del  pél  y  a  la  que  ni  están 
molt  exposats  els  polachs.  Plica  ó  pilca  polaca. 

PL1NIÁ.  ni.  Min.  Nom  donat  a  una  pirita  arsenical 
que  sembla  crestallisar  d'  un  modo  distint  del  de  les 
altres  pirites  conegudes,  encara  qu'  és  igual  que 
aqüestes  per  la  seua  composició  y  densitat.  Plinián. 
||  adi.  Lo  referent  a  Plini. 

PLINIT.  m.  Arq.  Quadrat  ont  s'  hi  assenta  el  cor- 
dó  de  la  base  de  la  columna.  Plinto,  zoco,  orlo,  la- 
tastro. ||  Faixa  o  eixida  plana  que  interiorment  corre 
per  la  banda  baixa  d'  una  paret  o  d'  un  artesonat,  y 
exteriorment  indica  el  nivell  del  pis  a  la  fatxada  de 
un  edifici. 

PLINTEU.  m.  Cir.  Máquina  pera  tornar  al  seu 
lloch  el  brac  desconcertat.  Pllnteo. 

PLINTITA.  f.  Min.  Argila  ferruginosa  de  color 
roig  de  rajóla.  Pl.ntita. 

PLIOCÉNICH,  A.  adj.  Geol.  Aixíss'  anomena  el  de- 
rrer  petiode  de  1'  era  terciaria,  qu'  és  el  mes  abundós 
en  restes  orgánichs  de  configuració  semblanta  a  les 
menes  viventes.  Aauest  periode  correspón  a  I'  época 
en  quina  el  Mediterrani  comengá  a  pendre  la  confi- 
guració que  ara  té,  per  causa  de  profons  ensorra- 
ments  y  de  la  formació  del  estret  de  Gibraltar,  que 
va  consentir  que  les  aigües  del  Atlántich  entressin  de 
nou  a  les  regions  que  abandonat  havíen  al  acabar  la 
época  miocénica.  Plioceno. 

PLIOSAUR.  m.  Paleont.  Mena  de  reptils  sonsopte- 
rigis  de  la  fam.  deis  plesiossaurits,  quins  restes  se 
han  trovat  marcadament  ais  dipósits  jurásichs  supe- 
riors.  Pliosauro. 

PLOA.  f.  Zool.  Insectes  dípters  braquicers,  mos- 
ques  botarudes,  peludes,  de  curta  trompa  y  de  color 
gris  o  negre.  Ploa. 

PLOCOCARP.  m.  Bot.  Mena  de  fruit  compost  de 
distints  ovaris,  polisDerms,  reunits  al  voltant  d'  un 
eix  reial  o  aparent.  Plococarpo. 

PLOGUDA.  f.  PLUJA. 

PLOGUT,  DA.  p.  p.  Llovido. 

PLOM.  m.  Min.  Metall  de  color  gris  que  tira  un 


PLO 


PLO 


535 


poch  a  blau:  és  deis  mes  pesats,  menys  dúctil  y  so- 
uors,  tou  y  molt  poch  brillant.  Plomo.  ||  El  oes  pera 
averiguar  la  fondaria  de  1'  aigua.  Sonda,  plomada. 
||  La  direcció  perpendicular.  Plomo.  ||  Cordill  ab  un 
pes  abaix  ab  que  'ls  niestres  de  cases  regoneixen  la 
verticalitat  d'  una  paret  o  d'  un'  altra  obra.  Ploma- 
da, plomo.  ||  Per  sinécdoque,  se  pren  per  les  bales 
del  fusell.  Plomo.  ||  Mena  de  segell.  Plomo.  ||  Met. 
Qualsevol  trog  de  plom  que  's  posa  a  les  balances, 
filats,  etc.  Plomo.  ||  La  barreta  de  plom  que  serveix 
pera  reglar  o  senyalar.  Plomada,  plomo.  ||  Pallofa, 
suplent  de  moneda  ab  que  paguen  a  les  parroquies  o 
catedrals,  etc.,  ais  residents.  Plomo.  ||  pl.  Contrapés 
o  barra  de  voltejador.  Contrapeso.  ||  m.  Llisteta  de 
plom  ab  que  posen  y  ab  que  ajusten  els  vidres  a  les 
finestres.  Varillas,  verga. 
PLOM  BLANCH:  ESTANY. 

A  PLOM.  m.  adv.  Perpendicularmeht.  A  plomo.  || 
Tot  plegat.  De  golpe. 

caure  A  PLOM.  fr.  Caure  una  cosa  perpendicular- 
ment.  Caer  á  plomo. 

ESTAR  FORA  DE  PLOM  O  PERDRE  'l  PLOM.  fr.  Decan- 
tarse, perdre  la  perpendicular  una  paret.  Desdecir, 
desplomarse. 

FER  perdre  'l  PLOM.  Fer  perdre  la  perpendicular  a 
una  paret  o  edifici    Desplomar. 

pesat  CQM  UN  PLOM.  Loe.  met.  Home  pesat  y  mo- 
les! en  la  seua  conversa  y  accions.  Arrendador  del 
plomo. 

SOLDAR,  COBRIR  O  ASSEGURAR  AB  PLOM.  fr.  Em- 
plomar. 

anar  AB  PEUS  DE  PLOM.  fr.  Anar  ab  molt  cuidado. 
Ir  con  tiento. 

PLOMA,  f.  Cada  una  de  les  peces  que  cobreixen 
el  eos  deis  aucells.  Pluma.  ||  Cada  una  de  les  Mar- 
gues que  teñen  els  aucells  a  les  ales.  Remera.  || 
Cada  una  de  les  Margues  de  la  cua  deis  aucells,  que'ls 
ni  serveixen  de  timó.  Timonera.  ||  Cada  una  de  les 
plomes  no  consolidades  qu'  extreu  la  sanen  deis  au- 
cells. Chupón,  pluma  en  sangre.  ||  El  conjunt  de  les 

que   cobrei- 
xen l'aucell. 
Plumaje, 
plumazón.  II 
La  que  's  po- 
sa per  adorno 
al  oarret.  Lá- 
tigo, pluma. 
||   L*  instru- 
ment  ab   que 
s'  escriu,  que 
abanserap/o- 
ma  d'  oca    y 
a  v  u  i  é  s  de 
acer.  Pluma. 
||  Met.  El  mo- 
do o  estil  de 
escriure,    y    aixís   se   diu:    Fulano   té  bona  ploma. 
Pluma.  ||  L'   escriptor.   Pluma.  ||  pl.    Espolsador   de 
ploma.  Plumero. 

Ploma  D'  aigua.  Quantitat  d'  aigua  que  cada  vin- 
tiquatre  ñores  'passa  per  un  cañó  de  la  mida  d'  una 
ploma.  Antigament  equivalía  a  2,300  litres  diaris, 
avui  el  tipu  és  de  2,000  litres.  Pluma,  garbanzo  de 
agua. 

ploma  DE  CAP  D'  ala.  Met.  Subgecte  recomanable 
pél  seu  carácter,  quaütat  y  circunstancies.  Hombre 
de  categoría  ó  de  gran  categoría. 

PLOMA  de  STA.  TERESA.  Bot.  Planta  del  gen  re  Epi- 
phyllum,  que  forma  coni  una  fulla  llarga  y  carnosa. 
Pluma  de  Santa  Teresa. 

PLOMA  VIVA.  La  que  's  treu  deis  aucells  vius,  y 
serveix  pera  oniplir  coixins,  matalassos,  etc.  Pluma 
viva. 

BONA  PLOMA.  Met.  Qui  escriu  bé.  Buena  pluma. 
deixar  correr  la  ploma,  fr.  Met.  Extendres  massa 


Plomes  d'  escriure 


en  la  materia  que  's  va  tractant  per  escrit.  Dejar  co- 
rrer la  pluma. 

ÉSSER  DE  LA  PRIMERA  PLOMA,  fr.  Met.  ÉSSER  DE  LA 
PRIMERA  VOLADA. 

GENT  de  ploma  La  qu'  escriu  per  ofici;  regular- 
ment  se  pren  péls  notaris.  Gente  de  pluma. 

guarnir  DE  plomes,  fr.  Posarles  a  alguna  cosa,  ja 
sigui  per  adorno,  com  ais  barrets;  ja  pera  que  voli, 
coni  a  la  sageta  o  fletxa,  o  pera  afront,  com  se  feia 
en  altre  temps  ab  les  arcabotes.  Emplumar. 

PORTAR  LA  ploma  A  ALGÚ  fr.  Met.  Ésser  el  seu  es- 
crivent.  Llevar  la  pluma  á  alguno. 

POSAR  GROS  LA  PLOMA,  fr.  Met.  ÉSSER  DE  LA  PRI- 
MERA VOLADA. 

posar  la  ploma,  fr.  Senyalar  les  lletres  ab  la  tin- 
ta que  deixa.  Dar  tinta. 

POSAR  O  treure  ploma,  fr.  Criar  ploma  els  aucells. 
Echar  pluma,  emplumecer,  emplumar. 

trempar  la  ploma,  fr.  Ferli  '1  tremp  pera  que  s' hi 
pugui  escriure.  Cortar,  tajar  la  pluma. 

PLOMADA,  f.  La  porció  de  tinta  que  cap  a  la  plo- 
ma. Plumada.  ||  L'  acció  d'  escriure  un  poch  o  fer  al- 
guna ratlla  o  Metra.  Plumada.  ||  plom,  2,  4.  ||  Acció 
y  efecte  de  plomar.  Desplumada.  ||  Molta  ploma. 

PLOMADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  ploma.  ||  adj.  Que  fa 
de  bou  plomar.  Desplumador. 

PLOMADURA,  f.  L'  acció  de  plomar.  ||  El  conjunt 
de  plomes  llevades.  Desplumadura. 

PLOMAGINA.  f.  Min.  Mena  de  metall.  Molibdena 

PLOMALL.  m.  Adorno  de  plo- 
mes que  's  posa  regularment  al 
barret,  al  mornó,  etc.  Plumaje, 
plumero,  penacho.  ||  Les  plomes 
que  s'  alcen  sobre  '1  cao  d'  alguns 
aucells.  Moño,  airón.  |l  Manyoch 
de  plomes  lligades  al  cap  de  valí 
d'  un  niánech,  que  seiveix  pera 
treure  la  pols.  Plumero.  ||  La  flet- 
xa o  bamlereta  que  'ls  torejadors 
claven  ais  bous.  Banderilla.  || 
CASTELLET,  2.  ||  pl.  El  conjunt  de 
ells.  Plumajería.  ||  La  espiga  de 
flors  menudes  que  treuen  al  cap  de 
munt  les  canyes,  el  blat  de  moro, 
el  mili  y  altres  plantes.  Penacho. 

GUARNIR  DE  PLOMALLS.  fr.  Adornar  ab  ells.  Emplu- 
majar. 

PLOMALLEJAR  v.  a.  Moure,  brandar  alguna  cosa 
com  si  fos  un  plomall.  ||  Guarnir  de  plomes.  Emplu- 
majar. 

PLOMALLER.  m.  Fabricant  o  venedor  de  plomalls. 
Plumajero 

PLOMALLERÍA.  f.  Conjunt  de  plomes  o  plomalls. 
Plumajería. 

PLOMAR  v.  a.  Llevar  la  ploma  ais  aucells.  Des- 
plumar, pelar,  quitar  la  pluma.  ||  També  s'  usa 
com  recíproch.  Plumar.  ||  Met.  Ouanyar  a  algú  al 
joch  tots  els  diners  que  duya.  Descañonar,  pelar.  II 
Guarnir  o  reforjar  ab  plom  alguna  cosa,  vidrieres, 
etc.  II  Posar  un  segelftie  plom.  ||  v.  n.  Comentar  els 
aucells  a  posar  ploma.  Pelechar. 

PLOMAT,  DA.  p.  p.  Desplumado,  pelado.  II  Mar- 
cat,  sellat  ab  plom.  Plomado.  ||  Reíorgat  ab  plom. 

PLOMAT,  DA.  adj.  Aucell  que  ha  posat  la  ploma, 
y  comunament  s'  entén  que  li  han  llevat  la  poma. 
Desplumado.  ||  Fig.  Pelat,  que  li  han  guanyat  els  di- 
ners. 

PLOMATGE.  m.  Plumaje.  ||  Plumero.  ||  El  conjunt 
de  plomes  deis  aucells.  ||  Conjunt  de  plomes  d'  un 
adorno. 

PLOMATGINA.  f.  Min.  Substancia  mineral  de  la 
naturalesa  del  talch.  Plombagina. 
PLOMB.  m.  PLOM. 
PLOMBAR.  v.  a.  Posar  plom,  plomar. 


Plomall 


536 


PLO 


PLO 


PLOMBI,  A.  adj.  De  la  natura  del  ploin.  Plúmbeo. 

PLOMB1FRE.  adj.  Que  cria  plom. 

PLOMEJAR.  v.  a.  Pint.  Formar,  delinear  ab  llapis 
o  ploma  pera  ombrejar  un  dibuix.  Plumear.  ||  Mesu- 
rar la  quantitat  d'  nigua  que  dona  un  raig,  mitjant- 
sant  el  plomer.  Plumear. 

PLOMEJAT.  ni.  Pint.  Conjunt  de  ratlles  semblan- 
tes a  les  que  's  fan  ab  la  ploma  y  que  solen  usar  al- 
guns  pera  pintar  miniatures.  Plumeado. 

PLOMER.  m.  Travallador  o  fabricant  de  coses  de 
plom.  Plomero.  ||  Travallador  d'  obgectes  de  ploma. 
II  m.  Manyoch  de  plomes  agrupades  convenientment 
per  fer  bonich,  per  adorno  o  per  treure  la  pols.  Plu- 
mero. ||  Eina  de  llauna  generalment  que  té  varis  fo- 
rats  de  diferents  diámetres  per  ont  surt  1'  aigua,  y 
aixís  pot  sapiguerse  les  plomes  que  h¡  passen,  segons 
el  diámetre  y  nombre  d'  aqueils.  Plumero. 

PLOMER  Y  VAQUER  (Jautne).  Biog.  Relligiós 
agustí.  Nat  a  Palma  1'  any  1687  y  mort  a  la  meteixa 
en  1743.  Era  niestre  en  arts,  cioctor  en  teología  y  ca- 
tedrátich  de  filosofía  a  1'  Universitat  mallorquína.  Va 
professar  1'  any  1705,  havent  estat  prior  del  Socos  y 
de  Itria  y  visitador  de  la  llur  ordre.  — És  autor  d'  un 
Sermón  fúnebre  histórico...  Sor  Catharina  de  Santo 
Tilomas...  (1736,  Palma,  imp.  Vda.  Guasp);  Apuntes 
y  noticias  para  formar  una  Crónica  de  los  Conventos 
de  agustinos  de  Mallorca  y  de  sus  varones  ilustres.  (Un 
vol.  qunrt  manuscrit). 

PLOMERA,  f.  La  moller  del  travallador  o  fabri- 
cant d'  objectes  de  plom.  Plomera.  ||  La  mestressa 
d'  una  boüga  de  coses  de  plom.  Plomera. 

PLOMERÍA,  f.  Art  de  fondre,  travaliar  o  elaborar 
el  plom.  ||  Taller  o  botiga  de  plomer.  ||  Fig.  y  fam. 
Pesadesa,  poca  activitat.  ||  Conjunt  de  plomes  deis 
aucells. 

PLOMERO,  f.  PLOMALL,  PLOMER. 

PLOMETA.  f.  dim.  Plumilla,  plumica,  plumita. 

PLOMIC,  A.  adj.  Que  té  plom.  ||  De  color  de  plom. 
j|  Semblant  al  plom  en  alguna  de  les  seues  qualitats. 
Plomizo. 

PLOM1CÓ.  m.  y 

PLOMICOL.  ni.  La  borra  que  teñen  els  aucells  en- 
-tre  les  plomes  pera  cobrir  els  buits  que  deixen  aqües- 
tes. Plumón,  plumión,  flojel,  pelo. 

PLOMÍFER,  A.  adj.  Criador  de  plom. 

PLOMISSOL.  f.  La  ploma  petita  deis  aucells,  espe- 
cialment  la  del  pit.  Plumón.  ||  plomicol. 

PLOMISTA.  m.  Qui  fa  plomes  artificiáis  o  plomalls 
o  'n  ven.  Plumista. 

PLOMOS,  A.  adj.  Lo  que  té  plom  o  participa  de 
les  seues  qualitats.  Plomizo,  plomoso.  ||  Lo  que  té 
ploma  o  molta  ploma.  Plumoso. 

PLOR.  m.  L'  acció  de  plorar.  Lloro,  llanto.  ||  El 
vessament  de  llágrimes,  que  sol  anar  acouipanyat  de 
gemechs.  Llanto.  ||  El  de  les  criatures.  Vagido.  ||  pl. 
Llantos,  lloros. 

arrancar  el  PLOR.  fr.  Soltar,  romper  el  llanto. 

perdre  'L  PLOR.  fr.  No  poguer  plorar  les  criatures 
a  causa  de  la  molta  rabia  que  preñen.  Encanarse. 

PLORACOSSOS.  f.  PLORADORA. 

PLORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  plora.  Llorador.  ||  Qui 
plora  molt  o  fácilment.  Llorón. 

PLORADORA.  f.  Dona  llogada  pera  plorar  ais  en- 
terros.  Endechera,  plañidera,  lloradora.  ||  També 
s'  anomenen  aixís  les  estatúes  que  's  posen  al  peu  de 
les  tombes  o  ais  funerals  aprop  deis  túmbols.  Plañi- 
dera. 

PLORAIRE.  com.  Qui  plora  molt.  Llorón. 

PLORA1RE  (Coll  del).  Orog.  Al  Bergadá,  a  la  al- 
earía de  1,400  inetres  entre  '1  sot  del  Triput  y  l'am- 
pla  valí  de  Cerdanyola. 

PLORA LLA     f.  PLOR.  ||  LLÁGRIMES. 


PLORALLES.  f.  pl.  Plors. 

DE  RIALLES  NE  VENEN  PLORALLES.    fr.   Ab  lo  qtial  se 

expressa  que'ls  qui  juguen  massa  solen  acabar  ba- 
rallantse. 

PLORAM1QUES.  m.  Qui  seguidament  se  queixa 
deis  seus  infortunís.  Lloraduelos. 

PLORAMORTS.  m.  PLORADORA,  1. 

PLORANER,  A.  adj.  Que  plora  sovint.  ||  Qui  plora 
molt. 

PLORANERA.  f.  Ganes  de  plorar.  L'  acció  de  plo- 
rar. Lloro. 

PLORAR,  v.  n.  Vessar  llágimes.  Llorar.  ||  Met. 
Afectar  pobresa,  miseria.  Llorar.  ||  Destilar  humor 
alguns  arbres  o  plantes.  Llorar,  sudar.  ||  Queixarse 
algú  de  les  desgracies  que  pateix.  Llorar,  quejarse. 

PLORAR  AMARGAMENT  O  COM  UNA  CRIATURA  O  COM 
UNA  MAGDALENA,  fr.  DESFERSE  EN  LLÁGRIMES. 

ELL  S'ho  PLORARÁ.  Loe.  Denota  lo  qu' algú  tindrá 
que  sofrir  per  la  sena  propia  elecció,  contra  '1  dicta- 
men d'altres.  No  lloraré  yo  sus  lágr.mas 

QUI  NO  PLORA  NO  MAMA.  Expr.  BOCA  QUE  NO  PAR- 
LA, DEU  NO  LA  OU. 

PLORAT,  DA.  p.  p.  Llorado. 

PLORAYRE.  m.  Ant.  PLORADOR,  2.  ||  PLORAMIQUES. 

PLORERA.  f.  PLORANERA. 

PLORICADOR,  A.  adj.  Qui  plorica. 

PLORICAR.  v.  a.  Ploriquejar. 

PLORICÓ.  m.  La  expressió  de  tristesa  de  les  cria- 
tures  quan  gemeguen  sense  acabar  de  rompre'l  plor. 
Lloriqueo,  pucherito. 

FER  el  PLORICÓ.  fr.  FER  EL  Patarrell.  Ponderar 
excessivament  lo  que  's  pateix  pera  moure  a  com- 
passió.  Hacer  la  guaya. 

PLORIQUEJAR.  v.  n.  Gemegar,  fer  com  qui  plora. 
Lloriquear,  gimotear,  hacer  la  guaya. 

PLORÓ,  NA.  adj.  Llorón. 

PLORÓS,  A.  adj.  Qui  conserva  senyals  d'  haver 
plorat.  Lloroso,  lagrimoso.  ||  Trist,  qu' excita  a  plo- 
rar. Lloroso. 

PLÓS.  m.  Ter.  ibicench.  Plor.  Llanto. 

PLOTS.  m.  pl.  Electr.  Veu  inglesa  ab  quina  son 
designats  els  botons  o  plaques  metáliques  que  a  cer- 
tes  distancies  se  troven  ais  carrils  d'un  tranvía,  co- 
municant  ab  un  conductor  aislador,  qu'és  eléctrica- 
ment  conexe  ab  un  deis  país  d' una  dinamo  genera- 
dora, quan  el  cobreix  el  carruatge.  Plots. 

PLOURE.  v.  n.  Caure  aigua  deis  núvols.  Llover. 
||  Met.  Vindre  sobre  algú  abundancia  d' alguna  cosa, 
com:  treballs,  etc.  Llover. 

PLOURE  A  bots  Y  A  BARRALS.  fr.  Ploure  molt  y 
molt  fort.  Llover  á  cántaros. 

PLOURE  A  SAMALADES.  fr.  PLOURE  A  BOTS  Y  A 
BARRALS. 

PLOURE  MENUT.  fr.  PLOVISQUEJAR. 

PLOURE  SOBRE  mullat.  fr.  Vindre  travalls  sobre 
travalls.  Llover  sobre  mojado;  todo  iunto  como  al  perro 
los  pales;  ya  escampa  y  llovían  guijarros. 

¡  Aixó  HO  FA  QUE  NO  plou!  Irbn.  y  fam.  S'usa  quan 
algú  fa  alguna  cosa,  pretextant  diversa  causa  de  la 
que  realment  el  moti.  Esa  es  la  madre  del  cordero,  ó 
no  es  esa  la  madre  del  cordero. 

CADA  HU  A  CASA  SEVA  SAP  ONT  S'  HI  PLOU.  Ref. 
Cada  uno  sabe  donde  le  aprieta  el  zapato. 

COM  ara  plouen  figues.  fr.  Como  ahora  llueven 
albardas. 

PLOVEDICA.  f.  L'aigua  menuda  que  cau  deis  nú- 
vols. Llovediza. 

PLOVEDOR,  A.  adj.  Se  diu  del  temps  inclinat  a 
pluja. 

PLOVINS  ó  ESPLOVINS.  Lloch  a  la  vora  del  Se- 
gre,  al  cánlí  de  ¡a  Seu  d'  Urgell,  entre  Oliana  y  Coll 
de  Nargó.  Hi  havía  un  hostal  que  a  efecte  de  les 


PLU 


POA 


537 


humitats  del  terrer  va  lliscar  cap  al  riu  y  desapare- 
jé, en  1898. 

PLOVISCAR.  v.  n.  PLOVISQUEJAR. 
PLOVISCÓ.  m.  Llovizna. 
PLOVISNAR.  v.  n.  Lloviznar. 
PLOV1SQUEIG.  ni.  Pinja  menuda  que  cau  suau- 
nient  a  modo  de  boyra.  Llovizna. 

PLOVISQUEJAR.  v.  n.   Caure  gotetes  molt  menu- 
des  que  casi   be  no   mullen  si  no  per  lo  seguit  de 
caure.  Cerner,  chispear,  lloviznar.  ||  RUINEJAR. 
PLOVITJ.  m.  Ant.  PLOVISQUEIO. 
PLUIA.  Ant.  PLUJA. 
PLUINAR.  v.  n.  Ant.  PLOVISQUEJAR, 
PLUINEJAR.  v.  n.  PLOVISQUEJAR. 
PLUJA.   f.  L'aigua  que  cau  deis  núvols.  Lluvia.  || 
Met.  Continuació  y  copia  d' alguna  cosa,  com:  pluja 
de  pedrés,  de  trevalls,  etc.  Lluvia. 

PLUJA  d'estiu.  La  forta  y  que  dura  molt  poch 
temps.  Lluvia  de  verano. 

PLUJA  D  ESTIU  Y  PLOR  DE  BAOASSA,  AVIAT  PASSA. 
Ref.  Denota  que  'I  sentiment  de  les  rameres  dura 
poch,  aludint  a  la  pluja  d'estiu.  A  la  ramera  y  á  la 
lechuga,  una  temporada  le  dura. 

PLUJA  DE  JANER,  OMPLE  BOTES  Y  ORANER.  Ref. 
AIOUA  DE  JANER,  etc. 

COM  A  pluja  menuda.  Loe.  fam.  Ab  molta  abun- 
dancia. Como  agua. 

PLUJA  MENUDA,  ENGANYA  PASTORS;  quant  ARRI- 
VA'l  VESPRE'ls  ha  mullat  tots.  Perqué  tot  dihent 
que  no  es  res,  se  van  mullant  fins  ais  ossos.  Cala- 
bobos. 

PLUJACA.  f.  aum.  Pluja  molt  forta. 
PLUJETA.  f.  di'm.  PLOVISQUEIG. 
PLUJÓS,  A.  adj.  Abundant  de  plujes,  que  les  por- 
ta o  les  causa.  Lluvioso,  pluvioso. 
PLUMBAGINA.  f.  Bot.  MALVESCH. 
PLUMBAT,  DA.  adj.  Ant.  PLOMAT. 
PLUMBOCALCITA.    f.    Min.   Substancia    mineral 
composta  de  carbonat  de  cals  y  carbonat  de  plom. 
Plumbocalcita. 

PLURAL,  adj.  Gram.  En  els  noms ,  verbs,  etc.,  el 
número  que  parla  de  mes  d'  un.  Plural. 

PLURALISAR.  v.  a.  Incloure  a  niolts  en  alguna 
cosa.  Pluralizar.  ||  Fer  plural.  Pluralizar.  ||  n.  Par- 
lar en  plural.  Pluralizar. 

PLURALITAT.  f.  Majoría,  major  número.  Plura- 
lidad. |¡  Qualitat  d'  ésser  mes  d'  un. 

A  pluralitat  DE  VOTS.  m.  adv.  Pél  major  número 
de  vots.  A  pluralidad  de  votos. 

PLURESÍA.  f.  Med.  ant.  PLEURESÍA. 
PLUS.  adv.  Ant.  Veu  llatina.  Mes.  Más.  ||  Sobres- 
sou  que 's  concedeix  a  voltes  a  la  tropa  en  temps  de 
guerra,  o  quan  s' emplea  en  la  persecució  de  malfac- 
tors.  Plus. 

PLUS  minusve.  Loe.  Hat.  Mes  o  menys,  usada  so- 
vint  en  el  seu  propi  sentit. 

PLUS  ultra.  Loe.  llat.  Mes  enllá,  empleada  en  el 
seu  sentit  recte,  y  també  a  voltes  com  a  substantiu 

masculí,  significant 
terme,  avenir  o  co- 
sa posterior  a  la  vi- 
da present. 

PLUSIA.  f.  Zool. 
Insectes  lepidopters, 
que  se  distingeixen 
per  tindre  en  les  ales 
superiors  taques 
daurades  o  plateja- 
des.  Plusia. 
PLUSPETJC1Ó.  f.  For.  L'acció  de  demanar  mes  de 
lo  degut.  Pluspetición. 

PLUSQUAMPERFECTE.  adj.  Fam.  perfectíSSIM. 

DIC.    CAT.-V.    II.— 68. 


Plusia 


||  tn.  Temps  o  després  de  succeir  altra  cosa.  Plus- 
cuamperfecto. 

PLATARCH.  n.  p.  Plutarco. 
PLUTFU.  m.  Ant.  PRESTATOE. 
PLUTJA.  f.  PLUJA. 

PLUTOCRACIA,  f.  Dominado,  poder  deis  ho- 
mens  acabalats  o  richs  Plutocracia.  t|  Els  amos  de 
les  mines  d'or,  plata,  etc. 

PLUTOCRÁTICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  es  propi  de  la 
plutocracia.  Plutocrático. 

PLUTÓNICH,  CA.  adj.  Epítet  de  les  formacions 
geológiques  degudes  a  erupcions  volcániques  o  al 
íoch.  Plutónico. 

PLUTONISME.  ni.  Hipótesis  geológica  que  atri- 
bueix  a  l'acció  deis  volcans  la  formació  de  les  prin- 
cipáis masses  de  roques  de  la  crosta  terrestre.  Plu- 
tonismo. 

PLUTONISTA.  s.  Partidari  del  plutonisme.  Plu- 
tonista. 

PLUTONOMÍA.  f.  Tractat  de  la  riquesa.  Pluto- 
nomía. 

PLUVIAL,  adj.  S'aplica  a  l'aigua  que  cau  deis  nú- 
vols. Pluvial.  ||  ni.  La  capa  qu'usen  els  prelats  y  'ls 
que  fan  ofici  de  preste  quan  van  a  vespres,  profes- 
sons  y  altres  acies  relligiosos.  Pluvial.  ||  Se  diu  de 
alguus  insectes  que  se  fan  pesats  y  molestosos  quan 
s'  apropa  la  pluja. 

PLUVIÁTIL,  adj.  Se  diu  de  la  temperatura  pro- 
duida  per  la  pinja  y  del  terreno  modificat  per  la  seua 
acció.  Pluviátil. 

PLUVÍMETRE.  m.  Instrument  pera  amidar  la  pinja 
que  cau  a  un  lloch  y  en  determinat  temps.  Pluví- 
metro. 

PLUVIÓMETRE.  m.  PLUVÍMETRE. 
PLUVINA.  f.  Zool.  Nom  vulgar  de  la  salamandria 
de  térra. 

PLUVIÓS,  SA.  adj.  PLUJÓS.  ||  m.  Cronol.  El  quint 
mes  del  calendari  república  francés  corresponent  els 
seus  dies  entre  el  20  de  Janer  y  el  18  de  Febrer.  Plu- 
vioso. 

PLUVIOSCOPI.  m.  Hidrog.  Instrument  pera  regis- 
trar la  hora,  la  durada  de  la  pluja  y  la  quantitat  que 
en  una  superficie,  cau  d'aigua  en  un  temps  deter- 
minat. 

PNEUMÁTICH,  CA.  adj.  NEUMÁTICH. 
PNEUMATOCELE.   m.  Med.  Hernia  falsa  causada 
pél  aire  al  escrot.  Pneumatocele. 

PNEUMATOCÉLICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  corcernent 
al  pneumatocele.  Pneumatocélico. 

PNEUMATONFALIA.  f.  Med.  Trencadura  falsa 
causada  pél  aire  al  melich.  Pneumatonfalia. 

PNEUMATONFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  relatiu 
o  propi  de  la  pneumatonfalia.  Pneumatonfálico. 

PNEUMATOSIS.  f.  Med.  Inflor  causada  peí  aire  al 
ventrell.  Pneumatosis. 

PÓ.  f.  POR.  ||  ni.  Nom  propi  familiar  de  Joseph. 
José.  II  Interj.  per  expressar  repugnancia.  Puf! 

POA.  f.  Náut.  Corda  que  's  posa  y  fixa  a  una  y 
altra  part  de  les  veles  de  les  relingues.  Poa,  coba, 
pesa. 

POAGRA.  f.  Malaltia  que  cau- 
sa inflor  y  dolors  aguts  a  les 
juntures  deis  extrems  del  eos, 
impedint  lo  moviment.  Gota,  po- 
dagra. 

POAGRÓS,  A.  adj.  Qui  pateix 
poagra.  Gotoso. 

POAL.  m.  Ter.  galleda.  ||  Can- 
tiret  negre  o  roig  ab  brochs  y 
ansa.  Botijillo. 

POAL.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Bellvis, 
prov.  de  Lleida. 


Segell  de  Poal 


538 


POB 


POB 


Segell  de  La  Pobla 
de  Claramunt 


POAR.  v    *.  Treure  aigua  del  pou.  Sacar  agua 
del  pozo 

POARANCA.  f.  Tér.  Mena  de  palanca  consistenta 
en  un  pal  dret  clavat  a  térra  y  un  altre  de  atravessat 
al  capdemunt  d'aquell;  aquest  derrer  té  una  corda  y 
una  galleda  a  un  deis  caps    y   una  pedra  grossa  al 
altre;  serveix  pera  treure  aigua  deis  pous  que  la  te- 
ñen somera.  Cigoñal,  cigüeñal.  ||  GUNYOLA. 
POATAYRE.  ni.  y 
POATER.  ni.  Qu¡  ia  pous.  Pocero. 
POATONS.  m.  pl.  VALLS. 

POBELLÁ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Mont- 
ros,  prov.  de  Lleida. 

POBLA.  f.  POBLAC1Ó,  POBLÉ. 

POBLA  (La).  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal.  de 
La  Pobla,  prov.  de  Qirona.  ||  Vila  de  1'  illa  y  bisb.  de 
Mallorca,  part.  jud.  de  Inca;  és  a  la  vora  d'  una  riera, 
té  estado  de  F.-C.  y  6,127  hab.  ||  —  D'  árenos.  Vila 
de  la  prov.  de  Castelló,  bisb.  de  Valencia,  part.  jud. 
de  Viver;  és  a  la  vora  del  riu  Millares  y  té  1,954  hab. 
||  —  DE  BENIFASSAR.  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló, 
bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de 
Morella;  és  a  la  vora  del  riu  Ce- 
nia y  té  849  hab.  ||  —  DE  CIÉRVO- 
LES.  Poblé  de  la  prov.  y  part. 
jud.  de  Lleida,  dióc.  de  Tarrago- 
na; és  al  vessant  N.O.  de  la  se- 
rra  de  la  Llena  y  té  845  hab.  |]  — 
DE  CLARAMUNT  (LA).  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 
jud.  d'Igualada;  és  a  la  dreta  del 
riu  Noya,  té  estació  de  F.-C.  y 
1,035  hab.  ||  —DE  FANTOVA  (LA). 
Poblé  de  la  prov.  d'Osca,  bisb. 
de  Lleida,  part.  jud.  de  Benabarre;  és  a  la  vora  del 
riu  Éssera  y  té  446  hab.  |i  —DE  farnals.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Sagunt;  és 
prop  del  mar,  a  la  carretera  de 
Valencia  a  Tarragona  y  té  1,012 
hab.  ||  —DE  ferrán  (la).  Aldea 
del  dist.  munpal.  de  Passanant, 
prov.  de  Tarragona.  ||  — DE  GRA- 
NADELLA.  Lloch  ab  ajuntament 
de  la  prov.  y  part.  jud.  de  Lleida: 
té  782  habitants.  Está  emplaijat 
a  la  serra  de  la  Llena,  prop  de  la 
partió  de  les  provincies  de  Ta- 
rragona y  Lleida.  ||  —  DE  lillet 
(LA).  Vila  de  la  prov.  de  Barce- 
lona, bisb.  de  Solsona,  part.  jud. 
de  Berga;  és  a  la  vora  del  Llobregat,  té  una  gran  fá- 
brica de  ciment  y  1,368  hab.  ||  —  DE  mafumet  (la). 
Poblé  de  la  prov.,  dióc  y  part. 
jud.  de  Tarragona;  és  a  la  vora 
del  Francolí  y  té  448  hab.  ||  — 
DE  masaluca  (la).  Poblé  de  la 
prov.  de  Tarragona,  bisb.  de 
Tortosa,  part.  jud.  de  Gande- 
sa;  és  dalt  del  vessant  dret  de 
1'  Ebre,  entre  aquest  riu  y  el 
Matarranya,  y  té  1,080  hab.  || 
—  DE  MON- 
TORNES 
(LA).  Po- 
blé de  la 
prov .  de 
Tarra  go- 
na,  bisbat 
de  Barcelona,  part.  jud.  del  Ven- 
drell;  és  a  la  vora  de  la  riera  de 
La  Nou,  té  estació  de  F.-C.  y 
957  hab.  ||  —DE  ROCAMORA.  Segell  de  La 

Poblé    de    la    prov.    d'  Alacant,    Pobla  de  Montornés 
bisbat    d'Oriola,  part.   jud.    de 
Dolores;  és  a  l'horta  d'Oriola,  a  la  vora  del  Segu- 
ra, té  estació  de  F.-C.  y  309  hab.  ||  —DE  RODA  (LA). 


Segell  de 
La  Pobla  de  Lillet 


Segell  de  La 
Pobla  de  Masaluca 


Segell  de  La 
Pobla  de  Segur 


Poblé  de  la  prov.  d'Osca,  bisb.  de  Lleida.  part.  jud. 
de  Benabarre;  és  a  la  vora  del  riu  Isábena  y  té  311 
hab.  ||  —DE  RUGAT.  POBLA  DEL  DUCH,  prov.  de  Va- 
lencia. ||  —  de  sant  miquel.  Vila  de  la  prov.  de  Va- 
lencia, bisb.  de  Segorb,  part.  jud.  de  Xelva;  és  al 
recó  d' Ademur,  a  la  vora  d' una 
riera  y  té  388  hab.  ||  —  DE  SEGUR. 
Vila  de  la  prov.  de  Lleida,  bisbat 
d'  Urgell,  part.  jud.  de  Tremp;  és 
a  la  vora  del  Noguera  Pailaresa, 
sota  del  congost  de  Collegats  y  té 
1,637  hab.  ||  —  DE  VALLBONA.  Vila 
de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia, 
part.  jud.  de  Livia;  és  a  la  es- 
querra y  un  poch  apartada  del 
Turia,  té  estació  de  F.-C.  y  3,480 
hab.  ||  —del  DUCH.  Vila  de  la  prov. 
y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud. 
d'Albaida;  és  al  N.O.  d'aquesta 
vila,  té  estació  de  F.-C.  y  1,944  hab.  ||  —del  Mont 
(LA).  Aldea  del  terme  de  Capella,  prov.  d'Osca.  ||  — 
llarga.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part. 
jud.  d'Alberich;  és  a  la  vora  del  Xúcar,  té  estació  de 
F.-C.  y  2,157  hab.  ||  —  TORNESA.  Poblé  de  la  prov.  y 
part.  jud.  de  Castelló,  bisb.  de  Tortosa;  és  a  la  ca- 
rretera de  Castelló  a  Sant  Mateu  y  té  883  hab. 

POBLACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  poblar  algún  lloch. 
Población,  populación.  II  Ciutat,  vila  o  lloch  poblat 
de  gent.  Población,  poblado,  pueblo.  ||  El  número 
de  veíns  que  la  composen.  Población. 

POBLACIÓ  NOVA:  COLONIA. 

FoRA  DE  la  POBLACIÓ.  Loe.  S' aplica  a  lo  qu' está 
prop  d'  una  població.  Suburbano,  suburbio. 

POBLADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  poblat.  Pobla- 
dísimo. 

POBLADOR,  m.  Qui  pobla.  Poblador. 

POBLADOR  (Pere).  Biog.  Notable  escriptor  hu- 
morístich  que  durant  els  anys  de  1875  a  85,  colabo- 
ra en  gran  nombre  de  periódichs  catalans. 

POBLAMENT.  m.  Ant.  POBLACIÓ,  1. 

POBLAR,  v.  a.  Fundar  alguna  població,  renunint- 
h¡  veins  y  fentla  habitable.  Poblar.  ||  Omplir,  ocu- 
par, coin:  poblar  un  galliner.  Poblar.  |l  Procrear, 
propagar  molt.  Poblar.  ||  Ant.  Ferse  vehí.  Avecin- 
darse. 

POBLÁC.  m.  aum.  Pueblo  grande. 

POBLAT,  DA.  p.  p.  Poblado.  ||  adj.  Ant.  Habitant, 
veí,  domiciliat  en  alguna  població.  Morador,  habi- 
tante, vecino.  ||  m.  POBLACIÓ,  2. 

POBLATIU,  VA.  adj.  Que  pobla. 

POBLÉ,  m.  El  lloch,  ciutat,  vila,  població.  Pue- 
blo. ||  La  gent  que  hi  habita.  Pueblo  ||  La  gent  co- 
muna y  ordinaria  d'  alguna  població.  Pueblo,  popu- 
lacho. ||  Població  petita  a  diferencia  de  la  ciutat  y 
vila.  Lugar,  pueblo. 

POBLÉ  BA1X  O  MENUT:  POBLÉ,  3. 

poblé  de  mala  MORT.  Poblé  petit  o  molt  dolent. 
Aldeorrio,  aldeorro. 

POBLÉ  DE  QUATRE  CASES  O  DE  MALA  MORT.  El  pe- 
tit y  insignifícant.  Pueblo  corto,  villaje,  villorio,  al- 
deorrio. 

POBLÉ  FORTIFICAT:  PLACA  D'  ARMES. 

POBLÉ  NOU.  Geog.  Barrí  del  terme  de  Vilajoyo- 
sa,  prov.  d'  Alacant.  ||  Barriada  de  Sant  Martí  de 
Provengáis,  Barcelona.  ||  Caseriu  del  terme  de  Alcu- 
dia a  les  Balears,  prop  de  la  cova  de  Sant  Martí.  Va 
creixent  aquell  poblat  de  pintoresca  situació.  ||  — 
(del  MAR).  Poblé  agregat  a  Valencia. 

POBLET.  m.  dim.  Puebleclco,  pueblecillo,  pue- 
blecito,  pueblezuelo. 

POBLET.  Geog.  Famós  monastir  y  antich  lloch 
reial  deis  reis  d'  Aragó,  que,  malgrat  haver  sigut  tan 
maltractat  per  la  má  del  temps  y  les  deis  homes,  en- 
cara conserva  molts  restos  de   la  seua  antiga  gran- 


POB 


POB 


539 


desa;  és  al  terme  de  Vímbodí,  prov.  de  Tarragona. 
Envers  1'  any  1120,  va  fundarlo  un  ermita,  anomenat 
Poblet,  que  havent  sigut  perseguit  y  empresonat 
pels  alarbs  que  ocupaven  aquella  banda  de  Catalu- 
nya, va  ésser  llibertat  pél  emir  de  Ciurana,  que  ad- 
niirant  les  virtuts  d'aquell  bon  varó,  va  donarli  el 
lloch  ont  se  consagrava  a  les  seues  devocions,  ab  les 
terres  deis  voltants.  Al  ensenyorirse  d'aquells  llochs 
el  comte  Ramón  Berenguer  IV  de  Barcelona  y  conei- 
xer  1'  emplagament  de  la  modesta  ermita  de  Poblet, 
que  vivía  allí  ab  alguns  companys  religiosos,  va 
concedirli  en  1150  el  territori  bastant  pera  bastir  en 
ell  un  monastir  del  ordre  del  Cister,  que  contenga  t 
al  poch  temps  del  privilegi  otorgat,  va  assolir  el 
concepte  d'  un  deis  monuments  mes  remarcables  del 
període  mitgeval,  arrivant  a  ésser  el  panteó  deis  reis 
catalans  aragonesos,  servant  els  sepilieres  de  Al- 
fons  II,  Joan  I  y  II,  Jaume  I,  Pere  III,  Ferrán  I  y  Mar- 
tí I  y  deis  princeps  y  personatges  mes  significáis  de 
llur  nigaga.  Les  riqueses  artístiques  y  bibliográfi- 
ques  d'aquell  casal,  eren  renomenades;  prop  de  20,000 
volums  contenía  la  Biblioteca  y  dins  del  recinte  del 
monestir  tingueren  estatge  alguns  d'  aquells  cele- 
bráis monarques,  com  cal  esmentar  el  palau  ont  ni 
sejorná  el  derrer  rei  de  la  casa  catalana,  En  Martí 
P  Huma.  Destruit  y  saquejat  Poblet  en  les  tristes  jor- 
nades  de  1835,  s' ha  procurat  salvar  alguns  deis  re- 
corts  de  sa  passada  grandesa,  y  declarat  monument 
nacional  el  monastir  h¡  há  el  propósit  de  restaurarlo, 
o  d'  impedir  al  nienys  la  seua  total  destrucció. 

POBLETA  (La).  Geog.  Lloch  agregat  al  ajunta- 
inentdeMoreüa,  prov.  de  Castelló.  ||  —(DE  bellvehí). 
Vila  de  la  prov.  de  Lleida,  aba- 
diat  de  Gerri,  part.  jud  de  Sort; 
és  a  la  vora  del  riu  Flamisell  y 
té  414  hab. 

POBOLEDA.  Geog.  Vila  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Tarragona,  partit 
jud.  de  Falcet;  és  a  la  vora  del 
riu  Ciurana  y  té  1,228  hab. 

POBRÁC.  adj.  aum.  Qui  és  molt 
pobre.  Pobretón. 

POBRATIM.  m.  y  adj.  Germá  o 
company  d'  armes  que  cada  gue- 
rrer  morlach  escull  per  la  seua 
ajuda.  Pobratimo. 
POBRE,  A.  adj.  Necessitat,  mancat  de  lo  necessa- 
ri,  menesteres.  Pobre.  ||  s.  Qui  demana  caritat  de 
porta  en  porta.  Mendigo,  pobre,  pordiosero.  ||  Es- 
cás, com:  la  ¡lengua  tal  o  cual  és  pobre  de  veus .  Pobre. 
II  Inútil,  de  poch  valor.  Pobre.  ||  Infelíg,  desditxat. 
Pobre.  ||  Fret,  magre,  curt,  escás,  com:  festa,  diñar 
pobre.  Pobre. 

POBRE  AL  MITG  DE  LES  RIQUESES:  AVAR. 
POBRE  d'esperit.  Qui  no  té  desitg  ni  afició  a  les 
riqueses.  Pobre  de  espíritu.  ||  Pussilánim.  Pobre  de  es- 
píritu. 

¡POBRE  DE  Mi!  Interjecció  ab  que  s'  explica  la  ex- 
tranyesa  o  sentiment  per  lo  que  's  fá,  's  veu,  s'  ou  o 
succeeix.  ¡Pobre  de  mil  ¡ay  de  mi! 

POBRE  DE  SOLEMnitat.  Qui  és  complertament  mi- 
serable y  és  conegut  per  tal.  Pobre  de  solemnidad. 

POBRE  home.  Subgecte  inútil,  de  poca  habilitat  o 
expedido.  Pobrete. 

POBRE  IMPORTÚ  DE  DOS  NE  TREU  hu.  Ref.  Prova  que 
no  h¡  há  res  millor  que  la  constancia  pera  lograr  lo 
que  's  desitja.  Pobre  importuno,  saca  mendrugo. 

pobre  llátzer.  Miserable,  digne  de  llástima.  Lá- 
zaro. 

pobre  MENDICANT.  Qui  demana  caritat.  Pordiose- 
ro, mendigo. 
pobre  pelat.  Qui  no  té  medís  ni  caudals.  Pelón. 
pobre  vergOnyant.  La  persona  que  per  la  seua 
qualitat  y  obligacions  no  pot  demanar  caritat  de 
porta  en  porta,  y  no  fá  ab  el  major  secret  possible. 
Pobre  vergonzante. 


POBRE  VOLUNTARI.  Qui  voluntariament  se  desen- 
senyoreix  de  tot  lo  que  posseeix,  com  lio  fan  els  re- 
llígiosos  ab  el  vot  de  pobresa.  Pobre  voluntario. 

POBRE  Y  SUPerb.  Loe.  Qui  tenint  necessitat  d'  au- 
xili,  procura  ocultarla  no  admetentlo,  o  qui  no's  con- 
tenta ab  lo  que  li  donen  o  ab  el  favor  que  li  fan 
creientse  mereixedor  de  molt  mes.  Pobre  y  so- 
berbio. 

POBRE  SENSE  VERGONYA.  L'  estrafalari  que  va  de 
porta  en  porta  menjant  y  demanant  per  tot  desver- 
gonyidament ,  ab  ansia  y  impertinencia.  Zampali- 
mosnas. 

AL  POBRE 'L  SOL  Se 'l  MENJA.  Re).  Ab  que  's  deno- 
ta que  al  pobre  ningú  1'  escolta,  abans  bé  tothom  lo 
maltracta.  Al  pobre  el  sol  se  lo  come. 

deixar  pobre  A  ALGÚ.  fr.  Dejar  á  alguno  en  cue- 
ros, en  pelota. 

ÉSSKR  MES  POBRE  QUE  UNA  RATA.  fr.  Fam.  Ésser 
molt  pobre,  no  tindre  res.  No  tener  sobre  qué  Dios  le 
llueva,  ó  tras  qué  parar,  ó  sobre  qué  caerse  muerto,  ó 
como  tres  con  un  zapato,  ó  estar  más  pobre  que  Job. 

FER  POBRE:  EMPOBRIR. 

HOME  pobre  plé  DE  TRACES.  Ref.  Hombre  pobre 
todo  es  trazas. 

NO  ESTÁN  BE  DOS  POBRES  EN  UNA  PORTA.  Denota'l 
destorb  que's  causen  recíprocament  els  varis  preten- 
dents  a  una  meteixa  ocupació  o  empleu.  Dos  pájaros 
en  una  espiga  no  se  pueden  sostener. 

NO  'S  POT  SER  POBRE  PER  CAP  DINER.  Loe.  fam.  Ab 
que's  denota  que  tots  els  gravamens  y  mals  solen 
recaure  sobre  del  pobre,  sense  que  se  li  tingui  cap 
atenció.  La  cárcel  y  la  cuaresma,  para  los  pobres  es 
hecha. 

PARLA  AL  POBRE  AB  AMOR,  NO  LI  FACIS  DESHONOR. 
Ref.  LA  POBRESA  NO  ÉS  VILESA. 

SI  ETS  POBRE  SEMPRE  SERÁS  POBRE.  Ref.  Ab  que  'S 
denota  lo  difícil  qu' és  al  qui  está  mancat  de  medís, 
el  millorar  de  fortuna.  Pobreza  nunca  alza  cabeza. 

VAL  MES  ÉSSER  POBRE  HONRAT  QUE  RICH  DESBARA- 
TAT.  Ref.  Exhorta  que  no  devem  obrar  contra  la  vir- 
tut,  per  mes  que  'ns  apreti  la  necessitat.  Comer  are- 
na, antes  que  comer  vileza. 

POBREA.  f.  Ant.  POBRESA. 

POBRECALLA.  f    POBRIQALLA. 

POBREJANT.  m.  Ant.  POBRE. 

POBREJAR.  v.  n.  Fer  el  pobre,  afectar  pobresa. 
Llorar  pobreza.  ||  Anar  a  menys,  faltar  poch  a  poch 
les  comoditats.  Escasear.  ||  Curtejar,  anar  magre  al- 
guna cosa,  faltarli  1  degut  complement.  Escasear. 

POBRELL,  A.  adj.  y 

POBRELLET,  A.  adj.  dim.  Ant.  POBRET. 

POBREMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  pobre  y  humil. 
Pobremente.  ||  Megquinament,  ab  escassesa.  Pobre- 
mente, escasamente.  ||  Rústicament,  d'un  modo  gro- 
11er.  Inurbanamente.  II  Fredament,  sense  art,  sense 
gracia.  Fríamente. 

POBRERÍA.  f.  Condició  de  pobre.  Conjunt  de 
pobres.  Pobrería. 

POBRESA.  f.  Escassesa,  necessitat,  indigencia. 
Pobreza.  ||  Manca,  carestía.  Pobreza.  ||  Renuncia  vo- 
luntaria deis  bens,  com  la  que  fan  els  relligiosos. 
Pobreza.  ||  El  conjunt  d' alhajes  o  mobles  de  poch 
valor.  Pobreza.  H  Poquedat  d'  ánim,  curtedat  d'altres 
prendes  moráis.  Pobreza. 

pobresa  D'  ESPERIT.  Pussilanimitat.  Pobreza  de 
ánimo  ó  de  espíritu.  ||  Virtut  que  consisteix  en  no  tin- 
dre desitg  de  riqueses.  Pobreza  de  espíritu. 

POBRESA  D' ESTIL.  Ret.  Baixesa,  debilitat  del  estil. 
Pobreza  de  estilo. 

pobresa  DE  SANCH.  Med.  Linfatismo. 

LA  POBRESA  NO  ES  VILESA.  Ref.  Ensenya  que  ningú 
deu  avergonyirse  d' ésser  pobre,  y  reprén  al  meteix 
temps  ais  qui  desprecien  ais  pobres,  especialment  si 
son  amichs  o  parents.  Pobreza  no  es  vileza. 

POBRESSALLA.  f.  POBRIQALLA. 


540 


POCH 


POD 


POBRET,  A.  adj.  dim.  Pobrecillo,  pobrecito.  || 
Miserable,  abatut.  Pobrete,  pobrecillo.  ||  Subgecte 
inútil  y  de  poch  esperit.  Pobrete,  pobretillo. 

POBRETS  Y  ALEGRETS.  Expr.  fam.  Explica  que  se 
sent  poch  la  pobresa,  quan  hi  há  alguna  diversió  o 
motiu  d'  alegría.  Pobrete,  pero  alégrete. 

POBRETA,  f.  La  ramera  o  dona  de  mala  vida.  Po- 
breta. 

POBRETALLA.  f.  POBRigALLA. 

POBRETAT.  f.  Ant.  POBRESA. 

POBRETERÍA,  f.  pobriqalla. 

POBRETO,  m.  Qui  no  té  lo  que  correspón  al  seu 
estat.  Pobretón. 

POBRICH,  CA.  adj.  dim.  Ter.  POBRET. 

POBRIQ,  A.  adj.  POBRIQÓ. 

POBRIQALLA.  f.  Munió  de  pobres.  Pobrería,  po- 
bretería, pelonería. 

POBRIQÓ.  adj.  dim.  de  pobre.  S'usa  com  terme  de 
estimado  o  de  compassió.  Pobrecito. 

POBRIQONET,  A.  adj.  dim.  de  pobre.  S'  usa  en  el 
meteix  sentit  que  1'  anterior.  Pobrecillo. 

POBRISME.  f.  Condició  de  pobre.  Conjunt  de  po- 
bres. Pobrería.  ||  pauperisme. 

POBRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Pobrisimo. 

POCA.  f.  MICA. 

POQUES  Y  encara  n  Cauen.  Loe.  Que  s'  aplica  al 
qui  té  poch  y  aixó  ab  travall  y  risch.  Poca  lana  y  esa 
en  zarzas. 

POCA  COSA.  m.  Noi  desvalgut.  Poquita  cosa. 

POCAFARINA.  Geog.  Veinat  del  terme  de  Les 
Planes,  prov.  de  Girona.  ||  Predi  de  1'  illa  de  Mallor- 
ca, en  la  carretera  de  Palma  a  Son  Cervera,  al  pas 
del  camí  de  Sant  Lloren?. 

POCAMENT.  adv.  rh.  Ab  poquedat.  Escasamente. 

POCH,  CA.  adj.  Escás,  curt,  limitat  en  quantitat 
o  qualitat.  Poco.  ||  Ant.  Petit,  xich.  Pequeño,  poco, 
corto.  ||  adv.  En  poca  quantitat.  Poco. 

POCH  A  POCH.  m.  adv.  A  POCH  A  POCH.  ||  Ab  suavi- 
tat,  com:  fregar  POCH  A  POCH  una  llaga.  Poco  á  poco, 
con  juicio,  con  suavidad. 

POCH  A  POCH  ANIREM  IXUNY.  Ref .  Qu'  ensenya  lo 
molt  que  s'  avanca  ab  perseverancia  y  travall.  Po- 
quito á  poco,  hilaba  la  vieja  el  copo. 

poch  cabal  mala  ventura.  Ref.  Poca  lana  y  esa 
en  zarzas. 

POCH  há  O  POCH  abanS.  ni.  adv.  No  fá  gaire  temps. 
Poco  há. 

POCH  HI  FÁ  QUE  SIGUÍ  FEU,  SOLS  TE  PUGUI  TRAC- 
TAR  BE.  Ref.  V  HOME  SIGUÍ  DE  RABAQA,  etc. 

POCH  HI  HA  DALT:  POCA  XULLA. 

POCH  me  FÁ,  POCH  Ll  FÁ.  Loe,  Denota  que  a  algú 
no  se  li  'n  dona  res  d'  alguna  cosa.  Eso  no  me  hace; 
eso  no  le  hace. 

POCH  PARLAR  ÉS  SABIESA.  Ref.  Al  buen  callar  lla- 
man Sancho. 

POCH  pera  TU.  m.  adv.  Denota  qu'  algú  travallará 
peí  profit  d'  un  altre.  Trabaja  el  asno  para  su  amo; 
el  burro  del  aceitero. 

POCH  QA  POCH  LLÁ.  m.  adv.  POCH  MES  O  MENYS. 

POCH  SE  ME'N  DONA,  O  POCH  SE  TE 'N  DONA.  fr. 
Poco  se  me  da;  poco  se  te  da;  eso  se  te  da. 

poch  SOVINT.  m.  adv.  Poques  vegades.  Raras  ó 
pocas  veces. 

POCH  Y  BÓ.  Denota  que  una  cosa,  encara  que  no 
sigui  abundanta,  fa  gran  servei.  Poco,  pero  bueno. 

POCA  cosa.  Subgecte  débil  de  torces  del  eos  o  del 
ánim.  Poquito;  poquita  cosa. 

POCHS  Y  mal  avinguts.  Loe.  literal.  Tres  vecinos  y 
mal  avenidos. 

algún  POCH  m.  adv.  Algún  tant,  com:  un  poch  ape- 
sarat.  Un  poco,  un  tanto. 

anar  A  poch  A  POCH.  fr.  Ir  ó  andar  lentamente, 
despacio,  poco  á  poco,  poquito  á  poco. 
A  POCH.  m.  adv.  PER  POCH,  TANTOST. 


¡A  POCH  A  POCH!  Mena  d'  interjecció  per  advertir  a 
algú  que  no  's  precipiti  en  obres  o  paraules.  ¡Poco  á 
poco!  |  Sense  fer  soroll.  Poco  á  poco,  quedo,  quedito, 
despacito.  ||  Expressa  la  lentitut  y  pausa  ab  que's  ca- 
mina. Paso  á  paso,  paso  ante  paso  ||  Lentament,  pau- 
sadament.  Poco  á  poco.  ||  Mena  d'  interjecció  pera 
aturar  a  algú  en  lo  que  diu  o  per  advertirli  alguna 
cosa.  ¡Paso!  ¡paso  de  ahi! 

ARRivAR  A  POCH.  fr.  Ésser  curt  de  talent,  d'  ingeni 
limitat.  Alcanzársele  poco  ó  no  alcanzársele  más  á  al- 
guno. 

DEL  POCH  FARÁS  LO  QUE  VOLDRÁS.  Ref.  Denota 
que  s'  han  de  corretgir  els  vicis  y  les  criatures  quan 
son  de  poch  temps,  perqué  ab  els  anys  se  fan  inco- 
rretgibles.  Los  niños  de  pequeños,  que  no  hay  castigo 
después  para  ellos. 

DEL  POCH,  POCH;  DEL  MOLT,  NO  RES.  Ref.  Se  diu 
per  aquells  qu'en  mitjana  fortuna  semblen  generosos 
y  en  fentse  richs  son  avars,  y  qu'  en  qualsevulla 
fortuna,  contraria  o  favorable,  és  menester  viure  ab 
igualtat.  De  lo  poco  poco  y  de  lo  mucho  nada. 

DE  poch  en  POCH.  m.  adv.  En  petites  quantitats. 
Poco  á  poco. 

DONÁrsenhi  POCH.  fr.   No  femé  cas.  Dársele  poco. 

espantarse  O  queixarse  DE  poch.  fr.  Fam.  Apu- 
rarse y  afligirse  ab  poch  motiu.  Ahogarse  en  poca  agua. 

GOSA  DEL  TEU  POCH,  MENTRES  BUSCA  MES  EL  BOIG. 
Ref.  Denota  qu'  és  tenieritat  exposar  el  poch  que 
algú  té  pera  volguer  lógrame  mes.  Goza  de  tu  poco, 
mientras  busca  más  el  loco. 

MES  VAL  POCH  Y  BO  QUE  MOLT  Y  DOLENT.  Ref.  Lite- 
ral. Más  valen  dos  bocados  de  vica,  que  siete  de  patata. 

MOLTS  POCHS  FAN  UN  MOLT.  Ref.  MOLTES  CÁNDE- 
LES, etc. 

NO  ÉS  POCH  NI  GAIRE.  Antífrasis  pera  ponderar  al- 
guna cosa  que  causa  extranyesa  o  que  no  's  pensava 
que  fos  tan  importanta.  No  es  nada,  ahi  es  nada,  ahí 
que  no  es  nada. 

NO  FA  POCH  QUI  SE  SEMBLA  ALS  SEUS.  Ref.  Bien 
haya  quien  á  los  suyos  se  pareee. 

PER  POCH.  m.  adv.  Quasi,  a  poch,  tantost.  Por 
poco. 

QUI  A  POCH  ESTÁ  AVESAT,  DE  POCH  SE  CONTENTA. 
Ref.  Denota  que '1  pobre  ab  poca  cosa  's  contenta  y  li 
apar  tindre  molt.  Del  pobre  la  bolsa,  con  poco  rebosa. 

tindre  EN  POCH.  fr.  Fer  poch  cas  d'  alguna  per- 
sona o  cosa.  Tener  en  poco. 

TOT  A  POCH  A  POCH.  m.  adv.  POCH  A  POCH. 

UN  POCH.  Loe,  Un  xich  Algo. 

UN  POCH  massa.  m.  adv.  Passar  de  la  mida.  Dema- 
siado, demasiadamente. 

VINDRÉSENHI  DE  POCH.  fr.  FALTARSEN  POCH. 

POCH  (Geroní).  Biog.  Metge  gironí  del  sigle  XVII, 
natural  de  Fortiá.  És  tingut  com  el  primer  autor  qui 
ha  tractat  els  dos  temes  afectant  a  la  medicina  legal, 
compresos  en  un  sol  Ilibre  titolat:  De  natura;  malitia 
cetatem  superantce,  et  de  impetentia  ad  copulam  carna- 
lem  (Girona,  1637,  imp.  G.  Garrich),  volúm  en  octau. 
Llibre  dedicat  ais  metges  de 
Girona. 

PÓCIMA,  f.  y 

POCIÓ.  f.  Beuratge  o  con- 
fecció  medicinal.  Poción. 

PODA.  f.  L'  acció  de  po- 
dar. Poda.  H  El  temps  en 
que's  poda.  Poda.  ||  El  temps 
y  sao  de  podar  els  arbres. 
Podazón. 

PODACÓ.  m.  poda. 

PODADA,  f.  PODA,  1. 

PODADOR.  m.  Qui  poda. 
Podador. 

PODADORA.  f.  Eina  acerada  pera  podar  els 
ceps,  que  forma  una  mena  de  creu  ab  un  tallant  o 
dos  y'l  mánech.  Podadera.  ||  Estisores  pera  podar. 


Podadora 


POD 


POE 


541 


Podall 


PODADURA.  f.  Acte  y  manera  especial  de  podar. 

PODAGRA.  f.  Med.  ant.  POAGRA. 

PODALL.  m.  Podadora  sense  escarpell,  pera  es- 
porgar els  arbres.  Podón,  bodollo. 

PODAMENT.  ni.  PODA. 
PODAR,  v.  a.  Esporgar,  tallar  les 
branques  supérflues  deis  arbres  y 
plantes  a  fí  de  que  creixin  ab  mes 
forca  y  vigor  y  facin  mes  abundosos 
fruits.  Podar.  ||  Met.  Mutilar,  tallar 
algún  membre.  Mutilar. 

SI    MON   AMO     M    PODA    DE    JANER 

Y  'M  LLAURA  DE  FEBRER,  VERGONYA  'M 

SERÁ     SI    NO    LI    OMPLO     EL     CELLER. 

Ref.  Aconsella  podar  les  vinyes  tart 

pera  que  no's  glacin,  y  sembrar  pri- 

merench  pera  que  neixi  el  blat  ab  les  primeres  plu- 

jes  de  la  tardor.  Poda   tardío  y  siembra  temprano, 

si  errares  un  año,  acertarás  cuatro. 

PODARTROCACE.  f.  Med.  Mena  de  caries  que  's 
fa  a  1'  articulació  del  peu.  Pedartrocace. 

PODARTROCACICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  relatiu  a 
la  caries  deis  ossos  del  peu.  Pedartrocácico. 

PODÉ  adv.  Fam.  Pot  ésser,  tal  vegada.  Tal  vez, 
acaso,  por  ventura. 

PODENCÉFAL.  m.  Med.  Monstre  quina  massa  en- 
cefálica és  fora  del  crani.  Podencéfalo. 

PODENCEFAL1A.  f.  Med.  Eixida  d'  una  part  del 
encéfal  fora  del  crani.  Podencefalía. 

PODENCH,  CA.  adj.  GOS  CON1LLER. 

PODENT.  p.  a.  Ant.  Poderos,  rich,  hisendat.  Pu- 
diente. 

PODER,  m.  Facultat,  forga,  capacitat  pera  fer  al- 
guna cosa.  Poder.  ||  Domini,  imperi,  jurisdicció.  Po- 
der. ||  Met.  MUNIÓ.  ||  Abundor,  com:  hi  ha  un  poder  de 
verdura.  Peste.  II  Possessió  actual  o  custodia  d'  al- 
guna cosa.  Poder.  ||  Les  forces  militars  d'  algún  so- 
birá.  Poder.  ||  Riqueses,  forga,  com:  home  de  molt 
poder.  Poderío.  ¡|  Instrument  o  escriptura  ab  que  algú 
dona  facultat  a  un  altre  pera  que'l  representi.  S'  usa 
en  plural.  Poder.  ||  Disposició,  arbitre.  Poder.  ||  Lli- 
bertat,  Ilicencia,  permís.  Poder.  ||  ESFORQ,  empenyo. 
II  UFANA,  VIGOR,  orgull.  ||  pl.  Les  facultáis,  bens, 
rendes  que  algú  té.  Posibles.  ||  v.  a.  Tindre  potestat, 
facultat  pera  fer  alguna  cosa,  ésser  capág  de  feria. 
Poder.  ||  Tindre  domini,  autoritat.  Poder.  ||  Tindre 
torga  y  activitat  pera  obrar,  resistir  o  sofrir.  Poder. 
||  Excitar  a  algú  a  que  faci  o  deixi  de  fer  alguna 
cosa,  com:  vos  podriau  dir  aixó.  Poder.  ||  Geom.  Va- 
ler o  produir.  Poder.  ||  Imp.  Ésser  possible  o  contin- 
gent  que  succeeixi  alguna  cosa.  Poder.  ||  GOVERN. 

PODER  DE  DEU.  interj.  Serveix  pera  exagerar  alguna 
cosa  de  que  's  parla,  com  donant  a  enteudre  que  re- 
presenten el  poder  de  Den  al  executarles  per  la  seua 
grandesa.  Poder  de  Dios. 

A  poder  de.  m.  adv.  A  forga  de  o  a  repetició  d'  ac- 
tes.  A  poder  de. 

¿COM  POT  ÉSSER?  Expr.  Ab  que  's  denota  la  extra- 
nyesa  o  admiració  d'  alguna  cosa.  ¿Cómo  puede  ser? 

DE  PODER  A  PODER,  m.  adv.  Significa  que  alguna 
cosa  s'  lia  disputat  ab  tota  eficacia  y  forga.  De  poder 
á  poder. 

EN  PODER.  Al  arbitri  o  discreció  de.  En  poder. 

AL  SEU  PODER.  A  la  seua  má.  En  su  poder. 

AL  vostre  PODER  está.  Loe.  Uependeix  de  vos.  En 
vuestro  poder  ó  en  vuestra  mano  está. 

FER  TOT  UN  PODER,  fr.  Fer  tot  lo  que  's  pot  o  un 
esíorg.  Hacer  un  poder. 

EL  PODER  APODERA.  Ref.  DINER  FA  DINER. 

NO  POT  ésser  O  NO  'S  POT.  Loe.  És  cosa  impossi- 
ble,  no  hi  ha  medi.  No  se  puede,  no  puede  ser  ó  es  im- 
posible, no  hay  arbitrio. 

PER  LO  QUE  POT  ÉSSER.  fr.  Equival  a  per  lo  que 
succeeixi  o  per  lo  que  pot  succeir.  Por  lo  que  truene 
ó  por  lo  que  pueda  tronar. 


PER  Mi  NO  PUCH  Y  PERA  LES  MEUES  VEÍNES  Pli.O,  Y 
QUI  NO  POT  LO  POCH,  MANCO  PODRÁ  LO  MOLT.  Ref. 
S  aplica  ais  qui  demanen  favor  pera  un'  altra  per- 
sona no  tenintlopera  sí.  Para  mi  no  puedo  y  devanaré 
para  mi  suegro;  tú  que  no  puedes,  llévame  á  cuestas. 

PLÉ  PODER  O  AMPLES  PODERS.  Plena  facultat  o  ju- 
risdicció que  algú  té  pera  donar  o  fer  alguna  cosa. 
Poder  pleno,  plenipotencia. 

POT  ÉSSER,  O  BÉ  POT  ÉSSER,  O  TOT  POT  ÉSSER,  O 
tot  ÉS  COSA  QUE  POT  ÉSSER.  Loe.  Pot  succeir.  Bien 
puede  ser. 

QUI  NO  POT  BENEÍR  NO  POT  MALEÍR.  Loe.  Ab  que  'S 
desprecien  les  malediccions.  Quien  no  puede  bendecir 
no  puede  maldecir. 

QUI  NO  POT  CAMINAR,  que  CORRÍ.  Ref.  Se  diu  quan 
se  mana  lo  qu'  és  difícil  a  qui  no  pot  lo  fácil.  Quien 
no  pueda  andar,  que  corra. 

SI  NO  POTS  FER  LO  QUE  VULGUIS,  FES  LO  QUE  PU- 
GUIS.  Ref.  Ab  que  's  denota  que  cada  hú  s'  ha  de 
contentar  ab  alió  que  pot  haver  y  res  mes.  Si  no  pue- 
des lo  que  quieres,  haz  ¡o  que  puedas. 

PODERDANT.  m.  Qui  otorga  poders.  Poder- 
dante. 

PODERHABENT.  m.  Qui  reb  poders.  Poderha- 
biente. 

PODER1U  m.  Molt  de  poder.  Poderío.  ||  Senyorio, 
imperi,  domini.  Poderio.  ||  Potestat,  facultat,  juris- 
dicció. Poderío.  ¡|  Hisendes,  riqueses.  Poderío. 

PODEROS,  A.  adj.  Qu¡  té  poder.  Poderoso.  || 
Rich,  acomodat.  Poderoso.  ||  Gran,  excelent,  mag- 
nífich  en  la  seua  classe.  Poderoso.  ||  Gallart,  gras, 
pié  de  carns.  Repleto,  relleno.  ||  Ehcág,  actiu,  com: 
remei  poderos.  Poderoso. 

TOTPODFRÓS:  OMN1POTENT,  DEU. 

PODEROSAMENT.  adv.  m.  Forta  y  vigorosament. 
Poderosamente. 

PODEROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  poderos.  Po- 
derosísimo. 

PODEROSÍSS1MAMENT.  adv.  m.  sup.  D' una  ma- 
nera poderosíssima.    Podero- 
sisimamente. 

PODI.  Hist.  y  arqueol.  Tri- 
buna o  llocli  destinat  ais  edi- 
ficis  públichs,  ais  senadors  y 
magistrats  principáis  de  la  re- 
pública romana.  Podio. 

PODOLOGÍA.  f.  Anat.  Des- 
cripció  del  peu.  Podologia. 

PODOLÓGICH.CA.  adj. 
Anat.  Lo  concernent  a  la  po- 
dologia. Podológico. 

PODÓMETRE.  m.  Instru- 
ment pera  amidar  el  tragecte 
que  corre  un  que  va  a  peu  o 
en  carruatge.  Podómetro. 

PODOMÉTR1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al 
podómetre.  Podométrico. 

PODRÍ,  m.  Sanch  y  humor  corromput.  Podre. 

PODRIMANER.  m.  PUDRIMANER. 

PODRIR,  v.  a.  y  deriváis.  PUDRIR. 

PODREIXER.  v.  a.  y  deriváis,  pudrir. 

PODRIDURA.  f.  PUDRIDURA. 

PODRIT,  DA.  p.  p.  PUDRIT. 

POEMA,  f.  Composició  poética,  obra  de  poesía. 
Poema. 

POEMA  HEROICH:   EPOPEIA. 

POEMÁC.  m.  aum.  Un  gran  poema. 

POEMÁTICAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  poe- 
mática. 

POEMÁTICH,  CA.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a 
poema.  ||  Que  té  carácter  de  poema. 

POESÍA,  f.  Iniitació  de  la  naturalesa  en  lo  univer- 


Podómetre 


542 


POI 


POL 


sal  o  en  lo  particular,  feta  comunament  en  vers  pera 
la  utilitat  y  agrado,  o  per  les  dues  coses  al  ensemps, 
o  la  expressió  de  la  bellesa  per  medi  de  paraules. 
Poesía.  ||  Art  de  fer  composicions  en  vers.  Poesía, 
prosodia.  ||  Obra  feta  o  escrita  en  vers.  Poesía.  || 
El  joch  y  vivesa  de  les  imatges  de  la  poesía.  Estro, 
poesía.  ||  Obra  en  prosa  ont  s'  hi  trova  1'  artifici, 
adornos  y  llenguatge  poétich.  ||  pl.  Les  obres  deis 
poetes;  aixís  se  diu:  les  poesies  de  Verdaguer,  Gui- 
merá,  etc.  Poesías. 

POESÍA  DE  BOSCATGE  O  PASTORIL:  ÉGLOGA. 

POETA,  m.  Qui  imita  a  la  naturalesa  ab  invenció 
y  entusiasme,  component  poesies,  poemes,  cangons, 
etcétera.  Poeta.  ||  trovador. 

poeta  CÓmich.  Qui  escriu  comedies.  Poe/a  cómico. 

POETA  DE  NYIGUI-NYOGUI  O  DE  RECÓ.  Poetastro. 

POETA  dramátich.  Dramaturgo. 

poeta  heroich.  Qu¡  compon  obres  heroiques  en 
vers.  Poeta  heroico. 

POETA  POBRE  NO  FA  BON  VERS.  fr.  AL  POBRE  EL  SOL 
SE  'L  MENJA. 

POETÁC.  m.  aum.  Poeta  famós.  Poetazo. 

POETADA,  f.  Molts  poetes.  ||  Fet  de  poeta. 

POETAR,  v.  a.  POETISAR. 

POETASTRE.  m.  desp.  Poeta  dolent.  Poetastro. 

POETESA.  f.  Ant.  POETISA. 

POÉTICA,  f.  L'  art  de  la  poesía.  Poética.  ||  El 
llibre  que  la  conté.  Poética. 

POÉTICAMENT.  adv.  m.  Al  istil  deis  poetes.  Poé- 
ticamente. ||  BELLAMENT. 

POÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  poesía  o  al 
poeta.  Poético. 

POETISA,  f.  La  dona  que  fa  versos.  Poetisa. 

POETISACIÓ.  f.  Acció  de  poetisar.  ||  Enlairement 
de  les  coses  humanes  per  medi  de  les  imatges  grans 
y  belles.  Poetización. 

POETISAR.  v.  n.  Descriure  o  pintar  les  coses  hu- 
manes ab  un  llenguatge  armónich,  enlairantles  y  em- 
bellintles  ab  imatges  hermoses  y  sentiments  profons. 
Poetizar. 

POF.  m.  Soroll  que  fa  un  eos  al  caure.  Pum,  puf, 
paf. 

POGUER.  v.  n.  PODER. 

no  poguer  menys.  fr.  Ésser  necessari  o  precís.  No 
poder  menos. 

no  poguer  mes.  fr.  Estar  molt  cansat  de  fer  al- 
guna cosa,  no  poguer  seguir  fentla.  No  poder  más. 

NO  POCUERNE  eixir.  fr.  No  poguer  reduir  a  algú  a 
obrar  com  deu.  No  poder  hacer  carrera  con  alguno. 

NO  POGUER  PAIR.  fr.  Met.  No  poguer  sofrir  o  tole- 
rar alguna  cosa.  No  poder  llevar,  ó  tragar,  ó  di- 
gerir. 

NO  POGUERSE  ENTENDRE  AB  ALGÚ.  fr.  Met.  No  po- 
guerlo  reduir  a  la  rao,  no  poguer  contíndrel.  No  po- 
der avenirse  con  alguno. 

NO  POGUERSE  MANEJAR,  fr.  Tindre  molts  negocis  a 
un  temps.  No  poderse  rodear. 

NO  POGUER  ÉSSER  DE  MENYS.  fr.  NO  POGUER  MENYS. 

NO  POGUERSE  VALDRÉ,  fr.  No  poguer  moures  o 
moure  algún  membre.  No  poderse  menear;  no  poder 
menear. 

POGUER  MES.  fr.  Prevaleixer,  vencer.  Poder  más. 

POGUER  MOLT.  fr.  Tindre  molt  d'  influxe  o  vali- 
ment.  Poder  mucho. 

POGUER  VENDRÉ  A  ALGÚ  Y  NO  ADONÁRSEN.  fr.  VEN- 
DRÉ A  ALGÚ  DEU  MIL  VEGADES,  etc. 

A  MES  NO  POGUER  O  FINS  NO  POGUER  MES.  adv.  m. 
Forgosament.  A  más  no  poder,  hasta  más  no  poder.  || 
En  quan  se  pot.  A  más  no  poder. 

POGUT,  DA.  p    p.  Podido. 

POINTE  (Honorat  Joseph).  Biog.  Cirurgiá  molt 
remarcable,  qu'  era  nadiu  de  la  Provenga  y  va  viure 
entre  'ls  anys  1738-1797.  Va  deixar  escrita  una  mu- 
nió  d'  obres  professionals  molt  remarcables. 


POISE  (Joan  Alexandre).  Biog.  Compositor  mu- 
sical molt  celebrat,  que  va  néixer  a  Nimes  en  1822  y 
va  morir  en  1892.  Va  ésser  deixeble  de  Adams  y  de 
Zimmermann  al  Conservatori  de  París,  ont  desde 
molt  jove  va  passar  pera  perfeccionarse  en  els  seus 
estudis,  obtenint  el  premi  del  Institut.  El  seu  estil 
era  clássich,  y  va  deixar  escrites  moltes  composi- 
cions y  algunes  operes  y  operetes  que  varen  tindre 
éxit,  essent  d'  entr'  elles  les  mes  aplaudides:  Le  jar- 
dinier  galant  (1861),  Les  abscrits  (1864),  Le  corricolo 
(1868),  Les  trois  souhaits  (1873),  Surprise  de  Vamour 
1878),  Vamour  médecin  (1880),  y  Joli  Gilíes  (1884). 

POITIERS  (Guillem  IX,  comte  de).  Biog.  El  mes 
antich  deis  trovadors  proveíais  de  quin  se  té  es- 
ment.  Va  néixer  al  any  1071  y  fou  duch  d'Aquitania 
y  comte  de  Poitiers.  Manant  un  exércit  nombrós  va 
endregarse  en  1 101  a  Terra  Santa,  mes  li  fou  adversa 
la  fortuna  de  les  armes,  y  al  retornar  a  la  seua  térra, 
va  compondré  la  relació  en  vers  de  les  dissorts  pas- 
sades. 

POITOVÍ.  m.  FU.  El  dialecte  del  Poitú,  germá  del 
cátala. 

POL.  m.  Qualsevol  deis  dos  extrems  del  eix  ima- 
ginan de  la  térra.  Polo.  ||  Met.  Alió  en  qué  estreba  y 
serveix  de  pollaguera  a  un'altra  cosa.  Polo. 

POL  (Bernat  Joan).  Biog.  Doctor  en  abdós  drets, 
regent  de  la  cancellería  del  regne  de  Mallorca  y 
conseller  del  rei  En  Felip  II.  Es  autor  de  les  Noves 
ordinacions,  stils  y  práctica,  axi  en  les  causes  que  po- 
den evocarse  a  la  Real  Audiencia,  per  sa  Magestad 
instituida  y  erigida,  allrament  nomenada  de  la  Rota, 
en  la  ciutat  y  regne  de  Mallorca...  estampades  a  Pal- 
ma, 1*  any  1618,  imp.  de  Rodríguez  y  Pizá,  reimpre- 
ses  en  1663  en  el  llibre  Ordinacions  de  Antoni  Molí. 

POL.  Geog.  Nom  que  s'  apropia  a  la  carena  de 
Muntoliá,  al  Valles. 

POL  DE  MAR  (Sant).  Geog.  Poblé  ab  ajuntament 
a  la  prov.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Arenys  de  Mar, 
y  bisb.  de  Girona:  és  a  la  costa  de  Llevant  y  té 
1,800  hab. 

POLA.  Ant.  PLATJA. 

POLA  (Santa).  Geog.  Poblado  de  la  prov.  d'AIa- 
cant,  part.  jud.  d' Elx,  a  la  vora  del  mar,  que  allí 
forma  una  magnífica  badía,  considerada  com  un  deis 
ports  estratégichs  del  Mediterrani.  Té  un  castell 
pera  la  seua  defensa  y  conipta  una  població  de  4,201 
habitants. 

POLACA,  m.  Calgat  que  puja  fins  a  mitja  panto- 
rrilla,  lo  meteix  si  's  corda  peí  devant  que  pél  costat. 
Polaca.  ||  Náut.  Embarcació  de  vela.  POLLACRA. 

POLACH,  CA.  adj.  Natural  de  Polonia  y  també 
lo  que  pertany  a  aquella  nació  d' Europa.  Polaco. 

POLACRA.  Náut.  POLLACRA. 

POLAINA,  f.  Adorno  que  se  sobreposa  al  pany  de 
les  camises  y  camisoles,  albes,  roquets,  etc.  Vuelta. 


Polatnes:  i,  de  pagés  cátala;  2,  de  militar;  3,  de  venes 
pera  excursionista;  4,  pera  montar  a  cavall 

||  Botí,  caigo  que  puja  fina  al  genoll  y  té  un  guarda- 
pols  que  cobreix  la  sabata.  Botín,  polaina.  ||  CALQÓ. 

GASTAR  MOLTA  POLAINA  fr.  FATXENDEJAR. 

POLAR,  adj.  Lo  que  pertany  ais  pols.  Polar. 


POL 


POL 


543 


Polemoni 


POLAR1SACIO.  f.  Fis.  Disposició  particular  que 
adquireixen  els  raiss  Huminosos  quan  son  reflexats, 
formant  cerls  ánguls,  per  supeí ficies  d  ¡afanes  y  eos- 
sos  de  doble  refracció.  Polarización. 

POLARISAR.  v.  a.  Fis.  Fer  pendre  ais  raigs  llumi- 
nosos  la  disposició  dita  polarisació.  Polarizar. 

POLARITAT.  f.  Propietat  que  té  1' imán  de  diri- 
girse cap  al  pol.  Polaridad.  ||  Fis.  Facultat  de  tindre 
o  de  poguer  adquirir  póls.  Polaridad. 

POLCA,   f.   Danca  de  Polonia  molt  usada  per  tot 
arreu.  Polca.  II  Música  d'  aquest  bal  1 .  Polca. 
PÓLECH.  adj.  El  dit  polze.  Pulgar. 
POLEES.   f.  pl.   nivelletes.  ||  Usades  pels  engi- 
nyers,  arquitectes,  etc.,  pera  entreguardar  terrenos. 
POLÉMICA,   f.  Mil.  Art  qu'  eusenya  'ls  ardits  de 
pendre  o  defensar  una  placa.  Polémica.  ||  La  teología 
dogmática.  Polémica.  ||  Disputa  literaria,  criticantse 
els  autors  mutuament.  Polémica.  ||  Discussió. 

POLEMICH,  CA.  adj.  Cosa  de  la 
polémica,  com:  qüestió  polémica.  Po- 
lémico. 

POLÉMICO,  m.  Dan?a  guerrera 
deis  antichs  grechs.  Polemicón. 

POLEMISTA,  ni.  Aquell  que  sos- 
té  polémiques.  Polemista. 

POLEMONI.  m.  Bot.  Mena  de 
plantes  dicotiledonies,  tipus  de  la 
familia  de  les  polemoniacies,  herba 
perpetua  de  set  a  vuit  decimetres 
d'algaria  ab  tanys  un  xich  vermello- 
sos  y  ramosos,  tulles  llanceolades  y 
flors  flairantes,  blaves,  morades  o 
blanques,  y  fruit  de  tres  celdes  do- 
nant  llevors  petites  y  punxagudes. 
Antigament  s*  usava  com  a  sudorí- 
fica a  la  medicina,  y  se  conreua  ais 
jardins  perqué  conserva  al  hivern  les  tulles,  y  al 
istiu  y  a  la  tardor  fá  nombroses  flors.  Polemonio. 

POLEN,  m.  Polzim  un 
poch  reinos  que  hi  ha  ais 
caps  deis  fils  de  les  flors  y 
que  conté  la  materia  pro- 
lífica  d'  elles.  Polen. 

POLENCIA.f.  Opulencia, 

riquesa,  forca. 

POLÉNICH,  CA.  adj. 

Bot.   Pertanyent  al   polen. 
Polénico. 

POLENISSA.  f.  Bot.  Part 
principal  del  polen  de  les 
plantes.  Polenisa. 

POLENT,  A.  adj.  Opu- 
lent,  fort,  rich.  ||  (Menjar). 
Farinetes.  Farro. 

POLI.  Veu  grega,  que  ab 
el  significat  de  molt,  entra  com  a  prefixe  a  la  compo- 
síció  de  moltes  paraules  usades  com  a  termes  tec- 
nichs  y  algunes  d'us  generalisat.  Poli. 

POLIADELF,  A.  adj.  Bot.  De  molts  estams  dispo- 
sats  en  feixets  distints   Poliadelfo. 

POLIADELFIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  proveides 
de  molts  estams  reunits  en  mes  de  dos  feixets  dis- 
tints. Polladelfla. 

POL1ADELFITA.  f.  Min.  Varietat  de  silicat  de 
ferro.  Poliadelfita. 

POLIALITA.  f.  Min.  Substancia  compacta  y  fibro- 
sa que  's  troba  ais  terrers  argilosos.  Polialita. 

POLIAMATIPIA.  f.  Procediment  pél  qual  se  fo- 
nen  varíes  lletres  juntes.  Pollamatipia. 

POLIANDRIA,  f.  Bot.  Mena  de  plantes  que  com- 
pren totes  les  que  teñen  de  vint  a  cent  estams.  Po- 
liandria. ||  Estat  de  la  dona  casada  ab  dos  o  mes  ho- 
mens.  Poliandria. 


Polen 


POLIANEMIA.  f.  Med.  Dísminució  general  de  la 
sancli.  Polianemia. 

POLIANÉMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  o  pro- 
pi  de  la  polianemia.  Polianémíco. 

POLIAN1TA.  f.  Min.  Varietat  de  plrolusita.  Po- 
líanita. 

POLIANTEA,  f.  Colecció,  arreplech  de  noticies 
relatives  a  diversos  assumptes.  Poliantea. 

POLIARGILITA.  f.  Min.  Silicat  d' alúmina,  varie- 
tat de  rosita  Poliargilita,  políargita. 

POLIARQUÍA,  f.  Govern  de  molts.  Poliarquía. 

POLIÁRQUICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  poliar- 
quía. Poliárquico. 

POLIBASITA.  f.  Min.  Sulfur  d'  argent,  antimoni, 
arsénich  y  coure.  Políbasita 

POL1BLENNIA.  f.  Med.  Superabundor  de  mucosi- 
tats.  Poliblennia. 

POLIBRACI.  m.  Med.  Monstre  que  té  un  o  mes 
bracos  supernumeraris.  Polibraco. 

POLIBRAQUIA.  f.  Med.  Monstruositat  que  con- 
sisteix  en  tindre  un  o  varis  bracos  supernumeraris. 
Polibraquia. 

POLIBRÁQUICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la 
polibraquia.  Polibráqulco. 

POLICARP.  n.  p.  Policarpo. 

POLICASTRE.  m.  Polítich  dolent,  desconceptuat. 

POLICÍA,  f.  El  modo  de  regir  bé  una  república, 
ciutat,  etc.  Policía.  ||  Cos  encarregat  de  vigilar  con- 
tinuament  per  la  seguretat  deis  ciutadans,  procu- 
rant  que  no  's  pertorbi  l'ordre  públich;  dependeix 
de  les  autoritats  polítiques.  Policía.  II  Cada  indivi- 
duu  pertanyent  al  dit  cos.  Policía.  ||  Urbanitat,  bona 
crianza.  ||  Elegancia,  netedat,  curiositat. 

POLICÍA  JUDICIAL.  La  que  té  per  obgecte  i'averí- 
guació  deis  delicies  y  persecució  deis  delínqüents 
encomanada  ais  jutges  y  tribunals.  Policía  judicial. 

POLICÍA  SECRETA.  La  qu'  está  a  la  disposició  par- 
ticular de  les  autoritats  sense  portar  insignia  visible 
de  cap  mena.  Policía  secreta. 

POLICÍA  urbana.  La  que  's  refereix  a  tot  lo  que  té 
relació  ab  lo  cuidado  de  la  vía  pública  en  general, 
llimpiesa,  higiene,  salubritat  y  ornament  deis  pobles. 
Avu¡  está  encomanada  ais  ajuntaments  y  ais  alcal- 
des. Policía  urbana. 

POL1CIACH,  CA.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a  la 
policía. 

POLICIER,   A.  adj.  Amich,  compare  de  la  policía. 

POLICITACIÓ.  f.  Oferta  feta  a  Deu  o  a  la  repú- 
blica. Policitación. 

POLICOLIA.  f.  Med.  Superabundor  de  bilis.  Po- 
licolia. 

POLICOPRIA.  f.  Med.  Excessíva  evaquació  de 
materies  fecals.  Polícopria. 

POLICORDI.  m.  Mus.  Instrument  de  corda  y  ar- 
quet,  molt  en  us  ais  comencos  del  sigle  XIX.  Sembla- 
va  al  contrabaix,  encare  que  molt  mes  reduhit.  Les 
cordes  eren  deu  y  els  tons  se  formaven  per  medí  del 
teclat.  Policordio. 

POLICOTELIDONI,  A.  adj.  Bot.  Que  té  molts  co- 
tiledons.  Policotiledóneo. 

POLICRACIA,  f.  Sistema  de  govern  en  que  hi  fi- 
guren molts  ciutadans  elegits  peí  poblé.  Policracia. 

POLICRASSA.  f.  Min.  Titanat  de  círconi.  Poli- 
crasa. 

POLICRÁTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  policra- 
cia. Policrático. 

POLICRESTA.  f.  Farm.  Lo  que  serveix  pera  molts 
usos.  Policresta.  ||  Se  diu  d'  una  sal  que  ix  per  parts 
iguals  de  salitre  y  sofre,  posats  aquets  dos  simples 
dins  d' un  gresol  bullent;  y  també  's  diu  de  moltes 
menes  de  píndoles.  Policresta. 


544 


POL 


POL 


POLICROILITA.  f.  Min.  Pedra  de  trench  fullós 
que  ra tila  I  vidre  y  's  desfá  en  pols  al  meteix  temps. 
POLICROÍSME.  m.  Fenótnen  que  consisteix  en  que 
certs  cossos  crestallisats  presenten  colors  diferents, 
segons  el  sentit  en  que  'ls  penetra  '1  raig  lluminós. 
Policroísmo. 

POLICROITA.  f.  Quim.  Substancia  odorífera  tro- 
bada  al  perigón  de  safra.  Policroita. 

POLICROM,  A.  adj.  Compost  de  molts  colors.  Po- 
lícromo. 

POLICROMÍA,  f.  Estat  o  carácter  d' un  eos  quins 
teixits  de  color  presenten  diferents  matisos.  Poli- 
cromía. 

POLICROMICAMENT.  adv.  D'  una  manera  poli- 
crómica. 
POLICROMICH,  CA.  adj.  Que  és  de  molts  colors. 
POLÍCRON,  A.  adj.  Lo  que  dura  molt  de  temps. 
Polícrono. 

POLICRONI.  n.  p.  Policronío. 
PÓLICA.  ni.  Val,  lliuranca  pera   cobrar  algún  d¡- 
ner.  Póliza.  ||  Paper  que  conté  la  nota  d'  alguna  cosa 
qu'algú  reb  o  deu  rebre.  Póliza.  ||  lletra  de  cambi. 
¡I  Met.   Flica,   subgecte  ocios  y  sense   destí.    Poli- 
zón, gazapo,  perillán,  tuno.  ||  En  les  impremptes  la 
factura  que  conté  la  nota   detallada  de  la  quantitat 
de  lletra  que's  demana  a  la  fundido.  Póliza.  ||  Com- 
promís  d'  un  segur  de  vida,  d'  incendis,  etc.  Póliza. 
POLICÓN.  m.  Polizonte.  ||  POLICÍA. 
POL1DACRIA.  f.  Med.   Excreció  abundosa  de  1  la- 
grimes. Polídacria. 

POLIDÁCTIL,  A.  adj.  Que  té  molts  dits.  Polidác- 
tilo.  ||  Bot.  Que  té  moltes  espigues  fasciculades,  qui- 
nes capsules  presenten  una  mena  de 
digitado.  Polidáctílo. 

POLIDAMENT.  adv.  m.  Ab  poli- 
desa.  Pulidamente.  ||  Ab  elegancia. 
Pulidamente. 

POLIDESA.  f.  Hermosura,  curiosi- 
tat,  compostura,  delicadesa.  Tersi- 
dad, pulidez,  cultura. 

POLIDESME.    m.    Zoo!.    Miriopots 
polidesmits,    perllongats   fins    a    deu 
centimetres,  que  viuen  enrotllats  en 
cercle,   dessota   de  les   moisés  y  les 
Polidesme        tulles  seques. 

POLIDOR.  m.  Eina  o  qualsevulla 
altra  cosa  que  serveix  pera  polir.  Pulidor,  pulide- 
ro. ||  Lo  troc  de  córdoba  o  altra  cosa  suau  que  's  té 
entre  'ls  dits  pera  capdellar  el  fil  a  fí  de  que  aquest 
s'allisi  o  no  faci  mal  ab  lo  seguit  de  passar.  Puli- 
dor, pulidero.  ||  Qui  poleix  o  adorna.  Pulidor. 

POLIDURA.  f.  L'acció  y  l'efec- 
te  de  polir.  ||  La  manera  de  polir. 
Pultdura. 

POLIEDRE.  m.  Geom.  Qualse- 
vulla  figura  sólida  que  consta  de 
moltes  superficies.  Poliedro. 

POLIÉDRICH,  CA.  adj.  Geom. 
Lo  concernent  al  poliedre.  Polié- 
drico. 

POLIFAGIA,  f.  Med.  Voracitat 
insaciable.  Polifagia. 

POLÍGALA,  f.  Bol.  Plantes  her- 

bacies  de  les  poligolacies  ab  tanys 

prims  de  un  a  dos  decimetres,  fu- 

lles  oposades,  ovalades  y  senceres 

y  flors  espigades  de  color  de  rosa 

o  violat,  fruit  capsular  aplanat  ab 

llevors  llargarudes,  y  arrel  peren- 

Poli?ala  ne    que   floreix    expontaniament    a 

les  montanyes.  Polígala. 

POLIGALACTIA.  f.  Med.  Afecció  produida  per  una 

excessiva  secreció  de  llet.  Poligalactia. 


POLIGALACTICH,  CA.  adj.  Que  té  abundor  de 
llet.  Poligaláctico. 

POL1GALIA.  f.  Med.  Superabundancia  de  llet  en 
les  dones.  Poligalia. 

POLIGÁLICH,  CA.  adj.  Quim.  Denominado  d'  Un 
ácit  que  s'  extreu  de  1'  arrel  de  la  planta  anomenada 
polígala.  Poligálico. 

POLÍGAM,  A.  rñ.  y  f.  Marit  de  moltes  dones  a  un 
temps  o  successivament,  o  muller  de  molts  marits  a 
un  temps  o  successivament.  Polígamo. 

POLIGAMIA,  f.  L'  estat  del  home  casat  ab  moltes 
dones  a  un  meteix  temps  o  successivament,  y  també 
se  diu  de  les  dones  respecte  deis  homes.  Poligamia. 

POLIGAMISTA.  adj.  Partidari  de  la  poligamia. 

POLIGARQUÍA.  f.  Poliarquía. 

POLIGASTRE,  A.  adj.  Se  diu  del  animal  que  té 
molts  ventrells  o  sachs  alimentaris.  Poligastro.  || 
pl.  Mena  d'  animáis  que  teñen  una  sola  boca  y  molts 
ventrells.  Poligastros. 

POLIGÉNICH,  CA.  adj.  Geol.  Roca  formada  de 
trocets  de  moltes  altres.  Poligénico. 

POLIGLOT,  A.  adj.  Lo  qu'  está  escrit  en  diferen- 
tes llengües  o  qui  les  sap.  Poligloto. 

POLÍGON.  m.  Geom.  Figura  plana  que  té  mes  de 
quatre  costats.  Polígono.  ||  adj.  Lo  qu'  está  en  forma 
de  polígono  o  ni  té  alguna  relació.  Polígono. 

POLÍGON  EXTERIOR.  Fort.  Lo  que  's  forma  tirant 
ratlles  rectes  de  punta  a  punta  de  tots  els  baluarts 
de  la  plaga.  Polígono  exterior. 

POLÍGON  interior.  Fort.  La  figura  composta  de  les 
ratlles  que  formen  les  cortines  y  semigoles.  Polígono 
interior. 

POLIGONACI,  A.  adj.  Bot  Se  diu  de  les  plantes 
vasculars  de  tronch  y  branques  nusoses,  fulles  sen- 
zilles  y  alternes,  y  llevor  d'  albumen  farinós,  com: 
la  sanguinaria  major,  el  ruibarb,  etc.  Poligonáceo. 
||  Familia  d'  aqüestes  plantes.  Poligonáceo. 

POLIGONAL,  adj.  Geom.  Lo  concernent  al  polígon. 
Poligonal. 

POLIGRAF.  Aquell  que  's  dedica  al  estudi  y 
conreu  de  la  poligrafía.  ||  Autor  que  ha  escrit  respec- 
te a  inateries  diferentes.  |]  Máquina  d'  escriure  ab 
quina  poden  mourers  a  la  vegada  varíes  plomes, 
pera  traure  moltes  copies  d'un  meteix  escrit.  ||  Fisiol. 
Aparell  pera  observar  y  registrar  diferents  fenómens 
fisiológichs. 

POLIGRAFÍA,  f.  L'  art  d'  escriure  per  modos 
ocults  qu'  encobreixen  1'  escrit  y  de  traduir  lo  que 
és  escrit  ab  signes  particulars  que  no  son  d'  us  co- 
rrent.  Poligrafía. 

POLIGRAMA.  m.  Geom.  Figura  composta  de  mol- 
tes  ratlles.  Poligrama.  ||  Min.  Mena  de  jaspi  roig  ab 
clapes  blanques  en  forma  de  ratlles.  Poligrama. 

POLÍGULA.  f.  Bot.  HERBA  DE  LA  TOS. 

POLIHEMIA.  f.  Med.  Plétora  sanguinosa.  Polihe- 
mia. 

POLIHÉMICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  po- 
lihemia.  Polihémico. 

POLIHIDRA.  f.  Med  Mena  de  suor  excessiva.  Po- 
lihidra. 

POLIHIDRIT.  m.  Min.  Silicat  hidratat  de  peróxit 
de  ferro,  mineral  de  color  roig  de  fetge,  opach  y  de 
brill  reinos.  Polihidrito. 

POLIJA.  f.  POLITJA. 

POLILITA.  f.  Min.  Substancia  pareguda  pél  seu 
color  y  brill  a  la  bleda.  Polílita. 

POLÍMEL.  m.  Med.  Monstre  caracterisat  per  mera- 
bres  supernumeraris.  Polímelo. 

POL1MELIA.  f.  Med.  Multiplicitat  d'un  membre  en 
un  meteix  eos.  Polimelia. 

POLIMÉLICH.  CA.  adj.  Med.  Lo  que  pertany  a  la 
polimelia.  Polimélico. 


POL 


POL 


545 


Segell  de  Polinyá 


POLIMENT.  m.  Acte  de  polir.  Pulimento.  II  El 
Ilustre  o  perfecció  que's  dona  a  algunes  coses.  Pu- 
limento. ||  La  correcció  d'  alguna  obra  pera  perfec- 
cionarla   Lima. 

PULIMENTAR,  v.  a.  y  derivats.  POLIR. 
POLIMERISME.  m.  Mecí.  Monstruositat  que  resul- 
ta de  tindre  algún  memore  o  alguna  part  de  mes  al 
eos   Polimerismo. 

POLIMNIMITA.  f.  Min.  Titanat  doble  de  circoni 
y  de  bases  protoxidades.  Polimnimita. 

POLIMNITA.  f.  Min.  Pedra  senyalada  ab  dentri- 
tes  que  representen  signes  de  música.  Polimnita. 

POLIMORF1SME.  m.  Min. 
Propietat  que  teñen  certs  eos- 
sos  de  crestallisarse  baix  dife- 
rents  aspectes.  Polimorfismo. 
POLINACIÓ.  f.  Bot.  Emissió 
del  polen    Polinación. 

POLINOMI.  ni.  Mat.  Quanti- 
tat  algebraica  expressada  per 
molts  termens.  Polinomio. 

POLINYA.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Sabadell;  és  a  la 
vora  del  riu  Ripoll  y  té  382 
hab.  ||  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  d'  Alcira;  és  a  la  vora  del 
Xúcar  y  té  1,923  hab. 

POLIOL.  m.  Bot.  Herba  medicinal  \  Ji 

de   la  fam.  de  les  llabiades,  de  carnes  J^f 

quadrades  y  coberta  de  borrical;  les  *W^ 

fulles   rodones  semblantes  a   les   del  íafc4^$ 

moraduix,  encara  que   mes    blanes  y  ,_  L 

morenes;  les  flors  a  modo  d'  anells, 
blaves  o  purpúries  y  algunes  vega- 
des  blanques.  La  femella  té  les  fu- 
lles llargues  y  estretes,  les  carnes 
rodones  y  vermelles.  Poleo,  golio, 
zamarrilla. 

POLIOL  D'  AIGUA:  POLIOL. 
POLIOL  BLANCH.  NEFTA. 
POLIOL  MONTA.  Poleo  montano,  za- 
marrilla. Poliol 

POLIÓMAT.  m.  Zool.  Insectes  ro- 
palócers  licenits,  petits,  ab  ales  bronzejades  o  dau- 
rades,  ab  taques  negres, 
blanques  o  grogues. 
Abunden  al  antich  con- 
tinent.  Poliomato. 

POLIOP.  m.  Med. 
Monstre  huma  ab  dues 
cares.  Poliopo. 

POLIOPSIA.  f.  Med. 
Vista  múltiple.  Poliop- 
sia. 

POLlÓPTICH.CA.adj. 
Med.  Relatiu  a  la  polipo- 
sia.  Polióptico. 
POLIORAMA.  m.  Imitació  de  la  naturalesa  en  mo- 
viment,  per  quin  medi 'ls  punts  de  vista  cambien  a 
cada  instant.  Poliorama.  ||  Aparell  óptich  compost 
de  varis  crestalls  d'  aument,  al  través  deis  quals  el 
espectador  ven  de  tamany  natural  figures  y  paisat- 
ges  de  gran  varietat.  Poliorama.  ||  El  seti  o  lloch  de 
recreu  ont  s'hi  ensenyen  aqüestes  vistes.  Poliorama. 
POLIOREXIA.  f.  Med.  Fam  excessiva  acompanya- 
da  de  dolors  de  ventrell.  Poliorexia. 

PÓLIP.  m.  Med.  Carnot  que  's  cría  regularment 
dins  del  na?.  Pólipo.  ||  Zool.  Zoófit  quins  nirvis  es- 
tán disposats  al  entorn  d'  un  centre  y  quina  boca 
está  rodejada  de  tentáculs  molt  prims.  Pólipo. 

POLIPASTS.  m.  Máquina  coniposta  de  moltes 
corrióles   Polipastos. 

dic.  cat.  —  V.  II.  —  69. 


Poliómat 


POL1PEDIA.  f.   Med.   Genre  de  desviacions  orgá 
ñiques.  Polipedia. 

POLÍPER.  m.  Conjunt  de  pólips;  habitació  comuna 
d'  eils.  Polipero. 

POLIPÉTAL,  A.  adj.  Bot.  Que  té  molts  petáis. 
Polipétalo. 

POLIPETALIA.  f.  Bot.  Estat  d*  una  corola  polipé- 
tala o  d'  una  planta  de  flors  polipétales.  Polipetalia. 

POLIPIFER,  A.  adj.  Que  té  polips.  Polipifero. 

POLIPIFORME.  adj.  Med.  Calificado  de  certes 
coagulacions  de  la  part  fibrinosa  de  la  sanch.  Poli- 
piforme. 

POLIPODI.  m.  Bot.  Herba  de  la  fam.  de  les  fal- 
gueres,  dita  aixís  del  grech  per  la  abundor  d'  arrels 
que  treu  a  manera  de  peus;  les  fulles  son  semblantes 


H  g^"^1**^»!] 


Polipodi 

a  les  de  la  falguera.  Neix  a  les  soques  deis  arbres 
vells  o  sobre  les  pedrés  cobertes  de  molsa,  y  serveix 
contra  les  obstruccions  de  les  entranyes,  escorbu- 
tíns,  hipocondría,  etc.  Polipodio,  helécho  común. 

POLIPODIA.  f.  Med.  Monstiuositat  que  consisteix 
en  tindre  un  o  mes  peus  supernumeraris.  Polipodia. 

POLIPOLI.    m.  Bot. 

POLIPODI.  [!  ERBA    DELS 
HUMORS  FRETS. 

POL1POSIA.  f.  Med. 
Indigestió  al  ventrell 
d'  una  gran  porció  de 
liquits.  Poliposia. 

POL1PRI.    m.    Zool.  Pohpri 

Peixos    acantopterigis 

de  molía  grandaria,  ab  crestes  dentades  al  opercul, 
que  viuen  comunament  al  Mediterrani.  Poliprio. 

POLIQUILIA.  f.  Med.  Superabundancia  de  quilo. 
Poliquilia. 

POLIQUILO,  A.  adj.  Med.  Que  produeix  molt  de 
quilo.  Poliquilo. 

POLIQU1M,  A.  adj.  Med.  Que  subministra  molta 
sanch.  Poliquimo. 

POLIQUIMÍA.  f.  Med.  Superabundancia  de  sanch. 
Poliquimia. 

POLIR.  v.  a.  Allisar,  brunyir,  donar  Ilustre  a  al- 
guna cosa.  Pulir,  pulimentar,  afinar,  tersar,  lim- 
piar, asear.  ||  Esmenar,  corretgir,  perfeccionar.  Pulir, 
pulimentar,  limar,  sutilizar.  ||  Travallar  ab  molt 
de  cuidado.  Pulir,  pulimentar.  ||  Met.  fam.  VENDRÉ. 
||  v.  r   Civilisarse.  Adornarse,  pulirse. 

POLISCEL1A.  f.  Med.  Género  de  monstruositats 
caracterisades  per  la  presencia  de  peus  supernume- 
raris. Poliscelia. 

POLISCOP.  m.  Uüera  que  multiplica  'ls  obgectes. 
Poliscopo. 

POLISFERITA.  f.  Min.  Varietat  de  color  part  de 
fosfat  de  plom,  que  conté  fosfat  de  cals  y  fluorur  de 
calci.  Polisferita. 

POLISPERMÁTICH,  CA.  adj.  Bot.  Que  té  moltes 
llevors.  Pollspermático. 

POLISPERMIA.  f.  Bot.  Abundor  de  llevor.  Polis- 
permia. 

PÓLISSA.  f.  Ter.  ibicench.  Pillet.  Picaro,  granuja. 
||  PÓLICA. 


546 


POL 


POL 


POLISSARCIA.  f.  Med.  Voluminosa  corpulencia. 
Polisarcia. 

POLISSIALIA.  f.  Med.  Secreció  excessiva  de  sali- 
va. Polisialia. 

POLISSÍLAB.  adj.  De  moltes  silabes.  Polisílabo. 

POLISSILÁBICH,  CA.  adj.  Que  consta  de  moltes 
silabes.  Polisilábico. 

POLISSÍNDETON.  f.  Ret.  Figura  que  consisteix 
en  posar  moltes  conjuncions  a  la  oració.  Polisín- 
deton. 

POLÍSSOM.  m.  Med.  Monstre  que  té  molts  cossos. 
Polísomo. 

POLISSOMATÍA.  f.  Med.  Corpulencia  excessiva. 
Pollsomatía. 

POLISSOM1A.  f.  Med.  Monstruositat  caracterisada 
per  tindre  mes  d'  un  eos.  Polisomla. 

POLISSÓN.  m.  Certa  pega  que  les  dones  se  posa- 
ven  a  la  part  mitja  de  derrera  pera  donar  millor  for- 
ma ais  vestits.  Polisón. 

POLISSONT.  m.  despectiu.  Agent  subaltern  de 
policía  Polizonte.  ||  POLICÓN. 

POL1SSULFUR.  m.  Quím.  Sulfur  combinat  ab  un 
altre  qu'  está  en  diferenta  proporció.  Polisulfuro. 

POL1ST1L,  A.  adj.  Arquit.  De  moltes  columnes. 
Pollstilo. 

POLIT.  m.  Ornit.  Aucell  de  color  part  o  de  color 
de  Hebra,  '1  bech  molt  liaren  y  arquejat,  tres  dits  o 
ungles  a  cada  pota  y  un  altre  al  garro,  tots  separats. 
Zarapito  real.  |]  Nom  vulgar  d'  Hipólit.  Hipólito. 

POLIT  GRIS.  Ornit.  POLIL,  XARLOT. 

POLIT,  DA.  p.  p.  Pulido.  ||  Met.  fam.  VENUT.  || 
adj.  Agraciat,  beti  fet,  curios.  Lucio,  pulido,  terso, 
raso.  ||  Qui  vesteix  ab  molt  de  gust.  Almidonado.  || 
Hermós,  aixerit. 

PARLAR  polit.  fr.  Explicarse  ab  estil  pur  y  corrée- 
te. Hablar  culto. 

POLIT  A  POLIT.  fr.  A  poch  a  poch,  de  mica  en  mica. 

POLIT,  A.  n.  p.  vulgar  de  Hipólit.  Hipólito. 

POLITECNIA,  f.  Estudi  que  disposa  a  adquirir 
habilitat  en  la  práctica  de  diferentes  ciencies  y  arts 
d' aplicado.  Politecnia 

POLITÉCNICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  abraga  moltes 
ciencies  o  arts.  Politécnico. 

POL1TEÍSME.  ni.  Pluralitat  de  deus.  Politeísmo. 

POLITEÍSTA,  adj.  Lo  que  pertany  al  politeísme. 
Politeísta.  ||  Qui  adora  a  molls  deus. 

POLITG.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Baronía  de 
Rialp,  prov.  de  Lleida. 

POLITJ.  Geog.  Veinat  del  terme  de  Camelas,  de- 
partament  deis  Pirineus  Orientáis. 

POLITJA.  f.  Náut.  Roda  macissa  deis  temáis,  etc. 
Rodaja,  roldana.  ||  Qualsevol  altra  rodeta  petita  y 
macissa.  Polea. 

POLÍTICA,  f.  Govern,  administrado  de  la  repú- 
blica, del  Estat.  Política.  ||  Cortesía,  urbanitat  y 
bona  crianza.  Política.  ||  Bona  economía  de  cada  hu 
respecte  a  la  seua  familia  y  negocís  particulars.  Po- 
lítica. 

POLITICAIRE.  s.  Polítich  desacreditat.  Politi- 
castro. 

POLÍTICAMENT.  adv.  m.  Segons  regles  de  políti- 
ca. Políticamente.  ||  Acomodantse  a  les  ocasions. 
Políticamente. 

POLITICASTRE.  m.  Politicastro. 

POLÍTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  política, 
al  govern  del  Estat.  Político.  ||  Versat  en  el  govern 
del  Estat.  Político.  ||  Qui  s' ocupa  de  política  o  hi 
pren  part.  Político.  ||  Urbá,  cortés.  Político. 

POLITICOMANÍA.  f.  Manía  per  la  política.  Poll- 
tlcomanía. 

POLITICOT,  A.  adj.  desp.  de  polítich  y  política. 


Polocre 


POLITIQUFJAR.    v.  n.   Fam.   Parlar  de  política. 

POLITROFIA.  f.  Med.  Abundor  d'  aliment,  excés 
de  nudrició.  Politrofia. 

POLITXA.  f.  POLITJA. 

POLITXINELA    m.  y 

POLITXINELI.  m.  Ninot  de  cartró  que  's  fa  moure 
ab  les  mans  o  mecánicament.  Mimo,  saltimbanco, 
saltabancos,  chiquitlcuatro. 

POLIVALV,  A.  ad¡.  Calificatiu  de  1'  animal  o  de 
la  máquina  que  té  mes  d'  una  válvula.  Polivalvo. 

POLI VTRIA.  f.  Dona  que  té  molts  marits.  Polivlria. 

POLIXEN.  m.  Min.  Platina 
nativa  ferrífera.  Políxeno. 

POLM.  m.  Ictiol.  POP. 

POLO.  m.  POL. 

POLOCRE.  m.  Zool.  Insec- 
tes  himenopters  ab  agulló,  de 
forma  llargaruda,  ovoidia  y 
de  color  negre  ab  faixes  fos- 
ques  y  grogues.  Polacro. 

POLONESA,  f.  Abrich  pera 
el  vestit  de  dona,  cenyit  a  la  cintura  y  guarnit  de 
pells.  ||  Danga  y  el  só  que  serveix  pera  bailarla.  || 
joch  de  dames.  Polonesa.  ||  adj.  De  Polonia. 

POLONIA,  n.  p.  Nom  vulgar  d'  Apolonia.  Apo- 
lonia. 

POLOP.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  Alacant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Callosa  d'Ensarriá;  és  a 
la  vora  del  riu  Algar  y  té  1,714  hab. 

POLP.  m.  Ictiol.  POP. 

POLPA.  f.  Molsa.  Pulpa. 

POLPÍS.  m.  El  ventrell  deis  dits.  Pulpejo. 

POLPLA.  f.  POLPA. 

POLPÓS,  A.  adj.  Carnós. 

POLPOSITAT.  f.  Carnosítat. 

POLS.  Amb.  La  part  mes  menuda  y  desteta  de 
térra  molt  seca,  qu' ab  qualsevol  moviment  s' alga 
en  1'  aire.  Polvo.  ||  Les  parts  sutilíssimes  a  que  's 
redueixen  o  en  que  's  resol  algún  sólit,  com:  pols  de 
tabaco,  etc.  Polvo.  ||  POLSaguera.  ||  pollen.  ||  Petita 
porció  d'  alguna  cosa  pol verisada  que  's  pren  ab  l'ex- 
trém  deis  dits  polze  y  index,  com:  tabach,  etc.  Pol- 
vo, pulgarada.  ||  POLVOS. 

POLS  DE  CARTES:  POLVOS. 

POLS  D'OLOR:  POLVOS  DE  PERRUQUER. 

POLS  MENUDA:  POLZINA. 

ALQAR  A  ALGÚ  DE  LA  POLS  DE  LA  TERRA,  fr.  Met. 
Treure  a  algú  de  la  miseria,  donantli  alguna  dignitat 
o  empleu.  Levantar  del  polvo  ó  del  polvo  de  la  tierra; 
poner  en  zancas. 

ALQAR  O  fer  MOURE  POLS.  fr.  Denota  que  a  mes 
del  sentit  recte,  significa  donar  causa  a  que  hi  hagi 
dissensions.  Levantar  polvareda;  levantar  ó  mover  una 
cantera. 

APAGAR  LA  FOLS.  fr.  Met.  Regar  allí  ont  n'  hi  ha 
pera  que  no  s'  alci.  Matar  el  polvo. 

D'  AQUELLA  POLS  VENEN  AQUETS  FANCHS.  /?<?/.  Ab 
que  's  denota  que  molts  mals  que  's  pateixen  prove- 
nen  deis  desordres  comesos  anteriorment.  De  aquellos 
polvos  vienen  estos  lodos. 

escampar  la  pols.  fr.  Espargir  alguna  cosa  feta 
pols.  Espolvorear,  espolvorizar. 

FER  LA  POLS.  fr.  Aventatjar.  Pasar  la  mano  por  la 
cara. 

NAT  DE  LA  POLS  DE  LA  TERRA.  Loe.  Ab  que  's  de- 
nota qu'  algú  ha  tingut  baixos  principis.  Nacido  en 
las  malvas. 

OMPLiRSE  DE  POLS.  fr.  Rébrela  '1  panyo  o  altra 
roba,  o  qualsevol  obgecte.  Entraparse. 

QUI  NO  VULGUI  POLS,  QUE  NO  VAGI  A  L'  ERA.  Ref. 
Contra  'ls  que  's  queixen  després  d'haver  buscat  lo 
dany  voluntariament.  Quien  no  quiera  ver  lástimas  no 
vaya  á  la  guerra. 


POL 


POL 


547 


SACUDIR  LA  POLS  DELS  PEUS  O  DE  LES  SABATES. 
fr.  Met.  Apartarse  ii' algún  lloch  digne  de  cástich 
o  aborriment.  Sacudir  el  polvo  de  los  pies  ó  de  los 
zapatos. 

treure  LA  POLS  D'  ALGUNA  COSA,  f  r.  Quitar  el  polvo. 

TREURE  LA  POLS  DE  LA  ESQUENA,  fr.  Met.  Pegar. 
Sacudir  el  polvo. 

TREURE  POLS  DE  SOTA  L'  AIQUA.  fr.  TRAURE  SANCH 
D'  UN  COS  MORT. 

POLS.  ni.  Part  del  cap  entre  1'  ull  y  la  orella.  Sien. 
||  Moviment  de  1'  arteria.  Pulso.  ||  La  part  de  mu- 
nyeca  ont  se  sent  lo  moviment  de  1' arteria.  Pulso. 
||  Met.  Tino,  cuidado  en  algún  assumpte.  Pulso.  || 
Segtiretat,  fermesa  a  la  iná.  Pulso.  ||  POLZE.  ||  POL- 
ZADA.  ||  ni.  pl.  Esperits  vitáis.  Espíritus  vitales. 

POLS  ASSOSSEGAT.  Se  diu  qtian  está  quiet,  ferm,  al 
seu  estat  natural.  Pulso  sentado,  sosegado. 

anar  EL  POLS.  fr.  Moures  ab  violencia.  Latir  el 
pulso. 

A  POLS.  m  adv.  Alear  alguna  cosa  fenf  forca  sola- 
ment  ab  la  munyeca.  A  pulso. 

pendre  'l  POLS.  fr.  POLSAR.  ||  Met.  Tantejar,  exa- 
minar la  disposició  o  estat  d' algún  negoci  pera  sa- 
piguer  lo  que  's  deu  fer.  Tomar  el  pulso. 

PESAR  A  POLS.  fr.  Examinar  el  pes  d'  una  cosa,  sos- 
tenintla  en  Taire  ab  la  má.  Tomar  á  pulso. 

quedar  sense  POLS.  fr.  Met.  Pasmarse,  ¡inmutarse 
greument  per  la  novetat  que  causa  alguna  cosa.  Que- 
darse sin  pulsos. 

TINDRE  bon  POLS.  fr.  Met.  Tindre  acert  pera  fer 
alguna  cosa.  Tener  buen  pulso  ó  tino. 

TINDRE  'L  POLS  NATURAL,  ASSOSSEGAT  O  CORRENT. 
fr.  Se  diu  quan  té  '1  seu  moviment  regular.  Estar  el 
pulso  en  caja. 

POLS.  m.  plural  de  POL. 

POLSADA.  f.  Acció  de  polsar.  ||  POLZADA. 

POLSADETA.  f.  dim.  Polvlco,  polvillo,  polvito. 

POLSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  polsa.  Pulsador,  pul- 
sante. 

POLSADOR  eléctrich.  Botó  que  apretantlo,  posa 
en  contacte  els  fils  que  comuniquen  ab  la  pila,  fent 
sonar  el  timbre. 

POLSAGUERA.  f.  La  pols  que  hi  ha  o  s'  alca  de 
la  térra.  Polvareda,  nube  de  polvo.  ||  Met.  Altercat, 
debat,  qüestió. 

ALQAR  POLSAGUERA.  fr.  ALQAR  POLS. 

POLSAR.  v.  a.  Pendre '1  pols  al  malat.  Pulsar, 
tomar  el  pulso.  ||  Pendre  tabach.  Tomar  un  polvo. 

POLSAT,  DA.  p.  p.  Pulsado. 

POLSATIU,  VA.  adj.  Pulsativo. 

POLSEJAR.  v.  n.  Moure,  alear  pols.  Levantar 
polvo.  ||  Pendre  tabach  molt  sovint.  Menudear  el 
polvo.  [|  Fer  forca  ab  el  dit  polze.  Apulgarar. 

POLSER.  m.  Lo  dit  primer  y  mes  gros  deis  de  la 
má.  Pulgar,  pólice.  ||  POLZE. 

POLSERA.  f.  Sorrera.  Salvadera.  ||  Lo  cabell  que 
cau  sobre  'ls  polsos.  Pulsera,  aladar,  garceta.  ||  Ór- 
nament  de  les  munyeques.  Pulsera. 

POLSERA  D'UNA  OBERTURA.  Ter.  JAMBES. 

POLSET.  m.  dim.  La  petita  porció  d' alguna  cosa 
reduida  a  pols.  Polvillo,  polvito. 

POLSÍM.  m.  Ter.  POLSINA. 

POLSINA.  f.  dim.  Polvillo,  harina,  polzina. 

POLSINÓS,  A.  adj.  Diminutiu  de  pols;  que  té 
polsina. 

POLSÓS,  A.  adj.  Cobert  de  pols.  Polvoroso,  pol- 
voriento. 

POLTRE.  m.  y 

POLTRO.  m.  Potro. 

POLTRÓ,  NA.  adj.  Dropo,  mandra.  Follón,  pol- 
trón. ||  COVART,  GALLINA,  PORUCH.  ||  Lo  que  serveix 
pera  molta  comoditat  y  descans  del  eos,  com:  cadi- 
ra  poltrona.  Poltrón. 


POLTRONA,  f.  Sella  cómoda  de  poltre. 

POLTRONERÍA,   f.  Droperia.  Poltronería. 

POLTRUCH.  m.  Persona  petita  y  molt  grassa. 
Pastel,  embote,  morcón,  hobachón,  jergón,  tale- 
go, mostrenco. 

POLUCIÓ.  f.  Efusió  del  semen  provocada  volunta- 
riament  osomiant.  Polución.  ||  Profanació  immonda. 
Polución. 

PÓLUX.  m.  Min.  Triple  silicat  d' alúmina,  potassa 
y  sosa  que  's  troba  al  ull  de  serp,  junt  ab  el  mineral 
anomenat  castor.  Pólux.  ||  Aslron.  Una  de  les  estre- 
lles de  la  constelació  de  Géminis.  Pólux. 

POLVERA,  f.  Capea  de  posar  polvos.  Polvera. 

POLVERISAR.  v.  a.  POLVORISAR. 

POLVER1SAT,  DA.  adj.  Reduit  a  pols.  Pulveri- 
zado. 

POLVO,  m.  El  tabach  de  pols.  Rapé.  ||   POLS. 

POLVOS  DE  fregar  arrecades.  Polvos  de  banya 
de  cervo  calcináis.  Polvos  de  hasta  de  ciervo  calci- 
nados. 

POLVOS  de  JOAN  DE  viGO.  Óxit  que  's  trova  a  Idria 
y  Friol,  pero  quasi  sempre  és  producte  del  art;  está 
compost  d'  oxigen  8  p.,  metall  100  p.,  etc.,  se  presen- 
ta en  masses  formades  de  petites  escates  brillantes, 
de  color  groch  que  tira  a  taronja,  inodores.  de  sabor 
cáustich  y  metállich,  solubles  al  aigua.  Óxido  rojo 
de  mercurio,  deutóxido  de  mercurio,  precipitado  rojo, 
polvos  de  Vigos,  polvos  de  Juanes. 

polvos  D'  olor.  Els  que  's  posen  per  luxo  o  per 
higiene  a  la  cara.  Polvos. 

POSAR  POLVOS:  EMPOLVAR. 

PÓLVORA,  f.  Composició  de  sofre,  salitre  y  carbó. 
Pólvora.  ||  Met.  El  mal  geni  d'algú  que  s'  enfada  fá- 
cilment.  Pólvora.  ||  Vivesa,  activitat  y  veemencia 
d'  alguna  cosa.  Pólvora.  ||  pl.  POLVOS. 

PÓLVORA  SORDA.  La  que  sense  fer  soroll  fa  '1  me- 
teix  efecte  que  la  ordinaria.  Pólvora  sorda.  ||  Met.  El 
subgecte  que  danya  a  un  altre  ab  dissimulo.  Pólvora 
sorda. 

ESSER  UNA  PÓLVORA.  Loe.  met.  Denota  '1  geni  colé- 
rich  d'  algú.  Ser  un  alquitrán  ó  una  pólvora. 

gastar  pólvora  en  salva,  fr.  M<>t .  Pos*r  medís 
inútils  y  fora  de  temps  pera  algún  fí.  Gastaría  pólvo- 
ra en  salva. 

POLVORAMENT.  m.  Ant.  EMPOLSAMENT. 

POLVORAR.  v.  a.  Ant.  EMPOLSAR. 

POLVORER.  m.  Fabricant  de  pólvora.  Polvorista. 

POLVORERA,  f.  Capsa  de  posar  pólvora. 

POLVORÍ.  m.  Foguerí,  foradet  que  teñen  els  ca- 
nons  de  les  armes  de  foch,  per  lo  qual  se  comunica 
aquest  a  la  cárrega.  Fogón,  oído.  ||  Ant.  Pólvora  re- 
duida a  pols  pera  encebar  les  armes  de  foch.  Polvo- 
rín. ||  Magatzem  o  lloch  destinat  pera  guardarhi  pól- 
vora. Polvorín. 

SER  UN  POLVORÍ.  Loe.  met.  SER  UNA  PÓLVORA. 

POLVOR1SABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  reduir  a  pols. 
Polvorizable,  pulverizable. 

POLVORISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reduir  a  pols. 
Polvorización,  pulverización,  trituración. 

POLVORISADOR.  m.  Máquina  pera  polverisar. 
Polvorizador.  ||  adj.  Lo  que  polvorisa. 

POLVORISAR.  v.  a.  Reduir  a  pols.  Polvorizar, 
pulverizar  pulvificar,  triturar. 

POLVORISAT.  adj.  Que  polvorisa. 

POLVORISTA,  m  polvorer. 

POLZADA.  f.  Mida  que  agafa  del  extrem  de  Fun- 
gia del  dit  gros  de  la  má  al  primer  ñus,  y  que  co- 
rrespón  a  la  dotzena  part  di  un  peu.  Pulgada. 

POLZE.  m.  El  dit  gros  de  la  má,  qu'és  el  mes  curt. 
Pulgar.  I!  pols.  Pulso. 

POLZELLA.  f.  PONCELLA. 

POLZER.  ni.  POLZE. 


548 


POLL 


POLL 


Polls:  a,  másele;  6,  femella 


POLZERS.  m.  pl.  Ter.  de  la  Garrotxa.  Els  dits  de 
les  mans. 

POLZ1M.  m.  Trocet  de  raím  o  de  pances  ab  uns 
quants  grans.  Migaja.  ||  Miqueta  o  trocet  de  qualse- 
vol  cosa.  Migaja. 

POLZINA.  f.  Pols  molt  fina.  Sol  dirse  de  la  de  la 
fariña,  or,  etc.  Polvillo. 

POLZINÓS,  A.  adj.  Que  fa  polzina. 

POLL.  m.  Ornit.  La  cría  que  surt  del  ou  deis  au- 
cells,  com  el  de  la  gallina.  Pollo.  ||  El  de  1' aliga. 
Aguilucho.  ||  El  d'  ánech.  Anadino.  ||  El  de  cigonya. 
Cigoñino.  ||  El  de  galldindi.  Pavipollo.  ||  El  de  garca. 

Picazo.  ||  El  d'oca. 
Ansarino.  La  cría 
de  les  abelles.  Po- 
llo, empolladura. 
||  Entom.  Insecte 
sense  ales,  d'  uns 
dos  milimetres  de 
liaren,  de  coloreen 
drós  foscli,  de  subs- 
tancia mes  dura  si 
habita  al  cap,  y  mes 
blana  y  de  color 
quasi  blanch  si  ha- 
bita al  eos.  Piojo.  ||  insecte  que  críen  els  aucells, 
diferents  deis  comuns  en  el  taniany  y  figura.  Pio- 
jo. ||  LLADELLA.  ||  pl.  POLLADA.  ||  Met.  MISERIA,  PO- 
BRESA. 

polls  D'  ASTOR.  Cert  dret  antich.  Pollos  de  azor. 

POLL  DE  BOU:  PAPARRA. 

POLL  DE  COSTURA  O  ENCOMANADÍC.  Met.  La  per- 
sona importuna  y  molesta  que  no  'ns  podem  treure 
de  sobre.  Piojo  pegadizo,  machaca,  sobón,  pegote. 

POLL  DE  MAR.  Zool.  Crustaci  d'  uns  25  centime- 
tres  de  llarch,  compost  de  nou  articulacions  cobertes 
d' una  crosta  dura,  de  les  quals  la  d' un  extrem  com- 
posa el  cap,  la  del  altre  la  cua,  y  les  deniés,  que 
constitueixen  el  eos,  están  armades  cada  una  de 
dues  carnes.  S'  alimenta  d'  aquátils,  ais  quals  s'agafa 
fortament.  Piojo  de  mar. 

poll  GAVAIG.  Bot.  Álamo  de  Italia  ó  de  Lom- 
bardia. 

POLL  malaltÍC.  El  débil  y  malalt  que  no  medra. 
Galpito. 

poll  mullat.  fr.  Met.  XOP. 

POLL  RESUCITA!",  PICA  MES  QUE  CAP.  Ref.  Reprén 
al  qui  havent  estat  elevat  a  algún  empleu,  no  's  re- 
corda  deis  de  la  seua  antiga  esfera,  y  reprén  els  de- 
tectes qu'ell  cometía  y  deuría  dissimular.  No  se  acuer- 
da el  cura  de  cuando  fué  sacristán. 

POLL  ROS:  BRANXET. 

DEU  NOS  GUARDI  D'  UN  POLL  RESUCITAT.  Ref.  Cuan- 
do el  villano  está  en  el  mulo,  ni  conoce  d  Dios  ni  al 
mundo. 

fer  una  MORT  COM  UN  POLL.  fr.  Quedarse  como  un 
pajarito. 

matar  un  POLL  O  'LS  POLLS.  ir.  Fam.  Pegar  a  algú 
al  cap.  Cascar  ó  machacar  las  liendres. 

mirar  o  TREURE  'LS  POLLS.  Buscarlos  pera  matar- 
los. Despiojar. 

MORIR  COM  UN  POLL.  fr.  Met.  FER  UNA  MORT  COM 
UN  POLL. 

PER  UN  POLL  NO  'S  PERT  LA  LLOCA.  Ref.  Ab  que  'S 
denota  que  quan  molts  están  empenyats  en  alguna 
cosa,  no  's  deu  abandonar  per  mes  que  n'  hi  hagi  un 
que  desisteixi.  Por  un  fraile  no  se  pierde  un  convento; 
uno  v  ninguno  todo  es  uno. 

POLLS  AB  POLLS  FAN  LLÉMENES.  Ref.  Ab  que  's  de- 
nota que  pera  millorar  algú  de  fortuna  no  deu  pen- 
dre per  company  a  un  altre  que  sigui  tan  miserable 
com  ell.  Piojos  con  piojos,  no  hacen  sino  liendres;  la 
miseria  cría  miseria. 

treure  POLLS.  fr.  Netejar  d'  ells.  Despiojar. 

POLL  (Nicolau).  Biog.  Metge  de  Caries  V,  molt 
célebre  en  son  temps. 


La   minyona 
Ornit.  POLLA 


POLL.  m.  Bot.  Arbre  molt  alt,  de  fusta  blana  y 
lleugera,  mena  de  xop  que  's  cría  per  les  vores  deis 
rius.  Chopo. 

POLL  GAVAIG.  Bot.  Especie  diferenta  de  1'  anterior. 
Chopo. 

POLL,  A.  m.  y  f.  Met.  El  jove  molt  astut  y  aixerit. 
Pollo. 

POLLA,  f.  Gallina  jove.  Polla.  ||  Parlant  de  joch, 
és  lo  que  's  posa  o  aposta.  Polla. 

POLLA  D'  AIGUA.  Ornit.  Aucell  molt  comú  a  Espa- 
nya,  d'  uns  26  centimetres  de  llarch,  ab  el  llom  ne- 
gre,  els  costáis  cendrosos,  el  ventre  roig,  les  ales 
fosques,  la  cua  negra  clapada  de  blanch  y  les  potes 
rogenques;  habita  ais  paratges  d'  aigua,  vola  poch  y 
ab  les  potes  penjant.  Gallina  de  río,  polla  de  agua, 
fúlica,  gallineta.  ||  Ictiol.  Peix  de  la  fam.  deis  tríglits. 
Escorpa  roja    ||  PANAGALL. 

POLLA  D'  INDIA  O  D'  INDI.  Pava. 

POLLA    ROSSA:    BRANXET.  ||  Met.   fam 
bonica.  Polla. 

POLLA  D'  ULLS  D'  OLÍ,  POLLA  DEL  ULL 
SULTANA. 

POLLA  PARDA.  Ornit.  BECADA. 

POLLA  DEL  COLOR  DE  CENDRA.  Ornit.  Diferents 
noms  ab  que  's  designen  altres  tantes  especies  o  va- 
rietats  d'  aus  del  meteix  grupu. 

POLLA  PINTADA.  Ornit.  GALLINA  DE  GUINEA. 

POLLA  xica.    Ornit.  Au  del  género  Olis.  HONTAR- 
DA  MENOR.    ||   FA- 
BOT. 

POLLACO  m. 
Allt.   SOMBRERÁQ. 

POLLACONS. 
Bot.  Nom  que  a 
la  comarca  de 
la  Selva  se  dona 
a  una  mena  de 
bolets  del  genre 
Pleurotus. 

POLLACRA.  f. 
Embarcado  de  vela  llatina  usada   al   Mediterrani. 
Polacra. 

POLLADA,  f.  Conjunt  de  polls.  Pollada. 

POLLAGÓ.  m.  Branqueta  d'  arbre  que  regular- 
ment  se  co- 
breixdevesch 
pera  cagar  au- 
cells. Gajo.  || 
El  corn,  púa 
o  p u nxa  de 
les  forques 
palleres,  etc. 
Cuerno. 

POLLAGUERA.  f.  Joch  de  ferro  que  consisteix  en 
un  piu  giratori  sobre  un  punt  pera  ajustar  y  obrir 
una  porta.  La  pollaguera  propiament  dita  és  el  punt, 
com  ho  dona  ben  a  entendre  la  expressió  tant  familiar 
de  treure  ó  elxir  de  pollaguera.  Quicio,  quicial.  |i  En 
les  campanes,  el  piu,  apoi  o  teñidor.  Eje.  ||  Met.  Lo 
que  serveix  d'  apoi  y  sosteniment  a  un'  altra  cosa. 
Quicio. 

SORTIR  DE  POLLAGUERA.  fr.  Met.  Procedir  algú  sen- 
se regla  en  els  seus  negocis;  enfadarse  molt,  perdre'l 
tino.  Salir  de  compás.  ||  Excedirse  del  modo  acostu- 
mat  y  conforme  al  geni,  condició  o  estat,  especial- 
ment  per  ímpetu  d'  alguna  passió.  Salir  de  sus  ca- 
sillas. 

TREURE  DE  POLLAGUERA.  fr.  Treure  les  coses  d; 
llur  lloch  corresponent,  feries  anar  enrenou.  Sacar  de 
quicio,  enredarlo  todo. 

TRÉUREHO  tot  DE  pollaguera.  fr.  No  deixar  res 
al  seu  lloch  corresponent.  Sacarlo  todo  de  quicio. 

POLLÁM.  m.  POLLADA. 

POLLANCH.  m.  Bot.  Parlant  d'arbres,  ceps,  etc., 
lluch,  brot,  grifoll,  que  ix  a  la  soca  o  al  mitg   deles 


Poll  acra 


Pollagons 


POLL 


POM 


549 


branques  principáis  y  'ls  hi  xucla  la  substancia;  re- 
gulannent  no  fa  fruit.  Chupón.  ||  Bot.  POLL. 

POLLANCA.  m.  Bot.  POLLANCRE.  ||  Arbre  jove. 

POLLANCAR.  m.  Canip  de  pollanques  o  pollan- 
Cres.  ||  POLLANCREDA. 

POLLANCRE.  ni.  Bot.  ALBA,  POLL.  ||  f.  ALBA  NE- 
GRA. 

POLLANCREDA.  f.  Lloch  plantat  de  pollancres. 
Chopada. 

POLLAR.  V.  n.  POLLARSE. 

POLLAREDA.  f.  Ter.  POLLANCREDA. 

POLLARENQUES.  Bot.  POLLACONS. 

POLLARROSSA.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Salamó, 
prov.  de  Tarragona. 

POLLARSE.  v.  r.  Corearse,  amarse  '1  blat,  la 
roba,  etc.  Picarse.  ||  Criarse '1  poli  al  ous.  Empo- 
llarse. ||  Met.  TORNARSE  A1GUA  POLL. 

POLLASTRADA.  f.  Menjada  de  pollastres.  ||  Re- 
niat  de  pollastres. 

POLLASTRE,  m.  Ornit.  Poli  de  gallina  ja  gros. 
Pollo.  ||  Met.  TRUÁ. 

POLLASTRE  DE  JANER  CADA  PLOMA  VAL  UN  DINER. 
Ref.  Significa  que  Ms  pollastres  en  dit  mes  van  mol t 
cars,  per  havernhi  pochs.  Pollo  de  Enero,  pluma  á  di- 
neto. 

POLLASTREJAR.  v.  n.  Tornarse  '1  poli  pollastre. 
||  Fer  el  fadrí  un  noi  jove. 

POLLASTRET.  m.  dim.  Ornit.  Polluelo,  pollito. 

POLLAT,  DA.  p.p.  Empollado.  ||  CORCAT,  ARNAT, 
TlNYAT.  ||  Ter.  Prés.  Cuajado. 

llet  POLLADA.  Ter.  Llet  presa.  Leche  cuajada. 

POLLATAIRE.  m.  y 

POLLATER.  m.  Qállinaire,  qui  negocia  ab  avirám. 
Gallinero,  pollero. 

POLLEGADA.  f.  Ant.  Certa  mida.  ||  POLZADA. 

POLLEGANA.  f.  Mena  d'  aladre  en  forma  de  for- 
cat  pera  llaurar  ab  una  sola  bestia.  Arado. 

POLLEN.  m.  La  pols  que  alga  la  fariña  o  '1  grá 
quan  se  mólt.  Harija. 

POLLENCH,  CA.  adj.  De  la  naturalesa  del  poli. 

POLLENCA.  Geog.  Vita  de  1'  illa  y  bisb.  de  Ma- 
llorca, part.  jud.  d'  inca;  és  al  N.  de  1'  illa,  no  gaire 


. 


Vista  de  Pollenca 

lluny  del  mar,  y  té  8,452  hab.  ||  —  (PORT  DE).  Hidrog. 
PORT  MENOR  (Baleáis). 

POLLER.  m.  GALLINAIRE.  ||  POLLOS. 

POLLERA,  f.  Lloch  ont  se  crien  els  polis;  regular- 
nient  és  una  mena  de  cove  de  vimechs  estret  de  dalt 
y  ampie  de  baix.  Pollera.  ||  Artifici  de  vimechs  en 
figura  de  campana  ont  hi  fiquen  les  criatures  pera 
que,  sense  perill  de  caure,  s'  exercitin  a  caminar. 
Andaniño,  pollera. 

POLLERÍA,  f.  Comers  d'  avirám.  ||  Lloch,  botiga  o 


Pollera 


placa  ont   se  venen  caps  d'  avirám.  ||  La  jovenalla 
aplegada  en  una  reunió.  Pollería. 

POLLESA.  f.  JOVENTUT. 

POLLESCH,  CA.  adj.  Semblant  al  poli. 

POLLESTRES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Thuir, 
bisb.  de  Perpinyá,  de- 
partament  deis  Pirineus 
orientáis;  és  a  la  es- 
querra del  riu  Cantara- 
na  y  prop  de  la  unió  de 
aquest  ab  el  Reart;  té 
951  habitants. 

POLLET.  m.  dimin. 
Ornit.  El  que  ix  del  ou 
del  aucell.  Polluelo, 
pollico,  pollito  ||  dim. 
De  poli,  insecte.  Pio- 
juelo.  ||  Ter.  bot.  HERBA 

SALADA. 

COM  UN  POLLET.  Loe. 
FER  UNA  MORT  COM  UN 
POLL 

POLLETA.   f.  dim.   Pollica,   polluela,  pollita. 

POLLETAIRE.  m.  Qui  ven  pollets  y,  per  extensió, 
qui  ven  tota  mena  d'  avirám.  Pollero. 

POLLÍ.  m.  Zool.  El  fill  de  la  somera,  ase  o  burro 
jove.  Pollino.  ||EI  burro  que  mama.  Buche.  II  Met.  noi. 

QUI  NO  TRAVALLA  QUAN  ÉS  POLLÍ,  HA  DE  TRAVALLAR 
QUAN  ÉS  ROCÍ.  Ref.  EL  JOVE  QUE  NO  TRAVALLA,  etc. 

POLL1QÓ.  ni.  dim.  de  pollí.  ||  desp.  Pollos,  misera- 
ble. Mezquino. 

POLLIGANA.  f.  Arada  de  forcat. 

POLLINA,  f.  Zool.  Burra,  somera.  Pollina. 

POLLINADA.  f.  Conjunt  de  molts  pollins.  Borri- 
cada. ||  Fret  de  pollí. 

POLLINAL.  adj.  Cosa  de  pollins. 

POLLINALMENT.  adv.  m.  y 

POLLINAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  pollina. 
Pollinamente. 

POLLINAR.  v.  a.  Parir  la  somera.  Parir  la  burra. 

POLLINESCH,  CA.  adj.  Que  té  relació  ab  el  pollí. 
Pollinesco. 

POLLINET.  m.  dim.  Zool.  Pollinejo. 

POLLINOT,  A.  Desp.  de  pollí.  ||  Noi  grandaqot. 

POLLOS,  A.  adj.  Pié  de  polis.  Piojoso.  II  Met.  Mi- 
serable, megquí.  Piojoso. 

POLLS  (Clot  deis).  Geog.  Caseriu  de  les  valls  del 
Llerca,  al  peu  de  la  rivera  de  Les  Ferreres.  El  seu 
aspecte  és  ben  pintoresch,  malgrat  la  pobresa  que 
mostra. 

POLLUCIÓ.  f.  Efusió  del  semen.  Polución. 

POLLUT,  DA.  adj.  Qui  té  molts  polis.  Piojoso.  || 
Contaminat.  Contaminado. 

POM.  m.  La  bola,  cresta,  etc.,  que  's  posa  per 
adorno  a  la  barana,  cadira,  etc.  Manzanilla.  ||  Lo 
que  té  figura  de  pera.  Peri- 
lla. ||  L'  extrem  o  remat  de  la 
guarnició  de  1' espasa,  qu'  és 
sobre  '1  puny.  Pomo.  ||  Ram 
de  flors.  Ramillete,  mazo  de 
flores,  y  pomo,  provincia  de 
Murcia.  ||  El  floch  de  fruites, 
com:  pomes,  cireres,  etc.  Ga- 
jo, pomo.  ||  A  1'  argó  de  la 
sella,  el  ferro  rodó  que  hi  ha 
per  agarrarse.  Pomo.  ||  Ampo- 
lleta de  vidre  pera  tíndrehi 
ungüents  o  aigües  d'  olor.  Po-  Pom  d' espasa 

mo.  ||  POF.   ||  Floch,  manat  de  (sig,e  xv') 

espigues,  etc.,  que  ixen  d'  una 

nieteixa    arrel.   Macolla,   mata    ||  Manadet  de  cin- 
tes,  plomes,   etc.   Mazo.  ||  Guarnició  o  empunyadura 


550 


POM 


PON 


—jü» 


Pora 
d'essencies 


del  bastó  o  mángala.  Puño.  ||  Tirador  d'  un  pany  o 
balda.  Pomo. 

POM.  m.  Ter.  ibicenh.  Puny.  Puño. 
POM  POM.   El  soroll   repetit  deis  cops.   Tris,  tras; 
tras,  tras;  zas,  zas. 

COM  UN  POM  DE  FLORS.  Loe.  Fresch 
y  hermós,  colorat.  Sol  dirse  de  les 
criatures  y  de  les  noies  hermoses. 

COM  UN  POM  D' OR.  ni.  adv.  Ex- 
plica la  bona  disposició  y  hermo- 
sura d'algú.  Como  un  pino  de  oro; 
como  mil  flores. 

POMA.  f.  Fruit  rodó  de  pell  prima 
y  Uisa,  regularment  de  color  groch  y 
vermell.  N'  hi   ha  de    diferentes   ine- 
rtes. Manzana. 
POMA  BORDA.  Poma  poch  gustosa  y  gens  fina.  Aíe- 
laducha,  jabí. 

POMA  BOSCANA:  POMA  BORDA. 
poma  camosina.  Poma  groga,  rodona,  un  poch  fa- 
rinosa y  d'  olor  y  gust  molt  agradable.  Camuesa. 

POMA  DEL  CIRI.  Mena  de  poma  camosina,  llargaru- 
da  y  d'  un  groch  molt  suan.  Camuesa. 

POMA-PERA.  Poma  Harga,  verdosa  per  fora  y  de 
polpa  dura  y  entre  blanca  y  verdenca.  Pero,  pero  de 
eneldo. 

POMA  ROQUETA.  Poma  un  xich  aspre  y  agre.  Man- 
zana asperiega. 

POMA  ROSA.  Fruita  petita,  d'  uns  dos  centimetres 
de  diámetre,  ovalada,  vermellosa,  d'olor  fort  y  agra- 
gable  y  ab  tres  pinyolets  xatos.  Mirtillo,  mirtina. 
POMA  DE  TERRA:  PATATA. 
POMA  D'  OR:  TOMÁTECH. 

una  poma  per  la  set.  fr.  Se  diu  d'  alió  que  's 
guarda  per  un  cas  de  necessitat.  Alzados. 

POMADA,  f.  Composició  de  varis  ingredients, 
deis  quals  se  forma  com  una  mena  de  mantega  pera 
fer  untures.  Pomada.  II  La  de  llart 
y  aromatisada  ab  plantes  oloroses. 
Blandurilla.  ||  Moltes  pomes.  II 
Menjada  de  pomes. 

POMAR,    m.    Camp    plantat   de 
pomeres.  Pomar. 

POMAR.    Geog.   Poblé  del  dist. 
munpal.   de  Sant  Antolí  y  Vilano- 
va,  prov.  de   Lleida.  ||  —  (QUADRA 
DE).  V.  BLANES  (QUADRA  DE). 
Segell  de  Pomar  POMAROLA.     Orog.    Montanya 

del  Pirineu,  a  2,457  tnet.  d'altitut, 
al  SE.  de  Mauset,  depart.  deis  Pirineus  orientáis. 
POMATA.  f.  TOMÁTECH. 

POMELL.  m.  Pom  de  flors.  Ramillete.  ||  POM.  || 
Raím  de  fruites.  Racimo. 

POMER.  m.  Qui  ven  po- 
mes. ||  POMERA. 

POMERA.  f.  Bot.  Arbre  de 
la  fam.  de  les  rosa-ies  que  fa 
les  pomes.  Manzano,  man- 
zanal. ||  Dona  que  ven  pomes. 
POMERA  BORDA.  La  que  no 
es  empeltada.  Maquillo,  man- 
zano de  sidra  ó  silvestre. 

POMERA  CAMOSINA.  La  que 
fa  les  pomes  camosines.  Ca- 
mueso. 

POMERA  DOLCA.  La  que  fa 
les  pomes  dolces.  Manzano 
dulce. 

POMERA  roqueta.  La  que 

Brot  de  pomera  {a    les   pornes    roquetes.    As- 

pariego. 

POMERA  ROSA.  Mata  de  cosa  d'  un  metre  d'  algada, 

que  té  les  íulles  dures,  lluentes   y  ovalades,  les  flors 

blanques  y  '1   fruit  petit,  vermell   y  ovalat  de   gust 

dols  y  agradable.  Murtilla,  murtin. 


POMERAL.  m.  y 

POMERAR.  m.  Lloch  plantat  de  pomeres.  Manza- 
nal, manzanar,  pomar. 

POMERETA.  f.  dim.  Manzanillo. 

POMERÓ.  m.  dim.  de  pomer.  Manzanito. 

POMEROL.  m.  dim.  de  pomera. 

POMEROLES.  Zool.  Crustacis,  mena  de  Porguéis 
de  Sant  Antoni.  ||  TRUOETES. 

POMET.  m.  dim.  Pomito.  ||  RAMELLET. 

POMETA.  f.  dim.   Manzanilla,  manzanita 

POMETADES.  f.  pl.  Blas.  Nom  donat  a  les  creus 
o  peces  que  teñen  els  extrems  acabats  ab  boles.  Po. 
metadas. 

POMÍFER,  A.  m.  Ant.  poét.  Lo  que  produeix  fruit. 
Fructífero,  pomífero. 

POMIFORM.  adj.  En  forma  de  poma. 

POMME  (Pere).  Biog.  Famós  metge  que  a  les  de- 
rreríes  del  sigle  xviii  va  exercir  a  París,  essent  un 
deis  primers  qu'  estudiaren  les  malaltíes  nervoses. 
Era  provengal,  nadiu  d'  Arles,  y  va  viure  desde  1735 
fins  a  1812. 

POMOLOGÍA,  f.  Tractat  relatiu  ais  fruits. 

POMONA.  f.  Descripció  deis  fruits  d'  una  comar- 
ca. Pomona. 

POMPA,  f.  Aparato,  esplendor,  ostentado.  Rum- 
bo, pompa,  tren.  ||  L'  acompanyament  sumptuós  que 
se  fá  en  alguna  funció  alegre  o  fúnebre.  Pompa.  || 
BOMBA.  ||  BOATO. 

fer  POMPA,  fr.  Fer  vana  ostentado.  Hacer  pompa. 

POMPA  fúnebre.  Ostentado,  esplendor  en  els  fu- 
nerals.  Pompa  fúnebre. 

POMPEI.  n.  p.  POMPEY. 

POMPEJAR.  v.  n.  Fer  pompa,  demostrar  luxo  y 
grandesa. 

POMPEJARSE.  v.  r.  Envanirse.  Sobresortir,  de- 
mostrarse luxós,  gran,  rich,  etc.  Pompearse. 

POMPENEJAR.  v.  a.  POMPEJAR. 

POMPEU   n.  p.  y 

POMPEY.  n.  p.  Pompeyo. 

POMPEYÁ.  adj.  Calificado  d' un  istil  arquitectó- 
nich  y  ornamental  imitat  del  que  's  descobre  a  les 
ruines  de  Pompeya.  Pompeyano. 

POMPIÁ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Crespiá, 
prov.  de  Girona. 

POMPOS,  A.  adj.  Magnífich,  ostentos,  magestuós. 
Pomposo. 

POMPOSAMENT.  adv.  m.  Ab  pompa.  Pomposa- 
mente. 

POMPOS1TAT.  f.  Ostentació,  vanitat.  Pomposi- 
dad. 

PÓMUL.  m.  Med.  Petit  os  regular  de  la  cara.  Pó- 
mulo. 

PONA.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Josepha,  Josepona. 
Pepa. 

PONCEAU.  Mot  francés,  que  correspón  al  cátala 
ponsó,  que  s'  apropia  a  un  color  brillant  vermell, 
semblant  al  de  la  rosella.    ||  PONCELL. 

PONCELL.  m.  FADRÍ,  DONZELL. 

PONCELLA,  f.  Donzella.  Doncella.  ||  El  ñus  o  tu- 
mor en  que  's  forma  la  flor  a  les  plantes.  Botón,  ca- 
pullo. ||  Flor  de  la  rosa  o  del  clavell  abans  d'obrirse. 
Capullo,  pimpollo. 

PONCELLADA.  f.  Conjunt  de  poncelles. 

PONCELLAR.  v.  n.  y 

PONCELLARSE.  v.  n.  Treure  poncelles  els  rosers, 
clavellers,  etc.  Botonar. 

PONCELLAT.  adj.  Que  trau  moltes  poncelles. 

PONCELLATGE.  m.  Ant.  V1RGINITAT.  ||  FADRl- 
NATGE. 


PON 


PON 


551 


PONCELLETA.  f    dim.  Botoncito.  ||  FADRINETA. 

PONCEM.  m.  Bol.  Fruit  semblant  a  la  llimona,  y 
comunament  mes  gros.  Cidra. 

PONCEM  CONFITAT.  Acitrón. 

PONCEMER.  ni  Bot.  Arbre  sempre  vert,  de  fulles 
y  flors  semblantes  a  les  del  llimoner,  y  quin  fruit  és 
el  poncem.  Cidrón,  cidral. 

PONCEMENAR.  m.  Lloch  plantat  de  poncemers. 
Cidral 

PONCIL.  m.  Mena  de  poncetner  agre.  Poncí,  pon- 
cll,  limonza,  poncidre. 

PONCILAR.  m.  Cidral. 

PONCILER.  m.  PONCIL. 

PONC1M.  PONCEM. 

PON?-  m.  PONS. 

PONCONYA.  f.  Veri,  vereno.  Tot  lo  que  és  nociu 
al  eos  del  home  o  del  animal.  Ponzoña.  ||  Fig.  Tot 
lo  que  causa  dany  moralment.  Ponzoña.  ||  La  perso- 
na dolenta. 

PONCONYAR.  v.  a.  enverenar. 

PONCONYÓS,  A.  adj.  VERENÓS. 

PONCONYOSAMENT.  adv.  m.  Verenosament. 

PONDERABILITAT.  f.  Qualitat  de  ponderable. 
Ponderabilidad. 

PONDERABLE.  adj  Lo  qu' és  digne  de  pondera- 
do. Ponderable.  ||  Pesable.  Ponderable. 

PONDERACIÓ.  f.  Exagerado,  encariment.  Pon- 
deración. ||  Atenció,  considerado,  pes  y  cuidado  ab 
que  's  diu  o  fá  alguna  cosa.  Ponderación. 

PONDERADAMENT.  adv.  D'  una  manera  ponde- 
rada. 

PONDERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pondera  o  exagera. 
Ponderador. 

PONDERAL,  adj.  Pertanyent  al  pes.  Ponderal. 

PONDERAR,  v.  a.  Contar  les  coses  ab  tot  el  va- 
ler, grandesa  o  estima  que  teñen.  Ponderar  .  ||  Am- 
plificar, exagerar.  Ponderar.  ||  Meditar,  considerar. 
Ponderar.  ||  PESAR. 

PONDERAT,  DA.  p.  p.  Ponderado. 

PONDERATIU,  VA.  adj.  Qui  pondera  o  exagera. 
Ponderativo. 

PONDERATIVAMENT.  adv.  m.  Ab  exageració. 
Ponderativamente. 

PONDERÓS,  A.  adj.  Ant.  PESAT,  PESANT. 

PONDO,  m.  PES. 

PORTAR  el  PONDO  D'UNA  CASA.  Dirigirla,  adminis- 
trarla. Llevar  el  gobierno  de  una  casa. 

PONDOL.  m.  PONDO. 

PONDRÉ,  v.  a.  Fer  ous  els  aucells.  Se  diu  parti- 
cularment  de  les  gallines.  Aovar,  poner.  ||  Posar  les 
abelles  el  poli.  Caochar.  ||  POSAR. 

deixar  de  pondré,  fr.  Se  diu  de  la  gallina  quan 
para  de  pondré.  Desponerse. 

TOTES  LI  ponen.  Loe.  Pondera  la  fortuna  d'  algú  o 
que  tot  li  ix  com  ell  vol.  La  perra  le  parirá  ¡echones. 

NO  ÉSSER  BO  PERA  PONDRÉ  NI  PERA  COVAR.  fr.  No 
ésser  bo  pera  res.  No  ser  para  silla  ni  para  albarda. 

PONDRES.  v.  r.  Amagarse,  tramontar  laserra'l 
sol  y  demés  astres.  Trasponerse,  ponerse.  ||  Fig. 
Acabarse  una  cosa,  tocar  al  seu  terme,  com  pondres 
la  gloria  d'  un  artista,  etc. 

PONEDOR,  m.  El  lloch  ont  les  gallines  y  altres 
aucells  fan  els  ous.  Ponedor,  nidal.  ||  COVAROT.  || 
Qui  pon.  Ponedor.  ||  covador. 

PONEDORA,  adj.  Se  diu  de  la  gallina  que  comen- 
ga  a  pondré  o  que  pon  molt.  Ponedora. 

PONEDORES,  f.  plur.  Se  diu  de  les  facultáis  de 
les  gallines  quan  ponen  molt,  com:  teñir  bones  pone- 
dores. Ponederas. 

PONENCIA,  f.  Cárrech  y  exercici  de  ponent. 


PONENT.  m.  OCCIDF.nt.  ||  La  part  del  horitzó  per 
ont  se  pon  el  sol.  Occidente,  poniente,  ocaso.  ||  El 
vent  que  vé  de  ponent.  Poniente,  oeste.  ||  Prelat  de 
la  Rota  romana  que  fá  relació  de  la  causa.  Ponente. 
||  Magistrat  ab  el  nom  de  ministre  ponent  que's  nom- 
bra per  torn  entre  ls  que  componen  cada  sala  de 
les  Audiencies;  ab  exclusió  del  president,  y  té  '1  cá- 
rrech d'  informar,  examinar,  presidir  y  atitorisar  cer- 
tes  dilligencies,  així  com  de  redactar  les  sentencies 
y  llegirles  en  sessió  pública  al  tribunal.  Ponente, 
ministro  ponente.  ||  Vocal  d' una  junta  o  consell 
encarregat  de  redactar  els  dictamens  de  dita  junta. 
Ponente. 

DE  PONENT,  NI  VENT  NI  GENT.  Aforisme  cátala  que 
explica  lo  poch  be  que  sempre  Catalunya  ha  rebut 
de  la  gent  de  ponent. 

PONENTADA.  f.  Vent  fort  de  ponent,  aixis  al  mar 
com  a  la  térra. 

PONENTÍ,  NA.  adj.  De  la  banda  de  Ponent. 

PONET,  A.  m.  dim.  De  Po  y  de  Pona.  Pepito, 
Pepita. 

PONGUDA.  f.  Acció  de  pondré.  ||  POSTA. 

PONENTESCH,  CA.  adj.  Semblant  al  ponent. 

PONERADA.  f.  Fam.  CAOARADA,  quan  és  molt 
grossa. 

PONGUT,  DA.  p.  p.  POST,  A. 

PONIC1Ó.  f.  Ant.  CÁSTICH. 

PONIR.  v.  a.  Ant.  castigar. 

PONJO,  A.  adj.  Manso,  peresós.  Poncho. 

PONRE.  v.  a.  Ter.  PONDRÉ. 

PONS.  m.  Nom  propi  d'  home.  Poncio. 

PONS.  f.  Desitjos,  ganes,  pruija. 

A  PONS.  m.  adv.  Poch  a  poch,  ab  dificultat. 

fer  PONS  ELS  aucells.  Pantejar,  estarse  morint. 
Hacer  puios. 

PONS.  Biog.  Comte  de  Tolosa,  fill  d'  En  Guillem 
Tallafer  y  de  la  seua  segona  moller  Emma.  Va  néi- 
xer  1'  any  992,  morint  en  1061,  y  va  ferse  remarcar 
per  la  seua  religiositat. 

—  Biog.  Fill  de  Bertrán,  comte  de  Tolosa.  Va  néi- 
xer  envers  1'  any  1097  y  va  morir  a  Siria  quan  comp- 
tava  1'  etat  de  quarant'anys.  Ne  tenía  dotze  quan  va 
acompanyar  al  seu  pare  a  la  Palestina,  succeintlo  en 
els  seus  estats  1'  any  1112,  baix  la  tutela  d'  En  Grau, 
bisbe  de  Trípoli.  Comte  d' aquell  estat  en  1124,  va 
distingirse  al  siti  de  Tyr,  mes  aliat  ab  els  siris  del 
Liban,  aquestos  el  traíren,  en  el  combat  del  Mont 
Pelegrí,  entregantlo  al  capdill  turch  que  va  ferio  mo- 
rir al  suplid  en  1137. 

—  (antoni).  Biog.  Pintor  nascut  prop  de  Segorb 
1'  any  1725.  Dedicat  a  travalls  decoratius,  va  fruir 
certa  celebritat,  haventseli  encomenat  la  restaura- 
do y  ornament  de  la  biblioteca  del  Escorial.  Va  fer- 
se remarcar  també  per  sos  estudis  d'  art  y  d'  anti- 
guetats ,  havent  publicat  relatius  ais  meteixos 
algunes  obres,  aixis  com  de  materia  industrial.  Va 
morir  1'  any  1792. 

—  (CARLES).  Biog.  Mestre  normal  que  va  obtindre 
renom  per  els  seus  estudis  de  ciencies  exactes  en  la 
segona  meitat  del  sigle  xix.  Era  regent  de  1'  Escola 
Normal  de  Tarragona  y  va  publicar  alguns  tractats 
d' aritmética  ab  clara  exposició  y  métode,  dirigint 
de  mes  a  mes  la  publicació  anomenada  La  Paz.  Va 
morir  en  1878. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Jesuíta  que  va  néixer  a  Barce- 
lona en  1730,  y  va  publicar  nombroses  obres  Uatines 
de  literatura  y  d'  historia.  Era  un  deis  escriptors 
mes  laboriosos  de  son  temps,  fentse  remarcar  per  el 
coneixement  protón  que  tenía  de  les  llengües  clás- 
siques. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Musich  y  compositor  gironí, 
que  va  néixer  en  1772.  Comptava  tot  just  vintiun 
anys,  quan  va  ésser  nomenat  mestre  de  capella  de 
la  seu  de  Girona,  y  pochs  anys  després  passá  a  la  de 


552 


PON 


PON 


Valencia  ab  el  meteix  carreen.  Va  deixar  una  munió 
de  composicions.  sagrades,  entre  elles  un  notable 
Miserere,  morint  encara  jove  al  any  1818. 

—  DE  ICART  (LLUIS).  Biog.  Escriptor  y  historiaire 
del  sigle  XVI,  que  va  néixer  a  Tarragona  1'  any  1518, 
morinthi  en  1587.  Va  escriure  un  llibre  relatiu  ais 
epigrames  del  temps  deis  ronians  y  una  remarcable 
obra  histórica,  ab  el  títol  de  Grandezas  de  Tarrago- 
na, dedicada  al  rei  en  Felip  II.  Va  redactarla  en  cá- 
tala, traduintla  després  al  castellá,  ab  quina  llengua 
se 'n  va  fer  una  reimpressió  en  1878. 

—  Y  FUSTER  (bonaventura).  Biog.  Escriptor  y 
poeta  molt  distingit,  que  era  nadiu  de  Manresa,  y 
va  ésser  deis  que  varen  influir  en  la  renaixenca  de 
les  lletres  catalanes,  al  primer  temps  del  seu  deixon- 
diment.  Va  morir  en  1857. 

—  Y  GALLARZA.  Biog.  Un  deis  mes  ¡nspirats  poe- 
tes contemporanis,  escriptor  laboríos  que  va  succeir 
a  En  Piferrer  a  la  cátedra  de  retórica  y  poética  del 
Instituí  de  Barcelona.  Va  néixer  al  any  1823  al  poblé 
de  Sant  Andreu  de  Palomar,  barriada  ara  de  la  gran 
urb  barcelonina.  Va  passar  a  Palma  de  Mallorca, 
pera  desempenyar  la  meteixa  cátedra,  poguentse 
assegurar  que  foren  deixebles  seus  la  major  part 
deis  que  a  1'  illa  daurada  obtingueren  renom  literari 
durant  el  derrer  ters  del  sigle  XIX.  Va  ésser  deis  pri- 
mers  poetes  premiats  ais  Jochs  Floráis  de  Barcelona, 
de  quina  institució  va  ésser  també  president,  y  entre 
els  molts  cárrechs  de  significació  que  havía  obtin- 
gut,  cal  esmentar  el  de  President  del  Ateneu  de  Pal- 
ma de  Mallorca,  en  quina  institució  va  donar  unes 
lligons  publiques  de  Principis  generáis  de  literatura. 
Va  morir  en  1894. 

—  (JOAN).  Biog.  Pintor  valencia  del  sigle  XV.  Era 
périt,  que  va  judicar  les  pintures  al  tremp  fetes  a  la 
catedral  valenciana  péls  artistes  italians  Pau  Aieg- 
gio  y  Francesch  Neapoli.  Deis  documents  oficiáis  de 
son  temps,  és  ben  clara  la  preferencia  que  mereixía 
en  Pons  com  a  périt  en  la  pintura,  empró  son  escas- 
sisímes  les  noticies  de  la  seua  vida  y  obres.  Un 
germá  seu,  de  nom  Pau,  se  sab  que  va  pintar  bastant 
pera  M  convent  deis  mercenaris  de  Valencia. 

—  (JOAN).  Biog.  Bisbe  portugués.  Nat  a  Palma  de 
Mallorca  envers  1'  any  1495.  S'  ignora  el  punt  y  any 
de  la  seua  mort.  Va  ésser  frare  del  convent  de  Sancti 
Spiritus  de  Palma,  va  passar  a  Valencia  pera  estu- 
diar y  ordenarse  de  sacerdot,  havent  sobressortit  en 
les  ciencies  moráis,  essent  gran  expositor,  orador  in- 
signe y  home  de  talent  privilegiat.  De  retorn  a  Pal- 
ma, va  donar  un  curs  de  filosofía,  havent  estal  du- 
rant  quinze  anys  catedrátich  de  teología.  En  1490  va 
ésser  electe  ministre  del  seu  convent  de  Palma.  El 
Sant  Pare  Juli  II  va  cridarlo  a  Roma,  fentli  comissions 
d'  importancia  y  després  nomenantlo  bisbe  de  la  Seu 
d'  Elva,  a  Portugal,  1'  any  1504. 

—  (JOAQUIM).  Biog.  Home  docte  y  politich.  Nat  a 
Vlaó  1' any  1780  y  mort  a  la  meteixa  en  1838.  Era 
entes  en  les  llengües  llatina,  francesa,  italiana  y  an- 
glesa.  L'  any  1808  va  representar  1'  illa  de  Menorca 
en  la  Junta  Suprema  governativa  de  Mallorca.  Tam- 
bé va  representar  a  la  seua  patria  al  Congrés  de  di- 
putáis durant  el  primer  periode  constitucional.  És 
autor  d'  algunes  memories  históriques  que  li  valgue- 
ren  el  títol  d'  académich  corresponent  de  1'  Historia, 
havent  deixades  manuscrites  algunes  obres  interes- 
sants  a  1'  illa  de  Menorca.  Va  publicar  un  Silabari 
pera  apendre  de  llegir,  estampat  en  llengua  de  la 
térra,  del  quin  se  n'  han  fetes  varies  edicions,  entre 
elles:  una  de  Maó  (sense  any  ni  estampa);  altra  de 
Palma,  1850,  imp.  P.  J.  Gelabert;  altra  de  la  meteixa 
¡mprempta  en  1855. 

—  (SALVADOR).  Biog.  Frare  predicador  y  escriptor. 
Nat  a  Barcelona  envers  1547  y  mort  a  la  meteixa 
1' any  1620.  Doctor  y  catedrátich  de  teología  y  Es- 
criptura  Sagrada  a  1'  Universitat  barcelonina.  Va 
predicar  ab  éxit  a  r  iglesia  del  Pí  durant  disset  qua- 
resmes  seguides.    Era  anomenat  /'  apóstol.  És  autor 


de  les  vides  deis  Sants  Medi  y  Celedoni,  de  Sania  Eu- 
laria  de  Barcelona,  Sant  Ramón  de  Penyafort,  Vida  y 
martiri  y  trasladó  a  Catalunya  de  Santa  Madrona 
(Barcelona,  1594  ;  Vida  de  Sant  Fruitós,  dos  Sermons 
de  la  Soletat  de  la  reina  deis  Angels  y  de  Sant  Ramón 
de  Penyafort;  Exposició  sobre  del  psalm  Miserere  mei 
Deas  de  David,  ab  un  tractat  del  sagrament  de  la  pe- 
nitencia (Barcelona,  1592,  en  octau). 

—  Y  CARRERAS  (francesch).  Biog.  Llatinista.  Nat 
a  Menorca  l'any  1768  y  mort  a  la  meteixa  l'any  1855. 
Ais  setze  anys  va  pendre  1'  hábit  d'  observant  en  el 
convent  de  Maó.  Afectat  a  1'  estudi,  era  tingut  per 
un  deis  millors  filosophs  y  teólechs  de  son  temps. 
Mestre  de  gramática  durant  llarclis  anys;  molt  entes 
en  geografía,  en  drets,  en  historia  y,  sobretot,  en 
llengua  llatina,  car  la  escrivía  ab  la  facilitat  de  la 
llengua  materna,  aixís  com  els  ¡diomes  italiá  y  fran- 
cés. Ais  26  era  predicador;  va  esserho  general  de  I'  or- 
dre  y  també  definidor.  Va  seguir  el  seu  ministeri  re- 
Iligiós  y  docent  després  de  1' exclaustració  de  1*  any 
1835.  És  autor  del  Nuevo  método  para  aprender  la  len- 
gua latina  (Maó,  1812  1814);  dos  vol.;  Compendio  de 
las  excelencias  del  puerto  de  Mahón,  en  versos  llatins 
(Maó,  1819);  Compendio  de  la  poesía  latina  y  casle- 
llana  y  de  la  retórica  en  latín  y  castellano  (Maó,  1837). 
Abunden  les  seues  obres  menors. 

—  Y  flaquer  (Gaspar).  Biog.  Metge  de  gran  re- 
nom. Nat  a  Maó  en  1721  y  mort  a  1'  any  1785.  Ais 
catorze  anys  havía  cursades  la  filosofía  y  la  teología, 
tenint  propósit  d'ésser  eclesiástich.  Va  anar  a  Palma 
a  perfeccionarse,  després  a  Valencia  y  mes  tart  a  Sa- 
lamanca, ont  va  cursar  la  medicina  fins  a  doctorarse, 
arrivant  també  a  ésser  catedrátich  d'  anatomía  de  la 
meteixa  Universitat.  Va  viatjar  per  tot  el  país  y  per 
Franca  y  Portugal  Residint  a  Sivilla,  ont  va  curar 
d'  una  greu  malaltia  a  la  comtesa  de  Lerena,  arrivá 
al  cim  de  la  celebritat.  Metge  del  duch  de  Villaher- 
mosa  y  també  de  la  ciutat  de  Jaén,  catedrátich  de 
química  dogmática  y  experimental  de  1'  Universitat 
sivillana,  havent  posseít  molts  títols  académichs  y 
honoiífichs.  Va  escriure  alguns  llibres  de  medicina, 
entre  ells  la  Llave  mercurial  médica  (Sivilla,  1784), 
dos  volums  en  quart. 

—  Y  santandreu  (LLORENg).  Biog.  Advocat  y  poe- 
ta mallorquí.  Nat  a  Palma  1'  any  1826  y  mort  a  Ma- 
nacor,  sobtadament,  1'  any  1860.  Havía  cursat  al  Ins- 
tituí mallorquí  y  a  1'  Universitat  de  Barcelona  ab 
lluiment.  Va  exercir  onze  anys  fent  d' advocat  a  Pal- 
ma, compartint  el  temps  ab  ses  aficions  literaries. 
Era  companyó  d'  Én  Victoria  Amer,  Alcántara  Penya 
y  Pons  y  Gallarza.  Sa  prematura  mort  no  va  perme- 
tre  que  Huís  com  ells;  empró,  les  poesíes  que  va  dei- 
xar escrites  (moltes  inédites  y  altres  d'  estampades), 
son  penyota  de  la  valúa  literaria  d'  En  Pons. 

PONS.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  de 
Urgell,  part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  confluencia  del 
riu  Llobregós  ab  el  Segre  y  té  1,887  fiab.  ||  — DELS 
ullastres  (sant).  Veinat  de  1'  illa  de  Mallorca,  al 


Vista  general  de  Pons 

camí  de  Palma  a  Sóller.  ||  —  (SANT).  Geog.  Veinat  de 
Costera  del  Llobregat  que  té  una  típica  iglesieta 
molt  ben  conservada.  |l  —  (SON).  Predi  de  I*  illa  de 
Mallorca,  al  camí  de  Palma  a  Deyá  per  Valldemosa. 


DlC.  CAT. 


PONTS 


Prrtf    del  Dublé,  a  Martorell,  sobre 'I  Llobregat.  —  Arch  roma  sobre '1  meteix  pont.—  Pont  roma  de  Pedret. 

Pont  de  Besalú,  sobre  '1  Fluviá. 


Pe 


Pont  rústech  de  Bellver,  sobre  "I  Segre.—  Pont  rústech  sobre '1  Segre,  a  la  Cerdanya.-  Pont  de  la  Font  de  la 
Pont  de  botes  sobre '1  Fluviá,  a  Sant  Pere  Pescador.-  Pont  Vtll  de  Manresa,  sobre '1 


rs 


S-'^iM^W»  >*ÍVi 


:-«B^as^^^^^ 


PONTS 


Pont  internacional  a  Bourg-Madame,  entre  la  Cercianya  espanyola  y  la  francesa.  —  Sabadell:  Pont  de  la  Salut. 

—  Pont  del  Pas  deis  Terradets,  sobre '1  Noguera  Pallaresa.  —  Pont  de  Vilafranca  del  Conflint.  —  Pont  Gui- 
nolard,  a  la  Cerdanya  francesa  —  Doble  pont  de  Fontpedrosa,  sobre  '1  riu  Tet  —  Pont  de  Verges,  sobre  '1  Ter. 

—  Pont  del  ferrocarril  de  cremallera  de  Montserrat,  sobre '1  Llobregat, 


PON 


PON 


553 


Segell  de  Pons 


Pont  natural  de  Brugucs 


PONSA  o  PONCA  (Santa).   Geog.  Predi  de  1'  illa 
de  Mallorca,  ja  conegut  en  temps  deis  alarbs,  al  camí 
de  Palma  a  Andraitx,  formant  un  recolze  al  mar,  al 
peu  d'  una  antigua  torra  gótica. 

PONSÍ.   m.  Ter.  ibicench.   Pon- 
ceni.  Cicha. 

PONS1M.  m.  Ter.  PONCEM. 
PONSÓ  (Pich  de)    Orog.  Puig 
de  la  serra  de  Bescaián,  entre  la 
Valí  d'  Andorra  y  la  Cerdanya;  té 
2,522  met.  d'  altitut. 

PONT.  ni.  Fábrica  de  pedra  o 
fusta   que  's    construeix   y  forma 
sobre 'ls  rius,  fossos  y  altres  setis 
pera  poguer  passarlos.   Puente.  ||  La  máquina  que  's 
forma  sobre  barcos  o  bots  ab  taulons  demunt,  pera 

passar   els 
rius.   Puen- 
te. II  Qualse- 
vol  deis  sos- 
tres  de   una 
ñau.  Puen- 
te.   ||    L'  es- 
pai  entre  la 
cobcrtaprin- 
cipal  déla 
bodega  y  la 
coberta  im- 
mediata. 
Alojamien- 
to. ||  PALAN- 
CA.   ||    PON- 
TET,    2.     || 
PELVIS.   ¡I 
Planxeta  de 
linterior  del 
pany  que,  ab  la  del  devant,  forma  la  caixa  ont  van 
subgectes  les  demés  peces.  ||  Forat  a  les  montanyes. 
PONT  DE  calafat.  Náut.  La  unió  que  's  forma  de 
unes  fustes   y   taulons  que  's  mantenen  demunt  1*  ai- 
gua  ab  botes  vuides,  y  serveix  pera  travallar  els  ca- 
lafats  quan  la  ñau  está  de  carena.  Plancha  de  agua. 
PONT  DELS  ASES.  Met.  fam.  Aquella  greu  dificultat 
que  's  trova   en  alguna  facultat  o  altra  cosa,  que 
desmaia  pera  passar  endevant.   Se  din  regularment 
del  quis  vel  qui  de  la  gramática  llatina.  Puente  de  los 
asnos. 

PONT  LLEVADÍQ.  Lo  que  pot  alearse,  com  lo  deis 
fossos  deis  c  ;istel ls.  Puente  levadizo. 

FER  el  PONT  DE  Plata,  fr.  Met.  Facilitar,  trobar 
planes  les  coses  en  qu'algú  hi  troba  dificultat,  pera 
empényerlo  en  algún  assumpte.  Hacer  la  puente  de 
plata. 

FER  PONT  O  POSAR  ALGÚN  PONT.  fr.  Fabricarlo. 
Pontear. 

FER  LO  TONTO  PER  NO  PAGAR  LO  PONT.  fr.  Met. 
FER  LO  TONTO  PER  NO  ANAR,  etc. 

PONT  (Míquel).  Biog.  Artista  mallorquí.  Nat  a 
Manacor;  mort  a  Palma  l'any  1755.  Havía  tingut 
molt  renom  en  son  temps,  com  a  pintor  y  dibuixant. 
Son  obra  d'ell:  un  Sant  Nicolau,  bisbe,  en  la  paret 
del  altar  major  de  la  capella  reial  de  Palma;  un  Sant 
Cristófol,  en  la  capella  de  la  font  del  sepiliere;  les 
pintures  del  cimbori  de  la  capella  del  Sant  Crist  en 
la  iglesia  major  de  Manacor;  en  la  iglesia  de  Sant 
Lloren?,  sufragánia  de  Manacor,  hi  han  varies  pintu- 
res seues. 

—  (PAU  JOAN).  Biog.  Advocat  francés,  que  va  néi- 
xer  a  Barcelona  al  any  1808,  quan  la  dominado  deis 
exércits  del  primer  Bonapart  y  va  morir  a  Orsay  al 
any  1888.  Va  fer  a  Tolosa  els  seus  estudis,  arrivant 
a  ésser  conseller  de  la  Corona  Imperial  a  París  y 
del  Tribunal  de  Casació.  Home  de  gran  ilustrado,  va 
publicar  nombroses  obres  de  jurisprudencia,  que  li 
valgueren  el  mes  alt  concepte,  y  que  fos  nomenat 
Académich  de  la  de  Ciencies  moráis  en  1870. 
tic.  cat.—  v.  II.  — 70. 


PONT  D'  EN  SOLER.  Geog.  Al  Bergadá,  entre  La 
Molina  y  el   Mas   Arobó,  a  1' altura  de  1,095  metres. 
Allí  s'atravessa  el  Segre,  no  lluny  de  1' aiguabarreig 
ab  el  curs  del  Querol.  ||  —  D'  inca.  Lloch  de  V  illa  de 
Mallorca,  que  pertany  al  terme 
municipal   de   Marratxí.  ||  —DE 
L'ARMENTERA.  Poblé  de  la  pro- 
vincia   y    dióc.    de   Tarragona, 
part.  jud.  de  Valls;  és  a  la  vora 
del  riu  Gaya  y  té  814  hab.  ||  — 
DE  BAR.  Poblé  del  dist.  munpal. 
de  Toloríu,  prov.  de  Lleida.  ||  — 
DE  ceret.  Arqucol.  A  la  carre- 
tera   de    Ceret    al    antich    Va-  Sectil  de 
Hespir,   per    molts    arqueólechs    Pont  de  1' Armentera 
c  ilifica t  com  obra  romana,  per 

mes  que  recentes  digressions  fan  suposarlo  construit 
en  1321.  A  n'aquell  lloch,  pié  de  tradicions  hi  há  el 
tenue  divisori  del   Tet  y   del  Baix  Vallespir.  ||  —  DE 
CLAVEROL.  Geog.   Lloch   de   la  prov.  de  Lleida,  part. 
jud.  de  Tremp:  té  200  hab.  ||  —  DE  CREMAT.  Pas  a  la 
Valí  de  Ribes,  per  demunt  del  curs   del   riu  Nuria,  a 
una  altura   de   1,575   metres.  ||  —  DE  GOY.  Pont  roma 
sobre  '1  Francolí,  entre  Valls  y  Alcover,  lloch  ont  se 
dona  la  célebre  batalla  entre  1'  exércit  francés  del 
general  Saint-Cyr  y  Reding,  que  comandava  les  tor- 
ces espanyoles.  ||  —  DE  guardiola.  Hidrog.  Al  Ripo- 
llés,  lloch  ont  hi  lia  la  resclosa  y  presa  del'aigua 
del  canal  de  Berga.  ||  —  DE  llerca.  Bonich  pont  gó- 
tich  a  la  vora  de  la  resclosa  y 
saltant   del    riu    Llerca,    passat 
Plausalloses.   ||  —de  mOlins. 
Geog.   Poblé  de  la  prov.  y  bisb. 
de  Girona,  part.  jud.   de  Figue- 
res;  és  a  la  carretera  de  Figueres 
a  Perpinyá,  a  la  vora  de  La  Mu- 
ga; té  varies  fabriques  de  ciment 
y  485  hab.  ||  —  DE  MONTANYANA. 
Aldea  del  terme  de  Montanyana, 
prov.  d'Osca.    ||   —DE  pedret. 
Arqueol.    Bonich    monument    del 
sigle   Xlli,    formant    cinch   arca- 
des  essent  la  del  mitg  una  airosa 
ojiva.  II— de  rebantí.   Geog.  Caseriu  del  terme  de 
Serchs,  prov.  de  Barcelona.  ||  —de  reí.  A  la  entrada 
de  la  Valí  d' Aran  per  la  banda  de  Franca.  ||  —DE 
SANT  MARTÍ.  Caseriu  del  dist.  munpal.  de  Puigcerdá, 
prov.  de  Girona.  ||  —DE  SUERT.  Poblé  de  la  prov.  de 
Lleida,  bisb.  d' Urgell,  part.   jud.  de  Tremp;   és  a  la 
vora  del  Noguera  Ribagorgana  y  té  481  hab.  ||  —  DE 
VALLONGA.  Orog.  A  les  abruptes  montanyes  deis  Bas- 
téis, al  Bergadá,  a  1' altura  de    750  metres,   demunt 
del  Cardoner.  II  —  DE  vilomara.  Geog.  Lloch  déla 
prov.  de  Barcelona,  part.  jud.   de  Manresa:  té  470 
hab.  ||  —del  DIABLE.  Célebre  pont  en  part  roma  y  en 
part  gótich,  de  Martorell,  a  la  confluencia   del    Llo- 
bregat  y  del  Noia.  ||  —del  reí.  Orog.  Depressió  del 
Pirineu  (520  met.  d'alt.)  per  ont  lo  riu  Garona  passa 
de  la  Valí  d'  Aran,  prov.  de  Lleida,  a  Franga,  depart. 
deis  Alts  Pirineus.  ||  —  DE  LA  FONT.  Geog.  Caseriu 
al  Mitgdía  de  Franca,  ab  establiment  termal  d'aigües 
salines  sulfatades  caldques.  Está  emplacat  al  Feno- 
1  et.  ||  —DE  la  VERGE  MARÍA.  Lloch  del  Vallespir  ont 
s'atravessa  el  Tech  y  va  a  trovarse  la  carretera  de 
La  Presta  a  Arles. 

PONTAIG.  m.  PONTATGE. 

PONTALEU.  Hidrog.  Illot  del  S.O.    de  1' illa  de 
Mallorca. 

PONTARRO.    Geog.  Caseriu  del   terme  de   Biar, 
prov.  d'  Alacant. 

PONTARRO.  m.  dim.  PONTET. 
PONTATGE.  m.   Lo  dret  que  's  paga  en  algunes 
parts  per  passar  un  pont.  Pontaje,  pontazgo. 
PONTAUÉ.  Ter.  arañes,  pontet.   . 
PONTAÚT.   Geog.  Caseriu  del  terme  de  Bausent 
prov.  de  Lleida. 


Segell  de 
Pont  de  Molins 


554 


PON 


PON 


Pontederia 


PONT-BEY  (Bauma  de).  Espeleol.  En  el  terme  de 
Serchs. 

PONTE  (Ralmón).  Biog.  Canonista  y  teólech 
molt  remarcable  deis  sigles  XIII  y  XIV.  Autor  de 
molts  travalls  dogmátichs  estnentats  per  remarcada 
valúa.  Va  néixer  a  Fraga,  prov.  d'Osca  y  bisbat  de 
Lleida,  y  va  morir  a  Tarragona  en  1312.  Va  sejornar 
Harga  temporada  a  Roma,  rebent  allí  les  mes  signi- 
ficades  distincions  exercint  els  cárrechs  d'  auditor 
del  palau  apostólich,  prelat  doméstich  del  Papa,  go- 
vernador  de  la  Marca  d'  Ancona  y  altres.  Els  reis 
En  Pere  II  y  el  seu  fill  N'  Alfons,  el  distingiren  aixís 
meteix,  al  nomenarlo  Conceller  del  regne,  y  bisbe  de 
Valencia  al  any  1288.  Junt  ab  el  bisbe  Jiménez  de 
Lima,  va  ésser  delegat  pél  Papa  Climent  V  y  pél  rei 
d' Aragó  pera  intervindre  en  la  causa  deis  templaris, 

distingintse  al  pen- 
dre part  en  les  dis- 
cussions  del  concili 
de  Vienne,  celebrat 
en  1267. 

PONTEDERIES.  f. 
Bot.  Mena  de  plan- 
tes aquátiques,  ab 
fulles  alternes,  flors 
espigades  y  fruit  cap- 
sular carnós,  que  se 
conreuen  com  a  plan- 
ta d'ornament.  Pon- 
tederias. 

PONTEJAR.  v.  a. 
Fabricar  ponts.  Pon- 
tear. ||  Passar   rius, 
barranchs,  valls,  etc. 
Pontear. 
PONTELLÁ.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Thuir,  bis- 
bat de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és 
a  la  vora  del  riu  Cantarana  y  té  820  hab. 

PONTET.  m.  dim.  Puentecillo,  puentecito,  puen- 
tecito,  puentecilla,  puentezuela.  ;[  A  la  guitarra  y 
altres  instruments  és  un  llistonet  que  's  posa  a  la 
part  de  baix  ab  varis  foradets,  ont  s'hi  lliguen  y 
asseguren  les  cordes  per  un  extrem;  y  en  altres,  com 
lo  violí,  Parquet  que  's  posa  pera  algar  les  cordes. 
Puente,  puentecilla.  ||  En  els  panys  el  ferro  en  for- 
ma de  pont  c'.avat  al  llindary  qae  subgecta'l  pestell. 
PONTICH,  CA.  adj.  Lo  pertocant  al  Ponto  o  Mar 
Negre.  Póntico. 

PONTÍFEX.  m.  Bisbe  o  arquebisbe.  Pontífice.  || 
El  papa.  Pontífice,  sumo  pontífice,  o  pontífice  ro- 
mano. 

PONTIFICAL,  adj.  Pertanyent  al  pontífex.  Ponti- 
fical, pontificio.  ||  m.  Los  ornaments  que  serveixen 
al  bisbe  pera  la  celebrado  deis  oficis.  Pontifical.  |l 
Llibre  que  conté  les  ceremonies  pontifíciesy  episco- 
pals.  Pontifical. 

PONTIFICALMENT.  adv.  m.  Segons  eis  estils 
deis  bisbes  y  portífixis.  Pontificalmente. 

PONTIFICAR,  v.  n.  Oficiar  de  pontifical.  Pontifi- 
car. ||  Ascendir  al  pontificat.  Pontificar. 

PONTIFICAT.  m.  Dignitat  de  pontífex.  Pontifica- 
do. |i  El  temps  en  que  '1  pontífex  exerceix  tal  digni- 
tat. Pontificado. 

pontificat  de  papa.  La  dignitat  de  papa  y  '1 
temps  que  dura.  Papado. 

OBTINDRE  ALGÚN  PONTIFICAT.  Esser  pontífex.  Ob- 
tindre  aquesta  dignitat.  Pontificar. 
PONTÍFICE,  m.  PONTÍFEX. 

PONTIFICI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  pontífex. 
Pontificio. 

PONTÍFIX.  m.  pontífex. 

PONTIL.  m.  Instrument  propi  pera  fabricar  vi- 
dres  de  certes  menes.  ||  Vidre  sobre  '1  qual  s'  extén 
1' esmeril.  Pontil. 


Segell  de  Pontils 


•<& 


PONTILS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Santa 
Perpetua,  prov.  de  Tarragona. 

PONTINAT.  Cap  de  la  costa  de  tramontana  de 
1'  illa  de  Mallorca. 

PONTMAJOR.    Geog.   Poblé 
del  dist.  munpal.  de  Girona. 

PONTMARTIN  (Arman  de). 
Biog.  Escriptor,  periodista,  crí- 
tich  y  noveler  del    Mitgdía   de 
Franca,  que  va  néixer  a  Avinyó 
al    any    1811,    morint    en    1890. 
Va   ésser   conceptuat   com  un 
deis  escriptprs  mes  ilustráis  del 
seu  temps,  y  marcadament  per 
les  seues  apreciacions  critiques,  que  coleccionades 
formen  varis  volums.  Entre  les  seues  obres,  va  ésser 
molt  discutida    la    que   porta   el 
títol   de   Les  ¡eudis  de  Max  Char- 
boneau,  estudi  de  costums   lite- 
ra ries ,    que    flagellava  ais  mes 
coneguts  escriptors    deis    temps 
contemporanis.    Pontmartin,   era 
molt  partidari    de    sostindre    les 
costums  de  la  seua  regió,  y  do- 
nar a  coneixer  les  seues   belles 
tradicions. 

PONTO,  m.  Geog.  ant.  El  Mar  Segell  de  Pontmajor 
Negre.  Ponto. 

PONTO,  ni.  Obra  de  mestre  de  cases,  que  sois  té 
de  4  a  10  metres  de  llum,  y's  construeix  a  les  carre- 
teres  y  ferro-carrils,  sobre'ls  rius,  cequies  o  torrents 
poch  caudalosos.  Pontón.  ||  alcantareta.  ||  Mena 
de  pont  flotant.  Pontón.  ||  pl.  Els  pedrots  sobre  que 
descansen  els  passadors  pera 'ls  barranchs  o  rieres. 
Pontones. 

PONTONA.  f.  Barca  xata  pera  passar  els  rius  o 
construir  ponts,  y  ais  ports  pera  netejar  el  fons  ab 
l'auxili  d'algunes  maquines.  Pon- 
tón. ||  Barco  vell  que  serveix  ais 
ports  pera  magatzem,  hospital  o 
dipósit  de  presoners.  Pontón. 

PONTONER.  m.  Mil.  L'  engi- 
nyer  destinat  al  govern  de  les 
pontones  o  pontons.  Pontonero. 

PONTONIA.  f.  Zool.  Mena  de 
crustacis  deenpots  macruris  que 
viuen  al  Mediterrani,  a  les  crostes 
deis  molusques  lamelibranquis. 

PONTONS  (Pau).  Biog.  Pintor 
valencia  del  sigle  XVII,  molt  en- 
comiat  per  les  seues  obres,  de  ca- 
rácter histórich  y  místicli  de  qui- 
nes al  museu  de  la  capital,  po.len  admirarsen  al- 
gunes.  Va  inspirarse  en  les  creacions  deis  Joanes. 
PONTONS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Vilafranca  del  Pe- 
nadés;  és  casi  al  origen  de  la 
riera  del  seu  nom  y  té  555  hab. 
||  —  (riera  de),  fíidrog.  Neix  a 
ponent  de  Maspontons,  passa 
per  Pontons,  Torrelles  de  Foix, 
Sar roca  y 
els  Monjos. 
ont  desai- 
gua  a  la  vo- 
riu   Foix,  provincia   de 


Pontonia 


PVN 
TONS/ 

Segell  de  Pontons 


ra   del 
Barcelona. 

PONTOS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Girona,  partit 
jud.  de  Figueres;  és  a  la  carre- 
tera de  Girona  a  Figueres,  a  la 
vora  del  Fluviá,  y  té  478  hab. 

PONTREDON.   Geog.  Caserlu  del  terme  de   Lla- 
durs,  prov.  de  Lleida. 


Segell  de  Pontos 


POP 


POR 


555 


PONTXAUMÁ.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal.  de 
Cornelia,  prov.  de  Girona. 
PONX.  m.  PONYS. 

PONYA.  f.  Deber,  obligado,  compromís.  Deber. 
PONYS.  m.  Beguda  composta  d'  aiguardent,  lli- 
mona  y  sucre  y  algún  licor  fort  espirituós.  Ponche. 
PONZ  (Mossén  Jaume).  Biog.  Eclesiástich  y  pin- 
tor deis  comentos  del  sigle  XVIII,  autor  d'alguns  qua- 
dros  d'  assumptes  religiosos.  Era  nadiu  de  Valls. 

PONZ  (Fra  Joseph  Bonaventura).  Biog.  Teólech 
y  escriptor  que  va  néixer  a  Maella,  bisb.  de  Torto- 
sa  ais  comengos  del  sigle  xvn,  mort  al  auy  1672 
Pertanyía  a  l'oidre  deis  dominichs  y  era  autor  de 
algunes  obres  Matines  de  assumptes  dogtnátichs,  y 
catedrátich  de  teología  a  1'  universitat  de  Saragoga. 
POONALITA.  f.  Min.  Varietat  de  mesotipa. 
POP.  m.  Ictiol.  Molusch  de  mar  que  té  vuit  carnes 
grosses  que  acaben  en  punta,  ab  una  mena  de  ventoses 
repartides  per  elles  ab  que  s'  agafa  a  les  roques,  y 
ab  elles  camina  y  neda  y  s  porta  a  la  boca  lo  qu'  ha 
de  menjar.  Té  al  llom  una  mena  de  canal  per  ont 
llenga  1' aigua.  Pulpo.  ||  Fam.  Home  gros  y  pesat  o 
embragat  en  les  senes  accions.  Sapo.  ||  Dona  molt 
lletja  y  mal  girbada.  G^iieralment  se  diu  de  les  do- 
nes publiques.  Pulpo. 

ASSAHONAR  O  POSAR  COM  UN  POP.  fr.  Fam.  Mal- 
tractar  a  cops.  Poner  como  un  pulpo;  zurrar,  tundir. 

QUI  PESCA  POPS. 
Pulpero. 

TINDRE  LA  CA- 
RA COM  UN  POP. 
fr.  Teñir  la  cara 
molt  grossa. 

POPA.  f.  La 
part  principal  de 
la  ñau;  és  ont  hi 
há  el  timó.  Popa. 
||  pl.  Fam.  PAPA- 
ROTES. II  Vulg.  El  cul  de  la  persona.  ||  SOPA  en  el 
Uenguatge  deis  infants. 

LA  POPA  primera,  fr.  Ant.  Náut.  De  popa  ó  por  la 
popa,  ó  la  popa  delante,  així  's  deia:  «amenar  les  ga- 

lees  preses  per  la 
popa  primera  y 
les  senyeres  ro- 
cegant.» 

ANAR  EN  POPA, 
fr.  Prosperaralgú 
o  anar  molt  bé 
alguna  cosa.  Ir 
boyante. 

VINDRESEN  PO- 
PA, fr.  Ant.  Náut. 
Gobernarse  en 
popa. 

VENT  DE  POPA. 

ni.  adv.  Met.  Prós- 

perament.   Viento 

en  popa. 

POPAR,   v.  n.  Mamar.  ||  Afalagar,  fer  caricies. 

Halagar.  ||   Tractar  bé,  ab  tot  cuidado.  Popar.    || 

Menjar  sopes  o  altre  inenja  blana  les  ciiatures. 

POPES,  A.  adj.  Mar.  Tot  lo  qu'  és  relativament 
mes  a  popa  que  a  proa.  Popes.  ||  m.  pl.  Nom  de  dues 
cordes  que 's  posen  de  mes  per  ajuda  deis  obenchs, 
una  per  cada  costat.  Popesas. 

POPELINA,  f.  Nom  d'  un  teixit  de  seda  al  urdit  y 
de  llana,  coto,  11*  o  xina  a  la  trama,  que  se  fabricava 
a  Avinyó  y  servía  pera  el  vestit  deis  Papes,  d'  ont 
derivava  el  seu  nom.  Ara  se  fabriquen  1  lisos,  o  es- 
tampats. 
POPENCH.  Ter.  arañes.  MATXO  DE  LLET. 
POPER.  f.  Ter.  de  Blanes.  Náut.  Banch  de  popa 
ais  llaguts. 


Pop3s  da  parfil 


Popa  de  Iront 


POPER,  A.  adj.  Lo  referent  o  pertocant  a  la  popa. 
Popes. 

POPLÍTI,  A.  adj.  Anat.  Pertanyent  a  la  corva, 
coin:  muscle  pop'iti,  arteria  poplitia.  Poplíteo. 

PÓPUL.  m.  Ter.  algaresa.  poblé. 

POPULACIÓ.  f.  Ter.  alg.  població. 

POPULACA.  f.  El  baix  poblé,  la  plebs.  El  conjunt 
d'  homes  y  dones  que  corren  derrera  tots  els  escan- 
dols.  Populacho. 

POPULAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  poblé.  Popu- 
lar. ||  Se  diu  de  la  persona  que  té  gran  prestigi  en- 
tre les  classes  del  poblé.  Popular.  ||  Plebeio.  Popu- 
lar, comunero.  ||  Se  diu  de  la  malaltía,  etc.,  que 
s'  extén  y  propaga  pél  poblé.  Popular. 

POPULARISAR.  v.  a.  Acreditar  a  un  en  el  con- 
cepte  públicli.  Popularizar.  ||  v.  r.  Adquirir  prestigi 
entre  '1  poblé.  Popularizarse. 

POPULARITAT.  f.  L'  acceptacíó  qu'  algú  té  en- 
tre '1  poblé  y '1  conjunt  de  prendes  ab  que  se '1  fa 
seu.  Popularidad. 

POPULARMENT.  adv.  m.  Segons  Tus  o  parer 
del  poblé.  Popularmente. 

POPULATGE.  m.  POPULATXO.  ||  POPULACA. 

POPULATXO.  m.  Poblé  baix.  Populacho,  plebe 
ínfima.  ||  POPULACA. 

POPULEÓ.  Farm.  Ungüent  calmant,  compost  d  • 
fulles  de  cascall,  llart,  belladona  y  altres  substan- 
cies. Populeón. 

POPULOS,  A.  adj.  Molt  poblat,  abundant  de  gent. 
Populoso. 

POPULOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  populós.  Po- 
pulosísimo. 

POPULOSITAT.  f.  Qualitat  de  populós.  Populo- 
sldad. 

POPULLEÓ.  f.  Ungüent  molt  popular  pera  curar 
mals  fets. 

POPUT.  m.  Ornit.  PUPUT. 

POQUEA.  f.  Ant.  POQUESA. 

POQUEDAT.  f.  POQUETAT. 

POQUESA.  f.  Pobresa,  ja  en  sentit  material,  ja  en 
el  moral.  Poquedad. 

POQUET,  A.  adj.  dim.  Poquito,  poquillo.  ||  Dé- 
bii  en  forces  de  eos  o  ánim.  Poquito.  ||  m.  Poca 
cosa,  com:  un  poquet  de  pá.  Poquito,  poquillo.  || 
adv.  m.  y  Ter.  En  curta  quantitat,  en  poch  temps. 
Poquito. 

POQUET  A  POQUET.  m.  adv.  Ab  intervals.  Poquito 
apoco,  despacito.  ||  A  pleret,  ab  gran  atenció,  sense 
fer  soroll.  Pasito,  quedito. 

POQUET  Y  SOVINT  FA  'L  VI  PROFITOSET.  Ref.  POCH 
A  POCH  ANIREM  LLUNY. 

UN  POQUET  DE  CADA  COSA.  Ref.  Ab  que 's  denota 
que  convé  variar  les  coses,  pera  que  no  cansin.  En- 
tre col  y  col  lechuga. 

POQUETAT.  f.  Curtedat,  petitesa,  poca  cosa. 
Poquedad,  pequenez,  parvidad,  parvedad,  nimie- 
dad. II  ESCASSESA,  miseria.  ||  Met.  Covardía,  pussila- 
nimitat,  manca  d'  esperit.  Poquedad.  ||  f.  INSUFICIEN- 
CIA, PETITESA. 

POQUÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  poch.  Poquísimo. 
||  adv.  m.  Ter.  Poquísimo. 

POR.  f.  Temor.  Miedo,  temor,  timidez,  recelo, 
recelamiento.  ||  ESPANT,  ESGLAI,  terror.  ||  fantas- 
ma, espAntall,  ESPECTRE.  II  Contracció  de  pavor. 

ab  POR.  di.  adv.  Ab  temor,  ab  recel.  Con  temor, 
con  miedo,  temerosamente,  medrosamente. 

al  QUI  mal  viu,  la  POR  li  Segueix.  Ref.  Ab  que  's 
denota  que  al  home  de  mala  vida  1' acusa  sempre  la 
conciencia  y  que  tem  continuament  el  cástich  que 
niereix.  Al  que  mal  vive  el  miedo  le  sigue. 

A  QUI  'S  MOR  DE  POR,  LI  FAN  LA  SEPULTURA  DE  CA- 
GALLONS.  Ref.  QUI  NO  S*  ARRISCA,  etc. 


556 


POR 


POR 


CAGARSE  de  POR.  fr.  Met.  Ab  que  's  pondera'!  gran 
esparvemnient  d'  algú.  Ciscarse  de  miedo. 

FER  POR.  fr.  Espantnr,  fer  fugir.  Ahuyentar,  intimi- 
dar, aturdir,  aventar.  ||  Consternar,  horroritzar.  Cau- 
sar espanto.  ||  Atemorisar,  amenazar.  Poner  miedo.  || 
Causar  recel,  suspita,  temor.  Dar  miedo.  ||  Atemori- 
sar a  les  criatures  proposantleslii  alguna  cosa  capác, 
d'  espantarles.  Poner  miedo.  \\  Met.  Pondera  1'  excés 
d'  alguna  cosa,  com:  fá  por  el  vi  que  's  culi.  Ser  un 
juicio. 

FER  POR  A  LA  CACA.  fr.  Espantarla,  remóurela  pera 
poguerhi  tirar  ab  mes  seguretat.  Remontar. 

FER  POR  O  ÉSSER  COSA  QUE  FÁ  FOR.  fr.  Causar  ai- 
puna  cosa  gran  admirado  per  la  sev.i  irregularitat. 
Asombrar,  pasmar;  ser  cosa  que  asombra,  que  pasma. 

LA  POR  guarda  LA  vinya.  Rcf.  Explica  que  '1  te- 
mor del  cástich  sol  ésser  eficág  remey  pera  evitar  els 
delicies.  Miedo  guarda  viña;  miedo  gu.irda  viña  que 
no  viñadero. 

LA  POR  M'  HO  FA  DIR.  Loe.  Ab  que  's  dona  a  enten- 
dre  '1  recel  de  que  alguna  cosa  no  surti  com  se  de- 
sitja.  El  miedo  me  lo  hace  decir;  por  miedo  lo  digo. 

MOLTA  POR  Y  POCA  VERGONYA,  O  TINDRE  MES  POR 
QUE  VERGONYA  fr.  Ab  que  's  reprén  al  qui  tem  molt 
el  cástich,  y  no  repara  en  cometre  '1  deücte  que  fá 
que  '1  mereixi.  Mucho  miedo  y  poca  vergüenza. 

MORIRSE  DE  POR.  fr.  Exagera  '1  gran  temor  que  's 
pateix  per  algún  recel  de  cosa  adversa,  o  per  ésser 
el  subgecte  pussilánim.  Morirse  de  miedo. 

PCR  CERVAL.  Por  horrorosa.  Miedo  cerval. 

NO  TINGUEU  POR.  Loe.  Qu'  ademes  del  sentit  recte, 
assegura  que  no  succchirá  alguna  cosa.  No  haya  ó 
no  hayas  miedo. 

COM  MES  POR  TÉ  'L  CÁ  MES  LLADRA.  Ref.  MES  LLA- 
DRA  'L  CA  QUAN  POR  HÁ. 

SEN3E  POR  VENEN  ELS  HOSTES.  Ref.  ONT  MENYS  SE 
PENSA  S'  ALQA  LA  LLEBRA. 

TINDRE  POR.  fr.  Aturarse  '1  cavall,  la  muía,  etc., 
mostrant  temor.  Recelarse. 

TREMOLAR  DE  POR.  fr.  Tindren  niolta.  Tener  mucho 
miedo. 

PORA.  Tems  de  verb.  PODRA. 

PORAR.  v.  a.  PLORAR. 

PORAYES.  f.  plur.  PLORALLES. 

PORCA.  f.  Zoo!.  La  femella  del  porch.  Puerca, 
marrana.  ||  Met.  Dona  bruta.  Puerca. 

PORCA.  f.  Ant.  Crestall  entre  só!ch  y  sólch.  Ca- 
ballete. ||  Sólch  pera  senyalar  els  espais  ont  s'ha  de 
tirar  llevor.  Amelga.  ||  Espai  entre  dos  sólchs  pera 
sembrar  ab  igualtat.  Amelga,  almanta,  mielga.  || 
Mida  antiga  superficial  d'  Espanya.  Porca. 

PORCA.  f.  A  Cerdanya  una  porca  de  térra  és  la 
feixa  de  térra  de  3'20  met.  d'  ampiada,  que  abarca 
la  volada  de  la  llevor  estesa  pél  sembrador  de  blat 
en  son  doble  camí  de  pujada  y  baixada  a  lo  liaren 
de  la  rega. 

PORCÁC,  A.  adj.  y 

PORCACÁS,  SA.  adj.  aum.  de  porch.  Cerdazo. 

PORCADA,  f.  Porquería.  ||  Fet  de  mala  fe.  En- 
gany. 

PORCAIRE.  Com.  Negociant  en  porchs.  ||  Qui  guar- 
da porchs 

PORCAIROLA.  f.  PORQUEROLA. 

PORCAMENT.  adv.  m.  Brutament,  d'  un  modo 
porch.  Puercamente.  ||  Met.  Qrollerament.  ||  Dividir 
la  térra  en  porqués.  Puercamente. 

PORCAR.  v.  a.  Fer  porqués.  Amelgar,  sulcar, 
surcar. 

PORCATER.  m.  Guardia  de  porchs.  Porquerizo, 
porquero.  ||  Qui  tracta  en  porchs.  Negociante  de 
puercos. 

PORCELANA,  f.  PORCELLANA. 

PORCELETS  (Guillem  de).  Biog.  Cavaller  pro- 
venial,  senyor  de  part  de  la  ciutat  d'  Arles,  que    va 


assistir   a    la    conquesta  de   Nápols   ab  En    Caries 
d'  Anjou. 

PORCELL  (Francesch).  Biog.  Musich  prou  cone- 
gut,  mestre  de  cant  que  a  les  mitjaníes  del  sigle  xix, 
va  fruir  anomenada.  Havía  diri°it  I'  orquesta  del  an- 
tich  teatre  de  Montsió,  va  cantar  com  tenor  en  va- 
ríes companyíes  d'  ópera  y  va  ésser  molts  anys  pro- 
fessor  de  chors  del  gran  teatre  del  Liceu.  Va  morir 
1'  any  1890. 

PORCELL.  m.   Zoo!.  Garrí.   Cochinillo,   porque 
zuelo,  porcino  y  porcel.  ||  Ictiol.  ESTURIÓ. 

PORCELL  DE  LLET.  Lechan,  porcino,  gorrín,  gorrino. 

PORCELLADA.  f.  Ramat  de  porcells  d'  un  meteix 
part.  Lechigada,  carnada. 

PORCELLANA.  f.  Pisa  fina  de  la  Xina.  Porcela- 
na. ||  S'  aplica  a  una  mena  de  pedra  que  's  troba  al 
regne  de  Nápols.  Porcelana.  ||  pl.  Tumor  dur  que  's 
forma  per  la  obstrucció  de  les  glándules  del  col!. 
Lamparones,  humores  fríos. 

PORCELLANITA.  f.  Min.  Roca  de  color  roig  de 
rajóla,  grisa  o  groguenca,  d'  un  brill  hermós.  Porce- 
lanita. 

PORCELLAR.  v.  a.  Parir  la  truja  els  porcells.  Pa 
rir  la  puerca. 

PORCELLET.  m.  dim.  Lechoncülo,  cochinillo. 

PORCH.  m.  Zoo!.  Animal  doméstích,  que  s'engreixa 
pera  servir  de  nianteniment;  té  la  carn  molt  gustosa. 
Cerdo,  puerco,  cochino.  ||  Met.  Brut  en  el  menjar  y 
vestir.  Cochino,  lechón.  ||  Ictiol.  Peix  semblant  a) 
porch.  Puerco  marino.  ||  adj.  Met.  Brut.  Puerco,  in- 
mundo, roñoso,  sórdido,  asqueroso,  sucio,  soez, 
cochambroso,  ensuciador. 

PORCH  ANYAT  O  ENGREIXAT.  El  que  s'  engreixa  pera 
que  's  mantingiii  tendré  y  gustos.  Cebón,  cebado. 

PORCH  CRESPÍ  O  ESPi.  Zool.  Quadrúpet  semblant  al 
erigó,  d'  uns  60  centimetres  de  llarch,  cobert  d'  unes 
pues  de  5  a  8  centimetres  de  llarch,  ab  llistes  negres 
y  blanques.  Puerco  espin,  puerco  espino. 

PORCH-FER.  Ter.  Sopsira.  Porch  senglar;  senglar. 

PORCH  FIAT  TOT  L'  ANY  GRUNY.  Ref.  Explica   la 
pena  que  donen  els  deutes  per  la  continua  molestia 
deis  acreedors.  Puerco  fiado  gruñe  todo  el  año;  co 
chino  fiado,  bu  n  invierno  y  mal  verano. 

PORCH  masell.  Porch  atacat  d'  una  malaltía  que 
se  sembla  al  mal  de  Sant  Llátzer.  Sorayo. 

PORCH  SANAT.  Puerco  castrado. 

PORCH  senglar  DE  llet.  El  petit  qu'  encara  mama. 
Cochastro. 

PORCH  senglar  O  CINGLAR.  Quadrúpet  molt  comú 
que  's  cría  ais  boscos  del  Pirineu,  al  Ribagorqa,  Mont- 
seny  y  altres  punts  de  Catalunya;  té  uns  80  cents,  de 
alt,  ratllat  de  blanch  y  negre 
quan  és  jove  y  de  cendrós  fosch 
quan  és  gros;  les  orelles  ertes, 
les  cerdes  aspres  y  erigades; 
els  ullals  ¡nferiors,  corbs  y  per- 
llongats,  fora  de  !a  boca,  y  '1 
morro  llarch,  rodó,  ab  els  ex- 
trems  arremanga's;  d'  ell  pro- 
venen  els  porchs  doméstichs. 
jabalí;  puerco  montes  ó  salvaje. 

CANTAR   EL   PORCH.   fr.    Fam. 
Ésser  tart.  Ser  tarde. 

DE  PORCH  Y  DE  SENYOR,  SE  'N 
HA   DE    VINDRE    DE    MENA.   Ref. 
Ensenya   que  d'  homens  d'  obs- 
cura qualitat  no  's  poden  esperar  obres  ni   accions 
nobles.  De  rabo  de  puerco  nunca  buen  virote. 

DIRSE  'L  NOM  del  PORCH.  fr.  Injuriarse  niutuament 
ab  páranle?.  Decirse  los  nombres  de  las  pascuas  ó  de 
las  fiestas;  decir  el  sueño  y  la  soltura. 

ESTAR  ajaqat  COM  UN  PORCH.  fr.  Estar  ajagut  ben 
estirat;  dormir  a  térra  o  sense  Hit.  Hacer  la  rosca  del 
galgo. 

ESTAR  COM    EL   PORCH   A   L'  ESTACA,    fr.    Met.    Dis- 


Porch  senglar 


POR 


POR 


557 


frutar  de  totes  les  conveniencies.  Estar  como  ruin 
puerco. 

EIXIR  EL  PORCH  MASELL.  fr.  SORTIR  EL  TRET  PER  LA 
CULATA:  TORNARSE  AIGUA  POLL. 

AFARTARSE  COM  UN  PORCH.  fr.  AFARTARSE. 

GRAS  COM  UN  PORCH.  fr.  Ab  que  's  pondera  lo  molt 
gras  qu'  está  algú.  Atocinado. 

llevarse  quan  EL  PORCH  canta,  fr.  Llevarse  molt 
tart.  Levantarse  á  las  tantas. 

EL  PORCH  MES  HUÍ  MENJA  L  MILLOR  AGLÁ.  Ref.  ES- 
DEVÉ  LA  HONRA,  etc. 

NO  ÉS  TANT  EL  PORCH  COM  EL  PORCATER.  Ref.  Sig- 
nifica que  '1  innjor  en  etat  deu  ésser  preferit  ais  al- 
tres  en  alguna  cosa.  Primero  es  el  altar  mayor  y  luego 
los  colaterales. 

TORNARSE  'L  PORCH  TRUJA.  Ref.  TORNARSE  AIGUA 
POLL. 

UN  PORCH  GROS  NE  PORTA  UN  ALTRE  AL  COS.  Ref. 
MES  CAGA  UN  BOU,  etc. 

PORCHS  (Cova  deis).  Espeleo.  Co va  de  Tilla  de  Ma- 
llorca, a  les  Balears,  part.  jud.  d'  Inca,  terme  de  Po- 
llenga.  ||  El  meleix  nom  se  dona  a  una  cova  del  ter- 
me de  Benifallet. 

PORC1NGLES.  Geog.  Caseriu  agregat  a  Caneján, 
prov.  de  Lleida. 

PORCIÓ.  f.  La  part  o  quantitat  petita  que  's  pren 
d'  un'  altra  de  mes  grossa.  Porción.  ||  En  algunes 
iglesies,  la  part  que  's  dona  pera  'ls  aliments.  Ra- 
ción, porción.  ||  Part  igual.  Parte  igual.  ||  PlTANCA, 
RACCió. 

PORCIÓ  CONGRUA.  La  que  *s  dona  al  eclesiástich 
que  té  cura  d'  animes  y  no  percebeix  els  delmes  per 
estar  units  a  alguna  comunitat  o  dignitat,  o  per  es- 
tar sectilarisats.  Porción  congrua. 

PORCIONER.  m.  Qui  té  dret  a  alguna  porció.  Por- 
clonista.  ||  A  la  catedral  de  Vich  s'  anomeneu  aixís 
els  prebendats  que  teñen  raccióa  la  catedral.  Racio- 
nero. 

PORCIONETA.  f.  dim.  Porcloncica,  porcioncilla. 

PORCIONISTA.  f.   PENSIONISTA. 

PORCIÚNCULA.  f.  Indulgencia  que  's  guanya  a 
les  iglesies  de  1'  ordre  de  Sant  Francesch  el  día  2  de 
Agost;  se  diu  aixís  perqué  la  seua  primera  concessió 
va  ésser  al  convent  de  Nostra  Senyora  deis  Angels  a 
Porciúncula.  Porciúncula. 

PORCOT,  A.  adj.  desp.  Molt  porch. 

POREGÓS,  A.  ad;.  PLORAIRE. 

PORER.  m.  PODER. 

PORFÍA,  f.  Comanda,  disputa  obstinada.  Porfía.  ¡| 
Tema,  terquetat.  Porfía.  ||  Repetició  continuada  de 
alguna  cosa.  Porfía.  ||  Importuuitat  pea  lograr  al- 
guna  cosa.  ||  PERFIDIA. 

A  PORFÍA,  m.  adv.  Qui  mes  pot,  a  competencia.  A 
porfía. 

LA  PORFÍA  MATA  LA  CAgA.  Ref.  LA  PERFIDIA  MATA 
LA  CAQA. 

PORFIADAMENT.  adv.  m.  Obstinadament.  Por- 
fiadamente, tenazmente,  obstinadamente. 

PORFIADÍSS1M,  A.  adj.  sup.  Molt  porfiat.  Porfia- 
dísimo. 

PORFIADÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Porfiadísi- 
mamente. 

PORFIADOR,  A.  s.  Qui  porfía.  Porfiador. 

PORFIAR,  v.  n.  Disputar,  altercar  obstinadament. 
Porfiar.  ||  Insistir,  continuar  repetidament  alguna 
cosa.  Porfiar.  ||  Importunar,  fer  instancia.  Porfiar. 

PORFIAR,  MES  NO  APOSTAR.  Ref.  Ab  que  s'  ensenya 
que  de  dos  mals  s'  eviti  el  mes  gros.  Porfiar,  mas  no 
apostar. 

PORFIAT,  DA.  p.  p.  Porfiado.  ||  adj.  PERFIDIÓS, 
OBSTINAT. 

PORFÍDICH,  CA.  adj.  Min.  Lo  que  conté  pórfit. 
Porfídico,  porfidítico. 


PORFIDITA.  f.  Min.  Pedra  que  sembla  pórfit.  Por- 
fidita. 

PÓRFIR.  m.  Min.  Mena  de  roca  composta  de  pe- 
dra foguera  y  de  crestalls  d'  altres  minerals.  Gene- 
ralment  és  obscur,  pero  n'  hi  ha  de  diferents  colors. 
Pórfido. 

PORFIRI.  n.  p.  Porfirio. 

PORFIRlA,  NA.  adj.  Nom  que  també  's  dona  ais 
arrians.  Porfiriano. 

PORFIRISAR.  v.  a.  Polir  les  pedrés  fent  que  sein- 
blin  pórfir.  ||  POLVERISAR. 

PORFIRITA.  f.  Mena  de  pórfir. 

PÓRFIT.  m.  Min.  Roca  eruptiva  molt  dura,  com- 
posta de  quarg,  feldespat  y  vaiis  altres  minerals;  n'hi 
ha  de  molts  colors.  Pórfido.  ||  pórfir. 

PORGA,  f.  PURGA. 

PORGAD!?,  A.  adj.  Que  fa  de  bon  porgar. 

PORGADER.  m.  PORGADOR. 

PORGADOR.  m.  Ant.  (¡arbell.  ||  Instrument  o  eina 
a  manera  de  lluna,  format  d'  un  riscle  ab  una  tela 
metálica,  de  cuiro  o  de  teixit,  ab  obertures  molt  es- 
tretes,  pera  porgar  els  grans  y  les  farines.  Cerne- 
dor, criba.  ||  cedáq. 

PORGADURA.  f.  y 

PORGADURES.  f.  pl.  y 

PORGAMENT.  m.  GARBELLAMENT  ||  pl.  El  desper- 
dici  deis  gran>  garbellats.  Acribadura,  aechadura, 
granzas,  suelos. 

PORGAR.  V.  a.  Ant.  GARBELLAR.  ||  PURGAR. 

PORGARÍES.  f.  pl.  Ant.  BATEIG.  ||  PORGADURES. 
,     PORGARSE,  v.  r.  PURGARSE. 

PORGATORI.  m.  Ant.  PURGATORI. 

PORGE.  m.  Ter.  PORTXO. 

PORGUERES.  f.  pl.  Ant.  ESPORGARÍES.  ||  PORGA- 
DURES. 

FER  LES  PORGUERES  GRASSES.  fr.  DE  QUIN  PÁ  FA  RO- 
SEGONS. 

PORICA.  adj.  Covart,  espantat.  Medroso. 

PORICAR.  v.  n.  PLORICAR. 

PORICÓS,  A.  adj.  PLORICÓS. 

PORITAT.  f.  PUR1TAT. 

PORJADA.  f.  PORTXADA. 

PORMENOR,  m.  adv.  PERMENOR.  ||  A  la  menuda. 
Pormenor. 

PORNOCRACIA.  f  Influencia  de  les  cortesanes  en 
el  govern.  Pornocracia. 

PORNÓGRAF.  s.  y  adj.  Autor  d'  una  pornografía  o 
aficionat  a  coses  pornográfiques.  Pornógrafo. 

PORNOGRAFÍA,  f.  Tractat  sobre  la  prostitució. 
Pornografía.  ||  Tota  cosa  immoral  que  's  relacioni 
ab  la  prostitució.  Pornografía. 

PORNOGRÁFICAMENT.  adv.  D'  una  manera  por- 
nográfica. 

PORNOGRAFICH,  CA.  adj.  Propi  o  relatiu  a  la 
pornografía.  Pornográfico. 

PORO.  ni.  Foradet  imperceptible  del  eos  per 
ont  s'  exhalen  y  absorbeixen  els  humors  y  vapors. 
Poro. 

PORO.  conj.  PERO. 

POROCELE.  m.  Mecí.  Mena  de  trencadura  ab  en- 
duriment  del  sach  hemiari.  Porocele. 

PORONFALIA.  f.  Med.  Trencadura  melical  com- 
plicada ab  callositats.  Poronfalia. 

PORONFÁLICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  sem- 
blant  a  la  poronfalia.  Poronfálico. 

POROS,  A.  adj.  Lo  que  té  poros.  Poroso. 

POROSITAT.  f.  Conjunt  deis  poros  del  eos.  Poro- 
sidad. ||  Fis.  Propietat  general  a  tots  els  cossos.  Po- 
rosidad. 


558 


POR 


PORR 


Porpita 


purar. 


PORPITA.  f.  Zool.  Mena  d'acólefis  format  per  les 
niedusses  y  caracterisats  per  la  seua  bufeta  hidrostá- 
tíca  com  un  disch  eixafat,  que  sobrepuja  ais  pólips, 
de  color  molt  viu.   Se  trova 
al  Mediterrani.  Porpita. 
PÓRPORA.  f.  y 
PORPRA.  f.  Tintvermell 
que's  trova  dins  de  certs  ca- 
ragols  de  mar.  Púrpura.  || 
El  caragolt  ont  se   trova 
aquest  color.  Púrpura.  ||  La 
roba  tenyida  ab  aquest  co- 
lor. Púrpura 

tenyir  DE  PORPRA.    Pur- 
purar. 

VESTIR   DE    PORPRA.    Pur- 
LO  QU'  ÉS  DE  COLOR  DE  PORPRA.  Purpúreo. 
PORPRAL.  adj.  Lo  referent  a  la  porpra  y  ais  seus 
significáis,  com  a  símbol  de  gerarquía.  |]  Verniellench, 
enees,  roig.   Encarnado. 

PORPRAT.  adj.  Calificatiu  que  's  dona  ais  carde- 
nals.  Purpurado. 

PORPREJAR.  v.  a.  Pintar  de  color  de  porpra  al- 
guna cosa.  Dar  el  color  de  la  púrpura. 

PORPRES.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  escro- 
fulariacies,  semblanta  a  la  blenera.  Verbasco. 

PORPROR.  f.  Lo  que  tira  a  color   de  porpra.  Co- 
lor de  púrpura. 
PORPRÓS,  A.  adj.  Que  conté  porpra;  porprat. 
PORQUEIROL,  A.  m.  y  f.  Noi  que  gu  irda  porchs. 
PORQUEIG.  ni.  Acte  y  efecte  de  porquejar.  Por- 
queo. 

PORQUFJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  porqueja. 
PORQUEJAR.  v.    a.    Fer   porqueríes;    embrutar  lo 
qu'  és  net.  ||  Remenar  quelcoin  curios  ab  els  dits.  En- 
suciar. ||  En    lo    moral,    agraviar    repetidament.    In- 
sultar. 

PORQUEJAT.    p 
accepcions. 

PORQUER,  A.  ni.  y  f 
PORQUERES.    Geog. 


p.   de   porquejar   ab    totes    ses 


PORCATER. 

Poblé  de  la  prov.,    bisb.    y 
part.  jud.  de  Girona;  és  a  la  vora  de  1'  estany  de  Ba- 

nyoles  y  és  cap 
del  dist.  muni- 
cipal format 
per  ell  y  "ls  po- 
bles  de  Mata, 
Merlant,  Miá - 
negues,  Pujar- 
nol  y  Usall.  Té 
954 hab. 

HA  ANAT  A 
APENDRE  DE 
MODOS  A  POR- 
QUERES. fr.  Se 
diu  d' a  q  u  el  1 
que  no  té  mo- 
dos. Mal  edu- 
cado. 

PO  RQUE- 
RÍA.  f.  Bruti- 
cia.  immondi- 
cia.  Porquería. 
||  Acció  inde- 
centa  o  porca. 
Cochinada, 
porquería.  || 
[|    Cosa  de  poch 


Porquores  (latxada  de  Santa  María) 


Grossería,  desatenció.  Porquería. 
valor.  Porquería.  ||  LLUFA,  Pet. 

PORQUERICES.  Geog.   Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Argensola,  prov.  de  Barcelona. 

PORQUEROL,  A.  m.  y  f.  PORCATER. 

PORQUET.  m.  dim.  PORCellet.  ||  Se  diu  per  des- 
preci  d'  alguna  persona.  Cochino,  porquezuelo. 


PORQUET  DE  SANT  ANTONI.  fr.  Mena  d'  insecte  que 
se  cría  ais  fenis.  ||  Altre  que  's  cría  a  les  flors.  Puer- 
ca, insecto. 

PORQUETER,  A.  m.  y  f.  PORQUEROL. 
PORQUEYROL,  A.  m.  y  f.  PORQUEROL. 
PORQUÍ,  NA.  adj.  Lo  referent  ais  porchs,  com  raga 
porquina,  bestiar  porquí. 

PORRA,  f.  Maga  de  fusta  o  bastó  que  fa  '1  cap 
gros  y  rodó.  Porra  ||  Maga  que  servía  d'  arma  ofen- 
siva. Porra.  ||  1  isignia  que  porten  els  porrers  o  por- 
ters  de  maca.  Maza.  ||  La  culata  o  part  mes  grossa 
del  taco  de  billar.  Maceta.  ||  Molestia,  cosa  pesada. 
Porrería.  ||  L'  extrem  mes  abultat  d'  una  branca  se- 
parada de  T  arbre.  Cepejón.  ||  Desmanyotat,  pesat, 
que  s'  embraga  ab  lo  que  fa.  Pelmazo,  pechón,  pan- 
filo, flemático,  flemudo,  moledor,  pelma,  mosca, 
majagranzas,  zorrero,  molino,  sapo,  zopo. 

AGUANTAR  LA  PORRA,  fr.  Met.  Aguantar,  soportar, 
sofrír  algún  mal  ab  paciencia.  Sufrir,  tolerar. 

FER  PORRA,  fr  Pararse  sense  volguer  o  poguer  pas- 
sar  endevant  en  alguna  cosa.  Hacer  porra.  ||  ERRAR 
EL  COP. 

TORNARSE  PORRA,  fr.  Ferse  pesat,  molest.  Aporra- 
tarse. 

PORRADA,  f.  aum.  Porra  grossa.  ||  Bot.  Planta  de 
la  fam.  de  les  liliacies  que  's  cría   ais  erms;  té  les 
arrels  tuberculoses,  la  cama  dreta,  rodona  y  llisa,  y 
les  flors,  que  son  blanques,  al 
capdemunt;  les  tulles  son  Mar- 
gues, primes  y  d'un  vert  lluent. 
Gamón. 

PORRACA  ( Illeta  de  la). 
hidrog.  Illeta  de  la  badía  de 
Palma  (Mallorca). 

PORRADA,  f.  Cop  de  porra, 
cop  de  bastó.  ||  Cop  fort  que 
dona  qualsevol  cosa  contra 
un'  altra.  Porrazo,  porrada, 
mazada. 

PORRAT.  m.  Fira  o  mercat 
de  coses  comestibles.  Mercado. 
PORRER.  m.  Macer,  qui  por- 
ta porra.  Macero. 

PORRER   DE    CATEDRAL.     El 
ministre  que    per    ceremonia 
acompanya   ab    una  porra    ais 
que  celebren   els  oficis  dívins   ab  solemnitat.  Per- 
tiguero 

EMPLEU  DE  PORRER  DE  CATEDRAL.  Pertigueria. 

PORRERA.   Geog.  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.   de  Falcet; 
és  a  la  vora  del   barranch  de 
Sant  Antón    y   té  1,232  habl- 
tants. 

PORRERENCH,  CA.  adj.  Na- 
tural o  propi  de  Porrera. 

PORR  ERES.  Geog.  Vila  de 
Tilla  y  bisb.  de  Mallorca,  par- 
tit  jud.  de  Manacor;  és  al  mitg 
de  Tilla,  té  estació  de  F.-C.  y 
4,967  hab. 

PORRERÍA,  f.  Met.  fam.  Mo- 
lestia; triganga  que  la  causa. 
Porrería,  pelmacería. 

MANTEN1R  ALGUNA  PORRERÍA, 
ciencia  alguna  molestia. 

PORRETA,  f.  La  cama  o  fulles  dolentes  del  all, 
porro,  etc.  Porreta.  ||  dim.  de  porra.  Porrilla.  ||  Vet. 
Tumor  dur  que  's  forma  a  la  juntura  inimediata  a  la 
pota  de  les  cavalcadures  privantleshi  '1  moviment. 
Porrilla. 

PORRINA,  f.  Mena  de  porro. 

PORRO,  ni.  Mena  de   ceba,  encara  que  no  forma 


Porrer  de  la  catedral 
de  Barcelona 


Segell  de  Porrera 
fr.  Aguantar  ab  pa- 


POR 


POR 


559 


cabega  com  ella,  de  la  que  's  diferencia  en  el  gnst, 
qu'  es  molt  niés  desagradable  que  '1  de  la  ceba  y  no 
cou.  Puerro. 

PORRO  SELVATGE  O  DE  VI- 
NYA.  Mena  de  porro  que  's 
cría  a  les  vinyes  y  oliverars; 
la  gent  del  camp  se  '1  n  enja 
en  lloch  del  deis  horts.  Porro 
silvestre  ó  salvaje. 

PORRO,  m.  Vas  de  vidre 
ab  dos  brochs;  1'  un  ampie, 
per  ont  s'hi  posa  '1  líquit,  y 
l'altre  molt  mes  estret,  pera 
benre.   Porrón  y  penadilla. 


Porro 


Porro  modem 


penado '1  que  fa  M  raig  prim.  ||  pitxell  ||  Citra  o  pin- 
ta pera  treure  v¡.  Piporro.  ||  Cetrill.  ||  Meitadella, 
certa  mesura  que  fa  quatre  petricons.  Porrón,  mi- 

tadella. 

PORRONA.  f.  Porro  gros. 

Porrón  grande. 


Porro  anlich 


Porrona 


PORRONADA.  f.  Tot  el  líquit  que  cap  en  un  po- 
rro. ||  Molts  porrons  o  porros.  ||  Cop  de  porro  o  porro. 

PORRONAIRE.  Com.  Qui  fabrica  o  ven  porrons. 
||  Qui  li  agrada  beure  ab  porro. 

PORRONER,  A.  m.  y  f.  PORRONAIRE. 

PORRONET.  m.  dim.  Porro  petit  pera  beure  1¡- 
cors  dolgos  o  forts.  ||  PETRICÓ. 

PORRONS  (Illot  deis).  Hidrog.  Illot  de  la  costa 
de  tramontana  de  Pilla  de  Menorca. 

PORSAVAN.  m.  Ant.  REÍ  D'  ARMES. 

PORT.  m.  Modo  d'  aportarse.  Porte.  ||  La  decencia 
o  lluiment  ab  que  's  vesteix  o  's  tracta  alguna  per- 
sona o  lo  contrari.  Porte.  ||  Capacitat  d'una  embar- 
cació.  Porte.  ||  Acció  de  portar.  ||  pl.  Lo  preu  que  's 
paga  pera  portar  alguna  cosa.  Portes. 

PORT.  ni.  Lloch  del  mar  segur  y  defensat  deis 
vents,  ont  hi  poden  entrar  les  naus.  Puerto.  ||  Met. 
Amparo,  auxili,  refugi.  Puerto.  I|  Pas  estret  entre 
dues  montanyes.  Garganta,  puerto.  ||  Boca  de  riu. 
Desembocadura  de  un  río. 

PORT  fet  DE  mans.  Lo  port  de  mar  fet  de  má  de 
home.  Puerto  artificial. 

PORT  FRANCH.  Aquell  en  que  hi  entren  y  ixen  les 
naus  de  qualsevulla  nació  sense  pagar  drets  ni  ells 
ni  llurs  merca.Jeríes,  mentres  no  les  introdueixin  al 
país.  Puerto  franco. 

A  L'ALTRA  PART  DELS  PORTS.  Lo  qu' es  de  T  al- 
tre  costat  de  les  montanyes.  Ultrapuertos,  ultra- 
montano. 

PENDRE  PORT.  fr.  Entrarhi.  Tomar  puerto,  aportar. 


PORT-BOU.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Qirona,  part.  jud.  de  Figueres;  es  una  població  que 
s'ha  format  desde  la  inauguració  del  ferrocarril  de 
Barcelona  a  Franga.  Es  a  la  vora  del  mar,  té  aduana, 
estació  de  F.-C,  una  bonica  iglesia  y  2,553  hab.  ||  — 
del  COMTE.  Orog.  Collada,  propera  a  la  serra  del 
Cadí,  sota  quin  coll  a  la  banda  del  Mitjorn  té  les 
seues  fonts  el  riu  Cardoner.  ||  —  FANGOS.  Htdrog. 
Port  de  mar  natural  que  hi  ha  a  llevant  de  la  desem- 
bocadura del  Ebre,  que  antiga- 
ment  servía  de  refugi  a  les  es- 
quadres  catalanes  ||  —DE  LA  SEL- 
VA. Geog.  Poblé  de  la  prov.  y 
bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Fi- 
gueres; és  a  la  vora  del  mar  y 
té  1,492  hab.  ||  —  llioat.  Caseriu 
de  pescadors  del  terme  de  Cada- 
qués,  provincia  de  Girona.  j|  — 
MAJOR.  Hidrog.  Port  del  N.E.  de 
Tilla  de  Mallorca,  entre 'ls  caps 
de  Menorca  y  de  Ferrutx,  dins 
de  la  baclía  d' Alcudia.  ||  —MENOR. 
Port  del  N.E.  de  Tilla  de  Mallorca,  dins  de  la  badía 
d'Alcudia,  entre  Ms  caps  Formentor  y  Pinar.  ||  —PE- 
TRA. Port  de  la  costa  llevantina  de  Mallorca,  a  mit- 
jorn de  Port-Colom.  |¡  —  ROIG  (PUNTA  DE».  Punta  de 
la  costa  mitjornina  de  Tilla  d'Ibiga,  Balears. 

PORTA,  f.  Entrada,  obertura  o  portal  que  's  fa  a 
la  paret  pera  entrar  o  eixir  d'  algún  lloch.  Puerta.  || 
Obertura  per  la  qual  s' entra  o  ix  ci'  algún  paratge. 
Puerta.  ||  La  pega  feta  de  fusta  que  clavada  ab  gol- 


Segell  de 
Port  de  la  Selva 


Porla  plafonada  de  La  Pallaresa 

fos  tapa  la  entrada  o  eixida.  Puerta.  ||  Met.  Camí, 
principi,  introducció.  Puerta.  ||  La  cort  del  empera- 
dor deis  turchs.  Puerta,  porta. 

PORTA  ACALADIQA.  Ant.  y 

PORTA  COLADICA.  Porta  petita  composta  de  dos 
o  mes  taulons  grossos  assegurats  ab  fustes  o  barres 
de  ferro  ais  cañáis  o  portells  de  les  preses  del  rius, 
pera  aturar  o  deixar  passar  les  aigues  pujantla  o 
abaixantla.  Compuerta. 

PORTA  COTXERA  O  DE  COTXERÍA.  La  de  les  COtxe- 
rfes,  y  metafóricament  la  qu'  és  molt  gran.  Puerta 
cochera. 

PORTA  del  derrera.  La  segona  o  excusada  d'unn 
casa.  Puerta  trasera. 


560 


POR 


POR 


PORTA  falsa.  La  qu'es  amagada.  Puerta  falsa,  se- 
crela  ó  accesoria,  postigo.  ||  Met.  fam.  Lo  cés.  Puerta 
trasera,  falsa. 
PORTA  FÉRRICA.  La  de  ferro.  Puerta  de  hierro. 
PORTA  finestrera.   La  de  la  mida  de  les  finestres 
o  vidrieres  que  's  posa  per  la  part  de  fora  pera  nía- 
jor  íesguart  d'  aquelles.  Contraventana, puertaventana. 
PORTA  FRANCA.   La  entrada   o  eixi.la  lliure  que  's 
concedeix  a  tots,  sense  excluir  a  ningú  deis  que  po- 
ciíen  tindre  impediment  pera  entrar  o  eixir.  Puerta 
franca. 

AGAFAR  LA  PORTA  O  'l  CAMÍ  DE  LA  PORTA,  ir.  Fam. 
Anarsen.  Tomar,  coger  la  puerta. 

AJUSTAR  LA  PORTA,  fr.  Girarla  cap  ahont  se  tanca. 
Entornar. 

A  L'ALTRA  PORTA,  QU' AQUESTA  NO  S' OBRE.  Expr. 
Ab  que  's  despedeix  a  algú  no  volentli  concedir  lo 
que  demana.  A  otra  puerta,  que  ésta  no  se  abre. 

A  LES  PORTES  DE  LA  MORT.  ni.  adv.  Ab  proxiniitat 
a  la  mort.  A  las  puertas  de  la  muerte. 

ANAR  DE  PORTA  EN  PORTA,  O  CAPTANT  DE  PORTA 
en  PORTA,  fr.  Demanar  caritat  de  porta  en  porta. 
Pordiosear. 

A  PORTES  TANCADES  EL  DIABLE  SE  'N  TORNA.  Ref. 
Ensenya  '1  cuidado  que  's  deu  tindre  en  evitar  les 
males  accions.  A  puerta  cerrada  el  diablo  se  vuelve. 

barrar  LA  PORTA,  fr.  Tancarla  ab  barra.  Atran- 
car, trancar. 

CLAVAR  LA  PORTA  PÉLS  MORROS,  fr.  Fam.  PEGAR  LA 
POK'TA  PER  LA  CARA. 

DE  PORTA  EN  PORTA,  m.  adv.  Captant.  De  puerta 
en  puerta. 

D1TXOSA  LA  PORTA  EN  QUE  HI  PASSA  UNA  MOQA 
MORTA.  Ref.  Que  s'aplica  a  la  casa  ont  mor  alguna 
iioia,  perqué  no  cal  donarli  dot  y  no  será  mal  casada. 
Bendita  sea  la  puerta  por  do  sale  la  hija  muerta, 

DONAR  LA  PORTA  PELS  ULLS.  fr.  PEGAR  LA  PORTA 
PER  LA  CARA. 

ESTAR  O  PICAR  A  LA  PORTA,  fr.  Met.  Estar  molt  pró- 
xima a  succeir  alguna  cosa.  Estar  á  la  puerta. 

FER  ANAR  PER  PORTES,  fr.  Deixar  a  algú  a  la  suma 
necessitat  y  miseria.  Echar  ó  poner  por  puertas. 

LO  DERRER  TANCA  LA  porta.  Loe.  fam.  Que  's  diu 
de  qui  s'apressura  y  perfidia  pera  fer  una  cosa  abans 
que  un  altra.  Puto  el  postre,  sarna  para  el  postrero; 
al  postrero  muerde  el  perro. 

MIRAR  derrera  LA  PORTA,  fr.  Ferse  cárrech  de  les 
conseqüencies.  Mirar  más  allá,  adelante,  ó  para  en 
adelante. 

MITGES  PORTES.  Hojas. 

OBRIR  LA  PORTA,  fr.  Anarsen.  Coger  la  puerta. 
PEGAR  O  FER  PETAR  LA  PORTA  PER  LA  CARA  O  PELS 
B1GOTIS.   fr.  Met.  Desairar  a  alaú  quan  vol  entrar  a 
algún  lloch.  Dar  con  la  puerta  en  la  cara,  en  los  ojos, 
en  los  hocicos  ó  en  las  narices. 

PER  PORTES,  m.  adv.  Ab  tanta  necessitat  y  pobre- 
sa  qu'es  necessari  demanar  caritat.  Por  puertas. 
POSAR  PER  PORTES,  fr.  FER  ANAR  PER  PORTES. 
QUAN  SE  TANCA  UNA  PORTA  SE  N'  OBRE  UN  ALTRA. 
Ref.  Ab  que  's  consola  en  les  desgracies;  puig  derre- 
ra d' un  succés  fatal  y  desgraciat  ne  sol  vindre  un 
altre  de  felíc.  y  favorable.  Cuando  una  puerta  se  cie- 
rra, ciento  se  abren. 

segona  PORTA.  La  que  divideix  la  entrada  de  la 
casa  de  lo  demés.  Contrapuerta,  portón. 

tancar  LA  PORTA,  fr.  Qu'  ademes  del  sentit  recte 
significa  negarse  a  fer  alguna  cosa.  Cerrar  la  puerta. 
TANCÁRSELI  A  ALGÚ  TOTES  LES  PORTES,  fr.  Faltarli 
tots  els  recursos.  Cerrarse  todas  las  puertas. 

PORTA  OTOMANA  O  SUBLIM  PORTA.  L'  Imperi  OtO- 
niá,  Turquía. 

tirar  les  PORTES  A  TERRA,  fr.  Picar  molt  a  les 
portes.  Llamar  recio. 

TIRAR  PER  portes,  fr.  Arruinar,  Henear  a  perdre  a 
algú.  Arruinar,  echar  á  perder. 

trucar  A  la  porta,  fr.  Donar  pichs  a  la  porta. 
Llamar  á  ¡a  puerta,  dar  aldabadas. 


PORTA  Y  MARGARIT  (Pasqual).  Biog.  Mestre 
de  primera  ensenyan?a  y  llicenciat  en  filosofía  y  lie- 
tres,  que  va  travallar  ab  zel  a  favor  de  la  instrucció, 
havent  tingut  collegi  establerta  Barcelona  pels  anys 
de  1869.  Entre  les  senes  obres  bastant  ben  concep- 
tuades,  s'ha  de  fer  esment  de  la  seua  Historia  Uni- 
versal. Va  dirigir  molts  anys  el  Collegi  Peninsular. 

PORTA-CELI.  Geog.  Antich  monastir  del  part.  jud. 
de  Sagunt,  prov.  de  Valencia. 

PORTA.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Sallagossa,  bis- 
bat  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  a  la  vora  del  riu  Carol  y  té  402  hab. 

PORTA  AMARRES,  f.  Mar.  Cilindre  de  fusta  que 
serveix  pera  tancar  una  corda  arrotllada  a  un  rodet 
perllongat  que  's  lienta  per  medi  d'  un  cañó,  pera  es- 
tablir  comunicado  entre  dos  barcos,  o  be  entre  un 
barco  y  la  térra,  servint  pera  el  salvament  deis 
náufrachs. 

PORTA  RECLAM.  Ter.  Blanés.  Baix-porta  que 
comunica  de  la  cambra  a  la  bodega. 

PORTA  TALLES.  Joch  de  moviment  al  teler  de  má. 

PORTABANDERA,  f.  Mil.  Cinturó  ab  una  bossa, 
ont  s'hi  fica  y  apoia  la  virolla  de  la  bandera.  Porta- 
bandera. ||  Aquell  que  porta  la  bandera.  Portaban- 
dera. 

PORTABLE,  adj.  Que  's  pot  portar. 

PORTACARRABINA.  f.  Bossa  de  baqueta  penja- 
da  de  la  sella,  ont  s'  lii  assegura  la  boca  de  la  carra- 
bina.  Portacarabina. 

PORTACARTUTXOS.  m.  Cartuchera. 

PORTACREU.  m.  Qui  porta  la  creu.  Crucero. 

PORTACA.  f.  aum.  Porta  gran. 

PORTADA,  f.  La  primera  plana  deis  lllbres,  que 
compren  el  títol,  el  nom  del  autor  y  1' any  de  la  im- 


portada del  monastir  de  Ripoll 

pressió.  Portada.  ||  pl.  PACOTILLA.  ||  Frontispici  d1  un 
edifici;  porta  principal  y  ornaments  al  seu  voltant. 
Portada. 

PORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  porta.  Portador,  lle- 
vador, traedor. 

PORTADORA,  f.  Eina 
pera  portar  la  verenia  y 
altres  coses  ab  cavalca- 
dures.  Aportadera,  por- 
tadera, comporta.  ||  Apa- 
rell  de  fusta  pera  trans- 
portar aigua.  Portadera. 

PORTAENCENSER. 
m.  Qui  porta  l'encenser. 
Turiferario.  Portadora 

PORTAESTANDART. 
m.  Mil.  Oficial  destinat  a  portar  1'  estandart  d  un 
regimentde  cavalleria.  Portaestandarte. 


POR 


POR 


551 


PORTAESTREB.  m.  Corretja  qu'  aguanta  'ls  es- 
trebs.  Portaestribo. 

PORTAFUSELL.  m.  Corretja  assegurada  a  dues 
anelletes  del  fusell  pera  durlo  a  la  espatlla.  Porta- 
fusil. 

PORTAGUIÓ.  ni.  Oficial  que  guía  ais  dragons. 
PORTAL,  ni.    Porta,  entrada.   Portal,   puerta.  I! 
Porxada  o  Uoch  cobert  que  sol  haverhi  a  algunes  pla- 
ces pera  passejarshi.  Portal.  ||  Entrada  de  població. 
PORTAL  (Pau).  Biog. 
Remarcable  cirurgiá  de  les 
derreries  del  sigleXVH.  Va 
néixer  a  Montpeller  y  va 
morir  a  París  en   1703.   Va 
publicar  alguns  travalls 
de  la    especialitat   a   que 
s'  havía  dedicat,  1'  estudi 
de  l'obstetricia. 

PÓRTALA?,  f.  aum. 
Portal  gran. 

PORTALADA,  f.  POR- 
TA, PORTAL.  ||  Frontispici 
o  adorno  d'  arquitectura. 
Portada. 

LA  BONA  PORTALADA 
HONRA  A  LA  CASA.  Ref.  Se 
sol  dir  en  sentit  literal,  y 
figurat  a  qui  té  la  boca 
gran.  La  buena  portada 
honra  la  casa. 

PORTALER.  m.  Guar- 
da de  portal.  Portalero.  || 
Lo  qui  ais  portáis  cobra 
els  drets  o  registra  lo  que 
hi  entren.  Portalero. 

PORTALERA.f.  La  por- 
ta o  entrada  deis  cotxes. 
Portezuela.  ||  pl.  Les  fines- 
tres  que  teñen  les  naus  pe- 
ra posarhi'ls  canons.  Por- 
tañolas. 

PORTALET.  m.  Porta- 
lejo.  I!  Portal  secundari  de 
una  població  amurallada.  Portalete. 

PORTALIS  (Joseph  María,  comte  de).  Biog.  Ad- 
vocat  y  polftkh,  nascut  al  mitjorn  de  Franca,  a  Aix, 
1'  any  1778  y  mort  ais  vui- 
tanta  de  la  seua  etat.  Va  per- 
tanyer  desde  1800  al  eos  di- 
ploiuátich,  essent  cinch  anys 
després  secretari  de  cuites, 
en  1810  conseller  d'Estat,  en 
1819  par  de  Franca,  guarda- 
segells  en  el  ministeri  Mar- 
tignac,  Ministre  de  Negocis 
extrangers  péls  anys  1828  y 
1829,  y  després  president  del 
Tribunal  de  casació  y  sena- 
dor del  Imperi,  nomenat  per 
1'  emperador  Napoleó  III. 

PÓRTALO,   ni.   Náut.  El 
paratge  per  ont  s' entra  a  la 
ñau,  qu'es  al  mitg  del  costat.  Portalón. 

PORTALS.  Geog.  Aldea  de  la  costa  ponentina  de 
la  badía  de  Palma,  illa  de  Mallorca. 

PORTALLIBRES.  m.  Agafador  de  metall  o  de  co- 
rretja pera  dur  els  llíbres.  Portalibros. 

PORTALLIMES.  m.  Eina  semblant  a  una  forqueta 
de  bastanta  magnitut,  ab  maneen  y  quines  branques 
paraleles  y  properes  se  separen  pera  subgectar  en 
tota  la  seua  Margaría  la  llima,  per  medi  de  tornets 
de  pressió.  Portalimas. 

PORTÁM.  m.  Náut.  El  conjunt  de  totes  les  portes 
d'un  vaixell.  Portería. 
DIC.  cat.  —  v.  II. —  71. 


Porlal  antich  de  la  casa  de 
la  ciutat  a  Barcelona 


Joseph  M.a,  comte 
de  Fortalis 


PORTAMANTES.  m.  Aparell  pera  portar  mantés. 

PORTAMANTEU.  m.  Mena  de  maleta  de  fácil  us. 
Portamanteo. 

PORTAMENJAR.  ni.  FIAMBRERA. 

PORTAMENT.  ni.  La  obra  de  portar.  Llevada, 
traída,  traedura,  tracción.  ||  Procediment,  modo  de 
procedir  o  portarse.  Porte. 

PORTAM1TRA.  ni.  Mitrar,  bisbe. 

PORTAMONEDES.  m.  Bosseta  ont  s'hi  sol  posar 
diner.  Portamoneda,  portamonedas. 

PORTANARI.  m.  Med.  Budell  intermediar!  y  infe- 
rior per  ont  la  primera  cocció  deis  aliments  passa  al 
budell  primer.  Portanario. 

PORTANOVES.  ni.  y  f.  Qui  te  gust  en  portar  no- 
ves. Chismoso,  cuentista,  correvedile,  soplón, 
fuelle,  oreja. 

PORTANT.  p.  a.  Llevadero.  II  Marxa  imperfecta 
deis  cavalls,  etc.,  pas  apressat,  semblant  al  pas 
castellá.  Portante.  ||  Qui  porta  alguna  cosa,  com  els 
portants  del  tavernacle,  etc. 

PENDRE  'L  PORTANT.  fr.  Met.  TOCAR  EL  TROT. 

PORTANTVEL'S.  m.  Qui  té  algún  carreen  en  lloch 
d'un  altre.  Vicegerente,  y  portanvoces,  prov.  Arag. 
II    PORTAVEU. 

PORTANYA  (Agusti).  Biog.  Esculptor  valencia 
del  sigle  XVIH.  L' any  1781  va  ésser  nomenat  tinent 
director  honorari  de  la  R.  Academia  de  Sant  Caries. 
En  el  museu  de  la  meteixa  corporació  existeix  un 
baix  relleu  d'en  Portanya  figurant  a  Jcsucrist  entre- 
gant  ¡es  claus  del  Paradís  a  Sant  Pere,  y  un  altre  re- 
presentant  a  Sant  Lluch  predicant. 

PORTANYOLA.  f.  Mar.  Porteta  que  s'obre  a  les 
embarcacions  de  vela  y  rems  pera  1' us  d' aquestos. 
Portañuela.  ||  Por- 
ta prac  ticada  al 
casen  de  les  em- 
barcacions de  gue- 
rra pera  disparar 
1' artillería.  Porta- 
ñola. 

PORTAPAU.  m. 
La  planxeta  de  me- 
tall ab  que's  dona 
la  pau  a  les  igle- 
sies.  Portapaz. 

PORTAPLO- 
MES.  f.  Peca  de 
metall  que's  posa 
al  cap  del  niánech 

y  en  el  qual  se  sosté '1  tremp,  per  escriure.  Porta- 
plumas. 

PORTAR,  v.  a.  Transportar,  mudar  una  cosa  d'una 
part  a  un'  altra.  Llevar,  traer.  ||  Usat  pera  denotar 
aquesta  acció,  com  dirigir  al  lloch  ont  se  trova  la 
persona  a  qui 's  diu  alguna  cosa.  Traer.  ||  Dit  de  re- 
cado, noticia,  etc.  Traer.  ||  Junt  ab  algún  particip, 
val  lo  qu'elis  signifiquen,  com:  portar estudiat.  Llevar. 
||  Tindre  sobre  sí  algún  pes  o  cárrega,  com:  el  carro 
porta  t renta  quintars.  Llevar.  ||  Menar  ab  un  o  al  seu 
carruatge,  com:  portar  un  ¡libre  a  la  butxaca,  un  ba- 
gul  al  carro,  un  recomanat  a  aquell  a  qui  va  dirigit. 
Traer.  |¡  Tindre  per  contar  algún  escrit,  especie  o 
noticia.  Traer,  rezar.  ||  Tindre  una  mare  la  criatura 
ai  seu  ventre.  Traer.  ||  Dirigir,  treure  '1  camí  a  algu- 
na part.  Llevar,  guiar.  ¡|  Dirigir  algún  negoci,  de- 
pendencia, assumpte.  Traer,  manejar.  ||  Usar  alguna 
cosa  de  vestir,  com:  calcat,  capa,  etc.  Traer,  llevar. 
||  Menar  alguna  cosa  pera  servei,  us  o  adorno,  com: 
la  espasa,  7  bastó,  etc.  Llevar,  traer.  ||  Menar  algu- 
na cosa  per  us,  servei  o  conveniencia,  com:  el  viat- 
jant  un  cotxe,  catre,  etc.  Traer  consigo.  ||  Sofrir, 
tolerar,  com:  portar  cops.  Llevar.  ||  Induir  a  algú  ab 
raons,  persuassions,  promeses,  etc.,  a  fer  alguna 
cosa.  Traer.  ||  Causar,  ocasionar,  com:  portar  gastos, 


Portapau 


562 


POR 


POR 


disturbis,  etc.  Traer,  introducir,  acarrear.  ||  Es- 
mentar un  text,  passatge  d'algún  autor,  una  rao,  etc., 
en  coniprovació  o  per  evidencia  de  lo  que  s'  afirma  o 
persuadeix.  Traer.  II  Menar  ab  el  1,  com:  portar  molt 
séquit,  molt  equipatge.  Traer  consigo.  ||  Dirigir,  fer 
anar  en  cert  modo  alguna  cosa,  com:  portar  ab  rigor, 
prudencia,  etc.  Llevar.  ||  Llevar,  tallar,  com  la  navaja 
un  troc  de  pell.  Llevar.  ||  Introduir,  protegir  a  algú 
ab  un  altre.  Llevar.  ||  Atreure,  com  la  pedra  imán. 
Traer.  II  Professar,  tindre,  com:  portar  amor.  Profe- 
sar ||  Manejar,  com:  portar  be  la  espasa.  Traer.  || 
Cuidar,  tindre  al  seu  cárrech.  Llevar. 

NO  ME  LA  PORTARÁS  PAS  AL  MOLÍ.  fr.  Tú  me  la  pa- 
garás. 

PORTAR  A  COLL.  fr.  A  algú  o  algún  pes.  Llevar  á 
cuestas,  en  hombros.  ||  Met.  Mantindre  o  sostindre  a 
algú.  Llevar  en  hombros  ó  á  cuestas. 

portar  a  la  MÁ.  fr.  Se  diu  deis  gossos  que  porten 
la  caca.  Traer  tí  la  mano. 

PORTAR  ALGÚ  COM  VOL  A  ALGÚ  altre.  fr.  Ferli  fer 
tot  lo  qu'  ell  vol.  Traer  del  cabestro. 

PORTAR  A  PASTURAR,  fr.  Conduir  el  bestiar  al  past. 
Pastar. 

PORTAR  AVANT  O  ENDEVANT.  fr.   Met.  Prosseguir 

ab  constancia  lo  que  s'  lia  comencat.  Llevar  adelante. 

PORTAR  A   VENDRÉ.  Met.  Fam.   Aventatjar  molt  a 

algú  en  la   execució  o   comprensió  d'  alguna   cosa. 

Llevarse  en  el  pico. 

PORTAR  DE  MÁ  EN  MÁ  O  ALENTORN.  fr.  Llevar  alre- 
dedor. 

PORTAR  DEMUNT.  fr.  Sofrir  alguna  cárrega  o  pes 
pera  aliviar  a  un  altre.  Sobrellevar.  ||  Met.  Dissimu- 
lar,  suplir  lo  superior  alguns  defectes  o  descuits  deis 
seus  inferiors.  Sobrellevar. 

PORTARHO  TOT.  fr.  Cuidar  algú  tot  sol  d'  algún 
assumpte,  negoci  o  dependencia.  Llevar  en  peso. 

PORTAR  LA  CÁRREGA.  fr.  Met.  Tindre  tot  lo  travall 
d'  alguna  cosa  sens  ajuda  de  ningú.  Llevar  la  carga. 

PORTAR  LA  CACÓLA  AL  FORN.  fr.  Met.  Portar  algún 
negoci  en  que  h¡  intrevenen  alguns.  Menear  el  ajo. 

PORTAR  LES  MITGES  AL  GARRO,  fr.  Llevar  las  calzas 
arrugadas. 

PORTAR  EL  COMPTE  O  'LS  COMPTES.  fr.  Llevar  la 
cuenta. 

PORTARNE.  fr.  Arit.  Reservar  de  la  soma  d"  una  co- 
lumna una  unitat  de  cada  desena,  etc.,  pera  afegirla 
a  la  soma  de  la  columna  immediata.  Llevar. 

PORTAR  PER  DEVANT.  fr.  Entendre  abans  alguna 
cosa.  Llevar  an'es,  adelante  ó  delante. 

portar  perdut  A  ALGÚ.  fr.  Ésser  causa  de  la  seva 
ruina.  Traer  perdido  tí  alguno. 

PORTARSE,  v.  r.  Aportarse,  procedir  bé  o  mala- 
ment.  Conducirse,  portarse.  II  Procedir  bé  o  mala- 
ínent  en  el  modo  de  vestir  o  en  1'  aire  de  manejarse. 
Traerse.  ||  Qovernarse  bé  o  malament  en  alguna  de- 
pendencia o  negoci.  Portarse.  II  Deixarse  dominar  de 
alguna  passió,  com:  portarse  ab  vanagloria.  Por- 
tarse. 

PORTARSEN.  v.  r.  Dur  ab  sí.  Llevarse,  llevarse 
consigo.  ||   Cobrar,  com:  portar  sen  el  lers  d'  alguns 
fruits.  Llevar.  ||  Ésser  castiga t  o  représ.  Llevar.  || 
Dursen  ab  sí  o  en  la  seva  companyía  a  algú.  Llevar 
consigo.  ||  Pendre,  ussurpar.  Quitar,  llevar.  ||  Abatre 
ab  el  seu  impuls,  o  fer  seguir   una  cosa  a   un'  altra, 
com:  la  roca  que's  desptén  de  la  montanya  ais  arbres 
que  trova  pél  cami.  Llevar  consigo.  ||  Arrebatar,  lle- 
var, com:  portarsen  ¡a  bala  un  dil.  Llevar.  ||  Adqui- 
rir, guanyar,  com:  portarsen  els  diners  del  joch.  Lle- 
var. ||  Dursen  el  riu,  riera  o  torrent  alguna  porció  de 
térra  d'  ont  passen  o  prop  d'  ella.  Robar. 
PORTARSEN  LA  palma,  fr.  Llevar  la  palma. 
PORTARSEN  ELS  ULLS,  LA  VISTA,  fr.  Atreure  alguna 
cosa  1'  atenció  del  que  la  veu.  Llevarse  los  ojos. 

PORTARSEN  O  PORTARSEN  QUÉ  CONTAR.  Ref.  met. 
fam.  Resultarli  a  algú  dany  d' alguna  temeritat  o 
imprudencia.  Llevar  en  la  cabeza. 


PORTÁRSENHO 'L  vent.  fr.  Met.  Dit  de  les  páranles 
y  de  les  coses  Ueugeres  o  de  poca  substancia.  Lle- 
várselo el  viento  ó  el  aire. 

PORTAT,  DA.  p.  p.  Llevado,  traído  ||  Usat  per 
algún  temps,  mitg  gastat.  Usado. 

ben  O  mal  PORTAT.  fr.  Ben  o  mal  cuidat,  men- 
jat,  etc. 

PORTATGE.  m.  El  dret  que  's  paga  pél  pas  d'  al- 
gún lloch.  Portazgo,  portaje.  ||  El  lloch  ont  se  cobra 
aquest  dret.  Portazgo. 

PORTÁTIL,  adj.  Lo  que  's  pot  portar.  Portátil, 
traedizo. 

PORTAVENT.  m.  En  les  arts  y  oficis  cañó  pera 
la  ventilació.  Portavientos. 

PORTAVEU.  m  Instrument  que  s'  usa  pera  dirigir 
y  fer  arribar  els  sóns,  y  mes  comunament  la  paraula 
o  cant  a  Margues  distancies.  Portavoz.  ||  Bolletí  o 
periódich  que  publica  les  aspiracions  d'  un  partit, 
associació,  etc. 

PORTAV1ANDES.  f.  FIAMBRERA. 
PORTÉ     Geog.    Poblé    del   depart.    deis   Pirineus 
Orientáis,   bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Sallagossa; 
és  a  la  confluencia  de  la  riera  de  Fontviva  ab  el  riu 
Carol  y  té  410  hab. 

PORTEJAR.  v.  a.  Portar  d'una  banda  a  1' altre.  || 
Batre  les  portes.  ||  Entrar  y  sortir  sovint  d'  un  lloch. 
Portear. 

PORTELL.  m.  Port  petit.  ||  Obertura  que  des- 
gracia o  fá  defectuosa  una  part  d'  alguna  cosa.  Por- 
tillo. ||  Ant.  PORTELLA,  POSTICH.  ||  Obertura  que  deix 
a  la  dentadura  la  caiguda  d'  una  dent  o  caixal. 

PORTELL.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Crespiá, 
prov.  de  Girona.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló,  bis- 
bat  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Morella;  és  entre  la 
montanya  Bobalar  y  Penya  Parda 
y  té  1,123  hab.  ||  Poblé  de  la  prov. 
de  Lleida,  bisb.  de  Solsona,  part. 
judicial  de  Cervera;  és  al  N.E.  de 
aquesta  ciutat,  casi  a  la  partió  de 
la  prov.  de  Barcelona,  y  té  692 
hab.  ||  — (D' AIXEQUES).  Orog.  Pas 
a  2,074  metres  d'  altitut  al  cim 
del  torrent  de  la  Borda,  a  mitjorn 
de  Fontpedrosa,  antich  Conflent, 
depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 
||  —  (de  L'  OVELLAR).  Orog.  Al  camí  de  Vilada  a  la 
Portella,  al  Bergadá,  entre  penyals  aguts,  ovirantse 
la  Valí  de  Vilada.  ||  —  (DE  ROJA).  Orog.  Coll  del  Piri- 
neu,  entre  l'alt  Vallespir  y '1  Conflent,  depart.  deis 
Pirineus  Orientáis;  té  2,370  met.  d' altitut.  ||  —  (DEL 
OM).  Orog.  A  prop  del  collet  de  la  Portella  al  Ripo- 
llés,  avans  d'  arrivar  a  Sovelles,  al  cami  de  Ripill  a 
Alpens. 

PORTELLA.  f.  Porta  xica  que  hi  há  devegades  a 
una  altra  de  mes  gran.  Postigo,  portillo,  portalera, 
trampa.  ||  Finestra  per  ont  ix  el  cañó  a  les  embarca- 
cions.  Portañuela,  portañola,  portella.  ||  Fort.  A  les 
places  fortificades  porta  mes  peti- 
ta  que  qualsevulla  de  les  principáis 
y  mes  gran  que  un  portell.  Poter- 
na. ||  Ñáut.  Aparell  que  segons  es- 
tiga  situat  deixa  mont.ir  el  timó. 

PORTELLA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Lleida,  bisb.  d'  Urgell, 
part.  jud.  de  Balaguer;  és  a  la  vora 
del  Noguera  Ribagorcana  y  té  529 
hab.  ||  Quadra  del  terme  de  La 
Quart,  prov.  de  Barcelona.  II  — 
(COLL  DE  LA).  Orog.  Pas  del  Pi- 
rineu  a  tramontana  de  Setcases, 
prov.  de  Girona;  té  2,478  met.  d'  altitut.  ||  -(BLANCA 
D'  ANDORRA).  Orog.  Pas  de  la  frontera  llevantina  de 
Andorra,  al  cim  de  la  valí  de  Campcardós,  Cerdanya 
francesa,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  té  2,572 
met.  d'  altitut.  ||  -(BLANCA  DE  MARANGES)  Orog.  Pas 


Segell  da  Portea 


Segell  de  Portella 


POR 


POK 


563 


a  2,550  met.  d'altitut  entre  les  valls  de  Querol  y  de 
Vallbona,  al  N.O.  de  Maranges,  prov.  de  Lleida.  ||  — 
(del  CANIGÓ).  Orog.  Pas  a  2,625  met.  d'  altitut,  al 
cim  de  la  Valí  de  Comalada,  entre  1'  Alt  Vallespir 
y'l  Conflent,  al  S.E.  de  Castell,  depart.  deis  Pirineas 
Orientáis.  ||  —  (DELS  ISARTS).  Orog.  Pas  a  les  mon- 
tanyes  del  Canigó,  ont  s'  origina  la  grandiosa  valí 
de  Comalada. 

PORTELLADA  (La).  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de 
Terol,  dióc.  Se  Saragoca,  p  rt.  jud.  d' Alcanyíg;  és 
prop  de  Vallderroures  y  té  860  hab. 

PORTELLERA  (Coll  de  la).  Orog.  Pas  a  1075  me- 
tres  d'  altitut,  a  la  dreta  de  la  riera  de  Sítnt  Aniol, 
entre  aquest  caseriu  y  Monas,  prov.  de  Girona. 

PORTELLET.  m.  y 

PORTELLETA.  f.  dim.  Postlguillo. 

PORTENT.  ni.  Prodigi,  lo  que  causa  admirado  o 
terror  sense  passar  els  Iimits  de  la  naturalesa.  Por- 
tento, monstruo,  aborto. 

PORTENTOS,  A.  adj.  Prodigios,  extrany,  singular. 
Portentoso,  espantoso,  espantable. 

PORTENTOSAMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  porten- 
tos. Portentosamente. 

PORTEPÁS  (Pich  de).  Orog.  Puig  de  1,801  metres 
d'  altitut,  entre  les  rieres  de  la  Castellana,  de  Torre- 
lies  y  d'  Urbanyá,  al  N.O.  del  poblé  d'  aquest  nom, 
antich  Conflent,  depart  deis  Pirineus  Orientáis. 

PORTER.  m.  La  persona  que  cuida  de  guardar, 
obrir  o  tancar  les  portes.  Portero,  llavero.  ||  Qui  té 
al  seu  cárrech  vigilar  la  entrada  d' alguna  casa  o  ofi- 
cina. Portero.  ||  Ministre  de  justicia  inferior  al  agut- 
zil.  Portero,  portero  de  vara.  ||  missatoer.  ||  Guar- 
dia del  palau  del  rei.  Portero.  ||  VEDELL,  2. 

PORTER  DE  MAQA: MACER. 

PORTERA,  f.  Dona  que  guarda  les  portes.  Por- 
tera. 

PORTERA.  Geog.  Lloch  de  la  prov.  de  Valencia, 
part.  jud.  de  Requena;  té  160  hab. 

PORTERET.  m.  dim.  Porterejo. 

PORTERÍA,  f.  La  porta  principal  qu'  ais  convents 
y  altres  comunitats  se  té  pera  'I  seu  us  y  servei. 
També  's  cMu  aixís  la  deis  palaus  y  cases  principáis 
destinada  pera  enviar  les  dones  separadament.  Por- 
tería. ||  L'  enipleu  o  cárrech  de  porter.  Portería.  || 
Aposent  del  porter.  Portería,  garita. 

PORTES  (Punta  deles).  Hidrog.  Punta  del  S.E. 
de  Pilla  d'  Ibi^a,  Balears.  ||  —  (avench  de  les). 
Espeleol.  En  el  tenue  de  Vallirana;  té  poca  fondaria. 

PORTET.  m.  PORTETA. 

PORTETA.  f.  dim.  Portezuela,  puertezuela. 

porteta  excusada.  Porta  falsa  que  ordinariament 
está  colocada  en  lloch  excusat  de  la  casa.  Postigo. 

PORTICAR.  v.  a.  Construir  pórtichs.  Adornar  de 
pórtichs  un  edifici.  Portlcar. 

PORTICAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Porticado. 

PÓRT1CH.  m.  Arq.  Claustre  o  pati  rodejat  de  co- 
lumnes  o  pilastres.  Pórtico.  ||  PORXO. 

PÓRTICO,  ni.  Qualsevulla  de  les  portetes  de  les 
finesfres.  Postigo.  ||  finestró. 

PÓRTICO  DEL  MOSTRADOR:  TRAVA. 

PORTICTIOL.  Hidrog.  Caleta  al  N.E.  de  1'  illa  de 
Menorca. 

PORTIER,  ni.  y 

PORTIERA.  f.  Cortina  de  catifa  que's  posa  a  la  en- 
trada d'algunes  habitacions  pera  que  no  hi  passi  l'aire. 

PORTILLÓ  Hidrog.  Port  de  la  banda  ponentina  de 
la  Valí  d'  Aran,  prov.  de  Lleida;  té  1,308  metres  de 
altitut.  ||  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Bosost,  prov.  de 
Lleida. 

PORTITXOL.  Geog.  Caseriu  de  Pilla  de  Mallorca, 
a  la  distancia  d'  un  kilometre  de  Palma,  a  la  vora 
del  mar. 


PORTMANY.  Hidrog.  Port  de  la  part  ponentina  de 
P  illa  d'  ibica. 

PORTO  COLOM.  Hidrog.  Cala  del  districte  de  Fe- 
lanitx,  illa  de  Mallorca. 

PORTOCRIST.  Hidrog.  Port  petit  prop  de  la  cala 
de  Mnnacor,  a   la  costa  llevantina  de  Mallorca. 

PORTOL.  Geog.  Caseriu  que  forma  part  del  dis- 
tricte municipal  de  Marratxi,  del  part.  jud.  de  Pal- 
ma, a  1'  illa  de  Mallorca. 

PORTÓLES  (Serra  de).  Orog.  Serra  del  part.  jud. 
de  Puigcerdá,  prov.  de  Girona;  forma  '1  vessant  dret 
del  riu  Segadell  y  té  2,180  metres  d'  altitut  máxima. 

PORTOPETRO.  Geog.  Caseriu  del  part.  jud.  de 
Manacor,  a  1'  illa  de  Mallorca. 

PORTO-PÍ.  Geog.  Lloch  de  la  banda  ponentina  de 
la  badía  de  Palma  (illa  de  Mallorca).  ||  —Hidrog. 
Cala  del  districte  d'  Andraitx  (illa  de  Mallorca). 

PORTOS.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Marratxi  (¡Ha 
de  Mallorca). 

PORTÓS  (Coll  de).  Orog.  Coll  a  1,773  met.  d'  al- 
titut, entre  les  rieres  d'  Évol  y  Nohedes,  a  1'  antich 
Conflent,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

PORTLÉS,  A.  adj.  y 

PORTUGUÉS,  A.  adj.  El  natural  de  Portugal  y 
lo  pertanyent  a  aquell  regne.  Portugués,  lusitano. 

PORTÚS.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Ceret,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  da) t  del 
Pirineu,  a  la  carretera  de  Girona  a  Perpinyá,  y  té 
592  hab.  ||  PERTÚS. 

PORT-VENDRES.  Geog.  Vila  del  cantó  d'  Argeles, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  orientáis;  és 
a  la  vora  del  mar,  té  estació  de  F.-C.  y  2,851  hab. 

PORUCH,  CA.  adj.  Temeros,  qui  té  por.  Medro- 
so, meticuloso,  receloso,  temoso,  tímido,  teme- 
roso, temedor,  temblón,  formidoloso,  menguado. 

PORUCH  COM  UNA  LLEBRA.  fr.  Se  diu  d'  aquell  que 
té  molta  por.  Muy  miedoso,  medroso. 

PORUGA.  adj.  f.  PORUCA. 

PORUGAMENT.  adv.  D*  una  manera  poruga.  Me- 
drosamente. 

PORUGCS,  A.  adj.  PORUCH. 

PORUGUET,  A.  Fam.  Adjectiu  y  diminutíu  que 
s'  usa  en  forma  negativa  pera  fer  passar  la  por  a  la 
mainada. 

PORXADA.  f.  Arq.  Conjunt  de  porxos  d'  una  casa 
o  plaqa.  [|  La  part  mes  alta  d'  una  casa,  Desván,  ca- 
maranchón, sobrado. 

PORXAR.  v.  a.  PORTICAR. 

PORXAT.  m.  Conjunt  de  porxos.  ||  PORXADA.  ||  adj. 
Ab  porxos. 

PORXE.  ni.  PORXO. 

PORXET.  m.  dim.  Porxo  petit. 

PORXO.  m.  Arquit.  Lloch  cobert  y  fondat  demunt 
de  colurnnes,  que  's  coloca  devant  de  la  entrada  deis 


Porxo  ¿e  la  Placa  Major  a  Montblanch 

temples   o   d'  altres   edificis  sumptuosos.    Pórtico, 
lonja,   porcho,    soportal,  cobertizo,   atrio,   vestí- 


564 


POS 


POS 


Porxos  de  Sant  Antoni  de  Barcelona 
abans  de  la  crema  de  1909 


adv.   Ant.  DONCHS.  Pues.  || 
jo  pos.  Pongo.  ||  adv.  Des- 


bulo. ||  A  vegades  el  porxo  se  repeteix,  perllongantse 
al  llarch  de  molts  edificis  pera  formar  un  quadrat  o 
un  cercle  mes  o  menys  complert.  ||  Galería  ab  archs 

o  columnes  a 
lo  llarch  de 
una  mena  de 
fatxada  de  pa- 
ti.  ||  Galería 
ab  archs  en 
les  places  pu- 
bliques o  ca- 
rrers.  A  Cata- 
lunya son  mol 

t|^jj¡  ^S^l^HMi         ,eí  les  Pobla" 

cions  de  certa 
i  niportancia 
ont  s'  h¡  ser- 
ven encara 
porxos  aixís 
disposats,  com 
pot  veures  a 
les  places  de 
Balaguer,  de 
Vich,  a  la  de 
les  Cois    de  Girona,  etcétera.  Pórtico. 

PORXO  D'  OVELLA.  Geog.  Caseríu  del  terme  de 
Alp,  prov.  de  Girona. 

POS.  m.  Ant.  REPÓS.  || 
Temps  del  verb  posar: 
prés.  Después. 

POSA  (Andreu).  Biog.  Llustrat  eclesiástich  que 
va  ésser  catedrátich  del  Seminari  de  Vich  y  canonge 
lectoral  de  Barcelona  per  opo;ició  desde  14  de  Agost 
de  1856  fius  a  sobrevíndreli  la  niort  a  les  derreríes 
de  1889.  Era  molt  docte  y  coneixedor  de  les  Men- 
gües llatina  y  grega. 

POSADA,  f.  Acti  y  efecte  de  po.;ar.  ||  La  propia 
casa  de  cada  hú.  Posada,  inorada,  hospedaje,  apo- 
sento. ||  Casa  ont  s'  hi  hostatja  gent  pagant.  Mesón, 
posada.  ||  Les  viandes  que  's  posen  a  la  taula  en  una 
plata  o  plat  gran.  Plato.  ||  Cobla,  en  la  poesía  lírica. 
Estancia.  H  Ant.  El  lloch  ont  se  recull  el  bestiar.  Ma- 
jada. 

POSADA  D'  HOSPITAL:  HOSPITAL. 
POSADA  en  despoblat.  La  casa  establerta  ais  ca- 
mins  o  despobláis  pera  hospedatge  deis  passatgers. 
Venta. 

posada  miserable.  La  petita  o  dolenta.  Ventorri- 
llo, ventorro. 

POSADAMENT.   adv.    m.    Ant.   REPOSADAMENT.  || 
SOSSEGADAMENT.  II  CAUTELOSAMENT. 
POSADER,  A.  m.  y  f.  HOSTALER. 
POSAD1C,  A.  adj.  Que's  posa  aviat  o  ab  freqüencia. 
POSADOR,  m.  Qui  posa.  Ponedor. ||m.  Ant.  hoste 
POSADOR  DE  PREU:  TATXADOR. 
POSAR,  v.  a.  Colocar  alguna  cosa  a  algún  lloch  o 
situació  o  al  grau  que  1¡  pertoca.  Poner.  ||  Tirar  al- 
gún anianiment  a  la  vianda,  com:  sal,  olí,  etc.  Echar. 
||  Aplicar,  com:  posar  cuidado,  dilligencia.  Poner.  || 
Apostar,  fer  una   posta.  Poner,  apostar,  echar.  ¡| 
Cosir  a  la  roba  un  botó,  gafet,  etc.   Pegar.  |l  Causar, 
com:  posar  la  por  al  eos.   Meter.  ||  Treure  de  nou, 
com:  posar  cotxe,  llibrea,  etc.  Echar.  ||  Jugar  una  car- 
ta,  com:  posar  l'  as.    Echar.  |j  Designar,    anomenar 
a  algú  per  algún  empleu,  com:  posar  per  regidor,  per 
expert,  etc.  Poner.  ||  Emplear  determinat  temps  pera 
anar  a  una  part,  com:  de  Reus  a  Barcelona  hi  posen 
un  dio.  Poner.  ||  Entremetre,  ficar,  ingerir  a  algú  en 
algún  assiimpto,  negoci,  etc.  Meter.  ||  Escriure  les  es- 
pecies que  's    volen  produir  o  lo  que  un  altre  dicta. 
Poner.  ||  Establir,  determinar;  aixís  se  diu:  que' l  su- 
perior ha  posat  que  'ls  seus  súbdits  facin  alguna  cosa. 
Poner.  ||  Esmentar  un  exemple,  un  símil,  etc.  Poner. 
||  Imposar,  com:  imposar  un  tribut.  Echar,  poner.  || 
Depositar  a    les  mans  d'  algú.   Poner.  ||  Parar,  casar 


al  joch.  Meter,  poner.  ||  Tirar,  introduir  alguna  cosa 
dins  d'  un'  altra,  com:  oli  dins  d'  un  cetrill.  Echar.  II 
Tractar  mal  de  paraula  o  obra,  com:  posar  mal  a 
algú.  Parar.  ||  p.  u.  Suposar.  Poner.  ||  Afegir  volun- 
tariament  alguna  cosa  a  la  narració,  com:  aixb  ho 
posa  del  seu  cap.  Meter.  ||  v.  n.  Allotjarse,  hospedar- 
se. Posar,  alojarse,  alojar.  ||  v.  a.  Se  diu  d'  algunes 
coses,  quan  per  la  primera  vegada  's  fa  aquesta  ope- 
ració;  aixís  se  diu:  posar  la  brida  al  cavall.  Poner. 

POSAR  A  AMARAR,  fr.  Ficar  el  llí  o  '1  cánem  a  les 
basses.  Empozar.  ||  Deixarlo  estar  dins  d'  aigua  co- 
rrent.  Enriar. 

POSAR  A  CAMÍ.  fr.  POSAR  A  LA  VERGONYA. 

POSAR  afició.  fr.  Aficionarse  a  algú  o  a  alguna 
cosa.  Cobrar,  coger,  tomar  afición. 

POSAR  A  refrescar,  fr.  Fer  que  's  torni  freda  una 
cosa.  Poner  á  enfriar. 

POSAR  barba,  fr.  Comentar  1' home  a  tíndren.  Bar- 
bar. ||  FLORIRSE,   1. 

POSAR  BÉ  A  ALGÚ.  fr.  Mel.  Suministrarli  medis, 
caudal  o  empleu  pera  viure  ab  comoditat.  Ponerbien 
á  uno. 

POSAR  BONICH.  fr.  Adornar.  Engalanar. 

POSAR  CARINYO.  fr.  Cobrar  afecte.  Cobrar,  tomar 
cariño. 

POSAR  COM  UN  DRAP  MULLAT  O  COM  UN  DRAP  BRUT. 
fr.  Met.  Dir  paraules  molt  sensibles  a  algú.  Poner  de 
oro  y  azul. 

POSAR  COM  UN  llátzer.  fr.  Maltract  ir  a  algú.  Po- 
ner como  un  Cristo  á  alguno.  . 

POSAR  CONFUSIONS.  fr.  Posar  discordia  entre  al- 
guns.  Enredar,  levantar  caramillos. 

POSAR  DEVANT.  fr.  ANTEPOSAR,  PREFERIR. 

POSAR  dents.  fr.  Les  criatures.  Endentecer,  echar 
los  dientes. 

POSAR  en  APRETÓ,  fr.  Apurar  alguna  circunstancia 
a  algú.  Poner  en  aprieto,  meter  en  pretina. 

POSAR  AL  encant.  fr.  Posar  a  preu.  Poner  en  pre- 
cio, en  almoneda. 

POSAR  en  esperanza,  fr.  Donar  esperances.  Espe- 
ranzar, dar  esperanzas 

POSAR  EN  FRESCH.  fr.  POSAR  A  REFRESCAR. 

POSAR  ENTRE  DOS.  fr.  INTERPOSAR. 

posar  entre  quatre  parets.  fr.  Tancar  alguna 
cosa  entre  parets.  Emparedar. 

POSAR  fites.  fr.  Amojonar,  mojonar. 

POSAR  FOCH.  fr.  Calar  foch.  Pegar  fue go. 

POSAR  FRÉ.  fr  Met.  Contindre,  refrenar.  Enfrenar, 
refrenar,  poner  freno. 

POSAR  GALTES.  fr.  Ferse  gros  de  galtes.  Echar  ca- 
rrillos. 

POSAR  GROIxaRIA.  fr.  Tornarse  gros  algú.  Embar- 
necer, embastecer,  engrosar. 

POSAR  GUARDES,  f  r.  Poner  presidio. 

POSAR  LES  COSES  FORA  D'  ORDRE  O  AL  REVERS.  fr. 
Poner  las  cosas  pies  con  cabeza. 

posar  el  camp,  EXÉRCiT  O  reial.  fr.  Assenlarlo. 
Sentar  el  campo,  reales,  etc. 

posar  el  FRÉ.  fr.  Enfrenar  a  les  cavalcadures.  En- 
frenar, echar  el  freno. 

posar  els  BRACOS  en  CREU.  fr.  Cruzar  los  brazos 

POSAR  ELS  DITS  A  LA  BOCA  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Ab 
que  's  vol  expressar  que  algú  no  és  tan  tonto  com  se 
presum.  Meter  el  dedo  en  la  boca.  ||  Met.  Provocar  a 
algú  pera  que  digui  lo  que  sab  o  calla.  Meter  los 
dedos. 

POSAR  MALA  FAMA.  fr.  Desacreditar.  Poner  mala 
voz. 

POSAR  NOM.  fr.  Donarlo  al  qui  bategen.  Poner  nom- 
bre. ||  POSAR  PREU. 

POSAR  padrins.  fr.  Váldres  del  favor  d'  alguns 
per  obtindre,  per  llur  inedi,  alguna  cosa.  Echar  roga- 
dores. 

POSAR  plá.  fr.  Aplanar  la  superficie.  Allanar,  po- 
ner llano. 

POSAR  PLOMA,  fr.  plomar.  ||  Met.  Comentar  a  tin- 
dre  medis  y  riqueses.  Echar  buena  pluma. 


POS 


POS 


535 


POSAR  UN  BORRÓ,  fr.  Met.  Obrar  algú  contra  'I  seu 
crédit  y  honor.  Echar  un  borrón. 

POSAR  UN  MOS.  fr.  Amordazar,  poner  mordaza. 

POSARHi  ELCOLL,  la  carcanada.  fr.  Fam.  Trava- 
llar  ab  activitat  pera  'I  logro  d'  alguna  cosa;  ajudar 
ab  el  seu  travall  y  dilligencia  pera  lograrla.  Arrimar, 
poner  el  hombro. 

posarhi  térra  entremitg.  fr.  Fugir,  escaparse. 
Poner  tierra  en  medio. 

¿QUÍ  T'  hi  posa?  ¿QUi  Ll  POSA?  Loe.  Procura  con- 
timire  al  que  sense  considerado  's  fica  en  lo  que  no 
li  toca  o  no  és  del  seu  ofici.  ¿Quién  le  mete?  ¿quién  le 
mete  en  eso? 

POSARSE,  v.  r.  Colocar,  situarse,  cotn:  posarse 
sobre  una  pedra,  de  coslat,  al  devant.  Ponerse.  II 
AQUIETARSE,  reposarse.  ||  Assolar  al  fons  del  vas  les 
parts  mes  crasses  d'  algún  líquit.  Reposarse,  asen- 
tarse. ||  Entrar  a  algún  ofici,  estament,  etc.  Entrar- 
se, meterse.  ||  Arribar  ab  cert  tenips  a  algún  lloch. 
Ponerse.  II  Comentar  alguna  acció,  com:  posarse  a 
correr,  etc.  Echar,  dar.  ||  Arreglarse,  apariarse,  mu- 
darse. Aliñarse.  ||  Comengar  a  fer  alguna  cosa,  com: 
posarse  a  dibuixar.  Ponerse.  ||  Ded¡c  irse  a  fer  alguna 
cosa,  com:  posarse  a  escriure.  Ponerse.  ||  Entreme- 
tres,  ingerirse  en  algún  assumpto  o  negoci.  Meterse. 
||  Imniutarse  per  alguna  novetat.  Ponerse.  ||  Volguer 
competir  o  igualarse  ab  algú;  aixís  se  diu  d'  un  igno- 
rant  en  alguna  materia,  que  no  pot  posarse  ab  un  al- 
tre,  qu'  és  molt  destre.  Meterse,  ponerse  II  Reposar- 
se, revindres,  pendre  alguna  cosa  el  punt  de  perfecció 
que  li  correspón,  com:  posarse' l pd,  el  vi,  etc.  Venir- 
se. ||  Tindre  tráete,  relacionarse.  ||  Assentarse,  co- 
rrespondre  bé  una  cosa  ab  un'  altra,  com:  el  veslit, 
etcétera.  Asentar.  ||  Reposarse  'ls  licors  fent  pósit. 
Reposarse,  asentarse.  ||  Ant.  COMPENDRES,  avin- 
T)Res,  ajustarse.  II  v.  n.  Deixarse  de  volar  l'  aucell 
baixant  a  térra  o  descansant  sobre  un  arbre.  Posar, 
posarse.  ||  allistarse. 

POSARSE  ab  mestre.  fr.  Pendre  mestre.  Asentar 
con  maestro. 

posarse  ont  no  'l  demanen.  fr.  Met.  Que  s'  apli- 
ca ais  que  's  fiquen  en  assumptes  que  no  'ls  perta- 
nyen.  Meterse  en  camisa  de  once  varas. 

POSARSE  A  la  barreja.  fr.  Donarse  per  vengut  al 
joch  de  caries.  Entrarse,  meterse  en  baraja. 

POSARSE  A  VEURE  VINDRE.  fr.  ESTAR  A  LA  ESPECTA- 
TIVA. 

POSARSE  bé.  fr.  Menjar  a  satisfácelo  alguna  vian- 
da. Tupirse,  atracarse.  ||  Met.  Aumentar  en  conve- 
niencies.  Ponerse  bien. 

posarse  COM  un  BOT.  fr.  Engreixarse.  Abotargarse. 

POSARSE  COM  UN  OAT  O  COM  UN  XOP.  Fam.  Mullar- 
se  molt.  Hacerse  una  zarpa,  calarse  hasta  los  huesos. 

POSARSE  DE  CUL  A  LA  PARET.  fr.  Met.  Defensar  ter- 
cament  una  opinió.   Poner  pies  en  pared. 

POSARSE  AB  DISCORDIA  AB  ALGÚ.  fr.  Encontrarse 
con  alguno. 

POSARSE  A  LA  BONA  GRACIA  D'  ALGÚ.  fr.  Ferse 
amichs.  Conciliarse  la  amistad  de  alguno. 

POSARSE  EST1RAT.  fr.  POSARSE  BONICH. 

POSARSE  FURIOS  O  COM  UNA  FURIA,  fr.  Ab  que  s'ex- 
plica  que  algú  s'  enfada  y  s'  irrita  ab  facilitat.  Po- 
nerse como  un  perro  ó  hecho  un  perro. 

POSARSE  GRAS.  fr.  ENGREIXARSE. 

POSAT,  DA.  p.  p.  Puesto.  ||  Ant.  CONTINGUT, 
ajustat.  ||  Reposat,  com:  geni  posat.  Pausado,  sose- 
gado. ||  m.  L'  aire  de  la  cara  y  '1  modo  d'  anar.  ||  La 
actitut  guardada  per  la  persona.  Continente.  ||  Res- 
clum,  la  pudor  d'  alguna  cosa  per  la  falta  de  ventila- 
ció.  Estadizo.  ||  ENCARA  QUE.  ||  Arreglat,  mudat. 
Puesto,  aliñado. 

UNA  vegada  POSAT.  Loe.  Expressa  que  algú  no  vol 
desistir  de  lo  que  ha  eniprés,  encara  que  presentí  al- 
guna dificul tat  o  incomoditat.  Puesto  en  el  borrico. 

POSCUT,  DA.  p.  p.  POGUT. 

POSDATA,  f.  POSTDATA. 


POSETS  (Puig  de).  Orog.  Puig  del  Pirineu,  entre 
les  valls  de  Benasch  y  de  Gistain,  prov.  d'  Osea;  té 
3,367  met.  ,d'  altitut. 

POSGUT,  DA.  p.  p.   ler.  POGUT. 

POSICIÓ.  f.  Situado,  positura.  Posición.  ||  Arit. 
Suposició.  Posición.  ||  El  verdader  assent  del  cava- 
11er  a  la  sella,  la  justa  colocació  de  la  niá  de  la  bri- 
da, de  les  carnes  y  demés  parts  del  eos.  Posición.  || 
Representació  o  importancia  que  cada  nú  té  en  la 
seua  classe.  Posición.  ||  Punt  important,  baix  1'  as- 
pecte  militar,  ocupat  per  alguna  torga.  Posición.  || 
For.  La  pregunta  de  la  part  en  forma  d'  articles,  se- 
parant  els  fets  y  posant  cada  rao  de  per  sí.  S'  usa 
mes  en  plural.  Posición. 

FALSA  POSICIÓ.  Arit.  La  suposició  d'  ui  o  mes  nú- 
meros pera  resoldre  una  qüestió.  Falsa  posición. 

POSICIONAR.  v.  a.  Donar  posició.  Posicionar. 

POSICIONARSE.  v.  r.  Pendre  posició  d'  algún 
lloch  o  cosa.  Posesionarse. 

POSICIONAT,  DA.  adj.  Posesionado. 

POSIDROSTER.  m.  Instrument  pera  determinar  el 
pés  específich  d' un  sólit.*  Posidróstero.  ||  Instrument 
pera  averiguar  el  pés  del  aire.  Posidróstero. 

PÓSIT.  m.  La  casa  ont  s'  hi  guarda  '1  blat  que  's  té 
de  prevenció  a  les  poblacions.  Pósito.  ||  Solatge  deis 
líquíts.  Asiento,  poso. 

PÓSIT  D'  OLIVES:  MORCA. 

fer  pósit  ELS  LÍQUITS.  fr.  Baixar  al  sol  les  parts 
terroses  y  espesses  y  'ls  empósits,  quedant  a  dalt  el 
líquit  ciar  y  transparent.  Sentarse  los  licores. 

POSITIU,  VA.  adj.  Cert,  efectiu,  verdader.  Posi- 
tivo, n  Gram.  S'  aplica  al  nom  que  significa  les  qua- 
litats  de  les  coses  sense  aument  ni  disminució.  Posi- 
tivo. ||  Llbg.  Afirmatiu.  Positivo. 

DE  positiu.  m.  adv.  De  cert.  De  positivo. 

POSITIVAMENT.  adv.  m.  Certa  y  efectivament. 
Positivamente. 

POSITIV1SME.  m.  Sistema  deis  que  sois  admeten 
com  a  verdaderes  les  coses  materialment  demostra- 
des  péls  sentits.  Positivismo.  ||  Sistema  de  qui  tot 
ho  refereix  a  la  possessió  del  diner  y  ais  plaers  nia- 
terials.  Egoismo,  materialismo,  positivismo. 

POSITIVISTA,  s.  Partidari  del  posítivisme. 

POSITURA,  f.  Modo  ab  qu'  está  posada  una  per- 
sona o  cosa.  Positura,  postura.  ||  Estat,  manera  o 
disposició  en  que's  trova  alguna  cosa  física  o  moral- 
ment.  Puesto. 

POSOLOGÍA.  f.  Indicació  de  la  dosis  deis  medica- 
ments.  Posología. 

POSPONENT.  adj.  Qui  proposa. 

POSPOSAR.  v.  a.  Posar  alguna  cosa  després  de 
un'  altra.  Sol  dirse  de  quan  se  fa  injustament.  Pos- 
poner. 

POSPOSAT.  DA.  p.  p.  Pospuesto. 

POSPOSICIÓ.  f.  Acte  o  efecte  de  posposar.  Pos- 
ponimiento, posposición,  postergación. 

POSPOST,  A.  adj.  POSPOSAT. 

POSSEHIR.  v.  a.  POSSEIR. 

POSSEIDOR.  m.  Possessor,  qui  posseeix.  Posee- 
dor, posesor,  tenedor. 

POSSEIDOR  DE  BONA  O  MALA  FÉ.  Qui  posseeix  al- 
guna C03a  com  a  propia  o  impropia  ab  ferma  o  serse 
fernia  creenga  de  qu'  és  seua.  Poseedor  de  buena  ó 
mala  fe. 

POSSEIR.  v.  a.  Gosar,  tindre  en  propietat,  estar 
en  possessió.  Obtener,  poseer,  gozar,  usar,  tener, 
ocupar.  ||  Sapiguer  ab  períecció  alguna  llengua,  fa- 
cultat,  etc.  Poseer.  ||  presenciar. 

POSSEIT,  DA.  p.  p.  Poseído,  poseso.  ||  Met.  En- 
diablat,  furiós,  referintse  al  posseit  del  mal  esperit. 
Poseído. 

POSSÉS,  SA.  adj.  Poseso. 


566 


POS 


POS 


POSSESSIÓ.  f.  L'  acte  de  posseir.  Goce,  posesión. 
||  La  meteixa  cosa  posseida.  Posesión.  ||  Existencia 
deis  esperits  malignes  al  eos  huma.  Posesión.  ||  La 
deis  fruits,  rendes  y  preeminencies  d'  algún  patrimo- 
ni  vinclat  que  's  gosa  fina  a  la  decisió  de  la  perti- 
nencia de  la  seua  propietat  entre  dos  o  mes  plede- 
jants.  Tenuta.  ||  hisenda. 

POSSESSIÓ  civil.  La  qu'  algú  té  ab  justa  causa  y 
bona  fe.  Posesión  civil. 

POSSESSIÓ  clandestina.  La  que  's  pren  o  's  té 
d'  amagat.  Posesión  clandestina. 

POSSESSIÓ  DE  BONA  fe.  La  qu'  algú  té  justament, 
encara  que  no  per  causa  capac  de  transferir  el  do- 
mini.  Posesión  de  buena  fe. 

POSSESSIÓ  DE  mala  fe.  L'  acte  de  tindre  una  cosa 
agena,  sapiguent  que  ho  és,  o  ab  dupte  positiu  de  si 
ho  és  o  no,  y  sense  causa  ni  inotiu  pera  posseirla. 
Posesión  de  mala  fe. 

POSSESSIÓ  NATURAL.  Tenencia  d'  alguna  cosa  cor- 
poral, o  la  possessió  destituida  deis  efectes  del  dret. 
Posesión  natural. 

POSSESSIÓ  PRETORIA.  La  que  's  dona  a  algú  d'  una 
finca  agena  restituible,  a  fí  de  que  's  vagi  cobrant 
deis  fruits.  Posesión  pretoria. 

POSSESSIÓ  violenta.  La  detenció  d'  alguna  cosa 
immoble,  de  quina  possessió  fou  violentament  expe- 
lit  el  que  la  tenía,  ab  proibició  de  recobrarla.  Pose- 
sión violenta. 

Donar  POSSESSIÓ.  fr.  Posar  a  algú  real  y  efecti- 
vament  sobre  la  cosa  corporal  que  s  vol  posseir,  o  a 
la  vista  d'  ella,  o  entregantli  algún  instrument  en  se- 
nyal  de  que  's  transfereix  la  possessió,  com  les  claus 
d'  una  casa  o  d'  un  graner;  y  en  les  coses  ¡mmaterials 
és  donar  una  senyal  que  les  representi,  com:  posar  el 
boneto  al  beneficiar,  assentar  a  la  cadira  del  chor  al 
prebendat,  entregar  el  bastó  al  general,  etc.,  etc.  Dar 
posesión. 

pendre  POSSESSIÓ.  fr.  Executar  algún  acte,  ab  el 
qual  se  demostri  qu'  algú  usa  de  1'  alhaja  o  exer- 
ceix  1'  empleu  com  a  propi,  o  com  si  ja  fos  al  seu  po- 
der. Tomar  posesión. 

POSARSE  EN  POSSESSIÓ.  fr.  Entrar  amo  d'  alguna 
cosa.  Aposesionarse,  ponerse  en  posesión,  aprehender 
la  posesión. 

TREURE  DE  POSSESSIÓ.  fr.  Desposseir,  privar  de  la 
possessió  d'  alguna  cosa.  Desaposesionar,  sacar  de  la 
posesión. 

tret  de  possessió.  Loe.  Privat  d'  ella.  Desapose- 
sionado, sacado  de  la  posesión.. 

POSSESSIONAL.  adj.  POSSESSORI. 

POSSESSIONAR.  v.  n.  Donar  possessió.  Pose- 
sionar. 

POSSESSIONARSE.  v.  r.  Pendre  possessió  d'  al- 
guna cosa,  ja  sía  m.iterial,  ja  moral.  Posesionarse. 

POSSESSIONETA.  f.  dim.  Petita  possessió.  Ha- 
cendilla. 

POSSESSIU,  VA.  adj.  Gram.  Lo  que  significa  pos- 
sessió. Posesivo.  ||  També  's  diu  deis  noms  adjectius 
y  deis  pronoms.  Posesivo. 

POSSESSIVAMENT.  adv.  m.  Ab  possessió.  Pose- 
sivamente. 

POSSESSOR.  m.  POSSEIDOR. 

POSSESSORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  posses- 
sió o  la  inclou.  Posesorio,  posesional. 

expedient  POSSESSORI.  Instrument  públich  per 
medi  del  qual  se  acredita  legalment  la  possessió  o 
propietat  d'  alguna  cosa. 

POSSIB1LITAR.  v.  a.  Facilitar,  fer  possible  algu- 
na cosa.  Posibilitar,  facilitar. 

POSSIBILITAT,  DA.  p.  p.  Posibilitado.  ||  f.  Fa- 
cultat  que  teñen  les  coses  pera  poguer  existir.  Posi- 
bilidad, potencia.  ||  Medis,  facultats,  bens.  Posibi- 
lidad, posibles.  ||  FACULTAT,  POTESTAT. 

POSSIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  fer,  pot  succeir  o 
ésser.  Posible,  factible,  dable. 


¿ÉS  POSSIBLE?  Loe.  Expressa  V  admirado  que  cau- 
sa alguna  cosa  irregular  o  extraordinaria.  ¿Es posible? 
FER  LO  POSSIBLE  O  TOT  LO  POSSIBLE.  fr.  No  ometre 
cap  circunstancia  ni  dilligencia  pera  '1  logro  de  lo 
que  s'  intenta  o  s'  encarrega.  Hacer  lo  posible  ó  todo 
lo  posible. 

NO  ÉSSER  POSSIBLE.  fr.  Expressa  la  gran  dificultat 
de  ferse  o  concedirse  alguna  cosa.  No  ser  posible. 

POSSIBLEMENT.  adv.  m.  Ab  possibilitat.  Posi- 
blemente. 

POSSIBLES.  m.  pl.  Bens  o  rendes  qu'  algú  té  pera 
viure.  Diligencias,  pasos,  medios. 

POST,  A.  p.  p.  irr.  De  pondré  y  pondres.  Puesto. 

POST.  f.  Pe$a  de  fusta  ampia,  llarga  y  na  molt 
gruixuda.  Tabla  ||  TAULA,  11.  ||  La  que  's  posa  a  les 
panoquies  pera  senyalar  1'  ordre  de  les  misses  del' 
día.  Cuadrante.  |]  Se  diu  de  qualsevulla  fusta  plana 
y  allisada,  disposada  convenientmeut  pera  algún  fL 
com:  la  post  de  pastar,  etc.  Tabla,  tablero.  ||  La 
taula  travallada  ab  que  's  porten  els  plats  al  refe- 
tori.  Portador.  ||  Troc  o  porció  de  fusta  de  la  ñau,  y 
aixís  se  diu:  salvarse  en  una  post.  Tabla.  1!  PILAR.  |¡ 
Les  parts  mes  ampies  y  carnoses  d'  alguna  part  del 
eos,  com  del  pit,  de  la  espatlla.  Tabla.  ||  La  curta  y 
prima  y  d'  ínfima  qualitat.  Chilla.  ||  pl.  Tablazón, 
tablaje.  II  La  de  aplanar  la  térra  llaurada.  Tablón. 

POST  COSTERA.  El  tro?  de  fusta  desigual  que  queda 
de  banda  y  banda  d'  un  tronch  després  d'  haversen 
serrat  les  posts  bones.  Ripia. 

POST  DE  LLIT.  Les  fustes  que  sostenen  la  márfega,, 
etc.  Tablas  de  la  cama,  tablado. 

SOROLLAR  o  FER  ANAR  LES  POSTS.  fr.  Móureles  fent 
soroll  ab  elles  o  d'  un  altre  modo  semblant.  Tabletear. 

POSTA,  f.  La  casaolloch  escullit ais camins  reíais 
de  distancia  en  distancia,  ont  s'  h¡  teñen  els  cavalls, 
pera  que  'ls  correus  o  altres  persones  puguin  viatjar 
ab  molía  celeritat.  Posta.  ||  Els  cavalls  preparats  a 
dites  cases  pera  viatjar  depressa.  Posta.  ||  La  distan- 
cia que  hi  há  de  1'  una  a  1'  altra.  Posta.  ||  La  perso- 
na o  correu  que  la  corre.  Posta. 

A  LA  POSTA,  m.  adv.  Explica  M  modo  de  correr  o 
viatjar.  Por  la  posta.  ||  Met.  Ab  suma  prestesa.  Por 
la  posta. 

ANAR  O  CORRER  LA  POSTA,  fr.  Caminar  depressa  ab 
cavalls  preparats  pera  aquest  fí.  Correr  la  posta  ó  las 
postas 

POSTA,  f.  Juguesca.  Apuesta.  ||  La  cosa  que  '» 
posa  en  una  juguesca.  Apuesta.  ||  ni.  Ant.  POSSESSIÓ. 
||  Ant.  LLOCH.  ||  L'  acte  de  pondres  el  sol.  Puesta  de 
sol.  II  Els  ous  que  pon  la  gallina  o  'ls  aucells.  Ni- 
chada 

anarsen  a  la  posta,  fr.  Met.  Estarse  morint  el 
malalt.  Irse  por  la  posta. 

A  POSTA,  m.  adv.  Ab  propósit  deliberat.  Aposta^ 
adredes,  á  sabiendas,  de  propósito,  de  intento,  con  es- 
tudio, de  industria. 

A  POSTA  de  SOL.  m.  adv.  Al  temps  en  que  aqnest 
astre  s' amaga  sota  1' horitzó.  Al  poner  del  sol,  tar- 
decica. 

estar  A  la  POSTA  la  ÑAU.  fr.  Náut.  ant.  Estar  de 
recalo  la  nave. 

FER  una  POSTA,  fr.  Pactar  la  pérdua  o  ganancia  de 
una  cosa,  si  succeeix  o  no  lo  que  s'  assegura.  Apostar. 

PENDRE  LA  POSTA,  fr.  ANAR  A  LA  POSTA. 

POSTADA,  f.  La  divisió  que  teñen  els  escodellers 
o  armaris  pera  posarhi  plats,  gots,  escodelles,  etc., 
etc.  Anaquel,  andén,  vasar,  vasera. 

POSTAL,  adj.  Pertanyent  a  les  postes  o  al  correu. 
Postal. 

TAROETA  POSTAL,  f.  Cartolina  de  14  cent,  de  llarcfr 
per  9  d'  ampie,  en  la  qual  s'  hi  pot  escriure  o  gravar 
qualsevol  figura  y  és  admesa  per  circular  per  casi 
tots  els  paisos  del  mon,  mitjancant  el  franqueig  de 
10  céntims,  5  o  %  segons  el  país  ont  s'  envía  o  lo- 
que contenen. 


POS 


POS 


567 


POSTAM.  m.  Pila  o  munió  de  posts.  Tablazón, 
tablaje. 

POSTABA,  f.  aum.  Tabla  grande. 

POSTAT.  m.  O  f.  Ant.   POTESTAT.   ||  EMPOSTICAT. 

POSTAT,  IRAT,  PAGAT.  Fórmula  o  cláusula  condi- 
cional d'  entrega  de  potestat  feudal,  per  la  qual 
l'acceptant  se  comprometía  a  conservarla  pera  '1  se- 
nyor  directe  tant  en  pau  com  en  guerra.  Asi  en  paz 
como  en  guerra. 

POSTDATA,  f.  La  cláusula  o  capítol  que  s*  afe- 
geix  a  la  carta  ja  feta.  Postdata,  posdata. 

POSTDILUVIÁ,  NA.  adj.  Lo  succeit  després  del 
diluvi.  Postdiluviano. 

POSTEJAR,  v.  a.  Correr  a  la  posta.  ||  Manejar 
posts. 

POSTEMA,  f.  Ant.  med.  POSTERMA. 

POSTEMA  DE  CAP.  Ant.  FLORONCO. 

POSTERGABLE.  adj.  Lo  que  deu  o  pot  ésser  pos- 
tergat.  Postergable. 

POSTERGACIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  postergar. 
Postergación. 

POSTEROADAMENT.  adv.  m.  Ab  postergació. 

POSTERGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  poster- 
ga. ||  Lo  que  és  mereixedor  de  postergació.  Poster- 
gador. 

POSTERGAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  postergar. 

POSTERGANT.  s.  y  adj.  Qui  posterga.  Lo  que 
causa  postergació.  Postergante. 

POSTERGAR,  v.  a.  Deixar  atrassada  alguna  cosa, 
o  posantla  en  lloch  posterior  al  que  devía  ocupar,  o 
donantli  efecte  en  temps  posterior  al  que  li  corres- 
pón.  Postergar. 

POSTERGAT,  DA.  p.  p.  Postergado. 

POSTERGATIU,  VA.  adj.  Que  's  posterga. 

POSTERGATORI    m.  Que  causa  postergació. 

POSTERIOR,  adj.  Lo  que  vé  després  o  queda  de- 
rrera  d'  un'  altra  cosa.  Posterior. 

POSTERIORITAT.  f.  L'  estat  d'  una  cosa  en  quant 
és  posterior  a  un'  altra.  Posterioridad. 

POSTERIORMENT.  adv.  m.  Després,  derrerament. 
Posteriormente. 

POSTERITAT.  f.  La  descendencia  o  generado  que 
ha  de  vindre.  Posteridad.  ||  El  temps  venidor. 

POSTERMA.  f.  Med.  Materia,  aposterma.  Poste- 
ma, apostema,  podre,  pus,  podredumbre,  putre- 
facción. ||  Ant.  Brach,  abscés.  Apostema,  postema. 
II  TUMOR,  inflor.  ||  Materia,  mal  humor.  Virus.  || 
Cir.  La  materia  que  's  fa  a  alguna  llaga  o  ferida.  Vi- 
rulencia. 

POSTERMÁTICH,  CA.  adj.  POSTERMÓS. 

POSTERMEJAR.  v.  n.  Med.  Ferse  posterma.  Apos- 
termarse. 

POSTERMER.  m.  y 

POSTERMERA.  f.  Cir.  Eina  pera  obrir  els  tumors 
y  treuren  la  posterma.  Apostemero,  postemero. 

POSTERMÓS,  A.  adj.  Med.  Pié  de  posterma.  Pos- 
temoso. 

POSTEROL.  m.  PASTEROL. 

POSTETA.  f.  dim.  Tablilla.  ||  Entre  estampers, 
V  agregat  o  conjunt  de  fulls  ficats  els  uns  dins  deis 
altres,  seguint  I*  ordre  de  la  signatura.  Posteta.  || 
CALCA.  ||  Pega  en  forma  de  cua  d'  oreneta  pera  juntar 
dues  fustes.  Cola  de  milano. 

POSTGLACIAL.  adj.  Corresponent  després  del  pe- 
ríode  glacial. 

POSTICAR.  v.  a.  Ter.  náut.  remar.  ||  Posar  pos- 
tichs.  Postigar. 

PÓSTICH.  m.  Ant.  POR!  ELLA.  ||  Ant.  PÓRTICO.  || 
Ant.  REMER.  ||  A  1'  antiga  marina  catalana  no  eren 
esclaus  ni  penats,  sino  homens  lliures  y  que  servíen 
a  sou  y  voluntariament.  Remero. 


POSTÍC,  A.  adj.  Sobreposat,  manllevadí?.  Posti- 
zo. ||  Imitat,  fingit.  Postizo. 

POSTICA.  f.  Castanyola.  Castañuela. 

POSTILLA,  f.  La  nota  o  adició  que  's  posa  ais 
margens  deis  llib.es.  Apostela,  postila. 

POSAR  POSTILLES:  fr.  POSTILLAR. 

POSTILLACIÓ.  f.  L'  acció  de  posar  postules.  Pos- 
tilación. 

POSTILLAR.  v.  a.  Posar  notes  breus  al  niarge  del 
llibre.  Apostilar,  postilar. 

POSTILLO.  m.  El  moco  que  va  a  cavall  devant 
deis  que  corren  la  posta  pera  guiarlos  y  ensenyár- 
loshi  '1  camí,  el  qual  sois  corre  desde  una  posta  a 
1'  altra,  y  se  'n  torna  a  portar  els  cavalls.  Postillón. 

POSTILS.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Naves,  prov. 
de  Lleida. 

POSTITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  prepuci.  Pos- 
titis. 

POSTLIMINI.  m.  For.  Dret  de  reclamar  una  cosa 
perduda  y  restablir  al  antich  estat.  Postlimlnio.  || 
Ficció  del  dret  roma,  per  la  qual  els  qui  en  la  guerra 
quedaven  fets  presoners  deis  enemichs,  al  restituir- 
se a  la  ciutat  se  reintegraven  en  e's  drets  deis  ciuta- 
dans  com  si  mai  haguessin  faltat  a  la  ciutat,  conti- 
nuantse  en  la  considerado  legal  1'  instant  abans  de 
la  presa  ab  1'  instant  de  la  llibeitat,  d'  ont  se  digué 
postiimini,  lo  meteix  que  junta  de  limita.  PostH- 
minio. 

POSTMERIDlA,  NA.  adj.  Corresponent  a  la  tarda, 
després  del  mitgdía.  Postmeridiano. 

POSTONCIA.  f.  Med.  Tumefacció  del  prepuci. 
Postoncia. 

POSTOR,  m.  Qui  diu  o  dona  preu  pera  algún  arren- 
dament  o  encant.  Postor. 

POSPART.  m.  L'  estat  de  la  partera  després  del 
part.  Postparto. 

POSTPOSAR.  v.  r.  Deixar  enderrera  alguna  cosa 
ab  tot  y  tindre  lloch  marcat  per  ordre  Posponer.  || 
Med.  Febre  intermitent.  Posponer. 

POSTPOSICIÓ.  f.  Med.  Estat  d*  una  febre  intermi- 
tent qu' ataca  després  de  lo  que  radonalment  s'  es- 
perava.  Posposición. 

POSTRACIÓ.  f.  L' acció  y  efecte  de  postrar  y  pos- 
trarse. Postración.  ||  Humiliació,  abat  ment.  Pos- 
tración. ||  Abatiment  per  malaltía  o  aflicció.  Postra- 
ción. 

POSTRADOR.  m.  Qui  o  lo  que  postra.  Postrador. 

POSTRAMENT.  m.  p.  n.  POSTRACIÓ. 

POSTRAR,  v.  a.  Abatre,  tirar  a  térra.  Postrar.  || 
Enflaquir,  debilitar,  llevar  les  forces.  Desjarretar, 
postrar.  ||  Rendir,  com  la  febre  al  malalt.  Derribar, 
postrar. 

POSTRARSE,  v.  r.  Humiliarse,  agenollarse.  Pos- 
trarse. ||  Debilitarse,  perdre  les  forces.  Postrarse. 

POSTRAT,  DA.  p.  p.  Postrado.  ||  adj.  Parat,  sen- 
se  curs.  Calmado,  estancado.  ||  Abatut  d'  ánim  per 
alguna  malaltía  o  tristesa.  Dejado. 

POSTREM,  A.  adj.  Derrer,  últim.  Postremo. 

POSTREMITAT.  f.  Qualitat  de  lo  postrem. 

POSTRER,  A.  adj.  p.  n.  DERRER. 

POSTRERAMENT.  adv.  A  les  acaballes,  en  els  de- 
rrers  moments. 

POSTRES,  f.  pl.  Les  fruites  o  confitures  que  se 
serveixen  al  fí  del  diñar  o  sopar.  Postre,  sobreme- 
sa, sobrecomida. 

POSTRIMER,  A.  adj.  Derrer,  últim.  Postrimero. 

POSTRIMERÍES.  f.  pl.  DERRERÍES. 

POSTULACIÓ.  f.  Ant.  DEMANDA.  ||  Segons  el  dret 
canónich  és  el  nombrament  de  prelat  fet  per  algún 
capítol  en  la  persona  d'  algú  que  necessita  dispensa. 
Postulación. 


508 


POT 


POT 


POSTULADOR.  m.  Capitular  que  dona  *l  seu  vot 
pera  prelat  a  qui  no  ho  pot  ésser  per  elecció.  Postu- 
lador.  ||  Qui  ab  comissió  Ilegítima  de  part  interessa- 
da  solicita  a  la  curia  romana  la  beatificado  o  cano- 
nisació  d'  alguna  persona  venerable.  Postulador.  || 
Qui  postula  o  demana  Postular. 

POSTULAIRE.  com.  POSTULADOR,  CAPTAIRE 

POSTULANT.  adj.  Qui  fa  alguna  petició.  Postu- 
lante. ||  L'  estudiant  qu'  entre  'ls  que  corríen  la  tuna 
estava  encarregat  de  la  colecta  y  V  indivíduu  que 
desempenya  funcions  análogues  a  totes  les  compar- 
ses.  Postulante. 

POSTULAR,  v.  a.  Demanar,  fer  petició  d'  alguna 
cosa.  Postular.  ||  Demanar  per  prelat  d'  alguna  igle- 
sia a  subgecte  que  segons  dret  no  pot  ésser  elegit. 
Postular. 

POSTULAT.  m.  Matem.  Principi  tan  ciar  y  evi- 
dent  que  no  necessita  de  prova,  ni  demostrado.  Pos- 
tulado. ||  p.  p.  Postulado. 

PÓSTUM,  A.  adj.  Qui  neix  després  de  mort  el  seu 
pare,  o  1'  obra  q'ie  's  publica  després  de  la  mort  del 
seu  autor.  Postumo. 

PÓSTUM AMENT.  adv.  m.  Després  de  mort. 

POSTURA,  f.  Situado,  positura.  Postura.  ||  Tall, 
disposició  del  eos.  Postura.  ||  pl.  Frioieres,  coses  de 
poca  entitat.  Chismes,  bagatelas.  ||  Gests.  Muecas, 
pataratas,  figurerías,  monerías,  monadas,  remil- 
gos, ademán.  ||  Faraula  o  acció  carinyosa  ab  que  's 
pretén  agradar  a  algú.  Donaire.  II  Acció  afectada  en 
obsequi  d'  alguna  persona  o  cosa.  Zalamería.  ||  BUR- 
LA, ESCARNÍ.  II  POSTURER.  ||  pl.  ler.  ENGANYlFES. 

ESTAR  EN  BONA  POSTURA  ENVERS  ALGÚ.  fr.  Ésser 
del  seu  grat.  Ser  del  agrado  de  alguno. 

FER  postures,  fr.  Fer  moviments  rdícols,  o  que 
fan  riure,  ab  la  cara,  mans  o  eos.  Hacer  gestos.  || 
Burlarse  ab  gestos  d'algú.  Cocar. 

mudar  sovint  de  postura,  fr.  Met.  Fer  molts  pa- 
pers,  ésser  inconstant  en  el  dictamen.  Moveise  á  todos 
vientos. 

pendre  tota  mena  de  postures,  fr.  Fer  qualse- 
vol  paper  pera  agradar  a  algú.  Hacer  cualquier  papel. 

POSTURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  posa  postura. 

POSTURAR.  v.  a.  Posar  dita,  dir,  prometre  en 
una  subasta.  Licitar. 

POSTUREJAR.  v.  n.  FER  POSTURES. 

POSTURER,  A.  s.  y  adj.  Qui  fa  gestos  o  postures. 
Figurero.  ||  POSTURADOR. 

POSTURETA.  f.  dim.  Mueca. 

POT.  ra.  Vas  alt  y  sense  anses  pera  tíndrehi  algu- 
na cosa.  Bote,  pote.  ||  Vas  de  llauna  o  de  p'om  ont 
s'hi  guarda  '1  tabach.  Bote,  lata.  ||  Vas  de  térra  en- 
vernicada  ont  s'hi  posen  confitures.  Orza.||  Vas  liaren 
de  terriga  o  pisa,  pera  posarhi  confitures.  Tarro, 
compotera.  ||  Vas  en  que  'ls  apotecaris  hi  guarden 
les  medicines.  Bote. 

POT  D  apotecari.  Met.fam.  El  subgecte  que  quasi 
sempre  está  malalt.  Pudrigorio. 

POT  DECONFITS.  Aquell  en  que  hi  posen  els  confits. 
Confitura. 

POT  de  LA  confitura.  Met.  fam.  El  punt  ont  hi  ha 
la  dificulta t  de  que  's  tracta,  la  substancia  d' alguna 
cosa.  Busilis,  médula. 

POT  de  LA  triaga.  Aquell  en  que  s'hi  guarda  triaga 
o  alguna  altra  cosa  medicinal.  Triaquera. 

POT  DE  posar  mel.  Vas  de  térrica  baix  y  ampie 
ab  dues  anses.  Parra. 

POT.  ni.  Ant.  LLAVI,  PETÓ. 

POT.  gram.  Temps  del  verb  poguer,  ell  pot.  Puede. 

POTA.  f.  Peu  de  bestia  o  d'aucell.  Pata,  pie.  || 
Fam.  El  peu  del  home.  Pie.  ||  Cama  de  taula,  banch, 
etc.  Pie.  |i  Náut.  Vértix  del  ángul  que  formen  los 
bragos  de  l'áncora.  Pota.  ||  Fracás,  negació. 

FER  POTA.  No   lograr  res  de  lo  que    s  pretenia.  No 


Pota  de  cavall 


pescar  cap  peix  el  pescador,  no  matar  ni  un  cap  de 
caga  M  cagador.  Hacer  pifia. 

POTA  DE  cavall.  Bot.  Herba  medicinal  de  la  fam. 
de  les  compostes,  perenne,  indígena,  que  's  cría  a  les 
terres  argiloses  d' Europa;  té  uns  27  centimetres  de 
alta,  de  tany  a  manera  de  jonch  de  boga,  mes  o  menys 
alt,  escatós,  Cilíudrich,  borros; 
de  fulles  radicáis,  lenticulars, 
un  poch  rogenques  y  borroses 
Té  les  flors  grogues  y  termináis; 
la  corola  brillant  infundilifor- 
me;  cálze  cilindrico,  surcat,  ge- 
perut  a  la  basa;  olor  suau  agra- 
dosa,  y  sabor  muci  aginas  un 
poch  amaren.  Les  flors  y  fulles, 
que  son  de  les  pritneres  que  sur- 
ten a  la  primavera,  's  cullen  peí 
mes  de  Marg  y  's  fan  assecar  dins 
d'  una  estuva;  abans  de  tancar- 
les  és  menester  assegurarse  de 
que  son  ben  seques,  perqué  con- 
serven molt  sovint  una  humitat  que  les  pudreix  aviat. 
Fárfara,  uña  de  caballo,  tusílago.  ||  PEU  DE  MULA. 

pota  de  cavall  tendrá.  De  la  meteixa  familia 
que  1'  anterior,  género  Petasites ;  creix  en  llochs 
humits. 

POTA  DE  CAVALL  NEGRE.  Bot.  Barrebcra. 

POTA  DE  COLOM.  Bot.  Planta  anyal  de  la  fam.  de 
les  borraginácies  que  fa  unes  floretes  blaves.  Orca- 
neta, ancuza  oficinal,  ancuza  de  tintes,  palomilla,  ono- 
quiies. 

POTA  de  lleó.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  alqui- 
melácies;  té  les  fulles  molt  paregudes  a  les  de  la 
malva,  pero  mes  fortes  y  retallades  de  la  vora  y  po- 
santles  planes  semblen  estrelles.  Alquimila,  pie  de 
león.    '  ALTIMIRA. 

POTA  DE  VEDELLA.  Bot.  SARRIACA. 

POTA  fesa.  Pie  hendido. 

POTES  de  devant.  Les  dues  del  devant  deis  qua- 
ilrúpets.  Manos. 

POTES  DE  vedella  o  BOU,  etc.  Les  quatre  del  bes- 
tiar  mort  que  's  niengen.  Afanos. 

apretar  les  POTES  A  TERRA,  fr.  Clavar  les  cava- 
lleríes  les  potes  pera  apretar  mes  fort.  Apezuñar. 

A  QUATRE  POTES,  m.  adv.  A  QUATRES  GRAPES. 

Cáurehi  DE  POTES.  Deixarse  enganyar.  Caer  en  el 
lazo. 

CALRE  DE  POTES  COM  ELS  GATS.  fr.  Eixir  bé  deis 
perills.  Caer  de  pies. 

ensenyar  o  treuRE  la  POTA.  fr.  Met.  Descobrir 
sense  advertidlo  algún  defecte  de  costúm  que  s'havía 
dissimulat  per  algún  temps.  Enseñar,  sacar  la  pata. 

TREURE  D' ENTRE  LES  POTES,  fr.  Fam.  Robarli  a 
algú  lo  que  tenía  mes  assegurat.  Sacar  de  entre  manos. 

CAP  Y  POTA.  Menjar  compost  ab  el  cap  y  les  potes 
de  la  vadella,  moltó,  etc.  Quebrantos. 

VINDRE  LA  COSA  DE  TOTES  QUATRE  POTES,  fr.  Vin- 
dre  molt  al  cas.  Correr  d  cuatro  pies  la  paridad. 

POTA.  m.  Ter.  ibicench.  Fam.  Tabach  del  país. 
Tabaco  del  país. 

POTABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  potable.  Pota- 
bilidad. 

POTABLE,  a  j.  Lo  que   s  pot  beure.  Potable. 

POTACH.  ni.  Quisat  d' alberginies,  tomátechs  y 
carabaga  tot  picat.  Alboronia,  boronia. 

POTAC.  m.  aura.  Pot  gran.  Potazo. 

POTACA.  f.  aum.  Pota  grossa.  Piernaza. 

POTADA,  f.  Ant.  PETJADA.  ||  f.  Aíar.  Aparell  for- 
mat  de  dos  país  grolers,  qu'  atravessant  un  llistó 
de  fusta  péls  seus  caps  agafen  una  pedra  grossa  que 
serveix  d' áncora  ais  pescadors  pera  fondos  de  molta 
roca.  Potada.  ||  Acció  dolenta,  engany,  fals  testimo- 
ni,  falsetat.  ||  Cop  de  pota.  ||  COCA. 

POTALLEJAR.  v.  n.  Ant.  PETJAR. 

POTAMOGRAFÍA.  f.Descripció  científica  deis  rius. 


POT 


POT 


569 


POTAMOLOGIA.  f.  Coneixement  detallat  de  les 
corrents  d'aigua.  Potamología. 

POTASSA.  f.  Quiñi.  Álcali  vegetal  que  's  treu  del 
tartrat  del  vi,  y  també  de  la  cendra  de  la  major  part 
deis  vegetáis.  Potasa. 

POTASSA  cáustica.  Producte  compost  d'  hidrat  de 
protóxit  de  potassi,  de  subcarbonat  y  sulfat  de  po- 
tassa,  de  terres,  óxits  metállichs,  etc.  Potasa  cáusti- 
ca á  la  cal,  piedra  cáustica. 

POTASSI.  m.  Min.  Metall  sólit  a  la  temperatura 
ordinaria,  de  niolta  brillanlor  metállica,  novament 
ios  ab  olí  de  nafta,  y  que  tret  d'  ell  s'  ennegreix  molt 
aviat,  prenent  1' aspecte  del  plom  qu' ha  estat  expo- 
sat  per  molt  temps  al  aire.  Es  tan  tou  y  mes  dúctil 
que  la  cera.  L'  interior  d'aquest  metall  singular  pre- 
senta una  multitut  de  particuletes  crestallines  de 
figura  indeterminada.  Potasio 

POTÁSSICH,  CA.  adj.  Quim.  Que  conté  potassa. 
Potáseo. 

POTÁSSITS.  m.  pl.  Min.  Familia  de  cossos  que 
teñen  per  tipo  '1  potassi.  Potásides. 

POTATGE.  m.  Cuinat  de  llegums  pera  Ms  díes  de 
dejuni.  Potaje.  ||  Aparell  de  vianda  cuita.  Aderezo 
de  comida,  guisado.  ||  Beguda  liquida,  com  caldo, 
horxata,  etc.  Potaje. 

POTAX.  m.  Quim.  POTASSA. 

POTEA.  f.  Min.  Oxit  d'  estany  recalcinat.  Potea. 
POTECARI.  m.  apotecari. 
POTECARÍA.  f.  apotecaría. 
POTEJAR.  v.  n.  Donar  cops  de  pota.  ||  Moure  les 
potes  els  animáis.  Potear. 

POTENCIA,  f.  Facultat  pera  fer  alguna  cosa  o  pro- 
duir  algún  efecte.  Potencia.  ||  Ant.  PODER,  POTESTAT, 
AUTORITAT.  ||  Govern,  regne,  república.  Potencia.  || 
Qualsevol  deis  regnes,  imperis.  repúbliques  o  Estats 
del  mon.  Potencia.  ||  pl.  La  v'rtut  generadora.  Po- 
tencia. ||  pl.  Memoria,  enteniment  y  voluntat.  Poten- 
cias. ||  Arit.  y  álg.  Qualsevol  producte  de  la  multipli- 
cado continua  d'un  nombre  per  sí  meteix,  lo  qual 
se  diu  arre!.  Quan  intervé  una  sola  multiplicado  's 
diu  quadrat;  si  dues,  cubo;  si  tres,  guaría  potestat;  si 
quatre,  quinta,  etc.  Potestad,  potencia.  ||  Forga  de 
una  máquina  o  aparell.  Potencia. 

potencia  MOTRIU.  Maq.  El  eos  que  pot  mouren  un 
altre.  Potencia  motriz. 

potencia  obedencial.  La  capacitat  que  's  trova 
a  una  cosa  pera  ésser  elevada  a  efectes  sobrenatu- 
rals.  Potencia  obedencial. 

DE  potencia,  m.  adv.  Usant  del  poder  o  forga. 
A  la  fuerza. 

FER  L'  últim  DE  potencia,  fr.  Fer  tot  lo  possible. 
Echar  el  último  esfuerzo  ó  lo  último  de  potencia. 

POTENCIAL,  adj.  Lo  qu'  inclou  potencia  o  hi  per- 
tany.  Potencial. 

POTENCIALITAT.  f.  La  mera  capacitat  de  la  po- 
tencia. Potencialidad. 

POTENCIALMENT.  adv.  m. 
Equivalent,  virtualment.  Poten- 
cialmente.  ||  FU.  En  actitut  o 
disposició  pera  alguna  cosa.  Po- 
tencialmente,  en  potencia. 

POTENCA.  f.  POTENCIA.  || Blas. 
Nom  heráldich  del  pal  que  forma 
sobre  un  altre  la  figura  d' una 
T.  Potenza. 

POTENCAT,  DA.  adj.  Que  for- 
ma la  figura  d'una  T.  Sol  dirse 
d'  una  forma  peculiar  de  creus. 

POTENT.  adj.  Lo  que  té  po- 
der, eficacia  o  virtut  pera  alguna 
cosa.  Potente.  ||  Vigorós,  robust, 
capác   d'  engendrar.   Potente.  || 
PODEROS.  ||  Qui  pot.  Potente. 

POTENTAMENT.  adv.  m.  Ab  potencia. 

DIC.   CAT.  —  V.   II. —  72. 


Potentila 


Petera 


Creu  potenijada 
de  Bagá 


POTENTAT.  ni.  Príncep  poderos  que  reb  investi- 
dura d'  un  altre  superior.  Potentado.  I|  adj.  Reforgat, 
guarnit  de  me- 
tall. 

POTENTILA. 
f.  Bol.  Mena  de 
plantes  rosacies, 
herbes  vivacies 
y  poques  vega- 
des  arbustes,  de 
fu  lies  alternes, 
flors  ab  pedun- 
cles  uniflors,  un 
de  quins  exem- 
plars  és  en  la 
nostra  térra  la 
planta  anome- 
nada  pulsatila, 
en  castellá  cine- 
la  en  rama.  Po- 
tentila. 

POTENTIS- 
SIM,  A.  adj.  m. 
Molt  poten t, 
que  té  molt  de  poder  o  molta  forga.  Potentísimo. 

POTENTMENT.  adv.  m.  Ab  forga  y 
vigor.  Potentemente. 

POTER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  pots. 

POTERA.  f.  Art.  y  of.  Instrument 
de  pesca  semblant  a  una  má  de  morfer, 
a  quina  base  s'  hi  posa  un  cércol  d'agu- 
lles  en  forma  de  ganxo.  Potera. 

POTERÍA,  f.  L'art  de  fer  pots.  || 
Fábrica,  botiga  o  conjunt  de  pots.  Po- 
tería. 

POTERNA,  f.  Portella  en  les  portes  o 
muralles  de  les  fortificacions.  Poterna. 

POTES  DE  CAVALL.  Bot.  A  la  comarca  de  Solso- 
na  s'  anomena  aixís  una  mena  de  bolet  del  genre 
Scleroderma. 

potes  de  rata.  Bot.  Nom  que  's  dona  a  un  bolet 
del  genre  Clavaria.  \\  PEUS  de  rata. 

POTESTAT.  f.  Poder,  jurisdicció.  Potestad.  ||  pl. 
Els  esperits  celestes  del  sisé  chor  y  tercer  de  la  ge- 
rarquía  mitjana.  Potestades. 

PLENA  potestat.  Potestat  absoluta.  Plena  po- 
testad. 

estar  baix  la  potestat  d'Algú.  fr.  Estar  baix 
el  seu  poder,  obeirlo.  Estar  al  cuidado  de  alguno. 

POTESTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  dependeix  de  la 
facultat  o  potestat  d'  algú.  Potestativo. 

POTESTATIVAMENT.  adv.  D'  una  manera  potes- 
tativa. 

POTET.  m.  dim.  Potecico,  potecillo.  II  El  vas  ont 
s' hi  posa  l'aigua  d' olor.  Bujeta,  bujetilla,  poma. 
II  abeurador.  ii  PETONET. 

POTICARI.  m.  APOTECARI. 

POTICARIA.  f-  APOTECARÍA. 

POTINEIG.  m.  Acció  de  potinejar. 

POTINEJAR.  v.  a.  Manejar  ab  les  mans  alguna 
cosa  xafantla  o  fentla  malbé.  Apañuscar.  ||  XAPO- 
llejar.  ||  Fer  malament  y  depressa  alguna  cosa.  Apa- 
tuscar. 

POTINER,  A.  adj.  Brut.  Puerco,  sucio,  cochino, 
porquezuelo,  cochambroso,  zarramplín,  zambron- 
dón,  zamborotudo.  ||  Qui  fa  mal  y  grollerament  les 
obres  del  seu  ofici.  Chapucero,  zancajo. 

POTINERÍA.  f.  Cosa  bruta.  Porquería,  cochina- 
da, cochinería.  ||  Acció  grollera,  desatenta,  indecent. 
Porquería.  ||  Obra  feta  sense  art,  grollerament.  Cha- 
pucería, mecánica. 

POTINGA.  f.  La  beguJa  o  brevatge  ont  hi  entren 
molts  ingredients.  Potaje.  ||  Met.  El  conjunt  de  va- 


570 


POU 


PRA 


ríes  coses  inútils  barrejades  y  confoses.  Potaje,  ja- 
rope, jaropes,  pócima.  ||  Cosa  continguda  en  algún 
pot,  per  remei. 

POTINGUER,  A.  adj.  Aficionat  a  les  potingues. 

POTIPOTI.  ni.  Barreja  de  varis  menjars.  Comis- 
trajo, cuezo,  potaje.  II  Barreja. 

POTIRÓ.  ni.  Bot.  Mena  de  carabaga  d'hivern.  Po- 
tirón. 

POTÍSSIM,  A.  adj.  Especial. 

POTISTA,  adj.  Bevedor  de  vi. 

POTOLOGÍA.  f.  Tractat  de  les  begudes. 

POTOLL.  m.  Abundorde  coses.  Peste,  hato,  atajo. 

POTOSÍ,  m.  Gran  riquesa  y  valiment,  per  alusió  a 
una  montanya  del  Perú,  abundosa  en  or.  Potosí.  II 
S'  usa  pera  indicar  gran  riquesa  o  cosa  de  niolt  valor, 
com:  val  un  Potosí.  Potosí. 

POTRA,  f.  Trencadura,  tumor  al  escrot;  trenca- 
dura  interior  per  la  que  baixen  els  budells  a  la  bossa 
deis  testículs.  Potra.  !|  Sort,  fortuna. 

POTRA  DEL  HUMOR  CONGELAT.  Malaltía  en  que  se 
inflama  la  bossa  per  la  fluxió  d"humors.  Hidrocele. 

POTRA  De  VENES  TORTES:  HERNIA. 

CANTARLi  A  ALGÚ  LA  POTRA,  fr.  Sentir  dolors  els 
trenca  ts  ab  la  mudanga  de  temps.  Cantar  la  potra. 

tindre  POTRA,  fr.  Fam.  Ésser  venturos  al  joch. 
Ser  potroso. 

POTRADA,  f.  Conjunt  de  potros.  Potrada. 

POTRANCA,  f.  L'euga  desde  la  etat  de  tres  anys 
fins  que  deixa  d' ésser  potra.  Potranca. 

POTRANCH.  m.  y 

POTRANCO,  m.  Cavall  que  no  passa  de  tres  anys. 
Potranco. 

POTRE.  ni.  POTRO.  ||  POLTRE. 

POTREJAR.  v.  a.  y  derivats:  jugar  els  potros, 
bornejar.  Dit  també  deis  joves  o  nois.  ||  Molestar, 
perfidiar.  Potrear. 

POTRER.  m.  Qui  cuida  deis  potros  quan  son  a  la 
devesa.  Potrero. 

POTRERA,  f.  adj.  Epitet  d'  un  monoll  de  cánem 
que  "s  posa  ais  potros.  Potrera.  ||  L' estable  deis  po- 
tros. 

POTRERÍA.  f.  Lloch  ont  se  domen  els  potros. 

POTRET.  m.  dim.  Potrico.  ||  POTRO,  3. 

POTRETA.  f.  dim  de  potra.  Potrilla. 

POTRÍES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Va- 
lencia, part.  jud.  de  Gandía;  és  a  la  vora  del  riu  Ser- 
pis,  té  estació  de  F.-C.  y  742  hab. 

POTRO,  ni.  El  cavall  jove  que  no  passa  de  quatre 
anys.  Potro.  ||  Máquina  de  fusta  pera  subgectar  les 
cavalcadures  que  no  volen  deixarse  ferrar  o  curar. 
Potro  ||  Eina  pera  foradar  en  forma  semblanta  al  fi- 
labarquí,  ab  un  cargol  a  la  part  de  sobre  que  va 
apretant  la  broca  a  mida  que  's  forada.  |i  Antiga 
máquina  de  foradar. 

POTROS,  A.  adj.  Fam.  Trencat,  qui  té  potra.  Po- 
troso. ||  Vulg.  Qui  té  molta  sort  o  ditxa.  Potroso.  || 
Qui  pateix  el  tumor  dit  cavall.  Potroso.  H  Molestos, 
perfidiós.  Potroso. 

POTS.  Ter.  arañes.  LLABIS. 

POU.  m.  Clot  rodó  obert  a  térra  y  enfondit  fins  a 
trovar  abundancia  d'aigua.  Pozo.  ||  El  paratge  deis 
rius  ont  hi  há  mes  gran  fondaria  d'  aigua.  Pozo.  || 
Met.  Qualsevulla  cosa  complerta,  com:  pou  de  cien- 
cia. Pozo. 

POU  DE  MONEDA  O  DE  DINER.  Gran  quantitat  o 
abundor  de  diner.  Dinerada,  dineral. 

POU  DE  NEU.  Aquell  ont  s'hi  arreplega  la  neu  pera 
1'  estiu.  Nevera,  pozo  de  nieve. 

pou  sech.  Pou  absorbent  ont  s'hi  fan  anar  les  ai- 
gües  brutes. 

ESCURAR  EL  POU.  fr.  Limpiar  el  pozo. 


POU  DEL  COLL.  Geog.  Caseriu  de  Tilla  de  Ma- 
llorca al  terme  de  Marratxí,  partit  de  Palma:  té  molt 
escás  veinat.  II  —(illa  d' EN).  Illeta  del  dist.  muni- 
cipal de  Formentera,  Balears.  ||  —  florit.  Predi  del 
terme  de  Poneres,  part.  jud.  de  Manacor  (Mallorca), 
ab  restes  de  construccions  ciclopies.  ||  —  vell.  Case- 
riu del  terme  de  Muro,  part.  d'Inca,  a  les  Balears. 

POUAL.  m.  canter. 

POUAR.  v.  a.  Treure  aigua  del  pou.  Sacar  agua 
del  pozo. 

POUATER.  m.  POUETAYRE. 

POUET.  m.  dim.  Pozuelo. 

POUETAIRE.  ni.  Qui  fa  pous,  els  neteja  o  hi  tre- 
balla.  Pocero. 

POUNOLA.  Ter.  Blanes.  Plataforma  del  llaút  en 
que  hi  ha  la  metxa. 

POXANCA.  f.  Forga,  poder.  Pujanza. 

POXANT.  Poderos,  superb,  magm'fich. 

POY.  m.  POLL,  3,  5.  ||  Banch  de  pedra.  Poyo.  ||  Tota 
cosa  per  apoyarse.  Poyo. 

POYL.  m.  Ant.  POLL. 

POYLL.  m.  Ant.  POLL. 

POYLLÍ.  m.  Ant.  POllí. 

POYO  (Venta  del).  Geog.  Caseriu  del  terme  de 
Ribarroja,  prov.  de  Valencia. 

POYOS,  A.  adj.  Ant.  POLLOS. 

POYRIT.  p.  p.  Ant.  PODRIT. 

PRACTICA,  f.  L'  exercici  o  execució  continua  de 
alguna  cosa,  conforme  a  les  regles  d'  alguna  art  o  fa- 
cultat.  Práctica,  praxis.  II  Estil,  us,  costúm.  Prác- 
tica. II  El  modo  o  métode  que  segueix  algú  en  les 
seues  operacions.  Práctica. 

LA  PRÁCTICA  treu  mestre.  Ref.  Denota  que  's 
deuen  exercitar  les  arts,  ciencies  y  virtuts  pera  arri- 
bar a  llur  major  perfecció.  El  uso  hace  maestro. 

PRACTICABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  practicar  o  po- 
sar en  práctica.  Practicable,  factible. 

PRÁCTICAMENT.  adv.  m.  Ab  us  y  exercici  d'  al- 
guna cosa.  Prácticamente. 

PRACTICANT.  p.  a.  Qui  practica.  Practicable, 
practicador.  ||  m.  Qui  exerceix  alguna  professió  al 
costat  d'  un  mestre.  Practicante.  ||  Qui  assisteix  ais 
malalts  del  hospital.  Practicante. 

PRACTICAR,  v.  a.  Posar  en  práctica.  Practicar. 
||  Usar,  fer  seguidament  alguna  cosa.  Practicar. 

PRACTICARSE,  v.  r.  Ensajarse  en  alguna  art  o 
ofici  a  fí  d'  eixirne  mestre.  Practicarse. 

PRACTICAT,  DA.  p.  p.  Practicado. 

PRACTICATGE.  m.  L'  exercici  que  fa  'I  practicant 
de  pilot.  Practicaje. 

PRÁCTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  práctica. 
Práctico.  ||  Experimentat,  versat,  destre  en  alguna 
cosa.  Práctico.  II  m.  Pilot.  Piloto  de  puerto,  prác- 
tico. ||  De  fácil  execució  y  bons  resultats. 

PRACTICAT.  m.  Persona  práctica  en  alguna  art. 
Practicón. 

PRACTICISME.  m.  Tendencia  a  lo  práctich,  a  les 
coses  practiques. 

PRADA.  f.  Terra  baixa  coberta 
d'herba,  espontania  o  conreuada. 
Prado,  pradera. 

PRADELL.  m.  dim.  de  prat.  Pra- 
decito. 

PRADELL.  Geog.  Poblé  del  dis- 
tricte  munpal.  de  Preixens,  provin- 
cia de  Lleida.  ||  Poblé  de  la  prov.  y 
dióc.  de  Tarragona,  part.  jud.  de 
Falcet;  és  al  vessant  ponentí  del 
coll  de  1'  Argentera,  té  estació  de  F.-C.  y  772  ha- 
bitants. 

PRADELLES.  f.  pl.  Bot.  ROMAS. 


Segell  de  Pradell 


PRA 


PRA 


571 


Segell  de  Prades 
(Tarragona) 


PRADELLS.  Geog.  Casa  senyorial  del  Vallespir,  a 
la  vora  del  plá  Castanyer,  anomenada  Torre  de  Pra- 
dells,  per  estar  ornada  per  dues  altes  torres  molt  en- 
laírades,  que  desde  distants  territoris  s'  oviien. 

PRADER,  A.  adj.  Cosa  del  prat.  Pradeño. 

PRADERA,  f.  PRADA. 

PRADERAL.  adj.  Pertanyent  al  prat.  Praderoso. 

PRADERÍA,  f.  Terra  ont  ni  ha  molts  prats  pera 
pasturarhi  el  bestiar.  Pradera,  pradería.  II  —ARTIFI- 
CIAL. L'  extensió  de  terreno  sembrat  pera  que  ni  bro- 
tin  varíes  nienes  de  plantes.  Prado  artificial. 

PRADES  (Deudes).  Biog.  Célebre  trovador  del  si- 
gle  Xlii,  un  deis  que  mes  belles  poesíes  escrigueren. 
Ses  obres  se  trovaren  al  enderrocar  la  catedral  vella 
de  Vich,  dins  d'  un  ninxo,  per  lo  que  se  suposa  que 
fou  enterrat  allí.  Se  conserven  en  son  arxiu. 

—  (MARGUERIDA  De).  Biog.  Segona  muller  del  reí 
Martí  /'  Huma,  que  morí  sens  donarli  filis. 

PRADES.  Gcog.  Arraval  de  Molsosa,  prov.  de 
Lleida.  ||  Cantó  del  depart.  deis  Pirineus  Orientáis, 
format  de  20  ajuntaments,  que  son:  Campoma,  Cas- 
tell,  Catllar,  Ciará,  Codalet,  Conat,  Cornelia  del 
Conflent,  Eus,  Fillols,  Fulla,  Los  Masos,  Molitg,  Mo- 
sset,  Nohedes,  Prades,  Riá,  Taurinyá,  Urbanyá,  Ver- 
net  deis  Banys  y  Vílafranca  del 
Conflent,  reunint  entre  tots  13,403 
hab.  ||  Districte  del  depart.  deis 
Pirineus  Orientáis,  format  deis  sis 
següents  cantons:  Mont-Lluis, 
Olesa,  Prades,  Sallagosa,  Surniá  y 
Vinca,  reunint  entre  tots  44,159 
hab.  ||  Vila  del  antich  Conflent, 
cap  de  partit  y  subprefecttira  del 
actual  departament  deis  Pirineus 
Orientáis.  Está  emplagada  en  una 
bella  plana,  a  una  altura  de  150 
metres,  y  compta  3,877  habitants. 
Conserva  1'  iglesia  de  Sant  Pere,  ab  una  torre  del  si- 
gle  xill,  poguentse  veure  en  son  interior  molts  detalls 
arquitectónichs  procedents  del  monastir  de  Cuxá, 
quin  claustre  se  conserva  en  els  banys  de  Bigorre. 
II  Vila  de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarragona,  part.  jud.  de 
Montblancli;  és  a  la  serra  del  seu  ñora  y  té  961  hab. 
||  — (PUIG  DE).  Orog.  Puig  de  1,201  met.  d'  altitut, 
entre  les  serres  de  Prades  y  de  la  Roquerola,  part. 
jud.  de  Montblanch,  prov.  de  Tarragona.  ||  —(RIERA 
DE).  Hidrog.  Neix  al  NO.  de  Capafonts,  prov.  de  Ta- 
rragona; passa  per  Prades  y  desaigua  a  la  vora  del 
riu  Monsant,  una  mica  mes  avall  d'  Ulldemolins.  ||  — 
(SERRA  de).  Orog.  Serra  de  la  prov.  de  Tarragona; 
comenga  a  la  vora  del  Francolí,  prop  de  Poblet,  y 
arriba  a  Prades,  ont  se  divideix  en  dues:  la  del  Mon- 
sant y  la  de  la  Mugara,  formant  aixís  la  partió  entre 
les  conques  del  Francolí  y  del  Ebre.  ||  —  (COMTAT 
DE).  El  formaven  catorze  pobles  d'  aquelles  serres  y 
vessants,  desde  '1  Camp  de  Tarragona  y  Priorat  a  la 
Conca  de  Barbera  y  les  Garrigues.  El  comte  residía 
al  castell  de  dita  vila,  avui  enrunat. 

PRADET  Y  SANT  JOAN.  Geog.  Arraval  de  Cane- 
ján,  prov.  de  Lleida,  a  la  Valí  d'  Aran. 

PRADIAL.  ni.  Nové  mes  del  calendari  república 
francés. 

PRAE  MINIBUS.  m.  adv.  llat.  Ala  máo  entre  mans. 

PRADERENCH,  CA.  adj.  Propi  del  prat.  ||  Natural 
o  bé  propi  del  Prat. 

PRAGMÁTICA,  f.  Constitució,  decret,  estatut, 
mandat.  Pragmática,  pramática. 

PRAGMÁTICH.  adj.  y  s.  Jurisp.  El  comentarista  o 
jurisconsult  que  defineix  les  liéis  d'  una  nació.  Prag- 
mático. ||  A  1'  antigor,  s'  anomenava  aixís  a  Roma  a 
certs  honies  de  liéis,  que  oferíen  ais  lletrats  els  seus 
servéis  quan  havíen  d'  enraonar  ais  tribunals,  aple- 
gant  els  materials  y  'ls  documents  pera  ilustrarlos 
en  els  antecedents  de  la  causa  ocasional  que  's  de- 
batía. 


PRAMNI.  ni.  Min.  Varíetat  de  quarg  hialf  negre. 
Pramnío. 

PRAONETIA.  f.  Zool.  Mena  d'  insectes  coleópters 
subpentamers  Iamiaris. 

PRASEOCOBALT.  m.  Quím.  Cos  vert  crestallisa- 
ble  que  s'  obté  calentant  el  solfat  roseocobáltich 
sech  a  la  temperatura  de  la  fusió  del  plom.  Praseo- 
cobalto. 

PRASEOLITA.  f.  Min.  Varietat  d'  esmarquina. 
Praseollta. 

PRASI.  m.  Min.  Pedra  preciosa  de  color  vert  mes 
pujat  que  '1  de  la  esmeragda.  Prasio. 

PRASMA.  f.  Min.  Varietat  de  calcedonia.  Prasma. 

PRASOFITA.  f.  Min.  Varíetat  d'  ofita.  Prasofita. 

PRASOPAL.  m.  Min.  Varietat  de  crisoprassa.  Pra- 
sopal. 

PRASQUIRÓ.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  St.  Sal- 
vador de  Tolo,  prov.  de  Lleida. 

PRAT.  m.  Trog  de  térra  plana  ont  s' hi  deixa  créí- 
xer  V  herba.  Prado,  pradera,  pradería,  pasto,  apa- 
centadero, soto,  pastura.  ||  Lloch  pintoresch  prop  de 
les  ciutats  que  serveix  pera  divertirse  y  passejarse. 
Prado.  ||  Lo  qu'  está  obert  y  és  comú.  Pasturaje.  || 
n.  p.  Prato. 

REDUIRSE  A  PRAT.  fr.  Ferse  prat  un  terreno.  Empra- 
dizarse. 

PRAT  Y  RODRÍGUEZ  (Antoni).  Biog.  Dlstingit 
catedrátich  que  desde  mitjans  del  sigle  xix  va  trava- 
llar  ab  zel  péls  avengos  de  la  cultura  en  la  nostra 
térra.  Advocat,  doctor  en  lletres,  y  ab  altres  títols 
acadéraichs  que  1'  honoraven,  va  entrar  al  professo- 
rat  oficial  en  1846  com  substituí  de  la  classe  de  rna- 
temátiques  del  doctor  Presas,  y  en  1849  va  ésser  no- 
menat  professor  de  Mengua  anglesa  a  I'  Academia  de 
oficiáis  d'  artillería.  Va  ésser  cónsul  de  Parma  a 
Barcelona,  director  de  la  Caixa  d'  Estalvis  y  del 
Mont  de  Pietat  de  nostra  ciutat,  fundador  de  moltes 
institucions  protectores  de  la  classe  travalladora,  y 
va  produir  travalls  molt  remarcables,  llegits  y  discu- 
tits  en  les  societats  económiques  d'  Amichs  del  País. 
Va  morir  a  Barcelona  en  etat  avangada,  en  1886. 

PRAT.  Geog.  A  442  met.  d'  altura,  al  Bergadá, 
part.  jud.  de  Puigreig.  És  un  baíxador  abans  d'  arri- 
bar al  torrent  deGuixaró.  ||  —(EL).  Caseriu  del  terme 
d'  Abella  de  la  Conca,  prov.  de  Lleida.  ||  — berlá. 
Al  Bergadá,  al  camí  que  de  la  serra  Pedregosa  mena 
a  la  Font  Tordera.  ||  —CABRERA.  Orog.  A  les  monta- 
nyes  del  Canigó,  entre  les  valls  de  Llech  y  de  Vall- 
manya,  planell  a  la  vora  del  Chalet-Refugi  deis  Cor- 
talets.  ||  —  SOCARRAT.  A  la  serra  del  Cadí,  al  camí 
que  mena  de  Gósol  al  cim  de  Comabona.  ||  —  TOI- 
XONÉS.  Ras  englevat  de  pasturatges  a  la  vora  de  la 
Costa  del  Clot  deis  Moros.  ||  — XESPLADOR.  Al  camí 
de  la  Pobla  a  Vilaxe  per  La  Clara.  És  a  1'  altura  de 
1,300  met.,  entre  la  Pleta  de  les  Vaques  y  la  Font  de 
Savagassa,  al  Bergadá.  ||  — AGUILÓ  (coll  de).  En  la 
versatura  de  la  serra  de  Cadí,  a  2,400  met.  d'  altura, 
abans  d'  arribar  al  cim  de  Comabona.  ||  —DE  COMP- 
TE.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Ta- 
rragona, bisb.  de  Tortosa,  part.  ju- 
dicial de  Gandesa;  és  entre  monta- 
nyes,  a  la  vora  de  la  riera  de  la 
Canaleta  y  té  850  hab.  ||  —DE  COMP- 
TE  (RIERA  DE).  Hidrog.  Neix  a  Lle- 
vant  del  poblet  de  Pí;  reb  en  la  seua 
vora  les  aigües  del  Fangás  y  desai- 
gua al  Ebre,  un  poch  mes  amunt  de 
Xerta.  ||  — DE  jou.  Bell  ras  englevat 
al  camí  de  Castellar  a  Ribes,  a  V  al- 
garia  de  1,675  met.,  entre  la  Coma 
Armada  y  les  comarcades  de  Nava.  || 
OAT.  Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Sant  Feliu  del  Llobregat;  és  a  la  vora  del  riu 
d'  aquest  nom;  té  estació  de  F.-C.  y  2,786  hab.  [|  — 
DE  REY.  Orog.  Planell  englevat  al  caient  de  la  valí 


Segell  de  Prat 
del  Llobregat 

—  DEL  LLOBRE- 


572 


PRA 


PRA 


de  Saldes,  entre  'Is  cingles  de  Roca  Roja  y  1' espa- 
dat  del  Pal-de-baix,  a  1'  altura  de  2,000  met.  ||  —DE 
SANT  JORDI.  Plá  del  part.  jud.  de  1'  illa  de  Mallorca, 
ont  hi  son  abundosos  els  molins  de  vent.  Está  situat 
en  un  deis  contraforts  de  la  serra  de  Qaldent,  y  for- 
ma un  deis  caserius  de  la  carretera  que  mena  a  Ma- 
nacor.  ||  — (forat  del  bach  del).  Espeleol.  Avenen 
del  terme  de  Sant  Quirse  Safaja. 

PRATDESABA  (Nofre).  Biog.  Escriptor  y  ecle- 
siástich,  que  va  neixer  a  Vich  en  1735,  morint  en 
1810.  Va  pertanyer  a  la  Companyía  de  Jesús,  y  era 
molt  coneixedor  de  la  llengua  llatina,  fruint  concepte 
d'  un  deis  autors  mes  pulcres,  y  d'  atitllat  estil.  En- 
tre les  seues  obres,  cal  esmentar  les  següents,  impre- 
ses a  Ferrara,  ont  durant  el  temps  de  la  expatriació 
deis  jesuites,  va  sejornar:  Juray  optimi  Episcopi,  sive 
de  vita  et  virtuti  dus  V  Raymondii  Marimona  Vicensis 
in  Auselanii  Episcopi,  liber  simplosis  (Ferrara,  1785); 
Sacra  Aragonensia  sive  de  visis  aragonessibus,  religio- 
ne  illustribus,  etc.  (Ferrara,  1787,  un  vol.  en  octau); 
Ramirum  sive  Hispanium  ab  inferni  tributo  liberatum, 
—  poema  tan  elegant  coin  1'  altre  del  escriptor  Peba- 
go; — sis  llibres  de  notes,  y,  per  fí,  el  poema  heróich 
en  dotze  llibres,  titolat:  Ferdinandum,  sive  Hispa- 
nium a  maucis  libertum  (Ferrara,  1792,  en  octau). 

PRADET,  A.  m.  y  f.  dim.  De  prat.  Pradito. 

PRATD1P.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarragona, 
bisb.  de  Tortosa,  part.  jud.  de  Falcet;  és  entre  mon- 
tanyes,  a  tramontana  del  Coll  de  Balaguer,  y  té  962 
habitants. 

PRATET.  m.  dim.  Pradico,  pradillo. 

PRÁTICA.  f.  PRÁCTICA. 

PRATICAR.  v.  a.  PRACTICAR.  ||  FREQÜENTAR.  ||  Ant. 

cumplimentar. 

PRATICULTOR,  m.  Qui  conreua  els  prats,  o  bé  és 
competent  en  la  praticultura.  Praticultor. 

PRATICULTURA,  f.  Art  de  conreuar  prats.  Prati- 
cultura. 

PRATIQUESA.  f.  Ant.  Práctica,  pericia.  ||  COS- 
TÚM. 

PRATS  (Bonaventura).  Biog.  Jesuíta  que  havía 
nascut  a  Tarragona  en  1749  y  va  morir  a  Manresa  en 
1825.  Va  ésser  deixeble  del  P.  Pou  en  les  Mengües 
clássiques,  llatí  y  grech,  y  va  arrivar  a  competir  ab 
el  seu  mestre.  D'  un  talent  superior,  va  cursar  des- 
prés  a  Italia  la  Teología  y  la  Filosofía,  y  rebé  propo- 
sicions  ben  acceptables  pera  anar  a  ensenyar  a  les 
Universitats  mes  famoses;  mes  ell  tenía  sois  el  pro- 
pósit  d'  estudiar  y  aixís  va  seguir  sejornant  a  Roma, 
ont  sostingué  relació  literaria  ab  els  homens  mes 
eminents  del  seu  temps.  Era  sovint  consultat  per  ells, 
pera  la  correcció  de  llurs  travalls.  Dues  vegades  va 
retornar  a  Espanya,  restantlii  ja  una  volta  acabada 
la  lluita  de  la  independencia  en  1816.  En  1823,  fon 
designat  pera  rector  del  colegí  y  noviciat  de  la  Com- 
panyía a  Manresa.  Va  deíxar  moltes  obres  manuscri- 
tes,  essent  les  mes  importants,  impreses,  d'  ell,  la 
Oda  graca,  en  elogi  del  cardenal  Braschi,  y  entre  les 
oracíons  y  panegírichs  seus,  cal  esmentar  els  dedi- 
cats  a  Valencia  en  1817  al  duch  de  Gandía,  y  la 
consagrado  a  Sant  Felip  Neri,  a  Valencia  també, 
en  1819. 

—  (JOAN).  Biog.  Actor  lírich  que  va  obtindre  bona 
nomenada  en  les  obres  de  sayuela  castellana.  Era 
natural  de  Catalunya  y  va  morir  a  cinquanta  tres 
anys  de  la  seua  edat  a  Barcelona  al  any  1893.  En 
1857  va  comentar  la  seua  carrera  artística,  interpre- 
tant  les  obres  deis  millors  mestres  d'  aquell  temps,  y 
fentse  remarcar  ab  especialitat  en  la  ópera  Marina, 
del  mestre  Arrieta,  que  li  valgué  nodrits  aplaudí  - 
ments.  Era  En  Prats  un  deis  tenors  mes  clássichs  del 
seu  temps  y  s'  havía  fet  molt  popular. 

—  (JOAN  JOSEPH).  Biog.  Advocat  y  periodista,  que 
va  figurar  molt  en  el  període  revolucionan',  y  marca- 
dament  al  fundar  el  periódich  satírich  La  Bomba,  en 


1870,  una  de  les  publicacions  catalanes  escrites  ab 
mes  garbo  en  aquells  temps.  En  Prats  conreuava  ab 
refinament  la  llengua  oficial,  y  aixís  en  els  seus  es- 
crits  com  en  els  discursos  que  a  les  corporacions 
professionals  y  a  la  Diputació  de  Barcelona,  havía 
pronunciat,  fou  elogiat  per  la  seua  puresa  de  llen- 
guatge.  Va  ésser  molts  anys  diputat  de  la  provincia 
y  va  morir  en  1884. 

PRATS.    Geog.   Arraval  de  Montanisell,  prov.  de 

Lleida.  ||  Poblé  del  cantó  de  Surniá,  bisb.  de  Perpi- 

nyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  entre  monta- 

nyes  y  té  278  hab.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Piats 

y  Sampsor,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (collada  DE).  Orog. 

Coll  del  Pirineu,  al  N  E.  de  Molió,   prov.   de  Girona; 

té  1,580  met.  d'  altitut.  ||  —  DE  BALAGUER.  Geog.  Ca- 

seriu    del   Conflent,   que   forma 

municipi  ab  Fontpedrosa.  S'  em- 

plaga  demunt  d'  un  serrat.  ||  — 

DE   BALAGUER.    Hidrog.   Riu   del 

Conflent,    que   s'  origina    en    el 

Pich   d'  Eyna,    reunintse   ab   el 

Tet,  aprop   del  poblé  d'   aquell 

nom.   ||   —  DE   LLUCANÉS.    Geog. 

Vila  de  la  prov.  de  Barcelona, 

bisb.  de  Vich,  part.  jud.  de  Ber- 

ga ;  és  a  la  vora  de  !a  riera  de 

Llucanés  y  té  1,489   hab.   ||  — 

de  MOLLÓ.  Cantó  del  depart.  deis 

Pirineus  Orientáis,  format  deis 

sis  següents  ajuntaments:  Cos- 

toges,  La  Menera,  Prats  de  Molió,  Sant  Llorenc  deis 

Cerdans,  Serrallonga  y  Tech,  reunint  entre  tots  7,603 
hab.  ||  —DE  MOLLÓ.  Vila  del  Va- 
llespir,  regada  per  les  aigües  del 
riu  Tech,  y  emplazada  a  745  met. 
d' altitut.  És  capital  de  cantó,  al 
depart.  deis  Pirineus  Orientáis, 
dist.  de  Ceret,  bisb.  de  Perpínyá, 
y  té  una  població  de  2,481  hab. 
||  —  DEL  REÍ.  Vila  de  la  prov.  de 
Barcelona,  bisb.  de  Vich,  partit 
jud.  d'  Igualada;  és  al  N.O.  de 
la  serra  de  Ru- 


Segell  de  Prats 
de  Llucanés 


Segell  de  Prats 
del  Rei 


T 


Segell  de  Prats 
y  Sampsor 


bió  y  té  940  ha- 
bitants. ||  —  Y 
SAMPSOR.  Poblé 
de  la  prov.  de 
Lleida,  bisb.  y  part.  jud.  de  la  Seu 
d'  Urgell;  és  a  la  vora  del  Segre, 
prop  de  la  partió  de  la  prov.  de 
Girona,  y  té  256  hab. 

PRAU,  VA.  adj.  Dolent,  pervers. 
Pravo.  !|  DEPRAVAT. 

REDUIR   A  PRAU  ENTENIMENT.   fr. 
Ani.  Interpretar  maliciosament.  Interpretar  siniestra- 
mente; reducir  á  siniestra  intención. 

PRAVESA.  f.  Perversitat,  depravació.  Pravedad. 

PRAVETAT.  f.  y 

PRAVITAT.  Iniquitat,  perversitat.  Pravedad.  II 
DEPRAVACIÓ. 

PRACA.  Ant.  PLAQA. 

PRE.  m.  El  socors  diari  que  's  dona  ais  soldats 
pera  '1  seu  manteniment.  Pre,  prest.  ||  Preposició  lla- 
tina que  té  us  en  cátala  per  la  composició  de  noms  y 
verbs,  aumentant  la  significado,  o  signifícant  1'  an- 
teriorítat  de  lo  que  '1  nom  o  verb  significa.  Pre.  || 
PREST. 

PREA.  f.  Ant.  Presa. 

PREABDÓMEN.  m.  Zoo!.  Aplech  deis  cínch  pri- 
mers  segments  del  ventre  deis  crustacis.  Preabdo- 
men. 

PREABLEMENT.  adv.  t.  y  ord.  Ant.  PRIMERAMENT. 

PREÁMBUL.  m.  Proemi,  exordi,  prefaci.  Preám- 
bulo. ||  Rodeíg,  digressió  impertinent.  Preámbulo. 


PRE 


PKE 


573 


FER  UN  GRAN  preámbul.  fr.  Fer  un  gran  prólech, 
introducció,  exordi,  etc.  Hacer  gran  preámbulo. 

PREAMBULISTA.  adj.  y  s.  Fam.  Qui  gasta  moltes 
paraules  pera  comentar  un  discurs  o  donar  compte 
d'  algún  succeit.  Preambulista. 

PREADAMISME.  ni.  Doctrina  que  sosté  que  exis- 
tía 1'  home  abans  d'  Adam. 

PREADAMISTA.  ni.  Qui  professa  la  doctrina  del 
preadainisme. 

PREAMENT.  m.  Ant.  Avaluado.  Justiprecio,  va- 
luación. 

PREAR.  v    a.  Ant.  AVALUAR.  ||  PREGAR.  ||  APRECIAR. 

PREARSE.  v.  r.  Mirarse  en  alguna  cosa,  deleitarse 
considerantla.  Preciarse,  remirarse. 

PREAT,  DA.  p.  p.  APREC1AT.  ||  AVALUAT.  ||  PREGAT. 
||  PREUAT. 

PREBENDA,  f.  Qualsevol  benifet  eclesiástich, 
com:  canonicat,  etc.  Prebenda.  ||  Renda  eclesiásti- 
ca anexa  a  un  canonicat  o  a  qualsevulla  altra  digni- 
tat.  Prebenda.  ||  Met.  V  ofici  o  empleu  que  dona 
molta  utilitat  y  poch  travall.  Prebenda. 

BONA  prebenda.  Met.  Renda  o  empleu  molt  lucra- 
tiu  y  descansat.  Pera. 

PREBENDAR,  v.  r.  Donar  una  dignitat  eclesiás- 
tica. ||  Proporcionar  o  donar  un  empleu  de  poch  tra- 
vall y  molta  utilitat.  Prebendar. 

PREBENDAT.  ni.  El  canonge,  dignitat,  comensal, 
etc.,  de  les  catedrals  y  colegiates.  Prebendado. 

PREBERATGE.  m.  Ant.  PRESBITERAT. 

PRÉBERE.  ni.  Mot  catalanisat  de  presbiter.  || 
PRESBITER. 

PREBERAT.  m.  PRESBITERIAT. 

PREBITERI.  m.  PRESBITERI. 

PREBITERAT.  m.  PRESBITERAT. 

PREBOST.  m.  Mil.  Oficial  qu'  en  temps  de  guerra 
y  durant  la  campanya  s'  anomenava  pera  que  ab  la 
seua  companyía 's  cuides  de  perseguir  ais  malfactors 
y  de  castigarlos,  com  també  de  la  observancia  deis 
bandos  y  ordres  del  general  y  de  tot  lo  pertanyent  a 
la  bona  policía  y  ais  manteniments.  Preboste,  capi- 
tán preboste.  ||  Qui  és  cap  d'  una  comunitat  y  la  re- 
geix  y  governa.  Preboste.  ||  PRtPOSiT. 

PREBOSTAL.  adj.  Pertanyent  al  prebost  y  a  la 
seua  jurisdicció.  Prebostal. 

PREBOSTAT.  m.  Cárrech  de  prebost.  Prebostad, 
prebostadgo,  prebostazgo. 

PREBOSTÍA.  f.  El  districte  corresponent  a  un  pre- 
bost y  son  empleu.  Prebostia. 

PREBRE.  m.  PREBERE. 

PREBUCAL.  adj.  Anat.  Qu'  está  colocat  devant  de 
la  boca   Prebucal. 

PRECARI,  A  adj.  For.  Lo  que  's  posseeix  com  a 
deixat  per  la  voluntat  del  seu  amo  y  sois  peí  temps 
que  aquest  vulgui.  Precario.  ||  adj.  exposat,  CON- 
TINGENT.  ||  CURT. 

PRECARIAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  precari. 
Precariamente. 

PRECAUCIÓ.  f.  Reserva,  cautela  pera  evitar  els 
inconvenients  o  danys  que  poden  resultar.  Precau- 
ción, prevención,  cautela,  caución,  prudencia, 
recato. 

PENDRE  PRECAUCIONS.  Previndre  algún  perill,  po- 
sar los  medis  pera  evitarlo.  Precaver, prevenir.  ||  recip. 
Precaverse,  cautelarse,  guardarse,  precaucionarse. 

PRECAUCIONAR.  v.  a.  y 

PRECAUCIONARSE,  v.  r.  Pendre  precaucions, 
prepararse  per  lo  que  puga  succeir.  Precaucionarse. 

PRECAUCIONAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Pievalgut.  Avi- 
sat.  Precaucionado. 

PRECAURE.  v.  a.  Preveure,  prevenir.  Precaver. 

PRECAVUT,  DA.  p.  p.   Precaucionado,  precavi- 


do, prevenido.  ||  adj.  Catite,  previngut.   Precaucio- 
nado, precavido. 

PRECEDE1XER.  v.  a.  y  derivats.  PRECEDIR. 

PRECEDENCIA,  f.  Anterioritat,  prioritat  de  temps, 
llocli  o  ordre.  Precedencia.  II  Primacía,  superioritat, 
majoría.  Precedencia.  ||  Preferencia  en  los  assents 
y  actes  honoríficlis.  Precedencia. 

PRECEDENT.  adj.  Que  precedeix.  Antecedente 
Precedente.  ||  p.  a.  Precedente. 

PRECEDENTMENT.  adv.  m.  ANTECEDENTMENT. 

PRECEDIMENT.  m.  PRECEDENCIA. 

PRECEDIR.  v.  a.  Anar  devant.  Preceder.  ||  Ante- 
posarse, ser  primer  en  grau  o  ordre.  Preceder.  || 
AVANgAR,  VENCER. 

PRECEDIT,  DA.  p.  p.  Precedido. 

PRECEHIR.  v.  a.  PRECEDIR. 

PRECEIMENT.  m.  PRECEDIMENT. 

PRECE1R.  v.  a.  PREC  DiR. 

PRECEIT,  DA.  p.  p.  PRECEDIT. 

PRECEPCIÓ.  f.  Precepte,  instrucció.  Precepción. 

PRECEPTE.  m.  Manament,  ordre.  Precepto,  man- 
damiento, mandato,  mandado,  ordenación,  yusión. 
||  Document,  instrucció,  regla  d'una  art  o  facultat. 
Precepto.  ||  pl.  Per  antonomasia  'ls  manaments  de  la 
II ei  de  Den   Preceptos. 

PRECEPTE  afirmatiu.  Qualsevol  deis  manaments  de 
la  11  eí  de  Deu  en  que  's  mana  fer  alguna  cosa.  Pre- 
cepto afirmativo,  positivo. 

PRECEPTE  DE  SANTA  OBEDIENCIA.  Lo  qu'  usen  els 
superiors  de  les  ordres  relligioses  pera  obligar  ais 
seus  súbdits  a  la  obediencia.  Precepto  formal  de  obe- 
diencia. 

PRECEPTE  NEGATiu.  Qualsevol  deis  manaments  de 
la  llei  de  Deu  que  proibeixen  fer  alguna  cosa.  Pre- 
cepto negativo. 

PRECEPTISTA,  ni.  Mestre  de  regles  y  preceptes. 
Preceptista. 

PRECEPTIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  preceptes. 
Preceptivo. 

PRECEPTIVA,  f.  Mélode,  llibre  que  inclou  els 
preceptes  d'  alguna  art  o  moral.  Preceptiva. 

PRECEPTOR,  A  m.  y  f.  Mestre,  qui  ensenya. 
Preceptor.  ||  Qui  dicta  regles  per  alguna  ciencia  o 
moral.  Preceptor. 

PRECEPTORAL.  adj.  Pertanyent  al  preceptor. 
Preceptoral. 

PRECEPTORAT.  m  El  cárrech  o  conjunt  de  pre- 
ceptors.  Preceptorado. 

PRECEPTORÍA.  f.  Ant.  COMANDA.  ||  Cárrech  de 
preceptor. 

PRECEPTUAR,  v.  a.  Donar  o  dictar  preceptes. 
Preceptuar. 

PRECES,  f.  pl.  Els  versets  y  oracions  qu'  usa  la 
Iglesia  pera  demanar  a  Deu  socors  en  les  necessitats 
publiques.  Preces.  II  PRECHS.  ||  Súplica  o  instancia 
ab  que  's  demana  a  Roma  '1  despaig  d'  alguna  butlla. 

DONAR  PRECES,  fr.  Recomanar  ab  insistencia  la 
prompte  resolució  d' alguna  cosa.  Dar  prisa. 

PRECESSIÓ.  f.  Moviment  retrograde  deis  punts 
equinoccials.  Precesión.  ||  Ret.  reticencia. 

PRECESSÓ.  f.  PROFESSÓ. 

PRECH.  m.  Pregaría,  súplica,  petició  feta  a  algú. 
Ruego.  ||  Acció  de  pregar. 

anar  AB  prechs.  fr.  Demanar  encaridament  y  ab 
demostracions  extremades  alguna  cosa  que  's  desitja 
Hacer  plegarias. 

PRECI.  m.  APRECI. 

PRECIAR,  v.  a.  Ant.  APRECIAR. 

PRECIARSE,  v.  r.  Jactarse,  gloriarse,  fer  vanitat 
d' alguna  cosa  bona  o  dolenta.  Preciarse,  repicarse. 

PRECIAT,  DA.  p.  p.  Preciado. 


574 


PRE 


PRE 


PRECINT.  m.  Acció  y  efecte  de  precintar.  Precin- 
to. ||  Lligadura  sellada  convenientment  ab  que  's 
subgecten  els  fardos,  baguls,  etc.,  pera  que  no  s'obrin 
sino  quan  y  per  qui  correspón.  Precinto. 

PRECINTA,  f.  Mar.  Tira  de  lona  enquitranada  de 
paper,  llauna  o  de  plom  ab  que 's  cubreixen  les  jun- 
tures  de  les  posts,  o  s'enrotllen  les  caixes.  Precinta. 

PRECINTAMENT.  m.  Operació  de  precintar  los 
farcells  a  les  aduanes  o  altres  establiments  ab  segells 
de  plom  o  altres  niedis.  Precinto. 

PRECINTAR,  v.  a.  Com.  Creuar  els  farcells  de 
mercaderíes  ab  cintes.  Precintar. 

PRECIOS,  A.  adj.  De  gran  preu  o  valor.  Exquisit, 
excelent.  Precioso,  preciado.  ||  Graciós,  xistós,  agra- 
dable pels  seus  fets  o  dites.  Precioso. 

PRECIOSAMENT.  adv.  m.  Ricanient,  ab  preu  y  es- 
timado. Preciosamente. 

PRECIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  precios.  Pre- 
ciosísimo. 

PRECIOSITAT.  f.  La  qualitat  que  fa  qu' una  cosa 
sigui  preciosa.  Preciosidad. 

PRECIPI.  adj.  precipui. 

PRECIPICI.  m.  Cingle,  bals,  timba.  Precipicio, 
precipitadero,  derrumbadero,  derrocadero,  des- 
galgadero, abarrancadero,  voladero.  ||  Met.  Ruina 
espiritual  o  temporal.  Precipicio. 

Caure  A  un  precipici.  fr.  Met.  Aficionarse  a  algu- 
na cosa  dolenta.  Caer  en  un  precipicio. 

PRECIPIR.  v.  a.  Ani.  manar. 

PRECIPITACIÓ.  f.  Apressament,  anticipado.  Pre- 
cipitación, tropel,  rapidez,  pólvora.  ||  Quim.  La 
caiguda  de  les  particules  d' algún  metall  barrejades 
ab  algún  liquit  al  fons  del  vas.  Precipitación.  ||  Ac- 
ció de  precipitar  y  de  precipitarse. 

PRECIP1TADAMENT.  adv.  m.  Ab  precipitado, 
atropelladament,  sense  consideració  ni  prudencia. 
Precipitadamente,  raudamente,  despeñadamente. 

PRECIP1TADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  o  lo  que  preci- 
pita. Precipitador.  ||  PRECIPICI. 

PRECIPITANT.  p.  a.  Lo  que  precipita.  Precipi- 
tante. ||  m.  Quim.  Qualsevol  deis  agents  que  produei- 
xen  la  precipitado.  Precipitante. 

PRECIPITAR,  v.  a.  Llen?ar,  fer  caure  a  algú  des- 
de un  lloch  alt.  Precipitar,  despeñar,  desgalgar.  || 
Fer  anar  molt  depressa,  donar  niolta  pressa  a  algú. 
Precipitar.  II  Quim.  Separar  la  barreja  disolta  y  feria 
caure  en  polvos  al  sol  del  seu  disolvent.  Precipitar. 
)|  Meí.  Exposar  a  algú  a  un  precipici  o  ruina  espiri- 
tual o  temporal.  Precipitar.  ||  Subtar.  Arrebatar. 

PRECIPITARSE,  v.  r.  Tirarse  de  dalt  baix.  Preci- 
pitarse, despeñarse,  dar  abajo.  ||  Met.  Llen$arse 
inconsideradament  a  fer  alguna  cosa.  Precipitarse. 
||  Quim.  Produirse  un  precipitat  de  qualsevol  sus- 
tancia. Precipitarse. 

PRECIPITAT,  DA.  p.  p.  Precipitado.  ||  adj  Re- 
solt,  atrevit,  arriscat,  que  obra  sense  prudencia. 
Precipitado,  atolondrado,  arrebatado,  arrojado. 
II  m.  Quim.  Qualsevulla  cosa,  que  cau  al  fens  d' un 
vas  per  medí  d'  operació  química.  Precipitado. 

precipitat  BLANCH.  Polvos  molt  blanchs  que  se 
obtenen  descomponent  el  nitrat  de  mercuri  ab  la  sal 
comuna.  Protocloruro  de  meí  curio  precipitado. 

PRECIPITAT  VERMELL:  POLVOS  DE  JOAN  DE  VIGO. 

PRECIPITÓS,  A.  adj.  Qu'  está  inclinat  a  precipi- 
tarse. 

PRECIPUAMENT.  adv.  m.  PRINCIPALMENT. 

PRECIPUI,  UA.  adj.  Senyalat,  principal.  Precipuo. 

PRECÍS,  A.  adj.  Necessari,  indispensable.  Preci- 
so, forzoso,  necesario.  ||  Puntual,  fixo,  exacte,  cert, 
determinat.  Preciso.  ||  Distint,  ciar,  formal,  com:  pa- 
raules  precises.  Preciso.  ||  Abstret,  separat  peí  ente- 
niment;  se  din  quan  se  considera  la  forma  separada 
del  subgecte.  Preciso.  ||  peremptori. 


PRECISAMENT.  adv.  m.  Necessariament.  Preci- 
samente. ||  Determinadament,  justament.  Precisa- 
mente. ||  Ant.  BREUMENT.  ||  PEREMPTORIAMENT. 

PRECISANT.  adj.  Que  precisa. 

PRECISAR,  v.  a.  Obligar  a  un  altre  que  fací  algu- 
na cosa  contra  la  sena  voluntat.  Estrechar,  obligar, 
Precisar,  constreñir. 

PRECISAT,  DA.  p.  p.  Precisado.  ||  OBLIGAT. 

PRECISIÓ.  f.  Obligació,  necessitat  indispensable 
de  fer  alguna  cosa.  Precisión.  ||  Exactitut,  puntua- 
iitat.  Precisión.  ||  Met.  Exactitut  en  lo  discurs,  de 
modo  que  no  dient  res  superfluo,  surt  mes  hermosa 
la  idea,  mes  viva  la  imatge,  mes  natural  el  sentiment 
y  mes  enérgica  la  passió.  Precisión.  ||  Llbg.  Abstrac- 
ció,  separació  mental  de  dues  coses  realment  identi- 
ficades,  en  virtut  de  la  qual  se  concebeix  la  una  com 
distinta  de  1' altra.  Abstracción,  precisión. 

PRECISIU,  VA.  adj.  Lo  que  precisa.  Precisivo. 

PRECIT,  A.  adj.  Réprob.  S'  usa  també  com  a  subs- 
tantiu.  Precito,  reprobo 

PRECITABLE.  adj.  Que's  pot  precitar.  Precitable. 

PRECITACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  precitar.  Pre- 
citación. 

PRECITADOR,  RA.  adj.  y  s.  Qui  precita.  Preci- 
tador. 

PRECITANT.  p.  a.  del  verb  precitar.  Precítante. 

PRECITAR.  v.  a.  Citar  ab  temps  avengat.  Esmen- 
tar ab  temps  passat.  Precitar. 

PRECITAT,  DA.  p.  p.  de  PRECITAR.  Esmentat 
abans.  Precitado. 

PRECLAR.  adj.  Illustre,  famós,  digne  de  admiració 
y  respecte.  Preclaro,  ilustre,  excelente. 

PRECLARAMENT.  adv.  Ab  molt  d'  esclariment. 
Preclaramente. 

PRECLARÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Molt  preciar. 
Preclarísimo. 

PRECLARÍSSIMAMENT.  adv.  sup.  D'  una  manera 
molt  preclara.  Preclarísimatnente. 

PRECLOURE.  v.  a.  y 

PRECLUIR.  V.  a.  TANCAR.  ||  IMPEDIR. 

PRECOCITAT.  f.  Avangament  extraordinari  en  el 
desenrotllo  del  organisme  animal,  de  la  vegeta- 
do, etc.  Precocidad. 

PRECOQ.  adj.  Avengat,  anticipat.  Precoz,  prema- 
turo. ||  S' aplica  al  desenrotllo  prematur  d'  un  orgue 
o  de  la  íunció  dequ'es  instrument.  Prematuro,  pre- 
coz, anticipado. 

PRECOGNICIÓ.  f.  Coneixement  anterior,  previsió. 
Precognición. 

PRECOMPUTAR.  v.  a.  Calcular,  computar  antici- 
padament.  Precomputar. 

PRECOMPUTAT.  p.  p.  del  verb  precomputar. 

PRECONEIXER.  v.  a.  Preveure,  congecturar,  su- 
posar  o  coneixer  una  cosa,  abans  de  realisarse.  Pre- 
conocer. 

PRECONEGUT.  p.  p.  de  PRECONEIXER. 

PRECON1SABLE.  adj.  Digne  de  ser  preconisat. 
Preconizable. 

PRECONISACIÓ.  f.  Encomi,  elogi,  alabanga.  Pre- 
conización. ||  Referintse  al  consistori  roma  es  la  re- 
lació  deis  mérits  d' algú  elegit  pera  prelat.  Preco- 
nización. 

PRECONISAR.  v.  a.  Lloar,  publicareis  mérits  de 
algú.  Preconizar.  ||  Al  consistori  roma,  fer  relació 
deis  mérits  d'algu  elegit  pera  prelat.  Preconizar. 

PRECONISAT.  p.  p.  Preconizado.  ||  Elevat  a  la 
gerarquia  de  bisb2  o  cardenal.  Preconizado. 

PRECORDIAL,  adj.  Med.  Pertanyent  al  diafragma. 

PRECURA.  f.  PROCURA. 

PRECURADOR.  m.  PROCURADOR. 


PRE 


PRE 


575 


PRECURSOR,  A.  m.  y  f.  Qu!  precedeix  o  va  devant 
d' un  altre  pera  anunciar  la  seua  arrivada.  Se  d¡u 
particulartnent  de  Sant  Joan  Baptista.  Precursor.  || 
Se  diu  també  deis  que  primer  iniciaren  una  doctrina 
política,  literaria,  filosófica,  etc.,  coni  els  precursors 
del  catalanismo. 

PREDACIÓ.  f.  Robo,  piilatge.  Predación. 

PREDACITA.  f.  Min.  Carbonat  de  cals  magnésica. 
Predacita. 

PREDECÉS.  m.  Mort  d'algú  anterior  a  la  d'algú 
altre.  Predeceso. 

PREDECESSOR,  A.  s.  y  adj.  Antecessors,  qui  ha 
precedit  a  un  altre  en  alguna  cosa.  Predecesor.  ||  Els 
pares,  avis,  etc.  Mayores. 

PREDEFINICIÓ.  f.  Teol.  Lo  decret  o  determinado 
de  Deu  pera  qu'  existeixin  les  coses  en  un  temps  se- 
nyalat.  Predefinición. 

PREDEFINIR,  v.  a.  Teol.  Determinar  lo  temps  en 
que  han  d' existir  les  coses.  Predefinir. 

PREDÉIXER.  v.  a.  Ant.  PRECEDIR. 

PREDESIGNAR.  v.  a.  PREDESTINAR. 

PREDESTINACIÓ.  f.  Destinado  anterior  d'alguna 
cosa.  Predestinación.  ||  Ordenado  de  la  voluntat 
divina  ab  que  per  etern  té  elegits  ais  que,  mitjangant 
la  seua  gracia,  han  de  gosar  de  la  gloria.  Predesti- 
nación. 

PREDESTINAR,  v.  r.  Destinar  anticipadament. 
Predestinar.  ||  Elegir  Deu  per  etern  ais  que,  per 
medi  de  la  seua  gracia,  han  de  lograr  la  gloria.  Pre- 
destinar. 

PREDESTINAT,  DA.  p.  p.  Predestinado.  ||  ni. 
Elegit  pera  la  gloria.  Elegido,  predestinado. 

PREDESTINISME.  m.  Doctrina  formulada  en  la 
creencia  de  la  predestinado.  Predestinismo. 

PREDESTINISTA.  com.  Partidari  del  predesti- 
nisme. 

PREDETERMINACIÓ.  f.  La  determinado  ante- 
rior. Predeterminación. 

PREDETERMINAR,  v.  a.  Determinar  o  resoldre 
ab  anticipado  alguna  cosa.  Predeterminar. 

PREDETERMINAR  DA.  p.  p.  Predeterminado. 

PREDI,  m.  Finca,  heretat,  hisenda.  Predio.  ||  A  les 
Balears  és  d'us  corrent  aquest  niot,  pera  designar  les 
finques  rustiques. 

predi  dominant.  Jurisp.  Aquell  en  quin  favor  hi 
ha  servitut.  Predio  dominante. 

PREDI  rustich.  Part  de  térra  conreuada  o  benefi- 
ciada d'alguna  manera,  com  les  heretats  al  camp,  y 
els  jardins  y  les  hortes  a  les  pobladons. 

PREDI  Sirvent.  Jurisp.  El  qu'  está  gravat  ab  qual- 
sevulla  servitut  a  favor  d'algú.  Predio  sirvente. 

predi  URBÁ.  Lloch  en  quin  hi  ha  edificació  pera 
morarhi,  ja  sía  al  camp,  o  be  en  població.  Predio 
urbano. 

PREDIAL,  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al  predi:  com 
servitut  predial. 

PRÉDICA,  f.  Acte  y  efecte  de  predicar.  ||  sermó.  || 
Plática  que  fan  els  sectaris  ais  seus  pobles.  Prédica. 

PREDICABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  predicar.  Predi- 
cable. ||  Llóg.  Una  de  les  classes  a  que  's  redueixen 
totes  les  coses  que  's  poden  predicar  del  subgecte, 
que  son:  género,  especie,  diferencia,  individuuy  pro- 
pietat.  Predicable. 

PREDICACIÓ.  f.  SERMÓ.  PRÉDICA. 

PREDICADOR,  m.  Qui  predica.  Predicador,  ora- 
dor. (1  Qui  pi'iblicament  reprén  algún  vici  o  publica 
alguna  veritat.  Predicador.  ||  Qui  lloa  excessivament 
a  algú.  Panegirista,  predicador.  ||  Orador  eclesiás- 
tich  dedicat  a  predicar,  desde  la  trona,  les  excelen- 
cies  de  la  relligió.  Predicador. 

PREDICADORES,  f.  pl.  Facultats  mes  o  menys  bo- 
nes  que  un  té  pera  predicar. 


PREDICADORET.  m.  dim.  Predicadorcillo,  pre- 
dicadorcete,  el  mal  predicador. 

PREDICAIRE.  m.  Qui  predica,  predicador. 

PREDICAMENT.  m.  FU.  Cada  una  de  les  classes  o 
categoríes  a  que  's  redueixen  totes  les  coses  y  enti- 
tats  físiques.  Regularment  les  divideixen  en  deu,  y 
son:  substancia,  quantitat,  qualitat,  relació,  acció, 
passió,  lloch,  situado  y  hábit.  Predicamento.  ¡|  La 
opinió,  lloch,  estimado  y  dignitat  en  que  's  troba 
algú.  Predicamento.  ||  Acció  y  efecte  de  predicar. 

PREDICAMENTAL.  adj.  FU.  Pertanyent  al  predi- 
cament  o  a  alguna  cosa  qu'  és  origen  d'  un' altra. 
Predicamental. 

PREDICAR,  v.  a.  Declarar,  anunciar  la  paraula  de 
Deu.  Predicar,  evangelizar.  ||  Publicar,  fer  patenta 
alguna  cosa.  Predicar.  ||  Met.  Exhortar,  rependre  a 
algú  péls  seus  vicis.  Predicar.  |l  Alabar  ab  excés  al- 
guna cosa.  Alabar,  elogiar,  predicar. 

PREDICA  CONCIENCIA  Y  VEN  VINAGRE.  Ref.  Pregona 
vino  y  vende  vinagre. 

PREDICAT,  DA.  p.  p.  Predicado.  ¡|  m.  Llóg.  Lo 
que  s'  afirma  o  nega  del  subgecte  en  la  proposició. 
Predicado. 

PREDICATOR,  A.  adj.  De  la  predicado. 

PREDICOT.  m.  Sermó  o  prédica  d'  istil  poch  ele- 
vat.  Arenga. 

PREDICCIÓ.  f.  Pronóstich,  pressagi.   Predicción. 

PREDILECCIO.  f.  Preferencia  qu' una  persona  sent 
per  un'  altra  o  per  alguna  cosa.  Predilección. 

PREDILECTAMENT.  adv.  m.  D*  una  manera  pre- 
dilecta. Predilectamente. 

PREDILECTE,  A.  adj.  Preferit  per  amor  especial. 
Predilecto. 

PREDILUVIÁ,  NA.  adj.  D'  abans  del  diluvi,  perta- 
nyent a  la  época  geológica  anterior  al  diluvi  uni- 
versal. 

PREDIR.  v.  a.  Pronosticar,  dirab  anticipado.  Pre- 
decir. ||  ENDEVINAR. 

PREDISPONDRÉ,  v.  a.  PREDISPOSAR. 

PREDISPONENT.  adj.  Se  diu  de  la  causa  que 
dona  certa  mena  d'  aptitut  pera  contreure  alguna 
afecció,  com:  la  vida  sedentaria  és  una  causa  predis- 
ponent  a  les  malalties  inflamatories.  Predisponente. 

PREDISPONGUT,  DA.  adj.  Ter.  valen.  PREDISPO- 
SAT. 

PREDISPOSAR.  v.  a.  DISPOSAR  ||  S'  aplica  a  les 
causes  que  preparen  y  disposen  pera  algún  efecte. 
Predisponer. 

PREDISPOSICIÓ.  f.  Disposició  que  precedeix  a 
alguna  cosa  y  prepara  '1  seu  efecte.  Predisposición. 

PREDISPOST,  A.  adj.  y 

PREDISPOSAT,  DA.  adj.  Disposat  ab  anticipado 
pera  alguna  cosa.  Predispuesto.  ||  Propens,  indinat 
a  una  cosa.  Predispuesto. 

PREDIT,  A.  adj.  Dit  o  anomenat  abans,  susdit. 
Predicho.  II  p.  p.  de  predir. 

PREDOMINANT.  p.  a.  Lo  que  predomina.  Predo- 
minante. 

PREDOMINANTMENT.  adv.  D'  una  manera  pre- 
doniinant. 

PREDOMINAR,  v.  a.  Dominar,  tindre  major  forga, 
poder  o  domini.  Predominar.  ||  Met.  Excedir  en  al- 
eada una  cosa  a  un'  altra.  Predominar.  ||  Med.  Ex- 
cedir algún  humor  en  quantitat  o  qualitat  ais  altres. 
Predominar. 

PREDOMINE  m.  Domini,  imperi,  poder  o  forga 
que's  té  sobre  algú.  Predominio,  predominación.  || 
Med.  La  forga  o  qualitat  superior  d' un  humor  sobre 
els  altres.  Predominio. 

PREEMINENCIA,  f.  Preferencia,  ventatja.  Pre- 
eminencia. 


576 


PRE 


PRE 


PREEMINENT.  adj.  Sublim,  superior,  honorifich. 
Preeminente. 

PREESTABLECER,  v.  a.  y 

PREESTABLIR.  v.  a.  Establir  abans.  Preestable- 
cer. 

PREEXCELENCIA.  f.  Superioritat  en  alt  grau, 
niolta  excelencia.  Preexcelencia. 

PREEXCELENT.  adj.  Molt  excelent.  Preexce- 
lente. 

PREEXCELS,  SA.  adj.  Illustre  en  alt  grau,  excés 
en  superioritat,  gran  y  excels.  Preexcelso. 

PREEXISTENCIA,  f.  FU.  Existencia  anterior.  Pre- 
existencia. 

PREEXISTENT.  adj.  Lo  qu'  existeix  abans  ab  al- 
gunes  de  les  propietats  filosófiques.  Preexistente. 

PREEX1STIR.  v.  n.  FU.  Existir  abans.  Preexistir. 

PREFACI.  ni.  Proenii,  prólech  que  's  posa  al  prin- 
cipi  d'  algún  llibre.  Prefacio,  prefación.  ||  La  part 
de  la  missa  que  precedeix  immediatament  al  canon. 
Prefacio. 

PREFACIO,  f.  PREFACI 

PREFACIONETA.  f.  Prefacioncilla. 

PRFFAT,  A.  adj.  Ant.  Endevinat,  prenosticat,  dit 
ab  anticipació  o  abans  que  succeeixi  alguna  cosa. 
Predicho. 

PREFECTE.  ni.  Governador,  director,  president. 
Prefecto.  ||  E¡  subgecte  que  cuida  d'  algún  ministeri 
o  cárrech.  Prefecto.  ||  MAJORDOM,  2.  [|  Ministre  que 
presideix  y  mana  en  algún  tribunal,  junta  o  comuni- 
tat  eclesiástica,  etc.  Prefecto. 

PREFECTORAL,  adj.  Pertanyent  al  prefecte  y  a 
la  prefectura.  Prefectoral. 

PREFECTURA,  f.  El  cárrech  o  empleu  de  prefecte. 
Prefectura.  I]  La  casa  y  oficines  del  prefecte. 

PREFERENCIA,  f.  Ventatja  o  majoría  d'  alguna 
persona  o  cosa.  Preferencia,  preeminencia,  selec- 
ción. 

PREFERENT.  p.  a.  y  adj.  Lo  que  preíereix,  y  aixís 
se  diu:  lloch  preferent.  Preferente,  preeminente. 

PREFERENTMENT.  adv.  D'  una  manera  prefe- 
rent. 

PREFERIBLE,  adj.  Digne  de  preferirse  o  antepo- 
sarse. Preferible. 

PREFERICLE.  m.  Arqueol.  Vas  antich  de  coure 
sense  anses  y  d'  una  ampiaría  semblanta  a  una  ba- 
cina, de  quin  se  feia  molt  us  ais  sacrificis  de  Opis. 
Preferículo. 

PREFERIMENT.  m.  Ant.  PREFERENCIA. 

PREFERIR,  v.  a.  Donar  la  preferencia  a  una  cosa 
entre  altres,  estimarla  mes.  Preferir,  preponer,  an- 
teponer, distinguir.  ||  v.  r.  Obligarse,  oferirse  vo- 
luntariament  a  fer  alguna  cosa.  Ofrecerse.  ||  Aven- 
tarse. Desigualarse. 

PREFERIT,  DA.  p.p.  Preferido. 

PREFICTIÓ.  f.  Ant.  PREFIGIMENT. 

PREFIGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arregla,  determina  y 
piescriu  lloch  o  temps  pera  fer  alguna  cosa.  Seña- 
lador. 

PREFIGIMENT.  m.  L'  acte  de  senyalar  o  deter- 
minar hora,  lloch  o  altra  cosa  semblanta.  Señala- 
miento. 

PREFIGIR.  v.  a.  Arreglar,  determinar,  prescriure 
lloch  y  temps  pera  fer  alguna  cosa.  Prefijar,  pre- 
finir. 

PREF1GIT,  DA.  p.  p.  Prefijado,  prefijo,  pre- 
finido. 

PREFIGURACIÓ.  f.  Representado  anticipada  d'  al- 
guna cosa.  Prefiguración. 

PREFIGURAR,  v.  a.  Figurar  una  cosa  anticipada- 
inent.  Prefigurar. 


PREFIXAR.  v.  a.  Determinar,  assenyalar  o  fixar 
ab  anticipació  una  cosa.  Prefijar.  ||  Posar  prefixes  a 
les  paraules.  Pr¿fijar. 

PREFIXAT,  DA.  p.p.  del  verb  prefixar.  Determi- 
nat  ab  exactitut.  Prefijo. 

PREFIXE.  m.  Gram.  Se  diu  del  afixe  que  s'  ante- 
posa a  un  mot,  com:  desconfiar,  reposar,  etc.,  y  s'usa 
com  a  substantiu  masculí.  Prefijo.  ||  La  sílaba  pri- 
mera d'  una  parama  composta.  Prefijo. 

PREFLAMEJAR.  v.  a.  Mar.  Comentar  a  flamejar 
o  volar  alguna  vela.  Preflamear. 

PREFLORACIÓ.  f.  Bot.  Estat  de  les  diferentes 
parts  d'  una  flor,  desde  que  comencen  a  veures  fins  a 
son  complert  desenrotllo;  disposició  d'  aqüestes  me- 
teixes  parts  a  la  poncella.  Prefloración. 

PREFLORACIÓ  arrugada.  Aquella  en  quina  está 
plegada  en  tots  sentits  la  corola.  Prefloración  arru- 
gada. 

PREFLORACIÓ  equitativa.  Se  diu  quan  en  una  co- 
rola irregular  s' abracen  o  bé 's  Miguen  ab  les  mes 
petites  les  mes  grosses.  Prefloración  equitativa. 

PREFLORACIÓ  Imbricada.  Aquella  en  quina  'ls  pe- 
táis se  cobreixen  parcialment  els  uns  ais  altres  com 
les  teules  d'  una  teulada.  Prefloración  imblicada. 

PREFLORACIÓ  OBLATIVA.  Aquella  en  quina  son  molts 
els  petáis  y  se  troven  embolcallats  ab  espiral.  Pre- 
floración  oblativa. 

PREFLORACIÓ  PLICATIVA.  Aque  la  en  quina  la  corola 
apareix  plegada  demunt  d'  ella  meteixa.  Prefloración 
plicativa. 

PREFLORACIÓ  VULVAR.  Aquella  en  quina  se  toquen 
tant  sois  péls  seus  extrems  les  parts  u'  una  corola, 
com  les  volves  d'  una  cápsula.  Prefloración  valvar. 

PREFOLIACIÓ.  f.  Bot.  Disposició  particular  que 
teñen  les  fulles  quan  son  tancades  dins  de  les  ponce- 
lles.  Prefoliación. 

PREGA,  f.  Súplica.  ;!  Acció  de  pregar. 

PREGACIONS.  f.  pl.  PREGARIES. 

PREGADEU.  m.  ORATORI.  ||  Entom.  Mena  de  Ma- 
gosta tendrá  y  verda  que  's  cría  péls  sembrats.  Quan 
sel'  agafa  ajunta  les  potes  del  devant  com  si  's  po- 
ses a  pregar.  Saltón. 

pregadeu  DE  ROSTOLL.  Entom.  Mena  de  Magosta 
de  color  vert  ciar.  Saltón. 

SOL  COM  UN  PREGADEU  DE  ROSTOLL.  Loe.  Se  diu 
del  qui  no  té  parents,  o  del  qui  viu  o  va  tot  sol.  Solo 
como  el  espárrago. 

PREGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prega.  Rogador,  ro- 
gante 

PREGAMENT.  m.  Acció  de  pregar. 

PREGAR,  v.  a.  Demanar  per  gracia  alguna  cosa. 
Rogar,  suplicar,  deprecar.  ||  Instar  ab  sumissió  y 
prechs  a  algú  pera  que  faci  lo  que  se  li  demana.  Ro- 
gar. ||  Orar,  demanar  a  Deu.  Rogar,  orar.  ||  desitjar. 
||  Demanar  ab  instancia  y  ab  certa  autoritat.  Con- 
jurar. 

pregar  A  ruins.  fr.  Explica  '1  poch  fruit  y  efecte 
que  's  treu  ab  les  supliques  fetes  ais  miserables  o 
gent  de  poques  obligacions,  que  abans  s'  ensuperbei- 
xen  ab  elles.  Rogar  á  ruines. 

PREGAR  DE  TREVA.  Loe.  ant.  Demanar  treva.  Pedir 
tregua. 

Aixó  És  PREGAR  Y  PAGAR.  Ref.  Ab  que  s'  adverteix 
que  '1  villa  s'  entona  y  's  posa  orgullos  al  pas  que  se 
li  fan  mes  supliques  pera  que  concedeixi  lo  que  se  li 
demana.  El  ruin  cuanto  más  le  ruegan  más  se  extiende. 

FERSE  PREGAR,  fr.  Trigar  a  concedir  lo  que  's  de- 
mana. Dejarse  rogar,  hacerse  de  rogar. 

NO  SAP  BÉ  A  DEU  PREGAR  QUI  PER  MAR  NO  VA.  Ref. 
Ab  que  s'  explica  que  la  vista  del  perill  mou  a  reco- 
rrer a  Deu.  Si  quieres  aprender  á  orar  entra  en  la  mar; 
quien  no  ha  pasado  puerto  y  mar,  no  sabe  qué  es  ro- 
gar. 

PREGARÍA,  f.  Deprecado,  súplica.  Rogación,  ple- 
garia, deprecación.  ||  demanda,  prech,  petició.  || 


PRE 


PRE 


577 


pl.  Oracions  publiques  fetes  a  Deu  pera  conseguir  re- 
mei  en  alguna  greu  necessitat,  especialment  pera  de- 
manarli  aigua  en  temps  de  secades.  Rogativas. 

PREGARÍA  EN  MAL  D'  ALGÚ:  1MPRECACIÓ. 

PREGARÍA  FETA  CONJURANT:  conjur. 

PREGARÍA  HUMIL:  súplica. 

PREGAT,  DA.  p.  p.  Rogado. 

PREGÓ,  m.  Crida  que  fa  M  nunci  péls  carrers  de 
les  poblacions  posant  en  coneixement  deis  veíns  al- 
guna cosa  interessant,  ja  sia  sía  d'  ordre  oficial,  ja 
particular.  Pregón. 

FERNE  un  pregó.  Loe.  Se  diu  del  qui  divulga  lo  que 
deuría  tindre  secret. 

PREGÓN,  A.  adj.  Ant.  fÓndo.  ||  Present.  Presen- 
te, público. 

de  pregón,  m.  adv.  Ant.  primerament.  ||  de  pre- 
sent. 

PREGÓN  (Coll).  Orog.  Coll  a  1,180  met.  d'altitut, 
a  llevant  de  Camprodón,  prov.  de  Girona;  és  a  la 
partió  d'  aigiies  entre  '1  Ritort  y  '1  Llerca.  ||  Coll  del 
Pirineu,  a  1,635  met.  d'  altitut,  al  NE.  d'  Espinabell, 
prov.  de  Girona. 

PREGONA,  f.  Fondo  molt  gran  d' aigua.  Fondo. 

PREGONADOR    ni.  y 

PREGONAIRE.  ni.  PREGONER. 

PREGONAMENT.  adv.  m.  Ant.  PROFONDAMENT. 

PREGONAR,  v.  a.  Cridar,  fer  una  crida  o  pregó. 
Pregonar.  ||  Divulgar. 

PREGONAT,  DA.  p.  p.  Pregonado. 

PREGONER,  A.  adj.  Met.  Qui  publica  o  divulga  al- 
guna cosa  que  s'  ignorava.  S'  usa  també  com  a  subs- 
tantiu.  Pregonero.  ||  m.  L'  empleat  públich  qu'  en 
alta  veu  diu  els  pregons  y  publica  y  fa  notori  lo  que 
se  vol  que  tothom  ho  sápiga.  Pregonero,  nuncio. 

PREGONERÍA,  f.  Ofici  de  pregoner.  Pregonería. 
||  Dret  que  antigament   cobrava  '1  pregoner  major. 

PREGONEIG.  m.  Acció  y  efecte  de  pregonar.  Pre- 
gonero. 

PREGONESA.  f.  Ant.  PREGONA,  PROFONDITAT. 

PREGUAR.  v.  a.  Ant.  PREGAR. 

PREGUERA.  f.  Ant.  y 

PREGUIERA.  f.  Ant.  PREGARÍA. 

PREGUNTA,  f.  Demanda,  interrogació.  Pregunta, 
interrogación,  demanda,  cuestión.  ||  pl  Fam.  Les 
de  la  doctrina  cristiana.  Preguntas. 

ANAR  AB  PREGUNTES  Y  RESPOSTES.  fr.  Perdre  M 
temps  en  disputes  inútils.   Andar  con  dimes  y  diretes. 

ESTAR  A  LA  DERRERA  PREGUNTA,  fr.  Met.  fam.  Estar 
apretat  per  falta  de  cabal.  Estar,  andar  ó  quedar  á  la 
cuarta  pregunta. 

UNA  PREGUNTA  MEREIX  UNA  RESPOSTA.  Ref.  Ab 
que  's  reprén  la  llibertat  en  el  parlar  sense  reflexió, 
y  ensenya  que  les  paraules  han  d'  ésser  mesurades, 
pera  que  no  originin  resposta  que  siguí  sensible  o  in- 
juriosa pera  qui  la  motiva.  Quien  dice  lo  que  quiere, 
oye  lo  que  no  quiere;  cual  pregunta  harás,  tal  respues- 
ta habrás;  quien  pregunta  lo  que  no  debiera,  oye  lo  que 
no  querría;  á  cartas,  cartas. 

PREGUNTADOR,  A.  s.  Subgecte  molest  en  pre- 
guntar. Preguntador,  preguntón,  preguntante. 

PREGUNTAR,  v.  a.  Interrogar,  averiguar,  infor- 
marse, fer  preguntes.  Preguntar,  interrogar,  pedir. 

EL  PREGUNTAR  NO  ÉS  ERRAR,  SI  LA  PREGUNTA  NO 
ÉS  NECIA.  Ref.  Aconsella  quant  convenient  y  profitós 
és  P  informarse  ab  cuidado  y  aplicació  de  lo  que  se 
ignora,  pera  no  equivocarse  en  lo  que  s'  ha  de  fer. 
Quien  pregunta  no  yerra,  ó  quien  pregunta  no  yerra, 
si  la  pregunta  no  es  necia. 

PREGUNTETA.  f.  dim.  Preguntica,  preguntílla, 
preguntita. 

PREGUNTÓS,  A.  adj.  Qui  pregunta  molt. 

PREHAR.  v.  a.  APRECIAR. 

DIC.    CAT.—  V.   II.— 73. 


PREHENSIPET.  adj.  Zool.  Se  diu  del  animal  que 
té  medi  d'  agafarse  o  de  pujar  ab  les  potes.  Prehen- 
sipedo. 

PREHICACIÓ.  f.  Ant.  PRÉDICA. 

PREHICADOR.  m.  Ant.  PREDICADOR. 

PREHICAR.  v.  a.  PREDICAR. 

PREHISTORIA,  f.  Coneixement  que  tracta  de  la 
humanitat  baíx  el  punt  de  vista  historien,  abans  de 
les  relacions  que  poden  deduirse  deis  documents  es- 
crits  o  figuráis,  y  de  tota  llegenda  y  tradició.  Ara 
constitueix  una  verdadera  ciencia,  contribnint  a  es- 
vahir  els  duptes  que  abans  ofería,  el  concurs  deis 
estudis  geológichs  que  han  aclarat  punís  molt  discu- 
tits.  Prehistoria. 

PREHISTÓRICH,  CA.  adj.  Temps  anteriors  a  la 
historia.  Prehistórico. 

PREINSERCIÓ.  f.  Inserció  previa.   Preinserción. 

PREINSERT,  A.  adj.  Lo  que 
abans  está  insertat.  Preinserto. 

PREINSERTAR.  v.  a.  Insertar 
previament.  Preinsertar. 

PREIXANA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Lleida,  bisb.  de  Solsona, 
part.  jud.  de  Cervera;  és  prop  de 
Bellpuig  y  té  752  hab. 

PREIXENS.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.    de    Lleida,    arxiprestat    de    Segell  de  Preixana 
Ager,  partit  judicial  de  Balaguer; 
és  a  tramontana  de  la  serra  d'  Almenara  y  té  990  hab. 

PREJUDICAR.  v.  a.  Formar  judici  anticipat.  Juz- 
gar anticipadamente.  ||  perjudicar. 

PREJUDICI.  m.  Judici  anticipat,  pronosticat.  Jui- 
cio anticipado.  |  Sol  pendres  per  judici  temerari  o 
fals.  Prejuicio.  ||  PREOCUPACIÓ. 

PREJUDICIAL,  adj.  For.  Lo  que  requereix  o  de- 
mana decissió  anterior  y  previa  a  la  sentencia  en  lo 
principal.  Prejudicial.  II  For.  Se  diu  de  P  acció  o  ex- 
cepció  que  's  deu  examinar  y  definir  abans  que  tot. 
Prejudicial. 

PREJUTJAMENT.  m.  PREJUDICI. 

PREJUTJAR.  v.  a.  PREJUDICAR. 

PREJUY.  m.  Ant.  PREJUDICI. 

PRELACIA,  f.  Dignitat,  superioritat  d'  un  prelat. 
Prelacia,  prelatura,  superiorato. 

PRELACIÓ.  f.  Anteposició,  preferencia.  Prelación. 
WJurisp.  Ventatja  o  preferencia  que  's  dona  a  un 
competidor  respecte  al  altre.  Prelación. 

PRELADA,  f.  La  superiora  de  qualsevol  convent. 
Prelada. 

PRELAT.  ni.  El  superior  eclesiástich  constituit 
en  alguna  dignitat,  com:  bisbe,  arquebisbe,  abat, 
etc.,  y  també  '1  superior  de  qualsevol  convent.  Pre- 
lado. 

PRELAT  CONSISTORIAL.  El  superior  de  canonges 
o  monjos,  que's  proveeix  per  consistori  del  papa,  y 
a  Espanya  a  presentació  del  rei.  Prelado  consis- 
torial. 

prelat  doméstich.  L'  eclesiástich  qu'  és  familiar 
del  papa.  Prelado  doméstico. 

PRELATIU,  VA.  adj.  Que  mereix  prelació  o  pre- 
ferencia. Preferente,  prelativo. 

PRELATURA,  f.  Ant.  PRELACÍA.  ||  REPORT.  ||  Con- 
junt  de  prelats.  Prelatura. 

PRELEGIT.  p.  p.  Preelegido. 

PRELIMINAR,  adj.  Lo  que  serveix  de  preámbul  o 
de  proemi.  Preliminar.  ||  m.  pl.  Els  articles  generáis 
que  serveixen  de  fonament  pera  'ls  tractats  de  pau. 
Preliminares. 

PRELIMINARMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  preli- 
minar. 

PRELUDI.  ni.  Proemi.  Preludio.  ||  Acció  o  discurs 


57  8 


PRE 


PRE 


que  dona  tnostra  de  lo  que  será  la  cosa.  Preludio.  || 
pl.  PREL1M1NARS. 

PRELUDIADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  preludia. 

PRELUDIAR,  v.  a.  Fer  preludis.  Preludiar.  ||  Pre- 
cedir  a  algún  succés  algunes  circunstancies  que 
1'  anuncien.  Preludiar. 

PRELUSIÓ.  f.  Introducció  d'  un  discurs  o  tractat. 
||  hit.  Acte  en  quin  se  precisa  quina  será  1'  acció  de 
una  lloa  o  d'  un' altra  composició  dramática.  Prelu- 
sión. 

PRELLUIR.  v.  n.  Lluir  ab  anticipació.  Prelucir. 

PRELLUIT,  DA.  adj.  Lluit  anticipadament.  Pre- 
lucido. 

PRELLUMBAR.  adj.  Met.  Que's  trova  devant  deis 
llonis.  Prelumbar. 

PRELLUMBOTORÁCICH,  CA.  Anal.  Lo  qu'  és  de- 
vant deis  lloms  y  entra  pit  endins.  Aixís  Chaussier 
dona  aquest  nom  a  la  vena  acigos,  perqué  's  trova 
devant  de  les  regions  llombar  y  torácica  de  la  colum- 
na vertebral.  Prelumbotorácico. 

PREM,  A.  adj.  Apretat.  Prieto. 

PREMÁTICA.  f.  Ant.  PRAGMÁTICA. 

PREMÁTICH,  CA.  adj.  Pragmático. 

PREMATUR,  A.  adj.   Abans  d'  hora.  Prematuro. 

PREMATURAMENT.  adv.  m.  Abans  de  temps, 
sense  sao.  Prematuramente,  premeditación. 

PREMEDITACIÓ.  f.  L'  acció  de  meditar  abans  de 
fer  una  cosa. 

PREMEDITADAMENT.  adv.  m.  Ab  premeditado. 

PREMEDITAR,  v.  a.  Pensar  o  considerar  antici- 
padament lo  que  's  vol  fer.  Premeditar,  deliberar. 

PREMEDITAT,  DA.  p.  p.  Premeditado. 

PRÉMER.  V.  a.  COMPRIMIR.  ||  EXPRÉMER.  II  APRETAR. 

PREMÉS,  A.  p.  p.   Ant.  PREDIT.  ||  PROMÉS,  PER.MÉS. 

PREMETRE.  v.  a.  Ant.  PREDIR.  ||  PROMETRE,  PER- 
metre.  ||  Bestreure,  donar  quelcom  per  endevant. 

PREMI.  ni.  Recompensa,  remunerado.  Premio, 
recompensa.  ||  Joia  que  's  dona  ais  jochs  d'  habilitat 
y  destresa  y  ais  certámens  lite- 
raris.  Premio,  laurel.  ||  La  quan- 
titat  que  se  sobreafeseix  ais  cam- 
bis  pera  igualar  la  estimado  o  la 
qualitat  d'  una  cosa.  Premio.  || 
La  quantitat  que  1'  assegurat  pa- 
ga al  assegurador  com  a  cost  o 
preu  del  segur,  que  també  s' ano- 
mena  prima. 

PREMIA  DE  DALT.  Geog.  SANT 

PERE  DE  PRE- 
MIA, provincia 
de  Barcelona.  ¡| 
—  DEMAR.  SANT 
CRISTÓFOL  DE  premia,  provincia 
de  Barcelona. 

PREMIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui 
premia  o  recompensa.  Premia- 
dor. 

PREMIAMENT.  m.  Ant.  PREMI. 

PREMIAR,    v.    a.    Galardonar, 
remunerar.  Laurear,  premiar,  re- 
munerar, galardonar.  ||  Recompensar,  aplaudir,  ala- 
bar. Premiar. 

PREMIAT,  DA.  p.  p.  Premiado. 

PREMIATIU,  VA.  adj.  Que  premia  o  serveix  de  re- 
compensa. Premiativo. 

PREMICER.  m.  CAPISCOL,  XANTRE.  ||  A  Salamanca 
qui  exerceix  certes  funcions  econóiuiques  y  governa- 
tives  respectives  a  la  capella,  y  's  coloca  al  costat 
del  rector.  Primicerio,  primiclerio.  ||  Primer,  supe- 
rior ais  demés  de  la  seua  classe.  Primicerio. 

PREMICIA.  f.  PRIMICIA. 


Segell  de  Sant  Pere 
de  Premia 


Segell  de 
Premia  de  Mar 


PREMIOS,  A.  adj.  Difícil,  apretat,  que  costa  molt, 
poch  fácil.  Premiso. 

PREMIOSITAT.  f.  Manca  de  facilitat  y  llestesa  en 
la  manera  d'  enraonar  o  d'  escriure.  Premiosidad. 

PREMIOSITAT.  f.  Dificultar.,  apuro,  estretura. 
Premiosidad. 

PREMISA,  f.  Llbg.  Qualsevulla  de  les  dues  propo- 
sicions  del  silogisme,  d'  ont  se  treu  la  conseqüencia. 
Premisa.  ||  Met.  Senyal,  indici  per  ont  se  vé  en  co- 
neixement  d'  alguna  cosa.  Premisa. 

PREMITIR.  v.  a.  Bestreure.  ||  PREMETRE. 

PREMOCIÓ.  f.  Moció  anterior  que  inclina  a  algún 
efecte.  Premoción. 

PREMONSTRATENCH,  CA.  adj.  y 

PREMONSTRATENSE.  adj.  S'  aplica  a  la  relligió 
de  canonges  regulars  que  va  fundar  Sant  Norbert. 
Premonstratense,  premostratense. 

PREMORENCIA.  f.  Jurisp.  Mort  anterior  a  un'  al- 
tra. Premoriencia. 

PREMORENT.  p.  a.  de  PREMORIR.  Que  premor. 
També  s'  usa  com  a  substantiu.  Premoriente. 

PREMORIR.  v.  n.  Morir  abans  qu' algú.  Premorir 

PREMORT,  A.  p.  p.  Premuerto. 

PREMÓS,  A.  adj.  Premios,  premiosa: 

PREMOSAMENT.  adv.  m.  Premiosamente. 

PREMOSTRATENCH.  adj.  y  s.  PREMONSTRA- 
TENCH. 

PREMPSA.  f.  Instrument  pera  apretar,  exprémer, 
allisar,  donar  Ilustre  y  altres  usos.  Prensa  H  El  Ilus- 
tre, llisura,  dibuix  que  queda  a  les  robes  per  haverse 
prempsat.  Prensado.  !l  Se  diu  també  del  conjunt  de 
periódichs  que  's  publiquen  a  una  nació,  ciutat,  po- 
blé, etc.  Prensa. 

PREMPSA  D'  ESTAMPA.  La  máquina  demunt  de  la 
qual  s'  hi  posa  '1  motilo  pera  estampar.  Les  antigües 
prempses  d'  estampa  avui  casi  bé  han  desaparegut 
del  tot,  essent  substituides  per  maquines  de  nova  ¡n- 
venció  mes  rápides  y  de  estampació  mes  perfecta. 
Prensa. 

PREMPSA  DE  LLIURA.  Biga  pera  exprémer  les  olives. 
Prensa,  viga  de  lazar. 

PREMPSA  PERA  FORADAR  ELS  CANONS.  Prempsa  de 
ferro  a  la  que  'ls  arcabucers  hi  asseguren  el  cañó 
pera  barrinarlo.  Galápago. 

DONAR  A  la  PREMPSA.  fr.  Donar  a  la  estampa.  Dar 
á  la  prensa. 

estar  en  PREMPSA.  fr.  Met.  Patir,  sufrir.  Estar  en 
una  prensa.  ||  Estarse  estampant  una  obra. 

POSAR  EN  Prempsa.  fr.  Met.  Oprimir,  anguniar. 
Aprensar.  \\  Oprimir,  apretar,  posar  estret,  com  qui 
está  apretat  entre  molts  altres.  Apremiar.  ||  Met. 
Apretar  a  algú  pera  ferli  fer  alguna  cosa.  Meter  en 
prensa. 

TREURE  LA  PREMPSA.  fr.  Treure  '1  Ilustre,  el  dibuix, 
etc.,  que  la  prempsa  havía  donat  a  la  roba  o  a  un' al- 
tra cosa.  Desaprensar. 

PREMPSADA.  f.  L'  acció  de  prempsar.  Prensa- 
dura. ||  Lo  que  cap  d'  una  vegada  a  la  prempsa. 
Prensada. 

PREMPSADA  D'  OLÍ.  Lo  que  s'  exprém  al  molí  d'  oli 
a  cada  prempsada.  Obradura,  viga. 

PREMPSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prempsa.  Prensa- 
dor. ||  OLIAIRE. 

PREMPSADURA.  f.  Ant.  PREMPSADA,  1.  ||  El  vi  que 
resulta  de  la  brisa  a  la  que  s'hi  ha  tirat  aigua.  Torce- 
dura,  aguapié,  purrela. 

PREMPSAIRE.  com.  PREMPSADOR,  PREMPSISTA. 

PREMPSAMENT.  ñu  Ant.  PREMPSADA,  1. 

PREMPSAR.  v.  a.  Apretar  ab  la  prempsa  alguna 
cosa.  Aprensar,  prensar,  apelmazar,  estrujar.  || 
Met.  Oprimir,  anguniar.  Aprensar,  prensar.  ||  Agr. 
Extraure  'I  vi  deis  raíms  o  1* oli  de  les  olives  per  medi 
de  la  prempsa.  Prensar. 


PRE 


PRE 


579 


PREMPSAT,  DA.  p.  p.  Aprensado,  prensado. 

vi  prempsat.  El  vi  de  classe  inferior  que  s'  extreu 
de  la  brisa  després  de  trepitjada  y  eixuta,  per  medi 
de  la  prempsa.  Vino  de  orujo. 

•     PREMPSISTA.  m.  Fadrl  que  travalla  a  la  prempsa 
d'  estampa.  Tirador,  prensista. 

PREMPSUT,  DA.  p.  p.  Ant.  OPRIM1T. 

PREMPTAR.  v.  a.  Ant.  IMPRIMIR. 

PREMSA.  f.  PREMPSA. 

PREMSAR.  v.  a.  Prempsar. 

PREMUNIRSE,  v.  r.  Ant.  Previndres  contra  de 
algú.  Fortalecerse  contra  alguno. 

PREMURA,  f.  Instancia  solícita  y  feta  ab  afany. 
Premura.  ||  Estretor,  apretor. 

PREMUT,  DA.  p.  p.  Ant.   OPRIM1T.  ||  PREMPSAT. 

PREN.  m.  Temps  del  verb  pendre.  Toma. 

PRENAFETA.  Geog.  PENAFRETA. 

PREÑANTE,  m.  Bot.  Mena  de  plantes  de  les  com- 
postes, liguliflories,  grupus  de  les  xicoracies,  formada 
d'  herbam  y  d'  arbustes.  A  les  regions  del  Medite- 
rrani  creixen  varíes  especies  d'  aquesta  planta.  Pre- 
nanto. 

PRENCIPAL.  adj.  PRINCIPAL. 

PRENCIPI.  m.  principi. 

PRENCIPIAR.  v.  a.  PRINCIPIAR. 

PRENDA,  f.  Penyora,  ¡oía  que  's  dona  o  entrega 
per  la  seguretat  d'  algún  deute.  Prenda.  ||  Alhaja, 
joia.  Joya,  prenda.  ||  La  cosa  no  material  que  serveíx 
de  seguretat  d'  alguna  cosa.  Prenda.  ||  La  dádiva, 
joia  o  present  que  's  donen  els  amichs  o  enamoráis 
com  senyal  d'  amistat  o  amor.  Prenda.  ||  Lo  que  se 
estima  intensament,  com:  filis,  moller,  etc.  Prenda. 
II  pl.  Bones  qualitats  d'  un  subgecte.  Prendas.  || 
Dret  mere.  Poden  constituirse  en  prendes  totes  les 
coses  que  son  propies  pera  ésser  venudes.  En  la  lle- 
gislació  comercial,  aquest  mot  té  tres  diferentes 
accepcions:  el  contráete  per  quin  un  deutor  entrega 
a  son  acreedor  un  obgecte  com  seguretat  del  deute; 
la  meteixa  cosa  obgecte  del  contráete;  el  dret  del 
acreedor  demunt  de  la  cosa  donada  com  a  prenda. 
Prenda.  II  penyora,  mes  corréete. 

PRENDAR,  v.  a.  emprendaR. 

PRENDARSE,  v.  r.  emprendarse.  ||  Enamorarse. 
Prendarse. 

PRENDAT,  DA.  adj.  Emprendat,  enamora t.  Pren- 
dado. 

PRENDER,  A.  m.  y  f.  DRAPAIRE. 

PRENDERÍA,  f.  Casa  ont  venen  peces  de  roba, 
joies,  mobles,  etc.,  usats.  Prendería  II  drapaire. 

PRENDRE.  v.  a.  PENDRE. 

PRENDRES.  v.  r.  pendres.  ||  Ter.  ibicenh.  Joies, 
alhages.  Alhajas. 

PRENEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pren.  Tomador. 

PRENEMENT.  m.  Ant.  Encant.  Aojo,  fascinación. 

PRENENT.  p.  a.  PRENEDOR. 

preñen  Y  PENYOREN.  Loe.  for.  ant.  Cartell  d'  exe- 
cució  expedit  pél  escrivá  en  vista  del  títol  executiu 
y  resultant  líquit  el  deute,  que  comengava:  «Preñen 
y  penyoren  els  bens  de  N.  per  la  quantitat  de,  etc.» 
Mandamiento  de  ejecución. 

PRENGUT,  DA.  adj.  y  p.  p.  PRES. 

PRENIMENT.  m.  Ant.  PRESA,  1,  2. 

PRENITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  d'  alúmina  y  de 
cals.  Prenita. 

PRENOCIÓ.  f.  FU.  Coneixement  anterior  o  antici- 
pat.  Pronoción.  ||  Noció  previa  d'  alguna  cosa. 

PRENOLIAR.  v.  n.  Ant.  Olear,  dar  la  extrema- 
unción. 

PRENOM.  m.  Nom  que  va  devant  del  cognom  o 
apellido  de  la  familia.  Prenombre. 


Segell 
de  Prenyanosa 


PRENOMENAT,  DA.  p.p.  Ant.  PREDIT.||NOMENAT. 

PRENÓSTICH.  m.  pronÓstich. 

PRENOSTICAR.  v.  a.  PRONOSTICAR. 

PRENOSTIGA.  f    PRONOSTIGA. 

PRENSA,  f.  PREMPSA. 

PRENSAR,  v.  a.  PREMPSAR. 

PRENOTAR,  v.  a.  Notar  abans.  Prenotar. 

PRENUNCI.  ni.  Anunci,  pronóstich,  senyal  d'  al- 
guna cosa  qu'  ha  de  succeir.  Prenuncio. 

PRENUNCIAR,  v.  a.  Pronosticar  alguna  cosa  que 
ha  de  succeir.  Pronunciar.  ||  pronunciar. 

PRENUNCIAT.  p.  p.  del  verb  prenunciar.  Prenun- 
ciado. ||  PRONUNCIAT. 

PRENY.  m.  PRENYS. 

PRENYADA.  f.  La  dona  o  femella  qu' ha  concebut 
y  té  la  criatura  al  ventre.   Em- 
barazada,  preñada,   en    cinta, 
ocupada. 

fürse  prenyada.  fr.  Concebir. 
Hacerse  preñada,  concebir. 

PRENYANOSA.  Geog.  Poblé 
de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  de 
Solsona,  part.  jud.  de  Cervera; 
és  a  la  vora  del  riu  Ció  y  té  485 
habitants. 

PRENYAR.  v.  a.  Fecondar  el 
másele  a  la  femella.  Embarazar. 

PRENYAT,  DA.  adj.  L'  estat  de  la  dona  prenyada 
y  '1  temps  que  ho  está.  Preñado,  preñez,  embarazo, 
gestación,  feto.  ||  Met.  Pié  o  carregat  d'  alguna  cosa, 
com:  el  núvol  d'  aigua.  Preñado.  ||  Lo  que  inclou  al- 
guna cosa  que  no  acaba  de  manifestarse,  com:  parau- 
les  prenyades.  Preñado.  ||  L'  estat  d'  una  cosa  que 
amenaga  o  promet  algún  succés  advers  o  favorable 
en  que  no  acaba  de  prorrompre.  Preñez.  ||  Confusió, 
dificultat,  obscuritat  inclosa  en  alguna  cosa,  que  ho 
dona  a  compendre  d'  alguna  manera.  Preñez. 

CADA  PRENYAT  PORTA  'L  SEU  FAT.  Ref.  S'extéll  ais 
plets  que 's  perden  ab  iguals  probes  que  la  part  con- 
traria. Cada  preñado  lleva  su  hado.  ||  Ensenya  '1  fata- 
lísme  de  les  coses. 

llevar  prenyat.  fr.  p.  u.  Estar  prenyada  alguna 
dona.  Estar  en  cinta. 

PRENYESA.  f  PRENYAT. 

PRENYS.  adj.  L'  estat  de  la  femella  qu'  ha  conce- 
but. S'  usa  particularment  parlant  d'  animáis,  com 
per  exemple:  burra  prenys.  vaca  prenys,  etc.  Preñado. 

PREOCUPACIÓ.  f.  Anticipado  o  prevenció  d'  ocu- 
par abans  alguna  cosa.  Deslumbramiento,  preocu- 
pación. ||  El  judici  o  primera  impresió  que  fa  al 
anini  alguna  cosa,  de  modo  que  no.permet  assen- 
tir  a  altres  especies.  Preocupación.  ||  Ofuscado  o 
obcecació  del  enteniment  per  erro,  passió,  etc. 

PREOCUPADAMENT.  adv.  m.  Ab  preocupació. 
Preocupadamente. 

PREOCUPADET,  TA.  adj.  dim.  Un  xich  preocu- 
pat.  Preocupadillo. 

PREOCUPADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Preocupat  en  ex- 
trem.  Preocupadísimo. 

PREOCUPADÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab  mol- 
ía preocupado.  Preocupadisimamente. 

PREOCUPAR,  v.  a.  Prevenir,  anticiparse  a  un  al- 
tre  en  la  ocupado  d'  alguna  cosa.  Preocupar,  pre- 
venir. ||  Previndre  l'ánitn  d' algú  ¡mpriminthi  alguna 
especie  que  li  dificulti  assentir  a  un'  altra  cosa.  Pre- 
ocupar. 

PREOCUPARSE,  v.  r.  Deixarse  seduir  d'  alguna 
especie,  opinió,  etc.  Preocuparse. 

PREOCUPAT,  DA.  p.  p.  Preocupado.  II  adj.  En- 
tussiasmat  per  alguna  cosa,  com:  per  la  música,  etc. 
Fanático,  preocupado. 

PREÓN,  A.  adj.  PREGÓN. 


580 


PRE 


PRE 


PREOPÉRCUL.  m.  Anat.  Pega  ossosa  per  medi  de 
la  qual  1'  opércul  s'  articula  d'  una  manera  móvil  ab 
el  crani.  Preopérculo. 

PREOPINACIÓ.  f.  Acció  de  preopinar. 

PREOPINANT.  adj.  Que  preopina.  Preopinante. 
II  m.  Predecessor  en  1'  us  de  la  paraula.  Preopi- 
nante. 

PREOPINAR.  v.  a.  Opinar  abans  que  un  altre. 
Preopinar. 

PREORDENACIÓ.  f.  Ordenació  anticipada  de 
quelcom. 

PREORDENAR.  v.  a.  Ordenar  previament.  Pre- 
ordenar. 

PREORDENADAMENT.  adv.  Ab  preordenació. 
Preorden  adamen  te. 

PREORDENANQA.  f.  Ordre  establerta  o  donada 
abans  que  un'  altra.  Preordenanza. 

PREORDENAT.  p.  p.  del  verb  preordenar.  Pre- 
ordenado. 

PREORDINACIÓ.  f.  Teol.  Prevenció,  disposició  de 
la  voluntat  de  Deu  ab  que,  desde  la  eternitat,  va  de- 
terminar totes  les  coses  pera  que  tinguessin  efecte  al 
seu  degut  temps.  Preordinación. 

PREORDINAR,  v.  a.  Teol.  Determinar  Deu  y  dis- 
posar totes  les  coses  desde  la  eternitat  pera  que  tín- 
gtiin  efecte  al  seu  degut  temps.  Preordinar. 

PREORDINAT,  DA.  p.  p.  Preordinado. 

PREOVÁRICH,  CA.  adj.  Anat.  Qu'  está  colocat 
devant  de  1'  ovari.  Preováríco. 

PREPARACIÓ.  f.  L'  acte  de  preparar  o  disposar 
alguna  cosa.  Preparación,  preparamento,  prepara- 
miento. ||  Prevenció  de  coses  necessaries  pera  algún 
íí.  Apresto.  ||  Cerimonia,  tot  lo  que  precedeix  al  sa- 
crifici,  cárrech  o  empresa  de  cosa  pública,  pera  que 
sigui  mes  magnifica  y  solemne.  Ceremonia. 

PREPARADOR,  adj.  y  s.  Qui  prepara.  Prepara- 
dor. ||  m.  Anat.  L'anatómicii  que 's  dedica  a  disse- 
car, al  obgecte  de  que  les  parts  dissecades  serveixin 
pera  que  Ms  professors,  o  'ls  quins  estudien  aquest 
coneixement,  ptiguen  ferse  concepte  de  les  compara- 
cions  degudes  ab  els  orguens  del  eos.  ||  Fis.  y  quim. 
E¡s  encarregats  ais  cursos  de  física  o  de  química  de 
disposar  les  coses  indispensables  pera  deduir  les  ex- 
periencies  qu'  ha  de  fer  el  professor. 

PREPARAMENT.  m.  PREPARACIÓ. 

PREPARAR,  v.  a.  Previndre,  aparellar,  disposar. 
Preparar,  prevenir,  aprestar,  disponer,  aviar, 
percibir,  pertrechar,  madurar.  ||  Previndre,  dispo- 
sar a  un  subgecte  pera  alguna  acció.  Preparar.  || 
PROVEIR.  ||  Entre  metges  y  apotecaris,  temperar  la 
forca  de  les  medicines.  Preparar. 

PREPARARSE,  v.  r.  Amanirse,  disposarse,  posar- 
se a  punt  pera  fer  bé  alguna  cosa.  Prepararse 

PREPARAT,  DA.  p.  p.  Preparado. 

tindre  preparat.  fr.  Tindre  previngut  lo  necessa- 
r¡  pera  algún  fí.  Proveer. 

PREP ARATIU,  VA.  adj.  Lo  que  prepara  y  disposa 
pera  alguna  cosa.  Preparativo.  ||  m.  Aparell,  preven- 
ció, provisió,  la  cosa  preparada.  Aparato,  prepara- 
tivo, preparación,  preparatorio. 

PREPARATORI,  A.  adj.  preparatiu.  ||  pl.  Dispo- 
sició o  antecedents  pera  qu'  esdevingui  alguna  cosa, 
com:  preparatoris  de  pluja.  Aparatos. 

PREPARATORIAMENT.  adv.  ni.  Ab  preparació. 
Preparatoriamente. 

PREPONDERANCIA,  f.  L'  excés  de  pes  o  '1  major 
pes  d'  una  cosa  respecte  d'  un'  altra.  Preponderan- 
cia. ||  Met.  Superioritat  de  crédit,  considerado,  auto- 
ritat,  etc.  Preponderancia. 

PREPONDERAN^,  f.  PREPONDERANCIA. 

PREPONDERANT.  adj.  Que  prepondera.  Prepon- 
derante. 


PREPONDERANTMENT.  adv.  D'una  manera  pre- 
ponderant. 

PREPONDERAR,  v.  n.  Pesar  mes  una  cosa  que 
un'  altra.  Preponderar.  ||  Met.  Prevaleixer  o  fer  mes 
forca  una  opinió  que  un' altra.  Preponderar. 

PREPONDERAT,  DA.  p.  p.  del  verb  preponderar. 

PREPOSAR.  v.  a.  Anteposar,  preferir.  Preponer. 

PREPOSAT,  DA.  p.  p.  Prepuesto. 

PREPOSICIÓ.  f.  Gram.  Part  indeclinable  de  1'  ora- 
do que  precedeix  a  altres  en  composició  y  fora  de 
ella.  Preposición. 

PREPOSICIONAL,  adj.  Qu'  enclou  preposició. 

PREPOSIT.  m.  Superior  d'algunes  ordres  relligio- 
ses.  Prepósito.  ||  President,  primer  o  principal  d'  al- 
guna junta,  comunitat  o  comissió.  Prepósito.  ||  PRO- 
PÓSIT.  ||  PREBOST. 

PREPOSIT1U,  VA.  adj.  Gram.  Anteposat,  lo  que 
serveix  pera  estar  posat  abans  o  principi  d'  una  veu. 
Prepositivo. 

PREPOSITURA,  f.  La  dignitat  o  cárrech  de  pre- 
pósit.  Prepositura. 

PREPOSTERAR,  v.  a.  Desbaratar  1' ordre,  pos- 
tergar. Preposterar. 

PREPOTENCIA,  f.  PREPOTENCIA. 

PREPOTENCIA,  f.  Poder  molt  gran,  excessiu,  su- 
perior. Prepotencia. 

PREPOTENT.  adj.  Molt  poderos.  Prepotente. 

PREPUCI.  ni.  La  pell  que  cobreix  el  cap  del  mem- 
bre  viril.  Prepucio. 

PREPUCIAL,  adj.  Lo  referent  al  prepuci. 

PRERROGATIVA,  f.  Gracia,  privilegi,  exempció, 
avantatge.  Libertad,  privilegio,  prerrogativa. 

PRÉS,  A.  p.  p.  De  pendre  en  lo  significat  d'accep- 
tar  y  de  menjar  o  beure  alguna  cosa,  ja  pera  alimen- 
tarse, ja  per  vía  de  remei.  Tomado  ||  Robat,  en  el 
significat  de  pendre  lo  que  és  d  altre.  Robado.  ||  En 
el  significat  d'  agafar  a  algún  reu.  Preso.  ||  En  el  sig- 
nificat d'agafar  a  alguna  embarcado  enemiga.  Apre- 
sado. ||  p.  p.  De  pendres,  en  lo  significat  de  coagu- 
larse. Cuajado.  ||  enganyat.  ||  ni.  Presoner,  reu  que 
s'  ha  agafat  o  que  's  té  a  la  presó.  Preso.  ||  prep. 
Aprop.  Cerca.  H  després. 

POSAR  PRÉS.  fr.  Agafar  a  algú  o  tancarlo  dins  de 
una  presó.  Poner  preso. 

SOLTAR  el  PRÉS.  fr.  Fam.  Afluixarse,  petar.  Soltar 
el  preso,  peer,  ventosear. 

PRES.  ni.  Preu,  estima.  Precio. 

PRESA,  f.  L' acció  d'agafar  a  algú,  la  captura  de 
algún  reu.  Captura,  prisión,  aprehensión.  ||  L'acció 
de  pendre  alguna  ciutat,  castell,  fortesa,  etc.  Toma. 
||  La  porció  o  quantitat  que  's  pren  cada  vegada  de 
menjar,  beure,  medecina,  etc.  Toma,  tomadura.  || 
Lo  que  s'  ha  prés  al  enemich  per  mar  o  per  térra. 
Botín,  presa  ||  CAPTiviTAT.  I|  Ter.  PEIXERA.  ||  L'  au- 
cell  que  pren  el  falcó.  Presa.  I|  Furt,  saqueig.   Robo. 

GOS  de  PRESA.  Casta  degos  molt  dolent,  dit  també 
d'  atura.  Perro  de  presa. 

aucell  DE  presa.  L'  aucell  carnívor,  com  1' aliga, 
1' esparver,  etc.,  dit  també  de  rapinya.  Ave  de  presa. 

PRESA,  f  Muralla  artificial  que  's  fa  pera  detenir 
o  desviar  l'aigua  d'un  riu.  Presa.  II  resclosa.  ||  Em- 
pit  de  térra  pera  desviar  l'aigua  en  un  redi  o  ace- 
quia. ||  Cascadura  de  mamella  en  la  dona  que  cría. 

PRESA  DE  les  aigües.  La  que  's  fá  ais  rius  pera 
pendre  aigua  pera  les  acequies.  Azud. 

A  la  presa.  Loe.  ant.  A  toda  prisa 

PRESAGI.  ni.  PRESSAGI. 

PRESAGIAR,  v.  a.  PRESSAGIAR. 

PRESAR.  V.  a.  Ant.  ESTIMAR,  APRECIAR. 

MENYS  PRESAR,  fr.  Menys  preuar.  Menospreciar. 

PRESAS  (Joseph).  Biog.  Escriptor,  economista,  y 
polítich  que  va  néixer  a  Sant  Feliu  de  Guixols  y  va 


PRE 


PRE 


581 


morir  a  Madrit  en  1842.  A  la  scua  jovenesa,  va  esta- 
tuirse a  América  y  obtingué  a  1' universitat  de  Bue- 
nos Aires  el  doctorat  en  Teología.  Sejornant  després 
al  Brasil,  va  redactar  el  nianifest  deis  princeps  aliats 
contra  Napoleó,  y  la  princesa  Carlota  de  Borbó  va 
nomenarlo  son  sccretari,  pera  portar  la  seua  corres- 
pondencia, dnrant  el  periode  de  la  alianca  de  Portu- 
gal y  Inglaterra  contra  Franga,  essent  portador  de 
les  negociacions  establertes  llavors,  y  arrivant  a 
Cádic  en  1812.  Emigrat  de  nou  al  Méxich  desempenyá 
cárrechs  de  gran  importancia.  Retornat  a  Espanya, 
hagué  d'  emigrar  a  Franca,  d'ont  no  pogué  vindre  no- 
vament  fins  després  de  la  mort  de  Ferrán  VII.  Va  pu- 
blicar 13  fascicles  de  asuinptes  económichs,  essent 
notables  la  Memoria  sobre  el  estado  y  situación  poli- 
tica  en  que  se  hallaba  el  reino  de  Nueva  España  en 
agosto  de  1824  (en  quart)  y  la  Pintura  de  los  males 
que  ha  causado  a  la  España  el  gobierno  absoluto  de 
las  antiguas  Cortes  ó  de  una  carta  constitucional  dada 
por  el  rey  Fernando  (Burdeos,  1827). 

—  Y  PUIG  (LLORENg).  Biog.  Remarcable  matemátich 
y  astrónom,  que  va  néixer  a  Sant  Boi  de  Llobregat  al 
any  1811,  morint  a  Barcelona  en  1872.  Ab  gran  pena, 
per  manca  de  recursos  va  comengar  els  seus  estudis, 
fins  que  ja  establert  a  Barcelona,  va  perfeccionarlos, 
distinguintse  en  les  ciencies  naturals  y  les  llengües 
vives.  El  primer  títol  académich  que  va  obtindre  va 
ésser  el  de  doctor  en  Farmacia  al  any  1846,  obtenint 
en  1847  la  cátedra  de  matemátiques  a  la  Universitat 
de  Barcelona.  Va  escriure  programes,  memories  y 
Obres  didáctiques,  mostra  de  la  seua  ciencia  y  erudi- 
ció,  mes  no  va  volguer  eixir  mai  de  la  seua  vida  re- 
treta. Pot  dirse  que  la  seua  relació  social  la  forma- 
ven  els  honiens  de  saber  y  els  seus  deixebles.  L'any 
1842  él  claustre  de  la  Universitat  de  Barcelona,  va 
comissionarlo  pera  estudiar  l'eclipse  de  sol  de  8  de 
Juliol  a  Perpinyá,  junt  ab  M.  Aragó,  y  al  1849,  la 
Academia  de  ciencies  naturals  y  arts  va  encomanarli 
la  cátedra  d'Astronomía  y  Meteorología.  Era  vocal 
de  la  comissió  oficial  de  Pesos  y  Mides. 

PRESBICIA,  f.  Estat  particular  de  la  vista  que  fa 
que  no's  puguin  veure  distintament  els  obgectes  sino 
a  llarga  distancia,  perqué  'ls  raigs  lluminosos  que 
venen  deis  obgectes,  quan  están  aprop  del  ull,  se 
reuneixen  derrera  de  la  nina.  Presbicia. 

PRÉSBITA,  m.  Qui  está  afectat  de  presbicia. 
Présbita. 

PRESBÍTER.  m.  L'ordenat  de  sacerdot.  Presbítero. 

PRESBITERAL,  adj.  Lo  que  toca  o  pertany  al 
presbíter.  Presbiteral. 

PRESBITERAT.  m.  Sacerdoci,  la  dignitat,  ofici  o 
cárrech  del  presbíter.  Presbiterato,  presbiterado. 

PRESBITERI.  m.  El  plá  del  altar  desde  '1  peu  de 
aquest  fins  ais  graons  per  ont  s'hi  puja.  Presbiterio. 

PRESBITERIÁ,  NA.  adj.  S'  aplica  a  la  secta  y 
heretges  que  no  admeten  la  inferioritat  deis  presbí- 
ters  ais  bisbes  per  dret  diví;  se  diuen  també  puri- 
tans.  Presbiteriano. 

PRESBITISME.  m.  Med.  Estat  particulardel  prés- 
bita. Presbitísmo. 

PRESBITRA.  f.  La  muller  del  presbitre  en  els 
temps  antichs. 

PRESBITRE.  m.  PRESBÍTER. 

PRESCIENCIA,  f.  Coneixement  anticipat  del  per- 
vindre.  Presciencia. 

PRESCIENT.  adj.  Que  coneix  1'  esdevenidor.  Pres- 
ciente. 

PRESCINDIBLE,  adj.  Alió  de  que  's  pot  prescindir 
mental  o  intencionalment.  Prescindible. 

PRESCINDIR,  v.  a.  FU.  Separar  mentalment  una 
cosa  d'un'altra.  Prescindir. 

PRESCRIBIBLE.  adj.  Que  pot  prescriure. 

PRESCRIPCIÓ.  f.  L'  acció  de  prescriure.  Pres- 
cripción. ||  For.  Adquisició  de  propietat  per  una  con- 


tinua y  pacífica  possessió.  Prescripción.  ||  Adquisi- 
ció del  domini  de  les  coses  que  'n  son  susceptibles, 
mitjangant  just  títol,  bona  fe  y  possessió  seguida  en 
el  temps  que  la  llei  prefixa.  ||  Extinció  de  les  ac- 
cions  pél  transcurs  del  temps,  sense  que  s'haja  fet 
us  d'elles. 

PRESCRIPT,  A.  p.  p.  Prescrito,  prescripto. 
PRESCRIPTIBLE,   adj.   Lo    que   pot  prescriures. 
Prescriptible. 

PRESCRIT,  A.  adj.  PRESCRIPT. 
PRESCRIURE.  v.  a.  Senyalar,  determinar,  ordenar 
alguna  cosa.    Prescribir.  ||  For.   Adquirir   lo   domini 
d' una  cosa  per  medi  de  la  prescripció.  Prescribir. 
PRESEA,  f.  PENYORA. 

PRESENCIA,  f.  Assistencia  personal,  estat  de  la 
persona  que  és  al  meteix  lloch  qu'  un'  altra.  Pre- 
sencia. II  Figura  y  disposició  del  eos.  Presencia,  as- 
pecto, parecer,  ver.  ||Fí7.  Coexistencia  d'un  eos  en  un 
lloch  o  espai.  Presencia.  ||  Met.  L' actual  memoria  o 
representació  d'  una  especie.  Presencia.  ||  vista, 
CARA,  semblant.  ||  Distribució  o  recompensa  que  's 
dona  per  1' assistencia  personal  a  alguna  íunció  pú- 
blica. ||  Magestat,  respecte.  Presencia. 

presencia  circunscriptiva.  Fil.  Aquella  en  que 
cada  part  del  eos  present  correspón  a  cada  part  de 
espai.  Presencia  circunscriptiva. 

presencia  DE  DEU.  L'  actual  consideració  d' estar 
devant  d'ell,  pera  governar  y  moderar  les  accions. 
Presencia  de  Dios. 

presencia  d'  esperit.  La  serenitat  y  tranquilitat 
que  conserva  l'ánim  aixis  en  los  successos  favorables 
com  en  los  contraris  o  adversos.  Presencia  de  ánimo, 
de  espíritu. 

presencia  de  residencia.   El  temps  que  's  permet 

ais  prebendats  estar  ausents  del  chor  pera  '1  seu  des- 

cans  y  recreu.  Recle,  recésit,  recreo. 

en  presencia,  m.  adv.  Devant.  En  presencia,  en  faz. 

PRESENCIAL,    adj.    Pertanyent    a    la    presencia. 

Presencial. 

testimoni  presencial.  La  persona  que  ha  vist  la 
cosa  qu'  explica. 

PRESENCIALMENT.  adv.  m.  Ab  o  a  presencia, 
personalment.  Presencial. 

PRESENCIAR,  v.  a.  Assistir,  estar  o  trobarse  pre- 
sent a  algún  cas.  Presenciar,  hallarse  ó  estar  pre- 
sente. ||  Veure  la  cosa  de  que  's  tracta. 

PRESENT.  adj.  Lo  qu'  está  devant  d'  algú  o  al  me- 
teix lloch.  Presente,  circunstante.  ||  S' aplica  al 
temps  en  qu' actualment  se  conta  alguna  cosa.  Pre- 
sente. ||  Gram.  Un  deis  tres  temps  de!  verb  ab  que  's 
significa  lo  qu'  existeix  o  s'  está  fent  actualment. 
Presente.  ||  m.  Dó,  regal  que  una  persona  fa  a  una 
altra  en  senyal  d' agraiment  o  afecte.  Recado,  pre- 
sente, regalo,  don. 

PRESENT.  Ter.  ibicench.  Regal  que  se  fa  a  la  nía- 
tanga  deis  porchs.  Regalo  de  matanza. 

AL  PRESENT,  DE  PRESENT  O  PEL  PRESENT.  m.  adv. 
Ara,  quan  s' está  dient  o  iractant.  Al  presente,  de  pre- 
sente, por  el  presente,  por  el  tiempo  presente,  presen- 
temente. 

FER  PRESENT.  fr.  Manifestar,  informar,  contar,  fer 
veure.  Hacer  presente,  representar.  ||  Considerar  al 
ausent  com  a  present  péls  emoluments  que  'ls  pre- 
sents  percebeixen.  Hacer  presente. 

FER  PRESENT  O  UN  PRESENT.  fr.  Regalar.  Presentar. 
FERSE  PRESENT.  fr.    Presentarse,  plantarse  d'intent 
devant  d'algú.  Hacerse  presente. 

MISSA  DE  COS  present.  La  que  's  deia  abans  es- 
tant  present  el  cadavre.  Misa  de  cuerpo  presente. 

PÉL  present.  mod.  adv.  Per  ara,  en  aquest  mo- 
ment.  Por  el  presente  ó  por  lo  presente. 

petit  present.  Regal  de  poca  importancia.  Rega- 
lillo, regalilo. 

TINDRE  present.  fr.  Conservar  la  memoria  d' algu- 
na especie.   Tener  presente.  ||  Conservar  a  la  memoria 


582 


PRE 


PRE 


algún   subgecte  pera  atendrel   en  ocasió   oportuna. 
Tener  presente. 

BON  present.  desp.  Sol  dirse  irónicament  de  la 
persona  que  s'  alaba  no  tenint  niotius. 

TROVARSE  PRESENT.  fr.  PRESENCIAR. 

DE  COS  PRESENT.  Mort    De  cuerpo  presente. 

PRESENTABLE,  adj.  Lo  qu'  es  digne  de  presen- 
tarse o  está  en  disposició  de  presentarse.  Presen- 
table. 

PRESENTACIÓ.  f  Acte  y  efecte  de  presentar. 
Presentación.  ||  Proposició  d'  un  subgecte  apte  pera 
una  dignitat,  benefici,  empleu,  etc.,  feta  per  qui  té 
dret  de  feria.  Presentación.  ||  La  testa  que  celebra 
la  Iglesia  '1  21  de  Novembre,  en  que  la  Verge  Santís- 
sima  fou  presentada  a  Deu  al  temple  péls  seus  pares. 
Presentación. 

PRESENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  presenta.  Presen- 
tador  ||  Lo  deis  beneficis  eclesiástichs.   Presentero. 

PRESENTALLA,  f.  Ofrena  o  dó  que  's  fa  a  Deu  o 
ais  Sants  en  senyal  y  memoria  d'  algún  benifet  re- 
but  d'  ells.  Solen  penjarse  a  !a  paret  de  la  capella. 
Presentalla,  voto,  milagro.  ||  PRESENT,  DONATIU. 

PRESENTANI,  A.  adj.  INSTANTANI. 

PRESENTANT.  p.  a.  de  PRESENTAR.  Qui  presenta. 
Presentante. 

PRESENTAR,  v.  a.  Manifestar,  posar  alguna  cosa 
a  la  presencia  d'  algú.  S'  usa  també  com  recíproch. 
Manifestar,  presentar,  exhibir,  producir.  ||  Donar 
graciosa  y  voluntariament  a  algú  alguna  cosa.  Pre- 
sentar. ||  Proposar  a  algún  subgecte  per  alguna  dig- 
nitat, benifet,  etc.  Presentar. 

PRESENTARSE,  v.  r.  For.  Comparéixer  en  justi- 
cia. Presentarse,  comparecer  ||  Comparéixsr  el  reu 
devant  del  jutge.  Presentarse.  H  Oferirse  alguna  oca- 
sió. Presentarse. 

PRESENTAT,  DA.  p.  p.  Presentado.  ||  m.  En  al- 
gunes  ordres  relligioses  és  el  teólech  qu'  acabada  la 
seua  carrera  espera  '1  gran  de  mestre.  Presentado. 
||  La  persona  introduida  per  un'  altra  a  alguna  casa. 
Presentado. 

PRESENTER.  m.  Qui  fa  la  presentació  pera  beni- 
fets  o  prebendes  eclesiás tiques.  Presentador. 

PRESENTET.  m.  dim.  Presentillo. 

PRESENTIR   v.  a.  PRESSENTIR. 

PRESERVACIÓ.  f.  V  acte  y  efecte  de  preservar. 
Preservación. 

PRESFRVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  preserva  o  lo  que 
preserva.  Preservador. 

PRESERVAR,  v.  a.  Guardar,  conservar,  evitar  que 
una  persona  o  cosa  sufreixi  el  dany  o  perjudici  que 
1' amenaza.  Guardar,  preservar,  salvar. 

PRESERVARSE,  v.  r.  Guardarse,  evitar  alguna 
cosa.  Preservarse. 

PRESERVAT,  DA.  p.  p.  Preservado. 

PRESERVATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  la  virtut  de 
preservar.  Preservativo.  ||  Usat  com  a  substantiu 
s'  aplica  al  remei.  Preservativo,  antídoto.  ,|  m.  Apa- 
ren per  evitar  les  infeccions  venenes.  Preservativo. 

PRESERVATIVAMENT  adv.  m.  D'  un  modo  pre- 
servatiu.  Preservativamente. 

PRESERVATORI.  m.  Preparado  arsenical  que 
s'  aplica  ais  animáis  dissecats  pera  preservarlos  deis 
insectes.  Preservatorio. 

PRESES  (Sant  Pere  de  les).  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.  d'  Olot;  és  a  la 
vora  del  Fluviá,  tocant  a  la  carretera  de  Santa  Colo- 
ma de  Farnés  a  Olot,  y  té  997  hab. 

PRESET  VERMELL.  m.  Ant.  GRANA. 

PRESIDARI.  m.  El  condemnat  a  presidí.  Presi- 
diario, forzado. 

PRESIDENCIA,  f.  Dignitat  o  cárrech  de  president. 
Presidencia.  ||  L'  acte  de  presidir.  Presidencia. 


PRESIDENCIAL,  adj.  Particular  o  propi  de  la  pre- 
sidencia o  del  president.  Presidencial. 

PRESIDENT.  m.  Qui  presideix.  Presidente.  ||  En 
algunes  relligions  és  qui  substitueix  al  prelat.  Presi- 
dente. ||  El  mestre  qu'  assisteix  al  qui  defensa  un  acte 
literari.  Presidente.  !|  El  quefe  suprem  d'  un  Estat 
república.  Presidente. 

PRESIDENTA,  f.  La  dona  del  president.  Presi- 
denta. ¡|  La  que  mana  y  presideix  alguna  comunitat* 
Presidenta. 

PRESIDÍ,  m.  Ciutat  o  pla?a  fortificada.  Presidio. 
II  Protecció,  auxili  ampar.  Presidio.  ||  Lloch  desti- 
nat  a  guardar  els  condemnats  a  travalls  públichs. 
Presidio.  ||  La  meteixa  pena  a  travalls  forgats.  Pre- 
sidio. ||  El  conjunt  de  presidaris  que  ni  há  en  un  me- 
teix  lloch.  Presidio. 

PRESIDIAL.  m.  Tribunal  suprem. 

PRESIDIAR,  v.  a.  Guarnir  ab  soldats  alguna  for- 
tificado o  punt. 

PRESIDIARI.  m.  Condemnat  a  presidí.  Presida- 
rio, presidiario,  forzado.  ||  presitari. 

PRESIDIR,  v.  a.  Tindre  1  primer  iloch  d'  alguna 
junta  o  comunitat.  Presidir.  ||  Assistir  el  mestre  des- 
de la  cátedra  al  deixeble  que  sosté  algún  acte  lite- 
rari. Presidir. 

PRESIDIT,  DA.  p.  p.  Presidido. 

PRESILI.  m.  PRESIRI. 

PRESILARI.  f.  PRESITARI. 

PRESILLA  o  PRESELLA.  f.  Baga  de  cordonet  de 
seda  o  d'  un'  altra  materia  ab  que  's  corda  alguna 
cosa.  Presilla,  alamar. 

PRESIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  comprimir  o  apretar. 
En  les  maquines  d'  imprempta  la  torga  que  '1  cilindre 
desenrotlla  sobre  la  lletra  pera  que  quedi  estampada 
al  paper.  Presión.  ||  En  lo  moral  paraula  o  manament 
que  obliga.  Presión. 

PRESIRI.  m.  PRESIDÍ. 

PRESITARI.  m.  La  persona  presa  o  tancada  en  un 
presiri  o  condemnada  a  travalls  forqats  per  expiado 
de  sos  crims  o  delictes.  Presidiario. 

PRESNO  (Joseph).  Biog.  Artista  barcelouí  del  úl- 
tim  ters  del  sigle  xix.  Deixeble  de  la  Escola  establer- 
ta  a  Llotja.  Traqut  en  la  pintura  a  F  aíguada.  Dedi- 
cat  al  dibuix  com  ilustrador  de  travalls  d'  imprempta. 
Excelent  progectista  d'  obgectes  sumptuaris  adequats 
a  la  orfebrería.  És  autor  de  la  credenga  pontifical  de 
la  Seu  barcelonina.  — Va  morir  a  Barcelona,  ais  qua- 
ranta  quatre  anys  d'  edat,  a  fináis  del  1900. 

PRESÓ,  f.  Acció  de  pendre  o  agafar.  ||  f.   Lloch  o 
casa   pública  ont  hi  tanquen  y  asseguren   els   presos. 
Cárcel,  prisión.  ||  Bot.  ter.  herba  col.  ||  Met.   Qual- 
sevulla  cosa  que  Higa  o  deté  físicament.   Prisión.  || 
pl.  Les  cadenes  o  grillons.  Prisiones. 

PRESÓ  DE  MANS:  MANILLA,  2. 

PRESÓ  DE  SOTA  TERRA.  La  qu'  és  baix  de  la  térra. 
Mazmorra. 

ficar  A  LA  PRESÓ,  fr.  Tancar  a  algú  en  lloch  segur 
pera  que  no  pugui  fugir.  Encarcelar,  aprisionar,  me- 
ter en  la  cárcel. 

TREURE  DE  la  presó,  fr.  Posar  en  llibertat  al  que 
era  prés.  Desaprisionar,  desencarcelar,  sacar  de  la 
cárcel. 

PRESONER.  m.  Ant.  PRES.  ||  El  soldat  que  's  pren 
al  enemich.  Prisionero.  ||  Afer.  Qui  és  esclau  d'  algu- 
na passió  o  afecte.  Prisionero. 

PRESONER  DE  guerra.  Qui  s'  entrega  per  capitula- 
do al  enemich.  Prisionero  de  guerra. 

PRESONER,  A.  s.  y  adj.  Qui  está  pres.  Prisio- 
nero. 

PRESPECTIVA.  f.  PERSPECTIVA. 

PRESPIRACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  prespirar  r> 
fondres  1'  aigua  a  la  térra. 


PRE 


PRE 


583 


PRESPIRAR.  v.  a.  Penetrar  poch  a  poch  l'aigua  a 
la  térra.  Prespirar. 

PRESSA.  f.  Llestesa,  dilligencia  ab  que  's  fa  algu- 
na cosa.  Priesa,  prisa,  presteza.  II  La  urgencia  o 
apretó  ab  que  's  fa  alguna  obra.  Premura.  ||  El  fort 
d'  alguna  operado,  coni:  la  pressa  del  batre.  Fuga.  || 
Concurs  de  niolts  qu'  acudeixen  a  un  meteix  lloch  a 
buscar  alguna  cosa,  com:  hi  havia  gran  pressa  a  la 
font,  a  la  carnicería.  Priesa,  prisa,  presura,  tropel, 
furia. 

A  mes  pressa,  MES  VAGAR.  Loe.  Denota  que  no  's 
deuen  atropellar  les  coses  ni  tréureles  del  seu  curs 
regular,  perqué  's  triga  mes  a  feries.  A  gran  prisa 
gran  vagar,  ó  más  vagar. 

A  tota  pressa.  m.  adv.  Ab  la  major  promptitut. 
Á  toda  prisa,  presurosamente. 

anar  depressa.  fr.  que  s' aplica  a  aqtiell  que  sem- 
bla que  li  falti  temps  pera  fer  les  coses.  Andar  de 
prisa. 

DE  PRESSA.  m.  adv.  Ab  promptitut  y  celeritat,  sen- 
se  la  deguda  reflexió.  De  prisa. 

DONAR  PRESSA.  fr.  Instigar  a  algú  a  fer  alguna 
cosa  ab  llestesa  y  promptitut.  Apresurar,  dar  ó  meter 
prisa. 

MOLTA  PRESSA  Y  POCA  ENDRECA:  Ref.  A  MES  PRES- 
SA MES  VAGAR. 

PORTAR  PRESSA.  fr.  Se  diu  d'  alguna  cosa  o  as- 
sumpte  que  urgeix  y  no  pot  diferirse.  Traer  prisa,  lle- 
var prisa. 

T1NDRE  PRESSA.  fr.  PORTAR  PRESSA,  2. 

PRESSAIG.  m.  y 

PRESSAGI.  m.  Pronóstich  o  senyal.  Presagio, 
auspicio,  profecía,  presentimiento.  ||  AUGURI. 

PRESSAGIAR.  v.  a.  Anunciar  per  pressagis  o  se- 
nyals  alguna  cosa  futura.  Presagiar,  augurar. 

PRESSAGIÓS,  A.  adj.  Que  té  carácter  de  pres- 
sagi. 

PRESSAGISTA.  com.  Aficionat  a  fer  pressagis. 

PRESSAR.  v.  a.  Ter.  Apressurar,  donar  pressa. 
Dar  prisa. 

PRÉSSECH.  ni.  Bot.  Fruit  del  presseguer.  És  rodó, 
un  poch  tou,  d'  uns  sis  centimetres  de  diámetre,  de 
color  groch-roig  mes  o  menys  pujat  y  ab  una  ratlla  a 
un  deis  seus  costats.  Té  una  pell  prima  y  vellosa; 
la  molsa  que,  segons  la  casta,  és  mes  o  menys  dura, 
té  o  color  blanch-groch  o  groch-rogench,  y  conté  un 
pinyol  rodó,  molt  dur  y  fortíssimament  agafat  a  ella, 
y  dins  del  pinyol  hi  há  una  ametlla  amarga.  Es  co- 
mestible y  se  'n  conreuen  de  diverses  menes,  essent 
totes  elles  d'  un  gust  dolc.  y  agradable  y  molt  esti- 
mades.  Melocotón,  pérsico,  pérsigo.  ||  Fam.  pet. 

préssech  DURAN.  Préssech  petit.  Durazno,  duraz- 
nero. 

PRÉSSECH  GAVAIG.  ni.  Es  de  color  morat  y  de  pi- 
nyol també  morat  y  un  poch  agre.  Albérchigo. 

préssech  melocotó.  Melocotón. 

préssech  MOLLAR.  Préssech  que  quan  madura  se 
obre  y  cau  el  pinyol.  Abridero,  abridor,  prisco. 

PRÉSSECH  PAVÍA.  Varietat  del  préssech  melocotó: 
és  de  color  roig  y  té  la  molsa  molt  tendrá  y  delicada. 
Pavía 

PELA  AQUEST  préssech.  Loe.  fam.  Expressa  la 
complacencia  ab  que  's  veu  que  a  algú  li  han  donat 
un  xasco.  Sórbele  ese  huevo;  tómate  ésa  y  vuelve  por 
otra. 

PRESSEGUER.  ni.  Bot.  Arbre  de  la  fam.  de  les  ro- 
sácies,  de  4  a  5  metres  d'  alt,  de  fulles  ovalades,  y  la 
flor  de  color  de  rosa  ciar.  Melocotón.  |¡  Lo  que  pro- 
dueix  el  préssech  dit  duran.  Durazno,  duraznero. 

PRESSEGUERA.  f.  Bot.  PRESSEGUER. 

PrtESSEGUERA  BORDA.  Bot.  HERBA  DE  LA  MALA  BÚA. 

PRESSEGUERAL.   ni.  y 

PRESSEGUERAR.  m.  Camp  plantat  de  presse- 
guers. 


PRESSENTIMENT.  m.  Cert  moviment  interior  que 
fa  preveure  lo  qu'  ha  de  succeir.  Presentimiento. 

PRESSENTIR.  v.  a.  Preveure  per  cert  moviment 
interior  del  ánim  lo  qu'  ha  de  succeir.  Presentir.  || 
Sentir  alguna  cosa  abans  que  succeeixi,  per  alguns 
indicis  y  senyals  que  la  precedeixin.  Presentir. 

PRESSENT1T,  DA.  p.  p    Presentido. 

PRESSERVAR.  v.  a.  y  derivats.  PRESERVAR. 

PRESSES.  f.  plural  de  pressa.  ||  PRECES. 

DONAR  PRESSES.  Incitar,  apremiar  a  algú  pera  que 
faga  ab  dilligencia  lo  que  se  mana  o  deu  fer. 

PRESSIÓ.  L'  acció  d'  apretar,  exprémer  o  oprimir 
alguna  cosa.  Presión.  I|  PRESIÓ. 

PRESSÓS,  A.  adj.  Que  té  pressa,  que  va  depressa, 
apressat.  ||  Afanyós,  enguniós  pél  travall. 

PRESSOSAMENT.  adv.  D' una  manera  pressosa. 

PRESSUPOSICIÓ.  f.  PRESUPOSICIÓ. 

PRESSUPOST.  ni.  PRESUPOST. 

PRESSUPOSTAR.  v.  a.  PRESUPOSTAR. 

PRESSURA.  f.  OPRESSIÓ,  PRESSA. 

PRESSURAN^A.  f.  PRESSA. 

PREST,  A.  adj.  Prompte,  dilligent,  llest  pera  íer 
les  coses.  Presto.  ||  Aparellat,  disposat.  Aparejado. 
¡|  adv.  m.  y  t.  Aviat,  promptament.  Presto,  pronta- 
mente, Prestamente.  ||  m.  ant.  Mutuu  o  quantitat 
de  diner  o  altra  cosa  deíxada  a  mutuu.  Empréstito, 
préstamo. 

A  UN  LLEST  UN  PREST.  Ref.  Denota  que  hi  há  oca- 
sions  en  qu'  aprofita  mes  la  prestesa  que  la  habilitat. 
Á  un  diestro  un  presto. 

D'  hábil  A  hábil  el  MES  PREST.  Ref.  Denota  que 
entre  dos  igualment  hábils  y  astuts,  el  mes  promp- 
te en  resoldre  guanya.  De  diestro  á  diestro  el  más 
presto. 

PRESTA  PENDRE,  fr.  Ant.  EMMANLLEVAR. 

PREST,  ni.  Capellá  que  canta  la  missa  assistit  del 
diaca  y  del  sub-diaca.  Preste. 

PRESTA  (La)  Geog.  No  lluny  del  veinat  de  La 
Farga,  al  Vallespir,  aprop  de  Prats  de  Molió,  a  1,130 
met.  d'  altitut,  entre  aspres  y  dretes  serralades,  a  la 
unió  del  Tech  ab  la  valí  de  la  Cadena,  s'  hi  trova 
aquest  establiment  de  banys  d'  aigua  sulfurosa,  quina 
font  d'Apolon  brolla  a  la  temperatura  de  44°.  Aqües- 
tes aigües  eren  ja  conegudes  a  f  antigor,  anomenant- 
les  Ilavors  Banys  d'  Agades.  En  aquests  llochs  fou 
ont  per  primera  vegada  va  conreuarse  la  patata  en 
1733,  iniciant  sa  plantado,  una  companyía  alemanya, 
que  explotava  unes  mines  de  coure. 

PRESTA  Y  CORBERA  (Joseph).  Biog.  Escriptor 
professional  y  director  de  la  Granja  experimental 
de  Barcelona,  que  va  morir  a  Y  any  1888.  Havía  co- 
laborat  y  dirigit  algunes  revistes  d' agricultura,  y  va 
pendre  part  en  les  conferencies  agrícoles  de  1877. 

PRESTACIÓ.  f.  For.  V  acció  y  efecte  de  contri- 
buir algú  a  pagar  algún  interés,  pensió  o  dret.  Pres- 
tación. 

PRESTACIÓ  PERSONAL.  Jornals  que'ls  veins  deis  po- 
bles  han  de  donar  ab  persona  o  ab  diners  pera  fer 
les  obres  comunals,  com  adobs  de  camins,  etc.  Pres- 
tación personal. 

PRESTADIC,  A.  adj.  Fácil  de  prestar. 

PRESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  presta.  Prestador.  || 
adj.  Lo  que  's  deu  prestar  o  lo  que  presta.  Presta- 
dero. 

PRESTAIRE.  m.  PRESTAMISTA. 

PRÉSTAM.  Acció  y  efecte  de  prestar.  ||  pret. 

PRÉSTAM.  m.  Acció  per  la  qual  se  deixa  o  's  pren 
emmatllevada  alguna  cosa  o  quantitat.  Préstamo.  || 
La  meteixa  cosa  deixada.  Préstamo. 

PRESTAMENT.  adv.  t.  PREST,  3. 

PRESTAMER.  m.  Beneficiat  ab  una  préstamela. 
Prestamero. 


584 


PRE 


PRE 


PRESTAMERA.  f.  Pensió  procedent  de  rendes 
eclesiástiques  que  's  donava  temporalment  ais  que 
estudiaven  pera  capellans  o  tnilitaven  pera  la  Igle- 
sia. Prestamera. 

PRESTAMERÍA.  f.  Dignitat  de  qui  gosa  una  pres- 
tamera. Prestamería.  ||  Fruido  d'  una  prestamera. 
Prestamería. 

PRESTAMISTA,  s.  Qui  dona  diners  a  guany. 
Prestamista.  ||  Dret  mere.  Qui  reb  una  quantitat  en 
diner  o  efectes,  y  té  la  obligació  de  retornarla.  Pres- 
tamista. 

PRESTAR,  v.  n.  Donarse,  estirarse.  Dar  de  sí.  || 
Donar  alguna  cosa  lo  que  's  necessita  d'  ella  pera 
algún  fí,  com  se  diu  d'  un  troc,  de  roba  que  presta 
per  un  vestit.  Dar  de  sí.  ||  Cedir,  afluixarse,  com  se 
diu  que  presta  1  puntal  que  sosté  la  paret.  Aflojar. 
||  Deixar  alguna  cosa  ab  obligació  de  tornarla.  Pres- 
tar. ||  Donar,  rendir,  com:  prestar  obediencia,  home- 
natge.  Prestar.  ||  Ajudar,  ésser  útil,  treure  de  perill. 
Prestar.  ||  Preferirse,  conformarse,  convíndres.  Fran- 
quearse, prestarse,  deferir.  ||  Apoiar,  fer  fort  ab  al- 
gún martell,  maga  o  altra  cosa  al  costat  oposat  d'  ont 
se  pica  o  fa  torga  pera  clavar  un  clan,  fer  un  forat, 
etc.  Prestar  ||  estampir. 

QUI  PRESTA,  LES  BARBES  S'  ARRENCA.  Ref.  Denota 
la  dificulta t  que  hi  ha  pera  cobrar  lo  que  s'  ha  deixat. 
El  hombre  que  presta  sus  barbas  mesa. 

PRESTAT,  DA.  p.  p.  Prestado. 

PRESTATGE.  m.  Troc.  de  fusta  clavat  a  la  paret 
pera  sostenir  alguna  cosa.  ||  Aparell  de  fusta  o  de  fe- 
rro clavat  a  la  paret  per  sostenir  una  post,  y  la  me- 
teixa  post  que  sosté.  Apoyo,  entrepaño.  ||  Acció  de 
prestar. 

PRESTATGES.  m.  pl.  Armaris  pera  posar  llibres 
o  papers.  Estantes.  ||  Entre  fusters  qnalsevulla  de 
les  tauletes  o  quarterons  que  's  fan  entre  'ls  barrots 
de  les  portes  o  finestres.  Entrepaño. 

LO  QUE  TÉ  PRESTATGES.  La  obra  feta  o  travallada 
ab  ells.  Entrepañado. 

PRESTE,  m.  El  sacerdot  que  celebra  la  missa  can- 
tada assistit  del  diaca  y  subdiaca  o  qui  presideix  una 
funció  relligiosa  o  'ls  divins  oficis  ab  capa  pluvial. 
Preste. 

MES  NECESSITA  DEL  PRESTE  QUE  DEL  METOE.  fr. 
Que  les  malaltíes  moráis  les  pot  guarir  mellor  la  fe 
que  la  medicina. 

PRESTE,  m.  PREST. 

PRESTE  (La).  Geog.  PRESTA. 

PRÉSTECH.  ni.  PRÉSTAM. 

PRESTESA.  f.  Dilligencia,  promptitut  en  fer  o  dir 
alguna  cosa.  Celeridad,  presteza. 

AB  prestesa.  m.  adv.  Promptament.  Con  presteza. 

PRESTICH.  m.  PRÉSTAM. 

PRESTIDIGITACIÓ.  f.  Jochs  de  mans. 

PRESTIDIGITADOR,   m.  Qui   fá  jochs  de  mans. 

PRESTIDIGITAR,  v.  a.  Fer  jochs  de  mans.  Fer 
anar  els  dits  ab  prestesa  per  enganyar  al  espectador 
fent  veure  lo  que  no  es  com  a  passatemps  o  diversió. 
Prestidigitar. 

PRESTIGI.  m.  Engany,  ilusió,  apariencia  ab  que 
els  embaucadors  embauquen  al  poblé.  ||  Correntment 
se  sol  pendre  pél  concepte  favorable  y  credit  que  al- 
canga  una  persona  o  cosa.  Prestigio. 

PRESTIGIAR,  v.  a.  Donar  prestigi. 

PRESTIGIARSE,  v.  r.  Alcangar  prestigi. 

PRESTIGIAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  PRESTIGIOS. 

PRESTIGIOS,  A.  adj.  Que  infundeix  prestigi. 
Prestigioso. 

PRESTIGIOSAMENT.  adv.  D' una  manera  presti- 
giosa. 

PRESTIJAR.  v.  a.  PRESTIGIAR. 

PRESTIJÓS,  A.  PRESTIGIOS. 


PRESTISSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  prest.  Prestísimo. 

PRESUMAR.  v.  a.  Anl.  PRESUMIR. 

PRESUMCIÓ.  f.  PRESUMPCIÓ. 

PRESUMIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  presumir. 

PRESUM1DET.  adj.  dim.  Un  xich  presumit.  Presu- 
midillo,  illa,  ito,  ita. 

PRESUMIR,  v.  a.  Sospitar,  con°ecturar.  Presu- 
mir. ||  Jactarse,  vanagloriarse,  tindre  un  alt  concepte 
d'  un  meteix.  Ufanarse,  presumir,  engreírse,  enva- 
necerse, repicarse.  ||  v.  r.  Mostrarse  vanitós  d' al- 
guna qualitat  especial.  Repicarse. 

PRESUMIT,  DA.  p.  p.  Presumido,  presunto.  || 
adj.  Presumptuós,  vá,  qui  fá  massa  apreci  de  sí  me- 
teix. Vanaglorioso,  presumido,  vano,  vanidoso, 
presuntuoso,  satisfecho,  orgulloso,  engallado, 
preciado,  hueco,  hinchado,  confiado. 

presumit  DE  GUAPO.  Qui 's  precia  d'hermós,  de 
galán.  Penoso. 

SER  UN  PRESUMIT.  fr.  Preciarse  de  galán  y  bona 
persona.  Mirarse  á  la  sombra. 

PRESUMPCIÓ.  f.  Opinió,  sospita,  congectura. 
Presunción,  presunta,  presuntuosidad.  ||  Arrogan- 
cia, orgull,  vanitat,  apreci  exagerat  de  si  meteix.  Va- 
nidad, presunción,  fantasía,  ufanía,  confianza, 
entono.  ||  For.  Judici  fundat  sobre  indicis  origináis 
deis  íiutes.  Presunción,  presunta.  ||  Conseqüencia 
que  la  llei  o  el  jutge  dedueixen  d'  un  fet  conegut  pera 
esbrinarne  un  altre  desconegut  o  incert. 

PRESUMPCIÓ  DE  DRET  Y  DE  FET.  fr.  For.  La  SOSpita 
fundada  en  tais  congectures  que  sobre  elles  estableix 
la  llei  el  dret  que  's  deu  observar,  y  d'ella  no  se  n'ad- 
inet  pro  va.  Presunción  de  derecho  y  de  hecho. 

PRESUMPCIÓ  DE  SOL  DRET.  For.  La  sospita  fundada 
en  congectures  legáis.  Presunción  de  ley  ó  de  solo  de- 
recho. 

PRESUMPCIÓ  VIOLENTA  O  VEEMENT.  For.  La  SOSpita 
lundada  en  congectures  tan  veements  que  no  deixen 
rao  de  duptar.  Presunción  violenta. 

PRESUMPT,  A.  adj.  PRESUMPTE. 

PRESUMPTA.  f.  Presumpció  o  sospita.  Presunta, 
presunción. 

PRESUMPTE,  A.  p.  p.  irreg.  de  presumir.  Pre- 
sunto. 

PRESUMPTE  AUTOR  D'  ALGÚN  FET.  El  que  se  SUposa 
que  ho  és  per  algún  indici.  Presunto  autor. 

PRESUMPTIU,  VA.  adj.  Lo  que  's  pot  presumir  o 
es  capág  de  presumpció.  Presuntivo. 

PRESUMPTIVAMENT.  adv  m.  Per  presumpció. 
Presuntivamente,  presuntamente. 

PRESUMPTUÓS,  A.  adj.  Pié  de  presumpció  y  or- 
gull. Presuntuoso. 

PRESUMPTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  presumpció. 
Vanamente,  presuntuosamente 

PRESUNTUOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  D'  un  modo  molt 
presumptuós.  Presuntuosísimo. 

PRESUPOSAR.  v  a.  Donar  persuposada  una  cosa 
tíndrela  per  certa  pera  passar  a  tractar  d'  un' altra. 
Presuponer. 

PRESUPOSAT,  DA.  p.  p.  Presupuesto,  premiso. 

PRESUPOSICIÓ.  f.  y 

PRESUPÓSIT.  m.  Suposició  anticipada  o  previa. 
Presuposición.  ||  PRESUPOST. 

PRESUPOST.  m.  Cómput  deis  gastos  y  ingressos 
que  deu  haverhi  a  un  ram,  corporació,  nació,  etc. 
Presupuesto.  ||  Compte  anticipat  de  lo  qu' ha  de  cos- 
tar un' obra,  com  una  casa,  un  ferro-carril,  etc.  Pre- 
supuesto. II  PRESUPÓSIT. 

PRESUPOSTAR.  v.  a.  Fixar  els  gastos  y  ingressos 
que  poch  mes  o  inenys  se  necessiten  pera  alguna  cosa. 
Presupuestar.!!  Incloure  al  presupost.  Presupuestar. 

PRESUPOSTAT,  DA.  p.  p.  Presupuestado. 

PRESURÓS,  A.  adj.  PRESSÓS 


PRE 


PRE 


585 


PRESUROSAMENT.  adv.  m.  PRESSOSAMENT. 

PRET,  A.  adj.  APRETAT. 

PRETENC1Ó.   f.  PRETENSIÓ. 

PRETENCIÓS,  A.  adj.  Pié  de  pretencions.  Pre- 
tencioso. 

PRETENCIOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  pre- 
tenciosa. Pretenciosamente. 

PRETENDENCIA.  f.  PRETENSIÓ. 

PRETENDENT,  A.  ni.  y  f.  Qui  preté  alguna  cosa. 
Pretendiente,  pretensor,  candidato,  opositor. 

PRETENDRE.  v.  a.  Solicitar  alguna  cosa  fent  les 
dilligencies  necessaries  pera  lograrla.  Solicitar,  pre- 
tender. ||  Intentar.  Pretender. 

PRETENENT.  ni.  y  f.  PRETENDENT. 

PRETENGUT,  DA.  p.  p.  PRETÉS. 

PRETENSIÓ.  f.  La  solicitut  pera  lograr  alguna 
cosa  que  's  desitja.  Pretensión,  pretenso,  negocio. 
Demanda,  petició.  Pretensión.  ||  Intent,  designi.  De- 
signio, pretensión.  ||  Lo  dret  ben  o  nial  fundat  que 
algú  pensa  tindre  sobre  alguna  cosa.  Pretensión. 

DESTORBAR  LA  PRETENSIÓ  A  ALGÚ.  fr.  Ésser  causa 
ái  que  se  li  malogri.  Barajarle  á  uno  la  pretensión. 

PRETENSOR,  A.  m.  y  f.  PRETENDENT. 

PRETERICIÓ.  f.  Ret.  Figura  per  la  qual  fingim 
que  no  diem  o  no  vo!em  dir  alió  meteix  qu'  estem 
d¡ent.  Preterición.  ||  FU.  La  forma  o  quasi  forma  que 
se  constitueix  y  denomina  passada  o  que  no  exisfeix 
de  present,  pero  que  ha  existit.  Preterición.  ||  For. 
Omissió  del  qui  tenint  hereus  forzosos  no  'n  fa  men- 
ció  al  testament.  Preterición. 

PRETERIR,  v.  a.  For.  Ometre  en  el  testament  la 
elecc  ó  d'  hereus  o  '1  desheredament  formal  deis  filis. 
Preterir.  ||  v.  n.  Morir  de  mort  violenta.  Perecer.  || 
Donar  per  passit. 

fer  PRETERIR,  fr.  Fer  morir  a  forga  de  disgustos. 
Aquest  home  'm  fa  preterir.  Matar  á  copia  de  desazo- 
nes ó  disgustos. 

PRETER1T,  DA.  p.  p.  Muerto,  perecido. 

PRETÉRIT,  A.  adj.  Lo  que  ja  ha  passat.  Pretérito. 
||  ni.  Gram.  El  temps  del  verb  que  demostra  el  pas- 
sat, y  es  imperfet,  perfet,  y  mes  que  perfet.  Preté- 
rito. 

PRETERMISSIO.  f.  Ret.  Figura  que  consisteix  en 
fingir  passar  per  alt  una  cosa  que,  no  obstant,  s' in- 
dica clarament.  Pretermisión. 

PRETERNATURAL,  adj.  Lo  qu'  excedeix  I*  ordre 
degut  de  la  naturalesa.  Preternatural. 

PRETERNATURALISAR.  v.  a.  Alterar,  pervertir, 
trastornar  el  ser  o  estat  natural  d'  alguna  cosa.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Preternaturalizar. 

PRETÉS,  A.  p.  p.  de  pretendre.  Pretendido,  pre- 
tenso. ||  adj.  Fingit,  fraudulent.  Fingido,  fraudulen- 
to, soñado. 

PRETESA.  f.  PRETENSIÓ. 

PRETEXT.  m.  Motiu  o  causa  fingida  o  aparent 
que  s'alega  pera  no  fer  una  cosa  o  excusarse  de  no 
haverla  feta.  Pretexto,  causa,  asidero,  excusa,  asi- 
11a,  so  capa,  colorido,  expediente,  especie,  capa, 
cubierta,  achaque,  descarte,  máscara,  solapa,  sa- 
lida, callejuela. 

AB  pretext.  m.  adv.  Ab  apariencia,  fingidament. 
Con  pretexto,  so  color. 

PRETEXTA,  f.  Hist.  Mena  de  bata  que  portaven 
els  nois  de  la  noblesa  romana. 

PRETEXTAR,  v.  a.  Váldres  d'  algún  pretext  o  ex- 
cusa. Pretextar. 

PRETEXT AT,  DA.  p.  p.  Pretextado. 

PRETINA,  f.  TRINXA.  ||  ClNTURÓ. 

PRETOR,  m.  Magistrat  roma. 

PRETORI.  ni.  El  palau  ont  residía  '1  pretor.  Pre- 
torio. 

t)C.  CAT.— V.    17.  — 74. 


PRETORIA,  f.  La  ñau  capitana  d' una  esquadra- 
Pretoria. 

PRETORIA,  NA.  adj.  Lo  referent  al  pretor,  com: 
guardia  pretoriana,  crudeltat  pretoriana,  etc.  Preto- 
riano.  ||  Natural  de  Pretoria,  cap.  del  Transwaal. 

PRETORIAL,  adj.  D¿1  pretor  y  del  pretori. 

PRETORIANS.  m.  pl.  Hist.  Soldats  de  la  guardia 
del  Emperador.  Pretorianos. 

PRETURA.  f.  Cárrech  del  pretor.  ||  estretura. 

PRETZ.  m.  Preu,  valor,  noblesa.  Prez. 

PREU.  m.  Valor  pecuniari  en  que  s'  estima  alguna 
cosa.  Tasa,  precio,  importe,  valor,  valía,  coste.  || 
Lo  que  ha  costat  alguna  cosa.  Costo,  importe.  |¡ 
Paga,  salari,  sou.  Precio.  ||  Met.  Estimado  o  apreci 
que  's  fá  de  les  persones,  com:  es  home  de  gran  preu. 
Precio,  aprecio,  monto,  monta,  interés.  ||  Com.  La 
compensado  que  s'  entrega  o  dona  per  rao  d'  altres 
servéis  o  coses  que  's  trasmeten  o  deixen,  designant- 
es ab  els  ñoras  de  retribució,  salari,  sou,  comissió, 
redil,  premi,  interés,  cambi,  descompte  y  flet  o  nólit. 

abaixar  el  preu.  fr.  Vendré  alguna  cosa  mes  ba- 
rato que  abans.  Bajar  el  precio. 

PREU  PER  PREU.  ni.  adv.  Que  s'  usa  comparativa- 
ment,  y  equival  pél  meteix  preu  o  cost.  Tanto  por  tanto. 

AL  PREU  MES  ALT.  adv.  Al  major  preu  que  han  tin- 
gut  els  fruits  en  tot  l'any.  Es  veu  de  que  s'  usa  molt 
al  fer  els  contractes  deis  fruits,  y  especialment  deis 
gratis.  A  las  valias. 

AL  PREU  QUE  HO  HE  COMPRAT  HO  VENCH.  Loe.  Que 
s'  usa  pera  disculparse  algú  quan  no  volen  creure  lo 
que  diu.  Estopeño  ó  cañameño,  cual  me  lo  dieron  te  lo 
vendo. 

anar  A  DOS  PREUS.  fr.  Anar  molt  cara  alguna  cosa. 
Subir  ó  estar  por  las  nubes;  tener  mucha  pimienta. 

ANAR  A  tal  preu.  fr.  Expressa  1  preu  a  que  's  ven 
alguna  cosa.  Ir  ó  correr  d  tal  precio. 

DONAR,  POSAR  O  OBRIR  PREU.  fr.  Fer  lo  primer 
exemple  de  preu  a  la  venda  d' alguna  mercadería. 
Abrir,  romper  precio.  ||  AVALORAR. 

NO  tindre  PREU.  fr.  Ésser  molt  estimable  alguna 
cosa.  No  tener  precio. 

PEL  meteix  PREU.  m.  adv.  Se  diu  de  lo  que  's  dona 
per  lo  meteix  que  costa,  sense  cap  ganancia.  A  coste  y 
costas;  a!  tanto  por  el  tanto;  por  el  mismo  precio. 

PUJAR  EL  PREU.  fr.  Vendré  una  cosa  mes  cara  de  lo 
que  's  venía.  Levantar  el  precio,  encarecer. 

PREUAR.  v.  a.  Apreciar,  estimar.  Considerar  de 
preu  una  cosa.  Preciar.  ||  Posar  preu.  Poner  precio. 

PREUARSE.  v.  r.  Estimarse,  considerarse  d'  esti- 
ma a  sí  propi.  Preciarse. 

PREUAT,  DA.  adj.  Apreciado. 

PREUFET.  m.  Obra  que  s'  ajusta  per  un  tant 
fixat.  Destajo. 

A  preufet.  m.  adv.  Per  un  tant.  A  destajo.  ||  Met. 
Ab  molt  empenyo,  afany.  A  destajo. 

donar  o  pendre  a  preufet.  fr.  Ajustar  una  obra 
per  un  preu  determinat.  Destajar,  dar  ó  tomar  á  des- 
tajo, tomar  por  ajuste,  por  asiento. 

PREUFETAIRE.  m.  Qui  travalla  a  preufet.  Desta- 
jista, destajero,  estajero,  estajista. 

PREUFEITER.   m.  PREUFETAIRE.  ||  Ant.  ASSESSÍ. 

PREVALDRÉ,  v.  n.  Poguer  mes,  ésser  superior, 
aventatjar  ais  altres.  Prevalecer,  preponderar,  va- 
ler, vencer. 

PREVALDRES.  v.  r.  Valdres  o  servirse  d'  alguna 
cosa.  Prevalerse. 

PREVALEIXENT.  adj.  Que  preval.  Prevaleciente. 

PREVALEIXER.  v.  a.  y  derivats.  PREVALDRÉ. 

PREVALESCUT.  p.  p.  PREVALGUT. 

PREVALGUT,  DA.  p.  p.  Prevalecido. 

PREVARICACIÓ.  f.  Colució,  traició  a  la  confianza 
y  obligació.  Prevaricación.  ||  L'  acte  y  efecte  de  pre- 
varicar. Prevaricación. 


586 


PRE 


PRI 


PREVARICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prevarica.  Pre- 
varicador. 

PREVARICAMENT.  m.  y 

PREVARICAN^,  f.  PREVARICACIÓ. 

PREVARICANT.  ni.  Qui  prevarica.  Prevaricador. 

PREVARICAR,  v.  n.  Mancar  a  la  fe,  a  la  paraula, 
al  jurament,  a  la  confianza.  Prevaricar.  ||  Invertir, 
trastornar,  confondre  l'ordre  y  disposició  d'alguna 
cosa.  Prevaricar.  ||  Flaquejar  en  el  judici  o  ordre  de 
les  accions.  Prevaricar. 

PREVARICARSE,  v.  r.  de  prevaricar.  ||  Tornarse 
boig,  perdre  '1  coneixement.  Locarse. 

PREVARICAT,  DA.  p.  p.  Prevaricado.  ||  m.  For. 
El  vici  del  advocat  o  procurador  que  manca  a  la  fide- 
litat  que  deu  a  la  seua  part  y  ajuda  secretament  a 
la  part  contraria.  Prevaricato.  ||  Trastocat,  boig. 
Locado. 

PREVENCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  previndre.  Pre- 
vención. ||  Preparado  o  disposició  que  's  fa  antici- 
padament  pera  evitar  algún  perill  o  fer  alguna  cosa. 
Prevención,  precaución.  ||  Provisió  d' algún  mante- 
niment  o  altra  cosa.  Prevención,  provisión,  repues- 
to, apronto,  matalotaje,  apresto,  retén,  avio.  ||  Ad- 
vertencia, avís.  Prevención,  preparación,  caución, 
precaución.  ||  Coneixement  anticipat  de  lo  que  pot 
succeir.  Prevención,  preocupación.  ||  For.  Coneixe- 
ment anticipat  del  jutge  en  alguna  causa  que  per  la 
seua  naturalesa  podría  pertanyer  a  un  altre.  Pre- 
vención. ||  Mil.  Guardia  del  quartel  que  vetlla  per 
l'ordre  y  policía  de  la  tropa.  Prevención.  ||  Quarte- 
let  de  policía. 

AB  o  DE  prevenció.  ni.  adv.  Per  si  acás.  A  preven- 
ción, de  prevención,  de  mampuesto,  prevenidamente  || 
For.  Denota  que  algún  jutge  coneix  d'alguna  causa 
ab  exctusió  d'altres  qu' eren  igualment  competents 
per  haverse  anticipat  en  lo  coneixement  de  la  meteixa. 
A  prevención. 

PREVENIR,  v.  a.  PREVINDRE. 

PREVENIRSE,  v.  r.  PREVINDRES. 

PREVENGUT,  DA.  p.  p.  y  adj.  PREVINGUT. 

PREVENTIU,  VA.  adj.  Lo  que  prevé  a  un'  altra 
cosa.  Preventivo. 

PREVENTIVAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  pre- 
ventiva. Preventivamente. 

PREVEURE.  v.  a.  Conéixer  o  veure  ab  anticipa- 
do lo  qu'  ha  de  succeir  congecturantho  per  algunes 
senyals  o  indicis.  Prever,  prevenir,  precaver,  pre- 
sentir, ver,  barruntar,  antever,  reconocer. 

PREVI,  A.  adj.  Anticipat,  succeit  anteriorment. 
Previo. 

PREVIAMENT.  adv.  ni.  Anticipadament.  Previa- 
mente. ||  Ab  antelació.  Previamente. 

PREVINDRE.  v.  a.  Preparar  ab  anticipado.  Pre- 
venir. ||  Destorbar  que  succeeixi  alguna  cosa,  com: 
previndre  algún  dany  o  perjudici.  Advertir,  preve- 
nir. ||  Aventarse  a  un  altre  en  fer  alguna  cosa,  for- 
mar algún  judici,  etc.  Prevenir,  preparar,  parar, 
ocurrir.  ||  Conéixer  anticipadament  lo  perill  que  'ns 
amenaga.  Prevenir,  precaver,  cautelar,  precaute- 
lar. ||  Preocupar,  guanyar  l'ánim  o  voluntat  d'  algú. 
Prevenir.  ||  For.  Anticiparse  '1  jutge  en  el  coneixe- 
ment d'  una  causa  quan  pot  tocar  a  varis.  Prevenir. 

PREVINDRES.  v.  r.  Prepararse  ab  anticipació 
pera  alguna  cosa.  Prevenirse,  pertrecharee. 

PREVINGUDAMENT.  adv.  in.  Anticipadament. 
Anticipadamente,  prevenidamente. 

PREVINGUT,  DA.  p.  p.  Prevenido.  ||  AVISAT,  AD- 
VERTIT.  ||  m.  Qui  's  prevé.  Prevenido. 

PREVINGUT  pera  respondre.  Preparat,  avisat  pera 
quan  un  altre  li  parli.  Orejeado. 

UN  PREVINGUT  val  per  dos.  Ref.  Adverteix  la  gran 
aventatge  que  té  qui  obra  ab  prevenció.  Hombre  pre- 
venido vale  por  dos. 


PREVISIÓ.  f.  Coneixement  anticipat  de  lo  fntur  y 
la  precaució  que  's  pren  pera  evitarlo.  Previsión, 
precognición,  barruntamiento. 

PREVISOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  prevé.  Previsor. 

PREVISORAMENT.  adv.  m.  Ab  previsió.  Previ- 
soramente. 

PREVIST,  A.  p.  p.  De  preveure.  Previsto.  ||  adj. 

PREVINGUT,  ADVERTIT,  AVISAT. 

PREVORE.  v.  a.  PREVEURE. 

PREYAR.  v.  a.  Ani.  PREGAR. 

PREYCADOR.  m.  Ant.  PREDICADOR. 

PREYCADORESA.  f.  S'  aplica  a  la  relligiosa  de 
Sant  Domingo.  Dominica,  dominicana. 

PREYCAR.  v.  a.  Ant.  PREDICAR. 

PREYCH.  m.  Ant.   Enraonament.  Razonamiento. 

PRÍA.  f.  Ter.  parella.  ||  f.  Zool.  Genre  d'  insectes 
coleópters,  pentamers,  clavicornis  molt  abundosos.  || 
paria. 

fer  PRía.  fr.  Fer  societat  o  companyía  per  algún 
negoci.  Hacer  compañía. 

PRIAPISME.  m.  Med.  Erecció  continua  del  mem- 
bre  viril.  Priapismo. 

PRIAPÓLIT.  ni.  Min.  Concreció  pedregosa,  de 
composició  variable,  aixís  anomenada  péis  antichs 
per  la  semblanga  que  tenía  ab  el  membre  viril.  Se 
troven  marcadament  a  Catalunya,  al  Rosselló  y  ais 
encontorns  de  Castres.  Priapólito. 

PRIM.  m.  Mena  de  coca.  Torta.  ||  Sagonet.  Sal- 
vado. 

PRIM,  A.  adj.  Delicat,  sutil.  Delgado.  ||  Met.  Agut, 
ingenios,  sutil.  Delgado.  ¡|  FRÁGIL,  débil.  H  FLACH, 
MAGRE.  [|  Parlant  de  la  veu.  Agudo.  ||  Nom  d'home. 
Primo.  ||  Met  DELICAT,  ARDUU.  ||  PRIMER.  ||  m.  pl.  El 
primer  sagó  que  ix  de  la  fariña.  Moyuelo,  acemite, 
afrecho,  rollón.  ||  adv.  Ant  iustament.  ||  tantost. 

A  PRIM  SON.  Loe.  ant.  A  las  primeras  horas  de  la 
noche;  al  primer  sueño. 

ANAR  PRIM.  fr.  ANAR  EL  DIABLE  APROP. 

BAllar  el  BALL  DE  SANT  prim.  fr.  No  haver  men- 
jat.  Estar  en  ayunas. 

FILAR  PRIM.  fr.  Met.  Díscórrer  ab  sutilesa.  Adelga- 
zar, hilar  delgado. 

VÍNDRELI  PRIM.  fr.  VÍNDRELI  APROP,  A  POCH. 

PRIM  Y  PRATS  (Joan).  Biog.  Militar,  polítich  y 
estadista  deis  mes  rellevants  del  sigle  XIX,  que  ab 
tot  y  lo  elevat  deis  llochs  que  va  ocupar  a  la  milicia 
y  ais  partits  espanyols,  va  ésser  sempre  entussiasta 
per  la  seua  térra.  Va  néixer  a  Reus  1'  any  1814  y  va 
ésser  assessinat  ab  vilesa  a  Madrit  a  les  derreríes  de 
1870,  morint  al  palati  del  Ministeri  de  la  Guerra  el 
día  30  de  Desembre  d'  aquell  any.  Era  fill  del  tinent 
coronel,  cátala  també,  don  Pau  Prim,  y  desde  molt 
jove  va  mostrarse  disposat  a  seguir  la  carrera  de  les 
armes,  sentant  plaga  de  distingit  al  batalló  de  tira- 
dors  d'  Isabel  II  al  mes  de  Febrer  de  1834.  En  1'  es- 
pai  de  sis  anys,  en  la  seua  fulla  de  servéis  constava 
qu'  havía  pres  part  en  trentacinch  cornbats  y  rebu- 
des  vuit  ferides,  valguentli  el  seu  heroisme  el  grau 
de  coronel  quan  no  liavía  complert  encara  1'  etat  de 
vintisis  anys.  Els  derrers  temps  de  la  seua  existencia 
fou  tan  plena  d"  etzars  com  de  merescuda  gloria.  En 
1841  va  ésser  nomenat  subinspector  de  carrabiners  a 
Andalusía,  y  per  primera  vegada,  portant  la  repre- 
sentado de  Tarragona,  era  llavors  elegit  diputat  a 
Corts.  Péls  anys  1845  a  1847  va  obtindre  llicencia 
pera  viatjar  per  Franga  y  Anglaterra,  y  retornat  a 
Espanya,  després  de  1'  amnistía,  va  ésser  nomenat 
Capitá  general  de  Puerto  Rico,  ont  va  mereixer  la 
consideració  d'  aquells  habitants,  que  regoneixíen  en 
ell  grans  dots  de  mando.  A  les  Corts  Cortituyents 
de  1850  portava  la  representació  de  Barcelona.  AI 
declararse  la  guerra  d' África  a  1' any  següent,  En 
Prim  manava  el  eos  de  reserva,  immortalisant  el  seu 
nom  els  combáis  de  Castillejos,  Tetuán  y  Wad-Ras. 


PRI 


PRI 


587 


Al  sorgir  la  qüestió  de  Méxich,  va  ésser  nomenat 
capdill  de  les  forces  espanyoles,  desembarcant  a  Ve- 
racruz  al  mes  de  Janer  de  1862,  y  prenent  part  en  les 
negociacions  diplomátiques.  Cregut  de  que  1'  actitut 
deis  francesos,  nianats  per  En  Bazaine,  excedía  deis 
propósits  d'  Europa,  va  retornar  ab  les  seues  tropes 
a  Espanya,  desbaratant  aixís  les  mires  ambicioses  de 
Napoleó  III.  Va  ésser  el  general  Prim  el  principal  or- 
ganisador  de  les  sublevacions  militars  de  1866,  fins 
el  pronunciament  de  1868,  que  va  destronar  a  la  rei- 
na Isabel  II.  Elegit  pera  formar  part  del  govern  pro- 
visional, ministre  de  la  Guerra  y  president  del  Con- 
sell  de  ministres  a  les  Corts  Constituients  de  1869, 
va  pronunciar  enlairats  y  patriótichs  discursos;  va 
imposar  la  candidatura  d'  Amadeu  I  de  Saboia,  que 
pot  ésser  no  va  arrelar  al  trono  d'  Espanya  perqué  li 
manca  el  concurs  del  general  ¡Ilustre,  que  moría  ais 
meteixos  moments  de  arribar  a  Cartagena  el  duch  de 
Aosta. 

PRIMA,  f.  Pá  gros  fet  generalment  de  fariña  mal 
passada  pél  cedág.  Hogaza.  ||  Una  de  les  set  hores 
canóniques,  la  qu'  está  entre  les  laudes  y  la  tercia. 
Prima.  ||  Mil.  La  part  de  la  nit  desde  les  vuit  a  les 
onze.  Prima.  ||  Ais  instruments  de  corda,  la  mes  pri- 
ma de  totes,  qu'  és  la  que  fa  '1  so  mes  agut.  Prima. 
||  Quantitat,  recompensa  o  tant  per  cent  que  cobra 
un  corredor,  un  fabricant,  un  industrial,  etc.,  per  al- 
guna operado  mercantil,  de  segurs,  d'  exportado,  et- 
cétera. Prima.  ||   ||  Cert  grau  eclesiásticli.  Prima. 

EN  PRIMA,  adv.  Ant.  PRIMERAMENT. 

sapiouerne  la  prima,  fr.  Met.  Ésser  astut.  Saber 
más  que  las  culebras. 

PRIMACÍA,  f.  Superioritat,  ventatja,  preeminencia. 
Primacía,  primeria,  principado,  precedencia,  li 
Dignitat  del  primat.  Primacía. 

PRIMACIAL,  adj.  Lo  que  toca  o  pertany  a  la  pri- 
macía o  al  primat.  Primacial. 

PRIMADA,  f.  Fam.  Engany  fet  al  incaut  fentli  pa- 
gar lo  que  gasten  altres.  Primada.  ||  XASCO. 

PRIMAL,  adj.  S'  aplica  al  cabrit  o  anyell  d'  un 
any.  Primal. 

PRIMARI,  A.  adj.  Primer,  principal.  Primario.  || 
Catedrátich  de  prima;  mestre  de  primera  enseyanca. 

enseyanqa  primaria.  La  primera  que  's  dona  ais 
nois. 

PRIMARIA,  f.  Sutilesa,  delicadesa.  Delgadez,  te- 
nuidad, sutileza,  sutilidad. 

PRIMARIAMENT.  adv.  Principalmente  en  primer 
Uoch.  Principalmente,  primariamente. 

PRIMAT.  m.  El  primer  y  mes  preeminent  de  tots 
els  arquebisbes  y  bisbes  d'  un  regne.  Primado.  ||  adj. 

PRIMACIAL. 

PRIMATS.  m.  pl.  Zool.  Ordre  de  niamífers  que 
compren,  ab  1'  home,  els  animáis  que  mes  se  li  assem- 
blen. 

PRIMAVERA,  f.  Estació  de  1'  any  que  comenqa  '1 
21  de  Marc  y  acaba  M  21  de  Juny.  Primavera.  || 
Ornit.  mallarenga.  ||  Met.  La  cosa  de  variats  y  her- 
mosos colors.  Primavera.  ||  El  temps  en  que  una  cosa 
és  al  seu  major  vigor  y  forca.  Primavera.  ||  Bot.  Her- 
ba  de  la  fam.  de  les  primulacíes,  quines  flors  s'  usen 
com  autiespasmódiques.  Primavera,  prímula,  hier- 
ba de  San  Pablo  ó  de  la  parálisis.  |i  Ornit.  Aucell, 
mena  de  passarell. 

PRIMAVERA  BLAVA.  Ornit.   MALLARENGA. 

PRIMAVERA  D'  HIVERN:  TARDOR. 

PRIMAVERAL,  adj.  y 

PRIMAVERENCH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  primavera. 
Vernal. 

PRIMAVERES  Bot.  MATRIMONIS. 

PRIMEJAR.  v.  n.  Ésser  prima  alguna  cosa.  Fla- 
quear. 

PRIMER,  A.  adj.  La  persona  o  cosa  que  precedeix 
a  un'altra  en   ordre,  temps,  Uoch  o  situado.  Prime- 


ro, primer,  primo.  ||  Lo  que  comenca  1' ordre  de  co- 
ses que  's  compta.  Primero.  ||  Principal  o  cap  per 
ordre  y  grau.  Primero.  ||  Excelent,  gran,  que  sobre- 
puja a  tot  lo  de  la  seua  mena.  Primero.  ||  Antich,  lo 
que  ja  era  abans.  Primero,  prístino.  ||  adv.  Prime- 
rament.  Primero.  ||  ABANS. 

DE  PRIMER,  ni.  adv.  PRIMERAMENT. 

LA  primera  Y  PRINCIPAL.  Expr.  En  primer  Uoch. 
Primeramente. 

EL  PRIMER  HOME  del  MON.  fr.  Met.  Ab  que  s'  ex- 
pressa  qu'  algú  és  habilíssim  en  la  materia  de  que  's 
tracta.  El  primer  hombre  del  mundo. 

NO  ÉS  AQUESTA  LA  PRIMERA;  NO  ÉS  ARA  O  AQUESTA 
LA  primera  vegada.  Loe.  Denota  qu'  algú  ha  fet  al- 
tres vegades  alio  meteix  que  se  li  reprén.  No  ser  el 
primero. 

NO  SERÁ  ELL  EL  PRIMER.  Loe.  Ab  que  's  preté  excu- 
sar l'acció  d'  algú  pél  exemple  que  li  han  donat  al- 
tres. No  será  él  el  primero. 

SER  primer,  fr.  Ocupar  o  adquirir  abans  qu'un 
altre  alguna  cosa.  Preocupar.  ||  Esser  el  cap  o'l  prin- 
cipal d' alguna  cosa.  Ser  el  primero.  ||  Esser  lo  mes 
excelent.  Ser  el  primero. 

PRIMERAMENT.  adv.  m.  En  primer  Uoch,  abans 
de  tot.  Primeramente,  primero. 

PRIMERENCH,  CA.  adj.  Anticipat,  avenga:,  que 
vé  abans  del  temps  regular.  Temprano,  temprane- 
ro. ||  S' aplica  a  la  fruita  que  madura  abans  del 
temps.  Temprano,  precoz,  primerizo,  tempranal. 

PRIMERIA,  f.  Principi,  comengament.  Principio. 

A  la  primeríA.  m.  adv.  Al  comencar  alguna  cosa. 
Al  principio. 

PRIMERIC,  A.  adj.  Primerizo. 

PRIMESA.  f.  primaria. 

PRIMET,  A.  adj.  dim.  Delgadillo,  delgadito. 

PRIMET.  m.  Panet,  llonguet.  Hogacico. 

PRIMETA.  f.  Mena  de  coca.  Hogacica. 

PRIMETÓ.  m.  Ter.  de  Sopeira.  Primerench.  Pri- 
merizo. 

PRIMEU,  A.  adj.  Primitiu.  Primitivo. 

PRIMICERI.  adj.  S'  aplica  a  la  persona  qu'  és  pri- 
mera o  superior  a  les  demés  del  seu  estament.  Pri- 
micerio, ria. 

PRIMICIA,  f.  El  primer  fruit  de  qualsevulla  cosa. 
Primicia.  ||  Ofena  que  's  fá  a  Deu  deis  primers  fruits 
que  's  cullen.  Primicia.  ||  pl.  Met.  Els  principis  o  pri- 
mers fruits  que  produeix  qualsevulla  cosa  no  mate- 
rial. Primicias. 

PRIMICIAL,  adj.  Pertanyent  a  les  primicies.  Pri- 
micial. 

PRIMIGENI,  A.  m.  y  f.  PRIMOGENIT. 

PRIMIJÓ.  m.  Troqueta  de  seda  pera  brodar.  Pri- 
mitxol. 

PRIMÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  prim.  Delgadísimo. 

PRIMITIU,  VA.  adj.  Lo  qu'és  primer  en  la  seua 
especie  que  no  té  origen  ni  's  deriva  de  cap  altre. 
Primitivo.  ||  n.  p.  Primitivo. 

PRIMITIVAMENT.  adv.  m.  Originariament.  Pri- 
mitivamente, originariamente. 

PRIMITXOL.  m.  Madeixa  molt  retorta  de  seda 
fluixa  que  serveix  pera  fer  brodats  en  seda.  Primi- 
col,  primichón. 

PRIMO  (Avench  del).  Espeleol.  En  el  terme  de 
Bellmunt;  té  una  fondaria  de  20  metres. 

PRIMOGÉNIA.  f.  PRIMOGENITURA. 

PRIMOGENIT,  A.  adj.  S' aplica  al  fill  o  filia  que 
neix  primer.  Primogénito. 

PRIMOGENITOR,  m.  PROGENITOR. 

PRIMOGENITURA.  f.  El  dret  y  prerrogativa  del 
primogénit.  Primogenitura,  progenitura. 

PRIMOR,  m.  Condició  de  prim,  y  per  lo  tant  de  fi 
y  delicat.   ||  Destresa,  habilitat  en  dir  o  fer  alguna 


588 


PRI 


PRI 


cosa;  y  '1  meteix  artifici,  hermosura  y  perfecció  de  la 
obra  feta  primorosament.  Pr.mor,  prodigio,  pere- 
grinidad,  lindeza,  graciosidad,  fililí.  |j  LRBANITAT, 
CORTESÍA.  ||  SUTILESA. 

DE  O  AB  PRIMOR,  ni.  adv.  PRIMOROSAMENT. 

FER  PRIMOR,  fr.  PRIMOREJAR. 

PRIMORDIAL,  adj.  S'  aplica  al  principi  fonamen- 
tal  o  primer  de  qualsevulla  cosa.  Primordial. 

PRIMOREIG.  m.  Acció  yefecte  de  primorejar. 

PRIMOREJAR.  v.  n.  Fer  les  coses  ab  primor.  Pri- 
morear. 

PRIMOROS,  A.  adj.  Excelent,  delicat,  perfet.  Pri- 
moroso, exquisito,  esmerado,  divino,  especioso, 
fino.  ||  Hábil,  que  fá  o  diu  les  coses  ab  perfecció. 
Primoroso. 

PRIMOROSAMENT.  adv.  m.  Perfectament,  ab  pri- 
mor. Primorosamente,  peregrinamente,  linda- 
mente. 

PRIMOROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  primores. 
Primorosamente. 

PRIMOTET,  A.  adj.  dim.  PRIMET. 

PRIMPCEP.  m.  PRINCEP. 

PRIMPCIPAT.  m.  PRINCIPAT. 

PRÍMULA,  f.  Mena  de  plantes  primulácies,  herba- 
cies,  vinicies,  y  de  fulles  radicáis,  d'  entre  quines  se 
alcen  pedunculs  que  sostenen  les  flors.  Se  conreuen 
moltes  d'  elles  ais  jardins,  y  és  coneguda  la  qualitat 
anomenada  Primavera.  Prímula. 

PRIMULÁCIES.  f.  pl.  Fot.  Familia  de  plantes  que 
té  per  tipo  la  prímula.  Primuláceas. 

PRIMPARAR.  v.  a.  Parar  o  arreglar  una  trampa 
o  mecanisme  de  manera  que  's  dispari  al  mes  pe t i t 
moviment  de  alguna  de  ses  parts.  Sol  dirse  de  les 
trampes  de  agafar  besties. 

PRIMPARAT,  DA.  adj.  Lo  qu' está  en  perill  de 
caure  o  de  despararse.  Caedizo.  ¡|  Débil,  de  poca 
forca.  Endeble. 

ESTAR  primparat.  fr.  Estar  en  perill  de  caure.  Es- 
tar en  tanganillas. 

PRIMS.  m.  pl.  Lo  que  resulta  del  garbeilar  el 
blat  o  un  altre  grá.  Residuos. 

PRÍNCEP.  m.  Superior  en  qualsevulla  cosa.  Prín- 
cipe. ||  El  primogénit  del  rei.  Príncipe.  ||  El  soberá. 
Príncipe.  I|  Dignitat,  títol  d' honor  que  donen  ais 
reis.  Príncipe.  ||  Entom.  Grill  másele.  Grillo  macho. 

PRÍNCEP  D'  ASTLRiES.  Títol  del  primogénit  del  rei 
d'  Espanya.  Principe  de  Asturias. 

príncep  de  la  sanch.  Qui  és  de  la  familia  reial. 
Principe  de  la  sangre. 

tractarse  COM  un  PRÍncep.  fr.  Tractarse  ab 
faust    y  magnificencia.  Portarse  como  un  principe. 

PRINCESA,  f.  Moller  del  príncep.  Princesa.  ||  La 
que  posseeix  algún  principat.  Princesa.  ||  La  pubilla 
del  rei    Princesa 

PRÍNCIP.  ni.  PRÍNCEP. 

PRINCIPAC,  A.  adj.  aum.  Princep  de  molta  im- 
portancia. Principazo. 

PRINCIPAL,  adj.  Primer,  lo  que  supera  a  tot  lo 
demés.  Principal.  ||  Lo  que  té  '1  primer  lloch,  el  mi- 
llor,  el  mes  considerable  y  a  propósit.  Principal.  || 
Ilustre,  ciar  en  noblesa.  Principal.  ||  Lo  essencial  o 
fonatnental  d'  una  cosa.  Capital,  principal,  cardi- 
nal, esencial,  precipuo,  primario,  radical.  ||  Primer 
en  algún  negoci.  Principal.  ||  m.  Qui  dirigeix  o  go- 
verna  algún  assumpto.  Principal.  ||  El  motor,  cap  o 
autor  d'  alguna  cosa.  Autor,  principal,  cabeza,  co- 
rifeo. ||  Mota,  suma,  capital  d'  una  obligado,  con- 
tráete o  cens.  Principal.  ||  El  eos  de  guardia  que  hi 
há  regularment  al  mi tg  de  la  placa  d' armes.  Princi- 
pal. ||  pl.  Els  nobles  d' un  poblé,  provincia  o  regne. 
Magnates,  principales,  grandes.  II  El  pis  situat  de- 
munt  del  entressol.  Principal. 

EL  PRINCIPAL  NO  TÉ    CUIDADOS   BAIXOS.  Loe.  Deno- 


Prinopat:  moneda  catalana 
d  :  Ferrán  el  Catolich 


ta  que  la  persona  d'  alta  qualitat  no  s'  ocupa  de  co- 
ses inútils  y  vanes.  El  águila  no  caza  moscas. 

PRINCIPALIA.  f.  Gerarquía  de  príncep.  Princi- 
pado. 

PRINCIPALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  principal. 
Principalísimo,  potísimo. 

PRINCIPALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  principal. 
Principalidad.  ||  Gerarquía  de  príncep.  Principa- 
lidad. 

PRINCIPALMENT.  adv.  m.  Primerament;  abans 
que  tot,  ab  antelació  o  preferencia.  Principalmente, 
primariamente,  mejormente,  máximamente,  má- 
xime. 

PRINCIPAT. 
ni.  Dignitat  de 
príncep,  auto- 
ritat  del  quego- 
verna.  Princi- 
pado. ||  El  te- 
rritori  o  juris- 
dicció  del  prín- 
cep. Principa- 
do. ||  Domina- 
do, mando,  po- 
der. Princ  pado.  ||  La  nacionalitat  o  regió  de  Cata- 
lunya. Principado.  ||  El  tercer  chor  entre  'ls  esperits 
celestials.  Principados. 

PRINCIPESA,  f.  PRINCESA. 

PRINCIPESCH.  CA.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  al 
príncep  o  ais  princeps. 

PRINCIPI.  m.  Entrada,  exordi,  alió  per  ont  se  co- 
menca  alguna  cosa.  Principio,  l  Origen,  fonament, 
causa  d' alguna  cosa.  Nacimiento,  origen,  fuente, 
seminario,  simiente,  manantial.  ||  La  rao  fonamen- 
tal  sobre  la  qual  se  proceeix  discorrent  en  qualsevu- 
lla materia.  Principio.  ||  Ensaig.  Ensayo,  principio, 
preludio,  ingreso.  ||  m.  FU.  Tota  veritat  de  que  no's 
pot  duptar.  Principio.  ||  entrant,  parlant  de  men- 
jars.  ||  FU.  Constitutiu.  Elemento,  principio,  cons- 
titutivo. ||  Met  Cada  una  de  les  máximes  particulars, 
per  les  que 's  governa  cada  hu.  Principio.  ||  pl.  Els 
rudiments,  els  primers  elements  d'  una  ciencia  o  art. 
Rudimentos,  principios,  elementos.  ||  Entre  estam- 
pers,  les  aprovacions,  prolechs,  dedicatories  y  demés 
que  's  posa  abans  d'  entrar  en  la  materia  substancial 
del  llibre.  Principios.  ||  educació,  CRIANQA. 

PPlNClPí  Vital.  Nom  que  s'  ha  donat  a  la  causa 
primera  deis  fenómens  de  la  vida,  desconeguda  en  la 
seua  essencia  y  que  no  podem  apreciar  sino  pels  seus 
efectes;  així  no  deveni  usar  aquesta  expressió  sino 
pera  designar  el  conjunt  de  les  forces  qu'  animen  ais 
cossos  vius  y  fá  que  's  distingeixin  de  la  materia 
inerta.  Principio  vital. 

AL  PRINCIPI.  m.  adv.  Al  comencar  alguna  cosa. 
Al  principio  ó  á  los  principios. 

DEL  PRINCIPI  A  LA  FÍ.  Loe.  Enterament,  o  del  tot  en 
les  coses  successives.  Desde  el  principio  al  fin. 

DONAR  PRINCIPI.  fr.  Comencar.  Dar  prinepio. 

estar  MOLT  AL  PRINCIPI.  fr.  Met.  Haver  avarcat 
poch  en  alguna  materia  o  facultat.  Estar  en  manti- 
llas; estar  muy  en  los  principios. 

PENDRE,  TINDRE  O  TREURE  PRINCIPI.  fr.  Originarse, 
pervindre  una  cosa  d'un'altra.  Tener,  tomar,  traer 
principio. 

TOTS  ELS  PRINCIP1S  SON  DIFICULTOSOS.  Loe.  Ab 
que  's  denota  que  al  principi  tot  costa  y  'ns  sembla 
difícil.  La  viña  y  el  potro  creíalo  otro. 

TOT  té  O  VOL  EL  SEU  PRINCIPI.  Loe.  Exhorta  a  co- 
mengar  o  prosseguir  alguna  cosa  que  's  tem  o  's  dup- 
ta  si  's  conseguirá.  Principio  quieren  las  cosas. 

PR1NCIPIANT.  adj.  Qui  comenca  a  practicar  al- 
guna art  o  ciencia.  Incipiente,  principiante,  novi- 
cio, novel,  novato.  ||  blitiri,  aprenent. 

PRINCIPIANTA,  f.  Aprenenta,  novicia  de  ualse- 
vol  art  o  ofici.  Principianta. 


PRI 


PRI 


589. 


PRINCIPIAR,  v.  a.  Comencar,  donar  princípi  a 
alguna  obra  o  cosa.  Principiar,  comenzar. 

PRINCIPIAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Comen;at. 

PRINC1PIERA.  f.  Mena  de  caldero  que  s'  encaixa 
a  la  marmita. 

PRINSENYAR.  v.  a.  Persignar. 

PRIOR,  m.  Superior  o  prelat  ordinari  d' algunes 
relligions.  Prior.  ||  Entre  monacals  el  segón  prelat, 
qu*  és  després  del  abat.  Prior.  ||  El  primer  o  superior 
de  qualsevol  convent  de  canonges  regulars  y  de  les 
ordres  regulars.  Prior.  II  Dignitat  eclesiástica  d'  al- 
gunes catedrals.  Prior.  ||  En  algunes  parroquies  el 
rector.  Párroco,  prior.  ||  Ais  hospitals,  convalecen- 
cies,  órfens,  cases  de  misericordia,  etc.,  el  capellá 
que  se'n  cuida.  Prior. 

PRIOR  D' UNA  GERMANDAT  ")  CONFRARÍA.  Prioste. 


#% 


^ 


c 

■    o, 


VJ/dejnofinsr 

¿M¿  .M  creer 


degrades 

Mi,-d, >,-,,+ 


m 

m 

4,  i 


VdlHa.  bar  xa" 

■ 


tbole 


9 


■Plora  £p^b?ljr\§ 


Mapa  comarcal  del  Priorat,  Montsant  y  Serra  de  Prades 


GRAN  PRIOR.  Dignitat  superior  a  les  demés  en  la 
relligió  de  Sant  Joan.  Gran  prior. 

PRIORA,  f.  Prelada  d'  algún  convent  de  monges. 
Priora:  ||  abadessa. 

PRIORAL.  adj.  Pertanyent  al  prior  o  priora.  Prio- 
ral. 

PRIORAT.  ni.  La  dignitat  de  prior.  Priorato, 
priorazgo.  ||  Districte  en  que  hi  té  jurisdicció  el 
prior.  Priorato,  priorazgo.  ||  A  1'  ordre  de  Sant  Be- 
net,  el  monastir  dependent  d'  un  altre  principal, 
quin  abat  li  posa  prior.  Priorato. 

PRIORAT.  Geog.  Petita  regió  de  la  prov.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Falcet,  que  compren  els  robles 
que  abans  depeníen  del  priorat  á'  Escala-Dei,  mes 
alguns  altres  que  se  n' hi  han  afegit;  és  regió  molt 
celebrada  pels  seus  vins.  ||  —(de  tresponts).  Case- 
riu  del  terme  de  Fígols,  prov.  de  Lleida. 

PRIORESA.  f.  Abadessa  d' un  convent  de  monges. 
Priora. 

PRIORITAT.  f.  Anterioritat  d' una  cosa  respecte 
d'  un  altra  en  temps  o  en  ordre.  Prioridad.  ||  FU. 
L'  anterioritat  o  preferencia  d'  una  cosa  que  depen- 
deix  o  prové  d'  ella  y  no  al  contrari.  Prioridad. 

PRIORITAT  DE  NATURALESA.  L'  anterioritat  d'  una 
cosa  respecte  d' un' altra  en  quant  és  causa  seva, 
encara  qu'  existeixin  a  un  meteix  temps,  com  el  sol 
respecte  de  la  seua  llum.  Prioridad  de  naturaleza. 


PRIS.  adv.  Primer  o  primerament.  Primero.   ||  s. 
Matí.  Mañanica. 

UN  JORN  DE  PRIS.  Un  día  de  mañanica. 
PRIS.  m.  Ant.  Honor  o  estima  que  s'  adquireix  ab 
alguna  acció  gloriosa.  Prez.  ||  primer. 
PRISAR.  v.  n.  Afectar  garbo    Garbear. 
PRISARSE.  v.  r.  Preciarse. 

PR1SAT,  DA.  adj.   Lo  excessivament  pulir,  com- 
post  y  net.  Soplado. 

PRISMA,  ni.  Geom.  Cos  terminat  per  dues  bases 
planes,  paraleles,  iguals  o  semblantes,  y  per  tants 
paralelograms  quants  costats  tingui  cada  basa;  si 
aqüestes  son  triánguls  se  diu  triangular;  si  pentá- 
gons,  pentagonal.  Prisma.  ||  Fis.  Peca  de  crestall  en 
forma  de  prisma  triangular  pera  'ls  experiments  con- 
cernents  a  la  naturalesa  de  la  llum  y  deis  colors. 
PRISMATICAMENT. 
adv.  m.  Segons  un  pris- 
ma, 

PRISMÁTICH,  CA. 
adj.  Lo  que  té  figura  de 
prisma.  Prismático. 

PRISMATISACIÓ.  f. 
Fis.  Acció  o  efecte  de 
prismatisar.  Prismati- 
zación. 

PRISMATISAR.  v.  a. 
Fis.  Descompondré  la 
llum  per  medí  del  pris- 
ma. Prismatizar. 

PRISMATOIDI.  adj. 
Que  té  forma  de  prisma. 
Prismatoide. 

PRISTÍ,  NA.  adj.  Pri- 
mitiu,  antich,  original. 
Prístino. 

PRISTINAMENT. 
adv.  m.  En  son  origen. 
Prístino. 

PRISTINITAT.  f.  La 
qualitat  de  pristí. 

PRITÁ.  m.  Hist.  Pri- 
mer magistrat  d'Atenes. 
PRITANI.  ni.  Hist. 
Foch  sagrat   que'ls 
grechs   manteníen  sem- 
pre  enees  com  a  representado  de  la  divinitat.  Pris- 
táneo. 

PRITANÍTIDES.  f.  pl.  Hist.  Viudes  gregues  que 
com  les  vestals  romanes  manteníen  el  focli  sagrat. 
PRIVABLE.  adj.  Meteixedor  de  privament. 
PRIVACIO.   f.   La  obra  de  privar   o  proibír.  Pri- 
vación. ||  Carencia,  manca  d'  alguna  cosa  a   un  sub- 
gecte   capác,   de   tíndrela.  Negación,  privación,  ca- 
rencia. ||  Manca,  perdua.   Privación.    ||   L'  acte  de 
privar  o  separar  a  algú  d'  algún   empleu   o  carreen. 
Privación.  ||  Met.  L'  ausencia  de  lo  que's  desitja. 
LA  PRIVACIÓ  ÉS  CAUSA  del  APETIT.  Ref.  Pondera 
el  desitg  de  les  coses  que  no  podem  tindre,  fent  poch 
apreci  de  les  que  posseím.   La  privación  es  causa  del 
apetito. 

PRIVADA,  f.  NECESSARIA,  1. 

PRIVADAMENT.  adv.  ni.   En  particular,   com   a 
persona  privada.  Privadamente,  particularmente. 

PRIVADEJAR.     v.     a.    Confiar    secretament   els 
assumptes. 

PRIVADESA.  f.  Tindre  franquesa,  intimitat,  afec- 
te personal.  Franqueza,  privanza. 

PRIVANQA.  f.  Valiment  ab  el   príncep  o  superior. 
Valimiento,  privanza,  valia.  ||  Acció  de  privar. 

PRIVAR,  v.  a.  Llevar  a  algú  lo  que  posseeix.  Pri- 
var. ||  Prohibir,  vedar.  Privar.  ¡|  Treure  a  algú  d'  al- 


^j      á  fíei/s 


A', 


590 


PRI 


PRO 


gún  empleu.  Privar.  ||  Desfavorir,  excloure  a  algú  de 
la  seua  gracia,  amistat,  etc.  Desfavorecer.  ||  Tindre 
valinient  ab  algún  príncep.  Privar,  tener  privanza 
o  valimiento.  ||  Llevar,  sospendre  '1  sentit  ab  algún 
cop,  etc.  Privar  del  sentido.  ||  v.  r.  Abstindres  vo- 
luntarianient  d' alguna  cosa  de  gust  o  interés.  Abs- 
tenerse, privarse.  ||  Ser  d'  us  corrent  o  de  moda 
una  cosa.  Privar. 

Aixó  NO  priva.  Expr.  Denota  qu' alguna  cosa  no 
impedeix  que  se  'n  faci  o  se  'n  verifiqui  un'  altra.  Eso 
no  quita,  no  impide,  no  estorba. 

PRIVAT,  DA.  p.  p.  Privado.  ||  adj.  Particular, 
propi  deis  particulars.  Privado;  ||  n.  p.  Privado.  || 
m.  Qui  desempenya  un  cárrecli  que  no  es  públich. 
Privado.  ||  Lo  que  's  fá  dins  de  casa,  a  la  vista  de 
poclis,  lluny  del  públich.  Privado.  II  Qui  té  valinient 
ab  príncep  o  superior.  Valido,  privado. 

TOT  LO  PRIVAT  ÉS  DESITJAT,  O  COSA  PRIVADA  ÉS 
DESITJADA.  Ref.  LA  PRIVACIÓ  ÉS  CAUSA  DEL  APETIT. 

PRIVAT.  n.  p.  Privado. 

PRIVAT  DE  BAS  (SANT).  SANT  PRIVAT  DE  BAS. 

PRIVAT  DE  MALLOL  (SANT).  SANT  PRIVAT  DE  MA- 
LLOL. 

PRIVATIU,  VA.  adj.  Lo  que  causa  privado,  la 
significa  o  té  virtut  de  privar.  Privativo.  ||  Propi, 
particular.  Privativo,  peculiar,  propio.  ||  pl.  Una  de 
les  especies  de  contraris  qu' ensenya  la  dialéctica. 
Privativos. 

DRET  PRIVATIU.  El  que  competeix  a  un  sol  ab  ex- 
clusió  de  tots  els  deniés.  Derecho  privativo. 

PRIVATIVAMENTE  adv.  m.  Singularment,  ab  ex- 
clusió  deis  deniés.  Privativamente. 

PRIVILEGI.  m.  Exeinpció,  prerrogativa,  immuni- 
tat.  Privilegio,  prerrogativa,  inmunidad,  fuero, 
libertad,  regalía. 

PRIVILEGI  convencional.  Lo  que  's  dona  ab  algún 
pacte  o  condició.  Privilegio  convencional. 

privilegi  del  canon.  El  que  gosen  els  eclesiás- 
tichs.  Privilegio  del  canon. 

privilegi  del  FOR.  El  que  gosen  els  eclesiástichs 
pera  ésser  judicats  per  llurs  tribunals.  Privilegio  del 
foro. 

privilegi  EXCLUSIU.  El  que  's  concedeix  al  inven- 
tor d'  alguna  cosa,  pera  que  la  exploti  exclusivanient 
cert  número  d'  anys.  Privilegio  exclusivo. 

PRIVILEGI  favorable.  El  qu'  afavoreix  al  prívíle- 
giat  y  no  perjudica  a  ningú:  com:  el  de  menjar  carn  a 
la  quaresma.  Privilegio  favorable. 

privilegi  GRACiós.  El  que  's  concedeix  per  gracia 
del  superior  sense  atendré  ais  mérits  del  privilegiat. 
Privilegio  gracioso. 

privilegi  local.  El  que  's  concedeix  a  un  lloch  de- 
terminat  fora  de  quins  límits  no  té  valor".  Privilegio 
local. 

PRIVILEGI  ODIOS.  El  qu'  és  ab  dany  de  tercer.  Privi- 
legio odioso. 

privilegi  PERSONAL.  El  que  's  concedeix  a  un  sub- 
gecte,  y  no  passa  ais  seus  successors.  Privilegio  per- 
sonal. 

privilegi  REIAL.  El  que  pertany  a  les  persones  que 
gosen  un  cárrech  o  estat,  qu'  encara  que  cessí  en  el 
qui  '1  té,  se  continúa  en  el  seu  successor.  Privilegio 
real. 

RECOGNOVERUNT  PROCERES.  Hist.  El  privilegi  donat 
a  la  ciutat  de  Barcelona  al  any  1284,  per  En  Pere  III, 
atiomenat  ab  aquell  títol,  perqué  aixís  comenga  el 
lema  de  la  primera  de  les  cos-tunis  contingudes  en  la 
disposició  que  compren  116  capítols,  de  dret  civil  y 
criminal,  de  dret  públich  y  del  patrimoni  reial.  En 
aquella  llei  ioren  confirmáis  els  privilegis  deis  reis 
antecessors  y  les  costums  y  usos  recopílats  péls  pro- 
homs. 

privilegi  remuneratori.  El  que  's  concedeix  en 
vista  de  mérits.  Privilegio  remuneratorio. 

PRIVILEGIS  (Llibre  de).  Hist.  y  Lleg.  A  les  ciutats 
y  viles  catalanes,  com  al  ensemps  a  les  contraríes  y 


gremis  de  1'  antiga  Catalunya,  eren  transcrits  en  un 
volúm,  que  aixís  s'  anomenaven  les  disposicions  de 
aquesta  mena  conferides,  quina  compilació  ha  facili- 
tat  1'  esbrinament  de  nioltes  noticies  históriques  de 
ver  interés.  Alguns  d'  aquests  llibres  enquadernats 
ab  luxo,  son  coneguts  pél  color  de  les  seues  cobertes, 
segons  esdevé  ab  1'  anomenat  Llibre  veri  de  Manresa. 
PRIVILEGIADAMENT.  adv.  m.  Ab  privilegi.  Pri- 
vi'egiadamente. 

PRIVILEGIAR,  v.  a.  Exceptuar  d' algún  cárrech, 
concedir  privilegi.  Privilegiar. 

PRIVILEGIAT,  DA.  p.  p.  Privilegiado.  ||  adj. 
Exempt,  franch.  Privilegiado. 

PRIVILEGIATIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  en  sí  al- 
gún privilegi  o  exempció.  Privilegiativo. 

PRIVILEJAR.  v.  a.  privilegiar. 

PRIVILETGE.  m.  PRIVILEGI. 

PRO.  ni.  FAVOR.  ||  Ant.  PROFIT.  ||  BENEFICI.  ||  PER. 
Sol  usarse  en  son  significat  llatí  en  les  formes  Pro 
Catalonia,  Pro  Patria  y  semblants. 

DE  PRO,  D'  UPA  Loe.  De  dignitat,  de  qualitat.  De 
pro. 

HOME  DE  PRO.  Home  de  valiment,  honrat,  de  dis- 
tinció. 

en  pro  Y  en  contra,  m.  adv.  A  favor  y  en  contra- 
ri.  En  pro  y  en 
contra. 

EL  PRO  Y  'L 
CONTRA.  Loe. 
La  part  favo- 
rable y  la  con- 
traria. El  pro 
y  el  contra. 

PRO.  adv. 
com.  PERO,  for- 
ma contreta. 

PROA.f.  La 
part  de  devant 
de  la  ñau  que 
va  rompent  1' 
aigua.  Proa. 

PROA  A  TE- 
RRA, fr.  Ant. 
náut.  Cable  en 
tierra. 

PROBA,  f.  PROVA.  ||  Argument,  rao,  document  pera 
confirmar  alguna  cosa.  Prueba.  ||  Indici,  senyal,  mos- 
tra,  experiencia.  Prueba.  ||  Ensaig,  experiment,  ten- 
tativa, examen  d' alguna  cosa.  Prueba,  ensayo,  exa- 
men, testimonio,  probación,  justificación.  ||  For. 
Justificació  del  dret  d'  una  de  les  parts.  Prueba.  H 
Arit.  Comprobado  d'  un  compte.  Prueba.  ||  Entre  es- 
tampers  la  primera  plana  que  's  tira,  ont  s'  hi  apun- 
ten y  corretgeixen  les  errades.  Prueba,  muestra,  to- 
que. ||  Instrument  de  cirurgía.  algalia,  2.  ||  TAST, 
MOSTRA.  ||  Met.  L'  art,  sagacitat  o  industria  pera 
averiguar  alguna  cosa.  Prueba.  ||  pl.  Averiguacions 
del  Uinatge  o  noblesa  d'  algú.  Pruebas,  probanzas, 
informaciones.  ||  Vas  de  vidre,  estret  y  llarch,  que 
introduintse  en  les  botes  plenes  se  trau  pié  de  llicor 
al  obgecte  de  tastarlo.  Prueba. 

A  proba,  m.  adv.  Ab  que  s'  assegura  alguna  cosa. 
A  prueba. 

A  TOTA  PROBA,  adv.  Expressa  la  consistencia  o 
fermesa  d'  alguna  cosa.  De  prueba. 

FER  PROBA,  fr.  PROBAR,  5. 

HAVERNE  FET  LA  PROBA,  fr.  Haverho  tocat  per  la 
experiencia.  Haber  hecho  la  prueba. 

SEGONA  PROBA.  Entre  estampers  proba  nova  sobre 
la  que  ja  s'  ha  donat.  Contraprueba,  reprueba. 

PROBABILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  probable. 
Probabilísimo. 

PROBABILISME.  m.  Teol.  Doctrina  d'  alguns  teó- 
lechs  que  asseguren  que  a  la  calificado  de  la  bondat 


Proa  de  vaixell 
vista  de  perfil 


PRO 


PRO 


591 


o  malicia  de  les  accions  humanes  se  pot  admetre  la 
opinió  probable  en  contraposició  de  la  mes  probable. 
Probabilismo. 

PBOBABILÍSSIMAMENT.  adv.  ni.  sup.  D'  un  modo 
molt  probable.  Probabilisimamente. 

PROBABILISTA.  adj.  y  s.  Que  segueix  la  opinió 
d'  ésser  segura  1'  acció  fundada  en  probabilitat, 
contraposantla  a  la  mes  probable.  Probabilista. 

PROBABILITAT.  f.  Verossimilitut,  fonament  o  rao 
fundada.  Probabilidad. 

PROBABLE,  adj.  Verossimil,  fundat  en  rao  pru- 
dent.  Probable.  ||  Lo  que's  pot  probar.  Probable. 

PROBABLEMENT.  adv.  m.  Ab  verossimilitut  o 
apariencia  fundada  de  veritat.  Probablemente. 

PROBACIÓ.  f.  Aprobació,  abono,  proba,  1'  acte  de 
probar.  Probación.  ||  Inquisició  d'  alguna  cosa,  infor- 
mado. Probación,  prueba.  ||  Parlant  de  les  ordres 
regulars,  1'  examen  o  proba  de  la  vocació  deis  novi- 
cis  abans  de  professar.  Probación. 

PROBADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  probat.  Proba- 
dísimo. 

PROBADORES.  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal. 
de  Fontcoberta,  prov.  de  Girona. 

PROBADOR,  A.  adi.  y  s.  Que  prova.  Probador.  || 
ni.  Ant.  DEFENSOR.  ||  En  les  sastreríes  cambra  que 
serveix  pera  probar  eís  vestits.  Probador. 

PROBANZA,  f.  PROBA.  ||  Averiguado  jurídica.  Pro- 
banza, prueba. 

PROBAR,  v.  a.  Examinar,  experimentar  la  quali- 
tat  d'  alguna  cosa.  Probar.  ||  Examinar  si  una  cosa 
está  ajustada  a  la  mida  y  proporció  d'un'altra,  com: 
probar  un  vestit.  Examinar,  probar,  ensayar,  plan- 
tear. ||  Justificar,  manifestar,  fer  patenta  la  veritat 
d'  alguna  cosa.  Probar.  ||  Intentar,  comencar  una 
cosa  pera  conéixer  si  podrá  prosseguirse.  Probar  la 
mano,  intentar.  ||  v.  n.  Ésser  o  no  a  propósit  servir 
o  no  una  cosa  pera  lo  que  's  necessita.  Probar.  |¡ 
Tastar.  Catar,  probar,  gustar.  ||  Regonéixer,  sentir 
els  efectes  d'  alguna  cosa.  Probar.  ||  Arrelar  y  donar 
fruit  les  plantes,  procrear  els  animáis.  Probar. 

PROBAT,  DA.  p.  p.  Probado. 

PROBATORI,  A.  adj.  Lo  qu'és  propi  pera  probar. 
Probatorio. 

PROBATURA,  f.  Acció  de  probar.  ||  PROBA,  EN- 
SAIG. 

PROBER.  Núut.  Ter.  Blanes.  Banch.  de  proa. 

PROBETA,  f.  Máquina  pirotécnica  pera  probar  la 
qualitat  y  la  forga  explossiva  de  la  pólvora.  ||  Fis. 
Barómetre  de  dos  bragos,  tancat  un  d'  ells,  que  's 
coloca  al  recipient  d'  una  máquina  pneumática  pera 
conéixer  com  minva  1'  aire  a  mida  que  's  produeix  la 
vuidor.  ||  Tubu  de  vidre,  obert  per  1'  extrem  de  dalt  y 
tancat  pél  de  abaix,  que  té  la  forma  mes  ampie,  uti- 
lisantse  pera  assenyalar  els  graus  de  densitat  d'  un 
líquit,  per  niedi  de  la  escala  pintada  al  meteix  tubu. 
Probeta. 

PROBISME.  m.  Bondat,  probitat. 

PROBITAT.  f.  Integritat,  bondat,  enteresa.  Pro- 
bidad. 

PROBLEMA,  m.  Proposició,  qüestió,  dtipte  que  's 
pot  defensar  negativa  y  afirmativament.  Problema. 
||  Mat.  La  proposta  que's  fa  d' investigar  alguna  ve- 
ritat desconeguda.  Problema. 

PROBLEMA  INDETERMINAT  LOCAL.  Alg.  Lo  qu' admet 

moltes  resolucions.  Problema  indeterminado. 

PROBLEMA  TEOREMÁTICH:  TEOREMA. 

PROBLEMÁTICAMENT.  adv.  m.  Ab  raons  per  una 
y  altra  part.  Problemáticamente. 

PROBLEMÁTICH,  CA.  adj.  Duptós,  incert,  que  's 
pot  disputar.  Problemático. 

PROBO,  A.  adj.  Que  té  probitat.  ||  Bó,  honrat. 
Probo. 


PROBÓCIDA.  f.  La  trompa  d'  alguns  insectes  y  la 
del  elefant.  Probocide. 

PROBRAQUI.  m.  Peu  de  la  poesía  grega  y  Ilatina, 
compost  per  una  sola  sílaba  breu  y  quatre  de  llar- 
gues.  Probraquio. 

PROCACITAT.  f.  Desvergonyiment  en  el  parlar. 
Procacidad. 

PROCAC.  adj.  Atrevit  en  el  parlar.  Desvergonyit. 
Procaz. 

PROCAPELLÁ.  m.  Capellá  major  d'  una  institució 
relligiosa,  d'  una  contraria,  etc.  ||  Nom  donat  al  ca- 
pellá major  del  rei  y  vicari  general  deis  exércits  de 
mar  y  térra,  cárrechs  reunits  a  Espanya  ab  el  de  pa- 
triarca de  les  Indies.  Procapellán. 

PROCATAAL.  adj.  Anat.  L'  os  situat  en  el  quart 
lloch,  dessota  del  cicleal,  ais  animáis  que  teñen  les 
vertebres  disposades  en  una  sola  pega.  Procataal. 

PROCATÁRTICH,  CA.  Med.  S' aplica  a  les  causes 
iniciáis  de  les  malaltíes  que  n'  ocasionen  d'  altres 
posteriors.  Procatártico. 

PROCEDEIXENCIA.  f.  PROCEDENCIA. 

PROCEDEIXER.  v.  a.  PROCEDIR. 

PROCEHEIXER.  v.  a.  PROCEDIR. 

PROCEDENCIA,  f.  PERVINENCA  y  PERVINENCIA. 

PROCEDENT,  A.  adj.  PERVINENT,  A. 

PROCEDIMENT.  m.  El  modo  de  procedir  y  por- 
tarse. Procedimiento.  ||  Les  accions,  operacions  o 
modo  de  portarse  d'  algú.  Procedimientos.  ||  m.  Se 
rie  d'  operacions  que  's  deuen  fer  pera  obtindre  un 
producte  químich  o  farmacéuticli  o  lograr  quelcom 

PROCEDIR.  v.  n.  Originarse,  derivarse,  provindre 
Proceder.  ||  Aportarse,  governarse,  obrar  bé  o  mala 
ment.  Proceder.  ||  Prosseguir,  passar  avant  alguna 
cosa,  posarla  en  práctica.  Proceder.  ||  Anar,  prosse 
guir,  considerarse  algunes  coses  ab  aquest  o  aquel 
ordre.  Proceder.  ||  Vindre  per  generado.  Proceder 
II  Parlant  del  misteri  de  la  Santíssima  Trinitat,  pro 
duir  el  Pare  al  Fill,  engendrarlo  com  el  sen  enteni 
ment,  del  qual  procedeix,  y  amantse  '1  Pare  y  '1  Fil 
produir  1'  Esperit  Sant,  que  procedeix  deis  dos.  Pro 
ceder.  ||  For.  Fer  procés  contra  algú.  Proceder. 

PROCEDIR  en  infinit.  fr.  Seguir  una  serie  de  coses 
que  no  té  fí.  Proceder  en  infinito. 

PROCEDIT,  DA.  p.  p.  Procedido. 

PROCEFÁLITS.  m.  pl.  Zool.  Mena  d'  insectes  lon- 
gicornis,  ab  el  cap  inclinat  endevant,  enfonzat  al 
protórax  fius  ais  ulls.  Procefálidos. 

PROCEHIR.  v.  a.  y 

PROCEIR.  v.  a.  PROCEDIR. 

PROCELA,  f.  Ant.  Tempesta. 

PROCELARÍDIES.  f.  pl.  Zool.  Mena  d'  aus  palmí- 
pedes,  ab  el  becli  articulat  y  corb  envers  la  punta, 
nag  obert  per  devant  y  per  demunt  del  bech,  el  dit 
polze  rudimentari  y  els  tarses  ab  la  nervadura  creua- 
da  com  una  xarxa.  Procelarídias. 

PROCELENSMÁTICH.  m.  Peu  de  la  poesía  grega 
y  de  la  Ilatina  compost  de  quatre  silabes  breus.  Pro- 
celensmático. 

PROCELÓS,  A.  adj.  Tempestuós,  bórraseos.  Dit 
del  mar  alborotat.  Proceloso. 

PROCELOSAMENT.  adv.  m.  Tempestuosament. 

PROCER,  m.  adj.  Eminent,  elevant.  Procer.  || 
Magnat,  poderos.  Procer.  ||  Membred'  una  assamblea 
política  un  poch  semblanta  al  Senat  per  les  senes 
funcions  Uegislatives.  Procer. 

PROCERAT.  m.  La  dignitat  de  procer.  Procerato. 

PROCERITAT.  f.  Noblesa,  condició  de  procer. 
Proceridad. 

PROCÉS.  m.  Progrés.  Proceso.  ||  Demanda,  ins- 
tancia; 1'  agregat  d'  autes  y  demés  escrits  d'  una 
causa.  Proceso. 

PROCÉS  DE  REGALÍA:  PROSCR1PCIÓ. 


592 


PRO 


PRO 


PROCÉS  infinit.  V  acte  de  seguir  una  serie  de  co- 
ses que  no  té  fí.  Proceso  en  infinito. 

PROCÉS  VERBAL:  VERBAL. 

UNltf  UN  PROCÉS  A  UN  ALTRE.  fr.  For.  Se  diu  deis 
autes  que  s'  ajunten  a  uns  altres,  per  lo  que  poden 
conduir  a  la  determinació  d'  un  fet.  Acumular. 

PROCESSAL.  adj.  Lo  que  toca  o  pertany  al  pro- 
cés.  Procesal. 

PROCESSAMENT.  m.  PROSCRiPCló.  ||  Acte  y  efec- 
te  de  processar.  Procesamiento. 

PROCESSAR.  v.  a.  Formar  procés  criminal  contra 
algú.  Procesar. 

PROCESSAR  EN  REGALÍA,   f.  DESCRIDAR. 

PROCESSAT,  DA.  p.  p.  adj.  y  s.  Procesado. 

PROCESSAT  DE  REGALÍA:  DESCRIDAT,  2. 

PROCESSIÓ.  f.  L'  acció  de  procedir.  Procesión.  || 
L'  acció  ab  que  '1  Pare  Etern  produeix  al  Verb  diví, 
y  1'  acció  ab  que  aqüestes  dues  persones  divines  pro- 
dueixen  a  V  Esperit  Sant.  Procesión. 

PROCESSÓ.  f.  PROFESSÓ.  ||  No  obstant  ésser  la 
forma  correcta  processó,  usada  encara  en  algtines  co- 
marques, generalnient  s'  usa  la  forma  pervertida  pro- 
fessó. 

PROCESSONAL.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a  la 
processó. 

PROCESSONALMENT.  adv.  Formant  processó. 

PROCESSONARI.  m.  El  llibre  que  conté  'ls  resos 
que  's  canten  en  les  processons. 

PROCESSONISTA.  m.  Persona  que  va  a  les  pro- 
cessons. 

PROCEYR.  v.  a.  PROCEDIR. 

PRÓCIDA  (Joan  de).  Biog.  Noble  italiá,  que  va 
influir  en  els  aconteixements  de  1' historia  catalana  a 
les  derreríes  del  sigle  xin.  Era  nadiu  de  Salerno  y 
va  viure  péls  anys  de  1225-1302.  Defensor  de  Con- 
radí  contra  Caries  d'  Anjou  y  'ls  francesos,  va  ésser 
perseguit  y  exonerat  deis  seus  bens,  refugiantse  ais 
estats  catalans-aragonesos.  Sejornant  en  ells,  va 
concebre '1  propósit  de  lliurar  a  la  seua  térra,  detna- 
nant  el  concurs  del  rei  Pere  II  (III  d'  Aragó),  que,  si 
de  primer  va  negarshi,  va  ajudarlo  mes  endevant. 
Prócida,  retornat  a  la  seua  térra,  va  donar  el  crit  de 
revolta  a  Palerm  el  día  de  Pasqua  de  1282,  al  tocli 
de  vespres,  matant  el  poblé  ais  francesos  que  a  tot 
Sicilia  hi  havíen,  fet  conegut  a  1'  historia  ab  el  nom 
de  Les  vespres  sicilianes.  En  Pere  d'  Aragó  va  endre- 
qarse  llavors  a  1'  illa  ab  un  exércit,  entre  quines  files 
s'  hi  comptaven  molts  senyors  catalans,  y  va  ésser 
proclamat  rei  de  Sicilia,  coronantlo  solemnialmeñt. 
El  successor  d'  aquell  monarca,  En  Jaume  II,  va  pre- 
tendre  cedir  1'  illa  ais  francesos,  y  al  tindren  es- 
ment  Joan  de  Prócida,  va  destronarlo,  donant  la  co- 
rona a  son  germá  En  Frederich. 

PROCIDENCIA,  f.  Med.  Dislocació  exterior  o  cai- 
guda  d'  algunes  parts  movibles.   Procidencia. 

PROCIÓ.  m.  Astron.  Estrella  molt  notable  de  pri- 
mera magnitut,  segons  alguns  autors,  y,  segons  al- 
tres, de  segona,  qu'  és  al  pit  del  Cá  menor.  Proción. 

PROCIONINS.  m.  pl.  Zool.  Grupüs  de  mamífers 
carnicers  de  la  familia  deis  óssos,  coneguts  ab  el 
nom  de  vulpeja,  qu'  eren  abundosos  a  1'  alta  Cata- 
lunya. 

PROCLAMA,  f.  Acció  y  efecte  de  proclamar.  M  No- 
tificado pública.  Proclama.  ||  publicata.  ||  Alocució 
escrita  o  impresa,  generalnient  sobre  política. 

PROCLAMACIÓ.  f.  La  crida  o  publicació  d'  algún 
decret,  bando  o  llei.  Proclamación. 

PROCLAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proclama.  Pro- 
clamador. 

PROCLAMAR,  v.  a.  Publicar,  anunciar  al  púbüch 
en  alta  veu  una  llei,  ban  o  decret.  Proclamar.  || 
Aclamar.  Proclamar. 

PROCLAMAT,  DA.  p.  p.  Proclamado. 


PROCLÍTICH,  A.  adj.  Gram.  Se  diu  de  la  paraula 
monossilábica  que,  no  tenint  accentuació  prosódica, 
s'  uneix  ab  la  paraula  següent.  Proclitico. 

PROCLIU,  VA.  adj.  Inclinar,  propens  a  alguna 
cosa,  especialment  al  mal.  Proclive. 

PROCLIV1TAT.  f.  Tendencia,  inclinació.  Procli- 
vidad. 

PROCNAT.  m.  Zool.  Insectes  coleopters  penta- 
mers  que  viuen  dessota  les  escorxes  deis  arbres  en 
descomposició.  Procnato. 

PROCÓND1LS.  m.  pl.  Anat.  Nom  deis  ossos  de  la 
má  que  toquen  al  metacarp.  Procóndilos. 

PROCOMISSARI.  m.  Aquell  que  ocupa  el  lloch  de 
un  comissari,  que  '1  substitueix  o  '1  representa.  Pro- 
comisario. 

PROCOMÚ.  adj.  De  tots. 

PROCOMUNAL,  adj.  Del  comú. 

PROCÓNSUL  His!.  A  1' época  romana,  el  gover- 
nador  duna  provincia,  ab  jurisdicció  y  podent  usar 
les  insignies  o  distintáis  consulars.  Procónsul.  || 
Fig.  S'  aplica  ais  governants  de  nostres  díes,  que 
exageren  o  descuiden  les  seues  atribucions. 

PROCONSULAR.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al  pro- 
cónsul. Proconsular. 

PROCONSULAT.  m.  Cárrech,  dignitat  o  emplea 
de  procónsul.  Proconsulado. 

PROCOPI.  n.  p.  Procopio. 

PROCREABLE.  adj.  Que  pot  procrearse.  Procrea- 
ble. 

PROCREACIÓ.  f.  Generació,  propagació  d'  alguna 
especie.  Procreación. 

PROCREADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  procrea  o  engen- 
dra. Procreador,  procreante. 

PROCREAMENT.  m.  PROCREACIÓ. 

PROCREANT.  p.  a.  de  Procrear.  Que  procrea. 
Procreante. 

PROCREAR,  v.  a.  Engendrar,  multiplicar  alguna 
especie.  Engendrar,  procrear,  propagar. 

PROCREAT,  DA.  p.  p.  Procreado. 

PROCREATIU,  VA.  adj.  Que  procrea. 

PROCRONISME.  m.  Error  de  temps  que  presenta 
com  antich  un  fet  recent.  Procronismo. 

PROCTAGRE.  m.  Med.  Inflamació  y  dolor  del  ees. 
Proctagre. 

PROCTALGIA.  f.  Med.  Dolor  al  ees.  Próctalgia. 

PROCTÁLGICH.  CA.  adj.  Med.  Lo  relatiu  a  la 
protalgia.  Protálgico. 

PROCTITIS,  f.  Med.  Inflamació  del  ees.  Proctitis. 

PROCTOCELE.  f.  Med.  Trencadura  del  recte. 
Proctocele. 

PROCTONCIA.  f.  Med.  Tumefacció  del  ees.  Proc- 
toncia. 

PROCTORRAGIA.  f.  Med.  Fluix   de  sanch  pél  ees. 

PROCTORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  qu'  és  pro- 
pi  o  peculiar  de  la  proctorragia.  Proctorrágico. 

PROCTORREA.  f.  Med.  Fluix  mucos  pél  ees.  Proc- 
torrea. 

PROCTORREICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la 
proctorrea.  Proctorreico. 

PROCTOSIS.  f.  Med.  Malaltía  molt  freqüenta  en 
les  criatures,  que  dependeix  de  la  laxitut  general  y 
de  la  blanura  de  les  fibres.  Proctosis. 

PROCTOTOSIS.  f.  Med.  Trencadura  del  ees  o 
d'  una  porció  del  cular.  Proctotosis. 

PROCTOTRUPIS.  m.  pl.  Zool.  Insectes  himenop- 
ters  d'  antenes  filiformes  o  grosses  ais  extrems,  ales 
venoses  ab  celdes  compactes  y  llarchs  y  penjant  els 
palps  maxilars.  Son  petíts  en  dimensió  y  viuen  les 
seues  larves  parásites  en  altres  insectes.  Procto- 
tropios. 


PRO 


PRO 


593 


PROCUR.  m.  El  cultiu  de  la  térra.  ||  Gram.  Jo  pro- 
cur,  del  verb  procurar. 

PROCURA,  f.  y 

PROCURACIÓ.  f.  Ant.  Poder  donar  per  escrit  a 
algú  pera  governar  els  negocis  d'  un  altre.  Procura, 
procuración,  poder.  ||  El  cuidado  y  dilligencia  ab 
que  's  tracta  algún  negoci.  Procuración.  II  Cárrech 
o  ofici  de  procurador.  Procuraduría.  ||  Oficina,  des- 
paig  del  procurador.  Procuraduría. 

PROCURADOR,  ra.  Agent,  qu¡  solicita  y  procura 
els  negocis  d'un  altre.  Procurador,  poderhabiente, 
apoderado.  |)  FACTOR,  1.  ||  La  persona  qu'  en  les  co- 
munitats  té  al  seu  cárrech  els  negocis  económichs. 
Procurador. 

procurador  de  CORTS.  Qualsevol  deis  que  ab 
llurs  poders  respectius  componíen  antigament  el  eos 
representatiu  d'  una  nació  o  regne.  Procurador  de 
cortes. 

PROCURADOR  DE  PLETS.  Qui  per  ofici  solicita  en 
justicia  Ms  negocis  d'  un  altre.  Procurador. 

PROCURADOR  DE  pobres.  Manifacer.  Procurador 
de  pobres.  ||  O  D'  OFICI.  Qui  té  '1  cárrech  de  defensar- 
los  gratuitament.  Procurador  de  pobres  ó  de  oficio. 

PROCURADOR  EN  PRESENCIA  DEL  PRINCIPAL.  Qui  sap 
penetrar  y  discernir  la  naturalesa  y  propietats  de 
les  coses.  Conocedor. 

PROCURADOR  feudal.  Oficial  reial  al  qual  tocaven 
les  capbrevacions  y  demés  coses  anexes.  Procurador 
feudal. 

PROCURADOR  FISCAL:  FISCAL. 

PROCURADOR  GENERAL:  SÍNDICH  PROCURADOR. 

ESSER  PROCURADOR  DE  POBRES,  fr,  S'  aplica  a 
aquells  que  's  fiquen  en  lo  que  no'ls  importa.  Meterse 
en  la  renta  del  excusado. 

PROCURADORA,  f.  A  les  comunitats  de  relligio- 
ses  la  que  té  al  sen  cárrech  el  govern  económich  del 
convent.  Procuradora. 

PROCURADORÍA,  f.  Ofici  o  cárrech  de  procura- 
dor. Procuraduría.  ||  La  oficina  del  procurador. 

PROCURAR,  v.  a.  Solicitar,  cuidar  y  fer  les  dilli- 
gencies  pera  conseguir  lo  que's  desitja.  Intentar, 
procurar,  pretender.  ||  Exercir  1'  ofici  de  procura- 
dor. Procurar. 

PROCURAR  la  TERRA.  Adobarla,  cultivarla,  Uaurar- 
la,  cavarla.  Labrar  la  tierra. 

PROCURAT,  DA.  p.  p.  Procurado. 

PRODATARI.  m.  El  president  de  la  Dataria,  a 
Roma. 

PRÓDICH,  GA.  adj.  Lliberal  en  el  donar.  ||  Mal- 
gastador, qui  fá  gastos  excessius.  Pródigo,  malba- 
ratador, manirroto,  derrochador,  lujoso.  ||  Qui 
dona  ab  excés,  massa  Iliberal.  Pródigo.  ||  Lo  oposat 
a  avar.  Pródigo.  ||  Dit  també  del  terrer  que  produeix 
molt.  Fértil. 

PRODICIÓ.  f.  Ant.  Traició.  Prodición,  alevosía, 
traición. 

PRODIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prodiga. 

PRODIGALESA.  f.  PRODIOALITAT. 

PRODIGALITAT.  f.  Profusió,  gasto  excessiu.  Pro- 
digalidad, lujo. 

PRODIGAMENT.  adv.  m.  Ab  excés  y  prodigalitat. 
Pródigamente.  ||  Ab  abundancia.  Pródigamente. 

PRODIGAR,  v.  a.  Donar  generosament  lo  que  's 
té.  Prodigar.  II  Malgastar,  dissipar,  fer  malbé  'ls 
bens  o  diners.  Prodigar,  derrochar,  malbaratar. 
||  Sol  dirse  també  en  lo  moral,  com  prodigar  con- 
sols.  Consolar. 

PRODIGAT,  DA.  p.  p.  Prodigado. 

PRODIGI.  m.  Meravella,  succés  extrany  qu'exce- 
deix  els  límits  regulars  de  la  naturalesa.  Prodigio, 
maravilla,  ü  Miracle.  Prodigio.  ||  Cosa  especial, 
rara  y  primorosa  en  la  seua  especie.  Prodigio.  II 
MONSTRE. 

DIC.  CAT.-v.  II.— 75. 


PRODIGIOS,  A.  adj.  Meravellós,  portentos.  Pro- 
digioso, milagroso.  ||  Rar,  primores,  exquisit.  Pro- 
digioso. 

PRODIGIOSAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  extraor- 
dinari  y  meravellós.  Prodigiosamente.  ||  Primorosa- 
ment,  d'habilitat  singular.  Prodigiosamente. 

PRODIGIOSITAT.  f.  Meravella,  qualitat  que  fa 
prodigiosa  alguna  cosa.  Prodigiosidad. 

PRODIGUESA.  f.  PRODIGALITAT. 

PRODIJÓS,  A.  adj.  PRODIGIOS. 

PRODIJOSITAT.  f.  PRODIGIOSITAT. 

PRODITORI,  A.  adj.  Que  implica  traició.  Prodi- 
torio. 

PRODITORIAMENT.  adv.  m.  TRAIDORAMENT. 

PRO  DOMO  SUA  Expr.  llat.  Per  casa  seua.  Va 
emplearla  Cicero  com  a  títol  de  la  seua  oració  con- 
tra Clodi  que  s'  havía  apoderat  deis  seus  bens  y  so- 
vint  s'  usa  en  el  sentit  recte.  En  pro  de  la  propia 
casa. 

PRODROM.  m.  Med.  Mal  estar  que  precedeix  a 
una  malaltía.  Pródromo. 

PRODUCCIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  produir.  Pro- 
ducción, parto.  ||  FETO,  PaRT,  FRUIT.  II  Exhibició  de 
alguna  cosa,  com:  producció  de  testimonis,papers,  etc. 
Exhibición. 

PRODUCTE.  m.  El  cabal  o  ganancia  que 's  treu 
d'  alguna  cosa.  Producto,  renta,  rendición.  ||  m. 
Tot  resultat  que  s'  obté  fent  una  operació  química  o 
farmacéutica.  Producto. 

PRODUCTIBILITAT.  f.  Capacitat  o  poder  pera 
produir. 

PRODUCTIFRE.  adj.  Que  produeix  molt. 
PRODUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que   té  virtut  de  pro- 
duir. Productivo,  rentoso,  mollar. 

PRODUCT1VITAT.  f.  La  qualitat  de  lo  qu'és  pro- 
ductiu. 

PRODUCTOR,  m.  Qui  produeix.  ||  Travallador.  || 
Fabricant,  pagés.  Productor. 

PRODUCTOR,  A.  adj.  Que  produeix  molt.  Pro- 
ductor. 

PRODUHIR.  v.  a.  PRODUIR. 

PRODUIBILITAT.  f.  FU.  La  capacitat  d'  alguna 
cosa  pera  ésser  produida.  Producibilidad. 

PRODUIBLE.  adj.  FU.  Lo  que's  pot  produir.  Pro- 
ducible. 

PRODUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  produeix  o  lo  que 
produeix.  Producidor. 

PRODUIR.  v.  a.  Treure  de  sí  ab  activitat  o  acció 
vital  alguna  cosa.  Producir.  ||  Engendrar,  criar. 
Criar,  engendrar,  parir,  llevar,  ocasionar.  ||  For. 
Alegar.  Producir.  ||  Met.  Donar,  com:  Barcelona  pro- 
dueix grans  talents.  Producir.  ||  FER,  compondré.  || 
Arit.  Sumar  ||  Redituar,  causar  guany  alguna  cosa. 
Redituar,  producir,  rendir,  dar,  valer.  ||  induir. 

PRODUIRSE.  v.  r.  Explicarse,  ferse  entendre. 
Producirse. 

PRODUIT,  DA.  p.  p.  Producido.  ||  adj.  engen- 
drat,  concebut. 

PRODUITIU,  VA.  adj.  PRODUCTIU. 

PRODUYENT.  adj.  Que  produeix. 

CONTRAPRODUYENT.  f.  Contraproducente. 

PROEJAR,  v.  n.  Ant.  ndut.  Remar  contra  la  co- 
rrent  de  1'  aigua  o  la  forqa  deis  vents  qu' embestei- 
xen  la  ñau  per  la  proa.  Proejar. 

PROELL.  m.  El  mariner  que  travalla  a  la  proa. 
Proel.  ||  PROER. 

PROEMI.  m.  ExordI,  prólech  que's  posa  al  prin- 
cipi  d'  un  llibre.  Proemio,  prefacio,  prefación. 

PROEMIAL,  adj.  Lo  que  toca  o  pertany  al  proe- 
m¡.  Proemial. 


594 


PRO 


PRO 


PROENCÉFAL.  ni.  Med.  Monstre  que  té '1  cervell 
fora  del  cap.  Proencéfalo. 

PROENCEFALIA.  f.  Med.  Monstruositat  del  proen- 
céfal.  Proencefalia. 

PROENCEFÁLICH,  CA.  adj.  Propi  deis  proencé- 
fals.  Proencefálico. 

PROER.  m.  Náut.  El  pescador  que  ocupa  la  proa; 
és  P  encarregat  de  fer  la  menestra.  Proel.  ||  PROELL. 

PROESA.  f.  Cosa  de  pro.  ||  Valentía,  acció  vale- 
rosa. Hazaña,  proeza. 

PROFÁ,  NA.  adj.  Lo  que  no  és  sagrat  ni  serveix 
pera 'ls  seus  usos.  Profano.  ||  Irrel ligios,  immoderat, 
llibertí.  Profano. 

PROFACAR.  v.  a.  Ant.  Parlar  mal  d'  algú. 

PROFANABLE.  adj.  Que 's  pot  profanar. 

PROFANACIÓ.  f.  V  acte  y  efecte  de  profanar. 
Profanacióu,  profanidad,  profanamiento,  viola- 
ción. ||  La  que  's  fa  ab  certes  ceremonies  ab  autori- 
tat,  y  que  no  soposa  crini,  com  la  d'  una  iglesia. 
Profanación. 

PROFANADOR,  A.  ni.  y  f.  Sacrílech,  qui  profana. 
Violador,  profanador.  ||  El  d'  una  iglesia  ab  autori- 
tat  y  sense  criin.  Profanador. 

PROFANAMENT.  adv.  m.  Ab  grave  excés  y  faust 
en  el  públich,  o  ab  profanitat.  profanació. 

PROFANAR,  v.  a.  Fer  profá  lo  sagrat.  Violar, 
profanar,  contaminar,  manchar.  II  Convertir  en  us 
comú  un  Iloch  sagrat.  Profanar.  ||  Fer  malbé,  des- 
lluir,  tractar  malament,  deshonrar  alguna  cosa.  Pro- 
fanar. ||  ABANDONAR,  DIR  FÁST1CHS. 

PROFANARSE,  v.  r.  Anar  a  meiiys  en  la  propia 
dignitat.  Ocuparse  en  coses  deshonroses.  Profa- 
narse. 

PROFANAT,  DA.  p.  p.  Profanado. 

PROFANESA.  f   y 

PROFANITAT.  f.  Excés  en  el  faust.  Profanidad. 
||  PROFANACIÓ. 

PROFECÍA,  f.  Pressagi,  predicció.  Profecía.  ||  Dó 
sobrenatural  ab  que  per  inspirado  divina  's  conei- 
xen  les  coses  futures.  Profecía.  ||  Met.  Pronóstich, 
judici  o  congectura  que's  forma  d'una  cosa  per  les  se- 
nyals  antecedents  que  se  n'  han  vist.  Profecía. 

PROFECÍA  RELLIGIOSA:  PROFESSIO,  2. 

PROFECT1CI,  A.  adj.  Terme  del  dret  canónich; 
se  diu  del  cabal  adquirit  péls  eclesiástichs  per  rao 
de  llurs  beneficis.  Profecticio. 

PROFERIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  profereix.  Profe- 
rente. 

PROFERIMENT.  m.  L'  acte  de  proferir  o  pronun- 
ciar. Prolación.  ||  Ant.  perferta. 

PROFERIR,  v.  a.  Pronunciar,  dir  alguna  paraula. 
Proferir.  ||  Ant.  PERFERIR. 

PROFERIT,  DA.  p.  p.  Proferido. 

PROFÉRRER.  v.  a.  Ant.  PREFERIR. 

PROFERT,  A.  adj.  PROFERIT. 

PROFERTA,  f.  Ant.  PERFERTA.  ||  OFERTA. 

PROFÉS,  SA.  adj.  S'aplica  al  subgecte  qu'ha  pro- 
fessat.  Profeso.  ||  práctich,  intelligent,  experi- 

MENTAT. 

PROFESSAR.  v.  a.  Exercir,  ensenyar  en  públich 
alguna  art  o  facultat.  Profesar.  ||  Exercir  alguna  cosa 
ab  inclinació  voluntaria  y  continuado  d'  ella,  com: 
professar  amistat.  Profesar.  ||  Obligarse  per  tota  la 
vida  en  alguna  relligió,  fent  solemnement  els  vots  de 
pobresa,  obediencia  y  castedat.  Profesar.  ||  Confes- 
sar,  regonéixer,  seguir  una  doctrina,  relligió,  etc. 
Profesar. 

PROFESSAT,  DA.  p.  p.  Profesado. 

PROFESSÍA.  f.  Professió,  ofici,  art. 

JUGADOR  DE  PROFESSÍA.  El  jugador  que  té  per  ofici 
el  joch.  Profesional. 


PROFESSIO.  f.  Ofici,  destí,  carrera,  modo  de 
vida  de  cada  hú.  Profesión.  ||  L'acte  y  efecte  de 
professar  alguna  relligió.  Profesión.  ||  Protestació, 
confessió  pública  d'  alguna  cosa,  com  de  la  fe.  Pro- 
fesión. ||  Costúm  o  continuado  voluntaria  d'  alguna 
cosa.  Profesión. 

PROFESSIONAL.  adj.  Pertanyent  a  la  professió 
o  magisteri  de  ciencies  y  arts.  Profesional. 

PROFESSO.  f.  Acte  relligiós  que  consisteix  en 
anar  ab  ordre  d' una  part  a  l'altra  nioltes  persones 
seculars  y  eclesiástiques  portant  alguna  imatge  o 
reliquia.  Procesión.  ||  Met.  fam.  Agregat  d'  algunes 
coses  que  van  les  unes  derrera  de  les  altres.  Proce- 
sión. ||  PROCESSÓ. 

EN  PROFESSO.  m.  adv.  En  forma  de  prolessó.  Pro- 
cesionalmente. 

REPICAR  Y  ANAR  A  LA  PROFESSO,  NO  POT  ÉSSER: 
BEURE  Y  BUFAR  NO  POT  ÉSSER. 

PROFESSONAL.  adj.  Pertanyent  a  lo  que  s'  orde- 
na en  forma  de  professó.  Procesional. 

PROFESSONARI.  m.  Llibre  de  lo  que 's  canta  a 
les  professons.  Procesionario. 

PROFESSOR.  m.  Mestre,  doctor  qu'  ensenya  pú- 
blicament  alguna  ciencia  ó  art.  Profesor. 

PROFESSORAT.  m.  Empleu  o  condició  del  que 
professa  alguna  ciencia.  Profesorado,  profesorato. 
||  La  carrera  del  magisteri  públich  y  '1  conjunt  mo- 
ral de  professors.  Profesorado. 

PROFEST.  ni.  Nom  que  'ls  romans  donaven  al  día 
de  feina.  Protesto. 

PROFETA,  f.  Qui  posseeix  el  dó  de  profecía.  Va- 
ticinador, profeta,  profetizador,  présago.  ||  Ende- 
vinaire;  qui  per  algunes  senyals  conjectura  o  anuncia 
la  fí  que  tindrá  alguna  cosa.  Profeta. 

PROFETAL.  adj.  PROFETICH. 

PROFETAR.  v.  a.  Ant.  PROFETISAR. 

PROFET1CAL.  adj.  Ant.  PROFETICH. 

PROFÉTICAMENT.  adv.  m.  Ab  esperit  profétich, 
a  modo  de  profeta.  Proféticamente. 

PROFETICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ais  profe- 
tes  y  a  les  profecies.  Profético,  profetal. 

PROFETISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  profecies,  qui 
prediu  1'  avenir.  Profetizador. 

PROFETISAR.  v.  a.  Predir,  anunciar  les  coses 
futures.  Profetizar,  profetar.  ||  Congecturar,  fer  ju- 
dici del  éxit  d'alguna  cosa  per  algunes  senyals.  Pro- 
fetizar. 

PROFETISAT,  DA.  p.  p.  Profetizado. 

PROFETISSA.  f.  La  dona  que  fa  profecies.  Pro- 
fetisa. 

PROFICIENT.  adj.  Que  fa  profit.  Que  progressa  o 
avanga. 

PROFILÁCTICA,  f.  Med.  Ciencia  qu'  ensenya  a 
conservar  la  salut:  higiene.  Profiláctica. 

PROFILÁCTICH,  CA.  adj.  Med.  Que  contribueix 
a  conservar  la  salut.  Profiláctico. 

PROFILAXIS,  f.  PROFILÁCTICA. 

PROFIRENT.  p.  a    PROFERIDOR. 

PROFISIS.  f.  Med.  Adesió  o  reunió  contranatural 
de  dues  parts,  com  se  veu  a  les  palpebres,  boca,  etc. 
Profisis. 

PROFIT.  m.  Utilitat,  benefici,  ganancia.  Prove- 
cho. ||  Progrés  en  les  ciencies,  arts  o  virtuts.  Apro- 
vechamiento, provecho,  adelantamiento.  ||  Utili- 
tats  ademes  del  salari.  Emolumentos,  provechos. 

bon  profit.  Salutació  o  cortesía  ab  que  's  desitja 
que  '1  menjar  o  beure  faci  profit.  Buen  provecho, 
buen  pro. 

BON  profit  li  fací.  Loe.  Denota  que  no  's  fa  gran 
cas  de  lo  qu' un  altre  té;  que  no  se  li  enveja.  Buen 
provecho  le  haga;  con  su  pan  se  lo  coma. 

FER  PROFIT.  fr.  hacer  provecho. 


PRO 


PRO 


595 


NO  CAL  DIR  mal  PROFIT  li  FACÍ.  fr.  Ab  que  's  deno- 
ta qu'  algú  té  ben  guanyat  lo  que  disfruta.  No  comer 
el  pan  de  balde. 

POCH  PROFIT  AJUDA  Y  POCH  MAL  DANYA,  Y  PER  UN 
PUNT  PERDÉ  L'  ABAT  LA  MULA.  Ref.  Denota  que  no  's 
deu  despreciar  una  cosa  per  petita  que  siguí.  Por 
un  clavo  se  perdió  ¡a  herradura,  por  una  herradura  un 
caballo,  por  un  caballo  un  caballero. 

sense  profit.  m.  adv.  Sin  provecho,  perdidamente. 

ÉSSER  DE  PROFIT.  fr.  Ser  alguna  cosa  útil  o  a  pro- 
posit  pera  lo  que  's  desitja  o  intenta.  Ser  de  pro- 
vecho. 

TANT  PROFIT  LÍ  FACÍ  COM  ELS  PERDIGONS  A  LES 
GUATLLES.  Ref.  Ab  que 's  denota'l  desitg  de  venjanqa 
y  dany  greu  contra  algú.  A  las  que  sabes  mueras  y 
sabia  hacer  saetas. 

treure  profit.  fr.  Treure  utiütat,  ganancia  d'  al- 
guna cosa.  Utilizar. 

PROFiTABLE.  adj.  PR0F1TÓS. 

PROFITAR.  v.  a.  aprofitar. 

PROF1TARSE.  v.  r.  APROFITARSE. 

PROFITÓS,  A.  adj.  Útil,  que  dona  profit.  Prove- 
choso, proficuo,  beneficioso,  útil,  saludable,  inte- 
teresante,  cómodo. 

PROFITOSAMENT.  adv.  ni.  p.  u.  Ab  profit.  Pro- 
vechosamente. 

PROF1TOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  profitós.  Pro- 
vechosísimo. 

PROFLUENCIA.  f.  AFLUENCIA. 

PROFLUVI.  ni.  Eixida  d'un  líquit  per  derratna- 
nient.  Profluvio. 

PROFÓN,  DA.  adj.  Molt  fondo.  Alto,  hondo,  pro- 
fundo, ||  Altura  d'  una  cosa  desde  la  supeificie  fins  al 
fons.  Profundo.  ||  Intens,  coni  silenci  profón.  Profun- 
do. ||  Gran,  particular,  cora:  erudició  profonda,  etc. 
Profundo.  ||  m.  PROFONDETAT,  FONS.  ||  Qui  és  molt 
sabi  o  penetra  molt  les  coses.  Profundo. 

PROFONDAMENT.  adv.  m.  Ab  profunditat,  d' un 
modo  profón.  Profundamente.  ||  Met.  Intimament,  del 
fons  del  cor,  ab  agudesa.  Profundamente. 

PROFONDETAT.  f.  Qualitat  de  profón.  PROFUN- 
DITAT. 

PROFONDESA.  f.  PROFONDETAT. 

PRO  FÓRMULA.  Expr.  llat.  Per  ben  quedar,  s'em- 
plea  pera  expressar  que  s'executa  una  cosa  pera  com- 
plir  tant  sois  ab  alguna  costúm,  o  estatuí,  etc.  Por 
fórmula,  por  mera  forma. 

PROFÓS,  A.  adj.  PROFÚS. 

PRÓFUCH,  GA.  adj.  Fugitiu.  Fugitivo,  prófugo. 
¡|  Qui  fuig  de  la  justicia,  o  qui  s'  amaga  pera  esca- 
parse del  servei  militar.  Prófugo. 

PROFUNDISAR.  v.  a.  Enlondir,  fer  fonda  alguna 
cosa.  Profundizar,  profondar,  ahondar.  ||  Met.  Dis- 
córrer,  examinar  a  fons,  penetrar.  Profundizar,  pro- 
fundar. ||  v.  n.  Entrar,  ficarse  molt  endins.  Profundi- 
zar, profundar. 

PROFUNDISAT,  DA.  p.  p.  Profundizado. 

PROFUNDiSSIM,  A.  adj.  Molt  profón.  Profun- 
dísimo. 

PROFUNDÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  un  modo 
molt  profón.  Profundísimumente. 

PROFUNDITAT.  f.  Llargada  de  qtialsevulla  cosa 
desde  la  seua  superficie  fins  al  fons.  Abismo,  pro- 
fundidad, cima.  ||  Met.  Parlant  de  coses  moráis,  ex- 
celencia, sublimitat,  impenetrabilitat.  Profundidad. 
||  Fondaria,  fons.  Profundidad. 

PROFÚS,  A.  adj.  Abundant,  copiós,  excessiu  en  lo 
gasto.  Profuso. 

PROFUSAMENT.  adv.  m.  Abundantment,  copio- 
sanient.  Profusamente.  ||  Ab  prodigalitat,  ab  luxe. 
Profusamente.  II  Ab  excés,  sense  moderado.  Profu- 
samente. 


PROFUSIÓ.  f.  Despesa,  gasto  excessiu.  Dispen- 
dio, profusión,  prodigalidad.  ||  Prodigalitat,  luxe. 
Lujo,  profusión.  ||  f.  Vessament  de  sanch  per  una 
causa  externa,  com:  contusió,  ferida,  etc.  Profusión, 
derrame  de  sangre. 

PROFUSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  profús. 
PROGÁSTRICH,  CA.  adj.  Zool.  Que  té  les  aletes 
ventrals,  articulades  per  dessota  del  abdomen.  Pro- 
gástrico. 

PROGECCIÓ.  f.  Geom.  Representació  gráfica  o  di- 
buix  d'  una  figura  sobre 'ls  dos  plans  horitzontal  y 
vertical,  anomenats  per  aixó  plans  de  progccció.  Pro- 
yección. ||  Mee.  Acció  de  progectar  o  tirar  un  eos  al 
aire.  Proyección. 

PROGECTAR.  v.  a.  Idear,  maquinar.  Proyectar. 
||  Geom.  descrip.  Representar  o  dibuixar  una  figura 
ais  dos  plans  de  progecció  horitzontal  y  vertical. 
Proyectar.  ||  Mee.  Tirar,  Henear  un  eos  al  aire  ab 
máquina  o  sense.  Proyectar. 

PROGECTAT,  DA.  p.  p.  Proyectado. 
PROGECTE.  m.  Idea,  disposició,  designi.  Proyecto. 
PROGECTISTA.     m.   Qui   fa   discorre   progectes. 
Proyectista,  maquinador. 
PROGECTOR.  m.  REFLECTOR. 
PROGENIA.  f.  Raga,  casta,  familia  de  la  qual  un 
descendeix.  Progenie. 

PROGENITOR,  A.  m.  y  f  Ascendent.  Progenitor. 
PROGENITORS.  m.  pl.  Ant.  Antepassats.  Mayo- 
res, progenitores,  antepasados,  abuelos,    ascen- 
dentes. 

PROGENITURA,  f.  PROGENIE. 
PRÓGIM,  A.  s.  y  adj.  PRÓXIM,  PROISME. 
PROGIMNASMA,     m.     Principi,    ensaig    d'  algún 
exercici  o  acció.  Progimnasma. 

PROGLOSES,  m.  pl.  Zool.  Familia  d'aus  trepado- 
res, que  's  caracterisa  per  tindre  la  llengua  molt 
llarga  y  fácil  d'extendre.  Proglosos. 

PROGNOSIA.  f.  Med.  Part  de  la  medicina  que  té 
per  obgecte  1'estudi  deis  pronóstichs.  Prognosia. 
PROGRAM.  ni.  PROGRAMA. 

PROGRAMA,  ni.  La  dicció  o  lletres  que  's  donen 
pera  formar  un  anagrama.  Programa.  |]  El  paper  de 
convit  pera  alguna  arenga,  examen,  etc.  Programa. 
||  Sistema  y  distribució  o  plan  general  d'una  assigna- 
tura  en  fomia  de  preguntes.  Programa. 

PROGRÉS.  m.  AVENQ.  ||  PROGRESSIÓ.  ||  Acció  de 
progressar.  Progreso. 

PROGRESSADOR,  A.  adj.  Que  progressa. 
PROGRESSAR.  v.  a.  Fer  avéneos.  Medrar,  pro- 
gresar, mejorar;  hacer  progresos. 

PROGRESSISTA.  s.  Partidari  del  aven?  o  de  les 
refo.mes  que  l'estat  de  la  civilisació  vagi  reclaniant. 
PROGRESSIÓ.  f.  Avene.  Progresión,  progreso. 
||  L' acció  de  passar  endevant  o  prosseguir  alguna 
cosa.  Progresión.  ||  Ret.  Reproducció  alternada  de 
unes  paraules  en  diferents  períodos  seguits.  Progre- 
sión. ||  Arit.  Serie  de  termens  que  's  van  diferenciant 
per  una  meteixa  quantitat,  com:  2,  4,  6,  8. 

PROGRESSIÓ  ASCENDENTA.  Arit.  Serie  de  termens 
colocats  per  la  continua  addició  o  multiplicado  de 
una  meteixa  quantitat,  com:  3,  6,  9,  12  Progresión 
ascendente. 

PROGRESSIÓ  desCendenta.  Arit.  Serie  de  termens 
colocats  per  la  continua  substracció  o  partido  d'una 
meteixa  quantitat,  com:  12,  9,  6,  3.  Progresión  des- 
cendente. 

PROGRESSIÓ  geométr:CA.  Mat.  Aquella  en  que  la 
ecuació  es  per  quocients,  com:  2  :  6  :  18  :  54,  etc., 
quin  quocient  es  3.  Aquesta  progressió  pot  també  ser 
ascendenta  y  descendenta.  Progresión  geométrica. 

PROGRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  va  o  camina  ende- 
vant. Progresivo. 


596 


PRO 


PRO 


PROGRESSIVAMENT.  m.  adv.  D'  una  manera  pro- 
gressiva.  Progresivamente. 

PROHENS  (Son).  Geog.  Caseriu  del  dist.  munpal. 
de  Felanitx  a  Tilla  de  Mallorca. 

PROHENCA.  f.  Geog.  PROVENGA. 

PROHIBIR,  v.  a.  PROIBIR. 

PROHISME.  ni.  PROISME. 

PROHOM.  m.  Principal  d' un  gremi.  Personatge 
de  significado  en  un  partit.  Prohombre  ¡|  Prohom- 
bre, hombre  bueno,  de  pro,  principal.  ||  Ant.  Prou. 
Probo. 

PROHOME.  ni.  PROHOM. 

PROHOMENÍA.  f.  Ant.  PROMENÍA. 

PROHOMS.  m.  pl  Els  individuus  intelligents  o 
perits  en  la  materia. 

A  CONEGUDA  DE  PROHOMS.  A  vista  ó  juicio  de  pe- 
ritos. 

PROIBICIÓ.  f.  L'actede  proibir.  Veda,  prohibi- 
ción, vedamiento.  ||  Sistema  de  economía  política 
que  té  per  fonament  lo  proibir  la  entrada  deis  pro- 
ductes  similars  extrangers  y  la  sortida  de  primeres 
materies,  etc.  Prohibición. 

PROIBICIONISTA.  adj.  Qui  en  economía  política 
segueix  el  sistema  proibitiu.  Prohibicionista. 

PROIBIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proibeix.  Prohibidor. 

PROIBIR.  v.  a.  Impedir,  vedar,  destorbar.  Vedar, 
prohibir,  negar,  quitar. 

PROIBIT,  DA.  p.  p.  Prohibido.  ||  Com.  Alió  en  lo 
qual  no  's  pot  comerciejar.  Incomerciable. 

PROIBITIU,  VA.  adj.  Que  proibeix.  Prohibitivo. 

PROIBITIVAMENT.  adv.  D'una  manera  proibitiva. 

PROIBITORI,  A.  adj.  Lo  que  proibeix.  Prohibiti- 
vo, prohibitorio. 

PROIJA.  f.  Ter.  PICOR.  ||  Met.  Desitg  veement  d' al- 
guna cosa.  Prurito. 

PROIJA  DE  Cul.  Tenesmo,  pujo. 

DONAR  PROIJA.  Dar  comezón. 

Sentir  proija.  Sentir  picor.  Comer. 

tindre  proija.  Picar  lo  eos  ab  una  picor  com  quan 
s'adormen  els  peus  o  les  mans.  Hormiguear. 

PROINDIVISIÓ.  i.  For.  L'estat  d'una  massa  de 
béns  quan  encara  no  s'han  repartit  entre  'Is  que  hi 
teñen  dret.  Proindivisión. 

PROIR.  v.  n.  picar.  ||  Tindre  gran  desitg  d'alguna 
cosa.  Tener  prurito  ó  el  prurito. 

PROISME.  m.  Ant.  PROXIM,  1  y  3. 

PROISSA.  f.  Ant.  mar-  Corda  que  's  posa  a  proa 
pera  anclar  el  barco.  Proiza. 

PROJECTAR.  v.  a.  y  derivats.  PROGECTAR. 

PROLACIÓ.  f.  Ant.  PROFERIMENT. 

PROLAPSE.  ni.  Med.  Caiguda  o  descens  d'alguna 
part  del  eos,   especialment  de  la  matriu.  Prolapso. 

PROLE,  f.  Familia,  descendencia,  raga,  filis.  Prole. 

PRÓLECH.  m.  Prefaci,  introducció  d'  un  llibre. 
Prólogo,  prolegómeno,  proemio,  prefacio.  ||  Met. 
Tot  lo  que  serveix  de  principi  o  exordi  pera  comen- 
car  alguna  cosa.  Prólogo. 

PROLEGOMEN.  ni.  PRÓLECH. 

PROLEPSIS.  f.  Ret.  Figura  en  que  1'  orador  se 
proposa  les  obgeccions  que  se  li  podríen  fer,  y  les 
desfá.  Prolepsis,  ocupación. 

PROLÉPTICH,  CA.  adj.  Med.  Epítet  d'  una  febre 
en  que  cada  un  deis  accessos  s'anticipa  al  precedent. 
Proléptico.  ||  Epitetdelssuccessos  pronosticáis  o  de- 
mostráis després  de  la  época  en  que  degueren  veri- 
ficarse. Proléptico. 

PROLETARI,  A.  adj.  Qui  no  té  béns  de  cap  mena 
y  no  es  compres  a  les  Uistes  veinals  del  poblé  que 
habita  sino  per  la  seua  persona  y  familia.  Proleta- 
rio. ||  Qui  forma  part  de  la  prole  o  raga.  ||  Obrer, 
jornaler.  Proletario. 


PROLETARIAT.  m.  Estat  y  condició  del  proletari. 
Proletariado.  ||  Conjunt  de  proletaris.  Proletariado. 

PROLIFICACIÓ.  f.  Virtut  d'  engendrar,  sobre  tot 
quan  és  en  abundancia.  Prolificación. 

PROLÍFICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  propietat  d'  en- 
gendrar. Prolífico. 

PROLIG.  adj.  PROLIX. 

PROLIGITAT.  f.  PROLIXITAT. 

PROL1XAMENT.  adv.  ni.  Llargament,  ab  difusió. 

PROLIX.  adj.  y 

PROLIXE,  A.  adj.  PROLIX.  ||  Llarch,  difús.  Prolijo. 
||  Impertinent,  pesat.  Prolijo. 

PROLIXITAT.  f.  Difusió,  vici  de  la  oracíó  quan  se 
parla  mes  de  lo  necessari.  Prolijidad.  II  Impertinen- 
cia, pesadesa.  Prolijidad. 

PRÓLOCH.  ni.  PRÓLECH. 

PROLOGAR,  v.  a.  Escriure  '1  prólech  d'  alguna 
obra. 

PROLOGUISTA,  m.  Qui  escriu  el  prólech  d'  algu- 
na obra.  Prologuista. 

PROLONGAR.    V.    a.    PROLLONGAR.  1|  PERLLONGAR. 

PROLLONGA.  f.  Art.  Corda  que  's  Higa  al  joch  de- 
vanter  de  la  curenya  pera  vencer  algún  mal  pas.  Pro- 
longa. ||  PERLLONGA. 

PERLLONGACIÓ.  f.  Allarch,  retart,  aument  de  la 
duració  d'  alguna  cosa.  Prolongación,  prolonga- 
miento. ||  Mus.  L'  acció  d'  allargar  una  sílaba  que 
per  naturalesa  és  breu.  Prolongación. 

PROLLONGADAMENT.  adv.  ni.  Dilatadament,  ab 
extensió  o  llarga  duració.  Prolongadamente. 

PROLLONGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prollonga  o  dila- 
ta. Prolongador. 

PROLLONGAMENT.  m.  PROLLONGACIÓ. 

PROLLONGAR.  v.  a.  Allargar,  retardar,  diferir. 
Prolongar.  ||  perllongar. 

PROLLONGAT,  DA.  p.  p.  Prolongado.  ||  Lo  que 
és  mes  llarch  qu'  ampie.  Oblongo,  prolongado. 

PROLOQUI.  m.  Proposició  completa,  máxima,  sen- 
tencia, axioma,  principi.  Proloquio. 

PROLUSIÓ.  f.  Preludi,  discurs  o  tractat  que  dona 
senyals  de  lo  qu'  ha  d'  ésser  la  funció  principal.  Pre- 
lusión, prolusión. 

PROM.  m.  PROHOM. 

PROM  (Can).  Geog.  Predi  al  camí  de  Deyá  a  Só- 
11er,  a  1*  illa  de  Mallorca. 

PROMEDI.  m.  Punt  en  que  una  cosa  se  divideix 
en  dues  parts  iguals.  Promedio.  II  Tenue  mitg. 

PROMEDIACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  promediar. 

PROMEDIADOR,  A.  m.  y  f.  ARREGLADOR. 

PROMEDIAR,  v.  n.  Mitjancar  entre  dues  o  mes 
persones  pera  fer  algún  ajust  o  arreglar  algún  as- 
sumpte.  Promediar. 

PROMEN.  m.  Ant.  PROHOM. 

PROMENCIONAT,  DA.  adj.  Alió  de  que  ja  se  n'ha 
fet  esment.  Sobredicho. 

PROMENÍA.  f.  Probitat.  Probidad,  hombría  de 
bien.  ||  Ant.  Junta  d'  homens  bons.  Junta  de  hom- 
bres buenos,  principales. 

PROMÉS,  A.  p.  p.  De  prometre.  Prometido.  ||  m. 
Qui  ha  donat  paraula  de  casament.  Prometido  es- 
poso. 

FALTAR  O  NO  ESTAR  A  LO  PROMÉS.  fr.  No  COmplirhO. 

PROMESA,  f.  Perferta,  paraula  donada.  Prome- 
sa, prometimiento,  prometido,  promisión,  polici- 
tación, palabra.  ||  Vot,  oferiment  a  Deu  y  ais  sants. 
Promesa.  ||  La  dona  qu'  ha  donat  paraula  de  casa- 
ment. Esposa,  prometida.  ||  ESPONSALS. 

PROMESA  SOLEMNE:  ESTIPULACIÓ. 

PROMESA  verbal.  L'  acte  y  efecte  d'  afianzar  la  sa- 
tisfacció  del  dany  que  pot  succeir.  Saneamiento. 


PRO 


PRO 


597 


MOLTES  PROMESES  Y  POQUES  ATESES.  Ref.  Manda 
potros  y  da  pocos;  bien  reza,  pero  mal  ofrece. 

PROMESSIÓ.  f.  Ant.  PROMESA. 

PROMETATGE.  m.  ESPONSALS. 

NO  Hl  HÁ  PROMETATGE  SENSE  FARDATGE.  Significa 
que  retrigar  els  assumptes  y  anar  ab  massa  precau- 
ció  en  certa  mena  de  negocis  sol  desbaratarlos.  Esto 
de  mi  casamiento  es  cosa  de  cuento;  cuanto  más  se 
trata  más  se  desbarata. 

PROMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promet.  Prome- 
tedor. 

PROMETENQA.  f.  ESPONSALS.  ||  PROMESA,  2. 

PROMETEU.  ni.  Un  deis  noms  de  la  constelació 
Hércules.  Prometeo  ||  Fig.  Imatge  del  geni  perse- 
guit    Prometeo. 

PROMETIMENT.  m.  Ant.  PROMESA. 

PROMETRE.  v.  a.  Oferir,  donar  la  seua  paraula. 
Prometer,  votar  ||  Asseverar,  assegurar  alguna  cosa, 
regnlarment  ainenacant.  Prometer.  ||  v.  a.  Mani  es- 
tar, donar  senyal  d'  alguna  cosa,  y  aixís  se  diu:  el 
talent  de  N.  promet  molí.  Prometer. 

PROMETRE  MOLT  Y  ATÁNYER  POCH  O  DONAR  RES. 

Ref.    Manda  potros  y   da  pocos;  cacarear  y  no  poner 
huevo;  bien  reza  pero  mal  ofrece. 

promet  Y  no  DONA.  Loe.  fam.  Se  diu  del  qui  pro- 
met fácilment  y  no  compleix  res  de  lo  promés.  Apun- 
tar y  no  dar. 

EL  PROMETRE  ÉS  VOLUNTARI  Y  EL  COMPLIR  ÉS  FOR- 
£AT.  Loe.  Explica  que  qui  promet  vé  obligat  a  com- 
plir.  Quien  fia  ó  promete,  en  deuda  se  mete. 

el  prometre  NO  fa  POBRE.  Loe.  Explica  que  no 
cal  esperar  de  promeses. 

PROMETRES.  v.  r.  Esperar,  tindre  confianza  de 
que 's  verificará  alguna  cosa  Prometerse.  ||  Oferirse 
a  un  altre.  Prometerse.  ||  Oferirse  per  devoció  al  ser- 
vei  de  Deu.  Prometerse,  ofrecerse.  ||  Donarse  parau- 
la de  casament.  Prometerse. 

PROMETUT,  DA.  p.  p.  PROMÉS. 

PROMINENCIA,  f.  Elevació  d'  una  cosa  sobre  les 
altres  que  la  rodegen.  Sol  dirse  de  les  montanyes. 
Prominencia. 

PROMINENT.  adj.  Que  sobressurt,  que  s'  eleva 
sobre  lo  demés.  Prominente. 

PROMISCAR.  v.  a.  PROMISCUAR. 

PROMISCH.  adj.  Barrejat,  niecclat  confosa  y  in- 
diferentment.  Promiscuo. 

PROMISCUACIÓ.  f.  Barreja,  mécela.  Promiscua- 
ción. 

PROMISCUAR,  v.  a.  Barrejar,  megelar.  Sol  dirse 
de  menjar  carn  y  peix  els  díes  de  quaresma.  Promis- 
cuar. 

PROMISCUAMENT.  adv.  ni.  Indiferentment,  sense 
distinció.  Promiscuamente. 

PROMISCUO,  A.  adj.  Promisch. 

PROMISSIÓ.  f.  Ant.  Acte  y  efecte  de  prometre  y 
la  meteixa  promesa.  Promisión.  ||  prometenca,  PRO- 
MESA. 

PROMISSORI,  A.  adj.  Lo  qu'  inclou  una  promesa. 
Promisorio. 

PROMOCIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  promoure.  Pro- 
moción. 

PROMOGUT,  DA.  p.  p.  Promovido. 

PROMONTORI.  ni.  L'  altura  considerable  de  térra 
que  ni  há  a  qualsevulla  part.  Promontorio.  ||  Cap, 
montanya  o  troc,  de  térra  elevat  que  's  fica  dins  del 
mar.  Promontorio.  ||  Met.  Lo  que  fá  molt  de  bulto. 
Promontorio. 

PROMOTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promou  alguna  cosa. 
Promotor,  promovedor.  ||  Qui  exerceix  el  ministeri 
fiscal  ais  tribunals  inferiors.  Promotor. 

PROMOURE.  v.  a.  Avencar,  moure  o  procurar  el 
complement  o  perfecció  d'  alguna  cosa.  Fomentar, 


promover,  acalorar.  ||  Alear  a  a'gú  a  major  grau, 
dignitat  o  honra  de  la  que  tenia.  Promover. 

PROMOVEDOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  o  lo  que  promou 
o  és  causa  de  promoció.   Promovedor.  ||  PROMOTOR. 
PROMOVENT.   m.  Qui  promou  o  comenca  alguna 
cosa. 

PROMP.  adj.  PROMPTE. 

PROMPTAMENT.  adv.  m.  Depressa,  ab  prompti- 
tut.  Prontamente,  pronto,  prestamente,  prestito. 
||  Súbitament,  de  repent.  Prontamente. 

PROMPTE,  A.  adj.  Lleuger,  prest,  apressat.  Acti- 
vo, pronto,  diligente,  puntual,  ligero,  vivo.  ||  Dis- 
posat,  apa  reí  la  t  pera  la  execució  d'  alguna  cosa. 
Pronto,  presto.  ||  Fogós,  actiu,  colérich.  Pronto.  || 
Eficá^,  que  produeix  aviat  el  seu  efecte  Eficaz.  II  m. 
Impuls  repentí.  Repentón,  pronto.  ||  PROMPT1TUT.  || 
Aviat,  depressa,  totseguit.  ||  adv.  ni.  PROMPTAMENT. 
DE  PROMPTE.  ni.  adv.  Apressuradament,  sense  re- 
flexió.  De  pronto.  ||  PROMPTAMENT. 

PER  lo  PROMPTE.  m.  adv.  Entretant.  Por  el  pronto. 
PROMPTESA.  f.  PROMPTITUT. 
PROMPTITUT.  f.  Llestesa,  dilligencia  en  fer  al- 
guna cosa.  Prontitud,  prisa,  celeridad,  ligereza, 
diligencia,  repente.  ||  Primer  moviment.  Primer 
pronto,  primer  movimiento.  ||  Vivesa  d'  ingeni,  agu- 
desa,  perspicacia.  Prontitud.  ||  Fogositat,  vivesa  de 
geni.  Prontitud.  ||  Expedició,  habilitat,  destresa. 
Prontitud. 

PROMTUARI.  m.  Resúni,  compendi,  apuntament 
de  diverses  coses  pera  tíndreles  presents  quan  se 
necessiten.  Prontuario. 

PROMULGACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  promulgar. 
Promulgació,  proclamación. 

PROMULGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promulga  o  pu- 
blica. Promulgador. 

PROMULGAR,  v.  a.   Publicar  alguna  cosa  solem- 
nement.  Feria  sapiguer  a  tots.  Promulgar. 
PROMULGAT,  DA.  p.  p.  Promulgado. 
PRONOM.   m.    Gram.   Una  de  les  parts  de  la  ora- 
do que  's  posa  en  lloch  del  nom  y  expressa  la  indi- 
vidualitat  o  la  personalitat  per  essencia.  Pronombre. 
PRONOM  DEMOSTRATIU.   El  que  senyala  y  mostra  a 
la  persona  y  cosa,  y  son:  aquell,  aquells,  lo  que,  los 
que,  aquest,  aquesta,  etc.  Pronombre,  demostrativo. 
PRONOM   PERSONAL.   El  que  's  posa  casi  sempre  en 
lloch  deis  noms  de  les  persones,  y  son:  jo,  tu,  ell. 
Pronombre  personal. 

PRONOM  POSSESSIU.  El  que  significa  possessió, 
com:  meu,  teu,  seu,  nostre,  vostre.  Pronombre  pose- 
sivo. 

PRONOM  RECÍPROCH  Aquell  quina  forca  passa  a  les 
nieteixes  persones  de  que  's  tracta  o  a  lo  posseit  per 
elles.  Pronombre  reciproco. 

PRONOM  relatiu.  El  que  fa  relació,  se  refereix  al 
antecedent  y  '1  recorda.  Pronombre  relativo. 

PRONOMINAL,  adj.  Pertanyent  al  pronom.  Pro- 
nominal. II  Calificació  deis  verbs  que  's  conjuguen  ab 
un  segón  pronom  personal  de  la  meteixa  persona  del 
subgecte.  Pronominal. 

PRONOMINALMENT.  adv.  m.  D'una  manera  pro- 
nominal. Pronominalmente. 

PRONOPIÓGRAF.  m.  Mena  de  cambra  fosca,  que 
serveix  pera  dibuixar  lo  que's  té  devant.  Pronopió- 
grafo. 

PRONOPIOGRAFÍA.  f.  Art  de  copiar  per  medí  del 
pronopiógraf.  Pronopiografía. 

PRONOPIOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  relatiu  a  la 
pronopiografía.  Pronopiográfico. 

PRONOSTICACIÓ.  f.  Ant.  PRONÓSTICH 
PRONOSTICADOR,   A.   m.   y    f.   Qui  pronostica  o 
anuncia  alguna  cosa.  Pronosticador. 

PRONOSTICA1RE.  m.  Qui  fa  o  ven  pronóstichs. 
Almanaquero. 


598 


PRO 


PRO 


PRONOSTICAR,  v.  a.  Anunciar  1'  esdevenidor  per 
1' observado  d'  algunes  senyals.  Pronosticar,  vatici- 
nar, presagiar,  agorar,  augurar,  predecir,  ominar. 
||  Significar,  fer,  temer,  com:  aquesta  negror  del  cel 
no  pronostica  res  de  bb.  Significar. 

PRONOSTICAT,   DA.  p.  p.  Pronosticado. 

PRONÓSTICH.  m.  Anunci,  predicció  de  V  esdeve- 
nir feta  per  la  observació  d'  algunes  senyals.  Pronos- 
ticación, pronóstico,  presagio,  agüero,  vaticinio, 
predicción.  ||  El  senyal  pél  qual  se  congectura  o  en- 
devina  lo  qu'  ha  de  succeir.  Pronóstico.  ||  Calendan', 
almanach,  la  distribució  del  any  per  niesos  y  díes, 
ab  noticia  de  les  festes,  vigilies,  llunacions  y  altres 
coses  pera  '1  govern  eclesiástich  y  civil,  y  també  '1 
llibret  que  conté  a  uesta  distribució.  Almanaque, 
calendario,  pronóstico,  lunario.  ||  Judici  del  metge 
sobre  una  malaltía.  Pronóstico. 

fer  PRONÓSTICHS.  fr.  Met.  Estar  pensatiu  disco- 
rrent  a  soles  sense  proposarse  obgecte  determinat. 
Hacer  calendarios. 

PRONOSTIGA.  f.  Indici  temerán  que  's  fa  sobre 
1'  avenir  d'  alguna  persona  o  cosa.  Sol  interpretarse 
en  mal  sentit  augurant  una  mala  sort.  ||  PLANETA. 

DONAR  LA  PRONOSTIGA.  Predi  r"la  mala  sort  d'  algú 
o  d'  alguna  cosa.  Augurar  algún  infortunio. 

PRONTE.  adv.  PROMPTE. 

PRONUNCIA,  f.  PRONUNCIACIÓ,  1. 

PRONUNCIACIÓ.  f.  Expressió  de  les  lletres  o  pa- 
raules  feta  ab  la  veu.  Pranunciación.  ||  L'  acció  de 
pronunciar  o  proferir.  Pronunciación,  prolación.  ¡| 
Quinta  part  de  la  retórica,  que  prescriu  I'  acció  y 
modo  de  parlar.  Pronunciación.  ||  For.  PUBLICACIÓ. 
||  REVOLTA. 

PRONUNCIADOR,  A.  adj.  Que  fá  de  bon  pronun- 
ciar. 

PRONUNCIAMENT.  m.  For.  Publicació  d' aute  o 
sentencia.  Publicación,  pronunciamiento.  II  Revol- 
ta,  insurrecció.  Pronunciamiento. 

PRONUNCIAR,  v.  a.  Expressar,  articular  les  lie- 
tres  o  paraules  ab  la  veu.  Pronunciar,  articular.  || 
For.  Publicar  la  sentencia  o  aute.  Pronunciar. 

PRONUNCIARSE,  v.  r.  Revoltarse,  insurreccio- 
narse. Pronunciarse  ||  Declararse  en  contra  d'algú. 
Pronunciarse. 

PRONUNCIAT,  DA.  p.  p.  Pronunciado. 

PROP.  adv.  11.  y  t.  Cerca.  Cerca,  cercanamente, 
junto,  al  pié,  próximo.  ||  QUASI.  ||  pl.  Piní.  Els  ob- 
gectes  que  'ls  pintors  coloquen  en  llurs  quadros  al 
lloch  mes  proper  del  observador.  Cercas. 

ÉSSER  tingut  PROP  O  APROP.  fr.  Ant.  Ser  vigilado 
ó  espiado  de  cerca. 

de  prop.  ni.  adv.  De  cerca. 

MES  PROP.  m.  adv.  Más  cerca. 

tindre  BON  O  dolent  PROP.  fr.  Fam.  Denota  que 
una  persona  apar  bé  o  mal  mirada  de  prop.  Tener 
buen  ó  mal  cerca. 

PROPAGACIÓ.  f.  Multiplicado  o  reproducció  de 
una  especie  per  generació.  Propagación.  ||  Exíensió, 
dilatació  d' alguna  cosa,  com:  propagado  de  la  fe. 
Propagación. 

PROPAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  propaga.  Propa- 
gador, propagandista. 

PROPAGANDA,  f.  Acte  y  efecte  de  propagar  al- 
guna idea.  Propaganda.  II  Alabarca  pública  d' algu- 
na cosa.  Propaganda.  ||  La  congregació  establerta 
a  Roma  pera  propagar  la  fe.  Propaganda. 

PROPAGANDISTA,  m.  Membre  de  la  Propagan- 
da. Propagandista.  ||  Qui  difundeix  les  idees  que  de- 
fensa. Propagandista. 

PROPAGAR,  v.  a.  Multiplicar  la  especie  per  vía 
de  generació.  Extender,  propagar.  ||  Extendre,  dila- 
tar. Extender,  propagar,  esparcir,  difundir.  ¡|  Es- 
campar la  fama  d'  alguna  cosa.  Propagar. 


PROPAGAFSE.  v.  r.  Escamparse,  extendres  al- 
guna cosa.  Propagarse. 

PROPAGAT,  DA.  p.  p.  Propagado. 

PROPAGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  pro- 
pagar  Propagativo. 

PROPALACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  propalar. 

PROPALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  propaln. 

PROPALAR,  v.  a.  Divulgar,  publicar  lo  que  dei¡- 
ría  ésser  secret.  Propalar. 

PROPALAT,  DA.  p.  p.  Propalado. 

PROPASSAMENT.  m.  L'acte  y  efecte  de  propas- 
sarse. 

PROPASSAR.  v.  a.  Excedir,  passar  mes  enllá  de 
lo  degut.  Propasar. 

PROPASSARSE.  v.  r.  Excedirse  deis  límits  de  lo 
raonable  en  lo  que  s  fa  o's  diu.  Desmandarse,  pro- 
pasarse, descomponerse,  desconcertarse. 

PROPASSAT,  DA.  p.  p.  Propasado. 

PROPATÍA.  f.  Med.  Alteració  de  la  salut  que  fa 
presumir  la  invasió  d'  un'altra  malaltía.  Propatía. 

PROPÁTICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  relació  ab  la 
propatía.  Propático. 

PROPAU.  m.  Mar.  Baraneta  posada  a  alguns  pa- 
ratges  de  la  coberta  deis  barcos,  que  serveix  pera 
dividir  el  castell  y  alcázar  del  combés  y  la  toldeta 
del  alcáqar.  Propao. 

PROPENDIR.  v.  n.  Inclinarse.  Propender. 

PROPENDEIXER.  v.  n.  PROPENDRE. 

PROPENDRE.  v.  n.  Decantarse  a  lo  qu' és  propi 
de  la  naturalesa  o  geni.  ||  PROPENDIR. 

PROPENS,  A.  adj.  Inclinat,  afecte  a  lo  qu'  és  na- 
tural o  genial.  Propenso,  prono,  proclive,  suave. 

PROPENSIÓ.  f.  La  inclinado  d' alguna  persona  o 
cosa  a  lo  qu'és  propi  de  la  seua  naturalesa  o  geni. 
Propensión,  proclividad,  inclinación. 

PROPER,  A.  adj.  Próxim,  lo  qu'  és  prop  d'  un'  al- 
tra  cosa.  Cercano. 

PROPERÍES.  f   pl.  Encontorns.  Cercanías. 

PROPET.  adv.  dim.  11.  y  t.  Molt  prop,  a  poca  dis- 
tancia de  lloch  o  temps.  Cerquita. 

PROPI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  a  algú  ab  dret  de 
poguerne  usar  com  vulgui.  Propio.  ||  Singular  o  par- 
ticular. Privativo,  particular.  ||  Peculiar  de  cada 
hú.  Propio.  ||  Convenient,  a  propósit  pera  algún  fí. 
Propio.  ||  Consecuent,  com:  és  propi  del  prudent  obrar 
ab  reflexió.  Propio.  ||  Meteix,  com:  torna  ab  la  propia 
embarcado  ab  que  se'n  va  anar.  Propio.  ||  Aquell  ac- 
cident  que  's  segueix  necessariament  y  és  insepara- 
ble de  la  essencia  y  naturalesa  de  les  coses.  Propio, 
propiedad.  ||  Semblant,  com:  un  retrat  és  la  propia 
figura  del  retratat.  Propio.  ||  Gram.  S' aplica  al  nom 
que  dona  a  conéixer  a  un  individuu  de  qualsevulla 
especie.  Propio.  ||  m.  El  correu  o  moqo  de  peu  que 
s'  envía  a  algú  pera  portarli  alguna  noticia  o  carta 
de  importancia.  Propio,  expreso.  ||  El  vici  contrari 
a  la  pobresa  relligiosa,  en  que  incorre  '1  que  té  fet 
vot  y  usa  d'una  cosa  com  a  propia.  Propiedad.  || 
pl.  Els  bens  comunals  que  teñen  els  pobles  pera 'ls 
gastos  públichs.  Propios.  ||  Els  bens  que  té  algún 
particular.  Haberes.  ||  Persona,  individuu,  subgecte, 
com:  enviar  un  propi  a  fer  un  recado.  Persona. 

FER  PROPI  D' alguna  COSA.  fr.  Usarla  ab  la  metei- 
xa  llibertat  que  si  fos  propia.  Mirar  como  suyo. 

FER  UN  PROPI.  fr.  Enviar  expressament  algú  a  por- 
tar una  carta  o  noticia  a  un  altre.  Despachar  un 
propio. 

PROPIAMENT.  adv.  m.  Ab  propietaf.  Propia- 
mente. 

PROPICI,  A.  adj.  Favorable,  benigne,  indulgent. 
Favorable,  propicio. 

FER  PROPICI.  fr.  Suavisar,  aplacar  la  ira  d'  algú, 
fent  que  's  torni  favorable  y  propici.  Propiciar. 


PRO 


PRO 


599 


PROPICIACIÓ.  f.  La  acció  agradable  a  Deu  ab 
que  se  '1  niou  a  pietat  y  misericordia.  Propiciación. 
II  Sacrifici  que  s'  ofería  antigament  pera  ferse  pro- 
pici  '1  cel.  Propiciación. 

PROPICIADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  fá  propiciacions. 
Propiciador. 

PROPICIAMENT.  adv.  m.  Favorablement,  benig- 
nament.  Propiciamente. 

PROPICIATORI,  A.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera 
moure  y  fer  propici.  Propiciatorio. 

PROPJETARI,  A.  adj.  Que  té  dret  de  propietat 
sobre  bens  immobles,  mobles  o  intelectuals.  Propie- 
tario. ||  m.  HISENDAT. 

PROPIETARIA?,  A.  adj.  Propietari  molt  rich. 
Propietariazo. 

PROPIETARIAMENT.  adv.  ni.  Ab  drets  de  pro- 
pietat. 

PROPIETAT.  f.  Domini  sobre  alguna  cosa.  Pro- 
piedad. ||  Hisenda,  bens,  possessió.  Propiedad.  II 
Naturaleza,  qualitat,  forca,  virtut  propia  y  peculiar 
de  cada  hu.  Virtud,  propiedad.  ||  La  deguda  pro- 
porció,  naturalitat  o  perfecció  ab  que  s'  usa  alguna 
cosa  o  se'n  parla.  Propiedad.  ||  FU.  PROPi.  ||  Inclina- 
ció,  geni,  hábit.  Propiedad.  ||  pl.  Mus.  Les  tres  me- 
nes  d'  exacorts,  que  son:  bequadro,  natural  y  bemol!. 
Propiedades. 

propietats  FiSiQUES.  Les  que  's  desenrollen  per 
I'  acció  reciproca  de  les  masses,  com:  la  duresa,  la 
solidesa,  etc.  Propiedades  físicas. 

propietats  QUímiques.  Les  que  's  despleguen  per 
les  accions  deis  cossos  baix  1'  aspecte  de  llurs  ac- 
cions.  Propiedades  químicas. 

propietats  vitals.  Les  que  dependeixen  de  la 
organisació,  com  la  sensibilitat,  etc.  Propiedades  vi- 
tales. 

PROPIÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  propi. 

PROPILEU.  ni.  Vestibul,  peristil. 

PROPINA,  f.  Quantitat  que  's  dona  per  algún  tra- 
vall  a  mes  del  seu  just  preu.  Agujetas,  propina. 

PROPINACIÓ.  f.  Acció  de  propinar. 

PROPINAR,  v.  a.  Donar  a  beure  alguna  cosa. 
Propinar  ||  Fig.  Pegar,  com:  li  he  propinat  quatre  bo- 
fetades.  Propinar. 

PROPINCH,  CA.  adj.  Ant.  Propinquo. 

PROPINCH  EN  CONSAGUINITAT:  PARENT.  ||  APROP. 

PROPINQUAMENT.  adv.  11.  Molt  aprop. 

PROPINQUÓS,  A.  adj.  Aprop.  Cerca. 

PROPINQÜE.  adj.  Proper,  poch  llunyadá.  Pro- 
pincuo. 

PROPINQÜITAT.  f.  Proximitat  d'  una  cosa  ab 
un'  altra.  Aproximación,  propincuidad,  proximi- 
dad, apropincuación.  |¡  La  que  resulta  del  parentiu. 
Propincuidad. 

PROPINQUÓS,  A.  adj.  Aprop.  Cerca. 

PROPOLIS.  m.  pl.  Materia  reinosa  d'  un  color 
part  rogench,  ab  que  les  abelles  tapen  les  escletxes 
y  parets  interiors  de  les  arnés.  Propóleos. 

PROPONA.  f.  Beguda  composta  de  vi  y  mel.  Pro- 
pona. 

PROPONDRÉ,  v.  a.  PROPOSAR. 

PROPONENT.  m.  Qui  proposa.  Proponente. 

PROPONIMENT.  m.  PROPÓSIT. 

PROPORCIÓ  f.  La  disposició,  conformitat  o  co- 
rrespondencia deguda  de  les  parts  d' alguna  cosa  ab 
el  tot  de  la  meteixa.  Proporción,  proporcionalidad. 
||  Aptitut,  disposició  o  capacitat  pera  alguna  cosa. 
Proporción.  ||  Met.  La  semblanza,  igualtat  o  analo- 
gía entre  dues  relacions  o  dues  quantitats.  Propor- 
ción. ||  Certa  relació,  ordre  y  conveniencia  d'  una 
cosa  ab  un'  altra.  Proporción.  ||  OCASló. 

PROPORCIÓ  aritmética.  Aquella  en  que  Ms  exces- 
sos  o  diferencies  deis  números  de  que's   compon  son 


els  meteixos,  com:  5  a  7,  així  8  a  10,  quines  diferen- 
cies son  el  número  2.  Proporción  aritmética. 

PROPORCIÓ  COMPOSTA.  La  que 's  compon  de  mes 
de  quatre  termens  principáis  y  per  conseqüencia  de 
mes  de  dues  raons  o  relacions.  Proporción  com- 
puesta. 

PROPORCIÓ  CONTÍNUA.  Aquella  en  que  '1  primer 
tenue  té  la  meteixa  relació  ab  el  segón,  que  aquest 
ab  el  tercer,  etc.  Proporción  continua. 

PROPORCIÓ  DIRECTA.  Aquella  en  que  'ls  termens 
comparen  directament,  és  a  dir,  el  primer  és  al  se- 
gón com  el  tercer  al  qtiart,  etc.  Proporción  directa. 

PROPORCIÓ  DUPLA.  Aquella  en  que  una  de  les  dues 
quantitats  és  dues  v^gades  mes  gran  que  1'  altra, 
com  el  2  ab  el  4  y  el  4  ab  8,  etc.  Proporción  dupla. 

PROPORCIÓ  GEOMÉTRICA.  Aquella  en  que  ls  ante- 
cedents  caben  en  consegüents  o  aquestos  en  aquells 
un  meteix  número  de  vi'gades,  com:  10  és  a  5,  y  12 
ésa  6,  en  que  el  cocient  d' una  y  altra  divisió  és  el 
número  2.  Proporción  geométrica. 

PROPORCIÓ  INVERSA:  PROPORCIÓ  RECÍPROCA. 

PROPORCIÓ  major.  Mus.  Un  deis  temps  que  se  se- 
nyala  al  principi  del  pentagrama  després  de  la  clau 
y  del  carácter  del  compás  major  ab  un  3  y  un  1  sota: 
significa  que  de  les  semibreus  que  al  compás  menor 
sois  n'  hi  entra  una,  al  ternari  major  n'  hi  entren  tres. 
Proporción  mayor. 

PROPORCIÓ  menor.  Mus.  Temps  que  se  senyala  al 
principi  del  pentagrama  y  després  del  carácter  del 
compás  menor  ab  un  3  y  un  2  sota;  en  el  compás  me- 
nor Iii  entren  dues  tnínimes  al  compás,  en  el  ternari 
menor  ti  *  h  i  entren  tres.  Proporción  menor. 

PROPORCIÓ  RECÍPROCA.  És  quan  els  termes  se  com- 
paren inversament,  com  el  segón  és  al  tercer  com  el 
quart  al  primer;  el  tercer  és  al  segón,  com  el  primer  al 
quart,  etc.  Proporción  reciproca  ó  inversa. 

PROPORCIÓ  SIMPLE.  La  que  solament  se  compon  de 
quatre  termes  principáis  y  consegüentment  de  dues 
raons.  Proporción  simple. 

A  PROPORCIÓ.  ni.  adv.  Ab  correspondencia  relati- 
va. A  proporción. 

bona  o  dolenta  PROPORCIÓ.  Sol  dirse  de  la  sort 
que  trova '1  jove  o  la  donzella  al  casarse.  Buen  ó  mal 
partido. 

ESTAR  EN  PROPORCIÓ.  fr.  Esser  apte  pera  algún 
empleu,  dignitat,  etc.  Estar  en  proporción. 

PROPORCIONABLE.  adj.  Lo  que  pot  proporcio- 
narse. Proporcionable. 

PROPORCIONADAMENT.  adv.  m.  Ab  la  deguda 
proporció.  Proporcionadamente,  proporcionable- 
mente.    ■ 

PROPORCIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  a  la  pro- 
porció o  la  inclou.  Proporcional. 

PROPORCIONALITAT.  f.  La  qualitat  de  lo  que 
és  proporcional    ||  PROPORCIÓ. 

PROPORCIONALMENT.  adv.  m.  Ab  proporció. 
Proporcionalmente,  proporcionadamente. 

PROPORCIONAR,  v.  a.  Disposar,  ordenar,  pre- 
parar, acomodar  alguna  cosa  al  fí  pera  que  se  la 
destina.  Proporcionar,  deparar.  ||  Confrontar,  con- 
formar una  cosa  ab  altra.  Proporcionar.  ||  Posar  en 
aptitut  pera  la  consecució  d'algún  íí.  Proporcionar. 
||  Fer  a  mans,  facilitar.  Proporcionar. 

PROPORCIONARSE,  v.  r.  Amidarse  en  lo  que  se 
intenta  o  pretén  ab  la  seua  capacitat  o  mérit.  Pro- 
porcionarse. II  Oferirse  ocasió,  oportunitat.  Ofre- 
cerse, presentarse,  proporcionarse,  venirse. 

PROPORCIONAT,  DA.  p.  p.  Proporcionado.  || 
adj.  Cotnpetent,  a  propósit  pera  lo  que  's  necessita. 
Proporcionado,  proporcionable,  conveniente,  pin- 
tado. 

PROPORCIONÓME,  f.  Sistema  basat  en  la  pro- 
porció relativa  de  les  coses.  Proporcionismo. 

PROPORCIONISTA.  com.  Partidari  del  propor- 
cionisme.  Proporcionista. 


600 


PRO 


PRO 


PROPOSADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  proposa.  Propo- 
nedor, proponente. 

PROPOSAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  proposar. 
Propuesta.  ||  m.  Ant.  propÓsit. 

PROPOSAR.  v  a.  Representar,  declarar,  fer  pre- 
sent.  Proponer.  ||  Fer  propósit.  Proponer.  II  A  les 
escoles  posar  lo  cas,  argument  o  niedi.  Proponer.  || 
Consultar,  presentar  a  algú  pera  algún  etnpleu.  Pro- 
poner, presentar.  ||  Oferir,  com:  proposar  condicions 
o  pactes.  Ofrecer,  Proponer. 

L'  home  PROPOSA  Y  deu  DISPOSA.  Ref.  El  hombre 
propone  y  Dios  dispone. 

PROPOSAT,  DA.  p.  p.  Propuesto  ||  Senyalat,  es- 
tablert.  Señalado,  establecido. 

PROPOSICIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  proposar. 
Proposición.  ||  Máxima,  sentencia,  principi,  axioma. 
II  Frase,  oració  bren  en  que  's  din  alguna  cosa  ver- 
dadera o  falsa.  Proposición.  f|  Mat.  Nom  general  que 
se  dona  a  qualsevulla  conclusió  de  la  ciencia  que  's 
proposa  pera  provarla  pels  seus  principis.  Proposi- 
ción. ||  Ret.  L'assumpte  d'un  discurs.  Proposición. 
||  Cada  una  de  les  parts  d'un  silogisme.  Proposición. 
||  Lie.  mer.  Acció  y  efecte  de  proposar  alguna  cosa 
a  un  altre,  o  d'induirlo  a  fer  alió  que  se  desitja. 

PROPOSICIÓ  de  CORTS.  Discurs  ab  que  obría  les 
corts  el  monarca  d'Aragó,  en  lo  que  parlava  deis  ino- 
tius  que  1'  havíen  precisat  a  convocarles,  lo  que  n'es- 
perava,  y  deis  assumptes  generáis  del  regne.  Regu- 
larnient  lo  contestava  l'arquebisbe  de  Tarragona. 
Proposición  de  cortes,  discurso  de  ¡a  corona. 

LLEN^AR  UNA  PROPOSICIÓ.  fr.  Dir  alguna  proposició 
en  la  conversa  o  discurs.  Soltar,  echar  una  propo- 
sición. 

PROPÓSIT.  ni.  Designi,  infenció.  Propósito.  ||  La 
materia  de  que  's  tracta  o  que  s'entén.  Propósito.  || 
Resolució,  ánini  ferm  de  fer  alguna  cosa.  Propósito, 
intento,  intención. 

A  PROPÓSIT.  ni.  adv.  Al  cas,  pera  '1  fí  que  's  desit- 
ja. A  propósito,  de  perilla,  oportuno,  tempestivo,  en- 
derezado. ||  EXPRESSAMENT.  ||  CONTINUAC1Ó.  ||  En  lo 
seu  lloch  y  tetnps.  En  su  lugar  y  tiempo;  á  tiempo. 

DE  PROPÓSIT.  m.  adv.  Ab  intenció  determinada,  o 
voluntariament.  D?  propósito,  de  pensado,  á  sabien- 
das, estudiosamente,  exprofeso,  á  caso  hecho. 

esgarriarse  DEL  PROPÓSIT.   fr.  Apartarse  del  in- 
tent  o  del  assumpte.  Salirse  de  la  parra. 
FER  PROPÓSIT.  fr.  PROPOSAR. 

FORA  DE  PROPÓSIT.  m.  adv.  Sense  vindre  al  cas, 
fora  de  temps  y  oportunltat.  Fuera  de  propósito,  des- 
apropositado. 

SER  A  PROPÓSIT.  fr.  Convindre  pera  algún  fí.  Ser  á 
propósito,  conducir. 

PROPOSITOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proposa. 
PROPOST,  A.  adj.  PROPOSAT. 
PROPOSTA,  f.  La  proposició  o  especie  que  's  pro- 
posa a  algú  pera  aigún  fí.  Propuesta.  ||  La  presenta- 
do d'una  o  mes   personas  que  's  fa   al  superior  pera 
algún  empleu  o  beueficí.   Propuesta.  ||  La   consulta 
que  's  fa  ¿'algún  assumpte  o  negoci  a  la  persona  o 
corporació  que  l'ha  de  resoldre.  Propuesta. 
PROPPASSAT,  DA.  adj.  Próximo  pasado. 
PROPRETOR,  m.  Magistrat  roma  reelegit  preto 
Propretor. 
PROPRI,  A.  adj.  PROPI. 
PROPRIAMENT.  adv.  PROPIAMENT. 
PROPRIETARI,  A.  ni.  y  f.  PROPIETARI. 
PROPR1ETAR1AMENT.  adv.  PROP1ETARIAMENT. 
PROPRIETAT.  f.  PROPIETAT. 
PROPTOM.  m.  Med.   Prolongado  extranatural  de 
alguna  part  del  eos.  Próptomo. 

PROPTOSIS.   f.  Med.  Descens  o  desviació    d'  al- 
guna part  del  eos.  Proptosis. 
PROPUGNACLE.  m.  y 


PROPUGNACUL.  m.  Fortalesa,  baluart,  muralla. 
PROPUGNAR,  v.  a.  Batallar,  defensar,  etc. 
PROPULSA,  f.  REPULSA. 
PROPULSADOR,  A.  PROPULSOR. 
PROPULSAR,  v.  a.  REPULSAR. 
PROPULSIÓ.  f.  REPULSIÓ. 
PROPULSIU.  adj.  repulsiu. 

PROPULSOR,  m.  Mar.  Mecanisme  impulsat  per 
un  motor  posat  dins   del  barco  y  quin  punt  de  des- 
cans  es  l'aigua,  com   els  reins,   les  rodes  de  paletes, 
1' hélix,  etc.  Propulsor. 
PRORATA.  f.  PRORRATA. 
PRÓROGA.  f.  PRORROGA. 
PROROGAR.  v.  a.  y  derivats.  PRORROGAR. 
PROROMPRE.  v.  a.PRORROMPRE. 
PRORRATA,  f.  Part  que  toca  a  cada  hú  de  lo  que 
se  reparteix  entre  varis,  tret  lo  compte  proporcional- 
ment  al  mes  o  al  menys  que  cada  hú  deu  rebre  o 
pagar.  Prorrata. 

PRORRATEIG.  m.  Separado,  repartició  d'  un  tot 
entre  varíes  persones,  segons  lo  que  a  cada  una  li 
toqui.  Rateo,  prorrateo. 

PRORRATEJAR.  v.  a.  Repartir  proporcionalment 
alguna  cosa  entre  molts.  Ratear,  prorratear. 

PRORRATEJAT,  DA.  p  p.  Rateado,  prorrateado. 
PRÓRROGA,   f.  Dilació  o  allargament  d'  alguna 
cosa  per  algún  temps  mes  que  's  fixa.  Prórroga. 

PRORROGABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  prorrogar. 
Prorrogable. 

PRORROGABLEMENT.  adv.  D'  una  manera  pro- 
rrogable. 

PRORROGACIÓ.  f.  PRÓRROGA. 
PRORROGAR,  v.  a.  Diferir,  aliargar  alguna  cosa 
per  algún  temps  mes.  Prorrogar. 

PRORROGAT,  DA.  p.  p.  Prorrogado. 
PRORROMPENT.  p.  a.  Prorrumpido. 
PRORROMPRE.  v.  n.  Sortir  ab  ímpetu  o  furia 
alguna  cosa.  Prorrumpir.  ||  Met.  Proferir,  Henear  re- 
pentinament  y  ab  forga  alguna  veu,  suspir  o  cosa 
que  mostri  '1  dolor  o  algún  efecte  del  ánim.  Pro- 
rrumpir. 

PRORROMPUT.  p.  p.  Prorrumpido. 
PRORRUMPINT.  p.  a.  Prorrumpiendo. 
PRRORUMPIT.  p.  p.  Prorrumpido. 
PROSA,  f.   La  locució  o  oració  corrent  o  escrit  no 
lligat  a  regles  de  vers.  Prosa.  ||  A  la  niissa  es  la  se- 
qiiencia  qu'en  algunes  solemnitats  se  diu  o  's  canta 
després  de  la  Epístola.  Prosa. 

PROSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escriu  en  prosa.  Qui 
fa  narracions  en  prosa.  Prosador,  novelador. 

PROSA1CH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  prosa  o  a  lo 
qu'  está  en  prosa.  Prosaico.  ||  Sol  dirse  de  la  narra- 
ció  en  vers  o  prosa  mancada  de  idealitat,  de  bellesa 
o  de  sentiment.  Prosaico. 

PROSAICAMENT.  adv.  m.  Duna  manera  prosaica. 
Prosaicamente. 

PROSAISME.  La  condició  de  prosaich,  en  el  sentit 
de  niancat  de  bellesa  y  idealitat.  Prosaísmo. 
PROSAPIA,  f.  PROSSAPIA. 

PROSAPODOSIS.  f.  Met.  Figura  que  consisteix  en 
afegir  a  cada  proposició  que  s'  enumera  la  prova, 
concebuda  en  poques  paraules.  Prosapódosis. 

PROSCENI.  m.  Seti  del  teatre  devant  de  la  escena 
entre  aquesta  y  la  orquesta,  ont  se  posen  els  actors. 
Proscenio. 

PROSCÉNICH,  CA.  adj.  Lo  corresponent  al  pros- 
ceni.  Proscénico. 

PROSCRIPCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  proscriure. 
Proscripción.  II  For.  Ban  en  que  's  declarava  a  algú 


PRO 


PRO 


COI 


públich  malíactor  y  's  donava  facultat  a  qualsevol 
pera  matarlo  o  s'  ofería  un  premi  a  qui  1' entregues 
viu  o  mort.  Proscripción,  encartamiento. 

PROSCRIPT,  A.  adj.  PROSCR1T. 

PROSCRIPTOR,  A.  Qui  proscriu.  Proscríptor. 

PROSCRIT,  A.  p.  p.  Proscrito.  ||  adj.  y  s.  DES- 
TERRAT. 

PROSCRIüRE.  v.  a.  Desterrar  a  algú,  condemnar- 
lo  ab  la  pérdua  y  confiscado  de  béns.  Proscribir.  || 
Declarar  a  algú  malíactor  autorisant  la  seua  mort 
per  qualsevol.  Proscribir,  encartar. 

PROSECTOR,  ni.  Med.  L' encarregat  de  preparar 
els  cadavres  pera  les  llicjons  d' anatomía.  Prosector. 

PROSEGUIR,  v.  a.  prosseouir. 

PROSÉLIT.  m.  PROSSELIT. 

PROSELITISME.  ni.  PROSSELITISME. 

PROSENCH,  CA.  adj.  PROSAICH. 

PROSFISIS.  f.  Med.  Malaltia  de  les  palpebres. 
Prosfisis. 

PROSFÍTICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  a  la  pros- 
fisis. Prosfítico. 

PROSISTA,  m.  Qui  escriu  en  prosa  Prosador, 
prosista. 

PROSODIA,  f.  Part  de  la  gramática  que  senyala 
els  accents  y  la  pronunciado  ue  les  silabes.  Proso- 
dia. II  POESÍA. 

PROSÓDICAMENT.  adv.  D'una  manera  prosódica, 
desde  '1  punt  de  vista  prosódich. 

PROSÓDICH,  CA.  aij.  Lo  pertanyent  a  la  proso- 
dia. Prosódico. 

PROSONOMAS1A.  f.  Ret.  Figura  que 's  funda  en 
la  semblanza  de  les  veus.  Prosonomasia. 

PROSOPALGIA.  f.  Med.  Certa  malaltia  de  la  cara. 
Prosopalgia. 

PROSOPÁLGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la 
prosopalgia.  Prosopálgico. 

PROSOPIS.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  de  les  llegu- 
niinoses,  mimoses  y  saponaries,  que  compren  varis 
arbustes,  quín  fruit  s'utilisava  abans  pera  blanque- 
jar  la  roba.  Prosopis. 

PROSOPÓGRAF.  ni.  Qui  's  dedica  a  la  prosopo- 
grafía.  Prosopógrafo. 

PROSOPOGRAFÍA.  f.  Descripció  deis  trets  de 
la  cara  d'  una  persona  o  d'algúa  animal.  Prosopo- 
grafia. 

PROSOPOGRÁFICH,  CA.  adj.  Corresponent  a  la 
prosopografía.  Prosopográflco. 

PROSOPOPEYA,  f.  PROSSOPOPEYA. 

PROSOPOSIS.  f.  Med.  Expressió  facial  o  de  la  fe- 
somía.  Prosoposis. 

PROSPECTE,  m.  Anunci,  exposició  breu  d' alguna 
obra,  funció  o  escnt.  Prospecto. 

PRÓSPER,  A.  adj.  Felíc,  favorable,  ditxós,  afor- 
tunat.  Próspero.  ||  ni.  n.  p.  d'  lióme.  Próspero. 

PROSPERADOR,  A.  Qui  p  lo  que  prospera. 

PRÓSPERAMENT.  adv.  ni.  Ab  prosperitat  y  for- 
tuna. Prósperamente. 

PROSPERAR,  v.  n.  Fer  fortuna,  aumentar  en  béns, 
fama,  etc.  Minorarse.  Florecer,  prosperar.  ||  v.  a. 
p.  U.  PROTEGIR. 

PROSPERÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Prosperísimo. 

PROSPERITAT.  f.  Millora,  ditxa  felicita^  fortu- 
na. Prosperidad. 

PROSSAPIA.  f.  Ascendencia,  llinatge  o  generació 
d'  algú.  Prosapia,  progenie,  progenitura. 

PROSSECUCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  prosseguir. 
Prosecución,  proseguimiento.  ||  Seguiment,  conti- 
nuado. Prosecución. 

PROSSEGUIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  prosseguir. 
Proseguible. 

DIC.   CAT.  —  V.  II. —  76. 


PROSSEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prossegueix  lo 
comenc^t. 

PROSSEGUIMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  prosse- 
guir. Proseguimiento. 

PROSSEGUIR.  v.  a.  Continuar,  seguir  fent  lo  que's 
feia.  Proseguir.  ||  Passar  avant  en  el  camí  comencat 
Proseguir. 

PROSSEGUIT,  DA.  p.  p.  Proseguido. 

PROSSELENI,  A.  adj.  Lo  que  se  suposa  que  existí 
abans  que  la  lluna.  Proseléneo. 

PROSSELIT.  m.  El  convertit  a  la  fe.  Prosélito.  || 
Partidari  que  's  guanya  pera  alguna  idea  o  causa. 
Secuaz,  prosélito. 

PROSSELITISME.  m.  Desitg  o  zel  per  fer  prossé- 
lits.  Prosselitismo. 

PROSSENCA.  f.  y 

PROSSENCH.  m.  Ermita  o  casa  de  camp  ont  ana- 
ven  a  resar  els  jueus.  Prosenca. 

PROSSENQUIMA.  m.  Bot.  Varietat  de  teixit  celu- 
lar vegetal.  Prosenquima. 

PROSSIMIÁ,  NA.  adj.  Zool.  L'  animal  paregut  a 
la  mona. 

PROSSOPOPEYA.  f.  Ret.  Figura  per  la  que  1'  ora- 
dor o  poeta  fingeix  varíes  persones,  fent  parlar  ais 
ausents,  ais  morts,  ais  animáis  y  fins  a  les  coses  ina- 
nímades.  Prosopopeya.  ||  Fam.  Afectado  de  grave- 
dat,  esplendor,  liuiment  o  gala.  Prosopopeya. 

PROSTAFÉRESIS.  f.  As'.ron.  La  diferencia  entre '1 
lloch  o  m.oviment  mitg  y  '1  verdader  o  aparent  d'  un 
astre.  Prostaféresis. 

PROSTASIS.  f.  Med.  Superioritat  d'  un  humor  del 
eos  sobre  'ls  deniés.  Prostasis. 

PRÓSTATA,  f.  Anat.  Cos  glandulós  situat  a  la 
unió  de  la  bufeta  ab  la  uretra,  en  el  varó.  Próstata. 

PROSTATALGIA.  f.  Med.  Dolor  a  la  próstata. 
Prostatalgia. 

PROSTÁTICH,  CA.  adj.  Med.  Corresponent  a  la 
prostasis.   Prostético. 

PROSTATITIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  próstata. 
Prostatitis. 

PROSTATOCELE.  ni.  Med.  Trencadura  de  la  prós- 
tata. Prostatocele. 

PROSTATONCIA.  f.  Med.  Tumefacció  de  la  prós- 
tata. Prostatoncia. 

PROSTEM.  m.  Apendix  de  díverses  formes  que  's 
veuen  en  el  nac,  de  diferents  rnamífers.  Prostomo. 

PROSTERNACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  prosternar 
y  de  prosternarse.  Prosternación. 

PROSTERNAMENT.  m.  PROSTERNACIÓ. 

PROSTERNAR.  v.  a.  Fer  agenollar  a  algú.  Pros- 
ternar. ||  Inclinar  el  cos  pera  saludar.  Prosternar. 

PROSTERNARSE,  v.  r.  Agenollarse.  Inclinar  el 
cos  cap  a  térra  reverenciant.  Humíliarse.  Proster- 
narse. 

PROSTERNAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Agenollat,  humí- 
liat.  Prosternado. 

PROSTÉTICH,  CA.  adj.  Calificatiu  de  la  lletra 
afegida  al  principi  d*  una  paraula,  v.  g.  arrocegar 
per  rocegar. 

PRÓSTETIS,  f.  Ret.  Figura  que  consisteix  en  afe- 
gir  una  lletra  al  principi  d'  una  paraula  sense  cam- 
biarli'l  senlit.  Próstetis.  ||  Med.  Operació  perla  qual 
s'  afegeix  al  cos  huma  una  part  que  li  falta.  Prós- 
tetis. 

PROSTITUCIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  prostituir  o 
de  prostituirse.  Prostitución. 

PROSTITUIR,  v.  a.  Exposar  públícament  a  tot 
género  de  torpesa  o  sensualitat.  Prostituir.  ||  v.  r. 
Abandonarse,  entregarse,  donarse  a  la  lascivia.  Pros- 
tituirse. 


602 


PRO 


PRO 


PROSTITUIT,  DA.  p.  p.  del  verb  prostituir.  ¡¡  En- 
vilit,  corromput. 

PROSTITUT,  A.  adj.  PROSTITUIT. 

PROSTITUTA;  f.  Bagassa,  dona  pública.  Ramera. 
Prostituta. 

PROTAGONISTA,  m.  y  f.  El  personatge  principal 
en  qualsevulla  fábula  dramática.  Protagonista. 

PROTASI.  n.  p.  Protasio. 

PRÓTASIS.  f.  La  primera  part  del  drama  en  la 
que  s'  entaula  1'  accló,  y  's  donen  a  conéixer  els  ca- 
rácters  y  interessos  deis  seus  personatges.  Prótasis. 
||  Ret.  La  primera  part  del  período  compost  fins  ont 
comenta  a  baixar  lo  sentit.  Prótasis. 

PROTECCIÓ.  f.  Defensa,  patrocini,  ampar,  favor. 
Protección,  patrocinio,  auspicio,  clientela,  asilo, 
apoyo,  égida.  ||  f.  Sistema  d'  economía  política  que 
sense  ferse  esclau  d'  una  llibertat  ni  d'  una  proibició 
sistemátiqties,  admet  totes  aquelles  disposicions  que 
tendeíxen  a  prote°ir  la  industria  nacional  y  fomentar 
el  seu  avene,  o  sía  a  aumentar  les  forces  productores 
del  país,  en  lo  que  estriba  la  riquesa  y  la  indepen- 
dencia material  y  política.  Protección. 

PROTECCIONISME.  m.  Sistema  protector  deis 
productes  indígenes. 

TROTECCIONISTA.  adj.  Qui  en  economía  políti- 
ca és  partidari  del  sistema  protector  o  de  la  protec- 
ció  industrial.  Proteccionista. 

PROTECTOR,  m.  Qui  defensa  o  ampara  a  algún 
desvalgut.  Protector,  patrono,  patrón,  valedor,  tu- 
telar, tutor,  lado.  ||  Qui  per  ofici  cuida  deis  drets  y 
interessos  d'  alguna  comunitat  o  relligió.  Protector. 
||  pl.  Met.  Valedors.  Brazos. 

PROTECTORA  f   Protectora,  protectriz. 

PROTECTORAT.  m  Carreen  o  empleu  de  protec- 
tor. Protectoría.  I|  Protecció  que  dispensa  un  Estat 
civilisat  a  un  país  mes  atrassat.  Protectorado. 

PROTECTORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  protec- 
ció. Protectorio. 

PROTECTORÍA,  f.  Cárrech  de  protector.  Protec- 
torado. 

PROTECTRIU.  adj.  y  s.  Que  o  qui  protegeix. 

PROTEGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  protegeix. 

PROTEGIR.  v.  a.  Afavorir,  amparar,  defendre  a 
algú,  tenintlo  baix  la  seua  protecció.  Proteger. 

PROTEGIT,  DA.  p.  p.  Protegido. 

PROTEICH,  CA.   Cambiable  de  forma,  modo,  etc. 

PROTEÍNA,  f.  Principi  pur,  privat  de  totes  les 
sais  alcalines  de  la  fibrina  y  de  1'  albúmina.  S'  obté 
fent  bullir  en  lleixiu  de  potassa  la  fibrina,  l'  albúmi- 
na y  la  casseína  extretes  de  les  materies  animáis  o 
vegetáis  y  saturant  el  líquít  ab  un  ácit.  Proteína. 

PROTEÍTA.  f.  Min.  Varietat  d'  idocrassa  de  color 
vert  d   oliva.  Proteíta. 

PROTERV,  A.  adj.  Obstinat  en  la  maldat.  Pro- 
tervo. 

PROTERVAMENT.  adv.  m.  Ab  protervia.  Proter- 
vamente. 

PROTERVIA,  f.  Obstinado  en  la  maldat.  Proter- 
via, protervidad. 

PROTERVITAT.  f.  Maldat,  dolentería.  Proter- 
vidad. 

PRÓTESIS,  f.  Cir.  Operació  per  medi  de  la  qual 
s'  afegeix  al  eos  algún  mecanisme  supletori  de  les 
parts  que  li  falten.  Protesis.  II  Gram.  Metaplasma 
que  consisteix  en  posar  una  o  mes  lletres  eufón  ques 
al  comen<jament  d'  una  paraula.  Protesis. 

PROTEST.  m.  Acte  y  efecte  de  protestar.  Pro- 
testo. 

PROTEST.  m.  Acta  notarial  fent  constar  la  manca 
d'  acceptació  o  de  pago  del  document  de  giro.  Pro- 
testo. 


PROTESTA,  f.  For.  Declaració  jurídica  que  's  fa 
pera  no  perjudicar  el  dret  que  un  té.  Protesta,  pro- 
testación, obtestación.  ||  Promesa  ab  asseveració  de 
fer  alguna  cosa.  Protesta.  ||  Al  eomers  és  1'  acte  y 
efecte  de  protestar  lletres.  Protesto.  ||  PROTEST. 

PROTESTABLE,  adj.  Que  pot  o  deu  protestarse. 
Protestable. 

PROTESTACIÓ.  f.  protesta.  1.  ||  Declaració  del 
ánim  ferm  qu'  algú  té  de  fer  alguna  cosa.  Protesta- 
ción. 

PROTESTACIÓ  DE  LA  fe.  L' acte  qu' algú  fa  pera 
confessar  y  ensenyar  públicament  les  veritats  de  la 
fe  católica.  Protestación  de  la  fe. 

PROTESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  protesta  Protes- 
tador. ||  adj.  Mereixedor  de  protesta.  Protestable. 

PROTESTANT.  p.  a.  Qui  protesta.  Protestante. 
||  m.  y  adj.  Qui  segueix  la  relligió  reformada  o  qual- 
sevulla de  les  senes  sectes  o  lo  pertanyent  a  aquests 
sectaris.  Protestante. 

PROTESTANTISME.  m.  Secta  deis  protestants. 
Protestantismo. 

PROTESTAR,  v.  a.  Declarar  1'  ánim  qu'  algú  té 
respecte  a  fer  alguna  cosa.  Protestar.  ||  Assegurar 
alguna  cosa  ab  forga  y  eficacia.  Protestar.  ||  Amena- 
zar ab  algún  cástich  o  dany.  Protestar.  II  For.  De- 
clarar violencia,  temor  o  ilegalitat,  pera  que  no  li  se- 
gueixi  perjudíci  a  algú  de  lo  que  s'  executa. 

PROTESTAR  LA  FE.  fr.  Confessar  públicament  la  fe  y 
creencia  qu'  algú  professa  y  en  que  desitja  viure. 
Protestar. 

PROTESTAR  UNA  LLETRA.  fr.  Al  eomers  significa 
que  no  s'ha  pagat  al  seu  degut  temps.  Protestar  una 
letra. 

PROTESTAT,  DA.  p.  p.  Protestado. 

PROTESTATAR1,  A.  m.  y  f.  Qui  protesta. 

PROTESTATARIAMENT.  adv.  Ab  protesta,  pro- 
testant. 

PROTESTATIU,  VA.  adj.  Qui  protesta  o  declara 
alguna  cosa  o  'n  dona  testímoni.  Protestativo. 

PROTEU.  m.  MU.  Un  deu  marí.  Proteo.  ||  Met. 
L'  home  que  cambia  sovint  d'  opinions.  Proteo. 

PROTIODUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  combina- 
do d'  un  eos  simple  ab  el  iodo.  Protioduro. 

PROT1POGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  qu'  és  anterior  a 
la  invenció  de  la  imprempta.  Protipográfico.  ||  Lo 
que  solament  conté  documents  anteriors  al  invent  de 
la  imprempta.  Protipográfico. 

PROTO.  m.  Veu  grega  que  significa  primer  de  la 
seua  mena  y  entra  en  la  composició  d'  altres  veus 
de  la  nostra  llengua.  Proto. 

PROTOBROMUR.  m.  Quim  Primer  grau  de  com- 
binado d'  un  eos  simple  ab  el  bromo  metallóidich. 
Protobromuro. 

PROTOCARBONAT,  DA.  adj.  Quim.  Se  diu  del 
hidrógen  quan  está  combinat  ab  la  primera  de  les 
proporcions  de  carbono.  Protocarbonato. 

PROTOCARBUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado d'  un  eos  simple  ab  el  carbono.  Protocar- 
buro. 

PROTOCARBURAT,  DA.  adj.  Quim.  Lo  qu'  está 
en  estat  de  protocarbur.  Protocarburado. 

PROTOCIANUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado d'  un  eos  simple  ab  el  cianógen.  Protocia- 
nuro. 

PROTOCLORUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado d'  un  eos  simple  ab  el  cloro.  Protocloruro. 

PROTOCLORUR  DE  MERCURI.  Quim.  Nom  técnich  deis 
calomelans  o  mercuri  dols.  Protocloruro  de  mercurio. 

PROTOCLORURAT,  DA.  adj.  Quim.  Qu'  está  en 
estat  de  protoclorur.  Protoclorurado. 

PROTOCOL.  m.  Llibre  en  que  'ls  notaría  guarden 
pél  seu  ordre  els  registres  de  les  escriptures  que  te- 


PRO 


PRO 


603 


nen  al  seu  poder,  a  fí  de  poguerles  trobar  quan  les 
necessiten.  Protocolo. 

PROTOCOLAR,  v.  a.  PROTOCOLISAR. 

PROTOCOLAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  PROTOCOLISAT. 

PROTOCOLISAR.  v.  a.  Posar  al  protocol.  Proto- 
colar, protocolizar. 

PROTOCOLISAT,  DA.  Registrat  al  protocol.  Pro- 
tocolizado. 

PROTODIABLE.  m.  Primer  y  mes  gran  diable.  Pro- 
todiablo. 

PROTOENCANTADOR.  m.  Primer  encantador  o 
bruixot. 

PROTOFLUORUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binació  d'  un  eos  simple  ab  el  fluor.  Protofluoruro. 

PROTOFOSFORAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  té  1'  estat 
de  protofósfor.  Protofosforado. 

PROTOFÓSFOR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado del  fósíor  ab  un  eos  simple.  Protofósforo. 

PROTÓGALA.  f.  Med.  Primera  llet  d' una  partera. 
Protógala. 

PROTÓGEN.  m.  Qu'  lia  sigut  produit  primer:  el 
primer  home.  Protógeno. 

PROTOGINA.  Min.  Roca  composta  de  feldespat, 
ordinariament  blanch,  y  de  silicat  vert  de  magnesia. 
Protogina. 

PROTOHIDRIODUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de 
combinado  del  yodur  d'  hidrógen  ab  un  eos  simple. 
Protohidrioduro. 

PROTOHISTORIA.  f.  Arqueol.  Ciencia  que  tracta 
de  les  civilisacions  antigües  d'un  temps  del  que  no'n 
tenim  cap  o  inolt  poques  noticies  históriques.  Pro- 
tohistoria. 

PROTOHISTÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la 
protohistoria.  Protohistórico. 

PROTOMÁRTIR.  m.  y  f.  El  primer  mártir.  Proto- 
mártir. 

PROTOMEDICAT.  ni.  Tribunal  qu' examinava  la 
suficiencia  deis  que 's  volíen  passar  metges.  Proto- 
medicato.  ||  L'  empleu,  cárrech  y  dignitat  de  proto- 
médich.  Protomedicato. 

PROTOMEDICH.  m.  Protometge,  o  metge  del  rei. 

PROTOMETGE.  ni.  Primer  metge.  Protomédico. 

PROTOMENESCAL.  m.  Primer  menescal.  Pro- 
toalbéitar. 

PROTOMENESCALÍA.  f.  Cárrech  de  primer  jua- 
nesca!. Protoalbeiterato. 

PROTOMISERIA.  f.  Gran  miseria,  miseria  ex- 
trema. 

PROTONITRAT  DE  MERCURI.  Quim  Sal,  pro- 
ducte  sempre  del  art;  se  presenta  en  crcstalls  pris- 
mátichs,  blandís,  de  gust  acre  y  restringent,  inodor 
y  mol t  pesant    Protonitrato  de  mercurio. 

PROTONOTARI.  ni.  El  primer  y  principal  deis 
notaris  y  cap  d'ells,  o '1  qui  despatxa  ab  el  príncep 
y  refrenda  les  seues  cédules,  despaigs  y  privüegis. 
Protonotario. 

PROTONOTARI  APOSTÓLICH.  Dignitat  eclesiástica 
ab  honors  de  prelacia,  que '1  papa  concedeix  a  algún 
clergue,  y  1' habilita  pera  que  pugui  conéixer  en  les 
causes  que '1  delega.  Protonotario  apostólico. 

PROTONOTARIAT.  ni.  Cárrech  de  protonotari. 
Protonotariato. 

PROTOPAPA.  m.  Primer  papa.  ||  Gran  sacerdot 
grech. 

PROTOPATIA.  f.  La  primera  malaltía  que 's  té. 

PROTORGÁN1CH,  CA.  adj.  Geol.  Se  diu  deis  te- 
rrens  que  contenen  restos  de  cossos  organisats.  Pro- 
torgánico. 

PROTOSELENIUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado d'un  eos  simple  ab  el  seleniur.  Protosele- 
niuro. 


PROTOSSULFUR.  m.  Quim.  Primer  grau  de  com- 
binado d'un  eos  simple  ab  el  sofre.  Protosulfuro. 
PROTOTARTRAT  DE   MERCURI  Y   POTASSA. 

Sal  doble,  producte  del  art,  de  color  cendrós  quan 
se  seca;  s'obté  crestallisada  en  peces  quadrangulars, 
de  gust  fresch,  picant  y  metállich;  és  mol t  soluble  ab 
aigua  en  totes  proporcions,  tant  si  és  freda  com  si 
és  calenta.  Prototartrato  de  mercurio  y  de  potasa, 
tattrato  potásico  de  mercurio. 

PROTOTIP.  m.  Origina!,  model  o  primer  motilo 
abque'sfá  una  figura  o  qualsevtilla  altra  cosa.  || 
Model  de  bellesa  o  perfecció.  Prototipo. 

PROTOTÍPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  prototip. 
Prototípico. 

PROTOTIPO,  m.  PROTOTIP. 

PROTOXIDAT,  DA.  adj.  Quim.  Que  's  troba  al 
estat  de  protúxit.  Protoxidado. 

PROTÓXIT.  m.  Quim.  Primer  grau  de  combinado 
d'un  eos  simple  ab  1'  oxígen.  Protóxido. 

PROTOYODUR.  ni.  Quim.  Primer  grau  de  combi- 
nado d'  un  eos  simple  ab  el  yodo.  Protoyoduro. 

PROTOYODUR  DE  MERCURI.  Compost,  producte  del 
art;  forma  una  massa  polsosa,  d'un  groch  verdós, 
inodora,  de  gust  algún  tant  metállich,  descomponi- 
ble per  la  llum,  insoluble  ab  1'  aigua  y  1'  alcofoll,  so- 
luble al  éter;  se  redieix  a  vapors  grochs  pél  calor. 
Protoyoduro  de  mercurio. 

PROTOZOARI,  A.  adj.  Zoo!.  Se  diu  deis  animáis 
que  teñen  la  conformado  mes  senzilla  y  's  conside- 
ren com  els  primers  de  tots.  Protozoario. 

PROTRÉPTICH.  m.  Colecció  de  consells  o  be 
exhortacions.  Protréptico. 

PROTRIGIES.  f.  Festes  de  Bacus  que  se  celebra- 
veu  pél  veremar. 

PROTUBERANCIA,  f.  Bony,  part  sortida  d' algu- 
na cosa.  Protuberancia.  [|  Cada  una  de  les  enmien- 
des rodones  que  sobressurten  deis  ossos  y  també 
perllongacions  y  eminencies  del  cervell. 

PROTUTOR,  ni.  Primer  tutor. 

PROU.  m.  Profit,  be,  pro,  utilitat.  Pro,  provecho. 

PROU.  adv.  Denota  '1  cabal  motiu,  segtiretat  o 
facilitat  ab  que 's  pot  fer  alguna  cosa,  com:  prou 
pot  gastar,  prou  pot  estar  alegre.  Bien.  ||  Expressa 
quant  se  desitja,  o  '1  gust  ab  que's  logra,  y  quaht  de 
bona  gana 's  reb  alguna  cosa,  com:  prou  ho  voldria, 
prou  li  agrada,  prou  ho  estima.  Bien.  ||  Expressa  la 
eficacia  ab  que  s  fá  alguna  cosa,  com:  prou  ho  pro- 
cura, prou  li  explica.  Bien.  ||  S'  usa  regulariiient  pera 
respondre  afirmant.  Si,  cierto,  seguramente.  ||  Bas- 
rant.  Bastante,  suficiente.  I|  m.  parabé,  enhorabo- 
na.  ||  profit,  BÉ,  utilitat,  PRO.  ||  adj.  Ant.  Home  de 
bé,  integre,  honrat.  Probo. 

PROU  ÉS  CERT,  PROU  ÉS  BEN  CERT.  Loe.  Serveix 
pera  afirmar  o  donar  per  segura  alguna  cosa.  Segu- 
ramente, segurísimamente;  bien  cierto  es. 

home  DE  PROU.  Home  de  profit  y  d'  honradesa. 
Homdre  de  pro. 

PROUS.  adj.  Ant.  PROFITÓS.  ||  m.  pl.  Ant.  PROHOMS, 
PROMS. 

PROVA.  f.  PROBA. 

PROVAR.  v.  a.  y  derivats.  PROBAR. 

PROVECTE,  A.  adj.  Antich,  avencat  o  qu'  ha 
aprofitat  en  alguna  cosa.  Provecto.  ||  vell. 

PROVEHIR.  v.  a.  y  derivats.  proveir. 

PROVEIDÍSS1M,  A.  adj.  sup.  Proveidisimo. 

PROVEIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proveeix.  Abaste- 
cedor, proveedor,  provisor,  surtidor. 

PROVEIDORIA.  f.  Cárrech  de  proveir  ais  exér- 
cits,  colegís,  etc. 

PROVEIMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  proveir. 
Proveimiento. 

PROVEIR.  v.  a.  Previndre,  preparar,  amanir,  tin- 


604 


PRO 


PRO 


dj 


Escut  de  Provenga 


dre  a  punt  els  queviures  o  altres  coses  necessaries 
pera  algún  ff.  Acopiar,  proveer,  abastecer,  habi- 
litar, avituallar,  bastimentar.  ¡|  Donar  o  conferir 
alguna  dignitat  o  empleu.  Proveer.  ||  Despatxar  ju- 
dicialment  alguna  súplica,  aute,  etc.  Proveer.  ||  Dis- 
posar, manar,  o  dirigir  alguna  dependencia.  Proveer. 
||  Posar  en  bon  ordre,  donar  providencia  pera  les 
seues  co  es,  tindreen  compte.  Proveer.  ||  Muñir.  II 
Parlant  de  coses  moráis  és  donar,  comunicar,  com: 
el  cel  /'  ha  proveil  a"  unfelíc  enteniment.  Proveer. 

PROVEIRSE.  v.  r.  Previndres.  ||  Procurarse  lo 
que 's  pot  necessitar,  tan  per  les  necessitats  mate- 
rials  com  per  les  moráis.  Proveerse. 

PROVEIT,  DA.  p.  p.  Proveído,  provisto.  ||  m. 
Aute  o  providencia  dictada  pél  jutge.  Proveído. 

PROVENGA.  Geog.  y  Hist.  Provincia  y  antich  com- 
tat  del  Mitjorn  de  Franga,  que  al  N.  tenía  per  límit 
el  Delfinat,  al  E.  les  estribacions  alpines  y  el  Var, 
al  S.  el  Mediterrani  y  al  O.  el  Rose.  Varen  habitarla 
primer  els  Iiguris  y  després  els  massaliotis.  Els  ro- 
mans  la  conqueriren  122  anys  abans  de  Crist  ano- 
menantla  provincia,  aixó  és,  país  vencut  Al  sigle  V, 
se'n  feren  amos  els  visigoths,  y 
després  la  reuniren  els  franchs 
al  seu  territori.  Després  de  la 
mort  de  Carlemany,  la  Proven- 
ga, va  separarse  de  Franga  ano- 
menantse  com  a  estat  indepen- 
dent  d'  Arles  fins  ja  entrat  el 
sigle  XI  en  quin  t-Mnps  va  ésser 
unida  a  la  Gemianía.  Ab  motiu 
del  cassament  de  Na  Dolga  de 
Provenga  ab  el  comte  de  Bar- 
celona Ramón  Berenguer  III  al 
any  1112,  va  ésser  unit  aquell 
territori  al  comtat  de  Barcelo- 
na, servant  de  llavors  les  me- 
teixes  tradicions,  llengua  y  costums  de  Catalunya. 
A  mitjans  del  sigle  XIII  V  hereua  del  comtat  de  Pro- 
venga va  casarse  ab  Caries  genuá  de  Sant  Lluis  de 
Franga,  passant  de  nou  aquell  estat  a  reunirse  ab  el 
de  la  monarquía  francesa,  essent  declarada  en  1480, 
una  de  les  provincies  de  son  regne  per  En  Lluis  XI. 
Ara  forma  el  departament  de  les  Boques  del  Rose, 
del  Var  y  part  del  de  Vaucluse  y  un  petit  territori  in- 
dos al  Drome. 

PROVENCA.  m.  Norest,  vent.  Nordeste.  ||  PROVIN- 
CIA en  antich  cátala. 

PROVENCA,  NA.  adj.  PROVENQAL. 

PROVENCAL.  adj.  y  s.  Natural  de  la  Provenga.  I| 
Pertanyent  al  antich  estat  aixís  anomenat.  ||  m. 
Filo!.  Llengua  d'oc,  qu'  és  la  parlada  en  aquella  an- 
tiga  regió.  Avui  está  molt  afrancesada  y  pervertida 
separantse  molt  de  la  catalana. 

PROVENCALISAR.  v.  a.  y  derivats.  Entre 'ls  fe- 
libres  del  Mitgdía  de  Franga  s' emplea  aquest  verb 
per  designar  la  influencia  que  'ls  poetes  provengáis 
exerceixen  sobre  les  demés  branques  de  la  llensua 
d'oc,  a  les  que  procuren  imposar  la  gramática  pro- 
vengal  moderna  fent  que  '1  seu  dialecte  siga  '1  proto- 
tipo de  tots. 

PROVENCALISME.  m.  Tendencia  deis  autors  a 
fer  predominar  el  dialecte  provenga!.  ||  Amor  a  Pro- 
venga y  a  tot  lo  que  li  és  propi.  ||  Mot  provengal 
introduit  en  altra  llengua.  Provenzalismo. 

PROVENCALISTA.  adj.  Partidari  del  predomini 
de  Provenga  y  de  la  seua  llengua  entre  les  altres 
germanes.  ||  Aficionat  ais  estudis  provengáis.  Pro- 
venzalista. 

PROVENQALS.  Geog.  SANT  MARTÍ  de  proven- 
QALS. 

PROVEN'CANA.    Geog.  santa  EULARIA  DE   PRO- 

VENQANA. 

PROVERBI.  m.  Adagi,  refrá,  sentencia.  Prover- 


bio. ||  pl.  Llibre  de  la  Sagrada  Escriptura  que  conté 
varies  sentencies  de  Salomó.  Proverbios. 

USAR  de  proverbis.  fr.  Femé  us  molt  freqüent- 
ment.  Proverbiar. 

PROVERBIAL,  adj.  Pertanyent  al  proverbi  y  a  lo 
que  Pinclou.  Proverbial.  ||  Corrent,  que  ja  és  costum. 

PROVERBIALMENT.  adv.  m.  En  forma  de  prover- 
bi, com  a  proverbi.  Proverbialmente. 

PROVERBIAR,  v.  a.  Usar  molt  de  proverbis. 

PROVERBISTA.  Com.  Qui  sempre  usa  de  prover- 
bis. Refranero. 

PRÓVI.  adj.  PRÓVIT. 

PROVIDAMENT.  adv.  m.  En  abundancia,  ab  d¡- 
lligencia.  Próvidamente. 

PROVIDENCIA,  f.  Disposició  anticipada  o  pre- 
venció  que  condueix  a  conseguir  algún  fí.  Provi- 
dencia. ||  Disposició  que  's  pren  en  algún  cas  suc- 
ceit,  pera  remeyar  el  dany  que  'n  pot  esdevenir. 
Providencia.  ||  Per  antonomasia  s'  entén  la  de  Deu. 
Providencia.  I1  La  disposició,  ordre  o  estat  actual  de 
les  coses    Providencia. 

PROVIDENCIAL,  adj.  Pertanyent  a  la  Providen- 
cia o  lo  que  la  inclou.  Providencial. 

PROVIDENCIALMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
providencial.  Providencialmente.  ||  Provisional- 
ment,  entretant.  Provisionalmente. 

PROVIDENCIAR,  v.  a  Dictar,  donar  o  pendre 
providencies.  Providenciar. 

PROVIDENCIEJAR.  v.  a.  Dictar  dispos  cions  o 
preparatius  per  lo  que  puga  succeir.  Providenciar. 

PROVIDENCA.  f.  PROVIDENCIA. 

PROVIDENT,  A.  adj.  Avisat,  preparat,  provist. 

PROVINCIA,  f.  La  part  d'  un  regne  o  nació  que  's 
governa  en  nom  del  govern  central  per  un  delegat 
d' aquest  dit  governador  Provincia.  ||  Parlant  q' or- 
dres  relligioses  el  número  de  convents  que  compon 
el  districte  del  provincial.  Provincia. 

PROVINCIA,  NA.  adj.  Natural  d' una  provincia 
que  no  sigui  la  de  la  capital  del  Estat.  Provinciano. 
II  Pertanyent  a  la  provincia  o  ais  seus  naturals.  Pro- 
vinciano. 

PROVINCIAL,  adj.  Lo  pertanyent  a  alguna  pro- 
vincia. Provincial.  ||  m.  Superior  que  governa  tots 
els  convents  d'una  provincia.  Provincial. 

PROVINCIALAT.  m.  Empleu,  ofici,  dignitat  de 
provincial.  Provincialato.  ||  El  temps  que  dura  dita 
dignitat  o  cárrech.  Provincialato. 

PROVINCIALISME.  ni.  Esperit  de  provincia.  Pro- 
vincialismo. ||  Aire  o  costum  de  provincia.  Provin- 
cialismo. ||  FU.  Paraula  que  sois  s'  usa  en  una  pro- 
vincia. Provincialismo. 

PROV1NCIALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  provincial. 
Provincialidad. 

PROVINCIALMENT.  adv.  D'  una  manera  provin- 
cial. 

PROV1NCIANAMENT.  adv.  D'  una  manera  pro- 
vinciana. 

PROVINDRE  o  PROVENIR,  v.  n.  Originarse  una 
cosa  d'  un'  altra,  treuren  origen.  Provenir.  |¡  Nai- 
xer,  venir,  arribar.  Dimanar,  provenir,  nacer,  ve- 
nir, descender,  salir,  resultar. 

PROVINENT.  adj.  Prop,  següent.  ||  p.  a.  Lo  que 
pervé  o  s'  origina  d'  un'  altra  cosa.  Proveniente. 

PROVINGUT,  DA.  p.  p.  De  provindre.  Provenido. 

RROVISIO.  f.  Prevenció  de  manteníments  o  d' al- 
tres coses  que's  guarden  a  algún  lloch  pera  quan  se 
necessitin.  Acopio,  provisión,  abasto,  bastimento, 
abastecimiento,  prevención,  despensa.  ||  Los  man- 
teniments  o  coses  previngudes.  Provisión.  ||  L'acte 
de  proveir  o  despatxar  el  jutge  alguna  demanda. 
Provisión.  ||  La  acció  de  conferir  algún  empleu,  dig- 
nitat, etc.  Provisión,  proveimiento.  ||  providencia. 


PRU 


PRU 


605 


PROVISIÓ  DE  PÁ.  La  quantitat  de  pá  qtie's  recull 
pera  que  no  escassegi.  Panática. 

PROVISIÓ  pera'l  camí.  La  prcvenció  en  especie  o 
en  diner  de  lo  necessari  pera  mantindres  durant  el 
viatge.  Viático. 

PROVISIÓ  PERA'LS  PASTORS.  Provisió  de  queviures 
ab  que  's  proveeix  ais  pastors  pera  alguns  dies.  Ha- 
tería. 

PROVISIONADOR,  A.  m.  y  f.  proveidor. 

PROVISIONAL.  ;idj.  Lo  que  s  mana  o 's  fa  interi- 
nament.  Provisional. 

PROVISIONALMENT.  adv.  ni.  D'una  manera  pro- 
visional o  interina.  Provisionalmente,  interina- 
mente, entretanto,  por  pronta  providencia. 

PROVISIONAR.  v.  a.  PROVEIR. 

PROVISOR,  m.  Jutge  eclesiástich,  vicari  general. 
Provisor. 

PROVISORAT.  m.  Provisoria. 

PROVISORI,  A.  adj.  Que  den  judicarse  ab  provi- 
sió. Provisorio. 

PROVISORIA,  f.  Empleu  o  dignitat  de  provisor. 
Provisorato,  provisoria. 

PROVIST,  A.  p.  p.  irr.  De  proveir.  PROVEIT. 

PRÓVIT,  DA.  adj.  Prudent,   cuidados,   dilligent. 

PROVOCACIÓ.  i.  Acte  y  efecte  de  provocar.  Pro- 
vocación. 

PROVOCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  provoca.  Provo- 
cador, provocativo. 

PROVOCADORAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera 
provocadora.  Provocadoramente. 

PROVOCAR,  v.  a.  Excitar,  induir  a  algú  a  fer  al- 
guna cosa.  Excitar,  provocar,  incitar,  picar,  cho- 
car. ||  Irritar  a  algú  ab  páranles  o  obres,  excitarlo 
pera  que  s' enfadi.  Provocar.  ||  DESAFIAR.  ||  Moure, 
intentar,  com:  provocar  a  dure.  Provocar. 

PROVOCAT,  DA.  p.  p.  Provocado. 

PROVOCATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  o  efica- 
cia pera  provocar.  Provocativo,  iniciativo,  ocasio- 
nado. |!  La  persona  provocadora.  Provocativo. 

PROVOCATIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  pro- 
vocatiu.  Provocativamente. 

PRÓXIM,  A.  adj.  Proper,  lo  qu'  es  a  poca  distan- 
cia. Próximo,  propincuo,  vecino.  ¡|  Prop  de  succeir 
alguna  cosa.  Inminente,  prójimo.  [|  PROISME. 

PRÓXIMAMENT.  adv.  m.  Ab  molt  poca  distancia 
de  temps.  Próximamente. 

PROXIMiTAT.  f.  Propería,  inmediació.  Proxi- 
midad. 

PROYECCIÓ.  f.  PROGECCIÓ. 

PROZOICH,  CA.  adj.  Anterior  a  la  vida  animal. 
Prozoyco. 

PRU    ler.  arañes.  PROU. 

PRUDENCI,  A.  ni.  y  f.  Nom  d' lióme  y  de  dona. 
Prudencio,  a. 

PRUDENCIA,  f.  Circuspecció,  maduresa.  Pruden- 
cia. ||  Cordura,  templanza,  moderado.  Prudencia, 
cordura,  madurez,  juicio,  tino,  sabiduría,  cerebro. 
||  Una  de  les  quatre  virtuts  cardinals  qu'  eisenya  a 
distingir  lo  bó  y  '1  mal.  Prudencia.  ||  Precaució. 
Prudencia. 

PRUDENCIAL,  adj.  Pertanyent  a  la  prudencia. 
Prudencial. 

PRUDENCIALMENT.  adv.  Segons  les  regles  de 
la  prudencia.  Prudencialmente. 

PRUDENT.  adj.  Qui  té  prudencia  y  obra  ab  cir- 
cunspecció  y  recato.  Prudente,  sensato,  circuns- 
pecto, providente. 

PRUDENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  prudent.  Pru- 
dentísimo. 

PRUDENTÍSSIMAMENT.  adv.  ni.  sup.  D'una  ma- 
nera prudentíssima.  Prudentisir.iamente. 


PRUDENTMENT.  adv.  m.  Ab  prudencia  y  seny. 
Prudentemente. 

PRUENGA.  f.  Bot.  vida  de  bruixa.  ||  A  Menorca 
se  dona  aquest  nom  á  la  Vinca. 

PRUERA.  Ter.  arañes,  prunera. 

PRUGENT  (Coll).  Orog.  Coll  a  1,350  met.  d'alt.,. 
entre  les  rieres  de  la  Ginestosa  y  de  Rócabruna,  al 
N.E.  de  Molió,  prov.  de  Girona. 

PRUHIR   v.  ii.  PROIR. 

PRUHITJA.  f.  PROIJA. 

PRUIR.  v.  n.  PROIR. 

PRÚIT  (Sant  Andreu  de).  Geog.  Poblé  de  la  pro- 
vincia de  Barcelona,  bisb.  y  par- 
tit  jud.  de   Vich;  és   entre    mon- 
tanyes,  al  confí  de  la   prov.  y  té 
319  hab. 

PRULLANS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y  part. 
judicial  de  la  Seu  d'Urgell;  ís 
a  la  vora  del  Segre  y  té  591  hab. 

PRUMEYES.    f     pl.     Ter.    ibi- 
cench.   Coses  y  fruites  primeren-     Segell  de  Prullans 
ques.  Primicias. 

PRUNA,  f.  Fruit  de  la  prunera:  és  del  tamany  d'un 
ou  de  colom,  segons  l'arbre  que '1  produeix;  és  co- 
bert  d'  una  pell  fina  y  II isa;  té  la  molsa  mes  o  menys 
sucosa  y  dolga,  y  al  mitg  hi  té  un  pinyol  dur  que 
conté  una  ametlla  amarga.  Ciruela. 

PRUNA  BORDA  O  SELVATGE:  ARANYÓ. 

PRUNA  CASCAVELLANA:  CASCAVELLITO. 

PRUNA  DE  DOMAS.  Ciruela  damascena,  amasccna. 

PRUNA  DE  FRARE.  Pruna  de  figura  oblonga  mes  o 
menys  punxaguda,  de  color  comunament  vert  gro- 
guench,  ab  la  molsa  qu'está  enganxada  al  pinyol, 
menys  dolca  que  les  demés.  Ciruela  de  fraile. 

PRUNA  DE  porch.  Pruna  grossa  y  grollera.  Ciruela 
porcal. 

PRUNA  DEL  OU.  Ter.  ROVELL  DEL  OU. 

PRUNA  seca.  La  que  s  posa  al  aire  o  a  la  palla 
pera  conservarla  pera  que  's  pugui  menjar  en  tot 
temps.  Ciruela  pasa. 

PRUNACA.  f.  aum.  Pruna  grossa. 

PRUNADA.  f.  Moltes  primes.  Menjada  de  primes. 

PRUNELLA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  llabiades, 
herbes  indígenes  que  se  troven  a  totes  les  regions 
déla  térra.  Prunela.  ||  Zoo/.  Genre  d'acalefis  cini- 
grats,  guarnits  per  totes  bandes  de  tentaculs  com- 
primits  y  filifortns.  Prunela.  II  f.  Med.  ant.  Sequetat 
de  la  llengua  y  de  la  gorja,  que  se  sent  quan  se  teñen 
febres  continúes.  Prunela. 

SAL  PRUNELLA.  Quim  Un  deis  noms  que  'ls  antichs 
químiclis  donaren  a  la  barreja  de  potassa  y  sulfat  de 
la  propia  base.  Sal  prunela. 

PRUNER.  m.  y 

PRUNERA.  f.  Bot.  Arbre  de  niirjana  altura,  ab  les 
fulles  entre  aovades  y  de  llanga,  dentades  y  un  poch 
girades,  les  branques  niotxes  y  la  flor  blanca.  Ciruelo. 

PRUNERA  BORDA:  ARANYONER. 

PRUNERADA.  f.  Moltes  pruneres. 

PRUNERAL.  ni.  y 

PRUNERAR.  m.  Lloch  plantat  de  pruneres.  Cí- 
ruelar. 

PRUNERES  (Cova  de  les).  Espeleol.  En  la  monta- 
nya  de  Montserrat;  té  poca  importancia. 

PRUNERET.  m.  dim.  y 

PRUNERETA.  f.  dim.  Ciruelico,  ciruelillo. 

PRUNÉS.  Geog.  Predi  de  1'  illa  de  Mallorca,  pro- 
per  a  la  vila  de  Montuiri,  partit  de  Manacor. 

PRUNET.  Geog.  Iglesia  románica,  en  el  Vallespir, 
y  casetiu  del  seu  nom.  ||  Poblé  del  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Vingá;  és 
a  la  vora  de  la  valí  de  Bules  y  té  254  hab. 


606 


PSI 


PUB 


PRUNETA.  f.  dini.  Ciruelica,  ciruelilla,  cirue- 
lita. 

PRUNYANES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Sant  Pau, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
es  a  la  vora  de  la  riera  de  la  Butsume,  a  mitjorn  del 
Roch  Paradet,  y  té  165  hab. 

PRUNYÓ.  ni,  Ter.  PANELLÓ.  ||  PRUALTA,  mena  de 
pruna. 

PRUNYONER,  A.  m.  y  f.  Bot.  Varietat  de  primera. 
L'arbre  que  fa  'ls  prunyons. 

PRUR1GINÓS,  A.  adj.  Que  produeíx  la  picor.  Pru- 
riginoso. 

PRURIT.  m.  Proija.  Prurito. 

PRUSSIÁ,  NA.  s.  y  adj.  El  natural  de  Prussia. 
Prusiano.  |1  Lo. que  pertany  a  aquesta  nació  d'  Euro- 
pa. Prusiano. 

PKUSSIAT.  ni.  Quim.  Combinació  del  ácit  prússich 
ab  una  base.  Prusiato. 

PRUSSiAT  DE  mercuri.  Quím.  Barreja  de  sofre  roig 
y  de  mercuri  metállich:  se  presenta  en  forma  de  pols 
molt  fina,  negrosa ,  incolora,  insípida  y  insoluble. 
Sulfuro  negro  de  mercurio. 

PRÚSSICH  (Ácit).  Veri  molt  actiu  extret  de  varíes 
substancies  animáis  y  vegetáis.  Prúsico. 

PRUSTITA.  f.  Min.  Sulfur  d'argent  y  d'arsénich. 
Prustita. 

PRUTXINEL1.  m.  POLITXINELA. 
PRUXME.  m.  Ant.  PROPER. 
PRUXUVOL.  ni.  Empenyo,  instancia. 
DE  PRUXUVOL.  Ant.  De  instancia. 
PRUYXMÁN,  PRUYXME.  adj.  Ant.  PROISME. 
PSALM.  m.  Ant.  Y  'ls  seus  derivats.  SALM. 
PSALTERI.  m.  SALTERI. 

PSALTERIAT,  DA.  adj.  Ant.  Instruit  en  el  salteri, 
qui  sab  els  salms.  Psalteriado. 
PSEUDAMANT.  ni.  Pedra  preciosa  falsa. 
PSEUDO.  Veu  grega  que  significa  fals  y  entra  en 
la  composició  de  varíes  paraules. 
PSEUDOCRITICH    m.  Fals  critich. 
PSEUDONIM.  m.  Nom  suposat  ab  que  un  autor 
firma  ses  obres. 

PSEUSTE.  m.  Zool.  Reptils  ofidís  del  genre  de  les 
serps.  Pseusto. 

PSICOGNOSIA.  f.  Coneixement  protón  de  les  fa- 
cultats  de  1' ánima.  Psicognosia. 

PSICOGONÍA.  f.  Generació  progressiva,  desent- 
rotllo  de  1' ánima.  Psicogonía. 

PSICOGÓN1CH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  psicogonía. 
Psicogónico. 

PSICOGRAF.  m.  Qui  professa  la  psícografia,  o  bé 
hi  está  versat.  Psicógrafo. 

PSICOGRAFÍA.  f.  Historia,  descripció  de  1' ánima 
y  de  les  senes  facultáis.  Psicografia. 

PSICOGRÁFICH,  CA.  adj.  Corresponent  a  la  psi- 
cografia. Psicográfico. 

PSICÓLECH.  s.  y  adj.  Qui  estudia  la  psicología  o 
hi  es  veisat.  Psicólogo. 

PSICOLOGÍA,  f.  Part  de  la  metafísica  que  tracta 
de  1'  ánima  o  de  1'  esperit.  Psicología. 

PSICOLÓGICAMENT.  adv.  Desde  '1  punt  de  vista 
psicológich,  d'  una  manera  psicológica. 

PSICOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  psicolo- 
gía. Psicológico. 

PSICRÓMETRE.  m.  Aparell  que  s'  emplea  pera 
determinar  la  quanlitat  relativa  de  vapor  d'  aigua 
que  conté  1'  atmósfera.  Psicrómetro. 

PSICROMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu 
al  psicrómetre.  Psicrométrico. 

PSICROTRÍA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  rubiacies 
cofeacies,  formada  per  lierbes  y  arbustes  d'arrels  vi- 


vacies,  que  creixen  a  les  regions  intertropicals  del 
globus.  Una  d'  elles  és  la  ipecacuana,  tan  apreciada 
per  les  seues  coudicions  medicináis.  Psicrotría. 

PSIDRACIA.  f.  Med.  Sarna  que  no  és  encomana- 
dic;a.  Psidracia. 

PSÍLITS.  m.  pl.  Zool.  Insectes  himenópters  ofidis, 
semblants  a  les  pusses,  y  que  salten  ab  facilitat  y 
viuen  a  les  plantes.  Psí  idos. 

PSIQUIATRÍA,  f.  Part  de  la  medicina  que  tracta 
de  les  malaltíes  de  1'  esperit. 

PSIQUÍATRA,  m.  Metge  que  's  dedica  a  la  psi- 
quiatría. 

PSlQUICAMENT.  adv.  m.  Segons  les  liéis  de  1' es- 
perit. 

PSÍQUICH,  CA.  adj.  FU.  Referent  a  V  ánima  y  a 
les  facultáis  mentáis.  Psíquico. 

PSITIRITS.  m.  pl.  Zool.  Insectes  himenópters  me- 
lífers,  que  teñen  les  potes  de  derrera  sensibles,  sense 
perllongaments,  y  sense  péls  pera  recullir  el  polen. 
Psitíridos. 

PSOROFTALMÍA.  f.  Med.  Inflamado  deis  ulls, 
acompanyada  de  proija  o  picor  a  les  palpebres.  Pso- 
roftalmía. 

PTERÍGRAF.  s.  Autor  d'  una  pterigrafía.  Pterí- 
grafo. 

PTERIGRAFÍA.  f.  Bol.  Tractat  o  descripció  deis 
bolets.  Pterigrafía. 

PTERIGRÁFICH,  CA.  adj.  Bot.  Lo  que  pertany  a 
la  pterigrafía.  Pterigráfico, 

PTEROCÉFAL.  m.  Plantes  dipsacies  escabioscies, 
arbres  y  subarbustes  que  creixen  a  les  regions  ba- 
nyades  pél  Mediterrani.  Pterocéfalo. 

PTERODÚCTIL.  m.  Paleont.  Mena  de  reptils  sau- 
ris  fóssils  deis  terrenos  jurásichs.  Pterodúctilo. 

PTERODICER,  A.  adj.  Zool.  Que  té  ales  y  dues 
antenes.  Pterodicer. 

PTERODONTA.  f.  Zool.  Mena  d' insectes  braquio- 
cers  atericers.  Pterodonta. 

PTILOSIS.  f.   Med.  Caiguda  de  les  pestanyes  per 

F  inflor  de  les  palpebres  o  per  llur  duricia.  Ptilosis. 

PTIRIASIS.  f.  Med.  Malaltía  que  té  per  síntoma 

essencial  la  neixenga  de  polis,  en  una  part  del  eos,  o 

bé  en  tot  el  1.  Ptiriasis. 

PTOMAÍNA,  f.  Quim.  y  Med.  Base  orgánica  o  al- 
caloidi  extret  de  les  materies  albuminoidies  en  des- 
composició.  Ptomaína. 

PTOSIS.   f.  Med.  Gaiguda  de  la  parpella  superior, 
produída  per  la  parálisis.  Ptosis. 
PU.  part.  neg.  No. 

PÚA.  f.  Qnalsevulla  cosa  prima  qu'  acaba  en  pun- 
ta. Púa,  espina,  aguja.  ||  Escudet  d'empeltar.  Púa. 
||  Pinta  del  teler  deis  teixidors  de  lli.  Canal.  ||  Dent 
de  la  pinta.  Diente,  púa.  ||  met.  La  persona  molt  es- 
pavilada  que  porta  males  intencions. 

OBRIR  LES  Pues  DEL  pinte,  fr.  Feries.  Apunchar. 
SER  UNA  bona  PÚA.  fr.  Ser  una  buena  pieza. 
PUADA.  f.  Conjutit  de  pues  d'una  pinta,  escarpi- 
dor, etc.  Puado.  ||  Cop  de  púa  y  la  ferida  que  fa. 
PUAGRA.  Bot.  Mena  de  bolet  del  género  Rusnita. 
PUAGRA  blanca,  PUAGRA  NEGRA.   Bot.   Diferentes 
especies  de  bolets  semblants  a  I'  anterior. 

PUAGRE.  Ter.  ibicench.  Malaltía  gotosa.  Gota.  || 
POAGRA. 

PUAGRÓS,  A.  adj.  GOTÓS. 
PUAL.  m.  POAL. 

PUAR.  v.  a.  Ant.  poar.  ||  Feries  pues  a  les  pintes. 
Recurar. 

PUAT,  DA.  adj.  Pié  de  pues.  Lleno  de  púas.  || 
Ter.  arañes.  Rascle  de  tres  puntes. 
PUBÁS.  Ter.  arañes.  POLS. 
PÚBER,  adj.  Qui  és  a  la  etat  de  la  pubertat.  Mozo. 


PUB 


PUD 


607 


PUBERTAT.  t.  La  etat  de  catorze  anys  pera 
1'  home  y  de  dotze  pera  la  dona,  en  que  's  tro- 
ven en  estat  de  poguer  procrear.  Pubertad,  pu- 
bescencia. 

ser  A  la  pubertat.  fr.  Arribar  al  temps  en  que's 
pot  reproduir.  Pubescer. 

PUBESCENT.  adj.  Bot.  Se  dona  aquesta  denomi- 
nado ais  orgnes  deis  vegetáis,  quan  llur  superficie 
té  nombrosos  péls  curts,  débils,  suaus  y  poch  apre- 
táis, semblants  al  pél  moixí.  Pubescente. 

PUBIÁ,  NA.  adj.  Lo  relatiu  al  pubis.  Pubiano. 

PUBIL.  ni.  Ant.  PUBILL. 

PUBILL.  ni.  hereu.  il  Marit  de  la  pubilla.  Pu- 
pilo. 

PUBILL  (Cal).  Geog.  Masía  a  1,250  met.  d'algaría, 
voltada  d'horts  y  de  conreus,  en  les  vessants  de  la 
serra  entre  Coll  de  Veniadell  y  Coll  de  Malrem. 

PUBILLA.  f.  hereva.  ||  Fam.  Ter.  tramontana. 

PUB1LLATGE.  ni.  Herencia. 

PUBILLER.  adj.  Se  diu  del  jove  que  va  en  busca 
de  pubilles. 

PUBILLETA.  f.  dim.  Pubilla  joveneta.  Pubilla  de 
pochs  cabals. 

PUBIS,  ni.  Anal.  La  part  inferior  del  ventre  qu1  en 
1'  home  y  en  la  dona  's  cobreix  de  pél  a  la  edat  de  la 
pubertat.  Pubes,  pubis. 

PÚBLICA,  f.  Acte  o  exercici  públich  en  les  Uni- 
versitats. 

PUBLICA,  NA.  adj.  Cobrador  de  rendes  y  d'  im- 
postos  entre  'ls  romans.  Publicano. 

PUBLICABLE.  adj.  Lo  que's  pot  publicar.  Pu- 
blicable. 

PUBLICACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  publicar  al- 
guna cosa.  Publicación.  ||  Parlant  deis  sagraments 
del  ordre  y  del  matrimoni,  amonestado.  Amonesta- 
ción.   ||   EDICIÓ.  ||  PERIÓDICH. 

PUBLICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  publica.  Publica- 
dor. 

PÚBLICAMENT.  adv.  m.  Palesament,  a  la  vista 
de  tots.  Públicamente,  paladinamente.  ||  m.  Acció 
de  publicar. 

PUBLICAR,  v.  a.  Promulgar,  fer  públich  y  notori 
a  so  de  trompeta  o  per  altre  medi.  Publicar,  pro- 
nunciar. ||  Fer  patent  o  notori  al  públich.  Denunciar, 
publicar,  derramar.  ||  Dir  lo  que  's  devía  callar.  Pu- 
blicar. II  Tirar  les  amonestacions  pera  ordenarse  o 
casarse.  Publicar.  ||  Donar  al  públich  o  a  la  estampa 
algún  Uibre  o  escrit.  Publicar. 

PUBLICAT,  DA.  p.  p.  Publicado. 

PUBLICATA.  f.  El  despaig  que's  dona  pera  que's 
publiqui  a  algú  que  s' ha  d' ordenar,  y  la  certificado 
d'haverse  publicar.  Publicata. 

PÚBLICH,  CA.  adj.  Present,  notori,  patent,  sapi- 
gut  de  tothom.  Público,  paladino,  notorio.  ||  Comú, 
vulgar,  notat  de  tots,  com:  dona  pública.  Público.  || 
Contraposat  a  particular,  com:  passeig  públich.  Pú- 
blico. ||  m.  Lo  comú  d'  algún  poblé,  ciutat,  etc.  Pú- 
blico. ||  Ant.  BORDELL. 

DONAR  AL  PÚBLICH  O  A  LA  PÚBLICA  fr.  Donar  a  llum. 
Dar  á  luz. 

EN  PÚBLICH.  m.  adv.  PÚBLICAMENT. 

PARLAR  en  Públich.  fr.  Fer  publicament  un  discurs 
o  parlament.  hablar  en  público. 

PUBLICISME.  ni.  Ciencia  del  publicista.  Publi- 
cismo. 

PUBLICISTA,  m.  L'  autor  que  escriu  sobre  dret 
públich  o '1  qu'és  molt  versat  en  aquesta  ciencia. 
Publicista.  ||  s   Escriptor  públich.  Publicista. 

PUBLICITAT.  f.  L'  estat  o  qualitat  de  les  coses 
publiques.  Notoriedad,  publicidad.  ||  Paratge  ont 
ni  acut  molta  gent.  Publicidad. 

AB  PUBLICITAT.  m.  adv.  PÚBLICAMENT. 


Segoll  de  Púbol 


PUBOL.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  La  Pera, 
prov.  de  Girona. 

PUCHOL  (Joseph).  Biog.   Esculptor  que  va  ferse 
remarcar  per  les  seues  estatúes   místiques  a  la  sego- 
na  meitat  del   sigle  XVIH.   Havía  nascut  a  Valencia 
ais    comentos    d' aquella   centu- 
ria, y  va  morir  en  1797.    El   con- 
cepte  que  li  valgueren  les  seues 
obres,  1(  van  valdré  moltes   dis- 
tincions,  entre  elles,  el   cárrech 
de  director  de  la   Academia  de 
Sant    Caries   a    la    seua    ciutat 
nadiua. 

PUCHOL.  Geog.  PUJOL. 

PUDA.    f.    Font   d'aigua  pu- 
denta. 

PUDA  (La).  Geog.  Balneari  emplagat  a  la  vora  de 
Esparraguera,  y  no  lluny  del  monastir  de  Montse- 
rrat. Les  seues  aigües  sulfurades,  sódiques  temíais, 
son  recomanades  pera  les  malultíes  de  la  pell  y  en 
general  pera  combatre  els  brians.  ||  Altra  fout  medi- 
cinal a  prop  de  Calaf.  l|  Se  dona  aquest  nom  gené- 
rich  a  varíes  altres  fonts  y  pous  de  aigües  sulfhí- 
driques. 

PUDENCH.  m.  PODENCH. 

PUDENDAGRA.  f.  Med.  Tota  mena  de  dolor  a  les 
parts  genitals.  Pudendagra. 

PUDENDES.  f.  pl.  VEROONYES. 

PUDENT.  p.  a.  Lo  que  put.  Hediente.  ||  adj.  Lo 
quefápuior.  Hediondo,  hediente,  fétido.  ||  Ant. 
Vergonyós  y  que  causa  empaig.  Pudendo.  ||  GOS  CU- 
niller,  podench.  ||  Membre  de  la  generació.  Pu- 
dendo. 

PUDENTET,  A.  adj.  dim.  Fétido. 

PUDENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Hediondísimo. 

PUDESINE.  Ter.  ibicench.  Mala  olor.  Fetidez. 

PUDET.  Ter.  ibicench.  Podall.  Podadera. 

PUDÍ.  v.  n.  Ter.  ibicench.  Fer  mala  flaire.  Heder. 

PÚDICAMENT.  adv.  m.  Ab  honestedat.  Honesta- 
mente, con  pudor. 

PÚDICH,  CA.  adj.  Honest,  modest,  pur.  Púdico.  || 
Vergonyós,  recatat.  Recatado. 

PUDICIA.  f.  Honestetat.  Pudicia. 

PUDICIDIA.  f.  Virtut  qu'  ensenya  a  ésser  honest  y 
pur.  Pudicidia. 

PUDIENT,  A.  adj.  Podent,  potent. 

PUDINGA.  f.  Min.  Roca  composta  de  fragments 
rodons,  reunits  per  un  ciment  y  moltes  voltes  sense 
ell.  Pudinga. 

PUDINGA  granítica.  Roca  couiposta  de  palets  ovoi- 
dis,  d'  ull  de  serp  fí,  negrenchs  o  verdosos,  reunits 
per  una  pasta  de  color  de  cendra.  Pudinga  granítica. 

PUDINGA  JASPEJADA.  Aglomerado  de  tronos  d'ágata, 
pedra  foguera,  jaspi,  etc.,  o  be  de  trogos  de  jaspi 
groen  y  part  ab  ciment  de  sorra  quarqosa.  Pudinga 
jaspeada. 

pudinga  QUARCOSA.  Aglomerado  de  trogos  de 
pedra  foguera  o  quarc.  ao  un  ciment  sorrench.  Pu- 
dinga silícea. 

PUDIR.  v.  n.  Fer  fetor.  Heder,  oler,  oler  mal, 
apestar,  corromper,  empodrecer,  husmear.  ||  Met. 
Tindre  gust  o  visos  d'  alguna  cosa.  Oler.  ||  Vulg. 
Causar  sacietat  o  enfado  la  continuado  o  repetició 
d'  una  meteixa  cosa.  Empalagar,  heder. 

PUT  A  CORDA,  O'L  COLL  LI  PUT  A  CORDA,  fr.  vulg. 
Se  diu  d'aquell  que  té  instints  crimináis  per  lo  que's 
tem  que  acabi  a  la  íorca.  Le  huele  la  garganta  á  cá- 
ñamo. 

PUDIR  A  CREMAT.  fr.  Denota  '1  recel  de  que  alguna 
disputa  acabi  en  baralles.  Oler  á  chamusquina. 

PUT  QU' EMMATZINA  O   QU'EMPESTA.  Loe.  Significa 

lo  molt  que  put  alguna  cosa.  Hiede  que  apesta. 
PUT  QU'  ENCÉN.  Loe.  ter.  PUT  QU'  EMMATZINA. 


608 


PUE 


PUI 


PUDÓ  (Estany).  Hidro°.  Estany  dessecat,  de  prop 
de  Ciurana,  prov.  de  Gerona. 

PÚDOLS.  m.  pl.  Bot.  EBL'LS. 

PUDONES.  f.  pl.  Bitlles  deis  antichs  telers  de  ve- 
lltit  en  les  quals  hi  entraven  filferros  pera  fer  aliar 
el  pél. 

PUDOR,  m.  Honestedat,  modestia,  vergonya  ho- 
nesta. Pudor. 

PUDOR,  f.  Fetor,  olor  pudent,  mala  olor.  Hedor, 
hediondez,  fetor,  husmo,  hedentina. 

pudor  DE  cabra  o  cabro.  Lo  fetor  que  fá  la  llana 
de  la  cabra,  principalment  quan  és  suada.  Hedor 
cabruno. 

pudor  DE  la  SUOR  de  les  aixelles.  Sobaquina. 

PUDOR  DEL  nac.  Med.  U  cera  podrida  al  nag.  Ozena. 

FER  PUDOR,  fr.  Pudir.  Echar  hedor,  oler  mal,  heder. 

PUDOR  (Cova  de  la).  Espeleol.  COVA  delpetroli. 

PUDORÓS,  A.  adj.  Pié  de  pudor  o  honestetat. 
Púdico,  pudoroso. 

PUDOROSAMENT.  adv.  m.  Ab  pudor.  Púdica- 
mente, pudorosamente. 

PUDÓS.  m.  Ter.  de  Sopeira.  Un  arbust  molt  pu- 
dent, potser  la  ruda. 

PUDRIDER.  m.  PUDRIDOR. 

PUDRIDOR.  ni.  Cavitat  al  peu  d' un  panteó  ont 
s'  h¡  posen  els  cadávres  exposats  a  una  corrent  de 
aigua  fins  que  queden  nets  els  ossos.  Pudridero.  || 
Lloch  ont  se  pudreixen  cadávres  o  al»una  altr  i  cosa. 

PUDRIDURA.  f.  Corrupció.  Podredumbre,  pudri- 
miento, podrecimiento,  podrición.  |¡  Mal  venérich. 

PUDR1MENER.  m.  Conjunt  de  coses  brutes  y  fas- 
tigoses.  Cochambrería,  sentina,  revolcadero.  || 
Conjunt  de  coses  fastiyoses  barrejades  ab  aigua  bru- 
ta. Bahorrina.  ||  Met.  potoll. 

PUDRIMENT.   ni.   Putrefacció.  Pudrimiento. 

PUDRIMER.  m.  PUDRIMENER. 

PUDRIR,  v.  a.  Corrompre  alguna  cosa.  Pudrir, 
podrir,  podrecer.  [|  v.  n.  Met.  Ésser  mort  y  enterrat. 
Pudrir.  I]  Encomanar  o  contagiar  nial  venérich.  Con- 
tagiar mal  venéreo. 

PUDRIRSE,  v.  r.  Corrompres.  Pudrirse.  ||  Sol  dirse 
de  les  fruites  y  fustes,  deis  cadávres,  etc. 

PUDRIT,  DA  p.  p.  Podrido.  |]  adj.  Consumit, 
coiíi:  arbre  pudrit  de  vellesa.  Consumido,  ü  Pié  de  mal 
veneri.  Podrido. 

PUEBLA  (La).  Geog  Vila  de  1'  illa  de  Mallorca, 
envers  la  banda  de  Llevant,  partit  d1  Inca.  Al  si- 
gle XIV,  poch  temps  després  de  la  seua  fundació,  se 
¡inonienava  d'  Uyolfes. 

PUELL.  ni.  Trog  de  fusta  tornejat  ab  una  metxa 
rodona  al  extrem  inferior  y  cap  superior  cónich. 

PUELLA.  f.  Donzella,  noia  fadrína.  H  MONJA. 

PUELLES.  Geo?.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Don- 
zell,  prov.  de  Lleida. 

PUERICIA,  f.  La  edat  del  home  entre  'ls  set  anys 
y  'ls  catorze  o  quinze,  o  siga  entre  1'  infancia  y  la 
adolescencia.  Puericia,  niñez. 

PUERIL,  adj.  Pertanyent  a  la  puericia,  al  noi.  Pue- 
ril.    Met.   Lo   que  's  fa  ab  poch  judici  o    maduresa. 
PUERILITAT.  f.  Cosa  propia  de  nois.  Puerilidad. 
PUERILMENT.   adv.    m.    D'  una   manera   pueril. 
Puerilmente. 

PUERPERI.  m.  Acció  y  acte  de  parir.  Les  íorces 
naturals  al  part.  Puerperio. 

PUESTO,  ni.  lloch.  ||  siti.  És  paraula  castellana, 
encara  que  molt  usada  a  Catalunya  y  a  Valencia. 
També  's  diu  POSTO. 

PUEYO  (Joseph).  Biog.  Intelectual  mallorquí  del 
sigle  XVIII.  Nat  a  Palma  1'  any  1732.  Hereu  del  mar- 
quesat  de  Campo  franco.  Escriptor  y  artista.  Deixe- 
ble  d'  En  Quillem  Alesquida  en  el  dibuix.   Va  distin- 


Pugó 


giise  dibuixant  a  la  ploma.  Va  ajudar  a  la  propagació 
de  les  arts  y  del  bon  gust  a  Mallorca.  És  autor  de 
distintes  produccions,  la  primera  d'  elles  publicada 
1'  any  1753,  ais  vintiun  any,  titolada:  Rasgo  métrico 
d  Ntra.  Señora  del  Portillo,  ¡lustrada  ab  notes  molt 
erudites. 

PÚGIL,  m.  Qui  combat  a  cops  de  puny. 

PUQILAR.  m.  y  adj.  Cosa  del  puny.  ||  aíanual 

PUGILARI.  adj.  Que  té  un  gruix  com  el  puny. 

PUGILAT.  m.  Combat  o  lluita  a  cops  de  puny. 
Pugilato.  ||  Per  extensió  també  's  diu  de  tota  altra 
lluita  material  o  moral.  Pugilato. 

PUGILÓMETRE.  m.  Instrument  per  amidar  la  for- 
ga  produida  per  un  cop  de  puny.  Pugilómetro. 

PUGIONIFORME.  adj.  Que  té  la  forma  d'un  punyal. 

PUGNA,  f.  Combat,  lluita,  esforg.  Significa  lluita 
a  cops  de  puny,  pero  s'  aplica  a  tota  altra  lluita, 
aixís  material  com  moral.  Pugna. 

PUGNACITAT.  f.  Ardinient  per  la  lluita. 

PUGNAR,  v.  a.  Lluitar,  conibatre,  aixís  material 
com  moralment.  Pugnar. 

¡PUF!  interj.  Significa  qu'  alguna  cosa 
fa  molta  pudor.  ¡Puf,  pu,  po! 

PUGO.  m.  Entom.  Insecte  de  cosa  d'  un 
ni  límetre  de  llarch,  de  color  vert  o  negre, 
ab  quatre  ales  o  sense  elles,  que  s'  ali- 
menta rosegant  les  carnes  o  flors  de  les 
plantes  en  que  's  posa.  Pulgón. 

PUIG.  m.  Munt,  montanya  alta  y  punxaguda.  Pico, 
picacho,  promontorio.  ||  conj.  PUS.  ||  PUix. 

PUIG.  Ter.  arañes.  GALL. 

PUIG  (Antoni).  Biog.  Militar  y  escriptor  públich, 
que  va  néixer  a  Barcelona  a  les  derreríes  del  si- 
gle XVlll.  Va  militar  ab  les  tropes  espanyoles  ais 
temps  de  la  guerra  de  la  Independencia,  y  acabada 
aquella  lluita,  ais  periódichs  barcelonins  va  es- 
tamparhi,  desde ¿814  fins  a  1822,  nombroses  poesíes 
moráis  y  articles  consagrats  al 
deixondiment  deis  interessos 
de  la  térra.  Trovantse  confinat 
a  Mallorca  en  1823,  va  com- 
pondré el  poema  La  Baleárica, 
imitant  La  Araucana  d'  Ercilla. 
Era  tinent  coronel  al  any  1836. 

—  Y  SOLDEVILA  (EUDALT). 
Biog.  Nasqué  a  RipoU  en  1829, 
y  moríala  meteixa  vila  en  1891. 
Funda  1'  any  1860  l'establiment 
de  llibreria  situat  en  la  Plaga 
Nova,  de  Barcelona,  y  edita  di- 
verses publicacions,  entre  elles, 
la  major  part  de  produce  ons 
del  «Teatre  Cátala»  representades  desde  1860  a  1890. 
Fou  elegit  tres  vegades  regidor  de  la  Ciutat. 

—  (FERRÁN).  Biog.  Un  deis  industriáis  que  a  mitjans 
del  sigle  xix  se  feren  remarcar  per  les  seues  iniciati- 
ves.  Havía  nascut  a  Barcelona  a 

comengos  d'  aquella  centuria,  y 
a  costa  de  travall,  va  gaudir  una 
posició  independenta,  que  va 
consagrar  a  deixondir  1'  indus- 
tria catalana.  Les  filatures  de 
En  Ferrán  Puig,  arrivaren  a  im- 
posarse al  mercat  nacional,  ven- 
cent  la  competencia  extrangera. 
Va  desempenyar  cárrecchs  d'  im- 
portancia a  les  societats  econó- 
miques,  entre  altres  V  Instituí 
Industrial,  el  Foment  y  V  Instituí 
Agrícola,  y  desde  1860  va  figu- 
rar en  la  política,  pertanyent 
ais  partits  lliberals  y  havent 
sigut  en  moltes  llegislatures  diputat  y  senador.  Va 
establirse  a  Madrit  péls  anys  1885.  Ademes  deis  seus 


Eudalt  Puig 


Ferrán  Puig 


PUI 


PUI 


609 


lluminosos  y  atitllats  discursos  de  materies  econó- 
miques,  En  Ferrán  Puig  va  publicar  travalls  d'  infor- 
macions  finaucieres  y  industriáis,  que  responíen  a  les 
seues  arrelades  conviccions  protcccionistes. 

—  (jAUMi:).  Biog.  Reiügiós  de  1'  ordre  de  Sant  Vi- 
cents  de  Paul,  que  va  ésser  autor  de  mo  ts  travalls 
dogmátichs,  que  resten  inédits.  Va  néixer  a  Acensó- 
la, y  va  ferse  remarcar  a  les  den ei íes  del  sigle  XVIH 
y  comentos  del  XIX. 

—  (LEOPOLT  GERONI).  Bio?.  Eclesiástich  y  escriptor 
molt  distingit,  cátala,  que  va  morir  en  1763.  Va  pas- 
sar  a  la  cort,  y  obtingué  allí  un  merescut  renom  per 
la  elegancia  del  sen  estil.  A  Madrit,  va  fundar  al  any 
1737,  ab  el  remarcable  literat  Martínez  Vilafranca, 
una  revista  trimestral  anomenada  Diario  de  los  lite- 
ratos de  España,  que  va  publicarse  per  espai  de  dos 
anys,  ab  el  propósit  lloable  de  combatre  '1  péssim  gust 
que  regnava  en  aquell  període  de  decadencia.  La 
Reial  Academia  Espanyola  de  la  llengua,  va  nome- 
narlo  indivíduu  de  número  al  any  1756,  y  tan  meres- 
cuda  reputado  de  pulcre  escriptor  gaudía,  que  figura 
al  Calálecli  d'  autoritats,  publicat  per  la  docta  corpo- 
ració. 

—  (LLUis).  Biog.  Argenter  de  molta  anomena- 
da al  sigle  xvii.  Va  néixer  a  Valencia,  y  entre  les 
seues  obres  mes  remarcables,  cal  esmentar  l'arcli 
de  plata,  que  va  costar  5,000  ducats  y  que  figura 
al  sagrari  de  la  catedral  valenciana,  els  díes  de 
Setmana  Santa. 

—  Y  blanch  o  puigblanCH.  Biog.  Escriptor  y  ca- 
tedrátich  que  va  néixer  a  Mataró  en  1775,  morint  al 
any  1842.  Les  seues  idees  lliberals  li  promogueren 
contraiietats  y  persecución?,  per  efecte  de  les  quines 
va  emigrar  en  els  temps  queseguiren  a  la  intervenció 
deis  francesos.  Va  representar  a  Catalunya  en  les 
corts  de  1820-21,  fentse  bona  nomenada  d'  orador 
castíg  y  contundent  polemista.  Era  molt  entes  en  les 
Uengües  clássiques,  havent  obtingut  el  cárrech  de 
catedrátich  per  oposició  de  llengua  hebraica  a  la 
Universitat  d' Alcalá  d' Henares.  Ha  vía  publicat  obres 
molt  selectes,  que  li  valgueren  que  son  norri  figures 
al  Catálech  d'  autoritats  de  la  ¡lengua,  publicat  per  la 
Academia  Espanyola.  Es  autor  de  La  inquisición  sin 
máscara,  obra  publicada  en  1812  a  Cádiz,  per  qua- 
derns,  y  d'  una  Historia  de  las  Comunidades  de  Cas- 
tilla. El  Doctor  Puigblanch  era  un  talent  extraordi- 
nari  molt  avengat  al  seu  temps. 

—  O  despuig.  Biog.  Poeta  del  Cangoner  de  París. 
Tal  cop  siga  '1  cronista  del  meteix  nom. 

—  Y  ESTEVE  (FRANCESCH).  Biog.  Eclesiástich  y  es- 
criptor que  va  produir  nombroses  obres  desde  1840  a 
1850.  Va  néixer  a  Mataró  en  1813,  y  s'  establí  a  Ma- 
drit, quan  tot  just  havía  acabada  la  seua  carrera. 
Trovantse  allí  va  esdevindre  1'  atentat  del  capellá 
Merino  contra  la  reina  Isabel  II,  y  fou  en  Puig  y  Es- 
teve  qui  va  confessar  al  malaurat  regicida,  acompa- 
nyantlo  al  lloch  de  la  seua  execució.  Home  de  molts 
coneixements  en  1' arqueología  y  la  filosofía,  va  ésser 
al  cap  de  pochs  anys,  nomenat  predicador  de  la  reina 

y  ab  posterioritat  canonge  ar- 
xiprest  de  la  Seu  de  Barcelona, 
y  desempenyant  aquet  cárrech 
va  morir  en  1885. 

—  Y    LLAGOSTERA    (JOSEPH). 
Biog.  Fabricant  y  polítich,  que 
va  figurar  molt  després  de  la 
revolució  de  Septembre  de  1868. 
Havía  nascut  a  Vilafranca  del 
Penadés  en  1834,  y  va  estudiar 
primer   la   carrera   de   náutica, 
que  va  deixar  pera  seguir  co- 
neixements   industriáis.    Dipu- 
tat  a  les  Constituients  de  1869, 
va   fer   una    campanya    resolta 
pera  protegir  el  travall  nacio- 
nal, valguentli  per  part  del  govern  persecucions  y 
fins  la  condemna  de  presiri,  que  no  va  arrivar  a  com- 
dic.  cat.  — v.  II.— 77. 


plir.  Ab  aquest  motiu  va  férseli  un  present  que  acre- 
dita la  ídentificacíó  del  poblé  cátala  ab  la  seua  ma- 
nera de  procedir:  per  suscripció  popular  de  reduida 
soma,  se  va  costejar  un  grillet  d'  or,  pera  ésserli  en- 
tregat.  Era  ho.ne  de  grans  iniciatives,  y  la  fábrica  del 
Cairat  ho  mostra  prou.  Tenía  genialitats,  que  's  re- 
ferían, mes  fou  sempre  enérgich  en  la  defensa  de  les 
aspiracions  del  pioteccionisme.  Va  morir  al  any  1879. 
Havía  publicat  alguns  fascicles  d' observacions  y  es- 
tudis  económichs.  El  districte  de  Vilafranca  del  Pe- 
nadés, va  presentarlo  varíes  vegades  com  a  diputat 
a  Corts. 

PUIG.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Vallsabo- 
llera,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  Vila  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Saguut;  és  a 
la  vora  del  mar,  té  estació  de  F.-C.  y  1,909  hab.  ||  — 


Joseph  Puig  y 
Llagoslera 


El  Puig  (Valencia) 

(NOSTRA  SENYORA  del).  Geog.  Santuari  del  terme  de 
Pollenga,  illa  de  Mallorca,  al  toga!  d'  una  monta- 
nya,  ovirantse  desd'ella  la  vila  y  les  badíes  de  Pollen- 
ga y  d' Alcudia  ab  la  península  y  la  montanya  de  la 
Victoria  que  s'  endingí  al  mar.  ||  —  (COLL  del).  Orog. 
Es  a  la  montanya  del  Taga,  al  N.E.  de  Bruguera,  Valí 
de  Ribes,  prov.  de  Girona,  y  té  uus  1,400  metres  d'al- 
titut.  ||  —  (SANT  MARTÍ  DEL).  Geog.  Es  a  la  vora  de 
la  riera  de  Bagá,  part.  jud.  de  Berga,  prov.  de  Bar- 
celona. ||  —  (cova  del).  Espeleol.  En  el  terme  de 
Ulldecona.  ||  —DEL  escampador  (avench  del).  Es- 
peleol. En  el  terme  de  Olesa  de  Bonesvalls.  ||  —DE 
SANT  JORDI  (ESQUEY).  Espeleol.  Es  aprop  de  Sant 
Lloreng  de  la  Muga.  ||  —francas  (avench  DE).  Es- 
peleol. Es  en  el  terme  de  Montmell  y  té  poca  impor- 
tancia. ||  — MOLTÓ  (AVENCH  de).  Espeleol.  Es  en  el 
terme  de  Bigues  y  té  una  fondaria  de  30  metres. 

PUIGBLANCH.  ni.  Biog.  PUIG  Y  BLANCH. 

PUIGBÓ  (Sant  Martí).  Geog.  Poblet  a  la  serra  de 
la  seua  petita  valí,  que  forma  ajuntament  ab  Gom- 
breny.  Está  emplagat  a  l'algaria  de  1,120  metres  so- 
bre el  nivell  del  mar. 

PUIG  D'  AGULLES.  Orog.  Turó  d' uns  650  metres 
d'altitut  situat  entre  Gélida  y  la  Creu  d'  Ordal,  pro- 
vincia de  Barcelona. 

PUIGDALBA  (Sant  Andreu  de).  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Vilafranca 
del  Penadés;  és  a  la  carretera  d' aquesta  vila  a  la  de 
Igualada  y  té  442  hab. 

PUIG  DEL  FÍ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Perafort,  prov.  de  Tarragona. 

PUIG  DEL  MAS.  Geog.  Veinat  de  Banyuls  de  la 
Maresma,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

PUIG  DE  LA  BELLACASA.  Geog.  Caseríu  del  ter- 
me de  Banyoles,  prov.  de  Girona. 

PUIG  DE  L'  ANELL.  Geog.  Caseríu  del  terme  de 
Orcau,  prov.  de  Lleida. 

PUIGDORFILA  (Son).  Caseríu  de  I' ¡Ha  de  Ma- 
llorca, al  districte  de  Palma. 

PUIGCERCÓS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Palau  de  Noguera,  prov.  de  Lleida. 

PUIGCERDÁ.  Geog.  Partitjudicialdelaprov.de 
Girona,  format  deis  37  següents  ajuntaments:  Alp, 
Bolvir,  Caixans,   Campdevánol,  Campelles,  Campro- 


610 


PUI 


PUI 


don,  Caralps,  Das,  Freixanet,  Ger,  Gombreny,  Guils, 
Isóbol,  Llanas,  Llivia,  Lloses  (Les),  Maranges,  Molió, 
Ogassa,  Palinerola,  Pardines,  Parroquia  de  Ripoll, 
P/anoles,  Puigcerdá,  Rib^s,  Ripoll,  Sant  Joan  de  les 


Segell   de  Puigcerdá 


Vista  general  de  Puigcerdá 

Abadesses,  Sant  Pau  de  Seguríes,  Setcases,  Toses, 
Urtg,  Urús,  Vallfogona,  Vidrá,  Viladonja,  Vilallonga 
y  Vilallovent,  reunint  entre  tots 
34,243  liab.  ||  Vila  de  la  prov    de 
/"  íSaSXÍS.         G  rona,  bisb.  d'  Urgell,  cap  del 
A\0==5/yA      part.  jud    del  seu  noni  y  capital 
Nl^/^O^V^I     de   la  Cerdanya;   és  prop  de  la 
frontera  de   Franca,   a  la  dreta 
del  Segre,  y  té  2.4C3  habitants. 
||    Poblé   del    districte    munici- 
pal de  Senterada,  provincia  de 
Lleida. 

PUIGCUBELL.  Geog.  Lloch  del 
Ripollés  a  la  vora  de  Plá  Traver. 
PUIGFARNÉS.   Geog.  Caseriu  del  terme  de  Car- 
dona, prov.  de  Barcelona. 

PUIGFERRER  Y  FIGUERAS  (Joaquim).  Biog. 
Metge  barceloní,  que  va  figurar  a  niitjans  del  si- 
gle  XIX,  havent  sigut  ferm  partidari  del  sistema  cu- 
ratiu  de  Monsieur  Raspail,  que  va  introduir  a  E?pa- 
nya.  Va  morir  a  etat  avancada  a  les  derreríes  de  1889. 
Havia  publicat  Manuals  d'  instruccions  del  sistema 
Raspail,  y  alguns  travalls  de  la  seua  especialitat 
professional. 

PUIGFORNIU.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Soriguera,  prov.  de  Lleida. 

PUIGGARÍ  Y  LLOBET  (Jo- 
seph).  Biog.  Nasqué  a  Barce- 
lona en  1821  y  mori  en  la  me- 
teixa  ciutat  en  1903.  Eminent 
arqueolech,  literat  y  artista 
pintor,  dedica  tota  sa  llarga 
vida  a  ¡Ilustrar  lo  passat  de  la 
nostra  patria,  publicant  nom- 
brosos  estudis  sobre  arqueolo- 
logía,  art,  indumentaria,  histo- 
ria, aclarint  ab  sa  gran  intelli- 
gencia  les  époques  mes  fosques 
y  desconegudes  de  la  historia 
de  Catalunya.  La  seva  obra 
capital  titulada  Indumentaria  é 
Iconografía  españolas,  avalorada  ab  un  esplendit 
álbum  de  tiibuixos  y  aquarelés,  resta  inédita  y  ha 
sigut  entregada,  per  propia  disposició,  a  la  Acade- 
mia de  Sant  Ferrán.  Sigue  íins  al  morir  Arxiver  de 
Casa  de  la  Ciutat  de  Barcelona,  Academich  de  la  de 
Belles  Lletres  y  corresponent  de  totes  les  de  Madrit 
y  de  moltes  altres  espanyoles  y  del  extranger. 

PUIGGET.  Geog.  Aldea  del  terme  de  Santa  Euge- 
nia, illa  de  Mallorca. 

PUIG  GROS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y  part. 
jud.  de  Lleida;  és  a  tramontana  de  les  Borges  d' Ur- 
gell y  té  306  hab. 

PUIG  LLANCADA.  Orog.  Puig  de  2,403  metres  de 
altitut  al  capdemunt  de  la  valí  del  Rigart,  al  S.O.  de 
Toses,  valí  de  Ribes,  prov.  de  Girona. 

PUIG  LLUENT  (Collet).  Orog.  Al  Bergadá,  al  cami 
de  Saíit  Jaume  de  Frontanyá,  demunt  del  clot  d'Ar- 
dericó. 


Joseph  Puiggarí 


PUIGMAJOR.  Orog.  Un  deis  pichs  mes  enlairats 
de  la  carena  de  les  Balears,  prop  de  Palma  de  Ma- 
llorca. 

PUIGMAL.  Orog.  Puig  de  2,909  met.  d'alt.  entre 
la  Valí  de  Ribes  y  la  Cerdanya,  al  N.O.  de  Caralps, 
prov.  de  Girona. 

PUIGMASSANA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Mur, 
prov.  de  Lleida. 

PUIGMOLTÓ.  Geog.  Quadra  del  terme  de  Solane- 
lles,  prov.  de  Barcelona. 

PU1GMORENS  (Coll  de).  Orog.  Pich  a  1  918  met., 
en  la  Catalunya  francesa,  antich  comtat  de  Foix, 
essent  un  des  llochs  mes  frets  d'aquella  comarca. 

PUIGNÉS.  Orog.  Cim  al  Bergadá,  a  la  vora  deis 
veinats  de  Beneta,  de  Castellar  y  de  cal  Ros. 

PUIGORIOL  (Santa  Eularia  de).  Geog.  Veinat 
que  forma  ajuntament  ab  Llucá,  a  760  met.  d'algaria 
al  cim  de  la  serra  que  separa  les  aigües  de  la  riera 
de  Llucanés  de  la  Gavarresa. 

PUIG  OU.  Orog.  Puig  de  1,330  metres  d'  alt.  a  la 
vora  de  la  riera  de  Bolos,  al  S.E.  de  Camprodón, 
prov.  be  Girona. 

PUIG  PADERNA.  Orog.  Puig  de  les  montanyes 
Maleides,  entre  les  Valls  d'Arán  y  Benasch;  té  2,624 
metres  d'  altitut. 

PUIGPALTER.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Banyo- 
les,  prov.  de  Girona. 

PUIGPARDINES  (Berenguer).  Biog.  Autor  del  si- 
gle  XII,  contemporani  del  comte  de  Barcelona  Ramón 
Berenguer  III.  A  la  Biblioteca  del  Escorial  s' hi  con- 
serven dues  obres  d'  el  1,  munuscrites,  redactades  en 
cátala,  que  tracten  de  fets  hisiórichs.  Va  neixer  al 
vescomtat  de  Bas. 

PUIGPARDINES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Sant  Privat  de  Bas,  prov.  de  Gi- 
rona. 

PUIG  PADRÓS.  Orog.  Té 
2,910  met.  d'alt.  y  és  a  la  partió 
de  la  Cerdanya  espanyola  y  la 
francesa,  al  N.O.  de  Maranges, 
prov.  de  Lleida. 

PUIGPELAT.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Tarragona, 
part.  jud.  de  Valls;  es  dalt  d' un 
turó  planer,  a  la  vora  del  riu 
Gaya,  y  té  686  hab. 

PUIG  PERDIGUER.  Orog.  Puig  del  Pirineu,  a  po- 
uent  del  port  de  Benasch,  prov.  d' Osea;  té  3,220  me- 
tres d'altitut. 

PUIGPINÓS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Lladurs, 
prov.  de  Lleida. 

PUIGPUNYENT.   Geog.  Vila  de  1* illa  y   bisb.  de 
Mallorca,  part.  jud.  de   Palma; 
és  a  la  banda  de  ponent  de  la 
illa,  a  la  dreta  de  una  riera,  y 
té  1,704  habitants. 

PUIGREIG.  Geog.  Poblé  de  la 
provincia  de  Barcelona,  bisb.  de 
Solsona,  part.  jud.  de  Berga;  és 
a  la  vora  del  Llobregat,  té  mol- 
ta  fabricado,  estado  de  F.-C.  y 
3,769  habitants. 

PUIGRODON    (Sant    Quintí 
de).   Geog.  Poblé  del  dist.  mu- 
nicipal de  Sant  Llorenc  de  Campdevánol,  provincia 
de  Girona. 

PUIG  ROJAT.  Orog.  Puig  de  les  montanyes  del 
Canigó;  té  uns  2,700  metres  d'  altitut,  al  S.E.  de  Cas- 
tell,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

PUIG  SACALM  Orog.  Puig  de  1,553  metres  d'al- 
titut situat  entre  Vidrá,  prov.  de  Barcelona,  y  Sant 
Esteve  de  Bas,  prov.  de  Girona. 


Segell  da  Puigpelat 


Segell  de  Puigreig 


PUJ 


PUJ 


611 


Segell  de 
Puigtinyós 


PUIGSACH.  Geog.  Veinat  de  Pardines,  prov.  de 
Girona. 

PUIGSECH.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Vallfo- 
gona,  prov.  de  Qirona. 

PUIG  SECH.  Orog.  Puig  de  les  montanyes  del  Ca- 
nigó;  és  al  S.O.  de  Vallmanya,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  y  té  uns  2,600  nietres  d'altitut. 

PUIG  S1STRE.  Orog.  Togal  de  la  comarca  de 
Camprodón,  entre  el  Feitús  y  la  Valí  de  la  Casaqa. 

PUIG  (Son).  Geog.  Veinat  del 
districte  de  La  Pobla,  a  1'  illa  de 
Mallorca. 

PUIG  TARRÉS.  Orog.  Al  Ber- 
gadá,  enlairat  dessobre  les  altes 
vessants  del  Bastareny,  enfront 
del  cim  de  Comabona. 

PUIGTINYÓS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Tarragona, 
part.  jud.  del  Vendrell ;  és  a  la 
vora  del  riu  Gaya  y  té  434  habi- 
tants. 

PUIGTORRATS.  Geog.  Caseriu 
del  terme  d'Aii;uav¡va,  prov.  de  Girona. 

PUIGURIGUER  Y  DE  DORDA  (Jaume).  Biog.  Va 
néixer  a  Barcelona  ais  comentos  del  sigle  xix  y  con- 
sagrat  al  estudi  del  Dre  ,  va  ésser  un  deis  procura- 
dors  de  mes  nomenada  y  sovint  consultat  pera  es- 
brinar  assuiiiptes  relatius  a  les  qikstions  forals  de 
Catilunya.  Havía  sigut  degá  del  collegi  de  procura- 
dors,  y  desempenyat  altres  cárrechs  públiclis,  donchs 
va  ésser  de  molta  cultura.  Va  ésser  un  deis  numis- 
niátichs  mes  intelligents  de  la  passada  centuria,  y 
va  aplegar  un  important  mone- 
tari  d' exemplars  de  monedes  ca- 
talanes, per  ell  classificades  ab 
coneixement  exacte.  Moltes  de 
elles  figuren  ara  al  Museu  muni- 
cipal y  provincial,  establert  al 
Parch  de  Barcelona.  Va  morir  en 
edat  molt  aventada  al  any  1884. 

PUIGVER.  Geog.  Poblé  del  dis- 
tricte municipal  d'  Eróles,  provin- 
Segellde  Puigvert    cia  de  Lleida. 

d'Agramunt  PUIGVERT   D'AGRAMUNT. 

Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Llei- 
da, bisbat  d'  Urgell,  paitit  judicial  de  Balaguer; 
és  a  llevant  y  prop  d'Agramunt  y  té  602  habitants. 
||  —de  lleida.  Poblé  de  la  prov.,  bsb.  y  part.  jud. 
de  Lleida;  és  a  la  esquerra  del  F.-C.  de  Tarragona  a 
Lleida,  prop  d' Artesa,  y  té  885  hab.  ||  Poblado  del 
anticli  comtat  de  Foix,  a  la  Catalunya  Francesa.  En 
son  terme  s'  hi  conserven  les  rui- 
nes d' un  important  castell  deis 
sigles  xu  al  xiv. 
PUIS  conj.  puix. 
PU1X.  conj.  PUS.  |[  DESPRÉS.  || 
PUIG. 

PUIXA.  Tenips  de  verb.  Pueda. 
PUIXANT.  adj.  Pujante. 
PUIXtNT  adj   puixant. 
PUIXIR.  v.  a.  PODER. 
PUJA.  f.  El  dret  que 's  paga  en 
pá    al    forn  del    comú.    Poya.  ||  El 
aument  que  fa  '1  preu  de  les  coses. 
L'aument   de  preu  qu'ofereix   qui 
posa  dita   per  algún  arrendament  o  encant.  ||  Acte  y 
efecte  de  pujar.  Licitación,  puja. 

fer  puja  O  PUJADA.  Ir.  Aumentarse  '1  preu  comú 
de  les  coses.  Subir. 

PUJADA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  pujar.  Subida.  || 
Muntada,  Iloch  que  va  pujant.  Subida,  trepa,  repe- 
cho. ||  Aument  de  preu  de  les  coses.  Alza.  ||  La  nia- 
jor  elevació  del  estat  d'  algú  o  d'  alguna  cosa.  Su- 


Segell  de  Puigvert 
de  Lleida 


Subida  y  alza. 


bida.  ||  Aument,  com:  pujada  de  ¡leí,  de  febre,  etc. 
Crecimiento.  ||  PUJA,  2. 

pujada  dreta  O  pesada.  La  que  fa  molta  pendent 
y  és  dificultosa  de  pujar.  Reventón. 

DE  gran  PUJADA  gran  baixada.  Ref.  Denota  que 
quan  mes  eleva  la  fortuna  ais  homens,  mes  forta  és 
!a  caiguda.  De  gran  subida  gran  caída. 

PUJADES  (Geroni).  Biog.  Escriptor,  historiaire  y 
celebrat  canonista  que  va  néixer  a  Barcelona  en 
1 568,  morinthi  péls  anys  1645  a  1651.  Va  ésser  a  la 
seua  ciutat  nadiua  catedrátich  de  cánons  y  mes  en- 
devant  jutge  ordinari  y  apoderat  general  del  comtat 
d'  Empuñes.  Mes  de  quaranta  anys  va  passar  recu- 
llint  noticies  y  fent  investigacions  ais  arxius  civils  y 
eclesiástichs,  ab  el  propósit  d'  escriure  1'  historia  de 
Catalunya,  que  redactava  en  llengua  catalana  en  sa 
primera  part,  publicada  aquesta  mentres  ell  vivía,  a 
1'  any  1609,  que  va  titolar  Crónica,  arrivant  fins  a 
1'  any  714  de  Crist.  La  segona  y  tercera  part  de  la 
obra  abracen  fins  a  1'  any  1662,  y  va  escriureles  en 
castellá,  deixantles  sense  estampar.  Ais  comenqos 
del  sigle  XIX  va  ferse  una  edició  complerta  d'  aquesta 
obra,  nomenada  Crónica  universal  del  Principado  de 
Cataluña,  que,  fins  mancantli  I'  esperit  crítich,  de- 
fecte  del  temps  en  quin  va  ésser  escrita,  cal  donarli 
certa  importancia,  per  la  munió  de  documents  diplo- 
mátichs  que  transcriu. 

PUJADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pujat.  Subidí- 
simo. 

PUJADOR,  m.  Qui  puja  alguna  cosa  de  baix  a 
dalt.  Subidor.  ||  Pedríc.  que  sol  haverhi  a  algunes 
portes  pera  pujar  a  cavall.  Montador,  montadero, 
subidero.  ||  Máquina  o  aparell  que  serveix  pera  pu- 
jar coses.  Subidero.  ||  ESGLAÓ. 

PUJAL.  m.  Orog.  Puig,  cim  de  montanya  mes  agut 
que  '1  puig.  Pueyo. 

PUJAL.  Geog.  Arraval  de  Cabo,  prov.  de  Lleida.  || 
Poblé  del  dist.  munpal.  d   Enviny,  prov.    de  Lleida. 

PUJALS  (Bartomeu).  Biog.  Gravador  mallorquí 
del  sigle  XVII.  Era  capellá  y  frare  domínich  al  con- 
vent  de  Palma,  patria  d'  ell.  Va  dedicarse  al  gravat 
en  compliment  d'  una  pronietenga,  per  haver  reco- 
brat  la  salut  a  1'  any  1687.  Les  senes  primeres  es- 
tampes mostren  ésser  obia  d'  un  aficionat,  empró 
també  n'  hi  han  d'  ell  (algunes  anónimes)  quin  tra- 
vall  és  de  nía  niestre.  Va  gravar  composicions  relli- 
gioses. 

PUJALS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Vilauna,  dist. 
munpal.  de  Bescanó,  prov.  de  Girona.  ||  — DELS  CAVA- 
llers.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Cornelia,  prov.  de  Girona.  ||  — 
DELS  PAGESOS.  Poblé  del  districte 
munpal.  de  Cornelia,  prov.  de  Gi- 
rona. 

PUJ  ALT.  m.  Orog.  Puig  molt 
alt  y  agut.   Pico. 

PUJALT.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Barcelona,  bisb.  de  Vich, 
part.  jud.  d'  Igualada;  és  al  confí 
NO.  del  partit  y  té  333  hab. 

PUJAMINYONS.  ni.  Ant.  Mena 
d'  esglaó  pera  pujar  al  cotxe.  Es- 
tribo. 

PUJANT.  m.  PUJADA,  PUJADOR, 
sats  del  lünatge  d'  algú.  Ascendientes. 

PUJANT  D'  EN  LLEBRA.  Orog.  Pas  a  les  valls 
del  Llerca,  desde  Ribelles  a  Sant  Lloren?  deis  Cer- 
dans.  La  timba  que  desd'  ell  se  domina  fa  extremir. 

PUJAR,  v.  n.  Muntar,  passar  d'  un  lloch  baix  a  un 
altre  d'alt.  Subir.  ||  Anar  creixent,  aumentarse,  com: 
els  arbres,  la  malaltía,  els  rius.  Subir,  crecer.  ||  Fer 
mes  alta  alguna  cosa,  com:  la  paret,  la  térra.  Subir, 
levantar.  ||  Preponderar  una  cosa  respecte  d'  una 
altra,  com:  puja  mes  el  farciment  que  7  gall.   Montar, 


Segell  de  Pujol t 
de  Segarra 

pl.  Ant.  Els  pas- 


612 


PUJ 


PUL 


subir.  ||  Anar  alpant  la  veu  per  graus  y  punts.  Subir, 
levantar.  ||  Met.  Parlant  de  coses  espirituals,  arribar, 
com:  les  oracions  del  ¡ust  pugcn  al  cel.  Subir.  ||  Créi- 
xer  en  dignitat,  lograr  niajor  enipleu,  aumentar  el 
capdal  o  hisenda.  Subir,  ascender.  ||  v.  a.  Portar  al- 
guna cosa  de  baix  a  dalt.  Subir.  ||  Al^ar,  posar  dreta 
alguna  cosa  qu'  estava  decantada,  com:  pujar  els 
bracos.  Subir.  ||  Muntar,  arribar  a  certa  quantitat  o 
nombre  alguna  cosa,  com:  el  compte  puja  a  tant.  Su- 
bir, montar.  ||  Núut.  Anársen  mar  endins.  Internarse 
en  el  mar.  ||  Mel.  Donar  a  les  coses  major  preu  o  es- 
timado de  la  que  teníen,  com:  pujar  el  vi,  ¡a  cera,  etc. 
Subir,  encarecer,  pujar.  ||  Estirar,  tivar  les  cordes 
fluixes  d'  una  guitarra,  etc.  Subir.  ||  En  una  genealo- 
gía és  arribar  fins  al  principi,  com:  Sant  Mateu  puja 
fins  a  Abrahám  y  Sant  Lluch  fins  a  Adám.  Subir.  || 
Viure,  ferse  grans  els  minyons  baix  el  cuidado  deis 
pares.  ||  Aumentar  de  grau  o  de  dignitat.  Subir. 

pujar  A  QUATRE  GRAPES.  fr.  Caminar  els  honiens 
de  peus  y  mans.  Gatear. 

PUJAR  la  MOSCA  al  NAQ.  fr.  Met.  Enfadarse.  Su- 
birse el  humo  á  las  narices. 

PUJAR  pera  MUNT.  fr.  Enfilarse.  Encaramarse.  || 
Met.  Elevar  a  algú  a  gran  Uoch,  empleu  honorífich, 
lucratiu,  etc.  Encaramarse.  ||  Exagerar,  ponderar  ab 
excés  alguna  cosa.  Encaramar. 

MES  PUJ\  'L  FARCIMENT  QUE  'L  GALL.  Ref.  El  ajo 
de  Valdes tillas,  vale  más  la  salsa  que  los  caracoles. 

MES  PUJA  'L  SUCH  QUE  'LS  MOIXONS.  Ref.  MES  PUJA 
EL  FARCIMENT  QUE   'L  GALL 

NO  PUJA  UN  GR1LL  DE  NOU.  fr.  Ab  que 's  denota  que 
alguna  cosa  és  de  molt  poca  entitat.  No  monta  un 
comino. 

PUJARLI  A  ALGÚ  LA  VERMELLOR  A  LA  CARA.  EnvergO- 
nyirse.  Salir  colores. 

PUJARNOLS.  Geog.  Poblé  del  dist.    munpal.   de 
Porqueres,  prov.  de  Girona. 
PUjARSEN.  u.  r.  Enlairarse.  Subirse. 
QUE  PUGI.  Expressió  que  sol  usarse  quan  se  juga  a 
cartes.  Que  salga,  que  salte. 

PUJAT,  DA.  p.  p.  Subido.  ||  adj.  S' aplica  al  color 
molt  viu  y  fort  entre'ls  de  la  sena  classe.  Subido.  || 
Sobre  bó.  Subido.  ||  elevat,  sublim,  eminent. 
PUJAVANT.  m.  Ant.  BOTAVANT. 
PUJÓ.  Geog.  Barri  de  Salardú,  prov.  de  Lleida. 
PUJOL,  m.  Puig  petit,  montanyeta.  Cerrillo.  ||  Ter. 
ibicench.  Tocal.  Cerro. 

PUJOL  (Agustí)  Biog.  Esculptor  remarcable  en 
la  disposició  de  baixos  relleus  y  en  1'  atinada  colo- 
cado de  les  figures.  Va  néixer  a  Catalunya,  vivint 
desde  1'  any  1585  fins  al  1643.  Entre  les  seues  obres, 
cal  esmentar  els  baixos  relleus  d'  episodis  histó- 
richs  de  Sant  Tomás  de  Vilanova,  y  de  la  Verge  de 
Montserrat,  y  una  artística  esculptura  imatge  de 
Sant  Aleix,  servada  a  la  iglesia  de  Santa  María  del 
Mar,  de  Barcelona. 

—  (ALBERT).  Biog.  Eclesiástich  y  escriptor  que  va 
néixer  a  Barcelona  1'  any  1783,  niorint  en  1847.  Va 
ésser  professor  molt  distingit  en 
la  literatura  espanyola,  y  derre- 
rament  de  Dret  roma  en  la  uni- 
versitat  barcelonina,  en  quin  cen- 
tre va  desempenyar  cárrechs  d'im- 
portancia.  Va  pertányer  a  algu- 
nes  acíidemies,  y  fou  autor  de  tra- 
valls  de  literatura  y  d'  assumptos 
juridichs  que  acreditaren  els  seus 
coneixemcnts. 

—  (aleix).  Biog.  Metge  y  es- 
criptor professional,  que  va  obtin- 
dre  renóm  a  les  derreríes  del  si- 
gle  xvin.  Va  néixer  a  Puzol,  prop 
de  Bezers,  a  1'  any  1739,  niorint 
en  1804.  Havía  escrit  algunes  obres  de  materia  mé- 
dica. 


Joan  BU.  Pujol 


—  (JOAN  batista).  Biog.  Pianista  y  compositor  de 
música  notable  que  va  néixer  a  Barcelona  en  1835  y 
morí  en  1898.  Va  ser  professor  de  la  Escola  Munici- 
pal de  Música,  de  Barcelona,  deixant  una  infinitat 
d'  excelents  deixebles.  Viatjá  per  Europa,  donant 
concerts,  en  els  quals  obtingué  sempre  'ls  mes  bri- 
llants  éxits. 

—  Y  CAAiPS  (celestí).  Biog.  Escriptor  y  historiai- 
re  que  va  néixer  a  Qirona  al  segón  ters  del  sigle  XIX, 
y  que  desde  molt  jove  va  mostrar  predilecció  pél 
conreu  de  les  lletres.  En  sa  ciutat  nadiua  fou  un  deis 
liomes  que  mes  afany  va  mostrar  pera  1'  avene,  de  la 
cultura,  y  íou  deis  iniciadors  de  1'  «Associació  Lite- 
raria», que  tant  ha  contribuit  a  n'  aquella  ciutat  a  la 
significado  obtinguda  en  la  vía  del  verdader  progrés. 
Va  establirse  a  Madrit  després  de  1880,  publicant 
travalls  molt  estimables  de  disquisicions  liistóriques 
y  numisuiátiques  en  les  mes  reputades  revistes  es- 
panyoles.  Va  ésser  secretari  particular  d'  En  Víctor 
Balaguer,  y  quan  aquest  fou  ministre  d'  Ultramar  en 
1889,  En  Celestí  Pujol  va  desempenyar  la  subsecre- 
taría d'  aquell  centre.  Era  académich  de  nombre  de 
1'  «Academia  de  la  Historia»  y  va  pertányer  a  les 
corporacions  científiques  y  literaries  de  mes  calificat 
concepte,  morint  a  Madrit  a  les  derreríes  de  1891. 

PUJOL.  Geog.  Caseriu  del  terme  d' Alinyá,  prov.  de 
Lleida.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  d'  Alberich,  prov. 
de  Valencia.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Peramea, 
prov.  de  Lleida.  ||  Veinat  de  Palol  de  Revardit,  prov. 
de  Oirona.  ||  Veinat  de  Pardines,  prov.  de  Girona.  || 
—de  planes.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Montmajor, 
prov.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Berga. 

PULCRAMENT.  adv.  ni.  Ab  pulcritut.  Pulcra- 
mente. 

PULCRE,  A.  adj.  Hermós,  net,  ben  paregtit,  bo- 
nich.  Relamido,  pulcro. 

PULCRITUT.  f.  Hermosura,  bellesa,  netedat.  Pul- 
critud. ||  Esmero  en  el  vestir  y  netedat  en  la  persona. 
Pulcritud. 

PULICÓ.   Tér.  ibicench.    Mal  home.  Picaro.  ||  PO- 

LIQÓN. 

PULIR,  v.  a.  y  deriváis.  ||  polir. 

PULIT,  DA.  adj.  polit. 

PULMÓ.  ni.  Freixura.  Bofes,  pulmón. 

PULMÓ  DE  mar.  ni.  Ictiol.  Marisch  a  modo  d'  es- 
ponja. Pulmón  marino. 

PULMONAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  pulmó  o  té 
relació  ab  ell.   Pulmonar. 

PULMONARI.  adj.  Bot.  Semblant  a  la  pulmona- 
ria. Pulmonario. 

PULMONARIA,  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  deis  lí- 
quens,  que  sol  viure  arrapada  ais  arbres.  Pulmo- 
naria. 

PULMONATS.  m.  pl.  Ordre  d'  insectes  gasteró- 
pots 

PULMÓNICH,  CA.  adj.  Malalt  atacat  de  pulmonía. 

PULMONÍFER,  A.  adj.  Zool.  Que  té  pulmons. 

PULMONIFORME.  adj.  Que  té  la  forma  de  pulmó. 

PULMONÍA,  f.  Med.  Inflamado  del  pulmó.  Pulmo- 
nía, perineumonía. 

PULMUNARIA.  f.  Bot.  HERBA  DE  LA  FREIXURA. 

PULPA,  f.  Palpíc,  carn  sense  os.  Pulpa.  ||  Met. 
Molsa  de  les  imites.  Pulpa.  ||  La  carn  del  cap  del 
dit.  Yema,  pulpejo.  ||  POLPA. 

PÚLPIT.  m.  TRONA. 

PULPOS,  A.  adj.  Carnós,  molsut.  Pulposo. 

PULPUT,  DA.  adj.  Molsut,  carnós. 

PULPOSITAT.  f.  Carnositat.  ||  Lloch  ont  hi  ha 
polpa. 

PULSACIÓ.  f.  El  cop  que  dona  V  arteria.  Pulsa- 
ción, pulsada 

PULSATILLA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  ra- 


PUN 


PUN 


613 


nunculacies,  quines  flors,  un  poch  caigudes,  son  me- 
dicináis. Flor  del  vienio,  pulsatila. 

PULSÁTIL),  VA.  adj.  Lo  que  bat  y  dona  cops  a 
ímitació  de  1'  arteria.  Pulsativo,  pulsátil. 

PULSATERI,  A.  adj.  Corresponent  al  pols. 

PULSERA,  f.  manilla.  11  La  part  de  la  barba  que 
cobreix  el  neixement  de  les  barres.  Pulsera.  ||  Med. 
Vena  que  's  posa  al  pols  del  malalt  quan  se  li  aplica 
vi  géneros  o  algún  esperit  pera  confortarlo.  Pul- 
sera. 

PULSILOGI.  f.  Instrunient  pera  amidar  la  veloci- 
tat  del  pols.  Pulsilogio. 

PULSIMANCIA.  f.  Preocupació  de  pretendre  ende- 
vinar  1'  avenir  per  medí  del  pols.  Pulsímancia. 

PULSIMÁNTICH,  CA.  adj.  Referent  a  la  pulsiman- 
cia.  ||  m.  Qui  preté  endevinar  per  inedi  del  pols. 

PULSÍMETRE.  m.  PULSILOGI. 

PULSIMETRÍA.  f.  V  art  d'  amidar  la  velocitat  y 
íor?a  del  pols.  Pulsimetría. 

PULSIÓ.  m.  Propagació  del  moviment.  Pul- 
sión. 

PULSISTA.  ni.  Intelligent  en  polsar  els  malalts. 

PULTRES.  ni.  pl.  Ant.  FARINETES. 

PULTROCH.  m.  La  butifarra  mes  grossa  feta  del 
foudell  cegó.  Morcón.  ||  Met.  La  persona  grossa  y  ra- 
baguda.  Morcón. 

PULULAR,  v.  n.  y  deriváis.  Comentar  a  brotar 
una  planta,  treure  mol ts  brotims.  Pulular.  ||  Bellu- 
garse  molles  bestioles  en  algún  lloch,  o  moures  mol- 
tes  coses  alhora.  Pulular. 

PULVERISAR.  v.  a  y  derivats.  POLVERISAR. 

PULZOL.  m.  Color  mes  viu  que  '1  de  foch. 

PULLA,  f.  Dita  picant.  ||  HINXA. 

PULLAGÓ.  m.  POLLAGÓ. 

PULLARENQUES.  Bol.  Nom  que  's  dona  en  la 
comarca  de  la  Selva  a  varíes  menas  de  bolets.  PO- 
LLARENQUES. 

PULLÉS,  A.  adj.  El  natural  y  lopertocant  a  Pulla, 
ciutat  italiana. 

PULLÍ.  m.  POLLi. 

¡PUM!  interj.  Veu  onomatopeica  ab  que  s'  expressa 
el  pet  que  fa  un  tret  o  '1  soroll  d'  una  cosa  que  cau. 
¡Pum! 

PUMA.  m.  Animal  aniericá,  mena  de  tigre,  pero 
fluix  y  covart. 

PUN.  m.  PUNY. 

PUNAR.  Ter.  arañes.  BESAR. 

PUNCELLA.  f.  PONCELLA,   POLZELLA. 

PUNCT.  m.  PUNT. 

PUNCTURA.  f.  PUNTURA.  ||  PUNXÓ. 

PUMANYONS.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Pobla 
de  Segur,  prov.  de  Lleida. 

PUNCEYLA.  f.  Ant.  DONZELLA. 

PUNCIÓ.  f.  Cir.  Operació  que  's  practica  ab  el  tro- 
car o  ab  la  punta  del  bisturí  a  fí  d'  evacuar  la  sero- 
citat  o  qualsevol  altre  líquit  escanipat  en  una  cavi- 
tat  natural  o  accidental.  Punción. 

PUNCO,  m.  PUNXÓ.  ||  Color  de  foch  molt  enees. 
Punzón. 

PUNDONOR,  ni.  Estimado,  crédit.  Pundonor, 
punto,  punto  de  honor. 

PUNDONORÓS,  A.  adj.  Qui  té  pundonor.  Pundo- 
noroso. 

PUNEIXER.  v.  a.  PUNIR. 

PUNET.  Ter.  aranés.  petó. 

PUNGANT.  m.  Clauet  punxagut  que  teñen  les  si- 
velles  pera  subgectar  la  corretja.  Clavillo,  hierre- 
cilio. 


PÚNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  ais  fenicis  o  carta- 
ginesos.  Púnico. 

PUNICIÓ.  f.  Ant.  CASTICH. 

PUNIDOR,  A.  m.  y  f.  Ant.  CASTIGADOR. 

PUNIMENT.  m.  Acte  o  efecte  de  punir.  Punición, 
castigo,  punitniento. 


V. 


Ant. 


Monedes  púniques 


PUNIR. 

CASTIGAR. 

PUNIT,  DA.  adj.  y  p. 
p.  CASTIGAT. 

PUN1TIU,    VA.    adj. 
Que  castiga. 

PUNJA,  f.  PUNXA. 

PUNJAR.  v.  a.  punxar.  Es  usat  en  les  comarques 
valencianes. 

PUNJO,  m.  PUNXÓ. 

PUNSO.  m.  PUNQÓ. 

PUNT.  m.  Mat.  La  quantitat  mes  petita  que  's  pot 
considerar;  lo  punt  matemátich  no  té  cap  dimensió, 
es  purament  ideal.  Punto.  ||  I.istant.  Punto.  ||  Assutup- 
te,  materia  de  que  's  tracta.  Punto.  !|  Lo  substancial 
en  algún  assumpte.  Punto.  ||  El  eos  o  espessor  deis 
líquits.  Cuerpo.  ||  El  tó  que  correspón  ais  instru- 
ments  musichs.  Punto.  ||  V  estat  actual  de  qualsevol 
assumpte,  especie  o  cosa.  Punto.  ||  El  pas  de  l'agulla 
ab  el  fil  per  la  tela.  Punto,  puntada.  ||  L' estat  per- 
fet  y  degut  qu'  arriven  a  tindre  algunes  coses,  coni: 
el  pa,  les  confitures,  les  viandes,  etc.  Rumbo,  osten- 
tación. ||  Part,  qüestió  d'  alguna  ciencia  Punto.  || 
ortog.  La  nota  que  's  posa  al  fi  de  la  cláusula,  figu- 
rada així  (.).  Punto.  ||  A  les  armes  de  foch  es  lo  !e- 
rret  que  té  '1  gallet  algat.  Disparador,  punto,  pi- 
ñón. ||  PUNTET,  3.  II  Lo  principal  del  assumpte.  Pun 
to.  ||  PUNDONOR.  ||  X1FRA.  ||  La  part  de  les  campanes 
ont  pega  '1  batall.  Punto.  ||  Cada  forat  de  la  corretja 
per  ont  entra  '1  pungant.  Punto.  |l  Lo  grau  o  tenue 
que  se  senyala.  Punto.  ||  En  les  impremptes  mida  del 
gruix  de  dos  fulls  de  paper  que  desde  3  o  4  en  amunt 
constitueixen  el  eos  o  gruix  deis  caracters.  El  tipo  o 
base  del  sistema  es  el  eos  de  12  punts  o  cicero.  ||  Met. 
Aquella  paraula  que  's  diu  o  aquella  tecla  que  's  toca, 
com  al  descuit,  pera  recordar  alguna  especie  o  donar 
motiu  pera  que  se'n  parli.  Puntada.  ||  pl.  Les  divi- 
sions  del  punter  deis  sabaters.  Puntos.  ||  Qüestions 
pera  llegir  d'  oposició.  Puntos.  ||  Els  nombres  que 
senyalen  cada  carta  o  a  cada  cara  del  dati.  Puntos. 
||  Les  pedrés  o  tantos  que  's  perden  o  guanyen  al 
joch.  Puntos.  ||  Les  parts  de  que  's  va  formant  la 
mitja  y  coses  semblantes.  Puntos.  ||  Les  passades  ab 
1'  águila  que  dona  un  cirurgiá  pera  cosir  una  fétida. 
Puntos.  ||  Les  faltes  que  fan  los  nois  al  donar  la  llis- 
gó,  etc.  Puntos. 

PUNT  accidental,  pers.  Qualsevol  punt  diferent 
del  principal  o  de  la  vista,  ont  s' encaminen  y  peí 
qual  se  dirigeixen  les  ratlles  d'  aquells  obgectes  que 
no  teñen  els  costats  perpendiculars  al  pía  óptich. 
Punto  accidental. 

PUNT  ADM1RATIU  O  D'ADMIRACIÓ.  ortog.  Nota  pera 
senyalar  1' admirado  al  escrit  y  s' escriu  així  (!). 
Admiración. 

PUNT  CÉNTRICH.  Centro.  Punto  céntrico. 

PUNT  D'  ALENQON.  Puntilla  fabricada  a  Alengón, 
Franga.  Encaje  de  Alenzón. 

PUNT  D' APOIO.  Barra  ont  s'  apoia  '1  travallador  al 
teler  de  má. 

PUNT  de  brusseles.  Puntilla  feta  a  Brusseles, 
Bélgica.  Encaje  de  Bruselas. 

PUNT  DE  CADENETA.  CADi  NETA,  2. 

PUNT  DE  DISTANCIA,  persp.  Un  punt  de  la  ratlla 
horitzontal  distant  del  punt  principal  o  de  la  vista 
tant  com  té  '1  raig  principal.  Punto  de  distancia. 

PUNT  deixat.  Lo  punt  de  la  mitja  que  no  s'  ha 
pres.  Trabilla. 

PUNT  D'  HONOR:  PUNDONOR. 


614 


PUN 


PUN 


PUNT  DE  la  refracció.  Fis.  Lo  ptmt  en  que,  pas- 
sant  los  raigs  de  llum  obliquament  d'  un  mitg  a  un 
altre  de  diferent  resistencia,  forma  1'  ángul  d'  incli- 
nado, separantse  de  la  ratlla  recta.  Punto  de  la  re- 
fracción. 

PUNT  DE  longitut.  Náut.  Lo  que  's  posa  en  la 
carta  de  navegar  y  resulta  de  les  observacions  as- 
tronómiques  de  la  longitut  y  latitut.  Punto  de  lon- 
gitud. 

PUNT  de  meditació.  La  materia  que  se  senyala 
pera  que  sobre  ella  s  faci  l'oració.  Punto  de  medi- 
tación. 

PUNT  DE  SUSPENSió.  Aquell  en  que  's  manté  suspés 
un  eos.  Punto  de  suspensión. 

PUNT  DE  TORN  Pega  d'acer  punxaguda  que  hi  ha 
en  cada  un  deis  cap;  del  torn  sobre  les  quals  roda 
l'obgecte  que  ha  de  tornejarse. 

PUNT  DE  VISTA.  Persp.  El  punt  en  que  '1  raig  prin- 
cipal talla  l'óptich,  qu'  és  a  la  ratlla  horilzontal.  Es 
desde  ont  deuen  mirarse  les  perspectives  pera  que 
facin  el  degut  efecte.  Punto  de  vista.  ||  Tot  obgecte 
que  's  trova  a  tret  de  la  mirada  fins  ont  aquesta 
arriba.  Punto  de  vista. 

PUNT  en  BOCA.  m.  adv.  S' usa  pera  avisar  a  algú 
que  calli.  Punto  en  boca.  ||  Expr.  Encarrega  a  algú 
que  no  conti  lo  que  se  li  ha  dit.  Punto  en  boca. 

PUNT  equinoccial.  Astron.  Cada  hú  deis  dos  en 
que  la  eclíptica  talla  1'  equador.  Punto  equinoc- 
cial. 

punt  ESCAPAT.  El  que  s' escapa  al  fer  la  mitja. 
Punto.  ||  Fam.  ventositat. 

PUNT  INTERROGANT  O  D'lNTERROOACIÓ.  Senyal  que 
expressa  la  pregunta  y  's  representa  aixi  (?).  Inte- 
rrogación, interrogante. 

punt  llarch  PER  TRAU.  Entre  les  cusidores  la  pun- 
tada llarga  sobre  la  qual  formen  els  traus  o  un'altra 
cosa.  Pasillo,  diente  d"  perro. 

PUNT  PER  AGULLA  Y  PUNT  PER  PUNT.  m.  adv.  Ex- 
pressa '1  modo  de  contar  alguna  cosa  sense  ometren 
cap  detall.  Punto  por  punto. 

A  BON  PUNT.  m.  adv.  OPORTUNAMENT. 

AL  PUNT.  m.  adv.  Al  instant.  Al  puno.  ||  Compler- 
tament,  sense  faltarhi  res.  De  todo  punto. 

ANARSEN  del  PUNT  DE  BAix.  fr.  Met.  Petarse.  Ven- 
tosear, zullarse,  irse  de  copas. 

ANARSEN  PER  PUNTS.  fr.  ACABARSE. 

A  punt.  m.  adv.  Expressa  qu'  alguna  cosa  está 
prompte  y  aparellada.  A  punto.  ||  A  propósit,  al  cas. 
A  punto.  ||  A  RISCH  O  PERILL. 

A  o  de  punt  DE  malla.  Obra  feta  a  punt  de  ret  o 
filat.  Redecilla,  á  punto  de  malla. 

A  PUNT  de  SOLFA,  ni.  adv.  Fam.  met.  Ab  art,  regla 
y  acert.  Con  el  compás  en  la  mano,  en  solfa. 

A  PUNT  FIXO.  m.  adv.  Ab  certesa  absoluta.  Apun- 
to fijo. 

A  tot  PUNT.  m.  adv.  Resoltament,  sense  reparar 
en  rischs.  A  todo  trance.  ||  A  MES  NO  POGUER. 

AQUÍ  ESTÁ  'L  PUNT  DE  LA  CONFITURA  O  AQUEST  ES 
LO  PUNT  DE  LA  CONFITURA.  Loe.  met.  fam.  Ab  que  's 
denota  que  precisament  en  alió  de  que  's  parla  es 
ont  hi  ha  la  principal  dificultat.  Esees  el  diablo,  el 
ápice,  el  busilis. 

CADA  PUNT.  m.  adv.  Cada  instant.  Cada  instante, 
cada  momento,  por  momen'os,  cada  credo. 

DE  punt.  ni.  adv.  Ab  empenyo  y  porfía.  De  apues- 
ta; de  puntillo. 

de  plnt  en  blanch.  m.  adv  Armat  de  cap  a  peus. 
De  punta  en  blanco. 

de  punt  en  punt.  m.  adv.  punt  per  punt. 

DONAR  punt.  ir.  E?pessir  els  líquils.  Dar  cuerpo.  || 

FER  PUNT. 

DONAR  PUNTS.  fr.  Cusir  el  cirurgiá  la  ferida.  Dar 
puntos. 

EN  AQUEST  punt.  m.  adv.  Ara  meteix,  fa  poch 
temps.  En  este  instante  o  momento. 

EN  PUNT.  ni.  adv.  Puntualment,  com:  LES  SIS  EN 
punt.  En  punto. 


ESCAPARSE,  ANARSEN  ELS  PUNTS  DE  LA  MITJA.  fr. 
Soltarse  los  puntos  de  la  media. 

ESTAR  A  PUNT.  fr.  Estar  próxim  o  en  disposició  de 
ferse  o  de  succeir  alguna  cosa.  Estar  para.  ||  Estar  a 
pich,  a  risch,  próxim.  Estar  en  punto  o  á  punto. 

estar  AL  punt  UN  menjar.  fr.  Estar  ben  cuit,  bé 
de  sal  y  calent. 

estar  al  punt  DE  DALT.  fr.  Estar  molt  cremat. 
Tener  la  mosca  en  las  narices. 

fer  punt.  fr.  Acabar  la  cláusula  de  lo  que  's  lle- 
geix.  Hacer  punto.  ||  Acabar,  concloure  alguna  espe- 
cie. Hacer  punto. 

ELS  PUNTS  DÉIXALS  PERA  LES  MITGES.  fr.  Vol  dir 
que  no  convé  deixar  de  fer  una  cosa  per  punt.  Los 
piques  siempre  son  malos. 

pendre  PUNT.  fr.  ler.  Pendre  un  bocí.  Tomar  un 
bocado. 

per  PUNT.  m.  adv.  Per  instants.  Por  punto.  ||  fr.  Por 
pique,  por  la  negra  honrilla. 

PICAR  PUNTS.  fr.  Picar  en  el  llibre  corresponent  a 
la  facultat  sobre  qué  s'  ha  de  llegir  en  les  oposicions 
o  'ls  punts  que  s  han  d'  explicar  en  les  revalides  de 
títol.  Tomar  puntos. 

posarse  A  PUNT.  fr.  Prepararse.  Apercibirse,  apres- 
tarse, disponerse. 

PUJAR  DE  PUNT.  fr.  Aumentarse.  Subir  de  pun'o. 

SAP1GUER  QUANTS  PUNTS  CALQA.  Loe.  fam.  Conéi- 
xer  el  talent  d' a  gú.  Sondear  la  sabiduría. 

SAPIGUER  UN  PUNT  MES  QUE  'L  DMON1.  Loe.  fam. 
Ser  molt  astut  pera  '1  seu  negoci.  Saber  un  punto 
más  que  el  diablo. 

tant  BON  punt.  Loe.  Ab  que  's  denota  haverse  fet, 
dit  o  succeit  alguna  cosa  desseguida  que  's  va  dír, 
fer,  etc.  Al  punto  que,  luego  que,  al  instante  que. 

PUNT  per  PUNT.  fr.  Minuciosamente. 

PUNTA,  f.  Extrem  punxagut  de  qualsevulla  cosa 
ab  que  's  pugui  punxar.  Punta.  ||  Lo  cap  o  extrem  de 
alguna  cosa  que  forma  ángul,  com:  punta  del  nac;, 
deis  dits,  del  peu,  etc.  Punta.  ||  Llengua  de  térra 
qu'  entra  dins  del  mar.  Punta.  ¡]  Angul  o  cantó  que 
forma  algún  terreno,  edifici,  etc.  Cornijal.  ||  Part, 
principi  o  qualitat  d'  alguna  cosa,  com:  el  vi  té  punta 
d'agre;  fulano  té  punta  de  fullero.  Punta.  ||  Qualse- 
vol  deis  cantons  del 
mátalas  o  coxí.  Co- 
gujón.  ||  La  part  su- 
perior y  estreta  de 
alguna  cosa  alta, 
com:  punta  del  cam- 
panar,  de  la  mon- 
tanya ,  etc.  Sumi- 
dad, cúspide.  ||TAT- 
XA,  GAVARROT.  || 
punxa.  ||  Entre  es- 
tampers  punxó  pera 
treure  les  lletres  de 
les  planes  sense  es- 
paciarles. Punta. 
||  pl.  Obra  regular- 
ment  de  fil  blanch 
prim,  que's  posa  per 
guarnició  ais  vestits 
formant    ondes, 

puntes,  óvuls  y  quadros  de  dibuixos  capritxosos. 
N'  hi  ha  de  mecániques  y  de  fetes  a  má,  ab  el  coixí 
y  boixets,  constituint  una  de  les  industries  mes  flo- 
reixents  de  molts  pobles  de  la  costa  catalana,  com 
Arenys  de  Mar,  Blanes,  Canet,  etc.  Encajes,  puntas. 
||  Les  banyes  del  toro.  Cuernos. 

punta  corrent.  Enformador  esbiaixat,  usat  pels 
esculptors,  torners,  fusters,  etc. 

PUNTA  D"  AGULLA.  ni.  Part  mínima  d' alguna  cosa, 
o  cosa  molt  petita.  Chispa. 

PUNTA  DE  cigarro.  L'  extrem  del  cigarro  que  que- 
da ais  dits  un  cop  íumat  y   s  llenga. 

PUNTA  DE  DIAMANT.   Diamant  petit.    Chispa.  ||  L» 


Puntes  de  Manija  prehistóriques 


PUN 


PUN 


615 


que  serveix  pera  tallar  el  vidre.  Punía  de  diaman/e. 
||  La  forma  angular  que  teñen  algunes  coses  a  que 's 
.dona  aqu  st  nom.  Punta  de  diamante. 

PUNTA  D'INGENI:  AGUDESA. 

punta  DE  PARÍS.  Mena  de  clau  fí  y  prün,  que  usen 
els  fusters. 

PUNTA  DE  LA  escarxofa.  Lo  pich  cúrb  que  teñen 
les  senes  fulles.  Gavilancillo. 

PUNTA  del  día  o  del  alba.  Quan  se  comenta  a 
fer  ciar.  Al  amanecer,  á  la  alborada. 

PUNTA  DEL  EIX.  L'extrem  del  eix  que  sobreíx  de  la 
roda  deis  carros  y  cotxes.  Pezón. 

funta  DEL  llapis.  L' extrein  del  llapig,  treta  la 
fusta  y  per  la  q nal  s'escriu. 

PUNTA  DE  SEDA:  BLONDA. 

PUNTA  DE  PEU.  Puntada  de  peu.  Puntapié. 

acabar  en  punta,  fr.  FER  punta,  1.  ||  fr.  Met.  Aca- 
bar malament 

A  PUNTA  DE  SOL.  Al  temps  de  presentarse  a  la  nos- 
tra  vista  aquest  astre.  Al  salir,  al  rayar  el  sol. 

A  PUNTAPEUS.  m.  adv.  Ab  abundor  excessiva. 
A  puntapiés. 

DE  PUNTES  DE  PEUS.  m.  adv.  DE  PUNTETES. 

FER  PUNTA,  fr.  Acabar  en  punta.  Acabar,  rematar 
en  punta.  ||  Feria  treure  a  les  eines  de  ferro.  Apuntar. 

FER  PUNTES,  fr.  Competir  ab  un  altre,  igualarlo  en 
alguna  prenda,  habilitat,  etc.  Medir  lanzas.  ||  Contra- 
dir  ab  vigor  y  eficacia  l'intent,  opinió  o  resolució  de 
altres.  Hacer  punta. 

GUANYAR  ALGUNA  COSA  AB  LA  PUNTA  DE  LA  ES- 
PASA, fr.  Guanyarla  ab  esforg,  ab  vigor.  Ganar  apun- 
ta de  lanza. 

NO  T1NDRE  QU'AGRAIR  TANT  COM  PUJA  UNA  PUNTA 
D'  AGULLA.  fr.  No  haver  rebut  el  mes  petit  favor.  No 
deber  una  sed  de  agua. 

SENSE  FALTAR  UNÍ  PUNTA  D'  AGULLA.  Ref.  SENSE 
FALTAR  UN  PEL  DE  CUNILL. 

tindre  UNA  punta  d'  AGRE.  fr.  Comencar  a  tor- 
narse agre  '1  vi.  Repuntar,  volverse,  tener  punta  de  vi- 
nagre. 

PUNTA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Palma,  illa 
de  Mallorca.  ||  —  GROSSA  (cova  de).  Espeleol  En  la 
platja,  prop  Vilanova  y  Geltrú.  ||  —NEGRA.  Hidrog. 
Punta  de  la  costa  de  Valencia,  al  S.E.  de  Sueca. 
||  —prima.  Cap  de  la  costa  S.E.  de  1'  illa  de  Menor- 
ca. ||  —PRIMA.  Punta  de  la  costa  de  tramontana  de 
1'  illa  Formentera,  Balears.  ||  —  PRIMA.  Punta  de  la 
costa  d'  Alacant,  a  mitjorn  de  les  salines  de  Torra- 
vella. 

PUNTACA.  f.  aum.  Punta  grossa.  Puntaza. 

PUNTADA,  f.  El  pas  de  1' águila  enfilada  perla 
roba  que  's  va  cosint.  Puntada.  I|  El  nieteix  fil  de  l'un 
punt  a  P  altre.  Puntada.  ||  Cop  de  punta  d'  alguna 
cosa.  Puntada.  ||  Vinguda  de  riu  de  poca  durada. 

puntada  de  peu.  Cop  donat  ab  la  punta  del  peu. 
Puntapié,  puntillazo,  puntillón. 

PUNTACORRENT.  Ter.  ibicench.  Enformador,  eina 
de  fuster.  Formón. 

PUNTADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  punta. 

PUNTAIRE.  f.  y  m.  Qui  fa  puntes.  ||  La  noia  o 
dona  que  fa  puntes  ab  els  boixets,  ofici  molt  impor- 
tant  ais  pobles  de  la  costa  de  Llevant.  Blondera. 

PUNTAL,  m.  Lo  que  serveix  pera  sostindre  o  pre- 
servar de  caure  alguna  cosa.  Encamación,  puntal, 
abitaque,  tentemozo,  tanganillo,  muleta.  ||  Pal  o 
forca  pera  sostindre  les  branques  del  arbre.  Rodri- 
gón. ||  Pal  o  aspra  de  cep.  Puntal.  ||  Fusta  unida  a 
un'  altra  horitzontal,  desde  la  qtial  va  en  direcció 
inclinada  a  apuntalar  a  altra  també  lioritzontal.  Tor- 
napunta. ||  La  biga  ab  que  s'  apuntalen  les  mines. 
Adema.  ||  peus  drets. 

posar  puntals  ALS  arbres.  fr.  Rodrigar. 

posar  un  puntal  a  la  vida.  fr.  Met.  fam.  Pendre 
alguna  petita  porció  d' aliment  entre  día  pera  donar 
alguna  fores  al  eos.  Echar  un  remiendo  á  la  vida. 


puntal  D'  escotilla.  Ter.  Blancs.  Serveix  pera 
baixar  a  la  bodega. 

PUNTALÁC.  ni.  Joch  de  tres  barres  pera  garbellar 
térra.  ||  adj.  sup.  Puntal  gios. 

PUNTALET.  m.  Boci  d' aliment  abans  de  la  nien- 
jada.  Muleta,  muletilla  y  tente  en  pie. 

PUNTAR,  v.  a.  Apuntar  les  faltes  del  capellans  al 
chor.  Puntar.  ||  En  les  escriptures  de  certes  llengües 
posar  els  punts  que  substitueixen  les  vocals.  Puntar. 

||  REPUNTAR. 

PUNTARRA.  f.  aum.  Punta  grossa. 

PUNTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Puntado. 

PUNTAYRE.  com.  PUNTAIRE, 

PUNTEIG.  m.  Acció  de  puutejar  la  guitarra  o  ban- 
durria. Punteo. 

PUNTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  punteja  una  gui- 
tarra, un  ball,  etc. 

PUNTEJAR.  v.  n.  Tocar  la  guitarra  o  un  altre ins- 
trument  semblant  ferint  determinades  cordes  cada 
una  ab  lo  cap  d'  un  dit.  Puntear.  ||  En  els  balls  com 
la  sardana  y  altres,  seguir  la  música  ab  el  moviment 
deis  peus,  donantli  un  moviment  armónich,  viu  o 
pausat.  Puntear.  ||  Esmenar  o  senyalar  ab  punts 
una  paraula  en  un  escrit.  Puntear.  ||  Cusir,  fer  punts. 
Puntear.  ||  Fer  dents  o  punts  a  una  roda  de  rellotge, 
molí,  etc.  Puntear.  II  Dibuixar,  notar,  traqar  ab 
punts  alguna  cosa.  Puntear.  ||  v.  n.  Núut.  Anar  or- 
sant,  com  se  pot,  pera  aprofitar  el  vent  quan  escas- 
seja.  També  s'  usa   com  actiu,  com:  puntejar  el  vent. 

PUNTEJAT,  DA.  p.  p.  Punteado. 

PUNTELL.  Eina  tallanta  pera  '1  cuiro;  1'  usen  els 
basters.  ||  Instrument  o  cañó  de  ferro  ab  que  Ms  vi- 
driéis trauen  el  vidre  del  forn.  Puntel. 

PUNTELLA.  f.  dim.  Puntilla. 

PUNTER.  m.  Eina  que  usen  els  sabaters  pera  pen- 
dre la  mida  de  les  sabates.  Es  un  llistonet  quadrat 
de  cosa  de  dos  pams  de  liaren  ont  h¡  há  marcats  els 
punts.  A  un  deis  caps  hi  há  un  llistonet  fixe  y  'n  té 
un  altre  que  corre;  entre  aquestos  dos  llistonets  s'  hi 
posa '1  peu  pera  pendren  la  llargada.  Marco.  ||  Bas- 
fonet  pera  senyalar  les  lletres  que  usen  els  mestres. 
Puntero. 

PUNTER,  A.  adj.  Lo  referent  a  la  punta.  Sol  dirse 
del  animal  que  va  al  devant.  Delantero. 

PUNTERA,  f.  Bot.  HERBA  PUNTERA.  ||  Planta  su- 
cosa, sempre  verda,  o  de  fulles  pernianents.  Hierba 
puntera;  siempreviva  mayor.  ||  Virolles  en  les  bra- 
nilles  del  paraigua.  Casquillo.  ||  La  dona  que  fa  pun- 
tes. Encajera,  randera.  ||  La  capellada  de  les  saba- 
tes, espardenyes,  etc.,  y  la  tireta  de  metall  que  s'hi 
sol  posar.  ||  La  dona  que  sol  fer  les  punteres  del 
calgat. 

PUNTERÍA,  f.  La  acció  de  apuntar  un' arma,  pera 
que  '1  tret  toqui  a  un  punt  determinat.  Asestadura, 
puntería. 

PENDRE  LA  PUNTERÍA,  fr.  Apuntar  les  armes  de 
foch  pera  dispararles.  Apuntar. 

PERDRE  LA  PUNTERÍA,  fr.  Desviar  la  direcció  del 
arma  de  la  ratlla  que  deuría  seguir.  Desapuntar. 

PUNTET.  m.  dim.  Puntico.  ||  El  pich  que's  posa 
al  cap  deis  canons  de  les  armes  de  foch  pera  dirigir 
la  puntería.  Mira,  punto,  brújula.  ||  BALDÓ.  ||  MOLLA. 

PUNTETA.  f.  dim.  Puntica,  puntilla. 

ANAR  DE  puntetes.  fr.  Met.  Procedir  ab  molt  se- 
cret  y  recato.  Andar  con  zapatos  de  fieltro. 

DE  PUNTETES.  ni.  adv.  Caminar  ab  les  puntes  deis 
peus  sense  tocar  de  t  lons  a  térra.  De  puntillas. 

POSARSE  DE  PUNTETES.  fr.  Oir  ab  molt  desagrado 
o  disgust  lo  que  's  demana  o  preté,  negantse  y  resis- 
tintse  a  accedir  a  la  pretensió,  etc.  Ponerse  de  uñas 
ó  en  veinte  uñas. 

PUNTETES.  f.  pl.  Pasta  a  modo  de  llavoretes 
pera  fer  sopa.  Puntetas. 


616 


PUN 


PUN 


PUNTILL.  m.  Cañó  de  ferro,  mes  prim  que  '1  d'una 
escopeta,  ab  lo  que's  treu  la  pasta  deis  forns  de  vi- 
dre  y 's  bufa  o's  posa  demunt  de  la  pedra  pera  ferne 
ampolles,  gots,  etc.  Puntel. 

PUNTILLA,  f.  Punta  de  ni  molt  estreta.  Puntilla 

||  RIBET. 

PUNTILLAR,  v.  a.  En  les  impremptes  estampar 
línies  de  punts  en  lloch  de  lletres,  a  manera  de  pau- 
ta per  qui  té  d' escriure  o  omplir  dites  ratlles,  com 
en  les  factures,  albarans,  etc.  Puntillar. 

PUNTILLAT.  m.  El  conjunt  de  peces  de  metall 
ab  el  qual  se  estampen  els  punts  o  pichs.  Puntilla- 
do. ||  Els  meteixos  punts  estampats  formant  ratlles 
sobre'l  paper.  Puntillado. 

PUNTILLES.  Motllos  pera  us  deis  pintors. 

PUNTONA.  Especie  de  picot  pera  fer  ponts  y  mi- 
nes. 

PUNTOS,  A.  adj.  Ceremoníós.  Puntoso.  ||  Pundo- 
norós,  qui  és  molt  delicat  en  punts  de  honra.  Pun- 
toso, puntuoso,  li  Met.  Fogós,  que  s'  oléu  per  la  mes 
petita  cosa.  Puntoso,  pelilloso. 

PUNTOSITAT.  f.  Orgull,  carácter  de  puntos. 
Puntosidad. 

PUNTUACIO.  f.  La  colocació  de  les  notes  d'  orto- 
grafía ais  escrits  pera  distingir  les  oracions  y  llurs 
membres.  Puntuación. 

PUNTUAL,  adj.  Prompte,  diligent,  exacte  en  fer 
les  coses  al  seu  degut  tenips.  Puntual,  exacto,  fiel, 
legal.  ||  Cert,  ajustat,  cabal.  Puntual.  ||  Exacte,  rí- 
git  en  la  observancia  d' alguna  llei,  precepte  o  regla. 
Sebero.  ||   Confomie,  couvenient,  adecuat.  Clavado. 

PUNTUALISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  puntuali- 
sar.  Puntualizar. 

PUN1UALISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  pun- 
tualisa. 

PUNTUALISAR.  v.  a.  Referir  un  succés  o  tractar 
un  assumpte  ab  tota  claretat,  punt  per  punt.  Pun- 
tualizar. ||  Perfeccionar,  donar  la  derrera  niá  a  una 
obra.  Puntualizar. 

PUNTUALISAT,  DA.  p.  p.  De  puntualisar.  ||  adj. 
Perfeccionat,  ab  tota  perfecció  y  claretat.  Puntua- 
lizado. 

PUNTUALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  puntual.  Pun- 
tualísimo. 

PUN1UALÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una 
manera  puntualissima.  Puntualísimamente. 

PUNTUALITAT.  f.  Exactitut.  Puntualidad.  || 
Certesa  y  conveniencia  d'  alguna  cosa  pera'l  fí  a  que 
se  la  destina.  Puntualidad. 

PUNTUALMENT.  adv.  m.  Ab  puntualitat.  Pun- 
tualmente, religiosamente. 

PUNTUAR,  v.  a.  Posar  les  notes  d'  ortografía  ais 
escrits  pera  que  tinguin  el  sentit  que's  desitja.  Pun- 
tuar. 

PUNTUAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Ab  els  punts  corres- 
ponents.  Puntuado. 

PUNTUÓS,  A.  adj.  Pundonorós,  puntos. 

PUNTURA,  f.  Punxada  o  ferida  feta  ab  qualsevol 
instruinent  punxant.  Puntura.  ||  Entre  estampers  el 
punt  o  foradet  que  fa  al  paper  el 
punxó  del  cilindre,  el  qual  serveix 
pél  registre  y  per  fer  les  tirades 
successives  ab  tota  perfecció,  par- 
ticularment  quan  se  tiren  diversos 
colors  en  un  meteix  full.  Puntu- 
ra. II  El  meteix  punxó. 

PUNXA.  f.  L'  extrem  d'  alguna 
cosa  que  va  minvant  de  diámetre 
fins  acabar  en  un  punt.  ||  Pinacle 
de  campanar  o  crestería  d'edifici.  Punta,  púa.  ||  Es- 
pina deis  arbres  o  plantes,  com  la  del  cart,  esbar- 
zer,  etc.  Espina,  púa.  ||  L'  aresta  o  estelleta  que  's 


tí^   ..y 

Puntures 


clava  a  la  carn.  Rancajo,  espina.   ||  Punta  de  mon- 
tanya  pelada.  Cumbre,  cima    ||  Met.  Les  coses  no 
materials   que   causen   sentiment  y  pena.  Espina.    || 
Met.  dificultat,  perill.  ||  Met.   Estímul,  incitatiu. 
Aguijón,  clavo,  espuela,  estímulo. 

PUNXA  CLANI.  m.  Bo.t.  CAIXALS  DE  VELLA. 

PUNXACA.  f.  aum.  Punxa  grossa. 

PUNXADA.  f.  Cop  o  ferida  lleu  feta  ab  una  cosa 
punxant.  Punzada,  punzadura,  pinchadura,  pica- 
da, picadura,  picazo.  ||  PUNTURA,  1.  I|  Dolor  que  se 
sent  agudament  de  quan  en  quan.  Ramalazo,  pun- 
zada. ||  Met.  Sentiment  interior.  Punzada.  ||  f.  El 
batiment  y  dolor  que  causa  la  materia  de  qualsevol 
tumor  quan  no  és  ben  madura.  Entrepunzadura. 

PUNXADA  D'  AGULLA  DE  CAP.  Alfilerazo. 

PUNXADA  D'  AGULLA  DE  COSIR.  Agujazo. 

PUNXADA  DELS  HUMORS.  Med.  Proija  deis  humors 
que  punxen  alguna  part  del  eos.  Velicación. 

PUNXADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  punxa  o  lo  que  punxa. 
Punzador. 

PUNXADURA.  f.  Ant.  punxada,  1. 

PUNXAGUT,  DA.  adj.  Tot  lo  que  fa  punxa.  Pun- 
tiagudo, punzante,  afilado.  ||  Lo  que  té  moltes  pun- 
xes.  Puntoso.  ||  Tot  lo  que  acaba  en  ángul  agut. 
Picoteado,  cogujonero. 

PUNXANOSA.  Eina  de  manya  pera  foradar. 

PUNXANT.  p.  a.  Qui  punxa  o  lo  que  punxa.  Pun- 
zante. ||  adj.  PUNXAGUT. 

PUNXAR.  v.  a.  Ferir  ab  cosa  que  fagi  punxa. 
Punzar,  pinchar.  ||  Ferir  ab  algún  instrument  pun- 
xagut.  Picar,  punzar,  pinchar.  ||  Quan  se  tracta  de 
mates  o  plantes  que  punxen.  Espinar.  ||  Ferir  ab 
I'  agullada  pera  fer  caminar  els  bous  o  les  nuiles. 
Aguijar,  aguijonear.  ||  Descobrir  poch  a  pocli  les 
cartes  al  joch  pera  conéixerles  per  la  pinta.  Bruju- 
lear. ||  Met.  Estimular  a  algú  a  fer  alguna  cosa.  Es- 
polear, aguijonear,  tarazar,  estimular.  ||  Molestar, 
importunar,  perseguir  a  algú.  Hostigar.  ||  v.  r.  Mo- 
lestar algún  dolor  de  quan  en  quan.  Punzar.  ||  Co- 
mentar a  verdejar  els  sembrats.  Asomar.  ||  PUNYiR 
la  barba. 

sembla  que  'l  punxin  y  com  si  'l  punxessin.  loe. 
Denota  que  algú  está  impacient  a  casa  seva.  Ser 
huésped  en  su  casa. 

PUNXARSE.  v.  r.  Ferse  mal  ab  les  punxes.  ||  Cla- 
varse punxes,  ja  siga  de  vegetáis,  com  les  deis  es- 
baizers  o  d' agulles,  punxons,  etc.  Punzarse. 

PUNXAT,  DA.  p.  p.  Punzado,  espinado. 

PUNXETA.  f.  dini.  Espinilla.  |]  Met.  Se  diu  de  la 
persona  que  molesta  ab  paraules  intencíonades. 
Mordaz. 

PUNXÓ.  m.  Eina  rodona  de  ferro  o  acer  acabada 
en  punta.  Punzón,  estilo.  ||  BURi.  ||  punta.  ||  Águila 
de  ferro  o  llautó  pera  escriure  en  ta ule- 
tes  o  llibrets  de  memoria.  Punzón.  || 
Llanceta  pera  sangnar  animáis.  Lance- 
ta. ||  Instrument  de  ferro  un  poch  rom 
que  té  gravada  alguna  cosa,  dul  qual 
usen  els  que  obren  matrius  pera  la  es- 
tampa, 'ls  marcadors  pera  la  plata,  etc. 
Punzón.  ||  Met.  Estímul,  agulló,  incita- 
ment.  Aguijón.  ¡|  El  mánecli  de  la  frui- 
ta.  Pezón.  ||  Aleña  de  sabater  dreta  y 
grossa.  Estaquillador.  ||  pl.  La  colecció 
de  tots  els  necessaris  pera  la  fundido  de 
lletres  d'imprempta.  Punzonería  ||  Escar- 
pra  de  picapedrer,  ab  tall  que  forma  una 
punta  de  quatre  caires.  ||  Trog  de  barra  de 
acer  de  forma  cilindrica  o  cairada,  ab  el  Punxó 
qual,  picant  s*  obren  forats  en  el  ferro. 

PUNXÓ  (Puig  del).  Orog.  Puig  de  2,586  metres 
d'altitut,  a  la  esquerra  de  la  Valí  de  Carol,  a  llevant 
de  Porté,  Cerdanya  francesa,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis. 


PUN 


PUN 


617 


PUNXÓS,  A.  adj.  Que  punxa,  que  té  punxes. 

PUNXOSITAT.  f.  Cuaütat  de  punxosa  que  té  una 
cosa. 

PUNXUAT.  Geog.  Aldea  del  terme  d' Algaida,  illa 
de  Mallorca. 

PUNY.  m.  La  má  closa.  Puño.  ||  Lo  que  pot  cabré 
dins  del  puny.  Puñado,  puño.  ||  El  tro?  de  llens  unit 
a  la  boca  de  la  mánega  de  la  camisa  que  ajusta  a 
la  munyeca.  Puño.  ||  Empunyadura  d'  espasa.  Puño. 
II  Polaines,  adorno  de  llens  o  puntes  que  rodegen  la 
munyeca  unit  o  separat  de  la  camisa.  Puño.  ||  El 
poní  deis  bastons.  Puño.  ||  Met.  Poquedat,  curtedat. 
Puño. 

amidar  A  PUNYS.  fr.  Amidar  alguna  cosa,  posant 
un  puny  sobre  1'  altre  o  un  després  de  1'  altre  suc- 
cessivament.  Medir  á  puños. 

A  puny  clos.  ni.  adv.  Ab  for?a  o  ab  eficacia.  A 
puño  cerrado. 

COM  el  PUNY  m.  adv.  Expressa  que  una  cosa  és 
niolt  grossa  o  molt  petita  respecte  de  lo  que  solen 
ésser  les  de  la  seva  mena,  y  aixís  diem:  un  ou  com 
el  puny,  un  meló  com  el  puny,  etc.  Como  el  puño. 

DE  PROPí  puny.  m.  adv.  De  propia  má.  De  propio 
puño. 

FER  A  COPS  DE  puny.  fr.  Fer  depressa  y  corrent 
alguna  cosa.  Harbar,  galopear. 

FICAR  al  puny.  fr.  Anienac,ar  a  algú.  Meter  en  un 
puño  ó  en  un  zapato. 

MOSSEGARSE  'LS  punys.  fr.  Met.  Penedirse,  mani- 
festar enfado  per  no  poguerse  venjar.  Morderse  las 
manos,  los  dedos,  las  uñas. 

PERDRE  'L  PUNY.  fr.  PERDRE  'L  TRAVALL. 

ROSEGARSE  LS  PUNYS.  fr.  Met.  Expressa  '1  senti- 
ment  de  trovarse  burlat  o  no  poguer  fer  lo  que's  de- 
sitja.  Morderse  los  labios;  tirarse  de  una  oreja  y  no 
alcanzarse  la  otra. 

SER  DEL  PUNY  ESTRET.  fr.  Ésser  escás ,  avar  y 
niegquí.  Ser  de  los  de  la  Virgen  del  puño. 

TINDRE  DINS  del  PUNY  A  ALGÚ.  fr.  Met.  Tindrel 
al  seu  arbitre  y  disposició.  Tener  de  la  oreja. 

PUNYA.   f.   Empenyo,    esiorg.   ||  RE- 

NYINA,  PELEA.  ||  PANXA. 

METRE  PUNYA.   Loe.  ant.   Poner  em- 
peño. 

PUNYADA.  f.  Cop  de  puny  donat  a 
alguna  part,  a  un  obgecte  o  a  una  per- 
sona. Puñetazo.  ||  Lo  que  cap  al  puny. 
FER  PUNYADES  O  A  PUNYADES.  Bara- 
llarse  a  cops 
de  puny.  Hacer 
puñetazos. 

PUNYAL. 
adj.  Cosa  del 
puny. 

PUNYAL. 
ni.  Arma  ofen- 
s  i  v  a  d'  a  c  e  r, 
que  sois  fereix 
de  punta.  Pu- 
ñal, rejón  y 
almarada  el 
de  tres  caires. 
II  Sentiment, 
dolorvivíssini. 
POSAR  UN  PUNYAL  O  UNA  PISTOLA  ALS  PITS.  fr.  For- 
jar a  algú  pera  que  faci  alguna  cosa.  Poner  un  puñal 
al  pecho. 
PUNYAL!  Exclamado  de  sorpresa  o  d'ira.  ¡Pardiez! 
PUNYALADA.  f.  Ferida  feta  ab  punyal.  Puñala- 
da, rejonazo.  ||  Met.   Pesar  gran  donat  de  repent. 
Puñalada.  ||  Cop  de  punyal.  Puñalada. 

cusir  A  punyalades.  fr.  Met.  Dóname  moltes  a 
algú.  Coser  a  puñaladas. 

donar  punyalades.  fr.  Ferir  a  algú  ab  punyal. 
Dar  puñaladas  ó  de  puñaladas. 

cíe.  CAT.—  v.   II.  — 78. 


Punyal  pre- 

.  histórich 

(Museu  de 

Tarragona) 


Punyals  de  diferentes 
époques 


MES  SENTÓ  AIXÓ  QUE  UNA  PUNYALADA.  Loe.  Ab 
que's  denota  qu'és  menor  mal  el  ferir,  que 'I  de  de- 
sacreditar o  afrontar  a  algú.  Sanar  cuchilladas,  mas 
no  malas  palabras. 

PUNYALER,  A.  ni.  y  f.  Qui  fa  o  ven  punyals. 

PUNYALERA!  Intergecció  de  rigor  ab  la  qual  se 
renya  a  una  dona.  ¡Bribona! 

PUNYALERÍA.  f.  Fábrica  o  botiga  de  punyals. 

PUNYALET.  m.  d¡m.  Punyal  petit.  Puñalejo,  pu- 
ñalito. 

EN  pere  del  punyalet.  En  Pere  IV  d'  Aragó. 

PUNYAMENT.  m.  PUNICIÓ. 

PUNYANT.  adj.  PUNYENT. 

PUNYAR.  v.  a.  Batallar,  esforzarse  per  obtindre 
lo  que  's  desitja.  Pugnar.  ||  Fershi  a  cops  de  puny. 

PUNYAT,  DA.  p.  p.  de  punyar. 

PUNYAT.  ni.  Lo  que's  pot  agafar  ab  la  má  y  's 
guarda  dins  del  puny  clos.  Puñado. 

PUNYENT,  A.  adj.  Que  puny  o  punxa.  Que  dona 
torment  material  o  moral.  Punzante. 

PUNYERA.  f.  Dret  antich  d'  un  grapat  de  blat 
que  's  pagava  com  a  entrada  de  cens.  ||  La  oficiala  que 
fa  punys  de  camisa  o  vestits. 

PUNYET.  m.  dim.  Púnico,  puñito.  ||  Joch  de  nois 
que  consisteix  en  tancar  les  mans  tenint  una  pedreta 
dins  d' una  d'elles,  y  pert  qui  no  endevina  a  quina 
má  es.  China. 

PUNYETEJAR.  v.  a.  y  deriváis;  donar  cops  de 
puny  a  algú.  Apuñetear. 

PUNYIDA.  f.  PUNXADA. 

PUNYIDOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  o  lo  que  puny.  ||  Que 
és  mereixedor  de  cástich. 

PUNYIDURA.  f.  Ant.  y 

PUNYIMENT.  m.  Ant.  PUNXADA. 

PUNYIR.  v.  a.  Ter.  punxar.  ||  v.  n.  Comentar  a 
sortir  la  barba.  Apuntar  el  bozo.  ||  Met.  Ferir  les 
passions.  Punzar.  ||  Castigar,  causar  mal.  Aixís  se 
diu  que  'ls  condemnats  son  punyits  al  infern.  Cas- 
tigar. 

PUNYIRSE.  v.  r.  PUNXARSE.  ||  CASTIGARSE. 

PUNYIT,  DA.  p.  p.  PUNXAT.  ||  CASTIGAT. 

PUNYVOLADOR.  Orog.  Collada  de  1458  metres 
d'altitut  en  la  ruta  deis  colls  de  les  Flors,  en  la  Ca- 
talunya francesa. 

PUPIL.  ni.   DISPESER. 

PUÓ.  m.  Púa  petita  o  grossa. 

PUONS.  m.  pl.  Les  pues  grosses  de  les  antigües 
cardes  de  llana. 

PUPILA,  f.  La  minyona  que  necessita  de  tutor  per- 
qué encara  no  té  dotze  anys.  També  *s  diu  de  la  de 
nienys  de  vinticinch  que  té  curador.  Pupila. 

PUPILATGE.  m.  L'  estat  de  pupil.  Pupilaje.  ||  DIS- 
PESA.  ||  DISPESERA. 

PUPITRE,  m.  Mena  de  taula  escriptori.  Es  mot 
francés. 

PUPUP.  f.  y 

PUPUT.  f.  Ornit.  Aucell  de  ploma  daurada,  roja, 
blanca  y  negra,  que  té  una  cresta  al  cap.  Abubilla, 
upispa.  ||  Joch  de  nois  en  que  tapen  a  un  d'ulls,  y  ha 
d'  anar  buscant  ais  altres  fins  que  n'  agafa  un.  Ga- 
llina ciega. 

PUPUXIA.  Ter.  íbicench.  Feridura.  Apoplegía. 

PUR,  A.  adj.  Net  de  tota  barreja.  Puro,  mero.  || 
Cast.  Inocente,  puro.  ||  Lo  que  no  té  cap  imperfec- 
ció.  Puro.  ||  Qui  desempenya  '1  seu  cárrech  ab  inte- 
gritat.  Puro.  |l  Sol,  lo  que  no  va  acompanyat  de  res 
mes.  Mero,  puro. 

PURAMENT.  adv.  m.  CASTAMENT.  ||  Merament, 
solament.  Meramente,  puramente.  ||  Sense  barreja. 
Puramente.  ||  D'  una  manera  pura. 


618 


PUR 


PUR 


PURCELL.  Ter.  ibicench.  Porquet.  Lechón. 

PURCELLA.  Ter.  ibicench.  Carn  de  porquet  rosti- 
da. Carne  asada  de  lechón. 

PURÉ.  m.  Fariña  de  patata,  pésols,  Uentíes,  etc., 
pera  fer  sopa.  Es  mot  francés.  Puré. 

PUREA,  f.  PURESA. 

PURERA.  Orog.  Montanya  en  qual  peu  está  situat 
el  Moch  de  Tredós. 

PURESA.  f.  La  qualítat  que  constitueix  una  cosa 
neta  y  sense  barreja.  Pureza.  ||  Integritat  virginal. 
Pureza.  ||  Carencia  de  pecats,  innocencia  de  costums. 
Pureza,  limpieza. 

PURETA.  Ter.  arañes.  POLLETA. 

PURFEDI.  Ter.  ibicench.  Baralla,  discussió  acalo- 
rada. Disputa. 

PURFERÍ.  Ter.  ibicench.  v.  a.  Oferir.  Ofrecer. 

PURGA,  f.  Medicina  que  's  pren  pera  netejar  el 
ventre.  Purga,  purgación. 

PURGABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  o  bé  's  deu  purgar. 
Purgable. 

PURGACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  purgar.  Pur- 
gación. ||  La  sanch  que  cada  mes  expeleixen  natu- 
ralment  les  dones.  Purgación,  compurgación.  || 
L'  acció  de  netejar.  Limpia,  purgación.  ||  For.  La 
acció  de  justificarse  algú  de  lo  que  se  li  imputa.  Pur- 
gación. II  L'  acció  d'  expelir  els  mals  humors  per 
rnedi  de  la  purga.  Purgación.  ||  Med.  Malaltía  de  de- 
rramament  invoiuntari  del  semen.  Gonorrea. 

PURGACIÓ  CANÓNICA.  La  prova  que'ls  cánons  esta- 
bleixen  pera  M  cas  en  qu'  algú  fos  notat  de  delicte 
que  no  's  pugui  provar  plenament;  se  purga  la  nota 
o  infamia  que  resulta  contra  1'  acusat  pél  seu  jura- 
ment  y  '1  deis  compurgadors.  Purgación  canónica. 

PURGACIÓ  VULGAR.  La  disposició  o  examen  judicial 
en  que  per  defecte  d'altra  prova 's  subgectava  al  reu 
a  les  experiencies  de  I'  aigua  bullenta,  del  ferro  roent 
o  de  V  aigua  freda,  ont  el  llencaven  lligat  de  peus  y 
mans,  declarantlo  reu  si  s'  enfonzava  o  's  cremava,  y 
sino  ¡nnocent:  és  proibida  péls  cánons.  Purgación 
vulgar. 

PURGAQA.  f.  aum.  Purga  molt  torta. 

PURGADOR.  m.  GARBELL.  ||  adj.  Qui  o  lo  que  pur- 
ga o  neteja.  Purgador. 

PURGADURES.  f.  pl.  ESPORGUERÍES. 

PURGAMENT.  m.  Ant.  GARBELLADURES. 

PURGANT.  p.  a.  Lo  que  purga;  la  medicina  propia 
pera  purgar.  Purgante,  purgativo,  catártico. 

PURGAR,  v.  a.  Purificar  alguna  cosa  de  tot  lo  que 
la  pot  fer  imperfecta.  Purgar.  ||  Satisfer  en  tot  o  en 
part  la  pena.  Purgar.  ||  Passar  1'  acusat  per  la  prova 
de  la  purgació  pera  acreditar  la  seua  innocencia. 
Compurgar.  ||  Donar  una  purga  a  un  malalt.  Purgar. 
||  Fer  efecte  la  medicina  purgnnt.  Purgar.  ||  Purificar 
Deu  les  animes  ab  travalls.  Expiar,  purgar.  ||  v.  n. 
Mermar.  ||  Patir  les  penes  del  purgatori.  Purgar.  || 
Evacuar  algún  humor  naturalment  o  per  medi  de  pur- 
ga. Purgar.  ||  Separar  el  gra  de  la  palla  o  la  fariña 
del  segó  per  medi  del  purgador.  Tamizar. 

PURGARSE,  v.  r.  Pendre  una  purga.  Tomar  una 
purga.  ||  For.  Justificarse  d'  algún  crim.  Purgarse. 

PURGAT,  DA.  p.  p.  Purgado. 

PURGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  purga  o  té  virtut  de 
purgar.  Purgativo,  purgante. 

PURGATORI.  adj.  Que  purga.  ||  m.  Lloch  ont  les 
animes  deis  que  moren  en  gracia  's  purifiquen  de  les 
reliquies  de  llurs  pecats.  Purgatorio.  H  Met.  Qualse- 
vol  lloch  ont  se  passa  la  vida  ab  penes  y  travalls. 
PASSAR  LES  PENES  DEL  PURGATORI.  fr.  Met.  Passar 
molts  travalls,  disgustos  o  molesties.  Pasar  las  penas 
del  purgatorio. 

PURGUERES.  f.  pl.  ESPORGUERÍES.  ||  Met.  La  per- 
sona dolenta,  rebuig  de  la  societat.  Tinoso. 
PURICH.  Ter.  arañes.  POLlet. 


PUR1FICACIÓ.  f.  L'  acte  de  purificar.  Purifica- 
ción, lustración.  ||  La  festa  que  celebra  la  Iglesia  M 
día  2  de  Febrer,  en  memoria  de  quan  la  Verge  va 
presentar  el  seu  santíssim  Ful  al  temple.  Purifica- 
ción. ||  L'  acte  d'  anar  antigament  la  dona  al  temple, 
després  de  passats  els  díes  de  la  purgació  del  part. 
Purificación.  ||  Cada  vegada  que  's  renta  '1  calze  a 
la  missa  després  de  consumir;  la  primera  's  fa  ab  vi 
sol  y  la  segona  ab  vi  y  aigua.  Purificaciones. 

PURIFICADOR.  m.  Drap  ab  el  qual    s-  aixuga  '1 
calze.  Purificador,  purificadero.  ||  Drapet  ab  que  '1 
capellá  s'  aixuga  'ls  dits   després   d'  haver  donat  la 
comunió  ais  fidels.  Purificador.  ||  Qui  purifica  o  lo 
que  purifica.  Purificador.  ¡|  adj.  purificatori. 
PURIFICAMENT.  m.  PURIFICACIÓ. 
PURIFICANT.  m.  Lo  que  purifica.  Purificante. 
PURIFICAR,  v.  a.  Separar  de  qualsevulla  cosa  tot 
lo  que  li  és  estrany,   deixantla  en  1' ésser  y  perfecció 
que  deu  tindre.  Purificar,  acendrar,  acrisolar,  lus- 
trar, depurar,  mundificar.  ||  Met.  Agresolar  Deu  les 
animes  per  medi  d'  afliccions  y  travalls.  Purificar.  || 
Met.   Treure  a  una  cosa  immaterial  totes  les  imper- 
feccions.    Purificar.  ||  Quim.  Donar  ais  llicors  el  da- 
rrer  grau  de  perfecció.  Rectificar. 

PURIFICARSE,  v.  r.  Presentarse  la  dona  al  temple 
passats  els  díes  de  la  purgació  del  part.  Purificarse. 
PURIFICAT,   DA.  p.  p.   Purificado.  ||  Net  de  tota 
substancia  impura.  Purificado. 

PUR1FICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  purifica.  Purifi- 
cativo. 

PURIFICATORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera  puri- 
ficar. Purificatorio. 

PURIOL.  m.  Bot.  POLIOL. 

PURISME.  m.  Vici  del  qui  afecta  massa  puresa  de 
llenguatge.  Purismo. 

PURÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  pur.  Purísimo. 
PURÍSSIMA.  f.  La  Verge  María  en  el  misteri  de  la 
Concepció.  Purísima.  ||  La  imatge  o  estampa  que  re- 
presenta la  Concepció.  Purísima. 

PURISTA,  adj.  Qui  afecta  massa  purisme  de  llen- 
guatge. Purista. 

PURITA,  NA.  adj.  Partidari  del  purisme.  ||  Sectari 
relligiós  anglés.  Presbiteriá.  Puritano. 

PURITANISME.  m.  Sistema  de  la  puresa.  ||  Secta 
presbiteriana  anglesa.  Purita- 
nismo. 

PURITAT.   f.   p.   u.   Puresa, 
enteresa  virginal    Puridad. 
PURNA.  f.  Ant.  ESPURNA. 
PURNEJAR.  v.  a.  y  derivats. 
ESPURNEJAR. 

PÚRPURA  o  PÓRPORA.  f. 
Ictiol.  Peix  de  petxina  com  la 
del  caragol,  dins  de  la  qual 
s' h¡  trova '1  líquit  vermell  del 
meteix  nom.  Púrpura.  ||  La  ro- 
ba tenyida  ab  aquest  líquit. 
Púrpura.  ||  La  dignitat  reial 
o  la  deis  cardenals.  Púrpura.  || 
El  meteix  líquit  que's  treu  del 
caragol  d'aquest  nom.  Púrpura. 

tenyir  DE  púrpura,  v.  a.  Donar  a  la  roba  '1  color 
d'  aquest  nom.  Purpurar. 

vestir  de  púrpura,  fr.  Portar  la  roba  de  color  de 
púrpura.  Purpurar. 

PENDRE  UNA  COSA  'L  COLOR  DE  LA  PÚRPURA.  V.  n. 
Purpurear. 

PURPURAR,  v.  a.  Tenyir  de  color  de  púrpura. 
Purpurar.  ||  PORPORAR. 

PURPURAT.  m.  Cardenal.  Purpurado.  ||  m.  Quim. 
Sal  formada  per  la  combinado  del  ácit  purpúrich  ab 
una  base.  Purpurato.  ||  adj.  Purpúreo. 


/Z. 


Fúrpura 


PUS 


PUT 


619 


PURPURATIU,  VA.  adj.  Que  conté  purpurina. 
Purpurativo.  ||  Que  dona  '1  color  de  púrpura.  Pur- 
purativo. 

PURPUREIG.  m.  Acció  de  purpurejar.   Purpureo. 

PURPUREJAR.  v.  a.  Tenyir  de  púrpura.  Purpu- 
rear. 

PURPURI,  A.  adj.  De  color  de  púrpura  o  porpra. 
Purpúreo. 

PURPURÍ,  NA.  adj.  De  color  de  púrpura  o  porpra. 
Purpurino. 

PURPÚRICH.  adj.  Quím.  Epítet  d'  un  ácit  que  's 
forma  tractant  1'  ácit  úrich  pél  nítrich.  Purpúrico. 

PURPURINA,  f.  Substancia  vennella,  que  dona 
color,  extreta  d'  una  arrel  o  de  diverses  substancies 
químiques.  Purpurina.  ||  Pols  quasi  impalpable  de 
bronze  barrejat  ab  purpurina  o  altres  substancies  per 
1'  estil.  Purpurina. 

PURRETJÁ.  ler.  ibicench.  v.  r.  Fer  burles.  Bur- 
larse. 

PURRÓ.  ler.  ibicench.  Tupí,  olleta  ab  una  sola 
ansa.  Puchero  de  un  asa. 

PURSINGLÉS  Y  SESCLADA.  Geog.  Arrabal  de  Ca- 
neján,  prov.  de  Lleida. 

PURULENCIA,  f.  Mea.  Qualitat  de  lo  purulent. 
Purulencia. 

PURULENT.  adj.  Med.  y  cir.  Pié  de  pus.  Puru- 
lento. 

PUS.  m.  Med.  y  cir.  Materia,  posterma.  Pus.  ||  conj. 
p.  u.  Denota  la  causa,  motiu  o  rao.  Pues,  puesto, 
supuesto.  ||  adv.  ant.  Mes.  Más.  ||  DONCHS.  ¡|  MEN- 
TRES.  ¡|  COM.  ||  POS.  Pues. 

PUS  AVANT.  Ant.  Mes  endevant.  Más  adelante. 

PUS  PLÁ  MILLOR.  Ant   Mes  bé. 

PUS  QUE.  conj.  p.  U.  PUIG  QUE,  DESPRÉS  QUE. 

PUS  TOST.  adv.  Ant.  Mes  aviat.  Más  presto. 

PUS  TOT.  adv.  Ant.  Mes  fácilment.  Más  fácil. 

al  pus  tost.  m.  adv.  Ant.  Lo  mes  aviat  possible.  Lo 
más  presto. 

mai  PUS.  m.  adv.  Mai  mes.  Nunca  más. 

SENSE  PUS  Ni  MENYS.  Loe.  ant.  Igualment.  Sin  más 
ni  menos. 

PUSILÁNIM,  A.  PUSSILÁnim. 

PUSILANIMITAT.  f.  PUSSILANIMITAT. 

PUSJÚS.  adv.  Mes  avall.  Más  abajo. 

PUSQUER.  v.  a.  PODER. 

PUSSA.  f.  Enlom.  Insecte  petit,  rogench,  cap  ve- 
llos y  petit,  que  acaba  ab  una  trompa  llarga,  y  peus 
molt  forts  y  capados  de  donar 
grans  salts.  És  parássit  de  Y  ho- 
me  y  d'  alguns  animáis.  Pulga. 
||  Ictiol.  Mena  de  llagostinet 
molt  petit  que  's  menja  les  se- 
pies  preses  a  les  nances,  no  dei- 
xantne  mes  que  1'  escut  net  y 
pelat  en  poques  hores. 

AGAFAR  PUSSES.  fr.  Fam.  Em- 
borratxarse.  Cojer  ó  pillar  una  mona. 

NI  UNA  PUSSA.  Ni  la  mes  petita  part.  Ni  un  ápice. 

CADA  HÚ  TÉ  'L  SEU  MODO  DE  MATAR  PUSSES.  fr.  Ab 
que  s'  explica  la  varietat  de  parers  y  de  comporta- 
ments.  Cada  uno  tiene  su  modo  de  matar  pulgas. 

MATAR  PUSSES.  fr.  ESPUSSAR. 

PICAT  DE  PUSSES.  fr.  Lo  que  té  taques  o  senyals 
com  les  que  deixen  les  picades  de  les  pusses  a  la  pell. 
Sarpullido. 

TREURE  LA  PUSSA  DE  L'  ORELLA.  fr.  TREURE  LA 
LLANA  DEL  CLATELL. 

PUSSA.  Geog.  Caseriu  del  terme  d'  Elda,  prov.  de 
Alacant. 

PUSSEJAMENT.  m.  Vici  de  les  avenes  de  bellu- 
garse  molt. 
PUSSEJAR.  v.  a.  Vici  que  teñen  algunes  cavalle- 


Pussa 
(Aum.  10  vegades) 


ríes  de  no  estarse  mai  quietes.  ||  No  estar  mai  tran- 
quila ni  quieta  la  persona.  Concomerse. 

PUSSERA.  Bot.  HERBA  DE  LES  PUSSES. 

PUSSETA.  f.  dim.  de  pussa.   Pulguita,  pulguilla. 

PUSSILÁNIM,  A.  adj.  Faltat  d'  ánim  y  valor. 
Menguado,  pusilánime,  cagado.  ||  Qui  té  M  cor 
petit. 

PUSSILANIMITAT.  f.  Falta  d'  esperit.  Pusilani- 
midad. 

PUSSÓS,  A.  adj.  Pié  de  pusses.  Pulgoso,  lleno  de 
pulgas. 

P  USTÉ  ROL.  Ter.  ibicench.  Tela  de  moltó.  Redaño. 

PÚSTULA,  f.  Med.  y  cir.  Crosta  que  's  fa  a  les  lla- 
gues y  ais  grans  quan  se  van  secant.  Pústula,  pus- 
tilla. 

PUSTULÓS,  A.  adj.  Que  té  la  figura  d'  una  pús- 
tula o  participa  de  la  sena  naturalesa.  Pustuloso. 

PUTA.  f.  Dona  que  ven  el  seu  eos  per  diners.  Ra- 
mera, puta.  ||  adj.  ASTUT. 

PUTACA.  f.  aum.  de  puta. 

PUTADA.  f.  Moltes  putes.  ||  Fet  de  puta,  engany. 
Engaño  de  jamera. 

PUTAISME.  m.  La  vida  de  la  ramera.  Putaísmo. 

PUTÁM.  m.  Conjunt  de  putes.  Putanismo. 

PUTAÑA,  f.  Ant.  PUTA. 

PUTANER.  adj.  Afícionat  a  putes.  Putero. 

PUTARÍA.  f.  Casa  de  putes,  bordell.  Putería. 

PUTATIU,  VA.  adj.  S'  aplica  al  qu'  és  tingut  per 
pare,  fill,  etc.,  no  essentho.  Putativo. 

PUTATIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  putatiu. 
Putativamente. 

PUTEIG.  m.  Acte  y  efecte  de  putejar.  Puteo. 

PUTEJAR.  v.  n.  Donarse  al  vici  de  la  seusualitat 
ab  dones  perdudes.  Putear,  putañear.  ||  Tindre  aires 
de  ramera  una  dona  honrada.  Putear. 

PUTER.  m.  PUTANER. 

PUTERÍA,  f.  Exercici  y  vida  de  les  putes.  Putería, 
putaísmo,  putanismo.  ||  Reunió  de  putes.  Putería, 
putaísmo,  putanismo.  ||  Roncería,  salamería  de  que 
usen  algunes  persones.  Putería.  ||  Astucia,  malicia, 
picardía.  Trastienda. 

PUTERO,  adj.  Donat  a  les  putes.  Putero,  puta- 
ñero. 

PUTESCAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  putesch. 
Putescamente. 

PUTESCH,  CA.  adj.  Al  estil  descocat  de  les  putes. 
Putesco. 

PUTINEJAR.  v.  a.  Fer  putineríes.  Hacer  cochi- 
nerías ó  gorrinadas. 

PUTINER,  A.  adj.  Brut,  qui  no  té  netedat.  Co- 
chino, puerco,  sucio. 

PUT1NERÍA.  f.  Cosa  porca,  bruta.  Porquería. 

PUTINERS.  m.  pl.  Vulg.  EIs  dits. 

PET1FEINA.  Ter.  ibicench.  Gandul.  Holgazán. 

PUTINFLAT.  Ter.  ibicench.  Inflat.  Hinchado. 

PUTO.  m.  PUTER. 

PUTOT,  A.  f.  desp.  de  puta. 

PUTPUT.  m.  Ornil.  PUPUT. 

PUTREDINAL.  adj.  Que  pudreix. 

FUTREFACCIÓ.  f.  Corrupció.  Putrefacción,  pu- 
dridez,  podredumbre,  hediondez,  hedor,  pudri- 
ción,  pudrimiento.  ||  Pudor  forta.  Hedentina,  he- 
diondez, hedor. 

PUTREFACTE,  A.  adj.  Qui  está  en  putrefacció. 

PUTREFACTIU,  VA.  adj.  Lo  que  pot  causar  pu- 
trefacció. Putrefactivo. 

PUTREFICAR.  v.  a.  CORROMPRE. 

PUTREFICARSE.  v.  r.  Ant.  CORROMPRES. 


620 


PUY 


PYA 


PUTRIDESA.  f.  Qualitat  de  lo  pútrit.  Putridez. 

PUTRIDITIS.  f.  Med.  Estat  que  's  presenta  en  cas 
de  febres  adinámiques,  com  el  tifus  y  altres.  Putri- 
ditis. 

PUTRÍLACH.  m.  Substancia  semiliquida  o  mate- 
ria que  '3  desprén  de  certes  desorganisacions  gan- 
grenoses.  Putrílago. 

PÚTRIT,  DA.  adj.  Corromput,  pudrit.  Pútrido. 

PUTULI.  Ter.  ibicench.  Pota  de  caval),  de  bou,  de 
porch,  etc.  Pezuña. 

PUTXINELLI.  m.  TITELLA.  ||  POLITXINELI. 

PUX.  m.  Pujo. 

PUX.  prep.  PUix. 

PUXANCA.  i.  POXANQA. 

PUXAR.  v.  a.  PUJAR. 

PUXAVANT.  m.  BOTAVANT. 

PUY  y  PUYO.  Ter.  arañes.  PUIG. 

PUY.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Baronía  de 
Rialp,  prov.  de  Lleida. 

PUYCREMAT.  Geog.  Lloch  del  terme  de  Grustán, 
prov.  d'  Osea. 

PUYLADÉ.  Ter.  arañes.  AIGÜERA.        * 

PUYLANÉ  (Coll  de).  Orog.  Situada  junt  al  cim  del 
meteix  nom  (2.010  m.).  |¡  —  (CLCH  DE).  Orog.  A  la 
Valí  d'  Aran,  en  la  ratlla  fronteriza  ab  Franga. 

PUYLÍ.  m.  Ant.  POLLÍ. 

PUYLÍ  CAVAYLÍ.  Ant.  POTRO,  1. 

PUYMOLAR.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Cornudella,  prov.  d'  Osea. 

PUYMORENS  (Coll  de).  Orog.  Pas  del  Pirineu,  al 
NO.  de  Porté  (Cerdanya  francesa),  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis,  que  desde  Aix  mena  a  Puigcerdá.  Té 
1,931  met.  d'  altitut. 

PUYNENT.  adj.  PUNYENT. 

PUYO.  Geog.  Caseriu  agrega t  a  Salardií. 


PUYO-ALBO  (Pales  de).  Orog.  Citns  de  la  conca 
superior  del  Valartíes,  a  la  Valí  d'  Aran. 

PUYOLA-MEL-LETG.  Geog.  Caseriu  agregat  al 
lloch  de  Caneján,  en  la  Valí  d'  Aran. 

PUYÓLO.  Geog.  Tergó  de  la  Valí  d'  Aran,  qual 
cap  era  Salardú. 

PUYS  (Coll  deis)  Orog.  ||  — (ESTANYET  dels). 
Orog.  ||  —  (mall  DELS).  Orog.  Diferents  accidents 
geografichs  situats  prop  de  la  Maladeta,  en  la  conca 
superior  del  riu  Quon,  a  la  frontera  d'  Aragó,  en  la 
Valí  d*  Aran. 

PUYTEL.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d"  Aren, 
prov.  d'  Osea. 

PUYVALADOR.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Mont- 
Lluis,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orien- 
táis. 

PUYVERT.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de 
Aler,  provincia   d'  Osea,  pero  del  bisbat  de  Lleida. 

PUZOL.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part. 
jud.  de  Sagunt;  és  a  la  vora 
del  mar,  té  estado  de  F.-C.  y 
3,465  hab. 

PYAT  (Feliu).  Biog.  Céle- 
bre escriptor  y  polítich  pro- 
vengal,  que  nasqué  en  1810  y 
morí  en  1889.  Com  a  polítich, 
pertenesqué  ais  partits  revo- 
lucionaris  mes  avengats  y  for- 
ma part  de  la  Comuna  de  Pa- 
rís, tinguent  d'  emigrar  varíes 
vegades  de  Franga.  Com  a  es- 
criptor, fou  un  entusiasta  del 
passat   de   la   seua   térra,    es- 

crivint  molt  y  acertat  del  país  del  Llenguadoch 
y  de  Catalunya,  mostrantse  partidari  de  la  prepon- 
derancia de  1'  esperit  del  nostre  poblé  en  la  Europa 
moderna. 


Feliu  Pyat 


^        ^r        ™ 


Q.  Aquesta  Metra  s'  usa  solament  devant  de  u  y  té 
el  so  de  k.  Quan  a  la  u  segueix  una  e  o  una  /  la  u  es 
muda,  a  no  ser  que  s'  h¡  coloqui  una  crema  o  dos 
punts  sobre  (ü).  Quan  a  la  u  segueix  a  s'usa  en  les 
paraules  de  procedencia  llatina,  com:  quadrat,  qua- 
litat,  etc.  Q.  ||  Entre  'ls  antichs  era  lletra  numeral,  y 
valía  500,  y  ab  una  ratlleta  demunt  500,000.  A  les 
monedes,  medalles  y  inscripcions  romanes  es  lo  me- 
teix  que  Quinto,  nom  de  familia.  Q. 

QRESKAS  O  KRESCAS  (R.  VIDAL  DE  QUISLAT  O  DE 
CATLLAR).  Biog.  Va  néixer  al  comen?  del  sigle  XIV  a 
la  vila  del  Catllar  (Tarragona)  y  va  traduir  al  he- 
braich  el  llibre  de  la  suma  de  medicina  compost  per 
Arnau  de  Vilanova,  que  va  titolar  en  1329  Hannaha- 
gah  Hab  eriuth.  (Regiment  de  la  salut).  Se  conserva- 
va  manuscrit  a  la  biblioteca  del  Vaticá,  y  altre  exem- 
plar  ab  caracters  rabínichs  deis  comentos  del  si- 
gle XV  a  la  del  monastir  del  Escorial. 

QU'.  QUE,  ab  e  elidida  devant  d'altra  paraula  que 
comenci  ab  vocal.  Que. 

QUA.  f.  La  extremitat  que  a  la  part  posterior  te- 
ñen alguns  animáis,  aucells,  peixos,  etc.,  guarnida 
de  peí,  cerda,  ploma  o  escata.  Cola.  ||  Verga  de  la 
romana.  Astil.  ||  LLUFA,  2.  [|  La  punta  que  's  porta 
arrocegant  en  algunes  robes  talars.  Cola.  ||  La  part 
exterior  de  qualsevulla  cosa.  Rabera.  ||  La  cama  de 
les  cebes,  deis  alls,  etc.  Cuello.  ||  Met.  Qualsevulla 
cosa  que  penja  per  la  part  de  derrera.  Rabo.  I!  El 
punxó  de  la  imita.  Pezón,  pezoncillo,  palo,  palillo. 
||  Part  final  de  qualsevulla  cosa.  Extremo,  fin,  cabo. 
||  A  l'exércit.  Retaguardia.  ||  Paradefa  que 's  fa  a 
la  derrera  sílaba  de  lo  que  's  canta.  Cola.  ||  Adicio- 
neta  a  algún  escrit  o  negoci.  Coleta.  ||  Entre  estu- 
diants  veu  d'oprobi  en  contraposició  de  la  d* acla- 
mado y  '1  lloch  derrer  de  la  classe.  Cola.  I|  Trena  de 
les  dones.  Trenza.  ||  El  conjunt  y  extensió  deis  raigs 
de  llum  que  segueixen  a  un  cometa.  Cola.  ||  Renom 
de  la  ñau  que  va  derrera  de  totes  en  una  línea  o  co- 
lumna. Cola.  ||  La  ratlleta  que  surt  del  eos  de  la  lle- 
tra per  la  part  de  baíx.  Palo  inferior.  ||  CUA. 

QUA  blanch.  Ornit.  Mena  d'  aucell  insectívor  del 
genre  Troglodigtes.  Mirlo  de  cola  blanca.  ||  MERLA  DE 
QUA  BLANCA. 

QUA  DE  CAVALL.  Bol.  Herba  de  la  fam.  de  les 
quisetácies,  dita  així  per  la  figura,  poblada  de  tron- 
quéis buits,  ab  una  mena  de  fulletes  a  mjdo  de  pels. 
Seca  serveix  pera  netejar  la  lletra  de  motilo,  etc. 
Cola  de  caballo,  ciennudillos,  pinillo.  yunquillo. 

QUA  DE  DRAGÓ.  Astron.  Ñus  o  intersecció  descen- 
dent  de  la  eclíptica,  ab  les  órbites  d'altres  planetes 
que  teñen  alguna  latitut  respecte  del  sol.  Cola  de 
dragón. 

QUA  D'EGUA.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  plum- 
baginácies,  de  tulles  en  forma  de  ferro  de  llanga  y 
fa  una  panolla  de  flors.  Espantazorras,  acelga  salvaje, 
colleja  de  Valencia. 

QUA  DE  QUILLA.  Bot.  BLENERA.  ||  PANÍS. 

QUA  D'ESPARVER.  Se  diu  de  la  forma  de  certes  peces 


que  's  fiquen  o  encaixen  dins  d'  un  altra  pera  unirles. 
Cola  de  milano. 

QUA  D'  EUGA.  Bot.  Nom  vulgar  de  una  planta  de 
la  fam.  de  les  plumbaginces,  genre  Statice. 

QUA  D' oreneta.  Mena  de  fortificado  forana  qui- 
nes ales  se  tiran  envers  la  meitat  de  la  cortina.  Cola 
de  golondrina,  hornabeque.  ||  QUA  D'  esparver. 

QUA  DE  PONCH.  Bot.  BORRATXA  BORDA. 

QUA  DE  RATA.  f.  Se  din  de  la  trena  de  les  dones 
quan  té  poch  cabell.  Rabilo,  rabicorto.  ||  Bot.  Nom 
que  's  dona  a  I'  Urgell  a  una  gramínia  del  genre  Po- 
lypogon.  ||  Náut.  L'extrem  d'  alguna  corda  que  acaba 
d'  un  modo  semblant  a  la  qua  de  la  rata.  Rabo  ó  cola 
de  rata. 

QUA  EURCADA,  QUA  furxuda.  Ornit.  Aucell  del 
genre  Tetrao.  Urogallo  pequeño,  Cola  ahorquillada. 

QUA  LLARCH.  Ornit.  ANECH  MARSENCH. 

QUA  ROJA.  Ornit.  Mena  d'  aucell  del  genre  Sylvia, 
molt  insectívor.  Ruiseñor  de  paredes.  ||  cotxa  fuma- 
da, RUMIA. 

A  LA  QUA.  m.  adv.  Derrera  de  tot  o  de  tots.  A  la 
cola. 

AGAFARLO  PER  LA  QUA.  Loe.  fam.  Manifesta  la  di- 
ficultat  d'  aconseguir  a  algú  que  fuig  o  corre  ab  ven- 
tatja,  y  s'extén  a  les  coses  ¡rnmaterials  pera  insinuar 
la  poca  esperanza  que  hi  ha  de  lograrles.  Asirle  por 
el  rabo. 

ANARSEN  AB  LA  QUA  ENTRE  LES  CAMES.  ir.  Met. 
Anarsen  ven?ut  y  avergonyit.  Ir  ó  salir  rabo  entre 
piernas. 

ENVESTIR  A  LA  QUA.  fr.  Acometre  y  perseguir  de 
prop  al  enemich  que  va  en  retirada.  Picar  la  reta- 
guardia. 

FER  BAIXAR  LA  QUA  A  ALGÚ.  fr.  Met.  fam.  Humiliar 
el  seu  orgull.  Hacer  bajar  la  cola. 

FER  QUA.  fr.  Quedarse  derrera  deis  que  ja  esperen 
tanda.  Hacer  cola. 

GIRAR  QUA.  fr.  GIRAR  LES  ESPATLLES. 

LA  QUA  ÉS  LO  DE  MES  MAL  ESCORXAR.  Loe.  fam. 
Denota  qu'  en  alguna  cosa  hi  queda  encara  molt  que 
fer  y  de  lo  mes  costos.  Faltar  el  rabo  por  desollar. 

LLEVAR  LA  QUA.  fr.  ESCUAR. 

LLIGAR  PER  la  QUA.  fr.  Rabiatar. 

NO  ES  LA  QUA  D'  AQUEIX  PAGELL  O  D'  AQUEIX  VA- 
DELL.  Loe.  Pera  manifestar  que  lo  que  's  diu  no  es  la 
verdadera  causa  de  lo  que's  tracta.  No  es  esa  la  ma- 
dre del  cordero. 

NO  PER  TU  SINO  PEL  PÁ,  REMENA  LA  QUA  EL  CÁ.  Ref. 
No  por  ti  sino  por  el  pan,  menea  la  cola  el  can. 

POSAR  QUA.  fr.  Posar  destorb  o  impediment.  Poner 
impedimento. 

QUI  TÉ  LA  QUA  DE  PALLA,  NO  POSI  FOCH  A  LA  FALLA. 
Ref.  Denota  que  qui  té  motius  pera  ésser  censurat 
no  deu  dir  mal  deis  altres.  Quien  tiene  tejado  de  vi- 
drio no  tire  piedras  al  de  su  vecino;  quien  tiene  hijo 
varón  no  diga  d  otro  ladrón. 

REMENAR  O  FER  anar  LA  QUA.  fr.  Móurela  d' un 
costat  a  1'  altre.  Colear,  rabear,  menear  la  cola. 

PORTAR   QUA   ALGÚN   FET   O   PARAULA.   Loe.   Tindre 


622 


QUA 


QUA 


consecuencíes.  Tener  ó  traer  cola,  vigilia  ó  conse- 
cuencias. 

VAL  MES  SER  CAP  D'  ARENGADA  QUE  QUA  DE  PAGELL 
O  DE  BARAT.  Ref.  Ab  que  se  significa  que  en  tot  és 
sempre  preferible  ser  lo  primer.  Más  vale  ser  cabeza 
de  ratón  que  cola  de  león. 

QUAAYX.  adv.  Ant.  QUASI. 

QUACURT,  A.  adj.  Qui  té  la  qua  curta.  Rabicorto. 

QUADA.  f.  Cop  de  cita.  Coleada.  |]  Moltes  cues. 

QUADERN.  ni.  Conjunt  de  fulls  de  paper  cosits  en 
forma  de  llibre.  Cuaderno,  libreta,  códice.  ||  Ant. 
Lo  compost  de  quatre  fjlls  de  paper,  ficats  els  uns 
dins  deis  altres.  Cuaderno,  duerno.  |]  El  llibre  petit 
ont  s'  h¡  porta  '1  compte  y  rao,  o  s'  ni  escriuen  algu- 
nes  noticies  y  instruccions.  Cuaderno. 

QUADERNA.  f.  La  quarta  part  d'  una  cosa.  ||  Ndut. 
Costella  del  casch  d' una  ñau.  Cuaderna.  ||  Certa 
moneda  antiga. 

QUADERNAL.  m.  Aparell  de  quatre  rodes  pera 
pujar  pesos,  aixís  com  el  ternal  es  de  tres.  Cua- 
dernal. 

QUADERNET.  m.  dim.  Cuadernillo,  cuadernico, 
cuadernito.  ||  Dietari  del  reso  eclesiástich.  Cuader- 
nito,  añalejo. 

QUADERNILLO.  m.  El  conjunt  de  cinch  fulls  de 
paper,  quinta  part  d'  una  má.  Cuadernillo. 

QUADERNARI,  A.  adj.  QUATERNARI. 

QUADES.  f.  pl.  Se  diu  de  les  espigues  que,  per  no 
estar  ben  batudes,  queden  a  l'era  o  garbell  al  temps 
de  garbellar  el  blat.  Rabera.  ||  Els  rollets  de  blat 
que  deixen  per  segar  els  segadors.  Corrales. 

QUADJUTOR.  m.  y 

QUADJUTORI.  ra.  COADJUTOR. 

QUADRA.  f.  Sala  gran,  pega  quadrada  d'  un  edi- 
fici,  y  també  se  'n  diu  lo  meteix  encara  que  no  siguí 
quadrada.  Cuadra,  tarbea.  ||  Pega  Marga  que  hi  ha  a 
les  fabriques  y  altres  eJificis  ont  hi  trevallen  els  fa- 
drins,  etc.  Cuadra,  crujía.  ||  estable.  ||  Ais  hostals  y 
paradors,  lloch  gran  ont  se  posen  els  carros  y  'ls 
animáis.  Cuadra.  ||  Náut.  Lo  ampie  de  la  ñau  per  la 
quarta  part  posterior  a  ella.  Cuadra.  ||  Districte  de 
un  batlle  en  despoblat  o  territori  unít  d'  un  meteix 
amo.  Coto  redondo. 

QUADRA  (La).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Side- 
inuut,  prov.  de  Lleida.  ||  —BURGUESA.  Lloch  del  ter- 
me de  Sant  Boi  del  Llobre?at,  prov.  de  Barcelona.  || 
—  DE  BOLET.  Lloch  del  terme  de  Mediona,  prov.  de 
Barcelona.  ||  —DE  CIERCO.  Caseriu  del  terme  de  Vi- 
lalíer,  prov.  de  Lleida.  ||  —DE  girbals.  Lloch  del  ter- 
me de  Vilafranca  del  Penadés,  prov.  de  Barcelona.  \\ 
—DE  marquet.  Caseriu  del  terme  de  Pont  de  Suert, 
prov.  de  Lleida.  ||  —DE  MONTAGUT.  Masíes  agrega- 
des  al  terme  de  Montagut,  prov.  de  Tarragona.  ||  — 
de  TORRES.  Caseriu  del  terme  de  Punyent,  prov.  de 
Lleida.  ||  —DEL  padrós.  Antiga  casería,  avui  arru- 
llada, que  depenía  de  Vilavella,  prov.  de  Tarragona. 
II  — LLOMBARDA.  Caseriu  de  Torrelles  de  Foix,  prov. 
de  Barcelona. 

QUADRA.  adj.  f.  QUADRADA. 

QUADRADA.  f.  aum.  Quadra  gran. 

QUADRADAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  quadrat. 
Cuadradamente. 

QUADRADET.  f.  m.  dim.  Quadrat  petit.  Vigueta. 

QUADRADIC,  A.  adj.  Que  's  quadra  fácilment. 
Cuadradizo. 

QUADRADO  (Joseph  M.a).  Biog.  Illustre  arqueo- 
lech,  historiador,  erudit  y  poeta  mallorqui  Nasqué  a 
Palma  de  Mallorca  en  1819  y  morí  en  la  meteixa 
ciutat  en  1896.  Va  desempenyar  molts  anys  el  cárrech 
d'  Arxiver  general  de  les  Balears,  durant  els  quals 
logra  aplegar  preuats  y  abundosos  materials  pera 
una  Historia  critica  de  Mallorca,  que  va  deixar  molt 
avengada.  Va  publicar  moltes  obres,  entre  elles  El 


Principe  de  Viana,  Forenses  y  ciudadanos,  Historia  de 
la  Conquista  de  Mallorca,  Ensayos  religiosos,  políti- 
cos y  literarios,  publicáis  primer  en  folletí  á  la  revis- 
ta católica  El  Ancora  y  en  les  publicacions  dirigides 
per  en  Balines.  Cooperant  a  1'  obra  del  renaixement 
cátala  ab  gran  entussiasme,  publica  les  Cróniques 
fins  aleshores  inédites  d'  en  Marsili  y  d'  en  Desclot, 
en  son  text  original  cátala,  traduida  la  primera  al 
castellá.  Associat  ab  en  Pí  y  Margall  y  en  Piferrer, 
colabora  a  la  monumental  obra  Recuerdos  y  Bellezas 
de  España,  escrivint  els  tomos  referents  a  Asiuries, 
Lleó,  les  dues  Castelles  y  Aragó.  En  fi,  pot  dirse  que 
en  Quadrado  fou  un  deis  talents  mes  actius  y  privile- 
giáis de  la  passada  centuria  deis  molts  que  honraren 
la  raga  catalana. 

QUADRADURA.  f.  QUADRATURA. 

QUADRAGENARI,  A.  adj.  Cosa  de  quaranta  anys. 
Cuadragenario. 

QUADRAGÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  fa  '1  número 
quaranta.  Cuadragésimo. 

QUADRAGESS1MAL.  adj.  QUARESMAL. 

QUADRAL.  m.  QUADRA. 

QUADRÁNGUL.  adj.  Lo  que  té  quatre  angles. 
Cuadrángulo. 

QUADRANGULAR.  m.  Geom.  Figura  que  forma 
quatre  angles.  Cuadrangular. 

QUADRANGULAT,  DA.  adj.  Que  forma  quatre 
angles.  Cuadrangulado. 

QUADRANT.  adj.  Astron.  La  quarta  part  del  cer- 
cle.  Cuadrante.  [|  m.  Instrument  matemátich,  quart 
de  cercle  dividit  en  noranta  graus.  Cuadrante.  II  La 
deliniació  d'  un  pía  de  rellotge  de  sol.  Cuadrante. 
||  Parlant  de  Dret,  la  quarta  part  de  la  herencia. 
Cuadrante.  ||  Pes  antich  que  valía  la  quarta  part  de 
una  unga.  Cuadrante. 

QUADRANTAL.  adj.  En  la  trigonometría  esférica, 
és  el  triangle  que  té  a  lo  menys  un  costat  qu'  és  qua- 
drant  d'  un  cercle.  Cuadrantal. 

QUADRANTARI,  A.  adj.  Relatiu  al  quadrant.  Cua- 
drantario. 

QUADRAR.  v.  a.  Formar  en  quadro.  Cuadrar.  || 
Geom.  Reduir  qualsevulla  figura  al  seu  valor.  Cua- 
drar. |l  Arit.  Multiplicar  un  número  per  sí  meteix, 
com:  3  per  3,  4  per  4,  etc.  Cuadrar.  ||  Travallar  les 
peces  de  fusta  de  modo  que  formin  angles  rectes. 
Cuadrar,  cuadrear.  ||  v.  n.  Conformarse,  juntarse 
una  cosa  ab  un'altra.  Cuadrar.  ||  Correspondre,  con- 
vindre,  com:  no  quadra  lo  que  fan  ab  lo  que  diuen. 
Cuadrar.  ¡I  Agradar,  convindre  una  cosa  ab  1'  intent 
o  desitg  d'  algú.  Agradar,  cuadrar.  II  Pint.  Dividir 
en  quadros  un  dibuix  o  pintura  pera  copiarla  exacta- 
ment.  Recuadra,  cuadricular,  cuadrar. 

QUADRARSE.  v.  r.  Quedarse  parat,  ab  els  peus 
iguals,  en  demostrado  d'  obsequi,  etc.  Cuadrarse.  || 
Formalisarse  en  alguna  disputa,  etc.  Formalizarse, 
mesurarse. 

QUADRAT,  DA.  p.  p.  Cuadrado,  cuadro.  ||  adj. 
Perfet,  cabal.  Cuadrado.  ||  Arit.  Se  diu  del  número  o 
valor  que  resulta  de  multiplicar  un  número  per  sí 
meteix:  aixís  4  és  el  quadrat  de  2,  9  és  el  quadrat 
de  3,  etc.  Cuadrado.  ||  m.  Geom.  Figura  de  quatre 
costats  iguals  y  cuatre  angles  rectes.  Cuadrado.  || 
Arit.  Número  que  resulta  d'  altre  multiplicat  per  sí 
meteix,  com:  el  9  del  3  per  3,  el  16  del  4  per  4,  ele. 
Cuadrado.  ||  Astron.  La  posició  o  aspecte  d'  un  astre 
distant  d'  altre  per  la  quarta  part  del  cercle  de  no- 
ranta gratis.  Cuadrado,  cuadro.  ||  Entre  estampers, 
pega  de  metall  que  's  posa  entre  les  lletres,  pera  sos- 
tenirles,  quan  han  de  quedar  espais  blanchs.  Cua- 
drado. ||  Mena  de  higa  qu'  atravessa  diagonalment 
d' una  carrera  a  1' altra  ais  angles  entrants.  Cua- 
dral. ||  Ret.  Se  diu  del  període  que  té  dos  membres  a 
la  prótasis  y  dos  a  1'  apódosis,  pié,  números  y  fácil 
pera  declamar.  Cuadrado.  ||  Se  diu  del  estil  mitg  en- 


QUA 


QUA 


623 


tre  prosa  y  vers,  de  modo  que  ni  és  ni  un  ni  altrc,  y 
s'  usa  pera  'ls  sepilieres  y  inscripcions.  Cuadrado.  || 
ni.  Nom  propi  d  lióme.  Cuadrato.  ||  Ter.  cairat. 

QUADRATARI.  ni.  Art  d'  incrustar  pedrés  de  di- 
versos colors  ais  inosaichs    Cuadratarlo. 

QUADRATÍ.  ni.  Entre  estanipers,  pega  de  metall 
quadrilátera  pera  omplir  els  buits  d'ont  no  lii  ha  lle- 
tra,  qu'  és  com  diminutiu  de  quadrat.  Cuadratín. 

QUADRÁTICA.  f.   Equació  qu'  enclou   el  quadrat 
de  1'  arrel  o  del  número  que  's  busca.  Cuadrática. 
QUADRATÍFER.  adj.  Que  té  facetes  quadrades. 

QUADRATÍC.  f.  A  la  geometría  práctica,  és  una 
ratlla  mecánica  a  propósit  pera  trovar  altres  ratlles 
rectes  iguals  a  la  circunferencia  d'  un  cercle  y  a  les 
senes  parts.  Cuadratiz. 

QUADRATURA.  f.  La  reducció  geométrica  de 
qualsevulla  figura  que  tingui  exactament  la  meteixa 
superficie  que  aquesta.  Cuadratura.  ||  Situació  res- 
pectiva de  dos  astres  o  planetes  en  distancia  de  90 
graus  de  longitut.  Cuadratura,  aspecto  cuartil.  || 
L'  acció  de  reduir  a  quadro  alguna  figura.  Cuadra- 
tura. ||  En  la  pintura  y  dibuix,  ¡nstrument  ab  els  seus 
quadrats,  pera  treure  una  copia  y  recluirla  de  major 
a  menor  y  al  contrari.  Cuadratura.  ||  Nríut.  Nom  de 
cada  una  de  les  quadernes  de  popa  y  proa.  Cuadra- 
tura, rodel. 

QUADRE.  m.  QUADRO. 

QUADREIG.  ni.  Acció  y  efecte  de  quadrejar.  Cua- 
dreo. 

QUADREJAR.  v.  a.   QUADRAR. 

QUADRFJAT.  m.  Se  diu  del  blasó  dividit  en  case- 
tes,  daus  o  quadros  com  els  del  joch  de  dames,  etc. 
Jaquelado.  ||  Dit  de  les  pedrés  precioses  travallades 
en  quadro.  Jaquelado.  ||  Dit  de  les  fustes. 

QUADRELL.  ni.  Fletxa  de  fusta  quadrada  y  torra- 
da. Cuadrillo.  ||  Mostra  formant  un  quadro  que  's 
posa  a  les  mitges. 

QUADRELLAR.  v.  a.  Formar  quadros  a  les  mitges 
ab  fils  de  diversos  colors. 

QUADRELLET.  m.  dim.  de  quadrell. 

QUADRELLS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Molrosa, 
prov.  de  Lleida. 

QUADRET.  m    dim.  Cuadrillo,  cuadrito. 

FER  QUADRET.  fr.  Pillt.   QUADRAR,  8. 

QUADRICICLE.  m.  Velocípet  que  té  quatre  ro- 
des. 

QUADRICORNI,  A.  adj.  Que  té  quatre  corns  o 
banyes. 

QUADRÍCULA.  f.  L'  escala  que  's  fa  d'  alguna 
pintura  pera  copiarla,  dividintla  en  quadros  iguals 
ajustats  al  original.  Cuadrícula.  ||  Combinado  de 
quadrats  que  serveix  també  pera  aumentar  o  dismi- 
nuir la  grandaria  d'  un  dibuix.  Cuadrícula. 

QUADRICULACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  formar 
quadrícules. 

QUADRICULAR.  adj.  Que  forma  quadros.  Cuadri- 
cular. 

QUADRICULAR.  v.  a.  Pint.  Fer  quadrícules.  Cua- 
dricular. 

QUADRICULAT,  DA.  p.  p.  del  verb  quadricular.  || 
Dividit  en  quadrícules.  Cuadriculado. 

QUADRIENI.  f.  Espai  de  quatre  anys. 

QUADR1ENAL.  adj.  De  cada  quatre  anys. 

QUADR1FOLIA.  f.  Motiu  d'  ornamentado  formant 
quatre  tulles. 

QUADRIFOLIAT,  DA.  adj.  Que  forma  a  manera 
de  quatre  tulles.  Cuadrifoliado. 

QUADRIFORME.  adj.  En  forma  de  quadro. 

QUÁDRIGA.  f.  Grupu  de  quatre  cavalls.  Cua- 
driga. 

QUADRILÁTER,  A.  adj.  Se  díu  del  espaí  tancat 


per  quatre  rectes  anomenades  costats.  També  's  pren 
com  a  substantiu.  Cuadrilátero. 

QUADRILONCH.  m.  Geom.  Paralelogr.ini  d*  angles 
rectes  y  costats  designáis.  Cuadrilongo.  ||  Mil.  For- 
mado d'  un  eos  d'  infantería  en  figura  quadrilonga. 
Cuadrilongo.  ||  adj.  Tot  lo  qu'  está  fet  en  forma  de 
quadrilonch.  Cuadrilongo. 

QUADRILOQUI.  m.  Conversa  entre  quatre  inter- 
locutors.  Cuadriloquio. 

QUADRILLA.  f.  ESCABOT.  ||  COMPANYÍA. 
QUADR1MÁ.  adj.  quadrumá. 
QUADRIMESTPE.  f.    QUATRIMESTRE. 
QUADRIPLE.  adj.  QUADRUPLE. 
QUADR1PL1CAR.  v.  a.  QUADRUPLICAR. 
QUADRISSILAB,  A.  adj    QUATRISSILAB. 
QUADRIVI.  ni.  Lloch  ont  acuden  quatre  caruitis  o 
quatre  carrers.  Cuadrivio.  ||  Antigament,  el   conjunt 
de   les  quatre   arts  mateniátiques,  qu'  eren:  aritmé- 
tica, música,  geometría  y  astrología.  Cuadrivio. 

QUADRIVIR.  m.  Magistrat  roma  que,  junt  ab  tres 
mes,  forma  va  un  tribunal.  Cuadrivir. 

QUADRO.  m.  Figura  de  quatre  costats  iguals  y 
quatre  angles  rectes.  Cuadro.  ||  Retaule,  tela,  estam- 
pa o  cosa  semblant  de  pintura.  Cuadro.  ||  El  march 
d'  una  estampa,  tela  pintada,  finestra,  etc.  Cuadro, 
marco.  ||  Ais  jardins,  erol  o  part  de  térra  travallada 
en  figura  de  quadro.  Cuadro.  ||  Qualsevulla  de  les 
quatre  oarts  en  qu'  está  dividida  alguna  cosa.  Cua- 
dro. ||  Entre  estampers,  pega  de  la  prempsa  ajustada 
al  capdevall  del  caragol,  que  assentantse  sobre '1  tuli- 
pa, apreta  '1  full  que  s'  imprimeix,  a  fí  de  que  pren- 
gui  la  tinta.  Cuadro.  ||  Astron.  quadrat.  ||  Mil.  La 
formació  d'  un  eos  d'  infantería  en  forma  quadrada 
pera  defensarse  contra  la  cavallería.    Cuadro. 

A  TOT  QUADRO.  m.  adv.  En  rodó  En  redondo,  en 
circuito,  alrededor. 

EN  QUADRO.  m.  adv.  En  forma  o  modo  quadrat.  En 
cuadro. 

SEOONS  EL  QUADRO  LA  GUARNICIÓ.  Loe.  pop.  SE- 
GONS  L'  ASE  L'  ALBARDA.  ||  SEGONS  LA  GENT  ELS  EN- 
CENS. 

TOCAR  EL  QUADRO.  fr.  Fam.  Castigar.  Tocar  el  cua- 
dro; sacudir,  menear  ó  zurrar  el  bálago;  menear  ó  to- 
car el  bulto. 

QUADRUMÁ,  NA.  adj.  Que  té  quatre  mans.  Ordre 
d'  animáis  mamífers.  Cuadrumano. 

QUADRÚPET.  m.  Animal  de  quatre  potes.  Cua- 
drúpedo, quadrupede.  II  pl.  Astron.  Els  signes  Aries, 
Tauro,  Leo,  Sagitari,  Capricorni.  Cuadrúpedos. 

QUADRUPLE.  adj.  Lo  qu'  és  quatre  vegades  mes 
gran  qu'una  altra  cosa.  Cuádruple,  cuadruplo,  cuá- 
driple. 

QUADRUPLICACIÓ.  f.  Multiplicado  per  4.  Cua- 
druplicación. 

QUADRUPLICAR.  v.  a.  Multiplicar  per  4.  Cua 
druplicar. 

QUADRUPLO.  adj.  QUADRUPLE. 
QUADRUPLICAT,  DA.  adj.  Aumentat  quatre  ve- 
gades. Cuadruplicado. 
QUAIX.  adv.  m.  QUASI. 
QUAJAR.  v.  n.  Quejar. 

QUAL.  adj.  Relatiu  d'accident  cue  declara  la  qua- 
litat  d' alguna  cosa.  Cual.  ||  S'usa  també  preguntant, 
pera  distingir  entre  molts.  ¿Cuál?  ¡|  Usat  com  adver- 
bi,  com,  o  aixi  com.  Cual.  [|  Usat  com  a  intergecció 
pera  ponderar  alguna  cosa  és  lo  meteix  que,  que  tal. 
Cual  que  tal.  ||  pron.  reí.  de  substancia.  Lo  qui.  El 
que,  cual.  ||  Del  m  teix  modo  o  semblant,  com:  qual 
és  Pere,  tal  ésjoan.  Cual.  ||  De  qu  n  género,  naturale- 
sa  o  propietat.  Cual.  ||  Repetit  d  un  modo  disjunctiu 
equival  la  primera  vegada  a  un  y  cada  una  de  les 
restants  a  un  altre.  Cual. 


624 


QUA 


QUA 


qual,  qué  tal.  ni.  adv.  Algú,  aquesta  o  1'  altra 
cosa.  Cual  ó  cual;  cual,  que  tal. 

QUAL  vulláu.  Loe.  ant.  Qualsevol  que  siguí,  algú 
indeterminadament.  Cualquiera  que  sea. 

CADA  QUAL.  ni.  adv.  Cada  hu  de  per  si.  Cada  cual, 
cada  uno. 

CADA  qual  AB  EL  SEU  IGUAL.  Ref.  Ensenya  que 
cada  hu's  contingui  dins  del  seu  estat,  igualantse 
ab  els  de  la  seva  esfera,  sense  pretendre  ser  major 
ni  menor  de  lo  que  li  correspón.  Cada  oveja  con  su  pa- 
reja. 

DE  QUAL.  ni.  adv.  De  quí.  Cuyo,  de  quien. 

pél  qual.  m.  adv.  Per  la  rao  exposada.  Por  lo 
cual,  por  lo  que. 

SER  UN  tal  PER  QUAL.  fr.  Fam.  Ser  la!  para  cual. 

tal  qual.  fr.  Ab  lo  que  s'  explica  '1  poch  que  hi  há 
o's  troba  d' alguna  cosa.  Tal  cual. 

QUALCÚ,  NA.  adj.  y 

QUALCÚN,  A.  adj.  Ant.  ALGÚ. 

QUALIFICATIU,  VA.  adj.  CALIFICATIU. 

QUALITAT.  f.  Propietat  natural,  per  la  que  cada 
cosa  's  distingeix  de  les  deniés.  Calidad,  cualidad. 
|[  Condició  o  requisits  en  algún  tráete.  Calidad.  I| 
Llustre  de  la  sanen,  noblesa.  Calidad.  ||  Importancia 
o  gravetat  d' alguna  cosa.  Calidad.  I|  ESPECIALITAT. 
|!  MODO,  MANERA.  I|  Lo  que  fa  una  cosa  sensible  ais 
nostres  sentits  y  rao.  Cualidad.  ||  En  lo  espiritual  y 
moral  els  dons,  talents,  disposicions  bones  o  dolen- 
tes  d' algún  eos  o  de  1' ánima.  Cualidad.  ||  CAlitat. 

QUALITATIU,  VA.  adj.  De  qualitat.  Cualitativo. 

QUALQUE.  pron.  Ant.  algú.  ||  QUALSEVOL. 

QUALSEGUER,  A.  adj.  Ter.  y 

QUALSEVOL.  adj.  y 

QUALSEVULGA.  adj.  Qualsevol,  qualsevulla.  Cual 
quiera,  qualesquiera. 

QUALSEVULLA.  adj.  Algú  indeterminadament, 
sigui  qui  siguí.  En  castellá  'I  masculí  's  diu  Cual- 
quier; el  fenieni  y  neutre  Cualquier  o  cualquiera,  y 
quan  se  respón,  sempre  Cualquiera,  encara  que  sigui 
masculí. 

QUALL.  m.  CUALL.  ||  Cuajo. 

QUALLADA.  f.  Ant.  COAGULADA. 

QUALLAMENT.  m.  Ant.  COAGULACIÓ. 

QUALLAR.  v.  a.  Coagular.  Cuajar.  ||  També  s' usa 
com  recíproch.  Cuajarse. 

QUALLARCH,  GA.  adj.  Se  diu  del  animal  que  té 
la  cua  llarga.  Rabilargo,  rabudo. 

QUALLAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Cuajado. 

QUALLARÓ.  ni.  Cuajaron. 

QUAN.  adv.  Lo  que  determina  y  senyala  la  ocasió 
o  temps  pera  alguna  cosa.  Cuando.  ||  En  les  interro- 
gacions,  és  en  quín  temps.  Cuándo.  ||  En  cas  que. 
Cuando,  en  caso  que,  dado  que.  ||  m.  adv.  Encara 
que,  com:  quan  no  hi  hagués  altra  rao,  aquesta  bas'a- 
ria.  Cuando,  aunque.  ||  Usat  pera  distribuir  els  mem- 
bres  d'uua  oració  equival  a  algunes  vegades,  com: 
quan  la  mare,  quan  les  filies.  Cuando,  ora.  ||  ni.  Es- 
pai  de  temps  determinat.  Cuando.  ||  Reí.  Circunstan- 
cia al  temps  en  que 's  vá  fer  o  va  succeir  alguna 
cosa.  Cuando. 

QUAN  A.  Loe.  EN  QUAN. 

QUAN  ABANS.  m.  adv.  En  breu  temps.  Cuanto  antes. 
QUAN  LA  PEDREGADA  HA  CAIGUT,  TOQUEN  A  TEMPS. 
Ref.  El  mal  ido,  el  consejo  venido;  después  de  muerto 
Pascual,  trajeron  el  orinal. 

QUAN  ELS  CANS  LLADREN,  ALGUNA  COSA  SENTEN. 
Ref.  Cuando  el  rio  suena  agua  lleva. 

QUAN  menys.  ni.  adv.  S'  usa  quan  s'  exagera  algu- 
na cosa.  Cuando,  menos,  á  lo  menos. 

QUAN  mes.  m.  adv.  A  lo  mes.  Cuando  más,  cuando 
mucho,  á  lo  más,  á  todo  tirar,  á  lo  sumo.  ||  Expr.  Pera 
explicar  que  hi  há  algunes  raons  a  mes  de  les  que  se 
expressen.  Cuando  más,  á  lo  más,  fuera  de  que. 


QUAN  NO.  m.  adv.  De  lo  contrari.  Cuando  ó  donde  no. 
QUAN  QUE  QUAN.   Expr.  De  qualsvol   temps  que. 
Cuando  quiera,  en  qualquier  tiempo.  ||  QUAN  ABANS. 

QUAN  SE  vulgui.  ni.  adv.  En  qualsevol  temps. 
Cuando  quiera. 

quan  son  figues  son  raims.  Ref.  Cuando  pitos 
flautas,  cuando  flautas  pitos. 

DE  QUAN  en  QUAN  m.  adv.  Algunes  vegades,  de 
temps  en  temps.  De  cuando  en  cuando.  ||  De  distancia 
en  distancia.  A  trechos,  de  trecho  en  trecho. 

¿DE  quan  ENCÁ?  Expr.  d'  extranyesa  que  s'usa 
quan  alguna  cosa  succeeíx  fora  del  ordre  o  del  temps 
regular  y  acostumat.  ¿De  cuándo  acá? 

¿fins  A  quan?  m.  adv.  Pera  explicar  el  desitg  de 
que  alguna  cosa  succeeixí  aviat,  y  a  modo  d'  excla- 
mado pera  explicar  la  pena  de  no  sapiguer  la  dura- 
ció  deis  travalls  o  fatigues.  ¿Hasta  cuándo? 

QUANT.  adj.  Lo  que  té  quantitat  o  pertany  a  ella. 
Cuanto.  ||  Numeral  que  significa  cantitat  indetermi- 
nada. Cuanto.  ||  Gran.  Cuanto.  ||  Tot  o  tot  lo  que. 
Todo,  todo  lo  que,  cuanto.  ||  Significa  qualitat  in- 
determinada, y  aixís  se  diu:  quant  mes  pobre  és,  mes 
deu  ésser  socorregut.  Cuanto.  ||  S'usa  també  com  ad- 
verbi  de  quantitat,  qualitat  o  temps  que'ls  determi- 
na, y  se  sol  juntar  ab  la  preposició  en.  Cuanto.  I| 
Usat  com  adverbi  de  preguntar  el  preu,  és  lo  meteix 
que  quant  val,  etc.  Cuanto.  ||  En  plural  s'  usa  com 
adjectiu  numeral,  com:  quants  anys  tens.  Cuanto.  || 
adj.  Pera  exagerar,  anteposat  a  un  altre  adjectiu. 
Cuan.  II  Correlatiu  de  tant.  Cuan,  cuando  o  como. 

quant  va,  o  quant  juguem  o  quant  poses.  Loe 
Quant  vols  apostar.  Cuánto  va. 

en  QUANT.  m.  adv.  Per  lo  que  mira,  toca  o  respec- 
ta. En  cuanto.  ||  Mentres.  En  cuanto,  mientras.  II  Fins 
a  tant  que.  En  cuanto,  hasta  tanto  que. 

PER  quant.  m.  adv.  Indica  la  causa  d'  una  cosa. 
Por  cuanto.  ||  Dona  a  entendre  que  lo  que  algú  fá  o 
diu  és  conforme  a  la  idea  que  tenim  d'ell.  Por  cuanto. 

QUANTÍA.  f.  QUANTITAT,  SOMA. 

QUANTIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  quantía. 

QUANTÍAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  quantiar. 

QUANTIAR.  v.  a.  Evaluar,  judicar  el  valor  de  una 
casa,  hisenda,  moble,  etc.  Cuantiar,  evalorar. 

QUANTIAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Cuantiado. 

QUANTIÓS,  A.  adj.  Lo  qu'  és  de  molt  valor  o  de 
número  molt  alt.  Cuantioso. 

QUANTIOSAMENT.  adv.  m.  COPIOSAMENT. 

QUANTIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  De  molt  de  preu. 

QUANTITAT.  f.  CANTITAT. 

QUANTITAT  CONCORRENT.  Lo  que  manca  pera  com- 
pletar una  soma.  Cantidad  concurrente. 

quantitat  CONTINUA.  Geom.  La  extensió  d'un  eos 
en  les  seves  dimensions,  o  que  consta  de  parts  uni- 
des.  Cantidad  continua. 

quantitat  DISCRETA.  Arit.  La  que  consta  de  parts 
que's  poden  separar.com  els  grans  d'un  munt  de 
blat,  etc.  Cuantidad  ó  cantidad  discreta. 

FER  BONA  alguna  Quantitat.  fr.  Rebre  alguna 
partida  a  compte  d'  un' altra  de  mes  grossa.  Abonar, 
hacer  buena  alguna  cantidad;  cargarse 

QUANTITATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  o  és  capá?  de 
cantitat.  Cuantitativo. 

QUAR.  conj.  Ant.  Perqué,  per  quant.  Porque,  por 
cuanto.  ||  CAR. 

QUAR  (La).  Geog.  Poblé  del  Bergadá,  que  forma 
ajuntament  ab  La  Portella  y  Sant  Maurici,  comptant 
en  junt  281  hab.  ||  —  (PLÁ  DE  LA).  Orog.  Planell  del 
Bergadá  a  904  met.  d'al?aria,  redregintse  vertical  a 
son  demunt  el  turó  d'aquell  nom,  despullat  de  tota 
vegetació.  ||  —  (SANTUARI  DE).  Geog.  Santuari  si- 
tuat  a  1,011  met.  d' alaria,  al  punt  mes  enlairat  del 
turó  del  seu  nom,  envoltat  d' una  pavorosa  timba  de 
mes  de  100  nietres.  Les  edificacions  de  1' iglesia,  la 
rectoría,  y  1'  hostatge  serven   tan  sois  vestigis  del 


QUA 


QUA 


625 


primitiu  edifici  bastit  al  sigle  ix.  La  imatge  de  la 
Verge,  que  s'  hi  venera,  és  un  deis  exemplars  icono- 
gráficas de  niajor  importancia  arqueológica,  molt 
volguda  al  Lluganés  y  a  gran  part  del  Bergadá.  Al 
sigle  XI  gaudía  ja  de  gran  anomenada  havent  sigut 
cedida  al  monastir  de  La  Portella  aquella  ermita, 
ont  s'  hi  celebren  concorreguts  aplechs  els  dilluns 
d'abdues  Pasques. 

QUARANTA.  adj.  Numeral  cardinal  que  conté 
quatre  desenes.  Cuarenta. 

LES  QUARANTA  O  CANTAR  LES  QUARANTA.  Al  joch 
del  tuti  teñir  acoblats  els  quatre  reis  oís  quatre  ca- 
valls.  Declarar  las  cuarenta.   ||  fer  tuti. 

A  LES  QUARANTA.  m.  adv.  Fam.  A  TRES  QUARTS  DE 
QUINZE. 

QUARANTANARI.  m.  Espai  de  quaranta  anys. 

QUARANTAU,  VA.  adj.  Cuarentavo. 

QUARANTÉ,  NA.  adj.  Lo  que  fa'l  número  de  qua- 
ranta. Cuadragésimo,  cuarenteno,  cuarentena.  [| 
Biga  o  pega  de  quaranta  pams.  Cuarenteno. 

QUARANTENA.  f.  El  temps  de  quaranta  díes,  me- 
sos  o  anys.  Cuarentena.  ||  El  número  de  quaranta  en 
general.  Cuarentena.  ||  La  suspensió  en  formar  judi- 
ci  cert  d'  alguna  cosa;  y  així  's  din  que  una  noticia 
s'ha  de  posar  en  quarantena.  Cuarentena.  ||  L'  espai 
de  temps  que  fan  estar  en  lloch  separat  ais  que  ve- 
nen de  paratges  ont  hi  há  alguna  malaltía  contagio- 
sa. Cuarentena.  [|  L'  edifici  separat  d'  altres  ont  s'  hi 
teñen  les  persones  sospitoses  d' estar  contagiades  de 
alguna  malaltía.  Cuarentena,  lazareto.  [|  La  biga 
o  soca  de  pi  que  fa  quaranta  pams  de  llarga.  Cua- 
rentena. 

FER  QUARANTENA.  fr.  Passar  la  quarentena'ls  sos- 
pitosos  d' estar  contagiáis.  Hacer  cuarentena. 

LA  SANTA  QUARANTENA:  QUARESMA. 

QUARC-  m.  Mineral,  mena  de  pedra  foguera. 
Cuarzo. 

QUARQÓS,  A.  adj.  De  la  naturalesa  del  quarc. 

QUARENTICI,  A.  adj.  For.  Se  diu  d' una  escriptu- 
ra  auténtica,  ferma  y  valedora.  Cuarenticio. 

QUARESMA.  f.  La  temporada  de  quaranta  díes  en 
que  teñen  obligado  de  dejunar  els  católichs  desde 
la  etat  de  vint  y  un  anys.  Cuaresma.  ||  El  conjunt  de 
sermons  pera  les  dominiques  y  feries  de  la  quaresma 
y  '1  llibre  que  '¡s  conté.  Cuaresma. 

quaresma  Alta.  Se  diu  quan  aquesta  cau  mes 
apartada  del  principi  del  any.  Cuaresma  alta. 

QUARESMA  BAIXA.  Se  diu  quan  aquesta  cau  mes 
aprop  del  principi  del  any.  Cuaresma  baja. 

QUARESMA  DE  SANT  MARTÍ:  ADVENT. 

FER  quaresma.  fr.  Prepararse 'ls  católichs  ab  els 
quaranta  díes  de  dejuni  pera  celebrar  la  Pasqua  de 
Resurrecció.  Hacer,  observar  quaresma,  cuaresmar. 

MES  LLARCH  QUE  LA  QUARESMA.  Loe.  Ab  que  's  pon- 
dera la  extensió  o  duració  d'  alguna  cosa.  Más  largo 
que  el  Sábado  Santo  o  que  la  esperanza  de  un  pobre. 

QUARESMAL.  adj.  Cosa  de  la  quaresma.  Cuares- 
mal, cuadragesimal. 

QUARESMAR.  v.  a.  Observar  la  quaresma.  ||  Bio. 

CARESMAR. 

QUARESMER,  A.  adj.  Qui  observa  la  quaresma  ab 
tot  rigor.  Cuaresmero. 

QUART,  A.  adj.  Lo  que  completa 'I  número  quatre 
en  ordre.  Cuarto.  ||  m.  La  quarta  part  d'  alguna  cosa. 
Cuarto,  cuarta  parte.  ||  La  quarta  part  en  que  's  con- 
sidera dividida  la  hora.  Cuarto.  ||  La  quarta  part  de 
un  pam.  Cuarto.  ||  La  quarta  part  d' una  unca.  Cuar- 
to. ||  Minvant  o  creixent  de  la  lluna.  Cuarto,  cua- 
dratura, cuarto  creciente  ó  menguante.  ||  La  quar- 
ta part  d'  una  hora  y  la  distancia  que  durant  ella  's 
camina  regularment,  que  son  uns  1,275  metres. 

TRES  QUARTS  DE  QUINZE.  Loe.  fam.  Dona  a  enten- 
dre  qu'  alguna  cosa  está  de  costat  osense  la  rectitut 
deguda.  Á  las  once.  ||  També  's  diu  quan  algú  arriva 
a  algún  lloch  molt  mes  tart  de  lo  degut.  A  las  veinte. 

DIC.  CAT.  —  V.  II.— 79. 


EN  QUART.  m.  adv.  Entre  estampers,  modo  comú 
d'  explicar  que  'ls  fulls  d'  un  llibre  s'  han  imprés  de 
modo  que  plegats,  cada  full  fa  quatre  fulles.  En  cuarto. 

LO  quart.  m.  adv.  En  quart  lloch.  Lo  cuarto,  en 
cuarto  lugar. 

QUART.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  bisb.  y  part.  jud. 
de  Qirona;   és  a  la  vora  del  riu  Onyar  y  té  780  hab. 

QUARTA.  f.  Cada  una  de  les  quatre  parts  en  que 
s'  ha  dividit  alguna  cosa.  Cuarta.  ||  La  part  de  mis- 
ses  que  pertany  per  dret  a  la  parroquia  del  difunt. 
Cuarta.  ||  Mus.  L'  intérval  de  quatre  tons.  Cuarta.  11 
Notn  que  s  dona  a  qualsevol  deis  trentadós  rumbes 
o  vents  en  qu'  está  dividida  la  rosa  náutica;  pero  lo 
mes  comú  y  general  s'  entén  1'  ángul  mitjancer  entre 
un  y  altre  rumbo,  y  per  aquest  s'  estima  sois  la  rat- 
Ua  que  '1  marca.  Cuarta.  ||  Astron.  Quadrant,  espe- 
cialment  al  zodíach  y  a  la  eclíptica,  per  la  divisió 
deis  signes  de  tres  en  tres.  Cuadrante,  cuarta,  cuar- 
to de  círculo.  ||  Mesura  d'  oli  de  cosa  d'  una  lliura  y 
és  la  setzena  part  d*  un  quarta;  equival  a  259  milí- 
metres  cúbichs.  Cuarta.  ||  Mesura  de  la  quarta  part 
d'  un  quarta. 

QUARTA  FALCIDIA:  FALCIDIA. 

quarta  canónica.  Aquella  part  de  la  renda  del 
benefici  que  's  dona  al  bisbe  després  de  la  inort  del 
beneficiat:  a  algunes  iglesies  és  menys  de  la  quarta 
part  de  la  renda  del  benefici.  Cuarta  canónica. 

QUARTA    TREBELIANA    O    TREBELIÁNICA.    La    quarta 

part  d'  una  herencia  que  pot  retindres  V  hereu,  quan 
está    encarregat   d'  un   fideico- 
mis.  que  1'  obliga  a  posar  la  he- 
rencia en  poder  d'  algú   altre. 
Cuarta  trebeliana  ó  trebeliánica. 

QUARTA.  m.  La  dotzena 
part  d'  una  quartera  y  equival 
a  5  litres  793  milimetres.  Cuar- 
tal. II  Mesura  d'  oli  de  16  quar- 
tes  catalanes,  que  son  7  quar- 
tillos  y  mitg  de  Castella  y  equi- 
val a  4  litres  y  15  centílitres 
Cuartán,  cuartal. 

QUARTAMENT.  adv.  m.  En  quart  lloch.  En  cuar- 
to lugar. 

QUARTÁN.  m.  Ant.  Cavall  de  eos  mitjá.  Cuar- 
tago. 

QUARTANA.  f.  Med.  La  febre  qu'  acomet  cada 
quatre  díes.  Cuartana. 

QUARTANARI,  A.  m.  y  f.  Med.  Quí  pateix  quarta- 
nes.  Cuartanario. 

QUARTAU.  m.  Zool.  Mena  de  cavall  o  rocí  mitjá. 
Cuartavo. 

QUARTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  quarteja.  ||  adj. 
Que   s  pot  quartejar. 

QUARTEJAMENT.  m.  L'  acció  y  efecte  de  quarte- 
jar. Cuarteamiento. 

QUARTEJAR.  v.  a.  Dividir  alguna  cosa  en  quatre 
parts.  Cuartear.  ||  escorterar.  ||  En  materia  d'arren- 
daments  és  oferir  una  quarta  mes  sobre  '1  primer  ajust. 
Cuartear.  ||  esquarterar.' 

QUARTEJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Dividit  en  quatre 
parts.  Cuarteado.  ¡|  ESQUARTERAT. 

QUARTEL  y  QUARTER.  m  Districte  en  que  solen 
dividirse  les  poblacions  grans  pera  '1  millor  govern 
económich  y  civil  y  també  la  gent  qu'  habita  en  ell. 
Cuartel.  ||  Blas.  La  quarta  part  del  escut  dividit  de 
qualsevol  modo  que  sigui.  Cuartel.  ||  Blas.  Superficie 
d'  un  quadrat  paralelogram  o  romboidi,  que  's  for- 
ma de  dues  ratlles  del  escut  y  de  la  meitat  de  la  per- 
pendicular y  de  la  paralela.  Cuartel.  ||  Mil.  La  casa 
o  propi  de  cada  hu.  Cuartel.  ||  El  lloch  ont  s'  acam- 
pa y  aquartela  1*  exércit  en  campanya,  ont  se  distri- 
bueix  per  regiments.  Cuartel.  II  Edifici  destinat  pera 
allotjament  de  la  tropa.  Cuartel.  ||  El  tribuí  que  pa- 
gaven  els  pobles  pél  allotjament  deis  soldats.  Cuar- 


Quartá 


626 


QUA 


QUA 


tel,  utensilios.  ||  Náut.  El  lloch  ont  s'  hi  guarden  les 
veles.  Cuartel.  ||  barrí.  II  caserna. 

quartel  DE  SALUT.  El  paratge  ont  s'  hi  está  fora 
de  perill  o  de  molesties.  Cuartel  de  la  salud. 

DEMANAR  QUARTEL.  fr.  Demanar  perdó  de  la  vida 
la  tropa  que 's  vol  entregar  al  enemich.  Pedir  cuartel. 

donar  QUARTEL.  fr.  Pe  donar  la  vida  del  vencut, 
ferio  presoner.  Dar  cuartel. 

NO  donar  quartel.  fr.  Met.  Que  a  mes  del  sentit 
recte,  significa  censurar  a  tort  y  a  través,  no  dissi- 
mular  íes.  No  dar  cuartel. 

QUARTELAR.  v.  a.  Blas.  Dividir  I'  escut  en  quar- 
tels.  Cuartelar. 

QUARTELER.  m.  Mil.  Qui  cuida  del  quartel. 

QUARTELET.  m.  y 

QUARTELILLO.  ni.  Lloch  que  sol  haverhi  a  cada 
districte  de  les  grans  poblacions  ont  hi  há  retén  de 
municipals,  bombers  o  policía.  Cuartelillo,  preven- 
ción. 

QUARTER.  m.  QUARTEL.  ||  CASERNA.  ||  BARRÍ.  || 
QUARTÓ. 

QUARTER.  ni.  QUARTÁ.  ||  La  quarta  part  de  coses 
solides.  Cuarto.  I!  Canti,  maial.  Cántara.  ||  adj.  Ant. 
QUART.  ||  ni.  Náut.  Les  fustes  que  formen  un  troc  de 
coberta  a  proa  y  a  popa.  Cuartero. 

QUARTERA.  f.  Mesura  de  grans,  que  's  divideix 
en  12  quartans,  y  cada  quartá  en  4  picotins,  que  son 
un  poch  mes  de  15  celemins  de  Castella;  equival  a 
69'518  litres.  Cuartera.  ||  Ant.  Vuité,  octava  part  de 
una  cárrega  de  vi.  Medio  barrilón. 

QUARTERA  DE  sembradura.  L'  espai  de  térra  ont 
s'  hi  pot  sembrar  una  quartera  de  grá;  a  Barcelona 
és  de  45  canes  o  90  passos  de  llarch  y  45  d'  ampie; 
al  Valles  y  Camprodón  de  45  canes  de  llarch  y  22  y 
mitja  d'  ampie;  a  Girona,  Besalú,  Berga,  Lluqanés  y 
Cervera  de  35  canes  en  quadro;  a  Vich  y  Moya  de 
57  canes  y  mit  a  en  quadro;  la  cana  té  dues  passes. 
Cuartera  de  sembradura. 

caure  quarteres  de  blat.  fr.  Ploure  a  temps. 
Llover  á  sazón. 

QUARTERAR.  v.  a.  Dividir  en  quatre  parts  un 
tot.  ||  esquarterar.  ü  quartejar. 

QUARTERAT,  DA.  adj.  QUARTEJAT,  ESQUARTERAT. 

QUARTERET.  m.  diin.  de  QUARTEL. 

QUARTERÓ.  ni.  La  quarta  part  d'  una  arroba. 
Cuarterón.  ||  La  quarta  part  d*  una  lliura  que  son  3 
unces.  Cuarterón. 

QUARTET.  m.  dim.  Cuartito. 

QUARTET.  m.  Cada  una  de  les  dues  primeres  es- 
trofes  de  que  's  compon  la  primera  part  del  sonet. 
Cuarteto,  cuarteta.  ||  Mus.  Composició  pera  cantarse 
a  quatre  veus  o  sonarse  per  quatre  instruments.  Cuar- 
teto. 

QL'ARTETA.  f.  Poét.  Estancia  o  copla  de  quatre 
versos,  regularment  de  vuit  silabes  cada  un,  que  ob- 
serven rigurosament  consonancia  primer  ab  quart,  y 
segón  ab  tercer,  o  bé  alternat:  també  se  sol  anome- 
nar  quarteta  a  tota  estrofa  de  auatre  versos,  qualse- 
vulla  que  sigui  la  seua  versificació,  y  ab  assonants  o 
consonants.  Redondilla,  cuartilla,  cuarteta. 

QUARTETO.  m.  Mus.  Veu  italiana.  QUARTET. 

QUARTILLA.  f.  QUARTETA.  ||  Ant.  Zool.  Teixit  de 
nervis  que  teñen  totes  les  besties  desde  la  corona 
del  casch  fins  a  la  primera  punta  de  la  cama.  Cuar- 
tilla. ||  Quarta  part  d'  un  full  de  paper.  Sol  dirse  en 
les  redaccions  deis  diaris  deis  fulls  de  paper  pera  es- 
criure  'ls  redactors.  Cuartilla. 

doblegar  les  quartilles.  fr.  Se  diu  de  les  caval- 
cadures  quan  se  'ls  hi  brinquen  les  carnes  per  debili- 
tat  o  per  anar  massa  carregades.  Acuartillar. 

QUARTíLLO.  ni.  Ant.  RANXO,  1. 

QUARTO.  m.  Aposent  separat  deis  altres  per  medi 
d'  unenvá,  etc.  Aposento,  cuarto.  ||  Pis,  part  de  casa 
destinada  pera  habitació  d'una  familia.  Cuarto,  piso. 


Moneda  de  quatre  quartos 


||  Numis.  Moneda  de  coure  del  valor  de  quatre  mara- 
vedicos,  avui  ja  fora  d'  us.  Cuarto.  ||  Quarta  part  de 
un  animal,  com:  quarto  de  gallina,  de  vadella,  etc. 
Cuarto.  ||  Cada  una  de  les  parts  en  que  dividíen  els 
cossos  deis  faci- 
nerosos. Cuarto. 
¡|  Qualsevulla  de 
les  quatre  bran- 
ques deis  avis  pa- 
terns  y  materns. 
Cuarta.  ||  Blas. 
quartel.  II  Punt, 
barri  d'una  ciu- 
tat,  com:  en  tots 
els  quartos  de  la 
ciutat  s'  han  fet  lluminaries.  Barrio.  ||  La  quarta 
part  d'  un  pá.  Cuarterón.  ||  pl.  Els  membres  del  ani- 
mal robust  y  fornit.  Cuartos.  ||  Entre  pintors,  es- 
culptors  y  coneixedors  de  cavalls,  els  membres  ben 
proporcionáis  Cuarto.  ||  El  diner  en  general.  Cuar- 
tos, monises. 

quarto  DE  LA  CUIXA.  El  de  les  gallines,  etc.,  de 
dita  part.  Cuarto  trasero. 

quarto  del  DETRÁS.  El  qu'  és  a  la  banda  del  de- 
rrera  del  edifici.  Trascuarto. 

QUARTO  del  pit  o  de  l'  ALA.  Se  diu  del  quarto  de 
gallina  que   correspón  a  dita  part.   Cuarto  delantero. 

QUARTO  retirat.  El  qu'  és  separat  de  les  princi- 
páis habitacions  de  la  casa.    Retrete,  cuarto  retirado. 

ARREGLAR  el  QUARTO.  fr.  Escombrarlo  y  endrecar- 
lo.  Asear  el  cuarto. 

FER  QUARTOS.  fr.  ESCORTERAR.  ||  QUARTEJAR. 

NOBLE  DE  TOTS  QUATRE  QUARTOS.  Se  diu  del  noble 
per  les  dues  branques  de  part  de  pare  y  per  les  dues 
de  part  de  mare.  Noble  de  todos  cuatro  cuartos. 

NO  TINDRE  UN  quarto.  fr.  Ésser  pobre,  faltat  de 
diners.  Ato  tener  un  cuarto. 

PARAR  QUARTO.  fr.  Senyalar  a  algii  habitació  y  la 
familia  que  1'  ha  de  servir.  Poner  cuarto.  ||  Amoblar 
1'  habitació  pera  algú.  Poner  cuarto. 

TINDRE  BONS  quatre  QUARTOS.  fr.  Esser  ben  fornit 
de  membres.  Tener  buenos  cuartos. 

TINDRE  QUARTOS  O  QUATRE  QUARTOS.  fr.  Tiildre 
diners.  Tener  cuartos  ó  cuatro  cuartos. 

TINDRE  QUATRE  QUARTOS  DE  MAL  DONAIRE,  fr.  Fam. 
Ab  que  s'  explica  qu'  alguna  persona  és  molt  deixa- 
da,  sense  garbo  ni  compostura.  Irse  ó  caerse  cada 
cuarto  por  su  lado. 

QUARTÓ.  m.  Blas.  ant.  La  quarta  part  del  escut 
d'  armes.  Cuartal. 

QUARTUT,  DA.  adj.  La  persona  ben  formada  en 
tots  els  seus  membres. 

QUASCÚN,  A.  adj.  CADA  HU. 

QUASEVOL.  adj.  y 

QUASEVULGA.  adj.  y 

QUASEVULLGA.  adj.  QUALSEVULGA. 

QUASI.  adv.  m.  Com.  Cuasi,  casi,  como.  ||  A  poch 
mes,  poch  se  'n  falta.  Cuasi,  así. 

QUASI  QUASI.  adv.  m.  Molt  aprop  de  succeir  alguna 
cosa.  Casi  casi;  casi  que. 

QUASICONTRACTE.  m.  Por.  Acte  que  no  té  la 
forma  de  contráete,  pero  sí  'ls  meteixos  efectes.  Cua- 
sicontrato. 

QUASIMODO.  m.  El  diumenge  de  la  octava  de 
Pasqua  de  Resurrecció  per  comengar  aixís  1'  introit 
de  la  missa.  Cuasimodo. 

QUASQUEVULLA.  adj.  Ant.  QUALSEVULLA. 

QUASSIA  AMARGA,  ni.  Bol.  Arbre  gran  que  creix 
a  Surimán,  d'ont  va  ésser  transportat  a  Cayena  l'any 
1772.  Se  ven  en  forma  de  trocos  mes  o  menys  gros- 
sos,  mes  o  menys  llarchs,  cilíndrichs,  a  vegades  bran- 
quinosos;  la  seua  escorca,  que  salta  facilment  del 
tronch,  es  molt  prima,  frágil,  groguenca  o  cendrosa, 
inodora;  a  vegades  ab  puntets;  es  molt  amarga.  Cua- 
sia amarga. 


QUE 


QUE 


627 


QUATERNA.  f.  Reunió  de  quatre  subgectes  o  co- 
ses. Cuarteto. 

QUATERNARI,  A.  adj.  Lo  que  ¡nclou  o  omple  '1 
nombre  de  quatre,  y  nietaforicament  qualsevulla  cosa 
que  's  pot  intentar  per  quatre  medís.  Cuaternario. 
¡I  pl.  Geol.  Nom  deis  terrenos  que  venen  després  deis 
terciaris;  son  los  formats  per  les  aigües  diluviáis. 
Cuaternario. 

QUATERNITAT.  f.  La  reunió  de  quatre  unitats  o 
individuus.  Cuaternidad. 

QUATORNÉ,  NA.  adj.  Num.  ord.  CATORZÉ. 

QUATORZE.  s.  n.  CATORZE. 

QUATRANYAL.  adj.  Lo  que  succeeix  de  quatre 
en  quatre  anys.  Cuadrienal,  cuatrienal,  cuadrañal, 
de  cuatro  en  cuatro  años.  ||  Lo  que  té  quatre  anys. 
Cuadrienal. 

QUATRE.  adj.  num.  card.  Cuatro.  ||  En  algunes 
locucions  equival  a  quatre  en  nombre,  com:  fulano 
va  morir  el  día  4.  Cuatro.  ||  Al  joch  de  cartes  la  que 
té  quatre  senyals,  com:  quatre  de  copes,  oros,  etc. 
Cuatro.  ||  El  guarisme,  carácter  o  cifra  compost  de 
quatre  unitats.  Cuatro. 

QUATRE  Y  'L  PETIT.  Loe.  fam.  QUATRE  Y  'L  CABO. 

MENJAR  AB  QUATRE  CAIXALADES  UNA  COSA.  fr.  Men- 
jarla  molt  depressa.  Comer  en  un  santiamén. 

QUATRE,  NA.  adj.  num.  ord.  Que  's  junta  a  les 
desenes  20,  30,  etc.,  com  vintiquatré,  trentaquatré. 
Cuatro. 

QUATRECENTS,  TES.  adj.  La  quantitat  de  qua- 
tre vegades  cent.  Cuatrocientos. 

QUATRENA.  f.  Pujada,  aument  de  preu  que  s'ofe- 
reix  per  alguna  cosa  que  's  ven  o  s' arrenda   Puja. 

QUATRETANT.  adj.  Quadruple.  Cuatrotanto. 

QUATR1DIÁ,  NA.  adj.  Cosa  de  quatre  díes.  Cua- 
triduano, cuatridial,  cuatridiano. 

QUATRIENNI.  adj.  L'espai  de  quatre  anys.  Cua- 
drienio, cuatrienio. 

QUATRIFORME.  adj.  Cuadriforme. 

QUATRIMESTRE.  ni.  Espai  de  quatre  trimestres 
0  un  any. 

QUATRIMESTRAL.  adj.  De  cada  quatre  trimes- 
tres o  anyal. 

QUATRINA.  f.  Ter.  Numis.  Dobla  de  quatre.  Onza 
de  oro. 

QUATRISSILAB.  adj.  De  quatre  silabes.  Cuatri- 
sílabo. 

QUE.  Pronoin  relatiu  que 's  refereix  indistintament 
ais  tres  genres  masculi,  femeni  y  neutre.  Que.  ||  Con- 
jucció  que,  posada  després  d' un  verb,  ne  determina 
un  altre.  Que.  ||  conj.  Comparativa,  com:  lo  tot  es 
mes  gran  que  la  part.  Que.  ||  Partícula  distributiva  o 
reduplicativa.  Que.  II  conj.  causal.  Que,  porque.  ¡|  Lo 
meteix  que  y,  com:  no  't  fiques  ab  ningú,  que  ningú  's 
ficará  ab  tu.  Que. 

QUÉ.  Pronóm  interrogatiu.  Qué.  ||  Partícula  admi- 
rativa, y  exagerativa,  com:  ¡qué  tonto  ets!  Qué.  II 
Preguntant,  equival  ont,  com:  ¿qué  s'ésfet?  Qué, 
dónde. 

¡QUÉ,  QUÉ!  Expr.  Pera  denotar  que  no  's  fa  cas  de 
lo  que  s'ha  dit  abans,  com:  ¡QUÉ,  QUÉ,  DESPEDIU- 
VOS  !  /  Qué,  qué !  ¡no,  no !  ¡  ta,  ta  1 

QUÉ  dirán  Expr.  S'  usa  com  nom  masculi,  y  signi- 
fica '1  respecte  a  la  opinió  pública.  Qué  dirán. 

¿QUÉ  tal?  Expr.  Ab  que  's  pregunta  per  la  salut 
o  estat  d'algú.  ¿Qué  tal? 

EN  QUÉ.  Expr.  En  quina  cosa.  En  qué. 

EN  QUÉ  QUEDEM?  En  qué  quedamos. 

UN  no  SÉ  qué.  Expr.  Una  cosa  indeterminada.  Un 
no  sé  qué. 

QUEBRA.  f.  Com.  Acció  y  efecte  de  quebrar.  Quie- 
bra. ||  Percan?.  ||  crivella. 

QUEBRACA.  f.  Crivella  o  obertura  en  les  roques, 
fustes,  casclis  deis  animáis,  etc.  Venteadura,  raza. 


QUEBRADA,  f.  Acció  de  quebrar.  Quiebra. 

QUEBRADÍC,  A.  adj.  Que  's  quebra  aviat.  Que- 
bradizo. 

QUEBRAMENT.  m.  Acció  de  quebrar. 

QUEBRANT.  m.  Perjudici  material  o  moral. 

QUEBRANTAMENT.  ni.  L'  acció  de  quebrantar. 
Quebrantamiento. 

QUEBRANTAR,  v.  a.  Causa,  perjudici  material  o 
moral.  Quebrantar. 

QUEBRAR,  v.  a.  ABATRES.H  ROMPRE.  ||  Cessar  algú 
al  comerc.  per  falta  de  capital  ab  qué  satisfer  ais 
seus  acreedors  perdent  el  crédit.  Quebrar,  hacer 
bancarrota. 

QUEBRAT.  m.  Una  o  alguna  de  les  parts  en  que's 
considera  dividit  un  enter,  com  un  quart  respecte  de 
un  pam,  y  s'expressa  ab  una  xifra  demunt  d'un  altra 
ab  una  ratlleta  intermitja,  així:  '/t  L' inferior  se  diu 
denominador,  perqué  dona  M  nom  a  la  qualitat  de 
parts  iguals  en  que  's  divideix  1'  enter;  lo  superior  se 
diu  numerador,  perqué  determina  quantes  d'  aqüestes 
parts  se  preñen  en  lo  cas  proposat.  Quebrado.  || 
Poét.  Vers  de  menys  silabes  qu'  un  altre  d'  una  me- 
teixa  estrofa.  Quebrado.  ||  adj.  Epítet  de  la  persona 
que  s'ha  declarat  en  quiebra.  Quebrado.  i|  batut. 

QUEBRAT  de  quebrat.  El  quebrat  qu'es  part  d'  un 
altre,  com:  s/3  de  3/s.  Quebrado  de  quebrado. 

QUEBRAT  IMPROPI.  Aquell  en  que  'I  numerador  és 
igual  o  major  que  '1  seu  denominador,  y  per  conse- 
giient  inclou  un  o  mes  enters.  Quebrado  impropio. 

QUEBRAT  PROPI.  Aquell  en  que'l  numerador  és  mes 
petit  que  '1  seu  denominador,  y  per  consegüent  es 
part  o  parts  d'  un  enter.  Quebrado  propio. 

QUEBRAT,  DA.  p.  p.  de  quebrar.  ||  adj.  Romput, 
crivellat.  Quebrado. 

QUEDA,  f.  Temps  en  que  tothom  se  recull  a  sa 
casa.  ||  Toch  d'oració.  ||  Repós,  quietut.  Sosiego, 
reposo. 

QUEDADA,  f.  Acció  y  efecte  de  quedar,  deturada; 
aturada;  parada.  Quedada.  ||  Fam.  Permanencia.  Es- 
tancia, permanencia.  ||  Al  joch  de  billar  es  la  posi- 
ció  d' una  bola  de  modo  que  M  contrari  tiranthi  fací 
cop  segur.  Quedada. 

QUEDAMENT.  adv.  Quietament,  ab  sossego.  Que- 
damente. II  m.  Acció  de  quedar. 

QUEDAR,  v.  a.  Permanéixer,  aturarse  a  algún  pa- 
ratge.  També  s'  usa  com  recíproch.  Quedar,  que- 
darse. ||  Restar.  Quedar,  restar.  ||  Faltar  alguna  cosa 
per  fer.  Quedar.  II  Permanéixer,  durar,  subsistir  una 
cosa  com  efecte  d'un' altra,  com:  quedar  hereii,  etc. 
Quedar.  ||  Junt  ab  alguns  noms,  estar  ab  alguna  es- 
pecialitat,  com:  quedar  armat,  aturdit,  etc.  Quedar. 
II  Junt  ab  alguns  noms  es  lo  meteix  que  ser,  com: 
quedar  vencedor  o  vengut.  Quedar.  ||  Ab  la  preposi- 
ció  per,  ser  tingut  o  reputat,  com:  va  quedar  per  va- 
lent,  per  d  scret.  Quedar.  ||  v.  r.  Perdres  1' orador. 
Quedarse,  perderse,  at-scarse. 

quedar  AB  algú.  fr.  Acordar,  convindres  ab  el  1. 
Quedar  con  alguno. 

quedar  A  DbURE.  fr.  No  haver  satisfet  algún  deu- 
te.  Quedar  debiendo  ó  con  atrasos. 

quedar  BÉ  o  malament.  fr.  Portarse  bé  o  mala- 
ment.  Quedar  bien  ó  mal. 

quedar  al  carrer.  fr.  Perdre  algú  'ls  bens  o  Ms 
medis  de  subsistencia.  Quedar  en  la  calle. 

QUEDAR  burlat.  fr.  Frustrárseli  a  algú  les  espe- 
rances. Quedarse  burlado  ó  soplándose  las  uñas. 

QUEDAR  EN  NET.  fr.  Quedar  líquida  alguna  quanti- 
tat, deduits  gastos.  Quedar  en  limpio. 

QUEDAR  EN  CAMISA  O  AB  LA  CAMISA  DE  LA  ESQUE- 
NA, Sense  camisa  fr.  Quedar  molt  pobre,  havent 
perdut  tot  lo  que  's  tenía.  Quedar  en  los  huesos. 

QUEDAR  ENDARRERA.  fr.  Met.  Ésser  inferior  qu' un 
altre;  tindre  menys  mérit  qu'ell.  Quedarse  atrás.  ||  No 
caminar  tant  com  aquell  o  aquells  ab  qui  's  va.  Re- 
zagarse. 


628 


QUE 


QUE 


QUEDAR  MOCAT.  fr.  No  lograr  lo  qu'  un  se  propo- 
sava.  Quedarse  á  obscuras  ó  á  buenas  noches;  quedar 
chasqueado. 

QUEDAR  PER  ALGÚ.  fr.  Encarregarse  algú  de  les 
obligacions  d'  un  altre.  Quedar  por  alguno.  ||  No  ve- 
rificarse alguna  cosa,  per  no  haver  fet  algú  lo 
que  devía.  Faltar  por  uno.  ||  Lliurarse,  rematarse 
a  favor  de  algú  la  dita  o  arrendament,  etc.  Quedar 
por  alguno. 

quedar  SOSPÉS.  fr.  Quedar  admirat,  sorprés.  Que- 
dar suspenso. 

NO  Hl  QUEDARÁ  PER  LLEVOR.  fr.  No  ha  de  quedar 
para  semilla  de  rábanos. 

QUEDARSE,  v.  r.  Romandre,  estacionarse  en  un 
punt  donat.  ||  Fer  nit  en  un  lloch  detenninat.  ||  En  el 
joch  de  billar  picar  de  manera  que  les  boles  s'aturin 
en  primer  terme.  Quedarse. 

QUEDARSE  AB  la  boca  badada.  fr.  Quedarse  embo- 
bado, con  la  boca  abierta. 

QUEDARSE  AB  UN  PAM  DE  BOCA.  fr.  Quedar  necia- 
ment  admirat  de  lo  que  's  veu  o  se  sent.  Quedarse 
con  la  boca  abierta. 

quedarse  A  LA  escapqa.  fr.  No  lograr  lo  que  's 
pretenfa.  Quedarse  en  blanco. 

Quedarse  a  la  fresca,  fr.  Met.  No  lograr  algú  lo 
qu'  esperava  o  desitjava.  Quedarse  fresco,  quedarse 
frió. 

quedarse  enreRA.  fr.  Ésser  inferior  o  de  menys 
entonació  y  mérit  qu'altre.  Quedar  o  quedarse  atrás. 
II  Met.  No  saber  tant  com  altre.  Quedarse  atrás.  I|  No 
compendre  tota  la  forcea  d' alguna  cosa,  no  fer  pro- 
gressos  en  alguna  ciencia  o  art.  Quedarse  atrás. 

quedarse  en  dejU.  fr.  Met.  No  entendre  lo  qu'algú 
ha  dit  o  lo  que  s'  ha  llegit.  Quedar  en  ayunas. 

quedarse  mort.  fr.  Met.  Sorpendre  a  algú  alguna 
noticia  repentina  que  li  causa  gran  pesar  o  sentiment. 
Quedarse  muerto. 

QUEDARSE  MORT  Y  FRET.  Espantarse  sumament  per 
algún  cas  o  accident.  Quedarse  yerto. 

QUEDARSE  SENSE  POLSOS.  fr.  Met.  Immutarsc  en 
gran  manera  per  alguna  cosa.  Quedarse  sin  pulso. 

QUEDAT,  DA.  p.  p.  Quedado. 

QUEFALEONOMANCIA.  f.  Endevinació  supersti- 
ciosa per  medí  d'  un  cap  de  burro  bullit.  Quefaleo- 
nomancia. 

QUEFATURA.  f.  Dignitat  y  atribucions  de  quefe. 
Jefatura. 

QUEFE.  m.  Superior  o  principal  d'  alguna  corpo- 
ració.  Jefe,  cabeza. 

QUEFEQUILITA.  f.  Afm.  Mineral  aperlat  que  conté 
un  poch  de  mica;  és  tou  y  mantegós  al  tacte.  Quefe- 
quilita. 

QUEFER.  m.  Ocupado.  Quehacer.  ||  Dificultat, 
treball;  sol  usarse  en  plural,  y  aixi  diem:  hi  tindrá'ls 
seus  quefers.  Quehaceres. 

QUEFERÓS,  A.  adj.  Ocupat,  atrafegat.  Ocupado, 
atareado. 

QUEIX.  m.  Part  del  cap  desde  sota  1' ull  y  '1  pols 
fins  a  la  barba.  Mejilla.  Carrillo. 

menjar  AB  DOS  queixos.  Fam.  Tindre  al  ensemps 
dos  empleus  d'utilitat.  Comer  á  dos  carrillos.  ||  Com- 
plaure  a  dues  persones  oposades,  donar  la  rao  a  Tuna 
y  a  1'  altra.  Comer  á  dos  carrillos. 

QUEIXA.  f.  Expr.  De  dolor,  pena  o  sentiment.  Que- 
ja, querella.  ||  La  expressió  de  ressentiment  per  al- 
gún agravi,  injuria  o  menyspreu.  Queja.  ||  For.  Acu- 
sació  devant  del  jutge.  Querella.  ||  Dissensió  debat, 
pendencia.  Querella.  ||  quexa. 

DONAR  QUEIXA.  fr.  QUEIXARSE. 

FER  queixa.  fr.  Explic  ir  lo  ressentiment  que  's  té 
contra  algú.  Queiarse,  querellarse. 

FORMAR  QUEIXA.  fr.  For.  QUEIXARSE. 

MES  VAL  BONA  QUEIXA  QUE  MALA  PAGA.  Rcf.  Se 
diu  del  qui  abandona  '1  premi  per  semblarli  que  no 
es  corresponent  al  seu  mérit  y  s' estima  mes  quedar- 


se ab  motiu  de  queixa  que  mal  satisfet.    Alas  vale 
buena  queja  que  mala  paga. 

QUEIXAL    m.  CAIXAL. 

QUEIXALADA.  f.  CAIXALADA. 

QUEIXARSE.  v.  r.  Doldies,  lamentarse,  explicar 
el  dolor  o  pena  que  's  té.  Quejarse,  querellarse.  || 
GEMEGAR.  ||  Formar  queixa,  posar  acusació  devant 
del  jutge.  Quejarse,  querellarse.  ||  Manifestar  la 
queixa  o  sentiment  que  's  té  d'algú.  Quejarse,  que- 
rellarse. ||  QUEXARSE. 

queixarse  D' estar  massa  BÉ.  fr.  Queixarse  per 
coses  que  no  valen  la  pena.  Queiarse  de  vicio. 

QUEIXAT,  DA.  p.  p.  Quejado 

QUEIXETA.  f.  dim.  Quejilla,  quejita. 

QUEIXOS,  A.  adj.  Qui  's  queixa  ab  facilitat  o 
sense  rao.  Quejoso,  quejijoso.  ||  Lo  qui  té  motiu  de 
queixa  contra  un  altre.  Quejoso.  ||  Lamentable,  llas- 
timós,  com:  tó,  veu  queixosa,  etc.  Quejoso.  ||  quexóS. 

QUEIXOSAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  queixosa. 

QUEIXOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  queixos.  Que- 
josísimo. 

QUEIXUMBRÓS,  A.  adj.  Quejumbroso. 

QUEL.  pron.  Ant.  AQUELL.  ||  Ant.  Contracció  de 
que  lo,  com:  mes  Iluminas  que  l  carbuncle    Que  el. 

QUEL,  A.  Nom  vulgar  de  Miquel  y  Miquela.  ||  adj. 
Sort.  Sordo. 

QUELALS.  pron.  Ant.  Que  les,  com:  quelals  avehi' 
ne.  Que  las. 

QUELCOM.  pron.  indef.  Alguna  cosa.  Algo. 

QUELAÚ,  NA.  pron.  ind.  Algú.  Alguno,  alguien. 

QUELIDONIA.  f.  Bot.  CELIDONIA.  ||  Min.  Pedreta 
llentillar,  de  formado  silicosa,  que  pertany  al  gru- 
pus  de  les  agathes.  Quelidonia. 

QUELIDONINA.  f.  Quim.  Substancia  groga  y  cáus- 
tica, continguda  a  la  celidonia,  apropiada  pera  des- 
truir les  verrugues.  Quelidonina. 

QUELIDONS.  m.  pl  Zool.  Aucells  insectivors  de 
bech  molt  liaren,  coll  perllongat,  mirada  penetrant, 
y  boca  oberta,  que  volen  ab  gran  rapidesa.  Queli- 
dones. 

QUELIFER,  RA.  adj.  Zool.  L'  animal  que  té  els 
maxilars  enfonzats  a  mena  d' estenalles.  ||  Lo  que 
acaba  ab  una  mena  d' ungía  enfonzada.  Quelífero. 

QUEL1FORM.  adj.  Zool.  Que  té  forma  d' estenalles 
o  d'  ungía  ensorrada.  Queliforme. 

QUELIGASTRE.  m.  Zool.  Insectes  dipters  braco- 
cers  atericers  que  vegeten  ais  femers.  Queligastro. 

QUELIGNAT,  TA.  adj.  Zool.  Que  té  les  barres  en 
forma  d' estenalles.  Quelignato. 

QUELIPALP.  adj.  Zool.  Que  té  els  palps  en  forma 
d' estenalles.  Quelipalpo. 

QUELODONT.  adj.  Zool.  Que  té  les  dents  en  for- 
ma de  pinces  o  d' estenalles.  ||  m.  pl.  Familia  d'  ara- 
gnits  que  presenten  aquell  carácter.  Quelodonte. 

QUELONIACI.  adj.  Zool.  Semblant  a  la  quelonia 
(tortuga  de  mar).  Queloniaceo,  cea. 

QUELONIACIS.  m.  pl.  Mena  de  reptils  quelonis. 
Queloniaceo. 

QUALONIÁ,  NA.  adj.  Zool.  Mena  de  reptils  que 
compren  tots  els  genres  de  tortugues,  aixís  les  de 
térra,  com  les  que  viuen  a  les  aigües,  dolga  y  salada. 
Queloniano. 

QUELÓNIT.  m.  pl.  Insectes  lepidópters  nocturns  de 
eos  robust,  el  ventre  tacat  de  varis  pichs,  y  ornades 
les  ales  ab  hermosos  y  vius  colors.  Les  seves  oru- 
gues  son  pelades,  corren  ab  rapidesa  y  preñen  1'  as- 
pecte  de  nimfes,  dintre  d'  un  capoll  que  ponen  a  les 
fulles  o  a  les  moisés.  Quelónido. 

QUELONITA.  f.  Min.  Varietat  de  sulfur  de  ferro. 
Quelonita.  ||  f.  Zool.  Tortuga  d'  aigua  dolc.a.  Quelo- 
nita. 


QUE 


QUE 


629 


QUELONÓFAG,  A.  adj.  Que  s'  alimenta  de  tortu- 
gues.  Quelonófago. 

QUELONÓGRAF.  s.  y  adj.  Escriptor  o  mestre  de 
quelonografía.  Quelonógrafo. 

QUELONOGRAFÍA.  f.  Zool.  Descripció  de  les  tor- 
tugues    Quelonografía. 

QUELONOGRÁFICH,  CA.  adj.  Zoo!.  Pertanyent  a 
la  quelonogiafía.  Quelonográfico. 

QUELÓSTOMA.  f.  Zool.  Mena  d'insectes  hime- 
nopters  melofers  d'  Europa,  quina  feniella  deposita 
els  ous  al  tronch  deis  arbres  vells.  Quelostoma. 

QUELURA.  f.  Zool.  Mena  de  crustacis  anfipots, 
quin  exemplar  tipien,  de  reduides  mides,  és  abundós 
al  Mediteirani.  Quelura. 

QUELL.  pron.  Ant.  aquell.  ||  Ant.  Contracció  de 
que  ell,  com:  mes  sabi  qu'  ell.  Que  él. 

QUEM.  Ant.  Contracció  de  que  me,  com:  que  'm  fa. 
Que  me. 

QUEMOSIS.  f.  Med.  Oftalmía  en  el  seu  major 
grau  d*  increment.  Quemosis. 

QUEMÓTICH,  CA.  adj.  Med.  Que  pateix  quemosis 
o  que 's  refereix  a  la  quemosis.  Quemótico. 

QUEN.  Loe.  ant.  Contracció  de  que  ne.  Que. 

QUFNOPODI.  m.  Bot.  Mena  de  plantes  qtieno- 
podiacies,  de  fulles  alternes  y  flors  petites  y  ro- 
dones  que  creixen  a  les  regions  temperades.  Que- 
nopodio. 

QUENOPODINA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  queno- 
podiacies.  quin  exemplar  tipien,  vegeta  ais  estanys 
y  rius  propers  al  mar.  Quenopodina. 

QUENS.  Loe.  ant.  Contracció  de  que  nos.  Que  nos. 

QÜENTO.  m.  CONTÉ. 

QUEOCÓM.  adj.  Ant.  QUELCOM. 

QUER.  v.  a.  Ant.  Buscar.  II  ni.  Codol,  pedra,  pe- 
nya.  Canto,  piedra,  roca. 

QUER  Y  MARTÍNEZ  (Joseph).  Biog.  Remarcable 
botánicli,  que  va  néixer  a  Perpinyá  1'  any  1695,  y  va 
morir  al  de  1764.  Havía  cursat  ademes  de  les  cien- 
cies  naturals  la  cirurgia,  y  va  ésser  cirurgiá  major 
del  exércit.  Va  recorre  el  Nort  de  1'  África  aplegant 
notables  exemplars  de  la  vegetació,  y  que  aportáis 
a  Madrit,  varen  ésser  fonament  del  Jardí  botánich 
del  Prado.  Coneixía  la  flora  espanyola,  com  pochs 
d'altres  y  va  escriure  respecte  a  les  observacions 
fetes  en  aquest  rain  del  saber,  una  lluminosa  obra, 
titolada  Flora  española,  o  Historia  de  ías  Plantas  que 
se  crían  en  España. 

QUERA,  f.  Entom.  Coren,  cuquet  que  rosega  la 
fusta  y  la  redueix  a  pols.  Carcoma.  ||  La  polzina  a 
que  redueix  la  quera  a  la  fusta.  Carcoma,  polvillo. 
||  Met.  La  persona  o  cosa  que  poch  a  poch  va  gas- 
tant  y  consumint  la  hisenda.  Carcoma.  ||  La  perso- 
na que  sempre  está  molestant  y  queixantse.  Queji- 
coso, quejumbroso.  II  Met.  Cuidado  greu  y  seguit 
que  mortifica  y  consúm  interiorment.  Carcoma.  || 
ROCA. 

QUERA  (Plá  de  la).  Orog.  Valí  entre  els  cinglalls 
del  Llerca,  entre  el  Puig  de  Sant  March  y  La  Bau- 
meta.  ||  —  (LA).  Hidrog.  Al  Vallespir,  eixint  de  Sant 
Lloren?.  Es  afluent  del  Tech  ab  quin  se  reuneix  mes 
enllá  de  Can  Gramotxo.  ||  —  (LA).  Geog.  Veinat  del 
Vallespir,  prop  de  la  Farga  d'  Avall. 

QUERALL.  m.  Roca,  pedra  de  forma  rodona  y 
llarga. 

QUERALPS.  Geog.  Poblé  de  la  Valí  de  Ribes,  vehí 
a  la  renomenada  ermita  de  Sant  Sebastiá.  Deixat  el 
Pont  deis  Lladres  se  trova  al  seu  terme,  la  mina  de 
Sant  Joan  que  pertany  a  la  Societat  aurífera  deis  Pi- 
rineas, explotantla  desde  1895,  extraient  mineral  de 
plom  argentifer,  terres  roges  que  conteníen  grans 
d'or  y  s'  han  trovat  a  les  galeries  obertes  pirites 
arsenicals. 


QUERALT.  Biog.  Cognom  d'  una  de  les  families 
noblliaries  catalanes,  provinentes  de  la  comarca  de 
la  Segarra,  y  que  va  donar  a  1'  historia  regional, 
personatges,  prou  remarcables,  sovint  esmentats  ais 
derrers  temps  del  periode  mitgeval  y  ais  comengos 
de  la  época  moderna.  Establert  son  casal  a  Madrit 
quan  els  temps  deis  Austries,  alguns  deis  seus  indi- 
viduus  foren  molt  afectáis  per  la  política  castellana. 

—  (dalmau  DE).  Biog.  Va  ésser  un  deis  que  mes 
se  significaren  per  la  seva  adesió  a  Felip  IV,  y  es- 
vaint  el  recort  de  son  origen  cátala,  va  ésser  un  deis 
sostenidors  de  la  política  del  Comte  duch  d'Olivars, 
nomenat  el  Comte  de  Santa  Coloma.  En  Dalmau  de 
Queralt,  virrei  de  Catalunya  V  any  1638,  no  va  sa- 
tisfer  pels  seus  procediments,  les  aspirwcions  del 
poblé,  y  quan,  complint  les  ordres  de  la  cort  va  em- 
presonar  ais  diputáis  Claris  y  Tamarit  y  els  conce- 
llers  Serra  y  Vergós,  va  esclatar  la  revolta  del  Cor- 
pus de  Sanch,  y  el  virrei  va  deixar  el  seu  palau, 
amparantse  a  les  Dreganes,  pera  guarirse  a  una  ñau 
genovesa,  que  1'  allunyés  de  Barcelona;  mes  al  eixir 
d'  aquella  fortaksa  per  la  porta  del  Baluart  del  Rei, 
va  ésser  perseguit  péls  revoltosos  y  caique  a  térra 
sense  sentit  a  les  roques  de  Sant  Bertrán,  ont  va 
ésser  ferit  y  mort  a  llengades  péls  quins  el  perse- 
guíen. 

—  (MARCH  DE).  Biog.  Eclesiástich  de  la  noble  fa- 
milia d'  aquest  cognom.  Va  ésser  bisbe  d'  Avila,  y 
va  traduir  un  llibre  de  la  Bona  mort,  esmentat  per 
Eymerich  a  1'  oració  fúnebre  que  va  consagrar  al 
autor.  Va  viure  al  sigle  xvii. 

—  (PERE  DE).  Biog.  Noble  cátala,  del  sigle  XV,  que 
figura  en  el  cangoner  de  París,  segons  una  de  les 
transcripcions  de  M.  Tastú.  No's  teñen  d'ell  preci- 
ses noticies,  y  fins  hi  há  qui '1  confón  ab  un  altre 
trovador  del  sigle  XIII,  que  figura  al  conhort  de  Ferrer, 
y  de  qui  el  P.  Rivera,  fa  esment  en  la  «Milicia  mer- 
cenaria». 

—  (PERE  DE).  Biog.  Noble  cátala  del  sigle  xvi, 
que  va  intervindre  ais  actes  de  les  Corts  celebrades 
en  son  temps,  y  a  qui  el  rei  En  Felip  III,  va  ferli  con- 
cessió  del  títol  de  Comte  de  Santa  Coloma  1'  any 
1599. 

QUERALT  DE  MECA.  Geog:  Quadra  del  terme  de 
Pallargas,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (SANTA  COLOMA  de). 
VegiS  SANTA  COLOMA  DE  QUERALT.  ||  —  (SANTUARI 
DE).  Geog.  Ermita  situada  prop  de  Berga,  al  cim  de 
una  montnnya  de  1060  met.  d' altitut,  desde  ont  se 
ovira  un  delitos  panorama.  La  verge  de  Queralt,  és 
la  patrona  de  Berga,  y  allí  va  bastirse  al  sigle  xvm 
un  temple  espaiós  mes  que  de  bon  gust  artístich. 
La  imatge  és  venerada  a  tot  Catalunya.  Al  costat  de 
V  iglesia  hi  há  la  despesería,  en  quina  hi  han  abun- 
doses  provisions  y  bon  hostatge.  Durant  les  lluites 
del  sigle  XIX,  aixís  en  la  guerra  de  la  Independencia 
com  en  les  civils,  nquell  edifici  fou  lloch  de  sagnan- 
tes  accions  per  ésser  un  deis  mes  importants  punts 
estratégichs.  ||  —(SERRA  DE).  Orog.  Al  Bergadá,  una 
de  les  serralades  mes  enlairades  de  Catalunya,  que 
ab  les  de  Peguera,  Fígols  y  Corbera,  arrasseren  la 
ciutat  de  Berga,  per  la  banda  N.  y  O. 

QUERALTÓ  (Joseph).  Biog.  Un  deis  cirurgians 
mes  remarcables  del  sigle  xvni.  Alguns  autors  el 
fan  nadiu  de  Sant  Martí  Surroca  y  altres  refermen 
que  va  néixer  a  Tarragona.  Va  morir  a  Madrit  al 
any  1805.  Essent  director  deis  hospitals  militars  de 
Navarra  y  de  Guipúzcoa  quan  la  guerra  anomenada 
deis  Pirineus,  ais  anys  1793  y  1794,  va  introduir 
nous  procediments  pera  guarir  les  ferides  produides 
per  armes  de  foch,  adoptantse  les  seues  indicacions 
pera  '1  tractament  de  les  operacions  quirúrgiques,  ab 
molts  encomis.  Havía  publicat  varíes  Memories  ex- 
plicatives,  y  entre  les  seues  obres  profiláctiques,  cal 
esmentar  les  següents:  «Medios  propuestos  por  don 
José  Queraltó  para  que  el  pueblo  sepa  desinfeccionar 
y  precaver  que  se  vuelva  a  reproducir  la  epidemia 


630 


QUE 


QUE 


que  le  ha  consternado;  los  publica  en  obsequio  a  la 
humanidad,  revistos  por  su  autor,  un  amante  del  rey 
y  de  la  patria»  (Sevilla,  1800);  «Observaciones  sobre 
los  gases  ácido-minerales  que  por  orden  de  don  José 
Queraltó,  físico  de  cámara,  etc.,  hizo  el  doctor  don 
Miguel  Cabanelles».  (Sevilla,  1801). 

QUERAR.  v.  a.  Corear  la  quera  la  fusta.  Carco- 
mer. ||  Met.  Consumir  poch  a  poch  alguna  cosa.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Carcomer. 

QUERARSE.  v.  r.  CORCARSE. 

QUERAT,  DA.  adj.  CORCAT. 

QUERATITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  la  córnia  trans- 
parent.  Queratitis. 

QUERCÍ.  Geog.  Carsí,  regió  del  Llenguadoch. 

QUERCITRINA.  f.  Quim.  Principí  colorant  groen, 
extret  de  V  escorqa  del  quercitio.  És  un  eos  polsós, 
sense  fragancia,  insípit  quan  és  sólit,  mes  amargant 
a  les  seues  disolucions,  soluble  a  1'  aigua  bullenta  y 
a  1'  alcofoll  y  poch  soluble  a  1'  éter.  Quercitrina. 

QUERFLAR.  v.  a.  y 'ls  seus  deriváis:  QUEIXARSE. 

||  For.  QUERELLAR. 

QUERELLA,  f.  QUEIXA.  ||  Demanda  judicial.  Que- 
rella. 

QUERELLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  posa  una  deman- 
da judicial.   Querellante,  querelloso,  querellador. 

QUERELLANT.  m.  QUERE1  LADOR. 

QUERELLAR,  v.  a.  For.  CITAR.  ||  v.  r.  Posar  o  for- 
mar una  demanda  judicial.  Querellarse. 

QUERELLARSE,  v.  r.  QUEIXARSE.  ||  Demanar  en 
justicia.  Querellarse. 

QUERELLÓS,  A.  adj.  QUEIXÓS. 

QUERER.  V.  a.  Ant.  BUSCAR,  PROCURAR,  DEMANAR, 
REQUERIR.  ||  VOLER. 

QÜERETA.  f.  Ornit.  PASTORELLA.  ||  Entom.  CULLE- 
RETA,  CAP-GROS. 

QUERFORADAT.  Geog.  Poblé  del  dlst  munpal.  de 
Cava,  prov.  de  Lleida.  ||  Hidrog.  Riuet  que  neix  a  la 
serra  de  Cadí  y,  després  d'  un  curs  d'  uns  vint  kilo- 
metres,  desaigua  al  Segre,  prop  d'  Hostal  Nou,  prov. 
de  Lleida. 

QUERFORT  (Pich  de).  Orog.  Pich  del  Pirineu,  al 
N.  de  la  Cerdanya  francesa;   té   2,650  met.  d*  altitut. 

QUERÍA,  f.  Bot.  Mena  de  plantes  poroniquies  her- 
bacies,  que  creix  en  els  llochs  erms  y  ais  toqals.  Se 
P  anomena  aixís  per  haver  sigut  dedicada  al  cele- 
brat  botánich  Quer  y  Martínez.  Quería. 

QUERICUT.  Geog.  Al  Mitgdía  de  Franca,  entre  ls 
establiments  de  banys  d'  Usson  y  de  Carcaneres,  al 
antich  camí  de  Mont-Lluís  y  a  1,212    met.  d'  altitut. 

QUERIMONIA.  f.  Ant.  QUEIXA. 

QUERIR.  v.  a.  Ant.  BUSCAR. 

QUERMES,  m.  Quim.  y  farm.  Materia  de  color 
groch  fosch  o  bé  rogench,  obtingut  tractant  el  sulfur 
d'  antimoni  péls  álcalis  o  'ls  seus  carbonats  per  vía 
seca  o  húmida.  Ve  a  ésser  un  oxisulfur  d'  antimoni 
hdratat,  descobert  en  17.14  per  un  frare  de  la  Car- 
toixa,  y  va  ésser  molt  usat  en  medicina,  anomenantse 
polvos  deis  cartoixos,  encara  qu'  és  d'  us  molt  escás. 
II  Zoo!.  Insecte  hemípter,  de  la  fam.  deis  coccits,  que 
produeix  una  tintura  vermella  o  de  color  de  grana. 
Quermes. 

QUERMETISAT,  DA.  adj.  Min.  Que  conté  quer- 
mes mineral.  Quermetizado. 

QÜERN.  m.  QUADERN. 

QÜERNA.  f.  La  quarta  part  d'  una  cosa,  especial- 
ment  del  pá  y  deis  diners.  Cuaderna.  ||  Fam.  PATACA. 
||  Corda  de  quatre  carnes. 

mitja  qüerna.  La  meitat  d'  un  panet  petit,  o  siga 
una  quarta  part  del  pá  regular.  Se  talla  abans  de 
acabarse  de  coure,  després  se  bescou  y  serveix  pera 
pendre  xocolata.  Antigament  estava  molt  en  us. 


AB  AIXÓ  Y  DOS  QUARTOS  TE  DONARÁN  MITJA  QÜER- 
NA. fr.  Dita  popular  que  pinta  lo  poch  o  gens  valor 
material  d'  alguna  cosa  que  algú  s'  alaba  de  pos- 
seirla.  En  Madrid  tengo  un  tío,  etc. 

QÜERNADOR,  A.  m.  y  f.  Enquadernador.  Encua- 
dernador. 

QÜERNAR.  v.  a.  Enquadernar,  Migar,  relligar.  En- 
cuadernar. 

QUERNIT.  m.  Min.  Varietat  de  marbre  blanch. 

QUERÓFlL.  m.  Bot.  Mena  de  plantes  umbelíferes, 
herbacies,  anyals,  ab  fulles  senzilles,  conreuantse  al- 
gunas d'  elles  ais  jardins  com  a  plantes  d'  ornat. 
Querófilo. 

QUEROFILI,  A.  adj.  Bot.  Pertanyent  o  semblant 
al  querófil.  Querofíleo. 

QUEROL.  m.  Tartera  de  pedrés,  pedregós.  Montón 
de  piedras.  ||  dim.  de  quer,  pedra  petita.  I|  CAROL. 

QUEROL  (Agusti).  Biog.  Un  deis  artistes  mes  re- 
llevants  deis  nostres  temps,  mort  a  Madrit  a  les  de- 
rreries  de  1909.  Va  néixer  a  Tortosa  en  1863,  y  ab 
disposicions  remarcables  pera  les  arts  plástiques,  va 
comentar  desde  molt  jove  els  estudis  del  dibuix  y  de 
1'  esculptura  a  1'  Academia  de  Belles  Arts  de  Barce- 
lona. Al  convocar  1'  Academia  de  Sant  Ferrán  opo- 
sicions  pera  proveir  la  plaga  de  pensionat  a  Roma, 
en  1883,  va  presentarshi  En  Querol,  obtenintla  per 
unanimitat.  Ej  travall  que  va  enviar  desde  Roma, 
com  a  pensionat,  va  ésser  el  baix  relleu,  de  clássica 
factura,  que  representava:  Julia  passant  per  demunt 
del  cadavre  del  seu  pare.  Els  indicis,  qu'  eren  ja  nios- 
tres  de  talent  del  gran  artista,  se  referniaren  al  pre- 
sentar en  1887  a  1'  Exposició  de  Madrit  el  seu  famós 
grupu  La  Tradició,  ont  s'  hi  descobría  al  filosoph  y 
al  artista  a  la  vegada.  Aquella  obra  va  meréixer  me- 
dalla d'  or.  Havía  obtingut  premis  de  considerado 
en  tots  els  concursos  en  quins  va  presentar  les  seues 
obres,  y  eren  tantes  les  distincions  ab  que  comptava, 
que  sería  llarch  consignarles  una  per  una.  En  Querol 
era  també  pulcre  escriptor,  y  al  periódich  El  Liberal 
de  Madrit  va  publicar  la  biografía  d'  En  Donatello. 

—  (vicents  wenceslau).  Biog.  Inspirat  poeta  y 
escriptor  molt  fecón  del  sigle  XIX.  Va  néixer  a  Va- 
lencia 1'  any  1836,  morint  a  Bítera  en  1889.  Cursant 
encara  a  1'  universitat,  va  donar  a  conéixer  els  seus 
ensaigs  de  literatura  clássica,  y  les  poesíes  de  Dafne, 
Orfeu  y  Psiquis,  son  exemple  de  son  amor  apassionat 
per  la  clássica  llengua  ¡latina,  que  va  inspirarlo, 
com  els  seus  apassionats  sentiments  de  la  patria,  de 
la  llibertat,  deis  avengos.  Les  seues  odes:  A  la  pau,  a 
la  llibertat,  a  la  patria,  al  acabarse  la  guerra  civil, 
foren  molt  celebrades,  com  totes  les  creacions  de 
aquell  geni,  entre  quines  descollaren,  ademes  de  les 
Rimes,  el  cant  épich  a  la  guerra  d'  África  y  al  eclipse 
de  1860.  La  seua  personalitat  literaria  va  obtindre 
gran  relleu,  y  ab  tot  y  que  havía  de  consagrarse  al 
travall  pera  atendré  a  les  exigencies  de  la  llar,  ha- 
vent  sigut  niolts  anys  un  deis  empleáis  mes  laborio- 
sos de  la  companyía  de  ferrocarrils  de  Valencia  a 
Madrit,  la  seua  intelligencia  li  havía  valgut  distin- 
cions molt  merescudes,  entre  altres  els  cárrechs  de 
president  del  «Rat-Penat»  y  del  Ateneu  de  Valencia, 
travallant  afanyós  pera  '1  desvetllament  de  la  llen- 
gua y  de  la  literatura  patries. 

QUEROL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Montblanch;  és  a  la  vora  del 
riu  Gaya  y  té  779  hab.  ||  Quadra  del  terme  de  Cas- 
tellar, prov.  de  Lleida.  ||  — (VALL  DE).  Territori  de  la 
antiga  Cerdanya,  que  pertany  ara  al  cantó  francés 
de  Sallagossa.  S'  anomena  també  de  Carol.  ||  —.(CAP 
DE).  Orog.  Montanya  de  2,212  met.  d'  altitut,  al  NO. 
de  Sant  Llorenc,  de  Morunys,  prov.  de  Lleida. 

QUERONA.  f.  Zoo!.  Infusoris  triavidis,  que  's  ma- 
nífesten  a  les  infusions  vegetáis  y  a  les  aigües  dolces 
o  marines  ont  hi  han  plantes  en  descomposició.  Que- 
rona. 


QUE 


QUI 


631 


QUERQUERA,  f.  Med.  Mena  de  íebre  acompanya- 
da  de  tremolor.  Querquera. 

QUERUB,  m.  y 

QUERUBE,  ni.  Esperit  angélich  del  segón  chor  de 
la  primera  gerarquía.  Solen  pintarse  en  forma  d'  un 
cap  d'  infant  sostingut  per  dues  ales.  Querubín. 

QUERUBICH,  CA.  adj.  ANGELICAL. 

QUERKISQUEJAR.  v.  a.  Fregar  les  dents,  fent  un 
soroll  especial.  Rechinar. 

QUERSÓTIDIS.  m.  Zool.  Mena  d' insectes  lepidóp- 
ters  nocturns.  Quersótide. 

QUES.  Loe.  ant.  Contracció  de  que  se,  com:  que  's 
fací.  Que  se.  ||  Ant.  Qu'  és.  Que  es. 

QUESA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valen- 
cia, part.  ind.  d'  Enguera;  és  entre  dues  rieres,  a  la 
vora  del  Xúcar,  y  té  949  hab.  ||  —  (laj.  Caseriu  del 
tenue  d'  Estimariu,  prov.  de  Lleida. 

QUESIR.  V.  a.  QUERIR,  BUSCAR. 

QUESIT,  A.  p.  p.  Ant.  Preguntar,  buscat,  cercat. 
Buscado.  ||  m.  Ant.  Qiiestió,  pregunta.  Cuestión. 

QUESQUE.  pron.  Ant.  QUALSEVOL. 

QUESQUILLA.  f.  Escrupol,  reparo  de  poca  consi- 
deració.  Quisquilla. 

QUESQUILLÓS,  A.  adj.  Qui  's  para  en  les  dificul- 
táis mes  insignificants.  Quisquilloso. 

QUEST.  m.  RASTRE,  SENYAL. 

QUESTA.  f.  APLEGA,  2.  ||  DEMANDA.  ||  ENQUESTA. 

QUESTACIÓ.  f.  Aplega.  Cuestación. 

QUESTIA.  f.  Aplega.  ||  En  les  valls  d'  Andorra  la 
acció  d'  arreplegar  1'  impost  que  deu  pagar  cada  casa 
de  la  república.  Cuestación. 

QUESTIÓ.  f.  y 

QÜESTIÓ.  f.  Pregunta  o  proposició  pera  averiguar 
la  veritat.  Cuestión.  ||  Baralla,  pendencia,  alborot. 
Cuestión.  ||  Alg.  Problema  en  que  per  quantitats  co- 
negudes  se  busquen  les  incógnites.  Cuestión.  ||  Ma- 
teria de  disputa  o  de  discurs.  Cuestión.  I|  Dificultat. 
Cuestión.  ||  Ocasió,  cas,  com:  quan  és  qiiestió  de  fu- 
gir,  ell  és  sempre  7  capitá.  Cosa,  ocasión  ||  Ret.  El 
dupte  que  resulta  de  dos  dictamens  oposats  sobre 
una   meteixa  cosa  que  's  prelé  averiguar.   Cuestión. 

QÜESTIÓ  de  NOM.  Disputa  que  ben  mirada  convé 
ab  la  substancia,  y  sois  varía  en  les  paraules.  Cues- 
tión de  nombre. 

QÜESTIÓ  determinada.  La  que  té  una  o  mes  solu- 
cions  fixes.  Cuestión  determinada. 

QÜESTIÓ  DE  torment.  L'  averiguado  de  la  veritat 
mitjangant  1'  aplicació  del  torment.  Cuestión  de  tor- 
mento. 

QÜESTIÓ  ESTOICA.  La  qu'  és  molt  intrincada.  Cues- 
tión estoica. 

QÜESTIÓ  finita.  Ret.  La  que  particularisa  1'  as- 
sumpte,  ab  circunstancia  de  persona,  lloch  o  temps. 
Cuestión  finita;  pregunta  particular. 

QÜESTIÓ  INDETERMINADA.  La  que  té  diverses  solu- 
cions.  Cuestión  indeterminada. 

QÜESTIÓ  infinita.  Ret.  Proposició  general,  sense 
circunstancia  de  persona,  lloch  o  temps.  Cuestión  in- 
finita, pregunta  general. 

posar  en  QÜESTIÓ.  fr.  Posar  en  disputa.  Poner  en 
cuestión  ó  en  disputa. 

QÜESTIONABLE.  adj.  Duptós,  que  's  pot  posar  en 
qiiestió.  Cuestionable,  disputable,  problemático. 

QÜESTIONAR.     V.     n.     DISPUTAR,    BARALLARSE.    || 

Contravertir  un  punt  duptós.    Cuestionar,  disputar. 

QÜESTIONARI.  m.  Tractat  de  qüestions.  Cues- 
tionario. ||  Fulla  en  la  qual  s'  hi  escriuen  els  diver- 
sos punts  de  vista  d'  una  qiiestió,  sometentlos  a  la 
resolució  deis  entesos.  Cuestionario. 

QÜESTIONAT,  DA.  p.  p   Cuestionado. 

QÜESTIONEJAR.  v.  a.  QÜESTIONAR.  ||  Disputar, 
porfiar  sobre  d'  alguna  cosa.  Altercar. 


QÜESTOR.  m.  Encarregat  de  fer  la  questia  o  aple- 
ga. ||  Magistrat  roma  encarregat  de  rebre  les  contri- 
bucions.  Qüestor. 

QUESVULLA.  pron.  QUALSEVULLA. 

QUESVUYA.  adv.  Ter.  ibicench.  Qualsevol  cosa,  lo 
que  's  vulla.  Cualquier,  cualesquiera. 

QUET,  A.  adj.  quiet.  ||  despai. 

QUET  (Joan  Antoni).  Biog.  Físich  molt  lemarca- 
ble,  nadiu  del  Mitjorn  de  Franca,  ais  comencos  del 
sigle  XIX.  Va  ésser  professor  de  física,  rector  de  varis 
colegís,  y  mes  tart  inspector  general  de  segona  ense 
nyanga.  Va  néixer  a  Nimes. 

QUETAMENT.  adv.  Quietament,  poch  a  poch. 
Quietamente,  quedamente. 

QUETAR.  v.  a.  Aquietar,  pacificar,  calmar.  Aquie- 
tar. 

QUETARSE.  v.  r.  SOSSEGARSE. 

QUETAT,  DA.  adj.  SOSSEGAT. 

QUETEJAR.  v.  a.  Se  diu  del  cantar  de  les  aloses. 

QUETESA.  f.  Quietut,  sossech.  Quietud. 

QUET1FETS.  ni.  Murmuracions.   Dimes  y  d  retes. 

QUETUT.  f.  quietut,  SOSSECH.  Quietud. 

QUEVIURES.  ni.  pl.  Provisió  de  menjar.  Víveres, 
comestibles,  vituallas. 

QUEY.  pron.  QUE. 

QUEYLALGIA.  f.  Med.  Do  or  ais  llabis.  Queilal- 
gia. 

QUEYLÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Pertanyent  o  rela- 
tiu  a  la  queylalgia.  Queilálgico. 

QUEYLOCACIA.  f.  Med.  Inflamado,  inflor  o  talls 
ais  llabis.  Queilocacia. 

QUEYLOCÁCICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  queyloca- 
cia.  Queilocácico. 

QUEYLOFIM.  m.  Med.  Mena  de  tumor  ais  llabis. 
Queilófimo. 

QUEYLORRAGIA.f.Aíed.Hemorragiallabial.Quei- 
lorragia. 

QUEYLORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Propi  de  la 
queylorragia.  Queilorrágico. 

QUEYRAPSIA.  f.  Med.  Propensió  a  rascarse  de 
aquells  que  pateixen  certes  malalties  de  la  pell.  Quei- 
rapsia. 

QUEYRÁPSICH,  CA.  adj.  Med.  Que 's  refereix  a 
la  queirapsia.  Queirápsíco. 

QUI.  pron.  Relatiu  o  interrogatiu,  com:  ¡o  só  qui 
contradiu,  qui  deis  dos  no  ha  fet.  Quien.  ||  Equivalenta 
que,  quan  significa  persona,  com:  Pere  va  ésser  qui  va 
durli  la  noticia.  Quien.  ||  Un  entre  molts,  com:  qui 
vulgui  que.  Quien.  ||  pl.  Els  quals.  Los  cuales. 

QUI,  NA.  adj.  Cual,  quien. 

QUIÁ.  Conj.  llat.  Perqué.  Porqué.  Usada  pera  po- 
sar en  ridícol  al  qui  no  pot  rebatre  els  arguments  que 
se  li  facen,  respecte  al  seu  procedir. 

QUIASME.  m.  Figura  retórica  composta  d'  una 
doble  antítesis  quins  termens  s'  encieuen,  correspo- 
nent  el  primer  al  darrer  y  '1  segón  al  teis.   Quiasmo. 

QUICARAQUICH.  m.  Bot.  ROSELLA.  ||  Veu  onoma- 
topéyea  imitant  el  cant  del  gall. 

QUICI.  m.  Pollaguera,  part  del  golf  de  les  portes. 
Quicio. 

QU1CO.  n.  p.  Nom  vulgar  de  Francisco.  Paco. 

QUICOU.  Bot.  Nom  vulgar  que  's  dona  ais  exem- 
plars  joves  de  un  bolet  del  genre  Amonita. 

QUID.  ni.  Paraula  llatina  molt  en  us  que  s  emplea 
pera  significar  el  punt  de  la  dificultat  d'  una  cosa, 
problema,  qiiestió,  etc. 

QUÍDAM,  ni.  Fam.  Referintse  sense  determinado  a 
qualsevol  subgecte.  ||  Persona  despreciable,  d'  escas- 
sa  significació,  quin  nom  és  desconegut  o  no  vol  ano- 
menarse.  Quídam. 


632 


QUI 


QUI 


QUIDITAT.  f.  Predicat  essencial  d'  alguna  cosa. 
Quididad. 

QUIDITATIU,  VA.  adj.  Pertanyent  a  la  essencia 
d"  alguna  cosa.  Quiditativo. 

QUID  PRO  QUO.  Expr.  llat.  Pendre  una  cosa  per 
altra  equivaleut.  Quid  pro  quo. 

QUIESCENT,  A.  adj.  Epítet  de  les  lletres  ques'es- 
criuen  en  una  paraula  y  que  generalment  no  's  pro- 
nuncien, v.  g.  la  r  de  flor. 

QUIET,  A.  adj.  Assossegat,  tranquil,  pacifich.  Quie- 
to. ||  Mancat  de  moviinent.  Quieto.  ||  Sossegat,  Uoch 
ont  no  hi  há  soroll.  Quieto.  ||  S'  aplica  al  qui  no  és 
donat  ais  vicis,  especialment  al  de  la  desonestedat. 
Qu  eto.  [|  Usat  com  adverbi  és  lo  meteix  que  a  pleret, 
poch  a  pocli,  sense  dir  res.  Quedo,  quedito.  ||  Usat 
co ni  a  interjecció  serveix  pera  contindre  a  algú. 
Quedo. 

a  la  quieta,  m.  adv.  Dissimuladament,  silencio- 
sa ment.  Callandico,  callandito,  bonitamente,  de  ca- 
llada. 

QUIETAMENT.  adv.  m.  Pacíficament,  ab  quietut. 
Quietamente. 

QUIETAR,  v.  a.  Y  Ms  seus  derivats.  Aquietar. 

QUIETET,  A.  adj.  din;,  de  quiet.  Quietecillo,  quie- 
tecito. 

QUIETISME.  m.  Sed.  reí.  Doctrina  d'alguns  falsos 
místichs  que  cometen  erro  en  alguns  deis  punts  essen- 
cials  de  la  vida  moral,  sostenint  que  la  perfecció  del 
amor  a  Deu,  consisteix  en  roniandre  en  estat  de  con- 
templado passiva,  sense  usar  de  les  facultáis  de  la 
nostra  ánima,  veient  ab  indiferencia  tot  lo  que  puga 
succeirnos.  A  n'  aquest  repós  ne  diuen  elis  quietut, 
y  per  aquest  motiu  se  Ms  ha  donat  el  nom  de  quietis- 
tes.  Quietismo. 

QUIETISTA.  adj.  y  s.  Sed.  reí.  Qui  ensenya  ososté 
els  erros  del  quietisme.  Quietista. 

QUIETÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  quiet.  Quietísimo. 

QUIETÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Quietísima- 
mente. 

QUIETÓ,  NA.  adj.  dim.  de  quiet.  Quietecito. 

QUIETONET,  A.  adj.  QUIETET. 

QUIETOSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  quieta. 
Quietamente. 

QUIFON1SME.  ni.  Suplici  que  consistía  en  untar 
de  mel  el  eos  del  pacient  deixantlo  exposat  ais  raigs 
del  sol.  Quifonismo. 

QUIETUT.  f.  Manca  de  moviment.  Quietud.  ||  Sos- 
sego,  repós,  descans.  Quietud,  quieto.  ||  OCIOSITAT. 
||  SILENCI,  4.  ||  PAU,  TRANQUILITAT. 

QUIL.  m.  QUILO.  ||  KILO. 

QUILAT.  ni.  Grau  de  perfecció  y  puresa  del  or,  pe- 
drés fines,  etc.  Quilate.  ||  En  1'  or  és  la  vintiquatrena 
part  del  seu  valor.  Quilate.  ||  En  les  pedrés  precioses 
és  una  part  de  les  cent  quaranta  en  que  's  divideix 
1'  unga.  Quilate.  ||  Pes  petit  de  quatre  grans.  Quila- 
te. ||  Met.  El  de  perfecció  en  qualsevulla  cosa.  Qui- 
late. 

PER  QUILATS.  m.  adv.  Met.  fam.  Menudament,  per 
petites  porcions.  Por  quilates. 

QUILATACIÓN,  f.  Acte  y  efecte  de  quilatar,  quila- 
tament.  Quilatación. 

QUILATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  regoneix  els  quilats 
de  1'  or,  etc.  Quilatador. 

QUILATAR.  v.  a.  AQUILATAR. 

QUILATERA.  f.  Mena  de  garbell  pié  de  forats  ro- 
dons  de  diferentes  magnituts,  per  ont  passen  els 
grans  de  perles,  etc.,  pera  regonéixer  els  seus  qui- 
lats. Quilatera. 

QUILDRENITA.  f.  Min.  Fosfat  alumines  de  ferro. 
Quildrenita 

QUILDO.  n.  p.  Nom  vulgar  d'  Ermengol.  Herme- 
negildo. 


QUILI.  s.   y  adj.  Nom  que  s' aplica  a  la  persona 
presumida  y  de  poca  valúa.  Quídam. 
QUILIÁ.  n.  p.  Quiliano. 

QUILIARIA.  f.  Mida  antiga  de  mil  áries.  Quiliá- 
rea. 

QUILÍFER,  A.  adj.  Anat.  Nom  deis  vasos  que  con- 
tenen  y  condueixen  el  quilo  a  varíes  parts  del  eos. 
Quilífero,  torácico. 

QUILIFICACIÓ.  f.  Met.  Formado  del  quilo  o  mu- 
tació  deis  alíments  en  quilo.  Quilifícación. 

QU1LIFICADOR,  A.  adj.  Med.  Que  quilifica.  Quili- 
ficador. 

QUILIFICAR.  v.  a.  Med.  Fer  quilo  del  aliment.  Qui- 
lificar. 

QUIL1FICATIU.  ni.  Que  quilifica. 

QUILIS.  com.  Vulg.  Ridícol.  Cursi. 

estem  QUILIS.  fr.  Estem  iguals,  en  paus,  saldats. 
Quedamos  iguales. 

QUILMA,  f.  Ter.  ESPORTÍ,  COFÍ. 

QUILO,  m.  Med.  Substancia  blanca  en  que  's  con- 
verteix  1' aliment  en  la  seva  primera  transformac  ó 
dins  del  v  ntrell.  Quilo. 

QUILOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre '1  quilo.  Quilolo- 
gía. 

QUILOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  quilolo- 
gía.  Quilológico. 

QUILÓPOT,  DA.  adj.  Que  té  molts  peus.  ||  m.  pl. 
Zool.  Mena  de  miriapots,  de  eos  llarguerut,  deprimit 
y  membranós  cobert  de  molts  anells  y  d'  una  capa 
cartilaginosa.  A  cada  una  d' aqüestes  anells,  corres- 
pon  un  parell  de  potes,  y  el  derrer  vé  a  perllongarse 
en  forma  de  cua.  Quilópodo.  ||  centcames. 

QUILOPÓYESIS.  f.  Med.  Formado  del  quilo,  qui- 
losis.  Quilopoyesis,  quilosis. 

QUILOS,  A.  adj.  Med.  Lo  que  té  quilo  o  participa 
d'  ell.  Quiloso. 

QUILOSIS.  f.  Med.   Formado  del  quilo.  Quilosis. 

QUILS  (Fra  Nicolau).  Biog.  Relligiós  delsigleXIV, 
que  va  traduir  a   la  llengua  llevantina,  els  Oficis  de 
Cicero,  que  resten  ma- 
nuscrits  a  la   Bibliote- 
ca reial. 

QUILLA,  f.  Náut.  Ca- 
rena. ||  Fusta  recta,  en- 
quadrada  y  composta 
per  varíes  peces  empal- 
mades,  demunt  de  qui- 
na senten  les  vorengues 
y  quadernes  de  la  ñau 
perpendicularmen  t  en 
tota  la  sena   llargaria 

formant  la  base  de  la  construcció.  ||  En  mot  marítim 
s'  anomena  sovint  comprenent  el  barco  en  sa  tota- 
litat,  quilla  o  casch.  Quilla. 

AMARRARSE  O  FONDEJAR   AB   LA    QUILLA,    fr.  VARAR. 

CAURE  A  LA  QUILLA,  fr.  DONAR  A  LA  QUILLA. 

DESCUBRIR  ABDUES  QUILLES.  Ir.  Náut.  Se  diu  ais 
casos,  de  donar  a  la  quilla,  en  abdues  bandes. 

ensenyar  LA  QUILLA  AL  SOL.  fr.  Náut.  S'  anomena 
la  maniobra  de  donar  a  la  quilla,  y  en  sentit  figurat, 
quan  tomba  el  barco  per  algún  contratemps  acci- 
dental. 

ESTAR  A  LA  QUILLA,  fr.  ESTAR  EN  QUILLA. 

ESTAR  en  quilla,  fr.  Náut.  Trovarse  tombat  el 
barco  demunt  de  una  de  les  seves  bandes. 

LA  quilla  és  de  qui  LA  PASSA.  fr.  Náut.  En  llen- 
guatge  de  mariners,  suposa  que '1  capitá  pot  tindre 
utilitat  major  per  que  disposa  de  la  ñau,  o  dirigeix 
la  seva  estiva. 

PASSAR  PER  SOTA  LA  QUILLA,  fr.  Náut.  Fer  passar 
a  un  delínqüent  per  dessota  la  quilla  castigantlo  de 
certes  faltes,  penades  greument  péls  antichs  códichs 
de  mar. 


QUI 


QUI 


633 


plantar  la  quilla,  fr.  Náut.  Colocar  ais  picadors 
aquella  fusta  y  comengar   la  construcció  del  barco. 

QU1LLÁN.  Geog.  Ciutat  de  la  Catalunya  francesa, 
en  el  curs  del  Aude,  ab  2511  hab. 

QUILLAR.  v.  a.  Colocar  una  cosa  en  un  punt  inolt 
alt,  propiament  dalt  de  la  quilla  o  carena  d'una  mou- 
tanya. 

QUILLAT.  Ter.  Blanes.  Barca  de  pesca,  sense  es- 
cales, molt  corredora,  de  quilla  angular  que  porta 
pollacra  y  inestra.  Serveix  pera  pescar  al  bou.  Es 
propia  de  Vinarog,  Tarragona,  Cádig,  etc. 

QUILLAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Penjat  en  un  punt 
molt  alt,  en  la  cresta  de  una  serra. 

QUIM.  m.  y  f.  Nom  propi  d'  home  y  de  dona.  Joa- 
quini,  Joaquima.  Joaquin,  Joaquina.  ||  Ant.  Contrac- 
ció  de  qui  me,  coni:  qui'm  mana.  Quien  me. 

QUIMELCA.  f.  Serveix  pera  reforjar  1'  entena. 

QUIMERA,  f.  Pesar,  sentíment.  Quimera,  pesa- 
dumbre, desazón.  ||  Odi.  Ojeriza,  mohína,  tirria, 
enemiga.  ||  enfado.  ||  cuidado,  ansia.  ||  Baralla. 
Pendencia,  reniña.  ||  Lo  que's  proposa  a  la  imagi- 
nado com  possible  y  verdader  no  sentho,  vana  ima- 
ginació.  Quimera,  vana  ilusión. 

TINDRE  QUIMERA,  fr.  PASSAR  ANSIA  ||  Tindre  odi 
a  algú.  Tener  rabia,  odiar.  ||  En  la  mitología  fan- 
tasma, dona  infernal  que  atormentava  ais  humans. 
Quimera. 

QUIMÉRICH,  CA.  adj.  Fabulós,  fingit.  Quimérico, 
quimerino. 

QUIMEREJAR.  v.  a.  Buscar  raons,  barallarse. 
Pendenciar.  II  Passar  ansia. 

QUIMERETICH,  CA.  adj.  Qui  pateix  de  quimeres. 
Maniaticli.  Maníaco. 

QUIMERISTA,  adj.  Qui  sempre  té  quimeres.  Qui- 
merista. ||  Busca  raons. 

QUIM  ESO.  Geog.  Lloch  del  terme  d' Ortedó,  dist. 
munpal.  de  Serchs,  prov.  de   Lleida. 

QUIMET,  A.  n.  p.  Dim.  de  Quim,  a.  Joaquinito. 

QUÍMICA,  f.  Ciencia  que  s'  ocupa  d'  examinar  y 
distingir  les  propietats  intrínseques  deis  cossos,  o 
siguí  de  11  u r  acció  íntima  y  recíproca.  Química. 

QUÍMICH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  química.  Químico. 
II  m.  Professor  de  química.  Químico. 

QUIMIFICAR.  v.  a.  Med.  Convertir  en  quimo.  Qui- 
mificar. 

QUIMIFICARSE.  v.  r.  Med.  Convertirse  en  quimo 
els  aliments.  Quimíficarse. 

QUIMISTA.  W.  ALQUIMISTA.  ||  QUÍMICH. 

QUIMO.  ni.  Med.  Massa  o  materia  d'  olor  y  gust 
agre,  compost  d' aliments  disgregáis  y  reblanits  per 
virtut  de  la  digestió  estomacal,  de  substancies  re- 
fractaries  a  ella,  de  begudes  qu'  encara  no  lian  sigut 
deixatades  y  de  such  gástrich,  moch  y  saliva.  És  de 
color  y  consistencia  variables,  segons  la  naturalesa 
deis  aliments.  Quimo. 

QUIMCS,  A.  adj.  Med.  Que  participa  de  la  natura- 
lesa  del  quimo.  Quimoso,  lleno  de  quimo. 

QUIMOSA.  f.  Med.  La  segona  cocció  deis  aliments 
que's  fa  al  eos  de  la  persona.  Quimosa. 

QUIMOSIS.  f.  Med.  Inflamado  de  les  pálpebres. 
Quimosis. 

QUIMOSITAT.  f.  La  vermellor  o  inflamado  que 
ataca  a  les  pálpebres  en  el  mal  d'ulls.  Quimosidad. 

QUIN,  A.  adj.  Ab  que  regularment  se  busca  la  de- 
terminado d' alguna  cosa  o  alguna  qualitat  d'  ella, 
com:  quin  quefer  tens,  quina  conduela  té.  Qué,  cuál. 
II  pron.  pers.  Quien.  ||  Membre  de  la  quina,  quinayre. 

QUINA,  f.  Escorces  medicináis  enrotllades  sobre 
si  meteixes  en  forma  de  tubo,  de  20  a  25  centimetres 
de  liaren,  geneíalment  primes,  de  cosa  d'  un  a  dos 
milimetres  de  gruix,  compactes,  mitjanament  fibro- 
ses,  de  fractura  neta,  d'  olor  débil  y  de  gust  amaren 
DIC.  cat.  — v.  II.  —  80. 


y  astringent.  Per  defora  son  arrugades,  desiguals, 
cobertes  d'  una  epidermis  prima,  de  color  gris  o  mo- 
reno, transversalment  esberlada,  y  ab  diferents  li- 
quens;  per  dins  son  Uises  y  d'  un  color  groguencli  o 
roig  esblanqueit,  y  la  pols  lleonada.  Son  moltes  les  es- 
pecies que's  coneixen  ab  el  nom  genérich  de  quina, 
peró'ls  farinacéutichs  mes  acreditáis  la  distingeixen 
en  quatre  especies:  grisa,  groga,  roja  y  blanca.  La 
que  s'  ha  descrit  aquí  vé  del  Perú,  de  la  provincia 
de  Quito,  d'  unes  montanyes  que  hi  ha  junt  a  la  ciu- 
tat de  Loja,  y  és  antipútrida,  antiespasmódica,  esto- 
mática, febrífuga,  roborant,  tónica,  etc.  Quina,  qui- 
na gris  o  de  Loja,  cascarilla  fina. 

QUINA,  f.  A  Barcelona,  conjunt  de  persones  que 
Ctiidaven  a  les  parroquies  del  gasto  de  la  cera  en  la 
octava  de  Corpus.  Quina.  ||  pl.  Els  dos  cinch  punts 
deis  daus  de  jugar.  Quinas.  i|  Les  armes  de  Portugal; 
son  cinch  escuts  blaus  y  en  cada  hu  cinch  diners  de 
plata.  Quinas. 

QUINAL,  m.  CORRIÓLA.  ||  Náut.  Tro?  de  corda  gros- 
sa  de  bon  material  que  s' enganxa  al  cap  deis  arbres 
majors  y 's  Uva  ab  les  anelles  del  costat,  al  costat 
de  les  meses  de  guarnició,  per  medi  d' aparells  o  vi- 
gotes,  pera  ajudar  ais  obenchs  quan  hi  ha  forts  tem- 
porals,  o  quan  se  desconfía  deis  esmentats  obenchs. 
Quinal,  contraobenque. 

QUINARI.  adj.  S'  aplica  al  número  que  consta  de 
cinch  unitats.  Quinario.  II  Numis.  Moneda  de  plata 
que  antigament,  entre  'ls  romans,  valía  mitg  diner. 
Quinario. 

QUINAT.  m.  Quim.  Combinado  del  ácit  quínich 
ab  una  base.  Quinato.  ||  Junta  deis  quins. 

QUINAYRE.  m.  A  Barcelona  era  cada  hu  deis 
membres  de  la  junta  de  la  quina.  Quinario. 

QUINCALLA,  f.  Mercadería  menuda,  com:  quin- 
quers,  didals,  navages,  joguines,  etc.  Quincalla.  ||  Met. 
Coses  de  poch  valor  o  despreciables.  Monerías. 

QUINCALLER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  quincalla.  Bu- 
honero. 

QUINCALLERÍA,  f.  Botiga  o  fábrica  de  quincalla. 
Buhonería. 

QUINCALLÓ.  m.  Zoo!.  Mena  de  gat  feréstecli  de 
América.  Quincallón. 

QUINCE,  m.  num.  card.  QUINZE. 

QU1NCOM.  pron.  Algú.  Persona  molestosa.  Quí- 
dam. 

QUINCÚ.  pron.  Algú.  ||  m.  Moneda  antiga. 

QUINDECÁGON.  m.  Geom.  Figura  de  quinze  cos- 
tats.  Quindecágono. 

QUINDÉCIMA,  f.  Cada  una  de  les  quinze  parts  en 
que's  divideix  un  tot.  Quindécima. 

QUINDENI.  m.  QUINQUENI. 

QUINESA.  f.  Ter.  DISPUTA. 

QUINESVOL.  adj.  Ant.  QUALSEVOL. 

QUINGETA.  f.  dim.  Finca  petita.  Pequeña  pro- 
piedad. 

QUÍNICH.  adj.  m.  Quim.  Epítet  d' un  ácit  que  's 
prepara  ab  la  quinina.  Quínico.  ||  Calificado  donada 
a  un  ácit  que's  crestallisa  en  prismes  de  base  rom- 
boidal, transparents  y  semblants  ais  crestalls  del 
ácit  tártrich.  Quínico. 

QUININA,  f.  Quim.  Alcaloidi  descobert  a  la  quina; 
és  groga,  en  masses  poroses,  blanquinoses  y  de  gust 
amarch  y  desagradable.  També  s'  obté  en  agulles 
molt  fines,  formant  unes  borles  sedoses.  Quinina. 

QUINIOLA.  f.  Producte  de  sublimado  groch  dau- 
rat.  Quiniola. 

QU1NJA.  f.  Finca  de  poca  extensió  o  de  poch  va- 
lor. Heredad  de  poca  monta. 

QUINÓLES,  f.  pl.  Mena  de  joch.  Quinolillas. 

QUINQUAGENARI,  A.  adj.  Lo  que  consta  del  nú- 


634 


QUI 


QUI 


Quinqué 


mero  50  o  1' inclou.  Quincuagenario.  ||  L'home  que 
té  50  anys. 

QUINQUAGÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  cumpleix  o  in- 
clou el  número  50.  Quincuagésimo. 

QUINQUAGÉSSIMA.  f.  La 
dominica  que  vé  inmediata- 
ruent  abans  de  la  primera  set- 
mana  de  quaresma.  Quincua- 
gésima. 

QUINQUÉ,  adj.  Ant.  QUAL- 
SEVOL. 

QUINQUÉ,  m.  Mena  de  Ilum 
que  s'  hi  gasta  petroli  o  altre 
classe  de  materia  inflamable. 
Quinqué. 

QU1NQUEANGULAT,  DA. 
adj.  Que  té  cinch  ánguls. 
Quinqueangulado. 

QUINQUENAL,  adj.  Per- 
tanyent  o  relatiu  al  quinque- 
ni.  Quinquenal. 
QUINQUENI.  m.  Espai  de  cinch  anys.  Quinquenio. 
QUINQUER  (Joseph).  Biog.  Eclesiástich  y  escrip- 
tor  dogmátich  deis  comencos  del  sigle  XIX.  Era  domer 
de  la  Seu  a  Manresa,  y  home  de  molí  saber  y  de  mo- 
destia, no  havia  mai  estampat  cap  obra  ab  el  seu 
noni.  Va  ésser  deis  ferms  sostenidors  de  la  llengua 
catalana,  abans  de  son  renaixement,  y  era  autor  de 
les  obres:  Deu  meditat  en  cada  día  de  la  selmana,  Man- 
resa, 1845,  y  traducció  catalana  Instruccions  sobre  la 
naturalesa  y  perfeccions  de  Deu,  dirigides  a  la  instruc- 
ció,  edificado  y  santificado  deis  fiéis. 

QUINQUILLAIRE.  m.  Qui  fabrica  o  ven  quincalla. 
Quincallero. 

QUINQUILLARÍA.  f.  quincalla.  |¡  Botiga  de  quin- 
calla. Quinquillería,  buhonería. 

QUINQUILLER.  m.  Qui  té  botiga  de  quinquillaría. 
Quinquillero.  ||  Qui  va  péls  pobles  venent  quincalla. 
Buhonero. 
QUINS.  adj.  Contracció  de  qui  nos.  Quien  nos. 
QUINSE.  m.  num.  card.  Quinze. 
QUINSEVULLA.  pron.  QUALSEVULLA. 
QUINT,  A.  adj.  Lo  que  cumpleix  el  número  cinch. 
Quinto.  ||  Lo  que 's  fa  en  quint  lloch,  día,  etc.  Quin- 
to. ||  m.  Una   part  del   tot  que  's    divideix   en   cinch. 
Quinto.  ||  La  quinta   part  del   caudal   del  testament. 
Quinto.  ||  Lo  dret  de  5  per  100  que  's  pagava  al  rei, 
de  les  preses,  tresors  y  coses  semblantes.  Quinto. 

QUINTA,  f.  L'acte  de  treuren  un  de  cada  cinch. 
Quinta.  1|  L'acte  de  treure  per  sort  els  qu'han  de 
servir  al  exércit.  Quinta.  ||  Mus,  Intérval  que  consta 
de  tres  tons  y  un  semitó  major.  Quinta.  ||  f.  Ant.  La 
part  de  la  presa  que  's  feia  en  les  cavalcades  y  botí 
en  les  batalles,  que  corresponía  al  rei  quan  no  era 
reial  la  cavalcada,  pus  en  sent  reial  tot  pertanyía  al 
rei.  Quinto.  II  masía. 

QUINTA  falsa.  Mus.    Intérval  que   consta  de  dos 
tons  y  dos  semitons  majors.  Quinta  remisa. 
QUINTA,  m.  quintana,  1. 

QUINTA,  m.  El  pes  de  quatre  arrobes  o  siguin  104 
lliures  catalanes.  Quintal.  ||  Lo  que  fa  aquest  pes. 
Quintal. 

QUINTADOR.  m.  Qui  quinta.  Quintador. 
QUINTALADA.  f.  Ant.  La  quantitat  de  2  y  mitg 
per  100  del  producte  deis  nólits,  separades  les  ave- 
ríes,  la  qual  se  repartía  a  la  gent  de  mar  qu' havía 
travallat  y  servit  durant  el  viatge.  Quintalada. 

QUINTALENCH.  adj.  Se  diu  del  sach  o  atuell  ca- 
pac.  de  contenir  un  quita  de  qualsevol  mercadería. 
Quintaleño. 

QUINTALER,  A.  adj.  QUINTALENCH. 
QUINTANA,   m.  Camp  o  part  de  térra  prop  del 
poblé  o  de  les  cases  de  camp,  encara  que  no  sigui  la 


quinta  part.  Quinto,  quiñón.  ||  Joch  que  se  solía  fer 
en  les  festes  publiques;  consistía  en  una  gran  fi- 
gura pintada  sobre  una  post,  atravessada  de  dalt  a 
baix  ab  un  eix  de  ferro  clavat  a  un  pedestal:  aquesta 
figura  tenía  a  la  má  esquerra  una  bossa  plena  de  fa- 
riña, y  a  la  dreta  un  escut.  Els  cavallers  en  la  carre- 
ra devien  ferir  al  mitg  de  la  post,  puig  si  tocaven 
qualsevol  altra  punt,  la  figura  girava  rapidament  la 
má  de  la  bossa,  no  poguent  el  cavaller  evitar  lo  cop 
sino  ab  la  velocitat  del  seu  cavall.  Quintana  y  juego 
sarracino,  per  la  costúm  de  pintar  en  dita  post  un 
enemich  que  comunament  era  un  senahí.  ||  s.  y  adj. 
Febre  quins  accessos  se  repeteixen  cada  cinch  díes. 
Quintana. 

QUINTANA  (Fra  Agustí).  Biog.  Relligiós  de  l'or- 
dre  deis  domenechs,  que  va  viure  ais  comentos  del 
sigle  xviii.  Era  autor  de  la  obra  titolada:  Doctrina 
cristiana  y  tratado  de  la  confesión  sacramental.  Pue- 
bla de  los  Angeles,  1729. 

—  (FRA  MIQUEL).  Biog.  Relligiós  de  1' ordre  deis 
servites,  doctor  teólech  per  1' universitat  de  Barce- 
lona, y  prior  del  convent  de  Santa  Madrona.  Se  con- 
servava  d'ell  a  la  biblioteca  antiga  de  Carmelites 
descalcos,  segons  Torres  Amat,  el  Sumó  o  elogis  del 
rei  D.  Jaume  II,  predicat  en  la  catedral  de  Barcelona 
a  3  de  Novembre  de  1602. 

QUINTANA.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Naves, 
prov.  de  Lleida. 

QUINTANER,  A.  adj.  Lo  que  té  '1  pes  d'  un  quin- 
ta. Quintanero.  ||  Qui  está  a  la  quintana. 

QUINTANYÓ,  NA.  adj.  Vell  de  cent  anys;  o  la  per- 
sona mol  vella,  per  alusió  al  quinta  que  té  cent  lliu- 
res. Quintañón. 

QUINTAR,  v.  a.  Treuren  un  de  cada  cinch.  Quin- 
tar. ||  Arribar  al  número  de  cinch.  Quintar.  ||  Treure 
per  sort  los  qu'han  de  ser  soldats.  Quintar.  ||  Ant. 
Pagar  lo  quint  al  rei.  Quintar.  ||  Arrivar  la  lluna  al 
día  quint.  Quintar.  ||  ni.  QUINTA. 

QUINTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Quintado. 

QU1NTENER.  m.  Ant.  Quadern  de  cinch  fulls.  Cua- 
dernillo, quinterno. 

QUINTERÍA,  f.  QUINTANA. 

QUINTERN.  ni.  La  sort  o  acert  de  cinch  números 
a  la  extracció  de  la  lotería  antiga.  Quinterno.  || 
QUINTO. 

QUINTET.  ni.  Pe?a  de  música  de  cinch  veus  o  ins- 
truments.  Quinteto. 

QUINTETA.  f.  Estancia  de  cinch  versos  de  vuit 
silabes.  Quintilla,  redondilla. 

QUINTÍ.  m.  Nom  propi  d'  home.  Quintín.  ||  Espe- 
cie de  tela  fabricada  en  la  ciutat  del  meteix  nom. 
Quintín. 

QUINTÍ.  m.  Geog.  SANT  QUINTÍ  DE  MEDIONA. 

QU1NTIFORM.  adj.  Min.  Que  resulta  de  la  combi- 
nado de  cinch  formes  distintea  Quintiforme. 

QUINTILLA,   f.  QUINTETA. 

QUINTO,  m.  El  soldat  quintat  desde  qu'  entra  en 
caixa  fins  qu'está  instruit  en  l'exercici  y  demés  par- 
ticularitats  de  la  milicia.  Quinto,  bisoño.  ¡i  QUIN- 
TERN. 

QUÍNTUPLE,  A.  adj.  La  quantitat  que  n'  inclou 
un' altra  cinch  vegades,  com  10  es  quíntuple  de  2. 
Quíntuplo. 

QU1NTUPLICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  quintupli- 
car. Quintuplicación. 

QUINTUPLICAR,  v.  a.  Fer  una  quantitat  cinch 
vegades  mes  gran,  o,  lo  qu' és  igual,  multiplicada 
per  5.  Quintuplicar. 

QUINZE.  m.  Numeral  cardinal  produit  per  la  mul- 
tiplicado de  5  per  3  o  be  deu  y  cinch  en  el  siste- 
ma metrich  decimal.  Quince.  ||  La  xifra  o  carácter 
que  representa  dit  número.  Quince.  ||  Joch  de  pilota 
a  Margues,  lo  primer  lian?  favorable.  Quince.  ¡I  Joch 


QUI 


QUI 


635 


de  cartes,  la  sort  del  qual  es  fer  quinze  punts  ab  les 
cartes  que  's  reparteixen  una  per  una.  Quince. 

DE  Quinze  Y  FALTA,  ni.  adv.  Expressa  la  gran  ven- 
ta t  ja  que  una  cosa  porta  a  un'  altra.  En  tercio  y  quin- 
to; de  quince  y  falta. 

donar  quinze  Y  falta,  fr.  Aventatjar  molt  a  algú, 
serli  molt  superior  en  alguna  cosa.  Dar  quince  y  falta. 

QUINZE,  NA.  adj.  Numeral  ordinari.  Lo  que  com- 
pleta '1  número  de  quinze.  Quinceno. 

QUINZENA.  1.  Cada  una  de  les  parts  d'un  tot  di- 
vidit  en  quinze.  Quindécima.  ||  Un  deis  registres  de 
V  orga.  Quincena.  ||  Conjunt  deis  díes  de  dues  set- 
manes  seguides. 

QUINZENADA.  f.  Temporada  de  quinze  díes. 
Quincenada.  ||  El  sou  que  un  obrer  cobra  cada 
quinze  díes  per  son  travall.  Quincenal. 

QUINZENAL.  adj.  Relatiu  o  pertanyent  a  la  quin- 
zena.  ||  QUINZENARI. 

QUINZENALMENT.  adv.  Cada  quinze  díes. 

QUINZENARI,  A.  m.  y  f.  Publicado  que  surt  cada 
quinze  díes.  ||  Subgecte  sospitós  o  de  mal  viure  que 
per  disposició  governativa  passa  quinze  díes  empre- 
sonat.   Golfo. 

QUINZET.  m.  VINTIDÓS.  Real  de  vellón. 

QUINZETA.  fr.  Fam.  Noia  de  quinze  anys.  Polla, 
pollita. 

QUINZITA.  f.  Min.  Varietat  de  magnesita  de  color 
vermell.  Quinzita. 

QUIOLITA.  f.  Min.  Fluorur  álcali  d'  alumina. 
Quiolita. 

QUIQUERAN  DE  BEAUJEU.  Biog.  Nom  d'  una 
antiga  familia  senyorial  de  Provenca,  que  descendeix 
de  Rostand  de  Quiqueran,  veí  d'  Arles  al  sigle  xil, 
un  deis  mes  ferms  partidaris  de  la  princesa  de  Baux 
quan  les  lluites  sostingudes  al  1143  contra  '1  comte 
de  Barcelona  En  Ramón  Berenguer.  A  la  geneología 
d'  aquest  cognóm,  una  volta  reunida  a  Franca  la 
Provenga,  hi  figuren  gran  nombre  de  personatges,  en- 
tre quins  cal  esmentar  els  que  segueixen. 

—  DE  BEAUJEU  (HONORAT  DE).  Biog.  Eclesiástich  y 
orador  famós  de  les  derreríes  del  sigle  XVII.  Va  néi- 
xer  a  Arles  1'  any  1655.  A  1'  any  1715  va  predicar  a 
la  iglesia  de  Sant  Denís,  de  la  capital  francesa,  la 
oració  fúnebre  de  Lluís  xiv.  A  etat  molt  aventada,  al 
81  anys,  va  morir  a  Arles  al  de  1736,  deixant  publi- 
cades  moltes  obres,  que  mostraren  els  seus  coneixe- 
ments. 

—  DE  BEAUJEU  (PAU-ANTONl).  Biog.  Nadiu  d'  Arles 
també,  va  ésser  un  deis  homes  de  mar  mes  famosos 
del  seu  temps,  que  combateren  ais  turchs  en  les  es- 
cales llevantines.  A  1'  any  1663  una  tempesta  va 
obligarlo  a  entrar  en  un  deis  perillosos  ports  grechs, 
y  atacat  per  30  galeres  de  Rhodes,  comanades  per 
Pacha  Mogamet,  va  caure  presoner,  y  al  cap  de  onze 
anys  fou  deslliurat  per  un  deis  seus  nebots,  morint  a 
Burdeus  al  retornar  a  Franca  després  de  tant  liaren 
captiveri. 

—  DE  BEAUJEU  (pere).  Biog.  De  la  meteixa  fami- 
lia, prelat  molt  distingit  al  sigle  xiv,  que  va  dedi- 
carse, ademes  deis  estudis  de  la  sena  carrera,  al 
conreu  de  la  poesía,  de  la  música,  de  les  belles  lie- 
tres,  les  matemátiques,  1'  historia  natural  y  mes  en- 
devant  de  la  botánica.  Va  néixer  a  Arles  en  1526,  y  ais 
divuit  anys  era  fet  bisbe  de  Tuni^,  gaudint  reputa- 
do d'  un  deis  homes  mes  sabis  del  seu  temps.  Va 
morir  a  París,  molt  jove  encara,  en  1550.  Una  de  les 
seues  obres  escrites  en  1  la  tí,  un  poema  dedicat  a  la 
expedició  d'  Aníbal  envers  Arles,  va  ésser  estampat 
en  diferentes  edicions,  y  altre  d'  elles,  De  laudibus 
provincia,  traduit  al  francés  per  Pere  de  Niny  de 
Claret. 

—  DE  BEAUJEU  (ROBERT  de).  Biog.  Primer  cónsul 
d'  Arles  1'  any  1593.  Un  deis  capdills  que  major  re- 
nóm  van  obtindre  a  les  derreríes  del  sigle  xvi.  En 
1586  va  ésser  nomenat  marescal  deis  exércits  del  rei 


de  Franca,  y  abans  havía  exerdt  els  cárrechs  de  go 
vernador  a  les  ciutats  d'  Apt  y  de  Manosque. 

QUÍQUERA.  f.  XICRA. 

QUIQUET.  n.  p.  dim.  de  Quico.  Paquito. 

QU1QUIRIQUICH.  m.  GALL.  |l  La  veu  o  cant  del 
gall.  Quiquiriquí. 

QUIRAGRA,  f.  Med.  Poagra  que  's  posa  a  les  mans. 
Quiragra. 

QUIRÁGRICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  quira- 
gra. Quirágrico. 

QUIRAGRÓS,  A.  s.  y  adj.  Qu¡  té  poagra  a  les 
mans.  Quiragroso. 

QUIRARTROCACE.  f.  Med.  Caries  de  1*  articula- 
do radiocarpiana.  Quirartrocace. 

QUIRAT.  m.  Ant.  QUILAT. 

QUIRATAR.  v.  a.  Ant.  AQUILATAR. 

QUIRCH.  n.  p.  Ant.  QUIRSE. 

QU1RÍ.  n.  p.  Quirino. 

QUIRIELEIXON.  m.  Cant  fúnebre  que  1'  iglesia 
resa  ais  difunts. 

QUIRINAL.  ni.  Una  de  les  set  montanyes  de  Roma. 
||  El  palau  del  rei  d'  Italia  y  son  govern.  Quirinal. 

QUIR1T.  m.  Ciutadá  roma. 

QUIRIOLOGÍA.  f.  Pintura  de  les  idees  per  medi  de 
les  imatges  deis  obgectes  visibles.  Quiriología. 

QUIRÓGRAF.  m.  Qui  és  expert  en  la  quirografía. 
||  Diploma  o  despaig  que  '1  rei  o  altre  personatge  au- 
torisa  ab  la  seua  firma.  ||  Escriptura  o  paper  d'  obli- 
gado escrit  de  propi  puny  y  lletra.  Quirógrafo. 

QUIROGRAFARI,  A.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al 
Papa  o  escriptura  d'  obligac  ó.  WJurisp.  Al  digest,  se 
aplica  al  acreedor  que  posseeix  un  rebut  y  al  deutor 
que  vé  obligat  per  algún  rebut  o  document  subscrit 
de  propi  puny  y  lletra. 

QUIROGRAFÍA,  f.  Art  d'  expressar  les  idees  per 
medi  de  signes  fets  ab  les  mans.  Quirografía. 

QUIROGRÁFICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  quirógra- 
fa. Quirográfico. 

QUIROLOGÍA.  í.  Tractat  sobre  1'  art  d'  expressar 
els  pensaments  per  medi  de  signes  fets  ab  les  mans. 
Quirología. 

QUIROLÓGICH,  CA.  adj.  Relatiu  a  la  quirología. 
Quirológico. 

QUIROMANCIA,  f.  Endevinació  supersticiosa  per 
les  ratlles  de  les  mans.  Quiromancia,  buenaven- 
tura. 

QUIROMÁNTICH,  CA.  adj.  Cosa  de  quiromancia. 
Quiromántico. 

QUIRONIA.  f.  5o/v  Mena  de  plantes  de  la  fam.  de 
les  gencianacies,  que  encara  que  de  origen  áfrica, 
son  conreuades  ais  nostres  jardins  per  la  seua  be- 
Ilesa  y  per  les  seues  flors  bonicoies.  Son  plantes  her- 
bacies  o  sufructicoses,  de  tanys  herbacis  frondosos 
al  cap  superior,  de  fulles  ovalades,  oblongues,  sen- 
ceres,  de  tres  nirvis  y  de  flors  rosades.  Quironia. 

QUIRÓNIM.  m.  Qui  representa  pantomimes.  Qui- 
rónimo. 

QUIRONOMIA.  f.  Art  de  compondré  els  gestos  y 
el  moviment  del  eos,  especialment  de  les  mans,  pera 
parlar  en  públich,  caminar,  bailar,  etc.  Quironotnia. 
||  PANTOMIMA. 

QUIRONÓMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a 
la  quironotnia.  Quironómico. 

QUIRONOMISTA.  m.  Al  teatre  antich,  qui  asse- 
nyala  P  art  deis  gestos  o  de  la  quironomía.  Quiro- 
nomista. 

QUIROTECA,  f.  Guant.  Guante. 

QUIRRA.  f.  Fam.  trencadura. 

QUIRS.  n.  p.  QUIRSE.  Quirico. 

QUIRSE.  m.  Nom  propi  d'  home.  Quirico. 


636 


QUI 


QUO 


QUIRSE.  Biog.  Eclesiástica  qu'  En  Torres  Amat 
esmenta  com  a  cátala,  y  va  ésser  bisbe  de  la  Seu  de 
Barcelona  al  sigle  Vil.  Va  concorre  al  Concili  de  To- 
ledo de  P  any  656.  Era  autor  de  tres  cartes  remarca- 
bles, que  vessaven  erudició  y  zel  apostólich,  dues  de 
elles  endregades  a  Sant  Ildefons  y  altre  al  bisbe  To- 
jón,  de  Saragoga,  a  qui  sembla  que  va  inspirar  el  lli- 
bre  de  les  sentencies  de  Sant  Agustí,  Sant  Gregori, 
etcétera.  Al  breviari  mu?arábich,  consta  un  himne  del 
bisbe  Quirse,  en  lloanca  de  Santa  Eularia,  esmentat 
per  En  Ponsich  en  la  vida  d*  aquella  santa.  Aquell 
prelat  sembla  que  va  morir  a  1'  any  666. 

QUIRURGÍA.  f.  CIRURGÍA. 

QU1RÚRGICAMENT.  adv.  m.  Segons  la  quirurgía. 

QUIRÚRG1CH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  ci- 
rurgía.  Quirúrgico. 

QUIRZE.  n.  p   QUIRSE. 

QUIS.  Ant.  Contracció  de  qui  se.  Quien  se.  ||  Min. 
Mena  de  pirita.  Quis.  II  GOS. 

QUIS,  QUIS.  m.  Veu  pera  cridar  al  gos.  Tus,  tuso; 
cuz-cuz. 

QUISAB.  adv.  de  dupte.  ||  Compost  de  qui  y  sab. 
Quizá. 

QUISABLO.  adv.  comp.  Bastant,  quantitat  regu- 
lar. ||  Qui  sab,  potser.  Quizás. 

QUISCA,  m.  Fam.  Merda,  veu  molt  usada  entre 
nois,  especialment  quan  están  jugant.  Zulla. 

QUISCÚ,  NA.  adj.  Cada  hú.  Cada  uno. 

QUISQUE,  pron.  Ant.  QUISQUÍ. 

QUISQUÍ,  pron.  Ant.  Qualsevol  que. 

QUISSEROTS.  m.  pl.  Geog.  Habitants  ú'  alguns 
pobles  del  Mitjorn  de  Franca,  que  la  tradició  suposa 
descendents  deis  alarbs  que  invadiren  al  sigle  VIH 
aquelles  comarques.  Quizerotes. 

QUISSET,  A.  m.  y  f.  dim.  Gosset,  gosseta.  Pe- 
rrico. 

QUISSO.  m.  Locució  grega,  apropiada  a  Catalu- 
nya pera  cridar  ais  gossos.  ||  GOS. 

QUISSÓ.  m.  dim.  de  quisso.  Cadell,  gos  petit.  Pe- 
rrito. 

QUISSONA.  f.  Ter.  ibkench.  Gossa. 

QUISSOY.  m.  dim.  GOSSET. 

QUIST,  A.  adj.  Estimat,  volgut;  s'  usa  ab  els  ad- 
verbis  bé  o  mal.  Quisto.  ||  Captat,  arreplegat. 

QUISTAR.  v.  a.  Ant.  PIDOLAR.  ||  Volguer,  apreciar. 

QUISTE,  m.  Tumor  fort  que  's  fa  sota  la  pell. 

QUISTIA.  f.  Prestació  feudal  d'  una  part  deis  fruits. 
Quistia.  ||  AGRARi.  ||  La  contribució  que  paguen  els 
andorrans  al  bisbe  d'  Urgell  y  al  govern  francés,  se- 
nyors  de  les  Valls. 

QUISTÓ,  m.  Captador,  aplegador.  Cuestor,  de- 
mandador. 

FER  EL  QUISTÓ,  fr.  QUISTOREJAR. 

QUISTCR.  m.  El  qui  quista.  PIDOLAIRE. 

QUISTOREJAR.  v.  a.  PIDOLAR. 

QUISTORÍA.  f.  Ant.  L'  acte  de  captar;  estat  y 
modo  de  viure  del  pobre  que  capta.  Mendiguez, 
mendicidad. 

QUISVOL.  pron.  Ant.  QUALSEVOL. 

QUISVULGA.  pron.  y 

QU1SVULLA.  pron.  QUALSEVULLA. 


QUITACIÓ.  f.  Absolució  del  deute  que  1'  acreedor 
fa  al  deutor.  Quita,  quitación,  quitamiento.  ||  paga 

QUITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  quita.   ||  Casta  de  gos. 

QUITAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  desempenyar  o 
rescatar  lo  que  s'  havía  venut  a  carta  de  gracia.  Re- 
dención. 

QUITANCA.  f.  Ant.   QUITACIÓ,  QUIETUT,  SOSSEGO. 

QUITAR,  v.  a.  Ant.  PAGAR,  SATISFER.  ||  Desempe- 
nyar, rescatar  lo  que  s'  havía  venut  a  carta  de  gra- 
cia. Quitar,  redimir. 

QUITAT,  DA.  p.  p.  Pagat,  redimit 

QUITI,  A.  adj.  Lliure,  segur,  exempt.  Quito. 

quedar  Quiti  o  LLIURE  DE  FEBRE.  fr.  Limpiarse  de 
calentura. 

ÉSSER  quiti.  fr.  Pagar,  com:  EL  LLADRE  FOU  QUITI 
AB  cent  AgOTS.  Pagar. 

QUITIA.  f.  FRANQUICIA. 

QUITIAMENT.  adv.  m.  Ant.  FRANCAMENT,  lliure- 
MENT. 

QUITRÁ.  f.  Barreja  de  pega,  seu,  reina  y  olí.  Al- 
quitrán. ||  ALQUITRÁ. 

QUITXALLA.  f.  Fam.  Criatures  de  poca  edat  Chi- 
quillos, chiquitos 

QUITXO.  m.  Ter.  QUIS,  QUIS.  ||  GOS. 

QUITXET,  A,  ni.  y  f.  dim.  de  Quitxo.  ||  GOSSET. 

QUITXÚA.  n.  FU.  Llengui  que  parlen  els  habi- 
tants d'  una  part  del  Perú.  Quitchúa. 

QUIXADA.  f.  Ant.  Quixal.  ||  Gaita.  Quijada. 

QUIXAL.  m.  QUEIXAL. 

QUIXALADA.  f.  CAIXALADA. 

QUIXOT.  adj.  y  s.  La  persona  que  té  quelcom 
del  héroe  manxech  creat  per  Cervantes.  Quijote. 

QUIXOTADA.  f.  Fet  de  Quixot,  o  sía  ridiculesa  de 
bona  fe.   Quijotada. 

QUIXOTEJAR.  v.  a.  y  der.  Fer  actes  de  Quixot,  o 
sía  obrar  sense  seny  de  la  realitat.  Quijotear. 

QUIXOTERÍA.  f.  Condició  de  Quixot. 

QUIXOTESCAMENT.  adv.  De  manera  quixotesca. 

QUIXOTESCH,  CA.  adj.  Que  té  quelcom  del  carác- 
ter del  Quixot. 

QUIXOTISME.  m.  Mena  de  procedir  ab  presump- 
ció  y  ridicolesa.  Quijotismo. 

QUOCIENT.  m.  Arit.  El  resultat  de  dividir  el  divi- 
dendo pél  divisor.  Cuociente,  cociente. 

QUONIAM.  m.  TONTO.  ||  TALOS. 

TROQ  DE  QUONIAM.  fr.  fam.  Tonto.  Pedazo  de  al- 
cornoque. 

QUOS  EGO.  Expr.  llat.  Ais  quals  jo.  Sol  usarse 
pera  denotar  una  amenaga.  A  quienes  yo. 

QUOTA.  f.  Tatxa,  porció  fixa  y  determinada  o  pera 
determinarse.  Cuota,  cupo.  ||  La  p.irtque  toca  cobrar 
o  pacar  a  cada  hú.  Cuota.  ||  La  contribució  que  paga 
cada  hu;  la  part  que  li  correspón.  Cuota. 

QUOTISACIÓ.  f.  COTISACIÓ. 

QUOTISAR.  v.  a.  COTISAR. 

QUOTIDIÁ,  NA.  adj.  Diari,  de  cada  día. 

QUOTIDIANAMENT.  adv.  Diariament. 

QUOTO.  m.  For.  Marca  numeral  o  alfabética  que 
serveix  pera  classificar  les  peces  d'  un  procés,  inven- 
tari,  etc.  Cuoto. 


V    * 


DlC.  CAT. 


Retrats  (Lletres  RyS) 


Bartomeu  Robert  (1842-1902) 
pág.  730 


Lluis  de  Requesens 
pág.  697 


F.  de  P.  Ríus  y  Taulet  (1833-1890) 
pág.  727 


Joaquím  Rubio  y  Ors  (1818-1899) 
pág.  757 


Frederich  Soler  (1838-1895) 
pág.  880 


Geroni  Rosselló  (1827-1902) 
pág.  752 


rl 

Hí3¡  §- 

g£ 

F.  Salva  y  Campillo  (1751-1828) 
pág.  785 


Miquel  Servet  (1509-1553) 
pág.  847 


F.  Soler  y  Rovirosa 
pág.  882 


¡R 


R.  Aquesta  Metra  's  produeix  tenint  la  boca  un 
poch  oberta,  'ls  llavis  també  un  poch  separats,  la 
llengua  quasi  en  estat  natural,  apoiant  la  punta  en 
els  incissius  superiors  a  l'anancada  del  paladar.  Se 
dona  sortida  al  ayre  sonor  tenint  el  tubo  vocal  en 
aquest  estat  y  '1  moviment  fet  per  la  llengua  pro- 
dueix el  so  vibrant  r.  Quan  se  refrega  la  llengua  pél 
paladar  se  produeix  el  so  que  representa  la  doble  r 
o  rr.  R.  ||  Algunes  vegades  se  liquida  preceintli  una 
muda,  com  en  drap.  Entre  dues  vocals  té  la  pronun- 
ciado suau,  com:  cara;  al  principi  de  dicció,  després 
de  consonant  y  doblada  entre  dues  vocals,  la  seva 
pronunciació  és  forta,  com:  rama,  honra,  ferro.  R.  || 
Es  abreviatura  de  reial,  reverent,  reverencia;  y  a  les 
medalles  y  inscripcions  romanes  significava  Cursor, 
nom  de  familia.  R.  II  Era  numeral  y  valía  80  y  ab  una 
ratlleta  demunt,  80,000. 
RAB.  m.  Ictiol,  pap. 
RABA.  Bol.  rave. 

RABADA,  f.  El  capdevall  de  la  espinada.  Rabadi- 
lla, hueso  sacro.  ||  La  carn  del  bestiar  mort,  qu'está 
tocant  a  la  cua.  Maceta.  ||  CUA,  1. 

RABADA,  m.  El  pastor 

que   segueix   en    ordre   al 

majoral.    Rabadán.    ||    El 

noi  que  va  a  la  cua  del  ra- 

mat  de  bestiar.  Zagal.  || 

El  mogo  del  pastor.  Zagal. 

RABAL,  f.  ARRAVAL. 

RABALER.A.  adj.Habi- 

tant  o  referent  a  l'arrabal. 

RABANADA.  f.  Tro?  de 

pá  gros  o  llesca  sucada  de 

mantega  o  altra  cosa  grei- 

xosa.  Torrija. 

RABANIZA,  f.  Bo¿.  Her- 
ba   de   la    familia   de   les 
creuíferes,    molt  perjudi- 
cial pels  conreus;  és  anti- 
escorbútica, pero   la   seva   grana    barrejada   ab   el 
pá  pot  donar  molt  mals  resultats.   Rábano  rusti- 
cano, rabanillo.  ||  raveniqa. 

RABANIZA  BLANCA.  Herba  de  la 
meteixa  familia  que  la  anterior,  qui- 
nes flors  son  blanques.  Rabaniza 
blanca. 

RABANIQA  GROGA.  Herba  de  la  me- 
teixa familia  de  les  dues  precedents, 
que  fa  les  flors  grogues.  Rabaniza 
amarilla. 

RABAQUET.  ni.  Instrument  mu- 
sich  pastoril.  És  petit,  se  composa 
de  tres  cordes  soles,  que  's  toquen 
ab  arch,  y  forma  un  so  molt  alt  y 
agut.  Rabel,  rabelejo,  rabelillo.  || 
Carabaga  d' Egipte,  de  que  n'  ni  ha  varíes  especies. 
Calabaza  totanera. 


Brot  da  raban:ca 


Rabaquet 


RABÁRBAR.  m.  Bot.  ani.  Rulbárbaro. 

RABARBARÍ.  m.  Quím.  Principi  que  dona  un  co- 
lor groen  y  crestallisable,  que  combinat  ab  un'  altra 
substancia  pardusca  y  insoluble  ab  1' aigua,  sembla 
formar  la  ruibarbarina.  Rabarbarino. 

RABADA,  f.  La  part  de  la  soca  de  qualsevol  arbre 
desde  les  arrels  fins  a  ran  de  térra.  Cepa. 

A  RABAQA  MORTA.  m.  adv.  Que  usen  els  pagesos 
pera  dir  que  s'  han  d'  arrancar  complertainent  les 
rabasses.  A  primeras  cepas.  ||  fr.  For.  Contráete  feu- 
dal d'  aquest  nom  ab  el  qual  I'  amo  de  la  pega  de 
térra  la  estableix  pera  plantarla  de  vinya  y  pera 
mentres  visquin  els  primers  ceps;  morts  o  inutilisats 
aquestos,  acaba  '1  contráete  y  torna  la  térra  al  pri- 
mitiu  amo  o  al  seu  successor.  Contrato  de  estableci- 
miento ú  primeras  cepas. 

RABACA.  f.  Ter.  ibicench.  Coll  del  arbre. 

RABAQA  (La).  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Freixanet,  prov.  de  Lleida.  ||  —  (collada  de  la). 
Orog.  A  les  valls  del  Llerca,  al  enfront  de  les  serres 
de  Monas  y  de  Bestracá. 

RABAQAIRE.  m.  Pagés  que  rabaga.  ||  Qui  té  térra 
o  rabaga  morta. 

RABACAR.  v.  a.  Arrabagar,  arrancar  la  rabaga. 
||  ARRABAQAR. 

RABACER.  m.  RABAQAIRE. 

RABACÓ.  ni.  dim.  de  rabaga.  Cepita.  ||  La  soca  o 
part  llenyosa  deis  ceps. 

CARBÓ  DE  RABACÓ.  fr.  Carbón  de  arranque. 

RABAQOLA.  f.  Bol.  Certa  mena  de  bolet  que  fa 
com  un  sombreret  rodó,  convexe  y  de  color  per  de- 
munt blanch  que  tira  a  groen  y  per  sota  blanch.  Ca- 
garria. 

RABACUT,  DA.  adj.  Petit  y  doble.  Rebolludo, 
redoblado,  nervioso,  robusto,  membrudo,  rehe- 
cho, doble. 

RABASSA.  f.  RABAQA. 

RABASSA  Y  DALMAU  (Xavier).  Biog.  Escriptor 
y  periodista  contemporani,  mort  molt  jove  encara  en 
1902.  Va  ésser  redactor  del  Diario  de  Barcelona,  y 
en  1896  va  fundar  la  Revista  catalana,  qu'ell  dirigía 
publicanthi  selectes  travalls  els  mes  coneguts  lite- 
rats  del  renaixement. 

RABASSES  (Pere).  Biog.  Comentarista  de  dret, 
que  va  viure  durant  el  sigle  XIV,  sense  que  hi  hagen 
notes  precises  de  la  seua  vida.  Va  deixar  manuscrit 
un  Comentari  de  les  decretáis,  que  's  trobava  a  la 
antigua  biblioteca  del  rei  D.  Martí  y  després  al  ar- 
xiu  del  convent  de  la  Mercé  a  Barcelona.  Era  un 
manuscrit  en  pergamí,  y  1' esmenta  En  Torres  Amat. 

RABASTA.  f.  La  tafarra  que  passa  per  sota  la 
cua  deis  animáis,  pera  que  1'  aparell  no  's  tiri  cap 
endevant.  Ataharre,  retranca,  sotacola,  gurupera, 
grupera,  lomera. 

RABAT.  m.  Ter.  ibicench.  Caiguda.  Caída. 


638 


RAB 


RAC 


RABATJÁ.   v.  a.    Ter.  ibicench.  Esbandir.  Enjua 

RABAUT  POMMIER  (Jaume  Antoni).  Biog.  Con- 
vencional nadiu  del  Mitgdia  de  Franqa,  que  va  néi- 
xer  a  Nimes  en  1'  any  1744,  havent  mort  al  de  1820. 
Era  pastor  protestant  a  Montpeller  y  ellegit  mein- 
bre  de  la  Convenció,  va  formar  al  partit  deis  giron- 
dins.  Va  ésser  mes  endevant  del  Consell  deis  an- 
cians,  y  al  1800  nomenat  subprefecte  del  districte 
de  Vigan,  passant  desde  allí  a  exercir  de  pastor  a 
1' iglesia  reformada  de  París.  Se  li  atribueix  parti- 
cipació  al  descobriment  de  la  vacuna. 

—  (JOAN  antoni).  Biog.  Polítich,  escriptor  y  pas- 
tor protestant  del  Mitgdia  de  Franca,  nascut  a  Ni- 
nies  1'  any  1743,  que  va  pertanyer  a  la  Convenció  y 
a  la  Constituyent,  fentse  remarcar  per  la  seua  elo- 
qüencia.  Va  ésser  deis  que  s'  oposaven  al  processa- 
ment  de  Lluis  XVI,  y  va  esser  mort  ab  els  girondins 
a  quin  partit  pertanyía  1'  any  1793.  Va  deixar  escri- 
tes  obres  de  cíencies  moráis  y  polítiques. 

—  (pere  antoni).  Biog.  Polítich  y  president  del 
Cos  llegislatiu  de  Franga  ais  anys  1802  y  1804.  Va 
néixer  a  Nimes  1'  any  1746,  morint  en  1808. 

RABDOIDI.  adj.  Med.  Epítet  de  a  sutura  sagitada 
del  crani.  Rabdoide. 

RABE.  m.  Rave. 

RABEIG.  ni.  Acció  y  efecte  de  rabejar.  ||  Petit  sal- 
tant  d'  aigua  a  1'  entrada  de  un  gorch.  Salto  natural 
de  agua. 

rabeig  del  CAVALL.  Hidrol.  Fenomen  hidrológich 
del  terme  de  Naves. 

RABEJAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  rabejar  o 
muí  lar  molt  una  persona  o  cosa. 

RABEJAR.  v.  a.  Esbandir.  ||  Mullar  a  algú  molt. 
Rabosear.  ||  calar. 

RABEJARSE.  v.  r.  Mullarse.  Empaparse  en  agua. 
II  Met.  Revolcarse,  gosantse  en  alguna  cosa.  Bañar- 
se, saciarse.  ||  Gaudint  fent  tot  el  mal  possible.  Sa- 
ciarse. 

RABEJAT,  DA.  p.  p.  esbandit.  ||  Raboseado.  || 
Mullat  extensament.  Calado. 

RABELL.  ni.  y 

RABEQUET.  m.  RABAQUET,  1. 

RABERA,  f.  RABACA. 

RABERA,  f.  Cano  de  fusta  que 's  posa  en  els  ca- 
rros de  pagés  per  unir  les  parts  del  fons.  ||  En  la  ba- 
llesta la  fusta  de  la  nou  d'abaix.  Rabera 

RABEYA  (La).  Geog.  Baixador  a  la  linia  de  Man- 
resa  a  Olván,  a  359  met.  d'alqaria,  entre  Balsareny 
y  Navas. 

RABÍ.  m.  Mestre,  doctor  entre'ls  hebreus.  Rabino. 
||  Fam.  Rebech,  rabiós. 

RABIA,  f.  Ira,  furia,  locura.  Rabia.  ||  Ira,  enuíg, 
enfado.  Ojeriza,  rabia,  ira.  tirria,  encono.  ||  Med. 
Alalaltía  encoinanadiga  que  priva  del  sentit  y  causa 
furor.  Hidrofobia,  rabia. 

pendre  rabia,  fr.  Pendre  malicia.  Encolerizarse, 
¿ornar  cólera,  incomodarse,  embolicarse,  rabiar. 

tindre  rabia,  fr.  Tener  tirria,  tener  de  tema. 

RABIADA,  f.  Impuls  de  cólera.  Rabiada. 

pendre  una  rabiada  fr.  Enfadarse  en  gran  ma- 
nera. Montarse  en  cólera;  lomarse  de  la  cólera  ó  de  la 
ira;  enfurecerse,  exasperarse,  irritarse,  indignarse,  bra- 
mar, subirse  á  las  bovedillas,  darse  al  diablo,  pelarse 
Jas  barbas,  salirse  de  madre. 

RABIADOR,  A.  adj.  Que  pot  rabiar;  que  rabia 
aviat.  Rabiador. 

RABIADORA  (Tindre  la),  fr.  Se  diu  de  qui  té  ¡n- 
clinació  a  enfadarse  molt. 

RABIAR,  v.  n.  Med.  Patir  mal  de  rabia.  Rabiar  || 
Met.  Patir  algún  dolor  veement.  Rabiar.  ||  Desitjar 
ab  ansia,  com:  rabia  pera  lograr  un  empleu.  Deses- 
perarse, rabiar.  ||  Ésser  alguna  cosa  excessiva   en 


alguna  de  les  seues  quaütats,  o  per  I'acceleració  del 
moviment,  y  aixís  se  diu:  crema,  con  que  rabia,  va  ra- 
biant.  Rabiar. 

FER  rabiar,  fr.  Molestar,  fer  incomodar  a  algú. 
Hacer  rabiar. 

RABIARSE.  V.  r.  ENRABIARSE. 

RÁBICA.  Náut.  Cap  prim  a  un  deis  extrems  re- 
unit  a  varis  obgectes  pera  subgectarlos  ont  convin- 
gui  o  bé  móurels  de  qualsevulla  manera.  Rabiza.  || 
La  punta  d'  alguna  cosa.  Rabiza. 

RABIETA,  f.  dim.  RABIÓLA. 

RABINA  (Punta).  Hidro^.  Punta  de  la  costa  de 
mitjorn  de  1'  illa  de  Menorca  (Balears). 

RABINERÍA.  f.  Ter.  Rebequería.  Pataleo. 

RABÍNICH,  CA.  adj.  Lo  referent  ais  rabins. 

RABINISME.  m.  Doctrina  o  relligió  deis  rabins. 
Rabinismo. 

RAB1NITA.  m.  y  adj.  Partidari  del  rabinisme. 

RABIÓLA,  f.  dim.  Rabieta,  rabietilla,  fanfurri- 
ña. ||  Met.  Malicia  que  preñen  les  criatures.  Berren- 
chín, berrinche.  ||  Dit  del  noi  que  la  té.  Berrín. 

RABIÓS,  A.  adj.  Qui  té  rabia.  Rabioso.  ||  Enfadat 
en  gran  manera.  Rabioso.  ||  Qui  fácilment  s'  enfada. 
Perrengue,  cascarrabias,  paparrabias. 

RABIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  rabia.  Rabiosamen- 
te, caninamente,  con  rabia. 

RABIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  rabiós.  Rabiosí- 
simo. 

RABIOSiSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una  ma- 
nera rabiosíssima.  Rabiosísimamente. 

RABO.  m.  Ter.  RAVE,  2.  ||  RÓSSECH. 

RABOLL.  m.  Bot.  Planta  llenyosa  que  no  arriba  a 
ésser  arbre.  Mata,  arbusto.  ||  Plangó,  fillol  que  surt 
a  la  soca  d'  un  arbre.  Plantón.  ||  reboll. 

RABOLLUT,  DA.  adj.  Que  cría  molts  rabolls. 

RABOS,  A.  adj.  Raro,  rebech,  togut. 

RABOS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Giro- 
na,  part.  jud.  de  Figueres;  té  467  hab.  ||  — D'  EMPOR- 
DÁ.  Geog.  RABOS,  prov.  de  Girona. 

RABOSA,  f.  Zool.  ter.  GUINEU.  ||  Bot.  APEGALOSOS. 
||  Ictiol.  Peix  del  genre  Alopias.  ||  PEZ  ZORRA,  gua- 
daña. 

RABOSENCH,  CA.  adj.  De  la  rabosa. 

RABOSERÍA.  f.  Astucia,  dolentería.  Zorrería. 

RABOSÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  a  la  rabosa  o  gui- 
ñen. 

RABOST.  m.  REBOST. 

RABOSTER.  m.  GUALDRAPA. 

RABOTEJAR.  v.  a.  ESCUAR. 

RABUJAR.  v.  a.  rebujar. 

RÁBULA,  m.  Mal  advocat  y  també  '1  mal  orador. 
Rábula. 

RABULLET.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Surniá, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és 
a  la  vora  de  la  riera  Desitg  y  té  405  hab. 

RACADES.  f.  pl.  ARRACADES. 

RACAMENT.  m.  Mar.  Mena  de  collaret  que  sub- 
gecta  una  verga  al  seu  arbre  respectiu,  pero  de  ma- 
nera que  aquella  pugui  correr  de  dalt  a  baix  de 
aquest.  Racamento.  ||  Acció  y  efecte  de  racar. 

RACANCA  o  RECANCA.  f.  Dolor,  pena  o  trístesa 
quieta  que  causa  una  cosa,  mena  d'  anyorament. 
Sentimiento,  pena. 

RACAR.  v.  n.  doldre,  SENTIR.  ||  Agradar  una  cosa. 
Cuajar.  ||  anyorar. 

RACCAR.  v.  a.  Bramar  el  tigre. 

RACCIÓ.  f.  La  porció  de  menjar  que  's  dona  a 
algú  pera  '1  seu  aliment  diari.  Ración.  ||  Pitanza. 
Pitanza,  ración.  ||  La  prebenda   immediata  a!  cano- 


RAC 


RAD 


639 


nicat,  que  a  algunes  parts  se  diu  comensalia.  Ra- 
ción. 

RACCió  de  fam.  Met.  La  renda  que  no  basta  pera 
mantíndres.  Ración  de  hambre. 

DONAR  la  RACCió  en  diners.  fr.  Donar  el  menjar 
en  curta  quantitat.  Dar  la  ración  en  dinero. 

RACCIONAR.  v.  a.  Proveir  de  raccions  a  la  tropa. 
Dar  raciones. 

RACCIONER.  ni.  Prebendat  ¡niiiiediat  al  canonge. 
Racionero.  ||  Aquell  que  distribueix  les  raccions  a 
una  comunitat.  Racionero. 

RACCIONETA.  f.  dim.  Racció  petita.  Ración- 
cilla. 

RACCIONISTA.  m.  Aquell  que  té  un  sou  o  racció 
y  se'n  manté.  Racionista.  ||  L'  actor  niés  ínfim  d'  un 
teatre.  Racionista. 

RACELL.  ni.  Mar.  Cada  un  deis  prims  que  hi  ha  a 
popa  y  a  proa  de  la  embarcado,  pera  que  les  aigües 
vagin  ab  forga  al  timó.  Racel. 

RACER.  m.  RASSER. 

RACES,  f.  pl.  Ani.  náut.  BOIES. 

RACHIL.  Geog.  Caseriu  del  tenue  de  Tibí,  prov.  de 
Alacant. 

RACIOCINACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  raciocinar. 
Raciocinación. 

RACIOCINADOR,  A.  s.  Qui  raciocina. 

RACIOCINAR,  v.  n.  Fer  discursos,  inferir  una  cosa 
d'  una  altra.  Raciocinar.  ||  Ant.  enraonar. 

RACIOCINI.  m.  Discurs,  deducció.  Raciocinio.  || 
Pensament,  caletre,  romprensió.  Raciocinio. 

RACIONABILITAT.  f.  La  facultat  de  discernir  les 
coses.  Racionabilidad,  racionalidad. 

RACIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  o  és  conforme  a 
la  rao.  Racional.  []  Geom.  arií.  Cada  una  de  les  qua- 
litats  que  teñen  entre  sí  alguna  rao  o  proporció.  Ra- 
cional. W'Ant.  Oficial  de  la  casa  reial  d'  Aragó,  equi- 
valent  a  comptador  major.  Racional.  ||  RACIONER. 

ANIMAL  RACIONAL.  L'  home.  Racional. 

RACIONAL1SME.  ni.  Doctrina  que  admet  la  inde- 
pendencia de  la  rao  humana.  Racionalismo.  H  Sis- 
tema filosófich  que  funda  en  la  rao  les  creencies  re- 
lligioses.  Racionalismo. 

RACIONALISTA,  s.  y  adj.  Qui  tot  ho  refereix  a  la 
rao  y  a  les  demostracions  practiques.  Racionalista. 
||  Partidari  del  racionalisme.  Racionalista.  ||  Epítet 
que  's  dona  ais  revolucionaris  francesos,  que  honra- 
ren la  rao  com  una  deesa.  Racionalista. 

RACIONALITAT.  f.  L'  us  de  la  rao  y  la  meteixa 
rao.  Racionalidad.  ||  La  facilitat  de  raciocinar.  Ra- 
cionalidad. ||  Conformitat  de  les  coses  ab  la  rao. 

RACIONALMENT.  adv.  ni.  Conforme  a  rao.  Ra- 
cionalmente. ||  Per  medi  de  la  rao.  Racionalmente. 

RACÓ.  m.  L'  angle  interior  format  per  1'  unió  de 
dues  paiets.  Rincón.  ||  Lloch  retirat,  amagat.  Rin- 
cón. ||  País  petit  respecte  d'  un  altre  de  niés  gran. 
Rincón.  ||  Met.  Habitació  particular  separada  del 
comers  de  la  gent.  Rincón.  ||  L'  interior  de  1'  ánim. 
Entresijo.  ||  Met.  pl.  Coses  d'  us  comú,  diners,  etc., 
reservades  pera  quan  se  necessiten.  Alzados. 

SAPIGUER  TOTS  ELS  RACONS.  fr.  Fam.  SAPIGUER  BÉ 
LES  TASQUERES. 

RACONADA.  f.  El  racó  que  formen  dues  cases,  dos 
carrers  o  camins,  etc.  Rinconada.  ||  El  menjar  que 
no  s'  assenta  bé.  Embarazo,  embargo,  empacho, 
crudeza.  II  Les  fulles,  broces  y  tot  lo  que  s'  arreple- 
ga  en  un  racó.  Rincón. 

RACONER,  A.  adj  Propi  pél  racó,  com  armari  ra- 
coner,  post  raconera.  Rínconero. 

RACONERA.  f.  Tauleta  petita  triangular  pera  po- 
sarla ais  iacons  de  1'  habitació.  Rinconera.  ||  Mena 
de  prestatget,  ab  calaixet  o  sense,  que  's  penja  al 
racó  d'  alguna  habitació.  Rinconera. 


Radi 


II  f. 
Ra- 


RACONET.  m.  dim.  Rinconcillo.  ||  Despreciatiu. 
Rinconote. 

RACOSSIS.  f.  Med.  Relaxació  del  escrot.  Racosis. 

RACÓTICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a  la  ra- 
cossis.  Racótico. 

RACUITA.  f.  Ter.  ibicench.  Presa  d'  algún  líquit. 
Cuajada. 

RACA.  f.  Llinatge,  parentela.  Casta,  raza.  ||  El 
conjunt  d'  individuus  d'  un  meteix  pais  o  nació  o  de 
part  de  un  continent  que  teñen  certa  semblanza  en 
los  trets  característichs  de  la  seva  naturalesa  o  de  la 
seva  llengua.  Raza. 

raqa  DE  CAÍN.  Loe.  De  mala  raga  o  de  mala  sanch. 
Raza  de  Caín. 

NI  RA^A  NI  POLS.  Loe.  NI  MENA. 

QUI  TRAVALLA  MASSA,  VÉ  DE  MALA  RAQA.  Aforisme 
que  impropiament  significa  que  '1  travall  es  propi  de 
les  persones  de  baix  llinatge,  volguent  dir  que  'ls 
nobles  teñen  a  menyspreu  el  travallar.  Quien  trabaja, 
viene  de  mala  raza. 

RADA.  f.  Mar.  Mena  d'  ensenada,  extensió  de  mar 
dins  de  la  térra  o  de  la  costa  ont  poden  fondejar  les 
embarcacions,    restant    ab   tot  descobertes  a    certs 
vents,  a  diferencia   deis  ports  que 
les  resguarden  de  tots  ells.  Rada. 

RADARSA.  f.  Ter.  Trasto  vell 
y  inútil.  Trasto  inútil. 

RADI.  m.  RADIUM.  ||  Geom.  La 
ratlla  recta  que  va  desde'l  centre 
a  la  circumferencia.  Radio.  ||  Anat. 
La  canyella  que  forma  la  part  ante- 
rior del  brag.  Radio.  ||  També  's  diu, 
metafóricament  a  les  demarcacions, 
com:  el  radi  deis  consums.  Radio. 

RADIACIÓ.  f.  Producció  de  raigs.  Radiación. 
Bol.  Conjunt  d'arrels  o  llur  disposició  natural. 
diación. 

RADIACTIU,  VA.  adj.  La  materia  dotada  de  radi- 
activitat. 

RADIACTIVITAT.   f.    Propietat  que  teñen  alguns 
cossos  d' escampar  raigs   de  Ilum  sens   gasto  apa- 
rent  d'  energía.  Radiacti- 
vidad. 

RADIADOR,  A.  adj. 
Que  radia.  Radiador.  || 
Nom  de  diferents  aparells 
de  la  industria  moderna 
que  irradien  llum,  calor, 
forga,  etc. 

RADIAL,  adj.  Relatiu 
al  raig.  Radial.  ||  Art.  y 
of.  Máquina  al  torn  de 
travalladors  manyans  rae- 
cánichs.  II  adj.  Referent  a 
la  radiado. 

RADIANT.  adj.  Esplendent.  Radiante. 
dia  llum. 

RADIAR,  m.  Poét.  Despedir,  llengar  raig  de  llum. 
Radiar. 

RADIARIS.  m.  pl.  Qenre  de  zoófits  radiats.  Ra- 
díanos. 

RADIAT,  DA.  adj.  Disposat  en  for- 
ma de  raigs  que  ixen  d'  un  centre  co- 
mú. Radiado.  ||  Bot.  Genre  de  flors. 

RAD1CACIÓ.  f.  L'  efecte  d'  arre- 
lar.  Radicación.  ||  Met.  Duració  d'  un 
us  o  costuni.  Radicación. 

RADICAL,  adj.  Lo  que  pertany  a 
les  arrels. .  Radical.  ||  Met.  Princi- 
pal ,  fonamental  en  la  seua  classe. 
Radical.  II  Quim.  Se  diu  del  eos  simple  que  dona  orí- 
gen  a  un  ácit  per  la  seua  combinado  ab  1'  oxigen. 
Radical.  ||  Med.  Se  diu  de  la  cura  perfecta  que  des- 


Radiador  electrich 


Que  la- 


Flor  radiada 


640 


RAD 


RAF 


trueix  la  causa  de  la  malaltía,  per  oposició  a  la  cura 
superficial  o  paliativa.  Radical.  ||  Bot.  S' aplica  a  les 
íulles  que  sembla  que  surtin  directament  del  l'arrel, 
pero  en  realitat  ixen  de  la  cama,  qu'en  aquest  cas  se 
confonen  ab  el  coll  d'  aquella.  Radical.  ||  Se  dona 
també  aquest  nom  al  partidari  de  les  reformes  poli- 
tiques  mes  avengades.  Radical. 

humitat  RADICAL.  Humor  que  manté  a  1'  animal. 
Húmedo  ó  húmedo  radical. 

RADICALISME.  m.  Sistema  deis  radicáis.  Radi- 
calismo. 

RADICALISTA.  adj.  Partidari  del  radicalisme. 
RADICALITAT.  f.  La  qualitatde  lo  qu'  és  radical. 
RADICALMENT.  adv.   m.    Complertament,    fona- 
mentalment.  Radicalmente. 

RADICAR,  v.  n.  Posar  arrels.  Arraigar,  radicar, 
echar  raíces,  encepar,  pegar,  prender,  asir.  ||  Estar 
situada  o  establerta  una  cosa  en  un  punt  determinat. 
Radicar. 

RADICARSE,  v.  r.  Afirmarse  en  alguna  virtut  o 
vici.  Radicarse. 

RADICAT,  DA.  p.  p.  y  adj  Que  té  arrels.  ||  Que 
té  raigs. 

RADICATIU,  VA.  adj    Que  radica.  Radicativo. 
RADICÓS,   A.  adj.   De  la  naturalesa  de  les  arrels. 
Radicoso. 

RADÍCULA,  f.  Bot.  Part  del  embrió  qu'  está  desti- 
nada a  ésser  l'arrel.  Radícula. 

RADICULIFORME.  adj.  Que  té  forma  d'  arrel.  Ra- 
diculiforme. 

RADICULÓS,  A.  adj.  Que  produeix  arrels.  Radi- 
culoso. 

RADIOFONÍA,  f.  Propietat  de  produir  so  que  te- 
ñen algunes  radiacions.  Radiofonía. 

RADIOGRAF.  Fis.  Aparell  pera  progectar  els  raigs 
1  uminosos  y  subgecte  que'l  maneja  y '1  fa  funcionar. 
Radiógrafo. 

RADIOGRAFÍA.  Fis  Coneixement  de  les  ciencies 
físiques,  descobert  fa  poclis  anys,  pera  progectar  els 
raigs  X,  y  després  pera  trasmetre  la  potencia  llumí- 
nica  ab  altres  aplicacions.  Radiografía. 

RADIOLITA.  f.  Certa  classe  de  testaci  bivalv. 
Radiolita.  ||  Min.  Varietat  de  mesotipa  trobada  a  No- 
ruega. Radiolita. 

RADIOLOGÍA,  f.  Api  cació  a  la  terapéutica  de  les 
radiacions  eléctiiqu^s.  Radiología. 

RADIÓMETRE.  m.  Mat.  Instrument  pera  observar 
les  altures  y  altres  aplicacions.  Radiómetro,  báculo 
de  Jacob. 

RADIOS,  A.  adj.  Radiant,  esplendent. 
RADIOSITAT.  f.  Quilitat  que  té  un  eos  de  radiar. 
RADIOTERAPIA,  f.  Cttració  per  medí  de  la  radia- 
do dds  cossos.  Radioterapia. 

RADIUM,  m.  Fis.  Cos  simple  metalloidi,  descobert 
inodernament  y  que  té  la  virtut  de  irradiar  llum  y 
calor  sens  gastament  de  energía  ni  disminució  de  pes, 
ap.irentment.  S'  aplica  en  medicina,  química  y  física 
y  está  destinat  a  produir  les  mes  grans  sorpreses 
en  la  ciencia. 

RADON  (Joseph).  Biog.  Remarcable  matemátich 
y  astrónom,  que  va  néixer  a  Valls  al  any  1768,  y  va 
ésser  un  deis  primers  deixebles  del  observatori  astro- 
nómich  de  Madrit.  Va  ésser  pensionat  pél  rei  Car- 
ies IV,  pera  completar  a  París  els  seus  estudis.  Aca- 
bada la  guerra  de  la  Independencia,  se  va  retirar  a 
Espanya,  essent  reposat  com  a  professor  de  1'  assig- 
natura  al  Museu  de  ciencies  de  Aladrit,  y  membre  de 
la  Junta  del  Jardí  Botánich.  Al  any  1820  va  ésser  di- 
putat  provincial  per  Madrit,  deventselí  niolts  y  ben 
aprofitables  progectes  ais  rams  d'  ensenyanga  y  de 
beneficencia.  Ademes  de  1'  obra  esmentada,  va  publi- 
car al  any  1835  un  fascicle  ab  el  títol  de  Apuntes  pira 


un  proyecto  de  arreglo  de  medidas,  pesos  y  monedas  y 
mes  endevant  el  Programa  del  grupo  en  mármol, 
compuesto  y  efectuado  por  el  escultor  D  José  Alvarez, 
que  va  estampar  pera  donar  a  conéixer  al  artista, 
qu'  era  parent  sen. 

RAEDIC,  A.  adj.  ROSEGADIQ. 

RAEDOR,  ni.  rededor,  raser. 

RAEL.  f.  Ter.  ARREL. 

RAELAR.  v.  n.  ler.  ARRELAR. 

RAELL.  m.  Mar.  Coderna  ont  comencen  els  prims 
de  popa  y  de  proa,  y  's  posa  a  la  amura  y  a  la  qua- 
dra.  Rael. 

RAER.  v.  a.  Afeitar.  ||  raure. 

RÁFACH.  m.  Arq.  Ala  de  teulada.  Alero,  rafe,  so- 
carrén, alar,  ala. 

FER  RÁFACHS.  fr.  Rafear. 

RAFAEL  (Rafel  de).  Biog.  Escriptor  y  peiiodista 
que  va  néixer  a  Barcelona  al  any  1817,  mostrantse 
molt  habilidós  en  les  polémiques  per  ell  promogudes 
tot  defensant  els  seus  ideáis  polítichs  y  relligiosos. 
De  jove  va  endrecarse  ais  Estats  Units,  y  després  de 
haver  sejornat  a  aquella  República  y  a  la  de  Méxich, 
va  establirse  a  Cuba,  fundant  allí  el  periódich  La  Voz 
de  Cuba,  sostenint  discussions  de  tó  bon  xich  raona- 
ble  contra  la  masonería  d'  aquella  illa  que  pertanyía 
encara  a  Espanya,  quan  va  morir  en  1882  En  Rafel 
de  Rafael. 

RAFAL,  m.  Enreixat  horitzont.il  de  fustes  o  ca- 
nyes  sostingut  per  pilans  d'  obra  o  de  fusta  que  's  fa 
pera  enfilarhi  les  parres.  Parral.  ||  Ter.  Reus.  Glorie- 
ta de  canyes  ab  enredaderes. 

RAFAL,  m.  Ter.  ibicench.  Hisenda  rústica.  Predio 
rústico. 

RAFAL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'  Alacant,  bisb. 
d'  Oriola,  part.  jud.  de  Do'ores;  és  a  la  vora  del  riu 
Segura  y  té  415  hab. 

RAFALES.  Geog.  Vileta  de  la  prov.  de  Te  rol,  dióc 
de  Saragoga,  part.  jud.  de  Castellote;  té  859  hab. 

RAFALET.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Tollos, 
prov.  d'  Alacant.  ||  —  (PUNTA  D'  EN).  Hidrog.  Punta 
de  la  costa  S  E.  de  1'  illa  de  Menorca,  Balears. 

RAFALÍ,  NA.  adj.  Malaltig,  disminuit,  delicat.  En- 
clenque. 

CARN  DE  rafalí.  f.  Carn  de  moltó  o  porch  atacat 
,1'  alguna  malaltía.  Carne  de  bestia  enfermiza. 

RAFANEDÓN.  m.  Med.  Trencadura  d'  un  os  per- 
pendicular al  eix  d'  aquest.  Rafanedón. 

RAFANIA.  f.  Med.  Convulsió  violenta  que  causa  la 
rabia  selvatge.  Rafania. 

RAFARÍ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Rehogar  la  paret.  Re- 
vocar la  pared. 

RAFE.  ni.  Med.  Nom  donat  a  tota  ratlla  prominen- 
ta  que  's  troba  situada  a  la  part  mitjana  del  cos. 
Rafe.  ||  Med.  Rugositat  o  ratlla  sortint,  a  modo  de 
costura,  com  les  del  periné  y  del  escrot.  Rafe. 

RAFECH.  m.  RAFACH.  ||  Ictiol.  ORIOLA. 

RAFEGA.  m.  Cop  de  vent.  Ráfaga.  ||  Vegada,  cop. 
com  ésser  de  la  primera  o  segona  rafega.  Vez. 

RAFEGADA.  f.  Ratxada  de  vent.  Ventolera.  || 
Fam.  Manera  de  fer  cárrechs  en  niolta  munió,  mani- 
festant  contrarietat  y  disgust. 

RAFEL.  ni.  Nom  propi  d'  home.  RAFAEL. 

RAFEL  RUBÍ.  Geog.  Veínat  de  1'  illa  de  Mallorca, 
al  partit  de  la  vila  d'  Alayor.  ||  —  (SANT).  Veinat  y 
iglesia  a  1'  illa  d'  Ibiga,  que  depén  de  la  vila  de  Sant 
Antoni. 

RAFELBUNYOL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Sagunt;  és  a  la  vora  del 
barranch  del  Puig,  té  estació  de  F.-C.  y  1,599  hab. 

RAFELCOFER.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Valencia,  part.  jud.  de  Gandía;  és  a  la  vora  d'  un  ba- 
rranch, té  estació  de  F.-C.  y  1,769  hab. 


Dic  Cat. 


Rajoleria 


^^Ht^S^^™!^1"*"1'»--2  y  *    ™e.  ?lMefc  - 3.  Teules  catalanes,  de  ori- 
FABRlCACio  DE  RAJÓLES;  6.  Elevador.  -7.  Molí  ab  plataforma  desmontable. -8.  Máquina  pera  sa  fabricado. 


RAG 


RAÍ 


641 


RAFELESCH,  CA.  adj.  Que  presenta  1  carácter 
del  dibuix  o  la  pintura  de  Rafel  de  Urbino.  Rafae- 
lesco. 

RAFELET.  n.  p.  Dim.  de  Rafel.  Rafaelito. 

RAFELGUARAF.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Xátiva;  és  a  la  vora  d'  un 
barranch  y  té  1,210  hab. 

RAFELISTA.  adj.  Partidari  de  la  manera  de  pintar 
de  Rafel  d'  Urbino. 

PRE  RAFELISTA.  Partidari  de  1'  art  de  la  pintura 
anterior  a  Rafel  d'  Urbino.  Prerafaeliia. 

RAFET.  Ictiol.  LLUERNA. 

RAFELÓ.  n.  p.  dim.  Rafaelito. 

RAFI.  ni.  Ganxo  de  ferro  ab  maneen  de  fusta  que 
per  forca  teñen  que  usar  els  pescadors  de  la  costa 
de  Valencia.  Rafio.  ||  RAFIA. 

RAFIA,  f.  Bot.  Planta  filamentosa  y  'ls  fils  que  fa, 
deis  quals  se  'n  fan  obgectes  com  cistelles,  paneres, 
etc.  Rafia. 

RAFILITA.  f.  Min.  Silicat  de  cals,  ferro  y  potassa 
que  's  presenta  en  forma  de  masses  punxagudes  y  ra- 
diades.  Rafilita. 

RÁFOL  D'  ALMUNIA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de 
Alacant,  bisb.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Pego;  és  a 
la  vora  de  la  riera  de  Almadraba  y  té  563  hab.  ||  — 
Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de 
Albayda;  és  a  la  vora  d'  un  barranch  y  té  615  hab. 

RAFOLS  Y  FERNANDEZ  (Antoni).  Biog.  Prebere 
y  musich  molt  distingit.  Era  primer  violí  de  l'orques- 
ta  de  la  sen  de  Tarragona,  y  va  publicar  a  Reus  en 
1801,  un  volúm  en  quart  ab  el  títol  de  Tratado  de  la 
sinfonía.  En  Rafols  era  nadiu  de  Vilanova  y  Geltrú 
(any  1757)  y  va  estudiar  la  música  a  la  escolanía  de 
Montserrat.  Fou  oryaner  y  arpista  molt  remarcable, 
y  va  morir  al  any  1830. 

RAGATXO.  ni.  Patge.  Rodrigón.  ||  Mogo  de  sol- 
dat  pera  portar  llenya  y  aigua.  Leñador.  ||  Home, 
dona  o  noi  destinat  a  fer  feines  bastes  per  les  cases. 

RAGEA.  f.  Mena  de  confit  o  pastilla. 

RAGET.  m.  dim.  R  u"g  petit.  Chorrillo. 

RAGETA.  f.  RALLETA. 

RAGOYDI.  m.  Anal.  Segona  túnica  del  ulls.  Ra- 
goide. 

RAGUER,  A.  s.  y  adj.  Qui  rau  o  talla  la  broca. 
Raedor. 

RAGUER  (Eudalt).  Biog.  Metge,  que  va  néixer  a 
Ripoll  al  any  1809  y  a  les  primeries  del  sigle  XIX  va 
escriure  les  seues  observacions  relatives  a  algunes 
malaltíes  contagioses,  entre  altres  la  verola.  Quan  la 
crema  del  soperb  monastir  de  Ripoll,  va  ésser  En 
Raguer,  qui  mes  ansia  va  mostrar  pera  que  se  sal- 
vessin  les  preciositats  artistiques  y  les  joies  biblio- 
gráfiques  y  diplomátiques  contingudes  al  arxiu  de 
aquell  casal  histórich.  Va  ésser  subdelegat  del  arxiu 
de  la  Corona  d'Aragó,  pera  que  en  son  noni,  recullís 
y  transportes  a  Barcelona,  aquella  munió  d'  antece- 
dents  valiosos.  Aix  s  va  realisarho  posantlos  a  cobert 
deis  immons  proposits  deis  destiuctors.  El  doctor  Ra- 
guer va  morir  al  any  1878  sense  veure  la  cobejada 
restaurado  d'  aquel!  cenobi. 

—  (eudalt).  Biog.  Metge  ripollés  també,  fill  del 
anterior,  que  va  seguir  les  seues  petjades  pera  salvar 
de  la  destrucció  les  ruines  del  monastir  de  Ripoll, 
havent  contribuit  a  formar  la  comissió  organisada 
per  1'  Associació  d'excursions  catalana,  que  abans  de 
empendre  la  restaurado  el  doctor  Morgades,  va  ob- 
tindre  un  crédit  pera  apuntalar  el  claustre  y  retin- 
drel  aixís  pera  la  seua  reconstrucció.  Va  morir  jove 
encara,  sense  veure  acabades  les  importantes  obres 
d'  aquell  casal  relligiós  de  la  reconquesta  catalana. 
RAGUERA.  f.  REGUERA. 

RAGUITZELL.   m.  Fam.   Abundor  d'  alguna  cosa. 
Multitud,  peste,  riolada,  torbellino.  ||  reOüitzell. 
dic.  cat.— v.  ir.— 81. 


RAHOLA.  f.  Ter.  ibiecnch.  Granéela  de  patata  o  de 
cigrons.  Croqueta  de  patata  o  garbanzo. 

RAÍ.  m.  Bassa  de  fustes  que  baixa  pels  rius,  com 
1'  Ebre,  Segre,  Noguera,  etc.  Almadia.  ||  RALL. 

RAÍ.  interj.  Significa  que  té  poch  valor  la  cosa  a  la 
qual  s'  aplica,  com  aixo  ral.  Tanto  dá   ||  RAY. 

RA1ER.  m.  L'  home  que  va  al  rai  y  '1  mena.  Alma- 
diero. 

RAIG.  m.  Ter.  Llamp.  Rayo. 

RAIG.  ni.  La  ratlla  recta  per  ont  se  dirigeix  alguna 
cosa.  Rayo.  ||  Resplandor  d'  algún  eos  lluminós,  com 
del  sol,  etc.  Rayo.  !|  Fustes  unides  pera  baixarles 
pels  rius.  Balsa,  armadía,  maderada.  |¡  La  porció 
del  sol  que  passa  entre  'ls  núvols.  Vara  de  luz.  ||  El 
barrot  que  va  desde  '1  botó  a  la  circumferencia  de  la 
roda.  Rayo.  ||  La  porció  de  líquit  que  surt  ab  forga 
per  una  part  estreta,  com:  1'  aigua  de  les  fonts,  etc. 
Chorro,  caño.  ||  El  rajolí  de  llet  que  surt  del  pit  de 
les  dones  que  críen.  Rayo,  caño,  hilo.  ||  Lo  de  llum 
petita  y  viva,  com  d'  una  candela,  etc.  Destello.  || 
pl.  Pint.  y  escult.  Triánguls  de  ratlles  rectes  que  re- 
presenten el  raig  del  sol  y  'ls  de  llum  o  resplandor 
en  les  imatges.  Rayos.  ||  Cada  una  de  les  barres  que 
del  centre  d'  una  roda  van  a  parar  a  la  circumferencia. 

RAIG  directe.  El  que  prové  directament  del  ob- 
sede lluminós.  Rayo  directo. 

RAIG  INCIDENT.  El  que  va  desde  la  llum  fins  al  punt 
en  que  's  trenca.  Rayo  incidente  ó  de  incidencia. 

RAIG  ÓPTICH.  Aquell  per  medi  del  qual  se  veu  l'ob- 
gecte.  Rayo  óptico. 

RAIG  principal.  En  la  perspectiva  la  ratlla  recta 
que  va  perpendicularment  desde  la  vista  al  quadro. 
Rayo  principal. 

RAIG  REFLEXE.  El  que  retrocedeix  doblegantse  per 
haver  trobat  un  eos  opach.  Rayo  reflejo. 

RAIG  refracte.  El  que  trencantse  passa  endevant. 
Rayo  refracto. 

raig  visual.  Opt.  La  ratlla  recta  que  va  desde  la 
vista  al  obgecte  o  desde  1'  obgecte  a  la  vista.  Rayo 
visual. 

A  bell  RAIG.  m.  adv.  Copiosament,  en  abundó. 
.4  chorros. 

escampar  RAIGS  DE  LLUM.  fr.  Difundir  un  eos  llu- 
minós raigs  de  llum  so- 
bre un  altre.  Irradiar. 

POSAR  LO  RAIG  A  LES 
rodes.  fr.  Enrayar. 

RAÍL.  f.  Ant.  ARREL. 
||  RALL. 

RAÍM.  m.  El  fruit  del 
cep  o  de  la  parra.  Uva, 
racimo.  ||  Conjunt  de 
grans  units  a  la  rapa 
d'  algún  arbre  a  sem- 
blanza del  fruit  de  la 
vinya.  Racimo.  ||  CAN- 
DELA, 3. 

raím  BORT.  Uva  Sil' 
ves  t  re. 

raím  DE  DÁTILS.  Tá- 
maras, racimos  de  dá- 
tiles. 

ra'm  de  gat.  Bot.  Planta  de  la  familia  de  las 
raxifragácies. 

RAÍM  DE  GUINEU.  Bot    HERBA  DE  LA  CREU. 

RAÍM  DE  LLOP.  Bot.  CRESPINELL  BLANCH. 

raím  DE  mar.  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les  gue- 
tácies. 

RAÍMS  de  moro.  Bot.  Planta  de  la  fam  de  les  fito- 
lácies,  originaria  de  América  y  aclimatada  al  nostre 
país.  Hierba  común  ó  de  la  oblea,  uvas  ó  espinacas  de 
América,  grana  encarnada. 

raím  de  penjar.  Uva  colgadiza. 

raím  desgranat.  Granuja,  garulla. 

RAÍM  FONYAT:  RAPA. 


Raím 


042 


RAJ 


RAL 


RAÍM  NEGRE.  Uva  negra,  uva  tinla. 
r\Ím  PRIMERENCH.  Ligeruela. 
raím  rojal.  Larije. 

raíms  DE  SERVAR.  Ter.  Uvas  de  cuelga. 
RAÍMS  PENJATS.  Uvas  colgadas. 
fer  O  TREURE  raíms.  f.   Fer  cándeles  els  arbres. 
Encandelar. 

SEMBLANT  AL  RAÍM.  Uval,  arracimado. 
RAIMA,  f.  Paquet  de  paper  de  20  mans  o  siga  500 
íulls.  Resma. 

RAIMAC.  ni.  aum.  Raím  molt  gros. 
RAIMADA,  f.  Abiindor  de  raíms.  Uvada. 
RAIMAR     v.  n.    Produir   raíms  els  ceps   y  demés 
plantes  que  'n  ían.  Racimar. 

RAIMAT.   m.  Pasta  que  's  fa  del  most  bullit  ab 
especies;  alguns  hi  barregen  fariña.  Mostillo. 
RAIMER,  A.  adj.  Uvero. 
RAIMERA.  f.  Ant.  PARRA. 

RAIMET.    m.    dim.   Raím    petit.    Racimillo,  raci- 
mico. 

RAIMILLA    f.   Raima  petita  de  paper  d'escriure  o 
altre.  Resmilla 

RAÍMOS,  A.  adj.  Racimoso. 

RAIXA.    f.   Llenca   o   troc,   tallat  d'  alguna  cosa. 
Raja.  ||  ratxa. 
RAIXAR.  v.  a.  Tallar,  esquinsar  a  llenques.  Rajar. 
RAIXAT,  DA.  adj.  Rajado. 

RAIXES.   f.  pl.  Tronos,  bocins,  miques,  llenques. 
Rajas. 

RAIXIBA.  f.  Ant.  ARRECIF. 

RAJA.  f.  Ant.  Encendimiento  libidinoso.  ||  Rafe- 
ga.  Ráfaga.  ||  ratlla.  ||  Ictiol.  RAJADA. 

RAJADA,  f.  Ictiol.  Peix 
tendrumós  sense  escates ;  té 
les  ganyes  a  la  part  infe- 
rior y  superior  del  cap  y 
la  sena  pell  forma  ralles. 
Raya. 

RAJADA  ESCRITA,  RAJADA 
ORDINARIA,  RAJADA  PUNXO- 
SA.  Ictiol.  Noms  que  's  do- 
nen a  varíes  especies  de 
peixos,  del  meteix  gen  re. 

TINDRE  MES  FETGE  QUE 
UNA  rajada,  fr.  Tirars'ho 
tot  a  la  esquena.  Tener  mu- 
cho cuajo. 

RAJADELL.  Geog.  Poblé 
de   la    prov.    de   Barcelona, 
bisbat  de  Vich,  partit  ju- 
dicial  de    Manresa;   té   es- 
tació  de  F.-C.  y  469  liabi- 
tants. 
RAJAR,  v.  n.  Fluir  el  líquit.  Manar,  correr.  ||  Eixír 
1' humor  de  les  llagues,  nianxiules,   etc.    Correr.  || 
Poét.   Despedir  o  llengar 
de  sí  raigs  de  llum.  Ra- 
diar. ||  RALLAR. 

D'  ONT  NO  N'  HI  HA, 
NO  '11  POT  RAJAR.  Ref.  En- 
senya  que  del  pobre  mai 
se'n  pot  esperar  gran 
regal;  y  també  que  qui 
no  té  enteniment  ni  judi- 
C¡  mai  pot  fer  res  de  bó. 
De  costal  vacio  nunca 
buen  bodigo. 

RAJAT,  DA.  adj.  RA- 
LLAT. 

RAJET.  m.  dim  RAGET. 
RAJOL     m.    RAJÓLA.   ||   Rajolí,    petit    raig.    Cho- 
rrillo. 


RAJÓLA,  f.  Fanch  pastat  y  cuit  en  figura  quadri- 
longa  o  quadrada,  que  serveix  pera  fer  envans,  enra- 


5> 


Rajada 


Rajóla  valenciana 


Rajóles  catalanes  (Museu  de  Barcelona) 

jolar  y  ornamentar  els  pisos.  Baldosa.  ||  La  lliura  de 
xacolata  o  de  tabach  en  forma  de  rajóla.  Ladrillo. 

RAJÓLA  DE  valencia.  Rajóla  quadrada,  petita  y  en- 
vendada de  diferents  colors.  Azulejo. 


Rajóles  catalanes  del  sigle  xvn 

RETALLAR  LES  RAJÓLES  AB  IGUALTAT.  fr.  Agramillar. 

RAJOLAQA.  f.  aum.  Gran  rajóla. 

RAJOLADA.  f.  Moltes  rajóles.  ||  Cop  de  rajóla.  La- 
drillazo. 

RAJOLER.  m.  Qui  té  ofíci  de  fer  rajóles  o  maoiis. 
Ladrillero. 

RAJOLERÍA.  f.  Fábrica  de  rajóles,  maons,  etc. 
Ladrillal,  ladrillar.  ||  L'art  del  rajoler. 

RAJOLETA.  f.  dim.  Baldosilla.  ||  Mostra  en  alguns 
teixits  dita  així  per  sa  figura  Ladrillo.  ||  La  fina  pera 
enrajolar.  Rasilla. 

RAJOLÍ  m.  dim.  Raig  de  líquit  prim  com  un  fil. 
Hilo,  hebra,  madeja. 

fer  RAJOLÍ  fr.  Rajar  los  líquits  fil  a  fil.  Hacer  ma- 
deja ó  hebra. 

RAJOL1NET.  m.  dim.  de  rajolí.  Chorillo,  hilillo. 

RAJÓLOS,  A.  adj.  Semblant  a  la  rajóla. 

RAJOLOT.  m.  Rajóla  vella  o  tro?  de  rajóla.  Ladri- 
llo viejo. 

RAJUELA.    Geog.  Caseriu  del  terme  de  Monóvar, 
provincia   d'  Ala- 
cant. 

RAL.  ad.  REIAL. 

RAL.  m.  Num. 
Moneda  de  dife- 
rents valors:  a 
Catalunya  era 
imaginaria  y  va- 
lía nou  quartos. 
A vu i,  segons  el 
sistema  métrich,  el  ral  de  plata  no  existeix.   Real. 

ral  DE  batlle.  Antiga  preslació.  Real  de  baile. 

ral  de  plata.  Ha  tingut  diferents  valors  y  valía 
mitja  pesseta.  Real  de  plata. 

RAL  DE  VELLO:  V1NTIDÓS. 

UN  RAL  DE  VU1T  NO  ÉS  BÓ  PER  TOTHOM.  fr.  Signifi- 
ca que  una  meteixa  cosa  no  és  bona  per  tots. 

ral  DE  vuit.  Moneda  imaginaría  que  valía  quinze 
vintidosos.  Real  de  d  ocho. 

CAMÍ  ral.  Camino  real,  carretera. 

RALIU,  UA.  adj.  Ter.  Petit  y  aixerit.  Vivo,  des- 
pejado. 


Ra!  valencia  d'En  Marti  l'Humá 


RAM 


RAM 


643 


RALL.  ni.  Omit.  Aucell  que  viu  a  les  vores  deis 
rius  o  del  mar  y  's  nodreix  de  peix.  Es  petit,  té'l  bech 
negre,  les  plomes  de  la  esquena  tornassolades  de 
blau,  vert  y  negre  ab  una  ratlla  blava  al  mitg,  y  les 
del  ventre  y  abdós  costats  del  coll,  vermelles;  els 
dos  dits  extrems  de  les  potes,  que  també  sor.  ver- 
melles,  están  units  per  una  membrana.  Martín  pes- 
cador. ||  Conjunt  de  vigues  lligades  pels  caps  y  foi- 


Rall 


mant  una  supeificie  plana  pera  b.iixarles  pels  rius. 
Almadía.  ||  Aparell  pera  pescar.  Esparavel.  II  Barra 
de  ferro  paralela  a  un'  altra,  sobre  les  que  encaixen 
y  corren  les  rodes  de  les  locomotores  y  vagons.  Rail, 
rail.  ||  RALLADORA.  ¡I  Ant.  ASSENYALADOR,  2.  ||  Fig. 
Grupo  de  comares  o  de  conversaments. 

VERMELL  COM  un  RALL.  fr.  Pondera  lo  molt  ver- 
mell  d'  una  cosa.  Sol  dirse  de  les  criatures  que  te- 
ñen el  sarampió.  Encarnado  como  una  grana. 

RALLA,  f.  RATLLA. 

RALLADOR,  m.  Eina  de  fusta  ab  puntes  que  usen 
els  basters. 

RALLAR,  v.  r.  Ant.  Burlar,  riure.  RATLLAR. 

RALLAT,  DA.  adj.  RATLLAT. 

RALLER.  m  L'  home  que  condueix  el  rail  pél  riu. 
Almadiero. 

RALLEU.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pin'neus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  d' Oleta;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Cabrils  y  té  198  hab. 

RAM.  ni.  Rama.  ||  Manollet  de  ñors  o  d' herbes 
que  serveixen  pera  adorno.  Ramillete.  ||  La  branca 
pera  caqar  aucells.  Arbolete.  ||  Mad.eixa  de  fil.  Ma- 
deja. ||  Met.  El  principi  d' alguna  malaltía,  com:  ram 
d'  erissipela.  Ramo.  ||  Met.  La  part  separada  d'un  tot 
ab  relació  a  ell.  Ramo.  ||  pl.  Les  banyes  del  cervo. 
Ramo  ramaje.  ||  El  de  pi  que  posen  a  la  porta  de  les 
tavernes.  Ramo.  ||  El  que  abans  posaven  les  prosti- 
tutes  a  la  porta  de  sa  casa.  Ramo. 

RAM  D'  AIGUA.  Cop  fort  de  pluja.  Nubada,  nuba- 
rrada. 

ram  DE  BOIG  o  DE  BOGERÍA,  Ramo  ó  vena  de  loco. 
ram  D' escala  El  rengle  d'esgraons  que  hi  há  de 
replá  a  replá.  Tramo,  ramal,  tirante. 

ram  de  flors   Ramo  de  flores 

ram  embullat.  L'  assumpto  confós  y  intrincat. 
Madeja  sin  cuenda;  laberinto. 

RAM  de  SANCH.  Inflamado  poch  perillosa  que  's 
presenta  a  alguna  part  del  eos,  particularment  ais 
ulls.  Ramo  de  sangre. 

el  BON  vi  no  necessita  ram.  Ref.  El  vino  que 
es  bueno  no  ha  menester  pregonero;  el  buen  paño  en  el 
arca  se  vende. 

NO  deixar  Ram  per  VERT.  fr.  No  perdonar  res.  No 
dejar  verde  ni  seco;  llevárselo  todo  á  red  barredera;  no 
quedar  títere  con  cabeza. 

PLEGAR  el  ram.  fr.  Deixar  de  fer  un  ofici  o  negoci. 

POSAR  ram.  fr.  Vendré '1  vi  a  la  menuda 'ls  hisen- 
dats.   Vender  al  ramo. 

QUI  HA  EMBOLICAT  EL  RAM,  QUE  'L  DESEMBOLIQUI. 
Ref.  Ab  que  's  reprén  ais  qu'  emboliquen  alguna  cosa 


ais  seus  principis  y  després  la  deixen  sense  acabar, 
pera  que  un  altre  tingui  '1  travall  de  desembolicarla 
y  posarla  en  ordre.  Madeja  estropeada,  quien  te  aspó, 
¿por  qué  no  te  devanaba? 

RAM.  f.  ler.  ibicench.  Madeixa,  branca.  Madeja, 
ramo. 

RAM  (Gaspar).  Biog.  Va  viure  a  les  derreríes  del 
sigle  XVI  y  va  publicar  al  comen?  del  sigle  XVII  a 
Osea,  un  llibre  seu  en  llatí,  ab  el  títol  de  De  diversis 
prwmotionibus. 

RAM.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Lleida;  baixa 
de  les  montanyes  de  Tahús  y  Erba  Sabina,  passa 
per  Aramunt  y  desaigua  a  la  vora  esquerra  del  No- 
guera Pallaresa,  entre  la  Pobla  de  Segur  y  Talam. 
II  —(Riera  de).  Neix  al  coll  d'  Aliara,  passa  per 
Pauls  y  desaigua  a  la  vora  dreta  del  Ebro  part  de 
munt  de  la  ermita  de  Sant  Martí  (Xerta). 

RAMA.  f.  Branca  d'  arbre  o  planta.  Rama.  ||  La 
trencada  del  arbre.  Ramo.  ||  La  que  's  planta  pera 
fer  arbres.  Rampollo.  ||  La  que  talla  '1  pastor  pera 
donarla  al  bestiar  en  temps  de  neu.  Ramón.  ||  La  (mi- 
nió d'  elles  tallades  deis  arbres.  Ramiza.  ||  Entre  es- 
fampers  march  de  ferro  que  subgecta '1  motilo  per 
medi  de  falques  o  tascons.  Rama.  ||  La  persona  que 
té  origen  comú  ab  altres  d'  un  meteix  tronch.  Rama. 

ACLARIR  LES  RAMES.  ir.  ESPORGAR. 

TALLAR  LES  RAMES  BA1XES  PERA  QUE  'LS  ARBRES 
FORMIN  COPA.  Loe.  Enfaldar. 

TALLAR  RAMA.  fr.  Met.  Enraonar  molt.  Hacer  soga. 

RAMA.  Geog.  Hostal  del  RipoUés  que  servía  depa- 
rada ais  traginers  mes  enqá  del  torrent  de  Ribamola, 
abans  de  construirse  el  ferio-carril.  A  la  vora  s' hi 
serva  un  casal  modern  de  grandiós  aspecte,  donii- 
nant  la  valí. 

RAMAQA.  f.  aum.  Rama  grossa.  Ramazo. 

RAMADA,  f.  RAMAT.  ||  Vol  d' aucells.  Bandada.  || 
adj.  ramos.  ||  Cop  de  ram.  ||  Ram  mol  frondós,  ab 
nioltes  branquetes  y  branquillons,  y  M  conjunt  de 
rames  de  un  arbre,  descontada  la  soca  y  les  bran- 
ques principáis.  Ramaje. 

RAMÁC.  m.  Ant.  RASCLE.  ||  Ram  gros.  Ramazo. 

RAMADAM.  ni.  Ter.  ibicench.  Bullid,  gatzara.  Bu- 
llicio, algazara. 

RAMADA,  ni.  La  Quaresma  deis  moros.  Ramadán. 

RAMADET.  ni.  Hatillo,  hatijo. 

RAMAL,  m.  Troc  de  corda  lligat  a  les  morralles 
pera  guiar  les  cavalcadures.  Cabestro,  ronzal.  ||  Ca- 
dena grossa  ab  la  seua  anella  que  's  posa  ais  esclaus. 
Camal.  ||  La  corda  que  's  posa  a  les  cavalcadures  so- 
bre la  boca,  y  fentli  un  ñus  per  sota,  forma  un  ca- 
bestre senzill  ab  un  sol  ronsal.  Bozo.  ||  Cabestre  de 
corda  de  canem.  Camal.  ||  Troc.  de  carretera  o  de 
ferrocarril  que  enlla^a  ab  una  linia  principal.  Ramal. 

POSAR  EL  ramal,  fr.  Ajusfarlo  al  cap  de  les  caval- 
cadures. Encabestrar. 

RAMALADA.  f.  Cop  donat  ab  el  ramal.  Ramala- 
zo. ||  Cop  de  geni,  cambi  brusch  de  opinió. 

RAMALAR.  v.  a.  Fer  que  a  uns  animáis  ne  seguei- 
xin  d'  altres  cap  a  devant.  Encabestrar.  ||  v.  a.  Se- 
guir el  cavall,  etc.,  al  qui  '1  porta  del  ramal.  Rama- 
lar. 

RAMALASSO.  m.  Inflamado  o  compressió  que 
causa  '1  mos  o  ramal  a  la  boca  de  les  cavalcadures, 
y  impedeix  la  lliure  circulado  deis  fluits  per  llurs 
Mengües.  Estrángol.  ||  Met.  Ab  lo  verb  donar  equival 
a  reprensió.  Dar  una  reprensión. 

RAMALET.  m.  dim.  CORDETA. 

RAMALL.  m.  RAM. 

RAMALLADA.  f.  Ramalada. 

RAMALLADES.  f.  pl.  Lleugeresa,  poca  firmesa. 
Inconstancia  en  las  personas. 

RAMALLOLER,  A.  adj.  Quisquilloso. 

RAMALLOLERÍA.  f.  FINGIMENT. 


644 


RAM 


RAM 


RAMAR.  v.  n.  Treure  rames  els  arbres.  Ramar. 
RAMALLOLA.   f.   Rodeig,   excusa.   Excusa,  efu- 
gio. ||  ESCRL'POL.  ||   QUISQUELLA. 

RAMAS,  m.  Granera,  escombra.  Escoba.  ||  RASCLE. 
RAMASSADA.  f.  Acció  de  ramassar. 
RAMASSADA.  f.  Pluja  forta  y  de  poca  durada. 
RAMASSAR.  v.  a.  Aplegar,  reunir. 
RAMASSAT.  m.  Ram  d'  aigua.  Nubada,  nubarra- 
da. ||  p.  p.  de  RAMASSAR. 

RAMASTES,  f.  pl.  Ant.  RASCADURES. 
RAMASTUÉ.    Geog.   Poblé   del    dist.    munpal.  da 
Castillo  de  Sos,  prov.  d'  Osea. 

RAMAT.  ni.  El  bestiar  que  cuida  cada  pastor.  Re- 
baño, hato,  grey.  ||  Munió  de  besties.  Manada,  re- 
baño. ||  El  conjunt  de  tnoltes  coses  diferentes.  Copia, 
rebaño,  multitud.  ||  Munió  de  coses  d'  una  meteixa 
mena,  com:  un  ramal  d'anys.  Montón,  cáfila.  ||  El  de 
bous.  Boyada.  ||  El  de  moltons.  Carnerada.  ||  El  de 
borreclis.  Borregada.  ||  Met.  La  congregació  deis  fi- 
dels  baix  llurs  llegitims  pastors.  Grey. 

RAMATGE.  ni.  La  copa  del  arbre  o  '1  conjunt  de 
arbres  ramosos.  Ramaje. 

RAMBADÓ.  m  Ter.  ibicench.  Barana,  passamá. 
Barandilla,  pasamano. 

RAMBALT  D'  ORANGE.  Biog.  Trovador  proven- 
cal  del  sigle  xm. 

RAMBALT  DE  VACHERAS.  Biog.  Trovador  pro- 
venial  que  va  viure  péls  anys  de  1 188  a  1 192,  des- 
crivint  en  alguna  de  les  seues  trobes,  la  tercera  creu- 
ada,  que  va  tindre  lloch  en  aquell  interregne.  Se 
conserven  d'  ell  algunes  poesíes 

RAMBLA,  f.  SORRAL.  ||  Canal  o  torrent  per  ont 
corren  les  aigües  de  les  montanyes  y  valls.  Rambla. 
||  Platja  de  mar  o  de  riu.  Arenal.  ||  Firal  de  bestiar. 
Rambla.  ||  Lloch  destinat  pera  passeig  dintre  o  al 
voltant  d' algunes  ciutats.  Rambla. 

RAMBLADA.  f.  Crescuda  impetuosa  de  les  aigües 
d'  una  rambla.  ||  Fig.  Reny,  avís  serio.  Rapapolvo. 

RAMBLA1RE.  m.  Gitano  que  trafica  ab  animáis. 
Chalán. 

RAMBLAR,  m.  Punt  ont  se  reuneixen  varíes  rain- 
bles.  Ramblar. 

RAMBLEJAR.  v.  a.  Pasejar  per  la  Rambla. 
RAMBLER,  tu.  Gitano  que  compra  y  ven  animáis, 
fent  parada  per  les  rambles  o  firals.  Chalán. 

RAMBLER,  A.  adj.  Propi  de  la  rambla.  ||  Qu¡  li 
agrada  passejarse  per  la  rambla.  Ramblero. 

RAMBLETA.  Gcog.  Caseriu  del  terme  de  Monóvar, 
prov.  d'  Alacant. 

RAMBLISTA.  m.  y  f.  Qui  passeja  per  la  rambla. 
RAMEJAR.  v.  n.  Treure  branques  els  tronchs.  Ra- 
mar. ||  Manejar  rams  de  fulles  o  de  flors.  Ramear.  || 
Dibuixar  o  ¿rodar  rams  sobre  una  paret,    roba,  etc. 
RAMEJAT,  DA.  adj.  Ab  rams  de  fulles  o  flors  bro- 
dades  o  dibuixades.  Rameado. 

RAMELL.  m.  dim.  ram  petit.  Ramito.  ||  ler.  ibi- 
cench. Ram  de  flors.  Ramo  de  flores. 

RAMELLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  o  ven  rams.  Rami- 
lletero. 

RAMELLER  DE  jeruSALEM.  Mena  de  flor  parescuda  a 
un  ramellet  de  clavellines  de  color  de  foch  y  olor 
suau.  Ramilletero  de  Jerusalén. 

RAMELLERA.  f.  La  que  fa  ramellets  de  flors.  Ra- 
milletera. 

RAMELLET     ni.  dim.   Ramillete.  ||  Met.   Colecció 
d'  especies  esculüdes.  Ramillete.  ||  antología. 
RAMELLETLR,  A.  m.  y  f.  RAMELLER. 
RAMENAR.  v.  n.  remenar. 

RAMER.  adj.  Aficionat  a  les  rames,  parlant  de  certs 
aucells.  Ramero. 

RAMERA,  f.  Dona  prostituida,   de  mala  vida,  me- 


Brot  dí  rami 


retriu.  Se   diu  perqué  antigament  posaven  un  ram  a 
la  porta.  Puta,  meretriz,  prostituta,  ramera. 
RAMERETA.  f.  dim.  Cortillín,  ramerilla. 

RAMERÍA,  f.  El  vici  de  les  rameres  y  la  casa  ont 
viuen.  Ramería. 

RAMET.  f.  dim.  Ram  pe- 
tit. Ramillo,  ramito. 

RAMETA.  f.  dim.  BRAN- 
QUETA. 

RAMÍ  m.  Bot.  Mena  de 
ortiga  ab  tronch  herbaci 
y  branquinós,  fulles  alter- 
nes y  quasi  aovades  y  den- 
tades,  punxagudes,  primes 
per  la  base  y  cobertes  pél 
revés  d'  un  borriíjol  blandí 
com  la  neu ;  flors  en  for- 
ma de  raínis  axilars  y  al- 
terns  com  les  fulles.  Es  vi- 
vac, y  textil.  Es  originaria  de  la  Xina  y  avui  se  con- 
reua  a  Catalunya.  Ramio.  ||  n.  p.  Ramiro. 

RAMIZA,  f.  Conjunt  de  rames  primetes  que  's 
treuen  del  arbre  al  espurgar.  Ramiza. 

RAMIFICABLE,  adj.  Que  pot  ramificarse. 

RAMIFICACIÓ.  f.  L'  acció  de  raniificar  y  rami- 
ficarse. Ramificación.  ||  Escanipament,  divisió  de 
qualsevulla  cosa.  Ramificación.  ||  La  divisió  y  exten- 
sió  de  les  venes  y  arteries.  Ramificación.  ||  Repro- 
ducció  continuada.  Ramificación.  ||  Serie  de  punts 
de  contacte  que  teñen  uns  obgectes  ab  altres. 

RAMIFICADOR,  A.  adj.  Lo  que  ramifica. 

RAMIFICAR.  v.  a.  Donar  forma  de  rama.  Dividir 
en  molts  bracos  una  cosa,  anantla  escampant.  Rami- 
ficar.  !|  v.  n.  Posar  raines  els  arbres.  Ramificar. 

RAMIFICARSE,  v.  r.  Dividirse  en  rames.  Ramifi- 
carse. |i  v.  r.  Extendres  a  modo  de  branques. 

RAM1FICAT,  DA.  p.  p.  Ramificado. 

RAMIFRE.  adj.  Que  fa  rames.  Ramífero. 

RAMIR.  n.  p.  Ramiro. 

RAMÍREZ  (Cristófol).  Biog.  Miniaturista  y  ilumi- 
nador deis  mes  distingits  del  sigle  xvi.  Era  nadiu  de 
Valencia  y  era  tan  fonamentada  la  seua  reputació  de 
remarcable  artista,  que  '1  rei  En  Felip  II,  va  pensio- 
narlo pera  que  pintes  alguns  deis  llibres  destináis  al 
monastir  del  Escorial,  entre  quius  cal  esmentar  els 
anomenats  Entonado,  en  dos  cossos,  el  d'  Ofici  de 
difunts,  y  el  Non  Breviari  pera  cant. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Teólech,  escriptor  y  pintor  que 
va  neixer  a  Valencia  al  any  1624.  Va  pintar  alguns 
quadros  d'  assumptes  místichs,  y  fou  autor  d'  una 
obra  dedicada  al  papa  Ignocent  XI,  titolada:  Vida  de 
San  Fdipe  Neri.  Va  morir  al  any  1692. 

—  de  arellano  (diego).  Biog.  Cosmógraf  del  si- 
gle XVII,  que  va  néixer  a  Sant  Felip  de  Xátiva.  Les 
seues   aptituts  en  geografía 

va  remarcarles  al  escriure 
un  travall,  que  no  s'ha  im- 
prés,  complint  la  comissió 
assignada  pél  rei  d'  Espa- 
nya,  pera  reconéixer  1'  Es- 
tret  de  Magallanes,  ais  anys 
1618  y  1619. 

—  Y  R1ALP  (NARCÍS).  Biog. 
Un  deis  impressors  de  ma- 
jors  iniciatives  del  sigle  XIX. 
Fundador  del  establiment  t¡- 
pográfich  que  per  molts  anys 
dugué  'i  seu  nom  a  Barcelo- 
na. Havia  fundat  el  diari  La 
Corona  de  Aragón,  en   quin 

hi  redactaren  escriptors  com  En  Balaguer,  En  Bofa- 
rull  (Antoni  de)  y  Lluis  Cutxet  Després  de  la  revolu- 
ció  de  Septembre,  va  cambiar  el  nom  d'  aquella  pu- 
blicado, anomenantla  Crónica  de  Cataluña.  En  Rami- 


Narcis  Ramírez  y  Rialp 


RAM 


RAM 


645 


rez  havía  figurat  en  política  al  partit  progressista, 
quins  principis  va  representar  al  Ajuntament.  Péls 
seus  servéis  de  beneficencia,  aixís  com  péls  travalls 
tipográfichs  deis  seus  tallers,  havía  obtingu  es  varíes 
distincions,  entre  altres  les  creus  del  Mérit  Militar, 
d'  Isabel  la  Católica  y  era  comenador  de  I'  ordre  de 
Caries  III.  Va  morir  a  Barcelona  al  any  1880. 

RAMIS  (Antoni).  Biog.  Arqueólech  y  escriptor 
molt  conipetent,  qu'  era  nadiu  de  Menorca,  havent 
publicat  a  Maó  ais  comengos  del  sigle  XIX,  algunes 
obres  de  bon  criteri,  relatives  a  1'  historia  y  al  art 
en  general,  y  marcadanient,  referintse  en  altres  a  les 
antiguetats  d'  aquella  illa  balear.  Cal  esmentar  com 
a  principáis  les  scgüents.  ^Inscripción  copiada  de  una 
plancha  de  bronce  que  se  encontró  en  1821  en  las  cerca- 
nías de  Constantina».  «Noticias  de  las  pestes  de  Me- 
norca. Mahón  1824».  «Ensayo  sobre  algunas  inscrip- 
ciones y  otros  puntos  de  antigüedades.  Mahón,  1828». 
«Fortificaciones  antiguas  de  Menorca».  «Inscripciones 
relativas  á  Menorca,  y  noticias  de  varios  monumentos 
descubiertos  en  ella.  Mahón,  1833». 

—  (JOAN).  Biog.  Un  deis  hoines  de  major  cultura, 
que  vivía  ais  comengos  del  sigle  XIX  y  de  mes  zel  per 
1'  estudí  y  voluntat  pera  esmentar  els  recorts  de  la 
seua  regió.  Era  gerniá  del  anterior  y  com  ell  nadiu 
de  Menorca,  y  va  figurar  en  son  temp1;,  mostrant  les 
facultáis  de  son  talent,  aixís  en  ciencies  exactes  com 
en  les  moráis,  y  essent  ati  ti  la  t  poeta.  Era  un  deis  ar- 
queólechs  que  va  prestar  gratis  servéis  al  estudi  de 
les  antiguetats  en  aquell  temps  que  tan  poch  ca- 
bal se  'n  feia,  publicant  desde  1805  a  1819  varíes 
obres  d'  ¡nvestigació  de  les  medalles  y  les  inscrip- 
cions  menorquines.  La  geografía  li  va  deure  també 
digressíons  prou  interessants  y  el  catálech  de  les 
seues  obres,  mostra  palesament  tot  el  seu  valer.  Com 
a  poeta  clássich  va  publicar  a  Maó,  en  1818,  un  poe- 
ma, titolat:  La  Alonsiada,  referintse  a  la  conquesta 
de  Menorca  pél  reí  Alfons  III. 

—  (n.)  Biog.  Poeta  mitgeval,  que  figura  al  Canco- 
ner  de  París,  y  de  qui  parla  Torres  Amat,  transcri- 
vint  una  de  les  seues  composicíons  lleinosines. 

RAMIS  (Son).  Geog.  Barriada  de  la  vila  de  Llubí 
a  1'  illa  de  Mallorca. 

RAMÓN,  m.  Nom  propi  d'  honie:  prés  de  Sant  Ra- 
món de  Penyafort.  Raimundo.  ||  Prés  de  Sant  Ramón 
Nonat.  Ramón. 

RAMÓN  BERENGUER.  Biog.  Nom  que  dugueren 
quatre  comtes  provengáis  y  altres  quatre  de  Barcelo- 
na. Aquests  darrers,  viscuts  ais  sigles  XI  y  XII,  fona- 
mentaren  la  grandesa  de  la  nacíonalítat  catalana.  Es- 
mentarem  els  de  Provenga  en  son  corresponent  lloch. 

—  berenguer  i.  Biog.  Comte  de  Barcelona,  mort 
al   any   1076.  Entre  'ls  fets  remarcables  del  seu  go- 

vern  cal  es- 
mentar  que 
va  dírigircon 
tra  'ls  alarbs 
una  expedi- 
do, que  va 
obtíndre,  re- 
uní n  ti  o  ais 
seus  estats, 
el  comtat  de 
Carcassona  y 
que  en  son 
temps  varen 
ésser  redac- 
táis els  Usat- 
ges  de  Barce- 
lona. 

—  BEREN- 
GUER II.  Biog. 
Fill  del  ante- 
rior que,  jun- 

tament  ab  el  seu  germá,  va  succeírlo  a  1'  any  1076. 

Era  anomenat  Cap  d'  estopes,  y  va  governar  sol  el 


Estatua  de  Ramón  Berenguer  III 


Tomba  d'  En  Rimón  Berenguer  II 
Cap  d' estopes  (Catedral  de  Girona) 


comptat  al  esdevenir  la  mort  del  seu  germá.  Va  per- 
dre 'ls  territoris  de  Razés  y  de  Lauragués,  de  quins 
va  desposseirlo  Bernat  Aitón,  y  va  morir  a  Terra 
Santa  en  1'  any 
1091. 

—  BERENGUER 

III.  Biog.  Nebot 
del  anterior.  Va 
meréixer  el  re- 
nótn  de  Gran 
pél  seu  proce- 
dir,  y  va  co 
menear  el  seu 
govern  a  1'  any 
1093  Va  gue- 
rrejar  ab  fortu- 
na contra  'ls 
alarbs  y  va  Uui- 
tar  pera  obtín- 
dre el  comtat 
de  Carcassona, 
essent  nomenat 
ab  el  nom  de 
Berenguer  I,  comte  de  la  Provenga,  morint  l'any  1 130. 

—  BERENGUER  iv.  Biog.  Comte  de  Barcelona,  ano- 
menat el  Sant,  fill  del  anterior,  que  va  reunir  ais  seus 
estats  els  d'  Aragó  pél  seu  casament  ab  Petrone- 
11a,  filia  del  reí  Ramir.  En  son  govern  va  mos- 
trarse ja  1'  esperit  de  la  nigaga  que  sigles  després 
havíen  d'  immortalisar  els  fets  d'  alguns  deis  reís 
que  d'ell  descendiren.  Va  protegir  al  seu  nebot,  com- 
te de  Provenga,  contra  'ls  seus  enemichs;  va  llui- 
tar  sense  treva  contra  'ls  alarbs,  arrebagantlos  part 
de  les  seues  ierres,  y  va  guerrejar  contra  '1  comte 
de  Tolosa,  Raímón  V,  establint  ab  aquest  propósit 
alianga  ab  el  rei  Enrich  II  d' Anglaterra.  Va  morir 
després  d'  un  gloriós  regnat  al  any  1162,  deíxant 
constituit  el  regne  d' Aragó,  el  qual  extenía  ses  fron- 
teres  desde  '1  cor  d'  Espanya  al  cor  de  la  Franga, 
essent  1'  estat  mes  gran  y  prepotent  de  1'  Europa 
occidental  durant  aquells  sigles. 

—  BORRELL.   Biog.  Comte  de  Barcelona,  fill  d'  En 
Borrell  (991-1017).  Va 
morir  lluitant  ab   els 
alarbs. 

—  DE  PENYAFORT 
(SANT).  Biog.  (V.  RAÍ- 
MÓN). 

—  (JOSEPH  ).  Biog. 
Remarcable  juriscon- 
sult  establert  a  Bar- 
celona al  sigle  XVII. 
Era    nadiu    de   Perpi- 

nyá  y  va  obtindre  a  1'  universitat  de  Barcelona  el 
cárrech  de  professor  de  cánons  y  liéis,  deíxant  pu- 
blicada una  obra  en  foli,  impresa  en  1628  a  Barcelo- 
na, ab  aquest  títol:  Conciliorum  una  cum  senlentiis  et 
decisionibus  audientia  rzgia  Principatus  Cathalonia, 
etcétera. 

—  (guillem).  Biog.  Monjo  de  Montserrat  del  si- 
gle XV,  que  va  dedicarse  ais  escrits  dogmátichs,  de 
qui  se  sab  péls  documents  históríchs  que  havía  tras- 
més,  péls  anys  de  1428,  llibres  de  devoció  a  la  reina 
María  d'  Aragó,  muller  del  rei  Álfons. 

—  (guillem).  Biog.  Eclesiástich  mallorquí  de  les 
derreríes  del  sigle  xvín,  rector  de  la  iglesia  de  Sant 
Lloreng  de  Mallorca,  y  autor  d'  una  doctrina  escrita 
en  bona  literatura  llatina  y  publicada  a  Madrit  a  la 
imprempta  d'  Ortega  1'  any  1784. 

—  NONAT  (sant).  Biog.  Frare  mercenarí  qu'  en 
1204  va  néixer  al  Portell.  Se  1'  anomena  Nonat  per 
haver  tíngut  de  operar  a  la  seua  mare,  que  va  morir 
de  part,  pera  salvar  la  vida  al  infant.  Rebudes  les  or- 
dres  sagrades,  va  entrar  a  1'  ordre  de  la  Mercé,  fruint 
a  Barcelona,  per  les  seues  virtuts,  el  concepte  de 
sant.  El  Papa  Gregori  X  va  concedírli  el  cardenalat. 
Va  morir  a  1'  any    1240,   y   promogut  1'  expedient  de 


Monedes  de 
Ramón  Berenguer  IV 


646 


RAM 


RAN 


beatificació  ais  pochs  anys  de  la  seua  mort,  fou  en- 
lairat  ais  altars  de  la  Iglesia. 

—  Y  FORMENTER  (FRÁ  TOMÁS).  Biog.  Relligiós  de 
1'  ordre  de  predicadors  y  lector  de  teología  a  la  Seu 
de  Vich  ais  coniengos  del  sigle  XVII.  Va  escriure  res- 
pecte alguns  assumptes  dogmátichs,  y  un  sigle  des- 
prés  de  la  seua  mort,  en  1728,  va  publicarse  a  Cer- 
vera  una  de  les  senes  obres,  titolada:  Nou  platiques 
de  les  virtuts  mes  heroiques  de  V  apóstol  de  les  Iridies 
San/  Francisco  Xavier. 

RAMONEDA  (Cristófol).  Biog.  Eclesiástich  y  es- 
criptor  de  les  derreríes  del  sigle  XVI.  Era  capiscol  de 
la  Seu  d'  Urgell  y  professor  de  filosofía  a  Perpinyá, 
ont  va  impremptar  en  1596  uns  Comentaris  sobre  les 
obres  de  Sant  Tomás  en  molt  pulcre  llatí,  escrits 
per  ell  y  dedicats  al  arquebisbe  de  Tarragona  Teres. 

—  (FRÁ  ignasi).  Biog.  Monjo  de  1'  ordre  deis  giro- 
nins,  nadiu  de  Terrassa,  y  anomenat  també  Galí. 
Pertanyía  a  la  comunitat  del  Escorial,  a  les  derre- 
ríes del  sigle  xvm,  y  va  publicar  en  1778  un  Arte  de 
canto  llano. 

RAMONEJAR.  v.  a.  AVALOTAR. 
RAMOR.  f.  REMOR. 
RAMOREIG.  m.  REMOREIG. 
RAMOREJAR.  v    a.  REMOREJAR. 
RAMORÓS,  A.  adj.  Que  fa  ramor. 
RAMOROSAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  ramo- 
rosa. 

RAMOS,  A.  adj.  Branquinós,  lo  que  té  moltes 
raines.  Ramoso. 

RAMOS  (Enrich)  Biog.  Escriptor  y  militar  espa- 
nyol  que  va  néixer  a  Alacant  a  V  any  1738,  morint 
ais  comengos  del  sigle  xix.  Va  servir  ais  cossos  de 
artillería  y  de  la  guardia  reial,  obtenint  el  grau  de 
mariscal  de  camp  després  de  pendre  part  a  les  llui- 
tes  sostingudes  a  Argel  (1772),  a  Qibraltar  (1780)  y 
ais  Pirineus  quan  la  guerra  ab  la  República  fran- 
cesa. Era  molt  estudios  y  competent  en  ciencies 
exactes,  y  geómetra  prou  remarcable.  Va  escriure 
també  poesíes  y  obres  d'  imaginado,  molt  encomia- 
des  al  seu  temps. 

RAMOY.  m.  Bot.  REBROLL. 

RAMPA,  f.  Encongiment  o  arrongament  de  nirvis, 
que  causa  gran  dolor.  Calambre.  ||  Dedivi  sense  es- 
glaons  pera  pujar  suaument.  Rampa.  ||  Repeu  a  les 
muralles  de  les  fortaleses. 

RAMPAGOL.  m.  Ant.  náut. 
GARFI. 

RAMPALM.  ni.  Ant.  Diumen- 
ge  deis  Rams.  Domingo  de  Ra- 
mos. 

RAMPANT.  adj.  Al  blasó,  se 
aplica  al  1  leo  o  a  qualsevol  altre 
animal  qu'está  al  camp  del  es- 
cut  ab  les  garres  exteses  en  acció 
d'  agarrar.  Rampante,  rapante. 
||  Desnivell,  costa,  pujada. 

RAMPAR.    v.   a.    Pujar    costa 
amunt  agafantse  ab  les   mans  y 
apoiantse  fort  ab  els  peus.  Trepar. 

RAMPELL.  m.  dim.  ramet.  ||  Pensament  o  deter- 
mini  inesperat  y  extravagant,  o  excessiva  prompti- 
tut  en  algún  moviment  o  passió.  Ventolera,  arran- 
que, vena,  ímpetu. 

AGAFARLI  A  ALGÚ  EL  RAMPELL.  fr.  Met.  Excitárseli 
alguna  especie  que  'I  mogui  a  pendre  alguna  resolu- 
ció  impensada  o  imprudent.  Darle  á  alguno  la  vento- 
lera. 

Patir  DE  RAmpells.  fr.  Tindre  un  rain  de  bogería. 
Tener  rapios  de  locura. 

RAMPELLADA.  f.  Promptitut,  repent  d'  alguna 
passió.   Arranque,  vena,  Idea,  ímpetu,  ventolera. 

||  RAMPELL. 


Escut  ab  figura 
rampa  nt 


RAMPELLUT,  DA.  adj.  Llunátich,  que  té  alguies 
embestides  de  boig.  Venático,  lunático,  alocado. 

RAMPEU  (A),  m.  Peu  o  rampa  d'  una  muralla, 
castell,  etc.  II  adv.  Expr.  Al  pie. 

RAMPÍ.  m.  RASCLE.  ||  Lo  que  serveix  pera  aplanar 
la  térra.  Trailla.  ||  Eina  de  fusta  ab  moltes  puntes 


Rampi 


que  serveix  pera  arreplegár  la  palla  a  1'  era.   Ras- 
trillo. ||  adj.  Espavilat,  llest.   Sagaz. 

RAMPINADA.  f.  Cop  de  rampí. 

RAMPINAR.  v.  a.  Recullir  la  batuda  a  les  eres  ab 
1'  eina  dita  rampí.  Rastrillar.  ||  v.  a.  Fam.  Fer  co- 
rrer 1'  ungía,  robar.  Hacer  correr  la  ufia. 

RAMPINYA.  f.  Lladrocini,  furt. 

aucell  DE  Rampinya.  L'  esparver,  1'  aliga,  etc. 
Ave  de  rapiña.  ||  Met.  La  persona  que  roba.  Ladrón. 

RAMPINYADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  rampinya. 

RAMPINYAR    v.  a.  Robar,  furtar. 

RAMPLÓ,  NA.  adj.  Vulgar,  de  baixa  qualitat. 

RAMPOLL.  m.  Brot  tendré  d' arbre.  Rampollo  |f 
i.luch. 

RAMPONYA.  f.  Persona  de  mala  condició,  dolent, 
busca-raons.  ||  Ter.  Se  diu  de  la  criatura  que  senipre 
plora  o  no  está  contenta.   Llorón,  gemidor. 

RAMPOYNA.  f.  Conjunt  de  coses  menudes  y  de 
poca  importancia.  Zarandajas,  morondanga,  fá- 
rrago. ||  Conjunt  o  barreja  de  coses  inútils  y  despre- 
ciables. Morralla,  ñaque.  ||  Lo  que  's  deixa  perdre 
de  qualsevulla  cosa  per  massa  menut  y  de  poch  va- 
lor. Broza,  brueco,  rebusca,  rebusco.  ||  Cosa  molt 
despreciable.  Ñiquiñaque,  zurrapa,  purriela.  ||  Cosa 
retirada  d'  us  y  veñuda  per  marcida  o  vella.  Anti- 
guallas, vejestorios.  ||  Met.  fam.  Se  diu  de  la  gent 
mes  despreciable.  Populacho,  ínfima  plebe. 

RAMQUÉS.  Biog.  Anagrama  usat  pél  doctor  An- 
toni  Marqués,  autor  d'  una  obra  patriótica  publicada 
a  Lleida  l'ary  1641  ab  el  lítol  de  Cataluña  defendida 
de  sus  émulos,  ilustrada  de  los  hechos  de  fidelidad  y 
servicios  á  sus  reyes. 

RAMS.  m.  pl.  El  conjunt  de  fils  de  seda  que  s'  ur- 
deixen  pera  fer  galons.  Ramos. 

RAMULL,  A.  adj.  REMULL. 

RAMULLA,  f.  Conjunt  de  rames  primes  que  's 
treuen  del  arbre  al  espurgarlos.  Ramojo. 

RAN  A  RAN.  m.  adv.  Indica  que  una  cosa  está  tan 
arrimada  a   un  altra  que  no  hi    cap  res  entremitg. 
A  raíz,  á  cercén.  ||  A  ranS.  ||  Dit  d'  una  cosa  que  no 
hi  cap   res  mes.  Hasta 
al  tope. 

A  RAN  DE  TERRA,  DE 
L'  AIGUA,  etc.  Rasant  la 
térra,  l'aigua,  etc.  A  flor 
de  tierra,  del  aoua,  etc. 

TALLARÁ  RAN.  fr.  Ta- 
llar ras.  Cercenar,  cortar 
á  cercén. 

RANA.  f.  Anfibi  molt 
conegut  que  coniuna- 
ment  habita  a  les  aigües 
embassades.  Rana.  || 
GRANOTA. 

RANAR    v.  a.  Tallar 
el    cabell  a  ran    de    la    closca    del  cap.    Rapar.   || 
Tallar    qualsevulga  altra  cosa  a  ran. 


Ranes 


RAN 


RAO 


647 


RANARI,  A.  adj.  Lo  referent  a  la  rana. 

RANART.  m.  Zool.  GL'INEU. 

RANAT,  DA.  adj.  Tallat  a  ran.  Rapado. 

RANC  (Joan).  Biog.  Remarcable  pintor  del  Mitjorn 
de  Franga.  Va  neixer  a  Montpeller,  y  era  deixeble  de 
Rigaud.  Era  un  deis  mellors  deis  que  a  son  temps  se 
consagraven  a  la  especialitat  de  retrats  guardant 
reputado  d'  inimitable  segons  els  ciítichs  del  seu 
temps.  L'any  1703  va  ésser  nomenat  academich  de 
la  de  Pintura,  y  en  1724,  primer  pintor  del  rei  d'  Es- 
panya.  Va  morir  a  Madrit  ais  62  anys  de  sa  edat 
en  1735. 

RANCALLAR.  v.  a.  RANQUEJAR. 

RANCELLA.  f.  Agravi,  queixa,  disputa.  Rancilla. 

RANCELLAR.  v.  n.  CLAUDICAR. 

RANCELLÓS,  A.  adj.  Qui  té  'ls  peus  torts  cap  en 
íora.  Zancajoso,  zanquituerto. 

RANCH.  m.  Classe  o  categoría  de  cada  persona. 
Rango.  ||  RENCH. 

de  alt  o  BAix  RANCH.  De  alta  o  baixa  categoría. 

RANCH.  ni.  Cavallet  per  posar  les  caixes  de  la 
lletra  a  les  impremptes,  ja  esteses  de  rengle,  ja  en- 
caixades.  Chivalete. 

RANCH,  CA.  adj.  Coix.  Qui  camina  arrocegant 
tina  cama  o  ab  un  peu  g  rat.  Remó,  cojo,  derren- 
gado, deslomado. 

RANCHIN  (Esteve).  Biog.  Poeta  y  jurisconsult 
del  sigle  XVI,  que  va  obtindre  just  concepte  al  Mit- 
jorn de  Frangí.  Va  ésser  proíessor  de  dret  a  1'  uni- 
versitat  de  Montpeller,  ont  va  morir  a  l'any  1583, 
ais  73  de  la  sena  edat.  Entre  altres  obres,  va  ésser 
V  autor  de  la  titolada,  Miscellanca  dccisionum  juris., 
in  fol. 

—  (FR.  ENRICH).  Biog.  Hisendista  del  sigle  XVII  al 
Mitjorn  de  Franga.  Era  Conceller  al  Tribunal  de 
comptes  de  Montpeller  y  home  de  molta  cultura.  Va 
publicar  en  1697  una  traducció  francesa  deis  Psalms, 
que  va  popularisarse  molt. 

—  (jaume).  Biog.  Poeta  del  Mitjorn  de  Franga  al 
sigle  XVII.  Autor  de  bona  cosa  de  poesíes,  entre  qui- 
nes s'esinenta  un  famós  Triolet.  Era  conceller  de  la 
cambra  deis  edictes  a  Montpeller. 

RANCI,  A  adj.  Cosa  que  desmereix  per  ésser  molt 
vella,  com:  1' oli,  la  carnsalada,  etc.  Rancio,  rancio- 
so. ||  Vell,  antich  y  conservat  per  molt  temps,  mello- 
rant  sempre,  com  lo  vi.  Añejo,  rancio.  ||  Avar,  escás, 
ngarrat.  Miserable,  mezquino,  roñoso. 

TORNARSE  RANCI  ir.  Desmereixe  alguna  cosa  per 
ésser  molt  vella.  Enranciarse,  ranciarse,  ponerse 
rancio.  ||  Millorarse  '1  vi  ab  el  trauscurs  del  temps. 
Añejarse. 

RANCIADURA.  í.  Rancidez. 

RANCIEJAR.  v.  n.  Tirar  a  ranci.  ||  Adquirir  mal 
gust  les  viandes  que  's  comencen  a  corrompre,  com 
la  carnsalada.  Saber  á  rancio,  enranciarse,  ran- 
ciarse, enaceitarse. 

RANC1ENCH,  CA.  adj.  Lo  qu' és  ranci  o 'n  té  gust. 
Rancio. 

RANCIESA.  f.  Ant.  Gust  de  ranci  que  té  una  vian- 
da o  calitat  de  ranci  d'  una  cosa.  Rancidez. 

RANCIOR.  f.  Gust  de  ranci.  Rancio,  rancidez. 

RANCIOS,  A.  adj.  Que  té  quelcom  de  ranci. 

RANCIU.  adj.  RANCI. 

RANCO,  A.  adj.  S' aplica  al  qui  va  coix  per  lesió 
de  les  caderes.  Cojo,  raneo.  ||  RANCH. 

RANCOR.  m.  RENCOR. 

RANCORÓS,  A.  m.  y  f.  RENCORÓS. 

RANCOROSAMENT.  adv.  RENCOROSAMENT. 

RANCUNIA.  f.  RENCOR. 

RANCUNIÓS,  A.  RENCUNIÓS. 

RANCUNIOSAMENT.  adv.  RENCüniosament. 


RANDA,  f.  Mena  de  puntes  de  fil,  groixudes  y  es- 
pesses  tetes  ab  águila  o  teixides  que  se  solen  posar 
ais  vestits,  etc.  Randa.  |  Punta  feta  al  coixí.  Punti- 
lla de  encaje. 

RANDA.  Geog.  Poblet  del  dist.  inunpal.  d' Algaida, 
illa  de  Mallorca,  Balears.  li  —  (puig  de).  Orog.  Puig 
de  549  metres  d'  altitut  a  tramontana  de  Lluclimajor, 
illa  de  Mallorca. 

EL  SOLITARI  de  RANDA.  Renóm  de  Ramón  Llull,  per 
haver  sigut  ermita  d'aquell  lloch. 

RANDAR.  v.  a.  Guarnir  o  adornar  ab  randes. 
Randar. 

RANDAT,  DA.  adj.  Adornat  ab  randes.  Randado. 
RANDATGE.  ni.  El  conjunt  de  randes  d'  un  vestit, 
etc.  Randage. 

RANDÉ  (El).  Geog.  Espaiosa  y  joliva  granja  al 
camí  de  La  Pica  del  Canigó,  al  Vernet,  al  peu  del 
Coll  del  Cavall  Mort. 

RANDELL.  m.  ler.  MOSQUIT. 

RANDER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  randes.  Randero. 

RANDILLA.  f.  Art.  y  of.  Ferro  que  serveix  pera 
daurar  llibres.  Pandilla 

RANECH.  ni.  Ter.  ibicench.  Desnarit.  Raquítico. 

RANELL.  m.  Rugall  deis  moribons.  Estertor. 
RANERA.   f.  Rugall  que  fa  '1    malalt,  sobretot  en 
1'  agonía.  Estertor. 

RANERÍA.  í.  Raresa,  plor  continuat  de  les  criatu- 
res.  Lloriqueo. 

RANILL.  m.  AINADA.  ||  RENILL. 

RANILLA,  f.  El  quart  casch  de  la  pota  o  de  la  niá 
del  cavall,  la  muía  y  1'  ase.  Ranilla.  ||  Malaltía  que 
ataca  a  les  besties  per  la  part  de  darrera  del  casen. 
Ranilla.  ||  Malaltía  del  bestiar  boví  que  consisteix 
en  coagularse  dins  deis  budells  alguna  part  de  sanch 
que  la  bestia  no  pot  expelir  y  prové  de  les  paparres 
que  se  'ls  hi  fiquen  dins.  Ranilla. 

RANILLAR.  v.  n.  AINAR.  ||  renillar. 

RANINA,  adj.  f.  Med.  Epítet  de  les  venes  que  co- 
rren  per  la    superficie 
inferior  de   la  llengua. 
Ranina. 

RANQUEJAR.  v.  n. 
Caminar  com  a  ranch  re- 
menantse  d'  un  costat 
a  1'  a  lt  re.  Renquear, 
ranquear,  claudicar. 

RANS.  adv.  y 

RANT.  adv.  RAN. 

RANTELL.  m.  Mos- 
quit,  marfull. 

RÁNULA,  f.  Tumor 
que  's  fa  sota  la  llen- 
gua del  bestiar  boví  y 
cavallar.  Ránula. 

RANUNCLE.  m.  Bot. 
Ranúnculo.  ||  FRANCE- 
SILLES. 

RANUNCULACl,  A.  adj.  Análech  a  la  francesilla 
o  ranuncle.  Ranunculáceo. 

RANXER.  ni.  Qui  compra  y  cuina  '1  ranxo.  Ran- 
chero. 

RANXO.  m.  Conjunt  de  varíes  persones  que  posa- 
des  en  roda  mengen  juntes,  com  els  soldats,  etc.  Ran- 
cho. ||  El  menjar  de  dita  gent.  Rancho.  ||  Náuí.  Pa- 
ratge  determinat  de  les  naus  pera  allotjar  ais  indivi- 
duus  de  la  seua  dotació.  Rancho,  rancheadera, 
ranchearía. 

fer,  O  memjar,  O  estar  al  ranxo.  fr.  Formar  ran- 
xo alguna  part,  o  acomodarshi.  Ranchear. 

RAO.  f.  Facultat  de  discórrer.  Razón.  ||  L' acte  del 
enteniment  o  discurs.  Razón.  ||  Cálcul,  compte  o  nú- 
mero d' alguna  cosa   Razón.  HEquitaten  les  compres 


Ranuncle  o  trance silles 


648 


RAO 


RAO 


y  vendes.  Razón.  ||  Ordre,  métode  d' alguna  cosa. 
Razón.  ||  Motiu  en  defensa  del  dret.  Razón.  ||  Motiu, 
causa  o  fonament  d' alguna  cosa.  Razón.  ||  Picba, 
argument.  Razón.  ||  La  expressió  o  paraula  qu' expli- 
ca algún  concepte.  Razón.  ||  Relació  o  respecte  ¡nutuu 
que  teñen  entre  sí  dues  quantitats  d'  una  meteixa 
especie,  coni:  número  ab  número,  ratlla  ab  ratlla, 
etc.  Razón.  ||  pl.  baralles,  disputes. 

RAO.  f.  ler.  ibicench.  Trempaplomes.  Navajita.  II 
RAOR. 

RAO  ARMÓNICA.  La  relació  o  respecte  que  teñen 
dos  números  entre  sí,  en  ordre  a  proporció  deis  in- 
térvals  musichs.  Razón  armónica. 

RAO  DE  CARTiPÁg.  Fam.  La  que  's  dona  estudiada 
y  de  memoria  sense  vindre  al  cas.  Razón  de  carta- 
pacio. 

RAO  DE  DESIGUALTAT.  La  que  teñen  entre  sí  dues 
quantitats  designáis.  Razón  de  desigualdad. 

RAO  D' estat.  Causa  pública.  Razón  de  Estado.  |[ 
Met.  Miramenr,  considerado  que'ns  niou  a  portarnos 
de  cert  modo  en  la  societat  civil,  per  lo  qué  podrán 
pensar  o  judicar  els  que  lio  sápiguen.  Razón  de  Es- 
tado. 

rao  D'  igualtat.  La  que  teñen  dues  quantitats 
iguals  comparades  entre  sí,  encara  que  no  siguin 
semblantes  com  un  triángul  que  pot  ésser  igual  a  un 
quadrat,  y  una  ratlla  recta  a  una  corba.  Razón  de 
igualdad. 

RAO  DE  MAJOR  DESIGUALTAT.  La  que  té  una  quan- 
titat  major  a  un'altra  menor,  com:  una  hora  a  un 
minut.  Razón  de  mayor  desigualdad. 

rao  de  menor  Desigualtat.  La  que  té  una  quan- 
titat  menor  a  un  altra  major,  com:  una  hora  a  un  día. 
Razón  de  menor  desigualdad. 

RAO  DE  PEU  DE  BANCH  O  DEL  PONT  DE  LLE1DA.  Fam. 
La  que  no  conyé  ni  satisfá.  Razón  de  pie  de  banco. 

RAO  IRRACIONAL.  La  que  no  's  pot  expressar  ab  cap 
número,  com  la  que  té  '1  costat  del  quadrat  ab  la 
diagonal  d'  aqueix  meteix  quadrat.  Razón  irra- 
cional. 

RAO  NATURAL.  La  potencia  discursiva  del  home, 
despullada  de  tota  altra  especie  que  la  illustri.  Razón 
natural. 

RAO  RACIONAL.  La  que 's  pot  expressar  ab  alguns 
números,  com  la  que  hi  há  d' una  gerra  de  viutanta 
cantis  a  una  bota  de  siscents.  Razón  racional. 

RAO  SOCIAL.  La  firma  qu'  adopta  una  casa  de  co- 
mers  pera  les  cartes,  lletres,  valors,  etc.,  y  és  el  nom 
ab  que  's  coneix  y  designa.  Razón  social. 

RAONS  semblantes  O  iguals.  Aquelles  en  que  l'an- 
tecedent  de  la  una  conté  o  és  contingut  en  el  seu 
consegiient,  de  la  meteixa  manera  que  1'  antecedent 
de  1'  altra  ho  és  en  el  seu  consegiient,  com  quan  se 
compara  '1  número  6  ab  el  4,  y  '1  15  ab  el  10,  que  en 
una  y  altra  1'  antecedent  conté  al  seu  consegiient 
una  vegada  y  mitja;  aleshores  se  diu  que  aqueixes 
dues  raons  son  semblantes  o  iguals,  o  la  meteixa  rao. 
Razones  semejantes  ó  iguales. 

AB  RAO.  ni.  adv.  Ab  fonament.  Con  razón.  ||  Ab  jus- 
ticia. Con  razón,  méritamente. 

ab  RAO  O  SENSE  RAO.  Expr.  Justa  o  injustament. 
Con  razón  ó  sin  ella. 

AB  RAO  O  SENSE  RAO,  VAGI'L  POBRE  A  LA  PRESÓ. 
Ref.  Denota  que  poques  vegades  és  atesa  la  rao  del 
desvalgut,  majorment  quan  és  contra  un  poderos.  La 
cárcel  y  la  cuaresma,  para  los  pobres  es  hecha. 

anar  FORA  DE  rao.  fr.  Discórrer,  parlar  o  obrar 
diíerentment  de  lo  que  aconsella  la  rao  y  la  justicia. 
Ir  fuera  de  razón  ó  de  camino. 

ANARSEN  en  RAONS.fr.  Prescindir  de  lo  mes  impor- 
tant  y  essencial  entretenintse  ab  coses  sense  subs- 
tancia; buscar  excuses  frivoles.  Andarse  an  cuentos, 
asirse  á  las  ramas.  ||  Fugir  de  donar  una  resposta  ca- 
tegórica o  d' entrar  en  lo  essencial  del  assumpte. 
Andarse  enflores  ó  por  las  ramas.  ||  Anar  en  disputes 
y  porfíes.  Andar  en  dimes  y  diretes. 


A  RAO.  m.  adv.  Al  respecte,  com:  A  rahó  de  3  per 
100,  a  rahó  de  tant  la  lliura,  etc.  A  razón,  al  res- 
pecto. 

ASSISTIR  LA  RAO.  fr.  ESTAR  CARRBGAT  DE  RAO. 

CERCAR  RAONS.  fr.  Donar  motiu  de  disputes.  Provo- 
car, buscar  ú  uno  la  boca. 

CArregarse  DE  RAO.  fr.  Met.  Tindre  niolta  espera 
y  paciencia  pera  procedir  després  ab  mes  fonament. 
Llenarse  ó  cargarse  de  razón. 

CON'FONDRE  ab  Raons.  fr.  Convencer  a  algú  ab 
raons  poderoses.  Envolver  á  uno  en  razones. 

DEIXARSE  DE  RAONS.  fr.  S'  usa  pera  descompartir 
ais  que 's  barallen.  Vaya  el  diablo  por  ruin;  dejarse, 
quitarse  de  cuentos.  ||  Deixarse  de  cancons.  Dejarse  de 
camándulas. 

DONAR  BONA  RAO.  fr.  Complir  exactament  algún 
cárrech.  Dar  razón  de  si  ó  de  su  persona. 

DONAR  LA  RAO.  fr.  Concedirli  a  algú  lo  que  diu, 
confessar  que  obra  tal  com  deu.  Dar  la  razón  á  al- 
guno. 

DONAR  RAO.  fr.  Informar,  donar  noticia  d' alguna 
cosa  o  d' algún  assumpte.  Dar  razón,  noticiar. 

DONAR  RAO  AL  GAT  DE  QUE  FAREM  CARNESTOLTES. 
Ref.  Que  's  diu  de  qualsevol  día  de  diñar  abundant, 
y  especialment  per'aquells  que  ais  convits  mengen 
mes  de  lo  regular.  Sepan  gatos  que  es  antruejo  ó  en- 
truejo. 

EN  RAO.  ni.  adv.  Per  lo  que  pertany  a  alguna  cosa. 
En  razón,  en  virtut,  en  cuanto. 

ESCURSAR  RAONS.  fr.  Ab  que  s'  insta  a  algú  pera 
que's  deixi  de  paraules  superflues  y  vagi  al  grá. 
Ahorrar  palabras. 

ÉSSER  contra  RAO.  fr.  Ésser  alguna  cosa  injusta 
y  violenta.  Ser  contra  toda  razón. 

ÉSSER  POSAT  EN  RAO.  fr.  Esser  just  y  racional  lo 
que's  diu  o 's  proposa.  Estar  puesto  en  razón. 

ESTAR  CARREGAT  DE  RAO.  fr.  Tindre  algú  tota  la 
rao  de  part  seva.  Tener  sobrada  razón;  estar  de  parle 
de  alguno  ¡a  razón. 

fer  fer  LA  RAO.  fr.  Ferse  respectar  y  obeir.  Hacer- 
se obedecer. 

FER  PASSAR  AB  RAONS.  fr.  Entretindre  a  algú  ab 
bones  paraules  sense  fer  lo  qu'  ell  desitja.  Dar  con 
la  entretenida. 

GASTAR  RAONS.  fr.  Parlar  molt,  usar  de  circumlo- 
quis.  Gastar  frases. 

LA  millor  RAO  És  LA  DEL  BASTÓ.  Ref.  Denota  que 
a  qui  no  fa  cas  de  la  rao,  '1  millor  medi  pera  reduirlo 
és  la  forca  o'l  cástich.  No  hay  tal  razón  como  la  del 
bastón;  á  fuerza  del  villano  hierro  en  mano. 

LA  RAO  NO  VOL  FORCA.  Expr.  Adverteix  que  deu 
obrar  mes  la  justicia  que  la  violencia,  y  també  ma- 
nifesta  a  algú  que  's  dongui  per  convengut  de  lo  que 
se  li  persuadeix.  La  razón  no  quiere  fuerza. 

LLARGUES  RAONS  ESCURCEN  LA  NIT.  Loe.  Denota 
que  a  qui  enraona  molt  se  li  passa  '1  temps  sense  fer 
feina.  La  mujer  algarera  nunca  hace  larga  tela. 

NO  ficarse  en  RAONS.  fr.  No  ficarse  algú  en  lo 
que  no  li  importa.  No  meterse  en  cuentos.  ||  Fixarse 
sois  en  lo  mes  essencial  y  mes  ¡mportant  del  assump- 
te. Quitarse  de  cuentos. 

NO  ÉSSER  RAO  O  NO  VALDRÉ  ALGUNA  RAO.  fr.  No 
convencer  la  proba  que  's  dona  o  '1  motiu  que  s'  ale- 
ga. Ser  razón  de  pie  de  banco;  razón  de  cartapacio. 

PARLAR  AB  RAO.  fr.  Tindre  algú  rao  en  lo  que  diu 
o  sosté.  Hablar  en  razón. 

PASSAR  AB  RAONS.  fr.  FER  PASSAR  AB  RAONS. 

PER  LA  meteixa  RAO.  m.  adv.  Per  la  meteixa  cau- 
sa o  motiu.  Por  la  misma  razón;  por  el  mismo  caso; 
por  el  mismo  hecho. 

Per  moltes  RAONS.  Expr.  Per  inoltes  causes.  Por 
muchos  títulos;  por  muchas  razones. 

POSAR  EN  RAO.  fr.  Assossegar  ais  que  disputen  o's 
barallen.  Poner  en  razón. 

posarse  A  LA  RAO.  fr.  Vendré  o  comprar  a  preu 
modera t.  Ponerse  bien. 

PRIVARSE  DE  LA  RAO.   fr.   Tindre  impedit   1'  us    y 


RAP 


RAP 


649 


exercici  d' ella  per  alguna  causa  y  especialnient  per 
follía  o  borratxera.  Privarse  de  razón. 

REDUIRSE  A  LA  RAO.  fr.  Ajustarse  y  convindre  en 
algún  partit,  excusant  el  ser  ven^ut  per  plet  o  per 
íorga.  Venirse  á  buenas;  reducirse  d  la  razón 

siguin  acabades  les  raons.  fr.  Ab  que  s'  intenta 
sofocar  les  disputes.  Acabados  son  cuentos;  vaya  el 
diablo  por  ruin. 

tindre  raons.  fr.  Barallarse,  especialnient  les  do- 
nes. Escarapelarse. 

RAONABLE.  adj.  Conforme  a  la  rao.  Razonable. 
II  Met.  Miljá,  regular.  Mediano,  razonable,  regular. 

RAONABLEMENT.  adv.  ni.  Conforme  a  rao.  Razo- 
noblemente. 

RAONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  arengues  o  perora. 
Qui  pensa  o  medita.  Razonador.  ||  PARLADOR,  í. 

RAONAMENT.  m.  Ant.  ENRAONAMENT. 

RAONAR.  v.  n.  y 

RAONIR.  v.  n.  ENRAONAR. 

RAOR.  m.  Acció  de  raure.  Rasura. 

RAORA.  f.  ler.  ralladora,  fl  v.  a.  RAURE. 

RAOULT  (Pich  de).  Orog.  Serra  que  separa  el 
Conflent  del  Llenguadocli;  té  1,024  met.  d'algaria  y 
s'  emplaza  al  N.  de  la  comarca,  entre  la  Roca  Sale- 
ra y  el  Coll  de  Qués. 

RAOUR  (Valí  de).  Geog.  Valí  de  la  Cerdanya,  en- 
tre Enveitg  y  Ur,  paisatge  mol t  agradivol 

RAOUX  (Joan).  Biog.  Pintor  del  Mitiorn  de 
Franqa  que  va  néixer  a  Montpeller  1'  any  1677  y  fou 
un  deis  deixebles  mes  aprofitats  del  pintor  Bologne. 
De  molt  ¡ove  va  passar  a  Italia  pera  perfeccionarse 
y  era  tanta  la  seua  anomenada,  que  a  son  retorn, 
M.  de  Vendóme  va  obligarlo  a  que  s'  allotgés  al  seu 
palau.  Era  molt  acertada  y  bon  xich  realista  la  en- 
tonado deis  seus  quadros.  Al  any  1717  va  ésser  no- 
menat  académich  de  la  Re!  il  Francesa  de  Pintura. 
V;i  morir  a  París  1'  any  1734. 

RAP.  m.  Ictiol.  Peix  comú  ais  mars  d'  Espanya, 
que  creix  fins  a  la  Margaría  d'  uns  80  centimetres.  Té 
el  eos  per  la  part  anterior  xato  y  ampie,  y  per  la  part 
posterior  estret  y  comprimit;  el  cap  gros,  la  boca 
molt  esquinsada,  colocada,  com  també 'ls  ulls,  a  la 
part  superior  del  cap;  les  aletes  del  pit  son  molt 
grans  y  les  del  llom  y  de  la  creu  petites.  No  té  esca- 
tes; és  de  color  obscur  per  la  esquena  y  blanch  per 
la  panxa,  a  la  que  hi  té  dues  coses  com  mans  ab  dits. 
Pejesapo,  rana  marina  o  pescadora. 

RAP.  m.  Acte  y  efecte  de  rapar.  Rape 

ANARLI  A  ALGÚ  RAP  A  RAP.  fr.  ANAR  EL  DIABLE 
APROP. 

RAPA.  f.  El  ramet  de  branquetes  tendres  ont  hi 
lia  agafats  els  grans  de  raim.  Escobajo,  rampojo, 
raspa.  ||  Gasna  de  raim.  ||  La  flor  de  la  olivera. 

RAPA  MOSQUERA.  Bot.  Mena  de  lliri  d'aygua  que  's 
troba  a  Menorca. 

treure  LA  RAPA  delS  RAIMS.  fr.  Descobaiar. 

RAPAC.  adj.  Inclinat  a  la  rampinya.  Rapaz.  || 
MINYÓ. 

RAPACERÍA,  f.  Lladronicia.  Rapacería. 

RAPAC1TAT.  f.  Inclinado  o  vici  de  robar.  Rapa- 
cidad. 

RAPADA,  adj.  Ant.  S'  aplicava  a  la  donzella  ro- 
bada. Rapta,  robada.  ||  RAPTADA.  ||  Molta  rapa  ais 
olivers. 

RAPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rapa.  Rapador,  rapan- 
te, rapista. 

RAPADURA,  f.  La  acció  de  rapar  o  1'  efecte  de 
quedar  rapat.  Rapadura,  rapamiento,  rape. 

RAPAFILANDO.  ni.  adv.  Fam.  ter.  DEPRESSA  Y 
CORRENTS  COM  UN  LLAMP. 

RAPALASSA.  f.  Bot.  LLAPASSA. 

RAPAMENT.  ni.  Ant.  Furt.   Robo, 
ríe.  cat.—  v.  ii.— 82. 


RAPANT.  m.  RAMPANT. 

RAPAPOLVO,  f.  Reny,  repulsa. 

RAPAR.  V.  a.  ARRAPAR.  ||  RAPTAR. 

RAPAR,  v.  a.  Tallar  el  cabell  a  ran  de  la  pell.  Ra- 
par. ||  Fam.  Afeitar  depressa  y  ab  poch  cuidado.  Dar 
un  rape. 

RAPARSE,  v.  r.  Tallarse '1  cabell  a  ran.  Raparse. 

RAPASSA.  f.  Ter.  Rapa  de  raim.  Escobajo. 

RAPAT,  DA.  p.  p.  Rapado.  ||  Ras  del  cap  o  de  les 
celles.  Raído. 

RAPÉ,  m  Tabach  de  pols  negrencli  y  pocli  fí;  dit 
aixi  pél  instrutnent  y  modo  ab  que's  molt.  Rapé. 

RAPETA,  f.  Mena  d' art  pera  pescar.  Rapeta. 

RÁPIDAMENT.  adv.  m.  Ab  ímpetu  y  celeritat. 
Impetuosamente,  rápidamente. 

RAPIDESA.  f.  Velocitat  impetuosa;  moviment 
arrebatat.  Rapidez. 

RAP1DITAT.  f.  RAPIDESA. 

RAP1LLI.  m.  Min.  Varietat  de  pedra  tosca  que  's 
presenta  en  forma  de  filaments  capilars.  Lapilli. 

RAPIÑA,  f.  Ant.  RaPINYA. 

RAPINYA.  f.  Robo  fet  ab  violencia.   Rapiña.  i| 

RAMPINYA. 

RAPINYA.  Geog.  Aldea  del  dist.  munpal.  de  Pal- 
ma, illa  de  Mallorca,  Balears. 

RAPINYADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  roba  ab  violencia. 
Rapiñador. 

RAPINYAR.  v.  a.  Fam.  Arrapar  o  robar  alguna 
cosa  ab  violencia.   Arrebatar,  rapiñar,  garrafiñar. 

RAPIR.  v.  a.  Ant.  Robar  una  donzella  ab  violen- 
cia o  ab  manyes.  Robar  una  doncella.   II  RAPTAR. 

RAPIT,  DA.  adj.  Accelerat,  lleuger  y  prompte  en 
el  moviment.  Veloz.  ||  Violent,  precipitat,  impetuós. 
Rápido,  raudo. 

RÁPITA,  f.  Ermita,  entre  'ls  moros. 

RÁPITA  (La).  Geog.  Arrabal  de  Vallfogona,  prov. 
de  Lleida.  ||  —  (LA).  SANT  CARLES  DE  LA  RÁPITA,  pro 
viuda  de  Tarragona. 

RAPÓ,  NA.  adj.  Lladre,  rampinyador. 

RAPONTICH.  ni.  Bot.  RIBARBO. 

RAPONXÓ.  Bot.  Planta  de  la  familia  de  les  cam- 
panulacies. 

RAPOTA.  f.  Vulg.  Rampinya. 

fer  LA  RAPOTA.  Pendre,  robar,  furtar. 

RAPONTICINA.  f.  Substancia  groga  que  1*  aigua 
segrega  de  l'arrel  del  rapóntich.  Raponticina. 

RAPOTIS.  ni.  Cop  donat  ab  la  má  y  mes  especial- 
nient a  la  cara.  Manotada,  manotazo,  manotón, 
soplamocos,  sornavirón,  tamborilazo,  tambori- 
lada. 

RAPSODA,  f.  Qui  a  1'  antiga  Grecia,  anava  de  po- 
blé en  poblé  cantant  els  poemes  d'Homer  o  altres 
poesíes.  Avui  s' aplica  ais  lectors,  que  ab  art  inter- 
preten composicions  literaries  o  musicals  d'  altri. 
Rapsoda. 

RAPSODIA,  f.  Troc.  d'  un  poema  y  marcadament 
algún  deis  d'  Homer.  ||  S'  aplica  també  a  1'  obra  pre- 
sentada com  original  per  algún  poeta,  no  essent  mes 
que  una  compilació.  Se  diu  generalment  entre 'ls  que 
executen  música.  Rapsodia. 

RAPSODISTA,  m.  RAPSODA.  ||  Qui  fa  o  interpreta 
rapsodies. 

RAPSODOMANCIA.  f.  Manía  perla  rapsodia.  ||  Art 
de  predir  F  avenir  per  medi  de  passatges  presos  de 
algún  poeta,  especialnient  de  Virgili  o  d'  Homer.  Rap- 
sodomancia. 

RAPSODOMÁNTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  re- 
latiu  a  la  rapsodomancia.  ||  Qui  la  practica.  Rap- 
sodomancia. 

RAPT.  ni.  RAPTE. 


650 


RAR 


RAS 


RAPTA,  adj.  RAPTADA. 

RAPTADA,  f.  La  dona  qu'ha  sigut  robada  per  un 
home.  Rapta. 

RAPTAR,  v.  a.  Robar.  Generalment  se  diu  de  ro- 
bar una  dona,  ja  sía  convenintiii  ella,  ja  ab  violen- 
cia. Secuestrar. 

RAPTE,  ni.  Robo  d'  alguna  dona.  Rapto.  ||  Éxta- 
sis, rapto,  arrobo,  arrobamiento.  ||  Med.  Arrebata- 
ment  o  elevació  d'  algún  humor  o  accident  al  cap,  lo 
que  priva  del  sentit.  Rapto. 

RAPTOR,  ni.  Qni  roba  alguna  dona,  encara  que  si- 
guí per  medi  de  la  seducció  ab  paraules  amoroses 
y  suaus,  o  coniet  el  delicte  del  rapte  contra  les  liéis 
canóniques  y  civils.  Raptor. 

RAPTRIU.  f.  La  dona  raptada  o  que  rapta. 

RAQUEL,  f.  n.  p.  Raquel. 

RAQUEOMIELITIS.  f.  Med.  Inflamado  del  molí  de 
la  espinada.  Raqueomielitis. 

RAQUEONICELITA.  f.  y 

RAQUEONICELITIS.  f.  Inflamado  de  la  espinada. 
Raqueonicelita. 

RAQUETA,  f.  Ret  en  forma  de  pala  pera  jugar  a 
pilota.  Raqueta.  ||  Joch  que  consisteix  en  sostindre 
al  aire  una  pilota  per  medi  de  la  pala  d'  aquest  noni; 
se  juga  entre  dues  o  mes  persones.  Volante,  raqueta. 

RAQUETER.  m.  Qui  fa  o  ven  raquetes.  Raquetero. 
||  Nom  que  's  donava  durant  la  darrera  guerra  civil 
ais  jovenets  qu'anaven  com  voluntaris  ab  els  carlins. 

RAQUÉTICH,  CA.  adj.  RAQUÍTICH. 

RAQUETISME.  f.  RAQU1TISME. 

RAQUIALEPTIS.  f.  Med.  RAQUEONICELITIS. 

RAQUIALGIA.  f.  Med.  Dolor  a  la  espinada.  Ra- 
quialgia. 

RAQUIÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  relatiu  o  concer- 
nent  a  la  raquialgia.  Raquiálgico. 

RAQUIALG1TIS.  f.  Med.  Inflamado  de  la  espinada. 
Raquialgitis. 

RAQUIDIÁ,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  espinada. 
Raquidiano. 

RAQUÍDICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al  raquis. 
Raquídeo. 

RAQUIS,  m.  Med.  La  espinada.  Raquis.  ||  Extre- 
ínitat  de  la  espiga  de  les  plantes  gramíniques.  Ra- 
quis. 

RAQUISAGRA.  f.  Med.  Mena  de  poagra  qu'  afecta 
la  espinada.  Raquisagre. 

RAQUITI,  A.  adj.  RAQUÍTICH. 

RAQUÍTICAMENT.  adv.  ni.  D'  una  manera  raquí- 
tica. Raquíticamente. 

RAQUÍTICH,  CA.  adj.  Qui  va  perdent  poch  a  poch 
la  figura  regular  del  seu  eos.  Raquítico.  ||  Mei.  Tam- 
bé s'  aplica  a  la  persona  qu'  és  sumament  mezquina 
o  interessada.  Raquítico. 

RAQUITIS,  f.  Med.  Malaltía  en  que  's  va  perdent 
poch  a  poch  la  figura  regular  d'  alguna  part  del  eos. 
Raquitis. 

RAQUIT1SME.  m.  Med.  Reunió  de  tots  els  sinto- 
mes  que  constitueixen  la  raquitis.  Raquitismo. 

RAQUÍTOM.  m.  Cir.  L'  eina  que  s'  emplea  pera 
tallar  el  raquis.  Raquítomo. 

RAR,  A.  adj.  Lo  que  té  poca  densitat,  y  's  dilata 
y  tendeix  a  ocupar  mes  lloch.  Raro,  ralo.  ||  Extraor- 
dínari,  poch  comú.  Insólito,  raro,  contado.  ||  Exce- 
lent,  sobresalient.  Insigne,  raro,  singular.  ||  Poch,  y 
aixís  se  diu:  rars  son  els  amichs  verdaders.  Raro.  || 
Extrany,  extravagant.  Raro.  ||  Curios,  digne  de  veu- 
res.  Raro.  ||  Dit  de  la  criatura  que  sempre  está  plo- 
rant.  Llorón. 

RARA  AVIS  IN  TERRIS.  Expr.  llat.  Aucell  rar 
en  la  térra:  és  una  raresa.  S'  aplica  a  persona  o  cosa 


que  s'  exceptúi  de  la  regla   generalisada.  Ave  rara 
en  la  tierra. 

RARAMENT.  adv.  m.  Per  extranyesa,  rara  vega- 
da. Raramente,  rara  vez,  por  maravilla.  ||  D'  un 
modo  extraordinari  o  ridícol.  Raramente. 

RAREFACCIÓ.  f.  m.  Fís.  V  acció  de  dilatarse  o 
extendres  un  eos  ocupant  mes  lloch  del  que  regular- 
ment  ocupa.  Rarefacción. 

RAREFACTIU,  VA.  adj.  Que  rarifica.  Rarefactivo 

RAREFER.  v.  n.  Fís.  Dilatar  un  eos  fentlo  menys 
dens  y  fentli  ocupar  mes  espai  qu'  abans.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Enrarecer,  rarificar,  rareficar. 

RAREFET,  A.  p.  p.  Rarefacto. 

RARESA.  f.  Extravagancia  de  geni,  propensió  a 
fer  lo  que  no  fan  els  altres.  Rareza.  ||  Singularitat  de 
una  cosa  per  ésser  poch  comuna  o  perqué  succeeix 
rara  vegada.  Rareza,  raridad.  ||  Plor  continuat  de 
les  criatures.  Lloriqueo. 

RARETAT.  f.  La  qualitat  que  constitueix  les  coses 
rares.  Rareza.  ||  Ant.  raresa.  ||  FU.  La  qualitat  deis 
cossos  poch  densos.  Raridad. 

RARIFICABLE.  adj.  Fis.  Susceptible  de  tindre 
menys  densitat.  Rarificable 

RARIFICADOR,  A.  adj.  Fis.  Que  rarifica.  Rarifi- 
cador. 

RARIFICAR,  v.  a.  Fis.  Dilatar  un  eos  fentlo  menys 
dens.  Rarificar. 

RARIFICAT,  DA.  p.  p.  Rarificado. 

RARIFICATIU,  VA.  adj.  Fís.  Lo  que  té  virtut  de 
rarefer.  Rarificativo. 

RARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  raro.  Rarísimo. 

RARITAT.  f.  Condició  de  rar.  Raridad. 

RAS,  A.  p.  p.  Raído.  ||  adj.  Plá,  llis,  desembarace 
de  destorbs;  se  diu  regularment  del  camp  sense  ba- 
rranchs,  arbres  ni  montanyes,  y  aixís  se  diu  del  sos- 
tre  cobert  de  tela,  cel  ras.  Raso,  descampado.  ||  Dit 
del  soldat  que  no  té  cap  grau  o  distinció.  Raso.  || 
Dit  del  cel  seré.  Sereno,  raso.  ||  adv.  m.  DEPRESSA, 
aixís  se  diu:  passar  ras  o  llis  o  ab  rapidesa.  ||  Dit  del 
cap  esquilat  del  tot.  Rapado.  ||  Desvergonyit.  Des- 
vergonzado. 

AL  RAS.  m.  adv.  Al  camp,  al  descobert.  Al  raso,  al 
sereno. 

TOT  RAS.  m.  adv.  Sincerament.  Sin  rebozo. 

RAS  D'  ASMET.  Geog.  A  la  vora  de  la  jaga  de 
1'  Orri,  al  Conflent,  a  les  voreres  del  riu  Tet.  ||  —  D'  EN 
CIJO.  A  2,225  metres  d'  altura,  al  Bergadá,  dessota 
del  Serrat  de  Creu  de  Ferro.  ||  —  DE  CL1VILLÉS.  Al 
Ripollés,  entre  '1  Puig  de  Miralles  y  '1  cim  inferior 
de  Puigsacalm.  ||  —  DE  LA  QUILLANA.  Orog.  Plá  a  la 
altitut  de  1,746  metres,  al  N.O.  de  Montlluís,  antich 
Conflent,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

RASA.  f.  Solch  que  fan  les  aigües  a  les  terres.  Ba- 
rranco, barranquera.  ||  Ant.  BARALLA.  ||  Acte  y  efec- 
te  de  rasar  les  mesures.  Rasadura.  |l  Cequia  o  tall 
obert  pera  plantar  ceps.  Zanja. 

RASADOR  A.  f.  Tro?  de  fusta  rodona  que's  fa  pas- 
sar a  ran  de  la  boca  de  les  mesures  pera  tréureleshi 
el  curull.  Rasero,  raedor.  ||  ralladora,  2. 

RASANT.  f.  La  ratita  del  perfil  longitudinal  d'  un 
carrer,  camí,  carretera,  canal,  etc.,  que  senyala  '1  lí- 
mit  inferior  o  superior  de  lo  que  s'  ha  de  terraplenar 
o  desmuntar  ais  terrenos  que  aquelles  obres  atraves- 
sen.  Rasante.  (|  p.  present  de  rasar.  Rasante. 

RASAR,  v.  a.  ARRASAR,  3. 

RASAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Arrasado. 

RASATIU,  VA.  adj.  Que  arrasa.  Rasativo. 

RASCADOR,  m.  Eina  pera  rascar  que  usen  els  pin- 
tors,  els  llauners  y  altres  oficis.  Rascador,  rasca- 
dero,  raedor. 

RASCADURA,  f.  Acte  y  efecte  de  rascar.  Rasca- 
dura, rascamiento,    rasura,    raedura.  II  La  senyal 


RAS 


RAS 


651 


que  queda  en  la  cosa  rascada.  Rascadura.  ||  Peladu- 
ra en  la  carn.  Descarnadura.  ||  Les  llimadures  de 
plata  o  or.  Granalla. 

RASCAMENT.  ni.  L'  acció  de  rascar. 

RASCANY.  ni.  Contrarietat,  contratemps. 

RASCAR,  v.  a.  Fregar  o  gratar.  Rascar,  raer,  es- 
tregar, frotar.  ||  Náut.  Fregar  les  embarcacions. 
Afretar.  ||  Cir.  Registrar  y  netejar  el  crani  ab  la 
legra.  Legrar. 

RASCAS  (Bernat).  Biog.  Gentilhom  llemosí,  que 
se  '1  creu  parent  proper  deis  papes  Climent  VI  y  Igno- 
cenci  VII,  y  va  ferse  remarcar  al  sigle  xiv  per  la  seua 
cultura,  péls  coneixenients  que  atresorava  en  les  qües- 
tions  jurídiques,  y  per  les  poesíes  provengáis  que  va 
escriure.  Enamoiat  de  Na  Constanza  deis  Astoands, 
al  morir  ella  va  fer  vot  de  no  casarse,  ocupantse  tan 
sois  mentres  va  viure  ais  estiulis  y  travalls  de  teolo- 
gía y  de  liéis.  Va  morir  a  Avinyó  al  any  1353. 

RASCASSA.  Ornit.  Peix  de  la  famiiia  deis  ariglits. 
Rescaza.  ||  escorpa  fosca. 

RASCAT,  DA.  p.  p.  Rascado,  raído. 

RASCLA.  Ornit.  Aucell  que  s'  alimenta  de  mo- 
luschs  y.altres  animáis  acuatichs;  es  del  genre  Rallus. 
||  Ictiol.  A  les  Balears  se  dona  aquest  nom  a  la  Ras- 
cassa.  ||  Rascón  de  agua.  ||  gallina  cega,  rascló. 

RASCLADA.  f.  Tot  lo  que  's  replega  d'  una  vega- 
da ab  el  rascle.  Rastrillada. 

RASCLADOR.  m.  Qui  rásela  o  lo  que  rásela.  Ras- 
trillador,  rastillador. 

RASCLADORA.  f.  RATLLADORA,  2. 

RASCLADURA.  f.  Ant.  RASCADURA. 

RASCLAMENT.  ni.  L'  acció  de  rasclar  y  rascar. 
Rascamiento,  raimiento. 

RASCLAMONYOS.  m.  AGULLA  DE  MONYO. 

RASCLAR.  v.  a.  Arreplegar  la  palla  ab  el  rascle. 
Rastrillar,  rastrear.  ||  Ant.  RASCAR.||  Resseguir  ab 
el  rascle  la  térra  després  de  sembrada.  Rastrillar.  || 

PENTINAR,    2.    || 

v.  a.  Estovar  y 
descrostar  la  té- 
rra ab  el  rascle. 
Rastrear,  ras- 
trillar. 

RASCLE,  m. 
F.ina  formada 
d'  un  mánech  de 
uns  sis  pams  ab 
un  travesser 
guarnit  de  dents  de  fusta  o  de  ferro  al  cap  de  valí 
pera  arreplegar  l'herba,  la  broga  o  la  palla  a  l'era. 
Rastro,  rastrillo,  mielga,  rastra,  rastillo.  ||  Una  de 
les  eines  usades  pera  la  pesca  del  coral.  Rascle. 

RASCLEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rascleja  o  lo 
que  fa  de  bon  rasclejar.   Rastrillados 

RASCLEJAR. 
v.  a.  L'acció  de 
travallar  ab  el 
rascle,  passant- 
lo  per  la  térra, 
per  1'  era,  etc., 
segons  la  feina 
que  's  fa.  Ras- 
trillar. 

RASCLEJAT, 
DA.  p.  p.  y  adj. 
Rastrillado. 

RASCLET.  m.  dim.  Rastrillo,  rastrilla.  ||  Eina  de 
acer  pera  us  deis  marmolistes. 

RASCLET.  Ornit.  Aucell  del  genre  Gallínula,  que 
s'  alimenta  d'  animáis  acuatichs.  Pollita  de  agua.  || 
POLLA  DEL  ULL. 

RASCLET  DELS  NEGRES.  Ornit.  Aucell  del  genre 
Árdea,  que  menja  molts  animáis  d'  aygtia. 


Rascle  o  rascló 


RASCLÓ.  ni.  dim.  Rascle  petit  ab  dents  de  ferro 
que  serveix  pera  igualar  la  térra,  tapar  la  llevor, 
etc.  Mielga. 

RASCLÓ.  ni.  Ornit.  Aucell.  Rasclet. 

RASCUT,  DA.  adj.  Iracundo. 

RASELL.  m.  y 

RASER.  m.  RASADORA.  ||  RASSER. 

RASER.  m.  Part  qu'  en  el  fons  d'  una  embarcado 
s'  acosta  a  la  pluvial. 

RASGALL.  ni.  Mena  d'  art  pera  pescar  salmons. 
Rasgal. 

RASGO,  f.  Ratlla  feta  ab  aire  y  garbo  a  la  lletra. 
Rasgo.  ||  Aire,  desembarág.  Despejo,  rasgo,  desem- 
barazo, desparpajo.  ||  Garbo,  generositat.  Rasgo.  || 
Met.  La  especie  qu'  explica  ab  propietat  y  bellesa 
algún  concepte.  Rasgo. 

FER  RASGOS  AB  LA  PLOMA,  fr.  RASGUEJAR. 

RASGUEIG.  ni.  Acció  y  efecte  de  rasguejar.  Ras- 
gueo. 

RASGUEJADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  rasgueja.  Ras- 
gueados 

RASGUEJAR.  v.  n.  Fer  rasgos.  Rasguear. 

RASGUEJAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Fet  a  rasgos.  Ras- 
gueado. 

RASINA.   f.  REÍNA.  ¡ 

RASIRSE.  v.  r.  Ter.  SERENARSE,  parlant  del  cel. 

RASÓ.  m.  Ant.  Navaja  d'  afeitar.  Navaja  de  afei- 
tar. ||  RAO. 

RASOR.  m.  Ant.  Navaja  d'  afeitar.  RASÓ. 

RASORAR.  v.  a.  Igualar  les  mesures  ab  la  rasa- 
dora,  treientne  '1  curull.  Rasar,  raer.  ||  AFEITAR. 

RASOS  D'  ALP.  Orog.  Al  camí  de  Puigcerdá,  al 
Padró  deis  Quatre  Batlles,  a  les  valls  altes  del  Ller- 
ca,  prop  del  Torrent  de  la  Pleta?a.  ||  —DEL  SAUCÁ. 
Petita  planura  a  la  carena  d'  una  montanya,  al  cap- 
demunt  de  la  valí  de  la  Castellana,  al 
NO.  de  Mosset,  antich  Conflent,  depart. 
deis  Pirineus  Orientáis.  Teñen  1,746  met. 
d'  altitut.  ||  —DE  tubau.  Al  cim  de  la 
carena  del  coll  de  Faiggeneral,  al  Berga- 
dá,  prop  de  la  divisoria  ab  el  Ripollés. 

RASPA,  f.  Lüma  aspra  pera  raspar  la 
fusta;  té  les  dents  mol t  agudes  y  separa- 
des.  Escofina.  ||   Vulg.  CRIADA. 

RASPADOR,  m.  Eina  de  cer  pera  ras- 
par el  paper.  Raspador. 

RASPADURA,  f.  Acció  y  efecte  de  ras- 
par. Raspadura.  II  Lo  que  's  treu  o  s'  es- 
borra d'  algún  manuscrit  o  dibuix  ras- 
pantlo.  Raspadura. 

RASPALL.  m.  RESPALL.  ||  El  que  té  pues 
de  ferro  y  s'  utilisa  a  la  fabricado  de 
mosaichs.  Ras- 

RASPALLADURA.  f.  RESPALLADURA.  pador 

RASPALLAR.  v.  a.  respailar. 

RASPALLENGUA.  f.  Bot.  Amor  de  hortelano, 
lapa. 

RASPAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  raspar. 

RASPAR,  v.  a.  Rascar  lleugerament.  Raspar, 
raer.  ||  Gastar  la  fusta  ab  la  raspa.  Escofinar.  ||  Met. 
Asprejar,  picar  el  vi  al  paladar.  Raspar. 

RASPAT,  DA.  p.  p.  Raspado. 

RASPAY.  m.  Ter.  ibicench.  Escombra.  Escobajo. 

RASPETA.  Bot.  ROTGETA. 

RASPINEGRE.  adj.  Varietat  de  blat.  Raspinegro. 

RASPINELL.  m.  Ornit.  Aucell  de  1'  ordre  deis  en- 
rinxadors.  Trepador  común.  ||  PICA-SOQUES. 

RASPÓS,  A.  adj.  Aspre,  desigual,  desapacible  al 
tacte.  Áspero,  escabroso,  rasposo.  H  Dit  del  licor 
picant.   Áspero,  rascón,  raspante.  ||  Met.   Malagra- 


«52 


RAS 


RAT 


dos,  esquerp.  Arisco,  áspero.  ||  Desapacible  al  oido. 
Áspero,  bronco,  duro.  ||  Se  diu  del  pél  rústich.  Hís- 
pido, hirsuto. 

RASPOSAMENT.  adv.  D'  una  manera  rasposa. 

RASQUERA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Tarrago- 
na, bisb.  y  part.  jud.  de  Tortosa;  és  a  la  vora  del 
Ebre  y  té  1,465  hab. 

RASQUETES.  f.  pl.  Mar.  Planxetes  de  ferro  que 
serveixen  pera  rascar  les  cobertes,  els  país,  etc.,  deis 
barcos.  Rasquetas. 

RASSA.  f.  RACA. 

RASSER.  ni.  Lloch  de  cara  al  sol  abrigat  deis 
venís.  Resolana,  abrigaño.  ||  RASER. 

RASSERAR.   v.  a.  y 

RASSERARSE.  v.  r.  Posarse  al  rasser,  al  sol  y 
abrigat  deis  vents.  ||  Arrimarse  al  rasser  o  paret.  || 
Fer  lloch.  Arrimarse. 

RASSERAT,  DA.  p.  p.  de  rasserarse.  ||  Abrigat 
deis  vents.  Abrigado. 

RASSET.  Geog.  Lloch  del  dist.  munpal.  de  Cerviá, 
prov.  de  Girona. 

RASS1GUERES.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Lator 
de  Franca,  bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis;  és  a  la  vora  del  riu  Agly  y  té  309  hab. 

RAST.  m.  Multitut  de  coses  lligades  o  passades  ab 
un  fil  formant  rengle,  o  lligades  entre  sí,  com:  un  rasl 

de  cebes,  alls, 
etc.  Rastro.  || 
Collaret  de  per- 
Íes.  Sarta. 

R  A  STA.  f. 
Nombre  gros  de 
pedrés  o  tantos 
pera  comptar. 
Costal  de  cuen- 
tas. ||  RAST. 

R  A  STELL. 
m.  Ant.  PINTE, 
1.  ||  Paleta  de 
ferro  que  l'agu- 
llada  té  al  capdevall  pera  netejar  la  relia  de  la 
arada.  Arrejada,  bestola.  ||  Mena  de  guardes  que  hi 
ha  a  alguus  panys.  Rastrillo.  ||  Ter.  rastellera.  || 
Lo  mes  fort  del  sol,  qu'  és  de  les  dotze  a  les  dues. 
Resistero,  resistidero.  ||  Barra  tiavessera  de  fusta 
ont  s'  hi  pengen  les  eines  de  pagés.  Colgadero.  || 
Barana  de  fusta,  ferro  o  pedra  que  cerca  o  tanca  un 
lloch.  Rastillo. 

RASTELLADOR.  m.  Troc  de  tauló  que  's  posa  ais 
portells  deis  rius,  cequies,  cañáis  y  resdoses  pera 
aturar  o  deixar  anar  1'  aigua,  pujantlo  o  baixantlo. 
Compuerta,  templadera,  tablacho. 

RASTELLER.  f.  RASTELLERA. 

RASTELLERA.  f.  Pila.    Rimero,  rima.  ||  RENGLA. 

RASTOLL.  m.  Rastrojo.  ||  ROSTOLL. 

RASTRA,  f.  Enfilall  de  fruita  seca.  Ristra. 

RASTRAR,  v.  a.  ARROCEGAR. 

RASTRE,  m.  Petjada.  Pisada,  pista,  rastro,  hue- 
lla. ||  La  senyal  que  queda  a  térra  de  qualsevulla 
cosa,  com:  de  goles  d'  olí,  etc.  Vestigio,  rastro,  re- 
liquia. ||  Met.  Indici.  Muestra,  rastro,  asomo,  indi- 
cio. ||  La  olor  que  percibeixen  y  se^ueixen  els  gogos 
de  la  caga  qu'  ha  passat.  Viento.  ||  escorrador.  || 
enfilada.  ||  RASTRA.  ||  Enfilall  d' alguna  cosa,  com  de 
perles.  Sarta. 

NI  RASTRE.  Loe.  Pera  dir  que  no  queda  res  d'  algu- 
na cosa.  Ni  rastro,  ni  señal. 

SEGUIR  EL  rastre,  fr.  Seguir  el  rastro;  rastrear, 
sacar  por  el  rastro.  ||  Seguir  els  gocos  la  olor  que 
deixa  la  caga.  Ventear,  ventrear. 

RASTRE  (Cova  del).  Espeleol.  En  el  terme  de 
Tortosa. 


A,  rastel!;  B,  estable 


RASTREJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rastreja.  Ras- 
treador. 

RASTREJAR.  v.  a.  Seguir  els  go?os  el  rastre  de 
la  ca?a.  Ventear.  ||  Met.  Indagar  alguna  cosa  per 
congectures  o  indicis.  Rastrear. 

RASTREJAT,  DA.  p.  p.  Rastreado. 

RASTRELL.  m.  Fusta  que,  posada  plana  y  arro- 
cegada  per  una  muía,  cavall,  etc.,  serveix  pera 
aplanar  la  térra  que  ja  és  sembrada.  Atabladera. 

RASTRELLAR.  v.  a.  Aplanar  la  térra  ab  el  ras- 
tren. Atablar. 

RASTRER,  A.  adj.  Que  s'  arrastra  o  va  per  térra. 
||  m.  y  f.  Forastero.  ¡I  adj.  El  subgecte  ba  x,  vil,  des- 
preciable. Rastrero.  ||  Bot.  Se  diu  de  les  carnes  de  la 
planta  que,  ajaientse  a  térra,  treuen  de  quan  en  quan 
algunes  arreletes,  com  les  de  la  verónica  oficinal. 
Rastrero.  ||  Se  diu  també  de  1'  arrel  que,  liorilzontal 

0  transversalment,  produeix  de  distancia  en  distan- 
cia arreletes  y  noves  plantes,  com  el  gram,  la  rega- 
lecia,  etc.  Rastrera. 

RASTRERA,  f.  Enfilall  o  rengla  d'  alguna  cosa. 
Rastro. 

RASTRERAMENT.  adv.  D'  una  manera  rastrera, 
baixament,  ab  vilesa. 

RASTRET.  m.  dim.  Rastre  petit.  Rastrillo. 

RASURA,  f.  L'  efecte  de  rasurar.  Rasura.  ||  Ant. 
Obra  de  raure.   Rasura,  raedura.  ||  pl.  LLIMADURES. 

FER  LA  RASURA,  fr.  RASURAR. 

RASURAR,  v.  a.  Afeitar  la  barba.  Rasurar,  afei- 
tar. ||  També  s'  usa  com  recíproch.  Rasurarse,  afei- 
tarse. 

RASURAT,  DA. p.p. 
y  adj.  Rasurado. 

RAT.  m.  RATA.  || 
Estona,  espai  de  temps. 
Rato. 

RAT.  Ictiol.  Peix  de 
la  familia  deis  Ara- 
gnits.   Rata,  sapo    || 

GALLINETA. 

RAT    PENAT.    ni. 

RATA  PINYADA. 

RATA.  f.  Zool.  Ma- 
mifre    rosegador    niolt 

coinú  y  danyós.  ||  El  másele.  Ratón.  II  La  femella. 
Rata.  ||  Ictiol.  Peix  de  mar  semblant  a  la  rata.  Rata. 
||  m.  Met.  Avar,  escás.  Mezquino,  menguado,  aga- 
rrado, miserable,  tacaño.  Ii  La  part  o  quantitat  que 
toca  a  cada  nú  quan  se  fa  alguna  distribució.  Rata, 
prorrata  II  Met.  Avui  se  dona  aquest  ñora  ais  lladres 
de  ciutat.  Rata. 

RATA  D'  AIGUA.  La  que  viu  a  la  vora  de  les  ce- 
quies, basses  de  molins,  etc.  Té  'I  pél   negre,   molt 

1  lustros  y  fí.  Rata  de  agua. 

rata  DORMIDORA.  Ter.  Lirón. 

RATA  DE  CAMP.  Rata  cellarda. 

RATA  PENADA:  RATA  PINYADA. 

RATA  PINYADA.  Murciélago,  murciégalo,  murce  - 
guillo. 

rata  PER  QUANTITAT.  Loe.  Proporcionalment.  A 
rata  por  cantidad,  á  prorrata, 

ANAR  COM  UNA  RATA  EMMETZINADA  fr.  Fam.  Anar 
molt  depressa.  Ir  como  alma  que  lleva  el  diablo. 

CORRER  LA  RATA  PÉL  VEntre.  fr.  Tindre  ganes  de 
menjar.  Ladrar  el  estómago. 

NO  SE  'N  HO  PORTARÁN  PAS  O  MENJARÁN  PAS  LES 
RATES.  Loe.  fam.  Ab  que  s'expressa  que  alguna  cosa 
está  ben  assegurada.  No  se  irá  por  sus  pies. 

RATA  (La).  Geog.  Lloch  del  terme  de  Pobla  de 
Claramunt,  prov.  de  Barcelona. 

RATABLE.  adj.  Que  's  pot  ratar. 

RATADOR,  A.  m.  y  f.  Se  diu  del  gat  molt  aficio- 
nat  a  agafar  rates.  Cazador. 


Rates  :  1,  rata  de  térra: 
2,  rata  d'  aigua 


RAT 


RAU 


653 


Ratera 


RATADURA.  f.  Mar.  Forat  que  fa  una  rata  a  les 
costelles  y  forro  d'  un  barco,  fins  molt  aprop  de 
l'aigua.  Ratadura. 

RATAFIA,  f.  Resoli  delicat.  Ratafia.  ||  Composició 
d'  aiguardent,  nous,  c.inyella,  sucre,  etc. 

RATAPEUS.  ni.  pl.  Bot.  PEUS  DE  RATA. 

RATAR.  v.  a.  Agafar  rates.  Cazar  ratones.  ||  Ro- 
segar les  rates  alguna  cosa.  Ratonar. 

RATAT,  DA.  p.  p.  Rosegat  de  les  rates.  Ratona- 
do. |]  Ter.  Ficat  de  pigota.  Picado  de  viruelas. 

RATBUF.  m.  Zool   ter.  RATA  D'AIGUA. 

RATEIG.  m.  Acció  de  ratejar.  Rateo.  II  PRORRA- 
TEIO. 

RATEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rateja  ||  Calificatiu 
del  gat  qu   empaita  molt  les  rates.  Rateador. 

RATEJAR.  v.  a.  Perseguir  el  gat  a  la  rata.  ||  Ro- 
bar ab  astucia.  |l  Dividir  en  parts  un  gasto.  Ratear. 

RATER,  A.  adj  Hábil  o  destre  en  rateries,  sega- 
bosses,  lladregot.  Ratero.  II  ni.  Mar.  Embarcado  pe- 
tita  y  de  poca  forca,  que 
usen  alguns  pirates.  Ra- 
tero. II  adj.  Propi  de  ra- 
tes. Ratonesco. 

RATERA,  f.  Trampa 
pera  agafar  rates.  Rato- 
nera. ||  Sol  dirse  també 
de  la  de  agafar  aucells. 

RATERA  D'  AIQUA.  Gato 
de  agua. 

CAURE  A  LA  RATERA,  fr. 
Met.  Caure  a  la  trampa  o 
engany.  Caer  en  la  ratone- 
ra ó  en  el  garlito,  en  el  an- 
zuelo, en  el  lazo,  en  el  señuelo,  en  la  trampa,  en  la  em- 
boscada, en  la  celada,  en  la  red. 

ÉSSER  DiNS  DE  la  ratera,  fr.  Met.  Ésser  a  la  presó. 
Estar  metido  en  caponera. 

RATERA  (La).  Geog.  Caseriu  del  terme  d' Aranyó, 
prov.  de  Lleida. 

RATERA  DE  COLOMÉS.  Orog.  Nom  que  's  dona 
a  un  tuch  y  a  una  collada  que  hi  ha  en  la  comar- 
cada de  Colomés,  a  la  Valí  d'Arán.  ||  —  D'  ESPOT. 
Cim  siluat  prop  de  1'  anterior  (2.860  m.). 

RATERAMENT.  adv.  ni.  Ab  ratería  o  astucia.  Ar- 
teramente. 

RATERÍA,  f    Mezquindad.  ||  PILLERÍA. 

RATET.  ni.  Petit  espai  de  temps.  Ratito. 

RATETA.  f.  dim.  Ratita  ||  La  clapa  de  llum  bellu- 
gadiija  que,  per  reflexió,  se  fa  ab  un  mirall  o  vidre. 

RATÍ,  NA.  adj.  Mesquí,  avar.  Mezquino. 

RATICIDA,  adj.  Que  mata  les  rates.  Raticida. 

RATIF1CABLE.  adj.  Que  's  pot  ratificar.  Ratifl- 
cable. 

RATIFICACIÓ.  f.  Aprobado,  confirmado.  Ratifi- 
cación. ||  For.  Ratihabición. 

RATIF1CADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  ratifica  o  lo  que 
ratifica.  Ratificador. 

RATIFICAR,  v.  a.  Confirmar,  mantindres  en  lo 
que  s'  ha  dit  o  s'  ha  fet.  Ratificar. 

RATIFICARSE,  v.  r.  Sostenir  per  segona  o  tercera 
vegada  lo  que  un  ja  havía  dit  o  declarat.  Ratifi- 
carse. 

RATIFICAT,  DA.  p.  p.  Ratificado. 

RATIFICATIU,  VA.  adj.  Que  ratifica  o  té  virtut 
de  ratificar.  Ratificativo. 

RATIHABICIÓ.  f.  For.  Declarado  de  la  voluntad 
d'  algú  respecte  a  actes  que  un  altre  ha  fet  per  ell. 
Ratihabición. 

RATINA,  f.  Roba  de  llana  semblanta  a  la  grana. 
Ratina. 

RATINYOL.  m.  dim.  y  afect.  RATOLÍ. 


RATÍVOR,  A.  adj.  Que  devora  les  rates.  ||  Califi- 
catiu del  animal  que  's  menja  les  rates,  com  ara  '1 
gat.  Ratívor. 

RATJADA.  f.  Seguit  d'  una  cosa.  Racha.  II  Ter. 
Raig  de  sol  molt  fort,  cop  de  sol.  Soleada,  insola- 
ción. ||  RATXADA. 

RATLO.  ler.  arañes.  GUATLLA  MARESA. 

RATLLA.  f.  Trac  que  's  fa  ab  la  ploma  o  ab  una 
altra  cosa.  Linea,  raya.  ||  Serie  de  paraules  posndes 
en  rengle  horitzontal.  Renglón.  ||  Tenue  o  líniit  de 
alguna  provincia  o  regne.  Límite,  raya,  confín.  |j 
Met.  Terme  físich  o  moral  d' alguna  cosa.  Raya.  l|  La 
que  's  passa  sobre  algún  escrit  pera  esborrarlo.  Ta- 
chón, cancelación,  raya.  II  Al  joch  de  pilota,  és  la 
senyal  que  's  fa  allí  ont  se  para.  Choza,  raya. 

A  LA  RATLLA.  Aprop,  a  la  vora,  com:  a  la  ratlla  de 
cent  duros.  Al  pie,  casi. 

FER  ESTAR  A  ratlla.  fr.  Met.  Fer  que  algú  no  se 
extralimiti.  Tener  á  raya. 

FER  RATLLES.  fr.  Rayar,  hacer  rayas. 

PASSAR  DE  ratlla.  fr.  ni.  Propassarse  en  qualse- 
vulla  cosa.  Pasar  de  raya. 

passar  ratlla.  fr.  Esborrar  lo  escrit.  Tachar,  ra- 
yar, borrar,  cancelar,  testar. 

tirar  ratlles  ab  el  regle,  fr.  Reglar. 

RATLLADOR.  ni.  Qui  ratlla.  ||  adj.  Lo  que  's  rat- 
lla ab  facilita t.  |l  m.  Instrument  per  ratllar.  Rayador. 

RATLLADORA.  f.  Cilindre  o  mitg  cilindre  de 
llauna  ab  difeients  forats  pera  ratllar  pá,  formatge, 
etcétera.  En  el  segón  cas  sol  estar  clava  la  a  una 
fusteta.  Rallo.  ||  La  paleta  de  la  pastera.  Raedera. 

RATLLADUKA.  f.  El  solch  que  deixa  la  ratlladora 
per  ont  passa.  Raedura,  ralladura.  ||  Les  partícules 
que  's  treuen  de  lo  que  's  ratlla.  Raedura,  ralladu- 
ra, raspadura. 

RATLLAR.  v.  a.  Fer  ratlles.  Rayas,  hacer  rayas. 
||  Assenyalar  alguna  veu  o  cláusula  ab  ratlles.  Ra- 
yar. ||  Passar  la  ratlladora  per  alguna  cosa.  Rayar. 
||  v.  n.  Acostarse  a  alguna  cosa,  com:  ratlla  ais  cin- 
quanta.  Rayar  á  ó  frisar  con. 

RATLLAT,  DA.  p.  p.  Rayado,  rallado.  ||  Que  té 
ratlles. 

RATLLETA.  f.  dim.  Rayuela,  rayita. 

RATLLÓS,  A.  adj.  Que  té  ratlles.  Rayoso. 

RATO.  m.  Espai  de  temps.  Rato.  ||  RATOLÍ. 

RATO  há.  Loe.  Ja  fa  estona.  Rato  há. 

AL  CAP  D'  UN  RATO.  ni.  adv.  Al  cap  d'  una  estona. 
Al  cabo  de  un  rato. 

ANAR  UN  RATO  A  PEU  Y  ALTRE  CAMINANT.  Loe.  Ir 
unos  ratos  á  pie  y  otros  andando. 

A  RATOS,  m.  adv.  Ab  algunes  intermissions  de 
temps.  A  ratos,  de  rato  en  rato. 

A  RATOS  PERDUTS.  ni.  adv.  En  les  hores  que  no  hi 
ha  ocupació.  A  ratos  perdidos 

BÓ  O  MAL  RATO.  Buen  ó  mal  rato. 

DE  RATO  EN  RATO.  ni.  adv.  A  RATOS. 

JA  FA  rato.  Loe  Ja  ha  passat  una  estona  llarga. 
Rato  há,  hace  tiempo,  tiempo  há. 

RATOLÍ.  m.  dim.  y 

RATOLINET.  m.  dim.  Ratoncillo. 

RATONER,  A    adj.  RATADOR. 

RATONERA,  f.  RATERA. 

RATPENAT.  m.  Ter.  RATA  PINYADA. 

RATRANGA.  f.  RETRANGA. 

RATX.  m.  RAIG. 

RATXA.  f.  Mar.  Moviment  foitde  l'aigua  que  fe- 
reix  de  repent  y  dura  poch.  Racha.  ||  RAIG.  I|  Broma, 
saragata.  Jaleo. 

RATXADA.  f.  Bufada  de  vent  que  passa;  cop  de 
pluja  forta.  ||  Fig.  Cop  de  geni,  acció  impensada  de 
algú.  Genialidad,  ráfaga,  bocanada. 

ANAR  A  RATXADES.  Ir.  Teñir  genialitats. 

RAU,  DA.  adj.  Que  va  depressa.  Raudo. 


654 


RAV 


RAX 


RAUBA.  f.  ROBA. 

RAUBAR.  v.  a.  ROBAR. 

RAUCALL    ni.  Ter.  BOU. 

RAUCH,  CA.  adj.  Ranch,  coix.  Derrengado. 

RAUDA,  f.  RAUDAL. 

RAUDAL,  m.  Torrent,  curs  rápit  d'  aigua.  Raudal. 
||  Met.  Abundor  de  coses  que  corren  ab  impetuosi- 
tat.  Raudal 

RAUGRAVE.  m.  Certs  comtes  alemanys. 

RAÚL.  n.  p.  Raúl. 

RAULT  (Pich  de).  Orog.  Puig  de  1,024  metrcs  de 
altitut,  a  tramontana  de  Marquixanes,  anticli  Con- 
flent,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

RAULL  (Francesch).  Biog.  Escriptor  y  periodista 
de  niitjans  del  sigle  XIX.  Era  escrivá  de  cambra  de  la 
Audiencia  de  Barcelona,  y  va  publicar  estudis  de 
llegislació  a  la  revista  barcelonina  El  propagador  de 
la  libertad,  essent  ademes  autor  de  les  següents  obres: 
Resumen  de  las  observaciones  sobre  el  cólera  morbo, 
traducida,  y  en  1835,  a  la  imprempta  de  Bergnes,  una 
Historia  de  la  conmoción  de  Barcelona  en  la  noche  del 
25  al  26  de  julio  de  este  año. 

RAUR.  Hidrog.  Riuet  de  la  Cerdanya  formnt  de  di- 
ferents  bracos  que  baixen  desde  Pestany  de  la  Co- 
rnaca al  pich  del  Punxó  y  's'reuneixen  sota  d'Ur; 
passa  per  Bourg-Madame  y  desaigua  a  la  vora  del 
Segre,  un  poch  mes  amunt  de  Puigcerdá. 

RAURE.  v.  a.  Rascar.  Raer.  ||  Tallar  la  broca  de 
un  bosch.  Raer.  ||  Haverse  d'  entendre  ab  aquell  que 
repugnava.  Dar,  venir  á  parar,  caer.  ||  ARRASAR,  3. 
||  ESBORRAR. 

VINDRE  A  RAURE.  fr.  Anar  a  parar  a  mans  d'algú  o 
allí  ont  mes  repugnancia  s'  h¡  tenía.  Venir  á  dar  ó  á 
parar. 

RAURELL.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  dióc.  y  part. 
jud.  de  Tarragona;  és  a  la  vora  del  Francolí  y  té  481 
liab.  ||  —  (EL).  Casa  de  senyorial  aspecte  mes  enilá 
de  Sagars  al  Bergadá.  Té  grans  torres  quadrades, 
barbacanes  y  ráfecns  a  les  teulades  y  está  al  llom 
de  la  serra,  en  una  pintoresca  planuria. 

RAURiCH.  Geog.  Lloch  del  ajuntament  de  Llo- 
rach,  part.  jud.  de  Montblancli,  a  la  piov.  de  Tarra- 
gona. 

RAUT,  A.  adj.  RAU,  DA. 

RAUTA  (Tocar),  fr.  Fam.  Anarsen.  Coger  ó  tomar 
la  rauta.  ||  RUTA. 

RAUTAR.  v.  n.  Ter.  RASCAR.  ||  raure. 

RAUXA.  f.  RAMPELL.  ||  RATXA. 

AOAFAR  LA  RAUXA  A  ALGÚ.  fr.  AGAFARLI  'L  RAMPELL. 

fet  A  RAUXES.  fr.  Fet  a  rampells.  Tener  lunas. 

RAVAL.  m.  ARRAVAL. 

RAVALET.  Geog.  Caseriu  'el  terme  de  Muchamiel, 
prov.  d' Alacant. 

RAVANALS  (Joan  Bta.).  Biog.  Qravador  que  va 
néixer  a  Valencia  en  l'any  1678,  morint  a  la  meteixa 
ciutat,  encara  que  's  desconeix  la  data.  Va  ésser  dei- 
xeble  d'En  Evarist  Muñoz,  cobrant  aviat  concepte 
de  pulcre  en  son  art,  per  mes  que  la  correcció  del 
dibuix  era  bon  xich  oblidada  en  bona  cosa  de  les 
senes  obres.  Lesseues  estampes  gravades  desde  1703 
a  1746,  constitueixen  un  catálech  ben  nombrós,  so- 
bressortint  en  la  seua  labor,  es  retrats  de  Felip  V. 
del  Pare  Ridaura  y  del  arquebisbe  Mayoral,  1'  arbre 
genealógich  deis  reís  católichs,  l'Aparició  de  la  Ver- 
ge  del  Pilar  a  Sant  Jaume,  Sant  Agustí,  el  Crist  cru- 
cificat,  els  angels  coronant  a  Sant  Tomás  y  les  por- 
tades  d'  algunes  obres  dogmátiques  publicades  al  si- 
gle XVIII. 

RAVASSOLES,  RAVAXOLES.  Bot.  Noms  que  's 
donen  a  una  mena  de  bolets  del  genre  Morchella. 

RAVE.  m.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  cr'euíferes, 
de  tulles  paregudes  al  nap,  y  1'  arrel  a  la  de  la  pas- 


lanaga,  entre  blanca  y  vermella.  Rábano.  ||  La  cua 
fora  '1  peí.  Rabo,  rabadilla,  maslo. 

RAVE  BOSCÁ,  DE  CAVALL  o  rustica.  Bot.  Mena  de 
tarongina,  que  fa  la  cama  de 
uns  60  a  70  centimetres  de 
alta,  rogenca,  peluda,  ab  al- 
gunes branques  flexibles;  tu- 
lles que  neixen  de  dues  en 
dues,  1'  una  sota  1'  altra,  sem- 
blantes a  les  de  la  mostassa; 
gust  amarch  y  aspre,  inodo- 
ra, les  flors  petites,  de  qua- 
tre  fulletes  grogues  en  forma 
de  creu.  Es  antiescorbútica, 
diurética,  incissiva,  vulnera- 
ria, y  's  té  per  pectoral  y 
molt  útil  pera  aclarir  la  veu. 
Jaramago,  irión,  ruqueta,  oru- 
ga, rábano  rusticano,  herismo 
oficinal,  hierba  de  los  canto- 
res. 

RAVE  DE  MAR.   Bot.  Varié-  Rave 

tat   del    anterior  que  's   cría 

al  sorrals  de  la  vora  del  mar.  Rábano  marítimo,  oru- 
ga marítima. 

DE  PÁ  Y  RAVE.  fr.  Ab  que  s' explica  que  una  cosa 
es  de  poca  importancia  o  despreciable.  De  chicha  y 
nabo. 

DRET  COM  UN  RAVE  DE  diner.  Loe.  jam.  Se  diu  de 
aquell  qu' afecta  gravetat,  sense  motiu  ni  fonament. 
Tieso  como  un  ajo;  tragavirotes. 

pendre  'L  RAVE  PER  LES  FULLES.  Loe.  Invertir  l'or- 
dre  de  les  coses,  feries  al  revés.  Tomar  el  rábano  por 
las  hojas. 

QUE  Ni  QUE  RAVE.  Expr  D' enfado.  Que  ni  que  al- 
forjas, ó  que  haca  morena. 

UN  RAVE  FREGIT.  Expr.  fam.  Ab  que  's  desaproba  o 
se  nega  alguna  cosa.  Un  diablo. 

RAVE  (Antoni).  Biog.  Un  deis  homens  que  al  se- 
gón  ters  del  sigle  xix  mes  competents  foren  a  Cata- 
lunya ais  estudis  de  les  ciencies  naturals  y  exactes. 
Era  catedrátich  de  física  a  l'universitat  de  Barcelona 
y  va  publicar  travalls  de  molta  valúa  y  intervindre 
en  discussions  de  temes  professionals.  Pertanyía  a  les 
mes  significades  corporacions  científiques  d'Espanya 
y  del  extranger,  y  va  desempenyar  a  1' Academia  de 
Ciencies  y  Arts  de  Barcelona  els  cárrechs  y  comis- 
sions  de  major  importancia.  La  seua  modestia  y  sen- 
zillesa  eren  extremades  y  aumentaven  el  merescut 
concepte  que  d' ell  va  tindres.  Va  morir  a  Barcelona 
a  edat  avanzada  ja  péls  anys  de  1880. 

RAVEIXINCH.  ni.  Ter.  DESENEMICH. 

RAVENAL.  m.  y 

RAVENAR.  m.  Terra  plantada  de  raves.  Ra- 
banal. 

RAVENER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  raves.  Rabanero.  || 
Lloch  pié  de  raves.  Rabanero. 

RAVENET.  m.  dim.  Rabanillo.  ||  El  de  la  cua. 
Rabito. 

RAVENICA.  f.  Bot.  Rave  bort.  Rábano  silvestre. 

RAVENX1NAMENT.  m.  Erecció,  l'acció  d' anar 
ravenxinat.  Erección. 

RAVENXINARSE.  v.  r.  Enravenarse,  afectar  gra- 
vetat. Erguirse,  espetarse.  ||  Recargolarse  una  cosa 
de  tanta  fortalesa. 

RAVENXINAT,  DA.  p.  p.  Tieso,  yerto.  ||  Qui  afec- 
ta gravetat.  Quijote,  tragavirotes,  Inhiesto,  ergui- 
do, espetado.  ||  Recargolat  de  tanta  fortalesa.  Se  diu 
deis  vitxos  en  forma  de  banya  0  caragolats. 

POSARSE  RAVENXINAT.  fr.  RAVENXINARSE. 

R AVESSAR.  v.  n.  Vomitar  lo  que  s'  lia  menjat.  Ra- 
vesar. 

RAVEXINCH.  adj.  ENEMICH. 

RAXA.  f.  RATXA.  II  RETXA.  II  CLIVELLA.  Raja. 


RAY 


RAY 


655 


RAXA  (predi  de).  Geog.  Casal  del  comte  de  Mon- 
tenegro, a  la  vora  de  Palma,  a  Tilla  de  Mallorca,  se- 
guint  la  carretera  de  Soller.  Es  una  construcció  se- 
nyorial  voltada  de  jardinals  superbs,  y  rica  d'aigües. 
Mes,  lo  que  mes  atrau  a  visitarla,  és  el  valiós  musen 
establert  en  la  finca,  essent  el  fonament  de  la  riquís- 
sima  colecció  arqueológica  qu'  allí  pot  admirarse, 
els  obgectes  enviáis  desde  Roma  pél  cárdena!  Des- 
puig  al  any  1797. 

RAY.  v.  Fam.  Usada  com  interjecció,  que  's  creu 
peculiar  de  la  llengua  catalana;  puig,  malgrat  repe- 
tides  dilligencies,  no  s' ha  i  ogut  trobar  la  equivalen- 
cia castellana,  ni  encara  un  sentit  determinat  en  cá- 
tala; sois  sí  que  denota  una  multitut  de  circunstan- 
cies propies  de  la  infinitat  de  locucions  o  veus  a  que 
s' acom  >da.  ||  A  algunes  parts  de  Castella  s' usa  del 
ray  lo  meteix  qu'  en  cátala  y  així's  diu:  eso  ray.  Ray. 
||  Ter.  PLA.  ||  RALL,  lligat  de  tronchs  que  baixen  pél 
riu.  Balsa,  almadia. 

RAYA.  f.  Ictiol.  RAJADA. 

RAYAYRE.  m.  Ant.  palanca. 

RAYER.  m.  Qui  condueix  el  ray.  Almadiero. 

RAYGADA.  i.  Ant   COLQAT,  1. 

RAYGAL.  ni    Arranque. 

RAYGAR.  v.  n.  Ant.  ARRELAR. 

RAYGAT.  p.  p.  Ant.  arrelat. 

RAYGRAS.  ni.  Bot.  Margall  conreuat.  Raygras. 

RAYGUES.  f.  pl.  QUEBRADES. 

RAYL.  f.   ARREL. 

RAYMA.  f.  Paquet  de  20  mans  o  500  fulls  de  pa- 
per.  Resma. 

RAYMAT.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Lleida.  || 
Antich  lloch  que  depenía  de  l'ajuntament  de  Vilano- 
va  de  Alpicat;  estado  del  ferro-carril  de  Saragoga  a 
Barcelona.  No  té  cases. 

RAYMÓN.  n.  p.  Raimundo. 

RAYMÓN.  Biog.  Noni  de  set  comtes  de  Tolosa  y 
de  Provenga,  la  historia  de  quin  govern  va  ésser  re- 
lligada  ais  derrers  sigles  del  periode  mitgeval  ab  la 
de  Catalunya.  Consignarem  els  fets  mes  remarcables 
d'aquells  cavallers. 

—  I.  Biog.  Comte  de  Tolosa,  germá  y  hereu  de  Fre- 
delon  al  any  852.  Va  unir  ais  seus  dominis  el  comtat 
de  Quercy.  En  lluita  sostinguda  ab  Hamfrit  va  ésser 
vengut  en  863  morint  al  cap  de  dos  anys. 

—  II.  Biog.  Va  heretar  els  estats  del  seu  pare  Eu- 
desl'any  918,  y  va  ferse  remarcar  en  les  empreses 
dutes  a  terme  contra  els  normants. 

—  III.  Biog.  Fill  y  hereu  del  anterior;  va  comentar 
el  seu  govern  1'  any  921,  negantse  a  reconéixer  a 
Raúl  per  rei  de  Franca.  Va  guerrejar  ab  ardidesa  con- 
tra els  hungars  que  havíen  entrat  a  la  Provenga, 
allunyantlos  de  les  seues  terres.  Fetes  les  paus  ab  el 
rei  de  Franca,  va  fer  ab  ell  alianza,  obtenint  el  no- 
menament  de  duch  d'Aquitania  y  a  la  mort  de  Car- 
ies anomenat  el  Simple,  va  ésser  nomenat  comte 
d'  Alvernya.  Va  morir  1'  any  950. 

—  IV.  Biog.  Duch  de  Narbona  y  marqués  de  Pro- 
venga. Va  viure  desde  1042  fins  a  1105,  succeint  al 
govern  a  son  germá  Guillem  IV,  y  essent  conegut 
també  ab  el  nom  de  Sant  Gil;x&  anar  a  Terra  Santa 
ab  la  primera  creuada  al  any  1096,  y  una  volta  pre- 
sa la  ciutat  de  Jerusalem,  va  abdicar  el  seu  govern, 
morint  a  Siria. 

—  V.  Biog.  Comte  de  Provenga,  que  va  viure  desde 
1134  al  1194.  Va  succeir  al  seu  pare  Alfons  Jordán 
al  any  1148,  enmaridantse  després  ab  la  filia  del  rei 
de  Franga  Na  Constanga.  Va  sostindre  lluites  ab  els 
reis  de  Inglaterra  y  d'  Aragó.  Va  morir  a  la  ciutat  de 
Nimes,  que  havía  unida  ais  seus  estats. 

—  Vi.  Biog.  Comte  de  Provenga  anomenat  el  Vell 
fill  y  hereu  del  anterior.  Va  viure  péls  anys  de  1156 
a  1222.  Amich  y  protector  deis  capdills  albigesos, 
va  ésser  malvist  pél  Papa,  que  per  dues  vegades  va 


Monedes  de  Raymón  de  Tolosa 


llengar  contra  d'  ell  excomunió.  En  dues  ocasions  va 
entrar  ais  seus  estats  En  Simó  de  Montfort,  en  1212 
y  1218  obligantlo  a  allunyarse  de  les  seues  terres, 
mes  recobrant- 
les   altra    vega- 
da. Aquest  com- 
te va  mostrar 
afició  a  les   lie- 
tres,  y  la  sena 
cort  era   lloch 
ontse  conreuava 
ab  brillantor  la 
literatura  cata- 
lana provengal. 

—  Vil.  Biog.  Fill  y  hereu  del  precedent,  va  ésser 
anomenat  el  Jove,  y  fou  el  derrer  deis  comtes  de  To- 
losa. Va  viure  entre  'ls  anys  1197  y  1242.  Un  deis 
capdills  niés  remarcables  de!  exércit  del  seu  pare,  va 
vencer  a  Simó  de  Montfort,  mes  no  tingué  medis  pera 
perllongar  la  lluita,  que  de  nou  va  refermarse  y  de- 
gué  admetre  una  pau  humilianta  imposada  pél  Papa 
y  el  rei  de  Franga  al  any  1229.  Va  heretarlo  al  morir, 
la  seua  filia  Joana,  casada  en  1227  ab  el  comte  Alfons 
de  Poitiers,  germá  de  Lluis  XI. 

—  (PERE).  Biog.  Ardit  cavaller  y  bon  trovador  pro- 
vengal del  sigle  XIII.  Se  1'  anomenava  Lo  Pros  (el 
valent).  Va  concorre  a  1'  expedido  de  Terra  Sant  ab 
1' emperador  Frederich.  Els  afers  de  la  lluita  no  min- 
varen  la  seua  destresa  en  el  conreu  de  les  lletres, 
y  a  Siria,  quan  el  seu  sejorn  al  exércit,  va  endregar 
belles  poesíes  a  Joffercenda  de  Puech,  de  la  noble 
casa  tolosenca.  Al  seu  retorn  al  Mitgdía  de  Franga, 
va  consagrar  les  seues  cangons  amoroses  a  una  dama 
de  la  casa  de  Codolet.  Havía  escrit  un  poema  contra 
els  erros  deis  arrians,  y  un  altre  reptant  ais  senyors 
perqué  deixaven  ininvar  el  seu  poder  pels  eclesias- 
tichs.  Va  morir  al  any  1225,  formant  part  deis  exer- 
cits  provengáis  contra  'ls  albigesos. 

—  D'  ARGILÉS.  Biog.  Eclesiastich  y  cronista  del  si- 
gle XI,  nadiu  del  Mitjorn  de  Franga.  Era  capellá  del 
comte  Raymón  IV  de  Tolosa,  a  la  primera  creuada, 
de  quins  lets,  ne  va  escriure  una  relació  forga  inte- 
ressanta. 

—  DESPUIG  DE  MONTENEGRO.  Biog.  Cavaller  ma- 
llorquí  del  sigle  xvili,  que  va  fruir  de  gran  concepte 
pels  seus  coneixements  de  filosofía  y  d'historia.  Per- 
tanyía  a  1'  ordre  de  Malta  de  quina  fou  nomenat 
Gran  mestre  al  any  1736,  morint  en  1741. 

—  DE  PENYAFORT  (SANT).  Biog.  Relügiós  de  l'ordre 
de  Predicadors,  que  va  néixer  al  casal  de  Penyafort, 
proper  a  Vilafranca  del  Penadés  al  any  1175.  Va  fer 
els  seus  estudis  a  la  universitat  de  Bolonya,  fentse 
remarcar  péls  seus  estudis  de  dret  canónich.  Retor- 
nat  a  Barcelona,  va  ésser  nomenat  canonge  y  ardia- 
ca  de  la  seu,  cárrechs  que  va  renunciar  pera  vestir 
al  any  1222  1'hábit  deis  dominichs.  El  papa  Grego- 
ri  IX,  coneixedor  del  seu  talent,  va  nomenarlo  cape- 
llá y  penitencier  aprop  de  la  cort  pontificia,  enco- 
menantli  formarla  colecció  de  decretáis,  reforgant  el 
nomenament  d'arquebisbe  de  Tarragona  ab  quin  vo- 
lia  honorario  el  pontifix.  Afanyós  d'  estudi,  va  ob- 
tindre  permís  pera  retirarse  al  convent  de  Santa  Ca- 
terina  a  Barcelona,  y  elegit  general  de  l'ordre  1'  any 
1238,  va  renunciar  aquell  cárrech  al  cap  de  dos  anys, 
cercant  la  pau  y  la  existencia  modesta  y  retreta.  Va 
contribuir  ab  els  seus  consells  a  la  fundació  de  l'or- 
dre mercenaria  redemptora  decaptius.  Va  morir  com- 
plerts  els  99  anys  de  la  seua  etat,  ais  coniengos  del 
1275,  y  reconegudes  les  seues  virtuts,  va  ésser  cano- 
nisat  pél  Papa  Climent  VIII  al  any  1601,  celebrant 
la  iglesia  la  seua  festa  al  23  de  Janer.  Ademes  de  la 
recopilació  de  les  Decretáis,  cal  esmentar  una  altra 
de  les  obres  de  Sant  Raymón  de  Penyafort,  que  té 
per  títol  Suma  deis  casos  de  conciencia. 

—  DE  vinari.  Biog.  Metge  del  Mitjorn  de  Franga 
al  sigle  xiv.  Era  nadiu  de  Bezers,  y  va  sejornar  a 
Avinyó,  essent  nomenat  metge  deis  papes  que  allí 


656 


REA 


REA 


Francesch  Just  M.B 
Raynouard 


scjornaren  a  les  derreríes  d' aquella  centuria,  al  pro- 
duirse  el  cisma  d' occident.  Va  escriure  un  llibre  de 
observación*  medicáis,  nomenat,  Relació  de  les  pes- 
tes del  Miíjorn. 

—  LULL.  VegiS  LULL  (RAIMÓN). 

—  (JOAN  M.QUEL).  Biog.  Célebre  químich,  natural 
de  Sant  Valler,  frontera  aranesa  (1766-1837).  Fou  un 
deis  químiclis  mes  notables  del  seu  temps  y  inventa 
un  nou  procediinent  per  blanquejar  els  teixits.  Escri- 
gué  obres  molt  importants  sobre  química. 

RAYNA.  f.  Ictiol.  Peix  de  mar  d'  uns  30  centime- 
tres  de  llarch;  té  dos  agnllons  molt  íorts.  Rano,  pi- 
gor,  ciprino,  bresma.  II  Tro?  d'  art  de  pescar  de 
figura  Marga  y  estreta,  que'ls  pescadors  afegeixen  a 
la  part  de  baix  deis  arts  comuns.  Raina. 

RAYNAL  (Joan).  Biog.  Historiador  que  nasqué  a 
Tolosa  en  1723  y  morí  en  1807.  Entre  varíes  obres 
notables  escrigué  una  Historia  de  la  ciutat  de  To- 
losa. 

RAYNOUARD  (Francesch  Just  María).  Biog. 
Filólech  francés  que  consagra  gran  part  de  sa  vida 
al  estudi  de  1'  antiga  llengua  de 
och,  especialment  en  lo  que  per- 
toca  a  les  obres  deis  trovadors, 
deis  que  feu  un  estudi  monumen- 
tal acompanyat  de  un  Diccionari 
del  seu  léxich,  obra  inapreciable 
sobre  tota  ponderació,  la  qual 
pot  considerarse  1' estudi  mes 
capdal  de  nostra  llengua  primi- 
tiva. Sa  Gramática  de  la  llengua 
romana  abans  del  any  mil  és  una 
altra  obra  mestra  que  deu  servir 
de  íonament  a  la  moderna  gra- 
mática de  la  llengua  catalana 
si's  vol  fer  un  travall  cientifich. 
Nasqué  en  1761  y  morí  en  1836, 
essent  Secretari  de  la  Academia  Francesa. 

RAZET  o  RASET  (Dalmau  de).  Biog.  Ardiaca  de 
la  Selva  a  1'  iglesia  de  Girona,  que  vivía  ais  comen- 
eos  del  sigle  XV,  havent  concorregut  al  concili  de 
Lleida  de  1418  en  concepte  de  procurador  del  capí- 
tol gironí,  havent  redactat  les  actes  y  el  diari,  que 
passaren  al  arxiu  del  esmentat  capítol,  donant  es- 
ment  ab  molta  finesa  de  detalls,  de  lo  que  va  esdeve- 
nir en  aquel!  concili. 
RAZ1TZ.  f.  Ant.  ARREL. 

RAZüUX  (Joan).  Biog.  Metge  del  sigle  xvill  al 
Mitjorn  de  Franga.  Va  néixer  a  Nimes  al  any  1723, 
essent  molt  competent  y  travallador,  donchs  va  pu- 
blicar algunes  obres  professionals  elogiades,  entre 
quines,  cal  esmentar  les  Memories  sobre  les  epidemies, 
premiada  al  any  1786  per  la  societat  Reial  de  Medi- 
cina de  París. 

RAZURA.  f.  Ant.  RASURA,  RASCADURA. 
RAZURAR.  v.  a.  Ant.  Rasurar,  gratinyar,  afeitar. 
RAZURAT.  p.  p.  y  adj.  Ant.  Rasurat,  afeitat. 
RE.  prep.  Que  sois  s'  usa  en  composició  y  regular- 
ment  indica  repetició  o  aument  del  significat  de  la 
paraula  ab  que  s'  ajunta,  com:  replé,  molt  pié.  Re.  || 
ni.  Mus.  La  segona  nota.  Re.  II  RES. 
RE.  m.  RES.  ||  adv.  neg.  Nada. 
REA.  f.   La   dona  condempnada  per  algún  delicte. 
Rea. 

REABSORB1R.  v.  a.  Absorbir  de  nou  o  ab  gran 
forca.  Reabsorber. 

REABSORBRE.  v.  a.  REABSORBIR. 
REABSORC1Ó.   f.   Acte  y  eíecte   de   reabsorbre. 
Reabsorción. 

REACCIÓ.  f.  FU.  Acció  del  eos  impelit  o  compri- 
niit  contra  lo  que  1'  impeleix  o  comprimeix.  Reac- 
ción. ||  Tornada  enrera  d'  alguna  cosa,  principalment 
en  sentit  moral  o  polítich.  Reacción. 
REACARICIAR.  v.  a.  Acariciar  de  nou. 


REACCIONAR,  v.  a.  Accionar  d'  un  eos  comprimit 
contra  qui  '1  comprimeix  ||  Posarse  bé  d'  un  acci- 
dent  o  d'  una  impresió.  ||  Retornar,  referse. 

REACCIONARI,  A.  adj.  Que  facilita  la  reacció. 
Reaccionario.  ||  Lo  pertanyent  a  la  reacció.  Reaccio- 
nario. ||  Partidari  d'  una  agrupació  política  contraria 
al  progrés.  Reaccionario. 

REACCIONARIAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  reac- 
cionan. Reaccionariamente. 

REACRIMINAR.  v.  a.  Acriminar  de  non,  o  acrimi- 
nar 1'  acusat  al  acusador.  Reacriminar. 

REACRIMINAT,  DA.  adj.  Reacriminado. 

REACTIU,  VA.  adj.  Quim.  Lo  que  reacciona  o  té 
virtut  de  reaccionar.  Reactivo. 

REACTOR,  m.  Lo  que  provoca  reacció.  Reactivo. 

READREQ.  m.  Reforma,  embelliment. 

READRECAR.  v.  a.  y  deriváis:  reformar,  errbellir, 
esmenar  una  cosa  ja  feta.  redrecar. 

READREfAT,  DA.  de  readrecar.  ||  adj.  Compost 
de  nou. 

REAGRAIR.  v.  a.  y  deriváis:  agraír  novament  o 
profondament.  Reagradecer. 

REAGRAVAC1Ó.  f.  y 

REAGRAVAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  reagravar. 
Reagravación. 

REAGRAVAR,  v.  a.  Agravar  mes.  Reagravar.  || 
També  s'  usa  com  recíproch.  Reagravarse. 

REAGRAVATORIA.  f.  Darrera  amonestació  de  la 
Iglesia  católica  y  darrera  excomunió  que  intima. 
Reagravatoria. 

REAGUT,  DA.  adj.  Molt  agut.  Agudísimo,  rea- 
gudo. 

REAL.  adj.  Físich,  que  té  verdadera  existencia. 
Verdadero,  real,  físico.  ||  Lo  que  pertany  al  reí. 
Real.  ||  Sumptuós,  magestuós.  Soberbio,  real,  mara- 
villoso, suntuoso,  magnífico,  grandioso.  ||  Cert,  ve- 
rídich.  Real.  I!  Excelent  en  sa  línea.  Real.  l|  Mil. 
Camp  del  exércit,  y  '1  meteix  exércit.  Real.  ||  La  prin- 
cipal galera  de  testes  coronades.  ||  REIAL.  ||  RAL.  || 
ARREL. 

real  Y  verdaderament.  adv.  m.  Ab  complerta 
certesa.  Real  y  verdaderamente,  físicamente. 

ASSENTAR  el  real.  fr.  Acampar  un  exércit.  Asen- 
tar los  reales,  el  campo;  acampar  el  ejército. 

EN  REAL  VERITAT.  m.   adv.  REALMENT. 

REAL.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Mont-Lluís,  bisb. 
de  Perpinyá,  depart  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  del  riu  Aude  y  té  241  hab.  ||  —  (LA).  Monastir 
de  Pilla  de  Mallorca,  al  tenue  de  Palma,  al  camí  que 
mena  a  Estallenchs.  ||  —  DE  GANDÍA.  Poblé  de  la 
prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud  de  Gandía;  és  a 
la  vora  del  riu  Serpis  y  té  1,424  hab.  II  —  DE  MONT- 
roy.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud. 
de  Carlet;  és  a  la  vora  de  la  riera  d'  Algemesi  y  té 
1,551  hab. 

REALA  R.  v.  a    ARRELAR. 

REALC-  m.  Adorno,  travall  que  ressalta  sobre  qual- 
sevulla  superficie.  Realce.  ||  Met.  Llustre,  esplendor, 
estimado.  Realce.  ||  Pint.  La  part  del  obgecte  que 
reb  mes  activa  y  directament  els  raigs  de  la  llum. 
Realce.  ||  Tota  cosa  que  realza  moral  o  material- 
ment.  Realce. 

REALCABLE.  adj.  Que  pot  realcarse.   Realzable. 

REALQADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  realza. 

REALQADAMENT.  adv.  m.  Ant.  Sublimement.  Su- 
blimemente, elevadamente. 

REALQAMENT.  m.  Ant.  ELEVACIÓ.  ||  SUBLIMITAT. 
||  ENSALCAMENT. 

REALZAR,  v.  a.  Posar  alguna  cosa  mes  alta  de  lo 
qu'  estava.  Realzar.  ||  Illustrar,  ennoblir.  Realzar.  || 
Pint.  ¡Iluminar  algún  obgecte.  Realzar.  ||  REANIMAR. 
||  Ant.  Seguir  1'  argument  o  discurs  comen?at  per  al- 


REA 


REB 


657 


tres.  Alargar,  continuar,  seguir.  ||  Fer  que  una  cosa 
ressalti  al  costat  d'  un'  altra  inferior,  fer  brillar. 
Exaltar. 

REALCAT,  DA.  p.  p.  Realzado. 

REALEA.  f.  REALESA. 

REALENCH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  al  rei.  Real, 
realengo. 

REALESA.  f.  Dignitat  de  rei,  soberanía  reial.  Rea- 
leza. ||  Magnificencia  propia  de  rei.  Realeza. 

REALGAR.  m.  Min.  arsénit. 

REALISABLE.  adj.  Susceptible  de  realisarse.  Rea- 
lizable. 

REALISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  realisar  o  de 
realisarse  una  cosa.  Realización. 

REALISAR.  v.  a.  Fer.  Efectuar,  realizar,  verifi- 
car. ||  Fer  real  alguna  cosa  que  sois  estava  en  idea. 
Realizar. 

REALISME.  ni.  Adesió  ais  reis  o  a  un  rei.  Rea- 
lismo. ||  Sistema  politich  que  consisteix  en  afavorir 
a  la  monarquía  absoluta.  Realismo.  ||  Sistema  filosó- 
fich  que  consisteix  en  considerar  els  éssers  abstrae- 
tes  com  reals  y  verdaders.  Realismo.  ||  Genre  lite- 
rari  que  consisteix  en  descriure  la  naturalesa  tal  com 
la  veiem,  lo  mes  exacte  possible.  Realismo. 

REALISTA,  m.  y  f.  Qui  defensa  al  rei  o  li  és  afec- 
te. Realista.  II  Escotista  y  altres,  que  sostenen  que'ls 
universals  son  verdaderes  entitats  qu' existeixen  fora 
del  enteniment,  o  com  diuen  a  les  escoles,  d  parte 
rei.  Realista.  ||  Qui  escriu  segons  la  realitat.  Rea- 
lista. 

REALITAT.  f.  Existencia  física  Realidad.  ||  Veri- 
tat,  ingenuitat.  Realidad.  ||  La  condició  de  lo  real. 

EN  REALITAT.  111.  adv.  REALMENT. 

REALME.  111.  REGNE. 

REALMENT.  adv.  ni.  Verdaderament,  sense  cap 
dupte.  Efectivamente,  realmente,  en  realidad  de 
verdad.  ||  Sumptuosament.  Magníficamente,  real- 
mente. ||  Com  un  rei  o  d'  un  modo  reial.  Realmente. 

REAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ama  per  segón  cop. 

REAMAR,  v.  a.  Amar  per  segona  vegada.  Rea- 
mar. 

REAMOR.  ni.  Segón  amor. 

REAMPARAR.  v.  a.  Amparar  per  segona  vegada. 

REANIMACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reanimar.  Rea- 
nimación. 

REANIMAR,  v.  a.  Fer  reviure,  donar  coratge  a 
algú.  Reanimar,  animar,  alentar. 

REANIMAT,  DA.  p.  p.  Reanimado. 

REANUSAR.  v.  a.  Tornar  a  anusar.  Reanudar.  || 
Tornar  a  empendre  una  conversa,  un  discurs,  unes 
relacions,  etc.,  que  s'  havíen  interromput.  Reanudar. 

REAPAREGUT,  DA.  p    p.  y  adj.  Reaparecido. 

REAPAREIXtR.  v.  a.  Tornar  a  apareixer. 

REAPARICIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reaparéixer.  Re- 
aparición. 

REAPLANAR.  v.  a.  Aplanar  per  segona  vegada. 
Rellanar. 

REAPRECIAR.  v.  a.  Apreciar  per  segón  cop.  Re- 
apreciar. 

REAPRETAR,  v.  a.  Apretar  per  segona  vegada. 
Reapretar. 

REARRENDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  té  una  cosa  so- 
brearrendada. 

REARRENDAR.  v.  Arrendar  la  cosa  arrendada. 
Reconducir. 

REARRENDO.  m.  Arrendo  de  la  cosa  arrendada. 
Recondución. 

REART.  Hidrog.  Riuet  que  desaigua  a  la  vora  del 
Tech,  entre  'I  Tech  y  Montferrer,  Alt  Vallespir,  de- 
partament  deis  Pirineus  Orientáis. 

DIC.   CAT.—  V.  II. —83. 


REASUMIR,  v.  a.  Tornar  a  pendre  lo  qu'  abans  se 
tenía  o  s'havía  deixat.  Reasumir.  ||  Sintetisar. 

REASUM1T,  DA.  p.  p.  Reasumido. 

REASUMPCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reasumir.  Rea- 
sunción. 

REATILLO.  Geog.  Aldea  del  terme  de  Setaigües, 
prov.  de  Valencia. 

REAT.  ni.  Teol.  Obligació  que  queda  a  la  pena,  en- 
cara després  de  perdonat  el  pecat.  Reato. 

REATRACCIÓ.  f.  Acció  d'  un  eos  eléctrich  per  la 
que  torna  a  atreure  un  eos  que  ja  havía  atret.  Rea- 
tracción. 

REAVENTAR,  v.  a.  Aventar  per  segón  cop.  Rea- 
ventar. 

REB.  Temps  del  verb  rebre,  jo  reb,  ell  reb. 

REBABA,  f.  Lo  que  ix  un  pocli  de  la  superficie  de 
les  coses,  com:  del  vestit,  de  la  enquadernació  deis 
llibres,  de  la  fusta,  del  ferro  y  de  les  obres  d'  arqui- 
tectura. Rebaba,  ceja.  ||  La  d'  un  cañó  pera  ficarlo 
dins  d'  un  allre.  Despszo.  ||  rebava. 

REBABABADURA.  f.  Rebaba.  ||  Acció  y  efecte  de 
rebabarse. 

REBABARSE,  v.  a.  Ferse  rebaba  a  una  cosa,  a  la 
cabota  d'  un  clau,  xafarse,  etc.  Rebabarse. 

REBABAT,  DA.  adj.  Ab  rebaba.  Rebabado. 

REBACA.  f.  RABAQA. 

REBACÓ.  m.  RABAQÓ. 

REBACUT,  DA.  adj.  RABAgUT. 

REBAIX.  ni.  Péls  picapedrers  y  fusters  és  la  canal 
o  mossa  que  's  fa  a  les  pedrés  o  fusta  pera  servir  de 
encaix.  Rebajo.  ||  Se  diu  també  d'  alguna  part  de 
térra  qu'  ha  sigut  rebaixada.  Rebajo.  ||  Nom  que  s 
dona  al  molí  del  port  de  Barcelona  devant  de  la  Bar- 
celoneta. 

REBAIXA.  f.  Descompte.  Rebaja.  ||  Disminució  de 
qualsevulla  cosa.  Rebaja. 

REBA1XABLE.  adj.  Que  pot  ésser  rebaixat.  Reba- 
jable. 

REBAIXADOR,  A.  s.  Qui  rebaixa.  Rebajador.  || 
adj.  Lo  que  té  la  propietat  de  rebalxar.  Rebajador. 
||  Eina  d'  alzina  ab  fulla  d'  acer;  serveix  pera  rebai- 
xar  fusta  y  fa  la  mot'.lura  deis  plafons.  S'  estreny  y 
s'  aixampla. 

REBAIXADURA.  f.  Rebaix,  rebaixa,  acte  y  efecte 
de  rebaixar.  Rebajadura. 

REBAIXAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rebaixar  o 
rebaixarse.  j|  Envilinient. 

REBAIXAR.  v.  a.  Disminuir  1'  algaria.  Bajar,  re- 
bajar. ||  Fer  segona  baixa  en  materia  d'  arrendaments 
odites.  Rebajar.  ||  Disminuir  el  preu.  Bajar.  ||  Treure 
en  net  alguna  partida,  descomptant  els  gastos.  Re- 
batir. ||  Treure  part  d'  una  quantitat.  Rebajar.  || 
Pint.  Declinar  el  ciar  envers  lo  obscur.  Rebajar.  || 
abaixar,  2.  ||  Avergonyir,  envilir  per  alguna  mala 
acció.  Envilecer.  ||  Tirar  aigua  al  alcofoll. 

REBAIXAT,  DA.  p.  p.  Bajado,  rebajado.  ||  En- 
vilit. 

REBAIXETA.  f.  Petita  rebaixa.  Rebajilla. 

REBAIXÍ.  ni.  Ter.  desenemich. 

REBALLAR.  v.  a.  Bailar  molt  o  per  segona  vegada 
un  bal!.  ||  A  Valencia  expressa  1'  acció  de  llengar  una 
cosa  ab  violencia  a  1'  aire  o  contra  alguna  part  o  al- 
guna persona.  Arrojar. 

REBALLAT,  DA.  adj.  Llengat  ab  violencia.  Arro- 
jado. 

REBANCH.  m.  Arq.  Motllura  petita  que  's  posa 
demunt  de  la  cprnisa  y  que  volta  la  obra.  Altres  ano- 
menen  aixís  la  part  que  reb  els  archs  de  la  volta 
grassa.  Sotabanco. 

REBANISSES.  Bol.  Rábano  silvestre.  ||  RABA- 
NISSES. 


658 


REB 


REB 


REBANQUETA,  f.  Arq.  Segón  pedestal  que  's  posa 
demunt  del  primer.  Rebanco. 

REBANYECH,  GA.  adj.  Lo  pertocant  al  bestiar. 

REBASTA,  f.  RABASTA.  ||  f.  Corretja  que  passa  per 
dessota  la  cua  del  cavall  o  matxo  que  tira  '1  carro. 

REBASTAR.  v.  n.  Sobrar,  ésser  mes  que  suficient. 
Rebastar. 

REBAT.  ni.  Acció  de  rebatar. 

TOCH  DE  REBAT.  Convocació  deis  veins  pera  la  de- 
fensa comú.  ||  sometent.  ||  Cop  de  geni.  Arrebato. 

REBATAR.  v.  a.  Ant.  ARREBATAR. 

REBATEIG.  ni.  Acte  y  efecte  de  rebatejar.  Rebau- 
tizo, rebautización. 

REBATEJAMENT.  m.  REBATEIG. 

REBATEJAR.  v.  a.  Tornar  a  batejar.  Rebautizar. 

REBATIBLE,  adj.  Que  pot  ésser  obgecte  de  con- 
troversia. Rebatible. 

REBAT1MENT.  ni.  Acte  de  rebatre.  Rebatimiento. 

REBATINYA.  f.  Ant.  RAPiNYA. 

REBATIR,  v.  a.  rebatre. 

REBATO,  m.  SOMETENT.  ||  REBAT. 

REBATO  (El)  o  EL  CARRER  DE  REBATO.  Geog. 
Veinat  del  ajuntament  de  Abrera,  part.  jud.  de  Sant 
Feliu  de  Llobregat,  prov.  de  Barcelona,  ont  a  la 
guerra  de  la  Independencia,  tingué  lloch  un  combat 
ab  els  francesos  que 's  retiraven  del  Bruch.  Té  263 
habitants. 

REBATRE.  v.  a.  Batre  per  segona  vegada  o  batre 
ab  molta  violencia.  ||  Repelir.  Rebatir,  rechazar, 
contrarrestar.  ||  Llencar  alguna  cosa  en  senyal  de 
despreci.  Arrojar,  tirar,  disparar.  |i  Ant.  Rebaixar 
d'  una  suma.  Rebajar.  ||  Ter.  ARREBOSSAR. 

REBATUT,  DA.  p.  p.  de  rebatre.  ||  Llengat  ab  vio- 
lencia. Arrojado,  rebatido. 

REBAVA.  f.  Tot  alio  doblegat  que  apareix  en  un 
caire  viu,  com,  per  exemple  en  el  tall  de  les  eines.  || 
El  sobrant  que  en  les  peces  foses  o  buidades,  resulta 
en  els  endrets  de  les  juntures  del  motile.  ||  REBABA. 

REBÉ.  m.  Atoltíssim  bé.  Rebién,  más  que  bien. 

REBECA,  f.  ler.  MITJDIADA. 

REBECARSE.  V.  r.  REBIFARSE.  ||  REBELARSE. 

REBECH,  CA.  adj.  Tocut,  rabiós.  Terco,  casca- 
rrabias. 

REBECO,  m.  Zool.  ISART. 

REBEDOR,  A.  adj.  Lo  qu' és  digne  d' ésser  rebut. 
Recibidor,  receptivo.  ||  ni.  Qui  reb.  Recibidor,  re- 
ceptor. ||  Sala  de  rebre. 

ÉSSER  REBEDOR.  fr.  Tindre  una  mercadería  o  qual- 
sevulla  altra  cosa  totes  les  qualitats  necessaries  pera 
que  's  rebi.  Ser  ó  estar  de  recibo. 

REBEGUDA.  f.  Acció  de  rebeure. 

REBCGUT,  DA.  adj.  Encongit,  arrongat,  tirat  cap 
a  dins.  Embebido. 

REBEIG.  ni.  RABEIG,  saltant  d' aigua. 

REBEIXI.  m.  Entom.  ter.  Mena  de  formiga.  Espe- 
cie de  hormiga.  ||  Ter.  DESENEMiCH. 

REBEJAR.  v.  a.  y  'ls  seus  derivats.  RABEJAR. 

REBEL.  m.  Qui  's  rebela.  Rebelde.  ||  Tocut.  Re- 
belde. ||  For.  Qui  no  compareix  a  judici  dins  del  ter- 
me  que  se  li  senyala.  Rebelde. 

REBELAT,  DA.  p  p.  Rebelado. 

REBELDE,  adj.  REBEL. 

REBELAR.  v.  a.  y 

REBELARSE,  v.  r.  Revoltarse  contra  aquell  a  qui 
se  deü  obediencia.  Rebelarse.  ||  Faltar  a  la  fe  pro- 
mesa. Rebelarse.  ||  Resistirse  les  coses  inanimades 
a  la  forga  o  violencia.  Rebelarse.  ||  Renovar  la  gue- 
rra o  revoltarse  'ls  vencuts.  Rebelarse.  ||  Resistirse 
els  afectes  y  passions  contra '1  bon  ordre  de  la  rao. 
Rebelarse. 


REBELDÍA,  f.  Contumacia,  falta  d'  obediencia. 
Contumacia,  rebeldía.  ||  Tenacitat,  resistencia,  opo- 
sició,  repugnancia.  Rebeldía.  ||  For.  Laomissió  o  tri- 
ganga  en  comparéixer  a  judici  '1  reu  o  actor  dins  del 
tenue  de  la  citació.  Rebeldía. 

en  REBELDÍA,  m.  adv.  For.  Denota  que  al  reu  fugi- 
tiu  se  li  segueix  causa,  y  's  dona  la  sentencia  com  si 
fos  present.  En  rebeldía. 

REBELE,  adj.  Ant.  REBEL. 

REBELEMENT.  m.  REBELDÍA. 

REBELIA.  f   REBELDÍA. 

REBELIO.  f.  Acte  de  rebelarse  un  poblé  o  un  gru- 
po contra  '1  govern  constituit.  Rebelión. 

REBEL-LIA.  per  REBELDÍA. 

REBELOT.  adj.  Se  diu  del  cavall  que  no  vol  creu- 
re  al  cavaller.  Rebelón. 

REBELL.  adj.  REBEL. 

REBELL,  A.  adj.  Mes  que  bell.  Muy  bello. 

REBELLE.  adj.  rebel. 

REBELLÍ.  m.  Baluart  avencat  de  les  fortificacions. 

REBELLIA.  f.  REBELDÍA. 

REBELL1R.  v.  a.  y  derivats.  REVELLIR. 

REBELLIÓ.  f.  REBELIÓ. 

REBENCH.  m.  Fuet  o  corda  empeguntada  que  ais 
presiris  usen  pera  pegar  ais  presos.  Rebenque.  ||  Cap 
de  corda.  Rebenque. 

REBENT.  p.  a.  Lo  qui  reb.  Recipiente.  ||  adj.  ter. 

FURIENT. 

REBENTAR.  v.  a.  y  n.  reventar. 

REBENTEROLA.  Bot.  Nom  que's  dona  a  una  mena 
de  planta  de  la  familia  de  les  llabiades.  ||  REMENTE- 
ROLA. 

REBEQUERÍA.  f.  Tocudería,  enrabiada.  Terque- 
dad, rabieta. 

REBESAVI.  m.  El  pare  del  besavi.  Tatarabuelo, 
rebisabuelo. 

REBESAVIA.  f.  La  mare  de  la  besavia.  Tatara- 
buela, revisabuela. 

REBESNET.  ni.  El  lili  del  net  o  tercer  net.  Tata- 
ranieto. 

REBEURE.  v.  a.  Encongir,  arronzar,  reduir  una 
cosa  en  sí  meteixa,  com  una  vora  al  cusir  la  roba, 
ficantla  dins.  Embeber.  ||  Beure  molt. 

REBÍ.  adv.  Recibí. 

REBIF.  ni  La  acció  de  rebifar.  Respingo.  ||  Enfa- 
do o  repugnancia  d'  algú  en  fer  alguna  cosa  que  se 
li  mana,  demostrantho  ab  algún  moviment  o  acció. 
Respingo. 

REBIFAR.  v.  n.  y 

REBIFARSE.  v.  n.  Cobrar  vida  y  forces  el  malalt 
o  moribón.  ||  Rondinar.  Emberrincharse,  respingar. 
||  Met.  fam.  Negarse,  tot  rondinant,  a  fer  lo  que  se 
li  mana.  ||  revifarse,  repifarse. 

REB1FALLA.  f.  REVIVALLA. 

REBLA,  ni.  Ter.  ibicench.  Enrunes,  pedrés.  Casca- 
jo, piedras.  ||  Met.  REBLE. 

REBLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rebla.  Instrument  pera 
reblar.  Roblador. 

REBLADURA.  f.  Acte  y  efecte  de  reblar.  Robla- 
dura, remache,  remachadura. 

REBLANE1XER.  v.  a.  REBLANIR. 

REBLANIMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  reblanir. 
Reblandecimiento.  ||  Med.  Lesió  deis  teixits  orgá- 
nichs  caracterisada  per  la  disminució  de  la  seua  con- 
sistencia natural.  Reblandecimiento. 

REBLANIR.  v.  a.  Estovar.  Reblandecer.  ||  També 
s'  usa  com  recíproch.  Reblandecerse. 

REBLAN1RSE.  v.  n.  Tornarse  blana  una  cosa,  un 
eos  fort.  Dit  deis  tumors  y  llagues  al  moralisarse. 
Reblandecerse. 


REB 


REB 


659 


REBLAR,  v.  a.  Doblegar  la  punta  del  clau,  ja  cla- 
var, pera  que  no  se   n'  ixi  del   forat.  Roblar,  rema- 
char, rebotar.  ||  Met.  posar  les  peres  a  quarto. 
||  TORNAR  la  pilota  a  JOCH.  II  Cabotar  a  cops  de 
martell  o  de   malí    un  rebló  o  una  metxa   de   ferro  o 
inetall  qualsevol  a  fí  de  que   no  ixquen  del  forat  ont 
se  'Is  naja  introduit.  ||  Ajuntar  un  ferro  a  un  altre  per 
medí  d'  un  rebló. 
REBLAT,  DA.  p.  p.  Remachado,  roblado. 
REBLE,  ni.  Pedruscall   pera  omplir  els   buits  que 
queden  entre  les   pedrés   grosses  al    fer   una  paret. 
Cascajo,  ripio.  ||  Met.  Paraules  superflues.  Ripio.  || 
pl.  ter.  RONYONS.  ||  Bocí  cónich   d'  acer   treuipat,  pi- 
cant  en  la  part  groixuda  del  qual  se  reblen  certes  co- 
ses enfonzades  o  s'  enfonzen  claus  o  passadors. 
REBLERT,  A.  p.  p.  Ripiado. 
REBLIMENT.  m.  Ant.  TRAMA,  1. 
REBLINCAR.  v.   a.   Torcer,  trencar  a  dreta  o  es- 
querra, parlant  de  camins,  rius,  etc.  Torcer. 

REBLINCONADA.  f.  Ter.  Recolzada,  parlant  d  'un 
camí  o  d'  una  montanya.  Recodo. 

REBL1R.  v.  a.  Posar  rebles  entre  les  pedrés  gros- 
ses d' una  paret.  Ripiar,  enripiar.  ||  rublir. 
REBLIT,  DA.  adj.  RUBLERT. 

REBLÓ,  m.  Clau  que  té  la  punta  doblegada  sobre 
la  part  oposada  de  la  fusta  ont  és  clavat.  Roblón, 
remache.  ||  Bocí  de  ferro  o  altre  m.tall  que  's  posa 
en  algún  lloch  per  reblarlo.  ||  Petit  troc  de  ferro  rodó 
que  serveix  pera  unir  dos  ferros. 

REBLONET.  m.  dim.  Petit  rebló.  Reblonillo. 
REBO.  adj.  Molt  bó.  Rebueno. 
REBÓC.  m.  La  part  de  la  capa  ab  que's  tapa  la 
cara.  Embozo,  rebozo.  ||  Acte  de  taparse  la  cara  les 
dones  pera  no  ésser  conegudes.  Rebujo.  ||  Arqtiit.  La 
capa  de  guix  o  argamassa  ab  que  s' allisen  les  pa- 
rets.  Revoque. 

POSARSE  DE  REBÓQ.  fr.  ARREBOCARSE,  2. 
REBOQAR.  v.  a.  arrebossar.  ||  Arq.  Revocar. 
REBOCAT,  DA.  p.  p.  Posat  de  rebóg.  Embozado, 
rebozado.  ||  adj.  Arq.  Revocado,  enlucido. 
REBOCET.  ni.  y 
REBOCÍ.  m.  y 
REBOCILLO,   tu.  Mena  de 
toca    que   usen  les  mallorqui- 
nes  posada  al   cap  a  manera 
de  monges.  Rebocillo. 

REBOIG.  m.  Molt  boig.  Lo- 
co, reloco,  rematado,  loco 
de  atar. 

REBOL,  ni.  Punxó  de  ferro 
per  ensorrar  puntes  y  claus. 

RÉBOLA.  f.  Bot.  APÉGA- 
LOS. 

REBOLL.    ni.    Bot.   Rebrots 
s  del   roure,  de  1'  alzina.  etc. 


Rebocillo 


que   ixen  a   les   a 
Mesto,  rebollo,  jabino. 

REBOLLA,  f.  Mena  de  roure. 

REBOLLAR,  m.  y 

REBOLLEDA.  f.  Lloch  ont  hi  neixen  molts  rebolls. 
Rebollar. 

REBOMBOREJAR.  v.  a.  Ter.  Fer  molt  de  soroll. 
Alborotar. 

REBOMBORI.  m.  MOTÍ.  ||  Baralla.  Camorra,  zaca- 
pela, garbullo,  jarana.  ||  Confusió  de  persones  que 
criden  y  enreden.  Zarabanda,  zalagarda,  tremoli- 
na, ginebra. 

REBORDA,  f.  Mena  d'  art  de  pescar. 

REBORDONIRí'E.  v.  r.  Arrugarse  y  consumirse 
alguna  cosa;  se  diu  d' algunes  plantes  que  queden 
petites  y  dessubstanciades,  com:  cois  rebordonides,  etc. 
Desmedrarse,  revenirse. 


REBORDONIT,  DA.  adj.  Migrat. 

RLBORDON1T,  DA.  adj.  Lo  que  ha  perdut  la  sena 
frescor  y  llisura  tornantse  groen  y  arrugat.  Desme- 
drado. ||  Ter.  Qui  renega  de  la  fe  o  institut  qu'  ha 
professat.  Apóstata,  renegado. 

REBORDONIT.  m.  Mena  de  planta  mezcla  de  bro- 
quil  y  floricol. 

REBOST.  ni.  Lloch  de  les  cases  destinat  pera 
guardarhi  les  viandes.  Despensa,  repuesto,  provi- 
soria. 

REBOST.  Geog.  Masía  del  Bergadá,  eixint  de 
Bagá,  envers  al  camí  que  mena  a  Puigcerdá.  S'ovira 
un  hermós  cop  de  vista. 

REBOSTER.  m.  A  les  cases  principáis  y  convenís, 
és  qui  cuida  del  rebost.  Despensero,  repostero  || 
Drap  quadrat  ab  les  armes  del  príncep  o  senyor,  que 
serveix  pera  posar  demunt  de  les  besties  de  cánega. 
Repostero. 

REBOSTERÍA.  f.  Ofici  de  reboster.  ||  Rebost.  Des- 
pensa, repostería.  ||  Botiga  ont  venen  viandes  y  be- 
gudes.  Repostería. 

REBOT.  m.  La  repercussió  d'  un  eos  que  pega  ab 
un  altre  tan  o  mes  dur  o  de  major  resistencia  que 
ell.  Resalto.  ||  El  segón  bot  de  la  pilota.  Rebote.  || 
El  retrocés  de  1'  aigua  a  causa  d'  algún  destorb.  Re- 
bosadura. 

DE  REBOT.  m.  adv.  Met.  S'  usa  quan  algú  va  algu- 
na part,  havent  estat  abans  a  un  altra,  com  repelit 
d'  ella.  De  rebote,  de  rechazo. 

REBOTAR,  v.  n.  Fer  segón  bot  la  pilota.  Rebotar. 

REBOTIGA,  f.  La  pega  o  habitado  que  h¡  ha  de- 
rrera  de  la  botiga.  Trastienda.  ||  La  del  apotecari. 
Rebotica. 

REBOTIR.  v.  n.  REBOTRE. 

REBOTRE.  v.  n.  Donar  un  segón  salt  o  bot  el  eos 
que  trova  resistencia.  Resaltar,  recudir,  retornar, 
resurtir.  ||  Eixir  lora  o  mes  que  'ls  al  tres  cossos  que 
el  rodegen.  Resaltar.  ||  respostejar. 

REBRÁM.  m.  El  bram  que  respón  a  un  altre.  Re- 
bramo. 

REBRAMAR,  v.  n.  Respondre  al  bram  d'  un  altre, 
tornar  a  bramar    Rebramar. 

REBRE.  v.  a.  Pendre,  acceptar,  admetre.  Recibir. 
||  Admetre  dintre  de  sí,  com  1'  esponja  a  1'  aigua. 
Recibir.  ||  Aprobar  alguna  cosa,  com:  opinió,  etc. 
Admitir,  recibir.  ||  Acullir.  Acoger,  recibir,  acep- 
tar. ||  Patir,  sofrir  algún  dany  que  un  altre  fa,  com: 
rebre  una  bastonada,  un  cop,  una  repulsa.  Llenar, 
recibir.  I  Cobrar.  Percibir,  recibir,  tomar,  llevar. 
||  Obsequiar  a  qui  vé  de  fora.  Recibir.  ||  Admetre,  vi- 
sitar. Recibir.  ||  Experimentar,  participar,  sentir  la 
expressió  y  efecte  d'  algunes  coses,  com:  fret,  calor, 
pudor,  llum,  etc.  Recibir. 

REBRE  BÉ  O  MALAMENT.  fr.  Pendre  alguna  cosa  en 
bon  o  mal  sentit.  Tomar  bien  ó  mal,  llevar  á  bien  ó  á 
mal. 

rebre  XASCO.  fr.  Llevar  chasco. 

ESTAR  pera  rebre.  fr.  Estar  en  disposició  d'  ad- 
metre visites.  Estar  de  recibo,  visible  ó  de  cumpli- 
miento. 

NO  POGUER  rebre  A  algú.  fr.  Tíndreli  aversió.  No 
poder  tragar  á  alguno.  ||  Met.  No  poguer  sofrir  lo  que 
molesta.  No  poder  llevar. 

PEQA  DE  rebre.  fr.  La  que  hi  ha  a  les  cases  desti- 
nada a  rebre  les  visites.  Pieza  de  recibo. 

rebráS,  O  mira  que  rebrás.  Loe.  fam.  Ab  que  se 
amenaga  a  algú  que  será  castigat  si  arriba  a  fer  lo 
que  diu.  Vas  á  llevar,  ó  mira  que  llevarás. 

REBRECH.  m.  Rebuig  que  queda  d'  alguna  cosa. 
Rezago,  residuo,  reliquia. 

REBREGAR.  v.  a.  Fer  malbé  o  deslluir  alguna 
cosa  a  forga  de  tocarla.  Ajar,  machucar.  ||  Malpai- 
lar  d'  algú.  Murmurar. 


660 


REB 


REC 


REBREGAT.  adj.  Desacreditat,  rebaixat,  despres- 
tigia!. Ajado,  machucado.  ||  MANOSEJAT,  marfegat. 

REBROLL.  m.  Bol.  REBOLL. 

REBROLL  BORT.  Bot.  ABRIULL. 

REBROT.  m.  Cada  un  deis  brots  nous  que  treuen 
els  arbres  o  plantes.  Retoño,  renuevo,  vastago,  re- 
tallo. ||  Els  que  treuen  els  ceps  a  la  soca.  Jerpa,  ma- 
món. ||  La  segona  fula  que  treu  la  morera.  Rebotín. 

R  BROT  DE  CARDOT.  Cardot  iniperfet  que  neix  del 
tronch  principal    Requeldo. 

REBROT  DE  COL:  BROTO. 

REBROT  DE  MURTRA.  Mirtídano. 

ARRANCAR  O  TALLAR  ELS  REBROTS.  fr.  Esporgar  els 
ceps  o  'ls  arbres  deis  rebrots  inútils.  Desmamonar, 
desborrar,  y  destallar  els  deis  arbres. 

REBROTAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rebrotar. 

RFBROTAR.  v.  a.  Tornar  a  treure  brots  els  arbres 
o  plantes.  Retoñar,  retoñecer,  retallar,  retallecer, 
echar  renuevos.  II  Met.  Reprodnirse  lo  que  ja  havía 
passat;  se  din  mes  particularment  del  mal.  Retoñar, 
reverdecer,  renovarse. 

REBROTIM.  m.  El  conjunt  de  rebrots  tendres  que 
treu  un  arbre.  Chupón,  vastago. 

REBUDA.  f.  Escrit  firmat  en  que  's  declara  haver 
rebut  alguna  quantitat  o  qualsevulla  altra  cosa.  Re- 
cibo. ||  L'  acte  de  rebre  o  acceptar.  Recibo,  recep- 
ción. ||  L'  obsequi  o  bona  acullida  que  's  fa  a  qui  vé 
de  fora.  Recibimiento. 

POSAR  EN  rebuda.  fr.  Fer  cárrech  en  el  compte. 
Poner  en  cuenta. 

REBUF.  m.  Paraula  picanta.  Remoque,  sonrojo 
||  Resposta  donada  ab  desaire  y  mal  modo.   Sofión. 

REBUFADA,  f.  L'  expansió  de  1'  aire  alentorn  de 
una  arma  de  foch  quan  n'  ix  el  tret.  Rebufo. 

REBUFAR,  v.  n.  Tornar  a  bufar  el  vent,  aumen- 
tarse en  for^a  o  violencia  qualsevol,  que  sigui  el  seu 
temperament.  Refrescar  el  viento.  ||  Fer  bonys  el 
rebo?it  d'  una  paret,  quedant  buit  de  dins.  Ponerse 
escalfado.  ||  Replicar  ab  malhumor.  Rebufar. 

REBUFAT,  DA.  adj.  S'  aplica  a  la  paret  que  al?a 
crosta.  Escalfado. 

REBUFET,  m.  REBUF. 

REBUFFET  (Pere).  Biog.  Sabi  jurista  nadiu  del 
Mitjorn  de  Franqa,  que  va  néixer  a  1' any  1500.  Fou 
professor  de  Dret,  fruint  molt  de  prestigi  a  Montpe- 
11er,  a  Tolosa,  a  Cahors,  a  Bourges  y  a  París.  El 
Papa  Pau  III,  coneixent  la  seua  merescuda  reputa- 
do, va  ferli  ofrena  de  cárrechs  honorífichs  a  la  cort 
pontificia,  entre  altres,  el  de  auditor  de  la  Rota;  mes 
va  refusarlos  tots  pera  seguir  consagrat  a  la  ense- 
nyansa.  A  1'  any  1547  va  pendre  les  ordres  eclesiásti- 
ques  y  va  fer  profons  estudis  de  la  llengua  hebraica 
pera  traduir  els  origináis  deis  llibres  sagrats.  Va  es- 
criure  en  lia  tí  obres  molt  encomiades,  y  acaba  a  Pa- 
rís la  seua  vida  a  1'  any  1557. 

REBUIDAMENT.  m.  Ter.  ibicench.  Mar  picat.  Re- 
saca del  mar. 

REBUIG.  m.  Lo  que  queda  de  qualsevulla  cosa,  y 
particularment  de  les  mercaderíes,  després  d'  haver- 
ne  triat  lo  millor  y  mes  útil.  Desecho,  rezago,  re- 
busco, rebusca,  estropajo,  mazamorra.  II  Acte  y 
efecte  de  rebutjar.  Rechazo. 

REBUJAR,  v.  a.  REBUTJAR. 

REBUTJAMENT.  m.  Ant.  REPUDI. 

REBUTJAR.  v.  a.  Deixar  alguna  cosa,  ferne  poch 
cas  o  apreci.  Desechar,  repudiar,  despreciar,  rehu- 
sar. ||  R  -NUNCIAR.  ||  Ant.  Huir,  esconder  el  rostro, 
arrebujarse,  repulgar  ||  No  admetre  lo  que  se  'ns 
dona  o  ofereix.  Rehusar. 

RÉBULA.  f.  Bot.  GRANQA. 

REBUlLENT,  A.  adj.  Mes  que  bullent,  molt  bu- 
llent.  Fogoso. 

REBULL1CI.  m.  Bullid  molt  gros.  Rebullicio. 


REBULLIDOR.  m.  Lloch  ont  1'  aigua  rebull,  ja  siga 
per  1'  acció  del  foch,  ja  per  caure  ab  impetuositat. 
Rebullidor. 

REBULLIR  v.  a.  Bullir  segona  vegada.  Rehervir, 
rebullir. 

REBULLIT,  DA.  p.  p.  Rehervido. 

REBULLOSA  (Fra  Jaume).  Biog.  Relligiós  y  es- 
criptor  molt  laboríos  del  sigle  xvii.  Va  entrar  a  l'or- 
dre  deis  predicadors  al  convent  de  Lleida  en  1621. 
Era  bon  orador,  y  va  ésser  lectoral  de  teología  y  es- 
criptura  sagrada  a  1*  iglesia  de  Lleida.  Va  colaborar 
a  la  traducció  d'  algunes  obres  dogmátiques  y  histó- 
riques  publicades  al  seu  temps,  y  del  seu  saber  ne 
resten  bona  prova  en  els  diferents  volums  sermona- 
ris,  a  1'  Historia  de  Sant  Olaguer  y  al  fascicle  titolat: 
Relación  de  las  grandes  jiestas  que  la  ciudad  de  Bar- 
celona hizo  en  la  canonización  de  N.  P.  San  Ramón 
de  Peñafort. 

REBUSCA,  f.  Acció  de  buscar  ab  detenció  una 
cosa.  ||  Conjunt  de  menudencies  arreplegades.  Re- 
busco. 

REBUSCAR,  v.  a.  Buscar  una  cosa  entre  altres.  || 
Buscar  ab  deteniment  y  afició.  ||  Buscar  per  segona  o 
tercera  vegada.  ||  Arreplegar  els  fruits  que  queden 
després  de  la  cullita.  Rebuscar. 

REBUSCALL.  m.  El  fruit  de  poca  importancia  que 
se  trova  al  carnp  després  de  la  cullita.  Rebusco.  || 
Trocet  de  Uenya.  ||  NOi,  BRIVALL. 

REBUSCALLA.  f.  REBUSCALL. 

REBUSCAT,  DA.  p.  p.  de  rebuscar;  niolt-buscat. 

REBUSQUETS.  m.  REBUSCALL. 

REBUSCH.  m.  Rebusca,  rebuscalla.  Rebusco. 

REBUT.  m.  REBUDA. 

REBUT,  DA.  p.  p.  Recibido. 

ben  O  MAL  REBUT.  Admesa  ab  gust  o  disgust  al- 
guna persona  o  cosa.  Bien  ó  mil  recibido  ó  admitido. 

QUI  HA  REBUT,  HA  rebut.  Expr.  Ab  que  s  dona  a 
entendre  que  per  molta  part  que  's  prengui  péls  mals 
o  cuidados  d'  un  altre,  mai  és  tanta  com  la  d'  aquell 
que  'ls  té  o  pateix.  Al  que  le  duele,  le  duele. 

RECABALAR.  v.    a.    Ant.   RECUPERAR.  ||  RESCABA- 

LAR. 

RECABAR,  v.  a.  Conseguir  a  forca  de  prechs  alió 
que's  desitja.  Recabar. 

RECABDAR.  v.  a.  RECAUDAR. 

RECADER,  A.  s.  Qui  fa  encárrechs  de  paraula. 
Recadero.  ||  Qui  serveix  encárrechs  o  comandes  de 
P  un  poblé  a  1'  altre    Recadero. 

RECADO,  m.  Encárrech  de  paraula,  que  per  medi 
d'  un  ters  s'  envía  a  un  altre.  Mensaje,  recado,  en- 
cargo. ||  pl.  Memories,  recorts  de  carinyo  y  amistat. 
Memorias,  recados,  expresiones,  encomiendas.  II 
Present,  regal  que  s'  envía  al  ausent.  Recado. 

DONAR  RECADOS,  fr.  Cumplimentar  de  part  del  au- 
sent. Dar  recados,  expresiones,  memorias. 

RECAIGUDA.  f.  Segona  caiguda.  Recaída.  ||  Repe- 
lido d'  una  meteixa  malaltía.  Recaída.  ||  Reinciden- 
cia. Recaída,  reincidencia. 

P1TJOR  ÉS  LA  RECAIGUDA  QUE  LA  MALALTÍA.  Ref. 
Que  a  mes  del  sentit  recte,  denota  que  les  conse- 
qüencies  d'  alguna  cosa  solen  ésser  mes  perilloses 
qu'  ella  meteixa.  Peor  es  la  recaída  que  la  caída. 

RECAIGUT,  DA.  p.  p.  Recaído. 

RECALA,  f.  Acció  de  recalar. 

RECALADA,  f.  Náut.  Acte  y  efecte  de  recalar.  Re- 
calada, recalo,  aterrada,  aterraje. 

RECALADOR,  A.  Que  recala.  Recalador. 

RECALAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  recalar;  ves- 
sament.  Recalamiento. 

RECALAR,  v.  a.  Náut.  Aportar  una  ñau  a  un' altra. 
Recalar.  II  v.  n.  Arribar  una  ñau  a  la  vista  d'  un  cap 
o  altra  punt  de  térra,  pera  rectificar  la  sena  derrota 


REC 


REC 


661 


o  pera  regonéixerla  y  marcarla  ab  scguretat.  Reca- 
lar. ||  Arribar  el  vent  al  Hoch  ont  s'  hi  estava  en  cal- 
ina. Recalar.  ||  Entre  brodadores,  calar  per  segona 
vegada,  fer  obra  de  recalat.    Embiber. 

RECALAT  ni.  Entre  fusters  tall  a  la  fusta.  Ranu- 
ra. ||  Entre  brodadores  obra  de  recalar  o  rebeure  la 
tela.  Recalado. 

RECALAT,  DA.  p.  p.  Recalado. 

RECALCA,  f.  p.   U.  RECALCADA. 

RECALCADA,  f.  ensopegada.  ||  recaiguda.H  Náut. 
V  acció  y  efecte  de  recalcar.  Recalcada.  ||  Infortuni, 
desgracia  o  contratemps.  Recalcadura. 

RECALCAR,  v.  a.  Náut.  Fer  lo  barco  un  curt  mo- 
viinent  d'  inclinació  sobre  la  máxima  qu'  arriba  a 
pendre  en  un  balans  o  quan  se  trova  en  lo  monient 
d' inercia  y  es  per  efecte  del  de  la  ona  que  al  meteix 
temps  passa  per  sota  de  la  quilla  y  surt  al  costat  de 
sotavent.  Recalcar.  ||  Donar  la  maror  un  nou  y  curt 
impuls  a  la  seua  creixent  al  instant  de  la  plenamar,  y 
es  P  efecte  deis  moviments  encontrats,  produits  per 
la  complicado  de  direccions  de  les  costes,  platges  o 
riberes  en  llurs  ports,  etc.,  al  vencerse  'ls  moments 
d'  inercia  pera  comencar  a  baixar  1'  aigua.  Recalcar. 
||  Ajusfar,  apretar  niolt  alguna  cosa  sobre  un' altra, 
particu  arment  ab  els  peus.  Recalcar.  ||  Omplir  algu- 
na cosa  ab  un' altra,  apretantla  pera  que  n'  h¡  cápiga 
mes.  Recalcar.  ||  En  la  forja,  picar  el  metall  per  la 
testa  a  fí  de  que  sía  mes  curt  y  méí  ampie.  ||  Engrui- 
xir  un  ferro  en  una  part  determinada  en  calent.  || 
Llegint  o  parlant  aumentar  1' accent  per  donar  mes 
valor  o  intenció  al  paragraf.  ||  Fig.  Insistir,  accentuar. 
||  —  (maquina  DE).  Pera  fer  cercols  de  roda  de  carro. 

RECALCARSE,  v.  r.  Girarse  '1  peu.  Torcerse  el  pié. 

RECALCITRANT.  adj.  Togut,  que  no  vol  venir  a 
la  rao.  Recalcitrante. 

RECALC.  m.  Una  de  les  peces  del  teler  de  má.  || 
Espardenya  vella.  ||  Acció  y  ef.cte  de  recalcar.  En 
els  arbres  y  les  plantes  munt  de  térra  arrimada  al 
redós  de  la  soca.  Recalzo. 

RECALCAR,  v.  a.  Calgar  per  segona  vegada.  Se 
diu  deis  arbres  y  plantes  que  se  'ls  enforteix  arri- 
mantlos  térra  al  redós  de  la  soca.  Recalzar. 

RECALCOS,  m.  pl.  Espardenyes  o  sabates  velles 
que  's  posen  els  travalladors  pera  fer  les  feines  mes 
Ordinaries. 

RECALCOTS.  m.  pl.  desp.  RECALQOS. 

RECALENTAMENT.  m.  RESCALFAMENT. 

RECALENTARSE,  v.  r.  Calentarse  les  peces  d'una 
máquina  subgectes  a  un  moviment.  ||  Pudrirse  'ls  fruits 
per  la  calor  desenrotllada  per  les  humitats.  Reca- 
lentarse. 

RECALENTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  de  recalentar.  Re- 
calentado. 

RECALFAT,  DA.  adj.  RESCALFAT. 

RECAMBI.  m.  Segón  cambi  que  's  fa  d'  alguna 
cosa.  ||  Al  comers  es  1'  acte  y  efecte  de  tornar  a  girar 
contra  '1  que  ha  girat  o  endossat  una  Metra  que  ha 
estat  protestada.  Recambio. 

RECAMBIAR,  v.  a.  Fer  un  segón  cambi.  Recam- 
biar. ||  Al  comers.  Contragirar. 

RECAMBRA,  f.  Lloch  derrera  de  la  cambra.  Recá- 
mara. ||  Lo  cul  del  cañó  de  les  armes  de  foch.  Recá- 
mara. ||  A  les  mines  buit  en  que  s'  hi  tanca  la  pólvora 
que  s'  ha  de  calar.  Recámara. 

RECAMBRÓ.  m.  Golfa  d'  una  casa  o  lo  mes  alt  de 
ella.  Camaranchón,  caramanchón,  chiribitil.  || 
Quarto  petit  y  fosch.  Chiribitil,  tabuco,  trasalcoba. 

RECANA.  f.  RECANAMENT. 

RECANACIÓ.  f.  Acte  de  recanar.  Remedición. 

RECANAMENT.  m.  RECANACIÓ. 

RECANAR.  v.  a.  Cañar  segona  vegada  alguna  cosa. 
Remedir. 


RECANCA.  f.  RACANQA. 

RECAPACITAR,  v.  n.  Reflexionar.  Recapacitar, 
hacer  memoria. 

RECAPACITAT,  DA.  p.  p.  Recapacitado. 

RECAPITULACIÓ.  f.  Resúm.  Recapitulación, 
resumen,  epílogo. 

RECAP1TULADOR,  A.  s.  Qui  recapitula.  Recapi- 
tulados 

RECAPITULAR,  v.  a.  Resumir  o  compendiar.  Epi- 
logar, recapitular,  compendiar. 

RECAPITULAT,  DA.  p.  p.  Recapitulado. 

RECAPTACIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  recaptar.  Re- 
ceptación. 

RECAPTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recapta.  Recep- 
tador. 

RECAPTAMENT.  m.  RECAPTACIÓ. 

RECAPTAR.  v.  a.  RECULLIR.  ||  DESAR.  ||  Obtindre, 
conseguir  demanant. 

RECAPTARSE.  v.  r.  REFUGIARSE. 

RECAPTE.  m.  Provisió  de  qualsevulla  cosa  pera 
algún  fi.  Recado.  ||  Provisió  de  vianda.  Recado.  || 
Abundor  d' alguna  cosa.  Recado. 

PORTARSEN  LO  SEU  RECAPTE  O  'L  SEU  BENEIT  RE- 
CAPTE,  fr.  Met.  fam.  Portarsen  la  repreensió  o '1  cás- 
tich  merescut.  Llevar  su  recado. 

RECAPTE.  m.  Ter.  ibicench.  Servei  pera  dir  missa. 
Recado  de  decir  misa. 

RECAR.  V.  n.  RACAR,  DOLDRE,  SENTIR. 

RECÁRRECH.  m.  Nova  cárrega  o  aument  de  cá- 
rrega.  Recargo.  ||  Reproducció  de  reconvencions.  Re- 
cargo. Acció  d'  agravar.  Recargo.  ||  Aument  o  nou 
accés  de  febre.  Recargo.  ||  El  temps  que  per  cástich 
se  fa  servir  a  un  soldat.  Recargo. 

RECÁRREGA.  f.  Cárrega  que  se  afegeix  a  una 
altra  anteiior.  Recarga. 

RECARREGAR.  v.  a.  Tornar  a  carregar  o  carregar 
de  nou.  Recargar.  ||  Afegir  cárrega.  Recargar.  ||  Fer 
una  nova  reconvenció.  Recargar. 

RECARREGAT,  DA.  adj.  Fig.  Excessiu,  exagerat. 
Recargado.  ||  Se  diu  principalment  de  tota  mena  de 
adornos  y  del  estil  afectat  y  pié  d'imatges.  Recar- 
gado. 

RECASENS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  la  Pobla 
de  Mafumet,  prov.  de  Tarragona. 

RECASSAR  o  RECACAR.  v.  a.  En  l'art  de  la  caga 
se  diu  de  rematar  la  peqa  ferida.  Recazar. 

RECAT.  m.  Modestia,  honestetat.  Honestidad- 
modestia,  recato.  ||  Cautela,  reserva.  Recato.  ||  Ant. 
Secret.  Secreto,  recato. 

RECATADAMENT.  adv.  m.  Ab  recato.  Recatada- 
mente. ||  Ab  manya,  ab  artifici.  Mañosamente,  re- 
catadamente, cautelosamente. 

RECATAR,  v.  a.  Amagar  lo  que  no  's  vol  que  's 
vegi  o  que  se  sápiga.  Recatar. 

RECATALANISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  recata- 
lanisar. 

RECATALANISAR.  v.  a.  Tornar  a  catalanisar. 

RECATALANISARSE.  v.  r.  Tornarse  a  catalanisar. 

RECATALANISAT,  DA.  p.  p.  del  verb  recatalani- 
sar.  ||  Novament  devingut  cátala. 

RECATAR,  v.  a.  Posar  tot  el  cuidado  y  mirament 
en  la  conservado  d'  una  cosa.  Mirar  y  remirar  per 
son  bé.  Recatar. 

RECATARSE,  v.  r.  Temer,  recelar,  recatar,  enco- 
brir,  ocultar,  dissimular.  Cautelarse,  recatarse,  re- 
celarse, precaverse. 

RECATAT,  DA.  p.  p.  Recatado.  ||  adj.  Met.  Pru- 
dent,  remirat,  circunspecte.  Mirado,  recatado.  ||  Ho- 
nest,  retirat,  modest.  Modesto,  recatado,  honesto. 

RECATO,  m.  RECAT. 


662 


REC 


REC 


RECAUDACIÓ.  f.  Cobranga  de  tributs  o  rendes. 
Recaudación,  recaudamiento,  recaudo. 

RECAUDADOR  ni.  Qui  cobra  'ls  tributs  o  rendes 
publiques.  Recaudador. 

RECAUDAMENT.  m.  Ant.  RECAUDACIÓ. 

RECAUDANCA.  f.  RECAUDACIÓ. 

RECAUDAR,  v.  a.  Cobrar  o  recullir  capdals  o  efec- 
tes.  Colectar,  recaudar. 

RECAUDAT,  DA.  p.  p.  Recaudado. 

RECAUDE,  ni.  Cobranga.  Recaudo.  ||  Ant.  RECADO. 

RECAURE.  v.  n.  Tornar  a  caure,  especialn;ent  en 
sentit  moral.  Recaer,  reincidir.  ||  Tornar  a  estar  ma- 
lalt  de  la  meteixa  malaltía.  Recaer.  ¡I  Vindre  a  parar 
sobre  d' un  les  ventatges  o  gravanients  que  tenía  un 
altre.  Recaer.  ]|  Esdevindre,  succeir.  Recaer. 

RECEBIR.  v.  a.  RECEBRE. 

RECEBRE.  v.  n.  REBRE. 

RECEL.  m.  Scspita,  cuidado,  temor.  Sospecha,  re- 
celo, recelamiento,  cuidado,  espina. 

AB  RECEL.  m.  adv.  Ab  temor.  Temerosamente. 

RECELAR,  v.  a.  Sospitar,  temer.  Recelar,  sospe- 
char, temer. 

RECELOS,  A.  adj.  Desconfiat;  que  sospita  y  tem. 
Escaldado,  receloso. 

RECELOSAMENT.  adv.  D'una  manera  recelosa. 

RECENDRE.  v.  a.  RECIND1R. 

RECENT,  adi.  Nou,  fresen,  acabat  de  fer  o  de  suc- 
ceir. Reciente.  ||  adv.  S'anteposa  al  particip.  Recién. 

RECENTAL,  s.  y  adj.  Se  diu  del  cabrit  de  Ilet  o 
siga  del  que  encara  no  ha  eixit  a  pasturar.  Recental. 

RECENTMENT.  adv.  t.  Novament,  fa  poch.  Re- 
cientemente. 

RtCENYIR.  v.  a.  Cenyir  una  cosa  per  la  segona 
vegada.  Receñir. 

RECEPCIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  rebre.  Recep- 
ción, recibo,  recibimiento.  ||  Admisió  d'  algún  em- 
pleu.  Recepción. 

recepció  DE  jurament.  L'acte  de  rebrel.  Recepción 
tle!  juramento. 

RECEPCIÓ  DE  TESTIAIONIS.  Fot.  Exam  judicial  de 
ells  pera  averiguar  la  veritat.  Recepción  de  testigos. 

RECEPTA,  f.  Escrit  del  facultatiu  ont  hi  consten 
les  medecines  qu'ha  de  fer  y  entregar  1' apotecari. 
Receta.  ||  Met  Noticia  deis  ingredients  y  del  modo 
de  fer  alguna  cosa,  cora:  tinta,  etc.  Receta.  ||  recibo. 
||  Fam.  El  paper  que  s'  envía  a  algú  pera  algún  pago. 
Papeleta,  esquela.  ||  L'  avís  o  memoria  de  coses  que 
se  demanen.  Keceta. 

RECEPTABLE.  m.  Ant.  y 

RECEPTACLE    m. y 

RECEPTÁCUL.  ni.  El  vas  o  concavitat  que  reb  o 
pot  rebre  alguna  cosa.  Receptáculo.  ||  Met.  Acullida, 
amparo.  Receptáculo.  ||  Reservatori.  Receptáculo, 
reservatorio.  ¡|  ni.  Bot.  La  base  ont  hi  está  sentada 
la  flor,  o  la  part  d'ont  neixen  mediata  o  inimediata- 
ment  els  orguens  d'  una  o  moltes  flors;  pot  ésser  plá, 
cóncau,  cónich,  globos,  quadrangular,  etc.,  y  presen- 
tar varis  carácters  a  la  seua  superficie.  Receptáculo. 

RECEPTADOR  o  RECEPTANT.  m.  Qui  recepta. 
Recetador,  receptante.  H  Ant.  Qui  acull.  Acogedor. 
||  De  robos  o  fraus.  Receptador,  encubridor. 

RECEPTAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  receptar. 

RECEPTAR,  v.  a.  Prescriure  'I  facultatiu  lo  qu'ha 
de  pendre  '1  malalt.  Recetar.  ||  Met.  Demanar  alguna 
cosa  per  esciit  o  de  páranla.  Recetar.  ||  Rebre.  Ad- 
mitir, recibir.  ||  v.  r.  Ant.  ACULLIRSE,  RECULLIRSE. 

RECEPTARI.  ni.  Colecció  de  receptes.  Recetario. 
||  Ais  hospitals  es  el  Uibre  en  que  s' apunta  loque 
disposa  '1  metge  pera  cada  malalt.  Recetario.  ||  ni. 
Filferro  outs'hi  enfilen  les  receptes  pera  que  no 's 
perdin  o  s'esbarrün.  Recetario 


RECEPTARSE,  v.  r.  Ant.  ACULLIRSE. 

RECEPTAT,  DA.  p.  p.  Recetado.  ||  Ant.  Acullit, 
rebut.  Admitido,  recibido. 

RECEPTETA,  f.  dim.  Recetica,  recetilla. 

RECEPTICIS.  m.  pl.  Bens  de  qué  pot  d  sposar  la 
moller,  sense  dependencia  del  marit.  Recepticios. 

RECEPTIVITAT.  f.  Med.  Aptitut  de  certs  orguens 
pera  rebre 'ls  agens  moibífichs.  Receptividad.  ||  Fa- 
cultat  de  rebre  impresions.  Receptividad. 

RECEPTOR,  ni-.  Qui  reb  o  recull.  Receptor,  rece- 
tor. ||  Comissionat  pera  residencies  y  diligencies  ju- 
dicials.  Receptor.  ||  receptador. 

RECEPTORÍA,  f.  Ant.  Ofici,  comissió  y  oficina  del 
receptor.  Receptoría,  recetaría.  ||  Acte  de  donar 
aculliment  al  criminós.  Receptoría. 

RECERCA,  f.  Averiguació,  esbrinament,  cerca  feta 
ab  afany,  busca. 

RECERCAMENT.  Acció  y  efecte  de  recercar. 

RECERCAR.  Investigar. 

RECES,  m.  RASSER. 

RECH.  m.  Vía  que  '1  pagés  obra  a  la  térra  per  pas- 
sar  l'aigua  destinada  a  regar.  Acequia.  ||  reguero. 
¡|  Tota  obertura  fonda  y  llarga. 

RECIALLA.  f  Reliquia,  o  siguí  vestigi  o  fragment 
d' alguna  cosa  antig.i,  y  en  la  part  moral  recort,  do- 
lor o  defecte  que  queda  d' alguna  malaltía  o  acci- 
dent.  Reliquia. 

RECIBIDOR,  m.  Pega  pera  rebre.  Recibidor,  an- 
tesala, antecámara. 

RECIBIMENT.  m.  L'acte  de  rebre  al  que  vede 
íora.  Recibimiento. 

RECIBO,  ni.  L'  escrit  o  resguart  que  declara  haver- 
se  rebut  alguna  cosa.  Recibo.  ¡I  Es  per  influencia  cas- 
tellana. REBUDA. 

RECINDFIXER.  v.  a.  Rescindir. 

RECINDIR.  v.  a.  RESCINDIR 

RECINJAR.  v.  a.  Cinjar  o  faixar  una  persona  o 
cosa  per  segona  volta.  Recinchar. 

RECINT.  adj.  RECENT.  ||  m.  Espai  compres  dins  de 
certs  y  determinats  límits.  Recinto. 

RECINTE   m.  y 

RECINTO,  m.  RECINT. 

RECIPE.  Met.  fam.  Ven  purament  llatina,  introdui- 
da  a  la  nostra  llengua  pera  denotar  disgust  o  repre- 
ensió  forta.  Recipe. 

RECIPIANCLE  m.  Instrument  pera  amidar  angles. 
Recipiánculo. 

RECIPIENT.  adj.  Qui  reb.  Recipiente.  ||  El  vas 
que  unit  al  broch  del  alambí  reb  1'  aigua  que  aquest 
destila.  Recipiente.  Campana  de  crestall  pera  fer 
certs  experiments.  Recipiente. 

RECIPROCACIÓ  f.  Mutua  correspondencia  d' una 
persona  o  cosa  ab  un'  altra.  Reciprocación.  ||  La  ac- 
ció de  referirse  la  significac  ó  del  verb  al  principi  de 
1'  acció.  Reciprocación. 

RECÍPROCAMENT.  adv.  m.  Mutuament,  ab  igual 
correspondencia.  Recíprocamente. 

RECIPROCAR,  v.  a.  Fer  que  dues  coses  se  corres- 
ponguin  1'  una  ab  1'  altra  mutuament.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Reciprocar. 

RECÍPROCH,  CA.  adj.  Igual  en  la  correspondencia 
d'  un  ab  altre.  Recíproco.  II  Pronoms  quina  significa- 
do se  refereix  al  subgecte,  com  son  el  se  y  seu.  Re- 
cíproco. ||  Gram.  S'  aplica  al  verb,  quina  sign  ficació 
retrocedeix  al  supósit  o  subgecte.  Recíproco. 

RECIPROCITAT.  f.  Correspondencia  o  relació  mu- 
tua d'  unes  persones  ab  altres.  Reciprocidad. 

RECISIÓ.  f.  RESCISIÓ. 

RECISORI,  A.  adj.  RESCISORI. 

RECIT.  m.  Acció  y  efecte  de  recitar.  ||  CONTÉ 


REC 


REC 


663 


RECITABLE.  adj.  Que 's  pot  recitar.  Recitable. 
RECITACIÓ.  f.  Acte  o  efecte  de  recitar.  Recita- 
ción. 

RECITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recita.  Recitador. 
RECITAL.    En    les  obres  musicals,   operes,  etc., 
aquella  part  que  se  recita  en  lloch  de  cantarse.  Re- 
cital. 

RECITAR,  v.  a.  CONTAR,  REFERIR.  ||  Dir  de  memo- 
ria a  guna  composició  poética  o  escrit  en  prosa.  Re- 
citar. ||  Ant.  Pregar  a  Deu  vocalment.  Rezar. 

RECITAT,  DA.  p.  p.  Recitado.  ||  m.  Poét.  y  mus. 
Composició  que  imita  les  inflexions  y  sóns  de  la  na- 
rrado y  diálech  en  prosa.  Recitado. 

RECITAT1U,  VA.  adj.  Estil  musich  en  que  's  can- 
ta recitant.  Recitativo. 

RECLÁM.  m.  Acte  y  efecte  de  reclamar  o  clamar 
per  segona  vegada.  ||  Eiua  o  xiulet  de  llauna  o  de 
llautó  ab  que  s' imita  M  cant  deis  aucells.  Reclamo. 
||  Aucell  ensenyat  pera  atreure'ls  de  la  seua  especie. 
Añagazo,  reclamo.  ||  Met.  Lo  que  atreu,  brinda  o 
convida.  Señuelo,  reclamo.  |]  Entre  estampers  la 
dicció  o  sílaba  que  's  posava  antigament  al  peu  de 
cada  plana  y  era  la  meteixa  ab  que's  comengava  la 
següent,  y  támbela  senyal  de  nota  al  marge.  Recla- 
mo. ||  For.  ant.  Segona  demanda  executiva  no  ha- 
ventse  conseguit  V  obgecte  del  clam,  que  després  se 
va  ometre  comentan tse  pél  reclám.  Reclamo. 

RECLAMA,  v.  r.  ler.  ibicench.  Queixarse,  plányer. 
Quejarse,  plañer.  ||  reclamar. 

RECLAMABLE.  adj.  Que  pot  reclamarse.  Recla- 
mable. 

RECLAMACIÓ.  f.   L'  acte  y  electe  de  reclamar. 
Reclamación. 
RECLAMADOR,  A.  s.  Qui  reclama.  Reclamador. 
RECLAMAR,  v.  a.  Demanar  algú  lo  seu  ab  insis- 
tencia. |l  For.  Clamar  per  segona  o  tercera  vegada  de- 
vant  deis  tribunals.  Reclamar.  ||  Cridarse 'ls  uns  ais 
altres  els  aucells  d'una  meteixa  mena.  Reclamar. 
RECLAMAT,  DA.  p.  p.  Reclamado. 
RECLAMATIU,  VA.  adj.  y 

RECLAMATORI,  A.  adj.  Que  suposa  reclamació. 
Reclamatorio. 

RECLAU.  ni.  Ángul,  racó,  punta  o  buit  ciue  fá  al- 
guna cosa  perdent  la   ra tila  recta.  Esconce,  recodo. 
RECLAVAR.  v.  a.  Assegurar  un  tauló  o  altra  cosa 
ab  mes  claus  deis  que  tenía.  Reclavar. 

RECLINACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reclinar.  Recli- 
nación. 

RECLINAR,  v.  a.  Inclinar  el  cap  pera  descansar. 
Reclinar.  ||  També  s' usa  com  reciproch.  Reclinarse. 
RECLINARSE,    v.   r.    Decan- 
tarse apoiantse  en  alguna  part. 
Reclinarse. 

RECLINAT,  DA.  p.  p.  Recli- 
nado. 

RECLINATORI.  m.  Qualse- 
vulla  cosa  apioposit  pera  re- 
clinarse. Reclinatorio.  ||  Tau- 
leta  estreta  ab  una  tarima  al 
peu  pera  pregar  agenollat.  Ora- 
torio, reclinatorio. 

RECLOGETA.    f.    dim.    RES- 

CLOSETA. 

RECLOJA.  f.  RESCLOSA. 
RECLÓS,   A.  p.   p.    Recluso, 
recluido.  ||   adj.   Tancat,   cer- 
cat.  Cercado.  ||  Assilat,  pres. 
RECLOSA.   f.    Presa   pera   traure  les  aigues  deis 
rius.  Azud,  exclusa.  ||  RESCLOSA. 
RECLOSIÓ.  f.  RECLUS1Ó. 
RECLUIR,  v.  a.  recloure. 


Reclinatori 


RECLOURE.  v.  a.  Posar  en  reclusió.  Encerrar, 
recluir 

RECLOURES.   v.  r.  Retirarse  del  bullici,  desarse, 
tancarse  a  casa  o  en  la  soletat. 
RECLÚS,  A.  adj.  RECLÓs. 

RECLUSIÓ.  f.  Presó  voluntaria  o  forjada.  En- 
cierro, reclusión. 

RECLUS1U,  VA.  adj.  Que  reclou.  Reclusivo. 
RECLUTORI,  A.  adj.  Que  reclou.  ||  m.  El  lloch  ont 
se  reclou.  Reclutorio. 

RECLUTA,  ni.  Aument  de  gent  voluntaria  pera 
completar  algún  eos,  particularment  de  tropa.  Re- 
cluta. [|  El  soldat  reclutat.  Recluta.  ||  Novenqá  en  la 
milicia.  Recluta.  ¡|  QUINTO. 

RECLUTADOR,  A.  s.  Qui  recluta.  Reclutador. 

RECLUTAMENT.  ni.  Acte  y  efecte  de  reclutar. 
Reclutamiento. 

RECLUTAR.  v.  a.  Pendre  soldats  voluntaris.  En- 
ganchar, reclutar.  ||  Completar  l'  exércit.  Reclutar, 
reemplazar.  ||  Met.  Adquirir,  proveirse  de  lo  neces- 
sari.  Reclutar. 

RECLUTAT,  DA.  p.  p.  Reclutado. 

RECÓ.  m.  RACÓ. 

RECOBRABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  recobrar.  Reco- 
brable. 

RECOBRAMENT.  m.  Ant.  RECOBRO. 

RECOBRAR,  v.  a.  Tornar  a  tindre  lo  que  abans  se 
tenía  y  s  havía  perdut.  Recobrar,  recuperar.  ||  Con- 
valéixer.  Recobrar  la  salud,  convalecerse,  recupe- 
rarse. 

RECOBRAT,  DA.  p.  p.  Recobrado. 

RECOBRE,  m.  Recurs,  remei.  Socorro. 

RECOBRIR.  v.  a.  Ant.  Cobrir  segona  vegada.  Re- 
cubrir, volver  á  cubrir. 

RECOBRO,  m.  V  acte  de  tornar  a  cobrar  lo  que 
s'  ha  peidut  o  deixat.  Recobro,  reintegro,  recupe- 
ración. 

RECOCIAR.  v.  a.  Cercar  ab  insistencia,  regirar, 
rebuscar,  escometre. 

RECOENT.  adj.  Molt  coent  o  picant. 

RECOGITAR.  v.  n.  Ant.  Reflexionar,  pensar  ab 
maduresa  nioltes  vegades  sobre  un  meteix  assumpte. 
Recapacitar. 

RECOGUT,  DA.  adj.  Recocido.  ||  RECUIT. 

RECOIG.  ni.  Munt  o  arreplech  de  brases  apagades 
o  de  cagaferros  de  les  fornals.  Tizanera. 

RECOLAR,  v.  a.  Colar  un  líquit  per  segona  vega- 
da, a  fí  d'  obtenir  una  major  puresa.  Recolar. 

RECOLAT,  DA.  adj.  Colat  per  segona  vegada.  Re- 
colado. 

RECOLECCIÓ.  f.  Cullita.  Recolección,  recopila- 
ción. 

RECOLET.  m.  Relligiós  de  la  reforma  de  Sant 
Francesch.  Recoleto. 

RECOLECTAR,  v.  a.  Arreplegar,  reunir,  captar. 
Recolectar. 

RECOLTA,  f.  COLLITA. 

RECOLEIXER.  v.  a.   Recollir,   reunir.  Recolectar. 

RECOLZ   m.  RECOLZE. 

RECOLZADA.  f.  Angul,  revolta.  Esconce,  recodo. 

RECOLZADOR.  ni.  Lloch  pera  recolzarse.  Reco- 
dadero. 

RECOLZAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  reco  zar. 
Recodamiento. 

RECOLZAR.  v.  n.  Descansar  sobre '1  colze.  Reco- 
dar, apoyar.  ||  Fer  colze  un  canií,  un  carrer,  un  ob- 
gecte, etc.  Recodear. 

RECOLZARSE.  v.  r.  Descansar  el  colze  en  alguna 
cosa.  Recodarse,  recostarse,  apoyarse. 


664 


REC 


REC 


RECOLZE.  m.  Torta  d'  un  riu,  camí  o  carrer.  Re- 
codo. 

RECOMANABLE.  adj.  Apreciable.  Recomendable. 

RECOMANACIÓ.  f.  La  acció  de  recomanar.  Enco- 
mienda, recomend.  ción,  encargo.  ||  Elogi  d'  algú 
pera  introduirlo  a  casa  d'  altre  o  pera  posarlo  en 
relacions  ab  altre.  Recomendación.  ||  Qualitat  que 
fa  mes  apreciable  alguna  cosa.  Recomendación. 

recomanació  DE  L'  ánima.  La  súplica  de  la  Igle- 
sia per  qu¡  está  en  l'agonía.  Recomendación  del  alma. 

RECOMANADA.  f.  ENCOMENADA. 

RECOMANAR.  v.  a.  Encarregar.  Encomendar, 
recomendar.  [|  Empenyarse  o  parlar  a  favor  d'  algú. 
Recomendar. 

RECOMANAT,  DA.  p.  p.  Recomendado. 

RECOMANATICI,  A.  adj.  Lo  que  recomana.  Re- 
comendaticio. 

RECOMANATORI,  A.  adj.  Que  recomana  o  ser- 
veix  pera  recomanar.  Recomendatorio. 

RECOMENAR.  v.  a.  y  derivats.  RECOMANAR. 

RECOMPARTIR,  v.  a.  y  'ls  seus  derivats.  Re- 
partir. 

RECOLL.  m.  RECULL. 

RECOLLDRE.  v.  a.  RECOLLIR. 

RECOLLERT,  A.  adj.  RECl'LLIT. 

RECOLLIDA.  f.  Acció  de  recollir  alguna  cosa  que 
circula.  Recogida.  A  les  corregudes  de  toros  1' acte 
de  recollir  1'  animal  ab  les  banyes  al  cavall  o  al  to- 
rejador  després  d' haverlo  llencat  en  Taire.  Reco- 
gida. 

RECOLLIDAMENT.  adv.  m.  Ab  reculliment.  Reco 
gidamente. 

RECOLLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recull.  Recogedor. 

RECOLLIMENT.  m.  ACULLIMENT.  ||  En  lo  moral, 
abstracció  de  tot  lo  de  la  térra  pera  entregarse  m¡- 
llor  a  la  contemplado.  Recogimiento.  ||  Ant.  refugi. 
II  Retiro  del  coiners  de  la  gent.  Recogimiento.  || 
CULLITA.  ||  RECLUSIÓ. 

RECOLLIR.  v.  a.  Arreplegar  algunes  coses  escam- 
pades.  Juntar,  recoger.  ||  Desar.  Alzar,  recoger, 
poner  en  cobro.  ||  Aneplegar  de  poch  en  poch  y 
guardar  algunes  coses.  Amontonar,  recoger,  agre- 
gar. II  acullir.  ||  Sospendre  'l  curs  d'  alguna  cosa. 
Recoger.  ||  Notar,  apuntar  especies  diverses.  Reco- 
ger. ||  Tancar  ais  boigs  y  desamparáis.  Recoger.  || 
Ant.  náut.  EMBARCAR. 

RECOLLIRSE.  v.  r.  Acollirse  a  algún  lloch.  Aco- 
gerse, refugiarse.  ||  Retirarse  a  casa.  Retirarse,  re- 
cogerse. ||  En  lo  moral,  abstreure  T  esperit  de  les 
coses  de  la  térra  pera  entregarse  a  la  contemplado. 
Recogerse.  II  Separarse  del  coiners  o  tráete  de  la 
gent.  Recogerse  II  Anarsen  al  Hit.  Recogerse. 

RECOLLIT,  DA.  p.  p.  Recogido. 

RECOMBINAR.  v  a.  y  derivats.  Combinar  per 
segona  o  tercera  vegada. 

RECOMPENSA,  f.  Compensació.  satisfacció  o  me- 
na de  cambi  que  's  fa  d'  una  cosa  ab  altra.  Recom- 
pensa y  sinalagma.  ||  Gratificado.  Recompensa, 
retribución,  remuneración.  ||  Premi  del  travall. 
Recompensa. 

RECOMPENSABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  recompen- 
sar o  és  digne  de  recompensa.  Recompensable. 

RECOMPENSACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  recompen- 
sar. Recompensación. 

RECOMPENSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recompensa. 
Recompensador. 

RECOMPENSAR,  v.  a.  Satisfer,  compensar,  remu- 
nerar algún  benefici  o  servei.  Premiar,  recompen- 
sar. ||  Pagar  el  dany  ocasionat.  Compensar,  resar- 
cir. 

RECOMPENSAT,  DA.  p.  p.  Recompensado. 


RECOMPONDRÉ,  v.  a.  Compondré  de  nou,  ado- 
bar. Recomponer. 

RECOMPOSABLE.  adj.  Que  's  pot  recompondré. 
Recomponible. 

RECOMPOSICIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  recompon- 
dré. Recomposición. 

RECOMPOST,  A.  adj.  Que  ha  sigut  adobat  de 
nou.  Recompuesto. 

RECOMPOSTURA,  f.  Adob  que  ja  no  és  el  primer. 

RECOMPTAR.  v.  a.  Tornar  a  comptar.  Recontar. 
||  Tornar  a  referir.  Recontar.  ||  v.  n.  Ant.  REFERIR. 

RECOMPTE.  m.  Sesón  compte.  Recuento.  ||  L'acte 
de  tornar  a  referir.  Repetición. 

RECONADA.  f.  RACONADA. 

RECONCENTRABLE.  adj.  Que  's  pot  reconcentrar. 
Reconcentrable. 

RECONCENTRACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  recon- 
centrar. Reconcentración,  reconcentramiento. 

RECONCENTRAR,  v.  a.  Fer  acudir  al  centre.  Re- 
concentrar. ||  Ocultar,  dissimular  profondament  al- 
gún sentiment,  afecte  o  passió.  Reconcentrar. 

RECONCENTRARSE,  v.  a.  Acudir  al  interior  del 
ánim  algún  afecte.  Reconcentrarse.  ||  Fix^rse  al  in- 
terior del  eos  algún  humor  o  malaltía.  Reconcen- 
trarse. ||  Reunirse  tots  en  un  punt  determinat.  Re- 
concentrarse. ||  Meditar  profondament,  recollirse  en 
sí  meteix.  Reconcentrarse. 

RECONCENTRAT,  DA.  p.  p.  Reconcentrado. 

RECONCENTRATIU,  VA.  adj.  Que  reconcentra. 

RECONCILIABLE,  adj.  Susceptible  de  reconcilia- 
do. Reconciliable. 

RECONCILIACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reconciliar 
o  de  reconciliarse.  Reconciliación.  II  Renovado  de 
P  amistat  que  s'  havía  romput,  o  unió  deis  anims 
lleus  que  s'  havíen  desunit.  Conciliación,  reconci- 
liación. ||  Confessió  breu  de  culpes  o  deis  pecats  que 
s'  havíen  descuidat  de  confessar  en  un  altra  confes- 
sió anterior.  Reconciliación. 

RECONCILIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reconcilia.  Re- 
conciliador. ||  Pacificador. 

RECONCILIAR,  v.  a.  Restablir  la  concordia  o 
amistat  perduda.  Reconciliar.  ||  Beneir  els  Ilochs  sa- 
grats  que  han  estat  violats.  Reconciliar.  ||  Oir  una 
breu  confessió  de  culpes  lleus.  Reconciliar. 

RECONCILIARSE,  v.  r.  Confessarse  comunament 
de  culpes  lleugeres  o  oblidades  en  la  confessió  que 
s'  acaba  de  fer.  Reconciliarse  ||  Tornar  a  ferse 
amichs  dos  o  mes  que  s'  havíen  barallat.  Reconci- 
liarse. 

RECONCILIARSE  AB  la  iglesia,  fr.  Tornar  al  seu 
gremi  1'  apóstata  o  heretge  després  d'  haver  abjurat 
el  seu  erro  o  heretgía.  Reconciliarse  con  la  Iglesia. 

RECONCILIAT,  DA.  p.  p.  Reconciliado. 

RECONCILIATIU,  VA.  adj.  y 

RECONCILIATORI,  A.  adj.  Que  reconcilia.  Recon- 
ciliatorio. 

RECONCOM.  ni.  Recel,  desconfianza.  Reconcomio. 

RECÓNDIDAMENT.  adv.  m.  OCULTAMENT. 

RECONDIR  v.  a.  Desar  en  lloch  reservat.  Guar- 
dar, archivar,  reservar. 

RECÓNDIT,  A.  adj.  Molt  amagat,  ocult  o  reservat. 
Recóndito. 

RECONDUCCIÓ.  f.  For.  Contráete  de  segón  arren- 
dament  que  se  celebra  després  d'  acabat  el  primer. 
Reconducción. 

RECONDUTR.  v.  a.  Tornar  a  conduir.  Reconducir. 
||  Repetir  el  contráete  d'  arrendament.  Reconducir. 

RECONEGUT,  DA.  p.  p.  Reconocido.  ||  adj.  Qui 
regoneix  el  benefici  rebut.  Reconocido,  agradecido. 

RECONEIXEDOR.  ad¡.  Qui  reconeix  y  lo  qu'  és 
fácil  d'  ésser  reconegut.  Reconocedor. 


REC 


REC 


665 


REC0NE1XEMENT.  m.  L'  acció  de  reconéixer. 
Reconocimiento.  |l  Examen,  averiguado  d'  alguna 
cosa  registrantla.  Reconocimiento.  ||  L'  acte  d'  adu- 
narse d'  algú,  de  coneixel.  Advertencia.  ||  AGRAI- 
MENT. |]  Stimissió,  subgecció,  vassallatge.  Reconoci- 
miento. ||  For.  Declarado  judicial  ab  que'  algú  fa 
seu  un  val  o  deute.  Reconocimiento.  II  Pesquissa 
que  's  fa  d'  algún  seti  buscant  alguna  cosa,  pera  as- 
segurarse  de  que  no  hi  há  perill.  Reconocimiento.  II 
Inspecció  del  eos  huma  o  d'  alguna  de  les  seues  parts, 
aixís  com  també  d'  una  obra  pera  sapiguer  1'  estat 
en  que  's  troba   Reconocimiento. 

RECONEIXEN£A.  f.  Agraiment  o  mostra  de  co- 
rrespondencia per  algún  bentfici  rebut.  Reconoci- 
miento. 

RECONÉIXER.  v.  a.  Examinar  ab  molt  de  cuidado 
alguna  cosa.  Reconocer.  ||  Advertir.  Advertir,  reco- 
nocer. ||  Subordinarse,  subgectarse  al  domini  o  juris- 
dicció  d'  algú  Subordinarse,  reconocerse  ||  Con- 
fessar  algú  la  obligado  que  deu  a  un  altre  per  medi 
d' agraiment  o  remunerado.  Reconocer.  ||  Compen- 
dre, fer  judici.  Reconocer.  ||  Remunerar  el  servei,  el 
travall,  el  favor.  Gratificar,  reconocer.  ||  ESCORCO- 
LLAR.  ||  Extendre  la  vista  ab  atenció  y  curiositat.  Des- 
hollinar. ||  Registrar  ab  cuidado  pera  buscar  lo  que's 
desitja.  Reconocer.  ||  Practicar  algún  regoneixement 
de  seti,  persona,  etc.  Reconocer.  ||  Recordar  les  feso- 
míes  o  dist  ntiu  d'  algú  a  qui  's  tenía  oblidat.  Reco- 
nocer. II  Conéixer  a  algú  per  alguna  circunstancia. 
Reconocer.  ||  Notar,  reparar.  Reconocer.  ||  Confessar 
com  cosa  propia  una  firma,  paper,  deute,  etc.  Reco- 
nocer. ||  Declarar  per  llegítim  algún  príncep,  donar 
per  coneguda  una  autoritat,  una  jurisdicció,  una  llei 
que  's  promulga,  etc.  Reconocer.  ||  Concedir  la  veri- 
tat  d'  una  cosa.  Reconocer.  ||  R -VISAR.  ||  Agrair  el  fa- 
vor rebut.  Reconocer.  ||  r.  Confessarse  culpable  d'al- 
gún  erro.  Reconocerse.  ||  Tornar  en  sí.  Reconocer.  II 
Conéixerse  una  materia  per  lo  qu'  és.  Reconocer. 

RECONÉIXFRSE.  v.  r.  Reduirse  a  la  rao.  Recono- 
cerse. ||  PENEDIRSE. 

RECONER,  A.  s.  y  adj.  RACONER,  A. 

RECONERA.  f.  RACONERA. 

RECONFORT,  ni.  Acció  y  efecte  de  reconfortar. 
Consuelo. 

RECONFORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  recon- 
forta. Reconfortador. 

RECONFORTAMFNT.  m   Acció  de  reconfortar. 

RECONFORTANT.  m.  Lo  que  reconforta,  que  té 
virtut  pera  reconfortar.  Reconfortante. 

RECOr*  FORTAR.  v.  Confortar  molt  o  seguidament. 
Donar  noves  forces  al  eos  o  al  esperit  abatut.  Re- 
confortar. 

RECONFORTARSE,  v.  r.  Pendre  o  cobrar  noves 
forces  ab  alíments  o  reconfortants. 

RECONFORTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Reforcat  moral 
o  materialment.  Reconfortado. 

RECONQUERIMENT.  adv.  RECONQUISTAMENT. 

RECONQUERIR.  v.  a.  Adquirir  per  segona  vegada 
O  adquirir  lo  que  s'  havfa  perdut. 

RECONQUER1T,  DA.  adj.  y  p.  p.  Adquirit  nova- 
ment. 

RECONQUESTA,  f.  RECONQUISTA. 

RECONQUESTABLE   adj.  RECONQUISTABLE 

RECONQUESTADOR,  A.  m.  y  í.  RECONQUISTADOR. 

RECONQUESTAR   v.  a.  RECONQUISTAR. 

RECONQUESTAT,  DA.  p.  p.  del  verb  RECONQUES- 
TAR. 

RECONQUISTA,  f.  Acte  y  efecte  de  reconquistar. 
Reconquista. 

RECONQUISTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reconquista. 
Reconquistador. 

RECONQUISTAR,  v.  a.  Tornar  a  conquistar  una 

DIC.   CAT.-V.   II.—  84. 


plaga,  provincia  o  reine  després  d'  haverse  perdut. 
Reconquistar. 

RtCONQUISTAT,  DA.  p.  p.  Reconquistado. 

RECONSAGRAR.  v.  a.  Tornar  a  consagrar.  Con- 
sagrar novament. 

RECONSAGRAT,  DA.  adj.  Fam.  Se  diu  de  lo  que 
és  molt  dolent,  com:  té  un  geni  reconsagrat;  aquesta 
fusta  és  reconsaarada  de  travatlar,  etc.  Maldito,  per- 
verso. ||  Fig.  Acérrim,  convencut,  intrausigent,  en- 
tusiasta, tocut. 

RECONSTITUCIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  reconsti- 
tuir. Reconstitución. 

RECONSTITUIR,  v.  a.  Constituir  novament  o  per 
segona  vegada  lo  que  ja  estava  constituit.  Reconsti- 
tuir. ||  Reforjar,  donar  forga  y  vigor  a  lo  qu'  és  débil 
o  mal  constituit.  Reconstituir.  ||  v.  r.  Reconstituirse. 

RECONSTITU1T,  DA.  p.  p.  y  adj.  Constituit  de 
nou  o  reforgat.  Reconstituido. 

RECONST1TUIENT.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera  re- 
constituir. Reconstituyente.  ||  Nom  que  's  dona  en 
farmacia  a  molts  preparáis  medecinals.  Reconsti- 
tuyente 

RECONSTRUCCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reconstruir. 
Reconstrucción. 

RECONSTRUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  reconstrueix. 
Reconstructivo. 

RECONSTRUCTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reconstrueix. 
Reconstructor. 

RECONSTRUIBLE.  adj.  Susceptible  d'  ésser  re- 
construí o  de  reconstruirse.  Reconstruible. 

RECONSTRUIR,  v.  a.  Tornar  a  construir.  Recons- 
truir, reedificar. 

RECONT.  m.  Ant.  relació,  1. 

RECONTAR,  v.  a.  recomptar.  ||  Contar  per  sego- 
na vegada  un  íet  o  cosa  que  ha  passat  o  se  suposa 
Recontar. 

RECONTÉ,  m.  RECONT. 

RECONTENT,  A.  adj.  Molt  content.  Recontento. 

RECONVALEIXENCA.  f.  Acte  de  reconvaléixer. 
Reconvalecencia. 

RECONVALÉIXER.  v.  a.  Tornar  a  recobrar  la  sa- 
lut  perduda.  Reconvalecer. 

RECONVALESCUT,  DA   p.  p.  Reconvalecido. 

RECONVENCIÓ,  f.  Cárrech  que  's  fa  a  algú  va- 
lentse  del  seu  propi  fet  o  de  la  seua  propia  paraula. 
Reconvención.  ||  For.  Acció  de  demanar  contra 
aquell  que  primer  demanava.  Reconvención. 

RECONVENIR,  v.  a.  y 

RECONVINDRE.  v.  a.  Fer  cárrechs  a  algú  per  lo 
meteix  qu'ell  ha  dit  o  ha  fet.  Reconvenir.  ||  For.  De- 
manaren  judici  contra  qui  primer  demanava.  Recon- 
venir. 

RECONVINDRE  EN  EL  SEU  PROPI  FOR.  fr.  For.  Citar  a 
algú  pera  que  compareixi  a  judici  devant  del  jutge  o 
tribunal  particular  a  qui  está  subgecte  pél  for  o  pri- 
vilegi  que  disfruta.  Reconvenir  en  su  fuero. 

RECONVINGUT,  DA.  p.  p.  Reconvenido. 

RECOPILACIÓ.  f.  Compendi,  resúm.  Recopila- 
ción, resumen,  recapitulación,  epílogo.  ||  Colecció. 
Colecc  ón,  recopilación. 

RECOPILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recopila.  Recopi- 
lador. 

RECOPILAR,  v.  a.  Resumir  lo  mes  essencial  d'una 
cosa.  Compilar,  recopilar,  recapitular,  sumar,  re- 
sumir, compendiar,  epilogar  ||  Reunir  diferentes 
coses  o  tractats;  s'  aplica  generalment  a  les  liéis. 
Recopilar. 

RECOP1LAT,  DA.  p.  p.  Recopilado. 

RECOQUÍ,  NA.  adj.  Mes  que  coquí,  molt  coquí  o 
avar. 

RECOQUILLAMENT.  m.  Ter.  ENTORTOLLIGAMENT. 


666 


REC 


REC 


RECOQUILLAR.  v.  a.  Ter.  entortolliGAR. 

RECOQUILLAT.  p.  p.  Ter.  ENTORTOLLIGAT. 

RECORDABLE,  adj.  Digne  de  recort  o  que  pot  re- 
cordarse. Recordable. 

RECORDACIÓ.  f.  Ant.  Acte  de  fer  memoria  d'  al- 
guna cosa.  Recordación. 

RECORDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recorda.  Recorda- 
dor. 

RECORDANCA.  f.  RECORT.  Acció  y  efecte  de  re- 
cordar. Memoria.  Memoria,  recuerdo,  recordación. 

RECORDAR,  v.  a.  Excitar  a  algú  pera  que  tingui 
presenta  alguna  cosa  que  ha  promés  o  de  la  que  s' ha 
encarregat.  Recordar.  i|  Fer  present  a  algú  lo  qu'  ha 
sabut.  Acordar,  recordar,  sugerir.  ||  Recordarse. 
Acordarse,  memorar,  rememorar. 

RECORDARSE,  v.  r.  Tornar  a  ¡a  memoria  lo  que 
s'  havía  oblidat.  Acordarse,  recordarse,  recordar, 
hacer  memoria. 

RECORDAR  LO  PASSAT.  fr.  Fer  vindre  a  la  memoria 
lo  qu'  estava  oblidat.  Desenterrar. 

TE'N  RECORDARÁS  O  TE  N'HAS  DE  RECORDAR.  Expr. 
Ab  que  's  significa  amennga.  Te  acordarás  de  mi;  ya 
vendrás  al  pagadero;  ya  verás  quién  es  Calleja. 

RECORDAT,  DA.  p.  p.  Acordado,  recordado. 

RECORDATIU,  VA.  adj.  Alió  que  pot  fer  memoria 
d'  alguna  cosa.  Recordativo. 

RECORDATORI.  m.  Lo  que  recorda  o  fa  memoria. 
Lo  que  recorda  o  pot  recordar.  Avui  s'  aplica  mes  es- 
pecialment  a  una  targeteta  que  's  dona  ais  conco- 
rrents  a  les  niisses  pél  bé  d'  algún  difunt,  en  que  s' hi 
fa  constar  el  nom  y  altres  particularitats  d'  aquest. 
Recordatorio. 

RECORREGUT,  DA.  p.  p.  Recorrido. 

RECORRER,  v.  a.  Demanar  favor.  Recurrir.  ||  De- 
manar  justicia.  Recurrir.  ||  Valdres  d'  alguna  perso- 
na o  cosa  pera  qualsevol  fí.  Valerse,  recurrir; 
echar  mano  de.  ||  Entre  estampers  recompondré  les 
planes  per  haverse  deixat  al«una  cláusula.  Recorrer. 
||  Adobar.  Recorrer.  ||  Mirar  ab  cuidado.  Examinar, 
recorrer.  ||  Correr  una  extensió  determinada  de  vía. 
Recorrer. 

RECORS.  m.  Ant.  Recurs.  |l  Resolució  duna  junta 
o  d'  un  senat.  Acuerdo. 

RECÓS.  m.  RECURS. 

RECORT.  ni.  Memoria  o  recordació  que's  fa  o  avís 
que  's  dona  d'  alguna  cosa  passada.  Recuerdo,  re 
cordación,  mención. 

RECOSIDA,  f.  Acció  de  recosir. 

RECOSIR.  v.  a.  Cosir  per  segona  vegada  o  cosir 
mes  fort  de  lo  que  ja  estava  cosit. 

RECOSTA,  f.  Pendent  o  declivi  d'  una  montanya. 
Recuesto.  ||  Costa  molt  fadigosa  de  pujar.  Reven- 
tón, repecho.  ||  LLONZA,  XULLA,  COSTELLA. 

RECOSTADOR,  A.  m.  y  f.  Lloch  pera  recostarse. 

RECOSTAMENT.  m.  L'  acció  y  efecte  de  recos- 
tarse. 

RECOSTAR,  v.  a.  y 

RECOSTARSE,  v.  r.  Arrimarse,  repenjarse,  in- 
clinarse sobre  algún  apoi  pera  descansar.  Recos- 
tarse. 

RECOSTAT,  DA.  p.  p.  Arrimat,  inclinat  sobre  un 
apoi.  Recostado. 

RECOURE.  v.  a.  Tornar  a  coure  o  coure  massa  al- 
guna cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Recocer  y 
bizcochar,  parlant  del  pá.  ¡|  Se  diu  també  deis  me- 
talls  pera  ferlos  mes  manejables  ab  el  foch.  Recocer. 
||  Escalfar  el  ferro  o  altre  metall  a  fi  d'  estovarlo. 

RECOVA,  f.  Cova  o  mural  per  preservar  del  aire, 
de  la  pluja,  etc.  Recueva,  recova.  ||  Compra  d'  ous  o 
avirams  que  les  gallinaires  fan  péls  poblets  y  ma- 
síes.  Recova. 


RECOVAR,  v.  a.  Anar  les  gallinaires  péls  poblets 
y  masíes  a  fer  compra  d'aviram  y  ous  pera  vendréis 
al  mercat.  Recovar. 

RECOVER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  la  recova  o  siga  qui 
va  a  comprar  aviram  y  ous  péls  poblets  y  masíes. 
Recovero. 

RECOVECH.  m.  Recolze  d'  un  carrero  sense  sorti- 
da.  Recoveco.  ||  Fig.  Artifici,  engany  pera  lograr  lo 
que  's  desitja.  Recoveco. 

RECREAC1Ó.  f.  Diversió  pera  alivi  del  travall,  es- 
pecialment  si  té  lloch  al  camp.  Recreación.  ||  Diver- 
timent.  Recreación,  recreo,  huelga,  refocilación. 

RECREADAMENT.  adv.  m.  Ab  recreu.  Recreada- 
mente. 

RECREADOR,  A.  s.  Qui  recrea.  Recreador. 

RECREAR,  v.  a.  Alegrar,  divertir,  donar  gust.  Re- 
crear, refocilar.  ||  Reforgar.  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Recrearse. 

RECREARSE,  v.  r.  Divertirse,  gaudir.  Disfrutar. 
Recrearse. 

RECREAT,  DA.  p.  p.  Recreado. 

RECREATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recrea  o  pot  recrear. 
Recreativo. 

RECREAT1VAMENT.  adv.  m.  Ab  recreu.  Recrea- 
tivamente. 

RECREGUT,  DA.  adj.  Fam.  Molt  cregut.  Recreído. 

RECREIXEMENT.  m.  Ant.  Aument.  Acrecenta- 
ron, recrecimiento. 

RECREIXENCA.  f.  Recrecimiento. 

RECRÉIXER.  v.  n.  Aumentar.  Recrecer. 

RECREMADUÍÍA.  f.  Acció  y  efecte  de  recremar. 

RECREMAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  recremar- 
>e.  Resquemazón,  resquemo. 

RECREMAR.  v.  a.  Tornar  a  cremar,  torrar  maga 
alguna  cosa.  Requemar.  ||  Treuie'l  such  de  les  plan- 
tes fentleshi  perdre  la  verdor.  Requemar.  ||  Encendre, 
enardir  la  sanen  y  'ls  humors  del  eos.  Requemar. 

RECREMARSE.  v.  r.  Socarrarse  les  viandes  a  la 
cagóla  per  falta  de  such,  o  assecarse  Ms  sembrats 
per  massa  calor.  Asurarse.  II  Inquietarse,  enrabiarse, 
consumirse  per  algún  succés  contrari.  Asurarse.  II 
No  poguer  explicar  lo  qu'algú  sent  interiorment.  Re- 
quemarse. 

RECREMAT,  DA.  p.  p.  Requemado.  ||  Color  more- 
no de  la  cara  causat  per  l'  ardor  del  sol.  Curtido.  || 
Molt  cremat  o  enfadat. 

RECREMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recrema.  Reque- 
mante. \}Med.  Picant,  aspre.  Resquemante. 

RECREMENT.  m.  Residuu  estancat  d' un  humor  a 
alguna  part  del  eos.  Recremento. 

RECRESCUT,  DA.  p.  p.  Recrecido. 

RECREU.  m.  Diversió,  delicia.  Recrecí!  Lloch  pera 
recrearse.  Recreo. 

RECREUADA.  f.  Ant.  RECAIGUDA. 

RECREUADES.  f.  pl.  Blas.  Epítet  de  les  creus 
que  'n  teñen  d'  altres  ais  bracos.  Recrucetadas. 

RECRIAR,  v.  a.  Engreixar  o  posar  bons  ais  ani- 
máis o  a  les  persones  a  forca  d'aliments.  Recriar.  || 
RECREAR. 

RECRIMINABLE.  adj.  Que  és  mereixedor  de  recri- 
minado. Recriminable. 

RECRIMINACIÓ.  f.  Acusació  del  acusat  contra 
qui  1'  acusa.  Recriminación. 

RECRIMINADOR,  A.  s.  Qui  recrimina.  Recriml- 
nador. 

RECRIMINAR,  v.  a.  Acusar  al  acusador.  Recrimi- 
nar. 

RECRIMINAT,  DA.  p.  p.  Recriminado. 

RECRIMINATORI,  A.  adj.  Que  recrimina.  Recri- 
minatorio. 


REC 


REC 


667 


RECRUAMENT.  tu.  Acció  y  efecte  de  recruar.  Re- 
crudecimiento. ||  Med.  Re;icc¡ó  d' una  malaltía  que 
era  ja  mitg  curada.  Recrudecimiento. 

RECRUAR.  v.  n.  Ant.  RECAURE. 

RECRUTA.  ni.  RECLUTA. 

RECRUTABLE.  adj.  RECLUTABLE. 

RECRUTADOR,  A.  m.  y  f.  RECLUTADOR. 

RECRUTAMENT.  ni.  RECLUTAMENT. 

RECRUTAR.  v.  a.  reclutar. 

RECTAL,  adj.  Anat.  Epítet  de  la  vena  hemorroidal 
interna!.  Rectal. 

RECTAMENT.  adv.  m.  Dretament;  ab  rectitut  y 
justicia.  Rectamente. 

RECTÁNGUL.  ni.  Geom.  Figura  d'un  o  mes  ánguls 
rectes.  Rectángulo.  ||  Paralelogram  que  té  tots  els 
ánguls  rectes  y  'ls  costats  oposats  iguals.  Rectán- 
gulo. 

RECTANGULAR,  adj.  Lo  que  té 'ls  ánguls  rectes. 
Rectangular,  rectángulo. 

RECTE,  A.  adj.  Dret,  lo  que  no  's  decanta  a  un 
costat  ni  a  altre.  Derecho,  recto,  seguido.  I¡  Just,  rí- 
git.  Justo,  recto,  íntegro,  ajustado.  ||  Dret,  seguit. 
Derecho,  seguido,  en  derechura.  ||  S'  aplica  a  1'  án- 
gul  que  forma  una  ratlla  recta  caient  perpendicular- 
ment  sobre  un'  altra.  Recto:  ||  Met.  En  la  genealogía, 
se  diu  del  grau  o  descendencia  principal  de  pares  a 
filis,  ascendents  o  descendents.  Recto.  ||  Costarut, 
inolt  pendent.  Derecho,  recto,  pino,  inhiesto.  ||  Opt. 
DIRECTE.  ||  Gram.  Dit  del  diniinutiu  respecte  deis  de- 
más casos.  Recto.  ||  Anat.  El  budell  culer.  Recto. 

RECTEURETRAL.  adj.  Med.  Pertanyent  al  recte 
y  a  la  uretra.  Rectouretral. 

RECTEVAGINAL.  adj.  Med.  Pertanyent  al  recte  y 
a  la  vagina.  Rectovaginal. 

RECTEVEXIGAL.  adj.  Med.  Pertanyent  al  recte  y 
a  la  bu  eta.  Rectovejigal. 

RECTIFICACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  rectificar.  Rec- 
tificación. 

RECTIFICAR,  v.  a.  Donara  alguna  cosa  la  perfec- 
ció  que  deu  tindre.  Rectificar.  ||  Comprobar,  confir- 
mar. Rectificar.  ||  Quim.  Purificar  els  líquits.  Depu- 
rar, rectificar.  II  Adregar  alguna  paret,  etc.  Rectifi- 
car. ||  Mod  ficar  el  concepte  que  ja  s'  ha  dit.  Recti- 
ficarse. ||  Esg.  ADREQARSE. 

RECTIFICARSE,  v.  r.  Desmentir  o  esmenar  els 
conceptes  que  un  havía  dit  o  escrit  ab  anterioritat. 
Rectificarse. 

RECTIFICAT,  DA.  p.  p.  Rectificado. 

RECTIFICATIU,  VA.  adj.  y  m.  Lo  que  rectifica  o 
té  virtut  de  rectificar.  Rectificativo. 

RECTILINI,  A.  adj.  Compost  de  ratlles  rectes  o 
que  segueix  una  recta.  Rectilíneo. 

RECTITUT.  f.  Qttalitat  de  lo  recte.  Rectitud.  || 
Exactitut  de  les  operacions.  Rectitud.  ||  Coneixement 
práctich  de  lo  que  devem  fer.  Rectitud.  ||  La  distan- 
cia mes  curta  entre  dos  punts.  Rectitud. 

RECTÓMETRE.  m.  Mecán.  Plegador  mecánich  in- 
ventat  per  Meunier  y  Wesserling,  que  al  ensemps 
plega  y  mideix  exactament  les  teles  a  les  fabriques 
de  teixits.  Rectómetro. 

RECTOR,  m.  El  qui  regeix  o  governa.  Rector,  pá- 
rroco, cura.  ||  Superior  d'  alguna  coinitnitat  o  colegi. 
Rector.  ||  Qui  governa  una  ntii versita t.  Rector. 

ENTRE 'L  RECTOR  Y  L' ESCOLA  D1UEN  LA  MISSA.  Ref. 
Denota  que 'ls  d'  unes  meteixes  inclinacions  o  cos- 
tums  regularment  sempre  s'  avenen.  De  corsario  á 
corsario  no  se  pierden  sino  los  barriles;  cual  más  cual 
menos,  toda  la  luna  es  pelos. 

EL  RECTOR  NO  'S  RECORDA  DE  QUAN  ERA  ESCOLA. 
Ref.  Que  reprén  ais  que,  havent  estat  elevats  a  algún 
empleu,  o  no  fan  cas  deis  de  la  seua  antigua  esfera 
o  castiguen  y  reprenen  ab  rigor  les  faltes  qtt'  ells  co- 


metíen  y  deun'en  dissiniu'ar.  No  se  acuerda  el  cura  de 
cuando  fué  sacristán;  con  las  glorias  se  olvidan  las 
memorias;  cuando  el  villano  está  rico  no  tiene  pariente 
ni  amigo,  ó  cuando  está  en  el  mulo  no  conoce  ú  Dios 
ni  al  mundo;  panadera  érades  antes,  aunque  ahora  te- 
néis guantes;  no  se  acuerda  la  suegra  que  iué  nuera. 

SENYOR  RECTOR    ¿VOL  FIGUES?,    TAMBÉ  LES  HEM  DE 

donar  al  PORCH.  Loe.  fam.  Ab  que  's  moteja  ais  qui 
sois  donen  lo  que  no  poden  aprontar.  El  abad  de 
Bamba  lo  que  no  puede  comer  dalo  por  su  alma;  pas- 
cua de  antruejo,  pascua  bona,  cuanto  sobra  á  mi  seño- 
ra tanto  dona;  pascua  de  flores,  pascua  mala,  cuanto 
sobra  á  mi  señora  tanto  guarda. 

RECTORAL,  adj.  Pertanyent  ai  rector.  Rectoral. 

RECTORAR,  v.  n.  Arribar  a  ésser  rector.  Recto- 
rar. 

RECTORA!,  m.  El  cárrech  de  rector  y'l  temps  que 
dura.  Rectorado,  rectoría. 

RECTORÍA,  f.  Empleu  y  jurisdicció  del  rector. 
Rectoría.  ||  La  casa  del   rector.   Rectoría.  ||  RECTO- 

RAT. 

RECTORÍA.  Geog.  Veinat  de  Banyuls  de  la  Mares- 
ma,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

RECUA,  f.  Ant.  RECULA. 

RECUATGE.  m.  Tribut  que  's  pagava  pél  tránzit 
de  les  recules.  Recuaje. 

RECUDIDA,  f.  REBOT. 

RECUDINA.  Ter.  arañes.  REBOST. 

RECUDIR,  v.  n.  REBOTRE,  I. 

RECUÍ.  v.  a.  Ter.  ibicench   Recullir.  Recojer. 

RECUIT,  A.  adj.  Cuit  per  segona  vegada  o  molt 
cuit.  Ojaldro,  recocido.  ||  MATÓ. 

RECUITA.  f.  Acció  de  coure  per  segona  vegada 
alguna  cosa.  Se  diu  de  destilar  els  alcofolls,  brises, 
etcétera. 

RECULA,  m.  Colla  d'  animáis  de  cárrega  o  de  tra- 
gí.  Recua.  ||  Met.  Conjunt  de  moltes  coses  que  van 
les  unes  derrera  de  les  altres  per  llur  ordre.  Reta- 
hila. 

RECULADA,  f.  V  acció  de  recular.  Reculada.  || 
RETIRADA.  |i  L'  acció  de  tornar  1'  aigua  enderrera  per 
trobar  impediment  en  el  seu  curs.  Coz. 

RECULADOR,  A.  adj.  Qui  recula  o  lo  que  recula. 
Reculador. 

RECULAMENT.  V.  Ant.  RECULADA,  1.  ||  TRIGANQA. 

RECULAR,  v.  n.  Anar  a  recules.  Recular,  andar 
hacia  atrás  ó  á  reculones  ó  como  los  cangrejos.  || 
Tornar  enderrera.  Retirarse,  retroceder,  volver 
atrás,  recular,  cejar.  ||  retirar.  ||  Tornar  enderrera 
els  cotxes,  etc.  Cejar,  ciar.  ||  Retrocedir  per  la  vio- 
lencia, cotu  les  peces  de  1'  artillería.  Cejar,  recular. 
||  retrigar.  ||  Met.  Desistir  d'  algún  enipeiiyo,  cedir 
del  seu  dictamen.  Cejar,  ciar,  recular.  ||  Tornar  en- 
derrera les  aigües.  Refluir,  retrocedir.  ||  Empobrirse, 
anarse  perdent  un  patrimoni  per  no  sapiguerlo  go- 
vernar,  etc.  Atrasar.  ||  La  operació  de  podar  regular- 
ment una  vinya  espodagada. 

RECULAT,  DA.  adj.  Atrassat,  antich,  parlant  del 
temps.  Lejano. 

RECULES  (Anar  o  caminar  a),  fr.  Anar  cul  arre- 
res.  Andar  hacia  atrás,  á  reculones. 

RECULONS  (Anar  a).  Loe.  RECULES. 

RECULL.  m.  Acció  y  efecte  de  recollir.  Recogi- 
miento. ||  m.  Porció  d' alguna  cosa  recollida,  com  un 
recull  de  contes  o  cancons  populars.  Manojo,  an- 
tología. 

RECULLIR.  v.  a.  y  deriváis.  RECOLLIR. 

RECUPERABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  recobrar.  Re- 
cuperable, recobrable. 

RECUPERACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  recobrar. 
Recuperación.  ||  RESTAURACió. 


668 


RED 


RED 


RECUPERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recupera  o  reco- 
bra. Recuperador. 

RECUPERAR,  v.  a.  Tornar  a  tindre  alguna  cosa 
que  ja  s'  liavía  t¡n»ut  abans.  Recuperar,  recobrar. 
¡I  Rescabalar  lo  perdut.  Recuperar. 

RECUPERARSE,  v.  r.  Restaurarse,  reforjarse,  re- 
pararse. Recuperarse. 

RECUPERAT,  DA.  p.  p.  Recuperado. 

RECUPERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recupera  o  té 
virtut  de  recuperar.  Recuperativo. 

RECURA.  f.  Eina  de  ferro  dentat  ab  talls  ais  cos- 
táis y  maneen  en  forma  de  ganivet,  de  que  usen  els 
pintaires  pera  fer  les  pues  a  les  pintes  y  aclarirles. 
Recura. 

RECURAR.  v.  a.  Art.  y  of.  Fer  o  aclarar  les  pues 
d'  una  pinta.  Recurar. 

RECURS.  m.  L'  jccíó  y  efecte  de  recorrer.  Recur- 
so. ||  Medí.  Medio,  recurso,  arbitrio.  ||  For.  L'  acció 
que  queda  a  la  persona  condempnada  en  judici  pera 
poguer  recorrer  a  un  altre  tribunal.  Recurso. 

RECURS  DE  cassació.  Lo  que  *s  dona  contra  les 
sentencies  deis  tribunals  superiors  en  els  casos  mar- 
cáis per  la  llei  d'  Enjudiciament.  Recurso  de  casa- 
ción. 

RECURS  DE  FORQA:  FORCA,  11. 

RECUSABLE,  adj.  Que  pot  ésser  recusat.  Recu- 
sable. 

RECUSACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  recusar.  Recu- 
sación. 

RECUSADOR,  A.  s.  Qui  recusa.  Recusativo. 

RECUSAR,  v.  a.  Refusar,  no  volguer  admetre  al- 
guna cosa.  Recusar,  rehusar.  ||  For.  Posar  excepció 
al  jutge  o  a  algún  altre  empleat  de  justicia  pera  que 
no  entengui  en  la  causa.  Recusar. 

RECUSAT,  DA.  p.  p.  Recusado. 

RECUSIR.  v.  a.  RECOSIR 

RECUS1T,  DA.  p.  p.  RECOSIT. 

RECUYT,  A.  p.  p.  RECU1T. 

RED.  m.  RET. 

REDACCI  ).  f.  Acció  y  efecte  de  redactar.  Redac- 
ción. ||  El  lloch  ont  se  redacta.  S' aplica  generalment 
a  aquell  ont  s'  hi  redacten  els  diaris.  Redacción. 

REDACTAR,  v.  a.  Posar  per  ordre  y  per  escrit  au- 
tes,  actes,  providencies,  noticies,  avisos,  etc.  Redac- 
tar. ||  Escriure  qualsevulla  obra,  periódich,  article, 
etcétera.  Redactar. 

REDACTAT,  DA.  p.  p.  Redactado. 

REDACTOR,  A.  s.  Qui  redacta.  Redactor.  ||  El  co- 
laborador d'  una  obra  literaria  o  científica.  Redac- 
tor. ||  Membre  d'  una  redacció. 

REDALL.    Ter.   arañes.  Erba  de  la  segona  tallada. 

REDARGUCIÓ.  f.  L'acció  de  redargüir.  Redargu- 
ción. ||  Argument  que  's  torna  contra  '1  que  1'  ha  fet. 
Redargución. 

REDARGÜIBLE.  adj.  Susceptible  de  redargüirse. 
Redargüible. 

REDARGÜ1DOR,  A.  s.  Qui  redargüeix.  Redargüi- 
dor. 

REDARGÜIR,  v.  a.  Convertir  1'  argument  contra 
qui  '1  posa.  Redargüir.  ||  Convencer  o  confondre  al 
contrari  ab  les  seues  meteixes  proposicions.  Redar- 
güir. 

REDARGÜIT,  DA.  p.  p.  Redargüido. 

REDEDOR,  m.  Contorn  o  voltant  d'  una  cosa.  Re- 
dedor. ||  REDÓS. 

REDDIR.  v.  a.  Tornar  l'amo  el  terreno  establert. 
Devolver. 

RÉDDIT.  m.  y  'ls  seus  deriváis.  REDIT. 

REDELMAR.  v.  a.  Tornar  a  delmar,  cobrar  el  re- 
delme.  Rediezmar. 


REDELME.  m.  La  novena  part  del  delme,  o  qual- 
sevulla  porció  ademes  d'  ell.  Rediezmo. 

REDELMER,  A.  adj.  Redelmador.  ||  Lo  pertanyent 
al  redelme.  Rediezmero. 

REDELL.  ni.  Mar.  Quaderna  ont  comencen  els  prims 
de  popa  y  proa.  Redel. 

REDEMENCA.  f.  remenqa.  ||  REDEMPCIÓ. 

REDEMIR.  v.  a.  redimir. 

REDEMIT,  DA.  adj.  REDIMIT. 

REDEMPCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  redimir.  Reden- 
ción. ||  Recobro  de  la  llibertat  perduda.  Redención. 
II  Met.  Alivi,  socorro,  remei  que  's  dona  a  algú.  Re- 
dención. ||  Per  antonomasia,  la  que  Jesucrist  va  fer 
del  género  huma  ab  la  seua  passió  y  mort.  Reden- 
ción. ||  Rescat  o  preu  d  un  captiu.  Redención.  ||  Ex- 
tineió  d'  un  cens.  Redención. 

REDEMPT,  A.  adj.  y  s.  Redimido,  redento. 

REDEMPTE,  A.  adj.  REDEMPT. 

REDEMPTOR.  m.  Qui  ridimeix.  Redentor.  ||  Per 
antonomasia,  Crist  Senyor  Nostre.  Redentor.  ||  Re- 
lligiós  mercenari  y  trinitari  anomenat  aixís  per  cau- 
sa del  seu  estatuí.  Redentor. 

REDENCIÓ.  f.  REDEMPCIÓ. 

REDENTOR,  ni.  REDEMPTOR. 

RED1ASTRE.  m.  Exclamado.  ¡Rediantre!  ||  Re- 
diastre  d'  home,  de  casa,  etc.  Rediantre  de  hombre, 
de  casa,  etc. 

RED1BICIÓ.  f.  For.  Nulitat  de  la  venda  d'  alguna 
cosa.  Redhibición. 

REDIBITOR1,  A.  adj.  For.  Epítet  de  1'  acció  que 
competeix  al  comprador  pera  desfer  la  venda,  per  no 
haver  lo  venedor  manifestat  algún  dany  de  la  cosa. 
Redhibitorio. 

REDIFICAR.  v.  a.  REEDIFICAR. 

REDIMIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  redimir.  Redi- 
mible. 

REDIMIR,  v.  a.  Rescatar,  tretire  d'esclavitut.  Re- 
dimir. ||  Socorrer,  treure  d' algún  perill.  Redimir.  II 
Comprar  algú  lo  qu'havía  venut  o  posseit  per  qual- 
sevol  tftol.  Redimir.  ||  Lliurarse  d' alguna  obligació 
per  certa  quantitat.  Red  mir. 

REDING  (Teodor).  Biog.  General  suic,  que  va  po- 
sar la  seua  espasa  al  servei  d'  Espanya  ais  comentos 
de  la  guerra  de  la  Independencia,  y  va  vindre  a  Ca- 
talunya, pera  la  reorganisació  del  exércit  a  les  de- 
rreríes  del  any  1808.  A  la  nostra  térra  y  d'  acort  ab 
la  junta  de  defensa,  tenía  ben  disposta  la  reunió  de 
les  forces  de  miquelets  y  de  tropes  regulars,  quan 
els  francesos  li  presentaren  oberta  lluita  al  camp  de 
Tarragona.  En  Reding,  de  reconeguda  ardidesa,  va 
concentrar  a  Valls  el  seu  exércit  y  allí  va  lliurarse 
l'acció  del  Pont  de  Goy,  que  va  perdre  heroicament, 
puig  tan  greus  ferides  va  rebre  el  capdill  de  les  nos- 
tres  tropes,  que  va  morir  al  cap  de  poebs  dies  a  Ta- 
rragona, al  any  1809  ont  foren  enterrades  les  seues 
despulles,  aixecantli  un  monument  funerari  al  fossar 
d'  aquella  ciutat. 

REDINGOT.  m.  Mena  de  capot  que  ajusta  un  xich 
al  eos  y  té  les  mánegues  ampies.  Redingote. 

REDIR  v.  a.  Tornar  a  dir.  ||  retre. 

RÉDIT.  m.  Renda,  utilitat  o  benefici  que  produeix 
algún  capdal.  Rédito,  renta.  ||  Ant.  Tornada,  regrés. 
Vuelta,  regreso. 

REDITA.  f.  Ant.  Repetició  de  lo  dit.  Redición. 

REDITUABLE,  adj.  Que  dona  o  pot  donar  utilitat 
o  benefici.  Redituable. 

REDITUAMENT.  m.  Fet  de  ledituar.  Reditua- 
miento. 

REDITUAR,  v.  a.  Produir  rédits.  Redituar. 

REDITUAT,  DA.  p.  p.  Redituado. 

REDÓ,  NA.  adj.  p.  u.  RODÓ. 


RED 


REE 


669 


REDÓ  DE  COLOMÉS  (Estany).  Hidrog.  ||  -DE 
VIELLA  (ESTANYI.  ||  —DE  VILAMÓS  (ESTANY).  Noms 
que  's  donen  a  altres  tánts  estanys  per  la  llur  forma 
y  situació  en  la  Valí  d'  Aran. 

REDOBLANT.  m.  Timbal  llargarut  que  s'usa  pera 
acompanyar  la  música  militar.  Redoblante.  ||  Lo  mu- 
sich  que  toca  aqueix  instrument.  Redoblante. 

REDOBLAR,  v.  a.  Doblar,  duplicar.  Redoblar.  II 
REBLAR  ||  Tornar  a  doblegar.  Redoblegar.  ||  Mil. 
Tocar  redobles  ab  lo  timbal.  Redoblar. 

REDOBLAT,  DA.  p.  p.  Redoblado. 

REDOBLE,  ni.  R  p -tició  accelerada  de  cop  de  tim- 
bal. Redoble.  ||  Repetido  continuada  d'  un  meteix 
cop.  Redoble. 

REDOBLEGAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  redo- 
blegar. Redoblegamiento 

REDOBLEGAR,  v.  a.  Tornar  s  doblegar.  Redo- 
blegar. 

REDOL.  m.  Ter.  ibicench.  Figura  redona.  Figura 
circular. 

REDOLDRE.  v.  n.  Doldre  molt  la  pérdua  d'una 
cosa. 

REDOLAR.  v.  a.  RODOLAR. 

REDOLÍ,  m.  RODOLi.  ||  Colecció  d'estampetes,  ge- 
neralment  de  quaranta  vuit,  ab  que  hi  juguen  els 
nens.  Aleluyas. 

REDOLONS.  m.  adv.  RODOLONS. 

REDOLOR,  m.  Dolor  molt  fort.  Dolor  intenso. 

REDÓN  (Pich)  Orog.  Puig  de  2,678  metres  d'  al- 
titut,  entre  les  valls  de  Caranga  y  de  Prats  de  Bala- 
guer,  al  S.E.  de  Fontpedrosa,  autich  Conflent,  depar- 
tament  deis  Pirineus  O.ientals. 

REDONIDES.  f.  pl.  Blas.  Nom  de  les  peces  rodo- 
nes.  Redondeadas. 

REDONDILLA,  f.  QUARTETA. 

REDOLTA  f.  Li  sarment  del  cep  y  la  de  qualsevol 
altra  planta  sarmentosa.  Sarmiento. 

REDORT.  m.  ler.  ROSCA,  TORTELLA. 

REDORTA  (Riera  de  la).  Hidrog.  Neix  a  la  Redor- 
ta,  terme  de  Sa-it  Pere  de  Torelló,  prov.  de  Barce- 
lona; passa  pél  terme  de  Sant  Vicens  de  Torelló  y 
desaigua  dins  del  meteix  a  la  vora  del  Ges. 

REDORTA.  f.  REDOLTA. 

REDÓS.  m.  Rededor  o  voltans  d'una  cosa.  ||  RAS- 
SER.  ||  Indret  de  la  costa  ont  el  barcos  s'hi  poden  res- 
guardar contra  certs  vents.  Redoso. 

REDOVÁN.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  d'Alacant, 
bisb.  y  part.  jud.  d'  Oriola;  és  a  la  vora  del  riu  Se- 
gura y  té  1,665  hab. 

REDRAR.  v.  a.  ARREDRAR. 

REDRE.  v.  a.  Ant.  TORNAR.  ¡|  RETRE. 

REDRÉC.  m.  Acció  y  electe  de  redrecar  y  de  re- 
dreqarse.  ||  REFORMA. 

REDRECAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  redrecar  y 
de  redregarse. 

REDRECAR.  v.  a.  ADREQAR.  ||  Fer  tornar  dret  lo  que 
era  tort.  ||  reformar. 

REDRECARSE.  v.  r.  Pendre  forma  dreta  una  cosa 
torta.  Enderezarse.  ||  Met.  Posarse  enérgica  la  per- 
sona reclamant  els  seus  drets.  Erguirse. 

REDRECAT,  DA.  p.  p.  Reformado,  enderezado.  || 
Erguido. 

REDREIG.  m.  REBROTIMS. 

REDUCCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  rednir.  Reducción. 
||  Mutació  d  una  cosa  en  altra  equivalent.  Reduc- 
ción. ||  Cambi  d'una  moneda  per  altra.  Reducción  || 
Conversió  d'  un  eos  ais  seus  primers  princ  pis  o  parts 
menudes.  Reducción  ||  Resolució  d'un  eos  dur  a 
substancia  líquida.  Resolución,  reducción.  ||  Per- 
suassió  pera  atiaure  a  algú.  Resolución.  ||  Equiva- 
lencia d'una  quantitat  d'una  especie   ab  un' altra 


distinta.  Reducción.  ||  Subgecció  d' algún  regué  o 
provincia  per  medi  de  les  armes.  Reducción.  ||  Con- 
versió deis  infidels  a  la  relügó  católica,  y  deis  pe- 
cadors  a  la  esmena.  Reducción.  ||  Lóg.  Conversió  de 
un  silogisme  itnperfet  o  perfet.  Reducción.  ||  Quim. 
Separado  d'un  eos  deis  altres  ab  qn'  está  combinat 
a  fí  de  que  quedi  pur  del  tot.  Reducción. 

REDUCTE.  m.  Obra  de  campanya  enterament  tan- 
cada,  que  generalment  consta  de  parapet  y  d'una  o 
mes  banquetes.  Reducto. 

REDUEIXER.  v.  a.  y  derivats.  Reduir. 

REDUHIR.  v.  a.  REDUIR. 

REDUIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  reduir.  Reduclble. 

REDUIDOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  o  lo  que  redueix.  Re- 
ducidor. ||  Lo  que  pot  reduirse.  Reducible. 

REDU1MENT.  m.  REDUCCIÓ. 

REDUIR.  v  a.  Mudar  una  cosa  en  una  altra  d'equi- 
valent.  Reducir.  ||  Tornar  una  cosa  al  estat  que  tenía 
O  al  lloch  que  ocupava.  Reducir.  ||  Disminuir,  min- 
var.  Minorar,  reducir,  estrechar,  angostar,  enan- 
gostar, contraer,  ceñir,  menoscabar.  ||  Resumir. 
Compendiar,  reducir,  recapitular,  epilogar,  resu- 
mir. ||  Plegar  una  cosa  posant  ab  ordre  una  part  de 
ella  deniunt  d'un  altra.  Doblar.  ||  Convertir,  resol- 
dre  un  eos  en  parts  petites  o  en  altres  substancies. 
Reducir,  resolver.  ||  Compendre,  incloure  baix  de 
cert  número  o  quantitat.  Reducir.  ||  Subgectar,  fer 
tornar  ais  rebeldes  a  la  obediencia.  Reducir.  ||  Atreu- 
re  ab  persuassions.  Reducir.  ||  Obligar.  Reducir.  || 
Arit.  Convertir  un  número  en  un  altre,  com  un  enter 
a  trencats  o  quebrats.  Reducir.  ||  Pint.  Fer  una  figura 
ra  o  dissenyo  mes  petit  ab  les  meteixes  proporcions 
que  tenía  en  gran.  Reducir.  ||  Ret.  Convertir  un  silo- 
gisme imperfet  en  perfet.  Convertir,  reducir  |l  Fer 
abragar  ais  infidels  la  relligió  católica  o  induir 
ais  pecadors  a  la  esmena.  Reducir.  ,|  Reduir  a  certs 
capítols.  Reducir.  ||  Quim.  Descompondré  un  eos  en 
els  seus  princips  o  elements.  Reducir. 

REDUIRSE.  v.  Disminuirse,  mínvar.  Menguar,  re- 
ducirse. ||  Veures  obligat  a  alguna  cosa.  Reducirse. 
||  Moderarse  en  lo  modo  de  portarse  o  de  viure.  Re- 
ducirse. ||  Incloure  baix  de  cert  número  o  quantitat. 
Reducirse.  II  Consistir,  tindre,  vindre  a  parar,  com: 
tots  els  manaments  de  la  llei  de  Deu  se  redueixen  a 
amar  a  Den  y  al  próxim.  Dirigirse,  reducirse,  re- 
solverse. ||  Desvaneixerse,  dissiparse,  com:  reduirse 
a  fum,  a  pols,  etc.  Convertirse,  resolverse.  ||  Limi- 
tarse. Concretarse. 

REDUIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Petit.  Reducido. 

REDUNDANCIA,  f.  Excés,  massa  abundor.  Redun- 
dancia. ||  Superfluitat  de  paraules  en  un  discurs  o 
escrit.  Redundancia. 

AB  redundancia,  adv.  m.  Ab  superfluitat,  ab  ex- 
cés. Redundantemente. 

REDUNDANT.  p.  a.  Lo  que  redunda.  Redundante. 

REDUNDANTMENT.  adv.  ni.  Ab  redundancia. 
Redundantemente. 

REDUNDAR,  v.  n.  Resultar  en  benefici  o  dany  de 
altre.  Redundar,  resultar.  ||  Superabundar.  Re- 
dundar. 

REDUPLICACIÓ.  f.  Repetido  d'una  meteixa  cosa. 
Reduplicación.  ||  Ret.  Repetició  d'una  paraula,  com: 
no  no,  pa  pa,  vi  vi.  Reduplicación- 1|  f.  Figura  d'estil 
que  consisteix  en  repetir  consecutivament  al  meteix 
membre  d'  una  frase  certes  paraules  d'  un  interés 
marcat.  Reduplicación. 

REDUPLICAR,  v.  a.  redoblar.  ||  Repetir  seguida- 
ment  una  meteixa  cosa.  Reduplicar. 

REDUPLICAT,  DA.  p.  p.  Reduplicado. 

REEBEDOR.  ni.  Ant.  REBEDOR. 

REEBENT.   m.  Ant.  Qui  reb.  Recibidor.  [|  REBENT. 

REf  BRE.  v.  a.  Ant.  REBRE. 

REECH.  ni.  Ant    RiCH. 


670 


REF 


REE 


REEDIFICABLE.  adj.  Lo  que  pot  reedificarse.  Re- 
edificable. 

REED1FICACIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  reedificar. 
Reedificación. 

REEDIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reedifica.  Reedi- 
ficador. 

REEDIFICAR,  v.  a.  Edificar  de  nou  lo  que  ha  cai- 
gut  o  s'  ha  arrunat.  Reedificar. 

REEDIFXAT,  DA.  p.  p.  Reedificado. 

REEIXIR.  v.  a.  Eixir  bé  alguna  cosa.  Tener  buen 
éxito,  salir  bien. 

REE1XIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Que  ha  tingut  éxit.  De 
bu;n  éxito. 

REELECCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reelegir.  Reelec- 
ción. 

REELECTOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  té  '1  dret  de  reelegir. 
Reelector. 

REELEGIBLE.  adj.  Susceptible  de  ser  reelegit. 
Reelegible. 

REELEGIR,  v.  a.  Tornar  a  elegir.  Reelegir. 

REELEGIT,  DA.  p.  p.  Elegit  per  segona  vegada. 
Reelegido,  reelecto. 

REEMBARCAR,  v.  a.  Mar.  Tornar  a  embarcar  lo 
que  s' havia  desenibarcat.  Reembarcar.  ||  També  se 
usa  com  recíproch.  Reembarcarse. 

REEMBARCH.  m.  Mar.  Acte  y  efecte  de  reembar- 
car. Reembarco.  ||  Juris.  Confirmado  d' embarch  o 
sigui  embargar  de  nou.  Reembargo. 

REEMBARGAR.  v.  a.  Tornar  a  embargar.  Reem- 
bargar. 

REEMBORS.  m.  REEMBÓS. 

REEMBORSABLE.  m.  REEMBOSSABLE. 

REEMBORSADOR,  A.  ni.  y  f.  REEMBOSSADOR. 

REEMBORSAMENT.  ni.  REEMBOSSAMENT. 

REEMBORSAR.  v.  a.  REEMBOSSAR. 

REEMBORSAT,  DA.  p.  p.  del  verb  REEMBOSSAR. 

REEMBÓS.  m.  Acte  y  efecte  de  recobrar  lo  diner 
que  s'  havía  donat  o  deixat  a  algú.  Reembolso. 

REEMBOSSABLE.  adj.  Que  pot  o  deu  ésser  reeni- 
bossat.  Reembolsable. 

REEMBOSSADOR,  A.  s.  Qui  reembossa.  Reembol- 
sador. 

REEMBOSSAMENT.  m.  REEMBÓS. 

REEMBOSSAR.  v.  a.  Cobrar  lo  diner  que  s'  havía 
donat  o  deixat.  Reembolsar. 

REEMBOSSAT,  DA.  p.  p.  Reembolsado. 

REEMBRE.  v.  a.  Ant.  REDIMIR. 

REEMQA.  f.  RED.  MPCIÓ.  ||  REMENCA. 

REEMENCA.  f.  Ant.  REMENCA.  |]  REDEMPCIÓ. 

REEMENQÓ.  m.  Ani.  redempció. 

REEMPENDRE.  v.  a.  Tornar  a  empendre.  Reem- 
prender. 

REEMPLÁQ.  m.  Acte  y  efecte  de  reemplazar. 
Reemplazo.  ||  La  cosa  ab  que's  reemplaza  o  se 'n 
supleix  uu'altra.  Reemplazo.  ||  Mil.  Qui  entra  a  ser 
soldat  en  lloch  d'  un  altre.  Reemplazo. 

REEMPLACABLE.  adj.  Susceptible  de  ser  rcem- 
plagat.  Reemplazable. 

REEMPLAQAR.  v.  a.  En  lloch  d'  una  cosa,  posar- 
n'hi  un'  altra  d  equivalenta.  Reemplazar.  ||  Posar 
una  persona  en  lloch  d'  un'  altra,  particularment  a 
la  milicia.  Reemplazar. 

REEMPLACAT,  DA.  p.  p.  Reemplazado. 
REEMSÓ  o  REEMCÓ.  f.   Rescat,   redempció.  Re- 
dención. 

REEMUT,  DA.  p.  p.  De  reembre.  REDEMIT. 
REENGANX.   ni.   Acció  de   reenganxar.   Acció  de 
sentar  placa  de  soldat  per  segona  vegada.  Reengan- 
che. 


REENGANXAMENT.  m.  Mil.  Acte  y  efecte  de 
reenganxar  o  reenganxarse.  Reenganchamiento, 
reenganche.  II  El  diner  que's  dona  a  qui's  reengan- 
xa.  Reenganchamiento,  reenganche. 

REENGANXAR.  v.  a.  Mil.  Tornar  a  enganxar. 
Reenganxar.  |¡  v.  r.  Tornar  a  sentar  plaga  qui  ja  ha 
complert  el  sen  temps  de  servei.  Reengancharse. 

REENGANXAT.  ni.  Soldat  que  ha  sentat  plaga  per 
segona  vegada.  Reenganchado. 

REENGENDRAMENT.  m.  Ant.  REGENERACIÓ. 
REENGENDRAR,  v.  a.  Reproduir.  Reengendrar. 
j|  Donar  nou  ser,  com  al  baptisme  en    que  's  dona  '1 
ser  de  gracia.  Reengendrar,  regenerar.  ||  Bambé  se 
usa  com  recíproch.  Reengendrarse. 

REENGENDRAT,  DA.  adj.  Engendrat  per  segona 
vegada. 

REEXPORTACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reexportar. 
Reexportación. 

REEXPORTADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  reexporta. 
Reexportador. 

REEXPORTAR   v.  a.  Treure  d'  un  país  les  merca- 
deríes  que  abans  s' hi  havíen  introduit.  Reexportar. 
REEXPORTAT,  DA.  p.  p.  Reexportado. 
REFAEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  que  refá.  Rehacedor. 
REFAER.  v.  a.  REFER. 

REFAIMENT.  ni.  L'  acció  y  1'  efecte  de  refer.  Re- 
hacimiento. 

REFALDAR.  v.  a.  Agr.  Acció  de  tallar  les  raines 
baixes  deis  arbres  a  fí  de  que  creixin  les  altes.  En- 
faldar. 

REFALL  o  REFALLO.  Acció  de  retallar. 
REFALLAMl  NT.  ni.  Acció  de  refallar. 
REFALLAR.  v.  a.  A  joch  de  cartes  fallar  per  sego- 
na vegada  o  després  del  fallo  del  contrari.  Contra- 
fallar. 

REFART,  A.  adj.  Molt  fart.  Reharto,  rehartado. 
RFFARTAR.  v.  a.  Afartar  molt.  ||  Afartarse  molt. 
Hartarse  mucho. 

REFÉ.  Paraula  que  s'  usa  precedida  d'  un'  altra 
pera  afirmar  ab  mes  forga  alguna  cosa,  com:  ¡en  bona 
refé! ¡certa  refé! 

REFECCIÓ.  f.  Porció  d'aliment  que's  pren  pe;a 
refer  les  forces.  Refección,  refacción.  ||  Ant.  Adob, 
composició  Rompostura,  reparo,  reparación.  || 
Restitnció  que's  feia  al  estat  eclesiástich  de  la  part 
ab  que  havía  contribuit  ais  drets  reials  de  que  n'  es- 
tava  exenipt.  Refección. 

REFECCIONAR,  v.  a.  Donar  refecció,  alimentar 
Refeccionar. 

REFECCIONARE  s.  y  adj.  For.  Se  diu  del  acree- 
dor privilegiat  per  la  calitat  del  prestam,  quan  se  fa 
per  aliment  o  al  obgecte  d' adobar  una  finca.  Refec- 
cionarlo. 

REFECTOR.  f.  y 
REFECTORI.  f.  REFETOR. 
REFEGA    f.  REFREGA.  ||  RAFEGA. 
REFEGIR.  v.  a.  Afegir  una  segona  o  mes  vegades. 
Añadir  de  nuevo,  volver  á  añadir.  ||  Omplir  lo  que 
ha  minvat  una  cosa.  Rellenar,  rehenchir.  ||  Acabar 
d' omplir  de  vi  novell  la  bota  ont  n'  hi  ha  de  vell. 
Mostear,  remostar. 

REFEGIT,  DA.  p.  p.  Añadido.  ||  Rehenchido. 
REFER.  v.  a.  Tornar  a  fer  lo  que  s'  havía  desfet. 
Dit  deis  matalassos  al  estarrufar  la  llana  de  nou  pera 
que  siguen  mes  tous.  Rehacer.  ||  Afegir  pes  o  cantí- 
tat  a  alguna  cosa.  Rehacer.  ||  Reparar  el  dany.  Re- 
hacer, resarcir.  ||  Reparar  lo  deteríorat.  Rehacer, 
reparar,  restablecer.  ||  Renovar.  ||  Dit  del  morter  o 
argamassa,  tornarlo  a  lemenar.  Estropear.  ||  v.  r. 
Convaléixer  el  malalt.  Convalecer,  reponerse,  re- 
cobrarse, alearse,  restableceré,  arribar.  ||  Tornar 


REF 


REF 


671 


en  sí  qui  havia  perdut  els  sentits.  Recobrarse,  repo- 
nerse. ||  Repararse  d'  algún  dany  rebut.  Recobrarse. 
II  Adquirir  nous  bens  de  fortuna  el  qui'n  tenía  pochs. 
Reponerse.  ||  Di t  de  les  plantes,  pendre  vigor  y  ro- 
bustesa.  Rehacerse. 

REFEREIXER.  v.  a.  REFERIR. 

REFERENCIA,  f.  Relació  o  respecte  d'  una  cosa 
ab  un'  altra. 

REFERENT.  p.  a.  Qui  refereix  o  lo  que  té  relació 
ab  un' altra  cosa.  Alusivo,  referente. 

REFERIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  referir.  Referible. 
REFERIDOR.  m.  p.  u.  Relator. 
REFFRIR.  v.  a.  Contar,  dir.  Contar,  referir,  rela- 
tar. ||  Ordenar,  encaminar   una  cosa  a  determinat  fí. 
Referir.  ||   Establir  relació  d' una  cosa  ab  altra  o 
altres.  Referir. 

REFERIRSE,  v.  r.  Fer  relació  una  cosa  ab  un' al- 
tra. Referirse.  ||  Contarse,  dirse.  Referirse.  ||  Reme- 
tres  a  lo  que  s'  ha  dit.  Referirse,  remitirse.  II  PER- 
TÁNYER. 

REFERIT,  DA.  p.  p.  Referido. 
REFERMANQA.    f.    Acció    y    efecte    de   refermar. 
Confirmación. 

REFERMAR.  v.  a.  Confirmar,  ratificar.  Confirmar, 
refirmar. 

REFERMARSE.  v.  r  Ratificarse  o  niantindres  ferm 
y  constant  en  alguna  dita  o  declaració.  Afirmarse, 
ratificarse. 

REFERMAT,  DA.  p.  p.  Afirmado. 
REFERRAR.  v.  a.  Tornar  a  posar  la  meteixa  ferra- 
dura  ab  clatis  nous.  Reherrar. 

REFERSE.  v.  r.  REFER,  7,  8,  9,  10  y  11. 
REFET,  A.  p.  p.  Rehecho.  ||  adj.  Subgecte  d' esta- 
tura mitjana,  corpulent,  fort  y  robust.  Rehecho.  II 
Noi  de  set  o  vuit  anys,  que  surt  de  la  primera  infan- 
cia. Rehecho. 

REFETA.  f.  Acte  y  efecte  de  refer.  Rehacimiento. 
REFETONER.  m.  Qui  cuida  del  refetor.  Refitolero, 
refectolero. 

REFETOR.  ni.  Pega  ont  mengen  en  comunitat  els 
relligiosos.  Refitorio. 

REFETORER.  m.  REFETONER. 

REFEUBE1TX  (Puig).  Orog.  Turonet  de  164  met. 
d'  altitut  situat  a  la  punta  de  ponent  de  la  badía  de 
Palma,  illa  de  Mallorca. 

REFEYT,  A.  adj.  Ant.  REFET. 
REFÍ,  NA.  adj.  Molt  fi.   Refino.  ||  Molt  hábil  o  as- 
tu.t.  Refino. 

REFIARSE.  v.  r.  Posar  la  seva  confianza  en  algu- 
na persona  o  cosa.  Confiar,  confiarse. 
REFIAT,  DA.  p.  p.  Confiado,  satisfecho, 
REFICAR.   v.  a.   Ficar  per  segona  vegada  o  ficar 
molt  endins  alguna  cosa.  Remeter. 

REFIGURAR,  v.  a. 
Figurar  per  segona  ve- 
gada. 

REFILADIQA.  m.  Se- 
guit  de  refilets  d'au- 
cells.  El  gorgeo  de  va- 
rios pájaros  á  la  vez. 

REFILADOR.  s.  m. 
Eina  de  ferro  o  d'alzina 
sense  tall  de  que  s  ser- 
veixen  els  boters  pera 
posar  cércols  a  les  bo- 
tes. ||  REFILANDO. 

REFILANDO.  m.Bas- 

tonet  ab  dues  o  mes 

plomes  petites  a  un  ex- 

trem  pera  jugarhi  'ls  nois  ab  pala.  Volante,  rehilete. 

REF1LAR.  v.  a.  Cantar  ab  modulado;  se  diu  prin- 


Refilando  (joch  del) 


cipalment  deis  aucells.  Gorjear,  gorgoritear,  tri- 
nar. ||  Recargolar  les  puntes  del  bigoti  fentles  ben 
primes  y  punxagudes.  Afilar.  ||  Afinar  la  punta  d'  al- 
guns  instruments  punxants.  Afilar. 

REFILAT,  DA.  adj.  Punxagut.  Agudo,  afilado, 
puntiagudo.  ||  Sol  dirse  del  bigoti  y  de  la  punxa 
nioit  fina.  Afilado. 

REFILALL.  m.  y 

REFILAY.  m.  Refilet.  Trino. 

REFILET.  m.  Modulado  s.uau  en  el  cant.  Gorjeo, 
trino.  ||  Met.  Paraula  picanta.  Palabrita,  saeta,  pa- 
labrada, respingo. 

REFILETS.  pl.  Modulacions  suaus  en  el  cant.  Gor- 
goritos, quiebros. 

REFINA,  f.  Mena  de  llana. 

REFINACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  refinar.  Refina- 
ción. |i  Quim.  Acte  y  efecte  de  refinar  els  líquits.  Re- 
finadura, refinación. 

REFINADAMENT.  adv.  D' una  manera  refinada. 

REFINADOR,  A.  s.  Qui  refina.  Refinador. 

REFINADURA,  f.  Acte  y  efecte  de  refinar  els  rae- 
talls  y  licors.  Refinadura. 

REFINAMENT.  m.  REFINACIÓ, 

REFINAR.  v.  a.  Quim  Purificar  els  metalls  y  li- 
cors. Refinar.  ||  Met.  Reduir  una  cosa  a  la  perfecció 
que  deu  tindre.  Refinar.  ||  Fer  mes  fina  o  mes  pura 
alguna  cosa.  Refinar. 

REFINAT,  DA.  p.  p.  Refinado.  ||  adj.  Astut,  mali- 
ciós.  Refinado,  redomado. 

REFINATS.  ni.  pl.  Alcofoll  de  molt  grau.  Alcohol. 

REFINERÍA,  f.  Fábrica  ont  se  refina  '1  sucre,  li- 
cors, petroli,  etc.  Refinería. 

REFIR.  v.  a.  REFERIR. 

REFITOR.  m.  A  algunes  diócesis,  certa  porció  de 
delmes  que  cobrava'l  capítol  de  la  catedral.  Refitor. 

REFLECTA,    f.    Astucia,   segona  intenció.  Refleja. 

REFLECTACIÓ.  f.  REFLEXIÓ. 

REFLECTAR,  v.  n.  Fer  la  l'um  la  seua  reflexió 
quan  troba  algún  obstacle.  Reflejar,  reflectar.  ||  Met. 
REFLEXIONAR.  ||  Progectar  un  eos  la  llum  o  'ls  raig 
lluminós  que  ha  rebut  d'un  altre.  Reflejar.  ||  S'  usa 
com  reciproch.  Reflejarse.  |¡  Met.  Donar  idea  clara 
de  alguna  cosa.  Reflejar. 

REFLECTARSE,  v.  r.  Veures  en  una  cosa  un'  altra 
per  reflexió  material  o  moral,  com:  la  llana  al  fons 
d'  un  llach,  la  bondat  en  un  rastre,  etc.  Reflejarse. 

REFLECTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Reflejado. 

REFLECTE,  m.  Raig  de  llum  rebut  per  reflexió. 
Reflejo. 

REFLECTIT,  DA.  p.   p.   Reflejado,  reflectido.  || 

REFLEXIONAT. 

REFLECTIU,  VA.  adj.  Que  reflecta. 

REFLECTOR,  adj.  Lo  que  reflecta.  Reflector,  ||  m. 
Aparell  de  metall  brunyit  per  reflectar  la  llum.  Re- 
flector. ||  Máquina  o  aparell  de  invenció  moderna 
que  reflexa  la  llum  de  la  electricitat  a  grans  distan- 
cies. 

REFLEXAR.  v.  a.  reflectar. 

REFLEXE,  A.  adj.  Lo  que  reeflecteix.  Reflexivo, 
reflejo.  ||  Dit  de  la  considerado  que  's  fa  d*  alguna 
cosa.  Reflejo.  ||  m.  La  llum  que  's  reflecteix.  Reflejo. 

REFLEX1BIL1TAT.  f.  La  propietat  de  reflectarse. 
Reflexibilidad. 

REFLEXIÓ.  f.  Retrocés  deis  raigs  de  la  llum  al 
pegar  contra  un  eos  opach.  Reflexión,  reflejo.  ||  Met. 
Considerado,  cuidados  reparo  que  's  fa  sobre  alguna 
cosa.  Reflexión.  ||  Pint.  La  claror  secundaria  que 
resulta  de  la  caiguda  de  la  llum  primaria  sobre  'ls 
cossos  illuminats  y  modera  la  duresa  de  les  ombres. 
Reflexión. 


672 


REF 


REF 


REFLEXIONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reflexiona,  qui 
considera  niolt  les  coses.  Sensato. 

REFLEXIONAR,  v.  n.  Considerar  ab  molta  atenció 
alguna  materia  o  assumpte.  Reflexionar. 

REFLEXIONAT,  DA.  p.  p.  Reflexionado. 

REFLEXIU,  VA.  adj.  Qui  reflexiona.  Reflexivo.  || 
Lo  que  nflecteix    Reflexo. 

REFLEXIVAMENT.  adv.  m.  Ab  reflexió.  Reflexi- 
vamente. 

REFLORFCENCIA.  f.  Bot.  Acte  y  efecte  de  reflo- 
rir.  Reflorecencia. 

REFLOREIXER.  v.  a.  REFLORIR. 

REFLOREIXIMENT.  ni.  REFLORIMENT. 

REFLORIMENT.  ni.  Bou  Reflorecencia. 

REFLORIR.  v.  n.  Tornar  a  florir.  Reflorecer. 

REFLUEIXER.  v.  a.  REFLUIR. 

REFLUIDOR,  A.  adj.  Lo  que  reflueix. 

REFLUENT.  adj.  Que  reflueix.  Refluente. 

REFLUIR,  v.  a.  Tornar  endarrera  algún  líquit. 
Refluir. 

REFLUIX.  m.  REFLUJO.  ||  El  moviment  regular  de 
les  aigües  del  mar  després  de  la  maror.  Reflujo. 

REFONDICIÓ.  f.  REFUNDICIÓ. 

REFüNDRE.  v.  a.  Tornar  a  fondre  o  a  liquidar  els 
metalls.  Refundir. 

REFORC.  ni.  Auxili,  ajuda.  Refuerzo.  ||  La  entre- 
tela que  posen  ais  gechs,  casaques,  etc.  Trape.  ||  La 
uuisclera  de  la  camisa.  Hombrillo. 

REFORCADA.  f.  Bordonet  d'  arpa  y  altres  instru- 
ments.  Reforzada. 

REFORCAR.  v.  a.  Afegir  noves  torces  o  foment  a 
alguna  cosa.  Reforzar.  ||  Refermar  lo  que  's  deterio- 
ra. Reforzar,  reparar.  ||  animar,  I. 

reforqar  Per  derrera.  fr.  Arq.  Fortificar  una 
obra  posantli  '1  reforc  a  la  part  del  derrera.  Tras- 
dosear. 

REFORCARSE.  v.  r.  Convaléixer,  fortaléixerse. 
Reforzarse.  ||  Animarse,  cobrar  esperit.  Reforzarse. 

REFORCAT,  DA.  p.  p.  Reforzado.  ||  adj.  La  peca 
d' artillería  que  té  mes  metall  de  lo  precís.  Refor- 
zado. 

REFORMA,  f.  Correcció  o  nou  arreglo  que  's  fa  de 
alguna  cosa.  Reforma,  reformación,  arreglo.  ||  Pri- 
vado del  exercici  del  empleu.  Reforma.  |¡  Reducció 
deis  instituís  relligiosos  a  llur  primitiva  observan- 
cia. Reforma,  reformación.  ||  f.  Separado  de  coses 
inútils  y  dolentes,  pera  reempláceles  ab  altres  de 
útüs  y  bones.  Reforma.  ||  protestantisme. 

REFORMABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  reformar  o  és 
digne  de  reforma.  Reformable. 

REFORMACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reformar.  Re- 
formación. ||  Reforma. 

REFORMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reforma.  Refor- 
mador. 

REFORMAMENT.  m.  REFORMACIÓ. 

REFORMAR,  v.  a.  Corretgir,  esmenar,  posar  per  or- 
dre  alguna  cosa.  Arreglar,  reformar.  ||  Reduir  algu- 
na cosa  a  la  seua  pr .  un  i  iva  observancia.  Reformar. 
II  Moderar  el  gasto.  Reformar,  redondear,  cerce- 
nar. ||  Privar  del  exercici  d'  un  empleu.  Reformar.  || 
Aclarir,  explicar  el  sentit  d'  alguna  proposició.  Re- 
formar. ||  For.  Corretgir  o  esmenar  un  tribunal  su- 
perior alguna  sentencia  d'  un  d'  inferior.  Enmendar. 

REFORMARSE,  v.  r.  Corretgirse,  esmenarse.  En- 
mendarse, reformarse.  II  Moderarse,  contindres  en 
lo  que  's  din  o  fa.  Moderarse,  reformarse. 

REFORMAT,  DA.  p.  p.  Reformado. 

REFORMAT1U,  VA.  adj.  y 

REFORMATORI,  A.  adj.  Lo  que  reforma  o  arregla. 
Reformatorio. 


REFORMISME.  m.  Sistema  de  reformes  socials, 
politiques,  relligioses,  etc. 

REFORMISTA,  ni.  REFORMADOR.  ||  Epítet  deis  que 
segueixen  la  doctrina  de  Luter.  Reformista. 

REFORS.  m.  REFORQ. 

REFORSAR.  v.  a.  reforqar. 

REFÓS,  A.  p.  p.  de  refondre.  Refundido. 

REFRÁ.  m.  Dita  aguda  y  sentenciosa  d'us  comú. 
Refrán.  ||  Máxima  regularment  continguda  en  dos 
versos  rimats  o  assonantats.  Refrán.  ||  AFORISME. 

REFRACCIÓ.  f.  Dióp.  y  aslron.  La  inflexió  d'un  raig 
de  llum  que  passa  d'  un  niitg  a  un  altre  de  mes  o 
menys  resistencia.  Refracción. 

REFRACTAR,  v.  a.  Dióp.  Fer  perdre  el  raig  de 
llum  la  direcció  que  tenía  per  la  incidencia  obliqua 
ab  algún  eos.  Refringir,  refractar. 

REFRACTARI.  m.  Qui  falta  a  les  promeses  o  pac- 
tes qu'ha  fet.  Refractario.  ||  adj.  Se  üiu  deis  cossos 
infusibles  o  qu'  exigeixen  molt  alta  temperatura  pera 
fondres.  Refractario. 

REFRACTE,  A.  adj.  S'  aplica  al  raig  de  llum  que 
torc,  la  seua  direcció  al  passar  d'  un  mitg  a  un  altre 
de  diferenta  deusitat.  Refracto. 

REFRACTARIAMENT.  adv.  D'una  manera  refrac- 
taria. 

REFRACTIU,  VA.  adj.  Que  causa  refracció.  Re- 
fractivo. 

REFRÁN,  m.  REFRÁ. 

REFRANARI.  m.  Aplech  o  coleccíó  de  refrans  y 
adagis. 

REFRANER.  m.  Aplech  de  refrans.  ||  Qui  diu  re- 
frans. Refranero. 

REFRANGIBILITAT.  f.  Qualítat  de  lo  refrangible. 
Refrangibilidad. 

REFRANGIBLE,  adj.  Capar;  de  refracció.  Refran- 
gible. 

REFRANY.  m.  REFRÁ. 

REFRÉ.  m.  Acte  y  efecte  de  refrenar.  Refreno. 

REFREDADA.  f.  Acció  de  refredar. 

REFREDAMENT.  m.  Rffredat,  2.  ||  Acte  y  efecte 
de  refredar  o  de  refiedarse  alguna  .cosa.  Enfria- 
miento, resfriamiento. 

REFREDAR.  v.  a.  Fer  que's  posi  freda  alguna  cosa. 
Enfriar.  ||  Met.  Perdre  algú  I*  ilusió  o  '1  gust  ab  que 
feia  alguna  obra  Entibiar,  enfriar.  ||  Causar  una 
fredor  forta  y  violenta.  Pasmar. 

REFREDARSE.  v.  r.  Destemplarse  '1  eos,  tancarse 
els  poros.  Constiparse,  resfriarse.  ||  pasmarse.  || 
Disminuirse  1?  activitat  en  1'  obrar.  Entibiarse. 

REFREDAT,  DA.  p.  p.  Enfriado,  resfriado.  ||  m. 
Indisposició  per  causa  que  '1  fret  clou  els  poros 
Constipación,  resfriado,  constipado,  romadizo. 

RFFREGA.  f.  Acció  de  refregar.  ||  Pelea,  baralia 
Refriega 

REFREGADA,  f.  El  frech  o  refrech  d'  una  cosa  ab 
un'  altra  y  la  senyal  que  'n  queda.  Refregón. 

refregada  D'  orelles.  Reny  o  avís  imperios.  Ra- 
papolvo. 

REFREGADOR,  A.  s.  El  qui  refrega.  Refregador. 

REFREGAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  refregar  y 
refregarse.  Refregamiento. 

REFREGAR,  v.  a.  Fregar  fort  y  seguit  una  cosa  ab 
un'  altra.  ||  Met.  Donar  un  reny  fort.  Refregar. 

REFREGAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Fregar  per  segona  ve- 
gada o  fregar  molt  fort. 

REFREG1DA.  f.  Acte  y  efecte  de  refregir. 

REFREGIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  refregir.  Re- 
freimiento. 

REFREGIR.  v.  a.  Tornar  a  fregir.  Refreír.  ||  Fam. 
Atormentar.  Refreír. 


REF 


REG 


Ü73 


REFREGIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Fregit  dos  cops  o 
molt  fregit.  ||  La  vianda  que  s' ha  fregit  dues  vega- 
des.  Refrito. 

RLFRÉ.  m.  Acte  y  efecte  de  refrenar. 

REFRENAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  refrenar  o 
contindre.  Refrenamiento. 

REFRENAR  v.  a.  Subgectar  y  contindre  'i  cavall 
ab  el  fié.  Refrenar.  ||  Met.  Contindre,  reprimir.  Re- 
frenar. ||  S'usa  també  corn  recíproch.  Refrenarse. 

REFRENARSE,  v.  r.  Contindres  en  la  passió  o  en 
la  violencia.  Refrenarse. 

REFKENAT,  DA.  p.  p.  Refrenado. 

REFRENATIU,  VA.  adj.  Que  refrena.  Refrenativo. 

REFRENDACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  refrendar.  Re- 
frendación. 

REFRENDAR,  v.  a.  Autorisar  un  document,  firmant 
després  del  superior    Legalizar,  refrendar. 

REFRENDARE  m.  Qui  firma  després  del  superior. 
Refrendario. 

REFRENDAT,  DA.  p.  p.  Refrendado. 

REFRENDATA,  f.  La  firma  del  qui,  per  autoritat 
pública,  suscriu  després  del  superior.  Refrendata. 

REFRESCADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  refiesca.  Refres- 
cador. ||  Lloch  a  propósit  pera  posarhi  coses  a  re- 
frescar. Enfriad'  r,  enfriadero. 

REFREbCAMENT.  ni.  L'  acció  y  efecte  de  refres- 
car. Refresc.dura,  refrigeración,  enfriamiento.  II 
REFRESCH.  ||  ni.  Piovisió  de  queviuies,  etc.,  pera  les 
tropes  d'  una  plaga,  campament,  etc.  Refresco. 

REFRESCANT.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  refrescar. 
Refrigerativo.  ||  p.  a.  de  refrescar.  Refrigerante.  || 
ni.  Quim.  Vas  en  que  s'hi  posa  aicua  pera  temperar  la 
calor  al  fer  les  evaporacions.  Refrigerante. 

REFRESCAR,  v.  a.  Temperar  la  calor  d'  alguna 
cosa.  Refrescar.  ||  Beure  coses  fredes  o  gelades.  To- 
mar refrescos,  refrescar.  ||  Mullar,  remallar.  Re- 
frescar. ||  Met.  Renovar  alguna  memoria,  algún  sen- 
timent,  dolor  o  costum.  Refrescar. 

POSAR  A  refrescar,  fr.  Posar  el  vi  en  aigua  pera 
que  's  mantingui  fresen  o  un  y  altre  dins  d'  un  lloch 
fresch.  Poner  á  enfriar. 

REFRESCARSE,  v.  r.  Pendre  refrescos.  Refrescar- 
se. ||  Pendre  banys  pera  atemperar  el  eos.  Bañarse, 
tomar  refrescos.  ||  Temperarse  la  calor  del  temps. 
Refrescar. 

REFRESCAT,  DA.  p.  p.  Refrescado. 

REFRESCH.  ni.  Beguda  fred;i,  temperant.  Refres- 
co. ||  La  beguda  de  la  tarda.  Refresco.  ||  Convit  de 
menjar  doleos  y  beure  llicors.  Refresco.  II  Partida  de 
nova  tropa.  Refresco. 

DE  refresch.  m.  adv.  De  nou.  De  refresco. 

PENDRE  REFRESCOS,  fr.  Medicinarse  ab  begudes 
atemperantes.  Tomar  refrescos. 

REFRIGERANT.  p.  a.  Lo  que  refresca.  Refrige- 
rante. II  adj.  Lo  que  té  virtut  de  refrigerar.  Refrige- 
rante, refrigerativo. 

REFRIGERAR,  v.  a.  Refrescar,  temperar  la  calor. 
Refrigerar,  refrescar  ||  Confortar,  reparar  les  tor- 
ces. Refrigerar. 

REFRIGERAT,  DA.  p.  p.  Refrigerado. 

REFRIGERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  refresca  9  té 
virtut  pera  refrescar.  Refrigerativo. 

REFRIGERE  ni.  REFRESCH.  ||  Porció  d'  allment.  Re- 
frigerio. ||  L'  alivi  que  causa  la  Iresca.  Refrigerio.  II 
Alivi,  consol.  Refrigerio. 

REFRINGENT.  ni.  pl.  Nom  que  's  dona  ais  medis 
que  produeixen  la  refracció  deis  raigs  Uuminosos. 
Refringentes. 

REFRINGIBLE.    adj.    Susceptible   de  refringirse. 

REFRINGIMENT.  m.  Acte  y.etecte  de  refringir. 
Refringimiento. 

D1C.    CAT.— V.  II.  —  85. 


REFRINGIR,  v.  a.  Fer  perdre  la  sena  direcció  al 
raig  de  llum.  Refringir.  ||  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Refringirse. 

REFUGI.  m.  Acullida,  amparo,  abrich,  recurs.  Asi- 
lo, refugio,  acogida.  ||  Aculliment,  retirada.  Asilo, 
retirada.  ||  Germandat  dedicada  al  socors  deis  po- 
bres. Refugio.  ||  Lloch  ont  s'  hi  recull  algú.  Refugio. 

REFUGIAR,  v.  a.  Amparar,  acullir  a  algú  servintli 
de  resguart.  Acoger,  refugiar. 

REFUGIARSE,  v.  a.  Acullirse,  resguardarse  ab 
1'  amparo  y  protecció  d'  algú  o  d'  alguna  cosa  pera 
Mimarse  d'  algún  perill.  Acogerse,  refugiarse,  gua- 
recerse. 

REFUGIAT,  DA.  p.  p.  Refugiado.  ||  adj.  Ant.  Qui 
fugía  del  domini  o  jurisdicció  d'  un  senyor  y  's  refu- 
giava  a  la  d'  un  altre.  Refugano. 

REFUGIR    v.  a.  REFUSAR. 

REFULGENCIA,  f.  Brillantor,  qualitat  de  lo  reful- 
gent.  Refulgencia. 

REFULGENT.  adj.  Lo  que  resplendeix  per  ell  sol. 
Kefulgente. 

REFULGENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  refulgent. 
Refulgentísimo. 

REFULGIR,  v.  e.  n.  Resplendir,  brillar.  Refulgir. 

REFUNDIBLE.  adj.  Susceptible  de  refondres  y  de 
refundirse.  Refundible. 

REFUNDICÍÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  refondre.  Refun- 
dición. 

REFUND1DOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  refundeix. 
Refundidor. 

REFUNDIR,  v.  a.  Reíer.  Refundir.  ||  També  s'  usa 
com  recíproch.  Rehacer.  ||  REF.ONDRE.  ||  Fig.  Donar 
nova  forma  y  disposició  a  una  obia  d'  ingeni,  com: 
comedia,  discurs,  etc.,  ab  el  fí  de  millorarla.  Refun- 
dir. 

REFUNDIRSE,  v.  r.  Convertirse  alguna  cosa  en  pro- 
fit  o  dany  d'  algú.  Refundirse. 

REFUND1T.  DA.  p.  p.  Refundido. 

REFUNFUNY.  f.  Acció  de  refunfunyar. 

REFUNFUNYAR.  v.  a.  Donar  mostres  d' enfado  o 
disgust.  Refunfuñar. 

REFÚS.  m.  Denegació  de  lo  que  's  preté  o  's  de- 
mana. Negativa,  repulsa.  ||  Bocí  que  queda  d'  una 
atxa  o  candela  després  d'  haver  cremat  tot  el  temps 
que  ha  convingut.  Cabo. 

REFUSAMENT.  ni.  Acte  y  efecte  de  refusar.  Re- 
husamiento. 

REFUSANCA.  f.  Ant.  Acte  y  efecte  de  refusar.  Re- 
fusancia,  refusanza. 

REFUSAR.  v.  a.  No  volguer  admetre  alguna  cosa. 
Rehuir,  rehusar,  recusar,  reprochar.  ||  For.  Donar 
excepció  al  jutge  pera  despendres  d'  alguna  causa. 
Recusar. 

REFUSARSE.  v.  r.  Negarse  a  consentir  o  a  adme- 
tre. 

REFUSAT,  DA.  p.  p.  Rehusado.  ||  For.  Recu- 
sado. 

REFUTABLE,  adj.  Que  's  pot  refutar.  Refutable. 

REFUTAC1Ó.  f.  Argument  que  destrueix  les  raons 
del  contrari;  impugnació.  Refutación. 

REFUTADOR,  A.  s.  Qui  refuta.  Refutador. 

REFUTAR,  v.  a.  Contradir,  desíer  les  raons  d¿l 
contrari.  Refutar 

REFUTAT,  DA.  p.  p.  Refutado. 

REFUTAT1U,  VA.  adj.  y 

REFUTATORI,  A.  adj.  Que  refuta.  Refutatorio. 

REG.  m.  Ant.  REÍ. 

REGA.  f.  Ter.  reguera,  ||  SOLCH.  ||  RECH.  ||  RELLA,  || 
Acció  y  efecte  de  regar. 

REGABLE,  adj.  Lo  que  pot  ésser  regat.  Regable. 


674 


REG 


REO 


Regadora 


REGADA,  f.  Regadiu,  rega;  1'  acte  y  efecte  de  re- 
gar. Riego,  regadura. 

REGAD1C,  A.  adj.  Fácil  de  regar.  Regadizo.  ||  RE- 
GADIU. 

REGADIU.  ni.  Terreno  que 's  pot  regar.   Regadío. 
||  adj.  S'  aplica  al  terreno  que  acostuma  a  regarse, 
en  coniraposició  al  seca: 
Regadío,  regadía. 

REGADOR,    A.    s.  Qui 
rega.  Regador. 

REGADORA,  f.  Eina  de 
llauna  ab  un  broch  que 
acaba  ab  un  pom  pié  de 
foraiiets  pera  regar  el  pis, 
etcétera.  Regadera,  ro- 
ciadera. ||  Ter.  Conduc- 
te  o  mena  de  canal  petit 
obert  a  térra  pera  ferhi 
passar  1'  aigua  pera  regar  les  plantes.  Reguera, 
regadera,  regadero. 

REGADURA,  f.  Acte  y  efecte  de  regar  una  vegada. 
Regadura. 

REGAIFA,  f.  GARRAFA. 
REGAIG.  ni.  REGATXO. 

REGA1XET.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Mogent, 
prov.  de  Valencia. 

REGAL.  ni.  Donatiu,  present  voluntan  o  per  cos- 
túm.  Dádiva,  regalo,  gaje,  don,  presente.  ||  Gust, 
complacencia  que  's  reb  fent  alguna  cosa,  com:  pen- 
dre gelat  és  un  regal.  Regalo.  ||  Comoditat,  conve- 
niencia o  descans  que  s  procura  pera  la  persona. 
Blandura,  regalo,  delicia. 

REGALA,  f.  Náut.  Tauló  que  cobreix  els  caps  o 
extrems  deis  revessos  y  forma  la  barana  del  barco. 
Regala. 

REGALADAMENT.  adv.  m.  Ab  regal.  Delicada- 
mente, regaladamente. 

REGALADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  regalat.  Rega- 
ladísimo. 

REGALADOR,  A.  s.  Qui  regala.  Regalador.  ||  m. 
Bastó  gros  ab  una  munyeca  ab  que  'ls  boters  allisen 
y  netegen  el  cuirám  per  fora.  Regalador. 

REGALAMENT.  m.  L'  acció  de  regalar  o  regalar- 
se. Regalamiento. 

REGALAR,  v.  a.  Donar  voluntariament.  Regalar. 
||  Tractar  ab  regal,  ab  expressions  d'  afecte  y  be- 
nevolenca.  Agasajar,  regalar.  ||  Afalagar.  Halagar, 
regalar,  acariciar.  ||  Deleitar,  recrear.  Regalar.  || 
v.  n.  Xurriar.  Chorrear.  ||  Fondres,  derretirse  la  cera, 
la  niel,  etc.  Correrse,  derretirse,  regalarse. 

REGALARSE,  v.  a.  Tractarse  bé.  Regalarse.  || 
Tindre  gran  complacencia,  recrearse.  Saborearse, 
regodearse. 

REGALAT,  DA.  p.  p.  Regalado.  ||  adj.  Suau,  deli- 
cat.  Se  diu  del  menjar.  Regalado.  ||  Qui  's  cría  o 
tracta  ab  regal,  o  ab  molta  comoditat  y  descans. 
Regalón. 

BEURE  A  LA  REGALADA,  fr.   BEURE  A  GALET,  1. 
REGALECIA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  lle- 
guminoses,  de  fulles  semblantes  a  les  de  la  mata,  de 
arrels  estiraganyoses  y  molt  dolces.    Orozuz,  rega- 
liz, regaliza,  regalicia.  ||  L'  arrel  sola.  Palo  dulce. 
II  Bot.  També  se  dona  aquest  nom  a  una  mena  de 
trifolium. 
REGALET.  m.  dim.  Regalillo,  regalejo. 
REGALICIA,  f.  REGALECIA. 

REGALÍA,  m.  Prerrogativa  del  sobirá.  Regalía. 
||  Met.  Privilegi  o  exempció  privativa  o  particular 
que  algú  té  en  qualsevulla  cosa.  Regalía  ||  Ant.  Veu 
humana  a  l'orga.  Regalía. 

REGALICA.  f.  Fil  que  resta  d'  alguna  cosa  que  's 
regala  o  's  fon.  ||  REGALECIA. 


REGALIM.  m.  Aigua  o  un  altre  líquit  que  raja 
poch  a  poch.  Chorrillo,  chorrito. 

REGALIMAR.  v.  n.  Rajar  un  líquit  poch  a  poch. 
Gotear,  chorrear. 

REGALISSIA.  f.  Bot.  REGALECIA. 

REGALISSIA  (Clot  de  la).  Orog.  A  la  comarca  de 
Camprodón,  al  N.  del  circh  de  Morents  o  d'  Ull  de 
Ter. 

REGALÓ,  m.  Petit  regal.  Regalillo 

REGALZE.  m.  Pega  galzada  dues  vegades  péls  seus 
extrems. 

REGALL.  m.  Pas  o  córrech  per  ont  discorre  1'  ai- 
gua quan  plou,  o  rastre  que  queda  d'  alguna  cosa 
quan  se  Henea.  Reguero,  regajal. 

REGALLAR.  v.  n.  Ferse  regalls.  Sol  dirse  de  les 
espelmes  o  ciris  al  caure  la  cera  péls  costats.  Ver- 
terse. 

REGAMENT.  m.  Ant.  Acte  y  efecte  de  regar.  Re- 
gado. 

REGANA  (Cap).  Hidrog.  Punta  llevantina  de  la 
badía  de  Palma  (illa  de  Mallorca). 

REGANDA1X.  m.  Ter.  zool.  LLANGARDAIX. 

REGANT.  adj.  Epítet  deis  condommis  d'  una  co- 
rrent  d'  aigua  que  teñen  dret  d'  aprofitarsen  pera  re- 
gar llurs  terres.  Regante. 

REGANTELL.  m.  REGALIM. 

REGANTELLAR.  v.  a.  Degotar,  rejolinar.  Gotear. 

REGANX.  m.  REENGANX. 

REGANXAR.  v.  a.  Ter.  Tornara  enganxar,  prosse- 
guir.  Reenganchar. 

REGANY.  m.  Acció  y  efecte  de  reganyar.  ||  reny. 

REGANYADA.  f.  Acció  de  reganyar.  ||  Mena  de 
coca  de  moresch  y  sucre.  Torta. 

REGANYADOR,  A.  s.  Qui  reganya.  Regañador, 
regañón,  reñidor.  ||  Ant.  Vent  de  tramontana.  Re- 
gañón. 

REGANYAR.  v.  a.  Mostrar  el  gos  les  dents  en  se- 
nyal  d'  enfado.  Regañar.  ||  Met.  Rependre,  renyir. 
Regañar,  reñir.  ||  Ter.  ENSENYAR,  MOSTRAR. 

REGANYAR  EL  PINYOL.  fr.  Met.  Mostrar  los  dientes. 

REGANYAR  EL  CEL.  Loe.  Haverhi  boires  vermellen- 
ques. 

reganyar  EL  DÍA.  Loe.  Apuntar  el  día  en  1'  horitzó. 
Alborear. 

REGANYAR  L'  ull.  fr.  Fer  1'  ullet. 

REGANYAIRE.  adj.  y 

REGANYÓ,  NA.  adj.  REGANYÓS. 

REGANYÓS,  A.  adj.  Qui  sempre  parla  ab  regany  y 
de  mal  humor.  REGANYADOR,  1. 

REGAR,  v.  a.  Tirar  aigua  ab  alguna  eina  o  con- 
duirla  a  les  plantes.  Regar.  ||  Arruixar  els  carrers,  les 
sales,  etc.  Regar,  rociar.  ||  Se  diu  deis  rius  respecte 
deis  territoris  per  ont  passen.  Bañar,  regar.  ||  Humi- 
tejar  un  solch  o  una  parada  I'  aigua  que  hi  traspúa 
de  la  regadora  o  d' altra  térra  que  s'está  regant.  So- 
rregar. 

REGARDAMENT.  m.  Ant.  Vista,  presencia. 

REGARDAR.  v.  a.  Mirar  atentament.  Esguardar. 
Guardar. 

REGARÓ.  m.  Rech  petit  pera  conduir  P  aigua  a  les 
taules,  eres  deis  horts,  etc.  Regata,  reguero. 

REGÁS  BORRELL  Y  BERENGUER  (Antoni). 
Biog.  Mecánich  y  industrial  que  a  les  derreríes  del 
sigle  xvili  va  fer  estudis  molt  remarcables  pera  afa- 
vorir  el  deixondiment  de  les  arts  y  oficis.  Era  nadiu  de 
Mataró  y  va  cursar  a  Barcelona  el  dibuix,  la  mecá- 
nica y  les  matemátiques,  passant  a  Franca  en  1772, 
ont,  baix  la  protecció  de  la  societat  económica  ara- 
gonesa, va  procurar  el  renaixement  de  1' industria  de 
sederíes  en  aquella  regió.  Va  inventar  nous  torns 
pera  les  filatures  de  seda,  premiant  els  seus  travalls 


REG 


REG 


675 


la  Junta  de  Cotuers,  Moneda  y  Mines,  que  va  pregarli 
ensenyés  els  seus  procediments  a  Barcelona,  Valen- 
cia, Aragó  y  la  Rioja.  El  ministre  d'  Estat  va  dispo- 
sar en  1802  que  's  fecin  ensaigs  deis  invents  d'  En 
Regás,  qui  publicava  en  1806  una  Memoria  demos- 
trativa deis  avengos  obtinguts.  Consagrat  ais  estudis 
econóniichs,  va  ésser  nomenat  pera  diferents  cárrechs 
y  comissions,  pertanyent  a  les  mes  signíficades  enti- 
tats  científiqties  y  literaries,  essent  secretari  y  bi- 
bliotecari  del  Conservatori  d'  arts  y  del  progecte  de 
ensenyanga  técnica  establert  per  1'  esmetitada  insti- 
tució.  Havía  invenlat  varies  maquines  d'  hidráulica, 
d'  agricultura  y  de  diversos  procediments  industriáis. 
Entre  les  seues  obres  nombroses  cal  esmentar  els  tres 
tractats  relatius  a  la  cria  deis  cuchs  de  seda,  escrits 
per  encárrech  de  la  Junta  de  Comers;  un  Tratado  so- 
bre los  conocimientos  que  deben  acompañar  á  los  com- 
pradores de  seda  en  rama  (1819);  Memoria  muy  exten- 
sa del  estado  que  tenían  los  ramos  más  principales  ar- 
tísticos del  reino  (1821),  y  Estadislica  de  la  provincia 
de  Madrid  (1835). 

REGAT,  DA.  p.  p.  Regado. 

REGATA.  í.  Carril,  solch,  arruga,  canal  o  rastre 
que  deixa  una  cosa  al  passar.  REGATERA.  [|  Compe- 
tencia en  fer  mes  depressa  alguna  cosa.  Generalment 
s'  apliquen  a  les  que  's  fan  a  la  mar,  al  rem  o  a  la 
vela,  fent  apostes  y  senyalant  premis  pera  '1  barco 
qu'  arribi  mes  aviat  al  punt  fixat.  Regata. 
REGATEIG.  m.  L'acte  de  regatejar.  Regateo. 
REGATEJADOR.  s.  Qui  regateja.  Regatejador.  || 
adj.  Mar.  El  mariner  que  pren  part  a  una  regata  y  la 
llanxa  o  bot  inscrit  al  registre  deis  qu'  aspiren  al 
premi  de  les  reqates.  Regatero. 

REGATEJAR.  v.  a.  Perfidiar  sobre  '1  preu  d'  alguna 
cosa  que  's  ven.  Regatear.  H  Ferse  '1  dificultes  en  fer 
o  concedir  alguna  cosa.  Regatear.  ||  Escassejar,  dis- 
minuir. Escatimar,  regatear. 

REGATEJAT,  DA.  p.  p.  Regateado. 
REGATER,  A.  adj.  REGATÓ. 

REGATERA,  f.  Rastre  d' alguna  cosa,  com  una  re- 
gatera de  pólvora,  de  formigues,  etc.  Reguera. 
REGATINYÓS,  A.  adj.  REGANYÓS. 
REGATÓ,  NA.  m.   y  f.   Qui  regateja  al  comprar  o 
al  vendré.    Regatón,  regatero,  zarracatín.  ||  REVE- 
NEDOR. 

REGATONEJAR.  v.  a.  REGATEJAR. 
REGATONERÍA,  f.  El  vici  del  regatoner.  Regato- 
nería. 

REGATXO.  m.  Pal,  estaca,  forqueta  pera  sostenir 
els  arbres  y  ceps.  Rodrigón.  ||  Fam.  Criadet  pera  fer 
recados  o  acotupanyar  dones.  Rodrigón.  ||  Criada  o 
dona  destinada  a  fer  les  feines  mes  bastes  d'  una 
casa   Fregona. 

REGEAMENT.  adv.  Ant.  RIGOROSAMENT.  ||  m.  adv. 
Ant.  RECTAMENT,  DRETAMENT. 

REGENCIA,  f.  Govern  d'  un  regne  a  falta  del  prín- 
cep  o  essent  aquest  de  menor  edat.  Regencia.  ||  Em- 
pleu  de  regent.  Regencia  ||  L'  acte  de  regir.  Regen- 
cia. ||  Tetnps  que  dura  aquest  acte.  Regencia. 

REGENCÓS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de 
Girona,  part.  jud.  de  La  Bisbal;  és  a  ponent  de  Ba- 
gur  y  té  341  hab. 

REGENERACIÓ.  f.  Nou  ésser  que  's  dona  a  una 

cosa  que  ha  degenerat.  Regeneración.  ||  Nova  gene- 

ració,  com  per  la  grac  a  del  baptisme.  Regeneración. 

REGENERADOR,  A.s.Qui  regenera.  Regenerador. 

REGENERANCA.  f.  REGENERACIÓ. 

REGENERAR,   v.   a.   Donai  nou  ésser   a  una  cosa 

que  ha  degenerat,  tornarla  al  seu  primitiu  estat  o 

millorarla.  Regenerar. 

REGENERAT,  DA.  p.  p.   Regenerado. 
REGENERAT1U,   VA.  adj.  Lo  que  té  la  virtut  de 
regenerar.  Regenerativo. 


REGENT.  ni.  Qui  regeix  o  governa  una  nació  du- 
rant  la  menor  edat  o  1'  ausencia  del  rei.  Regente.  || 
President,  el  primer  magistrat  d'  una  audiencia.  Re- 
gente. ||  Qui  presideix  els  estudis  en  algunes  relli- 
gions.  Regencia.  ||  A  les  universitats  el  catedrática 
trienal.  Regente.  II  Qui  porta  '1  govern  d'  una  iin- 
prempta,  d'  una  farmacia,  etc.  Regente  ||  adj.  y  p.  a. 
de  regir.  Qui  regeix  o  governa.  Regitivo.  ||  adv.  ni. 

Ant.  RIGOROSAMENT. 

ESTAR  de  bon  regent.  fr.  Met.  Se  diu  de  la  perso- 
na que's  manté  grassa  y  fresca.  Estar  fresco. 

REGENTA,  f.  La  moller  del  regent.  Regenta.  ||  La 
dona  que  té  al  seu  carreen  la  regencia.  Regenta. 

REGENTAR,  v.  a.  Desempenyar  1'  empleu  de  re- 
gent. Regentar.  ||  Exercir  algún  cárrech  d'  honor. 
Regentar. 

REGENTAT,  DA.  p.  p.  Regentado. 

REGENTATIU,  VA.  adj.  Que  regenta.  Rcgenta- 
tlvo. 

RÉGER.  v.  a.  Ant.  Regir. 

REGÍ,  A.  adj.  Lo  que  toca  o  pertany  al  rei,  o  és 
propi  de  la  magestat  real.  Regio,  real.  ||  Met.  Surhp- 
tuós,  gran,  magnífich,  com:  Funció  regia,  convit  regi, 
etc.  Regio. 

REGIBLE.  adj.  Que's  pot  regir.  Regible. 

REGIAMENT.  adj.  m.  Ab  grandesa,  ab  magnifi- 
cencia, a  tall  de  rei.  Regiamente. 

REGICIDA,  s    El  matador  d'  un  rei.  Regicida. 

REGIC1DI.  m.  L'  assessinat  d'  un  rei.  Regicidio. 

REG1DAMENT.  adv.  m.  Ant.  RIGOROSAMENT. 

REGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  regeix  o  governa.  Regi- 
dor. ||  Cada  un  deis  individuus  del  ajuntameut  enca- 
rregats  del  govern  económich   deis  pobles.   Regidor. 

REGIDORA,  f.  La  moller  d'  un  regidor.  Regidora. 

REGIDORAT.  m.  Empleu  de  regidor.  Regidoría, 
regiduría.  ||  El  conjunt  o  eos  de  regidors  del  consell 
o  ajuntament  de  cada  ciutat,  vila  o  lloch.  Regi- 
miento. 

REGIDORÍA,  f.  L'ofici  de  regidor.  Regidoría. 

RÉGIM.  m.  REGIMENT. 

RÉGIMEN,  ni.  REGIMENT. 

REGIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  regir.  Govern,  di- 
recció,  administrado.  Régimen. ||  Métode  de  vida,  par- 
ticularment  tractautse  de  malalts.  Régimen.  ||  Gram. 
La  dependencia  de  les  parts  de  la  oració.  Régimen. 
||  ni.  Mil.  Cert  nombre  de  batallons  o  d'  esquadrons 
qu'  están  al  cárrech  d'  un  coronel.  Regimiento.  || 
GOVERN.  ||  AJUNTAMENT^ 

REGIMENTABLE.  adj.  Que  's  pot  regimentar.  Re- 
gimentable. 

REGIMENTAL.  adj.  Lo  pertocant  al  regiment. 

REGIMENTAR,   v.  a.  Sotmetre  a  regiment.  Orde- , 
nar,  disposar  les  coses  de  manera  convenient.   Regi- 
mentar. 

REG1MENTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Sotmés  a  regi- 
ment, a  ordres,  etc.  Regimentado. 

REGIMENTATIU,  VA.  adj.  Que  regimenta.  Regi- 
mentativo. 

REGINA,  f.  La  moller  del  rei  o  la  dona  que  gover- 
na un  regne.  Reina.  ||  reina.  ||  Certa  mena  de  caragol 
de  marge.  ||  Ent.  El  grill  femella.  Grillo. 

REGINA  (Coll  de  la).  Orog.  Pas  a  1,815  metres  de 
altitut;  és  a  la  serra  de  les  Descargues,  a  tramontana 
de  Sant  Salvador,  Alt  Vallespir,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis. 

REGINAL.  adj.  Se  diu  de  certa  mena  de  caragol, 
de  cireres,  de  mongetes,  etc.,  de  bona  condició.  II  Lo 
pertanyent  a  la  regina. 

REGIÓ,  f.  Extensió  gran  de  país,  subgecte  a  la 
autoritat  d'algú.  Región.  ||  L'  espai  que  ocupa  qual- 
sevol  deis  qu' en  la  filosofía  se  deien  elements.   Re- 


676 


REO 


REG 


gíón.  ||  Anat.  La  divisió  interior  del  eos  huma,  en 
ventrell,  pit  y  ventre,  y  la  subdivisió  d'  aquest.  Re- 
gión. II  Tot  espai  que  se  suposa  ésser  de  niolta  capa- 
citar. Región. 

REGIÓ  ELEMENTAR.  Ant.  V  espai  que  se  suposava 
ocupat  péls  elements  fins  al  centre  de  la  térra.  Re- 
gión elementar. 

REGIÓ  etéria.  Astron,  y  fil.  El  cel.  Región  etérea. 

REGIONAL,  adj.  Lo  qu  és  propi  o  peculiar  de  cada 
regió.  Regional. 

REGIONALISME.  m.  Lo  pertanyent  a  cada  regió  o 
comarca.  Reg  onalismo.  ||  Partit  polítich  que  vol  la 
autonomía  de  les  regions  sense  altra  dependencia  de! 
centre  que  la  extrictament  indispensable  pera  que 
subsisteixi  1'  unitat  nacional.  Regionalismo. 

REGIONALISTA.  m.  Partidari  del  regionalisme. 
Regionalista. 

REGIR,  v.  a.  Oovernar.  Regir.  ||  Guiar  Guiar,  re- 
gir. ||  Gram.  Demanar  alguna  part  de  la  oració  la 
construcció  d'  altres.  Regir.  ||  v.  n.  Servir  de  govern 
les  coses  inanimades,  coni  el  rellotge,  pronóstich, 
etc.  Regir.  ||  Náut.  Obeir  la  ñau  al  timó.  Regir. 

REGIRA  ROCHS.  Ornit.  Aucell  del  genre  Strep- 
silas. 

REGIRADA.  f.  Acció  de  regirar.  Revolució.  Revol- 
ta.  Revuelta. 

REGIRADOR,  A   s.  y  adj.  Qui  regira.  Regirador. 

REGIRAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  regirar  o  de 
regirarse.  Revolvimiento,  revolución. 

regirament  de  ventre.  Malestar  del  ventre. 

REGIRAR.  v.  a.  Manejar  alguna  cosa  de  dalt  a 
baix  o  d'  un  costat  al  altre.  Menear,  revolver,  re- 
mecer. ||  Buscar  una  cosa  entre  altres.  Revolver.  || 
Sentarse  mal  el  menjar,  fer  fástich.  Revolver.  ||  ES- 
CORCOLLAR.  ||  Ant.  Hacer  mudar  de  dictamen. 

REGIRARSE.  v.  r.  Moures  d'  un  costat  al  altre. 
Retornarse,  revolverse. 

REGIRAT,  DA.  p.  p.  Revuelto. 

REGÍS  (Pere).  Biog.  Metge  molt  inteligent,  nadiu 
del  Mitjorn  de  Franca  a  les  mitjaníes  del  sigle  XVII. 
Va  doctorarse  en  la  seua  facnltat  a  Montpeller  al 
any  1678,  quan  sois  ne  tenía  22  d'  etat.  Va  íer  estu- 
dis  médichs  ais  hospitals  de  París,  contraient  amistat 
molt  lerma  ab  els  sabis  metges  Pellisson,  Despreaux, 
Menage  y  Perrault,  y  retornat  a  Alonipeller  va  res- 
tarhi  fins  a  1685,  obligat  a  eixir  de  Franga  per  la  re- 
vocació  del  edicte  de  Nantes,  donchs  En  Regís  era 
calvinista.  Va  morir  al  any  1726.  Havía  fet  estudis 
relatius  a  la  condensació  del  aire,  respecte  a  la  peste 
de  Provenga  en  1721,  y  va  colaborar  en  les  observa- 
cions  de  botánica  y  de  medicina  al  diccionari  de  Fu- 
retiere. 

REGISTRADLE,  adj.  Que 's  pot  registrar. 

REGISTRADOR,  m.  Qui  registra.  Registrador.  || 
La  persona  que  té  al  seu  cárrech  ab  autoritat  públi- 
ca, notar  y  posar  al  registre  tots  els  privilegis,  cédu- 
les,  cartes  o  despaigs  lüurats  pél  rei,  consells  y  de- 
más tribunals  del  seu  regne,  com  també  'ls  donats 
péls  seus  jutges  o  ministres  de  casa  y  cort.  Regis- 
trador. ||  La  persona  qu'  és  a  la  entrada  o  porta  de 
algún  lloch,  pera  registrar  els  géneros  y  mercaderíes 
qu'  entren.  Registrador. 

REGISTRADOR  D'  HIPOTEQUES.  Empleat  públich  que 
porta  1  registre  de  les  propietats  immobles  de  cada 
hú  y  deis  gravaments  que  pesen  sobre  cada  una  de 
elles.  Regís  rador  de  hipotecas. 

REGISTRAMENT.  m.  Anl.  REGISTRE,  1. 

REGISTRAR,  v.  a.  Mirar  ab  molta  atenció.  Regis- 
trar. II  Reconéixer,  eximinar.  Registrar,  examinar, 
visitar,  atalayar,  catar,  otear,  otar.  ||  Copiar  y  no- 
tar a  la  lletra  ais  llibres  de  registre  algún  despaig, 
cédula,  privilegi  o  carta  donada  pél  rei,  consell  au- 
diencia o  jutge  de  casa  y  cort.  Registrar.  ||  Posar 
senyal  entre  'ls  fulls  del  Uibre.  Registrar. 


REGISTRAT,  DA.  p.  p.  Registrado. 

REGISTRE,  m.  Acte  y  efecte  de  registrar.  Regis- 
tro. ||  Pega  del  rellotge  pera  moderar  els  seus  movi- 
ments.  Registro.  ||  Llibre  d1  empadronament  o  matrí- 
cula. Padrón,  registro.  ||  Protocol.  Protocolo,  re- 
gistro. ||  Qualsevol  llibre  ont  s' hi  registra  o  apunta 
alguna  cosa.  Registro.  ||  La  partida  que  s'escriu  al 
llibre  d' aquest  nom.  Registro.  ||  Manifestado  de  les 
mercaderíes  que  s'  han  de  registrar.  Registro.  II  L'al- 
bará  ont  hi  consten  registradt-s  les  mercaderíes.  Re- 
gistro. ||  Cordó,  cinta  o  altra  senyal  entre  'ls  fulls  de 
un  llibie.  Registro.  ||  Cada  mena  de  ven  d' una  orga. 
Registro.  ||  Llistó  quadrat  ab  que's  tapen  els  secrets 
de  i'orga  pera  que  no  hi  entri'l  vent.  Registro.  ||  Nota 
al  fi  deis  llibres  pera  govern  del  enquadernador.  Re- 
gistro. ||  Entre  estampers,  correspondencia,  igualtat 
de  la  ratlla  d'  una  plana  a  la  de  derrera.  Registro. 

TOCAR  TOTS  ELS  REGISTRES,  ir.  NO  PERDRES  PER 
PERESA. 

REGIT,  DA.  p.  p.  Regido. 

REGITAR.  v.  a.  Tornar  a  Menear  o  llengar  de  nou, 
vomitar  per  segona  vegada.  Volver  á  echar  ó  arro- 
jar. 

REGITIU,  VA.  adj.  Que  regeix.  Regitivo. 

REGIU.  m.  Burla,  dita  picanta.  Rechifla. 

REGLA,  f.  Propiament  ratlla  recta.  ||  Llei,  orde- 
nanza, estatut.  Orden,  regla.  ||  Norma,  model.  Regla. 
||  Llei  universal  que  conté  lo  prncipal  oue  deu  ob- 
servar un  eos  relligiós.  Constitución,  regla,  regula- 
ridad, disciplina.  ||  Modo  de  fer  alguna  cosa.  Orden, 
regla,  modo.  ||  Principi,  precepte,  axioma,  parlant 
de  ciencies  y  arts.  Regla.  ||  Moderado,  templanca. 
Regla.  ||  Menstruu.  Menstruación,  regla,  mes.  |¡  Or- 
dre  invariable  de  les  coses  naturals.  Regla.  ||  Arit. 
El  modo  de  fer  cada  mena  de  comptes.  Regla.  ||  Aque- 
lla rao  ab  que  's  conformen  les  accions  pera  que  si- 
guin  rectes.  Regla.  |l  regle. 

REGLA  D' ALIGACIÓ  Aquella  ab  que  s' averigua '1 
preu  comú  de  la  barreja  de  diferentes  especies  y  va- 
lors.  Regla  de  aligación. 

regla  DE  Calibre.  Eina  de  metall  ab  que  's  pren 
el  Calibre  de  les  peces  d' artillería,  etc.  Regla  de  ca- 
libre. 

REGLA  DE  COMPANYÍA.  DE  TRES  SIMPLE,  etc.  Arit. 
Aquella  en  la  que  de  tres  números  coneguts  se'n  tren 
un  quart  proporcio  al.  Regla  de  compañía,  de  tres, 
áurea,  de  proporción  ó  de  oro. 

regla  de  TRES  Composta.  La  que  té  mes  de  tres 
termes.  Regla  de  tres  compuesta. 

AB  REGLA,  m.  adv.  Arregladament,  ab  mida.  Arre- 
gladamente, regladamente,  moderadamente. 

FALSA  REGLA.  Paper  ab  ratlles  negres  ben  marca- 
des  y  equidistants  que  's  posa  sota  del  paper  en  que 
s'escriu  pera  ferlio  seguint  les  ratlles  d'aquell.  Fal- 
silla. 

LA  REGLA  MANTÉ  'L  COS  Y  LA  BUTXACA  O  LES  CA- 
SES. Ref.  Ab  que  's  denota  quan  conv-'tiient  es  el 
compte  y  V  ordre  en  les  coses.  Regla  y  compás,  cuan- 
to más,  más. 

NO  HI  HA  REGLA  GENERAL  QUE  NO  TINGUI  EXCEPCIÓ. 
fr.  Que  s' usa  pera  donar  a  entendre  que  no  hi  ha 
dita  o  proloqui  tan  generalment  cert  que  no  resulti 
fals  en  alguns  casos  particulars.  No  hay  regla  sin  ex- 
cepción; no  es  todo  el  sayal  alforjas. 

REGLADA,  f.  Cop  donat  ab  el  regle.  ||  Molts  regles 
o  moltes  regles. 

REGLADAMENT.  adv.  m.  Ant.  AREGLADAMENT. 

REGLAMENT.  m.  Estatut,  ordenanca,  instrucció. 
Reglamento 

REGLAMENTADOR,  A.  s.  Qui  reglamenta.  Regla- 
mentador. 

REGLAMENTAR,  v.  a.  Subgectar  a  reglament. 
Reglamentar. 

REGLAMENTARI,  A.  adj.  Pertanyent  ai  regla- 
ment. Reglamentario.  ||  Epítet  deis  oficinistes  ruti- 


REG 


REG 


677 


naris  y  deis  massa  escrupu'osos  en  lo  cumpliment  de 
les  formes.  Reglamentarlo.  ||  m.  El  deixeble  que  ais 
seminaris  está  encarregat  de  tocar  la  campana  pera 
cada  exercici.  Reglamentario. 

REGLAMENTARIAMENT.  adv.  D'  una  manera  re- 
glamentaria. 

REGLAMENTA!",  DA.  p.  p.  del  verb  REGLAMEN- 
TAR. ||  Subgectat  a  reglament. 

REGLAR,  adj.  Ant.  Relligiós  regular.  Reglar.  |]  v.  a. 
Tirar  ratlles  ab  el  regle.  Reglar.  ||  arreglar. 

REGLAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Temperat  en  el  menjar 
y  en  el  beure.  Reglado. 

REGLE,  m.  Llistonet  recte  y  pulit  pera  fer  ratlles. 
Regla.  ||  Quan  la  secció  transversal  d'aquest  llistonet 
es  un  qu.idrat  perfecte.  Cuadradillo.  ||  Ll  stó  gros  de 
fusta  qu'  usen  els  mestres  de  cases  pera  deixar  planes 
les  parets.  Reglón  ||  Lo  que  'ls  serveix  pera  igualar 
els  enrajolats.  Iguala. 

regle  DE  ferro.  Entre  picapedrers  llistonet  de 
ferro  ab  que  fan  ratlles  a  les  pedrés  que  piquen.  Ti- 
rador. 

REGLEJAR.  v.  a.  Tirar  ratlles  ab  el  regle  per  se- 
nyalar  o  midar  alguna  cosa.  Reglear. 

REGLFJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Regleado. 

REGLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  regles  o  instruments 
pera  fer  moltes  ratlles  a  la  vegada.  Regiera. 

RFGLERA.  f.  RENGLERA    RENGLE. 

REGLETA,  f.  Art.  y  of.  Llistó  de  metall  que  se  sol 
posar  entremitg  de  les  ratlles  del  motilo  d' imprimir. 
Réglela.  ||  Dim.  de  regle.  Reglita,  reglilla.  ||  INTER- 

LINIA. 

REGLETEJAR.  v.  a.  INTERL1NIAR. 

REGLÓ,  m.  ratlla.  ||  Molí  d'  oli. 

REGLOT.  m.  S1NGLOT. 

REGLOTAR.  v.  a.  Singlotar.  Eructar,  regoldar. 

REGNA.  f.  Les  corretges  assegurades  al  fré  pera 
manejar  el  cavall.  Rienda.  ||  reina.  ||  Reina. 

A  REGNA  SOLTA.  ni.  adv.  A  tot  correr.  A  rienda  suel- 
ta; á  carrera  tendida;  á  uña  de  caballo. 

NO  aturar  regna.  Loe.  ant.  Ao  detenerse. 

REGNANT.  p.  a.  Reinante. 

REGNAR.  v.  a.  Governar  un  regne  ab  el  carácter 
de  propietat.  Reinar.  ||  Predominar.  Reinar.  ||  Preva- 
léixer,  continuarse,  extendres  una  cosa.  Reinar.  || 
Adoptars  •,  fer  us  d' alguna  cosa,  com;  regnar  lo  bas- 
tó. Andar,  reinar. 

NO  SAP  REGNAR  QUI  NO  SAP  DISSIMULAR.  Ref.  Indi- 
ca que  moltes  vegades  convé  dissimular  ais  súbdits 
algunes  faltes,  perqué  sería  pitjor  exasperarlos.  Quien 
no  sabe  sufrir,  no  sabe  regir. 

REGNAT.  m.  L' espai  de  temps  que  regna  un  rei. 
Reinado  ||  regne. 

REGNE.  m.  Territori  o  estats  subgectes  a  un  rei. 
Reino.  ||  Conjunt  de  habitants  d'  una  nació.  Reino.  || 
Cada  un  deis  estats  qu' antigament  teníen  rei  propi, 
encara  qu'  avui  ne  tinguin  un  de  comú  a  tots  ells, 
com:  regne  d' Aragó,  de  Valencia,  etc.  Reino.  ||  Hist. 
nat.  Cada  una  de  les  tres  classes  en  que  s  divideixen 
los  cossos  naturals,  que  son:  animal,  vegetal  y  mine- 
ral. Reino. 

regne  DELS  CELS.  Possessió  deis  benaventurats. 
Reino  de  los  cielos. 

REGNE  NI  CASAMENT,  COMPANYÓ  NO  CONSENT.  Ref. 
Adverteix  quan  difícil  es  di  vi  Jir  entre  dos  1' usufruit 
d' aqüestes  dues  coses.  Dos  tocar  á  un  hogar,  mal  se 
pueden  concertar;  el  mandar  no  quiere  par;  dos  pobres 
en  una  puerta  no  están  bien;  dos  aves  de  rapiña  no  es- 
tán bien  en  una  viña;  dos  pardales  en  una  espiga  hacen 
mala  liga. 

REGNÍCOLA,  m.  Natural  d' algún  regne.  Regní- 
cola. 

REGÓ.  m.  Regada.  Riego,  regadura. 


REGÓ.  m.  Acció  y  efecte  de  regar.  Riego.  ||  Ant. 
RECH. 

REGOLA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  d' Áger, 
prov.  de  Lleida. 

REGOLF.  m.  Colze  o  tortuositat  d'un  cainí,  ca- 
rrer,  etc.  Regolfo.  ||  Acció  y  efecte  de  regolfar.  ||  La 
entrada  del  mar  endins  de  la  térra.  Regolfo. 

REGOLFAR,  v.  n.  Retrocedir  1'  aigua  en  les  cales 
fent  un  moviment  cercolar  Regolfar.  ||  Retrocedir  en 
igual  forma  'I  vent  per  trobar  una  mo'itanya,  paret 
o  altra  corrent  que  li  priva  '1  pas.  Regolfar. 

REGOLFAT,  DA.  p.  p.  de  regolfar. 

REGÓ  MIR.  Nom  que  porta  un  antich  rech  o  canal 
de  Barcelona  que  maná  construir  el  comte  Mir,  quín 
nom  se  perpetua  en  el  carrer  de!  Regomir. 

REGONEGUT,  DA.  p.  p.  Reconocido,  cacheado. 

REGONE1XEMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  regoneí- 
xer.  Reconocimiento,  cacheo. 

REGONEIXER.  v.  a.  Registrar  una  casa,  en  lloch, 
un  lióme  per  veure  si  's  troba  lo  que  's  busca.  Ca- 
chear, reconocer.  ||  reconeixer. 

REGOR.  m.  Acció  y  efecte  de  regar.  Riego. 

REGORDONAR.  v.  a.  Ant.  Galardonar. 

REGORT.  adj.  Ter.  GROS,  GRAS. 

REGOSITG.  m.  Goig,  gust,  pler.  Regocijo.  ||  De- 
mostrado, expressió  de  goig  y  alegría.  Regocijo  al- 
borozo. ||  Delectació  en  lo  que 's  gasta  o  posseeix. 
Regodeo. 

REGOS1TJAR.  v.  a.  Alegrar,  causar  gust  y  pler. 
Regocijar. 

REGOSITJARSE  v.  r.  Recrearse,  rebre  gust  inte- 
rior. Regocijarse.  ||  Regalarse,  complaures  en  lo  que 
agrada.  Regodearse.  ||  alegrarse. 

REGOSITJAT,  DA.  p.  p.  Regocijado. 

REGRACIADOR,  A.  Qui  regracia. 

REGRACIAMENT.  m.  Acte  o  efecte  de  regraciar. 
Regraciamiento. 

REGRACIAR,  v.  a.  Mostrar  algú  I  seu  agraiment 
de  paraula  o  fent  alguna  expressió.  Regraciar.  ||  v.  r. 
Reconciliarse,  tornar  en  amistat.  Reconciliarse. 

REGRADEIXER.  v.  a.  REGRAIR. 

REGRAIR.  v.  a.  Agrair  molt.  Reagradecer. 

REGRÉS.  m.  Tornada  al  lloch  d'ont  un  se  n' havía 
anat.  Regreso,  vuelta  re¡orno.  ||  For.  Dret  de  recla- 
mar y  obtenir  lo  que  s' havía  enagenat  o  cedit.  Re- 
greso. ||  Cessió  d'un  beneficí  eclesiástich  a  favor  d'un 
altre.  Regreso. 

REGRESSAR.  v.  a.  Tornar,  cedir  un  benefici  a  fa- 
vor d'un  altre.  Regresar.  ||  Fig.  ant.  Entregar  la  pro- 
pia llibertat  o  voluntat  al  arbitratge.  Regresar.  || 
Tornar  al  lloch  d'  ont  s'  havía  sortit.  ||  Tornar  a  la 
possessió  del  benefici  que  s' havía  resignat. 

REGRESSIO.  f.  Acció  de  retrocedir  o  sia  anar  cap 
enderrera.  Regresión. 

REGRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  retrocedi- 
nient.  Regresivo. 

REGRESSIVAMENT.  adv.  m.  Ab  retrocediment. 
Regresivamente. 

REGROSSET,  A.  adj.  Regordete. 

REGRUIR.  v.  a.  y  derivats.  escarmentar. 

REGRUIRSE.  v.  n.  ESCAMNARSE. 

REGRUNY.  m.  Acció  y  efecte  de  regrunyir.  Re- 
gruño. 

REGRUNYIDA.  f    REGRUNY. 

REGRUNYIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  té  '1  vici  de  re- 
grunyir. Regruñidor. 

REGRUNYIMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  regrunyir. 

REGRUNYIR.  v.  a.  Grunyir  seguidament.  Queixar- 
se  de  tot,  mostrar  descontent.  Plorar,  gisclar,  etc. 
Regruñir. 


678 


REG 


REÍ 


REGRUNYIT,  DA.  p.  p.  de  regrunyir.||m.  Regruny. 
Regruñido. 

REGUARDA,  f.  Acció  de  reguardar.  Mirada  atenta. 
||  Retaguarda.  Reguarda,  retaguardia. 

REGUARDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reguarda.  Re- 
guardador. 

REGUARDAR,  v.  a.  Guardar  o  mirar  atentament 
una  cosa.  Vigilar  molt.  Reguardar. 

REGUARDARSE,  v.  r.  Resguardarse,  prevaldres. 
Resguardarse. 

REGUARDAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Reguardado. 

REGUARDOS,  A.  adj.  Ant.  SOSP1TÓS. 

REGUART.  m.  Mirament,  respecte,  atenció.  Aten- 
ción, respeto,  causa,  mira.  ||  Sospita,  recel.  Recelo. 
||  Abrich,  resguart.  Abrigo,  resguardo.  ||  mirada. 

REGUART  (Antoni)  Biog.  Escriptor  y  patriota 
que  va  uéixer  a  Mataró  a  mitjans  del  sigle  xviii  y 
eia  autor  d'una  obra  mo  t  remarcable  formant  cinch 
volums  foli,  complert  tractat  de  la  pesca,  manada 
impremplar  per  ordre  del  Rei.  M.tlauradament  quan 
1'  invasió  francesa,  aquell  aplech  d'  observacious  y 
de  noticies  deis  procediments  d' aquella  industria  va 
desapareixer,  al  entrar  en  1808  les  tropes  napoleóni- 
ques  a  Mataró. 

REGUART.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Sen- 
terada,  prov.  de  Lleida. 

REGUÉ,  m.  TORRENT,  RIERA. 

REGUER    ni.  REGUERA. 

REGUERA,  f.  Raig  de  líquit  que's  va  vessant.  Re- 
guero. ||  Seguida  de  punts  escapáis  a  la  mitja.  Ca- 
rrera. ||  Mar.  CODERA.  ||  Rengle  de  qualsevol  cosa. 

REGUERO,  ni.  Solch  pera  conduir  l'aigua  a  lo  que 
s' ha  de  regar.  Reguera,  reguero.  ||  Dim.  de  reguera. 

REGUEROL.  m.  y 

REGUERONET.  ni.  dim.  Reguerito. 

REGUEROT.  m.  aum.  REGUERO. 

REGUISSOLL.  ni.  dim.  Ter.  REGUERET. 

REGUITNADOR,  A.  adj.  Animal  guit.  Falso. 

REGUITNAR  v.  n.  Ant.  Tirar  coces  les  cavalca- 
dures  perqué  les  ni  fa  mal  alguna  cosa.  Respingar, 
repugnar,  resistir,  remolearse,  rehuir. 

RhGUITZA.  t.  Coga  repetida. 

REGUITZADA.  f.  y 

REGUITZÉ.  ni.  Ter.  REGUITZELL. 

REGU1TZELL.  m.  Munió  d' algunes  coses  posades 
de  rengle,  les  unes  derrera  de  les  altres.  Reste,  re- 
tahila. 

RÉGUL.  m.  Reietó,  rei  d'un  Estat  petit.  Régulo.  || 
Bassilisch.  Régulo.  ||  n.  p.  d'  home.  Régulo. 

RÉGUL  D' ANTIMONI.  L'antimoni  metal  lien.  Régulo 
de  antimonio. 

RÉGUL  D'ARSÉNICH.  L'  arsénich  metállich.  Régulo 
de  arsénico. 

RÉGUL  jovial.  Barreja  d' antimoni  y  estany.  Régulo 
jovial. 

RÉGUL  marcial.  Barreja  de  ferro  y  d' antimoni.  Ré- 
gulo marcial. 

RÉGUL  DE  VENUS.  Barreja  de  coure  y  d' antimoni. 
Régulo  de  Venus. 

REGULACIÓ.  f.  Cálcul  prudencial.  Regulación. 

REGULADAMENT.  adv.m.  Ab  regulació.  Regula- 
damente. 

REGULAMENT.  m.  REGULACIÓ. 

REGULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  regula.  Regulador, 
m.  Mecanisme  que  a  les  maquines  de  vapor,  gas,  etc., 
serveix  pera  arreglar  el  moviment.  Regulador.  ||  Re- 
Uotge  que  serveix  coni  tipo  o  model  pera  arreglar  el 
moviment  deis  demés.  Regulador. 

REGULAR,  v.  a.  Computar  o  conformar  una  cosa 
ab  un'altra.  Regular.  ||  Arreglar,  posar  ab  ordre  al- 
guna cosa.  Recular. 


REGULAR,  adj.  Conforme  a  regla.  Regular.  ||  Arre- 
glat  en  les  seu.s  accions  y  modo  de  viure.  Regular. 
||  Comú,  freqüent,  ordinari.  Regular.  ||  La  persona 
subgecte  a  algún  institut  relligiós.  Regular,  reglar. 
||  Lo  que  pertany  al  relligiós  o  al  seu  estatut,  coni: 
regular  observancia.  Regular. 

ES  REGULAR.  Expr.  Es  conforme,  corresponent,  po- 
sat  a  rao.  Es  regular,  es  natural,  es  consiguiente. 

PER  LO  REGULAR,  ni.  adv.  REGULARMENT. 

REGULARISACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  regularisar. 
Regularización. 

REGULAKISADOR,  A.  s.  Qui  regularisa.  Regula- 
rizados 

REGULARISAR.  v.  a.  Sometre  a  regles.  Regula- 
rizar. 

REGULARISAT,  DA.  p.  p.  Regularizado. 

REGULARITAT.  f  Proporció  entre  les  parts  pera 
formar  un  tot  regular.  Regularidad.  ||  Exacta  obser- 
vancia de  la  regla  o  institut  d'  un  ordre  relligiós. 
Regularidad.  ||  Observancia  de  les  regles.  Regulari- 
dad. ||  El  modo  comú  y  ordinari  d'  obrar.  Regula- 
ridad. 

REGULARMENT.  adv.  m.  Comunament,  ordinaria- 
ment,  naturalment  o  segons  regles.  Regularmente, 
por  lo  regular,  comunmente. 

REGULARSE,  v.  r.  Moderar  els  gastos.  Reducirse, 
redondearse,  regular  los  gastos. 

REGULAT,  DA.  p.  p.  Regulado  ||  adj.  De  conduc- 
ta o  vida  arreglada.  Regular,  regulador. 

REGULL.  m  Aspresa  fosca  de  la  veu.  Ronquera, 
ronquedad.  ||  Ma'altía  que  consisteix  en  un  cambi 
estrany  del  so  natural  de  la  veu,  produit  per  algún 
embrág  o  dany  causat  ais  orgues  vocals.  Ronquera. 

REGULLÓS,  A.  adj.  Qui  té  regull.  Estertoroso, 
ronco. 

REGURGITACIÓ.  f.  Med.  Vessament  particular  de 
les  secrecions  en  certs  receptacles.    Regurgitación. 

REGURGITANT.  adj.  Med.  Se  diu  deis  aliments 
que  son  de  difícil  digestió  y  ocasionen  regurgita- 
cions.  Regurgitante. 

REGURGITAR  ni.  Med.  Vessarse  algún  humor  o 
líquit  del  vas  orgánich  que '1  conté  ab  massa  abun- 
dor.  Regurgitar. 

REGUST.  ni.  Gust  desagradable  que  deixa  alguna 
cosa  al  paladar.  Gustillo,  resabio.  ||  El  gust  que  pre- 
ñen algunes  coses  guisades  o  guardades  en  olles  o 
capoles  de  metall.  Relumbre. 

REHABILITACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  rehabilitar. 
Rehabilitación. 

REHABILITAMENT.  m.  REHABILITACIÓ. 

REHABILITAR,  v.  a.  Fer  tornar  alguna  cosa  al 
seu  antich  estat  pera  que  pugui  servir.  Rehabilitar 

REHABILITARSE,  v.  r.  Recobrar  per  esforg  propi 
la  estimado  y  '1  concepte  perduts  o  compromesos. 
Rehabilitarse. 

REHABILITAT,  DA.  p.  p.  Rehabilitado. 

REHÉN,  ni.  Ant.  La  persona  o  cosa  que  queda  per 
penyora  en  poder  del  contrari.  Rehén. 

REHIN.  m.  REHÉN. 

REHUSAR,  v.  a.  REFUSAR. 

REI.  m.  Soberá,  monarca.  Rey.  ||  Al  joch  de  cartes, 
la  figura  que  representa  un  rei.  Rey.  ||  Al  joch  d'  es- 
cachs,  la  pega  que  té  una  corona.  Rey.  ||  Al  joch  de 
bitlles,  la  pega  que's  posa  al  front,  pero  separada 
del  rengle.  Diez  de  bolos.  II  El  mes  géneros  deis 
animáis  en  llurs  génres,  com  el  Meó  y  V  aliga.  Rey. 
||  L'  abella  mestra.  Rey.  ||  El  principal  o  mes  excel- 
lent  en  la  seua  classe,  com  la  rosa  entre  les  flors. 
Rey.  ||  A  la  marranxa,  la  part  cóncava  en  figura  de  s. 
Carne. 

REI  D'  ARMES.  Titol  de  dignitat  que'ls  reís  donaven 
ais  esforgats,  els  quals  havíen  de  decidir  els  duptes, 


REÍ 


reí 


b7'J 


fcr  les  paus  y  altres  coses  en  fets  de  guerra;  assistir 
a  certs  actes  públichs  y  solemnes,  publicar  algunes 
ordres  del  rei  y  explicar  els  blasons.  Rey  de  armas; 
heraldo. 

ONT  ÉS  EL  REI  ALLÍ  ÉS  LA  CORT.  Loe.  prOV.  met.  fam. 

Explica  qu'  en  materia  d'  obsequis  o  compliments 
sois  se  deu  atendré  a  la  persona  que  n'  és  I'  obgecte 
principal.  Donde  está  el  rey  está  la  corte. 

ONT    NO    HI    HÁ,  EL  REI  Hl  PERT  ELS  DRETS.  Rej.  Ab 

que  's  denota  que  devem  deixar  perdre  'ls  nostres 
drets  y  consolarnos  quan  algú  no  'ls  pot  satisfer.  Al 
que  no  tiene,  el  rey  le  hace  quito  ó  libre. 

A  LA  PRIMERA  'L  REI  PERDONA,  A  LA  SEGONA  CAT- 
XAMONA.  Ref.  fam.  Adverteix  qu' és  just  perdonar  o 
dissimular  el  primer  erro  com  a  únich;  pero  no  si  son 
repetits.  Al  que  yerra  perdónale  una  vez,  mas  no  des- 
pués; una  herrada  no  es  caldera. 

ELS  REÍS.  La  festivitat  que  la  Iglesia  celebra  '1  día 
6  de  Janer.  Epifanía,  los  Reyes,  la  Adoración  de  los 
reyes. 

NO  TÉ  REI  QUE  'L  GOVERNI  NI  PAPA  QUE  L'EXCOMU- 
NIQUI.  Ref.  fam.  No  temer  res  o  a  ningú.  No  temer 
rey  ni  Roque.  ||  Denota  la  total  independencia  en  que 
se  trova  algú.  Sin  padre  ni  madre,  ni  perro  que  le 
¡adre. 

TAMBÉ  MOR  EL  REI  Y  'L  PAPA  COM  AQUELL  QUE  NO 
TÉ  CAPA.  Ref.  Que  manifesta  que  la  mort  no  perdona 
a  ningú.  Muere  el  rey  y  muere  el  papa  y  muere  quien 
no  tiene  capa;  la  muerte  con  pies  iguales  mide  la  casa 
pajiza  y  los  palacios  reales. 

tindre  un  reí  al  COS.  fr.  Ésser  superbiós,  no  vol- 
guerse  subgectar,  afectar  superioritat.  Llevar,  tener, 
traer  al  rey  en  el  cuerpo. 

treure  reís.  fr.  Distribuir  la  barreja  de  cartes  en- 
tre quatre  o  mes  subgectes,  deis  quals  han  d'  é;ser 
comranys  en  el  joch  aquells  a  qui  toquin  els  primers 
reis  que  ixen.  Echar  reyes. 

REI.  Bot.  REIG. 

REI  DE  GUATLLES.  Ornit.  GUATLLA  MARESA. 

REI  PETIT.  Ornit.  REIETÓ. 

REIAL.  adj.  y  els  seus  derivats.  real. 

REIALESA.  f.  REALESA. 

REIALMENT.  m.  adv.  REALMENT. 

REÍANTE  Ornit.  Aucell  insectivor  del  genre  Regu* 
lus.  Reyezuelo  de  triple  franja. 

REIET.  dim.  de  Rei.  Reyecito. 

REIETÓ.  m.  Ornit.  Aucell  molt  petit  y  vistos  per 
la  varietat  deis  seus  colors.  Abadejo,  reyezuelo,  || 
m.  dim.  Rei  d'  un  regne  petit.  Reyezuelo. 

REIG.  m.  Ictiol.  Cert  peix  de  mar.  Mero.  ¡|  També 
se  dona  aquest  nom  al  CORBALL.  ||  Bot.  Cert  bolet 
veimellench  del  genre  Amanita. 

REIG  (Collet  del).  Orog.  Turó  emboscat  del  Ripo- 
llés,  montant  de  la  Font  de  Joan  al  enforch  del  camí 
del  Coll  del  Avi.  A  la  esquerra,  s'hi  veu  al  cimal, 
una  gran  creu  de  fusta. 

REIM.  m.  ler.  ibicench.  Raim.  Uva. 

REIMPRÉS,  A.  p.  p.  Reimpreso. 

REIMPRESSIÓ.  f.  Segona  impressió,  segona  edí- 
ció.  Reimpresión. 

REIMPRIMIR,  v.  a.  Tornar  a  imprimir  o  repetir  la 
impressió  d' una  obra  o  escrit.  Reimprimir. 

REINA,  f.  Muller  del  rei  o  la  que  posseheix  ab  dret 
de  propietat  un  regne.  Reina.  ||  Met.  Qualsevulla 
dona.  Reina. 

REINA  DE  LES  FLORS.  f.  Bot.  Cacto. 

reina  DELS  prats.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les 
rosácies  que  fa  les  flors  blanques.  Vimaria,  reina  de 
los  prados. 

REINA,  f.  Such  untos,  pégalos  y  inflamable  que 
suen  certs  arbres,  y  mes  especialment  el  pí.  Resina. 
U  Substancia  reínosa,  pesada,  grassa  y  transparen- 
ta,  que  ab  la  calor  del  sol  suen  els  tronchs  deis  pins. 
Es  d'  un  gust  amaren,  acre,  que  causa  vótnits  y  d'un 


color  roig  blanch;  posada   al  sol  se  converteix  en 
grumolls  blanquíssims  y  odorífers.  Miera. 

REINA  BARREJADA  AB  CERA.  Zopisa. 

REINAR,  v.  a.  REGNAR. 

REINCIDENCIA,  f.  Repetició  d' una  meteixa  falta; 
recaiguda  en  vici  que  ja  s'  havía  tingut  o  en  un  de- 
licte  o  crim  que  ja  s'  havía  comes.  Reincidencia. 

REINCIDENT.  p.  a.  Qui  reincideix.  Reincidente, 
relapso. 

REINCIDIR,  v.  n.  Recaure  en  la  malaltía.  Reinci- 
dir. ||  Cometre  la  meteixa   falta  o  delicie.  Reincidir. 

REINCORPORACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reincor- 
porar. Reincorporación. 

REINCORPORAR,  v.  a.  Tornar  a  incorporar,  afe- 
gir  o  unir  de  nou  a  un  eos  polílich  o  moral  lo  que  se 
n'  havía  separat.  Reincorporar.  ||  També  s' usa  com 
recíproch.   Reincorporarse 

REINCORPORAT,  DA.  p.  p.  Reincorporado. 

REINE,  m.  REGNE. 

REINETA,  f.  Zool.  Granota  petita,  verda,  que  sol 
posarse  a  les  tulles  deis  arbres  y  's  confon  ab  elles 
per  el  color  y'l  tamany.  Rana  de  San  Antón.  ||  GRill. 

REINÉS  (Joan).  Biog.  Eclesiástich  balear,  que  va 
néixer  a  Palma  1'  any  1723.  Va  entrar  de  jove  a  la 
Companyía  de  Jesús,  y  quan  la  expulsió  de  la  metei- 
xa, va  sejornar  lhirch  temps  a  Italia.  Era  escripior 
laboríos  y  bon  poeta  castellá  servantse  d'ell  entre 
altres  obres,  un  drama  místich  en  dos  actes  y  algún 
escrit  dogmátich. 

—  (LLORENC).  Biog.  Escriptor,  gravador  y  dibui- 
xant  mallorquí,  que  va  ferse  remarcar  al  sigle  XVili. 
Eranaciiu  de  Palma,  y  va  ésser  frare  trinitari,  vivint 
durant  els  anys  de  1709  a  1786.  Va  ésser  professor 
de  filosofía  y  teología  a  Mallorca,  y  procurador  ge- 
neral de  la  seua  relligió  a  Espanya.  Va  ésser  escrip- 
tor dogmátich  y  bon  dibuixant  y  gravador  al  coure, 
deixant  alguna  estampa  de  fácil  tragat. 

REINFLAMENT.  m.  Tumor,  inflamado.  Hincha- 
zón. 

REINFLAR.  v.  a.  Inflar,  omplir.  Hinchar. 

REINFLAT,  DA.  adj.  Hinchado.  ||  Met.  Orgullos, 
superbiós,  presumit.  Abotargado,  embotijado,  hin- 
chado, abohetado. 

REINOS,  A.  adj.  Lo  que  té  o  destila  reina.  Resi- 
noso. ||  Semblant  a  la  reina.  Resinoso. 

REINSTALACIÓ.  f.  Acció  de  reinstalar.  Reinsta- 
lación. 

REINSTALAR,  v.  a.  Instalar  per  segona  vegada. 
Reinstalar. 

REINSTALARSE,  v.  r.  Instalarse  de  nou  al  lloch 
ont  un  s'estava.  Reinstalarse. 

REINSTALAT,  DA.  p.  p.  Reinstalado. 

REINTEGRABLE,  adj.  Que  pot  o  deu  ésser  reinte- 
grat.  Reintegrable. 

REINTEGRACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de   reintegrar. 

RE1NTEGRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  reinte- 
gra. Reintegrador. 

REINTEGRANT.  adj.  Que  reintegra.  Reintegrante. 

REINTEGRAR,  v.  a.  Restituir,  retornar  lo  que  un 
havía  rebut.  Tornar  al  seu  primitiu  posseidor  la  mo- 
neda o  1' especie  de  que  s' havía  després.  Reinte- 
grar. 

REINTEGRARSE,  v.  r.  Recobrarse  integrament 
de  lo  que  s'  havía  perdut.  Reintegrarse,  resarcirse. 

REINTEGRAT,  DA.  p.  p.  Reintegrado. 

REINTEGRE,  m.  Acció  y  efecte  de  reintegrar. 
Reintegro. 

REINTEGRO,  m.  REINTEGRE. 

RE1TERACIÓ.  f.  Repetició;  acte  de  reiterar.  Rei- 
teración. 

REITERADAMENT.  adv.  m.  REPETIDAMENT. 


680 


REL 


REL 


Reixa  cata'ana 


REITERAR,  v.  a.  Repetir,  tornar  a  dir. 
REITERAT,  DA.  p.  p.  Reiterado. 
REIXA.  f.  Engraellat  de  barres  de  ferro  de  diferents 
gruixos  y  formes  que  's  posa  a  les  finesties  y  altres 
llochs  pera  que  no  s'  hi 
pugui  passar.    Reja.  || 
Ratlla,  lmia.  Linea. 

REIXÁ.  v.  a.  Ter.  ibi- 
cench.  Rajar.  Manar. 

REIXAFAR.  v.  a.  A¡- 
xafar  molt.  Rehollar. 

REIXAT.  m.  Tanca  a 
modo  de  reixa.  Enreja- 
do, rejado,  verja,  va- 
rasceto.  ||  Lo  que  's  fa 
a  la  roba  entreteixint 
fil  o  seda.  Enrejado. 

REIX  ATS  (Joan). 
Biog.  Pintor  valencia 
de  mitjans  del  sigle  XV. 
Va  deixar  algunes  tau- 
les  que,  fins  seguint  els 
procedí  m  en  ts  amaneráis 
del  classicisme  ojival, 
son   remarcables.    Els 
fondos  lluminosos,  la 
pintura  miniaturada,  re- 
treu  1'  obra  d' En   Reixats  la   marcada  influencia  del 
seu  tenips.   L'any  1458  va  pintar  un  retaule  del  Nai- 
xement  de  Jesús,  part  de  quin  se  conserva  a  Valencia. 
REIXAIRE.  ni.  Qui  té  l*  ofici  de  fer  reixes.  Rejero. 
REIXER.  ni.  reixaire. 
REIXERÍA.  f.  Conjunt  de  reixes.  Rejería. 
REIXIU.  ni.  Rosada,  molladura.  Rocío. 
REIXETA.  f.  dim.  Rejuela,  rejita,  rejilla. 
REIXINXOLARSE.  v.  r.  ALEGRARSE. 
REIXINXOLAT,  DA.  adj.  AIXERIT. 
REIX1R.  v.  a.  REEIXIR 
REIXORCH.  m.  Ter.  AIGUAMOLL,  TOLL. 
REJOLA.  f.  Ter.  RAJÓLA. 
REJOVENÉIXER.  v.  a.  REJOVENIR. 
REJO  VENIDO  R,    A.    adj.  Lo  que  rejoveneix  o  fa 
tornar  jove.   Rejuvenecedor. 

REJOVENIMENT.  ¡n.  Acte  y  efecte  de  rejovenir  o 
de  rejovenirse.  Rejuvenecimiento. 

REJOVENIRSE.  v.  r.  Tornarse  jove.  Rejuvene- 
cerse. 

RFJURAR.  v.  a.  Jurar  novament  o  jurar  repetida- 
ment. 

REJURAT,  DA.  p.  p.  Jura t  per  segona  vegada  o 
jurat  inolts  cops.  Rejurado. 

REL.  f.  ARREL.  ||  RAL. 

REL  DE  GANDÍA  m.  Geog.  Poblé  del  regne  de 
Valencia.  Real  de  Gandía. 

RELACIÓ.  f.  Narració  o  informe  de  lo  succeit.  Re- 
lación, referencia.  |]  Correspondencia  o  comunicado 
entre  dues  persones.  Relación.  |i  Conexió  d'una  cosa 
ab  un'  altra.  Relación,  referencia,  habitud,  respec- 
to, orden,  coherencia.  |l  Parentiu  llunyá.  Relación. 
||  Llóg.  Respecte,  ordre  d'  una  cosa  ab  un'  altra.  Re- 
lación. ||  A  les  comedies,  és  la  narració  que  fa  un 
actor  deis  fets  anteriors.  Relación,  narración,  pin- 
tura. ||  For.  In 'orine  que  fa  '1  relator  d'  algún  procés. 

relació  jurada.  For  Narració  que  's  fa  o  compte 
que  's  dona  al  jurament  exprés  a  qui  té  dret  d'  exi- 
drlio,  abans  de  presentar  els  documents  justificatius. 
Relación  jurada. 

relació  simple.  La  que  ab  senzillesa  refereix  al- 
gún fet.  Relación  desnuda,  sencilla: 

FER  RELACIÓ.  fr.  Contar,  referir.  Relacionar,  narrar, 
hacer  relación,  relatar.  ||  Referirse  una  cosa  a  un'  al- 
tra. Hacer  relación,  aludir,  referirse,  connotar. 


RELACIONAR,  v.  a.  FER  RELACIÓ,  1. 

RELACIONARSE,  v.  r.  Tindre  relacions,  amistats, 
etcétera.  Relacionarse. 

RELACIONAT,  DA.  adj.  Que  té  relació  d'  amistar, 
parentiu,  de  caracte,  etc.,  ab  algú.  Relacionado. 

RELADOR.  m.  Ant.  RELATOR. 

RELAIXAR.  v.  a.  y  deriváis.  RELAXAR. 

RELÁM.  ni.  y 

RELAMP.  ni.  Ant.  RELLAMP. 

RELAMPICH.  Ter.  arañes.  LLAMPECH. 

RELAPSE,  A.  adj.  reincident. 

RELAT.  m.  Relació,  explicado,  reconté* 

RELATADOR,  m.  Ant.  RELATOR. 

RELATAMENT.  m.  Ant.  RELACIÓ,  1. 

RELATAR,  v.  a.  Referir.  Narrar,  relatar,  relacio- 
nar. |i  For.  Fer  relació  d'  un  procés  o   plet.  Relatar. 

RELATAT,  DA.  p.  p.  Relatado. 

RELATIU,  VA.  adj.  Lo  que  s  refereix  a  un'  altra 
cosa.  Concerniente,  relativo.  ||  Gram.  El  pronóm 
que  fa  relació  al  seu  antecedent.  Relativo. 

RELATIVAMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  relatiu. 

RELATOR,  m.  Qui  relata.  Relatador,  relatante.  || 
El  subgecte  aprobat  y  deputat  que  hi  ha  a  cada  Au- 
diencia pera  fer  la  telació  de  les  causes  y  plets.  Re- 
lator. 

RELATORÍA.  f.  L'  empleu  de  relator.   Relatoría. 

RELAXACIÓ.  f.  Dilatado  d'  alguna  part  del  eos 
que  pert  la  seua  firmesa.  Relajación.  ||  Extensió  de 
un  eos  tou.  Relajación,  relajamiento.  ||  Descans,  in- 
termissió  d'  algún  travall  o  tasca.  Relajación,  des- 
ahogo. ||  La  entrega  que  '1  jutge  eclesiástich  feia  del 
reu  al  brac.  secular  en  causa  de  sanen.  Relajación.  || 
La  falta  de  vigor  en  les  bones  costums  o  en  la  obser- 
vancia d'  algún  instituí.  Relajación.  II  Commutació 
o  dispensa  d'  algún  vot  o  jurament.  Relajación.  || 
Desmoralísació.  Relajación. 

RELAXADAMENT.  adv.  ni.  Ab  relaxació.  Relaja- 
damente. 

RELAXANT.  adj.  Substancia  que  té  la  propietat 
de  disminuir  la  tivantor  o  erecció  deis  orgues  infla- 
máis, etc.  Relajante. 

RELAXAR,  v.  a.  Ablanir,  afluixar.  Relajar.  ||  Dis- 
pensar d'  alguna  obligació,  coin  vot  o  jurament  Re- 
lajar. ||  Entregar  el  jutge  eclesiástich  al  secular  el 
reu  de  pena  capital.  Relajar.  ||  Divertir,  donar  algún 
descans  a  I'  ánini.  Relajar,  dar  desahogo,  esparcir 
el  ánimo.  ||  For.  Aliviar,  disminuir  la  pena.  Relajar. 
||  Negociar  un  vale,  etc.  Negociar. 

RELAXARSE,  v.  r.  Dilatarse  alguna  part  en  el  eos 
del  animal  per  debilitat  o  per  haver  fet  alguna  forga. 
Relajarse.  ||  Dit  del  clergue  o  relligiós  que  viu  com 
a  seglar.  Aseglararse,  relajarse.  ||  Entregarse  ais 
vicis.  Relajarse,  estragarse. 

RELAXAT,  DA.  p.  p.  Relajador.  ||  adj.  Fluix,  lo 
que  no  és  tivant.  Laxo,  relajado.  ||  Lliure.  S'  aplica 
a  la  moral  poch  sana  y  ais  que  la  segueixen.  Laxo, 
relajado. 

RELECC1Ó.  f.  REELECC1Ó. 

RELECTE.  adj.   REELEGIT. 

RELEGACIÓ.  f.  Ant.  DESTERRO.  |l  Acció  de  relegar. 

RELEGAR,  v.  a.  Ant.  DESTERRAR.  ||  Allunyar,  dei- 
xar apart,  oblidar.  Relegar. 

RELEGAT,  DA.  p.  p.  Relegado. 

RELEG1R.  v.  a.  y  deriváis.  REELEGIR. 

RELEIX.  m.  RELLEIX. 

RELEIXAR.  V.  a.  Ant.  CEDIR,  CONDONAR,  BARATAR. 

RELENT.  m.  RELLENT. 

RELEU.  m.  RELLEU. 

RELETA.  f.  dim.  de  reí.  Raicita,  raiceja. 


Dic.  Cat. 


RellotgerIa 


1.  Caragol  de  taula  «Boley».  2.  Martell.  3.  Alicates  de  tallar  corvades.  4.  Id.  de  punta  rodona.  5.  Id.  planes. 
6.  Id.  de  tallar.  7.  Pinces.  8.  Brunyidor  9.  Lente.  10.  Banquet.  11  Calibre  de  gruixos.  12.  Id.  de  rodes 
13.  Arch  de  ballena  pera  tornejar.  14.  Filera.  15.  Llima  de  cinch  polzades.  16.  Id  de  mitja  canya. 
17.  Id.  de  cua  de  rata.  18.  Id  de  triangle.  19.  Escariador  o  cap  de  frare  20  Llima  fina.  21.  Id.  de  afinar 
perns.  22.  Brunyidor  de  badana.  23.  Bufador.  24.  Descaragolador  o  tornavís  25.  Mandrí  de  niá. 
26.  Peu  de  Ret.  27.  Fressador  de  má.  28.  Diamant  per  tallar  vidres.  29.  Raspall.  30.  Buril.  31  y  32.  Pun- 
xons.  33.  Pinzell.  34.  Torn.  35.  Compás  de  8  línies.  36.  Serra. 


RELL 


RELL 


681 


RELEVANT.  adj.  Excelent,  gran,  lo  que  sobressurt. 

RELEVAR,  v.  a.   RELLEVAR. 

RELIG1Ó.  f.  RELLIGIÓ. 

RELICARI.  f.  RELIQUIARI. 

RELINGA,  f.  RELLINGA. 

RELIQUER.  ni.  Ter.  RELIQUIARI. 

RELIQUIA,  f.  Lo  que  resta  d'  algún  tot.   Reliquia. 

Part  del  eos,  roba,  etc.,  d'  algún  sant.  Reliquia.  || 
Met.  Vestigi,  rastre  d  una 
cosa  passada.  Reliquia.  II 
Dolor  o  afecció  que  resta  de 
resultes  d'  alguna  malaltía. 
Reliquia.  ||  Les  sobres  del 
nienjar  pera  guardarles.  Re- 
lieve. II  Residuti  de  la  galeta 
feta  malbé.  Mazamorra. 

RELIQUIA  INSIGNE.  El  cap, 
brac,  o  cama  d'  un  eos  sant. 
Reliquia  insigne. 

GUARDAR  COM  UNA  RELI- 
QUIA, fr.  Tindie  niolt  ben  de- 
sada  alguna  cosa.  Guardar 
como  oro  en  paño  ó  como  pera 
en  tabaque. 

RELIQUIARI.  ni.  Lloch  ont 
s'  hi  teñen  guardades   les  re- 
liquies.   Relicario.  ||  Guarni- 
ment  o  capceta  d'  or  o  argent 
pera    guardarhi  alguna   reli- 
quia. Relicario. 
RELOGE.  ni.  y 
RELONGE.  ni.  RELLOTGE. 
RELONJA,  f.  Cercle.  Tro? 
de  poma,  peix,  etc.,  tallat  en 
Aro,  rueda,  ||  El  cercle  que 


Reliquiari  de  la  Santa 
Espina  (  cated.  de  Bar- 
celona) 


forma  rodona  y  plana 

fa  '1  voltant  del  mugró  de  les 

dones.  Aro,  aureola. 

RELOTGE.  ni.  RELLOTGE. 

RELLA.  f.  Eina  de  ferro  que 
és  part  de  1'  arada  y  serveix 
pera  obrir  la  térra.  Reja.  || 
Llauror  que's  dona  a  la  térra 
ab  la  relia.  Reja. 

DONAR  LA  PRIMERA  RELLA. 
fr.  Llaurar  la  primera  vegada 
pera  sembrar  la  térra.  Barbe- 
char, romper. 


Reliquiari  gótich  (Igle- 
sia de  Sant  Nicolau, 
Valencia) 

DONAR  LA  SEGO- 
NA  RELLA.  fr.  Llau- 
rar  la  segona  ve- 
gada. Binar;  dar  la 
segunda  vuelta. 

DONAR  LA  TER- 
CERA RELLA.  fr. 
Llaurar  tercera  ve- 
gada. Terciar. 

DONAR  LA  QUAR- 

TA  RELLA.  fr.  Llau- 

Relles:  1,  pera  llaurar  el  bíat  de    rar   quarta  vegada 

moro;  2,  pera  térra  tova  ;  3,  pera    'es    terres    que  se 

trumles  y  altres  plantes  ban  de  sembrar. 

Cuartar. 
RELLAMEJAR.  v.  a.  RELLAMPEGAR. 
RELLAMP.    ni.    LLAMPECH.  ||  interj.    imprecatoria. 
¡Mal  haya,  ó  mal  haya  el  alma  del  diablo! 

BIC.  CAT.—  V.    11.— f»6. 


RFLLAMPEGAR.    v.   a.  Llampegar  seguidament. 
Relampegar. 

RELLAMPEGUEIG.   m.  Acció  de  rellampeguejar. 
Relampegueo. 

RELLAMPEGUEJAR.  v.  a.  Llampeguejar  seguida- 
ment.  Relampeguear. 
RELLANQ.  m.  Succes  casual   y   duptós.   Relance. 
DE  RELLANQ.  m.  adv.   Per  casualitat  y  quan  nienys 
s'  esperava.  Casualmente,  de  relance. 

RELLANQAR.  v.  a.  LIen?ar  per  segona  vegada. 
Relanzar. 

RELLEG1R.  v.  a.  Tornar  a  Uegir,  llegir  repetides 
vegades.  Releer. 

RELLEIG.  adj.  Molt  lleig.  Feísimo. 
RELLEIR.  v.  n.  Formar  un  relien  natural.  Sobre- 
salir. 

RELLEIX.  ni.  La  disminució  de  la  paret  capdal 
deis  edificis  o  d'  altres  fabriques.  Relej.  ||  RESSALT. 
||  Se  diu  també  d'  altres  coses,  especialment  parlant 
de  carros  y  cotxes.  Relej,  releje  II  Sarro  que  's  cría 
ais  llabis  o  a  la  boca.  Releje.  II  Rebaba  que  solen 
tindre  per  la  part  de  dins  algunes  peces  d'  artillería 
a  la  recambra,  estrenyentla  pera  que  la  part  ont  hi 
ha  la  pólvora  si^ui  mes  estreta  que  '1  restant  del 
cañó.  Releje.  ||  RELLEU.  ||  Vora  sortida  d'  un  cingle. 

RELLEIXAR.  v.  a.  Deixar  segona  vegada.  Volver 
á  dejar. 

RELLEJAR.  v.  a.  Travallar  ab   la  relia.  LLAURAR. 
RELLENCAR.  v.  a.  Tornar  a  Henear. 
RELLENT.   adj.   Lo   qu' és  humit,  pero   no   mullat. 
Relente.  ||  La  rosada  que  can  ais  matins. 

RELLEPAR.  v.  n.  Tornar  a  llepar  una  o  mes  ve- 
gades  una  meteixa  cosa.  Relamer. 

RELLES  (Pefe  Nofre).  Biog.  Jesuita  y  escriptor  gi- 
roní  que  vivía  a  les  derreríes  del  sigle  xvn,  y  va  pu- 
blicar en  1689  la  Vida  de  San  Bernardo  Calvó,  obispo 
de  Vich.  És  autor  també  d'  una  Historia  de  San  Nar- 
ciso, obispo  y  mártir  de  Gerona,  y  d'  un  volúm  nianus- 
crit  ab  el  títol  de  Gerona  ilustrada. 

RELLEU.  m.  Figura  o  adorno  que  fa  bulto  demunt 
d'  una  superficie  plana.  Relieve.  ||  Arquit.  La  part 
que  sobressurt  de  la  ratlla  principal.  Resalto,  re- 
salte. ||  Rellevo.  ||  Engrunes  de  menjarque  queden  a 
la  taula  després  de  diñar.  Relieve. 

ALT  RELLEU.  Aquell  en  que  les  figures  sobressurten 
de  la  superficie  mes  de  la  nieitat  de  Uur  gruix.  Alto 
relieve. 

BAix  RELLEU.  Aquell  en  que  les  figures  sobressur- 
ten poch,  estant  del  tot  agafades  a  la  superficie  pla- 
na. Bajo  relieve. 

MlTG  RELLEU.  fr.  Aquell  en  que  les  figures  surten  de 
la  superficie  plana  la  meltat  de  Uur  gruix.  Medio  re- 
lieve. 

FER  DE  RELLEU.  fr.  Fabricar  alguna  cosa  de  relleu. 
Relevar. 

RELLEU.  Geog.  Vila  de  la  prov.  d'  A  acant,  dióc. 
de  Valencia,  part.  jud.  de  Vilajoiosa;  és  al  NO.  del 
cap  de  partit  y  té  3,376  hab. 

RELLEVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  relleva  a  un  altre. 
RELLEVANT.  adj.  Que  té  relleu.  ||  Notable,  emi- 
nent.  Relevante. 

RELLEVAR.  v.  a.  Substituir  a  algú  en  alguna  obra 
o  travall,  a  fí  de  descansarlo.  ||  Mil.  Treure  un  cen- 
tinella  o  un  eos  de  tropa  del  lloch  ont  és  y  posarnhi 
un  altre.  Relevar.  ||  També  s'  usa  com  recíproca. 
Relevarse. 

RELLEVARSE.  v.  r.  Substituirse  mutuament  en 
una  feina.  Relevarse. 

RELLEVAT,  DA.  p.  p.  Relevado. 
RELLEVO.  ni.  Acció  de  rellevar.  ||  En  la  milicia, 
treure  del  servei  actiu. 

REL5.EXAR.  v.  a.  Peixar  lo  que  ja  s'  havía  deixatj 


682 


RELL 


RELL 


RELLEXAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Deixat  per  segón  cop. 
RELLIGADA.  f.  Acte  y  efecte  de  relligar.  Religa- 
ción. 

RELLIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  relliga. 
Religador. 

RELL1GAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  relligar. 
ReHgamiento. 

RELLIGAR.  v.  a.  Lugar  mes  estret,  tornar  a  lligar. 
Religar,  volver  á  atar. 

RELLIGAT,  DA.  p.  p.  Religado. 
RELL1GIÓ.  f.  Virtut  moral  ab  que  adorem  a  Deu. 
Religión.  ||  Cult  que  's  tributa  a  la  Divinitat.  Reli- 
gión. ||  Puntual  observancia  de  les  doctrines  y  obres 
de  devoció.  Religión.  ||  Per  antonomasia  se  diu  aixís 
de  la  professió  de  la  llei  divina  y  eclesiástica.  Re- 
ligión. ||  L'  estat  de  frare  o  monja  aprobat  per  la 
Iglesia.  Religión.  ||  En  el  seu  sentit  directe  unió  de 
moltes  persones  pera  un  fí  comú.  Religión. 

RELLIGIÓ  DE  SANT  HONORAT.  Ordre  relligiosa  fun- 
dada al  sigle  V.  Religión  de  San  Honorato. 

RELLIGIÓ  NATURAL.  Aquella  que  té  per  base  la  con- 
ciencia y  no  reconeix  la  revelació.  Religión  natural. 
relligió  reformada.  El  protestantisme.  Religión 
reformada. 

RELLIGIONARI.  m.  Sectari  de  la  relligió  reforma- 
da. Religionario,  religionista. 

RELLIGIÓS,  A.  m.  y  f.  Qui  professa  alguna  relli- 
gió y  porta  hábit.  Fraile,  religioso.  II  Piados,  devot. 
Religioso.  ||  Observant  de  la  llei  y  relligió  que  pro- 
fessa. Religioso.  II  Lo  que  pertany  a  la  relligió  y  Ms 
que  la  professen.  Religioso. 

FERSE  RELLIGIÓS.  fr.  Professar  alguna  relligió  y 
portar  hábit.  Hacerse  religioso;  tomar  el  hábito. 

RELLIGIOSAMENT.  adv.  m.  Devotament,  humil- 
ment,  ab  relligió.  Religiosamente.  ||  Ab  puntualitat 
o  exactitut.  Religiosamente.  ||  De  bona  fe.  Religio- 
samente, de  buena  fe. 

RELLIGIOSITAT.  f.  L'  exercici,  práctica  y  us  de 
aquelles  accions  arresjlades  y  piadoses  que  consti- 
tueixen  un  bon  relligiós.  Religiosidad.  II  Puntualitat 
y  exactitut  d' alguna  cosa.  Es- 
crupulosidad, religiosidad. 

RELLIGIOSÍSSIM,  A.  adj. 
sup.  Molt  relligiós.  Religiosí- 
simo. 

RELLIMAR.  v.  a.  Tornar  a 
llimar,  llimar  molt  o  ab  torga. 
Relimar.  II  Llimar  en  el  seu 
sentit  figurat.  Relimar. 

RELLINÁS.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Barcelona,  bisb.  de 
Vich,  part.  jud.  de  Terrassa;  és 
en  térra  trencada  y  té  348  ha- 
bitante. 

RELLINGA.  f.  Náut.  La  cordeta  ab  que  's  reforca 
la  vora  de  les  veles  y  pren  la  denominado  de  cada 
una  d'  elles.  Relinga.  ||  Corda  de  cánem  ont  ni  há  'ls 
ploms  y  '1  suro  a  fí  de  que  1*  art  cali  y  suri  sobre 
1'  aigua.  Relinga. 

BUSCAR  LA  RELLINGA  DE  BARLOVENT.  fr.  Náut.  Vin- 
dre  'i  vent  alternativament  a  ratxes  escasses,  y  tor- 
nar a  la  primera  direcció.  Buscar  la  relinga  de  barlo- 
vento. 

DEIXAR  O  QUEDARSE  EN  RELLINGUES.  fr.  NÚUt.  Em- 
portarse  '1  vent  les  veles  no  deixant  mes  que  les  re- 
llingues.  Dejará  quedarse  en  relingas. 

RELLINGAR.  v.  a.  Náut.  Cosir  o  enganxar  les  re- 
llingues.  Relingar.  ||  v.  n.  Moures  la  relünga  ab  el 
vent  o  comentar  a  flamejar  la  vela.  Relingar. 

GELLINGAT,  DA.  p.  p.  De  rellingar  y  rellingarse. 
Relingado. 

RELLISAR.  v.  a.  Planxar  una  pega  de  roba  arrui- 
xantla  ab  aigua  sola.  Planchar. 


Segell  de  Relimas 


* 


Rellotge 


RELLISAT,  DA.  adj.  Allisat  per  segona  vegada  o 
molt  allisat. 

RELLISCADA.  f.  L*  acte  de  relliscar.  Desliz,  res- 
balón. |1  La  senyal  que  resta  d'  haver  relliscat. 

PEGAR  UNA  RELLISCADA.  fr.  RELLISCAR. 

RELLISCADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  rellisca  molt,  la 
part  ont  se  rellisca  y  lo  que  fa  relliscar.  Resbalador. 

RELLISCALL.  m.  Resbalón,  resba- 
ladura. 

RELLISCAR.  v.  n.  Escórrerse  alguna 
cosa,  anarsen  els  peus.  Deslizarse,  res- 
balar, desvarar,  desvararse. 

RELL1SCÓS,  A.  adj.  RELLISQUENT. 

RELLISQUENT,  A.  adj.  Lo  qu' és 
molt  Uis  o  humit,  lo  qual  fa  que  siguí 
fácil  relliscariii.  Deslizadizo,  resbala- 
dizo, escurridizo,  vdrioso. 

RELLOTGE.  m.  Máquina  de  movi- 
ment  que  serveix  pera  indicar  les  hores. 
Reloj,  bramidor.  ||  Fam.  El  gros  de 
butxaca.  Calentador,  caldero.  ||  CRO- 
NOMETRE. 

RELLOTGE  D'  ARENA.  Aparell  com- 
post  de  dues  ampolletes  de  vidre  o 
cristall  unides  per  la  boca,  en  una  de 
les  quals  hi  há  una  porció  d'  arena  que 
triga  a  caure  a  1'  altre  un  cert  y  deter- 
mmat  espai  de  temps.  Reloj  de  arena. 

RELLOTGE  D' AIGUA.  Instrurnent  for- 
mat  de  dues  ampolles,  una  sobre  1'  al- 
tra,  y  de  la  superior  va  gotejant  l'aigua 
a  la  inferior,  trigant  cert  espai  de  temps 
a  caurehi  tota.  Reloj  de  agua. 

RELLOTCE  DE  butxaca.  El  que's  porta 
a  la  butxaca.  Reloj  de  bolsillo. 

RELLOTGE  DE  Campana.  El  que  ademes  de  senyalar 
les  hores,  les  toca  ab  la  campana.  Reloj  de  campana. 

RELLOTGE  DE  LONGITUTS.  El  qu'  está  construít  tan 
exactament  que  serveix  pera  amidar  les  longituts, 
principalment  a  la  mar.  Reloj  de  longitudes. 

RELLOTGE  DE  MÚSICA.  El  qu'al  tocar  les  hores  sona 
també  alguna  pega  de  música.  Reloj  de  música. 

RELLOTGE  DE  PÉNDOLA.  Rellotge  de  moderna  inven- 
ció,  que  's  fa  ab  un  pes  penjant  d'  un  filferro  agafat  a 
un  punt  fixo,  de  lo  que  resulta  un  mov  ment  igual 
per  medí  d'  una  cóiba,  que'ls  geómetres  ne  diuen  ci- 
cloyde,  tornant  sempre  '1  pes  al  meteix  punt  ont  ha 
comengat  el  moviment.  Reloj  de  péndola. 

RELLOTGE  DE  MOLLES.  El  que  no  té  pesos  ni  pén- 
dola y  va  per  medi  de  molles. 

RELLOTGE  DE  POLS.  RELLOTGE  D'  ARENA. 

RELLOTGE  DE  REFLEXIÓ.  El  de  sol,  en  el  qual  senya- 
la  les  hores  el  raig  reflexe  del  sol.  Reloj  de  reflexión. 

RELLOTGE  DE  REFRACCIÓ.  Aquell  en  quin  senyala 
les  hores  el  raig  refracte  del  sol.  Reloj  de  refracción. 

RELLOTGE  DE  REPETICIÓ. 
El  que  toca  la  hora  sem- 
pre que  se  li  apreta  la  mo- 
lla, y  també'l  que  toca  dues 
vegades  la  meteixa  hora. 
Reloj  de  repetición. 

RELLOTGE  DESCONCER- 
TAD Met.  Subgecte  desor- 
denat  en  les  seues  accions 
o  paraules.  Reloj  descon- 
certado. 

RELLOTGE  DE  SOL.  El 
qu'  és  fet  de  modo  que  to- 
cantlo  els  raigs  del  sol  se- 
nyala 1'  hora  per  medi  de 
1'  ombra  d'  una  barreta  de 
ferro  nomenada  gnomon. 

D'  aquests  rellotges  n'  hi  há  de  varíes  menes,  segons 
la  superficie  y  la  forma  que  descriu.  Els  que's  fan 
a  la  superficie  d'  un  cilindre,  se  diuen  cilindricas,  els 
d'  un  cono,  cónichs,  etc.  Reloj  de  sol  ó  solar. 


Rellotse  de  sol 


REM 


REM 


683 


RELLOTOE  equinoccial.  Rellotge  de  sol  dibuixat 
deniunt  d'un  plá  paralel  al  Eqtiador.  Reloj  equinoccial. 

RELLOTGE  HOR1TZONTAL.  El  rellotge  de  sol  que  's 
dibuixa  demunt  d'  un  plá  paralel  al  horitzó.  Reloj 
horizontal. 

RELLOTGE  llunar.  Aquell  en  que  l'ombra  de  l'agu- 
11  i  o  barreta  progectada  per  la  lluna  senyala  quina 
hora  és.  Reloj  lunar. 

RELLOTGE  meridiá.  El  rellotge  de  sol  que  's  fa  de- 
munt d'  un  plá  paralel  al  cercle  meridiá;  si  aquest 
plá  mira  al  orient,  se  'n  din  meridiá  oriental,  y  si 
mira  a  occident,  meridiá  occidental.   Reloj  meridiano. 

RELLOTGE  POLAR.  El  rellotge  de  sol  que  's  fa  de- 
munt d'  un  plá  paralel  al  cercle  niáxim,  que  passa 
péls  pols  del  ilion,  péls  punts  del  verdader  orient  y 
ocas.  Del  que  's  fa  a  la  cara  superior,  se  'n  diu  polar 
superior,  y  '1  que  fa  a  la  oposada,  polar  inferior. 
Reloj  polar. 

rellotge  PORTÁTIL.  El  de  sol  que  no  está  fixo 
en  lloch  determinat,  sino  que  mitjancant  algún  artifi- 
c¡  se  porta  d'  una  part  a  1'  altra.  Reloj  portátil. 

RELLOTGE  VERTICAL  AB  DECLINACIÓ.  El  qu'  és  de- 
munt d'  un  plá  que  no  mira  dretament  al  mitgdía, 
sino  cap  a  I'  orient  o  ponent.  Reloj  vertical  con  decli- 
nación. 

RELLOTGE  VERTICAL  SENSE  DECLINACIÓ.  El  qu*  és 
al  plá  del  vertical  primari,  qu'  és  el  que  mira  direc- 
tament  per  un  costat  al  mitgdía  y  per  1'  altre  a  tra- 
montana. Reloj  vertical  sin  declinación. 

anar  COM  UN  rellotge.  fr.  Met.  Anar  molt  bé, 
estar  una  cosa  molt  ben  arreglada.  Ir  ó  andar  al  pelo, 
ó  como  un  reloj. 

atrassar  el  RELLOTGE.  fr.  Fer  retrocedir  Y  águila 
o  senyalador  deis  rellotges  de  corda.  Atrasar  el  reloj. 

avanzar  el  rellotge.  fr.  Adelantar  el  reloj. 

ESTAR  COM  UN  RELLOTGE.  fr.  Met.  TREMPAT  COM 
UNA  ORGA. 

TOCAR  EL  RELLOTGE  LES  HORES,  LA  UNA,  LES  DUES, 
ETC.  fr.  Sonar  la  campana  del  rellotge  quina  hora  és. 
Dar  el  reloj  la  hora,  la  una,  las  dos,  etc. 

RELLOTGE  (Torre  del).  Geog.  Predi  de  1'  ¡Ha  de 
Mallorca,  a  la  vora  del  camí  vell  de  Valldemossa, 
anant  de  Palma  a  Sóller. 

RELLOTGER.  m.  Qui  fa,  adoba  o  ven  rellotges. 
Relojero.  ||  Ter.  Qui  té  '1  carreen  de  cuidar  el  rellot- 
ge de  la  vila.  Relojero. 

RELLOTGERA.  f.  Butxaqueta  expressa  pera  por- 
tarhi  '1  rellotge.  Relojera.  ||  Capceta  pera  ficarhi  '1 
rellotge.  Relojera. 

RELLOTGERÍA.  f.  L'  art  de  fer  rellotges.  Reloje- 
ría. ||  La  botiga  ont  hi  fan,  venen  o  adoben  rellot- 
ges. Relojería. 

RELLOTGES.  m.  pl.  Bot.  bech  de  CIGONYA. 

RELLOTGET.  m.  dim.  Rellotge  petit.  Relojico. 

RELLUENT,  A.  adj.  Brillant,  resplendent,  lo  que 
rellueix.  Reluciente.  II  Brunyit.  Reluciente. 

RELLUIR.  v.  r.  Brillar,  resplen- 
dlr.  Brillar,  relucir,  resplande- 
cer, relumbrar.  ||  Met.  Resplen- 
dir  en  alguna  virtut;  ésser  exce- 
lent  en  les  seues  obres.  Relucir. 
||  Despedir  Ilum  alguna  cosa  res- 
plendenta.  Relucir. 

RELLUMBRAR.  v.  a.  Relum- 
brar. 

RELLUMENAR.  v.  a.  RELLUM- 
BRAR. 

REM.  m.  Náut.  Barra  de  fus- 
ta d'  uns   dos   metres  de   llarch, 
en  fotma  de  pala,  estreta  per  un 
deis  caps,  que  serveix  pera   fer 
caminar  la  embarcació,  fent  for^a  a  1'  aigua.   Pala, 
remo.  ||  pl.  Met.   Els  bracos  y  carnes  de  la  persona. 
Remos.  ||  Les  potes  o  les  ales  de  alguns  aucells. 


Rem 


rem  de  galera,  fr.  Met.  Qualsevol  travall  penós  y 
continuat.  Remo. 

REM  DE  MORO.  Bot.   ARBRE  DE  TINTA. 

anar  a  REM  Y  vela.  fr.  Que  a  mes  del  sentit  recte 
significa  ferse  alguna  cosa  ab  molta  pressa.  Navegar 
á  vela  y  remo. 

LLIGAR  ELS  REMS.  fr.  Subgectarlos  Higantlos  del 
cap  quan  no'  s  rema.  Afrenillar,  frenillar. 

REMA  (A),  ni.  adv.  Ab  extravío  o  fora  d'  us  o  de 
ordre,  y  s'  usa  generalment  ab  el  verb  vindre.  A  tras- 
mano. 

REMADA,  f.  Náut.  Tro?  que  navega  un  barco  de 
un  sol  cep  de  rems.  Bogada.  ||  RAMADA. 

REMADER.  m.  Qui  té  o  posseeix  remats. 

REMADERA.  Orog.  Ter.de Moya.  Nom  que  s' apro- 
pia a  la  carena  de  Muntoliá. 

REMADERÍA.  f.  Industria  de  criar  bestiar.  Gana- 
dería. 

REMADOR,  A.  s.  Qui  rema  o  travalla  al  rem.  Re- 
mero, bogador. 

REMALEIMENT.  m.  Acció  de  remaleir. 

REMALEIR.  v.  a.  Maleir  per  segona  vegada  o  ma- 
leir  molt.  Remaldecir. 

REMALEIT,  DA.  p.  p.  Molt  maleit.  ¡I  adj.  Dolent, 
pervers,  de  mala  condició. 

REMALLAR,  v.  a.  Mallar  per  segona  vegada  o 
mal  lar  molt.  ||  Arreglar  les  malíes  trencades  en  un 
art.  Remallar. 

REMALLAT,  DA.  adj.  Mallat  per  segona  vegada. 
Remallado. 

REMANAR.  v.  a.  Manar  una  cosa  moltes  vegades. 
Remandar. 

REMANDRE.  v.  n.  Ant.  Quedar.  ||  ROMANDRE. 

REMANS,  A.  adj.  Molt  mans. 

REMANEIXER  v.  n.  Amaneixer  o  venir  de  nou. 
Remanecer. 

REMANENT.  m.  Part  que  resta  de  cualsevulla 
cosa.  Remanente.  ||  adj.  Lo  que  permaneix  estable, 
immutable  y  constant.  Permanente.  ||  p.  a.  Lo  que 's 
presenta  de  nou.  Remaneciente. 

REMANCH.  m.  ROMANCH. 

REMANGAR,   v.   a.   y   deriváis:   arremangar   y 

ARROMENGAR. 

REMAR,  v.  a.  Travallar  ab  el  rem  o  al  rem  pera 
fer  caminar  la  embarcació  per  1'  aigua.  Bogar,  re- 
mar. ||  Met.  Travallar  ab  gran  afany  y  fatiga.  Re 
mar,  bregar. 

REMARCA,  f.  Segona  marca.  ||  Nota. 

REMARCABLE,  adj.  Digne  d'  ésser  remarcat;  no- 
table. 

REMARCABLEMENT.  adv.  D*  una  manera  remar- 
cable. 

REMARCAR,  v.  a.  Tornar  a  marcar.  Contramar- 
car, remarcar.  ||  Cridar  l'atencló  sobre  '1  valor  d'al- 
guna  cosa.  Notar. 

REMARCAT,  DA.  p.  p.  Contramarcado,  remar- 
cado. 

REMARCATIU,  VA.  adj.  Que  remarca.  Remar- 
cativo. 

REMASTEGAR.  v.  a.  Ant.  REMUGAR. 

REMAT.  m.  Acte  y  efecte  de  rematar.  Remate.  || 
Arquit.  Adorno  que  corona  algún  edifici  o  obra  de 
arquitectura.  Remate,  cima.  ||  ramat. 

REMAT,  DA.  adj.  Arquit.  Tort,  obliquo.  Remado. 
||  Ant.  Que  té  rems.  Remado. 

REMATADAMENT.  adv.  m.  Absolutament,  com- 
pletament,  totalment.  Rematadamente.  ||  DESBARA- 
TADAMENT.  ||  Ultim  terme  de  les  vendes  y  arrenria- 
ments  al  encant  y  la  meteixa  venda  que  s'  hi  fa.  Re- 
matadamente. 


684 


REM 


REM 


REMATAGUER.  m.  Herbam,  aplech  de  mates.  Ma- 
torral. 

REMATANT.  s.  Qui  remata.  Rematante. 

REMATAR,  v.  a.  Acabar.  Rematar,  concluir,  ter- 
minar, finalizar.  ||  Ais  encants  y  vendes  publiques, 
quedar  per  qui  hi  diu  mes.  Subastar,  rematar.  ||  v.  n. 
Terminar,  finir.  Terminar,  rematar,  fenecer.  |]  Aca- 
bar de  matar  al  moribón.  Rematar. 

REMATAT,  DA.  p.  p.  Rematado. 

BOlG  REMATAT.  El  que  no  té  cura.  Loco  rematado. 

REMBEDOR,  A.  m.  y  f.  REMEYADOR. 

REMBERT.  n.  p.  Remberto. 

REMBÓS.  ni.  ReembóS. 

REMBOSSAR.  v.  a.  REEMBOSSAR. 

REMBRE.  v.  a.  Ant.  redimir. 

REMEDIABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  remediar.  Re- 
mediable. 

REMEDIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remedia  o  impideix 
algún  dany.  Remediador. 

REMEDIAR,  v.  a.  Curar,  aplicar  remei  al  dany. 
Remediar.  |¡  Socorrer,  afavorir.  Remediar.  ||  Corret- 
gir,  esmenar  alguna  cosa.  Remediar.  ||  Destorbar  que 
se  fací  algún  dany.  Remediar. 

REMEDIARSE,  v.  r.  Referse  de  les  pérdues  hagu- 
des  en  algún  negoci.  Remediarse. 

REMEDIAT,  DA.  p.  p.  Remediado. 

REMEDICIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  tornar  a  aniidar; 
recanament,  recanadura,  recanació    Remedición. 

REMEI.  ni.  El  medicatnent  o  lo  que  serveix  pera 
recobrar  o  conservar  la  salut.  Medicina,  remedio, 
medicamento  ||  Correcció,  esniena.  Remedio.  ||  Medi 
pera  reparar  algún  dany.  Remedio,  reparo.  ||  Nom  de 
dona.  Remedios.  ||  For.  Dret  de  demanar  en  judici. 
Remedio.  ||  Alivi.  Lenitivo,  remedio. 

Remei  CASÓLA.  Medicina  que  's  fa  a  casa  sense  ne- 
cessitat  d'  apotecari.  Remedio  casero. 

REMEI  EF1CAQ.  Aquell  que  cura  tot  seguit.  Remedio 
eficaz. 

APLICAR  REMEI.  fr.  REMEDIAR. 

DE1.  RICH,  EL  REMEI;  DEL  VELL,  EL  CONSELL.  Ref. 
Denota  que  'ls  richs  poden  y  deuen  remediar  les  ne- 
cessitats  deis  pobres  y  que  'ls  vells  teñen  prou  expe- 
riencia pera  poguer  aconsellar.  Del  rico  es  dar  reme- 
dio y  del  viejo  consejo. 

DONAR  REMEI  AL  MAL  FET.  Ref.  QUAN  FOU  MORT  EL 
COMBREGAREN. 

ENCARA  TÉ  o  Hi  ha  remei.  fr.  Met.  Ab  que  's  dona 
a  entendre  qu'  encara  no  s'  ha  perdut  la  esperanga 
de  lograr  alguna  cos.i.  Aun  hay  sol  en  bardas;  al 
descalabrado  nunca  le  falla  un  trapo,  que  roto,  que 
sano. 

ni  un  pera  remei.  Loe.  Qu'  exclueix  a  tots  els 
indivíduus  de  la  especie  de  que  s  parla.  Ninguna,  ni 
una  siquiera. 

no  haverhi  o  no  tindre  remei.  fr.  Ésser  precís. 
No  haber  ó  no  tener  remedio. 

PERA  TOT  HI  HÁ  REMEI  MENYS  PERA  'L  MORIR.  Ref. 
Ab  que  's  denota  que  tot  té  remei  menys  la  mort. 
Para  todo  hay  remedio  menos  para  la  muerte. 

POSAR  remei.  fr.  Curar,  aplicar  els  medicaments. 
Medicinar. 

RECORRER  ALS  ÚLTIMS  REMÉIS,  fr.  Fer  tot  lo  pOSSi- 
ble.  Echar  el  resto. 

REMEI  (Collada  del).  Orog.  Pas  a  1,140  metres 
d'  altitut,  a  la  partió  d'  aigües  del  riu  Ter  ab  la  riera 
de  Bolos,  al  S.E.  de  Camprodón,  prov.  de  Girona. 

REMEI.  Geog.  Ermita  y  veinat  de  Caldes  de  Mont- 
buy.  ||  Altra  del  terme  d' Alcover.  ||  Altra  propera  a 
Camprodón.  ||  Altra  del  barri  de  Vallcarca,  a  la  mon- 
tanya  del  Coll  (Barcelona).  ||  —DE  BAix.  Ermita  de 
la  vora  de  Ripoll,  prop  de  la  carrelerra  de  Barcelo- 
na a  Ribes.  S'  anomena  també  de  Sant  Quinti. 

REMEIABLE.  adj.  Que's  pot  remeiar.  Remediable. 


REMEIAR.  v.  a.  Donar  remei.  Curar,  aliviar.  Re- 
mediar. 

REMEIARSE.  v.  r.  Procurarse  o  pendre  remei.  Re- 
mediarse. 

REMEL.  m.  La  segona  niel  que  's  treu  de  la  canya 
dolga.  Remiel.  ||  melaba. 

REMEL.  m.  y 

REMELSA.  f.  L'  aigua  detinguda  en  un  riu  o  altre 
lloch  y '1  pósit  de  fanch  y  pedrés  que  sol  deixar. 
Remanso. 

REMELSARSE.  v.  n.  Embassarse  1' aigua  de  una 
corrent.  Arremansarse. 

REMEMBRABLE.  adj.  Ant.  Lo  qu'  és  digne  de  me- 
moria. Memorable. 

REMEMBRACIÓ.  f.  Acció  de  remembrar. 

REMEMBRADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  remembra.  ||  Lo 
qu' és  digne  de  remembrar. 

REMEMBRANCA.  f.  MEMORIA,  RECORT. 

REMEMBRAR,  v.  a.  Fer  memoria.  Rememorar, 
recordar,  traer  á  la  memoria, 

REMEMBRAT,  DA.  p.  p.  Rememorado,  recor- 
dado. 

REMEMORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rememora.  ||  adj. 
Digne  de  rememorar. 

REMEMORANQA.  f.  Acció  de  rememorar. 

REMEMORAR,  v.  n. 

REMEMORAT1U,  VA.  adj.  Lo  que  recorda  o  fa  re- 
cordar. Rememorativo. 

REMENADIQA.  f.  REMENAMENT. 

REMENADOR,  A.  s.  Qui  remena.  Meneador.  || 
Eina  de  mánech  liaren  ab  que  'ls  manobres  pasten  el 
morter  o  argamassa.  Batidera.  ||  Eina  de  fusta  que 
serveix  pera  remenar  el  vi  a  les  botes,  el  sabó  a  les 
calderes,  etc.  Mecedor,  mecedero.  ||  Lo  de  la  xaco- 
latera.  Molinillo. 

REMENAMENT.   m.  REOIRAMENT.  ||  Moviment  del 
eos  o  d' alguna  part  d'ell.  Meneo.  ||  Moviment  afec- 
tat  de  muscles  y  caderes.  Contorneo.  ||  Lo  de  la  cua 
Coleo. 

REMENAR.  v.  a.  Moure  d'una  part  a  1' altra  al- 
guna cosa.  També  s' usa  com  recíproch.  Menear,  re- 
volver ||  Moure  algunes  coses  pera  que  's  barregin 
y  formin  un  tot.  Menear,  mecer  ||  Agitar.  Menear, 
agitar.  ||  Saccejar  els  liquits  dins  d'  una  ampolla,  bá- 
rralo, etc.  Bazucar,  zabucar.  ||  Desfer  la  xocolata  y 
coses  semblantes  ab  el  niolinet,  etc.  Batir.  ||  Pastar 
la  cals  y  la  sorra  pera  fer  morter  o  argamassa.  Ba- 
tir, argamasar.  ||  Resoldre,  regirar.  Revolver,  re- 
gistrar. ||  R.girar  Tolla  ab  la  cullera.  Cucharetear. 
||  Al  joch  de  cartes,  barrejarles.  Barajar.  ||  Moure 
alguna  cosa  cercolarment.  Remolinear. 

NO  PER  TU  SINO  PÉL  PA,  REMENA  LA  CUA  'L  CÁ.  Ref. 
Menea  la  cola  el  can,  no  por  ti  sino  por  el  pan. 

REMENARSE.  v.  r.  Caminar  gronxantse,  per  afec- 
tado o  costúm.  Cernerse,  contornearse,  columpiar- 
se, cerner  el  cuerpo.  ||  Moures  pausadament  d'  un 
costat  al  altre   Mecerse,  menearse. 

REMENAT,  DA.  p.  p.  Meneado. 

REMENEA,  f.  REDEMPCIÓ. 

REMENCA  PERSONAL.  Un  deis  mals  usos  feudals  en 
virtut  del  qual  exigía  '1  senyor  al  vassall  una  quan- 
titat  si  volía  mudar  de  térra,  vendré  'ls  seus  bens  o 
casarse.  Redención  personal. 

HOME,  PAGÉS  O  ESCLAU  DE  REMENCA.  Vassall  SUb- 
gecte  a  redempció  person.  1  y  gravat  ab  onerosíssi- 
mes  servituts.  Hombre,  payés,  ó  esclavo  de  remensa. 

REMENDAR.  V.  a.  APEDAQAR,  ADOBAR. 

REMENDISTA.  f.  Obrer  tipograf  dedicat  a  com- 
pondré treballs  pél  comers,  en  contraposició  al  de- 
dicat a  text  d'  obres  o  publicacions.  Es  per  influencia 
castellana.  Remendista. 

REMENEJAR.  v.  a.  Remenar  molt  una  cosa. 


REM 


REM 


685 


REMENSA.  f.  REMFNCA. 

REMENT.  ni.  ADOB. 

REMENT,  A.  adj.  Redimit. 

REMENTEROLA.  f.  Bol.  CALÁMENS.  ||  REBENTE- 
ROLA. 

REMENTIR.  v.  a.  Mentir  molt. 

REMER,  A.  m.  y  f.  Ncitit.  REMADOR.  ||  Presidati 
condemnat  a  remar  a  les  galeies.  Forzado,  galeote. 
II  Qui  fa  rems.  Remolar. 

REMERA,  adj.  Calificatiu  de  les  plomes  llargues 
del  extrem  de  les  ales  deis  aucells.  Remera. 

REMERIA.  f.  L' obrador  ont  se  fan  els  rems.  Re- 
molar. 

REMES,  A.  p.  p.  Remitido,  enviado.  ||  Perdonat. 
Perdonado,  remitido. 

REMESA,  f.  Acte  d'  enviar  una  cosa  d'  una  part  a 
un'altra.  Remesa.  ||  La  quanlitat  de  diner  o  merca- 
deries  que  s' envía  d' una  part  a  1' altra.  Remesa.  || 
DILAC1Ó,  TRIGANQA.  ||  Salari  del  banquer  peí  transport 
y  entrega.  Remisión  ||  Acció  de  remetre  o  enviar  al- 
guna cosa.  Remesa. 

REMESADOR,  A.  m.  y  f   Qni  remet.  Remitente. 

REMESAR,  v.  a.  Fer  alguna  remesa.  Enviar.  Re- 
metre. Remitir. 

REMESAT,  DA.  p.  p.  Remitido. 

REMÉSER.  v.  a.  REMETRE. 

REMESURA,  f.  Acció  de  remesurar.  ||  Mesura  ben 
plena.  Remedición. 

REMESURAR.  v.  a.  Mesurar  o  amidar  per  segona 
vegada.  Remedir. 

REMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remet. 

REMETENT.  m.  Qui  remet.  Remitente. 

REMETIR.  v.  a.  REMETRE. 

REMETRE.  v.  a.  Enviar  alguna  cosa  d'  un  lloch  a 
l'altre.  Remitir.  ||  Perdonar,  concedir,  condonar.  Re- 
mitir. ||  Eximir  d'  alguna  obligació.  Remitir.  ||  Dei- 
xar,  diferir,  suspendre.  Remitir.  ||  Subgedar  algún 
assumpte  d'un  altre.  Remitir.  ||  Referirse  a  algún 
instrument  pera  comprobarlo.  Remitir. 

REMETRES.  v.  r.  Subgectarse  al  judici  o  dicta- 
men d'un  altre.  Remitirse.  ¡¡  Referirse  a  lo  queja 
s'ha  dit  o  a  algún  escrit  o  autoritat  pera  conipro- 
barho.  Remitirse. 

REMEY.  m.  REMEI. 

REMEYAR.  v.  a.  REMEDIAR. 

REMIBLE.  adj.  REDIMIBLE. 

REMICIÓ.  f.  REDEMPCIÓ. 

REMIGI.  m.  Nom  propi  d' home,  Remigio. 

REMINXET.  ni.  Ter.  ibicench.  Paquet,  feix.  Paco- 
tilla. 

REMINISCENCIA,  f.  Recort,  memoria.  Reminis- 
cencia, recuerdo,  recordación.  ||  Facultat  de  1' áni- 
ma pera  conservar  a  la  memoria  lo  que  no  's  té  de- 
vant.  Reminiscencia. 

REMINYOLA.  f.  Ter.  ibicench.  Aplech  de  pagesos 
pera  fer  les  feines  sense  p.igar.  Reunión  de  jornale- 
ros gratuitos  para  hacer  faenas  agrícolas. 

REMIR.  v.  a.  REDIMIR.  ||  n.  p.  Remiro. 

REMIRADA,  f.  Acció  de  remirar. 

REM1RADAMENT.  adv.  m.  Ab  circumspecció. 
Cuerdamente. 

REMIRAMENT.  m.  Ant.  Serietat  y  gravedat  en  ac- 
cions  y  paraules.  Circunspección,  remiramiento, 
gravedad. 

REMIRAR,  v.  a.  Mirar  ab  reflexió  y  cuidado  al- 
guna cosa.  Remirar,  reflexionar.  ||  Tornar  a  mirar 
lo  que  s'havía  vist.  Remirar. 

REMIRARSE,  v.  r.  Esmerarse  o  posar  molt  de  cui- 
dado en  les  obres,  accions  o  paraules.  Esmerarse, 


remirarse.   ||  Mirar,  contemplar   alguna  cosa   coni- 
plaentshi.  Remirarse. 

REMIRAT,  DA.  adj.  Considerat,  circumspecte.  Re- 
mirado. ||  Lo  qui  posa  molt  de  cuidado  en  les  senes 
accions  y  paraules.  Remirado 

REMIRGOLAT,  DA.  adj.  Escarrancit.  Medrado. 

REMÍS,  SA.  adj.  Deixat,  poch  actiu,  cangoner  pera 
pendre  una  resollido.  Negligente,  remiso,  moroso. 
||  S  aplica  a  les  coses  imniaterials  que  teñen  poch 
grau  d' intensitat  o  activitat,  com:  calor  remis.  Re- 
miso. ||  ESCÁS. 

REMISSAMENT.  adv.  m.  Ab  descuit,  peresa  o  tri- 
gan?a.  Descuidadamente,  remisamente.  ||  Deniunt 
per  deniunt.  Perfunctoriamente,  remisamente. 

REMISSIBLE.  adj.  Lo  que  's  pot  remetre  o  perdo- 
nar. Perdonable,  remisible. 

REMISSIÓ.  f.  Perdó  o  absolució  de  culpa,  delicte, 
pena  o  deute.  Remisión.  ||  Gracia  que  concedeix  el 
príncep  o  magistrat,  remetent  algún  tant  de  la  1  leí . 
Es  en  conseqüencia  del  crim,  té  una  relació  particu- 
lar ab  la  pena  que  mereix  y  impideix  la  execució  de 
la  justicia.  Remisión.  ||  Acte  de  remetre  o  enviar  de 
una  part  a  1' altra  Remisión.  ||  Fluixedat,  deixadesa, 
descuit,  omissió.  Remisión.  ||  Fredor,  tebiesa.  Tibie- 
za. ||  Triganga.  Tardanza,  remisicn.  ||  Fis.  Disminu- 
ció  d' activitat  y  for?a  en  les  cualitats  deis  cossos 
naturals.  Disminución,  remisión.  ||  SUAVITAT,  DOL- 
QURA.  ||  La  cita  que  's  fa  en  algún  llibre,  remetent  al 
lector  a  alguna  part  d'ell  o  d'un  altre  pera  major  o 
mes  oportuna  explicació.  Remisión.  ||  f.  Med.  Disini- 
nució  deis  síntomes  que  caracterisen  les  malaltíes 
cróniques.  Remisión. 

SENSE  remissió.  m.  adv.  Indefectiblement.  Sin  re- 
misión, sin  remedio,  indispensablemente,  forzosamente. 

REMISS1U,  VA.  adj.  Lo  que  perdona  o  serveix 
pera  perdonar.  Remisivo. 

REMISSIVAMENT.  adv.  ni.  Ab  remissió  a  un'altra 
persona,  lloch  o  tenips.  Remisivamente. 

REMISSORI,  A.  adj.  Lo  que  té  virtut  o  facultat 
de  perdonar.  Remisorio. 

REMISSORIA.  f.  y 

REMISSORIES.  f.  pl.  El  despaig  d'un  jutge  qu'en- 
vía  una  causa  a  un  altre.  Remisoria,  remisoria!, 
letras  remisorias. 

REMITENQA.  f.  y 

REMITENCIA,  f.  L' acció  de  cedir  o  perdre  en  ac- 
tivitat. Remitencia. 

REMITENT.  ni.  Qui  remet.  Remitente. 

REMITGER.  m.  Pescador  qu'  está  a  les  ordres  de 
la  barca  y  té  part  en  lo  que  s'  obté  de  la  pesca. 

REMITIR,  v.  a.  remetre. 

REMITIT.  m.  Avís  o  comunicat.  Remitido. 

REMITJÁ,  NA.  adj.  Lo  que  no  és  ni  molt  gran  ni 
molt  petit.  Mediano. 

REMITJAR.  v.  a.  Ant.  Partir,  separaren  parts.  Di- 
vidir, apartar. 

REMO.  Ictiol.  RÉMOL. 

REMÓ.  m.  REMOR. 

REMOCIÓ.  f.  Apartament.  Apartamiento,  remo- 
ción, alejamiento.  ||  L'acte  y  eíecte  de  remoure. 

REMOGOBELL.  m.  Ant.  Recárrech  de  non  premi, 
usura  d'  usura.  Recambio. 

REMOGOBELLAR.  v.  a.  Ant.  Afegir  nous  interes- 
sos  ais  cambis.  Recambiar. 

REMOGUDA.  f.  remoció,  2.  ||  Med.  Alteració  deis 
humors.  Removimiento. 

REMOGUT,  DA.  p.  p.  Removido. 

REMOIXELL.  m.  remolí. 

REMOIMENT.  m.  REMOVIMENT. 

RÉMOL.  m.  Ictiol.  Pe¡x  de  mar  d'  una  coizada  de 
llarch,  de  color  fosch  y  de  dues  polzades  d' ampie; 


b8b 


REM 


REM 


té  la  boca  punxaguda  per  sota,  semblanta  a  la  punta 
d' un  liam  rodó;  sobre  del  nac  h¡  té  com  dos  fils,  les 
aleles  del  lloin  y  les  del  ventre,  que  son  iguals,  li 
neixen  a  la  nieitat  del  eos  y  's  perllonguen  fins  a  la 
cua,  qu'  és  ericada  y  fa  com  una  cresta.  Remora, 
redaballo. 

RÉMOL  DE  petxines.  Ictiol.  Especie  diferent  de  la 
anterior. 

REMÓLA,  ni.  Noni  d'  uns  estanys  que  hi  há  al  ter- 
nie  de  Gavá,  prop  de  la  platja,  niolt  abundants  de 
cac.a. 

REMOLAR,  v.  a.  remolejar.  ||  remóla. 

REMOLATXA.  f.  Bot.  BLEDA-RAVE. 

REMOLCADOR,  A.  adj.  Generalment  s'  aplica  a 
la  embarcado  que 'n  remolca  un'altra.  Remolcador. 


Remolcador 

||  Vaporet  que  ais  ports  se  destina  al  remolch  de  les 
naus  de  vela.  Remolcador. 

REMOLCAMLNT.  ni.  Náut.  REMOLCH. 

REMOLCAR,  v.  a.  Conduir  una  embarcado  o  una 
altra  cosa  per  1'  aigua  tirant  ab  una  corda,  o  per 
niedi  d'  un  remolcador  o  altre  vaixell.  Sirgar,  re- 
molcar, atoar,  llevar  á  remolque,  dar  remolque. 

REMOLCAT,  DA.  p.  p.  Remolcado. 

REMOLCH.  m.  Acte  y  efecte  de  remolcar.  Remol- 
que. ||  El  cap  o  corda  que 's  tira  a  una  embarcado 
pera  remolcarla.  Remolque.  ||  Tirar  una  cosa  d' una 
altra  que'n  porta  enganxada.  Remolcar. 

A  REMOLCH.  m.  adv.  Remolcant.  A  remolque,  re- 
molcando. 

REMOLDRE.  v.  a.  Moldre  molt  o  moldre  per  se- 
gona  vegada  alguna  cosa.  Remoler. 

REMOLEIG.  m.  SONSERÍA. 

REMOLER,  ni.  REMER.  ||  SONSO. 

REMOLEJAR.  v.  n.  Fer  el  sonso  pera  no  travallar, 
travallar  de  mala  gana.  Remolonearse. 

REMOLEJA1RE.  ni.  Deixat,  pesat,  peresós  y  que 
fa  tot  lo  possible  pera  no  travallar.  Remolón. 

REMOLÍ,  ni.  Moviment  cercolar  y  violent  de  dos 
vents  oposats  quan  se  troban  1'  un  ab  1'  altre.  Tor- 
bellino, remolino,  tifón.  ||  Xuclador,  moviment  cer- 
colar de  1' aigua.  Remolino,  olla,  vórtice.  ||  Entor- 
tolligament  del  peí  en  rodó,  que  's  forma  a  alguna 
part  del  eos  del  animal.  Remolino.  ||  Met.  Pilot  con- 
fós  de  persones  en  moviment.  Remolino.  ||  Moviment 
cercolar  de  la  polsaguera  que  alca  una  bufada  de 
vent.  Tolvanera,  remolino,  nube.  ||  Borrasca  de 
vent  y  neu.  Ventisca,  ventisco,  ventisquero.  ||  Met. 
La  persona  somoguda  y  inquieta.  Se  diu  regularment 
deis  nois.  Ardilla,  zarandillo.  ||  Met.  Tumult,  tur- 
bado, desfet.  Remolino.  II  Mola  gran  d'  aigua  que 
s'  alga  a  la  mar  a  causa  del  vent  que  rebat  a  alguna 
part,  y  camina  donant  voltes;  sol  sumergir  a  les 
naus.  Remolino.  ||  Les  voltes  que  dona  un  eos  alen- 
torn  de  sí,  com  els  nois  quan  juguen  fins  que  cauen 
tots  rodons.  Remolino.  [|  Per  analogía  's  diu  de  les 
voltes  y  revoltes  o  alternatives  d'  alguns  estats,  etc. 
Remolino.  ||  Fis.  Compost  de  materies,  quines  parts 
se  mouen  cap  un  meteix  costat,  y  alentorn  d'  un  cen- 
tre comú,  com  els  planetes.  Remolino  y  turbión 
entre  Ms  moderns. 


REMOL1MENT.  m.  Acte  y  efecte  de  remoldre. 
Remolimiento. 

REMOLINADA,  f.  Remolí  de  pols.  Tolvanera,  re- 
molino. 

REMOLINADOR.  m.  paleta,  5. 

REMOLINAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  remolinar- 
se. Remolinamiento. 

REMOLINAR,  v.  a.  Fer  remolins.  Remolinar,  re- 
molinear. ||  També  s'  usa  com  recíprodi.  Remoli- 
narse. ||  Met.  Apilotarse  confosament  les  persones. 
Remolinar.  ||  S'  usa  també  com  recíproch.  Remoli- 
narse. 

REMOLINEJAR.  v.  a.  REMOLINAR. 

REMOLINET.  m.  dim.  REMOLÍ. 

REMOLINS  (Francesch).  Biog.  Cardenal  de  la 
Iglesia  romana.  Va  néixer  a  Lleida  a  mitjans  del  si- 
gle  XV,  y  va  pendre  ordres,  al  retirarse  la  seua  mu- 
11er  al  claustre.  Home  de  ciar  seny,  va  obtindre  sig- 
nificado a  la  cort  aragonesa,  y  va  ésser  embaixador 
del  reí  d'Aragó,  prop  del  Papa  Alexandre  VI,  que  va 
comissionarlo  peía  desposseir  de  la  tonsura  a  Sava- 
narola  a  Florencia.  Va  estudiar  a  Pisa  el  dret  canó- 
nich,  mostrant  d'ell  coneixement  tan  cabal,  que  li 
va  valdré  esser  nomenat  auditor  del  tribunal  de  la 
Rota,  protonotari  apostólich  y  bisbe  de  Roma,  carreen 
qu'  exercía  al  1500.  Va  exercir  interinament  el  virrei- 
nat  de  Nápols  dues  vegades  péls  anys  1511  a  1513, 
essent  proniogut  cardenal  ab  el  títol  de  Sant  Joan  y 
de  Sant  Pau.  Fou  també  bisbe  de  Lleida. 

REMOLINS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Bellvis, 
prov.  de  Lleida. 

REMÓLO,  NA.  adj.  Remís,  peresós.  Remolón. 

REMÓLO  (Coll  de).  Orog.  Al  Bergadá,  al  cami  de 
Castellar  d'En  Huch  al  Plá  de  Pujols. 

REMOLT,  A.  adj.  Mólt  per  segona  vegada.  Remol- 
gut.  Remolido. 

REMOLTA.  f.  Lo  que  resta  d'aquelles  coses  que 
s'  expremen  fortament,  pera  treuren  el  such  ,  com 
del  raím,  olives,  canyes  de  sucre,  etc.  Borujo,  ba- 
gazo. 

REMOLL,  A.  adj.  Molt  molí. 

REMOLLAR,  v.  a.  REMULLAR. 

REMULLIR  v.  a.  Fer  tornar  tova  alguna  cosa. 
Ablandar,  emblandecer,  reblandecer,  remullir.  || 
v.  r.  Estovarse  alguna  cosa  ab  la  rosada.  Emblande- 
cerse, reblandecerse,  relentecer,  rellentecer,  re- 
llentecerse. 

REMOLLIT,  DA.  p.  p.  Emblandecido,  reblande- 
cido. 

REMONT.  m.  Acció  de  remontar. 

REMONTAR,  v.  a.  REMUN1AR. 

REMOQUET.  m.  Dita  o  paraula  picant.  Remo- 
quete. 

REMOR.  f.  Soroll  agradable.  Murmullo.  ||  Soroll 
misterios. 

A  REMOR  feyta.  Loe.  ant.  A  voz  en  grito,  á  una  voz. 

REMORA,  f.  Ictiol.  RÉMOL.  ||  Detenció,  triganca. 
Remora,  demora. 

REMORAR,  v.  a.  RETARDAR. 

REMORAT,  DA.  p.  p.  RETARDAT. 

REMORDIMENT.  m.  Inquietut  que  se  sent  inte- 
riorment  després  d'  haver  fet  alguna  mala  acció.  Es- 
crúpulo, remordimiento. 

REMORDIR.  v.  a.  REMORDRE. 

REMORDRE.  v.  a.  Inquietar  interiorment  algún 
escrúpol  o  cosa  que  molesta.  Remorder,  roer. 

REMORDIT,  DA.  p.  p.  Remordido. 

REMOREIG.  m.  Remor  alegre  y  suau.  Remoreo. 

REMOREJAR.  m.  Murmurar. 

REMORETA.  f.  dim.  Rumorcillo. 

REMORER.  adj.  remoróS. 


REM 


REN 


687 


REMORÓS,  A.  adj.  Que  fa  remor,  soroll,  etc.  Su- 
surrador, murmurante. 

REMOSSEGAR.  v.  a.  Mossegar  per  segona  vega- 
da. ||  remordre.  ||  Remorder. 

REMOSQUEIG.  ni.  Acció  y  efecte  de  remosquejar. 
Se  diu  en  les  ¡mpremptes  de  un  detecte  d'  impresió 
que  consisteix  en  sorlir  les  lletres  borroses  coni  si 
haguessen  sigut  tirades  dues  vegades,  lo  qual  sol 
dependir  de  la  mala  estabilitat  del  cilindre  o  de  la 
coniposició.  Remosqueo. 

REMOSQUEJADOR,  A.  adj.  Que  remosqueja. 

REMOSQUEJAR.  v.  a.  Estampar  ab  el  detecte  del 
remosqueig  una  prempsa  o  máquina.  Remosquear. 

REMOSQUEJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Que  té  '1  detecte 
del  remosqueig,  la  qual  ía  dolenta  la  impresió.  Re- 
mosqueado. 

REMOST.  m.  Ant.  PREMPSADURA.  ||  Met.  V  aigua 
bruta  o  barrejada  ab  la  porquería  de  lo  que  s'  h¡ 
renta.  Lavazas,  lavadura. 

REMOT,  A.  adj.  Distant,  apartat.  Lejano,  remoto. 
||  Met.  Lluny  de  succeir.  Remoto.  ||  Inverossímil, 
confós,  com:  noticia  remota.  Remoto. 

TINDRE  REMOT.  fr.  Met.  Tindre  quasi  oblidada  al- 
guna cosa  que  s'  havía  sapigut.  Estar  remoto. 

REMOTAMENT.  adv.  m.  Apartat,  distantment,  de 
lluny.  Remotamente.  ||  Sense  proximitat.  Remota- 
mente. 

REMOTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  remot.  Remotí- 
simo. 

REMOURE.  v.  a.  Sorollar  alguna  cosa  fentli  per- 
dre  la  seua  quietut  habitual.  Remover.  ||  Apartar 
algún  obstacle  o  inconvenient.  Remover,  obviar, 
quitar.  ||  Parlant  deis  humors  és  alterarlos.  Remo- 
ver, conmover.  ||  Regirar,  remenar.  Revolver  re- 
mecer. 

REMOVEDOR,  A.  s.  Qui  remou.  Removedor. 

REMOVENT.  adj.  Que  remou. 

REMOVIMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  remoure,  re- 
moguda.  Removimiento. 

REMPINARSE.  v.  r.  Remontarse,  pujar  alt,  mate- 
rial o  moralment.  Empinarse. 

REMPLAZAR,  v.  a.  Reemplaqar. 

REMPUIXAR.  v.  a.  Reempujar. 

REMPUIXÓ.  m.  Reempujón. 

REMSÓ  o  REEMCÓ.   f.   Ant.    REDEMPC1Ó,  RESCAT. 

REMUDA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  remudar  o  de  re- 
mudarse. Remuda,  remudamiento,  revezo. 

REMUDAR,  v.  a.  Posar  una  persona  o  cosa  en 
lloch  d'  una  altra.  Remudar,  revezar.  ||  Parlant  de 
persones  s'  usa  també  com  recíproch.  Remudarse, 
revezarse. 

REMUGACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  remugar. 
Rumia,  rumiadura. 

REMUGADA,  f.  Acció  de  remugar. 

REMUGADOR,  A.  s.  Qui  remuga.  Remugador.  || 
Ter.  rondinaire.  ||  Qui  remuga  molt.  Rumión.  ||  adj. 
Nom  que  s'  aplica  al  quadrúpet  vivípar  y  potapartit 
que 's  nodreix  d'herba;  és  niancat  de  dents  incis- 
sives  a  la  barra  superior  y  té  quatre  ventrells.  Ru- 
miante. 

REMUGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  remugar. 
Rumiadura,  rumia. 

REMUGAR,  v.  a.  Tornar  a  mastegar  alguns  ani- 
máis lo  que  del  dipósit  tornen  a  la  boca.  Rumiar.  || 
Ter.  RONDINAR.  II  Entre  menescals,  moure 'ls  llavis 
el  cavall  quan  beu  o  nienja.  Bocezar,  bocear.  ||  Ter. 
RUMIAR.  ||  Menjar  poch  a  poch  ab   la  boca  tancada. 

REMUGAT,  DA.  p.  p.  Rumiado. 

REMUGO,  m.  remugament.  ||  El  soroll  que 's  fa 
ab  les  dents  remugaut.  Roznido. 

REMUGUEIG.  m.  REMUGAMENT 


REMUJOT.  m.  La  quantitat  de  blat  que 's  va  a 
moldre  ab  un  saetí  que  no  és  pié.  Saquilada. 

REMULL.  m.  La  acció  de  remullar  o  de  rabejar 
ab  aigua  alguna  cosa.  Remojo. 

POSAR  EN  REMULL  ALGUNA  COSA  O  ALGÚN  NEGOCI. 
fr.  Met.  Diferir  tractar  d'  ell  fins  qu'  estigui  en  me- 
llor  disposició.  Estar  en  remojo  alguna  cosa  ó  algún 
negocio. 

REMULLA,  f.  REMULL. 

REMULLADA.  f.  Acció  de  remullar. 

REMULLADOR.  ni.  El  lloch  ont  s' h¡  posa '1  peix 
en  remull.  Remojadero. 

REMULLAMENT.  m.  Ant.  REMULL. 

REMULLAR.  v.  a.  Posar  alguna  cosa  a  l'aigua  pera 
que  aquesta  la  penetri  bé.  ||  Mullar  molt  la  barba  ab 
aigua  de  sabó  perqué  faci  de  mes  bon  afeitar.  Re- 
mojar. 

REMULLAT,  DA.  p.  p.  Remojado. 

BACallá  remullat.  El  que  ha  sigut  posat  molta 
estona  a  1'  aigua.  Bacalao  en  remojo. 

REMULLÓ,  f.  Ter.  rosta. 

REMUNERACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  remune- 
rar. Remuneración.  ||  Recompensa,  premi,  regonei- 
xement.  Premio,  remuneración. 

REMUNERADAMENT.  adv.  m.  D' un  modo  remu- 
nerat.  Remuneradamente. 

REMUNERADOR,  A.  s.  Qui  remunera  o  premia. 
Premiador,  remunerador. 

REMUNERAR,  v.  a.  Recompensar,  premiar.  Pre- 
miar, remunerar. 

REMUNERAT,  DA.  p.  p.  Remunerado. 

REMUNERATIU,  VA.  adj.  Que  remunera  o  ser- 
veix  pera  remunerar.  Remunerativo. 

REMUNERATORI,  A.  adj.  La  cosa  ab  que  's  re- 
munera. Remuneratorio. 

REMUNTA.  f.  Acció  de  remuntar  o  renovar  algu- 
na cosa.  ||  Mil.  La  acció  de  donar  nou  cavall  al  sol- 
dat.  Remonta.  ||  Compra  de  cavalls  pera  remuntar 
la  cavallería.  Remonta.  ||  Conjunt  de  cavalls  que  's 
menen  d'  una  vegada  pera  remuntar  la  cavallería. 
Remonta.  ||  Entre  sabaters  és  l'acte  y  efecte  de  po- 
sar peus  nous  a  les  carnes  d'  unes  botes  velles.  Ca- 
bezada, remiendo. 

REMUNTADOR,  A.  s.  Qui  remunta.  Remontador. 

REMUNTAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  remuntar. 
Remonte,  remonta. 

REMUNTAR.  v.  a.  Renovar,  arreglar,  mellorar.  || 
restaurar.  II  Mil.  Donar  un  nou  cavall  al  soldat. 
Remontar.  ||  Proveir  de  cavalls  a  un  regiment.  Re- 
montar. ||  Adobar  les  botes  posanthi  peus  nous.  Re- 
montar. |1  Met.  Obligar  a  algú  que  se  'n  vagi.  Re- 
montar. 

REMUNTARSE.  v.  r.  Volar  molt  alt  els  aucells. 
Remontarse.  ||  Met.  Enlairarse,  enfilarse.  Remontar- 
se, repinarse. 

REMUNTAT,  DA.  p.  p.  Remontado. 

REMUNTISTA.  m.  Fig.  El  comissionat  pef  algún 
eos  de  cavallería  pera  comprar  cavalls.  Remon- 
tista. 

REMUSCAR.  v.  a.  y 

REMUSGAR,  v.  a.  Maliciar,  pensar,  presumir  lo 
que  pot  passar.  Remusgar. 

REMUSQUEJAR.  v.  a.  Remugar.  ||  Menjar  tastant 
no  mes.  ||  remosquejar. 

REMUT,  DA.  p.  p.  Ant.  irr.  Redimit.  Redimido. 

REMUYÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Mullar.  Mojar.  ||  Re- 
mullar. 

REMZÓ.  f.  Ant.  REDEMPC1Ó. 

REN.  m.  Ant.  RES.  ||  Zool.  RENO.  ||  Ter.  LLEVAT.  || 
REHÉN.  ||   RONYÓ. 

RENACH.   m.   Zool.  REINETA.    ||   Entom.   TABA. 


688 


REN 


REN 


RENADIU,  VA.  adj.  Que  renaíx.  Renadío.  ||  Lo  que 
neix  de  la  llevor  caiguda  de  la  planta,  sense  sem- 
brarla, com:  blat  renadiu,  vesses  renadives,  etc.  Re.ia- 
dío,  ricial  ||  Ant.  A  pedir  de  boca. 

RENAIXEDOR,  A.  adj.  Que  renaix.  Renacedor. 
RENAIXEMENT.  m.  L'  acte  de  renáixer.  S'  usa  en 
sentit  inetafórich.  Renacimiento. 

RENAIXENCA.  f.  renaixement.  ||  S' aplica  al  pe- 
ríotle  modem  de  la  historia  catalana  que  comenta  a 
mi tg  sigle  XIX,  en  el  qual  han  renascut  la  literatura, 
les  arts  y  la  política  nacionals  de  Catalunya.  ||  Istil 
arquitectónich  y  época  de  després  de  1' Edat  Mitja. 

RENÁIXER.  v.  n.  Tornar  a  neixer  o  neixer  de  nou. 
Renacer.  ||  Adquirir  la   vida   de  la    gracia  per  medí 
del  baptisme.  Renacer.  ||   Renovarse,  restaurarse  o 
restablirse  alguna  cosa.  Renacer,  renovarse.  ||  Re- 
produirse  les  coses  física  y  moralment.  Renacer.  || 
Fig.  Recobrar  el  vigor  perdut.  Renacer. 
RENAIXIMENT.  m.  RENAIXEMENT. 
RENAL,  adj.  Lo  pertocant  ais  ronyons.  Renal. 
RENALL.    m.   Soroll  pausat  y  continuat  que  fa  la 
gola  deis  malalts,  particularment  la  deis  moribons.  || 
ranera.  ||  rugall.  ||  Estertor. 

RENALL.  Biog.  Gramátich  y  mestre  de  la  iglesia 
de  Barcelona  al  sigle  XII.  Va  ésser  autor  d'  un  ma- 
nuscrit  llatí,  en  llenguatge  niolt  pulcre,  escrit  1'  any 
1106  ab  el  títol  de  Vita  vel  passio  S.  Eulalia  Bar- 
cinon. 

RENANT.  Geog.  Caseriu  del  tenue  d' Olióla,  prov. 
de  Lleida. 

RENART.  m.  Zool.  GUINEU.  ||  GUILLA. 
RENART  Y  ARIAS  (Francesch).  Biog.  Un  deis 
escriptors  del  sigle  xix  que  piimer  varen  escriure 
produccions  dramátiques  catalanes.  Cal  esmentar  en- 
tre elles  un  assaig  fet  péls  anys  de  1840,  y  que  ab  tot 
y  reflectar  el  gust  de  la  época,  va  ésser  molt  aplau- 
dit.  Va  neixer  a  Barcelona  I'  any  1783  y  va  estudiar 
la  carrera  d'  arquitectura.  Partidari  de  les  idees  po- 
lítiques  lliberals,  va  figurar  niolt  desde  1820,  havent 
escrit  diferents  travalls  literaris  pera  enlairarles.  Va 
morir  a  1'  any  1852. 

RENASCUT,  DA.  p.  p.  y 
RENAT,  DA.  p.  p.  Renacido.  ||  n.  p.  Renato. 
RENATAR.    v.    a.    Donar    pressa,   apressar.    Dar 
prisa. 

RENAU.  Geog.  Poblé  de  la  prov.,  dióc.  y  part.  jud. 
de  Tarragona;  és  a  la  vora  del  riu  Gaiá  y  té  173  hab. 
RENCARREGAR.  v.  a.  Tornar  a  encarregar.  Re- 
encargar. 

REENCOMENAR.  v.  a.  Tornar  a  encomenar.  Re- 
encomendar. 

RENCH,  CA.  adj.  RANCH.  ||  ni.  Ant.  TRONA.  ||  Ter. 
RENGLERA.  II  Rango.  ||  Entom.  Paparra.  Garrapata, 
rezno.  ||  CÓS,  carrera. 

renCH  DE  junyir.  Ant.  Cós,  plaqa  pera  'ls  torneigs 
y  espectacles  públichs.  Tela. 

RENCONTRE.  ni.  Topanient  de  dues  persones  o 
coses  que  's  troven  1'  una  ab  1'  altra.  ||  Propiament 
significa  la  segona  encontra  de  dos  cavallers  llui- 
tant.  Reencuentro.  ||  El  cop  que  's  donen  al  topar. 
Reencuentro.  ||  Combat  de  dues  partides  de  tropa 
poch  nombroses.  Reencuentro. 

RENCOR,  ni.  Enemistat  antiga,  ira  reconcentrada. 
Pencor,  encono,  enconamiento. 

ab  rencor,  m.  adv.  Ab  ira.  Rencorosamente. 
RENCORÓS,  A.  adj.  Qui  té  o  guarda  rencor.  En- 
conoso, rencoroso. 

RENCOROSAMENT.  adv.  m.  Ab  rencor.  Rencoro- 
samente 

RENCUN1A.   f.  Ter.  RENCOR.  ||  RANCUNIA. 
RENCUNIÓS,    A.    adj.    Ter.    RENCORÓS.  ||  RANCU- 
N1ÓS. 


RENCUNIOSAMENT.  adv.  RANCUNIOSAMENT. 
RENCHI.   ni.   Tér.  ibicench.  Feix  de  cabells.  Me- 
chón de  pelo.  ||  rinxo. 
RENCOS,  A.  adj.  RANCH. 

RENDA,  f.  Utilitat  o  benefici  que  produeix  actual- 
ment  alguna  cosa  o  lo  que  d'  ella  se  cobra.  Renda, 
rédito,  rendimiento,  rendición,  provento.  ||  Lo  que 
paga  en  diner  o  en  fruits  un  arrendatari.  Renta.  || 
Pensió  o  sou  d'  un  any.  Renta.  ||  La  que  paga  1  pa- 
gés  a  1'  amo  de  les  terres  que  mena.  Renta.  ||  La 
llonga  o  corretja  del  cavall.  Rienda.  ||  regna. 

RENDA  CREIXENT  O  MIMVANT.   La   que  admet  en  el 
seu  arrendament  aument  o  disminució  del  seu  valor 
o  producte  natural.  Renta  creciente  ó  menguante. 
RENDA  FEUDAL:  CENS. 

RENDA  fixa.  La  qu'  és  segura.  Renta,  rentada. 
RENDA  general.   La  que  's  cobra  a   tot  el  regne, 
com:  el  tabach,  aduanes,  etc.  Renta  general. 

renda  gran  ÉS  l'  ESTALVi.  Ref.  Ab  que  's  dona  a 
entendre  que  '1  medi  mes  segur  pera  aumentar  els 
interessos,  és  la  economía  y  1'  estalvi.  Alquimia  pro- 
bada, tener  renta  y  no  gastar  nada. 

renda  provincial.  La  que  compren  els  tribuís  de 
cada  provincia.  Renta  provincial. 

DONAR  renda,  fr.  Produir  benefici  o  utilitat  anyal 
alguna  cosa.  Rentar,  redituar. 

JUNTAR  tant  DE  renda,  fr.  Reunir  certa  quantitat 
de  varies  rendes  o  einoluments.  Componer  tanto  de 
renta. 

MILLORAR  LES  rendes,  fr.  Pujar  els  arrendaments 
públichs.  Mejorar  las  rentas. 

ViURE  DE  RENDA,  fr.  Vmre  algú  sense  travallar, 
manteníiitse  de  la  renda  que  cobra.  Tener  renta. 

RENDAR,  v.  n.  Produir  renda  un  capital,  una  hi- 
senda,  etc.  Rentar.  ||  Llaurar  o  cavar  per  segona  ve- 
gada. Rendar. 

RENDATGE.  m.  El  producte  d'  un  capital  o  hisen- 
da.  Rendaje.  ||  El  coujunt  de  rendes  o  corretges  de 
uns  guarniments.  Rendaje. 
RENDELL.  m.  RENDILLA. 

RENDER.  m.  Qui  té  molta  hisenda.  Hacendado, 
arrentado.  ||  Qui  paga  renda.  Rentero.  ||  Qui  pren 
arrendament.  Rentero.  ||  El  pagés  que  té  arrendada 
alguna  masada.  Rentero. 

RENDERÍA.  f.  Terra  presa  a  arrendament.  Ren- 
tería. 

RENDETA.  f.  dim.  Rentilla. 

RENDICIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  de  rendir  o  de  ren- 
dirse. Rendición,  rendimiento. 

RENDIDAMENT.  adv.  m.  Ab  sumissió.  Sumisa- 
mente, rendidamente. 

RENDIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  rendit. 
RENDIDISSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab  molta  hu- 
mílitat.  Rendidísimamente. 

RENDILLA.  f.  Entom.  Mosquit  molt  petit,  pero  que 
pica  fort.  Mosquitillo.  ||  Obertura  molt  estreta.  Ren- 
dija. 

RENDIMENT.  m.  RENDICIÓ,  1.  ||  Fatiga,  cansanci. 
Rendimiento.  ||  Sumissió,  subordinado  o  subgecció. 
Rendimiento.  II  Expressió  obsequiosa,  oferintse  a  la 
voluntat  o  servei  d'  un  altre.  Rendimiento.  ||  El  pro- 
ducte que  's  treu  d'  una  hisenda  o  capital.  Rendi- 
miento. 

RENDIR,  v.  a.  Subgectar,  vencer,  obligar  a  les 
tropes,  places  o  embarcacions  enemigues  a  entregar- 
se. Rendir.  ||  Entregar  alguna  cosa  al  domini  d'  un 
altre,  com:  la  fortalesa  al  enemich,  etc.  Rendir.  II 
Cansar,  fadigar.  Rendir.  ||  Náut.  Badallarse,  esquer- 
darse,  obrirse  un  arbre  o  verga  en  direcció  de  les 
seues  fibres.  Rendir  el  hilo.  ||  Cedir,  enfonzarse  les 
cobertes  del  barco  per  falta  de  puntáis.  Rendir.  || 
Produir,  donar  producte.  Rendir. 

RENDIRSE,  v.  r.  Entregarse,  confessarse  ven?ut, 
Rendirse.  ||  En   lo   moral,   cedir,  obeir,    humiliarse. 


REN 


REN 


689 


Rendirse.  ||  Abatres,  acovardirse  devaut  deis  travalls 
o  desgracies.  Sucumbir,  rendirse. 

RENDISTA.  m.  RENTISTA. 

RENDÍSTICH,  CA.  adj.  RENTÍSTICH. 

RENDIT,  DA.  adj.  Molt  cansat.  Cansado.  ||  Ven- 
QUt.  Rendido.  ||  Sumís,  obsequios.  Sumiso. 

RENDÓS,  A.  adj.  Que  produeix  molt.  Rentoso. 

RENDRE.  v.  a.  rendir. 

RENDUT,  DA.  p.  p.  RENDIT. 

RENEBOT,  DA.  m.  y  f.  Fill  del  nebot  de  qui's  par- 
la. Resobrino,  sobrino  segundo. 

RENECH.  m.  Execrado.  Blasfemia,  reniego.  || 
DETESTACió.  ||  Acte  y  efecte  de  renegar,  o  sía  de  ne- 
gar repetidament,  y  per  antonomasia  s'  aplica  al  que 
renega  la  relligió  católica  en  algún  de  sos  dogmes. 
Reniego. 

RENECH.  m.  Paparra  grossa  y  rodona  que  solen 
tindre  Ms  goqos.  Rezno. 

RENECH,  GA.  adj.  Se  din  de  certa  mena  de  fasols 
o  niongtes  que,  encara  qu'  estiguin  granats,  se  men- 
gen  comunament  ab  la  tavella.  Judiones,  judión. 

RENEGADAMENT.  adv.  m.  D'  una  manera  rene- 


RENEGADOR,  A.  s.  Qu¡  renuncia  la  fe  o  renega  de 
Den  y  de  la  seua  relligió.  Rnegador.  ||  Qui  té  '1  pés- 
sini  vici  de  jurar,  perjurar,  dir  blasfemies,  etc.  Blas- 
femo, renegador. 

RENEGA1RE.  adj.  Renegós,  que  renega,  que  té '1 
vici  de  dir  renechs. 

RENEGAMENT.  m.  APOSTASÍA.  ||  BLASFEMIA. 

RENEGAR,  v.  a.  Negar  ab  insistencia,  tornar  a  ne- 
gar. Renegar.  II  Flestomar,  prorrompre  en  injuries  y 
blasfemies.  Blasfemar,  renegar.  ||  Detestar,  abomi- 
nar una  cosa,  com:  renegó  de  la  seua  amistat.  Rene- 
gar. ||  Passar  d'  una  relligió  a  un'  altra;  regularment 
se  diu  per  deixar  la  fe  de  Jesucrist  y  pendre  la  de 
Maoma.  Apostatar,  renegar. 

renegar  COM  UN  ORIOL,  fr.  Blasfemar  como  un  ca- 
rretero. 

RENEGAT,  DA.  p.  p.  Renegado.  ||  Qui  ha  renun- 
ciat  la  fe  de  Jesucrist.  Renegado.  ||  Qui  diu  renechs 
o  blasfemies.  Blasfemo.  ||  Home  pervers.  Renegado. 
II  El  joch  de  1'  home  entre  dos,  en  que  's  donen  nou 
cartes  a  cada  un.  Renegado,  hombre,  emperrada. 

||  BLASFEM. 

FER  MES  MAL   QUE    UN   RENEOAT.    fr.    FER   MES  MAL 
QUE  LA  PEDRA  O  QUE  LA  PEDREGADA. 
RENEGÓS,  A.  adj.  RENEGADOR. 
RENERA.  f.  RONQUERA.  |j  RENALL. 

RENET,  A.  s.  Fill  o  filia  d'  un  net  o  neta.  Viznie- 
to.  ||  adj.  Molt  net.  Relimpio. 

RENETEJAR.  v.  a.  Tornar  a  netejar  o  netejar 
molt.  Relimpiar.  ||  També  s'  usa  com  recíproch.  Re- 
limpiarse. 

RENGANXAR.  v.  a.  REENGANXAR. 

RENGAR,  v.  a.  Ant.  Fer  una  arenga.  Arengar.  || 
ARRENGLERAR. 

RENGENDRAR.  v.  a.  REENGENDRAR. 

RENGÍFER.  m.  Zool.  Mena  de  quadrúpet.  Rengí- 
fero. 

RENGLA.  f.  RENGLE. 

RENGLE,  m.  y 

RENGLERA,  f.  Fila  de  coses  posades  per  ordre  les 
unes  derrera  de  les  alties.  Ringle,  ringla,  ringlera, 
hilera,  fila,  línea.  ||  Tira  de  ceps,  arbres  o  plantes. 
Liño.  ||  La  de  rajóles  posades  horitzontaiment  dins 
del  forn.  Daga. 

RENGLÓ.  m.  RENGLE. 

RENGRACIAMENT.  m.  Acció  de  donarles  gracies. 
||  AGRAIMENT. 

RENGRACIAR.  v.  a.  Donar  les  gracies.  ||  AGRAiR. 
DIC.  cat.  —  v.  II.— 87. 


RENGRACIAT,  DA.  p.  p.  del  verb  rengraciar.  ||  adj. 
Que  ha  rebut  les  gracies. 

RENIFORME,  adj.  En  forma  de  ronyó.  Reniforme, 

RENILL.  m.  La  veu  del  cavall  o  de  1'  euga.  Relin- 
cho, relinchido,  hin. 

RENILLADOR.  ni.  Se  diu  del  cavall  que  renilla  so- 
vint.  Relinchador.  ||  Se  diu  del  cavall  que  renilla  y 
s' inquieta  quan  veu  una  burra,  una  ínula  o  una  egua. 
Relinchón,  relinchador. 

REN1LLAR.  v.  n.  Formar  el  cavall  o  1'  egua  el  so 
de  la  seua  veu.  Relinchar,  hinar. 

REN1TA.  f.  Min.  Varietat  de  fosfat  de  coure.  Re- 
nita. 

RENITENCIA,  f.  REPUGNANCIA. 

RENITENT,  A.  adj.  REPUGNANT. 

RENNES-LO-CASTELL.  Geog.  Al  camí  de  Carcas- 
sona  a  Perpinyá,  ab  pintoresques  ruines  prop  deis 
banys  d'  Alet.  ||  — LOS-BANYS.  Poblé  del  Mitjorn  de 
Franca,  a  1'  alqaria  de  310  met.,  ab  termes  terrugino- 
ses  y  altres  aigües  minerals,  conegudes  ja  ais  tenips 
deis  ronians.  Está  situat  al.SE.  d'  Alet. 

RENO.  m.  Zool.  Mena  de  cerv  doméstich  que's  cría 
a  les  regions  polars.  Reno. 

RENOAGRAR.  v.  a.  Ant.  Deixar  a  usura.  Dar  á 
logro. 

RENOCA.  f.  Fam.  Donzella  entrada  ja  en  edat. 
Doncellueca.  ||  GRANOTA. 

RENOCH,  CA  adj.  Cosa  que  no  serveix,  trasto  in- 
útil, despieciable.  Trasto  inútil.  ||  Zool.  ter.  GRA- 
NOTA. 

RENÓM.  m.  Sobrenóm,  apellit.  Renombre,  sobre- 
nombre, apellido,  cognomento.  ||  motiu,  3.  ||  Noni 
injuriós  sobreposat.  Apodo.  ||  Anomenada,  fama  que 
se  dona  a  algú  per  les  seues  accions.  Renombre. 

RENÓM  (Joan).  Biog.  Eclesiástich  del  segón  ters 
del  sigle  XIX,  que  va  ferse  remarcar  péls  seus  estudis 
aritmétichs  y  gramaticals  y  per  la  seua  traga  a  la 
ensenyanca  de  la  caligrafía.  Va  ésser  un  deis  oradors 
sagráis  de  major  concepte  a  Barcelona.  Pertanyía  a 
les  Escoles  Píes  y  en  elles  va  ésser  professor  durant 
molts  anys,  havent  publícat  estimables  obres  didác- 
tiques.  Va  morir  a  Barcelona  a  1'  any  1880. 

RENOMENABLE.  adj.  Digne  de  renóm  y  de  fama. 

RENOMENADA.  f.  Acció  de  renomenar.  ||  Fama, 
celebritat  de  que  gaudeix  un  artista  o  home  de  cien- 
cia, o  una  cosa  per  ses  grans  qualitats.  Fama,  nom- 
bradla. 

RENOMENAR.  v.  a.  Nomenar  per  segón  cop  o  no- 
menarsovint.  ||  Proclamar  les  bones  qualitats  d' algú 
o  d'  alguna  cosa.  Renombrar. 

RENOMENAT,  DA.  adj.  Famós,  célebre.  Renom- 
brado. 

RENOU.  m.  Brot  nou  que  ix  al  arbre.  Vastago,  re- 
nuevo, pimpollo.  ||  Soroll,  trasbals,  moviment  des- 
usat.  Renuevo. 

PORTAR  O  FER  ANAR  EN  RENOU.  fr.  Tindre  a  un  o  a 
molts  ocupats  ab  pressa  alentorn  de  sí.  Tener  en  rue- 
da ó  revuelto.  II  Se  diu  també  de  les  coses  que  's  te- 
ñen de  qualsevulla  manera  prop  d'  un  pera  feries 
servir  quan  convé.  Tener  revuelto. 

RENOUAR.  v.  a.  Renovar. 

RENOVABLE,  adj.  Susceptible  de  renovació.  Re- 
novable. 

RENOVACIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  de  renovar.  Re- 
novación, renuevo.  ||  En  lo  moral,  transformació  o 
mudanca  d'  una  cosa  del  estat  que  tenía  a  un  altre 
de  mes  perfet.  Renovación.  ||  L'  acció  de  consumir  el 
sacerdot  les  formes  antigües  y  conságrame  altres  de 
noves.  Renovación. 

RENOVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renova.  Renovador. 

RENOVAMENT.  m.  Ant.  RENOVACIÓ. 

RENOVAR,  v.  a.  Fer  tornar  com  nova  alguna  cosa. 


690 


REN 


REN 


Renovar.  ||  Restaurar.  Renovar  ||  Comentar  de  nou 
lo  que  s'  ha  tingut  interromput  per  algún  temps.  Re- 
novar. ||  Pulir,  enllustrar,  millorar  alguna  cosa  que 
s' ha  vía  fet  vella.  Renovar.  II  Sumir  el  sacerdot  les 
formes  antigues  y  conságrame  de  noves.  Renovar.  || 
Reiterar,  publicar  de  nou.  Renovar.  ||  Refrescar  algún 
sentiment,  pesar  o  dolor.  Refrescar.  ||  v.  r.  Adquirir 
noves  forces  o  nou  vigor.  Reverdecer,  revivir. 

RENOVAT,  DA.  p.  p.  Renovado. 

RENOVELLAR.  v.  a.  Ant.  RENOVAR. 

RENOVER,  A.  m.  y  f.  Qui  renova. 

RENS.  m.  pl.  Ronyons.  Ríñones 

RENSAIG.  m.  Segón  ensaig  en  un  teatre  o  en  altre 
espectacle. 

RENSAJAR.  v.  a.  Ensajar  per  segona  vegada.  Re- 
ensayar. 

RENT.  m.  REN.  ||  RENDA. 

RENTADA,  f.  L' acte  y  efecte  de  rentar  o  de  ren- 
tarse. Lavación,  lavadura,  loción,  lavatorio. 

SEGONA  rentada.  A  les  mines  es  la  segona  renta- 
da del  metalls.  Relave. 

RENTADENTS.  m.  Raspallet  pera  rentar  les  dents. 
||  La  cosa  molt  escassa  per  beure.  Limpiadientes. 


Rentadors  públichs  d'  Agramunt 

RENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renta.  Lavador.  || 
Lloch  ont  se  renta.  Lavadero.  ||  La  llosa  ont  s'  ni 
pica  la  roba  que  's  renta.  Estragadero. 

RENTADORA.  f.  BUGadera.  |l  RENTADOR,  3. 

RENTADORS  DE  LA  MUGA.  Hidrog.  Al  Bergadá, 
curs  d' aigües  que  segueixen  la  valí  de  1' Arija,  per 
dessota  del  penyal  ont  s' emplaza  el  castell.vell  de 
La  Pobla. 

RENTADURA.  f.  RENTADA.  ||  pl.  L' aigua  bruta  de 
lo  que  s'hi  ha  rentat.  Lavazas,  lavadura. 

RENTADURES  DE  BOTES.  Met.  Vi  molt  fluix  que  's 
fa  posant  aigua  a  les  botes  pera  aprofitarne  les  escu- 
rrialles.  Aguachirle. 

RENTAMANS.  m.  Dipósit  d'  aigua  ab  aixeta  y 
pica  pera  rentarse.  Lavamanos,  aguamanil. 

RENTAMENT.  m.  Ant.  RENTADA. 

RENTAR,  v.  a.  Netejar  qualsevulla  cosa  ab  aigua 
o  ab  un  altre  líquit.  Lavar  limpiar,  bañar,  jabonar. 
||  Netejar  les  eines  de  la  cuina.  Fregar.  ||  Netejar  la 
roba  després  de  la  bugada.  Sacar.  ||  rendar. 

rentar  la  CARA  A  alguna  COSA.  fr.  Met.  Donarli 
nou  Ilustre,  arreglarla,  pulirla.  Lavar  la  cara. 

LA  UNA  MÁ  RENTA  L'  ALTRA  Y  LES  DUES  LA  CARA.  fr. 
Vol  dir  que  pera  tot  se  necessita  ajuda.  Una  mano 
lava  la  otra  y  ambas  la  cara. 

RENTAR  MALAMENT  Y  DEPRESSA.  fr.  Rentar  mala- 
ment  alguna  cosa  entretenintse  menys  de  lo  que  fora 
menester  pera  ferho  bé.  Jamerdar. 

rentar  la  cara  sense  aigua.  Loe.  Acontentar  ab 
bones  paraules. 

TORNAR  A  rentar,  fr.  Relavar. 

RENTARSE,  v.  a.  Netejarse  la  cara,  mans  o  '1  eos 
ab  aisua.  Lavarse. 


RENTAT,  DA.  p.  p.  Lavado 
RENTELL.  m.  Ter.  entom.  MOSQUIT. 
RENTISTA,   m.  Qui  té  coneixements  o  práctica  en 
materia  d'Hisenda  pública.   Rentista.  ||  Aquell  que 
viu  de  renda  y  en  especial  els  que  la  posseeixen  en 
paperdel  Estat.  Rentista.  ||  rendista. 

RENTÍST1CH,  CA.   adj.  Lo  relatiu  o  pertanyent  a 
les  rendes  o  a  la  Hisenda  pública.  Rentístico. 
RENTOI  ni.  Cert  jocii  de  cartes. 
RENUENCIA,  f.  Repugnancia,  falta  d'  avinenga. 
Renuencia. 

RENUENT.  adj.  Repugnant,  indócil.  Renuente. 
RENUNCI.   m.   Falta  en   que  s'  incorre  jugant,  per 
no  servir  ab  la  carta   que  segons  llei  de  joch  devia 
tirarse.  Renuncio.  ||   burrada.  [|  fig.  Falta  lleugera, 
erro,  patotxada,  asenada.  Renuncio. 

RENUNCIA,  f.  L'  acte  de  renunciar.  Renuncia,  re- 
nunciación, renunciamiento.  ||  Dimissió,  abdicició 
voluntaria  d' alguna  cosa  que 's  posseeix  o  del  dret 
que  s'hi  té.  Dimisión,  renuncia,  cesión.  ||  L' ins- 
trument  que  la  conté.  Renuncia. 

renuncia  simple.  La  que  's  fa  plena  y  total  sense 
reservarse  fruits  ni  títol.  Renunciación  simple. 

RENUNCIABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  renunciar.  Re- 
nunciable.  ||  S'  aplica  al  ofici  que  s'adquireix  ab  fa- 
cultat  de  transmeirel  a  un  altre  per  renuncia  y  no 
d'altre  moJo.  Renunciable. 

RENUNCIACIÓ.  f.  Ant.  RENUNCIA. 
RENUNCIADOR,    A.    s.     Qui    renuncia.    Renun- 
ciados 

RENUNCIAR,  v.  r.  Desposseirse  voltintariament  de 
alguna  cosa  o  del  dret  y  acció  que  s'hi  pot  tindre. 
Abdicar,  renunciar,  dimitir,  desechar,  resignar. 
||  No  volguer  admetre  o  acceptai  alguna  cosa  que'ns 
ofereixen.  Renunciar.  ||  Despreciar,  abandonar,  refe- 
rintse  especialment  a  alguna  preteusió.  Renunciar. 
RENUNCIAT,  DA.  p.  p.  Renunciado. 
RENUNCIATARI.  m.  Aquell  a  favor  dequis'ha 
fet  alguna  renuncia.  Renunciatario. 

RENUNCIATORI,  A.  adj.  Que  enclou  renuncia. 
Renunciatorio. 

RENVIDADA.  f.  RENVIT. 

RENVIDAR.  v.  a.  Envidar  al  que  ha  envidat.  Se 
diu  al  joch  de  cartes.  Reenvidar. 

RENY.  m.  Acte  y  efecte  de  renyar.  Regaño,  avi- 
so, rapapolvo. 

RENY  A.  f.  REINA.  ||  REGNA.  ||  RENYIDA.  Reniña. 
RENYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renya.  Regañón. 
RENYAR.  v.  a.  Rependre  ab  aspresa  y  donant  mos- 
tres  d' estar  enfadat.  Reñir,  regañar,  increpar. 

A  LA  CASA   QUE   NO   S'HI    RENYA    NO    Hl  HA  PÁ.  Ref. 
Casa  reñida,  casa  regida. 
RENYAYRE.  m.  y  f.  Qui  renya.  Regañón. 
RENYÉ  Y  VILADOT  (Frederich).  Biog.  Advocat 
y  escriptor  catalanista,  molt  remarcable,  que  va  néi- 
xer  a  Lleida  a  mitjans  del  sigle  XIX,  morinthi  en  1904. 
Identificat  del  tot  ab  els  ideáis  del  desvetllament  del 
esperit  catalanesch,  de  molt  jove   va  ésser  un  deis 
coLiboradors  de  La  Renaixenga,  publicanthi  travalls 
ben  estimables,  aixis  com  escrits  en  la  Revista  de  Lé- 
rida. Cal  esmentar  entre  les  seues  obres,  les  Odes  de 
Anacreont,  traduides  directament  del  grech  al  cátala. 
Barcelona,  1878. 
RENYER.  m.  Qui  regeix.  REGIDOR. 
RENYIDA.  f.  Acció  y  efecte  de  renyir.  Riña. 
RENYIDAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  renyida, 
molt  disputada. 

RENY1DÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  renyit.  Reñidí- 
simo. 

RENYIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renyeix.  Reñidor. 
RENYINA.  f.  BARALLA. 


REP 


REP 


691 


D*  UNA  GRAN  RENYINA  NE  VÉ  UNA  GRAN  AMISTAT. 
Ref.  Que  dona  a  entendre,  que  d' unes  fortes  baralles 
se  'n  sol  originar  una  ferina  amistat  Riña  ó  cuestión 
de  por  San  Juan,  paz  para  todo  el  año. 

RENYINA  d'enamokats.  Loe.  Renyines  sense  mali- 
cia, de  massa  estimado. 

RENYINAR.  v.  n.  Ter.  RENILLAR. 
RENYIR.  v.   a.  Barallarse,  maltractarse  d*  obra  o 
de  paraula.   Reñir.  ||  Perdre  1' amistat,  quedar  ene- 
michs.  Reñir.  ||  Pegarse,  ferirse.  Contender. 
RENYiT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Reñido. 
RENYÓ.  m.  RONYÓ. 

REOCTAVA,  f.  La  octava  part  d'  una  octava.  Reoc- 
tava. 

REOCTAVAR  v.  a.  Traure  la  octava  part  d' una 
octava,  la  qual  se  pagava  antigament  deis  fruits  per 
cert  impost  reial. 

REÓMETRE.   m.    Fis.   Instrument  per  amidar  les 
corrents  d' aigua  y  les  eléctriques.  Reómetre. 
REOMPLERT,  A.  adj.  Rellenado. 
REOMPLIR.  v.  a.  Omplir  per  segona  vegada.  Re- 
llenar. 

REOR.  Bot.  En  les  comarques  del  Ebre.  ROLDÓ. 
REOFOANISACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reorganisar. 
Reorganización. 

REORGANISADOR,  A.  s.  Qui  reorganisa.  Reorga- 
nizador. 

REORGANISAR.  v.  a.  Organisar  de  nou  alguna 
cosa.  Reorganizar.  ||  Fer  la  organisació  millor  y  mes 
complerta.  Reorganizar. 

REORGANISARSE.  v.  r.  Reorganizarse. 
REORGANISAT,  DA.  p.  p.  Reorganizado. 
REOXIDACIÓ.  f.   Segona   conversió  d' un  eos  en 
óxit.  Reoxidación. 

REOXIDAR.  v.  a.  Reduir  altra  vegada  un  eos  al 
estat  d' óxit.  Reoxldar. 
REPADEIXER.  v.  a.  y 
REPAD1R.  v.  a.  REPATIR. 

REPAGAR,  v.  a.  Pagar  molt  o  massa  bé  alguna 
cosa.  Repagar. 

REPALASSA.  f.  Bot.  LLAPASSA,  BARDANA. 
REPANTIGARSE,  v.  r.  REPAPARSE. 
REPANTIGAT,  DA.  adj.  REPAPAT. 
REPAPARSE.  v.  r.  Recolzarse,  extendres  sobre  '1 
respatller  pera  seure  ab  tota  comoditat.  Arrellanar- 
se, rellanarse,  repantigarse,  recalcarse. 

REPAPAT,  DA.  adj.  Assegut  ab  indolencia  en  un 
assent  cómodo.  Rellenado. 

REPAPIEJAR.  v.  n.  Caduquejar,  debilitárseli  a 
algú  '1  judici  y  la  memoria  per  la  molta  edat.  Cho- 
chear. 

REPAR.  m.  REPARO. 

REPARABLE,  adj.  Lo  qu'  es  digne  d'atenció.  Re- 
parable, notable.  ||  Lo  que  's  pot  restaurar  o  reme- 
diar. Reparable. 

REPAR ACIÓ.  f.  L'acte  de  reparar  en  el  sentit  de 
renovar  o  millorar  alguna  cosa.  Reparación,  repa- 
ramiento, rehacimiento. 

REPARADA.  Espeleol.  Cova  que  's  trova  en  la 
costa,  prop  del  cap  de  Nogent,  a  Roses. 

REPARADOR,  A.  s.  Qui  adoba  o  mellora  alguna 
cosa.  Reparador.  ||  Qui  tot  ho  repara.  Reparador, 
reparón. 

REPARADORA,  f.  Nom  d' una  confraría  piadosa 
dedicada  a  reparar  els  pecats  del  mon. 
REPARAMENT.  m.  REPARACIÓ. 
REPARAR,  v.  a.  Adobar  lo  que  s'ha  fet  malbé. 
Reparar,  rehacer,  reforzar.  ||  Restablir.  Reparar, 
restaurar,  subsanar.  ||  Mirar  ab  molt  de  cuidado, 
notar,  adornarse  d'alguna  cosa.   Advertir,  reparar, 


notar.  ||  Tindre  reparo  per  algún  inconvenient  o  di- 
ficultat.  Reparar.  ||  En  lo  moral,  corretgir,  remediar. 
Reparar.  ||  Considerar,  reflexionar.  Reparar.  ||  v.  r. 
Cobrar  forces,  minorarse.  Repararse.  ||  Resguardar- 
se deis  cops  o  trets,  posantse  derrera  d'alguna  cosa 
o  valentse  d' algún  medi.  Repararse. 

REPARAT,  DA   p.  p.  Reparado. 

REPARATIU,  VA.  adj.  y 

REPARATORI.  adj.  Que  repara.  Reparatorlo. 

REPARO,    m.    Restaurado    o    retuei.    Reparo.  |i 
ADOB,  1.  ||  Dupte,  dficultat  o  inconvenient  que  's   té 
sobre  alguna   materia.    Reparo.     Observació,  adver 
tencia.   Reparo.  ||  Defensa,  resguart.  Reparo.  ||  Ins- 
pecció  cuidadosa  d'  alguna  cosa.  Reparo. 

FER   REPARO    D'  ALGUNA    COSA.    fr.    Posarhi    dificill- 

tats,  contradiría.  Objetar,  contradecir,  dificultar. 

REPART.  m.  REPARTIMENT;  comunament  se  diu  de 
les  contribucions.  Repartición,  repartimieuto,  ami- 
llaramiento. 

REPARTIBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  repartir.  Repar- 
tible. 

REPARTICIÓ.  f.  L'acció  de  repartir.  Repartición 
repartimiento. 

REPARTIDAMENT.  adv.  m.  Per  parts,  en  diverses 
porcions.  Repartidamente. 

REPARTIDOR,  A.  adj.  Lo  que  s'ha  de  repartir.  || 
Lo  que  fa  de  bou  repartir.  Repartidero.  ||  m.  Qui  re- 
parteix  o  distribueix.  Repartidor.  ||  Lo  lloch  ont  se 
reparteixen  les  aigues.  Repartidor,  partidor.  ||  Fot. 
La  persona  encarregada  de  repartir  els  negocis  en 
els  tribuna's.  Repartidor. 

REPARTIDORA  f.  Nom  que  alguns  solen  donar  a 
1'  acció  revolucionaria  social  que  diuen  que  té  de 
disposar  la  repartició  deis  bens. 

REPARTIMfcNT\  m.  Distribudó  d' una  cosa  entre 
molts.  Repartimiento.  ||  La  llista  que  conté  lo  que 
s' ha  repartit.  Repartimiento.  ||  La  divisió  en  que  se 
senyala  a  cada  veí  lo  que  li  toca  pagar  de  contribu- 
ció.  Derrama,  repartimiento. 

REPARTIR,  v.  a.  Distribuir  una  cosa,  dividintla 
en  parts.  Repartir.  ||  Carrejar  alguna  contribució  o 
gravamer.t  per  parts.  Repartir.  ||  Donar,  compartir, 
dispensar  gracies  o  favors.  Franquear,  repartir.  || 
Dit  de  la  cárrega  o  la  distancia,  igualarla  per  parts; 
fer  que  no  n'  hi  hagi  mes  a  la  una  part  que  a  1'  altra. 
Promediar,  comediar. 

REPARTIT,  DA.  p.  p.  Repartido. 

REPARTO,  m.  REPART. 

REPÁS.  m.  Acte  y  efecte  de  repassar.  Repaso.  II 
Estudi  lleuger  que  's  fa  de  lo  que  s  té  vist  o  estu- 
diat.  Repaso  ||  Reconeixement  d'  alguna  cosa  des- 
prés  de  feta,  pera  veure  si  li  falta  res.  Repaso.  ||  La 
explicació  que  fa  '1  passant  o  ajudant  ais  det'xebles 
délo  meteix  qu'ha  explicat  el  proíessor  principal. 
Repaso.  H  apat,  menjar. 

donar  UN  REPÁS.  fr.  Met.  Fer  personalment  una 
breu  dilligencia  pera  assegurarse  de  que  alguna  cosa 
s'  ha  fet  bé.  Echar  un  repaso. 

REPASSADA.  f.  Acció  de  repassar.  Repassada. 

DONAR  UNA  repassada.  fr.  Repassar  alguna  cosa. 
Dar  un  repaso.  ||  fr.  Fam.  Donar  una  forta  repreusió. 
Reprender  fuertemente. 

REPASSADOR,  A   s.  Que  repassa.  Repassador. 

REPASSAR.  v.  a.  Remirar  lo  que  s'ha  estudiat. 
Repasar,  releer,  remirar.  ||  Ant.  Tornar  a  passar 
peí  meteix  camí.  Traspasar,  repasar.  |l  Recapacitar 
les  especies  que  's  teñen  a  la  memoria.  Repasar.  || 
Examinar  de  nou  alguna  cosa.  Repasar,  remirar.  || 
Ter.  ESBANDIR.  ||  Mirar  per  segona  o  tercera  vegada, 
pera  veure  si  's  trova  una  cosa  entre  altres.  Rebus- 
car. ||  Purgar  o  passar  de  nou  pél  cedác,  el  segó  o  la 
fariña.  Volver  á  cerner. 

REPASSAT,  DA.  p.  p.  Repasado. 


692 


REP 


REP 


REPASSATA.  f.  Reny,  correcció.  Rapapolvo. 

REPAST.  m.  Acció  de  repastar.  Repasto. 

REPASTAR,  v.  a.  Pastar  lo  ja  pastar,  tornar  a 
pastar.  Saborejar  lo  menjar.  Repastar. 

REPATANI.  adj.  y  s.  AqueH  qu'en  tot  trova  detec- 
tes o  que  sempre  rondina.  Pesado. 

REPASTURA,  f.  Acció  de  repasturar.  Repasto. 

REPASTURAR.  v.  a.  Pasturar  el  bestiar  per  sego- 
na  vegada  o  tornar  a  pasturar  allí  ont  havía  ja  pas- 
turat.  Repastar. 

REPATIR.  v.  a.  Patir  molt.  Repadecer. 

REPATRIACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  repatriar;  tor- 
nada a  la  patria. 

REPATRIAR,  n.  Ant.  Tornar  a  la  patria.  Repa- 
triar. 

REPATRIAT,  DA.  p.  p.  del  verb  REPATRIAR.  || 
Tornat  a  la  patria.  ||  En  les  guerres  colonials  el  sol- 
dat  que  tornava  tnalalt,  esguerrat  o  complert. 

REPEL.  m.  Part  petita  de  qualsevulla  cosa  que 
s' alga  contra  lo  natural.  Repelo,  redopelo,  roda- 
pelo. ||  DESENEMICH.  ||  Ratlla  torta  formada  per  els 
fils  d'  una  fusta  molt  ribotejada.  ||  Repulsió  sentida 
al  fer  alguna  cosa. 

A  repel.  ni.  adv.  Contra  la  direcció  natural  del 
peí.  ||  Contra  la  voluntat  o  la  bona  disposició.  A 
contrapelo,  á  repelo,  á  pospelo,  pelo  arriba. 

VINDRE  A  repel.  fr.  Met.  Repugnar  alguna  cosa. 
Hacerse  cuesta  arriba. 

REPELADA,  f.  REPELAMENT. 

REPELADURA,  f.  Art.  y  Of.  La  falta  de  netedat 
en  lo  imprés  o  estampat.  Repeladura. 

REPELAMENT.  ni.  Acció  y  efecte  de  repelar.  Re- 
pelamiento,  repeladura. 

REPELAR,  v.  a.  Passar  el  barber  la  navaja  a  re- 
pel pera  tallar  mes  arrán  el  peí  després  de  la  prime- 
ra passada.  Repelar,  descañonar.  ||  Netejar  o  treure 
segona  vegada  la  pell  o  lo  inútil  y  perjudicial  d'  al- 
guna cosa;  comunament  se  diu  deis  arbres  y  vinyes. 
Remondar. 

REPELARSE,  v.  r.  Caure'l  peí  o  la  pell  a  una  cosa. 

REPELAT,  DA.  adj.  Molt  pelat.  Repelado. 

REPELENCH.  adj.  Ter.  ibicench.  Aspre.  Áspero. 

REPELENT.  p.  a.  Lo  que  té  virtut  de  repelir  o 
Henear.  S' usa  també  com  masculí.  Repelente. 

REPELIR.  v.  a.  Llencar  de  sí  una  cosa  ab  algún 
inipuls  o  violencia.  Repeler.  ||  Contradir.  Repeler, 
rechazar. 

REPELIT,  DA.  p.  p.  Repelido. 

REPELÓ,  m.  Ter.  DESENEMICH. 

HAVERNE  UN  REPELÓ,  fr.  Met.  Tindre  una  breu  con- 
versa ab  algú.  Darse  un  repelón. 

REPELOS,  A.  adj.  S'  aplica  a  la  fusta  que  al  tra- 
vallarla  alga  pels.  Repeloso.  ||  Met.  Delicat  de  geni. 
Quisquilloso,  repeloso,  rencilloso,  cosquilloso. 

REPELOSAMENT.  adv.  ni.  D'  una  manera  repelo- 
sa. Quisquillosamente. 

REPELOSET,  A.  adj.  Un  poch  repelos. 

REPENDRE.  v.  a.  Renyar,  corregir  a  algú,  con- 
demnar  lo  que  ha  dit  o  fet.  Argüir,  reprender,  ad- 
vertir, predicar,  sermonear,  tachar.  ||  Recobrar 
deis  enemichs  la  embarcació  que  havíen  pres.  Re- 
presar. ||  Criticar,  censurar.  Reprender.  ||  Cusir  so- 
bre un'  altia  costura  la  tela  que  ix  mes  enfora  doble- 
gantla.  Sobrecargar.  ||  Cascar  el  pit  de  la  dona  que 
cría. 

REPENDRES.  v.  r.  Se  diu  del  malalt  quan  li  entra 
un  nou  accés  de  febre.  Recargar  la  calentura.  ||  Dit 
de  qui  estant  débil  el  menjar  li  fa  niassa  eíecte. 

REPENEDIDA.  f.  Dona  que  deixant  la  mala  vida, 
passa  a  viure  com  a  relligiosa  en  comunitat.  Arre- 
pentida, recogida. 


REPENEDIMENT.  ni.  penediviEnT. 

REPENEDIR.  v.  n.  Sentir  dolor  per  haver  obrat 
malament.  Arrepentirse. 

REPENEDIRSE.  v.  r.  PENEDIRSE. 

REPENEDIT,  DA.  p.  p.  Arrepentido. 

REPENJARSE.  Penjarse  íent  forca. 

REPENJAT,  DA.  p.  p.  del  verb  REPENJARSE. 

REPENSAR,  v.  a.  Tornar  a  pensar  o  reflexionar 
ab  deteniment  sobre  alguna  cosa.  Repensar. 

REPENSARSE,  v.  r.  Pensar,  meditar  sobre  una 
cosa  y  determinar  fer  lo  contrari  de  lo  que  un  havía 
determinat.  Mudar  de  opinión. 

REPENSAT,  DA.  p.  p.  Qui  ha  mudat  de  deterjnini. 
Repensado. 

REPENT.  ni.  Moviment  o  succés  prompte  y  no 
previst.  Repente.  ||  Succés  o  cas  grave  que  sobrevé 
quan  un  meiiys  s'  ho  pensa.  Repentón.  ||  Promptitut, 
ocurrencia  viva  ab  que  's  fa  alguna  cosa  precipita- 
dament  sense  pensar  si  sortirá  be  o  malament.  Re- 
pentón. 

DE   repent.  m.  adv.  Al  instant,  al  moment,  d'  ¡m- 

provís,   COni:  ORAR,  DIR  O  COMPONDRÉ  DE  REPENT.   De 

repente,   repentinamente,   de  improviso,    improvisada- 
mente, á  la  improvista,  de  sobresalto. 

REPENTÍ,  NA.  adj.  Imprevíst,  súbit.  Súbito,  re- 
pentino. ||  Prompte,  no  premeditat.  Repentino. 

REPENTINAMENT.  adv.  ni.  De  repent.  Repenti- 
namente. 

REPENTISTA,  m.  Qui  executa  les  coses  al  mo- 
ment. Sol  dirse  deis  musichs.  Repentista. 

REPERCUDIR,  v.  n.  Reverberar,  ressaltar.  Reper- 
cutir. ||  Retrocedir  ab  violencia  un  eos  per  la  resis- 
tencia que  li  oposa  un  altre.  Repercutir.  ||  Med.  y  cir. 
Ripelir.  fer  que  un  humor  torni  endarrera.  Reper- 
cutir. 

REPERCUSSIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  repercudir. 
Repercusión.  ||  Retrocés  d'  un  eos  que  topa  ab  altre. 
Repercusión,  repercutida. 

REPERCUSSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  la  virtut  o  efi- 
cacia de  repercudir.  Repercutivo,  repercutorio.  II 
Med.  Medicament  que  té  la  virtut  de  repercudir.  Re- 
percusivo. 

REPERCUTIMENT.  m.  Ant.  REPERCUSSIÓ. 

REPERCUTIR,  v.  n.  REPERCUDIR. 

REPERCUTORI,  A.  adj.  REPERCUSSIU. 

REPERTORI.  m.  Promptuari,  compendi  de  co- 
ses notables.  Repertorio,  reportorio.  ||  Copia  de 
obres  dramátiques  o  musicals  ja  representades  per 
cada  actor  o  cantant  principal,  o  ab  que  compta  un 
empressari  pera  fer  que  's  representin  o  's  cautín  al 
seu  teatre.  Repertorio.  ||  Colecció  o  recopilació  de 
obres  o  de  noticies  d'  una  meteixa  mena.  Reper- 
torio. 

REPÉS.  m.  Segona  vegada  de  pesar  una  cosa  per 
comprovar  si  és  justa.  Repeso.  ||  Lloch  destinat  pera 
repesar.  Repeso.  ||  Encarrech  de  repesar.  Repeso.  || 
Acte  y  efecte  de  repesar.  Repeso. 

REPESADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  repesa.  Repesador. 

REPESAR,  v.  r.  Tornar  a  pesar  una  cosa  pera 
assegurarse  de  que  ha  estat  ben  pesada.  Repesar. 

REPESARSE,  v  r.  Pesarse  un  meteix  per  segona 
vegada.  Repesarse. 

REPESAT,  DA.  adj.  Fam.  Molt  pesat.  Repesado. 
||  Molt  fastigós,  carregós,  molest.  Repesado. 

REPETENCIA.  f.  REPETICIÓ. 

REPETICIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  tornar  a  fer 
qualsevol  cosa.  Repetición,  reiteración.  ||  Ret.  Figu- 
ra en  que  una  meteixa  paraula  o  frase  's  repeteix 
moltes  vegades  en  un  període  pera  donar  mes  forca 
a  1'  expressió.  Repetición.  ||  For.  Acció  pera  demanar 
algún   dret   que   pertoca.    Repetición.   ||  Traducció 


REP 


REP 


693 


d' un  idioma  a  un  altre.  Traducción,  versión.  II  La 
acció  de  dir  alguna  cosa  inoltes  vegades.  Redició  i. 
||  Al  rellotge,  instrument  ab  molla  que  repeteix,  sem- 
pre  que  un  vol,  1' hora  que  senyala;  se  pren  també 
pél  meteix  rellotge.  Repetición.  ||  Mus  Nota  que  's 
torna  a  repetir.  Repetición.  II  L'  acte  de  recitar  o 
cantar  dues  vegades  una  copla.  Repetición.  ||  A  les 
universitats  1' acte  literari  abans  del  exercici  secret 
pera  pendie'l  grau.  Repetición.  ||  Disertació  sobre 
alguna  materia  determinada  que  componíen  els  c.ite- 
dratichs  a  les  universitats.  Repetición.  ||  Pint.  y 
esculpt.  La  obra  de  pintura  oesculptura,  opart  d'ella, 
repetida  pél  meteix  autor.  Repetición. 

REPETIDAMENT.  adv.  m.  Ab  repetició,  moltes 
vegades  seguides.  Repetidamente. 

REPETIDOR,  m.  Qui  repeteix.  Repetidor.  ||  Qui 
dona  conferencies  d'  alguna  facultat  ais  que  la  estu- 
dien. Pasante,  repetidor. 

REPETIDURA    f.  REPETICIÓ. 

REPETIR,  v.  a.  Tornar  a  fer  lo  que  s'  havfa  fet. 
Repetir.  ||  Tornar  a  dir  lo  que  s'havía  dit.  Repetir. 
||  Demanar  ab  moltes  vegades  y  ab  insistencia  la 
meteixa  cosa.  Repetir.  ||  For.  Demanar  lo  indeguda- 
ment  pagat  o  que  s'  ha  pagat  per  altre.  Repetir.  || 
Recitar  coses  sapigudes.  Repetir.  ||  Llóg.  Resumir  lo 
que  un  altre  ha  dit.  Repetir,  resumir.  II  A  les  uni- 
versitats celebrar  l'acte  nomenat  repetició.  Repetir. 
||  Traduir  d' una  llengua  a  un'altra.  Traducir.  ||  Do- 
nar repás  de  la  llicó  a  algún  estudiant.  Repetir.  || 
Med.  Tornar  la  febre.  Repetir. 

REPETIT,  DA.  p.  p.  Repetido. 

REPET1T,  A.  adj.  Molt  petit.  Rerequeño. 

REPETITIU,  VA.  adj.  Que  repeteix.  Repetitivo. 

REPEU.  f.  Mena  de  banqueta  que'sfa  o  's  posa  a 
ta  paret,  pera  sostenir  algún  busto,  gerro  O  altre 
adorno  Repisa. 

REPICADOR,  A.  s.  Qui  repica.  Repicador,  Repi- 
queteados 

REPICAMENT.   tn.    REPICH. 

REPICAR,  v.  a.  Picar  seguidament  sobre  una  cosa. 
Sol  dirse  de  picar  a  les  campanes  ab  el  batall.  Re- 
picar. ||  Tocar  a  festa  ab  les  campanes.  Repicar.  || 
Tocar  ab  vivesa  y  depressa  algún  instrument.  Repi- 
car, repiquetear.  ||  Picar  segona  vegada  una  metei- 
xa cosa,  com  una  mola  quan  ja  no  menja.  Repicar. 

AL  SEGUR  ESTÁ  QUI  REPICA.  Loe.  fam.  Ab  que  's 
nota  la  facilítat  del  qui  reprén  a  un  altre  '1  modo  de 
portarse  en  els  perills,  estant  ell  en  segur.  En  salvo 
está  el  que  repica.  ||  Denota  que  un  negoci  va  bé.  A 
buen  viento  va  la  parva,  en  salvo  está  el  que  repica. 

NO  'S  POT  REPICAR  Y  ANAR  A  LA  PROFESSÓ.  Loe. 
Que  observa  que  no's  poden  fer  dues  feines  a  la  ve- 
gada. 

¡FESTE  O  QUE  'S  FACÍ  REPICAR!  fr.  Met.  fam.  Ab 
que  's  despedeix  a  algú  per  despreci  o  per  no  vol- 
guerlo  atendré.  ¡Vete  ó  vayase  al  rollo! 

LA  VIUDA  RICA  AB  L'  UN  ULL  PLORA  Y  AB  L'  ALTRE 
repica.  Ref.  La  viuda  rica  con  un  oio  llora  y  con  otro 
repica. 

REPICAT,  DA.  p.  p.  de  repicar.  ||  Se  diu  de  la  pe- 
dra  de  molí  o  altra  cosa  picada  novatnent.  Repicado. 

REPICH.  m.  L'  acte  y  efecte  de  repicar.  Repique 
||  Pich  o  cop  repetit  y  freqüent.  Repique,  retoque. 
El  so  armonios  y  alegre  de  les  campanes  en  senyal 
de  festa.  Repique. 

REPICÓ,  m.  Toch  lleuger  y  festiu  que  's  fa  ab  el 
batall  a  la  campana,  sense  ventarla.  Repiquete. 

REPILOGAR.  v.  a.   Tornar  a  epilogar.  Repilogar. 

REPINTA,  f.  Acció  y  efecte  de  repintar. 

REPINTAR,  v.  a  Pint.  Pintar  sobre  lo  ja  pintat, 
pera  perfeccionar  o  pera  restaurar  lo  esborrat  o  mal- 
tractat.  Repintar.  ||  Entre  estampers  y  llibreters 
quedar  cada  plana  d'  un  Uibre  mitg  estampada  a  la 


del  seu  devant  pera  picarlo  abans  d' estar  la  tinta 
seca  o  per  ésser  aquesta  dolenta.  Repintar. 

REPINTAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Lo  que  ha  sigut  pin- 
tat per  segoni  vegada.  Repintado. 

REPINTURA.  f.  Acció  y  efecte  de  repintar.  Re- 
pintura. 

REPIQUEIG.  m.  Acte  y  efecte  de  repiquejar.  Re- 
piqueo. 

REPIQUEJAR.  v.  a.  Repicar  seguidament.  Repi- 
quear. 

REPIQUET.  m.  Toch  viu  y  continuat  de  la  cam- 
pana. Repiquete. 

REPIQUETEIG.  ni.  Acció  de  repiquetejar.  Repi- 
queteo. 

REPIQUETEJAR.  v.  a.  Fer  molts  repiquets.  Repi- 
queteado. 

REPISA,  m.  REPEU.  ||  Peu  d' una  montanya  escalo- 
nada. Falda. 

REPISTAR.  v.  a.  Ais  molins  paperaires  és  picar  y 
moldre  els  draps  ja  fels  pasta  dins  de  les  piques  des- 
tinades  a  aquest  obgecte.  Arrepistar. 

REPITJOR.  adj.  Molt  pitjor.  Repeor. 

REPITJORA.  f.  Agravació  de  una  malaltía. 

REPITJORAR   v.  a.   Empitjorar  molt.  Empeorar. 

REPIXAR.  V.  n.  FLUIR,  DEOOTAR,  TRASPUAR 

REPLÁ.  ni.  Planura.  Llanura,  llanada.  ||  La  reco- 
nada  o  bocí  plá  y  mes  gran  que  Ms  graons  ab  que 
acaba  cada  ram  d' escala.  Rellano,  mesa,  meseta, 
mesilla,  descanso,  descansillo. 

REPLANAR,  v.  a.  Tornar  a  aplanar.  Rellanar. 

REPLANELL.  m.  dim.  y 

REPLANET.  m.  dim.  Replá  petit  de  la  escala. 
Descansillo,  mesilla. 

REPLANTACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  replantar. 
Replantación. 

REPLANTADOR,  A.  s.  Qui  replanta.  Replanta- 
dor. 

REPLANTAR,  v.  a.  Tornar  a  plantar  a  la  térra 
que  ja  ha  estat  plantada.  Replantar. 

REPLANTEIG.  ni.  L'  acció  y  1'  efecte  de  replante- 
jar.  Replanteo. 

REPLANTEJAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  replan- 
tejar.  Replanteo. 

REPLANTEJAR.  v.  a.  Senyalar  al  lloch  ont  s'  hi 
ha  de  fer  un'  obra  la  planta  d'  aquesta.  Replantear. 
||  Marcar  ab  estiques  el  tra^at  definitiu  d'un  camí 
de  ferro,  canal,  etc.  Replantear. 

REPLÉ,  NA.  adj.  Molt  pié.  Relleno,  repleto,  so- 
brelleno. ||  Pié  de  menjar  o  d'  humors.  Repleto. 

REPLECIÓ.  f.  Plenitut  que  resulta  de  la  massa 
abundancia  d' humors  al  eos  d' una  persona  o  d' un 
animal.  Plenitud,  repleción,  plétora.  ||  Plenitut  del 
ventrell  produida  per  un  excés  de  menjar  o  beure. 
Repleción  de  estómago. 

REPLEGA.  f.  APLECH,  2. 

REPLEGA  D'  HUMORS.  Med.  CONGESTIÓ. 

REPLEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  replega. 

REPLEGAMENT.  m.  L' acció  y  efecte  de  replegar 
y  de  replegarse.  Replegamiento. 

REPLEGAR,  v.  a.  y  'ls  seus  deriváis.  Arreplegar. 
||  Plegar  o  doblegar  moltes  vegades.  Replegar.  || 
v.  n.  Anar  de  retirada  un  exercit.  Replegar. 

REPLEGARSE,  v.  r.  Recular,  anar  de  retirada  un 
exercit  en  un  combat.  Replegarse. 

REPLEGAT,  DA.  p.  p.  Plegat  moltes  vegades  o 
ab  molts  plechs.  Replegado.  |l  Retirat  en  ordre  p.ir- 
lant  de  la  tropa.  Replegado. 

REPLENAR.  v.  a.  Omplir  molt  alguna  cosa  o  tor- 
narla a  omplir.  Rellenar.  ||  v  r.  Menjar  ab  abundor. 
Rellenarse,  atracarse.  II  FARCIR. 


694 


REP 


REP 


REPLENITUT.  f.  Malaltía  que  contreuen  les  ca- 
valcadures  p3r  beure  massa  aigua  després  d'  haver 
menjat  molt  ordi,  blat  de  moro,  etc.  Encebamiento, 
enfosado. 

REPLET,  A.  adj.  Ant.  REPLÉ. 

REPLETAMENT.  adv.  ni.  D'una  manera  repleta. 
Repletamente. 

RÉPLICA,  f.  Instancia,  argument  o  obgecció  que's 
fa  a  lo  que  's  respón.  Réplica.  ||  Resposta  repugnant 
a  lo  que's  diu  o  's  mana.  Réplica.  ||  For.  Contrarres- 
posta,  resposta  a  la  de  la  part  contraria.  Réplica. 

NO  tindre  RÉPLICA,  fr.  Se  diu  d'alló  qu'éstan 
ciar  y  evident  que  no  té  obgecció.  No  tener  réplica  ó 
no  iener  vuelta  de  hoja. 

Sense  réplica,  m.  adv.  Sense  excusa.  Sin  ré- 
plica. 

REPLICADOR,  A.  s.  Qui  té  la  costum  de  replicar 
Replicador,  replicante. 

REPLICANT.  adj.  For.  Qui  replica.  Replicante. 

REPLICAR,  v.  a.  Instar  o  argüir  contra  la  respos- 
ta o  argument  que  se  'ns  fa.  Replicar,  refutar,  re- 
poner. ||  Respondre  contradient.  Replicar,  reponer. 
||  For.  Respondre,  alegar  cada  part  contra  les  excep- 
cions  posades  per  la  part  contraria.  Replicar. 

REPLICAIRE.  m.  REPLICADOR. 

REPLICATIU,  VA.  adj.  Que  replica.  Replicativo. 

REPLICÓ,  m.  Qui  té '1  vici   de  replicar.  Replicón. 

REPOBLACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  repoblar.  Re- 
población. 

REPOBLADOR,  A.  s.  Qui  repobla.  Repoblador. 

REPOBLAR,  v.  a.  Tornar  a  poblar.  Repoblar.  || 
Aumentar  considerablement  el  número  de  pobladors. 
Repoblar.  ||  Bol.  Plantar  un  gran  número  d'  arbres 
jovens  a  un  bosch  d'  ont  se  n'  han  tallat  els  vells. 
Repoblar. 

REPOBLARSE,  v.  r.  Poblarse  de  nou  un  país.  Re- 
poblarse. 

REPOBLAT,  DA.  p.  p.  Repoblado. 

REPODA,  f.  Acte  y  efecte  de  repodar.  Repoda. 

REPODAR,  v.  a.  Tallar  de  nou  la  fusta  que  s'  ha- 
vía  tallat  malament.  Repodar. 

REPODAT,  DA.  adj.  La  vinya  o  1'  arbre  podats 
per  segona  vegada.  Repodado. 

REPODRIR,  v.  a    Podrir  mol t. 

REPODRIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Molt  podrit.  Repu- 
drido. 

REPOLIDOR,  A.  s.  Qui  adoba  o  apedaca 'ls  ves- 
tits  vells.  Resurcidor,  remendón. 

REPOLIMENT.  m.  Acte  y  efecte  d'  apedacar  la 
roba  vella.  Remiendo. 

REPOLIR.  v.  a.  Polir  de  nou.  Repulir.  ||  Compon- 
dré, endre^ar  ab  afectado.  Acicalar,  repulir.  ||  Do- 
nar una  nova  má  o  correcció  a  una  obra  d'  enteni- 
ment.  Repulir.  ||  ENLLUSTRAR.  ||  ADOBAR. 

REPOLS.  m.  Eina  pera  desferrar  les  rodes. 

REPOLSOS.  m.  pl.  Eines  pera  desmenegar,  pera 
desmontar,  etc. 

REPORTADOR,  A.  s.  Qui  reporta.  Reportador 

REPORGAR.  v.  a.  Porgar  per  segona  vegada. 

REPORT.  m.  Acció  de  reportar.  Reporte. 

REPORTAR,  v.  a.  Portar  noves.  Relatar,  explicar 
lo  que  no's  demana.  Soplar.  II  Refrenar,  moderar, 
reprimir  alguna  passió  del  ánim  y  al  qui  la  té.  Mo- 
derar, reportar,  refrenar,  reprimir,  reparar.  Tam- 
bé s'  usa  com  reciproch. 

REPORTARSE,  v.  r.  Fer  bondat.  Reportarse. 

REPORTAT,  DA.  p.  p.  Moderat,  temperat.  Re- 
portado. 

REPÓRTER,  ni.  Veu  extrangera  que  s'  usa  pera 
designar  al  redactor  de  un  diari  encarregat  de  por- 
tar noves. 


Reposador 


REPÓS.  m.  Descans,  intermissió  del  travall  o  fa- 
diga.  Reposo.  ||  Tranquilitat,  quietut,  sossego.  Tran- 
quilidad ,  reposo,  sosiego.  ||  Cordura.  Asiento, 
juicio,  sosiego. 

MAI    VEURÁS    AL   ENVEJÓS  QUE  T1NGUI  OAIRE  REPÓS. 
Ref.  Ab  que  's  denota  que  1'  envejós  viu  en  inquietut 
seguida.   El   envi- 
dioso es    verdugo 
de  si  mismo. 

REPOSADA- 
MENT.  adv.  m.Ab 
repós.  Reposada- 
mente. 

REPOSADOR. 
m.  Min.  Pedra  plena  de  clots  que  serveix  al  assento 
deis  forns  de  fundició.  Reposadero.  ||  Aparell  pera 
deixar  la  planxa  les  planxadores. 

REPOSADOR,  A.  m.  y  f.  Lloch  o  seti  per  reposar. 
Qui  reposa.  Lo  que  reposa. 

REPOSAR,  v.  n.  Posar  alguna  cosa  al  seu  antich 
estat  o  tornarla  al  llocli  qu'  abans  ocupava.  Repo- 
ner, restituir.  ||  Descansar,  dormir.  Reposar.  I  Des- 
cansar d'  alguna  fatiga.  Reposar.  |l  Estar  en  quietut, 
en  pan  y  sossego.  Reposar.  I  Estar  enterrat  Repo- 
sar, yacer,  descansar.  ||  POSARSE,  3.  ||  v.  r.  Assosse- 
garse,  posar  seny.  Sosegarse,  asentar  el  juicio. 

REPOSARSE,  v.  r.  Cobrar  forces.  Reponerse. 

REPOSAT,  DA.  p.  p.  Reposado,  repuesto.  ||  adj. 
Assossegat.  Sosegado,  tranquilo,  quieto,  reposado, 
pacífico.  ||  Entenimentat,  judiciós.  Sesudo. 

REPOSICIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  tornar  una  cosa  al 
estat  que  tenía  abans  o  de  pósame  un'  altra  d'  equi- 
valenta  al  sen  lloch.  Reposición.  II  Quim.  La  conser- 
vado deis  géneros  en  llochs  y  vasos  proporcionáis. 
Reposición.  ||  For.  L'  acte  de  posar  la  causa  al  seu 
primitiu  estat.  Reposición. 

REPOST,  A.  adj.  REPOSAT,  1. 

DE  REPOST.  Loe.  De  repuesto. 

REPOTENCIA  (de),  m.  adv.  De  rebot,  de  repent. 
De  antuvión  o  de  primer  antuvio. 

REPREGUNTA,  f.  For.  La  réplica  o  segona  pre- 
gunta que  's  fa  sobre  un  meteix  assumpte.  Repre- 
gunta. 

REPREGUNTAR,  v.  a.  For.  Tornar  a  preguntar, 
instar  sobre  la  meteixa  pregunta.  Repreguntar. 

REPREENSIBLE.  adj.  Lo  qu'  és  digne  de  repreen- 
sió.  Reprensible. 

REPREENSIÓ.  f.  Amonestado  O  correcció  que  's  fa 
vituperant  el  mal  fet  o  dit,  o  lo  que  no  és  conforme  a 
la  rao.  Reprensión,  carda,  reprimenda.  ||  Med.  Au- 
ment,  nova  accessió  de  febre.  Accesión,  recargo, 
acceso. 

REPREENSOR.  m.  REPRENEDOR. 

REPREMPSA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  reprempsar. 

REPREMPSADA.  f.  Acció  de  reprempsar. 

REPREMPSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reprempsa.  Re 
prensador. 

REPREMPSAMENT.  m.  Acte  de  reprempsar. 

REPREMPSAR.  v.  a.  Prempsar  per  segona  vega- 
da, prempsar  lo  que  ja  ha  sigut  prempsat.  Reprensar. 

REPREMPSAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Prempsat  dues 
voltes.  Se  diu  del  vi  inferior  que  's  treu  al  repremp- 
sar la  brisa.  Reprensado. 

REPRENDRE    v.  a.  REPENDRE. 

REPREMUT,  DA.  p.  p.  Reprimido. 

REPRENEDOR.  A.  m.  y  f.  Qui  reprén.  Reprensor 

REPRENG'JT,  DA.  p.  p.  REPRÉS. 

REPRENSIBLE,  adj.  Lo  qu'  és  digne  de  repreen- 
sió.  Reprensible. 

REPRENSIÓ.  f.  REEPREENSIÓ. 

REPRENSOR,    A.  S.  RFPREENSOR. 


REP 


REP 


695 


REPRENSORI,  A.  adj.  Ant.  Lo  que  reprén.  Re- 
prensorio. 

REPRÉS,  A.  p.  p.  Reprendido.  ||  Dit  de  la  embar- 
cado recobrada  deis  enemichs.  Represado.  ||  Dit  de 
les  aigües  aturades.  Estancadas,  represadas,  dete- 
nidas. ||  EMPENEDIT. 

REPRESA,  f.  La  detenció  o  embassament  que's  fa 
d'  una  cosa.  Se  diu  regularment  de  1'  aigua  que  's 
deté  y  s*  extén.  Represa.  ||  Relleixo  vora  que  sobres- 
surt  d'  una  paret.  Repisa. 

represa  DE  pits.  Malaltia  qu'  acomet  a  les  dones 
ais  pits,  causada  per  coagularse  la  llet  y  tornarse 
dolenta.  Pelo. 

REPRESAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  represar. 
Represamiento. 

REPRESAR,  v.  a.  Deturar  o  estancar  1'  aigua  co- 
rrent.  Represar. 

REPRESAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Represado. 

REPRESENTABLE.  adj.  Lo  que  's  pot  representar 
o  fer  visible.  Representable. 

REPRESENTABLEMENT.  adv.  D'  una  manera  re- 
presentable. 

REPRESENTAC1Ó.  f.  L'  acte  de  representar  o  fer 
present  alguna  cosa.  Representación.  ||  V  acció  de 
representar  al  teatre  algún  drama,  y  també  '1  meteix 
drama.  Representación.  ||  Autoritat,  dignitat,  carác- 
ter de  la  persona,  y  aixís  se  din:  fulano  és  home  de 
representado  a  Barcelona.  Representación.  ||  Copia, 
caricatura  d'  algú.  Representación,  remedo.  H  La 
acció  d'  exposar  a  la  vista.  Representación.  II  Figu- 
ra, imatge  que  dona  idea  de  la  realitat.  Imagen,  re- 
presentación, símbolo,  simbolización.  II  Súplica 
ais  superiors  apoiada  ab  raons  y  documents.  Repre- 
sentación. ||  For.  El  dret  de  succeir  en  la  herencia, 
els  bens,  etc.,  per  un'  altra  persona  representantla. 
Representación. 

REPRESENTADOR,  A.  s.  Qui  representa.  Repre- 
sentador. 

REPPESENTANT.  sust.  Qui  representa  a  alguna 
persona  ausent,  o  a  algún  eos,  casa  comercial  o  co- 
munitat.  Representante.  ||  m.  COmediant. 

REPRESENTAR,  v.  a.  Fer  present  alguna  cosa 
ab  paraules  o  figures  que  's  fixen  a  la  imaginació. 
Representar.  ||  Posar  devant  o  a  la  vista.  Represen- 
tar. ||  Referir,  proposar,  informar.  Representar.  || 
Recitar  un  drama  fingint  les  verdaderes  persones. 
Representar.  ||  Semblar,  ésser  imatge  o  símbol  d' al- 
guna cosa.  Simbolizar,  representar.  ||  Subrogarse 
en  els  drets  o  bens  d'  un  altre;  fent  les  seues  vegades. 
Representar.  ||  v.  r.  Ocórrer  alguna  especie  a  la  me- 
moria o  al  magí.  Representarse. 

REPRESENTAT,  DA.  p.  p.  Representado. 

REPRESENTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  representa  0 
pot  representar  un'  altra  cosa,  Representación.  || 
Calificació  que  's  dona  al  sistema  de  govern  en  que 
la  nació  está  representada  per  un  congrés.  Repre- 
sentativo. 

REPRESALIA,  f.  Dret  que  s'  atribueixen  els  ene- 
michs pera  causarse  recíprocament  igual  o  major 
dany  que'l  qu'  han  rebut.  Represalia.  ||  Retenció  deis 
bens  d'  una  nació  ab  la  qual  s'  está  en  guerra,  o  deis 
seus  indivíduus.  Represalia.  ||  Met.  revf.nja. 

REPRESIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  reprimir.  Repre- 
sión. ||  REPRESA,  2. 

REPRESIU,  VA.  adj.  Lo  que  reprimeix  o  inclou 
represió.  Represivo. 

REPRESIVAMENT.  adv.  m.  Per  medi  de  la  repre- 
sió. Represivamente. 

REPRESSIÓ.  f.  REPRESIÓ. 
REPRET,  A.  adj.  Molt  pret.  Reprieto. 
REPRETAR.    v.    a.   Apretar   molt,   oprimir.  Rea- 
pretar. 

REPRIMENT.  adj.  Que  reprimeix.  Reprimente. 


REPRIMIR,  v.  a.  Contindre,  sossegar,  moderar. 
Contener,  reprimir,  refrenar,  comprimir,  cohibir, 
represar,  dominar,  domar.  ||  v.  r.  Moderarse,  con- 
tindres.  Vencerse,  reprimirse,  reportarse. 

REPRIMIRSE,  v.  r.  Contenirse  en  la  passió  o  en 
1'  impuls.  Sossegarse.  Reprimirse 

REPRIMIT,  DA.  p.  p.  Reprimido. 

REPRIMITIU,  VA.  adj.  Que  reprimeix. 

RÉPROB,  A.  adj.  reprobat.  ||  ni.  y  f.  Destinat  a  la 
pena  eterna  per  la  divina  justicia.  També  s'  usa  com 
a  substantiu.  Precito,  reprobo,  prescito,  reproba- 
do. ||  Dolent,  peivers.  Perverso,  reprobo,  malvado, 
avieso. 

REPROBA,  f.  Nova  proba  sobre  la  que  ja  s'  ha 
donat.  Reprueba. 

REPROBABLE,  adj.  Lo  qu'  és  digne  de  reproba- 
do o  deu  reprobarse.  Reprobable. 

REPROBABLEMENT.  adv.  D'  una  manera  repro- 
bable. 

REPROBACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  reprobar.  Re- 
probación. ||  El  decret  de  pena  eterna  ab  que  Deu 
té  condemnats  ais  que  's  moren  en  pecat  mortal. 
Reprobación. 

REPROBADOR,  A.  s.  Qui  reproba.  Reprobador. 

REPROBAMENT.  ni.  REPROBACIÓ. 

REPROBAR,  v.  a.  Desaprobar.  Desaprobar,  re- 
probar, desechar,  improbar,  silbar,  censurar,  con- 
denar. ||  Decretar  Deu  la  pena  eterna  péls  que  moren 
en  pecat  mortal.  Condenar,  reprobar. 

REPROBAT,  DA.  p.  p.  Reprobado. 

REPROBAT1U,  VA.  adj.  Que  reproba  o  inclou  re- 
probado. Reprobativo. 

REPROBATORI,  A.  adj.  Lo  que  reproba  o  serveix 
pera  reprobar.  Reprobatorio. 

REPROBE,  A.  adj.  y 

REPROBO,  A.  adj.  RÉPROB. 

REPRODUCCIÓ.  f.  Restaurado,  segona  producció. 
Reproducción.  |]  For.  L'  acció  de  tornar  a  fer  pre- 
sent lo  que  ja  s'  ha  dit  o  alegat.  Reproducción. 

REPRODUCTIBLE.  adj  Susceptible  de  reproJuc- 
ció.  Reproducible,  reproductible. 

REPRODUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  produeix  molt  o 
produeix  de  nou.  Reproductivo. 

REPRODUCTIVITAT.  f.  Qualitat  de  lo  reproduc- 
tiu.  Reproductividad 

REPRODUCTOR,  m.  Qui  reprodueix.  Reproduc- 
tor. ||  adj.  Med.  Calificació  del  aparato  génií-urinari. 
Reproductor. 

REPRODUEIXER   v.  a.  REPRODUIR. 

REPRODUHIR.  v.  a.  REPRODUIR 

REPRODUiBLE.  adj.  Que  pot  reproduirse. 

REPRODUIENT.  adj.  Que  reprodueix.  Reprodu- 
ciente. 

REPRODUIR.  v.  a.  Produir  de  nou.  Reproducir.  || 
Refer,  renovar.  Reproducir.  ||  For.  Tornar  a  fer  pre- 
sent lo  que  ja  s'  ha  dit  o  alegat.  Reproducir.  ||  reim- 
primirse. 

REPRODUIRSE.  v.  r.  Aumentar  la  generació  deis 
homes,  deis  animáis,  de  les  plantes,  deis  microbis, 
etc.  Reproduirse.  II  Tornar  a  succeir  lo  que  ja  havía 
succeit.  Reproducirse. 

REPRODUIT,  DA.  p.  p.  Reproducido. 
REPROMESA,  f.  Promesa  repetida.  Repromisión. 
REPROMISIÓ.  f.  REPROMESA. 
REPROP.  adj.  11.  Molt  aprop.  Cerquito. 
REPROPI.  adj.  Receloso.  ||  Se  diu  del  cavall  que's 
defensa  de  la  impresió  de  les  espoles,   reculant  o  al- 
gantse  dret.  Repropio. 

REPROPIAR.  v.  a.  Fer  el  cavall  un  moviment  de 
temor  a  la  impresió  de  les  espoles.  Repropiar. 


•     696 


REP 


REP 


REPTADOR,  A.  s.  y  adj.  El  qui  repta  y  desafía. 
Retador. 

REPTAMENT.  m.  Ant.  REPREENSiÓ,  REPTE.  Reto. 

REPTAR,  v.  a.  Rependre,  corretgir,  renyar.  Co- 
rregir, amonestar,  reprender.  ||  Provocar,  desafiar. 
Desafiar,  retar. 

REPTAT,  DA.  p.  p.  Corregido,  retado. 

REPTE,  in.  Reny,  repressió.  ||  Provocació,  desafío. 
Reto. 

REPTIL,  ni.  Tot  animal  que  va  arrocegantse  com 
la  serp,  etc.  Reptil.  |1  Met.  La  persona  hipócrita. 

REPTILL.  m.  REPTIL. 

REPÚBLICA,  f.  Estat  en  que  governa  '1  poblé.  Re- 
pública. II  Qualsevol  Estat  o  mena  de  govern  politích. 
República.  ||  Estat  en  que  governen  molts,  ja  deis 
principáis,  ja  del  poblé,  o  de  tots  dos  estats  indistin- 
tanient.  República  ||  La  cosa  pública,  lo  comú  o  la 
seua  utilitat.  República. 

república  literaria.  El  conjunt  de  les  persones 
sabies  y  erudites.  República  literaria  ó  de  las  letras. 

REPÚBLICA  NA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  repú- 
blica. Republicano.  ||  s.  y  adj.  S'  aplica  al  ciutadá 
d'  una  república,  y  al  qui  és  partidari  d'  aquesta 
mena  de  govern.  Republicano. 

REPUBLICANAMENT.  adv.  m.  Ab  republicanis- 
me.  Republicanamente. 

REPUBLICANISAR.  v.  a.  Erigir  en  república,  pro- 
pagar les  doctrines  republicanes.  Republicanizar. 

REPUBLICANISME.  m.  Amor  a  la  república.  Re- 
publicanismo, republicismo. 

REPÚBLICH,  CA.  adj.  Ant.  Lo  que  pertany  a  la 
república  o  li  és  propi.  Repúblico.  II  m.  L'  home 
amant  del  bé  pi'iblich  o  que  s'  ocupa  deis  interessos 
comuns.  Repúblico.  ||  L'  home  de  representació  que 
és  capac,  d'  exercir  oficis  públichs.  Repúblico. 

REPUBLICISME.  m.  REPUBLICANISME. 

REPUDI.  m.  Dimissió  de  ¡a  moller  propia.  Repu- 
dio, repudiación. 

REPUDIABLE.  adj.  Que  pot  repudiarse.  Repu- 
diable. 

REPUDIACIO.  f.  Acle  y  efecte  de  repudiar.  Repu- 
diación. 

REPUDIAR,  v.  a.  Despatxar  la  moller  propia,  re- 
nunciarla. Repudiar.  ||  Llengar,  renunciar,  degectar. 
Repudiar. 

REPUDIAT,  DA.  p.  p.  Repudiado. 

REPUDRIMENT.  m.  Acció  de  repudrir.  ]'  Lo  que 
causa  mol t  greu,  disgust  y  angunia.  Repudrición. 

REPUDRIR,  v.  a.  Pudrir  molt.  Repudrir,  repo- 
drir. ,¡  També  s'  usa  com  recíproch.  Repudrirse. 

REPUDRIT,  DA.  adj.  Repudrido. 

REPUGNANCIA,  f.  Contrarietat,  contradicció,  opo- 
sició.  Repugnancia.  ||  Aversió  a  alguna  cosa  o  perso- 
na. Repugnancia.  ||  Disgust,  reparo,  dificultat  que  's 
té  en  fer  o  admetre  alguna  cosa.  Oposición,  repug- 
nancia, rebeldía,  repelo.  ||  FU  Irnpossibilitat  de 
verificarse  en  un  subgecte  dues  coses  a  un  temps. 
Repugnancia. 

AB  RKPUGNANCIA.  ni.  adv.  Ab  disgust,  ab  reparo, 
ab  oposició.  Con  repugnancia,  repugnantemente,  cues- 
tas arriba,  d  pesar  suyo. 

REPUGNANT.  p.  a.  y  adj.  Lo  que  repugna.  Re- 
pugnante. 

REPUGNANTMENT.  adv.  m.  Ab  repugnancia.  Re- 
pugnantemente. 

REPUGNAR,  v.  n.  Obstar,  oposarse  una  cosa  a 
un'  altra.  Repugnar.  ||  Resistir.  Repugnar,  resistir. 
||  Teñir  aversió.  Repugnar.  [|  Fer  de  mala  gana  al- 
guna cosa.  Cocear,  repugnar,  disonar.  ||  No  poguer- 
se  ver  ficar  dues  coses  o  qualitats  a  un  temps.  Re- 
pugnar. ||  Refusar.  Repugnar. 


REPUGNAT,  DA.  p.  p.  Repugnado. 
REPULIDA,  f.  Acció  de  repulir. 
REPULIDOR,   A.   m.  y   f.   Qui  repuleix.  Eina  pera 
repulir.  Repulidor. 

REPULIDAMENT.adv.m.  Molt  pulidament.  Re- 
pulidamente. 

REPULIR,  v.  a.  Tornar  a  pulir,  pulir  de  nou.  Re- 
pulir. ||  Met.  Arreglar,  compondré  ab  massa  afecta- 
do. Repulir.  ¡|  S'  usa  també  com  recíproch.  Repu- 
lirse. 

REPULIT,  DA.  adj.  Molt  pulit  empolainat,  empo- 
listrat.  Repulido. 

REPULSA,  f.  Despreci  o  denegació  de  lo  que  's 
demana.  Negativa,  repulsa.  ¡|  Repreer.sió  forta. 
Mano,  repulsa,  felpa,  peluca,  calada,  jabón,  fra- 
terna, mesilla,  carda,  sermón.  ||  L'  acte  y  eíecte  de 
repelir.  Propulsa,  propulsión. 

DONAR  una  REPULSA,  fr.  Negar  lo  que  's  demana  o 
preté.  Repulsar.  ||  DONAR  UNA  maneta. 

REPULSAR,  v.  a.  Llengar,  repelir,  menysprear. 
Repulsar. 

REPULSIÓ.  f.  repulsa,  3.  ||  Fis.  La  virtut  de  repe- 
lir. Repulsión.  ||  Fis.  Propietat  de  certs  teixits  elás- 
tichs,  qu'  havent  cedit  a  una  pressió  un  poch  forta, 
tornen  sobre  sí  meteixos  ab  certa  íorga  aixís  que  para 
la  compressió.  Repulsión. 

REPULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  acció  o  virtut  de 
repelir.  Repulsivo. 

REPULS1VAMENT.  adv.  m.  Ab  repulsió.  Repulsi- 
vamente. 

REPULSORI.  m.  Cir.  Eina  pera  arrancar  les  arrels 
deis  caixals.  Repulsori.  ||  Med.  Instrument  pera  em- 
pényer  cap  al  ventrell  els  cossos  extranys  deturats 
al  esófach.  Repulsorio. 

REPUNT.  m.  Cosidura  en  que  s'  uneixen  els  punts 
o  passant  cada  vegada  1'  águila  un  punt  enderrera. 
Pespunte,  derechuelo. 

MiTG  repunt.  Travall  que  's  fa  deixant  la  meitat 
deis  fils  que  s'  havíen  de  pendre  en  cada  puntada,  de 
manera  qu' entre  repunt  y  repunt  hi  quedi  un  buit  de 
tants  fils  com  n'  agafa  la  puntada.  Medio  pespunte. 

FER  REPUNT.  fr.  REPUNTAR. 

REPUNTA,  f.  Punta  o  cap.  Repunta. 

REPUNTAR,  v.  a.  Cosir  o  travallar  de  repunt,  fer 
repunts  a  la  roba  o   tela.  Pespuntar.  ||  Recusir.  Re- 
puntear.  ||  Náut.  Comentarla  mar  o  moures  per  efec- 
te de  la  creixent.   Repun- 
tar. 

REPUNTEIG.  m.  Acte  y 
efecte  de  repuntejar.  Re- 
punteo. 

REPUNTEJAR.  v.  a. 
Tornar  a  fer  punts.  Re- 
puntear. 

REPUNXÓ.  m.  Bot.  Plan- 
ta de  la  fam.  de  les  cam- 
panulacies,  ab  1' arrel  a 
modo  de  rave,  qu'  és  bona 
per  enciám:  té  les  ful  les 
estretes,  punxagudes  y  sen- 
se   maneen,  les  flors   bla- 

ves  a  la  punta,  d'  una  sola  pega  en  figura  de  campa- 
na, partides  en  cinch  parts.  Repónchigo,  ruiponce. 
||  Eina  a  modo  de  motilo  de  punxons  que  usen  els 
gravadors  pera  fer  encunys.  Contrapunzón. 

REPUNXAR.  v.  a.  Punxar  repetidament. 

REPUNYA.  fr.  Baralla  entre  molts  pera  arreplegar 
una  cosa.  Arrebatiña. 

REPUNYAL.  m.  Exclamado.  ¡Puñales! 

REPUNYAMENT.  m.  REPUNYA. 

REPUNYAR.  v.  a.  Lluitar  molts  alhora  pera  pen- 
dres una  cosa  d'  entre  mans.  Arrebatiñar. 


REQ 


RES 


697 


REPURGAR.  v.  a.  Tornar  a  purgar.   Repurgar.  || 
Fam.  Purgar  molt.  Repurgar. 

REPUSSALLA.  f.  Rebuig  de  qualsevulla  cosa.  Ma- 
zamorra, rebusco,  rebusca,  zupia. 

REPUTACIÓ.  f.  Ciédit,  fama  que  gosa  alguna  per- 
sona per  les  seues  prendes  o  accions.  Reputación.  II 
Llustre,  esplendor,  dignitat,  estimado.  Honra,  ho- 
nor, gloria. 

REPUTAR,  v.  a.  Formar  concepte  d'  alguna  perso- 
na o  cosa.  Conceptuar,  reputar.  ||  Apreciar,  esti- 
mar. Reputar. 

REPUTAT,  DA.  p.  p.  Reputado 

REQUATRENADOR,  A.  m.  y  f.  REQU1NTADOR. 

REQUATRENAR.  v.  a.  REQUINTAR. 

REQUEBRAR,  v.  a.  Dir  paraules  amoroses  y  pi- 
cantes a  una  dona.  Requebrar. 

REQUEBRÓ,  m.  Dita  amorosa  y  picanta  que  's  diu 
a  una  dona.  Requiebro. 

REQUENA  (Vlcents).  Biog.  Pintor  del  sigle  XVI, 
nadiu  de  Cocentaina,  que  a  1'  any  1590  vivía  a  Va- 
lencia. Havía  pintat  els  retaules  de  la  Concepció, 
Sant  Geroni  y  Santa  Agna  a  1'  iglesia  de  Sant  M¡- 
quel  deis  Reis,  y  se  li  atribueixen  altres  pintures 
místiques  de  bon  estil. 

REQUENA.  Geog.  Part.  jud.  de  la  prov.  de  Valen- 
cia, format  deis  nou  següents  ajutitaments:  Campo- 
rroble,  Caudeta,  Xera,  Fontderroures,  Requena,  Sot 
de  Xera,  Utiel,  Venta  del  Moro  y  Vilargondo  del 
Cabriel.  Entre  tots  reuneixen  38,750  hab.  ||  — Vila  de 
la  prov.  de  Valencia,  bisb.  de  Cuenca,  cap  del  part. 
jud.  del  seu  nom;  és  a  la  vora  de  la  riera  de  la  Vega, 
té  estació  de  F.-C.  y  16,271  hab. 

REQUÉRER.  v.  a.  y 

REQUERIR,  v.  a.  y 

REQUERRE.  v.  a.  Ant.  REQUIRIR. 

REQUESENS  (Geroni).  Biog.  Noble  cátala  del  si- 
gle XVI,  que  va  abracarla  carrera  eclesiástica  y  mos- 
tré afany  pera  1*  estudi.  Va  ésser  bisbe  de  Tortosa, 
corretgint,  mentres  desempenyava  aquell  carreen,  el 
breviari  que  va  estamparse  a  Lió  en  1547  per  Denís 
Herxo.  El  bisbe  Requesens  va  morir  a  1'  any  següent. 

—  (LLUIS).  Biog.  Un  deis  poetes  del  «Canconer  de 
París»  al  sigle  XIV,  de  qui  En  Tastú  transcriu  algunes 
esparces  y  tornades  de  bona  construcció  literaria. 

—  (LLUIS  DE).  Biog.  Comenador  major  y  personat- 
ge  de  molta  significado  al  sigle  XVI.  En  Torres  Amat 
1'  esmenta  coni  autor  de  cartes  interessants,  endre- 
<;ades  al  duch  d'  Alba  a  1'  any  1573,  a  qui  va  succeir 
al  govern  deis  Paisos  Baixos,  fentse  remarcar  per  la 
discreció  y  prudencia  per  ell  usada  sempre  pera 
apaibagar  les  rancunies  produides  per  les  exagera- 
cions  ab  que  s'  havía  procedit  allí.  Havía  sigut  em- 
bajador d'  Espanya  a  Roma  a  1'  any  1564,  y  Uochti- 
nent  d'  En  Joan  d'  Austria  en  la  guerra  contra  'ls 
turchs,  el  qual  disposá  les  esquadres  en  ordre  de  ba- 
talla y  dirigí  y  guanyá  el  célebre  combat  de  Lepant, 
que  acaba  ab  la  preponderancia  deis  turchs  al 
Mediterrani.  Per  part  de  mare  era  descendent  de  la 
nobiliaria  familia  catalana,  y  encara  que  comuna- 
ment  se  1'  anomena  ab  aquest  cognom,  era  '1  seu  de 
pare  Zúñiga.   Va  morir  a  Brusseles  a  1' any  1576. 

REQUESENS.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  La 
Junquera,  prov.  de  Girona. 

REQUEST,  A.  p.  p.  REQUIRIT,  DESAFIAT,  PROVO- 
CAT,  PREGUNTAT. 

REQUESTA.  f.  Acció  de  requestar.  ||  Acte  judicial 
pé.l  qual  s'  amonesta  que  's  faci  o  's  deixi  de  fer  al- 
guna cosa.  Requerimiento,  recuesta,  instancia.  || 
For.  REQUIRIMENT.  ||  Acció  d'  arreplegar  noticies  O 
datos  convenients  a  alguna  obra.  Recuesta.  ||  EN- 
QUESTA.  ||  Intimado,  avís  o  noticia  que  's  passa  a 
algú  fentlo  sabedor  d'  alguna  cosa  ab  autoritat  pú*- 
blica.  Requerimiento    ||  Consum.  Consumo. 

DIC.    CAT—  V.  II.  —  88. 


tindre  molta  REQUESTA.  fr.  Tlndre  molt  despaig. 
Despacharse  mucho. 

REQUESTAR.  v.  a.  For.  Intimar,  avisar  o  fer  sapi- 
guer  alguna  cosa  ab  autoritat  pública.  Requerir. 

REQUIEN  (Serafi).  Biog.  Naturalista  competent  y 
laboríos  del  Mitjorn  de  Franca,  que  va  ésser  un  deis 
mes  distingits  a  la  primera  meitat  del  sigle  XIX.  Era 
nadiu  d'  Avinyó  y  va  viure  desde  1788  fins  a  1851. 
Com  a  resultat  de  les  seues  exploracions  botániques 
al  Mont- Ventos  y  a  1'  illa  de  Córcega,  va  reunir  un 
herbari  de  40,000  plantes,  aplegant  al  ensemps  una 
rublerta  biblioteca  y  un  museu  forca  interessant  de 
fóssils  helix  y  petxines.  Tenía  relació  ab  els  mes  sa 
bis  naturalistes  del  seu  temps,  y  va  ésser  director 
del  Jardí  Botánich  d'  Avinyó.  És  autor  d'  alguns  tra- 
valls  professionals,  esvaint  punts  duptosos  de  ks 
ciencíes  naturals. 

REQUINT.  m.  Segón  quint  que's  treud'una  quan- 
titat.  Requinto. 

REQUINTA,  f.  Acció  de  requintar.  ||  Capritxo.  Ca- 
pricho. 

FER  la  REQUINTA.  Loe.  Causar  algún  malendréc. 
Importunar. 

REQUINTABLE.  adj.  Que  pot  ésser  requintat.  Re- 
quintable. 

REQUINTAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  requintar. 
Requintamiento. 

REQUINTAR,  v.  a.  Quintar  per  segona  vegada,  r> 
quatrenar.  Requintar.  ||  Pujar  la  quinta  part  as 
arrendaments.  Requintar. 

REQUINTO,  m.  Mus.  Mena  de  clarlnet  petit,  de 
só  agut.  Requinto.  |l  El  musich  que  '1  toca.  Re- 
quinto. 

REQUINTERÓ,  NA.  adj.  Fill  o  filia  d'  un  blandí  y 
una  quinterona  y  viceversa.  Requinterón. 

REQUINTOS,  A.  adj.  Capritxós.  Caprichoso. 

REQUIRIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  requireíx,  qui  provo- 
ca o  desafía.  Requerldor. 

REQUIRIMENT.  m.  REQUESTA.  ||  Acció  y  efecte  de 
requirir.  Requerimiento.  ||  For.  Acte  judicial  en  vir- 
tut  del  qual  s'  amonesta  que  's  faci  o  's  deixi  de  fer 
una  cosa.  Requerimiento. 

REQUIRIR.  v.  a.  Avisar,  intimar  ab  autoritat  pú- 
blica. Requerir.  |]  Exigir,  demanar  ab  instancia.  Re- 
querir, interpelar.  ||  Ésser  necessari.  Requerir.  ||  So- 
licitar, pretendre.  Requerir.  ||  INDUIR,  PERSUADIR. 

REQUIRIT,  DA.  p.  p.  Requerido. 

REQUISAR,  v.  a.  Descobrir,  cercar  lo  amagat,  lo 
desconegut. 

REQUISICIÓ.  f.  REQUESTA. 

REQUISIR.  v.  a.  Ant.  REQUIRIR.  ||  ESCULLIR. 

REQUISIT.  p.  p.  de  requisir.  ||  m.  Circunstancia  o 
condició  que  's  requireíx  pera  alguna  cosa.  Requi- 
sito, circunstancia,  arrequives,  requives.  ||  Menjar 
delicat.  Comidilla,  gulsadillo.  ||  Apetits,  llemineríes. 
Gollería,  gullería,  cotufa,  golosina,  gulloría. 

REQUISITORI,  A.  adj.  Que  requireíx.  S'  aplica  al 
despaig  d'  un  jutge  a  un  altre  pera  qu'  executi  al- 
gún manament  seu.  S'  usa  regularment  substantivat 
en  la  terminado  femenina,  y  algunes  vegades  en  la 
masculina.  Requisitorio. 

REQUIST,  A.  adj.  REQUISIT.  ||  REQUIRIT. 

RERA.  f.  Derrera,  detrás,  banda  posterior,  lloch 
del  derrera.  Detrás. 

RERAQAGA.  f.  Ant.  RETAGUARDIA. 

REREGARDA.  f.  Ant.  RETAGUARDIA. 

RERAGUARDA.  f.  RERAQAGA,  RETAGUARDIA. 
RES.  ni.  Alguna  cosa,  com  quan  diem:  ¿Que  no  hi 
ha  res?  Cosa,  algo.  ||  Carencia  absoluta  d'  alguna 
cosa,  per  suprimirse  generalment  l'advervi  no.  Nada. 
||  Poch  o  molt  poch.  Nada.  ||  Ant.  Multitut,  quanti- 
tat,  abundor.  Cantidad,  multitud,  copia.  ||  RESO. 


698 


RES 


RES 


RES  ENTRE  DOS  PLATS.  Loe.  jam.  Que  s'  usa  pera 
indicar  la  poca  importancia  d'  alguna  cosa  que  's  do- 
nava  a  entendre  ésser  gran  o  d'  estimado.  Nada  en- 
tre dos  platos. 

RES  LI  FA  POR.  Expr.  Ab  que  se  significa  la  temeri- 
tat,  atreviment  y  intrepidesa  d'  alguna  persona  en 
les  seues  operacions,  sense  consultar  la  prudencia  ni 
mirar  respectes.  Ni  teme  ni  debe. 

RES  LI  FA  RES.  Loe.  Denota  que  a  algú  res  li  fa  im- 
presió  ni  '1  commou.  Todo  lo  convierte  en  substancia; 
nada  le  turba. 

AB  O  EN  UN  NO  RES.  ni.  adv.  Ab  molta  facilitat  y 
brevetat.  En  dos  paletas,  en  un  decir  Jesús,  en  un  san- 
tiamén, en  un  quíteme  allá  esas  pajas. 

CASI  RES.  m.  adv.  Ab  que  s'  expressa  la  poquíssima 
quantitat  d'  alguna  cosa.  Casi  nada,  migaja. 

COM  QUI  NO  Diu  RES.  Expr.  fam.  De  que  s'usa  pera 
ponderar  alguna  cosa,  qu'  en  altres  circunstancies 
podría  semblar  petita,  y  I'  obgecte  o  'I  motiu  la  fa 
gran.  Como  quien  no  dice  nada. 

ÉSSER  RES.  fr.  Parar  en  res,  frustrarse  alguna  pre- 
tensió  que  's  creia  segura  segons  els  medis.  Tornarse 
ó  volverse  el  sueño  del  perro. 

ÉSSER  UN  NO  RES.  fr,  Ésser  una  cosa  de  poca  im- 
portancia o  entitat.  Ser  una  nadería. 

DEIXAR  SENSE  RES.  fr.  DEIXAR  A  ALGÚ  SENSE  RES. 

GRAN  RES:  MULTITUT.  ||  MOLT. 

NINGÚ  FA  RES  DE  FRANCH.  fr.  Loe.  NINGÚ  TRAVALLA 
DE  FRANCH. 

NO  DEIXARHI  RES  Y  NO  DEIXAR  PERDRE  RES.  fr.  DEI- 
XAR A  ALGÚ,  etc. 

NO  DIR  RES.  fr.  No  respondre  a  propósit  o  no  donar 
rao  suficient  en  lo  que  's  parla.  No  decir  palabra.  \\ 
Callar,  no  repugnar  ni  contradir  a  lo  que  's  proposa 
o  demana.  No  decir  ó  no  hablar  palabra,  ó  sin  decir  ó 
hablar  palabra,  no  decir  tus  ni  mus. 

NO  DIR  RES  EN  BÉ  NI  EN  MAL.  fr.  NO  DIR  RES,  2. 

NO  enviar  A  DIR  RES.  fr.  Se  diu  del  que  ab  fran- 
quesa  y  sense  dilació  manifesta  ais  altres  les  quei- 
xes  o  sentiments  que  té  d'  ell.  No  hacérsele  á  uno 
postema  alguna  cosa. 

NO  ÉS  RES  O  NO  ÉS  PAS  RES.  Loe.  irón.  Ésser  molt. 
No  es  nada,  ahí  es  nada,  ahí  que  no  es  nada,  ahi  es  un 
grano  de  anís. 

NO  ESTICH  EN  RES  o  NO  Hl  SÉ  RES.  Expr.  met.  fam. 
Que  se  sol  usar  pera  excusarse  algú  de  que  no  ni  ha 
lingut  intervenció  o  no  ha  estat  en  algún  fet.  De  mis 
viñas  vengo, 

NO  faltarhi  res.  fr.  Met.  fam.  Ésser  una  cosa 
complerta  o  perfecta  en  la  seua  mena.  No  faltar  un 
cabello  ó  un  ápice. 

NO  fer  res.   fr.  No  travallar,  estar  ocios.  Holgar. 

NO  RES  menys.  m.  adv.  Ant.  Aixís  meteix.  Nada 
menos,  asimismo. 

NO  RES  O  NO  PAS  RES.  Expr.  Cap  cosa.  Nada. 

NO  ROBAR  res  QUE  mengi.  fr.  Denota  que  tothom 
fuig  de  lo  que  porta  gasto.  Alhaja  que  tiene  boca  nin- 
guno la  loca. 

NO  se  me'n  dona  res.  Loe.  Poch  me  fa,  tant  se 
me  n  dona.  Nada  se  me  da. 

no  ésser  res.  Loe.  Pera  disminuir  algún  dany  o 
disgust.  No  ser  nada. 

NO  TINDRE  RES  SEU.  fr.  Ab  que  's  pondera  la  fran- 
quesa  d'algú.  No  tener  cosa  suya. 

NO  VAL  Res.  Loe.  No  aprofita  res.  No  vale  cosa;  no 
vale  nada;  nada  vale. 

NO  VOL  dir  res.  f  r.  No  impideix.  No  quiere  decir  nada. 

PARLAR  MOLT  Y  NO  DIR  RES.  fr.  PARLAR. 

PER  UN  NO  RES  O  PER  UN  TRES  Y  NO  RES.  Loe.  Per 
molt  petit  motiu.  Por  unas  nadas; por  un  quíteme  allá 
esas  pajas;  por  un  pedazo  de  pan. 

UN  NO  RES  TOT  NOU  O  TOT  CUIT.  LüC.  RES  ENTRE 
DOS  PLATS. 

RES.  m.  Acte  y  efecte  de  resar.  Rezo.  ||  RESO. 
RESADOR,  A.  m.   y  f.   La  persona  que  resa  molt. 
Rezador. 


RESAR.  v.  a.  Orar  de  paraula,  dient  oracions 
aprovades  per  la  Iglesia.  Rezar.  ||  Llegir  o  dir  ab 
atenció  l'ofici  diví  o  les  hores  canóniques.  Rezar.  || 
Fer  esment.  Rezar.  ||  Dir  ab  tó  natural  per  contrapo- 
sició  al  cantar.  Rezar,  recitar.  11  Ter.  RONDINAR.  || 
Traure  profit  d'  alguna  cosa. 

RESA  BE,  PERO  OFEREIX  MALAMENT.  Expr .  Que  se 
aplica  al  que  promet  molt  y  no  cumpleix  res  o  diu 
alguna  cosa  que  'ns  desagrada.  Bien  reza,  pero  mal 
ofrece. 

RESARCELLADA.  f.  pl.  Blas.  Nom  de  les  creus  y 
altres  figures  guarnides  ab  un  filet  de  divers  esmalt. 
Resarcelada. 

RESARNE.  v.  n.  Aprofitarsen.  Sacar  provecho. 

RESAT,  DA.  p.  p.  Rezado. 

RESAYGÜES.  f.  pl.  Lo  vi  que  resulta  de  la  brisa 
reprempsada  ab  aigua.  Aguapié,  aguachirle,  tor- 
cedura. 

RESCABALAR.  v.  a.  Reintegrarse  de  lo  perdut,  lo 
que  comunament  se  diu  del  joch.  Desquitar.  ||  Tam- 
bé s'usa  com  recíproch.  Desquitarse. 

RESCALD.  m.  Ter.  RESSOL.  ||  ler.  CALIU. 

RESCALDADA,  f.  Acció  de  rescaldar. 

RESCALDAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rescaldar. 

RESCALDAR,  v.  a.  Escaldar  ab  aigua  o  líquit  molt 
calent.  Rescaldar. 

RESCALDAT,  DA.  p.  p.  Rescaldado. 

R ESCALFA MENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rescalfar. 
Recalentamiento. 

RESCALFAR.  v.  a.  Tornar  a  escalfar  o  escalfar 
massa.  Recalentar.  ||  Parlant  deis  animáis  ferlos  po- 
sar calents  o  en  gelos,  y  parlant  deis  racionáis  exci- 
tar o  avivar  la  passió  del  amor.  Recalentar,  jl  S'usa 
també  com  recíproch.  Recalentarse.  ||  Tornar  a  po- 
sar al  foch  lo  que  ja  es  cuit,  pera  que  's  torri.  So- 
breasar. 

RESCALFARSE.  v.  r.  Acalentarse  1' home.  ||  Reca- 
lentarse una  peca  d'una  máquina.  Recalentarse. 

RESCALFAT,  DA.  p.  p.  Recalentado. 

RESCAT.  m.  Recobro  de  la  persona  o  cosa  presa 
per  l'enemich.  Rescate.  ||  Diner  ab  que  's  rescata  al- 
guna cosa.  Rescate.  ||  Desempenyo  d'  una  prenda. 
Rescate.  ||  Joch  en  que  posats  els  jugadors  en  ducs 
bandes  oposades  deixant  entremitg  prou  espai,  ixen 
duna  y  altra  part  fins  a  mitg  lloch  a  agafar  o  a  tocar 
al  contrari;  y  la  manya  consisteix  en  fugir  el  eos  l'un 
al  altre,  pera  que  no  I*  agafin  o  '1  toquin  entornant- 
sen  al  seu  bando.  Marro,  moros  y  cristianos. 

RESCATA,  f.  Cert  joch  de  cartes.  Marro. 

RESCATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rescata.  Resca- 
tados 

RESCATAR,  v.  a.  Recobrar  lo  qu'  havía  caigut  en 
poder  d'algú,  sigui  per  medi  de  cambi,  sigui  per  la 
torga.  Rescatar,  redimir,  recobrar. 

RESCATAT,  DA.  p.  p.  Rescatado. 

RESCINDEIXER.  v.  a.  RESCINDIR. 

RESCINDIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rescindeix. 

RESCINDIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rescindir. 
Rescindimiento. 

RESCINDIR,  v.  a.  For.  Anular,  invalidar  algún 
contráete,  obligació,  etc.  Rescindir. 

RESCINDIT,  DA.  p.  p.  Rescindido. 

RESCISSIÓ.  f  Acte  y  efecte  de  rescindir.  Res- 
cisión. 

RESCISSORI,  A.  adj.  Lo  que  rescindeix  o  serveix 
pera  rescindir  o  lo  que  pot  rescindirse.  Rescisorio. 
RESCLÍM.  m.  RESCLÚM. 

RESCLOSA.  f.  Obra  de  pedra  o  de  fusta  que  's  fa 
al  través  deis  rius  o  rieres  pera  aturar  les  aigues  y 
feries  al?ar  a  íí  de  que  surtin  de  mare  y  entrin  ais 
rechs  que  les  porten  a  les  fabriques  o  a  les  terres  de 


RES 


RES 


699 


regadiu.  ||  Presa  d' aigua.  Presa,  azud,  dique,  es- 
clusa. 

RESCLOSIT.  m.  Florit,  reumátich,  y  la  fetor  que 
fan  les  robes,  les  fustes,  y  en  general,  els  obgectes 
presos  per  la  hutnitat,  quan  teñen  floridura. 

RESCLÚM.  ni  La  fetor  que  fan  les  carns  o  altres 
coses  que  comencen  a  passarse  o  que  ja  son  pudri- 
des.  Husmeo,  tufo. 

RESCLUMEJAR.  v.  a.  Llencar  resclúm  o  pudor. 
Husmear. 

pudir  A  RESCLÚM.  fr.  Tener  ó  dar  mal  olor. 

RESCOBLA.  f.  y 

RESCOPLE.  m.  Vers  o  versos  que  's  repeteixen  al 
fi  de  cada  cobla.  Estribillo. 

RESCOLADA.  f.  RELLISCADA. 

RESCOLADÍ?,  A.  adj.  RELLISCÓS. 

RESCOLAR.  v.  a.  RELLISCAR. 

RESCOLÓS,  A.  adj.  RELLISCÓS. 

RESCRIPTE.  m.  RESCR1T. 

RESCRIPTORI,  A.  adj.  RESCRITORI. 

RESCRIT.  ni.  Ordre  o  inanament  del  sobirá,  ja 
provinent  del  seu  propi  impuls,  ja  responent  a  la  sú- 
plica que  se  li  fa  per  escrit.  Rescripto. 

RESCRITORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  al  rescrit. 
Rescriptorio. 

RESCR1URE.  v.  a.  Contestar  per  escrit.  Rescribir. 

RESCULSIM.  f.  ler.  ibicench.  Humitat.  Humedad. 

RESEIXIR.  v.  a.  REEIXIR. 

RESERVA,  f.  Guarda  o  retenció  que  's  fa  d'alguna 
cosa,  pera  que  serveixi  al  seu  degut  temps.  Reserva. 
||  Secret.  Reserva.  ||  Art  pera  no  descobrir  lo  inte- 
rior. Reserva.  ||L'acció  de  tapar  ab  solemnitat  el 
Santíssim  Sagrament  qu'  estava  descobert.  Reserva. 
||  Excepció  que  fa  '1  superior  pera  sí  de  part  de  les 
facultats  que  concedeix  al  inferior.  Reserva.  ||  For. 
Declarado  que  fa  '1  jutge  de  que  la  sentencia  no  im- 
pideix  a  les  parts  usar  de  llur  dret  en  distint  judici. 
Reserva.  ||  Cuidado,  mirament  en  les  accions  o  pa- 
raules.  Miramiento,  reserva,  cautela,  recato.  ||  Mil. 
El  conjunt  de  torces  militars  que  no  están  en  peu  de 
guerra.  Reserva. 

anar  ab  RESERVA,  fr.  Anar  ab  mirament,  ab  recel. 
Andar  con  reserva,  con  cautela. 

RESERVADAMENT.  adv.  m.  Ab  reserva.  Reser- 
vadamente. 

RESERVAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  reservar. 

RESERVAR,  v.  a.  Guardar,  conservar  alguna  cosa 
per  quan  se  necessiti.  Reservar.  ||  Dilatar,  diferir  per 
mes  endevant  lo  que  s'havía  de  fer  de  inoment.  Re- 
servar. ||  Retindre,  deixar  de  comunicar  alguna  cosa. 
Reservar.  ||  Exceptuar,  privilegiar.  Reservar.||  Apar- 
tar alguna  porció  de  lo  que  's  dislribueix  pera  do- 
narla a  un  altre.  Reservar.  ||  Tapar  ab  solemnitat  el 
Santíssim  Sagrament  qu'  estava  descobert.  Reser- 
var. ||  En  alguns  jochs  de  cartes,  guárdame  algunes 
que  's  poden  jugar  quan  acomoda.  Reservar.  ||  v.  r. 
Guardarse  pera  inillor  ocasió.  Reservarse.  ||  Anar  ab 
cautela  o  precaució  guardantse  o  desconfiant  d'algú. 
Reservarse 

RESERVAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Discret,  grave,  serio. 
Prudente,  reservado,  cauto  II  Cautelós,  poch  amich 
de  manifestar  lo  seu  interior.  Reservado,  callado, 
mudo. 

RESERVATIU,  VA.  adj.  Reservativo. 

RESGUARDAR,  v.  a.  Detendré  o  posar  a  cobert. 
Resguardar.  ||  v.  r.  Precaucionarse,  previndres  con- 
tra algún  perill.  Precaverse,  resguardarse,  caute- 
larse. II  Cobrirse  ab  1' escut.  Abroquelarse,  embro- 
quelarse. 

RESGUARDAT,  DA.  p.  p.  Resguardado. 

RESGUART.  m.  Reparo,  defensa.  Resguardo.  || 
Guarda,  seguretat.   Resguardo   ||  Caució,  seguretat 


en  los  deutes  y  contractes.  Resguardo.  ||  Encárredi 
de  perseguir  el  contrabando,  y  ls  empleats  d'aquest 
ram  d'Hisenda.  Resguardo.  ||  Ant.  Semblanza,  reti- 
rada. Semejanza.  ||  Fortalesa  que  defensa  la  muralla. 
Antemural,  reparo,  salvaguardia. 

TiNDRE  O  DONAR  UN  RESGUART.  fr.  Retirarse,  sem- 
blarse a  algú.  Semejarse,  parecerse,  darse  un  aire. 

RESIALLA.  f.  Ant.  Reliquia  que  deixa  algún  mal. 
Rezago,  reliquia.  |l  Fragments  de  metall.  Recizalla. 

RESIDENCIA,  f.  Domicili.  Domicilio,  residencia, 
morada.  ||  Permanencia  en  algún  1  loe  li  per  rao  de 
desti  o  ministeri.  Residencia.  II  Compte  y  rao  que 
un  jutge  pren  a  un  altre  de  la  seua  administració  du- 
rant  lo  temps  que  ha  exercit  el  seu  cárrech.  Resi- 
dencia. ||  Lo  cárrech  que  's  fa  a  algú  de  lo  qu'ha  tin- 
gut  al  seu  cuidado.  Residencia.  :  Lo  ministeri  del 
resident  peí  seu  sobirá  a  alguna  cort  extrangera.  Re- 
sidencia. ||  For.  El  procés  o  causa  formada  al  resi- 
denciat    Residencia. 

RESIDENCIADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  residencia.  Re 
sldenciador. 

RESIDENCIAL,  adj.  S' aplica  al  empleu  o  minis- 
teri qu'  exigeix  residencia  personal.  Residencial. 

RESIDENCIAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  residen- 
ciar. Residenciamiento. 

RESIDENCIAR,  v.  a.  Demanar  a  algú  compte  de 
la  seua  administració  durant  el  temps  que  ha  exercií 
un  cárrech.  Per  extensió  's  din  del  compte  que  's  de- 
mana,  o  cárrech  que  's  fa  en  altres  materies.  Resi- 
denciar. 

RESIDENCIAT,  DA.  p.  p.  Residenciado. 

RESIDENCIATIU,  VA.  adj.  y 

RESIDENCIATORI.  adj.  Que  suposa  residencia. 
Residenciatorio. 

RESIDENT.  p.  a.  Domiciliat.  Residente.  ||  m.  Mi- 
nistre que  resideix  a  alguna  cort  extrangera  per  as- 
sumptes  del  Estat  que  representa,  pero  sense  carác- 
ter d'  embaixador.  Residente. 

RESIDIR,  v.  n.  Permanéixer  a  algún  lloch,  estarhi 
d'habitant.  Habitar,  residir.  ||  Estar  qualsevulla 
cosa  no  material  en  una  persona  o  lloch.  Residir.  || 
Assistir  personalment  per  temps  determinat  a  algún 
lloch  per  rao  d' algún  ministeri.  Residir. 

RESIDUE.  m.  y 

RES1DUI.  m.  y 

RESIDUU.  m.  y  adj.  Part,  porció  que  queda  d'al- 
guna cosa.  Residuo,  resto,  remanente. 

RESIGNA,  f.  Renuncia  que 's  fa  d' algún  benefiri 
eclesiástich  a  favor  de  subgecte  determinat.  Resig- 
nación, resigna. 

RESIGNACIÓ.  f.  Conformitat,  tranquilitat  d'  ánim 
en  les  adversitats  o  treballs  que  Deu  nos  envía.  Re- 
signación. ||  Entrega  voluntaria  de  si,  posantse  a  les 
mans  y  discreció  d  un  altre.  Resignación.  ||  RESIGNA. 

RESIGNADAMENT.  adv.  m.  Ab  resignado.  Re 
signadamente,  con  resignación. 

RES1GNADÍSS1M,  A.  adj.  sup.  Ab  resignació.  Re 
signadisimo. 

RESIGNANT.  p.  a.  Qui  resigna.  Resignante. 

RESIGNAR,  v.  a.  Renunciar  algún  benefici  ecle- 
siástich a  favor  de  subgecte  determinat  Resignar. 
||  v.  r.  Entregarse,  sometres  humilment  a  la  voluntat 
d'un  altre.  Resignarse.||  Sofrir  ab  conformitat  o 
tranquilitat  d'ánim  els  treballs  que  Deu  envía.  Con- 
formarse, resignarse. 

RESIGNAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Conformat,  somés. 
Conformado,  conforme,  resignado. 

RESIGNATARI.  m.  For.  Aquell  a  favor  de  qui  's 
resignava  una  prebenda  o  empleu.  Resignatario. 

RESISTENCIA,  f.  Acte  y  efecte  de  resistir.  Resis- 
tencia. ||  OPOSICIÓ,  CONTRARIETAT.  ||  FORCA,  AGUANT, 
ROBUSTESA. 


700 


RES 


RES 


NO  trovar  resistencia,  fr.  No  trovar  oposició  o 
contradicció  en  algú  altre,  pera  conseguir  lo  que  se 
i  i  demana.  Dar  en  blando;  no  hallar  resistencia. 

RESISTENT.  p.  a.  Lo  que  resisteix  o  té  for?a  con- 
traria. Resistente.  ||  RESISTIDOR. 

RESISTIBLE,  adj.  Lo  que  pot  resistirse,  aguan- 
tarse o  soportarse.  Resistible. 

RESISTIDOR,  A.  m.  y  f.  QuI  resisteix.  Resis- 
tldor. 

RESISTIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  resistir.  Re- 
sistencia. 

RESISTIR,  v.  n  Oposarse  a  una  forga  contraria. 
Resistir,  hacer  frente.  ||  Tambes' usa  com  recíproch. 
Resistirse  ||  Repugnar,  contradir.  Resistir.  ||  Man- 
tindres  fertn.  Resistir.  ||  No  cedir.  Resistir.  II  REFU- 
SAR.  ||  Sufrir,  aguantar.  Sufrir,  resistir.  ||  Repelir, 
contrarrestar.  Resistir,  repeler,  rechazar,  contra- 
rrestar, contrastar,  guerrear,  lidiar,  forcejar,  co- 
cear, rebatir. 

RESISTIT,  DA.  p.  p.  Resistido. 

RESMERS.  ni.  Subrogació  o  esmers  del  valor  o 
preu  de  una  finca  en  altra.  Subrogación. 

RESMERSAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  resmersar. 

RESMERSAR.  v.  a.  Esmersar  o  dedicar  el  preu  de 
una  finca  en  la  mellora  d' altra.  Se  diu  parlant  de 
censáis  y  vendes.  Subrogar,  sustituir  el  precio  de 
una  finca  en  mejora  de  otra. 

RESMERSAT,  DA.  p.  p.  de  resmersar. 

RESMÉS.  m.  adv.  Nada  menos. 

RESO.  ni.  L'acte  y  efecte  de  resar.  Rezo.  ||  L'ofici 
eclesiástich  que  's  resa  cada  día;  també  's  pren  peí 
conjunt  deis  oficis  propis  de  cada  festivitat.  Rezo, 
rezado. 

RESOL,  m.  RESSOL. 

RESOLDRE.  v.  a.  Formar  intenció,  determinar  so- 
bre algún  assumpte.  Recordar,  acordar,  determi- 
nar, disponer,  proveer.  ||  Desfer  alguna  dificultat, 
donar  solució  a  algún  dupte.  Resolver.  ||  Disoldre, 
deixatar.  Resolver,  solver,  reducir.  ||  Determinar. 
Deducir.  II  Fls.  y  med.  Ferque's  dissipi  o  evapori  al- 
guna cosa.  Resolver.  ||  Ant.  Resumir,  compendiar. 
Epilogar,  resumir,  resolver.  ||  v.  r.  Determinarse. 
Decidirse,  resolverse.  ||  Incloures  o  reduirse.  Redu- 
cirse, resolverse.  ||  Fis.  y  med.  Dissipament,  exhala- 
do. Disolverse.  ||  Desferse  alguna  cosa.  Disolverse. 

RESOLI.  m.  y 

RESOLIS.  m.  Beguda  dol?a  feta  ab  garnatxa  o  vi 
ilolc.  ab  alguna  condimentació.  Especie  de  vino 
dulce. 

RESOLIER,  A.  m.  Qui  fa  o  ven  resolis.  ||  adj.  Pro- 
pi  pera  posar  resolis. 

RESOLERÍA,  f.  Fábrica  de  resolis. 

RESOLRER.  v.  a.  RESOLDRE. 

RESOLT,  A.  p.  p.  Resuelto.  ||  adj.  Determinar, 
atrevit.  Resuelto,  arrojado,  determinado,  impávi- 
do, denodado,  firme,  fijo,  guapo.  ||  s.  Qui  emprén 
coses  dificultoses.  Emprendedor. 

RESOLTAMENT.  adv.  m.  Ab  resolució.  Resuelta- 
mente. 

RESOLUBLE,  adj.  Lo  que  's  pot  resoldre  fácil- 
ment.  Resoluble. 

RESOLUCIÓ.  f.  Determinado  que  's  pren  sobre 
algún  negoci.  Decisión,  resolución,  acuerdo.  ||  Co- 
ratge,  valor.  Arrojo,  resolución,  denuedo,  brío, 
impavidez.  ||  Propósit.  Propósito,  resolución.  ||  Ex- 
pedido, desembrác.  en  fer  les  coses.  Despejo,  reso- 
lución y  desparpajo.  ||  Desunió,  disolució  de  les 
parís  d'  un  tot.  Resolución.  ||  Med.  Evaporado  del 
humor  per  la  transpirado  o  altra  vía.  Resolución.  || 
Promptitut,  activitat  y  vivesa.  Resolución.  ||  Análi- 
sis íísica  o  moral  d'un  compost.  Resolución.  ||  Fis. 
La  cessació  total  de  consistencia.  Resolución. 


Resoldres  a  fer  alguna 

La  resolució  imprudent 

RESOLT,  2  y  3.  ||  Lo  que 


Respalls:  1,  pél  coll;  2,  pé!  cap; 
3,  pera  la  roba 


PENDRE  LA  RESOLUCIÓ.    fr. 
cosa.  Tomar  la  reso'ución. 

RESOLUCIÓ   ATROPELLADA, 
d'  algún  capítol.  Cabildada. 

RESOLUT,  A  o  DA.  adj. 
té  resolució.  Resolutorio. 

RESOLUTIU,  VA.  adj.  Med.  Lo  que  té  virtut  de 
disoldre  'ls  humors.  També  s' usa  com  a  substantiu 
en  la  terminado  masculina.  Resolutivo.  ||  S' aplica 
al  ordre  o  método  en  que  s'  obra  per  análisis.  Reso- 
lutivo. 

RESOLUTORIA,  f.  For.  Epítet  de  la  condició  que 
produeix  la  invalida- 
do d'  un  contráete  o 
del    seu    compliment. 
Resolutoria. 

RESOLVENT.  p.  a. 
Fis.  y  med.  Lo  que  re- 
sol o  dissipa.  Solven- 
te, resolvente. 

RESPAL.  m.  RES- 
PATLLER. 

RESPALAR.   v.    a. 

Apuntar  alguna  cosa 
al  derrera  d'  un  docu- 
ment.  Usat  a  Valen- 
cia. Respaldar. 

RESPALL.  m.  Ins- 
trument  fet  de  ma- 
nollets  de  pels  ficats 

y  apretats  dins  deis  foradets  d' una  fusta  de  mane- 
ra que  '1  peí  quedi  ben  igualat;  serveix  pera  treu- 
re  la  pols  de  la  roba.  Cepillo,  escobilla,  limpia- 
dera. ||  El  qu'  es  de  peí  molt  fort.  Estregadera.  ||  El 
rodó  pera  ne  ejar  els  cavalls.  Bruza. 

RESPALLADA.  f.  Acte  de  respailar  alguna  cosa. 
Cepillada.  ||  Met.  Adulació.  Adulación. 

RESPALLADURA.  f.  RESPALLADA.  ||  El  borrim  que 
s'  arreplega  ab  el  respall. 

RESPALLAR.  v.  a.  Netejar  ab  el  respall.  Acepi- 
llar, cepillar.  ||  Met.  Lograr  part  o  porcíó  d'  alguna 
cosa.  Sacar  raja.  ||  Met.  adular. 

RESPALLAT,  DA.  p.  p.  Acepillado,  cepillado. 

RESPATLLER.  m.  Lo  que  serveix  pera  apoiar  la 
esquena;  regularment  se  diu  del  de  les  cadires  y 
banchs.  Respaldo,  respaldar,  espaldar.  ||  espat- 
ller. 

RESPAY.  m.  Ant.  y  ter.  respall. 

RESPECTABLE.  adj.  Venerable,  digne  de  respec- 
te. Respetable,  respetuoso. 

RESPECTAR,  v.  a.  Reverenciar,  honrar,  tindre 
respecte.  Respetar. 

RESPECTAT,  DA.  p.  p.  Respetado. 

RESPECTE,  ni.  Relació  o  proporció  d'una  cosa  ab 
altra.  Respecto,  referencia,  habitud.  ||  Mirament, 
consideració,  atenció,  causa  o  motiu  particular.  Res- 
peto ||  Venerado,  acatament  que  's  fa  a  algú.  Res- 
peto, reverencia,  acatamiento,  atención,  honor, 
miramiento.  ||  Consideració,  tendencia,  mirainent. 
Respeto.  ||  Motiu,  causa  particular  que  mou  a  algú. 
Respeto.  ¡|  adv.  m.  Respectivament,  en  atenció.  Res- 
pecto o  á  respecto  de.  ||  En  comparado.  Respecte  á 
o  respecto  de,  en  comparación. 

de  respecte,  m.  adv.  De  prevenció,  per  autoritat, 
com:  cotxe  de  respecte.  De  respeto. 

faltar  al  respecte,  fr.  Obrar  o  parlar  ab  menys 
de  respecte  o  de  reverencia  de  lo  que  's  deu  a  algú. 

FERSE  MENAR  O  PORTAR  RESPECTE,  fr.  Tindre  ca- 
rácter, energía,  pera  fer  que  's  compleixi  lo  que  's 
mana.  Hacerse  respetar,  obedecer. 

perdre  'L  respecte,  fr.  Portarse  ab  algú  sense  la 
reverencia,  atenció,  urbanitat  y  consideració  deguda. 
Faltar  al  respeto. 


RES 


RES 


701 


RESPECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  's  refereix  particu- 
larment  a  algú.  Respectivo. 

RESPECTIVAMENT.  adv.  m.  Comparativament, 
ab  relació  a  un'  altra  cosa.  Respectivamente. 

RESPECTOS,  A.  adj.  RESPECTUÓS. 

RESPECTUÓS,  A.  adj.  Qui  usa  de  cortesía,  vene- 
rado y  respecte  ab  els  demés.  Respetuoso. 

RESPECTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  respecte  y  ve- 
nerado. Respetuosamente. 

RESPECTUOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  que  fa  res- 
pecte. Respetuosidad. 

RESPICI.  n.  p.  Resplclo. 

RESPIR.  m.  RESP1RACIÓ.  ||  Met.  Temps  que  's  con- 
cedeix  a  algú  pera  pagar  lo  que  deu.  Respiro. 

RESPIRABLE.  adj.  S'  aplica  al  fluit  capa?  d'  ésser 
respirai  sense  perill,  com  V  aire  atmosférich.  Respi- 
rable. 

RESPIRAC1Ó.  f.  L*  acte  de  respirar.  Respiración. 
||  L'  aire  que  's  respira.  Respiración.  ||  La  entrada  y 
eixida  Uiure  del  aire  a  les  habitacions.  Respiración. 

RESPIRACIÓ  CANSADA.  La  que  ab  la  precipitado  de- 
mostra  que  costa  respirar  y  causa  fatiga.  Sobrealien- 
to, respiración  corta. 

RESPIRACIÓ  fort A.  L'alé  qu*  ix  ab  violencia  y  fent- 
se  sentir.  Resuello. 

RESP1RADER    m.  y 

RESPIRADOR,  m.  y 

RESPIRALL.  m.  La  obertura  per  ont  ix  1'  aire. 
Respiradero.  ||  L*  orgue  o  conducte  de  la  respiració. 
Respiradero.  II  Finestra  o  obertura  que  teñen  alguns 
forns.  Bravera.  ||  La  que  teñen  alguns  condueles  so- 
terranis.  Sopladero.  ||  Obertura  que  's  deixa  de  tant 
en  tant  a  les  canonades  d'  aigua  pera  donar  sortida 
al  vent,  a  fi  de  que  no  *s  trenquin.  Atabe,  ventosa. 
||  Foradet  que  ab  un  punxó  's  fa  al  fon  de  la  bota 
pera  treure  vf.  Sangría. 

RESPIRAR,  v.  a.  Atreure  1'  aire  exterior  al  pu'mó, 
aixamplantlo,  y  tornarlo  a  expelir  cap  a  fora.  Respi- 
rar. ||  Expelir  Talé  ab  soroll.  Resollar.  ||  Viure.  Res- 
pirar. ||  Tindre  comunicado  ab  1'  aire  extern  algún 
fluit  tancat.  Respirar.  ||  Animarse,  cobrar  esperit  o 
forces.  Alear,  respirar.  II  Met.  Descansar,  aliviarse 
del  travall,  eixir  de  la  opressló.  Respirar.  ||  Descan- 
sar un  poch  del  travall  pera  tornarhi.  Respirar,  to- 
mar huelgo.  II  Estar  lliure  d'  ocupacions  y  cuidados 
que  molesten.  Respirar,  resollar.  II  Desítjar,  mani- 
festar que  's  volen  cometre  maldats,  com:  respirar 
venjanca,  etc.  Respirar.  ||  Poét.  Despedir,  Henear 
olor.  Exhalar,  respirar.  ||  Sortir  fora,  manifestarse 
ab  senyals  alguna  cosa  oculta,  com:  per  fondo  que  's 
fací  7  foch,  el  fum  sempre  respira.  Respirar. 

RESPIRAR  FORT  O  AB  PENA  O  FATIGA  O  DIFICULTAT. 
Loe.  Resollar. 

NO  OOSAR  RESPIRAR,  fr.  Met.  No  gosar  dir  res.  No 
osar  chistar  ó  resollar. 

NO  POGUER  respirar,  fr.  Estar  molt  cansat.  No 
poder  respirar,  no  poder  echar  el  aliento  ó  el  resuello. 

NO  RESPIRAR,  fr.  Met.  No  dir  paraula.  No  chistar, 
no  resollar. 

SENSE  RESPIRAR  O  SENSE  POGUER  RESPIRAR,  m.  adv. 
Sense  cap  descans,  sens  intermissió  de  temps.  Sin 
respirar. 

RESPIRATORI,  A.  adj.  S'  aplica  ais  orgues  de 
la  respiració  y  a  lo  que  té  relació  ab  ella.  Respi- 
ratorio. 

RESPLANDIR.  v.  a.  Y  sos  deriváis.  Resplendir. 

RESPLANDÉIXER.  v.  n.  Resplendir. 

RESPLENDENT.  p.  a.  y  adj.  Resplandeciente. 

RESPLENDIR.  v.  n.  Despedir  raigs  de  Ilum  o  Huir 
molt.  Resplandecer.  ||  Met.  Brillar  alguna  cosa  per 
la  reñexió  de  la  llum.  Resplandecer,  relumbrar.  || 
Met.  Sobrepujar,  ressaltar  en  alguna  acció,  virtut  o 
qualitat.  Brillar,  resplandecer. 


RESPLENDOR.  m.  Llum  molt  clara  que  despedeix 
el  sol  o  qualsevol  altre  eos  Ilumines.  Resplandor.  || 
La  brillantor  d'  alguna  cosa.  Brillo,  resplandor 
brillantez.  ||  Met.  Esplendor,  lluiment.  Resplandor. 
II  CELISTIA.  ||  La  claror  gran  que  ix  d'  un  eos,  com 
d'  un  núvol  quan  Itaiupega.  Relumbrón. 

RESPLENDOR  DE  LA  NIT.  Bot.  HERBA  DE  LA  GOTA. 

RESPONDENCIA.  f.  Relació  d' una  cosa  ab  altra. 
Correspondencia.  Respondencla. 

RESPONDRE.  v.  a.  Satisfer  a  lo  que  's  pregunta  o 
proposa.  Contestar,  responder.  ||  Abonar  alguna 
persona,  ferse  responsable  d'  alguna  cosa.  Respon- 
der. ||  Ressonar  1'  eco.  Responder,  resonar,  retum- 
bar. ||  Contestar  ab  la  veu  al  qui  crida  o  truca  a  la 
porta.  Responder.  ||  Replicar,  ésser  respostejador. 
Responder,  ser  respondón. 

RESPONEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  respón. 
Respondedor. 

RESPONEMENT.  m.  Poét.  TORNADA. 

RESPONS.  ni.  Absolta.  Responso. 

RESPONSABILITAT.  f.  La  obligado  de  reparar  o 
satisfer  per  sí  o  per  un  altre  qualsevulla  pérdua  o 
dany.  Responsabilidad 

RESPONSAL.  m.  CORRESPONSAL. 

RESPONSABLE,  adj.  El  qui  está  obligat  a  respon- 
dre  o  satisfer  per  algún  cárrech.  Responsable. 

FER  RESPONSABLE,  fr.  Constituir  a  algú  en  obliga- 
do de  respondre  d'  alguna  cosa,  ferio  fiador.  S'  usa 
també  com  recíproch.  Comprometer,  hacer  respon- 
sable. 

RESPONSABLEMENT.  adv.  D'  una  manera  res- 
ponsable. 

RESPONSAR.  v.  a.  Dir  responsos.  Responsear. 

RESPONSEJAR.  v.  n.  Resar  responsos.  Respon- 
sar,  responsear. 

RESPONSIÓ.  f.  Ant.  RESPOSTA.  ||  Paga  que  dona- 
ven  al  tresor  algunes  ordres  relligioses.  Responsión. 

RESPONSORI.  ni.  Versets  o  oracions  que  's  diuen 
al  reso  després  de  les  lliqons  de  matines  y  capitules 
d'  altres  ñores.  Responsorio. 

RESPCS,  A.  adj.  RASPÓS. 

RESPÓS.  m.  y 

RESPOST.  m.  Ant.  RESPOSTA.  ||  m.  Ant. poét.  Mitja 
cobla  del  comenqament  de  la  danga,  que  donava  'Is 
rims  y  nioltes  vegades  els  retronxs  per  1'  acabament 
de  les  altres  cobles  y  de  la  tornada.  Vuelta. 

FER  CURT  RESPOST.  Loe.  ant.  Respondre  secment. 
fredament.  Responder  secamente. 

RESPOST,  A.  p.  p.  Respondido,  respuesto. 

RESPOSTA.  f.  Satisfacció  a  la  pregunta,  dupte  o 
dificultal.  Respuesta.  ||  Réplica.  Respuesta.  ||  Con- 
testado a  una  carta  o  recado.  Contestación,  res- 
puesta. ||  Contestado  quan  criden  o  demanen  a  algú. 
Respuesta.  ||  L'  eco  o  la  veu  repetida  a  les  montanyes, 
coves,  etc.  Eco,  respuesta.  ||  Poét.  tornada.  ||  fr. 
Contestació  a  la  demanda  judicial.  Litiscontesta- 
ción. 

RESPOSTA  DIVINA:  ORACLE. 

RESPOSTES  AGRES.  Les  donades  ab  mal  modo  y 
despreci.  Sofión. 

DEIXAR  SENSE  RESPOSTA.  fr.  Apretar  a  algú  en  la 
disputa,  sense  deixarli  medi  de  defensa.   Zamarrear. 

RESPOSTEIG.  m.  L'  acció  de  respostejar.  Res- 
pondeo. 

RESPOSTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  respón  molt  o 
replica  quan  se  li  mana  alguna  cosa.  Respondón,  re- 
plicón, respondedor. 

RESPOSTEJAMENT.  m.  RESPOSTEIG. 

RESPOSTEJAR.  v.  n.  Replicar  algú  quan  li  manen 
alguna  cosa.  Responder,  replicar. 

RESPUSTEIXÁ.  m.  Ter.  ibicench.  Contradir.  Res- 
ponder. ||  RESPOSTEJAR. 


702 


RES 


RES 


RESQUIC!.  m.  Obertura,  escletxa.  Resquicio,  res- 
quebradura, resquebrajadura.  ||  SENYAL,  VESTIGI. 
Señal,  vestigio. 

RESQU1T.  m.  Acció  y  efecte  de  resquitar.  Des- 
quite. 

RESQU1TAR.  v.  a.  Rebaixar  alguna  cosa,  recobrar 
part  o  tot,  en  cosa  igual  o  diferenta,  de  lo  que  s'  ha- 
vía  gastat  o  perdut.  Desquitar,  rebajar,  reintegrar, 
resarcir,  compensar.  ||  S'  usa  també  com  recípioch. 
Desquitarse. 

RESQU1TAT  DA.  p.  p.  Desquitado. 

RESQU1TLLADA.  f.  RELL1SCADA. 

RESQUITLLAR.  v.  n.  RELL1SCAR. 

RESSABEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sab  molt  bé  una 
cosa. 

RESSABER.  v.  n.  Saber  molt  bé  alguna  cosa.  Re- 
saber. 

RESSABI.  ni.  Regust.  Sol  entendres  regust  d' algu- 
na cosa  dolenta  y  inoralment  s' aplica  a  les  males  in- 
clinacions  de  vicis  ja  passats,  com  qui  ha  estat  un 
lladre  y  encara   n  té  ressabis.  Resabio. 

RESSABIAR.  v.  a.  Encomanar  ressabis,  contagiar. 

RESSABIAT,  DA.  p.  p.  Contagiat  d'  algún  vici. 
Resabiado. 

RESSABUT,  DA.  p.  p.  de  ressaber.  Sabut  molt 
perfectament.  Resabido.  ||  adj.  Vanitós,  molt  presu- 
mit.  Pintado. 

RESSACA.  f.  RESSAGA. 

FESSAGA.  f.  Lo  que  queda  d'  alguna  cosa.  Reza- 
go, resto,  residuo.  ||  Moviment  de  retrocés  de  l'aigua 
del  mar  quan  se  retira  després  d'  haverse  desfet  la 
onada  a  la  platja.  Resaca.  ||  Ant.  RETAGUARDIA.  || 
Com.  Lletra  de  cambi  que  '1  que  'n  té  un'  altra  de 
protestada  gira  a  cárrech  del  lliurador  o  d'  un  deis 
endossants  pera  recobrar  1'  import  y  gastos  de  pro- 
testa y  cambi.  Resaca. 

RESSAGAMENT.  m.  RETRÁS. 

RESSAGAR.  v.  a.  Náut.  Estirar  els  caps  o  cordes 
que  son  enterques  pera  que  corrin  fácilment.  Tira- 
mollar,  resacar.  ||  Atrassar,  suspendre  per  algún 
temps  la  execució  d'  alguna  cosa.  Rezagar.  ||  Deixar 
endarrera  alguna  cosa.  Rezagar.  ||  També  s'  usa  com 
recíproch.  Rezagarse. 

RESSAGARSE.  v.  r.  Quedarse  enrera  respecte  ais 
al  tres,  ja  sía  caininant.  ja  moral  o  intelectualment. 
Rezagarse. 

RESSAGAT,  DA.  adj.  Rezagado. 

RESSALAR.  v.  a.  Salar  de  nou  o  posar  molta  sal 
a  alguna  vianda.  Resalar. 

RESSALAT,  DA.  adj.  Molt  airós  o  graciós.  Resa- 
lado. ||  Massa  carregat  de  sal.  Resalado,  saladísimo. 

RESSALT.  m.  Arq.  Lo  que  ix  eniora  d'  una  super- 
ficie. Resalte.  ||  La  repercussió  d'un  eos  que  topa  ab 
un  altre  de  mes  consistencia.  Resalto. 

RESSALTAR.  v.  n.  Eixir  enfora  d'  una  superficie. 
Resaltar.  ||  Fer  cop  a  la  vista,  distingirse  una  cosa 
entre  altres  per  la  seua  singularitat.  Resaltar,  re- 
sultar, resurtir.  ||  Arq.  Sortir  enfora  o  en  1'  aire  ais 
edificis.  Resalir.  ||  Donar  un  eos  un  segón  salt  per  la 
resistencia  que  troba  en  un  altre  ab  el  que  topa.  Re- 
saltar. 

RESSALUDABLE.  adj.  Molt  saludable.  Resalu- 
dable. 

RESSALUDAR.  v.  a.  Correspondre  a  la  cortesía  o 
salutació  d'un  altre.  Resaludar.  ||  Saludar  segona 
vegada.  Resaludar. 

RESSALUTACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  ressaludar. 
Resalutación.  ||  Correspondencia  a  la  cortesía  o  sa- 
lutació que  un  altre  fa.  Resalutación. 

RESSANAMENT.  m.  Curació.  ¡|  REBROTAMENT. 

RESSANAR.  v.  n.  Tornar  a  brotar  un  arbre  tallat, 
un  mal  curat,  etc.,   tornar  a  ésser  lo  que  ja  no  era. 


Retoñar.  ||  Posar  or  en  els  forats  del  daurat  que  no'n 
teñen.  Resanar. 

RESSAGNAR.  v.  a.  Sagnar  per  segona  vegada. 

RESSARCIR.  v.  a.  y  deriváis,  rescabalar. 

RESSEC.  Ter.  arañes.  SERRADORA. 

RESSECADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  que  resseca.  Rese- 
cador. 

RESSECAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  ressecar  o 
ressecarse.  Resecamiento,  resecación. 

RESSECANT.  s.  y  adj.  La  cosa  que  té  virtut  pera 
ressecar. 

RESSECAR.  v.  a.  Fer  tornar  molt  seca  alguna 
cosa.  Resecar.  ||  També  s'  usa  com  recíproch.  Rese- 
carse. 

RESSECARSE.  v.  r.  Assecarse  molt  una  cosa  ex- 
posada al  aire,  al  foch,  etc.  Resecarse. 

RESSECAT,  DA.  p.  p.  RESSECH. 

RESSECCIÓ.  f.  Med.  Operació  que  consisteix  en  ta- 
llar en  la  contigüitat  deis  ossos  la  substancia  que  s 
trova  en  estat  morbos.  Resección. 

RESSECH,  CA.  adj.  Molt  sech.  Reseco,  resequi- 
do, sequizo,  desequido.  ||  Aplica t  a  la  persona  que 
és  molt  magre.  Reseco. 

RESSEDA.  f.  Planta  odorífera  de  jardí.  Reseda. 

RESSEGA.  f.  Acció  de  ressegar. 

RESSEGAR.  v.  a.  Tornar  a  segar  un  camp  que  ja 
lio  ha  estat.  Resegar.  ||  Ter.  arañes,  serrar. 

RESSEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ressegueix.  Rebus- 
cador. 

RESSEGUIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  resseguir. 
Entresaca. 

RESSEGUIR.  v.  a.  Cercar  ab  cuidado  y  dilligencia 
algunes  coses  entre  altres.  Rebuscar.  ||  Examinar, 
retocar  alguna  cosa.  Repasar.  ||  Recusir  o  adobar  la 
roba  espatllada.  Repasar,  recoser.  ||  Triar,  aclariro 
treure  algunes  coses  d'  entre  altres.  Entresacar  || 
Recullir  els  fruits  que  queden  ais  camps  o  a  les  vi- 
nyes  després  de  arreplegada  la  collita.  Rebuscar. 

RESSEGUIT,  DA.  p.  p.  del  verb  RESSEGUIR. 

RESSELL.  m.  y 

RESSELLAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  ressellar. 
Resello. 

RESSELLAR.  v.  a.  Tornar  a  sellar.  Resellar. 

RESSELLAT,  DA.  adj.  Lo  que  s'ha  tornat  a  sellar. 
Resellado.  II  Se  diu  de  la  moneda  quan  se  torna  a 
encunyar  pera  habilitarla  de  nou.  Resellada. 

RESSELLO.  m.  Segón  sello  que  's  posa  a  la  mone- 
da o  a  un'  altra  cosa.  Resello. 

RESSEMBLAR.  v.  n.  Semblarse.  També  s' usa  com 
recípioch.  Asemejarse,  parecerse. 

RESSEMBLARSE.  v.  r.  Teñir  quelcom  de  semblan- 
za una  cosa  ab  un'  altra.  Parecerse  algo. 

RESSEMBRA.  f.  L'  acció,  1'  efecte  y  '1  temps  de 
ressembrar.  Segona  sembra.  Resiembra. 

RESSEMBRADA.  f.  La  sembrada  d'  un  terreno 
sense  deixarlo  descansar.  Resiembra. 

RESSEMBRAR.  v.  a.  Tornar  a  sembrar  un  meteix 
camp  o  part  d'  ell  sense  deixarlo  reposar,  o  sembrar- 
lo per  segona  vegada  per  no  haver  brotat  la  primera. 
Resembrar. 

RESÉN.  m.  REHIN. 

RESSENTIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  ressentit. 
Resentidísimo. 

RESSENT1MENT.  m.  Dlsgust,  queixa  que  queda 
d'  alguna  expressió  o  acció  ofensiva  y  que  's  dissi- 
mula. Resentimiento. 

tindre  algún  ressentiment.  Recordar  algún 
agravi  rebut. 

RESSENT1RSE.  v.  r.  Comencar  a  flaquejar  o  es- 
querdarse  alguna  cosa.  Resentirse,  sentirse.  I|  Do- 


RES 


RES 


703 


nar  mostres  de  sentiment,  pesar  o  enfado  per  alguna 
cosa.  Picarse,  resentirse,  mosquearse,  brincar, 
escamonearse.  II  Sentirse  d'  algún  mal.  Resentirse 
de  algún  mal.  ||  Trobar  en  falta  alguna  pérdua,  etc. 
Resentirse. 

RESSENTIT,  DA.  p.  p.  Resentido.  ||  adj.  Queixós, 
delicat,  que  's  ressent  per  qualsevulla  cosa.  Quejo- 
so, resentido,  vidrioso,  quejicoso,  rijoso  ||  adj. 
Que  té  algún  desperfecte  o  flaqueja  d'  alguna  part, 
traclantse  de  coses  materials,  com  un  canti  esquer- 
dat,  una  roda  esquerdada,  etc. 

RESSENYA.  f.  Revista  que  's  fa  de  la  tropa.  Tam- 
bé 's  diu  revista.  Reseña,  revista,  muestra,  alarde. 
||  Fig.  Descripció,  enumerado.  Reseña.  ||  Nota  que's 
pren  deis  senyals  mes  distintius  d'  alguna  persona 
o  cosa  pera  vindren  en  coneixement.  Reseña.  II  Se- 
nyal  que  anuncia  o  dona  a  entendre  alguna  cosa. 
Reseña.  ||  Narració  sucinta  d'  alguna  cosa.  Reseña. 

RESSENYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  alguna  resse- 
nya. 

RESSENYAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  ressenyar. 

RESSENYAR.  v.  a.  Pendre  les  senyes  d'  algú  pera 
conéixerlo.  Reseñar.  ||  Narrar,  espücar  o  descriure 
una  cosa  que  s'  ha  presenciat;  donar  les  senyes  que 
té.  Reseñar. 

RESSIGNAR.  v.  a.  RESIGNAR. 

RESSISA.  f.  Acció  de  ressisar.  ||  L'altra  part  que's 
treu  de  lo  que  ja  s'  liavía  sisat.  Resisa. 

RESSISAR.  v.  a.  Traure  la  octava  part  que's  treu 
del  vi,  olí,  etc.,  que  ja  s'  liavía  sisat.  Resisar. 

RESSENS.  ni.  REHINS. 

RESSÓ.  m.  Eco.  ||  El  so  causat  per  repercussió. 
Resonación,  resonancia,  retumbo,  rimbombo.  || 
Prolongació  del  só  que  va  disminuint  per  graus,  com 
el  de  la  campana,  per  exemple.  Zumbido,  retintín, 
resonancia. 

RESSOBRAR.  v.  a.  Sobrar  molt.  Resobrar. 

RESSOL.  m.  La  reverberació  del  sol  d'un  eos  a  un 
altre.  Resol.  II  La  calor  causada  per  aquesta  rever- 
beració y  '1  lloch  ont  se  sent.  Resistero. 

RESSOLAR.  v.  a.  Reflectar  una  cosa  'Is  raigs  del 
sol,  relluir. 

RESSONANCIA.  f.  Repercussió  del  só.  Resonan- 
cia, resonación.  ||  ECO.  ||  Poét.  Consonancia. 

RESSONANT.  p.  a.  Lo  que  ressona.  Resonante. 

RESSONAR.  v.  n.  Fer  soroll  per  repercussió  o  so- 
nar molt.  Resonar,  retumbar,  rimbombar.  ||  Res- 
pondre  al  cant  o  a  la  veu,  com  fa  1'  eco.  Resonar.  || 
Met.  Publicarse  a  diferentes  parts  o  per  diferentes 
persones  les  alabmces  d' algú.  Resonar.  ||  Divul- 
garse o  escamparse  la  noticia  d'  alguna  cosa.  So- 
narse. 

RESSORGIMENT.  m.  Reneixement,  reaparició.  Re- 
surgimiento. 

RESSORGIR.  v.  a.  Reapareixer,  reneixe.  Resurgir. 

RESSORGIT,  DA.  p.  p.  del  verb  RESSORGIR. 

RESSORT.  m.  Molla  o  pega  elástica  de  acer  o  me- 
tall  que  forcejada  és  causa  d' algún  moviment.  Mue- 
lle, resorte.  II  Met.  El  medí  de  que  algú  's  val  pera 
fer  o  logar  alguna  cosa.  Resorte. 

FLU1X  DE  RESSORTS.  Ir.  FLUIX  DE  MOLLES. 

TOCAR  TOTS  ELS  RESSORTS.  fr.  Usar  de  tots  els 
medis  0  recursos,  jugar  totes  les  influencies  pera  ob- 
tindre  alguna  cosa. 

RESSUCITAMENT.  m.  Qui  torna  a  deixarse  veure 
després  d' haver  estat  retret  per  molt  temps.  ||  Qui 
reíx  bé  d'  una  Marga  y  rerillosa  malaltia.  ||  Qui  pre- 
conisa  les  costums  y  usos  de  l'antigor  y  les  adopta. 

RFSSUCITANT.  p.  a.  Qui  torna  a  la  vida. 

RESSUCITAR.  v.  a.  Tornarla  vida  a  un  mort.  Re- 
sucitar. ;¡  v.  n.  Tornar  a  viurer  després  de  mort. 
Resucitar.  \)  Met.  Escapar  algú  d'  una  malaltia  peri- 


llosa  de  que  's  creien  que  moriría.  Resucitar.  ||  Tam- 
bé 's  diu  del  qui  ha  estat  molt  temps  ausent  o  sense 
deixarse  veure.  Resucitar.  ||  Renovar,  suscitar,  pro- 
moure.  Suscitar,  resucitar. 

RESSUCITAT,  DA.  p.  p.  del  verb  RESSUCITAR. 

POLL  RESSUCITAT  PICA  MES  QUE  CAP.  Ref.  Explica 
que  'I  poderos  que  ha  sigut  pobre  és  el  de  mes  mala 
condició.  Cuando  el  villano  va  en  el  mulo,  no  se  acuer- 
da de  Dios  ni  del  mundo. 

RESSORTIMENT.  m.  Lo  que  sobrepuja. 

RESSORTINT.  p.  a.  Qui  fa  notarse  mes  qu  ls  al- 
tres.  ||  Lo  que  ressurt. 

RESSORTIR.  v.  a  Aventatjar,  sobrepujar  a  algú 
O  alguns.  Sobresalir.  ||  v.  n.  Pujar,  eixir  mes  que  la 
massa  ganeral  d'  una  supeificie.  Resaltar.  ||  SOBRES- 
SORTIR. 

RESSORTIT,  DA.  p.  p.  del  verb  RESSORTIR. 

RESSURTIR.  v.  n.  RESSORTIR. 

REST.  m.  Corda  groixuda  d'  espart  o  cánem.  Ma- 
roma. 

REST.  m.  Residuu,  fragment  O  porció  que  queda 
d' alguna  cosa  desapareguda  o  separada.  Resto. 

RESTOS  MORTALS.  Els  óssos  que  queden  a  la  fossa. 

RESTA,  f.  La  part  que  queda  d'  alguna  cosa.  Res- 
to, residuo.  ||  Arit.  La  cantitat  que  queda  d'  un'  al- 
tra  de  la  que  se  n'ha  rebaixat  alguna  cosa.  Residuo. 

RESTABLEIXER.  v.  a.  RESTABLIR. 

RESTABLERT,  A.  p.  p.  Restablecido. 

RESTABLIDOR,  A.  s.  Qui  restableix  o  lo  que  res- 
tableix.  Restaurador. 

RESTABLIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  resta- 
bllr  o  restablirse.  Restablecimiento. 

RESTABLIR.  v.  a.  Tornar  a  posar  les  coses  al 
Uur  primitiu  estat.  Restablecer,  reparar,  instaurar, 
reformar.  II  Restituir,  refer.  Restablecer,  reponer, 
rehacer,  restituir  ||  Posar  en  planta,  en  vigor.  Res- 
tablecer. 

RESTABLIRSE.  v.  r.  Posarse  bó  d'  alguna  malal- 
tia. Restablecerse. 

RESTABLIT,  DA.  p.  p.  ¡rreg   RESTABLERT. 

RESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  resta.  ||  adj.  Que's  pot 
restar. 

RESTALLAR,  v.  a.  Petar  una  cosa.  Cruixir  molt. 
Restallar. 

RESTALLER.  m.  Enfilall  de  coses  de  la  meteixa 
mena,  com:  restaller  de  butijarres.  Ristra.  ||  Aparell 
de  fusta  que's  clava  a  les  cuines  pera  posar  plats, 
terriga,  etc. 

RESTALLERA.  f.  Pila  de  coses  una  sobre  l'altra. 
Rimero,  rima.  ||  Ter.  rengle. 

RESTAMENT.  ni.  Ant.  Acció  de  quedarse  a  algún 
lloch.  Mansión,  detención. 

RESTANCA.  ler.  arañes.  EMBASSAMENT. 

RESTANCA.  (Estany  de  la).  Hidrol.  Es  format 
per  un  embassament  del  barranch  del  meteix  nom  que 
baixa  de  l'estany  de  Mar,  a  la  Valí  d'Arán  (1,985  ni  ). 

RESTANT.  p.  a.  de  restar.  Restante. 

RESTANYAR.  v.  a.  Estanyar,  estancar  una  cosa 
que  's  vessa.  I)  Fer  que  pari  de  rajar.  Restañar. 

RESTANYAT,  DA.  adj.  Restañado. 

RESTAR,  v.  n.  Quedar,  pararse.  Restar.  ||  Sobrar. 
Restar.  ||  Deduir,  rebaixar  una  cantitat  d'un  altra. 
Restar.  ||  Faltar,  com:  resta  molt  que  fer.  Restar.  || 
Tornar  la  pilota  al  qui  saca.  Restar.  ||  Quedar  a 
algún  lloch.  Quedar. 

RESTAT,  DA.  p.  p.  Restado. 

RESTAURABLE.  adj.  Que  pot  ésser  restaurat. 
Restaurable. 

RESTAURACIÓ.  f.  Recuperado.  Restauración.  || 
Adob,  renovació  d'  alguna  cosa.  Restauración. 


704 


RES 


RES 


RESTAURADOR,  A.  m.  y  f.  Qu¡  restaura.  Restau- 
rador. 

RESTAURANT.  ni.  Veu  francesa  admesa  al  nostre 
idioma  y  que  serveix  pera  indicar  1*  establiment  ont 
Jii  venen  menjars  y  begudes.  Restaurant. 

RESTAURAR,  v.  a.  Restablir,  renovar.  Restau- 
rar ||  Recuperar.  Restaurar,  recuperar,  recobrar, 
salvar.  ||  Ant.  RESTAR,  1  y  6. 

RESTAURAT,  DA.  p.  p.  Restaurado.  ||  Ant.  RES- 

TABLERT. 

RESTAURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  restaura  o  té 
virtut  pera  restaurar.  Restaurativo. 

RESTE,  m.  REST: 

RESTELL.  m.  Fusta  o  estaca  Marga  y  prima,  que 
regularnient  s'  atravessa  ab  altres  pera  sostindre 
alguna  cosa,  com  parres,  etc.  Percha.  ||  RASTELL.  || 
Pec¿a  del  pany  que  correspón  a  la  forma  de  les  dents 
de  la  clau  en  el  tall  que  a  vegades  teñen  al  mitg  de 
la  dent.  II  Fótil  de  cuina  ont  se  posen  els  plats. 

RESTINGA,  f.  Afar.  Banch  de  pedra  o  arena  ama- 
gat  sota  l'aigua.  Restinga. 

RESTINGAR,  m.  El  setl  ont  hi  há  moltes  restin- 
gues. Restingar. 

RESTITUCIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  de  restituir. 
Restitución.  ||  Tornada  a  la  primera  forma  o  estat. 
Restitución. 

RESTITUEIXER.  v.  a.  RESTITUIR. 

RESTITUIBLE,  adj.  Lo  que 's  pot  restituir.  Resti- 
tuible 

RESTITUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  restitueix.  Resti- 
tuidor. 

RESTITUIR,  v.  a.  Restablir,  reformar,  posar  en 
planta.  Restituir,  restablecer,  restaurar.  ||  Tornar 
alguna  cosa  al  seu  amo.  Devolver,  restituir,  vol- 
ver. ||  Donar  vigor  o  forces  al  qui  les  havía  perdudes. 
Restituir.  ||  Vomitar.  Volver,  revesar.  ||  v.  r.  Tornar 
al  lloch  d'  ont  s'  havia  sortit.  Restituirse. 

REST1TUÍT,  DA.  p.  p.  Restituido. 

RESTITUT.  n.  p.  Restituto. 

RESTITUTIU,  VA.  adj.  Que  implica  restitució. 
Restitutivo. 

RESTITUTORI,  A.  adj.  For.  Lo  que  inclou  o  ma- 
na la  restitució.  Restitutorio. 

RESTO,  ni.  RESTA.  ||  Ais  jochs  d'  envit  és  la  canti- 
tat  que  separa  '1  jugador  pera  jugar  y  envidarla. 
Resto. 

envidar  o  FER  EL  RESTO,  fr.  Fer  un  va  y  tot,  en- 
v  dar  tota  la  quantitat  que's  té  devant.  Echar,  envi- 
dar el  resto.  ||  Met.  Posar  tots  els  medis  imaginaris 
pera  conseguir  alguna  cosa.  Echar  ó  envidar  el  resto. 

RESTOBLE.  m.  Campo,  campiña,  barbecho.    || 

ROSTOLL. 

RESTOLL.  m.  ROSTOLL. 

RESTRÉNYER.  v.  a.  Detindre,  apretar  fortament. 
Festriñir,  restringir.  |l  Escurcar,  escassejar.  Esca- 
timar. ||  Mcd.  Apretar,  dessecar.  Estipticar.  ||  Ant. 
APARTAR.  ||  v.  r.  Posarse  '1  ventre  en  disposició  de 
no  poguerse  evaquar.  Constiparse  el  vientre.  ||  v.  r. 
Met.  Cenyirse,  limitarse.  Ceñirse,  restringirse,  res- 
triñirse, coartarse. 

RESTRENYIDOR,  A.  adj.  RESTRICTIU.  ||  m.  y  f.  Lo 
que  restreny.  Restriñidor,  restringente. 

RESTRENYIMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  posarse 
el  ventre  en  disposició  de  no  poguerse  evacuar.  Es- 
treñimiento, constipación  o  constipado  de  vien- 
tre, obstrucción.  ||  Med.  Virtut  y  facultat  d'  apretar, 
restrényer  y  dessecar.  Estipticidad. 

RESTRENYIR.  v.  a.  RESTRÉNYER. 

RESTRET,  A.  p.  p.  Estreñido,  restriñido.  ||  adj. 
Met.  Limitat,  precís.  Restricto. 

RESTRENGUT,  DA.  p.  p.  RESTRET. 


RESTRIBAR,  v.  a.  Estribar  o  apoiarse  ab  molta 
forca.  ||  Consistir,  estribar,  etc.  Reestribar. 

RESTRICCIÓ.  f.  Limitado,  modificació.  Restric- 
ción. ||  En  els  contractes  y  testaments,  la  cláusula 
que 'ls  determina.  Cortapisa,  restricción. 

RESTRICCIÓ  mental.  La  limitació  o  excepció  que 
interior  y  mentalment  se  posa  a  lo  que  's  diu,  ab 
1'  obgecte  d'  enganyar  a  algú.  Restricción  mental. 

RESTRICTE.  adj.  Limitat,  cenyit,  precís.  Res- 
tricto. 

RESTRICTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  o  forga 
pera  restrényer.  Restrictivo.  II  Lo  que  restreny  o  li- 
mita. Restrictivo,  restringente. 

RESTRICTIVAMENT.  adv.  m.  Ab  restricció.  Res- 
trictivamente. 

RESTRINGENT.  adj.  Med.  Lo  que  té  virtut  de 
ressecar  y  restrényer.  S'  usa  també  com  a  substan- 
tiu.  Astringente,  restringente,  restrictivo,  estíp- 
tico, constrictivo. 

RESTRINGIBLE.  adj.  Lo  que's  pot  restrényer  o 
limitar.  Restringible. 

RESTRING1DOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  restringeix  y  lo 
que  restringeix.  Restringidor. 

RESTR1NGIMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  restrin- 
gir, restricció.  Restringlmiento,  restricción. 

RESTRINGIR,  v.  a.  Contindre.  Modificar,  restrin- 
gir. ||  Limitar,  cenyir,  coartar.  Coartar,  restringir. 
I|  RESTRÉNYER. 

RESTRINGIT,  DA.  p.  p.  Restringido. 

RESSUAR.  v.  n.  Suar  molt.  Resudar. 

RESSUAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Molt  suat.  Muy  su- 
dado. 

RESUCITAR,  v.  a.  RESSUCITAR. 

RESULTA,  f  L'acte  de  resultar.  Resulta.  ||  Lefec- 
te  o  conseqüencia  que  com  secundariament  se  se- 
gueix  d'  alguna  cosa.  Resulta.  II  Lo  que  últimament 
se  resol  a  alguna  conferencia  o  junta.  Resulta.  ||  La 
vacant  que  queda  d' algún  empleu  per  ascens  de  qui 
el  tenia.  Resulta. 

DE  RESULTES,  m.  adv.  En  virtut  o  a  conseqüencia 
d' algún  fet.  De  resultas,  de  sacudida. 

RESULTANCIA,  f.  RESULTA. 

RESULTANT.  p.  a.  Lo  que  resulta.  Resultante. 

RESULTAR,  v.  a.  Vindre  a  parar  alguna  cosa  en 
profit  o  dany  d'  algú.  Resultar,  redundar,  ceder.  || 
Náixer,  originarse,  provindre  una  cosa  d'un'altra. 
Resultar.  ||  Colegirse,  inferirse.  Resultar.  ||  Quedar 
algún  empleu  vacint  per  ascens  de  qui  '1  tenía.  Re- 
sultar. 

RESULTAT,  DA.  p.  p.  Resultado.  II  m.  Efecte,  con- 
seqüencia d' algún  fet,  operació  o  deliberado.  Re- 
sultado, resultancia,  resulta.  ||  Alg.  Lo  que  resulta 
de  la  suma  o  multiplicado,  etc.,  d' algún  compte,  se- 
rie, etc.  Resultado. 

RESULTES,  f.  pl.  Reliquies,  deixalles  moráis  que 
deixen  les  males  accions.  Resultas. 

RESÚM.  m.  Compendi  de  les  coses  que  s'  han  dit, 
fét  o  escrit.  Resumen,  resolución,  recapitulación. 
||  For.  Apuntació  de  la  substancia  d'  uns  autes  pera 
notificarla  a  la  part  contraria.  Resumen.  ||  For.  Co- 
pia o  apuntado  que  's  dona  ais  jutges  que's  volen 
informar  millor  d'  alguna  cosa,  pera  que  's  dongui 
prompta  deliberado.  Resumen. 

EN  RESÚM.  m.  adv.    RESUMIDAMENT. 

RESUMIDAMENT.  adv.  m.  Breument,  ab  poques 
paraules.  En  resumen,  en  compendio,  resumida- 
mente f|  En  substancia.  En  resumen,  en  suma,  en 
conclusión,  resumidamente,  en  resumidas  cuen- 
tas. ||  Per  últim,  finalment.  En  resumen,  resumida- 
mente. 

RESUMIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  resúm.  Resumi- 
dor. 


RET 


RET 


705 


RESUMIR,  v.  a.  Fer  resúm,  recopilar  o  reduir  a 
compendi.  Epilogar,  resumir,  recopilar,  compen- 
diar, reducir,  recapitular.  ||  Repetir  lo  que  un  altre 
ha  dit,  especialment  entre  'ls  que  argumenten.  Re- 
sumir. ||  Determinar,  resoldre.  Resumir,  resolver.  || 
v.  r.  Incloures.  Incluirse,  resumirse,  reducirse,  en- 
cerrarse. ||  Convertirse  un  ser  en  altre.  Convertirse, 
resumirse,  resolverse. 

RESUM1T,  DA.  p.  p.  Resumido. 

RESUM1TIU,  VA.  adj.  y 

RESUM1TORI,  A.  adj.  Que  resumeix.  Resumito- 
rio. 

RESUMPCIÓ.  f.  Reí.  Figura  que  s'  usa  quan  des- 
prés  de  nioltes  paraules  ¡nterposades  en  la  oració,  se 
repeteixen  les  primeres  pera  major  claretat.  Resun- 
ción. 

RESUNCIÓ.  f.  Ret.  CONDUPL1CACIÓ. 

RESUPINACIÓ.  f.  Bol.  Estat  d'  una  flor,  quina  co- 
rola 's  converteix  de  superior  en  inferior.  Resupina- 
ción. 

RESUPINAT,  DA.  adj.  Bot.  Que  presenta  '1  fenó- 
nien  de  la  resupinació.  Resupinado. 

RESURRECC1Ó.  f.  Reunió  de  i'  ánima  ab  el  eos  de 
que  s'  havía  separat.  Resurrección.  ||  Met.  En  sentit 
moral,  és  la  restitució  a  la  gracia  que  s'  havía  per- 
dut.  Resurrección. 

RET.  m.  Bossa  feta  a  punt  de  mitja  que  s'  ajusta 
al  cap  per  medi  d'  una  cinta  passada  per  la  veina  y 
que  usaven  abans  homes  y  dones  pera  recullir  els  ca- 
bells.  Cofia,  redecilla,  gandaya,  albanega,  esco- 
fieta. ||  Travall  de  punt  de  malla.  Redecilla.  ||  Fi- 
LAT,  2.  ||  CENDERA.  ||  XARXA. 

RETACAR,  v.  a.  Tocar  dues  vegades  la  bola  ab  el 
taco.  Retacar. 

RETACH    m.  y 

RETACO,  ni.  Taco  mes  curt,  groixut  y  ampie  de 
punta  que  'ls  regul.irs.  Retaco.  ||  Mena  de  trabuch. 
Retaco. 

RETAQA.  f.  Taga  o  escudella  molt  gran  o  molt 
plena.  Tazón. 

RETADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reta  o  desafía.  Retador. 

RETAFILA.  f.  Filera  de  coses.  Retahila. 

RETAGUARDA,  f.  El  derrer  eos  de  tropa  que  co- 
breix  les  inarxes  y  'ls  moviments  d'  un  exércit.  Reta- 
guardia. ||  En  un  bloqueig,  la  part  del  exércit  qu'  és 
mes  lluny  del  enemich.  Retaguardia. 

PICAR  LA  RETAGUARDA,  fr.  Perseguir  de  prop  al 
enemich  que  va  de  retirada.  Picar  la  retaguardia. 

RÉTALO,  ni.  L'  ós  de  1"  extrem  del  peu  que  forma 
el  taló,  o  '1  meteix  extrem  del  peu  en  que  sobressurt 
aquest  ós.  Zancajo,  ramplón.  ||  La  part  de  la  sabata 
o  mitja  que  cobrelx  el  taló,  especialment  quan  está 
trencat  o  s  deixa  veure.  Zancajo.  ||  Mena  de  talonet 
que  's  fa  a  les  ferradures  pera  suplir  els  defectes  que 
algunes  cavalcadiues  teñen  a  les  potes.  Ramplón. 

A  rétalo,  ni.  adv.  Portar  les  sabates  doblegades 
ab  la  part  del  taló  cap  dintre  a  modo  de  xineles.  En 
chancleta. 

RETALL.  ni.  Trog  o  bocí  de  roba  que  queda  des- 
prés  d'  haver  tallat  alguna  pega.  Retal,  retazo.  [| 
Qualsevol  troc,  o  bocí  de  pell,  cuiro,  etc.,  que  queda 
d*  alguna  pega.  Retal.  ||  ESCAPULÓ.  ||  Bocinets  o  des- 
perdicis  de  les  potes  de  les  cavalcadures  que  's  fan 
saltar  ab  el  botavant  quan  les  ierren.  Espalmadura, 
despalmadura.  ||  pl.  El  conjunt  de  bocinets  que  res- 
ten de  lo  que  's  retalla.  Retacería,  recortes,  corta- 
duras, recortaduras.  ||  Els  fragments  o  residuus  que 
se  retallen  de  qualsevol  metall  o  moneda.  Cizalla.  || 
Per  influencia  castellana  se  diu  recorte  al  retallament 
que  's  fa  pera  ajusfar  o  arreglar  els  patrons  al  ob- 
gecte  de  que  surti  igual  la  impressió  d'  una  plana. 
Recorte.  ||  Met.  Murmuració. 

RETALLADA,  f.  V  ombra  que  apareix  tan  forta  al 
dic.  cat.  —  v.  n.  — 89. 


principi  com  al  fl  del  dibuix.  Recortada.  ||  f.  pl.  Blas. 
Nom  que  's  dona  a  les  peces  que  no  arriben  a  les  pun- 
tes deis  escuts.  Recortadas. 

RETALLADOR,  A.  s.  Qui  retalla.  Recortador.  || 
MURMURADOR. 

RETALLADURA,  f.  Bocinet  que  resta  després  de 
haver  retallat  alguna  cosa.  Recorte. 

RETALLAR,  v.  a.  Fer  retalls.  Recortar.  ||  Ant.  Cir- 
cuncidar. ||  Met.  Murmurar.  Cortar  un  vestido, 
roer  los  zancajos.  II  Igualar  els  boixos,  murtra  y  al- 
tres  plantes  ais  jardins.  Atusar,  afeitar.  ||  Tallar  en 
rodó  alguna  cosa,  arrodonirla.  Retajar,  redondear. 
||  Menoscabar  o  disminuir  alguna  cosa,  traientne  o 
separantne  una  part.  Repelar  trasquilar,  cercenar. 
||  Tornar  a  tallar.  Recortar,  volver  á  cortar.  ||  Ta- 
llar curiosament  alguna  estampa,  paper,  etc.,  formant 
ab  art  varíes  figures.  Entretallar,  recortar.  ||  A  les 
blanqueríes,  treure  lo  supéifluu  de  les  pells,  com  cua, 
orelles,  etc.  Recortar.  ||  Tornar  a  tallar  alguna  cosa 
pera  esmenarla  o  corretgirla.  Recortar.  ||  Pendre  mi- 
quetes  d'  alguna  cosa,  comunament  de  menjar.  Pe- 
llizcar, cercenar. 

RETALLAT,  DA.  p.  p.  Recortado.  ||  Ant.  JUEU. 

RETAP.  m.  Acció  y  efecte  de  retapar.  Retapo. 

RETAPAR.  v.  a.  Tapar  per  segona  vegada,  o  tapar 
fort.  Retapar. 

RETAR,  v.  a.  Desafiar,  comprometre  a  defendrers. 

RETARDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  retarda  o  fa  retar- 
dar. ||  RETARDATARI. 

RETARDAR,  v.  a.  Dilatar,  diferir,  allargar  la  re- 
solució  d'  algún  assumpte.  Dilatar,  retardar,  pro- 
longar. ||  Entretindre  algún  negoci  o  progecte.  De- 
tener, retardar,  retener.  ||  v.  n.  Trigar,  aturarse. 
Tardar,  retardar. 

RETARDARSE,  v.  r.  RETARDAR,  3. 

RRTARDAT,  DA.  p.  p.  Retardado. 

RETARDATARI,  A.  adj.  Que  retarda,  que  fa  re- 
tardar. Retardatario. 

RETARDATRÍC.  f.  RETARDATRIU. 

RETARDATRIU.  f.  Fís.  Se  diu  de  la  forga  que  re- 
tarda '1  nioviment  d'  un  eos.  Retardatriz. 

RETART.  m.  L'acte  y  efecte  de  retardar  o  retras- 
sar.  Retardo.  ||  adj.  Molt  tart.  Retarde. 

RETASSA.  f.  Segona  tassa.  Retassa. 

RETASSAR.  v.  a.  Tassar  per  segona  vegada,  o  sía 
posar  nou  preu  a  una  cosa.  Retasar. 

RETASSAT,  DA.  p.  p.  Retasado. 

RETAST.  m.  Acció  de  retastar. 

RETASTAR.  v.  a.  Tastar  per  segona  vegada  un 
menjar,   un   llicor,  etc. 
Recatar. 

RETAT,  DA.  adj.  y 
p.  p.  Desafiat.  Retado. 

RETAT,  DA.  m.  ler. 
ibicench.  Qravat.  Pica- 
do de  viruelas. 

RETAULE.  m.  Ador- 
no d'  esculptura  y  ar- 
quitectura que  compo- 
sa la  decoració  deis  al- 
tars.  Retablo.  ||  Con- 
junt de  figures  pintades 
o  de  bulto  que  repre- 
senten episodis  histó-  Retaule  da  fusta  ab  figures  de 
richs  o  relligiosos.  Re-  alt  relleu  representant  l'Ado1 
tablo.  ració    deis   Reís.  (Museu  de 

RETAULÓ.  m.  La       Sta.  Ágata.) 
mortalla,  figura  de  ce- 
ra, eroga,  quadro  o  altre  donatiu  que 'ls  fidels  pen- 
gen  a  les  parets  de  les  capelles  en  memoria  o  agrai- 
ment  d'  algún  cas  miraculós.  Presentalla,  milagro, 
voto.  ||  Retaule  petit.  Retablito.  ||  ex-voto. 


706 


RET 


RET 


RETAYLAMENT.  m.  Ant.  RETALLAMENT,  CIRCUN- 
CISIÓ. 

RETAYLAR.  V.  a.  Ant.  RETALLAR,  CIRCUNCIDAR. 

RETÉ.  m.  RETÉN. 

RETEIXIR.  v.  a.  Teixir  per  segona  vegada  o  teixir 
niolt  espés.  Retejer. 

RETÉN,  ni.  Partida  de  tropa  que  's  posa  a  algún 
punt  pera  defensarlo  o  vigilarlo.  Retén.  ||  Reserva  o 
provisió  que  's  té  d'  alguna  cosa  pera  quan  se  neces- 
siti.  Retén. 

DE  retén,  m.  adv.  De  prevenció.  De  retén. 

RETENCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  retindre.  Reten- 
ción, retenimiento.  ||  Detenció,  coibició.  Reten- 
ción. H  Fot.  Reteniment  de  lo  que  no  és  propi.  De- 
tentación. ||  Med.  Dipósit  d'  algún  humor  que  's  for- 
ma al  eos  huma.  Retención.  ||  Conservació  d'  un 
empleu  quan  se  n'  obté  un  altre  de  inés  grau. 

retenció  d'  orina.  Obstrucció  de  les  víes  urina- 
ries.  Retención  ó  supresión  de  orina. 

RETENGUDA.  f.  TEMPLANCA,   MODERACIÓ. 

RETENGUT,  DA.  adj.  MODERAT. 

RETEN1DOR,  A.  s.  Qui  reté.  Retenidor.  HÉSPERA. 
||  Piu  o  clauet  que  hi  ha  a  les  aixetes  pera  evitar 
que  's  obrin  y  posar  el  másele  al  punt  degut.  Rete- 
nedor. 

NO  tindre  retenidor.  fr.  No  tindre  espera.  No  te- 
ner espera.  Dit  del  malgastador.  Derrochar. 

RETENIMENT.  m.  RETENCIÓ.  ||  RESERVA.  ||  Ant. 
ESCRÚPOL,  MIRAMENT. 

RETEÑIR,  v.  a.  RETINDRE. 

RETEÑIRSE,  v.  a.  RET1NDRES. 

RETENTAR,  v.  a.  TANTEJAR. 

RETENTIN.  v.  n.  Sonar,  sorollar. 

RETENTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  retindre. 
Retentivo. 

RETENTIVA,  f.  La  facultat  de  conservar  alguna 
cosa  a  la  memoria.  Retentiva,  i,  Considerado,  pru- 
dencia en  el  parlar  o  obrar.  Retentiva. 

RETENTÍVOL,  A.  adj.  Fácil  de  retindre.  Reten- 
tivo. 

RETENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reté  coses  agenes.  De- 
tentador. 

RETENTRIU.  f.  Epitet  de  la  virtut  retentiva  de 
una  cosa.  Retentriz. 

RETENYIR.  v.  a.  Tornar  a  tenyir  o  tenyir  segona 
vegada.  Reteñir. 

RETENYIT,  DA.  p.  p.  Reteñido.  ||  RETiNT. 

RETES,  m.  Ant.  RETENGUT. 

RETESTINAMENT.  m.  RECREMAMENT. 

RETESTINAR,  v.  a.  RECREMAR. 

RETESTINARSE,  v.  r.  Recremarse  '1  menjar  a 
1'  eina  quan  se  cou.  Asurarse. 

RETESTINAT,  DA.  p.p.  Recremat.  Asurado. 

RETEULADOR,  A.  s.  El  qui  reteula.  Retejador. 

RETEULAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  reteular. 
Retejamiento. 

RETEULAR.  v.  a.  Posar  a  una  teulada  les  teules 
que  hi  falten.  Retejar. 

RETEULAT,  DA.  p.  p.  Retejado. 

RETEULEIG.  m.  Acte  y  efecte  de  reteular.  Re- 
tejeo. 

RETICENCIA,  f.  Ret.  Figura  que  's  comet  quan, 
comentada  a  dir  una  cosa,  s'  interromp  la  frase  y  's 
deixa  sense  acabar.  Reticencia. 

RETICENT.  adj.  Qu'  inclou  reticencia.  Reticente. 
||  Qui  continuament  usa  reticencies.  Reticente. 

RETÍCIT.  m.  Min.  Varietat  de  disten  blanch.  Retí- 
cito. 

RETÍCUL.  m.  Bot.  Veina  fibrosa  que  rodeja  la  base 
de  les  fulles  de  les  palmeres.  Retículo.  II  Opt.  Erama- 


llat  de  filsferros  finíssims  o  de  fils  subtilíssims  que's 
posa  al  foco  de  les  ulleres  de  llarga  vista  y  telesco- 
pis  pera  servir  de  micrómetre  pera  la  valuació  deis 
diámetres  aparents  deis  astres.  Retículo. 

RETÍCULA,  f.  La  rodeta  ab  un  foradet  al  mitg  que 
teñen  les  ulleres  al  foco  d' un  de  llurs  sistemes  de  vi- 
dres  pera  aumentar  la  claretat  de  la  visió.   Retícula. 

RETICULAR,  adj.  Lo  que  té  forma  de  fílat.  Reti- 
cular, m.  pl.  Ictiol.  Familia  de  peixos  que  compren  el 
genre  morena.  Reticulares. 

RETICULAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  lo  que  té  ratlles 
entrellaqades  en  forma  de  fílat.  Reticulado. 

RETINA,  f.  Anat.  Tercera  túnica  de  1'  ull  formada 
per  una  expansió  del  nirvi  óptich  y  en  la  qual  se  fa 
la  visió.  Retina.  ||  NINA  DE  L*  ULL. 

RETINALITA.  f.  Min  Silicat  álcali  de  la  magnesia. 
Retinalita. 

RET1NASFALT.  m.  Min.  Reina  fóssil  ab  gran  part 
d'  asfalt.   Retinasfalto. 

RETINDRE.  v.  a.  Contindre,  reprimir.  Contener, 
retener,  reprimir.  ||  Conservar,  guardar.  Retener.  || 
Gosar,  conservar  1'  empleu  quan  se  "n  obté  un  altre. 
Detener.  ||  Sospendre  '1  rei  I'  us  d'  un  rescripte  de 
autoritat  eclesiástica.  Retener.  ||  Quedarse  un  tribu- 
nal superior  ab  els  autes  del  jutge  inferior.  Retener. 
||  Detindre,  com:  retindre  V  orina,  1'  alé,  les  Uágri- 
mes,  etc.  Detener,  retener.  ||  Conservar  a  la  memo- 
ria. Retener.  ||  Conservar  el  menjar  al  ventrell  sense 
vomitarlo.  Retener.  ||  retardar.  ||  Ant.  Seguir  sonant 
alguna  cosa  de  metal!.  Retiñir.  ||  Conservar  coses 
agenes  contra  la  voluntat  del  seu  amo.  Detentar. 

RETINDRES.  v.  a.  Abstindres  de  lo  que  s'  anava 
a  dir  o  fer,  fentse  gran  violencia.  Detenerse. 

RETINENCIA,  f.  Acció  y  efecte  de  retindre.  Rete- 
nencia. 

RETINGUT,  DA.  p.  p.  Retenido.  ||  adj.  El  qui  té 
cuidado  de  no  malgastar  els  seus  bens.  Detenido, 
retenido,  guardoso. 

RETINGUDAMENT.  adv.  m.  Ab  retenció.  Reteni- 
damente. 

RETINITA.  f.  Med.  Inflamado  de  la  retina.  Reti- 
nita.  ||  Min.  Mena  de  reina  fóssil  de  color  cendrós, 
groch  o  roig.   Retinita. 

RETINÓLICH,  CA.  adj.  Que  té  per  base  un  exci- 
pient  reinos.  Retinólico. 

RETINOIT.  ni.  Farm.  Medicament  que  té  per  base 
un  excipient  reinos  simple.  Retinoide. 

RETINT.  m.  Segón  tint  que  's  dona  a  alguna  cosa. 
Retinte,  segundo  tinte. 

RETINTABLE.  adj.  Lo  que  pot  retintarse.  Retin- 
table. 

RETINTAR.  v.  a.  Tintar  de  nou  o  per  segona  ve- 
gada. Reteñir. 

RETINTE  ni.  y 

RETINTÍN,  m.  So  que  deixa  ais  oídos  la  campana 
o  qualsevol  altre  eos  sonor.  Retintín,  retinte,  retín. 
||  Cert  modo  afectat  de  parlar  ab  que  's  molesta  a 
algú.  Retintín. 

RETIÓ.  m.  Brasa  o  tro?  de  llenya  mal  cremada. 
Tizo. 

RETIR,  m.  Acte  y  efecte  de  retirar  y  de  retirarse. 
Retiro.  ||  retiro. 

RETIRACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  retirar.  ||  Entre 
estampers,  la  segona  forma  que  's  posa  a  la  prempsa 
pera  retirar  el  full.  Retiración. 

RETIRADA,  f.  Acte  y  efecte  de  retirarse.  Retira- 
da. ||  Afí7.  L'  acció  de  tornar  ordenadament  enderrera 
allunyantse  del  eneniich.  Retirada.  ||  Lloch  que  ser- 
veix  pera  refugiarshi  y  estar  segur.  Retirada.  ||  El 
diner,  empleu  o  qualsevulla  altra  cosa  que  's  té  de 
reserva  per  si  falta  lo  que  de  present  se  té.  Retirada. 

||  SEMBLANCA. 


RET 


RET 


707 


donar  O  tindre  una  retirada,  fr.  Semblarse  una 
persona  a  un'  altra.  Parecerse,  dar  visos. 

TOCAR  A  retirada,  fr.  MU.  Fer  senyal  de  que  la 
tropa  's  retiri  ab  ordre,  apartantse  del  enemich.  Re- 
tirada. 

RETIRADAMENT.  adv.  ni.  Ocultament.  Retirada- 
mente. ||  Lluny  de  la  societat  y  tráete  de  la  gent.  Re- 
tiradamente. 

RETIRADOR,  A.  s.  Qui  retira  lo  qu' era  a  algún 
lloch  o  guardat.  Retirador. 

RETIRAMENT.  m.  L'  acte  de  retirar.  Retira- 
miento. 

RETIRANQA.  f.  Semblanza.  Semejanza. 

TINDRE  UNA  RETIRANCA.  ir.   DONAR    UNA   RETIRADA. 

RETIRAR,  v.  a.  Apartar,  allunyar  una  cosad'al- 
tres.  Retirar.  ||  Amagar  o  reservar  alguna  cosa.  Re. 
tirar,  reservar.  ||  Eixirse  del  camí  recte.  Retirar.  || 
Obligar  a  que  algú  s' aparti,  empenyentlo.  Retirar. 
||  Negar,  revocar,  sospendre  la  execució  d*  alguna 
cosa.  Retirar.  ||  Entre  estampers,  estampar  una  cara 
del  full  de  paper  que  ja  ho  és  de  I'  altra.  Retirar.  || 
Semblar.  Parecer,  asemejar.  ||  DESAR.  ||  v.  r.  Apar- 
tarse. Retirarse,  il  Deixar  algún  cárrech  o  empleu. 
Retirarse.  ||  Refugiarse  a  un  lloch  segur.  Retirarse, 
resguardarse,  ponerse  en  salvo.  ||  Recullirse  algú 
a  casa  seua.  Retirarse.  ||  Separarse  del  tráete  o  co- 
municado d' altres.  Reti-arse,  recogerse.  ||  Deixar 
de  seguir  una  carrera.  Retirarse.  ||  Mil.  Desamparar, 
abandonar  algún  seti.  Retirarse.  ||  Semblarse  a  algú. 
Parecerse,  asemejarse,  darse  un  aire. 

RETIRAT,  DA.  p.  p.  Retirado.  ||  adj.  Amant  del 
retiro.  Retirado,  recogido,  abstraído,  solitario, 
austero.  ||  Empleat  jubilat  o  separat  del  desti.  Re- 
tirado. 

RETIR,  m.  Lloch  apartat  del  concurs  y  bullici  de 
la  gent.  Soledad,  retiro.  ||  Reculliment,  abstracció. 
Retiro,  recogimiento,  apartamiento,  retiramiento, 
retraimiento.  ||  Refugi.  Retiro,  refugio.  ||  La  acció 
y  efecte  de  retirarse.  Retiro. 

RETIRO  SOSPITÓS.  Retiro  voluntari  per  coses  sos- 
pitoses.  Encerrona.  ||  RETIR. 

RETJA.  f.  REIXA. 

RETJADA  (Cala).  Hidrog.  Caleta  de  la  costa  lle- 
vantina  de  Tilla  de  Mallorca. 

RETÓ.  m.  Ter.  RECTOR. 

RETOCADOR,  A.  s.  Qui  retoca.  Retocador. 

RETOCAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  retocar.  Re- 
tocamiento. 

RETOCAR,  v.  a.  Perfeccionar  alguna  cosa.  Reto- 
car. ||  Recorrer,  donar  la  derrera  má  a  una  obra. 

RETOCAT,  DA.  p.  p.  Retocado. 

RETOCH.  m.  La  derrera  má  que  's  dona  a  alguna 
cosa  pera  perfeccionarla.  Retoque. 

RÉTOL.  m.  LLETRERO. 

POSAR  rétols.  fr.  Posar  algún  lletrero  ais  llibres, 
papers,  etc.  Rotular. 

RETOLAR.  v.  a.  Posar  rétols.  Rotular. 

RETÓLICH,  CA.  adj.  retórich. 

RETÓL1CA.  f.  RETÓRICA.  ||  Sol  dirse  entre  '1  poblé 
aplicantho  a  1'  acció  de  parlar  molt  de  coses  de  poca 
sustancia,  y  és  per  barbarisació  de  retórica. 

¡QUINES  RetÓliques!  ¡Que  palabrería! 

RETÓM.  m.  y 

RETOMB.  m.  Acte  y  efecte  de  retombar.  Regolf 
de  un  camí.  Revuelo. 

RETOMBAR.  v.  a.  Tombar  per  segona  vegada 
una  cosa.  Retumbar. 

RETUMBARSE,  v.  r.  Tombarse  y  revolcarse  pél 
Hit,  per  térra,  etc.  Retumbarse. 

RETOP.  m.  REBOT,  REPERCUTIMENT. 

DE  RETOP.  m.  adv.  De  rechazo. 

NO  TINDRE  RETOP.  fr.  No  tener  vuelta. 


RETOPADA,  f.  RETOP. 

RETOPAR.  v.  a.  REBOTIR,  REPERCUTIR. 

RETOR.  m.  RECTOR. 

RETORCEDOR,  A.  m.  y  f  Qui  retorc.  fil,  seda,  etc. 
Torcedor.  ||  L'  eina  ab  que  's  retorc.  Torcedero, 
torcedor.  ||  Eina  composta  d'un  bastó  fort  d'  uns  dos 
pams  de  liaren  ab  un  forat  al  extrem  ont  s'hi  lliguen 
els  dos  caps  d'  una  cordela  ab  la  que  s'  agafa'l  que's 
posa  en  el  morro  de  dalt  de  les  besties,  y  retorcent- 
lo 's  teñen  subgectes  pera  ferrarles,  curarles  o  es- 
quilarles. També  's  sol  fer  de  dos  bastons,  subgec- 
tantlos  pels  dos  caps.  Acial.  |j  MORDACES. 

RETORCEDURA,  f.  Ant.  TORTA,  2. 

RETORCEMENT.  m.  RETORCIMENT. 

RETORCER,  v.  a.  Torcer  molt  alguna  cosa,  do- 
narli  moltes  voltes.  Retorcer.  ||  Torcer  molt  lo  que's 
fila.  Rehilar.  ||  redargüir.  ||  Met.  Interpretar  mali- 
ciosament  alguna  cosa.  Retorcer.  l|  v.  r.  Caragolarse, 
com  fa '1  fil  qu'  es  massa  tort.  Encarrujarse. 

RETORCIMENT.  m.  Él  tom  o  volta  que  's  dona  a 
lo  que  s  retorc.  Retorcimiento,  retorcedura,  retor- 
cijo.  ||  CONTORS1Ó. 

RETORC-  m-  Acte  y  efecte  de  retorcar.  Retuerzo. 

RETORCAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Retuerto. 

RETORQAR.  v.  a.  Torear  repetides   vegades    una 

COSa.  RETORCER. 

RETORQUT,  DA.  adj.  Retorcido. 

RETÓRICA,  f.  L'artde  parlar  bé.  Retórica.  ||  La 
classe  ont  s'  ensenya  aquesta  art,  y  aixís  se  diu; 
aquest  estudiant  va  a  retórica.  Retorica.  ||  pl.  Fam. 
Abundor  de  páranles  o  sofisteríes,  pera  escaparse  de 
alguna  cosa.  Retórica. 

RETÓRICAMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  retórich. 
Retóricamente,  á  lo  ret  rico. 

RETORICAR,  v.  a.  Parlar  o  escriure  segons  els 
preceptes  de  la  retórica.  També  s'aplica  irónicament 
al  que  parla  molt  sense  gran  sustancia.  Retoricar. 

RETÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  retórica.  Re- 
tórico. Ii  m.  Professor,  mestre,  y  també  estuüant  de 
retórica.  Retórico.  ||  Perit  en  dita  facultat.  Retórico. 
||  Fam.  XARRAIRE. 

RETORICISME.  m.  Excés  de  retórica. 

RETORIQUEJAR.  n.  Ant.  Parlar  o  escriure  segons 
els  preceptes  de  la  retórica.  Retoricar. 

RETORIQUET.  m.  Qui  presúm  d'  ésser  molt  retó- 
rich. Retoriquillo. 

RETORN.  m.  La  tornada  al  lloch  d'  ont  se  va  sor- 
tir.  Retorno,  regreso.  ||  El  viatge  que  's  fá  pera  tor- 
nar al  lloch  d' ont  se  va  sortir.  Tornaviaje,  vuelta, 
regreso.  II  La  tornada  o  volta  que  fá  la  cavalcadura 
o  carruatge  al  poblé  d'  ont  va  sortir.  Retorno.  ||  Sa- 
tisfácelo, recompensa  del  benefici  rebut.  Retorno.  || 
Lo  que  s  dona  a  cambi  d'  un'  altra  cosa.  Retorno.  || 
Qualsevol  deis  dos  extrems  de  la  ferradura.  Callo. 
||  Entre  ca?adors  1'  acció  de  fugir  la  caga  pél  nie- 
teix  camí  per  ont  havía  vingut.  Rehuida. 

RETORNAR,  v.  a.  Tornar,  restituir.  Devolver.  || 
Recompensar  els  beneficis.  Recompensar,  retornar. 
||  v.  n.  Recular.  Retornar,  retroceder.  ||  Tornar  al 
paratge  d'  ont  s'  ha  eixit.  Retornar,  recurrir.  ||  Re- 
sultar, vindre  a  parar  alguna  cosa  en  benefici  o  dany 
d'  un  altre.  Redundar.  ||  REBOTIR.  ||  Donar  reméis  al 
desmaiat  fentli  recobrar  els  sentits.  Hacer  volver 
en  sí.  ||  Confortar,  restablir  les  forces  d'algú.  Rea- 
nimar. ||  v.  r.  Tornar  en  sí,  recobrar  els  sentits  qui 
tenía  alguna  basca  o  accident.  Revivir,  volver  en 
su  acuerdo,  volver  en  sí. 

RETORNAT,  DA.  p.  p.  Retornado. 

RETORNELL.  m.  y 

RETORNET.  m.  Repetició  d'  una  part  de  la  copla 
o  estrofa  que 's  canta,  rescobla.  ||  TORNADA.  ||  Re- 
tornelo. 


708 


RET 


RET 


RETORRAR.  v.  a.  Tornar  a  torrar  o  torrar  massa 
alguna  cosa.  Retostar. 

RETORRAT,  DA.  adj.  Lo  qu' és  massa  torrat.  Re- 
tostado. |!  Lo  que  té  color  fosen.  Retostado. 

RETORSIÓ.  f.  REDARGUCIÓ,  RETORCIÓ. 

RETORS  U,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  en  sí  alguna 
redargució.  Retorsivo. 

RETORT,  A.  p.  p.  De  retorcer.  Retuerto.  ||  Mena 
de  roba. 

RETORTA,  f.  La  volta  que  's  dona  a  lo  que's  re- 
torc.  Retorcimiento,  retorcedura,  retorcijo.  ||  Se- 
gona  girada  o  volta  d'un  camí,  carrer,  etc.  Revuelta. 
|¡  Farm.  Ampolla  en  forma  d'  una  pera,  y  també  de 
una  bola  buida,  regularment  de  vidre;  n'  hi  há  tam- 
bé de  térrica  y  de  ferro.  Acaba  ab  un  broch  liaren 
retort  cap  avall.  Retorta. 

RETORTER.  ni.  Volta,  girada  que's  fá  al  redós 
d' una  cosa.  Retortero.  ||  Qui  fa  retortes.  Retortero. 

RETORTILLADA.  f.  Ter.  GIRADA  DE  PEU. 

RETRACCIÓ.  f.  L'acte  y  efecte  de  retraure.  Re- 
tracción. ||  Acte  y  efecte  de  separar  o  separarse.  Re- 
traimiento. 

RETRACTABLE.  adj.  Susceptible  de  retractació. 
Retractable. 

RETRACTACIÓ.  f.  L'  acte  de  retractarse  de  lo 
que  abans  s' havía  dit  o  proniés.  Retractación  re- 
cautación,  palinodia. 

RETRACTADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  's  retracta.  Re- 
tractados 

RETRACTAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  retractar- 
se. Retractamiento. 

RETRACTAR,  v.  a.  Revocar  expressament  lo  que 
s' ha  dit  o  fet,  desdirsen.  Retractar,  retratar. 

RETRACTARSE,  v.  r.  Desdirse  de  lo  que  un  ha- 
vía  dit.  ||  Abjurar  la  fe.  Retractarse. 

RETRACTAT,  DA.  p.  p.  Retractado,  retratado. 

RETRACTE,  m  For.  El  dret  que  pertany  a  algú 
per  pacte,  costúm,  etc.,  de  quedarse  per  igual  preu 
lo  que  s' ha  venut  a  un  altre,  sempre  que  ho  fací 
dins  del  ternie  fixat  per  altre,  acudint  dins  del  terme 
de  la  llei.  Retracto,  retrato. 

RETRÁCTIL,  adj.  Se  diu  de  les  ungles  deis  ani- 
máis, que  al  estat  de  repós  se  troven  amagades  a  la 
part  de  dalt  del  dit.  Retráctil. 

RETRACTOR,  m.  Cir.  Instrument  destinat  a  ai- 
xecar  les  carns  després  de  tallades  quan  se  fa  1'  am- 
putació  de  la  cuixa.  Retractor. 

RETRAENT.  s.  Qui  retrau.  Retraedor. 

RETRAGUARDA.  f.  Retaguardia. 

RETRAIMENT.  m.  RETRACCIÓ. 

RETRAMA.  Bot.  GINESTA. 

RETRANCA,  f  y 

RETRANGA.  f.  Corretja  ampia  que  's  posa  a  les 
besties  en  lloch  de  tafarra  o  gropera.  Retranca. 

RETRAR.  v.  a.  RETRc. 

RETRÁS.  ni.  La  acció  y  efecte  de  retrassar.  En 
po  ítica  falta  d'  illustració  y  progrés.  Retraso,  re- 
trasamiento. 

RETRASSADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  que  o  qui  retrassa. 
Retrasador. 

RETRASSAMENT.  m.  RETRÁS. 

RETRASSAR.  v.  a.  Atrassar,  sospendre  o  deixar 
pera  mes  endevant  1'  execució  d'  alguna  cosa.  Re- 
trasar. ||  També  s"  usa  com  recíproco".  Retrasarse. 
||  Anar  a  menys.  Retrasarse. 

RETRASSAT,  DA.  p.  p.  Retrasado. 

RETRAT.  m.  Pintura  o  efigie  que  representa  ab 
tota  semblanca  la  figura  á'  alguna  persona.  Retrato. 
||  Descripció  en  vers  o  en  prosa  d'  alguna  persona. 
Retrata.   ||  Representado  del  carácter,   costums   y 


afectes  d' algú.  Retrato  ||  Qualsevulla  cosa  que  se 
sembla  molt  a  un'altra.  com  se  diu  del  fill  que  se 
sembla  al  seu  pare.  Retrato.  ||  caricatura.  ||  For. 
RETRACTE. 

RETRATAR,  v.  a.  Copiar  exactament  la  figura  de 
algú.  Pintar,  retratar.  ||  Imitar,  fer  semblanta  algu- 
na cosa.  Retratar.  ||  Met.  Pintar,  descriure. 

RETRATARSE,  v.  r.  Ferse  fer  el  retrat.  Retra- 
tarse   ||  Fotografiarse. 

RETRATAT,  DA.  p    p.  Retratado. 

RETRATISTA,  m.  y  f.  Pintor  de  retrats.  Retra- 
tista, retratador.  ||  fotÓGRAF. 

RETRATO    m.  RETRAT. 

RETRAURE.  v.  a.  RETREURE. 

RETRENCÁ.  v.  a.  Ter.  ibicench.  Restituir,  pervo- 
car.  Vomitar. 

RÉTRE.  v.  n.  Ant.  Tornar.  Tornar,  retornar,  de- 
volver. ||  Restituir,  reintegrar.  Devolver,  rendir.  || 
Produir  fruit  o  altra  utilitat.  Rendir,  redituar.  || 
Ant.  Junt  ab  alguns  nonis  pren  la  significació  d'ells, 
com:  réíre  grades,  agrair.  Rendir.  ||  FER.  ||  REBRE, 
rendir.  II  v.  r.  Ant.  DONARSE,  rendirse.  ||  Vencer,  ti- 
rar a  térra.  Rendir. 

rétrese  per.  Loe.  ant.  rendirse. 

RETRET.  m.  Recort  d'  un  favor  rebut.  Insulto. 

FER  RETRETS.  ir.  RETREURE. 

RETRET,  A.  p.  p.  Retraído,  reprobado,  echado 
en  cara.  ||  adj.  Retirat.  Retirado.  ||  Refugiat  Retraí- 
do, refugiado  ||  m.  Quarto  petit  y  retirat  que  hi  há 
a  les  cases.  Retrete   H  Tocador,  recambra. 

RETRETA,  f.  Mil.  El  toch  o  senyal  que 's  fá  a 
una  hora  determinada  de  la  nit,  pera  avisara  la  tro- 
pa que's  retiri  al  quartel,  d'  ont  no  pot  eixir  cap 
soldat  sense  llicencia  expressa  fins  al  toch  de  diana, 
y  després  de  la  revista.  Retreta.  ||  Mil.  El  retiro  al 
quartel  a  1'  hora  senyalada.  Retreta. 

RETREURE.  v.  a  Dissuadir,  apartar  a  algú  de 
algún  intent.  Retraer,  retirar,  desviar.  ||  Separar 
una  cosa  d'un  altra.  Retraer,  separar.  ||  Tirar  en- 
rera.  Retraer,  retirar  ||  atraure.  ||  Recordar  a  algú 
els  beneficis  que  té  rebuts.  Vocear,  retraer,  echar 
en  cara  ||  Dirli  a  algú  a  la  cara  les  faltes  que  ha 
comes.  Reprochar,  echar  en  rostro  ó  en  rostro.  || 
For.  Adquirir,  recobrar  per  igual  preu  les  coses  del 
patrimoni,  etc.,  venudes  a  un' altre,  acudint  dins  del 
terme  prescrit  per  la  llei.  Retraer.  ||  RETIRARSE. 

TOCAR  A  retreure.  fr.  Ant.  mil.  Fer  senyal  pera 
retirarse.  Tocar  la  retirada 

RETREURES.  v.  r.  RETIRARSE. 

RETRIA.  f.  Acte  y  efecte  de  refriar. 

RETRIAR.  v.  a.  Triar  per  segón  cop  o  triar  ab 
molt  de  cuidado    Escojer  por  segunda  vez. 

RETRIAT,  DA.  p.  p.  de  retriar. 

RETRIBUCIÓ.  f.  La  recompensa  o  paga  d'  alguna 
cosa  o  benefici  que  s'  ha  rebut.  Retribución,  remu- 
neración, recompensa. 

RETRIBUIDAMENT.  adv.  Ab  retribució,  d'  una 
manera  retribuida 

RETRIBUIENT.  m.  Qui  o  que  retribueix.  Retri- 
buyente. 

RETRIBUIR,  v.  a.  Correspondre  ais  beneficis  de- 
guts  Se  diu  també  en  lo  espiritual.  Retribuir.  ||  Re- 
compensar o  pagar  ab  alguna  cosa  un'  altra  que  se 
n'  ha  rebut.  Retribuir. 

RETRIBUÍT,  DA.  p   p.  Retribuido. 

RETRIBUTIU,  VA.  adj.  Lo  que  retribueix  o  té 
virtut  de  retribuir.  Retributivo 

RETRIBUYR.  v.  a.  RETRIBUIR. 

RETRINXADOR,   A.  s.    Qui   retrinxa.    Escasero. 

RETRINXAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  retrinxar. 
Cercenadura. 

RETRINXANT.  p.  a.  del  verb  RETRINXAR 


RET 


REU 


7G9 


RETRINXAR  v.  a.  Disminuir,  escurgar,  escasse- 
jar,  com:  retrinxar  els  víurcs  al  exércil.  Escatimar, 
cercenar,  escasear,  repelar.  ||  limitar.  ||  v.  r.  Ce- 
nyirse,  moderarse  en  els  gastos.  Ceñirse,  recogerse. 
II  mecquinejar.  ||  Fer  trocets  petits  d' una  cosa  a  fí 
de  que  allargui  mes. 

RETRINXAT,  DA.  p.  p.  Escatimado.  ||  adj.  Esca- 
so, mezquino. 

RETRO,  m.  Eco,  repercussió  forta  del  so.  Retum- 
bo, rimbombo. 

RETROACCIÓ.  f.  For.  Efecte  de  io  qu*  és  retro- 
actiu.  Retoacción. 

RETRO ACTIU,  VA.  adj.  For.  Lo  que  obra  o  té 
forga  sobre  'I  temps  passat,  y  així  's  diu  que  les  liéis 
noves  no  teñen  forgí  retroactiva.  Retroactivo. 

RETROCEDEIXER.  v.  a    retrocedir 

RETROCEDINT.  p.  a.  del  verb  RETROCEDIR. 

RETROCEDIR.  v  n.  Tornar  endarrera,  recular. 
Retroceder,  retrogradar,  recular.  ||  Tornar  enrera 
pél  meteix  camí  per  ont  s'ha  vingut.  Revolver,  des- 
andar. ||  Repercutir.  ||  Desistir  del  dictamen  o  pa- 
raula  donada.  Retroceder 

RETROCEDIT.  p.  p.  del  verb  retrocedir. 

RETROCÉS.  m.  L'  acte  y  efecte  de  retrocedir  o 
tornar  enderrera.  Retroceso,  retrocesión,  retroce- 
dimiento.  ||  Med.  Retirada  deis  humors  del  eos  d'una 
part  a  l'altra.  Retroceso. 

RETROCESSIÓ.  f.  For.  L'  acte  y  efecte  de  cedír  a 
algú  '1  dret,  etc  ,  qu'ell  havía  cedit  abans.  Retroce- 
sión. ||  RETROCÉS. 

RETROQ.  m.  Troc  molt  gros  d'  alguna  cosa.  Cacho. 
II  Acció  de  retrogar.  Arremango. 

RETROBAR,  v.  a.  y 

RETROCARMENT.  ni.  Acció  y  efecte  de  retrocar. 

RETROQARSE.  v.  r.  Arremangarse  una  dona  o 
criatura  les  faldilles.  ||  atrojarse. 

RETROQAT,  DA.  p.  p.  de  RETROCAR. 

RETROGRADACIÓ.  f.  Aslron.  V  acte  de  retroce- 
dir. ||  Sol  dirse  deis  planetes.  Retrogradación. 

RETROGRADADOR,  RA.  adj.  Que  retrocedeix. 

RETROGRADANT.  p.  a.  del  verb  RETROGRADAR. 

RETROGRADAR,  v.  n.  RETROCEDIR,  1.  ||  Astron. 
Moures  els  planetes  contra  l'ordre  deis  signes.  Re- 
trogradar. 

RETROGRADAT,  DA.  p.  p.  Retrogradado. 

RETRÓGRAT,  DA.  adj.  Lo  que  recula  o  torna  en- 
derrera. Retrógrado.  ||  Se  din  del  moviment  deis  pla- 
netes contra  1'  ordre  natural  deis  signes.  Retrógrado. 
||  En  política,  qui  es  enemich  del  progrés.  Retrógra- 
do. ||  m.  pl.  Poét.  Se  diu  deis  versos  que's  poden  lle- 
gir  al  indret  y  al  revés,  per  avall  y  per  amunt  y  ¡n- 
terpelantlos,  conservant  sempre  perfet  sentit.  Retró- 
grados. 

RETROGRÉS.  m.  RETROGRADACIÓ. 

RETROGRESAR.  v.  a.  RETROGRADAR. 

RETRONADOR,  A.  adj.  Que  retrona. 

RETRONAMENT.  m.  L'acte  y  efecte  de  retronar. 
Retronamiento. 

RETRONAR,  v.  n.  Ressonar  lo  tro.  Retronar.  || 
Ressonar  molt  o  fer  gran  tro  alguna  cosa.  Retumbar, 
rimbombar. 

RETRONX.  Ant.  poét.  Repeticions  de  paraules  en 
el  vers,  y  mes  propiament  al  fí  de  cada  copla  repeti- 
do d'un  o  mes  bordons.  Estribillo. 

RETRONXAR.  v.  a.  RETRINXAR. 

RETROPILASTRA.  f.  Arquit.  Pilastra  que  's  posa 
derrera  d'una  columna.  Retropilastra. 

RETROSPECTIU,  VA.  adj.  Qus  mira  enderrera. 
Retrospectivo. 

RETROSSAR.  v.  a.  ATROQAR. 


RETROTRACCIÓ.  f.  For.  V  acte  de  fingir  pera 
certs  efectes  de  dret,  qu' alguna  cosa  ha  comengat 
abans  de  lo  que  realmeiit  es.  Retrotracción. 

RETROTRAURE.  v.  n.  RETROTREURE. 

RETROTREURE.  v.  a.  For.  Fingir  qu'  una  cosa  ha 
succeit  en  tennis  anterior  a  aquell  en  que  realment 
va  passar.  Retrotraer. 

RETROVENDRE.  v.  a.  For.  Tomar  el  comprador 
al  venedor  lo  que  aquest  li  havía  venut  mitjangant 
el  retorn  de  lo  que  n'  havía  pagat.  Retrovender. 

RETROVENDICIÓ.  f.  For.  Acció  de  rctrovendre. 
Retrovendición. 

RETROVENENT.  ni.  For.  Paraula  llatina  que  se 
aplica  al  contráete  o  pacte  de  compra  y  venda  que 
inclou  la  obligació  de  tornar  lo  comprador  al  vene- 
dor la  cosa  veñuda,  tornant  aquest  lo  preu  que  cobra 
per  ella.  Retrovendendo,  ó  contrato  de  retroven- 
dendo. 

RETROVENGUT.  p.  p.  y 

RETROVENUT,  DA.  p.  p.  del  verb  RETROVENDRE. 

RETRUCAR,  v.  n.  En  el  joch  de  billar  és  tornar  la 
bola  impelida  de  la  barana,  y  pegar  contra  la  que  li 
causa  'I  moviment.  Retrucar.  ||  Al  joch  de  cartes  dit 
truch,  es  trucar  sobre  '1  qui  ja  ha  trucat.  Retrucar. 

RETRUCH.  m.  Al  joch  de  billar  es  lo  cop  que  dona 
la  bola  repelida  de  la  barana  a  la  que  li  causa  '1  mo- 
viment. Retruco.  ||  Al  joch  de  truch.  és  lo  segón  truch 
en  contra  del  que  s'ha  fet  primer.  Retruque. 

RETRUMFADOR.  m.  Qui  retrumfa. 

RETRUMFANT.  p.  a.  del  verb  RETRUMFAR. 

RETRUMFAR.  v.  a.  Jugar  un  trumfo  superior  al 
que  n'  ha  jugat  un  altre.  Retriunfar,  fallar. 

RETRUMFAT,  DA.  p.  p.  del  verb  RETRUMFAR. 

RETRUNY.  m.  RETRO. 

RETRUNYIDOR,  A.  adj.  Lo  gue  retruny.  Retro- 
nador. 

RETRUNYIR.  v.  n.  RETRONAR. 

RETUMBANCIA.  f.  Prolongado  del  só  que  va 
mimvant  per  graus.  Resonancia,  retumbancia.  II  El 
vid  de  parlar  ab  estil  pompos  o  inflat  usant  paraules 
massa  tríades.  Hinchazón. 

RETUMBANT.  adj.  Lo  que  ressona  molt.  Retum- 
bante. ||  Dit  del  estil  o  modo  de  parlar.  Hinchado, 
pomposo,  hueco,  campanudo. 

RETUMBAR,  v.  n  RETRONAR. 

RETUNÉ.  ni.  Ter.  ibicench.  Regatejador. 

RETURQUIR.  v.  a.  REPETIR. 

RETUT,  DA.  p.  p.  Ant.  De  rétre.  Devuelto,  ren- 
dido. ||  Vengut,  tirat  a  térra,  aterrat.  Rendido. 

RETXA.  f.  RE1XA.  ||  RALLA. 

REU.  ni.  Qui  ha  comes  algún  delicte.  Reo.  ||  For. 
Qui  és  demanat  en  judici.  Reo.  ||  Ant.  arreu. 

REUDO  (En).  Loe.  ant.  De  rondón,  con  toda  pron- 
titud ó  rapidez. 

REULA.  f.  Ant.  Retaule. 

REULL.  m.  Mirada  ab  dissimul  dirigínt  la  vista  per 
demunt  del  muscle.  Reojo. 

MIRAR  DE  REULL.  ir.  Mirar  dissimuladament  diri- 
gínt la  vista  per  demunt  del  muscle.  Mirar  de  reojo, 
de  lado  ó  al  soslayo.  ||  Met.  Mirar  ab  despreci  o  enfa- 
do. Mirar  de  reojo. 

REULLAR.  v.  a.  Mirar  de  reull. 

REUMA,  f.  Fluxió  o  corrent.  Reuma.  ||  Med.  Dolor 
del  molí  deis  ossos,  en  especial  de  les  articulacions. 
Reuma.  ||  POAGRA,  GARGALL.  ||  Gargall  de  les  críatu- 
res  de  mamella.  Reuma. 

REUMÁMETRE.  m.  Instrument  pera  niidar  la  rapi- 
desa  duna  corrent  d'aígua.  Reumámetro. 

REUMAMETRÍA.  f.  Art  d*  amídar  la  rapidesa  de 
una  corrent  d'aigua.  Reumametría. 


710 


REV 


KfcV 


REUMPLIR.  v.  a. 

omplir  alguna  cosa. 

REUNFLAR.  v.  a. 

REUNFLAT,  DA. 


REUMAMÉTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  reu- 
mametría  y  al  reumámetre.  Reumamétrico. 

REUMATALGIA.  i  Med.  Dolor  reumátich.  Reu- 
matalgia. 

REUMÁTICH,  CA.  adj.  Qu¡  pateix  reuma,  y  lo  per- 
tanyent a  aquest  mal.  Reumático.  ||  Lo  qu' es  molt 
liumit.  Romad'zo. 

REUMATISME.  m.  Med.  Malaltia  causada  per  la 
fluxió  que  cau  en  alguna  part  del  eos  y  dona  vius  do- 
lors.  Reumatismo. 

REUMATOIDI,  A.   adj.  Med.  Que  té  1' apariencia 
de  reumatisme.  Reumatóideo. 
REUMFLAR.  v.  a.  REUNFLAR. 
REUMPLERT,  A.  p.  p.  Rehenchido,  rellenado. 

Curullar,  omplir  molt  o  tornar  a 
Rellenar,  rehenchir. 
Inflar  o  unflar  molt.  Rehinchar. 
p.  p.  Rehinchado. 
REUNIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  reunir  o  de  reunirse. 
Reunión.  II  Congregado,  junta,  congrés.  Reunión. 
||  Unió  de  diferentes  coses.  Agregación,  reunión.  || 
Met.  La  unió  familiar  d'algunes  persones  separades 
d'  altres,  y  que  's  junten  a  enraonar  o  tractar  alguna 
materia  o  negoci  particular.  Rancho. 

REUNIR,  v.  a.  Tornar  a  unir,  juntar,  apilar.  Re- 
unir. ||  v.  r.  Formar  juntes.  Reunirse. 

REUNIRSE,  v.  r.  Aplegarse,  juntarse,  apilarse, 
casarse.  Reunirse. 

REUNIT,  DA.  p.  p.  deis  verb  REUNIR  y  REUNIRSE. 
REUS  Y  GARCÍA  (Joseph).  Biog.  Advocat  de 
molta  anomenada,  y  un  deis  que  mes  contribuiren 
ais  estudis  jurídichs  a  mitjans  del  sigle  xix.  Era  na- 
diu  d'Alacant,  ont  va  néixer  al  any  1816.  Va  ésser 
fundador  de  la  Revista  de  Legislación  y  Jurispruden- 
cia, comentada  a  publicar  en  unió  d'  En  Ignasi  Mi- 
quel,  altre  jurisconsult  de  molt  renóm.  Els  seus  tre- 
balls  li  donaren  enlairat  concepte,  y  passant  a  viure 
a  Madrit,  va  representar  en  varíes  llegislatures  a  les 
Corts  la  seua  ciutat  nadiua,  essent  elegit  Senador 
per  Alacant  també  al  any  1872.  Va  escriure  en  algu- 
nes  publicacions  respecte  a  temes  d' economía  polí- 
tica, de  geografía  y  d' historia,  y  va  ésser  un  deis  co- 
loboradors  del  Diccionario  geográfico  y  estadístico 
pubiicat  per  en  Madoz.  Va  morir  al  any  1883. 

REUS.  Geog.  Ciutat  de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarra- 
gona, cap  del  part.  jud.  del  seu  nom;  és  al  mitg  d'un 
plá,  no  gaire  lluny  del  mar;  té 
molt  i  industria,  una  bonica  igle- 
sia gótica,  dues  estacions  de  F.-C, 
un  tranvía  que  la  uneix  ab  la  es- 
tado de  Salou  y  30,220  hab.  || 
Partit  judicial  de  la  prov.  de  Ta- 
rragona. Compren  els  19  ajunta- 
ments  següents:  Alleixar,  Alforja, 
Almoster,  Borges  del  Camp,  Bota- 
rell,  Cambrils,  Castellvell,  Irles 
(Les),  Maspujols,  Montbrió  de  Ta- 
rragona, Montroig,  Mugara  (La), 
Reus,  Riudecols,  Riudoms,  Selva  (La),  Vilaplana, 
Vinyals  y  Archs.  Reuneixen  entre  tots  48,593  hab. 

REUSELERITA.  f.  Min.  Silicat  hidratat  de  magne- 
sia, que  té  l'aspecte  del  anfibol  o  del  pirogen.  Reu- 
selerita. 

REUSENCH,  CA.  adj.  Natural  o  propi  de  Reus. 
REUSINA.  f.  Varietat  de  sulfat  de  sosa,  substan- 
cia mineral  eflorescent.  Reusina. 
REVÁLIDA,  f.  y 

KEVALIDACIÓ.  f.  L'acció  y  efecte  de  revalidar. 
Revalidación.  |¡  L'acció  de  graduarse  en  alguna  fa- 
cultat.  Revalidación. 

REVALIDAR,  v  a.  Donar  nova  foca  a  algún  do- 
cument  o  contráete.  Revalidar,  ratificar,  confir- 
mar. ||  v.  r.  Aprobarse  en  alguna  facultat  en  tribunal 


vm 


Segell  de  Reus 


superior,  estantho  abans  en  un  altre  inferior.  Reva- 
lidarse, recibirse. 

REVALIDAT,  DA.  p.  p.  Revalidado. 

REVANJA.  f.  REVENJA. 

REVEGUT,  DA.  adj.  REVIST. 

REVELACIÓ.  f.  Manifestació  d' algún  secret.  Re- 
velación, revelamiento.  (1  Inspirado  divina.  Reve- 
lación. 

REVELADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  revela.  Revela- 
dor. ||  Ingredient  que  serveix  pera  fer  eixir  1'  imatge 
ais  clixés  fotográfichs.  Revelador. 

REVELAR,  v.  a.  Descobrir  algún  secret.  Publicar, 
revelar,  desencerrar.  ||  Manifestar  Deu  ais  seus  sir- 
vents  lo  ocult  o  venidor.  Revelar.  ||  Fer  eixir  l'imatge 
ais  clixés  fotografíe  s.  Revelar.  ||  v.  r.  Revelarse, 
donarse  a  conéixer.  Revelarse. 

REVELIR.  v.  a.  Med.  Fer  que  'ls  humors  flueixin  en 
direcció  oposada  a  la  que  porten.  Revelir. 

REVELL,  A.  adj.  Lo  qu'es  molt  vell.  Trasañejo, 
reviejo. 

REVELLÍ.  m.  Fort.  Obra  separada  de  la  fortifica- 
do pera  defensa  de  les  cortines,  baluarts  y  mitges 
llunes.  ReveL ín. 

REVELLIMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  revenirse. 
Encanijamiento. 

REVELLIR.  v.  a.  Fer  vella  o  antiga  una  cosa. 
Añejar. 

REVELLIRSE.  v.  r.  Ferse  vella  una  persona  o  cosa 
abans  del  temps,  alterarse  ab  lo  transcurs  del  temps. 
Añejarse,  revejecer,  avejentarse. 

REVfLLIT,  DA  adj.  Envellit  abans  del  temps  re- 
gular. Avejentado,  revejido,  añejo,  tallado,  tallu- 
do, encanijado. 

REVENDA,  f.  Segona  venda.  Reventa.  ||  For.  RE- 
TROVENDIC1Ó. 

REVENDERÍA,  f.  Botiga  de  revenedor.  Regatone- 
ría. ||  Botiga  ont  venen  comestibles.  Abacería. 

REVENDICACIÓ.  f,  y  'ls  seus  derivats.  REVINDI- 
CACió. 

REVENDICAR.  v.  a.  For.  revindiCAR. 

REVENDRÉ,  v.  a.  Vendré  a  la  menuda  lo  que  s'ha 
comprat  en  gros.  Revender,  regatonear,  regatear, 
recatear,  recatonear. 

REVENEDÍC,  A.  adj.  Lo  qu' és  fácil  de  revendré. 
Revendedero 

REVENEDOR.  m.  Qui  revén.  Qui  té  una  botigueta 
o  va  ab  un  paner  a  la  plaqa  a  revendré.  Revende- 
dor, regatón,  regatero,  abacero,  tendero. 

REVENEDORA.  f.  La  dona  que  revén.  Tendera, 
revendedora,  revendedera,  regatera,  abacera. 

REVENIR,  v.  n.  Posar  el  ferro  o  1'  acer  trempat  al 
foch  per  rebaixar  el  tremp.  ||  Tornar  mol)  o  humit  lo 
qu'  era  aixut  y  fret.  ||  Tornar  en  sí. 

REVENGUT,  DA.  adj.  Revenido. 

REVENIRSE,  v.  r.  Tornar  en  sí  d*  un  desmai  o  de 
una  sorpresa.  Volver  en  sí.  ||  humitejarse. 

REVENJA.  f.  La  satisfacció  que  s  pren  del  agravi 
rebut,  sentiment  o  queixa.  Venganza,  desquite,  vin- 
dicta, vindicación. 

REVENJARSE.  v.  r.  Pendre  satisfacció  del  agravi 
o  injuria  feta  per  un  altre.  Desquitarse,  vengarse, 
vindicarse. 

REVENIRSE,  v.  r.  REVINDRES. 

REVENT.  adj.  Molt  depressa,  furíent.  Raudo. 

REVENTADA,  f.  Reventament.  II  Acció  de  reventar 
o  criticar  despiadadament.  ||  Ventada  forta. 

REVENTADOR,  A.  adj.  Qui  reventa.  Reventador. 
¡|  Epitet  de  certes  coses  que  reventen  o  semblen  re- 
ventar. Reventón.  ||  En  la  critica  se  diu  de  qui  troba 
dolentes  per  sistema  totes  les  obres  d'  art.  Reven- 
tador. 


REV 


REV 


711 


REVENTAMENT.  ni.  Acció  y  efecte  de  reventar  o 
de  reventarse.  Reventamiento.  ||  Travall  gran,  com 
el  deis  ferrers,  etc.  Reventadero,  reventón,  reven- 
tazón, reventamiento.  ||  Caminada  niolt  llarga  o  pu- 
jada mol t  pesada.  Apretón. 

REVENTAR,  v.  a.  Fatigar,  molestar.  Reventar.  || 
Rompre  ab  violencia  alguna  cosa  plena  d'  humor  o 
d'  aire.  Reventar.  ||  v.  n.  Obrirse  ab  violencia  lo  que 
té  dins  alguna  materia  que  impeleix.  Reventar.  || 
Desferse  en  escuma  les  onades  del  mar  contra  alguna 
cosa.  Estallar,  reventar,  abrir.  ||  Náixer,  brotar  ab 
ímpetu.  Reventar.  ||  Entre  literats  o  artistes  criticar 
sense  pietat.  Despellejarse. 

ESTÁ  QUE  reventa.  Loe.  Se  diu  de  qui  está  molt 
gras.  Está  que  hiende. 

REVENTARSE,  v.  r.  Esclatar,  obrirse  ab  violen- 
cia. Reventar.  ||  Rompres  la  pell  d'  un  tumor,  etc. 
Abrirse,  reventar.  ||  Esclatar  les  flors,  els  botons 
deis  arbres,  etc.  Desabotonar,  reventar  ||  Travallar 
ab  afany.  Reventar.  ||  Met.  Desitjar  ab  ansia  alguna 
cosa,  com:  reventarse  per  dir  la  seua  opinió.  Reven- 
tar. 

REVENTARSE  DE  RIURE.  fr.  Riure  ab  violencia  y  mo- 
viments  descompassats.  Descoyuntarse,  desternillarse, 
descalzarse  de  risa. 

reventarse  X  cavall.  fr.  Morir  el  cavall  per  cau- 
sa d'  un  gran  cansament  que  promou  la  dilatació 
deis  vasos  sanguínis,  fins  a  ferlos  esclatar.  Reven- 
tarse el  caballo. 

REVENTAT,  DA.  p.  p.  del  verb  REVENTAR.  ||  Fig. 
Arruinat,  atropellat,  vencut. 

REVENTÓS  (Lesmes).  Biog.  Monjo  benedictí  y 
prior  del  Monastir  de  Montserrat.  Era  nadiu  de  Vila- 
franca  del  Penadés  y  va  morir  al  any  1738.  Va  dedi- 
carse a  la  ordenado  del  arxiu  d'  aquell  monastir,  y 
ab  els  detalls  aplegáis  va  escriure  la  Historia  de  los 
antiguos  priores  y  abades  y  hombres  ilustres  de  Mon- 
serrale,  que  deixá  manuscrita,  y  la  Breve  Historia  de 
la  Montaña  de  Ntra.  Sra.  de  Montserrat,  publicada  en 
son  temps. 

REVENUT,  DA.  p.  p.  de  revendré. 

REVERAR.  v.  a.  Mar.  Remoure  la  corrent  una  em- 
barcado encallada  y  la  sorra  ont  ho  está.  Reverar. 

REVERBER.  m.  REVERBERACIÓ. 

REVERBERACIÓ.  f.  Reflexió  de  la  llum.  Reverbe- 
ración, reverbero.  II  Quim.  La  calcinado  feta  ab  el 
foch  actual  al  forn.  Reverberación. 

REVERBERADOR,  A.  adj.  Lo  que  reverbera.  Re- 
verberador. 

REVERBERANT.  adj.  Poét.  Resplendent,  lluminós. 
Reverberante. 

REVERBERAR,  v.  n.  Reflectir  la  llum.  Reverbe- 
rar, reflectar.  ||  Recular  ab  violencia  un  eos  ferit  per 
un  altre.  Repercutir,  repercudir. 

REVERDEIXER.  v.  n.  RhVERDlR. 

REVERDER1R.  v.  n.  Anl.  REVERDIR. 

REVERDIDOR,  A.  adj.  Lo  que  reverdeix.  Rever- 
decedor. 

REVERDIMENT.  m.  L*  acte  y  efecte  de  reverdir. 
Reverdecimiento. 

REVERDIR.  v.  n.  Adquirir  nova  verdor  els  camps 
o  les  plantes.  Enverdecer,  reverdecer,  verdecer.  II 
Met.  Adquirir  nou  vigor.  Reverdecer.  ||  Rebrotar  un 
mal.  Retoñar,  retoñecer. 

REVEREIXENCIA.  f.  REVERENCIA. 

REVERÉIXER.  v.  a.  Ant  REVERENCIAR. 

REVERENCIA,  f.  Respecte,  veneració.  Acatamien- 
to, reverencia,  zalema.  II  Inclinado  del  eos  en  se- 
nyal  de  respecte.  Acatamiento,  reverencia.  ||  Títol 
honorífich  que  's  dona  a  certs  relligiosos.  Reveren- 
cia. 

FER  REVERENCIA  AB  ELS  COLZES  A  TERRA,  fr.  Aca- 
tament  que  's  feia  a  les  persones  reials.  Acatamiento. 


REVERENCIABLE.  adj.  Digne  de  reverencia.  Re- 
verenciable,  reverendo. 

REVERENCIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reverencia.  Re- 
verenciador. 

REVERENCIAL,  adj.  Lo  que  infundeix  reverencia. 
Reverencial. 

REVERENCIALMENT.  adv.  m.  Ab  reverencia,  ab 
respecte.  Reverentemente. 

REVERENCIAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  reve- 
renciar. Reverenciamiento. 

REVERENCIAR,  v.  a.  Tindre  respecte  o  veneració. 
Venerar,  reverenciar,  respetar,  honrar. 

REVERENCIAT,  DA.  p.  p.  Reverenciado. 

REVERENCIATIU,  VA.  adj.  y 

REVERENCIATORI,  A.  adj.  Que  reverencia.  Re- 
verenciatorio. 

REVERENCIÓS,  A.  adj.  Que  fa  reverencies. 

REVERENCIOSAMENT.  adv.  D'  una  manera  reve- 
renciosa. 

REVERENDAMENT.  adv.  m.  D'una  manera  reve- 
renda. 

REVERENDES.  f.  pl.  Dimissories  que  dona  M  bisbe 
ais  seus  súbdits  pera  ordenarse  a  un'  altra  part.  Re- 
verendas, dimisorias.  ||  Qualitats,  prendes  o  títols 
que  fan  a  un  lióme  digne  de  reverencia.  Reverendas. 

REVERENDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  reverent.  Re- 
verendísimo. 

REVERENQA.  f.  REVERENCIA. 

REVERENT,  DA.  adj.  Digne  de  respecte  y  venera- 
ció.  Reverente,  reverendo,  respetuoso.  ||  Circuns- 
pecte.  Reverente.  11  Títol  que's  dona  ais  eclesiás- 
tichs.  Reverendo. 

REVERENTMENT.  adv.  ni.  REVERENCIALMENT. 

REVERÉIXER.  v.  a.  Ant.  REVERENCIAR. 

REVERIR.  v.  a.  REVERENCIAR. 

REVERIT,  DA.  p.  p.  REVERENCIAT. 

REVERS.  m.  La  part  oposada  al  endret.  Revés, 
envés,  reverso,  dorso.  ||  La  part  d'  alguna  cosa 
oposada  a  la  part  que  's  té  devant.  Vuelta.  ||  Cop 
onat  ab  la  má  girada.  Tornavirón,  revés,  tornis- 
cón. ||  El  cop  que  's  dona  a  la  pilota  ab  la  má  gira- 
da. Revés.  ||  Desgracia,  contratemps.  Revés.  ||  Náut. 
La  pega  extrema  de  tota  quaderna,  que  té  volta  cón- 
cava o  convexa.  Revés.  ||  adj.  Difícil,  intrincat.  En- 
revesado, revesado,  intrincado.  11  Pervers,  de  mal 
geni.  Avieso,  revesado.  ||  Se  diu  de  la  fusta  que  no's 
deixa  travallar  per  causa  deis  molts  grops,  etc.  Nu- 
dosa, repelosa,  ingrata.  ||  revés. 

revers  D'  ALETA.  Náut.  La  pe?a  que  desde  1'  aleta 
puja  fins  a  la  regala  de  la  popa.  Revés  dé  la  aleta. 

revers  DE  les  veles.  La  cara  d'aquestes  que  mira 
cap  a  proa  y  envers  la  qual  formen  la  bossa,  quan 
van  en  vent;  o  a  la  part  oposada  a  aquella  per  ont  el 
vent  deu  tocarles  pera  que  '1  barco  caminí.  Revés  de 
las  velas. 

albardar  AL  revers.  fr.  Met.  Succeir  les  coses  al 
contrari  de  lo  que  s' esperava  o's  desitjava.  Volverse 
la  albarda  á  la  barriga. 

AL  REVERS.  ni.  adv.  Al  contrari  o  invertit  1'  ordre 
regular.  Al  revés  ó  del  revés,  al  contrario,  á  tuertas,  á 
zurdas,  viceversa. 

del  revers.  m.  adv.  AL  revers.  ||  De  la  part  opo- 
sada al  indret.  Del  revés,  del  reverso. 

DE  revers.  m.  adv.  Ab  la  má  girada.  De  revés.  || 
Esgrim.  Diagonalment,  d'  esquerra  a  dreta.  De  revés. 

LLENCAR  DE  REVERS.  fr.  REBATRE. 

REVERSEQUAR.  v.  a.  Anl.  CAPOiRAR. 

REVERSIBLE,  adj.  Que  té  aptitut  legal  pera  tor- 
nar al  estat  precedent.  Reversible. 

REVERSIÓ.  f.  La  restituciód'  alguna  cosa  al  estat 
que  tenía  o  1'  acte  de  tornarla  a  la  persona  que  la 
posseía  abans.  Reversión. 


712 


REV 


REV 


REVERT,  DA.  adj.  Molt  vert.  Muy  verde. 

REVERTER  (Francesch).  Bioq.  Jurisconsult  molt 
ilustre  del  sigle  xvi.  Era  doctor  en  abdós  drets,  y 
prefecte  cíe  la  regia  cambra  al  any  1580.  Va  deixar 
manuscrits  cinch  volums  ab  el  títol  de  Decisiones  re- 
gia carneree  Neopolilance. 

REVÉS,  ni.  REVERS,  1.  ||  Cop  donat  ab  el  revers  de 
la  má. 

DONAR  UN  REVÉS  O  QUATRE  REVESSOS.  Loe.  Pegar 
ab  el  revers  de  la  má.  Dar  cuatro  sornavirones. 

REVÉS,  SA.  adj.  De  mala  condició.  Esquerp.  ||  Sol 
dirse  de  la  fusta  que  no  fa  fibres  rectes  sino  entorto- 
lligades  y  fa  de  mal  travallar.  Revesado. 

REVESSA.  f.  Náut.  El  fil  de  la  corrent  o  porció 
d'  aigua  que  's  mou  en  qualsevol  altre  sentit  que  '1 
del  curs  de  la  maror  o  corrent  general,  alteració  cau- 
sada per  la  desigualtat  del  fons  del  mar  o  per  la  con- 
figurado de  les  costes.  Revesa,  reveza,  rebeza,  re- 
versa, revés.  ||  Cop  de  vent  en  altra  direcció  que 
la  que  seguía.  Revesa,  reveza,  rebeza,  reversa, 
revés 

REVESSADA.  f.  REVÉS. 

REVESSAR.  v.  n.  Fer  revesses  la  maror  o  M  vent. 
Revesar  o  revezar,  rebesar,  rebezar. 

REVESSAT,  DA.  adj.  ENREVESSAT. 

REVESSATJATS.  m.  pl.  For.  Establiments  en  que 
un  que  té  y  posseeix  una  finca  per  pur,  lliure  y  franch 
alou,  ven  o  concedeix  el  domini  a  uns  altres,  impo- 
santse  cert  cens,  fent  serventa  la  finca  qu'  era  lliure 
y  quedantse  '1  posseidor  ab  el  sol  domini  útil.  Venta 
á  censo. 

REVESSÍ.  m.  Joch  de  cartes  que  regularment  se 
juga  entre  quatre;  a  cada  hu  deis  tres  de  má 's  donen 
onze  cartes  y  1  que  dona  se  'n  queda  dolze,  y 'ls  tres 
poden  robar  o  veuren  una  del  niunt.  No  haventhi  re- 
vessi,  guanya  la  partida  '1  qui  té  menys  punís  y  ba- 
ses, y  en  cas  igual  el  qui  és  peu  o  '1  que  té  mes  prop 
d'  ell  a  la  esquerra.  Els  asos  y  '1  cava  1  de  copes  te- 
ñen assenyalats  certs  tantos  de  premi,  els  quals  paga 
aquel!  que  'ls  po:ta  en  les  seues  bases,  o '1  qui  al 
jugar  un  coll  ha  de  servir  ab  ells.  El  revessi  consis- 
teix  en  fer  un  deis  jugadors  totes  les  bases,  y  ales- 
hores  se  li  dona  '1  premi  que  s'  estipula;  pero  si  algú 
deis  altres  jugadors  li  trenqués  o  mates  en  qualsevu- 
11a  de  les  dues  derreres  bases,  llavors  ha  de  donarli 
el  meteix  premi  al  qui  I'  ha  trencat  El  qui  té  quatre 
asos  o  tres  asos  y  '1  cavall  de  copes,  qu'  és  el  que  's 
din  napolitana,  no  té  obligado  de  servir;  pero  deu 
trencar  el  revessi  al  qui  ho  intenti,  baix  pena  de  pa- 
garlo ell  per  tots.  Revesino. 

TRENCAR  EL  REVESSÍ.  fr.  Trencar  una  basa  al  qui 
intenta  feries  totes;  y  si  és  la  denera  o  penúltima,  se 
diu  trencarli  en  temps.  Cortar  el  revesino.  |¡  Met  Im- 
pedir a  algú  '1  designi  que  portava,  o  interrómpte  i  1 
discurs.  Cortar  el  revesino. 

REVESSOS.  m.  pl.  Contratemps  de  fortuna.  Re- 
veses. ||  Cops  donats  ab  la  má  girada.  Sornavi- 
rones 

REVESTIDURA.  f.  Segona  vestidura.  Revesti- 
dura. 

REVESTIMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  revestir  o 
revestirse.  Revestimiento. 

REVESTIMENTS.  m.  pl.  Vestidures  sagrades  que 
usen  els  ministres  del  altar.  Paramentos. 

REVESTIR,  v.  a.  Cobrir  d'  alguna  cosa,  com  de 
polvos,  fanch,  etc.  Cubrir,  revestir,  llenar.  ||  Posar 
una  roba  deinunt  c¡'  un'a.tra.  Regularment  se  diu  del 
sacerdot  quan  ix  a  dir  missa,  ¡:er  posarse  sobre  '1  ves- 
tit  els  ornaments.  S'  usa  mes  comunament  com  reci- 
proch.  Revestir,  revestirse,  sobrevestir.  ||  Cobrir  o 
reíorcar  la  muralla,  pedra  o  fortificado  ab  cals,  pedra 
o  altres  materials.  Revestir. 

REVESTIRSE,  v.  r.  Imbuirse,  transpoitarse  per  al- 
guna especie,  com:  revestirse  de  coratge.  Revestirse. 


||  Met.  Entonarse,  desvanéixerse  ab  1'  empleu  o  dig- 
nitat.  Envestirse,  revestirse.  ||  Posarse  un  vestit  es- 
pecial per  concórrer  a  alguna  cerimonia.  Revestirse. 

REVESTIT.  m.  Entaulat  de  fusta,  marbre,  pedra  o 
guix  que  tapa  tota  la  paret  d'  una  cambra  o  part  de 
ella.  Revestido. 

REVESTIT,  DA.  p.  p.  de  revestir. 

REVESURA.  f.  RETASSA. 

REVESURAR.  v.  a.  Retassar  o  posar  nou  preu  a  lo 
que  's  ven  o  se  subasta.  Retasar. 

REVEURE.  v.  a.  Tornar  a  veure  o  registrar  y  exa- 
minar una  cosa  ab  cuidado.  Rever,  revisar.  ||  For. 
Veure  segona  vegada  un  tribunal  superior  el  plet  que 
ja  s'  havia  vist  y  sentenciat  en  altra  sala  del  meleix 
tribunal.  Rever,  revisar. 

REVEXÍ.  m.  Ter.  ibicench.  Naixement  o  esquins  de 
la  pell.  Padrastro  de  la  piel. 

REVIDAR.  v.  a.  Tornar  a  envidar.  Revldar,  reen- 
vidar. ||  V.  a.  REDOBLAR. 

REVIFALLA.  f.  Revifament,  revivalla. 

REVIFAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  revifarse. 

REVIFAR.  v.  a.  Reanimar,  aixerivir,  retornar. 

REVIFARSE.  v.  r.  Aixerirse,  retornarse,  tornar  en 
sí  qui  semblava  mort.  Emberrincharse,  revivir, 
volver  en  si. 

REVIFAT,  DA.  p.  p.  del  verb  revifar. 

REV1NDICACIÓ.  f.  For.  L*  acció  que  competeix  a 
algú,  per  rao  de  domini  o  quasi  domini,  pera  ¿emanar 
o  pretendre  que  se  li  restitueixi  lo  que  li  pertany  per 
dret  civil  o  de  gents.  Revindicación. 

REVINDICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  o  lo  que  revin- 
dica. 

REVINDICAMENT.  m.  REVINDICACIÓ. 

REVINDICAR.  v.  a.  Recuperar  o  restituirse  en 
aquella  alhaja  que  per  rao  de  domini  o  quasi  domini 
li  pertany  a  algú  per  dret  de  gents  o  civil.  Revin- 
dicar. 

REVINDICARSE.  v.  r.  Recobrar  el  crédit  o  la  fama 
perduda  a  causa  d'  alguna  calumnia,  o  esborrar  ab 
un  fet  noble  la  mala  impresió  d'  un  fet  indigne.  Rei- 
vindicarse. 

REVINDICAT,  DA.  p.  p.  Revindicado. 

REVINDXATIU,  VA.  adj.  y 

REVINDICATORI,  A.  adj.  Que  revindic  i.  Revln- 
dicatorio. 

REVENDRÉ,  v.  n.  Creixer  el  riu  quan  se  fon  la  neu. 
Crecer.  ||  v.  r.  Fondres  alguna  cosa  per  causa  de  la 
calor.  Derretirse.  ||  Refermarse,  cobrar  vigor.  Reco- 
brarse, rehacerse.  II  Llenc;ar  alguna  cosa,  com  la 
sal,  etc.,  la  humitat  que  conté.  Revenirse. 

REVINDRES.  v.  n.  Referse.  ||  Humitejarse  les  coses 
aixutes.  Revenirse. 

REVINEJAR.  v.  a.  Fer  rareses  les  criatures. 

REVINGUDA.  f.  Crescuda  d'  un  riu  o  riera.  Ave- 
nida, crecida. 

REVINGUT,  DA  p.  p.  Derretido,  revenido.  ||  Fort, 
groixut.  Recio.  II  Gran,  nombrós.  Crecido. 

REVIRADA,  f.  Mar.  Acte  y  efecte  de  revirar.  Re- 
virada. 

REVIRAMENT.  m.  REVIRADA. 

REVIRAR,  v.  a.  Mar.  Girar,  tombar  la  ñau.  ||  Sos- 
pendre  una  vela  sobre  la  verga  després  d'  enrotllada 
y  abans  de  passarhi  els  tomadors.   Revirar. 

REVIRAT,  DA.  adj.  Náut.  Epítet  de  la  embarcado 
quins  costats  no  son  simétrichs.  Revirado. 

REVISADOR,  A.  s.  Qui  revisa.  Revisador. 

REVISAR,  v.  a.  Reveure.  ||  Comprovar  una  cosa 
per  medi  d'  una  segona  observació.  Revisar. 

REVISCERACIO.  f.  Med.  Restauració  de  la  part 
malalta  al  interior  del  eos.  Revisceración. 


P^  a      11  Ja     r 


T 


UJ 

2 
Ü 


,*< 


¡á 


g    : 

iJ 


,plíl 


II 


t  :  t  •-    •£  ^    si 

K;     CS  'o     vj  L  K  R,  *j 
O  ®  o  ° 


5S       W 


REV 


REV 


713 


REVISCOL.  ni.  L'  acció  y  1'  efecte  de  reviscolar. 
Remedro. 

REVISCOLAMENT.  ni.  Acte  y  efecte  de  reviscolar. 

REVISCOLAR.  v.  a.  Refer.  Rehacer,  restaurar.  || 
Tornar  en  sí  qui  semblava  mort.  Revivir,  revivifi- 
car. ||  V.  r.  RETORNARSE. 

REVISCOLARSE.  v.  r.  Cobrar  quelcom  de  vida  la 
persona  o  bestia  que  semblava  morta.  Revivir. 

REVISCOLAT,  DA.  p.  p.  R=TORNAT. 

POLL  REVISCOLAT,  PICA  MES  QUE  CAP.  Ref.  Cuando 
el  villano  va  en  el  mulo,  no  se  acuerda  de  Dios  ni  del 
mundo. 

REVISCUT,  DA.  p.  p.  De  reviure.  Revivido. 

REVISIÓ.  f.  Resoneixement,  repás.  Revisión.  || 
Inspecció,  exám.  Revisión,  revista. 

REVISIONISME.  m.  Tendencia  a  fer  revisió. 

REVISIONISTA,  m.  y  f.  Partidari  de  fer  revisió. 

REVISITAR.  v.  a.  Visitar  per  segona  vegada.  Re- 
visitar. 

REVISIU,  VA.  adj.  Que  revisa.  Revisivo. 

REVISOR,  m.  Qui  reveu  o  examina.  Revisor,  re- 
veedor. ||  REV1SADOR. 

REVISORÍA,  f.  Ofici  de  revisor.  Revisoría. 

REVIST,  A.  p.  p.  de  reveure.  Revisto. 

REVISTA,  f.  Segona  vista  o  exam  detingut.  Re- 
vista, revisita.  ||  Mil.  Inspecció,  renoneixement  deis 
soldats.  Muestra,  revista,  reseña.  ||  For.  V  acte  de 
examinar  els  plets.  Revista.  ||  Publicació  periódica 
per  quaderns,  ab  escrits  que  tracten  iie  varis  assump- 
tes  o  bé  especialment  u'  un  sol.  Revista. 

REVISTA  DE  COMISSARI.  La  que  ais  primers  de  mes 
passa  '1  comissari  de  guerra  pera  comnrobar  el  nom- 
bre d'  individuus  de  cada  classe  que  composen  un  eos 
militar  pera  donárloshi  la  paga.  Revista  de  comisario. 

PASSAR  REVISTA,  fr.  Mil.  Resoneixer  els  quefes  mi- 
litars  o  'ls  ministres  d'  Hisenda  pública,  o  'Is  seus 
delegats,  ais  empleats  passius  que  cobren  pensions. 
Pasar  revista.  ||  La  que  passen  els  quefes  militars  ais 
soldats  per  llur  nombre,  vestuari,  armament,  etc.  || 
S'  usa  també  pera  presentarse  els  soldats  a  aquest 
regonexement.  Revistar,  pasar  revista.  ||  Passar  els 
so  dats  a  la  vista  del  quefe  o  quefes  pera  regoneixer 
llur  nombre,  qualitat  y  disposició.  Revista,  pasar  re- 
vista ó  muestra.  ||  For.  REVEURE. 

REVISTADOR,  A.  s.  Qui  revista.  Revistador. 

REVISTAR,  v.  a.  Anar  revistant  y  inspeccionant. 
Revistar. 

REVIT.  m.  Envit  contra  '1  primer.  Reenvite. 

REVIURE.  v.  n  Tornar  a  viure.  Revivir.  ||  Torear 
a  usarse  lo  antiquat.  Revivir. 

FER  REVIURE.    fr.  REANIMAR. 

RPV1VALLA.  f.  Acte  y  efecte  de  reviure  débil- 
nient.  ||  La  riallela  que  solen  causar  alguns  accidents 
o'ls  uiov'iiients  exteriors  de  la  boca  y  altres  parts 
de  la  cara  semblants  ais  de  les  rialles,  que  sobrevé 
a  alguns  al  temps  de  morir,  com  succeeix  al  cunill, 
y  per  exiensió  's  diu  de  qui  riu  quan  té  motiu  de  do- 
lor o  sentiment.  La  risí»  del  conejo.  ||  Disminució  de 
la  malaltía  o  del  mal  que  algú  pateix.  Mejoría. 

FER  LA  REVIVALLA  DE  LA  MORT.  Loe.  Fer  1'  últim  es- 
forg    Hacer  el  último  esfuerzo. 

REVIVAR,  v.  a.  reviscolar. 

REVIVARSE,  v.  r.  REVISCOLARSE. 

REVIVIFICABLE.  adj.  Que  pot  revivificarse.  Re- 
vlvlficable. 

REV1VIFICACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  revivificar. 
Revivificación. 

Rr.VIVIFICADOR,  A.  s.  Qui  revivifica  o  lo  que  re- 
viv  fica.  Revivificador. 

REVIVIFICANT.  adj.  Med.  Epítet  de  certs  álcalis 
y  esperits  que  s'  apliquen  pera  fer  recobrar  els  sen- 
tits  a  qui  'ls  ha  perdut.  Revivificante. 

DIC.  CAT.—  V.  II.— 90. 


REVIVIFICAR,  v.  a.  Tornar  a  vivificar.  Revivifi- 
car, vivificar. 

REVIVIFICAT,  DA.  adj.  y  p.  p.  Que  ha  cobrat 
nova  vida.  Revivificado. 

REVIVIFICATIU,  VA.  adj.  Que  revivifica  o  té  vir- 
tut  pera  revivificar.  Revivificativo. 

REVIXENT,  DA.  p.  p.  REVIVIFICAT. 

REVOCABLE,  adj.  Lo  que  's  pot  revocar.  Revo- 
cable. 

REVOCABLEMENT.  adv.  ni.  D'  un  modo  revoca- 
ble. Revocablemente. 

REVOCACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  revocar.  Revo- 
cación. 

REVOCADOR,    A.  s.   Qui  revoca.   Revocador.  || 

MANOBRE. 

REVOCAMENT.  m.  REVOCACIÓ. 

REVOCAR,  v.  a.  Anular  o  retirar  lo  que  s'  havla 
concedit  o  otorgat.  Anular,  revocar,  derogar.  || 
Parlant  de  llegats  o  deixes,  és  anular  lo  que  s'  havía 
disposat  a  favor  d'  algú.  Desmandar. 

REVOCAT,  DA   p.  p.  Revocado. 

REVOCH.   ni.  Acció  y  efecte  de  revocar.  Revoco. 

REVOCATORI,  A.  adj.  Lo  que  revoca  o  anula. 
Revocatorio. 

REVOL.  m.  Acció  de  revolar.  Revuelo.  ||  Movi- 
ment  rápit  d'  alguna  cosa  envers  1'  aire.  Rondón. 

de  revol.  Loe.  De  revuelo. 

RÉVOL.  m.  Eina  de  ferro  a  modo  d'  escarpa  pera 
arrencar  clatis.  Desclavador. 

REVOLADA,  f.  Segona  volada  que  fan  els  aucells. 
Revuelo.  ||  Moviment  rápit  del  brag.  Revuelo. 

AB  UNA  revolada.  Expr.  adv.  Ab  furia,  en  un  re- 
pent.  De  un  tirón,  de  rondón. 

REVOLAR,  v.  a.  Pegar  segona  volada.  Revolar.  || 
Volar  molt  depressa  donant  voltes  a  1'  entorn  d'  un 
punt.  Revolear,  revolotear,  revolar.  |]  revoltaR. 

REVOLARSE,  v.  r.  REVOLTARSE. 

REVOLCADA,  f.  Acte  y  efecte  de  revolcar  o  de 
revolcarse.  Revuelco,  revolcón. 

REVOLCADOR,  m.  El  paratge  o  lloch  ont  se  re- 
volca. Envolvimiento,  revolcadero. 

REVOLCAMENT.  m.  REVOLCADA. 

REVOLCAR,  v.  a.  Tirar  a  algú  per  térra  fentli  do- 
nar voltes.  Volquear,  revolcar.  ||  També  s'  usa  com 
recíproch.  Revolcarse.  ||  Entregarse  ais  vicis.  Ence- 
negarse. 

REVOLCARSE,  v.  r.  Tirarse  per  térra  els  uns  ais 
altres.  ||  Desmereixer  en  el  procedir,  donantse  a  la 
mala  vida. 

REVOLCAT,  DA.  p.  p.  Revolcado. 

REVOLCONS  (A),  m.  adv.  ROCEGONS. 

REVOLCH.  m.  Acte  y  efecte  de  revolcar.  ||  Tom 
que  's  dona  ajegut  a  térra.  Revolcón.  ||  Met.  RENY. 

REVOLCÓ,  m.  revolch. 

REVOLDRE.  v.  a  Regirar,  trasbalsar,  enredar, 
trastornar.  Revolver.  ||  Capgirar,  fer  anar  dalt  lo  que 
anava  a  baix,  remenar.  Revolver.  ||  REVOLUCIONAR. 

REVOLDRES.  v.  r.  Alterarse,  agitarse,  sublevarse, 
no  aguantar,  girarse  y  regirarse,  revolcarse,  etc.  Re- 
volverse. ||  Dit  del  temps  al  posarse  rúfol.  Alboro- 
tarse. 

revoldres  el  ventre.  Tindre  malestar  de  ventre. 

REVOLEDOR,  A.  m.  y  f.  REVOLTADOR. 

REVOLGUT,  DA.  p.  p.  REVOLT. 

REVOLOTEIG.  m.  Acte  y  efecte  de  revolotejar. 
Revoloteo. 

REVOLOTEJAR.  v.  a.  Volotejar  o  volar  a  petits 
vols  pél  redós  d'  alguna  cosa.  Revolotear. 

REVOLT.  ni.  regolf.  ||  Tortuositat  d'  un  camí. 
Revuelta. 


714 


REX 


REY 


REVOLT,  A.  p.  p.  Revuelto.  ||  adj.  REVOLTÓS.  || 
Dit  del  temps  variat,  fret,  huinit,  etc.  Revuelto.  II 
Ter.  barrejat.  ||  Revolucionat,  sublevat.   Revuelto. 

REVOLTA.  f.  Grada  o  volta  reiterada,  segona  vol- 
ta.  Revuelta.  ||  revoltació,  2.  ||  torta,  rodeio,  gi- 
RAGONCA.  II  Sublevament,  revolució.  Revuelta. 

REVOLTACIÓ.  f.  Regirament.  Revolución,  revol- 
vimiento. ||  Motí,  sedició,  avalot.  Alboroto,  revolu- 
ción, sedición,  sublevación,  insurrección,  rebe- 
lión, revuelta. 

REVOLTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  revolta  o  's  revol- 
ta.  Revoltoso.  ¡]  adj.  Lo  que  's  revolta  íácilment. 

REVOLTAMENT.  m.  REVOLTACIÓ.  2.  ||  adv.  m. 
Sense  ordre  ni  coacert.  Revueltamente. 

REVOLTAR.  v.  a.  Embolicar,  embrollar,  confon- 
dre  una  cosa  ab  un' altra.  Revolver.  ||  Avalotar,  amo- 
tinar. Revolver,  sublevar,  amotinar,  insurreccio- 
nar. 

REVOLTARSE.  v.  r.  Caragolarse  o  plegarse  com 
fan  els  cuchs.  Enroscarse,  revolverse.  ||  Revolucio- 
narse, sublevarse.  Revoltarse. 

REVOLTAT,  DA.  p.  p.  del  verb  revoltar.  \\  SUBLE- 
VAT, REBELAT. 

REVOLTÍ.  m.  TOMBARELLA. 

REVOLTÓ.  m.  La  petita  volta  que 's  fa  ais  sostres 
entre  bisa  y  biga.  Bovedilla. 

REVOLTONADA.  f.  Arq.  Conjunt  de  revoltons  de 
unsostre.  Bovedillas. 

REVOLTÓS,  A.  adj.  Inquiet,  enredador.  Travieso, 
revoltoso,  revuelto.  ||  Alborotador,  sediciós.  Revol- 
toso. 

REVOLTOSAMENT.  adv.  D'  una  manera  revol- 
tosa. 

REVOLUCIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  revoldre  o  revol- 
dres.  Revolución.  ||  V  acc  ó  de  donar  voltes  o  mou- 
res  alentorn  d'  un  eix  o  d'  un  centre.  Revolución.  || 
Astron.  La  carrera  d'  un  planeta  fins  a  tornar  al  punt 
d'  ont  surt.  Revolución.  ||  Movment  deis  cels.  Revo- 
lución. II  Rotació  de  qualsevulla  cosa  que  gira  o 
toniba  sobre  un  eix.  Revolución.  ||  Avilot,  sedició. 
Revolución.  ||  Med.  Alteració,  coinnioció  deis  humors 
entre  sí.  Revolución  ||  Ale/.  Mudanqa,  nova  forma  de 
govern.  Revolución.  ||  Mudanqa  de  1'  estat  de  les  co- 
ses. Vicisitud,  revolución. 

REVOLUCIONADOR,  A.  s.  Qui  revoluciona,  revol- 
tós.  Revolucionador. 

REVOLUCIONAIRE.  com.  REVOLUCIONARI. 

REVOLUCIONAR,  v.  a.  Posar  en  revolució.  Revo- 
lucionar, insurreccionar.  ||  v.  r.  Rebelarse,  suble- 
varse, amotinarse.  Revolucionarse. 

REVOLUCIONARI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  re- 
volució. Revolucionario.  ||  Aficionat  a  les  revolu- 
cions,  avalotador,  turbulent.  Alborotador,  turbu- 
lento. 

REVOLUCIONARIAMENT.  adv.  D'  una  manera 
revolucionaria. 

REVOLUCIONAT,  DA.  p.p.  Revolucionado. 

REVÓLVER,  ni.  Pistola  de  molts  o  d'  un  sol  cañó 
y  un  cilindre  giratori  ab  varíes  recambres  per  dispa- 
rar molts  trets  seguidament.  Revólver. 

REVOLVISTA.  com.  Qui  fa  o  ven  revólvers  o  qui 
va  armat  de  revólver. 

REVORE.  v.  n.  REVEURE. 

REVULSIÓ.  f  Med.  El  curs  que  's  fa  pendre  ais 
humors  en  direcció  oposada  a  la  que  porten.  Revul- 
sión. 

REVULSIU,  VA.  adj.  Med.  S'  aplica  ais  medica- 
ments  que  teñen  la  virtut  de  revoldre.  Revulsivo. 

REVULSORI,  A.  adj.  Que  revol.  Revulsorio. 

REXA.  f.  REIXA. 

REXÁM.  m.  Acte  y  efecte  de  rexaminar. 


REXAMINAR.  v.  a.  Examinar  per  segona  vegada 

¡|  REEXAMINAR. 

REY.  (Vegis  REi). 

REY  Francesch).  Biog.  Eclesiástich  de  les  derre- 
ríes  del  sigle  XVIII,  nadiu  de  Mentuy,  a  la  diócesis 
urgellesa,  y  va  escríure  algunes  obres  dogm  > tiques 
en  llengua  catalana,  dolguentse  que  'ls  tractats  de 
devoció  focin  escrits  en  parla  forastera. 

—  (JOAN  antoni  del).  Biog.  Poeta  del  sigle  XVII, 
autor  de  la  Fábula  de  Uridice  y  Orfeo,  impresa  a  Bar- 
celona a  1'  any  1639. 

—  (JOAQUIM).  Biog.  Jurisconsult  deis  comencos  del 
sigle  xix,  que  per  espai  de  25  anys  va  ésser  catedrá- 
tich  de  liéis  y  de  cánons  a  1'  Universitat  de  Cervera. 
Era  orador  niolt  atitllat,  y  va  passar  de  la  carrera 
professional  a  la  magistratura,  essent  regent  de  la 
audiencia  de  Mallorca  a  1'  any  1835.  Era  nadiu  de 
Mentuy,  y  nebot  del  anterior  biografiat.  A  l'any  1846 
era  rector  de  1' Universitat  de  Barcelona  y  senador 
del  regne. 

—  DE  ARTIEDA  (ANDREU).  Biog.  Escriptor,  poeta  y 
militar  del  sigle  xvi.  Va  néixer  a  Valencia  l'any  1490. 
Va  cursar  la  carrera  de  liéis,  obtenint  el  doctorat, 
quan  tot  just  comptava  vint  anys,  y  va  dedicarse  a 
Barcelona  a  l'ensenyanca  de  1' astronomía.  Va  en- 
trar després  a  la  milicia,  prenent  part  a  les  lluites 
de  Fland?s,  en  quines  al  combat  de  Muhlberg  va 
passar  nadant  el  curs  del  Elba  acompanyat  per  al- 
tres  soldats  ardits,  y  passant  després  al  exéicit  que 
guerrejava  contra  els  turchs,  va  rebre  ties  ferides 
greus  al  combat  de  Lepant.  Va  escríure  algunes 
obres,  forca  interessantes. 

REY  (Castell  del).  Geog.  Al  territori  de  Pollenca 
a  Tilla  de  Mallorca,  prop  de  Ternelles.  Lleven  la 
importancia  arqueológica  a  n'  aquell  histórich  casal, 
els  enrunaments  que  acaben  d'  aterrarlo.  En  el  siti 
que  va  posar  el  rei  En  Pere  el  del  punyalet  a  la  forta- 
lesa,  1'  any  1343,  va  ésser  ont  per  derrera  vegada  va 
onejar  la  senyera  del  regne  de  Mallorca. 

REY  (Pont  de).  Geog.  En  la  frontera  francesa  a  la 
Valí  d' Aran.  El  pont  sobre '1  Garona  indica '1  límit 
deis  dos  estats. 

REYAL.  v.  REIAL. 

REYALME.  m.  Ant.  REGNE. 

REYENTÍ.  m.  REIANTÍ. 

REYET.  v.  RE1ET. 

REYETÓ.  v.  RE1ETÓ. 

REYMUNDO  (Vicents  de  Sant).  Biog.  Escriptor 
que  va  deixar  la  curiosa  relació  titolada  Noticia  de 
la  guerra  de  Rosellón  año  1640. 

REYNA.  v.  REINA. 

REYNA  DELS   FRUTS.   V.  REI- 
NA DELS  PRATS. 

REYNALS  Y  RABASSA  (Esta- 
nislau).  Biog.  Eminent  juriscon- 
sult y  filosoph,  que  va  néixer  en 
1822,  íentse  remarcar  per  l'arre- 
lament  y  la  fermesa  deis  ideáis 
sostinguts  a  la  prempsa  y  a  la 
cátedra  que  per  molts  anys  va 
desempenyar  a  la  Universitat  de 
Barcelona,  de  quin  centre  va  mo-  Estanislau  Reynals 
rir  essentne  rector  l'any  1876.  Si-  y  Rabas-a 

gué  redactor  del  Diario  de  Bar- 
celona durant  niolt  anys,  va  intervindre  en  les  dis- 
cussions  del  Ateneu  Cátala  y  va  presidir  1' Academia 
de  Jurisprudencia  y  Llegislació. 

REYNÉS.  Geog.  Poblé  del  Vallespir,  dist.  y  cantó 
de  Ceret,  ab  849  hab.  Té  un  bonich  campanar  romá- 
nich  en  la  seua  iglesia  y  está  situat  a  la  vora  de  la 
carretera  de  Perpinyá  a  Arles. 

REYNETA.  v.  REINETA. 

REYTERACIÓ.  v.  RE1TERACIÓ. 


RÍA 


RIB 


715 


REYTERADAMENT.  v.  REITERADAMENT. 

REYTERAR.  v.  REITERAR. 

REYTERAT,  DA.  v.  reiterat. 

REYS.  Geog.  Veinat  proper  a  Palma,  a  Tilla  de 
Mallorca. 

RHODA  o  RHODE.  Geog.  ant.  Ciutat  antiga  prop 
del  Cap  de  Creus,  fundada  péls  greclis,  al  punt  ont 
está  situada  ara  la  població  de  Roses. 

RI.  m.  Ariel  celta  que  entra  en  alguns  noms  de  la 
geografía  catalana  significant  aigua,  com  Ripoll,  Ri« 
daura,  Rimors,  etc. 

RÍA.  f.  La  part  d' un  riu  en  sa  entrada  a  la  mar. 
Ría. 

RÍA.  Geog.  Poblé  de  Conflent,  ab  1038  hab.  en  el 
dist.  y  cantó  de  Prades.  Té  la  fundició  deis  Alts 
Forns  de  Riá,  societat  que  al  ensemps  explota  les 
rublertes  pedreres  de  marbre  deis  encontorns.  Prop 
de  Riá,  eniplagat  en  1'  entreforch  del  Tech  y  la  riera 
de  Conat,  s' alcen  les  ruines  del  castell  d' Arria,  ont 
havía  nascut  el  comte  Guifre,  pare  del  Pilos  del  me- 
teix  noin. 

RIACOLITA.  f.  Min.  Varietat  de  feldespat.  Ria- 
colita. 

RIADA,  f.  L'  avinguda  d'  un  riu,  inondació,  cres- 
cuda.  Avenida,  riada,  crecida.  II  RIUADA. 

RIALHA.  f.  R1ALLA. 

RIALP  Y  DE  SOLA  (Joseph).  Biog.  Poeta  y  cate- 
drátich  barceloní  de  les  detreríes  del  sigle  xvm.  Va 
ésser  ademes  canonista  mol t  expert,  tenint  cátedra 
de  aquest  coneixement  a  1'  Universitat  de  Cervera, 
en  quina  ciutat  va  morir  T  any  1799.  Era  llatinista 
deis  mes  distingits  a  son  temps  y  ne  donen  prova,  se- 
gons  un  deis  autors  coetanis  seus,  les  odes  de  bon 
estil  clássich  que  va  publicar  en  1785,  quan  les  fes- 
tes  dedicades  a  la  Puríssima,  y  mes  endevant  en  les 
exequies  del  rei  Caries  III  de  Borbó  celebrades  a  la 
Universitat  de  Cervera. 

—  Y  ZAFONT  (antoni).  Biog.  Monjo  del  monastir 
de  Sant  Geroni  de  Valí  de  Hebron,  prop  de  Barcelo- 
na, que  vivía  ais  comentos  del  sigle  XVlll.  Era  nadiu 
d'  Anglesola,  y  havía  compost  alguns  travalls  dog- 
mátichs. 

RIALP.  Geog.  Vileta  de  la  prov  de  Lleida,  bisb.  de 

Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  és  a  la    vora  del  Noguera 

Pallaresa  y  té  560  hab.  ||  Hidrog. 

— .w  Riuet  de  la  prov.  de  Lleida;  bai- 

4^^*^fe-         xa  de  la  montanya  de  Santa  Fe, 

4fr  ¿P  £+  passa  per  Bo  xols,  Gabarra  y  la 
5Q.  .  .  a£      Tofra,  y  desaigüa  al  Segre  a  Sol 

fePCJ/\Lri2    de  Riu* entre  Tiurana  y  Pons-  ii 

~  »-rv«if>  JSr  Altre  riuet  que  desaigüa  al  Pa- 
^«¿►^«AP  llaresa,  prop  la  vila  del  meteix 
^Kífjflr  nom.  ||  —  (SERRA  de).  Orog.  Mon- 

tanya   que   va    de   N.   a    S.   a    la 

€•    .,ij    d„i  vora   del    Segre,    entre    Coll    de 

Segell de  Rialp        Narg.  y  ,a  Ba»onía  dg  R¡a,pf  pfo_ 

vincia  de  Lleida. 

RIALP  (Baronía  de).  Geog.  Antiga  baronía  de  la 
prov.  de  Lleida,  entre '1  Segre  y  'I  Pallaresa. 

RIALS  (Riera  de).  Hidrog.  Riera  de  la  prov.  de 
Barcelona;  neix  prop  del  coll  de  Can  Bordoy,  partió 
d'  aigües  del  Mogent  y  Marina,  y  sota  de  Dosiius  se 
uneix  ab  la  de  Canyamás,  formant  la  riera  de  Dos- 
rius,  que  mes  avall  pren  el  nom  de  riera  d'  Argen- 
tona. 

RIALL.  m.  RIALLA. 

RIALLA.  f.  Indici  exterior  a  la  boca  y  altres  parts 
de  la  cara,  que  dcmostra  1'  alegría  interior.  Risa. 

RIALLA  DE  MAL  LLADRE  O  RIALLA    FALSA.  La    que   's 

fa  fingint  agrado  pera  enganyar  a  un  altre  y  donarli 
a  entendre  lo  que  no  hi  há.  Risa  falsa,  risica,  risita. 

rialla  DE  MAK1T.  Loe.  met.  Humorada  de  poca  du- 
rado. Alegrón. 

AB  LA  RIALLA  A  LA  BOCA.  m.  adj.  Ab  afabilitat  y 


agrado.  Con  la  risa  en  la  boca  ó  en  el  semblante,  ó 
con  la  boca  llena  de  risa. 

DE  LES  RIALLES  VENEN  LES  PLORALLES  O  DE  RIALLES 
NE  venen  ploralles.  Ref.  Qu'  ensenya  'i  mirament  y 
discreció  que  's  deu  guardar  en  les  burles,  pera  que 
no  siguin  ofensives.  A  las  burlas  asi  ve  á  ellas  que  no 
te  salgan  á  veras;  después  de  las  espaldas  del  bien 
viene  la  sombra  del  mal. 

RIALLADA.  f.  Rialla  llarga  y  sorollosa. 

RIALLADES.  f.  pl.  RIALLES. 

RIALLACA.  f.  aum.  Rialla  descompassada.  Carca- 
jada, risotada. 

RIALLER,  A.  mi  y  f.  Propens  a  riure.  Reidor,  rien- 
te,  risueño.  ||  Alegre,  agradable.  Risueño. 

RIALLERA.  f.  Ganes  de  riure. 

TEÑIR  LA  RIALLERA.  Loe.  Teñir  ganes  immoderades 
de  riure. 

RIALLERAMENT.  adv.  D'una  manera  riallera,  tot 
rient.  Alegremente. 

RIALLETA.  f.  dim.  Reslca,  risita,  sonrisa. 

fer  la  rialleta.  fr.  Riures  un  poch  o  lleument. 
Sonreírse. 

RIALLIBLE.  adj.  Risible. 

RIALLÓS,  A.  adj.  Que  sempre  riu.  Risueño. 

R1AMBAU  (Francesch  Joan).  Biog.  Religiós  agus- 
tí  calgat  a  la  prov.  de  Castella,  y  predicador  general 
en  1761.  Era  nadiu  d'Ibiga  y  va  escriure  una  obra  en 
quatre  volums  De  Verbo  Dei  scripto,  de  quina  va  pu- 
blicarsen  un  tan  sois.  Va  viure  durant  els  anys  de 
1704  al  1770. 

—  (JOAN).  Biog.  Remarcable  jurisconsult,  que  va 
néixer  a  Ibi?a  1'  any  1689.  Acabáis  els  seus  estudis 
va  exercir  ab  lluiment  la  carrera  a  Mallorca,  pas- 
sant  després  a  Madrit  ont  fou  advocat  del  comte  de 
Aranda,  assessor  y  subdelegat  de  rendes  en  1739.  Va 
escriure  travalls  meritíssims  sobre  assumptes  de 
dret,  restant  alguns  d' ells  manuscrits  com  esdevin- 
gué  ab  uns  Discursos  legales.  Va  morir  a  Madrit  al 
any  1755. 

RIART.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Lladurs,  prov. 
de  Lleida. 

RIBA.  f.  RIBERA.  ||  platja.  ||  Fruit  del  riber.  Gro- 
sella. 

RIBA  (La).  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Ta- 
rragona, part.  jud.  de  Valls;  és 
a  la  vora  del  Francolí,  al  ves- 
sant  d'una  montanya,  té  esta- 
do de  F.-C,  moltes  fabriques 
de  paper  y  772  hab.  |l  —  (sant 
climent  DE  la  ).  Geog.  Iglesia 
del  Bergadá,  prop  del  Puig  deis 
Aixuts,  al  camí  de  Borredá  a 
Prats  de  Lluganés.  ||  —  (SANT 
ESTEVE  Ds  LA).  Geog.  Poblé  si- 
tuat  en  un  promontori,  al  enfor-  Segell  de  La  Riba 
cament  del  Martes  ab  el  torrent 
de  Les  Ferreríes,  al  camí  de  Frontanyá  a  Ripoll.  ||  — 
(estretde).  Gola  del  Francolí  que  separa'l  Camp 
de  Tarragona  de  la  Conca  de  Barbera. 

RIBAC.  m.  Ribazo. 

RIBACA.  f.  aum.  Riba  gran.  Ribazo. 

RIBAGORCA  (Comarca  de).  Geog.  Territori  o 
comtat  que  segons  la  divisió  política  d'  Espanya, 
forma  una  petita  part  de  la  provincia  de  Lleida  y 
una  gran  part  de  la  d'  Osea,  y  que  abraca  una  exten- 
sió  de  75  kilometres  de  N.  a  S.  per  30  d'  E.  a  O.,  com- 
prenent  uns  350  pobles.  Llindava  per  un  costat  ab  el 
comtat  de  Pallars  y  per  altre  ab  el  regne  de  Sobrar- 
be.  Per  sa  naturalesa,  per  sa  historia  y  per  lligams 
de  relligió  y  de  familia  perteneixía  a  la  sobiranía  ca- 
talana, formant  son  comte  entre  1*  estol  de  comtes 
catalans  com  el  de  Pallars,  vinguent  mes  tart  a  raure 
a  la  corona  aragonesa,  passant  al  domini  deis  reis 
de  Mallorca  y  per  últim  deis  reis  d' Espanya.  El  bis- 


tasa 


716 


RIB 


RIB 


bat  de  Lleida  hagué  primitivament  la  seua  Seu  a 
Roda,  prop  de  Graus.  En  bona  part  deis  350  pobles 
que  compren,  molts  de  quins  pertanyen  ais  bisbats 
de  Lleida  y  de  Solsona,  s  h¡  parla  la  llengua  catala- 
na, y  en  molts  d'  altres  una  barreja  de  cátala  y  ara- 
gonés. 

RIBAGORCÁ,  NA.  adj.  y  s.  Nadiu  o  pertanyent  a 
Ribagorga. 

RIBAGORCANA  (Noguera).  NOGUERA  RIBAGOR- 
£ANA. 

RIBALTA  (Francesch).  Biog.  Un  deis  pintors  de 
major  reuóm  del  sigle  XVI.  Va  néixer  a  Castelló  de 
la  Plana  al  any  1551,  liavent  sisut  un  deis  mestres 
mes  remarcables  de  1'  escola  valenciana.  Va  comen- 
tar els  seus  estudis  pictórichs  a  la  capital,  passant 
després  a  Italia,  ont  va  ésser  un  deis  adeptes  de  l'es- 
til  conreuat  per  Rafel,  Carnicer  y  del  Piombo,  retor- 
nant  després  a  la  seua  térra,  ont  produí  obres  cxqui- 
sides,  dedicantse  ab  acert  al  genre  relligiós,  sobrei- 
xint  deis  artistes  de  son  tenips.  La  seua  labor  es 
nombrosa  y  exquisida,  y  les  iglesies  de  Valencia,  de 
Segorb  y  d' altres  ciutats  de  fora  de  la  regió  valen- 
ciana, coni  al  ensemps  els  museus,  serven  exemplars 
d'aquell  gran  niestre,  genial,  en  quin  aixís  la  com- 
posició  coin  el  colorit,  determinaven  la  seua  fama 
ben  assolida.  Va  morir  al  any  1628. 

—  (JOAN).  Biog.  Pintor  valencia  fill  d'  En  Fran- 
cesch y  deixeble  seu.  Va  viure  péls  anys  de  1597  a 
1628,  y  si  bé  no  anibava  a  la  perfecció  del  colorit  de 
aquell  celebrat  artista,  va  significarse  també  en  la 
coniposició  d'escullides  escenes  de  pintura  mística. 
La  seua  reduida  existencia, 
potser  va  malaurar  les  inicia- 
Uves  de  son  talent  y  de  la  seua 
fantasía. 

RIBAMALA  (Cingle  de). 
Orog.  Al  Ripollés,  cinglada  es- 
padada d'  una  esfereidora  ala- 
ria, demunt  del  Ter,  al  camí 
de  Ripoll  a  Sant  Joan  de  les 
Abadesses. 

R1BARROJA.  Geog.  Víla  de 
la  prov.  de  Tarragona,  bisb.  de 
Toriosa,  part.  jud.  de  Gandesa; 
és  a  la  vora  del  Ebre,  té  estació 
de  F.-C.  y  2,147  hab.  |,  Vila  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Valencia,  part.  jud.  de  Lliria;  es  a 
la  vora  del  Turía,  té  estació  de  F.-C.  y  3,601  hab. 

RIBAS  (Joseph).  Biog.  Competent  jurista,  un  deis 
mes  estudiosos  ais  comengos  del  sígle  XIX,  que  va 
ésser  empleat  a  1'  Audiencia  de  Barcelona,  després  de 
la  nova  oiganisació  de  la  meteixa,  ais  primers  anys 
del  regnat  d  En  Ferrán  VII.  Posseía  coneixements 
molt  profons  de  paleografía,  y  va  ésser  qui  organisá 
ab  ciar  niétode,  el  riquíssim  arxiu  historien  d'aquell 
centre,  contenint  valiosos 
antecedents,  havent  fet  un 
servei  remarcable  ais  estu- 
dis d'  investigació.  Va  mo- 
rir en  edat  avanzada  al  any 
1860. 

—  Y  QUINTANA  (BONAVEN- 
TURA).  Biog.  Eclesiá-tich  de 
molta  ilustrado,  nascut  a 
Barcelona  péls  anys  de  1830. 
Va  ésser  catediátich  del  se- 
minan', y  donat  al  conreu  de 
les  lletres,  especialment  de 
la  historia,  va  escriure  pro- 
fitosos  travalls  que  li  valgue- 
ren  ésser  nomenat  individuu 
de  ('Academia  de  Bones  Lle- 
tres. Havía  colaborat  al  Diario  de  Barcelona,  La  Re- 
naixenga,  el  Caiendari del Pagés,  y  altres  publicacions, 
y  va  escriure  lluminoses  obres  relatives  a  Sant  Rai- 
món  de  Penyafort.  Va  ésser  nomenat  canonge  de  la 


Segell  de  Ribarroja 


Bonaventura  Ribas  y 
Quintana 


catedral  de  Barcelona  al  any  1876.  travallant  a  la 
ordenació  del  arxiu  capitolar.  Era  home  de  moltes 
iniciatives  y  se  li  degueren  construccions  modernes 
que  responíen  al  esclat  del  gust  artístich  y  restaura- 
cions  d'  alguns  monuments  reaüsades  ab  acert.  Com 
orador  va  disiingirse  també,  y  apart  deis  sermons 
relligiosos  que  1' acreditaren  de  perfecte  predicador, 
havía  pronunciat  discursos  molt  ati tila ts  y  interes- 
sants,  com  ho  foren  les  conferencies  donades  a  l'Asso- 
ciació  d'  Excursions  Catalana,  deseniotllant  el  tema 
«Els  Márths  de  Barcelona,  sacrificáis  quan  la  guerra 
de  la  independencia.»  Va  morir  a  Barcelona  al 
any  1903. 

RIBAST.  ni.  Ter.  Marge  natural.  Ribazo. 

RIBATALLADA  (Joan).  Biog.  Eclesiaslich  del 
ordre  deis  caputxins,  doctor  en  teología  y  missioner 
apostólich  a  Russia.  Era  molt  competent  en  les  cien- 
cíes  filosófiques.  Vivía  a  les  detrenes  del  sigle  XVH. 
Després  de  sofertes  moltes  peisecucions,  va  retornar 
a  Catalunya,  a  1' edat  de  noranta  anys.  Entre  les 
seues  obres,  cal  esmentar  un  Comentan  sobre  el 
profeta  de  les  sentencies,  y  Propheta  in  Patria,  ideo- 
que  extonis. 

RIBATGE.  m.  Anl.  PLATJA.  ||  Remarge,  porció  de 
térra  ab  alguna  elevado  y  disminució.  Ribazo.  ||  m. 
Marge,  fondo.  Ribazo.  ||  m.  Dret  de  ribera.  Ribaje, 
riberaje. 

RIBELL.  ni.  Ter.  GiBRELL. 

RIBELL  (Cap  del).  Hidrog.  Cap  de  la  costa  llevan- 
tina  de  I' illa  de  Mallorca. 

R1BELLA.  f.  RIBELL.  ||  GIBRELLA,  LLIBRELLA. 

RIBELLADA.  f.  El  conjunt  de  coses  o  la  quantitat 
d' aigua  que  cap  dins  d'un  ribell  o  ribella.  ||  Cop  de 
ribell  o  ribella.  ||  Conjunt  de  ribells  o  ribelles. 

R1BELLES  (Gispert  de).  Biog.  Noble  senyor  cátala 
del  sigle  VIII,  esmentat  péls  cronistes  y  de  qui  també 
fan  esment  els  historiadors  com  a  un  deis  cavallers 
que  ab  Otger  Catalón,  emprengueren  la  reconquesta 
de  la  nostra  térra. 

—  (Montserrat  JOAN).  Biog.  Frare  caputxí,  que 
va  néixer  a  Mongó  al  any  1529,  mes  que  per  anyía  a 
la  provincia  relligiosa  de  Catalunya,  arrivant  a  me- 
reixer  distincions  per  son  saber  y  la  seua  virtut. 
Havía  estat  a  Napols  al  servei  del  virrei  d'aquell 
regne,  marqués  de  Vilafranca,  y  ja  pertanyent  a  la 
ordre  caputxina,  va  exercir  els  cárrechs  de  guardia 
ais  convents  de  la  provincia  de  Valencia,  morint  a 
Oriola  al  any  1613. 

—  (RAMÓN  DE).  Biog.  Cavaller  cátala  del  sigle  XI, 
que  va  concorre  ab  el  comte  Ermengol  d'  Urgell  al 
siti  de  Barbastre. 

—  Y  dalmau  (BARTOMEU).  Biog.  Arquitecte  y  en- 
ginyer  que  va  néixer  a  Valencia  en  1743,  morint  al 
any  1795.  Va  remarcarse  com  un 
deis  mes  significats  a  son  temps. 
Pertanyía  a  1' Academia  de  Sant 
Caries  de  la  que  fou  deixeble  y 
academich  de  mérit. 

—  Y  helip  (joseph).  Biog.  Pin- 
tor valencia,  que  va  néixer  en  1778, 
que  va  distingirse  en  la  pintura  al 
oli,  al  fresch,  al  tremp  y  a  1'  aqua- 
rela,  fentse  remarcar  al  ensemps 
per  la  correcció  de  les  seues  es- 
tampes, entre  quines  cal  esmen- 
tar les  de  la  edició  del  Quixol, 
publicades  al  any  1819  per  1'  Academia  Espanyola. 
Era  individuu  de  nombre  de  1'  Academia  de  Sant 
Ferrán,  director  de  la  escola  de  dibuix  pera  nois, 
y  pintor  de  cambra.  Va  morir  al  any  1835. 

RIBELLES.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Bas- 
sagoda,  prov.  de  Girona.  ||  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Vilanova  de  1' Aguda,  prov.  de  Lleida. 

R1BER.  m.  Mata  branquinosa,  de  poch  mes  d'un 
metre  d'algada,  que  serveix  d'adorno  ais  jardins.  Té 


Segell  d"  Ribelles 
(Girona) 


RIB 


RIB 


717 


Segell  de  Ribelles 
(Lkida) 


les  fulles  en  figura  de  cor,  partídes  en  cínch  tires, 
mes  o  menys  protones,  ab  festó  ab  dentetes;  les  flors 
son  d' un  grocli  verdós  y  en  forma  de  ramellets;  el 
fruit  fa  uns  raiméis  o  boletes  glo- 
boses  de  color  ro  g  molt  líennos  y 
té  una  sabor  agradóla  molt  agra- 
dable. Grosellero,  uva  espina. 
RlBER  ROiG.  Grosellero  rojo. 
RIBER  neqre.  Grosellero  negro. 
RIBERA,  f.  Vora  de  mar  o  riu; 
y  per  exiensió  's  diu  de  la  térra 
qu'cs  aprop  deis  rius,  encara  que 
no  hi  est  gui  tocant.  Ribera,  ori- 
lla. ||  Seti  senyalat  a  les  vores 
deis  rius  o  a  les  costes  del  mar 
pera  embarcar  les  fustes  destinades  a  les  dre?anes 
Ribera.  ||  La  del  mar.  platja. 

RIBERA  (Bernat).  Biog.  Orador  eclesiástich  de 
gran  renomenada  y  distin» i t  teólech  que  pertanyía  a 
1*  ordre  de  predicadors,  havent  pres  1'  hábit  d'  aque- 
lla relligió  al  convent  de  Barcelona  al  any  1699. 
Molt  baix  d'  estatura,  se  li  va  donar  el  notn  vulgar 
de  Ribereta,  qu'  ell  meteix  sense  molestarse  autori- 
sava.  Havía  publicat  moltes  obres  místiques,  y  era 
tan  gelós  en  mantindre  les  seues  creencies,  coin  en 
sostir.dre  les  aspiracious  catalanes  quan  la  lluita  pera 
la  successió  del  trono  d'  Espanya.  S'  hi  de  concep- 
tuar que  va  seguir  fidel  ais  drets  deis  Austries,  si  se 
até  a  la  circumstancia  d'  haver  sigut  nomenat,  en 
1730,  teólech  cessarí  o  conseller  espiritual  del  empe- 
rador Caries  VI.  Aquesta  distmció  y  fermesa  del  an- 
tich  pretendent  sostinnut  péls  catalans,  constava  en 
la  llegenda  d'  un  retrat  del  arxiduch  que  se  servava 
abans  de  1835  al  convent  de  Santa  Catarina  a  Barce- 
lona, y  que,  segons  autors  d'  aquell  temps,  era  de 
aquesta  forma:  Varón  de  un  aspecto  afable— En  esta 
bella  pintura— Más  del  César  la  figura— Te  hace  más 
recomendable.  El  Pare  R  bera  va  morir  a  Barcelona 
al  any  1731. 

—  (JOAN).  Biog.  Patriarca  de  Antioquía  y  bisbe  de 
Valencia.  Va  viure  durant  el  sigle  XVI,  y  era  eminent 
en  arts  y  en  lletres,  reunint  al  ensemps  concepte  de 
sabi  teólech  y  co  isumat  estadista.  Va  ésser  una  de 
les  figures  de  mes  relien  del  seu  temps,  y  per  les  seues 
virtuts  va  meréixer  el  concepte  de  Sant.  La  sena  pá- 
ranla imposava  ais  nombrosos  fidels  qui  escoltando 
s'  embad  ilíen,  y  '1  sen  procedir  sempre  just  y  recte, 
apaibagá  mes  d'  una  volta  rencunies.y  qüestions  so- 
cials.  Va  ésser  un  deis  quins  promogueren  la  devoció 
al  Santíssim  Sagrament,  y  va  fundar  el  magnífich 
temple  y  colegí  de  Corpus  Christi. 

—  (JOAN).  Biog.  Escriptor  doginátich  de  derreríes 
del  sigle  xvi.  Era  barceloní  y  autor  d'  algunes  obres 
lia  tines,  entre  elles,  Oratio  de  philosophia?  laudibus  y 
Oratio  de  laudibus  divi  dimisii  Areopagila?  habita  Bar- 
cinone  VII  idus  oc'obri,  1578. 

—  (JOSEPH  DE).  Biog.  Pintor  capdal  de  Pescóla 
realista,  conegut  rer  1'  Espa^noleto,  quina  obra  ru- 
blerta  ha  inunortalisat  el  seu  renóm.  Va  néixer  a  Xá- 
tiva  al  any  1588,  y  ab  1'  anhel  de  perfeccionarse  en 
son  art,  y  d'  estudiar  els  grans  mestres,  mancat  de 
recursos,  va  empendre  son  romiatge  a  Italia,  vivint 
de  caritats.  Arrivat  a  Roma,  y  mostrant  les  seues 
condicions  superiors  per  1'  art  pictórich,  va  obtindre 
la  protecció  d'  un  Cardenal,  mes  per  dissort  no  li 
mancaren  pas  contrarietats  esdevingudes  péls  qui 
havíen  de  temer  la  seua  gloria.  Era  virrei  de  Nápols 
el  duch  d'  Ossuna,  En  Pere  Girón,  que  avalorant  el 
talentdel  artista,  va  disposarse  a  protegirlo,  donant- 
lo  a  conéixer  ais  aficionáis  y  ais  inteligents  que  acu- 
díen  a  son  palau.  Un  rich  marxant  de  pintures,  que 
comprengué  '1  pervindre  d'  aquell  pintor,  va  casarlo 
ab  la  seua  filia,  do  antli  medís  pera  que,  Iliure  de  les 
fadigues  d'  una  vida  travallosa,  pogtiés  dedicarse  al 
conreu  de  son  art,  y  Ribera  qu'  havía  pogut  definir 
els  procediinents  de  Urbino,  de  Caracci  y  del  meteix 


Correggío,  y  esbrinar  aquelles  superbes  energies  de 
1'  escola  parmesana,  va  comentar  a  produir  aquelles 
obres  seues,  que  aixís  en  punt  al  gravat  com  a  la  pin- 
tura, reflexen  el  segell  d'  una  ¡nspirac  ó  realista,  de 
una  veritat  clássica.  És  difícil  c  rcunscriure  en  un 
article  biográfich  la  iiombrosa  colecció  formada  pél 
seu  mágich  pinzell,  que  formaría  un  extens  catálech 
si  haguessim  d'  apuntarles  tan  sois.  D'  elles  cal  es- 
mentar els  quadros  que  representen  El  Salvador,  Sant 
Pere  Apóstol,  Sant  Geroni  en  oració,  Sant  Bartomeu, 
V Apóstol  Sant  Andrea,  Ixió  a  la  roda,  Sant  Antoni 
de  Padua,  Prome/eu,  Comb  ¡t  de  dones,  Sant  Joan  al 
desert,  Un  sacerdot  de  Bacchus,  La  Mogd.denn  peni- 
tenta, Jacob  beneit  per  Isaach,  L  enterro  de  Christ, 
Arquímedes,  V  éxtasis  de  Sant  Francesch,  L'  escala  de 
Jacob,  Martiri  de  Sant  Bartomeu  y  Una  dona,  impro- 
píamela anomedada  Sibila.  En  Ribera  va  assolir  els 
seus  propósits:  obtíngué  renoni  y  riqnesa.  Va  comp- 
tar  entre  'ls  seus  amichs  mes  fernis  al  pintor  Velaz- 
quez,  y  al  any  1630  era  nomenat  academícli  de  la  de 
Sant  Lluch  a  Roma,  obtenint  en  1644,  per  concessió 
pontificia,  1'  hábít  de  1'  ordre  de  Christ.  En  Ribera  va 
morir  al  any  1655. 

—  (MANEL  MARIÁN).  Biog.  Relligiós  mercenarí,  que 
va  néixer  a  Cardona  al  any  1652,  prenent  1'  habit  de 
la  seua  ordre  al  any  1675,  havent  exercit  en  ella  cá- 
rrechs  de  signíficació,  com  foren  els  de  Prior  de  Bar- 
celona, provincial,  definidor  general  y  secretan  del 
vicari  general,  y  Cronista  general  desde  1718  Era 
molt  estudios  y  entes  en  ciencies  eclesíástúiues,  so- 
bressortint  també  en  els  coneixements  histórichs,  en- 
cara que  no  atenía  en  aquests  les  de  ucc  ons  criti- 
ques y  precisava  potser  bon  xich  de  senziilesa  ¡nspi- 
rantse  en  les  cróniques,  tenint  com  tenía  medis  de 
esbrinar  els  erros  per  medi  de  la  consulta  de  les  co- 
leccions  diplomátiques  deis  arxius  qu'  ell  en  part  va 
ordenar.  Va  morir  a  Barcelona  al  any  1736,  quan  ne 
comptava  84  de  la  seua  etat.  Les  obres  per  ell  publi- 
cades  son  nombróles,  y  d'  entre  elles  cal  esmentar 
les  següents:  Milicia  mercenaria,  ó  tratado  de  la  ins- 
titución de  la  orden  (un  vol.,  1726);  Real  Instituto  de 
la  orden  de  la  Merced  (un  vol.,  1725);  Real  Capilla  de 
Barcelona  (un  vol.,  1693).  Aqüestes  obres  están  ru- 
blertes  d'  una  complerta  colecció  diplomática,  mes 
1' estil  y  la  crítica  resulten  defectuosos.  Vida  de  San- 
ia María  de  Cervelló;  Del  origen  de  las  armas  de  Ara- 
gón; Tratado  de  las  excelencias  y  grandezas  de  la  ilus- 
tre villa  de  Cardona,  etc. 

—  (MiQUEL).  Biog.  Musich  molt  aplaudit,  que  va 
néixer  a  Berga  al  any  1816.  Fou  un  deis  pianístes 
de  execució  mes  atitllada,  ais  comentos  del  si- 
gle XIX,  y  havía  compost  algunes  produccions  molt 
ben  armonisades.  Va  morir,  molt  jove  encara,  al 
any  1846. 

—  DE  perpejá  (pere).  Biog.  Escriptor  del  sigle  xin, 
que  va  traduir  del  I  latí  al  cátala  algunes  obres,  entre 
altres  la  Historia  Universal  rf'  Espanya  del  arquebis- 
be  Roderich  de  Toledo,  y  altres  deis  romans,  de's 
goths  y  deis  alarbs.  Vivía  péls  anys  1266,  segons  es- 
menta  en  un  deis  manuscrits  de  les  seues  obres. 

—  Y  AGUILAR  (LLUCiÁ).  Biog.  Advocat  y  escriptor, 
que  va  néixer  a  Solsona,  femse  remarcar  péls  seus 
coneixements  en  qüestions  jurídiques,  y  per  la  labo- 
riositat  mostrada  en  els  seus  travalls  periodísticlis. 
Va  pertanyer  a  la  redacció  del  Diario  de  Barcelona, 
morint  en  1892  a  la  capital  de  Catalunya 

—  Y  GOYA  (PERE).  Biog.  Mestre  y  pedagoch,  que 
va  néixer  a  Reus  al  any  1818.  Va  publicar  al  any  1843 
dues  obretes:  Lecciones  instructivas  á  la  iuveniud  es- 
pañola y  La  religión  vindicada  de  los  ultrages  del  ate- 
ísmo. 

—  Y  PIFERRER  (JOAN  DE).  Biog.  Dístingit  engínyer 
cátala,  que  va  viure  al  sigle  XIX  (181 1-1880).  Va  ésser 
inspector  general  del  eos  d'  enginyers  de  camins,  ca- 
ñáis y  ports,  y  director  del  canal  d'  Isabel  II.  Va  fer 
el  plánol  de  Madrit,  dirigir  la  reforma  deis  llochs  de 
esbarjo  d'  aquella  capital,  el  Parch  y  el  Retir,  essent 


718 


RIB 


RIB 


autor  d'  un  progecte  pera  regar  els  canips  de  Madrit 
ab  les  aigües  del  Lozoya. 

RIBERA.  Geog.  Veinat  de  Castellar  d'  En  Hucti, 
format  per  una  quarente  a  de  cases.  ||  —  DE  CASTELL. 
Veinat  que  a  la  vessant  de  la  riera  de  Castell  formen 
una  vintena  de  cases,  al  camí  de  Sant  Jautne  de  Fron- 
tanyá.  ||  —  DE  cardos.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida, 
bisb.  d' Urgell,  part.  jud.  de  Sort;  ésa  la  vora  del 
Noguera  de  Cardos  y  té  342  hab.  ||  —  D*  EBRE.  Encon- 
trada natural  de  la  prov.  de  Tarragona;  la  seua  ca- 
pital és  Tortosa  y  está  limitada  peí  mar,  les  provin- 
cies  de  Castelló  y  Terol,  la  encontrada  de  Gandesa, 
Les  Q  irrigues,  el  Priorat  y  1  Camp  de  Tarragona.  || 
—  DE  VALL.  CORNUDELLA,  prov.  d'  Osea.  ||  —  SALADA. 
Hidrog.  Neix  a  les  montanyes  de  Cambrils,  prov.  de 
Lleida;  passa  péls  termes  de  Canalda,  Oden,  Montpal, 
Llanera,  Castellar,  Ciuró,  Pampa,  Ogern,  Terrassola, 
Altes  y  Basella,  y  desaigua  a  la  vora  del  Segre. 

RIBERAL.  m.  RIERAL. 

R1BERAL.  Geog.  Caseriu  de  Molió,  prov.  de  Gi- 
rona. 

RIBERENCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  a  la  ribera. 
Ribereño.  II  Se  diu  del  lloch  o  de  la  cosa  qu'  és  prop 
d'  alguna  ribera.  Riberiego,  ribereño.  ||  L'  habitant 
de  la  ribera  de  1'  Ebre.  Ribereño. 

RIBERETA.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Sapeira, 
prov.  de  Lleida. 

RIBERT  o  RIBER.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal. 
de  Serradell,  prov.  de  Lleida. 

RIBES  (Francesch).  S/'o?.  Metge  de  merescut  re- 
nóin,  qu'  era  nadiu  del  Mitjorn  de  Franca,  y  va  viure 
desde  1770  fins  a  1845.  És  autor  de  bona  cosa  d'  es- 
tudis  professionals  torga  interessants,  y  entre  altres, 
la  Enciclopedia  metódica  y  '1  Gran  Diccionari  de  Cien- 
cies  mediques.  Pertanyía  a  1'  Academia  de  Medicina 
y  va  ésser  director  de  I'  estabiiment  deis  inválits. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Metge  y  un  deis  cirurgians  de 
mes  fama  y  reputació  científica  ais  comentos  del  si- 
gle  Xix.  Va  ésser  visdirector  y  catedrátich  de  la  clí- 
nica d'  operacions  al  colegi  de  Sant  Caries,  de  Ma- 
drit, y  autor  d'  un  tractat  de  cirurgía  y  operacions, 
tres  volums,  ab  observacions  clíniques  de  molt  inte- 
rés, encara  que  un  xich  descuidat  el  seu  llenguatge. 
Va  morir  a  Madrit  1'  any  1842. 

—  (RAimón).  Biog  Relligiós  llech  de  1'  ordre  de 
predicadors,  de  qui  se  sab  era  bon  escriptor,  no  pos- 
seint  d'  ell  altra  noticia  que  la  de  la  data  de  sa 
vida,  a  mitjans  del  sigle  XVIII.  Ha  vía  escrit  una  Rela- 
ción de  la  Tierra  Santa  y  una  obra  1  latina,  Relectio- 
nes  Complutenses  a  1'  any  1743. 

RIBES.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Girona,  bisb.  de 
Urgell,  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  a  la  confluencia 
deis  riuets  Rigart  y  Sagadell  ab  el 
Fresser,  y  té  1,719  hab.  Té  bons 
establiments  de  banys  y  algunes 
fabriques  de  paper.  Abans  era  cap 
de  partit.  ||  —(BANYS  DE).  Geog.  y 
hidrog.  Les  aigües  de  Ribes  com 
a  medicináis  eren  ja  conegudes 
de  temps  antich,  liavent  sigut  usa- 
des  com  a  banys,  com  la  seua 
denominació  ho  indica,  després 
com  a  begudes,  y  tornant  a  do- 
Segdl  de  Ribes  ñame  aplicacions  balnearies  desde 
1869.  Brollen  a  la  temperatura 
mitja  de  20°  y  teñen  la  classificació  de  bicarbo- 
natades  sulfatades.  Son  varis  els  establiments  bas- 
tits  allá  pera  '1  servei  deis  que  acudeixen  a  aquell 
indret  de  Catalunya  cercant  els  efectes  de  les  ai- 
gües medicináis,  essent  els  mes  remarcables  els 
anomenats  de  La  Corba,  Perramón  y  Montagut.  ||  — 
(COMBAT  DE).  Hist.  A  la  valí  de  Ribes  esdevingué,  a 
1'  any  1813,  un  sagnant  combat,  favorable  ais  espa- 
nyols,  valent  al  general  Llauder,  que  'ls  comanava, 
el  títol  de  marqués  de  la  Valí  de  Ribes.  L'  acció  tin- 


gué lloch  devant  del  pont  de  La  Cabreta,  y  les  forces 
franceses,  comanades  pél  coronel  Marechal,  prove- 
níen  de  la  Cerdanya  y  se  composaven  de  1,500  ho- 
mes.  Perseguides  en  sa  desfeta  per  les  iropes  d'  En 
Llauder,  varen  deixar  300  morts  y   290  presoners.  || 

—  (VALL  DE).  Orog.  Encontrada  natural  de  la  banda 
NO.  de  la  prov.  de  Girona,  regada  péls  rius  Fresser, 
Rigart  y  Sagadell,  y  quina  principal  poblado  és  la 
vila  de  Ribes. 

RIBESALBES.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Castelló, 
bisb.  de  Castelló,  part.  jud.  de  Lucena;  és  a  la  vora 
del  riu  Millares  y  té  &77  hab. 

RIBESALTES  (Puig  de).  Orog.  Puig  del  Pirineu, 
a  Ponent  de  la  Valí  d'  Aran;  té  2,454  met.  d'  altitut. 
||  RIVESALTES. 

RIBET.  m.  La  guarnició  que  's  posa  a  les  extremi- 
tats  de  la  roba.  Ribete.  ||  Met.  Lo  que  s'  afegeix  a 
algunes  coses  no  complertes.  Ribete.  ¡,  PRETENSIÓ. 

POSAR  R1BETS.  fr.  RIBETEJAR.. 

RETALLAR  EL  RIBET  DE  LES  FALDILLES.  f.  Met.  MUR- 
MURAR. 

RIBETEIG.   m.  Acte  y  efecte  de  ribetejar.  Ribete. 

RIBETEJADOR,  A.  adj.  Qui  posa  ribets;  paiticu- 
larment  s'  aplica  a  les  dones  que  ribetegen  la  roba  o 
les  sabates.  Ribeteador. 

RIBETEJAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  ribetejar. 
Ribeteo. 

RIBETEJAR.  v.  a.  Guarnir  les  sabates  o  '1  capde- 
vall  deis  vestits  ab  ribets.  Echar  ribetes,  ribetear. 

RIBETEJAT,  DA.  p.  p.  Ribeteado. 

RIBO  (Joseph  Joaquim)  Biog.  Escriptor  y  polí- 
tich  que  va  néixer  a  Caldes  de  Montbuy  a  mitjans 
del  sigle  XIX,  morint  a  Madrit  a  les  derreríes  de  la 
meteixa  centuria.  Elegant  escriptor  castellá,  va  figu- 
rar al  periodisme,  militan t  al  partit  conservador  y 
derrerament  a  1'  agrupació  Iliberal,  de  quina  n'  era 
un  deis  prohoms  mes  significats  En  Víctor  Balaguer. 
Va  escriure,  entre  altres,  les  obres  següents:  Fran- 
cisco II  de  Ñapóles;  La  diplomacia  española;  Colección 
de  tratados  celebrados  entre  España  y  las  demás  na- 
ciones desde  1801  hasta  Amadeo  I,  Madrit,  un  vol., 
1871;  Estudios  biográficos  del  exministro  de  Ultramar 
Excmo.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer,  Madrit,  un  fase, 
1876. 

—  Y  MIR  (segimÓn)  Biog.  Pintor  que  va  néixer  a 
Barcelona  a  1'  any  1799  y  va  deixar  algunes  obres 
ben  acceptables,  sense  que  per  aixó  pogués  substreu- 
res  al  gust  decadent  de  la  seua  época.  Va  morir  a 
1'  any  1854,  essent  ajudant  de  1'  Escola  Provincial  de 
Belles  Arts. 

RIBOT.  m.  Troc  de  fusta  forta,  mes  Ilarga  que 
ampia,  ab  un  forat  al  mitg  ont  s'  hi  encaixa  un  ferro 
acerat  pera  pulir  o  deixar  la  fusta  ben  Misa.  Cepillo. 
||  Eina  semblant  a  la  garlopa,  peió  mes  estreta  deis 
caps  que  del  mitg,  molt  mes  curta  y  sense  maneta.  j¡ 

—  DE  DENTS.  La  que  té  '1  tall  dentat  y  en  lloch  d'  en- 
cenalls  treu  fi  s.  ||  —DE  desbonacar.  Eina  d'  alzina 
ab  fulla  d'acer  pera  treure  la  primera  pela  de  la  fusta 
y  fer  encenalls  groixuts. 

RIBOT  (Fra  Felip)  Biog.  Relligiós  carmelita,  pro- 
vincial y  definidor  de  1'  ordre.  Era  nadiu  de  Girona  y 
va  morir  a  Peralada  a  1'  any  1391.  Era  erudit  en  la 
interpretació  de  les  escriptures  santes,  y  va  escriure 
entre  les  seues  obres  un  Sermonan,  y  les  titolades: 
Epistolorum  lubriduo,  Magnum  speculuii  ordinis  car- 
meliíani,  y  de  institulione  et  gentis  carmelitanum  pe- 
culiaribus  libri,  aquesta  derrera  impresa  a  Venecia  a 
V  any  1507. 

—  (jaume).  Biog.  Monjo  carmelita  del  derrer  ters 
del  sigle  xvn,  per  lo  que  semb:a  nadiu  del  Camp  de 
Tarragona.  Va  dedicarse  ab  afany  a  1'  estudi  de  les 
belles  arts,  marcadainent  de  1'  esculptura,  deixant  a 
les  iglesies  d'  aquella  comarca  algunes  imatges  per 
ell  cisellades.  Cal  esmentar  entre  les  seues  produc- 
cions,  que  adoleixen  del  decaiment  de  la  seua  época, 


RIC 


K1C 


719 


les  estatúes  de  Sant  Lloren?  y  de  Sant  Albert  a  Ta- 
rragona y  una  de  Sant  Esteve  a  Valls. 

—  (JOAN).  Biog.  Catedrálich  de  cirurgía  de  Barce- 
lona. Els  seus  ahitnnes  p.iblicaren  a  1'  any  1834: 
Compendi¡>  de  lecciones  de  patología  genera!  dadas  en  la 
cátedra  por  D  Juan  Ribot.  Barcelona,  imp.  d  Estivill. 

—  (jusi.PH).  Bio^.  E*cr  ptor  dogmátich  del  conten- 
eos del  sigle  XVIH.  Era  nadiu  de  Montellá,  a  la  Cer- 
danya,  y  va  pertáuyer  a  1'  ordre  de  Sant  Felip  Nerl, 
al  convent  de  Vicli. 

—  Y  FONTSEKÉ  (ANTON1).  Biog.  Escriptor,  polltich 
y  poela  que  v.  obtindre  bona  nomenada  a  les  mitja- 
níes  del  sigle  XIX.  Va  néixer  a  Barcelona  a  1'  any 
1815.  Pert.myent  al  paitit  progressista,  va  ésser  di- 
putat  per  la  sena  cititat  nadiua  a  les  Corts  de  1854. 
Era  escriptor  mol t  laboríos  y  va  colaborar  a  varíes 
publicacions  periódiq  íes  de  Madrit  y  de  Barcelona, 
entre  al'res,  al  diaii  barceloní  El  Propagador  de  la 
Libertad.  Va  escriure  algnus  travalls  de  concepte 
histórich,  ressenyes  de  fets  en  quins  havía  inter- 
vingut  eil  coin  a  polítich,  y  algunes  poesíes  ben 
rimades.  Entre  les  senes  obres  deuen  esmentarse: 
La  revolución  de  Julio  de  1854;  Emancipación  literaria: 

lecciones  de  poesía,   un  vol.,    y 
Poesías  escogidas,  Madrit,  1846. 
R I  BOTA?,    ni.    aum.    Ribot 
gios    Rib~tazo. 

R1BOTADA.  f.  Cop  de    ribot. 
Ribotazo. 
RIBOTAR.  v.  a.  ribotejar. 
RIBOTEJAR.    v.    a      Allisar, 
pulir  la   fusta  ab  el  ribot.   Ace- 
pillar, cepillar,  dolar. 

RIBOTEJAT,   DA.  p.  p.  Ace- 
pillado. 

RIBULLÓ.  m.  Bot.  Planta  me- 
na   de   morella    vera,    de    tulles 
alternes,  que's  cría  per  les  mar- 
jades. 
m.  Ter.  ibicench.  Tronch  gros  de  fusta. 
RICAC,  A.  adj.  Molt  rich.  Ricacho. 
RICADA.  f.  Cop    de  banya  que  donen  els  bous  y 
les  cabres.  Cornada. 
R1CADAMA.  f.  y 

RICADONA.   f.   Dona  principal,  de  familia  noble. 
Ricahembra. 
RICAFEMBRA.  f.  Ricadona.  Ricahembra. 

RICAHOM1A.  f.  Calitat  o  títol  de  richom.  Rico- 
hombre. 

RICAMENT.  adv.  m.  Abundosament.  Opulenta- 
mente, ricamente.  ||  Espéndidament.  Espléndida- 
mente, ricamente. 

RICAR.  v.  n.  Acció  deis  bous  y  de  les  cabres,  em- 
bestint  y  topantse  ab  el  cap.  Cornear.  ||  Fig.  Donar- 
se cops  de  cap.  Cabezear. 

RICARDELL.  Hidrog.  Riu  de  la  prov.  de  Girona, 
al  partit  de  Figueres,  que  s'  uneix  ab  el  Llobregat, 
prop  del  Pont  de  Molina. 

RICARSE.  v.  r.  Donarse  'ls  bous  y  les  cabres  cops 
de  banya.  Acornearse. 

RIC.  ni.  Floch  de  cabells  encrespats.  ||  Cabell  cres- 
pat.  Rizo. 

RICADOR,  A.  m.  y  f.  Eína  pera  rigar.  Rizadora. 

RICADURA.  f.  La  acció  y  1'  efecte  de  ricar.  Riza- 
dura. 

RICAR.  v.  a.  Caragolar  els  cabells.  Encrespar, 
rizar,  ensortijar.  ||  Moure  '1  vent  la  mar  formant 
onades  petites.  Rizar.  II  Fer  plechs  menuls  a  la  roba 
blanca,  al  paper,  etc.,  formant  diverses  figures.  Ri- 
zar. ||  Cresparse'ls  cabells  naturalment.  Rizar. 

RICARSE.  v.  r.  Ferse  rigos  ais  cabells  ab  els 
molls  calents.   Rizarse.  ||  v.  n.  Encresparse  la  mar. 


Freclerieh  Ricart 


RICAT,  DA.  p.  p.  Rizado.  ||  adj.  Entortolligat  o 
fet  rinxos  naturalment.  Rizo. 

RICART.  n.  p.  Ricardo.  ||  m.  Entom.  Coren  de  les 
alzínes  sureres.  Carcoma  del  alcornoque. 

RICART  (  Frederich  ).  Biog.  Fabricant  barceloní, 
que  ab  els  seus  coneixements  y  les  seues  iniciatives 
va  posar  a  bona  altura  a  les  ex- 
posicions  extrangeres,  la  industria 
d'estampats,  quins  procedi:nents 
havía  estudiat  ell  a  Mulhouse,  y  a 
altres  indrets  de  Franca  y  d'Ale- 
manya.  Entusiasta  per  la  produc- 
ció  catalana,  va  pertanyer  a  les 
societats  que  del  sen  arrelantc.it 
se  preocupen,  y  fruía  de  veres 
sinipaties  pél  seu  teiiiper.itnt.nt 
modest  y  travallador.  Va  lormar 
part  de  nioltes  coinissions  oficiáis, 
de  les  organisades  d'exposicions 
nacionals  y  extrangeres  y  de  les 
juntes  del  Foment  dil  travall  nacional  y  de  l'Econó- 
mica  d'Amiclis  del  País.  Va  obtindre  les  primeres  re- 
compenses pé's  pioductes  de  la  seua  fábiica  de  Sant 
Martí  de  Proveníais,  y  pieuades  distincions  péls  seus 
servéis  a  la  industria  espauyola.  Va  morir  al  any  1889. 

—  (JASCINT).  Bio>.  Bon  liatinista  del  sigle  xvi. 
de  qui  se  servava  uianuccrita  una  traducció  al  cáta- 
la de  les  Obres  de  Virgili  a  la  víla  de  Sampedor. 

RICATXO,  A.  adj.  Molt  rich.  Ricazo,  ricacho, 
milionario,  gordo,  opulento. 

RICH,  CA.  adj.  Noble  de  llinatge.  Rico.  ||  Qui  té 
niolts  diners  o  bens.  Poderoso,  rico,  pudiente,  aco- 
modado, adinerado,  sobrante,  opino,  acauda  ado. 
||  Gustos,  agradable.  Excelente,  rico,  delicado.  || 
Molt  bo  en  la  seua  cías  se   Rico.  ||Gtos,  ferin,  sá.  Rico. 

RICH  COM  EL  GR1LL.  Expr.  Se  diu  i:el  qui  vol  sem- 
blar rich,  y  no  té  res.  Rico  como  el  grillo. 

RICH  HOME.  Qui  té  la  preeminencia  de  poguerse  po- 
sar la  gorra  o  1  barret  devant  del  rei,  y  gosa  deis 
demés  privilegis  anexes  a  aquesta  dignitat.  N' hi  há 
de  primera,  segona  y  tercera  classe,  que  's  distingei- 
xen  en  el  modo  y  temps  de  cobrirse,  quan  fan  la  ce- 
remonia de  presentarse  la  primera  vegada  al  rei.  Els 
ríchs  homes  d' A  agó  posaven  a  llurs  escuts  d' armes 
una  caldera,  y  usaven  senyeres  particulars  per  lo 
que  se  'ls  anomenava  també  riclis  homes  de  senyera. 
Alguns  n'hi  havía  que  's  deíen  de  naíuralesa  y  eren 
els  descendents  d' aquells  nobles  antiquíssims  que 
governaven  en  el  regne  en  aquell  temps  en  que  no  se 
havía  elegit  encara  nou  príncep,  després  de  la  perdua 
d"  Espanya,  y  son  els  Coronéis,  Lunas,  Azagras, 
Urreas,  Alagons,  Romeus,  Entenzas  y  Linazas.  Gran- 
de de  España,  rico  hombre,  rico  home. 

RICH  podrit.  Fam.  Molt  rich.  Opulentísimo,  riquí- 
simo, ricazo,  ricacho,  rico  sin  suelo. 

DEL  RICH  EL  REM¡:I,  DEL  VELL  EL  CONSELL.  Ref.  Ab 
que  's  denota  que  ais  richs  els  va  fer  Den  els  seus 
tresorers  pera  que  remediessin  ais  necessitats,  y  ais 
vells,  mestres  per  la  experienca  que  teñen  deis  ne- 
gocís.  Del  rico  es  dar  remedio  y  del  viejo  consejo. 

QUI  VOL  SER  RICH  MASSA  AVIAT,  ABANS  DEL  ANY  ÉS 
PENJAT.  Ref.  Ab  que  s'amenaga  ais  que  per  medis 
ilícits  volen  ferse  richs  en  poch  temps.  Quien  en  un 
año  quiere  ser  rico,  al  medio  le  ahorcan. 

R1CHOME.  m.  RICH  HOME. 

RICHOMIA.  f.  RICAHOMIA. 

RICÍ.  m.  Bot.  FIGUERA  INFERNAL. 

RICIA.  Bot.  Mena  de  plantes  hepátiques  que  en  sa 
tnajor  part  creixen  a  la  térra  y  a  tres  vegeten  ais 
llochs  anegats,  y  neden  a  flor  d'aigua.  Ricia. 

RICINAT.  ni.  Producte  de  la  combinado  del  ácit 
ricínicli  ab  una  base  salificaba.  Ricinato. 

RICÍNICH,  CA.  adj.  Semblant  al  ricí.  Ricíneo,  r¡- 
cíneo.  ||  Se  diu  ú'  un  ácit  particular  que's  produeix 
per  la  saboníficació  del  olí  de  ricí.  Ricínico. 


720 


RID 


RÍE 


RICININA.  f.  Quim.  Alcaloidi  extret  de  la  llevor  del 
ricí,  que 's  presenta  en  lamines  y  prismes  rectang  i- 
lars  incoiors,  essent  ¡nsolubles  a  1*  aigua,  y  teñen 
gust  d'ametlles  amargantes.  Ricinina. 

RICINO  m.  Bol.  FIGUERA  infernal.  ||  Mena  de 
plantes  euforbiacies,  d'  especies  herbacies  o  be  aclo- 
renentes,  de  molt  desenrotllo  y  creixen  a  1'  Asia  y  a 
P  África.  Teñen  alternes  les  fu'les,  les  flors  monoiques 
y  disposades  en  espigues  y  el  íruit  capsular.  Ais  jar- 
dins  se  conreuen  com  a  plantes  d'  adorno,  y  Poli  que 
s'  extrau  deis  seus  fruits,  s  usa  a  la  medicina  com  a 
laxatiu  y  se  n' han  fet  al  ensemps  varies  aplicacions 
industriáis,  utüisantse  també  pera  la  ¡Iluminado.  Ri- 
cino. 

RXINOCARP.  ni.  Bot.  Plantes  euforbiacies  que  se 
conreuen  com  a  adorno  ais  nostres  jardins.  Ricino- 
carpo. 

RICINÓIDI.  adj.  Bot.  Que  s' assembla  al  ricí.  Rici- 
noide 

RICÓGRAF.  ni.  Qui  tracta  de  ricografía.  Rizó- 
grafo. 

R:COGRAFÍA.  f.  Bot.  Descripció  de  les  arrels. 
Rizografía. 

R1COGRÁFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  la  rigo- 
g  afia.  Rizográfico. 

RICOLITA.  f.  Min  Pedra  que  per  la  seua  forma  y 
estructura  se  sembla  a  les  arrels  de  les  plantes.  Ri- 
zolita. 

RICOR.  f.  Ant.  Riquesa. 
RICOS,  A.  adj.  Ant   RICH. 
RICOSAMENT.  adv.  ni.  Ant.  RICAMENT. 
RICTAT.  m.  Ant.  DICTAT. 

RICTUS,  m.  pl.  G  stus  que  a  la  fesomía  expressen, 
satisfacció,  contrarietat,  alegría  o  pena. 

RICHARD  DE  NOVES.  Biog.  Trobador  provencal 
del  s  gle  XIII,  autor  d'algunes  poesíes  esmentades 
pé!s  critichs,  y  de  qui  no  se  sab  altra  cosa,  com  no 
sía  les  transe  ipcions  de  les  seues  endreces  feta  per 
En  Tastú.  Va  morir  péls  anys  de   1270. 

RIDA.  f.  Mar.  Corda  que  s'  usa  pera  ajudar  a  la 
bolina  quan  se  va  a  orgar.  Rida. 

RID/^URA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Gi- 
rona, part.  jud  d'Oiot;és  a  la  valí  del  seu  nom,  a 
ponent  d'  Olot,  y  té  962  hab.  ||  —  (RIERA  DE).  Hidrog. 
Baixa  de  Coll  de  Canes,  passa  per  Ridaura,  pél  N. 
deis  apagats  volcans  d'  Oiot,  reb  les  aigües  de  la 
riera  de  Bi.mya  y  desaigua  a  la  vora  del  Fluviá  sota 
Sant  Joan  les  Fonts,  prov.  de  Girona.  ||  —  (VALL  DE). 
Orog.  Valí  que  comengí  al  coll  de  Canes  y  desembo 
ca  a  la  vora  esque¡ra  del  Fluviá,  sota  Sant  Joan  les 
Fonts,  prov.  de  Girona. 

RIDÍCUL,  A.  adj.  Extrany,  irregular.  Ridiculo.  || 
Impertiiient,  de  mal  geni.  Ridiculo,  ridiculoso.  ||  Lo 
que  fa  riure  per  lo  raro.  Ridículo,  risible. 
RIDÍCULAMENT.  adv.  RIDÍCOLAMENT. 
RIDICULESA.  f.  Dit  o  fet  extrav.igant  o  irregular. 
Ridiculez  ||  La  excessiva  delicadesa  de  geni  o  na- 
tural. Quijotada,  ridiculez 

RIDICULISADOR,  A.  s.  y  adj.  Qui  o  lo  que  ridi- 
culisa    Ridiculizador. 

R1DICULISAR.  v.  a.  Provocar,  burlarse  d'algú  es- 
trafent  les  seues  extravagancies.  Ridiculizar.  ||  SA- 

TIRISAR. 

RIDICULISAT,  DA.  p.  p.  del  verb  ridiculisar.||Que 
ha  quedat  en  ridicol,  que  ha  sigut  posat  en  ridícol. 

RID1CULISSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  ridícol.  Ridicu- 
lísimo. 

RIDICULÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  D'  una  ma- 
nera ridiculíssíma.  Ridiculísimamente. 

RIDÍCULMENT.  adv.  m.  D'  un  modo  ridícul.  Ri- 
diculamente. 

RIDICULOS,  A.  adj.  RIDÍCUL. 


R1DORTA.  f.  REDOLTA.  ||  REDORTA. 

RIDORTA.  f.  Bot.  Planta  de  la  fam.  de  les  ranun- 
culácies,  quins  tronchs  son  molt  flexibles  y  s'  enre- 
den per  les  mates  y'ls  arbres;  les  full  s  se  componen 
d' altres  de  mes  petites  y  les  flors  son  blanques  y 
flairoses.  Clemátide,  vidalva. 

RIDORTA  fumadora.  Variant  de  P  anterior  quins 
tronquéis  encenen  els  nois  fumantlos  com  si  focin 
cigarros.  Vidalba. 

R1ELL.  m.  Barra  d'  or  o  plata  sense  travallar. 
Riel.  ||  Cada  una  de  les  barres  d'  acer  o  de  ferro  que 
travallades  convenientment  y  exteses  a  la  vía,  for- 
men el  carril  sobre  '1  qual  roden  les  locomotores  y 
els  vagons  d'un  tren  o 'ls  cotxes  deis  tranvíes.  Barra 
carril,  carril,  rail.  ||  RALL. 

FER  Riells.  fr.  Enrielar. 

RIELLANT.  adj.  Poét.  Se  diu  de  la  llum  que  riella 
a  la  superficie  de  les  aigües  per  reverberado,  figu- 
rant  que's  divideix  en  innumerables  espumes  llumi- 
noses.  Rielante.  ||  revehberant. 

RIELLAR.  v.  n.  Fer  jochs  Uuminosos  la  llum  sobre 
una  superficie  clara  o  brillant,  com  la  mar.  Veslu- 
mar,  espurnejar.  Rielar,  reverberar. 

RIELLERA.  f.  Pega  de  ferro  perllongada  y  cónca- 
va, en  que  's  tiren  els  metalls  fosos  pera  recluirlos  a 
riells.  Rielera. 

RIELLS  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Girona,  bisb. 
Barcelona,  part.  jud.  de  Santa  Colonia  de  Farnés;  és 
a  la  vora  de  la  riera  de  Breila  y  té  600  hab.  ||  —(DEL 
fai).  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Santa  Eularia  de 
Ronsana,  prov.  de  Barcelona. 

RIEM.  Temps  del  verb  riure.  Riamos,  riámonos. 

RIEMANITA.  f.  Min.  Silicat  alófan  d'  alúmina. 
Riemanita. 

RIENT.  p.  a.  Riente,  reidor.  ||  m.  rialler. 

TOT  RIENT  RIENT  FA  LA  SEUA.  Loe.  Ab  que 's  deno- 
ta la  facilitat  ab  que  cada  hu  s'  encamina  a  lo  qu'és 
del  seu  natural  o  conveniencia.  Burla  burlando  vase 
el  lobo  al  asno. 

RIERA,  f.  Riu  poch  caudales  o  que  sois  porta  ai- 
gua quan  plou.  Se  diferencia  del  riu  en  que  aquest 
porta  sempre  mes  o  menys  abundor  d'  aigua  y  aque- 
lla casi  sempre  está  seca  o  poch  menys.  Rambla.  || 
En  castellá  tant  la  riera  com  el  riu  se  diuen  absolu- 
tament  rio.  Río.  ||  La  que  corre  perennement.  Arroyo. 

RIERA  (Reinart).  Biog.  Relligiós  del  sigle  XV. 
Pertanyía  a  P  ordre  de  la  Mercé,  y  va  escriure  una 
obra  llatina.  De  laudibus  Benedicti  XIII,  que  segons 
opina  Torres  Am  it,  li  va  valdré  és^er  regraciada  ab 
la  porpra  cardenalicia  per  aquell  Papa. 

—  (DOMINGO).  Biog.  Relligiós  y  escriptor  del  si- 
gle xvii,  autor  d'algunes  estimades  obres  Matines. 
Va  néixer  a  Sineu  (Mallorca)  y  de  ben  jove  va  pen- 
dre l'hábit  de  P  ordre  de  predicadors,  essent  mestre 
de  novicis  al  seu  convent,  y  professor  d'  humanitats 
y  de  teología.  Va  ésser  exemplar  per  les  seues  virtuts 
y  va  niorii,  volgut  deis  seus  páisans  y  deis  seus  ger- 
mans  de  relligió,  P  any  1709. 

—  (JAUME).  Biog.  Dist  ngit  gramátich,  nadiu  d'Ibi- 
ga  (1785).  Va  pendre  1'  hábit  dominich  al  convent  de 
Palma,  passant  després  a  la  seua  ciutat  nadiva,  en 
quin  seminan  era  professor  de  llatinitat  Pany  1822. 
D'  ell  se  conserva  un  «Compendio  elemental  de  gra- 
mática latina,  extensivo  al  arte  mayor  y  menor,»  im- 
prés  a  Mallorca  formant  un  volúm  en  8.°. 

—  (JOAN).  Biog.  Frare  mallorquí  de  P  ordre  de  pre- 
dicadors que  vivía  a  les  derreríes  del  sigle  XVII,  quan 
va  publicar  a  Palma  un  vol.  en  fol.  titolat  Maremag- 
num  Maria.  És  autor  també  de  altra  obra  anomena- 
da  Psalterium  Marianum. 

—  (RAFEL).  Biog.  Eclesiástich,  jesuíta  nadiu  de 
Barcelona  al  sigle  XVI,  havent  sigut  un  deis  primers 
qu' entraren  a  P  ordre  tot  just  fundada  per  Sant  Ig- 
nasi  de  Loyola.  Va  sejornar  llarch  temps  a  Italia 
fentse  remarcar  pels  seus  estudis  dogmátichs.  Al  any 


< 
S 


>    3 
$  -i 


I  .1  i 

5  a  ^ 


3  S 

6 


y  j  s  a  ^ 


Dic   Cat. 


Ribera  d'  Ebre 


Tortosa:  vista  gañera!.-  Roquetes.— Vista  de  La  Cenia.-  Marsá.-  Falcet.-  Tortosa:  vista  panorámica. 


Ribera 


i  ■ 


Presa  del  canal  de  la  esquerra  cel  Eb:e  a  Xerta.—  Vista  general  de  Mequ¡nen?a  y  son  Castell.— Resclosa  de 

Tortosa:  finestra  gótiga  de  la  Catedral.—  Ermita  columna  de  Car 


Ebre 


—  Baleó  de  la  Font  Calda.—  Tortosa:  plaga  d'  Agustí  Querol.—  Tortosa:  claustres  del  convent  de  Sant  Lluis. 
'orre  del  Espanyol.—  Flix:  vista  general.—  Aseó:  vista  general. 


Ribera  d'Ebre 


Vista  de  Vinebre  y  Pas  del  Ase.—  Mora  d'Ebre. —  Tivissa:  vista  general. —  Horta.—  Acut  o  resclosa  de  Xerta 
y  falda  de  les  costes  de  Coll  de  Som.—  Masos  de  Bítem  y  riu  Ebre,  a  5  kil.  de  Tortosa. 


RIF 


R1G 


721 


1575  va  impreinptarse  el  seu  lübre  de  Miracles  de  la 
verge  de  Loreto,  y  a  Macerjbia,  va  donar  a  la  es- 
tampa en  1580  un  lübre  del  any  jubilar  esciit  per  ell 
en  Uengua  italiana. 

—  (RAMÓN).  Biog.  Pare  escolapi,  que  va  distingirse 
pels  seus  estudis  helenichs.  Va  ésser  rector  de  varis 
establiments  de  l'ordre  y  provincial  de  les  Escoles 
de  Catalunya  y  de  les  Antilles.  Va  morir  al  any  1892, 
quan  ne  comptava  seixanta  tres  d'edat. 

—  (NARCÍS).  Biog.  Eclesiástich  de  la  Companyía  de 
Jesús,  y  rector  del  colegí  de  Cordelles  a  Barcelona 
ais  conteneos  del  sigle  xvm.  Era  molt  entes  en  les 
ciencies  hisióriques  y  naturals,  y  1' any  1738,  va  im- 
premptar  a  Barcelon  i  una  obra  mo  t  ben  admesa  ab 
el  titol  de  «Nuevos  elementos  de  Historia  Universal: 
sacada  de  la  que  escribió  el  P.  Claudio  Buffler,»  en 
quina  s'hi  aplegaven  elenients  de  geografía  y  de  cro- 
nología pera  1' educado  de  la  joventut. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Escriptor  mallorquí,  autor  de 
varíes  obres  filosófiques,  niestre  de  teo  ogía  y  califi- 
cador del  tribunal  de  la  Inquisíció.  Va  pertanyer  a 
l'ordre  agustiniana  y  va  víure  durant  els  anys  1625 
a  1681. 

—  Y  COMAS  (JOSEPH  marián).  Biog.  Escriptor  y 
polítich  de  les  niitjaníes  del  sigle  xix.  Entre  les 
seues  obres,  que  al  seu  temps  produiren  certa  sensa- 
ció,  cal  esmentar  les  següents:  «Ojeada  fi  osófica  so- 
bre el  instituto  de  la  Compañía  de  Jesús.  ¿Qué  han  he- 
cho los  jesuítas?»  1847.  «Causas  secretas  délas  prin- 
cipales revoluciones  del  globo  en  favor  de  la  liber- 
tad,» y  «Historia  de  la  vida  y  Pontificado  del  Papa 
Pío  IX,  ó  sea  primera  época  de  las  verdaderas  refor- 
mas sociales.»  Va  fundar  y  dirigir  el  periódich  El  Sím- 
bolo y  lou  redactor  del  diari  La  Regeneración  de  Ma- 
drit.  Propagandista  ferm  deis  seus  ideáis,  va  donar 

nombroses  conferencies  y  va  per- 
tanyer a  gran  nombre  de  corpo- 
racions.  Era  nadiu  de  Mataró 
ont  va  néixer  en  1827  y  va  mo- 
rir en  1858. 

RIERA.   Hidrog.  Torrentada 
del  terme  de  Puigpunyent  a  Tilla 
de  Mallorca,  formada  perl'aigua 
que  brolla  del  Salt  de  Son   For- 
tez.i,  y  arriva  en  son  curs  fins  ais 
murs  de  la  cíutat  de  Palma.  ||  — 
(LA).   Geog.   Poblé  de   la  prov.  y 
dióc.  de  Tarragona,   part.  jud.  del  Vendrell ;  és  a 
la   vora  del  riu   Gaya  y  té   1,181   hab.  |]  —(PUNTA 
DE  LA).    Hidrog.   Punta   de  la  costa   de  Tarragona 
tocant  al  Hospitalet. 
RIERADA.  f.  Avinguda  d*  una  riera.  Ramblazo. 
RIERAL.  ni.  Riera  plena  y  ampie.  Ramblazo. 
RIERENCH.  m.  Palet  de  riera.  Canto  rodado. 
RIERENCH,  CA.  adj.  Propi  de  la  riera. 
RIERÓ.  m.  Riu  petit.  Riachuelo. 
RIEROL.  m.  Riu  petit,  de  poca  aígua. 
RIEROLA.  f.  dim.  De  riera. 
RIEROT.  m.  dim.  De  riera.  Ramblarcito. 
RIEZ  (Picta  de).  Orog.  Pich  de  les  estribacions  del 
Piríneu  al  departameut  del   Ariége  (Catalunya  fran- 
cesa) ab  una  elevació  de  2,590  metres. 

RIFA.  f.  Sorteig  d' alguna  alhaja  o  diners.  Rifa, 
lotería.  ||  Metaf.  Engany,  broma.  Engaño. 

RIFA  (Punta  de).  Hidrog.  Punta  de  la  costa  de 
Tarragona,  entre  Cambrils  y  Hospitalet. 

RIFADA,  f.  Acte  y  efecte  de  rifar.  ||  Fam.  Burla 
que  's  fa  d'algú  o  xasco  que  se  1¡  dona.  Tomadura 
de  pelo. 

RIFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rifa  o  sorteja.  Rifador. 
RIFADURA.  f.  Mar.  Acte  y  efecte  d'estriparse  una 
vela.  Rifadura 

RIFAIRE.  coin.  RIFADOR,  A. 

RIFAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  rifar.  Rifamlento 

DIC.   CAT. —  V.  II.  —  91. 


Segell  de  La  Riera 


RIFAR,  v.  a.  Sortejar  alhajes  o  diners  entre  molts. 
Rifar. 

rifarse  A  ALGÚ.  fr.  Fam.  Burlarsen.  Tomarle  el  pelo. 

RIFAT,  DA.  p.  p.  Sortejat.  Rifado.  ||  Burlat.  Bur- 
lado. 

RIFENY,  A.  adj.  Natural  o  propi  del  R  f.  Rifeño. 

RIFLE,  m.  Certa  arma  de  foch  de  tir  de  repetició. 
Riffle. 

RIGAL.  m.  Punta  deis  berrets  antichs.  Pico. 

RIGALT  (Agustí).  Biog.  Pintor  que  va  néixer  a 
Barcelona  al  any  1846.  Feu  els  seus  estudis  a  Roma, 
essent  company  d' En  Fortu 'y,  després  d'haver  cur- 
sat  els  rudíments  artístichs  a  Barcelona  ab  el  seu 
pare  En  Lluis  Rigalt.  Va  dedicarse  al  paisatge  y  a  la 
pintura  relligiosa,  havent  pintat  entre  altres  els  se- 
güents quadres.  Sant  Joseph,  Sant  Rafel,  Antesala  del 
capítol  a  Barcelona,  la  capella  de  Sant  Jordí  a  I  Au- 
diencia, etc.  Va  dedicarse  també  al  dibuix  decoratiu 
obtenint  medalla  de  segona  classe  a  l'exposidó  de 
Madrit  de  1895.  Era  ajudant  de  T  escola  de  Belles 
Arts  de  Barcelona,  ont  va  morir  a  les  derreríes  del 
sigle  XIX. 

—  (ANTONi  PERE).  Biog.  Varó  pié  de  sabiduría  y  de 
virtut,  que  se  '1  cousiderava  nadiu  del  Empordá.  Va 
pendre  l'habit  de  canonge  de  Sant  Agustí  al  sigle  XI, 
y  se  1  anomena  com  a  fundador  del  monastir  y  cole- 
giata de  Vilabertrán,  al  vescomtat  de  Peral.ida,  es- 
tant  present  a  la  consagrado  d'  aquell  casal  relligiós 
y  essent  1'  autor  de  les  Constitucions  que  regíen 
aquell  histórich  monastir  de  Catalunya. 

—  (LLUIS).  Biog.  Remarcable  pintor  y  paisatgista, 
que  va  néixer  a  Barcelona  al  any  1815,  morinthí  en 
1894.  Va  ésser  durant  molts  anys  professor  de  pers- 
pectiva y  paisatge  a  1'  escola  de  Belles  Arts  de  Bar- 
celona, que  va  dirigir  péls  anys 

1871.  Va  deixar  una  munió  de 
dibuixos,  aigues  forts  y  qua- 
dres, que  cons t i  tu eixen  un 
aplech  delitos  de  la  Catalunya 
per  ell  viscuda,  y  bona  cosí 
de  monuments  desaparescuts 
podríen  reconstituirse  ab  les 
apuntacions  de  obra  propia  de 
En  Lluis  Rigalt.  Pertanyía  a  la 
Academia  de  Sant  Ferrán,  y  se 
havía  dedícat  ab  acert  a  la  pin- 
tura decorativa,  havent  projec- 
tada  la  ornamentado  de  mo- 
numents y  de  víes  ab  motiu  de 
la  celebració  de  festes.  Va  pu- 
blicar uns  quaderns  d'ensenyanca  de  dibuix,  en  1857 
un  álbum  enciclopédich  de  industries  artístiques,  y 
al  any  1884,  un  altre  álbum  gráfich  de  arts  y  oficis. 
Va  morir  a  Barcelona  al  any  1894.  En  la  edició  de 
Catalunya  d' En  Pí  y  Margall  (1843),  poden  admi- 
rarse moites  de  les  galanes  apuntacions  ab  tanta 
traca  fetes  per  En  Rigalt,  que  va  illustrar  també 
altres  obres. 

—  (pau).  Biog.  Pintor  y  escenograf,  que  va  tindre 
merescut  renóm  a  les  primeries  del  sigle  XIX.  Va 
néixer  a  Barcelona  al  any  1778,  morint  al  de  1845. 
Era  bou  pintor  impresionista,  y  va  ésser  com  el  seu 
fill  Lluis,  catedrátich  de  perspectiva  y  paisatge  a 
1' escola  de  Belles  Arts  de  Barcelona,  instalada  en  la 
casa  Llotja. 

RIGARDÁ.  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  de  Vingá;  és  a  la 
vora  de  la  riera  de  Glon'anes  y  té  330  hab. 

RIGART.  Hidrog.  Riuet  de  la  Valí  de  Ribes,  prov. 
de  Girona.  Baixa  de  Puig  Llangada,  passa  per  Toses, 
Fornells,  Nava,  Les  Planes,  Plañóles  y  Ventola,  y 
desaigua  a  la  vora  del  Fresser  sota  meteix  de  Ribes. 
II— (COLLDE).  Oroor.  Coll  a  1,488  metres  d'altitut 
per  ont  passa  la  carretera  de  Mont-Lluís  (Cerdanya 
francesa),  a  Puigcerdá  (Cerdanya  espanyola);  prov. 
de  Girona. 


Lluis  Bigalt 


722 


RIG 


RIN 


RIGAUD  (Jascint).  Biog.  Remarcable  pintor  del 
Rosselló,  que  va  néixer  a  Perpinyá  en  1663,  morint 
en  1743.  Popularisat  en  el  seu  país,  poden  d'ell  ad- 
mirarse en  son  Museu,  quadros  verament  ciássichs, 
com  els  retrats  deis  cardenals  de  Bouillon  y  de  Fleu- 
ry,  un  auterretrat  del  1727,  y  una  de  les  seues  obres 
mestres,  el  Crist  expirant,  pintada  en  1696.  La  seua 
ciutat  nadiua,  va  consagrarli  una  plaga,  en  quina 
en  1890  s'  h¡  va  inaugurar  una  estatua  en  bronzo  del 
pintor  perpinyanés,  esculpida  per  G.  Faraill. 

RIGEL.  m.  Astron.  Estrella  del  peu  esquerre  de  la 
constelació  Orió.  Rigel. 

RÍGIDAMENT.  adv.  m.  Ab  rigidesa.  Rígidamente. 

RIGIDESA.  f.  Aspresa  o  duresa  de  carácter.  Sol 
dirse  en  sentit  metafórich.  Rigidez. 

RÍGIT,  DA.  adj.  Tesso,  rigurós,  aspre  y  dur  de 
geni.  Rígido,  riguroso.  ||  lncarcarat. 

R1GODONS.  ni.  pl.  Certa  composició  de  música  y 
també  una  danqa  que  la  bailen  dues,  quatre,  sis  o 
mes  parelles,  ab  tal  que  siguin  senasses.  Rigodón. 

RIGOLA,  f.  Pedra  que  forma  la  boca  del  imbornal. 
Tajea.  ||  Fosso  de  les  trinxeres.  Rigola. 

RIGOLAR.  adj.  REGULAR.  |l  v.  a.  AFARTAR, 

RIGOLINA.  Geog.  Aldea  del  dist.  munpal.  de  Puig- 
cerdá,  prov.  de  Girona. 

RIGOR,  m.  Duresa,  aspresa  de  geni.  Rigor.  ||  As- 
presa  -iel  temps.  Rigor.  ||  Severitat,  crueliat.  Rigor, 
rigidez,  aspereza,  inclemencia,  severidad.  ||  Efica- 
cia, fortalesa,  com:  el  rigor  del  estiti,  etc.  Rigor.  || 
Derrer  tenue  a  que  poden  arribar  les  coses.  Rigor. 

EN  RIGOR,  A  TOT  RIGOR,  ni.  adv.  En  tota  propietat 
o  precisió.  En  todo  rigor,  á  todo  rigor,  á  lo  más,  á 
todo  tirar,  á  todo  reventar,  á  lo  sumo,  restrictivamente. 

RIGOREIXA  (Pont  y  Estret  de).  Orog.  Al  entrar  a 
la  valí  del  riu  Greixa,  al  Bergadá,  prop  de  Bagá. 

RIGORISME.  m.  Excés  de  severitat  en  les  opinions 
moráis.  Rigorismo. 

RIGORISTA,  m.  Rigurós  en  les  opinions  moráis. 
Rigorista. 

RIGORÓS.  adj.  RIGURÓS. 

RIGOROSITAT.  f.  Rigurosidad. 

RIGUAL  Y  FERRER  (Joseph).  Biog.  Escriptor  na- 
diu  de  Vilafranca  del  Penadés,  que  va  morir  al  any 
1795  Va  cursar  la  carrera  del  sacerdoci  y  va  ésser 
canonge  de  la  colegiata  de  Santa  Agua  a  Barcelona. 
Fou  autor  de  nombrosos  libres,  molts  d' ells  de  de- 
voció  y  altres  d'  erudició  y  de  literatura.  Entre 
aquests  derrers  cal  esaientar  els  dos  que  segueixen: 
historia  cronológica  del  pueblo  Hebreo,  de  su  religión 
y  gobierno  político,  y  una  obra  De  iris titut ion  Grama- 
tica  ad  usum  Sem.  Episc.  Barcinoni  (un  vol.  en  octau). 

R1GUALT  (Tomás  de  A.).  Biog.  Eclesiástich  y 
escriptor  cátala,  nadiu  del  Vendrell,  mort  a  París  al 
any  de  1904.  Catalanista  ferm  y  company  d'  En  Ra- 
món y  Vidales  y  d'  En  Guimerá,  va  ésser  deis  qui 
mes  influiren  en  propagar  en  llengua  catalana,  les 
doctrines  relligioses,  havent  traduides  a  la  nostra 
parla  algunes  encícliques  del  Papa  Lleó  XIII,  y  di- 
verses pastorals  deis  bisbes  de  Barcelona,  Cátala, 
Morgades  y  Casañas.  Va  iniciar  y  seguí  la  publica- 
do d'  obres  dogmátiques  formant  la  biblioteca  del 
Cátala  Devot,  que  comprenia  escaients  llibres  relli- 
giosos.  Home  tant  bonda  ós  com  actiu,  va  fundar 
ademes  la  Obra  pía  pera  els  pobles  pobres  de  Cata- 
lunya, y  la  Llar  deis  capellans,  pera  socorre  ais  sa- 
cerdots  que  per  dissort  manquessin  de  recursos. 

RIGUIER  (Geralt).  Biog.  Escriptor  y  poeta  del  si- 
gle  xin,  autor  del  Planch  del  Senhor  de  Narbona,  any 
1270. 

RIGURÓS,  A.  adj.  Aspre,  agre,  fort.  Riguroso,  rí- 
gido, crudo,  aspe  o.  ||  Cruel,  sense  pietat.  Acerbo, 
riguroso.  ||  Auster,  estret  en  el  modo  de  viure.  Se- 
vero, riguroso,  justiciero,  austero. 


RIGUROSAMENT.  adv.  m.  Ab  rigor.  Rigurosa- 
mente. [|  Ab  aspresa  y  duresa.  Crudamente.  ||  Ab 
pena  y  fatiga.  Caramente. 

RIGUROSÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  rigurós.  Rigu- 
rosísimo. 

R1GUROSÍSSIMAMENT.  adv.  ni.  sup.  Rigurós  en 
extrem.  Rigurosísimamente. 

RIM.  ni.  Ant.  RITME. 

RIMA.  f.  Poét.  La  paraula  final  ab  la  que  's  co- 
rresponen  els  versos.  Consonante,  rima.  ||  La  meteixa 
composició  poética.  Rima.  ||  rimera. 

COMPONDRÉ  EN  RIMA.  fr.  RIMAR. 

OCTAVA  rima.  La  de  versos  d'  onze  silabes.  Octava 
rima;  octava  real. 

RIMADOR,  adj.  Qui  rima.  ||  Qui  a  les  seues  compo- 
sicions  poétiques  até  mes  a  la  rima  que  al  pensament 
o  al  llenguatge.  Rimador.  ||  La  llegenda  o  assumpto 
que  fa  de  bon  rimar. 

RIMA  IRÉ.  m.  Qui  compon  obres  en  rima.  Versifi- 
cador, rimador. 

RIMAR,  v.  a.  Escriure  en  rima.  Rimar.  ||  v.  n.  Co- 
rrespondas fonéticament  dos  fináis  de  versos,  en  les 
seues  respectives  derreres  paraules,  com  amor  y 
dolor. 

RIMAT,  DA.  adj.  Obra  composta  en  rima.  Rima- 
do. ||  p.  p.  de  rimar. 

RIMBALT  DE  VAQUEIRES.  Biog.  Famós  trovador 
de  la  Edat  Mitja. 

RIMBOT  (El).  Geog.  Caseriu  del  terme  de  Colliure, 
depart.  deis  Pirineus  Orientáis. 

RIMER.  m.  RIMERA. 

RIMERA.  f.  Renglera  de  coses  aconduides.  Rimero. 

RIMERAR.  v.  a.  arrenglerar. 

RIMÓ  (Pere).  Biog.  Eclesiástich  y  escriptor  del 
Mitjorn  de  Franca,  que  vivía  a  mítjans  del  sigle  xm. 
Pertanyía  a  1'  ordre  carmelitana,  era  nadiu  de  Per- 
pinyá y  va  escriure  comentaris  deis  psalms  y  al- 
tres obres  relligioses. 

RINALGIA.  f.  Med.  Mal  de  na?.  Rinalgia. 

RINÁLGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a  la  ri- 
nalgia. Rinálgico. 

RINANT.  ni.  Bot.  Mena  de  plantes  escrofularínies 
rinantíes,  herbes  que  creixen  a  les  regions  banyades 
pél  Mediterrani.  Rinanto. 

RINÁNTICH.  adj.  Bot.  Pertanyent  o  semblant  al 
rinant.  Rinánteo. 

RINCOBDELA.  f.  Zool.  Mena  de  peixos  acantopte- 
rigis,  escumberoidis,  de  eos  perllongat  y  comprimit, 
morro  punxagut  y  la  boca  oberta  al  dessota.  Rin- 
cobdela. 

RINCOCÉFAL.  adi.  Que  té  '1  cap  allargat  en  for- 
ma de  bech.  Rincocéfalo. 

RINCÓLOF.  m.  Zool.  Mena  d'  arágnits  frombídits 
que  's  troven  al  voltant  de  les  pedrés  y  ais  murs 
deis  camps  y  deis  prats.  Rincólofo. 

RINCOR.  f.  RENCOR. 

RINCORÓS,  A.  adj.  RENCORÓS. 

RÍÑELA,  f.  Zool  Mena  d'  infusoris  urceolaris,  que 
viuen  a  les  plantes  aquátiques.  Rinela.  ||  Mena  de 
batracis  anurs,  de  la  mena  de  les  granotes. 

RINENCÉFAL.  adj.  Que  té  '1  nac.  perllongat  en 
forma  de  trompa.  Rinencéfalo. 

RINENCEFALIA.  f.  Monstruositat  del  rinencéfal. 
Rinencefalia. 

RINENCEFÁLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  a  un  ri- 
nencéfal o  a  la  rinencefalia.  Rinencefálico. 

RINENQUISIA.  f.  Med.  Operació  per  la  qual  s' in- 
trodueixen  ingeccions  al  na?,  fent  us  del  rinenquit. 

RINENQUIT.  m.  Med.  Eina  pera  fer  ingeccions  al 
na;.  Rinenquito. 

RINER.  n.  p.  Reiniero. 


RIN 


RIP 


723 


RINER.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y 
part.  jud.  de  Solsona;  és  a  la  vora  del  Cardoner  y  té 
462  hab.  ||  Riuet  que  marca  la  dívisió  entre  Catalu- 
nya y  Andorra. 

RINGENT.  adj.  Bot.  Se  de?¡gna  ab  aquest  nom  la 
corola  que  té  dos  llabis  entreoberts.  Ringente. 

RINGIA.  f.  Zool.  Mena  d'  ¡nsectes  dipters  bracó- 
ceris  sísfits.  Ringla. 

RINGXUL.  m.  Zool.  y  paleont.  Mena  de  moluschs 
gasterópots  pulmouats  que  viuen  ais  mars  tebis,  y 
compren  moltes  menes  de  fóssils  trovats  ais  terrenos 
cretacis.  Ringículo. 

RINGO-RANGO.  m.  Fam.  El  rango  excessiu  o  so- 
breixint  en  el  modo  d'  escriure;  y  per  extensió  's  diu 
de  qualsevol  adorno  superfluu  o  que  crida  massa  la 
atenció.  Ringorrango.  ||  A  rétalo. 

RINGOT.  m.  Redingote. 

RINÍTICH,  CA.  adj.  Met.  Lo  pertanyent  a  la  rini- 
tis. Rinítico. 

RINITIS,  f.  Med.  Inflamado  de  la  membrana  nagal. 
Rinitis. 

RIÑO.  Veu  grega,  que  ab  la  significado  de  nac,  se 
usa  com  a  prefixe  en  la  composició  de  moltes  parau- 
les  técniques.  Riño. 

RINOCÉFAL.  s.  y  adj.  Monstre  qu'en  lloch  de  cap 
té  sois  una  mena  de  nag.  Rinocéfalo. 

RINOCEFALIA.  f.  Med.  Que  té  la  forma  del  rino- 
céfal  o  se  li  sembla.  Rinocefálico. 

RINOCERÍ,  NA  adj.  Zool.  Pertanyent  o  semblant 
al  rinoceront.  Rinocerino. 

RINOCERONT.  m.  Zool.  Quadrúpet  d'  uns  dos  me- 
tres  y  mitg  a  tres  d'  algaria  per  un  poch  mes  de  Mar- 
gada, de  color  negrench,  pell  dura,  inflexible  y  sense 
peí.  Té  una  o  dues  banyes  al  front.  Rinoceronte. 

RINOFISAL.  adj.  y  s.  Atiat.  Un  deis  óssos  de  la 
cara.  Rinofisal. 

RINOLARINGITIS.  f.  Med.  I  iflamació  simultánia 
de  les  membranes  mucoses  nagal  y  gutural.  Kinola- 
ringitis. 

RINONCH.  m.  Zool.  Insectes  coleópters  tetrámers 
curculiónits.  que  son  molt  abundosos.  Rinonco. 

RINOPLASTA.  m.  Cir.  Qui  practica  la  rinoplastia. 
Rinoplasta. 

RINOPLASTIA.  f.  Cir.  Operació  quirúrgica  con- 
sisient  en  refer  un  nag  tallat.  Rinoplastia. 

RINOPLÁSTICH,  CA.  adj.  Cir.  Pertanyent  o  rela- 
tiu  a  la  rinoplastia.  Rinoplástico. 

RINOPTE.  m.  adj.  Med.  Que  hi  veu  pél  nag.  Ri- 
nopto. 

RINOPTIA.  f.  Med.  Acció  de  vénrehi  pél  nac  a 
conseqüencia  d'una  monstruosa  deformitat.  Rinoptia. 

RINÓPTICH,  CA.  adj.  Med.  Relatiu  a  la  rinoptia. 
Rinóptico. 

RINORRAGIA.  f.  Med.  Hemorragia  nagal.  Rino- 
rragia. 

RINORRÁGICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  pertanyent  a  la 
rinorragia.  Rinorrágico. 

RINORREA.  f.  Med.  Evaquac  ó  de  mucositats  pél 
nag.  Rinorrea. 

RINORREICH,  CA.  adj.  Med.  Lo  que  's  refereix  a 
la  rinorrea.  Rinorreico. 

R1NOSCOPIA.  f.  Med.  Exploració  de  les  cavitats 
nagals.  Rinoscopia. 

RINOSTOMA.  f.  Entom.  Insecte  d'  Espanya  d'  uns 
5  a  6  milínietres  de  llarch  y  tot  negre,  que  fa  una  pu- 
dor semblanta  a  la  que  fa  la  xurxa.  Ajolin. 

RINOTECA.  m.  Zool.  Tel  membranós  que  cobreix 
la  meiiat  superior  del  bech  a  les  aus.  Rinoteca. 

RINQUENI.  m.  Zool.  Insectes  coleópters  curculió- 
nits, saltadors,  que  viuen  a  les  plantes  de  vora  de 
1'  aigua.  Rinqueno. 


RINQUIT.  m.  Zool.  Insectes  coleópters  tetrámers, 
que  son  molt  abundosos.  Rinquito. 

RINXO.  m.  y 

RINXOL.  m.  Manyoch  de  cabells  llarchs  y  mes  o 
menys  caragolats  que  pengen  del  cap.  Rizo,  guedeja. 

RINXOLAR.  v.  a.  ENRINXOLAR. 

RINXOLAT,  DA.  adj.  Rizado. 

RINXOLET.  m.  dim.  Ricito,  ricillo. 

RIOL.  ni.  RIUET,  RIEROL. 

RIOL  (Jaume  Agusti).  Biog.  Estudios  paleógraf 
del  sigle  xvm,  delegat,  a  lesderretíes  d'  aquella  cen- 
turia, pera  informar  respecte  a  certs  documents  his- 
tórichs  del  Arxiu  de  Simancas,  y  d'  altres  servats  en 
altres  consemblants  centres.  La  gestió  va  practicar- 
la per  acort  del  govern  de  Caries  IV. 

RIÓLA,  f.  RIEROLA. 

RIÓLA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Valen- 
cia, part.  jud.  d'  Alcira;  és  a  la  vora  del  Xúcar  y  té 
1,059  hab. 

RIOLAR.  v.  n.  Somritire.  Sol  usarse  aplicantho  ais 
espectacles  de  la  naturalesa.  Sonreír. 

RIOLER.  adj.  RIALLER. 

RIOLS.  Geog.  Masía  del  Bergadá,  a  1,329  metres 
d*  altura,  a  la  vora  de  les  Fonts  del  Llobregat,  á 
pochs  minuts  de  passat  el  Salt  del  Llop. 

RIOSTA.  f.  RIOSTRA. 

RIOSTRA,  f.  Mar.  QualsevuIIa  de  les  reates  ab 
que  s'  asseguren  les  gimelgues  ais  país  y  vergues  nia- 
jors.  Riostra. 

RIOSTRAR.  v.  a.  Mar.  Posar  riostres  o  estrebs. 
Riostrar.  ||  Arq.  estrebar. 

RIOSTRES.  m.  pl.  Nom  que  donen  els  organistes  a 
unes  fustes  primes  que  ocupen  tota  la  planicie  del 
secret  y  en  les  que  se  sostenen  la  major  part  deis  ca- 
nons  de  I'  orga.  Riostres. 

RIOTA.  f.  RIALLAQA.  ||  BURLA.  II  Riure  descompas- 
sat  o  de  molts  alhora. 

ésser  la  riota.  fr.  Se  diu  de  qu¡  és  el  divertiment 
deis  altres  per  les  senes  extravagancies  o  per  la  sena 
figura  ridicula.  Ser  la  burla,  la  risa    ó  el  hazmerreír. 

RIPI.  m.  Part  o  porció  d'  una  cosa;  propiament 
trog  de  pedra.  ||  Met.  Silaba  o  paraula  inútil  en  un 
vers.  Ripio. 

RIPÍCOLA.  adj.  Que  viu  o  vegeta  a  la  vora  del  riu. 
Ripícola. 

RIPIDOL1TA.  f.  Min.  Varietat  de  clórit  poch  trans- 
parent,  que 's  presenta  en  fullets  apiláis.  Ripidolita. 

RIPIOS,  A.  adj.  Calificatiu  del  vers  defectuós.  Ri- 
pioso. 

RIPOLL  (Acaci  Antoni  de).  Biog.  Remarcable  ju- 
risconsult  del  sigle  xvn.  Va  ésser  catedrátich  de  Ueis 
a  1'  Universitat  d'  Osea  y  després  fou  promogut  al 
cárrech  de  jutge  general  de  Catalunya,  y  al  ésser  re- 
mogut  d'  aquella  comissió  va  pendre  ordres  sacerdo- 
tals,  retirantse  pera  consagrar  a  1'  estudi  la  seua 
existencia.  Va  morir  quan  comptava  1'  etat  de  80 
anys,  a  les  derreríes  d'  aquella  centuria.  Entre  les 
moltes  y  valioses  obres  d'  el  1,  cal  esmentar  la  de  co- 
mentaris  relatius  a  practiques  juridiques,  impresa  a 
Colonia  a  1'  any  1617;  les  Additiones  ais  escrits  de 
Lluis  Peguera;  varíes  resolucions  de  dret;  la  obra 
Sobre  la  antigüedad,  preeminencia,  jurisdicción  y  cere- 
monia del  Consulado  de  la  Lonja  del  Mar,  Barcelona, 
1655,  y  una  sabia  digressió  tractant  de  les  regalíes 
o  drets  de  la  Corona  reial,  impresa  en  1644. 

—  (ANTONI).  Biog.  Valencia  que  ais  comengos  del 
sigle  XIX  va  ter  demostrado  de  les  seues  heretgíes,  y 
com  per  la  seua  significado  de  mestre  d'  escola  va 
ésser  el  seu  procedir  mes  evident,  fou  judicat  pél 
Tribunal  de  la  Fe,  de  Valencia,  que  va  declararlo  he- 
retge  convengut  y  condemnar  a  mort.  Era  conegut 
pél  «Mestre  de  Rugaía».  L'  Audiencia  de  Si  villa  va 


724 


RIP 


RIP 


confirmar  la  sentencia  y  va  ésser  executat  a  la  placa 
del  Mercat  de  Valencia  el  31  de  Juliol  de  1825,  tan- 
cant  el  seu  cadavre  dins  d'  una  bota,  que  fou  Henea- 
da al  riu.  Sembla,  segons  les  relacions  del  seu  temps, 
que  a  la  presó  va  disting  rse  per  la  seua  mansuetut 
y  'ls  seus  sentiments  caritatius.  Va  ésser  la  sena  la 
derrera  execució  feta  a  la  nostra  térra  pél  delicte  de 
lieretgía. 

—  (DEAtoST).  Biog.  Visalmirall  que  comanava  naus 
valencianes  a  1*  expedido  deis  catalans  y  aragonesos 
a  Orient.  Se  teñen  d'  ell  escasses  noves,  mes  consta 
que  va  morir  al  combat  de  Constantinopla  a  1'  any 
1345. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Teólech  excelent  y  frare 
francisca  que  va  ésser  comissari  general  de  Terra 
Santa.  L'  any  1655  va  publicar  a  Roma,  a  I'  impremp- 
ta  de  la  cambra  apostólica,  una  rublerta  y  comenta- 
da colecció  de  butlles  pontificies  y  privilegis  reials  a 
favor  de  la  Terra  Santa. 

—  (JOAN).  Biog.  Escriptor,  poeta  y  jurisconsult  del 
sigle  xv.  Va  néixer  a  B.ircelona.  Home  de  gratis  co- 
neixeiuents  obtinguts  després  de  seguits  estudis,  era 
un  deis  millors  poetes  de  la  centuria  y  un  deis  mes 
coneixedors  de  son  temps  per  la  interpretació  de  có- 
dixs  y  escriptures  antigües.  Va  compondré  diversos 
poenies  en  1  latí  y  en  caíala  y  va  publicar,  illustrant- 
la  ab  atinats  comentarte,  la  obra  en  vers  Flors  tolo- 
sanes.  Va  ésser  encomenada  a  aque^t  elegant  escrip- 
tor la  inscripció  en  vers  Ilatí  esculpida  a  la  tomba 
de  la  reina  Eleonor  de  Xipre,  morta  en  1417. 

—  (PERE).  Biog.  Descendent  d'  una  de  les  antigües 
families  urgelleses,  va  ésser  un  deis  que  al  sigle  xvn 
s'  afanyaren  pera  la  realisació  de  1'  obra  del  canal  de 
Urgell  pera  afavorir  el  deixondiment  del  conreu  a  la 
plana  del  Segre.  En  1616  va  publicar  una  lluminosa 
Memoria  pera  demostrar  els  beneficis  que  produiría 
un  bon  sistema  de  regar  en  aquells  terrenos.  Va  fer 
aquest  travall  com  a  síndich  de  la  junta  deis  pobles 
d'  Urgell  y  de  la  ribera  de  Sió,  y  tan  estimables  va- 
ren ésser  considerats  el  arguments  de  la  meteixa,  que 
fou  reimpresa  en  1816  per  disposició  de  la  Junta  de 
Comers  de  Catalunya.  Era  natural  de  la  vila  d'  An- 
glesola. 

—  (TOMÁS)  Biog.  Sabi  eclesiástich  del  sigle  XVIII, 
que  va  pertányer  a  1'  oidre  deis  pr  dicadors,  essent- 
ne  general  y  morint  a  Roma  ais  95  anys  d'  etat  en 
1747  Home  d'  una  cultura  com  poques  podrien  es- 
mentarse en  son  temps,  va  fomentar  els  estudis  y  ru- 
blir  es  bibioteques  de  les  cases  relligioses,  y  aixís 
constava  en  una  llarga  inscripció  llatina  que  hi  ha- 
vía  al  peu  d'  un  baste  seu  de  marbre  al  convent  de 
Santa  Catarina  de  Barcelona.  Era  nadiu  de  Tarrago- 
na y  va  morir  a  Roma  a  1'  esmentada  data. 

—  Y  VILAMAJOR  (JAUME).  Biog.  Antiquari  y  arqueó- 
lech  deis  que  de  xo.idiren  a  Catalunya  els  estudis  de 
aquesta  mena.  Era  nadiu  de  Solsona  (1775)  y  va  mo- 
rir a  Vich  en  1843.  Home  modest  y  estudios,  va  pen- 
dre ordres  sagrades  y  obtingué  una  canongía  a  la 
Seu  de  Vich.  Va  pertányer  a  1'  Academia  de  Bones 
Lletres  de  Barcelona,  a  quina  corporació  fou  deixada 
en  testament  1'  importanta  colecció  numismática  que 
havía  reunida.  Fruit  de  les  seues  investigacions  ais 
arxius  de  Catalunya,  eren  els  seus  vo  ums  manus- 
crits,  qu'  ell  titolava  Misceláneas,  y  que  transcrivien 
una  rica  colecció  diplomática.  Havía  pub  icat  una 
munió  d'  interessants  fascicles  tractant  d'  assumptes 
histórichs  y  relligiosos,  essent  d'  ells  dignes  d'  es- 
mentar  els  següents:  Memorias  para  la  historia  ecle- 
siástica de  la  ciudad  de  Manresa;  Memorias  sobre  la 
procesión  de  Corpus  en  Barcelona;  Barcelona  fué  la 
primera  ciudad  de  España  donde  se  introdujo  la  im- 
prenta; Cuaderno  sobre  inscripciones  romanas,  godas  y 
monasteriales ;  Documentos  que  pueden  servir  para 
ilustrar  la  historia  de  los  temblores  de  tierras  acaeci- 
dos en  Cataluña  á  principios  y  mita  ¡del  siglo  XV;  Do- 
cumento defines  del  siglo  XV  para  ilustrar  la  historia 
de  la  Santa  Angela  de  España,  etc. 


Segell  de  Ripoll 


RIPOLL.  Geog.  Vila  de  la  prov.  de  Girona,  bisb. 
de  Vich,  part.  jud.  de  Puigcerdá;  és  a  la  confluencia 
del  Fresser  ab  el  Ter,  té  estació  de  F.-C,  vanes  fa- 
briques de  filats  y  teixits  y 
4,889  hab.  ||  —  (RIU).  Hidrog. 
Riuet  de  la  prov.  de  Barcelona. 
Neix  a  la  cloterada  que  hi  ha  en- 
tre les  serres  de  Sant  Lloren?  el 
Munt  y  de  la  Sauva  Negra;  pas- 
sa  per  Sant  Llorenc  Savall,  Cas- 
tellar, Sabadell,  Barbará  y  Ripo- 
llet  y  desaigua  al  riu  Besos,  de- 
munt  de  Moneada.  ||  — (santa 
MARÍA  DE),  hist.  A  la  vila  es- 
mentada s'  hi  serva  el  que  po- 
dríem  anomenarne  monument  nacional  de  Catalu- 
nya, 1'  antich  monastir  de  benets,  consagrat  a  San- 
ta María,  en  quin  tingueren  els  seus  sepulcres  els 
comtes-reis  de  Barcelona  y  'ls  comtes  de  Besalú.  El 
comte  Guifre,  el  Pitos,  va  fundar  el  piimitiu  cenobi  y 
1'  abat  Oliva  fou  qui  consagra  en  1032  el  temple  de 
aquell  eJifici  capdal  de  la  nostra  arquitectura  y  de 
la  nostra  historia.  L'  iglesia  havía  sigut  maimenada 
per  modificacions  introduides  desde '1  sigle  xvi,  y  les 
revoltes  de  la  derrera  centuria  cuidaren  d'  aterrarla. 
Bous  propósits  hagueren  de  sa  restauració  alguns  ri- 
pollesos  amants  de  les  glories  patries  y  esíorgos  fe- 
ren  els  Raguer,  els  Pellicer,  els  Ginesta  y  molts  d'  al- 
tres,  mes  seriosanient  no  va  parlarse  de  la  reedifica- 
do fins  a  publicar  en  1873  la  preciosa  monografía  del 
monastir  En  Joseph  M.a  Pellicer  y  Pagés.  La  comissió 
de  monuments  histórichs  de  Girona  y  les  societats  ex- 
cursionistes  fundades  a  Barcelona  a  1'  any  1876 
prengueren  la  tasca  d'  iniciarla,  mes  era  precís  ma- 
jor  impuls  pera  durla  a  terme,  y  si  bé  l'Associació 
d'  Excursions  Catalanes  va  obtindre  una  subvenció 
pera  evitar  1'  enrunament  absolut  d'  aquell  joiell  ar- 
tístich,  era  forca  abandonar  ja  el  propósit,  quan  per 
compte  propi  1'  insigne  bisbe  Morgades  va  empendre 
la  restauració  a  1'  any  1883.  Catalunya  tota  va  res- 
pondre  a  les  seues  excitacions,  y  a  1'  any  1893  va 
ferse  la  consagració  de  la  restaurada  basílica,  qu'és 
ara  el  mes  preuat  monument  de  la  nostra  térra  y  ont 
s'  hj  serven  les  despulles  d'  aquella  nigaga  que  va 
fer  forta  y  gran  la  nacionalitat  catalana.  ||  —(SON). 
Geog.  Caseriu  de  1'  illa  de  Mallorca,  al  camí  de  Vall- 
demossa  a  Palma. 

RIPOLLENCH,  CA.  adj.  De  Ripoll. 

RIPOLLÉS.  Geog.  Comarca  catalana,  que  s'  extén 
a  la  banda  meridional  de  la  de  Camprodón  y  Ribes, 
incloient  la  regió  montanyosa  del  Ter,  desde  'ls  llin- 
dars  de  les  meteixes  fins  a  la  plana  de  Vich.  A  Lle- 
vant  confronta  ab  la  comarca 
d'  Olot  y  a  Ponent  ab  el  Berga- 
dá  y  envers  el  SO.  ab  el  Llu- 
canés.  ||  adj.  Lo  que  pertany  y 
pervé  de  Ripoll  y  de  la  seua 
comarca. 

RIPOLLET.  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  y  bisb.  de  Barcelona, 
part.  jud.  de  Sabadell;  és  a  la 
vora  del  riu  Ripoll  y  té  1,502 
habitants. 

RIPTICH,  CA.  adj.  Med.  Aixís 
s'anomena  el   medicament  que 
és  apropósit  pera  netejar  y  re- 
parar els  humors  y  les  mucositats  encastades  a  al- 
guna part  del  eos  huma.  Ríptico. 

RIPTOGLÓS,  SA.  adj.  Zool.  Que  té  la  llengua 
molt  movediza.  Riptogloso. 

RIQUER.  m.  Mena  de  corch  que  's  posa  ais  arbres 
y  mes  especialment  ais  pollancres.   ||  BANYA  RIQUER. 

RIQUER.  Geog.  Iglesia  románica  del  sigle  XI,  al 
Conflent  Abandonada  are,  és  una  bella  página  de 
;.quell  estíl.  Ais  temps  mitgevals  depenía  de  l'abadía 
de  Cuixá. 


Segell  de  Ripollet 


RIS 


R1U 


725 


RIQUERAT,  DA.  adj.  CORCAT. 

RIQUET.  m.  Ter.  Grill    Grillo.  ||  adj.  Un  poch  tich. 

R  QUET  (Pere  Pau).  Biog.  Autor  del  Canal  del 
Mitgdia,  o  Llenguadoch,  que  uneix  les  aigües  del 
Atlántich  ab  les  del  Mediterrá,  obra  construida  en- 
tre'ls  anys  1666  al  1681,  essent  costejada  per  Riquet 
desembossant  17  milions.  Va  néixer  a  Bezers  en 
1604,  y  va  morir  en  1680.  Pertanyía  a  una  de  les  fa- 
milies  provengáis  mes  remarcables,  y  no  va  poguer 
veure,  el  resultatde  les  primeres  proves  de  la  seua 
obra,  donchs  va  morir  uns  quants  mesos  abans  de 
ésser  inaugurada. 

R I  QUE  A.  f.  Ter.  valenciana.  RIQUESA. 

RIQUESA.  f.  Abundancia  de  bens  de  fortuna.  Ri- 
queza ||  pl.  El  conjunt  gran  d'  hisenda  y  diner.  Oro, 
tesoro,  poderío.  ||  L'  adorno  en  joies  y  altres  precio- 
sitats  que  s  posen  a  alguna  cosa.  Riqueza.  II  Pro- 
piament  s' aplica  a  moltes  coses,  com:  la  ciencia  y  la 
virtut  son  les  riqueses  de  T  ánima.  Riqueza. 

RIQUiSSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  rich.  Riquísimo. 

RiQUÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Molt  riquíssim. 
Riquísimamente. 

RIS.  ni.  Ant.  Rialla.  S'  usava  mes  en  plural.  ||  RIC. 

RISCAR.  v.  a.  ARRISCAR.  ||  Exposar  alguna  cosa. 
Arriesgar. 

QUi  NO  RISCA  NO'N  PISCA.  Ref.  Vol  dir  que  qui  no 
exposa  diners  o  alguna  cosa  no'n  guanya  o  no  obté'l 
que  vol.  Quien  no  se  arriesga  no  pasa  °l  mar. 

RISCARSE.  v.  r.  ARRISCARSE. 

RISCH.  m.  Contingencia  o  proximitat  d'algún  dany. 
Riesgo.  I|  Perill.  Ventura,  riesgo,  peligro.  ||  Bals, 
timba,  roca  escarpada.  Despeñadero,  risco,  de- 
rrumbadero. ||  Min.  Cos  cristallí  en  part,  encara  que 
sense  diafanitat,  y  qu'  en  part  forma  una  mena  de 
granets  grochs  o  blanchs  com  la  pinya  de  la  coliflor. 
Risco. 

RISCLA.  f.  La  canya  del  Uí  o  del  cánem  després 
de  trocejada  y  separada  de  la  fibra.  Agramiza,  ca- 
ñamiza, tasco,  arista.  ||  CARAMUIXA. 

RISCLE.  m.  La  post  prima  en  forma  cercolar  que 
forma  el  bastiment  del  sedác,  etc.  Aro.  ||  La  capga 
rodona  que  rodeja  la  mola  deis  molins  de  fariña. 
Aro,  caja. 

RISCOS,  m.  pl.  Risch,  perill,  com:  has  estat  a  riscos 
de  trencarte  la  nou  del  coll,  de  hadarte  7  cap,  etc. 
Riesgo. 

RISCOS,  A.  adj.  Terrer  en  el  qual  hi  ha  molts  ris- 
cos, brenys  o  timbes.  Riscoso. 

RISOA.  f.  Zoot.  Mena  de  molusques  gasterópots 
pectinbranquis,  de  petita  mida  que's  troven  a  les 
herbes  marines.  Risoa. 

RISÓDITS.  m.  pl.  Zool.  Mena  d'insectes  coleóp- 
ters  pentámers,  ab  antenes  filiformes,  separats  els 
peus,  les  anques  de  devant  globuloses  y  la  ventresca 
formada  de  sis  segments,  reunits  els  tres  primers. 
Risódidos. 

RISORI.  adj.  y  s.  Anat.  Petit  muscle  cutani  a  la 
cara  anterior  y  mes  profona  de  la  pell  de  les  comis- 
sures.  Risorio. 

RISS1BLE.  adj.  Que  s'  aplica  al  home  per  la  facul- 
tat  de  riure.  Risible.  ||  Lo  que  fa  vindre  ganes  de 
riure  o  és  digne  de  que  un  se  ne  'ti  rigui.  Risible. 

RISSIBLEMENT.  adv.  D'una  manera  rissible. 

RISSILOQUI.  m.  Conversa  acompanyada  de  mol- 
tes  rialles,  o  d'  acudits  que  fan  riure.  Risiloquio. 

RISSOFACH,  GA.  adj.  Que  menja  arrels.  Risó- 
fago. 

RISSOFAGIA.  f.  Qualitat  del  animal  que  menja 
arrels. 

RISSÓFIL,  A.  adj.  Que  és  aficionat  a  les  arrels  o 
viu  entre  les  arrels  de  les  plantes.  Risófilo. 

RISSOGRAFIA.  f.  Descripció  de  les  arrels. 


RISSOGRAF,  A.  m.  y  f.  Qui  descriu  les  arrels. 

RISSOTOM1A.  f.  Dissecacióde  les  arrels. 

RIST.  adj.  Rigut.  Reido. 

RISTAR.  v.  n.  RESTAR. 

RISTRA,  f.  RAST. 

RISTRE,  m.  El  ferro  que  1' home  d' armes  duia 
al  pit  per  assegurarhi  la  llanca  quan  embestía. 
Ristre. 

RIT.  m.  RITU. 

RITA.  n.  p.  de  dona.  Rita. 

RITETA.  n.  p.  dim.  de  Rita.  Ritita. 

RITME,  m.  La  proporció  servada  entre '1  temps  de 
un  moviment  y  el  d'un  altre  diferent.  Ri'mo.  ||  Nom- 
bre, mesura,  cadencia.  Ritmo.  ||  Combinado  de  ver- 
sos. Ritmo. 

RÍTMICA,  f.  La  ciencia  del  ritme.  Rítmica. 

RÍTMICAMENT.  adv.  D'  una  manera  rítmica. 

RÍTMICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al  ritme.  Rít- 
mico. 

RITMOPEA.  f.  Part  científica  de  la  melodía,  que 
ensenya  '1  modo  d'  arreglar  les  parts  melódiques  re- 
lativament  a  llur  extensió.  Ritmopea. 

RITO.  m.  RITU. 

RITONS.  n.  p.  dim.  de  Rita.  Ritita. 

RITORT.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Girona; 
arreplega  les  aigües  que  baixen  de  Costabona  y 
Mont  Falgás,  passa  per  Molió  y  Freixanet  y  desai- 
gua  a  la  vora  esquerra  del  Ter,  sota  Camprodón. 

RITORTELL.  Hidrog.  Riuet  que  baixa  de  Coll  Pre- 
gón y  desaigua  a  la  vora  esquerra  del  Ritort  poch 
abans  de  que  aquest  s'  uneixi  al  Ter  a  Camprodón, 
prov.  de  Girona. 

RITRANCA.  f.  RETRANGA. 

RITU.  m.  Costum  o  ceremonia.  Rito.  ||  Regla  y  ce- 
remonia establerta  per  la  Iglesia  respecte  al  modo 
de  fer  les  funcions  relligioses.  Rito,  ceremonial. 

RITUAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  ritu  o  ceremo- 
nial. Ritual,  ceremonial.  ||  m.  El  llibre  que  conté 
1' ordre  y  practiques  de  les  ceremonies  relligioses 
y  de  1'  administrado  deis  sagraments.  Ritual,  cere- 
monial. 

RITUALISME.  m.  Sistema  o  conjunt  deis  ritus  de 
una  iglesia.  Ritualismo. 

RITUALISTA,  adj.  Pertanyent  o  relatiu  al  ritua- 
lisme.  Ritualista.  ||  m.  Autor  que  tracta  y  defineix 
els  diversos  ritus  de  la  iglesia.  Ritualista. 

RITUALITAT.  f.  Observancia  de  les  formalitats 
determinades  pera  fer  o  realisar  alguna  cosa.  Ritua- 
lidad. 

RITUALMENT.  adv.  m.  Conforme  al  ritus.  Ritual- 
mente,  conforme  á  los  ritos. 

R1U.  m.  Corrent  caudalosa  de  moltes  aigües  jun- 
tes que  van  a  parar  a  un  altre  riu  o  al  mar.  Río.  || 
Met.  Abundor  d'  alguna  cosa  líquida,  com:  riu  de  ¡la- 
grimes; se  diu  mes  comunament  mar.  Mar,  río. 

RIU  amunt.  ni.  adv.  Contra  la  corrent  de  V  aigua. 
Rio  arriba.  ||  Met.  A  Repel. 

RIU  avall.  m.  adv.  Seguint  la  meteixa  direcció  de 
la  corrent  de  I'  aigua.  Rio  abajo. 

minvar  EL  Riu.  fr.  Disminuir  el  caudal  d'  aigua 
que  porta.  Menguar.  ||  Disminuirse  1'  aigua  fins  po- 
guerlo  passar  a  gual.  Avadarse. 

PASSAR  ELS  RIUS  ab  barca,  fr.  Balsear. 

PROP  DE  CONVENT  Y  RIU,  AUCELLET  NO  Hl  FACIS 
NIU.  Ref.  Cabe  convento  y  rio,  no  hagas  tu  nido. 

QUAN  EL  RIU  SONA  ALGUNA  COSA  PORTA.  Ref.  Cuan- 
do el  rio  suena  agua  lleva 

RIU  (Pere).  Biog.  Carmelita  del  sigle  XIV  y  un 
deis  escriptors  místichs  del  seu  temps  mes  remarca- 
bles. Al  any  1360  va  compondré  una  obra  titolada 
Comentario  in  psalmos. 

—  Y  CABANA  (ramón).  Biog.  Eclesiástich  y  juris- 


726 


RIU 


RIU 


Ramón  Riu  y 
Cabana 


consult,  que  va  néixer  a  Solsona  al  any  1852,  cur- 
sant  ab  lluiment  les  carreies  de  dret  y  del  sacer- 
doci.  Per  oposició  va  obtindre  les  cauongíes  de 
Palma  de  Mallorca  y  de  Toledo.  Erudit  en  ciencies 
dogmátiques  va  obtindre  per  alguns  deis  seus  tre- 
valls  premis  valiosos,  y  donat 
al  conreu  de  les  lletres,  en  con- 
cursos públichs  va  mereixer 
senyalades  distincions.  Per  son 
talent  y  sa  virtut,  al  rest  «blir  el 
bisbat,  per  comple  propi  els 
solsonesos,  presentaren  pera 
dessempenyarlo  al  seu  patrici 
que  era  llavors  arxiprest  mitrar, 
de  Toledo.  Va  ésser  consagrat 
bisbe  de  Solsona  al  any  1895, 
y  traslladat  després  al  de  la  Seu 
d'Urgell,  va  morir  al  any  1901, 
quau  feia  pochs  mesos  que  se 
ha  vía  possessionat  d'  aquella 
diócesis  y  principat  d'  Andorra. 
Era  orador  distingit  y  a  titila  t  escriptor. 

—  Y  FONT  (Peí. E).  Biog.  Eclesiást  cli  deis  comen- 
tos del  sigle  XIX  y  autor  dogmátich  molt  atitllat,  de 
bons  travalls  d'  aquesta  mena.  Era  docor  en  feolo- 
gía  y  beueficiat  de  l'iglesia  de  Sant  Pere  de  les  Pue- 
lles  a  Barcelona  en  1804,  y  fruía  bona  reputació  de 
orador  sagrat  en  aquells  temps. 

—  Y  TORT  (HONORAT).  Biog.  Jesuíta  del  Rosselló. 
Va  néixer  a  Sant  Hipólit,  dióc.  d'  Elna,  entrant  en 
1606  a  la  companyia  de  Jesús.  Va  ésser  un  deis  es- 
criptors  dogmáticlis  mes  ilustráis  y  labo  iosos  del 
seu  tenip>,  y  va  morir  a  Perpinyá  1'  any  1644,  quan 
ne  comptava  58  de  la  seua  etat. 

RIU.  Geog.  Lloch  del  dist.  numpal.  d'  Oix,  prov. 
de  Girona.  ||  Poblé  de  la  prov.  de  Lleida,  bisb.  y 
part.  jud.  de  la  Seu  d'  Urgell;  és 
a  llevant  del  puig  de  Montells,  a 
la  esquerra  del  Segre  y  té  173  hab. 
||  —  (COLL  DE).  Orog.  Coll  a  1*  al- 
titut  d'uns  1,040  metres  entre  les 
rieres  de  Sant  Aniol  y  de  Bassago- 
da,  a  la  vora  del  Fluviá,  prov.  de 
Girona.  ||  —  (Clotada  DE).  Orog. 
A  la  prov.  de  Girona  entre  les  cin- 
gleres  de  Talaixá,  de  Bassagoda  y 
de  Sant  Aniol.  ||  —  (MOLÍ).  Geog. 
A  la  vora  de  la  solitaria  iglesia  de 
Riu,  entre  les  clotades  de  Talaixá  y  de  Riu.  ||  — 
(MOLÍ  DHL).  Vora  del  Francolí,  entre  'ls  termes  de 
Valls  y  Alcover.  ||  —  (CAN  AGUSTÍ  DE).  Geog.  Casen'u 
al  cini  de  la  bariancada  que  puja  al  Bassagoda, 
seguint  el  clot  de  Riu.  ||  —  (AMPLE)  Hidrog.  Riu 
afluent  del  Tech  en  el  Vallespir.  ||  —  (ANOOST). 
Hidrog.  Riuet  del  cantó  de  Sallago^sa  a  la  Cerdanya, 
prop  del  veinat  d'  Estavar.  ||  —  (DE  SANTA  MARÍA). 
Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Bellver,  prov.de 
Lleida.  ||  —  (MAjOR)  Hidrog.  Riu  del  Rosselló.  prop 
del  poblé  de  Forques.  ||  —  (MATEU).  Hidrog.  Riu  del 
Rosselló,  provinent  de  les  montanyes  de  Montoriol, 
en  un  deis  seus  brancals. 

R¡U.    Temps  del  verb  RIURE, 
ell  riu.  Ríe. 

RIUADA.  f.  RIADA. 

RÍUBRUGENT.  Hidrog.  Riuet 

de  la  prov.  de  Girona;  neix  a  la 

partió  d' aiijiies  deis  rius  Ter  y 

Fluviá,  passa  per  Sant  Feliu   de 

Pallaio's,  Les  Planes  y  Amer  y 

desaigüa  a  la  vora  del  Ter.  ||  Al- 

tre  que  naix  a  Capafonts,  passa 

pels  termes  de  Montrr.I  y  de  Fa- 

rena  y   desaigüa  al   Francolí,  a 

La  Riba. 

RIUDARENES.   Geog.  Vila  de  la  prov.  y  bisb.  de 

Girona,  part.   jud.  de  Santa   Colonia   de  Farnés;   és 


Segell  de  Biu 


Segell 
de  Riudarenes 


Segell  de 
Riudecanyes 


a  la  vora  de  la  riera  de  Santa  Coloma  y  té  1,368 
habitan  ts. 

RIUDECANYES.   Geog.  Vileta  de  la  prov.  y  dióc. 
de  Tarragona,  part.  jud.  de  Fal- 
cet;  és  a  la  vora  de  la  riera  del 
seu  noni,   té  estació  de   F.-C.  y 
979  hab. 

R1UDECOLS.  Geog.  Vileta  de 
la  prov.  y  dióc.  de  Tarragona, 
part.  judicial  de 
Reus;  és  a  la  vo- 
ra de  la  riera  del 
seu  nom,  té  es- 
tació de  F.-C.  y 
972  hab. 

RIUDEGUILLA.  Hidrog.  Riu  de  la 
prov.  de  Grona,  que  neix  al  terme  de 
La  B.i''ol,  al  part.  jud.  de  Figueres  y 
desaigüa  al  Llobregat. 

R1UDELLOTSDELACREU.  Geog. 
Poblé  del  dist.  munpal.  de  Palol  de 
Rebardit.prov.de  Girona.  ||  —  DE  LA  SELVA.  Poblé 
de  la  prov.  y  bisb.  de  Girona,  part.  jud.  de  Santa 
Colonia  de  Farnés;  és  a  la  vora 
del  riu  Onyar  y  té  774  hab. 

RIUDOMS.  Geog.  Vila  de  la  prov. 
y  dióc.  de  Tarragona,  part.  jud.  de 
Reus;  és  a  la  vora  de  la  riera  del 
seu  nom  y  té  3,531  hab.  ||  —(RIERA 
DE).  Vegis  MASPL'JOLS  (RIERA   DE). 

RIUDOR.  Hidrog.  Riera  de  la 
prov.  de  Barcelona;  ne  x  a  Castell- 
nou  de  Baj.es,  passa  per  Sanipedor 
y  Sant  Fructuós  y  desaigüa  al  Llo- 
bregat. 

R1UDOVELLES.  Geog.  Poblé  del 
districte  municipal  de  Figuerosa,  provincia  de  Lleida. 
R1UERADA.  f.  RIUADA. 

RIUET.  ni.  dim.  Riu  petit  y  de  poch  caudal.  Ria- 
chuelo, riatillo. 

RIUFERRER  (Valí  del).  Hidrog.  Riu  del  Vallespir 
que  's  forma  ais  aiguavesos  de  Tretze  vents  y  de  la 
serra  del  Roch  Negre  y  de  les  deus  que  brollen  al 
veinat  de  Llerca. 

R1UMORS.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  bisb.  de  Gi- 
rona, part.  jud.  de  Figueres;  és  entre  ls  rius  Aluga  y 
Fluviá,  no  gaire  lluny  del  Mar,  y  té  380  hab. 

RIUNOGUÉS.  Geog.  Poblet  del  cantó  de  Ceret, 
bisb.  de  Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis; 
és  al  Pirineu,  a  tramontana  del  coll  de  la  Portella 
y  té  67  hab. 

R1UTÁS.  Geog.  Caseriu  del  terme  de  La  Pera, 
prov.  de  Girona. 

RIURE.  v.  n.  Manifestar  ab  certs  moviments  de 
boca  y  altres  parts  de  la  cara  1'  alegría  interior. 
Reir.  ||  Fer  moviments  convulsius  semblants  ais  del 
riure  natural.  Reir.  ||  Burlarse  d'algú  o  d' alguna 
cosa.  Reir,  reírse,  zumbarse.  ||  Poét.  met.  S'ap  ica 
ais  arbres,  plantes  y  demés  coses  de  la  térra  per  la 
ufana  y  alegría  que  manifesten  y'Is  moviments  agra- 
dables que  fan.  Reir.  ||  Clarejar  la  tela  per  ésser  es- 
patllada.  Reírse.  ||  Divertirse  fent  tabola.  Chacotear. 
||  v.  r.  No  fer  cas  d' alguna  cosa  o  d'algú.  Reírse.  II 
Iron.  PLORAR. 

RIURE  A  TOT  RIURE  o  COM  UN  BOIG.   fr.  Riure  impe- 
tuosa o  descompassadament.  Reir  á  carcajada  suelta. 
anar  PER  RtURE.  fr.  Anar  de  burles.  Ir  de  chanza, 
por  zumba. 

deixarse  anar  de  RIURE.  fr.  Fam.  Riure  desorde- 
nadament.  Caerse  de  risa. 

DETINDRES  LO  RIURE.  fr.  Reprimirlo,  contindrel  per 
algún  respecte.  Comerse  de  /isa;  cortar,  tener  la  risa. 
esclafir  LO  RIURE.  fr.  Deixar  anar  la  rialla.  Soltar 
la  carcajada,  la  risa. 


R1U 


RIU 


72/ 


ESCLATARSE  DE  RIURE.  Ref.    REVENTARSE  DE  RIURE. 

fer  riure.  fr.  Excitar  les  ganes  de  riure.  Hacer 
reir.  ||  Iron  Donar  ganes  de  riure  alguna  cosa  ex- 
tranya.  Dar  que  reir,  dar  ganas  de  reir. 

morirse  de  riure.  fr.  Riure  niolt  y  ab  gana.  Pere- 
cer, desperecerse  de  risa. 

NO  POGUERSE  AGUANTAR  DE  RIURE.  fr.  DEIXARSE 
ANAR  DE  RIURE. 

NO  ÉSSER  COSA  DE  RIURE.  fr.  Ésser  alguna  cosa 
certa,  seria  y  d' importancia.  No  ser  cosa  de  risa,  de 
burla,  de  c'ianza. 

PtNDRE  per  RIURE.  fr.  Pendre  alguna  cosa  per 
bulla,  desentenentsen.  Echar  á  chacota,  á  zumba,  á 
bulla. 

PER  riure.  m.  adv.  De  burles.  De  chanza,  de  zum- 
ba, por  risa,  por  diversión,  por  gracia. 

POSARSE  A  RIURE.  fr.  Echar,  ponerse  á  reir. 

REVENTARSE    O    PIXARSE    DE    RIURE.    fr.   Riure  IllOlt. 

Reventar  de  risa,  descoyuntarse,  despedazarse,  descal- 
zarse, desternillarse  de  risa. 

TOT  RIENT,  O  TOT  RIENT  RIENT.  m.  adv.  Fam.  De 
que  s'usa  quan  algú  per  medi  d' astucia  logra  lo  que 
solicita,  y  així  's  diu:  TOT  rient  rient  ha  conseguit 
un  empleu.  Altres  vegades  significa  trobarse  sense 
advertirho  allá  ont  no  's  pensava,  com:  TOT  rient 
RIENT  heiu  caminat  ja  dues  hoies;  TOT  RIENT  RIENT 
son  les  dotze  de  la  nit.  Burla  burlando. 

¿QUE  hem  DE  riure?  Iron.  Amenagant  fer  plorar. 

RIUS  (Antoni).  Biog.  Escriptor  barceloní,  que  per- 
tanyía  a  la  companyía  de  Jesús  y  va  distingirse  com 
un  deis  mellors  predicadors  del  seu  temps.  Va  ésser 
rector  del  colegí  de  jesuites  a  les  derreríes  del  si- 
gle  XVII,  y  va  deixar  impresa  a  Barcelona  en  1686,  la 
obra  «Sermón  en  la  extensión  del  rezo  de  Santa  Eu- 
lalia por  toda  España,»  haventne  escrites  d'altres 
d'  assumpte  dogmátich,  que  toren  estampades  al  si- 
gle  xviii. 

—  (FRANCESCH).  Biog.  Modest  sacerdot,  nadiu  de 
Sant  Martí  de  Maldá,  que  va  escriure  alguns  volums 
cotnpilant  noticies  históriques  y  gene.ilógiques  deis 
senyors  de  la  vila.  Vivía  a  mitjans  del  sigle  XVII  y 
eren  forrea  curiosos  els  antecedents  aplegats  per  ell, 
pera  esbrinar  1' historia  d' aquella  encontrada. 

—  (GABRIEL  AGUSTi).  Biog.  Sabi  catedrátich  de 
teología  a  Tarragona  ais  comenqos  del  sigle  XVII,  y 
canonge  lectoral  de  la  meteixa  ciutat.  Pertauyía  a 
l'ordre  de  Sant  Agus'í,  havent  sigut  prior  del  seu 
convent  a  Barcelona.  Va  morir  a  Tarragona  al  any 
1649,  quan  ne  comptava  41  de  la  seua  edat.  Tranzí- 
gía  ab  els  espoliaments  del  gobern  del  rei,  encare 
que  en  les  seues  obres  se  dolgués  d'  ells  atribuintlos 
a  nials  consells  deis  polítichs  que  '1  voltaven.  En 
1646,  va  publicar  a  Saragoga  la  obra  Cristal  de  la 
verdad  y  espejo  de  Cataluña. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Frare  francisca,  nadiu  de  Ba- 
laguer,  que  vivía  ais  comentos  del  sigle  XIX,  havent 
inort  a  Cervera  en  1833.  Era  custodi  y  definidor  de 
l'ordre  y  cateJráticli  de  la  Universitat  de  Cervera. 
Va  escriure  y  publicar  molts  llibres,  en  quins  reflec- 
ta l'esperit  poch  imparcial  del  seu  temps,  bon  xich 
influit  pél  servilisme  que  se  sentía  envers  Ferrán  VII. 
Mes  de  tots  ells,  s'esbrina  un  sentiment  patriótich, 
el  dictamen  que  va  escriure  per  indicació  de  la  junta 
provincial  de  Catalunya,  durant  la  lluita  de  la  inde- 
pendencia sobre  el  modo  de  salvar  la  nación.  Entre 
les  seues  obres  n' hi  figuren  moltes  de  dogmátiques, 
altres  de  sermons,  ressenyes  de  festes  reíais  y  poesies 
compostes  per  encárrech  de  la  Universitat  de  Cer- 
vera, pera  celebrar  la  possessió  del  cárrech  de  regi- 
dor primer  donada  al  princep  de  la  Pau  al  any  1807. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Eclesiástich  y  patriota  entu- 
siasta que  pertanyía  a  les  Escoles  Píes,  y  va  néixer 
a  Mataró  al  any  1785.  Va  ésser  un  deis  mes  remar- 
cables professors  de  llatinitat,  de  oratoria  y  de  poe- 
sía. Home  de  molts  coneixements,  se  complaía  en  or- 
ganisar  academies  y  actes  públichs  pera  demostrar 


els  avenaos  deis  seus  deíxebles.  A  Vích  va  estampar 
al  any  1813,  un  quaderu  titolat:  Observaciones  sobre 
la  guerra  de  España  contra  Bonaparte,  rublert  de  pa- 
triótíques  cousideracíons,  ofería  en  ella  escriure  dues 
parts  mes  d'  aquelia  obra,  que  no  va  arrivarse  a  aca- 
bar. D'ell  era  també  la  Tragedia,  impresa  en  1834  a 
Barcelona,  en  honor  de  les  SS.  Juliana  y  Sempronia- 
na,  o  la  Gloria  de  lluro,  avuy  Mataró,  y  les  següeuts 
publicacions.  «Manifestación  presentada  a  las  Cortes 
y  a  S.  M.  la  reina  gobernadora,  del  modo  con  que 
podrían  servirse  del  instituto  de  las  Escuelas  Pías, 
para  estén  er  por  el  reino  la  enseñanza  gratuita  de 
las  letras,»  Barna  ,  1837,  y  un  estudi  Opera  española, 
imprés  a  Barcelona  en  1841,  fent  ressaltar  en  ella  la 
conveniencia  d' instituir  la  ópera  nacional. 

—  (MACARI).  Biog.  Metge,  catedrátich  y  autor  de 
imponants  travalls  professionals.  Va  néixer  a  Solso- 
na  al  any  1775  y  va  morir  al  1842  Va  ésser  professor 
de  ciencies  moráis  a  1' Universitat  de  Cervera,  y  de 
assignatures  de  la  seua  proíessíó  a  la  de  Barcelona. 
Tenía  ben  merescut  concepte  per  e  s  seus  coneixe- 
ments en  la  carrera,  y  va  deixar  escrites  varíes  obres 
tractant  de  les  epidemíes  que  pogueren  observarse 
ais  primers  anys  del  sigle  XIX. 

—  (pau  .  Biog.  Jesuíta  que  va  néixer  a  Barcelona 
en  1713  y  va  pendre  1'  hábit  en  1728.  Va  ensenyar 
filosofía  a  Urgell.  Quan  la  disolució  de  la  companyía, 
va  passar  a  Italia,  morint  a  Ferrara  1'  any  1790.  Era 
autor  d'  un  volúni,  titolat  Voz  del  desengaño. 

—  Y  taulet  (FRANCESCH  de  P.).  Biog.  Un  deis  ad- 
vocáis conteniporanís,  de  reputado  mes  fonamenta- 
da,  home  polítich,  y  ferm  aimador  de  la  seua  térra. 
A  la  realisació  deis  seus  enlairats  propósits  s'  és 
deguda  en  molta  part  la  impulsiva  vía  assolída  pél 
concepte  de  Barcelona  com  una  de  les  ciutats  inon- 
dials  de  niajor  cultura.  En  Rius  y  Taulet  va  néixer 
a  Barcelona  1' any  1833,  y  tot  just  acabada  la  seua 
carrera,  va  figurar  al  partit  ll.beral,  essent  elegit 
del  Ajuntainent  en  1872,  y  significantse  ja  allavors 
com  a  defensor  deis  inteiessos  de  la  ciutat.  Va  tor- 
nar a  ésser  regidor  en  1874,  y  a  les  primeres  corts 
de  la  restaurado  va  dur  la  representado  de  la  térra, 
pronuncíant  al  Congrés  discifcssos  en  favor  de  la 
producció  nacional,  que  sempre  va  comptarlo  com 
un  deis  mes  decidits  partidaris.  Al  any  1881,  va  ésser 
nomenat  per  segona  vegada  alcalde  de  la  ciutat  y 
bé  pot  refermarse  que  de  sa  labor  constant,  va  reixir 
1'  embelliment  de  la  antiga  capital  de  Catalunya.  El 
deixondiment  del  aixample,  la  realisació  d'  obres  a 
tots  els  indrets  de  la  ciutat,  1'  enlairament  de  monu 
nients  dedicáis  a  Colomb,  Clavé,  Güell,  Aribau, 
Prim  y  López,  1'  acabament  del  Parch  de  la  Ciuta- 
dela,  y  la  minió  de  progectes  a  quins  ab  poderosa 
inteligencia  donava  vida,  varen  preparar  1'  acte  cul- 
minant  deis  propósits  que  afalagava,  la  celebració 
de  la  primera  Exposició  Universal  espanyola,  que  va 
reaüsarse  a  Barcelona  V  any  1888,  aplanant  tots  els 
inconvenients  que  s'  hi  oposaven.  Ell  hava  preparat 
y  presidit  comissions  organisadores  d'  altres  con- 
cursos entre  quins  cal  esmentar  la  Exposicions  ma- 
rítima de  1871,  la  de  Arts  sumptuaries  antigües  y 
modernes  de  1877,  y  portat  per  la  identificado  que 
mostrá  envers  la  grandesa  de  Catalunya,  va  eixir 
triomfant,  perqué  1'  acte  realisat  a  Barcelona  en 
1888,  constitueix  la  página  mes  memorable  de  la 
seua  historia  local  contemporánia.  En  Rius  y  Taulet, 
va  ésser  anouienat  llavors  y  com  a  premi  oficial  ais 
seus  desvetllamenls,  primer  marqués  de  Oiérdula,  y 
pogué  gaudirse  d'  haver  obert  camí  a  la  prosperitat 
de  la  seua  térra.  Va  morir  volgut  fins  deis  meteixos, 
que  per  mesquineses  polítiques,  foren  els  seus  ad- 
vei  saris,  acabant  la  seua  vida  ais  derrers  de  Septem- 
bre  de  1890. 

RIUSECH  (Gabriel).  Biog.  Jurisconsult  valencia 
del  sigle  XV,  a  qui  és  deguda  la  transcripció  autén- 
tica deis  furs  de  la  ciutat  y  regne  de  Valencia,  que 


728 


RIV 


ROB 


restaven  tnanuscrits  al  arxiu  del  consistori  a  la  me- 
teixa  ciutat. 

RIUSECH.  Hidrog.  Riuet  de  la  prov.  de  Tarragona. 
Neix  a  tramontana  de  la  serra  de  Pándols,  passa  per 
Corbera  y  Cainposines  y  desaigüa  a  l.i  vora  dreta 
del  Ebre,  entre  Mora  y  Benissanet.  ||  Rivera  del  Va- 
llespir  a  la  esquerra  del  torrent  d' En  Martí. 

RIUSET.  Hidrog.  Ja$a  anomenada  també  de  Cap 
de  Roch,  al  Conflent,  a  la  vora  del  aiguabarreig  de 
les  riveres  de  Forquets  y  de  Callau. 

RUITÉS.  Geog.  Veinat  de  la  Tor  de  Querol,  ala 
Cerdany  >,  a  la  vora  de  la  presa  d'aigua  del  canal  de 
Puigcerdá.  Está  emplagat  a  1  285  nietres  d'  eleva- 
do. 

RIUTORT  (Pere).  Biog.  Actor  dramátich  que  va 
néixer  a  Palma  de  Mallorca,  y  va  morir  a  Valencia 
1*  any  1894.  Va  travallar  recullint  molts  aplaudi- 
ments  ais  principáis  teatres  d'  Espanya  y  d'  Amé- 
rica, essent  per  algún  temps  director  de  la  companyía 
que  actuava  al  Romea  de  Barcelona,  y  representant 
ab  éxit  les  obres  mes  conegudes  de  la  escena  cata- 
lana. Va  fer  acertades  creacions  de  personatgcs  ais 
estrenos  de  algunes  produccions  catalanes  com  en 
La  rondalla  del  infera  y  Barbarroja. 

RIUTORT.  Geog.  Poblet  del  dist.  munpal.  de  Pui- 
valador,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  Iglesia  del 
Bergadá  prop  de  Guardiola.  Es  una  senzilla  construc- 
ció  románica,  y  está  dedicada  a  Santa  Cecilia.  Era 
sutraganía  de  Broca,  y  al  seu  voltant,  s'  h¡  veuen 
roques  provinenies  d'  antichs  edificis.  Existeix  allí 
la  tradició  de  que  Sant  March,  atravessá  la  valí  del 
Riutort  pera  endregarse  a  la  sena  ermita,  posant  un 
peu  a  una  de  les  pedrés  de  Santa  Cecilia.  ||  — (estret 
DEL).  Orog.  Al  Bergadá  al  catní  de  Guardiola-Bagá 
al  coll  de  Pol,  al  peu  de  la  gorja  esquerpa  que  atra- 
vessa  el  curs  del  Riutort.  ||  Riuet  del  Bergadá  que 
passa  per  Bagá  y  desaigüa  al  Llobregat. 
RIVA.  f.  RIBA. 

RIVADENEIRA  (Manel).  Biog.  Un  deis  impressors 
mes  remarcables  del  sigle  XIX.  Va  néixer  a  Barcelo- 
na 1'  any  1805,  y  endregantse  molt  jove  a  Madrit,  va 
entrar  com  a  caixista  a  1'  im- 
piempta  reial  1'  any  1823,  en- 
dregantse  al  any  següent  a  Pa- 
rís, sofrint  en  son  viatge  verda- 
deres  penalitats.  Perfeccionat  en 
son  art,  essent  un  deis  tipografs 
mes  inteligents  de  la  seua  épo- 
ca, va  retornar  a  Barcelona  en 
1832,  emprenent  llavors  la  pu- 
blicado del  periódich  El  Vapor, 
que  va  mostrar  positiu  progrés, 
separantse  bon  xich  de  la  forma 
generalisada  en  son  temos. 
Animat  per  la  prova  que  havía 
teta.  En  Rivadeneira  va  concebre 
al  any  1836,  1'  ardit  pensament  de  publicar  la  obra 
monumental  Biblioteca  de  Autores  Españoles,  mes 
P  estat  de  lluita  que  malmenava  tota  empresa  de  tanta 
importancia,  y  la  dificultat  de  comentarla  sense  se- 
guretat  d'éxit.  va  decidirlo  a  empendre  un  viatge  a 
América,  pera  cercar  el  concurs  del  capital  necessa- 
r¡,  en  aquells  pobles  novells  que  conreuaven  la  llen- 
gua  castellana.  El  liaren  viatge  per  aquell  hemisferi, 
degué  resultarl!  un  calvari,  y  encare  que  va  obtindre 
nombroses  adesions,  va  retornar  a  Espanya,  sense 
lograr  la  realisació  de  son  pensament,  en  1843.  Fou 
allavors  quan  va  associarse  ab  En  C  irles  Bonaven- 
tura  Aribau  y  va  comentar  la  publicado  de  la  Bi- 
blioteca, dos  anys  després,  y  tot  just  eixits  els  pn- 
mers  volums,  va  tornar  a  América  en  1848,  pera 
cerdar  fondos,  ab  que  donar  a  la  estampa  aplech  li- 
terari  de  tanta  importancia.  Desde  la  Patagonia  a  la 
badíá  d' Hudson,  va  imposarse  la  fatigosa  obligado 
d'  obtindre  1'  apoio  que  no  va  mancarli,  y  encare 
qui  ab  les  penalitats  y  fadigues  que  suposava  el  seu 


Manel  Rivadeneira 


progecte,  va  arrivar  a  publicar  fins  al  volúm  LXII  de 
aquella  rica  colecció  que  reflexa  tota  una  historia  de 
la  literatura  espanyola.  Va  morir  en  Rivadeneira  a 
Madrit,  conceptuat  com  un  deis  tipografs  que  ais 
temps  contemporanis  ocupa  un  deis  llochs  mes  pree- 
minents. 

RIVAL,  m.  Competidor,  especialment  tractantse 
d'amors.  Competidor,  rival.  ||  antagonista. 

RIVALDÍA.  f.  Ant.  RIVALITAT. 

R1VAL1SAR.  v.  a.  Competir,  especialment  en  mate- 
ria d'  amor.  Rivalizar. 

RIVALITAT.  f.  Competencia,  especialment  en  co- 
ses d'  amor.  Competencia,  rivalidad. 

RIVÉ.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de  Torrefeta, 
prov.  de  Lleida. 

RIVERA,  f.  RIBERA. 

RIVERA  Y  ARAVITY  (Francesch  X.).  Biog.  Ci- 
rurgiá,  nadiu  y  resident  a  Sitges,  ais  comencos  del 
sigle  XIX.  Va  fer  observacions  en  la  seua  professió, 
pubíicades  ab  els  següents  titols:  Historia  del  cólera 
morbo  asiástico.  Un  vol.  en  8.°  Barcelona.  Gaspar, 
1834.  El  médico  y  cirujano  de  valde  ó  prontuario  del 
arte  de  curar.  Un  vol.  8.°,  1838. 

RIVERETA.  Hidrog.  Curs  d'  aígües  al  Conflent. 
dessota  de  les  ruines  del  monestir  de  Sant  Miquel 
de  Cuixá. 

RIVESALTES.  Geog.  Cantó  deis  Pirineus  Orien- 
táis que  compren  els  14  següents  ajuntaments:  Bai- 
xás,  Calce,  Cases-de-Pena,  Claírá,  Espira  del  Agly, 
Opol,  Perillos,  Peirestortes,  Rivesaltes,  Sant  Hipó- 
lit,  Sant  Llorenc.  de  la  Salanca,  Salses,  Torrelles  y 
Vintgrau,  reunint  entre  tots  24,675  hab.  ||  Vila  cap 
del  cantó  del  seu  nom,  bisb.  de  Perpinyá,  depart. 
deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la  dreta  del  riu  Agly  y 
té  5,788  hab. 

R1VIERE  (Llatzer).  Biog.  Metge  del  Mitjorn  de 
Franga,  que  va  ésser  un  deis  professors  de  1'  Uni- 
versitat  de  Montpeller,  ont  va  morir  1'  any  1656.  Va 
escriure  diferentes  obres  professionals,  entre  quines 
cal  esmentar,  un  volúm  in  fol.  ab  el  títol  de  Practi- 
que de  Medicine. 

R1VULARIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  fisies,  zoos- 
permies  rivularies  que  creixen  a  les  pedrés  o  entre 
els  vegetáis  propers  al  mar  o  ais  rechs,  formant  una 
mena  d'  alfombra  ab  els  seus  filaments.  Rivuiaria. 

RIVULARIES.  f  pl.  Bot.  Plantes  zoospermies, 
quin  tipus  és  la  Rivuiaria.  Rivularies. 

RIVULINA.  f.  Quim.  Nom  d' una  materia  mucila- 
ginosa  que  s'  extreu  de  la  Rivuiaria  tubulosa.  Rivu- 
lina 

RO.  Geog.  Veinat  del  tenne  de  Sallagossa,  depart. 
deis  Pirineus  Orientáis. 

ROAGAR.  v.  a.  Ant.  ROSEGAR. 

ROASSA.  f  Ictiol.  Mena  de  dofí  qu'  abunda  a  la 
costa  llevantina  de  Catalunya  y  fa  grans  esboranchs 
a  les  peces  de  pescar  pera  devorar  la  sardina  que  hi 
ha  enmallada.  Especie  de  delfín. 

ROBA.  f.  Tota  mena  de  tela  o  drap.  Ropa.  |]  Ves- 
tit,  hábit.  Vestido,  ropa.  ||  Qualsevulla  cosa  que  ser- 
veix  d'  especial  abrich.  Ropa.  ||  Ant.  bens,  havers. 
||  Ndut.  Géneros,  efectes,  mercaderíes.  ||  Ant.  náut. 
equipatxe.  ||  A  les  escoles  marítimes  del  comers  lle- 
vantí  ont  hi  havün  tingada  tanta  influencia  les  naus 
catalanes,  s'  anomena  encara  roba  a  tota  mena  de 
teixits.  ROBA. 

roba  A  la  mar.  m.  adv.  Náut.  S'  usa  quan  per  cau- 
sa del  temporal  se  Uenga  a  la  mar  lo  de  mes  pes  que 
hi  há  a  la  ñau.  Ropa  á  la  mar. 

ROBA  blanca.  La  de  lli,  cánem  o  coto  sense  pintar, 
pera  1'  us  d'  alguna  casa.  Ropa  blanca. 

roba  BONA.  Loe.  Qu'  ademes  del  sentit  recte  deno- 
ta qu'  alguna  cosa  és  de  bona  qualitat.   Buena  ropa. 

ROBA  DE  CAMBRA,   y 


■-•€*  ** 

^  '%^a^¿ *i¿  rs^   c^-'  raí *■*&■  > .  L«iss»ittS 


vm*v'  -_         A 


31    SE"' 


>*     N         -"^        i  pe/i        §  ^  s 


4r 


*B 


B     e     ; 


A 


90 


DlC.  CAT. 


RlPOLLÉS  Y   VALL  DE  RlBES 


Ripoll:  aiguabarreig  del  Ter  y  del  Fresser.— Pont  sobre'l  Fresser.  — Vista  general  del  Monastir  de  Ripoll.  — El  riu 
Fresser  a  Campdevanol.  —Ermita  de  Sant  Pere  de  Montgrony.  —  Collegiata  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses. 
—  El  riu  Ter  a  Sant  Joan  de  les  Abadesses.— Iglesia  de  Sant  Pau  a  Sant  Joan  de  les  Abadesses.—  Sant  Joan 
de  les  Abadesses:  vista  general.—  M>ntesqu¡u:T  Ilota. 


RlPOLLÉS  Y  Vall  de  Ribes 


Ermita  de  la  Mare  de  Deu  de  Nuria.— Campdevanol.— Un  recó  de  la  Vall  de  Ribes  —  Cascata  de  Fontalba 
(camí  de  Nuria).— Caseta  de  les  Mines  de  Caralps.  —  Ribes:  vista  general.— Bauma  Montagut  (Ribes)  — 
Professó  de  la  festa  Major  a  Ribes.—  Ribes:  altra  vista  general,  desde  1'  Est.  —  Vila  de  Munt. 


ROB 


ROB 


729 


ROBA  de  CASA.  La  d' inferior  qualitat  o  la  ja  massa 
usada  que  's  porta  pera  anar  per  casa.  Ropa  de  cá- 
mara ó  de  levantar. 

ROBA  DE  CONSELLER:  ORAMALLA. 

roba  DE  LA  BUQADA.  El  conjunt  de  peces  de  roba 
que  's  posen  a  la  bugada.  Jabonado. 

ROBA  TALAR.  Roba  llarga  que  s'  ajusta  sobre  '1 
vestit  interior,  com  son  sotanes,  etc.  Ropa  talar. 

A    CADA    HU  ÉS    PERMÉS    DEFENSAR    LA    SEUA    ROBA. 

Ref.  Ab  qu' ensenya  que  la  defensa  és  natural.  La 
defensa  es  natura!. 

AB  LA  ROBA  DE  LA  ESQUENA  O  AB  LA  ROBA  QUE 
PORTA.  Loe.  Ab  sois  el  vestit  que  dú  posat.  En  cuer- 
po, sin  más  que  su  cuerpo  gentil. 

ACLARIR  LA  ROBA.  fr.  Esbandirla,  rentarla  lleuge- 
ranient  quan  se  treu  de  la  bugada.  Aclarar  la  ropa, 
sacar. 

A  CREMA  ROBA.  m.  adv.  De  niolt  aprop.  A  quema 
ropa,  d  pico  de  jarro,  á  boca  de  cañón  ó  de  jarro. 

AFLUIXAR  DE  ROBA.  fr.  Tréuressen  alguna  de  la 
que  's  portava.  Desarropar. 

ALQARSE  LA  ROBA.  fr.  ARREMANGARSE. 

APUNTAR  LA  ROBA.  fr.  Juntar  unes  peces  ab  altres 
pera  rentarles.  Apuntar  la  ropa. 

DEIXAR  AB  LA  ROBA  DE  LA  ESQUENA,  fr.  D2IXAR  A 
ALGÚ  DESPULLAT,  etc. 

EN  LA  MILLOR  ROBA  Hl  CAUEN  O  S'  HI  FAN  LES  TA- 
QUES. Ref.  Ab  que  's  denota  que  per  mes  que  siguin 
persones  de  suposició,  no  deixen  de  tindre  vicis  ben 
vituperables.  En  el  mejor  paño  cae  una  mancha. 

ESTIi-'AR  LA  ROBA.  fr.  Treure  les  arrugues  a  la  roba 
blanca  quan  s'  aixuga.  Estirar  la  ropa. 

extendre  LA  ROBA.  fr.  Desplegarla  y  penjarla  pera 
que  s'  aixugui.  Tender  la  ropa. 

FORA  roba.  Ant.  ndut.  expr.  Ab  que  a  les  galeres 
se  inanava  ais  galeots  que  's  preparessin  pera  fer  al- 
guna feina.  Ropa  fuera. 

la  ROBA  FA  l'  HOME.  fr.  Advertcix  que  moltes  ve- 
gades  se  fa  mes  apreci  deis  subgectes  pél  vestit  y 
gala  exterior  que  per  la  seua  qualitat  y  prendes.  Pa- 
ños  lucen  en  palacio  que  no  h  josdalgo. 

llevar  la  roba.  fr.  Desabrigar  a  algú  treientli  la 
roba.  Descobijar. 

palpar  la  roba.  fr.  Met.  Ab  que  s'  explica  qu'  al- 
gún malalt  está  a  les  c!crreríes  de  la  seua  vida,  per- 
qué aquesta  acció  feta  aleshores  sense  deliberació 
és  senyal  mortal.  Palpar  la  ropa. 

Plegar  La  ROBA.  fr.  Aparellarse  pera  marxar.  Ha- 
cer la  maleta.  [|  Doblegarla  y  arreglarla  ab  curiositat. 
Coger  la  ropa. 

poca  ROBA.  Se  diu  de  qui  és  molt  pobre.  Descami- 
sado. 

POSAR  COM  ROBA  DE  PÁSQUA.  fr.  Maltractar  de 
paraules  a  algú,  dirli  mil  injuries.  També  s'  usa  com 
i  ecíproch.  Poner  de  oro  y  azul;  ponerse  como  ropí  de 
pasquas;  decirse  los  nombres  de  las  pascuas  ó  de  las 
j  ies  tas. 

QUI  DE  ROBA  D'  ALTRE  'S  VESTEIX,  AL  MITG  DEL  CA- 
RRER  EL  DESPULLEN.  Ref.  Ab  que  's  reprén  ais  que  's 
volen  Huir  ab  travalls  d'  altres,  puig  fácilment  se 
descobreix  1'  engany,  y  queden  desairats.  Quien  de 
ajeno  se  viste  en  la  calle  le  desnudan. 

QUI  NO  ROBA  NO  PORTA  ROBA.  Refrá  antimoral  ab 
que  's  pensen  disculpar  llur  mala  conciencia  'ls  que 
fan  llur  p.egoci  injustament.  El  dinero  bien  huele,  sal- 
ga de  donde  saliere. 

QUI  TÉ  PROU  ROBA,  AVIAT  ESTÁ  VESTIT.  Ref.  Ab 
que  's  denota  que  ont  hi  lia  abuudor  de  medís  s'  ix 
ab  facilitat  de  qualsevol  empenyo.  En  casa  llena, 
presto  se  guisa  la  cena. 

TINDRE    ROBA    AL    ESTENEDOR  O  A  LA  BUGADA.  Ref. 

Ensenya  que  no  den  censurar  els  detectes  d'  altres 
qui  també  está  exposat  a  tíndrels.  Quien  tiene  hiio 
varón  no  llame  d  otro  ladrón  ó  no  dé  voces  de  ladrón. 

tirar  la  ROBA  A  mar.  fr.  Ant.  Portar  les  mercade- 
res al  embarcador.  Conducir  al  embarcadero. 

TREURE  LA  ROBA.  fr.  AFLUIXAR  LA  ROBA. 

CIC.  CAT.—  V.    II.  —  92. 


ROBA.  Temps  del  verb  ROBAR:  ell  roba.  ||  ARROBA, 

ROBADERA,  f  Ter.  Caixa  de  fusta  o  bé  forrada 
de  ferro,  pera  portar  la  térra  que  's  reinou.  Roba- 
dera. 

ROBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  roba.  Ladrón,  robador. 

ROBAIRE.  m.  Qui  fa  o  ven  roba.  Ropero.  ||  Magat- 
zem  o  botiga  pera  la  venda  de  robes.  ||  Venedor  am- 
bulant  que  porta  les  robes  a  vendré  per  les  cases.  || 
ROBADOR. 

ROBALIQA.  f.  Zool.  Peix  d'  un  peu  de  llargaria, 
ab  el  eos  comprimit,  els  lloms  blavenchs,  dues  ale- 
tes  demunt  del  llom  y  rodona  gairebé  la  de  la  cua. 
Robaliza. 

ROBAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  robar.  Robo. 

ROBANT.  p.  a.  del  verb  ROBAR.  ||  L'  acció  d'  estar 
sustraient  o  furtant  alguna  cosa.  Robando. 

ROBAR,  v.  a.  Pendre  alguna  cosa  contra  la  volun- 
tat  del  seu  amo.  Robar.  ||  Portarsen  lo  age  ab  forga 
y  violencia.  Pillar,  robar,  tomar,  guarramar,  hur- 
tar, saquear,  limpiar,  correr.  ||  Treure  violentament 
o  ab  engany  una  dona  de  la  casa  o  potestat  deis  seus 
pares.  Robar.  ||  Fer  pagar  un  excés  en  les  compres. 
Robar.  ||  Cobrar  excessivament  per  drets  o  tributs. 
Robar.  |l  Llevar,  defraudar  part  del  pes  o  mesura. 
Hurtar,  robar,  defraudar.  II  Met  Atreure  ab  eficacia 
1'  ánim  o  afecte  d'  algú.  Ganar,  robar,  arrebatar, 
llevar.  ||  En  alguns  jochs  de  cartes  anarne  preñen t 
de  les  qu'han  quedat  al  munt,  descartantse  d'altres. 
Robar.  ||  Apropiarse  alguna  obra  d'  ingeni  feta  per 
un  altre.  Plagiar,  robar.  ||  Aixamplarse  'ls  rius  pre- 
nent  térra  de  les  vores.   Derrubiar,   robar,   hurtar. 

NINGÚ  ROBA  RES  QUE  MENGI.  Ref.  Ab  que  's  denota 
que  tots  fugen  de  lo  que  porta  cost  y  gastos.  Alhaja 
que  tiene  boca,  ninguno  la  toca. 

NI  robat.  f.  Pera  denotar  quan  barata  és  una  cosa. 

¿penses  QUE  HO  HE  robat?  Expr.  Que  s'  usa  pera 
significar  qu'  algú  no  dona  a  alguna  cosa  la  estima- 
ció  y  valor  que  's  mereix.  ¿Son  pelos  de  cochino? 

UN  QUE  ROBAVA  Y  DOS  QUE  HI  CONSENTÍEN.  Ref. 
CANS  AB  CANS  NO  'S  MOSSEGUEN. 

SE  POT  ANAR  A  ROBAR  PhRA  COMPRARHO.  f.  Suposa 
la  modicitat  del  preu  d'  alguna  cosa. 

ROBARÍA,  f.  Ant.  ROBO. 

ROBAT,  DA.  p.  p.  Robado,  hurtado.  ||  adj.  Fig. 
Lo  comprat  molt  barato  y  lo  qu'  és  molt  ventatjós 
Robado.  ||  Lo   que  no   té  1'  adorno  precís  y  regular. 

ROBATOR1.  mi  Lladronici,  lladronicia,  robo. 

ÉS  UN  ROBATORI.  fr.  Referintse  a  lo  exagerat  del 
preu  d'  alguna  cosa. 

ROBAVELLER.  m.  El  botiguer  de  robes  y  vestits 
vells.  Ropavejero. 

ROBADA,  fr.  Mena  de  tribut  que  's  pagava  a  1'  an- 
tlgor.  Robada. 

ROBELL.  m.  ROVELL.   . 

ROBELLÓ.  ni.  ROVELLÓ. 

ROBELLS  D'  OU.  Bot.  Planta  expontániaen  molts 
indrets  de  Catalunya,   de  la  mena  Trollius  europeus. 

ROBERÍA.  Ant.  Furt.  Robo. 

robería  D'  armats.  Ant.  fr.  Furt  executat  per  les 
tropes  sense  disciplina. 

ROBERÍA  DEL  SAGR  \T.  Ant.   Profanado  del  temple. 

ROBERÍA  DE  LA  COSA  PÚBLICA.  Ant.  h.  Desfalcli, 
furt  coaiés  a  1'  administrado. 

ROBERÍA  D'  enemichs.  Ant.  fr.  Saqueig  fet  a  má  ar- 
mada péls  soldáis  d'  un'  altra  nació  o  péls  partidaris 
d'  un  ban  cqntrari, 

ROBERT.  m.  Nom  propi  d'  home.  Roberto. 

COM  ROBERT  AB  LES  CABRES,  QUE  PER  UNA  DE  NE- 
GRA 'N  DONAVA  DUES  DE  BLANQUES.  Ref.  Ab  que  's 
reprén  ais  que  baraten  deixantse  perdre  per  meitat. 
El  trueque  del  topo,  la  cola  por  los  ojos. 

ROBERT.  Biog.  Cúiner  del  reí  Ferrán  de  Nápols. 
No  pot  precisarse  'I   lloch  de  sa  neixen<;a,  mes  cal 


730 


ROB 


ROB 


conceptuar  qu'  era  cátala  pél  títol  de  les  obres  que 
va  deixar  escrites  y  publicades  en  llengua  llemosina 
y  duen  els  següents  titols:  «Art  de  condimentar.— 
Konch  estampat  en  la  noble  ciutat  de  Barcelo  1a  per 
Caries  Amorós,  provengal. — Any  1534»;  «Llibre  de 
doctrina  pera  ben  servir,  de  tallar,  y  del  art  de  coch  en 
qualsevulla  ménade potatge y  salses.  —  F onch  estampat 
a  Barcelona  per  Caries  Amorós,  provengal,l'any  1539<>. 

—  (ADOLF).  Biog.  Pintor  molt  distingit.  marcada- 
ment  dedicat  al  paisatge,  que  servava  en  les  seues 
obres  un  segell  apropiat.  Era  molt  donat  a  compon- 
dré quadros  d'  un  color  de  melangía  difícil  d'  imitar, 
y  va  morir,  jove  encare,  al  any  1853.  Era  un  deis 
amichs  y  deixebles  d'  En  Rigalt. 

—  (BARTOMEU).  Biog.  Remarcable  metge  y  polítich 
contemporani,  identificat  en  absolut  ab  les  aspira- 
cions  del  catalanisme.  Encara  que  originari  de  Sit- 
ges,  per  vía  paterna  era  americá;  mes  era  Catalunya 
!a  seua  patria  adoptiva.  Va  néixer  a  Tampico  (Mé- 
xich)  a  1'  any  1842  y  va  vindre  a  Catalunya  quan 
comptava  encara  pochs  anys,  fent  aquí  els  seus  pri- 
mers  estudis,  sempre  mostrant  aplicació  y  afany  de 
travall,  obtenint  triomfs  académichs  en  tots  els  cur- 
sos. A  1'  any  1870  va  guanyar,  per  oposició,  el  lloch 
de  metge  major  de  1'  hospital  y  en  1875  la  cátedra  de 
Patología  interna  de  la  facultat  de  Barcelona,  des- 
empenyada  ab  tot  son  zel  y  saber  durant  mes  d'  un 
quart  de  sigle.  Va  ésser  durant  quatre  bienis  presi- 
dent  de  1'  Academia  de  Medicina  y  Cirurgía  de  Bar- 
celona; dues  vegades  de  1'  Academia  y  Laboratori  de 
Ciencies  Mediques  de  Catalunya;  vispresident  del 
Congrés  Medien  Internacional  de  Barcelona  al  1888; 
va  significarse  per  la  sena  intervenció  ais  Congresos 
de  Berlín,  Roma,  Moscou,  etc.,  y  foren  tants  els 
servéis  que  durant  les  epidemies  de  Barcelona  al 
1870  y  1885  va  prestar,  que  li  fou  concedida  pél  Go- 
vern  la  creu  de  Caries  III  y  1'  ajuntament  de  Barce- 
lona va  distingirlo  ab  medalles  y  honorífichs  diplo- 
mes. Entre  sos  nombrosos  y  valiosos  travalls,  cal  re- 
cordar les  conferencies  donades  a  1'  academia  «El 
Laboratorio»,  respecte  al  tractament  de  la  dispepsia; 
els  seus  discursos  al  Ateneu,  parlant  d'  hipnotisme; 
de  1'  «Antropología  y  Y  Historia»,  de  la  «Célula  so- 
cial», etc.;  les  conferencies  universitaries,  «Relacio- 
nes de  la  Patología  mental  con  los  tribunales  de  jus- 
ticia»; els  discursos  necrológichs  del  doctor  Salva  y 
Campillo,  del  doctor  Letamendi  y  del  doctor  Pí  y 
Suñer,  y  les  obres:  Programa  razonado  de  Patología 
interna,  un  vol  de  400  págs.,  1876;  traducció  de  la 
Patología  celular;  Enfermedades  del  aparato  digestivo, 
en  colaborado  del  doctor  Roig  y  Bofill;  Patología 
médica  (Apuntes  de  las  lecciones  de),  edicions  de  1894 
y  1899;  El  uso  del  alcohol  en  el  tratamiento  de  la  pul- 
monía, 1875,  y  Necesidad  de  ampliar  los  estudios  neu- 
ro-patológicos,  1889.  Y  si  servéis  eminents  va  pres- 
tar a  les  ciencies,  no  foren  menys  rellevants  els  que 
va  fer  a  la  política  catalana.  Era  president  de  la  So- 
cietat  Barcelonina  d'  Amichs  del  País  quan  va  resol- 
dres  presentar  el  missatge  memorable  a  la  Reina  re- 
genta que  precisava  les  solucions  cobejades.  Eli  fou 
l'  autor  d'  aquell  document  serios  y  d'  enlairades 
idees  que  passará  a  1'  Historia.  Al  cap  de  poch  temps 
En  Robert  duia  la  representació  de  Catalunya  al  Con- 
grés espanyol.  Aquella  campanya,  mes  breu  de  lo 
que  a  la  nostra  (erra  convenía,  será  sempre  mes  me- 
morable. Per  dissort,  la  seua  existencia,  minada  per 
tantes  fadigues,  per  tantes  lluites,  no  havía  d'  ésser 
prou  resistenta,  y  ais  comentos  d'  abril  de  1902  la 
mort  el  feria  per  sorpresa  en  els  moments  en  qu'  era 
son  concurs  mes  volgut  per  tots  els  que  admiraven 
en  ell  la  seua  ferina  voluntat  per  Catalunya.  Els  com- 
panys  que  aplaudien  la  iniciació  d'  un  deis  seus  dis- 
cursos científiclis,  com  tots  el  d'  ell,  pié  de  doctrina, 
observaren  el  derrer  batech  d'  aquell  cor  noble  y  al- 
truista. 

—  (ROBERT).  Biog.  Remarcable  escriptor  y  perio- 
dista, que  va  néixer  a  Barcelona  a  1'  any  1827,  mo- 


Rohert  Robert 


rínt  a  Madrit  en  1873.  Va  colaborar  a  Aladrit  y  a 
Barcelona  a  molts  periódichs  y  tenia  un  estíl  pulcre 
y  apropiat  en  abdues  llengües,  la  catalana  y  la  cas- 
tellana. Va  ésser  a  la  capital  d'Espanya  redactor  del 
periÍKiich  democrátich  La  Europa; 
va  fundar  en  1851  el  Diario  Ma- 
drileño y  fou  colaborador  de  La 
Escuela,  el  Diario  Madrileño  y  La 
Península,  que  apoiaven  la  idea 
de  1'  unió  ibérica.  Trovantse  a 
Madrit,  va  pendre  part  en  la  re- 
volta  de  1854,  y  havent  escrit  uns 
articles  de  significació  revolucio- 
naria al  periódich  El  Tío  Cris- 
pin,  fou  perseguit  y  condempnat 
a  dos  anys  de  presó  en  un  castell. 
Al  obtindre  la  llibertat  va  entrar 
de  redactor  al  diari  La  Discu- 
sión, publicanthi  unes  cróniquues 
parlamentar  es  que  tingueren  gran 
ressó.  Ademes  colaborava  al  Museu  Universal,  a  la 
revista  La  América  y  ais  periódichs  satirichs  El  Co- 
hete y  Gil  Blas,  publicant  per  aquells  temps  ben  es- 
crits  articles  catalans  al  setmanari  El  Troc  de  Paper. 
La  seua  vida  fou  travallosa,  donchs  ab  tot  y  el  seu 
valer  va  passar  penalitats  y  afanys  per  la  escassa 
retribució  pecuniaria  deis  seus  travalls.  Després  de 
la  revolució  de  Septembre  va  ésser  nomenat  diputat 
a  les  Constituients,  y  al  proclamarse  la  República 
fou  ministre  plenipotenciari  d'  Espanya  a  Suiga.  A 
mes  a  mes  de  la  seua  labor  periodística,  va  publicar 
diverses  obres  que  1'  acrediten  d'  observador,  d'  eru- 
dit  y  d'  escriptor  satírich  com  pochs  poguessen  es- 
mentar  els  seus  temps,  y  cal  esmentar  entre  elles  la 
traducció  de  Y  Historia  de  Grecia,  de  Duruy;  les  obres 
origináis:  La  espumadera  de  los  siglos,  Los  cachiva- 
ches de  antaño,  Artículos  escogidos  y  Los  tiempos  de 
Mari-Castaña. 

ROBERVOL1ANA.  adj.  y  s.  f.  matem.  ||  Nom  que's 
dona  a  certes  ratlles  corves  descrites  pél  geóme- 
tra Robervol,  que  comprenen  espais  en  longitut  in- 
finits  mes  iguals  a  altres  espais  tancats.  Robervo- 
liana. 

ROBINA.  f.  ROViRA. 

ROBINADA.  f.  ROV1RADA. 

ROBINIA,  f.  Bot.  Aleña  de  plantes  lleguminoses 
papillonacies,  arborecentes,  que  vegeten  a  América, 
mes  son  conreuades  com  a  plantes  d'  ornanient  a  Eu- 
ropa, anomenantseles  en  nostra  térra  Acacia  falsa. 
Robinia. 

ROBÍNICH.  adj.  Quim.  Ácit  que  s'  extreu  de  les 
arrels  de  la  robinia.  Robínico. 

ROBIRA.  f.  ROVIRA. 

ROBIROSA  DE  TORRENTS  (Josepha).  Biog.  Es- 
criptora  molt  distingida  que  va  néixer  a  Vilanova  y 
Qeltrú  a  1'  any  1817  y  ab  son  estre  poétich  va  obtin- 
dre concepte  d'  una  de  les  intelectuals  mes  remarca- 
bles en  son  temps.  Entre  les  seues  obres  mes  enco- 
miades  hi  figura  un  drama  elogiat  per  la  crítica  lite- 
raria, que  va  estrenarse  ab  molt  d'  éxit  ab  el  títol  de 
Lorenza  al  teatre  del  Liceu  de  Barcelona  el  5  de  Alare 
de  1845. 

ROBÍS.  m.  RUBÍ. 

ROBLEDO  (Diech  Antoni).  Biog.  Metge  de  les  de- 
rreríes  del  sigle  xvi,  que  va  escriure  una  obra  titola- 
da  Compendio  Chirurgico,  publicada  a  Barcelona  a 
1"  any  1602. 

ROBO.  m.  L'  acció  de  robar.  Robo,  latrocinio.  || 
Usurpació  fraudulenta.  Hurto,  robo,  pillaje,  despo- 
jo, salto,  presa.  ||  La  cosa  robada.  Hurto,  robo.  || 
El  d'  alguna  dona.  Rapto.  ||  El  furt  fet  ab  violencia. 
Rapiña.  ||  El  que  fa  '1  riu  de  la  térra  de  les  vores. 
Derrubio. 

ROBO  FET  AB  astucia.  L'  astut  y  fingit.  Gatada. 

ROBO  FET  EN  camí  RAL.  Salteo,  salteamiento. 


ROC 


ROC 


731 


ROBORAR,  v.  a.  Ant.  Fortificar.  Roborar,  robus- 
tecer, corroborar,  vigorizar  H  AUTORISAR,  CORRO- 
BORAR. 

ROBORATIU,  VA.  adj.  Lo  que  dona  forga  y  vigor. 
Confortativo,  roborativo,  roborante 

ROBRtÑO  (Joseph).  Biog.  Actor  y  autor  dramá- 
tich  molt  po[  u  ar  a  Catalunya  al  primer  ters  del  si- 
gie  XIX,  que  ab  tot  y  no  tindre  les  seues  produccions 
concepte  literari,  fruía  del  favor  del  públich,  seduit 
per  les  inipnsions  d'  aquell  tenips  de  revoltes.  A  les 
derreríes  de  la  guerra  de  la  independencia,  péls  anys 
1812  y  1813,  répresentava  de  grados  a  Reus  y  les 
seues  entreinaliadures  afalagaven  ais  espectadors, 
com  si  elles  fossen  prou  pera  servirlos  de  distracció, 
en  aquel  s  temps  que  no  se  cercaven  pas  dialectos 
sentiinentals  ni  atitllats.  Era  nadiu  de  Barcelona,  y 
lióme  de  imaginació,  sense  grans  estudis  va  conver- 
tirse en  saineter,  tenint  la  traca  d' impresionar  ab 
arguments  d' assu'uptes  y  fets  coetanis,  fuetejant  ais 
absolutistes  y  afalagant  els  propósits  deis  Uiberals. 
Va  ésser  un  deis  primers  que  pera  la  escena  escri- 
gueren  en  cátala,  y  la  seua  producció  és  molt  nora- 
brosa.  Cal  esmentar  de  les  seues  obres,  les  segiients: 
Mossén  Antón  a  íes  montanyes  de  Montseny  ( dues 
parts).  La  defensa  del  juerte  de  Blanes.  La  regencia 
de  la  Seu  d'  Urgell.  Milans  a  la  villa  de  Pineda.  El 
general  Mina  en  Artesa  de  Segre. 

ROBULINA.  f.  Zool.  Mena  de  focaminííers  helicos- 
techs  de  la  familia  deis  noutiloits.  Robulina. 

ROBUST,  A  adj.  De  gran  for$a.  Vigoroso,  robus- 
to. ||  De  eos  gros  y  membres  reforgats.  Robusto,  ro- 
llizo, fornido.  ||  Qui  gosa  de  perfecta  salut.  Robusto. 

ROBUSTAMENT.  adv.  ni.  Ab  for^a  y  vigor.  Ro- 
bustamente. 

ROBUSTER  (Cristófol).  Biog.  Eclesiástich  de 
molta  significado  que  va  desempenyar  al  sigle  XVI, 
cárrechs  de  marcada  importancia.  Era  nadiu  de  Reus, 
y  havent  passat  a  Roma,  va  ésser  oidor  de  la  Rota 
Romana,  y  a  son  retorn  a  Catalunya,  va  obtindre  la 
dignitat  d'  er.fermer  de  la  seu  de  Tarragona,  y  fou 
consagrat  bisbe  d'Oriola.  Va  deixar  escrita  un' obra 
de  decisions  y  constitucions  sinodals. 

—  Y  SALA  (francesCH).  Biog.  Eclesiástich  nadiu 
de  Reus,  que  va  terse  remarcar  per  son  talent  a  les 
ilerreries  del  sigle  XVI,  havent  niort  al  any  1607.  Va 
obtindre  alguns  nomenaments  de  significació,  entre 
altres  els  d'aidiaca  de  Santa  María  del  Mar  a  Bar- 
celona, canonge  de  la  seu  de  la  meteixa  ciutat  y 
bisbe  d' Elna.  Representant  al  brac  eclesiástich  va 
formar  part  de  la  Diputado  de  Catalunya.  En  1'  any 
1592  va  concorrer  a  la  consagració  de  1' iglesia  de 
Montserrat  feta  pél  bisbe  Pere  Jaume  de  Vich,  a  quin 
prelat  va  succeir  al  any  1599. 

ROBUSTESA.  f.  Forqa,  vigor,  resistencia.  Robus- 
tez, robusteza,  recura,  rejo  ||  Bona  salut.  Robustez. 

ROBUSTET.  m.  af.  Un  xich  robust.  Robustito. 

ROBUST1Á.  n.  p.  Robustiano. 

ROBUST1BLE.  adj.  Que  se  pot  o  deu  robustirse. 
Robustecible. 

ROBUSTIDOR,  A.  adj.  y  s.  Que  robusteix.  Robus- 
tecedor. 

ROBUSTIMENT.  ni.  Acte  y  efecte  de  robustirse. 
'  Robustecimiento. 

ROBUSTIR.  v.  a.  Infundir  robustesa.  Robustecer. 
||  v.  r.  Adquirir  robustesa.  Robustecerse. 

ROBUSTISSIM,  A.  adj.  sup.  Molt  robust.  Robus- 
tísimo. 

ROBUSTO.  ROBUST. 

ROCA.  f.  Banch  o  faixa  de  pedra  viva  o  la  pedra 
molt  grossa  separada  d' ella.  Roca.  ||  La  que  ix  en- 
fora  de  la  superficie  de  la  térra.  Peñasco,  roca,  es- 
collo, peña.  ||  La  que  sol  haverhi  a  la  boca  deis  ports. 
Laja.  ||  Náut.  La  que  sobreix  de  la  superficie  de  1'  ai- 
gua.  Vijía,  escollo,  peñasco.  ||  Met.   Lo  qu'  és  molt 


dur,  ferm  y  constant.  Roca.  ||  pl.  La  cordillera  o  fila 
de  roques  a  flor  de  I'  aigua.  Escollos,  rocas,  arreci- 
fe. ||  Geol.  Massa  mineral  diferenta,  blana,  forta  o 
polsosa,  deis  meteixos  o  de  diferents  compostos  que 
per  sí  meteixa  o  junt  ab  altres  materies,  constitueix 
lo  que  els  geólechs  ne  diuen  formado.  Les  roques  que 
a  la  crosta  de  la  térra  dominen,  son  silícies,  argilo- 
ses  o  calcáríes,  y  comunament  se  divideixen  en  roques 
pedregoses,  metíliques  y  combustibles,  fentsen  ademes 
pera  classificarles  altres  divisions,  segons  el  seu  orí- 
gen  de  calcinado  vegetal,  transformat  o  evolutiu  y 
aquós,  atenent  la  seua  composició  química  o  minera- 
lógica, o  en  les  diverses  combinacions  que  puguen 
observarse. 

ROCA  espadada  o  TALLADA.  La  qu*  está  vertical  y 
no  té  pendent.  Roca  escarpada. 

ROCA  viva  La  qu'  és  al  terreno  natural  o  a  la  pe- 
drera. Roca  ó  piedra  viva.  ||  La  qu'  és  sota  1' aigua  en- 
tre banchs  de  sorra.  Sirte. 

FERM  O  FORT  COM  UNA  ROCA.  Expr.  FORT  COM  EL 
ROURE. 

PELAT  COM  UNA  ROCA.  Expr.  fam.  ESTAR  MES  PO- 
BRE QUE  UNA  RATA. 

ROCA  (Adelaida  de  La).  Biog.  Vallesana  heroica 
que  va  concorre  a  una  de  les  creuades  pera  conque- 
rir la  Terra  Santa.  Era  nadiua  de  La  Roca,  y  vestida 
ab  el  trajo  de  lluita  que  al  periode  mitgeval  s'esti- 
lava,  va  marxai  a  1'  Asia  ab  el  ferm  propósit  de 
guerrejar  contra  els  infidels,  al  any  1104. 

—  (ANTICH).  Biog.  Metge,  filosoph  y  filólech  del  si- 
gle XVI.  Havía  nascut  a  Girona  y  a  les  mitjaníes  de 
aquella  centuria  fruía  concepte  d'  home  remarcable, 
essent  professor  de  la  universitat  de  Barcelona.  Ab 
son  company  de  professorat  En  Francesch  Chesa,  va 
ésser  1  autor  del  Lexicón  latinum  catalanum  ex  Nebris- 
sensi,  estampat  a  Barcelona  per  Claudi  Bo'ronat  al 
any  1561.  Escriptor  molt  travallador  se  li  deuen  va- 
ríes obres  de  medicina,  alguna  d' elles  publicada  al 
any  1578,  y  una  Aritmética,  una  de  les  primeres  en 
quina  se  tracta  de  la  contabilitat  al  comer?,  donant 
regles  pera  portar  ordenadament  els  llibres.  Era  filó- 
lech molt  entes  en  les  llengües  clássiques,  havent 
publicat  alguns  travalls  en  grech,  que  acrediten  el 
seu  protón  coneixement  en  aquestos  estudis. 

—  (GUILLEM).  Biog.  Poeta  satírich,  advocat,  doctor 
en  abdós  drets,  fundador  de  la  Societat  Económica 
d'Amichs  del  País  de  Palma,  y  del  Colegí  d'Advocats 
de  Mallorca.  Va  néixer  a  la  capital  de  les  Balears  al 
any  1742,  morint  en  1813.  La  seua  labor  és  abundosa, 
havent  escrit  produccions  dramátiques,  román?  y  al- 
gunes  composicions  epigramátiques,  que  no  foren 
publicades.  Va  deixar  escrits  dos  volums  de  poesíes 
satíriques.  De  las  seues  obres,  sois  foren  estampades 
les  segiients:  Alegación  jurídica  por  doña  Isabel  May- 
mó  (Mallorca,  1782);  Comedia  de  Mossén  Miserable, 
Romanc-os  per  plorar  rient  o  per  rime  ploran f,  essent 
publicades  les  dues  derreres  després  de  la  seua 
mort. 

—  (GUILLEM).  Biog.  Fill  del  anterior,  va  néixer  a 
Palma  de  Mallorca  al  any  1793,  morint  a  Ciudad  Ro- 
drigo en  1852.  Va  ésser  com  aquell,  fácil  poeta  y  ad- 
vocat de  nota,  y  moltes  de  les  seues  obres  satíriques, 
restaren  inédites,  si  be  arribaren  a  ferse  populars. 
Cal  esmentar  entre  elles  La  Cabronaria,  poema  en 
nou  cants,  y  el  Poema  satírich  contra  el  vid  y  mala 
costúm  del  beure,  que  van  alc.ar  nombroses  protestes 
deis  quins  s'hi  creien  aludits,  y  la  Descripció  satírica 
de  la  vila  d' Algaida.  Sois  té  impresa  la  obra  «Al  se- 
nyor  Alcalde  y  senyors  regidors  de  V  Ajuntament  de 
Palma,  destituits  y  encausats  en  l'any  1846,  perqué 
pensaven  que  devícn  conservar  sa  constitució  que 
tots  havíen  jurada.»  Palma,  1847. 

—  (JOAN).  Biog.  Frare  de  1'  ordre  dominicana,  que 
vivía  ais  conteneos  del  sigle  xvn  y  era  considerat 
com  un  deis  predicadors  mes  atitllats  del  seu  temps. 
Quan  les  festes  de  la  canonisació  de  Santa  Teresa,  a 


732 


ROC 


ROC 


Barcelona,  a  1'  any  1614,  va  fer  el  panegírich,  estam- 
par en  P  obra  que  commemorava  aquelles  solemnials 
funcions. 

—  (JOAQUIM).  Biog.  Actor  y  cantant  que  ais  pri- 
iners  temps  del  teatre  lírich  cátala  va  fetse  popular 
en  la  representado  d'alguns  deis  seus  personatges 
mes  car.icterisats.  Va  morir  a  Sabariell  a  les  derre- 
ríes  de  1899. 

—  (PERE).  Biog.  Escriptor  nadlu  de  Tarragona,  al 
sigle  xvn.  Coneixedor  de  la  llengüa  italiana,  va  fer 
superbes  traduccions,  esmentades  per  Marcillo  per  la 
seua  perfecció,  entre  altres,  de  les  obres  del  Aretino 
y  del  Bocaccio. 

—  (TOMÁS).  Biog.  Metge  famós  del  sigle  XVI,  na- 
diu  de  Tarragona  y  establert  a  Girona.  Va  ésser  met- 
«e  del  almirall  de  Castella  Frederich  Enríquez  de  Ca- 
brera. Va  publicar  en  llengua  llatina  algunes  obres 
remarcables,  entre  elles  les  següents:  Mira  prognos- 
ticacio  anni  1522;  Utilis  compilatio  terminorum  Astro- 
logia,  etc.;  Epístola  contra  necromanlicus  ubi  de  vita 
scientiarium  incidenter;  Epístola  Ferdinandum  de  Con- 
cina  Ccesaris  cancellarium  supremum,  en  quina  com- 
bat  les  pressumpcions  deis  astrólechs;  Redargutis  in 
Hbris  tres  Aguslini  Nimphi  Suemani,  quos  ad  Carolum 
Ccessaren  scripserat,  Burguis,  1534,  tractant  de  les 
lluites  entre  Caries  1  ab  les  comunitats  de  Castella  y 
els  francesos  de  Navarra. 

—  Y  CABANES  (JOSEPH  MARÍA).  Biog.  Cátala  de 
moltes  iniciatives,  que  a  comentos  del  sigle  XIX  pren- 
c.ué  part  a  totes  les  empreses  favorables  al  deixon- 
diment  de  la  nostra  térra,  y  va  ésser  qui  va  iniciar  la 
construcció  del  primer  ferrocarril  d'  Espanya,  el  de 
Barcelona  a  Mataró,  havent  sigut  ell  1'  organisador 
del  concell  format  ab  aquest  propósit.  Va  morir  a 
1'  any  1885. 

—  Y  BISBAL  (JOAN  BATISTA).  Biog.  Musich  niolt  la- 
boríos que  vivía  a  la  primera  meitat  del  sigle  XIX. 
És  autor  d'  una  Gramática  musical  dividida  en  14  lec- 
ciones, que  va  publicar  a  Barcelona  a  1'  any  1837. 

—  Y  CORNET  (JOAQUIM).  Biog.  Escriptor  y  pole- 
mista de  molts  coneixements,  que  a  la  primera  mei- 
tat del  sigle  XIX  va  ésser  un  deis  publicistes  mes  la- 
boriosos de  la  nostra  térra.  Va 
néixer  a  Barcelona  a  1'  any  1804, 
morinthi  el  de  1873.  Va  comen- 
gar  la  seua  tasca  publicant  la 
revista  titolada  La  Religión,  y  es- 
crigué  al  cap  de  poch  temps  la 
obra  Manual  del  cristiano,  devent- 
seli  també  traduccions  niolt  re- 
comanables  y  travalls  literaris 
de  tant  d'  interés  com  els  llibres 
El  padre  de  familia,  1846,  y  En- 
sayo crítico  de  las  lecturas  de  la 
época,  2  vol.,  1847.  Amich  y  com- 
pany  d'  En  Balmes,  va  colaborar 
a  la  revista  La  Civilización  y  mes 

tart,  mort  aquell,  va  dirigir  el  diari  barceloní  La 
Esperanza,  que  conté  un  valiós  aplech  de  mono- 
grafíes  históriques.  Els  seus  escrits  li  donaren  in- 
teressant  concepte,  havent  obtingut  cárrechs  de 
significació.  Desde  1840  va  ésser  director  de  la 
«Biblioteca  religiosa  de  obras  morales  y  ascéticas», 
composta  de  llibres  molt  importants.  A  I'  any  1837 
era  nomenat  académich  de  la  de  Bones  Lletres  de 
Barcelona,  y  havent  intervingut  ab  zel  a  recullir 
moltes  de  les  obres  que  se  salvaren  de  la  destrucció 
deis  convenís  en  1835,  va  ésser  nomenat  en  1844  di- 
rector de  la  Biblioteca  pública  de  Barcelona  que  va 
establirse  al  derruit  convent  de  Sant  Joan,  al  carrer 
de  la  Riera  de  Sant  Joan.  Pot  dirse  qu'  ell  va  ordenar 
y  catalogar  aquell  aplech  de  llibres  que  fonamenta- 
ren  la  nostra  Biblioteca  universitaria.  Biblióhl  de 
grans  coneixements,  va  desempenyar  aquell  cárrech 
fins  a  esdevenir  la  seua  mort,  substituintlo  en  ell  al- 
tre  de  les  figures  preeminentes  de  la  renaíxenga  cata- 
lana, el  malaguanyat  Aguiló. 


Joaquim  Roca  y 
Cornet 


—  Y  FERRERAS  (JOSEPH  NARCÍS).  Biog.  Erudit  es- 
criptor  contemporani,  un  deis  mes  convencuts  parti- 
daris  de  les  aspiracions  del  catalanisme.  Era  metge 
distingit,  mes  després  de  la  revolució  de  Septembre 
de  1868  pot  dirse  que  tot  el  seu  afany  s'  inspirava  en 
promoure  el  deixondiment  de  la  nostra  térra.  Ais  pri- 
mers  temps  de  la  publicació  de  La  Renaixenpa  era  un 
deis  colaboradors  mes  constants  de  la  revista,  y  'ls 
seus  articles,  escrits  ab  coneixement  y  fermesa,  ab 
correcció  d'  estil  y  establint  deduccions  y  comparan- 
ces,  d'  argumentado  fonamentada,  d'  exposició  pre- 
cisa, no  cal  duptar  com  desvetllaren  al  jovent  de 
aquells  dies  que  llegíen  a  En  Roca  com  a  mestre  y 
foren  propagandistes.  És  llástima  que  aquella  munió 
de  travalls  histórichs,  per  ell  publicats  en  diverses 
revistes  y  llibres,  no  fossen  aplegáis,  perqué,  home 
modest,  mai  va  presumir  el  seu  valer,  y  escampat  ha- 
vía  la  seua  valiosa  producció  sense  creure  que  val?ués 
lo  molt  que  valia.  Va  morir  a  Barcelona  a  l'any  1891. 

—  Y  FLOREJACHS  (LLUIS).  Biog.  Lleidütá  deis  mes 
significáis  al  sigle  XIX.  Metge  molt  renomenat,  ins- 
pirat  poeta  y  erudit  historiador.  Va  néixer  a  1'  any 
1830,  morint  al  1882.  De  jove  va  vindre  a  Barcelona 
pera  cursar  la  seua  carrera,  y  acabada  aquesta,  des- 
prés de  doctorarse,  va  retornar  a  la  seua  ciutat  vol- 
guda,  exercint  allí  la  seua  professió  fins  que  acaba 
la  seua  existencia,  essent  corresponent  de  I'  Acade- 
mia de  1'  Historia,  de  la  de  Bor.es  Lletres  de  Barce- 
lona y  de  moltes  mes  de  Catalunya,  d'  Espanya  y  del 
extranger.  Posseía  a  1'  horta  de  Lleida  una  finca  ont 
va  donarse  ais  temps  deis  romans  la  famosa  batalla, 
y  allí  va  consagrar  un  monument  al  memoiable  fet 
histórich.  La  seua  tasca  intelectual  va  ésser  nombro- 
sa  y  escullida,  essent  moltes  les  poesíes  y  'ls  travalls 
histórichs  que  d'  ell  podríen  esmentarse.  Les  senes 
Efemérides  leridanas,  publicades  en  1872,  constituei- 
xen  un  aplech  riquíssini  de  notes  locáis,  de  noticies 
erudites,  y  la  Memoria  de  la  catedral  antigua  de  Lé- 
rida, estampada  en  1881,  és  una  obra  que  mostra  la 
seua  competencia  en  1'  arqueología  y  1'  historia. 

—  Y  GALES  (JOSEPH).  Biog.  Travallador,  que  ab  la 
seua  aplicado  a  1'  estudi  va  obtindre  concepte  me- 
rescut  a  Barcelona  durant  la  segona  meitat  del  si- 
gle XIX.  Ferm  en  la  defensa  del  travall,  va  pendie 
part  en  tots  els  actes  que  's  celebraven  pera  protes- 
tar de  les  amenaces  y  i  els  perjudids  que  produieu 
les  escoles  económiques  contraríes  al  seu  impuls,  y 
va  anar  comissionat  a  Madrit  pera  combátreles.  Va 
donar  conferencies  relatives  a  arts  y  oficis  y  publica 
estimables  estudis  y  travalls.  Va  ésser  president  de 
1'  Institut  Industrial  de  Catalunya,  va  formar  part  de 
les  comissíons  obreres  que  varen  anar  a  estudiar  les 
exposicions  extrangeies,  escrivint  memories  y  obser- 
vacions  ben  remarcables  y  assolint  reputado  de  com- 
petent  en  qüestions  económiques.  Enire  les  varies 
obres  d'  En  Roca  y  Gales,  cal  esmentar  la  titolada: 
Un  obrero  en  Fairmont-Park  (Revista  crítica  industrial 
de  la  Exposición  de  Filadelfia),  Barcelona,  1876.  Va 
morir  en   1891. 

—  Y  MARÍA.  Biog.  Filólech  del  sigle  xvili,  que  ha- 
vía  escrit  estudis  molt  práctichs  pera  apendre  les 
llengües  extrangeres.  A  1'  any  1750  va  publicar  a 
Barcelona,  a  1'  imprempta  d'  En  Surroca,  el  llibre  ti- 
tolat:  Arte  francés  ó  nuevo  método  para  leer,  hablar  y 
escribir  el  francés  conforme  á  los  más  modernos. 

—  Y  PUJOL  (PAU).  Biog.  Impressor  del  derrer  ters 
del  sigle  xix,  mort  a  Manresa  a  etat  molt  avengada, 
que  havía  contribuit  al  deixondiment  intelectual  a  la 
comarca  del  Cardoner,  prestant  se.npre  1  seu  con- 
curs  a  les  aspiracions  patriótiques.  Havía  entrat  de 
caixista  ais  comentos  d'  aquella  centuria  a  1'  im- 
prempta establerta  a  la  predita  ciutat  per  la  Junta 
de  Defensa  y  va  ésser  qui  estampava  el  celebrat  Dia- 
rio de  Manresa,  que  ara  té  tant  d'  inteiés  histórich. 
Passat  aquell  període,  va  fundar  1'  imprempta  que 
duia  el  seu  nom  y  que  tantes  obres  d'  Importancia 
histórica  pera  Catalunya  va  estampar. 


KOC 


ROC 


733 


Segell 
de  La  Roca 


Segell  de 
Roca  y  Porroques 


—  Y  ROCA  (josephina).  Biog.  Monja  cisterciense 
del  monastir  de  Valldonzella  a  Barcelona,  que  a  les 
seues  virtuts,  unía  una  intelligencia  y  una  ilustrado 
dignes  d'  esser  esmentades,  havent  escrit,  alguna 
obreta  de  devoció  de  bon  estil  literari.  Va  morir  al 
any  1905  y  era  nadiva  de  Terras^a. 

ROCA  (La).  Ceog.  Lloch  del  dist.  munpal.  de  Vi- 
lallonga,  prov.  de  Girona;  té  110  hab.  ||  Vila  de  la 
prov.  y  bisb.  de  Barcelona,  part.  jud.  de  Granollers; 
és  a  la  vora  del  riu  Mogent  y  té 
1,762  hab.  ||  Ermita  del  tenue  de 
Montroig,  al  Camp  de  Tarrago- 
na. ||  —  (COLOM).  Orog.  Puig  de 
2,464  met.  d'  altitut,  al  S.E.  de 
Montet,  entre'l  Conflent  y  la  en- 
contrada de  Camprodón.  II  Puig 
de  2,582  met.  d'altitut,  a  tramon- 
tana de  Maranges,  prov.  de  Llei- 
da.  ||  —(COLOM).  Orog.  Puig  de 
2,582  met.  d'altitut  entre  les 
valls  de  Carol,  Cerdanya  france- 
sa y  de  Vallbona,  prov.  de  Lleida. 
||  —(COLOM).  Hidrog.  Puig  del  Pirineu,  a  tramontana 
de  Setcases,  prov.  de  Girona.  ||  —  (CORBA).  Orog. 
Montanya  de  992  met.  d'  altitut 
al  N.O.  de  Canet  de  Adri,  prov.  de 
Girona.  ||  —(CORBA).  Orog.  Puig 
de  1,868  met.  d'  altitut,  al  S  E. 
de  Mont-Lluís,  entre  la  Cerda- 
nya espanyola  y 'I  Conflent.  |]  — 
(CURTA).  Orog.  Tossal  del  Berga- 
dá a  1'  altura  de  920  met.,  entre 
el  riu  Marlés  y  el  torrent  de  So- 
ler. ||  —  (D'  HURÓ).  Orog.  Cim  es- 
timbat  del  Bergadá  entre 'Is  Ra- 
séis y  M  Cogulló  d'  Estela.  A 
deu  metres  mes  avall  del  cim, 
s'obra  entre  roques,  el  Forat  de 
Estela,  que  té  sois  una  fonda- 
ria  de  30  metres,  lloch  ont  se  serven  tradicions 
senzilles.  ||  —(DEL  GALL).  Orog.  Puig  de  1,375  metres 
d'altitut  a  Uevant  de  Molió,  prov.  de  Girona.  II  — 
(DE  LA  ALBERA).  Geog.  Poblé  del  depart.  deis  Piri- 
neus  Orientáis,  bisb.  de  Perpinyá,  cantó  d' Argeles; 
és  a  la  vora  de  la  riera  del  seu  nom  y  té  1,168  hab. 
||  —(DE  LES  gotzeres).  Orog.  Al  camí  de  la  Nou  a 
Vilada,  al  Bergadá  a  925  met.  d'  altura  al  costat  de 
uns  espadáis  de  pedra,  ovirantse  desde  aquell  collet 
les  serres  de  Vilada  y  Picancel.  ||  —  (de  la  Reixa). 
Geog.  Casa  del  Bergadá,  passat  el  camí  de  Puigreig 
a  Serrateix,  al  cim  de  la  serra,  ont  a  la  derrera  lluita 
carlina  s'hi  va  sostindre  sagnant  combat  entre  les 
tropes  lliberals,  manades  pél  general  Cañas,  y  les 
torces  carlines  que  comanaven  En  Miret  y  En  Marián 
de  la  Coloma.  ||  —  (encantada).  Orog.  Hostal  del 
Bergadá,  una  volta  passat  el  planell  de  Sagars  Se 
emplaca  demunt  d' un  gros  penyal  calic,  que  s'allar- 
ga  enllá  de  la  casa.  ||  — (entrevessada).  Orog.  Puig 
del  Pirineu,  de  2,914  met.  d'altitut,  que  és  comú  a 
Lleida,  Andorra  y  Franca.  ||  —  (GELERA).  Orog.  Turó 
de  426  met.  d'altitut;  és  a  la  vora  del  riu  Tech  a 
tramontana  de  Palaldá,  depart.  deis  Pirineus  Orien- 
táis. II  —  (mentidera).  Orog.  A  la  vora  de  la  partió 
d'aigües  del  Marlés  y  del  Llucaiés,  abans  d'arrivar 
al  coll  de  can  Grau.  ||  — (mosquit).  Geog.  A  la  carre- 
tera del  Vernet  al  Canigó,  enfront  de  la  casa  forestal 
de  Balatg.  ||  —  (musSOlera).  Orog.  Al  Bergadá  a  la 
dotada  de  la  Restanyada,  curiositat  geológica  que 
va  socavantse  per  causa  de  les  explotacions  de  car- 
bur  de  calci,  allí  promogudes  d'  uns  quants  anys 
encá.  ||  —(PASTORA».  Orog.  Cinglall  al  camí  del  san- 
tuari  de  la  Mare  de  Deu  del  Mont,  y  aprop  de  les 
mines  del  monastir  de  Sant  Lloreng  al  terme  de  Bas- 
sagoda.  II  —(PLANA).  Orog.  A  la  serra  de  Cadí,  a 
2,300  met.  d' altura,  pas  el  mes  baix  de  la  serra,  el 
derrer  que  pot  franquejarse  al  hivern,  quan  la  neu 
embolcalla  els  cimals  d'  aquelles  montanyes.  ||   — 


(del  mas  del  olm).  Altar  druida  de  la  serra  de  la 
Lluera,  entre  Alcover  y  Montral.  Es  un  exemplar 
poch  conegut  y  tal  volta'l  mes  notable  de  Catalunya. 

II— (ROJA).  Orog.  Puig  de  1.015  met.  d' altitut  a  la 
vora  dreta  de  la  riera  de  Croses,  al  N.E.  de  Gloria- 
nes,  entre'l  Conflent  y  1'  Alt  Vallespir,  depart.  deis 
Pirineus  Orientáis.  ||  — (SALERA).  Orog.  Puig  de  1,104 
met.  d'altitut,  entre'l  Conflent  y 'I  Llenguadoch,  al 
N.O.  d'  Arbusosls,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  || 
—  (del  Catroch).  Roca  singular,  sota '1  puig  d' en 
March,  entre  Alcover  y  La  Riba.  Té  la  forma  d'  un 
barril  y  está  colocada  a  1' obertura  de  un  avenen 
sostenintse  pél  ventre  y  balancejantse  com  una  cam- 
pana. En  un  de  sos  extrems  pega  a  la  boca  del  avench 
y  produeix  un  só  que  se  sent  de  gran  part  del  Camp 
de  Tarragona.  Se  la  creu  un  enginy  de  les  races  pre- 
históriques,  colocada  com  está  a  l'entrada  de  una 
cova  dita  del  Mitgdia.  ||  —  (SON).  Geog.  Caseriu  del 
terme   de  la  Vilet;i,  part.  jud.  de  Palma  de  Mallorca. 

||  —  (SUBIERA).  Orog.  Precipici  esgarrifós  de  penyes 
verticals  a  mes  de  50  met.  d'  algaria  al  cami  de  La 
Pobla  de  Lillet. 

ROCABERTÍ  (Vescomte  de).  Biog.  Noble  cavaller 
del  sigle  XIV,  y  un  deis  cortesans  que  fruiren  de  ma- 
jor  significació  a  la  cort  d'  En  Pere  III  y  de  la  reina 
Na  Violant.  Ais  arxius  reials  se  serven  d'  aquest 
personatge  diverses  cartes,  y  s'  és  fet  remaicable 
aquell  nom  per  les  següents  memorances  d'  aquell 
temps.  Queslió  entre  el  vccomte  de  Rocaberti  e  mossen 
Jaume  March  sobre  lo  departiment  del  estiu  e  del  hi- 
vern, y  Sentencia  dada  sobre  la  dita  questió  e  departi- 
ment per  lo  senyor  rei  en  Pere. 

—  (dalmau  DE).  Biog.  Noble  senyor  de  Peralada, 
que  1'  any  1285  va  ferse  remarcar  a  la  defensa  de  un 
deis  passos  del  Pirineu,  quan  la  lluita  ab  els  france- 
sos,  y  que  a  altres  fets  de  guerra,  va  ésser  constant 
defensor  de  la  seua  patria. 

—  (FELIP  Dalmau).  Biog.  Navegant  de  les  deneríes 
del  sigle  xiv  y  capdiil  de  1'  expedido  endregada  con- 
tra Sicilia  1'  any  1392.  Va  assolir  fama  de  valent  y 
acertat  en  aquella  empresa  pels  triomfs  marítima 
que  va  comptar,  vencent  les  naus  italianes. 

—  (elionor).  Biog.  Esforzada  dama,  filia  d'  En 
Dalmau  de  Rocaberti,  que  per  ses  proeses  a  les  de- 
rreríes  del  sigle  XIII,  va  ferse  renom  d'  ésser  una  de 
les  dones  mes  patriotes  y  valeroses  del  sen  temps. 

—  (JOAN  TOMÁS).  Biog.  Teolech  y  prelat  del  si- 
gle XVII.  Va  néixer  a  Peralada  l'any  1624,  morint  a 
Madrit  en  1699.  Va  pendre  1' hábit  de  la  relligió  de 
predicadors,  havent  desempenyat  a  l'ordre  els  ca- 
rrechs  de  major  concepte.  Va  ésser  Provincial  de  la 
provincia  d' Aragó,  arquebisbe,  virrei  y  inquisidor 
general  de  Valencia  durant  els  anys  de  1696  a  1699. 
Durant  el  seu  govern  al  esmentat  tribunal,  va  mos- 
trar recte  procedir,  no  deixantse  imbuir  per  influen- 
cies ni  recomanacions.  Al  temps  de  son  bisbat,  el 
papa  Ignocent  XII,  va  concedir  a  1'  arxidiócesis  va- 
lenciana, la  deguda  autorisació  a  prechs  d'  En  Roca- 
berti, pera  instituir  r  adorado  del  Santíssim  en  la 
fundó  de  les  Quaranta  hores,  havent  estat  aquella 
ciutat,  la  primera  d  Espanya,  en  organisarles.  Va 
deixar  escrites  una  munió  d'  obres  teológiques  y 
dogmátiques,  molt  notables,  entre  quines  cal  esmen- 
tar les  següents:  Alimento  espiritual,  Barcelona  1688. 
Teología  mística,  Barcelona,  1669.  De  romani  ponti- 

ficis  aucloritate  (3  volums)  y  Biblioteca  pontificia 
máxima,  publicada  desde  1695  a  1699,  formant  21 
volums. 

—  (fra  JOSEPH).  Biog.  Caputxí  del  sigle  XVI,  y  un 
deis  predicadors  que  fruiren  mes  calificat  concepte. 
Va  pertanyer  a  les  comunitats  de  Tortosa  y  del 
Mont-Calvari  promovent  la  oració  de  les  Quaranta 
hores.  Va  morir  1'  any  1584. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Jesuíta  barceloní  de  les  derre- 
ríes  del  sigle  xvn,  y  catedrátich  de  retórica  al  colegí 
de  Cordelles.  Va  escriure  una  ressenya  de  les  exe- 
quies  de  Caries  II  d'  Austria,  impresa  a  Barcelona  al 


734 


ROC 


ROC 


any  1701,  ab  el  títol  de   Lágrimas  amantes  de  la  ciu- 
dad de  Barcelona. 

—  (F.  N.)  Biog.  Va  ésser  castellá  d'  Emposta  y  un 
deis  poetes  que  figuren  al  Canqoner  de  París.  Vivía 
al  sigle  xv,  y  és  de  creure  que  sía  Bernat  Luch  de 
Rocaberti,  gran  creu  y  castellá  d'  Emposta,  y  capdill 
del  exércit  d'  En  Jo  in  II  al  entrar  a  Catalunya  en 
1451.  Al  Jardinet  d'  orats  figura  la  Resposla  feta  per 
mossen  Torroella  al  comenador  Rochaberti  Castellá 
d'  Emposta. 

—  (RAIMón  dalmau).  Biog.  Comte  de  Peralada, 
vescomte  de  Rocaberti.  A  la  lluita  de  1640,  resta  fidel 
a  Felip  IV,  publicant  una  obra  ab  el  títol  de  Presa- 
gios fatales  del  mando  francés  en  Cataluña  (un  vol., 
1G46,  SaragoQa;  Memorias  ó  defensa  del  marqués  de 
Aytona  (un  vol.);  Casa  de  los  Condes  de  Peralada  ó 
compendio  de  las  grandezas  y  prerrogativas  de  la  an- 
tiquísima casa,  etc.  (Madrit,  1651). 

—  (ramón).  Biog.  Advocat  del  sigle  XVII,  autor  de 
la  obra  nomenada  Certamen iuris  diclum  (Osea,  1641). 

—  DE  PAU  Y  BELLERA  (D.  DIECH).  Biog.  Noble  se- 
nyor  del  sigle  XVII,  senyor  de  les  baroníes  de  Pau  y 
de  Bellera,  que  va  escriure:  «Discurso  genealógico 
en  que  se  trata  de  la  línea  paterna  de  D.  Antonio  de 
Rocaberti,  de  muchos  santos,  de  quien  desciende  por 
línea  recta,  y  de  otros  puntos  importantes  para  la 
verdadera  inteligencia  de  algunas  historias. 

—  Y  SOLER  (SOR  HIPÓLITA  DE  JESÚS).  Biog.  Monja 
del  convent  deis  Angeis,  de  Barcelona.  Va  néixer  a 
aquesta  ciutat  en  1894,  prenent  I'  hábit  relligiós  a  la 
edat  d'  onze  anys,  arribant  a  obtindre,  per  ses  vir- 
tuts,  concepte  respectuós  de  veneració.  Va  morir  al 
iny  1664,  ais  73  de  la  seua  edat.  Va  escriure  dues 
obres  místiques,  d'  estil  castíc,  y  altres  com  la  pu- 
blicada a  Valencia  al  any  1684  ab  el  títol  de  Las 
cinco  piedras  de  David. 

ROCABRUNA.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Baget,  prov.  de  Girona. 

ROCACELSA.  Biog.  Monjo  de  Montserrat  que  vi- 
vía a  les  derreríes  del  sigle  xiv.  Se  '1  creía  dotat  de 
esperil  profétich,  y  va  escriure  algunes  de  les  seues 
revelacions  y  profecíes,  segons  el  P.  Antoni  de  Vieyra. 

ROCACORBA.  Geog.  Poblet  del  terme  munpal.  de 
Canet  d'  Adri,  prov.  de  Girona.  ||  Roca  y  seti  pinto- 
resch,  a  les  montanyes  de  Prades,  entre  Capafonts  y 
La  Febró. 

ROCACA.  f.  aum.  Roca  molt  grossa.  Peñasco. 

ROCAFORT  (Berenguer  de).  Biog.  Un  deis  cap- 
dills  deis  Almogávers  que  ais  comentos  del  sigle  XIV 
s'  endregaren  a  Orient.  El  remor  de  les  seues  proeses 
va  ferio  remarcable  y  fruía  renom  d'  imdomptable. 
Va  pretendre,  comptant  ab  molts  partidaris,  ferse  reí 
de  Salónica,  mes  al  any  1309  va  ésser  fet  presoner  y 
portat  devant  del  rei  de  Nápols,  fou  recios  al  castell 
d'  Aversa,  morint  allí  de  fam  y  abandonat  deis  seus. 

—  O  ROQUEFORT  (JOAN).  Biog.  Un  deis  poetes  que 
figuren  al  Canconer  de  París,  al  sigle  xm,  y  de  qui  fa 
merescudes  lloances  M.  Tastú. 

—  (JOSEPH).  Biog.  Sabi  antiquari  deixeble  del  doc- 
tor Finestres.    Va  néixer  a  Sant  Feliu  de  Terrassola, 

a  la  diócesis  de  Vich,  y  va  mo- 
rir essent  rector  de  Tona  al  any 
1784.  Va  deixar  escríts  setze 
volums  en  foli,  ab  la  geneología 
de  moltes  families  catalanes, 
transcrivint  documents  histórichs 
de  molta  valúa,  manuscrit  que 
se  servava  a  Oristá. 

ROCAFORT  Geog.  Poblé  de 
la  prov.  de  Barcelona,  bisb.  de 
Vich,  part.  jud.  de  Manresa;  és  a 
ponent  de  la  serra  de  Sant  Llo- 
renq,  a  la  vora  d'  una  riera  y  té 
1,340  hab.  ||  Poblé  de  la  prov., 
dióc.  y  part.  jud.  de  Valencia;  és  a  tramontana  de 
la  capital,  té  estació  de  F.-C.  y  515  hab.  ||  Poblet  del 


Sege'I  de  Ro- 


Segell  de  Roca- 
fort    de  Vallbona 


Segell 
de  Rocatort 


dist.    munpal.    de    Sant  Esteve  de  Litera,  prov.  de 
Osea.  ||  —DE  queralt.   Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de 
Tarragona,  part.  jud.  de  Montblanch;  és  a  la  vora  de 
la  riera    del   seu  nom  y  té  790  hab. 
II  —  DE    vallbona.    Poblé    de    la 
prov.  de   Lleida,    dióc.    de    Tarra- 
gona, part.  jud.   de  Cervera;  és  a 
la  vora  del  riu  Corp  y  té  630  hab. 

ROCAL.  m.  Roca  grossa. 

ROCALL.  m.  Conjunt  de  palets 
o  pedretes  que  per  I'  acció  del 
temps  y  de  1  aigua  se  desprenen 
de  les  penyes  o  roques,  o  bé  les 
que  salten  al  travallar  les  pedrés. 
Rocalla,  cascajo,  ripio.  II  Arq. 
Obra  decorativa  qu'  en  lloch  de  ca,ort  de  Queralt 
precisar  la  regularitat  de  les  cons- 

truccions,  imita  les  roques  o  bé'ls 
conjunts  rústichs  de  la  naturalesa. 
Rocalla.  \\  foier.  Orans  de  granet, 
cornalina,  coral  y  ágata,  tallats  ab 
mes  o  menys  regularitat,  que  se 
empleen  pera  fer  collarets. 
ROCALLA,  f.  ROCALL. 
ROCALLAURA.  Geog.  Poblé 
del  dist.  munpal.  de  Vallbona  de 
les  Monges,  prov.  de  Lleida. 

ROCALLER.  m.  Artista  pícape- 
drer  que  travalla  les  pedrés  imi- 
tant  rocalla. 

ROCALLÍS.  adj.  El  cap  d'  una  penya  Misa. 

ROCAM.  m.  Munió  o  conjunt  de  roques.  Peñascal. 

ROCAMORADESANTMAGÍ. 
Geog.  Caseriu  del  terme  de  Santa 
Perpetua,  prov.  de  Tarragona.  || 
Nom  d'  un  deis  bandolers  que  se- 
gons la  tradició  anaven  ab  en 
Serrallonga. 

ROCAMORELLA.  f.  Ter.  bot. 
MORELLA  ROQU  ERA. 

ROCASAURA.  Orog.  Espadat 
a  la  vora  del  Hospitalet,  a  la 
Cerdanya. 

ROCATÁ.  m.  y 

ROCATAM.  m.  Munió  o  conjunt  de  roques.  Pe- 
ñascal. 

ROCATER,  A.  adj.  Rocoso,  peñascoso. 

ROCAVERT1.  Geog.  Poblé  del  dist.  munpal.  de 
Donzell,  prov.  de  Lleida. 

RÓCECH.  m.  Cosa  que  arrocega.  |¡  Fig.  Seguici. 

ROCEGAR.  v.  a.  ARROCEGAR. 

ROCEGAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  ARROCEGAT. 

ROCEGÓ.  f.  ROSEGÓ. 

ROCELAT.  ni.  Quim.  Sais  resultants  de  la  combi- 
nado del  ácit  rocélich  ab  les  bases  salificables.  Ro- 
celato. 

ROCH.  m.  Nom  propi  d' home.  Roque. 

ROCH.  m.  Guijarro,  canto,  piedra.  ||  Al  jochd'es- 
caclis,  cada  una  de  les  figures  en  forma  de  torre.  Ro- 
que. II  Pedrés  que  serveixen  pera  apedregar.  Lágri- 
mas de  Moisés  ó  de  San  Pedro. 

COP  DE  ROCH.  Cantazo. 

ROCH  (Sant).  Biog.  Varó  piados  pertanyent  a  una 
de  les  families  nobiliaries  del  Mitjorn  de  Franca. 
Aquest  Sant,  va  néixer  a  les  derreríes  del  sigle  xm,  y 
portat  de  les  seues  ferventes  devocions,  va  pelegri- 
nar  envers  Roma,  quan  una  pesta  delmava  les  po- 
blacions  italianes.  Trovantse  a  Plasencia  va  con- 
traure  la  malaltía  y  va  ésser  obligat  a  retirarse  a  un 
bosch,  pera  allunyar  el  perill  de  propagar  el  mal,  y 
trovantse  allí  asseguren  els  seus  biógrafs,  que  cada 
día  un  gos  pertanyent  a  cert  cavaller  nomenat  Go- 


ROD 


ROD 


735 


tart,  anava  a  la  boscuria,  pera  portar  un  pá  al  pele- 
grí  malalt.  Curat  y  restablert  de  la  seua  dolenga,  y 
havent  curat  a  mol ts  empestats  que  1  reclamaven, 
va  tomar  a  la  seua  térra,  morint  a  Montpeller  al 
any  1327. 

VET    AQUÍ    SANT    ROCH    Y   'L    GOS.   LoC.    pop.  Qtie  Se 

aplica  a  dues  persones  que  senipre  van  juntes.  La 
maza  y  la  mona. 

ROCH  DE  CARBONET.  Orog.  Penyal  de  la  Cer- 
danya  a  la  vora  del  encreuament  del  cami  de  Mont- 
Lluis  a  Bourgmadame.  ||  —DE  FRANCA.  Puig  de  1,449 
metres  d'altitut  al  S.E.  d'  Amelia,  a  la  meteixa  par- 
tió d'Espanya  y  Franga,  Pirineu  gironí.  ||  —  DE  LA 
ABELLA.  Al  Conflent,  a  la  barrancada  que  descendeix 
del  Puig  d' Escató.  II  —  DEL  MALL.  Roca  esquistosa 
al  Canigó,  clavada  en  térra  y  deniunt  d'ella,  atra- 
vessada,  una  de  plañera  estreta  y  Marga  que  resta 
equilibrada,  balancejant  corn  un  malí  gegantf  al  do- 
narli  una  branzida.  ||  —  DEL  TABAL.  Prop  del  coll  de 
Vernadell  a  La  Garrotxa  a  1' altura  de  1 135  metres.  || 
—  DEL  ROSSELLÓ.  Puig  de  1 ,31 4  metres  d'  altitut,  al 
N.G.  de  Molitg,  antich  Conflent,  depart.  deis  Pirineus 
Orientáis.  ||  —DEL  VIDRE.  Turó  espadat  dessobre  la 
gorja  del  Segie,  abans  d'arrivar  a  Lió,  y  a  la  vora 
del  Mas  Girvés.  ||  —  DE  LA  FITA.  Collet  entre  dues 
roques  passat  el  portell  de  la  gorja  de  Cremal  al 
cami  de  Nuria.  ||  —DE  LA  LLOSERA.  Puig  de  2,180  me- 
tres d'  altitut  pertanyent  al  macis  del  Canigó,  an- 
tich Conflent,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  —DE 
LA  MALE.  Coll  de  la  Valí  de  Ribes,  a  la  vora  de  les 
gorges  del  riu  Nuria.  ||  —  DE  LA  MAULA.  Coll  de  la 
Valí  de  Ribes  entre  la  Jaga  de  la  Llebrada  y  el  camf 
del  Coll  de  Finestrelles.  ||  —  DE  LA  MEL.  Collet  al 
cami  de  Corcelles  a  Cardona,  formant  una  roca  arro- 
donida.  || — DELS  DUCHS.  Al  Conflent,  original  roca 
enfront  de  la  trencada  Conca  de  Trenip.  ||  —DELS 
LLAMPS.  Greny  que  surt  del  macis  de  la  serra,  prop 
de  Plá  de  Pujáis,  al  Bergadá.  ||  — D' en  batlle.  Co- 
llet del  Bergadá,  a  la  vora  del  togal  de  Rus  y  el  coll 
de  la  Creueta.  ||  —  MAJOR.  Al  extrem  de  Prat  Cabrera 
prop  de  la  valí  de  Vallmanya  al  Canigó.  ||  —  NEGRE 
(SERRA  DEL).  Serra  de  2,708  metres  d  altitut  máxima, 
al  S. O.  de  Vallmanya,  entre '1  Conflent  y  l'AHVa- 
llespir,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis.  ||  —  RODÓ. 
Puig  de  1,280  metres  d'altitut  situat  al  N.O.  d'Ar- 
lés,  Alt  Vallespir.  ||  Puig  del  macis  del  Canigó,  an- 
tich Conflent;  té  uns  1,700  metres  d'altitut.  ||  — VERT. 
A  la  valí  de  Ribes  entre  'ls  pichs  de  Balandrau  y  de 
Torraneules. 

ROCÍ.  m.  Cavall  vell  o  flach  y  dolent.  Rocín,  ma- 
talón, rocinante.  ||  Cavall  petit  y  dolent.  Jaco.  || 
Qualsevol  cavall  destinat  pera  travallar.  Rocín.  || 
Met.  fam.  Home  tonto  y  neci.  Rocín.  II  Met.  Dit  de  la 
persona  vella,  y  aixís  se  diu:  qui  no  travalla  quan  es 
pollí,  ha  de  travallar  quan  es  rocí.  Viejo. 

PUS  LLAURA  'L  ROCÍ,  POSA  LA  SELLA  AL  BOU.  Ref. 
Ab  que  's  denota  que  no  's  deuen  trastornar  o  con- 
fondre  les  ocupacions  de  cada  hú.  Pues  ara  el  rocín, 
ensillemos  al  buey. 

ROCINANT.  m.  Aquest  nom  que  Cervantes  va 
apropiar  al  cavall  que  montava  Don  Quixot,  s' aplica 
ais  cavalls  flachs  y  poch  servibles.  Rocinante. 

ROCINEJAR  v.  n.  Renillar  algú  imitant  al  rocí. 
Rocinar.  II  CADUQUEJAR. 

ROC1NET.  m.  dim.  RocinlUo. 

ROCINOT.  m.  ROCi. 

ROCITANT.  m.  Ant.  Ronquera. 

ROCITAT.  adj.  Ant.  Ronch. 

ROC1U.  ni.  Vulg.  Rosada,  ros. 

ROCOLES  (Joan  Bta.).  Biog.  Historiador  que  va 
escriure  algunes  obres  deis  seus  estudis  durant  el  s¡- 
gle  XVII.  Era  nadiu  del  Mitjorn  de  Franga.  Va  néixer 
a  Bezers  al  any  1620  y  va  morir  en  1696. 

RODA.  f.  Máquina  o  pega  orbicular  de  metall  o  de 
fusta,  pera  rodar  sobre  un  eix.   Rueda.  ||  La  petita 


sense  raigs,  com  la  de.  la  corrióla.  Rodaja.  ||  Maqui- 
na pera  treure  aigua  deis  rius  y  regar  els  camps. 
Azuda,  zuda,  zúa.  II  RODONA.  ||  Náut.  El  fust  corb 
que  pera  tormar  la  proa  s'uneix  ab  la  pega  córba  en 
que  remata  la  quilla.  Roda.  ||  pl.  RODERA.  ||  TORN  DE 
LES  MONGES.  ||  Met.  La  extensió  que  fa  en  semicercol 
lo  pao  reial  ab  les  plomes  de  la  cua.  Rueda.  ||  Dret  o 
impost  que  satisfeien  els  remaders  de  bestiar  de  llana. 
||  Ant.  Camf  carreter  o  de  roda.  ||  Aureola  de  la  lluna. 
Ruedo. 

RODA  Catarina.  Ais  rellofges  es  la  de  dents  com 
navages,  que  colocada  perpendicularment  dona  mo- 
viment  al  volant.  Rueda  catalina  ó  de  Santa  Catali- 
na, ó  de  reencuentro. 

RODA  COMPOSTA.  Máquina  composta  de  moltes  ro- 
des  ab  llurs  Uanternons.   Rueda  compuesta  ó  infinita. 

RODA  D' aristotil.  Geom.  Certa  dificultat  sobre  '1 
moviment  d'  una  roda.  Rueda  de  Aristóteles. 

RODA  DE  ferro.  Cilindre  o  roda  petita  de  ferro  o 
de  acer  pera  tallar  els  diamants  o  pedrés  precioses. 
Gira  ab  grandíssima  rapidesa.  Rueda  de  hierro  ó  de 
abrillantadores  ó  de  lapidarios. 

roda  de  presos.  Presentado  de  presos  que  's  fa  a 
un  testimoni  pera  veure  si  reconeix  al  delinqüent. 
Rueda  de  presos. 

RODA  de  foch.  El  cércol,  etc.,  guarnit  de  coels. 
Girándula. 

RODA  DE  grúa.  Certa  roda  en  forma  d' un  tabal 
pera  pujar  pes.  Tímpano, 

RODA  DE  LA  FORTUNA.  Cert  joch  de  rodolins  o  car- 
tes  encastades  a  una  post  rodona,  y  un  arbre  o  eix 
perpendicular  al  centre  ab  un  travesser  al  cap  de 
amunt,  com  lo  deis  rellotges  de  butxaca,  que  impelit 
pél  qui  mena  'I  joch  volta  aceleradament,  y  guanya  1 
qui  té  posat  al  rodolí  que  dit  travesser  senyala  quan 
se  para;  y  si  '1  rodolí  ont  se  para  no  hi  ha  res,  tot  lo 
diner  que  hi  ha  posat  ais  altres  queda  del  qui  mena  '1 
joch.  Rueda  de  la  fortuna,  rolina,  ruleta.  ||  Met.  La 
volubilitat  y  inconstancia  de  la  fortuna.  Rueda  de  la 
fortuna. 

RODA  DE  CINIA.  La  que  sosté  'ls  catúfols  de  la  ci- 
nia.  Andaraje. 

RODA  DE  MOLÍ:  RODET,  MOLA. 

roda  DE  POPA.  fr.  Náut.  Prolongado  en  sentit  ver- 
tical de  la  quilla  per  la  part  de  popa,  que  puja  bon 
trog  per  demunt  de  la  barca. 

RODA  DE  PROA.  fr.  Náut.  La  meteixa  prolongado 
per  la  banda  de  proa 

RODA  DE  SANTA  CATARINA:  RODA  CATARINA.  ||  La 
que  'ls  saludadors  se  fan  estampar  a  alguna  part  del 
eos,  y  's  vanaglorien  de  tíndrela  estampada  al  pala- 
dar. Rueda  de  Santa  Catalina.  ||  Al  blasó  's  diu  així 
quan  se  presenta  ab  navages  y  ferros  punxaguts.  Rue- 
da de  Santa  Catalina  ||  Náut.  Els  quinze  díes  abans 
o  després  del  día  de  Santa  Catarina,  en  que  hi  sol  ha- 
ver  grans  temporals  a  mar.  Rueda  de  Santa  Catalina. 

RODA  DE  TORMENT.  Cada  una  d'aquelles  que'ls  ti- 
rans  guarníen  de  navages  y  altres  eines  de  tall  o  de 
punxa  pera  despedagar  els  cossos  deis  martres.  Rue- 
da de  tormento. 

RODA  ESTRELLADA.  La  que  té  'ls  punts  o  caixals  a 
la  part  de  fora.  Rueda  estrellada. 

RODA  marina.  Ictiol.  Cert  peix  semblant  a  una  roda 
ab  el  seu  botó  y  quatre  raigs  que  van  a  la  circunfe- 
rencia. Rueda  marina. 

RODA  mestra.  La  roda  principal  de  les  que  hi  ha  a 
les  ceques.  Rueda  maestra. 

en  RODA  ab  EL  Vent.  Loe.  náut.  ant.  Ceñir  ó  ciñen- 
do  el  viento. 

metre  en  roda  una  O  mes  naus.  Loe.  ant.  náut. 
Poner  de  crucero. 

posar  en  roda.  fr.  Posar  en  el  cas  de  no  sapiguer 
qué  ferse.  Poner  en  compromiso  \\  Apretar  a  algú  ab 
raons.   Meter  la  espada  hasta  la  guarnición. 

RODA.  f.  Bot.  Planta  del  genre  anomenat  Me- 
dicago. 


736 


ROD 


ROD 


Segell  de 
Roda  y  Bará 


Segjll  de 
Roda  de  Bará 


RODA.  f.  RUTA.  ¡|  CARRETERA,  CAMÍ.  ||  ROPTURA. 
RODA.  Geog.  Poblé  de  la  prov.  y  dióc.  de  Tarra- 
gona, part.  jud.  del  Vendrell;  és  estado  d'enllác.  deis 
íerrocarrils  de  Barcelona  a  Madrit 
per  Reus  ab  el  de  Barcelona  a 
Picanioixons  y  a  Lleida  per  Valls, 
y  té  771  hab.  ||  Vila  de  la  prov.  de 
Barcelona,  bisb.  y  part.  jud.  de 
Vicli;  és  a  la  vora  del  Ter,  té  inol- 
ta  fabiicació  y  2,275  hab.  ||  Vila 
de  la  prov.  d'  Osea,  bisb.  de  Llei- 
da, part.  jud.  de  Benabarre;  és  a 
la  vora  del  riu  Isábena  y  té  300 
hab.  Antigament  era  cap  de  bís- 
bat,  el  qual  fou  traslladat  a  Llei- 
da. ||  —de  bará.  RODA,  prov.  de 
Tarragona.  ||  —  (sant  pere  de). 
Vila  de  la  prov.  de  Barcelona,  part. 
jud.  de  Vich.  Está  emplazada  de- 
umnt  d'  una  roca,  a  la  vora  del 
Ter.  ||  Gcog.  y  hist.  Monastir  de 
benedictins  fundat  al  sigle  X,  a  la 
üiontanya  del  seu  nom,  a  la  vora 
de  la  Selva  del  Mar,  prov.  de  Qiro- 
na.  Ab  tot  y  1*  estat  de  ruines  en 
que  per  la  destrucció  deis  honies 
y  deis  temps  se  trova  aquell  sump- 
tuós  casal  de  1"  etat  niitjana,  pot 
apreciarse  lo  superb  de  1'  edifici  y 

els  richs  detalls  arquitectónichs 
que  contenía. 

RODA,  hidrog.  Rivera  de  la 
comarca  de  Caniprodón,  tributa- 
ria del  Jeitas,  al  peu  de  la  coliada 
dais  Honiens  inorts. 

RODACIÓ.  f.  Mecí.  Minva  de  la 
longitut  deis  péls.  Rodación. 

RODADA,  f.  Acció  de  rodar.  || 
Un  cop  de  roda.  ||  Cercle,  rodeig. 
Rodada,  rodeo. 
RODADERA,  f.  Min.  Nom  donat  al  sulfat  de  co- 
balt  per  causa  del  seu  color  de  rosa. 

RODADIC,  A.  adj.  Que  roda  ab  molta  facilitat. 
Rodadizo. 

RODADIZA,  f.  Rodament,  rodesa.  ||  Ter.  ibicench. 
Basca.  Vahído. 

RODADITS.  m.  Mal  de  dits  que  passa  de  1'  un  a 
l'altra.  ||  Ter.  Panadic.  Panadizo. 

RODADOR,  A.  s.  Qui  roda.  Rodador.  ||  Lo  que 
roda  o  .cau  rodant.  Rodador.  ||  Lo  que  roda  fácil- 
inent  o  está  en  disposicíó  de  rodar.  Rodador.  ||  Qui 
va  de  1'  un  llocli  a  V  altre  o  de  1'  un  poblé  a  1'  altre 
sense  permaiieixer  enlloch. 

RODADOR  de  CARRERS.  Qui  's  passeja  péls  carrers. 
Ruano,  ruán,  callejero. 

RODAL,  ni.  Circuit.  ||  Troc  de  térra  que  per  algu- 
na circumstancia  se  distingeix  de  les  imniedíates. 
Mancha.  ||  comarca,  TERME. 

RODALET.  ni.  diin.  Petit  rodal.  Pequeño  cir- 
cuito. 

RODALÍA.  f.  Entorn.  Contorno,  rededor.  ||  Mena 
de  senyoríu.  Señorío. 

RODALITA.  f.  Min.  Sílicat  hidratat  d'  alúmina  y 
de  ferro.  Rodalita,  rodalosa. 

RODALOSA.  f.  Min.  Nom  donat  al  sulfat  de  coure 
a  causa  del  seu  color  de  rosa.  Rodalosa. 
RODALS.  ni.  pl.  VOLTANTS,  ALENTORNS. 
RODÁM.  ni.  Conjunt  o  niünió  de  rodes.  Rodaje.  || 
Per  barbaiisme,  se'n  diu  també  rodalge. 

RODAMENT.  m.  L'  acció  y  efecte  de  rodar  y  'I 
moviinent  que  's  fa  rodant.  Rodadura,  rotación, 
rueda.  ||  Mar.  El  conjunt  de  les  diverses  peces  que 
formen  la  roda  d'  un  barco.  Rodamento.  ||  Rodeig  o 
excusa.  Rodeo.  ||  ROTACiÓ. 


S?gell  de  Roda 


RODAMENT  DE  CAP.  Desvaiment.  Vahído,  vértigo, 
vaguido,  desvanecimiento  de  cabeza. 

RODAM1LANS  (Ramir).  Biog.  Monjo  benet,  pro- 
fés  al  monastir  de  Montserrat  y  escriptor  molt  dis- 
tingit,  tant  com  modest,  donchs  ab  tot  y  liaver  pro- 
duídes  obres  acceptables,  va  resistirse  sempre  a  pu- 
blicarles. Era  competent  en  estudis  histórichs  y  havía 
escrites  unes  Efemérides  moniserratines  ab  erudició. 
Era  nadiu  de  Sabadell  y  va  morir  a  1'  any  1899  al 
monastir  de  Pego  (Barbastre),  d'  ont  havía  estat 
abat. 

RODAMÓN.  m.  Venedor  ambulant  que  va  de  1'  un 
poblé  a  ['  altre.  Buhonero.  ||  Cop  de  vent,  remolí. 
Ventolera. 

RODAMÓN.  Biog.  Trovador  tolosench  del  sigle  XIII, 
molt  famós  per  ses  composicions  amoroses. 

RODANÓGEN.  m.  Quim.  Nom  d*un  radical  que  se 
sunosa  existir  ais  sulfocianurs  y  a  1'  ácit  sulfocian- 
liídrich,  diferent  del  cianogen.   Rodanógeno. 

RODANT.  p.  a.  de  rodar.  ||  Que  roda.  Rodante. 

RODANXA.  f.  Tall  rodó  de  peix,  etc.  Rueda.  || 
Rodella  o  rodet,  com:  rodanxa  del  fus.  Rodaja.  || 
TORTELL,  GARLANDA. 

RODANXÓ,  NA.  adj.  Persona  petíta  y  gtossa.  Ca- 
chigordete,  regordete,  regordillo,  rechoncho,  re- 
polludo, cachigordito. 

RODAPLANXA.  f.  Mena  de  guarda  que  hi  ha  ais 
panys.  Rodaplancha. 

RODAR,  v.  a.  Fer  donar  voltes  a  alguna  cosa, 
com:  rodar  el  torn.  Rodar,  rodear,  remolinear.  ||  Fer 
volta  o  marrada  per  anar  a  algún  lloch.  Rodear.  ||  v. 
n.  Girarse,  donar  voltes  alguna  cosa  sobre  sí  metei- 
xa,  voltar  alentom  d'  un  eix.  Girar,  rodar,  rodear, 
rotar,  voltear,  dar  vueltas.  ||  Donar  voltes  alentoni 
d'  alguna  cosa.  Rodar,  rodear,  dar  vueltas,  ir  ó  an- 
dar alrededor.  ||  Moures  alguna  cosa  ab  rodes  o  per 
medi  d'  elles.  Rodar.  ||  Donar  votes  com  solen  fer  els 
que  bailen.  Caracolear,  dar  vueltas,  hacer  tornos. 
Caure  desde  una  altura  donant  voltes  per  una  pen- 
dent.  Rodar.  ||  Buscar  una  cosa  sense  trovarla.  Ro- 
dar, dar  vueltas.  ||  Tremolar  alguna  cosa,  estar  poch 
segura  y  en  perill  de  caure,  y  aixís  se  diu  que  la  cá- 
rrega  roda.  Vacilar,  rodar.  ||  Anar  alguna  cosa  per 
tot  arreu  y  com  despreciada.  Rodar.  ||  Anar  derrera 
de  pretensions  sense  conseguirles  o  ésser  ates.  Ro- 
dar. ||  Divagar,  anar  encá  y  enllá,  passejar  molt  péls 
carrers  sense  necessitat.  Callejar,  rodar,  rondar, 
biltrotear,  corretear,  ruar,  vaguear,  pajarear,  va- 
gabundear, vagar.  ||  Anar  de  1'  un  poblé  a  I'  altre, 
mudar  sovint  de  domicili.  Vagar,  cambiar.  ||  Fer  ma- 
rrada, anar  a  alguna  part  per  camí  mes  llarch  que 
1'  ordmarí.  Rodear.  ||  Náut.  Anar  e:i?á  y  enllá  la  ñau 
ab  mes  o  menys  calma,  segons  la  figura  deis  seus 
fondos  y  altres  causes.  Rodar.  I|  Anar  el  vent  variant 
successivament  de  direcció  Rolar,  rodar,  rotar,  ro- 
dear, girar,  rondar,  rondarse.  II  Met.  Caure  de  la 
dignitat,  lloch  o  empleu  que  's  tenía.  Caer,  rodar. 
||  Passar  alguna  cosa  per  moltes  mans,  com  el  diner 
al  comers,  etc.  Circular,  rodar,  correr,  girar,  pa- 
sar. ||  RODEJAR. 

RODAR  LES  COSES  fr.  Vindre  al  cas  per  medís  in- 
esperats  lo  que  's  desitjava.  Rodearse. 

ANÁRSEN  A  RODAR,  fr.  Perdres,  ferse  malbé,  desga- 
bellarse.  Irre  á  rodar. 

FER  RODAR,  fr.  Met.  Tindre  a  algú  ocupat  en  dilli- 
gencies.  Hacer  rodar  ó  correr. 

tirarho  TOT  A  rodar,  fr.  Desbaratar  algún  ne- 
goci.  Echarlo  todo  ú  rodar;  trastumbar. 

RODARÍA,  f.  Zool.  Insectes  lepídópters  nocturns 
pírálits,  originaris  de  1' Europa  meridional.  Rodaría. 

RODAS  (Agustí).  Biog.  Actor  lírich  que  va  fruir 
certa  reputació  a  les  mitjaníes  del  sigle  XIX.  Posseía 
una  hermosa  veu  de  baix,  y  després  de  fets  els  seus 
estudis,  va  cantar  ais  teatres  del  Liceu  de  Mont-Sió 
v  del  nou  Liceu  a  Barcelona.   Pertanyía  a  condíció 


ROD 


ROD 


737 


molt  humll,  y  ab  la  seua  aplicació  y  talent  va  obtin- 
dre  positiu  renóm.  Va  cantar  també  a  alguns  teatres 
d'  Italia.  Els  seus  papers  apropiats  y  en  quins  tenía 
grans  aplaudiments  foren  al  Trovador,  al  Barbieri  y 
ais  Hugonots.  Era  nadiu  de  Barce  ona  y  va  morir  a 
la  meteixa  ciutat  envers  I'  any  1878. 

RODAT.  m.  Combinado  del  óxit  sódich  ab  una 
base  salificable.  Rodato. 

RODAT,  DA.  p.  p.  Rodado. 

tránzit  RODAT.  El  moviment  de  carros,  cotxes, 
etcétera.    Tránsito  rodado. 

RODATGE.  m.  Conjunt  de  rodes,  Rodaje. 

RODAYRE.  m.  Ant.  Qui  acostnma  passejar  els  ca- 
rrers  sense  cap  necessitat.  Callejero,  azotacalles.  || 
Dit  de  la  dona.  Biltrotera. 

RODEDOR.  m.  Circuit.  Contorno,  rededor. 

al  RODEDOR.  m.  adv.  Al  circuit,  alentorn.  Alrede- 
dor, en  contorno. 

RODEIG.  m.  L'  acció  de  rodejar.  Rodeo.  ||  Marra- 
da, camí  mes  llarch  o  separado  del  camí  dret.  Ro- 
deo. ||  Volta,  capgirada  que  fa  algú  pera  lliurarse  de 
qui  '1  persegueix.  Rodeo.  ||  Met.  Efugi  pera  dissiniu- 
lar  la  veritat,  no  explicar  clarament  alguna  cosa  o 
deixar  de  fer  alió  que  se  'ns  demana.  Preámbulo, 
rodeo,  ambajes,  cháncharras,  máncharras. 

AB  RODEIOS.  m.  adv.  Ab  voltes.   Tortuosamente. 

anar  O  parlar  AB  rodeigs.  fr.  Usar  de  circumlo- 
quis  en  lo  que  s'  ha  de  dir.  Rodear. 

RODEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rodeja.  Rodeador, 
rodador. 

RODEJAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  rodejar.  Ro- 
dadura. 

RODEJANT.  p.  a.  de  rodejar.  ||  Que  rodeja.  Ro- 
deante. 

RODEJAR.  v.  a.  Posar  alguna  cosa  alentorn  d'  una 
altra  que  hi  queda  tancada.  Rodear.  I|  Anar  al  entorn 
d'  algú  o  d'  alguna  cosa.  Rodear,  dar  vueltas.  ||  v.  n. 
Amenazar  algún  dany  a  algú,  com  quan  diem:  //  ro- 
deja una  malaltia.  Rondar,  amagar.  ||  v.  r.  Voltarse 
un  meteix  de  coses  o  persones.  Rodearse. 

RODEJAT,  DA.  p.  p.  Rodeado. 

RODELA,  v.  rodella. 

RODELL.  m.  Cosa  rodona,  cercle. 

RODELLA.  f.  Escut  rodó  y  prim  que,  ficat  al  brac. 
esquerre,  cobreix  el  pit  al  qui  pelea  ab  espasa.  Ro- 
dela. ||  Ant.  SOLETA,  3.  ||  Ter.  CÉRCOL  DE  BOTA.  ||  RO- 
DANXA,   1. 

RODELLA.  f.  Genoll.  Rodilla. 

RODELLER.  m.  Soldat  que  pera  lluitar  empleava 
la  rodella.  Rodelero. 

RODER.  m.  y  adj.  Lladre  de  camí  o  despoblat.  || 
Bandoler.  Bandido.  ||  Pertanyent  a  les  rodes.  ||  Qui 
cobra  '1  tribut  de  les  rodes.  Rodero.  ||  Qui  fa  o  ven 
rodes. 

RODERA,  f.  Senyal  que  deixa  a  térra  la  roda  deis 
carruatges.  Carril,  rodada,  bache. 

RODERÍA.  f.  L'  estat  del  roder  o  bandoler.  Ban- 
dolería. 

RODERICH.  n.  p.  Rodrigo. 

RODES  (Vicents).  Biog.  Pintor  y  dibuixant  de  cert 
prestigi  que  va  néixera  Alacant  a  l'any  1791.  Era  jove 
encara,  quan  va  passar  a  Barcelona,  essent  nomenat 
en  1834  per  la  Junta  de  Comers  professor  de  colorit  y 
composició  y  mes  tart  director  interí,  visdirector  y 
director  general  de  1'  escola  establerta  a  la  Llotja, 
que  va  reorganisar,  proveintla  de  models  litografiats. 
Es  autor  d'  alguns  quadros  de  bon  estil,  fins  ressen- 
tintse  del  decaimer.t  que  1'  art  acusava  en  son  temps, 
y  va  pertányer  com  a  soci  de  mérit  a  les  Academies 
de  Sant  Caries,  de  Valencia,  y  de  Sant  Lluís,  de  Sa- 
ragoqa,  essent  ademes  soci  de  moltes  societats  cien- 
tifiques,  artístiques  y  literaries  de  Catalunya.  Va  mo- 
rir a  Barcelona  a  1'  any  1858. 
r>ic.  cat.  —  v.  II.— 93. 


RODÉS.  Geog.  Poblé  del  cantó  de  Vinca,  bisb.  de 
Perpinyá,  depart.  deis  Pirineus  Orientáis;  és  a  la 
vora  del  riti  Tet  y  té  404  hab.  ||  Poblé  del  dist.  mu- 
nicipal de  Surp,  prov.  de  Lleida. 

RODESA.  f.  Ter.  rodament.  S'  usa  sois  en  la  lo- 
cució  que  segueix: 

RODESA  DE  CAP.  fr.  RODAMENT  DE  CAP. 

RODET.  m.  Mena  de  canonet  de  fusta,  que  serveix 
pera  capdellarhi  fil,  seda,  etc.  Carrete.  I|  Lo  que  fi- 
cat a  la  púa  del  torn  o  altres  maquines  de  filar  ser- 
veix pera  capdellarhi  '1  fil,  coto,  etc.  Carrete.  ||  AI 
molí  de  fariña  és  la  roda  encaixada  a  un  cilindre,  la 
qual  impelida  per  1'  aigua,  fa  rodar  la  mola.  Rodez- 
no, rodete.  ||  La  mola  que  xafa  les  olives,  guix,  etc. 
Volandera,  galga.  ||  Lo  del  fusany  o  fus  de  retorcer. 
Rodaja,  tortera.  ||  Cilindre  de  pedra  pera  aplanar  la 
térra.  Rodillo. 

RODETA.  f.  dim.  Roda  petita.  Ruedecilla. 

RODETET.  m.  dim.  Rodet  petit  o  de  poca  pressió. 
Rodetillo,  ito. 

RODETS.  ni.  pl.  Bot.  Mena  de  plantes  espínoses, 
semblantes  a  les  gatoses.  Abrojos. 

RODI.  m.  Min.  Mineral  semblant  al  paladí,  trovat 
al  mineral  de  platí.  Rodio.  ||  Natural  o  pertanyent 
a  P  illa  de  Rodes.  Rodio. 

RODIANS.  m.  pl.  Nadius  de  Rodes.  Rodios. 

RODICH,  CA.  adj.  Quim.  Pertanyent  o  relatiu  al 
metall  rodi.  Ródico. 

OXiT  ródich.  Quim.  Primer  grau  d'oxidació  del 
rodi.  Óxido  ródico. 

SALS  RÓDIQUES.  Quim.  Les  que  forma  el  metall  ro- 
di ab  els  cossos  halogens,  o  be  ab  els  ácits  el  seu 
óxit.  Sales  radicas. 

RODICH  AMONICH.  adj.  Quim.  Compost  de  sal 
ródica  y  sal  amónica.  Ródico  amónico. 

RODICH  POTÁSICH.  adj.  Quim.  Corrjpost  de  sal 
ródica  y  sal  potásica.  Ródico  potásico. 

RODICH  SÓDICH.  adj.  Quim.  Compost  de  sal  ró- 
dica y  sal  sódica.  Ródico  sódico. 

RODILLERA.  Mot  cast.  OENOLLERA. 

RODILLO.  Mot  cast.  ROLEU. 

RODIMENIA.  f.  Bot.  Mena  de  plantes  fócies  florí- 
díes  que  creixen  a  tots  els  mars.  Rodimenia. 

RODISSIT.  m.  Min.  Mena  de  clorat  de  magnesia. 
Rodizito. 

RODISSÓNICH.  adj.  Quim.  Acits  produits  per  les 
combinacions  del  potasi  ab  P  óxit  de  carbono.  Ro- 
dizónlco. 

RODITA.  f.  Min.  Pedra  que  té  '1  color  y  la  forma 
de  la  rosa.  Rodita. 

RODÓ,  NA.  adj.  Esférich.  Redondo.  [|  Carácter  de 
lletra  comú  a  diferencia  de  la  cursiva.  Redonda.  || 
S' aplica  a  una  paraula  dita  ab  molta  resolució.  Re- 
dondo. ||  adj.  Se  diu  de  la  moneda  cabal,  exacta, 
justa,  com:  tinch  sis  duros  rodons.  Cabal,  justo. 

EN  RODÓ.  m.  adv.  Expressa '1  modo  de  tallar  algu- 
na cosa  del  tot,  de  part  a  part.  A  cercén. 

COMPTE  RODÓ.  Cuenta  cabal. 

fer  RODÓ.  fr.  Ter.  Fer  campana.  Hacer  novillos. 

ball  rodó.  Mena  de  danca  que  bailen  les  criatures 
donantse  les  mans. 

RODÓ  (Joan).  Biog.  Monjo  del  Escorial,  que  vi- 
vía ais  comentos  del  sigle  XIX.  Era  nadiu  de  Terras- 
sa,  y  un  deis  mellors  mestres  musichs  de  son  temps, 
havent  compendiat  el  métode  de  Cant  plá  del  pare 
Ramoneda,  publicantlo  a  Madrit  l'any  1827. 

—  Y  Casanoves  (antoni).  Biog.  Advocat  y  remar- 
cable economista  nadiu  de  Barcelona,  que  va  acabar 
els  estudis  de  la  seua  carrera  en  1867.  Poch  temps 
després  s' establía  a  Madrit,  essent  un  defensor  con- 
vengut  deis  ¡nteressos  de  la  producció.  Allí  va  repre- 
sentar les  entitats  económiques  de  Catalunya  y 
orador  distingit,  va  pendre  part  a  les  informacions 


738 


ROD 


ROD 


arancelarles  y  ais  mitings,  que  se  celebraren  a  Barce- 
lona 1' any  1881.  Era  travallador  y  estudios,  merei- 
xent  concepte  y  consideració  fins  per  part  deis  mes 
adversaris  de  doctrina.  Va  publicar  mol ts  travalls 
responent  ais  seus  propósits  de  vindicació  económi- 
ca y  va  morir  en  1882  a  Madrit. 

—  Y  SALA  (FRANCESCH  DE  P.).  Biog.  Eclesiástich 
nadiu  de  Terrassa,  y  rector  de  Sant  Martí  de  Pro- 
veníais, durant  mes  de  trent'anys.  Era  molt  zelós  al 
compliment  del  seu  ministeri,  fácil  piedicador,  y  ha- 
vía  organisat  societats  benéfiques  a  la  seua  parro- 
quia, que  reportaren  a  la  classe  travalladora,  la 
cultura  y  el  socors  que  1¡  era  menester.  Contra  la 
seua  voluntar,  va  ésser  nomenat  canonge  dignitat  de 
xantre  de  la  catedral  barcelonina,  y  va  morir  en 
1902,  volgut  encare  deis  seus  antichs  feligresos, 
que  '1  veneraven  per  el  seu  hermós  altruisme. 

RODOCERITS.  m.  pl.  Insectes  lepidopters  diurns 
d'  antenes  curtes  acabades  en  figura  de  conus  a 
l'inversa.  Rodocéridos. 

RODOCLOR1T.  ra.  Min.  Carbonat  de  manganés. 
Rodoclorito. 

RODOCRISIT.  m.  Min.  Certa  varietat  de  mineral 
de  manganés.  Rodocrisito. 

RODOCROM.  m.  Min.  Varietat  de  serpentina.  Ro- 
docromo. 

RODODÁCTIL,  A.  adj.  Que  té  'isdits  de  color  de 
rosa. 

RODODENDRE.  f.  Plantes  ericacies,  arbres  o  ar- 
bustes  de  bell  fullatge  ab  flors  grosses,  agrupades  en 
ramells  al  extrem  de  cada  branca.  Rododendro. 

RODODÓ.  m.  Ter.  ENTORN,  CONTORN. 

RODOGASTRE.  adj.  Insectes  que  teñen  el  ventre 
rosat.  Rodogastro. 

RODOGRAF.  s.  y  adj.  Autor  d'  escrits  sobre  les 
roses.  Rodógrafo. 

RODOGRAFÍA.  f.  Descripció  de  les  roses. 

RODOGRÁFICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  a  la  ro- 
dografía.  Rodográfico. 

RODOL.  m.  REDOL. 

RODOLADIC,  A.  adj.  Que  rodóla  ab  facilítat. 

RODOLADOR,  A.  adj.  Lo  que  rodóla  o  cau  rodo- 
lant.  Rodador. 

RODOLAMENT.  ni.  RODÓLO. 

RODOLAR.  v.  n.  Donar  voltes  sobre  sí  meteix 
un  eos  qualsevol  nientres  va  recorrent  son  camí. 
Sol  dirse  de  les  pedrés  que  corren  montanya  avall, 
de  les  botes  que  rodolen  per  una  pendent  etc.  Ro- 
dar, rotar,  rular,  voltear. 

RODOLÍ.  m.  Llenca  de  p  iper  que  conté  '1  ñora  de 
;ilgú  que  s'  ha  assentat  a  una  rifa.  Cédula,  ceduli- 
11a,  suerte.  ||  Sort,  y  aíxís  se  diu:  he  posal  dea  rodo- 
líns  a  ia  rifa.  Suerte.  ||Joguina  deis  nois.  Aleluya. 

auca  de  rodoi  ins.  Paper  dividit  en  quaranta  vuit 
quadros  ab  figures  que  retallats  serveixen  ais  nois 
pera  diferents  jochs.  Pliego  de  aleluyas. 

per  rodolins.  fr.  Prepararlos  pera  fer  alguna  rifa. 
Echar  cédulas. 

treure  a  rodolíns.  fr.  Fer  alguna  rifa  per  medí 
de  rodolíns.  Sortear  por  cédulas. 

RODOLÍS.  m.  rodador. 

RODOL1TA.  f.  Min.  Silicat  de  manganesa  de  co- 
lor de  rosa.  Rodolita. 

RODÓLO,  m.  L'  acte  de  rodar  o  '1  moviment  que  's 
fá  al  rodolar,  o  la  volta  que  's  dona  o  's  fa  donar  en 
rodó.  Rodadura,  rodeón. 

ANAR  A  RODOLONS.  fr.  RODOLAR. 

RODOLOGÍA.  f.  Tractat  sobre  les  roses. 

RODOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  o  relatiu  a  la 
todología.  Rodológico. 

RODON  Y  BELL  (Martí).  Biog.  Metge  de  les  de- 
rreríes  del  sigle  xvili,  qu'era  facultatiu  del  Hospital 


de  Cartagena,  y  pertanyía  per  la  seua  Ilustració  a 
les  mes  siguificades  corporacions  professionals  de 
Espanya.  Va  publicar  les  dues  obres  que  segueixen 
y  mosteen  els  seus  profons  coneixements:  «Relación 
de  las  epidemias  que  han  afligido  á  Cartagena,  sus 
causas  y  método  curativo  y  la  exposición  del  nuevo 
método  específico»,  edit.  a  Cartagena  1787.  «Discurso 
pronunciado  en  los  ejercicios  públicos  de  botánica 
celebrados  el  3  de  noviembre  de  1788  en  el  jardín 
botánico  de  dicha  ciudad.»  Cartagena,  1788. 

RODON  (Coll).  Orog.  Pas  a  1,074  met.  d' altitut, 
a  ponent  de  Montferrer,  Alt  Vallespir,  depart.  deis 
Pirineus  Orientáis. 

RODONA,  f.  El  rotllo  o  cercol  forniat  per  algunes 
persones  o  coses.  Corro,  rueda,  corrillo,  rolde.  || 
ROTLLO,  MONEDA. 

RODONA.  Hidrog.  llleta  que  h¡  ha  a  tramontana 
de  1'  illa  de  Cabrera,  Balears. 

RODONAMENT.  adv.  m.  Clarament,  sense  em 
buts,  ab  resolució,  y  així  diem:  negar  rodonamenl. 
Redondamente,  redondo,  sin  rodeo,  sin  rebozo.  || 
En  rodó.  Redondamente. 

RODONENCH,  CA.  adj.  Imperfectament  rodó.  Or- 
bicular. 

RODONESA.  f.  La  qualitat  de  rodó.  Redondez 
rotundidad.  ||  La  figura  rodona.  Redondez,  rotun- 
didad. ¡I  La  extremitat  y  '1  centre  o  cercle  d'  una 
figura  cercolar. 

RODON1MENT.  m.  Ant.  ARRODONIMENT. 
RODONIR.  v.  a.  Ant.  arrodonir. 
RODON1TA.  f.  Min.  Mineral  de  manganés  compost 
d'  un  silicat  del  meteix  nietall,  barrejat  ab  ácit  car- 
bónich  y  ab  aigua  alguna  vega- 
da. Rodonita. 

RODONXÓ,  NA.  adj.  RODANXÓ. 
RODONYA.  Geog.  Poblé  de  la 
prov.  de  Tarragona,  bisb.  de  Bar- 
celona, part.  jud.  de  Valls;  és  a 
la  vora  d'  una  riera  y  té  930  hab. 
RODOPTER.  adj.  Zool.  Se  diu 
del  insecte  que  té  les  ales  rosa- 
des.  Rodoptero. 

RODOREDA  (Jaume).  Biog. 
Historiograf  deis  comentos  del 
sigle  xix.  Va  pertanyer  a  la  Aca- 
demia de  Bones  Lletres  de  Barcelona,  y  a  la  de  la 
Historia  de  Madrit.  Era  autor  de  travalls  molt  eru- 
dits,  y  un  deis  llatinistes  de  son  temps,  de  mes  ben 
guanyat  concepte,  havent  produides  en  aquella  llen- 
gua  clássica,  moltes  poesíes.  Va  morir  a  Barcelona 
d'  ont  era  nadiu  1'  any  1819. 

RODOS,    m.   Min.  Cobalt    arsenicat    térros.    Ro- 

dOSO.  ||  REDÓS. 

RODR1CH.  n.  p.  Barbrisme  del  nom  RODER1CH.  Ro- 
drigo. 

RODRÍGUEZ  (Joan).  Biog.  Escriptor  lleidetá  del 
sigle  xvn,  autor  de  varíes  obretes  descriptives  a  mena 
de  cróniques,  entre  quines  cal  esmentar  la  titolada: 
«Aparato  fúnebre  que  la  ilustre  ciudad  de  Lérida 
mandó  disponer  en  las  exequias  que  celebró  á  la  ma- 
gest  id  de  Filipo  el  Grande,  IV  de  Castilla  y  III  de 
Aragón»,  impresa  a  Barcelona,  formant  un  volúm,  al 
any  1666. 

—  (JOSEPH  M.a).  Biog.  Eclesiástich,  missioner  apos- 
tólich  y  molt  coneixedor  de  la  Mengua  llatina,  que 
vivía  a  Barcelona  a  les  mitjaníes  del  sigle  xix,  fruint 
popularitat  y  respecte  péls  seus  sermons.  Havía  es- 
crit  algunes  obres  dogmátiques,  y  ab  elles,  demos- 
tra  1'  estudi  qu'  havía  fet  deis  textes  bíblichs,  el  de- 
vocionari  llatí  y  castellá,  que  va  publicar  en  1865, 
ab  el  títol  de  Oficio  de  la  Semana  Santa.  Havia  escrit 
en  alguns  periódichs  relligiosos,  y  entre  altres  havía 
colaborat  a  La  Esperanza.  Era  gran  amicli  d'  En  Roca 
y  Cornet. 


Segell  de  Rodonyá 


ROG 


ROÍ 


739 


RODRICUILLO.  Geog.  Caseriu  de)  terme  de  Pinos, 
prov.  d'  Alacant. 

RODULÓS.  m.  Min.  Substancia  de  color  roig  que's 
trova  en  algunes  mines  d'  Hungría.  Roduloso. 

ROECH.  m.  ROSECH. 

ROEGAR.  v.  a.  ROSEGAR. 

ROEQÓ.  m.  ROSEGÓ. 

ROELL.  ni.  Blas.  Pega  rodona  que  Iii  há  ais  quarters 
d'  alguns  escuts  d'  armes.  Roel. 

ROENT,  A.  adj.  Se  diu  del  metall,  y  mes  particu- 
larnieiit  del  ferro,  qu' arriva  a  tindre  un  color  ver- 
mell  b'anquinós  a  causa  d'  estar  molt  enees.  Can- 
dente. ||  Ter.  BULLENT. 

AGAFARSE  A  UN  FERRO  ROENT.  fr.  Se  diu  d'  aquell 
que  trovantse  molt  apurat  s'  agafa  a  lo  primer  que 
troba  pera  sortir  del  pas.  Cogerse  á  un  hierro  ardiente. 

ROENTOR.   f.  VERMELLOR. 

ROESTELIA.  f.  Bol.  Mena  de  bolets  de  la  familia 
de  les  uri